ACCIONS SOCIO-EDUCATIVES EN SALUT MENTAL

SALUT MENTAL COMUNITRIA

Definici: Es troba a cavall entre la perspectiva clnica de la salut mental i la comunitria. Sn temes propis daquesta perspectiva: La prevenci Lajuda mtua Desenvolupament hum i empoderament La intervenci en crisis La consulta
Caplan, G. (1997). Consulta y colaboracin en salud mental. Barcelona: Paids Hombrados, M.I. (1996). Introduccin a la Psicologia Comunitaria. Granada: Ed. Aljibe Marn, J. (2001). Psicologia social de la salud. Madrid: Sntesis. Martin Gonzlez, A. (1998). Psicologia comunitaria: fundamentos y aplicaciones. Madrid: Sntesis Snchez Vidal, A. (2007). Manual de Psicologia Comunitaria. Madrid: Pirmide Snchez, Vidal, A. (1991). Psicologia Comunitaria. Barcelona: PPU

PREVENCI Introducci
La soluci s la prevenci: causes i efectes Per qu no sapliquen programes preventius? Qu fer per qu simplementin programes preventius? Prevenci i intervenci

PREVENCI Elements bsics

s pro-activa: desenvolupa fortaleses i recursos Est dirigida cap a la poblaci o grups vulnerables, no tan centrada en lindividu Les principals estratgies sn educatives Assumeix que la millor estratgia per afrontar els problemes s proporcionar recursos adaptatius personals i socio-culturals

 Serveix per localitzar els factors de risc que permeten prioritzar les intervencions preventives Socupa de la distribuci i els determinants dels problemes duna poblaci

PREVENCI Epidemiologia

Distribuci:
Incidncia (casos nous), prevalena (casos totals), risc (probabilitat de patir-ho)

Determinants:
Entorn: conjunt de caracterstiques significativament implicades en la predisposici, generaci i manteniment del problema Hoste: lindividu vulnerable a manifestar el problema en funci de les caracterstiques constitutives, culturals o el seu comportament Agent: elements transmissors del problema de lentorn a lhoste

PREVENCI
Caracterstiques de lepidemiologia en salut mental
1. El factors causants sn ms globals i inespecfics
2. Lentorn, lhoste i lagent estan ms interrelacionats 3. La definici del cas s ms difcil

PREVENCI Pressupostos
Per intervenir en un problema concret hem de conixer:
1. El problema en qesti (depressi, esquizofrnia,...) 2. Distribuci o ecologia poblacional 3. Els factors relacionats amb la causaci:
a) Predisposants b) Precipitants c) Perpetuadors

NIVELLS DE PREVENCI
PRIMRIA
- s la ms genuna i important en la salut mental comunitria, per la menys desenvolupada i difcil de realitzar perqu:
Va dirigida a les persones vulnerables per sanes i abans que es produeixi el problema Es centra en les causes i t com objectiu que no es produeixi el problema (reduir la incidncia) Pretn augmentar els recursos de les persones i la comunitat per poder enfrontar-se als problemes Els continguts sn educatius i de enginyeria social i abasten tots els mbits i el cicle vital de la persona

NIVELLS DE PREVENCI
SECUNDRIA
Juntament amb la terciria ja sn formes de tractament individual per sn les ms viables i desenvolupades
Saplica quan ja sha produt el problema Es centra en proporcionar un tractament efectiu als afectats Sintenta reduir la gravetat i la duraci (reduir la prevalena)

Per establir els continguts dels programes es requereix conixer els signes precursors del problema i disposar dels recursos necessaris per poder actuar Els programes han danar dirigits als afectats o possibles afectats, els mediadors comunitaris, els llocs de reuni social, els mass media Sha de vigilar no provocar prejudicis i alarma social

NIVELLS DE PREVENCI TERCIRIA

T per objectiu rehabilitar lafectat s retroactiva (rehabilitaci) per tamb proactiva per evitar recaigudes i facilitar la re-inserci social La prevenci terciria tamb pot incloure la primria i la secundria. Per tant:
Sha devitar linstitucionalisme Sha de mantenir el contacte amb la comunitat Sha de combatre lalineaci
Sensibilitzaci de la comunitat Comunitats teraputiques (autonomia) Creaci de centres de transici a la comunitat (hospitals de dia, clubs, pisos protegits, ...) Crear figures mediadores (assistents a lafectat)

DISSENY DELS PROGRAMES PREVENTIUS

Generals

TIPUS

Actuen sobre el conjunt dels factors ambientals i de la poblaci Sn vagues i difosos Sutilitza: Leducaci, la planificaci urbanstica el desenvolupament de competncies Punts forts: pot prevenir problemes desconeguts, t una gran cobertura de la poblaci Punts dbils: el grau deficcia, el grau dincidncia social

Especfics
Actuen sobre grups concrets de risc i sobre factors socials, psicolgics i ambientals determinats lligats a problemes determinats

DISSENY DELS PROGRAMES PREVENTIUS

PROGRAMES
Components:
Lobjectiu: p.e., evitar els efectes en la salut mental de la crisis econmica. Minimitzar els efectes de la malaltia i facilitar la re-incorporaci a la vida social El destinatari: quan ms clarificats millor
Comunitat: mtodes globals, lleis dingenieria social Transicions (turning points): normatius (naixement, adolescncia, jubilaci). No normatius (divorci, malaltia, mort dun fill) Grups de risc: llar trencada, mala salut prpia o dels pares, dificultats econmiques, relacions interpersonals inadequades, conflictes entre els pares Crisis: naturals, produdes per lhome

DISSENY DELS PROGRAMES PREVENTIUS

PRINCIPIS
1. Centrar lacci en els mecanismes psicosocials que controlen el comportament 2. Canvi gradual 3. Tenir cura dels ambients que promouen els comportaments desitjats 4. Marcar fins realistes 5. Especificar les tcniques a seguir 6. Diversificaci de mtodes i llocs dintervenci 7. Treball en xarxa 8. Treballar amb les persones no per a les persones (autonomia) 9. Integraci de la persona en el seu entorn (valor ecolgic del programa) Diekstra i Maes, 1990

LAUTO-AJUDA
INTRODUCCI

Apareix desprs de la Gran Depressi Americana Respon a:

La necessitat de sociabilitat de les persones La desintegraci social La mancana de recursos professionals pblics

LAUTO-AJUDA
DEFINICI
Estructures grupals voluntries i petites que tenen com a objectiu satisfer una necessitat comuna
Promouen
La relaci cara a cara Lassumpci de responsabilitats (individuals i collectives) per part dels seus membres

Aporten
Una assistncia material Un recolzament emocional Una identitat

LAUTO-AJUDA
INGREDIENTS

Reciprocitat mtua (ajudar s teraputic) Experincia mtua:

Intercanvi de papers. Autoritat experiencial. Implicaci personal. Igualtat asimtrica. Validaci social. Entorn social acollidor

Comproms de canvi Autogesti i implicaci grupal Control social:

Conformitat a les normes, lideratge carismtic, pressi grupal

Importncia de lacci

LAUTOAJUDA
MECANISMES QUE FAN QUE FUNCIONI
1. La pertinena o sentiment de comunitat
Experincia compartida i acceptaci del grup

2. Ideologia
Creences compartides i identitat

3. Catarsis i crtica social

Solidaritat afectiva i control social

4. Model del que ajuda 5. El grup com a foro actiu i democrtic de soluci grupal de problemes 6. Red de relacions socials
Igualtat. Projectes, activitats, relacions ms enll del grup

7. Atribucions externa de les causes i internes dels resultats i les solucions

LAUTOAJUDA
Els professionals tenen coneixement i recursos que poden ser tils als grups dautoajuda sense voler interferir en el seu funcionament. En aquest sentit. Els grups han de ser: Autnoms Shan de basar en el saber experiencial

PAPER DELS PROFESSIONALS

Tasques del professional 1. Creaci i desenvolupament del grup (F. de creaci) 2. Aportaci dinformaci sobre els grup. Derivaci (F. de consolidaci) 3. Consulta i educaci. La iniciativa s del grup (F. de creaci i consolidaci) 4. Enfortiment de les xarxes de suport social (F. de consolidaci)
a. b. Clubs social Pisos protegits

5.

Investigaci

LAUTOAJUDA
CRTIQUES Lajuda mtua i el mn professional haurien de cooperar per b dels usuaris Se li ha criticat:
Promou la irresponsabilitat dels serveis pblics Fragmenta el canvi social Lefectivitat en alguns camps no est provada La participaci no es tradueix en acci Crea dependncia i sectarisme

LA INTERVENCI EN CRISIS
Actua com a prevenci primria (avanant-se al problema) o secundria (com a primera lnia de foc del problema). Es basa en el convenciment que la crisi es produeix quan una persona senfronta a un problema que el sobrepassa amb les estratgies habituals (s una resposta normal a una situaci anormal) Una crisi implica una prdua de recursos fsics, psicolgics i socials La intervenci en crisis t per objectiu detectar i prevenir les situacions estressants

INTERVENCI EN CRISIS
OBJECTIUS I LNIES DACTUACI
Detecci i afrontament tempr del problema
Descobrir els mecanismes de producci de la crisis Examinar les solucions individuals: baixar la tensi, facilitar la catarsis emocional, aportar solucions als problemes psicolgics i relacionals Establir mecanismes de coordinaci dels serveis i recursos dintervenci i prevenci

Intervenci en el context, fsica i temporalment

Allunyar a lafectat en cas de necessitat Tornar a la persona al seu context habitual Confrontaci psicolgica amb el que ha passat

La intervenci ha de tenir uns objectius limitats

Tornar a la persona al seu funcionament habitual Tornar a la persona la seva responsabilitat Examinar les causes

La intervenci ha de tenir una durada limitada

Transferncia de responsabilitats a la comunitat