PROJECTE: ELS APICULTORS

LABELLA
Les abelles sn insectes. El seu cos s petit i pelut i est dividit en tres parts: cap, trax i abdomen. CAP Dos ulls compostos per milers dullets petits amb els que perceben els moviments, sorienten en ple vol i distingeixen el color de les flors. Tres ulls simples amb els que distingeixen el dia i la nit i les estacions de lany. Dues antenes on tenen els sentits de loda, del tacte i de lolfacte Trompa per xuclar el nctar de les flors. TRAX Sis potes. Les dues del darrere tenen dos cistells, anomenats corbcules, on senganxa el pollen de les flors. TRAX Ales ABDOMEN CAP ABDOMEN: Fibl

PROJECTE: ELS APICULTORS

TIPUS DABELLES
Les abelles sn insectes socials, la qual cosa vol dir que viuen en una comunitat on cadascuna t encomanada una funci i estan perfectament organitzades. En un rusc hi ha tres tipus dabelles: una reina, milers dobreres i uns quants centenars dabellots LA REINA o o o o o o Noms hi ha una reina per rusc. Viu de 3 a 5 anys. No surt mai del rusc. s lnica que pot pondre ous. Pot arribar a pondre fins a dos mil ous diaris. No ataca mai als ssers humans i a altres animals, el seu fibl el fa servir per desfer-se daltres abelles reines.

PROJECTE: ELS APICULTORS LABELLOT o o o o o o s el mascle de les abelles. Sn ms grassonets que les abelles. Noms viuen per fecundar a la reina i un cop ho han fet moren. No treballen per a la comunitat de les abelles. No poden picar perqu no tenen fibl. Salimenten grcies a les abelles obreres.

PROJECTE: ELS APICULTORS LES ABELLES OBRERES o o o Sn femelles estrils, s a dir, no poden pondre ous. s el grup ms nombrs del rusc. La seva vida s molt curta. A lhivern i la tardor, com que no hi ha tanta feina poden arribar a viure uns dos mesos. A la primavera i lestiu treballen ms i viuen unes 5 setmanes. Noms nixer, comencen a treballar Sn les encarregades de fer totes les tasques. Segons la seva edat, tenen una funci diferent.

o o o Sn femelles estrils

PROJECTE: ELS APICULTORS LES FEINES DUNA ABELLA OBRERA ESCOMBRIAIRE MAINADERA CONSTRUCTORA VENTILADORA

RECOLLECTORA

GUARDIANA

MINYONA

EXPLORADORA

PROJECTE: ELS APICULTORS

EL MN DE LES ABELLES: ELS APICULTORS

QU EN SABEM? Recullen la mel de les abelles. Cuiden de les abelles. Treballen amb les abelles. QU EN VOLEM SABER? Com sn les abelles. Quins tipus d'abelles hi ha. Com s l'abella reina. Com agafen el pollen les abelles. Com fan la seva feina les abelles. Com es fa la mel. Per qu les abelles estan al rusc. Com s la roba dels apicultors. En qu consisteix la feina dun apicultor. Qu fan servir per fer la mel. Quins productes tenen mel. Com es una fabrica de mel. Com es treu la mel.

PROJECTE: ELS APICULTORS

EL NOSTRE LOGOTIP

PROJECTE: ELS APICULTORS

LA REPRODUCCI DE LES ABELLES

Tots els ous que sn postos en un rusc provenen de la reina. No hi ha cap diferncia entre els ous que donaran reines i els que donaran obreres. Noms compta el tipus de cella on s post i lalimentaci que rebr. Al cap de tres o quatre dies els ous donen lloc a unes larves molt petites. Els tres primers dies noms mengen gelea reial i sengreixen ns a mil vegades el pes que tenien en nixer. A partir del tercer dia, si la larva s en una cella dobrera, la ms petita noms rebr una barreja de mel i pollen. Si la cella s una mica ms gran, la reina hi sol pondre ous sense fecundar, que donaran abellots que reben igualment gelea reial els tres primers dies i barreja de mel i pollen desprs. Si la cella s de reina, la ms gran de totes, la larva continuar rebent gelea reial, ja tota la vida.

Abella obrera

Abellot

Abella Reina

PROJECTE: ELS APICULTORS

LA VIDA AL RUSC
Les abelles viuen al rusc. Un rusc est format per diverses bresques, que sn lmines de cera amb un petit passads de separaci pel qual poden circular les abelles.

Cada bresca t moltes celles: unes petites cambres amb sis costats on les abelles guarden el seu aliment (el pollen i la mel) i on viuen les cries. Per no totes les celles sn iguals. Les celles reials sn ms grosses i tenen forma de tub. Les destinades a la cria dobreres sn hexagonals (amb sis costats o parets) nhi ha moltes ms i sn ms petites. La dels abellots sn ms grosses, per no tant com les de les reines. Celles

Bresca

PROJECTE: ELS APICULTORS

PROJECTE: ELS APICULTORS

PROJECTE: ELS APICULTORS

PROJECTE: ELS APICULTORS

RECOLLECCI DEL POLLEN I EL NECTAR

Quan les abelles exploradores visiten les ors, xuclen el nctar amb la seva trompa i acumulen sense adonar-se el pollen en una mena de cistells, que tenen a les potes del darrera que sanomenen corbcules . Cada abella sempre busca, i troba, ors dun mateix tipus. Durant el vol, algunes boletes de pollen cauen en altres flors, s el que es coneix com la pollinitzaci, que s molt necessria per la reproducci de noves plantes i flors. Els colors, formes i olors de les ors serveixen per atraure els insectes pollinitzadors,

Pollen

Nctar

PROJECTE: ELS APICULTORS

ELABORACI DE LA MEL
La mel s una transformaci del nctar de les flors que comena quan labella recollectora el porta dins del seu pap. Quan arriba al rusc una altra abella rebr el nctar salivat i regurgitat del pap de labella recollectora i transformat en mel el dipositar a linterior duna cella. Quan la cella sigui plena es segellar amb cera, aquest tap de cera es diu opercle.

PROJECTE: ELS APICULTORS

LA MEL
La mel s coneguda des de molt antic per la seva dolor i per altres propietats curatives . Algunes de les seves propietats depenen del tipus de ors que les abelles han visitat. Aix hi ha mel de naf, de tiller, de tim, de roman, de castanyer, dalzina, de garrofer, deucaliptus, despgol,... si b la ms utilitzada s la mel de milors, que est feta duna barreja de moltes plantes. T propietats bactericides, s a dir, ens ajuda a curar-nos dalguns bacteris. Com a aliment s molt energtica i ens dona moltes forces. Tamb s usada a la cuina, especialment pels pobles rabs i en postres como mel i mat.

PROJECTE: ELS APICULTORS

UNA RECEPTA: MEL I MAT.

Ingredients per a 4 persones : 500 grams de mat fresc Mel Nous Preparaci: Es talla el formatge de manera que quedin com llesques d'un gruix d'un centmetre aproximadament. Es preparen en plats individuals amb les nous i es serveix amb el pot de la mel a part per que es serveixi cadasc al seu gust.

PROJECTE: ELS APICULTORS

ELS APICULTORS
L'apicultor s un ramader que treu profit de les seves abelles, per sobretot les estima . Les abelles sn uns animals de granja poc corrents, que l'home no pot domesticar i controlar, com per exemple una ovella. L'apicultor treballar tot lany per donar a les seves abelles una casa, bon aliment, protecci i si es posen malaltes cuidar-les. Les abelles, produeixen mel i altres productes que lapicultor recull i ven per guanyar-se la vida.

PROJECTE: ELS APICULTORS

LA ROBA I ELS ESTRIS DELS APICULTORS

Per apropar-se al rusc, els apicultors i les apicultores, no poden anar vestits de qualsevol manera, ja que les abelles, emprenyades perqu estan intentant entrar a casa seva, poden clavar el fibl, i una picada, segurament, no faria res, per moltes si. s per aix que fan servir unes robes i uns estris especials, com ara:

CARETA POLAINES BOTES

GRANOTA

PROJECTE: ELS APICULTORS

Per agafar les bresques del rusc.

Per tallar la capa de cera de la bresca.

Per donar fum a les abelles i aix facilitar el treball. El fum es fa cremant palla.

Per separar les bresques.

Per netejar la bresca dabelles.

DEL RUSC A LA TAULA: COM SEXTREU LA MEL.

PROJECTE: ELS APICULTORS

PROJECTE: ELS APICULTORS

QUINS PRODUCTES OBTENIM DE LES ABELLES

Prpolis s de color fosc i molt enganxs, les abelles lusen com a ciment per tapar escletxes. El prpolis, no sols el fan servir per tapar, sin tamb per desinfectar. Tamb lutilitzen per momicar i allar alguns enemics morts dins del rusc. Les persones el fem servir per curar infeccions sobre tot de la gola. El podem trobar a les botigues en forma de caramels, pastilles o lquid.

Mel Substncia viscosa, ms o menys dola, elaborada per les abelles amb el nctar de les ors i de les melasses que troben en alzines, roures, avets, etc. Segons les ors de les quals ve, la mel t diferents colors i propietats teraputiques. La ms coneguda s la mel de mil flors.

PROJECTE: ELS APICULTORS Gelea reial Aliment elaborat per les obreres joves i que donen a les larves quan sn petites. Les que seran les futures reines en reben tota la seva vida. s un lquid transparent, ric en aigua, sucres, protenes i vitamines. Els ssers humans la prenen quan es troben molt cansats o necessiten tenir molta energia.

Cera dabella s una cera natural que es fa en els ruscs. T un color groc i s molt tova. Per fer un quilo de cera les abelles dun rusc han de consumir uns 10 kg de mel. Per aix els apicultors proporcionen quadres amb celles de cera a les abelles per poder aprotar ms la producci de mel. Sutilitza per fer espelmes o cremes.