Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC.

Pla dImpuls a la Lectura

LLEGIM EN PARELLA
Escola Data Nom del tutor Nom de lalumne/a Curs: Nivell:

Activitat nm. ______

LESCRIPTURA DELS NOMBRES (2a part)

Lescriptura Fins a mitjans del quart millenni abans de Crist, no hi havia ms eines de comptar que les de les pedres i branquillons. Per, llavors, a lpoca en qu aprenien a fer servir les rodes, van descobrir lescriptura. Es van adonar que amb signes dibuixats o gravats sobre papir, pedra o fang es podia conservar i transmetre la llengua, que fins aleshores noms era parlada. I ben aviat, els egipcis (que escrivien en jeroglfics) es van adonar que si usaven signes especials per als nombres en comptes descriure les paraules corresponents- eren ms fcils de llegir i shi podien fer clculs per escrit. Abans de les calculadores Heu de pensar que quan no hi havia calculadores electrniques, (fins fa quatre dies), la millor manera de fer anar els nombres era per escrit. Aquestes xifres que apreneu els primers anys descola sn leina fantstica que han usat els ms grans matemtics europeus! Ja veieu com en va ser, dimportant, la idea dels egipcis. I no van ser solament els egipcis; arreu on hi havia una civilitzaci avanada que sabia escriure i comerciava, i on hi havia una autoritat encarregada de fer censos i de recollir impostos es van inventar sistemes de numeraci diferents. El sistema grec Els romans van copiar els seus nombres dels nombres grecs. El sistema grec funcionava duna manera molt semblant a les pedretes del propietari de bestiar persa1, amb ratlles en lloc de pedretes. Els nombres, de lu al deu eren: I, II, III, IIII, IIIII, IIIIII, IIIIIII, IIIIIIII, IIIIIIIII, . Per no fer massa llargs els nombres, en lloc de deu palets (I) escrivien una (delta) que s la lletra inicial de la paraula deu. O sigui, per als grecs
1

Vegeu lactivitat: Lescriptura dels nombres (1a part).

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

una era com una fila de pedretes per al persa. Repetint aquest truc podien comptar nombres ms grans: en lloc de deu posaven una H (cent), per deu H, una X (mil) i per deu X, una M (deu mil).

Us podeu entretenir a escriure uns quants nombres com ho feien els escolars grecs i veureu que aviat shi agafa prctica. Onze s I (deu i un), dotze s II, vint s , cent divuit s H IIIIIIII. El 1995 s, per tant, MHHHHHHHHHIIIII. No us agradaria haver de calcular amb nombres tan llargs, oi? Per aix, el grecs es van inventar una manera de fer els nombres grans ms curts, per aix ja ho explicarem un altre dia.
Joaquim Ro, Lescriptura dels nombres (Text adaptat), Cavall Fort nm. 822, pg. 6 i 7

Abans de llegir 1. El pas de la llengua parlada a la llengua escrita no es va fer a tot arreu digual manera, ni al mateix moment. Cada cultura anava inventant, o copiant, el seu sistema en funci de les seves necessitats. Els egipcis, per exemple, feien servir els jeroglfics per escriure. Busca una representaci per a cada lletra diferent del teu nom i escriu-lo formant un jeroglfic. Comprensi lectora 1. Reflexiona sobre aquesta data amb qu comena la lectura: Fins a mitjans del quart millenni abans de Crist: - Si millenni ve de mil, quins anys podrien ser del quart millenni? - Si mitjans vol dir, aproximadament, la meitat, quant s la meitat dun millenni? 2. Per qu com diu el text- on hi havia una civilitzaci avanada que sabia escriure i comerciava es va acabar inventant un sistema de numeraci? 3. Quin sistema de numeraci es va inventar abans, el del grecs o el del romans? 4. Escriu en el sistema de numeraci dels grecs, la teva edat i la data actual. 5. Desprs dhaver provat a escriure quantitats en altres sistemes diferents de lactual, qu en penses dels primers sistemes descriptura dels nombres? Es pot dir que el sistema actual ha millorat aquells primers sistemes descriptura? Per qu?

Activitats complementries 1. Inventat un sistema de numeraci semblant al dels grecs. Pensa una representaci dels nmeros: 0,1,2,3... fins al 9. I una altra per al 10, per al 100 i per al 1000. Amb aquestes representacions, escriu la data davui i la del teu naixement. 2