Aportacions a la Comissi Turisme a Ciutat Vella lliurades a la sessi de treball de 18 de juny de 2009.

Xarxa Ciutat Vella

PROCS DE REFLEXI TURISME BARCELONA CIUTAT VELLA

Pla Estratgic de Turisme de la Ciutat de Barcelona Presentaci: ...lactivitat turstica incideix de forma transversal en la dinmica de la ciutat, esdevenint un dels seus principals pilars econmics i de desenvolupament...Barcelona es planteja nous reptes i propsits, que requereixen un profund procs de reflexi... comporta plantejar-se tamb, algunes qestions clau, com per exemple la quantitat de turisme que pot acollir la ciutat, i fins a quin punt ha de continuar creixent, o quin tipus dimpacte suposa el creixement turstic i quin futur lhi espera a la ciutat...

Objectius Pla Estratgic: ...procs de reflexi sobre el model de turisme a la ciutat, que ha de servir per definir les futures estratgies dactuaci necessries per mantenir o incrementar linters dels ciutadans, els sectors econmics, les institucions, els visitants i els turistes ... pretn posar les bases dun model turstic que potenci lequilibri entre residents i visitants, tot preservant els valors didentitat de la ciutat... per tal de garantir la sostenibilitat i continutat de lxit en el futur Metodologia del Pla: Part analtica (Anlisi i diagnosi estratgica) i Part estratgica

Consideracions generals loferta de reflexi del Pla des de www.xarxaciutatvella.cat Poders pblics i sectors privats demanen la col.laboraci de la poblaci local. Nosaltres

demanem no ser consultats com a quota mnima necessria a fi de poder justificar pseudodemocrticament una acci, sin participar en igualtat de condicions. Si es volen consensuar poltiques estratgiques coherents, no es pot fer des del desequilibri de les dades oferides i de quotes de presncia i per tant de decisi desproporcionades. Col.laboraci i cooperaci s, manipulaci no. Lactivitat turstica s un dels sectors econmics de la nostra societat, un sector important, per no s el pilar, ni de cap de les maneres hauria de marcar el disseny de la nostra ciutat. No ha de ser el turisme el que generi les poltiques urbanes. Les ciutats per definici concentren dificultats: circulaci, contaminaci, inseguretat etc. Agreujades per condicions cojunturals com lactual crisi econmica i les seves conseqncies socials. Sn tamb lloc de creaci de riquesa i desenvolupament cultural i social. Per sobretot sn, per als seus ciutadans, el seu medi: lloc de vida, de treball i doci.

Trobar la distribuci equilibrada on es pugui conviure amb les diferents necessitats professionals i personals, s un repte. Per no sassolir des de la perspectiva de considerar al sector turstic com pilar nic de desenvolupament, inspirador de totes les poltiques pbliques i menys preuant les conseqncies negatives dels seus impactes. Les necessitats dels ciutadans i de la ciutat sn moltes, i en darrera instncia sn els que hi viuen els que fan possible all que posteriorment es comercialitza com a imatge estrella per vendre tursticament la ciutat.

En el cas dels barris de Ciutat Vella el conflicte entre ciutat, barri i turisme s evident. Som el centre de la ciutat, la marca i la imatge de ciutat. Per tamb som gent que hi viu i treballa: barri, famlies, comunitat de vens i persones que busquen qualitat de vida. Les estructures bsiques de convivncia shan trencat a cop de plans urbanstics pensats nicament com a visi de ciutat turstica i dimatge propagandstica. Aquest difcil equilibri s, hores dara, un desequilibri absolut. La gesti dels recursos pblics i dels plans urbanstics, pensats com un refor del sector turstic, i com lnic eix vertebrador, sn fets que han trencat tots els equilibris. Un districte com el nostre, de gran densitat, destructura urbana histrica, i per tan complexa per a la vida moderna, a la qual safegeix la presncia dedificis administratius i culturals de la ciutat i del pas. Una pressi multiplicada en els ltims anys per lassalt massiu i sense control de turistes durant el dia i la nit. Convivim amb equipaments de la ciutat i del pas, per no tenim estructures per als problemes de la vida quotidiana. Hotels, apartaments, bars, botigues de souvenirs, pseudo-comeros de proximitat que en realitat no ho sn. Massificaci als carrers, espais pblics ocupats per bars, lloguers de bicicletes i altres monstres (tricicles, gocars etc) per turistes. Preus desorbitats de lhabitatge i dels productes bsics. Sorolls i brutcia.

Ha sigut un procs molt rpid que ha canviat la nostra societat, els nostres comportaments tan individualment com col.lectivament i sha configurat un ambient de desconfiana. Els interessos econmics duns quants, no poden hipotecar el model de ciutat. Els desitjos dun rpid enriquiment, han de ser ponderats i no coronats per la societat, i mai shan de confondre a lhora de fer prediccions de futur. Els vens ens hem convertit en una espcie en vies dextinci amb el vist-i-plau de partits poltics (al govern o a loposici) que mantenen una visi nica de ciutat, unificadora destils de vida, de marca a vendre i manca dautocrtica. La identitat prpia que es vol vendre ha desaparegut. El model de ciutat mediterrnia oberta ja no hi s, els primers afectats som els ciutadans, els segons la ciutat i de retruc el sector turstic que haur dinventar un nou dest pels seus clients si no vol morir dxit assassinant la gallina dels ous dor. Es produeix un xantatge quan les legtimes crtiques daquesta situaci, daquest model ds intensiu dels espais pblics i privats per a gaudi duns pocs sn contestades des de la perspectiva del pensament nic de que el sector turstic s el motor incontestable. No estem en contra del turisme, ni del turista, ni dels sectors empresarials. Estem en contra de la manca de decisi poltica en defensa duns models de convivncia, dun model de societat on la persona, el ciutad, sigui el centre. De la venda de la nostra ciutat per i per a uns pocs. De la visi de mirada curta davant de la pressi econmica dun nic sector, que sha mostrat depredadora i no regeneradora.

Si es vol canviar la dinmica creada sha de fer des del respecte a tots els interessos, prioritzant el b com que s el ciutad veritable motor de la Ciutat, amb informaci clara i no propaganda.

Consideracions respecte a la part analtica Per comenar quan es presentant dades estadstiques sha de fer amb fitxes de com, quan i per qui han sigut recollides. Si del que es tracta s de fer una radiografia seriosa, que permeti un anlisi complet, shan de posar sobre la taula totes les dades Es donen dades del sector turstic, i tamb daltres sectors, per els impactes transversals de lactivitat turstica no shan presentat. Com es pretenen valorar? Es parla de percepcions que sn sempre subjectives i per tant fcilment desqualificades. Sabem que trobar indicadors objectius sobre dades no quantitatives s complicat, per existeixen diferents vies. Sofereixen les opinions sobre el turisme a barcelona extracte de lenquesta Percepci del Turisme a Barcelona, feta per Turisme de Barcelona, sembla que del febrer del 2009. Desconeixem com es va fer aquesta enquesta (la fitxa si us plau!) per en tot cas al no ser presentada per barris i per grups de poblaci, perd part del seu valor perqu les percepcions varien dramticament segons la pressi turstica patida. Caldria afegir un estudi sobre la percepci de la relaci de qualitat de vida dels ltims anys dels habitants del districte relacionada amb la pressi turstica. O quantificar el nombre de gent que voldria viure o no al centre de la nostra ciutat, o dels que volen marxar... La percepci de les ltimes audincies pbliques seria aclaparant i tan poc aclaridora com la presentada per Turisme de Barcelona.

Mapa del districte, fotografia: Quan es parla en concret de Ciutat Vella, falten uns indicadors importants: els equipaments de barri, de ciutat i de pas. No noms existeixen els museus. Nocupen una part de la geografia fsica i sociolgica molt important. I sense el coneixement del seu pes no es pot pretendre fer una fotografia rigorosa. I les dades dequipaments tamb han de ser ponderats amb la resta de la ciutat i de la poblaci a la que es destinen. El mapa del parc hoteler sha de fer complet, no hi sn els apartaments turstics i les dades sobre Habitatges ds Turstic no sn correctes. Uns i altres sn allotjaments hotelers, tot i que alguns semblen no ser reconeguts ni per ladministraci ni pel propi Pla. Desconeixem les dades de la resta de la ciutat aportades per APARTUR, que suposem parla dels seus associats, no dels existents realment. Ning no sha decidit a fer el cens real. A Ciutat Vella segons dades del Districte Comissi Seguiment Mesura Apartaments Turstics del 18 dabril del 2008, no existeixen 601 HUT com apareix al dossier. Sn 683 de legalitzats, 239 de no regulats ms 185 de nova aparici des de que es van posar a censar-los. Segons les

nostres dades sn alguns ms, en qualsevol cas serien com a mnim, i sempre segons dades oficials 1107.

Propostes bsiques per a un Pla Estratgic de Turisme de Barcelona La radiografia de la situaci real, viscuda pels habitants de Ciutat Vella s la duna total agonia, una dinmica de creixement intensiu de la pressi turstica que ha marcat les nostres vides els ltims anys. Hem perdut la nostra ciutat i el nostre barri. El sector turstic exerceix una pressi total que safegeix a la manca de decisi poltica i duna idea de model social integrador i respectus. Es poden defensar els drets legtims de certs sectors econmics sense caure en lengany de trepitjar els drets de tothom. Les dinmiques creades sn perjudicials, i com a qualsevol dinmica difcil de canviar el seu moviment si no es prenen mesures valents i decidides. Cap model turstic pot ser reconegut per nosaltres si no accepta unes premisses bsiques: Sha dexigir al sector responsabilitat, coherncia i respecte pel medi ambient, incloses les persones. Sha de treballar per la ciutat, noms recuperant lespai pblic i privat es poden recuperar equilibris i mantenir el futur de la ciutat, i amb ella de tots els sectors econmics. O es decreix la pressi existent o no noms hauran matat la ciutat sin tamb el futur del sector turstic. Sha de recuperar lequilibri perdut i sha de fer des duna visi mplia, oberta i decidida. Cal aplicar en aquesta fase mesures coercitives (fiscals, multes etc) per poder frenar al decadncia actual. Sha de definir un projecte de futur, amb poltiques coherents i amb la participaci de tothom. I per fer-ho shan destablir clarament una metodologia dinformaci, de seguiment i davaluaci.

Proposta de mesures concretes -La metfora perfecta per perversa del model actual sn els HUT. La pressi arriba a la vida personal introduint elements provadament desestabilitzadors i incontrolables, de la convivncia bsica. No sha pogut/volgut controlar la pressi pblica i ens obliguen a conviure amb ella a casa. Cap s turstic dhabitatge dins de comunitats de vens. Apartaments turstics amb controls exhaustius i no agrupats tots a una mateixa zona. -control de les activitats turstiques organitzades per lluitar contra la massificaci a travs dels gestors turstics, mitjans de comunicaci incls internet -negociar amb els touroperadors per incentivar altres destinacions turstiques de la ciutat i rodalies -reduir espai de terrasses de bars, restaurants i hotels -reduir nombre de grups a peu o a bicicleta, i en qualsevol cas fer-los respectar lespai pblic i les persones -prohibir go-cars i tricicles per invasi acstica i fsica

-fer decrixer els establiments de lloguer de bicicletes i motos, penalitzant el seu s abusiu de les voreres -millora transport pblic, amb ofertes per a la seva utilitzaci -forar a lutilitzaci de parquings exteriors per a autobusos i accs a la ciutat amb transport pblic, creant una zona restringida al Districte per a autobusos turstics dels touroperadors -carrils bicis segregats per no crear conflicte amb els vianants, ben dissenyats i amb un manteniment apropiat -controlar espais doci nocturn existents, responsabilitzant als propietaris del mal s de la via pblica dels seus clients. Control per evitar les molsties als vens provocats a les entrades i sortides dels locals -cap hotel nou ms i que els permisos actuals es revisin amb nous criteris geogrfics -festes massives esportives o culturals promogudes a daltres zones de la ciutat -reduir impacte de locals de menjar rpid -increment de papereres, bancs i cadires als carrers -control de la msica ambiental dels locals doci i comer, sobretot els que tenen portes obertes -permissivitat zero a activitats sorolloses nocturnes al carrer -millora de la via pblica: neteja i barreres arquitectniques -crear o augmentar equipaments pblics de barri bsics: salut, ensenyament primari i secundari i centres cvics -reforar i recolzar el comer de proximitat, i controlar que sigui de qualitat no de convenincia -recolzament a tallers dartesans i artistes del barri