PROJECTE AUDIOVISUAL

TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

ALTES CAPACITATS: VERITATS I FALSOS MITES

Cabrera Vega, Marta Cardona Ferrer, Snia Tobaruela Mendoza, Nieves Projecte de vdeo Trastorns del Desenvolupament (22019) Sanchez Pedroche, Alberto GEDI, UIB (seu Eivissa) 9/01/2012
1

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

1. PROJECTE AUDIOVISUAL

a) TTOL I DADES DENCAPALAMENT: Working tittle: Altes capacitats: veritats i falsos mites. Dades dautoria: Cabrera Vega, Marta; Cardona Ferrer, Snia; Tobaruela Mendoza, Nieves.

Durada (aprox.): 12 minuts

b) FINALITAT Per a qu es realitza el projecte? En el present treball, presentem un vdeo explicatiu sobre les altes capacitats, amb el qual pretenem eliminar els estereotips que existeixen socialment sobre els nens superdotats per donar la visi correcta i encertada. Daquest manera, explicarem els principals trets que caracteritzen aquest trastorn, sovint complex de diagnosticar i pot provocar confusi amb infant talentosos o, fins i tot, amb altres patologies prpies del retard mental.

A ms a ms, tamb pretenem aclarir que com passa amb la resta de trastorns, aquests nens requereixen duna Adaptaci Curricular Individualitzada (ACI) ja que tenen unes necessitats educatives de suport especifiques.

A qui va dirigit? Aquest vdeo va dirigit a totes aquelles persones interessades en el tema de les altes capacitats en infants, per en especial als professionals de leducaci, ja que sinclou el tractament educatiu necessari per donar respostes a les necessitats educatives daquests infants.

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

A ms a ms, amb aquest material audiovisual, pretenem una gran difusi, ja que presenta un lxic assolible i clar sobre la terminologia bsica, la qual cosa facilita la seva comprensi per part del pblic.

c) SINOPSIS, GUI I ESTRUCTURA Resposta a la pregunta: de qu va? El vdeo intenta modificar les idees preconcebudes sobre els aspectes que caracteritzen a les persones amb altes capacitats (nen molt estudis, amb ulleres, solitari, ho sap tot, etc.). A ms a ms, pretn oferir una guia per tal dajudar i aportar eines per al desenvolupament integral de linfant en la seva vida quotidiana.

Sntesis del contingut (ha dincloure com a mnim: concepte del trastorn, tipus, etiologia, tractament educatiu). Que s? Sortir una mare dient que el seu nen s superdotat (terme que desprs corregir el psicleg) perqu es sap de memria totes les capitals del mn (prejudici erroni). Seguidament, apareixer un mini vdeo del nen dient les capitals del mn. A ms a ms, tornar a sortir la mare dient que els amics del seu fill no sn tan llestos com el seu, que el seu ho sap fer tot i no savorreix com la resta. A continuaci, apareixer un altre mini vdeo dun nen amb altes capacitats que savorreix a classe. Per fer lexplicaci terica sobre qu s el trastorn, apareixer el metge/psicleg explicant-ho eliminant les falses creences que envolten el trastorn. *Cal destacar que les paraules clau aniran apareixent conforme el psicleg les va dient per ressaltar-les (trastorn, intelligncia, altes capacitats, etc.). Seguidament, apareixer un vdeo dun nen amb altes capacitats, fent diferents activitats i donant importncia a la part CREATIVA (amb dibuixos, msica...).

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

Etiologia Primerament sortir la mestra que es creu que grcies a la seva tasca el nen t altes capacitats. Aquest infant des de que ha arribat a aquesta classe sha tornat altes capacitats grcies al seu ensenyament basat en lestimulaci preco. Seguidament, sortir un vdeo del nen amb la mestra on llegiran un conte o faran operacions tots dos.

Desprs daquests vdeos, el psicleg explicar que, encara no sabent al 100% les causes daquest trastorn, la teoria ms acceptada s que les altes capacitat sn dorigen congnit, per tant, encara que una escola es segueixi una filosofia pedaggica dacord al temps, no pot transformar a un nen amb QI normatiu, en altes capacitats (es pot estimular, un QI pot augmentar per no tant)

Dficits que presenta Al vdeo apareixer un apartat explicant el dficit que presenten els infants amb altes capacitats, que fa referncia a la conducta adaptativa. Per tant, al vdeo sortir una mare tractant al seu fill amb altes capacitats com si fos un adult, reduint aix a la mnima expressi les mostres dafecte i estima. Com a exemple illustrador, emprarem una situaci tan quotidiana i especial com pot ser el moment dacompanyar al nen al llit i allitar-lo.

Seguidament, sortir el psicleg explicant que un nen amb altes capacitats tamb presenta necessitats emocionals i afectives com qualsevol altre infant de la seva edat. Llavors, sortiria un vdeo evidenciant aquest tractament de forma ms adient.

A continuaci, sortir una situaci ubicada al pati del centre escolar on linfant juga tot sol i de manera allada mentre la resta dels seus companys juguen en grups. La mestra/tutoria surt justificant aquesta situaci afirmant que degut a la seva alta capacitat mental t altres interesso que no coincideixen amb la resta dinfant.

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

Seguidament, sortir el psicleg exposant que un infant amb altes capacitats, degut al seu dficit en la conducta adaptativa, sovint tendeix a allar-se. s per aquest motiu que el mestre com a agent educatiu responsable del desenvolupament harmnic ha de fomentar les relacions amb els seus iguals.

Llavors, sortiria un vdeo evidenciant aquest tractament de forma ms adient. Tractament educatiu: vdeo + voz en off Sortir un vdeo que anir mostrant imatges, mentre una veu en off va explicant diferents conceptes i aspectes que hauria de treballar el mestre per tal de garantir un bon tractament educatiu. Al vdeo sortirien aspectes com que: o El mestre ha de formar-se i treballar en coordinaci amb altres professionals especfics com el PT, el psicopedagog (ACI) mestre + PT fent una ACI (sortirien a lordinador els dos, fent-la conjuntament; el que redacta s el mestre-tutor) o Mestre ha de tractar a la diversitat: Exemple de tractament mal fet/mal plantejat (tots els nens estan fent una activitat, mentre que linfant amb altes capacitats est fent una altra totalment diferent i allada de la resta del seus companys). Exemple de tractament ben fet/ben plantejat (tots fan construccions i ell tamb per anant una passa ms enll en quant a la complexitat. Daquesta manera, linfant estar integrat a classe). o NESE, el nen tindr necessitats educatives permanents en les rees de caire cognitiu. o Diferencia entre infants talentosos i altes capacitats: per exemple, en el vdeo del nen de les capitals, podria ser que el nen fos talents o que els pares lhagin estimulat massa en aquesta tasca, per no altes capacitats.

Parts de laudiovisual Laudiovisual consta dun esquema: Estereotip (per un personatge) Vdeo representatiu Explicaci i aclariment professional Vdeo representatiu.

Aquest esquema es repeteix en tres ocasions i desprs passa a un vdeo explicatiu amb veu en off sobre el tractament educatiu que necessitaria un infant amb altes capacitats.
5

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

DILEGS QUE APAREIXEN AL VIDEO

Diapo 1: titulo Altes capacitats: veritats i falses mites. Diapo 2: Qualsevol paregut amb la realitat es pura casualitat... Diapo 3: Amb tota lestima, admiraci i mxim respecte a tot aquell que es vegi reflectit.

Diapo 3: Qu

entenem per altes capacitats? mi nio es mu listo!.

Situaci 1:
Mare: (Timbren a la porta i obre la mare). mi nia, mi nia es muy lista! Porque lo sabe to, vaya! Fijate si sabe, que se conoce toas la capitales del mundo. Mirar mirar, que os lo voy a ensear!. Sofaaa!! Cojete el mapa y ensale a estos senyores to lo que sabes! Nina: (apropant-se al mapa). Mare: Cul es la capital de.... Nina: (responent les preguntes).... Mare: lo veis, lo veis, ay que orgullosa que estoy de mi nia!

Diapo 4: qu ens diuen els experts?

Psicleg: Existeix un gran nombre de prejudicis sobre els infants que presenten altes capacitats. Un daquest, s el que hem vist a la gravaci; un infant que posseeix grans coneixements en una rea en concret. Ans al contrari, una persona amb altes capacitats es caracteritza per destacar en totes les rees de lmbit cognitiu, a ms de mostrar un alt ndex de creativitat. Aix doncs, linfant que hem vist pot destacar en la capacitat memorstica, pot estar altament estimulat pel seu entorn o fins i tot ser talents, que seria una persona el QI de la qual es troba entre 110 i 120. Cal tenir cura en no confondre aquests dos casos.

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

Diapo 5: vdeo creativitat

Sofia: (pintant...)

Situaci 2:

Diapo 5: Qesti

de gentica o ambiental?

Mestra: Des de que la Sara va arribar a laula, vaig veure que era molt desperta i que tenia molta curiositat per totes les activitats que fiem a la classe. s per aix, que grcies a la meva estimulaci per mitj de diferents materials i una metodologia basada en la aprenentatge significatiu en el qual linfant s lagent protagonista, ara na Sara presenta altes capacitats.

Diapo 6: Vdeo de la mestra estimulant a la Sara.

Mestra: A veure Sara, digues qu ests fent? Sara: (atlas, joc de cincies, llibre, diccionaris, porttil, etc.). ......... Mestra: pregunta sobre experimento......

Diapo 7: La cincia ens explica que...

Psicleg: Que les altes capacitats venen donades per factors de caire ambiental, s una creena molt estesa en la nostra societat. Per de fet, encara que el seu origen no estigui corroborat al cent per cent, la teoria ms acceptada per la majoria dels estudiosos, afirma que les persones que presenten altes capacitats ja neixen amb aquestes. Per tant, podem dir que sn dorigen congnit o hereditari.

Diapo 8: Imatge: mare altes capacitades + papa nen altes capacitats.

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

Diapo 9: Aix doncs, lestimulaci no serveix per res?

Psicleg: Amb aquesta afirmaci, no volem dir que lestimulaci resulti innecessria. De fet, sha demostrat cientficament que aquesta s molt positiva, ja que fins i tot pot afavorir laugment del QI potenciant aix, el desenvolupament cognitiu de linfant. Per tant, queda clar que no s possible modificar un QI normatiu per passar a ser altes capacitats noms per lestimulaci dagents externs. No obstant, el que s seria possible per exemple, s qu un infant amb un QI de noranta el pogus augmentar fins a 100, grcies al recolzament duna planificada estimulaci.

Situaci 3:

Diapo 10: No

oblidem que sn infants...

Mare: (explica a cmera). El meu fill tamb presenta altes capacitats. s un nen molt autnom i independent per aix ja no necessita tantes mostres afectives. (vdeo de la mare arropant a linfant).

Diapo 11: Vdeo de la mare arropant a linfant (*versi dolenta).

Diapo 12: I els experts, qu en pensen?

Psicleg: s important destacar que els infants amb altes capacitats, encara que presentin una maduresa cognitiva ms elevada, la qual dna lloc a uns comportaments diferents a la resta de nens de la seva mateixa edat cronolgica, no significa que no tingui les mateixes necessitats afectives i emocionals que la resta dinfants amb un QI normatiu, ja que al cap i a la fi, s un infant. A ms a ms, cal destacar que tal i com afirma Bowlby en la seva teoria sobre El vincle afectiu, resulta fonamental tenir cura dels aspectes emocional dels infants per tal de garantir el seu desenvolupament harmnic i integral.
8

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

Diapo 13: Vdeo de la mare arropant (*versi adequada).

Situaci 4

Diapo 14:

Dficit en les habilitats socials

Diapo 15: imatge/vdeo nena jugant tota sola. Mestra: s normal que la Sara, a lhora desbarjo, jugui tota sola i no es relacioni amb la resta dels seus companys, ja que degut al seu QI presenta tota una srie de interessos i motivacions diferents. s per aix que jo deixo que jugui tota sola perqu pugui desenvolupar-se autnomament.

Diapo 17: Qu pensen els experts?

Psicleg: s sabut, que molts infants amb altes capacitats, presenten una mancances en les habilitats de caire social, ja que no posseeixen moltes de les eines de comunicaci necessries per establir una interacci adequada amb la resta dinfants. Aquest fet, s principalment degut a la disparitat dinteressos i inquietuds que presenten aquests infants en relaci amb altres de la seva mateixa edat cronolgica.

Cal destacar, per que una de les principals funcions del mestre, o qualsevol altre adult, per tal dajudar-lo a fomentar la interacci amb els seus iguals, seria trobar el punt de connexi entre linfant amb altes capacitats i els que presenten un desenvolupament cognitiu normatiu, com per exemple a travs dactivitats principalment de caire motriu. Daquesta manera, afavorirem el desenvolupament harmnic de linfant des del punt de vista relacional i destabliments de vincles afectius amb els seus iguals.

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

Diapo 18: Tractament educatiu: Podem ensenyar a aquests infants?

La resposta a aquesta pregunta s un si rotund, ja que, com hem vist al llarg del vdeo, que un infant posseeixi altes capacitats no vol dir que ho spiga tot sin que aprn ms rpid. Algunes de les caracterstiques que presenten, sn curiositat, capacitat memorstica, inters per laprenentatge, aprofundiment en els coneixements, i sobretot, una gran imaginaci i creativitat.

Ara, com nosaltres com a professionals de leducaci podem ajudar i acompanyar-los en el seu aprenentatge? En primer lloc, el mestre ha de formar-se per tal de garantir una guia adient i adequada a les seves necessitats, tant cognitives com motrius, emocionals o socials. A ms a ms, el mestre ha de treballar en estreta collaboraci amb professionals com ara el PT i el psicopedagog del centre, aix com amb la famlia de linfant.

Un nen que presenta altes capacitats, s un nen que presenta unes necessitats educatives de suport especfic i per tant, requereix duna adaptaci curricular individualitzada en les rees de caire cognitiu, que el mestre confeccionar juntament amb el PT, de manera que linfant pugui anar desenvolupant-se en la seva totalitat. Per confeccionar una ACI no suposa allar al nen de la resta de la classe. Ans al contrari, el tractament i la metodologia que el mestre hauria de fer servir hauria de ser integradora, on linfant realitzs les mateixes activitats que els seus companys per amb altres objectius i amb un nivell de dificultat ms complex.

Diapo 19: Diagnstic diferencial: Cal destacar que la detecci dun infant amb altes capacitats no s procediment fcil ja que moltes vegades, es confon amb un diagnstic de retard mental, degut a que la metodologia i els recursos utilitzats a laula no sn suficients per motivar i estimular linfant, de manera que aquest savorreix a classe. Aquest baix rendiment tamb pot donar-se per la por del nen a destacar entre la resta dels companys i ser assenyalat.

10

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

Per, per molts professionals la sorpresa arriba quan passen la prova estandaritzada, un test que avalua el Quoeficient Intellectual de linfant, pensant que sortir un QI inferior a 90 per sortint de 120 o superior. Aquests tests poden ser el WPPSI-III (per infants de 2 a 7 anys); el WISC-IV versi revisada (de 6 a 16 anys) o el K-ABC (que s una bateria davaluaci de Kaufman per infants de 2 a 12 anys).

Diapo 20: Prevalena: A nivell mundial, la prevalena de casos dinfants amb altes capacitats s dentre un 3 i un 5%, mentre que a Espanya s dun 228%. De fet, un 70 % dels casos presenten un baix rendiment escolar, i dentre aquests el 35 i 50% presenten fracs escolar.

s per aquest motiu que el deure del mestre consisteix en buscar la metodologia, els recursos i el material necessaris per tal que linfant es senti incitat i estimulat per continuar desenvolupant el seu aprenentatge en tots els mbits, ja que, com qualsevol infant amb un QI normatiu, presenta tamb necessitats emocionals, afectives i socials, tal vegada diferents, tal vegada similars.

Diapo 21: "Educar en la diferncia, perqu tots tenim dret a donar el millor de nosaltres mateixos"

11

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

d) NECESSITATS I RECURSOS Qu necessito per a realitzar-lo? Amb quins mitjans disposo? Per realitzar aquest vdeo necessitem un aula/despatx, un aula/classe, una cmera de vdeo, una cmera de fotos, vdeos Youtube, recursos humans, recursos bibliogrfics.

Equipament, recursos humans, localitzacions, etc. Equipament: cmera de vdeo, cmera de fotos Recursos humans: mare, mestra, especialista, nen, companys? Localitzacions: casa, despatx, aula-classe, aula mestra

Anlisis de viabilitat Pensem que la elaboraci daquest vdeo s viable, ja que disposem de tots els elements que intervenen o, si ms no, els podem simular com s el cas del despatx i la classe.

e) PLANIFICACI Relaci dactivitats per a realitzar Cronogrames (temps que durar cada activitat)

Per ordre dextensi, els vdeos o les parts anirien de la manera segent: videos relacionats amb letiologia (2 min) ; vdeos relacionats amb el concepte del trastorn (3 min); vdeo relacionats amb el dficit de la conducta adaptativa (2-3 min) vdeo sobre el tractament educatiu (3 min).

12

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

2. FASES PRODUCCI AUDIOVISUAL

a) PREPRODUCCI (INCLOU PROJECTE AUDIOVISUAL)

Gui (story board, projecte Audio Visual). Desglossament de producci Estudi de viabilitat, pla de finanament Equip, csting, localitzacions,... preparatius pel rodatge

b) RODATGE (RECOMANO AMB HDMI)

Captura de les imatges i so directe.

c) POSTPRODUCCI

Edici de vdeo. Edici dimatges.

13

PROJECTE AUDIOVISUAL
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT (22019)

BIBLIOGRAFIA
PDF Consejera de Educacin y Ciencia. Materiales y recursos alumnado con altas capacidades intelectuales. Educacin infantil y primaria. Castilla la MancaAlbacete. Cuadernos de pedagoga. Alumnado con alto rendimiento. N 409 Febrero 2011 CEIP Flix Rodrguez de la Fuente; CC Divino Maestro. Respuesta educativa a los alumnos con altas capacidades intelectuales.

Webs
Carmen Sanz Chacn. Gabinete Psicolgico. El mundo superdotado. 2010. En Internet: http://www.elmundodelsuperdotado.com/Juegos.htm Ministerio de Educacin. Consejo superior de expertos en Altas Capacidades. En Internet: http://cse.altas-capacidades.net/ Orientacin Andjar, Departamento de Orientacin. Archivos de la categora Altas Capacidaes. En Internet: http://orientacionandujar.wordpress.com/category/altas-capacidades/ Regin de Murcia. Consejeria, Ciencia e Investigacin. Equipo de Orientacin Educativa y Psicopedaggica Especfico de Altas Capacidades. En Internet: http://altascapacidades.murciadiversidad.org/ Angela Nunez Olmo. Altas capacidades, desarrollando su pontencial. 2009. En Internet: http://www.altas-capacidades.org/tests.htm

14