06.04.27 Pleno Ordinarioabril

AJUNTAMENT DE DÉNIA
SECRETARIA GENERAL
ALCALDESA - PRESIDENTA
FRANCISCA R. VICIANO GUILLEM
CONCEJALES ASISTENTES
P.S.O.E
JOSE MARI IVARS
VICENTA BIXQUERT HUGUET
JULI E. MARTINEZ TORIJA
MARIA TUTOR GALIANA
M. I. AJUNTAMENT DE DÉNIA • C.I.F.: P-0306300-E • PL.CONSTITUCIÓ, 10 • 03700 DÉNIA • TFNO. 96 578 01 00 – FAX: 96 578 99 86
JUAN CARLOS COLLADO FUENTES

SUSANA A. MEFFORD PRITCHARD
P.P.
ANA Mª KRINGE SANCHEZ
ANTONIO BERTO MARTI
VICENTE CHELET ORDINES
ENRIQUE A. SASTRE BOTELLA
JAIME LLÁCER PALONÉS
B.N.V.
PAU REIG PEREZ
ANTONIO CUARTERO MARTINEZ
MANUEL AMAT CECILIA
ANA MARÍA HERNÁNDEZ PASTRANA
G.D.
MIGUEL J. LLOBELL PERLES
PEDRO R. PASTOR ROSELLÓ
MARCELA SERVER LORENTE
HORTS WERNER GLODE
ELS VERDS/L’ENTESA
ANTONI RODERIC TOST
INTERVENTOR EN FUNCIONES
D. CONSTANTINO BAEZA MENCHÓN
SECRETARIO GENERAL
D. FULGENCIO GIMENO ARRONIZ
SESION NÚM. 07/06 PÁGINA: 1

ACTA DEL PLENO EN SESIÓN ORDINARIA CELEBRADA EL DÍA 27.04.06
SECRETARIA GENERAL
En la ciudad de Dénia, a veintisiete de abril de dos mil seis y siendo las

diecinueve horas treinta minutos, se reunieron en el Salón de Actos de la Casa
Consistorial, bajo la presidencia de la Sra. Alcaldesa - Presidenta Dª. FRANCISCA R.
VICIANO GUILLEM, los señores Concejales que anteriormente se expresan, estando
presente el Sr. Interventor de Fondos y el Secretario General, que da fe del acto, al
objeto de celebrar sesión ordinaria convocada para el día de la fecha, de conformidad
con el orden del día previamente cursado al efecto, que a continuación se expone:
PUNTO 1.-Aprovació, si és procedent de les actes de les sessions anteriors.
PUNTO 2.-Donar Compte Decrets i Resolucions de l’Alcaldia.
PUNTO 3.-Moció de l’Equip de Govern sobre transferències de

competències a les E.A.T.I.M. de La Xara i Jesús Pobre.
PUNTO 4.-Expd. 3210-015/01. P.A.I. UE-3 Sector Deveses. Aprovació

definitiva.

definitiva.

definitiva.
PUNTO 7.-Expd. 3210-03/04. P.A.I. Sector R-2. Promotor “Costa Blanca

Invest, S.L.”
PUNTO 8.-Expd. 3210-07/05. P.A.I. Sector A-4.1 Marines. Promotor D.

Marcelino Bonastre Faus.
PUNTO 9.-Expd. 3210-08/05. P.A.I. Sector 8- Marines. Promotor

“Castelmar Ibérica Sl y otros”.
PUNTO 10.-Expd. 3210-08/06. P.A.I. Sector La Xara-6. Promotor

“Proyectos Urbanisticos de Levante, S.L.”
PUNTO 11.-Expd. 3210-003/06. U.E.-1 “Bosque Diana Centro Sur”.

Promotor Detinsa.
PUNTO 12.-Expd. 3210-004/06. U.E.-2 -“Bosc de Diana. Promotor

Mongomar S.L. y Vidalma, S.A.
PUNTO 13.-Moció en defensa de la projecció i promoció de la pel·lícula

“Tirant lo Blanc” al País Valencià.

SECRETARIA GENERAL
PUNTO 14.-Aprovar estatuts consorci de la TDT.
PUNTO 15.-Moció commemoració Dia d’Europa.
PUNTO 16.-Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Dénia i la

Fundació: CITMI-CITE CC00PV, per a la realització programa
d’atenció i inserció a persones immigrants.
PUNTO 17.-Moció d’Els Verds per a la retirada dels contenidor de

recollida de roba de l’Organització denominada “Humana”.
PUNTO 18.-Precs i Preguntes.

PUNTO 1.-APROBACIÓN, SI ES PROCEDENTE DEL ACTA DE LA SESIÓN

ANTERIOR.
 No se presenta el acta de la Sesión anterior.
PUNTO 2.-DAR CUENTA DECRETOS DE ALCALDIA
 De conformidad con lo dispuesto en el artículo 42 del Reglamento de

Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades
Locales, se deja constancia de la puesta a disposición de los miembros de
la Corporación de las Resoluciones de Alcaldía dictadas desde la última
sesión ordinaria.
El Ayuntamiento Pleno se da por enterado
PUNTO 3.-MOCIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN SOBRE TRANSFERÈNCIES

DE COMPETÈNCIES A LES E.A.T.I.M. DE LA XARA I JESÚS POBRE.
La Comisión Informativa Especial sobre Transferencias de Competencias a las

A.E.T.I.M. de la Xara y Jesús Pobre, en sesión ordinaria celebrada el día 21 de abril de
2006, con el voto favorable de todos los asistentes, registrándose las abstenciones de D.
Antonio Bertó Martí, vocal del grupo político Partido Popular, D. Pedro Pastor Roselló
SECRETARIA GENERAL
vocal del grupo Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre, i D. Antoni Roderic i Tost, vocal
del grupo político Els Verds-L’Entesa, adoptó, el siguiente DICTAMEN:
«Vista la petició formulada per l’EATIM de la Xara, relativa al traspàs de

competències a aquesta, segons acords de dates 26 de gener i 28 de juny de 2005,
respectivament.
Vist l’informe jurídic emés pel cap del Departament Juridicoadministratiu de

la Gerència d’Urbanisme, que ratifica el senyor secretari mitjançant el vistiplau en
cadascun del fulls d’aquest.
Atés el que estableixen el articles 2.1, 6.1, 7.2, 27.1 i 47.3b. de la Llei 7/85,
reguladora de les bases de règim local, els articles 114, 115, 116, 117 i 118 del
Reglament d0organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, i els
articles 13 i 14 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment
administratiu comú,
L’equip de govern de l’Ajuntament de Dénia proposa a l’òrgan competent (Ple

de la corporació, article 47.3.b) l’APROVACIÓ INICIAL DELS ACORDS SEGÜENTS:
1r: El ple de la corporació transmet per delegació a l’EATIM de la Xara les

competències següents, amb el contingut i abast que s’hi indica:
A: Tramitació i aprovació d’actuacions aïllades, la finalitat de les quals siga

edificar i completar, si és el cas, la urbanització:
• Amb programa d’actuació aïllada,
• Sense programa i amb l’autorització administrativa prèvia de

l’edificació i, si és el cas, la cessió, liquidació d’aprofitament, projecte
d’urbanització.
I l´’anterior també comprèn l‘aprovació de:
• Programes d’actuació aïllada,
• Reparcel·lacions en execució d’actuacions aïllades.
• Projectes d’urbanització d’actuacions aïllades
• Acceptació de cessions de sòl dotacional.
• Liquidació d’aprofitaments urbanístics de parcel·les edificables en

actuacions aïllades.
• Atorgament de llicències urbanístiques en el cas de tots aquells actes

subjecte a aquesta segons l’article 191 de la LUV, Llei 16/2005, de
30 de desembre.

SECRETARIA GENERAL
B:Abasns de l’adopció de qualsevol acord municipal pel qual es decidisca iniciar el

procediment per a l’aprovació de programes per al desenvolupament d’actuacions
integrades per gestió indirecta, que afecten el territori assignat a l’EATIM de la Xara,
hauran d’iniciar-se negociacions tendents a concloure acords sobre el contingut dels
objectius que s’han de cobrir amb la programació, entesa en conjunt.
Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament ha de comunicar a l’EATIM la presentació de les

sol·licituds d’iniciació del procediment per a l’aprovació d’aquests programes, en el
termini màxim de deu dies des que tinguen entrada en les dependències municipals. Els
acords han de concloure’s en el termini d’un mes des que es produïsca la notificació
anterior, a fi que el contingut d’aqueixos acords s’incorpore a les bases particulars que
han de regir aquests programes.
Si no s’arriba a acords dins el termini expressat, l’Ajuntament, després de reflectir en

l’expedient el contingut i resultat de les negociacions, prosseguirà la tramitació
corresponent.
I en tots aquells supòsits en què siga l’Ajuntament que elabore els plans de
desenvolupament, les negociacions i consultes entre les administracions implicades
s’han d’entaular duran la fase de redacció tècnica del Pla, i ha de reflectir el resultat
en l’expedient.
Sense perjuí de l’anterior, calen, en tot cas amb un informe previ de la Junta Veïnal de
l’EATIM de la Xara per a l’aprovació i modificació posterior, si és el cas, aquells
instruments de planejament de desenvolupament del PGOU vigent, plans o programes,
que reunisquen les característiques següents:
1r: Que afecten exclusivament el territori assignat a l’EATIM de la Xara.
2n: Que siguen d’iniciativa municipal o particular.
3r: Que no afecten l’ordenació estructural.
L’informe s’entén favorable si voten en aquest sentit la majoria simple dels membres
presents de la Junta Veïnal. Ha de ser emés en el termini que en cada cas s’indique per
part de l’Ajuntament de Dénia, atesa la complexitat del procediment i el compliment de
la resta de terminis d’aquest, sense que en cap cas puga ser inferior a deu dies hàbils.
Transcorregut el termini sense haver-se enllestit, poden prosseguir-se les actuacions.
L’informe emés fora de termini ot no ser tingut en compte en adoptar la resolució
corresponent.
C: Tramitació i aprovació de llicències en sòl no urbanitzable.
D: Disciplina urbanística, que comprèn:
• Expedients de restabliment de la legalitat urbanística.
• Expedients sancionadors, tant en matèria urbanística como

d’activitats.
SECRETARIA GENERAL
• Ordes d’execució i declaracions de ruïna i també, si és el cas, ruïna

imminent.
E: Tramitació i aprovació de llicències per al desenvolupament d’activitats innòcues i

qualificades, a més d’espectacles públics i activitats recreatives…”
2n: Les quotes de l’impost municipal sobre construccions, instal·lacions i obres, que es
meriten com a conseqüència de la tramitació dels expedients compresos en l’àmbit de
la delegació expressada en el punt anterior, seran recaptades, com a administració
competent, per l’Ajuntament de Dénia, que transferirà amb posterioritat l’import net
del que s’ha recaptat per aquest concepte a l’EATIM de la Xara, amb periodicitat
trimestral, sense que a l’import s’aplique la deducció del 25% prevista en l’article 10
del Conveni de relacions entre l’Ajuntament de Dénia i la Junta Veïnal de la Xara

vigent.
3r: Cal notificar els acords plenaris anteriors a l’EATIM DE LA Xara, a efectes de
l’acceptació per la Junta Veïnal de l’entitat, i una vegada produïda aquesta, cal enviar
anunci al BOP per a l’exposició al públic 30 dies a efectes d’al·legacions, en significar
una modificació del conveni subscrit entre L’Ajuntament de Dénia i l’EATIM de la
Xara, publicat en data 14 de maig de 1999 en el BOP (núm. 108).
Si no hi hagués al·legacions, s’entendran elevats a definitius els acords adoptats fins

llavors provisionalment, i entrarà en vigor la modificació del conveni de què es tracta,
una vegada publicada integrament i transcorregut el termini de quinze dies hàbils
previst en l’article 70.2 de la Llei bàsica de règim local. Els expedients compresos en
l’ámit de la delegació de què es tracta, ja iniciats en el moment de l’esmentada entrada
en vigor, es continuaran tramitant per l’Ajuntament de Dénia fins a la finalització. »
Se producen las siguientes intervenciones en relación a este punto:
Sr. Joan Gasquet: Sra. Alcaldessa, Srs. Regidors. Vull defensar la Moció que
ara aneu a votar. Vull defensar el vot afirmatiu. Tots sabeu que la Xara va iniciar un
procés de descentralització en l’any noranta-quatre, que des de l’any noranta-nou La
Xara ve donant molts dels ventalls dels servicis que prestem als ciutadans i en eixa línia
no era possible seguir estar donant la cara en el poble, haver una administració que està
en el dia a dia i que en una qüestió tan transcendent com és el tema de l’urbanisme, no
tinguérem possibilitats de dir lo nostre. Hi ha hagut moments en que s’ha fet un
urbanisme en contra de la voluntat de la Junta Veïnal de La Xara. Eixes coses no deuen
tornar a passar i per això hui portem una Moció, per poder descentralitzar allò que és
descentralitzable, que fixa molt bé els límits en els quals no podem entrar, com és el
tema del planejament o també la qüestió dels tributs. D’eixa manera arribem a una
entesa en el camí que varem encetar a l’any noranta-quatre de pacte, d’anar aclarint els
problemes poquet a poquet a través de la negociació, arribem a una entesa dic que
possibilita que la Xara puga tindre les competències que demana i al mateix temps, el
control per part del municipi de Dénia, de l’Ajuntament de Dénia no es perd.
Jo pense que és una moció que pot satisfer a tot el món de tal manera que és
una moció que possibilita donar solucions i fer les coses ben fetes. Per això vos demane
SECRETARIA GENERAL
a tots, als grups que esteu participant que voteu afirmativament a esta Moció que ara es
presenta. Gràcies.
Sr. Antoni Roderic: Des de Els Verds-L’Entesa, tot i estar d’acord en

l’exposició que ha fet el Sr. Gasquet i tot i no estar en contra de que es puguen assumir
tantes coses com es vullguen, en este cas concret tenim una sèrie de dubtes que no
acabem de tindre clars i que pensem que ha estat molt prematur el portar-lo a plenari.
Entre altres coses hi ha el tema que nosaltres tenim reticències, el tema de…
n’hi ha dos temes fonamentals, que és el tema de l’impost: el cobra Dénia perquè no es
pot delegar, i si no es pot delegar l’impost, quines coses pot tindre això després. I sobre
tot el tema del control final, perquè d’alguna manera, diguem-ne, una part de les
persones que fem eixe control urbanístic, pues d’esta altra manera… d’alguna manera
no acabem de tindre-ho clar.
Però nosaltres en este tema, tot i estar d’acord en l’exposició i tot i estar
d’acord en arribar a eixe acord el més ràpidament possible, no acabem de vore
l’oportunitat de que siga tan ràpidament sense haver aclarit estos dubtes que tenim en el
tema. Nosaltres demanaríem que es deixara damunt de la taula i que en el pròxim
plenari puguera anar.
Sr. Secretario: Sra. Alcaldesa, habrá que votar la petición de Toni Roderic.
El Ayuntamiento Pleno por mayoría absoluta de 16 votos en contra

provenientes de los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7), Bloc
Nacionalista Valencià (4) y Partido Popular (5), el voto favorable del representante del
grupo Els Verds – L’Entesa (1) y con la abstención del grupo Gent de Dénia , La Xara i
Jesús Pobre (4), acuerda denegar la propuesta de dejar el presente punto sobre la mesa y
por tanto pasar a debatir el mismo.
Sr. Pedro Pastor: Esta urgència, com els vaig comentar en la Comissió que es
va presentar l’altre dia, no te cap de sentit una volta més… segons, inclús com ha volgut
defendre el President de la Entitat Menor de La Xara, ha volgut defendre algo que, jo
vull dir-li en tots els meus respectes, que no és veritat. A posat precisament unes
qüestions en les que jo, que testic en este Ajuntament, i molts de vostés també… Des de
l’any noranta-nou diu que no té possibilitat de dir lo d’ells, de decidir lo d’ells… Bueno
pues no és veritat; sempre, des de l’any noranta-nou en lo que jo he estat, recorde
perfectament que no s’ha fet res en la Xara –però vull que quede clar i no vull que es
confundisquen les paraules- no s’ha fet res en cap de moment que no s’ha consultat en
el President de la Entitat Local Menor. Inclús més encara, en últims de la legislatura
passada -l’únic és el puesto que no recorde perquè mosatros no estavem en el govern-
però ja en esta legislatura, i jo pense que en la passada també, però no estic segur a
última hora… sin embargo en esta també, quan s’ha parlat de gestió urbanística o de
temes urbanístics, de llicències, el President de l’Entitat Menor de la Xara és el que ha
decidit lo que volia fer en la urbanització de La Xara, no ho ha decidit la Gerència
d’urbanisme.
Vull dir en això… i això no vol dir que el nostre vot… el tenim clar que és lo
que anem a dir. Però una cosa és fer política i l’altra cosa és dir-los als veïns les coses
SECRETARIA GENERAL
clares. I aquí estem per a parlar clar, per a parlar clar i sense oportunitats polítiques.
Perquè he llegit l’artícul de la premsa… allò pareixia que havia trobat al cel, la terra…
els cinc continents s’havien juntat per a que li donaren a La Xara lo que no l’havien
donat a ningú. Pues no és aixina.
Però clar, la meua Alcaldessa hui –i que em perdone- en la moda de l’esperit

Zapatero pues ho dona tot, perquè és que és la moda: com Zapatero ho dona tot, ella
també, que és el seu president. Però res més, Alcaldessa.
Mosatros creguem que hi ha un dèficit d’informació en el tema… quan es

delega l’impost, no està clar, el mateix Interventor ho dia. Tenen que perfilar-ho. Tots
hem quedat en que això és voluntat que es subsanarà sobre la marxa… i mosatros també
estem d’acord, es pot subsanar. Si el President de la Entitat Menor no pot esperar-se a

final d’any per a que siga un any natural pues ja es va dir que faríem l’esforç per a que
es donara ara i tingueren ja el panfleto polític que vindrà desprès.
El gasto urbanístic, jo no sé que haura dit ell als concejals de l’entitat, no sé el

que els haura dit… però lo que si que dic jo, i ho dic públicament a ell i als Xarers, es
que assumir el cost mai contribuirà, ni per asomo, als ingressos. Els ingressos sempre
seran molt inferiors al cost perquè clar… a menos que el cost de control, si n’hi ha un
control que es puga agarrar en punt de ganxo. I entonces un control urbanístic que es
puga agarrar en punt de ganxo difícilment és algo serio. Però això és una responsabilitat
que el grupo Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre, per lo que li respecta a la Xara… els
nostres representants legals ahí consideren que són partidaris de que s’accepte, perquè
mos pareix bé que es donen les delegacions d’urbanisme, però mos agradaria més que
vingueren en un estudi consensuat, que les coses estigueren perfectament assumides i
que eixa declaració que han fet a tot color, l’haguera pogut fer el Bloc, el PSOE en
l’esperit del seu President Nacional i el de la Xara… Entonces sí que està clar que mos
haguera agradat que s’haguera fet aixina. Però no obstant mosatros anem a votar sí a la
decisió, que s’assumisquen les competències urbanístiques, però mos haguera agradat
també que el poble sabera el cost que pot suposar i els problemes que pot tindre… que
ojalà que poquet a poquet puguem desarrollar-ho i puguem anar per bon camí tots.
Aixina és que per el nostre costat, Sr. Gasquet, tindrà el sí.
Sr. Antonio Bertó: Vaig a pronunciar-me a conseqüència de lo que el altre dia

es va tractar en la Comissió que varem fer.
Vull començar per el final: el vot del grup Popular serà que sí. Basant-se en dos
raons molt clares. Una és que som partidaris de la descentralització burocràtica. Pense
que és un concepte que tots assumim i màxime a estes altures de l’època que estem, en
que la descentralització administrativa en principi deu ser assumida pels propis
administrats. Esta és la primera premissa que justifica el nostre pronunciament.
Per altra part, si que és cert que en la reunió que va tindre la Junta Veïnal, el
nostre representant, com també per lo vist el va fer el de Gent de Dénia i pense que per
unanimitat, ens va informar favorablement i aixina ens aconsella que ho fem el Grup
Popular de l’Ajuntament.

SECRETARIA GENERAL
Per altra part si que és cert, és un sentir… important en tota la població que
s’assumisca les competències que es tenen. Tot lo que pot resultar, evidentment, el
déficit informatiu, el que es presente com una moció de part de la Corporació no per
unanimitat, com aixina pensem que es devia haver fet… poden resultar problemes que
es tenen que solucionar fundamentalment per a mantindre un equilibri pressupostari i de
gestió que justifique la decisió que es pren. Però en principi anem a confiar en eixes dos
premisses que em base, que és el pronunciament del nostre grup, i el sentir de la
població, i, perquè no? el nostre criteri de descentralitzar lo que és l’administració en
favor dels administrats…
Però no volia acabar esta primera intervenció… que hi ha que ser molt
cuidadós en estos temes i en les declaracions que es fan. Pense que moltes voltes, i
aixina se me tidrà que desmentir si no és cert lo que dic, pareix ser que hi ha hagut un
cert immobilisme que ha retrasat… Això és fals. Pense que eixes manifestacions
obeeixen més a un problema d’incontinència verbal que a un problema objectiu. Hi ha
que ser generós, quan s’arriva a una meta important hi ha que aunar l’esforç perquè
precisament lo que ve no és fàcil. Per lo tant en base a això sol·licite que siga prudent en
les manifestacions i en ningun moment acceptar que siga el grup Popular -i
concretament el nostre- que per immobilisme s’haja retrasat este tema quan és un
problema que no és tan senzill com aixina s’han pronunciat tècnics en el seu moment.
Per tant per a resumir i en base a lo que he dit, el nostre vot serà afirmatiu al
traspàs de les competències que aixina sol·liciten en la Moció.
Sr. Pau Reig: Bé, escoltant les intervencions anteriors, si que m’agradaria
puntualitzar-li al Sr. Roderic que no és prematur. Concretament el conveni és del
noranta-nou, en l’anterior legislatura no es va desenvolupar, va ser una reivindicació
permanent, en esta legislatura es va aprovar el conveni de Jesús Pobre i pràcticament
com a conseqüència del pacte de govern, un dels punts als que hem arribat amb la
Moció que hem presentat és precisament començar a posar en marxa el traspàs de
competències en base al conveni del noranta-nou de tal manera que en esta legislatura,
per a ser breu, primer s’aprova el conveni de Jesús Pobre, a on ja varen eixir unes
contribucions importants o aportacions o transferències en matèria urbanística;
s’equilibra el conveni de La Xara del noranta-nou en una posterior sessió, el 25 de maig
del 2005; anteriorment hi ha també una carta de l’Alcaldessa de Dénia a La Xara
comunicant-li quines eren, d’alguna manera, les competències que sol·licitava l’Entitat
Menor; i concretament hi ha un escrit de setembre de 2004 que en base a Moció
presenta la Junta Veïnal de La Xara, que passa a Junta de Portaveus i la Junta de
Portaveus decideix fer una Comissió de seguiment, una Comissió de transferències. O
siga que de prematur res. D’urgent tampoc. Portem tota la legislatura pràcticament
discutint i que jo recorde en estos moments, s’hem reunit tres o quatre vegades la
Comissió de Transferències. Per tant és una cosa prèviament debatuda, prèviament
sabuda, connectada en la mesura de lo possible o totalment amb L’Entitat de La Xara i
per fi hem arribat a un acord que és el que es va presentar la setmana passada en
l’ultima sessió de la Comissió de transferències a la qual m’acabe de referir.
És voluntat d’este Ajuntament des de la signatura del conveni el que La Xara

vaja assumint competències que figuren en el conveni.

SECRETARIA GENERAL
En el tema urbanístic, que és una de les disciplines més importants, és el fet

pel qual esta moció ens porta a oferir-li atribucions directes per tal d’aporpar a la
ciutadania de La Xara el servei més immediat i més pròxim, que és el que va a servir-li
l’Ajuntament de la Xara. Des d’eixe punt de vista s’atribueixen, o la Moció va en la
línia de traspassar les competències.
I a més a més hi ha un segon punt, discutible si es vol també, però pense que es
totalment correcte. Perquè en el tema del ICO, eixe 75 y 25 que per altres impostos
venia referit en el conveni, en el tema del ICO hi ha informes favorables també, la
recaptació serà del 100% per a La Xara per a cobrir la posada en marxa de serveis i de
les competències urbanístiques que a partir de l’aprovació d’esta Moció podran oferir-se
des de l’Ajuntament de la Xara. No únicament des de l’aprovació d’esta moció, sinó
que el pas següent és que La Xara es pronuncie en este sentit, es publique oficialment i
precisament en la discussió de l’altre dia estava a partir de quan assumeixen eixes
competències –el càlcul estimatiu era de tres mesos aproximadament- i a partir de ahí,
pues posaran en marxa les seues competències.
És voluntat d’este equip de govern, és voluntat, jo voldria que de tots els grups
de la Corporació, que acceptaren este procés de transferència. Perquè s’ha fet d’una
manera tranquil·la, d’una manera debatuda àmpliament i informada àmpliament, amb
dificultats de tipus legal respecte a competències que podien traspassar-se i no pogueren
traspassar-se. I al final jo pense que esta moció és fruit d’un acord primer de tots els
grups d’ací –això és el que voldríem nosaltres- i a continuació que estiga refrenat
d’alguna manera per l’Ajuntament de La Xara, per a que eixos servicis puguen tindre’ls
els ciutadans de La Xara pràcticament d’ací a dos o tres mesos després de tot el procés
administratiu de publicació… que administrativament correspon.
Sra. Alcaldesa: A mi m’agradaria puntualitzar un parell de coses perquè el Sr.

Pastor ha fet ostentació de que a ell li agrada parlar clar. A mi també m’agrada parlar
molt clar. I quan ha dit lo del esperit Zapatero pues a mi -ja m’ho havia dit en la
Comissió de Transferències l’altre dia- a mi em lloa quan vosté em diu això. Però torne
a repetir-li… i la prova la té en que això és una moció de l’equip de govern. En este
Ajuntament estem governant el Bloc Nacionalista i el Partit Socialista en el govern. Per
tant un dels compromisos tal i com ha fet esment en meu company de govern, és un
compromís de l’equip de govern… un compromís del pacte de govern i aixina ho hem
portat i ho em dut a terme. I no n’hi ha ni cap premura ni cap urgència… d’urgència sí,
la urgència d’un compromís polític, d’un pacte de govern de complir amb la paraula
donada en eixe pacte de govern. Per tant nosaltres hem treballat i tant de bo ho
haguérem aconseguit abans. El compromís era de haver aplegat abans a lo que portem
ací hui a aprovació del Ple. I li torne a repetir: tant de bo haguera sigut abans. Però ací
no estem parlant, conforme vosté ha fet, que estem venent algo políticament. No
perdone. És un compromís d’este govern i del pacte de govern i per tant s’havia de
complir. És paraula donada, paraula que s’ha de complir.
Lo que està molt clar també és que la petició d’eixida de La Xara ha sigut per
unanimitat de tots els partits politics. Per tant està La Xara que demanda per unanimitat
que se li donen competències. I perquè se li donen competències? Jo intentaré no ser
massa tremendista i que s’em qualifique, o que el Sr. Bertó em quirde un poquet

SECRETARIA GENERAL
l’atenció, però és ben cert, hi ha que mirar en els anals, hi ha que mirar que s’ha fet i
n’hi ha que mirar que s’ha fet en el temps que duguem governant. Per un altra banda
està molt clar i jo ho he viscut estant asseguda ocupant el lloc que està ocupant el Sr.
Chelet exactament i he vist el patiment del EATIM de La Xara quan es portava ací una
proposta concreta d’una actuació que no tenia el vist-i-plau de La Xara. Per tant, eixe
patiment ha estat ahí i l’hem viscut l’uns i els altres i se va salvar per una situació
determinada i particular.
Per tant ahí hi ha una demanda per unanimitat de La Xara que demanda que vol
més competències, un compromís del govern en estos moments que vol fer extensiu per
a que siga la implicació de tots els partits polítics, vosté ja ha dit que sí però jo li ho
recorde, i hi ha una cosa molt important i una cosa preocupant i és que en materia
urbanística qui ha de decidir és qui ocupa el territori, això esta molt clar. Per tant ahí hi
han una sèrie de competències que legalment se’ls poden donar i hem portat al màxim.
Tant de bo pugam donar-los moltes més. Però lo que n’hi ha que garantir és això
mitjançant conveni i un poc és lo que estem fent ací. Un poc i un molt… Per tant jo
pense que en açò que estem aprovant hui ací, per una banda responem a una demanda
veïnal que es lo més important i que al final repercutirà en el benefici dels ciutadans no
solament de La Xara sinó també als ciutadans de Dénia. Per tant pense que hem de fer
un crida una vegada més a la unanimitat, ja manifestada per tots els partits politics
excepte per el Sr. Roderic i imagine que en esta segona intervenció puntualitzarà el seu
vot.
Sr. Antoni Roderic: Exactament en esta segona intervenció ens mantindrem on

estàvem. Anem a vore, en ningun moment estic en contra de la filosofia del que vostés
han dit. Cap problema. Ni en la filosofia del que ha dit el Sr. Gasquet. És més, des del
nostre punt de vista d’Els Verds-L’Entesa no tindríem ningun problema d’anar molt més
enllà, tot l’enllà que vullguen anar els ciutadans de La Xara. Cap problema.
Però deixat això clar… això està clarissim, per nosaltres cap problema en eixe
sentit. Cap problema. Però deixat això sentat, bueno vosté ha dit que no és prematur el
tema, pues jo li dic… segurament nosaltres com som Verds, som una miqueta més curts,
pues és possible que siga aixina i entonces resulta que no vegem clar que vostés mos
porten una moció a una Comissió que en la mateixa Moció incompleix, segons els
tècnics, alguns apartats. La Moció que vostés porten que és la que tenim que decidir
incompleix alguns apartats i que continuem sense tindre-los clars perquè la Moció que
anem a votar no posa res de des de quan es pagarà o no es pagarà o es deixarà de pagar
o coses d’eixe tipo. No ho posa en la Moció que anem a votar. Jo que sé, pues a lo
millor el tema és que es tenia que haver explicat més clarament o haver treballat una
miqueta més clarament etc. i eixe és l’únic problema que tenim: una miqueta que
després açò no ens puga tornar en contra de que s’haja fet una cosa mal feta, no?
Però ho he dit: per nosatros cap problema. És més, a on vullguen arribar, sense
cap problema de ningun tipus. Però no vegem el tema, vegem que és prematur perquè
vostes tenen… jo els ho he dit moltes voltes i no vull enfadar-me hui perquè no estic
massa bé, però el tema és eixe. És que no vull enfadar-me perquè és que vostés inclús lo
que és votable per tot el món, pues s’empenyen en fer les coses a la seua manera i al
final no podem acceptar-ho. Vull dir que eixe és el tema.

SECRETARIA GENERAL
Sr. Pedro Pastor: Jo crec que no hi ha més sord que aquell que no vol sentir…
com vostés dos, vosté i el Sr. Reig. Vostés pareix que… anem a vore… en tres o quatre
reunions que s’han fet sobre este tema, algun problema hi ha hagut? Alguna pega hem
posat els altres grups polítics per a que no s’avançara?
Sempre ha faltat lo mateix: l’informe clar que definira els datos, si no recorde
mal, no Sr. Bertó? Perquè en lo demés jo pense que tots estem d’acord, tots. Sin
embargo el Sr. Pau mos ve diguent que és una voluntat de l’equip de govern, sabent que
són onze. Però saben que si tots els pactes que tenen són de tanta voluntat com este…
este el tenien trillat, no cal ni que l’hagueren pactat perquè tenien majoria per a traure-
ho. O siga pactes d’eixe tipo, en poquets no en feien falta molts. Entonces creguem que
no tocava que fora aixina. Que és voluntat que assumisquen les competències
urbanístiques? Pues la de tots. Si ho hem dit tots. Com diu vosté Sr. Pau que és voluntat,
que té la il·lusió…? Pues lo que vosté vullga: la il·lusió, la voluntat… Que La Xara ha
vingut per unanimitat ací? Nosatros també tenim uns representants, altres a lo millor no
els tenen… el mateix orgull de donar les facilitats a que es descentralitze esta qüestió.
Lo més trist del tema és que la nostra Alcaldessa diga que eixe és un acord del
equip de govern de PSOE-Bloc. Pues Sra. Alcaldessa, si això és aixina jo li dic a vosté
que en una cosa com és esta que és de unanimitat al 100% garantizada, vosté en volta
d’haver fet… anava a dir una paraula que no ve a cuento, en volta de fer la prepotència,
vaig a dir-li, de una moció de l’equip de govern, haver fet una moció de tots els
concejals de L’Ajuntament de Dénia, acceptant-la i qualificant els datos i el Sr.
President de la Entintat Local Menor i els Srs. Concejals, pues l’haguerem aprovat
igual. Crec que és lo que tocava. En el ànimo de tots estava donar això. I jo voldria
recordar que quan parlen “ahí es veu la labor que mosatros hem fet”, pues no és aixina.
Lo que va declarar el President de la Entiotat Menor o Pau Reig, no ho se, que durant
els huit anys anteriors no s’havia fet res… per lo que declara a Gent de Dénia o accepta
Gent de Dénia, vull deixar-los clar –el President de la entitat ho sap molt bé lo que passa
és que sempre li pega pel mateix forat- però Gent de Dénia va estar un any i set mesos
en el poder i després va estar el Bloc i el PSOE: “el gran pacto”… que no és el pacto
eixe que deia Zaplana. “El pacte de Progrés de l’Ajuntament.” Pues no varen fer res. O
siga no varem estar huit anys. Que ho sapia el President de La Entitat Local Menor:
varem estar un any i set mesos després, posteriorment Gent de Dénia dos anys més, o
siga tres anys i set mesos en els que mai s’hem negat a que La Xara assumira les
competències. I después de anar-nos mosatros, después de dos anys… de 1999, varen
estar en minoria el PP, que si hagueren tingut voluntat el PSOE i al Bloc, Gent de Dénia
els hagueren apoyat per a tonar-li-les les competències, tampoc ho varen fer. Però per lo
tant tampoc han progressat tant. Ara bé vostés volen vendre-ho com un fet polític, pues
venent-ho com un fet polític. Però açò són temes de concòrdia i d’anar a la totalitat i
unanimitat del vot. No és eixe el camí, Sra. Alcaldessa. Vosté és molt jove i eixa és la
sort que té, però s’enganya per eixe camí.
Sr. Antonio Bertó: Jo volia reincidir, no sé si és que hui vos haveu relaxat, però
esteu pegant-li voltes a algo que ja és patent… però no em referisc a la teua intervenció,
que la compartisc quasi tota. Si que és cert i referir-vos per favor… perquè antes he
volgut ser, no sé si la paraula és diligent i elegant, per a omitir pronunciaments que estic
tragant. Aquí l’únic que hi ha és un acuerdo polític. I utilitzant frases que em va dir, que

SECRETARIA GENERAL
ens va dir en la Comissió del Traspàs de Competències, és qüestió de voluntat política i

res més. I referint-nos a la voluntat política i les premisses que justifiquen la decisió. I
per favor no entreu en els altres temes perquè sentim moltes tonteries. I estos que tenen
afició –possiblement jo també m’incluisc en ells- a fer llargues les intervencions sense
ningun sentit, els pregaria que feren el favor d’omitir-les i es passara immediatament a
la votació. No comencem “si l’any noranta-quatre”, “si l’immobilistme” i tal. Passem i
asunt concluit.… Per això m’he referit en els problemes d’incontinència i coses d’este
tipo.
Sr. Pau Reig: Bé, en la meua intervenció… com que en el noranta-nou pues es
va signar el conveni i supose que anteriorment també hi va haver una faena i un esforç
per a arribar a eixe conveni, pues els mèrits seran per als que estaven en eixe moment.
Però efectivament, en el noranta nou és quan es signa. Del noranta-nou al dos mil un no
s’avança en el tema de la transferència de competències. I ara en esta legislatura hem
arribat a este punt.
Jo he volgut dir en la meua primera intervenció que no era prematur, perquè ve

des de fa molt de temps i m’he remés en la meua anterior intervenció a algunes dades
clares i algunes dates, dades i dates i per tant jo pense que no es pot… no entenc al Sr.
Pastor. No és urgent, que el Sr. Pastor havia dit que era urgent, no és prematur. I si
efectivament, el que el Sr. Roderic té és la consciència intranquil·la pel que fa al tema
del ICO… perquè va a recaptar el 100% i no va a quedar determinat perquè en l’ultima
Comissió va ser eixe el motiu de més intervencions i de disputa: si era a partir de que
començaven les competències a La Xara o era a final d’any, que era un altra postura allí
defensada. Jo pense que està en l’ànim de solucionar-ho i nosaltres seguint, d’alguna
manera este ànim de descentralitzar i fer cas també a l’autonomia que té La Xara, pues
en funció de lo que ells diguen farem nosaltres. Pense que no es pot tindre la
consciència intranquil·la ni acusar que nosaltres no busquem la majoria. Jo pense que si
estem tots d’acord, anem a votar i anem a deixar-nos d’històries de si prematur, urgent o
el que passa. La efectivitat serà que a partir d’ara les competències d’urbanisme estaran
traspassades a La Xara, a partir de la data que La Xara indique i quan La Xara considere
que està en condicions de portar-les endavant. Sempre en totes les sol·licituds a nivell de
moció que s’han adreçat a nosaltres, sempre ens han dit lo mateix: volem estes
competències però les posarem en marxa quan tingam els recursos preparats, no anem a
posar-les en marxa quan no tingam els recursos preparats.
El primer punt efectivament és el tema del ICO perquè es necessita recurs

econòmic i l’altre tema serà un tema de recursos humans i materials que La Xara ens
dirà. Per tant no tinga la consciència intranquil·la i vote a favor perquè tampoc és cap
barbaritat, sinó que és una Moció pensada per a que absolutament tots els Regidors li
donen suport a esta Moció de transferències de competències urbanístiques a La Xara.
Sra. Alcaldesa: Jo no vaig a repetir més ja perquè Pau en la primera intervenció

ja ha explicat quins són els tràmits que pertoquen. Vostés ja els coneixen de la Comissió
de Transferències i ara acaba de puntualitzar una sèrie de detalls més, per tant no vaig a
repetir. Però si que n’hi ha un detall que jo pense que el Sr. Pastor coneix perfectament:
moltes vegades hem portat a junta de portaveus mocions de l’equip de govern que han
estat signades per tots, evidentment. Però és que li conte, supose que el seu portaveu li

SECRETARIA GENERAL
ho haurà contat, nosaltres quan hem entrat a la Junta de Portaveus, hem anat repassant
els punts com fem sempre i en este punt nosaltres, l’equip de govern desconeixia…
bueno, desconeixíem els que estàvem asseguts en la taula, no sé la resta entre vostés
l’havien parlat, però no sabíem que anaven a votar ningú. Per tant de la mateixa forma
que han manifestat el vot ací, el manifesten dins i la Moció ix firmada per tots. Això
puga tindre-ho vosté ben clar. Perquè les Mocions que eixen d’equip de govern van a la
Comissió informativa i a partir de ahí… Vostés no han manifestat res, qüestió de detall.
I per altra banda, sense mirar més en el passat etc. etc. cadascú que faja la
reflexió que tinga que fer. Vosté ha menejat algunes reflexions… Lo que està clar és que
les voluntats polítiques són les que moven els assumptes i lo que està produint-se hui és
un fet polític i un fet històric. Com més participem d’això, millor per a tots, més encara
com ell dia abans, ve avalada per una decisió per unanimitat de La Xara. Per tant quants
més siguem en eixa unanimitat millor per a tots i millor sobre tot per als ciutadans de La
Xara com ja s’ha dit. Per tant eixa unanimitat està quasi, excepte en el Sr. Roderic que
està un poc intranquil però bueno, ja votarà después.
Sr. Antoni Roderic: Una matisació. És que vosté conta la historia d’una forma
molt sui generis. Perquè si vosté haguera volgut que tots els grups haguérem tret esta
Moció conjuntament per unanimitat, no hagueren fet lo que varen fer, i és: convoquen la
reunió de la Comissió i immediatament després ja tenien convocada del dia d’antes una
roda de premsa vostés dos en el Sr. Gasquet per a explicar el tema. Vull dir quan uno vol
fer les coses ben fetes en el consens de tots, acorda totes i cada una de les coses amb tot
el món. I aixina es fan les coses per a eixir amb consens. Perquè vostés clar, convoquen
i ja tenien convocada del dia anterior la roda de premsa de vostés tres per a explicar el
tema. Per tant és una utilització política del tema, que a mi no m’importa perquè això al
fi i al cap no té més importància. Però és el tarannà. Apuntes lo del Zapatero perquè el
tarannà de Zapatero vosté no el té.
Sr. Antonio Bertó: Una qüestió d’ordre. Es podria canviar simplement el text
del punt? Que diga Moció de tots els grups aprovant les transferències. Problema
solucionat.
Sra. Alcaldesa: … El Sr. Roderic ha intervingut perquè vol intervenir i perquè a

lo millor… resulta que estem aprenent d’ell a lo millor açò, no ho sé. Per dir algo també
en pla graciós. Quantes vegades poden dir vostés que hem entrat mocions de l’equip de
govern que han eixit canviades des de Alcaldia. Hui ningú ha manifestat el seu vot ahí
dins, per tant no sabíem si hi havia unanimitat o no. Vostés diuen ahí dins anem a votar
que sí i es canvia ràpidament perquè ho han fet mil vegades. Per tant no vinguen diguent
ara que si són verdes o madures perquè no és així.
El Ayuntamiento Pleno por mayoría absoluta de 20 votos a favor provenientes

de los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7), Bloc Nacionalista
Valencià (4), Partido Popular (5) y Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) acuerda
aprobar la presente propuesta, registrándose la abstención del representante del grupo
Els Verds – L’Entesa (1).

SECRETARIA GENERAL
Sr. Joan Gasquet: Bé, jo vull donar les gràcies a tots els Regidors inclós Els
Verds encara que s’han abstés, han dit claríssimament que estan per el tema. És
fonamental que un tema com este és tracte amb unanimitat i hem tingut unanimitat en
La Xara i pràcticament unanimitat en Dénia. Vull felicitar-los en nom de la Junta Veïnal,
de la Junta que jo presidisc a tots i a cada un dels Regidors que haveu deixat damunt de
la taula les diferències politiques per a fer trellat en un tema tan important ja està.
Gràcies.
PUNTO 4.-Expd. 3210-015/01. P.A.I. UE-3 Sector Deveses. Aprovació definitiva.

Se acuerda en junta de portavoces debatir conjuntamente los puntos 4, 5 y 6 del

orden del día y proceder a continuación a su votación individualizada.
Sr. Juli Marínez: Faré una molt breu exposició. Els punts 4, 5 i 6 eres punts que
ja estaven prèviament aprovats en este plenari en novembre de 2004 i a partir de ahí van
ser remesos a Conselleria. Recorde que el 30 de gener de 2006 el Pla General Transitori
va entrar en vigor en la qual cosa esta aprovació provisional quedava elevada a
aprovació definitiva. Per tant lo que aquí es pretén simplement és, a banda d’elevar a
definitiva est aprovació a este plenari, facultar també a la Sra. Alcaldessa per a signatura
d’un conveni urbanístic i també remetre finalment esta documentació a la Conselleria de
Territori i Habitatge. En esta primera intervenció simplement exposaré el que anem a
votar ací, Graciés.
Sr. Antoni Roderic: Bé, seguint en la nostra línia, nosaltres no anem a aprovar
cap P.A.I. en el qual l’urbanitzador siga una agent privat.
Sr. Pedro Pastor: Coneguem perfectament que eren uns P.A.I. que estaven en
una gestió llarga, tortuosa i difícil en este Ajuntament, que fa que qualquier propietari
pues desistisca de vindre a este poble a posar més taulells. A lo millor això és una
alegria o a lo millor… no ho sabem, el futur ho dirà. Però com la política que fa este
equipo de govern a mosatros… pues no l’entenem, no som capaços d’entendre la
política que fan vostés: no volen posar taulells però cada dia és posen més taulells. Però
cada dia es fan menos carreteres, per lo tant cada dia està més bloquejat tot. Pues no ho
entenem. Entonces com no volem entortir el que vostés seguisquen progressant en eixa
gestió tan meravellosa que fan, pues mosatros anem a abstindre-mos per a que vostés

SECRETARIA GENERAL
facen lo que estimen convenients. Però que siga responsabilitat de vostés lo que vinga
después de totes estes aprovacions. Moltes gràcies.
Expd. 3210-015/01. P.A.I. UE-3 Sector Deveses. Aprovació definitiva.
El Consejo de Gerencia Municipal de Urbanismo, en sesión celebrada en fecha

19 de abril de 2006, con el voto favorable de todos los asistentes, a excepción del voto
en contra de D. Antoni Roderic i Tost, vocal del grupo político Els Verds-L’Entesa,
adoptó entre otros, el siguiente DICTAMEN:
«ANTECEDENTES DE HECHO
Primero.- Con fecha de 30 de enero de 2006 ha entrado en vigor el Plan General

Transitorio de Dénia, que conlleva la aprobación definitiva del PRI de la UE-3 Deveses.
Segundo.- Por acuerdo plenario de cinco de noviembre de 2.004 se aprobó

provisionalmente el Programa de Actuación urbanística para el desarrollo de esta unidad de
ejecución y su adjudicación, con el mismo carácter, a la mercantil Ones de Arena, S.L..
CONSIDERACIONES JURÍDICAS
Primero.- Visto el informe de la Sra. Arquitecto de esta Gerencia Municipal de

Urbanismo de fecha 28 de febrero de 2006, del que resulta que el PRI de la UE nº 3 ha sido
definitivamente aprobado, procede, en consecuencia, elevar a definitiva la adjudicación
provisional del Programa de Actuación Integrada para su desarrollo.
Tras ello, se seguirán las actuaciones previstas en el artículo 47.7 de la LRAU, por lo
tanto:
1).- Remisión de la documentación relativa al Programa al Registro de programas y

agrupaciones de interés urbanístico, integrado en la organización administrativa de la
Conselleria de Territorio y Vivienda (art. 47.7 y 49 de la LRAU)
2).- Tras cumplimentarse el anterior trámite, se deberá publicar en el Boletín Oficial

de la Provincia el acuerdo de aprobación y adjudicación definitiva del programa, según
disponen los artículos 47.7 y 59 de la LRAU.
A la vista de lo anterior, se formula la siguiente
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
Proponer al Ayuntamiento Pleno:
Primero.- Elevar a definitiva la aprobación provisional del Programa de Actuación

Integrada para el desarrollo de la Unidad de Ejecución nº 3 de Deveses, y la adjudicación de la
ejecución del mismo a la mercantil Ones de Arena, S.L.. Esta adjudicación quedará supeditada
a la suscripción de los compromisos y prestación de garantía, en los términos del artículo 47.6
de la LRAU.

SECRETARIA GENERAL
Segundo.- Facultar a la Sra. Alcaldesa tan ampliamente como sea necesario para la
suscripción del Convenio Urbanístico previsto en el artículo 32.c de la LRAU.
Tercero.- Remitir la documentación relativa al Programa al Registro de Programas y

Agrupaciones de Interés Urbanístico de la Conselleria de Territori i Habitatge.
Cuarto.- Finalmente, tras cumplimentarse el anterior trámite, ordenar la publicación

del presente acuerdo en el BOP.»
El Ayuntamiento Pleno, por mayoría absoluta de 16 votos a favor provenientes


Valencià (4) y Partido Popular (5) y con el voto en contra de Els Verds – L’Entesa (1)
acuerda aprobar el presente dictamen en todos sus términos, registrándose la abstención
del grupo Gent de Dénia, La Xara i Jesus Pobre (4).


Segundo.- Por acuerdo plenario de cinco de noviembre de 2.004 se aprobó

provisionalmente el Programa de actuación Integrada correspondiente a esta unidad de
ejecución, y su adjudicación, con el mismo carácter, a la mercantil Gran Sol de Desarrollos,
S.L..
Tercero.- Con fecha 20 de marzo de 2006, la mercantil Construcciones Lidón, S.A.U.,

solicita la aprobación de la cesión en su favor de la condición de urbanizador, mediante escrito
presentado por D. Javier Sogorb Guerra, que no acreditó su representación.
Con fecha de 27 de marzo de 2006 comparece el apoderado de esta mercantil
ratificando el anterior escrito y autorizando a D. Javier Sogorb Guerra para que, en nombre
de la mercantil que aquél representa, realice cuantas gestiones sean precisas en relación con el
expediente administrativo de referencia.
Al efecto acompaña escritura de apoderamiento otorgada por Construcciones
Lidón, S.A.U., en favor del compareciente D. José Luis Palau Salvador, bajo el nº 110 de
protocolo del notario de Castellón D. Agustín Cerdá Ferrer.


SECRETARIA GENERAL

tanto:


Segundo.- Por otra parte, se plantea la cesión de la condición de urbanizador en

favor de la mercantil Construcciones Lidon, S.A.U, que acompaña la correspondiente escritura
pública acreditativa de tal negocio jurídico, otorgada en fecha 19 de enero de 2006.
Al respecto, no hay elemento alguno en el expediente del que pueda desprenderse que
con esta cesión se defraude la pública competencia en la adjudicación. Tampoco se aprecia
merma para el interés público, al subrogarse el cesionario en las obligaciones del cedente.
En cuanto a la solicitud de que se tenga a D. Javier Sogorb Guerra por autorizado

para realizar gestiones en nombre de la mercantil cesionaria, ha de ponerse de manifiesto que
D. José Luis Palau Salvador es apoderado de la sociedad, sin que el poder otorgado en su
favor permita la sustitución de las facultades que le han sido conferidas. Por lo tanto, se estará
a lo dispuesto en el artículo 32 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas
y del Procedimiento Administrativo Común.
Someter al Ayuntamiento Pleno, para su adopción, el siguiente acuerdo:

ejecución del mismo a la mercantil Gran Sol de Desarrollos, S.L.
Segundo.- Aprobar la cesión de la condición de urbanizador en favor de la mercantil

Construcciones Lidón, S.A.U., que quedará supeditada a la suscripción de los compromisos y
prestación de garantía, en los términos del artículo 47.6 de la LRAU.
Tercero.- Facultar a la Sra. Alcaldesa tan ampliamente como sea necesario para la
suscripción del convenio urbanístico previsto en el artículo 32.c de la LRAU.
Cuarto.- Remitir la documentación relativa al Programa al Registro de Programas y

Quinto.- Finalmente, tras cumplimentarse el anterior trámite, ordenar la publicación


SECRETARIA GENERAL




Segundo.- Por acuerdo plenario de 30 de junio de 2.005 se aprobó provisionalmente

el Programa de Actuación urbanística para el desarrollo de esta unidad de ejecución y su
adjudicación, con el mismo carácter, a la mercantil Sólido Burgo, S.L..

tanto:


Proponer al Ayuntamiento Pleno:

SECRETARIA GENERAL

ejecución del mismo a la mercantil Sólido Burgo, S.L.. Esta adjudicación quedará supeditada a
la suscripción de los compromisos y prestación de garantía, en los términos del artículo 47.6 de
la LRAU.
Segundo.- Facultar a la Sra. Alcaldesa tan ampliamente como sea necesario para la
suscripción del Convenio Urbanístico previsto en el artículo 32.c de la LRAU.
Tercero.- Remitir la documentación relativa al Programa al Registro de Programas y

Cuarto.- Finalmente, tras cumplimentarse el anterior trámite, ordenar la publicación


PUNTO 7.-Expd. 3210-03/04. P.A.I. Sector R-2. Promotor “Costa Blanca Invest,
S.L.”
PUNTO 8.-Expd. 3210-07/05. P.A.I. Sector A-4.1 Marines. Promotor D. Marcelino

Bonastre Faus.
PUNTO 9.-Expd. 3210-08/05. P.A.I. Sector 8- Marines. Promotor “Castelmar

Ibérica Sl y otros”.
PUNTO 10.-Expd. 3210-08/06. P.A.I. Sector La Xara-6. Promotor “Proyectos

Urbanisticos de Levante, S.L.”
Se acuerda en junta de portavoces debatir conjuntamente los puntos 7, 8, 9 y 10

del orden del día y proceder a continuación a su votación individualizada.
Sr. Juli Martinez: També en molta brevetat. És tracta de tres programes que
afecten al territori que està considerat de planejament suspés i per tant considerem
coherent no continuar en la tramitació com ja s’ha fet en repetides vegades en situacions
SECRETARIA GENERAL
semblants en programes anteriors. Per tant el vot serà negatiu… negatiu al P.A.I. i
afirmatiu a la proposta de resolució, evidentment.
Sra. Alcaldessa: Lo que votem és desestimar…
Sr. Antoni Roderic: En este tema i en estos quatre punts que venen a
continuació o estos tres punts que venen a continuació d’este, nosaltres abonarem
l’informe del tècnics, perquè em sembla en este cas adequat sobre tot perquè, en este cas
i en els anteriors també i en els que vindran posteriorment també, nosaltres pensem que
no és el moment de aprovar P.A.I. sinó que és el moment de realitzar el Pla General
d’Ordenació Urbana i deixar les coses clares en este poble per al futur. Perquè de la
forma que estem actuant, pues evidentment, molt poc futur tindrem si continua la marxa
urbanística conforme els Ajuntaments anteriors i actual estan tenint.
Sr. Pedro Pastor: En estos quatre punts existeix un xicotet inconvenient, que
aixina es va quedar, es va fer constància en Gerència, en el que pareix ser estan
pendents de que la Conselleria resolga estos temes. Varem dir, si n’hi ha que desestimar-
los, mos esperem quinze dies, no hi ha perill al silenci administratiu ni res i anem tots a
una i no tenim sorpreses negatives. Però com vostés segueixen la línia eixa que no
saben quina és, ni quin és el projecte, ni si volen construir, si no volen construir… i
después vinga lo que vinga, com el Sr. Pau no li agrada que li diga… si després ve algun
euro que ve de jutjats i tal, a lo millor vosté no està ja… perquè a mi m’agradaria que
estiguera per a que entonces s’enrecordara de lo mal que ho ha fet.
Entonces clar, jo crec que haguera pogut quedar-se sobre la taula, encara que
després l’hagueren desestimat igual en principi, l’haguerem deixat sobre la taula i en el
pròxim Pleno, pues haver-ho desestimat ja en la contestació que espere que la
Conselleria de Territori… mos l’havera ja contestat com Déu mana. Per lo tant mosatros
s’abstindrem i els deixarem a vostés que naveguen per este Mediterràneo tranquil i
alguna volta un poc nuvolós.
Sr. Vicente Chelet: Des del Partit Popular… han portat vostés varios P.A.I.
anteriorment en altres plenaris també per a desestimar. I ja en eixe moment ens vam
abstindre.
En estos quatre P.A.I., ja en la Gerència varem sol·licitar que es deixaren

damunt de la taula mentrestant la Conselleria de Territori resol els pertinents recursos de
reposició i tot això perquè si s’estimara algun d’ells, pues tindríem un nou recurs contra
este plenari i tindríem que tornar-ho el punt de nou a plenari per a vore si l’estimem o el
desestimem. Estos punts lo que porten són contradiccions, com després explicarem en
les unitats d’execució que després porten vostés avant. I es que n’hi han llocs i esP.A.I.s
en que se’ls ompli la boca diguent que no volen que es construïsca més, però hi han
llocs i espais on se’ls ompli la boca… i no més fem que aprovar construccions i
construccions massives en Dénia. Jo lo que voldria és que arrivarem a un acord i crec
que estem tramitant un Pla General d’Ordenació Urbana nou i que començàrem ací a
tindre una racionalitat en que és lo que estem portant avant i lo que no estem portant
avant. I això es lo que des de el Partit Popular demanem, racionalitat, que hasta ara, en
tres anys no hem tingut.

SECRETARIA GENERAL
Sr. Pau Reig: Home jo pense que el Pla Urbanístic vigent és el del Pla
Transitori d’Urgència. Aleshores, en els tres primers casos allò es sòl urbà, que estaven
aprovats de manera provisional des del 2004. D’alguna manera no havien acabat la
tramitació en l’anterior normativa urbanística, i per tant ara procedia, una vegada
aprovat el Pla Transitori d’Urgència, pronunciar-se per a que fora aprovació definitiva.
Per tant jo pense que en eixe cas està perfectament marcada el que seria la forma de
treball o el joc formatiu. En estos quatre també. Hi ha un planejament suspés. És una
formula nova que apareix en el Pla Transitori d’Urgència que afecta sobre tot a la
coneguda com homologació de Les Marines. Hi ha també algú que fa referència,
concretament a un dels quatre que anem a desestimar, perquè precisament la formula és
planejament suspés. No tenim que esperar a que la Conselleria es pronuncie en eixe
sentit. Imagine que els interessats hauran fet algun recurs de reposició, però aplicant la
normativa urbanística vigent des de gener, que és el Pla Transitori d’Urgència, ahí és
planejament suspés.
El que en cada intervenció es vullga confondre als assistents i a nosaltes

mateixa, que no sabem que fem, pues bueno, jo tinc que remarcar que el Pla Transitori
d’Urgència és eixe. I precisament el desistiment passa perquè és planejament suspés. Un
planejament suspés a on la primera proposta del Pla Transitori d’Urgència nosaltres
desclassificàvem sòl. Ha estat la Conselleria la que ens ha dit que no és moment de
desclassificar sòl sinó que a l’hora de classificar o de desclassificar sòl és el Pla
General de Ordenació Urbana, que estic d’acord en vostés en que hem d’anar
accelerant-lo i que ja començàrem amb el concert previ etcètera. Però realment el
planejament actual és eixe, que és conseqüència, pràcticament des del any 2004. De
primers de 2004 fins gener de 2005 hem estat discutint el planejament urbanístic perquè
teníem el Pla General suspés, perquè havíem triat la formula del Pla Transitori
d’Urgència i eixa és la formula que actualment està en vigor a partir de gener. Per tant
estem aplicant la normativa urbanística.
Efectivament, ni en el Pla General del noranta-un ni en el Pla Transitori

d’Urgència, jo no conec cap proposta concreta que faça referència, ja que s’han referit
també a determinades zones urbanístiques o urbanes que també venen en el plenari com
són les del Bosc de Diana, apareixien com a urbanitzables o com a urbanes, igual que
les tres primeres que hem aprovat en les Deveses. I estes quatre corresponen a
planejament suspés.
Sr. Juli Martínez: Com ja hem comentat, el Pla General Transitori està aprovat i
és això precisament, esta aprovació el que deu de dir les accions que es mamprenguen
tant des de la Gerència Municipal d’Urbanisme com des de l’Ajuntament. Per tant Sr.
Pastor és coherent…
…Per tant els particulars que ho creguen convenient al·legaran. És el seu dret i
és perfectament vàlid. Pense que esta possibilitat d’al·legació no invalida el que
mosatros estem menejant-nos dins de la legalitat, estricat legalitat i és lo que pense que
el consistori cal que garantisca, que està regit des de la legalitat, no des de l’arbitrarietat.
Si per exemple en el cas anterior, en els tres expedientes anteriors estan legalment
aprovats, diguérem “pues a mi no m’agrada, jo no ho aprove” tindríem la possibilitat de
que ens dugueren als jutjats per un mal funcionament de l’administració. En este cas

SECRETARIA GENERAL
tenim que actuar dins de la legalitat i actuar bé. Pense que a vosté a lo millor pot no
agradar-li o a lo millor el ritme no li agrada o a lo millor considera que devíem esperar-
nos… jo ho entenc perfectament. Jo pense que estem convençuts que estem dins de la
Llei, que estem aplicant la normativa, correctament i és per això pel que el portem
endavant, no per una arbitrarietat de cap de tipus. Això vull que quedara clar. Gracies.
Sr. Antoni Roderic: Ara que ha intervingut el Sr. Juli m’he fet un lio que no
m’aclare ja… Que està dins de la legalitat, correcte. Ningú està diguent que no està dins
de la legalitat, estan els informes tècnics… són legals i tal. Però ara tornar a parlar dels
anteriors per dir que hauríem fet una il·legalitat si els anteriors… No, perdone. La Llei
està ahí per a tots, la L.U.V. està ahí per a tots, les bases generals que vosté han aprovat
per als programes estan ahí per a tots. I es podrien fer una sèrie de matisacions en els
anteriors P.A.I. de moltes coses. De moltes coses seguint en les mateixes bases generals
que vostés tenen aprovades i tal. O siga que tan legal haguera sigut en el anterior cas
haver dit que no com que sí. O tan legal haguera sigut posar matisacions com que no..
això depén d’una voluntat política de lo que uno vullga fer. I la voluntat política en este
punt, en el tema d’aprovacions de P.A.I., que és un tema en el que vostés si que van
ràpid, en l’aprovació de P.A.I. i coses d’eixes, pues en el tema d’aprovacions de P.A.I.
nosaltres pensem que és prioritari i s’hauria d’haver fet molt anteriorment… però bueno
es prioritari el fer el Pla General d’Ordenació Urbana nou per a aclarir quina serà
l’abarcada i després ja vorem lo que s’ha de construir. Jo no dic que después s’haja de
construir més o menos, ho tindrà que dir el nou Pla General d’Ordenació Urbana que ha
d’eixir del consens de tota la població i és lo que volem.
Eixa és la situació. Jo pense que hui en dia no s’hauria de aprovar ningun P.A.I.
hasta que no estiga el nou Pla General en marxa, hasta que no estiga el Pla General
aprovat. Eixa és la nostra postura. Abans de continuar en la construcció, siga la que siga,
s’han de aclarir una sèrie de coses. Perquè tenim una sèrie de coses en el aire que com
he dit adés, mos estem jugant el futur, com són pues el tema de la disponibilitat d’aigua,
disponibilitat de llum, infraestructures, escoles etc. etc. etc. I mentre tot això no estiga
aclarit pues no s’hauria de continuar en esta escalada de P.A.I. que vostés porten.
Evidentment, en la legalitat sempre, perquè no podia ser d’un altra manera.
Sr. Pedro Pastor: Només deixar-li clar al Sr. Martínez… Mosatros no és qüestió
de que mos agrade o no mos agrade. I no és qüestió de que mos parega oportú o no. La
qüestió és que si mal no estem informats, la Conselleria a aprovat el Pla de mínims… el
Pla este d’Urgència i que segons tenim entés s’han fet unes contestacions a unes
al·legacions que encara no s’han acabat de rectificar i de contestar ordenadament. I
només és això, si eixes al·legacions estan totalment contestades i si estan acceptant-lo…
pues entonces mosatros ja diem… mosatros s’abstenim per a que vostés facen camp
lliure a la seua política urbanística i a la capacitat de gestió que vostés tinguen. Res més.
No és qüestió de manies ni qüestió de coses d’eixes.
Sr. Vicente Chelet: Només referir-me al Sr. Pau. Anem a vore: està clar que està
aprovat el Pla de mínims, però si tu lliges perfectament la publicació del Pla de mínims,
ens diu que les persones, els interessats poden fer recursos de reposició per a evitar el
contenciós. Que igualment eixos recursos crec que he entés que la Gerència y
l’Ajuntament de Dénia també va fer-ne per algunes subsanacions que n’hi ha que fer en

SECRETARIA GENERAL
eixe Pla de mínims per errors. Entonces lo que estem diguent, Pau, és que si estem en
fase d’al·legacions del recurs de reposició, si mosatros en l’ultima Gerència li demanem
al Sr. Frases, si té la relació de recursos plantejats i mos diu que la té i no mos la dona i
no mos diu els recursos que estan plantejats o no estan plantejats, lo primer que tenim
que fer és que per la Gerència se mos informe si eixos P.A.I. que anem a desestimar
estan recurrits o no. Això és lo primer que mos té que informar el Sr. Frasés, que no mos
ho ha dit i que no consta en l’expedient.
Entonces lo que no podem fer és aprovar la desestimació si estem pendents de

recursos. Perquè ara ve la pregunta contraria, i si la Conselleria estima els recursos? Que
fem? Tornem a portar a plenari? A desestimar-lo per altra causa? I estem fent un gasto al
ciutadà que això és a lo que se dediquem a fer ací, en este plenari: gasto al ciutadà. I
més gastos. Home, anem a fer bé les coses. Estem pendents segons el Sr. Frases de que
en un parella de mesos mos contestaran els recursos de reposició la Conselleria. Pues
que mos els contesten, que mos diga si estan recurrits o no.
Expd. 3210-03/04. P.A.I. UE-3 Sector R-2. Promotor “Costa Blanca Invest, S.L.”

en contra de D. Antoni Roderic i Tost, vocal del grupo político Els Verds-L’Entesa y las
abstenciones de D. Vicente Chelet Ordines, vocal del grupo político Partido Popular, y
de D. Pedro Pastor Roselló, vocal del grupo político Gent de Dénia, la Xara i Jesús
Pobre, adoptó entre otros, el siguiente DICTAMEN:
1º.- En fecha 17 de septiembre de 2004, se presentó por la mercantil “Costa Blanca

Invest, S.L.”, Programa de Actuación Integrada para el desarrollo del Sector R-2, cuya
alternativa técnica comprendía documento de homologación y plan parcial.
2º.- En fecha 27 de septiembre de 2004, el Técnico Municipal de Medio Ambiente

emitió informe desfavorable a la programación solicitada.
3º.- No se ha sometido a información pública el documento de referencia, y los

terrenos a los que se refiere se hayan actualmente calificados en el Plan General Transitorio
como sector con “planeamiento suspendido”.
Primera.- De acuerdo con lo establecido en la Disposición Transitoria Primera de la

Ley Urbanística Valenciana (LUV), no procede tramitar el procedimiento conforme a la Ley
Reguladora de la Actividad Urbanística de la Comunidad Valenciana (LRAU), al no haber
pasado el trámite de información pública.
Segunda.- Por otra parte, la Disposición Adicional Segunda del Plan General

SECRETARIA GENERAL
Transitorio de Dénia establece la suspensión del Planeamiento, incluyendo la programación,

en los terrenos afectados por el ámbito propuesto por el P.A.I., hasta la redacción de un nuevo
Plan General.
Por ello, se formula la siguiente
Proponer al Ayuntamiento Pleno la adopción del siguiente acuerdo:
Primero y único- Desestimar la propuesta de Programa de Actuación Integrada para

el desarrollo del P.A.I. del Sector R-2, por estar englobados los terrenos a que se refiere, en el
ámbito de planeamiento suspendido, según el Plan General Transitorio, sin posibilidad de
desarrollo hasta la aprobación de un nuevo Plan General, y no proceder la tramitación
conforme a la LRAU, de acuerdo con lo establecido en la Disposición Transitoria Primera de
la LUV.»

Valencià (4) y Els Verds – L’Entesa (1), acuerda aprobar el presente dictamen en todos
sus términos, registrándose las abstenciones del grupo Partido Popular (5) y Gent de
Dénia, La Xara i Jesus Pobre (4).
Expd. 3210-07/05. P.A.I. Sector a-4.1 Marines. Promotor D. Marcelino Bonastre

Faus

«ANTEDEDENTES DE HECHO
1º.- EN FECHA 8 DE JUNIO DE 2005, SE PRESENTÓ POR d. Marcelino Bonastre

Faus, progrma de Actuación Integrada para el desarrollo del Sector A-4.1 en Les Marines.
2ª.- No se ha sometido a información pública el documento de referencia, y los

como sexto con “planeamiento suspendido”.

Ley Urbanística Valenciana (LUV), no procede continuar la tramitación del Procedimiento
conforme a la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística de la Comunidad Valenciana
SECRETARIA GENERAL
(LRAU), al no haber pasado el trámite de información pública.
Transitorio de Dénia suspende el planeamiento, incluyendo la programación, en los terrenos
afectados por el ámbito propuesto por el P.A.I., hasta la redacción de un nuevo Plan General.
Someter al Ayuntamiento Pleno para su adopción, el siguiente Acuerdo:


el desarrollo del P.A.I. del Sector A-4.1, por estar englobados los terrenos a que se refiere en el
desarrollo hasta la aprobación de un nuevo Plan General, amén de no ser procedente continuar
la tramitación conforme a la LARAU, de acuerdo con lo establecido en la Disposición
Transitoria Primera de la LUV.»

Expd. 3210-08/05. P.A.I. sector 8-Marines. Promotor “Castelmar Ibérica SL y

otros”

1º.- En fecha 17 de junio de 2005, se presentó por las mercantiles “Castelmar Ibérica,
S.L., C.H.G., S.A. y DIANIUM, S.L.”, Programa de Actuación Integrada para el desarrollo del
Sector 8 del suelo urbanizable de Les Marines, cuya documentación comprendía: Alternativa
Técnica del P.A.I., copia de la solicitud de Cédula de Urbanización, Plan Parcial de Mejora y
Proyecto de Urbanización.
2º.- No se ha sometido a información pública el documento de referencia, y los

como sector con “planeamiento suspendido”.

SECRETARIA GENERAL

Ley Urbanística Valenciana (LUV), no procede continuar la tramitación del procedimiento
conforme a la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística de la Comunidad Valenciana
(LRAU), al no haber pasado el trámite de información pública.
Transitorio de Dénia suspende el planeamiento, incluyendo la programación, en los terrenos
afectados por el ámbito propuesto por el P.A.I., hasta la redacción de un nuevo Plan General.

Someter al Ayuntamiento Pleno para su adopción, el siguiente Acuerdo:

el desarrollo del P.A.I. del Sector 8, por estar englobados los terrenos a que se refiere en el
desarrollo hasta la aprobación de un nuevo Plan General, amén de no ser procedente continuar
la tramitación conforme a la LRAU, de acuerdo con lo establecido en la Disposición
Transitoria Primera de la LUV.»

Expd. 3210-08/06. P.A.I. Sector La Xara-6. Promotor “Proyectos urbanísticos de

Levante, S.L.”

1º.- Con fecha 30 de marzo de 2006, se presenta por D. Salvador Aguilar Piera, en
nombre y representación de la mercantil “PROYECTOS URBANÍSTICOS DE LEVANTE, S.L.”
propuesta de inicio de procedimiento de concurso para el desarrollo y ejecución de un
Programa de Actuación Integrada por gestión indirecta en el Sector La Xara-6 (Clave UNO-9).
2º.- El Sector La Xara-6 aparece en los planos de ordenación como Suelo

Urbanizable con planeamiento suspendido.

SECRETARIA GENERAL
Primera.- Según la Disposición Adicional Segunda del Plan General Transitorio de

Dénia, que remite expresamente a los planos de ordenación, los suelos que quedan con
planeamiento suspendido son los que allí aparecen con tal calificación.
En estos ámbitos se suspende el planeamiento, incluyendo la programación, hasta

la redacción de un nuevo Plan General.
Por lo tanto, no cabe tramitar el Programa de referencia.

En consecuencia, se formula la siguiente
Someter al Ayuntamiento Pleno, para su adopción, el siguiente Acuerdo:
Primero y único- Desestimar la propuesta de inicio de procedimiento de concurso

para el desarrollo y ejecución de un Programa de Actuación Integrada por gestión indirecta en
el Sector La Xara-6, por hallarse los terrenos a que se refiere en el ámbito de planeamiento
suspendido, de manera que, según establece la Disposición Adicional 2ª del Plan General
Transitorio de Dénia, no tienen posibilidad de ser programados para su desarrollo hasta la
aprobación de un nuevo Plan General.»

PUNTO 11.-Expd. 3210-003/06. U.E.-1 “Bosque Diana Centro Sur”. Promotor

Detinsa.
PUNTO 12.-Expd. 3210-004/06. U.E.-2 -“Bosc de Diana. Promotor Mongomar S.L.

y Vidalma, S.A.
Se acuerda en junta de portavoces debatir conjuntamente los puntos 11 y 12 del

orden del día y proceder a continuación a su votación individualizada.
Sr. Juli Martínez: Bueno, tant en el punt onzé com en el dotzé lo que es proposa
és iniciar el procediment d’aprovació d’unes bases específiques, bases específiques com
en altres situacions, altres circumstàncies, tampoc no seran efectives fins a la posada
SECRETARIA GENERAL
efectiva en marxa de les bases generals. Però en fi, a partir d’eixe punt es faria un
anunci que estaria enviat al DOCE, al Diari Oficial de les Comunitats Europees, a on
s’especificaria en quines publicacions van a estar especificades estes bases específiques.
Bases específiques que ja van estar debatudes cal recordar en Gerència, pues ja consta el
tipus de concurs que és, les garanties que té de cara a l’Ajuntament, etc.
Torne a insistir que ara el que estem aprovant, si aixina es considera convenient
per este consistori, és la aprovació d’estes bases especifiques per a estos dos programes,
el Bosc de Diana Centre-Sud i el Bosc de Diana. Res més. Gràcies.
Sr. Antoni Roderic: Aquí la primera qüestió que tenim en este tema, és un
dubte. Perquè les bases generals no estan aprovades encara, les bases generals no estan
aprovades, entonces no entenem com no estant aprovades encara les bases generals
poden vostés traure unes bases específiques, de unes bases que no estan encara
aprovades. És un dubte legal que tenim… Eixa és la primera qüestió, diguem-ne
tècnica.
Després, de fondo, evidentment totes les consideracions es podrien posar aquí

perquè açò és un exemple més de quina és la seua política urbanística per si algú tenia
algun dubte. Si algú tenia algun dubte, pues eixa és la seua política urbanística. Van
vostés a tirar endavant dos P.A.I., quasi 1.100 vivendes noves, en una zona que algú me
pot explicar per a on, com es faran els accessos per a tota esta gent. Si han d’anar pel
pas a nivell del Carrer Diana i el Camí Sant Joan, si eixe va a ser l’accés i si eixa va a
ser la forma de portar eixe tema endavant, pues ja em diran vostés.
Però és que ademés estan vostés carregant una zona en la qual, pues la veritat,
la idea que se mos dona als ciutadans normals és que vostés se carreguen definitivament
ja tot lo que és, diguem-ne, la imatge de Dénia i del Montgó en tant i quant van a
col·locar ahí lo que estan col·locant ahí, de LIDL, de Caprabos, de no se quantos… Ara
mil cases en esta zona, mil i pico cases més a l’altra zona, l’altra actuació del Camí dels
Lladres… Vull dir ahí van a fer vostés uns mamotretos de 5 o 6 pisos d’alt que tallaran
ja definitivament la imatge claríssima de Dénia. I que ademés no sabem a on volen anar
a parar. Vull dir, en este, diguem-ne, desaforo d’aprovacions de P.A.I. abans d’aprovar el
Pla General d’Ordenació urbana.
Jo no sé evidentment quant vostés acudeixen a un Fòrum com L’Agenda Local

21, que és lo que li diuen a la gent, però evidentment… bueno, hauran de saber que
vostés el que fan és açò, aprovar P.A.I. d’eixa forma, que per el nostre entendre, no té ni
la més mínima explicació ninguna perquè es podrien agarrar totes les bases generals, les
mateixes bases que vostés han posat o la mateixa Llei per a demanar-los que s’esperaren
a que el Pla General estiguera acabat i en marxa.
Sr. Pedro Pastor: És un poquet més de lo mateix, per a no repetir la intervenció

del Sr. Roderic. Però hi ha algo que és incongruent que hi ha per a poder… que no es
construisca, per a retrasar que es construisca, a vore si mentres fem una carretera. Lo
primer que fem és que les bases generals no les aprovem però en la ronda perimetral… i
aprovem les bases per a que puga construir. Després aquí li tornem a aprovar unes bases
específiques… però això que és? Tindrem que tindre una línia general, a on podem anar
a on podem caminar i lo demés pensem que no és el camí a córrer. Ahí té que haver un
SECRETARIA GENERAL
bloqueig perquè no hi han accessos adequats per a arribar a eixa zona, no els tenim. A lo
millor no és culpa de vostés, però algo tenim que fer els que governem. Ahí serà un
bloqueig total. Només faltaven que els hipermercats eixos ahí, que encara que algú, el
que més i el que menos, puga anar en xandall a comprar el pa… però bueno això serà un
desastre. I no mire a ningú, que conste que no mire a ningú. Però de veritat crec que són
solucions que havia que pensar-les bé. Mosatros anem a abstindre-mos per a que vostés
vagen disfrutant de l’èxit eixe.
Sr. Vicente Chelet: Este és un punt que ja en la Gerència varem dir la nostra
opinió. I quan estava tramitant-se el Pla General Transitori, també en les reunions que es
van tindre en Gerència els tècnics de cada partit també mos varem expressar. En aquell
moment mos varem expressar que la nostra idea era que el Bosc de Diana, una zona
verge encara, de lo poquet que queda ja en Dénia, pues puguera ser molt més gran de lo
que és actualment i que, buscant les fórmules en el nou Pla General Transitori, pues
poguérem compensar i gestionar als propietaris per a que pogueren construir en altres
puestos i d’eixa manera poder pagar-los el terreno d’esta zona verda, la poqueta que
queda ja junt al casco urbà.
Vostés en l’aprovació del Pla General Transitori des de luego tenen molta
pressa en aprovar estes unitats d’execució. Des del Patit Popular no compartim esta
presa perquè igual que tenen presa en aprovar estes unitats tenen presa en desestimar
altres unitats, i torne a repetir lo que he dit antes, es a dir no entenc la racionalitat en
estes aprovacions i desaprovacions. Des del Partit Popular anem a abstindre-mos
esperant que durant la fase d’esta aprovació provisional pues vostés mediten i pugam
aplegar a un acord plenari en el que puguem tots els partits modificar les barbaritats que
estan fent.
Sr. Pau Reig: Una vegada aprovada la LUV, i en el tràmit ja hem tingut
discussions en este sentit i en el plantejament de dubte tècnic que acabeu de fer.
Anem a vore, si que varem aprovar les bases genèriques, varem aprovar dos
bases específiques -les de T1 i les de Ronda Nord- i ara serien estes dues noves bases
específiques del Bosc de Diana 1 i Bosc de Diana 2. Bé efectivament, això ja ho he dit
jo en la meua anterior intervenció, que sempre ha esta sòl urbanitzable, sòl urbà i que
efectivament en tot el tema del Pla transitori d’urgència es va parlar de
sobredimensionar, d’ampliar lo que seria la zona verda del Bosc de Diana. Això s’ha
aconseguit en el Pla Transitori d’Urgència, no a lo millor en la intenció o en l’abast que
molts voldrien, però si que recorde aixina pera damunt que la zona verda del Bosc de
Diana eren 74.000 m2, actualment hi ha al voltant de 80, més 15.000 d’equipament, més
tota una sèrie de metres quadrats també que van a càrrec de l’organització. És a dir que
d’alguna manera s’arrodoneix el que serien les puntes del Bosc de Diana de manera
sectorial per la part del Montgó. És a dir si que hi ha una ampliació i això sí que està
reconegut en el Pla Transitori d’Urgència. Per a aclarir un poquet el tema. Clar el Bosc
de Diana és el pulmó, efectivament va a estar limitat per les construccions en esta part
de la via del tren i segurament després del bosc de Diana hi haurà una sèrie de
construccions que van afectar efectivament el paisatge. Però vamos, això és sòl urbà i si
que s’ha aconseguit d’alguna manera amb el Pla Transitori ampliar la zona verda i sobre
tot en el tema d’equipament. De ahí el que també s’explique un poc el tema de les bases

SECRETARIA GENERAL
específiques de T1, que anaven també en la línia d’eixe espai multicultural precisament
en un dels racons del Bosc de Diana. Però d’alguna manera ja classificat d’equipament
part del Bosc de Diana però també hi ha una ampliació de zona verda en l’actual Bosc
de Diana. Com a aclariment.
Sr. Juli Martinez: En primer lloc comentar que el territori del qual estem
parlant des del Pla General del noranta estava considerat sòl urbà amb ordenació
pormenoritzada. Per tant tenim que partir d’eixa base. No era un sòl no urbanitzable ni
un sòl simplement urbanitzable sinó un sòl urbà amb ordenació pormenoritzada en la
reglamentació que a este territori el correspon i en el tractament que té que tindre des de
la reglamentació urbanística. Com ha comentat el Sr. Reig, en els programes que es
pretenen dur endavant es passa d’una superfície dotacional de 74.700 m 2 a 94.000, es a
dir un augment del 25%. N’hi ha 67.600 de zona verda, 11.400 –aproximadament-
d’equipaments i 15.000 metres de sòl viari, la qual cosa, Sr. Pastor, d’alguna manera
deuria resoldre el problema que plantejaven estos programes inicialment que era que no
tenien dibuixat cap vial intern. Estava ahí una mena de pilota en la qual no es definia la
connectivitat en altres xarxes viaries del municipi. Ara sí que estaran definides, per tant
és un punt en el qual s’avança, s’avança com he dit en el sòl dotacional. De tota manera,
per lo que ha comentat pense que el Sr. Chelet abans, els moments per a fer
rectificacions a un Pla General Transitori han estat els que han estat, es a dir abans de la
seua aprovació. A tots ens agradaria fer més zones verdes, bueno a tots no ho sé, a
nosaltres des de luego que sí, però això es tenia que haver proposat en el seu moment.
Ara la legalitat és la que és i és el Pla General Transitori i en això és en lo que tenim que
regir-nos.
De tota manera l’acció del seu partit, Sr. Chelet, la passada legislatura no sigué
precisament tendent a l’augment de les zones verdes que vosté ara mateixa sembla
reivindicar. Més bé, en el territori del qual estem parlant va ser tot el contrari: es van
reduir 2.700 metres de zona verda per a transformar-lo en un aparcament. Eren zona
verda en Pla General. Hui en dia són zona negra. Es a dir, vostés lo que feren és menos
2.700 metres de zona verda. Per a que li queda clar. Ara a lo millor li agrada més zona
verda, bueno a nosaltres també però la praxis del seu grup sigué tot lo contrari. En el seu
moment podien haver-lo fet. Bueno pues quan pugueren fer-lo, van fer justament lo
contrari: no soles no fer un metre de zona verda sinó que va llevar 2.700 en este sector,
n’hi ha altres sectors en el que van fer exactament el mateix. per tant la seu credibilitat
del seu Grup és eixa, no és un altra. “Por sus hechos los conoceréis” que dia Cervantes.
Bueno pues eixos son els seus fets. A partir de ahí… bueno si entràrem en la possibilitat
de no tramitar o de adquirir com vosté sembla que diu, este territori per a zona verda
o… bueno supose que és lo que vosté està diguent, bueno estem parlant de al voltant de
70.000 metres de sòl urbà amb ordenació pormenoritzada i vosté supose que sap molt
més que jo del valor de mercat d’eixe territori. Estem oberts per a que ens proporcione
unes mides de financiació alternatives. Però per favor ens el diu ara o en la Gerència el
proper dia i tindrem… però de tota manera li recorde que vostés tingueren la oportunitat
de adquirir algo y no varen adquirir res. I no soles no varen adquirir res sinó que
llevaren al poble de Dénia 2.700 metres de zona verda en els sectors del qual estem
parlant. Això per a que quede clara la cosa.

SECRETARIA GENERAL
De tota manera no estem parlant ara de esta situació sinó de lo que és el posar
en marxa el procediment per a aprovar estes bases específiques que, com està en la
documentació que se’ls ha entregat, la publicació de l’anunci del concurs es deurà
diferir fins a la publicació de les bases generals que siguen definitivament aprovades i
ahí anirien també aprovades les particulars. S’entendria que la aprovació és ja ahí
definitiva. Moltes gràcies.
Sr. Pedro Pastor: Sr. Martínez… és que vosté sempre em posa la frase en la
boca: “por sus hechos los conoceréis”. Pues jo li demane a vosté publicament -que
conste en acta- que, per l’amor de Déu, deixe tota la zona verda a que anava destinat tot
el Bosc de Diana. No facen ningun centro cultural, ni dotacional ni pel·lícules d’eixes.
Faça això en zones… perquè precisament eixa zona verda lo únic que li pot
compensar… les carreteres està clar que està solucionat, està clar que positivament la
medida de incrementar eixes xicotetes zones verdes -mosatros també la varem apoyar la
idea, varem dir que és bona- quan més zona verda, màxime en el puesto més propet del
poble pues millor… però redeu, vostés, “por sus hechos los conoceréis”… mos han fet
uns desgraciats, mos han posat allí… Home, eixos metros… no té ningun sentit.
“Rectificar es de sabios”. I ahí ni teatro ni centro cultural ni res. Ahí bosc i pins i
carrasques i lo que vosté vullga. Però no faça res més…
Jo li dic que a la part de baix que té el verd que efectivament com vosté ha
tocat el tema de que efectivament eixa zona verda s’han fet unes xicotetes
rectificacions… que no és que hem llevat res a ningú. A eixes persones que els hem
llevat eixos trossets, que mos pareixia ideal, lo únic que hem fet és donar-los la
edificatibilitat en la parcel·la d’ells, per lo tant… però que mos pareix bé perquè clar no
es pot fer d’un altra manera legalment. Però que vostés no tinguen la tentació de furtar-li
al poble eixa zona verda. Deixen-la verda la de baix. No facen el teatro, Sr. Pau. Peguen
una volteta per ahí, recalifique algo i faça el teatro. O faça-lo si vol en el Bosc Diana,
ahí on vol fer cases, faça-lo en Torrequemada. Antes de fer cases faça el teatro ahí.
Tindra la gent propet el tema i ja vorem com ho paguem. Jugarem al euromillones eixe,
que diu que trauen molts diners, a vore si podem. Però no ho faça ahí. Que conste en
acta la protesta de que es faça en un puesto que és verd i te que ser verd per l’excés de
població que es concentrarà allí.
Sr. Antoni Roderic: Una primera qüestió sobre el tema de la zona negra de
davant de l’estació. Estic d’acord en el Sr. Juli Martínez per una volta en el tema de que
una zona verda la van convertir en negra. El que no entenc és com vostés en tres anys
no ha tornat a la legalitat i han reconvertit la zona negra en zona verda. Han tingut tres
anys. Però bueno, la legalitat… en tres anys podien haber-ho fet. “No lo veran ni mis
ojos ni tus ojos, en esta legislación”. Bueno, el cas és que no entenc com una cosa tan
flagrant no l’han esmenat en seguideta. Jo ho haguera fet en sis mesos, igual que vaig
fer lo del Parc Chabàs.
Segona questió. A mi… la veritat és que hem quede a quadres en lo que és els
fonaments de l’equip de govern en el tema de lo que és l’urbanisme. Hem quede a
quadres totalment. Perquè segons l’explicació que han fet el Sr. Reig i el Sr. Martínez,
haurem de felicitar-los vivament perquè gràcies a ells que posaran carreteres i tal,
posaran camins, posaran vials, pues podrem construir ahí mil cases. Pues moltes

SECRETARIA GENERAL
gràcies. M’haguera estimat més que no hagueren fet ni un vial. Gràcies a vostés que
faran vials i podran construir mil cases ahí. Devanit que estic. Però bueno el concepte és
lo que falla en el fons de tot. Perquè anem a vore aquí el tema urbanístic, jo ho he repetit
moltes voltes, però es que tornarem en eixa qüestió, aquí s’han perdut tres oportunitats
històriques de refer el desastre del Pla General del noranta. 200.000 habitants per a
Dénia. Primer moment en 1994, primera sentència, en el que el Bloc manant, Bloc i
PSOE, i es va recurrir el tema en lloc de fer el que tocava fer que era el nou Pla General.
Temps de Miquel Ferrer, la mateixa. I ara en vostés la mateixa. Tres voltes que vostés
podien haver tirat cap a arrere i hagueren solucionat tot el tema de concepte. A mi que
me conta si era urbana o no era urbana. Haver fet el nou Pla General i haver negociat i
haver fet gestió urbanística que és lo que no saben fer vostés, gestió urbanística.
Negocien les coses que necessitem en Dénia, com lograr-les. Però bueno, això no es una
qüestió que estem parlant del sexe del angels. Açò és lo que fan la gran majoria dels
Alcaldes dels pobles del País Valencià La gran majoria. I preguntin-los vostés als seus
correligionaris de Gandia lo que fan per la gestió urbanística, preguntin-los i facen el
mateix. És qüestió de concepte. El tema urbanístic és una cosa que no tenen aclarida i
que continua aixina. Evidentment, ja els ho dic, ni estes mil i pico vivendes ni cap
vivenda ahí vaig a donar el meu vot positiu en la vida. Però bueno, a vore si en l’any
que queda la zona negra la converteixen en verda.
Sr. Vicente Chelet: Bé de tantes coses que s’han dit és difícil agarrar el fil.
Perquè clar pareix que el Partit Popular haja manat tota la vida en este Ajuntament. La
veritat és que som els culpables de tot el que ha passat en este Ajuntament. És
preocupant ja. Però al mateix temps ens haguera agradat manar tots estos anys que
vostés han manat. Crec que son onze anys que han estat en el govern excepte quatre
anys el Partit Popular i dos anys el Partit Popular en minoria, que haguerem pogut
presentar moltes mocions en este tema urbanístic… Sr. Juli. Haguérem pogut presentar-
les i no varem presentar cap. Però després els recordaré una que van presentar i no estan
cumplint-la. Després els recordaré en precs i preguntes. Però jo també… n’hi ha que
recordar i ací tenim al Sr. Interventor, en quina situació es va trobar el Partit Popular i
Gent de Dénia les arques municipals quan varem entrar. N’hi habría que recordar-ho. En
quin dèficit tenien. En un dèficit que en un programa de SUMA per a recuperació de
l’economia de l’Ajuntament es va començar. Que es va continuar en la etapa del Partit
Popular i en la primera etapa de Gent de Dénia que estàvem i que en esta legislatura
s’ha perdut. Eixa ja l’hem perduda. Continuem ja en els dèficits. I ací tenim al Sr.
interventor que ens ho podria explicar més detalladament. Però n’hi ha que recordar que
han tingut, com ha dit el Sr. Roderic, varies oportunitats vostés. Molt de anys han tingut
oportunitats. I només recorden les manxes negres del Partit Popular? En quatre anys,
una manxeta? Caray. Pues si que estan cegos vostés. Perquè podríem traure un montó.
Perquè tindríem que vore cada recurs contenciós-administratiu que tenen en cada Junta
de Govern posat, i que ja vorem com ho podem pagar. Perquè no estan negociant-los.
Perquè no saben fer gestió.
Perquè ací estem parlant de fer noves vivendes en eixe territori. I vostés, ja han
explicat al poble de Dénia que és lo que va a vore quan s’en vaja al Bosc de Diana? Més
pisos. I vosté pot dir-me a quin preu es vendran eixos pisos? Perquè van a fer-los una
iniciativa privada. És que no han sigut capaços de fer-los vostés. Tanta gestió que vosté
sap fer. Per a que tant de gerent i setanta empleats en la Gerència? Perquè en té? Jo crec
SECRETARIA GENERAL
que arriva el moment de que vostés vagen ja passant estos tres anys i lo que els queda,
que crec que el poble de Dénia vaja i vostés vagen ensenyant-li lo que estan fent. Des de
luego el planejament urbanístic que estan fent no és el model millor. I els ho torne a
repetir i el Partit Popular s’ho va dir des del primer dia. També el Partit Popular va
deixar consignats en pressupostos quan s’en va anar diners per a contractar l’equip
redactor del nou Pla General. I en tres anys vostés no han sigut capaços ni de començar.
S’han dedicat tres anys a fer un Pla Transitori que no sabem quants anys ens durarà,
perquè clar tampoc sabem quan aprovarem el Pla General. Açò és els grans logros que
vostés estan fent aquí en Dénia. Això sí, la boca se’ls ompli diguent que vostés no volen
més construccions. Però bueno, els fets estan ahí. I els ciutadans en les pròximes
eleccions en les urnes li ho diran a vostés.
Sr. Pau Reig: Molt breument. Com hi ha hagut una confusió en la zona negra…
no es referíem a la d’enfront de l’estació, sinó als aparcaments que hi ha pujant al Camí
de San Joan. Això és lo que es va perdre, no era aquella. Però bueno, ens ha servit un
poc per a navegar per aquí per el municipi i recordar la Tresoreria i fer intervencions ja
de gaire polític i tot això. Bueno únicament eixa puntualització i en definitiva jo pense
que el Pla Transitori d’Urgència no ha estat una perdua de temps. Efectivament s’ha
avançat moltíssim, s’ha retallat d’alguna manera el macroprojecte que seria el Pla
General i que ho serà i que ho tenim que començar a fer per a aclarir-ho. I s’ha reduït
d’alguna manera el territori en lo que significa intervenció de la construcció
desorganitzada o desordenada millor dit, més que desorganitzada perquè ben organitzats
estan, seria desordenada. I això sí que pense que és una bona conseqüència del Pla
Transitori d’Urgència amb totes les responsabilitats de l’equip de govern que ha apostat
clarament pel Pla Transitori d’Urgència. I eixa seria la discussió que hem tingut, que si
no tenien que haver anat per ahí, que haguérem tingut que començar el Pla General
d’Ordenació Urbana… Jo pense que tot el treball fet del Pla Transitori d’Urgència és
una bona diagnosi i una bona posada en marxa per a poder discutir el futur de la ciutat,
el modelo de la ciutat en el nou Pla General d’Ordenació Urbana i prompte ja pues
començarem a discutir el tema del concert previ. Però lo que sí que està clar és que
efectivament, en totes les actuacions urbanístiques, de disseny i de planificació, el que
ha estat sòl urbà, al voltant del casco urbà, que tots coincidim que ha estat excessiu i que
no ens ha donat i que no ens ha proporcionat equipament, infraestructures necessàries,
interés general… pues bueno, això és el que hi ha. Però bueno, veure el Montgó
pràcticament des del casco urbà és molt difícil perquè està molt saturat el casco urbà. I
en definitiva, pues bueno, en els dos P.A.I. que ara aprovem bases específiques, que
tindran el seu sentit quan estiguen les genèriques aprovades i conseqüentment enviarem
a Europa i tot lo que marca la LUV, pues bueno, sempre hi haurà oportunitat de
rectificar en el tema de les bases específiques, perquè eixirà a concurs etc.
Sr. Antoni Roderic: Només dir que… home, si que és de veres que el Pla de
Mínims representa una xicoteta passa en referència al Pla del 90. però vosté em donarà
la raó si dic que el Pla de mínims permet construir ara estos P.A.I. ara per exemple i
augmentar les vivendes, que si s’haguera començat el Pla General no s’haguera permés.
I per tant el pas, diguem-ne, més conseqüent segons el meu punt de vista haguera estat
el que, bueno, anem a orgnaitzar el tema d’una manera definitiva perquè lo altre és el
“quiero y no puedo”, el voler fer les coses i no atrevir-se a fer-les. Però bueno eixa és la
situació.
SECRETARIA GENERAL
Sra. Alcaldesa: A mi m’agradaria puntualitzar un parell de coses perquè la

veritat és que les intervencions són una mica contradictòries, perquè s’utilitza el que
estem parlant de seleccionar… les bases per seleccionar l’agent urbanitzador i estem ací
parlant de moltíssimes coses. Estem parlant de que si no s’ha fet el Transitori… de que
s’ha perdut el temps en definitiva, quant a tots vostés en la Junta de Portaveus se’ls ha
lliurat un CD amb lo que es un avanç de lo que es el document del concert previ. Per
tant estem avançant.
Després hi ha incoherències, moltes perquè es diu… per una banda estan

amenaçant-nos sempre en la espada de Damocles quan tu estàs diguent… anem a vore,
conforme ha comentat Pau abans en una intervenció anterior, planejament suspés que ve
com a conseqüència d’una actuació deferent de l’equip de govern, que era
desqualificació de sòl. Per tant tenim molt clara la política urbanística i pense que estem
fent-ho .
També se’ns tilda de que no gestionem. I en la seua intervenció, el Sr. Chelet

diu que celeritat. Pues sí, celeritat perquè estem gestionant urbanísticament. I els
números reals no són els que estan barallant-se per ahí ni els que estan en premsa estos
dies. S’ha parlat de que van a fer-se ahí dos mil vivendes. Mire, vostés tenen les fixes
del Pla transitori exactament igual que jo i saben perfectament que entre Bosc de Diana
1 i 2 eixen 1.080… en les fixes posa 1.080 vivendes. Però anem a vore el que ens
preocupa és gestionar com cal les coses i en un principi ahí hi havia 74.000 m2 de zona
verda, la resta edificable i no hi havien carrers. Sempre hem parlat de que en un
urbanisme coherentment fet es comença per urbanitzar, i resulta que al final d’este,
diguem-ne, plantejament de les bases que duguem hui ací, resulta que nosaltres en eixa
mala gestió, en eixa inactivitat, en eixa ineficàcia, ineptitud i tots els “ins” que mos han
qualificat a este equip de govern, excepte un, que encara no l’han dit i que espere que no
el diguen mai, pues bueno ahí resulta que aconseguim 67.600 m 2 de zona verda, 11.465
m2 d’equipament i 15.000 m2 de viari. Per tant diguem les xifres clares, diguem-les
totes, no diguem mitges veritats, perquè és molt fàcil sentir sempre els mateixos
arguments i sempre les mateixes cançons: que si les Juntes de Govern tenim molts
plenaris, tenim molts recursos, molts contenciosos i moltíssimes coses. Anem a vore, a
mi els cabells… m’erice de vore al principi les primeres Juntes de Govern que eren de
d’això. I no parlem de les bondats i les meravelles, que vostés van tindre moltíssimes
coses per fer. I no parlem per exemple de rondes i d’altres coses. No parlem perquè
igual ja estarien construint-se ara i encara serien pitjor.
Per tant siguem coherents, no falsegem la realitat. I lo que està intentant-se fer
ací és un urbanisme coherent amb una política molt clara i amb una gestió del sòl com
cal. Amb una pretensió molt clara, com hem posat damunt de la taula moltes vegades:
Conveni de Madrigueres, conseguir sòl dotacional; ací, conseguir terrenys per a
equipaments i guanyar per a viaris etc, etc.
Per tant no estem diguent que el Partit Popular ho haja fet millor o pitjor.
Únicament miren, miren. I d’eixa zona que tots volen molt verda, molt verda, resulta
que en esta operació eixim guanyant tots i totes. Però és que damunt, clar, ja s’ha fet
esment a eixos 2700 m2 que es van perdre de eixa zona verda del mateix punt que estem
parlant i no sé quants n’hi havien, de m2, en l’altra zona perquè…

SECRETARIA GENERAL
Per tant, no fem… que remenegem el passat. Tenim una oportunitat davant,
siguem còmplices tots d’eixa gestió com cal de l’urbanisme perquè ací estem eixint
guanyant, estem guanyant tots. I estem conseguint sòl d’equipaments de viaris etc.
Únicament era puntualitzar estes dues coses. I les xifres gastem-les. Perquè
clar, el altre dia, el titular tremendista: 2.000 vivendes. Ningú ha demanat llicència per a
fer 2.000 vivendes ahí. Estem fen la primera passa. I conforme ha plantejat el Sr.
Roderic abans, bueno crec que ja ho ha explicat el meu company Pau, en el tema de la
tramitació primer s’ha de produir eixa aprovació definitiva de les bases genèriques… i
després es produiran les publicacions que ja portem aprovades, de Ronda, de no me’n
rocorde ara que més… Torrequemada, … i esta que tenim hui.
Per tant evidentment tenim informe jurídics que avalen clarament, i ademés
acabe de llegir fa un momentet un dels informes, que està tot perfectament sincronitzat
per a tenir feina feta, avançada, però sense entorpir el curs que toca. Bueno, que això el
tenim clar.
Sr. Antoni Roderic: … És que és tan coherent el seu urbanisme, que en els 4
anys que serà vosté Alcaldessa n’hi hauran 10.000 cases més en Dénia…
Sra. Alcaldesa: No té torn de paraula.
Sr. Pedro Pastor: Només faltaria que acabant la legislatura, als tres anys, que el
sincronisme que vostés porten, pareix sincronisme marca LAM, i això no hi ha Déu que
els aclarisca. La marca és la marca LAM. La marca eixa deu de ser seua. Mosatros no
entenem que eixe sincronisme que vosté diu… fa tres anys que porta este ajuntament.
Casi, casi sinó aplega a aprovar res, s’espera sis mesos mes i no cal que faça res.
Però independentment d’això, mosatros hem dit lo que hem dit en la

intervenció. Però tampoc les flors… val més que li les tiren de fora que se les tire vosté
dins, perquè el perfum és millor, més fort.
Expd. 3210-003/06. U.E.-1 “Bosque Diana Centro Sur”. Promotor Detinsa.

Primero.- Con fecha de 2 de marzo de 2006 se ha presentado por la mercantil

“Desarrollo de Activos Inmobiliarios, S.A.” (DETINSA) solicitud de iniciación de
procedimiento de concurso para el desarrollo y ejecución de un programa de actuación
integrada por gestión indirecta referido al ámbito de la Unidad de Ejecución Nº 1 del Bosque
SECRETARIA GENERAL
de Diana Centro Sur, describiendo los motivos de su petición, y acompañando una propuesta de
bases reguladoras del Programa.
Segundo.- Visto el informe del Sr. Arquitecto municipal, en el que se estima

procedente el desarrollo propuesto.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
La petición se ampara en lo dispuesto en el artículo 130 de la Ley Urbanística

Valenciana (en adelante LUV), que, en desarrollo de lo establecido en los artículos 4, 15 y 16
de la Ley 6/98, de Régimen del Suelo y Valoraciones, y en el artículo 118.2 de la propia LUV,
permite a cualquier persona solicitar del alcalde la iniciación de un procedimiento de concurso
para el desarrollo de un programa por gestión indirecta.
A la vista de esta solicitud, el Pleno, a propuesta de la Sra. Alcaldesa, podrá optar

entre desestimar la petición, acordar la gestión indirecta e inicio del procedimiento oportuno, o
asumir la gestión directa.
De optarse por aceptar la solicitud, y a tenor de lo dispuesto en los artículos 131.2 y

132.1, en el mismo acuerdo plenario se acordará aprobar la gestión indirecta del Programa,
las bases particulares que lo regularán y la publicación del correspondiente anuncio de
concurso. Sin embargo, entre el contenido necesario de este anuncio está la indicación de los
diarios oficiales donde conste publicado el contenido de las bases generales y particulares
reguladoras de cada programa.
En consecuencia, la publicación del anuncio de concurso deberá diferirse hasta la

publicación de las bases generales definitivamente aprobadas y de las particulares.
Respecto de la propuesta de bases particulares que acompaña la petición de

DETINSA, excede de lo que un particular puede instar del Ayuntamiento, que es a quien
compete su redacción, so pena de poder incurrir en un atentado al principio de libre
competencia. El documento a que se refiere el artículo 130.2 de la LUV, que pueden incorporar
los particulares a su solicitud, con un contenido coincidente con parte del que constituirá el
objeto necesario de las bases, no puede entenderse más allá de la propia dicción del precepto,
que no incluye, como es lógico, el permitir al particular establecer los criterios de selección de
las propuestas.
Las bases que se acompañan al presente informe han sido redactadas por los
Servicios de la Gerencia de Urbanismo y pueden considerarse ajustadas al fin que se pretende
y a la normativa de aplicación.
Por lo expuesto, el técnico que suscribe formula la siguiente
Elevar al Ayuntamiento Pleno, para su adopción, el siguiente ACUERDO:
Iniciar el procedimiento para el desarrollo y ejecución, por gestión indirecta, del

Programa de Actuación Integrada correspondiente a la Unidad de Ejecución Nº1 del Bosque de
Diana Centro Sur, de Dénia, con la simultánea aprobación de sus bases particulares
reguladoras, ordenando la publicación del correspondiente anuncio de concurso público, que
deberá tener el contenido mínimo establecido en el artículo 132 de la Ley Urbanística

SECRETARIA GENERAL
Valenciana, y que por ello deberá diferirse a la publicación de las bases generales y
particulares.»

de los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7) y Bloc Nacionalista
Valencià (4) y con el voto en contra del grupo Els Verds – L’Entesa (1), acuerda aprobar
el presente dictamen en todos sus términos, registrándose las abstenciones del grupo
Partido Popular (5) y Gent de Dénia, La Xara i Jesus Pobre (4).
Expd. 3210-004/06. U.E.-2 -“Bosc de Diana. Promotor Mongomar S.L. y Vidalma,

S.A.

« ANTECEDENTES DE HECHO
Primero.- Con fecha de 15 de marzo de 2006 se ha presentado por las mercantiles

“Mongomar, S.L.” y “Vidalma, S.L.” solicitud de iniciación de procedimiento de concurso para
el desarrollo y ejecución de un programa de actuación integrada por gestión indirecta referido
al ámbito de la Unidad de Ejecución Nº 2 del Bosc de Diana, describiendo los motivos de su
petición.
Segundo.- Visto el informe del Sr. Arquitecto municipal, en el que se estima

procedente el desarrollo propuesto.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
La petición se ampara en lo dispuesto en el artículo 130 de la Ley Urbanística

Valenciana (en adelante LUV), que, en desarrollo de lo establecido en los artículos 14, 15 y 16
de la Ley 6/98, de Régimen del Suelo y Valoraciones, y en el artículo 118.2 de la propia LUV,
permite a cualquier persona solicitar del alcalde la iniciación de un procedimiento de concurso
para el desarrollo de un programa por gestión indirecta.
A la vista de esta solicitud, el Pleno, a propuesta de la Sra. Alcaldesa, podrá optar

entre desestimar la petición, acordar la gestión indirecta e inicio del procedimiento oportuno, o
asumir la gestión directa.
De optarse por aceptar la solicitud, y a tenor de lo dispuesto en los artículos 131.2 y

132.1, en el mismo acuerdo plenario se acordará aprobar la gestión indirecta del Programa,
las bases particulares que lo regularán y la publicación del correspondiente anuncio de
concurso. Sin embargo, entre el contenido necesario de este anuncio está la indicación de los

SECRETARIA GENERAL
diarios oficiales donde conste publicado el contenido de las bases generales y particulares
reguladoras de cada programa.
En consecuencia, la publicación del anuncio de concurso deberá diferirse hasta la

publicación de las bases generales definitivamente aprobadas y de las particulares.
Las bases que se acompañan al presente informe han sido redactadas por los
Servicios de la Gerencia de Urbanismo y pueden considerarse ajustadas al fin que se pretende
y a la normativa de aplicación.
Por lo expuesto, el técnico que suscribe formula la siguiente

Elevar al Ayuntamiento Pleno, para su adopción, el siguiente ACUERDO:
Iniciar el procedimiento para el desarrollo y ejecución, por gestión indirecta, del

Programa de Actuación Integrada correspondiente a la Unidad de Ejecución Nº 2 del Bosc de
Diana, de Dénia, con la simultánea aprobación de sus bases particulares reguladoras,
ordenando la publicación del correspondiente anuncio de concurso público, que deberá tener
el contenido mínimo establecido en el artículo 132 de la Ley Urbanística Valenciana, y que por
ello deberá diferirse a la publicación de las bases generales y particulares.»

Valencià (4) y con el voto en contra del grupo Els Verds – L’Entesa (1), acuerda aprobar
el presente dictamen en todos sus términos, registrándose las abstenciones del grupo
Partido Popular (5) y Gent de Dénia, La Xara i Jesus Pobre (4).
PUNTO 13.-Moció en defensa de la projecció i promoció de la pel·lícula “Tirant lo

Blanc” al País Valencià.
«Mª Vicenta Rovira Lull, com a Secretària de la Comissió Informativa de Cultura de

l’Ajuntament de Dénia,
CERTIFICA: Que la Comissió Informativa de Cultura, en sessió ordinària,

celebrada el dia 21 d’abril de 2006, ha emés el següent DICTAMEN:
“L’equip de govern presenta la següent moció per a la seua aprovació pel plenari
MOCIÓ
Davant l’estrena mundial de la pel·lícula de Vicente Aranda, basada en la novel·la de

Joanot Martorell (i Martí Joan de Galba), Tirant lo Blanc, obra reconeguda internacionalment
i que millor reflecteix la vida, usos i costums de la noblesa valenciana del segle XV. Una

SECRETARIA GENERAL
“novel·la cavalleresca” de ficció creada a partir d’elements reals que va obtindre el respecte
de Cervantes i la salvà de les flames en el famós episodi de l’exporgació de la biblioteca
quixotiana. Una novel·la de la que els valencians ens hauríem de sentir ben orgullosos,
elogiada, entre d’altres, per Dámaso Alonso i Vargas Llosa. No podem tolerar que la pel·lícula
s’anuncie com a Tirante el Blanco a les principals sales cinematogràfiques de tot el País
Valencià, fins i tot a l’estrena davant el President de la Generalitat Valenciana, amb el vistiplau
de totes les institucions valencianes.
Encara més, considerem una vergonya el fet que només s’hagen distribuït dues còpies
en valencià (a Alzira i a València) i, més enllà, la doble traducció d’una mateixa llengua, amb
la distribució a Catalunya i a les Illes Balears de 7 còpies en la variant oriental del català, no
donant l’oportunitat de gaudir de l’obra en la variant lingüística de Martorell a la resta de la
comunitat catalonaparlant. Tot això amb el consentiment (en forma de generoses subvencions i
promocions) de les més altes autoritats culturals del nostre país.
És per tot el que s’ha exposat que demanem que aquest Ajuntament es manifeste sobre
aquest assumpte i per això proposem al plenari de la corporació l’adopció dels següents
ACORDS
1.-Exigim a la productora del film i a les institucions que li donen suport es recolze la projecció
en valencià de la pel·lícula a les principals sales del País Valencià, per decència política i pel
reconeixement que la nostra llengua i aquest clàssic mereixen.
2.-Exigim que es modifique la promoció pública que es fa d’aquesta pel·lícula, tota en castellà,
per la falta de respecte i consideració a tots els valencians i valencianes i a la nostra història i
cultura.
3.-Que aquest acord es faça arribar a les autoritats culturals de la nostra Comunitat
Autònoma: Presidència de la Generalitat, Conselleria de Cultura i a l’Acadèmia Valenciana de
la Llengua.
Després de les diverses intervencions, la votació de la moció resta de la següent

manera: Pau Reig (representant del Bloc) i Juli Martínez (representant del PSOE) informen
favorablement la moció; Marcela Server (representant de GD) i Jaume Llácer (representant del
PP) es reserven el vol per al plenari.
I perquè conste i tinga els efectes corresponents al seu trasllat a l'Ajuntament en Ple,
signe aquest certificat amb el vist-i-plau del Regidor Delegat de Cultura.»
Se inicia el debate en el presente punto del orden del día, produciéndose las
intervenciones que seguidamente se transcriben:
Sr. Pau Reig: Aquesta moció presentada per l’equip de govern, va passar per
Comissió Informativa de Cultura i va en la línia de denunciar davant de l’opinió pública
el lamentable espectacle que ofereix o ha ofert l’estrena de Tirante el Blanco, Tirant lo
Blanc a València. Sobre tot en la línia de la traducció del títol, “Tirante el Blanco”. I
com no també el tema de la versió de la pel·lícula: únicament dos copies en valencià, set
en català -ja no entenem perquè es diferencia un idioma de l’altre, quan és el mateix-.
Fins i tot en d’anàlisis, crítiques que apareixen per ahí sembla ser que és més fidel la
SECRETARIA GENERAL
versió que es passa a Catalunya i les illes de la que es passa al País Valencià. I realment
el que nosaltres demanem, perquè pense que és una ofensa a l’Història, una ofensa al
poble valencià, una ofensa a l’originalitat. Si també en un principi sabem que és una
pel·lícula que està basada en la traducció a l’anglés del Tirant, quan hauria d’haver-se
fet originàriament en la nostra llengua. I des d’eixa perspectiva considerem que això és
totalment impresentable i que el “Tirante el Blanco” mos pega contínuament al cap, o al
menys a mi, cada vegada que ho sent en la televisió, els mitjans de comunicació etc.
Totalment intraduible, totalment incult i ademés avalat per part de la Conselleria de
cultura i per part de les institucions que ens representen.
Una cultura, una llengua oficial ha de estar efectivament defensada per

l’Administració. No pot ser assistir o continuar assistint a este espectacle de vergonya
que significa continuar projectant la pel·lícula en castellà o amb la publicitat de “Tirante

el Blanco”. Això dona vergonya i realment demanem que totes les còpies estiguen en
valencià, estiguen en la nostra llengua i que tota la promoció i publicitat de la pel·lícula
també siga així. Per la qual cosa demanem a tots els grups polítics el suport a esta
iniciativa i a esta moció que ha presentat l’equip de govern a través de la Comissió
Informativa de Cultura i hui en esta sessió plenària.
Sr. Antoni Roderic: Bé, jo evidentment votaré la moció a favor com vaig fer en
la Comissió. I tot i estar d’acord en l’exposició que ha fet el Sr. Reig, dir-li que les coses
són com són i de vegades nosaltres mateixa… después en un altre punt li ho recordaré
en xifres exactes, però no han fet un altra cosa estos que fer el que vosté fa en la
Biblioteca Municipal. Después li donaré els títols i el tant per cent dels llibres en
castellà i en valencià que s’adquireixen i li donaré els títols d’obres catalanes que estan
només en castellà i no en català. Però bueno de totes maneres li la votaré a favor.
Sra. Ana Kringe: Desde el Grupo Popular íbamos a presentar una enmienda a
esta moción. Lo que pasa es que nos dimos cuenta de que iba a ser una enmienda a la
totalidad y pensamos que no iba a valer la pena. Y más cuando pensamos que este tipo
de mociones se presentan primero en comisión informativa y después para aprobarse en
este plenario y que se supone que tiene que salir por consenso. Pues hombre, no se
deberían utilizar palabras como “exigir” o “decència política”. Eso es lo que al menos
piensa este grupo.
Pero si buscamos un poco de información… hombre, aquel día, 21 de abril

presentan esta moción, usted en este caso Sr. Reig, en la Comisión Informativa de
Cultura y sin embargo al día siguiente, en un periódico de tirada nacional, resulta que
sale el título en valenciano. Lo tiene aquí, y lo fotocopié de un periódico en este
Ayuntamiento. Pero es que además ya que habla de la promoción, decirle que el
dominio de la Web es “tirantlolanc.com”, no es “tiranteelblanco.com”. Y así podríamos
continuar. También hace referencia a Cervantes y al Quijote y si usted lee el capitulo 6 y
el 23 del Quijote se hace referencia a “Tirante el Blanco”.
Por lo tanto, en este punto este grupo se va a abstener. Porque desde luego
pensamos que para nosotros, sinceramente, no tiene ni pies ni cabeza.
Sr. Miguel Llobell: Només dos paraules. Quan hem sentit al Sr. Pau…

SECRETARIA GENERAL

PUNTO 14.-Aprovar estatuts consorci de la TDT.

Se da cuenta del siguiente dictamen de la Comisión Informativa de Cultura:
«Mª Vicenta Rovira Lull, com a Secretària de la Comissió Informativa de Cultura de

l’Ajuntament de Dénia,
CERTIFICA: Que la Comissió Informativa de Cultura, en sessió ordinària,

celebrada el dia 21 d’abril de 2006 ha emé s el següent DICTAMEN:
“Pau Reig Pérez, Regidor Delegat de Cultura de l’Ajuntament de Dénia, per la

potestat que la Llei li concedeix presenta la següent
PROPOSTA:
Pel Regidor Delegat de Cultura es dona compte de la següent proposta d’acord al

Plenari, que literalment diu:
1) Constituir un consorci per al desenvolupament de la Televisió Digital Terrestre

Local Pública de la Demarcació de Dénia a l'empara del que preveu l'article 87
de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i del que
contempla la (FUTURA) Llei del Sector Audiovisual de la Comunitat Valenciana,
composat pels municipis de Dénia, Xàbia, Benissa, Teulada, Pego, Ondara,
Pedreguer, Gata de Gorgos i Poble Nou de Benitatxell. El Règim de prestació de
servei es realitzarà a través de la forma de gestió directa (Article 85.3 de la Llei
7/85 de Bases de Règim Local).
2) Aprovar inicialment els Estatuts pels quals es regirà”
Després de les diverses intervencions, es procedeix a la votació, restant de la següent

manera: Pau Reig (representant del Bloc) i Juli Martínez (representant del PSOE) informen
favorablement la moció, d’altra banda Jaume Llàcer (representant del PP) i Marcela Server
(representant de GD) es reserven el vot per al Plenari.»
Asimismo, se da cuenta de la enmienda a dichos estatutos que presentan los

portavoces de los grupos municipales del BLOC y del PSOE.
De conformidad con el dictamen anterior y tras el turno de intervenciones

reproducido a continuación, el Ayuntamiento Pleno, por mayoría absoluta de 11 votos a
SECRETARIA GENERAL
favor provenientes de los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7) y

Bloc Nacionalista Valencià (4) y con las abstenciones de los grupos Partido Popular (5),
Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y Els Verds – L’Entesa (1), ACUERDA:
1.-Constituir un consorcio para el desarrollo de la Televisión Digital Terrestre

Local Pública de la Demarcación de Dénia formado por los municipios de
Dénia, Xàbia, Benissa, Teulada, Pego, Ondara, Pedreguer, Gata de Gorgos i
Poble Nou de Benitatxell, al amparo de lo previsto en el artículo 87 de la Ley
7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local y de lo que
contempla la Ley 1/06, de 19 de abril, de la Generalitat Valenciana del Sector
Audiovisual.
2.-Aprobar provisionalmente los Estatutos del referido Consorcio, cuyo texto

como Anexo I y la enmienda a los mismos como Anexo II, constan al final del
presente acuerdo..
3.-Proceder a la publicación del presente acuerdo en el Boletín Oficial de la

Provincia y en el tablón de anuncios de la Casa Consistorial, para que en el
plazo de treinta días se realicen alegaciones o reclamaciones por los que se
consideren afectados, y en el caso de que no se presentasen éstas, la aprobación
inicial quedaría definitiva sin más trámite o acuerdo.
4.-Una vez definitivo el acuerdo, entrará en vigor tras la publicación del texto
íntegro de los Estatutos y transcurrido el plazo de 15 días, de acuerdo con lo
dispuesto en los arts. 65.2 y 70 de la Ley 7/85, de Bases de Régimen Local.
La deliberación se desarrolla de la siguiente forma:
Sr. Pau Reig: … El esborrany dels estatuts va ser repartit en Comissió

Informativa de Cultura i també va ser repartit en eixa reunió a la que ja hem fet
referència. Afegir que anem a presentar també una esmena, que hem sembla que això
se’ns ha passat. Hi ha una esmena presentada en Junta de Portaveus que abarca una
millora del text. Una millora del text deguda a una consulta que ens estem fent ara
alguns del municipis que varem participar en eixa reunió a la qual ja anteriorment m’he
referit. I concretament supose que l’esmena tindrà que votar-se… Sr. Secretari,
procedimentalment que es té que fer?
Sr. Secretario: Debe votarse en este momento.
Sr. Pau Reig: Jo m’he acordat ara i he volgut puntualitzar este detall. Bueno, de
tota manera nosaltres ho varem sol·licitar en el seu dia. La constitució del Consorci és
una de les fórmules previstes. Els estatuts, efectivament, poden ser millorables i en el
contingut dels estatuts també figura la possibilitat de modificar qualsevol tema de
l’articulat. I també dona possibilitat a que altres municipis vullguen incorporar-se al
Consorci. I per tant això hi ha que presentar-se abans del 17 de maig i la idea es que el
plenari de l’Ajuntament de Dénia ho aprove, aprove esta moció de manera conjunta en
tots els municipis de la demarcació que se sumen a la iniciativa i també manifestar
SECRETARIA GENERAL
públicament la intenció de tots els municipis de continuar reunint-nos, ja formalitzant

les reunions d’una manera més oficial; fins i tot amb la constitució del Consorci, alçant
actes de les reunions i disposant que tots els recursos que necessitarem, no ja per a esta
primera fase, que en definitiva es tracta de presentar els Estatuts i de manifestar a la
Generalitat Valenciana que estem disposts a gestionar eixe programa o eixe canal de
televisió digital terrestre, sinó per a una segona fase que també marca eixa resolució a
on es diu que hi ha que presentar coses molt més concretes com és la programació
tècnica, com és el finançament, l’aportació, de moment. Tota la resolució i tota la
normativa es basa en que el consorci ha de tindre una representativitat proporcional al
cens de cada una de les poblacions.
Bé si procedimentalment el que toca primer és el tema de l’esmena, pues puc

explicar també l’esmena.
Sra Ana Kringe: Por una cuestión de orden, ¿se va a votar ahora la enmienda?
Sí? Simplemente comentar… esta enmienda, ¿lo saben todos los Ayuntamientos?
¿Seguro?.
Sra. Alcaldesa: S’ha remés per correu electrònic a tots els Ajuntaments.
Sra Ana Kringe: ¿Pero les han dicho si les parece bien o no les parece bien?…
Sr. Pau Reig: Anem a vore, per aclarir el tema. Si la portaveu del Grup Popular
lo que està insinuant és que tenim clar que tots els Ajuntaments van a aprovar eixos
Estatuts, la contestació es que no ho tenim clar. Perquè n’hi hauran molts plenaris que
es celebraran esta setmana, altres es celebraran la setmana que ve i a lo millor alguns
consideren que no hem debatut suficientment el tema i esperen a altres reunions que hi
han convocades per a abans del 17 de maig, si tenen interés, sumar-se a la iniciativa. Si
eixa és la pregunta ja li dic que no sé tant…
Sr. Secretario: Sra. Alcaldesa, perdone, procede la votación de la enmienda

primero.
Sra. Alcaldesa: …Votem l’esmena i després entrem ja al debat.
El Ayuntamiento Pleno por mayoría absoluta de 11 votos a favor emitidos por

los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7) y Bloc Nacionalista
Valencià (4), acuerda aprobar la enmienda presentada, registrándose la abstención de los
grupos Partido Popular (5), Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y Els Verds –
L’Entesa (1).
El debate se reanuda en los siguientes términos:
Sr. Antoni Roderic: Bé, des de Els Verds-L’Entesa és evident que este tema no
el tenim gens clar. Primer per la precipitació del tema. Segona perquè és un procés en el
que no hem participat; la primera informació la hem tingut en la nota de premsa i
después, posteriorment en la Comissió respectiva. Y tercera qüestió, és un tema que

SECRETARIA GENERAL
nosaltres no anem a abonar mai si no està clar quines són les correspondències
econòmiques que li comportaran a la població de Dénia. I més en un tema com este, en
les televisions públiques, que no hi ha cap exemple en el que no siguen un pou sense
fons i que després, ademés no serveix per a res. I més encara quant en este cas resulta
que van a posar-se quatre televisions digitals terrestres en la comarca, en la qual cosa hi
hauria que valorar molt bé si comencem una aventura d’este tipo o si a lo millor, pues
bueno… una aventura d’este tipo que no sabem a on mos portarà econòmicament i que
a lo millor, pues en un altre tema pues podria ser… en lloc de fer-li la competència a les
altres, podien arribar-se a acords en les televisions digitals que començaren en la
comarca.
Per tant és un tema que nosaltres no tenim gens clar i que evidentment no
estem en la disposició d’aprovar.
Sra. Ana Kringe: Continuando con lo que he dicho anteriormente, a mí

sinceramente me consta que este estatuto no está realmente consensuado con todos los
municipios por mucho que digan que sí. También me consta que todos los Alcaldes no
estaban presentes. Algún motivo tendrían también. O también podrían hablar de cómo
se les convocó. Yo he hablado con los dos esta mañana y los dos me han comentado que
les fue imposible venir y todos sabemos qué pasó después de esa semana,
concretamente en Teulada y en Benissa
Ahora bien, también me consta, porque así me lo han hecho pasar esta mañana
y que ustedes, el Sr. Reig, me lo ha comentado en la Junta de Portavoces, y es que el 4
de mayo a las 6 de la tarde en el Ayuntamiento de Teulada hay una reunión, que les han
convocado a todos los Ayuntamientos que van a estar en este Consorcio para hablar
sobre los Estatutos. A mi me preocupa que el Ayuntamiento de Dénia apruebe unos
Estatutos que no tienen nada que ver con los de Ondara, que me consta que los han
dejado encima de la mesa hoy mismo, me consta porque he hablado con el Alcalde de
Ondara, con Ximo Ferrando. Me preocupa que en Teulada aprueben los mismos
estatutos que Ondara y no los de Dénia… Si. Es la realidad, tienen dudas ellos. Me he
preocupado por este tema y es lo que me están comentando.
Por lo tanto a mi me gustaría para no precipitarnos –hay de tiempo hasta el día

17- vayan ustedes a la reunión el día 4 y convoquen un Pleno extraordinario, porque a
mí me consta también que hay municipios que van a convocar un Pleno extraordinario
única y exclusivamente para esto. Si realmente están interesados. Simplemente es eso.
Sr. Miguel Llobell: El Sr. Pau mos fa la intervenció diguent que li arriba des
del 17 de març la informació de les televisions digitals. Però si a vosté li arriva el 17 de
març, a mosatros eixa informació… o bueno, li arriba més tard… però imagines vosté…
perquè a lo millor té una informació més directa que mosatros no tenim. Però lo que
està clar es que a mosatros la informació ens arriba via Comissió Informativa el passat
21 d’este mes, en lo qual escassos 7 dies. Evidentment hi ha un informe del Sr. Secretari
en el que avala la possibilitat d’esta realització de la via digital de la televisió, però lo
que sí ens preocupa es que no hi haja un informe del interventor, un informe econòmic
en el que, pues mos puguera dir si eixa gestió que va a fer-se, que no sap encara si va a
fer-se en una personalitat jurídica única o mixta… pues mos preocupa, mos preocupa
perquè moltes vegades estes empreses mixtes que es creen sense animo de lucro, pues
SECRETARIA GENERAL
moltes vegades es relaxen, es relaxen en quant lo que és cobrir els costos i tots sabem
que moltes vegades l’Ajuntament de Dénia és el que està soportant molts costos de la
comarca… Sap vosté, com a membre de la UNED, que moltes vegades és l’Ajuntament
el que està cobrint molts gastos que pertoquen al resto de poblacions de la comarca. Per
tant ens preocupa que no hi haja un informe avalat diguent hasta a on… què anem a
gastar-nos aquí. Perquè aquí ens presenten uns estatuts diguent: “es que anem a fer un
canal de televisió local…” molt bonico. Però això en que consisteix? en una camareta
que es col·loca i retransmetis a tots els pobles? En un edifici que tindrà que dotar-se
econòmicament per tots els pobles, en els que hi haurà uns treballadors, hi haurà una
infraestructura, hi haurà uns gastos?… i això anirà a més, com tots sabem, después. Que
tindrà que anar implementant-se en nous càrrecs i …? Se mos escapa, se mos escapa
pensar hasta a on tindrà que arribar l’Ajuntament de Dénia en eixes despeses i per lo
tant, aquí en l’estatut està clar que és un escomençament. Però com no està clarificat,
pues la veritat és que mos preocupa. També mos preocupa… el qui els parla i el grup en
el que hem tingut esta reunió per a poder decidir sobre el tema, tampoc sabem si haurà
d’haver ubicació d’antenes i eixes antenes on van a col·locar-se, esperem que no es
col·loquen en el Castell de Dénia, ni en el Montgó. Per tant ens preocupa perquè
desconeixem tecnològicament això en que consisteix. I tampoc ve reflexat en tot lo que
n’hi ha en estos estatuts.
També ens haguera agradat que este conveni o estos estatuts, pues hagueren
com ha dit abans tant el Sr. Roderic com la Sra. Ana, pues que hagueren vingut
totalment consensuats. Que hi hagueren uns estatuts que s’hagueren fet les reunions que
s’hagueren pogut fer-se i que tots firmàrem algo que sabem ja que va a portar-se
endavant en el compromís formal i que no va a haver canvis. Perquè clar, lo que se me
planteja a mi ara és que si vostés estan aprovant aquí ara una cosa, si s’aprova aquí ara
hui, que passarà si el dia 4 n’hi ha una reunió en un altre plenari en un altre puesto en el
que es canvia una cometa… pues automàticament tindrem que canviar tots també. Però
si després el poble d’Ondara fa un altre plenari i canvia un altra coma, tindrem que
canviar tots un altra vegada. O es que cada poble tindrà un estatut diferent a la resta de
pobles?
Vull dir que són moltes les incògnites que se mos planteja des d’un punt de
vista en el que vol buscar-se pues un Consorci de pobles per tindre esta televisió
terrestre local. I per això jo crec que ja que volem fer comarca, pues lo normal seria que
esta comarca escomençara a fer-se des d’un punt de vista totalment unísono, no que
cada uno vaja aprovant algo i que después diguem: “bueno pues ara cada un -com un
regne de taifes- cada un té aprovat això, ara després anem a posar-nos d’acord. Pues és
que no ho entenc. Lo normal seria que tots tinguérem, al igual que es fa en les mocions
que vostés ens passen de tots els pobles, que són uniformes en l’aprovació, pues que es
fera lo mateix en els estatuts. Vull dir que tots els pobles hagueren consensuat algo i si
no, pues esperar-se hasta última hora.
Sr. Pau Reig: Bé, a mi també em preocupa moltíssim, sobre tot la primera part.
Lo que vosté ha plantejat, la ubicació, el cost econòmic que en el seu moment
requerirà… és la segona fase a la que m’he referit, que ve en la resolució esta de 7 de
març, que és a on ha d’estar el programa tècnic, el programa de viabilitat econòmica. I
tinga per segur que l’Ajuntament de Dénia és el que més aportarà a eixe Consorci,

SECRETARIA GENERAL
perquè precisament el principi de la resolució diu que ha de ser proporcional al nombre

d’habitants i evidentment Dénia té més habitants que la resta de pobles de la demarcació
o de la comarca. Aleshores la nostra aportació va a ser majoritària, efectivament,
nosaltres serem el municipi que més tindrem que aportar.
És en esta segona fase a on ja hi haurà un programa tècnic, una viabilitat

econòmica, una quantitat a repartir proporcionalment, una possible ubicació, un possible
programa de plantilla etc. On, en definitiva, estarà el cost econòmic. I a partir de ahí esta
segona fase necessita passar per plenari, necessita el vist-i-plau de l’Ajuntament i
supose que prèviament tots els informes econòmics necessaris per a aplegar realment a
bon port en esta aventura.
Ara és un tema única i exclusivament administratiu. Clar, si un comença a

escandalitzar i a dir: “és que clar, imagina que Ondara canvia ara una coma i gata canvia
un altra”. Nosaltres en la reunió que van tindre que no va assistir Benissa i Teulada,
supose perquè estarien en festes o perquè no podrien, però la resta de municipis
representats en eixa reunió, vam agarrar l’esborrany que nosaltres proposàvem, que
d’alguna manera és un esborrany que circula per ahí, pues des de Sagunt, Gandia, etc.
que no hi ha diferències sustantives, que nosaltes varem repassar pràcticament tot
l’articulat, i que la gent que va a assistir a la reunió sense eixa cosa tan complicada que
acaven d’apuntar de comes i coses d’eixes, dien que, en fi, que les diferències podien
ser en el tipus d’al·legacions. Per exemple es va decidir en la reunió que la seu fóra
Dénia, clar i ara ens diuen: “es que cal posar domicili”. Nosaltres havíem posat en el
text Dénia, ens falta el domicili. “Ara resulta que tenim que posar que es té que traure
tot proporcional al nombre d’habitants”, a padró d’un de gener, un altra de les esmenes
que hem introduït. És a dir, si llegim les 5 o 6 modificacions que constitueixen l’esmena
inicial que hem votat, ens donem compte que, efectivament, llegit per molts hi ha una
sèrie de millores en el redactat i en la puntualització, però que no hi ha modificacions
importants. Ara si no volem fer-ho, pues nosaltres mateixa anem a vèncer el termini
sense arribar a temps, perquè ara es tracta d’arribar a temps. De quatre canals que té la
demarcació, tres són privats com molt bé el Sr. Roderic ha dit i un és públic i nosaltres
en el seu moment varem aprovar en plenari tindre la gestió directa d’eixe canal. Després
ja vindrà el tema de gestió directa e indirecta, per a allargar-me un poc en les paraules.
O siga que el tema important és el de la segona fase, les modificacions ara no

són importants. I el que sí que estàvem d’acord i nosaltres ho varem modificar és que
tenia que ser un canal en valencià, era un canal que hauria de fer-se en la nostra llengua
i ahí hi havia un acord de set municipis que estaven d’acord en eixa reunió. I la resta de
coses pues ja és va quedar en el aire. Fins i tot una proposta de membres del Consorci,
que per a evitar problemes de discussions i d’alguna manera col·laborar al consens,
nosaltres varem presentar i varem repartir però que no hem inclòs en el Consorci. Hi ha
una proposta concreta de 19 membres del Consorci a on estan tots el municipis
representats, que va ser també una de les al·legacions consensuades, és a dir tots els
municipis han d’estar representats, això figura també en els estatuts. Es a dir, que eren
modificacions molt simples. Ara si volem fer-ho difícil ho fem difícil. Si la Sra. Kringe
vol que ara ens sincronitzem de manera que a la mateixa hora, el mateix dia tots els
municipis passen els estatuts, pues bueno difícil serà. Però nosaltres, independentment
de les dificultats que té concretament un Consorci o un òrgan d’este estil, plural, a on

SECRETARIA GENERAL
participen molts municipis, a on realment els tècnics de cada municipi i els grups
polítics de cada municipi s’estan revisant els estatuts, estic convençut que van a millorar
en la línia d’estos que mos ho han comunicat i que pot haver sempre una apreciació.
Constituir el Consorci… els mateixos estatuts ho diuen, no és complicat

modificar qualsevol aspecte per a millorar-ho i no va a ser un tema ara important. Ara lo
important és presentar les coses en forma, abans del 17 de maig i evidentment també
s’hem prestat -i ho hem dit en les reunions anteriors- a continuar col·laborant i per tant
assistirem a totes les reunions com la que ens han convocat ara a Teulada, el dia 4 trove
que és, mosatros assistirem i direm “hem aprovat estos estatuts, vosaltres com aneu,
pues aneu per ahí, aneu per allà, qui ho ha aprovat, qui no ho ha aprovat”. No passa res,
estem encantats de treballar amb esta pluralitat davant una situació totalment que es pot
vèncer, perquè ara la dificultat seria que no vencerem el termini i per tant la Generalitat
podria disposar d’eixe canal per a lo que considerara. Mentre que si ara n’hi ha una
manifestació i una aprovació plenària o de distints municipis de la demarcació,
efectivament, de moment el canal eixe estarà gestionat pels municipis que ho han
demanat per eixe Consorci.
La segona fase definirà el procediment i ahí eixiran tots els dubtes i requeriran
Intervenció, Serveis Econòmics, més informes de Secretaria, assessorament tècnic…
perquè clar ací ningú ha treballat en la televisió, jo almenys no. No tinc ni idea ni de
quants recursos, ni se té que anar una càmera llarga, curta o si es té que montar l’antena
aquí o l’antena allà. Tot això sent molt no poder contestar-li. Però en tot el aspecte de
redacció d’estatuts sí que considere que estem fent una muntanya un poquet a propòsit i
que la cosa és molt més senzilla de lo que algú aparentment ha insinuat.
Sra. Ana Kringe: Vamos a ver, yo voy a proponer que se quede encima de la
mesa. Yo agradezco las explicaciones que nos ha intentado dar el Sr. Reig. Usted dice
que no pasa nada, que nosotros aprobemos estos estatutos, que luego vayan el día 4 y
que pregunten “hemos aprobado esto, ¿como habeis quedado vosotros?” Y tal. Esto es
lo mismo como si este Ayuntamiento tuviera que firmar o aprobar un estatuto con la
Conselleria, Diputación y Ayuntamiento. Esto es igual: que el Ayuntamiento aprobara
un convenio como le venga en gana, que la Diputación otro como le venga en gana y
que la Diputación otro como le venga en gana. O sea, para lo mismo.
Yo es lo único que le estoy diciendo: hay serias dudas de los estatutos tal y
como están planteados aquí. Por eso han comentado de realizar la reunión el día 4. A mi
me preocupa, me preocupa que el Ayuntamiento de Dénia apruebe estos estatutos y
luego resulte que Ondara, Benissa, Poble Nou de Benitatxell y Pego aprueben otro.
Cuales son los válidos. ¿Serán distintos? Pues yo creo que sí, pero bueno… yo lo que
pido es que se quede este tema sobre la mesa.
El Ayuntamiento Pleno por mayoría absoluta de 11 votos en contra

provenientes de los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7) y Bloc
Nacionalista Valencià (4), con 9 votos a favor de los concejales de los grupos Partido
Popular (5) y Gent de Dénia , La Xara i Jesús Pobre (4) y con la abstención del

SECRETARIA GENERAL
representante del grupo Els Verds – L’Enrtesa (1), acuerda denegar la propuesta de dejar
el presente punto sobre la mesa y pasar a debatir el mismo.
Sra. Alcaldesa: A vore si jo ho conseguisc, Sra. Kringe. Mire tranquil·litzes que

no és tan complicat. Pau ja li ho ha comentat com era la història.
Primer que res, arranquem de dues mocions de dos Plenos en les que amb els
vots de Els Verds-L’Entesa, el Bloc Nacionalista i el Partit Socialista es demana que es
concedisca… o expressem la voluntat corporativa de assumir la gestió directa d’un
programa de televisió local… lo de ara.
Segona passa, primera passa ja ho ha explicat Pau, n’hi ha una expressió del
Ple demanant això. La primera passa es fer els estatuts, no anem a fer-ho tan complicat,
lo que ha dit Pau, rastregem, busquem estatuts i presentem, convoquem una reunió per a
que tots els pobles implicats en la història, evidentment es convoquen per a que mirem
eixos estatuts. I en eixa reunió es fan algunes esmenes que ja ha puntualitzat Pau i no
vaig a repetir i després quedem oberts de que… quin és el primer Ajuntament que fa
Plens? Pues pense que Gata esta fent-lo o l’ha fet ja està vesprada, Ondara diu vosté que
la fet este matí… es convoca a tots els Alcaldes. Evidentment hi hauran motius
suficients per a que no hagen pogut vindre, evidentment, també hagueren pogut delegar,
pues també. Però no anem a qüestionar ni siquiera això. Es produeix una reunió, però
prèviament tots tenien els seus estatuts en els seus correus electrònics, etc. Venen els
estatuts, fem unes esmenes ahí, es planteja que es facen algunes esmenes i estes
esmenes concretament han vingut de Xàbia i s’han fet ací i s’han remés conforme varem
quedar a tots els Ajuntaments. Per tant no fem les coses difícils, perquè a lo millor això
es queda en un no res.
I sap que li dic Sra. Kringe? El 17 de maig és quan s’acaba i lo que no podem
tindre, com ha dit Pau bastant clarament crec jo, és que no podem tindre arguments per
a dir: “no hem complit la faena”. La nostra faena primera és esta i està feta i està
consensuada entre cometes, encara que no estiga consensuada, perquè la majoria de
Alcaldes i els Regidors que estaven representats ahí varen assumir això i varen dir que
farien esmenes i si no, presentarien el que n’hi havia. I aixina l’han fet.
Per tant Sra. Kringe…hui és el Pleno, no s’ha votat que es quede sobre la mesa,
o siga no ha progressat la votació, per tant això va endavant i en tota la tranquil·litat
perquè no estem fent ni estem arrasant amb res, perquè són els estatuts i vosté sap
perfectament com jo que si van avant, els estatuts es poden esmenar, es poden
modificar etc. Per tant no fem un món perquè l’essència… i lo que està clar és una
voluntat municipal plasmada en un acord plenari i una voluntat de que la televisió siga
en valencià i no s’utilitze un llenguatge discriminatori sobre tot. Això és lo que hi ha
ben clar. I lo que hi havia ahí dins no eren discrepàncies de volum. Per tant no fem un
món perquè és molt més senzill i a lo millor al final, ja li dic, no apleguem a res. Tant de
bo arribrem a algo.`També hem quedat de fer reunions conforme ha dit Pau també per
anar puntualitzant, fent els estudis que dia el Sr. Llobell etc.
ANEXO I
SECRETARIA GENERAL
Canal local públic
ESTATUTS DEL CONSORCI DE LA TELEVISIÓ DIGITAL

TERRESTRE DE LA MARINA ALTA
(DEMARCACIÓ DE DÉNIA)
TÍTOL I
Capítol I
Article 1
Amb la denominació provisional “Dénia- Marina Alta” es constitueix el Consorci per

al desenvolupament de la Televisió Digital Terrestre Local Pública de la Demarcació de Dénia
a l'empara del que preveu l'article 87 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases
de Règim Local i del que contempla la Llei 1/2006 de 19 d’abril del Sector Audiovisual de la
Comunitat Valenciana. El Règim de prestació de servei es realitzarà a través de la forma de
gestió directa (Article 85.3 de la Llei 7/85 de Bases de Règim Local).
Capítol II
Article 2
El Consorci és una entitat pública de caràcter associatiu amb personalitat jurídica

pròpia i amb plena capacitat per al compliment dels seus fins, format pels següents
Ajuntaments: Dénia, Xàbia, Benissa, Teulada, Pego, Ondara, Pedreguer, Gata de Gorgos i
Poblenou de Benitatxell.
Article 3
3.1 El Consorci podrà ser ampliat o minvat amb l'admissió d'aquells municipis en els
quals es donen les circumstàncies previstes en la Llei 10/2005 de 14 de Juny de Mesures
Urgents per a l'Impuls de la Televisió Digital Terrestre, de Liberalització de la Televisió per
Cable i de Foment del Pluralisme i del que disposen les Lleis Valencianes.
Article 4
El domicili del Consorci serà a Dénia.

El domicili podrà ser modificat per acord del Plenari.
Capítol III
Règim jurídic
Article 5
El Consorci, en tant que entitat pública de caràcter associatiu, voluntària i

constituïda per temps indefinit, es regeix per aquests Estatuts, pels reglaments interns que
regulen la seua organització, el funcionament i l'ordenació de les diverses activitats i,
supletòriament, per les disposicions legals que li siguen aplicables.

SECRETARIA GENERAL
Article 6
El Consorci regulat en aquests Estatuts està dotat de personalitat jurídica plena, i

independentment de la dels seus membres, amb tota la capacitat jurídica de dret públic i dret
privat que requereix la realització dels seus propis objectius.
En conseqüència, el Consorci, per mitjà dels seus òrgans representatius, a més de les
facultats que com a subjecte actiu de l'Administració Pública li corresponen, podrà adquirir,
posseir, reivindicar, permutar, gravar i alienar tota mena de béns, celebrar contractes, assumir
obligacions, establir i explotar serveis, interposar recursos i exercir les accions que preveuen
les Lleis i en general realitzar tots els actes necessaris per al compliment de les finalitats que li
són atribuïdes, d'acord amb el que disposen aquests Estatuts i la legislació aplicable.
Com a administració pública, correspon al Consorci en l'àmbit de les seues

competències i en els termes establerts per la legislació de règim local, les potestats i
prerrogatives següents:
a) La reglamentària i d'auto-organització.
b) La pressupostària i financera.
c) La de programació i planificació.
d) La d'investigació.
e) La sancionadora.
f) La de revisió d'ofici dels seus actes i acords.
g) La presumpció de legitimitat i la d'executivitat dels seus actes i acords.
h) La d'inembargabilitat dels seus béns i drets, en els termes establerts per les Lleis, i
les de prelació, de preferència i altres prerrogatives reconegudes a la Hisenda pública en
relació als seus crèdits, sense perjudici de les que corresponen a la Hisenda de l'Estat i de la
Generalitat Valenciana.
i) La d'exempció dels impostos de l'Estat i de la Generalitat en els termes establerts
per les Lleis.
Capítol IV
Finalitats i funcions
Article 7
Constitueixen els objectius del Consorci els següents:
7-1 .-
a) Gestionar el servei públic de televisió local, segons els principis de la
legislació general de l'Estat i de la Llei del Sector Audiovisual de la Comunitat Valenciana.
b) Coordinar els membres del Consorci en el desenvolupament de propostes i

iniciatives relatives a la gestió del programa públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT)
Local de la Demarcació de Dénia.
c) Col·laborar amb persones o entitats públiques i privades amb similars finalitats

que les exposades en els punts anteriors.
d) Coordinar i supervisar tècnicament en nom dels municipis Consorciats les xarxes

de transport de senyal de TDT en l'àmbit local.

SECRETARIA GENERAL
e) Impulsar la prestació dels serveis interactius que permet la tecnología digital

aplicada a televisió.
f) Impulsar el desenvolupament d'iniciatives locals relacionades amb el fet informatiu

i en el foment de les tecnologies de la comunicació relacionades amb la televisió que afecten
els municipis consorciats.
7-2.-
El Consorci, tant pels seus actes, com pels seus directius i personal en
general, assumirà com a propis, en les seues actuacions i manifestacions, els següents
principis inspiradors de la seua activitat:
1. La promoció i protecció del valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

Per tant, aquesta llengua serà la pròpia de l'emissora. Amb ella es realitzaran tots
els informatius i serà la llengua troncal dels programes i de la resta de continguts.
2. La veracitat, imparcialitat i objectivitat en les informacions.
3. La separació de les informacions de les opinions, la identificació de les persones
que les sustenten i la lliure expressió d'aquestes.
4. La protecció de la joventut i la infància, tot evitant l'exaltació de la violència i
l'apologia de conductes que atempten contra la vida, la llibertat, la tolerància i la
igualtat d'homes i dones.
5. El respecte al pluralisme i la igualtat i d'altres principis recollits en la Constitució
i l’Estatut d'Autonomia.
Article 8
Per acomplir els seus objectius, el Consorci realitzarà entre d'altres les següents
funcions:
a) Representar als municipis Consorciats davant tota mena d'empreses i organismes

relacionats amb la TDT, amb la coordinació i control de les xarxes de telecomunicacions i
subscriure convenis de col·laboració amb persones físiques i jurídiques o entitats públiques i
privades, necessaris per a la consecució de les seues finalitats.
b) Redactar estudis i plans de caràcter general i concret per tal d'assolir les finalitats
esmentades en l'àmbit dels municipis consorciats.
c) Redactar a instàncies dels municipis consorciats les normes tècniques i

reglamentàries que s'hauran de seguir en la implantació de la futura televisió local pública del
Consorci i actuar quan escaiga com a òrgan d'execució de projectes i d'instal·lacions i dirigir,
realitzar, contractar i fiscalitzar les obres i les accions corresponents.
d) Supervisar i informar el compliment dels compromisos assumits amb altres

operadors de telecomunicacions o amb els futurs socis del canal múltiple digital de Dénia, en
el procés de compliment de la normativa especial del sector quan afecte el cercle d'interessos
municipals.
e) Realitzar la contractació d'obres, serveis i subministraments, així com de serveis

específics i d'assessorament especial.

SECRETARIA GENERAL
f) Impulsar i/o participar directament en el desenvolupament d'aplicacions i serveis,

dels municipis Consorciats.
g) Sol·licitar i acceptar subvencions, donatius i qualsevol tipus d'ajudes.
h) Exercir accions, interposar recursos i tot tipus de reclamacions, davant autoritats i

administracions i davant de tot tipus de jurisdiccions.
i) Representar les entitats municipals associades davant les altres Administracions i

de les institucions en els assumptes relacionats amb la Televisió Digital Terrestre i el foment de
les tecnologies de la informació i la comunicació.
j) Ostentar els títols legals pertinents per a la gestió d'infraestructures i la prestació

de serveis de televisió.
En general, les finalitats esmentades en aquest article les podrà portar a terme el
propi Consorci, ja siga directament o bé mitjançant les formes de gestió de serveis establertes
per la legislació de règim local.
Article 9.- Els membres del Consorci tindran dret:
a) A rebre els serveis de tot tipus que el Consorci preste, així com a gaudir de tots els
recursos de formació, informació i participació que gestione.
b) A nomenar i separar als seus representants en els òrgans del Consorci.
Article 10.- Els membres del Consorci estan obligats:
a) A contribuir en la forma que regula aquest Estatut al sosteniment del Consorci i

dels serveis, obres i activitats en els quals participe, mitjançant l'abonament de les quotes i
aportacions corresponents, dins dels terminis marcats a l'efecte.
b) A la plena observació de les normes reguladores del Consorci integrades pels

presents Estatuts, els reglaments dels serveis o activitats que preste.
Capítol V
Òrgans del Consorci
Article 11
Els òrgans de govern del Consorci són els següents:
a) Presidència
c) El Plenari
d) La Comissió Executiva.
e) La Direcció
Article 12
El Director General (o Conseller delegat), serà el responsable de la gestió de la

Televisió i de les seues activitats.

SECRETARIA GENERAL
Article 13
La Presidència l'ostentarà un/a president/a. El president/a del Consorci, serà

nomenat pel Plenari, d'entre els representants de les corporacions municipals que integren el
Consorci, amb el vot favorable de la majoria absoluta legal i proporcional a la població
municipal de les corporacions locals membres.
Si cap candidat obté la majoria en primera volta, es procedirà a una segona volta de
votacions en la qual resultarà elegit president/a el candidat més votat.
Article 14.- Competències del President/a

1.- El President/a tindrà les següents atribucions:
a) Dirigir el govern i l'administració del Consorci.
b) Representar el Consorci a tots els efectes.
c) Convocar i presidir les sessions del Plenari (excepte en els casos previstos en el
present Estatut, en la legislació electoral general), de la Comissió Executiva i de qualsevol dels
altres òrgans, i decidir els empats amb vot de qualitat.
d) El nomenament dels Vicepresidents, donant comptes al Plenari.
2.- El President pot delegar l'exercici de les seues atribucions, excepte les
contingudes en les lletres a) i c) d'aquest article.
Article 15.- La Vicepresidència.
Hi haurà dos Vicepresidències, elegides pel President, denominades, respectivament

Vicepresidència Primera i Vice-presidència Segona. El o la titular de la Vicepresidència
Primera i el/la o la titular de la Vice-presidència Segona substituiran, per aquest ordre, el
President/a en els cas d'absència, vacant, malaltia o abstenció legal o reglamentària.
A més a més de substituir el/la President/a en els supòsits indicats en l'apartat

anterior, les vice-presidències exerciran per delegació del President/a les funcions que els
encomane.
Article 16.- El Plenari
1.- El Plenari és el màxim òrgan de govern del Consorci i està integrat per:
a) Els representants de les Entitats onsorciades, que necessàriament hauran de ser

membres electes de les corporacions locals respectives.
b) El Secretari/Secretària.
c) L’interventor/ Interventora
2.- De cada municipi hi haurà, com a mínim, un representant en el Plenari. La

representativitat serà proporcional al nombre d'habitants de cada població.

SECRETARIA GENERAL
3.- Podran designar-se fins a dos suplents per a substituir els titulars representants de
les corporacions consorciades, en els suposats de malaltia o absència documentalment
justificada. No podran ser substituïts per suplents, el President i els vicepresidents del
Consorci.
4.- Els representants dels ens Consorciats perdran la seua condició quan siguen
cessats per l'òrgan que els nomenà. La durada del càrrec dels representants dels Ens
Consorciats serà la del seu mandat electoral. El termini per a la seua designació serà de quatre
mesos des de la constitució de la corresponent Corporació després de les eleccions municipals.
5.- El secretari del Consorci ho serà del Plenari amb veu però sense vot.
6.- L’Interventor del Consorci ho serà del Plenari amb veu però sense vot.
Article 17.- Competències del Plenari
1.- Corresponen al Plenari les següents atribucions:
a) El control i la fiscalització dels demés òrgans de govern del Consorci.

b) Acordar la separació forçosa dels municipis membres del Consorci.
c) L'aprovació de plans d'inversió, execució d'obres i implantació de serveis.
d) L'aprovació de la proposta de modificació dels Estatuts.
e) La determinació dels recursos propis del Consorci; l'aprovació i modificació dels
Pressupostos; la disposició de despeses en matèria de la seua competència i en els supostos en
què, per raó de la seu quantia no estiga atribuïda a altres òrgans; i l'aprovació dels comptes.
f) L'aprovació de les formes de gestió dels serveis.
g)L'acceptació de la delegació de competències feta per altres Administracions
públiques.
h) L'aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball.
i) L'exercici d'accions judicials i administratives i la defensa del Consorci en matèries
de la seua competència.
j) La declaració de nul·litat o lesivitat, segons procedisca dels actes dels òrgans del
Consorci.
k) La concertació de les operacions de crèdit.
l) Les contractacions i concessions de tota classe i l'adquisició de bens i drets, quan
per raó de la seua quantitat no s'haja atribuït a altres òrgans del Consorci. L'alienació dels
bens i drets patrimonials del Consorci.
m) L'aprovació dels projectes d'obres i serveis quan siga
competent per a la seua contractació o concessió, i quan encara no estiguen previstes
en els Pressupostos.
n) Totes aquelles qüestions que de conformitat amb aquests Estatuts o la normativa
vigent exigiran per a la seua aprovació una majoria especial.
o) La fixació o modificació de la quantia de les aportacions econòmiques dels
membres del Consorci i seua forma i terminis d'ingrés.
p) L'elecció del President del Consorci i acordar, en el seu cas, la seua destitució.
q) El nomenament del Secretari del Consorci i, a la seua proposta.
r) Emetre l'informe previ a la dissolució del Consorci
s) Aprovar la memòria anual d'activitats
t) Interpretar els presents Estatuts i aprovar els reglaments de règim interior i els dels
Serveis que es presten.

SECRETARIA GENERAL
u) La resta d'atribucions que expressament li conferisquen les Lleis o la legislació de

règim local.
2.- És també competència del Plenari la votació sobre la moció de censura i

destitució del President i sobre la qüestió de confiança plantejada pel President, que s'haurà de
regir pel que es disposa en la legislació electoral general.
3.- Les competències del Plenari són indelegables, amb l'única excepció de les
regulades en les lletres i), j), k), l), m), i n), de l'apartat 1 d'aquest article, que podran ser
delegades en la Comissió Executiva.
Article 18.- La Comissió Executiva

La Comissió Executiva estarà formada per:
a) El President/a.
b) Els/Les dos vicepresidents/tes
c) Sis Vocals elegits pel Plenari d'entre els seus membres.
d) El Secretari/Secretària.
e) L’Interventor/Interventora.
Article 19
19-1 Les atribucions
A la Comissió Executiva li corresponen les següents atribucions:
a) Proposar al Plenari el nomenament i el cessament del Director General (ó

Conseller Delegat).
b) Vetllar pel compliment en la programació d'allò que dispose la Llei Valenciana de

l'Audiovisual.
c) Aprovar, a proposta del Director General (ó Conseller Delegat), el Pla d'Actuació

de la Televisió, el qual fixarà els principis bàsics i les línies generals de la programació i també
els corresponents plans d'activitats.
d) Aprovar, a proposta del Director General (ó Conseller Delegat), la Memòria Anual

relativa al desplegament de les activitats de la Televisió i del Consorci.
e) Dictar normes reguladores de caràcter intern respecte a l'emissió de la publicitat

per a la Televisió, i atendre al control de qualitat d'aquesta, el contingut dels missatges
publicitaris i l'adequació del temps de la publicitat a la programació.
f) Determinar semestralment el percentatge d'hores de programació destinades als

grups socials i polítics significatius i a l'anomenat tercer sector (les entitats i associacions de
caràcter privat sense ànim lucratiu) i fixar els criteris de distribució d'aquestes, d'acord amb el
que estableix l'article 20 de la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat
Valenciana i la Llei Valenciana de l'Audiovisual.
g) Conéixer i resoldre en la forma prevista per la llei els conflictes que puguen
plantejar-se en relació amb el dret de rectificació.
h) Prendre coneixement de les qüestions que, encara que no siguen de la seua

competència, el Director General (ó Conseller Delegat) sotmeta a la seua consideració.
SECRETARIA GENERAL
19-2 Cessament i incompatibilitats

La condició de membre de la Comissió Executiva és incompatible amb la vinculació
directa o indirecta de caràcter professional o econòmic amb empreses del sector audiovisual,
publicitari i editorial.
Els membres de la Comissió Executiva cessaran del càrrec per les següents causes:
a) Per la conclusió de la corresponent legislatura, encara que seguiran en l'exercici

de les seues funcions fins que prenguen possessió els nous vocals.
b) Per dimissió o renúncia.
c) Per incompatibilitat declarada per la majoria del Plenari i no esmenada en el

termini de set dies.
d) Per incapacitat permanent.
e) Per defunció.
Les vacants que s'hi produisquen seran cobertes, d'acord amb el procediment
d'elecció establert en el present estatut.
Article 20.- Del Secretari i de l’Interventor
1.- El Secretari i l’Interventor dels òrgans del Consorci seran designats pel Plenari.
2.- El Secretari i l’Interventor podran delegar les seus funcions en un o més

secretaris i interventors delegats, que seran nomenats pel Plenari a proposta del Secretari i de
l’Interventor. Els secretaris i interventors delegats exerciran les funcions amb responsabilitat
pròpia.
Article 21
El Secretari i l’Interventor assistiran, amb veu i sense vot, a les sessions dels òrgans
del Consorci i exerciran, per ells mateixos o en nom del Secretari i Interventor delegats, les
funcions que li atribuisca la legislació de règim local.
Article 22 .- El Director General (ó Conseller Delegat)

El Director General (ó Conseller Delegat) és l'òrgan executiu del Consorci i de
l'Emissora Pública de la Demarcació de la Televisió Digital Terrestre de Dénia i serà nomenat
per la Comissió Executiva del Consorci de la TDT de Dénia, i ratificat pel Plenari.
La funció de Director General (ó Conseller Delegat) és incompatible amb l'exercici

de qualsevol altre càrrec públic, i restarà subjecta al règim d'incompatibilitats determinat pels
membres de la Comissió Executiva.
La durada del mandat del Director General (ó Conseller Delegat) serà de quatre
anys, encara que continuarà en les funcions fins la presa de possessió del nou Director General
(ó Conseller Delegat).

SECRETARIA GENERAL
Article 23
Al Director General (ó Conseller Delegat) li corresponen les atribucions següents:
a) Complir i fer complir les disposicions que regeixen els Estatuts del Consorci i els
acords adoptats pel Plenari i per la Comissió Executiva, en les matèries que li són recongudes.
b) Proposar a la Comissió Executiva l'aprovació del Pla d'Actuació, la Memòria

Anual i els avantprojectes de pressupostos de la Televisió.
c) Orientar, impulsar, coordinar i inspeccionar els serveis de Televisió i prendre les

disposicions i mesures internes de funcionament i organització, sense perjudici de les
competències expressament atribuïdes a altres òrgans del Consorci.
d) Ser l'òrgan de contractació de la Televisió.
e) Autoritzar els pagaments i les despeses de la Televisió.
f) Organitzar i proposar al Plenari el nomenament del Director de l’Emissora(o

Director d’Antena) amb criteris professionalitat, com a persona responsable dels continguts de
l’emissió.
g) Ordenar la programació.
h) Les competències que no siguen expressament atribuïdes a altres òrgans seran

assumides pel Director General (ó Conseller Delegat).
i) En els casos de cessament, dimissió o renúncia i incompatibilitat sobrevinguda,

hom procedirà immediatament a la designació del nou Director General (ó Conseller Delegat)
pel procediment establert en aquest Estatut.
j) El Director General (ó Conseller Delegat) podrà ser cessat pel Plenari del
Consorci, atesa la proposta de la Comissió Executiva, mitjançant resolució motivada per
alguna de les causes següents:
a) Impossibilitat física o malaltia superior a una durada de tres mesos continuats.
b) Incompetència manifesta o actuació contrària als criteris, principis o objectius als

quals fa referència el present Estatut.
c) Condemna per delicte dolós.
d) Incompatibilitat.
Capitol VI
DEL PERSONAL AL SERVEI DEL CONSORCI.
Article 24.- Naturalesa
Per al compliment de les seues finalitats, el Consorci amb càrrec als seus
pressupostos i de conformitat amb la plantilla i relació de llocs de treball acordats, podrà
disposar de personal propi.

SECRETARIA GENERAL
Capítol VII
RÈGIM DE FUNCIONAMENT
Article 25 – Règim de Sessions
El Plenari celebrarà sessió ordinària almenys una vegada a l’any i la Comissió

Executiva , almenys, una vegada al semestre, en els dies i hores que a l’efecte es fixen.
Celebraran sessió extraordinària quan ho decidisca el President, o ho sol·liciten les

dos terceres parts de la representació legal dels membres del respectiu òrgan col·legiat. En
aquest últim cas la celebració no podrà demorar-se més de dos mesos des de que fóra
sol·licitada i la convocatòria haurà de fer-se dins dels cinc dies següents a la petició.
Article 26 Convocatòria i ordre del dia
Les sessions es convocaran pel President amb cinc dies d’antelació a la seua
celebració, excepte les extraordinàries que ho seran amb caràcter urgent.
Amb la convocatòria s’adjuntarà l’ordre del dia corresponent.

El Consorci celebrarà les seues sessions en la seua seu, excepte que por acord dels
seus òrgans col·legiats es decidirà realitzar-les en altre lloc.
Article 27 Quòrum per a la vàlida celebració de les sessions
El quòrum per a la vàlida constitució i celebració de sessions serà el fixat en la

vigent legislació de Règim Local.
Cap sessió podrà celebrar-se vàlidament sense l’assistència del President i del
Secretari del Consorci o de qui legalment els substituisca.
Article 28 Adopció d’acords
Els acords s’adoptaran per majoria dels membres presents.

No obstant això, serà necessari el vot favorable de la majoria absoluta del legal dels
membres del Consorci per a l’adopció de acords en les següents matèries:
a).- La proposta de modificació dels Estatuts del Consorci.

b).- L’aprovació d’Ordres i Reglaments.
c).- La incorporació de nous membres al Consorci.
d).- L’informe de dissolució del Consorci en els termes de l’article 41 dels presentes
Estatuts.
e).- La separació de membres del Consorci.
Tot això, sense perjudici de les majories exigides per a la adopció de determinats
acords per disposicions legals o reglamentàries o pels presentes Estatuts.
No podran adoptar-se acords en les sessions ordinàries sobre assumptes que no

figuren en l’ordre del dia de la convocatòria, a menys que foren declarats d’urgència amb el
vot favorable de la majoria de membres que composen l’òrgan col·legiat.
Article 29 De la constància dels actes i acords

SECRETARIA GENERAL
De cada sessió, el Secretari redactarà la corresponent acta en la qual farà constar el

lloc, data i hora en que la sessió comença i acaba, els noms i qualitat dels assistents, els
assumptes tractats, els acords adoptats i l’expressió dels vots.
L’acta, aprovada en la sessió següent, serà subscrita pel Secretari, amb el vistiplau
del President i arxivada, amb les degudes garanties de seguretat, per a formar el llibre d’actes
del Plenari i de la Comissió Executiva, que es portaran de manera separada.
En allò no previst en els presents Estatuts regiran els preceptes de la legislació del
règim local, referit a la celebració de les sessions dels
òrgans col·legiats i adopció d’acords.
Capítol VIII
Règim financer
Article 30.- Recursos del Consorci
Són ingressos propis del Consorci:
a) Els productes i rendes del seu patrimoni

b) Les aportacions econòmiques anuals dels Ajuntaments Consorciats.
c) Les subvencions i aportacions voluntàries d’altres entitats públiques o privades i
dels particulars.
d) Els beneficis que obtinga d’activitats pròpies de la institució.
e) Qualsevol altre recurs que poguera ser-li atribuït.
Article 31- Pressupostos
El Consorci formarà per a cada exercici econòmic un pressupost anual que

comprendrà totes les seues despeses i ingressos; i es nodrirà amb els recursos que conformen
la seua hisenda.
Article 32.- Formació i aprovació del Pressupost
Dins del quart trimestre, el Director General (o Conseller delegat), formarà el

projecte de pressupostos prenent com a base l’avantprojecte amb el que s’haurà preparat el
Pressupost, i serà sotmés a l’aprovació del Plenari previ informe de la Comissió Executiva.
El Pressupost haurà d’aprovar-se pel Plenari del Consorci abans del primer dia de
l’exercici econòmic al qual corresponga, i si en iniciar-se l’exercici no estigués, els crèdits
inicials autoritzats en el pressupost de l’exercici anterior, es consideraran automàticament
prorrogats fins l’aprovació del nou text.
La pròrroga no afectarà els crèdits per als serveis o programes que concloguen en
l’exercici anterior.
Article 33. Execució del pressupost
L’ordenació de despeses i pagaments i la formalització dels ingressos i pagaments

s’ajustarà a les disposicions del pressupost anual.

SECRETARIA GENERAL
D’acord amb aquestes regles, i del que disposa el Pla General de Comptabilitat
Pública per a l’Administració Local, el Director General (o Conseller Delegat) Tècnic
determinarà la forma en què s’haurà de dur la comptabilitat del Consorci, amb l’aplicació
d’aquelles regles basades en allò que resulte útil per aconseguir major senzillesa i agilitat,
sense merma d’un adequat control de la gestió pressupostària.
Article 34.- Ingressos i pagaments
1.- El cobrament dels drets que es deriven de les activitats pròpies del Consorci i la
confecció i pagament de les nòmines del seu personal correspondrà al Director General (ó
Conseller Delegat).
2.- Per a la distribució i fixació de les quotes necessàries per al manteniment dels
serveis generals del Consorci, el Plenari seguirà, com a norma general, el criteri de
proporcionalitat poblacional entre els seus Ajuntaments membres. Igual criteri s’utilitzarà, per
a la determinació de les aportacions corresponents a serveis o activitats concretes, sense
perjudici, en aquest cas, del que puguen tindre’s en compte altres circumstàncies derivades de
la pròpia essència del servei o activitat.
3.- Les aportacions dels municipis membres hauran d’ingressar-se en la caixa del
Consorci en la forma i terminis que el Plenari haja fixat en el seu corresponent acord.
Transcorregut el termini fixat per al pagament de les aportacions econòmiques, si algun dels
municipis membres no haguera efectuat l’ingrés de les quotes en la caixa del Consorci, es
procedirà pel Director General (ó Conseller Delegat) a requerir formalment el pagament de la
quota o quotes pendents d’ingrés, concedint un nou termini d’ingrés no superior a 15 dies
hàbils.
Finalitzat aquest últim termini, el Consorci, per al cobrament de la quantitat pendent
i mitjançant el seu President, podrà sol·licitar a les Administracions, Central, Autonòmica o
Provincial, la retenció de l’import de les quotes endeutades, amb càrrec a els quantitats que
per qualsevol concepte (Fondo Nacional de Cooperación Municipal, producte de recaptacions
Tributàries gestionades por compte de l’Ajuntament Consorciat deutor, subvencions o ajudes
econòmiques de qualsevol tipus, etc.) aquestes Administracions hauran d’abonar al Municipi o
Municipis afectats.
L’import retingut s’ingressarà per l’Administració que practique la retenció, en les
arques del Consorci.
Amb tal finalitat, i amb els presentes Estatuts, els Municipis membres faculten
expressament les administracions Provincial, Autonòmica i Central a procedir a la
compensació i retenció corresponent.
4.- La disposició dels fons situats en els comptes corrents, requerirà la firma conjunta
i mancomunada del President del Consorci, i del Director General (o Conseller delegat). No
obstant això, el President del Consorci podrà delegar la firma requerida en un dels
Vicepresidents.
5.- Les factures i despeses que s'aproven portaran la conformitat del Director
General (o Conseller delegat) com a requisit previ a la seua ordenació, lliurament i pagament.
Article 35.- Patrimoni del Consorci
Constitueix el patrimoni del Consorci els béns, drets i accions que li pertanyen o li
siguen adscrites pels Ajuntaments Consorciats.

SECRETARIA GENERAL
El Director General (ó Conseller Delegat) formarà inventari de tots els béns, accions
i drets que corresponguen al Consorci, sometent-lo a l'aprovació del Plenari.
Article 36.- Règim Jurídic dels béns
1.- Els béns que els Ajuntaments Consorciats adscriguen al Consorci per al
compliment dels seus objectius, conservaran la seua qualificació jurídica originària, sense que
el Consorci adquirisca la propietat d'aquests bens.
Els béns adscrits s'hauran d'utilitzar per als fins establerts, de manera directa o
mitjançant la percepció de rendes i fruits.
2.- Els béns que adquirisca el Consorci amb càrrec als seus crèdits pressupostats
tindran la qualificació jurídica que corresponga, segons la seua naturalesa i destinació.
Capítol IX
RÈGIM JURÍDIC.
Article 37.- Normativa aplicable
El règim jurídic dels actes i acords dels òrgans del Consorci s'acomodarà a la
normativa de la legislació local aplicable en la matèria, sense perjudici de les peculiaritats
establertes en els presentes Estatuts.
Article 38.- Impugnació dels actes
1.- Contra els actes administratius i disposicions generals dels òrgans del Consorci
podran els interessats interposar el recurs contenciós-administratiu, subjecte al que dispose
l'ordenament jurídic vigent. Tot això, sense perjudici del que els interessats puguen formular el
Recurs Potestatiu de Reposició regulat en els articles 116 i següents de la LLei 30/1992, de 26
de novembre, davant el mateix òrgan que dictara l'acte impugnat.
2.- Contra els actes no subjectes al dret administratiu adoptats pels òrgans del
Consorci podran els interessats exercitar davant els tribunals de la jurisdicció ordinària les
accions que corresponguen, de conformitat amb el que disposa l'ordenament jurídic vigent.
Capítol X
MODIFICACIONS ESTATUTÀRIES
Article 39.- Modificació dels Estatuts
La proposta de modificació dels Estatuts a instància de qualsevol Ajuntament

Consorciat serà sotmesa al Plenari, que la farà seua si obté el vot favorable de la majoria
absoluta de la representació legal i proporcional dels membres del Consorci.
En cas d'aconseguir-ho, el President del Consorci, en el termini de 10 dies ho posarà

en coneixement dels Consorciats, que en termini de tres mesos adoptaran l'acord exprés sobre
la proposta realitzada. S'entendrà acceptada la proposta formulada si obté l'acord favorable
de la majoria absoluta legal i proporcional dels Ajuntaments Consorciats.
Article 40.- Incorporació de nous membres

SECRETARIA GENERAL
1.- Les corporacions municipals interessades en incorporar-se al Consorci, hauran

de sol·licitar-ho per escrit al President del Consorci, qui ho comunicarà a cada Ajuntament
membre.
2.- La incorporació de nous membres al Consorci requerirà l'acord favorable de la

majoria dels Consorciats.
3.- La incorporació de nous membres serà, en tot cas, efectiva a partir de l'1 de gener
de l'exercici següent en què resulte aprovada pel Plenari.
Article 41.- Separació dels Consorciats

1.- Les corporacions municipals Consorciades podran separar-se voluntàriament del

Consorci comunicant-ho per escrit al Plenari. El sol·licitant cessarà sempre que haja complert
els compromisos assumits amb el Consorci.
2.- A més a més i amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del
Plenari, podran ser separats del Consorci aquells que incompliren de forma notòria les seues
obligacions, realitzaren activitats que perjudicaren la imatge o incompliren les seues
obligacions econòmiques per temps superior a un any.
En ambdós casos es procedirà a la liquidació de les seues obligacions i drets segons
les normes previstes per a la dissolució del Consorci.
3.- Tant pel que fa al present article de separació de consorciats com pel que es diu a
l'article anterior sobre la incorporació de nous membres el Consorci aplicarà el que disposa la
Llei 10/2005 de 14 de Juny de Mesures Urgents per a l'Impuls de la Televisió Digital Terrestre,
de Liberalització de la Televisió per Cable i de Foment del Pluralisme i del que disposen les
Lleis Valencianes.
CAPÍTOL XI
DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ DEL CONSORCI I DRET SUPLETORI
Article 42. Dissolució del Consorci
Correspondrà als ens municipals Consorciats resoldre sobre la dissolució del

Consorci, previ informe del Plenari.
La proposta de dissolució del Consorci, formulada por algun dels seus membres,
haurà de ser informada pel Plenari en el termini d'un mes.
L'informe adoptarà la forma d'acord i serà comunicat pel President del Consorci,
junt a la proposta de dissolució plantejada, als Ajuntaments Consorciats, que en els tres mesos
següents hauran de pronunciar-se al respecte.
Es procedirà a la dissolució del Consorci quan així ho acorden dos terceres parts dels
membres del Plenari.
Acordada la dissolució es procedirà per la Comissió Executiva a la liquidació de

l'actiu i passiu consorcial.

SECRETARIA GENERAL
Article 43.- Liquidació del Consorci
Satisfetes totes les obligacions pendents amb els Ajuntaments Consorciats, entitats
públiques i privades, i amb els particulars, el líquid i o capital existent es repartirà entre els
Consorciats integrats al moment de la
dissolució, en proporció directa a les aportacions que els membres actius hagen
realitzat al Consorci al llarg de la seua durada.
En tot cas, revertiran als ens Consorciats els bens adscrits per cadascun d'ells, sense
perjudici de participar en la deguda proporció a l'atenció de les obligacions pendents.
Les pèrdues resultants de la liquidació realitzada es cobriran, entre els Ajuntaments

Consorciats, mitjançant la seua distribució igualitària i proporcional al pes poblacional de
cada municipi representat pel seu Ajuntament..
Article 44.- Dret supletori
Per a tot allò que no resulte previst en aquest Estatut, s'atendrà el que dispose en
l'ordenament jurídic aplicable a l’Administració Local.
ANEXO II (ESMENA)
1. Modificar la proposta inicial dels Estatuts del Consorci per a la creació de la TDT
en els següents articles:
Article 4. Deu establir el domicili (carrer o plaça, número, etc)
Article 16.2- “de cada municipi hi haurà.... de cada població” a ú de gener de cada
any.
Article. 17.1.
K. “la concertació de les operacions de crèdit definides a l’article 22 de la Llei

7/1985 de Bases de Règim Local.
L. “Les contractacions i concessions de tota classe i l’adquisició de béns i drets,

igual que la seva alienació d’acord amb allò establert a l’article 22 i a la Llei 7/1985 de Bases
de Règim Local.
Article 23. Cal afegir:

- Operacions de crèdit no atribuïdes al plenari.
- Modificar l’apartat d) dels contractes i concessions no atribuïdes al plenari.
- Aprovar la liquidació del Pressupost.
Article 34.4. En la signatura ha de figurar l’Interventor i el Tresorer.”
PUNTO 15.-Moció commemoració Dia d’Europa.

SECRETARIA GENERAL
Se da cuenta del siguiente dictamen de la Comisión Informativa de Promoción

Económica y Social:
« Que mediante el presente escrito, y al amparo de lo establecido por la Ley 7/1985, de

2 de abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local y el Real Decreto 2568/1986, de 29 de
noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de organización, funcionamiento y régimen
jurídico de las Entidades Locales, artículo 97.3, los representantes los grupos políticos abajo
firmantes presentan al Pleno, la siguiente
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
Primero: Que la fecha 9 de mayo, consagrada como Día de Europa, conmemora la

promulgación de la Declaración Schuman, considerada la piedra de la construcción europea.
Segundo: Que el 9 de mayo se ha convertido en un símbolo que, junto al euro, la

bandera y el himno, representa la entidad política en la que se ha convertido la Unión Europea.
Tercero: Que el 9 de mayo de 1950, París fue escenario de la promulgación de una

declaración política redactada por Jean Monnet y divulgada por Robert Schuman, ministro
francés de Asuntos Exteriores, en la que se proponía la creación de una autoridad
supranacional europea para la organización de la producción de carbón y acero, la CECA,
cuyo tratado fundacional sentó las bases del proceso de integración europea.
La construcción europea se inició pues aquel día y, en aras de conmemorar este

acontecimiento de nuestra historia común como europeos, los Jefes de Estado y de Gobierno,
reunidos en la Cumbre de Milán de 1985, decidieron proclamar el 9 de mayo como Día de
Europa.
Cuarto: Que en pocos meses han tenido lugar varios hitos en la historia de la Unión
Europea. Por un lado, la aprobación en España del Tratado por el que se establece la
Constitución Europea a través de un referéndum celebrado el 20 de febrero de 2005. Tampoco
podemos olvidar que el pasado 1 de Mayo de 2004 se produjo el ingreso en la Unión Europea
de 10 países más, lo que constituye un acontecimiento histórico que pondrá fin a muchos siglos
de enfrentamiento y división. La reunificación de Europa traerá consigo un continente más
fuerte, democrático y estable, dotado de un mercado único capaz de aportar beneficios
económicos a sus 450 millones de ciudadanos, a la par que beneficios sociales a todos ellos.
Por lo que consideramos como muy positiva la adhesión de los últimos diez países
incorporados al territorio común, respetando las peculiaridades y características de cada
pueblo y que este objetivo principal sólo se podrá conseguir paliando las diferencias que
existen entre los países del Este y Oeste, pues de lo que se trata es de crear un espacio europeo
con los mismos derechos y libertades.
Quinto: Que las instituciones de la Unión Europea deben mantenerse a la escucha y al

servicio de los ciudadanos, y los ciudadanos a la vez deben de conservar su especificidad, sus
hábitos y costumbres y su idioma, deben sentirse en “casa acercándose a la integración” y
poder circular con plena libertad por esta patria europea.
Sexto: Que en este marco, las instituciones de la Comunidad Europea, así como abogar
por la construcción de una Europa para los ciudadanos.
Por todo lo expuesto, se propone al Pleno la siguiente

SECRETARIA GENERAL
PROPUESTA DE ACUERDO
PRIMERO: Teniendo en cuenta que el principal objetivo de la conmemoración del Día

de Europa es acercar la realidad de la Unión Europea a los ciudadanos, acuerda la adhesión a
la propuesta de la FVMP de impulsar la celebración de actos institucionales, así como
promover entre los ciudadanos de nuestra comunidad el concepto de ciudadanía europea y el
lema del Día de Europa del 2006, “Democracia, diálogo, debate”.
SEGUNDO: Transmitir el presente acuerdo a las asociaciones y colectivos ciudadanos

ubicados en el municipio, para que lleven a cabo actos de celebración y conmemoración.
TERCERO: Remitir el presente acuerdo adoptado por el pleno del Ayuntamiento al

Presidente de la FVMP, al Presidente de las Cortes Valencianas, al Presidente de la Generalitat

Valenciana, al Presidente del Parlamento Europeo, al Presidente de la Comisión Europea, al
Ministro de Asuntos Exteriores y al Presidente del Gobierno»
La defensa de la presente propuesta corre a cargo Sra. Marcela Server:
Sra. Marcela Server: Encara que és una moció que va consensuada per part de
tots, que ja es va trasladar a la Comissió Informativa, si que voldriem deixar clar que el
9 de maig, que es com a tal el dia d’Europa, està pràcticament ja ahí, esta moció arriba
realment tard, que es lo que també varem manifestar en la Comissió i en este sentit si
que pregariem que per al proper any ens pugar arribar esta moció o declaració
d’intencions o manifest pues molt antes per tal de poder trasladar en Comissió pues una
sèrie de quins actes conmemoratius tenen que fer-se al respecte en quant a poder
consensuar una manera unànim, per part de tots activitats a realitzar en un dia tan
important també per al dia d’europa. Res més. Gracies.
El Ayuntamiento Pleno por unanimidad, acuerda aprobar la moción en todos

sus términos y, por tanto, apoyar la propuesta.
PUNTO 16.-Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Dénia i la Fundació:

CITMI-CITE CC00PV, per a la realització programa d’atenció i inserció a
persones immigrants.
«REUNIDOS
De una parte, Dña. Francisca R. Viciano Guillem, Alcaldesa-Presidenta del M.I.

Ayuntamiento de Dènia.
De otra parte, D. Martín Carpena Palao, como Vicepresidente y Tesorero de la

Fundación CITMI – CITE PV de Comisiones Obreras.
SECRETARIA GENERAL
MANIFIESTAN
PRIMERO: La Ley de Bases de Régimen Local en su artículo 25.2 K establece como

competencia municipal la prestación de servicios sociales, entre los servicios básicos que han
de prestar los Ayuntamientos.
SEGUNDO: El artículo séptimo de la Ley de Servicios Sociales, Capítulo 1, título 11,

establece que corresponde a los Servicios Sociales Generales la programación, implantación y
gestión de la intervención generalizada de la atención primaria.
En base a las competencias municipales atribuidas por la Ley Reguladora de las

Bases de Régimen Local, la titularidad de los Servicios Sociales Generales, corresponderá a

los Ayuntamientos como medio de garantizar a toda la población los servicios básicos. No
obstante, en la prestación de cada servicio podrá participar la iniciativa social, según se regula
en el título IV de dicha Ley.
TERCERO: Que entre los fines de la Fundación CITMI – CITE CC OO PV, de la CS

CC OO PV, se encuentra el de facilitar la integración social y la estancia de las personas
inmigrantes extranjeras en la Comunidad Valenciana. Así como los medios activos que eviten el
crecimiento de actitudes xenófobas y racistas.
CUARTO: Que la Fundación CITMI – CITE PV puede prestar en Dènia un servicio

de atención y asesoramiento a inmigrantes extranjeros residentes en la localidad, así como
desarrollar toda una serie de programas conjuntos y complementarios, dirigidos a la
información, formación y a la prevención del racismo y la xenofobia.
Y, en consecuencia, acuerdan las siguientes
CLÁUSULAS
1.- OBJETO DEL CONVENIO
Constituye el objeto del presente Convenio, articular la colaboración entre el

Ayuntamiento de Dènia y la Fundación CITE CC OO PV para la realización de un Programa
de atención e inserción social a personas inmigrantes en esta localidad.
Objetivos Generales
 Informar, orientar y asesorar a los ciudadanos y ciudadanas inmigrantes sobre

los procedimientos necesarios para regularizar su situación, garantizar sus
derechos y reivindicar las condiciones legales que permitan una verdadera
igualdad de oportunidades desde el ordenamiento jurídico español.
 Informar y en su caso derivar a las personas inmigrantes sobre la formación que
ofrece el sindicato con el fin de procurar el reciclaje y la mejora de su
cualificación profesional.
 Participar en la integración sociolaboral de las personas inmigrantes mediante la
consecución de los recursos e infraestructuras que garanticen el bienestar social
del colectivo.
 Luchar contra cualquier forma de explotación, discriminación y exclusión social
o laboral, de acuerdo con el marco socio jurídico existente.

SECRETARIA GENERAL
2.- RESUMEN DEL PROGRAMA DE ACTUACIÓN
 Proyecto de Información, orientación y asesoramiento (Ver anexo)
3.- PERSONAL: Las obligaciones sociales y laborales respecto al personal que

aporta la Fundación CIMTI – CITE PV, responden única y exclusivamente a ésta, siendo el
Ayuntamiento de Dènia del todo ajeno a todas relaciones laborales dichas relaciones laborales.
4.- APORTACIONES DE LAS PARTES: El Ayuntamiento de Dènia, entregará la

cantidad de QUINCE MIL DOSCIENTOS QUINCE Euros ( 15215.00 € ) en concepto de
Subvención a la Fundación CITMI – CITE PV que irá destinada al desarrollo del programa
mencionado.
El Ayuntamiento de Dènia, entregará el 50% de dicha cantidad, previa justificación

de la contratación de un técnico medio a jornada parcial durante el plazo de un año y el 50%
restante en un plazo de un mes a partir de la justificación del total del gasto realizado.
La Fundación CITMI – CITE PV aporta la infraestructura del local de la sede de CC

OO en la localidad de Dènia y también todo en cuanto a teléfono, fotocopiadora, fax,
información ... para poder desarrollar el programa, además de la contratación de un técnico
medio que prestará los servicios en los locales mencionados.
5.- COMISIÓN DE SEGUIMIENTO Y COORDINACIÓN: A efectos de velar por el

cumplimiento general de las cláusulas del presente Convenio y coordinar las acciones previstas
en todo el ámbito especificado, se creará una Comisión paritaria entre el Ayuntamiento de
Dènia y la Fundación CITMI – CITE PV.
 Por parte del Ayuntamiento de Dènia: la Alcaldesa, o persona en quien delegue,

la concejala de Servicios Sociales o persona en quien delegue y un técnico de
Servicios Sociales.
 Por parte de la Fundación CITMI – CITE PV: su Presidente, Director o persona
en quien delegue y un técnico de la Fundación.
Serán competencias generales de esta Comisión la evaluación del desarrollo del

presente Convenio e interpretación de sus cláusulas; formulación de protocolos adicionales
para nuevas actuaciones conjuntas no contempladas en el Convenio; preparación de los
sucesivos programas, en su caso; propuestas de Prórroga del Convenio o de su rescisión;
estudio y asesoramiento respecto a cuantas cuestiones sean sometidas a la Comisión por
cualquiera de las partes; y decisión de los conceptos y gastos del coste del programa.
Esta Comisión se reunirá cuando una de las partes lo considere oportuno y lo solicite
previamente.
6.- PUBLICIDAD : En la publicación y actividades que la Fundación CITMI – CITE

PV haga a través de los medios de comunicación social, en sus publicaciones y materiales
informativos, sobre las acciones derivadas del presente Convenio, se hará constar,
expresamente la inscripción “En Convenio con el Ayuntamiento de Dènia”
7.- DURACIÓN: La duración del presente Convenio se extenderá desde ,01 DE

ENERO a 31 DE DICIEMBRE DE 2.006. El Convenio será prorrogado anualmente mientras
ninguna de las dos partes lo denuncie.

SECRETARIA GENERAL
8.- CAUSAS DE RESOLUCIÓN: Constituirá motivo de rescisión del presente

Convenio cualquiera de las causas siguientes:
1. Mutuo acuerdo de las partes.

2. Cuando una de las partes incumpla sus obligaciones y sea suficientemente
advertida y no ponga los medios necesarios para reparar su falta
3. Por renuncia de una de las partes, con previo aviso de un mes mínimo.
4. Por cese o finalización de las actividades de la Fundación
5. Por desaparición del objeto del presente convenio.»
Acto seguido pasa a debatirse el presente asunto en los siguientes términos:

Sra. Susana Mefford: L’Ajuntament, en la seua política de suport a la inserció

dels col·lectius de persones immigrants, ja fa anys que signa convenis de col·laboració
per a la seua inserció sòcio-laboral en particular. I donada la importància de donar un
accés fluid a la formació i a la formació de tota la població i en particular als col·lectius
que són més desafavorits i en particular… és els que ens mou com a institució a portar
endavant aquest tipus d’iniciatives. La memòria d’activitats que estan executades l’any
passat per aquesta fundació en la seua tasca d’integració social ha estat presentat a tots
els representat de cada grup polític de la Comissió Informativa. I bueno, el col·lectiu
immigrant ja sabem que cada dia és més nombrós en la nostra societat i en el nostre
municipi en particular, amb el conseqüent i lògic increment de les necessitats socials
que conlleven. És per això que proposem la signatura d’aquest conveni de col·laboració
amb l’Ajuntament de Dénia i la Fundació de CITMI-CITE de Comissions Obreres del
País Valencià.
Sr. Antoni Roderic: A mosatros ens haguera agradat haver tingut, no solament
la memòria, sinó una valoració també dels serveis de l’Ajuntament sobre com ha anat el
tema. De totes maneres també, és també una miqueta… no sé com dir-ho, el que se
vinga a aprovar ara un conveni que es tenia que haver aprovat l’un de gener, però
bueno… L’any passat, el que varem firmar en la UGT tampoc coneguem res.
Sra. Ana Kringe: Simplemente realizar una serie de matizaciones referente a

este convenio. Y en primer lugar comentar que cuando en la pasada Comisión
Informativa de Promoción Económica y Social, los grupos de la oposición solicitamos
copia de las memorias de actividades de los dos convenios celebrados el año pasado.
Decir que sólo se nos ha pasado uno, el otro no sabemos nada.
Por otra parte, si entramos a valorar el convenio, como muy bien ha dicho Toni
Roderic, se trae a aprobación, se extiende desde el 1 de enero al 31 de diciembre de
2006. Estamos a 27 de abril y ya han pasado 3 meses. Pero si además comentamos que,
pues bueno, se habían cambiado, se habían modificado algunas cosas de este convenio
respecto del anterior, como pueden ser pues cursos para los trabajadores, aumento de
horas de la asesoría jurídica, pues vemos que en la copia que se nos dió en la pasada
Comisión Informativa, en el punto número 2 de las cláusulas: “Resumen del programa
de actuación; proyecto de información orientación y asesoramiento (ver anexo)” el
anexo no consta en ningún sitio, ni tampoco en el expediente que tiene mi secretario. Yo

SECRETARIA GENERAL
no se si el Secretario tendrá ahí ese anexo, pero desde luego los grupos de la oposición
no lo tenemos. Sr. Secretario, ¿usted lo tiene?
Sr. Secretario: No, no consta aquí.
Sra. Ana Kringe: Pues en base a eso, este grupo ya tiene decidido cual va a ser
su voto.
Sra. Marcela Server: Realment estem totalment a favor perquè es lo que varem
manifestar a la Comissió Informativa. És un dels convenis que l’any passat pues sí que
es varen consensuar per banda dels dos sindicats majoritaris, U.G.T y CC.OO., una
manera de no discriminar a cap d’ells i es va passar per plenari d’eixa manera,
paral·lela, i en temps i forma, com bé a dit també el Sr. Roderic, de que es puga portar a
final d’any, poder tractar eixa memòria d’activitats, no demanar-la en la mateixa
Comissió, que se mos passe als dos dies següents per a plenari. I si que fer un control i
seguiment de les tasques que estan fent dins del Sindicat de cara a eixa atenció a
l’immigrant, que estem totalment a favor com ja vàrem fer el passat any en el que sí que
es va aprovar per part de tots i és un tema que sempre estarem d’acord en aprovar. Però
fins i tot si falta un anexe el vot… o per lo menos si lo que volen és deixar-lo damunt de
la taula, després de passar tots estos mesos… pues pense que es deuria de tractar en una
millor rigurositat.
Sr. Antoni Roderic: Només dir que jo els votaré a favor per a que no puguen
dir… però si que pregaria que el pròxim any estes coses es feren una miqueta més
seriosament.
Sra. Alcaldesa: Jo voldria puntualitzar un parell de coses. Com tots vostés

saben perfectament, els dos convenis que hi ha -bueno que entren en vigor… ara és este
i el que hem tingut en U.G.T. també- evidentment són diners públics per a complir unes
finalitats que l’Ajuntament, tots, tenim molt clares, perquè normalment pense que
sempre ha eixit per unanimitat de tots, i és contribuir a unes tasques que contribuïsquen
a això, a evitar qualsevol tipus de discriminació i garantir uns drets que les persones
immigrants tenen quan venen a les nostres terres. En eixa premissa es fan els dos
convenis.
La única cosa és que si falta alguna documentació, evidentment, s’ha de posar

damunt de la taula. Jo lo que demanaria és que votaren afirmativament. Qualsevol
documentació que els falte, en la Comissió Informativa que se’ls proporcione… perquè
si està tot clar i transparent… I el que està clar és que estos convenis tenen unes
premisses molt clares, han de complir uns objectius, i evidentment han de fer memòries
que avalen el compliment d’eixos objectius. Per tant les memòries estan també a la seua
disposició. Les que falten també evidentment s’han de posar, si en falta alguna, jo no sé
si estan totes posades o si en falta alguna. Però bueno si n’hi ha alguna cosa,
evidentment el lloc per a demanar tot això és la Comissió Informativa.
Però tinguen la màxima tranquil·litat, que a mi em consta que en este conveni

concretament ha estat parlant-se, i molt, en Comissions perquè pretenien duplicar
algunes funcions que el Ajuntament ja els cobreix per altres serveis, per tant no anem a

SECRETARIA GENERAL
utilitzar diners públics per a fer dues coses. Això que quede també clar que aquí no
consta però que està i s’ha parlat.
Per tant estiguen tranquils. Els convenis… està tot perfecte i a més a més
qualsevol informació complementaria que els falte o qualsevol informe, no tinguen
ningun reparo en demanar-ho que òbviament se’ls ha de proporcionar perquè tots estem
en la mateixa línia: d’utilitzar els bens públics conforme toca i de que els informes
estiguen també.
Sra. Ana Kringe: Sólo una cosa. Evidentemente todos conocemos estos tipos
de convenio. Usted también sabe, Sra. Alcaldesa, que yo también los conozco de la
pasada legislatura y vamos a cambiar el sentido de nuestro voto. Pero por favor que no
vuelva a pasar. Porque no es la primera vez que nos falta algún tipo de documentación
en esa comisión informativa.
Sra. Alcaldesa: Sra. Kringe, no cal que li ho repetisca. Tota la informació que li
faça falta per garantir que està complint-se, evidentment la té al seu abast. Si me
l’haguera demanat abans, també li l’haguera buscada o també li haguera dit: “falta
algo”. M’entén? O siga que no es preocupe… De fet estic diguent-li que en este conveni
esta negociant-se, perquè pretenien duplicar coses que no es poden duplicar, perquè
tenim clar com s’han d’usar els diners públics en estes coses.
El Ayuntamiento Pleno por unanimidad, acuerda aprobar el dictamen en todos

sus términos y, por tanto, apoyar la propuesta.
PUNTO 17.-Moció d’Els Verds per a la retirada dels contenidor de recollida de

roba de l’Organització denominada “Humana”.
Según lo acordado en la Junta de Portavoces celebrada con anterioridad a la

presente sesión, se acuerda dar traslado de la presente moción a la Comisión
Informativa correspondiente para su más exhaustivo estudio.
MOCIONES DE URGENCIA
1.- Declaración Institucional 28 de abril de 2006
Según lo acordado en la Junta de Portavoces celebrada con anterioridad a la

presente sesión, se acuerda la retirada de la presente moción de urgencia.
SECRETARIA GENERAL
2.- Moción sobre requitistos lingüisticos en puestos de trabajo
La Comisión Informativa de Administraciones Públicas, en sesión celebrada en

fecha 24 de abril de 2006, a reserva de los términos de la aprobación del acta de
conformidad con lo dispuesto en el art. 206 del Reglamento de Organización,
Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, emitió entre otros el
siguiente dictamen:
«EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
1. Atés que l’Ajuntament de Dénia, en compliment de la legislació estatal i

autonòmica vigent –i la jurisprudència, va iniciar en el Ple de 7 de març de 2005
les tasques necessàries per a preveure el coneixement de valencià en l’accés a les
places de faena pròpies.
2. Atesa la negociació sindical prèvia i les reunions mantingudes amb els sindicats
que així ho han demanat amb l’objectiu de garantir el coneixement de valencià en
l’accés als llocs de faena de l’Ajuntament de Dénia.
3. Vist el dictamen de la Comissió Informativa d’Administracions Públiques de 15 de

febrer de 2006 en què s’acorda, en primer lloc, la creació d’una comissió de
seguiment del procés d’implantació dels perfils lingüístics; en segon, dos esmenes
en la redacció de la documentació presentada i, en últim lloc, que s’elimine del
text qualsevol referència a català, forma vàlida científicament i jurídicament, la
qual ha de ser substituïda per l’equivalent valencià de manera que, una volta fet
els canvis, els criteris per a definir els perfils lingüístics queden així:
3.1. En la definició dels perfils lingüístics s’han tingut en compte les tasques que es
porten a terme en cada un dels llocs de faena amb la intenció d’ajustar al màxim
els perfils a les necessitats de cada lloc i, alhora, fer més rendibles els recursos
que es destinen a les accions de promoció del valencià a l’Ajuntament de Dénia.
3.2. Així, doncs, s’han tingut en compte les característiques dels diversos perfils
lingüístics i les de cada lloc de faena. De la mateixa manera que en l’acreditació
del coneixement del castellà es pren com a referència el disposat per l’Institut
Cervantes, en el cas valencià els perfils lingüístics d’aplicació als llocs de faena
són semblants, quant a habilitats lingüístiques d’expressió oral i expressió
escrita, als graus de competència lingüística en valencià oral (des d’ara PL1),
elemental (PL2), mitjà (PL3) i superior (PL4) fixats per a la Junta Qualificadora
de Coneixements de Valencià (JQCV) per a l’obtenció dels certificats oficials
administratius de coneixements de valencià. Quant als perfils laborals prenem
com a referència les funcions dels llocs de faena de l’Ajuntament de Dénia
elaborats pel Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat
d’Alacant.
3.3. Una volta preses en consideració aquestes dues classificacions, hi ha també uns
altres indicadors útils que cal tenir en compte. Com ara, la producció de texts
orals i escrits, el grau d’autonomia de l’empleat públic a l’hora d’elaborar-los –
tant des de la perspectiva de la responsabilitat de la correcció lingüística com de
la creativitat i la reflexió tècnica i lingüística amb vista a la claredat i
SECRETARIA GENERAL
l’adequació, la coherència i la cohesió expositives i conceptuals. Cal, sobretot,

no oblidar tampoc les persones destinatàries.
3.4. Així, en els llocs perfilats amb el nivell PL1, s’ha tingut en compte, especialment,
els coneixements mínims de valencià d’acord amb la necessitat de comunicació
verbal, almenys col·loquial, dels mateixos treballadors entre si –tant si són del
mateix nivell com superior– i també amb la resta de ciutadania.
Els llocs amb el perfil PL2 atenen, a més de la comunicació verbal necessària –
almenys a nivell col·loquial, a la necessitat d’elaborar texts no necessàriament de caire formal
estricte, etc.
Quant al nivell PL3, s’han valorat diversos aspectes com ara l’atenció del públic
extern i intern (telefònicament, personalment, per escrit, etc.) Cal tenir en compte que, dins
l’àmbit de l’administració pública, el públic és tant intern –com ara les relacions
interdepartamentals amb vista a la gestió i funcionament de l’ajuntament– com extern –veïns de
Dénia, visitants, etc.– amb unes necessitats d’atenció diverses i heterogènies. En aquest sentit,
és lògic i coherent que es demane a determinats treballadors públics l’assoliment d’uns
coneixements gramaticals i pragmàtics més enllà dels registres col·loquials per tal
d’aconseguir una convivència el més eficaç possible. En aquest sentit, cal no oblidar tampoc
que precisament el nivell de llenguatge administratiu de la JQCV s’obté després d’haver
aprovat el nivell mitjà. Les places amb PL3 han de conéixer i usar els documents normalitzats
que produeix tant la seua àrea departamental com els de la resta de l’Ajuntament de Dénia;
han de conéixer la terminologia i la fraseologia administrativa, comptable, etc. pròpia de cada
departament i de l’ajuntament en general; disposar de les pautes i els criteris lingüístics,
estilístics i formals que defineixen l’estil comunicatiu de l’Ajuntament de Dénia, etc. En
qualsevol cas, han de ser capaços de dominar les habilitats lingüístiques necessàries per a
entendre texts orals en diferents registres, segons la situació d’ús o context situacional;
entendre texts escrits a un nivell formal dels diferents registres de la llengua com ara el
llenguatge tècnic, administratiu, etc.; escriure texts en la varietat estàndard del valencià de
forma coherent, cohesionada, adequada i correcta gramaticalment d’acord amb la forma, el
contingut i el registre.
Pel que fa al PL4, s’han valorat les tasques de gestió, estudi i proposta d’acord amb
l’àmbit professional, el fet que són responsables jeràrquics d’unitats de faena amb personal a
càrrec seu amb l’objectiu que aquesta faena es realitze d’acord amb els principis d’eficàcia i
eficiència. Així, doncs, es considera que han de tenir un coneixement lingüístic formal alt i,
també, amb capacitat d’autonomia, claredat i exposició en la mesura que tenen la
responsabilitat de desenvolupar programes, projectes i/o plans d’actuació; dirigir, coordinar,
controlar i avaluar programes i projectes; la capacitat de prendre decisions dins l’àmbit
corresponent; proposar resolucions i acords; assessorar els òrgans de govern municipal i
elaborar informes; resoldre i donar compte del personal a càrrec seu junt amb la gestió dels
mitjans materials i humans de què dispose; oferir atenció especialitzada al públic en l’àmbit
professional propi, etc i llegir i entendre texts escrits en la varietat estàndard i en els diversos
registres, texts de caràcter general o sobre temes específics relacionats amb el lloc de faena
(projectes, informes, cartes, articles o referències tècniques, bases i instruccions.
3.5. En qualsevol cas, la proposta dels perfils lingüístics es planteja amb un punt de
vista de mínims necessaris però no sempre suficients. És a dir, la valoració dels
nivells es fa tenint en compte les necessitats actuals amb el benentés que
comporta una revisió en el temps que ha de dur necessàriament a una exigència
de nivell de coneixements més alta i/o a l’ampliació d’aquests coneixements amb

SECRETARIA GENERAL
una altra classe de coneixements lingüístics –com ara els llenguatges

d’especialitat de la JQCV segons el cas– a mesura que la presència del valencià
s’incremente tant dins com fora de l’Ajuntament de Dénia.
4. Vists els informes tècnics emesos sobre la legalitat i la forma de demanar el

coneixement del valencià en l’accés a la funció pública.
5. Atés que amb la proposta de perfils lingüístics es pretén donar un impuls nou a
l’ús social de la llengua de manera que, entre unes altres mesures, la modificació
i l’actualització de la relació de llocs de faena amb un perfil lingüístic determinat
permeta:
• Emparar i fomentar l’ús social del valencià per a tots els ciutadans i ciutadanes.
• Donar efectivitat a l’ús oficial del valencià i del castellà sense cap discriminació
per als ciutadans i ciutadanes.
• Normalitzar i fomentar l’ús del valencià en l’Administració.
• Assegurar l’extensió del coneixement del valencià a tots els ciutadans i
ciutadanes.
• Crear un entorn en l’àmbit de l’administració local en què els treballadors no
valencianoparlants adquirisquen el nivell de competència en valencià per, d’una
banda, portar a terme la tasca que tenen encomanada amb més efectivitat i, d’una
altra, ajudar-los en el procés d’integració cultural i social en la ciutat.
6. Vist que es tracta de recuperar per al valencià, d’acord amb l’Estatut i la resta de
legislació vigent, la plenitud de funcions que li corresponen com a llengua pròpia
del país d’acord amb el pes demogràfic, tradició literària, creativitat cultural i
vitalitat social, i aconseguir que siga instrument de comunicació, sense
subordinació, en tots els àmbits de l’Administració local.
7. Atés que la voluntat cívica de perfilar lingüísticament els llocs de faena ha estat
constant com, per exemple, la moció del Ple del dia 12 de juny del 2001; el
Reglament municipal de normalització lingüística; la moció de suport al Decàleg
del valencià; el suport al compromís pel valencià, etc.
8. Vist que l’oferta d’ocupació pública dels anys 2005 i 2006 ja incorpora perfils
lingüístics en els llocs de faena.
Per tot açò, proposem al Ple de l’Ajuntament de Dénia l’aprovació dels acords
següents:
1. Que es faça extensiva la previsió d’un grau determinat de coneixement del

valencià d’acord amb les tasques i funcions encomanades per a la resta de llocs
de faena i les places que s’hi convoquen.
2. Que s’aproven els perfils lingüístics següents segons els llocs de faena:
P
LLOC DE FAENA LLOC DE FAENA PL
L
Secretari/Secretària Interventor/a
3 3
general
Gerent d’Urbanisme 3 Tresorer/a 3
Oficial major 3 Cap de Serveis Econòmics 3
Cap del Servei 3 Cap del Servei d’Obres i 3
SECRETARIA GENERAL
d’Ordenació Urbanística Projectes

Cap del Servei de Intendent/a principal
3 3
Llicències
Cap del Gabinet Cap del Departament de
3 3
d’Alcaldia Recursos Humans
Cap del Departament Cap del Departament
Jurídic i Administratiu 4 d’Informàtica 3
d’Urbanisme
Cap del Departament de Intendent/a
3 3
Governació
Director/a metge de la Metge/ssa
3 3
Residència
Cap del Departament Tècnic superior

3 3
d’Infraestructures d’arquitectura i enginyeria
Cap del Gabinet Cap del Departament de
d’Estudis, Projectes i Informes 3 Turisme i Platges 3
d’Urbanisme
Cap del Departament de Cap del Departament de
3 4
Serveis Socials Premsa i Protocol
Cap del Departament de Cap del Departament de
4 3
Cultura i Educació Comptabilitat
Cap del Departament de
3
Medi Ambient
Cap del Departament Cap del Departament
4 3
d’Arqueologia d’Arxius i Biblioteques
Cap del Departament de Tècnic/a superior
Gestió Tributària i uns altres 3 3
Ingressos
Cap del Departament Cap del Departament de
d’Informació i Documentació 3 Trànsit i Transports 3
Urbanística
Inspector/a de la Policia Coordinador/a
3 3
Local d’Infermeria
Tècnic/a mitjà/mitjana Tècnic/a mitjà/mitjana
d’Arquitectura, Enginyeria o 3 3
Topografia
Tècnic/a mitjà/mitjana Cap del Departament de
3 3
d’Activitats Turístiques Gestió Econòmica i Financera
Cap del Departament de Diplomat/Diplomada en
3 2
Fiscalització Infermeria
Oficial de Policia Local Cap de l’Oficina
2 3
Pressupostària
Cap de l’Oficina Cap del Negociat de
3 3
d’Atenció al Ciutadà Serveis i Manteniment
Cap del Negociat de Cap del Negociat de
3 3
Selecció i Formació Sanitat i Consum
3 3
Nòmines i Contractació Joventut i Festes
Cap del Negociat Cap del Negociat Central i
3 3
d’Esports Estadística
Cap del Negociat de Cap del Negociat
3 3
Caixa i Bancs d’Administració de Personal

SECRETARIA GENERAL

3 3
Patrimoni Recaptació
Cap del Negociat de Cap de la Secretaria
3 3
Contractació Particular d’Alcaldia
Inspector/a Tècnic/a auxiliar de
3 2
tributari/tributària delineació
Programador Tècnic/a d’activitats
2 2
d’informàtica físiques i esportives
Encarregat de la Encarregat de brigada de
2 2
brigada de parcs i jardins vies, obres i tallers municipals
Encarregat de brigada Encarregat de la brigada
2 2
de senyalització d’electricitat
Educador ambiental Encarregat del personal

2 2
de neteja
Animador sociocultural Coordinador/a de serveis
2 2
generals de la residència
Administratiu 3 Agent de la policia local 2
Encarregat 2 Cap de l’OMIC 3
Oficial 1 Inspector de consum 3
Auxiliar d’infermeria 2 Inspector 1
Informador juvenil 3 Auxiliar 3
Informador turístic 3 Oficial de segona 1
Telefonista 1 Conserge-ordenança 1
Ajudant d’oficis 1 Auxiliar del SAD 1
Operari 1 Operari de neteja 1
Admtiu/tiva del Dept. de Tècnic de promoció del Filologi
4
NL valencià a Catalana
1 oral
2 elemental
3 mitjà
4 superior
3. Que s’adopten els criteris per a definir el perfils lingüístics esmentats en

l’exposició de motius.
4. Que s’apliquen els perfils lingüístics d’acord amb els punts següents:
4.1. Que s’acorde que les persones aspirants a ocupar una plaça en la plantilla de
l’Ajuntament de Dénia, en la plantilla d’entitats autònomes vinculades a
l’Ajuntament de Dénia i en la del personal dels consorcis en què participa
majoritàriament i a la resta de personal vinculat amb l’Ajuntament de Dénia
hagen d’acreditar el coneixement de valencià–i castellà, si escau– de la plaça a
què opten mitjançant una prova de coneixements de valencià, amb caràcter
obligatori i eliminatori, que s’ha de puntuar amb APTA o NO APTA, d’acord
amb el nivell de la plaça oferida i en relació als continguts i habilitats indicats
per la JQCV per a cada nivell. Quant a la coordinació de l’exercici, aquest
correspon, d’acord amb el Reglament de normalització lingüística municipal, al
Dept. de Normalització Lingüística. En el cas de les persones aspirants que
disposen de certificat expedit per la JQCV o equivalent, corresponent al nivell de
valencià demanat en el lloc de faena, no cal que realitzen la prova de
coneixement de valencià.

SECRETARIA GENERAL
4.2. Que s’aprove que, ara com ara, la correspondència entre els nivells de
coneixement de valencià de l’Ajuntament de Dénia i la JQCV siga PL1=ORAL;
PL2=ELEMENTAL; PL3=MITJÀ; PL4=SUPERIOR. Ara bé, segons sembla, la
JQCV ha previst una remodelació en els nivells inicials de manera que quan es
produïsca caldrà actualitzar la correspondència de nivells de cada plaça amb la
distribució nova.
4.3. Que s’acorde que aquesta proposta no siga d’aplicació al personal que ja ocupa
en propietat la plaça de faena. En aquest cas, l’ajuntament ha d’augmentar i
consolidar, d’acord amb les previsions del Reglament de normalització
lingüística municipal, les iniciatives de reciclatge i de formació mampreses fins
ara (classes externes i internes, incentius de salari, etc.) En tot cas, cal atenir-se
al proposat en aquests punts. En qualsevol cas, els cursos selectius i les fases de
formació han de poder incorporar ensenyaments de valencià que consoliden o
augmenten els nivells de coneixement demanats, o els llenguatges d’especialitats
corresponents. Igualment, l’Ajuntament de Dénia ha de preveure tant com siga
possible que la llengua vehicular de tots els cursos selectius, de la formació i del
perfeccionament del personal al servei de l’Administració municipal ha de ser
normalment el valencià.
4.4. Que s’aprove adaptar les bases generals i específiques que han de regir les
convocatòries per a la provisió –temporal, laboral, en propietat, etc.– de les
places de personal vacants en la plantilla de l’Ajuntament al que es disposa en
aquests acords.
4.5. Que s’acorde que en el cas dels llocs de faena nous que vagen creant-se, calga
preveure quin ha de ser el nivell de coneixement de valencià corresponent.
Aquesta previsió de nivell de coneixement de valencià, d’acord amb el reglament
lingüístic municipal, ha de comptar amb l’informe del Dept. de Normalització
Lingüística.
4.6. Que s’acorde que en els casos de promoció interna calga tenir en compte que és
d’aplicació el mateix nivell de valencià que es demanaria si la plaça fóra de
caràcter lliure i a tot el disposat en els punts anteriors.
4.7. Que s’acorde que la competència lingüística en el nivell demanat corresponent

cal acreditar-la, d’acord amb el previst en el número 3.1 d’aquest apartat, en
l’accés a cada plaça independentment del tipus de provisió (oposició, concurs-
oposició, concurs, concurs de canvi de destinació, etc.)
4.8. Que s’aprove que les bases de les convocatòries hagen de preveure la facultat
que el tribunal del procés selectiu o l’òrgan tècnic de selecció –amb
assessorament del Dept. de Normalització Lingüística– dispose que totes les
persones aspirants hagen de realitzar en valencià una prova o més d’entre les
proves de caràcter obligatori que establisca la convocatòria, a excepció de la
realitzada per acreditar el nivell de coneixement de valencià, que ja es fa en
aquesta llengua.
4.9. Que s’acorde que, si la convocatòria admet personal procedent

d’administracions a les quals no és aplicable, o bé no es va aplicar, un nivell
determinat de coneixement del valencià, les bases hagen de preveure que el

SECRETARIA GENERAL
personal esmentat haja d’acreditar el nivell de coneixements de valencià que es

preveu per a l’accés a la plaça de faena corresponent, sense perjudici que també
es valore com a mèrit. En aquest sentit, cal atenir-se al disposat en els paràgrafs
anteriors quant al sistema d’acreditació.
4.10.Que s’acorde que, l’Ajuntament de Dénia, en les bases per a la concessió

administrativa i les reguladores del concert amb empreses i entitats, haja de
preveure el coneixement del valencià almenys per part del personal que es
relacione amb el públic d’acord amb els criteris de valoració de coneixements
semblants als d’aquest informe. Les obligacions de les empreses i entitats
privades que es desprenen de les ratlles anteriors es refereixen a les activitats
vinculades a l’objecte de la concessió o del concert.
5. Que es contracte a jornada completa el professorat de valencià necessari per a

l’exercici 2006 ja que actualment la dedicació és de mitja jornada i amb atenció a
mares i pares d’escolars nouvinguts amb voluntat d’incorporar-se al valencià.
Així, mitja jornada estaria dedicada a la formació del personal de l’Ajuntament.
6. Que es preveja per al pressupost de 2007 una partida de pressupost destinada a

productivitat per tal de valorar l’esforç d’assistir a un curs de valencià entre les
diverses possibilitats que ara per ara hi ha a Dénia, i superar el nivell
corresponent o superior dels proposats per la JQCV. Aquesta proposta ja la va
presentar el Departament a la Junta de Govern Local l’any 2004 amb la resposta
d’estudiar-la, i que hi ha ara el compromís d’implementar-la. A hores d’ara, hi ha
a prop de dos-centes sol·licituds de cursos de formació enviades pel personal al
Departament de Normalització Lingüística.
7. Que es cree una comissió de seguiment bilateral entre les representacions

sindicals i l’Ajuntament de Dénia i, més concretament, els departaments de
Normalització Lingüística i Personal per a analitzar, almenys trimestralment, la
implementació del present acord, amb atribucions d’introduir les mesures de
millora a aquest document que es consideren convenients entre les parts.
8. Que s’acorde que en el cas del sistema d’acreditació que consisteix en la

realització d’una prova d’acord amb el Reglament municipal de normalització
lingüística, coordinada pel Departament de Normalització Lingüística, els criteris
dels exàmens siguen, evidentment, els marcats per a cada nivell de coneixement
demanat i de manera semblant als de qualsevol llengua. En aquest sentit, es
prendrien els objectius i continguts de cada nivell de la JQCV i els marcats en la
proposta del Departament de Normalització Lingüística explicitats en l’informe
del tècnic. De manera concreta, es presentarien diverses opcions d’examen
perquè siga el tribunal qui en trie una a partir de les presentades.
9. Que es valoren els coneixements de valencià diferents o superiors als demanats

d’acord amb els punts següents:
9.1. Que en totes les convocatòries objecte d’aquests acords, les bases hagen de
preveure la valoració com a mèrit d’un nivell de coneixements de valencià
superior al demanat com a perfil, o de coneixements de llenguatge d’especialitat.
En qualsevol cas, cal prendre com a base, com a mínim, el disposat a l’Orde de
20 gener del 2000, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la

SECRETARIA GENERAL
qual s'aproven els barems generals d'aplicació als concursos de mèrits per a la
provisió de llocs de treball.
9.2. Que s’incloguen en la fase de concurs també aquests llenguatges com a mèrits
d’acord amb la rellevància de la competència lingüística dels llocs de faena de
què es tracte. Donat el caràcter d’Administració pública de l’Ajuntament de
Dénia, el nivell de llenguatge administratiu ha de ser, en la majoria dels casos, el
més valorat; amb almenys 3 punts. En el cas del Dept. de Premsa i Protocol, i de
qualsevol altre lloc de faena amb tasques que impliquen relació amb els mitjans
de comunicació i/o amb la imatge de l’ajuntament, cal valorar positivament el
nivell de llenguatge als mitjans de comunicació de manera semblant al de
llenguatge administratiu. Pel que fa al nivell de correcció de texts, també cal
que es valore positivament donat que permet a la persona que el tinga un domini
més gran en l’expressió lingüística i, per extensió, comunicativa amb l’eficàcia i
eficiència corresponents.
9.3. Que es valore també el mèrit de tenir el nivell superior de la EOI de forma
superior al del nivell superior de la JQCV atés que l’Escola Oficial d’Idiomes
també acredita el coneixement de valencià, i ho fa de manera superior
substantivament als nivells de la JQCV –el nivell elemental de la EOI és
equivalent al mitjà de la JQCV,
9.4. Que també es valore de forma específica en el concurs de mèrits els cursets i/o
títols, no només però sí sobretot en casos en què la competència lingüística
adquirida siga de rellevància en els llocs de faena de què es tracte, que capaciten
lingüísticament i que hagen estat impartits per entitats públiques valencianes o
d’unes altres diferents a la JQCV que també tenen el valencià, si bé amb
denominacions sinònimes com ara català.
9.5. Que, en el futur, s’amplie el nombre de mèrits lingüístics segons els canvis
socials i/o administratius i l’ampliació de nivells acreditats per la JQCV.
Igualment, com s’indica més amunt, cal revisar la conveniència de demanar el
coneixement de llenguatges d’especialitat que ara només són valorats com a
mèrits.
Los señores reunidos proponen al Pleno la adopción del siguiente acuerdo con los
votos a favor de D. Antonio Cuartero Martínez (Bloc), Dª. Sofía Tutor Galiana y D. Juli E.
Martínez Torija (PSOE) y con la abstención de D. Miguel Llobell Perles (GD), D. Jaime Llácer
Palones (P.P.) y D. Toni Roderic Tost (Els Verds-L’Entesa).”
Se da cuenta igualmente del informe jurídico emitido por la técnico municipal:
«ANTECEDENTS
ÚNIC.- El present informe s'emet a petició del negociat de selecció i formació, sobre
la legalitat d'exigir el requisit lingüístic i respecte a les al·legacions formulades en l'expedient.
FONAMENTS DE DRET

SECRETARIA GENERAL
PRIMER.- L'article 3 de la Constitució espanyola de 1.978 després de declarar que

el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat, afig en l'apartat 2: “ les altres llengües
espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus
Estatuts”.
A l'empara del paràgraf 2 de tal precepte Constitucional, l'Estatut d'Autonomia de la
Comunitat Valenciana aprovat per Llei orgànica 5/1.982, d'1 de juliol, estableix en l'article 7
que els dos idiomes oficials de la mateixa són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a
conèixer-los i usar-los i la Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal i oficial de les dos
llengües i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar el seu coneixement, sense que
ningú puga ser discriminat per raó de la llengua. Finalment, l'apartat 5 de tal precepte
determina que la llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'administració i
en l'ensenyança.
Igualment, la Generalitat Valenciana ha dictat normes de normalització lingüística

com la Llei 4/83, de 23 de novembre, d´us i promoció del valencià.
Per la seua banda, a nivell estatal, arreplegant el bilingüisme constitucionalment

reconegut, entre altres, la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú estableix en l'article 36.2 que en
els procediments tramitats per l'Administració de les comunitats autònomes i de les Entitats
Locals, l'ús de la llengua s'ajustarà al que preveu la legislació autonòmica corresponent.
SEGON.- Per la seua banda la llei 30/84, de 2 d'agost de mesures per a la reforma de
la funció pública determina en l'article 19 el següent: “1.-Les administracions Públiques
seleccionaran el seu personal ja siga funcionari, ja laboral, d'acord amb la seua oferta
d'ocupació públic, per mitjà de convocatòria pública i a través del sistema de concurs, oposició
o concurs-oposició lliure en què es garantisca en tot cas els principis constitucionals d'igualtat,
mèrit i capacitat, així com el de publicitat.
Els procediments de selecció cuidaran especialment la connexió entre el tipus de

proves a superar i l'adequació als llocs de treball que s'hagen d'exercir incloent a este efecte les
proves pràctiques que siguen necessàries.
En les convocatòries per a accés a la funció pública, les Administracions Públiques

en el respectiu àmbit de les seues competències hauran de preveure la selecció de funcionaris
degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball en les comunitats autònomes que
gaudisquen de dos llengües oficialsÓ.
Tal precepte té caràcter bàsic per disposició expressa de l'article 1.3 de la Llei 30/84
i, en conseqüència, s'imposa a la legislació autonòmica.
TERCER.- La discussió té dos fronts clars, per un costat cal determinar si el

coneixement del valencià pot imposar-se com a requisit per a accedir a determinats llocs,
quan així ho exigisquen les concretes característiques dels mateixos o si, al contrari s'ha de fer
ús del que disposa l'article 9.3 de la Llei de la Funció Pública Valenciana que estableix que
“els que superen les proves selectives acreditaran els seus coneixements de valencià per mitjà
de la presentació de certificats, diplomes o títols que hagen sigut homologats per la Generalitat
Valenciana o per mitjà de la realització d'un exercici específic a este efecte. I que el personal
que no puga acreditar tals coneixements quedarà compromés a la realització de cursos de
perfeccionament que a este fi organitze la Generalitat Valenciana”.

SECRETARIA GENERAL
Conforme a la Llei Autonòmica 4/1.983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyança del

valencià, en l'article 30.2 es determina que “en les bases de convocatòries per a accés a
l'exercici de càrrecs, ocupacions i funcions públiques, per la Generalitat i les Corporacions
Locals en l'àmbit de les seues respectives competències, es valorarà el coneixement del
valencià a fi que puguen realitzar-se aquelles funcions públiques d'acord amb els principis d'ús
del valencià previst en la present llei. El seu número tres afig que “els poders públics
valencians, als efectes de l'apartat anterior, assenyalaran les places per a les que siga
preceptiu el coneixement del valencià”
En conseqüència, la Llei d'Ús de 1.983 s'està referint a l'accés a places, però no a

l'exercici de llocs de treball concret. En este sentit, no hi ha cap inconvenient a exigir en
l'aspirant a determinat lloc, el coneixement de l'idioma valencià, com a requisit per al seu
exercici i no com a mèrit a avaluar, quan les especials circumstàncies del lloc, entre altres, el
tracte directe amb els administrats, es fa imprescindible, de forma objectiva, que el titular
dels mateixos tinga coneixements de la dita llengua. La jurisprudència és constant en este
sentit a l'afirmar que en estos casos s'estima legítima la imposició de l'esmentat requisit, i
l'exclusió d'aquells aspirants que no acrediten el seu coneixement no suposa violació dels
principis d'igualtat, mèrit i capacitat per a accés a la funció pública (Sentències 250/1997,
125/1.997 i 25/2002 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala
contenciosa administratiu, Secció segona)
La Sentència 111/03, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat

Valenciana, Sala Contenciosa administratiu, Secció segona, que va declarar la nul·litat dels
acords plenaris de l'Ajuntament d'Ontinyent sobre assignació de nivells de valencià estableix
en el seu fonament de dret segon:
“En la sentencia de 10 de junio de 2.000, dictada en el recurso 3648/97, sobre un

caso similar al presente, se declaró que la configuración del conocimiento de la lengua propia
de la comunidad como requisito de acceso a la función pública no es, por sí mismo,
discriminatorio ni, por tanto contrario al derecho fundamental de igualdad en el acceso a la
función pública, conforme a los principios de mérito y capacidad, cuando responda a las
exigencias del desempeño de determinados puestos que por su relación directa e inmediata con
los ciudadanos, requiera el conocimiento de la lengua usada por los mismos. No obstante, y
con carácter general, su consideración debe ser como mérito como, reiteradamente, ha
indicado esta sala siguiendo la doctrina del Tribunal Constitucional y a la vista de las
previsiones legislativas autonómicas. El requisito debe estar justificado con precisión en las
correspondientes clasificaciones de los puestos y la incidencia directa e inmediata de su
prestación en la población valenciano-parlante, pueda apreciarse su necesidad por razón de
la propia prestación del servicio público. Lo cual, de ser así y constar establecido
justificadamente en la correspondiente clasificación de los puestos, no implicaría la infracción
de precepto constitucional o legal alguno. En definitiva, la necesidad de acreditar el
conocimiento de la lengua propia de la comunidad autónoma para poder participar en las
convocatorias de acceso a la función pública no es, en sí mismo considerada y en todo caso,
contraria al derecho de igualdad, ni tampoco, a los principios de mérito y capacidad, pero su
exigencia generalizada, sin concreta justificación por razón de la prestación de las funciones
asignadas a cada puesto, sí conculca, en cambio, tal derecho fundamental”
QUART.- Respecte al nivell d'exigència, tal com determina el Tribunal

Constitucional s'ha de seguir un criteri de proporcionalitat, en funció del tipus i nivell de la
funció o posat a exercir, conforme estableix l'article 23.2 del nostre text fonamental que
determina el dret dels ciutadans a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs
públics, amb els requisits que assenyalen les lleis.

SECRETARIA GENERAL
La sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana,

Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, de data 18 de novembre de 2004, dictada en
autes de Recurs Contenciós Administratiu nombre 2329/2003, per la que s'estima el recurs
interposat per la Generalitat Valenciana contra l'acord de l'Ajuntament de Xixona pel qual
s'aprova com a perfil lingüístic dels llocs reservats a funcionaris amb habilitació nacional el
nivell superior de valencià, establix en el seu fonament de dret quint:
“Por remisión a la normativa básica estatal (artículo 99 de la Ley 7/85, de 2 de abril)

y artículo 13 del R.D. 1732/1994, a los términos previstos en la respectiva legislación
autonómica, esto es, en el caso de la Comunidad Valenciana, el artículo 30.2 y 3 de la Ley 4/83
de Uso y Enseñanza del Valenciano y, singularmente el Decreto 8/1995, de 10 de enero, resulta
lo siguiente:
A.- A los municipios de predominio lingüístico valenciano (artículo 35 de la ley 4/85)

cabe exigir como requisito el conocimiento de valenciano para ocupar puesto de trabajo de
secretario e interventor al servicio de las entidades locales y también de otros puestos
reservados a la escala de habilitación nacional.
B.- En esos casos, el nivel exigido debe de estar prefijado en la Relación de Puestos
de Trabajo de la entidad local, convenientemente publicada y luego recogerse en las bases
específicas aprobadas por el órgano competente de la misma entidad local asimismo
publicadas.
C.- El nivel de exigencia ha de corresponderse con las funciones propias de la

escala, que si bien no se corresponden con el trato directo de los administrados, extremos que
ha resaltado las sentencia de esta Sala y Sección......, relativas a puestos de oficial mayor y
secretario, sí es consustancial una relación profesional más o menos intensa del Secretario y
también del Interventor con los titulares de los órganos de Gobierno y Administración de la
Entidad Local. Si en el ejercicio de sus atribuciones dichas autoridades pueden expresarse en
cualquiera de las dos lenguas, y es notorio que así acontece, se ajustan a derecho la exigencia
de un nivel de conocimiento del valenciano suficiente, a título de ejemplo para entender los
términos de un requerimiento, de informe jurídico (sea por escrito o verbalmente), levantar
acta de las sesiones como fedatario (aunque luego haya de traducirse al valenciano por
terceras personas) o fiscalizar como interventor propuestas y documentos en general
expresadas en valenciano. Esto así conforme a los principios que resultan de la doctrina
constitucional expresadas en sentencias como la número 46/1991, de 28 de febrero (RTC
1991.46).
Pues bien, el grado superior de valenciano establecido como requisito en el acuerdo

impugnado es desproporcionadamente elevado, sobrepasando en mucho el nivel de exigencia
razonable que habilita la normativa antedicha y la jurisprudencia en atención al verdadero
sentido y finalidad como bien recogió el inatendido requerimiento de la Generalitat”
Per la seua banda el Tribunal Constitucional en Sentència 46/1991 va determinar :

“Cuestión distinta....es la de la proporcionalidad de esa exigencia, en función del tipo y nivel
de la función o puesto a desempeñar, que viene impuesta por el artículo 23.2 de la Constitución
española, pues sería contrario al derecho a la igualdad en el acceso a la función pública, exigir
un nivel de conocimiento del catalán sin relación alguna con la capacidad requerida para
desempeñar la función de que se trate. Ciertamente una aplicación desproporcionada del
precepto legal podría llevar a resultados discriminatorios, contrarios tanto al artículo 14 como
al 23.2 C.E. .......”

SECRETARIA GENERAL
QUINT.- Respecte a l'acreditació que justifique un determinat nivell de valencià

l'article 16.1 del Decret 33/99, de 9 de març, del Govern Valencià, estableix com a documents
el títol de batxillerat cursat a la Comunitat Valenciana, el títol de l'Escola Oficial d'Idiomes
corresponent al 3 curs i el títol de la Junta Qualificadora de Coneiximents de València.
Respecte a l'acreditació de mèrits pels habilitats de caràcter nacional, el Decret 8/95,

de 10 de gener estableix en l'article tercer, apartat c), “el coneixement del valencià s'acreditarà
per mitjà del certificat o homologació expedits per la Junta Qualificadora de Coneiximents del
València”.
SEXT. Respecte a la necessitat negociació prèvia, l'article 32 b) de la Llei 9/87, de 12

de Juny del Personal al Servici de les Administracions Públiques determina “Seran objecte de
negociació en el seu àmbit respectiu i en relació amb les competències de cada Administració
Pública les matèries següents: la classificació dels llocs de treball”.
En este sentit la jurisprudència ha entès que les relacions de llocs de treball són
l'instrument tècnic a través del qual es realitza per l'Administració l'ordenació del personal, i la
racionalització de les estructures administratives, d'acord amb les necessitats de futur, i entre
elles ha de conjugar-se la major eficiència amb la previsió dels gastos de personal, d'acord
amb les necessitats dels servicis i amb expressió dels requisits exigits per al seu exercici, de
manera que en funció d'elles es definixen les plantilles de les Administracions Públiques i es
determinen les ofertes públiques d'ocupació. Per això correspon a l'Administració, en l'exercici
de les seues potestats organizatories, la formació i aprovació de les relacions de llocs de
treball, després de la realització dels estudis precisos. Perquè bé, atenent a la transcendència
que la classificació dels llocs de treball té en la política de personal i a tenor del precepte citat
(article 32 b) de la Llei 9/87), es tracta d'una matèria de negociació obligatòria, de tal manera
que l'omissió del procés negociador comportaria la nul·litat de l'acord que ho aprovara.
Ara bé, hem de distingir dos supòsits distints, una cosa és que la negociació no haja
tingut lloc i, una altra molt distinta que havent-se portat a efecte la dita negociació no s'haja
aconseguit acord, en este sentit la sentència del Tribunal Superior de Justícia número
565/2003 de la Comunitat Valenciana, (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 2a, de 2 de
maig, dictada en autes de recurs 333/2001 estableix en el seu fonament de dret segon:
“.....el hecho de que dichas negociaciones no hayan concluido en acuerdo, no reviste

la eficacia invalidante que se le quiere atribuir, pues una cosa es el “deber” de negociar, y otra
bien distinta es la “posibilidad” de alcanzar acuerdos, fruto de la negociación (“podrán llegar
a acuerdos y pactos”, dice el art. 35 Ley 9/87). De la Ley sólo se deriva un mandato de
negociar, pero no un deber de convenir”
CONCLUSIONS
1.- La configuració del coneixement de la llengua pròpia de la comunitat com a

requisit d'accés a la funció pública no és, per si mateix, discriminatori ni, per tant de contrari
al dret fonamental d'igualtat en l'accés a la funció pública, conforme als principis de mèrit i
capacitat, quan responga a les exigències de l'exercici de determinats llocs que per la seua
relació directa i immediata amb els ciutadans, requerisca el coneixement de la llengua usada
pels mateixos.
2.- La dita exigència haurà de quedar degudament justificada en la relació de llocs,

de manera que considerades les concretes funcions dels llocs i la incidència, directa i

SECRETARIA GENERAL
immediata, de la seua prestació en la població valencià parlant, puga apreciar-se la seua

necessitat per raó de la pròpia prestació del servici públic.
3.- Respecte al nivell exigible de valencià ha d'estar-se al criteri general de

proporcionalitat tal com reconeix el Tribunal Constitucional. En este sentit, l'exigència del grau
superior de valencià als habilitats de caràcter estatal resulta desproporcionada així com quan
tal nivell s’exigeix en funció del grup a què es pertany i sense atendre a la relació directa i
immediata amb els ciutadans.
4.- Respecte a la titulació que ha de presentar-se per a justificar el nivell de valencià

exigit, es correspon, quant als habilitats amb caràcter nacional per mitjà del certificat o
homologació expedits per la Junta Qualificadora de Coneixements del València. Respecte a la
resta dels funcionaris amb la titulació exigida en l'article 16 de del Decret 33/99.
5.- Respecte a la necessitat negociació la classificació dels llocs de treball hauran de

ser objecte de negociació prèvia tal com estableix l'article 32 d) de la Llei 9/87, de 12 de juny.
En conseqüència, procedeix estimar parcialment les al.legacions formulades en el

sentit establit a les presents conclusions.
És quant he d'informar, sense perjuí del millor criteri de la Corporació Municipal.»
En aras de defender la urgencia de la moción toma la palabra el Sr. Antonio

Cuartero:
Sr. Antonio Cuartero: Sra. Alcaldessa, si vol explique la urgència. Jo si que vull
fer una salvedat i una recomanació als components de la Comissió Informativa de
Recursos Humans. Vostés saben que des de sempre varem consensuar el dia i l’hora i
varem quedar que era el dilluns abans del plenari a la una i mitja. Això mos impedeix
que qualsevol punt que portem a plenari, no pot estar en un punt de l’ordre del dia,
perquè quan mosatros fem la Comissió Informativa, com en este cas la varem fer com
sempre a la una i mitja, ja està convocat el plenari. És eixe motiu. Mos hem de plantejar
un canvi de dia, segurament. Eixe és l’únic motiu per el que ho fem per urgència, que a
mi tampoc m’agrada, però bueno. Fa temps que la Comissió ja estava… des de sempre
l’han feta eixe dia, però ens hem de plantejar canviar-la, vale?
Se aprueba el carácter urgente de la moción con los votos a favor de P.S.P.V.-

P.S.O.E. (7), Bloc Nacionalista Valencià (4) y Els Verds – L’Entesa (1) y el voto en
contra del grupo Partido Popular (5), registrándose la abstención del grupo político Gent
de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4). Se abre pues, el debate sobre el fondo en este
asunto:
Sr. Juli Martínez: Els perfils lingüístics que ara anem a discutir pretenen dotar
d’un impuls nou a lo que és l’ús social de la llengua, de manera que, entre altres
mesures i a partir de l’actualització de la relació de llocs de treball, tinguen un perfil
lingüístic determinat que permeta aconseguir quatre objectius que considerem
fonamentals: en primer lloc seria el foment de l’ús social del valencià per a tots els
SECRETARIA GENERAL
ciutadans i ciutadanes; en segon lloc seria donar efectivitat a l’ús oficial del valencià
sense cap discriminació; en tercer lloc parlaríem de normalitzar i fomentar l’ús del
valencià dins de l’Administració i més concretament dins de l’Ajuntament de Dénia i en
quart lloc aconseguir l’extensió del coneixement del valencià per a totes i per a tots.
Pensem que avançar cap a l’ús actiu i universal del valencià va d’acord amb
l’esperit del Estatut, del nou Estatut, i també amb la plenitud de funcions que li
corresponen com a llengua pròpia, que és anar en esta direcció que marquem.
En que consisteix un perfil lingüístic? Quan parlem de perfilar lingüísticament

els llocs de feina d’un Ajuntament ens referim al fet de preveure i considerar el
coneixement d’un nivell determinat de valencià per a desenvolupar una funció pública
de manera correcta d’atenció pública i servei al públic que deu de manar en lo que és el
treball dels funcionaris. També la competència lingüística entraria dins d’una lògica
laboral i dins d’una lògica social com el dia a dia ens demostra al carrer, als comerços
etc. etc..
N’hi ha també dins del nostre Ajuntament perfils lingüístics per a llengües
estrangeres, com és el cas de l’anglés, el francés o el alemany quan aquestes llengües
són necessàries de cara al tractament i a la bona atenció al usuari i al públic en general.
Pensem que és una realitat que està normalment assumida per la societat i que és
exigència d’unes capacitats i uns coneixements lingüístics determinats també en l’àmbit
públic i també a l’àmbit privat com demostra la vida diària.
Igualment, per l’accés a la funció pública de persones de nacionalitat no

espanyola, la legislació aplicable en llengua castellana exigeix seguir unes instruccions
que estan ja al reglament de l’Institut Cervantes i que està publicat al Butlletí Oficial de
l’Estat, en concret en la superació d’un examen de nivell superior per accedir a les
places de funció pública que requereixen el coneixement d’una llengua especialitzada
determinada. Això ja dic que està al Reial Decret publicat en 2002, Decret 1137.
No es tracta, dit això, d’adjudicar una competència lingüística determinada

d’una manera, diguem-ne, arbitraria, sinó que cal tindre en compte tots els elements
relacionats amb les activitats lingüístiques que cal considerar a l’hora de dur a terme les
funcions comunicatives en una plaça, un lloc determinat. Cal ser coherent per tant.
Aquest requisit, aquest nivell de coneixement del valencià es té que justificar de una
manera coherent i d’una manera raonada.
Cal no oblidar també, a més a més, que l’Ajuntament de Dénia és una

Administració Pública i que té reconegut el valencià com a llengua pròpia com
reconeixen diversos documents aprovats moltes voltes per unanimitat, com el Decàleg
del Valencià, el suport a diverses mocions que per unanimitat, com ja he dit abans, han
estat aprovades i la mateixa existència d’un Reglament d’Ús del Valencià que ja estava
aprovat en la passada legislatura i que ha estat editat recientment.
Aquell reconeixement de les dos llengües persegueix oferir una imatge

d’eficàcia i de qualitat. L’usuari té un dret de ser atés en l’idioma de la seua elecció,
sense excepcions. L’Ajuntament tindrà que donar una resposta i dins de la legalitat
acollir aquest dret.
SECRETARIA GENERAL
D’un altra banda el valencià, en la mesura que és llengua pròpia d’una part de
la Comunitat Autònoma en la qual està inclòs el territori de Dénia, aquest nivell de
llengua és, diguem-ne, un nivell de convivència social i laboral. És un nivell de llengua
d’ús de dia a dia, tant en relació amb els treballadors com en la relació amb altres
administracions i altres departaments d’este Ajuntament. És per tant lògic i normal que
la plantilla de treballadors i treballadores s’incorporen a la plantilla orgànica de
l’Ajuntament, quan siga nous llocs de treball, se’ls demane un coneixement determinat
que els permeta la comunicació amb altres companys de la feina i que permeta exercir
les seues tasques que té encomanades pel lloc de feina pel qual opta.
El principi reconegut en l’Estatut d’Autonomia de la doble oficialitat, resulta

d’aplicació per a totes les Administracions, Corporacions e Institucions públiques del
País Valencià per tal de garantir la capacitació i habilitació lingüística necessàries a tot
el personal. Com ja saben, el coneixement del castellà s’acredita ordinàriament per la
titulació dels escolars que s’obté d’una manera normal a nivell d’ensenyament primari i
secundari i batxillerat. Però esta situació històrica ha suposat…
… i les administracions és molt important que donen suport a tot el que

suposaria la igualtat també dels dos idiomes. Pensem que és evident que la pretensió
d’un coneixement d’un altra llengua oficial, en este cas el valencià, és només un reflex
de la igualtat en la oficialitat de les dues llengües i el compliment de les obligacions
lingüístiques de l’Administració.
Si entrarem en lo que és el marc legal -i entenem que és la Constitució

Espanyola l’últim marc- permet que altres llengües espanyoles a part del castellà siguen
llengües oficials dins de les Comunitats Autònomes. En el cas del valencià, tenim
clarament el suport de l’Estatut d’Autonomia i després de Lleis Orgàniques que han
desenvolupat este mateix dret lingüístic. La més coneguda per part de tots és la ja
famosa Llei d’Ús de Ensenyament del Valencià, la Llei 4/1983, que fa previsió del
coneixement del valencià per a les convocatòries a l’accés a càrrecs i ocupacions
públics. Conseqüència directa és que les administracions públiques valencianes han de
preveure la valoració d’aquest coneixement lingüístic per a persones aspirants als llocs
de feina en les bases de convocatòria d’accés a aquestes funcions. Això està en la
mateixa llei, en el article 19.1. Cal esmentar també l’article 16 d’aquesta mateixa llei
que diu que les empreses de caràcter públic, a més del serveis públics que depenen
directament de l’Administració, han de garantir als empleats i empleades que tenen amb
relació directa al públic, tinguen el coneixement suficient de valencià per a atendre amb
normalitat el servei que tenen encomanat. Aquest article no té un sentit restrictiu, sinó
que lo que persegueix és garantir un dret de coneixement de manera universal. En la
mateixa línia hi ha un altra llei, la 30/1984 en l’article 19.1 en el qual fixa que les
convocatòries a l’accés de funció pública de les diferents Administracions en l’àmbit de
les seues competències han de preveure la selecció de funcionaris capacitats
degudament per cobrir els llocs de treball a les Comunitats Autònomes que gaudisquen
de dues llengües oficials. Aquest precepte es de caràcter “legislació bàsica” i per tant és
aplicable a totes les Administracions Públiques. Per tant tota Administració Pública en
una Comunitat Autònoma amb dues llengües, té l’obligació de seleccionar funcionaris
que estiguen capacitats en l’ús d’estes dos llengües. Cap norma autonòmica o d’un altra
administració no pot contradir aquest manament. He fet abans referència al Decàleg del

SECRETARIA GENERAL
Valencià que es va aprovar en este Ajuntament també i m’agradaria llegir un punt que
diu literalment que els Regidors i Regidores de l’Ajuntament assumisquen la necessitat i
la tasca de garantir una administració bilingüe veritablement tot i parant esment especial
en que es garantisca el coneixement del valencià i del castellà en totes les provisions de
llocs de feina de l’Ajuntament i de manera adequada a les tasques del lloc oferit.
N’hi ha sentencies diverses per part inclús del mateix Tribunal Constitucional
que recolzen els objectius que estem exposant. També hi ha sentències que no els
recolzen. Això és l’ambient en el que hem estat visquent, n’hi ha vegades ens hem
menejat en un terreny jurídic contradictori. Però, per exemple la Sentència 161 del Jutjat
del Contenciós-Administratiu de Castelló desestima el recurs imposat per una
funcionaria de la Universitat Jaume I de Castelló contra l’exigència per part de
l’Administració universitària del perfil lingüístic del nivell mitjà per a una promoció
interna de places. A un nivell més general, la Constitució Espanyola, a l’article 103,
garanteix el principi d’eficàcia a l’Administració Pública i el principi de capacitat en
l’accés de la funció pública. Per tant no demanar els coneixements del valencià o
demanar un nivell més baix del necessari per a la tasca que s’ha de desenvolupar a
nivell administratiu aniria en contra d’aquest principi d’eficàcia, atés a que la persona
que accediria al lloc de feina no estaria gens preparada adequadament per a
desenvolupar les tasques que tinguera encomanades… pense que el valencià necessita
una exposició adequada.
Quines conclusions podem aplegar? Pues considerem des de l’equip de govern

inqüestionable el fet que les Administracions Públiques tinguen la facultat necessària
per seleccionar personal que tinga un nivell de coneixement del valencià apropiat per a
la funció que té que exercir, per tant, de no infringir la legislació vigent qualsevol
convocatòria de places destinades a l’Administració Pública de les Comunitats
Autònomes en llengua pròpia. Per tant caldria que se prevegueren en les bases el
coneixement i l’acreditació del coneixement del valencià per a donar un servei públic de
manera correcta.
Així doncs, cal fixar, acabe Sra. Alcaldessa, els coneixements del valencià
segons el lloc de feina d’acord amb els criteris que es defineixen per a cada nivell en la
documentació que s’ha repartit. Per les referències que s’han fet a l’Oficina de
Promoció del Valencià públicament, crec que seria l’organisme encarregat de definir els
perfils lingüístics que estan contemplats i s’han repartit i aixina ho hem fet.
No m’allargue més en esta primera intervenció almenys… només he volgut

exposar els basaments ideològics en els quals es fomenten esta moció. Deixaré per a
més tard els aclariments més puntuals que segurament sorgiran dels comentaris dels
portaveus dels altres grups. Moltes gràcies.
Sr. Antoni Roderic: Estic anodado de tanta sapiència i tan poco aprovechada.
La veritat és que no acabe d’entendre a l’equip de govern en este tema. I no acabe
d’entendre’ls perquè són ganes una miqueta sempre de fer coses de cara la galeria en
volta de fer coses efectives i més en este tema que hauríem de ser tan curosos.
Perquè clar, ha parlat el Sr. Regidor d’un impuls nou –me pareix perfecte que
es vullga donar més impuls al tema- i ha dit quins són els objectius, objectius que estan
SECRETARIA GENERAL
arreplegats en el Reglament Municipal de Normalització Lingüística. O siga que no són

uns objectius estranys ni nous per a este Ajuntament, ja estan arreplegats en el
Reglament Municipal de Normalització Lingüística. Que és un document aprovat per
unanimitat per este Ajuntament, sense ningun problema ni ninguna crispació. Que és un
document que va tindre el suport d’una gran part de les entitats socials, culturals,
ciutadanes de la ciutat. I que per tant no entenc ara perquè, diguem-ne, es vol muntar
este tema del perfil lingüístic d’esta manera com està muntat, quan encara no està
incomplit el Reglament Municipal de Normalització Lingüística. Lo lògic i lo normal
haguera sigut continuar caminant en la línia lenta, dura, costosa de dotar de contingut
tot el Reglament de Normalització Lingüística i a partir de ahí anar caminant en un altre
sentit perquè sinó dona la impressió, o pot donar la impressió, que el valencià és un
problema. I el valencià no s’hauria de plantejar mai com a que és un problema. Això,

des del punt de vista socio-lingüístic, la qüestió estaria clara, no plantejar el problema
com a un problema sinó al revés. El valencià no és un problema, la que és un problema
és la situació que volem millorar i per millorar eixa situació s’ha que anar per unes
altres vies i no per la via de fer un document, que la veritat, el que mos presenta la
moció de l’equip de govern té moltes mancances i molts problemes, molts problemes.
Açò s’hauria d’haver plantejat pense jo en la línia que he dit antes, omplir de contingut i
després vorem quines coses fan falta i les coses que fan falta puntual, anar solucionant-
les. Perquè s’hauria de plantejar només en la línia de donar un millor servei als
ciutadans. Hasta que es donara contingut i quan es donara contingut i ho tinguérem
agotat ja aniríem més endavant.
Perquè el document que presenten vostés, pues la veritat, n’hi ha pàrrafos

sencers que no entenc, el redactat és d’una manera que no entenc absolutament res. Per
posar-los un exemple: “que es faça extensiva la previsió d’un grau determinat de
coneixement del valencià d’acord en les tasques i funcions encomanades per a la resta
de llocs de faena i les places que s’hi convoquen”. No entenc res, res.
Els perfils lingüístics que es detallen, que vostés donen quin grau ha de tindre
cada plaça, ho fan aleatòriament, no com seria lògic per departaments per a garantir el
dret de les persones, per posar un exemple.
Introdueixen en este document un tema de que per exemple es faça una

productivitat nova per a que vaja accedint, del personal que ja tenen, perquè una nova?
La mateixa productivitat que tenen, no tenen que augmentar la productivitat en eixe
tema. Que la productivitat puga ser eixe un valor, perfecte, estaríem d’acord
absolutament. Es parla aquí en este document de que s’ha de fer contractacions de
personal, escolte, contractacions de personal, de mestres… això no seria qüestió d’un
document de perfils lingüístics.
En fi, vull dir, tota una sèrie de coses… perquè jo li ho he dit adés, anem a
vore, vagen vostés complint el Reglament de Normalització Lingüística i no me
plantegen coses…
El altre dia ja va eixir ahí el tema, però el tinc ací damunt. El mateix
departament del Sr. Cuartero, que va enviar una nota obligant a tot el món que tot ho
fera en valencià. I les notes que venen a continuació ens les envia en castellà. I no estic
criticant-lo, jo sé que es fa lo que es pot…
SECRETARIA GENERAL
Omplim de contingut lo que tenim. El tema que li he dit adés al Sr. Reig, li ho
diré sense acritud, només unes pinzellades. Però bueno, aquí tinc el butlletí de novetats
de la Biblioteca. Noves novel·les: de 27 n’hi han 5 en valencià, algunes d’elles escrites
per exemple per Carme Riera, novel·lista exemplar de la nostra literatura, “El verano del
Inglés”, la que ha vingut, està en castellà. O “La Catedral del Mar”, llibre més venut en
el Sant Jordi, que ve en castellà. Per posar un exemple. De lectura i musica variada: 2 de
10. De CDs i tot això 0 de 8. Literatura infantil: 5 de 27 –el tema de les tres bessones
està en castellà-.
Tampoc és que vaja a criticar, no li ho he criticat mai, no li ho havia criticat

mai, però lo que vull dir és que el mecanisme és el d’omplir de contingut i anar fent les
coses. I problemes que tingam anar solucionant-los. No plantejar una cosa en la qual no
tenen ademés el consens de tots els sindicats ni tenen el consens de tot el món i que
ademés, la veritat és que és, des del punt de vista tècnic, és poc aclaridor.
I jo la veritat és que voldria que estes coses es feren d’un altra manera, d’un
altra manera en la línia que li he dit. El valencià no és cap problema i vostés fan un
problema d’esta qüestió. Jo me imagine perquè. Però bueno, fan un problema d’esta
qüestió i eixa no és la línia per a solucionar estos problemes. Tenen un bon document i
reglament, omplin-lo de contingut, intenten solucionar per departaments el que en tots
els departaments estiga garantit perfectament el tema de la utilització del valencià per a
que qualsevol ciutadà no tinga discriminació i a partir d’ahí continuarem caminant.
Gràcies.
Sra. Ana Kringe: Se trae al Pleno de la Corporación al fin, después de haber

pasar por varias comisiones informativas, el requisito o perfil lingüístico –ya se ha
cambiado tantas veces de nombre que no sabemos exactamente cual tiene-. Una
propuesta que no han sido capaces de consensuar con los grupos de la oposición ni con
los sindicatos del Ayuntamiento. Yo a día de hoy todavía no se cuantos sindicatos han
firmado esta propuesta, y eso que mi compañero Jaime Llacer, en la Comisión
Informativa de Administraciones Públicas preguntó y después les contaré lo que le dijo.
Antes que nada sí que me gustaría dejar constancia de que este grupo reconoce
y comparte la importancia de la defensa de nuestra lengua. Pero también defendemos
que sea un elemento de integración social, de convivencia y de no discriminación social.
Si entramos en el fondo de la cuestión hay que decir que para nosotros es fundamental
fomentar el uso del valenciano en todos sus ámbitos, fomentar su conocimiento y
estudio, tanto de los trabajadores de este Ayuntamiento como de los ciudadanos en
general. Ahora bien, cuando esta propuesta lo que pretende es imponer el valenciano…
si Sr. Martínez, si… llegando a ser incluso obligatorio i eliminatorio en las pruebas de
acceso a un puesto de trabajo e inclusive en las plazas de promoción interna, pues desde
luego este grupo no puede estar para nada de acuerdo. Máxime cuando para nosotros
debería primar el nivel de formación y preparación de todas aquellas personas que se
presentan a las pruebas que se realicen en esta administración.
De lo que trata esta propuesta, voy a poner unos ejemplos muy sencillos, es que
un agente de la Policía Local, que un médico, una limpiadora, una enfermera, una
cocinera, el que sea, debe tener un conocimiento previo del valenciano y que si no lo

SECRETARIA GENERAL
tiene no va a poder acceder a las plazas o a las pruebas que ser realicen. Y esa es la
realidad.
Sinceramente, Sr. Martínez, yo considero muy complicado que un conductor o

una señora de la limpieza se le tenga que realizar unas pruebas de valenciano para poder
desarrollar su trabajo en condiciones. Y esa es la realidad.
Consideramos que, al menos para este grupo, que eso es llevar las cosas a un
extremo que desde luego nosotros no estamos dispuestos a llevar. Pero si además
continuamos analizando la propuesta, vemos que hasta se pretende imponer dicho
requisito o perfil en aquellas plazas que son de habilitados nacionales, como son el
Secretario y el Interventor y que resulta desproporcionado y eso queda recogido en el
informe jurídico de la abogada que a mi me gustaría comentarle al Sr. Secretario que al

menos a este grupo nos gustaría que se transcribiera en el acta de esta sesión el informe
de la abogada.
Con todo lo que hemos comentado, difícilmente este grupo puede apoyar este
documento, que lo único que pretende es imponer el valenciano y que ni siquiera lo ha
podido consensuar con los grupos de la oposición pero tampoco con ningún grupo, o al
menos eso creo, de los sindicatos de este Ayuntamiento.
Sr. Miguel Llobell: Anem a intentar ser més breus que el Sr. Juli Martínez que
mos ha fet un alarde d’exposició, però que creguem que no per més abundant en quant a
la documentació i en quant a la seua exposició, va a convèncer-nos de algo que ja
estávem convençuts abans i que crec que ho demostrem dia a dia. En este plenari
mateixa jo crec que tots parlem en valencià i intentem en les nostres relacions mantindre
este idioma, que és el nostre i que pensem que… com ha dit abans el Sr. Roderic, pues
és una forma, en el escomençament d’eixe principi de consens que va haver entre tots
els partits d’eixe Decàleg que vam aprovar entre tots, i torne a repetir, entre tots. I que
ara pues vostés, crec que no han portat el camí adequat, no han portat el camí adequat.
I vaig a intentar cenyir-me a la seua exposició de motius, perquè no esta clar

que la legislació vigent en la Comunitat Valenciana permeta implantar el requisit
lingüístic en l’accés a la funció pública. La prova més evident, la prova és que fa més
d’un any que porten este expedient sense resultats.
En el segon punt que vosté diu, atés la negociació sindical, evidentment ha

sigut això, un intent de consensuar. No vol dir que el consens siga la aprovació per part
de tots, però els acords sindicals no vegem per ningun puesto que estiguen plasmats en
un document. I tenim noticies que estan esperant que s’aprove en este plenari per a
presentar els recursos corresponents. Per lo tant este alarde de consens o d’acord que diu
sindicalment, pues evidentment no el vegem per ningun puesto.
En el tercer punt de l’exposició de motius, vindríem a dir-li que no és

acceptable que estos nivells siguen mínims i que es pensen ampliar en un futur. Si ara
s’acorda demanar un nivell a un determinat lloc de treball, seria discriminatori demanar
un nivell més alt d’ací dos anys per exemple. El lloc necessita, segons la moció un
nivell de valencià que és el que es determina raonadament però que no pot variar
arbitràriament en un futur.
SECRETARIA GENERAL
També li diríem en l’altre punt que no és cert que la oferta d’ocupació pública
de 2005 incorpore perfils lingüístics segons la seua publicació al B.O.P. D’altra banda,
la oferta de 2006 encara no ha estat publicada, conforme diu vosté al punt 8.
Pensem que alguns perfils no són adequats al títol. Per exemple pensem que és
excessiu que al cap del departament jurídic se li exigisca el títol superior o que a un
oficial de Policia sols se’l exigisca el nivell elemental. Estem parlant que un
administratiu té el grau 3, que és en grado C, i un Policia, que és de grado C, tindrà el
grado 2, en lo qual també està fent una discriminació. Per dir-li també una replica que ja
vaig dir-li en el seu dia en la Comissió informativa, no entenem… vosté diu que el
arqueòleg tracta en molts papers, pues jo li dic que l’arxivera tracta en molts més
papers, té el grado 3, un punt inferior. Vull dir, s’han fet estos perfils com si diguérem
“bueno, anem a vore, a este li donem un 2 a este un 3…” d’una forma molt aleatòria. Jo
crec que no hi hagut un consens de aplegar… pues inclusive, mosatros estem en contra
de que es col·loquen a tots, ja ho direm al final. Però vamos, estem en contra de que es
col·loquen a tots perquè sí, però sí que s’haguera pogut parlar d’una manera més clara a
l’hora d’atribuir o de qualificar a cada un d’estos perfils lingüístics.
No podem excloure a una persona que no sapiga el valencià, perquè la Llei de

la Funció Pública Valenciana permet que les persones que no puguen acreditar el
coneixement del valencià, puguen realitzar cursos de perfeccionament. És en el punt 4
del seu acord de Moció.
Atenta contra la llibertat d’expressió el obligar als aspirants a funcionari a

realitzar les proves en valencià. És que ja pense que el que vinga uno i el que no puga
elegir si vol fer l’examen en castellà o en valencià pues també… L’Estatut d’Autonomia
és bilingüe i tothom té dret a expressar-se en qualsevol de les dues llengües cooficials.
Per tant esta obligatorietat de fer les proves en valencià, a banda de la prova pròpia per a
acreditar el nivell es claríssimament inconstitucional, el punt 4.8 dels acords de la
moció.
El punt 9 dels acords de la moció suposa una excessiva valoració del mèrit del
valencià per a l’accés a la funció pública d’este Ajuntament. Considerem que el valencià
és una qüestió avaluable però que no pot convertir-se en allò més avaluat. Correm el risc
de tindre una plantilla de funcionaris titulats en filologia catalana que ni tan sols
sapiguen escriure a màquina o connectar un ordinador que és el punt 9 dels acords de la
Moció.
Per lo tant pensem que lo que han buscat… pues bueno, sí, és una forma de dir
“anem a implantar aquí el perfil lingüístic perquè som majoria, passem olímpicament de
treballadors i de partits”. Perquè lo que està clar és que a partir de hui van a haver
recursos. I van a haver recursos, que passarà quan ja hi haja eixe perfil que vostés van a
implantar ara a partir d’ara en alguns puestos de treball, de faena?… en els que si algun
dia, com vosté ha dit abans, si eixes sentències venen denegatòries, vorem a vore que és
lo que passa.
Per tant, ja per a concloure, pensem que no s’ha portat d’una forma, com vosté
ha dit en l’exposició, efectiva, realista i eficaç, sinó que s’haguera pogut portar pas a
pas, que tot cau pel seu pes. Creguem que d’aquí uns anys este tema no tindrà
SECRETARIA GENERAL
importància, perquè els meus fills pues pràcticament estan estudiant en valencià i per lo
tant d’aquí uns anys no tindran eixe problema que jo mateix tinc a l’hora d’escriure.
Pues és una qüestió que el temps va curant-lo en este cas, perquè crec que tots tenim el
convenciment de que volem de que la llengua estiga viva. I per tant no hi ha que
imposar algo que la realitat social anirà a poc a poc establint-lo. Els passos que s’havien
donat abans, ja estaguent en l’altra legislatura, el que eixe Decàleg, eixe consens que es
va aprovar per part de tots els partits, era una forma d’intentar posar eixa primera pedra
i que poc a poc anem fent eixa casa que tots volem que siga, en este cas, tant el valencià
com unes altres cultures de tots els valencians i que per tant milloren esta llavor social
que vosté ha dit en la seua exposició.
Sr. Antonio Cuartero: Bé, en esta primera intervenció evidentment el que vaig a
explicar ara no és el que… A Gent de Dénia que fa una referència als articulats, li
deixaré per a que conteste més bé Juli.
Jo si que faré referència, primer que res diguent que el Bloc evidentment
donarà suport a esta moció, una moció que ja varen escomençar el dia 7 de març de
2005 en este requisit, es a dir fa algo més d’un any, per lo tant hem tingut moltíssim
temps per fer moltíssimes reunions en tot el món. I aleshores la oposició també podria
haver fet propostes, ha tingut temps, un any i pico, per a fer propostes alternatives. Que
jo sapia, llevant dels sindicats, la oposició no ha fet cap.
A més d’açò, referint-me a alguna cosa que ja ha dit Juli, però recalcar que el
valencià ademés de ser oficial, de la llengua pròpia del País, com ho reconeix l’Estatut
d’Autonomia en l’article 7.6 i ho reitera la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià en
l’article 2. I que en confirmació d’aquesta línia es pronuncia el preàmbul de la mateixa
LUEV, que lliga el concepte de propi d’una banda al fet de ser la llengua històrica del
poble valencià i a més a la recuperació social d’aquesta. I diu eixe preàmbul que la
Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni
cultural de la Comunitat Autònoma i d’una manera especial a la recuperació dels
valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar
senya d’identitat. Ademés diu que quan parlem de la obligació de les Administracions
d’atendre en valencià, aquesta obligació abraça tant la entitat en si, com el personal que
en forma part, això és la Administració està formada per personal i aquesta ha de
atendre a la llengua que és oficial, conforme han dit anteriorment. La conclusió
necessària és que l’Administració ha de disposar de personal que atenga en aquesta
llengua en tots els seus serveis.
I ademés el Sr. Juli ha fet referència a una qüestió que varen aprovar ací tots els
grups, i un compromís de tots els Regidors i crec que es clara, després hi han unes
contradiccions de normes en alguns dels Regidors d’este plenari. Mireu, mosatros
entenem que una administració moderna, una administració cap al segle XXI no pot
qüestionar el tema de la llengua com un retrocés. Entenem que el tema de la llengua és
un avanç social, un avanç professional dels treballadors i per lo tant entenem que no
s’ha de vendre com que això va a ser un impediment a l’hora d’entrar en este
Ajuntament, creguem que tot lo contrari, el personal d’este Ajuntament estarà més
format més capacitat per donar l’atenció i donar resposta als ciutadans que en definitiva
és el nostre objectiu número un. Per lo tant, tot lo que vulguem disfressar i tot lo que

SECRETARIA GENERAL
vulguem estar en contra i vendre que això va a ser una imposició, això no és cert. I això
es disfressa, igual que la Generalitat Valenciana, que aquí té un compromís i después
conforme mos ve Pau a dir anteriorment, pues resulta que els exemples els tenim
claríssims, que defensa de la llengua res de res..
Per lo tant no s’enganyem, que cadascú defense la seua postura… i jo també,

mos dia el Sr. Roderic, en la seua intervenció que hi havia que complir més el tema del
reglament, que evidentment jo vaig fer un escrit i que la gent ho contesta en castellà…
costa molt, i tots ho sabem canviar una determinada cultura. I tenim un exemple clar en
la Regidora, que li podia donar exemple, de Previsió de Riscos Laborals, lo que mos
costa que la gent li canvie el chip, li canviem la cultura en cualquier qüestió. En la
qüestió de la llengua passa lo mateix la gent consta i poquet a poquet va entrant en una
dinàmica i això no vol dir que per això no hem de fer el requisit, jo pense que són dos
qüestions totalment diferents. Hem de pensar en este tema. Pense que eixirà millorat lo
que és l’Administració i lo que són els nostres funcionaris, segur que eixirà millorat. I
per un altra banda hem de treballar en que en eixe Reglament, evidentment, omplir-lo de
contingut i que cada vegada més això siga una qüestió normal, no es faça d’això una
confrontació de la llengua i pensem que lo que tenim que fer és unir i no desunir. Per
tant jo en esta intervenció no entre en la intervenció de Gent de Dénia, preferisc que li
conteste, que segur que li contesta el Sr. Juli, i per lo tant jo lo que demane és que anem
a votar que sí a la moció que hui presentem. Moltes gràcies.
Sr. Juli Martínez: Bé, en primer lloc intentaré contestar a les diverses
afirmacions més o menys fonamentades que s’han vertit aquí. I començaré per el Sr.
Roderic.
El Sr. Roderic ha començat en el seu tarannà integrador habitual diguent-nos,

bueno diguent-nos no, acusant-nos de fer les coses de cara la galeria. Vosté segurament
té molta experiència de fer les coses de cara la galeria, de cara la galeria fa mocions
totes les setmanes. Però no, nosaltres no fem de cara la galeria això, volem implementar
el Reglament que vosté ha ensenyat aquí. No ens conformem de fer les coses de cara la
galeria, volem una realitat. Per tant no es conformem en paraules, lo que volem és
traduir les paraules en fets. Això per a la seua tranquil·litat. No venem fum, això ja sé
que vosté té experiència. No és el cas.
S’ha parlat també de caminar lentament, per la seua part. Pues n’hi ha vegades
que quan es camina molt, molt lentament al final s’aplega al vuit més total, s’aplega a
cap de lloc. Les coses tenen les seues velocitats que podrien ser altres però pensem que
la situació que té el valencià pues hui en dia no és d’igualtat i que per tant tenim que
espentar, tenim que fer per a que el valencià s’equipare a l’altra llengua oficial i hui en
dia és evident que no estem en eixa situació. Ningú aquí per part de cap de grup,
haguera valorat com coherent que qui vinga a treballar a este Ajuntament no sapiga
castellà. Bueno ens sembla normal que no sapiga valencià però sembla indiscutible i
innegociable que no sapiga castellà. Però pensem que el tractament ha de ser idèntic
perquè les llengües són cooficials, i cooficials són igualment oficials. No és igual que en
Animal Farm, que uns són més iguals que altres, no. Aquí són igualment iguals.
Les llengües mai són un problema. Les persones poden ser problemes, les
actituds poden ser problemes. Les llengües integren. I les societats bilingües que
SECRETARIA GENERAL
-vostés, a banda d’esta, vostés coneixeran moltes més- han avançat i avancen molt
juntes, integrant els idiomes, integrant els idiomes també des de les administracions. No
es deixa l’idioma per a casa i per a fer coses sèries canviem d’idioma. S’integren també
des de les administracions. Això passa en Canadà, això passa en Bèlgica, això passa a
Hongria, això passa a Àustria, això passa a Itàlia, al nord. Passa a molts de puestos.
S’ha dit també que el document té mancances. Bueno és evident, aquí ningú
pretén la perfecció. El document es podria esmenar, es podria millorar. Però tinc que dir
que a banda de les esmenes que han presentat diversos sindicats i que s’han integrat en
la mida de que una negociació no es mai una claudicació. I s’han integrat en el
document que hui s’ha presentat, que té diferencies evidents del presentat al plenari que
vostés no assistiren, n’hi ha diferencies evidents, sí que és cert que cap grup polític, ni
Gent de Dénia, ni el PP, ni els Verds han presentat cap esmena a cap proposta en la línia
dels perfils lingüístics que hem presentat i estem debatint hui. Pense que hem tingut el
temps també, vostés han tingut el temps d’imitar als sindicats, plantejar-se-lo en serio i
plantejar les seues millores, les seues negatives i les seues adhesions. Però en este cas
no s’ha produït absolutament res. Que no es produïsca en el cas del PP que hui mateixa
a Brussel·les s’ha negat a que s’utilitze el valencià al Parlament Europeu, pues a lo
millor no m’estranya, a lo millor no m’estranya, però que això vinga d’un partit com Els
Verds és veritablement sorprenent, i més en el treball del Sr. Roderic que és, crec,
mestre de valencià.
En quant lo que s’ha dit pe part de tots els grups de que els nivells són
aleatoris, jo pense que no s’han llegit o a lo millor és que no ho han entés, com li passa
al Sr. Roderic, el punt 3.4. Els nivells no se fan, Sr. Llobell, a partir del nivell del
funcionari: A, B, C, D sinó a partir de la tasca que té que desenvolupar en el seu treball
de cara al públic. Un funcionari C a lo millor té que redactar informes i un funcionari A
a lo millor no té que fer-lo. I per tant això és lo que s’ha fet. No ha sigut aleatori, no ha
sigut “pues ara perquè sí el pose el 2, el pose el 3”. No, ha sigut pensat i meditat. Pensat,
meditat i discutit i esmenat, no per part dels partits però per part dels sindicats i en les
modificacions que s’han cregut convenient introduir.
S’ha dit aquí també que el document no és obert, o que si és obert es podria
modificar de manera arbitraria. No, de manera arbitraria no. Tindríem que anar al punt
3.4 que he mencionat abans i es tindria que modificar, si això és el que tots volem, en el
sentit que marca la coherència i la lògica que marca la definició dels quatre nivells de
valencià que estan ahí exposats.
Després, ja per acabar, la Sra. Kringe, la Señoreta Kringe, ha dit que després
diria la contestació. No, la contestació al Sr. Llacer la puc dir jo ara mateixa, no passa
res. El Sr. Llacer em va demanar, bueno em va dir que li diguera quins sindicats se
posicionaven en favor i en contra, jo li vaig dir que anara ell als sindicats i els
preguntara, que els sindicats a mi m’havien demanat una certa confidencialitat, i que no
volien crear, això supose que el Sr. Llacer li ho haurà dit perquè està en l’acta de la
sessió, que era millor -nosaltres estem totalment d’acord amb els representants del
treballadors- no crear diferències sindicals sinó mitjançant la Comissió que ells mateixa
plantejaven crear i que nosaltres hem arreplegat en la moció que vostés tenen davant,
integrar tot lo possible, valorar la implementació de la moció que hui estem debatint,

SECRETARIA GENERAL
canviar el que es tinga que canviar i esperem ahí contar amb l’opinió dels partits i a
partir d’ahí fer-la millor. Perquè tot pot fer-se millor. Totes les mocions poden millorar,
esta també. Però milloraran des de la participació i des del respecte del valencià, no des
d’un altre punt. Moltes gràcies.
Sr. Antoni Roderic: Esperava, Sra. Alcaldessa, que haguera rectificat el seu
Portaveu per la utització de llenguatge sexista quan li ha dit “Señorita Kringe” però en
fi… vaja, que gràcia, encara no li he sentit dirigir-se a ningú fadrí i dir-li “Señorito
Fulano”. Però en fi “corramos un estúpido velo”.
Anem a vore. És que parla el Sr. Cuartero… en un montó de paraules buides,

com si ací estiguera algú en contra del valencià. Aquí en principi no hi ha ningú en
contra del valencià, tot el món està en la defensa del valencià. Tots els grups van
aprovar per unanimitat un Reglament que va més enllà de lo que vostés són capaços de
fer. Per lo tant ací no hi ha ningú en contra. O siga que això que el Sr. Cuartero me diga
que s’ha de defendre el “no sé que no se cuantos…”, pues claro. Qui està diguent lo
contrari? Que s’ha d’espentar, pues claro, qui està diguent lo contrari?… vostés diuen lo
que volen i ja està.
Que l’oposició no ha fet aportacions? Home pues lligca vosté l’acta, les actes, a
vore si l’oposició ha fet aportacions o no. Que diguen: “no han fet esmenes”… pues no
em dona la gana fer esmenes. Pues com no he participat en el redactat, no vaig a fer
esmenes. Si m’hagueren fet vostés el tema al revés es a dir anem a redactar “no sé que
no se cuantos”, pues entonces a lo millor haguérem participat o no. Però vostés fan lo
que els passa pel nas i después diuen “no, presenten vostés esmenes”. Pues mira pues jo
no presente esmenes, passa algo? Facen les coses d’un altra manera i a lo millor
treballem d’un altra manera. Fem les coses d’un altra manera i a lo millor ho fem d’un
altra manera. Clar, és que eixe és el tema. “Ara jo presente no se que i tu presentes les
esmenes”, pues mira que bien…
Después clar, falsedats. Aquí ningú ha dit que camine molt lentament. No, no,
perdone. Aquí ningú li ha dit, Sr. Martínez que camine lentament. Aquí lo que s’ha dit
és que són incapaços d’omplir de contingut el Reglament i que quan l’ompliguen de
contingut i es quede curt direm,“pues més coses”. Però són incapaços d’omplir-lo de
contingut, i ja està. És lo únic que s’ha dit. “Lentament”, pues acceleren.
El tema de perfil. Jo no estic en contra del tema de perfil, estic en contra de

com l’han plantejat vostés. Jo ja ho he dit en totes les reunions de les Comissions, he dit
que això s’ha de fer per departaments, per a garantir el dret de tots els ciutadans. Igual
que he dit també que s’ha de garantir també el dret dels ciutadans estrangers. I que no
passaria res que en els departaments hi haguera gent que sabera alemà i anglés. També
ho he dit lo mateix. I societat bilingüe, pues mira a mi me dona igual que siga societat
bilingüe. Jo preferiria quatrilingüe, comprén. Me dona igual lo de bilingüe. Jo per a ser
bilingüe, preferisc que siga quatrilingüe. No me quedaria ahí.
Però clar, estes coses es plantegen com es plantegen i es plantegen des de la

postura que vostés volen plantejar.

SECRETARIA GENERAL
I damunt entra el Sr. Martinez a parlar no sé que de la professió. Pues mire, que
vol que li conte jo de la professió. Li podria contar moltes coses però jo no he tingut mai
problemes ni en companys ni en alumnes. No es pot dir lo mateix en altres casos.
Sra. Kringe: Brevemente, Sra. Alcaldesa. Lo cierto es que a nuestro entender

este requisito o perfil va impedir a entrar a esta Administración a personas de gran valía
profesional. I sinceramente volvemos a decir… Si, Sr. Martínez, es que es así…
Sinceramente para nosotros es prioritario, debe ser prioritario el nivel de formación y
preparación de todos aquellos que entren a trabajar en este Ayuntamiento. Consideramos
que un Ayuntamiento o Administración como lo nuestra con dos lenguas oficiales, pues
los trabajadores las deban conocer. Si estamos de acuerdo en eso. Pero no como
requisito previo a la hora de realizar alguna prueba.
Yo además quiero hacer referencia también al acta de la Mesa General de

Negociación, Sr. Cuartero, de 15 de febrero. No se si se acordará en la cual se llevó este
perfil lingüístico y usted comentó que era obligatorio y urgentísimo que se aprobara con
los presupuestos y con la plantilla de personal porque era preciso… y mire usted: se han
aprobado los presupuestos y la Plantilla de Personal y ahora resulta que al cabo de no se
cuantos meses nos traen este requisito a aprobación de Pleno. Una tomadura de pelo
sinceramente es lo que me parece.
Creo que ha sido usted el que me ha comentado que no es cierto lo que yo he

dicho en mi primera intervención. Y yo voy a leer el acuerdo número 4 que dice: “Que
s’apliquen els perfils lingüístics d’acord amb els següents punts: punt 4.1 Que s’acorde
que les persones aspirants a ocupar una plaça en la plantilla de l’Ajuntament de Dénia,
en la plantilla d’entitats autonòmiques vinculades a l’Ajuntament de Dénia i en la del
personal dels consorcis en que participa majoritàriament i a la resta del personal
vinculat etc. etc. hagen d’acreditar el coneixement de valencià–i castellà, si escau– de la
plaça a què opten mitjançant una prova de coneixements de valencià, amb caràcter
obligatori i eliminatori”. Por lo tanto creo que no he dicho ninguna cosa que no sea
cierta, es que lo pone aquí.
Referente al tema de los sindicatos, más o menos ocurrió así. Yo no estaba en

esa Comisión Informativa, Sr. Martínez, pero sí que estaba mi compañero Jaime Llacer
y si que habían otros compañeros de la Corporación, la oposición en este caso y mi
compañero salió muy disgustado por la manera en que le contestó. Y pienso que cuando
se están en las comisiones informativas es lógico y normal que la oposición pregunte y
solicite información y no que se les conteste como que “vaya usted y pregunte als
sindicats” de mala manera… Sí… yo no estaba pero me fío de lo que me dice mi
compañero y me fío de lo que me dicen otros compañeros de esta Corporación.
Y lo único, ya para terminar, lo único que se va a conseguir con este perfil es

que mañana mismo cualquier persona, cualquier sindicato, cualquier grupo político
impugnen las bases para las plazas que vayan saliendo en este Ayuntamiento. Y lo que
van a hacer, Sr. Martínez, es paralizarlo por completo. Y esa es la realidad. No tengo
nada más que decir.
Sr. Miguel Llobell: Jo no sé, quan el Sr. Cuartero y el Sr. Martínez diuen que
mosatros de l’oposició no participem no sé a que es refereixen quan participem.
SECRETARIA GENERAL
Evidentment estem en la Comissió, podem dir unes opinions i unes altres o callar-mos
perquè pensem que estan bé o que estan mal. Però lo que sí que està clar és que este
grup ha presentat recursos i s’han estimat recursos en part… sí, no diga aixina, Sr.
Martínez, que la TAG que va fer l’informe va estimar part dels nostres recursos. Con lo
qual estem aportant algo per a millorar el acord que vosté porta ací a plenari. Con lo
qual pense que eixe punt queda clarificat.
En quant a que és lo que podem fer per a definir els perfils, pues evidentment
jo no sé la forma que vostés han portat per a portar els perfils, però ja li he dit abans que
l’arxivera pense, i sense animo de clavar-me en ninguna persona, estem parlant del
puesto de faena, té una tasca i eixa tasca, vamos pense que tindrà que fer informes, però
com vosté em diu que la Policia no fa informes, pues bueno, jo estic cansat de vore
informes en la Policia, en la Policia que es porten als Jutjats. Perquè no poden portar-los
en valencià… Entonces que vol dir-me, que els Policies ja no fan informes? El Sr. Marí
el podrà ratificar lo que estic diguent. Con lo qual desmenteix el tema de que un
administratiu a o no fa informes i un policia si que fa i a este li posem 2, perquè com
són casi un centenar de policies i estos mos poden posar algun tipo de pega, pues anem
a posar-los 2, perquè entonces recurriran i serà pitjor. Pues bueno, hi haurà que pensar
l’estratègia que està buscant-se per a intentar colar i que els sindicats, com tots sabem
que en la Policia són els més majoritaris, que no diguen res no siga cas que açò no entre
i después puguen tindre problemes. Escomencem per ahí.
Vosté diu: tot el món té obligació de conèixer el valencià, molt bé. Ara vosté
em dirà, que fem d’eixa personeta que ve ací a viure, estrangera, resident en Europa que
ve ací a passar vacacions o ve… ve a viure i passa uns mesos i està aquí, i coneix el
castellà o… i fa algun recurs o fa una petició a Gerència per a demanar la llicencia i la
fa lògicament en castellà perquè és el idioma que coneix. Se li contesta, Sr. Juli
Martínez, que això ho he vist, se li contesta en valencià, se li contesta en valencià. No
tenen el mínim decoro de que eixa personeta…
… Ja li vaig dir en la Comissió Informativa que si volem que s’integren en este

cas els alemanys, els anglesos, els francesos tenim que buscar el que estes persones
s’integren. Però que estem buscant quan un bando es fa solament en valencià? Que
passen olímpicament de la informació. Perquè eixa personeta que va a l’Agenda 21 i
intenta buscar el que s’entere de lo que estan diguent, si eixa personeta no s’entera al
final agarrarà el montante i se’n anirà. En poblacions com Calp, com Teulada, com
Xàbia han passat d’un empadronament de tindre onze o dotze mil habitants a tindre
trenta-i-pico mil habitants, per què? Perquè han fet tots els bandos en anglés, en
alemany, en francés, en valencià i en castellà. S’intenta buscar el consens i intentar que
tots participen de forma activa, que tots busquem… Dénia sempre ha sigut un poble
cosmopolita i no ha significat el que… els anglesos en el seu dia van vindre pues perquè
tenien una forma de viure aquí molt bona. Tots sabem que Dénia hui per hui és la vellea
més gran que tots coneguem, pense jo. Vosté no és d’ací de Dénia i s’ha quedat a viure.
Perquè? Pues perquè hi ha hagut una integració i això és lo que hi ha que intentar. No hi
ha que escloure a ningú. I creguem d’esta manera que lo que està fent-se és que estes
personetes que venen aquí al final, quan una persona vaja a un mostrador i esta persona
en tot el dret, li parle el valencià i aquella no puga entendre…pues també és una forma
discriminatòria. Jo estic en dos Administracions Públiques i a vegades veig que n’hi ha

SECRETARIA GENERAL
persones que no correctament parlen lo que la persona està demanant-los, i inclús li han
dit, “por favor, hábleme usted en castellano” i li han dit “no, jo parle en valencià i si
vosté m’entén bé i si no busque’s un traductor”. Li dic que estic en dos Administracions,
no vaig a dir-li en quina.
Con lo qual jo crec que lo que n’hi ha que buscar és el consens, intentar buscar
el que poc a poc podem arribar a un encontre, que estava diguent el Sr. Cuartero de
buscar que tot el món intente cada volta, planificant… però a banda de planificar no
vegem que aquí s’hagen fet, pues no sé, primar a aquells que parlen en valencià, donar
eixa productivitat que vostés a voltes tan alegrement donen. Pues intenten donar més
productivitat a la gent que faça cursillos, a la gent que traga els cursos. És una forma de
donar-li soport al valencià. Donar en els col·legis premis en redaccions, pues és també
una forma de que la gent veja que està parlant-se en valencià. Però no perquè vosté…
Mire, vaig a posar-li un exemple molt clar, en els jutjats, li parle d’una
Administració, d’esta en concret. Hi ha persona que té el títol superior. Maravilla!. Però
resulta que no parla ni una en castellà… en valencià. Ni una. Però té el títol superior.
Que fem? Això demostra que eixa persona después va a tindre eixa relació. Mire, jo
admire en este cas als catalans per moltes coses, però si que els admire per la forma que
han portat per a que el català es parle de la forma que es parla i en tots els mitjos de
comunicació, jo això ho admire. Això els valencians no han sabut fer-lo i de la forma en
que vostés estan portant-lo, pense que no van a aconseguir-ho tampoc…
Sr. Antonio Cuartero: Bé vaig a intentar ser breu. En el debat que hui s’ha
suscitat en el tema del requisit, verdaderament clarifica, perquè el debat a voltes
clarifica les postures d’uns i altres. Jo entenc algunes postures d’alguns grups polítics,
les entenc no les compartisc, però hi ha altres grups que no ho entenc, com per exemple
Els Verds, de cap de les maneres. Perquè aleshores el Sr. Roderic diu que comparteix el
tema de l’ús del valencià, del Reglament, que no està d’acord en els perfils, però
aleshores ha tingut l’oportunitat de fer esmenes i diu “no, a mi és que no m’ha donat la
gana de fer cap esmena”. Pues en veritat quan un està a favor d’una cosa lo que intenta
es intentar millorar-la fent aportacions en els foros adequats i vosté ha tingut
l’oportunitat durant un any de intentar fer esmenes conforme han fet els sindicats. Els
sindicats han fet aportacions valuoses al document. Per lo tant haguera pogut
perfectament, si haguera tingut interés, haver-nos plantejat alguna alternativa a algun
dels nivells que vosté diu que no és el adequat i aleshores hagueren pogut discutir i a lo
millor pues haguérem pogut arribar a algun tipo de consens i a lo millor haguera pogut
eixir un altra cosa. Per lo tant no es pot dir ara, jo estic a favor però no ha fet cap
d’aportació i com no ha fet cap d’aportació ara vote en contra. Per lo tant les coses són
com són i està fent-se una guerra on no la hi ha. D’una qüestió senzilla està fent-se una
complicada.
I en referència a Gent de Dénia, la intervenció de Miguel Llobell, jo

simplement dir-li que precisament una de les aportacions que mos plantejaven els
sindicats i recollida en una esmena precisament en este document és crear una Comissió
que faça un seguiment del document i aleshores del dia a dia poder anar fent aportacions
i poder millorar-ho. Una Comissió paritària que segurament farà aportacions i
segurament millorarà el document. I que d’això s’ha de fer una qüestió normal i que la

SECRETARIA GENERAL
millor forma de fer-ho, la millor forma de la integració és tractant-ho com una llengua
que ha estat devaluada durant moltíssim temps, que d’alguna manera el document que
hui portem ací, hem portat un any fent reunions i que ningú pot dir que no ha tingut
l’oportunitat de fer aportacions. És cert que Gent de Dénia en el seu dia va fer un recurs
al tema, però aportacions en si per a millorar el document la veritat és que no s’han fet.
S’han fet per part dels sindicats i per lo tant n’hi han sindicats que li donen suport a este
document i segurament en eixa Comissió millorarem en el transcurs del temps el
document conforme han fet en altres documents que hem tingut en este Ajuntament.
Per lo tant que en el debat podíem estar parlant però es clarifiquen molt bé les
postures de qui està a favor del requisit i qui no està a favor i per lo tant, mosatros mos
anem a ratificar en este tema.
Sr. Juli Martínez: Sr. Llobell, el administrat com vosté, que és advocat sap té
dret a ser tractat en l’idioma de la seua elecció siga valencià, siga castellà, idioma
oficial. Això és lo que pense que el Ajuntament de Dénia fa. Si vosté es coneixedor de
que en algun cas, alguna persona que s’ha adreçat en castellà, li han contestat en
valencià, pues per favor m’ho fa saber. Jo també li puc… es possible, això no puc negar-
lo. Lo que si que tinc que dir-li és que n’hi hauran més casos de ciutadans que han
volgut ser atesos en valencià que han estat contestats en castellà. Segurament,
numèricament estarem a l’inrevés. Ningú s’ha queixat d’això, però en fi, una cosa
normal.
Una cosa que vosté havia comentat abans, seré breu, en el tema de les probes,
les probes, si llig vosté en tranquil·litat, no diu que tinguen que contestar-se en valencià,
diu que la prova escrita puga estar presentada en valencià també. És a dir si vosté està
fent una prova per a auxiliars de cuina en la residència, que puga demanar-li: “com pots
descongelar un lluç”, per exemple, que no siga “Como tienes que descongelar una
merluza”. I després contestarà en valencià o en castellà, se corregirà indistintament com
està sent aixina. Aixina que per ahí, tranquil.
En lo que ha comentat el Sr. Cuartero, bé, sí que és cert que vostés van
presentar un recurs. Això diguem-ne que no es un tram molt adequat, en volta de
presentar una esmena, presentar un suggeriment directament al recurs, deu de ser que
com vosté és advocat va aixina. Però en fi, pense que abans d’un recurs hi ha camins
intermitjos, com suggeriments, com més participació en el treball etc. etc.
Molt breument a la Senyora/Senyoreta Kringe, pense que vosté planteja una

dicotomia que és falsa en lo que diu vosté que jo preferisc ser atesa per un bon advocat
en cara que no parle valencià. Bé, jo preferisc ser atés per un bon advocat que parle en
valencià. Pense que les dues coses, dins de lo que és la lògica matemàtica no son
excloents. N’hi han excel·lents advocats, excel·lents metges, excel·lents auxiliars de
clínica que parlen valencià i són excel·lents treballadors. No tenim que entrar en açò de
que una cosa lleva l’altra. No, les dos coses poden anar perfectament juntes. Això s’ha
comenta moltes voltes però pense que és un raonament equivocat. No vull entrar
Senyora/Senyoreta Kringe en el tema de les paraules del seu company, el Senyor -espere
que siga Senyor i no “Señorito”- Llacer, perquè bé, és una qüestió de credibilitat. Jo li
he donat una versió, ell li ha donat un altra. Si, jo si que tinc en premsa les paraules que

SECRETARIA GENERAL
el Sr. Llacer va dir fa uns mesos que tampoc són un exemple de bona educació… però
en fi deixem-lo.
I en quant a lo del Sr. Roderic, mire Sr. Roderic, jo volia contestar-li però si
vosté no ha entés lo que li he donat per escrit, jo li garantisc que no li he entés
absolutament res de lo que vosté ha dit en esta segona intervenció. Després si vosté vol
parlar-lo personalment, lo que vullga, però en esta vegada ha sigut totalment impossible
per a mi… a lo millor és que és molt tard, m’estic fent major, no ho sé… però
impossible. No ho sé. Si vosté es capaç de repetir lo mateix que ha dit li done un premi
Senyor/“Señorito”.
Sr. Antoni Roderic: De la qual cosa hem congratule. Bé jo diria que jo prefiriria
no ser atés per cap advocat…no perque saguer o no sabera… es que no me tinga que
atendre mai cap advocat.
Vull dir-li al Sr. Cuartero que… Sr. Cuartero, jo li ho he dit adés, no diga
mentides, no diga mentides. Anem a vore, en les actes de les Comissions està reflectit lo
que jo he dit i he dit lo mateix que he dit hui ací, lo mateix. està en les actes. I que dic
sempre? Que els perfils de moment han de ser per departaments perquè jo lo que vull és
garantir el dret de tots els valencians a ser atesos en la seua llengua, i això s’ha de fer
per departaments i que els perfils s’ha d’anar per departaments. Primera qüestió.
Segona qüestió, en les actes està també. Sempre que això s’ha de lligar el tema
de promocionar en el personal el valencià s’ha de lligar en la productivitat. Està a les
actes.
Tercera qüestió també ho he dit, el tema dels nous contractats per l’Ajuntament,
que és un problema ademés menor, que el dels actuals funcionaris perquè ja accedixen
molta gent que ha passat per l’escola i per l’institut… però de tota manera hi ha un
mecanisme en la funció pública que és el de fer un curs abans d’ocupar el lloc de treball,
i eixe és el moment, fer un curs abans d’ocupar el lloca de treball, de fer el tema com
diu la Funció Publica Valenciana.
O siga que no diga vosté mentides, tot això està ahí. Torne a dir… vosté ha dit
que ho estic montant per a votar en contra, pues mire no vaig a votar-li en contra, vaig a
abstindrem, no vaig a votar-li-ho en contra, encara que és una patata de document, però
no vaig a votar-li-ho en contra perquè em fa repelús votar-li-ho en contra, però és una
patata de document… no sé si l’ha fet vosté des del seu departament, però si l’ha fet
vosté des del seu departament és una patata.
I torne a dir-li lo mateix; omplin vostés açò que és molt ampli de contingut i si
tenen algun problema, si tenen algun problema per poder omplir-lo de contingut, que
això és possible, no es puga posar més en marxa perquè tinguen problemes, solucionem
eixos problemes que tinguen. Això és lo que dic jo sempre. Tenen algun problema per
omplir això de contingut que és un molt bon Reglament, tenen algun problema, bueno
pues mirem a vore quines coses han de fer per a solucionar eixos problemes per a
omplir de contingut. I ja està.

SECRETARIA GENERAL
Sr. Jaime Llàcer: Sí, per al·lusions. Només contestar-li al Sr. Juli que el tema de
la Comissió va ser de la siguient forma. Jo li pregunte a vosté si estava consensuat en
tots els sindicats i vosté em contesta que sí, que n’hi havien algunos que volien inclús
firmar el document i jo li pregunte quin i vosté em contesta conforme em va contestar
de malament, que me’n vaja jo a preguntar-ho. Vale. Jo a les diferents Comissions que
vosté ha asistit, perquè portem quatre Plenos ja en el requisit lingüístic, si que li vaig
comentar que tenia moltes lagunes el document, que no estava consensuat, ni en els
Partits Polítics, ni en els sindicats, que n’hi ha discriminació, que Dénia és una ciutat
turística per excel·lència i debem de tindre cuidat perquè vivim del turisme i dels
servicis. I jo soc valencià, si que soc valencià.
Bueno i no hem presentat res el Partit Popular perquè pensem que ja estava
presentat i consensuat per diferents associacions deportives, lúdiques i socials de la

ciutat el llibre que fa menció el Sr. Roderic. I bueno, res més.
Sr. Miguel Llobell: Mosatros en esta última intervenció anem a justificar el vot,
que com ha dit antes el Sr. Toni Roderic, dona repelús votar que no, però per imperatiu
legal mos obliguen a votar que no.
Sr. Antonio Cuartero: Només una qüestió per aclariment del Sr. Roderic.
Evidentment m’ha confirmat que vosté no està a favor del requisit, evidentment. Per
molt que ho diga és cert que en les Comissions s’ha ratificat diguent que s’havia de fer
ua proba anteriorment… això és cert. Però si aleshores vosté diu que està a favor de que
s’aplique la Llei de la Funció Pública Valenciana diu clarament que per accedir a
l’Administració el tema del valencià ha de ser un mèrit i no un requisit. Per lo tant si ha
de ser un mèrit i no un requisit, pues vol dir que vosté està en contra de que siga un
requisit. Eixe és el tema i eixe és el debat i lo demés són històries.
Sr. Miguel LLobell: Sra. Alcaldessa, demanaríem per un tema de qüestió legal
si es pot fer el vot nominal.
Sr. Secretario: Se tiene que votar según el Reglamento Orgánico, si la mayoría

simple decide que no sea, pues no lo es. Se tiene que votar.
El Ayuntamiento Pleno acuerda denegar la propuesta de votar nominalmente la

presente moción por mayoría absoluta de votos en contra de los grupos P.S.P.V.-P.S.O.E.
(7) y Bloc Nacionalista Valencià (4) y con el voto favorable de Partido Popular (5), Gent
de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y Els Verds – L’Entesa (1).
El Ayuntamiento Pleno por mayoría absoluta de 11 votos a favor provenientes

Valencià (4), contra 9 votos por parte de los grupos Partido Popular (5), Gent de Dénia,
La Xara i Jesús Pobre (4) y 1 abstención del grupo Els Verds – L’Entesa, acuerda:

SECRETARIA GENERAL
1.- Aprobar la perfiles lingüísticos de los puestos de trabajo según constan en

el anterior dictamen de la Comisión Informativa.
2.- Debido a que la aprobación de la modificación lingüística que antecede,

afecta a la plantilla y a las bases general, y modifican el Reglamento de Puestos de
Trabajo y el Reglamento de Normalización Lingüística de este Ayuntamiento, se
deberán seguir los trámites correspondientes y proceder a la exposición pública por
plazo de 30 días, al objeto de recibir reclamaciones.
3.- Propuesta de la Comisión de Seguimiento de las Bolsas de Trabajo Temporal

La Comisión Informativa de Administraciones Públicas, en sesión celebrada en

fecha 24 de abril de 2006, a reserva de los términos de la aprobación del acta de
conformidad con lo dispuesto en el art. 206 del Reglamento de Organización,
Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, emitió entre otros el
siguiente dictamen:
«PROPUESTA DE LA COMISIÓN DE SEGUIMIENTO DE LAS BOLSAS DE

TRABAJO TEMPORAL AL AYUNTAMIENTO PLENO.
En relación a la propuesta realizada por el Departamento de Recursos Humanos del

pasado día 7 de abril del 2006 sobre la adopción de criterios de penalización de las bajas por
I.T. y visto el informe emitido por Dª. Lucía Andrés Fuster, T.A.G. de la secretaría General, de
fecha 12.04.06, esta Comisión de Seguimiento de las Bolsas de Trabajo Temporal propone al
Ayuntamiento Pleno la adopción del siguiente acuerdo:
CRITERIOS DE PENALIZACIÓN
Cuando estando vigente un contrato de trabajo, el trabajador cause baja por I.T.
(enfermedad común) o accidente no laboral será penalizado de la siguiente manera:
Partiendo de un total de 18 puntos máximos anuales y proporcional al tiempo de

vigencia del contrato, se establece la siguiente escala anual:
 A partir del 2º y 3ª día se penalizará con 0,75 puntos por día.

 Del 4 al 15 día se penalizará con 1 punto por día.
 Del 16 en adelante se penalizará con 0,5 puntos por día.
Quién supere el tiempo máximo ira al final de la lista donde se colocará por orden de
fecha del hecho causado, perdiendo su lugar inicial, con un tiempo obligado de espera de 2
meses.
Transcurrido el plazo de espera, y a partir de ese momento, la puntuación máxima por
baja se rebajará a la mitad, es decir, un máximo de 9 puntos, aplicándose la misma escala
anterior.
Alcanzada dicha puntuación será excluida definitivamente de la bolsa de trabajo
temporal a la que pertenezca con la perdida de todos sus derechos.
Los señores reunidos proponen al Pleno la adopción del siguiente acuerdo con los
votos a favor de D. Antonio Cuartero Martínez (Bloc), Dª. Sofía Tutor Galiana y D. Juli E.
SECRETARIA GENERAL
Martínez Torija (PSOE) , y de D. Toni Roderic Tost (Els Verds-L’Entesa)y con la abstención de
D. Miguel Llobell Perles (GD), D. Jaime Llácer Palones (P.P) ».
Tras procederse a la aprobación unánime del carácter de urgencia de la presente

moción, seguidamente se pasa a debatir el fondo del asunto:
Sr. Antonio Cuartero: Bé, aleshores la proposta que duguem va passar per
Comissió de Seguiment efectivament. És una proposta que va sorgir a través de que es
va detectar d’eixa Comissió de Seguiment una incidència en lo que son les Bolses de
Treball i per lo tant es va plantejar uns criteris de penalització consensuats i al final
aprovats en el compromís de fer un seguiment i vore si hem acertat o tenim que fer
algun canvi en esta qüestió. Posteriorment, después de passar per la Comissió de

Seguiment, pues evidentment va passar a la Comissió Informativa exactament en el
mateix criteri i de lo que es tracta ara de que el plenari si li dona el suport que puguem
d’alguna manera incidir en les baixes que estan produint-se en les Bolses de gent que al
segon, tercer dia, es a dir molt prompte, només li fan un contracte pues agarra la baixa, i
en este tipo de penalització pues intentem pues d’alguna manera que la gent de les
Bolses es responsabilitze i que quan agarre un contracte, pues intente complir-lo…. Eixa
és un poc la filosofia dels criteris que hem ficat de penalització.
Sr. Miguel Llobell: Només a rael de lo que ha comentat el Sr. Toni Cuartero,
pues també n’hi ha que reconèixer que la proposta va nàixer a proposta del Comité de
Seguretat Laboral en quant a l’absentisme. I a rael d’ahí el Seguiment de les Bolses va
considerar oportú i a partir d’ahí pues es va aprovar.
El Ayuntamiento Pleno por mayoría absoluta de 16 votos a favor emitidos por

los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7), Bloc Nacionalista Valencià
(4), Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y Els Verds – L’Entesa (1) acuerda
aprobar la presente propuesta, registrándose la abstención de los representantes del
grupo político Partido Popular (5).
4.- Moción del grupo Els Verds - L’Entesa sobre creación de una Comisión
Municipal Especial sobre Necesidades Educativas de la Población.
Se inicia la deliberación en torno a la urgencia de la propuesta:
Sr. Antoni Roderic: A la vista està la necessitat imperiosa de intentar donar

solució al curs pròxim que se mos planteja ple de barracons en secundaria.
Tras procederse a la aprobación unánime del carácter de urgencia de la presente

moción, se inicia el siguiente turno de intervenciones:
Sr. Antoni Roderic: Molt breument, perquè ja l’hora que és, però en fi…

SECRETARIA GENERAL
Dénia saben votes que ha crescut més d’un 50% d’habitants en els darrers 10
anys sense que hagen crescut les infraestructures educatives de la ciutat. És més, la
política duta pels diferents consistoris de vendre el patrimoni municipal de forma
inconscient, sense fer la més mínima previsió ni planificació de necessitats futures
d’infraestructures educatives i culturals ens han portat a una situació lamentable on la
massificació, la falta de qualitat, els barracons i l’augment de conflictivitat són les
característiques actuals dels serveis educatius deniers.
Durant els darrers tres anys l’actual corporació municipal ha estat incapaç
d’oferir terrenys per a pal·liar estes mancances tot i la construcció desaforada de més de
vuit mil noves vivendes i l’aprovació de nombrosos programes d’actuació urbanística,
tot trobant-nos a hores d’ara en una situació molt pitjor que al començament de l’actual
legislatura i això encara haguera empitjorat sinó s’haguera fet en el antic institut Chabàs
en un macrocentre d’Educació Primària per a eliminar els barracons en este tram
educatiu
La situació insostenible que patim en aquest sector hauria de ser motiu d’un
treball prioritari de la corporació i per això hauríem de implementar els recursos i
esforços en eixa línia.
Des de Els Verds-L’Entesa, pensem que davant d’esta situació de vital

importància, i d’una gran urgència, el Plenari hauria d’acordar la creació de una
Comissió Municipal Especial amb la presència dels diferents partits presents al
Consistori i una representació de les AAMMPPAA i del professorat per a estudiar de
forma urgent les necessitats educatives de la població i al mateix temps esta Comissió
municipal que se entrevistara amb les autoritats educatives autonòmiques per a
manifestar-los la necessitat peremptòria de solucionar eixos problemes.
Sra. Ana Kringe: Desde el Grupo Popular vamos a respaldar esta moción en
todos sus términos por algo que es evidente y está reflejado, como muy bien ha leído el
Sr. Roderic, i es que en estos tres años de legislatura no se ha cedido ni un solo metro de
terreno para realizar infraestructuras educativas, ni un solo metro de terreno. Ahora
bien, si entramos en el fondo de la cuestión vemos que la Conselleria necesita, como
requisito previo, la cesión de unos terrenos donde se puede ubicar el futuro instituto
antes de realizar cualquier infraestructura provisional. Que todos sabemos que además
debe de tener un periodo de caducidad, cosa que en estos momentos el Ayuntamiento de
Dénia no puede ofrecer así. O sí?… como me mira con esa cara… Yo sólo quiero decir
que este criterio no es nuevo por parte de la Conselleria. Sin ir más lejos, Sr. Reig,
podría preguntarle a la entonces Alcaldesa de Pedreguer, que es de su mismo partido, el
Bloc, qué problemas tuvo la pasada legislatura cuando estaba de Alcaldesa de
Pedreguer, con el tema de unos terrenos para un colegio. Pregúnteselo porque
concretamente la Conselleria de Educación le contestó lo mismo, lo mismo que le ha
contestado a usted. Lo pudieron solucionar enseguida ellos, pero le contestó
exactamente lo mismo. O sea que esto no es algo que la Conselleria se saque de la
manga.
Quiero continuar diciendo que no es cierto, como se ha recogido en algún

medio de comunicación por parte de alguno de ustedes, que la Conselleria se niega a
crear el tercer instituto. Y quiero decirlo que no es cierto y que además es absolutamente
SECRETARIA GENERAL
falso. Porque si la Conselleria hubiera querido realizar ese tercer instituto, me podrían
explicar a mí porque incluye dentro del programa Crea Escola el tercer instituto. Porque
si no hubiera tenido voluntad desde luego no lo hubiera puesto.
I que tenemos que escuchar del Sr. Reig en todos los medios de comunicación
pues que lo único que hace la oposición es sacar partido del conflicto, que nuestra
postura es intransigente y acusarnos de actuar de manera interesada.
I quiero recordarle al Sr. Reig, que en septiembre de 2003, en un Consell

Escolar Municipal, me imagino que se acordará de sus palabras, a mi desde luego me lo
comentaron y me lo han vuelto a recordar alguna otra persona, usted se comprometió a
ceder a la Conselleria de Educación en 6 meses los terrenos para el tercer instituto. 6
meses no, han pasado 3 años y no han cedido. Si, casi tres años y no han cedido ni ese
terreno, ni el terreno para la ampliación del Maria Ibars, ni el terreno para la ampliación
del Raquel Payà, ni el terreno para la Escuela Oficial de Idiomas, ni el terreno para el
nuevo conservatorio. Creo que no estoy faltando a la verdad con lo que estoy diciendo y
eso mismo es lo que muchos grupos de la oposición hemos dicho.
¿Y nos acusa a nosotros de actuar de forma interesada?, ¿a la oposición? Aquí

lo único que hemos hecho en todas las denuncias que hemos realizado es denunciarles
las carencias frente a las cuales encima tenemos que sufrir el victimismo del equipo de
gobierno. Y esa es la realidad. Yo se que lo que les estoy diciendo no les gusta pero esa
es la realidad. Haciendo creer además a los ciudadanos que la culpa de estos retrasos es
de otros, es de la Conselleria. Y no asumiendo su responsabilidad, pues al fin y al cabo
son ustedes quienes están gobernando. Por lo tanto de momento no tenemos nada más
que decir.
Sr Miguel Llobell: Anem a ser lo més curts possibles perquè realment jo crec
que la moció esta lo que porta hui és que es cree una Comissió representat pels diferents
partits del consistori i les diferents representacions de AA.MM.PP.AA, professorat…
per a estudiar de forma urgent les necessitats educatives de la població. Jo crec que a
partir de ahí tot lo que siga intentar millorar l’educació en este poble jo crec que és
positiu. Si això conseguim que tots els que estem representant al reste del poble tinguem
una visió de futur de lo que n’hi ha hui i de lo que puga vindre en un futur… Però que
estem representats, perquè pense que en el Consell Escolar no hi ha una representació
dels diferents partits. Evidentment està l’equipa de govern en el seu Regidor de cultura,
en l’Alcaldessa en este cas, que és la que mos representa a tots, però els diferents partits
també tenim que estar assabentats de la problemàtica, perquè lo que esta clar és que n’hi
ha que mirar en futur, no n’hi ha que mirar en passat, ni el present mos està donant eixe
futur que tots volem.
Per lo tant crear una Comissió en el que tots els partits pogueren estar
representats i poguérem saber realment la problemàtica que existeix pues podria donar
un poquet de llum. No crec que puga solventar la papeleta de forma immediata però tot
lo que siga intentar arreplegar tota esta problemàtica que tenim hui i que esperem que en
un futur no ho tinguem, pues serà positiu.
Sr. Pau Reig: Bé, ja és avançada la nit i la sessió. De tota manera puntualitzar:
no estem d’acord en crear una Comissió Especial, concretament la Comissió Especial
SECRETARIA GENERAL
Municipal no té representació política, però si que té representació de AA.MM.PP.AA.,

del professorat, associació d’estudiants, associació de veïns… absolutament tot el món
social, ciutadà i educatiu està representat.
En la Comissió Informativa de Cultura, Educació i Esports se’ls pot donar

també com sabeu qualsevol informació. Les actes dels Consells Municipals Escolars
solen rebre-les els membres de la Comissió Informativa. (no sé si estan actualitzades
totes les actes o no). Per tant eixa informació es té.
El tema d’infraestructures educatives ha estat debatut des d’un principi i és una

de les mancances històriques que té este municipi. Nosaltres… jo no recorde la
intervenció que m’ha recordat la Sra. Kringe. Lo que sí que varem començar des del
principi de legislatura es a intentar aconseguir terrenys. Efectivament amb el

planejament suspés i en la previsió del Pla del 91, no hi havia. Això estava claríssim.
Nosaltres el que hem fet en el Pla Transitori es presentar lo que hem anomenat un annex
que tot el món coneix d’infraestructures educatives que li les puc revisar ràpidament:
90.000 m2; està inclòs l’ampliació del Maria Ibars, està el conservatori, està el Raquel
Payà, està un possible tercer institut, està la ampliació dels actuals col·legis en la part de
les Vessanes, n’hi ha un nou col·legi també en la part d’ahí de les Vessanes, un col·legi
en la Xara, un colegi en Jesús Pobre. Això actualment, en el Pla Transitori d’Urgència,
està pintat com a equipament educatiu, cosa que no tenia este equip de govern al
principi de Legislatura. Han estat els intents per obtenir sòl educatiu d’una manera
intensa i decidida però no possible per la situació urbanística. No vull mesclar massa les
coses, però realment en estos moments lo que jo he dit és que si l’oposició simplifica de
la manera que ha simplificat la situació, està posicionant-se al costat de la Conselleria
de Cultura que ha fet la primera condició totalment fonamental i, a més a més, no ha
tingut en compte les altres.
Perquè aquí des de l’any passat el Consell Escolar Municipal amb distintes
decisions havia apostat per una solució provisional d’instal·lació provisional del tercer
institut en les dues parcel·les, Sra. Kringe, que en el seu escrit de Las Provincias i dels
mitjans de comunicació en general posava que no havíem cedit terrenys per a la Escola
Oficial d’Idiomes. Per a l’Escola Oficial d’Idiomes, sí. Rectifique el seu escrit.
Precisament ahí en eixes instal·lacions i eixe és el tema que havíem treballat.
Jo lo que he dit és que no ha estat la Conselleria sensible, s’ha agarrat a la

primera condició “i no vull saber res més”. No ha tingut en compte totes les reunions
del Consell Escolar Municipal, que s’han fet enguany més que en la vida. Les seues
actes supose que ja les tindran i si no, li les faig arribar ràpidament i ahí figura quina ha
estat la postura del Conseller d’Educació, quina ha estat la postura de la comunitat
educativa. I sempre hem manifestat per escrit en primer lloc a la Direcció Territorial
totes les passes i tots els moviments que hem seguit. Per tant que a última hora la
Direcció Territorial ens diguera que no era competència seua, que mos anàrem a
València, mos varen anar a València i pensàvem que València seria sensible a dos
decisions plenàries per a obtenir 15.000 m2 que no figuren en infraestructures
educatives, que és el famós P.R.I. de Madrigueres que també s’ha discutit aquí varies
vegades, i que realment portar les decisions plenàries i avanços importants, distints, que
si no es volen vore, no es volen vore.

SECRETARIA GENERAL
A esta situació en quant a porvenir educatiu a Dénia, que esperem que este
equip de govern o el que vinga no tinga els problemes que hem tingut nosaltres i que
hem tingut altres. Esperem solucionar este tema.
Actualment hi ha 90.000 m2 pintats, més els 15.000 que volem obtenir de

Madrigueres. I fins i tot, el Sr. Director General d’Ensenyament ens va afirmar, al Sr.
Juli Martínez i a mi que varem anar, en el segon viatge a València, que si li haguérem
portat ara cedida la parcel·la, tampoc haguera posat de manera provisional el tercer
institut. Paraules textuals del Sr. Director General d’Ensenyament.
Per tant no maregen la perdiu. Jo l’únic que he dit és que la Conselleria no ha

estat sensible a tot l’esforç de la comunitat educativa i que la oposició ha jugat fàcil
tergiversant la situació, perquè hi ha dos vies, una es totalment ignorada que és l’esforç
de la comunitat educativa i estan les actes presents i tots els meus escrits i no tinc
perquè amagar absolutament res i els recorde que precisament en l’obtenció del P.R.I. de
Madrigueres la postura del Partit Popular, d’Els Verds i de Gent de Dénia ha estat
abstindre’s. No han facilitat en absolut este tema. I això és l’únic que he fet, recordar. Jo
no he dit mai cap mentira, tot el contrari, sinó que la sensibilitat de la Conselleria brilla
per la seva absència, ignorant decisions plenàries i camins avançats, pensem nosaltres,
per a obtenir el terreny. I que segurament, a lo millor, en un temps prudencial, pues
tindran que canviar. I d’ací a que s’acabe la legislatura esperem cedir alguna d’estes
qüestions que vosté ha plantejat.
Però recorde que ha de rectificar lo de la Escola Oficial d’Idiomes. Que passa

en l’Escola Oficial d’Idiomes? Que com resulta que la Conselleria no té ningun interés
en posar Escoles Oficials d’Idiomes, ni s’ha dignat a contestar-nos una cessió de
terrenys que es va fer el primer any de legislatura, si no recorde malament en octubre o
novembre de 2003. Des de novembre de 2003 que no ens ha contestat, perquè no té
ningun interés de posar l’Escola Oficial d’idiomes i per tal d’optimitzar recursos
treballa amb el tema de l’Aulari d’Idiomes, actualment en Dénia en l’Institut Maria
Ibars. No té ningun interés. Que parle clar la Conselleria i que ho diga. Nosaltres de
manera provisional lo que hem fet és seguir lo que han estat decisions de la Comunitat
educativa, perfectament discutides, debatudes, informades, aparegudes en premsa,
comunicades a les actes corresponents i tots vostés estan perfectament assabentats de
quina és la situació. Si ho volen més clar no tinc problema de discutir el tema. Però això
és l’únic que dic, vostés no ens han ajudat gens, l’oposició. I només falta això, que mos
diga damunt el Director General que si li portem la parcel·la tampoc va a montar
provisionalment el tercer institut en prefabricades com teníem previst en un principi.
Pues que vol que li diga Sra. Kringe? Que voleu que vos diga? Aixina de clar, jo no he
contradit en absolut les meues declaracions. I això és lo que he dit públicament i de
manera resumida i ara repetisc aquí. Que passa? La comunitat educativa, el Consell
Escolar Municipal en estos moments es el que participa i es coneixedor i els grups
polítics coneixen perfectament quines són les previsions: T1, ampliació del Raquel
Payà; ronda perimetral, ampliació del Maria Ibars; Madrigueres, tercer institut; quart
institut, pues hi ha dos parceles, una a la entrada de Madrigueres però mes enllà, no
esta, en 30.000 m2 pintats de zona educativa, 15.000 m2 en el Camí … Lladres,
ampliació de les Vessanes. Digam vosté quan el planejament urbanístic de Dénia ha
tingut eixa previsió educativa que esperem desenvolupar, portar endavant i, la veritat,

SECRETARIA GENERAL
espere no tornar a sentir si nosaltres complim més endavant cedint els terrenys i que ens
feliciten si és aixina. Si no és aixina esperem que en la legislatura pròxima, qui estiga
puga cedir i tapar-li la boca a la Conselleria, perquè en estos moments no vull recordar-
li altres tràmits administratius exigits a altres Conselleries en el tema de la cessió de la
parcel·la, que res té que vore a lo que ara està exigint-nos a nosaltres la Conselleria. No
vull recordar-li-ho perquè és evident.
Sr. Juli Martinez: Molt breument. Des del Partit Socialista pensem que la mera
creació d’esta Comissió Especial, evidentment no seria cap problema. El Consell
Escolar Municipal funciona d’una manera adequada, està ben representat, està ben
organitzat i també els diversos grups, tant de l’equip de govern com de l’oposició poden
participar en els Consells Escolars de centre, si tenen a bé anar naturalment, a on es
discuteixen estos i altres temes… Això seria en quant a la justificació negativa del vot.
De tota manera Sra. Kringe, en la sessió del 30/9/2004 es va cedir a Conselleria

en este Plenari, després es varen fer les tramitacions adequades,dos parceles de terreny,
una al Pla especial de Datiler, en 2.340 m2 i un altre en el sector M 16, en 3.839, per a
que s’instal·lara una Escola Oficial d’Idiomes, que recorde que el curs que ve, el proper
curs, posem en marxa el tercer curs i que a partir de ahí, els alumnes que vullguen fer
quart curs tindran que abandonar la comarca: tindran que anar-se’n bé a Benidorm o bé
a Gandia. Nosaltres si que hem fet, com ha comentat el Sr. Reig, els tràmits necessaris
per a que això no siga aixina i seria interessant que en este camí anàrem junts tots.
No vull reiterar les xifres que ha donat el Sr. Reig. Són aixina en quant als
metres que estan previstos en el Pla General Transitori als quals se poden unir els de
Madrigueres.
Però per lo del encapçalament d’esta moció que ens ha llegit el Sr. Roderic, si
la població… però podria ser encara més fort, perquè si anem a 1986 ens trobaríem en
una població, apenes aplegava a 22.000 habitants. 20 anys després estem en més de
43.000. es a dir en 20 anys hem augmentat pràcticament un 100% la població. En 1986
teníem dos instituts. En 2006 tenim dos instituts. Aixina de clar. Res més, moltes
gràcies.
Sr. Antoni Roderic: Bé, dir que el Sr. Reig mos diga que la Conselleria no es
porta bé, jo m’ho puc creure, vull dir que no es que diga que… que si vaig a defensar la
Conselleria, “cada palo que aguante su vela”. En eixe tema no tinc res a dir. I que vosté
diga a lo millor ha sigut poc sensible, pues jo li puc donar inclús la raó. No tinc ningun
problema en eixe aspecte.
El que passa és que sabent com funcionen les Administracions, sabent com
funciona la Administració actual valenciana, que ademés de liquidesa i de diners no està
massa bé, no se li han de donar arguments. És lo que jo voldria manifestar-li: no se li
han de donar arguments. Perquè clar, si uno no fa els deures quan toca ben fets pues ella
té arguments per a fer lo que vol. Això és aixina. Vull dir, la oposició no ajuda res, home
pues, jo que vol que li diga? Nosatros ajudem. Si vosté m’haguera demanat a mi
col·laboració, la que haguera volgut, jo li l’haguera donat. Fa tres o quatre anys jo he
donat diverses idees i vaig donant idees sobre terrenys i coses que se podien haver fet.
Però vull dir que nosaltres fem lo que podem i és dir esta mancança n’hi ha i esta
SECRETARIA GENERAL
solució n’hi ha. Jo això ho he fet en diverses coses. Però vull dir que el problema està en
que sabent com funcionen les Administracions, uno té que anar molt per endavant del
tema i evidentment no donar arguments per a que te pugen fer les coses, que en altres
coses jo tampoc pense que siguen qüestions específiques en contra de Dénia, com no les
fan en contra de altres poblacions… sinó que són decisions que a ells li costen prendre
perquè no tenen diners i coses d’eixes i que per tant el mecanisme de funcionament cap
a ells ha de ser un altre, però bueno…
Un altre tema que volia puntualitzar és el tema… vostés han fet correspondre
sempre, des del primer dia, els terrenys educatius a desenvolupament urbanístic, pues
bé, és una forma. Però han buscat uns altres terrenys sense desenvolupament urbanístic,
l’hospital per posar un exemple. Hi havia unes altres possibilitats d’haver-ho fet
segurament també.
I un altre tema que volia comentar, concretament el tema de les decisions en la

comunitat educativa. Vosté dona la idea en fi de que les decisions de la comunitat
educativa, del Consell Escolar Municipal, que vosté dirigeix i vosté planteja les coses
que siguen com si foren… vull dir les coses que s’ha parlat ahí o tot lo que s’ha dit ahí
clar, la gent ha pogut decidir en totes les dades en la ma. Pues bueno, a lo millor si
haguérem pogut estar altres persones, haguérem pogut dir algunes altres dades que
hagueren permés jutjar d’un altra manera. Res més.
Sr. Vicente Chelet: Bé, només que en el Partit Popular no anem a entrar en
molta discussió ací. Mosatros crec que ja en diversos plenaris, portem ja casi tres anys,
tant quan estava el nostre companyer Pedro Grimal, tantes altres voltes per Antonio
Bertó o per altres Regidors que estem aquí, la Sra. Kringe… els hem dit i els hem
manifestat públicament que mos demanarem l’ajuda necessària per a anar a València a
demanar les coses. I des de luego és que continuen sense demanar-nos l’ajuda. Entonces
no es queixen vostés si quan vostés van a València pues no tenen l’ajuda o la força
suficient. Es a dir, ací som varios grups polítics, tots en varios plenaris els hem demanat
que els ajudem, es a dir, que mos hem ficat a la disposició de vostés. I mai mos han
demanat ajuda. I mos diuen que va al Director General i el Director General els ha dit
verbalment que tampoc l’haguera fet. Però perquè no ens va demanar que els
acompanyàrem, als portaveus, en un tema tan important com és el tema de la educació i
fer col·legis nous. Entonces anem de victimisme, “és que la Conselleria no vol, és que el
PP no mos ajuda, és que el Partit Popular no sé que, és que els altres partits de la
oposició tampoc ens ajuden”. És que no volen crear tampoc una Comissió per a
explicar-li a la comunitat educativa quins són els problemes reials. Una visió partidista
que tenen en la comunitat educativa de vosté perquè vosté és el representant que va.
Però no ens deixen a mosatros explicar-ho. No mos ha convidat tampoc als demés
partits de l’oposició a anar a explicar a la comunitat educativa quins són els problemes.
I no recordem lo que va passar en l’anterior legislatura, vosté no estava de Regidor, jo
tampoc estava, però altres companys que tenim aquí Regidors saben els problemes que
van haver per a buscar terrenys… no Sra. Alcaldessa, és aixina, o no tenim que
recordar-ho… no es van aportar terrenys en l’anterior legislatura i hasta ara en esta
legislatura tampoc hem aportat terrenys. I al final Sra. Alcaldessa passarem i vorem
passar un altra legislatura i mos anirem varios Regidors, no estarem i direm “bueno, que
hem conseguit aquí?, no hem fet res. Quines solucions hem donat?”. Total perquè

SECRETARIA GENERAL
tampoc en les decisions que s’han tingut que prendre administrativament aquí, tampoc
han fet cas de les sugerències que fem des dels partits polítics. I no vaig a entrar a
recordar temes del Pla Transitori. Només que ens hagueren fet cas, pues a lo millor
haguérem entrat, a lo millor. tampoc dic que haguérem entrat o no haguérem entrat. A lo
millor haguérem entrat. Però que no passa res. I no soc jo qui ho diu. Escrits en els
periòdics de altres persones vinculades a la societat dianense també ho diuen. I no passa
res. N’hi ha que reconèixer cada un els problemes que tenim. I lo que tenim que fer és
demanar l’ajuda de tots. És un problema de tots, de tots els partits, de tots els ciutadans i
això és lo que tenim que fer. I lo demés, si volem entrar en guerres de política, pues
entrem en guerres de polítca…
… I per lo menos als meus fills explicar-los que jo vaig estar ací uns anys, uns
dies pels ciutadans i varem fer coses. I això és el que demanem des del Partit Popular,
que tenen la nostra col·laboració, però no l’han demanat.
Sr. Pedro Pastor: Mire, hui hem trobat la solució del perquè no l’ajudem. Vosté
mos ho ha dit. Lo primer que li ha dit la moció el Sr. Roderic: no. Pues ahí ho té. Eixe
“no” que vosté ha dit té una forma tan ràpida… ho he entés jo, no? Que una Comissió
Especial… no ha dit això? A lo millor l’entés mal jo. Li ha dit “no”. Pues és la evolució
de com després de tres anys ha ocurrit lo que ha ocurrit.
Sr. Pau Reig, és molt grave lo que vosté estan pretenent fer-li a la societat
dianense. És ja una irresponsabilitat total. Perquè si fora altres persones, pues no sé,
altres persones i em referisc a vosté i a l’Alcaldessa i a Juli Martínez també, perquè sou
tres professors, perfectament integrades en la educació, conegueu la problemàtica de
l’educació… perquè lo que dia el Partit Popular… o Toni dia que el Partit Popular no es
ninguna breva, ni el PSOE és una breva, ni ningú crec que siga una breva. Està clar que
si governaren els d’ell pues està clar que intentarien donar-los sugerències. A vostés, si
vostés quan governa el Partit Socialiste en la Generalitat, no ha sigut ninguna breva, a
Dénia no li ha donat res. O siga és una qüestió de toma i daca. Però nosatros no estem
en la Generalitat, estem en el nostre poble i mos dona molta pena vore com està
enfocant vosté… i el criticava en un mig per la forma casi plorant, que dia que l’havien
enganyat. Per favor, a vosté que l’han enganyat?. A vosté no l’ha enganyat ningú. Vosté
no ha volgut ajuda.
Este grupo polític, quan parlàvem de les escoles en l’any 2003 es va

propossar…inclús varem ser tan idiotes, i perdone l’expressió però ho varem ser
mosatros, d’anar a parlar en les persones quin preu volien darrere del camp de futbol per
a que pugueren comprar un puesto on podien immediatament construir sense esperar-
nos al Pla de Mínims perquè això comportava el que tots sabem. Si mosatros, que a mi
em pareix correcte, que per a obtindre terrenos tingam que fer distints P.A.I. o distints
PRI o lo que siga, pues bueno pues és correcte, però vosté té la obligació com a
professional… és que vosté no és una persona qualsevol que no coneix el tema, vosté és
un professional i jo el considere serio en la seua professió, al menos a mi m’ha
demostrat en el transcurs del temps eixa serietat. Vosté no pot anar ara… hi ha que dir
no hem sabut gestionar, o els nostres tècnics no mos han donat la solució per a nosatros
portar-la a tal puesto. Vosté ho sap, Pau. Mire jo vaig a donar-li un exemple i hem dona
molta pena. Vosté està parlant de que Madrigueres, pues Madrigueres… però com

SECRETARIA GENERAL
comporta vosté en mig d’una exposició pública anar i portar una solució que la tenia
vosté cinc mesos antes que haver-la tinguda. Que la Gerència, el membres de la
Gerència mos ho contaven vegent-los a vostés anant correguent a notaria, coses
innecessàries. No, però vull dir que això no és necessari perquè això tots tenim que estar
d’acord. Ara mateixa vosté parla “és que tenim, mosatros hem gestionat no se quants
mil metros en Vessanes”. I perdone, Vessanes, per ampliar el colegi, però vosté s’han
preocupat del P.A.I. de Vessanes, de que eixes personetes estan… que el I.V.V.S.A. està
atracant-los… jo tinc terra també ahí. Està atracant-nos. Vosté s’ha preocupat de buscar.
És que ni el seu sól… pues que es muiguen, que s’apanyen perquè com això cau bé,
vivendes de V.P.O., pues que s’apanyen. És que no ho han conseguit en Gerència, ni
parlar de Vessanes. Jo, sabeu que ho he dit varies voltes, bueno, si anem aixina aixina…
haureu fet molts terrenos, molts, però hi ha algú que es puga cedir? No Pau.
El deure és nostre, la culpa és nostra, del equip de govern, de tota la

Corporació, la culpa és nostra. No podem vendre eixa burla perquè esteu venent una
burla que anem a enganyar-mos. Jo espere que l’oposició estiga tota junta des del
coneixement, des de la culpa, des de la coherència, des del sentit comú, per a dir-li al
poble perquè l’enganyeu. Perquè no habeu sabut gestionar, perquè a lo millor els han
enganyat, els tècnics urbanístics vos han enganyat. Pues bueno, vos han enganyat. No li
passeu la culpa a la Conselleria, que Paqui, jo li ho he dit mil voltes, Paqui és la meua
Alcaldessa, del meu poble, és l’Alcaldessa de tots, però Paqui es l’Alcaldessa que quan
va a València, que no és del seu partit, pa-pa-pa-pa, tira la metralla encara no ha eixit de
la Conselleria. Això no és bo Paqui. Això que t’ho faça Juli… o que t’ho faça
qualquiera… no però, perquè Juli? Perquè tu no eres el Alcalde que tens que anar a
visitar-lo a lo millor a l’altra persona i ella pot dir “este tio és un pesat”, pues bueno
això entra dins del joc polític. Però Paqui, a lo millor pujarà molts escalons en el PSOE,
però de totes maneres de Madrid tampoc ens estan portant meravelles; eixos 5 milions
d’euros que esteu pegant per ahí, encara no se ni com vindran, ni de quina manera
vindran, ni com tenen que vindre. La planta potabilitzadora… però per a que si no
volem que cresca. Vull dir que, reconegam algo. Estem dispostos a dir “que podem
traure?”, lo que siga.
I no voleu una Comissió, vosatros sabeu massa. Peró lo de la Xara de hui ha

sigut un exemple de podent anar tots junts, però com feu una roda de premsa?… vale
vosatros voleu el vostre màrqueting polític, pues allà vosatros, però no mos enganyeu.
Ni a mosatros ni al poble de Dénia. Perquè això és mal, Pau. Pareix mentida que en
certs temes tingam que tindre estos problemes ahí. En fi jo ho sent molt però pense que
no enganyeu al poble perquè sinó mos tindreu a tots treballant junts, i a lo millor no
tenim perquè treballar junts perquè cada un tenim la nostra idea, però mos fareu
treballar junts.
Sr. Pau Reig: Si, bueno, agrair els sermons del Sr. Chelet i el Sr. Pastor a estes
hores de la nit, pues jo ho deixaria per un altre dia.
Jo lo que vull dir en la contestació ràpida al Sr. Roderic és que pense que la
consulta, la participació i la informació de tot el tema educatiu es públic i notori, i estan
els mecanismes adequats: Consell Escolar Municipal, Comissió Informativa, el Pla
d’Infraestructures Educatives està dins del Pla de Mínims i per tant no fa falta ninguna

SECRETARIA GENERAL
Comissió Especial, pense jo, perquè tot el mon té la informació damunt de la taula. Li
agraïsc molt les seues paraules en determinades intervencions.
I també les del Sr. Chelet, però jo vaig a limitar-me d’una manera molt
esquemàtica a… i també puc admetre el fracàs. Si jo no haguera nomenat a l’oposició,
no haguera esperat les primeres declaracions del equip de govern quan varen anunciar
que no anaven a montar de manera provisional el tercer institut l’any que ve en primera
plana de tots els mitjans de comunicació en seguida, diguent-nos el que hui haveu
repetit. Jo l’únic que vaig dir és que era una intervenció simplificada de la situació i per
això m’esforçat en explicar-ho. Igual que m’esforçat, des d’un principi ens hem esforçat
des del Consell Escolar Municipal en comunicar a la Direcció Territorial totes les passes
que portàvem endavant. I tinc testimonis i declaracions i actes d’inspectors i cartes que
he enviat a la Direcció Territorial i a València també, des del conveni inicial de

Madrigueres, el projecte de reparcel·lació, el projecte de reordenament, l’aprovació
plenària. Hem estat en contacte directe confiant en que ens escoltaren. I aixina ha estat
la cosa. Per tant quin ha estat el nostre fracàs, Sr. Pastor? No haver sigut capaços de
convèncer-los. Però jo a partir de ahí ja no entre en més detalls, perquè la informació
l’han tinguda damunt de la taula des del primer dia i no han volgut de ninguna manera. I
fins i tot li repetisc les paraules del Sr. Felip, “si ara ens porteu la parcel·la tampoc per a
l’any que ve iniciaríem de manera provisional el tercer institut”, que d’alguna manera
era l’esperança que la Direcció Territorial havia dipositat a la comunitat educativa. I
això és lo que en estos moments jo puc reconèixer.
Però ha estat l’oposició que ha posat problemes, que no està mai d’acord en el
tema de Madrigueres, que s’abstingut en els plenaris anteriors, que només va sentir la
notícia va opinar públicament. Jo m’he limitat a dir que haveu fet una interpretació
interessada, restringida i simplificada de la situació. I tinc documentació que ho avala en
tot moment. Bueno, pues esperem que els sermons no es repetisquen a partir d’esta
hora. Jo agraït dels sermons. Però més prompte, per favor.
Sr. Antoni Roderic: Si en lloc de voler donar ara els terrenys, que encara no
pots donar, els hagueres donat fa tres anys, pues a lo millor ja tindries l’institut fet.
Sr. Antonio Bertó: Només matisar a l’amic Pau perquè no sé per quin motiu…
carregat a lo millor de sentimentalisme per les paraules de Pedro no ha sigut exacte en la
seua exposició. Bé, mai no podràs dir del grup Popular i de mi personalment que no
s’ha fet lo possible en el tema. Sí que, d’una manera velada, s’ha apuntat una gran
realitat sense voler inculpar per un tema que per lo vist tots són extremadament
sensibles: no s’ha sabut gestionar bé. Mai han posat problemes al tema en Madrigueres.
Si el tema en Madrigueres des d’un primer moment s’haguera vist que era la solució,
simplement, i aixina ho confese, mos varen dedicar, per lo menos en aquella exposició,
a advertir de les possibles dificultats que sorgirien en el tema madrigueres, com
lamentablement, i dic lamentablement, aixina ha sigut. Per tant no hi ha més. És un
problema, com s’ha apuntat, de gestió. Mai podràs inculpar de mala intenció o
conforme has dit als grups de l’oposició o de no haver col·laborat quan res costava en
una moció cuyo contingut és molt sensible. La moció estava disposta per a formar part
d’eixa Comissió. O qualsevol membre del Partit Popular, o qualsevol membre de Gent
de Dénia, en la millor predisposició, perquè sí que assumim la gravetat del problema

SECRETARIA GENERAL
que es planteja. I no hi ha més que comentar, que eixe és el contingut de la moció, pura i
simple. Tota eixa lectura, eixos discursos que mos tens acostumats i jo no em puc
acostumar evidentment, estan en lo mateix, no entres en el fondo de la qüestió. O siga,
que rechaces eixa moció de formar una Comissió per a traure de positiu la aportació que
cada grup puga aportar no entenc el que d’entrada digues no. I no hi ha més.
Sr. Pau Reig: Sr. Bertó, el no a la Comissió Especial ho he explicat des d’un
principi, que també m’ho ha criticat el Sr. Pastor, al final ja no sé si parlar clar des del
principi o al final. Li ho torne a repetir. La Comissió Especial considere que no fa falta
perquè esta perfectament representada la comunitat educativa a través del Consell
Escolar Municipal que està reglat en la Llei que marca la participació en Consells, a
partir de Consells Escolars Municipals, de Centre, Autonòmics etc. tot això està
normativitzat des de la Llei que permet la participació a nivell educatiu. I a més a més,
la Comissió Informativa de Cultura té tota la informació i vostés tenen també tota la
informació també en la seua participació en el Consell de Gerència pel que significa. No
fa falta eixa Comissió Especial perquè precisament en el tema educatiu estan els òrgans
de participació reglamentàriament estipulats. Si no volen entendre-ho no ho entenga.
Sra. Alcaldessa: A mi si que m’agradaria puntualitzar un parell de coses, no

vaig a repetir-me perquè Pau ha exposat molt clarament quina ha estat la gestió d’este
equip de govern en la consecució de sòl, de la situació de partida de la que partíem. Per
tant realitat són -començaré pel final- les que ha fet la Conselleria i les que ha fet este
equip de govern. La Sra. Kringe, ja pense que Pau ha anat desmontant algunes de les
coses que evidentment no eren reals, com per exemples dos terrenys per a l’Escola
Oficial d’Idiomes. Hem especificat també perquè no hem posat l’Escola Oficial
d’Idiomes. Perquè no volen eixos terrenys també ho han dit molt clarament, perquè no
volen preveure un tercer institut en contra de tota la comunitat educativa. I l’únic que ha
fet la Conselleria hasta estos moments ha sigut contemplar un tercer institut en el mapa
escolar. Per tant eixa és la consecució que ha fet, la gran aportació. Bueno, lo del mapa
escolar jo no se els anys que feia falta que es reconeguera això. I això no significa
absolutament res, Sra. Kringe. Jo pense que caldria que vosté sapiguera que significa
que es contemple en un mapa escolar.
Després un altra cosa és el tema de Torrecremada. El tema de Torrecremada ens

demana a mosatros molta celeritat i nosaltres no hem pogut córrer més perquè,
Torrecremada, per aconseguir eixa ampliació del Raquel Payà i per aconseguir terrenys
per al conservatori, es va aprovar provisionalment en un plenari l’any 97 en
l’Ajuntament i després es produeix una aprovació definitiva per la Conselleria l’any
2000 amb condicions i a abril de 2003 es produeix una aprovació provisional per part de
l’Ajuntament. Es a dir que en l’any 2003 estàvem igual que en l’any 97. Tot això és lo
que varen avançar vostés. Nosaltres, la conselleria ens ho aprovà en abril de 2005 i ja
tenim aprovades unes bases específiques, que quan estiguen aprovades definitivament
les genèriques aquelles les publicaran i tiraran en marxa això. No cal que expliquem lo
de la Ronda perquè tots el coneixem; la ronda i les previsions que n’hi havien per a
l’ampliació del Maria Ibars, no fa falta que ho expliquem tampoc. I podria explicar
moltes més coses, però a mi lo que m’agradaria, que Pau ho ha dibuixat en la seua
intervenció, és que Conselleries que estan una al costat de l’altra es comunicaren i la
mateixa bona intenció que este Ajuntament ha fet i per cert, tots vostés hauran

SECRETARIA GENERAL
comprovat com ja han arrancat els tarongers ahí en l’Hospital i encara no s’ha produït la
cessió oficial a la Conselleria, de la mateixa manera que hi havien plànols i hi havien
projectes i no se quantes coses més i s’havia adjudicat molt antes, molt antes de que ni
siquiera foren els terrenys de l’Ajuntament, ahí si que hi ha hagut una col·laboració de
l’Ajuntament, els terrenys estan allí i estan treballant. La mateixa celeritat hi havera
pogut haver per part de la Conselleria si haguera reconegut la necessitat palesa que n’hi
ha en este Ajuntament o en esta ciutat d’instal·lacions educatives. I havérem pogut
tindre avançats molts projectes i moltes coses.
Però quina ha estat la col·laboració? Que sempre l’hem demanada, però que
dieu “no demaneu la col·laboració”. Si que demanem la col·laboració, l’únic que caldrà
es que s’agenollem davant de vostés. Nosaltres demanem la col·laboració en cada Pleno,
demanant la seua col·laboració, recolzant tot allò que es planteja ací, que prèviament,
evidentment, s’ha parlat en altres Comissions i l’únic que traguem és que, mira tu que
casualitat, que un conveni de Madrigueres, teníem ahí… al Sr. Chelet un dia l’explicaré
lo de l’Oracle de Delfos, que és per a que… perquè segons m’han comentat encara no
ho té massa clar, vosté comença a amenaçar que si el Consell Jurídic Consultiu no sé
que, i mira tu que casualitat que abans d’això n’hi ha una única al·legació que la
presenta el Partit Popular. Això és col·laboració i lo demés són fal·làcies. Per tant eixa és
la col·laboració que tenen del Partit Popular. Mire, en la educació i en la Sanitat, li ho
vaig dir també al seu Conseller personalment, no es juga i anem tots a una. Si volem fer
política fem-ho en altres coses, però això és molt seriós. I és que a cada moment i en
cada intervenció sempre estem amenaçant que si hi haurà un recurs, que si n’hi haurà un
no sé que… sempre estem igual. Pues miren no es moguen de cap de puesto que és lo
que varen fer vostés més o menys. Per tant pense que Pau ho ha deixat molt claret i eixa
és la gestió que hi ha hagut i la seua col·laboració podria ser d’un altra manera, de
moltes més maneres, per cert obrint-nos portes en Conselleries, que ho he dit varies
vegades, jo també podria fer-me la víctima per ahí i diguent-ho cada vegada i únicament
ho dic en els Plens. Però hi han Consellers que la porta no l’obrin per a res. I en ares de
la transparència li ho vaig dir l’altra vegada a vosté, Sr. Pastor, jo accepte tots els
consells que hem donen i m’agrada que me’ls donen persones que tenen molta més
experiència que jo, i ho tinc en compte. Un altra cosa és després lo que faça, però pense
que si vaig a una conselleria a demanar una cosa, evidentment en ares de las
transparència, hem de dir el que ens ha passat, no per llàstima, tant de bo isquerem de
ahí diguent “mos han dit que sí”. Lo que no pot ser és que en territorial pràcticament i
després… a la Direcció General i “mira, si l’hagueres portat ahir tampoc”. Per l’amor de
Déu, “si l’hagueres portat ahir tampoc”. Tots sabem que a l’hospital estan treballant i no
hi ha cap cessió feta, i està anunciant-se ja el dia de la primera pedra. Pues molt bé, pues
molt bé, això és col·laboració, i Conselleria d’educació podria haver fet exactament el
mateix. Per tant la col·laboració es demana Sr. Chelet, jo la demane en cada Pleno i
personalment si fa falta li la demane també, o a lo millor és que no li l’he demanant
personalment. Pues li la demanaré personalment, mire a lo millor és això. Però per
favor, la col·laboració ja l’hem comprovada, i n’hi han, conforme ha dit Pau i acabe en
això, massa molts foros on estan canalitzades totes aquestes demandes: Consells
Escolars, Comissions Informatives etc. Per tant, no sé, més ajuda…

SECRETARIA GENERAL
El Ayuntamiento Pleno acuerda denegar la presente moción por mayoría

absoluta de votos en contra de los grupos P.S.P.V.-P.S.O.E. (7) y Bloc Nacionalista
Valencià (4) y con el voto favorable de Partido Popular (5), Gent de Dénia, La Xara i
Jesús Pobre (4) y Els Verds – L’Entesa (1).
PUNTO 18.-Precs i Preguntes.

No se ha presentado ningún Ruego ni Pregunta solicitado por escrito para ser

tratado en la presente sesión plenaria.
Finalizados el apartado de ruegos y preguntas por escrito, oralmente se produjeron

las siguientes intervenciones:
Ruego en relación a la asignación de la Delegación de Alumbrado.
Sr. Jaime Llácer: En vista que vosté mos recorda en cada Pleno –és un prec-
mos recorda en cada Pleno lo mal que ho passava quan estava, aquí en esta banda en
l’anterior legislatura degut a les traves que tenia de l’equipo de govern, devem de
recordar-li que en el Pleno del mes de gener vosté va dir que va donar unes delegacions
especials a tots els grups polítics i que els grups polítics s’ho varen repartir de la manera
que varen creure convenient. Jo tinc que recordar-li que el meu companyero portava
Alumbrado, el meu companyero Arturo Ordovás. Nosatros li varen sol·licitar per escrit
en el mes d’octubre que mos donara la delegació d’Alumbrado i a fecha de hui no hem
tingut ninguna contestació al respecte. Per la part que hem toca li pregue que mos
donara Alumbrado per a poder col·laborar des de l’oposició en vostés.
Pregunta sobre resultado de la entrevista con la Directiva del C.D. Dénia.
Sr. Jaime Llàcer: A la Sra. Alcaldessa també, si mos podria contar als membres
de l’oposició com va quedar la reunió en la directiva del Club Deportivo Dénia que va
mantindre fa escassos dies.
Sra. Alcaldesa: Mire, li diré que vàrem quedar molt bé, però li passaré la
resposta per escrit perquè no estic en ànims a estes hores. Ho promet.
Preguntas en torno al Impuesto de Bienes Inmuebles.
Sr. Antoni Bertó: Un prec per a la Regidora d’Hisenda i després li faré uno al
Sr. Pep Marí.
És evident que estem en l’època en que van a girar-se recibos del IBI, l’Impost
de Bens Immobles de naturalea urbana, i que és evident que hasta ara en la descripció
SECRETARIA GENERAL
del fet imponible del IBI està lo que és el sòl urbà, les concessions urbanes i el
urbanitzable. Si que en l’esperit, i hui la prova d’això ho tenim en els P.A.I. que
evidentment s’han desestimat perquè estan en planejament suspés, estes persones com a
altres molts terrenos que figuren com a urbanitzables i que no tenen ninguna possibilitat
de desarrollar-se en ningun programa d’actuació, la pregunta es si s’ha tingut en compte
en el lliurament de recibos esta circumstància…
Segon part de la pregunta, en el cas de que la resposta per escrit diga que
paguen i que mos donen compte que no coordina o no casa en el fet imponible de
l’Impost, se’ls tornarà els diners a estes persones?… Com sempre que vol dir, que no
se’ls tornarà?
Pregunta sobre obras en Plaza del Convento
Sr. Antoni Bertó: Per al Concejal d’Obres… i perdone la meua sensibilitat per a
un problema que és el tema de la Plaça del Convent. Sense entrar, sense preguntar quan
serà el fi de les obres per a no insistir en algo que mos podríem equivocar, però si que hi
ha un fet evident: en el mes de maig, en la Plaça del Convent es produeixen uns actes,
sobre tot els diumenges, que són les comunions que originen, i creguen-s’ho perquè jo
tinc el despatx allí… No, no si està solucionat molt millor, però em preocupa perquè es
produeixen aglomeracions de personal i la pregunta és: hi ha previst alguna mesura per
a solucionar estes aglomeracions de personal que es produeixen els diumenges a la
Plaça del Convent?
Sr. Juli Martínez: Podràs dubtar de les previsions… no, no, està comunicat a la
empresa eixa sèrie de … per a que actuen de una manera conseqüent. De tota manera lo
que sí demane es que… mosatros insistirem a l’empresa en este cas i en altres també,
n’hi ha un compromís de tancament d’obres que els podem comentar també, o en un
altre moment o en Gerència s’ha dit també en l’actuació concreta està contemplat i que
sí que se’ls ha comentat que hi ha una sèrie d’actuacions que ahí es tindran que
contemplar i ahí ens han assegurat que el tindran en compte. Fins ahí, fins ahí. Però que
després… jo em prenc nota i de tota manera insistiré en este tema.
Ruego relativo a la duración de las sesiones plenarias
Sr. Enrique Sastre: Sra. Alcaldesa, un ruego que le hice hace dos o tres
Plenos… El ruego es, por favor, no haga estas sesiones maratonianas de Plenos…
Déjeme que termine, usted es la que dirige, ya no lo haga por nosotros, hágalo por los
medios de comunicación. Son las doce de la noche, yo no tengo mañana la oportunidad
de entrar a trabajar a las diez como muchos otros, igual a las ocho nos tenemos que
poner a trabajar. Hágalo sólo por respeto.
Sra. Alcaldesa: Una reflexió en veu alta. Anem a vore Sr. Sastre, el Ple té tres
intervencions, tots sabem lo que duren cada una de les intervencions. És una qüestió de
que tots controlem el temps i tots i totes mantinguem el temps que pertoca. Punt. És
eixa, no hi ha més, eixe és l’èxit. Perquè per molt que negociem en la Junta de
Portaveus: tres preguntes una, un paquet de quatre i una aixina, resulta que després ens
anem tots del temps.

SECRETARIA GENERAL
Sr. Enrique Sastre: Es usted la que dirige, hay temas importantes pero se alarga
demasiado…
Sr. Antoni Roderic: I l’ordre del dia, sinó es fa tan llarg…
Pregunta concerniente a Expo-Dénia
Sra. Marcela Server: jo ja estava bufant i a vore si ja parisc ací… Li faré una
pregunta i tres precs del mateix tema que és Expo-Dénia.
Voldríem saber el cost total de l’organització o la col·laboració que ha prestat

l’Ajuntament en Expo-Dénia 2006 celebrat recientment a la ciutat.
Ruegos referentes a Expo-Dénia
Sra. Marcela Server: I dels precs comencem. El primer preguem per la

continuïtat d’esta exposició, donat que l’acollida ha sigut molt satisfactòria per part de
tots els que han comentat la seua assistència. Però també el que preguem es millorar la
imatge del nostre stand de Dénia aprofitant que tenim un stand que és el de Fitur que
tenim ahí parat, està pagat i en eixe sentit haguera estat molt bé que l’haguérem posat a
Expo-Dénia distingint-nos del resto de stands que hi havien, més que tot donat que per
exemple Ondara tenia quatre stands i mosatros teníem tres i una pobre imatge de la
ciutat.
Segon prec: en la mateixa línia preguem que estos actes d’una exposició a la
nostra ciutat, pues que hi haja una major coordinació en les Regidories de Turisme,
Cultura, Joventut i Festes, ja que en totes estes Regidories poden promocionar diferents
activitats que estan fent-se des de l’Ajuntament i en aquest tipus d’exposició.
I com a últim prec, preguem més presència del personal a aquest stand ja que el
dia de la inauguració hi havia una sola persona i en eixe sentit, pues qualsevol stand que
varem recórrer en la visita hi havien com a mínim dos persones que estaven atenent a la
gent. És la imatge que està donant l’Ajuntament en informació o assistència a qualsevol
de les persones que passen per allí. Més, i tot donat que estava promocionant-se el tema
de Llunàtics i haguera estat molt bé que per lo menos una persona de tot el departament
haguera estat allí informant de les tasques que es fa des de Joventut.
Ruego sobre intervención en camino rural.
Sr. Pedro Pastor: Jo només voldria… que s’enrecorde que el camí que va de la
Cantera del Portland, o siga de Marquesa VI a la Pedrera, eixe camí es va dir en la
Gerència, que estàvem tots, que es donaven llicències perquè s’havia buscat una solució
d’impulsar… a mi no m’agradava però bueno, i es va quedar… Però home, eixe camí lo
que no pot estar és donar-se llicències i no estar acabat. Està igual que estava, cada dia
té més tràfic, inclús ambulàncies que van per darrere de la fàbrica del Portland. És un
autèntic perill. M’agradaria que es prenga nota i que parlem d’esta solució perquè el Sr.
d’Urmonsa podrà estar fent obres, però home, per lo menos que asfalte el camí. I que
continue fent obres, no passa res. Per una més nosatros tampoc…

SECRETARIA GENERAL
Ruego para elaboración de informe sobre irregularidades en la concesión

de subvenciones.
Sr. Pedro Pastor: També recordar-li a la nostra benvolguda Regidora de

Benestar Social que falta per aclarir la investigació sobre les irregularitats que varem dir
de les subvencions que s’havien concedit, i encara estem esperant-ho, Sra. Alcaldessa.
Estem esperant la contestació de l’informe del perquè, com i de quina manera. Per
favor, ho demanem per favor. Mos contesten, que es per escrit i no volem entrar en altra
cosa. I res més, de moment bona nit i gràcies.
La Alcaldesa da por levantada la sesión
Y no habiendo más asuntos que tratar, por la Presidencia se levanta la sesión,

siendo las doce y veinte minutos del día 28 de abril de 2.006, de todo lo cual como
Secretario CERTIFICO.


06.04.27 Pleno Ordinarioabril

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

06.04.27 Pleno Ordinarioabril

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

AJUNTAMENT DE DÉNIA

FRANCISCA R. VICIANO GUILLEM

JUAN CARLOS COLLADO FUENTES

D. CONSTANTINO BAEZA MENCHÓN

D. FULGENCIO GIMENO ARRONIZ

SESION NÚM. 07/06 PÁGINA: 1

En la ciudad de Dénia, a veintisiete de abril de dos mil seis y siendo las

PUNTO 1.-Aprovació, si és procedent de les actes de les sessions anteriors.

PUNTO 2.-Donar Compte Decrets i Resolucions de l’Alcaldia.

PUNTO 3.-Moció de l’Equip de Govern sobre transferències de

PUNTO 4.-Expd. 3210-015/01. P.A.I. UE-3 Sector Deveses. Aprovació

PUNTO 5.-Expd. 3210-017/02. P.A.I. UE-2 Sector Deveses. Aprovació

PUNTO 6.-Expd. 3210-03/03. P.A.I. UE-1 Sector Deveses. Aprovació

PUNTO 7.-Expd. 3210-03/04. P.A.I. Sector R-2. Promotor “Costa Blanca

PUNTO 8.-Expd. 3210-07/05. P.A.I. Sector A-4.1 Marines. Promotor D.

PUNTO 9.-Expd. 3210-08/05. P.A.I. Sector 8- Marines. Promotor

PUNTO 10.-Expd. 3210-08/06. P.A.I. Sector La Xara-6. Promotor

PUNTO 11.-Expd. 3210-003/06. U.E.-1 “Bosque Diana Centro Sur”.

PUNTO 12.-Expd. 3210-004/06. U.E.-2 -“Bosc de Diana. Promotor

PUNTO 13.-Moció en defensa de la projecció i promoció de la pel·lícula

SESION NÚM. 07/06 PÁGINA: 2

PUNTO 14.-Aprovar estatuts consorci de la TDT.

PUNTO 15.-Moció commemoració Dia d’Europa.

PUNTO 16.-Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Dénia i la

PUNTO 17.-Moció d’Els Verds per a la retirada dels contenidor de

PUNTO 18.-Precs i Preguntes.

PUNTO 1.-APROBACIÓN, SI ES PROCEDENTE DEL ACTA DE LA SESIÓN

 No se presenta el acta de la Sesión anterior.

PUNTO 2.-DAR CUENTA DECRETOS DE ALCALDIA

 De conformidad con lo dispuesto en el artículo 42 del Reglamento de

El Ayuntamiento Pleno se da por enterado

PUNTO 3.-MOCIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN SOBRE TRANSFERÈNCIES

La Comisión Informativa Especial sobre Transferencias de Competencias a las

«Vista la petició formulada per l’EATIM de la Xara, relativa al traspàs de

Vist l’informe jurídic emés pel cap del Departament Juridicoadministratiu de

L’equip de govern de l’Ajuntament de Dénia proposa a l’òrgan competent (Ple

1r: El ple de la corporació transmet per delegació a l’EATIM de la Xara les

A: Tramitació i aprovació d’actuacions aïllades, la finalitat de les quals siga

• Amb programa d’actuació aïllada,

• Sense programa i amb l’autorització administrativa prèvia de

I l´’anterior també comprèn l‘aprovació de:

• Programes d’actuació aïllada,

• Reparcel·lacions en execució d’actuacions aïllades.

• Projectes d’urbanització d’actuacions aïllades

• Acceptació de cessions de sòl dotacional.

• Liquidació d’aprofitaments urbanístics de parcel·les edificables en

• Atorgament de llicències urbanístiques en el cas de tots aquells actes

SESION NÚM. 07/06 PÁGINA: 4

B:Abasns de l’adopció de qualsevol acord municipal pel qual es decidisca iniciar el

Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament ha de comunicar a l’EATIM la presentació de les

Si no s’arriba a acords dins el termini expressat, l’Ajuntament, després de reflectir en

1r: Que afecten exclusivament el territori assignat a l’EATIM de la Xara.

2n: Que siguen d’iniciativa municipal o particular.

3r: Que no afecten l’ordenació estructural.

C: Tramitació i aprovació de llicències en sòl no urbanitzable.

D: Disciplina urbanística, que comprèn:

• Expedients de restabliment de la legalitat urbanística.

• Expedients sancionadors, tant en matèria urbanística como

• Ordes d’execució i declaracions de ruïna i també, si és el cas, ruïna

E: Tramitació i aprovació de llicències per al desenvolupament d’activitats innòcues i

del Conveni de relacions entre l’Ajuntament de Dénia i la Junta Veïnal de la Xara

Si no hi hagués al·legacions, s’entendran elevats a definitius els acords adoptats fins

Se producen las siguientes intervenciones en relación a este punto: