Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Existeixen uns circuits electrnics dissenyats per distingir i per produir senyals elctrics que noms poden adoptar dos nivells de tensi ben diferenciats. Aquests circuits es coneixen com circuits electrnics digitals. Els dos valors de tensi poden variar d'uns circuits a altres depenent de la tecnologia utilitzada. En els ms circuits ms habituals (els de tecnologia TTL i algunes famlies de tecnologia CMOS) els valors sn 0 V per al nivell baix i 5 V per al nivell alt. Per codificar aquests valors, al nivell alt se li assigna el valor lgic 1 i al nivell baix el valor lgic 0. Nota: el senyal no t per qu adoptar aquests dos valors de tensi amb total exactitud; els valors prxims a 0 V els interpreta com un 0 i els valors prxims a 5 V els interpreta com un 1. El problema es presenta quan al circuit li arriben valors que estan al mig, prou allunyats dels dos anteriors (per exemple, entorn dels 2 o 3 V). El circuit no sabr interpretar si s un 0 o un 1, amb la qual cosa poden produir-se errors. Per tant, cal evitar aquests valors. Els circuits electrnics digitals resulten especialment tils quan necessitem controlar sistemes tcnics en els que busquem que determinats elements receptors (llums, motors, etc), funcionin o no depenent de l'estat en que es trobin determinats elements de maniobra (interruptors, polsadors, finals de carrera, etc) o elements sensors (sensors de llum, d'humitat, de temperatura, etc).
Exemple 1: Volem que un sistema de reg automtic, funcioni quan un sensor d'humitat m'indiqui que el terreny est sec i al mateix temps un sensor de llum m'indiqui que s de nit, o b quan s'accioni un interruptor de comandament (encara que la terra no estigui seca ni sigui de nit). Exemple 2: Volem que el motor d'una bomba hidrulica envi aigua a un dipsit quan el nivell de l'aigua baixi d'un cert sensor de nivell situat a la part baixa del dipsit, i que es torni a parar quan sobrepassi un altre sensor de nivell situat a la part alta del dipsit.
1a
1b
A: variable independent que indica la sequedat de la terra. Val 1 si la terra est seca i 0 si est humida. B: variable independent que indica si s de dia o de nit. Val 1 si s de nit i 0 si s de dia. C: variable independent que indica la posici de l'interruptor de comandament. Val 1 si est tancat i 0 si s obert. R: variable dependent que activa o no la bomba de reg. Si val 1 posa en marxa la bomba i si val 0 l'atura. La relaci entre la variable R i les altres tres s'expressaria aix: R val 1 si A i B valen simultniament 1 o b si C val 1
La taula t dues parts, les columnes de A B l'esquerra corresponen a les variables 0 0 independents o variables d'entrada. 0 0 La columna de la dreta correspon a la 0 1 variable dependent o variable de 0 1 sortida. 1 0 Cada fila de la taula representa una 1 0 combinaci possible de les variables 1 1 d'entrada, i el corresponent valor que 1 1 adopta la variable de sortida. Com hem indicat, amb n variables d'entrada poden donar-se 2n diferents.
C 0 1 0 1 0 1 0 1
R 0 1 0 1 0 1 1 1
combinacions
Exemple 4: Disposem de tres finals de carrera, a b i c , que proporcionen un senyal de valor lgic 1 quan s'accionen. Amb ells es governen tres motors, M1, M2 i M3, segons les segents condicions:
No estant accionat cap final de carrera, restaran aturats els tres motors. Estant polsat noms a ha de girar M1. Estant polsat noms b ha de girar M2. Estant polsat noms c ha de girar M3. Accionant dos finals de carrera qualsevol, giraran els tres motors. Mentre es trobin accionats els tres finals de carrera, no girar cap motor.
2a
2b
a 0 0 0 0 1 1 1 1
b 0 0 1 1 0 0 1 1
c 0 1 0 1 0 1 0 1
M1 0 0 0 1 1 1 1 0
M2 0 0 1 1 0 1 1 0
M3 0 1 0 1 0 1 1 0
2.1 Termes d'indiferncia en les taules de la veritat Fins ara hem suposat que cada combinaci d'entrades a un circuit lgic ha de donar una sortida o b 0 o b 1. No obstant aix, a vegades succeeix que algunes de les combinacions d'entrades no podran donar-se fsicament degut a les caracterstiques del sistema que es pretn controlar amb el circuit lgic. Pensem, per exemple, en el circuit per controlar el moviment d'un ascensor. Algunes de les variables d'entrada sn finals de carrera que detecten la planta de l'edifici en la qual es troba l'ascensor. Resulta evident que no podran estar activats al mateix temps el final de carrera de la 1a planta i el de la 3a. A aquests termes se'ls anomena termes d'indiferncia, i dna el mateix que la sortida del circuit lgic sigui 0 o 1, ja que, de fet, mai es donar aquest cas (evidentment llevat d'avaries). Aquests termes es representen mitjanant una x o un gui - en la taula de la veritat, i, com veurem desprs, poden ser bastant interessants amb vista a simplificar el circuit lgic.
Exemple 5: Sigui un senzill muntacrregues que es mou entre dues plantes, que anomenem baixa i alta. Disposa de dos interruptors, s i b per ordenar-li que pugi o que baixi respectivament, que ofereixen un nivell lgic 1 quan s'accionen. A ms disposa de dos finals de carrera, un a la planta baixa, x i un altre a la planta alta, i que s'activen donant lloc a un nivell lgic 1, quan el muntacrregues es posiciona justament en la seva planta respectiva. El circuit oferir dues sortides, una, de nom Ms, que al activar-se amb un valor lgic 1 far que s'engeguin el motor que far que el muntacrregues pugi, i una altra, Mb, que al activar-se amb un valor lgic 1 far que el motor giri en sentit contrari i el muntacrregues baixi. Les condicions de funcionament sn:
Si s'activa l'interruptor s i el muntacrregues no est a la planta alta, el muntacrregues puja. Si s'activa l'interruptor b i el muntacrregues no est a la planta baixa, el muntacrregues baixa. El muntacrregues estar parat tant si no estan actius ni s ni b com si ho estan tots dos simultniament. Quan el muntacrregues arriba a la planta alta i acciona el final de carrera i ha de parar-se. Quan el muntacrregues arriba a la planta baixa i acciona el final de carrera x es parar.
Tenim un sistema amb quatre variables d'entrada (s, b, x, i) i dos variables de sortida (Ms i Mb), cadascuna de les quals tindr la seva funci lgica. Amb 4 variables d'entrada poden donar-se 24 = 16 combinacions diferents, per tindrem en compte que, llevat d'avaries, els senyals x
3a
3b
e i no poden estar actius simultniament, per la qual cosa la sortida en aquests casos s indiferent. La taula de la veritat ser:
multiplicaci) i la o es representa per l'operaci suma lgica, i el seu smbol s + (el mateix que s'utilitza per a la suma). Tenint en compte l'anterior, en el cas de l'exemple, la relaci s'expressaria per: R = (AB) + C A aquestes expressions matemtiques se'ls anomena funcions lgiques. 3.1 El producte lgic Si tenim dos o ms variables, A, B, C...., el seu producte lgic es representa per ABC ... i es defineix de la segent manera: el producte lgic val 1 quan totes les variables A B AB valen 1. Per al cas de dos variables, A i B, la taula de la veritat seria: 3.2 La suma lgica Si tenim dos o ms variables, A, B, C...., la seva suma lgica es representa per A + B + C + ... i es defineix de la segent manera: la suma lgic val 1 quan almenys una de les A B A+B variables val 1. 0 0 0 Per al cas de dos variables, A i B, la taula de veritat seria: 3.3 La complementaci
Apunts d'electrnica digital 4b
x 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1
y 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 1 1 1 1
s 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1
b 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1
Ms 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 x x x x
Mb 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 x x x x
0 0 1 1
0 1 0 1
0 0 0 1
3. LA REPRESENTACI MATEMTICA DE LES RELACIONS ENTRE VARIABLES. L'LGEBRA DE BOOLE. LES FUNCIONS LGIQUES.
Considerem la relaci R val 1 si A i B valen simultniament 1 o b si C val 1, de l'exemple 3 anterior. Per simplificar aquest tipus d'expressions entre variables binries, que noms poden prendre dos valors, s'utilitzen tres operacions matemtiques que constitueixen l'lgebra de Boole. La i de l'expressi es representa per l'operaci producte lgic, i el seu smbol s (el mateix que s'utilitza per a la
4a Apunts d'electrnica digital
0 1 1
1 0 1
1 1 1
Existeix una tercera operaci matemtica en l'lgebra de Boole anomenada complementaci o negaci. Per veure la seva utilitat, vegem primer un exemple: Exemple 6: Suposem que en el cas del sistema de reg automtic de l'exemple 3, les condicions perqu funcions el reg canviessin de la segent forma: cal regar quan un sensor d'humitat indiqui que el terreny est sec i al mateix temps un sensor de llum indiqui que s de dia, o b quan s'accioni un interruptor de comandament (encara que la terra no estigui sigui seca ni sigui de dia). Observem que hem canviat el reg nocturn pel reg dirn. Si mantenim la definici de les variables A, B, C i R igual que abans, la relaci de la variable R amb les altres seria ara: R val 1 si A val 1 i B val 0 simultniament o b si C val 1 s a dir, ara ens apareix una variable, la B, que ha d'adoptar un valor 0 perqu la variable R valgui 1. Ens trobem amb el problema que no podem aplicar la relaci producte lgic, doncs aquest noms val 1 quan totes les variables (en aquest cas dos) valen 1, i no quan una s 1 i una altra 0. Per resoldre aquest problema, es defineix la variable complementria o negada d'una altra variable, que s aquella que val just el contrari de l'altra. s a dir, quan la variable val 1 la seva complementria val 0 i quan la variable val 0, la seva complementria val 1. D'aquesta manera, la relaci anterior podrem expressar-la com: R val 1 si A i la complementria de B valen 1 simultniament o b si C val 1
La variable complementria es representa collocant un gui a sobre del nom de la variable. Si aquesta s A, per exemple, A A la seva complementria es representa per A (es llegeix A negada). La taula de veritat seria: 0 1
1
La funci lgica de la relaci anterior seria:
R=AB C
1 1 1 1
0 0 1 1
0 1 0 1
1 1 1 0
0 1 1 0
0 1 1 0
M1 = a b c + a b c + a b c + a b c M2 = a b c + a b c + a b c + a b c M3 = a b c + a b c + a b c + a b c
Apunts d'electrnica digital 5b
5a
Exemple 8: Vegem ara les funcions lgiques corresponents a les sortides Ms i Mb de l'exemple 5 anterior: Ms = x y s b + x y s b Mb = x y s +b
x 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 y 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 1 1 1 1 s 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 b 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 Ms 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 x x x x
x ysb
Mb 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 x x x x
b Els termes ac i
Existeix una propietat de les operacions lgiques per la qual la suma de dos termes adjacents queda reduda a un nic terme al qual li falta la variable que el seu estat diferia en els dos termes originals. Aix, en els exemples anteriors:
a bcd + a bcd = a bd
a bc + a bc = a b
Els termes originals poden utilitzar-se totes les vegades que es vulgui en les simplificacions. Vegem un altre exemple:
S =
6a Apunts d'electrnica digital
ba
+c b d c
6b
a bd
abd
a d
Ens queda:
ab c
S = a d + abc
Per aplicar el mtode d'una forma sistemtica i efica, a partir de la taula de la veritat es construeix una altra taula anomenada taula de karnaugh, el nombre de caselles s el mateix que t la taula de la veritat, que com sabem depn del nombre de variables d'entrada que tingui la funci que es vol simplificar. Aix, per a n variables tindr 2 n caselles. La forma de les taules per a 2, 3 i 4 variables s: b 0 1 ab 00 c 0 1 s important establir correctament l'ordre de numeraci de les caselles. Observi's que estan numerades de manera que dues caselles contiges corresponen a termes adjacents, s a dir, entre dues caselles contiges, noms una de les variables canvia de valor.
7a Apunts d'electrnica digital
Les relacions d'adjacncia en les taules de Karnaugh sn les segents: En la taula de dos variables sn adjacents les caselles contiges (un costat com). En la taula de tres variables sn adjacents tant les caselles contiges com les caselles de la primera i ltima columna (s com si la taula fora el desenvolupament d'un cilindre). En la taula de quatre variables sn adjacents, a ms de les anteriors, les de la fila superior amb les de la fila inferior (sent de la mateixa columna). Vegem el procediment del mtode de Karnaugh: 1. Des de la taula de veritat, es traslladen a la taula de Karnaugh els valors que adopta la variable de sortida per a cada una de les combinacions de les entrades. 2. Agrupaments de 1. Perqu la funci lgica quedi el ms reduda possible cal envoltar tots els 1 per realitzant el mnim nmero possible d'agrupaments de 1 i amb el major nombre de caselles possible. Procedim de la segent forma:
a 0
1 cd ab 00 01 11 10
00 01 01 11 10 11 10
Es prenen tots els 1 que no es poden agrupar amb cap altre. Es formen els grups de dos 1 que no poden formar un grup de quatre. Es formen els grups de quatre 1 que no poden formar un grup de vuit.
Al fer els agrupaments no hi ha cap problema que una casella pertanyi a ms d'un agrupament simultniament.
7b
Els agrupaments aconseguits i els 1 allats seran els termes que expressaran la funci lgica en forma irreductible. Podem observar que agrupant 2n 1 adjacents, eliminem n variables en el terme que representa a l'agrupament. En els 1 allats no s'elimina cap variable. La millor forma d'entendre el mtode s aplicar-lo sobre alguns exemples. Exemple 9: Vegem el cas dels tres motors governats per tres finals de carrera ja vist en els exemples 4 i 7 anteriors. La taula de la veritat era la que s'adjunta:
Comencem obtenint la funci lgica del motor M1: ab 00 01 11 10 c El 1 allat no permet reduir variables. S'observa que correspon als 0 0 0 1 1 valors a = 0, b = 1 i c = 1. Per expressar aquest terme de manera algebraica s'assigna estat normal a les1variables 1 que valen 1 i estat 0 0 1 complementari a les variables que valen 0. Per aix s:
a bc
abc
ac
ab
Les caselles de l'agrupament de dos 1 de la fila superior tenen en com que a = 1 i c = 0; no obstant aix, b no coincideix. Aix indica que b s la variable que es pot eliminar. Queda:
a 0 0 0 0 1 1 1 1
b 0 0 1 1 0 0 1 1
c 0 1 0 1 0 1 0 1
M1 0 0 0 1 1 1 1 0
M2 0 0 1 1 0 1 1 0
M3 0 1 0 1 0 1 1 0
a c
Les caselles de l'agrupament de dos 1 de l'ltima columna tenen en com que a = 1 i b = 0; ara s c la que no coincideix, el que indica que s'elimina. Queda:
Com tenim tres variables d'entrada, utilitzem la taula de Karnaugh de tres variables. ab 00 c 0 1
ab
En definitiva, tenim: M1 = a b c + a b + a c
01
11
10
Motor M2 01 1 1 11 1 0 10 0 1
8b
8a
ab
bc
abc
Exemple 10: Sigui un sistema amb una taula de la veritat com la que s'adjunta. Observi's que hi ha dues combinacions d'entrades amb sortida indiferent. Aix s degut a que, per les caracterstiques fsiques del sistema que es vol controlar, les variables a i b no poden estar actives simultniament (recordar l'exemple del a b c S muntacrregues que no pot estar en dues 0 0 0 1 plantes al mateix temps). 0 0 1 0 0 1 0 1 Es demana obtenir la funci lgica 0 1 1 1 simplificada pel mtode de Karnaugh. 10 0 1 Primer passem els valors de la variable S a la taula de Karnaugh de tres variables. Ara, tenim en compte que els termes d'indiferncia (les x de la taula), com en la realitat mai es donaran, podem prendre'ls com 1 o com 0 segons ens convingui per als agrupaments. ab 00 01 11 10 c En aquest cas, hem pres les dues caselles de termes indiferents de la 0 0 1 1 columna 11 com 1 ja que d'aquesta forma puc formar un x agrupament de quatre caselles, que s ms convenient que un de dues caselles. 1 x 0 1 x Mentre que el terme indiferent de la casella inferior de la columna 10 ho prenc com 0, doncs no em resulta til per als agrupaments. b ac Em queda, per tant: S = a c + b
Motor M3 ab 00 c 0 0 1 1 01 0 1 11 1 0
1 1 1 1
0 0 1 1
0 1 0 1
0 x x x
ac
abc
bc
9a
9b
Exemple 11: Sigui el sistema amb una taula de la veritat com la que s'adjunta. Es demana obtenir la funci lgica a b c d S simplificada pel mtode de Karnaugh. Primer passem els valors de la variable S a la taula de Karnaugh de quatre variables Observem que el 1 de la primera casella de la columna 00 noms puc agruparl-o amb el 1 de la primera casella de la columna 01; no puc incloure'l en cap grup de 4. Noms es perd la variable que canvia, en aquest cas, la b.
Veiem que puc aconseguir un grup de quatre 1 amb les dues primeres caselles de les columnes 01 i 11, si prenc els termes d'indiferncia de les dues primeres caselles de ab la columna 11 com 1. S'eliminen les 00 dues 01 11 cd variables que canvien, en aquest cas, la a i la 1 d. x 00 1
0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1
0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 1 1 1 1
10 0
0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1
0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1
1 0 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 x x x x
a b
S=a b
Norma IEC
a b
&
S=a b
Porta OR Realitza la suma lgica. El smbol que s'utilitza per representar-la depn de la norma que s'utilitzi. Per al cas de dos variables seria:
Norma ASA Porta NOT
Finalment, com les primeres caselles i les ltimes de les columnes 01 i x 01 0 1 0 11 sn adjacents (veure acd la relacions d'adjacncia en les taules de bc 11 0 0 Karnaugh de 4 variables), podem formar un altre grup de quatre 1, si 0 x agafo com 1 el terme d'indiferncia de l'ltima casella de la columna 10 0 0 x 11. S'eliminen les dues variables que canvien, s1 dir, la a i la c. a Desprs de realitzar els agrupaments indicats ens queda: bd
a b
S=a+b
Norma IEC
a b
S=a+b
S = a cd + bc + bd
Tamb anomenada Inversor. S=a a Norma ASA Realitza la complementaci. El smbol que s'utilitza per S=a a representar-la depn de la norma Norma IEC 1 que s'utilitzi. A part de les portes anteriors, que realitzen les operacions bsiques, existeixen altres portes que realitzen funcions lgiques especials perqu
Apunts d'electrnica digital 10b
10a
resulten de la combinaci de dues o ms funcions simples. Aquestes portes sn les segents: Porta NAND Realitza la negaci del producte lgic (Funci NO AND, o de manera abreujada, funci NAND). s a dir, fa el producte lgic de les variables i el resultat el complementa. L'expressi matemtica per a dos variables s:
El seu smbol, com abans, depn de la norma que s'utilitzi: Norma ASA Norma IEC a b 1 S=a+b S=a+b
a b Porta OR EXCLUSIVA
S= ab
La taula de veritat de la funci NAND s: El seu smbol, com abans, depn de la norma que es faci servir: a b
a 0 0 1 1
b 0 1 0 1
S 1 1 1 0
Tamb anomenada porta EXOR. Noms existeix per a dues entrades. Presenta a la seva sortida el valor lgic 1 quan les variables d'entrada presenten valors diferents, i presenta el valor lgic 0 quan els valors de les variables d'entrada coincideixen. Es representa per: S = a b
Norma ASA
S=ab
a b
&
S=ab
a 0 0 1 1
b 0 1 0 1
S 0 1 1 0
Norma ASA Realitza la negaci de la suma lgica (Funci NO OR, o de manera abreujada, funci NOR). s a dir, fa la suma lgica de les variables i el resultat ho complementa. L'expressi matemtica per a dos variables s: La taula de veritat de la funci NOR s:
S=ab
S= a + b
a 0 0 1 1 b 0 1 0 1 S 1 0 0 0
Tamb coneguda com porta EXNOR. Noms existeix per a dos variables. Presenta a la seva sortida el valor lgic 1 quan els valors de les dues
Apunts d'electrnica digital 11b
11a
variables d'entrada coincideixen, i presenta el valor lgic 0 quan els valors de les variables d'entrada sn diferents. Es representa per: S = a b i equival a: S = a b + a b La taula de veritat de la funci EXNOR s: Els seus smbols sn: Norma ASA a b a b S=ab S=ab
a 0 0 1 1
b 0 1 0 1
S 1 0 0 1
Norma IEC
=1
12a
12b
Exemple 13: Sigui la funci lgica: S = a c d + b c + b d Anem a implementarla amb portes lgiques: a b c d
Vegem alguns exemples: Exemple 12: Sigui la funci lgica: S = a c + b Anem a implementar-la amb portes lgiques: a b c
13a
13b
Propietat distributiva a (b + c) = a b + a c a + (b c) = (a + b) (a + c)
Exemple 15: Sigui la funci lgica de l'exemple 13: S = a cd + bc + bd Al primer terme li anem a aplicar un dels teoremes de Morgan. Ens quedaria: a c d = a + c + d Al segon terme li anem a aplicar primer la propietat distributiva i desprs un dels teoremes de Morgan. Ens quedaria:
Teoremes de absorci a + (a b) = a
a (a + b) = a
a + ab = a +b
Teoremes de Morgan
a (a + b) = a b
a +
b+
+. . .
. . . . .
z b c + b d = b (c + d ) = b (c d )
a b .... z = a + b + .....+ z
Exemple 14: Sigui la funci lgica de l'exemple 12: S = a cd + bc + bd Aplicant un dels teoremes de Morgan, podem dir que: a c = a + c Ens quedaria: S = (a + c) + b amb el que la implementaci de la funci queda molt ms simple usant una porta NOR i estalviant-nos els dos inversors. a b c S
No obstant aix, amb vista a la realitzaci S material del circuit, no sempre resulta ms econmic el circuit que usa menys portes lgiques; cal tenir en compta tamb el tipus de portes que fem servir, conv generalment que no hagi massa tipus diferents de portes. Per exemple, el circuit ltim que hem fet t noms quatre portes lgiques, per en ser totes diferents, haurem d'utilitzar quatre circuits integrats, cadascun dels quals porta diverses portes lgiques, per noms utilitzarem una de cada circuit integrat; les altres quedarien desaprofitades. El resultat s
14a
14b
que
el
circuit
surt
ms
car
ocupa
ms
espai.
En algunes ocasions, per exemple, pot ser que ens convingui utilitzar dues portes de dues entrades en lloc d'una de tres entrades, si em sobren de dues entrades, per no haver d'afegir un circuit integrat addicional del qual noms anem a fer servir una porta.
Circuit lgic
Circuit lgic
Circuit lgic
Circuit lgic
15a
15b
Tot l'anterior ens indica que en cap cas podem connectar a la sortida d'un circuit lgic, sense ms, el receptor que vulguem controlar, com pot ser un motor, una llum o un rel, ja que tots aquests elements consumeixen un corrent molt superior al que el circuit lgic pot donar. La forma ms senzilla de resoldre aquest problema s que la sortida del circuit lgic es connecti a la base d'un transistor o d'un parell Darlington, interposant una resistncia adequada per limitar la sortida de corrent. Per a la connexi del receptor que vulguem controlar tenim dues possibilitats:
Vcc
Circuit lgic
Circuit lgic
Circuit lgic
Circuit lgic
a) Si el receptor requereix una petita tensi contnua i el seu consum de corrent s baix, es pot connectar directament al collector del transistor (per exemple, un led o un brunzidor).
Circuit lgic
5K6
b) Si el receptor requereix una tensi elevada o t major consum, com poden ser llums d'incandescncia, motors, etc, s convenient connectar la bobina d'excitaci d'un rel al collector del transistor i que siguin els contactes del rel els que Vcc V activin el receptor.
Circuit lgic
5K6
16a
16b
17a
17b