Vous êtes sur la page 1sur 23

COM APRENEN ELS ALUMNES UNIVERSITARIS?

Merc Garcia-Mil Departament de Psicologia Evolutiva i de lEducaci

El da que entr en clase de fsica fue mortal. Un hombre oscuro y bajo de voz aguda y ceceante, de nombre Sr. Manzi, estaba frente a la clase con un ajustado traje azul sosteniendo una pequea bola de madera. Coloc la bola en una pendiente acanalada y la dej rodar hacia abajo. Luego empez a decir hagamos que a sea igual a aceleracin y hagamos que t sea igual a tiempo y, de repente, se puso a garabatear letras y nmeros y signos de igual por toda la pizarra y . mi mente dej de funcionar (Claxton, 1991, pag. 35).

Claxton, G. (1991). Educating the Inquiring Mind. Trad. Cast. Educar Mentes Curiorsas. (1994). Madrid:Visor

COM APRENEN ELS ALUMNES UNIVERSITARIS? Aprenentatge dels alumnes

Continguts de CINCIES

Activitat educativa del PROFESSOR (UNIVERSITARI)

Activitat dEnsenyament i Aprenentatge


Activitats de LALUMNE

de 1r curs

2 CONDICIONS PER ABORDAR ELS APRENENTATGES

Dimensi Cognitiva

Dimensi Afectiva

DIMENSI COGNITIVA: = CAPACITAT DAPRENENTATGE DE LALUMNE/A RAONAMENT: PENSAMENT CRTIC-ARGUMENTACI

CONCEPCIONS ALTERNATIVES

CONCEPCIONS ALTERNATIVES

El factor ms important que influeix en laprenentatge s el que lalumne ja sap. Esbrine-mho i ensenyem en conseqncia (Ausubel, Novak i Hanesian, 1983, p. 6)

Qu diuen les investigacions sobre la capacitat argumentativa dels alumnes universitaris? FSICA
Tenemos una rampa con dos surcos paralelos por donde se desplazan dos bolas de plstico, una rellena de plomo y la otra de aire. Si estas se sueltan a la vez desde la parte superior de la rampa cul llegar antes al nal?
Imaginemos que a lguien tiene una bola de metal sujeta al f inal de una cuerda, la cual hace girar a gran velocidad por encima de su cabeza. En e l diagrama vemos la imagen desde arriba. El crculo muestra la trayectoria seguida por la bola y l as flechas muestran la direccin en la cual se mueve. La lnea del centro es la cuerda a la que est sujeta la bola. Suponer que la cuerda se rompe cuando la bola est en el pu nto indicado en el d ibujo. Dibujar la trayectoria seguida por la bola cuando la cuerda se rompe. Ignorar la resistencia del aire
Diagrama

Respuesta A

Respuesta B

QUIMICA
Combustin La combustin es una reaccin qumica de oxidacin. El combustible reacciona con el oxgeno formando el xido correspondiente. La masa se mantiene constante. El oxgeno (aire) es necesario, pero no reacciona qumicamente con el combustible durante el proceso. En la combustin se pierde masa, las cenizas pesan menos que el combustible; o bien en la combustin se gana masa, debido al peso aadido del humo. Naturaleza Un gas est compuesto No existe vaco entre la Corpuscular por partculas partculas de gas (hay agua, de la invisibles que se aire, calor, etc.). materia: mueven Las partculas no estn en Estado continuamente y se contino movimiento ni Gaseoso reparten conservan la forma, el nmero uniformemente por y/o el tamao. No pesan. cualquier espacio En una reaccin qumica, no cerrado. Entre las interaccionan. partculas del gas hay un espacio vaco. Cuando dos sustancias gaseosas reaccionan para formar una tercera, se representa como una reunin de distintos tipos de partculas.

CARACTERSTIQUES CONCEPCIONS ALTERNATIVES


Sn molt persistens i resistents al canvi Presenten un alt grau de generalitzaci (dif. cultures, edats i nivells educatius Sn relativament coherents Tenen carcter implcit: Les utilitzen sense poder verbalitzar-les Sovint sn similars a concepcions ja assimilades en la Histria de la cincia

RAONAMENT: PENSAMENT CRTIC


ENSENYAMENT UNIVERSITARI
Objectiu prioritari

FORMAR APRENENTS AUTNOMS: alumnes capaos de construiir els seus propis coneixements (i no tant reproduir cegament el que els professors els transmeten)

HABILITATS ARGUMENTATIVES

Existeix consens en confiar a la Universitat la responsabilitat de dotar als estudiants dun pensament crtic que els permiti reflexionar, analitzar i adaptar-se als canvis que experimenta la sociedad

Pensament independent, lliure de prejudicis i biaxos Actitud crtica davant la informaci Capacitat per avaluar dades, emetre judicis raonats i prendre decisions conseqents

PARADOXA de lensenyament universitari? SESPERA que els alumnes que passen per a la universitat: desenvolupin les habilitats del pensament crtic PER la universitat no t com objectiu explcit el desenvolupament deines de pensament crtic
PER QU NO?

Lalumne universitari ja ha desenvolupat les capacitats cognitives No neceSsita una ensenyana orientada a la formaci de capacitats pensament crtic

La verdadera funci de lensenyament universitari s transmetre els coneixements verdaders, els quals corresponen al saber acadmic acumulat
PER TANT

LAPRENENTATGE UNIVERSITARI SHA DE CENTRAR EN LASSIMILACI DELS PRODUCTES DEL CONEIXEMENT DISPCIPLINAR, MS QUE EN FORMAR ELS ALUMNES EN LES CAPACITATS DEL PENSAMENT CRTIC

Percepci general entre els ensenyants universitaris: Escassa qualitat dels debats a les aules universitries Pobresa argumentativa dels textos dels alumnes

Qu diuen les investigacions sobre la capacitat argumentativa dels alumnes universitaris?

ARGUMENTACI
COMPETNCIA LGICA SIL.LOGISMES TOULMIN ESTRUCTURA ARGUMENTAL: -Posici i -Justificaci -Contraargumentaci -Refutaci -Conclusi COMPETNCIA RETRICA+DIALGICA ESTRUCTURA ARGUMENTAL COMPETNCIA PSICOLGICA

-MOTIVACI
-METES -CONEIXEMENT SOBRE EL TEMA I SOBRE ELS PUNTS FEBLES DEL CONTRINCANT

PERSUASI DEL DISCURS: saber dir el qu el contrari necessita saber per convencers -Rellevncia social i -Impacte dels arguments -Posar-se en el lloc de DIDCTICA (Russel) laudincia Professor: -Seleccionar el vocabulari Autoritat racional -Adaptar-se al nivell de Autoritat tradicional comprensi del contrari

LARGUMENTACI S UN ACTIVITAT SOCIAL, INTEL.LECTUAL I VERBAL PER JUSTIFICAR O REFUTAR UNA OPINI, QUE CONSISTEIX EN AFIRMACIONS DIRIGIDES A OBTENIR LAPROVACI DUNA AUDINCIA Van Eemeren (1985)

Qu diuen les investigacions sobre la capacitat argumentativa dels alumnes universitaris? Dificultats associades a cada una de les competncies LGICA
Escrit: Dificultats en seguir una estructura formal en els textos escrits Justificacions pobres de les tesis prpies Dificultats en reconixer tesis contrries a les prpies s darguments de carcter circular: repetici de la mateixa posici amb paraules diferents -Textos sense contrarguments (70% Correa, Ceballos, Rodrigo, 2003) Oral: Dificultat en identificar la posici del contrari no contrarguments( Kuhn, 1991) Ignorar all que es considera no rellevant-no donant opci a la refutaci (Kuhn, Garcia-Mil, Zohar & Anderen,1995),

DIALGICA Estratgies de persuasi: 1 3


POSICI AUTOCENTRADA Textos que critiquen neguen la validesa de la posici del contrari sense aportar raons Selabora I desenvolupa la tesi prpia convidant al lector a reflexionar, referint-se a principis abstractes que permeten generalitzar

6
POSICI CONTRINCANT El focus del discurs est en lelaboraci de la perspectiva del contrari, incloent altres perspectives. Elaborant la perspectiva del contrari mostant I justificant el descacord

MILLORS RESULTATS EN LA COMPETNCIA PERSUASIVA DELS TEXTOS QUE EN LA FORMAL ASPECTES FORMALS: ENSENYANA EXPLCITA ASPECTES PERSUASIUS: PRCTICA QUOTIDIANA

En laprenentatge universitari no nhi ha prou en convncer. cal sobre tot validar i sospesar les evidncies que donen suport a una posici terica La ment de lalumne universitari sha de complementar amb les competncies que li permeten debatre a laula FOMENTAR LES PRCTIQUES DISCURSIVES A LAULA EN LES QUE: Sexplicitin les posicions inicials Es presentin alternatives justiificades Savaluin les alternatives, les posicions contrries Es sospesi levidncia que les justifiqui CLASSES PARTICIPATIVES-TREBALLS EN PETIT GRUP

Pautes pel canvi en la posici epistemolgica Confrontar als alumnes a diferents punts de vista (Perry, 1986) Posar als alumnos en situaci de defesar les prpias opinions mitjjanant arguments i contraarguments (Kuhn, 1991) Desenvolupar la capacitat de generar representacions mltiples i el posicionament Ensenyar a gestionar la coexistncia de representacions variades Desenvolupar el perspectivismo conceptual adoptant una postura epistemoolgica subjetivista y relativista por parte del profesor y dels alums No nomes raonar SOBRE les teores sin tamb AMB (Kuhn, Garcia-Mila, Zohar & Andersen, 1995)

Esto slo es posible en contextos de aprendizaje ricos donde no se filtren y apaguen todas la voces para que se oiga slo la del profesor y donde la variedad de situaciones y tareas acadmicas no lleve a producir
una y otra vez el mismo conocmiento inerte (Prez Echevarra, P., Pozo, J.I. , Rodrguez, B. ( 2003 ).

Correspondncia entre les concepcions sobre l aprenenetatge* i sobre el coneixement

REALISTA: REPRODUCTIVA i SUPERIFCIAL

INCREMENT DE CONEIXEMENT

MEMORITZACI

ADQUISICIN DE DADES I PROCEDIMENTS PER UTILITZAR EN LA PRCTICA

CONSTRUCTIVISTA I PROFUNDA

Directa Dualista

CONCEPCI DE L APRENENTATGEConstructivista CONCEPCI EPISTEMOLGICA Relativista

ENFOC SUPERFICIAL
Slj, (1979). Learning about learning. Higher Education, 8: 443-451.

ENFOC PROFUND

ENFOCS DAPRENENTATGE
INTENCI QUE ORIENTA LACTIVITAT DE LESTUDIANT
Enfoc Profund Transformar la informaci per: comprendre les idees i dotar-les de sentit Relacionar les idees amb el coneixement previ Buscar models i principis implcits Comprovar la coherncia del procs amb les conclusions Examinar la lgica i arguments de manera crtica Ser actiu i participar Enfoc Superficial Reproduir la informaci per: cumplir amb els requisits del curs Estudiar sense reflexionar ni en el propsit ni en lestratgia Tractar el curs com partcules alades, sense relaci Mamoritzar les dades i procediments de manera rutintria No poder donar sentit a les idees que es presenten Sentir-se pressionat I agobiat pel treball sense motiu aparent

REFERENCIAS BIBLIOGRFICAS Castell, M., & Monereo, C. (1999). El conocimiento estratgico en la toma de apuntes: un estudio en la educacin superior. Infancia y Aprendizaje, 88, 25-42. En C.Coll, J.Palacios & A.Marchesi (Eds.), Desarrollo psicolgico y educacin. Psicologa de la educacin escolar. Madrid:Alianza Correa, N., Ceballos, E. & Rodrigo, M.J. (2003). El perspectivismo conceptual y la argumentacin en los estudiantes universitarios. En C. Monereo y J.I. Pozo (Eds.), La Universidad ante nueva cultura educativa. Ed. Sntesis/ICE UAB Dweck, C. & Ellliot, D.S. (1983). Achievement motivation. En P. Mussen y E.M. Hetherington. Handbook of Child Psychology. Vol IV. New Jersey:Wiley.and Son. -Garcia-Mila, M. (1996): Psicopedagoga de las ciencias fsiconaturales. En . En J. Escoriza, R. Gonzlez, J. Barea

& J.A. Gonzlez (coord). Psicopedagoga de la Instruccin (pp. 31 -71) Barcelona: PPU. -Garcia-Mila, M. (2001). La enseanza y el aprendizaje de las ciencias fs iconaturales. En Coll, C.; Palacios, J ; Marchesi, A. (Coord.): Desarrollo psicolgico y educacin. 2. Psicologia de la educaci escolar (pp. 527 -547). Barcelona: Ed. ian

Huertas, J.A., & Agudo, R: (2003). Concepciones de los estudiantes sobre la motivacin. En C. Monereo y J.I. Pozo (Eds.), La Universidad ante nueva cultura educativa. Ed. Sntesis/ICE UAB. Kuhn, D.Garcia-Mila, M., Zohar, A., &Andersen, C. (1995). Strategies of knowledge acquisition. Monograph of the Society For Research in Child Development, 60, 1-58. Marton, F., Dall Alba, G., & Beatty, E. (1993). Conceptions of learning. International Journal of Educational Research, 19, 277 - 300. Marton, F. & Booth, S. (1997). Learning and awareness. New Jersey: Erlbaum Mateos, M., Pealba, G. (2003). Aprendizaje a partir de un texto cientfico en la universidad En C. Monereo y J.I. Pozo (Eds.), La Universidad ante nueva cultura educativa. Ed. Sntesis/ICE UAB. Miras, M. (2001).El aprendizaje Escolar: los factors afectivos y relacionales. En C.Coll, J.Palacios & A.Marchesi (Eds.), Desarrollo psicolgico y educacin. Psicologa de la educacin escolar. Madrid:Alianza Monereo, C., Prez-Caban, M.L. (1996). La incidencia ee la toma de apuntes sobre el aprendizaje significativo. Un estudio en la enseanza superior. Infancia y Aprendizaje, 73, 65-86. Perez-Caban, M.L., Carretero,R., Palma,M., & & Refel, E. (2000). La evaluacin de la calidad del aprendzaje en la universidad. Infancia y Aprendzaje, 91, 5-30.

REFERENCIAS BIBLIOGRFICAS (cont) Prez Echevarra, P., Pozo, J.I. , Rodrguez, B. ( 2003 ). Concepciones de los estudiantes Universitarios sobre el aprendizaje. En C. Monereo y J.I. Pozo (Eds.), La Universidad ante nueva cultura educativa. Ed. Sntesis/ICE UAB. Perry, William G., Jr. (1970). Forms of Intellectual and Ethical Development in the College Years: A Scheme. New York: Holt, Pozo, J.I. & Monereo, C. (2001). El uso estratgico del conocimiento. En C.Coll, J.Palacios & A.Marchesi (Eds.), Desarrollo psicolgico y educacin. Psicologade la educacin escolar. Madrid:Alianza Saljo, R. (1979) Learning about learning. Higher Education, 8: 443-451. Strauss, S. & Shiloney, T. (1994). Teachers models of children minds and leanring. In L.A. Hirshfield & S. A. Gelman (Eds.), Mapping the mind. Domain specificity in cognition and culture. Melbourne: Cambridge University Press.

REDICE 2004 (ICE UNIVERSTAT DE BARCELONA

UN REPTE PER A LENSENYAMENT UNIVERSITARI: DESENVOLUPAR COMPETNCIES PER GESTIONAR LA INFORMACI DIGITAL

Estratgies de selecci crtica de la informaci a internet


.

ICE Universitat de Barcelona 10/1/06

Las aulas son an espacios de enseanza unidireccional, en los que un profesor explica o incluso dicta desde una tarima ante filas de bancos, en los que alumnos anotan en silencio (o al menos eso espera el profesor) las explicaciones recibidas, para devolverlas con la mayor fidelidad posible el da el examen, en que esos alumnos deben demostrar en silencio an ms riguroso, que tienen el conocimiento que en su da transmiti el profesor Prez Echevarra, Pozo, Rodrguez, B. ( 2003,p. 34). Prez Echevarra, Pozo, Rodrguez, B. ( 2003). Concepciones de los estudiantes universitarios sobre el aprendizaje. En C. Monereo y J.I. Pozo (Eds.), La Universidad ante nueva cultura educativa. Ed. Sntesis/ICE UAB.

Vous aimerez peut-être aussi