DISCURS DE COMIAT 2n BATXILLERAT 2011-2012 Bona nit a tots i a totes. Grcies per la vostra assistncia alumnes, companys i pares.

He de confessar que enguany les tutores vrem demanar al director que ens alliberara de la responsabilitat de realitzar la tradicional dissertaci dacomiadament per dues raons fonamentals: la nostra natural timidesa i el no menys natural por a parlar en pblic i a resultar pesades o/i incovenients. En realitat tots els que ens enfrontem a la responsabilitat de realitzar un discurs tenim por que ens passe aix... (pista 1 Bienvenido Mr. Marshall). A ms a ms hem de tenir en compte que enguany ha estat un curs molt dur per a tots (o almenys per alguns perqu daltres sho han passat prou b i no mire ning...). Ens enfrontem a un futur incert: alguns de vosaltres (i aix s bo) al mn universitari, al cicle superior o a lescola militar que us convertir en els homes i dones del futur (que Dios nos coja confesados); nosaltres (i aix no s tan bo) a retallades, prdues de llocs de treball i al perill de perdre lensenyament pblic com a base de la igualtat i la justcia social. En aquestes circumstncies no ens viem amb nims de fer discursets. Per jo sc optimista, dins del meu fatalisme innat, i pense el mateix que Igor a El jovencito Frankestein (pista 2). B, a aquestes altures del discurs pense que cal parlar un poquet del curs que hem compartit. El Batxillerat s una etapa dura: hem passat domplir buits amb el pronom feble corresponent a diferenciar subtils conceptes filosfics com el seguent (pista 3 Amanece que no es poco). De sobte hem de calcular exponents, estudiar teories quntiques, aprofundir en la biologia (heu de vore en aquesta mateixa pellcula la classe de biologia gosspel i lexamen), estudiar la II Repblica i el ablatiu absolut i parlar de cebes i de Miguel Hernndez... I tot aix sense deixar de wasapear ni un segon! Al final ests tan marejat que els alumnes de literatura universal comencen a sospitar que Dante sen va oblidar dafegir un cercle al seu infern per als estudiants de Batxillerat (i tamb per als professors). Com a mnim aprenem que... (pista 4 El jovencito Frankenstein). Per els alumnes no sou els nics que ho passeu mal. Els professors s que patim... Que si no em dna temps, que si no arribe, que no mentenen, qu faran a la PAU... En algunes ocasions ens sentim com el president de la comunitat on viu la gran famlia (pista 5 La gran familia). Tampoc no puc oblidar-me dels vostres pares. Ells tamb patixen. Els estudis demostren que el nerviosisme dels pares s directament proporcional al nombre de fills i al nivell educatiu en qu es troben (molt aviat haurem dafegir una nova variable: la dels diners que costar la vostra educaci quan afonen per complet leducaci pblica). Mireu lexemple del sempre elegant Alberto Closas (pista 6 La gran familia).

s temps ja dacabar (millor pecar per defecte que no per excs). No vull finalitzar sense desitjar-vos molta sort a tots (als que vos n'aneu i als que ens estimeu tant que voleu passar un any ms amb nosaltres), per tamb he d'advertir-vos que la sort cal guanyar-se-la. Tampoc puc acabar sense fer referncia als dos companys que, si tot va b, tamb comencaran una nova etapa: Pepa Prez i Rafa Soriano. Els bons mestres ens ajuden a ser bones persones. Amb una miqueta de sort tots hem tingut alg a qui recordem amb afecte i al qual hem dagrair en part qui som i on hem arribat. Per aix magradaria acomiadar aquest discurs amb Rebelin en las aulas. Durant la festa final de curs els alumnes agraxen al seu professor la seua dedicaci i el seu comproms amb una can...Un bon mestre s sempre motivador: jo sempre he pensat que si haguera tingut alguna vegada un professor tan... guapo com Sidney Poitier hauria estat molt ms motivada... Servisca aquesta escena com a punt final i com a desig de felicitat per a tots... Tamb agrair a Juan Vicente Moreno i Albert Alandete la seua inestimable ajuda amb la part audiovisual, lassessoria lingstica de Josep Palomares i lequip tcnic. BONA NIT A TOTS (pista 7 Rebelin en las aulas).

LES PELLICULES 1.- Luis Garca Berlanga: Bienvenido, Mr. Marshall! (1953) 2 y 4.- Mel Brooks: El jovencito Frankenstein (1974) 3.- Jos Luis Cuerda: Amanece que no es poco (1988) 5 y 6.- Fernando Palacios: La gran familia (1962) 7.- James Clavell: Rebelin en las aulas (1967)