Mster universitari en formaci del professorat.

Especialitat en Tecnologia

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

LAvaluaci
TEMA 4_1 Avaluaci de laprenentatge a lrea de tecnologia Lavaluaci: un instrument per a la regulaci

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Comentaris treball de casa Presentaci Avaluaci Formaci de grups i explicaci del material Lectura individual Redacci individual de 2 objectius Treball en grup per a pactar 3 objectius

10 15 5 10 10 10

Treball en grup per a pactar 6 objectius totals, un dells irrenunciable Repartir els objectius i analitzar-ho Reuni del grup per treballar lobjectiu 15 10 20

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Tractarem sobre ...

1. Les funcions de lavaluaci 2. Criteris de qualitat: les rbriques 3. Autoavaluaci i avaluaci entre companys

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Quines sn les funcions de lavaluaci?

Produir unes qualificacions per acreditar a terceres persones el nivell daprenentatge de lestudiant Avaluaci sumativa: Per classificar els alumnes I com haig de posar les notes, sabent que lesquema de qualificaci condiciona moltssim la manera dactuar dels estudiants? Produir informaci per tal que lestudiant i el professor puguin determinar que sha de fer tot seguit per millorar laprenentatge (feedback immediat) Avaluaci formativa: una activitat ms per aprendre Qu haig de fer amb tots els lliuraments per convertir-los, de forma eficient, en informaci til per millorar laprenentatge? Determinar qu va b i qu sha de millorar en el procs formatiu que sha dissenyat Per respondre davant lescola o el institut Quina informaci haig de recollir durant el curs, i com luso per determinar qu sha de millorar?
Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Quin s el concepte de lavaluaci?

Lavaluaci implica un procs on shan dincloure de manera ordenada els segents elements i/o etapes: 1. Obtenci dinformaci (vlida i fiable): La prova davaluaci 2. Judicis de valor sobre la informaci obtinguda: La correcci 3. Decisi educativa en funci dels judicis de valor anteriors: s i transcendncia del resultat

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Cm es classifica lavaluaci en funci del moment?

1. Diagnstica 2. Sumativa 3. Formativa

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

AVALUACI DIAGNSTICA
Pretn situar els alumnes respecte duns prerequisits, o situaci dentrada, prviament establerts dun determinat ensenyament que determinen, en termes de probabilitat, que laprenentatge a iniciar pot ser assolit per lalumne. En general es realitza al comenament del procs daprenentatge i ensenyament. Aquest tipus davaluaci ha de contribuir a la millora de la planificaci i programaci de lensenyament dacord amb els objectius de lassignatura, el crdit, la unitat, etc. de qu es tracti.

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

AVALUACI SUMATIVA (AVALUACI FINAL AVALUACI A TERME)

Tradicionalment ha estat la ms utilitzada. Es realitza al final del procs programat (trimestre, curs acadmic...). Les decisions educatives que implica solen traduir-se a qualificacions oficials. En el mn acadmic lavaluaci sumativa es considera un dret de lalumne i un deure del professor.

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

AVALUACI FORMATIVA
Es la duta a terme al llarg del procs daprenentatge i ensenyament. Permet comprovar resultats parcials daquest procs, de manera individual i/o en grup, i ajustar-lo o modificar-lo en funci tant del grup com de forma individual. La seva finalitat principal s la dorientar lalumne en el procs daprenentatge a travs del feed-back adient i, daltra banda, orientar el professor en el procs associat densenyament. Lavaluaci formativa es considera per defecte avaluaci contnua donat que s necessari disposar dinformaci actualitzada del procs ensenyament-aprenentatge, per la seva prpia naturalesa dinmica.

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Marc legal de lavaluaci LESO DOGC, Nm. 5155 - 18.6.2008, ps. 46397-46445 Ordre: EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determina el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci a leducaci secundria obligatria. El Batxillerat DOGC, Nm. 5287 - 30.12.2008, ps. 94518-94555 Ordre:EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determina el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn.

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

INSTRUMENTS DAVALUACI

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

De forma habitual, quan savalua en el procs densenyament-aprenentatge sintenta mesurar el grau dassoliment dels objectius docents per part de lalumne. Lobjectiu docent actua, doncs, com a unitat susceptible de ser avaluada. I per aix seria aconsellable que, a lhora de definir-lo, es tingus en compte aquesta caracterstica que pot ajudar a determinar el grau despecificaci necessari per a la seva enumeraci.
Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Treball en grups: Repartir el material

Grup Grup Grup Grup Grup Grup

1: ha de treballar les activitats prvies, apartats 1, 2.1 i 2.2., del tema 2: ha de treballar els apartats 2.3., 2.4. 2.5 i 2.6 del tema 3: ha de treballar lapartat 3 del tema 4: ha de treballar lapartat 4 del tema. 5: ha de treballar els apartats 5 i 6 del tema 6: ha de treballar les lectures del tema i lactivitat de taller.

a. Tots els membres del grup llegeixen lapartat que els correspon b. En acabar cada un dels del grup, a nivell individual, planteja 2 objectius daprenentatge c. Es treballa amb els del grup i es pacten 3 objectius daprenentatge Els 3 objectius triats es lliuren via Internet (o amb un pendrive) i entre tota la classe es redueixen a 6 objectius de la unitat didctica. Cada grup inicial es queda amb un dels objectius, per treballar en profunditat. Per a cada objectiu es determina: a. Com es treballa a laula i fora de laula. Metodologia. Activitats. Planificaci de 5 hores totals (3 a l'aula i 2 a casa). b. Qu sentrega de cadascuna de les activitats plantejades (lliurables): es poden proposar de noves. c. Avaluaci de les activitats i de lobjectiu de la unitat.

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Les taxonomies ms comuns classifiquen els objectius docents en tres grans categories: 1. Els objectius del domini cognoscitiu (objectius del saber). 2. Els objectius del domini actitudinal o afectiu (objectius del ser o del comportar-se). 3. Els objectius del domini psicomotor o els relatius a habilitats i destreses (objectius del fer).
Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Daltra banda els instruments davaluaci tamb es classifiquen tradicionalment en tres categories: 1. Les proves davaluaci, habitualment escrites. 2. Lobservaci directa i sistemtica del comportament de lalumne. 3. Lanlisi directa o indirecta del treball realitzat per lalumne (proves dactivitats prctiques).
Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Existeix una correspondncia, que, sense arribar a ser unvoca, s que s significativa, entre els diferents tipus dobjectius i els tipus preferents dinstruments davaluaci que s utilitzen:

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Les proves davaluaci orals han desaparegut prcticament com a tals i es consideren part de les competncies que lalumne ha dassolir. Tot i aix existeixen encara pasos del nostre entorn ms immediat, com ara Itlia, on encara es continua fent servir com a instrument davaluaci en lensenyament secundari post-obligatori i en luniversitari.

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

OBSERVACI DIRECTA DE LALUMNE COM A INSTRUMENT DAVALUACI: LLISTATS DOBSERVACI.

Quan sintenta avaluar hbits, actituds, comportaments i fins i tot habilitats, leina davaluaci ms adient sembla ser lobservaci directa de lalumne. s imprescindible que aquesta observaci es dugui a terme de manera planificada, intencionada i metdica per tal que sigui efica. Per aconseguir-ho, en concret, lobservaci ha de ser: 1. Sistemtica. Cal tenir molt clar quin objectiu es tracta davaluar i en quin moment s ms adient dur a terme lobservaci. 2. Objectiva. Cal observar fets significatius i no pas suposicions ni tampoc opinions. 3. Discriminatria. Capa de diferenciar all que s significatiu del que s anecdtic. 4. Ratificada. Els fets observats adquiriran ms validesa amb la repetici de la seva observaci i/o per les aportacions daltres observadors. 5. Registrada. Anotada de forma curosa, ordenada i sistemtica.
Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

OBSERVACI DIRECTA DE LALUMNE COM A INSTRUMENT DAVALUACI. LLISTATS DOBSERVACI.

Enregistrament de lobservaci: Llistes de control Pel que fa a la manera denregistrar les observacions es poden fer servir taules on hi apareixen les caracterstiques a observar (objectius) i el grau dacompliment per part de lalumne (amb lescala de Likert per exemple) o b, simplement, si sacompleixen o no. A ms, caldr fer constar la data i, si sescau, el lloc on es produeix cadascuna de les observacions. Els comportaments observats de lalumne tradicionalment, i noms com a exemples de referncies, han estat entre daltres: la selecci del materials adients, el respecte a les normes de seguretat i la higiene, el fer servir les eines corresponents, aspectes del treball en grup, lordre del lloc de treball, lassistncia i la puntualitat, les intervencions a classe, els treballs o deures lliurats, etc.
Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

PROVES DAVALUACI DACTIVITATS PRCTIQUES

Existeixen alguns objectius educatius pels quals el coneixement teric resulta necessari per no suficient. Cal que lalumne aprengui laplicaci prctica i real de certs coneixements. Fins ara aquest tipus dobjectiu eren prcticament exclusius de lrea cientfic- tcnica i es duien a terme al laboratori, al taller de prctiques o la mateixa classes. Actualment, per, sest estenent a totes les rees i cal fer menci de laula dinformtica o els porttils a classe com a nous entorns que fan possible aquest tipus dactivitat prctica. Bsicament consten duna situaci a desenvolupar- experimentar de la qual cal obtenir un resultat al laboratori, taller o fent servir lordinador (aula dinformtica o classe) . La seva avaluaci es dirigeix per una banda a lobservaci especficament lligada al desenvolupament de lactivitat prctica i daltra el que s estrictament el desenvolupament i resultat material de la prctica. Tradicionalment i a grans trets els aspectes que shan intentat avaluar daquest objectius han estat: la programaci de la prctica, la correcci i cura en fer servir el material de prctiques, el temps fet servir, la seguretat en lexecuci de la prctica i, fonamentalment, la qualitat i presentaci del resultats (informe de prctiques).

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Reuni del grup per treballar lobjectiu Descans

20 10

Reuni del grup base per descriure les activitats que treballen el seu objectiu i per a cada lliurable com es va a avaluar? Rubriques (ppt) Elaboraci duna rubrica/grupal Plantejament treball setmanal 25 15 30 15

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Reuni del grup per treballar lobjectiu

Respondre a les preguntes: 1. Com comenar el tema/apartat?

20

2. Quines activitats es poden plantejar/escollir? Us semblen adequades les proposades? Quines demanareu? 3. Qu treball es far a casa? 4. Qu lliurables far l'estudiant? (mapa conceptual, resum, redacci, cerca a Internet, preguntes i respostes, ...) 5. La transferncia a la realitat

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Criteris de qualitat
Per a qu?
1. 2. 3. Si lalumne t clar que se nespera, s ms fcil que ho faci b. Els treballs ben fets es corregeixen ms rpid s ms fcil que els propis estudiants ens ajudin a corregir (autoavaluaci i avaluaci entre companys)

Shan de fer pblics al comenament del curs Podem establir-los:

- A nivell dobjectiu daprenentatge - A nivell de lliurament
Molt ms fcil
Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II Linking Levels Learning Outcomes and Assessment Criteria.pdf

Document

(recordeu que ja heu preparat les activitats per complir objectius daprenentatge)

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Criteris de qualitat a nivell de lliurament

 Normalment, maneguem els lliuraments dels nostres estudiants i  els qualifiquem. Per comenar doncs, s ms fcil establir criteris de qualitat per als lliuraments que per als objectius, ja que sn ms concrets (des de la Sessi 2, ja tenim preparades les tasques que volem que facin i alguns criteris que han de seguir per fer-les)
Plantilla de criteris de qualitat /mtode per fer qualsevol problema Expressarem els criteris de qualitat a travs de les rbriques

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Rbriques per avaluar la qualitat dels treballs (continguts) i rbriques tamb per avaluar assoliments de competncies Una rbrica s un conjunt de guies de puntuaci que susa per avaluar el treball de lestudiant Una rbrica respon a les qestions: Per quins criteris es jutjar la qualitat del treball que ens han de presentar? En qu ens fixarem per jutjar si el treball ha estat satisfactori? Quins seran els diferents nivells de qualitat del treball? Com determinarem duna forma vlida, fiable i honrada la puntuaci que hem dassignar? Com cal descriure els diferents nivells de qualitat i com els distingirem uns dels altres?

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Rbrica de criteris de qualitat per avaluar un document escrit

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Rbrica per avaluar la competncia en treball en equip

Treball en equip
Nivells de competncia o qualitat en qu sassoleix el criteri
Criteris
Organitzar i dirigir reunions eficients

Nivell 3 (avanat)
Prepara una agenda clara per la reuni. Elabora una acta amb les conclusions de la reuni. Interv per evitar que la reuni es desvi dels objectius traats. Interv per a que es respecti la temporitzaci prevista. Fes el seguiment de les accions acordades com a resultat de la reuni. Organitza i dirigeix una sessi de brainstorming

Nivell 2
Identifica els aspectes que han anat b i els que no en una reuni a la qual has assistit dobservador

Nivell 1 (bsic)
Descriu les caracterstiques duna reuni eficient (caracterstiques duna bona agenda de reuni, una bona acta, etc.)

Generar idees creatives i viables

Participa en una sessi de brainstorming, i identifica qu sha fet b i qu sha fet malament Identifica la naturalesa dels conflictes que shan produt en el propi grup de treball

Explica les caracterstiques duna sessi de brainstorming i com sha dorganitzar i dirigir Explica els tipus de conflictes que poden produir-se i possibles accions per resoldrels.

Resoldre els conflictes que es produeixen en el grup Elaborar un pla de treball per al grup i un pla de seguiment per assegurar que el treball es realitza Avaluar el funcionament del grup

Pren les mesures pertinents per resoldre els conflictes que shan produt.

Construeix un pla de treball i un pla de seguiment per realitzar una tasca de grup. Pren les mesures necessries per aconseguir que el pla es desplegui tal com est previst. Analitza les dades i determina els punts forts i els aspectes que cal millorar en el grup

Completa un pla de treball incomplet que inclogui: prioritats, criteris de qualitat,resultats parcials i finals i temporitzaci.

Explica les caracterstiques dun bon pla de treball de grup. Explica les caracterstiques dun format possible per documentar el pla de treball de lequip. Descriu tcniques que permeten analitzar i avaluar el funcionament del grup

Utilitza correctament els instruments de recollida de dades sobre el funcionament del grup

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Eines per preparar rbriques

Referncies d'Internet i llibres

http://rubistar.4teachers.org http://www.rubrics4teachers.com D. D. Stevens, A. J. Levi, "Introduction to Rubrics, An Assessment Tool to Save Grading Time, Convey Effective Feedback and Promote Student Learning", Stylus Publishing LLC, Virginia, 2005
Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Com omplireu aquesta rbrica per avaluar una presentaci oral?

Activitat
Presentaci oral Nivell de qualitat Criteri 3 Notable 2 Suficient 1 Insuficient

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Avaluaci: criteris de qualitat, rbriques

Aix doncs ... disposar duna bona rbrica per als lliuraments t els avantatges segents:

s ms fcil que els estudiants facin b el treball (i els

treballs ben fets sn ms rpids de corregir que els mal fets)

El professor t clar quines coses ha de mirar (i va ms

rpid corregint)

s un bon suport per realitzar activitats dautoavaluaci i avaluaci entre companys

Doc 2: Rubric sampler enllaos Internet

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II

Mster universitari en formaci del professorat. Especialitat en Tecnologia

Elaboraci duna rbrica/grupal

que toqui el tema de lelectricitat: 1. Decisi dels criteris a avaluar (global)

30

Elaboraci d'una rbrica sobre un document escrit

2. Repartir els criteris en grups base, per a descriure la columna Notable 3. Elaboraci de la columna notable entre tots 4. Treball a casa: completar la resta de la rbrica 5. Treball per a casa: elaborar la rbrica d'un lliurable dels que far l'estudiant

Aprenentatge i Ensenyament de la Tecnologia a Secundria - II