1

Seccin

Mar de 2012

Histries i pensaments de lAMPA

(24) Maig / Juny de 2012

www.ampavedruna.cat

Un adu a dues mans.

Paraules llegides en representaci dels pares i dels alumnes en el comiat de batxillerat de la promoci 2012.

Aix ha estat una parada ms del vostre llarg viatge de preparaci i formaci pel futur
En representaci dels pares, aquest vespre voldria dirigirvos unes paraules a tots, per especialment als nostres fills i filles que en aquesta nit tan especial, conclouen una etapa. Per a la nostra famlia han estat uns darrers sis anys molt especials, per altres han estat molts ms, per en definitiva hem arribat tots plegats al final daquest viatge. Un viatge que no s planer, on cal superar obstacles, tamb hi ha baixades i estones tranquilles, per en definitiva un viatge sempre ascendent cap a la vostra formaci com a persones. Ha estat un temps on hem pogut veure levoluci dels nostres fills i filles, on la cultura de lesfor, de la solidaritat, de la superaci, del respecte, la perseverana, han estat presents dia a dia, mentre han anat madurant i creixent. s per aix, que voldria expressar en nom dels pares i mares, la nostra gratitud a lescola, al seu professorat, a la direcci, per haver sabut portar-los fins aquest final de viatge, en aquest creixement constant, envoltats daquests valors tant importants avui dia. Un cam que no sacaba aqu, aix ha estat una parada ms del vostre llarg viatge de preparaci i formaci pel futur. El proper curs aquest viatge tornar a comenar (us deixarem uns mesos de vacances, no us podeu queixar) i potser en aquest viatge els camins es bifurcaran, i seguireu per diferents indrets. Uns seguireu estudiant, altres entrareu al difcil i complex mn laboral, per magradaria animar-vos a seguir treballant en aquests valors, no deixar-los apartats, pensant que, amb tot el que heu aprs i viscut durant aquest anys, la nostra societat, el vostre futur, podr seguir endavant, podr ser millor, i en definitiva contribuireu a fer un mn millor. Grcies de deb a tots i totes per aquest esfor, a les famlies, avis, tiets, germans, a tots plegats, per haver contribut a fer possible, arribar fins aquesta estaci i concloure aquesta part del viatge. Sr. de Juan

Una mica de les vostres vides ja ha construt una important part de les nostres
No sabia com comenar el discurs... Mhan donat tants consells i cada un diferent, que ja no sabia qu fer... aix que posar la directa. No us mentir pas: tenem ganes dacabar. Mira que el batxillerat noms han estat dos anys per ens ho heu posat difcil... Exmens, llevar-se dhora, trimestrals, notes de tall,... Per aix ja sha acabat, per sort. Ara pugem un esgla cap a la universitat que, no ens enganyem, tamb tindr les seves grans dificultats. Tho pares a pensar i veient el que vindr cal agrair a tots aquells que ens heu fet el batxillerat una mica ms fcil. Tant pares, amics i professors que, ajudant-nos cada dia una mica, heu aconseguit formar-nos. No parlo de formar-nos acadmicament, que tamb ho heu fet, sin formar-nos com a persones, que s el ms difcil que es pot fer. La capacitat o la manera de ser duna persona no pot ser mesurada, noms, per tenir una bona nota en un examen. La capacitat s saber ajudar laltre, abraar-lo quan ho necessita i fer-li un pet quan plora i aqu ho hem aconseguit. Tots vosaltres ho heu fet possible. Hem tingut les nostres diferncies, i hem passat per poques difcils farcides de moltssimes ancdotes per cal que sapigueu que, daqu uns anys, no recordarem la majoria daquestes ancdotes, ni els exmens, ni les notes de tall: us recordarem a vosaltres. A cada pare, mare i professor i sobretot a cada amic o amiga assegut al vostre costat que va aconseguir canviar la llgrima pel riure fent desaparixer tot lestrs. Per aquesta ra, per haver-nos ajudat a ser tal com som, hem de donar-vos les grcies per tot el que heu fet per nosaltres. Des del dia que vam entrar, fins avui. Una mica de les vostres vides ja ha construt una important part de les nostres. I aix, pares i mares, professors i amics i amigues no savalua de cap manera. Grcies per ensenyar-nos a viure i conviure, grcies per fer-nos i grcies per aguantar-nos en els moments difcils, que acostumen a ser bastants... com som. Ara ens queda un llarg cam per endavant, per.. en un futur... qui serem? Enginyers, publicistes, metges, periodistes, bilegs potser? Noms sabem una cosa: el futur s incert per grcies a tots vosaltres hi ha una cosa que sha complert durant molt de temps i que, si el futur ens ho permet, esperem que aix segueixi: som molt i molt felios. I s aix grcies a tots els que formen lescola. Espero que ens retrobem en un futur. Estic segur que en sereu, de felios, sigui el que sigui el que hagueu triat. Recordeu que, fent les coses pas a pas, res ens pot aturar. Recordeu que, la feina ben feta acaba donant els seus fruits i recordeu que, sempre que tingueu un problema hi haur tota una famlia, tots uns amics i uns professors disposats a abraar-vos i a donar-vos lempenta que necessiteu. No us sentiu tristos perqu marxem, sentiu-vos afortunats per tenir al costat a qui teniu i sentiu-vos afortunats per tenir-los en el futur. No us sentiu tristos per avui, perqu aix no s un adu. Estic segur que aix ser un fins aviat. I, de veritat, per tot el que heu fet per nosaltres: Pares, mares, professors, amics i amigues: grcies per tot. Pasqual Llongueras i Esp

La Pissarra
Marc Ballestar:

Maig / Juny de 2012

Hem de ser capaos de formar ciutadans amb capacitat crtica i que se sentin partcips de la societat
Diu i s, ens ho creiem- que anava per jugador de bsquet, per no va arribar a professional i va decidir-se per la facultat dhistria. A lAmpa News ja tenem ganes de conixer aquest perico de dos metres que, ara sense pilota, sorprn els seus alumnes amb malabarismes didctics, canvis de ritme a les classes, dinamisme i tota mena de recursos que aconsegueixen, si ms no, captar latenci dels ms adormits. Tercer curs al Vedruna per ja uns quants anys de docncia. S, sc de la primera promoci del pla nou, que va passar de 5 a 4 anys i vaig fer el doctorat en economia a lAutnoma lany 92. Per tant, als 23 anys ja estava treballant a lescola Goya al barri de Sant Lloren de Terrassa. Hi vaig estar 10 anys. Desprs vaig marxar al Brasil durant tres anys ms i, al tornar, de seguida vaig entrar al Vedruna. Quines matries imparteixes aqu? Al primer cicle dESO aquelles relacionades amb les socials o humanitats: geografia i histria. Tamb dono un crdit de Cultures del mn a 1er, on faig una introducci a lantropologia, i un de Blog a 2n, on treballo les tcniques de redacci mitjanant la plataforma Blogger. A 3r. dESO imparteixo Geografia Humana, s a dir economia i poltica. I els tens a tots ben distrets! s que tractem temes dactualitat, que tenen molt presents, reals i propers. Aix per a ells s sorprenent i motivador. Sadonen que, sense saber-ho, ja tenien interioritzat part del discurs poltic: les dretes i les esquerres, els liberals i els conservadors i, quan els ho poses al davant, reaccionen i participen molt. No deixa de ser divertit, per a ells i per a mi. Per has introdut novetats en la manera de donar les classes. Crec que la manera de donar les classes s la mateixa de sempre. Ara, per a mi, el que ha estat un impacte s la introducci de les noves tecnologies. Els Netbooks ens estan costant dencaixar ja que no hi ha massa bona oferta de llibres i material, per la pissarra digital ens ofereix unes possibilitats increbles, ja que hi podem projectar tota mena de recursos. s una finestra oberta a la classe. Dnans exemples. Doncs, els mapes conceptuals per exemple. A mi magrada molt treballar amb esquemes. Abans els fiem a la pissarra i desprs sesborraven. Ara els tinc en un rotafolis de la pissarra digital i s que els podr utilitzar sempre. s molt important que els alumnes siguin capaos de crear esquemes i desenvolupar ells mateixos els conceptes i les idees. Aix els fa construir la seva capacitat crtica. I no creus que tanta tecnologia a classe els pot desviar dels continguts? Crec que la clau est en lequilibri. Fa 14 anys que dono classe i tot ha canviat molt en aquest temps. Quan vaig comenar no hi havia xarxes socials. Avui la capacitat de comunicar-se i dobtenir informaci s molt ms alta, per bo i per dolent. Per aix crec que s fonamental el control i el seguiment des de lescola i des de casa. Igual que sels ensenya que fumar o beure no s bo, els hem de formar en la correcta utilitzaci de la tecnologia per tal de treuren el mxim profit. Pels pares a vegades s difcil. Doncs no ho esteu fent malament. En particular jo estic molt content dels alumnes del Vedruna. Sn de molt bona pasta i poc conflictius. s evident que la trajectria a lescola influeix, per tamb la feina que feu des de casa. Daltra banda, arriba una edat en que els alumnes han desenvolupat tamb el seu sentit crtic. Hem de confiar ms en ells? Segur. Ells no sn tontos, sn capaos de filtrar i sadonen que no tot shi val. La xarxa s com la plaa del barri on es jugava abans i on es podien relacionar amb tota mena de gent o aprendre coses que no els ensenyaven a casa. Amb una bona base, ells cada vegada sn ms conscients de fins on poden arribar i han dassumir tamb la seva part de responsabilitat, en aquesta qesti i en daltres. En quines? Doncs en el cas del fracs escolar, per exemple. Nosaltres els hem dinculcar la cultura de lesfor i no s fcil. Per arriba un moment en que les decisions les han de prendre ells i nosaltres els hem de deixar que descobreixin fins a quin punt sn capaos. En daltres ambients potser no es

t prou clar que lescola sigui una sortida, per aqu ells saben que no hi ha alternativa i que si volen seguir a dins han de posar de la seva part. Tot i aix, hi ha casos en que costa molt motivar! La motivaci dels alumnes preocupa els mestres ara, com ho ha fet sempre. Com a professor et planteges que les classes tinguin aquell punt de divertit per engrescar-los, per tamb hi ha vegades en que la matria no pot ser ms divertida. I cal aprendre-la igualment! Encara que no sigui til ni interessant. No podem caure en la trampa del que ens serveix i el que no. Hem de ser capaos de formar ciutadans amb capacitat crtica i que se sentin partcips de la societat, que spiguen una data o un procs histric, o que spiguen llegir el diari o anar a votar. Es aquests moments en que vivim una gran crisi de valors poltics hem daconseguir que tinguin conscincia de ciutadania i que siguin capaos de participar en el procs de construcci de la nostra societat.

Mirar i Conixer
Joves sobradament preparats
Borratxos, ninis, ganduls, sense valors, desagrats, desinteressats, sense capacitat desforar-seTot aix i ms s el que bona part de la societat pensa i diu dells, dels nostres joves preuniversitaris. Ells, els joves, no noms ho neguen, sin que contraresten aquests tpics amb esfor, responsabilitat i constncia. La seva preocupaci actual no s aprovar la selectivitat prova difcil per a tothom que lha fet-, ja que saben que la passaran sense problemes. El que temen s superar tots els reptes que, segons ells, comporta el mn universitari; des de la por en la tria de lespecialitat escollida, fins a la coneguda indiferncia del professorat universitari, tot passant per la incertesa de mantenir el ritme i la constncia en lestudi, o de superar lembriaguesa absoluta a lhora dadministrar per primera vegada en la seva vida el seu temps i la seva responsabilitat. Temen el gran fracs, labandonament dels estudis abans dhora. Totes aquestes pors esperen superar-les amb moltes ganes i illusi. La mateixa illusi que creix dins seu i els empeny a desenvolupar-se com a persones, a trobar noves amistats, a crear per s mateixos i, desprs de divuit anys fent el que toca, a poder fer i estudiar el que volen per primera vegada. Per a ells la universitat s independncia, festa i diversi perqu negar-ho -, per tamb esfor, coneixement personal, responsabilitat, dedicaci, maduresa i un darrer esfor abans daconseguir lxit. Pensen i recorden la seva estada al collegi com un fet molt passat, i encara no han tret el darrer peu per la porta. Amb tot, rememoren amb nostlgia el collectiu de professors, la voluntat incansable daquests en ajudar-los a superar els obstacles, a fer-los la vida ms fcil, la seva calidesa, comprensi i confiana. Sn

Maig / Juny de 2012

conscients que no tornaran a trobar aquesta relaci en el futur. I lamistat. Tenen la certesa que seguiran mantenint els amics que han fet al llarg de la seva estada al collegi __, malgrat que a partir dara les seves vides se separaran. Saben que aquestes relacions sn i seran importants al llarg de la seva vida. Recorden episodis divertits, desbarjo, de festes, de sortides, de celebracions de Santa Ceclia, de la tradicional Diada, dextraescolars, per tamb la tan temuda pressi dels trimestrals, els exmens, els deures inacabables, lestrs... Sn joves, per alhora intelligents, i saben a qui van dirigides aquestes ratlles, per aix prioritzen la famlia a qualsevol altre aspecte de la seva vida. Desprs vnen aparellats els amics i els amors, seguits dels estudis i, en darrera posici, molt per sota, els diners, -encara

no estan necessitats de trobar-los. No ignoren que estan madurant, ja no sn nens, estan deixant de ser adolescents i volen ser adults. Sn molt conscients que en els darrers dos anys els seus punts de vista sobre quasi tot el que els envolta ha canviat: les prioritats, les amistats i la visi del mn, sestranyen i fins i tot neguen el seu passat infantil. Tenen la certesa que necessiten estar preparats per afrontar el seu futur. Un futur que coneixen obscur i ple dobstacles per la crisi. Tothom els ho diu, per ells saben que amb preparaci, treball i constncia podran aconseguir superar i trobar el seu xit. Per aix tenen lesperana que durant els pitjors anys daquesta maleda crisi ells sestaran preparant, millor que ning, per poder sortir-sen i alhora treurens a nosaltres daquest pou.

Montse Ferrer:

Organitzar activitats per a les famlies, cohesiona el grup tant de pares com dalumnes, crea complicitat i els alumnes se senten ms a gust a classe. Participar en les activitats no s imprescindible, s gratificant.
Ja estem a la recta final. Per a la majoria, sha acabat un curs ms, encara que per a daltres, aquesta vegada tamb finalitzen una etapa. Ens referim als alumnes de 6 de Primria. s per aix que hem volgut trobar-nos amb una de les delegades de pares i mares daquests cursos, concretament de 6 A. La Montse Ferrer t dos fills, un a 2n dESO i una nena a 6. Antiga alumna de lescola, ara ens rep per explicar la seva experincia com a delegada. s el primer any que fas de delegada? Aquest s el cinqu any que som delegats. El meu marit Juli i jo vam ser-ho per omissi, ning soferia i ens hi vam apuntar. Creus que s important lexistncia de delegats a les classes? De quines tasques us ocupeu? S que s important la seva existncia. En aquell moment ens digueren que farem dinterlocutors entre lescola i els pares. Hem vist que dinterlocutors nhem fet poc, perqu quan hi ha problemes concrets dun nen amb el tutor, la famlia ho parla directament amb ell. Crec que la tasca important que tenim s la dintegrar els pares amb els altres pares i els nens amb els altres nens. s molt important perqu a mida que es fan grans, ja no els acompanyarem sempre i cal conixer amb qui van, tenir la complicitat entre pares i entre nens i nenes.

Mirar i Conixer

Maig / Juny de 2012

Em refereixo a que tots sabem que en un grup hi ha el tmid, el callat, el busca-raons i la nostra tasca s contribuir a formar un grup cohesionat. Quan surtin de lescola i expliquin les seves experincies, tot all que ha succet per diferncies en les maneres de ser, i que a casa puguin passar de lactitud individual a la col.lectiva. Fem sortides, activitats fora de lescola on no cal que hi hagi tanta disciplina. Se senten ms lliures i es creen bones relacions. Lendem fa que a la classe treballin b i se sentin ms a gust. Aprenen que es poden ajudar. Els tutors sempre ens han dit que hi ha una bona complicitat entre els companys, i a fora es respira un bon ambient entre els pares. Els lders de la classe han tirat cap a positiu. Sempre s fcil exercir les vostres funcions com a delegats? Qu es necessita? El que t de bo i s molt gratificant s al final de la sortida, quan els nens vnen a acomiadar-se amb aquelles galtes vermelles i lluents, demanant on anirem la propera vegada. s complicat buscar sortides que es puguin fer els diumenges, econmiques, engrescadores per als nens, i en les que els germans tamb hi puguin participar, malgrat la diferncia dedat. Les fem els diumenges perqu dissabte hi ha partits i pares i mares que treballen. Hem preparat activitats totalment diferents: tornejos de pdel, bicicletades, tirolina, visites al Camp del Bara, teatre, espectacles de mgia, passejades en ruc, pic-nic, piscina, sortides de muntanya i neu, pastorets... Du nhi do, quantes en feu al curs? En fem una per trimestre ms una per Nadal relacionada amb la festa. Tamb fem un sopar de pares-mares a finals o principis de curs. Em sembla engrescador. Aix qu s el que necessites com a delegada? Bsicament il.lusi, idees i temps. Sobretot temps i animar els pares que hi participin. A la nostra classe sempre ens han fet propostes i ens han ajudat. Al principi era complicat perqu no ens coneixem i havia danar a buscar a cada famlia. He notat que hi ha classes on les famlies estan molt ms unides. Tenen quelcom a veure els delegats? Fa uns mesos, una mare em comentava que quin exemple donem als nens. Si veuen que els pares i mares ens unim, ells tamb ho faran i aix els ajuda a sentir-se ms cmodes.

Els diumenges costa sortir per desprs sho passen molt b i s una part del seu aprenentatge. Creus que aix repercuteix en el bon ambient a dins laula? Els mateixos professors ho diuen. Feu reunions peridiques amb els de les altres classes, i amb el tutor/a? Des de lAmpa, lAnna Galan coordina els delegats. Ens veiem a principi de curs tots els delegats amb ella i aprofitem per recollir correus per poder mantenir relaci, a ms de rebre la informaci prpia del curs. Sanima als pares i mares a ser participatius en la diada, en les conferncies... i que la informaci la facin arribar als altres pares. Amb la tutora no hi ha reunions com a delegada, encara que aquest any est col.laborant molt amb la festa que estem organitzant pels de sis. Heu fet sortides amb altres cursos? Sempre les hem fet conjuntes amb 6 B. Els sopars amb pares s que els fem per separat. Manteniu contacte amb la direcci del centre? Com a pares, amb lAssemblea General a principi de curs. Com a delegats, a final de curs es fa un sopar de confraternitzaci amb la direcci del centre i els delegats de lAmpa. 9.Sempre us heu sentit recolzats per la resta de famlies? I per lescola? Totalment i rotundament. Al principi costava arrencar per, un cop ens conegurem, sempre ens hem sentit recolzats. Respecte a lescola, si hi ha hagut problemes puntuals, shan solucionat de forma individual. A nivell de tutors, hem tingut suport quan ens ha calgut. Aquest any li hem donat molta feina a la Montse Boronat i li agram que hagi fet tantes coses per la festa de final de curs .

Qu demanaries a les famlies? Explcitament que participessin activament en formar part de les activitats que es proposen. Aix repercuteix en lalumne i fa que se senti millor. Que col.laborin i se sentin part de lescola. No s imprescindible per s molt gratificant. A lESO els delegats fan el mateix paper? Pels nens, s una edat en la que comenen una primera independncia, tenen molts professors amb poques hores i el temari es complica. Sincrementa el grau dautonomia... aleshores s ms complex. El tracte s diferent per poder mourels. Els hem de deixar. Lavantatge s que si els coneixes des de petits, ja els coneixes a Secundria. La feina canvia i s diferent alhora de compartir informaci per organitzar trobades.... Els nous no sn desconeguts i amb aix de la protecci de dades no s tan fcil. Qu et sembla que la classe de 6 es parteixi el curs vinent? De dues classes passen a tres i de 50 a 90 nens. Sobretot les nenes, a principis dany ja van comenar a pensar en la situaci i es van posar nervioses. Els pares i la mestra vam intercedir fent la reflexi de que els separaran per que es seguiran veient. Que si pot ser positiu per ells? S, saba nova. Conixer companys nous i aprendre a treballar amb ells s bo. Pels pares s tot un repte per renovar relacions. Trobo molt bo que lescola hagi incorporat les noves tecnologies optant per lintranet del clickedu. All pots veure els perfils fels companys de classe, s una manera de conixer-los. Tamb trobo positiu que aquest any, per primera vegada, es passi una enquesta a les famlies i als nens per fer una valoraci del funcionament del centre. Enguany han comenat amb P5, 3r PRI, 4t ESO i 2n BAT. s una bona iniciativa que estaria b ampliar-la a tothom.

La cuina de lAMPA
AMANIDA DESTIU AMB MEL I PERNIL IBRIC. Maria Jos
INGREDIENTS: (4 PERSoNES) AMANIDA : 2 melons Glia o Cantaloup 150gr pernil Brots denciam tendre(diferents varietats) 20 Tomquets Cherry Sal i pebre PER AMANIR: 1 cullerada de vinagre de xers 1 cullerada salsa de soja 1 cullerada suc llimona 3 cullerades oli doliva verge extra

Maig / Juny de 2012

Elaboraci
Tallem el mel en dos i traiem les llavors, buidem amb una cullera especial per fer boletes, la polpa del mel. Per la preparaci, agafem mig mel prviament buidat, posem un llit de brots tendres denciam, afegim les boletes de mel, els tomquets cherry, i afegim a sobre els encenalls de pernil ibric. Emulsionem tots el ingredients per amanir, i ho aboquem al damunt de la preparaci. Ja teniu una amanida fcil, fresca i molt vistosa. Bon Estiu!!! Suggeriment: La resta de polpa de mel, que ens hagi sobrat, podem barrejar-la amb cava i batre-ho fins aconseguir un batut molt refrescant.

Roda el mn
On us agradaria anar?
Sembla que va ser ahir aquell mar de 2010 quan vrem comenar aquesta secci, concretament en el segon nmero de lAmpa News. Sembla tamb que va ser ahir que vrem comenar el curs escolar denguany i en un obrir i tancar dulls ens hem plantat al final de curs i a les portes de les tan esperades vacances. En tot aquest temps esperem que hagueu gaudit dels diferents recorreguts que hem fet per tot el mn. Hi ha tants llocs per anar, tantes coses per veure... Doncs b, ara que sacosten les vacances hem pensat de fer-vos algunes pinzellades per donar-vos idees o, si ms no, per intentar fer-vos volar la imaginaci. Nhi ha per tots els gustos, els qui busquen platja poden pensar en alguna illa del sud de Tailndia, com Ko Pha-Ngan o Ko Lanta, on podrem gaudir de la sorra blanca i el color turquesa de les seves aiges. Amb unes ulleres i un tub podreu submergir-vos en un fascinant mn submar amb tortugues, peixos de colors i un paisatge de conte de fades. Hi ha a qui li agrada les ciutats? Doncs mira que nhi ha per triar i remenar! Ja us varem parlar de Nova York, Paris, Londres i Marrakech. Mosc s tamb una gran ciutat plena de racons inoblidables com la Plaa Roja, el teatre Bolshoi o la increble joia que samaga en el seu metro. Us varem parlar de Buenos Aires i la seva encantadora gent, de Sydney una ciutat per anar-hi a viure i de Tokio amb les seves particularitats culturals. En fi, les ciutats sn autntics tresors on es concentra en grans quantitats la cultura i la histria de cada pas. Voleu natura extrema i muntanyes? Cap problema! Noruega s ideal. DIslndia no us nhem parlat, per cal posar-la a la llista. Costa Rica, amb la seva fauna, flora i els volcans actius i fumaroles que trobareu arreu del pas, fan que sigui un gran dest. El desert de Nevada, la Vall de la mort (Death Valley) o el Gran Can del Colorado als Estats Units sn esferedors. Paisatges dun altre mn on poca cosa viu, just al costat dun dels indrets amb ms vida del mn, Las Vegas. La ciutat de loci per excellncia, dels neons i la grandiloqncia. No deixa indiferent ning. Seguint amb els llocs de natura extrema, podeu fer algun trekking pel sud-est asitic com les muntanyes del nord de Tailndia i Laos o visitar linquietant paisatge de la Badia de Halong al nord del Vietnam, prop de la ciutat de Hanoi. Trobareu paisatges impossibles a la Patagnia i al con sud, on els Andes acaben per submergirse a les glides aiges de Cabo de Hornos. Un pas per visitar per la seva varietat de climes i

Maig / Juny de 2012

paisatges s Nova Zelanda, una Austrlia en miniatura. Qui busca impactants vestigis de la humanitat, t els temples dAngkor Wat a Cambdja, un lloc per meditar i relaxar-se. Les pirmides i el temple dAbu Simbel a Egipte que, tot i que nhem vist tantes fotografies sn impressionants. Un altre indret impactant s el Machu Pichu a ms de dos mil metres dalada i a tres hores de Cusco al Per. Aquesta antiga ciutat Inca al cim de les muntanyes desprn una ener-

gia incomprensible que ens fa venir calfreds. Un dels vestigis ms increbles s la Gran Muralla de Xina, construcci que diuen s visible des de la Lluna. Les pirmides de la civilitzaci Azteca a Mxic sn imprescindibles i encara que ens deixem molts indrets no ens podem oblidar de Petra, la Ciutat Rosa tallada a la roca fa ms de dos mil anys a Jordnia. Segur que heu vist imatges al film dIndiana Jones. Per anar en famlia i amb nens hi ha moltes opcions. Podem anar a EuroDisney i sentir-

Roda el mn / Llegir i pensar

Maig / Juny de 2012

nos nens com els nostres fills. Si hi ha ms pressupost s pot anar a Orlando, un parads de fantasia pensat pels nens i no tan nens. Un altre tipus de viatge s en caravana o motorhome. El centre dEuropa s ideal per visitar Alemanya, Sussa, ustria i la Repblica Txeca. Tamb al nord, pasos com Noruega, Sucia i Finlndia sn apropiats pel viatge tranquil. No podem deixar danomenar indrets com Esccia, Islndia, Australia o la ruta dels Parcs Nacionals als Estats Units. Un plaer al nostre ritme! Arribats a aquest punt alg pensar amb tota la ra que ens hem deixat els indrets ms importants i els ms assumibles econmicament parlant. Aix, avui dia i tal com estan les coses seria imperdonable per part nostra. A ms a ms de ben segur que ens faran gaudir tant o ms i ens omplir de felicitat com mai! Hem comenat parlant que hi famlies a les que els agrada la platja? Doncs qu tal si penseu en anar a la Costa Brava? No heu anat a Torredembarra? A qu espereu doncs? Alg li agradaria canviar daires? Cap problema! Al Pas Basc i Cantbria teniu platges fantstiques acompanyades de cultura i duna excellent gastronomia. El mateix passa si aneu a Cadis i els seus voltants. S s, potser ja ho coneixeu... peix fregidet i camarons acompanyats dun finito, s clar! Busqueu natura? Ja us en varem parlar per no ens cansarem de recomanar-vos el nostre estimat Pirineu i les seves valls. No sabem el que tenim! Ben a prop una escapada al pas dels Pirineus, Andorra. Sembla mentida que essent tan petit sempre podem fer noves descobertes. A lestiu s molt agradable i les

principals estacions munten activitats pels ms petits: inflables, tirolines i daltres. Vestigis de la humanitat? Doncs potser no tant espectaculars com podem trobar en els llocs esmentats anteriorment, per de gran valor i a dues passes de casa. Podem fer la ruta del Cster que ens portar a Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. A la Vall dAran podem trobar un Romnic caracterstic que pot ser la perfecta excusa per conixer aquesta magnifica vall. La Ruta del Temple ens dur a Lleida i les terres de lEbre, on podrem gaudir de visites als diferents Castells dels Templaris. A la ciutat de Girona podem descobrir lherncia hebrea amb el Call Jueu, per no parlar de els vestigis que els Romans ens varen deixar a Empries, Barcino i Tarraco i els seus voltants declarats per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Si lexcusa per viatjar s la gastronomia, la cosa es complica perqu hi ha tant per triar que es fa difcil. A veure, que quedi clar! El Gaspatxo a Andalusia, el pop i el marisc a Galcia, el Cochinillo a Castella i Lle i el Bacalao Ajoarriero al Pas Basc. La Paella de lhorta a Valncia i el Cocido Montas a Cantbria. Al nostre pas, a casa nostra...una bona escalivada, els cargols de Lleida, una bona calotada quan toca a lAlt Camp i un bon pa amb tomquet amb el millor embotit de la Plana de Vic. La resta... per llepar-se els dits! I mentrestant anem fent via per conixer i gaudir les nostres tant esperades i merescudes vacances. On us agradaria anar? Bon estiu a tothom!

Primavera, estiu, etcetera

Marta Rojals; La magrana 368 pgines.

Composici qualitativa:Associaci de paraules pel tractament de lavorriment crnic que potencia el plaer lector i/ o intellectual. Cadascuna de les 368 pgines cont altes dosis dintelligncia i de bon llenguatge. Propietats. Primavera, estiu, etctera associa lacci duna bona histria, quotidiana si voleu, amb la precisi del llenguatge. La llengua s una de les protagonistes, el deix dialectal dona valor afegit al producte i tot plegat enganxa de mala manera. Indicacions: Tractament simptomtic de lapatia i lavorriment. Posologia: Apte per a tota mena dadults (lectors o no). Es pot llegir de cop per no es recomana passar ms de 3 hores seguides llegint sense aixecar-se per estirar les cames, per ms que llia i la seva troupe us retinguin hipnotitzats en la lectura.

Us: Llegiu-lo normalment com qualsevol altre llibre, comenant per la part superior esquerra de les pgines. En acabat guardeulo a la llibreria per tornar-lo a llegir en qualsevol moment o deixar-lo a algun bon amic que passi per casa Contraindicacions: No el llegiu en perodes dexmens, pot fer disminuir el temps destudi. No conduu o manipuleu mquines perilloses desprs duna nit en blanc passant pgines. En cas de dubte, consulteu amb el vostre llibreter. Interaccions i precaucions Tots els que parleu catal diferent del central, alerta si passeu massa temps al Cap i Casal, que Barcelona s un monstre devorador de patrimonis lingstics. Feu de llia la vostra patrona i no deixeu que els camacus us fem desistir del vostre patrimoni.

Estigueu alerta a la crisi del totxo, que si segueix, la Marta Rojals ens pot acabar regalant altres bones novelles. Efectes secundaris: la lectura daquest llibre et deixa un somriure i lagradable satisfacci de pensar que en aquets petit pas nostre hi ha gent que es deu llevar molt dhora molt dhora i que quan es posa a escriure s imparable. Aquest llibre est recomanat per a cadasc de vosaltres personalment, per aix no vol dir que no el pugueu recomanar a daltres persones, sobretot si pateixen els mateixos smptomes de febre lectora . De fet hi ha un seguit de lectors que lhan consumit i lhan recomanat ( ressenya publicada a http://viuillegeix. wordpress.com, reproduda aqui amb el perms de lautora)

Bstia
La proposta del mes

Maig / Juny de 2012

Les darreres activitats del curs a la web del Vedruna Vall. No us oblideu de visitar-la: http://www.vedrunavall.com/

Bstia
Bona tarda, Ara que sacosta el final de curs, noms us volia escriure per agrar-vos la vostra dedicaci. Feu una gran feina al llarg de tot el curs i crec que els que no hi participem no ens adonem de la gran feinada que representa, i no sempre se us valora. Estic molt contenta del cole i de lAmpa, per tant noms repetir; GRCIES A TOTS. Que passeu un bon estiu. Eva Nern (mare P4B) Sc lvia duna nena de P5 i magradaria poder manifestar la meva satisfacci pels actes de celebraci als que varem poder assistir el passat 22 de maig. Vull felicitar a la direcci de lescola i al professorat per lorganitzaci i a tot lalumnat pel seu comportament i educaci. Crec que no parlo noms en nom meu quan dic que varem quedar meravellats i molt contents. Moltes grcies, Maria Aymami Boronat Missatge rebut amb motiu de la celebraci de la Diada: Bon dia, He llegit amb el GR Reader el codi sota el qual heu enviat el video de lAmpa. Al final diu que lAmpa som tots. Cert. Jo no hi ser perqu tinc un congrs a Bilbao durant una setmana i marxo diumenge. De fet, ja saps que estic viatjant permanentment. Per la visi del video mha recordat el treball que feu i la illusi que shi posa. Al final, queda la relaci entre les persones i lesfor per contribuir a viure millor. Em sento orgulls de ser entre vosaltres, encara que sigui en absncia permanent. Transmet la meva felicitaci a tots els companys i digues-los que en poques en que tot es retalla, lAmpa segueix cosint el teixit que ens ha de fer ms grans. Quan aix ho entengui tothom, veurem que es pot viure duna altra manera en qu les persones tornen a ser el centre de les coses i les famlies el punt de partida de molts projectes. nims i petons a tothom Pasqual Als mestres de primria de lescola Vedruna Vall, Aprofitem aquesta plataforma que ens brinda lAmpa News per fer arribar el nostre agrament al professorat i a la direcci de primria de lescola per aquests anys de dedicaci als nostres fills. Una abraada, Pares i mares de 6 A de lescola Vedruna

Aprovat
A tots els avis i vies per linters i per la collaboraci mostrada durant tot el mat en quer vam celebrat plegats la festa de Santa Joaquima. Grcies a ells i a elles, aquesta diada va ser molt especial per a tots nosaltres.

Susps
A lactuaci dels animadors de titelles del dia de la Diada. Creiem que largument i el llenguatge utilitzat durant lactuaci, no varen estar a lalada dels nens petits.