ANLISI CASA MIL Identificaci: edifici casa Mil o la Pedrera Autor: Antoni Gaud(Reus, 1852-Barcelona, 1926) Cronologia: 1906-1912

6-1912 Materials i dimensions: pedra, ma, cermica i ferro Altura: 84,60 m Pisos: 8 Superfcie: 1835 m2 Estat actual de ledifici: bon estat, lloc dexposicions i pisos reformats Estil: modernista

ANLISI FORMAL Espai interior

La planta daquest edifici recorda a formes de la natura, com tota lesttica de ledifici, irregular i sense angles, una cosa sense precedents. Una forma orgnica que podria recordar a cllules o ssers vius observats a microscopi. La porta que ens comunica amb lexterior t la forma duna reixa, tamb amb motius vegetals, crea una sensaci duni entre lexterior i linterior. Com en moltes obres arquitectniques de Gaud, fa servir el seu particular i ingenis sistema darc catenari, observa els arcs que es formen posant pesos a les cordes i construeix prescindint de elaborades formules matemtiques. Lestructura de ledifici saguanta amb columnes i prescindeix de parets les quals es poden perfectament posar i treure, com a lactualitat es fa ja que s un lloc a on es fan exposicions. La distribuci de linterior sarticula al voltant dun gran celobert. Hi ha dos patis interiors privats i descoberts. Un t forma circular, representa una font de vida i llum, el segon s oval. Ledifici t llum i ventilaci natural. Hi ha faanes interiors, les que donen als dos patis lesttica dels quals s ms senzilla que la de la faana exterior per igualment molt digne. A les parets trobem conductes de ventilaci. En general cal dir que el punt fort del edifici s la seva gran illuminaci grcies a les parets de crrega que permeten fer moltes obertures. La cas Mil va ser un dels primers edificis dEuropa en incorporar-hi prquing soterrani i tamb un magatzem de calderes cosa que fins al moment noms shavia fet en grans edificis industrials i no en blocs de pisos. Daquesta manera ledifici t aigua i calefacci. Gaud aconsegueix aquestes innovacions amb lajuda damics arquitectes. Ledifici tamb t ascensor. Quan es va construir la seva funci era ser un bloc de pisos. El primer pis sencer pertanyia als Mil. Quatre plantes eren pisos per llogar a famlies burgeses, en total setze pisos. Lentresol era per el servei i les persones de manteniment. A les golfes trobvem la bugaderia i lestenedor. El terrat era una sortida de fum. El mobiliari era tamb dissenyat per Gaud, per a la Roser Segimon, la dona que va fer construir ledifici no li va agradar gens, com ledifici en general i ho va fer canviar per una esttica ms Rococ francs,estil que associava a la classe alta a la que pertanyia.

Espai exterior Ledifici va ser construt pensant en la seva ubicaci, en ple centre de Barcelona, concretament al Passeig de Grcia. Va ser concebut per ocupar la parcella deixample que tenia assignada i respectava el pla Cerd pel que fa als edificis residencials segons la reforma urbanstica que shavia fet a la ciutat. La seva faana destaca per la seva espectacularitat. Formes ondulades i vegetals formen el conjunt daquest edifici a on all que s bell s funcional. La faana no s simtrica per el conjunt aconsegueix un gran equilibri. Tota la pedra de la faana esta treballada a cops de pic

.s harmnic grcies tamb a les fileres de balcons que sondulen de manera alternativa i irregular. Els diferents pisos estan separats per una ondulaci que sobresurt i marca tamb la base dels balcons. Sn tamb molt caracterstiques i especulades les baranes dels balcons, estan fetes de ferro forjat i representen formes vegetals que en diferents casos recorden algues o teixits cellulars. Fan de contrast amb la resta de ledifici. Sha relacionat sempre la casa Mil amb lanatomia humana, la textura de la paret de la faana podria recordar la pell que cobreix ls, pell rugosa mentre que les columnes que aguanten ledifici recorden ossos humans. La horitzontalitat predomina en aquest edifici i el la seva forma amb les marcades separacions de pisos ho accentua. A la part superior, a la coberta, ens trobem amb les xemeneies i conductes de ventilaci fetes de forma escultrica i imaginativa, amb una mena de personatges fruit de la imaginaci del fantasis Gaud. El coronament de ledifici s enrajolat blanc. Tot i que respecta les normes urbanstiques de lEixample barcelon, la seva irregularitat fa que ledifici destaqui per sobre la resta. Elements decoratius Els elements decoratius serien els ja esmentats balcons, les seves baranes que recorden algues marines o algun element natural. Tamb ho sn les xemeneies del terrat amb formes fantasioses a on una sortida de fum recorda la cara dun soldat que en conjunt amb els altres forma tot un imponent exrcit que sembla protegir la casa observant les privilegiades vistes de Barcelona. Apareixen tamb inscripcions religioses que fan referncia a la mare de Du de Grcia, com si duna catedral es tracts...i s que Gaud tot ho volia fer monumental. Estil i autor Gaud s considerat larquitecte ms important de la histria i el seu particular estil s inclassificable, hi ha moltes semblances amb lestil arquitectnic del moment, el modernisme catal, del qual reuneix caracterstiques com dinspiraci en elements naturals, formes i lnies corbes, ondulades, policromia, formes geomtriques, rebuig dall esttic i correcte formalment parlant...etc* Per destaca pels dems al introduir elements totalment imaginatius, qualificats fins i tot de delirants, laportaci de religiositat, altre manera de construcci, alegories constants, etc.

ANLISI INTERPRETATIVA Funci poltico-administratiu, habitatge

E I c re ix e m e n t in d u stria l i dficmd e r a rc e lo n a v a fe r n e c e ssa ri u n n o u p la u rb a n stic .vE I e1l 8p5la d e l'E ix a m p le e og B p ro 9 s'a d 'Ild e fo n s C e rd i e s c o m e n a re n a c o n stru ir g ra n s e d ific is d irig its p e ls m illo rs a rq u ite c te s d e d ic a ts a in fra e stru c (1270) (1272).Q u a n t a la C a sa M il , le s te n sio n s so c ia ls, p o ltiq u e s i re lig io s e s d e l' p o c a p a ra l.lev os a l'a n tic le ric a lism le rs im p e ra n t i q u e c u lm in a re nS e tm a n a T r g ic a , v a n fo r a r a e lim in a r le s re fe r n c ie s re lig io se s m o n u m e n ta ls d 'a q u e st e e n la civ il. C a l re c o rd a r q u e lla v o rs G a u d i ja d irig ia la c o n stru c c i d e la S a g ra d a F a m lia , q u e e ra u n te m p le e x p ia to ri d a n tic leca ls q u e h a vie n fe t e ls b a rce lo n in s e n re v o lte s so c ia ls a n te rio rs. ri Lencrreg el va fer la Roser Segimont, la famlia Mil Significat 3.2. Elements simblics de l'edifici.

Importncia de tots els detalls que va ser tractat individualment. Audcia constructiva. El projecte inicial hi havia al cap damunt de ledifici un gran conjunt escultric dedicat a la mare de Du de Grcia, els atacs a la religi en aquells moments impulsaren al propietari de limmoble suprimir el detalls religiosos del projecte. CONCLUSSI Valoraci personal Mha sorprs veure que una altre obra, com ja tantes altres desrprs de ser crticada a mort a passat a ser un dels majors atractius tuurstics i una obra de les ms valorades de la ciutat.