Vous êtes sur la page 1sur 102

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <-

<- < <- <-COMUNICAR <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <<- <-EN <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <<- <-LA <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <<- <-DIVERSITAT. <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <-INTRPRETS, <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <<- <-TRADUCTORS <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <<- <-I<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <-MEDIADORS <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <<- <-ALS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <<- <-SERVEIS<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <<- <-PBLICS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <-GRUP<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- MIRAS <- <-(Mediaci i<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- Interpretaci. <- <-Recerca en<- <-Social) <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- lmbit <- <<- <-Grup de Recerca del <- <- <- de <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- Departament <<- <-Traducci i<- <- <- <- <-UAB. <- <- <- <- <- <- < <- <- dInterpretaci de la <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < LINGUAMN BONES PRCTIQUES <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <LINGUAMN <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <CASA <- <- <- <-DE LES LLENGES<- <- <- <- <- <<- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <s un organisme dedicat a la difusi del coneixement sobre la diversitat lingstica i a limpuls diniciatives al voltant de les llenges que contribueixin al desenvolupament de la nostra societat en lentorn global del segle XXI. Linguamn Casa de les Llenges impulsa: > Un gran equipament cultural a Barcelona que ofereix una mplia oferta dactivitats sobre el mn de les llenges i la diversitat lingstica i cultural. > Serveis per a la gesti del multilingisme de les societats i projectes de recerca i innovaci que situn Catalunya com a referent internacional del multilingisme i les noves tecnologies.

Coordinaci: Linguamn Casa de les Llenges Autors: Marta Arum, Carmen Bestue, Sofa Garca-Beyaert, Anna Gil-Bardaj, Jacqueline Menett, Ludmila Onos, Begona Ruiz de Infante, Xus Ugarte i Mireia Vargas-Urpi LINGUAMN CASA DE LES LLENGES Edifici Media-TIC C. Roc Boronat, 117, 2n pis 08018 Barcelona Tel. +34 93 268 90 73 info@linguamon.cat www.linguamon.cat Barcelona, 2011 Disseny: Doctor Magenta

COMUNICAR EN LA DIVERSITAT. INTRPRETS, TRADUCTORS I MEDIADORS ALS SERVEIS PBLICS


GRUP MIRAS (Mediaci i Interpretaci. Recerca en lmbit Social) Grup de Recerca del Departament de Traducci i dInterpretaci de la UAB.

NDEX

6 PRESENTACI 10 PRLEG 14 INTRoDuCCI 18 LA mEDIACI I LA INTERPRETACI ALS SERvEIS PbLICS: CoNTExTuALITzACI mireia vargas-urpi
19 Orgens i definici 20 Breu reps de lestat de la qesti de la recerca en interpretaci i mediaci als serveis pblics 21 Context institucional i organitzaci dels serveis dinterpretaci i mediaci als serveis pblics a Catalunya 26 Recerca en traducci i interpretaci als serveis pblics de Catalunya 27 Oferta formativa en TISP

30 ESTuDI DuN PERfIL PRofESSIoNAL EmERGENT marta Arum i Anna Gil-bardaj


31 Objectius i metodologia 33 Elaboraci dels qestionaris

66 RESuLTATS DELS qESTIoNARIS ADREATS ALS TREbALLADoRS DELS SERvEIS PbLICS Carmen bestu, Sofa Garca-beyaert i begoa Ruiz de Infante
67 Perfil dels enquestats 72 Consideracions sobre el rol de lintermediari: perfil i tasques 81 Tipus de collaboraci del mediadorintrpret

36 RESuLTATS DELS qESTIoNARIS DIRIGITS ALS mEDIADoRSTRADuCToRS-INTRPRETS Anna Gil-bardaj, marta Arum i mireia vargas-urpi
37 Perfil de la mostra 37 Llenges i formaci 40 Perfil i prctica professional 45 Valoraci de la professi

86 CoNCLuSIoNS fINALS 92 REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

48 RESuLTATS DELS qESTIoNARIS ADREATS ALS uSuARIS Jacqueline minett, Liudmila onos i xus ugarte
49 Perfil dels enquestats 53 Consideracions sobre el rol de lintermediari: perfil i tasques

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < PRESENTACI <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

Linguamn - Casa de les Llenges es complau a presentar-vos linforme Comunicar en la diversitat. Intrprets, traductors i mediadors als serveis pblics, dut a terme pel grup MIRAS (Mediaci i Interpretaci: Recerca en lmbit Social), del Departament de Traducci i Interpretaci de la Universitat Autnoma de Barcelona. La collaboraci entre lAdministraci i la universitat s una bona via per assegurar que el rigor cientfic de la recerca enllaa amb un enfocament prctic, que permet identificar noves necessitats socials a les quals conv donar resposta. Linguamn - Casa de les Llenges, amb la voluntat destablir aliances estables amb els professionals de la recerca acadmica, t una llarga trajectria de collaboraci amb les universitats catalanes: en sn una mostra els diferents programes que shan concretat en projectes com lObservatori Linguamn de la Llengua Amaziga, la Ctedra Linguamn - UOC de Multilingisme, lObservatori Linguamn de les Llenges o b el programa Comunitats Lingstiques Mitjanes, entre daltres. En lmbit de la interpretaci a les llenges de la immigraci, la recerca feta pel grup MIRAS complementa i amplia lestudi dut a terme des de Linguamn lany 2008, que tenia per objectiu conixer lestat de la qesti dels serveis de traducci i interpretaci a les llenges de la immigraci. Com recull el prleg de lestudi que acabem desmentar:

Larribada de nous ciutadans a Catalunya ha generat noves necessitats als serveis pblics. Duna banda, la diversitat de procedncies ha fet que els serveis de traducci i interpretaci existents hagin hagut dincorporar noves llenges per garantir la comunicaci amb els nouvinguts. De laltra, shan creat nous serveis dinterpretaci i mediaci intercultural vinculats a les rees dacolliment i als serveis socials, que, a ms de les llenges presents als estudis universitaris de traducci i interpretaci, han hagut de donar resposta a les llenges de la nova immigraci, com sn lamazic, lurd o el wlof, entre daltres. El volum, la intensitat i les diferents rees des don sha fet lacolliment de nous ciutadans a bona part del pas han afavorit una diversitat de denominacions i tamb de les tasques i les funcions assignades als professionals daquests serveis. Lestudi del grup MIRAS comena all on va acabar linforme de Linguamn i s per aquest motiu que pensem que pot ser til per als professionals de la interpretaci i els responsables de gestionar els serveis pblics catalans, per conixer amb detall el funcionament real daquest serveis, les principals necessitats dels intrprets, la valoraci dels usuaris i les tendncies que sapunten en altres pasos. A la societat del segle XXI, amb moviments constants de poblaci en moltes direccions, els serveis pblics sn la porta dentrada a la societat darribada. Una bona gesti de lacollida lingstica a la societat catalana pot sens dubte contribuir a consolidar un model de societat respectuosa amb la diversitat lingstica de tots els ciutadans alhora que situ la llengua comuna, el catal, com la llengua de la cohesi social.

LINGUAMN CASA DE LES LLENGES

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < PRLEG <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

11

En un mn cada cop ms globalitzat, la possibilitat de vehicular de manera ptima la informaci codificada en diferents tradicions, cultures i llenges s un dels reptes ms grans de la traducci i de la interpretaci. La traducci ha estat, sempre i arreu, la columna vertebral dels intercanvis entre societats i pasos, entre diferents visions del mn, i un pont per fer-nos entendre les raons comunes i els interessos compartits ms enll de les singularitats i les diferncies. A Catalunya, terra de pas per excellncia i gresol, per tant, de tradicions ben diverses, els traductors han tingut ms enll del seu paper rellevant en la incorporaci del pensament, les tcniques o les literatures estrangeres al nostre cabal cultural, una funci determinant en la democratitzaci de la manera dentendre el funcionament de la societat. La integraci, a travs de la diversitat i respectant aquesta diversitat, ha estat possible perqu prcticament tots els ciutadans shan erigit, en un moment o un altre de la seva vida, en traductors ms o menys improvisats o gaireb professionals, en crosses o llenges dels nouvinguts. Den de fa uns anys la Facultat de Traducci i dInterpretaci de la Universitat Autnoma de Barcelona sinteressa profundament per analitzar quins sn els reptes reals de la traducci i de la interpretaci en el mn actual i, duna manera

12

molt especfica, quins sn els requeriments formatius que calen als traductors i intrprets que han de treballar en els serveis pblics de Catalunya. La varietat dorgens i de llenges de la nova immigraci, la multiplicitat bigarrada de la gent de pas, la multiplicaci dels serveis pblics i el dret universal dels ciutadans a accedir-hi sn parmetres que canvien veloment i que articulen unes problemtiques que sovint ens sn noves i ens obliguen a replantejar la nostra feina docent i a acostar-la ms i ms a les necessitats de la vida real del nostre entorn immediat. El grup de recerca MIRAS, en lestudi que aqu es publica, posa de manifest la bona feina feta fins ara i els reptes que tenim de cara al futur. Per a nosaltres s un orgull que el nostre professorat, en la seva tasca investigadora, cerqui de comprendre la complexitat de la situaci actual i sesforci per trobar les solucions i els recursos ms adients per oferir a la nostra societat el pont gil i efectiu de mediaci que els traductors i intrprets han estat sempre i en totes les circumstncies. Segur que els lectors trobaran en els estudis complementaris daquest volum moltes clarcies sobre els camins que, des de la posici modesta per crucial de les universitats, ens cal seguir per millor servir la societat davui i la del futur.

Francesc Parcerisas
Deg de la Facultat de Traducci i dInterpretaci, Universitat Autnoma de Barcelona

Ramon Piqu
Director del Departament de Traducci i Interpretaci, Universitat Autnoma de Barcelona

13

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < INTRODUCCI <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

15

La comunicaci entre persones de diferents procedncies lingstiques i culturals ha estat, per a tots els pobles i en totes les poques, una qesti de mxima importncia. Avui dia i, sobretot, a causa de laugment dels fluxos migratoris en el mn globalitzat, sn moltes les llenges i cultures que comparteixen els mateixos espais. Aquesta situaci ha accentuat la necessitat de crear solucions especfiques que facin possible la comunicaci entre individus i collectius duna mateixa societat, amb lobjectiu de garantir la convivncia i lenriquiment mutu. Tal com passa en altres pasos de la Uni Europea, lEstat espanyol i, concretament, Catalunya shan convertit en els ltims anys en un territori dacollida dimmigrants, fet que ha posat a prova la societat espanyola i la catalana, tant pel que fa al seu sistema social com pel que fa a les seves actituds vers laltre. Aquests nous ciutadans sn usuaris, igual que la poblaci autctona, dels diversos serveis socials, administratius, sanitaris, jurdics o educatius. En aquestes institucions, tanmateix, fonamentalment a causa de les barreres lingstiques i culturals, en molts casos es fa difcil la comunicaci entre els provedors de serveis i els usuaris estrangers. Aquesta necessitat de comunicaci entre comunitats lingstiques diverses ha fet emergir un nou perfil professional: el del traductorintrpret per als serveis pblics, la tasca del qual consisteix a aconseguir que la comunicaci no tan sols sigui possible, sin que tamb sigui efectiva.

16

Amb aquest rerefons, lany 2009 neix el grup de recerca MIRAS,1 del Departament de Traducci i dInterpretaci de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), que es dedica a la recerca i a la formaci en traducci i interpretaci en lmbit social. La idea de la creaci del grup sorgeix com a conseqncia duna necessitat social. Avui dia, tenint present lincrement dels fluxos migratoris, sn moltes les llenges i cultures que comparteixen els mateixos espais. Catalunya senfronta en lactualitat a la manca de formaci especialitzada per a traductors i intrprets en lmbit dels serveis pblics. Des de les universitats, i concretament des de les facultats de traducci i dinterpretaci, es comena a fer evident la necessitat urgent de donar respostes a aquesta demanda, la qual cosa sha tradut en una major presncia daquesta modalitat en els nous graus de traducci i interpretaci i en els msters oficials. No obstant aix, al nostre entendre, noms des duna recerca aplicada que plantegi a fons aquesta temtica es podran elaborar propostes formatives que ajudin a donar respostes concretes a la demanda social existent. Davant de la manca de formaci especfica i de directrius clares sobre lactuaci dels traductors i intrprets als serveis pblics, i tenint present la realitzaci de traduccions i interpretacions poc acurades, que poden privar les minories dels seus drets, ens proposem els objectius generals segents: 1. Donar resposta a una demanda social. 2. Descriure la situaci de la traducci i la interpretaci als serveis pblics en el context catal. 3. Definir com hauria de ser la formaci. 4. Crear vincles amb els agents implicats: traductors-intrprets, usuaris i Administraci. El grup de recerca MIRAS incorpora en la seva estructura professores, intrprets i mediadores professionals i joves investigadores2 que desenvolupen la seva activitat en els mbits de la traducci i la interpretaci als serveis pblics, la interpretaci de conferncies, la mediaci, la immigraci, la formaci i la comunicaci intercultural. Lestudi que presentem s fruit del projecte Traducci i immigraci: la formaci de traductors i intrprets per als serveis pblics. Noves soluciones per a noves

1 http://grupsderecerca.uab.cat/miras/ 2 El grup de recerca MIRAS est format per les investigadores segents: Dra. Marta Arum (UAB), Dra. Carmen Bestue (UAB), Noelia Burdeus (UAB), Dra. Olivia Fox (UAB), Sofia Garca Beyaert (IGOPUAB), Dra. Anna Gil-Bardaj (UAB), Jacqueline Minett (UAB); Liudmila Onos (UAB), Begoa Ruiz de Infante (mediadora-intrpret de lAjuntament de Badalona), Dra. Xus Ugarte (UVic) i Mireia VargasUrpi (UAB).

realitats, finanat en la convocatria de projectes ARAFI 2008 i concedit per lAGAUR (Agncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca) i la Secretaria dImmigraci de la Generalitat de Catalunya. El projecte t com a objectius principals: 1. Recopilar un corpus significatiu de dades a travs de qestionaris des de la triple perspectiva de traductors i intrprets, usuaris i Administraci pblica. 2. Analitzar el corpus obtingut per tal de definir el perfil del traductor i intrpret als serveis pblics a Catalunya, obtenir informaci objectiva sobre el nombre dusuaris dels serveis, els idiomes ms utilitzats, aix com sobre els problemes de comunicaci que es plantegen, definir amb quina formaci accedeixen avui a aquesta feina els professionals que la desenvolupen, recollir les principals dificultats amb qu es troben, classificar les diferents tasques que implica aquesta activitat i descriure la seva metodologia de treball.

17

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < LA <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < MEDIACI <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < I <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < LA <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < INTERPRETACI <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < ALS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < SERVEIS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < PBLICS: <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < CONTEXTUALITzACI <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < mireia vargas-urpi <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

19

Orgens i definici
Larribada dimmigrants que desconeixen la nostra llengua per que, tanmateix, necessiten comunicar-se amb els serveis pblics ha motivat el desenvolupament de la traducci, la interpretaci i la mediaci intercultural en lmbit social, tres solucions que van comenar com a resposta ad hoc a les noves necessitats de la societat catalana. Si b ja fa uns quants anys que aquestes prctiques funcionen a Catalunya (abans de la implantaci del Pla de ciutadania i immigraci 2005-2008 hi havia hagut algunes iniciatives, sobretot en ciutats amb forta concentraci dimmigrants), lexperincia catalana en aquest mbit s encara relativament jove si la comparem amb la daltres pasos com Sucia, Austrlia, el Canad o el Regne Unit, on es va comenar molt abans. Centrant-nos en les solucions prpies del registre oral, s a dir, la mediaci i la interpretaci als serveis pblics, cal dir que sn dues prctiques amb molts punts en com, motiu pel qual hem decidit incloure-les conjuntament en el nostre estudi. Totes dues comparteixen lobjectiu de facilitar la comunicaci entre la poblaci immigrant i els treballadors dels serveis pblics, per b que les diferncies entre ambdues es troben, bsicament, en la definici del rol i les funcions del professional que les duu a terme: mentre que dels intrprets sespera una

20

actuaci molt ms imparcial, tan sols amb lopci dintervenir amb veu prpia amb la finalitat devitar malentesos a causa de diferncies culturals, els mediadors poden adoptar un paper molt ms actiu en la seva labor com a ponts entre cultures. Cal esmentar que no hi ha consens pel que fa a la frontera entre mediaci i interpretaci i que, a ms a ms, coexisteixen un bon nombre de termes que es presenten com a equivalents: interpretaci social (traducci del terme angls community interpreting), mediaci lingstica, mediaci interlingstica, mediaci lingisticocultural o mediaci lingisticosocial, entre daltres.3 Daltra banda, molts autors, com Pchhacker (2008), defensen que interpretaci ja inclou per se el significat de mediaci entre llenges i cultures, tot i que mediaci tingui un significat ms ampli i pugui incloure altres modalitats (mediaci venal, mediaci familiar, mediaci comunitria, etc.). Sigui com sigui, en el nostre cas, ls dambds termes (mediaci i interpretaci) pretn reflectir la realitat del context catal en el qual semmarca el nostre estudi i en el qual podem detectar la convivncia de totes dues prctiques. Tanmateix, volem especificar que el nostre s de mediaci no fa referncia a les modalitats de mediaci que es relacionen amb la resoluci de conflictes, ja sigui en lmbit jurdic, familiar o comunitari, sin que es limita a aquells casos en qu la figura del mediador sentn com a pont entre llenges i cultures o, tal com sindica en linforme de Linguamn (2010: 47), amb la funci de facilitar la comunicaci entre el professional i lusuari, fent una interpretaci dels codis culturals. Per a aquesta publicaci hem optat per la denominaci de traducci i interpretaci als serveis pblics (TISP), que s la que ha adoptat tamb la Xarxa Comunica,4 de la qual s membre el grup de recerca MIRAS, ja que pensem que, a ms a ms, reflecteix la realitat a la qual voldrem arribar: un perfil professional ben definit que inclogus tant les tasques de traducci escrita i a la vista com les dinterpretaci als serveis pblics.

Breu reps de lestat de la qesti de la recerca en interpretaci i mediaci als serveis pblics
Si b es considera una branca incipient en els estudis de traducci i interpretaci, la recerca en interpretaci i mediaci als serveis pblics durant els darrers anys ha estat molt prolfica. Shan publicat un gran nombre de monografies

3 Per a ms informaci, vegeu Valero Garcs (2003). 4 La Xarxa Comunica s un observatori permanent de la traducci i interpretaci als serveis pblics, integrada per diversos grups dinvestigadors duniversitats de tot lEstat.

i articles i shi han dedicat molts congressos, entre els quals cal destacar el Critical Link, organitzat triennalment des del 1995 per lorganitzaci homnima, i les conferncies organitzades pel grup Fitispos (Formacin e Investigacin sobre la Interpretacin en los Servicios Pblicos) a la Universitat dAlcal de Henares (2002, 2005, 2008 i 2011). A banda de la perspectiva dels estudis de traducci i interpretaci, sha adoptat un enfocament interdisciplinari basat en teories dmbits com la lingstica, la sociologia, la psicologia social, lantropologia i les cincies de la comunicaci. Tal com sapunta a Vargas-Urpi (2009), la recerca en aquest mbit sha centrat en tres qestions clau: les condicions laborals i especificitats de cada context en qu es desenvolupen la mediaci i la interpretaci als serveis pblics (Cambridge 1999; Baraldi 2009; Hale 2007); les qestions tiques i, concretament, el rol dintrprets i mediadors (Cambridge 2002; Valero Garcs 2007; Rudvin 2006 i 2007), i la formaci especfica per a aquest mbit (Abril Mart 2006; Ozolins 2000; Niska 2002; Sandrelli 2001; Straker 2004).

21

Context institucional i organitzaci dels serveis dinterpretaci i mediaci als serveis pblics a Catalunya
A Catalunya, el primer document legislatiu de referncia en aquest mbit va ser el Pla de ciutadania i immigraci 2005-2008, en el qual es feia una referncia molt vaga al tipus de professionals que faciliten la comunicaci entre la poblaci nouvinguda i els serveis pblics: es referia als serveis facilitadors de la comunicaci i afegia, ms endavant, que encara no s clar quin tipus de serveis sn necessaris (mediaci intercultural, traducci, etc.). En el moment daparici del Pla, Catalunya es trobava amb el repte de definir el tipus de perfil que shavia dadequar millor a les necessitats de la poblaci. Tanmateix, malgrat aquesta vaga definici, a partir del Pla de ciutadania i immigraci 2005-2008 es van comenar a organitzar de manera ms sistemtica, els serveis dinterpretaci i mediaci a les zones on ms es requeria. Daquesta manera, primer a les comarques amb ms densitat de poblaci immigrant i, de mica en mica, estenent-se a gaireb totes, els consells comarcals van comenar a incorporar intrprets i mediadors a les seves borses per tal doferir servei, en lmbit comarcal, en el social (ajuntaments, oficines datenci al ciutad i serveis socials) i en el de leducaci (escoles i instituts). Parallelament a lorganitzaci en lmbit comarcal, ciutats com Barcelona, Badalona i Santa Coloma van co-

22

menar a donar les seves prpies respostes a les necessitats comunicatives als serveis pblics, ja fos a travs de la collaboraci dassociacions com La Formiga, Surt o Ibn Batuta o a travs de la contractaci directa dintrprets i mediadors als ajuntaments, cobrint els mateixos mbits que els consells comarcals. En lmbit sociosanitari, el document de referncia s el Pla director dimmigraci en lmbit de la salut, que es va publicar el 2006. En aquest document es parla de mediaci en el mateix sentit recollit en aquest estudi, tal com indica lespecificaci segent:

Cal fer referncia a la terminologia utilitzada, Mediaci. Potser no s la ms adequada, en el sentit ms estrictament etimolgic, perqu el seu significat aqu no est tan relacionat amb la intervenci per resoldre una situaci de conflicte o de desacord, sin amb la intervenci per tal de facilitar una situaci de dificultats relacionades amb laccessibilitat i la comunicaci, enteses en el context ms ampli. De tota manera, aquesta s la paraula que els professionals i la poblaci han acomodat en relaci al fenomen de la immigraci, i respon ms a un imaginari de disminuir dificultats, barreres, etc., que a resoldre conflictes. Tot i que potser s que ajuda a prevenir-los.
(Pla director dimmigraci, 2006: 11)

A banda daquest apunt terminolgic que permet entendre millor la confusi que pot originar ls de mediaci, el Pla director dimmigraci s un document molt complet que aprofundeix en aspectes molt interessants: des dun reps de lestat de la qesti i de les respostes proposades en diferents mbits (consells comarcals, ajuntaments, associacions) fins a lestimaci del nombre de mediadors necessaris segons el cens de poblaci immigrant (90 mediadors, lany 2006) i la definici del perfil de mediador que ms sadequaria a les necessitats reals. A partir daquest pla es van desenvolupar diferents iniciatives formatives, tal com veurem ms endavant. Actualment, el document de referncia s el Pacte nacional per a la immigraci, signat el 2008 per agents socials i econmics, representants de les administracions locals, representants de la Mesa de Ciutadania i Immigraci i membres dels grups parlamentaris. Aquest document, estructurat en tres eixos dactuaci, esmenta, en els reptes del segon eix (Adaptaci dels serveis pblics a una societat diversa), el repte de dimensionar els serveis pblics i garantir-hi laccs a totes les persones, i el concreta especificant la necessitat de reforar les poltiques vigents per:

23

Posar una assistncia lingstica puntual i de qualitat a disposici dels i les professionals dels serveis pblics que ho requereixin, optimitzant recursos humans i tecnolgics. Aquests serveis shan de donar de forma puntual i transitria, ja que el coneixement de la llengua comuna es considera una eina de mobilitat social i un deure cvic. 1. Emprendre accions de mediaci en la salut per atendre la poblaci immigrada. 2. Contractar sistemes o serveis de traducci per facilitar la comunicaci entre el personal penitenciari, les autoritats judicials i els interns estrangers. 3. Disposar dun sistema de traductors per als programes datenci a menors i joves estrangers. 4. Elaborar una guia per a professionals dels serveis de justcia sobre estrangeria. 5. Garantir lassistncia lingstica i els serveis de traducci als detinguts i vctimes estrangers.
(Pacte nacional per a la immigraci, 2006: 57)

Es fa palesa la conscincia institucional envers la necessitat de serveis que afavoreixin laccs als serveis pblics de les persones immigrades i, sobretot, en mbits com la salut i la justcia. No obstant aix, si b el Pla director dimmigraci per a lmbit sanitari va suposar un impuls per a lexpansi dels serveis de mediaci en hospitals i centres de salut, no podem dir el mateix de lmbit jurdic, on no sha regulat de cap manera especfica la interpretaci. Segons Emmermann (2007), fins a lany 1998 els mateixos jutges i secretaris judicials triaven els intrprets i, per tant, no hi havia criteris unificadors pel que fa a la interpretaci dun jutjat a un altre. Lany 1998, la manca de disponibilitat dintrprets judicials i laugment de la seva demanda van fer que el Departament de Justcia tragus a concurs pblic el servei de traducci i interpretaci als jutjats i fiscalies de Catalunya. Aix va ser com aquest servei es va comenar a adjudicar a empreses que ofereixen prestaci de servei 24 hores al dia i els 7 dies de la setmana. Val a dir, per, que els serveis deficients prestats per aquestes empreses han atret latenci meditica els darrers temps. Aquest model, si b estalvia a jutjats o comissaries la tasca de cercar un intrpret i t lavantatge de la centralitzaci de la informaci, presenta una aplicaci que s sovint insatisfactria (vegeu Emmerman 2007) per la ra segent: des de la implantaci del sistema, els honoraris dels intrprets han caigut en picat, ats que lempresa adjudicatria es reserva una comissi desmesurada pel servei. Per aquest motiu, els traductors qualificats es neguen a treballar per a lempresa i aquesta recorre a persones sense qualificaci, amb poques ga-

24

ranties que facin una traducci rigorosa. Si aquest fet representa un perjudici econmic per al traductor, el dany que proporciona a la justcia s molt ms elevat, ats que pot afectar o posar en perill la llibertat o la vida dun individu. La llei tampoc no ajuda en aquest sentit: hi ha un abisme entre la titulaci exigida per lAdministraci (batxillerat quan es tracta de traductors-intrprets de plantilla i cap titulaci exigida per lempresa subcontractada ) i la formaci real que hauria de tenir un intrpret judicial per dur a terme la seva tasca amb garanties (Ugarte 2006: 122-123). s evident que el fet que ha engrandit la magnitud o el risc potencial daquestes irregularitats s el creixement exponencial de la demanda dintrprets de moltes llenges en comissaries, aeroports, oficines dimmigraci i jutjats, a causa de la intensitat de les migracions cap a Catalunya i lEstat espanyol. La interpretaci judicial s un repte per a les autoritats, per cal afrontar-lo amb totes les garanties per als ciutadans i les parts de manera diligent (Ugarte 2010: 43-44). Lactual crisi econmica i la retallada en els pressupostos han fet que algunes de les prctiques iniciades amb el Pla de ciutadania i immigraci i refermades pel Pacte nacional per a la immigraci hagin estat modificades. Per exemple, fins a finals del 2009, la interpretaci als centres escolars era gestionada pels consells comarcals. Aquests rebien les demandes de les escoles de la seva zona i hi assignaven els intrprets de les seves borses. Aquest servei ha passat a dependre del Departament dEducaci, que ha optat per reduir les intervencions presencials dels intrprets en lmbit escolar i promoure-hi, per contra, la interpretaci telefnica. Es tracta duna mesura fora discutible perqu implica la subcontractaci duna empresa privada dinterpretaci telefnica que ofereix un servei ubic, encara que aix impliqui la intervenci dun intrpret que no es troba en la situaci ms ptima per fer-ho (per exemple, caminant pel carrer i a travs del mbil). A ms, arran daquesta mesura es van limitar el nombre de serveis que les escoles poden sollicitar: un servei dinterpretaci presencial i dos serveis dinterpretaci telefnica per any i per famlia nouvinguda (que no faci ms de dos anys que viu a Catalunya), que en molts casos resulten insuficients per a una bona relaci i comunicaci famlia-escola. Sigui com sigui, cal lloar les iniciatives de les associacions socioculturals i fundacions com La Formiga, Surt, Ibn Batuta o Acisi, pioneres en la prestaci de serveis dinterpretaci i mediaci i fora consolidades a Barcelona, Santa Coloma i Badalona. Linforme de Linguamn (2010) permet entendre millor lorganitzaci dels serveis de traducci, interpretaci i mediaci als serveis pblics de Catalunya,

aix com tamb els procediments per a la contractaci daquests serveis en els diferents contextos dactuaci. Fent-ne un breu resum i actualitzant aquelles dades que ja han canviat, podem distingir entre els sistemes segents dorganitzaci i gesti dels serveis de traducci, interpretaci i mediaci: Departament dInterior i de Justcia: la traducci i la interpretaci sn subministrades per empreses de traducci contractades per concurs pblic. Es prioritzen aquelles empreses que ofereixin cobertura les 24 hores del dia els 365 dies de lany amb un major nombre de llenges. Actualment, ladjudicatria s Seprotec. Departament de Salut: els hospitals i centres de salut poden recrrer a la interpretaci telefnica a travs de Sanitat Respon, gestionada pel SEM (Servei dEmergncies Mdiques) i, a ms a ms, tamb nhi ha que tenen serveis de mediadors interculturals, ja siguin contractats pels mateixos hospitals o a travs dassociacions i fundacions com Salut i Famlia o Surt. Departament dEducaci: existeix un conveni amb lassociaci sociocultural Ibn Batuta, amb lassociaci La Formiga, amb la fundaci Bayt Al-Thaqafa i amb CITE-CCOO (Centre dInformaci per a Treballadors Estrangers de Comissions Obreres), que presten serveis dinterpretaci presencial a centres educatius que matriculin alumnat que sincorpori per primera vegada a un centre docent a Catalunya, sempre que es tracti de famlies que desconeixen les llenges oficials de Catalunya. A ms daquest servei, les escoles tamb poden sollicitar serveis dinterpretaci telefnica a Interpret Solutions, empresa subcontractada pel Departament dEducaci. Administraci local (ajuntaments i consells comarcals): duna banda, hi ha gesti directa per part dalguns ajuntaments, com el de Badalona, que contracta directament mediadors interculturals, i per part de consells comarcals, que gestionen la collaboraci dels traductors i intrprets de les seves borses; de laltra, tamb hi ha gesti indirecta a travs dentitats externes, ja sigui mitjanant convenis o concursos amb associacions, sindicats o fundacions. A ms a ms, sest incorporant la interpretaci telefnica, per exemple, a lAjuntament de Barcelona, a travs dun acord de collaboraci entre Barcelona Informaci i Serveis Socials.

25

26

Recerca en traducci i interpretaci als serveis pblics de Catalunya


En lmbit acadmic, el primer estudi a Catalunya sobre la interpretaci als serveis pblics de qu tenim constncia s el de Grau Mestre (1998) La interpretacin de enlace. Panorama mundial y aproximacin al contexto espaol. Es tracta dun treball de recerca que explora la situaci de la interpretaci als serveis pblics a escala mundial per desprs descriuren la situaci a Espanya i, ms concretament, a la provncia de Tarragona. Cal destacar tamb la tasca dUgarte (2006, 2008, 2010). El 2006 publica larticle Traduccin e intepretacin de los servicios pblicos en Catalua y en Baleares, on ofereix una visi panormica de lestat de la qesti, poc desprs de la posada en marxa del Pla de ciutadania i immigraci (2005-2008). Ugarte repassa lorganitzaci dels serveis dinterpretaci dels consells comarcals i exposa la seva prpia experincia docent, tant al mster dInterpretaci de la Universitat de Vic com en cursos especfics per a les borses de traductors i intrprets de diversos consells comarcals. A Pack de mnimos para la formacin en ISP (Ugarte 2008) aprofundeix en la formaci per a intrprets de serveis pblics en cursos de durada limitada (entre 20 i 25 hores), a partir de qestions com les competncies, el programa i el codi deontolgic. Finalment, el 2010 dedica bona part del seu monogrfic La prctica de la interpretaci angls-catal a la interpretaci per als serveis pblics, en qu destaca el cas de la interpretaci judicial i hi repassa, de nou, els diferents tipus de formaci oferta a Catalunya. Posteriorment, a la Universitat Autnoma de Barcelona, Bain (2006) aborda el tema de la interpretaci als serveis pblics a Catalunya des de lenfocament metodolgic, a travs de la seva tesina final de mster: Methodological Grounding for Research into Community Interpreting in Catalonia: Design for an Empirical Study into the Strategies Employed by Interpreters and End-Users. Ms recentment, la tesina final de mster de Vargas-Urpi (2009), de la Universitat Autnoma de Barcelona, fa un reps de lestat de la qesti en la recerca en interpretaci per als serveis pblics com a marc teric per aproximar-se al cas concret de la interpretaci per al collectiu xins. Finalment, Burdeus (2010), de la mateixa universitat, fa un estudi sobre els diferents serveis de mediaci intercultural existents en els hospitals de la provncia de Barcelona. En el context jurdic, larticle dEmmermann (2007) ofereix una revisi en profunditat de lestat de la qesti de la interpretaci als jutjats i fiscalies de Catalunya: des de dades concretes, com els 6.984 serveis dinterpretaci encarre-

gats el primer semestre del 2004 i la despesa pblica de 3.960.388,95 que va suposar el total de serveis al cap de lany, fins a un reps de levoluci del servei pel que fa a la contractaci dintrprets. Fora de lmbit acadmic, lestudi ms profund sobre aquest tema s el que Linguamn presenta en aquesta mateixa monografia.

27

Oferta formativa en TISP


Tradicionalment, les matries dinterpretaci en les llicenciatures en traducci i interpretaci shan centrat en la interpretaci de conferncies (modalitats de consecutiva i simultnia), tot i que les metodologies tamb preveien exercicis de traducci a la vista i dinterpretaci denlla, sovint com a preparaci per a les altres modalitats. Pel que fa a la formaci especficament per a intrprets i mediadors per als serveis pblics a Catalunya, la revisi dels plans destudi arran de la implantaci dels nous graus ha afavorit la incorporaci dassignatures ms relacionades amb la TISP. Aix, al grau en Traducci i Interpretaci de la Universitat Autnoma de Barcelona es fa lassignatura Fonaments per a la mediaci cultural B a tercer i Fonaments per a la mediaci cultural C a quart, i en la menci de Traducci Social Institucional sofereix Mediaci social per a traductors i intrprets, i en la menci dInterpretaci, Prctiques dinterpretaci bilateral B-A-B i Mediaci social per a traductors i intrprets. La Universitat de Vic tamb ofereix noves assignatures al grau en Traducci i Interpretaci: Interpretaci: mediaci interlingstica B-A angls-catal i Interpretaci: mediaci interlingstica B-A angls-castell, a litinerari dinterpretaci de quart, a ms dincloure conceptes propis de la interpretaci als serveis pblics a les assignatures genriques dinterpretaci. A tercer cicle, la Universitat de Vic va incloure, al mster dInterpretaci de Conferncies, una assignatura presencial dedicada a la Interpretaci per als serveis pblics. Per la seva banda, al mster de Traducci, Interpretaci i Estudis Interculturals de la Universitat Autnoma de Barcelona sofereix, des del curs 2007-2008, una introducci a la mediaci als serveis pblics. Pel que fa a cursos despecialitzaci a Catalunya, se nhan organitzat cursos de curta durada (de 20 a 25 hores) a partir de la demanda de consells comarcals.

28

La Universitat de Vic nha organitzat una desena des del 2004, la Universitat Autnoma de Barcelona en va organitzar un per al Consell Comarcal del Valls Occidental lany 2006 i el grup MIRAS nha ofert un, el 2010, al Consell Comarcal del Maresme. Al curs 2011-2012 el grup MIRAS ha posat en marxa el I Curs despecialitzaci en interpretaci als serveis pblics, que per primera vegada a Catalunya pretn donar una formaci de llarga durada (180 hores) i de carcter holstic en TISP. A banda daquests cursos en qu lmfasi es posa en la interpretaci, tamb shan ofert cursos de mediaci, com el curs de Mediaci Sociosanitria, subvencionat per lObra Social de la Fundaci la Caixa. Aquest curs, del qual shan fet dues edicions, ha format futurs mediadors especialitzats en lmbit sanitari i shi han incls, entre daltres assignatures, una introducci a les tcniques de la interpretaci i prctiques en hospitals i centres datenci primria darreu de Catalunya. Altres associacions tamb han ofert cursos de mediaci intercultural, com la fundaci Surt, que el va oferir com a taller especialment per a dones immigrades, o La Formiga, ms orientat a dinamitzar les diferncies culturals.

29

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < ESTUDI <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < DUN <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < PERfIL <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < PROfESSIONAL <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < EMERGENT <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < marta Arum <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < i Anna Gil-bardaj <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

31

Objectius i metodologia
Durant els anys 2008-2010, el grup de recerca MIRAS ha dut a terme un projecte anomenat Traducci i immigraci: la formaci de traductors i intrprets per als serveis pblics, noves solucions per a noves realitats. Aquest projecte, finanat per lAgncia Catalana de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca i per la Secretaria dImmigraci de la Generalitat de Catalunya, t com a objectiu principal recopilar un corpus significatiu de dades des de la perspectiva dels traductors i intrprets, des de la perspectiva dels usuaris i des de la perspectiva de lAdministraci pblica que permeti: Definir el perfil del traductor i de lintrpret per als serveis pblics a Catalunya. Obtenir informaci objectiva respecte al nombre dusuaris dels serveis, idiomes dels usuaris i freqncia ds dels serveis pblics. Definir amb quina formaci accedeixen avui a aquesta feina els professionals que la duen a terme. Recollir les principals dificultats amb qu es troba aquest professional. Classificar les diferents tasques que implica aquesta activitat. Descriure la seva forma i metodologia de treball.

32

Recollir informaci objectiva en relaci amb el nombre dusuaris, els idiomes materns, la freqncia ds dels serveis pblics, els problemes de comunicaci que es plantegen quan el professional i lusuari no comparteixen un idioma com. Pel que fa a la metodologia, una de les aportacions interessants de lestudi s el fet dhaver recollit dades des de la perspectiva dels tres agents que participen en la interacci comunicativa:

TRADUCTOR-INTRPRET

INTERACCI COMUNICATIVA

USUARI

ADMINISTRACI

GRFIC 1. Interacci comunicativa mediada als serveis pblics.

Recollir dades des daquesta triple perspectiva aporta una gran riquesa, perqu permet escoltar la veu de tots els que hi participen. Pel que fa a la perspectiva dels traductors-intrprets, la recollida de les dades es va iniciar amb la presa de contacte amb els consells comarcals que disposen de serveis de traducci i dinterpretaci. En lactualitat, 29 dels 41 consells comarcals de Catalunya en tenen. A travs dels coordinadors dels serveis de traducci, hem pogut arribar a un total de 70 traductors-intrprets. Concretament, han collaborat en lestudi els consells comarcals de la Garrotxa, el Maresme, la Selva, el Valls Occidental i lAlt Camp. Respecte als usuaris dels serveis dinterpretaci, hi hem pogut arribar a travs dalguns intrprets que ens han facilitat els contactes i tamb a travs dalguns centres de formaci dadults de Barcelona i de lrea metropolitana. Hem pogut obtenir dades al CFA lHeura, de Santa Coloma de Gramenet, al CFA del Barri Gtic, al CFA Manuel Sacristn i al CFA Trinitat Vella, aquests tres ltims de la ciutat de Barcelona. Grcies a la collaboraci daquestes entitats hem pogut accedir a una seixantena dusuaris nouvinguts de procedncies diverses.

Quant a lAdministraci, hem volgut, en aquest primer estudi, apropar-nos als provedors dels serveis, s a dir, a aquells professionals que habitualment, en la seva tasca professional, es troben en situacions en les quals necessiten treballar amb intrprets que els faciliten la comunicaci amb la poblaci nouvinguda. Duna banda, per accedir als professionals del mn educatiu, hem contactat amb els directors dels Serveis Territorials dEducaci, que a travs dels seus coordinadors i assessors LIC (llengua, interculturalitat i cohesi social), ens han facilitat laccs a algunes de les escoles catalanes que treballen amb intrprets. Daltra banda, pel que fa a lmbit sociosanitari, hem obtingut dades de lHospital de Bellvitge i del Departament de Medicina Tropical del Centre dAtenci Primria de Drassanes. Tamb en aquest cas hem pogut accedir a uns 60 professionals dels diferents mbits. Sent conscients que no es tracta duna recollida de dades homognia pel que fa a cobrir tot el territori catal, s que ens sembla una primera aproximaci descriptiva exhaustiva de quina s la situaci actual de la traducci i la interpretaci als serveis pblics a Catalunya.

33

Elaboraci dels qestionaris


En el moment de dissenyar de la recollida de dades el grup dinvestigadors partem de la idea inicial daplicar tres instruments diferents com sn els qestionaris, les entrevistes i lobservaci participant. La dificultat per accedir a les dades i el volum inicial daquestes, no obstant aix, ens va fer optar per centrar aquest primer estudi en un nic mtode, concretament en el disseny dun qestionari destinat a recollir informaci de cadascun dels agents implicats. El disseny del qestionari dirigit a traductors i intrprets va ser el primer pas de la recerca. Aquest qestionari est dividit en tres blocs (llenges i formaci; perfil i prctica professional; valoraci de la professi), que inclouen tant preguntes tancades com preguntes de caire ms obert on els professionals poden contestar de manera ms extensa i incloure opinions i valoracions. Seguidament es va dissenyar el qestionari que es faria arribar als usuaris. Es va optar tamb per un qestionari semiobert, que en aquest cas va ser tradut a nou llenges: catal, castell, angls, francs, xins, rab, rus i romans. Per ltim, es va dissenyar un qestionari semiobert dirigit als professionals de lAdministraci. Aquests qestionaris es poden consultar als annexos daquest estudi.

34

Lestudi es planteja amb un enfocament metodolgic mixt. Duna banda, amb una perspectiva quantitativa, a travs del tractament de les dades amb laplicaci informtica de tractament de dades estadstiques SPSS, que permet tractar la mostra, definir les relacions internes entre les dades i donar-hi validesa. Shan calculat els estadstics descriptius (mitjana, mediana, mxim, mnim i desviaci estndard) amb lobjectiu dobtenir una aproximaci sinttica a la informaci recollida. Presentem els percentatges de respostes calculats sobre el nombre total denquestes recollides, s a dir, el nombre dintegrants de la mostra, i en els casos en qu shan obtingut respostes en blanc, aquestes no shan restat del total. Quant a les preguntes amb respostes delecci mltiple, els enquestats tenien la possibilitat de triar tantes respostes com volguessin. Daltra banda, per a lanlisi de les preguntes obertes del qestionari, sha optat per aplicar un mtode danlisi qualitativa consistent en lanlisi del discurs, que permet extreure categories que fan possible la caracteritzaci i definici dels continguts de les respostes.

35

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < RESULTATS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < DELS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < QESTIONARIS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < DIRIGITS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < ALS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < MEDIADORS<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < TRADUCTORS<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < INTRPRETS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < Anna Gil-bardaj, <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < marta Arum <- <- <- <-vargas-urpi <- <- <- <- <- <- <- <- <- < i mireia <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

37

Perfil de la mostra
Un 45,1% de les persones enquestades tenen entre 30 i 40 anys, un 27,4% sn joves dentre 20 i 30 anys, un 17,6% se situen entre els 40 i els 50 anys, un 1,9% sn menors de 20 anys i un 3,9% sn majors de 50. Respecte al sexe, un 76,4% dels enquestats sn dones, mentre que els homes representen un 19%. Les dades posen de manifest que existeix una gran feminitzaci (tres quartes parts de la mostra) i, alhora, que gaireb la meitat de persones enquestades es troben en la franja dedat dentre els 30 i 40 anys, la qual cosa pot ser comprensible si tenim en compte que es tracta duna professi jove i emergent.

Llenges i formaci
Un 51% de la mostra afirma tenir estudis universitaris (sense especificar si els han acabat), un 21% estudis dESO o batxillerat i un 17,6% formaci professional de grau superior. Noms un 3,9% dels enquestats tenen estudis primaris i un percentatge semblant no ha cursat estudis.

2,0% 3,9% 3, 9%

38

ESTUDIS UNIVERSITARIS

17

,6%

ESO O BATXILLERAT FORMACI PROFESSIONAL DE GRAU SUPERIOR ESTUDIS PRIMARIS SENSE ESTUDIS

51,0%

GRFIC 2. Nivell destudis de la mostra.

Pel que fa a les llenges maternes dels enquestats, el grup lingstic ms nombrs s el format per lrab (22,9%), seguit per lamazic (18%). A continuaci apareixen el castell (13,1%) i el catal (9,8%). Les altres llenges maternes sn el romans (8,2%), el xins i els seus dialectes (8,2%), les llenges sud-africanes, com ara el bambara, el manding i el wlof (4,9%), i les del subcontinent indi, com ara lhindi, el panjabi, el nepals i el sindhi (4,9%). Altres llenges esmentades, per poc representatives, sn el rus, lalemany, el japons, larmeni, langls o el francs. Alguns dels enquestats tenen ms duna llengua materna: dues o ms del seu pas o zona dorigen, o b la seva llengua familiar a ms de catal o castell. Aquestes dades concorden amb les dades estadstiques sobre la poblaci immigrada a Catalunya, en qu el Marroc, Romania i la Xina se situen al capdavant.5

% ,0 21

ALTRES

RAB AMAZIC CASTELL CATAL ROMANS XINS LLENGES SUD-AFRICANES LLENGES DEL SUBCONTINENT INDI 0% 5%

22,0% 18,0% 13,0% 9,8% 8,2% 8,2% 4,9% 4,9%


10% 15% 20% 25% 30% 35%

GRFIC 3. Llenges maternes de la mostra enquestada.


5 Vegeu Perfils sociodemogrfics dels collectius ms nombrosos a Catalunya. Xifres provisionals a 1 de gener de 2010, publicat per la Secretaria per a la Immigraci de la Generalitat de Catalunya. URL: http://www.migracat.cat/document/39cea8510421e0a.pdf

Pel que fa a la primera llengua amb qu es treballa, el 29,5% dels enquestats empren el catal i el 15,7% el castell. Segueixen per ordre de freqncia lrab i lamazic (ambdues el 9,8%). Altres llenges emprades sn lalemany, langls, larmeni, el xins, el francs, lholands, el japons, el rus i el wlof.

39

29 ,5 %

2,0% 2,0 2 ,0 % 2 % 2, ,0% 3, 0% 9%

CATAL CASTELL RAB AMAZIC ANGLS XINS

ALEMANY ARMENI FRANCS HOLANDS JAPONS RUS WLOF

0% 4, % 4,0 4,0%

5,9%
8% 9,
7% 5, 1

ROMANS

GRFIC 4. Primera llengua de treball de la mostra enquestada.

Quant a la segona llengua de treball, el catal i el castell tornen a ser les llenges ms emprades (35,5% i 36,6%, respectivament). La resta de llenges tenen un percentatge mnim. Un 60,6% dels enquestats tenen una tercera llengua de treball i un 11,5% afirmen treballar amb quatre llenges. El 68,6% dels enquestats afirmen haver rebut una formaci especfica de mediaci i/o de traducci i dinterpretaci, per no tots nindiquen el nom. Els cursos esmentats pels enquestats es limiten majoritriament a cursos de formaci continuada en lmbit de la mediaci intercultural, i sn oferts per diferents organismes pblics, fundacions privades, ONG i associacions ciutadanes (Unescocat, Consell Comarcal de la Selva, Metges del Mn, Fundaci la Caixa, Fundaci SURT, Consorci de Benestar Social de la Garrotxa, Institut dEstudis de la Salut, Diputaci de Barcelona). Noms un 10% dels enquestats afirmen haver rebut formaci especfica en traducci i interpretaci exclusivament, i tots ells especifiquen que es tractava de cursos introductoris. En aquest sentit, es posa de manifest la manca de vies de formaci existents en el nostre context. Quan els enquestats diuen qu millorarien de la traducci i interpretaci als serveis pblics, la formaci tamb ocupa un dels primers llocs, seguida del temps que poden dedicar a cada intervenci i de la remuneraci.

9,8%

40

Perfil i prctica professional


En relaci amb lexperincia professional, ms de la meitat dels enquestats (58,8%) exerceix aquesta professi des de fa entre 1 i 5 anys i un 13,7% hi treballa des de fa entre 5 i 10 anys. Noms un petit percentatge de la mostra (2%) fa entre 10 i 15 anys que hi treballa, i un 5,8% shi dedica des de fa ms de 15 anys.

19 ,7 %

ENTRE 1 i 5 ANYS

58,8%
13

5,8%

ENTRE 5 i 10 ANYS ENTRE 10 i 15 ANYS MS DE 15 ANYS NS/NC

2,0%
,7%

GRFIC 5. Experincia en interpretaci als serveis pblics de la mostra

enquestada. Quant a les institucions, entitats i altres organitzacions en qu treballen o han treballat els enquestats, un 66,7% ho han fet amb institucions pbliques, un 35,3% amb empreses privades, un 21,6% amb fundacions, un 17,6% amb ONG, un 9,8% amb cooperatives i un 30% han marcat la casella Altres. Les principals zones dactuaci dels enquestats sn les provncies de Girona (62,7%) i Barcelona (33%), seguides de la provncia de Tarragona (31,3%). El 49% dels enquestats afirma tenir una dedicaci espordica, mentre que el 13,7% shi dedica de manera parcial i el 19,6% t una dedicaci completa. Dels 26 enquestats que manifesten tenir una dedicaci espordica, el 73% sn dones i el 27% sn homes. De la mateixa manera, dels 7 enquestats que tenen una dedicaci parcial, el 85% sn dones. Finalment, dels 10 enquestats que tenen una dedicaci completa, el 90% sn dones.

41

17 ,7 %

DEDICACI ESPORDICA

49,0%

TEMPS PARCIAL

19,6%

TEMPS COMPLET NS/NC

GRFIC 6. Tipus de dedicaci a la TISP.

En definitiva, ms de la meitat dels enquestats es dediquen a la TISP de manera espordica i ms dun ter ho fan amb una freqncia fora baixa: 10 o menys intervencions lany (menys duna intervenci al mes). Igualment, noms un 14,2% dels enquestats shi dedica de manera completa. Un 33,3% dels enquestats sn autnoms, un 31,4% gaudeix dun contracte laboral i un 19,6% dun contracte de prctiques. La majoria dels contractes existents sn anuals (i/o amb renovaci anual) o b duna durada limitada al projecte al qual sassocien. Gaireb la meitat dels enquestats (49%) compaginen la feina de mediador o traductor-intrpret amb altres feines, mentre que un 37,3% hi t dedicaci exclusiva. Les feines esmentades en aquells casos en qu es compagina la tasca de mediaci i/o traducci-interpretaci amb daltres es poden agrupar en aquestes tres categories: (1) feines no relacionades amb la TISP ni amb lensenyament; (2) feines relacionades amb la docncia (ensenyament de llenges, formaci en mediaci i comunicaci intercultural, educaci social); (3) estudiants. El fet que ms de la meitat dels enquestats faci noms dun a cinc anys que es dedica a la professi de traductor i intrpret als serveis pblics es podria explicar per la joventut de la professi i per la poca tradici al nostre pas. Una altra ra podria ser la precarietat laboral que manifesten els subjectes enquestats i que faria que els professionals abandonessin aquest mbit laboral per un altre amb ms reconeixement i remuneraci.

% ,7 13

42

A la pregunta sobre si reben documentaci i informaci per part de lentitat que els contracta abans de realitzar una feina, gaireb la meitat de les persones enquestades (48,9%) s que afirmen rebren. En un 40% dels casos, en canvi, els enquestats han respost que noms algunes vegades reben aquest tipus dinformaci i noms en un 11% dels casos afirmen que mai no en reben. El 80,9% dels enquestats exerceixen o han exercit alguna vegada aquesta feina de manera voluntria. El principal motiu que allega la immensa majoria dels enquestats s de tipus altruista i solidari. Respecte a les competncies bsiques que ha de tenir un mediador-traductorintrpret que treballi en lmbit dels serveis pblics, un 87,8% dels enquestats han valorat el domini de les llenges de treball, un 76,9% la transmissi del missatge, un 75,5% el coneixement dambdues cultures, un 75,5% la confidencialitat i fidelitat, i un 55,1% el coneixement del servei pblic implicat.

DOMINI DE LES LLENGES DE TREBALL TRANSMISSI DEL MISSATGE CONEIXEMENT DAMBDUES CULTURES CONFIDENCIALITAT I FIDELITAT CONEIXEMENT DEL SERVEI PBLIC

87,8% 76,9% 75,5% 75,5% 55,1%


20% 40% 60% 80% 100% 120% 140%

0%

GRFIC 7. Percepci pel que fa a les competncies bsiques del media-

dor-traductor-intrpret als serveis pblics. Pel que fa a les tasques que ha de realitzar el mediador-traductor-intrpret per als serveis pblics, lestudi presenta els resultats segents: el 85,1% es pronuncia a favor de lexplicaci de significats o diferncies culturals; un 80,9% a favor de laclariment dinformacions que no shan ents; un 57,4% a favor de lajuda als usuaris a emplenar formularis o documents diversos; un 53,2% a favor de laclariment de tecnicismes als usuaris i un 19,1% a favor de fer trucades telefniques fora de lhorari laboral. Alguns enquestats han esmentat altres tasques, com ara interpretar i traduir no noms el llenguatge sin les pautes culturals; realitzar entrevistes triangulars amb un membre de lAdministraci;

ajudar a crear un ambient de confiana mtua entre el servei pblic i lusuari, o realitzar acompanyaments i gestions diverses sorgides arran de la mediaci.

43

EXPLICACI DE SIGNIFICATS I DIFERNCIES CULTURALS ACLARIMENT DINFORMACIONS QUE NO SHAN ENTS AJUDAR A EMPLENAR FORMULARIS ACLARIMENT DE TECNICISMES

85,1% 80,9% 57,4% 53,2% 19,1%


20% 40% 60% 80% 100% 120% 140%

TRUCADES TELEFNIQUES

0%

GRFIC 8. Tasques que realitzen els mediadors-traductors-intrprets.

La majoria dels enquestats (95,9%) afirmen que fan la seva feina de manera presencial. Tot i aix, un 20% dels enquestats han indicat tamb altres opcions (via telefnica, per correu electrnic i per escrit). Pel que fa a la tcnica ms utilitzada, seria interpretar desprs que es diguin algunes frases (76,4%), mentre que noms un 19,6% interpreta desprs de segments llargs, amb ajuda de notes. Una altra de les tcniques ms emprades s la de la interpretaci en veu baixa (xiuxiueig) o chuchotage (31,3%). Dentre les persones que empren aquesta tcnica, el 50% la combinen amb la dinterpretar desprs dalgunes frases. La gran majoria dels enquestats (84,3%) utilitza la tercera persona i noms un 11,7% fa servir la primera persona, cosa que es contradiu amb les recomanacions que es fan des de lmbit acadmic, professional i formatiu, no tan sols per a la interpretaci consecutiva i simultnia, sin tamb per a la denlla. Destaca el poc recurs a la presa de notes, una de les tcniques principals en la majoria de modalitats dinterpretaci (consecutiva, enlla i bilateral). Aquesta manca generalitzada ds de tcniques especfiques est vinculada, sens dubte, amb lescassa formaci especialitzada en traducci i interpretaci dels enquestats. Estretament relacionades amb ls de la primera o la tercera persona, les respostes dels enquestats a la pregunta de si el provedor dels serveis se sol adrear directament a ells o a lusuari es divideixen en dos grups clarament diferenciats. Un 43,5% diu que depn del cas, i un 49,2% considera que

44

lintrpret t la percepci que el provedor de serveis selecciona una de les parts que interv en el procs dinterpretaci-mediaci com el seu interlocutor, ignorant la presncia de laltra part. Daquests ltims, el 27,7% afirma que se sol donar preferncia a lintrpret, mentre que el 21,5% sol donar-ne a lusuari.

27 ,7 %

7,3

A LINTRPRET A LUSUARI

43,5%

DEPN DEL CAS NS/NC

GRFIC 9. A qui es dirigeix el provedor durant la interpretaci?

Pel que fa a qui es dirigeix lusuari durant la interpretaci, segons les dades lusuari t tendncia a seleccionar una de les parts que interv en el procs dinterpretaci-mediaci (51%) com el seu interlocutor, ignorant la presncia laltre. Lusuari tendeix a adrear-se a lintrpret en un 39,2% dels casos, mentre que els casos en qu sadrea al provedor sn tan sols l11,7%. En un 39,2% de les ocasions lusuari sadrea a un o laltre depenent del cas.

21 ,5 %

39 ,2 %
A LINTRPRET AL PROVEDOR DEPN DEL CAS

9,8

% 39,
11 ,7 %

2%

NS/NC

GRFIC 10. A qui es dirigeix lusuari durant la interpretaci?

Les principals dificultats amb qu es troben els mediadors-traductors-intrprets en lexercici de la seva professi sn, per ordre dimportncia: la poca claredat dexpressi dels seus interlocutors (37,2%), els tecnicismes (31,3%), el fet que els interlocutors parlin al mateix temps (29,4%), la desconfiana davant de lintrpret (17,6%), la necessitat de memoritzar el que sha dit (15,6%), i la utilitzaci duna forma dialectal de la llengua (9,8%).

45

POCA CLAREDAT DELS INTERLOCUTORS TECNICISMES INTERVENCIONS ENCAVALLADES DESCONFIANA VERS LINTRPRET MEMRIA DIALECTES

37,2% 31,3% 29,4% 17,6% 15,6% 9,8%


5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%

0%

GRFIC 11. Dificultats amb qu es troben els intrprets.

Els mediadors-traductors-intrprets reben, en un 74,6% dels casos, algun tipus de valoraci de la seva tasca (un 47% de lAdministraci, un 35,2% dels usuaris i un 33,3% dels provedors dels serveis). Un 25,4%, en canvi, no rep cap tipus de valoraci de la seva actuaci professional.

Valoraci de la professi
Destaca lleugerament el percentatge denquestats (un 47%) que considera que el perfil professional de mediador-traductor-intrpret als serveis pblics no est ben definit, tot i que un 41% de la mostra considera que s que ho est. Les raons que acompanyen les respostes negatives es limiten fonamentalment a la falta de formaci, professionalitat i reconeixement de la professi. Tamb en alguns casos es comenta que, com que es tracta duna professi emergent, el marc dactuaci dels intrprets, traductors i mediadors no est ben definit. Tamb es considera que dins de lAdministraci pblica es desconeix lexistncia daquests professionals o el seu camp dactuaci. Les raons que acompanyen les respostes positives, en canvi, se centren en la formaci

46

especialitzada, en el sentit de responsabilitat del mediador-traductor-intrpret i en la definici clara de lmbit de treball i de les seves competncies. Una mica ms de la meitat dels enquestats (58,8%) consideren que la professi del mediador-traductor-intrpret als serveis pblics est ben remunerada, mentre que un 29,4% pensa el contrari. La primera opini pot resultar sorprenent si tenim en compte la gran diferncia en matria de retribuci salarial entre aquest tipus dinterpretaci i daltres (interpretaci de conferncies, interpretaci denlla en el mn empresarial, traducci i interpretaci jurades).6 Les respostes sn ms nombroses quan els enquestats han volgut justificar per qu la professi est mal remunerada. Entre els motius dels enquestats, destaquen: (1) el temps dedicat a desplaar-se fins al lloc on es far la mediaci-traducci-interpretaci; (2) el monopoli dalgunes empreses privades, que imposen preus molt baixos; (3) lalta responsabilitat; (4) la precarietat contractual; (5) la falta de reconeixement de la tasca del mediador-traductor-intrpret als serveis pblics; (6) la manca dun horari fix, i (7) la manca dunificaci. Un 58,8% dels enquestats consideren que la gesti i el funcionament de la mediaci-traducci-interpretaci als serveis pblics s la correcta, mentre que un 33,3% pensa que no. El fet de rebre informaci prvia s lnica ra que esgrimeixen els enquestats quan es refereixen a la bona gesti i funcionament. Els arguments que avalen la resposta negativa sn: (1) desinformaci per part daltres serveis, en qu signora la presncia del mediador-traductor-intrpret; (2) manca dinformaci prvia per al mediador-traductor-intrpret abans de fer la seva feina; (3) reticncia per part de certs serveis pblics a utilitzar els serveis del mediador-traductor-intrpret; (4) dificultat que els usuaris accedeixin al servei de mediaci-traducci-interpretaci perqu est massa protocollaritzat; (5) tarifes inadequades. El 96% dels enquestats diuen que els agrada la seva professi i els seus principals arguments sn: (1) lempatia o identificaci amb la situaci de la persona nouvinguda; (2) el desig de sentir-se til; (3) la possibilitat dajudar aquelles persones que ho necessiten; (4) la satisfacci personal; (5) la vocaci professional; (6) el contacte directe amb la gent; (7) el reconeixement per part dels provedors i dels usuaris; (8) el fet que es tracti duna feina dinmica i amb possibilitat de desenvolupament personal i professional.

6 Vegeu una comparaci retributiva a Vargas-Urpi, 2010.

Les respostes a la pregunta sobre qu millorarien de la mediaci-traducciinterpretaci als serveis pblics es resumeixen en els punts segents: (1) lampliaci del temps dedicat a cada intervenci; (2) la remuneraci; (3) la formaci; (4) la creaci de xarxes de mediadors-traductors-intrprets per a una millor comunicaci entre els professionals; (5) la informaci donada als mediadors-traductors-intrprets en relaci amb cada cas; (6) el reconeixement per part de la societat; (7) el seguiment i avaluaci de les actuacions; (8) la millora de les condicions laborals; (9) una major difusi i informaci sobre la professi; (10) una millora en la coordinaci dels serveis i dels diferents actors de lAdministraci.

47

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < RESULTATS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < DELS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < QESTIONARIS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < ADREATS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < ALS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < USUARIS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < Jacqueline minett, <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < Liudmila onos <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < i xus ugarte <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

49

Perfil dels enquestats


La mostra s bastant equilibrada pel que fa al sexe dels usuaris dels serveis pblics que han respost als nostres qestionaris: un 50,8% sn homes i un 49,2% sn dones. Quant a ledat, un 45,8% tenen entre 20 i 30 anys, un 27,1% entre 30 i 40 i finalment un 12,7% se situen entre els 18 i els 20 anys. Una tercera part no tenen fills (33,3%) i, dels dos teros restants, un dells (31,7%) t nadons i laltre (35%) t fills dentre 1 i 22 anys. El nombre mxim de fills que recull la mostra s de tres. Pel que fa a les procedncies, un 44,5% dels usuaris provenen de la Xina, un 30,2% de pasos de lest dEuropa (Rssia, Moldvia, Ucrana, Romania, Armnia i Litunia, en aquest ordre), un 11,1% del Marroc i un percentatge similar (14,2%) daltres pasos, com ara Algria, el Brasil, les Filipines, el Pakistan i el Senegal.

50
40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% XINA

Procedncies dels usuaris

PASOS DE LEST DEUROPA

MARROC

ALTRES

GRFIC 12. Procedncies dels usuaris.

En relaci amb la llengua materna, un 44,5% ha assenyalat el xins i algun dels seus dialectes (cantons, dialecte de Qingtian i dialecte de Fujian), i un 14,3% ha indicat lrab en alguna de les seves variants vernaculars (concretament, el hassaniyah, lalgeri i el darija marroqu). Entre les altres llenges maternes esmentades pels enquestats, hi ha tamb algunes llenges de lest dEuropa, com ara el rus (11,1%), el romans (7,9%), lucrans (4,8%), larmeni (3,2%), el blgar (1,6%) i el litu (1,6%). Tamb sesmenten el wlof (1,6%), el taglog (1,6%), el balti7 (1,6%) i el portugus (1,6%).

PORTUGUS BALTI TAGLOG WLOF LITU BLGAR ARMENI UCRANS ROMANS RUS RAB XINS 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

GRFIC 13. Llenges maternes dels usuaris enquestats.

7 El balti s un dialecte arcaic del tibet parlat per unes 350.000 persones al Caixmir pakistans i indi.

Quan sels pregunta pel nivell destudis, el percentatge ms elevat correspon a estudis de secundria i batxillerat (34,9%). Segueixen els que han cursat estudis universitaris (23,8%) i formaci professional de grau mitj o superior (20,6%). Noms 4 persones (6,4%) afirmen tenir estudis primaris i una persona (1,6%) afirma no tenir estudis de cap mena. En relaci amb el temps que fa que resideixen a Catalunya, la majoria hi ha arribat en els ltims cinc anys (96%). La mitjana de temps destada a Catalunya s dentre 2 i 3 anys i els principals anys darribada sn el 2007 i el 2008. Finalment, la situaci laboral dels enquestats s molt variada, per gaireb una quarta part es dedica a feines del sector de lhostaleria. Ms dun 10% s a latur. Pel que fa a la resta, no han respost aquesta pregunta.

51

Comunicaci als serveis pblics Segons les dades recollides, la gran majoria dels usuaris enquestats (un 85,7%) t problemes per comunicar-se als serveis pblics, ja sigui de manera habitual o ocasional. Noms un 12,7% afirma no tenir cap tipus de problema de comunicaci quan acut a algun servei pblic. Pel que fa als mbits en qu els usuaris tenen ms problemes a lhora de comunicar-se, la majoria dels que han respost afirmativament a la pregunta anterior ha indicat lmbit sanitari (66,6%), seguit dels serveis socials (49,2%), la policia i els jutjats (42,8%), les oficines datenci al ciutad (36,5%) i les escoles (33,3%).8

mbits dels serveis pblics on conflueixen ms problemes de comunicaci


70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% MBIT SANITARI SERVEIS SOCIALS POLICIA I JUTJATS OFICINES DATENCI AL CIUTAD ESCOLES

GRFIC 14. mbits dels serveis pblics on conflueixen ms problemes de

comunicaci.

8 En aquesta pregunta, els enquestats podien triar ms duna opci. Per a ms detalls, vegeu el model de qestionari que es recull a lannex.

52

En general, els usuaris es comuniquen amb el personal dels serveis pblics fent servir diversos recursos i estratgies. La majoria (73%) afirma comunicar-se en castell simplificat. Un 44,4% recorre tamb a lajuda de familiars i/o amics que coneixen el castell o el catal, i un 25,4% es comunica o sha comunicat alguna vegada amb el personal dels serveis pblics amb lajuda dintrprets-mediadors. Un 17,5% es comunica fent gestos, un 14,3% emprant langls i un 9,5% mitjanant dibuixos i/o notes. El material informtic bilinge sol ser utilitzat noms per un 7,9% i, finalment, un 6,3% utilitza altres llenges (les principals sn el catal, el xins i lrab). En relaci amb la pregunta sobre com se senten ms cmodes quan es comuniquen amb els representants dels serveis pblics, ms de la meitat dels usuaris (54%) prefereix fer-ho per si mateix, encara que el seu domini del castell i del catal sigui limitat. Aquesta dada confirma la voluntat dautonomia lingstica dels nouvinguts, diametralment oposada a la idea segons la qual la implantaci de serveis de traducci i interpretaci als serveis pblics podria resultar un obstacle a la integraci lingstica dels usuaris estrangers. Daltra banda, una part considerable dels enquestats se sent ms cmoda amb lajuda dalgun familiar i/o amic que conegui el castell o el catal (52,4%). Finalment, noms alguns dells se senten cmodes amb lajuda dun intrpret-traductormediador professional (17,5%). Aquestes dues darreres respostes es podrien interpretar no tant en termes de qualitat o de professionalitat, sin de confiana i seguretat dels usuaris davant duna situaci que moltes vegades els fa sentir-se allats i incompresos. Aquest fet explicaria que els enquestats donin preferncia a persones del seu entorn ms proper que a un traductor-intrpret o mediador professional, el qual, tot i els seus coneixements especialitzats i lajuda efectiva que pot oferir a lusuari, no deixa de ser alg extern a lexperincia personal i ntima daquest ltim. Un dels principals reptes del traductorintrpret als serveis pblics haur de ser, si es confirma aquesta hiptesi, crear un entorn de confiana i tranquillitat entre lusuari i el provedor dels serveis. No obstant aix, pensem que tamb pot tenir a veure amb la professionalitat real dels mediadors-intrprets. Ja hem vist que molts no estan formats ni en mediaci ni en interpretaci encara que estiguin contractats com a tals. Daltra banda, el fet que els usuaris prefereixin comptar amb els seus coneguts quan poden triar, no significa que shagi de prescindir o reduir el servei de mediaci i interpretaci: no sempre podran triar i, ms important encara, s bsic garantir lautonomia de la persona. De la mateixa manera, quan sha preguntat als enquestats sobre ls de la interpretaci telefnica, un 65,1% afirma no haver-la utilitzat mai. Un 28,6%, en canvi, allega que s. De les respostes afirmatives, observem que on ms sha utilitzat

aquest servei s en hospitals i centres de salut, dada que demostra que el servei de Sanitat Respon es va establint i consolidant com a recurs emprat pels professionals de la medicina. En aquest sentit, cal recordar que en pasos amb una llarga tradici en traducci i interpretaci als serveis pblics com ara Austrlia, la interpretaci telefnica cobreix de manera majoritria les necessitats de comunicaci interlingstica entre els serveis pblics i la poblaci estrangera.9 Pel que fa a la presncia de la interpretaci telefnica en la resta de contextos, s fora baixa. En tots els casos, els usuaris que han utilitzat aquest servei en fan valoracions tant positives (53,6%) com negatives (46,4%). Entre els arguments positius destaca el fet que possibilita la comunicaci immediata. Pel que fa a les opinions negatives, els usuaris fan referncia a les dificultats daquest tipus de mitj: haver destablir la comunicaci telefnica (fer la trucada, esperar a contactar amb lintrpret), no poder explicar b els detalls o incertesa pel que fa a la precisi per labsncia de llenguatge no verbal (gestos, mirades, etc.).

53

Consideracions sobre el rol de lintermediari: perfil i tasques


Lestudi ens mostra que, quan una tercera persona acompanya els usuaris a lentrevista amb el personal dels serveis pblics, en molts casos (42,9%) aquestes terceres persones sn amics que comparteixen la seva llengua materna i que tenen un bon coneixement del catal o del castell. En un 25,4% dels casos aquests acompanyants sn amics catalans que coneixen la llengua dels usuaris, la mateixa proporci de casos en qu aquesta tasca la fan familiars dels usuaris (25,4%). Un 20,6% dels usuaris afirmen que la seva parella (marit o muller) s qui lacompanya i fa dintrpret, mentre que noms un 1,6% de la mostra enquestada indica que ho fan els fills. Aquesta darrera dada contrasta amb les obtingudes de lanlisi de qestionaris dirigits a provedors dels serveis, ja que molts dels professionals enquestats que treballen en lmbit educatiu expliquen que molt sovint sn els propis fills els que fan dintermediari lingstic entre els educadors i els pares. Finalment, noms un 7,9% de la mostra afirma rebre lajuda de persones que fan voluntriament dintrprets i/o mediadors i, de nou, la mateixa proporci (7,9%) respon que rep lajuda dintrprets i/o mediadors professionals. Val la pena assenyalar que, des del punt de vista de lusuari, en el cas de tractarse de persones desconegudes, pot ser que sigui difcil diferenciar si aquestes

9 A Austrlia, per exemple, el Translating and Interpreting Center de traducci telefnica s el servei amb ms cobertura de tot el pas des de la seva creaci, lany 1973. Avui dia t 1.600 traductors i intrprets, que cobreixen ms de 100 llenges les 24 hores del dia (Abril Mart, 2006).

54

persones fan dintrprets o de mediadors voluntriament o professionalment, ja que en la majoria de serveis pblics no sn els usuaris els que fan la demanda de lintrpret o mediador, sin els provedors de serveis pblics. Per aix, llevat que lintrpret o mediador es presenti explcitament com a intrpret voluntari, difcilment els usuaris podran saber si aquesta persona rep una remuneraci o no per la tasca que realitza. Sigui com sigui, la dada ms significativa en aquesta pregunta s lelevada proporci de respostes que designen amics i familiars com a intrprets, la qual cosa confirma lexistncia de la interpretaci natural per part daquells membres de les comunitats immigrades amb ms coneixement de la llengua dacollida i, alhora, contrasta amb la proporci molt ms baixa dusuaris que han pogut disposar de lajuda dintrprets i/o mediadors professionals. Creiem que aquesta darrera dada determinar en gran manera el contingut de les respostes segents, s a dir, aquelles referents al rol, el perfil i les tasques dels traductors, intrprets i mediadors, ja que la presncia daquests intermediaris (ja siguin professionals o voluntaris) s molt reduda. Amb tot, la tindrem en compte de manera orientativa, sobretot en les preguntes de caire ms obert.

FILLS INTRPRETS O MEDIADORS PROFESSIONALS INTRPRETS O MEDIADORS VOLUNTARIS MARIT O MULLER ALTRES FAMILIARS AMICS (AUTCTONS) AMICS (MEMBRES DE LA COMUNITAT IMMIGRADA) 0%

1,6% 7,9% 7,9% 20,6% 25,4% 25,4% 42,9%


5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

GRFIC 15. Quan una tercera persona us acompanya a lentrevista amb els

provedors de serveis pblics, qui s? Per exemple, a la pregunta de si els usuaris parlen del seu cas abans de lentrevista amb lintrpret-mediador professional o voluntari, la meitat dels usuaris enquestats afirmen que s, i gaireb una quarta part (22%) comenten que noms ho fan de vegades. Un 12% ha contestat negativament a aquesta pregunta i un 16% no lha contestat.

55

16 %

50%

22%

NO A VEGADES NS/NC

GRFIC 16. Quan un intrpret (professional o voluntari) us acompanya a

lentrevista amb els provedors de serveis pblics, parleu del vostre cas amb ell/a abans de comenar lentrevista? En canvi, quan sels pregunta si en parlen desprs de lentrevista, les respostes estan ms repartides que en el cas anterior: un 24% dels enquestats diu que no parlen del seu cas amb els intrprets i/o mediadors (professionals o voluntaris) a posteriori, un 25% diu que s que ho fa i un 27% diu que noms amb alguns intrprets i/o mediadors. Un 24% no ha contestat aquesta pregunta.

24 %

% 12

GRFIC 17. Quan un intrpret (professional o voluntari) us acompanya a

lentrevista amb els provedors de serveis pblics, parleu del vostre cas amb ell/a en acabar lentrevista? Val la pena constatar, aix doncs, que en ambds casos les respostes afirmatives s a dir, tant els usuaris que han contestat que s com els que han marcat

% 25
% 24

S NO A VEGADES NS/NC

% 27

56

a vegades superen la meitat de la mostra: un 77% en el primer cas i un 52% en el segon. Amb aquesta pregunta pretenem observar si els intrprets i els usuaris mantenen algun tipus de conversa fora de lentrevista formal amb el provedor de serveis, i les respostes confirmen que hi ha molts casos en qu s que es dna aquest tipus de presa de contacte. Per b que no es va preguntar pel contingut daquestes converses, s evident que existeix una relaci de tu a tu entre lintrpret i lusuari, en la qual poden sorgir comentaris o frases que en algun moment o un altre poden posar lintrpret en un dilema tic: noms cal que imaginem la situaci en qu es pot trobar lintrpret si lusuari es contradiu durant lentrevista amb el que li ha explicat abans de comenar-la. Daltra banda, tamb cal tenir present que en molts casos s gaireb inevitable que sinicin aquestes converses entre lintrpret i lusuari, sobretot si tenim en compte que a vegades han desperar una bona estona per comenar lentrevista amb el provedor de serveis (sales despera de metges, dassistents socials, etc.) o si, en acabar, comparteixen una part del cam de tornada a casa. A continuaci vam preguntar als usuaris si tenien la sensaci que les persones que els acompanyen als serveis pblics tradueixen tot el que els provedors dels serveis pblics diuen. Per poder reflectir aquests percentatges segons els tipus dacompanyants que podien tenir (familiars, amics, intrprets i mediadors professionals, voluntaris), en la resposta es podia marcar s o no en cadascun dels casos. Daquesta manera, el percentatge ms alt de respostes recau, de nou, en el cas de la interpretaci feta per amics, en qu un 38% del total dels enquestats afirmen que s que els ho tradueixen tot, mentre que un 29% ho neguen (un 32% dels enquestats no va marcar cap casella). El segon percentatge ms alt recau en els familiars, en qu un 36% dels enquestats va contestar positivament i un 19% ho va fer negativament. Pel que fa a les respostes per a intrprets i mediadors professionals, un 24% afirma que s, que ho tradueixen tot, mentre que un 17% ho nega. Finalment, en el cas dels voluntaris, noms un 29% dels enquestats va marcar alguna de les caselles i, daquests, un 10% diu que s, que la traducci s completa, mentre que un 19% ho nega.

57
36,0% 38,0%
35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% VOLUNTARIS INTRPRETS PROFESSIONALS FAMILIARS AMICS S NO

24,0%

19,0%

GRFIC 18. Quan una tercera persona us acompanya a lentrevista amb els

provedors de serveis pblics, creieu que us tradueix tot el que el provedor dels serveis diu? Si ens fixem en els percentatges allats de cadascuna de les opcions de resposta, podrem dir que el percentatge ms alt de fidelitat i compleci respecte del missatge original s a la resposta corresponent a la interpretaci feta per part de familiars (66% dels usuaris que van marcar alguna casella en el cas de familiars), seguida de la damics (58%), de la de professionals (58%) i, finalment, de la de voluntaris (33%). Val la pena destacar que, en el cas de la interpretaci de voluntaris, les respostes negatives (67%) representen el doble de les positives (33%), mentre que en el cas de la interpretaci de familiars les respostes positives (66%) doblen les respostes negatives (34%). En els casos de la interpretaci damics o professionals, la diferncia entre els percentatges no s tan gran: 42% de respostes negatives i 58% de respostes positives en ambds casos. Tenint en compte que la major part de la mostra enquestada no havia gaudit mai dels serveis dintrprets i/o mediadors professionals, s comprensible que en aquesta pregunta no sobtinguin percentatges gaire alts. Igualment, la percepci de compleci en la transmissi del missatge no deixa de ser una percepci subjectiva, ja que tamb cal recordar que els usuaris tenen coneixements limitats de castell i/o catal. Tanmateix, lobjectiu daquesta pregunta era justament esbrinar quina era aquesta percepci i no deixa de ser interessant que les respostes positives i negatives no distin gaire, la qual cosa podria indicar que els mediadors-intrprets (ja sigui professionalment, ja sigui de manera ad hoc) en algun moment que la situaci ho requereix, recorren al resum o a lomissi com a estratgia professional.

10,0%

17,0%

19,0%

29,0%

58

Quan sels pregunta si els acompanyants ho tradueixen tot al personal dels serveis pblics, el major percentatge de respostes afirmatives recau en els familiars: un 36,5% de la mostra enquestada marca el s, que contrasta amb un 19% que marca el no. Pel que fa a les interpretacions damics, un 33,3% afirma que s que tradueixen tot el que ells diuen als provedors, mentre que un 31,7% ho nega. Un 23,8% de la mostra creu que els intrprets professionals sn fidels a les seves paraules i un 17,5% en discrepa, mentre que un 11,1% creu en la fidelitat dels voluntaris i un 19% la posa en dubte.

35%

33,3%

30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% VOLUNTARIS INTRPRETS PROFESSIONALS

36,5%

S NO

23,8%

19,0%

11,1%

17,5%

FAMILIARS

19,0%

AMICS

GRFIC 19. Quan una tercera persona us acompanya a lentrevista amb

els provedors de serveis pblics, creieu que tradueix tot el que vosaltres dieu al provedor? Tal com podem observar al grfic 19, el percentatge de respostes daquesta pregunta i el de lanterior sn semblants i, alhora, relatius al tipus dacompanyants que solen tenir els usuaris. Daquesta manera, constatem que la percepci de fidelitat i compleci pel que fa a la traducci dels intrprets no varia gaire si aquesta traducci s de les paraules de lusuari o de les paraules del provedor. Un 44% dels usuaris assenyala que les tasques que fan els intrprets i mediadors no es limiten a la interpretaci durant lentrevista, sin que els ajuden en altres tasques. Un 30,2% contradiuen aquesta afirmaci i comenten que no reben altres tipus dajuda per part dels intrprets i mediadors professionals, i un 25,4% es va abstenir de contestar aquesta pregunta. Entre els usuaris que observen altres tasques, un 34,9% indica que els intrprets i mediadors professionals els ajuden a emplenar formularis, un 30% assenyala que els ajuden a trucar per telfon i un 22,2% que els acompanyen a fer gestions.

31,7%

Aquestes respostes confirmen la realitat polifactica de lintrpret i mediador als serveis pblics a Catalunya. Finalment, amb la pregunta sobre el perfil de lintrpret i mediador, es volia establir una classificaci de les caracterstiques ms valorades en un intrpret. Soferia una llista de caracterstiques i els usuaris les havien de puntuar de l1 (ms important) al 10 (menys important). La taula segent resumeix aquesta classificaci segons la mitjana de respostes:

59

CARACTERSTICA

MITJANA 1-10

Domini de les llenges de treball Serietat Confidencialitat Pacincia Predisposici Coneixement dambdues cultures Simpatia Solidaritat amb la seva causa Neutralitat

2,70 4,10 4,58 4,91 4,91 5,24 5,81 5,59 6,47

TAuLA 1. Caracterstiques ms valorades en un intrpret o mediador en

una escala de l1 (ms important) al 10 (menys important). El domini de les llenges de treball s la caracterstica que ms valoren els usuaris, seguida de la serietat i de la confidencialitat, totes tres de gran importncia perqu els usuaris es puguin sentir cmodes durant lentrevista i puguin arribar a confiar en aquestes terceres persones que intervenen en una conversa que pot tractar temes molt personals i, fins i tot, ntims. En quart lloc, apareixen amb la mateixa mitjana la pacincia i la predisposici a la feina, dues caracterstiques que els usuaris potser no veuen tan imprescindibles com les anteriors, per que, si ms no, troben importants per tal que la conversa interpretada es pugui desenvolupar sense entrebancs. En cinqu lloc apareix el coneixement daltres cultures, seguit de la simpatia, la solidaritat amb la seva causa i la neutralitat. El fet que la neutralitat surti en darrer lloc tamb s comprensible si tenim en compte que, probablement, per als usuaris no s un problema que lintrpret no sigui neutre, si s per a benefici seu. Una mica ms endavant es demanava als enquestats, en cas de poder escollir, quin seria per a ells el perfil idoni dintrpret i/o mediador professional. Un 49,2%

60

de la mostra diu que prefereix aquells que comparteixen la seva llengua materna, s a dir, aquells que sn del seu mateix origen, i un 30,2% sinclina cap a intrprets i mediadors del pas dacollida que han aprs la seva llengua i a un 7,9% els s indiferent. Observem una major tendncia als intrprets que formen part de la comunitat immigrada de lusuari, per b que els intrprets del pas dacollida reben un percentatge relativament alt de respostes. Tot i que no hem obtingut comentaris que ens ajudin a entendre els motius daquestes preferncies, s que podrem inferir que, mentre que els intrprets membres de la comunitat immigrada poden mostrar ms empatia cap a lusuari (pel fet dhaver passat, probablement, situacions semblants), ms proximitat i ms tendncia a posar-se de la seva part (pel fet de ser membres de la mateixa comunitat), els intrprets del pas dacollida, justament pel fet de ser persones alienes a la comunitat, poden donar ms garanties de confidencialitat. Pel que fa a les seves preferncies respecte a ledat dels intrprets i mediadors, ms de la meitat dels enquestats afirma que els s indiferent (58,7%), mentre que un 19% prefereix que siguin majors de 25 anys i noms un 6,3% prefereix menors de 25 anys. Pel que fa al sexe de lintrpret o mediador, igual que en el cas de ledat, a la majoria els s indiferent (60,3%). Un 15,9% de la mostra, per, indica que prefereix que lintrpret sigui una dona i, concretament, hi ha una resposta en qu sespecifica aquesta preferncia en el cas de les visites de ginecologia. Quan es pregunta als usuaris si han quedat satisfets amb lajuda de les persones que els han facilitat la comunicaci, un 61,9% dels enquestats afirmen que s quan es tracta damics, un 55,6% responen afirmativament quan es tracta de familiars, un 30% es manifesten satisfets amb la contribuci de professionals i noms un 20% mostren satisfacci amb les intervencions de voluntaris. Aquestes dades posen de manifest una major confiana envers la interpretaci que fan els familiars i amics. En alguns casos, podria tractar-se dun desconeixement de lexistncia dintrprets professionals que es dediquen a aquest servei fet que es confirma amb la petita proporci dusuaris que afirma haver-ne tingut en alguna ocasi (preguntes 2 i 4 del qestionari) o b que compartir vincles de tipus familiar i objectius comuns crea un lligam de major confiana, com ja hem explicat una mica ms amunt. Amb tot, els usuaris que afirmen haver treballat amb mediadors-intrprets valoren en general la seva tasca i afirmen: Els mediadors i intrprets professionals exerceixen b la seva tasca. Els mediadors i intrprets professionals tradueixen correctament el que dic i el que em diu el personal dels serveis pblics.

Els traductors professionals parlen molt b lespanyol.10

61

70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

S NO

20,0%

30,0%

55,6%

61,9%
AMICS

VOLUNTARIS

INTRPRETS PROFESSIONALS

FAMILIARS

GRFIC 20. Quan una tercera persona us ha ajudat en la comunicaci als

serveis pblics, nheu quedat satisfets? Amb tot, val la pena observar que, si ens fixem noms en les respostes allades de cada cas, el percentatge ms alt de satisfacci recau en la intervenci dintrprets i mediadors professionals (90,5%), mentre que noms un percentatge molt baix (un 3%) hi respon negativament. Fixant-nos en les respostes allades referides a lajuda rebuda de familiars o damics, els percentatges de satisfacci sn semblants (un 85% i un 81%, respectivament), mentre que els dinsatisfacci tamb ho sn (14,6% i 16,7%, respectivament). Finalment, en el cas de lajuda de voluntaris, noms un 28% va marcar alguna de les caselles, la qual cosa pot explicar que, alladament, el percentatge de no satisfacci sigui relativament alt (28%). Tot i aix, hi ha casos de bona valoraci dels voluntaris o, ms generalment, dun intermediari extern, com succeeix en aquest cas: He utilitzat els serveis de voluntaris durant el primer any destada a Espanya. He quedat satisfeta. He aconseguit solucionar els problemes. El meu marit s espanyol. Sempre aclareix el que linteressa, portant la discussi i embrollant linterlocutor. Em quedo sense respostes a les meves preguntes. Recorro a intrprets perqu cal fer b les coses (els trmits). Si no, s una molstia.

10 Totes les respostes obertes que apareixen en aquest informe han estat tradudes al catal des de les seves diferents llenges.

12,7%

7,9%

3,2%

9,6%

62

En la mateixa lnia, quan es pregunta als usuaris com s la comprensi amb els professionals dels serveis pblics quan shi comuniquen a travs de familiars i amics, aquests diuen en un 50,8% dels casos que la comprensi s bona. Un 27% dels enquestats considera que no sempre sarriben a comprendre i un 19% dels usuaris afirma que la comprensi s deficient. En preguntar com s la comunicaci quan ho fan a travs de mediadors i intrprets, el 42,9% dels usuaris consideren que comprenen i es fan comprendre, un 25,4% consideren que no sempre arriben a comprendres i el 7,9% pensen que la comprensi s deficient.

70% 60% 50%

COMPRENSI BONA COMPRENSI NO SEMPRE BONA

50,8%

40% 30% 20% 10% 0%

27,0%

42,9%

COMPRENSI DEFICIENT

19,0%

25,4%

FAMILIARS I AMICS

INTRPRETS PROFESSIONALS

GRFIC 21. Quan us comuniqueu a travs dintrprets (ad hoc o profes-

sionals), considereu que la comprensi s bona, que no sempre s bona o que s deficient? Els usuaris justifiquen aquestes respostes a travs de diferents arguments. Alguns es refereixen al domini o manca de domini de la llengua de la persona que actua com a intermediari lingstic: El seu nivell despanyol s molt limitat. La meva tieta t molt bon nivell de la llengua. El mediador-intrpret coneix b lidioma i sap millor el que diu el personal dels serveis pblics. Moltes vegades, els usuaris enquestats tamb recorren a arguments relacionats amb les dificultats culturals, de costums i idiosincrsia: Perqu les caracterstiques dels pasos, de les persones o la manera de pensar sn diferents.

7,9%

s que jo crec que algunes persones no ho poden entendre tot perqu els nostres costums no sn com a Espanya. Tenim diferents maneres dabordar el problema, potser tenim valors diferents. Cal esmentar tamb alguns arguments relatius a la qualitat de la traducci, com ara: A vegades sallarga molt perqu el meu amic no entn b el que es diu. Els mediadors-intrprets sempre tradueixen amb exactitud les meves paraules. Els meus parents, malgrat els seus coneixements de castell, no fan sempre una traducci correcta. El qestionari tamb volia recollir si els usuaris enquestats havien estat mai testimonis duna mala interpretaci per part dun traductor professional i si aquesta mala interpretaci els havia perjudicat. El 15,9% dels enquestats hi respon afirmativament i, daquestes respostes afirmatives, 4 indiquen que la interacci va tenir lloc en un centre de salut, 4 afirmen que va succeir en les oficines dels serveis socials, 1 en una oficina datenci al ciutad i, per ltim, un usuari ho centra en la policia i els jutjats. Nincloem dos exemples: Una vegada vaig tenir un accident i, encara que no va ser molt greu, com que el meu nivell despanyol era bastant limitat, al final un amic em va haver dacompanyar a lhospital i, per problemes de comunicaci, vaig haver de pagar jo mateix el tractament. Per exemple, quan van nixer els meus fills i no vaig poder demanar la subvenci mensual dajuda al govern. Tamb es preguntava als usuaris com els semblava que es podria millorar el servei dinterpretaci-mediaci als serveis pblics. Les respostes obertes es poden agrupar en les tres categories segents, que a continuaci illustrarem amb alguns exemples: 1. Major professionalitzaci del servei. 2. Ampliaci del servei. 3. Major aprenentatge de la llengua dacollida. Els serveis pblics haurien doferir als ciutadans estrangers la possibilitat dutilitzar el servei dinterpretaci-mediaci. Al meu entendre hi ha pocs intrprets-mediadors. Aquest servei hauria dincloure una oferta ms gran. Per mi el millor seria que cadasc aprengus la llengua de la gent amb qui conviu.

63

64

Seguint amb els resultats dels qestionaris, durant la interacci comunicativa els usuaris afirmen que pregunten als mediadors-intrprets en un 85,7% dels casos quan no els ha quedat clara alguna informaci. Noms un 3,2% dels enquestats diu que no ho fa mai. Daltra banda, en relaci amb la qesti cultural, un 11% dels enquestats diu que els intrprets sempre els solen donar informacions relatives a la cultura catalana. Un 46% de la mostra afirma, no obstant aix, que noms els donen informacions culturals en determinades ocasions i un 22,2% respon que no reben mai aquest tipus dinformaci. Quan es pregunta als usuaris si creuen que alguna vegada algun mediadorintrpret sha posat a favor dalg durant la interacci, prop de la meitat dels enquestats, un 42%, creu que lintrpret sempre sha mantingut neutral. No obstant aix, un 12,7% creu que lintrpret sha posat de part seva (Qui va traduir per a mi era un familiar i, per tant, volia ajudar-me) i un 11,1% que sha posat de banda dels serveis pblics (El mediador-intrpret no va estar gaire per mi i es va posar de part del personal del centre de salut). Pel que fa a la qesti de si els mediadors-intrprets solen donar consells als usuaris de com han de respondre a les preguntes dels professionals dels serveis pblics, les respostes sn fora heterognies. Un 25,4% dels enquestats afirma que s que els aconsellen, un 20,6% diu que no els aconsellen mai i un 31,7% expressa que noms a vegades reben consells.

22 ,3 %

GRFIC 22. Els mediadors i intrprets us donen consells sobre com heu de

respondre les preguntes dels provedors dels serveis pblics? Quan sels pregunta si sn ells els qui demanen consell als mediadors-intrprets sobre com han de respondre certes preguntes, un 41,3% dels usuaris

% ,4 25
% ,6 20

S NO A VEGADES NS/NC

% ,7 31

respon afirmativament, un 22,2% diu que no i, finalment, un 14,3% admet que recorre al consell espordicament.

65

41,3

22 ,2 %

% 14,3

S NO

A VEGADES NS/NC

GRFIC 23. Demaneu consells als intrprets i mediadors sobre com heu de

respondre algunes preguntes? En ambds casos, els percentatges de consells (tant dels usuaris que han respost que s com els que afirmen que s a vegades) superen la meitat de la mostra: 57,1% de consells espontanis dels intrprets i mediadors i 55,6% de consells demanats pels usuaris. Com a conclusi daquest captol dedicat a lanlisi de dades aportades pels usuaris, podem dir que es confirma el paper ms proper a la mediaci intercultural dels professionals que realitzen aquestes tasques i de la percepci que en tenen els usuaris, que veuen els intrprets com a experts culturals que els poden ajudar a lhora de respondre certes preguntes. Igualment, aquestes dades contradiuen el mite de la invisibilitat de lintrpret en el cas de la interpretaci als serveis pblics, ja sigui per falta de formaci especfica dels professionals que shi dediquen, ja sigui per les caracterstiques de les situacions que shi viuen. Els resultats de lestudi tamb subratllen les diferncies daccs a intrprets i mediadors entre usuaris i provedors. En el moment actual, els provedors sn els que solliciten el servei dinterpretaci o mediaci, per la qual cosa s comprensible que hi hagin tingut un accs molt ms fcil que no pas els usuaris. Tanmateix, quan hi ha tingut accs, el collectiu usuari nha quedat, en general, satisfet.

22,2%

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < RESULTATS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < DELS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < QESTIONARIS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < ADREATS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < ALS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < TREBALLADORS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < DELS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < SERVEIS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < PBLICS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <-bestu, <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < Carmen <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < Sofa Garca-beyaert <- <- <- <- <- <- Infante <- <- <- <- <- <- <- <- < i begoa Ruiz de <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

67

Perfil dels enquestats


Lenquesta sha realitzat majoritriament entre treballadors de centres educatius i dorganismes autonmics relacionats amb leducaci; aquests representen el 90,7% dels enquestats. El 9,3% de la mostra restant correspon a treballadors dhospitals i centres de salut. Aquesta distribuci fa que la mostra presenti unes caracterstiques que convindr tenir en consideraci a lhora dinterpretar les dades que es presenten en aquest captol. Tots els treballadors enquestats sn originaris de lEstat espanyol i la franja dedat ms representada es troba entre els 30 i els 50 anys, a la qual pertanyen el 69,4% dels enquestats. En aquesta mostra les dones enquestades representen el 80%, fet que no resulta estrany ats que es tracta de serveis en els quals la presncia de la dona s molt significativa. Daltra banda, el 90,7% dels enquestats fa ms de 5 anys que exerceix la professi. Aquesta ltima dada s de gran rellevncia, ja que ens permet treballar amb una mostra denquestats que, grcies a la seva prolongada experincia i capacitat retrospectiva, ja sha vist confrontada en la seva activitat professional amb barreres de comunicaci motivades per diferncies lingstiques o culturals.

68

Pel que fa a la formaci acadmica dels enquestats, com era previsible, el 94,7% ha cursat estudis universitaris, dels quals un 24% ha realitzat fins i tot estudis de postgrau o doctorat. El 4% dels enquestats ha estudiat formaci professional de nivell mitj o superior. Dels que han realitzat estudis de postgrau, el 79% sn dones i el 21% sn homes.

% 32

Formaci acadmica

FP GRAU MITJ O GRAU SUPERIOR ESTUDIS UNIVERSITARIS

% 64

4%

POSTGRAUS O DOCTORATS

GRFIC 24. Formaci acadmica de la mostra enquestada.

La llengua ms utilitzada pels empleats dels serveis pblics en la seva feina s el catal. Aix, el 78,6% dels enquestats afirma utilitzar nicament el catal, mentre que el 4% empra noms el castell. Un 10,6% afirma fer servir indistintament en la seva feina tant el catal com el castell. Un percentatge molt significatiu dels enquestats manifesta tenir coneixements daltres llenges, que utilitzen en cas de necessitat (el 38,6%) per comunicar-se amb els usuaris. No obstant aix, en el 73,3% dels casos es tracta de llenges europees i, en concret, les llenges ms utilitzades pels nostres enquestats sn langls, el francs i litali. Lnica llengua no pertanyent a la famlia de llenges indoeuropees s lrab, utilitzada per un nic treballador de la mostra. Amb tota probabilitat, aquests coneixements no seran suficients per cobrir les necessitats de comunicaci que poden sorgir en els mbits de treball dels enquestats. Hem de tenir present que una gran part de la poblaci immigrant que arriba al nostre pas per motius econmics i que presenta problemes de barrera lingstica i cultural procedeix de pasos com el Marroc, Romania, la Xina i el Pakistan.

69

Comunicaci als serveis pblics El 90,7% dels enquestats considera que ha augmentat el nombre dusuaris que no dominen les llenges oficials i el 78,1% dels enquestats assenyala que t problemes per comunicar-se amb aquests usuaris.

Percepci de les necessitats comunicatives

Ha augmentat el nombre dusuaris que no dominen les llenges oficials?

NO

T problemes per comunicar-se amb els usuaris?

NO

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

GRFIC 25. Percepci de les necessitats comunicatives de la mostra en-

questada. En aquest sentit, s interessant indicar que aquesta percepci corrobora la recollida en lenquesta adreada a usuaris, les dades de la qual sexposen i sanalitzen en aquest mateix llibre, i que assenyalen que un 85,7% t problemes per comunicar-se en els serveis pblics, ja sigui de manera habitual o ocasional. El problema lingstic s clarament assenyalat per gaireb tots els enquestats (el 94,7%) com la ra fonamental de les dificultats que troben en la comunicaci amb els usuaris. Els enquestats que destaquen el problema cultural com una font important de problemes comunicatius representen el 46,7%. Aquestes dates, per, no ens permeten afirmar que la majoria dels problemes de comunicaci es redueixin a una barrera de tipus exclusivament lingstic. Cal tenir present que sovint les barreres de tipus cultural no apareixen fins que no ha estat solucionada la barrera lingstica. Les solucions que aporten els treballadors dels serveis pblics per millorar la comunicaci amb els usuaris que no parlen les llenges oficials de Catalunya es podrien classificar en quatre grans blocs:

70

a) Poder disposar dun millor servei de mediaci-interpretaci, que sigui ms gil, ms rpid que lactual i de ms fcil accs (es reivindica que hi hagi menys limitacions pel que fa al nombre de vegades que es pot demanar). b) Disposar dun major nombre de mediadors-intrprets amb una formaci slida que dominin no noms les llenges, sin tamb els diferents aspectes culturals relacionats amb les seves llenges de treball. c) Crear un cos de mediadors-intrprets per als centres oficials, o b en el mateix centre (sobretot en el cas dels hospitals sanitaris) o en lmbit territorial per atendre la demanda de tots els serveis pblics. d) Altres solucions a les quals es fa referncia en menor mesura serien la creaci dun servei de mediaci-interpretaci per via telefnica (1 enquestat), per Internet (1 enquestat) i la disponibilitat daparells de traducci automtica (1 enquestat), tot i que preveu la possible dificultat per part dels usuaris dutilitzar aquesta tecnologia. Totes aquestes solucions, tant des del punt de vista organitzatiu, de finanament, com de control de qualitat, semblen apuntar lAdministraci pblica com a responsable de lexecuci. Daltra banda, noms un dels enquestats ha respost a la pregunta oberta en qu es demanava Que vinguin acompanyats per un parent/amic que parli catal/ castell), amb la qual cosa observem que els treballadors dels serveis pblics mostren una clara preferncia per la utilitzaci dels serveis de traducci, interpretaci i mediaci professionals vinculats a lAdministraci de manera contractual. Els enquestats que centren la responsabilitat de la comunicaci lingstica en el mateix usuari sn cinc i per aix advoquen per fomentar els cursos de llengua catalana per a adults, cursos especfics i funcionals, o per lobligatorietat daprendre alguna de les llenges oficials, cosa que tamb implicaria els departaments de lAdministraci pblica com a responsables de proveir possibilitats daprenentatge de les llenges oficials (cursos, recursos, etc.). Aix mateix, es fa referncia, en un dels casos, a la incentivaci, des del mateix centre escolar, de la creaci de parelles lingstiques per afavorir la prctica de les llenges oficials entre el collectiu de persones arribades daltres pasos. Dos dels enquestats ofereixen una mplia resposta: ladaptaci al pas on viuen, que interpretem que, entre molts altres, comprn laspecte lingstic i que centra de manera clara, exclusiva, la responsabilitat en lusuari. Finalment, dos treballadors dels serveis pblics indiquen la necessitat dabordar pedaggicament les diferncies culturals. En aquest sentit, proposen el foment de cursos que proporcionin ms informaci i formaci als mestres sobre la realitat sociocultural dels immigrants i els seus fills, formaci sobre la realitat intercultural i la cohesi social, aix com cursos als immigrants sobre el sistema educatiu

catal. Aquest tipus de soluci destaca la importncia del transvasament de coneixements culturals, que implica tots els que intervenen en lacte de comunicaci: els treballadors dels serveis pblics i els seus usuaris. Independentment de lassistncia lingstica que puguin rebre, tots dos shan dadaptar al nou context: els professionals han de conixer els seus usuaris i els usuaris han de conixer el sistema de funcionament del servei. De nou, lAdministraci pblica quedaria implicada des del punt de vista organitzatiu i de finanament a lhora doferir aquest tipus de cursos especfics enfocats a la formaci en el terreny cultural. Quan es pregunta als enquestats sobre les estratgies que utilitzen de manera ms habitual per resoldre els problemes de comunicaci, duna banda, sels convida a triar les estratgies que comporten la intervenci de tercers, ja siguin professionals o familiars i amics i, per altra banda, altres recursos que tenen al seu abast que no comporten la intervenci de tercers. Els enquestats poden seleccionar les estratgies proposades de manera totalment lliure i, de fet, alguns van seleccionar diverses opcions a la vegada.

71

Com us comuniqueu amb els usuaris que no sn autnoms lingsticament en catal o en castell?
DALTRES MANERES A TRAVS DE FAMILIARS I/O AMICS A TRAVS DE MEDIADORS-INTRPRETS AMB DIBUIXOS O NOTES AMB GUIES O PSTERS MULTILINGES PER GESTOS A TRAVS DE MATERIAL INFORMTIC EN ALTRES LLENGES EN CASTELL I/O CATAL SIMPLIFICAT 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

GRFIC 26. Formes de comunicaci amb els usuaris que no sn autnoms

en catal o en castell. Lestratgia clarament majoritria s el recurs a la intervenci de tercers. Aix, el 78,7% dels enquestats recorre a fasmiliars i/o amics i aquesta soluci es combina amb la utilitzaci de mediadors-intrprets, opini seleccionada pel 60% dels treballadors.

72

El fet que es recorri majoritriament a la intervenci de terceres persones no professionals, sin vinculades a lusuari per llaos de sang o damistat, ens pot portar a reflexionar sobre si aix s degut a una preferncia de lusuari o ms aviat a la manca de traductors i intrprets presencials o telefnics en els serveis pblics. En efecte, altres preguntes de lenquesta ens han perms comprovar que, en general, els treballadors enquestats valoren positivament els serveis professionals dinterpretaci i mediaci. Tal com hem avanat, una majoria dels treballadors dels serveis pblics creuen que la responsable de millorar la comunicaci entre provedors i usuaris s la mateixa administraci pblica, a travs de la contractaci, organitzaci i supervisi de traductors, intrprets i mediadors professionals. El segent tipus destratgia seleccionada majoritriament s la utilitzaci de les llenges oficials, el catal o el castell, en versi simplificada. Aquesta opci de comunicaci ha estat seleccionada per un 74,7% dels provedors i per un 73% dusuaris que afirmen comunicar-se en catal i/o castell simplificat. Pel que fa al recurs a mitjans complementaris per facilitar la comunicaci, lopci ms assenyalada de les que soferien ha estat la comunicaci no verbal ja sigui per senyals (54,7%) o per dibuixos o grfics (29, 3%). Finalment, entre les menys seleccionades hi ha les que senglobarien dins de la comunicaci verbal escrita, com el material informtic (20%) i les guies o psters multilinges (12%).

Consideracions sobre el rol de lintermediari: perfil i tasques


En general, les enquestes realitzades indiquen satisfacci per part dels treballadors pblics davant duna situaci de comunicaci mediada, sense que es percebin grans diferncies en les dades tant si es tracta de professionals com de voluntaris i de familiars o amics; cal destacar, per, un grau de satisfacci lleugerament superior en aquest darrer cas. Les enquestes preguntaven sobre les possibilitats segents: a) que la tercera persona sigui un familiar o un amic, b) que es recorri a un mediador-intrpret voluntari, c) que el mediador-intrpret que intervingui sigui un professional. El grau de satisfacci que recullen les respostes analitzades s lleugerament superior quan el mediador s un familiar i/o amic (69,3%) que no pas quan es tracta de professionals (62,7%). Aquesta dada no pot ser considerada de manera allada, com un mer ndex de preferncia dels mediadors no professionals sobre els professionals, sin que sha de posar en relaci amb les dades analitzades a lapartat 1 daquest captol, on veiem que la soluci majoritria dels centres educatius i sanitaris enquestats s la demprar aquest tipus dacompanyament-favor.

Segons la nostra opini, el que indiquen aquestes dades s que les persones entrevistades han arribat a un grau important dacomodament amb els recursos de qu disposen i per aix mostren un grau de satisfacci bastant acceptable fins i tot quan la mediaci es produeix a travs de familiars o amics.

73

Si podeu comptar amb lajuda de terceres persones, quedeu satisfets de la seva ajuda? Mediadors-intrprets professionals
S NO

Mediadors-intrprets voluntaris

S NO

Familiars/amics

S NO 0% 20% 40% 60% 80% 100% 120%

GRFIC 27. Grau de satisfacci de lajuda de terceres persones.

Si b en general el grau de satisfacci reconegut s ms gran en el cas de la intervenci de familiars o amics, quan es pregunta concretament pel procs de traducci dels resultats que obtenen, la satisfacci pel que fa al mediadorintrpret professional sol ser superior. Daltra banda, quan es va preguntar concretament sobre el nivell de comunicaci aconseguit amb els usuaris en una situaci de mediaci realitzada a travs de familiars o amics, poc ms de la meitat dels entrevistats va seleccionar lopci comprenc i em faig comprendre (el 52%) i un nombre significatiu (el 44%) dels enquestats van reconixer que no sempre arribaven a entendres. A lespai ofert com a camp obert, en el cas de la intervenci de familiars o amics, apareixen comentaris del tipus segent: a) consideracions relacionades amb la confidencialitat en funci del tipus dinformaci que es comparteix durant lintercanvi, b) qestionament de la qualificaci de la persona per realitzar la tasca pel fet de no tenir el nivell didioma desitjable; c) la qesti de la imparcialitat, ja sigui en lactitud o per la posici com a persona propera, que en alguns casos es transmet com a positiva (Ens faciliten informaci) i en altres com una trava (Transmeten all que ells volen, A vegades, tot i que sense mala intenci, amaguen informaci). En el cas de la comunicaci mediada en qu els mediadors-intrprets que intervenen sn voluntaris, hem pogut recollir comentaris

74

que apunten a labsncia dimparcialitat (No queda garantida lobjectivitat), aix com a consideracions relacionades amb la dificultat de mantenir el dret de confidencialitat de lusuari (Hi ha informacions personals que no han destar a labast dun intrpret voluntari, sobretot si s un altre alumne del centre). Finalment, tot i registrar ndexs de satisfacci inferiors, els comentaris obtinguts sobre els mediadors-intrprets professionals sn en general molt positius i posen en relleu qualitats com la professionalitat, lobjectivitat, la imparcialitat i la capacitat de transmetre informaci complementria. No obstant aix, tamb hem obtingut alguns testimonis que manifesten un grau menor de satisfacci: En algun cas no sn prou professionals, Costa poder tenir-ne, les vegades que hem fet servir el servei ha anat b...). Aix, les dificultats indicades estarien associades, duna banda, al nivell de formaci del mediador-intrpret i, daltra banda, a laccessibilitat als serveis dinterpretaci i mediaci. Quan es pregunta als enquestats sobre lexactitud de la interpretaci, tant en el cas dels familiars o amics com en el cas dels voluntaris i en el dels professionals, la majoria de les respostes indiquen que s que tradueixen tot el que es diu. Per s que sobserva que el percentatge de respostes afirmatives en aquest apartat s clarament superior quan qui interv en la mediaci s un mediador-intrpret professional. En concret, mentre que el 66,7% indica que el mediador-intrpret professional tradueix tot all que diu el provedor, en el cas del familiar o amic nicament un 49,7% respon que aquest transmet tot el que diu el provedor i la xifra s encara inferior quan lintrpret-mediador s voluntari (el 40%).

Penseu que el mediador-intrpret o acompanyant tradueix TOT el que vosaltres dieu als usuaris?

Mediadors-intrprets professionals

NO S

Mediadors-intrprets voluntaris Familiars/amics

NO S

NO S 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

GRFIC 28. Percepci de la mostra enquestada sobre el grau dexactitud

en la traducci.

La gran majoria dels enquestats (el 84%) va destacar que mai no ha tingut una experincia negativa per culpa duna mala interpretaci del mediador-intrpret. Noms quatre enquestats han destacat situacions en les quals shan vist confrontats a intervencions fallides per part dels mediadors-intrprets i han assenyalat que no van arribar a establir una comunicaci amb lusuari o b que van rebre queixes per part dels propis usuaris. Un dels treballadors enquestats va arribar a demanar la comprovaci del servei ofert per part dun altre mediador-intrpret professional.Pel que fa a la qesti de la imparcialitat, la gran majoria dels enquestats, el 74,7%, contesta que el mediador-intrpret sempre sha mantingut imparcial quan se li pregunta si aquest sha posat de part dalg durant alguna entrevista. El mediador-intrpret, que com hem vist en els captols anteriors sol ser dorigen estranger i, per tant, sovint associat identitriament amb lusuari, sembla tanmateix que aconsegueix transmetre una sensaci dimparcialitat al provedor en la majoria dels casos. Aquesta dada s molt positiva tenint en compte la importncia de mantenir la confiana perqu la comunicaci mediada tingui lloc amb xit.

75

6,7

3 9,

Alguna vegada heu tingut la sensaci que el mediadorintrpret sha posat de part dalgun dels participants durant lentrevista?
S, DE LA MEVA PART S, DE PART DE LUSUARI

74

% ,7

NO, SEMPRE SHA MANTINGUT IMPARCIAL

GRFIC 29. Percepci sobre la imparcialitat del mediador-intrpret.

En els casos en qu els enquestats contesten afirmativament (el mediadorintrpret sha posat de part dalguna de les parts), sn ms les respostes que indiquen que aquest professional sha posat de part de lusuari que no pas les que indiquen que sha posat de part del provedor (38,5% respecte del 23,1%). Del 38,5% de persones que afirmen haver detectat parcialitat a favor de lusuari, la majoria indica efectivament la fidelitat al seu pas dorigen, a la seva cultura i, en conseqncia, als seus compatriotes, i denota la tendncia a imaginar que la tercera part que interv per facilitar la comunicaci es posar del costat de les persones amb qui comparteix procedncia.

76

A travs del camp de resposta obert que sincloa amb aquesta pregunta, es van obtenir 13 testimonis concrets. Alguns daquests testimonis semblaven valorar la parcialitat com a inherent als recursos necessaris per arribar a lenteniment (Pot passar que intentin posar-se una mica a favor de lusuari, penso que per generar confiana). En la majoria dels casos, per, la sensaci de parcialitat detectada pot associar-se a una manca de professionalitat de la persona que feia dintrpret o mediador (Semblava que la intrpret noms em volia fer arribar la situaci miserable de la famlia nouvinguda i feia poc cas del que jo volia transmetre. Era com si vingus a demanar caritat. En tot cas, crec que aquesta persona ja no treballa en aquesta feina per a lAdministraci.). Sempre amb la finalitat de mesurar el grau de satisfacci sobre la comunicaci mediada en els serveis pblics, una part del qestionari estava dedicada a detectar aquelles llenges per a les quals el treballador no havia trobat intrprets. Un 30,7% dels enquestats no ha pogut trobar alguna vegada, cap mediador-intrpret per a la llengua de lusuari amb qui shavien dentrevistar. Aquest percentatge resulta elevat encara que sigui minoritari (el 64% dels provedors diuen que no shan trobat amb aquest problema). En especificar aquestes llenges, els provedors assenyalen el xins (en vuit respostes), llenges africanes com ara el bambara o el ful (5 respostes), llenges del grup ndic com el bengal (2 respostes), el panjabi (2 respostes) i lurd (2 respostes), llenges de lest dEuropa (ucrans, blgar, litu, rus) i, en un cas, larmeni. En efecte, aquestes dades ens indiquen que sn nombroses les necessitats lingstiques no cobertes o amb solucions poc accessibles per als provedors, i no es poden negligir les conseqncies que aix pot comportar. En altres casos, les necessitats lingstiques no es van poder cobrir de manera adequada perqu el mediador-intrpret contractat no parlava la mateixa llengua o dialecte que lusuari per al qual shavia demanat el servei. En concret, gaireb una quarta part de les persones enquestades (un 22,7%) indica haver-se trobat en aquesta situaci alguna vegada. Les solucions buscades en aquests casos de mediador-intrpret de llengua equivocada sn variades. Set provedors comenten que van haver dajornar lentrevista i sollicitar un altre mediador-intrpret, tot especificant millor la varietat dialectal que necessitaven. En tres respostes sassenyalen casos dinterpretaci de rel (relay), s a dir, duna doble interpretaci: casos en qu sha buscat una altra persona (un pare o mare dun altre alumne, una nena alumna del centre, un familiar) perqu tradus de la llengua estndard al dialecte dels usuaris. En dos casos, la reuni es va fer amb signes i amb les nocions lingstiques limitades que compartien els participants. En un cas, es va suspendre el servei dinterpretaci i es va optar per fer-lo a travs dun familiar dels usuaris. En aquestes respostes, qua-

tre especifiquen que es tractava de dialectes de zones rurals del xins, i tres respostes se centren en el cas del berber com a dialecte de lrab. Aquest alt percentatge de situacions en qu les necessitats lingstiques no es van poder cobrir el treballador no havia trobat intrprets (30,7%) i el mediadorintrpret contractat no parlava la mateixa llengua o dialecte que lusuari per al qual havien demanat el servei (22,7% revela que, a vegades, el servei de mediaci o interpretaci que sha prestat ha estat inadequat, fet que apunta cap a la immaduresa del sistema dassignaci de serveis de mediaci i dinterpretaci.

77

us heu trobat alguna vegada amb un usuari que parls una llengua per a la qual no es disposi de mediadors-intrprets?

us heu trobat alguna vegada amb un mediador-intrpret que no parls la mateixa llegua o dialecte que lusuari per al qual lhaveu sollicitat?
22 ,7 %

30,

7%

64,0%

72,0%

NO

NO

GRFIC 30. Cobertura de les necessitats lingstiques.

Per tal de poder configurar una classificaci de les caracterstiques ms valorades en un mediador-intrpret per part dels serveis pblics, vam proposar als enquestats una llista amb algunes caracterstiques. En la llista, els enquestats havien de puntuar amb un 1 la caracterstica ms important i, seguint un ordre creixent, arribarien a puntuar amb un 10 la caracterstica dentre les proposades que consideraven com a menys important, tenint tamb la possibilitat dafegir alguna caracterstica ms. Una gran majoria dels enquestats, el 60%, va triar com a primera opci el domini de les llenges de treball. s una valoraci que sembla bvia, aix com la del coneixement dambdues cultures, que va ser la resposta prioritzada pel 38,7% dels entrevistats. La resta de caracterstiques va ser valorada de manera fora heterognia per part dels provedors. Pel que fa a les respostes obertes, proposades pels mateixos treballadors, en tres casos es va especificar, respectivament, lempatia, lobjectivitat i el coneixement de lmbit del treball. A ttol de resum presentem la valoraci mitjana per a cada una de les caracterstiques en la taula segent:

78 CARACTERSTICA VALORACI MITJANA 1-10

Domini de les llenges de treball Coneixement dambdues cultures Confidencialitat Predisposici Neutralitat Serietat Pacincia Que fonamenti les seves propostes Simpatia

2,05 3,10 4,00 4,41 5,18 5,48 6,15 6,29 6,39

TAuLA 2. Caracterstiques ms valorades en un intrpret o mediador en

una escala de l1 (ms important) al 10 (menys important). Quan es pregunta als enquestats sobre la seva preferncia pel que fa a lorigen del mediador-intrpret professional, aix com les raons que motiven aquesta elecci, una mplia majoria dels enquestats (el 45,6%) diu que prefereix intrprets dorigen estranger que comparteixin la llengua materna de lusuari i que coneguin lespanyol o el catal. Els arguments que ms es repeteixen fan referncia a lempatia que existeix entre dues persones dun mateix origen i que pot generar confiana i una comunicaci ms fluida, un major coneixement de la problemtica especfica, una millor acollida i comprensi, aix com la proximitat, que fomenta la franquesa i optimitza la possibilitat darribar a acords. Alhora, s molt valorat el fet que es comparteixi una mateixa cultura dorigen, que fa que sentenguin les situacions relacionades amb aspectes culturals. Finalment, nicament tres enquestats fan referncia a la competncia lingstica: un dells apunta la dificultat de trobar catalans que dominin les llenges que tenim a lescola i els altres dos indiquen que estan ms capacitats perqu el domini de la llengua materna de cara a lusuari es considera fonamental. En resum, una gran part dels comentaris recollits mostra que els treballadors dels serveis pblics consideren que els intrprets-mediadors fan la funci de pont entre dues cultures i que el fet que pertanyin a laltra cultura els facilita la tasca. Un nombre important denquestats, concretament el 33,8%, considera que lorigen de lintrpret-mediador s indiferent. En aquest cas lmfasi de largumentaci recau en la professionalitat, alludint al domini de les llenges i les cultures de treball, a ser un bon professional com a condici fonamental per desenvolupar la tasca dinterpretaci i mediaci en serveis pblics, totalment desvinculada de lorigen del professional. Una de les persones enquestades restringeix la seva

indiferncia al fet que lintrpret-mediador spiga catal i en la seva resposta demana coherncia a lhora de treballar en lmbit escolar indicant que perqu [el catal s] la llengua vehicular de laprenentatge [...] resulta contradictori fer les traduccions en castell. Aix afavoreix largument que no s necessari aprendre catal perqu amb el castell ja nhi ha prou per entendres amb la gent. Entre els entrevistats (el 20,6%) que diuen que prefereixen intrprets dorigen catal o espanyol, els arguments apunten que es considera que sn professionals amb un millor coneixement del funcionament del pas, els serveis i la societat, cosa que, segons el seu parer, facilita lexplicaci a lusuari. Per nosaltres, aquest tipus de posicionaments, de carcter excessivament subjectiu, shan devitar a lhora davaluar una tasca professional dins dels serveis pblics destinada a establir ponts slids entre persones dorgens, llenges i cultures diverses, ats que la caracterstica fonamental ha de ser permetre que la informaci flueixi de manera objectiva i bidireccional, evitant daquesta manera caure en temptacions que, en darrer terme, categoritzin el tipus dinformaci que sest transvasant.

79

20 ,6 %

Si podeu tenir lajuda de mediadors-intrprets professionals, qu preferiu?

% ,6 20
INTRPRETS DORIGEN CATAL O ESPANYOL QUE SPIGUEN LA LLENGUA DE LUSUARI INTRPRETS DORIGEN ESTRANGER QUE COMPARTEIXIN LA LLENGUA MATERNA AMB LUSUARI I QUE SPIGUEN CATAL O CASTELL S INDIFERENT

GRFIC 31. Preferncies de la mostra enquestada sobre lorigen dels me-

diadors-intrprets. Daltra banda, les caracterstiques del mediador-intrpret, com serien ledat o el sexe, tenen una importncia relativa per a les persones entrevistades, ja que destaquen sobretot la professionalitat de lintrpret-mediador. No obstant aix, de les respostes obertes que hem recollit sembla que es dedueix que, quan es dna una preferncia concreta, sempre s amb lobjectiu daconseguir ms proximitat amb lusuari. En concret, un dels entrevistats arriba a reconixer que

45 ,6 %

80

ledat depn de la persona amb qui vulguis parlar; segons la seva edat i la de lintrpret, la conversa pot ser ms o menys fluida. Aix, una majoria (36%) dels enquestats es mostra totalment indiferent respecte a ledat del mediador-intrpret professional, per tamb un percentatge significatiu (30,7%) manifesta que prefereix que siguin persones de ms de 30 anys, comentari que podria ser una allusi a una major maduresa i experincia vital per part del professional, aix com a una formaci professional ms slida sigui per formaci acadmica o per experincia. En molts casos les persones que manifesten la seva indiferncia davant ledat del mediador-intrpret reconeixen que limportant s la seva competncia professional i la seva actitud, no pas ledat.

12 ,0%

36,

0%

Si podeu tenir lajuda de mediadors-intrprets professionals, quina franja dedats preferiu?


DE 23 A 30 ANYS MAJORS DE 30 ANYS

, 30

7%
3% 13,

DEPN S INDIFERENT

GRFIC 32. Franja dedat dels intrprets.

Pel que fa al sexe del mediador-intrpret, una clara majoria dels enquestats (el 81,3%) manifesta no tenir cap preferncia. No obstant aix, entre les persones que contesten amb una opci oberta, la majoria considera que la cultura de lusuari s la determinant de lopci per un sexe o un altre. En concret, algunes respostes (3 o 4) indiquen que en la cultura marroquina, per exemple, s important que siguin homes perqu sn els que tenen lautoritat. Altres, per, indiquen que algunes dones poden veures intimidades si el mediador-intrpret s home. Podrem preguntar-nos si el fet que el sector en qu es desenvolupen els treballadors enquestats sigui principalment lescolar i no el sanitari explica per si mateix que la qesti del sexe de lintrpret-mediador sigui de menor importncia.

81

Tipus de collaboraci del mediador-intrpret


El treball de lintrpret-mediador es desenvolupa en la majoria dels casos en el marc duna relaci de collaboraci puntual amb el treballador dels serveis pblics. En aquest sentit, les nostres enquestes han detectat que, en un nombre molt important dels casos (el 73,3%), els treballadors dels serveis pblics afirmen que posen en antecedents el mediador-intrpret ja sigui de manera sistemtica o de manera ms ocasional. No obstant aix, la majoria dels enquestats (el 60%) contesta que no segueixen en contacte amb els intrprets desprs de lentrevista. Respecte del tipus de collaboraci que sestableix entre el treballador dels serveis pblics i el mediador-intrpret durant la prestaci del servei, un 58,7% dels enquestats afirma que aquest darrer desenvolupa tasques que van ms enll de la pura interpretaci. Una mplia majoria dels enquestats manifesta que el mediador-intrpret li proporciona explicacions sobre la cultura del pas dorigen de lusuari, ja sigui de manera sistemtica (el 28%) o b de manera ms espordica (el 49,3%). Constatem, aix, que la funci del professional de la comunicaci combina en aquests casos tant tasques dinterpretaci com de mediaci; aquesta ltima, amb la intenci dilluminar els clarobscurs que podria haver-hi en la comunicaci.

GRFIC 33. Tipus de collaboraci dels mediadors-intrprets amb els ser-

veis pblics. Les respostes dels enquestats recullen tamb que el mediador-intrpret du a terme tasques que serien ms aviat considerades com a tasques auxiliars, com ara el fet demplenar formularis i fer trucades de telfon, per tamb, tal com ens han indicat alguns dels enquestats, concertar entrevistes amb les famlies, aclarir aspectes de funcionament del servei, traduir documents i comunicats als pares o intervenir en la resoluci de conflictes.

28

,3 17

,0 %
49,3%

Quan us ajuda un mediadorintrpret, dna explicacions sobre la cultura del pas dorigen de lusuari?
S NO

A VEGADES

82

16 ,0 %

Quan podeu tenir lajuda dun mediador-intrpret professional, us ajuda en altres tasques a banda de la interpretaci? En quines?
NO CONTESTA NO S, emplenar formularis

34

,7

49,0%

S, trucar per telfon S, aportar informaci de carcter cultural o daltres tipus per aclarir dubtes que poguessin sorgir en la comunicaci S, altres tasques

11,3%

12,0%

22,5%
6,7 %

GRFIC 34. Intervenci del mediador-intrpret en altres tasques a banda

de la interpretaci. Un percentatge significatiu (el 68,4%) demana de manera puntual o sistemtica informaci de caire cultural als mediadors-intrprets. En aquest sentit, quan hem demanat als enquestats si solliciten consells als mediadors-intrprets sobre la manera de tractar certs temes delicats de tipus cultural, poltic o religis, un 34,7% de la mostra ha afirmat que s que sollicita consells als mediadorsintrprets per saber com ha dabordar temes delicats, de tipus cultural, poltic o religis. El mateix percentatge, 34,7%, ha afirmat que ho fa de vegades. Un 24% ha respost negativament a aquesta pregunta i un 6,7% no lha contestat.

3,5%

GRFIC 35. Intervenci del mediador-intrpret com a conseller per al trac-

tament dels temes delicats.

34 ,7%

% 24

NO

34,7%

S A VEGADES NS/NC

Daltra banda, les dades obtingudes ens permeten afirmar que la intervenci dels mediadors-intrprets, pel seu domini de la competncia cultural, repercuteix positivament en la mateixa prestaci del servei pblic. Ms de dos teros dels usuaris enquestats (un 68%) afirmen que la informaci que aporten els mediadors-intrprets sobre el pas dorigen dels usuaris (informaci de carcter cultural, poltic, econmic, religis, etc.) els s til en lexercici de la seva professi, mentre que un 22,7% afirma que ho s a vegades. Noms un 4% no troba til aquest tipus dinformaci, i un 5,3% dels enquestats no ha contestat aquesta pregunta.

83

5,3 %

4%

22,
68%

7%

NO S A VEGADES NS/NC

GRFIC 36. utilitat de la informaci proporcionada pels mediadors-intrprets.

En definitiva, totes aquestes dades ens permeten confirmar que la competncia cultural s una de les caracterstiques ms valorades en la feina diria dels mediadors-intrprets. El rol daquests professionals semmarca, en la prctica actual, dins dun model que integra funcions interventives com una part consubstancial de la seva tasca. En concret, en lmbit escolar, al qual pertany la gran majoria dels treballadors enquestats, el professional de la comunicaci desenvolupa les funcions tpiques del mediador intercultural amb lobjectiu de proporcionar les claus per a lacostament de dues persones culturalment allunyades. A tall de conclusi daquest captol, direm que lestudi ens ha perms constatar que la gran majoria dels treballadors dels serveis pblics (SP) enquestats (el 90,7%) considera que ha augmentat el nombre dusuaris que no dominen les llenges oficials de Catalunya i que, en conseqncia, tenen problemes per comunicar-se (78,1%).

84

La problemtica de comunicaci plantejada pels treballadors dels SP ha estat en primer lloc la de carcter lingstic, seguida per la de carcter cultural. Per solucionar el conflicte comunicatiu que es planteja, els treballadors enquestats han optat majoritriament per buscar la intervenci de terceres persones: els familiars i/o amics dels usuaris (78,7%), seguits pels intrprets-mediadors professionals (60%). Pel que fa al grau de satisfacci en la comunicaci mediada, cal assenyalar que s ms gran en el cas de la intervenci de familiars o amics, tot i que, quan es pregunta concretament pel procs de traducci dels resultats, els professionals assoleixen graus de satisfacci superiors. No obstant aix, tamb hem obtingut testimonis que han patit la manca de professionalitat dalgun mediador-intrpret contractat i altres que lamenten que no sempre s possible disposar del servei necessari. Aix mateix, quan es fa referncia als familiars i/o amics, apareixen qestions relacionades amb el codi deontolgic dels intrprets i mediadors en forma de consideracions sobre la qesti de la imparcialitat (de vegades s un avantatge i en altres un inconvenient) i sobre el problema de la confidencialitat. Apareix tamb el qestionament de la qualificaci de la persona per realitzar la tasca si no t el nivell didioma desitjable.

85

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <-CONCLUSIONS<- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <<- <-fINALS <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

87

Una de les idees que es fan ms paleses al llarg de lestudi s que la traducci, la interpretaci i la mediaci als serveis pblics sn diversos vessants duna professi jove que es troba en ple procs de consolidar-se com a prctica i com a servei. Com tota professi quan neix, les mancances sn presents en el seu dia a dia i aix es reflecteix en les respostes dels enquestats. En aquest sentit, els resultats de lestudi confirmen de manera molt convincent una de les hiptesis de partida: la poblaci immigrada de Catalunya t, en general, problemes de comunicaci quan accedeix als serveis pblics i la figura del traductormediador-intrpret hauria de ser lencarregada desmenar aquesta deficincia. A tall de resum, podrem esmentar els aspectes ms destacables de la situaci actual daquesta professi emergent:

1. La manca de formaci especfica apareix com un leitmotiv, de manera explcita o implcita, en les tres parts de lestudi: a) La majoria de traductors, intrprets i mediadors de la mostra no havien assistit a cap curs especfic en TISP en el moment de la recollida de les dades. Aquesta manca de formaci es torna a reflectir en les respostes relacionades amb la prctica professional: molt pocs recorren a la presa de notes com a

88

tcnica a lhora dinterpretar i noms una petita proporci de la mostra (11,7%) utilitza la primera persona en interpretar, per b que s lopci ms recomanada en els cursos de formaci. b) Pel que fa als usuaris, molts dubten de la fidelitat i de la compleci en la transmissi dels seus missatges per part de les persones que els acompanyen als serveis pblics (que no sempre sn intrprets professionals), tot i que la majoria solen quedar satisfets amb la feina que fan traductors, intrprets i mediadors. c) En les respostes dels provedors de serveis pblics, el percentatge de satisfacci s ms alt en el cas de la interpretaci per part de familiars i amics, la qual cosa podria reforar la idea que traductors, intrprets i mediadors encara han de millorar la seva prctica. Aquest tipus de comentaris ens ha de fer reflexionar, de nou, sobre la necessitat de formaci, avaluaci i acreditaci dels treballadors de la mediaci-interpretaci per a un desenvolupament ptim de la professi.

2. Laccs a traductors, intrprets i mediadors professionals s desigual, de manera que labast que poden tenir els serveis daquests professionals a dia davui s encara limitat. Aquest fet es reflecteix en les respostes dels tres agents: a) En primer lloc, cal assenyalar que la meitat dels traductors, intrprets i mediadors noms shi dediquen de manera espordica, mentre que un 13,7% shi dedica a temps parcial. Noms un 19,6% shi poden dedicar a temps complet. No deixa de ser sorprenent que no hi hagi ms intrprets amb contractes a temps complet, sobretot tenint en compte el gran abast que tenen els serveis pblics (sanitat, educaci, serveis socials, justcia...) en la nostra societat. Malauradament, doncs, ladjectiu precari escau fora a les condicions de la professi. b) En segon lloc, noms un 7,9% dels usuaris enquestats ha pogut tenir accs alguna vegada a traductors, intrprets o mediadors professionals, mentre que la resta sol recrrer a amics, familiars o voluntaris. Possiblement la preferncia de la intervenci de familiars o amics per solucionar els problemes de comunicaci s deguda ms aviat a la facilitat daccs a aquest tipus destratgies que a una elecci de carcter ms objectiu.

c) Les respostes dels provedors dels serveis pblics contrasten amb les dels usuaris: un 60% dels enquestats afirmen que recorren a traductors, intrprets i mediadors professionals, per b que solen combinar aquesta opci amb la intervenci de familiars i amics, que encara s ms elevada (78,7%). La combinaci dambdues solucions s comprensible si es t present que la majoria dels enquestats procedien de lmbit de leducaci, on el Departament dEducaci limita les intervencions dels intrprets professionals a noms un servei presencial a lany per famlia. Daquesta manera, dedum que per a la resta dentrevistes i/o reunions els mestres demanen als pares i mares que desconeixen el catal i el castell que hi vagin acompanyats dalgun amic i/o familiar que s que parli alguna daquestes llenges.

89

3. Parallelament al poc abast que poden tenir intrprets i mediadors, la manca de divulgaci pel que fa al rol de lintrpret tamb es fa palesa sobretot en les seves respostes i, per exemple, un 47% dels traductors, intrprets i mediadors comenten que el seu perfil no est ben definit i admeten que fan tasques molt diverses. Alhora, el fet que tant els provedors dels serveis pblics com els usuaris sovint sadrecin a traductors, intrprets i mediadors quan parlen posa de manifest que, tot i sollicitar lajuda dintrprets, molts professionals dels serveis pblics no saben exactament com treballar-hi per assolir una comunicaci efectiva (recordem que saconsella que els interlocutors primaris es dirigeixin lun a laltre, per tal daproximar-se al mxim a la comunicaci directa). Daltra banda, en les respostes referents a les caracterstiques ms valorades en un intrpret-taductor-mediador, no deixa de ser una dada que sha de tenir en compte que pacincia i simpatia apareguin abans que neutralitat en el cas dels usuaris.

4. Sigui com sigui, encara que la professi tot just sest desenvolupant i molts usuaris tenen per primer cop lexperincia de comunicar-se a travs dintrprets, cal destacar que la gran majoria en queden satisfets i en valoren positivament la feina. Igualment, la majoria de comentaris obtinguts sobre la tasca dels mediadors-intrprets professionals per part dels provedors sn en general molt positius i posen en relleu qualitats com la professionalitat, lobjectivitat, la imparcialitat i la capacitat de transmetre informaci complementria.

5. Daltra banda, tamb s important subratllar que el recurs a intrprets-mediadors no fa disminuir el desig de molts usuaris de poder-se comunicar

90

de manera autnoma als serveis pblics (54% de la mostra). A ms, una gran majoria denquestats (el 74,7% de provedors i el 73% dusuaris) utilitza per comunicar-se les llenges oficials en versi simplificada. Aquestes dues consideracions apunten a una clara voluntat dautonomia lingstica inherent a lsser hum, que de manera natural tendir sempre que sigui possible a buscar les maneres dexpressar-se amb la seva prpia veu i amb poc temps. Contradiria, doncs, la visi dalguns que consideren que aquest tipus de serveis afavoreix la dependncia en els usuaris i un retard de la seva inclusi lingstica.

6. Tant en les respostes dintrprets com en les dusuaris shi pot observar la presncia creixent de la interpretaci telefnica com a recurs alternatiu als serveis presencials. Tenint en compte el context catal i el fet que la interpretaci telefnica sest potenciant en molts mbits (sanitat, educaci, ajuntaments), s possible que en el moment actual aquesta presncia ja estigui ms estesa que en el moment de la recollida de dades.

7. En el curs de la investigaci sha detectat entre els sectors enquestats una necessitat de millorar la comunicaci en els SP que hauria de dur-se a terme a travs duna optimitzaci de lorganitzaci dels serveis de traducci, interpretaci i mediaci. Entre les reivindicacions apuntades pels enquestats destacava la de contractar ms intrprets i mediadors, agilitar laccs als serveis dinterpretaci i mediaci i generar sistemes davaluaci que garanteixin una millor preparaci dels professionals. Aix doncs, la necessitat doferir serveis professionalitzats de traducci, interpretaci i mediaci en lAdministraci pblica, independentment de quin sigui el model de poltica migratria escollit o desitjat, quedaria justificada per la seva ltima finalitat: la de fer realitat el principi digualtat daccs als recursos per poder, aix, establir les bases duna futura societat cohesionada.

91

<- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < REfERNCIES <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < BIBLIOGRfIQUES <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- < <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <- <

< < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < < <

93

ABRIL MART, Isabel (2006). La interpretacin social en los servicios pblicos: caracterizacin como gnero, contextualizacin y modelos de formacin. Hacia unas bases para el diseo curricular. Tesi doctoral. Granada: Universitat de Granada. BAIN, Mhairi Fiona (2006). Methodological Grounding for Research into Community Interpreting in Catalonia: Design for an Empirical Study into the Strategies Employed by Interpreters and End-Users. Treball de recerca de doctorat presentat al Departament de Traducci i dInterpretaci de la UAB. BARALDI, Claudio (2009). Forms of mediation: the case of interpreter-mediated interactions in medical systems A: Language and Intercultural Communication, vol. 9, nm. 2, pg. 120-137. CAMBRIDGE, Jan (2002). Interlocutor roles and the pressures on interpreters A: Valero-Garcs; Mancho-Bars (ed.). Traduccin e interpretacin en los servicios pblicos. Nuevas necesidades para nuevas realidades. Community interpreting and translating: new needs for new realities. Madrid: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcal, pg. 119-124. CAMBRIDGE, Jan (1999). Information loss in bilingual medical interviews through an untrained interpreter. A: The Translator, vol. 5, nm. 2, pg. 201-219.

94

Departament de Salut (2006) [en lnia]. Pla director dimmigraci en lmbit de la salut. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2050/ index.html [ltima consulta: 15 de maig de 2010]. EMMERMANN, Annette. (2007). La traducci i la interpretaci de llenges estrangeres als jutjats i tribunals amb seu a Catalunya. A: Quaderns Divulgatius, 32. Disponible a: http://www.escriptors.com/?q=publicacions_ quadernsdivulgatius_32_emmerman [ltima consulta: 12 de maig de 2010]. GRAU MESTRE, Cristina (1998). La interpretacin de enlace. Panorama mundial y aproximacin al contexto espaol. Tesina presentada a la Universitat Rovira i Virgili. HALE, Sandra Beatriz (2007). Community Interpreting. Gran Bretanya: Palgrave McMillan. Linguamn (2010) [En lnia]. Els serveis de traducci, interpretaci i mediaci en els processos dacolliment lingstic a Catalunya. Informe consultable a: http:// www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/informe_linguamon_serveis_interpretacio_immigracio_tcm302-116935.pdf [ltima consulta: 12 de maig de 2010]. NISKA, Helge (2002). Introduction to terminology and terminological tools A: Valero-Garcs; Mancho-Bars (ed.). Traduccin e interpretacin en los servicios pblicos. Nuevas necesidades para nuevas realidades. Community interpreting and translating: new needs for new realities. Madrid: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcal, pg. 37-49. OZOLINS, Uldis (2000). Communication needs and interpreting in multilingual settings: the international spectrum of response A: Roberts, Roda P. et al. (ed.) The Critical Link 2: Interpreters in the Community. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins, pg. 21-34. PCHHACKER, Franz (2008). Interpreting as mediation A: Valero-Garcs, Carmen; Martn, Anne (ed.). Crossing Borders in Community Interpreting. Definitions and Dilemmas. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins, pg. 9-26. RUDVIN, Mette (2007). Professionalism and ethics in community interpreting: The impact of individualist versus collective group identity. A: Interpreting, vol. 9 (1), pg. 47-69. John Benjamins Company.

RUDVIN, Mette (2006). Negotiating linguistic and cultural identities in interpreter-mediated communication for public health services A: Pym, Anthony; Shlesinger, Miriam; Jettmarov, Zuzana (ed.). Sociocultural Aspects of Translating and Interpreting. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins, pg. 173-190. SANDRELLI, Annalisa (2001). Teaching liaison interpreting. Combining tradition and innovation. A: Mason, Ian (ed.). Triadic Exchanges. Studies in Dialogue Interpreting. Manchester: St. Jerome, pg. 173-196. Secretaria per a la Immigraci (2006) [en lnia]. Pla de ciutadania i immigraci 200508. Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.gencat.cat/benestar/immi/ pdf/pla_05_08.pdf [ltima consulta: 22 dabril de 2009]. Secretaria per a la Immigraci (2008) [en lnia]: Pacte nacional per a la immigraci. Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.gencat.cat/benestar/immi/pdf/ document_final.pdf [ltima consulta: 4 de gener de 2010]. STRAKER, Jane (2004). On-line and between the lines. The internet and glossary production for public service interpreters. A: Wadensj, Cecilia; Englund Dimitrova, Birgitta; Nilsson, Anna-Lena (ed.). The Critical Link 4. Professionalisation of Interpreting in the Community. Amsterdam; Philadelhpia: John Benjamins, pg. 273-282. UGARTE, Xus (2006) [en lnia]. La traduccin y la interpretacin de los servicios pblicos en Catalua y Baleares A: Valero, C; Raga, F. (ed.), Retos del Siglo XXI en Comunicacin Intercultural: Nuevo Mapa Lingstico y Cultural de Espaa, Revista Espaola de Lingstica Aplicada, 111-128. Disponible a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2198695 [ltima consulta: 12 de maig de 2010]. UGARTE, Xus (2008). Pack de mnimos para la formacin en ISP A: Valero, Carmen (ed.). Investigacin y prctica en traduccin e interpretacin en los servicios pblicos. Desafos y alianzas. Publicaciones de la Universidad de Alcal, p. 205-212 (CD-ROM). UGARTE, Xus (2010). La prctica de la interpretaci angls-catal. Vic: Eumo Editorial. Collecci Biblioteca de Traducci i Interpretaci (UAB, UPF, UJI, UVic). VALERO-GARCS, Carmen (2007). Challenges in multilingual societies. The myth of the invisible interpreter and translator. A: Across Languages and Cul-

95

96

tures, vol. 8, 1, pg. 81-101. VARGAS-URPI, Mireia (2009) [en lnia]. La interpretaci social: Estat de la qesti. El cas del collectiu xins: especificitats i reptes. Treball de recerca del mster oficial de recerca en sia Oriental Contempornia, Universitat Autnoma de Barcelona. Disponible a: http://www.recercat.net/handle/2072/40649 [ltima consulta: 12 de maig de 2010]. VARGAS-URPI, Mireia (2010). La interpretacin en los servicios pblicos para el colectivo chino en el contexto cataln. A: Pedro San Gins Aguilar (ed.) Cruce de miradas, relaciones e intercambios. Zaragoza 2010. Coleccin Espaola de Investigacin sobre Asia Pacfico. Granada: Universidad de Granada, pg. 885-905.

97

98

LINGUAMN

BONES PRCTIQUES
La gesti del multilingisme sha convertit en un dels instruments clau per articular la societat del segle XXI en una societat cohesionada i diversa. La diversitat lingstica present a la societat moderna s una font de nous coneixements, de riquesa, i crea noves oportunitats dintercanvi. Linguamn Bones Prctiques dirigeix la seva activitat a la promoci i la difusi dexperincies dxit en els processos de recuperaci de les llenges i de gesti del multilingisme i presta serveis dassessorament a totes les comunitats lingstiques i institucions que volen millorar la gesti de les llenges i adoptar criteris de respecte a la diversitat lingstica.

<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-< <-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<-<
www.linguamon.cat