Vous êtes sur la page 1sur 24

Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes

Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisaci

REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANA

Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes


Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisaci

Valncia 2012

Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisaci


El valenci utilisat en l'Administraci Pblica, els seus mijos de comunicaci i l'ensenyana, seguix un criteri de convergncia en el catal, seguint el Dictamen i la Gramtica normativa valenciana de l'Acadmia Valenciana de la Llengua1; per aix la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV reitera lo que expongu la nostra RACV el 14-02-2005 sobre el Dictamen i recorda el prembul de la llei de creaci de la AVL2 quan diu: L'ent (AVL) es basar en la tradici lexicogrfica i lliterria i la realitat llingstica genuna valenciana3. La llei de creaci no podia ser ms clara, la nostra tradici lexicogrfica escomena en el Llibre de Concordances de Jaume March de 1371 o el Liber elegantiarum de Joan Esteve de 1489, passant per les obres lexicogrfiques de Carles Ros (1703-1773), Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) ya en el sigle XIX les de Josep Escrig i Martnez, Constant Llombart, Joaquim Mart Gadea a cavall entre el sigle XIX i el XX Josep Nebot i Prez a principis del XX les del fillec Llus Fullana i Mira, per nomenar-ne a soles uns quants. Venim observant que es tenen en conte les obres lexicogrfiques ms recents de Francesc Ferrer Pastor4, el diccionari Galmar5, el Vocabulari Fonamental d'Enric Valor i sobretot el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i el Diccionari Valenci de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana6; pero constatem que s'ignoren les obres lexicogrfiques d'entitats valencianes com Lo Rat
1 El dictamen de la AVL sobre la llengua proponia utilisar un model de llengua convergent, i en l'introducci a la gramtica de la AVL s'afirma que: La Gramtica normativa valenciana vol ser una contribuci de l'AVL al procs de construcci d'un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l'idioma com. Pg 14. 2 Llei 7/1998, de 6 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creaci de l'Acadmia Valenciana de la Llengua 1998/7973. 3 En el document fet pblic per la RACV el 14-02-2005 titulat Resposta de la RACV al Dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana es digu que: ...el criteri de convergncia va directament contra la lletra i l'esperit de la Llei de creaci de la AVL quan dispon que l'Acadmia: es basar en la tradici lexicogrfica i literria i la realitat lingstica genuna valenciana. El concepte genu significa propi o caracterstic i s totalment incompatible en el concepte convergent. Fer una normativa baix un criteri de convergncia o divergncia s fer-la des d'un punt de vista extra-llingstic, no cientfic i inacceptable, ms encara si esta normativa est guiada per uns interessos particulars i poltics que no responen a la tradici histrica ni a la voluntat majoritria dels valencians, arreplegada en l'Estatut d' Autonomia. 4 F. Ferrer Pastor copiava servilment els diccionaris catalans a l'hora d'elaborar els seus diccionaris, sense fer estudis previs o arreplegues lexicogrfiques. 5 Jordi Colomina, acadmic de la AVL, en el seu llibre Els valencians i la llengua normativa, diu d'estos diccionaris: catalanitzants: el ms radical s GALMAR, que en 11 de 15 mots es decanta per la sola forma catalana i noms en tres casos admet en segon lloc la forma valenciana. Molt semblant s el criteri de F. Ferrer Pastor. 6 Este diccionari, editat per la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana s una mala cpia del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, dirigida pel funcionari de la Generalitat Valenciana Josep Lacreu, que copia entrades, definicions, eixemples i erros del diccionari catal.

Penat, la Real Acadmia de Cultura Valenciana7, Valncia 2000, Grup d'Acci Valencianista i tantes atres que, des de fa molt de temps i durant moments histrics adversos a la llengua, han treballat i treballen per la llengua valenciana i seguixen un criteri d'estricta valencianitat llingstica. Tamb observem que hi ha ms inters per introduir la fontica, la sintaxis, la morfologia verbal i nominal, l'ortografia i el lxic catalans, seguint uns criteris prescriptius, que per recuperar i potenciar les formes valencianes moltes d'elles clssiques o el lxic patrimonial i tradicional valenci, pel qual no fan absolutament res. Sobre la tradici lliterria observem que els clssics valencians (Arnau de Vilanova, Proxita, Arnau March, Pere March, Joanot Martorell, Jordi De Sant Jordi, Ausias March, Isabel de Villena, Antoni Canals, Jaume Roig, Ro de Corella, Bernat Fenollar, Joan Moreno, Narcs Vinyoles, Jaume Gaull...) es tenen en conte per a justificar l'us d'arcaismes en la llengua normativa si estos sn convergents en el catal, pero mai quan els clssics valencians utilisen les formes genunes valencianes diferencials que hui formen part de la realitat llingstica genuna valenciana. Per esta cam la llengua normativa es separa cada volta ms de la realitat llingstica valenciana i de la llengua viva i usual, per a acostar-se a una atra realitat llingstica que no s la nostra, cosa que en res beneficia al valenci ni als valencians. D'esta manera s difcil superar el conflicte esterilisador que es perpetua entre nosatres .... Un conflicte sobre el nom, la naturalea i la normativa de la llengua prpia dels valencians que impedix la salut d'esta i que acumula les dificultats en el procs de recuperaci de la llengua que nos hauria d'identificar com a valencians, en conte de separar-nos, com diu el prembul de la llei ads citada. En qestions llingstiques s'ha de tindre en conte sempre la voluntat majoritria dels valencians, la tradici histrica i una llei orgnica superior com s l'Estatut d'Autonomia, que parla d'idioma valenci, nom oficial que rep la nostra llengua en l'Estatut, i que impedix que se'l puga denominar d'una atra manera (vejau anex I El nom histric de la llengua valenciana i anex II Informe de la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre l'idioma valenci, solicitat pel Tribunal Suprem). Per a un consens i recuperaci de la llengua s'han de tindre en conte les propostes fetes per esta real instituci i diversos sectors de la societat valenciana com ara el Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana (vejau anex III) dirigit al Govern de la Generalitat i a la AVL el 30/03/2004, a on es descriu la naturalea del valenci i es propon una normativa valenciana, que un ample sector de la nostra societat desija.
7 L'acadmic de la AVL Jordi Colomina en la seua obra ads citada diu del Diccionari Valenci-Castell / CastellValenci de la Real Acadmia de Cultura Valenciana de 1993: El vocabulari ms ambicis pel que fa a la variaci sinonmica s, sens dubte, el de l'Acadmia (RACV) (pg. 165). Ms avant referint-se ad este mateix diccionari diu: Esfor malaguanyat. El que podria haver estat el millor vocabulari valenci de tots els temps, restar com a obra noms til als estudiosos de la llengua.... el motiu d'este bandejament, segons Colomina, s adoptar una grafia separatista. (pg.169).

La Real Acadmia de Cultura Valenciana (Fundaci Pblica que des de 1915 ve dedicant-se a l'estudi i normalisaci del valenci i a la cultura valenciana en tots els seus camps) conta en molts i diversos treballs sobre el valenci, i els aporta per a que es tinguen en conte en qualsevol debat llingstic (vejau anex IV Declec presentat per la RACV a la AVL del 02/06/2004). Defenem una llengua valenciana en este nom i una normativa prpia i diferenciada i no estem d'acort en adoptar per al valenci l'ortografia catalana, en l'unitat llingstica en el catal, ni en un model de llengua convergent en ell (vejau anex V Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana de 14/02/2005). Amples sectors de la societat valenciana tamb defenen una llengua valenciana diferenciada, pero este sentiment no es veu plasmat en la Gramtica normativa valenciana de la AVL del 2006. La RACV analis esta gramtica i feu pblica la seua opini (vejau anex VIII Informe de la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre la Gramtica Normativa Valenciana de la AVL). En definitiva no s'ha resolt el conflicte llingstic valenci, la nostra llengua ara s tractada com un dialecte o variant coloquial sense ortografia prpia, es prenen com a cultes i estndarts les formes alienes, i no es tenen en conte les nostres postures o criteris llingstics i filolgics que pretenen dignificar-la i retornar-li la categoria de llengua. Per a expondre la realitat llingstica valenciana, la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV vol donar unes orientacions, reiterant-nos en la defensa dels nostres criteris de valencianitat llingstica, exposts en el Manifest de ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana (anex III) i oferir un llistat, a manera d'eixemple, d'alguns catalanismes innecessaris i ya usuals en la llengua normativa oficial, que s'han de substituir per les formes genunes valencianes, ms encara quan alguns d'ells sn castellanismes en el catal, galicismes o simples variants o innovacions caprichoses sense tradici clssica. Totes estes formes han segut extretes de la llengua utilisada en l'Administraci Pblica, els mijos de comunicaci pblics i els centres d'ensenyana valencians. De fet totes apareixen en el Diccionari Valenci de la Conselleria d'Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana i voldrem, per a anar superant el conflicte, que no aparegueren en el futur diccionari de l'Acadmia Valenciana de la Llengua. Si volem que la normalisaci del valenci siga una realitat i tinga xit, s fonamental que els parlants s'identifiquen en la llengua estndart i per ad aix s'han d'utilisar les formes que sn d'us normal entre els parlants. s molt negatiu per al procs de normalisaci del valenci utilisar les formes no valencianes, perque a va contra l'autoestima de la prpia llengua i l'identificaci que ha de sentir el parlant per a incorporar-se a un procs de dignificaci i normalisaci de l'idioma propi.

A no s nou, ya en 1934 Josep Giner, incls sent partidari de l'anexi llingstica del valenci al catal, public en El Cam el 14/04/1934 un artcul titulat Sinnims dins la nostra llengua (anex VI), a on exponia en una columna la forma valenciana i en l'atra la catalana i aconsellava l'us de la forma valenciana en estes paraules: Hi ha dins la nostra llengua mots valencians idiomtics que sn bandejats sistemticament, de fet, pel catal de Barcelona, el qual empra en compte seu mots inconeguts en valenci. La feina dels escriptors valencians s fer prevaldre el lxic idiomtic valenci, puix ya en aquell moment detect el perill que corrien les formes valencianes de desaparixer. L'artcul de Josep Giner seguix vigent a hores d'ara (vejau anex VI), de fet el llistat que ara aportem s una ampliaci d'aquell, lo que demostra que l'acceptaci per una part d'alguns escritors valencians de les normes de 1932 en realitat de l'ortografia catalana fon l'inici d'una catalanisaci llingstica ms profunda que afecta al lxic, la fontica, la morfologia verbal i nominal o la sintaxis. A l'igual que feu Josep Giner en 1934 hui proponem que prevalga el lxic valenci i s'eliminen de la llengua normativa oficial els catalanismes innecessaris. El resultat d'este procs que venim patint des de 1932, s la desaparici progressiva del valenci de la vida pblica baix el rtul de catal; tant s'han bandejat de la llengua normativa les formes valencianes a nivell lxic, morfolgic i sintctic, substituint-les per les catalanes, que ya no cal una versi valenciana perque coincidix en un alt percentage en la catalana. El resultat que venim detectant s que moltes institucions, com ara alguns ministeris, o empreses pbliques i privades ya no oferixen una versi en valenci i nicament existix l'opci catalana o, fugint del conflicte, noms s'expressen en castell. Si esta tendncia seguix aixina el valenci i les seues caracterstiques llingstiques genunes desapareixeran per complet de la vida pblica. Per a consultar qualsevol qesti sobre estos vocables aconsellem acodir al Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV. http://diccionari.llenguavalenciana.com

CATALANISMES

FORMES GENUNES VALENCIANES en Castell, en Ibi, en Frana adems abra conseguir succet adage domicili, direcci, senyes areu assunts, quefers empomar alar soplujar albargina llavors alfbega lliberar alluntar almirant alt (orde de parar) atre, atra, atres carrasca en abds, els dos, les dos amontonar anlisis (mascul) moll (andana per a desvn en castell) antiguetat colpejar, abatanar aparat (i aparell per a aparejo en castell) juntar-se, congregar-se acostar-se est, esta, estos, estes aladre arc de sant Mart arropir artcul archiplec fer saber, informar ensaig ensajar assess, assessinar, assessinat solejat aplegar, conseguir

a Castell, a Ibi, a Frana... a ms a ms abraada aconseguir acudit (en castell chiste) adagi (en castell adagio, sentencia) adrea aeri afers agafar al vol aixecar aixoplugar albergnia aleshores alfbrega alliberar allunyar almirall alto altre, altra, altres alzina amb ambds amuntegar anlisi (femen) andana (en castell andn) antiguitat apallissar aparell (en castell aparato) aplegar-se apropar-se aquest, aquesta, aquestos, aquestes arada arc iris arronsar article arxiplag assabentar assaig assajar assass, assassinar, assassinat assolellat assolir

assumpte aterrar (un avi) atur aturar aturat avaluar, avaluaci avantatge avaria avi, via aviat avui blsam Brbara barret (en castell sombrero) baster bellesa bescanviar (en castell canjear) bigoti bili bitlles bitllet bogeria (en castell locura) boig (en castell loco) bombeta (en castell bombilla) bontol (en castell bonito peix) borni burgs, burgesia butllet calat (en castell calzado) camamilla cmera campi, campionat canyella cap de setmana captol carota (en castell careta) cartr cstig cementiri cercar cinema cinqu claredat clatell claveguera

assunt aterrisar (un avi) desocupaci parar desocupat evaluar, evaluaci ventaja averia yayo, yaya pronte, enjorn hui blsem Brbera capell correger bellea baratar, descanviar bigot bill birles billet follia foll pera, pereta bonytol trt burgus, burguesia bollet calcer camamirla cmara campe, campeonat canella la fi de semana captul caraceta cart castic cementeri buscar cine quint claritat bascoll aigera, cloaca

clavegueram claveguer codi cdol cofoi cognom (en castell apellido) col.legi company coneixement contrada conversa cop cop d'ull cop de cap cop de puny crisi cristall, cristaller, cristalleria croada, croat crosses cuir culte cura cursa de toros, de motos... dada (castell dato) defensar desar desemparat desenvolupament desenvolupar desnonament (en castell desahucio) desnonar (en castell desahuciar) destinaci dinou dipsit, dipositar disfressa, disfressar disset diumenge divorci divuit dof doncs duana dues (adjectiu num. femen) edat mdia efa, ela, ema, ena, erra,...

aigeral albell, androna cdic cudol desvanit llinage colege company coneiximent lloc raonada, conversaci colp ullada cabotada punyada crisis cristal, cristaler, cristaleria creuada, creuat closses cuiro cult conte, atenci correguda de bous, de motos... senya defendre alar (guardar) desamparat desenroll desenrollar desfiduciament desfiduciar dest dneu depsit, depositar disfrs, disfrassar dsset dumenge divor dhuit galf puix aduana dos (adjectiu num. mascul i femen) edat mija efe, ele, eme, ene, erre...

eina eixelebrat eixerit el que fem, el millor... Empar empassar-se empenta, empentar emplenar encongir endavant enfonsar, enfonsament... enganxar enganxs enlairar-se (un avi) ens ensenyament ensinistrar ensinistrament esbargir esbarjo esborrar escalfar, escalfador... escarafalls (en castell aspavientos) escarola escletxa esc escombra escombrar escombraire escombraries escorp escuradents (en castell palillo) esdeveniment esgotar esllavissada, esllavisar esmorzar espectacle esport esportista esportiu espurna esquirol (en castell ardilla) estalviar (diners en el banc) estalvis estimar

ana, ferramenta destarifat espavilat lo que fem, lo millor Ampar engolir espenta, espentar omplir, reomplir encollir avant afonar, afonament... apegar, adherir apegals envolar-se (un avi) ent ensenyana adestrar adestrament esplayar, solaar, escampar esplai, sola borrar calfar, calfador... esparaments endvia clavill, badall escan granera agranar femater fem alacr furgadents succs, acontenyiment agotar solsida, solsir almorzar espectcul deport deportiste deportiu purna farda aforrar aforros voler (amar)

estona estrella estri estripar estru exemple exercici exrcit faana falguera fstic fastigs feina, feiner... feredat ferotge focus forquilla garatge gasiu gasosa gegant gels, gelosia gener gerd (en castell frambuesa) gerdera (en castell frambueso) gespa gimns gla globus gra gratacel gripau gual (en castell vado) guineu habitatge heura (en castell hiedra) hisenda hivernacle infermer, infermeria joguina jonc judici la resta (en castell el resto) legislar legtim

moment, temps estrela atifell, ferramenta, ana desbudellar estur eixemple eixercici eixrcit frontera (d'un edifici) falaguera oix oixs faena, faener fredat fero foc forqueta garaig agarrat, ronys. llimonada jagant cels, cels giner mora roja cordonera herba gimnasi gl bufa / globo escal rascacels renoc guau rabosa vivenda hedra facenda hiverncul enfermer, enfermeria joguet junc ju el restant llegislar llegtim

liberal, liberalisme... lingista, lingstica... lnia literatura, literari... litre llaminer llauna llenar llets lleuger lliurament lliurar llombrgol lloro llotja llum (el) llum lluny lluny lgic, lgicament... luxe maduixa magatzem magatzemar malgrat malson marxar mscara matals medi ambient medieval mediterrani, mediterrnia meitat melmelada mena mentida mentider mentre meravella, meravells mesa electoral, mesa de les Corts... mesura metall mtode metre meva, teva, seva, meves...

lliberal, lliberalisme... llingiste, llingstica... llnea lliteratura, lliterari... litro llpol llanda llanar, enrefilar llics llauger entrega entregar melic loro llonja llntia (la) misto llunt llunt llgic, llgicament... lux fraula almagasn almagasenar no obstant, a pesar de malensomi anar-se'n mixquera matalap mig ambient migeval mediterrneu, mediterrnea mitat melada, confitura classe, espcie mentira mentirs mentrimentres, mentres maravella, maravells taula electoral, taula de les Corts... mida metal mtodo metro meua, teua, seua, meues...

mica mili, milionari... mite mitges mitjana (la nota mitjana) mitjans de comunicaci mode molsa (en castell musgo) mongeta monstre mossegada murtra naixement, crexement... natges nufrag navalla, navallada nixer nen, nena nnxol (en castell nicho) noblesa nombre nombrs nord-americ nosaltres nus nuvi, nvia oi oida oncle ordre rgan (en castell rgano) origen os osca pallissa papallona parpella, parpelleig, parpellejar penedir-se penya-segat peresa peress perruca perruquerria, perruquer petit pet

poc, miqueta mill, millonari... mit calces mija (la nota mija) mijos de comunicaci modo verdet fesol mnstruo ms murta naiximent, creiximent... anques, galtes del cul nufrec navaixa, navaixada nixer chiquet, chiqueta caseta noblea nmero numers, quantis nortameric nosatres, nosatros nuc nvio, nvia oix ot, orella tio orde orgue orige orso mossa tana palometa parpall, parpalleig, parpallejar arrepenedir-se riscle perea peres peluca peluqueria, peluquer chicotet bes

pella (en castell pezua) plnol (d'un edifici) poruc prssec presseguer prestatge (en castell estante) prstec presumpte preveure proper quadre queixal queixal del seny quilmetre Rafael rauxa recer recollida recollir reial rellotge rellotger rellotgeria rentadora (mquina de llavar) rentaplats, rentacotxes rentar restoll, rostoll riquesa robatori ruixat rusc (en castell colmena) sa i estalvi (en castell sano y salvo) saba (en castell savia) safata (en castell bandeja) salcondut saviesa seguici seguretat seixanta sencer senderi sergent seris seriosament serrell (en castell flequillo)

piteu, pujola pla poregs bresquilla bresquillera lleixa prstam presunt prevore prxim, vinent o que ve quadro quixal quixal de l'enteniment quilmetro Rafel ramalada, estufit racer, reds arreplega, arreplegada arreplegar real rellonge rellonger rellongeria llavadora llavaplats, llavacoches llavar rastoll riquea furt arruix, ramassada gayola, baso s i segur llacor platera, plata salvoconducte sabuderia squit, acompanyament seguritat xixanta sancer trellat, ju, enteniment sargent srio sriament frangeta

servei set setmana seure's sndria soltar solter sorra sortida, sortir sota suport tarann (en castell talante) tarda (en castell tarde) tardor tardorenc tarongina taur tat tempesta temps (climatolgic) tenir termini til.ler, tell (arbre de la tila) tipus titella (en castell marioneta) ttol tona torn (castell turno) tornavs tots plegats tramoista tresor, tresorer, tresoreria treure treva trigar triomf tron (en castell trono) trucar ullal (en castell colmillo) umbracle us (no us detingueu) vacances vaga vaguista vas

servici sptim semana assentar-se mel d'Alger amollar fadr arena eixida, eixir baix, devall soport clim vesprada primavera d'hivern, autumne autumnal nafa, flor del taronger tabur atat tempestat, tormenta orage tindre terme, determini tillol tipo, classe, manera ttaro, porrito, perichinela ttul tonellada tanda desentornellador tots junts tramoyiste tesor, tesorer, tesoreria traure treua tardar triumf tro tocar, telefonejar clau umbrcul vos (no vos detingau) vacacions folga folguiste got

vehicle venir veritable veure vianant vidu, vidua vmet (en castell mimbre) vosaltres vuit, vuitanta vuit xai xamfr (en castell chafln) xarampi xarxa xerrar xifra ximple xiprer xocolata xuclar

vehcul vindre verdader vore viandant viudo, viuda vmen vosatres, vosatros huit, huitanta octau corder cantonada pallola ret (pero eixrcia, xrcia per a jarcia en castell) raonar, charrar sifra simple, mec, tararot ciprs chocolate chuplar

Recordem que esta s a soles una chicoteta mostra, pero suficient per a fer vore que la catalanisaci lxica del valenci afecta a tots els camps semntics; desgraciadament el llistat podria ser moltssim ms extens. Algunes d'estes formes catalanes ya han segut bandejades per la AVL en la seua Gramtica Normativa Valenciana i Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci, pero la llengua de l'Administraci, la RTVV i l'ensenyana o l'Universitat seguix utilisant-les, sense acatar l'autoritat normativa d'esta nova instituci; incls quan la AVL arreplega la forma catalana i la remet a la valenciana o accepta les dos, s'opta per la forma catalana. L'inrcia de copiar sistemticament i com a rutina la norma catalana a tots els nivells no ha amancat encara. Tamb s'ha de respectar a nivell fontic i escrit la fontica valenciana, ms encara quan moltes formes catalanes sn simples innovacions normatives caprichoses i sense tradici. En este sentit aportem el Estndart Oral Valenci, aprovat per esta Secci el 07/11/2000 (vejau anex VII).

ACCENTUACI CATALANA aerlit tila atmosfera (plana) aurola autgraf bigraf, fotgraf, fongraf.... bstia congrs, aragons... Corts (en la o tancada) diptria poca Etipia frmula Himlaya intrfon medula (plana) mssil monlit obo, obo olimpada osmosi per perqu (conjunci o ra) qu (pronom. Qu dius?) rptil rubola saxfon spia squia srie telfon tnia txtil Valncia

ACCENTUACI VALENCIANA aerolit (aguda) Atila (plana) atmsfera aureola (plana) autgraf bigraf, fotgraf, fongraf... bstia congrs, aragons... Corts (en la o oberta) dioptria (plana) poca Etiopia (plana) frmula Himalaya (plana) interfon (aguda) mdula missil (aguda) monolit (aguda) oboe (plana) olimpiada (plana) smosis pero (plana) perqu (conjunci o ra) qu (pronom. Qu dius?) reptil (aguda) rubeola (plana) saxof spia squia srie telfon tnia textil (aguda) Valncia

Sobre el topnim Valncia vejau anex XI Consideracions sobre el topnim Valncia. L'Ajuntament de Valncia, ha acceptat recentment canviar el nostre topnim milenari i grafiar-lo segons la fontica catalana, quan tots els sectors accepten que la seua fontica s en e tancada: Valncia. Estem davant d'un fet absolutament inacceptable des del punt de vista filolgic, i convenuts de que esta alteraci no quedar aixina i que tart o pronte s'impondr la sensatea, la coherncia i la cincia; este s un punt al que mai renunciarem i farem tot lo possible per a que el nostre topnim recupere la seua forma histrica.

Alvanant-nos a la prxima edici del Diccionari Valenci de la AVL, esperem que la seua elaboraci tinga en conte les nostres propostes i confiem en que no ser una cpia del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans de 1995, com ya es feu en el Diccionari Valenci de la Conselleria d'Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana, dirigit per Josep Lacreu. Des d'ac oferim desinteressadament a la AVL el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la nostra instituci, per a que el tinga en conte a l'hora d'elaborar el seu futur diccionari i l'oferim de manera gratuta a tots els usuaris per mig d'internet en esta direcci: http://diccionari.llenguavalenciana.com Tamb voldrem que es tinguera en conte tot lo que en este document es propon i els segents treballs realisats per esta Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV a l'hora d'elaborar el Llibre d'estil, solicitat a la AVL recentment pel President de la Generalitat, per a ser utilisat en l'Administraci Pblica, convenuts de que els ciutadans se sentiran ms prxims a l'Administraci si s'identifiquen en la llengua que esta utilisa. Estos treballs sn: .- Diccionari General de la Llengua Valenciana. .- Diccionari Ortogrfic Valenci-Castell/Castell-Valenci, que inclou una onomstica, una toponmia, aixina com una Ortografia Valenciana. .- Diccionari Valenci de Sinnims, Afins i Antnims. .- Criteris per a la flexi verbal de la llengua valenciana (vejau anex IX). .- Regles de les vocals e i o obertes i tancades en valenci (vejau anex X). .- Apunts toponmics (vejau anex XII). .- Estndart Oral Valenci (anex VII). .- Corrector Ortogrfic Valenci. http://www.racv.es

Per un atre costat, la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes oferix a continuaci dos llistats de formes sinnimes valencianes; ans de res hem d'aclarir que les formes que apareixen ms avant sn totes vlides, tant la forma de la dreta com la de l'esquerra. No obstant, vist i constatat que la normativa oficial a soles utilisa les formes que apareixen en segon lloc, per ser coincidents en el catal, la Secci ha pres l'acort de propondre reforar i potenciar l'us de les formes que apareixen en primer lloc, alant-les a la categoria de normatives en el cas de que no ho siguen, per dos motius fonamentals: 1.- Sn formes genunes valencianes, prpies i diferencials. 2.- La llengua normativa oficial, seguint un criteri de convergncia en el catal, les ignora sistemticament i no les utilisa mai, per lo que es produx un empobriment de la llengua i estes formes corren el perill de desaparixer o de ser considerades dialectals, vulgars i no dignes de ser usades en la llengua estndart o culta.

Els diccionaris de la RACV, tant el bilinge com el general i en menor mida el de sinnims (este pel seu carcter especial), ya han arreplegat tot el lxic valenci i han donat preferncia a les formes valencianes genunes, no cal arreplegar-les ara ac, pero este s un pas ms per a potenciar les formes diferencials, aconsellant l'us d'unes formes quan hi ha vries sinnimes o variants i una d'elles es compartix en el catal o s'acosta ad ell. Tots haurem de fer un esfor i un sacrifici, deixant a banda el natural afecte que tenim a formes que nos sn entranyables, per a usar i potenciar les formes valencianes diferencials, estigmatisades i condenades per la normativa convergent, sense oblidar mai les atres. D'esta forma potenciarem formes prpies i enriquirem la llengua usant unes formes que corren el perill de desaparixer En l'mbit familiar hem de seguir usant les formes que nos siguen entranyables i d'us normal, pero haurem de potenciar a nivell escrit i formal les que proponem com a formes diferencials o genunes. Este llistat s una mostra per a que es veja la filosofia que proponem, un llistat ms complet anir elaborant-lo la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV en les seues sessions de treball i anir difonent-lo des de la pgina web de la Secci; s dir, que anirem ampliant-lo, perque este repetim a soles s un chicotet eixemple. L'us d'estos llistats no s nou, recordem l'artcul de Josep Giner de 1934 ads citat.

Llistat de formes genunes i diferencials valencianes recomanades per la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV
Est en primer lloc la forma recomanada o que s'ha de potenciar. A on / on A soles/ noms, sols Ababol / rosella Abadejo / bacallar Abegot (abella mascle) / abellot Ac / aqu Agarrar/ agafar Aiguage, reixiu / rosada (pero rosada blanca) Aixina / aix Albrchic / alberge Alcaduf / caduf, cadfol, catfol Alar / guardar Alenall, alenador, alenader, respirall / respirador Alenar / respirar Alvan / avan Alvanar / avanar Amancar / mancar, minvar, disminuir Anfs / Alfons Ans / abans Antiu, antiua/ antic, antiga Antropfec / antropfac Aplegar / arribar A presa / de pressa Arc de sant Mart / arc iris Arnalt / Arnau Arralar / arrelar Arreplegar / recollir Atall / drecera Ausades / per supost, certament, en veritat, sobradament Avear / acostumar Bafar / entelar (en castell empaar) Bagassa / prostituta, puta Barbarroja / pit roig (aucell) Bot /salt Botar / saltar Brfol / bfal Cabrerot / abegot (de ram), bagot Cacherulo / milocha Cada u / cadasc

Cagarnera / cadarnera Cantitat / quantitat Caramull / coromull Carranc / cranc Changlot / singlot Clari / guix (guix nicament el del sastre) Coa / cua Co / guitza Collada /quallada Conquista / conquesta Conquistar / conquerir Corredor / passadi Correguda / Carrera (d'autos, de motos...) Cuixot / pernil Cuquello / cucuc (pardal) Demoldre / demolir (pero demolici, demolidor) Deprendre / aprendre Desinquet / desinquiet Devall / davall Dins/ dintre Dorat / daurat Dur/ portar Eixarop / xarop Endur / emportar Enguany / est any Enrefilar / refilar, llanar Escomenar / comenar Escopinyar/ escopir Esfec / esfac Esprec / esprrec Estmec / estmac Facir / farcir Favorir /afavorir Figa palera / figa de pala Figuera palera / figuera de pala Fitora / trident Foll, sollim, estalz, estalsim / suja ( foll es troba a soles en terres valencianes) Forment / blat Fumeral / chimenera Fur, fog, forigol, flor / ss Gamell / camell Gargamell /gorja Gat cerval / Lynx, linx Granol / grani Graniolada / graniada

Graniolar / graniar Gronsa / tramuja (del mol) Hi haure / hi haver Iglsia / esglsia Inquet/ inquiet Lladriguera, joquer / cau, ja Lletuga / encisam Lletugar / encisamar Llnea / llnia Llomello / llom (pea de carn) Lluminaci / allumenament Lluminar / allumenar Lo, los / el, els. Potenciar lo, los, darrere de: tot, tots, en, per ( tot lo sant dia, tots los dies, tot lo mn, en lo carrer, per lo carrer) Manco / menys Marraixa / garrafa Matalap / matalaf Mentrimentres / mentrestant, mentres Mitan / mijan Moca/ medusa Moixeta / esparver Moll / fita Mon, ton, son, ma, ta, sa, mes, tes, ses (Potenciar este formes sense forar el seu us. Davant de parentius, vida, casa i en casos com en son cas, en son dia...) Montanyar / duna Necrfec / necrfac Ninou / any nou Nos / ens, 'ns (en tot cas i posici). Obedir / obeir Parana / trampa, parany Parot, parotet / liblula Parpall / parpalla Pastura / pasturage Porga, porgar / purga , purgar Postia / castanyola Puix / ya que Purneig / borrim Quet / quiet Ral / arrel (i derivats: arralador, arralada, arralament...) Rellamp / llamp Rellampegar, rellampar, rellampejar / llampar, llampegar Rent, lleudo / llevat Replanell / repl Riscle / cingle Roig / vermell

Rossegar / arrossegar Sabuderia / sabiduria Sabut / sabi Salguera / salze Sndel / sndal Sangrantana / sargantana Sarcfec / sarcfac Sendem / lendem Serena / sirena Sigle / segle Solsida / llau, allau Supondre, expondre... / suposar, exposar Tana / palissa Tpena/ tpera Tartuga / tortuga Truja / tramuja (de la campana) Unflar / inflar Valdre / valer Vncul / vincle Volta, viage, cam / vegada

ANEXOS ANEX I. El nom histric de la llengua valenciana. ANEX II. Informe de la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre l'idioma valenci, solicitat pel Tribunal Suprem. ANEX III. Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana. ANEX IV. Declec presentat per la RACV a la AVL. ANEX V. Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana. ANEX VI. Sinnims dins la nostra llengua. ANEX VII. Estndart Oral Valenci. ANEX VIII. Informe de la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre la Gramtica Normativa Valenciana de la AVL. ANEX IX. Criteris per a la flexi verbal en llengua valenciana. ANEX X. Regles de les vocals e i o obertes i tancades en valenci. ANEX XI. Consideracions sobre el topnim Valncia. ANEX XII. Apunts Toponmics.
Esta relaci d'Anexos es troben continguts en el CD que acompanya ad esta publicaci, aixina com tamb estan disponibles en la pgina web de la Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes: www.llenguavalenciana.com