2.

1 CONEIXEMENT I DESENVOLUPAMENT

2.2.1 CONCEPTES BÀSICS

Coneixement

• Es un procés de canvis físics.

• Es caracteritza per l’augment de dimensions corporals i de la modificació de les
proporcions de l’organisme.
• Esta originat per l’increment del numero i l’augment del tampany de les cèl·lules
amb les que es naix.
• Compren des de la concepció fins l’edat adulta.
• Els canvis de creixement son quantitatius (es poden medir)
• Els paràmetres més usuals son el pes i la talla (també s’utilitza els perímetres
cranial i toràcic)
• El procés de creixement no te una evolució lineal, es a dir, te uns períodes
crítics, hi ha períodes que creixem més que uns altres.
• Els períodes de canvis més significatius són: l’embaràs, el primer anys de vida i
l’adolescència.

Maduració (no es creix físicament, fa referència als canvis biològics)

• Fa referència als canvis biològic.

• Esta referida al grau de desenvolupament dels sistemes, aparells o els òrgans del
cos humà (perquè un sigui molt gran físicament no significa que ho sigui
biològicament)
• El procés de maduració fisiològica segueix un ordre, primer el cap, seguidament
el tronc i per últim les extremitats.

Desenvolupament

• El procés de canvis psíquics de tipus qualitatius.

• Es posen en marxa i es perfeccionen les capacitats humanes: el llenguatge, el
pensament, la memòria, els sentiments, la conducta... (no es pot mesurar).
• El desenvolupament està en constat interacció amb l’entorn i està condicionat
per ell tota la vida, accedint als coneixements per l’aprenentatge.
• Propícia l’evolució cap a estats de major capacitat (passem de un estat de
dependència absoluta a un estat d’autonomia).

CREIXEMENT MADURACIÓ DESENVOLUPAMENT

Físic Biològic Psíquic

El desenvolupament de les capacitats humanes només es possible si existeix una base

física que el sostingui i una maduració o capacitat biològica que ho possibiliti.
L’aprenentatge

• Fa referència amb la interacció amb el medi.

• La capacitat de relacionar-se amb altres persones, ja sigui estructurada o no.

ÉSSER HUMÀ -------------------- MEDI

aprenentatge

La persona s’adapta a qualsevol medi gracies a l’aprenentatge i també fem coses

per incidir en el medi.

• La principal funció de la capacitat d’aprenentatge és desenvolupar conductes

que s’adaptin a un entorn que canvia.
• L’aprenentatge es una capacitat que ajuda en el desenvolupament i també en el
creixement.
• APRENENTATGE significa modificar la conducta, no nomes el que es veu
externament sinó també a nivell interns en el cervell

2.2.2 LA IMPORTÀNCIA DELS PRIMERS ANYS DE CREIXEMENT

Aquest període de preparació te uns períodes crítics o sensibles en el que els canvis del
creixement son mes grans.

Hi ha e moments importants:

- L’embaràs
- El naixement

• El procés s’inicia amb la concepció i dura fins als 18 anys, aprox.

• A partir d’aquí, comença una etapa de maduració i envelliment de les estructures
físiques.
• L’ésser humà dedica 2/7 parts de la vida a créixer.
Quan un esser creix en la època que es desenvolupa te mes capacitat
el desenvolupament cognitiu. Quan més creixem més
desenvolupament i mes nivell cognitiu.
• Es capaç d’utilitzar les seves capacitats, mantenir-les i inclòs substituir-les si
fallen o es perden.
• Això es possible gracies a la plasticitat del sistema nerviós que permet adequar
el desenvolupament a la relació amb l’entorn.

Els primers anys de vida son primordials pel creixement i el desenvolupament:

- s’adquireixen estratègies
- comencen i acaben els processos de creixement i maduració de gairebé totes les
estructures biològiques.
- Els adults son responsables que aquest període es produeixi en les millors
condicions.
 • Cada persona passa pels mateixos períodes, però no ha de ser en el mateix
moment ni el mateix grau.
• En els estudis del creixement es parla de fases que es separen per edats.
• Aquestes fases responen a criteris arbitraris, basats en l’observació i l’estudi, per
tant el numero de fases, inici i final, sovint depèn de l’autor que les estudia en
cada moment.

2.2 FACTORS QUE INFLUEIXEN EL EN CREIXEMENT I EL

DESENVOLUPAMENT

2.2.1 FACTORS PRENATALS Son aquells que passen abans del naixement i durant
l’embaràs.
• Factors genètics:
- Es refereixen a la informació que hi ha recollida als gens de cada persona.
- Els gens estan ubicats al nucli de les cèl·lules reproductores, on estan els
cromosomes.
- Els gens estan formats per cadenes de ADN.
- Cada cèl·lula reproductora conte 23 cromosomes
- En el moment de la concepció es forma una cèl·lula nova, composta per 46
cromosomes heretats de la meitat del pare i la meitat de la mare.
- L’herència genètica del nou individu queda determinada a partir d’aquest
moment.
- Com l’herència es produeix a l’atzar, les possibilitats combinatòries son
enormes.
- Els gens es transmeten de generació en generació i determinen aspectes de
creixement com: la talla, el pers, el color d’ulls i cabell, però també aspectes
del desenvolupament i de la capacitat d’aprenentatge.

• Factors hormonals:
- La regulació dels factors interns que incideixen en el creixement i
desenvolupament de les persones son conseqüència d’uns compostos
químics anomenats hormones.
- La seva missió es regular els processos bioquímics en l’organisme, acceleren
o retarden estimulen o inhibieixen les funcions de les cèl·lules.
- El correcte funcionament hormonal permet un creixement i
desenvolupament adequats.
- Durant el període fetal les hormones que influeixen en el creixement són
principalment la insulina i el lactògen placentari.
- Un cop ha nascut el bebè les hormones encarregades son l’hormona del
creixement que segrega somatomedina (cartílags), les hormones tiroidees
que afavoreixen la formació òssia i cerebral, i les hormones sexuals que
permeten la maduració sexual en l’adolescència.
(en les radiografies de les mans es pot observar com evoluciona el
creixement dels ossos).
- Altres glàndules amb influencia són:
· La hipòfisis: regula el creixement dels ossos.
· La paratiroides: regula el nivell de calci a la sang.
 · I d’altres: el pàncrees, les glàndules sexuals, segreguen diferents
hormones segons si es nen o nena.

• Factors circumstancials Afecten directament en el creixement.

o Hàbits de la vida i salut de la família: (es important que la mare porti una
vida mínimament saludable).
 Principalment de la mare:
- El consum d’alcohol.
- Drogues i tabac.
- No portar una dieta equilibrada.
- Patir malalties transmissibles.
- Realitzar activitats físiques perilloses duran l’embaràs.
(PODEN PRODUIR DEFICIENCIES O TRANSTORNS EN EL
DESENVOLUPAMENT DEL FETUS).

 Si aquests factors circumstancials es donen afecta a:

 Talla o pes baix.
 Síndrome d’abstinència.
 Immaduresa neuronal.
 Trastorns i deficiències físiques i psíquiques.

2.2.2 FACTORS PERINATALS  Son aquelles que es produeixen o influeixen en el

moment del naixement del bebè.

o Part prematur o pretermini

- Es produeix entre la setmana 28 i 37 d’embaràs.
- La incidència es de 5% i 10% i comporten: major risc de mortalitat,
malalties degudes a la immaduresa (per exemple pulmons) i perill
d’hemorràgies cerebrals. (els pulmons son el últim que es desenvolupa a
l’úter de la mare).
- També pot ser induït si l’equip mèdic considera que es més perillós continuar
amb l’embaràs.

o Part immadur
- Es produeix entre la setmana 20 i 28
- Aquests nadons no solen arribar als 2Kg de pes i han de passar un temps a la
incubadora.
- Les conseqüències son les mateixes que en el part prematur però si es produeix
abans de les 20 setmanes es improbable que la vida del bebè sigui viable i es
produeixi l’avortament.

o Relacionats en el moment del part

PART NATURAL:
- Es produeix sense cap ajuda de medicació ni instrument.
- La dona tria la postura, el lloc i les persones que vol al seu costat.

PART CONTROLAT:
- Es dona en la majoria dels casos.
- El part està vigilat per equips especialitzats (metges, llevadores (comadrones)...).
 - S’utilitzen tècniques, medicació i instruments.

PART PER CESÀRIA:

- Consisteix en extreure el fetus de l’úter per la via abdominal.
- Es fa per evitar riscos com hemorràgies cerebrals (poden causar epilèpsia i
inclús retard mental).
- El bebè pateix menys però sempre es fa quan hi ha perill per la vida tant del
fetus com de la mare i no hi ha possibilitat que es produeixi de forma
natural.

PART AMB UTILITZACIÓ DE FÒRCEPS:

- Es un instrument de metall en forma de pinces.
- Ajuda a l’extracció del bebè si s’ha detectat patiment fetal agut perquè el coll de
l’úter es molt estret i no es pot fer cesària.
- Es poden produir traumatismes mecànics que poden comportat trastorns
cerebrals o deficiència mental.
- També malformacions físiques que, normalment, es corregeixen amb el temps.

o Factors circumstancials
- Tots aquells factors que es poden produir en el naixement i que son molt
complicats de controlar.
- Caigudes o lesions produïdes per l’extracció de l’úter.
- La compressió del cervell al baixar per canal del part.
- La lentitud del nounat al respirar
- Aquest factors poden produir lesions, o asfixies i en casos greus, la mort del
nadó.

2.2.3 FACTORS POST NATALS

- Son aquells que es produeixen desprès del naixement.

- Son conseqüències de la relació i la interacció amb el medi.
- Estan relacionats amb el nivell econòmic, social, cultural i mediambientals de la
família.
- Es destaquen: l’alimentació, l’educació, els descans, la higiene, les relacions
afectives...
- Els nens que creixen en ambients poc saludables tenen talla i pes inferiors a les
mitjanes de la seva edat.

2.3 CARACTERÍSTIQUES DEL CREIXEMENT FINS ALS 6 ANYS

2.3.1 FECUNDACIÓ, EMBARAS I PART

La concepció s’inicia per la unió de dos cèl·lules reproductores (òvul i espermatozou) i

cadascuna d’elles conte informació genètica

EL PERIODE EMBRIONARI, DE 0 A 3 MESOS

Un cop que l’òvul es fecundat comença la divisió cel·lular i es forma l’embrió (el nen
creix per aquesta divisió)
Abans del 1r mes, l’embrió ja te mes d’un milió de cèl·lules.
• Durant aquest període es forma el cervell, la medul·la espinal i es forma la
base dels sistema nerviós.
• També es forma el cor i se senten els primers batecs.
• S’inicia i es completa l’esquelet humà i el sistema muscular.
- Al finalitzar el període existeixen impulsos cerebrals i apareixen els primers
reflexos (primeres connexions amb el cervell).
- Es pot dir que l’embrió ja es fetus ja que està perfectament format.

EL PERIODE FETAL, DE 3 A 6 MESOS

• Es perfeccionen els diferents òrgans i es posen en marxa les seves funcions.

• Apareixen les empremtes digitals, la base de les dents i les ungles.
• Al final del període funcionen les glàndules sudorípares i les sebàcies
(segreguen greix que lubrica la pell i el pel).
• El fetus respon a estímuls
• Pot moure el cap i el cos, entreobrir el ulls i empassar.
• Cap el 4t o 5e mes comença a donar patades i cops de puny que ja son
perceptibles per la mare.
• Cap al final, sent i reacciona als sorolls. Per tant es pot suposar que està guarden
informació a la seva memòria.
• Desprès del 6è mes, si es produeix el naixement, el fetus te possibilitats de
sobreviure.

EL PERIODE FETAL, DELS 7 ALS 9 MESOS

• Es completa el procés de creixement del sistema pulmonar.

• La pell es torna més gruixuda.
• El sistema nerviós esta del tot preparat.
• El fetus utilitza els sentits.
• El seu cos es capaç de regular la T ª corporal.
• Al finals del període, el cor bombeja la sang necessària per viure fora de la mare.
• Aprox. A les 40 setmanes el fetus esta preparat per néixer.

2.3.2 CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT FISN ALS 6 ANYS

o El canvi en les proporcions del cos:
- El fetus de 2 mesos: el seu cap ocupa ¼ del seu cos, pràcticament no te coll, els
seus braços son 4 vegades mes curts que en l’edat adulta, i les cames son 5
vegades mes curtes i gruixudes i lleugerament corbades.
- Als 3 mesos: creixen els ossos llargs i les seves proporcions canvien
dràsticament

El creixement no es uniforme ni lineal, ni en la mateixa direcció i temps, sinó que

segueix unes tendències (lleis) que s’anomenen gradients.

Els gradients de creixement i desenvolupament

GRADENT DÈFALOCAUDAL

Mitjançant el qual el creixement progressa del cap a les extremitats.

Creixen primer la musculatura i els ossos del cap, desprès el de les extremitats
superiors i finalment els de les inferior.
GRADIENT PROXIMODISTAL

Enuncia que el creixement progressa des del centre del cos cap a les extremitats.
Ex: Primer espatlla, colça, canell i per últim la mà.

El pes
• El promig esta al voltant dels 3.300g en els nens i 3.200g en les nenes (amb una
oscil·lació entre 2.500 i els 4Kg).
• Si el part ha estat prematur el pes pot ser inferior i s’utilitza la incubadora quan
el pes no supera els 2 Kg.
• Durant els primers dies desprès de néixer, el nadó te una pèrdua de pes, inferior
al 10% del seu pes, degut a l’expulsió del meconi (primeres caques; restes
m’arronses-verdoses i viscoses, composta de restes de alimentació uterina mocs,
bilis i restes epiterials (pell de la placenta) i el temps que passa sense alimentar-
se fins que la mare té la pujada de llet i/o s’acostuma a xumar la tetina.
• Aquesta pèrdua es recupera en una setmana.
• A partir d’aquí, el bebè augmenta uns 20g al dia, els primers 6 mesos i uns 15g
al dia durant els sis següents.
• El pes de quan neix es duplica al 5 mesos i a l’any es triplica.
• Igual que l’alçada, el pes, a partir de l’any, segueix augmentant a un ritme més
lent seguint una mitjana de 2Kg l’any.

La talla
• La longitud mitja del nounat es de 49cm a les nenes i 50cm als nens (amb una
oscil·lació entre els 45 i 53cm).
• Al final del primer any l’alçada inicial haurà augmentat en un 50%, es a dir,
entre 20 i uns 30cm.
• A partir d’aquest moment el creixement s’estabilitza i baixa el ritme.
• En el segon any la mitja està entre 8 i 12cm anuals.
• De 3 a 6 anys esta entre 6 i 8cm l’any

Perímetres cefàlic i toràcic

• El perímetre cefàlic indica el creixement cranial
• La mitja en el nounat es situa entre els 34 i els 36cm, encara que esta en
proporció de la talla.
• El major creixement es dona durant el 1r any fins arribar als 47 o 48cm, ja que
creix l’encèfal i madura el sistema nerviós central.
• Aquest creixement es possible gracies a les fontanel·les i les sutures, i que els
ossos no estan encara solidificats.
• Fontanel·les: area membranoses que es troben situades en el llocs del crani on
conflueixen varis ossos i tenen molta importància a l’hora de detectar diferents
malalties.
• Sutures: son una espècie de depressions lineals entre els ossos.
 • La ossificació de les fontanel·les es completa al voltant dels 15 mesos i les
sutures entre els 2 anys i l’edat adulta.
• El perímetre toràcic indica la capacitat toràcica
• Al néixer la mitja es de 32cm i el creixement també es molt ràpid en el primer
any, arriben als 47cm.

2.3.3 MADURACIÓ I DESENVOLUPAMENT FUNCIONAL DELS PRINCIPALS

SISTEMES I APARELL
• La característica principal dels òrgans del nounat es la seva immaduresa
funcional.
• Durant els primers mesos s’accelera el procés maduratiu per respondre de forma
satisfactòria a les noves exigències vitals (desprès son mes lents).

Aparell caridiocirculatori
• La freqüència cardíaca es 140 – 150 pulsacions p/m.
• Disminueix de forma significativa al llarg del 1r i 2n any de vida. Passa a tenir
unes 120 pulsacions p/m.
• Al acabar el segon any te unes 90 i continua disminuint fins arribar a les 70 o 80
p/m en la vida adulta.
• Es relativament freqüent l’existència de bufs (soplos) en els bebès, ja que alguns
conductes i orificis propis de la vida fetal no es van tancar en el moment del
part. Es resolen naturalment.
• També es visual la taquicàrdia i arítmies, causades sovint per processos febrils
(febres) o infeccions.

L’aparell respiratori
• La freqüència cardíaca i la respiratòria van lligades, per tant al nº de respiracions
per minut del nounat i del lactant es superior al de l’adult.
• El nounat té una respiració abdominal i una freqüència d’uns 40 o 50
respiracions per minut.
• Disminueix paulatinament fins arribar a les 20 – 30 a finals dels 2 anys.
• Les vies respiratòries altes estan madures al néixer, però la resta del sistema
necessita temps per completar la maduració.
• En els tres primers mesos es produeix la formació dels alvèols (on es produeix
l’intercanvi de gasos).
• La capacitat toràcica es petita en el nounat.
• S’incrementa ràpidament degut a l’augment del tamany pulmonar.
• L’àrea d’intercanvi de gasos passa dels 2.8 m2 en el moment de néixer, als 32 m2
als 8 anys.

El sistema immunològic
• Fins als 4 o 5 mesos el bebè utilitza els anticossos de la mare, transmesos per la
placenta (els va guardant) això s’allarga si te llet materna.
• A partir dels 8 – 9 mesos comença a sintetitzar els seus propis anticossos.

L’aparell digestiu
• La maduració es lenta i palatina i dura fins als 2 anys.
• Aquesta immaduresa prolongada te alguns efectes com dolors, còlics,
regurgitacions, deposicions freqüents i semiliquides, singlot...
• El tamany de l’estomac augmenta progressivament i també la seva maduresa
qualitativa que permet una major tolerància als aliments.
• El fetge arriba al funcionament similar al de l’adult entre els 6 i 12 mesos (el
mes rapit en madurar)
• A partir dels 2 anys les glàndules salivals, produeixen les encimes necessàries
pel procés de la gestació.
El sistema renal i escrotal

• El sistema renal no funciona plenament fins als 2 anys, que es el moment on es

completa la maduració del ronyo.
• Durant aquest període els sistemes compleixen la seva funció de filtració i
evacuació.
• Les deposicions en els primers anys estan relacionades amb l’alimentació; quan
l’alimentació es liquida son pastoses i la freqüència es paral·lela a l’alimentació.
• A mida que s’introdueixen aliments sòlids, es modifica la consistència i la
freqüència de les deposicions.
• Més tard adquireixen independència respecte a la freqüència alimentaria.

Els sentits

• Es desenvolupen de manera progressiva, alguns mes ràpidament.

• L’agudesa auditiva, del nounat es pràcticament igual a la de l’adult, mentre que
la visual tarda una mica mes.
• Entre els 4 i els 6 mesos s’estableix la visió binocular.
• Entre els 7 i els 9 mesos s’aconsegueix la percepció de profunditat o esteropsis.

La maduració òssia i muscular

• Desprès del naixement la columna vertebral presenta una sola curvatura debut a
la posició fetal.
• Entre els 12 i els 18 mesos aquesta curvatura passa a ser lumbar. Això fa que el
bebè es pugui posar dret i començà a caminar.
• La majoria dels ossos del nounat son cartilaginosos i s’endureixen a mida que va
madurant, gracies a l’aparició de sals minerals, en essencial del calci.
• El procés d’ossificació no es completarà fins l’adolescència.
• Durant el primer anys de vida es produeix un desenvolupament muscular que
s’executa des de les zones proximals a les distals, des del centre del cos a les
extremitats  (gradient proximodistal).
• El teixit muscular va substituint el teixit adipós i mica en mica aquesta dipositat
es converteix en musculatura.
• A partir de l’any les estructures físiques, les òssies i les musculars es van
enfortint i comença el desenvolupament de les habilitats que depenen d’elles.

La dentició
 • Una de les primeres manifestacions òssies es l’aparició de la primera
dentició Quan comencen a sortir significa que els ossos comencen a
madura.
• Comença’n a aparèixer des del maxil·lar inferior al superiors i des del centre
al lateral.
• Durant el procés de l’aparició de les dents el nen pateix moltes malalties i
dolors que li provoquen ansietat i un excés de salivació.
• Les primeres dents, els incisius, apareixen al 5è o 6è mes, i al voltant dels
dos anys i mig es completa la dentadura, això junt amb la maduració del
sistema digestiu, permet ampliar la gama d’aliments.
• Al llarg del primer any, es completen tots els incisius, els molars, els canins,
i els segon molar.
• Als 2 anys i mig es completa la dentadura de llet que consta de 20 peces.
• Entre els 5 o 6 anys s’inicia el canvi de la dentadura de llet al a definitiva.
L’alimentació ha de ser com la dels adults.

2.4 PARÀMETRES I INSTRUMENTS PEL SEGUIMENT DEL CREIXEMENT

2.4.1 RESPONSABILITAT

 L’entorn familiar
- L’observació que fa la família es poc sistemàtica i menys rígida.
- A mes a mes, la família no es objectiva, la informació que recull esta plena
de sensibilitat.
- En l’observació que fa la família falta coneixement.
- La família moltes vegades tenen manca de sentit comú.
- La tècnica per recollir informació es l’observació directa.
- L’observació dels pares es per comunicar al pediatre.
- No hi ha instrument de recollida d’informació, els pares miren i expliquen.

 L’escola infantil
- Es combina l’existència d’informació més sistemàtica amb d’informació
sobre fets o situacions mes concretes.
- Les tècniques son mes variades i la seva selecció i aplicació dependrà de la
informació que es vulgui obtenir. La més utilitzada a l’hora de fer les
intervencions es l’observació sistemàtica (maduració i desenvolupament).

 L’entorn sanitari  sempre pensa en temes de salut

- La informació es sistemàtica i objectiva
- En principi, el control del creixement es responsabilitat del pediatre, avaluar
la talla, el pes, els paràmetres, el desenvolupament muscular... de forma
periòdica durant els primer anys de vida.
- A l’entorn sanitari i a l’educació; l’observació i la intervenció tenen una
intencionalitat, una raó, i això les fa mes rigoroses i precises.
- Pediatres i educadors han d’utilitzar instruments de valoració precisos i útils,
sobre tot, ser constants.
- Les famílies i l’escola han de cuidar tots els aspectes que afavoreixin el
procés de creixement adequat del nadó.
LA INTEACCIO(COMUNICACIÓ) ENTRE LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA, LA
FAMILIAR I LA SANITÀRIA ES IMPRESCINDIBLE PER GARANTIR QUE EL
CREIXEMENT I EL DESENVOLUPAMENT ES PRODUEIXIN DE MANERA MES
HARMÒNICA POSSIBLE.

2.4.2 CONTROL I SEGUIMENT

Des de l’hàbit de educatius i de familiars els aspectes que s’observen tenen relació
directa amb el creixement i la informació es qualitativa.

 Tipus d’informació:

- A l’escola:
· Pautes d’observació natural i registres:
Per obtenir i recollir dades d’aspectes sobre intencions educatives
i nivell de desenvolupament des infants.

 Entrevistes i qüestionaris
- Per obtenir informació de l’entorn familiar i comunitari.
- Es important adaptar els qüestionaris, a de estar adaptat a cada necessitat
i assegurar-se que es recull i es correspon amb el que es vol analitzar.

 Aspectes a observar:

- L’alimentació:
· Variable directament relacionada amb el creixement. Dieta
rica, saludable... els hàbits de la alimentació son molt
importants.
- La higiene:
· Aspectes importants que afecta al creixement (la manca
d’higiene por ocasionar problemes de salut).
- Els descans:
· La freqüència descans-activitat incideix de forma clara en el
creixement en edats primerenques. Els nens petits son
absolutament rítmics i el ritme del descans i
activitats es primordial en el creixement.
- La relació amb els altres:
· Facilita i promou el creixement i desenvolupa afectivitat.
· Amb qui es relaciona.
· Quin tipus d’actitud te cap els altres; empallegós,
força, violència...
- La relació amb l’entorn físic:
· Indispensable per un bon procés de desenvolupament i
creixement. L’entorn a de ser favorable, s’ha de
 registrar el nen i l’entorn, l’actitud d’un nen poc canviar
si canvia l’entorn.
- L’activitat que realitza:
· Es necessari observar quina es l’activitat del nen, els seus
interessos; el temps de joc, si es actiu o passiu, quines
joguines prefereix, si no te por a jugar amb coses
noves...

2.4.3 CONTROL I SEGUIMENT PEDIATRIC

Per comprovar si tots els paràmetres que te el nen, estan dins de la normalitat, es
necessari establir pautes i control.

L’expressió del nounat

La primera avaluació que es realitza es el test d’APGAR

- Es produeix ala mateixa sala de part.
- Es molt important repetir el text als 5 minuts.
- Si treu una nota molt baixa s’anota al registre.

Consisteix en apuntar certs paràmetres

- Aparença: color de la pell

- Pulsacions per minut: ritme cardíac.
- Gesticulació: reflexos i irritabilitat.
- Activitat: to muscular del nounat i moviments
- Respiració.

CONTROL PEDIATRIC I SISTEMATIC DEL BEBÈ I DEL NEN

El ministeri de sanitat i consum recomana la realització sistemàtica d’exàmens de salut

amb la cronologia i continguts següents:
...

CONTROL I SEGUIMENT DEL CREIXEMENT

• Els paràmetres de creixement es redueixen al control de pes, la talla i els

paràmetres craneal i toràcic.
• Es mesuren amb instruments i seguint un procés determinat (de manera
sistemàtica)
• Les dades es relacionen amb unes taules per veure si estan dins de la normalitat
o no.

PAUTES DE CREIXEMENT
 • Recullen valors de pes i l’alçada per a cada edat i sexe (una per ne ni una altra
per nenes)
• Permeten descriure el creixement promig, es a dir, indiquen quants nen i nenes
tenen un pes, una talla i una alçada superior o inferior dintre un grup de 100.
• Es consideren pautes de normalitat totes les puntuacions que es situen entre el
percentil 3 i el 97 (o lo que es semblant, 2 desviacions semblants respecte a la
mitja).
• Els casos que excedeixen del rang es poden considerer anomalies, encara que no
vol dir que existeixi una malatia o transtorn.
• Quan existeixen casos que sobrepassen els limits del rang compres entre 1 i 99,
probablement es tracta de casos patogenics (- de 1 + de 99).

LES MEDICIONS

o La medició de la talla:
• Es tracta de mesurar l’eix major del cos, es a dir, de cap a peus.
• La medició del lactant i fins als 2 anys
• La longitud es refereix a la talla obtinguda en posició decúbit sopi 
panxa en l’aire.
• Els aparells per mesurar consten d’una taula horitzontal graduada i dos
suports perpendicular a ella, un fix per cap i l’altre mòbil pels peu.

o Medició a parit del 2 anys:

• L’alçada es refereix a la talla obtinguda estant el nen dret.
• Els instruments per mesurar son diversos i de funcionament similar
• Al mes conegut es el tallimetre. Consta d’una taula vertical amb un suport
horitzontal mòbil que baixa fins al cap.

o Medició de la mesura corporal:

• Es tracta de la mesura de la massa corporal. S’utilitza com a perímetre
nutricional ja que com a indicador de creixement no es tant precís com
l’alçada.
• La dada aïllada del pes no es tan útil, necessita també l’alçada (necessita
esta lligada a l’alçada)

o La medició del perímetre cefàlic:

• Reflexa de manera indirecta el volum intrecraneal i el creixement del
cervell (fer-ho des de que neix).
• El perímetre cefàlic es un paràmetre que indica si hi ha existit una
malformació fetal. (detecta problemes si ho te molt gran o molt petit el
cap).
• S’ha de realitzar al menys fins als tres mesos d’edat.
• El perímetre cefàlic es la circumferència del cap.
• Es mesura amb una cinta mètrica flexible e inextensible.
 o La maduració òssia:
• Hi ha un problema: cada persona te un ritme, no es el mateix l’alçada i el
pes que la maduració. No es correspon a l’edat.
• Cada persona te un procés de maduració òssia i no es pot fer un estàndard.
• Com no es pot fer un indicador s’ha inventat l’edat òssia.

L’EDAT ÒSSIA

• La maduració es realitza mitjançant una radiografia de la mà, el preu o el canell.

• Ha d’estar en consonància amb la talla i amb l’edat cronològica (la fan quan es
veu que existeix un problema).
• Es considera que hi ha alteració en el creixement quan hi ha un retard superior a
2 anys.