Apunts DNS

SERVEIS
DE
XARXA I INTERNET
UNITAT 3
SERVEIS
DE
NOM
DE
DOMINI
Administraci de Sistemes Informtics en Xarxa Professor: Jos Mara Madroal Oliver
IES Pau Casesnoves Departament d'informtica
Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 1/60
3. Serveis de Nom de Domini.

3.1.El sistema de noms plans i jerrquics. 3.2.Histria de DNS. 3.3.Caracterstiques, components i funcionament del servei DNS. 3.4.Espai de noms de domini. (Domini arrel, dominis, subdominis) 3.5.Servidors de noms. 3.6.Clients DNS (resolvers) 3.7.Procs de resoluci. (Recursives iteratives) 3.8.Resoluci inversa. (Domini arpa) 3.9.Registre de recursos DNS. (Tipus de registre) 3.10.Transferncies de zona. 3.11.DNS dinmic (DDNS, Dynamic DNS). 3.12.Protocols DNS. 3.13.Seguretat DNS. 3.14.Whois.
IES Pau Casesnoves Departament d'informtica Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 2/60
Prctica Prctica Prctica Prctica
3.1. 3.2. 3.3. 3.4.
Nom de domini. 2h. Instruccions nslookup i dig. 2h. Servidor DNS linux. 4h. Servidor DNS Windows. 4h.
UBICACI DELS PROTOCOLS

HTTP
APLICACI
FTP
SMTP TELNET
NNTP ...
DNS
TCP ICMP ETHERNET PPP UDP
TRANSPORT
INTER XARXA
Host A xarxa
IP
ARP RARP 802.2+802.3
IGMP BOOTP
DHCP
802.2+ 802.4
Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 4/60
3.1. El sistema de noms plans i jerrquics.

Els sistemes de noms es poden classificar segons: Sistemes de noms plans: Utilitzaci de noms sense cap tipus d'argumen No existeix una jerarquia que permeti classificar aquest noms. Exemples: DNIs, noms de ciutats, noms de carrers, noms NETBIOS de windows. Sistemes de noms jerrquics: Utilitzaci de noms agrupats i classificats segons un criteri (per exemple distribuci geogrfica, funcionalitat, grndaria, etc.) Faciliten l'administraci i la gesti distribuda. Exemples: Nmeros de telfon, sitemes d'arxius, etc.
3.2. Histria dels DNS.
El perqu del DNS

Inicialment a Internet shavia de fer referncia els hosts amb la seva @IP.A Aviat es va fer necessari poder fer referncia als hosts amb noms simblics: Es fa necessari mantenir una base de dades amb la correspondncia entre @IP i noms de manera coordinada i centralitzada.
Evoluci de la base de dades de noms

Espai de noms pla: Inicialment, el NIC mantenia la base de dades en un arxiu (HOSTS) que tots els hosts obtenien via FTP. A mitjans dels anys 80 aquest sistema no era operatius perque: Sobrecarga del servidor que contenia el fitxer hosts. Trfic i carrega de xarxa com a conseqncia de descarrega del fitxer hosts. Agment de la probabilitat de duplicitat ja que s'utilitzaven noms plans. Dificultats d'administrar el fitxers i gestionar les multiples noves peticions.
Espai de noms jerrquic: Debut al creixement del nmero de hosts apareix el DNS. Els clients DNS fan les peticions de resoluci de noms al seu servidor de DNS. Noms els servidors de DNS han de mantenir la base de dades de noms. Els dos sistemes sn compatibles per el DNS ha substitut majoritriament larxiu HOSTS. Ordre dexecuci del sistema operatiu a l'hora de resoldre un nom: 1.Arxiu HOSTS. 2.Servidor/ DNS per ordre de preferncia
3.3. Caracterstiques, components i funcionament del servei DNS.

DNS ofereix un servei d'emmagatzematge i consulta d'informaci.
La informaci es guarda en una base de dades distribuda(Base de dades DNS) entre mltiples equips (Servidors de noms) i s'indexa segons un esquema de noms jerrquics (Espai de noms de domini). Els clients DNS fan peticions als servidors DNS utilitzant el protocol DNS. Podem emmagatzemar varis tipus d'informaci sobre cada domini. Resolucions de noms (cerca directa) Resolucions inversa (cerca inversa) Resolucions de servidors de correu.
3.4. Espai de noms de domini.

3.4.1. Noms de domini. 3.4.2. Domini arrel. Dominis i subdominis. 3.4.3. Noms relatius i absoluts. FQDN. 3.4.4. Administraci de noms de domini a internet. 3.4.5. Operado de registre (registry). Agents registradors. (registrar).
3.4.1. Noms de domini.

Els noms de domini poden estar formats per una o varies cadenes de carcters separats per punts, i no es distingeix entre majscules i minscules. Els noms de domini es conformen de manera jerrquica, reflectint, normalment, lestructura de lorganitzaci. Exemple: austin.ibm.com austin: nom de host o del domini de tercer nivell. ibm: nom del domini de segon nivell. com: nom del domini de primer nivell.
Sintaxis
<domain> ::= <subdomain> | " " <subdomain> ::= <label> | <subdomain> "." <label> <label> ::= <letter> [ [ <ldh-str> ] <let-dig> ] El nom de subdomini ha de comear per una lletra i han de acabar amb un digit o una lletra. La longitud mxima de label es 63 carcters. <ldh-str> ::= <let-dig-hyp> | <let-dig-hyp> <ldh-str> <let-dig-hyp> ::= <let-dig> | "-" <let-dig> ::= <letter> | <digit> <letter> ::= Qualsevol de les 52 carcters alfabtics compresos entre l'A i la Z en majscules o minscules. <digit> ::= Qualsevol dels dgits compresos entre 0 i 9
Per exemple: A.ISI.EDU XX.LCS.MIT.EDU SRI-NIC.ARPA
Regles dels noms de domini

El nom total del domini, amb tots els dominis parcials i noms de host, pot constar dun mxim de 255 carcters. Cada un dels dominis parcials i, tamb, el nom del host ha de constar dun mxim de 63 carcters. El nom del host i dels dominis parcials se separen, respectivament, per un punt. El primer carcter dun nom de host o de domini ha de ser una lletra (a-z, A-Z). Tots els dems carcters dun nom de host o de domini poden constar duna lletra, una xifra (0-9) o una barra (-). No es permeten els dems carcters especials. Lescriptura en majscules o minscules es conserva, encara que no es t en compte.
3.4.2. Domini arrel. Dominis i subdominis.
El
domini nic que est a dalt de tot no t nom i sel coneix com a domini arrel: . Dominis de primer nivell (es, com, info, ...) Dominis de segon nivell. Dominis de tercer nivell.
3.4.3. Noms relatius i absoluts. FQDN.

Fully Qualified Domain Names. FQDN. Es refereix als noms de domini especificats de forma absoluta, format per totes les parts fins el domini arrel. El dns permet treballar amb noms de domini complets o relatius: Si el nom de domini acaba amb un . sassumeix que est complet. FQDN. Sin, no es un nom relatiu, i el dns proporciona un mecanisme per completar-lo. Usar noms relatius permet minimitzar el nombre de carcters a escriure.
IES Pau Casesnoves Departament d'informtica Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 15/60
3.4.4. Administraci de noms de domini a internet.

L'administraci i organitzaci de l'espai de noms de domini d'internet es distribueix entre mltiples empreses i organitzacions, totes elles es coordinen per la ICANN(Internet Corporation for Assigned Names and Numbers). ICANN defineix i administra els dominis arrel i de primer nivell que poden usar-se a Internet (TLD). InterNIC es la organitzaci associada a la ICANN que permet registrar dominis TLD.
Els dominis de nivell superior (TLD, Top Level Domain) son classificats per la ICANN segons un punt de vista administratiu. Generics (gTLD, generic TLD) Dominis patrocinats (sTLD, sponsored TLD) edu, gov, cat, int, mil, museum, ... Dominis no patrocinats (uTLD, unsponsored TLD) biz, com, info, nam, net, org, pro Geogrfics (ccTLD, country code TLDs) Codis internacionals de 2 carcters ISO 3166 per a pasos. es, uk, it, fr, us, ...
arpa Utilitzat per la infraestructura tcnica de internet. ICANN els administra en cooperaci amb la comunitat tcnica de Internet baix la direcci de la IAB in-addr.arpa i ip6.arpa Dominis reservats. Test, example, invalid i localhost. http://www.iana.org/domains/root/db/
3.4.5. Operado de registre (registry). Agents registradors. (registrar).

Registrar un domini consisteix en reservar un nom per un temps normalment per un any per poder crear subdominis i associar-los al nom i/o els subdominis amb la IP o amb la informaci oportuna. Operador de registre (registry): son les organitzacions que s'encarreguen de registrar els noms i actualitzar els servidors una vegada s'ha registrat el domini de segon nivell perque produeixin la delegaci de zona. Agents registradors (registrar): son les compnyies encarregades de tramitar les sollicituds fent d'intermediaris amb els operadors de registre. Aquest agents registradors s'han d'acreditar davant els operadors de registre.
http://www.iana.org/domains/root/db/ http://www.icann.org/en/registrars/accredited-list.html
3.5. Servidors de noms.

Els servidors de noms, tamb anomenats servidors DNS, sn programes que guarden informaci sobre el noms de domini i responen a les peticions del clients DNS i d'altres servidors de noms. A ms a ms guarden part de la base de dades DNS. Per defecte escolten peticions als ports 53/TCP i 53/UDP. Per illustrar el seu funcionament vorem els segents apartats. 3.5.1. 3.5.2. 3.5.3. 3.5.4. Zones Tipus de servidors de noms. Exemples de servidors de noms. Servidors d'arrel. (root servers).
3.5.1. Zones.
Els servidors de noms mantenen informaci d'una part de l'espai de noms que es coneix com a zona.
root com
A.gdtl-servers.net
A.root-servers.net
net intervia
ns1.intervia.com
Quan un servidor cont una zona es diu que est autoritzat (autoritative) per aqueixa zona. Els noms de dominis es distribueixen en zones dautoritat. Cada zona administra un domini o subdomini de larbre de dominis. En cada zona, un o ms hosts (servidors DNS) tenen la tasca de mantenir una base de dades dels noms del domini de la zona. Els noms de domini de cada zona sadministren amb independncia de les altres zones. Formant la jerarquia dels noms de domini.
La autoritat sobre les zones es delega en els servidors dns. Un servidor pot tenir autoritat sobre vries zones. Ladministraci de la base de dades duna zona es fa a travs de larxiu de zona. Delegaci de zona: Quan un domini t un subarbre que cau dins una altra zona, es diu que el servidor amb autoritat sobre el domini superior ha delegat lautoritat del subdomini en un altre servidor.
Diferncia entre zona i domini (1)

1 zona = 1domini: El servidor dns (dns1.pc.edu) controla tot el domini (pc.edu) La base de dades cont tots els hosts del domini (x.pc.edu).
pc.edu
dns1

1 zona = 1 domini + subdomini continu: El servidor dns (dns1.pc.edu) controla el domini arrel de la zona (pc.edu) i el subdomini (inf.pc.edu). La base de dades cont tots els hosts del domini (x.pc.edu) i del subdomini (y.inf.pc.edu).
pc.edu
x
dns1
inf.pc.edu
y

2 zones + zona = domini + zona delegada = subdomini continu: El servidor de la zona principal (dns1.pc.edu) controla el domini (pc.edu) i els seus hosts (x.pc.edu). El servidor de la zona principal delega en el servidor de la zona del subdomini continu (dns2.inf.pc.edu) ladministraci del subdomini continu (inf.pc.edu) i els seus hosts (y.inf.pc.edu).
pc.edu
dns1 dns2
inf.pc.edu
y
3.5.2. Tipus de servidors de noms.

Segons la funci que realitzen els servidors de noms es poden classificar en diferents tipus: Servidor Servidor Servidor Servidor Servidor mestre o primari. esclau o secundari. cache. reenviador. noms autoritzat.
Servidor mestre o primari.

Un servidor DNS mestre (tamb anomenat primari o principal) defineix una zonal per a la qual s autoritzat. En seus els arxius de configuraci de zona s on l'administrador afegeix, modifica o elimina els noms de domini.
Servidor esclau o secundari.

Un servidor DNS esclau (tamb anomenat secundari) defineix una o varies zones per a les quals s autoritzat. Els fitxers de zona els obt d'un altre servidor autoritzat per la zona (normalment un servidor mestre) mitjanant una transferncia de zona. Per un altre costat un servidor DNS pot ser mestre per una o varies zones i al mateix temps esclau per unes altres. La raons per a la implantaci d'aquests servidors s: Reduir i repartir la carrega entre varis servidors. Fovoreixer la tolerncia a errades (al menys un servidor primari i un secundari per cada zona). Oferir respostes ms rides. Per un altre costat els servidor DNS de zona es convenient que estiguin ubicats en xarxes i ubicacions diferents per evitar problemes de disponibilitat.
Servidor cache.
Degut a que el procs de resoluci de noms s costos ja que utilitza recursos de la xarxa i recursos dels servidors i clietns. Per a millorar els temps de resposta, reduir la crrega del sistema els servidr de noms poder actuar de servidor cache. El funcionament s el segent quan a un servidor si li fa una petici per a la qual no est autoritzat aquest pot demanar a un servidor autoritzat per la petici i guardar la resposta a la memria cache durant un temps (TTL, Time To Live). Es pot donar el cas que un servidor noms sigui cache (caching only server).
Servidor reenviador (forwarder).

Quan un servidor DNS reb un petici d'un client si no disposa de la informaci deman a altres servidors, aquest servidors poden ser de dos tipus els servidors arrel o els servidor reenviadors. En els cas dels reenviadors s'utilitzen per minimitzar les peticions dels servidors dns a la xarxa Internet. D'aquesta manera es comparteix la cache DNS dels reenviadors minimitzant els temps de resposta
Servidor noms auoritzat.

Son servidor autoritzats per una o varie zones com a mestres o esclaus, per no responen a preguntes que no siguin relatives a la seva zona, es a dir no demanen a altres servidors DNS.
3.5.3. Exemples de servidors de noms.

BIND Servidor DNS de Microsoft. PowerDNS NSD Simple DNS. Cisco Network Registrar. dnsmask
3.5.4. Servidors d'arrel. (root servers).

En larrel de larbre hi ha un conjunt de servidors dns arrel: Sn els encarregats dadministrar larrel. En larrel no hi ha noms de host per administrar. Noms hi ha delegacions de zona en servidors dels dominis de primer nivell. En concret existeixen 13 servidors arrel. www.root-servers.org http://www.iana.org/about/popular-links/ http://es.wikipedia.org/wiki/Servidor_Raz
3.6. Clients DNS (resolvers).

Resolver es considera qualsevol software capa de demanar a un servidor DNS i interpretar les seves respostes. Per aix els sistemes operatius incouen unes llibreries anomenades stup resolver que permeten fer les peticions als DNS. Passes que fa el resolver. 1. El resolver consulta la memria cache. 2. Si no est a la cache cercar al fitxer host de l'equip. 3. Si no esta en el fitxer host, el resolver efectuar una consulta recursiva al servidor de noms configurat.
3.7. Procs de resoluci.

El proces de resoluci pot ser de dos tipus. Recursiu: Quan el servidor rep una petici de resoluci sobre la que no t informaci, fa la consulta a altres servidors i retorna la contesta al client. Iteratiu: Quan el servidor rep una petici de resoluci sobre la que no t informaci, respon al client amb una llista de servidors amb els que pot consultar per aconseguir la resoluci. Un bit de flag en la consulta especifica si el client desitja una consulta recursiva o iterativa.
Resposta del servidor DNS

La resposta del servidor pot ser de dos tipus: Autoritativa: El servidor t autoritat sobre el domini de la consulta (s ladministrador de la zona) cont en la seva base de dades la resposta. No autoritativa: El servidor no t autoritat sobre el domini de la consulta la resposta depn del tipus de consulta rebuda del client. Un bit de flag en la resposta especifica si el servidor dna una resposta autoritativa o no.
Resposta del servidor no autoritativa Si la consulta ha estat recursiva i el servidor la suporta: Retornar la informaci que tengui en cach o dirigir la consulta a un servidor amb autoritat sobre la zona o a un dels servidors de root. Si el segon servidor no retorna una resposta autoritativa, el procs es repeteix. Si la consulta ha estat iterativa o el servidor no suporta consultes recursives: Retornar la informaci que tengui en cach i una llista de servidors capaos de donar resposta autoritativa.
Resposta del servidor no autoritativa (Recursiva)
Resposta del servidor no autoritativa (Iterativa)
3.8. Resoluci inversa.

DNS permet trobar donada una @IP el nom del host corresponent: sanomena resoluci inversa o consulta amb punters. Existeix un espai de noms per a la resoluci inversa: el domini in-addr.arpa per les IPv4 i ip6.arpa per les IPv6. Aquest dominis funcionen de la segent manera: Les adreces IP es tracten com a noms on cada byte es un domini que penja de in-addr.arpa o ip6.arpa segons la versi de la IP. Host 192.168.5.1: Xarxa 128.34.0.0: 1.5.168.192.in-addr.arpa 34.128.in-addr.arpa
3.9. Registre de recursos DNS.

La bbdd distribuda del DNS es composa de RRs (Resource Records). Els RRs proporcionen el mapetjat entre noms de domini i objectes de xarxa (adreces IP de hosts, servidors de noms, ...).
El format general dun RR s: name ttl s el nom de domini a definir. s el temps en segons que el registre ser vlid en la cach dun servidor dns. Identifica la famlia del protocol: IN Sistema dInternet CH Sistema Chaos Identifica el tipus de recurs del registre. Sn les dades del RR i varia la seva estructura segons el tipus.
class
Type rdata
Tipus de registre
Tipus SOA A MX NS CNAME PTR HINFO TXT AAAA Significat Inici d'autoritat (Start of Authority) Adrea IP (Adress) Maneig de correu (Mail eXchanger) Servidor de Noms (Name Server) Nom cannic (Nickname) Punter (Pointer) Descripci de mquina (Host Info) Tex (Text) Adrea IPv6 (Adress) Valors Parmetres de zona Sencer 32 bits expressat en notaci decimal amb punt Prioritat, domini que accepta correu Nom de mquina Nom de mquina Nom associat a una adrea IP CPU, VOS Text no interpretat Sencer 128 bits expressat en notaci hexadecimal amb:punts s Nom del servidor primari de domini, temps de vida, correu del administrador Mapatja un nom cap a una adrea IP Nom de mquina o un altre domini que rep correu per a este domini. Nom d'una mquina servidor de noms per a este domini Permet crear un lies al nom de mquina Mapatja adrea IP cap a nom de mquina Caracterstiques del processador, sistema operatiu, etc., en text. Per a collocar informaci a criteri de l'administrador Mapatja un nom cap a una adrea IP versi 6
3.10. Transferncies de zona.

Els servidors DNS esclaus o secundaris obtenen els arxius d'altres servidors DNS autoritzats per aquestes zones. A aquest procs s'anomena Transferncia de Zona. Els servidors mestres usen el port 53/TCP per l'intercanvi de dades en la Transferncia de Zona. Tipus de Transferncia de Zona:
Transferncia de Zona completes (AXFR) (RFC 1034 i RFC 1035). Transferncia de Zona incrementals (IXFR)
(RFC 1995). Les zones grans i/o servidors mestres i esclaus allunyats, fa que aquestes transferncies consumeixin monts de recursos per aquest motiu en segon quins casos es recomana aquestes transferncies de zona. Noms s'envien les dades que han canviat.
Proces de transferncia de zona

Dues formes: El servidor esclau demana.
El servidor esclau sollicita el registre SOA i compara el nmero de serie del registre amb el darrer nmero de srie rebut. Si ha canvia el servidor mestre sollicita un transferncia de zona AXFR o IXFR.
El servidor mestre notifica (NOTIFY)

En el cas que es produeixin una modificaci a l'arxiu de zona del servidor mestre l'esclau no s'entera. Per aquest motiu el mestre notifica (NOTIFY) al servidor esclau. L'esclau sollicita al servidor mestre el registre SOA i compara el nmero de serie del registre amb el darrer nmero de srie rebut. Si ha canvia el servidor mestre sollicita un transferncia de zona AXFR o IXFR.
Les transferncia de zona sn necessries, per son una font d'amenaces de seguretat. Un servidor DNS esclau pot rebre registres de recursos de una font maliciosa, proporcionant un fitxer de zona amb errades.
3.11. DNS dinmic (DDNS, Dynamic DNS).

Per mantenir els recursos DNS actualitzats es fonamental que els servidors de noms estiguin actualitzats. Per aquest motiu les actualitzacions es poden realitzar manualment o dinmicament. Les actualitzacions dinmiques sn recomanables quan a una xarxa existeixen moltes actualitzacions per exemple quan a la xarxa que utilitza un servidor DHCP i a ms a ms es vol registrar el nom DNS dels nous client DHCP.
Les actualitzacions dinmiques poden ser realitzades: Directament per els equips clients. S'ha de configurar el client DNS de cada equip. S'ha de configurar el servidor DNS per permetre actualitzacions dinmiques per part dels equips. Per els servidors DHCP. S'ha de configurar adequadament els servidor DHCP. S'ha configurar els client DHCP perqu envin el seu nom al servidor DHCP o configurar el servidor DHCP perqu els assigni un nom. S'ha configurar el servidor DNS perqu permeti actualitzacions dinmiques per part del servidor DHCP.
DNS dinmic a Internet

Els provedors d'accs a internet, normalment assignen un adrea de forma dinmica a travs d'un DHCP. Hi ha programaris o els propis enrutadors que permeten assignar aquesta IP que va canviant dinmicament a un nom de domini. Les organitzacions que ofereixen aquest servei sn:

DynDNS (http://www.dyndns.org) No-ip (http://www.no-ip.com) EasyDNS (http://easydns.com) ZoneEdit (http://zoneedit.com) Cdmon (https://www.cdmon.com)
3.12. Protocols DNS..

Tots els missatges del protocl DNS utilitzen el mateix format. El Resolver envia un missatge al servidor amb una consulta on semplenen la capalera fixa i la secci Question". El Servidor respon amb el mateix missatge, per emplenant ms seccions: Answer, o Authority (i opcionalment Additional).
Estructura del missatge DNS
Les seccions del missatge

Secci Question: El resolver utilitza aquesta secci per formular la pregunta al servidor. Secci Answer: El servidor utilitza aquesta secci per respondre a la pregunta formulada, sempre i quan tengui la resposta. Secci Authority: Quan el servidor no sap la resposta i no dna respostes recursives, utilitza aquesta secci per indicar els possibles servidors DNS als que el client pot fer la consulta. Secci Additional: Quan el servidor emplena la secci Authority pot tamb emplenar aquesta secci amb informaci addicional, com per exemple amb la informaci del Glue Record.
Format capalera fixa

ID: identificador que permet lligar la pregunta del resolver amb la resposta del servidor. Parameters: QR: Bit que indica consulta (0) o resposta (1). Op code: especifica el tipus de consulta: 0 consulta estndard; 1 consulta inversa; 2 sollicitud de lestat del servidor. AA: Bit de resposta autoritativa. TC: Bit de truncat. Actiu si el missatge s ms llarg del que permet el canal. RD: Bit de recursivitat. (el resolver demana resoluci recursiva). RA: Bit de recursivitat disponible. (El servidor indica si soporta resoluci recursiva). Zero: 3 bits reservats per a s futur. Han de ser zero. Rcode: Codi de resposta: 0 cap error; 1 error de format; 2 Errada en el servidor; 3 el nombre de la consulta no existeix; 4 no implementat; 5 el servidor refusa respondre per raons poltiques. Qdcount: especifica el nmero dentrades en la secci Question". Ancount: especifica el nmero de RRs en la secci Answer". Nscount: especifica el nmero de RRs en la secci Authority". Arcount: especifica el nmero de RRs en la secci Additional".
Format de la secci Question

Length: longitud de la segent etiqueta. Label: Un nom de domini. 00: Fi del nom de domini complet. El nom de domini semmagatzema com a una srie detiquetes de longitud variable, cada una precedida per un camp "length i acabat amb 00. Exemple: el nom de domini www.google.com semmagatzemar com 3www6google3com00 Type: Especifica el tipus de consulta. Pot tenir qualsevol valor del camp "Type" del RR (SOA, NS, A, ...). Class: Especifica la classe de consulta. Per a consultes en Internet, sempre s "IN".
Format de les seccions Answer, Authority i Additional

Els camps Length, Label, 00, Type i Class tenen el mateix significat que en la secci Question. TTL: Defineix quant de temps es pot considerar vlid el RR. RDlength: Longitud del camp Rdata. Rdata: Dades de longitud variable, la interpretaci de la qual depn del camp "Type".
3.13. Seguretat DNS.
3.14. Whois.
Host: Obt una @IP associada amb un nom de host o un nom de host associat amb una @IP. Nslookup: Permet localitzar informaci sobre els nodes de xarxa, examinar els continguts de la base de dades dun servidor de noms i establir la accessibilitat a servidors de noms. dig("Domain Internet Groper"): Permet provar els servidors de noms, reunir grans volums dinformaci de noms de domini i executar simples consultes de noms de domini.
Whois: Es un protocol que permet realitzar consultes a les bases de dades que contenen informaci sobre usuaris, empreses i organitzacions que registres un nom de domini i/o una adrea IP a internet. La consulta a la BD es pot realitzar a traves de web. http://www.whois.net http://whois.domaintools.com http://www.internic.net/whois.html

Apunts DNS

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apunts DNS

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

SERVEIS

Administraci de Sistemes Informtics en Xarxa Professor: Jos Mara Madroal Oliver

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 1/60

3. Serveis de Nom de Domini.

Prctica Prctica Prctica Prctica

3.1. 3.2. 3.3. 3.4.

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 3/60

UBICACI DELS PROTOCOLS

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 4/60

3.1. El sistema de noms plans i jerrquics.

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 5/60

3.2. Histria dels DNS.

El perqu del DNS

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 6/60

Evoluci de la base de dades de noms

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 7/60

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 8/60

3.3. Caracterstiques, components i funcionament del servei DNS.

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 9/60

3.4. Espai de noms de domini.

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 10/60

3.4.1. Noms de domini.

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 11/60

Per exemple: A.ISI.EDU XX.LCS.MIT.EDU SRI-NIC.ARPA

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 12/60

Regles dels noms de domini

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 13/60

3.4.2. Domini arrel. Dominis i subdominis.

3.4.3. Noms relatius i absoluts. FQDN.

3.4.4. Administraci de noms de domini a internet.

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 16/60

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 17/60

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 18/60

3.4.5. Operado de registre (registry). Agents registradors. (registrar).

3.5. Servidors de noms.

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 20/60

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 21/60

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: Serveis de Nom de Domini - Pg. 23/60

Diferncia entre zona i domini (1)

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 24/60

Diferncia entre zona i domini (2)

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Diferncia entre zona i domini (3)

IES Pau Casesnoves Departament d'informtica

Unitat 2: La Programaci en xarxa - Pg. 26/60