GEOGRAFIA BLOC II DEMOGRAFIA I URBANISME A CATALUNYA Com comentar la pregunta 1 Grfic Text Mapa

A) Generalitats, globalment comuns B) Especficament- exemples ( grfic, text i mapa) A) Generalitats, globalment comuns 1.- Qu s? En primer lloc, cal que esmentem si ens trobem davant duna taula, un mapa poltic (de Catalunya, Espanya, Europa...), un mapamundi, un grfics (de barres, de lnies, de sectors...), una pirmide de poblaci, un climograma. Exemple: Ens trobem davant una pirmide de poblaci... 2.- Qu ens representa? Amb el ttol del grfic obtindrem fcilment aquesta informaci. Ex: ...que ens representa lestructura de la poblaci lany 2001... 3.- De quin any o anys ens parla? s imprescindible parar atenci en les dates dels grfics i demostrar que ens hi hem fixat, per aix cal esmentar-ho a la descripci. 4.- Quina s la font? Cal esmentar d on prov aquesta informaci. 5.- Com sens mostra aquesta informaci? Cal descriure visualment la imatge, columnes, llegenda, colors que indiquen diferents dades, si hi ha agrupacions dels elements (per exemple, destacar si en una taula sagrupen els pasos que hi ha desglossats en pasos desenvolupats o subdesenvolupats), intervals dels valors presentats (per exemple, en una pirmide de poblaci, destacar que se separen els homes de les dones esquerra i dreta- i que les franges dedat sn intervals de 5 anys). s important tamb dir en quins valors sens mostren les dades: milions, milers, percentatges, tants per mil... 6.- Qu s all ms destacable de la informaci que sens presenta? Cal mencionar quins sn els valors mxims i mnims que es representen (per exemple, en un mapa les ciutats ms poblades, cal dir la ms poblada i la menys...). - En cas daparixer ms dun valor (si shan de comparar preus amb nivell de producci, per exemple), cal esmentar els valors extrems dels dos i dir-ne la relaci que mostra el grfic (quan un augmenta, laltre disminueix).

- En altres casos, com els mapes, cal destacar com sagrupa geogrficament la informaci que sens mostra (predominana en pasos desenvolupats o subdesenvolupats, zones costaneres o zones interiors). 7.- s de termes geogrfics: la pertinena en ls dels termes geogrfics s un factor que es t en compte en la correcci. Per aix, saconsella que en els mapes sutilitzin els punts cardinals enlloc de termes com dreta, esquerra, a dalt i a baix. En els grfics, s convenient parlar dels eixos (x, y) enlloc dhoritzontal i vertical. Aquest aspecte s important en totes les preguntes de redacci, com tamb ho s ls de sinnims i la presentaci de la informaci de forma estructurada. Exemples:

1. Descriviu la informaci representada en el grfic. Observa el grfic segent i respon a les qestions plantejades. Model de transici demogrfica

FONT: National Geographic

1. Descriu la informaci representada en el grfic Es tracta d'un grfic semi- quantitatiu en el que es descriu la relaci entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat (variables dependents) i el temps (variable independent), l'rea ombrejada continguda entre ambdues lnies representa el creixement natural de la poblaci. La variable temps es divideix en les quatre fases de la teoria de la transici demogrfica.

La font s el National Geographic. Sobserva com la natalitat i la mortalitat sn molt altes en una primera fase per davallar de forma fora rpida fins arribar a estabilitzar-se en la darrera etapa. El creixement de la poblaci sincrementa en les fases intermdies mentre que s molt baix tant al comenament com al final.

2.

Llegeix el segent text i extreu les idees principals:

La disminuci de l's del cotxe que requereix una ciutat sostenible no s una decisi gratuta. L's massiu de l'autombil privat s la causa principal de les disfuncions de la ciutat actual. Les congestions de trfic, el soroll i la contaminaci figuren entre les raons, a pesar que hi ha altres raons socials i econmiques de pes, que porten als ciutadans a viure fora de la ciutat. Per no es tracta, en cap cas, de passar de la tirania del cotxe a la tirania del vianant. L'aposta s per una ciutat flexible. Si pensem en l'habitatge, els serveis, el comer i la indstria des d'una perspectiva integrada, diversa, combinada, llavors la necessitat del cotxe es reduir substancialment. [] s necessari tenir mobilitat sense cotxe. Actualment la ciutat est molt fragmentada: aqu viu, all treball, all em diverteixo, ms enll compro. Per tant, necessitem mobilitat. La qesti clau s que els serveis i les funcions de la vida quotidiana siguin fcilment accessibles, ja sigui per la proximitat o, si no, per l'existncia d'una xarxa de transport pblic eficient que pugui competir amb avantatge enfront del vehicle privat. Albert GARCIA [*et al.]. La ciutat sostenible. Barcelona: Centri de Cultura *Contempornia de Barcelona (*CCCB), 1999 Les idees principals del text sn les segents: Ls de lautombil privat provoca molts problemes a la ciutat i s una de les causes de la prdua de poblaci de les mateixes. Cal apostar per una ciutat flexible on lhabitatge, els serveis, el comer i la indstria estiguin integrats per tal de reduir ls del cotxe. Actualment la ciutat est fragmentada i per realitzar diferents activitats s necessari traslladarse dun lloc a laltre. En conclusi, les funcions urbanes han de ser accessibles per proximitat, o b per lexistncia duna xarxa de transport pblic que permeti reduir ls dels vehicles privats.

3. Observa el mapa segent i descriu la informaci representada

Mapa de la densitat de poblaci a Catalunya per municipis (2005)

1. Descriviu la informaci representada en el mapa.

Es tracta dun mapa de tipus temtic que reflecteix la distribuci de la poblaci catalana per municipis. La variable emprada s la densitat de poblaci i est representada mitjanant sis intervals diferenciats per colors. Les dades sn del 2005. Sobserva que les densitats de poblaci ms altes es localitzen a lrea metropolitana de Barcelona, a la costa i a les rees properes a algunes capitals provincials i comarcals.