TODOS Los Examenes Selectivo Valen

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES DACCS A FACULTATS, ESCOLES TCNIQUES SUPERIORS I COLLEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATRIA DE SETEMBRE 2008 Totes Todas CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2008
MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):
IMPORTANT / IMPORTANTE
1r Exercici 1 Ejercicio VALENCI: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II
Comuna Comn
90 minuts 90 minutos
Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts
Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1. Digues de quin tipus sn i quina funci sintctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments segents extrets del text: a. Les anlisis van concloure que estava tan ple desteroides que hauria donat positiu [...]. (lnies 3-4) b. La Xina va reaccionar amb prestncia. (lnia 11) c. [...] va recordar que, com que s norma olmpica, est prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...] (lnies 11-12) Explica quin procs de formaci de paraules ha originat els mots segents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procs i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. centmetres (lnia 2) b. reaccionar (lnia 11) c. cueja (lnia 21) Assenyala els connectors que apareixen en les oracions segents i indica de quin tipus sn. A continuaci, torna a escriure les oracions substituint cada un dels connectors per un altre de la mateixa classe. a. [...], com que s norma olmpica, est prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...] (lnia 12) b. Aix que els nord-americans trencarien lharmonia olmpica. (lnies 1314) c. Lassumpte arriba quan encara cueja lescndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. (lnies 2122) Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text les paraules segents: a. topar (lnia 2) b. bestiar (lnia 10) c. polseguera (lnia 17)
2.
3.
4.
Comuna Comn
A Pequn sense carmanyoles

Adrin Foncillas 1 Un pollastre va desencadenar la crisi. LUSOC (sigles angleses del Comit Olmpic dels Estats Units) va topar en un supermercat xins amb mig pit de pollastre de 35 centmetres. Suficient per a alimentar una famlia de vuit, va aclarir un funcionari al New York Times. Les anlisis van concloure que estava tan ple desteroides que hauria donat positiu qualsevol atleta que lhagus tastat. Amb aquest temor, els Estats Units van anunciar recentment que portarien el menjar de casa: ms 5 d11 tones de protena sense greix per als seus 600 esportistes, arribades en vaixell dos mesos abans de la inauguraci olmpica. El pla preveia contractar subministradors i cuiners propis, al marge de lorganitzaci. La decisi arribava poc desprs que Austrlia dons informaci precisa als seus esportistes sobre qu podien i qu no podien menjar. A ms desteroides, alguns aliments a la Xina 10 mostren restes dinsecticides i drogues per a lengreix del bestiar. La Xina va reaccionar amb prestncia. Va sostenir que no hi havia res a tmer i va recordar que, com que s norma olmpica, est prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat i les begudes per compromisos amb els patrocinadors. Aix que els nord-americans trencarien lharmonia olmpica. Hem lluitat de valent perqu tots els atletes del mn puguin menjar junts i gaudir. Si els Estats Units no 15 volen fer-ho, ser una pena. Hi haur menjar variat i segur per a tots, va dir Kang Yi, directora del catering olmpic. La polseguera va obligar lUSOC a desdir-sen la setmana passada, mostrar la seva fe indestructible en la seguretat alimentria olmpica i anunciar que els seus atletes menjarien la majoria de vegades a la Vila Olmpica. Persisteixen els plans dembarcar aliments, per aquests majoritriament per a personal 20 sense dret a entrar a la Vila. Crisi tancada. Lassumpte arriba quan encara cueja lescndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. Ha estat lltim: la Xina pateix crisis alimentries peridiques, prpies dun pas en vies de desenvolupament i encara esforat a omplir el plat a 1.300 milions dhabitants. [...] Per les crisis se solen concentrar en les classes ms baixes i desprotegides, per les mateixes raons que loli de colza a 25 Espanya no va matar cap ric. s poc probable que la Xina es deixi arrunar els seus Jocs Olmpics, assumits com una posada de llarg internacional, per un assumpte molt menys complex que la contaminaci o les previsibles campanyes tibetanes, taiwaneses o de Falun Gong. La polmica daquests dies ha revelat un control alimentari escrupols i sense precedents, que hauria de ser suficient per a evitar disgustos als 10.000 atletes, als quals shan de sumar els entrenadors i altres persones que menjaran a la 30 vila. El Peridico, 3 de mar de 2008
PROVES DACCS A FACULTATS, ESCOLES TCNIQUES SUPERIORS I COLLEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATRIA DE JUNY 2007 Totes Todas CONVOCATORIA DE JUNIO 2007
Comuna Comn
Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions: 7 punts 3 punts
Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt.
Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1) Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text els mots segents: a) esmentats (lnia 1) b) drsticament (lnia 2) c) nombre (lnia 10)
2) Digues de quin tipus sn i quina funci sintctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments segents, extrets del text: a) Histricament, dos fets han afectat drsticament la diversitat lingstica. (lnia 2) b) [...] la idea dun estat, una llengua es va estendre rpidament. (lnies 9-10) c) A causa daquests episodis histrics, actualment els governs adopten mesures poltiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llenges [...] (lnies 18-19)
3) Digues quin procs de formaci de mots ha originat els mots segents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjanant el mateix procs que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a) histricament (lnia 2) b) gaireb (lnia 3) c) poderosos (lnia 6)
4) Digues de quin tipus sn els connectors segents. A continuaci, copia el fragment del text on apareixen i substitueix-los per connectors sinnims. a) a ms (lnia 9) b) tot i que (lnia 15) c) per tant (lnia 20)
Comuna Comn
Els factors poltics
10
15
20
Els factors poltics sn els ms esmentats com a causa de la prdua de llenges en moltes comunitats arreu del mn. Histricament, dos fets han afectat drsticament la diversitat lingstica. Duna banda, la colonitzaci del nou mn va donar lloc a ls gaireb exclusiu de les llenges europees en situacions de prestigi a Amrica i a lfrica en el sistema educatiu, ladministraci pblica, la religi i, ms tard, en els mitjans de comunicaci. Locupaci europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonitzaci cultural: la llengua dels poderosos la dels ocupants va passar a ser la prestigiosa i aix va comportar una prdua significativa de llenges entre les que no tenien poder. A ms, com a conseqncia de la creaci destats a Europa, la idea dun estat, una llengua es va estendre rpidament. Aquesta poltica no tan sols va afectar un gran nombre de llenges menys poderoses a Europa, sin que tamb va comportar ls exclusiu per a les funcions formals de les llenges estatals dels colonitzadors a les colnies. Arran daix, la colonitzaci va produir una pressi poltica enorme per deixar de parlar les llenges locals a Austrlia, a gaireb tot lAmrica del Nord i a moltes regions de lAmrica del Sud i de lfrica. Tot i que la colonitzaci de cadascun daquests territoris va seguir camins diferents i els resultats tamb van ser diferents, tenen en com la subjugaci i lassimilaci lingstica de la poblaci local per part dels colonitzadors. A causa daquests episodis histrics, actualment els governs adopten mesures poltiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llenges: lestatus de les diferents llenges es veu afectat per si aquestes llenges shan declarat oficials o no, i, per tant, per si sutilitzen en leducaci, ladministraci pblica i els mitjans de comunicaci. (Extret dEsti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llenges del mn. Sntesi, UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99)
PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: JUNY 2010 VALENCI: LLENGUA I LITERATURA II
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: JUNIO 2010 VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II
BAREM DE LEXAMEN: Comprensi del text: 3 punts; Anlisi lingstica del text: 3 punts; Expressi i reflexi crtica: 4 punts.
Tria una de les dues opcions
OPCI A
Llig aquest text i respon les qestions segents. 1 La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes danar a ballar ni tenia ganes de sortir, perqu mhavia passat el dia despatxant dolos i les puntes dels dits em feien mal de tant 5 estrnyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perqu coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Per em va fer seguir vulgues no vulgues, perqu jo era aix, que patia si alg em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamo10 nedes blanc, que la Julieta em va dir que era dhule, amb la tanca com una petxina dor. Quan vam arribar a la plaa els msics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a linrevs, perqu els acabaments de les tires estaven lligats ms enlaire que no pas el mig, on totes sajuntaven. La cinta de goma dels enagos, 15 que havia patit molt per passar-la amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una nanseta de fil, mestrenyia, ja devia tenir un senyal vermell a la cintura, per aix que el vent mhavia sortit per la boca la cinta tornava a fer-me el martiri. Lentarimat dels msics estava voltat desparreguera fent barana i lesparreguera estava guarnida amb flors de paper lligades amb filferro primet. I els msics suats i amb mnigues de camisa. La meva mare morta 20 feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra. El meu pare casat amb una altra i jo sense la meva mare que noms vivia per tenir-me atencions. I el meu pare casat i jo joveneta i sola a la plaa del Diamant, esperant que rifessin cafeteres, i la Julieta cridant perqu la veu li passs per damunt de la msica, no seguis que et rebregars!, i davant dels ulls les bombetes vestides de flor i les cadenetes enganxades amb pasta daigua i farina i tothom content, i 25 mentre badava una veu a lorella va dir-me, ballem? Activitat de sntesi Merc Rodoreda, La plaa del Diamant, Barcelona: Biblioteca Hermes, 1962 [2003], p. 43-44. (Glossari: toia: ramell de flors; enagos: combinaci, pea de vestir interior femenina consistent en una faldilla de roba blanca; rotllana: crcol.)
1
1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Identifica el registre al qual podem adscriure el text. Cal que fonamentes la resposta amb exemples extrets del text. [05 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt] 1. abans de rifar (lnia 1): sonora o sorda? 2. taronja (l. 2): oberta o tancada? 3. dolos (l. 4): oberta o tancada? 4. una altra (l. 21): sona o selideix? b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indican un sinnim. [1 punt] 1. pinyols (lnia 3) 2. estrnyer (l. 5) 3. tant li feia dormir com no dormir (l. 6) 4. glop (l. 8) c) Torna a escriure les frases segents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat. [1 punt] 1. Jo no tenia ganes danar a ballar (lnia 3) 2. Quan vam arribar a la plaa els msics ja tocaven (l. 11) 3. Hi havia flors amb una bombeta a dintre (l. 12) 4. tot el sostre era com un paraigua a linrevs (l. 13) 3. Expressi i reflexi crtica a) La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Ests dacord amb aquesta asseveraci? Explica per qu. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracterstiques tipolgiques similars al fragment de Merc Rodoreda que has llegit ms amunt. Pots prendre com a referncia situacions personals, novelles o contes que hages llegit, pellcules que hages vist, etc. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
OPCI B
Llig aquest text i respon les qestions segents.
El noruec
1 [...]. El noruec s un cas nic i clssic en sociolingstica per la seva excepcionalitat, per entre nosaltres s o era poc conegut: nhavien parlat Llus V. Aracil, Llus B. Polanco i Bernat Joan; i ara el llibre de Conill cont una excellent informaci. Des del segle XVI fins a 1814 Noruega va estar unida a Dinamarca, i des daleshores fins a la 5 independncia (1905) ho va estar a Sucia. La llengua formal de les classes altes havia sigut des del segle XVI el dans, amb trets fontics noruecs. Al segle XIX, a lpoca de les reivindicacions nacionals, el gran poeta Herik Wergeland devia representar si fa no fa el que fou per a nosaltres Verdaguer. I aleshores va comenar la situaci singular que diem: les classes altes continuaven adherides al dans, cada cop ms norueguitzat, que rebia el nom de bokml (llengua del llibre), 10 per alhora la reivindicaci del nynorsk (neonoruec) adquiria una fora imparable. Knud Knudsen va ser el primer codificador del bokml i Ivar Aasen ho fou del nynorsk (desprs de recrrer el pas de punta a punta durant tres anys). No fou pas una situaci pacfica sin que es polititz immediatament i amena de dividir el pas violentament. Si el nynorsk feia recuperar lesperit propi i unitari que, en definitiva, va conduir a la independncia, tamb hi havia el perill 15 denfrontament i divisi dels partidaris respectius de luna o laltra opci. Durant el segle XX diverses comissions, comits i consells van intentar intilment aconseguir un estndard nic per evitar la ruptura. Els dos estndards sn significativament molt similars (i per tant mtuament comprensibles) per contenen poderosos factors psicolgics, culturals i ideolgics que els separen. Per exemple, el parenostre comena aix en bokml i en 20 nynorsk: Fader vr, du som er i himmelen! La ditt navn holdes hellig. La ditt rike komme/ ... i himmelen! Lat namnet ditt helgast. Lat riket ditt koma. Finalment lany 2005 el Parlament va posar fi a la situaci. El resultat ens pot semblar salomnic, per era fruit duna realitat histrica i social complexa i dun llarg perode de temptejos, i a ells els funciona: saccepta que el pas funcioni amb dos estndards oficials de 25 llengua escrita exactament iguals legalment; les escoles i els municipis recorren a lun o a laltre o a tots dos al seu gust. Per les modalitats orals no estan sotmeses a tals estndards; s ms: aquestes modalitats sn nombroses i es respecten a lescola. Avui als municipis el nynorsk t un s del 12% i el bokml del 42%; i a les escoles el primer representa el 17%. Joan Sol, diari AVUI, 31-01-2008
1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Explica la funci que fan al text la cursiva i les cometes. [05 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt] 1. aleshores (lnia 8): sorda o sonora? 2. esperit (l. 14): oberta o tancada? 3. la situaci (l. 8, l. 22): sorda o sonora? 4. saccepta (l. 24): oberta o tancada? b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indican un sinnim. [1 punt] 1. trets (lnia 6) 2. si fa no fa (l. 7) 3. adherides (l. 9) 4. mtuament (l. 18) c) Digues de quin tipus sn les oracions subordinades que apareixen subratllades en les construccions segents. [1 punt] 1. I aleshores va comenar la situaci singular que diem (lnia 8) 2. Durant el segle XX diverses comissions, comits i consells van intentar intilment aconseguir un estndard nic (l. 16) 3. diverses comissions, comits i consells van intentar intilment aconseguir un estndard nic per evitar la ruptura (l. 16) 4. saccepta que el pas funcioni amb dos estndards oficials de llengua escrita (l. 24) 3. Expressi i reflexi crtica a) Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contempornia. Explica-ho. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Quina s la situaci del noruec que descriu el text? Qu nopines? Coneixes altres situacions semblants? Explica-ho. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: SETEMBRE 2010 VALENCI: LLENGUA I LITERATURA II
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2010 VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II
Tria una de les dues opcions
OPCI A
Tot esperit
1 Vaig rebre un imprs a mitjan setembre, i a primers doctubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia. Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no mespants, perqu no era pas sol. Mexplicaren que nous mtodes estadstics posaven al descobert una gran quantitat 5 de casos daquest peculiar estat civil. Jo estava ser (vapors, em digueren ells) i encara em sentia esverat. I qu passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto? No res. Sn imaginacions vostres, em replicaren. B, s... Per i ells, els meus parents? Se us imaginen a vs, van respondrem. Sels veia molt segurs i no paraven de repetir-me 10 que, de moment, no hi havia motius de preocupaci. Tant mho digueren que a lltim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgu tranquillitzar una vegada ms i em don uns quants cops amistosos a lesquena; va sonar com si alg piqus un nvol amb els artells (el que pot laprensi!). 15 Podeu donar grcies de no ser un vampir em digu. Aix s que s un desfici constant i un perill per a la famlia. Veiem cada quadre! Vs, almenys, no feu mal a ning. I com mhe de comportar? Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria dara ja no s com la dabans. Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel cam els remerciava per la conformitat que provaven 20 de dur-me. Per de retorn al menjador, vaig comprovar (ficant-me la m a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separaci de ben b dos travessos de dit.
Pere Calders, Invasi subtil i altres contes, Barcelona, Edicions 62, 1978, p. 59.
1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Relaciona els recursos tipogrfics i les veus del discurs. [05 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt] 1. vaig rebre (lnia 1): sorda o sonora? 2. descobert (l. 4): oberta o tancada? 3. retorn (l. 21): oberta o tancada? 4. cos (l. 22): oberta o tancada? b) Indica a quin element del text fan referncia els pronoms febles subratllats i quina funci sintctica realitzen. [1 punt] 1. Se us imaginen a vs (lnia 10) 2. Sels veia molt segurs (l. 10) 3. Tant mho digueren que a lltim em va venir suor freda (l. 11) 4. entre la camisa i el cos hi tenia una separaci de ben b dos travessos de dit (l. 21) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indican un sinnim. [1 punt] 1. xicot (lnia 2) 2. ser (l. 6) 3. dona (l. 7) 4. desfici (l. 15) 3. Expressi i reflexi crtica a) Explica en quina mesura el context sociopoltic dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producci narrativa de lpoca. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) El recurs a la creaci de personatges fantasmals no s estrany en el mn literari. En coneixes algun altre cas dins de la literatura o en el cinema? Comental. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
OPCI B
Lmits de ladolescncia
1 Certament, nhi ha que prefereixen parlar dadolescncia. I potser tinguen la seua part de ra. Als nostres dies, les fronteres dedat estan experimentant unes curioses rectificacions, labast de les quals encara no sabem mesurar. La cosa, en principi, ha de ser anotada en lhaver de la cincia mdica i els seus auxiliars: la vida de la gent ha augmentat de manera notria, sobretot en 5 durada i aguant. Aix sesdev, almenys, en aquells pasos on lassistncia facultativa, ls de medicaments, la higiene pblica i les cauteles diettiques aconsegueixen una difusi afectuosa. No val la pena recrrer a la dada estadstica: el fet salta a la vista. En termes generals, la ciutadania actual tarda ms a morir-se: ms que abans, vull dir. I em referesc a all que sol anomenar-se mort natural. Dun altre cant les persones madures conserven ms temps les 10 seues energies. No solament observem en els censos de poblaci una abundncia dancians, sin que molts dells es mantenen en plena forma. Segons sembla, ara, els anys compten duna altra manera. Les etiquetes clssiques per a graduar la cronologia individual sofreixen un lleuger desplaament. El comen de la vellesa, per exemple, se situa desprs dels setanta, potser en els vuitanta. El de la joventut avana un quinquenni, o ms. El marge de ladolescncia, doncs, 15 seixampla... El problema, naturalment, es planteja davant lespectacular i vastssim embull que els nois davui es porten entre mans. Dordinari, la paraula que designa, engloba i fins i tot defineix el fenomen s joventut. Papers i altaveus la repeteixen fins al cansament. Inexacta? No, sense dubte. Per tampoc no s massa clara. Ja dentrada, la ratxa de revoltes i darrogncies abraa 20 sectors menys que joves: gaireb infantils. Ni tan sols la pubertat resulta ser un lmit fix. I aix s el que sense voler ofendre ning, anomenem adolescncia. La veritat s que el vocable joventut, ambigu, permet manipulacions una mica capcioses. Sempre som joves respecte a alg: ms joves que alg. [...] Potser siga per aqu que convinga afinar lanlisi. Nosaltres, els qui ja hem fet els quaranta 25 de cuarenta para arriba... , induts per leufria sanitrio-consumista, ens afirmem com a joves: si ms no, com a passablement joves. [...]. Per consegent, els qui vnen darrere, i, sense anar ms lluny, els nostres mateixos fills, b podrien resignar-se al nom dadolescents. s una soluci, per descomptat. I no gens convencional, de ms a ms. Els qui postulen aquesta terminologia no van desencaminats. Al cap i a la fi, el concepte dadolescncia que es proposa no s 30 dordre biolgic. Joan Fuster, dins Babels i Babilnies (1972), extret de Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians, Alzira: Edicions Bromera, 1993, p. 140-142.
1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Identifica i justifica les marques de modalitzaci que hi ha al text. [05 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt] 1. Certament (lnia 1): oberta o tancada? 2. fronteres (l. 2): oberta o tancada? 3. joves (l. 20): oberta o tancada? 4. anlisi (l. 24): sorda o sonora? b) Al text hi apareixen una srie de connectors que permeten unir unitats sintctiques superiors a loraci, indica el significat que aporta cada un dels casos segents. [1 punt] 1. en principi (lnia 3) 2. Dun altre cant (l. 9) 3. Per consegent (l. 26) 4. Al cap i a la fi (l. 29) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indican un sinnim. [1 punt] 1. sesdev (lnia 5) 2. salta a la vista (l. 7) 3. seixampla (l. 15) 4. embull (l. 16) 3. Expressi i reflexi crtica a) Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de lpoca. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Aparentar ser jove s un tema recurrent en la societat actual. Com es manifesta en el teu entorn? (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: JUNY 2011
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: JUNIO 2011
Valenci: llengua i literatura II
Valenciano: lengua y literatura II
Tria una daquestes dues opcions
Opci A
Llig aquest text i respon les preguntes segents. 1 La Maria es rentava deu vegades al dia. Pensava que els seu home ja no la besava perqu feia mala olor. Ho havia llegit en una revista: desprs dels trenta, els petons de les dones fan pudor. Creia que tenia el cos ple de verdet, com si fos una cambra resclosida, on no entrava mai un raig de llum. Potser la mala olor comen el dia en qu el metge li va dir que no podia tenir fills. 5 Pensava que la sang que se li escolava tots els mesos era com la brossa, que no servia per a res, com la mala olor. Per aquesta ra, tamb pensava, a casa no hi havia ni diners ni amor. Per un dia tot canvi. Va arribar el seu home i li fu un pet al clatell. I, a la Maria, li va desaparixer el gust embafador de la xocolata. La bes al clatell com abans i ella sent una altra vegada un corrent a lespinada. Se li enraven el cos, se li endur la pell. El corrent era suau i 10 enervant alhora. El seu home li va dir mira, avui dia fins els pobres podem viatjar. Abans de morir, vull veure la terra de les girafes. Li enseny un fullet de colors virolats. La Maria hi va veure dos camells que semblava que deien que s, els ulls com a agulles de cap i el morro carregat de pacincia. Fan capcinades, va pensar. I una altra vegada el corrent a lespinada, la pell tibant. Desprs hi va veure els arenys del desert, dun groc que murmura, mercats que desperten 15 pors i desvetllen secrets, elefants que travessen rius amb lentitud de segles i mesquites daurades, lluents com la vaixella duna tsarina. Lhome de la Maria pos un dit de llet en un punt: Anirem aqu, a la reserva de Samburu, ms enll del Mont Kenya, a tocar de les terres prohibides. Vull veure les girafes reticulades. Tot va ser rpid com un pensament. Lhome de la Maria deman un crdit, ella empenyor les 20 joies de lvia. Ja no sentia res quan ell es girava desquena a la nit. El seu cos no feia mala olor i les cllules de la tristesa sapagaren dins el cervell. Pujava les escales com una nvia i somreia a la caixera del supermercat. La Maria es vei com una dona amb esperana. Mai no havia pensat en les girafes reticulades, fins i tot nignorava lexistncia. Per ara tenia els somnis de la Marta: somniava en el dia en qu deixarien les maletes al rebedor, en el dia en qu arribarien carregats 25 dimatges i de paraules, en les tardes de diumenge, en les copes altes de xampany, daquestes que fan clinc. Montserrat Roig, El cant de la joventut, Barcelona, Quinze Grans xits AIE, 1993, pg. 25-26
1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Indica els recursos expressius de carcter literari presents al text. [05 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25] 1. besava (lnia 1): sorda o sonora? 2. olor (l. 2): oberta o tancada? 3. tots els (l. 5): sorda o sonora? 4. brossa (l. 5): oberta o tancada? b) Indica a quins elements fan referncia els pronoms febles subratllats i quina funci sintctica realitzen. [1 punt] 1. Ho havia llegit en una revista (lnia 2) 2. La bes al clatell com abans (l. 8) 3. Desprs hi va veure els arenys del desert (l. 14) 4. fins i tot nignorava lexistncia (l. 23) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indican un sinnim. [1 punt] 1. embafador (lnia 8) 2. empenyor (l. 19) 3. pujava (l. 21) 4. ignorava (l. 23) 3. Expressi i reflexi crtica a) Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) La planificaci dun viatge crea illusions. Elabora un text en qu lexcusa de fer un viatge et fa canviar lestat dnim o eixir de la monotonia diria. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
Opci B
Llig aquest text i respon les preguntes segents. 1 21 de setembre Avui, sortint de classe, passo danar amb la colla al Quina-son-tan-dola; tinc la intenci de tancarme a la meva habitaci a escriure el diari. Men vaig corrents cap a casa de la mare (aquest any, en Marc i jo vivim amb ella per primer cop den que els pares es van separar, i, aix que entro, la sento parlar amb lOctvia. LOctvia s germana del pare, s escriptora i viu a Pars. El pare ara t una nova parella, per, com que a casa meva som molt civilitzats (ha, ha, ha), les dues excunyades han conservat lamistat... Faig senyals a la mare perqu mhi deixi posar. Em passa el telfon mentre em recorda que s una trucada internacional, que val una pasta, que paga lOctvia, que no menrotlli. Explico a lOctvia de qu va el nou diari que estic escrivint. Segur que ella t informaci a dojo. Violncia de gnere? s una gran idea. Oi, que s! A ms, el far servir com a treball de recerca per a aquest curs i nexposar els resultats a classe. Potser encara ens ajudar a establir relacions sentimentals en pla digualtat... Tens ra. Per, saps?, precisament pensant en la gent jove, et proposo que ho amplis a una altra mena de violncia que tamb us afecta o us pot afectar: la violncia escolar. Ostres, Octvia! Vols dir...? Qu hi tenen a veure els maltractaments cap a les dones amb aquesta altra violncia? Jo crec que el mecanisme s molt semblant. [...]. La violncia escolar comena. El bullying la tallo. S, aquesta s la paraula anglesa. En catal no s pas com en podrem dir... Bully, qu s? Un gallet, un perdonavides, un pinxo, un que fa bravates... O sigui que bullying seria ms o menys fer el pinxo... pinxisme o bravatisme. Mmm. S. B, continuem: el pinxisme o bravatisme s la intimidaci cap a un company de lescola. La intimidaci? Intimidar vol dir provocar por en una persona. En aquest cas, sintimida laltre per tenir-lo dominat. O sigui i ara veurs per qu et proposo que incorporis el pinxisme o bravatisme al teu diari blau, s una forma destablir les relacions entre alg, que es creu superior, i un altre, al qual considera inferior. Sempre des del seu punt de vista, esclar. s a dir, lun domina, i laltre, entre altres raons per por, se sotmet. Transparent! Vull dir que s clar que el mecanisme s el mateix que en la violncia de gnere. Potser totes les violncies tenen el mateix origen... Gemma Lienas, El diari blau de la Carlota, Barcelona, Empries, 2007, pg. 31-32.
10
15
20
25
30
1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Explica el registre lingstic del text aportant-ne exemples. [05 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25] 1. faig senyals (l. 8): sorda o sonora? 2. recorda (lnia 8): oberta o tancada? 3. dojo (l. 10): sorda o sonora? 4. afecta (l. 15): oberta o tancada? b) A continuaci, hem subratllat estructures sintctiques. Indica el tipus doraci composta que representen i la funci sintctica que realitzen. [1 punt] 1. en Marc i jo vivim amb ella per primer cop den que els pares es van separar (lnies 2-3) 2. com que a casa meva som molt civilitzats (ha, ha, ha), les dues excunyades han conservat lamistat (l. 6-7) 3. Em passa el telfon mentre em recorda que s una trucada internacional, que val una pasta, que paga lOctvia, que no menrotlli (l. 8-9) 4. i ara veurs per qu et proposo que incorporis el pinxisme (l. 28) c) Explica el significat que adquireixen aquestes expressions al text o escriu una expressi equivalent. [1 punt] 1. val una pasta (lnia 9) 2. que no menrotlli (l. 9) 3. a dojo (l. 10) 4. Ostres (l. 16) 3. Expressi i reflexi crtica a) Explica lobra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relaci amb el mn audiovisual. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Coneixes alguna novella, alguna pellcula o alguna situaci real en qu la violncia de gnere siga la protagonista? Redacta un text sobre aquest tema. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: SETEMBRE 2011
PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2011
VALENCI: Llengua i literatura II
VALENCIANO: Lengua y literatura II
Tria una daquestes dues opcions
Opci A
Llig aquest text i respon les preguntes segents. 1 rem en ple hivern, i jo tenia els meus peus que no sabia de qui eren: enfredorits, gelats materialment, penjant de lalta banqueta on seia davant una de tantes taules de la secci de tallat disposades en quatre rengleres paralleles, a propsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. Tamb em feien mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mnec i els 5 senzills patrons de cart durssim que em corresponien com a aprenent dun bon ofici en la divisi del treball: el de tallador. Aquell seguit denormes sales i compartiments plens de gent atrafegada (homes i dones i xics i xiques), de mquines estranyes i sorolloses, de confusi dordres en veu alta, de crits i finals de canons de les operries, agrupades en seccions especials, em semblava un atordidor empresonament, 10 i jo cercava la vista que salbirava pels grans finestrals, de tant en tant, com una aconhortadora evasi, i veia de cara a lest un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies rides, de pujols sense grcia i duna claredat de cel lmpid i eixut. Mhavien manat de fer tiretes de xarol duns quinze centmetres de llargria per un i mig dample i, cada mitja hora o a vegades menys, venia un operari de primera o de segona, per indefectiblement 15 orgulls de la seua percia, a veure el meu treball i aconsellar-me, si no s que em criticava obertament. Desprs, cada volta que arribava a les cinquanta tiretes, em calia agafar-les, travessar la sala i entrar en un petit magatzem i donar el producte del meu treball inexpert a un vell encarregat, un home amb ulleres de cristalls gruixuts, bigot aspre i rogenc i mirada hostil, el qual governava la secci i administrava aquell atapement de rotllos de cuiro de vedella, de jnec, de bou o de cabra, 20 policroms i valuosos, que tenia al darrere del seu taulell en una prestatgeria, i aquells munts de patrons complicadssims que penjaven ordenadament, tots numerats, per les quatre parets. Sentiments molt encontrats rebullien en el meu pit tendre: en primer lloc, un dintensa desolaci pel canvi de vida tan radical que significava la meua adscripci a aquell treball en srie i la prdua de moltes de les llibertats i illusions de qu havia gaudit fins aleshores. Havia desitjat una collocaci 25 en oficines, per els meus nuls coneixements de comptabilitat, malgrat els meus estudis, no em facultaven per a fer dauxiliar comptable. [...] En segon lloc, experimentava alhora una fonda sensaci abans desconeguda. La de posseir una gran fora desperit enfront de la vida; i una insinuant tranquillitat semparava de mi tot pensant que el sacrifici significava la meua petita per efica aportaci a la resoluci del greu problema que ens havia turmentat durant molts anys. Ajudava, per 30 fi!, a assegurar el pa de cada dia de la famlia, a garantir la possessi dun domicili decent: a sobreviure, en un sol mot. Enric VALOR, Cicle de Cassana. Temps de batuda, Valncia: Ed. Tndem Edicions, 1991, p. 38-39.
(maldestrament: de manera poc destra, sense habilitat; albirar: veure de lluny; aconhortadora: consoladora, que dna consol)
1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text [05 punts] d) Identifica i justifica les marques de modalitzaci del text. [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: -0,25] 1. hivern (lnia 1): oberta o tancada? 2. disposades en (l. 3): sorda o sonora? 3. plens de (l. 7): sorda o sonora? 4. aleshores (l. 24): oberta o tancada? b) Torna a escriure el primer pargraf del text ajustant els temps verbals a aquest inici de text: Som en ple hivern.... Subratlla els canvis que faces. [1 punt] c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dnan un sinnim. [1 punt] 1. cercava (lnia 10) 2. de tant en tant (l. 10) 3. gruixuts (l. 18) 4. percia (l. 15)
3. Expressi i reflexi crtica a) Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac, sobretot quant al registre, la tipologia, els recursos expressius i la veu del discurs. Ha de dur com a ttol: El primer dia a la faena.... Hi pots aprofitar experincies prpies o de persones conegudes, altres textos que hages llegit, pellcules o la teua prpia imaginaci. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
Opci B
Llig aquest text i respon les preguntes segents.
1 No hi ha dubte que assistim a un inters mundial creixent per la diversitat lingstica. Una de les primeres raons daquest inters s, precisament, la justificada preocupaci per les conseqncies que sobre la diversitat lingstica pot tenir el model de mundialitzaci que sest implantant. En efecte, de les sis mil llenges que aproximadament es parlen avui al mn, noms unes dues5 centes compten amb ms dun mili de parlants. Es calcula que la meitat de les llenges del mn tenen menys de 10.000 parlants i la quarta part no arriben als 1.000. La diversitat lingstica depn, doncs, en gran part, duna constellaci de petites comunitats tradicionals sotmeses a uns canvis vertiginosos en la seva relaci amb lentorn i en les seves formes de vida, uns canvis que rarament tenen possibilitat de dirigir o dorientar. El comenament del tercer millenni pot ser linici de la 10 destrucci massiva de la diversitat lingstica i cultural de la humanitat. Daquesta preocupaci va nixer el projecte de la Declaraci Universal de Drets Lingstics, proclamada a Barcelona el 1996, i, fa poc, ha nascut la Declaraci de la UNESCO sobre Diversitat Cultural, aprovada el 2 de novembre de 2001. Al continent europeu, la situaci lingstica s molt ms equilibrada, per est lluny de ser 15 igualitria. Com ens recorda [...] Ignasi Badia i Capdevila, tamb hi ha llenges europees que es troben a les portes de lextinci, i no arriben al quaranta per cent del total les que desenvolupen una plenitud de funcions sociolingstiques. s cert que les institucions europees shan caracteritzat per una posici relativament favorable a la diversitat lingstica. El multilingisme integral de la Uni Europea amb onze llenges oficials i de 20 treball o la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries del Consell dEuropa en sn exemples rellevants. Tanmateix, els desequilibris i les desigualtats lingstiques abunden tamb a Europa i representen per a tots nosaltres un repte immediat. Cal aconseguir que lampliaci i la reforma institucional que ha emprs la Uni Europea converteixin en una poltica activa i efica la declaraci que fa la Carta 25 de Drets Fonamentals de la mateixa UE [Uni Europea] en el seu article 22: La Uni respecta la diversitat cultural, religiosa i lingstica. Isidor MAR i Miquel STRUBELL, Prleg, dins Ignasi BADIA I CAPDEVILA, Diccionari de les llenges dEuropa, Barcelona: Diccionaris temtics, Enciclopdia, 2002, p. 11-12.
1. Comprensi del text a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05 punts] d) Identifica el registre del text i justifica la resposta amb exemples [05 punts] 2. Anlisi lingstica del text [3 punts] a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: -0,25] 1. que assistim (lnia 1): selideix o no selideix? 2. raons (l. 2): oberta o tancada? 3. noms unes (l. 4): sonora o sorda? 4. compten (l. 5): oberta o tancada? b) Substitueix lelement subratllat a cada fragment pel pronom feble adequat. [1 punt] 1. No hi ha dubte que assistim a un inters mundial creixent per la diversitat lingstica (lnia 1) 2. [...] de les sis mil llenges que aproximadament es parlen avui al mn, noms unes duescentes compten amb ms dun mili de parlants (l. 4-5) 3. La diversitat lingstica depn, doncs, en gran part, duna constellaci de petites comunitats tradicionals (l. 6-7) 4. Al continent europeu, la situaci lingstica s molt ms equilibrada (l. 14) c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o dnan un sinnim. [1 punt] 1. doncs (lnia 7) 2. vertiginosos (l. 8) 3. es troben a les portes de (l. 15-16) 4. tanmateix (l. 22) 3. Expressi i reflexi crtica [4 punts] a) Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Ha de dur com a ttol: Com podem preservar la diversitat lingstica i cultural?. Cal que tingues en compte tot el que ja saps sobre aquesta qesti i el contingut daquest mateix text. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
Comuna Comn
Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1) Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text les paraules o les expressions segents: a. thas endut els teus mots a la tomba (lnia 3) b. enraonar (lnia 8) c. inslit (lnia 11) 2) En els fragments segents, extrets del text, hi ha tres oracions subordinades, destacades en cursiva. Digues de quin tipus sn i quina funci sintctica fan: a. viveu en una regi que ocupava 500 km de la costa dAlaska (lnia 4) b. Diuen que captaves la grandesa i la misria de la situaci (lnia 9) c. El cas s que la cincia no ha rescatat el teu eyak (lnia 12) 3) Explica quin procs de formaci de paraules ha originat els mots segents i, per a cada cas, escriu-ne un altre de format pel mateix procs i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida. a. venerable (lnia 3) b. transmetre (lnia 7) c. grandesa (lnia 9) 4) Torna a escriure els fragments segents extrets del text substituint els sintagmes destacats en cursiva pels pronoms febles adequats. a. Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memria a travs dels lingistes (lnia 9) b. us van imposar langls (lnia 7) c. viveu en una regi que ocupava 500 km de la costa dAlaska (lnia 4)
Comuna Comn
Dedl. ltima parlant deyak

1 En la llengua eyak, dedl vol dir parlar. Ara la paraula s morta perqu tu, Marie Smith Jones, eres lnica que podia usar-la, la darrera persona al mn que parlava aquest idioma indgena americ. Than enterrat a la venerable edat de 89 anys, i thas endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de persones us comunicveu en eyak; viveu en una regi que ocupava 500 km de la costa dAlaska i 5 teneu els vostres propis costums, creences, virtuts i defectes. De jove, Marie, dedlejaves amb tots els teus vens. Per us van imposar langls, no vau transmetre lidioma matern (tu tampoc als teus nou fills) i a poc a poc et vas anar quedant sola. Els ltims 15 anys no tenies ning amb qui enraonar del temps o de la vida en el teu accent antic. Diuen que captaves la grandesa i la misria de la situaci. Fumaves 10 compulsivament i insisties a conservar la memria a travs dels lingistes. Aix ha fet de leyak un cas inslit dels idiomes extingits, perqu tu has perms compilar-ne un diccionari prou complet. De moment, tot plegat ser cosa de museu, i no tinc clar si aix ser millor o pitjor que loblit. El cas s que la cincia no ha rescatat el teu eyak, que ha passat a engruixir la nmina de 20 o 30 idiomes 14 desapareguts a lany. La lli s clara per a qui la vulgui aprendre; ni la gramtica, ni la poltica, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema s dedlejar o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol. Alfred Bosch, diari AVUI, 29 de mar del 2009
PROVES DACCS A FACULTATS, ESCOLES TCNIQUES SUPERIORS I COLLEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
CONVOCATRIA DE
SETEMBRE 2005 Totes Todas
CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2005
1r Exercici 1. Ejercicio VALENCI: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II
Comuna Comn
Barem: / Baremo: Comentari crtic: 7 punts Qestions: 3 punts
Realitza un comentari crtic del text que tadjuntem i desenvolupa dues de les quatres qestions segents:
1) Escriu un sinnim dels mots segents extrets del text: a) piular (piulis, lnia 8) b) ads (lnia 19) c) irrisori (lnia 18) 2) Comenta la modalitat de les oracions que apareixen el pargraf segent (lnies 47): Qu estem fent amb la immigraci? Quines respostes tenim per a centenars de persones desesperades que es juguen la vida perqu a Europa els oferim feina i l'esperana d'una vida digna? Quins estudis, quines poltiques, quin debat seris estem mantenint? 3) Digues quin mecanisme de formaci de nous mots ha originat els mots segents i escriu la corresponent forma del plural a) gurdia civil (lnia 2) b) esperana (lnia 6) c) debat (lnia 6) 4) A quin element del text remeten, a quina categoria pertanyen i quina funci sintctica realitzen els mots segents? a) que (en el preu que han pagat aquells primers empresaris... lnies 17-18) b) ho (en recordem-ho, lnies 16-17) c) hi (en no shi poden fer trampes, lnia 17)
LA MIRADA Isabel-Clara Sim Tinc gravades al cervell unes imatges que han aparegut a la premsa: els ulls desorbitats dels immigrants clandestins que, a punt de ser embarcats en una llanxa de la Gurdia Civil, van tombar la pastera, i van morir ofegats. Set homes joves. L'atnita, esporuguida claror en els ulls d'uns homes. Qu estem fent amb la immigraci? Quines respostes tenim per a centenars de persones desesperades que es juguen la vida perqu a Europa els oferim feina i 5 l'esperana d'una vida digna? Quins estudis, quines poltiques, quin debat seris estem mantenint? El cert s que l'nica reacci una mica coherent s la del repugnant fantasma del racisme. Tota la resta est enganxat amb agulles. I no piulis, perqu si no ets d'aquelles persones frvoles que volen papers per a tothom, com repeteixen, com lloros, els qui estan 10 encarregats de pensar, de programar i de cercar solucions. Jugant-se la vida i menant una lluita d'una valentia immensa, els obrers i els sindicats d'aqu van capgirar l'economia liberal del segle XIX i van assolir conquestes que aleshores semblaven impossibles. Les vacances pagades, la seguretat social, van costar moltes vides. Heu llegit mai com era una vaga en el XIX? Heu tingut la sensibilitat o la preocupaci per adonar-vos que cada pas va ser arrencat 15 amb sang humana? Doncs b, aquestes conquestes sn precisament la base de la societat del benestar i no la generositat de cap empresari ni l'igualitarisme de cap governant. Recordemho: la histria s aqu i no s'hi poden fer trampes. El preu que han pagat aquells primers empresaris va ser irrisori al costat del que va pagar la classe obrera, per tot i aix consideren, ara i ads, que s excessiu. I aleshores apareix la globalitzaci de les empreses, 20 que s'installen all on els productors no han assolit encara els avenos dels productors del seu pas d'origen. El segon pas s cridar la immigraci: uns obrers que amb quatre rals estan disposats al que sigui. I han vingut, i aleshores els poltics s'han posat les mans al cap i han dit : "I ara qu fem?". Les policies corresponents han mirat cap a una altra banda davant els brots de racisme, que in pectore comparteixen els soi-disant governs democrtics. 25 El resultat d'aquesta histria s un home que em mira a mi, des d'una pgina del diari, a punt d'ofegar-se. Una mirada davant la qual no tenim dret a romandre indiferents.
[Aparegut al diari Avui, l11 de novembre de 2004]
PROVES DACCS A FACULTATS, ESCOLES TCNIQUES SUPERIORS I COLLEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATRIA DE JUNY 2009 MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): Totes MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): Todas IMPORTANT / IMPORTANTE
CONVOCATORIA DE JUNIO 2009
Comuna Comn
Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1) En els fragments segents extrets del text hi ha uns elements en cursiva. Indica si es tracta duna conjunci o dun relatiu. En aquest segon cas, digues a quin element fa referncia. a. noies de 14 o 15 anys que, aix que arriben a casa, [...], corren a connectar-se amb les amigues (lnia 11) b. corren a connectar-se amb les amigues de qui sacaben dacomiadar (lnia 12) c. lordinador queda vetat a casa per a qui t el problema de dependncia (lnia 23)
2) Explica quin procs de formaci de paraules ha originat els mots segents i, per a cada cas, escriu-ne un altre de format pel mateix procs i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. publicitat (lnia 3) b. videojocs (lnia 7) c. desproporcional (lnia 19) 3) Torna a escriure els fragments segents extrets del text substituint els sintagmes destacats en cursiva pels pronoms febles adequats. a. El fenomen ha arribat a les consultes mdiques (lnia 7) b. molts afectats pateixen alteracions del son (lnia 15) c. molts afectats [...] estan molt irritables quan no teclegen a lordinador (lnia 16) 4) Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text les paraules segents: a. llavors (lnia 16) b. pudor (lnia 20) c. vetat (lnia 23)
PROVES DACCS A FACULTATS, ESCOLES TCNIQUES SUPERIORS I COLLEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATRIA DE JUNY 2009 MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): Totes MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): Todas IMPORTANT / IMPORTANTE
Comuna Comn
La dependncia dels joves del messenger inquieta els metges

1 Quedar fora de joc, en sentit literal i figurat, s una sensaci insuportable per a la majoria dels adolescents, i aquesta circumstncia se lhan sabut apropiar b els dissenyadors dalgunes tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), i de la seva publicitat. El mbil, el messenger, les xarxes socials dInternet i els jocs dordinador han aconseguit atreure linters dels menors de 17 anys, i, com 5 passa amb les innovacions pensades per a individus influenciables, el seu s excessiu ja s un focus patolgic. El 10% dels adolescents catalans diuen que ho passen molt malament si no tenen el mbil, i el 7% dedica ms de tres hores diries als videojocs. El fenomen ha arribat a les consultes mdiques, confirma el psicleg Josep Llus Matal, responsable de la unitat daddiccions de lHospital de Sant Joan de Du dEsplugues [...]. 10 Entrar al messenger canal dintercanvi de missatges en temps real a travs dInternet ha creat dependncia en un creixent sector de nois i, sobretot, noies de 14 o 15 anys que, aix que arriben a casa, abans de saludar els seus pares i prescindint de si tenen gana, corren a connectar-se amb les amigues de qui sacaben dacomiadar. [...]. Aquesta connexi s una necessitat amb els smptomes duna addicci i mltiples problemes 15 collaterals: molts afectats pateixen alteracions del son, deixen de dutxar-se cada mat, suprimeixen els esports que fins llavors els havien interessat incls el futbol, estan molt irritables quan no teclegen a lordinador, suspenen el curs escolar i, encara que resulti paradoxal, cada vegada estan ms sols. En qualsevol cas, [...], una relaci a travs dInternet resulta desproporcional: Permet jugar amb 20 la verdadera identitat, i aix indueix a la desinhibici i a la prdua de pudor per expressar-se, indica. El pas entre ls raonable i la necessitat de fer servir les TIC s imperceptible a linici i difcil de rectificar desprs. Matal proposa labstinncia com a inici de la soluci. Durant una o dues setmanes, lordinador queda vetat a casa per a qui t el problema de dependncia explica. Se lanima a fer el que abans era una vida normal: sortir amb els amics. Desprs, se li permeten fer els treballs que ha de 25 redactar a lordinador, per laparell ja no estar a lhabitaci del noi o noia dependents. El ms adequat s installar-lo al menjador o en un lloc destudi que comparteixin amb algun germ. La idea s que no es connectin ms en soledat. ngels Gallardo, El Peridico, 25 de mar del 2009.
PROVES DACCS A FACULTATS, ESCOLES TCNIQUES SUPERIORS I COLLEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATRIA DE SETEMBRE 2006 MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): Totes Todas CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2006
Comuna Comn
Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1. Escriu un sinnim o defineix qu volen dir les paraules o expressions segents extretes del text: a. perdre la xaveta (lnia 7) b. brillantina cerebral (lnies 7-8) c. libido (lnia 15)
2. Digues quin procs de formaci de mots ha originat els mots segents i delimitan els constituents morfolgics. Desprs, per a cada mot, tria un dels constituents que el formen i escriu un altre mot, mitjanant el mateix procs de formaci, que continga el constituent que hages triat. a. possibilitat (lnia 3) b. encapalar (lnia 11) c. impertinncia (lnia 13)
3. a) Digues quin tipus doraci s la que apareix subratllada en el fragment segent extret del text i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional [...] crec que cada dia hi ha ms homes seduts per lxit femen (lnies 14-15) b) Digues quin tipus doraci s la que apareix subratllada en el fragment segent extret del text i substitueix el nexe que lencapala per un altre que tinga el mateix significat: Si ho han fet les universitat dEdimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crdit (lnies 1-2) c) Digues a quina categoria pertany lexpressi subratllada que apareix en el fragment segent extret del text i substitueix-la per una altra que tinga el mateix valor: s a dir, la dona accepta la competncia intellectual en la convivncia, i lhome no la suporta (lnies 8-9)
4. Observa els possessius segents i substitueix-los per construccions o sintagmes que conserven la funci i el significat que cada possessiu t en el text. Raona, per a cada cas, si el possessiu estableix una referncia dctica o frica. a. [...] ms baixa la seva possibilitat matrimonial (lnies 3-4) b. [...] que [...] perdin la xaveta pel seu xit [...] (lnia 7) c. el captol dun llibre meu (lnies 11-12)
La intelligent no es casa
1 Si ho han fet les universitat dEdimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crdit. Aquestes sn les conclusions de lestudi fet durant 40 anys: com ms avana el nivell intellectual de la dona, ms baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les ms llestes tenen un 40% menys dopcions. Parallelament, per cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casarse. No noms aix, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants escullen companyes que sassemblin a les mares i perdin la xaveta pel seu xit i la seva brillantina cerebral. s a dir, la dona accepta la competncia intellectual en la convivncia, i lhome no la suporta. Remata una altra anlisi a lAustralian Twins Registry: Les intelligents odien perdre el temps, i per aix no el perden amb els tontos. Amb la qual cosa, troben menys opcions. Un simple estudi que em recorda aquella expressi explcita que va encapalar el captol dun llibre meu: El poder femen arruga el penis. Lha arrugat durant dcades, fins al punt que la intelligncia masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinncia. Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant aix, i malgrat lestudi, crec que cada dia hi ha ms homes seduts per lxit femen i la seva libido no noms no sespanta, sin que sengrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Sn els ms interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles.
10
15
Pilar Rahola, El Peridico, 6 de febrer de 2005
Comuna Comn
Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents:
1. Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text les paraules segents: a. doncs (lnia 2) b. sovint (lnia 7) c. imminent (lnia 15) 2. Digues de quin tipus sn els sintagmes o constituents que apareixen en cursiva als fragments segents i quina funci sintctica fan; sn fragments extrets del text anterior. a. Tamb saixequen constantment veus responsables que alerten sobre lextinci possible de moltes espcies vegetals i animals (pobres coales i pobres linxs ibrics!) (lnies 810) b. [...] les veus ms responsables tenen molt present que cal defensar la diversitat perqu la Terra s com s grcies a tot el que cont. (lnies 1112) c. Hem dit ms duna vegada que al mn encara hi ha unes sis mil llenges [...] (lnies 1617) 3. Torna a escriure els fragments segents substituint els sintagmes destacats en cursiva pels pronoms febles adequats; sn fragments extrets del text anterior. a. Aquesta qesti planteja dos problemes importants [...] (lnies 34) b. Aquesta qesti planteja dos problemes importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a lescola i el del paper de la llengua com a matria i com a vehicle de lensenyament. (lnies 35) c. [...] els experts creuen que, en el segle que comena, els humans veuran com el cabal lingstic es redueix a la meitat, aproximadament. (lnies 1718) 4. Explica quin procs de formaci de paraules ha originat els mots segents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procs i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. especficament (lnia 3) b. ensenyament (lnia 5) c. natural (lnia 7)
Comuna Comn
Val ms dedicar les hores de catal a lestudi de langls

1 Les hores de castell tamb? I les de msica, educaci fsica, histria i geografia? Fins i tot les de matemtiques, cincies naturals i filosofia? Home dir alg, no exagerem! I doncs, per qu noms i especficament les hores de catal en benefici de langls? Aquesta qesti planteja dos problemes importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a lescola i el del paper de la 5 llengua com a matria i com a vehicle de lensenyament. Comenarem per aquesta segona qesti, a veure si podem deixar les coses una mica clares, des de punts de vista diferents. Tot sovint, hi ha qui sexclama contra la degradaci del medi natural i, ms en concret, parla del perill que suposa la reducci de la massa forestal del planeta. Tamb saixequen constantment veus responsables que alerten sobre lextinci possible de moltes espcies vegetals i animals (pobres coales i pobres linxs 10 ibrics!). Aquestes crides no sn purament esttiques i proteccionistes de les espcies en perill dextinci, les veus ms responsables tenen molt present que cal defensar la diversitat perqu la Terra s com s grcies a tot el que cont. I una prdua aparentment puntual podria provocar un daltabaix: una cadena imprevisible de canvis que poc o molt, alterarien el conjunt o, si ms no, un ecosistema. [...] El que s ben curis, per, s que lesperit conservacionista no sestengui tamb cap a les llenges, 15 moltes en perill dextinci imminent com ha enunciat amb arguments i xifres (algunes esferedores) la professora Carme Junyent a Vida i mort de les llenges. Hem dit ms duna vegada que al mn encara hi ha unes sis mil llenges, i els experts creuen que, en el segle que comena, els humans veuran com el cabal lingstic es redueix a la meitat, aproximadament. Malament, doncs, si en lhoritz del futur comena a dibuixar-shi un planeta que camini cap a la simplificaci total: una espcie animal (girafes), una de 20 vegetal (pomeres) i una de lingstica (angls). Que vols un animal de companyia? Girafa. I de postres, qu? Poma. Do you speak English? Un malson, s clar. Un malson que implicaria tamb la uniformitzaci de voluntats, estils i idees: la desaparici de la diversitat ens abocaria a una humanitat de clnics; mal alimentats, a ms. Jess TUSN, Una imatge no val ms que mil paraules. Contra els tpics, Barcelona, Editorial Empries, 20012, p. 63-64.
CONVOCATRIA DE
JUNY 2005 Totes Todas
1r Exercici 1. Ejercicio VALENCI: Llengua i Literatura II VALENCIANO: Lengua y Literatura II
Comuna Comn
Barem: / Baremo: Comentari crtic: 7 punts Qestions: 3 punts
Realitza un comentari crtic del text que tadjuntem i desenvolupa dues de les quatres qestions segents: 1. Defineix qu volen dir les paraules segents presents al text: a. utopia (lnia 1) b. arrel (lnia 16) c. alienes (lnia 9)
2.
Explica quin procs de formaci de nous mots ha originat els mots segents i per a cada mot escriu-ne un altre format mitjanant el mateix procs que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. desequilibri (lnia 4) b. bviament (lnia 18) c. nouvingut (lnia 21)
3.
Digues quin tipus doraci subordinada s la que apareix subratllada als extractes segents i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, segons corresponga. La nova expressi no ha de recollir necessriament el significat de lelement substitut per ha de ser adequada al context lingstic. a. Quan una persona es veu forada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no s dimposar-hi res de res (lnies 14-15) b. Per el ms normal i previsible s que vulgui obrir les portes(lnia 17) c. Potser s, si es creen les associacions afectives que deriven dun paquet global (lnia 23)
4.
Digues quina funci sintctica fan els sintagmes subratllats en els fragments segents, extrets del text; desprs, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents: a. [...] i la histria (i la prctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri [...] (lnies 3-4) b. Quan una persona es veu forada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no s dimposar-hi res de res (lnies 14-15) c. Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives (lnies 25-26)
LA COHESI LINGSTICA Jess Tusn Cohesi en dues llenges? Si, en el regne de la utopia, les llenges que trobem en un territori se situessin al mateix nivell funcional, potser s; per sembla que no s aquesta la qesti que considerem, i la histria (i la prctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri quan dues llenges sn presents en un mateix espai..., i una daquestes s loficial dun estat totpoders i va cam de deixar laltra, la histrica i encara 5 actual, en una situaci de feblesa profunda. s davant daquesta situaci que cal fer efectiu el dret a la llengua prpia del territori i convertir-la en el factor bsic (potser no lnic) de cohesi social, sense interferncies ni imposicions alienes a la voluntat dun poble (recordem-ho: sis mil llenges en poc ms de 10 dos-cents estats). Un estat, una llengua s, doncs, una de les afirmacions ms destructives de la diversitat humana, una aberraci que atempta contra la pluralitat, natural i histrica, de la nostra espcie. Queda per considerar una qesti tamb de la mxima importncia i actualitat en aquests temps nostres. Quan una persona es veu forada a deixar la seva terra i arriba a un altre 15 espai, el que li passa pel cap no s dimposar-hi res de res. En el cas ms desesperat, perfectament comprensible i respectable, intentar la supervivncia sense perdre cap arrel. Per el ms normal i previsible s que vulgui obrir les portes (si el deixen) a noves adquisicions, llengua inclosa. Quina llengua? La que trobi al seu voltant, bviament, i no pas lamagada. Adquirir, doncs, la llengua que li permeti sobreviure, progressar i 20 relacionar-se amb lentorn. I s aqu que es planteja una qesti de la mxima gravetat: no sn els nouvinguts els responsables de la situaci duna llengua prohibida i silenciada. Faran seva aquesta llengua que encara s a la teulada i que no sabem de quin cant caur? Potser s, si es creen les associacions afectives que deriven dun paquet global: papers i estabilitat; feina digna remunerada amb justcia; accs a lhabitatge, leducaci, la sanitat, 25 el lleure; acolliment sense discriminacions, afectus si s possible. Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives: aquesta terra val la pena i em conv. I em conv la llengua prpia daquesta terra.
(Extret de Patrimoni natural, Barcelona: Empries, 2004: pg. 104-105)
PROVES DACCS A FACULTATS, ESCOLES TCNIQUES SUPERIORS I COL LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATRIA DE JUNY 2006 Totes Todas CONVOCATORIA DE JUNIO 2006
Comuna Comn
Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1) Identifica els connectors que apareixen al fragment segent i digues de quins tipus sn: Sentim, doncs, el buit de la nostra frustraci, per aquesta no s res comparada amb la que pateixen les vctimes del nostre sistema (lnies 18-19)
2) Digues quin procs de formaci de mots ha originat els mots segents i delimitan els constituents morfolgics. Desprs, per a cada mot, tria un constituent dels que el formen i escriu un altre mot, mitjanant el mateix procs de formaci, que continga el constituent que hages triat. cirurgi (lnia 9) televisi (lnia 17) engreixat (lnia 22)
3) Escriu un sinnim o explica el significat dels mots segents: llar (lnia 8) forassenyat (lnia 13) clergues (lnia 16)
4) Identifica els recursos tipogrfics que apareixen al text i digues quina funci realitzen en general i quina funci especfica acompleixen al text.
PROVES DACCS A FACULTATS, ESCOLES TCNIQUES SUPERIORS I COL LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
De buit en buit
1 Amb lexperincia acumulada dels seus 97 anys, el doctor Broggi diu que el mn va malament. Acaba de publicar el segon volum de les seves memries i ha declarat: No anem b. Molta gent omple la buidor de la seva vida amb el consum, amb ladquisici de bns per ostentaci. El mn no pot aguantar ms. Amb un llenguatge ms tcnic, lltim informe de Justcia i Pau diu exactament el mateix: El consum creix duna manera desbocada; aix ho mostren tots els indicadors: creix el nombre de consumidors, creix el consum de matries primeres, creix el consum de bns i serveis i creix el nivell de despesa per llar. El consum omple, en part, el buit que han deixat la religi, la famlia, la comunitat, les utopies. Els autors daquest informe coincideixen literalment amb el mtic cirurgi de les Brigades Internacionals: el consum creix per omplir un buit. El que passa s que el consumisme provoca un altre buit, que s el de la butxaca a final de mes i el de lendeutament crnic al llarg de la vida, i encara genera un buit ms profund, que s el que descriu la novel lista Carme Riera a La meitat de lnima: La substituci del sentit sacre pel consumisme forassenyat no sembla que hagi modificat gran cosa la condici humana; no li ha atorgat ms llibertat. Continuem sent criatures en dependncia, no de Du sin dels dus producte del mercat, dels clergues que prediquen sense assossec ni treva que lnic cam possible per a la salvaci terrenal, la felicitat immediata, s la possessi duns determinats bns, anunciats quasi sempre a televisi. Sentim, doncs, el buit de la nostra frustraci, per aquesta no s res comparada amb la que pateixen les vctimes del nostre sistema: els 850 milions dhabitants del planeta que sofreixen fam o desnutrici. Per aix, el doctor Broggi diu que mai no havem anat tan malament com ara; fets com la revolta que aquests dies sestn pels suburbis dEuropa sn el fruit amarg de la injustcia que hem instaurat i engreixat.
10
15
20
Narcs-Jordi Arag, El Punt, 14 de novembre de 2005
Comuna Comn 7 punts 3 punts
Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions:
Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1. Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text els mots segents: a. aboquem (lnia 23) b. aturar (lnia 23) c. redrear (lnia 24) 2. Explica quin procs de formaci de mots ha originat els mots segents i per a cada mot escriu-ne un altre format mitjanant el mateix procs que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. racisme (lnia 2) b. afrontar (lnia 5) c. maltractaments (lnia 13) 3. Digues a quina categoria gramatical pertanyen, a quin element del text fan referncia i quina funci sintctica realitzen els mots marcats en cursiva que et presentem a continuaci: a. [...] la qual cosa implica que hi hagi menys alumnes per aula [...] (lnies 6-7) b. s ms fcil que un noi o noia que rep maltractaments a lescola en pugui parlar amb la famlia [...] (lnies 1314) c. [...] defugint la responsabilitat de la resta dagents que hi intervenen (lnia 22) 4. Assenyala els connectors que apareixen en les oracions segents, digues de quin tipus sn i torna a escriure-les substituint-los per un altre del mateix tipus. a. Han augmentat els conflictes als instituts [...], per no ha augmentat gens el pressupost educatiu. (lnies 3-5) b. [...] la societat en general fa pressi perqu es destinin ms diners als centres pblics [...] (lnies 7-9) c. Les famlies dels agressors tamb tenen la seva responsabilitat. Quan els pares reben queixes de linstitut sobre mal comportament, caldria [...] (lnies 18-19)
Comuna Comn 7 punts 3 punts
Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions:
Setge, escola i famlia

Rosa Caadell* 1 Cada vegada que hi ha un cas dramtic dassetjament escolar, tornem a parlar del paper de lescola. El professorat est assumint els problemes que la societat no s capa de resoldre: racisme, violncia, exclusi social, etc. I tot amb gran indiferncia per part de tothom. Han augmentat els conflictes als instituts i tamb les famlies desestructurades, els joves violents, la pobresa, per no ha augmentat gens el pressupost educatiu. Per detectar i afrontar els problemes de lalumnat s imprescindible poder fer un seguiment personal de nois i noies, la qual cosa implica que hi hagi menys alumnes per aula, ms hores de tutoria, ms psiclegs. Per ni lAdministraci est complint ni la societat en general fa pressi perqu es destinin ms diners als centres pblics, que s on ms es concentra la diversitat. Hi ha tamb la famlia. Com pot ser que els pares no sassabentin a temps del gran malestar del seu fill o filla, i al mateix temps, culpin el professorat que ha datendre 60 o 120 alumnes a la setmana? Quin tipus de relaci tenen amb els seus fills perqu aquests no puguin compartir amb ells la seva desesperaci? s ms fcil que un noi o noia que rep maltractaments a lescola en pugui parlar amb la famlia que en lmbit de la mateixa escola, ja que all hi ha els seus agressors i la confiana que pot tenir amb el professorat no sha de suposar que sigui ms gran que la que t amb el seu pare o la seva mare. Aix no significa pas que lescola no hagi de posar tots els mitjans possibles per detectar i solucionar aquests conflictes. Les famlies dels agressors tamb tenen la seva responsabilitat. Quan els pares reben queixes de linstitut sobre mal comportament, caldria que entenguessin que s un problema del seu adolescent. Tenir un fill o filla violent s un fet molt seris. Posar tot lmfasi en el funcionament de lescola s un greu error i una manera de culpabilitzar tot el collectiu del professorat, defugint la responsabilitat de la resta dagents que hi intervenen. Si no actuem conjuntament i hi aboquem tots els recursos adients, difcilment podrem aturar el sofriment de les vctimes ni redrear el comportament dels agressors. *Psicloga i professora de secundria El Peridico, 13 de juny del 2005
10
15
20
24

TODOS Los Examenes Selectivo Valen

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

TODOS Los Examenes Selectivo Valen

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

A Pequn sense carmanyoles

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions: 7 punts 3 punts

Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt.

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions: 7 punts 3 punts

Els factors poltics

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: JUNY 2010 VALENCI: LLENGUA I LITERATURA II

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: JUNIO 2010 VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II

Tria una de les dues opcions

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: SETEMBRE 2010 VALENCI: LLENGUA I LITERATURA II

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2010 VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II

Tria una de les dues opcions

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: JUNY 2011

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: JUNIO 2011

Valenci: llengua i literatura II

Valenciano: lengua y literatura II

Tria una daquestes dues opcions

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATRIA: SETEMBRE 2011

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2011

VALENCI: Llengua i literatura II

VALENCIANO: Lengua y literatura II

Tria una daquestes dues opcions

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

Dedl. ltima parlant deyak

SETEMBRE 2005 Totes Todas

CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

[Aparegut al diari Avui, l11 de novembre de 2004]

CONVOCATORIA DE JUNIO 2009

Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

CONVOCATORIA DE JUNIO 2009

Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

La dependncia dels joves del messenger inquieta els metges

Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions: 7 punts 3 punts

Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt.

Pilar Rahola, El Peridico, 6 de febrer de 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari Crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

Val ms dedicar les hores de catal a lestudi de langls

JUNY 2005 Totes Todas

CONVOCATORIA DE JUNIO 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari crtic: 7 punts Qestions: 3 punts

(Extret de Patrimoni natural, Barcelona: Empries, 2004: pg. 104-105)

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions: 7 punts 3 punts

Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt.

Narcs-Jordi Arag, El Punt, 14 de novembre de 2005

Comuna Comn 7 punts 3 punts

Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions:

Comuna Comn 7 punts 3 punts

Barem: / Baremo: Comentari crtic: Qestions: