Filosofia amorosa 1270-1295 Estil nuovo, Estilnovisme (Poemes del dossier) Neix uns anys desprs de la poesia trobadoresca.

Lamorcorts s una plasmaci de la relaci (amat i objecte amat) i les estructures socials feudals situaci piramedal (senyor-vassall-contracte) i en el trobador (assumeix el paper de vassall). La finalitat daquesta poesia s el desig carnal no s platnic, encara que aix si que hi ha una ficci, idealitzaci. Amb lestil nou aquest objecte despareix, no sarriba a voler arribar la relaci carnal, sin una acceptaci per aprt de lestimada... canvi respecte laltra lrica. Lamor a la poesia trobadoresca unicament pot donar-se a la societat corts, entre la noblesa i s que s un entreteniment per la classe lta, a lambient de palau. La dama ha de ser casada. La naturalesa que apareix a la poesia corts s poc fiable, poc realista, freda. El primer trobador (al s. XII) es troba al sud de Frana anomenat Goilhem de Peitiau. La novetat era que sescrivia en llengua vulgar, ja no en llat. Aquesta poesia es difongu mitjanant les vies de comunicaci de manera que el nou sistema potic sextengu i arrib a Pars i Alemanya, aix com tamb per Espanya i Itlia (Scilia 1250). Gneres de la poesia trobadoresca: - Cans, amorosa - Sirventes A Sicilia el rei Federic volgu limitaci de la lrica de la Provena, El seu fill, Re Enzo, fou trobador i difongu al nord aquesta moda, perqu fou retigut all. Il Notario, Giacomo de Letini, modific la poesia trobadoresca introdu lelement platnic: el que interessa no s tenir a lestimada, sin capturar a la seva ment limatge perfecte de la dama perqu lacompanyi quan est present i quan no ho est. Aquest s un element nou didealitzaci. A Il Notario se li atribueix linveci del Sonet (no se sap del tot). A la cans es bas al sonet: divid les dues parts de la cans obtenint dos quartets i dos sextets (ms tard vindr Dante i Petrarca modificant-ho). A Siclia, per tant, sinici un tipus de poesia trobadoresca. A la meitat del s. XIII es va traduir al tosc (a la toscana) rrib una versi ms prxima (perqu est en una llengua italiana) al nord del pas. Al 1260 surgeix la primera poesia trobadorseca en tosc (influncies de Siclia). 2 autors - Guittone dArezzo enlla en tre el dolce stil nuovo i el toscans provenal trovadorescs - Bonagiunta da Lucca Posteriorment hi haur una crtica als trobadors a la comdia de Dant, perqu sn artificiosos, no senten lamor que expresen. Dant si, elimina el que no s autntic els 3 autors, Guittone dArezzo, Bonagiunta da Lucca i Il Notario, sn coneguts per Dant i analitzats. El 1340 s la primera vegada que susa lexpresi del dolce stil nuovo, acunyat per Dant. Canvis: - En el dolce stil nuovo lobjecte amors passa a ser moral (cristiana), metafsic ( trobadoresca) - Florncia i Bolonya sn lorgen daquest nou estil. Ja no funciona la jerarquia feudal; la possibilitat de prosperar s real ( Provena del s. XII). Sn societats urbanes. La relaci amorosa no pot prsentar una subordinaci tant forta com a lamor trobadoresc. La dama ja no estar casada; s soltera i verge.

La filosofia amorosa no queda reservada a un grup reduit social. Lamor ja no s privitu duna classe. I s que aquestes no estaven tancades, es podia prosperar esconmicament. El dret a ser estimat ja no s condici hereditria sin consustancial a lindicidu, amb independncia de la classe social amb qualitat espiritual. Gentilezza bondat moral, de cor, aquells que posseixen un gentil core sn les que poden ser estimades i/o tenen capcitat per estimar. Aix, dun tractament de lamor artificis natural es passa a una idealitzaci, fins el punt de veure a lestimada com una nviada per Du. Daquesta manera hi ha una total cristianitzaci de lestimada/dama. Poemes del dossier: 1. AL COR GENTIL, G. Guinizzelli La dama s una font de llum. Els elements de metfora usats sn de la naturalesa tpics (el Sol,...). La naturalesa s un espai que s un du de Du, per aix la compara a la seva estimada. La repetici de lobjecte gentil legitima el poema. Les comparacions de lautor sn matemtiques. Amor i cor noble sn la mateixa cosa. El cor no noble, vil, s fred joc del fres/calent que apereixer a la poesia de Petrarca. El noble, pel seu llinatge, no s de cor noble oposici de bressol bondat de cor. Lltima estrofa de la can s ms curta, s una semiestrofa a la qual shi fa apstrof a la dama o a la prpia can. Al final es veu la dama com un ngel: Donna Angelicata ser sense sexe, assexual 2. DONNA ME PREGA, G. Cavalcanti s una can doctrinal amorosa. Els conceptes que utilitza sn els de lescolstica. La can es planteja en un marc narratiu, lautor sinventa una situaci que pot passar. Una dona li pregunta qu s lamor. s de tremes aristotlics. Del vers 10 al 14 fa una llista del que tractar ala can: - On es troba lamor: 15-20 - Qui el crea (objecte damor): 21-28 - Quines sn les seves facultats: 29-34 - Quin s el seu poder: 25-43 - Quins efectes t: 50-56 - La fe que proporciona: 57-63 - Pot alg a travs de la vista detectar lamor?: 63-69 Vers 53: important posteriorment no es pot imaginar qu s si no es proba (lamor), no sentn sin. 3. DONNE CHAVETE Dante:La vit nuova don pertany aquesta can. Primer canoner abans del de Petrarca (1374). Suposa una reinterpretaci de la potica (trobadoresa...) anterior i lestableciment dun patr estructural que servir per autors posteriors, el llibre orgnic (on les seves parts estn estretament relacionades entre si) [lomissi duna part modificaria tota lobra]. Tipus damor juvenil rang dimportncia moral mnim. Dant escrib aquetsa obra molt jove (ms tard la definir com un errore juvenile per la insignificncia del tema). Dant ennobleix el seu tema per lanalisis interpretatiui per la noci de purificaci del `procs amors (dama Bondat de Du) no merament passional, com una escala cap a Du (lamor) Tot el Dolce stil nuovo deriva a la Vita nuova. La poesia trobadoresca no interessava a lautor, encara que la V.N. no sentn sense el canoners provenals

presenten lobra de creaci i en alguns canoners hi ha la biografia de lautor (vides) i alguns comentaris de com es relacion lobra, (razs). Dant funda a la vita nuova el relat duna vida amb la raz, escriu lobra en: vers: els poemes Aix hi ha fragments biogrfics i fragments prosa: narraci de la histria amorosa de Interpretatius com llegir els poemes. Aquest lautor, com escrigu els poemes... Sistema de dirigir la lectura del lector no es repetir (Petrarca no ho far, encara que si que heretar lstructura dual del llibre, on el seu eix s la mort de la dama). DONNE CHAVETE: Abans, explica les circumstncies en les quals lautor escrigu el poema, les parts (guia de lestructura interna) de la can... Dant sinventa una situaci: es dirigeix a unes dames. Va ara a parlar no per elavar a la seva dama (perqu no podria decriure totes les seves virtuts) sin per dsfogar-se. Idea del cercle diniciats que poden disfrtuar de lamor els de cor gentil (no qualsevol). Simagina que un ngel es dirigeix a Du per dir-li que a la terra hi ha un individu la llum del qual arriba al cel la dama s el que li falta a la perfecci del cel. Tpic estilnovista (que usar Petrarca): la mirada de la dona noble o purifica el cor vil o el fulmina. Ella mateixa es converteix en un miracle a qui parla, el salva. Lamor ja s mascul, s Cupido, s Eros. Lobjecte amors s quelcom nom, no nhi a dos diguals. Hi ha una dexcripci fsica e la dama Petrarca a lestilnovisme el va establir. s una descripci del procs de lenamorament. Pels seus ulls (el sentit ms rellevant) es desprn la noblesa de lenamorat quan ell la mira es ????????? Quan ella no hi s present, aquesta puresa, aquests esperits que es troben dintre de lamant es converteixen en els sintomes de lenamorat: (inquietut,...). Al final hi ha el commiato, ladeu, un apstrof a la prpia can personificada. 4. TANTO GENTILE... Sonet de Dant. Ella s un miracle enviat per Du. [De la poesia amorosa de Petrara en surt el llibre de lamant no correspost a Dant, noms es veu un suspir] 5. AMORE EL COR GENTIL... Sonet de Dant. Molt de racionalisme com es produeix lenamorament: creaci de lamor a lamor (ho disposa la naturalesa aquest amor). s la captaci de la bellesa la que desperta en el temps de lamor. EL CANCIONERO, de Petrarca Escrit entre 1325-1374. Sorganitza com una autobiografia potica. s el projecte de tota una vida, encara que Petrarca creia que aquests versos eren un entretenimen incult, no propi dun sabi. Els ltims anys volgu passar a la posteritat amb Triunfos, Triumphi i no amb El Cancionero. Al llarg de tota la vida estigu organitzant El Cancionero no podia ser una insignificncia. Petrarca no s lnic autor de poesia amorosa. I aquesta obra no s la seva nica obra escrigu molt ms en llat que en itali. Els Triunfos i El Cancionero sn les seves niques obres en llengua vulgar. La primera s una obra moral a la manera de Dant (poema alegrico-moral); est dividit en 6 llibres, 6 triomfs, i leix del llibre torna a ser la Laura (= Cancionero). 6 triomfs: - 1, Bellesa fsica: amor carnal

2, La castedat de Laura (sobre lamor carnal) 3, La mort de Laura

Sorganitza en 2 parts:
- triomf de lamort - el ms enll de la mort

______________________________ - 4, La Fama de Laura (es deu alobra de lautor, Petrarca) - 5, El temps: el temps devaneix la fama - 6, Eternitat: sobre el temps (Du) Hi ha un llenguatge a Dant per lestrofa que escoll en triomfs els tercets encadenats: estrofes curtes, de tres versos, ebdecasl.labs amb rima: A B A ----------- i aix successivament B C B Petrarca va voler ser davant de tot un filsof moral (a partir dels 40 anys) a la manera dAgust: lleg (als 33 anys) les Confecions i sinspir a nelles per les obres dinspiraci moral - La vida en soledat/De vita solitaria (1346): (obres llatines) reflexionava sobre la reclusi dels monjos crisis personal (pel seu germ). - Secretum: confeci dramatitzada en forma de dileg entre ell, Agust, actual i ell als, Francesco, 20 anys (segons ell, de jove sequivoc de cam). HI ha una figura que funciona drbit: la Veritat. Sinceritat. - Els remeis de la bona i mala fortuna/ De remediis utriusque fortunae: tractat doctrinal en el que va a tractatr 4 passions projectades en dos eixos: BONA FORTUNA MALA FORTUNA PRESENT Felicitat, Alegria Dolor FUTUR Esperana Por Per a la primera meitat de la seva vida, no es dedic noms a escriure poesia damor sin tamb a la recuperaci dels texts de latiguitat (llatina) i de lesperit pag dels s. II-III d.C. Descobr a la busca dels texts: el tractat darquitectura de Vitrubi, part de lobra historiogrfica de Tit Livi i les epistoles de Cicer,per exemple. Tamb vol arribar a la gloria potica de Virgili es dedic a imitar lEneida, composant una espopeia on el seu heroi fou Escipi lAfric: frica, escrit en hxmetres, dun llat tan pur com el de lEneida. Aquest poema qued inconcls, per lompl dorgull per ser laurejat a Roma com a millor poeta llat (lompl den va orgull). PETRARCA: s lintudor del Renaixement (el pare). Proporciona el fonament filosfic e lpoca. Sel veia com un savi antic. Vida dividida en dos: Bsqueda de la fama, permanncia a la memria - I meitat Imitaci de la literatura antiga (frica, basada en lEneida De viris ilustribus, basat en Plutarc; de vides de barons il.lustres, etc) T vocaci de savi, filolgica de savi no s noms un jove que copia el passat.

II meitat: se sent frustrat de tenir 40 anys i encara escriure poemes (a partir de 1345) amorosos. El seu germ mor i arriba la pesta (la qual mata a la seva Laura, la dama que linspira el Cancionero i el marcar el final de la seva obra). Hi ha una mutatio animi transformaci del seu esperit, canvi personal que pateix Petrarca que es veu reflexat en els seus poemes. Doncs, a partir de la meitat del Cancionero hi ha una tristesa i un t diferent, en comparaci amb el principi de lobra, potencial, desprs de lamort de lestimada. La crisis personal no es limita a la mort de Laura: s una crisis de senectutuna persona de 40 ja era vella: Petrarca se sent vell i per aix fa una recopil.laci de la seva vida i no li agrada, ha perdt el temps... Aix, la divisi bipartita de la seva vida i del Cancionero s fruit duna gran crisis de Petrarca. Entre 1347 i 1350 se li acudeix lidea del Cancionero, tal i com lhem rebut reuneix els poemes que parlen de Laura en una col.lecci que presenta una estructura narrativa, com si tingus un argument. Explica lamor en el temps amb una perspectiva (els primers poemes sn dun amor goitjs, perqu els escrib quan era jove...) els organitza de manera que deixa veure el seu punt de vista: el de lhome arrepentit, gest darrepentiment, lhome pecador, ha coms un error juvenil, qu fa pblic el seu pecat amb lintenci de lescarment, densenyar el que no sha de fer, el que va fer ellgest pedaggic. Aix, el sonet inicial, escrit cap el 1348, mostra aquesta intenci, actitut. Com home arrepentit no es censura i inclou els poemes damor goitjs en el Cancionero (quan noms hauria de fixar-se/centrar-se en lamor de Du aquest s el seu pecat), per qu els inclou? Mostra el seu error. - o b el seu arrepentiment s fal, est fingint-se arrepentit - o b prevaleixen, a sobre dels valors moral, els valors esttica Compos dos poemes alhora: - el sonet inicial - la can 264 rima sparse: versos dispersos el ttul que lautor dona als rerum vulgarum fragmenta: versos vulgars primers versos del seu Cancionero. s una qesti de vulgar, no de tema trascendent, damor hum. La can a la verge del final del llibre s com una petici de perd, com loferiment de tota la poesia a la verge, com un tribut. La figura de Maria s maternal, ampara i entn al personatge, i perdona les seves flaqueses. Per aix apareix la Verge (no Jess) al final, quan Petrarca est arrepentit del seu amor per Laura. El tipus damor literari de lautor no sassembla: amor corts/amor estilnovista (metafsic...) s un amor hum que indueix a la permanent contradicci de carcter tic Petrarca t una fe sinsera, per aix creu que per una dona s molt ms honest rebutjar les pretencions sexuals de qualsevol enamorat, la castedat ennobleix a la dona (segons la creena del moment). Aix, si Laura el rebutja experimenta el patiment hum experimenta la noblesa moral de lestimada per el goig de la seva puresa aix, s contradictori. Aquest element formar part de tota lapotica de Petrarca i tamb posteriorment. I SONET: pg. 9

s confidencial. Expressa el seu error juvenil que es don quan ell era un home diferent delque s, per una part (sempre queda quelcom que permeneix). Hi ha dos plans diferents: el que sequivoca El que reconeix el seu error Dificultat sintctica que perdurar fins el Romanticisme poetes que fan una sola oraci que ocupa varis versos haver de detectar b el SN i SV. El sonet, les 2 parts conviden a usar dos tipus destructures gramaticals. (ex. Els 2 quartets una sola oraci/els dos tercets una oraci cada un). Per llegir detectar les diferents oracions. En aquest primer sonet, els 2quartets formen una sola oraci, Es dirigeix al pblic: nosaltres, que escoltem aquests poemes, els que seguiran. Es dirigeix a un pblic laic, que ha dhaver passat lexperincia de lamor hum. Afirma que en els poemes hi haur un vario stile, varietat destils en que ell es lamenta, raona... poesis lacrimgena i analtica, que porta a la introspecci ms all don arrib Dant. Petrarca sobserva a si mateix de manera raonada. PRESENT Arrepentiment PASSAT Error juvenil Hi ha una vergonya pblica, doncs, el seu amor es convert en rumors. Petrarca fa un joc fontic en el vers 4 (en itali): aliteraci de la m, com el que es posa nervis, del que se sent publicament avergonyit. El joc amb el simbolisme fontic culmina en Petrarca ser imitat (Garcilaso, Ausis March,...). Petrarca fa un s de moltes conjuncions (polisndeton) amb la funci simblica dincrementar la sensaci de vergonya. Apareix un jo individual, una ancdota personal a lltim vers es fa un salt a la consideraci moral universal (que ja ni tan sols t a a veure amb una histria damor). El fruit, del que est arrepentit, la vergonya i lensenyantse moral quan complau al mn s un somni breu: FUGACITAT dels breus, la vida... Va duna histria amorosa a una consideraci de que tot s un somni curt, que tot desvaneix. Idea de dolorosa fidelitat a si mateix, amb el seu jo jove. CAN 264: pg. 19 El tema s el mateix present darrepentiment, un passat derror. Quan pensa en el passat, sapena de si mateix, plora pel que abans no el preocupava (la salvaci de la seva nima) perqu sent que s un vell, creu que morir aviat. Per plorar no li serveix: el que sequivoca, ha dacceptar el seu error i morir-se sense que la seva nima pugui ascendir a cap lloc. Estncia: nom de les estrofes petrarquistes Un pensament interpreta a la ment de Petrarca (lexterioritza en forma de dileg), li diu: cuanto ms tiempo para, ms infame te haces has doblidar lassumte de Laura perqu et condemnars, tot i aix, ell no pot deixar de pensar amb lestimada, es condemn per culpa seva. Ella queda com una dama casta (doncs no van consumir) model de dama. Mite daneu: lauro Laura: amor hum t dos significats, llaurer potic: poesia s bismic: devoci amorosa/ vocaci potica uni inextricable entre amor [com en Dant: quan amor linspira, escriptura escriu] Aix, Petrarca fa un joc amb la paraula. Lenamorat, pel sol fet destar enamorat es sent diferent fuig de la resta dssers humans lloc com de lenamorament

salvatge, sha amagt al bosc, transformat: boig. Aquest tpic, que influir a la potica posterior, siniciar en aquest moment. Trets de lautor: amor contradictri, amb el qual crea una guerra contra si mateix. Un exemple daquesta idea s el poema 134: seqncia de paradoxes (temo/espero...) sentiment de guerra. s de recursos antittics per marcar la contradicci que li produeix lamor que sent contradicci irresoluble, no s capa de dir dama, amor hum, no salvaci Du, amor celestial, salvaci (264) La can italiana acaba amb el commiato: Petrarca es sent vell. Situaci dirresolucci no acaba de lerrepentiment, vol dirigir-se a la salvaci, per no potdeixar damar a Laura. Resistncia a condemnar el seu amor gum. Tot, encara que sestigui condemnant. Leix del llibre es troba aqu Petrarca: Poemes a llegir; dues parts * -in vita (1-264): 2,3,6,7 (estilnovisme; amor angelical), 29, 30 (amor 1. Primers 60 versos corts), 34 (metamorfosis), (dona inconstant) 15, 17, 23. 2. A partir del 61 (fins el 129): sobre el mite de Laura, s una exaltaci (della) 70,71, 72, 73 (les tres germanes; els ulls), 90 (motiu anterior; donna), 105 (vol desfer-se de lamor), 106 (arrepentiment, 107 (s impossible de despendres de la seva passi, 126,129 (extranyesa de lamat)

3. Des del 130-247: 185 (mite de lau fnix), 190 (un altre mite), 219 pomes dalabana a (els ulls), 222 (escena mimiada, duna escena corts) la meravella. Elogi a la dama fins a la converci dun miracle (intel.lectualitzaci de Laura) 4. Del 248 fins el 263: trancisi en el tractament de Laura (cap un objecte mort); sonets del precentiment. *-in morte (264-366) post mortem Temes importants: 1. el Dol per la desaparici de la dama elegia de Laura 2. la lliberitzaci espiritual que per Petrarca suposa la mort de la dama 3. les aparicions de la dama, Laura sapiatada del seu amant en somnis 4. la poesia; quin sentit t esciure si la dama ha mort?

265 i segents 282, 284, 285, 302, 341, 359

III SONET: Dia que la veu per primer cop. Impossibilia: narraci de fets no factibles (el sol es compadeix del creador) Fou un divendres sant (dolor com), la commemoraci de la mort del fill del Senyor suggereix que el dest del seu amor est destinat al patiment. Amor no correspost, doncs, a ella ni li enseny larc (Cupido).

IV SONET: Laureta: prendre un nom i descomposar-lo amb les seves consonants deseminant-lo en el poema (anagrama) CAN 23: Inicial: juvenil. Explica la metamorfosis que una dona havia creat en ell. La comn el 1330, per la dix fins el 1344 (on continu fins el final). Al rependre el poema, la seva idea sobre les metamorfosis com Ovisi de forma feli, en canvi en el 1344 ja est arrepentit. Aix, hi ha una confrontaci entre el Petrarca adult/vell i el jove; en una sola linia narrativa. Tansformacions mitolgiques: llaurer... la principal: es converteix en poeta. Tpics: Ferotge: afany Amor Fins llavors no era ents com a tal Canta perqu ai el dolor satenua, per desfogar-se: Primera estrofa ara s introductria. Abans de la visi de Laura els seus pensaments i cor eren durs. El recorda abatut. [lamor lhavia intetat ferir-lo, per no pogu; de manera que deman ajuda a Laura] 1. Llaurer: inversi dels papers. s ell el que es transforma, per acci de lestimada. s de fulla perenne: amor/poesia eternes 2. Cigne: mite de Faet; incompetent i avaricis 3. Dola i amarga enemiga, contraposici Aegritudo amoris: malaltia d lamor que crea canvis en el mode de ser habitual (tratamudeig...). A partir de 1344 es mostra fustrat amb el que ha fet amb la seva vida: els transtorns que ha causat lamor a Laura sn nocius ja que lha allunyat de la necessitat de salvar la seva nima. Per aix, a la II meitat de la can (lha escrit a partir dels anys 1344) es veu larrepentimnet [a partir dels poemes n 40 el SenyoR que abans era Amor/Cupido passar a ser Jesucrist]. Tpic: no sc meu, de la propietat de lestimat a lestimada ella es converteix en la seva mestressa (aix, si ell mor nolimportar a ell ja que no es pertany; en tot cas la prdua ser de lestimada). 4. Pedra: perqu no call, cant la histria damor, per aix la dama el convert, per qu no pogus parlar. 5. Font: doncs plora 6. Pedra (altra cop): ja noms vol la mort evoluci: de demanar-li a lAmor que el despetrifiqui ara vol la mort. [Al.lusi al mite dEco i Narcs], perqu com ella es converteix en pedra. Aquesta metamorfosis mostra ja el Petrarca vell 7. Crvol: la transformaci final, definitiva. Laspecte del seu present. Els gossos el persegueixen (els pecats,els errors) i al final ser lamort. [Al.lusi al mite de Diana i Acte]. La seva mort est anunciada, ser com en el mite. Metfora de lenamorat comparat com una guila, ja que s lnic animal que pot mirar el Sol (la dama) sense cremar-se. Qualsevol altra plaer a la seva vida queda eclipsat pel se amor envers ella. Dues nocions: amor potent a Laura (superior a tota la resta) home arrepentit; condemnat eternament. LXI SONET:

Est molt racionalment estructurat. Tot ell funciona com una minuciosa glorificaci de tot el que t a veure amb Laura. Cada estrofa respon a un motiu diferent: quartets: 1: celebra el surgiment/epifania de Laura elements 2: descriu lenamorament posterior (es focalitza en ell 1) humans tercets: 3: gira entorn a la veu potica que ha donat immortalitat a la seva veu potica histria 4: segueix centrat a lescriptura; glorificaci, etc - el suport materal (el paper) - linspiraci immaterial, les idees Especialment en el primer quartet, fa una ennumeraci (unida per conjuncions). [mirar loriginal] concentra limpresi en forma de suma delements. Al mement de cada estrofa repeteix la paraula (anfora): beneix, totes sobren amb una benedicci. Noms en ella est el seu pensament. CAN LXX: Cert t autocrtic, per a la vegada celebraci del seu amor cap a Laura sentiments incompatibles. Sinventa un homenatge a Laura fent que cantin els autors anteriors a ell que havia sabut parlar damor, els seus mestres: Pren el primer vers dels poemes ms famosos de cada autor incrunstant-los en la seva can, al final de cada estrofa (en cursiva). Aix , els grans poetes li canten a lestimada de Petrarca. Els poetes sn els segents: - Arnaut Daniel (vers 10) [realment no era seu, Tot i que Petrarca ho cregus] - Cavalcanti (vers 20) - Dant (vers 30) del que escull un poema nocturn (el tpic: diurn) - El seu mestre de la universitat (vers 40) - Ell mateix (vers 50) sobrbia; suneix amb els millors poetes Petrarca no ha renunciat a un amor hum (contacte fsic...) i aix ho mostra citant el poema de Dant, el qual parla sobre linstint, la passi. CAN CXXVI: Escrita al 1345. Recorda fets ocurraguts temps enrera s una can evocativa, plena didealitzaci (idealitza una escena buclica). Comena describint la naturalesa, que sassemla a les Bucliques de Virgili, el seu model literari (tot i aix, no perd realisme!). Mostra el Petrarca a qui linteressa la transformaci potica. Petrarca experimenta un canvi de rima: - versos endecasl.labs - versos heptasl.labs Laura est absolutameny angelicada (angelico seno). Laigua, les branques, lherba sn els destinataris apstrof als elements de la naturalesa fins el vers 13. parla a la naturalesa perqu la singularitat del poeta ho redueix al tracte hum; noms pot mantenir-se en contacte amb aquells objectes que han estat amb lestimada. En el vers 40 es produeix un abrupte canvi de temps al lector se lempeny cap el passat, desprs de la fantasia. Fins llavors, es dirigeix a la naturalesa. mansa fiera hermosa(vers29): oxmere referent a la dama.

[Del vers 27 al 39 hi ha un parntesis, una fantasia que crea el poeta en la qual ell ja ha mort, per Laura el busca i li demana a Du que li torni lnima al seu estimat]. A partir del 40 recorda: amb forma dxtasis, transport mstic, felicitat que linspira pensar en ella. s un moment en el que se sent desubicat sent la divisi nima/cos Acaba amb el comiatto final, dirigit a la can en si. Sonets de la II part del Cancionero (in morte): SONET CCLXVII: De promonici de la mort. Tot el que plau al mn s un breu somni SONET CCLXXII: Tpis del tempus fugit, aplicat a la seva poca.[Daquest es bas Quevedo]. Tpic de la vida de lhome com una navegaci (mar turbulenta...) i de lindividu com navegant. Final trgic: nufrag. SONET CCCX: Es primavera, temps de regeneraci..., que s blanca i roja; el cel est ser, Tpic de que a la primavera tots els animals busquen lamor... Per pel poeta no s aix: recorda a la seva estimada, est trist... MONTAIGNE Essais Assajos de lectura obligatria * Llibre I - Sobre linstrucci dels fills, 26 - Lamistat, 28 ( parla duna amistat concreta: la seva amb...) - Els canbals, 31 ( parla de les cultures tant diferents a les europees que hi havia a Amrica: poligomes, canbal...). Montaigne adopta una visi tolerant degut al relativisme cultural (cada cultura t els seus costums), per tant la seva actitut s molt moderna - Filosofar s apendre a morir, 2 ( tpic lcssic) * Llibre II - Dels llibres, 10 - Apologia de Ramon Sabunde, 12 ( el ms extens i siginificatiu del seu escepticisme intel.lectual). Acaba negant que s impossible justificar amb termes racionals lexistncia de Du/irracional. Llegir noms les 5 primeres i ltimes 12 pgines. - Dexercicis, 6 ( aproximaci intuitiva a la psique humana, al cervell, com un psicleg). El descriu arrel dun accident a caall que gaireb li costa la vida, de manera que analitza el seu cas com un cientfic. - El judici sobre la mort dels altres, 13 ( comena a ser un tema amb una mirada naturalista, acceptant-la a finals del Llibre III - La glria, 16 ( Amb Petrarca ja apareix aquesta idea, que convertia la seva obra en obra immortal la seva obra inspirada amb lamor cap a Laura). * Llibre III - Dels tres comeros, 3 ( a la vida humana hi ha 3 tractes amb: els homes les dones els morts: mitjanant els llibres - Lexperincia, 13 - Sobre uns versos de Virgili, 5 ( amor i sexualitat) - Sobre la vanitat, 9 - De la fisonomia, 12

A Montaigne no li agradava ni Petrarca ni els seus seguidors. Laburria tanta metfora i el fet que li agrads en gran part el rebuig. El 1550 es publica: Essais, gnere que encara no significava res, no estava establert. De manera que la paraula essayer noms tenia dos significats provar comprovar/experimenar Era el que entenia qualsevol persona del s. XVI en veure Essais Provatures/tentatives no en sentit de gnere literri Experiments Aix, donar a una grup descrits el nom dAssajos era novetat. El lector en veure el ttol, no enten el que s: el ttol no anticipa el contingut. Montaigne ha de, llavors, despecificar qu ha escrit: no sn espstoles, ni tractats, ni comentaris erudits, ni mescel.lnies (petites enciclopdies en desordre...) Per aix, escriu una nota als lectors per justificar la seva obra. [noms escrivia aquells que relament podien ensenyar quelcom, un savi/autoritat, o aquells que comentaven els erudits] ( actualitat). En el cas de Montaigne, no s ni una cosa ni laltre; est trencant un regla fonamental, la de la veracitat de la veu autoritria. NOTA AL LECTOR: escrita el 1580 Justifica per qu escriu el llibre. s un llibre de bona fe,per la seva famlia i amics (fi domstic, privat). No escriu per ensenyar (Petrarca): fa caure el didatisme. Tampoc busca la fama: endarroca la glria del jo ( Petrarca i daltres). Ell vol proporcionar a la seva famlia i amics instantnies del seu pensament per deixar memria de si desprs de la seva mort (es sentia vell als 40 anys, que s quan les escrigu, a ms teniamolts problemesde salut).Montaigne es mostra tal i com s, sense amagar defectes exivicionisme de la concincia, fet molt noveds [a les Confecions de Sant Agust, en canvi, hi ha molt maquillatge]. Es mostra un, a la seva vida quotidiana i sense artificis: en aquest llibre em pinto a mi mateix es veu llibre com un autoretrat per s particular. Escriur amb decoro (per noms ho far en els 2 primers llibres)[desprs es cansar, degut a la situaci de guerra... i s que l Llibre III lescriur desprs descriure la nota al lector, cap el 1588] Sc jo mateix el tema del llibre ho considera un tema en va, i desprs acomiada al lector. s un analisis de lautor, de forma minuciosa (sobre tot el tercer). BIOGRAFIA: Als 37 anys, el 1571; decid retirar-se de la vida pblica i es retir a casa seva sense, ni tan sols veure a la seva dona i als seus fills (se li moren tots menys un, no apareix a la seva obra!). Pertanyia a un estament privilegiat (per aix es pogu retirar, dedicar-se noms a llegir i a escriure). Abans de retirar-se: havia mort el seu pare pel que sentia una enorme devoci; tamb havia mort un amic ntim (el que apareixia a Lamistat, assaig) E. La Boetie. Montaigne havia rebut una bona educaci. El seu pare havia aprs un mtode deduacacia Itlia: al tenir el primer fill (lautor), el cedeix a una famlia campesina durant un any per practicar el francs de camp; a continuci, donar-li una educaci en llat prenent-la com una llengua (no el francs) contract a un preceptor que noms parlava llat i alemany de manera que Montaigne, des de lany i mig, noms parlava llat. Incls el servei de la casa hagu dapendre nocions bsiques del llat! Aix, prengu el francs com segona llengua. Tot i aix, quan es dedic a escriure, decid usar la llengua popular/vulgar, el francs, no el llat (encara que el dominava i era la llengua dels humanistes!).

Fou magistrat al parlament de Bordeus. El seu pare havie estat alcalde. I ele mateix arrib a ser-ho, de mode que fou un home pblic, conegut a Bordeus i a Pars ..> trenc la seva relaci social al retirar-se. Estudi dret a la universitat de Tolosa. Per ell no era un humanista (comentarista dels antics...). Ruptures contra lestablert per lhumanisme-neoclassicista. 1. Assumir una escriptura autobiogrfica no exemplaritzant: no respn a un propsit didctic. 2. El jo que apareix a lobra no s doctrinal: nega la seva prpia autoritat; sequipara, aix, al jo dels seus lectors (no per sobre!). Posseix la mateixa legitimitat que qualsevol altre. Mostra que el criteri s canviant al temps ( no es potsostenir amb autoritat una sola opini), el jo est en moviment perpetu. [Petrarca ja intua els canvis ho mostra en el dileg del seu jo als 20 i als 40]. El Jo es va narrant a mida que va narrant; est en transici perptua. Aix dona pas al neixament de la concincia. Exmple: es veu amb la reducci de ls de les cites daltres, perqu lnica autoritat que coneix b s ell mateix: Qu sabia Aristtil de mi?. s un Jo que s conscient de que canvia, sap que no hi ha un pensament nic (no hi ha un dogmatisme!) ja que pot canviar. Potser es contradiu a ell mateix si va canviant dopini, per la veritat no i s que la veritat s que lhome est en contradicci. Caracterstiques dels Assajos: el gnere 1. Enunciaci autobiogrfica: molt diferent a la de Sant Agust, qui fa que el passat, la conversi, expliqui el seu present; en Montaigne noms hi ha prsent, el mometn en el que escriu hic et nunc, ell creu el que cregu en aquell instant no pot comprometres en el que cregu o creur, la naturalesa humana est en canvi sempre. Per aquest motiu, s natural trobar contradiccions en diferents assajos. Montaigne intueix, aix, el carcter inconscient dels homes. Segueix latzar de manera que els assajos no segueixen una coherncia, fidel, de principi a f no tracta un nic tema, sin diferents en un mateix assaig depenent de la suggerncia de la seva ment mentres escriu, presenta el tema subjectivament. 2. Pluritematisme: no afecte el conjunt dels assajos noms, sin tamb en cada un dels assajos. Va saltant duna idea a laltra segons se li va occurrint 3. Digressivitat: tendeix a la digressi, -dapartar-se del tema que sest tractant-. Va seguint i desenvolupant sense ordre no hi ha estructura prvia es parla de tot i de res 4. Lescriptura s anti-retrica (planificaci): no vol dir que sigui contraria a la floritura!. s una escriptura librrima ( condicionada, com el teatre). No hi ha corss, lassegista parla del que vol i com ell mateix desitja. Escriptura que trenca, transegressiva no est sotmesa a lleis. 5. s una escriptura fragmentaria: escriptura que no es pot extendre, per aix el motiu dels assajos sn breus. 6. Revocativa del propi criteri: els assajos (escriptura conceptual, didees) estan formades per idees les quals tenen valor a la circumstncia del moment. Aix, pot ser refutat ja que sn pensaments en moviment. 7. Anti-dogmtisme: (a diferncia de la novel.la) a la mida en que ofereix idees que van combinant no pot ensenyar ni defensar un sistema immvil didees. [Si presentar i defensar un dogma seria llavors un tractat] Escriptura, per tant, que propugna lescepticsime, fora de dogmatisme Montaigne soposa a qualsevol doctrina i s anti-dogmtic, no accepta veritats absolutes que deuen ser acceptades per autoritat, i s que el pensament s variable!

DEMCRIT I HERCLIT Mostra constantment la reflexi sobre el tipus descriptura que utilitza. Safegir algunes caracterstiques concretant en el cap de Montaigne: 8. Autoconcincia descriptura: lautor s conscient de com escriu o vol plantejarsho. Montaigne als seus assajos ho fa sovint. La major part de les sevs oracions semblen sentnciesescriptura densa, (semnticament), encara que extremadament sembla coloquial. Tot pot subjectar-se al judici; lanalisis racional. Encara que no spiga res dun tema, ell laborda/tracta transgressi. Usa metfores relacionades amb el mn compestre, no urb. Una de les grandeses del judici hum s que aquest reconeix les seves prpies limitacions: TPIC de Montaigne, daquesta manera, quan tracta un tema, el conegui o no, si veu que el pot rtactar amb consistncia segueix, si no el diexa. Si tracta temes dels que ja sha fet, escull el pensament que ms sacosta a ell sobre el que sha escrit. Prenc latzar el primer tema que sem creua, Tots em sn bons trenca amb la jerarquia de noblesa temtica que habien establert els humanistes: temes nobles, no nobles Jo no veig el tot en res: el punt de vista s personal, no un totperspectivisme i relativisme epistomolgic, en el mode dentendre el mn. Es veu com no escriu doctrines. Li agrada buscar punts de vista extranys, diferents. Em rendeixo al dubte i a la incertesa i a la meva mestra natural que s lignorncia: visi ecptica, basada a la crisi que tingu. 9. Estructura o ordenaci fortuita: basada a latzar [Al 1572 es tradueixen al francs les Obres morals de Plutarc, en les quals Montaigne troba escriptura reflexiva dimenci moral, (tica)consells per la vida diaria El model descriptura que anava buscant. Als assajos citar sempre a Plutarc/Sneca; Carta a Lucil, els seus inspiradors. Al 1576 es publica Institucions pirrniques de Sexte Empric, que li proporcionaren a lautor Montaigne una actitud moral, la basada en lescptica. Montaigne pat una crisis (1576) personal que el dugu a descreure de tot; perd la fe en el gnere hum (humanistes, etc). Es fa acunyar una moneda: en un costat es grava un exagium balana, en equilibri perfecte, i a sota hi escriu epoj lema que significa: s el que s, em mantinc a la balana de lequilibri; suspenci del coneixement: Aquest escptic, des del 1576, el va transform fins el epicurisme: sha daprofitar la vida, tot i que lhome sigui intil. Aquesta crisis apareix i queda plasmada al Llibre II.] Per aix, la forma de pensar de Montaigne don una importncia a S. Empric. Demcrit sen reia de la condici humana. Herclit, en canvi, tampoc la volia per es compadia della. Montaigne desprcia lsser hum, per davant de les dues opcions de reaccionar prefereix la del primer. Per tot aix, prefereix lactitut del sarcasme. El que sodia, es pren seriosament. No es compadeix de res cap a lhome posici radical que colmin al final se la seva i vida, desprs duna evoluci que fou creixent. Tadicions en les que es basa Montaigne als seus Assajos 1. Epistolografia Als anys 1540 es pos de moda les epistoles. Una obra important s la col.lecci de Sneca: Cartes a Lucil pel seu sentit prctic, es pot aplicar els conceptes. Cartes: relacionades amb els assajos - Autobiogrfiques: s don procedeix lescriptura autobigrfica - T confidencial: carcter domstic/privat

Pluralitat/diversitat temtica: passar dun tema a un altra sense transicions Fragmetarisme: brevetat de la carta b) Autobiografia: el jo que narra la seva prpia experincia analitzant-la. Lagustiniana no s fragmentria, tots els elements estan ordenats, i preten servir dexemple. Tots els elements sorganitzen. Aix no apareix en Montaigne (associaci lliure didees). Secretum, Petrarca tamb es exempleritzant (Montaigne). c) Miscel.lnia. Gnera medieval (cultivat s. XIV-XV, XVI). Reuni de texts breus de molt diversa proscedncia. Exemple -descripcions danimals fabulosos (bestiaris) -faccies (contes -extractes sapiencials (sabiduria hebrea/cristiana/..) -texts protocientfics (danatomia) Com petites enciclopdies per un pblic incult. Una de les que tingu ms importncia (s.XVI):Silva da varia licin de Pero Mexia. Caracterstiques daquest gnere: en relaci amb els assajos: - diversitat temtica - Fragmetarisme: no respecta lestructura tpica medieval. d) Anotacions. Comentaris erudits sobre els passatges ms foscs, ms difcils, duns autors de lAntiguitat, ex. Plat. Tendeix a ser extensa. Tenia una funci, per tant clarificadora. A vegades es publicaven llibres noms danotacions. La ms famosa s la que fer Fernando Herrera (1580) sobre Garcilaso de la Vega. Relaci de les anotacions erudites amb lassaig: - Fragmentarisme: fragments curts que aclareixen un altra. Discuntinutat - Notes al marge de les lectures: la sensaci que dona Montaigne sobre el que fa. Fa incisions sobre temes apartatas. Com un conjunt danotacions marginades, que linspira el que llegeix. Som nans pujats sobre gegants: tpic medieval. Els gegants sn els savis, anteriors a nosaltres en el cas dels medieval, es referien als clssics. e) Discurs. Per exemple, els de Maquiavel. Escrit de carcter doctrinal amb una forta trabazn internano hi ha fragmentacions, cohesi interna; el tema s un. Amb els assajos llavors, es relaciona: - La matria didctica, doctrinal, especulativa-reflexiva. Es tracta de texts que el seu material sn idees (no histries com la novel.la), (no sn sentiments com la lrica). Es tracta de conceptes. [els ms importants sn les cartes i les anotacions] Assajos darrepentiment: Ell vol pintar el trnsit, el que est permanenment en canvi. El canvi s de dia en dia, de minut a minut. Tota la filosofia moral s aplicable a qualsevol hum no jerarquies, tot s el mateix. Lautor es comunica amb els seus lectors no com jurista, savi o gramtic, sino com a home. No s presumtus, encara que reconeix ser el primer que es dirigeix als seus lectors com si mateix. <no parla com especialista. Assajos dels llibres: Ell est experimentant les seves prpies facultats, no donant pas a la veritat. Les cites li serveixen per dir el que ell no pot dir tan b; les usa quan: - no s una idea seva (semntica) - els altres ho expresant millor (expresi).

Vol distanciar-se daquell discurs humanista que semblava ms presigis quant ms ple de cites. [Diccionari de cites: Poliantees]- massa senzill. El mrit de les cites es troba en el seu pes, no en la seva quantitat. Camufla alguna cita, sense dir de qui , per enganyar als crtics: actitut ldica respecte a les atoritats. Noms sha de respondre de lautoengany el pitjor defecte que podia fer s no admetre les crtiques (correctes) daltres. [conceb la comunicaci humana com una comunicaci dialgica (oberta a la comprenci dun altra); contraria a la monolgica don noms hi ha una veritat possible] Separa: judici cincia, els sabers a un cap por haver-hi molta cincia (ex. Histria de X) per res de judici. Un neci pot estar dencarregat de dates, informacions puntuals. Un analfabet pot tenir una sabiduria natural Sabiduria Informaci, erudici Aquesta idea apareix moltes vegades; tamb relacionat amb els clrgues: Per qu qui sap dAristtil s ms savi que qui no? De qu li servir al pags? El que importa s all que hi ha realment. Actitut davant lanquisici de coneixements: noms saplica al coneixement en si mateix (la filosofia moral). Destaca lirreverncia amb la que tracta el llibre: noms llegeix quan saburreix. Critica els llibres de cavalleries (eren com llibres per nens). Aix, es veu com ell lliurament escriu sobre altres coses. Important: el que diu sobre Plutarc i els historiadors!! [LAMPEDUSA: El gat pard Montaigne era a-religis. Acceptava totes les opinions com un s dirnica condenscendncia. Lautor del Llibre I condemna la raa humana [el del Llibre III, per canviar]. Era enemic dels sistemes de pensament preprogramats. Aquestes qualitats, era cosmovisi, es podrien aplicar tamb a Cervantes i a Shakespeare. Prefiguren el liberalisme del s. XVIII.] Assaig dels tres comeros: Part del segent plantejament: a la nostre vida, podem establir relacions amb elements de la realitat. Les millors sn: amb ssers humans morts mitjanant els seus escrits amb ssers humans vius Acaba parlant de llibres lamistat els tres comeros en els que es dona un lamor enriquiment No sha de subjectar a un mateix, a solament a les inclinacions/tendncies que ms agradin; doncs aix seri una lligadura, una mena desclavitut. I s que aquesta redueix la vida, la simplifica. La vida s imprevisible, no ens hem de subjectar a un nica moviment. Hem de ser independents, lliures de lligadures. Prefereixo forjar la meva nima que moblar-la [Relaci amb lassaig de com educar als fills: sha dapendre, estudiar, per no apendres de memria la lli; sin ser capa daplicar-la a la prpia vida, poder escollir entre diferents doctrines o abstenir-se descollir si no conven cap, dubtar. Aquesta s la manera destudiar; el que fa savi] Comeros: Pensar s quelcom que fem constantment la lectura ho estimula. A les converses de cortesia pbliques, de gent b, a les que no es sentia cmode quedava callat, com un neci (quan no s una situaci agradable per ell). El seu tema s ell mateix.

Fa un retret aquells que volen tenir tractes amb el poble (haurien de deixar el se crrec). A lamistat (implcit Ettiene de Boiture), sentrega al mxim. Les amistats bones sn poques. Lideal s aquell capa de mantenir converses sobre temes elevats com vanals. Trets que requereix la conversa bon humor franquesa amistat El comer de les dones: el tracta cap a elles. El plaer del tracta amb els homes s intel.lectual. El plaer de les dones s el fsic. El que sentrega amb passi sense amor ser innoble (tot i que sigui el cam ms fcil). No admet, per tant, el plaer sense amor. Critica la facilitat de convencer a una dona. El comer ms segur i nostra s el de lliurar (el benefici, les aportacions sn prpies). El llibre es pot abandonar quan es volgui. [Importncia que va adquirint el cos a mida que avana el cultiu del cos no tindria que ser aix. El Llibre II s una mostra, aix, de naturalisme, epicuresme. Assaig de lexperincia: Canvi a un autor empirista (partia de ser racionalista). Apareix el Montaigne advocat. s impossible trobar la mateixa opini entre dos homes, ni en un home mateix en diferents ocasions. No hi ha cap llibre dinterpretaci/crtica de laltra complet, que cancel.li el dubte. Hermanutica (que arriba fins els texts legals) s un camp molt obert. Aquesta s la meva metafsica/fsica aquest s el tema de Montaigne Tot ho estudio Acaba amb una alabana a la cultura del cos. No sha de separar-se el cultiu daquesta amb la del cos!. Busca el punt dequilibri. Al final, assumci de la concepci humana: Ruptura de totes les jerarquies incls el que se seu sobre un tron, ho fa sobre el seu cul! Amb tot, trenca amb molts sentits lestablert socialment. CERVANTES (1547-1616) No parla de si mateix; unicament en el paratext (qualsevol text que rodeja el text objecte. Ejemple: el prleg, el prefaci, el ttol, el subttol, la dedicatria, les notes al peu...) s a dir, tot el que no forma part de lobra mateixa. Cervantes escriur de si mateix sobre tot en els prlegs. s un escriptor de la vellesa: escriv bsicament a la seva etapa madura ( Shakespeare). La primera biografia de Cervantes s del s. XVIII. En ocasions, el que diu el narrador del Quixot se li ha atribuit al propi autor (exemple: al Quixot li agrada molt llegir) aix s poc cientfic. Tingu una vida molt novel.lesca. Fill duna famlia mitja-baixa. El seu pare era cirurgi-romancista (poc ms que barber). Fins els 11, estigueren fent tombs [Amrico Castro: formula la teoria de lEspanya de les tres cultures cristiana jueva musulmana Historiador molt important del s.XX que estudi el cas de Cervantes: noms els jueus conversos canviaven tant de residncia, per aix, Castro arriba a la conclusi que Cervantes ho era experiment lexclusi (dels jueus). Aix s noms una hiptesis]. Als 12 anys la seva famlia sinstal.l a Madrid i el seu pare linscriv a una escola erasmista (Erasme: reforma mnima, bsqueda de la

veritat amb Du, -no Esglsia-. Mestre: Joan Lpez dOyos. s per aix que hi ha trets derasmisme a la seva obra. Estigu fins els 17 aquella escola. Als 19 march a Itlia (hi ha lhiptesis de que estigus buscat per la justcia per lassessinat dun home). Es pos a treballar de canbrer. A continuaci, decid entrar a lexrcit espanyol, als 20 anys. De la vida de soldat si que hi ha molta informaci. Es veu com Cervantes, es diferencia dels altres autors, tingu una vida aprop de la precarietat. El 1571: batalla de Lepant, [any que es retira Montaigne] on particip Cervantes. Acab ferit, amb dos tirs al pit al bra qued inutil Aix no acab amb la seva vida militar. El 1575 aproximadament demana cartes de recomanaci per tornar a la Pennsula. Per de tornada, es troba amb uns pirates que lemprasonaren a ell i al seu germ durant 5 anys al nord dfrica. Cervantes amb prou feines els menciona. Organitz,per fugues col.lectives a la pres. Finalment, uns frares aconseguiren pagar el rescat i pogu sortir dall i tornar a la Pennsula. No havia tornat a Espanya des de feia anys (Itlia, frica...). Per no obtingu cap recompensa per haver arriscat la seva vida. Els prxims anys (1580-1598) opt pel cam de les lletres: - El teatre: s el que li podia donar ms diners (les comdies/la tragdia). Per aix no li donava glria literria. El que si que li don eren les novel.les: - Novel.les -fort contingut moral novel.la bizantina -que creaven situacions creatives gneres -amb un estil sofisticat (de ficci) novel.la pastoril Aix Cervantes, despres del teatre es dedic a escriure novel.la pastoril. El 1585 es publica La Galatea amb la que pretn guanyar-se ladmiraci dels cultes del seu temps; per fracass Com havia fracassat, es pos al servei de lestat practicant oficiar el que ning volia - recaptador dimpostos (als pobres) els nobles no pagaven! - Inspector dabast: requisar menjar i beguda per proveir larmada reial que planejava conquistar les Illes Britniques. Sn anys obscurs. El 1597 a un poble andals el denuncia per haver requisar certs bns duna famlia rica lenviaren a la pres un temps. EL 1598, a Sevilla, se lacusa dun robatori que tingu dunes recaptacions monetries altra cop a la pres! Lidea principal del Quixot era la dun home que va perdre el judici per haver llegit masses llibres (no noms de cavalleries!). Es basava a un entrems: Lentrems dels romansos, per no s segur (qesti de dates). Lany 98, a la pres, conceb lidea descriure histries en prosa: com les novel.les curtes italianes. s molt probable que el Quixot comencs com una novel.la curta que englova el que ara sn els primers cinc captols (unitat que encara es conserva). [Al tornar dfrica, es cas amb una noia de 19 anys, qual ell en tenia 40. Per fou ms b de comproms]. Sort de la pres de Sevilla i sinstal.l a Madrid. El 1604 sinstal.l a Valladolid com o va fer la cort. Torn a Madrid quan lacort torn ll. Tot aix mentres ja escrivia novel.les. A Valladolid torn a estar un temps a la pres per lassessinat dun home que era amant de la seva dona, encara que no va ser culpa seva. A partir del 1609 escrigu intensivament i public la major part de la seva obra: Persides i Segismunda (novel.la bizantina)...

A pesar de tot, -Cervantes atravess una vida dura- senfront a la vida duna manera desenfadada. Prleg Novelas ejemplares, (1613) Gnere ret`ric del retrat. Es veu lironia de lestil cervantista. El text en forma part del prleg s una comunicaci directe entre el lector i lautor (condici comunicativa singular). Donem valor de veritat el que es diu al prleg, sense ficcions. [Cervantes trencar aquesta teoria, no en aquest prleg.] El prleg del Quixot ja lhavia escrit, i ja li havia dut problemes. Fa una descripci comenant per dalt. Seguidament explica algun detall de la seva vida. Prleg Persiles Transmet tristesa. Sap que es mor (el va escriure a punt de morir-se). Encara, a punt de morir-se, t una actitut deservei cap el que lhavia rebutjat. No pot ser ms servil qui la rebutjat. (Comte de Lemor). Al final Cervantes, amb tot el que ha viscut, es fa descreient; res lextranya i no es creu res, -tot i axi, respecte altres creences i pensament-. Aquest tret de personalitat empapa el Quixot (la comprensi per a la vegada lironia...). s impecable amb la classe noble intol.lerant amb labs del poder, crueltat gratuta, etc. s lnic estament que apareix completament atacat. Lironia cervantina s indefinible, i es veu des del mateix prleg, Lironia es converteix en lestructura del prleg (1605): fa un prleg sobre limpossible que li resulta escriure un prleg (encara que al final la mateixa queixa s el prleg), aconsegueix : - presentar el llibre: funci del prleg - fer un crtica agre cap aquells autors de ficci que confonen lerudici amb la destresa literria (la primera, com deia Montaigne, era qesti dammoblar la memria, sabiduria escolar; la segona s la veritable sabiduria). Qui ho confn s Lope de Vega, que havia pblicat el 1604] [novel.la bizantina basada en novel.la antiga, era didctica, dargument igual: un pelegr que viatjava, sempre comenava en mig de lacci, els protagonistes sn dos que es separen i que al final es troben per fisicament no es reconeixen (sin amb un objecte: anagrnsis)]. Aquest gnere es bas Cervantes per esciure Persiles i Segismunda. Lope de Vega pblica El pelegr a la seva ptria (1604), que est ple de cites dautoritats i de poemes laudatris, aprofitant-se de la seva situaci de privilegi (cap el seu inici de lobra) aix a Cervantes, que no era ning al moment, lirrit. Lope havia publicat al 1604lArcadia, on encara usava cites. Amb aquestes dues obres sn amb les que va ironitzar lautor. Aquest fet es veu en el prleg: crtica a Lope de Vega. Prleg (pg.33) Comena amb una captatio benavolentiae, ja que es presenta com poc entrat a les arts de lescriptura... A continuaci presenta al protagonista de lobra: sec, ossut (al.lusi tamb a lestil literari: s un estil sec, ali dinvenci, segons ells (no passa en espais llunyans...), oposat a lartificis, gnea de la novel.la pastoril Galatea) literatura idealista) Cervantes se sent fracassat: per aix expressa la seva vlua en el discurs del Quixot, la seva capacitat per canviar de registre (per aix posa tantes histries diferents de lobra). Les paraules que usa al prleg estan pensades, -i comicament exposades les presons sn incmodes la paraula asiento implica la comoditat. A partir del personatge lamic que sinventa nicia un dileg entre ell mateix i lindividu. Explic una histria inventada, quan aquesta est subscrita.

El seu concepte de linventiu no s el nostre; per ell el Quixot s un llibre sec, que plasma el que veu. Lestil alt s el que considera ms digne, per, segon ell, no s el que usa, doncs, el seu estil s humil (apareixen elements coneguts pel lector: fires de Crdova... no estava acostumat a sentir-se identificat en lespai de lobra). No se sap resde la vida den Quixot fins els seus 56-57 anys: Cervantes trenca amb el tpic de les novel.les de cavalleries. Elprotagonista tampoc pertany a lalta lit... Narra per i en si mateix; refunda la seva vida cancel.lant la vida anterior. Lamic li ofereix solucions pel prleg: 1. Escriure ell els poemes laudatoris i inventar-se lautor sarcasme 2. Utilitzar les dites llatines i inventar-se els autors sarcasme 3. Posar anotacions al final del libre en forma de burla. Ex.: escriure quelcom dun gegant i al final escriure qui era Goliard 4. Cites dautors: buscar un llibre que els acosti a tots i copiar lndex de noms (onomstica) A continuaci, explica el propsit del llibre (en boca de lamic) s una invectiva contra els llibres de cavalleries (atac). Descriu la varietat del pblic que llegir el llibre i el que far el llibre en ell (ex.: que el feli ho estigui ms...) Qui lleg el prleg el 1605 entengu latac a Lope de Vega i a altres. Prleg 1614: Quixot apcrif dAvellaneda Abans de 20 tomo, part, den Quixot. Editat a Tarragona. Fou considerat una comdia. s un prleg s humil que el primer. [No el va escriure Cervantes] Es public quan lautor ja tenia 67. Era insultant. Cervantes el contest al prleg de la II part den Quixot lany segent. Joc de convertir lescriptura en tema mateix de lescriptura aix ho fa en els prlegs. Confrontacions entre histria: el que succeir poesia: el que podria haver succeit, el que podria succeir El tracta de Cervantes. Autoreferncia de Cervantes a si mateix a lobra ja apareix al prleg, per en tot el Quixot tamb: s un text que tracta tots els texts literris del moment; un llibre que tracta seobre literatura, per a la vegada tracta sobre lexperincia vital quotidiana de qualsevol sser hum ( cavalleria: monstres...factoria). Tot i aix, s una obre de ficci. Burlar-se dautors com Lope de Vega Lamic del prleg Portaveu de lobjecte pel qual ha estat Escrit el llibre: desacreditar els llibres de cavalleriesinvectiva Noms el que coneix all parodiat podr entendre lobra sensera. La pardia basa el seu coneixement en un model previ: en el cas de Cervantes sn les novel.les de cavallerieslautor dona per segur que el lector les coneix (arxitext). Per, el 1605, les novel.les de cavalleries eren tan conegudes per tots? No, ja era un gnere caduc (el primer publicat, traduit, a lpoca va ser el 1508!!Lamads de Gaula, Rodriguez de Montalbo. A partir de llavors no hi havia any que no es publiqus un llibre daquest gnere: Las sergas de Esplandin (1510), Palmern de Oliva (1511), etc. descendents de lAmads que es multipliquen la I meitat del s. XVI; a la II meitat van disminuint

 el 1605 el gnere est extingit gaireb! (no inspira nous ttols). Aix doncs, el de linvectiva de lamic del prleg no s lnic objecte de Cervantes. EL QUIXOT PORTADA (pg.33) Ttol: (El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha composat per Miguel de Cervantes. Sntua que era de ficci degut a laparici del nom de lheroi en el ttol. Nom ms lloc de proscedncia. en els llibres de cavalleries era inventat o molt lluny, extic, que sembls inventat. Ex.: Lisvarte de Grecia en el cas del Quixot suposa una burla. de la Mncha, el lloc ms prxim de lescriptor. El nom era poc eufmic (que sona b) ja que el sufix de s dur, t un valor despectiu. A ms quijot/quixot significa quelcom s una part de larmadura. El lexema quij si se li afegeix ada al final significa mandvula (acabat amb de: mandvula prominent) Cap cavaler rep el tracte de don (noms els primericis batxillers rebien aquets tracta) burla. Hidalgo: constitua el grup ms baix de la nobles, de mode que resulta una burla tamb. Els hidalgos fingien tenir riqueses (no s el cas de Quixot, que t possessions); era una classe social problemtica i per nolts ridcula. [El ttol aquest amb els seus trets intensifica la burla]. Ingenis: en el moment significa caractereolgic, (inesperat, que t acurrncies absurdes, lleument desequilibrat). Amb tot, llegint el ttol el lector podia deduir que el protagonista: - era desequilibrat - vivia aqu, sent cavaller - era de classe social ridcula... Comenant a llegir la novel.la el lector podia comprovar si aquells trets eren certs o no. CAPTOL I No quiero acordarme: no men recordo. Aix trenca amb lomniscincia del narrador (tpica de les novel.les de cavalleries, que ho coneiien tot). Aqu el narrador no sen recorda ni del nom del poble. Presenta el personatge: especial es burla de les * situaci temporal presentacions dels cavallers, socia que no explicaven les coses *costums alimentaci bsiques (que menjaven, com vestimenta vestien...) * hacienda---personatge que vivia amb ell: neboda, dama, mosso [no hi apareix ms! s probable que lescrigus en el proto-quixot, el que ocupava noms els cinc primers captols] * heroi: de 50 anysburla: -el cavaller era jove sempre -no explica lnfncia. I la juventut de lhome. Est a labisme de la senectut passat opac. No explica res del passat a conscincia, est desnarrat, (carregat de sentit), requereix dinterpretaci.

Cervantes fa que el Quixot comenci una nova vida a la literatura (encara que massa tard). Igualment ho fa el Quixot, de la mateixa edat que el seu autor, silencia el seu passat per comenar de nou: vol ser un persnatge literari, (histric). Per aix lomissi de dades. Descriu el personatge seco de rostro, de mandvula prominent (el que necessitava la portada). Los autores han hablado burla de ls humanstic de les fonts i de lomniscincia (Com no sap el nom del protagonista sha de basar en autors que parlen?) Jo captol I Captol VIII (final) narrador autors que escriuen lautor no escriu ms perqu cronista (simple burla) no trob res ms escrit com si hi hagus un altra jo superior al jo Segon narrador, que diu que el segon autor autor no trob la continuaci. (No t present). verbal escatolgica especialment a la primera part El segon autor sembla un intermediari. Cap la possibilitat de que a la vegada sigui la del segon autor, que sempre interromp lautor en si. Suspn, aquest, lahistria en un moment culminant. [Homenatge aquest tipus de suspenci: Tu rostro maana, Javier Maras i Si una noche de invierno, un viajero..., Italo Calvion] Al captol aquest, principis del IX, el narrador explica com ell mateix trob la continuaci del relat. Aix forma part de la seva imaginaci narrativa (de lautor); ficcionalitza la bsqueda i trobar la uni de la continuaci de la histria. Aix, el protagonista per ser el segon autor, qui comena narrant el captol IX, Parla de Toledo i de lAlcan (mercat) coneguts pel lector, reals; ell es posa lautor el II autor i all troba manuscrits cartapacios rabs (reconeix que sn la continuaci de la narraci perqu apareix el nom de Dulcinea) busc un morisc aljamiat: el mercat estava ple de varietat cultural (jueus, rabs...), rab que parlava i llegia castell, perqu li tradus el document. Lautor dels cartapacios s Cida Hamele Benenpeli. Compr llavors els papers, -demanant-li al morisc que sels tradus tots-. I aquest s el resultat de la continuaci de la histria, segons el II autor. Per tant: autors/cronistes TEXT 1r. Autor- C. Hamelete... historiador rab Traductor- el text va a parar a un morisc aljamiat (traductor); no professional ignorant. Editor- II autor; que el contracta (corregeix, escursa... el text del morisc) Quixot Tot aix, a Cervantes li permet el joc literari de castes: intervenen un rab, cristi i morisc. Susceptibilitat entre grups socials per diner condici religiosa a la II part parlaran els autors. Desenvolupa en elpla de lenunciaci 3 personatges que no sentenen: cristi (que no sen refia ni de lhistoriador ni del traductor)... aquestes tensions apareixeran a la II part Categories per analitzar lestructura dun text narratiu: [Comicitats

tramasiuzhet (rus): particular disposici artstica que lautor li dona a les accions narrador (depen del punt de vista) [la fbula] - fbula (histria): succeci daconteixements/fets/accions en el temps (ordre causa-temporal) Procs denunciaci enunciat fbula Trama - Discurs: teixit verbal. El jo enunciador es transforma en un conjunt de jos el com senuncia- entrellaats. Cervantes complica la font del discurs, convertint-la en un relat de 3 enunciadors Cide de H. Lescriptura de ficci es basa: Traductor II autor Jo escric que Cervantes ho ficcionalitza i Sinventa personatges problemitza lacte dexplicar la histria Aquest s el sistema dels autors interposats. La grcia s veure fins el pla denunciaci el converteix lautor en una histria. s un tret ms de pardia dels llibres de cavalleries: del narrador omniscient (Aqu s rab i no se sap com continua la narraci). [fins el captol IX no se sap si s el mateix Cide H.] I PART DEL QUIXOT primers cinc captols novel.la curta: el seu tema s una pardia del mal s de la novel.la dimaginaci. Captol VI: exmen de la bilioteca de lhidalgo per part del capell i el barber. En aquest moment Cervantes fa una crtica de la literatura del moment (quins llibres sn bons, quins no) la literatura es plasma en la literatura. En general, condemna tots els llibres de cavalleries que trenquen el principi de verossimilitut o les normes delegncia, -que estan mal escrits-. Aix doncs: Salva -Amads Mereixen recordar-se. -Tirant lo Blanc Fa un joc de miralls, amb tot. Apareixen tamb altres gneres. Ex: novel.la pastoril, Diana d Jorge de Montemayor (opina que sha de treure la verossimilitut); Galatea Cervantes sinclou a si mateix a la seva ficci!! Fa una auto-crtica del llibre que public 20 anys abansla condemna per no satreveix a tirar-la a la foguera [sespera una segona part millor per part del que jutgen]. [No s la primera vegada que surt Cervantes a la novel.la. Cervantes pertany aquest mn, el creador viu amb el creat (la distncia ontolgica ha desaparegut), (com si Du visqus aqu). Cervantes sassumia a la seva obra; ex.: captol 40 I part: Slo sali bien librado un soldado... un tal Saavedra reflex de lautor dintre de la novel.la. [Aquests jocs sn actualment habituals a la literatura; per en el moment eren innovadors]. Tamb surt en el captol 39 aproximadament quan es deixa una maleta seva (no ho diu, per sintueix). El segon autor s la instncia narrativa ms propera al lector. Els 3 personatges que intervenien a la ficticia edici del Quixot sn de gran varietat Perspectivisme cervant: dona una visi variada de la realitat ( a tota la literatura coetpania, on havia noms una mirada que determinava bo, legal dolent, trangressor..)

El Quixot ofereix una realitat que posseix diversos costats, tots

certs simultanis [Aix s el que observa Ortega a les meditacions]. s un visi no monoltica del mn. Ofereix la representaci dun mn polmic, amb diferents criteris del que s veritat. Aquesta particular manera de mostrar el mn: perspectivisme [concepte de Bahklin]: Cervantes reuneix diferents perspectives de la realitat. parlar de dialogisme: diu que el carnaval s una forma dexpresar del poble en contra de lopini de la noblesa. La literatura actua de la mateixa manera (la dialgica en la que sona ms duna veu): mostren dues maneres de veure el mn, mirades mltiples (no harmonitzables) La literatura monolgica noms mostra una manera de veure la realitat. Aquesta capacitat de Cervantes per absorvir cosmovisions enfrontades crid latenci. Les dues mirades literatura: versi de la realitat de la literatura idealista: monolgica visi de la realitat realista Daquest xoc surten els conflictes de la primera part: el Quixot t una visi idealista de la realitat mentres que lentorn era realista. Aix t a veure amb el context de Cervantes (histric): - Contrast realitat: lImperi queia propaganda real entre les veritats oficials i les veritats veritables hi havia un abisme, i s que la veritat s canviable. Aquesta teoria relativisme, obtinguda de lexperincia la converteix en narraci. Ofereix una realitat OSCIL.LANT (Amrico Castro)1925, El pensamiento de Cervantes: Cervantes no tenia una cincia difosa, no era humanista per a Itlia lleg molt. No era, per tant, un ignorant. El model de mn que ofereix el Quixot sembla ser insegur oscil.lant (Quijot perceb la realitat dun model diferent...). La realitat oscil.lant apareix tamb quan lautor dubte (Cide), es mostra insegur sobre coses que un narrador hauria de saber, ex.: en qu rbol se sentaron los personajes (ja que sho inventa!!). Incls pel narrador la realitat fluctua. A ms, la mateixa estructura dels autors inteposats posen en dubte la fidelitat de la veritat. I s que la realitat depen daltres factors. Les coses no sn noms duna manera estable, fixe. Exemples: *I EPISODI: el protagonista aspira a ser protagonista dun llibre vol que les seves aventures siguin narrades per alg: vol ser literatura (ms que ser cavaller per ajudar...). La I aventura de lhidalgo covertit en cavaller s lalliberaci dun nen, Andrs. Arriba Quixot i determina la situaci, creient que ha restablert la justicia (encara que el lector sap que no s aix). Lestructura es dirigeix a laventa lloc de convergncia, duu a tots els personatges al mateix espai: dintercanvi, de canvi. Queden sospeses les lleis del quotidi. Entre aquests personatges es troba el nen Andrs; el qual es presentat indirectament, -sense revel.lar la seva identitat- sorprendr el lector, enganyat als ulls. Se li presenta la realitat al lector com lautor desitja. Quixot, al descobrir que el nen s lAndrs, explica als individus de la venta lobra que va fer ell (orgulls). Per Andrs ho explica duna altra manera; el que va ser realitat. Imatge de la veritat? Variable, depen de qui ho expliqui. Imatge de justcia? A vegades, una intervenci justiciera no millora les coses. * Yelmo de mambrino El Quixot perceb un objecte de la realitat i el trasposa a les obres de cavalleries. Per realment s una vasija de barber, a qui sel trobar a la venta. Per tots els de la venta, per emburlar-se del barber, accepten que la vasija s un yelmola

veritat amagada. Sancho acaba per dir que s un vaciyelmo: objecte del dileg aplicaci de que no existeixen veritats absolutes. Sancho, wn wl captol XIX, pronuncia el seu primer refrant: lautor el va creant a mida que escriu. CAPTOLS I part: I-VI: escrutini bibliogrfic XII: Grisstomo i Marcela com elabora en un entorn realista personatges idealitzats. Grisstomo, cult i literat, vigilant cabres. (tambs apareixen personatges histrics).estereotip literari. Tots coexisteixen en el matix espai. Obertura del text. Apuntos de vista acallados: els oprimits (la dona) poden tenir importncia/els hi dona veu. XV: Cervantes juga amb els instints sexuals de Rocinante (pardia a lidealisme de les novel.les de cavalleria XVI: es presenta la renta de Juan Palomeque (espai escencial) - descripci degradant dun personatge: Maritorres - creaci de situacions grotesques que arriben a ser ilharants XVIII: aventura clssica (ramats) XX: Ide lo batanes. Basat en la reserva dinformaci part del narrador Comicitat escatolgica

XXI: yelmo de mambrino XXII: (los) galeotes. Aparici dun personatge que reapareixer: Jines de Pasamonte. Afecta a la lgica narrativa de la novel.la cervantina ( quen el Quixot senfronta a la policia es coverteix en delincuent). Estar en busca i captura. [a partir de llavors: histries interposades; no llegir-les] XLVII: conversa entre el capell i un cannge (aristotlic) discurs metanovel.lstic (final del captol) LII: tanca la I part II part apareix un personatge nou Sansn Carrasco. Cervantes vol tornar a lheroi a VIII casa seva i ho fa mitjanant la reserva dinformaci. Carrasco utilitzar mtodes per retenir el seu ve a casa li diu que s el primer llibre que parla dell ha estat escrit. XII-XV Lempeny a que surti per tercera vegada perqu ell es disfrassar de cavaller per combatir-lo i guanyar (obligant-lo que es quedi a casa i no surti). Per Cervantes, quan apareix el cavaller no diu que s Carrasco. Per no funciona perqu t una caiguda del cavall. El bon propsit somple de venjana. [Mentres es recupera, Quixot anir a Barcelona] LXIV: enfrontament Don Quijote a la II part ja s desgraciat. s conscient de que no veu el que s realitatcreu que uns encantadors li distorcionen la realitat (captol VIII); mecanisme narratiu que Cervantes inventa per impulsar al Quixot a lluitar perqu Dulcinea recuperi la seva presncia de senyora (no de plebella). I-IV:

SHAKESPEARE La finalitat del teatre de Shakespeare era lespectacle. El teatre isabel de finals del XVI i principis del XVII era exclusivament londinenc. A diferncia de les altres lectures, el Rei Lear s un text literari destinat a convertir-se en espectacle. Els romntics alemanys mitifiquen Shakespeare com el bard, inspirat, el paradigme descriptor tot i que ell no es podia considerar escriptor sin home despectacle. Tot el que en surt de qualitat literaria s un efecte secundari. Ell noms escriu per distreure la gent. Passa de la fama de lhome renaixentista. El 1593 hi ha un brot de (?) i shan de tancar tots els teatres. Shakespeare, quan la seva companyia va marxar, perqu van tancar els teatres de Londres, es qued i escriv dos poemes de tema clssic-mitolgic, La violaci de Lucrecia: sentit de larmonia Renaixentista; van delatar la vocaci literaria de Shakespeare. A partir de 1594 la companyia torna Shakespeare es dedic a la composici teatral exclusivament (no a la poesia), canalitzant les seves inquietuts esttiques al teatre. Sha deliminar lidea de que Shakespeare es creia escriptor; doncs, ell era un home de teatre (actor de repartimets, no molt bo,...), que es dedicava al negoci de lespectador teatral (amb una enorma vocaci). Pertanyia a una famlia (dStradford) daspirants a lascenci social. Virtuts: lautor. - do per la recomposici darguments no seus: no estava dotat per trobar noves idees (inventio), per si per la seva reorganitzaci (dispositio). Ex.: El rei Lear prov de quatre fonts. Havia registrat un obra King Lear representada al teatre de London estratgia ja existia (es public en 1605) Lobra de Shakespeare es repreent el 1606. Lobra del King Lear era perfectament coneguda per Shakespeare: hi ha dos personatges clavats. Ex.: Hamlet procedeix dun Ur-Hamlet (proto-hamlet) representat en els 80 . - do per lelocuci (elocutio). Detectava les potencialitats que les obres que hi havia a la seva poca teniein per la representaci. Era un home de negocis: compr el 10% de les accions de la seva companyia (Kings men, nom que va adquirir en 1603), de manera que es va convertir en propietari. [1603: mor la reina Isabel sense descendent!! Jacobo, rei escocs, assumeis el tron dAnglaterra. La reina tenia molta afici pel teatre (li feien, la companyia de Shakespeare, representacions privades una vegada al mes). Quan Jacob fou rei, decid que es dirien Kings men (abans es deien Chamberlains men)]. Shakespeare decideix retirar-se cap el 1612 (la seva actitut teatreal havia disminuit des del 1610). Gneres Comdia Histria Era difcil ja definir quin gnere era Tragdia el seu en aquell moment. Aix, doncs, decid retirar-se [abans de que Cervantes comencs a escriure: 50!!] de Londres a Stradford. All escrigu molt poc. Firm els seus ltimes obres amb Adam Fletcher. s possible que un escriptor comell visqus sense escriure? Impossible. Hi havia alguns dramaturgs a Londres, per cap com Shakespear potser el dramaturg Christopher Marlow (escriptor i espia de la reina), mor als 29. Ell sinvent el vers blanc (lhexmetre dactil llat adaptat). Obres: Faust. El personatge uqe actua com un super-home (concepte metzcheano) neix de Marlow [es desenvolupar aquest tema a posteriori]. Per a part de Marlow, cap escriptor arriba a la complexitat excel.lent literria de Shakespeare. Lespectacle teatral era condicionat, pel puritanisme, com marginal, associat amb la delinqncia i laprostituci vinculat a la vida de crpula. Per aquesta ra els

espais que es dedica per la representaci tenien que ser a les afores. Un dels ms famosos:La Rosa, estava dintre mateix dun prostbul. Aix s el que es troba lautor quan arriba a Londre (finals s. XVII). 20 anys ms tard ha canviat: els autors ja estan reconeguts. En un inici, la representaci del primer teatre laic es feia en patis/corrals dels hostals. Durant molts anys es llogaven (les companyies) cobraven entrada a la porta eren quadrangulars: posaven un escenari i les parts les ocupava el pblic de peu. Hi havia balconades: hi cabia ms gent. Eren ms cars, (corredors superiors). A partir dels 90 es construiren teatres propiament dits. El que es va fer construir la companyia de Shakespeare: El Globus (The Globe) edifici de planta octogonal. A sobre de lescenari hi havia una galeria que representava, per exemple, elpis superior duna casa (ex.: Romeu i Julieta). Amb tot, lescriptor escrivia pensant amb les condicions fsiques de lespai. Hi havia, als fons de lescenari, un espai amb un cortinatge. Aix doncs, hi havia 3 espais que lautor havia de tenir en compte, aix com tamb els personatges I sempre solia sortir un cmic perqu a Londres hi habia un bonssim actor cmic que havia de sortir en escena. Aix, les condicions personals tamb afectaven a lescriptura de les obres de Shakespeare ( no treballava per la posteritat, ni es preocupava per la publicaci de la seva obra). Abans de The Globe, la companyia estava a un altra local: The Theatre, en el que no estaven molt agust. El Globe, imitant els patis passats, tamb tenia 2 corredors superiors. La planta permetia un visi absoluta. Condicions a la companyia. 1. Les companyies dactors no podien contar amb dones (idea inspirada pel puritanisme) Els papers femenins eren representats per homes (CONNEXI SOCIAL), nois preadolescents (10-12 anys) [Aquest fou el cas de Fletcher] 2. Hi havia un cmic imprescindible, formava part de laconvenci social. El pblic ho requeria. Aix fa que hi hagi acudits inoportunts. Condicions de la representaci: 1. s delements indicials, degut a la limitaci de lespai objectes que es col.locaven a escena que susaven com indiciar motnmics i que el pblic entenia. EX.: posaven un sol rbre i ja sentenia com a bosc. Ex: un nic cavall de cartr era ents com un ejrcit, ramat de cavalls. Tot forma part del codi teatral. 2. En escen s reservava a certa privilegis un llooc! (burgesia londinense) HI havia, a lescenari un pblic. Aix molestava i dificultava pels actors. La representaci es fea a teatresoberts: determinats per les condicions metereolgiques... Aix, noms estaven en funcionament a la primavera fins setembre (a lhivern es llogaven, a vegades, espais tancats). Les representacions comenaven desprs de menjar i tenien 5 actes. Al final de lespectacle: ball, cant (per part dels nens de la companyia...) [ xit del teatre infantil: hi havia companyies de noms nens; la gran competncia de les companyies dadults com la de Shakespeare.

EL pblic que hi assistia era molt variat: aristcrates/poble/burgesia, per aix, els actors es veien obligats a satisfer tots els gusts <.: un tragdia no podia ser exclusivament sublim ni una comdia unicament vulgar: coexistien dialectes i registres diferents a les obres,mescles de gneres ( teatre espanyol) La tragdia del REI LEAR: T dues trames primaria secundaria. La primaria s la de Lear (Regan/Goneril/Cardlia, bona) i les seves tres filles. La secundaria s la de Gloucestar (Edgard, bo/Edmond, bastard) i els seua dos fills. A la trama principal, les filles es divideixen en bons i dolents,aix com tamb passa a la II trama. Mise en abyme: joc de miralls hi ha una histria marc que succeix en el mateix text a una histria secundaria. Una es veu reflexada a laltra. LA diferncia entre una i laltra s de classe: els subirans i una classe mitja objectiu aquests conflictes sn univerals, no reduits a la classe dels poderosos. Aquesta s una diferncia amb el King Leir 1, on noms hi ha una trama principal. Es basa a lArcadia 2 (1590) de P. Sidney i dall extreu la histria de Gloucestar, la subtrama. Aquestes sn.dues fonts bsiques de lobra teatral de Shakespeare. Un element clau s la brusquetat, ser criticat (per Tate...): hi ha un prinicpi directe, sense presentaci. Comena amb la subtrama (el pblic comena desconcertat perqu``e sespera el rei i les filles, histria que coneix)Sha de tenir en comte que el transfons poltic de lpoca de lautorr a lhora de llegir el llibre tracta sobre la divisi de terres ( la divisi de lilla dAnglaterra, conflicte que estava viu al moment) El rei Lear (1605) estigu 4-5 dies al Globus es torn a representar el 1838. s lobra que ha passat una histria escnica transformaci textual ms accentuada. [els autors de lpoca solien fer obres de 6 h1638 . O ms, sabent que no es podien representar totes (senseres); i s que es pretenia que els de la companyia representessin les escenes ms escniques]. Al llarg del s. XVIII Hamlet fou despreiada(trencava amb el decoro delspersonatges) es revaloritz al 1681 (primera vegada que es posa en escena; una adaptaci feta per N. Tate) perqu la considerava una obra desequilibrada (sobretot al 5 acte) i no es complia el decret sagrat de que els dolents revien el seu cstig i els bons la seva recompensa (justicia potica). Tate va canviar el final, converteix el text en una comdia per complaure el pblic. El text de Tate es represent entre 1661 fins el 1638 no es recoper lautntic txt de Shakespeare. -el rei nomor, recupera les regnes de la seva subirania -els personatges bons (Edgard i Cornlia, no mor) es casen FONTS DE LOBRA: 1. Histria base: el rei i les seves tres filles ( provenen dun conte tradicional) ex.: -en Geoffrey de Monmouth -crnica dels reis dEsccia/Anglaterra/Irlanda (1587) King Leir (reeditada en 1605) perqu -Shakespeare ja havia posat en escena el Rei Lear? -Un succs delmoment sassemblava, per aix es reprengu? Elements que incorporar Shakespeare:

1. La doble trama: universalitzaci delconflicte ( hi ha un pare i uns fills (bons/dolents), els quals senfronten entre ells) 2. Presncia del buf -funci hermenutica (dinterpretaci del que que est succeint, conecta amb el pblic, -avegades,parlant amb ell-) -expressa les veritats que els altres neguen -diverteix al pblic 3. Escena de la tormenta(nocturna) i el vell: amb l buf (2 bojos). Punt climtic de lobra Eix. [Al tercer acte] 4. La reina e les Fades, Spencer (el personatge de Cornlia) daquestes dues obres, Shakespeare far la seva obra. -PRIMER ACTEEscena I Aparici del rei Lear: reparteix les seves terres en funci de lafecte dels seves filles (renunciar a tot per saber qant lestimen els seus hereus). Aquest aspecte ser la causa del conflicte. Per aquella que li expressi un major afecte no t perqu ser la que realment la que estima ms ( el rei confont paraules/sentiments retrica/autenticitat) Lear creu que les paraules obeixen fidelment a la veritat errors: - s possible quantificar lafecte - aquesta mediaci es valora a travs de la materialitzaci verbal. Confn sentiments amb eloqncia ( el que ms vol no t perqu ser el ms eloqent).

Les germanes ho expressen exageradament. Cordlia, en canvi, no sap com expressar-ho; es queda callada. -Gorneil- Albany gendres (amb qui es casaren -Regan- Comwell les dues) -Cordlia: mi cario pasar ms que mi lengua no s eloqent. Lear li havia reservat la tercera part de les seves terres ms generosa ja que s la seva preferida (sctitut de favoritisme, que les germanes coneixen) per Cordlia diu: nada seor i el rei senfada. Lear repudia a la seva tercera filla. Aquesta actitut s molt ms extrema que el motiu que ha dut al rei a parlar aix. Es desprn de tot el seu poder de rei i lentrega als ses gendres re per CornliaKen vol corretgir al rei (que ja no ho s). Primera vegada que menciona la bogeria en relaci el rei Lear marxar duent-ho ple de senit, acabar sent verdadera. El corts li demana que no doni el seu poder i li diu que Cornelia lestima. I per aix el rei el condemna, parlar aixdesterra el ms fidel dels seus subdits (Ken, iniciar lemmascarament [recorda a la venta dEl Quixot]). El rei ja ha coms dos errors. Duc de Borgonya/Prncep de Frana pretendents de Cornlia que havien vingut a palau i per aix el rei havia reunit tota la cort (no per dir que renuncia al tron i reparteix les seves terres). Quan el rei desprcia a Cornelia, li diu als dos que ja poden marxr perqu ha desaretat a la sva filla per el prncep francs lestima. Lear laccepta, rebutjant la seva filla (falta de tacte a lhora dacomiadar-se del prncep: conflicte poltic). [Dota lautor a Cornlia duna bondat infinita: abans de marxar, encomana a les seves germanes destimar al seu pare la filla s un personatge pla: al llarg de lobra no canvia]. Materialiseme i fredaltat de les seves

germanes. Marxa i queden les dues germanes (Regan i Gorneil): s qna realment es mostra lautntic rostre dels dos personatges. completen el retrat del seu pare un vell colric (no es denomina). No s una rituaci -rei vcitma (massa fcil) -germanes/filles vorasses s molt m subtil el rei s un personatge profundament irritable, irreflexiu (el plbic no li t simpatia al comenament), no hi ha empatia. Lear sanir convertint en una vctima del dest (com el Job bblic), no ho ser des dun principi; prime s un personatge ingrat, -de mode que ning sidentifica amb ell-. El mrit est en passar de ser odis a commovedor pel pblic. Sanir humanitzant mitjanant la bogeria ( es converteix en ser desemparat, pobre). Aix, no s un personatge pla/senzill. Les germanes sn hicrites i materialistes, per no feres depredadores, comnten linjust que ha estat al fer fora el prncep Ken, Cordelia. Els personatges comencen duna manera contraria de com acabarant a lobra. No hi ha intenci de dividir en bons/dolents, en un inici; sn presentats com autntics perversos (de moment). Escena II Aqu si es mostra un personatge amoral/immoral: Edmond (=) discurs a la naturales,la que ell li afavorei: els instints, racional, cosmos,...). Revelia; contra la llei de la primigenitura (ell ha nascut desprs de la seva germana), contra lidea doposar les filles dintre i els de fora del matrimoni. Invoca a du dels bastards!! Edmond ser resposable: mort dalguns personatges infrecci contra la justcia potica havia apreciat com un personatge manso (aguantant com li parla el pare...); de cop, li cau una fora de revelia, en el primer monleg. s lautntic motor de lacci trgica. Desenvolupa l instint sexual instint de possessi material [Sembla un heroi grec: lluita contra lestabler] A partir de llavors, tindr dues actituts (com les germanes) franca hipcrita. Entra, desprs, Gloucester fent un resum del que ha passat fins llavors degut a laposada en escena, era necessari recapitular (funci pragmtica) perqu lespectador ho entengui tot; per lobra en si, no era del tot necessari, sin que pel pblic. Edmond t una suposada carta escrita pel seu germ que llegeix el pare (realment lha escrit Edmond!!). Edgar proposa al seu germ matar a Gloucester per repartir-se lherncia. Gloucester determina la busca del seu fill Edgar se nassabenta que el vol capturar per Edmond (escena que succea al fons de lescenari, darrera del cortinatge). Acaba lescena amb un soliloqui contrari alde linici de lescena: Edmond es burla de qui creu en lastronomia (naturalesa/anrquica...-instintiva), mentres que el seu pare [relaci entre el macrocosmos/microcosmosforma de pensar] si que hi creu (naturalesa ordenada...). La naturalesa dEdmond s la que sescapa domini de lsser hum, all pertany: voluntat de poder, instints primaris.. En canvi, la naturalesa dels personatges bons s jerarquica (rei+subdits), ordenada, conformada i feta a mida de lsser hum, s acollidora i lampara/consola. Soposa frontalment a lanterior. En aquesta, els astres tenen un poder a la vida humana. A la segona part existeix quelcom superoir sobre lhome: la Providncia, dels destins humans. Per Edmond aix no existeix; cada un es fa el seu dest. Aix, es personatges que formen part de la naturalesa ordenada: Lear/Gloucester... El astres: Edmond... Segons Gloucester, Edgar es comporta conforme els eclipsis (que hi havia) sn un auguri, -de la traci-. Sakespeare vol enfrontar aquestes dues maneres de ser el mn (i lhome): Edmond sen riu del fet

de donar la culpa a la natura-. Aconteixaments humans t les idees clares [molta gent del pblic pensava igual que Gloucestes!]. Edgar entra ene scena quan ja s vctima (shavia creat lespectativa: parlant molt dell). Edmond diu: far el paper del melanclic fatal (com Hamlet, que dubte si havia de creure al fantasma que li digu que el seu tit mat al seu pare o no). Edmond li promet a Edgar el seu reconzament (s el protagonista de lescena; comena i acaba ell). Quan es queda sol rient-se (elipsis temporal) Escena III Es torna a la trama principal. Casa duna de les filles. Destaca com Shakespeare accentua lantipatia de Lear trets negatius que desperten a lespectador lidea de que no sn les filles les que trenquen amb la moral, si no el seu pare. Principi abrupte: [hi ha moltes elipsismoltes de les accions importants succeixen fora descena] Que el meu pare ha pagat al buf? in media res es presenta el buf Goneril comena a enfrontar amb el seu pare, de mode que comena el conflicte pare-filles. Fa limpresi, per, que es dona la ra a les filles. Apareix Kent disfressat (ha de dir jo sc Kent per ser reconegut per lespectador) Kent: esclavitut moralresponsable? Entra Lear, que segueix presentant com odis. Parla amb Kent: les respotes de Kent han de ser bivalents pel rei: no sap qui s pel pblic: sap que s Kent Lnic que vol s SERVIR: submisi del personatge. Lear es queixa del servei de la casa de Goneril. Vol el buf, que Kent diu: des de que Cordlia marx a Frana est tristintrodueix subtilment. Baralla entre Osvaldo rei/Kant. Desprs de la qual el buf entra just desprs duna escena de tensi, violncia. Destaca ceguera de Lear lucidesa del buf amagada El buf es pinta tonto per s savi. Lear al revs: es creu savi per actua com un cec. Antittesis entre els dos. Pel buf del que sen riuen s el rei, per no potmostrar-ho. Aix que fa un missatge dialgic (text amb dos sentits amb el qual diu que el rei fa riure; mereix duur el barret de buf, mentres mira a Kent, perqu est de la part del que perd, -per aix hauria de duur el barret de fool-). El buf sap saber alpblic que s portaveu de la veritat no s mentir (entre bromes). El buf diu: que Lear ha convertit a les seves filles en les seves mares (han de cuidar dell, un mes cada una). s la primera vegada que se li diu la veritat al rei, encara que en clau cmica. Escena IV Lear vol creure que s possible quantificar materialment els sentiments segueix amb els seus errors. Entra la filla. El buf el teu rei, erets res, (jo com a mnim sc buf). Goneril li diu al pare els conflictes que ha creat Lear comena a perdre la ra (dubte de la seva identitat!, i s que ha cedit els seus atribut). Poc a poc, es fan referncia a la bogeria: Lear, hi ha alg que li digui qui s? Noms respon elbuf ets lombra de Lear DEGRADACI. Es desborda encara ms quan la filla li demana/SUPLICA que redueixi els seus criats a la meitat elrei senfada, exageradament. Esculpeix encara ms la seva imatge dhome colric. Recorda a la

seva filla Cordlia ja en el primer acte!! Lear no accepta quedar-se a la casa. Abans de marxar fa una invocaci a la naturalesa [laltre, la del contrari, no la dEdmond]. Llana una maledicci a la seva filla. Arriba a casa de Regan. Escena V Li envia una carta anunciant la seva arribada a la filla. [Lear j diu, sense que vingui a comte, que fou injust amb ella (brot darrepentiment)]. El buf lentreten. Al final del I acte, Lear t por de perdre la bogeria. Acaba amb un acudit obs del buf. -SEGON ACTEEscena I Comena tamb amb la subtrama: amb Edmond, dileg a travs del qual obtenim informaci de la trama principal. La filla, Gouneril, ha enviat un missatger (Osvald) informant-lo del que ha passat a casa i per evitar que li passi el mateix. Quan Regan se nadona, marxa a casa de Gloucester (suau crueltat cap el seu pare! Que havia darribar aviat). Es posa de manifest lenfrontament entre CornwellAlbanyanticipacions (prolepsis) de manera indirecte-. Edward, que ha tingut ms monlegs determinants (que determinen lobra). Edmond fa marxar a Wdgar. Li fa veure al pare que ha lluitatamb el germ que lha ferit volia convencem de que us assessins. Edmond no creu en la naturalesa ordenada, per la defensa en el discurs davant del seu pare. s Edmond un individu amb una clara doblesa. s simulador, esnganya a tots. Tot lacte segont la funci de mostrar el quebrantemanet dels llaos entre les dues filles i el rei. Edmond actua amb fils independents de la moral doctina del maquiavelisme. Cornwell pren a Edmond com dels nostres, encara que aquest el tracionar. Gloucester agraeix a Cornwell que utilitzi el seu fill. Escena II Escena que no s tant important. No apreixen els personatges de la trama I i la segona. s un parntesis (mostra la disputa entre criats: un de la primera i laltr de la segona) Ken: al servei de Lear Osvaldo: majordorm Gouneril Ken havia pagat a Osvaldaquest no sen recorda, i pregunta: qui c jo? i Ken contesta insultant. Apareix Cornwell volen imposar jistcia [Shakespeare no el mostra com un noble injust, doncs vol castigar a Ken]. Cornwell diu que Ken s un daquests que no saben adular, sincer/lacomisme... al.lusi a Cordlia!. Per Ken, per burlar-se de Cornwell, usa llavors un estil adulador. [Ken diu que s una falta de respecte cap el rei]. El cstig durar fins el migdia: diu Cornwell Fins la nit: iu Regan es comena aveure la seva maldat, doncs, triplica el cstig. Escena III Canvi de trama: surt Edgar, fa un parlament no sap perqu el persegueixen, creu que el seu germ est de la seva part. Decideix vestir-se com un captaire. Edgar avisa de que canvar daspecte (pel pblic, perqu el reconeguin) [igual que Ken] Escena IV Trama principal: apareix Lear, que va a casa de Regan i es troba al seu emissari lligat. (no pot creure que trenqui la seva filla amb les lleis de la naturales ordenada). El buf ja anticipa que el rei es qudar sol. (conversa buf/Ken). Lear mostra el seu t imperatiu per ja no pot usar-lo, doncs ja no s rei. Entren, per fi, Regan i

companyia que volen alliberar a Ken. Parlen amb Lear fredament. Lear li contesta ofenent-la. Desprs duna petita conversa, Lear compara a les seves filles amb una srie danimal danyins. Lear li explica a Regan el que va fer Goneril, per, Regan, en contres dapiadar-se del seu pare, es posa al costat de qui linform amb una carta. Regan li demana al rei que li demani perd a Goneril Lear: demanar-li perd?, no ho faria maila naturalesa est ordenada jerarquicament, un pare mai podr demanar perd a una filla. Lear maleeix a Goneril. Per Regan lintenta parar, no vol que ella linsulti. Lear li diu que ella mai la maleria, mai reduria el seu squit, perqu ella coneix els ordres dela naturalesa. Per Regan rep la visita de Goneril les comena a convertir en personatges despreciables, insulten al pare. Regan li diu que torni amb Goneril, i que torni al cap dun mes. Lear sacomiada de Goneril, linsulta. Lear creu que encara no tingui a Goneril, es quedar amb Regan. Per aquesta vol reduir els seus cavallers, tamb. A ms a 25!! Lear estat de pasamaci [encara repel.la el pblic]. Es comena a sentir la tormenta al castell de Gloucester. Entren les dues germanes i labandonen. Lear t por dembogir. -ACTE TERCERClebre: 1. Fora de suggesti que tenen les escenes daquest acte un boig reial acompanyat dun fool i dun boig gingit, Edgar, Es reuneixen els tres desequilibrats de lobra a la tormentavalor simblic 2. Tormenta: smbol del desquici mn inetrior delprpi Lear. (Correlat entre emoci/mn). Shakespeare, vol significar-ho o s una interpretaci? Sha e suposar que quelcom volia suposar.

Escena I Apareix la trama poltica de lobra: enfrontament Cornwell/Albany per Frana. Apareix un cavaller francs, sbdit delrei. Ken li dona un anell a un cavaller perqu li doni a Cordlia i spiga que s Ken. Surt el rei: trenca els motlles de la naturalesa, -la qual ja est trencada-. Hi ha un personatge obertament trgic que es contraposa amb lhumor del seu buf, va cantant. Apareix una barraca, dintre la qual shi aniren allotjant. Escena III Subtrama: Gloucester i Edmond li explica que ha desambarcat lexrcit del rei. Vol ajudar-lo i, per aix, sen va. Edmond queda sol a escena informar al duc Cornwell de les intencions del seu pare. [Centre de lobra] Lear i els altres a la baraca. Metamorfosis del rei: es preocupa pels pobres, per primera vegada! Doncs, es troba en laseva situaci. AY, que poc mhan preocupat accepta els seus errors com a monarca [la prdua de ra li dons una certa clarividncia]. Dintre de la barraca, est Edgar. Lear el veu boig, i per aix li pregunta (noms entn que tal degradaci vingui del seu propi conflicte: els hi has donat tt a les teves filles?. Lear, doncs, es veu a si mateix. Idea fixa sobre lidentitat dels personatges: Lear li pregunta a Edgar tu que has estat? Ell mateix havia estat rei. Edgar es veu del tot despullat i Lear es pregunta Lhome s noms aix? lhumanitat, reduda a la seva prpia idenitat, s com un animal desprotegit. Culmina el despullament del rei:

-es queda sense atributs -es despulla

Principi de lucidesa del boig (sarrepenteix del desterrament de Cordlia i ell de no haver-se preocupat pels pobres) [EXAMEN: comentari de dos texts Petrarca-Montaigne Cervantes-Shakespeare No explicar tota la vida dels autors...] A partir daqu, Lear i Gloucester adquireixen lucidesa. Gloucester, cap el final delescena III, i li diu que les seves filles desitgen la seva mortpas abrupte mostra la crueltat nua de les filles. Escena V Edmond i Cornwell (2 personatges despreciables). Elpsis Edmond traicionant al pare. Edmond li diu a Cornwell que el seu par es un trador (sha passat al costat de lexrcit francs). Carcter llucifer dEdmond, va ser ell qui tala les bases del mn dels altres. Escena VI De manera indirecte sinforma que el rei ja est boig Gloucester li diu al buf. Subtramaenfrontament Frana/Gran Bretanya a Dover est previst larribada de les tropes franceses a Anglaterra (Cordlia). Escena VII Tortura de Gloucester. Regan i Guneril pretenen matar a Gloucester ja sn definitivament malfiques. Estan a la mateixa casa de Gloucester!! Volen saber on est el rei i Gloucester ho ha de controlar. [Ells no saben encara que a Dover s on desembarcar lexrcit francs, Cordlia]. Li arrenquen els ulls. UN criat vol evitarho mata a Cornwell i Regan mata al criat per aix. Per Gloucester quan est cec crida a Edmond est presnt! Regan revl.la que fou ell qui els revl.l la seva traci. [La ceguera el fa veure/decobrir la veritat]. -QUART ACTEEscena I Gloucester i Edgar no saben que el seu fill est all. Veient, vaig ensopegar estigu enganyat tot i veient-hi. Gloucester li demana al pidolaire Edgar que el dugui a Dover, al penyasegat, per sucidar-se. Parlament paral.lel al de Lear que es lamantava de no preocupar-se pels altres desvalguts la ceguera el fa experimentar una conscinciasocial (com la bogeria a Lear) Escena II Vinculaci de les II trames. Falta un aspecta, les forces instintives que mouen a Edmond: el sexe. Gouneril se sent atreta per Edmond. [J. Kott, i altres, anys 40, interpretaren el rei Lear com una obra nihilistacontext de derrota per la segona guerra mundial. A lobra no hi ha vencedors, ni recompensa pels bons. Per no s crble que Shalespeare tingus una visi tean elemental dels deus... y tan pessimista. Lobra es situa en un temps pre-cristiabans delmonotesta] Escena III Entra Cordlia confirma el seu perfil caractereolgic (s lnic personatge que no canvia al llarg de lobra, gaireb hiertic), apareix com una filla ms debota del seu pare, es corrabora la seva bondat. Dileg Cordlia amb un cavaller a prop de si es pot curar al seu pare., Frana vencer a Anglaterra es dona informaci de la trama poltica. Escena IV

Les dues filles de Lear senamoren dEdmond. Regan li diua a Osvaldo que Edmond li conv ms a ella que a la seva germana, (doncs, ella est casada!) Escena V Apareix Gloucester amb Edgarescena pattica. Tan enganyat estar el vell (peru tampoc hi veu) com el pblic (per lescenari, les seves limitacions)creuen que Gloucester est a labisme del penyasegat. Vol tirar-se, per tal penyasegat no existeix! No ser fins desprs de que Gloucester es tira al terra que no descobrir la veritat. Per, hi caigut o no? desconcert de Gloucester. Prolonga el patetisme? No, s una escena distensiva en la qu es manipulen les emocions del pblic. Al final, entra Lear, delirantno s el rei? (referncia a totes les preguntes sobre lidentitat del rei). Lear es comporta com un autntic Quixotmescla arguments racionals ra i irracionals oncohernciael judici a la bogeria en boca dEdgarEdgar, lacovardat, el persguit, es va convertint en ejecutor passa primer amb Ovaldo. Escena VI Apareix Cordlia amb Ken; els dos desterrats pel rei. Mxim patetisme reuni de Cordlia amb el seu pare. Lear accepta els seu error. -CINQU ACTESaccelara lacci, (com en el primer). Primeres escenesaliana de la trama i la subtrama: les germanes continuen amb la seva disputa per Edmond Escena II i les altres Edmond ven com militar de les tropes angleses (justicia potica). Han pres presa a Cordliala fa ejecutar Per fi, comena pareixer Albany (el futur hereu del regne junt amb Edgar), que senfronta a Edmond. Enfrontament dEdmond amb el seu germ Edgar el fereix, sembla complir-se una certa justicia potica...per no ser aix). Edmond, per, no sap que s el seu germ fins que es descobreix. Dun dels parlaments dEdgar, sinforma que Gloucester ha mort, somrient perqu reconegu a Edgar. Un cavaler entra amb un ganivet ensangrentatles germanes han mort pel seu amor per Edgar. Aix s un judici dels deus. Lltima intervenci dEdmond: es mostra orgulls de que les germanes hagin mort per ell a la fi, alg lha amat per primera vegda Edmond va ser estimat, diu. De cop diu vull fer elb: canvi perqu ha tingut la recompensa que buscava. Tenia una manca efectiva. Ara, pot ja actuar distintivamentavisa de lordre dejecuci de Cordlia, per ja s massa tard. Edmond mor de la ferida dEdgar. Lear, llavors, mor de dolor. El vassall Ken es sucida perqu s lleial al seu senyorlleieltat que va fins la mort. [Del buf no sen sap res ms...]