Assemblea a la fusteria Expliquen que a la fusteria hi va haver una vegada una estranya assemblea.

Va ser una reuni d'eines per arreglar les seves diferncies. El martell va exercir la presidncia, per l'assemblea li va notificar que havia de renunciar. La causa? Feia massa soroll! I, a ms, es passava la vida donant cops. El martell reconegu els seus errors i va acceptar les culpes, per va demanar que tamb amonestessin i expulsessin el ribot. Per qu? Doncs perqu tot el seu treball el feia a la superfcie. Mai aprofundia en res. El ribot, amb una humilitat inusual, reconegu les seves faltes i va acceptar el seu cessament. Per, per un principi dequitat, va demanar lexpulsi del cargol. Argument que se li havien de donar voltes i ms voltes abans no servs dalguna cosa. Davant dun argument tan contundent, el cargol tamb va acceptar de plegar. Per, al seu torn, va reclamar lexpulsi del paper de vidre. Va posar en evidncia que el seu tracte era molt aspre i que sempre tenia friccions amb els altres. El paper de vidre shi mostr dacord, per amb la condici de qu tamb fos expulsat el metre, ja que no feia altra cosa que mesurar els altres amb la seva mida, com si ell fos lnic perfecte. En aquestes que arrib el fuster, es pos el davantal i sacost al banc per comenar la seva feina. Va fer servir el martell, el ribot, el paper de vidre, el metre i el cargol. A la fi, desprs dhores de treballar durament, per en perfecta harmonia i coordinaci, les fustes, tosques en un principi, es convertiren en mobles refinats; una taula, una cadira i una prestatgeria estaven llestes per a fer un bon servei. Desprs que el fuster se nans i la fusteria romangus de nou sola, lassemblea reprengu les deliberacions. Fou llavors que el xerrac prengu la paraula i digu: Senyors, ha quedat demostrat que tenim molts defectes, per acabem de veure el que el fuster es capa de fer quan treballa amb les nostres qualitats. Aix s el que ens fa valuosos. Aix que deixem de pensar en les nostres aspectes negatius i concentrem-nos en els nostres aspectes positius. Lassemblea sadon llavors que el martell era fort i contundent; el paper de vidre aconseguia superfcies suaus, el ribot era efica i discret. Es van fixar en qu el cargol tenia la capacitat dunir i donar fora; que el paper de vidre

era especialista en afinar situacions i llimar asprors. I observaren que el metre era precs i exacte. Llavors, es varen sentir novament un equip capa dajudar a construir mobles de qualitat. Se sentiren orgullosos de les seves possibilitats i de les seves qualitats, i salegraren de poder treballar plegats. Aix podem veure que treballant junts, pares, mestres, alumnes i aportant el millor de cadasc de nosaltres podem assolir els nostres objectius i fer una educaci de qualitat, com els mobles de la fusteria.