Vous êtes sur la page 1sur 2

Eli, Marc, Laia, Monse, Paula

Unitat Didctica 3 Els grups d'aliments


Llet i derivats
El grup de la llet i els seus derivats

La llet de vaca conte un 85% d'aigua i una gran quantitat de nutrients: cada 100ml. conte 3,5g de protenes, 5g de lactosa i uns 4g de greix. El greix de la llet es poc recomanable des del punt de vista nutritiu, perqu, els seus cids grassos son majorment saturats i tenen uns 14mg de colesterol.
Formes de presentaci de la llet

Segons el tractament de conservaci Llet crua: Es l'obtinguda al munyir a la vaca. No s'ha de prendre directament, sin que s'ha de bullir abans durant almenys 5 min. Per eliminar les bacteris i els microbis. S'ha de conservar en el frigorfic i consumir-la quant abans millor. Llet pasteuritzada: es la que comercialment s'anomena fresca. Per a conservar les seves qualitats organolptiques, nomes s'he la de sotmetre a una temperatura de 70 C durant uns segons, un procediment que mata les formes vegetatives de les bacteris, per no les seves espores, de manera que aquesta llet ha de consumir-se abans de tres dies des de la seva comercialitzaci i conservar-la en al nevera. Llet esterilitzada: es la mes com. Ha sigut escalfada entre 133-170 C, aquest proces s'anomena UHT, de forma que s'eliminen tant les espores com els bacteris. No es necessari conservar-la dins el frigorfic ja que es pot conservar durant quatre mesos. Segons el contingut en greix i altres substancies
a) Llet sencera: No ha sofert cap tractament per modificar la quantitat de greix. b) Llet descremada o desnatada: Es aquella a la qual han extret tres quartes parts del greix i quasi tot el colesterol i les vitamines insolubles A i B. Te menys calories i colesterol, per tamb menys sabor. c) Llet semidesnatada: Es una soluci intermitja entre les anteriors, tant per el que ja de desventat-ges com a ventat ges.

Eli, Marc, Laia, Monse, Paula

b) Llets enriquides i llets vitamitzades: Es tracta de llet a la qual s'ha adicionat alguna substancia amb la finalitat de millorar les seves propietats alimentaries.

Els seus derivats de la llet Iogurt i quefir: S'obt per fermentaci de la llet, posant-li grmens s'aprofits apropiats (ferments), que estan encara vius en producte final. La fermentaci deixa la llet semi solida i amb un apetita proporci d'cid lctic, que li dona el sabor caracterstic i fa que el producte obtingut sigui mes digerible que la llet.

Postre lctic: s el producte obtingut per fermentaci de la llet semi solida i amb una petita proporci d'cid lctic, que li dona el sabor caracterstic i fa que el producte obtingut sigui el mes agradable possible.
Formatge: Son derivats de la llet que es conserva durant mesos. Contenen poca lactosa i poca aigua; de fet, quant mes envellits o curats, menys aigua contenen, de manera que poden arribar a contenir el 30% del seu pes en protenes i del 30 al 45% o mes en grasses. Cada 100g de formatge contenen de 300 a 800 mg de calci, segons la varietat i la seva curaci.

Mantega: Conte nomes un 20% d'aigua i la resta es greix de llet, de forma que cada 100g de mantega aporten uns 720 kcal. Conte una gran concentraci de vitamines A, D i E, perqu te molts greixos, i uns 250mg de colesterol. Per altre costat, casi no tenen calci, protenes o vitamines del grup B.
Nata i crema de llet: Tenen menys aigua i bastant mes greix que la llet sencera. Al tenir menys aigua tamb tenen menys protenes i lactosa.

Vous aimerez peut-être aussi