INTRODUCCI A L'ELECTRNICA DIGITAL

Existeixen uns circuits electrnics dissenyats per distingir i per produir senyals elctrics que noms poden adoptar dos nivells de tensi ben diferenciats. Aquests circuits es coneixen com circuits electrnics digitals. Els dos valors de tensi poden variar d'uns circuits a altres depenent de la tecnologia utilitzada. En els ms circuits ms habituals (els de tecnologia TTL i algunes famlies de tecnologia CMOS) els valors sn 0 V per al nivell baix i 5 V per al nivell alt. Per codificar aquests valors, al nivell alt se li assigna el valor lgic 1 i al nivell baix el valor lgic 0. Nota: el senyal no t per qu adoptar aquests dos valors de tensi amb total exactitud; els valors prxims a 0 V els interpreta com un 0 i els valors prxims a 5 V els interpreta com un 1. El problema es presenta quan al circuit li arriben valors que estan al mig, prou allunyats dels dos anteriors (per exemple, entorn dels 2 o 3 V). El circuit no sabr interpretar si s un 0 o un 1, amb la qual cosa poden produir-se errors. Per tant, cal evitar aquests valors. Els circuits electrnics digitals resulten especialment tils quan necessitem controlar sistemes tcnics en els que busquem que determinats elements receptors (llums, motors, etc), funcionin o no depenent de l'estat en que es trobin determinats elements de maniobra (interruptors, polsadors, finals de carrera, etc) o elements sensors (sensors de llum, d'humitat, de temperatura, etc).

Exemple 1: Volem que un sistema de reg automtic, funcioni quan un sensor d'humitat m'indiqui que el terreny est sec i al mateix temps un sensor de llum m'indiqui que s de nit, o b quan s'accioni un interruptor de comandament (encara que la terra no estigui seca ni sigui de nit). Exemple 2: Volem que el motor d'una bomba hidrulica envi aigua a un dipsit quan el nivell de l'aigua baixi d'un cert sensor de nivell situat a la part baixa del dipsit, i que es torni a parar quan sobrepassi un altre sensor de nivell situat a la part alta del dipsit.

1. VARIABLES DEPENDENTS I INDEPENDENTS.

Com veiem en els exemples anteriors, el senyal que posa en marxa els receptors pot dependre dels valors que adoptin els senyals procedents dels sensors o dels elements de maniobra al mateix temps. Als senyals el valor dels quals no depn de cap altra (per exemple, si la terra est seca o no, si s de dia o de nit, si actiu un interruptor o no, si el dipsit est ms o menys ple, etc,) se'ls anomena variables independents, mentre que aquells senyals que depenen dels valors que adoptin els anteriors (com la bomba de reg o la del dipsit), se'ls anomena variables dependents. Existeix una relaci que indica com depn la variable dependent de les variables independents. A aquesta relaci, com veurem desprs, se la coneix com funci lgica.

1a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

1b

Exemple 3: Vegem el cas del sistema de reg automtic de l'exemple 1. Anomenem:

A: variable independent que indica la sequedat de la terra. Val 1 si la terra est seca i 0 si est humida. B: variable independent que indica si s de dia o de nit. Val 1 si s de nit i 0 si s de dia. C: variable independent que indica la posici de l'interruptor de comandament. Val 1 si est tancat i 0 si s obert. R: variable dependent que activa o no la bomba de reg. Si val 1 posa en marxa la bomba i si val 0 l'atura. La relaci entre la variable R i les altres tres s'expressaria aix: R val 1 si A i B valen simultniament 1 o b si C val 1

La taula t dues parts, les columnes de A B l'esquerra corresponen a les variables 0 0 independents o variables d'entrada. 0 0 La columna de la dreta correspon a la 0 1 variable dependent o variable de 0 1 sortida. 1 0 Cada fila de la taula representa una 1 0 combinaci possible de les variables 1 1 d'entrada, i el corresponent valor que 1 1 adopta la variable de sortida. Com hem indicat, amb n variables d'entrada poden donar-se 2n diferents.

C 0 1 0 1 0 1 0 1

R 0 1 0 1 0 1 1 1

combinacions

Exemple 4: Disposem de tres finals de carrera, a b i c , que proporcionen un senyal de valor lgic 1 quan s'accionen. Amb ells es governen tres motors, M1, M2 i M3, segons les segents condicions:

2. LES TAULES DE LA VERITAT.

Les relacions entre variables, es representen mitjanant les anomenades taules de la veritat, en les quals s'indiquen els valors que adopta la variable dependent davant totes i cadascuna de les combinacions de valors de les variables independents. Si tenim n variables independents, tindrem 2n combinacions possibles. La taula de la veritat de la relaci R val 1 si A i B valen simultniament 1 o b si C val 1 s la que es mostra al costat.

No estant accionat cap final de carrera, restaran aturats els tres motors. Estant polsat noms a ha de girar M1. Estant polsat noms b ha de girar M2. Estant polsat noms c ha de girar M3. Accionant dos finals de carrera qualsevol, giraran els tres motors. Mentre es trobin accionats els tres finals de carrera, no girar cap motor.

La taula de la veritat del circuit de control del sistema s:

2a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

2b

a 0 0 0 0 1 1 1 1

b 0 0 1 1 0 0 1 1

c 0 1 0 1 0 1 0 1

M1 0 0 0 1 1 1 1 0

M2 0 0 1 1 0 1 1 0

M3 0 1 0 1 0 1 1 0

2.1 Termes d'indiferncia en les taules de la veritat Fins ara hem suposat que cada combinaci d'entrades a un circuit lgic ha de donar una sortida o b 0 o b 1. No obstant aix, a vegades succeeix que algunes de les combinacions d'entrades no podran donar-se fsicament degut a les caracterstiques del sistema que es pretn controlar amb el circuit lgic. Pensem, per exemple, en el circuit per controlar el moviment d'un ascensor. Algunes de les variables d'entrada sn finals de carrera que detecten la planta de l'edifici en la qual es troba l'ascensor. Resulta evident que no podran estar activats al mateix temps el final de carrera de la 1a planta i el de la 3a. A aquests termes se'ls anomena termes d'indiferncia, i dna el mateix que la sortida del circuit lgic sigui 0 o 1, ja que, de fet, mai es donar aquest cas (evidentment llevat d'avaries). Aquests termes es representen mitjanant una x o un gui - en la taula de la veritat, i, com veurem desprs, poden ser bastant interessants amb vista a simplificar el circuit lgic.

Exemple 5: Sigui un senzill muntacrregues que es mou entre dues plantes, que anomenem baixa i alta. Disposa de dos interruptors, s i b per ordenar-li que pugi o que baixi respectivament, que ofereixen un nivell lgic 1 quan s'accionen. A ms disposa de dos finals de carrera, un a la planta baixa, x i un altre a la planta alta, i que s'activen donant lloc a un nivell lgic 1, quan el muntacrregues es posiciona justament en la seva planta respectiva. El circuit oferir dues sortides, una, de nom Ms, que al activar-se amb un valor lgic 1 far que s'engeguin el motor que far que el muntacrregues pugi, i una altra, Mb, que al activar-se amb un valor lgic 1 far que el motor giri en sentit contrari i el muntacrregues baixi. Les condicions de funcionament sn:

Si s'activa l'interruptor s i el muntacrregues no est a la planta alta, el muntacrregues puja. Si s'activa l'interruptor b i el muntacrregues no est a la planta baixa, el muntacrregues baixa. El muntacrregues estar parat tant si no estan actius ni s ni b com si ho estan tots dos simultniament. Quan el muntacrregues arriba a la planta alta i acciona el final de carrera i ha de parar-se. Quan el muntacrregues arriba a la planta baixa i acciona el final de carrera x es parar.

Tenim un sistema amb quatre variables d'entrada (s, b, x, i) i dos variables de sortida (Ms i Mb), cadascuna de les quals tindr la seva funci lgica. Amb 4 variables d'entrada poden donar-se 24 = 16 combinacions diferents, per tindrem en compte que, llevat d'avaries, els senyals x

3a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

3b

e i no poden estar actius simultniament, per la qual cosa la sortida en aquests casos s indiferent. La taula de la veritat ser:

multiplicaci) i la o es representa per l'operaci suma lgica, i el seu smbol s + (el mateix que s'utilitza per a la suma). Tenint en compte l'anterior, en el cas de l'exemple, la relaci s'expressaria per: R = (AB) + C A aquestes expressions matemtiques se'ls anomena funcions lgiques. 3.1 El producte lgic Si tenim dos o ms variables, A, B, C...., el seu producte lgic es representa per ABC ... i es defineix de la segent manera: el producte lgic val 1 quan totes les variables A B AB valen 1. Per al cas de dos variables, A i B, la taula de la veritat seria: 3.2 La suma lgica Si tenim dos o ms variables, A, B, C...., la seva suma lgica es representa per A + B + C + ... i es defineix de la segent manera: la suma lgic val 1 quan almenys una de les A B A+B variables val 1. 0 0 0 Per al cas de dos variables, A i B, la taula de veritat seria: 3.3 La complementaci
Apunts d'electrnica digital 4b

x 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1

y 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 1 1 1 1

s 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1

b 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1

Ms 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 x x x x

Mb 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 x x x x

0 0 1 1

0 1 0 1

0 0 0 1

3. LA REPRESENTACI MATEMTICA DE LES RELACIONS ENTRE VARIABLES. L'LGEBRA DE BOOLE. LES FUNCIONS LGIQUES.
Considerem la relaci R val 1 si A i B valen simultniament 1 o b si C val 1, de l'exemple 3 anterior. Per simplificar aquest tipus d'expressions entre variables binries, que noms poden prendre dos valors, s'utilitzen tres operacions matemtiques que constitueixen l'lgebra de Boole. La i de l'expressi es representa per l'operaci producte lgic, i el seu smbol s (el mateix que s'utilitza per a la
4a Apunts d'electrnica digital

0 1 1

1 0 1

1 1 1

Existeix una tercera operaci matemtica en l'lgebra de Boole anomenada complementaci o negaci. Per veure la seva utilitat, vegem primer un exemple: Exemple 6: Suposem que en el cas del sistema de reg automtic de l'exemple 3, les condicions perqu funcions el reg canviessin de la segent forma: cal regar quan un sensor d'humitat indiqui que el terreny est sec i al mateix temps un sensor de llum indiqui que s de dia, o b quan s'accioni un interruptor de comandament (encara que la terra no estigui sigui seca ni sigui de dia). Observem que hem canviat el reg nocturn pel reg dirn. Si mantenim la definici de les variables A, B, C i R igual que abans, la relaci de la variable R amb les altres seria ara: R val 1 si A val 1 i B val 0 simultniament o b si C val 1 s a dir, ara ens apareix una variable, la B, que ha d'adoptar un valor 0 perqu la variable R valgui 1. Ens trobem amb el problema que no podem aplicar la relaci producte lgic, doncs aquest noms val 1 quan totes les variables (en aquest cas dos) valen 1, i no quan una s 1 i una altra 0. Per resoldre aquest problema, es defineix la variable complementria o negada d'una altra variable, que s aquella que val just el contrari de l'altra. s a dir, quan la variable val 1 la seva complementria val 0 i quan la variable val 0, la seva complementria val 1. D'aquesta manera, la relaci anterior podrem expressar-la com: R val 1 si A i la complementria de B valen 1 simultniament o b si C val 1

La variable complementria es representa collocant un gui a sobre del nom de la variable. Si aquesta s A, per exemple, A A la seva complementria es representa per A (es llegeix A negada). La taula de veritat seria: 0 1

1
La funci lgica de la relaci anterior seria:

R=AB C

4. OBTENCI D'UNA FUNCI LGICA A PARTIR DE LA TAULA DE LA VERITAT.

Una vegada que tenim la taula de veritat d'un circuit lgic, per obtenir una funci lgica que compleixi l'esmentada taula de la veritat, se sumen tots els productes lgics a b c M1 M2 M3 corresponents a les combinacions 0 0 0 0 0 0 que donen sortida 1, assignant al 0 0 1 0 0 1 valor 1 la variable en estat normal 0 1 0 0 1 0 i al valor 0 la variable en estat 0 1 1 1 1 1 complementada. Exemple 7: Vegem la funci lgica corresponent a cadascun dels motors de l'exemple 4 anterior:

1 1 1 1

0 0 1 1

0 1 0 1

1 1 1 0

0 1 1 0

0 1 1 0

M1 = a b c + a b c + a b c + a b c M2 = a b c + a b c + a b c + a b c M3 = a b c + a b c + a b c + a b c
Apunts d'electrnica digital 5b

5a

Apunts d'electrnica digital

Exemple 8: Vegem ara les funcions lgiques corresponents a les sortides Ms i Mb de l'exemple 5 anterior: Ms = x y s b + x y s b Mb = x y s +b
x 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 y 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 1 1 1 1 s 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 b 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 Ms 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 x x x x

Existeixen diversos mtodes, per anem a veure noms un dels ms sistemtics.

5.1 Mtode grfic de Karnaugh

Aquest mtode assegura obtenir l'expressi irreductible mnima d'una funci lgica. El fonament del mtode de Karnaugh consisteix a reduir a un sol terme grups de 2, 4, 8, ....termes adjacents d'una funci lgica. S'entenen per termes adjacents aquells que noms difereixen en l'estat d'una de les seves variables; vegem alguns exemples: Els termes

x ysb
Mb 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 x x x x

abd i abcd sn adjacents. c c ab

sn adjacents.

b Els termes ac i

5. SIMPLIFICACI DE FUNCIONS LGIQUES.

El dissenyador de circuits ha d'intentar simplificar tant com es pugui la funci lgica obtinguda a partir de la taula de la veritat per tal de reduir el cost, ocupar menys espai i augmentar la fiabilitat del circuit. Normalment, el que es fa s intentar obtenir una funci lgica equivalent a l'anterior, s a dir, que davant les mateixes entrades, proporcioni les mateixes sortides, per amb el menor nombre de termes possible i cada terme amb el menor nombre de variables possible.

Existeix una propietat de les operacions lgiques per la qual la suma de dos termes adjacents queda reduda a un nic terme al qual li falta la variable que el seu estat diferia en els dos termes originals. Aix, en els exemples anteriors:

a bcd + a bcd = a bd

a bc + a bc = a b
Els termes originals poden utilitzar-se totes les vegades que es vulgui en les simplificacions. Vegem un altre exemple:

S =
6a Apunts d'electrnica digital

ba

+c b d c
6b

Apunts d'electrnica digital

a bd

abd

a d
Ens queda:

ab c

S = a d + abc

Per aplicar el mtode d'una forma sistemtica i efica, a partir de la taula de la veritat es construeix una altra taula anomenada taula de karnaugh, el nombre de caselles s el mateix que t la taula de la veritat, que com sabem depn del nombre de variables d'entrada que tingui la funci que es vol simplificar. Aix, per a n variables tindr 2 n caselles. La forma de les taules per a 2, 3 i 4 variables s: b 0 1 ab 00 c 0 1 s important establir correctament l'ordre de numeraci de les caselles. Observi's que estan numerades de manera que dues caselles contiges corresponen a termes adjacents, s a dir, entre dues caselles contiges, noms una de les variables canvia de valor.
7a Apunts d'electrnica digital

Les relacions d'adjacncia en les taules de Karnaugh sn les segents: En la taula de dos variables sn adjacents les caselles contiges (un costat com). En la taula de tres variables sn adjacents tant les caselles contiges com les caselles de la primera i ltima columna (s com si la taula fora el desenvolupament d'un cilindre). En la taula de quatre variables sn adjacents, a ms de les anteriors, les de la fila superior amb les de la fila inferior (sent de la mateixa columna). Vegem el procediment del mtode de Karnaugh: 1. Des de la taula de veritat, es traslladen a la taula de Karnaugh els valors que adopta la variable de sortida per a cada una de les combinacions de les entrades. 2. Agrupaments de 1. Perqu la funci lgica quedi el ms reduda possible cal envoltar tots els 1 per realitzant el mnim nmero possible d'agrupaments de 1 i amb el major nombre de caselles possible. Procedim de la segent forma:

a 0

1 cd ab 00 01 11 10

00 01 01 11 10 11 10

Es prenen tots els 1 que no es poden agrupar amb cap altre. Es formen els grups de dos 1 que no poden formar un grup de quatre. Es formen els grups de quatre 1 que no poden formar un grup de vuit.

Al fer els agrupaments no hi ha cap problema que una casella pertanyi a ms d'un agrupament simultniament.

Apunts d'electrnica digital

7b

Els agrupaments aconseguits i els 1 allats seran els termes que expressaran la funci lgica en forma irreductible. Podem observar que agrupant 2n 1 adjacents, eliminem n variables en el terme que representa a l'agrupament. En els 1 allats no s'elimina cap variable. La millor forma d'entendre el mtode s aplicar-lo sobre alguns exemples. Exemple 9: Vegem el cas dels tres motors governats per tres finals de carrera ja vist en els exemples 4 i 7 anteriors. La taula de la veritat era la que s'adjunta:

Comencem obtenint la funci lgica del motor M1: ab 00 01 11 10 c El 1 allat no permet reduir variables. S'observa que correspon als 0 0 0 1 1 valors a = 0, b = 1 i c = 1. Per expressar aquest terme de manera algebraica s'assigna estat normal a les1variables 1 que valen 1 i estat 0 0 1 complementari a les variables que valen 0. Per aix s:

a bc

abc

ac

ab

Les caselles de l'agrupament de dos 1 de la fila superior tenen en com que a = 1 i c = 0; no obstant aix, b no coincideix. Aix indica que b s la variable que es pot eliminar. Queda:

a 0 0 0 0 1 1 1 1

b 0 0 1 1 0 0 1 1

c 0 1 0 1 0 1 0 1

M1 0 0 0 1 1 1 1 0

M2 0 0 1 1 0 1 1 0

M3 0 1 0 1 0 1 1 0

a c
Les caselles de l'agrupament de dos 1 de l'ltima columna tenen en com que a = 1 i b = 0; ara s c la que no coincideix, el que indica que s'elimina. Queda:

Com tenim tres variables d'entrada, utilitzem la taula de Karnaugh de tres variables. ab 00 c 0 1

ab
En definitiva, tenim: M1 = a b c + a b + a c

01

11

10

Les funcions lgiques simplificades del motor M2 i del motor M3 seran: M2 = a b c + a b + b c ab 00 c 0 0 1 0 M3 = a b c + a c + b c

Motor M2 01 1 1 11 1 0 10 0 1
8b

8a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

ab

bc

abc

Exemple 10: Sigui un sistema amb una taula de la veritat com la que s'adjunta. Observi's que hi ha dues combinacions d'entrades amb sortida indiferent. Aix s degut a que, per les caracterstiques fsiques del sistema que es vol controlar, les variables a i b no poden estar actives simultniament (recordar l'exemple del a b c S muntacrregues que no pot estar en dues 0 0 0 1 plantes al mateix temps). 0 0 1 0 0 1 0 1 Es demana obtenir la funci lgica 0 1 1 1 simplificada pel mtode de Karnaugh. 10 0 1 Primer passem els valors de la variable S a la taula de Karnaugh de tres variables. Ara, tenim en compte que els termes d'indiferncia (les x de la taula), com en la realitat mai es donaran, podem prendre'ls com 1 o com 0 segons ens convingui per als agrupaments. ab 00 01 11 10 c En aquest cas, hem pres les dues caselles de termes indiferents de la 0 0 1 1 columna 11 com 1 ja que d'aquesta forma puc formar un x agrupament de quatre caselles, que s ms convenient que un de dues caselles. 1 x 0 1 x Mentre que el terme indiferent de la casella inferior de la columna 10 ho prenc com 0, doncs no em resulta til per als agrupaments. b ac Em queda, per tant: S = a c + b

Motor M3 ab 00 c 0 0 1 1 01 0 1 11 1 0

1 1 1 1

0 0 1 1

0 1 0 1

0 x x x

ac

abc

bc

9a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

9b

Exemple 11: Sigui el sistema amb una taula de la veritat com la que s'adjunta. Es demana obtenir la funci lgica a b c d S simplificada pel mtode de Karnaugh. Primer passem els valors de la variable S a la taula de Karnaugh de quatre variables Observem que el 1 de la primera casella de la columna 00 noms puc agruparl-o amb el 1 de la primera casella de la columna 01; no puc incloure'l en cap grup de 4. Noms es perd la variable que canvia, en aquest cas, la b.

6. LES PORTES LGIQUES

Als dispositius electrnics que permeten realitzar a nivell elctric les relacions entre les variables expressades per les funcions lgiques se'ls anomena portes lgiques. Comencem per veure les portes lgiques que realitzen les tres operacions bsiques de l'lgebra de Boole: Porta AND Realitza el producte lgic. El smbol que s'utilitza per representar-la depn de la norma que s'utilitzi. Per al cas de dos variables seria:
Norma ASA

Veiem que puc aconseguir un grup de quatre 1 amb les dues primeres caselles de les columnes 01 i 11, si prenc els termes d'indiferncia de les dues primeres caselles de ab la columna 11 com 1. S'eliminen les 00 dues 01 11 cd variables que canvien, en aquest cas, la a i la 1 d. x 00 1

0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1

0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 1 1 1 1

10 0

0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 1

0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1

1 0 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 x x x x

a b

S=a b

Norma IEC

a b

&

S=a b

Porta OR Realitza la suma lgica. El smbol que s'utilitza per representar-la depn de la norma que s'utilitzi. Per al cas de dos variables seria:
Norma ASA Porta NOT

Finalment, com les primeres caselles i les ltimes de les columnes 01 i x 01 0 1 0 11 sn adjacents (veure acd la relacions d'adjacncia en les taules de bc 11 0 0 Karnaugh de 4 variables), podem formar un altre grup de quatre 1, si 0 x agafo com 1 el terme d'indiferncia de l'ltima casella de la columna 10 0 0 x 11. S'eliminen les dues variables que canvien, s1 dir, la a i la c. a Desprs de realitzar els agrupaments indicats ens queda: bd

a b

S=a+b

Norma IEC

a b

S=a+b

S = a cd + bc + bd

Tamb anomenada Inversor. S=a a Norma ASA Realitza la complementaci. El smbol que s'utilitza per S=a a representar-la depn de la norma Norma IEC 1 que s'utilitzi. A part de les portes anteriors, que realitzen les operacions bsiques, existeixen altres portes que realitzen funcions lgiques especials perqu
Apunts d'electrnica digital 10b

10a

Apunts d'electrnica digital

resulten de la combinaci de dues o ms funcions simples. Aquestes portes sn les segents: Porta NAND Realitza la negaci del producte lgic (Funci NO AND, o de manera abreujada, funci NAND). s a dir, fa el producte lgic de les variables i el resultat el complementa. L'expressi matemtica per a dos variables s:

El seu smbol, com abans, depn de la norma que s'utilitzi: Norma ASA Norma IEC a b 1 S=a+b S=a+b

a b Porta OR EXCLUSIVA

S= ab
La taula de veritat de la funci NAND s: El seu smbol, com abans, depn de la norma que es faci servir: a b

a 0 0 1 1

b 0 1 0 1

S 1 1 1 0

Tamb anomenada porta EXOR. Noms existeix per a dues entrades. Presenta a la seva sortida el valor lgic 1 quan les variables d'entrada presenten valors diferents, i presenta el valor lgic 0 quan els valors de les variables d'entrada coincideixen. Es representa per: S = a b

Norma ASA

S=ab

i equival a: S = a b + a b La taula de veritat de la funci EXOR s:

Norma IEC Porta NOR

a b

&

S=ab

Els seus smbols sn: a b a b =1 S=ab

a 0 0 1 1

b 0 1 0 1

S 0 1 1 0

Norma ASA Realitza la negaci de la suma lgica (Funci NO OR, o de manera abreujada, funci NOR). s a dir, fa la suma lgica de les variables i el resultat ho complementa. L'expressi matemtica per a dos variables s: La taula de veritat de la funci NOR s:

S=ab

Norma IEC Porta NOR EXCLUSIVA

S= a + b
a 0 0 1 1 b 0 1 0 1 S 1 0 0 0

Tamb coneguda com porta EXNOR. Noms existeix per a dos variables. Presenta a la seva sortida el valor lgic 1 quan els valors de les dues
Apunts d'electrnica digital 11b

11a

Apunts d'electrnica digital

variables d'entrada coincideixen, i presenta el valor lgic 0 quan els valors de les variables d'entrada sn diferents. Es representa per: S = a b i equival a: S = a b + a b La taula de veritat de la funci EXNOR s: Els seus smbols sn: Norma ASA a b a b S=ab S=ab

a 0 0 1 1

b 0 1 0 1

S 1 0 0 1

Norma IEC

=1

12a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

12b

7. IMPLEMENTACI DE FUNCIONS LGIQUES AMB PORTES LGIQUES.

Donada un funci lgica ja simplificada, procedim a implementarla amb portes lgiques.

Exemple 13: Sigui la funci lgica: S = a c d + b c + b d Anem a implementarla amb portes lgiques: a b c d

Vegem alguns exemples: Exemple 12: Sigui la funci lgica: S = a c + b Anem a implementar-la amb portes lgiques: a b c

8. ALGUNES PROPIETATS TILS DE LES OPERACIONS LGIQUES.

Quan simplifiquem una funci lgica pel mtode de Karnaugh, observem que noms s'utilitzen les operacions lgiques AND, OR i NOT. No obstant aix, disposem d'altres tipus de portes lgiques (NAND, NOR, EXOR i EXNOR). A vegades, podem simplificar la implementaci de les funcions lgiques amb aquest tipus de portes lgiques, tenint en compte algunes propietats interessants de les operacions lgiques. Vegem les ms tils d'aquestes propietats:

13a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

13b

Propietat distributiva a (b + c) = a b + a c a + (b c) = (a + b) (a + c)

Exemple 15: Sigui la funci lgica de l'exemple 13: S = a cd + bc + bd Al primer terme li anem a aplicar un dels teoremes de Morgan. Ens quedaria: a c d = a + c + d Al segon terme li anem a aplicar primer la propietat distributiva i desprs un dels teoremes de Morgan. Ens quedaria:

Teoremes de absorci a + (a b) = a

a (a + b) = a

a + ab = a +b
Teoremes de Morgan

a (a + b) = a b

a +

b+

+. . .

. . . . .

z b c + b d = b (c + d ) = b (c d )

a b .... z = a + b + .....+ z
Exemple 14: Sigui la funci lgica de l'exemple 12: S = a cd + bc + bd Aplicant un dels teoremes de Morgan, podem dir que: a c = a + c Ens quedaria: S = (a + c) + b amb el que la implementaci de la funci queda molt ms simple usant una porta NOR i estalviant-nos els dos inversors. a b c S

La funci lgica em quedaria: S = a + c + d + b (c d) Anem a implementar aquesta funci lgica: a b c d

No obstant aix, amb vista a la realitzaci S material del circuit, no sempre resulta ms econmic el circuit que usa menys portes lgiques; cal tenir en compta tamb el tipus de portes que fem servir, conv generalment que no hagi massa tipus diferents de portes. Per exemple, el circuit ltim que hem fet t noms quatre portes lgiques, per en ser totes diferents, haurem d'utilitzar quatre circuits integrats, cadascun dels quals porta diverses portes lgiques, per noms utilitzarem una de cada circuit integrat; les altres quedarien desaprofitades. El resultat s

14a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

14b

que

el

circuit

surt

ms

car

ocupa

ms

espai.

9.2 Circuits amb elements de maniobra que proporcionen un 1 lgic a l'activar-se

En algunes ocasions, per exemple, pot ser que ens convingui utilitzar dues portes de dues entrades en lloc d'una de tres entrades, si em sobren de dues entrades, per no haver d'afegir un circuit integrat addicional del qual noms anem a fer servir una porta.

9. CONNEXI D'UN CIRCUIT DIGITAL A ALTRES CIRCUITS

9.1 La connexi amb les entrades Fins ara hem dit que les variables d'entrada als circuits digitals procedien d'elements de maniobra (interruptors, polsadors, commutadors, etc) o d'elements captadors d'informaci (finals de carrera, sensors de llum, sensors de temperatura, detectors de nivell de lquid, etc) que proporcionaven nivells de tensi de 0 o 5 V (o prxims a aquests valors) que es corresponien amb els valors lgics 0 i 1 respectivament. Vegem com es poden connectar aquests components perqu proporcionin aquests valors de tensi, tenint en compte que s important que les entrades de circuits digitals sempre han de quedar totes connectades. Encara que en algunes tecnologies una entrada desconnectada s interpretada com un 0 lgic o com un 1 lgic, no podem deixar cap entrada al aire.

Circuit lgic

Circuit lgic

Circuit lgic

Circuit lgic

Considerem aquesta possici s la de no activaci de l'element.

15a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

15b

9.3 Circuits amb elements de maniobra que proporcionen un 0 lgic a l'activar-se

Tot l'anterior ens indica que en cap cas podem connectar a la sortida d'un circuit lgic, sense ms, el receptor que vulguem controlar, com pot ser un motor, una llum o un rel, ja que tots aquests elements consumeixen un corrent molt superior al que el circuit lgic pot donar. La forma ms senzilla de resoldre aquest problema s que la sortida del circuit lgic es connecti a la base d'un transistor o d'un parell Darlington, interposant una resistncia adequada per limitar la sortida de corrent. Per a la connexi del receptor que vulguem controlar tenim dues possibilitats:
Vcc

Circuit lgic

Circuit lgic

Circuit lgic

Circuit lgic

a) Si el receptor requereix una petita tensi contnua i el seu consum de corrent s baix, es pot connectar directament al collector del transistor (per exemple, un led o un brunzidor).

Circuit lgic

5K6

10. CONNEXI DE LA SORTIDA D'UN CIRCUIT DIGITAL

Pels circuits constituts per components electrnics digitals circulen intensitats de corrent molt petites. De fet, encara que depn del tipus de tecnologia, la sortida d'una porta lgica no pot donar ms d'all d'uns pocs mA de corrent. Concretament, amb la tecnologia LS TTL, que s una de les ms habituals, la corrent de sortida s d'uns 8 mA, i en tecnologia CMOS, tamb bastant utilitzada, s encara menor, d'uns 2 mA.

b) Si el receptor requereix una tensi elevada o t major consum, com poden ser llums d'incandescncia, motors, etc, s convenient connectar la bobina d'excitaci d'un rel al collector del transistor i que siguin els contactes del rel els que Vcc V activin el receptor.

Circuit lgic

5K6

16a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

16b

11. IMPLEMENTACI DE FUNCIONS LGIQUES AMB PICAXE

17a

Apunts d'electrnica digital

Apunts d'electrnica digital

17b