“Avec tout le confort moderne”. L’inici i el desenvolupa- ment de la Fonda Espanya (1850-1888) (I) Montserrat Villaverde Rey Jordi Ortega Robert Tu i que la Fonda Espanya és una de les obres emblemitiques de larquitecte Lluis Doménech i Montaner, continua essent una gran desconeguda pel que fa als antecedents i al context que varen dur Parquitecte i altres artistes emblematics, com Ramon Casas, a intervenir en limmoble. Aquest article forma part d’un estudi global sobre la fonda realitzat a causa de la restauracié integral de l’edifici, i té com a objectius basics explicar levolucié constructiva fins a la intervencié de Doménech i Montaner i contextualitzar el fets i els agents que van intervenir en aquest procés, com a base per a una millor comprensié de l'obra que va ser guardonada ef 1904 amb el primer premi d’arquitectura i decoracié de locals comercials, con- vocat per I’Ajuntament de Barcelona. En un segon article s’exposara i analitzari ’obra de Domenech i Montaner i la continuitat de la Fonda fins al 1930. 29Lunici ne ta ronpa ESpaNvA Qui passés per davant de la casa mimero 11 del carrer de Sant Pau el mes de desembre de 1858 tenia Pocasié de saber que alla s‘obria un nou establiment anomenat Fonda @’Espanya. El rétol amb el nom, situat al costat de la porta, perpendicular a la facana i d’uns quatre pams de larg, havia estat projectat per l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart i el permis per a posar-lo el va sol'licitar el 4 de desembre de 1858 Pelegri Riu, logater de la casa i administrador principal daquella fonda, Poques setmanes més tard tothom va poder assaben- tar-se de lexisténcia de lestabliment, perqué l'edicié del mati del “Diario de Barcelona” del dia 30 de desembre de 1858 destacava la noticia de la seva immediata obertura. S’hi prometien serveis acurats i bones habitacions amb mobiliari del tot nou, a més de servei de menjar fins i tot a domicili. Els visitants de la ciutat en trobarien Padrega en alguna de les guies que es publicaven aquells anys, com Ja de Matas i Sauri de 1861. Vedifici que havia Hogat Pelegri Riu per instal-lar-hi la seva fonda pertanyia a Josep Colomer, comerciant i propietari vei de Barcelona i natural de la vila d’Er, a la Cerdanya francesa. Josep Co- lomer havia aconseguit la propietat d’aquella casa el 10 de desembre de 1857 per venda perpétua que li atorg’ Manuel Bassons, promo- tor de la reconstruccié integral d’aquella casa segons un projecte de larquitecte Josep Buxareu i executat entre els mesos d’octubre de 1849 i maig de 1851. E] mateix Josep Colomer havia tingut alguna cosa a veure en aquella operacié, perqué avang’ en crddit als espo- sos Bassons certes quantitats per a pagaments parcials en el decurs dels treballs, crédits que no van ser retornats en el termini estipulat i que van liquidar-se, per tant, amb l’atorgament d’aquella venda. La carta de pagament definitiva que havien emés tots els implicats en la feina de reedificar la casa el setembre de 1851 la descriu com “distribuida en diex y siete habitaciones, a saber: des primetos pisos y dos segundos principales, cuatro terceros, cuatro cuartos, y cuatro tiendas con entresuelos interiores”, i la construccié era encara prou recent perqué 30encara bi hagués botigues i habitatges per ocupar. Es diu també que Ja casa estava dividida en dues meitats, al-ludint probablement al fet que comptava amb dues escales independents accessibles pels altres dos portals que restaven a la planta baixa. Vedifici correspon en tot a la tipologia habitual de construccié residencial destinada a habi- tatges cedits en régim de lloguer, peré tenia en origen un element singular i no gaire habitual, una casa de banys pablics descrita com “un establecimiento de bafios que contiene su salén de descanso, jardin, veinte y siete cuartos de batio con treinta pilas, aposento para la maquinaria de aguas, caballerlas, depdsito y caldera y la correspondiente habitacién de entresuelo interior”. La CASA DE BANYS DE MIQUEL MARIMON Els banys del carrer de Sant Pau van comencar a funcionar amb Tobra de la casa tot just finalitzada. S’encarregava d’administrar-los Carles Sujol i estaven Hogats a Miquel Marimon ia Estanislau i Celestina Sujol. Sujol i Companyia també gestionava un establiment de banys portatils molt a la vora, al carrer de les Penedides. A Bar- celona no hi havia gaires establiments de banys publics com aquell. Iidefons Cerda, per exemple, recull a la seva meméria estadistica sobre les condicions de vida a la ciutat com l’'any 1852 —segons les dades fiscals del registre de matricula industrial hi havia només vuit establiments de banys piiblics, cosa que suposava, com ell mateix calcula, una poc falaguera proporcié d’un per cada 20.000 habitants que era objecte de comentari critic pels metges higienistes. “Si ios comparamos con los pucblos antiguos, y atin con los pueblos modernos del Exipto, de la Tiurquia y de la Rusia, deberemos confesar que el uso del baito de limpieza no estd en nuestras costumbres”, havia assegurat qui va ser el més decidit impulsor de Phigienisme a Barcelona a mitjan segle XIX, el doctor Pere Felip Monlau. La qiiestié encara s’agreujava més per la precarietat del proveiment d’aigua als habitatges i per la mmateixa inexisténcia de cambres de bany a les cases. La poca cura 31