Apunts de Fonaments CFIS

1 Demostracions
1.1 Proposicions i connectives

Comencem amb la idea de proposici. Un criteri de treball s que una que s
valor lgic ver, que representarem per V ; anlogament, d'una proposici falsa es diu que pren el valor lgic fals, que representarem per F .
o per no ambdues coses. D'una proposici vera es diu que pren el
Exemples
ver
fals,
proposici
s un enunciat
1)
1+1=2 3+2=7
s una proposici vera.
2)
s una proposici falsa.
3) Tot nombre enter parell ms gran que
s la suma de dos nombres primers s una
proposici, per a hores d'ara ning no sap si s vera o falsa. S'anomena conjectura de (Christian) Goldbach, qui la va esmentar en una carta a Leonhard Euler el 1742.
4)
x2 = 36
no s una proposici.
Per substitunt
per valors numrics concrets, obtin-
drem proposicions. Els enunciats d'aquesta mena, que tractarem ms endavant, es diuen
predicats.
5) Aquesta armaci s falsa No s una proposici perqu no s ni vera ni falsa. Si fos vera, d'acord amb el que diu, s falsa. Si s falsa, aleshores s vera. Aquest tipus d'armacions s'anomenen
paradoxes.
Hi ha maneres naturals de formar noves proposicions a partir de proposicions donades. Les ms usuals es basen en l's de les connectives Si
o, i
no.
P i Q sn proposicions, la disjunci de P i Q s la proposici P Q que t el valor lgic ver precisament quan almenys una de les proposicions P i Q s vera. Sovint, aix es detalla
Captol 1. Demostracions
mitjanant una
taula de veritat :
P V V F F Q V F V F P Q V V V F P
o
1.1.1 Remarca En la prctica usual dels textos de matemtiques, s'escriu
en lloc de
P Q.
La notaci
P Q
s'utilitza principalment en l'mbit de la lgica.
1.1.2 Remarca Assenyalem que aquest o s inclusiu:
P Q
s vera si ho s
P,
si ho s
Q,
com Q sn falses. Aix contrasta amb l'o exclusiu que s'usa sovint en l'mbit del llenguatge col.loquial: o caixa o faixa. si ho sn totes dues. Noms s falsa quan tant
Si
quan
Q sn proposicions, la conjunci de P i Q s la proposici P Q que s vera precisament P i Q sn ambdues veres, i falsa en els altres casos. Amb una taula de veritat: P V V F F Q V F V F P Q V F F F P
i
1.1.3 Remarca En la prctica usual dels textos de matemtiques, freqentment s'escriu
en lloc de
P Q.
la seva
Si si
P s una proposici, P s vera:
negaci
s la proposici
que s vera si
s falsa i s falsa
P V F
P F V
1.1.4 Remarca La negaci d'un enunciat s'obt normalment afegint el mot
no
al seu davant.
Per el llenguatge s molt exible i admet altres possibilitats. Per exemple: la negaci de s irracional s pot expressar d'unes quantes maneres diferents, entre d'altres les segents:
1) 2) 3)
2 2 2
no s irracional. s racional. s el quocient de dos enters.
4) L'expressi decimal de
s nita o peridica.
Una demostraci s, esencialment, una successi d'enunciats que comencen per un de ver i acaba amb el que es vol provar. Cada enunciat de la successi s ver perqu l'anterior ho s. La condicional s una connectiva essencial en aquest procs.
1.1. Proposicions i connectives
Donades dues proposicions, fals si
Q,
la
condicional P Q
P V V F F Q V F V F P Q V F V V Q.
s la proposici que t el valor lgic
s vera i
falsa, i t el valor lgic ver en els altres casos:
Una proposici
P Q
es llegeix si
P,
aleshores
Les dues primeres les de la taula de veritat anterior semblen naturals. Potser les dues ltimes no tant. Essencialment indiquen que d'una proposici falsa se'n pot deduir qualsevol cosa. El
recproc
de
P Q
i
Q P.
El
contrarecproc
i
de
P Q
Q P .
Finalment, si
sn proposicions, es deneix el
bicondicional P Q com la proposici que
t el valor ver precisament quan
Q P V V F F
tenen el mateix valor lgic:
Q V F V F
P Q V F F V Q.
La proposici Si
P Q
es llegeix P si, i noms si,
P i Q sn proposicions i P Q s una proposici vera, aleshores es diu que Q s una condici necessria per a P i que P s una condici sucient per a Q. Si P Q, aleshores es diu que Q s una condici necessria i sucient per a P (la qual cosa comporta que P s una condici necessria i sucient per a Q). Si P s una condici necessria i sucent per a Q tamb es diu que P s una caracteritzaci de Q.
1.1.5 Exemple Suposem xats una funci
f,
un nombre real
i un nombre enter
per, que el valor lgic de les proposicions considerades no depenen de quina funci nombres
x. f,
Noteu, i quins
aix
prenguem.
1) Considereu la proposici vera Si la funci contnua en la funci
s derivable en un punt
a,
aleshores
a. f
s continua en
La proposici La funci
a s una condici necessria per a la proposici f

t segona derivada en
s derivable en
a. a.
La proposici la funci
2) Considereu la proposici vera si la funci aleshores
t un mnim local en
f (a) = 0 i f (a) < 0

divisible per
s una condici sucient de la funci
f f
t segona derivada en
a i f (a) = 0 i f (a) < 0, ai t un mnim local en a.
3) Considereu les proposicions
P : x s divisible per 3 i Q : la suma de les xifres de x s P Q. Per tant, la suma de les xifres de x s divisible per 3 s una condici necessria i sucient de x s divisible per 3. Altrament dit, un nombre enter s divisible per 3 si, i noms si, la suma de les seves xifres s divisible per 3.. 3.
Tenim
1.2 Formes proposicionals

Notem que representa
P Q no s una proposici: per tal que ho sigui cal indicar quina proposici concreta P i quina Q. Per a cada substituci de P i Q per proposicions concretes, P Q es
s una expressi formada aplicant un nombre nit de vegades les regles
tranforma en una proposici. s el que s'anomena una forma proposicional. Ms formalment: Una
forma proposicional
segents: 1) les lletres, que anomenarem 2) si 3) si
components,
P
sn formes proposicionals;
P P
s una forma proposicional, i
aleshores s una forma proposicional.
sn formes proposicionals, aleshores
P Q, P Q, P Q i P Q
sn formes
proposicionals.
1.2.1 Exemple Les expressions
Tamb ho sn
P Q, P Q, P , P Q i P Q sn formes P (Q R) i (P Q). En canvi no ho sn P Q ni P Q.
proposicionals.
Notem que, quan en una forma proposicional es substitueixen les lletres per proposicions, la proposici resultant t un valor lgic que noms depn dels valors lgics de les proposicions substitudes, i no de les proposicions concretes considerades. Per exemple, per qualsevol proposici
Q, la proposici P Q s vera. s igual que P sigui L'endem d'un dimarts s divendres i Q 2 s l'nic nombres primer parell, com que P sigui la capital de Frana s Perpiny i Q 1 + 1 = 2. Mentre P sigui falsa i Q vera, P Q ser vera.
falsa
i qualsevol proposici vera
La taula que dna els valors lgics de la forma en funci dels valors lgic de les lletres components es diu la tindr veritat de les formes
taula de veritat de la forma proposicional. A l'apartat anterior hem fet les taules de P Q, P Q, P , P Q i P Q. Notem que si hi ha n lletres, la taula
entrades.
2n
1.2.2 Exemple Fem la taula de veritat de la forma proposicional
P (Q R).
Com que hi
ha tres lletres, hi ha 8 combinacions.
P V V V V F F F F
Una
Q V V F F V V F F
R V F V F V F V F
R F V F V F V F V
Q R V V F V V V F V
P (Q R) V V F V F F F F
tautologia
s una forma proposicional que t el valor lgic ver per a tots els valors de les
seves components. Una
contradicci
s una forma proposicional que t el valor lgic fals per
a tots els valors de les seves components.
1.2. Formes proposicionals
1.2.3 Remarca Si
s una contradicci, aleshores
s una tautologia. Si
s una tautologia,
aleshores
s una contradicci.
Siguin
i s'escriu
P i Q formes proposicionals. P Q. P
i
Si
P Q s una tautologia, aleshores es diu que P implica
Dues formes proposicionals
sn
equivalents
o
si tenen els mateixos valors de veritat per a
tots els valors lgics dels components. Altrament dit, tautologia. En aquest cas s'escriu
sn equivalents si
P Q
s una
P Q
P Q.
Mitjanant les taules de veritat corresponents es poden comprovar les tautologies segents, on
representen una contradicci i una tautologia, respectivament.
P P P (P Q) R P (Q R) P QQP P (P Q) P P (Q R) (P Q) (P R) T P T C P P P P T (P Q) (P ) (Q)
P P P (P Q) R P (Q R) P QQP P (P Q) P P (Q R) (P Q) (P R) C P C T P P P P C (P Q) (P ) (Q)
idempotents associatives commutatives absorci distributives universals neutres complementaci lleis de De Morgan
Notem que les dues columnes sn duals: una s'obt de l'altra intercanviant la disjunci i la conjunci, i
per
T. P Q R i P Q R,
s a dir,
1.2.4 Remarca Les propietats associatives permeten escriure
eliminar parntesis, sense possibilitat de malinterpretaci.

1.2.5 Remarca Les lleis de De Morgan
1 i l'equivalncia bvia
(P ) P
permeten posar totes les connectives en termes de la negaci i de la conjunci o b de la negaci i disjunci. En efecte, tenim les equivalncies segents:
P Q ((P ) (Q)) P Q ((P ) (Q)) (P Q) (P ) Q (P Q) ((P Q) (Q P ))

Afegim ara unes quantes tautologies ms que s'apliquen amb freqncia als arguments matemtics.
P P P (P (Q Q)) ((P Q) (Q R)) (P R) (P (P Q)) Q P Q (Q P ) (P Q) P Q

1 Augustus
Principi del ter excls Reducci a l'absurd Transitiva Modus ponens Contrarecproc Negaci d'una implicaci
De Morgan, Madurai, la ndia, 1806, Londres, 1871.
1.2.6 Remarca Per evitar sobreabundncia de parntesis, les proposicions i formes proposi-
cionals escrites s'interpreten seguint una jerarquia u ordre:
, , , ,
Quan una
proposici o forma t una connectiva a cada costat, est afectat pel de ms jerarquia. A ms
P QR
signica
(P Q) (Q R),
i similarment amb el bicondicional.
Exemples
1) 2)
P QR
abreuja
P (Q R); (P (Q)) (R)].
P Q R
abreuja
1.3 Quanticadors
x2 = x1 + 3. Per certs valors de (x1 , x2 ), per exemple, (x1 , x2 ) = (4, 7) o (x1 , x2 ) = (23, 26), resulta una proposici vera. Per d'altres, com (x1 , x2 ) = (1, 2) o (x1 , x2 ) = (56, 7), resulta una proposici falsa. Per d'altres, encara, simplement no t sentit, per exemple, (x1 , x2 ) = (triangle, quadrat).
Considerem l'enunciat Un El
predicat
en s un enunciat
P (x)
que esdev una proposici per a cada substituci de
per elements d'una classe prexada, anomenada substitueixen
conjunt de veritat del predicat s el x, tranformen el predicat en
x univers de discurs o, abreujadament, univers. conjunt d'objectes a de l'univers del discurs que, si
una proposici vera.
L'univers del discurs ha de ser especicat. Tanmateix, s molt freqent que no es detalli i que quedi sobrents pel context.
Exemples
1)
x2 = x1 + 3
s un predicat
P (x)
amb
x = (x1 , x2 ).
Aqu no s'ha especicat l'univers del
discurs, per si es vol el conjunt de veritat cal especicar-lo: per exemple 2) El conjunt de veritat de de veritat s
R2 . N, el conjunt
{2}.
Si s
x2 = 4 depn de l'univers del discurs. Z, aleshores s {+2, 2}.
Si l'univers s
Sigui
P (x) un predicat.
La proposici
si, el conjunt de veritat de si, i noms si, el conjunt La proposici a algun
(x)P (x) s la proposici que pren el valor ver si, i noms P (x) no s buit. La proposici (x)P (x) s la proposici que s vera de veritat de P (x) s tot l'univers. x
tal que
(x)P (x) x.
es llegeix existeix
x
o d'alguna forma semblant. La proposici
P (x), per a algun x, P (x), P (x) per (x)P (x) es llegeix per a tot x, P (x) quanticador universal.
o P (x) per a tot El smbol
s'anomena
quanticador existencial
R
com a univers.
i el smbol
Exemples Considerem
1)
(x)(x 3)
1.3. Quanticadors
2) 3) 4) 5) 6)
(x)(|x| = 0)
s una proposici vera. s una proposici falsa. s una proposici vera.
(x)(x2 = 1)
(x)(x < 0 x = 0 x > 0) (x)(x + 2 > x) (x)(|x| > 0) P (x) i Q(x)
s una proposici falsa.
Siguin
vera, aleshores direm que vera es diu que
(x)(P (x) Q(x)) s una proposici P (x) implica Q(x) i s'indica P (x) Q(x). Si (x)(P (x) Q(x)) s P (x) i Q(x) sn equivalents, i s'escriu P (x) Q(x). Aix signica que P (x) i
dos predicats en un univers xat. Si
Q(x)
tenen el mateix conjunt de veritat.
1.3.1 Exemple
canvi, a
x2 = 4 i x = 2 sn predicats equivalents a N, s a dir, x2 = 4 x = 2. En 2 l'univers R, no sn equivalents; a R tenim l'equivalncia x = 4 x = 2 x = 2.
1.3.2 Remarca Un llenguatge formalitzat s molt feixuc i tot i ser molt ms precs sovint
de lectura i interpretaci difcil.
Per altra banda, el llenguatge natural s molt ms exible, Una bona escriptura matemtica consisteix en un bon
per comporta sovint ambigutats.
comproms entre els dos extrems, per a la qual cosa cal una bona quantitat de sobreentesos que els matemtics dnen per fets. Els exemples segents mostren enunciats usuals i la seva formalitzaci.
1) Per a cada nombre natural primer senar menor que 10, el nombre L'univers sn els nombres naturals.
x2 + 4
s primer.
(x)(x
s primer
s senar
x < 10 x2 + 4
s primer
2) Entre cada dos nombres racionals diferents hi ha un nombre racional intermedi. L'univers s
Q. (x)(y)(x < y (z)(x < z < y)).
1.3.3 Teorema
Si P (x) s un predicat, aleshores tenim les tautologies
(i) (ii)
(x)P (x) (x)P (x). (x)P (x) (x)P (x). U

l'univers. Tenim,
Demostraci: (i) Sigui
(x)P (x)
s ver
(x)P (x)
s fals
el conjunt de veritat de el conjunt de veritat de
P (x)
no s
P (x)
no s buit
(x)P (x).
(ii) s anleg.
1.3.4 Exemple La proposici Cada nombre real t un invers multiplicatiu es falsa. En efecte,
la seva negaci s: existeix un nombre real que no t invers multiplicatiu, i aquesta predicat s ver perqu
no t invers multiplicatiu.
1.4 Demostracions directes

Quan en un text de matemtiques s'escriu proposici encapalant un enunciat s'est dient que
P,
en realitat
s una proposici vera. La
demostraci
consisteix en un argument lgic que,
a partir de proposicions de les que ja es coneix el seu valor de veritat i emprant propietats lgiques (essencialment tautologies), permet concloure que
s vera.
Les proposicions matemtiques reben de vegades noms diferents segons el paper que juguen en el discurs general. Les proposicions ms rellevants, ms signicatives, s'anomenen teorema s'anomenen s'anomenen
teoremes.
Les
proposicions que enuncien un resultat auxiliar o tcnic que s'emprar en la demostraci d'un
lemes. corol .laris.
Les proposicions que es dedueixen immediatament d'un teorema
1.4.1 Proposici
Sigui x un nombre enter. Si x s senar, aleshores x2 s senar.

x
s senar,
Demostraci: Si
s de la forma
x = 2t + 1
per a cert enter
t.
Aleshores
x2 = (2t + 1)2 = 4t2 + 4t + 1 = 2(2t2 + 2t) + 1,

el que implica que
x2
s senar.
Comentari Naturalment, per fer una demostraci s crucial conixer el signicat de cada terme
que apareix a l'enunciat. Que un nombre enter tal que
sigui senar signica que existeix un enter
x = 2t + 1.
2
s senar. L'enunciat diu que
L'univers considerat s el dels nombres enters. Siguin predicat x
P (x) el predicat x s senar i Q(x) el (x)(P (x) Q(x)) s una proposici vera, s a dir, que P (x) Q(x). Ara, si P (x) s falsa, P (x) Q(x) s vera i no hi ha res a demostrar. Per tant, noms cal veure que si P (x) s vera, aleshores Q(x) tamb s vera.
Suposem, doncs, que al nombre enter llavors
P (x)
s vera, s a dir, que tenim
x = 2t + 1
s a dir
per a algun enter s
emprant propietats elementals de la suma i el producte, hem obtingut
t1 = 2t2 + 2t
x2 = 2t1 + 1,
x2
t. Aleshores, x2 = 2(2t2 + 2t) + 1. Per senar. Aix, si P (x) s vera,
Q(x)
s vera.
Hem demostrat, doncs, que si
s senar, aleshores
x2
s senar.
1.4.2 Proposici
Si x s un nombre real i x2 1, aleshores x2 7x > 10.
Demostraci: Notem que,
x2 7x > 10
x2 7x + 10 > 0 (x 5)(x 2) > 0.
1.4. Demostracions directes
Ara, cosa
x2 1 equival a 1 x 1. En particular, x 1. Llavors x < 2 x 5 < 0 i x 2 < 0. Per tant, (x 5)(x 2) > 0. 2 P (x):
x
x < 5,
per la qual
Comentari Ara l'univers s el dels nombres reals. Sigui
10.
Primer hem transformat
Q(x)
en un predicat equivalent,
1 i Q(x): x2 7x > que s (x 5)(x 2) > 0.
Desprs, hem fet les implicacions i equivalncies segents:
x2 1
1 x 1 x1 x<5 x<2 x5<0 x2<0 (x 5)(x 2) > 0 x2 7x > 10 P

o
Considerem ara implicacions
P Q
on
sn compostes (poden ser tamb predicats). es basa sovint en la tautologia
La tcnica de demostraci d'una implicaci
P QR
(P Q R) (P Q R)
1.4.3 Exemple Per demostrar que si un nombre primer
divideix
divideix
divideix un producte
p divideix un producte ab, b pot ser til provar la versi equivalent si un nombre ab i p no divideix a, aleshores p divideix b.
cal emprar la tautologia
aleshores primer
Per provar
P QR
(P Q R) (P R) (Q R),
s a dir, provar primer
P R
i desprs
Q R.
1.4.4 Exemple Per provar que si un quadrilter t costats oposats iguals o angles oposats
iguals aleshores s un paral.lelogram cal veure que si un quadrilter t costats oposats iguals aleshores s un paral.lelogram i que si un quadrilter t angles oposats iguals aleshores s un paral.lelogram
1.4.5 Proposici Sigui n un enter senar. Aleshores n = 4t + 1 per a cert enter t o n = 4u 1 per a cert enter u.
Demostraci: Suposem que
s senar. Aleshores
n = 2m + 1
Llavors,
per a cert enter
m.
Tenim dos
casos: Cas 1. Cas 2.
m s parell.
Aleshores,
m = 2t per a cert enter t.
n = 2m+1 = 2(2t)+1 = 4t+1.
m s senar. Aleshores m = 2s+1 per a cert enter s. Llavors, n = 2m+1 = 2(2s+1)+1 = 4s + 3 = 4(s + 1) 1 i n s de la forma n = 4u 1 amb u = s + 1. 2
10
Comentari La demostraci comena posant la condici de ser senar en la forma
P Q:
senar
(m)(n = 2m + 1) (m)[n = 2m + 1 m
parell
] [n = 2m + 1 m
senar
]
senar]
[(m)(n = 2m + 1 m
Siguin
parell]
[(m)(n = 2m + 1 m
P : (m)[n = 2m + 1 m parell ], Q: [(m)(n = 2m + 1 m senar], R: (t) n = 4t + 1 i S : (u) n = 4u 1. Cal provar P Q R S . Com que R R S provant P R, tenim P R R S i, anlogament, Q R S . Per tant, P Q R S . 2
La demostraci d'una proposici de la forma parts:
P (Q R)
probablement consistir de dues
P Q i P R,
s a dir, far s de l'equivalncia
(P (Q R)) (P Q) (P R).
Una demostraci d'una proposici de la forma
(P Q) R
no presenta noves dicultats: Una
prova directa presenta l'avantatge d'assumir d'entrada que tant
com
sn veres.
1.4.6 Remarca La implicaci
no s en cap manera associativa. En efecte, les tres formes
P Q R,
sn dues a dues no equivalents. signica
P (Q R),
(P Q) R P Q R
Respecte a la primera, ja hem remarcat que
(P Q) (Q R).
Respecte a la segona, notem que tenim l'equivalncia
(P (Q R)) (P Q) R.
Finalment, en una demostraci del tipus pas
(P Q) R
cal comenar suposant
P Q,
no
P.
1.5 Mtodes indirectes

El
contrarecproc
de
P Q
Q P .
De fet,
P Q i Q P
sn equivalents:
(P Q) (Q P )
Aquesta tautologia s el fonament de nombroses demostracions. Posem un exemple elemental.
1.5.1 Proposici
Sigui x un enter. Si x2 s parell, aleshores x s parell.

x
no s parell, s a dir, que
s senar. Ja hem demostrat que,
aleshores,
x2
s senar.
2 P (m):
s senar i Q(m): m s senar. Volem Q(m) P (m), que ja estava demostrat. m
Comentari A l'univers del enters, siguin
veure que
(P (m) Q(m).
Aix s equivalent a
1.6. Demostracions que involucren quanticadors
11
Si
s una contradicci, aleshores tenim
P (P C).
Aquesta equivalncia s el fonament de les proves per malment, la contradici emprada s de la forma
primers i que primers i que si
s irracional empren aquestes s parell, aleshores
contradicci o reducci a l'absurd. NorQ Q. Les proves que hi ha innits nombres tcniques. Recordem la prova que 2 s irra-
cional. La prova requereix saber qu s un racional i un irracional, qu sn nombres relativament
x2
s parell.
1.5.2 Proposici
El nombre
2 s irracional 2
no s irracional. Aleshores
2 s racional, i, tant, es pot per 2 = a/b amb a i b relativament primers. Llavors b = a 2 i, elevant al 2 2 2 quadrat b = 2a . Aix, b s parell. Per aix implica que tamb b s parell: b = 2t per a cert 2 2 2 2 2 2 enter t. Llavors, 4t = b = 2a implica 2t = a , s a dir, a s parell. Per tant, a s parell: a = 2u per a cert enter u. Per a = 2u i b = 2t impliquen que a i b no sn relativament primers perqu tenen el factor 2 en com. 2
posar de la forma
Comentari Sigui
P : 2 s irracional. La negaci P es pot expressar P : existeixen de dos nombres enters a i b relativament primers tals que 2 = a/b. Aleshores, si Q s a i b sn relativament primers, hem demostrat que P Q Q. 2
Les demostracions de la forma i
P Q
consisteixen en demostrar
P Q
per qualsevol mtode
QP
per qualsevol mtode.
1.6 Demostracions que involucren quanticadors

Molts teoremes matemtics sn enunciats quanticats, encara que el quanticador no aparegui explcitament a l'enunciat. Per exemple, la propietat commutativa de la suma d'enters sovint s'expressa enter
i tot enter
a + b = b + a, quan en realitat la propietat b, es compleix a + b = b + a.
commutativa assegura que per a tot
Comencem pels teoremes d'existncia. Una manera de demostrar que certa proposici s vera consisteix en mostrar explcitament un element a dir, un element
(x)P (x)
Algunes
del conjunt de veritat del predicat, s
tal que
P (a)
sigui vera. D'aix se'n diu una
prova constructiva.
proves constructives sn molt complicades, d'altres molt simples, com la que segueix. (Atenci: que la prova sigui simple no vol dir que hagi estat fcil de trobar).
1.6.1 Proposici Existeix un nombre natural la quarta potncia del qual s la suma de les quartes potncias d'altres tres nombres naturals.
Demostraci:
206156734 = 26824404 + 153656394 + 187967604 . 2
Z4 , sigui P (x, y, z, t) el predicat x4 = y 4 + z 4 + t4 . Es vol demostrar que ((x, y, z, t))P (x, y, z, t). Es mostra que P (20615673, 2682440, 15365639, 18796760) s vera.
Comentari En l'univers
12
Hi ha proves d'existncia no constructives.
Per exemple, per tcniques probabilstiques:
es
demostra que la probabilitat que existeixen elements
a tals que P (a) sigui vera s positiva, amb
la qual cosa es garanteix que el conjunt de veritat no s buit, encara que no es pugui explicitar un element concret del conjunt. La proposici segent no s constructiva, per redueix a dos els candidats a pertnyer al conjunt de veritat.
1.6.2 Proposici
Existeixen dos nombres irracionals i tals que s racional.
Demostraci: Considerem el nombre
irracionals i irracionals, i
. Si
s racional, aleshores
s racional. Si
s irracional, prenem
== 2 = 2. Tots dos
sn sn
=
que s racional.
= ( 2)2 = 2,
2 i tals que 2 = 2 i = 2.
2 (si
s racional existeixen,
Comentari La prova ens demostra que els irracional
per ens quedem sense saber si sn
==
f s continua en [a, b] i f (a)f (b) < 0, aleshores existeix c (a, b) tal que f (c) = 0) o el teorema del valor mitj (si f s continua en [a, b] i derivable en (a, b), aleshores existeix c (a, b) tal que (f (b) f (a) = f (c)(b a)) tenen la forma P (x)Q(x), i la prova d'existncia no s pas constructiva.
Teoremes ben coneguts i tils, com el teorema de Bolzano Una demostraci de l'equivalncia
(x)P (x)
tamb es pot fer per reducci a l'absurd.
El punt crucial s
(x)P (x) (x)P (x).

Desprs, de
(x)P (x)
es dedueix una contradicci (molt probablement de la forma
Q Q).
Ja hem vist demostracions de de l'x de l'univers considerat.
(x)P (x).
En aquestes proves s essencial saber quin s l'univers
del discurs, que sovint s implcit. L'argument que prova que
P (x) s vera ha de ser independent
La reducci a l'absurd tamb s aplicable a
(x)P (x).
Es basa en l'equivalncia
(x)P (x) (x)P (x).

1.6.3 Proposici
Si 0 < x < /2, aleshores cos x + sin x > 1.
Demostraci: Suposem que existeix un nombre real t, amb
0 < t < /2 tal que cos t+sin t 1. Per a 0 < t < /2, tenim cos t > 0 i sin t > 0, aix que 0 < cos t + sin t 1. En conseqncia 0 < (cos t + sin t)2 1, d'on obtenim 0 < cos2 t + sin2 t + 2 cos t sin t 1. Ara, com que cos t sin t > 0, tenim cos2 t + sin2 t + 2 cos t sin t = 1 + 2 cos t sin t > 1, el que s contradictori. 2
Comentari L'univers s el conjunt de nombres reals majors que
0 i menors que /2.
Sigui
P (x)
el predicat
cos x + sin x > 1.
Volem demostrar
(x)P (x)
per reducci a l'absurd. Ho neguem:
2 Bernard
Placidus Johan Nepomuk Bolzano, Praga, 1871, Praga, 1848.
1.6. Demostracions que involucren quanticadors
13
existeix
t tal que P (t), s a dir existeix t amb cos t + sin t 1. cos2 t + sin2 t + 2 cos t sin t 1 i cos2 t + sin2 t + 2 cos t sin t > 1, s
Hem vist que aix implica a dir, una contradicci.
Nombrosos enunciats tenen ms d'un quanticador, i cal ser curosos en la seva manipulaci. En segueixen un quants de vlids.
1) 2) 3) 4) 5) 6)
(x)(y)P (x, y) (y)(x)P (x, y). (x)(y)P (x, y) (y)(x)P (x, y). [(x)P (x) (x)Q(x)] (x)(P (x) Q(x)). (x)[P (x) Q(x)] [(x)P (x) (x)Q(x)]. (x)[P (x) Q(x)] [(x)P (x) (x)Q(x)]. (x)(y)P (x, y) (y)(x)P (x, y).
Cal ser conscients de les falses deduccions. Aqu en posem unes quantes d'incorrectes
1)
(x)P (x) (x)P (x)
no s vlida.
Que existeixi un nombre senar no implica que tots siguin senars. 2)
(x)[P (x) Q(x)] [(x)P (x) (x)Q(x)]

senars.
no s vlida.
Que tots els enters siguin parells o senars no implica que tots siguin parells o tots siguin
3)
A l'univers dels enters, siguin senar, aleshores s parell. 4)
[(x)P (x) (x)Q(x)] (x)[P (x) Q(x)] no s vlida. P (x): x s senar i Q(x): x s parell.
Com que
s falsa, la proposici de l'esquerra s vera. Per s fals que, per a tot enter
(x)P (x) x, si x s
(y)(x)P (x, y) (x)(y)P (x, y)

Aleshores
no s vlida.
Considereu l'univers de les persones casades i sigui
P (x, y): x est casat amb y . (y)(x)P (x, y) s vera, perqu tothom que est casat ho est amb alg. Per (x)(y)P (x, y) assegura que existeix alg casat amb tothom, cosa que s falsa.
Sovint cal demostrar que l'element que t certa propietat s nic. Que existeix exactament un
tal que
P (x)
s vera s'escriu
(!x)P (x).
La tcnica estndard de demostrar una proposici
d'aquesta forma s provar l'enunciat equivalent
(x)P (x) (y)(z)[P (y) P (z) y = z].

La demostraci consistir generalment en dues parts. La primera s demostrar l'existncia, s a dir,
(x)P (x)
i, la segona, demostrar la unicitat:
(y)(z)[P (y) P (z) y = z].
(x)P (x) s equivalent (x)(P (x)), per provar que (x)P (x) s fals, cal provar que (x)(P (x)) s vera. L'objecte a tal que P (a) s vera es diu un contraexemple de (x)P (x).
De vegades es vol provar que un enunciat quanticat s fals. Com que a
14
1.6.4 Exemple La funci
f (x) = |x|
s un contraexemple a tota funci continua en el zero s
derivable en el zero.
Josep M. Brunat Departament de Matemtica Aplicada II Facultat de Matemtiques i Estadstica Universitat Politcnica de Catalunya Setembre de 2009
2 Conjunts, relacions i aplicacions

2.1 Conjunts
Llevat dels mbits dels fonaments de les matemtiques i de la lgica, els conceptes de
element
i la relaci de
signica que
admetem
pertinena
conjunt,
d'un element a un conjunt es prenen com a primitius. Aix
que el que persones diferents entenen amb aquests mots sn coses su-
cientment similars per permetre la comunicaci sense (gaires) problemes. Tot i aix, esmentem algunes de les propietats d'aquests conceptes que esperem que tothom assumeixi, alhora que xem la notaci que emprarem al respecte. Un conjunt est format per elements. Si
A a
s un conjunt i l'enunciat
un dels seus elements, s'escriu
a A,
i es llegeix
a pertany
A.
Si
no s un dels elements de
A,
s'escriu
un conjunt
estigui ben denit, per a tot
aA
(i la seva negaci
a A. Per tal que a A) ha de
ser una proposici, s a dir, ha de ser ver o fals. Dos conjunts sn iguals si tenen exactament els mateixos elements. Hi ha dues formes habituals de denir un conjunt. La primera s explicitant un a un quins sn els seus elements, els quals s'escriuen entre claus. Per exemple, que t per elements les quatre lletres
S = {a, b, c, d}
s el conjunt
a, b, c, d.
Notem que l'ordre en qu s'escriuen els quatre els conjunts i
elements s irrellevant; l'nic a tenir en compte s quins elements pertanyen al conjunt. Aix,
{a, b, c, d} = {b, a, c, d}. Tampoc les repeticions sn signicatives: {a, b, c} sn iguals perqu tenen els mateixos elements, a saber, a, b
{a, a, b, c}
c.
Naturalment, aquest El segon mtode s
mtode noms s admissible si el conjunt s nit i amb pocs elements. ells. Per exemple,
universal i consisteix a donar una propietat que compleixin els elements del conjunt i noms
T = {n : n
s un enter parell} deneix el conjunt dels enters parells. Dit Notem que un
altrament, el conjunt es deneix com el conjunt de veritat de cert predicat. Per exemple, el conjunt
conjunt pot estar ben denit i alhora ser difcil saber si un element pertany al conjunt o no.
S = {p : p
s un enter primer} s un conjunt ben denit en el sentit
que tot enter s primer o no ho s, per sovint s difcil decidir si un enter gran s o no primer. Tamb admetrem que existeix un nic conjunt sense cap element, dit per
conjunt buit,
implica
i denotat
El conjunt buit s el conjunt de veritat d'una contradicci.
Un conjunt
subconjunt
d'un conjunt
B,
i s'indica
a.
Equivalentment, si tot element de
s tamb element de
A B , si a A B.
aB
per a tot
16
Captol 2. Conjunts, relacions i aplicacions
2.1.1 Remarca Sigui
proposici
A un conjunt, que prenem com a univers del discurs. Considerem la (a)(a a A). Com que a s falsa, el condicional es ver per a tot a. Aix, a a A. Dit altrament, A per a tot conjunt A. AA
per a tot conjunt
2.1.2 Remarca Notem que
A.
Si
AB
A = B,
posarem
Cal assenyalar que aquest conveni de notaci no s universal, i que en molts textos s'utilitza en el sentit que nosaltres emprarem
A B.
La proposici segent s de demostraci immediata.
2.1.3 Proposici
Si A, B, C sn conjunts, aleshores,
A A;
(i) (Reexiva)
(ii) (Antisimtrica) (iii) (Transitiva)
si A B i B A, aleshores A = B ;
si A B i B C , aleshores A C .
2 = {A : A }, s'anomena conjunt de les parts de . Els elements de 2 sn, doncs, tots els subconjunts de . El conjunt 2 tamb es denota per P(A).
Sigui
un conjunt. El conjunt
2.1.4 Exemple Si
= {a, b, c},
tenim,
2 = {, {a}, {b}, {c}, {a, b}, {a, c}, {b, c}, {a, b, c}}.
La notaci
prov del fet que si
elements, aleshores el conjunt de parts de
en t
2n .
2.1.5 Remarca Aquest inici de la teoria de conjunts no est exempt de problemes. Per exemple,
sigui que
el conjunt format pels conjunts que no sn elements d'ells mateixos (per exemple, el si, i noms si
X ). Aleshores es t X X , que s contradictori. Per evitar problemes com aquest es distingueix entre conjunt i classe. Dit sense massa precisi, un conjunt s una classe que pertany a una altra classe. La contradicci anterior es resol amb el fet que X no s un conjunt (perqu
conjunt de totes les persones no s una persona i, per tant, pertany a
X X
aix porta a contradicci), sin una classe.
Aquesta remarca justica que, ocasionalment,
emprem el terme classe. Per exemple, tots els conjunts formen una classe, no pas un conjunt.
2.2 Operacions amb conjunts

Sigui La i a La
un conjunt i o
AiB
subconjunts de
.
que a
reuni
B
pertanyen a
uni de A i B s el conjunt A B format pels elements que pertanyen a A o B . Aquest o no s exclusiu: entenem que els elements que pertanyen alhora
de
tamb pertanyen a la uni.
intersecci
conjunts alhora. Si
A i B s el conjunt A B format pels elements que pertanyen A B = , es diu que els conjunts A i B sn disjunts.
a ambds
2.2. Operacions amb conjunts
17
La
diferncia
La diferncia
de A i B s el conjunt A \ B format pels elements de A que no pertanyen a B . \ A s'anomena el complementari de A respecte de , i es denota per A si se
sobreentn pel context.
2.2.1 Remarca Amb un univers
especicat, si
P (x)
s el predicat que deneix
predicat que deneix deneix
B,
aleshores
s el predicat que deneix
P (x) Q(x) A B , P (x) Q(x)
s el predicat que deneix s el predicat que deneix
A i Q(x) s el A B , P (x) Q(x) A \ B i P (x) el que
A.
La proposici segent recull les propietats ms importants de la reuni, la intersecci i la complementaci, que, gens sorprenentment, es corresponen a les vistes al captol anterior.
2.2.2 Proposici
segents:
Sigui un conjunt. Per a tot A, B, C 2 , es compleixen les propietats

A A = A, A A = A; (A B) C = A (B C);
(i) (Idempotent) (ii) (Associativa)
(A B) C = A (B C), A B = B A,
(iii) (Commutativa) (iv) (Absorci)
A B = B A;
A (A B) = A,
A (A B) = A; A (B C) = (A B) (A C);
(v) (Distributiva)
A (B C) = (A B) (A C), A = , A = ;
(vi) (Element absorbent) (vii) (Element neutre) (viii) (Complement)
A = A,
A = A; A A = , A B = A B;
A A = ,
(ix) (Lleis de De Morgan) (x) (xi)
A B = A B,
= , A = A.
= ;
Observem que de cada igualtat se n'obt una altra intercanviant les dues operacions de reuni i intersecci i els dos conjunts
i . .
Es diu que sigui I un conjunt i suposem {Ai : i I} s una famlia de
La reuni i la intersecci es poden generalitzar com segueix: que, per a cada subconjunts de La
i I , Ai .
s un subconjunt de
reuni
uni
dels conjunts
Ai ,
denotada indistintament per les formes
Ai ,
iI
s el conjunt format pels elements
{Ai : i I},
tals que existeix un
de
iI
amb
x Ai .
18
La
intersecci
dels conjunts
Ai ,
denotada per les formes
Ai ,
iI
s el conjunt format pels elements Notem que, en el cas que
{Ai : i I},
tals que
de
x Ai
per a tot
i I.
tingui dos elements, aquestes denicions coincideixen amb la reuni
i la intersecci denides ms amunt. Si
I = [n] = {1, 2, . . . , n},

n n
aleshores s'usen les notacions
Ai ,
i=1
o b
Ai
i=1
A1 An ,
per a la reuni i intersecci dels
A 1 An ,
respectivament.
conjunts
A1 , . . . , A n , qQ
sigui
2.2.3 Exemple Per a cada nombre racional
Aq = [q 1/2, q + 1/2] R.
Aleshores
Aq = R.
qQ
2.2.4 Exemple Sigui
a un nombre real i, per a cada n 1 natural, sigui An = [a1/n, a+1/n] {An : n N, n 1} = {a}.
R.
Aleshores
2.3 Producte cartesi. Correspondncies

Siguin les parelles ordenades
producte cartesi de A per B s el conjunt A B format per (a, b) amb a A i b B . L'element a s'anomena la primera component o coordenada de (a, b) i b la segona component o coordenada de la parella (a, b). Notem que (a, b) = (c, d) si, i noms si, a = c i b = d. Aix, (a, b) = (b, a) llevat, bviament, del cas a = b.
A
i
dos conjunts. El
El producte cartesi es generalitza per conjunt es diu
n conjunts com segueix. Siguin A1 , . . . , An conjunts. El A1 An s el conjunt de les nples (a1 , . . . , an ) tals que ai Ai . L'element ai la i-sima component o coordenada de la npla. La igualtat de dues nples equival a la (a1 , . . . , an ) = (b1 , . . . , bn ) ai = bi i [n]. An .
igualtat component a component: per a tot
Si Si
s un conjunt, el producte cartesi
A A
n)
es denota per
A i B sn dos conjunts, una correspondncia entre A i B s un subconjunt no buit C AB . relaci denida en un conjunt A s una correspondncia entre A i A. Si R s una relaci denida en un conjunt A, i (a, b) R, aleshores s'escriu a R b i es diu que a est relacionat amb b per la relaci R.
Una
2.4. Relacions d'ordre
19
2.4 Relacions d'ordre

Una relaci
R denida en E a R a;
s una
relaci d'ordre
si, per a tot
a, b, c E
es compleixen les tres
propietats segents: 1) (Reexiva)
2) (Antisimtrica) si 3) (Transitiva) si
a R b i b R a,
aleshores
a = b;
a R b i b R c,
aleshores
a R c.
2.4.1 Exemple En el conjunt
nombre
no negatiu tal que
R dels nombres reals, denim a b si, i noms si, existeix un b = a + p. La relaci s la relaci d'ordre habitual dels reals.
un enter positiu
tal que
Z+ dels nombres enters positius, denim a|b si, i noms si, existeix b = ap. La relaci | s la usual relaci de divisibilitat, i s d'ordre. 2
de les parts d'un conjunt
la relaci
AB
denida a la
secci anterior s d'ordre (proposici 2.1.3); s'anomena relaci d'inclusi. Un conjunt
ordenat
s una parella
(E, R)
on
s un conjunt i
una relaci d'ordre denida a
E.
per
Llevat de casos concrets, com la divisibilitat o la inclusi, les relacions d'ordre es representen
Si es diu que
A ms, si Sigui
E s un conjunt ordenat, a b i a = b, s'escriu a < b. = A E.
se sobreentn que la relaci d'ordre es denota
un conjunt ordenat i
Un element
a A
s un
a = min A.
Un element
Un element
mnim o primer element de A si a x per a tot x A. S'indica b A s un mxim de A si x b per a tot x A. S'indica b = max A.
tot
superior inferior
de
c de E s una ta inferior de A si, per a A si, per a tot x A es compleix x c. A,

i s'indica
x A,
es compleix
c x,
i s una
ta
Si el conjunt de tes inferiors de de mnim es diu el
A t mxim, aleshores aquest mxim es diu l'nm o extrem inf A. Si el conjunt de tes superiors de A t mnim, aleshores aquest suprem o extrem superior de A, i s'indica sup A. a
i
2.4.4 Remarca Notem que si
sn dos mnims de
A,
aleshores
ab
b a,
d'on
a = b.
Aix, si un conjunt t mnim, aquest mnim s nic. Anlogament, si un conjunt t mxim, s nic.
2.4.5 Remarca L'nm d'un conjunt, si existeix, s el mxim d'un altre conjunt; per tant,
si l'nm d'un conjunt existeix, aleshores s nic. existeix, s nic.

2.4.6 Remarca L'nm
Anlogament, el suprem d'un conjunt, si
Anlogament, el suprem
2.4.7 Exemple Sigui
d'un d'un
conjunt conjunt
A pertany a A si, A pertany a A si, i A

i
i noms si, noms si,
s el mnim de
A.
s el mxim de Considerem
A.
com a
un conjunt no buit i
subconjunts de
conjunt ordenat per inclusi. Aleshores:
20
1)
t mnim
i mxim
.
format per
2) Considerem el subconjunt
sup C = A B
and
C de 2 inf C = A B .
B,
s a dir,
C = {A, B}.
Aleshores
dels nombres enters positius. La relaci R denida x|y s una relaci d'ordre. El conjunt Z+ t mnim, que s 1, per no t mxim. Si z1 , . . . , zn sn enters positius, tenim que inf{z1 , . . . , zn } i sup{z1 , . . . , zn } sn, respectivament, el mxim com divisor i el mnim com mltiple de z1 , . . . , zn .
2.4.8 Exemple Considerem el conjunt
Z+
per
xRy
si, i noms si
Una relaci d'ordre cada dos elements
denida en un conjunt E es diu que s una relaci d'ordre total si, per a x i y de E es compleix x y o y x. Una parella (E, ) formada per un conjunt E i una relaci d'ordre total es un conjunt totalment ordenat. Una relaci d'ordre no s d'ordre total, es diu que es un ordre parcial, i una parella (E, ) on E s un conjunt i una
relaci d'ordre parcial es diu que s un conjunt parcialment ordenat.
2.4.9 Exemple Els ordres habituals dels conjunts de nombres naturals, enters, racionals i reals
reals sn ordres totals. Si de divisibilitat a
s un conjunt, la inclusi no s un ordre parcial a
2 .
La relaci
s un ordre parcial.
2.5 Conjunts ben ordenats. Principi d'inducci

Una relaci d'ordre
t mnim. Un
denida en un conjunt E s un bon ordre si tot conjunt ben ordenat s una parella (E, ) formada per
subconjunt no buit de un conjunt
i un bon
ordre denit a
E. n0
un enter i
2.5.1 Exemple Sigui
el conjunt dels nombres enters
l'ordre usual, s un conjunt ben ordenat.
En particular, el conjunt
n n0 . Aleshores E , amb N, que correspon al cas
n0 = 0,
s un conjunt ben ordenat.
2.5.2 Exemple Siguin
n0
n1
enters amb
n0 < n1 .
Aleshores el conjunt
dels enters
que
n0 n n1 ,
tamb amb l'ordre usual, s un conjunt ben ordenat. En particular, si
n tals n1
s un natural, el conjunt
[n] = {x N : 1 x n} Z
s un conjunt ben ordenat.
2.5.3 Exemple El conjunt
dels nombres enters, amb l'ordre usual, no s un conjunt ben
ordenat. Per exemple, el conjunts dels enters parells, el conjunt dels enters senars i el mateix
sn subconjunts de
que no tenen primer element. s un conjunt ben ordenat, aleshores tot subconjunt no buit de s
2.5.4 Remarca Si
(E, )
t mnim. En particular, els subconjunts mnim. Si el mnim de
{x, y}
E {x, y} de E formats per dos elements tamb tenen x, tenim x y ; si s y tenim y x. Per tant, un conjunt
ben ordenat s, tamb, un conjunt totalment ordenat. El recproc, en canvi, no s cert: l'ordre habitual dels enters s un ordre total, per no un bon ordre.
Una propietat essencial dels conjunts ben ordenats s el principi d'inducci.
2.5. Conjunts ben ordenats. Principi d'inducci
21
2.5.5 Proposici (Principi d'inducci) Siguin E un conjunt ben ordenat i A un subconjunt de E tal que compleix la propietat segent: per cada b E , si x A per a tot x < b, aleshores b A. Aleshores A = E .
A = E.
Aleshores el conjunt
ordenat, el conjunt el mnim de
E\A
t primer element, diguem-li
p.
E \ A,
per a tot
x < p,
tenim
x A.
Per la
E \ A no s buit. Com que E s ben p A. Ara, ats que p s propietat de l'enunciat, resulta p A,
Clarament
el que s contradictori.
2 Z+ .
Recordem que un nombre primer
2.5.6 Exemple Considerem el conjunt dels enters positius
p s un enter positiu que noms s divisible per 1 i p.
Com a aplicaci de la proposici anterior,
demostrarem que tot enter positiu s producte de nombres primers (aqu cal entendre que un primer, ell tot sol, s producte de primers). El conjunt positius que sn producte de primers, i provarem que Sigui
ser el conjunt dels nombres enters
compleix la propietat de la proposici.
b un enter positiu. Cal provar que si tots els enters positius menors que b sn producte de primers, aleshores b s producte de primers. Si b s primer, aleshores s producte de primers, i hem acabat. Si b no s primer, aleshores existeix un divisor b1 {1, b} de b; per a cert b2 , tenim b = b1 b2 . Notem que b1 {1, b} implica b2 {1, b}. Com que b1 i b2 sn menors que b, tos dos sn producte de primers, diguem b1 = p1 pk i b2 = q1 q amb tots els pi i qj primers. Aleshores b = b1 b2 = p1 pk q1 q s producte de primers.
Sigui
n0
un enter i
E = {n Z : n n0 }.
El conjunt
s un conjunt ben ordenat. Per a
conjunts d'aquesta mena, tenim la variaci segent del principi d'inducci.
Siguin n0 un nombre enter i E = {n Z : n n0 }. Sigui A un subconjunt de E , que compleix les dues propietats segents:
2.5.7 Proposici (Principi d'inducci)
(i) (ii)
n 0 A;
per a tot n > n0 , si n 1 A, aleshores n A.
Aleshores A = E .
per tant, t un primer element
A = E i arribarem a contradicci. El conjunt E \ A no s buit i, p. Clarament p A. Com que n0 A, resulta p > n0 . Aleshores p 1 E i, com que p s el primer element de E \ A, tenim p 1 A. Per la segona condici, resulta p A, el que s contradictori. 2
2.5.8 Remarca Notem que la segona condici de la proposici anterior es pot reformular de
forma equivalent com segueix: per a tot
n n0 ,
si
n A,
aleshores
n + 1 A.
2.5.9 Remarca Si el conjunt
est denit per un predicat aleshores
dues condicions de l'enunciat que permeten concloure que a tot
A = {n E : P (n)}, aleshores les A = E sn (i) P (n0 ) s vera; (ii) per

s vera.
n > n0 ,
si
(ii) s: per a tot
P (n 1) s vera, n0 n0 , si P (n)
P (n)
s vera. La versi alternativa i equivalent de
s vera, aleshores
P (n + 1)
22
2.5.10 Remarca Siguin
la al conjunt
n0 < n1 enters. s immediat modicar la proposici 2.5.7 per adaptarE = {n Z : n0 n n1 }.
2.6 Particions i relacions d'equivalncia

Una
partici P
d'un conjunt
i tals que la reuni de tots ells s tal que: 1) 2) 3)
A s un conjunt P de subconjunts no buits de A disjunts dos a dos A. Ms formalment, una partici de A s un conjunt P 2A
P =
per a tot
P P; P1 , P2 P , P1 = P2 ;
P1 P2 = A=
P P
per a tot
P. R
2.6.1 Exemple Si
aleshores
R+ s el conjunt dels reals positius P = {R , {0}, R } s una partici de R.

+
el conjunt dels reals negatius,
2.6.2 Exemple Si
s el conjunt dels enters parells i
el conjunt dels enters senars, aleshores
{P, S}
s una partici del conjunt dels enters.
2.6.3 Exemple Per a cada nombre enter
a,
sigui
Pa = [a, a + 1) R.
Aleshores
{Pa : a Z}
s una partici de
R. A
s d'equivalncia si, per a tot
Una relaci
denida en un conjunt
a, b, c A,
es compleixen
les tres propietats segents: 1) (Reexiva) 2) (Simtrica) 3) (Transitiva)
a R a; aRb
implica
b R a;
impliquen
aRb i bRc
a R c.
Notem que aquestes sn tres propietats bsiques de la igualtat, la qual cosa fa que una relaci denida en la forma amb d'equivalncia. Per exemple, en el conjunt
a R b si a i b tenen igual alguna caracterstica xada, sigui automticament Z dels enters, la relaci R tal que a est relacionat
La proposici
si
tenen el mateix residu en dividir-los per 3, es d'equivalncia.
segent, de demostraci immediata, indica que una partici produeix automticament una relaci d'equivalncia denint com a relacionats dos elements si pertanyen al mateix conjunt de la partici.
2.6.4 Proposici
Si P s una partici d'un conjunt A, aleshores la relaci R denida en A per

a R b si, i noms si, existeix un P P tal que a, b P,
s d'equivalncia.
2.7. Aplicacions
23
Sigui per
s'anomena la
A. El conjunt a = {x A : x R a} classe d'equivalncia de l'element a. El conjunt de classes d'equivalncia es denota A/R i s'anomena conjunt quocient de A per la relaci R. R
una relaci d'equivalncia denida en un conjunt
2.6.5 Proposici
Si R s una relaci d'equivalncia denida en un conjunt A, aleshores el conjunt de classes d'equivalncia A/R s una partici de A.
Demostraci: La propietat reexiva comporta que
aa
per a tot
a A. A.
Aix implica dues
de les tres propietats a provar: primerament que una classe d'equivalncia buit perqu
s un conjunt no
a a.
En segon lloc, que la reuni de totes les classes s
En efecte, tot
aA
pertany a alguna classe, la seva prpia classe
a.
Suposem que hi ha un element x x a i x b, s a dir, x R a i x R b. Per la propietat simtrica tenim a R x i, per la transitiva, a R b. Aleshores, si z R a, la propietat transitiva implica z R b. Per tant a b. Un argument similar demostra b a, i obtenim a = b. En denitiva, si dues Queda per veure que dues classes diferents sn disjuntes. que pertany a dues classes, classes tenen un element en com, aleshores coincideixen. Per tant, dues classes diferents sn disjuntes.
2 A
i denotem per
R la relaci d'equivalncia donada a la A/R s, precisament, la partici P . Recprocament, sigui R una relaci d'equivalncia denida en un conjunt A i denotem per P la partici A/R. Aleshores, la relaci d'equivalncia associada a la partici A/R per 2.6.4 s, precisament, R.
Sigui una partici d'un conjunt proposici 2.6.4. Observem que el conjunt quocient
2.7 Aplicacions
Siguin
A i B dos conjunts. Una aplicaci de A en B s una correspondncia f A B tal que a A existeix un nic b B tal que (a, b) f . El conjunt A s'anomena el domini o conjunt inicial i el conjunt B conjunt nal de l'aplicaci. Donat a A, l'nic element b B tal que (a, b) f s'anomena la imatge de a i es denota per f (a) (noteu l'article determinat a la imatge, perqu s nica). L'element a s un original de b (noteu l'article indeterminat a
per a cada un original perqu pot no ser nic). Denir una aplicaci element
comporta, doncs, denir els conjunts inicial i nal i explicitar quin
f (a)
de
correspon a cada element
a A.
S'usa la notaci
f: A a
Notem que cada element de s'anomena la Siguin
B f (a) B
poden no
t exactament una imatge, per que els elements de
tenir originals, tenir-ne un o tenir-ne ms d'un. El conjunt d'elements de
que tenen original
imatge
de
f,
i es denota
Imf
o b
f (A).
denida per
f : A B i g : B C dues aplicacions. L'aplicaci gf : A C g(f (a)) per a tot a A s'anomena la composici de f i g .
(gf )(a) =
24
Noteu que la composici no s commutativa. Pot passar que iguals i, tamb, que una de les dues existeixi i l'altra no. associativa en el sentit segent: si les aplicacions
gf
f g
existeixin i no siguin
D'altra banda, la composici s
f : A B , g : B C i h : C D sn aplicacions, aleshores h (g f ) i (h g) f sn iguals. En efecte, ambdues fan correspondre a cada a A l'element h(g(f (a))) de D.
L'aplicaci de
idA : A A denida per idA (a) = a per a tot a A s'anomena aplicaci identitat A. Certament, si f : A B s una aplicaci, aleshores f idA = f = idB f . f: AB
s
injectiva si elements diferents de A tenen imatges diferents. EquivB t o b cap original o b exactament un. Aix encara es pot formular de la forma segent, que s potser la ms til a efectes tcnics: f s injectiva si per a tot a1 , a2 A, f (a1 ) = f (a2 ) implica a1 = a2 .
Una aplicaci alentment, si cada element de Una aplicaci lentment, si
f: A B Imf = B .
exhaustiva
si tot element de
t, almenys, un original. Equiva-
Una aplicaci tiva es diu element de de que
f : A B s bijectiva si s injectiva i exhaustiva. Una aplicaci f : A A bijecuna permutaci de A. Si f : A B s bijectiva, cada element de B t algun original B
el seu nic original per
(perqu s exhaustiva), el qual s nic (perqu s injectiva). Aleshores, fent correspondre a cada
tenim una nova aplicaci
f . L'element f (b) f f 1 = idB .
s l'nic element
aA
tal que
f 1 : B A, dita la inversa f (a) = b. Notem que f 1 f = idA i
2.7.1 Proposici
Siguin f : A B i g : B C aplicacions.
(i) (ii) (iii)
Si f i g sn injectives, aleshores g f s injectiva. Si f i g sn exhaustives, aleshores g f s exhaustiva. Si f i g sn bijectives, aleshores g f s bijectiva.

a1 , a2 A g
i suposem
Demostraci: (i) Siguin
g(f (a2 )).

(ii) Sigui
Com que
s injectiva, aix implica
(g f )(a1 ) = (g f )(a1 ). Tenim g(f (a1 )) = f (a1 ) = f (a2 ). Com que f s injectiva, a1 = a2 . b B tal que g(b) = c. Com que f (g f )(a) = g(f (a)) = g(b) = c. f
i s
c C. f
i
Com que
s exhaustiva, existeix
exhaustiva, existeix (iii) Com que
aA gf
tal que
f (a) = b. gf 2
Aleshores
sn injectives,
s injectiva. Com que
sn exhaustives,
gf
exhaustiva. Per tant,
s bijectiva.
2.7.2 Proposici (descomposici cannica)
Sigui f : A B una aplicaci. Aleshores,
(i) (ii)
La relaci denida en A per a R b f (a) = f (b) s d'equivalncia. L'aplicaci : A A/R que fa correspondre a cada element a la seva classe d'equivalncia (a) = a s una aplicaci exhaustiva;
L'aplicaci f : A/R f (A) que fa correspondre a cada classe a l'element f (a) = f (a) est ben denida i s bijectiva.
(iii)
(iv)
L'aplicaci j : f (A) B denida per j(b) = b s injectiva;
2.7. Aplicacions
25
(v)
f = j f .
Demostraci: (i) s de comprovaci immediata.
(ii) El conjunt quocient
A/R
s el conjunt de classes d'equivalncia. Cada classe d'equivalncia Aleshores,
c A/R ho s d'algun element a A, s a dir c = a.

(iii) Sigui
(a) = c.
Aix,
s exhaustiva.
est denida com segueix: Sigui a c (que c = a i f (c) = f (a). Ara, si b c, aleshores f (a) = f (b), aix que f (c) = f (b) = f (b) = f (a). Veiem, doncs, que f (c) noms depn de c, i (c). Per tant, f est ben no de l'element particular de c (a o b) que es prengui per calcular f
una classe de
A/R.
La seva imatge
f (c)
existeix perqu les classes no sn buides). Aleshores
denida. Vegem que l'aplicaci concloem que
f s f s
injectiva. Si
f (a) = f (b),
aleshores
f (a) = f (b).
Per tant,
a R b,
a = b.
exhaustiva. Tot element de
Vegem que l'aplicaci
f (A)
s de la forma
f (a)
per a algun
a A.
Aleshores
s un original de
f (a)
per
f.
(iv) s de comprovaci immediata. (v) Per a tot cosa
a A, tenim (j f )(a) = j(f ((a))) = j(f (a)) = j(f (a)) = f (a), = f. 2 jf
per la qual
f : R2 R que fa correspondre a cada punt x = (x1 , x2 ) 2 + x2 , que s la distncia de x a l'origen. Aqu, el conjunt A de del pla el nombre real x1 2 2 l'enunciat s R , i el conjunt B s R. La relaci R est denida per xRy si x i y estan a la
2.7.3 Exemple Considerem l'aplicaci
mateixa distncia de d'equivalncia de s
O.
Si
f (x) = r, r
s a dir, si la distncia de
r,
aleshores la classe
est formada per tots els punts del pla que sn a distncia centrada a l'origen. Noteu que
de l'origen, s
O 0. El conjunt quocient A/R s el conjunt C de circumferncies centrades a O. L'aplicaci : R2 C fa correspondre a cada x R2 la 2 circumferncia centrada a O que passa per x. La imatge de f es el conjunt f (R ) dels nombres : C R+ {0} fa correspondre reals positius o zero (el conjunt de distncies a O ). L'aplicaci f a cada circumferncia x = C C el seu radi f (x). Finalment, j fa correpondre a cada radi r R+ {0} ell mateix a R.
a dir, la circumferncia de radi i que la classe de
f (O) = 0
{O},
que admetrem com a circumferncia de radi
Una aplicaci per
f: AB
indueix una aplicaci que, per abs de llenguatge, seguirem denotant
f, f : 2A X 2B f (X) = {f (x) : x X} 2A f 1 (Y ) = {x A : f (x) Y }
i una aplicaci
f 1 : 2B Y
2.7.4 Proposici
Si f : A B , aleshores les aplicacions f : 2A 2B i f 1 : 2B 2A tenen les propietats segents: per a tot A1 , A2 A i tot B1 , B2 B ,
(i)
A1 A2 f (A1 ) f (A2 );
26
(ii) (iii) (iv) (v) (vi) (vii) (viii) (ix)
B1 B2 f 1 (B1 ) f 1 (B2 ); A1 f 1 (f (A1 )); f (f 1 (B1 )) B1 ; f (A1 A2 ) = f (A1 ) f (A2 ); f 1 (B1 B2 ) = f 1 (B1 ) f 1 (B2 ); f (A1 A2 ) f (A1 ) f (A2 ); f 1 (B1 B2 ) = f 1 (B1 ) f 1 (B2 ); f 1 (B \ B1 ) = A \ f 1 (B1 ). f 1 (b)
en lloc de
Sovint s'escriu
f 1 ({b}). {f 1 (b) : b Im f }
s la partici de
2.7.5 Remarca Notem que el conjunt
associada a la
relaci
denida al teorema de la descomposici cannica.
2.7.6 Remarca Notem que, per a tota aplicaci
canvi, l'aplicaci Ara, si sentit
:B A
noms existeix
f, si f
existeix l'aplicaci s bijectiva.
f 1 : 2B 2A .
En
Estem emprant, doncs, la
mateixa notaci per a conceptes diferents; el context ha d'aclarir de quin concepte es tracta.
s bijectiva els dos sentits de
f 1 (b)
quasi coincideixen. Si
s l'original de
b,
en un
f 1 (b) = f 1 ({b}) = {a},
mentre que en l'altre,
f 1 (b) = a.
2.8 Grups i anells

Una operaci
denida en un conjunt
s una aplicaci
AA (a, b)
L'operaci es diu
A ab
i
es diu associativa si, per a tot a, b, c A es compleix (a b) c = a (b c), commutativa si, per a tot a, b A es compleix a b = b a.
2.8.1 Remarca La propietat associativa permet no posar parntesis. Per exemple,
abc
s'interpreta indistintament com a operands. Per exemple,

2.8.2 Exemple Sigui
(a b) c o com a (b c) perqu ambdues interpretacions
dnen el mateix resultat. L'associativa i la commutativa permeten tamb canviar l'ordre dels
a b c = (a b) c = c (a b) = c a b.
un nombre natural. Sigui
n 3
el conjunt de les permutacions de
[n] = {1, 2, . . . , n}.

commutativa.
La composici d'aplicacions de
s una operaci associativa, per no
2.8.3 Exemple Considereu el conjunt dels nombres reals diferents de zero,
R ,
i l'operaci
(a, b) ab .
Aquesta operaci no s ni associativa ni commutativa.
2.8. Grups i anells
27
2.8.4 Exemple La suma de nombres reals s associativa i commutativa.
2.8.5 Exemple Sigui
un conjunt, i considerem el conjunt
de les parts de
La reuni i
la intersecci sn operacion denides a
associatives i commutatives.
Un
grup
s una parella
(G, )
on
s un conjunt no buit i
s una operaci denida a
que
compleix les propietats segents: 1) s associativa; 2) existeix un element 3) per a cada
eG
tal que
ex=x x G
per a tot tal que
x G;
xG
existeix un element
x x = e.
Si, a ms, l'operaci s commutativa, aleshores el grup es diu
element neutre
es diu un
simtric
abeli.1
L'element
es diu un
de
x.
Abans de posar exemples, veurem que el neutre i
el simtric actuen com a tals tamb per la dreta, i que sn nics.

2.8.6 Proposici Sigui (G, ) un grup i e un element neutre. Aleshores es compleixen les propietats segents:
(i) (ii) (iii) (iv) (v)
si x s un simtric de x, aleshores x x = e;
x e = x per a tot x G;
l'element neutre s unic; cada element x t un nic simtric; si x s el simtric de x i y s el simtric de y , aleshores el simtric de x y s (x y) = y x ; per a tot x, y, z G,
x y = x z y = z, y x = z x y = z.
(vi)
Demostraci: (i) Tenim,
x = e x = (x x) x = x (x x ) = x x x
Sigui
un simtric de
x.
Tenim
x x = e.
Aleshores,
e = x x = x (x x x ) = (x x ) (x x ) = e (x x ) = x x .
(ii)
x e = x (x x) = (x x ) x = e x = x. e1
i
(iii) Si
e2
sn elements neutres, emprant primer que
per tenint en compte l'apartat (ii), tenim
e1 s e2 = e1 e2 = e1 .
neutre i desprs que ho s
e2 ,
1 Niels
Henrik Abel. Frindoe, actual Noruega, 1802; Froland, actual Noruega, 1829.
28
(iv) Siguin
x1 i x2
dos simtrics de
x.
Aleshores,
x1 = e x1 = (x2 x) x1 = x2 (x x1 ) = x2 e = x2 .
(v)
(y x ) (x y) = ((y x ) x) y = (y (x x)) y = (y e) y = y y = e
(vi) Operand la primera igualtat pel simtric
de
a l'esquerra, tenim,
xy=xz
x (x y) = x (x z) (x x) y = (x x) z ey=ez y=z 2
La segona es demostra anlogament.
2.8.7 Remarca Certament, la denici de grup es pot fer de forma equivalent exigint l'existncia
d'un element que
e tal que x e = x per a tot x G i que, per a cada x G existeixi un x G tal x x = e. Les demostracions de la proposici anterior es poden simetritzar per demostrar que, aleshores, e x = x per a tot x i x x = e.
2.8.8 Remarca La notaci
s molt feixuga.
Normalment les operacions d'un grup es denoten
amb el signe de la suma o amb el punt del producte.
+, de forma automtica queda sobreents que el grup s abeli. L'element 0. El simtric d'un element x es denota per x i es diu l'oposat de x. La diferncia x y signica x + (y). Noteu que (x + y) = x y , (x) = x, etc. Si l'operaci es denota , aleshores sovint s'escriu xy en lloc de x y . El neutre es denota per 1 i el simtric 1 1 de x s'anomena invers de x i es denota x . Noteu que (xy) = y 1 x1 .
Si l'operaci es denota neutre es denota per
2.8.9 Exemple Exemples de grups abelians ben coneguts sn 2.8.10 Exemple Sigui
(Z, +), (Q, +), (R, +), (C, +)
A un conjunt i S el conjunt d'aplicacions bijectives de A en A. La parella (S, ) s un grup (en general, no abeli). La composici d'aplicacions bijectives de A en A s una aplicaci bijectiva de A en A. Per tant, s una operaci binria denida a S . La composici s associativa. Hi ha element neutre, que s idA . Finalment, cada bijecci f : A A t inversa f 1 .
Sigui
un conjunt. En el conjunt
hem denit la reuni i la intersecci. Cap de les dues
operacions donen a adequades.
2 estructura de grup. En canvi, l'operaci segent s que t les propietats La diferncia simtrica o suma disjuntiva de dos conjunts A i B de 2 s el conjunt A + B = (A B) \ (A B).
Notem que, equivalentment, es pot posar
A + B = (A B) (A B).
La diferncia simtrica
A+B
de
AiB
es denota tamb
AB
AB .
2.8. Grups i anells
29
2.8.11 Proposici
Si s un conjunt, aleshores (2 , +) s un grup abeli.

+ s realment una operaci:
si
Demostraci: Primer notem que
A, B 2 , aleshores A + B
tenim
Com que la reuni i la intersecci sn commutatives, per a tot
A, B 2 ,
A+B
= = = =
(A B) (A B) (A B) (A B) (B A) (B A) B + A, A, B
i
s a dir, es compleix la propietat commutativa. Per a l'associativa, per a tot posar
podem
(A + B) + C
com a reuni de dos conjunts:
(A + B) + C =
(A B) (A B) C
(A B) (A B) C
Per al primer, emprem la propietat distributiva i tenim
(A B) (A B) C = (A B C) (A B C).
Per al segon, emprem les lleis de De Morgan, les propietats distributiva i commutativa i les propietats de complementaci, i tenim,
(A B) (A B) C
= (A B) A B C = = = = (A B) (A B) C (A A) (A B) (A B) (B B) C (A B) (A B) C (A B C) (A B C)
Per tant,
(A + B) + C = (A B C) (A B C) (A B C) (A B C).
Ara, per la propietat commutativa, propietat commutativa,
A + (B + C) = (B + C) + A.
D'acord amb l'anterior i la
(B + C) + A = ((B C A) (B C A) (B C A) (B C A) = (A + B) + C.
L'element neutre s
En efecte, per a tot
A 2 ,
es compleix
A + = (A ) (A ) = (A ) = A = A.
Finalment, el simtric de
A: 2
A + A = (A A) (A A) = = .
Un
anell
s una terna
(A, +, )
on
s un conjunt no buit i
+i
sn dues operacions binries
denides a
tals que
30
1)
(A, +)
s un grup abeli;
2) l'operaci
s associativa;
3) existeix un element 4) l'operaci
1A
tal que
1 x = x 1 = x, +,
s a dir, i
per a tot
xnA;
s distributiva respecte a
x(y + z) = xy + xz
per a tot
(y + z)x = yx + zx
x, y, z A.
Si, a ms,
s commutativa, l'anell es diu
commutatiu.
(A, +).
L'element
Es segueixen les notacions additives habituals pel grup abeli ment
es diu l'ele-
neutre
del producte.
Tot i que un anell s una terna
es denota l'anell noms pel conjunt Un element l'element
(A, +, ) formada per un conjunt i dues operacions, A, i les operacions es sobreentenen.
normalment
x d'un anell A es diu invertible si existeix un element x A tal que xx = x x = 1; 1 es diu un invers de x i, si existeix, s nic i es denota per x . A s un anell, denotem per A el conjunt dels elements de A que tenen A forma un grup amb el producte, anomenat grup dels invertibles de A.
2.8.12 Remarca Si
invers. El conjunt
2.8.13 Remarca Que el grup additiu d'un anell sigui abeli es una condici redundant en el
sentit que es dedueix de la resta de condicions. En efecte, per a tot propietats distributives i associativa de la suma impliquen
x, y A,
l'aplicaci de les
(x + y)(1 + 1) (x + y)(1 + 1)
A la igualtat
= =
(x + y) 1 + (x + y) 1 = x + y + x + y, x (1 + 1) + y (1 + 1) = x + x + y + y.
a la
dreta (s a dir, sumem
x + y + x + y = x + x + y + y simpliquem x a l'esquerra dels dos termes i y x a l'esquerra i y a la dreta), i obtenim x + y = y + x.
2.8.14 Remarca Exigir que existeixi l'element neutre pel producte no s un conveni universal
en la denici d'anell. En aquestes notes, per, el terme per al producte.
anell
implica l'existncia de neutre
2.8.15 Remarca La propietat distributiva es generalitza per inducci a qualsevol nombre de
sumands: Si
s un anell, per a tot
x, y1 , . . . , yn A,
es compleix
x(y1 + + yn ) = xy1 + + xyn ,
(y1 + + yn )x = y1 x + + yn x.
Si l'anell s commutatiu, les dues condicions sn equivalents.
2.8.16 Proposici
Sigui A un anell. Per a tot x, y A es compleixen les propietats segents:
(i)
x 0 = 0 x = 0;
2.9. Combinatria
31
(ii) (iii)
x(y) = (x)y = (xy); (x)(y) = xy . 0 + x 0 = x 0 = x(0 + 0) = x 0 + x 0. 0 = 0 x.

per tant, Simplicant
Demostraci: (i)
x 0,
obtenim
0 = x 0. (x)y =
Anlogament (ii)
0 = x 0 = x(y + (y)) = xy + x(y); (xy).

(iii) Aplicant (ii) dues vegades,
x(y) = (xy).
Anlogament,
(x)(y) = (x(y)) = ((xy)) = xy . 2
{0} i amb les operacions 0 + 0 = 0 i 0 0 = 0 1 = 0. Aquest anell s'anomena trivial. Ara, si en un anell A es compleix 1 = 0, aleshores per a tot x A tenim x = x 1 = x 0 = 0, s a dir, A = {0}. Aix, en un anell no trivial, necessriament 1 = 0.
2.8.17 Remarca Un conjunt amb un nic element
s un anell en el qual
Un
cos
s un anell commutatiu tal que cada element diferent de zero t invers. Si
s un cos,
els elements invertibles de grup.
formen el conjunt
K = K \ {0}
i, amb el producte, formen un
2.9 Combinatria
Per a cada enter
n 1,
sigui
[n] = {1, . . . , n}.
Els resultats que segueixen (intuitivament obvis)
condueixen a veure que existeix una aplicaci bijectiva ens permetr denir el cardinal d'un conjunt nit.
[n] [m]
si, i noms si,
n = m.
Aix
2.9.1 Lema
Per a tot natural n 2, si k [n], aleshores existeix una bijecci [n]\{k} [n1].
k = n, tenim [n] \ {n} = [n 1] i la identitat de [n 1] s la bijecci cercada. Si k = 1, l'aplicaci f : [n] \ {1} [n 1] denida per f (x) = x 1 s bijectiva. Finalment, si 1 < k < n, l'aplicaci f : [n] \ {k} [n 1] denida per f (x) = x si x < k i f (x) = x 1 si x > k s bijectiva. 2
Demostraci: Si
2.9.2 Proposici
[n] [r].
Si n i r son enters amb n > r 1, aleshores no existeix cap aplicaci injectiva
Demostraci: Per inducci sobre
[1] = {1}
s la funci constant
n. Cal comenar amb n = 2. 1, que no s injectiva.
L'nica aplicaci de
[2] = {1, 2}
Ara suposem
r amb n > r 1 no hi ha cap aplicaci injectiva [n] [r]. Volem demostrar que, si n + 1 > r 1, no hi ha cap aplicaci injectiva [n + 1] [r]. Per reducci a l'absurd, suposem que n'hi ha una h : [n + 1] [r]. Aix implica r 2, altrament h seria constant. Considerem la restricci h de h a [n]. Com que h s injectiva, h tamb. A ms, la imatge de h no cont h(n + 1). Pel lema anterior, existeix una bijecci
i que per a tot enter
n 2,
32
g : [r]\{h(n+1)} [r 1].
Aleshores l'aplicaci
amb la hiptesi d'inducci. Per tant, no hi ha cap aplicaci injectiva
g h : [n] [r 1] s injectiva, en contradicci [n + 1] [r]. 2
2.9.3 Proposici
si, n = m.
Si n, m 1 sn enters, aleshores existeix una bijecci [n] [m] si, i noms
Demostraci: Si
hi ha cap bijecci Si
n = m, la [n] [m].
identitat s una bijecci
[n] [m].
Ara veurem que si
n = m,
no
n > m no hi ha cap aplicaci injectiva [n] [m], per tant, tampoc cap de bijectiva. Si m > n f : [n] [m], aleshores f 1 : [m] [n] s una bijecci, en particular una aplicaci injectiva de [m] a [n] amb m > n, el que s contradictori. 2
i existeix una bijecci
. 2.9.4 Corol lari
Siguin A un conjunt i n, m 1 enters. Si existeixen aplicacions bijectives A [n] i A [m], aleshores n = m.

f : A [n] g : A [m] anterior, n = m.
i sn bijectives, aleshores
Demostraci: Si
g f 1 : [n] [m]
bijectiva. Per la proposici
Un conjunt
cardinal
nit
si s buit o si existeix una bijecci
A [n]
per a algun enter
n 1.
El
del conjunt buit s, per denici,
un natural
s'anomena el
n 1 i una bijecci A cardinal del conjunt A. El
s un conjunt nit no buit, aleshores existeix [n]. D'acord amb el corol.lari anterior, aquest n s nic; cardinal d'un conjunt nit
0.
Si
es denota
|A|
#A.
2.9.5 Proposici (Principi d'igualtat)
Siguin A i B dos conjunts nits no buits de cardinals m i n, respectivament. Aleshores m = n si, i noms si, existeix una aplicaci bijectiva f : A B .
m = n, aleshores existeixen bijeccions f : A [n] i g : B [n]. Aleshores g 1 f : A B s una bijecci A B . Recprocament si, existeix h : A B bijectiva i B t cardinal n, tamb existeix una bijecci g : B [n]. Aleshores g h : A [n] s bijectiva i A tamb t cardinal n. 2
Demostraci: Si
2.9.6 Proposici (Principi d'addici)
junts dos a dos, aleshores
Si A1 , . . . , An sn subconjunts nits d'un conjunt dis-
|A1 An | = |A1 | + + |An |.

Demostraci: Els conjunts buits es poden suprimir de la reuni i els seus cardinals de la suma.
Podem, doncs, suposar que tots els conjunts sn no buits. Per inducci sobre t cardinal
n. Per a n = 1 no hi ha res a demostrar. Sigui n = 2. Suposem que A1 n1 i que A2 t cardinal n2 . Aleshores hi ha aplicacions bijectives f : A1 [n1 ] i g : A2 [n2 ]. Denim h : A1 A2 [n1 + n2 ] per h(x) = f (x) si x A1 i h(x) = n1 + g(x) si x A2 . s immediat comprovar que h s bijectiva. Per tant, |A1 A2 | = n1 + n2 = |A1 | + |A2 |.
2.9. Combinatria
33
Si
n3
i el resultat val per a
n1
conjunts, aleshores
|A1 An )| = |A1 An1 ) An | = |(A1 An1 | + |An | = |A1 | + + |An |.
2.9.7 Proposici (Principi del producte)
Si A1 , . . . , An sn conjunts nits, aleshores,
|A1 An | = |A1 | |An |.

Demostraci: Si algun dels conjunts
Ai
s buit, la igualtat es compleix perqu tots dos termes
sn iguals a Per a
0.
Cal fer la demostraci, doncs, per conjunts no buits.
n = 1 no hi ha res a demostrar. Sigui n = 2. Suposem que A1 t cardinal n1 i que A2 t n2 . Aleshores, hi ha aplicacions bijectives f : A1 [n1 ] i g : A2 [n2 ]. Denotem per ai l'element de A1 que t per imatge i, s a dir, ai = f 1 (i). Per a cada ai A1 , l'aplicaci {ai } A2 [n2 ] denida per (ai , y) g(y) s bijectiva. Per tant, el cardinal de {ai } A2 s n2 . Si i = j , els conjunts {ai } A2 i {aj } A2 sn disjunts. Aplicant el principi d'addici,
cardinal tenim:
|A B| = |({a1 } A2 ) ({an1 } A2 )| = |{a1 } A2 | + + |{an1 } A2 | = n1 n2 .

Suposem que n 3 i que el resultat val per a n 1 conjunts. Notem que l'aplicaci A1 An (A1 An1 ) An denida per (a1 , . . . , aN ) ((a1 , . . . , an1 ), an ) s bijectiva. Aleshores,
|A1 An | = |(A1 An1 ) An | = |(A1 An1 | |An | = |A1 | |An |.

El principi del producte comporta:
. 2.9.8 Corol lari
de An s q n .
Siguin n 1 un enter i A un conjunt de cardinal q 1. Aleshores el cardinal
Els nombres binomials sn especialment importants en combinatria. Passem a denir-los i a veure algunes de les seves propietats.
A un conjunt nit de cardinal n. Un k subconjunt de A s un subconjunt de A de cardinal k . Siguin n, k dos enters no negatius i sigui A un conjunt de cardinal n. El nombre binomial n sobre k , denotat per n , k
Sigui s el nombre de depn del cardinal (i) si
k subconjunts que t A. n de A, i de k . Tenim, =0
Clarament, aquest nombre no depn de
A,
noms
k > n, =1
n k
perqu un conjunt de cardinal
no t cap subconjunt amb ms de
elements; (ii)
n 0
perqu un conjunt de cardinal
noms t un 0-subconjunt, que s
34
(iii) (iv)
n 1
=n
perqu un conjuntde cardinal
n 1-subconjunts,
un per cada element.
n n = 1 perqu un conjunt de cardinal mateix.
t exactament un
nsubconjunt,
que s ell
Donem ara una interpretaci diferent dels nombres binomials. Sigui
n 1 i n k 0. Sigui B(n, k) el conjunt d'elements de {0, 1}n que tenen exactament k coordenades iguals a 1. D'altra banda, sigui Pk (n) el conjunt dels k subconjunts de [n]. Per a cada element (a1 , . . . , an ) B(n, k) sigui f (a1 , . . . , an ) = {i [n] : ai = 1}. n = 7 i k = 3,
alguns dels valors de
Per exemple, si
f (a1 , . . . , an )
sn els segents:
f (0, 1, 0, 1, 1, 0, 0) = {2, 4, 5},

Com que de
f (1, 0, 0, 1, 0, 1, 0) = {1, 4, 6}.
[n],
rutina
(a1 , . . . , an ) t exactament k coordenades iguals a 1, f (a1 , . . . , an ) s un k subconjunt Pk (n). Per tant, f s una aplicaci f : B(n, k) Pk (n). s de comprovar que f s bijectiva. D'acord amb el principi d'igualtat,
s a dir, un element de
|B(n, k)| =
n . k
Emprarem aquesta interpretaci per provar dues propietats ben conegudes dels nombres binomials: la de simetria i una frmula recurrent.
2.9.9 Proposici
Si n i k sn enters no negatius, aleshores,

n k = n . nk
Demostraci: Si
velen
0.
paraula
n = 0 i k = 0 tots dis binomial valen 1. Si n = 0 i k 1, tots dos binomial n 1, considerem l'aplicaci f : B(n, k) B(n, n k) que fa correspondre a cada de B(n, k) la que s'obt canviant els uns per zeros i els zeros per uns. Certament,
Si
aquesta aplicaci s bijectiva. Per tant,
n k
= |B(n, k)| = |B(n, n k)| =
n . nk
2.9.10 Proposici
Siguin n, k enters amb 1 k n. Aleshores,

n k = n1 n1 + . k k1
Suposem, doncs,
Demostraci:
Per a
n = k = 1
la igualtat es comprova directament.
n 2.
Sigui
B0 (n, k)
el conjunt d'elements de
B(n, k)
que tenen l'ltima coordenada igual a
0. Certament, l'aplicaci
f0 : B0 (n, k) B(n 1, k),
f0 (a1 , . . . , an1 , 0) = (a1 , . . . , an1 ),
2.9. Combinatria
35
s bijectiva. Per tant,
|B0 (n, k)| = |B(n 1, k)| =

Anlogament, sigui
n1 . k
que tenen l'ltima coordenada
B1 (n, k)
el conjunt d'elements de
B(n, k)
igual a 1. L'aplicaci
f1 : B1 (n, k) B(n 1, k 1),

f1 (a1 , . . . , an1 , 1) = (a1 , . . . , an1 ), n1 . k1 n1 n1 + . k k1
|B1 (n, k)| = |B(n 1, k 1)| =

Aleshores,
n k
= |B(n, k)| = |B0 (n, k) B1 (n, k)| = |B0 (n, k)| + |B1 (n, k)| =
Aquesta frmula recurrent, juntament amb els valors inicials
n 0
=1
per a tot
n 0,
n 1
=n
per a tot
n 1,
permeten calcular els valors dels nombres binomials per a tot mitjanant el que s'anomena de vegades
0 k n, que se solen representar triangle de Pascal i, de vegades, triangle de Tartaglia. 1
0 0 1 0 2 0 3 0 4 0 5 0 6 0
La la
1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1
1
2 2 3 2 4 2 5 2 6 2
1 2 3 4 5 6 1 3 6 10 15 1 4 10 20 1 5 15 1 6 1
1
3 3 4 3 5 3 6 3
1
4 4 5 4 6 4
1
5 5 6 5
1
6 6
n n n 0 = 1 i acaba amb n = 1. L'entrada k es calcula sumant l'entrada n1 que t a la la anterior i la columna anterior, que s k1 i la que t a sobre a la la anterior, n que s k .
comena amb
Amb el conveni que
0! = 1,
es pot comprovar fcilment que, per
n, k 0,
els nombres
b(n, k) =
compleixen
n! k!(n k)!
per a tot
b(n, 0) = 1
per a tot
n 0, b(n, 1) = n
n 1,
b(n, k) = b(n 1, k) + b(n 1, k 1)

per a tot
1 k n,
amb la qual cosa tenim
n k
= b(n, k) =
n! , k!(n k)!
36
o b, simplicant factors,
n k
n(n 1) (n k + 1) . k!
Acabem aquest apartat demostrant el teorema del binomi.

2.9.11 Teorema (del binomi)
Aleshores,
Sigui A un anell commutatiu, n 0 un enter i a, b A.

n
(a + b)n =
k=0
n k nk a b . k
la igualtat s clara. Suposem ara
n.
Per a
la igualtat val per
n 1,
i provem-la per a
n=1 n.
n 2,
que
(a + b)n
= =
(a + b)n1 (a + b)
n1
k=0 n1
n 1 k n1k a b k
(a + b)
n1
=
k=0 n2
n 1 k+1 n1k a b + k
k=0
n 1 k nk a b k
n1
=
k=0 n1
n 1 k+1 n1k n1 n 0 n1 0 n a b + a b + a b + k n1 0 n1 n n 0 n 0 n a bn + a b + a b + 1 n 0
n1 n1
k=1
n 1 k nk a b k
=
=1
n1
a bn
=1
n 0 n a b + 0 n 0 n a b + 0
n
=1 n1
n1 n1 + 1 n a bn + n n 0 a b n
a bn +
n n 0 a b n
= =
=1
k=0
n k nk a b . k
2.9.12 Remarca Noteu que la commutativitat s essencial. Si el producte no s commutatiu,
aleshores
(a + b)2 = a2 + ab + ba + b2 .
s el que passa, per exemple, si
sn matrius
quadrades amb entrades reals i el producte s el producte de matrius.
Josep M. Brunat Departament de Matemtica Aplicada II Facultat de Matemtiques i Estadstica Universitat Politcnica de Catalunya Octubre de 2009
3 El grup simtric
3.1 Permutacions
Una
permutaci
de
[n] = {1, 2, . . . , n} [n]
s una aplicaci bijectiva
: [n] [n].
Una permutaci
de
es representa mitjanant una matriu
1 (1)
2 (2)
3 (3) [n].
... ...
n (n)
Sigui
Sn
el conjunt de totes les permutacions de
amb la composici com a operaci, s un grup, el qual s'anomena el La identitat, denotada de
id,
n's l'element neutre.
Sn , juntament grup simtric de grau n. El nombre d'elements de Sn , anomenat l'ordre

s immediat comprovar que
Sn ,
n!. [n] es i per
3.1.1 Remarca En les denicions anteriors i en tota la discussi que segueix, el conjunt
pot canviar per qualsevol conjunt
xi
arreu (1
i n).
Emprar el
X = {x1 , . . . , xn } conjunt concret [n],
de cardinal
n.
Noms cal substituir
per, simplica les notacions.
3.1.2 Remarca Per conveni, les permutacions es multipliquen (es composen) com les aplica-
cions: de dreta a esquerra. Per exemple,
1 3
2 5
3 1
4 2
5 4
1 2
2 3
3 1
4 5
5 4
1 5
2 1
3 3
4 4
n)
5 2
Si
s una permutaci i
n 1
un natutal,
signica
n = ,
Denotarem per
id
l'aplicaci identitat de
Sn ,
que s l'element neutre. Tamb
n = ( n )1 . 0 denim = id. n
i
3.1.3 Remarca Amb les denicions anteriors, per a tota permutaci
i qualssevol enters
es compleix
n m = n+m .
3.1.4 Proposici
Si Sn , existeix un natural k 1 tal que k = 1.
38
Captol 3. El grup simtric
Demostraci: Les permutacions
amb
p1
natural no poden ser totes diferents perqu
Sn
Si
t un nombre nit d'elements. Per tant, per certs enters i
p>q1
es compleix
p = q + n, tenim, n 1 n obtenim = id. 2 Sn , el l'ordre de .

Si conjunt
p n = q = p .
Multiplicant a l'esquerra per la
p = q . p inversa de ,
{n N : n 1 i n = id}
no s buit. Per tant, t mnim, que s'anomena i
ord = min{n N : n 1
Notem que
n = id}.
id
s l'nica permutaci d'ordre
1.
3.2 Generadors
Siguin
a1 , . . . , ak
elements diferents de
[n].
La permutaci per si
denida per
(ai ) = ai+1 (ak ) = a1 , (a) = a

es diu un
1 i k 1,
a = a1 , . . . , ak = (a1 , a2 , . . . , ak ).
Una
cicle
de
longitud k
i es representa per
transposici
s un
cicle de longitud 2.
3.2.1 Remarca L'ordre d'un cicle de longitud
k.
En particular, l'ordre d'una transposici
s 2.
3.2.2 Teorema
Tota permutaci de grau n 2 s producte de transposicions.

n.
s
Per
n = 2,
s clar. Sigui
una permutaci de grau Si
n 3 i Sn . Si (n) = n, aleshores la restricci de a [n 1] n 1 i, per hiptesi d'inducci, s producte de transposicions. = (n, j) s una permutaci tal que (n) = n i, per tant, = (n, j) tamb s producte de transposicions. 2
(n) = j = n,
aleshores
producte de transposicions. Aleshores
3.2.3 Remarca L'expressi d'una permutaci com a producte de transposicions no s nica.
Per exemple,
(1, 2) = (3, 4)(1, 2)(3, 4).

Un subconjunt d'elements de
G G.
de
Sn
s un
sistema de generadors
de
Sn
si tota permutaci s producte
Per exemple, el conjunt de totes les transposicions s un sistema de generadors.
Ara, hi ha
n(n 1)/2
transposicions. Ara veurem que amb
transposicions n'hi ha prou.
3.2.4 Teorema
eradors Sn .
Les transposicions (1, 2), (2, 3), (3, 4), . . . , (n 1, n) formen un sistema de gen-
3.3. Signatura
39
Demostraci: Sigui
i < j.
Si
j = i+1, la transposici (i, j) s una de les donades.
Si
i+2 j ,
tenim la descomposici
(i, j)
(i, i + 1)(i + 1, i + 2) (j 2, j 1)(j 1, j) (j 2, j 1) (i + 1, i + 2)(i, i + 1). Sn ,

les transposicions donades tamb.
Ats que les transposicions generen
El teorema segent dna un altra conjunt de generadors format per noms dos elements.
3.2.5 Teorema
de Sn .
El cicle (1, 2, 3, . . . , n) i la transposici (1, 2) formen un sistema de generadors
Demostraci: Posem
= (1, 2, 3 . . . , n) i = (1, 2).
La igualtat
k k = (k + 1, k + 2),
implica que
{, }
s un sistema de generadors.
3.3 Signatura
Denotem per
el conjunt de tots els
2-subconjunts
de
[n].
si
Un 2-subconjunt
{i, j} C
de
[n]
s una
inversi
d'una permutaci
(i) (j) < 0. ij

Denotem per
()
el nombre d'inversions de
La
signatura
de
s el nombre
() = (1)() .
Si
Sn ,
tenim
C = {{i, j} : i, j [n], i = j} = {{(i), (j)} : i, j [n], i = j}.

Aix implica que el valor absolut de
{i,j}C
(i) (j) ij
s 1, i que el signe depn de la paritat del nombre de factors negatius, s a dir, del nombre de inversions de
Aix, obtenim
() =
{i,j}C
(i) (j) . ij
40
3.3.1 Teorema
L'aplicaci : Sn {+1, 1} s exhaustiva i, per a tot , Sn , es compleix ( ) = () ( ).

+1
i una transposici
Demostraci: La identitat t signatura
1,
aix que
s exhaustiva.
Donada una permutaci
els 2-subconjunts
{(i), (j)}
formen tamb el conjunt
de tots
els 2-subconjunts. Per tant, la signatura d'una permutaci
( ) =
{i,j}C
Aleshores,
((i)) ((j)) . (i) (j)
( ) ()
=
{i,j}C
((i)) ((j)) (i) (j) ((i)) ((j)) ij
{i,j}C
(i) (j) ij
=
{i,j}C
=
el que prova el teorema.
( ),
2 (id) = 1.
Per a tota permutaci
3.3.2 Remarca Ja hem remarcat que
tenim
1 = (id) = ( 1 ) = () ( 1 ),
d'on resulta
( 1 ) = ().
Les permutacions de signatura 1 es diuen

3.3.3 Proposici
parelles
i les de signatura
1 imparelles.
El conjunt An de les permutacions de Sn parelles, amb la multiplicaci de permutacions, forma un grup.

Demostraci: Si
sn parelles,
() = ( ) = 1.
Per tant
tamb s parella. Per tant, el producte de permutacions s una operaci de
( ) = () ( ) = 1, An .
El producte de permutacions s associatiu. En particular, el producte de permutacions parelles tamb. L'element neutre Finalment, si
id
t signatura
1;
per tant s parella i s el neutre de
An .
s parella, tenim
1 = (id) = ( 1 ) = () ( 1 ) = ( 1 ).
Per tant,
tamb s parella.
2
s'anomena i
El grup
An = { Sn :
() = 1}
grup alternat
de grau
n.
3.3.4 Remarca Noteu que, si
An
Sn ,
aleshores
( 1 ) = ( 1 ) () ( ) =
( 1 ) ( ) () = () = 1.
3.4. Descomposici en cicles disjunts
41
El nombre de permutacions parelles i el nombre d'aplicacions imparelles s el mateix: |An | = |Sn \ An | = n!/2.
3.3.5 Proposici
Demostraci: Sigui
una transposici. Considerem l'aplicaci
f : An Sn \ An
si
denida per
.
Notem primer que est ben denida: com que
s una transposici,
( ) = ( ) () = 1,
L'aplicaci L'aplicaci
d'on
s imparella. Per tant,
( ) = 1; f () = Sn \ An .
s parella,
s injectiva:
f (1 ) = f (2 ) 1 = 2 1 = 2
imparella, aleshores
f s exhaustiva: Si s una permutaci f () = = , aix que s un original de .

Per tant,
s parella i
s bijectiva, la qual cosa implica
partici de
Sn ,
que t cardinal
n!,
resulta que
|An | = |Sn \ An |. Com An cont la meitat de
que
les permutacions i
{An , Sn \ An } s una Sn \ An
l'altra meitat.
2.
3.3.6 Remarca Ja hem notat que la factoritzaci d'una permutaci com a producte de trans-
posicions no s nica. Tanmateix, s que ho s factoritza. En efecte, si
la paritat
del nombre de transposicions en qu
= 1 2 r = 1 2 s
on
sn transposicions, tenim
() = (1)r = (1)s .
Per tant,
tenen la mateixa
paritat.
3.3.7 Remarca Un cicle
(a1 , a2 , . . . , ak ) admet la factoritzaci segent com a producte de trans(a1 , a2 , . . . , ak ) = (a1 , a2 )(a2 , a3 ) (ak1 , ak ).
posicions:
Aix implica que la signatura d'un cicle
de longitud
(1)k1 .
3.4 Descomposici en cicles disjunts

Dos cicles
= (a1 , . . . , ar ) i = (b1 , . . . , bs ) sn disjunts
si els conjunts
{a1 , . . . , ar } i {b1 , . . . , bs }
sn disjunts.
3.4.1 Remarca Notem que dos cicles disjunts commuten.
3.4.2 Remarca Si i sn cicles disjunts d'ordres r i s repectivament, aleshores l'ordre de s el mnim com mltiple m de r i s. En efecte, de la commutativitat de i resulta ()k = k k per a tot natural k . Aix, ()m = id. D'altra banda, ats que i sn disjunts, k k = id implica k = k = id i k s mltiple de r i s, per tant mltiple de m.
Tota permutaci s producte de cicles disjunts. La factoritzaci s nica llevat de l'ordre dels cicles.
3.4.3 Teorema
42
Demostraci: Sigui
una permutaci i sigui a1 [n]. Posem ai = i1 (a1 ). Si, per i < j ji tenim (a1 ) = (a1 ), resulta a1 = (a1 ). Sigui k el menor natural tal que k (a1 ) = a1 . Aleshores els elements a1 , a2 , . . . , ak sn tots diferents i (ai ) = (ai+1 ) per 1 i k1. A ms, (ak ) = a1 . Aix, damunt dels elements a1 , . . . , ak , la permutaci i el cicle = (a1 , . . . , ak )
i j
tenen el mateix efecte. Si
k = n,
aleshores
s un cicle de longitud
n.
Altrament, existeix
Repetint l'argument anterior amb efecte que Si
sobre els elements aleshores
b1 , obtenim b1 , . . . , b l . [n]
un cicle
b1 [n] \ {a1 , . . . , ak }. = (b1 , b2 , , bl ) tal que t el mateix

El procs es
n = k + l,
= .
Altrament, existeix i obtenir
repeteix ns a exhaurir els elements de Si
c1 diferent de tots els ai i bj . com a producte de cicles.
admet dues descomposicions com a producte de cicles disjunts
= 1 r = 1 s ,
i un element
i (a1 )
posats successivament, per tant coincideixen. Aix, la factoritzaci s nica.
a1 [n] apareix al cicle i i al cicle j , aleshores ambds estan formats pels elements 2
3.4.4 Remarca L'ordre de una permutaci s el mnim com mltiple dels ordres dels cicles
disjunts en qu descompon.
3.4.5 Remarca Sigui
longitud 1. Sigui
i la longitud de
= 1 r la descomposici de i . La signatura de s
r r
en cicles disjunts, inclosos els de
() =
i=1
(i ) =
(1)
i=1
i 1
= (1)nr .
3.5 Conjugaci
Una permutaci
2
La
2 = 1
conjugada d'una permutaci 1 si relaci de conjugaci s la relaci R

s
existeix una permutaci denida a
tal que si
Sn
per
1 R2
conjugada de
1 .
3.5.1 Proposici
La relaci de conjugaci s una relaci d'equivalncia.

= id id1
per a tota permutaci
Demostraci: Com que
,
1
.
la relaci s reexiva. Aleshores
2 s conjugada de 1 , per 1 2 ( 1 )1 i veiem que 1 s

Si Finalment, suposem que
a certa
tenim
2 = 1
1 = 1 2 =
conjugada de
2 .
per tant, la relaci s simtrica.
2 s conjugada de 1 i 3 de 2 . Per certes permutacions i , tenim 2 = 1 1 i 3 = 2 1 . Aleshores, 3 = 2 1 = 1 1 1 = (rho )1 ( )1 , la qual cosa indica que 3 s conjugada de 1 . Per tant, la relaci s transitiva. 2.
La
classe de conjugaci d'una permutaci s el conjunt de 1 amb Sn (s, exactament, la classe d'equivalncia de
les permutacions de la forma la permutaci
per la relaci
de conjugacio).
3.5. Conjugaci
43
Considerem ara la relaci segent tamb denida a
Sn :
dues permutacions
estan rela-
cionades si les seves descomposicions en producte de cicles disjunts contenen el mateix nombre de cicles i dels mateixos ordres. s clar que aquesta relaci s d'equivalncia. Sorprenentment, aquesta relaci s, exactament, la relaci de conjugaci com prova el teorema segent.
Dues permutacions sn conjugades si, i noms si, descomponen en el mateix nombre de cicles dels mateixos ordres.
3.5.2 Teorema
Demostraci: Sigui
= (a1 , . . . , ak )
Aix,
un cicle i
Sn .
Posem
bi = (ai ), A = {a1 , . . . , ak }
B = {b1 , . . . , bk }.
Si
b B,
aleshores
1 (b) A.
1 (b) = b.
D'altra banda, si
b = bi B , 1 (bi ) = (ai ) = (ai+1 ) = bi+1 .
Per tant Si
s el cicle
(b1 , . . . , bk ).
en cicles disjunts i
= 1 2 r
s la descomposici de
s una permutaci, aleshores
1 =
i=1
s la descomposici de les longitud de
i 1 r
i
en producte de cicles disjunts. El nombre de cicles tamb s
coincideix amb la de
i 1 .
= 1 r i = 1 r descomposicions de i en r cicles i i i tenen la mateixa longitud ki . Sigui i = (ai1 , ai2 , . . . , aiki ) i i = (bi1 , bi2 , . . . , biki ). Denim (aij ) = bij i resulta = 1 . 2
Recprocament, siguin disjunts de forma que
Josep M. Brunat Departament de Matemtica Aplicada II Facultat de Matemtiques i Estadstica Universitat Politcnica de Catalunya Octubre de 2009
44
4 Numerabilitat
4.1 Conjunts equipotents
Siguin
AiB
dos conjunts no buits. El conjunt
equipotent
al conjunt
B,
i s'indica
B,
si existeix una aplicaci bijectiva

4.1.1 Proposici
A B.
A la classe de tots els conjunts no buits, la relaci

A = ,
la identitat
s d'equivalncia.
A A
i
Demostraci: Per a tot conjunt
id : A A
s bijectiva; per tant,
es compleix la propietat reexiva. Si
Per
B , existeix f : A B bijectiva. tant, B A. Es compleix, doncs, la
Aleshores existeix
f 1 : B A C,
i tamb s bijectiva.
propietat simtrica.
Finalment, provem la propietat transitiva. Si i
existeixen bijeccions
g : B C.
Com que la composici d'aplicacions bijectives s bijectiva,
f: A B g f : A C s
bijectiva i, per tant
C. 2
Per evitar excepcions, ampliem la relaci d'equipotncia a tots els conjunts, s a dir, incloem el conjunt buit: Per denici, el conjunt buit noms s equipotent a ell mateix. Amb aix, tenim la proposici segent.
4.1.2 Proposici
A la classe de tots els conjunts, la relaci

a, b, c
i
s d'equivalncia.
aleshores els intervals
4.1.3 Exemple Si
sn nombres reals i
a<b
c < d,
(a, b)
(c, d)
sn equipotents.
Demostraci: Considerem l'aplicaci
f : (a, b) (c, d)
denida per
f (x) =
Com que el coecient
dc (x a) + c. ba f (a) = c i y (c, d), el
(d c)/(b a)
s positiu, la funci s estrictament creixent i
f (b) = d.
Per tant, est ben denida i s injectiva. Tamb s exhaustiva: donat
seu original s
x = (b a)(y c)/(d c) + a. 2
46
Captol 4. Numerabilitat
4.1.4 Exemple Sigui
un conjunt. El conjunt
de les parts de
i el conjunt
de totes les
funcions
{0, 1} A
sn equipotents.
Demostraci: Si
s un subconjunt de
denim l'aplicaci
A : {0, 1}
per
(a) =
L'aplicaci
1, 0,
si si
a A; a A.
s'anomena
h(A) = A .
Certament,
funci caracterstica de A. Ara denim l'aplicaci h : 2 F per h(A) F per a tot A 2 . Noms cal comprovar que h s bijectiva.
i que
Suposem que
A, B 2
h(A) = h(B),
s a dir
A = B .
Per a tot
tenim,
x A A (x) = 1 B (x) = 1 x B.
Per tant, Sigui si,
A=B ih
s injectiva. Aleshores
f F . Considerem el conjunt A = {x : f (x) = 1}. f (x) = 1, s a dir, h(A) = A = f i h s exhaustiva. 2
A (x) = 1
si, i noms
4.1.5 Proposici
Siguin A, B , C i D conjunts amb A
C iB
D. Aleshores,
(i) (ii)
AB
C D; C D. h: A C
i
Si A B = C D = , aleshores A B
Demostraci: Per hiptesi existeixen aplicacions bijectives
g : B D.
(i) L'aplicaci (ii) L'aplicaci
f: AB C D f: AB C D
denida per denida per
f (a, b) = (h(a), g(b))
s bijectiva.
f (x) =
s bijectiva.
h(x), g(x),
si si
x A; x B.
2 n 1,
sigui
Per a cada enter
condueixen a veure que
[n]
[n] = {1, . . . , n}. Els resultats que segueixen (intuitivament obvis) [m] si, i noms si, n = m. Aix ens permetr denir el cardinal [n 1].
d'un conjunt nit que veurem a la secci segent.

4.1.6 Lema
Per a tot nombre natural n 2, si k [n], aleshores [n] \ {k}
Demostraci: Si k = n, tenim [n] \ {n} = [n 1] i es compleix la propietat. Si k = 1, tenim [n] \ {k} = {2, . . . , n} i l'aplicaci f : {2, . . . , n} [n 1] denida per f (x) = x 1 s bijectiva. Finalment, si 1 < k < n, l'aplicaci f : [n] \ {k} [n 1] denida per f (x) = x si x < k i f (x) = x 1 si x > k s bijectiva. 2
4.1.7 Proposici
Si n i r sn nombres enters amb n > r 1, aleshores no existeix cap aplicaci injectiva [n] [r].
4.2. Conjunts nits
47
[1] = {1}
s la funci constant
n. Cal comenar amb n = 2. 1, que no s injectiva.
L'nica aplicaci de
[2] = {1, 2}
r amb n > r 1 no hi ha cap aplicaci injectiva n + 1 > r 1, no hi ha cap aplicaci injectiva [n + 1] [r]. Per reducci a l'absurd, suposem que n'hi ha una h : [n + 1] [r]. Aix implica r 2, altrament h seria constant. Considerem la restricci h de h a [n]. Com que h s injectiva, h tamb. A ms, la imatge de h no cont h(n + 1). Pel lema anterior, existeix una bijecci g : [r]\{h(n+1)} [r 1]. Aleshores l'aplicaci g h : [n] [r 1] s injectiva, en contradicci amb la hiptesi d'inducci. Per tant, no hi ha cap aplicaci injectiva [n + 1] [r]. 2
Ara suposem i que per a tot enter
n 3
[n] [r].
Volem demostrar que, si
4.1.8 Proposici
Si n, m 1 sn nombres enters, aleshores [n]

n = m, s clar que [n] [m].
Si
[m] si, i noms si, n = m.
Demostraci: Si
[m], per tant, si m > n. 2
tampoc cap de bijectiva. Aleshores
n > m no hi ha cap aplicaci injectiva [n] [n] i [m] no sn equipotents. Anlogament,
4.2 Conjunts nits

Un conjunt i
A s nit si A = o existeix un enter n 1 tal que A [n]. Notem que, si A [n] A [m], aleshores [m] [n] i, per la proposici anterior, n = m. Si A [n] es diu que A t cardinal n (i aquest n s nic). Per denici, el cardinal del conjunt buit s 0. El cardinal d'un conjunt nit es denota |A|, #A o A.
, si
4.2.1 Remarca Per la propietat transitiva de
s nit de cardinal
niB
A,
aleshores
s nit de cardinal
[n].
un conjunt nit de cardinal En efecte,
4.2.2 Remarca Si
nit de cardinal
A s n + 1.
Aplicant la proposici 4.1.5, obtenim
n i x A, aleshores A {x} s un conjunt [n], {x} {n + 1} i els conjunts A i {x} sn disjunts. A {x} [n] {n + 1} = [n + 1]. A
s nit de cardinal
4.2.3 Remarca Una versi equivalent de la remarca anterior s que si
n 1 i x A,
4.2.4 Lema
aleshores
A \ {x}
s nit de cardinal
n 1.
Si n 1 s un nombre enter, tot subconjunt de [n] s nit.
n. Per a n = 1, els nics subconjunts de [1] = {1} sn n 1 i suposem que tot subconjunt de [n] s nit. Provem que tot subconjunt de [n + 1] s nit. Sigui A [n + 1]. Si n + 1 A, aleshores, A [n] i, per hiptesi d'inducci, A s nit. Si n + 1 A, aleshores A = (A \ {n + 1}) {n + 1}. El conjunt (A \ {n + 1}) s subconjunt de [n] i, per tant, nit. D'acord amb la remarca 4.2.2, A s nit. 2
{1},
i tots dos sn nits. Sigui
4.2.5 Teorema
Tot subconjunt d'un conjunt nit s nit.
48
Demostraci: Sigui
el que implica
A nit i B A. Si B = , aleshores B s nit. Suposem, doncs, B = , A = . Per hiptesi existeix una bijecci f : A [n] per a algun enter n 1. La restricci f de f a B s una bijecci entre B i f (B), per tant B f (B). Ara, f (B) [n], per la qual cosa f (B) s nit. Per tant, B s nit. 2
4.2.6 Proposici
Un conjunt nit no s equipotent a cap dels seus subconjunts propis.

n2
un enter. Provarem primer que
Demostraci: Sigui
[n],
no s equipotent a cap dels
seus subconjunts propis. Per reducci a l'absurd, suposem que bijecci Si
= A [n]
s equipotent a
[n],
s a dir, que existeix una
f : [n] A.
Estudiem les dues possibilitats segons que
sigui de
o no.
que s injectiva. L'aplicaci
n A, aleshores = A [n1]. Considerem la inclusi j : A [n1] denida per j(x) = x, j f : [n] [n 1] s composici d'injectives i, per tant, injectiva.
Aix est amb contradicci amb 4.1.7. Si
n A, com que A s un subconjunt propi de [n], existeix x [n] \ A. El conjunt A = (A \ {n}) {x} s nit de cardinal n, per tant equipotent a [n]. Per n A , i per l'argument A
un conjunt nit i suposem que
del pargraf anterior, arribem a contradicci.
A s equipotent a un dels A s 0 o 1, aleshores no t subconjunts propis. Per tant, A [n] i existeix una bijecci f : A [n] per a un n 2. La restricci de f a B dna una bijecci entre B i f (B). Com que B s un subconjunt propi de A, i f s bijectiva, f (B) s un subconjunt propi de [n]. Aleshores [n] A B f (B) i resulta que [n] s equipotent a un dels seus subconjunts propis, el que s contradictori. 2
Ara fem l'argument general. Sigui seus subconjunts propis
B.
Si el cardinal de
4.2.7 Proposici
Siguin A1 ,. . . , An conjunts nits. Aleshores,
(i) (ii)
A1 An s nit; A1 An s nit.
Demostraci: (i) El principi del producte assegura que el producte cartesi de conjunts nits
s nit.
A1 i A2 nits. Els conjunts A1 \ A2 , A1 A2 i A2 \ A1 sn disjunts dos a dos, la seva A1 A2 i tots tres sn nits per ser subconjunts de A1 o de A2 . Pel principi d'addici, el cardinal de A1 A2 s la suma dels cardinals dels tres conjunts i, per tant, nit. Per inducci (emprant la propietat associativa de la reuni), la propietat es generalitza a n conjunts per a tot natural n 2. 2
(ii) Siguin reuni s
4.3 Conjunts innits

Un
conjunt innit
s un conjunt no nit.
4.3. Conjunts innits
49
D'acord amb la proposici 4.2.6 una condici sucient per tal que un conjunt sigui innit s que sigui equipotent a un dels seus subconjunts propis. En aquest apartat veurem que aquesta condici s tamb necessria. De moment, per, apliquem la condici sucient per concloure la innitud d'alguns conjunts.
4.3.1 Exemple L'aplicaci
Per tant, l'interval
(0, 1)
resulta que tot interval

4.3.2 Exemple Sigui
(0, 1) (0, 1/2) denida per x x/2 s bijectiva i (0, 1/2) (0, 1). Com que tots els intervals oberts de R sn equipotents, obert (a, b) R s innit.
s innit. el conjunt dels nombres naturals parells. L'aplicaci
NP
denida
per
n 2n
s innit.
4.3.3 Remarca El teorema 4.2.5 implica que si
innit. Aix, com que
s innit, tamb ho sn
B s un conjunt Z, Q, R i C.
innit i
B A,
aleshores
Un conjunt
cardinal 0 .
n 2n
Certament,
enumerable si s equipotent a N. D'un N s enumerable i t cardinal 0 .

P
conjunt enumerable es diu que t
4.3.4 Exemple Sigui
el conjunt dels nombres naturals parells. L'aplicaci
NP
denida
per
s enumerable. Si
s el conjunts dels nomres naturals
senars, l'aplicaci
NS
denida per
n 2n + 1
s enumerable.
La proposici segent dna un altre exemple de conjunt enumerable.

4.3.5 Proposici
El conjunt dels nombres enters Z s enumerable.

f: ZN
denida per si si
Demostraci: Considerem l'aplicaci
f (x) =
Notem que
2x, 2(x) 1,
x 0; x < 0.
f (x) N per a tot x Z. Provem que f s injectiva. Si x i y tenen signe diferent, aleshores f (x) i f (y) tenen paritat diferent i, per tant, sn diferents. Suposem, doncs, que x i y tenen el mateix signe i que f (x) = f (y). Si tots dos sn negatius, aleshores 2(x) + 1 = f (x) = f (y) = 2(y) + 1, el que implica x = y . Si x, y 0, aleshores 2x = f (x) = f (y) = 2y , el que implica x = y .
Provem que s exhaustiva. Donat un nombre natural
n,
si
s parell, aleshores
f (n/2) = n. Si n s senar, tant, f s exhaustiva. 2
aleshores
(n + 1)/2
s un enter negatiu i
n/2 s enter i f ((n + 1)/2) = n. Per
Un bon nombre de resultats signicatius de les matemtiques depenen de l'anomenat axioma d'elecci, que nosaltres tamb admetrem.
4.3.6 Axioma (d'elecci) Si
s un conjunt no buit, aleshores existeix una aplicaci
F : 2A \
{} A
La funci
tal que
F (X) X
per a tot
X 2A \ {}.
de l'axioma d'elecci es diu una
funci d'elecci.
50
4.3.7 Proposici
Tot conjunt innit t un subconjunt enumerable.
Demostraci: Sigui A un conjunt innit. Per l'axioma d'elecci, existeix una funci d'elecci F : 2A \ {} A. Denim j : N A per inducci. Primer denim j(0) = F (A). Sigui n 1. Denits j(0), . . . , j(n1), com que el conjunt {j(0), . . . , j(n1)} s nit i A s innit, el conjunt (A \ {j(0), . . . , j(n 1)} no s buit. Aleshores denim j(n) = F (A \ {j(0), . . . , j(n 1)}. Amb aix, esta denit j(n) per a tot natural n N.
L'aplicaci mentre que La imatge
j s injectiva. Si < k , aleshores j(k) j( ) no; per tant, j(k) = j( ).

s un subconjunt de
pertany a
A \ {j(0), . . . , j( ), . . . , j(k 1)}, 2
j(N)
equipotent a
i, per tant, enumerable.
4.3.8 Proposici
A \ D s innit.
Si A s un conjunt innit, existeix un subconjunt D A enumerable tal que
Demostraci: Com que
existeix una bijecci
A s innit, existeix un subconjunt B A enumerable. Per tant, f : N B . Sigui P el conjunt de nombres naturals parells i S el de nombres naturals senars. Com que {P, S} s una partici de N i f s bijectiva, {f (P ), f (S)} s una partici de B . Com que P s enumerable, D = f (P ) s enumerable. A ms, f (S) s un subconjunt innit de A \ D . Per tant, A \ D s innit. 2
4.3.9 Teorema
propis.
Demostraci:
Un conjunt s innit si, i noms si, s equipotent a algun dels seus subconjunts
Ja hem vist que si un conjunt innit. Cal provar el recproc.
s equipotent a un dels seus subconjunts propis aleshores s
A\D N D. El conjunt B = A \ {x0 } s un subconjunt propi de A. Establirem una bijecci f : B A. Denim f (y) = y si y D. Si y D, aleshores y = xn per a algun n 1; aleshores denim f (y) = xn1 .
Sigui
un conjunt innit. Sigui
Existeix aleshores un subconjunt
enumerable tal que
s innit.
xi D
l'element corresponent a
i N
per la bijecci
f s clarament exhaustiva. Comprovem-ne la injectivitat. Suposem que f (y) = f (z). y, z D, tenim y = f (y) = f (z) = z . Si y, z D, aleshores y = xn i z = xm per a certs naturals n i m i tenim xn1 = f (y) = f (z) = xm1 , el que comporta n = m i y = z . Finalment, si un dels dos elements y, z s de D i l'altre no, aleshores la imatge del de D s de D i l'altra no; per tant sn diferents. 2
L'aplicaci Si La proposici 4.2.6 assegura que un conjunt nit no s equipotent a cap dels seus subconjunts propis. El teorema anterior garanteix que el recproc tamb s cert. Aix, tenim el corol.lari segent.
. 4.3.10 Corol lari
propis.
Un conjunt s nit si, i noms si, no s equipotent a cap dels seus subconjunts
4.4. Conjunts numerables
51
4.4 Conjunts numerables

Un conjunt s
numerable
si s nit o enumerable. Ja hem vist uns quant exemples de conjunts
numerables. Com veurem ara, un de no numerable ben signicatiu s el dels nombres reals.
4.4.1 Proposici
El conjunt dels nombres reals no s numerable.
Demostraci: Per reducci a l'absurd. Com que ja sabem que s innit, si fos numerable seria
enumerable. Suposem que existeix una bijecci tal que
x : N R, n xn . Sigui I0 un interval obert I1 un interval de longitud 1 = 0 /2 contingut a recurrentment, denit In1 de longitud n1 que no cont xn1 , sigui In un interval de longitud n1 /2 contingut a In1 tal que xn In . La intersecci de tots els intervals In s un nic nombre real a. Aleshores, per a tot n, tenim que a In i xn In . Per tant, a = xn per a tot n. Aix implica que x no s exhaustiva, el que s contradictori. 2 x0 I0 , sigui I0 tal que x1 I1 ;
0 la seva longitud. Sigui
Una demostraci alternativa (potser ms coneguda) que Primer veurem que l'interval
no s numerable s la que segueix.
(0, 1)
s equipotent a
R,
i desprs que
(0, 1)
no s numerable.
4.4.2 Proposici
L'interval (0, 1) s equipotent a R.

(0, 1) R
denida per
Demostraci: L'aplicaci
x tan(x /2)
s bijectiva.
La prova que
(0, 1)
no s numerable es basa en el fet segent (que no justiquem aqui).
4.4.3 Proposici
Tot nombre real x (0, 1) admet una nica expressi en la forma 0.a1 a2 an on 0 ai 9 i no existeix cap k tal que an = 9 per a tot n > k . L'interval (0, 1) no s numerable.
(0, 1)
s innit. Per tant, noms
4.4.4 Teorema
Demostraci: A l'exemple 4.3.1 ja hem vist que l'interval
cal veure que no s enumerable.
Per reducci a l'absurd, suposem que existeix una bijecci amb
f : N (0, 1).
Denim a
Sigui
f (n) = 0.an1 an2 an3 . . ..
0 ani 9
i no tots els
ani
iguals a
partir de cap posici.
bn = 1 si ann = 1 i bn = 2 si ann = 1. Aleshores el nombre b = 0.b1 b2 bn . . . pertany (0, 1), per b = an per a tot n, perqu l'ensim decimal de an s diferent de l'ensim decimal de b. 2
Els conjunts equipotents a cardinal
1 ,
o que tenen la
R (com tots els intervals potncia del continu.
oberts
(a, b)
amb
a < b),
es diu que tenen
Estudiarem ara el comportament de la numerabilitat respecte a les aplicacins i respecte a algunes operacions amb conjunts. Primer veurem que tot subconjunt de
N s nit o enumerable.
4.4.5 Proposici
Tot subconjunt innit de N s equipotent a N.
52
Demostraci: Sigui
inducci, denits
xn+1
Si
S N innit. Com que N est ben ordenat, existeix x0 = min S . Per x0 , . . . , xn , el conjunt S \ {x0 , . . . , xn } no s buit perqu S s innit, i prenem com el seu mnim. Ara considerem l'aplicaci x : N S denida per n xn , i comprovem
Per
que s bijectiva.
n < m, aleshores xm S \ {x0 , . . . , xn , . . . , xm1 }, per xn S \ {x0 , . . . , xn , . . . , xm1 }. tant, xn = xm i l'aplicaci x s injectiva. s S,
si buit i s un subconjunt de
Donat
s = min S , tenim s = x0 . Altrament, el conjunt S = {t S : t < s} no s [s], per tant, nit; diguem k al seu cardinal. Per la construcci dels xn , tenim {t S : t < s} = {x0 , . . . , xk1 }, la qual cosa implica s = xk i que l'aplicaci x s exhaustiva. 2
4.4.6 Teorema
A N.
Demostraci:
Un conjunt A = s numerable si, i noms si, existeix una aplicaci injectiva
Suposem primer que Si
s numerable.
A A
s nit, existeix una aplicaci bijectiva
imatge de Si
[n]
N,
tenim una aplicaci injectiva
f : A [n] per A N.
a algun
n 1.
Canviant el conjunt
s enumerable, existeix una bijecci
A N,
que ja s injectiva.
Recprocament, suposem que existeix
f : A N injectiva. Restringint el segon conjunt a f (A), tenim una bijecci A f (A), aix que A i f (A) sn equipotents. Si f (A) s nit, s numerable. Si f (A) s innit, per la proposici anterior s equipotent a N i, per tant tamb s numerable. Com que A s equipotent al conjunt numerable f (A), resulta que A s numerable. 2
4.4.7 Proposici
(i)
s numerable.
(ii) (iii) (iv)
Si A s numerable i j : B A s una aplicaci injectiva, aleshores B
Si A s numerable i B A, aleshores B s numerable; Si A s numerable i f : A B s una aplicaci, aleshores f (A) s numerable. Si A s numerable i R s una relaci d'equivalncia denida a A, aleshores el conjunt quocient A/R s numerable;
N N s numerable.
(v) (vi)
Si A i B sn numerables, aleshores A B s numerable.
Demostraci:
(i) Per ser
numerable, existeix una aplicaci injectiva
f : A N. j(x) = x.
L'aplicaci
f j: B N
s composici d'injectives i, per tant, injectiva. Aix (ii) Apliquem l'apartat anterior a
s numerable.
j: B A
denida per
4.4. Conjunts numerables
53
(iii) En el conjunt
per x y si, i noms si, f (x) = f (y). Aquesta relaci A/ s equipotent a f (A). Noms cal veure que A/ s numerable. Denotem per x la classe d'equivalncia de x, que est formada per tots els elements de A que tenen la mateixa imatge que x. A
denim la relaci s d'equivalncia i el conjunt quocient Per hiptesi, existeixen un subconjunt
J N i una bijecci b : J A. Denim l'aplicaci x min b1 (x). Aquesta aplicaci s injectiva: si x = y , les dues classes sn 1 disjuntes. Com que b s bijectiva, b (x) b1 (y) = . Ara, dos conjunts disjunts tenen, obviament, diferents mnims. Per tant, les imatges de x i y sn diferents. Aix, l'aplicaci s injectiva i A/ s numerable. A/ N
per (iv) L'aplicaci exhaustiva. Com que (v) L'aplicaci
: A A/R que fa correspondre a cada x A la seva classe d'equivalncia A s numerable, per l'apartat anterior (A) = A/R s numerable.
denida per
j: N N N NN
(x, y) 2x 3y
s injectiva (aix presuposa que
sabem que la descomposici d'un enter en producte de primers s nica, cosa que provarem ms endavant). Per tant (vi) Si s s numerable.
l'aplicaci
A i B sn numerables, existeixen aplicacins injectives f : A N i g : B N. Aleshores h : A B N N denida per h(x, y) = (f (x), g(y)) s injectiva. Com que N N numerable, A B tamb. 2 Z
s numerable. Els resultats anteriors en donen una demostraci alternativa
Ja hem vist que
i tamb proven que

. 4.4.8 Corol lari
s numerable.
Els conjunts Z i Q sn numerables.
Demostraci: Cada nombre enter s una classe d'equivalncia d'una certa relaci denida a
N N.
Sigui
: N N Z
l'aplicaci que fa correspondre a cada parella de naturals la seva
classe. Sabem que aquesta aplicaci s exhaustiva. Aleshores impliquen
NN
numerable i
(N N) = Z
numerable.
Els conjunts
Z i Z \ {0}
sn numerables. Per tant, s numerable.
Z (Z \ {0})
s numerable. Cada nombre
racional s una classe d'equivalncia d'una certa relaci denida a similar a l'anterior prova que
Z (Z \ {0}).
Un argument
Una
d'ndexos d'ndexos
familia numerable de conjunts s una familia de conjunts {Ai : i I} tal que el conjunt I s numerable. L'objectiu immediat s veure que la reuni d'una famlia numerable
Per a aquesta nalitat, podem restringir els conjunts
de conjunts numerables s numerable.
a considerar.
4.4.9 Remarca Si
I = ,
aleshores
{Ai : i I} = .
Noms cal considerar, doncs, conjunts
d'indexos no buits.
4.4.10 Remarca Suposem que
s nit de cardinal
k.
Aleshores, existeix una bijecci
I.
Si, per a cada
n [k]
denim
Bn = Ab(n) ,
tenim
{Ai : i I} =
b : [k] {Bn : n [k]}.

Si,
4.4.11 Remarca Suposem que
per a cada
nN
denim
I s enumerable. Aleshores, existeix una bijecci b : N I . Bn = Ab(n) , tenim {Ai : i I} = {Bn : n N}.
54
Les remarques anteriors indiquen que, als efectes de la numerablitat de la reuni de famlies numerables, podem considerar noms famlies indexades per amb
o per conjunts de la forma
[k]
enter
k 1.
4.4.12 Teorema
merable.
La reuni d'una famlia numerable de conjunts numerables s un conjunt nu-
{Bi : i I} hem vist, podem suposar que I = k 1 o que s I = N.

Demostraci: Sigui
una famlia numerable de conjunts numerables. Tal com i que el conjunt
s de la forma
I = [k]
per a cert enter
Si Si
I = [k], I = N,
denim
C1 = B1
i, per a
i [k], i 2, Ci = Bi \ (B1 Bi1 ).
denim
C 0 = B0
i, per a
i 1, Ci = Bi \ (B0 Bi1 ). {Ci : i I}. Ser sucient demostrar Ci sn disjunts dos a dos.
numerable. Si El conjunt que
En tots dos casos tenim
{Bi : i I} =
{Ci : i I}
Com que
s numerable. Notem que els conjunts
Ci Bi i Bi s numerable, resulta que cada Ci s Ii = . Si Ci = , existeix una bijecci bi : Ii Ci , on Ii N. R=

iN
s un subconjunt del conjunt numerable l'aplicaci
Ci = ,
denim
({i} Ii )
per la qual cosa
N N,
s numerable.
Denim
h: R {Ci : i I} (i, n) h(i, n) = fi (n)

Comprovem que Prenem
h s exhaustiva: donat x {Ci : i I}, n = fi1 (x) Ii . Llavors h(i, n) = fi (n) = x. R s numerable i h s exhaustiva, el conjunt h(R) =
existeix un nic
tal que
x Ci .
Com que
{Cn : n I} s numerable. 2
Josep M. Brunat Departament de Matemtica Aplicada II Facultat de Matemtiques i Estadstica Universitat Politcnica de Catalunya Novembre de 2009
5 Els nombres complexos

5.1 Estructura de cos
En el conjunt
C=RR
denim la suma i el producte per
(x1 , y1 ) + (x2 , y2 ) = (x1 + x2 , y1 + y2 ),

5.1.1 Proposici
(x1 , y1 ) (x2 , y2 ) = (x1 x2 y1 y2 , x1 y2 + y1 x2 ).
El conjunt C = R R amb la suma i el producte anteriors s un cos.
Demostraci: Com a conseqncia que la suma de nombres reals s associativa i commutativa,
s rutinari comprovar que la suma de que s la parella
(0, 0).
Cada
C s associativa i commutativa. Hi ha element neutre, element (x, y) t oposat, que s (x, y) = (x, y). Per tant,
(C, +)
s un grup abeli.
El producte s associatiu:
((x1 , y1 ) (x2 , y2 )) (x3 , y3 )
= = = =
(x1 x2 y1 y2 , x1 y2 + y1 x2 ) (x3 , y3 ) (x1 x2 x3 y1 y2 x3 x1 y2 y3 y1 x2 y3 , x1 x2 y3 y1 y2 y3 + x1 y2 x3 + y1 x2 x3 ) (x1 , y1 ) (x2 x3 y2 y3 , x2 y3 + y2 x3 ) (x1 , y1 ) ((x2 , y2 )) (x3 , y3 )). (x, y) = (0, 0), x2
t invers, que s
Hi ha element neutre, que s
(1, 0).
Cada
(x, y)1 =
La commutativitat del producte de
x y , 2 x2 + y 2 +y
.
Finalment,
R implica la commutativitat del producte de C. (x1 , y1 )(x2 + x3 , y2 + y3 )
comprovem la propietat distributiva:
(x1 , y1 ) ((x2 , y2 ) + (x3 , y3 ))
= = = =
(x1 x2 + x1 x3 y1 y2 y1 y3 , x1 y2 + x1 y3 + x2 y1 + x3 y1 ) (x1 x2 y1 y2 , x1 y2 + x2 y1 ) + (x1 x3 y1 y3 , x1 y3 + x3 y1 ) (x1 , y1 )(x2 , y2 ) + ((x1 , y1 )(x3 , y3 ). 2
56
Captol 5. Els nombres complexos
El cos
(C, +, )
s'anomena el
cos dels nombres complexos.
Usualment es denota per
C,
sobreen-
tenent les operacions.
5.2 Forma binmica

De forma natural podem representar un complex
(x, y)
amb el punt del pla de coordenades
(x, y).
Amb aix, els complexos de la forma
(x, 0)
es corresponen a l'eix de les
x.
El bo s que
les operacions amb nombres complexos de segona coordenada
es corresponen a les operacions
de les seves primeres coordenades amb nombres reals. Formalment: Considerem l'aplicaci
j: R C
denida per
j(a) = (a, 0).
Aquesta aplicaci s certament in-
jectiva. La seva imatge s exactament el conjunt de nombres complexos amb segona coordenada
0.
A ms,
j(a + b) j(ab) j(1)
= = =
(a + b, 0) = (a, 0) + (b, 0) = j(a) + j(b) (ab, 0) = (a, 0)(b, 0) = j(a)j(b) (1, 0)
Com a conseqncia d'aix, les propietats dels nombres reals relatives a la suma i al producte (de nombres reals) coincideixen amb les propietats dels nombres complexos de segona coordenada
amb la suma i el producte (de nombres complexos). Per aix, s'identica cada nombre complex
(x, 0)
Sigui
amb el nombre real
x.
En particular,
0 = (0, 0) i 1 = (1, 0).
i = (0, 1).
Notem que
i2 = (0, 1)(0, 1) = (1, 0) = 1.
Ara podem escriure els nombres complexos de la forma habitual, de vegades anomenada
binmica.
(x, y) = (x, 0) + (0, y) = (x, 0) + (0, 1)(y, 0) = x + iy.
La denici aparentment estranya del producte i
forma
x2 + iy2
aplicant les propietats usuals, per tenint en compte
(x1 , y1 )(x2 , y2 ) es correspon a multiplicar x1 +iy1 i2 = 1:
(x1 + iy1 )(x2 + iy2 ) = x1 x2 + x1 y2 i + y1 x2 i + y1 y2 i2 = x1 x2 y1 y2 + (x1 y2 + y1 x2 )i.

La
part real d'un complex z = x + iy s el nombre real Re(z) = x i la part imaginria de z = x + iy s el nombre real Im(z) = y . Els nombres reals sn, doncs, els nombres complexos de part imaginria 0. El nombres complexos de part real 0 s'anomenen de vegades imaginaris purs.
5.3. Conjugaci i mdul
57
5.3 Conjugaci i mdul

El
conjugat z = x + iy
d'un nombre complex
z = x + iy
s el nombre complex
z = x iy .
Representant
pel punt del pla de coordenades
(x, y),
el conjugat
s el simtric de
respecte
l'eix d'abscisses. La proposici segent recapitula les propietats de la conjugaci, totes de fcil comprovaci.
5.3.1 Proposici
Per a tot u, v C es compleixen les propietats segents:

Im(u) = (u u)/(2i).
(i) (ii) (iii) (iv) (v)
Re(u) = (u + u)/2, u = u;
u R si, i noms si, u = u. u + v = u + v. u v = u v.

d'un nombre complex
El
mdul
z = x + iy
s el nombre real
|z| =
5.3.2 Remarca Notem que si
x2 + y 2 . z
coincideix amb el mdul
s un nombre real, el valor absolut de
de
com a nombre complex. s a dir, el mdul dels nombres complexos s una extensi del
valor absolut dels nombres reals.

5.3.3 Remarca Notem que, si
u = 0,
l'invers de
es pot expressar en termes del conjugat i el
mdul:
u1 =
En particular, si
5.3.4 Proposici
u . |u|2
|u| = 1,
aleshores
u1 = u.
Per a qualssevol nombres complexos u = a + ib i v = c + id es compleix:
(i) (ii) (iii) (iv) (v) (vi) (vii) (viii) (ix)
|u|2 = uu; |u| = |u| |u| 0; |u| = 0 u = 0; |u v| = |u| |v|; uv + uv = 2(ac + bd);
Si per a un real es compleix v = u, aleshores |ac + bd| = |u| |v|; Si per a tot real es compleix v = u, aleshores |ac + bd| < |u| |v|;
|u + v| |u| + |v|
(desigualtat triangular).
58
Demostraci: (i), (ii) i (iii) sn conseqncies directes de la denici.
(iv) Clarament, el mdul de
0.
Ara si
u = x + iy
compleix
|u| = 0,
aleshores tenim
x2 + y 2 = 0 x2 + y 2 = 0 x2 = y 2 = 0 x = y = 0 u = 0.
(v)
|u v|2 = (u v)(u v) = u v u v = u u vv = |u|2 |v|2 . uv + uv = uv + uv = 2Re(uv) = 2(ac + bd). c = a i d = b.

Aleshores,
Prenent arrels quadrades als dos termes
obtenim la igualtat. (vi)
(vii) Tenim
|ac + bd| = |a2 + d2 | = || |u|2 = |u| |u| = |u| |v|.

(viii) Com que
v = u
per a tot real
tenim
v u = 0
per a tot
Per tant, per a tot
0 < |v u|2 = (v u)(v u) = |v|2 (uv + vu) + 2 |u|2 = |u|2 2 2(ac + bd) + |v|2 .
Com que aquest trinomi no s'anul.la per a cap valor de
el discriminant s negatiu:
4(ac + bd)2 4|u|2 |v|2 < 0.

Per tant, (ix)
(ac + bd)2 < |u|2 |v|2 .
Prenent arrels quadrades, obtenim
|ac + bd| < |u| |v|.
|u + v|2
= = = =
(u + v)(u + v) (u + v)(u + v) u u + (uv + uv) + v v |u|2 + 2(|u| |v|) + |v|2 (|u| + |v|)2 . 2
Prenent arrels quadrades obtenim el resultat.
5.4 Formes polar i exponencial

Un nombre complex z = x+iy es representa geomtricament com el punt del pla de coordenades (x, y). Ara, un punt del pla (x, y) tamb queda determinat per la seva distncia a l'origen, r = |z| = x2 + y 2 , i l'angle que forma el semieix de d'abscises positives amb la recta que passa per l'origen i el punt (x, y) (aix requereix, s clar, que (x, y) = (0, 0)). Sigui
z = x + iy = 0.
Un nombre
tal que
cos =
es diu un
x , |z|
sin =
y |z| k
tal que
argument
del nombre complex
z = x+iy .
Veiem que dos nombres
del mateix complex si, i noms si, existeix un nombre enter
i sn arguments = 2k . A ms,
5.4. Formes polar i exponencial
59
cada nombre complex s'anomena Si
z = x + iy t un nic argument tal que 0 < 2 ; aquest argument argument principal. La notaci = arg z signica que s un argument de z .
tenim
z = x + iy i r = |z| i = arg z ,
x = r cos i y = r sin ,
aix que
z = r(cos + i sin ),
expressi que s'anomena
forma polar
del complex
z.
5.4.1 Proposici Siguin r i el mdul i l'argument d'un complex u i s i el mdul i l'argument d'un complex v . Aleshores
u v = (rs)(cos( + ) + i sin( + )).

Demostraci: Noms cal emprar les frmules d'addici d'angles:
uv
= = =
r(cos + i sin )s(cos + i sin )) rs(cos cos sin sin + i(cos sin + sin cos )) (rs)(cos( + ) + i sin( + )). 2
5.4.2 Remarca La proposici anterior diu que al multiplicar dos nombres complexos es mul-
tipliquen els seus mduls i es sumen els seus arguments. producte per un complex. Si
Aix dna un sentit geomtric al
z = r(cos + i sin ),
una homotcia de ra
l'aplicaci
C C
denida per
u zu
consisteix en aplicar a cada per un nombre real positiu
u r
(multiplicar per
la seva distncia a
u 0) consisteix en acostar (si r < 1) o allunyar (si r > 1) el complex z de l'origen per un factor r . Multiplicar per un complex de mdul 1 i argument , consisteix en aplicar un gir d'angle entorn de l'origen.
l'origen) seguida d'un gir d'angle entorn de l'origen. Per exemple, multiplicar un complex (que t argument
. 5.4.3 Corol lari (Frmula de de Moivre)
Per a tot nombre real i tot enter n, es compleix
(cos + i sin )n = cos n + i sin n.

Demostraci: Demostrem-ho primer per als enters positius. Per a
n=1
la igualtat s obvia.
Si
n2
i el resultat val per
n 1,
n
tenim
(cos + i sin )
= = =
(cos + i sin )n1 (cos + i sin ) (cos(n 1) + i sin(n 1))(cos + i sin ) cos n + i sin n. 1.
Per a
Per
n = 0,
els dos termes de la igualtat valen
n < 0,
posem
m = n,
que s positiu.
Aleshores
(cos + i sin )n
= = = = =
((cos + i sin )m )1 (cos m + i sin m)1 cos m i sin m cos(n) i sin(n) cos n + i sin n. 2
60
Considerem el conjunt
dels nombres complexos de mdul
aix que el producte de complexos s una operaci denida a associativa i commutativa. Hi ha element neutre, perqu
1. Si u, v U , aleshores uv U , U . Aquesta operaci s clarament 1 U . Si u U , aleshores u1 = u

seu
U.
Per tant,
U,
amb el producte s un grup abeli. s de la forma
Un element de argument
Utilitzarem la notaci
cos + i sin ; queda unvocament determinat noms pel ei per denotar el complex de mdul 1 i argument : ei = cos + i sin .
La utilitat d'aquesta notaci s que es compleixen les propietats habituals de l'exponenciaci:
ei(+) = ei ei ,
Amb aix, si
(ei )n = ein ,
(ei )1 = ei ,
...
r = |z| i = arg z , tenim z = rei , que s'anomena forma exponencial del nombre i complex z . Notem que, per a r i s reals positius, re = sei si, i noms si, r = s i existeix un enter k amb = + 2k .
5.4.4 Remarca Aqu hem donat
ei
com una notaci.
Val a dir, per, que en el context de
les sries de nombres complexos, es deniex
ez
per a tot complex
i que, aleshores, la igualtat
ei = cos + i sin
es pot demostrar; s a dir, la igualtat que aqu hem donat com un conveni
de notaci passa a ser un teorema. En aquest context, remarquem la frmula d'Euler:
ei + 1 = 0.
5.5 Arrels n-simes

x2 = a. Si a = 0, en qualsevol cos hi ha una nica soluci, que s x = 0. Suposem, doncs, a = 0. Si a s un nombre real positiu, l'equaci t dues solucions reals, que sn x1 = a i x2 = a. Si a s negatiu, l'equaci no t solucions reals, per s de complexes: si b = a > 0, aleshores x1 = i b i x2 = i b sn solucions de x2 = a. Aquesta propietat admet una generalitzaci molt signicativa en els nombres complexos, i s que, per a tot complex a = 0 n i tot enter n 1, l'equaci x = a t exactament n solucions complexes, anomenades les arrels n-simes de a.
Considerem l'equaci
Siguin a = rei = 0 un nombre complex de mdul r i argument i n > 0 un enter. Aleshores l'equaci xn = a t exactament n solucions complexes, que sn els nombres complexos de mdul n r i arguments ( + 2k)/n amb k = 0, . . . , n 1.
5.5.1 Proposici
Demostraci: Cerquem els nombres complexos
sei
tals que
rei = sei
Les parelles
= (sn )ein .
(s, )
cercades sn exactament les que compleixen les dues condicions segents:
5.6. Tres remarques
61
(i) (ii)
sn = r,
s a dir
s=
r; k,
s a dir,
n = + 2k
per a algun enter
Aix, les solucions sn els nombres complexos aquests nombres no sn tots diferents:
= ( + 2k)/n per a algun enter k . xk = n rei(+2k)/n , per a tot k enter. t
Ara b,
xk1 = xk2
+ 2k1 + 2k = 2t per a algun n n k1 k2 2 = 2t per a algun enter t n k1 k2 = nt per a algun enter t k1

i
enter
Aix,
xk 1
xk2
sn iguals si, i noms si,
k2
difereixen en un mltiple de
diferents noms n'hi ha
n,
que es poden obtenir prenent els valors de
n. Per tant, k = 0, . . . n 1. 2
de
5.5.2 Remarca Una demostraci ms expeditiva de la proposici anterior es bassa en el fet que
un polinomi de grau complexos
xk =
n t un mxim de n arrels. Aleshores noms cal comprovar que els nombres rei(+2k)/n amb k = 0, . . . n 1 sn arrels de xn a.
5.6 Tres remarques

Ordre
L'ampliaci dels nombres reals als complexos t l'avantatge de l'existncia d'arrels una parella
n-simes,
per t el desavantatge que es perden propietats de l'ordre. Recordem que un cos ordenat s
(K, )
formada per un cos
i una relaci d'ordre
denida a
tal que o b
1) Per a tot
xK
es compleix una nica de les armacions segents:
x > 0, x = 0
x > 0.
2) Per a tot 3) Per a tot
x, y, z K , x, y K ,
si
si
x < y,
aleshores aleshores
x + z < y + z. xy > 0.
x, y > 0,
5.6.1 Remarca Sigui
(K, )
un cos ordenat.
Si
0 < x i 0 < y,
la segona propietat implica
0 < y < x + y.
Per tant, la suma de dos elements
positius s positiu. Si
x > 0, la tercera propietat implica x2 > 0. Si x < 0, aleshores y = x > 0 i x2 = (y)(y) = y > 0. Aix, en un cos ordenat, els quadrats de nombres diferents de zero sn positius.
2
5.6.2 Proposici
No hi ha cap relaci d'ordre denida a C tal que (C, ) sigui cos ordenat.
Demostraci:
Per reducci a l'absurd, suposem que Per aleshores, contradictori.
(C, )
s un cos ordenat. Tenim
0 < 12
i2 = 1 > 0.
1 +i = 11 = 0 2
i tenim que la suma de dos positius dna zero, el que s
62
Teorema fonamental de l'lgebra

Una de les propietats essencials del cos dels complexos es que es compleix el teorema segent.
5.6.3 Teorema (Teorema fonamental de l'lgebra)
Sigui n 1 un enter. Per a tot polinomi de grau n amb coecients complexos p(x) = an xn + an1 xn1 + + a0 existeixen n nombres complexos z1 , . . . , zn (no necessriament diferents) tals que p(x) = an (x z1 ) (x zn ).
Paradoxalment, les demostracions ms conegudes del teorema fonamental de l'lgebra fan servir de forma signicativa arguments de carcter analtic. captol dedicat als polinomis. Tornarem a tractar aquest teorema al
Abd Roig i Josep M. Brunat Departaments de Matemtica Aplicada I i II Facultat de Matemtiques i Estadstica Universitat Politcnica de Catalunya Novembre de 2009
6 Aritmtica
6.1 Divisi entera
Donarem per conegudes les denicions i propietats de les operacions suma i producte a
Z,
de
la relaci d'ordre i del valor absolut, aix com la identicaci dels naturals amb els enters no negatius. En aquest captol aprofundirem una mica ms en l'estructura dels nombres enters. El teorema bsic s el segent:
6.1.1 Teorema (de la divisi)
tals que
Siguin a, b Z, b = 0. Aleshores existeixen enters q i r nics

a = bq + r, 0 r < |b|. q i r i desprs la unicitat. Per a l'existncia, |b| = b. Considerem els conjunts
Demostraci: Primer demostrarem l'existncia de
considerem primer el cas
b > 0.
En aquest cas,
S S0 S0
Si s el conjunt d'elements de
= =
{a bx : x Z}, {n S : n 0}. S0
no s buit.
no negatius. Demostrem que tenim
a 0,
aleshores, com que
a = a b 0 S, b 1,
d'on
a S0 = .
Per tant,
Si a < 0, com que b > 0, a ba S0 = . Aix,
tenim
1 b 0.
a ba = a(1 b) 0,
d'on
S0
s un conjunt no buit d'enters no negatius, s a dir, de naturals. Per tant, t mnim,
diguem-li
r 0.
Per cert enter
tenim
r = a bq .
Per tant
a = bq + r.
Queda per veure que s a dir, Si i
r < b. Si r b, aleshores 0 rb < r i rb = abq b = ab(q +1) S , r b s un element de S0 menor que r, el que s contradictori. Per tant, 0 r < b = |b|.
b < 0, aleshores b > 0. Pel cas anterior, existeixen q i r tals que a = (b)q + r = b(q) + r 0 r < | b| = |b|. Per tant, q i r compleixen les propietats.
Com que
Per a la unicitat, suposem que
b(q1 q2 ) = r2 r1 r2 < |b|. r2 r1 = 0. 2
a = bq1 + r1 = bq2 + r2 amb 0 r1 r2 < |b|. Tenim, 0 r2 r1 = b(q1 q2 ) < |b|, resulta q1 q2 = 0 i
64
Captol 6. Aritmtica
Els nombres
qir
es diuen, respectivament, el
quocient
i el
residu
de la divisi de
per
b.
6.1.2 Remarca Notem que, per a la unicitat, s essencial la condici que el residu sigui no
negatiu. Si la condici
0 r < |b|
es substiueix per
|r| < |b|,
aleshores ja no hi ha unicitat:
tenim la divisi del teorema anterior, que s la divisi per defecte, i la divisi amb residu negatiu, que s la divisi per excs. Per exemple, per com a divisi per defecte i
a = 17 i b = 3, tenim 17 = 3 5 + 2 (q = 5 i r = 2) 17 = 3 6 + (1) (q = 6 i r = 1) com a divisi per excs.
Si
a = bq es diu que b s un divisor de a o que b divideix a o que a s un mltiple de b, i s'indica b|a. Si a s un enter, +1, 1, a i a sn divisors de a; es diuen divisors impropis de a. La resta de divisors de a es diuen divisors propis
6.1.3 Remarca Si
b = 0,
aleshores
b 0
divideix s
si, i noms si, el residu de dividir
per
b 0
0.
6.1.4 Remarca L'nic mltiple de
0.
Tot nombre enter s divisor de 0. El nombre
no s
divisor de cap enter

6.1.5 Proposici
= 0.
Siguin a, b i c nombres enters. Aleshores,
(i) (ii) (iii) (iv)
a|1 implica a {+1, 1}; a|b i b|a implica a {b, b}; a|b i b|c implica a|c; a|b i a|c implica a|(bx + cy) per a tot x, y Z. a|1
signica que existeix un enter
Demostraci: (i) Que
tal que
inversos. Ara, els nics enters invertibles sn (ii) Les hiptesis impliquen compleix
1 i 1.
Per tant,
a=1
1 = aq . Aix, a a = 1. 2
sn
b = ap i a = bq per a certs enters p i q . Si b = 0, aleshores a = 0 i es a {b, b} = {0}. Suposem, doncs, b = 0. Tenim b = ap = (bq)p = bpq . Simplicant b = 0, resulta 1 = pq . Per (i), tenim q {1, 1} el que implica a {b, b}.
(iii) Les hiptesis impliquen
b = ap i c = bq b = ap
i
per a certs enters
p i q.
Aleshores,
c = bq = (ap)q = bx + cy =
a(pq),
el que implica
a|c.
el que implica
(iv) Les hiptesis impliquen
apx + aqy = a(px + qy),
c = aq per a certs a|(bx + cy). 2
enters
q.
Aleshores
6.2 Bases de numeraci

Una aplicaci del teorema de la divisi s la possibilitat d'escriure un enter en diferents bases.
6.2.1 Proposici
tals que
Sigui b 2 un enter. Per a tot enter n 0 existeixen enters a0 , . . . , ak nics

0 a0 , . . . , ak < b, ak = 0.
n = ak bk + ak1 bk1 + + a1 b + a0 ,
6.3. Mxim comu divisor
65
Demostraci: Provem l'existncia per inducci sobre
n. Si n < b, prenem k = 0 i a0 = n. n b, siguin q0 i a0 el quocient i el residu de dividir n per b. Tenim n = bq0 + a0 , a0 < b i q0 < n. Per hiptesi d'inducci existeixen ak , . . . , a1 tals que 0 a1 , . . . , ak b 1 i q0 = ak bk1 + + a1 . Llavors n = ak bk + ak1 bk1 + + a1 b + a0 . Per a la unicitat, veiem k1 que a0 s el residu de dividir n per b i que el quocient s q0 = ak b + +a1 ; aleshores a1 s el k1 residu de dividir q0 per b i el quocient s q1 = ak b + +a2 . En general, qi = ak bki + +ai s el quocient i ai1 el residu de dividir qi+1 per b. La unicitat del quocient i el residu de la divisi entera impliquen la unicitat dels ai . 2
Si Si
n = ak bk + ak1 bk1 + + a1 b + a0 l'expressi de n en base b.
amb
0 a0 , . . . , ak b 1,
aleshores
(ak a0 )b
es diu
6.3 Mxim comu divisor

Siguin de
aib a i b, si
dos nombres enters no tots dos zero. Un enter positiu
s un
mxim com divisor
1)
d|a i d|b; c
s un enter tal que
2) si
c|a i c|b,
aleshores
c|d.
El mxim com divisor de
a=0ib=0
es deneix com a zero.
6.3.1 Teorema
Siguin a i b dos nombres enters. Aleshores
(i) (ii)
existeix un mxim com divisor de a i b i s nic; si d s el mxim com divisor de a i b, existeixen enters x i y tals que d = ax + by .
a = b = 0, aib
el mxim com divisor existeix i s nic per denici i, per tant,
Demostraci: Si
es compleix (i). A ms qualssevol enters Suposem, doncs, que Sigui
xiy
compleixen la igualtat de (ii).
no sn tots dos zero.
S = {ax+by : x, y Z}. Notem que a, a, b i b pertanyen a S , i algun d'ells s positiu. + Aix, el conjunt S dels elements positius de S no s buit. Per tant, t mnim, diguem-li d. Per denici, existeixen x i y tals que d = ax + by .
Pel teorema de la divisi, existeixen
q i r tals que a = dq + r amb 0 r < d. Ara, r = a dq = a (ax + by)q = a(1 qx) + b(yq) S . Si r > 0, aleshores r s un element de S + menor que r , el que s contradictori. Per tant, ha de ser r = 0 i tenim que d|a. Un argument similar demostra que d|b. c un divisor de a i de b. Per certs enters u i v es compleixen a = cu i b = cv . Aleshores d = ax + by = cux + cvy = c(ux + vy), d'on c|d. Per tant, d s un mxim com divisor de a i b. Queda noms veure la unicitat del mxim com divisor.
Sigui
66
Captol 6. Aritmtica
Siguin
Ara,
d1 i d2 dos mxims comuns divisors de a i b. Com que d1 s un mxim com divisor de d2 s divisor de a i de b, tenim d2 |d1 . Anlogament, d1 |d2 . Per tant, d1 {d1 , d1 }. com que d1 i d2 sn tots dos positius, resulta d1 = d2 . 2
i
El teorema anterior prova que, per a qualssevol enters nic; s a dir existeix
el
mxim com divisor, que denotarem
a i b, existeix un mxim com divisor i s gcd(a, b). Notem que gcd(a, b) =

i
gcd(|a|, |b|).
Si
d = gcd(a, b)
respectivament, i
d = ax + by , els coecients x i y es diuen coecients de Bzout 1 de a la igualtat d = ax + by identitat de Bzout. Ara veurem un algorisme
b,
per
calcular el mxim com divisor de dos enters i els coecients de Bzout.

6.3.2 Lema
Si a, b, q i r sn enters i a = bq + r llavors gcd(a, b) = gcd(b, r).

Notem que
Demostraci:
a = bq + r
s equivalent a
r = a bq .
Sigui
d1 = gcd(a, b)
d2 = gcd(b, r).
Tenim
d1 = 0 a = b = 0 b = r = 0 d2 = 0.
Podem suposar, doncs, tant,
d1 |d2 .
Com que
d2
d2
noms poden diferir
d1 = 0 = d2 . Com que d1 divideix a i b, divideix b i r = a bq . Per divideix b i r , divideix tamb b i a = bq + r . Per tant d2 |d1 . Aix, d1 i en el signe. Com que ambds sn positius, d1 = d2 . 2
q i r no sn necessriament el quocient i el residu a per b. En particular, donats a i b, podem prendre q = 1 i r = a b i obtenim gcd(a, b) = gcd(a, a b). Aix dna l'anomenat mtode de la resta per calcular el mxim com divisor de dos nombres a i b. Com que gcd(a, b) = gcd(|a|, |b|), no es restrictiu suposar-los ambds no negatius diguem b a 0. Repetidament, i ns que un dels nombres sigui zero,
6.3.3 Remarca Notem que, en el lema 8.3.3,
de la divisi de
apliquem la propietat que el mxim com divisor de dos nombres s el mateix que el del menor dels dos i la diferncia. Per exemple,
gcd(104, 39) = gcd(39, 65) = gcd(39, 26) = gcd(26, 13) = gcd(13, 13) = gcd(13, 0) = 13.
Ara b, l'algorisme d'Euclides, que veiem tot seguit, s ms ecient.
Siguin a b > 0 enters. Denim (r0 , s0 , t0 ) = (a, 1, 0), (r1 , s1 , t1 ) = (b, 0, 1) i, per a cada j 2, denim recurrentment qj1 com el quocient de dividir rj2 per rj1 i
6.3.4 Teorema (Algorisme d'Euclides)
(rj , sj , tj ) = (rj2 rj1 qj1 , sj2 sj1 qj1 , tj2 tj1 qj1 ).
Aleshores,
(i) (ii)
existeix un n tal que rn+1 = 0;

rn = gcd(a, b);
1730, Basses-Lages (a prop de Fointeneblau), 1783 el 300 aC.
1 Etienne Bzout. Nemours 2 Euclides. Alexandria, cap
6.3. Mxim comu divisor
67
(iii) (iv)
per a tota j 0, es compleix rj = sj a + tj b;

gcd(a, b) = sn a + tn b.
(i) D'acord amb el teorema de la divisi, tenim que, si
Demostraci:
rj < rj1 .
Com que els nombres
rj
sn enters no negatius, la successi dels
rj1 = 0, aleshores rj no pot ser
estrictament decreixent. Per tant, existeix un (ii) D'acord amb el lema anterior,
tal que
rn+1 = 0.
gcd(a, b) = gcd(r0 , r1 )
= = = =
gcd(r1 , r2 ) gcd(r2 , r3 ) gcd(rn1 , rn ) gcd(rn , 0)
= rn .
(iii) Per inducci sobre j . Per j = 0, 1, j = 0, 1, . . . , k 1, k 2, aleshores les igualtats sn immediates. Si la igualtat val per a
rk
= = = =
rk2 rk1 qk1 (sk2 a + tk2 b) (sk1 a + tk1 b)qk1 (sk2 sk1 qk1 )a + (tk2 tk1 qk1 )b sk a + tk b. j = n. 2 gcd(6, 15) = 3,
(iv) Noms cal aplicar l'anterior per a
6.3.5 Remarca Els coecients de Bzout no sn pas nics. Per exemple, per a
tenim (entre moltes altres) les dues identitats de Bzout segents:
3 6 + (1) 15 = 3 = (2) 6 + 1 15.

6.3.6 Exemple Prenem
a = 252 i b = 198. j sj tj qj rj rj+2 0 1 0 252 54
El teorema 8.3.4 dna els valors segents:
1 2 3 4 0 1 3 4 1 1 4 5 1 3 1 2 198 54 36 18 36 18 0
i els coecients de Bzout sn
Per tant, aqu tenim
r5 = 0, gcd(252, 198) = r4 = 18
4 i 5:
4 252 5 198 = 18.

El mxim com divisor s commutatiu, s a dir, per a qualssevol enters
b,
es compleix
gcd(a, b) = gcd(b, a).
Ara veurem que s associatiu.
68
Captol 6. Aritmtica
6.3.7 Proposici
Siguin a, b i c tres enters. Aleshores,

gcd(gcd(a, b), c) = gcd(a, gcd(b, c)).
Demostraci: Siguin
d = gcd(a, b), d = gcd(b, c), d1 = gcd(d , c) xiy

tals que
d2 = gcd(a, d ).
Volem
demostrar que
d1 = d2 . d = ax + by .
Tamb existeixen enters
Per la identitat de Bzout, existeixen enters
sit
tals que
d1 = d s + ct = (ax + by)s + ct = axs + bys + ct.

Com que
divideix
b i c,
existeix un enter
tal que
bys + ct = d u.
Per tant,
d1 = axs + d u.
Com que
d2
divideix
, existeix un
tal que
Aix implica
d2 |d1 .
Anlogament,
d1 |d2 .
Com que
d2 v = axs + d u. Per tant, d1 = d2 v . d1 i d2 sn tots dos no negatius, resulta
d1 = d2 . 2
6.3.8 Remarca El resultat anterior permet denir
gcd(a1 , a2 , a3 )
com a
gcd(gcd(a1 , a2 ), a3 ) =
gcd(a1 , gcd(a2 , a3 )
i, recurrentment,
gcd(a1 , . . . , an ) = gcd(gcd(a1 , . . . , an1 ), an ).
6.4 Nombres relativament primers. Equacions diofntiques

Dos nombres
aib
es diuen
relativament primers
si
gcd(a, b) = 1.
Dos enters a i b sn relativament primers si, i noms si, existeixen enters x i y tals que ax + by = 1.
6.4.1 Proposici
Demostraci:
Si
ci 6.3.1, existeixen
a i b sn relativament primers, x i y tals que ax + by = 1. d

divideix
aleshores
gcd(a, b) = 1
i, per la proposi-
Recprocament, suposem que
d divideix a d = 1. 2
b,
per tant
ax + by = 1 per certs ax + by = 1.
enters
Com que
x i y . Sigui d = gcd(a, b). d s no negatiu i d|1,
Aleshores ha de ser
6.4.2 Proposici
(i)
d = gcd(a, b), aleshores gcd(a/d, b/d) = 1.
(ii)
Si a|(bc) i gcd(a, b) = 1, aleshores a|c.

sa + tb = d la identitat gcd(a/d, b/d) = 1.
de Bzout. Dividim per
i obtenim
s(a/d) + s i t.
t(b/d) = 1.
Aleshores,
Per tant,
(ii) Per hiptesi existeix
q tal que bc = aq . D'altra banda, 1 = as + bt, c = asc + btc = asc + atq = a(sc + tq). 2
per a certs enters
6.5. Mnim com mltiple
69
. 6.4.3 Corol lari (Equacions diofntiques)
Siguin a, b, c enters, d = gcd(a, b) i d = ua + vb la corresponent identitat de Bzout. L'equaci ax + by = c t solucions enteres si, i noms si, d|c. En aquest cas les solucions sn les parelles (x, y) de la forma
c b x = u + t, d d y=v c a t, d d t Z. d|a i d|b implica d|(ax+by),
Demostraci: Si
(x, y) s una soluci, tenim ax+by = c. d|c.

Aleshores tots els
Aleshores
s a dir,
d|c. (x, y)
amb
Recprocament, suposem
x = u(c/d) + (b/d)t i y = v(c/d)
(a/d)t
sn soluci:
c b c a c c a u + t + b v t = (au + bv) = d = c. d d d d d d
A ms sn totes les solucions: Per a Si
(x, y) n's una per d, obtenim
altra, tenim
t = 0, tenim que (x0 , y0 ) = (u(c/d), v(c/d)) s una soluci. ax + by = c = ax0 + by0 , d'on a(x x0 ) = b(y0 y). Dividint b a (x x0 ) = (y0 y). d d
(6.1) resulta que
Com que
(b/d)
divideix el terme de l'esquerra i
gcd(a/d, b/d) = 1,
b/d
divideix
x x0 .
Per tant,
x = x0 + (b/d)t,
per a un cert
t.
Substitunt a (6.1) obtenim
b ab t = (y0 y). dd d
Simplicant
b/d
i allant
y,
obtenim
y = y0 (a/d)t. 2
6.5 Mnim com mltiple

Siguin
aib
dos enters no tots dos zero. Un
mnim com mltiple
de
aib
s un enter positiu
tal que 1)
a|m i b|m; c
s un enter tal que
2) si
a|c i b|c,
aleshores
m|c. 0.
El mnim com mltiple de
a=0ib=0
es deneix com a
6.5.1 Proposici
Siguin a i b enters. Aleshores,
(i) (ii)
existeix un nic mmin com mltiple de a i b; si m s el mnim com mltiple de a i b i d = gcd(a, b), aleshores md = |ab|.
cronologia de Diofant no s clara; pot oscilar entre el 150 aC i el 250 dC.
3 La
70
Captol 6. Aritmtica
Demostraci: Si
que els mltiples comuns de
a = b = 0, tot aib
s obvi. Suposem, doncs, que sn els mateixos que els de
a
i
|a|
b no sn tots dos 0. Com |b|, no s restrictiu suposar
a, b 0.
Existncia. Sigui com mltiple de
d = gcd(a, b). Siguin a = da i b = db . Provarem que m = da b s un mnim a i b. Clarament m = da b s mltiple de a = da i de b = db . Si n = ar = bs s mltiple de a i de b, llavors da r = db s. Simplicant d (que no s zero perqu a i b no sn tots dos zero) tenim a r = b s amb gcd(a , b ) = 1. Per tant, a |s i s = a h per a cert h. Llavors n = bs = ba h = db a h s multiple de m = da b . Aix, m = sa b s un mnim com mltiple de a i b.
Unicitat. Siguin
m1 i m2
dos mnims comuns mltiples de
condicions de la denici, tenim
m1 |m2 i m2 |m1 . a
i
Com
a i b. Aleshores, emprant les segones que m1 i m2 sn positius, m1 = m2 .

Aleshores,
Ja hem vist que el mnim com mltiple de
m = da b .
dm = dda b =
(da )(db ) = ab. 2

La proposici anterior prova que un mnim com mltiple de dos enters per tant, s
aib
existeix i s nic;
el
mnim com mltiple. El denotarem per
lcm(a, b).
per a qualssevol enters
El mnim com mltiple s commutatiu (lcm(a, b) Ara veurem que s associatiu.

6.5.2 Proposici
= lcm(b, a)
b).
Siguin a, b i c tres nombres enters. Aleshores,

lcm(lcm(a, b), c) = lcm(a, lcm(b, c)).
Demostraci: Si algun dels tres enters s
0,
la igualtat s immediata. Suposem, doncs, que
cap dels tres s no Posem
0.
m = lcm(a, b),
Volem provar
m = lcm(b, c),
m1 = lcm(m , c),
m2 = lcm(a, m ).
m1 = m2 . Tenim a|m , b|m i m |m1 . Per tant, a|m1 i b|m1 . Ara, b|m1 i c|m1 m |m1 . Llavors a|m1 i m |m1 impliquen m2 |m1 . Anlogament, m1 |m2 . Aleshores, m1 = m2 . 2
implquen
lcm(a1 , a2 , a3 )
com a
lcm(lcm(a1 , a2 ), a3 ) =
lcm(a1 , lcm(a2 , a3 )
i, recurrentment,
lcm(a1 , . . . , an ) = lcm(lcm(a1 , . . . , an1 ), an ).
6.6 Nombres primers

Un enter
primer
si
p>1
i, per a tot
a, b Z,
si
p|(ab) i p |a,
aleshores
p|b.
6.6.1 Proposici
Sigui p > 1 un enter. Aleshores sn equivalents:
6.6. Nombres primers
71
(a) (b) (c)
p s primer;
per a cada a1 , . . . , an enters, si p|(a1 an ), aleshores existeix i [n] tal que p|ai ;
p no t divisors propis.
(b) Per inducci sobre n. Per a n = 1, el resultat s clar. Sigui n 2. Si p|(a1 an ), aleshores p|((a1 a2 an1 )an ). Si p|an , hem acabat. Si no, per (a), p|(a1 an1 ) i, per la hiptesi d'inducci, existeix i {1, . . . , n 1} tal que p|ai .
Demostraci: (a)
p > 1, els nombres a i b tenen el mateix signe. Suposem p|a o p|b. Considerem el cas p|a. Llavors a = pa per a cert enter a . Tenim p = ab = pa b, d'on 1 = a b. Per tant, a = b = 1. Concloem que a = p i b = 1 sn divisors impropis de p. Anlogament si p|b.
(b) (c) Sigui Com que primer que sn positius. Per (b), Si
p = ab.
sn tots dos negatius, tenim
anterior prova que (c) i
a i b
sn divisors impropis de
p = ab = (a)(b) amb a i b positius. L'argument p, aix que tamb ho sn a i b.

Llavors
(a). Suposem p|(ab) i p |a. Com que p no t divisors propis, gcd(p, a) = 1. gcd(p, a) = 1 impliquen p|b. 2
p|(ab)
6.6.2 Lema
Tot enter n 2 t un divisor primer.

n.
L'enter
n=2
t el divisor primer 2. Sigui
n > 2.
Si
s primer, hem acabat. Si no,
t un divisor propi positiu
d'inducci
t un divisor primer, que tamb s divisor de
n.
d amb 1 < d < n. 2
Per hiptesi
El lema anterior s'utilitza en els dos teoremes segents.

6.6.3 Teorema
Hi ha innits nombres primers

n
nit,
Demostraci: Suposem que n'hi ha un nombre
t algun divisor primer que, per hiptesi, ser algun dels
p1 < < pn . Sigui N = p1 pn + 1. pi . Llavors pi |N i pi |(p1 pn ).
Per tant,
pi
divideix
N p1 pn = 1,
contradicci.
6.6.4 Teorema (Fonamental de l'aritmtica)
Si n = 0, 1 s un enter, existeixen u {+1, 1}, enters primers p1 < < pk i enters positius 1 , . . . , k nics tals que n = up1 pk . 1 k
Demostraci: Provem-ho primer per als enters positius. Per a l'existncia noms cal provar
que tot enter s clar. Sigui d'inducci
n 2 s producte de primers. La prova s per inducci sobre n. Per a n = 2, n > 2. Si n s primer, hem acabat. Si no, n t un divisor prime p. Per hiptesi n/p s producte de primers. Llavors n = p(n/p) s producte de primers.
n = p1 pr = q1 1 qs s amb pi i qj primers, p1 < < pr , q1 < < qs r 1 i i i j enters positius. Volem veure que r = s i pi = qi per a tot i [r]. Per inducci sobre n. Per n = 2, s clar. Suposem n > 2. Tenim q1 |(p1 pr ). Per la proposici 8.5.1, existeix s 1 un i [r] tal que q1 |pi . Com que q1 i pi sn primers, tenim q1 = pi . Anlogament, existeix j [s] tal que p1 = qj . Llavors, q1 = pi p1 = qj q1 implica p1 = q1 . Simplicant p1 = q1
Unicitat. Sigui
72
Captol 6. Aritmtica
a les dues factoritzacions i emprant la hiptesi d'inducci per a
n/p
obtenim
r = s, i pi = qi
i = i
Si
per a tot
i [r]. n= p1 1 pr . r 2 n = p1 pr r 1
implica l'ex-
n < 0,
aleshores l'existncia i unicitat de la factoritzaci de
istncia i unicitat de la de
a i b dos enters positius. Siguin p1 < < pk els nombres primers a o que divideixen b. Aleshores les factoritzacions de a i b es poden escriure en 1 1 la forma a = p1 pr r i b = p1 pr s amb i , i 0 (s a dir, posem l'exponent i = 0 si pi s factor de b per no de a i i = 0 si pi s factor de a per no de b). Si denim i = min{i , i } i i = max{i , i }, aleshores gcd(a, b) = p1 pk i lcm(a, b) = p1 pk . 1 1 k k
que divideixen
Aquest s el procediment que s'ensenya usualment a primria i secundria per calcular mxims comuns divisors i mnims comuns mltiples. Ara, aquest mtode depn de poder factoritzar els nombres
b,
cosa per a la que no es coneix cap mtode ecient. De forma que l'algorisme
d'Euclides s el mtode que cal emprar en general.

6.6.6 Remarca Sigui
menors o iguals que que 10, que sn 1793 assegura que
x un nombre real positiu i denotem per (x) el x. Per exemple, (10) = 4 perqu hi ha quatre 2, 3, 5 i 7. L'anomenat teorema del nombre primer lim (x) = 1, x/ ln x
nombre d'enters primers primers menors o iguals (enunciat per Gauss
4 el
x+
s a dir, que, per a
gran, la fracci
x/ ln x
s una bona aproximaci de
(x).
6.6.7 Remarca Probablement, la conjectura ms famosa sobre els nombres primers s la
jectura de Goldbach 5 primers.
enunciada en una carta a Euler
6 el 1742.
con-
Conjectura de Goldbach
Cada enter parell positiu ms gran que 2 s la suma de dos nombres
Josep M. Brunat Departaments de Matemtica Aplicada II Facultat de Matemtiques i Estadstica Universitat Politcnica de Catalunya Novembre de 2009
4 Johann Carl Friedrich Gauss, Brunswick, Ducat de Brunswick (avui Alemanya), 1777, Gtingen, Hanover, (avui Alemanya), 1855. 5 Christian Goldbach, Knigsberg, Prssia (avui Kaliningrad, Rssia), 1690, Moscou, Rssia, 1764. 6 Leonhard Euler, Basilea, 1707, St. Peterburg, Rssia, 1783.
7 Congruncies
7.1 La relaci de congruncia
Si
m s un enter, denotarem per mZ el conjunt dels enters mltiples de m: mZ = {mq : q Z}.

sn
Sigui m un enter. Dos enters x, y x y (mod m). Aix, doncs,
congrus mdul m
si
xy
s un mltiple de
m.
S'indica
xy
(mod m) x y mZ.
s rutinari comprovar la proposici segent.
7.1.1 Proposici
Si m s un enter, la relaci de congruncia mdul m s d'equivalncia.

Z
per a aquesta relaci es denota
El conjunt quocient de
Zm . m s el conjunt q i x y = mq = m(q) mZ,
7.1.2 Remarca La classe d'un enter
per la relaci de congruncia mdul
x + mZ.
s a dir
y x + mZ, x y (mod m).

En efecte, si
tenim
y = x + mq
per cert
Recprocament, si
y x,
aleshores
y x mZ i y x + mZ. x y (mod 0)
si, i noms si,
7.1.3 Remarca Si
m = 0,
aleshores
d'un enter
noms cont
i l'aplicaci que fa correspondre a cada enter
x = y . Per tant, la classe x la seva classe {x}
s una bijecci entre
Z i Z0 .
7.1.4 Remarca Si
m = 1, dos enters qualssevol sn congrus mdul m; per tant, hi ha una nica
classe, que s
Z. mZ = (m)Z,
les relacions de congruncia mdul
7.1.5 Remarca Com que
i mdul
coincideixen.
Ateses les remarques anteriors, veiem que els casos d'inters es presenten quan mateix, no cal excloure el cas
m > 1.
Tan-
m=1
en el resultat segent.
74
Captol 7. Congruncies
7.1.6 Lema
Sigui m > 0 un enter. Aleshores sn equivalents:
(a) (b)
x y (mod m); x i y tenen el mateix residu en dividir-los per m.
Demostraci: Siguin
x = mq1 + r1 ,
les divisions de
y = mq2 + r2 ,
0 r1 , r2 < m
xiy
per
m.
Tenim,
x y = m(q1 q2 ) + (r1 r2 ),
(a)
y x = m(q2 q1 ) + (r2 r1 ).
Si
(b) Suposem que
xy
s mltiple de
m.
per
r1 r2 ,
resulta que
s a dir,
r1 r2
s el residu de dividir
xy
m,
el qual s 0. Per tant,
0 r1 r2 r1 < m, r1 = r2 . Si r2 r1 ,
l'argument es repeteix amb (b)
y x,
que tamb s mltiple de
m. m. 2
(a) Si
r1 = r2 ,
tenim
x y = m(q1 q2 ),
que s mltiple de
Si
m1
s un enter, tot enter
Com que noms hi ha els un dels nombres
x s congru mdul m amb el seu residu al dividir-lo per m. m possibles residus 0, 1, . . . , m 1, tot enter s congru a un i noms 0, 1, . . . , m 1. El conjunt Zm t, doncs, cardinal m.
7.2 Les congruncies i les operacions

Ara veurem el comportament de les congruncies respecte a la suma i el producte.
Sigui m 0 un enter. Per a tot, x, x , y, y Z, si x x (mod m) i y y (mod m), aleshores x + y x + y (mod m) i xy x y (mod m)
7.2.1 Proposici
Demostraci: Per hiptesi, per certs a enters
q1
q2 ,
tenim
x x = mq1
y y = mq2 .
Aleshores,
(x + y) (x + y ) = (x x ) + (y y ) = mq1 + mq2 = m(q1 + q2 ),

la qual cosa implica
x + x y + y (mod m). xy x y
Quant al producte tenim,
= xy x y + x y x y = (x x )y + x (y y ) = mq1 y + x mq2 = m(q1 y + x q2 ),
la qual cosa implica
xy x y (mod m). 2
7.2. Les congruncies i les operacions
75
7.2.2 Remarca En general, les relacions de congruncia
no
sn compatibles amb l'exponen-
ciaci. Per exemple, per a congruncies mdul que
m = 4,
per
tenim
26i51
per
25 0
mentre
6 2.
Tampoc no es compleix, en general, la propietat de simplicaci. Per exemple, per
a congruncies mdul
14,
tenim
9 2 4 2 2,
9 2.
La proposici segent, per, dna
una condici sucient per a la la validesa de la simplicaci.

7.2.3 Proposici
Siguin m, a, b i c enters i m 1.
(i) (ii)
Si ac bc (mod m) i d = gcd(c, m) aleshores a b (mod m/d). Si ac bc (mod m) i 1 = gcd(c, m) aleshores a b (mod m).
ac bc (mod m) implica que m|(a b)c. Llavors (m/d)|(a (m/d, c/d) = 1, resulta (m/d)|(a b), s a dir, a b (mod m/d). d = 1. 2.
Demostraci: (i) La condici
b)(c/d).
Com que
(ii) Aplique (i) amb
7.2.4 Lema
Siguin a i b enters, m1 , . . . , mk enters positius i suposem que a b (mod mi ), per a tot i [k]. Aleshores a b (mod lcm(m1 , . . . , mk )). En particular, si els enters mi sn dos a dos relativament primers, llavors a b (mod m1 mk ).
Demostraci: Per hiptesi,
ab s mltiple de tot mi , per tant s mltiple de lcm(m1 , . . . , mk ).
Si
m1 , . . . , mk producte. 2
sn dos a dos relativament primers, llavors el seu mnim com mltiple s el seu
Siguin a1 , . . . , ak enters, m1 , . . . , mk enters positius dos a dos relativament primers i M = m1 mk . Aleshores el sistema de congruncies x ai (mod mi ), i [k] t soluci en x i, si x0 s una soluci, el conjunt de solucions s x0 + M Z.
7.2.5 Proposici (Teorema xins dels residus)
Demostraci: Per a
ti
tals que
i [k], denim Mi = M/mi . Com que gcd(Mi , mi ) = 1, Mi yi + mi ti = 1, per tant, Mi yi 1 (mod mi ). Aleshores x = a1 M1 y1 + + ak Mk yk
existeixen
yi
s una soluci del sistema. Clarament, si
x0
s una soluci,
una altra soluci, resulta
x0 + M t tamb s soluci per a tot enter t. Finalment, si x1 s x0 ai x1 (mod mi ), per la qual cosa x0 x1 mdul el producte
dels
mi . 2
El mtode anterior per trobar una soluci reposa en qu els primers es coneix com a
mtode d'interpolaci
o de Lagrange.
2 El
mi sn dos a dos relativament mtode iteratiu o de Newton3
1 El Sun Tzun Suan Ching (Manual matemtic del mestre del sol) escrit a la Xina per Sun Zi a l'entron del s III aC planteja al problema 26 la qesti segent: tenim un cert nombre de coses. Si les comptem en grups de 3 en sobren dues; en grups de 5 en sobren 3; en grups de 7 en sobren 2. Quantes coses hi ha? 2 Joseph-Louis Lagrange. Turin, Sardinia-Piedmont, avui Itlia, 1736; Pars, 1813. 3 Isaac Newton. Woolsthorpe, Lincolnshire, Anglaterra, 1643; Londres, 1727.
76
per resoldre un sistema de congruncies
x ai (mod mi ), i [k]
no presuposa que els
mi
sn
relativament primers dos a dos i s el segent.
x a1 (mod m1 ) i x a2 (mod m2 ) impliquen x = a1 + m1 t1 = a2 + m2 t2 , m1 t1 m2 t2 = a2 a1 . Si gcd(m1 , m2 ) no divideix a2 a1 , no hi ha soluci. Altrament, trobem una soluci que dna valors de x c (mod lcm(m1 , m2 )). Amb aix hem rebaixat el sistema en una
congruncia. El mtode es reitera ns a comprovar que no hi ha soluci o a trobar-la.
7.3 Els anells Zm

Sigui
una relaci d'equivalncia denida a
i considerem el conjunt quocient
el conjunt de les classes d'equivalncia. Recordem que la classe d'equivalncia de conjunt
Z/ , s a dir, x Z s el
x = {y Z : y x}
i que
xy
s equivalent a
x = y.
Una manera natural de denir les operacions a
Z/
s la segent:
x + y = x + y,
x y = xy. x=x
i
Ara, per tal que aquestes operacions estiguin ben denides, cal que si
x + y = x + y i xy = x y ; equivalentment, que si x x i y y , aleshores xy x y . En el cas de les relacions de congruncia mdul un enter, ja hem vist
el cas. Les operacions a
y = y , aleshores x+y x +y i
que aquest s
Zm (x + mZ)(y + mZ) = xy + mZ,
(x + mZ) + (y + mZ) = x + y + mZ,

o, amb una altra notaci
x + y = x + y,
estan ben denides.
x y = xy
s una qesti de rutina comprovar que tenen les propietats requerides per obtenir un anell que, com s usual, es denota tamb per Notem que el neutre de la suma s de
Zm , sobreentenent que les operacions sn les anteriors. 0 = 0 + mZ = mZ i el del producte 1 = 1 + mZ. L'oposat Zm ,
s'empra
x = x = m x. x
en lloc de
Si el context indica que els elements i les operacions sn els de o
x + mZ.
Aquest s un (altre) abs de llenguatge que permet simplicar la notaci, i que
emprarem amb freqncia d'ara endavant, com als exemples que segueixen.
7.3.1 Exemple Les taules de la suma i del producte de
Z3 1 0 1 2
sn les segents:
+ 0 1 2
0 0 1 2
1 1 2 0
2 2 0 1
0 1 2
0 0 0 0
2 0 2 1
7.3. Els anells Zm
77
7.3.2 Exemple El mateix per a
Z6 : 2 2 3 4 5 0 1 3 3 4 5 0 1 2 4 4 5 0 1 2 3 5 5 0 1 2 3 4 0 1 2 3 4 5 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 2 3 4 5 2 0 2 4 0 2 4 3 0 3 0 3 0 3 4 0 4 2 0 4 2 5 0 5 4 3 2 1
+ 0 1 2 3 4 5
0 0 1 2 3 4 5
1 1 2 3 4 5 0
Noteu que la propietat commutativa de la suma i del producte es detecta per la simetria de les taules respecte a la diagonal. L'existncia d'invers es detecta per l'aparici de columna de l'element. Veiem, doncs, que l'un de l'altre. En canvi, s un cos: 1 s el seu propi invers i
Z3
1 a la la i 2 i 3 sn inversos
Z6
no s cos: 2, 3 i 4 no sn invertibles a
Z6 .
La proposici segent
permet decidir quins elements de
Zm
sn invertibles i, per als que ho sn, quin s l'invers.
7.3.3 Proposici
Siguin m 2 i a nombres enters. Aleshores a s un invertible de Zm si, i noms si, gcd(a, m) = 1. En aquest cas, si ax + my = 1 s la identitat de Bzout, aleshores x s l'invers de a a Zm .
Aix implica
i de
a s un element invertible. Per a cert x Zm tenim x a = xa = 1. xa 1 = mt per a cert enter t, o sigui, xa mt = 1. Si d s un divisor positiu de m, aleshores d divideix xa mt = 1, cosa que implica d = 1. Per tant, gcd(a, m) = 1. gcd(a, m) = 1, per la identitat de Bzout existeixen x i y tals que xa+ym = 1. 1 = xa + ym = x a + y m = x a + y0 = x a,
Recprocament, si Aix implica
la qual cosa prova que
s invertible amb invers
x. 2 Zm
tals sn
La proposici anterior comporta que els elements invertibles de
m 1, gcd(a, m) = 1}.
7.3.4 Proposici
La proposici segent caracteritza els
Zm = {a : 0 a que Zm s un cos.
Sigui m un enter positiu. Aleshores Zm s un cos si, i noms si, m s primer.

divisor de Per tant,
Demostraci: Sigui
m primer. El mxim com a Zm , a = 0, aleshores a no s mltiple de m. anterior, a s invertible.

Recprocament, suposem que
m i qualsevol enter gcd(a, m) = 1 i, per
o 1. Si
la proposici
m no s primer, existeixen divisors propis a, b 0 = ab. Com que a no s mltiple de m, a = 0 i a t invers, diguem-ne x. Aleshores 0 = x0 = x ab = b, la qual cosa implica que b s mltiple de m, s a dir, un divisor impropi de m, cosa que s contradictria. 2 Zm
s un cos. Si de
tals que
m = ab.
Aleshores,
7.3.5 Remarca A l'anell
Z2
es compleix
nombres enters
1 i 1
no sn congrus
1+1 = 0 mdul m, per
i, per tant, la qual cosa
1 = 1. Ara, 1 = 1 a Zm .
si
m 3,
els
78
7.3.6 Proposici
(i)
sn +1 i 1.
(ii)
Si p > 2 s primer, els nics elements de Z que sn el seu propi invers p
Si p s primer, el producte de tots els elements de Z s 1. p

4
(iii) (Wilson ) (iv)
Si p s primer, aleshores (p 1)! 1 (mod p).
Si n > 4 no s primer, aleshores (n 1)! 0 (mod n).

x Zp , que sn el seu propi 0 = x2 1 = (x 1)(x + 1) = 0, s a dir, x = 1
invers sn els que compleixen o
Demostraci: (i) Els elements
x2 = 1,
(ii) Per
o sigui,
x = 1.
es cancel.la amb
p=2
el producte s
el seu invers excepte (iii) La classe de s
1 = 1. Per p > 2, tenim 1 = 1. Cada element +1 i 1. Per tant, el producte s (+1)(1) = 1.

a
(p 1)! = 1 2 (p 1)
Zp
s el producte de tots els elements de
Z , p
que
1. n s el producte de dos divisors propis diferents, n = ab, aleshores a (n 1)! i b n's un altre. Resulta que (n 1)! s mltiple de ab = n.
ha de ser s s un dels factors
(iv) Si de Si
n = a2 , com que n > 4 (n 1)!. Per tant, (n 1)!
a > 2. Per tant a2 > 2a. 2 mtiple de a = n. 2
Llavors
2a
sn factors de
7.3.7 Remarca Els apartats (iii) i (iv) de la proposici 7.3.6 no inclouen el cas
enter positiu no primer i no major que
4.
El clcul directe per a
n = 4, l'nic n = 4 dna (n1)! = 3! = 6 2
(mod 4).
7.4 La funci d'Euler

Donat un enter La funci nombre
n 1, considerem el nombre (n) d'enters x tals que 1 x n i gcd(x, n) = 1. Funci d'Euler.5 En particular (1) = (2) = 1. Notem que (n) s el d'elements invertibles de Zn , s a dir, el cardinal de Zn .
s'anomena (i)
7.4.1 Proposici
Si p s primer, (p) = p 1;
(ii) (iii)
si p s primer i 1, (p ) = (p 1)p1 ; si gcd(a, b) = 1, aleshores (ab) = (a)(b).
Demostraci: (i) Clar.
(ii) En el conjunt i ni ha
{1, 2, . . . , p }, els nombres no relativament primers amb p sn p, 2p, . . . , p1 p, 1 Els relativament primers amb p sn la resta, i n'hi ha p p = p1 (p 1).
4 John Wilson, (Applethwaite, Westmoreland, Anglaterra, 1741, Kendal, Westmoreland, Anglaterra, 1793). La primera publicaci del resultat la feu Eduard Waring, que l'atribu a Wilson. La primera demostraci del resultat i del recproc s de Lagrange el 1773. 5 Leonhart Euler. Basilea, Suissa, 1707; Sant Petersburg, Rssia, 1783.
7.4. La funci d'Euler
79
(iii) Primer notem que si
gcd(a, b) = 1,
aleshores
gcd(x, ab) = 1
si, i noms si,
gcd(x, a) =
gcd(x, b) = 1.
Distribum els enters entre 1 i
ab
en la taula
1 2 a+1 a+2 ... ... (b 1)a + 1 (b 1)a + 2
... ... ... ...
x ... a + x ... ... ... (b 1)a + x . . . aib

alhora.
a a + a = 2a ... (b 1)a + a = ba
i mirem quants n'hi ha de relativament primers amb El nombres d'una columna no sn congrus mdul
b: si ia + x ja + x, llavors ia ja i, com que gcd(a, b) = 1, resulta i j . Com que 0 i, j b 1, resulta i = j . Per tant, les classes dels nombres d'una columna formen Zb , i n'hi ha (b) de relativament primers amb b.
gcd(ja+x, a) = gcd(x, a), un nombre de la columna encapalada per x s relativament a si, i noms si, x ho s. Hi ha (a) columnes encapalades per nombres relativament primers amb a, i en cadascuna d'aquestes columnes hi ha (b) nombres relativament primers amb b. Per tant, hi ha (a)(b) nombres relativament primers amb ab. 2
Ats que primer amb
7.4.2 Teorema
llavors
Si n = p1 pk s la factoritzaci de l'enter n com a producte de primers, 1 k

1 p1 1 1 pk . k 2,
(n) = (p1 1)p1 1 (pk 1)pk 1 = n 1

Demostraci: Inducci sobre
prenem
a=
p1 , 1
b=
p1 2
k . Per a k = 1, ja est provat a la proposici 7.4.1. Si k pk i apliquem la proposici 7.4.1 i inducci. 2
La segona igualtat s clara.
7.4.3 Proposici
Sigui n un enter positiu. Aleshores

(d) = n.
d|n
Demostraci: Considerem el conjunt de fraccions
S = {1/n, 2/n, . . . , n/n},

i escrivim cadascuna d'elles en forma reduda, s a dir, amb numerador i denominador relativament primers. Els denominadors que apareixen sn els divisors de
n.
Per a cada
d|n,
sigui
Sd
el conjunt de fraccions de
que, en forma reduda, tenen denominador
d.
Els numeradors
de les fraccions de
Sd
sn, precisament, els enters menors que
i primers amb
d.
Per tant,
|Sd | = (d).
Com que els conjunts
Sd
formen una partici de
S,
resulta
n = |S| =
d|n
Sd =
d|n
|Sd | =
d|n
(d).
80
7.4.4 Proposici
Sigui m > 1 un enter i p un primer.
(i) (ii)
Per a tot a Z , es compleix a(m) = 1. m Per a tot a Z , es compleix ap1 = 1. p Si x s enter i gcd(x, m) = 1, aleshores x(m) 1 (mod m).
6
(iii) (Euler)
(iv) (Fermat )
Si x s un enter i gcd(x, p) = 1, llavors xp1 1 (mod p).

Z Z denida per x ax s bijectiva. m m (ax) = a(x)
xZ m xZ m
Aleshores el producte
Demostraci: (i) L'aplicaci
de tots els elements de Zm s
x=
xZ m
d'on
x,
a(x) = 1. m=p
a (i). invertible, s a
(ii) Preneu (iii) Sigui dir,
a = x la classe de x a Zm . Com que gcd(x, m) = 1, resulta que a s a Z . Per (i), a(m) = 1 a Zm , o, equivalentment, x(m) 1 (mod m). m m=p
a (iii).
(iv) Preneu
Josep M. Brunat Departaments de Matemtica Aplicada II Facultat de Matemtiques i Estadstica Universitat Politcnica de Catalunya Desembre de 2009
6 Pierre
de Fermat. Beaumont-de-Lomagne, Frana, 1601; Castres, Frana, 1665.
8 Polinomis
8.1 Polinomis
En tot aquest captol Un
representar un cos.
coecients a K s una successi a = (ai ) : Z+ {0} K , i ai tal que existeix un enter n 0 tal que ai = 0 per a tot i > n. Si a = (ai ) s un polinomi, l'element ai s'anomena coecient de grau i del polinomi a. Si a = (ai ) i b = (bi ) sn polinomis amb coecients a K , la suma a + b est denida per (a + b)i = ai + bi per a tot enter i 0. Notem que, si ai = 0 per a i > m i bi = 0 per a i > n, aleshores (a + b)i = 0 per a i > max{m, n} i, per tant, a + b s un polinomi. s immediat que aquesta suma s associativa i commutativa. Hi ha element neutre, que s el polinomi 0 = (ai ) denit per ai = 0 per a tot enter i 0. Cada polinomi a = (ai ) t oposat, que s el polinomi a = (ai ). Aix, els polinomis amb coecients a K , amb aquesta suma, formen un grup abeli.
amb El
polinomi
producte
de dos polinomis
a = (ai ) i b = (bi )
amb coecients a
s el polinomi
ab
que t el
coecient de grau
denit per
(ab)k = a0 bk + a1 bk1 + + ak b0 .
Notem que si per tant,
ai = 0
per a
i>m
bi = 0
per a
i>n
aleshores
(ab)k = 0
per a
k > m + n;
ab
s, efectivament, un polinomi. Degut a les propietats commutatives de la suma i
del producte de
Donats polinomis
K , aquest producte s clarament commutatiu. Comprovem que a = (ai ), b = (bi ) i c = (ci ), el coecient de grau k de (ab)c s ((ab)c)k = a0 b0 ck +a0 b1 ck1 + a1 b0 ck1 + +a0 bj ckj + a1 bj1 ckj + + aj b0 ckj + +a0 bk c0 + + ak b0 c0 .
s associatiu:
El terme de la dreta s la suma de tots els productes negatius tals que
ai1 bi2 ci3
amb
(i1 , i2 , i3 )
ternes d'enters no
i1 + i2 + i3 = k .
Aix, aquesta suma s invariant per qualsevol permutaci
82
Captol 8. Polinomis
de les lletres canviant
a, b i c. Per la commutativa, (a(bc))k = ((bc)a)k , i aix s l'expressi anterior b, b per c, i c per a. Aix, (a(bc))k = ((bc)a)k = ((ab)c)k per a tot k . Per tant, el producte s associatiu. Hi ha element neutre, que s la successi 1 = (ei ) denida per e0 = 1 i ei = 0 per a tot i 1. Finalment, el producte s distributiu respecte a la suma: a
per
(a(b + c))k
=
j=0 k
aj (b + c)kj
=
j=0 k
(aj bkj + ak ckj )

k
=
j=0
aj bkj +
j=0
aj ckj
(ab + ac)k . K i
amb la suma i producte anteriors, formen
Aix, doncs, els polinomis amb coecients en un cos un anell commutatiu. Si
a = (ai ) = 0
1
s un polinomi, aleshores el major
tal que
ai = 0
s diu el
grau
del polinomi
i es denota per
deg a.
El grau del polinomi 0 (amb tots els coecients iguals a zero) no est
denit.
Per a cada
i cada enter
n0
denotem per
xn
el polinomi
(ai )
denit per
ai =
Un polinomi de la forma polinomi de grau
si si
i = n, i = n.
= 0 es diu un monomi de grau n. Si a = (ai ) s un a = a0 x0 + a1 x1 + + ad xd . Denotem a partir d'ara per K[x] l'anell de polinomis amb coecients a K . Aqu, x s simplement una referncia a la notaci que xn
amb
d,
aleshores
s'empra per les successions que tenen tots els coecients zero excepte un. Sovint s'emfatitza aix i el polinomi es denota per
a(x)
en lloc de
a.
Remarquem que, com era d'esperar
(xi )(xj ) = ()xi+j .

per a tot Si
, K
i tot
i, j x0
enters no negatius. es diu el
K K[x] 0 0 denida per x . s certament injectiva i conserva les operacions: (a + b)x = ax + bx , 0 0 0 (ab)x = (ax )(bx ), i al neutre del producte 1 K correspon el neutre del producte de K[x], que s el polinomi constant 1. Aix fa que es pugui identicar cada element K amb 0 el polinomi constant x i considerar K com el subconjunt de K[x] format pels polinomis constants. Noteu que, si , K , quan s'escriu + o no cal especicar si les operacions 1 es fan com a elements de K o de K[x]. Si, com s habitual, posem x = x, un polinomi de grau d s'escriu a(x) = a0 + a1 x + + ad xd .
el polinomi Considerem l'aplicaci
K,
polinomi constant .
8.1.1 Proposici
Sigui K un cos i a(x), b(x) K[x] \ {0}. Aleshores,
1 En
alguns textos opten per denir el grau del polinomi zero com a .
8.2. Divisi
83
(i) (ii) (iii) (iv)
deg(a(x) + b(x)) max{deg a(x), deg b(x)}; deg(a(x)b(x)) = deg a(x) + deg b(x); a(x)b(x) = 0;
el polinomi a(x) t invers si, i noms si, s constant.

am xm i bn xn
els monomis de grau mxim de
Demostraci: Siguin
a(x) i b(x) respectivament.
(i) El monomi de grau mxim de si que
m = n. m.)
(Noteu que si
a(x) + b(x) s am xm si m > n, bn xn si m < n i (an + bn )xn m = n i an = bn , el grau del polinomi suma s estrictament menor
s un cos, tenim
(ii) Com que de
a(x)b(x)
am = 0 = bn i K am bn xn+m .
am bn = 0.
Aleshores el monomi de grau mxim
(iii)
a(x) = 0 = b(x) implica deg a(x), deg b(x) 0. deg b(x) 0, en particular a(x)b(x) = 0. K
Llavors
deg(a(x)b(x)) = deg a(x) +
(iv) (Aqu s'identica
a K \ {0}, aleshores el seu invers a K s el seu invers a K[x]. D'altra banda, si a(x) K[x] t invers b(x), aleshores a(x)b(x) = 1. Per tant, 0 = deg 1 = deg(a(x)b(x)) = deg a(x) + deg b(x) i els dos polinomis a(x) i b(x) han de ser de grau zero, s a dir, constants. En particular, a(x) s un polinomi constant. 2
amb els polinomis constants). Clarament, si
8.1.2 Remarca El fet que si
a(x)
b(x)
sn polinomis de
K[x]
diferents de zero, aleshores
a(x)b(x) = 0 es pot enunciar de forma equivalent com segueix: si a(x)b(x) = 0, aleshores a(x) = 0 o b(x) = 0. Aquesta propietat t una conseqncia interessant, que s la propietat de simplicaci: si a(x) = 0 i a(x)b(x) = a(x)c(x), aleshores b(x) = c(x). En efecte, a(x)b(x) = a(x)c(x) implica a(x)(b(x) c(x)) = 0 i, com que c(x) = 0, ha de ser b(x) c(x) = 0, s a dir, b(x) = c(x).
8.1.3 Remarca Amb la identicaci de
amb els polinomis constants de
K[x],
tenim que el
conjunt a dir,
K[x] dels invertibles K[x] = K = K \ {0}.
de
K[x]
s el mateix que el conjunt
dels invertibles de
K,
8.2 Divisi
Siguin K un cos i a(x), b(x) K[x], b(x) = 0. Aleshores existeixen polinomis q(x) i r(x) nics tals que a(x) = b(x)q(x) + r(x) i r(x) = 0 o deg r(x) < deg b(x).
8.2.1 Teorema (de la divisi)
Demostraci: Posem
a(x) = am xm + + a0 , b(x) = bn xn + + b0 amb bn = 0 Primer provem l'existncia. Si a(x) = 0, aleshores prenem q(x) = r(x) = 0. Suposem doncs, a(x) = 0. Els dos graus m = deg a(x) i n = deg b(x) sn 0. La prova s per inducci sobre m.
84
Captol 8. Polinomis
Considerem el cas prenem
m = 0. Si n = deg b(x) = 0 (s a dir, a(x) i b(x), sn q(x) = am b1 i r = 0. Si n > 0, prenem q(x) = 0 i r(x) = a(x). n
constants no nul.les),
m 1 i suposem provada l'existncia per als valors inferiors de m. Si m < n, els q(x) = 0 i r(x) = a(x) compleixen la condici. Suposem, doncs, m n. El polinomi a(x) (am b1 )xmn g(x) t grau m 1 < m i, per la hiptesi d'inducci, existeixen q1 (x) i n r1 (x) tals que a(x) (an /bm )xmn b(x) = q1 (x)b(x) + r1 (x) i r1 (x) = 0 o deg r1 (x) < n. Llavors 1 mn els polinomis q(x) = q1 (x) + (am bn )x i r(x) = r1 (x) compleixen la condici.
Sigui ara polinomis Unicitat. Suposem que
deg b(x)
per a
no s zero,
a(x) = b(x)q1 (x)+r1 (x) = b(x)q2 (x)+r2 (x), amb ri (x) = 0 o deg ri (x) < i = 1, 2. Tenim, b(x)(q1 (x) q2 (x)) = r2 (x) r1 (x). Si el polinomi r2 (x) r1 (x) compleix deg(r2 (x) r1 (x)) < deg b(x) i tenim deg(r2 (x) r1 (x)) < deg b(x) < deg b(x) + deg(q1 (x) q2 (x)) = = deg(b(x)(q1 (x) q2 (x)) deg(r2 (x) r1 (x)),
el que s contradictori.
Per tant, b(x)(q1 (x) q2 (x)) = r2 (x) r1 (x) = 0, el que implica r2 (x) = r1 (x) i b(x)(q1 (x) q2 (x)) = 0. Com que b(x) = 0, ha de ser q1 (x) q2 (x) = 0, s a dir, q1 (x) = q2 (x). 2
Els polinomis
q(x) i r(x)
del teorema anterior es diuen, el
quocient
i el
residu
de la divisi de
a(x)
Si
per
b(x).
a(x) i b(x) sn polinomis de K[x] tals que existeix q(x) K[x] amb a(x) = b(x)q(x), es diu que a(x) s un mltiple de b(x) i que b(x) s un divisor o un factor de a(x). S'inica b(x)|a(x). a(x) K[x]. Per a tot K , la igualtat f (x) = ((1/)a(x)) prova que i a(x) sn divisors de a(x). Aquests es diuen divisors impropis de a(x). La resta de divisors es diuen divisors propis.
Sigui
8.2.2 Remarca Notem que un divisor propi de
a(x)
s un divisor de
a(x)
no constant i de grau
estrictament menor que
deg a(x). b(x) = 0 s un divisor d'un polinomi a(x) si, i noms 0.

de grau
8.2.3 Remarca Observem que un polinomi
si, el residu de la divisi de
a(x)
per
b(x)
Un polinomi de grau mxim s
a(x) = a0 + + ad xd
mnic
si el seu coecient de grau
ad = 1.
8.2.4 Proposici
Siguin a(x), b(x) i c(x) polinomis amb coecients en un cos K . Aleshores
(i) (ii) (iii) (iv)
Si a(x)|b(x) i b(x)|a(x), aleshores existeix K tal que a(x) = b(x). Si a(x) i b(x) sn mnics i a(x)|b(x) i b(x)|a(x), aleshores a(x) = b(x).
a(x)|b(x) i b(x)|c(x) implica a(x)|c(x). a(x)|b(x) i a(x)|c(x) implica a(x)|(s(x)b(x) + t(x)c(x)) per a tot s(x), t(x) K[x].
8.3. Mxim com divisor
85
Demostraci:
polinomis
a(x) = b(x)q(x) i b(x) = a(x)p(x) per a certs b(x) = 0, aleshores, a(x) = 0 i la propietat es compleix per a qualsevol K . Suposem doncs, b(x) = 0, la qual cosa implica a(x) = 0. Tenim a(x) = a(x)p(x)q(x). Prenent graus, obtenim que p(x) i q(x) sn de grau zero, s a dir, constants.
(i) Les hiptesis impliquen Si
p(x) i q(x).
(ii) Aplicant (i) tenim, mxim, obtenim
a(x) = b(x)
per a certa constant
Igualant els coecients de grau
1 = .
(iii) Les hiptesis impliquen Llavors,
b(x) = a(x)p(x) i c(x) = b(x)q(x) per a certs polinomis p(x) i q(x). c(x) = b(x)q(x) = a(x)p(x)q(x) i veiem que a(x)|c(x).
(iv) Per hiptesi, existeixen polinomis Llavors, per a tot
p(x) i q(x) tals que b(x) = a(x)q(x) i c(x) = a(x)p(x). s(x), t(x) K[x], tenim s(x)b(x) + t(x)c(x) = s(x)a(x)q(x) + t(x)a(x)q(x) = a(x)(s(x)b(x) + t(x)c(x)), per la qual cosa a(x)|(s(x)b(x) + t(x)c(x)). 2
En el conjunt
K[x]
de tots els polinomis, denim la relaci
per
a(x) b(x) existeix K

Es comprova fcilment que la relaci
tal que Si
a(x) = b(x).
s d'equivalncia.
a(x) b(x), es diu que els polinomis
a(x) i b(x)
Notem que
sn
associats.
si, i noms si,
a(x) b(x)
a(x)|b(x) i b(x)|a(x). 0
s el polinomi
8.2.5 Remarca L'nic polinomi associat al polinomi
0;
s a dir, la classe
d'equivalncia de
{0}. K
s
La classe d'equivalncia d'un polinomi constant no zero Tot polinomi
K .
a(x) = a0 + + ad xd = 0
de grau
t un nic polinomi mnic associat, que s
(1/ad )a(x).
8.3 Mxim com divisor

Siguin
divisor
1)
a(x) i b(x) dos polinomis de K[x] no tots de a(x) i b(x) si
dos zero. Un polinomi
d(x) s un mxim com
d(x)|a(x) i d(x)|b(x); c(x) K[x]

compleix
2) si
c(x)|a(x) i c(x)|b(x),
es deneix com a
aleshores
c(x)|d(x).
El mxim com divisor de

8.3.1 Remarca Si
0i0
0.
condici tenim que
d1 (x) i d2 (x) d1 (x)|d2 (x)
sn dos mxims comuns divisors de i
associats. D'altra banda, s clar
a(x) i b(x), per la segona d2 (x)|d1 (x), la qual cosa comporta que d1 (x) i d2 (x) sn que si d(x) s un mxim com divisor de a(x) i b(x), aleshores
tots els seus associats tamb ho sn.
8.3.2 Proposici
Siguin a(x), b(x) K[x]. Aleshores,
86
Captol 8. Polinomis
(i) (ii)
existeix un mxim com divisor de a(x) i b(x); si d(x) s un mxim com divisor de a(x) i b(x), aleshores existeixen polinomis s(x) i t(x) tals que d(x) = a(x)s(x) + b(x)t(x).
a(x) = b(x) = 0,
el mxim com divisor existeix i s nic per denici i, per
Demostraci: Si
tant, es compleix (i). A ms qualssevol polinomis que
s(x) i t(x)
compleixen (ii). Suposem, doncs,
a(x) i b(x)
no sn tots dos zero.
Sigui S = {a(x)s(x) + b(x)t(x) : s(x), t(x) K[x]}. Com que almenys un dels dos polinomis a(x) i b(x) no s 0, el conjunt S cont polinomis de grau 0. Sigui d(x) = a(x)s(x = +b(x)t(x) un polinomi de S diferent de zero de grau mnim. Pel teorema de la divisi, existeixen o
q(x) i r(x) tals que a(x) = d(x)q(x) + r(x) amb r(x) = 0 deg r(x) < deg d(x). Si r(x) = 0, aleshores r(x) = a(x) d(x)q(x) = a(x) (a(x)s(x) + b(x)t(x))q(x) = a(x)(1 q(x)s(x)) + b(x)(t(x)q(x)) s un polinomi de S diferent de zero de grau menor que el grau de d(x), el que s contradictori. Per tant, ha de ser r(x) = 0 i d(x)|a(x). Anlogament, d(x)|b(x).
Sigi
c(x) un divisor de a(x) b(x) = c(c)v(x). Aleshores,
i de
b(x).
Per certs polinomis
u(x) i v(x)
tenim
a(x) = c(x)u(x)
d(x) = a(x)s(x) + b(x)t(x) = c(x)u(x)s(x) + c(x)v(x)t(x) = c(x)(u(x)s(x) + v(x)t(x)),

d'on
c(x)|d(x). b(x). 2
Per tant,
d(x) = a(x)s(x) + b(x)t(x)
s un mxim com divisor de
a(x)
El teorema anterior prova que, per a qualssevol polinomis divisor
a(x) i b(x),
existeix un mxim com
d(x).
A ms, si b no s nic, els mxims comuns divisors sn els associats a
i la no unicitat, s'utilitza la notaci mxim com divisor de Si
d(x) = gcd(a(x), b(x))
per indicar que
d(x)
d(x). Tot un (no el )
a(x) i b(x).
d(x) = gcd(a(x), b(x)) i d(x) = a(x)s(x) + b(x)t(x), els polinomis s(x) i t(x) es diuen coecients de Bzout de a(x) i b(x) respectivament, i la igualtat d(x) = a(x)s(x) + b(x)t(x) identitat de Bzout.
L'algorisme per calcular el mxim com divisor de dos polinomis i els coecients de Bzout s similar a l'emprat en el cas dels enters.
8.3.3 Lema
Si a(x), b(x), q(x) i r(x) sn polinomis i a(x) = b(x)q(x)+r(x) llavors gcd(a(x), b(x)) = gcd(b(x), r(x)).
d1 (x) s un mxim com divisor de a(x) i b(x), i d2 (x) b(x) i r(x), aleshores d1 (x) i d2 (x) sn associats.
s equivalent a s un
Demostraci: Cal provar que si
mxim com divisor de Notem que
a(x) = b(x)q(x) + r(x)
r(x) = a(x) b(x)q(x).
Tenim,
d1 (x) = 0 a(x) = b(x) = 0 b(x) = r(x) = 0 d2 (x) = 0.

Podem suposar, doncs, i
d1 (x) = 0 = d2 (x). Com que d1 (x) divideix a(x) i b(x), divideix b(x) r(x) = a(x) b(x)q(x). Per tant, d1 (x)|d2 (x). Com que d2 (x) divideix b(x) i r(x), divideix
8.3. Mxim com divisor
87
tamb
b(x)
d2 (x)
sn associats.
a(x) = b(x)q(x) + r(x). 2
Per tant, tamb
d2 (x)|d1 (x).
En conseqncia,
d1 (x)
8.3.4 Teorema (Algorisme d'Euclides)
Siguin a(x) i b(x) polinomis i deg a(x) deg b(x) > 0. Denim (r0 (x), s0 (x), t0 (x)) = (a(x), 1, 0), (r1 (x), s1 (x), t1 (x)) = (b(x), 0, 1) i, per a cada j 2, denim recurrentment qj1 (x) com el quocient de dividir rj2 (x) per rj1 (x) i
(rj (x), sj (x), tj (x)) = (rj2 (x)rj1 (x)qj1 (x), sj2 (x)sj1 (x)qj1 (x), tj2 (x)tj1 (x)qj1 (x)).
Aleshores,
(i) (ii) (iii) (iv)
existeix un n tal que rn+1 (x) = 0;

rn (x) = gcd(a(x), b(x));
per a tota j 0, es compleix rj (x) = sj (x)a(x) + tj (x)b(x);

gcd(a(x), b(x)) = sn (x)a(x) + tn (x)b(x). rj1 (x) = 0, n
tal que aleshores
Demostraci: (i) D'acord amb el teorema de la divisi, tenim que, si
deg rj (x) < deg rj1 (x). dels deg rj (x) no pot ser
Com que els nombres
deg rj (x)
sn enters no negatius, la successi
estrictament decreixent. Per tant, existeix un
rn+1 (x) = 0.
(ii) D'acord amb el lema anterior,
gcd(a(x), b(x)) = gcd(r0 (x), r1 (x))
= = = =
gcd(r1 (x), r2 (x)) gcd(r2 (x), r3 (x)) gcd(rn1 (x), rn (x)) gcd(rn (x), 0)
= rn (x).
(iii) Per inducci sobre
j . Per j = 0, 1, j = 0, 1, . . . , k 1, k 2, aleshores rk (x)
les igualtats sn immediates. Si la igualtat val per a
= rk2 (x) rk1 (x)qk1 (x) = = (sk2 (x)a(x) + tk2 (x)b(x)) (sk1(x) a(x) + tk1 (x)b(x))qk1 (x) (sk2 (x) sk1 (x)qk1 (x))a(x) + (tk2 (x) tk1 (x)qk1 (x))b(x)
= sk (x)a(x) + tk (x)b(x).
(iv) Noms cal aplicar l'anterior per a
j = n. 2
i els polinomis
8.3.5 Exemple Considerem el cos
K = Z7
x2 + x + 5
x3 + 2x2 + x + 1.
Per
calcular el mxim com divisor i els coecients de Bezout s'aplica el teorema anterior prenent
a(x) el polinomi de major grau, en aquest cas a(x) = x3 + 2x2 + x + 1, i com a b(x) 2 l'altre, b(x) = x + x + 5. A l'esquema segent es detallen els clculs. Hem incls la primera la amb els valors de j i la primera columna amb les etiquetes sj (x), tj (x), qj (x) i rj (x) per
com a
88
Captol 8. Polinomis
facilitar la correspondncia amb el teorema, per a la prctica sn innecessries. Notem que, d'acord amb l'algorisme d'Euclides, els residus inicials sn
r0 (x) = a(x) i r1 (x) = b(x). 3 4x + 2 4x2 + 2x 1 4x + 6 4
j sj (x) tj (x) qj (x) rj (x)
0 1 0
1 2 0 1 1 x 1 x+1 4x 2 x3 + 2x2 + x + 1 x2 + x + 5 5x 4 3 2 2 x x 5x x 5x 2x x2 4x + 1 4x + 5 3 x2 x 5 4x + 6 3 5x 4 4 0 4
i la identitat de Bezout s
Per tant, el mxim com divisor s
(4x + 2)(x3 + 2x2 + x + 1) + (4x2 + 2x 1)(x2 + x + 5) = 4.

Si es vol prendre
com a mxim com divisor, els coecients de Bezout s'obtenen multiplicant
l'anterior igualtat per l'invers de
Z7 ,
que s 2:
(6x + 4)(x3 + 2x2 + x + 1) + (x2 + 4x 2)(x2 + x + 5) = 1.

El mxim com divisor s commutatiu, s a dir, per a qualssevol polinomis compleix
a(x)
b(x),
es
gcd(a(x), b(x)) = gcd(b(x), a(x)).
8.3.6 Proposici
Siguin a(x), b(x) i c(x) tres enters. Aleshores,

gcd(gcd(a(x), b(x)), c(x)) = gcd(a(x), gcd(b(x), c(x))).
Demostraci: Siguin
d (x) = gcd(a(x), b(x)), d (x) = gcd(b(x), c(x)), d1 (x) = gcd(d (x), c(x)) d2 (x) = gcd(a(x), d (x)). Volem demostrar que els polinomis d1 (x) i d2 (x) sn associats. u(x) i v(x) tals que d (x) = a(x)u(x)+b(x)v(x). s(x) i t(x)
tals que
Per la identitat de Bzout, existeixen polinomis Tamb existeixen polinomis
d1 (x)
= d (x)s(x) + c(x)t(x) = (a(x)u(x) + b(x)v(x))s(x) + c(x)t(x) = a(x)u(x)v(x) + b(x)v(x)s(x) + c(x)t(x).
Com que
d (x) divideix b(x) i c(x), existeix un polinomi f (x) tal que b(x)v(x)s(x) + c(x)t(x) = d (x)f (x). Per tant, d1 (x) = a(x)u(x)s(x) + d (x)f (x).
Com que
d2 (x) divideix a(x) i d (x), existeix un g(x) tal que d2 (x)g(x) = a(x)u(x)s(x) + d (x)f (x). Per tant, d1 (x) = d2 (x)g(x). Aix implica d2 (x)|d1 (x). Anlogament, d1 (x)|d2 (x). 2 gcd(a1 (x), a2 (x), a3 (x))
com a
gcd(a1 (x), a2 (x), a3 (x)) = gcd(gcd(a1 (x), a2 (x)), a3 (x)) = gcd(a1 (x), gcd(a2 (x), a3 (x)
8.4. Mnim com mltiple
89
i, recurrentment,
gcd(a1 (x), . . . , an (x)) = gcd(gcd(a1 (x), . . . , an1 (x)), an (x)).

Dos polinomis si
a(x) i b(x) es diuen relativament primers gcd(a(x), b(x)) s una constant = 0.)
si
gcd(a(x), b(x)) = 1 (equivalentment,
8.3.8 Proposici
Dos polinomis a i b sn relativament primers si, i noms si, existeixen polinomis s(x) i t(x) tals que a(x)s(x) + b(x)t(x) = 1.
Demostraci: Si
a(x) i b(x)
sn relativament primers, aleshores
identitat de Bzout, existeixen Recprocament, suposem que
s(x) i t(x)
tals que
gcd(a(x), b(x)) = 1 a(x)s(x) + b(x)t(x) = 1.
i, per la
a(x)s(x) + b(x)t(x) = 1 per certs polinomis s(x) i t(x). Sigui d(x) = gcd(a(x), b(x)). Aleshores d(x) divideix a(x) i b(x), per tant d(x) divideix a(x)s(x) + b(x)t(x) = 1. Per tant, d(x) s constant. 2
8.3.9 Proposici
(i)
d(x) = gcd(a(x), b(x)), aleshores gcd(a(x)/d(x), b(x)/d(x)) = 1.
(ii)
Si a(x)|(b(x)c(x)) i gcd(a(x), b(x)) = 1, aleshores a(x)|c(x).

s(x)a(x) + t(x)b(x) = d(x) la identitat de Bzout. Dividim per d(x) s(x)(a(x)/d(x)) + t(x)(b(x)/d(x)) = 1. Per tant, gcd(a(x)/d(x), b(x)/d(x)) = 1. q(x)
tal que per a certs polinomis i
obtenim
(ii) Per hiptesi existeix
b(x)t(x),
b(x)c(x) = a(x)q(x). s(x) i t(x). Aleshores,
D'altra banda,
1 = a(x)s(x) + 2
c(x) = a(x)s(x)c(x)+b(x)t(x)c(x) = a(x)s(x)c(x)+a(x)t(x)q(x) = a(x)(s(x)c(x)+t(x)q(x))
8.4 Mnim com mltiple

Siguin
a(x)
un polinomi 1)
b(x) m(x)
dos polinomis no tots dos zero. Un tal que
mnim com mltiple
de
a(x)
b(x)
a(x)|m(x) i b(x)|m(x); c(x)

s un polinomi tal que
2) si
a(x)|c(x) i b(x)|c(x),
aleshores
m(x)|c(x).
El mnim com mltiple de

a=0ib=0
es deneix com a
0.
a(x) i b(x). Aleshores, m2 (x)|m1 (x). Per tant, m1 (x) i m2 (x) sn associats. D'altra banda, si m(x) s un mnim com mltiple de a(x) i b(x), aleshores tot associat de m(x) tamb s un mnim com mltiple de a(x) i b(x).
dos mnims comuns mltiples de emprant les segones condicions de la denici, tenim
m1 (x) i m2 (x)
m1 (x)|m2 (x)
90
Captol 8. Polinomis
8.4.2 Proposici
Siguin a(x) i b(x) dos polinomis. Aleshores,
(i) (ii)
existeix un mmin com mltiple de a(x) i b(x); si m(x) s un mnim com mltiple de a(x) i b(x) i d(x) = gcd(a(x), b(x)), aleshores m(x)d(x) i a(x)b(x) sn associats.
a(x) = b(x) = 0,
tot s obvi. Suposem, doncs, que
Demostraci: Si
a(x)
b(x)
no sn tots
dos
0.
Fixem un mxim com divisor Provarem que
d(x) de a(x) i b(x)). Siguin a(x) = d(x)a (x) i b(x) = d(x)b (x). m(x) = d(x)a (x)b (x) s un mnim com mltiple de a(x) i b(x). Clarament m(x) = d(x)a (x)b (x) s mltiple de a(x) = d(x)a (x) i de b(x) = d(x)b (x). Si n(x) = a(x)r(x) = b(x)s(x) s mltiple de a(x) i de b(x), llavors d(x)a (x)r(x) = d(x)b (x)s(x). Simplicant d(x) (que no s zero perqu a(x) i b(x) no sn tots dos zero) tenim a (x)r(x) = b (x)s(x) amb gcd(a /(x), b (x)) = 1. Per tant, a (x)|s(x) i s(x) = a (x)h(x) per a cert h(x). Llavors n(x) = b(x)s(x) = b(x)a (x)h(x) = d(x)b (x)a (x)h(x) s multiple de m(x) = d(a)a (x)b (x). Aix, m(x) = s(x)a (x)b (x) s un mnim com mltiple de a(x) i b(x).
Ja hem vist que un mnim com mltiple de
a(x) i b(x) s m(x) = d(x)a (x)b (x). Aleshores, d(x)m(x) = d(x)d(x)a (x)b (x) = (d(x)a (x))(d(x)b (x)) = a(x)b(x). Aix implica que, per a qualssevol mxim com divisor d1 (x) = 1 d(x) i qualsevol mnim com mltiple m1 (x) = 2 m(x), existeix = 1 2 K tal que d1 (x)m1 (x) = d(x)m(x) = a(x)b(x). 2
Si
m(x)
s un mnim com mltiple de
a(x) i b(x),
escriurem
m(x) = lcm(a(x), b(x)).

per a qualssevol
El mnim com mltiple s commutatiu (lcm(a(x), b(x)) polinomis
= lcm(b(x), a(x))
a(x) i b(x).
8.4.3 Proposici
Siguin a(x), b(x) i c(x) tres polinomis. Aleshores,

lcm(lcm(a(x), b(x)), c(x)) = lcm(a(x), lcm(b(x), c(x))).
Demostraci: Si algun dels tres polinomis s
0,
la igualtat s immediata. Suposem, doncs,
que cap dels tres s no
0.
Posem
m (x) = lcm(a(x), b(x)), m1 (x) = lcm(m (x), c(x)),

Volem provar que tant,
m (x) = lcm(b(x), c(x)), m2 (x) = lcm(a(x), m (x)).
m1 (x) i m2 (x) sn associats. Tenim a(x)|m (x), b(x)|m (x) i m (x)|m1 (x). Per a(x)|m1 (x) i b(x)|m1 (x). Ara, b(x)|m1 (x) i c(x)|m1 (x) impliquen m (x)|m1 (x). Llavors a(x)|m1 (x) i m (x)|m1 (x) impliquen m2 (x)|m1 (x). Anlogament, m1 (x)|m2 (x). 2
lcm(a1 (x), a2 (x), a3 (x))
com a
lcm(a1 (x), a2 (x), a3 (x)) = lcm(lcm(a1 (x), a2 (x)), a3 (x)) = lcm(a1 (x), lcm(a2 (x), a3 (x))
i, recurrentment,
lcm(a1 (x), . . . , an (x)) = lcm(lcm(a1 (x), . . . , an1 (x)), an (x)).
8.5. Polinomis irreductibles
91
8.5 Polinomis irreductibles

Un polinomi i
p(x) |a(x),
aleshores
p(x) s irreductible si s de grau 1 i, per a tot a(x), b(x) K[x], si p(x)|(a(x)b(x)) p(x)|b(x).
8.5.1 Proposici
Sigui p(x) un polinomi de grau 1. Aleshores sn equivalents:
(a) (b)
p(x) s irreductible;
per a cada a1 (x), . . . , an (x) polinomis, si p(x)|(a1 (x) an (x)), aleshores existeix i [n] tal que p(x)|ai (x);
p(x) no t divisors propis.
(c)
Demostraci:
n 2.
(a) (b) Per inducci sobre n. Per a n = 1, el resultat s clar. Sigui p(x)|(a1 (x) an (x)), aleshores p(x)|((a1 (x)a2 (x) an1 (x))an (x)). Si p(x)|an (x), hem acabat. Si no, per (a), p(x)|(a1 (x) an1 (x)) i, per la hiptesi d'inducci, existeix i {1, . . . , n 1} tal que p(x)|ai (x). Si (b)
Llavors
p(x) = a(x)b(x). Per (b), p(x)|a(x) o p(x)|b(x). Considerem el cas p(x)|a(x). a(x) = p(x)a (x) per a cert polinomi a (x). Tenim p(x) = a(x)b(x) = p(x)a (x)b(x), d'on 1 = a (x)b(x). Per tant, a (x) i b(x) sn constants. Concloem que a(x) i b(x) sn divisors impropis de p(x). Anlogament si p(x)|b(x).
(c) Sigui (c) polinomis Suposem p(x)|(a(x)b(x)) i p(x) |a(x). Com que p(x) no t divisors propis, els p(x) i a(x)) sn relativament primers. Llavors p(x)|(a(x)b(x)) i gcd(p(x), a(x)) = 1 impliquen p(x)|b(x). 2 (a).
8.5.2 Lema
Tot polinomi de grau n 1 t un divisor irreductible.

n.
Per a
n = 1,
notem que un polinomi
a(x)
de grau
noms t divisors impropis i, per tant, s irreductible. Per tant,
a(x)
t el divisor irreductible
a(x).
Sigui
a(x)
un polinomi de grau
divisor propi s divisor de
n 2. Si a(x) s irreductible, hem acabat. Si no, a(x) t un b(x) de grau m < n. Per hiptesi d'inducci b(x) t un divisor primer, que tamb a(x). 2
8.5.3 Teorema (Fonamental de l'aritmtica)
Sigui a(x) un polinomi de grau 1. Aleshores existeixen K i polinomis mnics irreductibles p1 (x), . . . , pr (x), nics llevat de l'ordre, tals que a(x) = p1 (x) pr (x).
Demostraci: Primer demostrarem que
a(x) s producte de polinomis irreductibles. La prova s per inducci sobre el grau de a(x). Per a deg a(x) = 1, s clar perqu el polinomi a(x) s irreductible. Sigui n = deg a(x) 2 i suposem que tot polinomi de grau menor que n s producte de polinomis irreductibles. Si a(x) s irreductible, hem acabat. Si no, a(x) t un divisor propi irreductible p(x). El polinomi a(x)/p(x) t grau menor que n i, per la hiptesi
92
Captol 8. Polinomis
d'inducci, s producte de polinomis irreductibles. Llavors de polinomis irreductibles.
a(x) = p(x)(a(x)/p(x))
s producte
Ara podem provar l'existncia. Hem vist que existeixen polinomis irreductibles
a(x) = q1 (x) qr (x). (1/i )qi (x). Els polinomis pi (x) p1 (x) pr (x).
tals que Vegem la unicitat. mnics irreductibles. im Sigui
Sigui
el coecient de grau mxim de Si
sn mnics i irreductibles.
q1 (x), . . . , qr (x) qi (x) i pi (x) = = 1 r , tenim a(x) =

amb els
a(x) = p1 (x) pr (x) = q1 (x) qs (x) r = s
pi (x)
qj (x)
Igualant els coecients de grau mxim a les dues factorizacions, teni que les dues factoritzacions coincideixen excepte per
= .
Volem veure que
l'ordre dels factors. Per inducci sobre el grau Tenim
de
a(x).
Per
n = 1,
s clar. Suposem
n > 2.
p1 (x)|(q1 (x) qs (x)). Com que p1 (x) s irreductible, existeix un (1) [r] tal que p1 (x)|q(1) (x). Com que q(1) (x) i p1 (x) sn mnics irreductibles, tenim q(1) (x) = p1 (x). Simplicant p1 = q(1) a les dues factoritzacions i emprant la hiptesi d'inducci per a a(x)/p1 (x) obtenim r = s i la igualtat dels factors. . 2
8.5.4 Remarca A l'enunciat anterior s'admet que alguns dels polinomis irreductibles
iguals. Si s'agrupen els factors repetits, la factoritzaci pren la forma amb els
pi siguin a(x) = p1 (x)1 pk (x)k
pi (x)
mnics irreductibles dos a dos diferents, i els
enters positius.
ductibles que divideixen
a(x) i b(x) dos polinomis i p1 (x), . . . , pk (x) els polinomis mnics irrea(x) o que divideixen b(x). Aleshores les factoritzacions de a(x) i de b(x) es poden escriure en la forma a(x) = p1 (x)1 pr (x)r i b = p1 (x)1 pr (x)s amb i , i 0 (s a dir, posem l'exponent i = 0 si pi (x) s factor de b(x) per no de a(x) i i = 0 si pi (x) s factor de a(x) per no de b(x)). Si denim i = min{i , i } i i = max{i , i }, aleshores gcd(a(x), b(x)) = p1 (x) 1 pr (x) r i lcm(a(x), b(x)) = p1 (x) 1 pr (x) r .
8.6 Arrels
Un polinomi per
a(x) = a0 + + an xn K[x] deneix a() = a0 + + an n . Una arrel de a(x)
de forma natural una aplicaci s un
a: K K
tal que
a() = 0.
8.6.1 Proposici
Siguin K un cos, a(x) K[x] i K . Aleshores,
(i) (Runi) (ii)
a() s el residu de dividir a(x) per x ;
s una arrel de a(x) si, i noms si, a(x) s divisible per x .
Demostraci:
Dividim a(x) per x . Existeixen polinomis q(x) i r(x) tals que a(x) = (x )q(x) + r(x) amb r(x) = 0 o deg r(x) < deg(x ) = 1. En tots dos casos, doncs, r(x) = r s constant. Substitunt x per a a(x) = (x )q(x) + r, tenim a() = r, que es (i). A ms, a() = 0 si, i noms si, r = 0, s a dir, si, i noms si, a(x) s divisible per x a. 2
Si K s un cos i a(x) K[x] t n arrels diferents 1 , . . . , n , aleshores a(x) s divisible per (x 1 ) (x n ).

. 8.6.2 Corol lari
8.7. Derivades i multiplicitats
93
Demostraci: Per
arrels diferents, per hiptesi d'inducci,
n 1 i 1 , . . . , n sn a(x) = (x 1 ) (x n1 )q(x) per cert polinomi q(x). Ara, a(n ) = 0 i i = n per i [n 1] implica q(n ) = 0. Per tant, q(x) s divisble per x n , diguem q(x) = (x n )t(x). Aleshores, a(x) = (x 1 ) (x n )t(x). 2 n = 1,
est provat a la proposici 8.6.1. Si val per
. 8.6.3 Corol lari
arrels.
Si K s un cos i a(x) K[x] \ {0} t grau n, aleshores a(x) t un mxim de n
a(x) t n + 1 arrels diferents 1 , . . . , n+1 , d'acord amb el corol.lari anterior, a(x) = (x 1 ) (x n+1 )t(x) per cert polinomi t(x) K[x]. Aleshores, n = deg a(x) = (n + 1) + deg t(x) n + 1, el que s contradictori. 2
Demostraci: Si
Si K s un cos i a(x), b(x) K[x] \ {0} sn polinomis de grau n i existeixen 1 , . . . , n+1 diferents tals que a(i ) = b(i ) per a i [n], aleshores a(x) = b(x).
. 8.6.4 Corol lari
Demostraci: Si
el que s contradictori. Per tant,
f (x) = a(x) b(x) = 0, aleshores f (x) s no nul de grau n i t n + 1 arrels, f (x) = 0 i a(x) = b(x). 2 K
s un cos i
8.6.5 Remarca Si
per a tot
a(x), b(x) K[x]\K sn de grau n i compleixen a() = b() a(x) = b(x); es pot donar el cas que |K| n. Per exemple, 5 25 a Z5 [x], els polinomis a(x) = x x i b(x) = x x sn diferents, per a() = b() = 0 per a tot Z5 . En canvi, si Z K , la condici a() = b() per a tot implica que hi ha almenys n + 1 valors (tots els enters) en qu a() = b(). Aleshores a(x) = b(x). K,
no necessriament
8.7 Derivades i multiplicitats

K un cos i a(x) = a0 + + an xn K[x]. derivada k -sima de a(x) per
Sigui Per a cada enter no negatiu
k,
denim la
a(0) (x) a (x) = (a(x)) = a

(1)
= = =
a(x), a1 + 2a2 x + + nan xn1 , (a(k1) ) (x), k 2.
(x)
a(k) (x)
A la proposici segent comprovem que les derivades dels polinomis tenen les propietats que cal esperar.
8.7.1 Proposici
Siguin K un cos, a(x), b(x) K[x], K , i k 1 un enter. Aleshores,
(i) (ii) (iii)
(a(x) + b(x)) = a (x) + b (x); (a(x)) = a (x); (a(x)b(x)) = a (x)b(x) + a(x)b (x);
94
Captol 8. Polinomis
(iv)
(a(x)k ) = ka(x)k1 a (x). a(x) = a0 + a1 x + + an xn i b(x) = b0 + b1 x + + bn xn .
Demostraci: Afegint, si cal, monomis amb coecients zero, podem escriure els polinomis en
la forma (i)
(a(x) + b(x))
= = = =
((a0 + b0 ) + (a1 + b1 )x + + (an + bn )xn ) (a1 + b1 ) + 2(a2 + b2 )x + + n(an + bn )xn1 (a1 + 2a2 x + + nan xn1 ) + (b1 + 2b2 x + + nbn xn1 ) a (x) + b (x).
(ii)
(a(x))
(a0 + a1 x + + an xn )
= a1 + 2a2 x + + nan xn1 = (a1 + 2a2 x + + nan xn1 ) = a (x).

(iii) Comprovem primer el resultat quan un dels factors s una potncia de
x:
(xm b(x))
b0 xm + b1 xm+1 + bn xm+n
= mb0 xm1 + (m + 1)b1 xm + + (m + n)bn xm+n1 = mxm1 (b0 + b1 x + + bn xn ) + xm (b1 + + nbn xn1 ) = (xm ) b(x) + xm b (x).
En general, emprant aquesta propietat i (i) i (ii),
(a(x)b(x))
=
k=0 n
ak xk b(x) ak xk b(x)
k=0 n
= =
k=0 n
ak (xk ) b(x) + ak xk b (x)

n
=
k=0
ak (xk ) b(x) +
k=0
ak xk b (x)
= a(x) b(x) + a(x)b (x).

(iv) Per inducci sobre d'inducci, tenim
k.
Si
k = 1, = = =
el resultat s trivial. Per
k 2,
i usant (iii) i la hiptesi
(a(x)k )
(a(x)k1 a(x)) (a(x)k1 ) a(x) + a(x)k1 a (x) (k 1)a(x)k2 a (x)a(x) + a(x)k1 a (x) 2
= ka(x)k1 a (x).
8.7. Derivades i multiplicitats
95
8.7.2 Remarca Notem que es pot donar el cas que un polinomi no sigui constant i tingui
derivada zero. Per exemple, si
K = Zp
amb
primer, el polinomi
constant i t derivada 0. Aix no passa, per, quan el cos s
a(x) = xpm Q, R o C.
de
Zp [x]
no s
Siguin
negatiu tal que
a(x), b(x) K[x] dos polinomis no constants. Si e s el major enter no b(x)e divideix a(x), es diu que b(x) s un factor de a(x) de multiplicitat e. Si b(x) s de multiplicitat 1, es diu que s un factor simple ; si s de multiplicitat e 2, es diu que s un factor mltiple. K
un cos i
8.7.3 Remarca Si
b(x)
no divideix
a(x),
aleshores
b(x)
s un factor de multiplicitat 0. La in-
clusi d'aquesta possibilitat es fa per evitar distincions i casos particulars en l'enunciat d'alguns resultats.
Si
s un cos i
s un enter, denim
1+ n) +1 n1= 0 1+ n) 1
Denim l'aplicaci i que
si si si
n > 0; n = 0; n < 0.
f : Z K per f (n) = n 1. s fcil comprovar que f (n + m) = f (n) + f (m) f (nm) = f (n)f (m) per a qualssevol enters n i m. K
s de
Un cos
caracterstica 0
si
n1 = 0
per a tot enter
n = 0.
i
En aquest cas, l'aplicaci tenim
f: Z K 1+ +1,
m)
denida per d'on resulta
n n1
mn)
s injectiva: Si
f (n) = f (m)
n < m,
1+ +1 =
n)
1+ +1 = 0, el que s contradictori. Per tant, ha de ser n = m. Aix, es pot identicar cada enter Z amb l'element n 1 del cos. Intuitivament, doncs, un cos de caracterstica zero cont l'anell dels enters. Els cossos Q, R i C sn de caracterstica zero. En canvi el cos Zp (amb p un enter primer), no s de caractertica zero perqu p 1 = 0.
8.7.4 Proposici
Sigui K un cos, a(x), b(x) K[x]\K , b(x) irreductible i d(x) = gcd(a(x), a (x)).
(i)
Si b(x) s un factor de a(x) de multiplicitat e 1, aleshores b(x) s un factor de d(x) de multiplicitat e 1. Suposem car K = 0. Si b(x) s un factor de d(x) de multiplicitat e 1 1, aleshores b(x) s un factor de a(x) de multiplicitat e.
(i) Sigui
(ii)
a(x) = b(x)e q(x) per cert q(x) K[x], amb b(x) |q(x). Aleshores a (x) = eb(x)e1 b (x)q(x) + b(x)e q (x) = b(x)e1 (eb (x)q(x) + b(x)q (x)) Veiem que b(x)e1 s factor de a(x) i de a (x). Si la multiplicitat de b(x) com a factor de a (x) fos e, tindrem que eb (x)q(x) + b(x)q (x) s divisible per b(x). En aquest cas, b(x)|(eb (x)q(x)) i, per tant, b(x) divideix b (x) o q(x). Com que deg b (x) < deg b(x), b(x) no divideix b (x); per tant, divideix q(x), el que s contradictori.
Demostraci:
96
Captol 8. Polinomis
a(x) = b(x)e1 f (x) i a (x) = b(x)e1 g(x) per a certs polinomis no nuls f (x) e2 i g(x) amb b(x) |f (x) o b(x) |g(x). Aleshores, a (x) = (e 1)b(x) b (x)f (x) + b(x)e1 f (x) = b(x)e1 g(x). Com que K[x] s un domini, podem simplicar b(x)e2 i obtenim (e1)b (x)f (x)+ b(x)f (x) = b(x)g(x), s a dir, (e 1)b (x)f (x) = b(x)(g(x) f (x)). Com que la caracterstica de K s 0, i f (x) = 0, el terme de l'esquerra no s zero. Per tant, b(x) divideix b (x)f (x). Com que s irreductible i no divideix b (x), divideix f (x) i tenim f (x) = b(x)h(x) per a cert h(x) K[x]. Aleshores a(x) = b(x)e1 f (x) = b(x)e h(x), veiem que b(x) s un factor de a(x) de multiplicitat e1 e. Ara, si e1 > e, la part (i) implica que la multiplicitat de b(x) com a factor de d(x) s e1 1 > e 1, el que s contradictori. Per tant e1 = e. 2
(ii) Per hiptesis,
b(x) de la forma x . Si K s un cos, a(x) K[x] i K , es diu que s una arrel de a(x) de multiplicitat e si x s un factor de a(x) de multiplicitat e, s a dir, si e s el major enter no negatiu tal que a(x) s divisible e per (x a) . Una arrel simple s una arrel de multipliciat 1 i una arrel mltiple s una arrel de multiplicitat 2.
La proposici 8.7.4 s'aplica en particular a factors
8.7.5 Exemple Sigui
un enter primer,
m 1 a(x)
un enter i considerem el polinomi
a(x) =
pm
x Zp [x].
El polinomi
a(x)
no t factors mltiples perqu
a (x) = 1
no s divisible per
cap polinomi irreductible. En particular,
tampoc no t arrels mltiples.
8.8 Irreductibles de R[x]

Recordem el teorema fonamental de l'lgebra, que hem enunciat al captol de nombres complexos.
8.8.1 Teorema (fonamental de l'lgebra) Sigui n 1 un enter. Per a tot polinomi de grau n amb coecients complexos a(x) = an xn + an1 xn1 + + a0 existeixen n nombres complexos z1 , . . . , zn (no necessriament diferents) tals que p(x) = an (x z1 ) (x zn ).
Com a conseqncia, tenim el corol.lari segent.

. 8.8.2 Corol lari
Els polinomis irreductibles de C[x] sn, exactament, els polinomis de grau 1.
L'objectiu immediat s caracteritzar els polinomis irreductibles amb coecients reals. Recordem que el
conjugat
d'un nombre complex
z = a + ib
s el nombre complex
z = a ib.
Sigui C una arrel de a(x) = a0 + + an xn R[x]. Aleshores tamb s una arrel de a(x).
8.8.3 Lema
Demostraci: Com que
u + v = u + v , uv = u v ,
i si
a() = 0 = 0. 2
El
u R,
llavors
u = u,
tenim
a() =
discriminant = b2 4ac.
d'un polinomi
ax2 + bx + c R[x]
de segon grau (a
= 0)
s el nombre real
8.8. Irreductibles de R[x]
97
8.8.4 Teorema Els polinomis irreductibles de R[x] sn exactament els de grau 1 i els de grau 2 amb discriminant negatiu.
f (x) = ax2 +bx+c R[x] amb a = 0, sn = (b+ )/(2a) i = (b )/(2a) on s el discriminant. Si 0, aleshores s real i f (x) s divisible per x ; per tant, f (x) no s irreductible. Si < 0, aleshores f (x) no t arrels reals; per tant no s divisible per cap polinomi de grau 1 i resulta que f (x) s irreductible.
grau 2. Les arrels d'un polinomi
Demostraci: Ja sabem que tots els polinomis de grau 1 sn irredutibles. Considerem els de
f (x) R[x] de grau n 3. Considerat com a polinomi amb coecients . Si s real, aleshores f (x) admet el factor x i, per tant, no s irreductible. Si = r + is no s real, aleshores r is = = i tamb s una arrel. Aleshores f (x) s divisible per (x )(x ) = x2 ( + )x + = x2 + (2r)x + (r2 + s2 ), que s un polinomi amb coecients reals. Per tant, f (x) no s irreductible. Per tant, a R[x] no hi ha polinomis irreductibles de grau 3. 2
Finalment, sigui complexos, t una arrel
8.8.5 Remarca Assenyalem que a
Q[x] hi ha polinomis irreductibles de tots els graus, i el mateix
per a
Zp [x]
amb
enter primer. En aquest segon cas, tamb es coneix com calcular quants n'hi
ha de cada grau.
Josep M. Brunat Departament de Matemtica Aplicada II Facultat de Matemtiques i Estadstica Universitat Politcnica de Catalunya Gener de 2010

Apunts de Fonaments CFIS

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apunts de Fonaments CFIS

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

1 Demostracions

1.1 Proposicions i connectives

s una proposici vera.

s una proposici falsa.

3) Tot nombre enter parell ms gran que

s la suma de dos nombres primers s una

per valors numrics concrets, obtin-

1.1.1 Remarca En la prctica usual dels textos de matemtiques, s'escriu

s'utilitza principalment en l'mbit de la lgica.

1.1.2 Remarca Assenyalem que aquest o s inclusiu:

1.1.3 Remarca En la prctica usual dels textos de matemtiques, freqentment s'escriu

P s una proposici, P s vera:

1.1.4 Remarca La negaci d'un enunciat s'obt normalment afegint el mot

no s irracional. s racional. s el quocient de dos enters.

1.1. Proposicions i connectives

Donades dues proposicions, fals si

s la proposici que t el valor lgic

falsa, i t el valor lgic ver en els altres casos:

bicondicional P Q com la proposici que

t el valor ver precisament quan

tenen el mateix valor lgic:

es llegeix P si, i noms si,

1) Considereu la proposici vera Si la funci contnua en la funci

La proposici La funci

a s una condici necessria per a la proposici f

2) Considereu la proposici vera si la funci aleshores

f (a) = 0 i f (a) < 0

s una condici sucient de la funci

a i f (a) = 0 i f (a) < 0, ai t un mnim local en a.

3) Considereu les proposicions

1.2 Formes proposicionals

segents: 1) les lletres, que anomenarem 2) si 3) si

s una forma proposicional, i

aleshores s una forma proposicional.

sn formes proposicionals, aleshores

1.2.1 Exemple Les expressions

P Q, P Q, P , P Q i P Q sn formes P (Q R) i (P Q). En canvi no ho sn P Q ni P Q.

i qualsevol proposici vera

1.2.2 Exemple Fem la taula de veritat de la forma proposicional

ha tres lletres, hi ha 8 combinacions.

seves components. Una

s una forma proposicional que t el valor lgic fals per

a tots els valors de les seves components.

1.2. Formes proposicionals

s una contradicci, aleshores

P Q s una tautologia, aleshores es diu que P implica

Dues formes proposicionals

si tenen els mateixos valors de veritat per a

representen una contradicci i una tautologia, respectivament.

1.2.4 Remarca Les propietats associatives permeten escriure

eliminar parntesis, sense possibilitat de malinterpretaci.

P Q ((P ) (Q)) P Q ((P ) (Q)) (P Q) (P ) Q (P Q) ((P Q) (Q P ))

P P P (P (Q Q)) ((P Q) (Q R)) (P R) (P (P Q)) Q P Q (Q P ) (P Q) P Q

De Morgan, Madurai, la ndia, 1806, Londres, 1871.

cionals escrites s'interpreten seguint una jerarquia u ordre:

i similarment amb el bicondicional.

P (Q R); (P (Q)) (R)].

que esdev una proposici per a cada substituci de

per elements d'una classe prexada, anomenada substitueixen

conjunt de veritat del predicat s el x, tranformen el predicat en

Aqu no s'ha especicat l'univers del

x2 = 4 depn de l'univers del discurs. Z, aleshores s {+2, 2}.

si, el conjunt de veritat de si, i noms si, el conjunt La proposici a algun

3) Tot nombre enter parell ms gran que

s la suma de dos nombres primers s una

1.1.2 Remarca Assenyalem que aquest o s inclusiu:

t el valor ver precisament quan

es llegeix P si, i noms si,

1) Considereu la proposici vera Si la funci contnua en la funci

La proposici La funci

a s una condici necessria per a la proposici f

2) Considereu la proposici vera si la funci aleshores

f (a) = 0 i f (a) < 0

s una condici sucient de la funci

a i f (a) = 0 i f (a) < 0, ai t un mnim local en a.

s una forma proposicional que t el valor lgic fals per

per elements d'una classe prexada, anomenada substitueixen

Aqu no s'ha especicat l'univers del

(x)P (x) x.

o P (x) per a tot El smbol

sigui senar signica que existeix un enter

L'univers considerat s el dels nombres enters. Siguin predicat x

1 i Q(x): x2 7x > que s (x 5)(x 2) > 0.

no presenta noves dicultats: Una

1.6. Demostracions que involucren quanticadors