LES VEUS DE LES PLACES

ARCADI OLIVERES DAVID FERNNDEZ ESTHER VIVAS FLAVIA RUGGIERI @GALAPITA @HIBAI_ IVAN MIR I ACEDO JOSEP MARIA ANTENTAS SANTIAGO LPEZ PETIT

Aquest llibre ha estat editat en paper 100% Amic dels boscos, provinent de boscos sostenibles i amb un procs de producci de TCF (Total Chlorin Free), per a collaborar amb una gesti dels boscos respectuosa amb el medi ambient i econmicament sostenible. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada (CC BY-NC-ND 3.0)
Sou lliures de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les segents condicions: Reconeixement Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador (per no duna manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per ls que feu lobra). No comercial No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sense obres derivades No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Disseny de la coberta: Adriana Fbregas Arcadi Oliveres, David Fernndez, Esther Vivas, Flavia Ruggieri, @galapita, @hibai_, Ivan Mir i Acedo, Josep Maria Antentas, Santiago Lpez Petit Daquesta edici: Icaria editorial, s. a. Arc de Sant Cristfol, 11-23 08003 Barcelona www. icariaeditorial. com Primera edici: juliol 2011 ISBN: 978-84-9888-369-5 Dipsit legal: B-26.679-2011 Fotocomposici: Text Grfic Imprs a Romany/Valls, s. a. Verdaguer, 1, Capellades (Barcelona) Printed in Spain. Imprs a Espanya

ndex

Introducci Que sen vagin tots! Construm el nostre mn, Santiago Lpez Petit . . . . . . . . . . . . . . I. Intervenci a la plaa Islndia (Plaa de Catalunya), Arcadi Oliveres. . II. Ning no ens representa. La plaa com a metfora de la nova societat, Ivan Mir, Flavia Ruggieri . . . III. Maig del seixanta-tweet, @galapita i @hibai_ . . . . . . . . . . . . . .

5 9

38 50

IV. [Quadern de bitcola] Desobeir el frau, impedir lestafa, insistir en nosaltres mateixes, David Fernndez 61 V. Indignades: una mirada al moviment Josep Maria Antentas i Esther Vivas. . . . VI. Desbordar les places. Una estratgia dobjectius, Santiago Lpez Petit . . . . . 83 94

Autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Introducci

Que sen vagin tots! Construm el nostre mn

SANTIAGO LPEZ PETIT*

La frase Aix s el que hi ha era la consigna capitalista que des de fa anys marcava sobre els nostres cossos el triomf del neoliberalisme. En els hospitals, en les escoles, en les fbriques davant qualsevol reivindicaci la resposta sempre era la mateixa: Aix s el que hi ha. s a dir, callar, obeir, baixar el cap perqu el que ve segur que s pitjor. La sensaci dimpotncia generalitzada sens anava ficant a dintre com un cuc que ens menjava fins les mateixes ganes de viure. Per qu lluitar? Contra qu? Qu faig jo sol? Mentrestant a poc a poc creixia el malestar. La indignaci i la rbia per veure dia a dia com les nostres vides eren triturades, convertides en un kleenex dusar i llenar. Mentrestant, el mn rab sencenia. I de cop el que semblava impossible ha succet. El meu malestar s tamb el teu, i el
*www.espaienblanc.net.

teu la polititzaci del malestar fora dels codis tradicionals ha perms travessar limpasse en qu estvem ficats. La meravellosa frase Democrcia real ja ha estat un bon iniciador de la rebelli. s noms un crit, i un crit no sha dexplicar. Un crit de fstic contra aquest mn, i a la vegada, un crit ple de vida que tapa la boca a tots els poltics, que interromp el seu monleg, que els enfonsa com farsants. Al prendre les places en un deliri collectiu que trencava el sentit com el Pepito Grillo de la conscincia seguia dient-nos per qu? s el carrer qui parla. Nosaltres. Aleshores veiem que no ens fan falta banderes per a identificar-nos. Som senzillament els que diem Ja nhi ha prou. Volem viure. I sabem que el voler viure no s meu sin que el comparteixo en el somriure cmplice del que ensopega amb mi en una plaa a vessar, en lalegria destar juntes. Qu s la Puerta del Sol? Qu s la Plaa de Catalunya? Qu sn tantes i tantes places obertes? Un espai danonimat, un forat negre. Lautoorganitzaci de la fora collectiva. La invenci concreta i prctica dun altre mn. Duna altra forma de viure, de pensar, i destimar. Aix s el que fa ms por al poder ja que no pot controlar-ho. Aquesta fora de resistncia i creativa que sexpressa en les nombroses frases inventades, en les conver6

ses i discussions, en assemblees multitudinries, en les cuines, a cada rac. Encara que introdueixin policies per a detenir-nos quan els convingui. O periodistes per a preguntar-nos qu voleu? qui sn els vostres portaveus? O experts i tertulians, pensadors barats destar per casa, pagats per a desactivar qualsevol fora collectiva que pugui nixer. No. Mai sabran qui som. Per aix tremolen. Ells. Ells, els mateixos que ens han declarat illegals a qui hem pres les places. No sabran qui som per tampoc sabran qu volem. Nosaltres no hem de donar alternatives. I aix no s prova de debilitat sin de veritable fora. Les alternatives sn sempre trampes perqu es donen dins del que hi ha, i en canvi, nosaltres rebutgem el que hi ha. El que volem s el que ja fem. El que volem s que el mn que ja hem obert a cada plaa es propagui com un vent de llibertat. A les places preses les paraules tornen a tenir el seu autntic significat: dignitat, rebelli, nosaltres i aleshores lEstat dels Partits sens mostra com una pallofa buida completament deslegitimada. Molts ens preguntem ara com seguir. En realitat s fcil perqu amb la plaa presa tot es fa molt simple. Hem de prosseguir aquest buidatge de les institucions que organitzen la submisi i explotaci de les nostres vides. Hem de defensar
7

les nostres consignes Ning no ens representa, No som mercaderies fins al final perqu en aix ens va la vida que hem conquerit aquests dies. Deixem que aquest poder destituent que hi ha en nosaltres actu com la pluja incessant que xopa la terra. Per siguem astuts. Sabems que la lluita ser llarga i que tancar-nos en una bombolla significaria la fi del moviment. Construim una estratgia dobjectius a partir de tots els debats que ens permeti articular millor el crit de rbia que som, que ens permeti sostenir la paraula que ja hem pres. No oblidem, no obstant, que una estratgia dobjectius no es negocia sin que simposa per la fora de la seva radical simplicitat i mitjanant lacci directa. Per aix les places han de desbordar-se i fer-se contrapoder. Sacostuma a dir que es fa cam al caminar. No s veritat. El cam es fa fugint del cam. Recordem sempre que el que ens defineix s lobscura potncia de la vida i el que ens uneix s la fora de lanonimat.

I Intervenci a la plaa Islndia (Plaa de Catalunya)*

ARCADI OLIVERES

Bona tarda a tothom. Estic especialment complagut de parlar en una plaa que es diu Islndia. Qu han fet a Islndia? All que cal fer, posar els banquers a la pres. Qu ms han fet a Islndia? Canviar la Constituci. Qu hem de fer aqu? Canviar la Constituci i establir la Repblica, noms faltaria! Intentar presentar algunes alternatives molt concretes, explicant de quina manera, penso jo, shauria de fer front aquesta crisi.

*Xerrada el 20 de maig de 2011 a la plaa de Catalunya de Barcelona, donant suport a lacampada dels indignats. A lacampada de la Plaa de Catalunya es van crear diversos espais per tal de millorar lorganitzaci. Les tres zones de debat van ser anomenades Plaa Islndia, Plaa Tahrir i Plaa Palestina, i es van crear tamb vuit zones de coordinaci i diversos punts dinformaci.

Primer grup de propostes

Si la crisi que estem patint en aquest moment s una crisi de carcter financer, les primeres respostes que shan de donar han de ser forosament financeres. Primera: la crisi ha nascut com a fruit duna immensa especulaci financera. Cal frenar aquesta especulaci i fer-ho de dues maneres diferents, una macro i una micro. De quina manera macro hem de lluitar contra aquesta especulaci financera? Sha dit moltes vegades (la proposta existeix des de 1972) que cal posar un impost a tots aquells que especulen i aix es diu, com tots sabeu, taxa Tobin. Diferents parlaments darreu del mn haurien dimposar-la. El Parlament francs, el Parlament belga, el Parlament de Canad, quan els han dit si volien la taxa Tobin, tots han dit que no. La pressi dels especuladors damunt dels diputats perqu votin que no ha estat molt forta. Quan el senyor Tobin la va proposar deia: Sobre les compres i vendes de valors especulatius, cal carregar un u per mil dimpostos; amb aix aconseguirem dues coses: primera, que la meitat de lespeculaci mundial desaparegui perqu perdi inters en haver de pagar limpost; i segona, perqu el que quedi, tamb pagui limpost.
10

Qu passaria amb aquest impost? Que la meitat de lespeculaci financera desapareixeria i laltra meitat pagaria lu per mil, amb la qual cosa aconseguirem cada any 200.000 milions de dlars, que serviria cada any, segons Nacions Unides, per eliminar quatre vegades la fam del mn. Mireu si no estava b. Doncs van votar que no. Ara s, fa qesti de dos mesos el Parlament Europeu va votar que s. I per qu va votar que s? Perqu no ho pot aplicar. No t facultats per aplicar-ho. I per tant no va servir de res. Qu va passar? Que al desembre de lany 2009, el que aleshores era primer ministre de la Gran Bretanya, un senyor anomenat Gordon Brown, va fer una proposta. Va dir: Haurem de recuperar la idea del senyor Tobin i posar en marxa la seva taxa; demanar a diferents ministres i a diferents tcnics del meu govern que em preparin una llei al respecte. Lendem daquesta decisi volava a corre-cuita de Washington a Londres un senyor anomenat Timothy Geithner, ministre deconomia del senyor Barac Obama per treure del cap al senyor Gordon Browm aquesta idea, dient que perjudicaria leconomia nord-americana. No s veritat. No perjudicaria leconomia nord-americana, perjudicaria els especuladors nord-americans dels quals el senyor Timoty Geithner ns un perfecte
11

exemplar, val la pena dir. I val la pena dir una altra cosa, el que laltre dia el diari Le Monde explicava en dues pgines senceres. Quins han estat els set darrers ministres deconomia de les set administracions nord-americanes? En cinc casos ministres; en dos casos viceministres, tots set, abans de ser ministres o viceministres eren altssims crrecs directius duna banda nord-americana que es diu Goldman Sachs, que s lespeculadora ms gran del mn, plena, plena de processos judicials per estafes i mal comportaments, en resum, els cinc darrers ministres deconomia i els dos viceministres de les set administracions nord-americanes no eren una altra cosa que una banda de delinqents financers. I per aix no han volgut aturar ni gens ni mica aquesta especulaci. Vull dir que aquesta especulaci es podria frenar a nivell micro. No s si aquesta proposta li resultar incomoda a alg daqu. Sense que ens nadonem, els nostres diners estan collocats en empreses que fan mal. Potser aneu a manifestacions en contra de la guerra i teniu, a travs dels fons de pensions, els diners invertits en fbriques darmament. Lany passat es va produir un fet curis: el dia 8 de mar hi va haver una immensa nevada a Barcelona, com recordareu. A Girona encara va ser ms
12

immensa. 90.000 gironins es van quedar durant tres setmanes sense llum. No cal que us digui que van maleir lempresa que es deia Endesa que els havia de tornar el subministrament. Daquests 90.000 o 95.000 gironins que es van quedar sense llum, 6.000 eren accionistes dEndesa, del seu fons de pensions. Si voleu solucions concretes, tanqueu les vostres contractacions de seguida. Les pensions les ha de pagar lEstat, no vosaltres, noms faltaria! LEstat espanyol paga en pensions, cada any, 110.000 milions deuros. Qu comporten les pensions de jubilacions, les de vidutat, les dorfandat, les de llarga malaltia, etc.? Tot puja 110.000 milions deuros. Per laltra cosa que vull dir, que va publicar la Universitat Pompeu Fabra, senyala que el frau fiscal de lEstat espanyol es de 80.000 milions deuros. Si recuperssim aquests 80.000 milions deuros podrem pujar un 60% les pensions i no caldria cap pla de pensions privat. En aquesta direcci s cap on hem danar. Aquest era el primer tema que volia comentar que crec interessant per frenar lespeculaci. Anem per la segona idea. Lacabo desmentar: detenir el frau fiscal. Hi ha una immensa quantitat de diners en els paradisos fiscals. En el peridic El Pas va sortir un article on posava: Los grandes
13

bancos espaoles (no deia quins per no mullarse, per tots sabem que sn el Banco Bilbao i el Santander) disponen de mltiples sucursales en parasos fiscales en los que se dedican, sistemticamente, a blanqueo de dinero procedente de la droga, al Bilbao i al Santander, droga fins dalt de tot. La setmana segent, dimitia tot el consell dadministraci del Banco de Bilbao, acusat de tenir diners amagats en paradisos fiscals. No hi ha cap voluntat de parar aquest frau fiscal, enorme, el que hi ha en paradisos fiscals i tamb en lEstat espanyol i en altres estats. Fa uns tres mesos, aproximadament, va ser processada a Frana la fortuna ms gran del pas, una senyora que es diu Liliane Bettencourt que s la propietria dels laboratoris de perfumeria LOral. Qu va passar? Que aquesta senyora era molt rica; tenia por de perdre diners i va traslladar tota la seva fortuna a Sussa i per aix la van processar. No s ara quin diari francs deia en poques paraules: Aquesta senyora s tonta, no calia traslladar els seus diners a Sussa, perqu el ministeri francs de finances t un departament anomenat de Grans Fortunes que es dedica a assessorar totes les grans fortunes franceses sobre on poden invertir per no haver de pagar res de res dimpostos; i aix existeix a lEstat espa14

nyol i es diu SICAV (Sociedades de Inversin de Capital Variable). La gent que posa capital en aquest fons al final noms paga un 1%, quan la majoria dels mortals hem de pagar un 20, 25 o 30%. Aix no pot ser de cap manera! I quins sn els mxims inversors en aquesta SICAV? Dos senyors: un que es diu Emilio Botn i un altre, Amancio Ortega. No poseu mai els peus en el Santander ni a Zara!!! Hem de treure el frau fiscal de tot arreu, i sobretot daquest Estat. Explicar una ancdota que un 50% de vosaltres coneixeu per laltre 50% no. Ara fa uns mesos, una instituci altament deteriorada que es diu lAudiencia Nacional, va cridar a declarar al primer banquer del pas, un senyor que es diu Emilio Botn, i li va dir: Senyor Botn, vingui, que he analitzat una mica els comptes del seu banc i he arribat a la conclusi que vost, com a responsable del banc, ha coms un frau fiscal de 600 milions deuros. Aix ho tinc arbitrat en quatre expedients, el primer del qual suposa una estafa de 124 milions de euros. Vingui vost a declarar i porti els 124 milions, podr tornar anar a casa seva per els diners es queden aqu com a dipsit fins el dia del seu judici. El senyor Botn s amant de la seva llibertat i va anar
15

immediatament a buscar els diners; per es va adonar que els 124 milions deuros no li cabien a la butxaca i aleshores va agafar una furgoneta blindada del seu banc i ell i la furgoneta van anar cap a laudincia. El senyor Botn va pujar al segon pis a declarar i la furgoneta es va quedar a la planta baixa del garatge, fet del qual ens informava un diari que deia: Ayer hubo un botn dentro y otro fuera de la Audiencia Nacional. La jutgessa li va dir: Miri, senyor Botin, si vol torna a casa seva per els 124 milions deuros es queden aqu fins el dia de la resoluci final. El senyor Botn sen va anar, els diners es van quedar all i com que la jutgessa no els volia deixar al calaix per com era de perills, va ordenar lingrs en el compte corrent del jutjat obert en el Banco Espaol de Crdito, filial del Santander i presidit per una senyora que es diu Ana Patricia Botn, filla de lanterior, i aleshores quan els periodistes es van adonar daquest escndol van anar a veure el ministre dHisenda que es diu Pedro Solbes i li van dir: Senyor Solbes, miri qu diu la jutgessa, que en Botn li est birlant 124 milions deuros, se suposa que vost actuar en conseqncia i lanir a perseguir. I el senyor Solbes, com si lestiguessin cremant va contestar: De cap manera, que el
16

senyor Botn s un senyor entranyable, honorable, cordial, admirable, s moltes coses ms!!!. Per qu deia aix el senyor Solbes? s amic del senyor Botn? No ho s, per s el responsable econmic del seu partit poltic i tots els partits poltics, ja siguin de dreta, de centre o desquerra, saben que han destar b amb els bancs perqu el dia que es convoquin eleccions, necessitaran el seu suport econmic per a la campanya electoral i el dia que el president del govern diu eleccions a la vista, ja tens als diferents responsables econmics de tots els partits poltics que comencen a demanar diners per a la seva campanya electoral. A qui? Primera etapa al Banco de Santander; segona, al Banco de Bibao; tercera, a La Caixa; i quarta, al Palau de la Musica Catalana, etc., i tots ells deuen de ser aquells del principi que diu: Nunca muerdas la mano del que te da de comer. Amb la qual cosa, qu passa? Doncs que Espanya deixa de cobrar cada any descaradament 80.000 milions deuros, amb els quals es podria pujar un 60% les pensions. Aquesta s la segona cosa que hem de fer. s a dir, i resumint: primera proposta, acabar amb lespeculaci financera; segona, acabar amb el frau fiscal i tercera, nacionalitzaci de la banca, no de tota, ja magradaria, de tota aquella banca que ha rebut diners pblics i que ens haurien
17

de quedar, i aix no es cap mesura socialista, ni marxista, ni leninista, no, un senyor que ja sabeu que no s massa desquerres i que es diu George W. Bush, va donar diners a dos bancs nord-americans i sels ha quedat. El senyor Gordon Brown va donar diners a 11 bancs, i sels va quedar, aqu a lEstat espanyol, hem donat diners a tort i a dret i no ens hem quedat res, de res, de res. El cas ms espectacular s el cas de la Caja de Castilla la Mancha. La Caja de Castilla la Mancha ja sabeu que estava feta un nyap i el govern la va haver dajudar, si no la gent hagus fet un tal i no lhaurien pagat. Molt b. Per salvar aquesta Caixa el govern va posar 3.400 milions deuros. Dues vegades i mitja el que hauria suposat aquest any pujar les pensions. Per qu la Caja de Castilla la Mancha estava tan malament? Senzillament perqu en lloc de dedicar-se a treballar com sha de fer, donava crdits als seus directius, que no els tornaven. I en segon lloc, es va embrancar en la construcci dun aeroport a Ciudad Real en el qual aterra un sol avi cada dia, s a dir, una inversi runosa. I qui sn els responsables daix? El president i vicepresident de la Caja de Castilla la Mancha. I qui sn aquests personatges? El president s el senyor Antonio Hernndez Molt, senador del PSOE i el vicepresident que mai he sabut si es diu Ruiz Martn o Martn Ruiz, per s que s
18

el nom de la seva senyora, Dolores de Cospedal, secretria general del Partido Popular. La Banca en general, per altra banda, ha rebut enormes quantitats de diners arreu del mn des que va esclatar la crisis financera. Quants diners shan donat a la banca i que encara no ha retornat!!! Doncs mireu, la quantitat de diners que shan donat a la banca i que encara no ha retornat significa uns 2 bilions 700 mil milions de dlars, exactament 54 vegades ms del que es necessitaria per eradicar la fam en el mn. Estafadors tots ells, els hem donat 54 vegades ms del que els haurem dhaver donat per lluitar contra la fam. Impresentables tots ells. s a dir, el tema de la banca s un dels ms importants a lhora de les reformes. Un altre tema que tots podem ajudar a que no passi, s que les caixes no es transformin en bancs. s una vergonya que no podem acceptar de cap manera. Jo no dic que les caixes siguin una divinitat, que no ho sn, per feien obres socials fins que es van enganxar massa en el tema del totxo, van necessitar capitalitzar, i ara qu han fet?, demanar diners, per la gent que ara entra a la Caixa volen tenir accions, aix vol dir poder poltic i convertir les caixes en bancs, en societats amb accions, cosa que comportar que desapareguin les obres socials.
19

No s que sigui un gran defensor de les caixes. Per fins i tot jo, que fa uns 12 anys que tinc una obsessi casi malaltissa per la Caixa de Pensions, he observat que de tots els seus beneficis noms destina a lobra social un 20% i penso qu deuen fer amb la resta del tant per cent, si no tenen socis a qui donar la resta de benefici?; s a dir, el 80% restant. Vaig descobrir que un 20% anava a la gent molt emprenedora, als que feien guardiola, aix est b, per i laltra 60% restant, on anava? Especulaci. En qu especula? En grans empreses de les quals vol treure diners. Principal inversi: Repsol. Repsol s una empresa criminal, ha coms crims a Amrica Llatina. Est acusada de finanar els paramilitars, t directius a la pres a tot Amrica Llatina acusats dhaver robat el petroli i la Caixa s corresponsable daquell lladrocini en la mesura que s accionista de Repsol, i aix sha de denunciar. La Caixa tamb obt benefici perqu inverteix molt en autopistes. He calculat que fa 16 anys La Caixa va invertir 77.000 milions de pessetes i ja porta guanyats uns 862.000 milions de pessetes, 11 vegades ms de la quantitat que va invertir. I qu fa? Ens cobra el peatge fins el darrer moment. Aqu a Catalunya diem que a Madrid ho tenen tot gratis i aqu ens ho fan pagar tot, Madrid s
20

la culpable. En aix no estic dacord. Madrid s culpable de moltes coses per no de totes, en aquest cas, no s culpable dels cobraments que encara sestan fent per les autopistes. Lnica culpable s La Caixa. Qu ms hem de fer? Un cop hem vist el frau fiscal, un cop hem vist la taxa Tobin, un cop hem vist els bancs, un cop hem vist les caixes destalvis, ens queden dues coses, la primera: banca tica. Ha arribat el moment de promoure la banca tica. Banca tica es una expressi completament inversemblant, perqu la paraula banca i la paraula tica no lliguen de cap manera. Una vegada em va trucar un periodista i em va preguntar si magradava la banca tica, li vaig contestar que s i em va dir si mhavia adonat que aquesta paraula era un oxmoron. Perdoni, li vaig contestar, per no s qu vol dir oxmoron. Es refereix a les paraules que juxtaposades, la primera anulla la segona i la segona anulla la primera. I aqu tots estem dacord que la paraula banca per se anulla la paraula tica, i la paraula tica anulla la paraula banca. Em va agradar aquest concepte i tant em va agradar que a partir de llavors em vaig proposar fer-me una petita collecci particular. Un dia vaig sentir per la radio alg que deia: en esta poblacin ha cado fuego amigo,
21

i vaig pensar, aix es un oxmoron, perqu o ser fuego, o ser amigo. En un altre moment, un amic em va dir: qu fas?. Doncs mira, collecci doxmerons. I em va contestar: doncs mira, en tinc un, inteligencia militar. Era un oxmeron total. No fa gaire temps em van dir que a Barcelona sest gestant una nova ONG, vaig pensar mira que b, nhi ha tantes que una ms no far cap mal, i com es dir aquesta nova ONG? Es dir Duanes Sense Fronteres. Com ja veieu, aix de la banca tica s un oxmoron per malgrat tot, aqu, a Barcelona, ja en tenim dues institucions, una que es diu Triodos Bank i una altra Banca tica Fiare. Lltim apartat daquest primer tema que volia tractar relacionat amb les finances, s una afirmaci que potser us sorprendr: cal destruir leuro. I us dir perqu. No pas per tornar a la pesseta, que era una moneda catalana que va inventar al segle XIX un ministre dEconomia que es deia Laureano Figuerola. Li va posar un nom catal perqu en aquella poca en qu les monedes eren grosses, mitjanes i petites, el senyor Figuerola volia una pea petita, i en catal, una pea petita es diu peceta, en castell hauria estat piececita, cosa que a Madrid sempre han sabut, que tenien una moneda catalana i per aix han vinculat pessetes
22

amb catalans. No s per aix que haurem de tornar a la pesseta, per s canviar leuro. Per qu? Doncs mireu, un dia vaig llegir un article interessantssim i molt seris a un diari que aprecio bastant que es diu Le Monde que deia que ha arribat el moment de fer leuro de dues divisions, de dues velocitats: leuro dels que poden seguir i leuro dels que no poden seguir. Un euro que haur danar per Alemanya, ustria, Blgica, Holanda, Frana i un altre que haur danar per Portugal, Espanya, Grcia, Irlanda, perqu estarem farts de rescatar leuro daquells pasos que no el poden seguir. Lany passat Espanya va haver de pagar per rescatar Grcia i aquest any haur de tornar a pagar, 10.000 milions deuros, el mateix import de totes les retallades del Zapatero daquest any. El no pujar les pensions, baixar el sou als funcionaris, baixar les ajudes de desenvolupament, i altres, suposa per al govern espanyol 10.000 milions deuros i aquesta quantitat lhem donat a Grcia, i si lhagussim donat als grecs encara ho entendria, per sn per pagar un deute que Grcia t amb Alemanya i Frana, deute que t amb aquests pasos per pagar les armes que els americans havien venut a Grcia. Aix es intolerable, impresentable i leuro ha de canviar, si no, no farem res. I amb aix acaba la primera part.
23

Segon grup
Es refereix a buscar altres vessants que tinguin a veure amb la crisi per no exactament amb les finances. Sn unes tres o quatre. Primera. Limpacte ms important daquesta crisi no s financer, sin laboral. I qu hem de fer? Donar feina a la gent. Podem donar feina a la gent? A pocs s, a molts no. Actualment a lEstat espanyol tenim cinc milions daturats. Els podem donar feina a tots? No. Definitivament no. No s possible. Podem donar feina a 5.000, 15.000 persones per a cinc milions no els en donarem mai. Lnica resposta s que els que tenim la sort de tenir feina, treballem menys perqu els que no en tenen, treballin ms, cosa que es diu repartiment solidari del treball i no ni ha res ms a fer. Aix vol dir reducci de la jornada laboral. Just al contrari del que fa el Zapatero, que allarga dos anys mes ledat de jubilaci. s una utopia?, qu va! Fa dotze anys a Frana, un primer ministre que es deia Lionel Jospin va decidir canviar la jornada laboral francesa de 40 a 35 hores. En dos mesos va reduir un mili i mig la quantitat daturats que hi havia aleshores. No us espanteu, aix vol dir que si abans cobrava 40 ara cobrar 35? Doncs no, s evident que si treballes per 35 cobrars per aquesta quantitat per haurs cedit cinc hores a un aturat
24

que tenia assegurat latur i tu cobrars cinc hores datur, per la qual cosa tu cobrars 35 hores de treball ms cinc hores datur. Qu ms vols? Val ms aix, i ajudar un que no tenia res. Si no anem per aqu no farem res de res i no he vist cap partit poltic que faci propostes com aquesta. Aix ho pot fer el govern, per tamb el treballador. Jo tenia un antic alumne que mai trobava feina. Un dia em va venir a veure tot content dient que ja nhavia trobat. Li vaig preguntar de qu, i em va contestar que un amic que tenia feina i volia fer un mster per mai tenia temps li va fer una proposta. Tots dos van anar a veure lamo don treballava i li van preguntar si es podem repartir la jornada i els va respondre que s. Aix doncs, ell va fer mitja jornada i el mster i el meu amic que no tenia feina laltra mitja. Abans es treballaven 16 hores al dia, desprs 14, 12, desprs 10. Tots els joves que sou aqu que treballeu 8 hores al dia, quan treballeu 4 hores ho haureu aconseguit demanant la reducci de la jornada. Encara que aix tamb ho pot fer lempresa si t voluntat. Us posar un exemple. Lany 1983, quan rem en plena crisi anterior, vaig tenir loportunitat de fer una visita que em va quedar gravada per a tota la vida. Vaig anar a Guipzcoa, concretament a visitar el Complejo
25

Cooperativo de Mondragn, que estava especialitzat en la fabricaci de cuines Fagor. Em van dir que tenien 35.000 treballadors per que no tenien feina per a tanta gent i que voldrien reduir la plantilla a cinc mil. Aix ho van fer, i ho van plantejar a lassemblea cooperativa. Nois, cinc mil de vosaltres han danar al carrer. Ni pensar-ho, li van contestar, som una cooperativa i ens quedem tots. Molt b, llavors a finals dany no haur feina per a ning. Per hi ha un altra soluci, li van dir. Si et sobren cinc mil treballadors vol dir el 15% de la plantilla, que s el mateix que dir que et sobra el 15% de la massa salarial. El que has de fer s rebaixar el 15% del sou a tots 35.000 i ning anir al carrer. Aix ho van fer, tots es van apretar el cintur i van mantenir el seu lloc de treball. I aquella empresa va crixer. Va adquirir una cadena de supermercats que s diu Eroski que molts ja coneixeu. Actualment no tenen 35.000 treballadors, tenen 110.000 treballadors i s la cooperativa ms gran dEuropa. Quan els vaig tornar a visitar em van dir que ells tenien el que anomenaven una forquilla salarial. Qu vol dir forquilla salarial? La diferncia entre el sou ms alt i el sou ms baix. Ells tenien una diferencia de 3 a 1 que em va semblar molt raonable. El director general guanyava 300.000
26

pessetes i el treballador 100.000. No fa massa em vaig trobar un treballador i li vaig dir que fa vint anys els havia visitat i si encara feien servir aix de la forquilla salarial de 3 a 1. Em va respondre: i tant que la tenim per no de 3 a 1, han canviat perqu han entrat uns directius nous, han fet uns canvis i han acabat amb una forquilla que ara est definida de 9 a 1. Aix massa cooperatiu no em sembla, vaig pensar jo i sincerament em vaig quedar una mica disgustat. Per encara em vaig sorprendre ms. Fa uns dos anys vaig trobar una altra forquilla a una empresa que es diu Generals Motors que es la productora de cotxes ms gran del mon. Vaig llegir linforme i la seva forquilla no anava de 3 a 1 ni de 9 a 1, sin que anava d1 a 750. Vaig quedar admirat, per que ning no es confongui; no cal anar a Estats Units per trobar aquesta desproporci. Aqu mateix tenim una immensa forquilla en un banc que es diu Banco Bilbao Vizcaya Argentaria que va d1 a 600! s a dir, sn coses daquesta mena les que shan de canviar. I perqu veieu com va el mn. Quan General Motors va fer figa, el govern americ va considerar que era una empresa massa gran per deixar-la caure i va posar 50.000 milions de dlars per salvar-la, el mateix que eliminaria la fam darreu del mn en un any. Quan el govern americ va salvar
27

General Motors va pensar que almenys posaria un equip directiu de confiana perqu el que havia fet fins llavors va demostrar que lhavia portat a la bancarrota. Van designar una empresa dassessoria que dirigs la de General Motor. Aquesta empresa es diu Carlyle, que s la propietria duna empresa on la gran majoria de persones que tenen cotxe fan lITV, segur que molts de vosaltres heu portat en alguna ocasi el vostre cotxe, que s diu Applas i que s dedica a revisar cotxes. Applas s Carlyle. I qui samaga darrera de Carlyle?, doncs un grup daccionistes dels quals nhi ha alguns de molt destacats, i ara ve la sorpresa: els principals sn famlia Bush, i famlia Bin Laden. Aix es com van les coses. Aquestes sn les normes que haurem daprendre des del punt de vista laboral. Segona cosa que s que causar polmica. El que ha de funcionar al mn s la justcia. La gent ha de poder pagar el seu pis, els estudis dels seus fills, el menjar, amb el seu sou o amb la seva pensi, per us asseguro que si el seu sou falla, si la seva pensi falla i no pot pagar el pis i arriba un jutge que el fa fora, tant de bo arribi Critas i li doni 2.000 deuros per ajudar-lo. S que s lgic pensar que s mes important la justcia que la caritat, per tamb us dir que quan la justcia no funciona, visca la caritat!
28

Al segent punt, el que falta. Jo no s si sortirem o no daquesta crisi, en tot cas no en sortirem mai abans de quatre anys, per si alguna vegada acabem sortint-ne no podem mai ms, mai ms, incentivar el creixement. El creixement sha acabat, els congraciats del Nord han anullat suficientment els recursos perqu aquest planeta no pugui continuar. Lltima paraula que hem de dir s decreixement, mai creixement. Penseu que en aquest planeta ni ha una cosa que es diu petjada ecolgica. Com la marquem? De moltes maneres. Una, que a mi magrada, s la que ens ensenya que embrutem laigua, que contaminen laire, que ens mengem la fusta, que contaminem la capa doz, que traiem el petroli, etc. Fins 1986 tot all que els humans destruem del planeta, el planeta ens donava temps a renovar-ho lany segent. Que embrutvem laigua, doncs les pluges la netejaven; que contaminvem laire, els vents el purificaven; per des de 1986 fins ara s tanta la nostra voluntat de quedar-nos coses, que all que ens mengem, el planeta no ho reconstrueix lany segent, i les ltimes dades de qu disposo diuen que tot all que la naturalesa va recuperar lany 2009 no tenim encara dades del 2010 no era el que els humans havien menjat o destrut el 2008, era el que els humans havien menjat de l1 de gener
29

al 23 de setembre de 2008 (23 de setembre, gran festa castanyera, Santa Tecla, patrona de Tarragona). Doncs b, i del 24 de setembre fins a final dany, com van viure? De terra, de terra de futures generacions. Aix s com aquell que t un bosc. Si cada any talla la fusta que el bosc li dna, sempre en tindr per si en talla ms de la que el bosc li pot donar, es quedar sense bosc. La terra des de lany 1986 sest quedant sense bosc, per atenci, els responsables daix no sn tots els humans, sn els 900 milions de persones que viuen com els rics, mentre que els altres 5.800 milions de persones no tenen res, de res, de res. Nosaltres hem daturar el creixement, que no vol dir el desenvolupament; podem tenir un perfecte desenvolupament intellectual, culinari, teatral, musical, amors, el que vulgueu, per el que no podem s un crixer econmicament menjantnos els recursos del planeta. Si sentiu algun poltic, economista o qui sigui que us diu que ara hem trobat brots verds i recuperem el creixement, penseu: pobre home, est molt mal informat o t la moral molt elevada. Els dos ltims punts. En moments de crisi i dificultat el que no podem acceptar s la despesa militar. De cap manera! Els habitants daquesta ciutat murciana que en catal es diu Llorca, estan esperant uns ajuts
30

que no rebran perqu el govern no t peles, per sabeu per qu? Fa deu anys que estem a la guerra dAfganistan. Noms el 6% que el govern espanyol ha pagat, ha sortit del Ministeri de Defensa; laltre 94% ha sortit duna partida pressupostria que es diu Presidencia del Gobierno i dins daquesta nni ha un altra que es dedica a una qesti anomenada grandes catstrofes. Fins ara, hem pagat la guerra dAfganistan amb els diners destinats per si havien terratrmols o inundacions, i ara que hem tingut aquest terratrmol, no tenim peles perqu ens les hem gastat en aquesta guerra assassina i criminal dAfganistan. Aix s el que no pot ser! Per altra banda, resulta que aquest any no shan pujat les pensions. Qu sha guanyat no pujant les pensions? Qu ha estalviat el govern espanyol en no fer aquesta pujada? 1.300 milions deuros. No tenem 1.300 milions per pujar les pensions per s per destinar-los en el pressupost daquest any a una partida pressupostria que es diu Construcci de lavi de combat dEurofighter, que s lavi de combat que Espanya construeix conjuntament amb Alemanya, Itlia i Anglaterra. Fa uns anys el primer ministre alemany que es deia Gerhard Schroeder en aquell moment, va fer unes declaracions i va dir: Jo procurar que
31

Alemanya abandoni aquest projecte davi de combat; s un avi de combat en primer lloc, carssim; en segon lloc, tcnicament quinze anys retardat respecte dels models americans; i en tercer lloc, un avi dissenyat per atacar la Uni Sovitica que ja no existeix; per poc que pugui, marxar daquest projecte. Al cap duna setmana el senyor Schroeder deia que ja volia marxar, per industrials, banquers i militars no el van deixar sortir. Per, com pot ser aix? Qui mana a la democrcia alemana? Banquers, industrials, militars? A on anirem a parar! Espanya mai ha volgut abandonar aquest projecte, i ara que ens han deixat, all hi som. El nostre pas s el soci ms petit, tant sols paga el 13% daquest projecte; els altres pasos el 15%, cosa que noms li permet construir una part petita de lavi, s a dir, la cua i lala esquerra. Si tenim en compte que Itlia construeix lala dreta, ens hem de preguntar si lavi ser estable o no, i no cal que us digui que no, perqu quan ens van enviar el primer exemplar es va estavellar al dia segent. En aquestes enormes estupideses hi ha els nostres diners. La senyora Carmen Chacn hauria de deixar estar aquestes coses. Lltim que vull dir referent aquesta crisi s que hi ha dues coses que hem de fer tots nosaltres. Primera cosa: no fer pagar els plats trencats
32

daquesta crisi als emigrants. No en tenen cap culpa. Els fem servir de boc expiatori i uns partits de carcter feixista aprofitant tota aquesta situaci per guanyar vots absurdament. El planeta s de tothom, les fronteres no haurien dexistir i aix que quedi clar. Des dun punt de vista egoista, haurem de saber qu passa amb lemigraci. I ens preguntem, qu passa? Ho dic egoistament, no solidriament, ho dic ben clar: que ens s imprescindible. La pirmide dedat espanyola s una pirmide absolutament envellida. Lany 1999 lONU va treure un document sobre la poblaci mundial i va dir que hi havia quatre pasos: Frana, Espanya, Itlia i Portugal que tenien la poblaci ms vella del planeta a diferncia de pasos com Marroc, Tunsia i Algria que tenen les ms joves. I qu passava? Que es va acabar el que es deia el boom de la natalitat, i els mestres ho saben millor que ning; van veure com es buidaven les aules de primria, secundria i les de batxillerat. I ara la nostra pirmide dedat no serveix de res. Qu es una pirmide dedat? La gran majoria ho sabem: a baix de tot hi ha els que acaben de nixer; una mica ms amunt els que tenen deu anys; una mica ms amunt els que en tenen vint; i a mesura que anem pujant a la pirmide, el nombre va disminuint perqu les persones es van morint
33

a mesura que fan ms anys; a dalt de tot hi ha els que en tenen cent, que pocs hi arriben, noms hi ha un senyor de Menorca que t 114 anys i s a dalt tot solet!!! La nostra pirmide no s aquesta. La nostra fa una corba al mig, i a la part baixa sest equilibrant pels fills dels emigrants. I qu passa en aquesta corba del mig?, els que sanomenen de la segona edat i que ens falten per la davallada tan important que vam tenir de natalitat? Doncs que aquestes persones que en definitiva paguen els estudis dels de la primera edat i les pensions de la tercera edat, ens faltaven. Aquesta corba shavia de omplir, i lnica possibilitat era fer venir gent de fora. LONU va dir que des de lany 1999 al 2020, unes 155.000 persones noves venien per any a Espanya i us asseguro que fins que va esclatar la crisi lany 2008 aix es va complir com una profecia: van anant arribant 150.000 persones de fora. Ara hem estat uns anys sense arribar ni molt menys a aquesta xifra, per un estudi de la Caixa de Catalunya diu que per recuperar la taxa de persones que no han vingut, quan sortirem de la crisi cap a lany 2014 o 2015, necessitarem fins lany 2020, larribada duns 250.000 emigrants nous a Espanya per anar endavant cada any, i si no s aix no ens aixecarem mai daquesta crisi.
34

I egoistament, en contra del que la gent pugui pensar, les aportacions dels emigrants a les arques pbliques, sn notablement superiors als ajuts que nosaltres els podem donar. Quines sn aquestes aportacions? Aporten cotitzaci a la seguretat social si tenen papers; IRPF; aporten, tant si tenen com si no tenen papers, impostos indirectes quan paguen lIVA, la benzina, etc. I nosaltres qu els donem a ells? Moltssimes coses: serveis educatius, sanitaris, serveis socials, habitatge, places de guarderia, etc. La Presidencia del Gobierno de Madrid cada any fa una comparaci entre una cosa i una altra, amb un saldo de 6.000 milions deuros a favor nostre, que dividit per 47 milions dhabitants que t lEstat espanyol, significa que des dun punt de vista tant egoista com sn els dels diners, significa que els immigrants ens regalen cada any, via pressupostos de lEstat, uns 105 euros a cadasc de nosaltres. O sigui, que sacabin les histries que els emigrants tenen part de culpa de la crisi, aix s una mentida de les mes grosses. B, arribo ja al final dient que tamb nosaltres podem tenir mesures personals davant daquesta crisi. No fer fons de pensions, afavorir banques tiques, no posar els nostres diners en bancs esmentats anteriorment, no compra res de Nestl que s una empresa que explota els productors.
35

Hem de ser conscients de qu passa en general en el nostre consum, qu passa en les nostres inversions, en les nostres actituds. Si per una banda parlem de quina manera shan de rebre els emigrants, de quina manera podem fer un consum responsable, si canviem les nostres actituds financeres i si seguim donant la tabarra com fins ara, ho aconseguirem i la Junta Electoral no pot prohibir concentracions com aquesta de gent indignada. Tenim un referent en aquest tipus de concentraci: el dia 12 de mar de lany 2000 es va fer la consulta social sobre el deute extern i tamb va coincidir en un dia electoral. Qu va fer la Junta? Ho va prohibir com sempre. Per es va fer igualment amb un resultat curis. Aqu, a la ciutat de Barcelona, una actitud totalment prohibida va tenir per part de la policia dues reaccions: en algunes taules de votaci la policia arribava, fitxava els de les taules, i se nanava; en altres taules arribava la policia i votava; s a dir, coses daquesta mena shan prohibit i s el que hem devitar. A continuaci i amb aix acabo, vaig a llegir la declaraci de principis daquesta trobada:

36

Declaraci de principis
Ens uneix el malestar per les vides precries, per les desigualtats per sobretot som aqu perqu volem un canvi. Som aqu perqu volem una nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econmics i poltics. Ens sentim trepitjats per leconomia capitalista i ens sentim exclosos del sistema poltic actual que no ens representa. Apostem per una transformaci profunda de la societat i sobretot apostem perqu sigui la prpia societat la protagonista daquest canvi. Vosaltres sou els protagonistes. Moltes grcies!

37

II Ning no ens representa La plaa com a metfora de la nova societat

IVAN MIR, FLAVIA RUGGIERI*

Ning no ens representa. Un lema, una consigna, un crit corejat en centenars de places del pas. No s desafecci, no s ja votar al mal menor, no s un s cnic dels instruments de la democrcia representativa. Ning no ens representa, per contra, s un abisme que ens impelleix a passar a lacci: si ning no ens representa, haurem de prendre en les nostres mans la responsabilitat personal i collectiva de transformar la societat. Ning no ens representa no s, doncs, una exclamaci nihilista; ans el contrari, s lassumpci de la fi de la delegaci, lesquerda per on emergeix la capacitat dautoorganitzaci. La fora de la cooperaci social.

*Participants a lacampadabcn. Barcelona, maig-juny del 2011.

38

La presa de la paraula
A la plaa, shi esdev una explosi. Com si dugussim dcades amb un nus al coll, com si tingussim el ventre adolorit de tant empassar-nos les idees. A la plaa sha trencat el silenci, i explosiona la paraula: les paraules. Als grups de discussi, a les comissions de continguts que es subdivideixen en subcomissions de continguts. A les assemblees generals multitudinries. A la cuina, a les cues de la cuina, rentant els plats. Als bancs, als carrers adjacents de la plaa desbordada, a les trobades fortutes amb tothom perqu a la plaa hi s tothom. Sota les lones, a les paradetes informatives, a lescenari, al punt de salut. Damunt dels arbres en les casetes bioconstrudes, treballant a lhort urb, al micrfon obert. La paraula esclata a la plaa, sescola per tota la ciutat i es reapropia de conceptes com democrcia, economia, poltica. La paraula torna a anomenar aquelles veritats diludes, ara reals: solidaritat, assemblea, revoluci. Fins i tot revoluci. La paraula reanomena prctiques, s el fil que trena una nova collectivitat. Sense les paraules de deb que intercanviem com embogides nit i dia a la plaa; sense les paraules que broten per arreu en una mena de dileg exponencial entre milers; sense les paraules que sn una mena de part, la plaa no hagus nascut.
39

Del 15 M a la plaa
El 15 de maig del 2011, a desenes de ciutats de lEstat espanyol, i al crit de Democrcia real ara!, milers de persones prengueren de forma festiva els carrers: No som mercaderia en mans de poltics ni banquers. Aquests lemes, i les formes de comunicaci associades, van ser els primers que catalitzaren de forma quantitativament rellevant el malestar per les conseqncies socials de la crisi sistmica que havia esclatat tres anys enrere. No una manifestaci ideologitzada de militants, tampoc una intervenci especialitzada dactivistes. Va ser lexpressi creativa de lanonimat. La primera plasmaci al carrer duna comunitat espontnia, efmera i no homogenetzable, suma dinfinites indignacions individuals. Nhi hagu prou, tanmateix, amb aquelles manifestacions, per a sadollar les vides sense horitzons a que ens condemnava, no ja la crisi, sin limpasse de la poltica per afrontar-la? Era possible tornar a algun lloc desprs daquella jornada? Pel que sembla, no nhi hagu prou, i lnica tornada a algun indret era el que just shavia encetat: des dall com. Daqu que a Madrid la primera nit ja sacamps; daqu que, a Barcelona, 59 persones prenguessin Plaa de Catalunya lendem, i que iniciessin insegures, incrdules,
40

a palpentes limprevisible recorregut que convertiria la plaa en un subjecte indomable.

La primera nit
A les 20.30 del 16M, els operaris de neteja reguen la plaa, la xopen, mentre els policies municipals badallen. Hi ha grupets concentrats als laterals, dubtosos, titubejants. Mirades que interroguen, rialles de nerviosisme. Expectaci. Finalment alg fa el pas i anem al centre, on seurem en rotllana. Avui no hem portat res, haurem danar a buscar cartrons pels comeros del voltant. Dem, safirma, ja vindrem ms preparades, amb sacs i rotuladors, i comenarem a compartir. Que cadasc es faci el seu cartell, aqu tothom es representa a si mateix. I cadasc representa el com. Comena una assemblea. Es proposa que els bombers, les universitries, les sanitries en lluita, convergeixin a la Plaa de Catalunya i que esdevingui lepicentre de les mobilitzacions contra les retallades socials. Sinsisteix que a Madrid van comenar ahir unes desenes i avui ja eren dues mil. Primers aplaudiments. Limportant s twittejar, urgent avisar la gent: s la primera nit i s important que aix es mantingui. Fer fotos, penjar-les, difondre. Els companys i les companyes de la Tele.cat ja hi sn
41

presents, elles es queden quan les altres teles les oficials sen van. Es proposen comissions: de comunicaci, de pancartes. Debats sobre si fer un manifest: el manifest s que som aqu. Qui pot venir a lacampada? Tothom que vulgui, per a ttol individual. I els sindicats? No, per s els sindicalistes. Es proposa anomenar-nos acampadabcn. I es pinta en una caixa de cartr: Lo ms oscuro en la noche es antes del amanecer. Torns de nit, la gent comena a portar aigua i sopar. Pa, embotits, galetes, fruita. Els operaris de neteja volen tornar a regar. Els cartrons sacumulen, i es fa una escultura popular de caixes de cartr. Arriben astronautes, sen van. A les 12.00 ja som un centenar. Una altra pancarta diu Plaa de Catalunya = Plaa Tahrir. Aix acaba de comenar.

Territori com per lautogesti

Contra la zonificaci capitalista de lespai pblic. Subvertint els usos mercantils que assenta lapropiaci comercial, immobiliria, financera i turstica del centre urb de la metrpoli; la plaa emergeix com un extraordinari dispositiu territorial, fsic, corporal, que potencia la cooperaci social. La plaa com a espai fsic dorganitzaci comunal. La cuina autoorganitzada recull els pro42

vements massius i gratuts que arriben darreu, els prepara i alimenta milers dindignades, diriament. Node distribudor on les xarxes dagricultura ecolgica fan arribar la seva producci; on la donaci, la reciprocitat, el suport material de milers de persones annimes sost la lluita. Les desenes de banys que lajuntament no colloca saconsegueixen grcies a la solidaritat i a la incipient economia collectiva de la plaa. Tahrir, Islndia, Palestina: denominacions evocadores per a les zones que acullin el debat poltic a la plaa. Comissi de salut, formada per les indignades del sector pblic de la sanitat metgesses, infermers, administratius i medicina alternativa, atenent fsicament i mentalment el benestar de les acampades. Comissi dinfraestructura, provisi i magatzem de les eines necessries per a habitar la plaa, crear espais delimitats, protegir-nos del sol i de la pluja, facilitar les assemblees de milers amb equips de megafonia i camions. La comunicaci sonora, audiovisual, xarxes socials per a retransmetre ms enll de la plaa el que succeeix a la plaa: la plaa global. Biblioteca popular. Medi ambient aplicat: recollida de residus, reciclatge, pedagogia in situ, creaci de lhort urb. Internacional: 150 traductores. Llengua de signes. Comissi jurdica. Autogesti de les necessitats immediates, preludi de la volguda autogesti general de la vida. Si el capital
43

ha expropiat la cooperaci social i lha convertit en mercaderia, a la plaa sinverteix el procs. Hem aprs, a partir de la capacitat productiva de la gent, a collectivitzar la riquesa social.

Autoorganitzaci i assemblea: la participaci poltica

En plena campanya electoral, hem fet una acampada general. Lanomenada Transici a la democrcia, a lEstat espanyol, cre una arquitectura institucional que expropi la potncia poltica dels moviments populars gestats sota i contra el franquisme. Com un mirall invertit de la realitat social, el partits poltics sautoerigiren com els detentadors del monopoli de lacci poltica. Amb el temps, lesclafant poder de lEstat-democrcia democrcia representativa, democrcia dels partits ofeg la riquesa de lautorganitzaci popular. I assent les bases per a la impunitat duna poltica deformada, sovint corrupta, installada en els privilegis i menyspreadora dels qui deleguen el poder. Avui, a les acampades, per contra safirma: Apostem per una transformaci profunda de la societat, i sobretot apostem perqu sigui la prpia societat la protagonista daquest canvi. Aprenent del Cairo, dIslndia, de Madrid. Les revolucions rabs
44

i magrebines travessant el mediterrani, regalant la fora necessria per a trencar la dinmica de la impotncia. Ens hem atrevit, hem perdut bona part de la por, hem sortit al carrer: estem fent, dun somni, la realitat. Hem sentit la indignaci, durant molts anys, tancades en la soledat. Avui el malestar individual ha sortit per a trobar complicitats, per a conspirar juntes. Una democrcia real no existeix sense participaci poltica global, tampoc sense democrcia econmica ni justcia social. La plaa no s noms un exercici de desobedincia tctica, que desborda les regulacions dun espai pblic normativitzat, s tamb estratgica. Una altra forma de participaci poltica neix desobeint els consensos restrictius que han excls la societat des de la transici. Autoorganitzaci i assemblea. Ara ens toca a nosaltres, a un nosaltres immens i global.

Prctiques de la nova poltica

En els dies successius ja som milers. La plaa es converteix en lespai com de la complicitat: teixim en lacci projectes conjunts per a la transformaci social. Intelligncia collectiva. Organitzaci. Respecte a les diferents postures. Com? Ning no ho sap, o al final tothom ho sap. Les hores passen tranquilles, suaus. Cadasc t el seu lloc. Ofereix
45

els seus coneixements, el seu saber, la seva capacitat per fer, de la resistncia especfica, una fora collectiva. Les comissions: comunicaci, accions, difusi, extensi, continguts. Els continguts: document de mnims, economia, laboral, migracions, habitatge, democrcia directa i autoorganitzaci, drets civils i poltics, teoria i conceptes, llei electoral, ecologisme, feministes indignades, investigaci, cincia i tecnologia, mitjans de comunicaci lliures, cultura, educaci, formaci, drets dels animals, alimentaci i consum. Les comissions es reuneixen diriament, aprofundeixen i samplien en un debat format per centenars de persones, tamb pels transents que safegeixen. Les cassolades. Diries, esclatants, desprs dels debats. Manifestaci duna trobada que no busca la unificaci per que s unitria en la seva multiplicitat. La cassolada s la catarsi, el moment fora, lempoderament pic, el desbordament. Descarrega la rbia i crida al moment constituent de lassemblea general. I all esclata la potncia multitudinria. Inventant simbologies gestuals per a manifestar acord, desacord, debat. Votacions a mans alades, respecte a les minories, consensos. Milers de persones organitzant, deliberant, decidint. Aprenent a construir el nou mn.

46

Una genealogia possible?

Aprenentatges espontanis i intutius, sobretot. Per la plaa com a catalitzaci recombinant de sediments socials anteriors, tamb. I una impugnaci prctica de molts dels seus errors. Que cadasc traci la seva genealogia. A partir dara els camins seran comuns.

Els temps del contrapoder

Vamos lentos porque vamos lejos. Resposta de ressonncies zapatistes a les exigncies tramposes del sistema de partits. Hem doferir, urgentment, unes alternatives que ells han estat incapaos de generar en trenta anys? La plaa s una interrupci del temps hegemnic, poltic i econmic, per tal destablir uns temps ajustats als processos de democrcia directa. Pacincia, perseverana, determinaci: estem aprenent a organitzar-nos. Igualment, sorgeixen propostes: unes, per reformar lexistent i mitigar el nostre malestar; altres, per instituir una nova realitat i comenar a eradicar-lo. Les idees sorgeixen en els espais que institum, en la combinaci de les xarxes socials i les assemblees. La comunicaci, en xarxa. La deliberaci i la presa de decisions, a lassemblea. Tanmateix, de moment, a ms de les demandes i els continguts
47

emergents, lalternativa sn les prpies places. Apropiades, constitudes. La producci de la nova metodologia s el programa. I la seva metstasi. Sinicia lextensi de les assemblees als barris. La creaci del moviment de les assemblees populars s la hiptesi que verificar i cristallitzar una nova arquitectura poltica emanada dall social en combat. La creaci duna xarxa coordinada de contrapoders. Procs de metamorfosi constant i en contnua evoluci, recombinant mltiples subjectivitats i composicions socials complexes generacionals, poltiques, materials que han nascut de la implosi generada per la reestructuraci capitalista. Una fora en resistncia, en creativitat, que sexpressa en les multitudinries assemblees diries, per tamb un procs constituent reticular en els espais infinits de la vida social. Que avana a partir duna estratgia dobjectius, uns calendaris, uns plans de lluita. La plaa no noms propaga exponencialment la potncia social indignada, sin que organitza la indignaci. Una maduraci del procs capa dafrontar els intents violents del seu desallotjament impotents, ridculs, un sadisme gratut que pretenen aniquilar all nou que emergeix. Lautogesti i lautoorganitzaci de la plaa constitueix una alternativa, alhora que ataca les condicions institudes de lheteronomia. Com
48

safirm a lArgentina del 2001, autonoma s autoorganizar-se, s autopensar-se, s la capacitat de desenvolupar tota la complexitat que un t per a ser fidel a la prpia potncia. A la plaa no es renuncia a res, a la plaa ho volem tot. La plaa s la metfora de la nova societat.

49

III Maig del seixanta-tweet

@GALAPITA i @HIBAI_

Comunicaci i comunitat
Dir que la comunicaci sha convertit en un element fonamental per a la mobilitzaci social s una banalitat. A ms no s nou. Internacional Workers of the World, per exemple, atorgava una extraordinria importncia a les vinyetes i cmics amb qu propagava les seves reivindicacions. Lexpansi del moviment obrer no hagus estat possible sense els diaris dels sindicats i partits. Durant la guerra del 36, el cartellisme jug un paper molt rellevant. El 68 va necessitar de la vietnamita i altres formes de fer cpies. Qu podem dir del Moviment del 77 i les rdios lliures? Molts ens familiaritzrem amb les llistes de correu i Indymedia grcies al moviment global i les contracimeres. Els blocs del No a la guerra i els SMS passaho del 13M de 2004 van fer histria. Moviments
*Per a qualsevol tecnicisme, SOFG! (search on fucking google) [Nota de les autores] 50

com el de VdeVivienda popularitzaren els correus electrnics virals i els frums dinternet. Una baula ms de la cadena s la irrupci de les xarxes socials. Facebook s la que t ms usuaris, ms fidels i ms trfec, un portal que molts tenim incorporat a la nostra quotidianitat, i en qu la credibilitat passa no per largument dautoritat, sin per cercles de confiana, per la visceralitat. I les places sn visceralitat racional collectiva. Democracia Real Ya compta amb milers de seguidors a Facebook, que esdev el seu espai de treball amb una dinmica inclusiva, transparent, pblica. Twitter ens porta l'exemple de Tahrir que tingu la seva rplica a #acampadasol i #acampadabcn. Les lluites per la neutralitat de la xarxa i contra la Ley Sinde obriren un espai de mobilitzaci i organitzaci en xarxa, que si b no funciona tant com a font d'inspiraci al moviment, s que dota d'eines i formes d'acci a una comunitat 2.0 que se sent empoderada a la xarxa, amb capacitat d'actuar. #LeySinde #noLESvotes #RedSoS #redneutral Potser la novetat no est tant en el fet de considerar l'esfera comunicativa com a part destacada del moviment, sin que aquest moviment s en si mateix, un moviment en xarxa, enxarxat. Interconnectat; en qu web i organitzaci analgica no es poden separar. La xarxa s una eina, un espai en qu
51

hi capiguem tots, no un fi. La peculiaritat d'aquest cas s la comunicaci horitzontal, el trencament de l'estructura clssica emissor-receptor. Compartir o Retuitejar, citant la via mitjanant la qual arriba la informaci, personalitzant-la, seguint la lgica 2.0: aportant nous continguts. Ctrl+C, Ctrl+V.

L'assemblea del #15M s Twitter

Les assemblees presencials en cadascuna de les acampades sn fonamentals. No noms per qestions logstiques, sin perqu en elles, a travs de les comissions, es tracen les lnies de treball quotidianes i a mig termini. Suposen principalment un exercici de democrcia directa, massiu, transparent. Per el sentit es crea majoritriament a Twitter. Les etiquetes no noms serveixen per ordenar el debat, sin per apuntar lnies comunes del sentir collectiu: #nonosvamos #notenemosmiedo #bcnsinmiedo #bcnsensepor #barriosdespiertos #puigdimissio #15msigue #aturemelparlament. Segons Antonio Negri, es planteja en el moviment un nou model de representaci.
RT: @nosaltresoells: ning no ens representa #movimentdel25 #29S

52

Per una banda les xarxes, per l'altra, l'assemblea. Des de les assemblees en les places cntriques sorgeix, en la xarxa, assemblees de barri de les grans metrpolis, de les petites ciutats, i pobles. Les idees van i tornen veloment i de manera directa entre aquests espais. L'organitzaci des de la base constitueix per tant el recorregut i l'estructura de la democrcia real, ms enll de la poltica representativa. La xarxa ofereix una temporalitat immediata i respecte a l'organitzaci/difusi espacial, les assemblees fixen la institucionalitzaci del moviment (quan els tempos sn ms amplis).

La xarxa no noms serveix per a informar, sin per mobilitzar i per a produir subjectivitat
Els blocs, Facebook, Twitter, N-1, Flikr, Youtube, etc., no s'han limitat a explicar el que passava, sin que han constitut en el motor de la mobilitzaci i el lloc en qu reconixer-nos com a part d'alguna cosa; han estat el lloc en qu hem passat del cabreig individual a la indignaci collectiva i organitzada, per desprs, prendre les places, el carrer. El lloc en qu conspirar, que vol dir respirar juntes.
53

Ens sentim part del moviment, perqu contribum a crear-lo, difondrel, fer-lo crixer, lusuari d'Internet i l'indignat som la mateixa persona. Aquesta comunicaci en xarxa potencia lhoritzontalitat, i fa que cada individu se senti part d'una comunitat, amb la qual ja ha contribut amb difusi, modificaci, expansi del contingut. Com diu el lema dels hackers Copiar, enganxar, poder modificar. La forma de fer hegemnica a la xarxa s la cooperaci, la lgica del software lliure, i aquesta no necessita d'una ideologia; sin que es basa en el creixement per diversitat, en qu cadasc aporti les seves habilitats per generar riquesa collectiva. Fer servir l'etiqueta #15M o ajudar a que sigui TT, fer-se fan d'una pgina de Facebook contribueix a que els diferents usuaris sentin el com. Trencar l'allament en xarxa i organitzar el malestar en l'esfera pblica; virtual i analgica.

No hi ha dicotomia entre barri i xarxa

El territori de polititzaci s a tot arreu: en el barri, en la universitat, en la feina, en el teu grup de collegues, aix no ha canviat, la xarxa s'ha afegit a aquesta suma. I el barri s la manera senzilla de resumir aix. La xarxa tamb s al barri, el barri tamb s a la xarxa. Treballem en xarxa i fem servir la paret del
54

mercat com un mirall d'eixe treball, com un plaf collaboratiu, intervenci en la primera assemblea de barri de La Barceloneta. Tot suma. No cal triar entre la poltica de barri i la poltica a internet, perqu aquesta tria ja no s possible. L'esperit del #M15M s collaboratiu, les diferncies i la diversitat sumen, no resten. Tot hi cap, amb matisos; no hi ha lloc per trolls. En el barri, la xarxa es presenta com un espai ms on potenciar la intergeneracionalitat. A la xarxa no tenim edat. La combinaci xarxa-places s una mutaci del bocaorella, del retuit, del trasps de la informaci en el mercat municipal: del vermut al xat del facebook. Les places funcionen com a gora pblica, la xarxa s esfera pblica en si mateixa. Si fa temps diem que la cultura popular i la cultura lliure beuen de lgiques similars compartir, nodrir-se de la intelligncia collectiva, trencar tabs..., amb el moviment del 15M trobem un altra intersecci entre xarxa i carrer. La xarxa inclou les persones que no poden ser presencialment en les reunions, no noms sinformen, sin que contribueixen. L'acci a l'espai pblic es concreta a la xarxa. s una simbiosi que reprodueix la comunitat venal en una esfera pblica metropolitana i global. La xarxa no t fronteres, de la mateixa manera que no les volem als nostres barris.
55

Ells tenen el Cun(ll), nosaltres l'ocellet #twitter #bcnsensepor via @MercePrekaria

A la primera hiptesi hem dit que la xarxa no ha estat un mitj de comunicaci, sin una eina de subjectivaci. Per evidentment la contrainformaci a temps real ha jugat un paper central en les acampades. L'exemple ms clar s l'intent frustrat de desallotjament d'#acampadabcn.
RT @ramonsang Felip Puig ha fet una conferncia de premsa com si no exists internet #acampadabcn #bcnsinmiedo RT @CGTCatalunya RT @Ludens76: La #greekrevolution no ser televisada. La vers en twitter o streaming http://dai.ly/kmuioe al menos hasta que el #g8 regule internet"

El 27 de maig la convocatria d'anar a la plaa es fa per Twitter i aquesta arrossega els mitjans oficials. Mentrestant, en Facebook es creen grups i un estat d'opini de rebuig a l'actuaci policial i la decisi poltica de desallotjar la plaa. Prviament les acampades, grcies a la seva difusi en les xarxes socials i en els mitjans tradicional, ja havien condicionat el discurs imperant en la campanya electoral. No es tracta d'influncia, sin d'intervenci.
56

La intelligncia collectiva que han demostrat les places (reacci front l'intent de desallotjament, gesti de la celebraci de la victria de la champions) com a reflex de la xarxa. La xarxa s'autorregula, com un cos multiforme. La credibilitat del missatge es basa en la immediatesa de la transmissi de la informaci, la comunicaci directa, la veracitat del seu contingut es sustenta en el nombre de persones que ho retuitegen o comparteixen, en all que s'afegeix. Front als falsos directes de la tele en qu la credibilitat es basa en el locutor (argument d'autoritat), en Twitter no importa tant qui dna la notcia, sin la vivncia d'all que es transmet, la transmissi d'all viscut. La multiplicitat d'emissors no s soroll, s la forma de trencar la hegemonia del missatge que fins ara ostentaven els mitjans de comunicaci oficials. Els intents de controlar internet per part dels poders pblics (ACTA, Ley Sinde, Directives europees) demostren que el poder establert coneixia la potencialitat dinternet; no obstant aix, en l'Estat espanyol les mesures de dictadura tradicional que port a terme Mubarak desconnectant internet haguessin suposat un escndol inassumible per un suposat Estat de dret. Per no hem d'oblidar que a la xarxa no tot sn amics. La infiltraci de trolls en la Comissi de Co57

municaci d' #acampadabcn posa de relleu la centralitat i la fragilitat de les vies de comunicaci per a qui vol boicotejar el moviment. La dificultat d'aturar els trolls en comissions tancades es contraresta amb el seu rpid bloqueig en l'espai pblic que s la xarxa. Els missatges absurds o que desvirtuen la realitat es dilueixen quan es perceben com aliens en la conversaci global, una gota de tinta en l'oce. En (la) xarxa s'evidencia que es tracta d'un moviment sense cap, i per tant impossible de decapitar. El moviment-hidra noms pot implosionar, ning no el pot matar si no s des de dins.

RT @Anonymous: La Britannica no entendi Wikipedia; las discogrficas, Napster; los peridicos, los blogs; normal que los partidos no entiendan el #15M
Com diu Santiago Lpez Petit, Democracia real ya! s un grito lleno de vida que tapa la boca a todos los polticos, que interrumpe su monlogo, que les hunde como farsantes. No esperem que ells ho entenguin, ni que entenguin #acampadabcn. Ens s igual, no es tracta d'aix.
RT: @Uniprecaria: Quin iba a pensar desde lo alto del Coliseo que el imperio romano no era eterno.

58

El que ens preocupa s que alguns dels nostres companys i companyes no ho entenguin (a vegades no sabem si nosaltres ho entenem); que marcats per una lgica modernista i la seva obsessi per tal o qual paraula (democrcia, violncia, classe obrera...) es situn involuntriament ms a prop del fals escenari en qu actuen els poltics professionals que de la poltica de base que es practica a les places.

<Work in progress> Aix acaba de comenar

Les acampades i el moviment del #15M sn una escola daprenentatge poltic, per als que acaben d'arribar i per als que portaven temps. Un aprenentatge que s un <work in progress>, un espai en qu conflueixen noves i velles formes de fer, d'entendre la poltica i el fer poltic. En relaci a les xarxes encara queda molt per inventar. El seguiment per streaming de les assemblees s massiu, i ha arribat als ms de 10.000 seguidors en ms d'una ocasi, per la participaci de la xarxa en les assemblees presencials no est del tot incorporada. Els seguidors dels streamings poden veure qu passa, no intervenir. Aix mateix, la continutat del moviment dependr molt de la seva capacitat
59

d'innovaci i creixement a la xarxa. Hi ha molts hackers inventant noves eines per assolir aquests objectius. Estem inventant noves formes de fer, nous moviments, i per aix, en aquest cas, el repte no ens espanta, sin que magrada.
RT @nosigaleyendo Madrid y Valencia gritando Esto es Catalunya. Ahora s que lo he visto todo. #bcnsinmiedo Copia, enganxa i modificam. @galapita @hibai_ via @merceprekaria #acampadabcn #thakethesquare #aturemelparlament #worldrevolution #netneutrality

60

IV
[Quadern de bitcola]

Desobeir el frau, impedir lestafa, insistir en nosaltres mateixes

DAVID FERNNDEZ

Bon intent, senyors, per les velles inrcies, all de en veritat us dic, ja ho ha donat tot de si, ja no cola. De tant que us hem cregut, tan gran ha estat el descrdit, que al final noms ens deixeu una opci: la de creure noms en nosaltres.
Creients, MARTA ROJALS, Vilaweb

De quanta democrcia aguanta el capitalisme?

Acampades que en a penes un mes han canviat la fesomia poltica del pas; gores que han marcat un punt de no retorn per a tota una generaci; escola daprenentatge, de dileg, de retrobaments, de deliberacions per a milers de persones encomanades per lesperit de Tahrir, dIslndia, de Palestina.
61

Maig de 2011. Punt dinflexi. Quan de forma innegable, milers de joves i no tan joves van prendre el carrer per repudiar un frau poltico-econmic consumat a plena llum del dia. Des de les beceroles de la crisi, comptabilitat tafurera, la banca espanyola ja ha guanyat ms de 66.000 milions deuros. Lany passat, les 35 grans de lIbex35 sen van endur 47.000 milions. Mentrimentres, un mili tres-cents mil pobres a Catalunya. 600.000 persones a latur. 50.000 desnonaments des de 2007. Qui violenta qu quan els mercats financers, que ning ha escollit per que voten cada dia decisivament, sn els que han imposat 50.000 milions en retallades socials? Qui ha creuat la lnia vermella? Qui la creua cada dia? Reforma laboral, suspensi de facto de la llei de dependncia, congelaci de salaris, ampliaci de ledat de jubilaci als 67 anys, destroyer llei mnibus. Abans, relat curt de crisi: quan el maig de 2010, en tan sols 120 segons els 120 segons on Zapatero va desgranar al Congrs les nous mesures ms antisocials des de la fi de la dictadura es va certificar que el poder poltic, harakiri neoliberal, sucumbia als mercats financers. Tres trucades dAngela Merkel, Barack Obama i els camarades xinesos rebentaven la sobirania poltica i certificaven una mena de cop dEstat econmic. Incruent
62

en termes militars, devastador en lestructura social. Fins i tot, un any desprs, maig de 2011, la ministra espanyola deconomia ho ha dit sense embuts: La crisi la paga qui no lha provocada. I aleshores, qu? Socialitzar prdues i privatitzar guanys, i prou? Muts i a la gbia neoliberal? Tan lluny i tan a prop, el 1808 la Junta Tuitiva de La Paz va proclamar: Guardem un silenci fora semblant a lestupidesa. Trencant el silenci, una nova generaci de joves, un nou segment social fins ara al marge de la mobilitzaci sha incorporat a la protesta amb una singularitat particular: xarxes i nodes socials agregats, dinmiques de moviments dinvisibles i una empatia social ampla gestada per una demanda dampli espectre democrcia real ara que aspira a transformar la frustraci individual allada en una acci collectiva comuna. Malestar acumulat, precarietat creixent pertot arreu, en el rerefons duna protesta que ms que espontnia ha estat sobtada. Per covada en la indignaci. Indignaci que anuncia lesgotament dun cicle que sembla albirar que res ja no ser igual. Renovada conscincia social rehabilitada. On s lesquerra? Al fons a la dreta crida la pancarta. Hem perdut la por, la primera de les conclusions. Com a (re)acci retardada, lolla a pressi de la crisi no aguantava ms. Poder financer i classe
63

poltica, poder real i gesti institucional, mercaders financers i mercenaris a ses ordres, a lull merescut de lhurac. Covat tamb en lluites i llavors anterior, perqu la lluita contra els efectes de la crisi desnonaments, hipoteques et altri ja arrelava als barris feia temps. Llavor de Tahrir, llaurada doncs. Des de la convicci que la constncia perseverant s lnica que dna fruits. Lluita llarga i sorda i constant. Amb la vella lli de la lluita afroamericana pels drets civils als EUA: la qesti no s qu fa una minoria, sin qu fa la majoria. Quan la qesti no est en all que ells, per dir-ho en termes de Fuster, ens fan, sin en all que som capaos de fer nosaltres contra la lgica a qu ens sotmeten. En la nostra exigncia o la nostra indolncia. Pregunta primera de fons i rerefons que ressona irresolt encara: exactament, quanta democrcia aguanta el capitalisme?

Quanta democrcia suporta la Junta Electoral Central?

Com si indignar-se fos illegal, anomalia excepcional, la situaci senrareix i alhora es clarifica. Junta Electoral, Suprem i Constitucional, unnimes en el vet i la mordassa. El dret dEstat, no pas lEstat de
64

dret, prohibeix i proscriu, endebades, les acampades ordenant el retorn policac a la normalitat. Ves quines coses. Ritual habitual de la cotilla estricta de la minsa democrcia atorgada de baixa intensitat. Ofegada. Escarransida. Esparracada. Quasi muda. Intents estrils de tic autoritari, quan el sistema es defensa per decretar la parlisi sistmica contra milers de joves que exigeixen moviment. Que quelcom es mogui. Que canvi. Tips duna ensarronada que viuen acumulada i continuada. I consentida. Per tots. Durant massa temps. De sobte, all sagrat el TS, el TC cau de la nit al dia. Just quan el moviment satribueix cinc victries transitries per ja immediates. Que no sn pas poca cosa. Suspenen de facto la campanya electoral; desobeeixen i deixen en inservible paper mullat les decisions de la Junta Electoral Central i les mximes autoritats judicials; desborden i deroguen les classistes Ordenances del Civisme de Barcelona; fan prescindible la policia el 27M i la nit de Champions, en una desbordant intelligncia collectiva; i sobretot, cabdal fonamental, fan trontollar lhegemonia del discurs neocon respecte la crisi. Aix era: la sortida de la crisi, la protagonitzaven fins fa dos dies lexcusa xenfoba de la immigraci, la barra lliure de les retallades i la cultura de la por.
65

Del 15M en endavant (piulada ve, repiulada torna) les places han deliberat esmicolant el discurs oficial tan propi de lEscola de Chicago i la doctrina del xoc del no es pot fer res i no hi ha alternativa. Contrahegemonia: es torna a parlar de drets socials, daturar el robatori i de reinventar la democrcia recuperant el vincle social i el sentit comunitari. Autonomia, autorganitzaci, deliberaci. Dos discursos confrontats, dues sortides antagniques i en disputa. I en condicions del tot desiguals, no cal ni dir-ho: lexcusa de la majoria silenciosa silenciosa o hipotecada? Enmig, un postmodernisme de tall neoliberal que vol la poltica de la repolititazci per a que segueixin manant les elits. Ja ho va dir el financer nord-americ Warren Buffet, lany passat i ben sincerament: Aix s la lluita de classes i lanem guanyant. No s pas poc, si mirem com estava el pas el 14 de mar: campi qui pugui neoliberal on el sistema escopia que cadasc sho fes per a que la crisi no el toqus ms del compte i que, sobretot, estigussim millor que no el ve. Primari individualisme radicalitzat, de caire neoliberal, a cada casa. Porta a porta. De bat a bat. Contra aix, les acampades han assolit la fita, de llarg recorregut, dhaver obert duna vegada el debat pblic i social sobre com hem de sortir de la crisi i el dubte ms que raonat i raonable de perqu sempre la
66

paguen els mateixos. Discurs oficial esbotzat: aquell que camufla la ideologia darrere mesures presentades com a merament tcniques, neutres i inevitables. Tot plegat, que a la pell de brau. Que som on som i venim don venim. Potser en aquest codi descodificat sinscriu el drama de la crisi, la tragicomdia de la poltica i la sort de la protesta. Ull viu que larrel s fonda. La pedra ha estat tirada a les aiges vigilades fa tres dcades. Lona sexpandeix. Una nova generaci de joves, colze a colze amb els espais socials que ja soposaven a la crisi i al frau, crida que aquella modlica transici i el model que en va sorgir no s pas seva ni la pensa rebre en dot. Anuncia, intutivament i via Twitter, que de les hipoteques dels consensos i del llast de les vergonyes de la transici, no sen sent hereva, sin vctima. Aix ho esclaria una pancarta feta a m i sense perms. Ho condensava en lletra clara des de la memria dun futur anterior. El dilema, irreverent, sublim, tornava a fer: Per una transici a la democrcia. Trenta anys desprs el passat ha tornat. Per escriure un altre futur.

Error al sistema. 404 Democrcia not found

Qualsevol jorn tamb, una protesta espontnia esdev lindiscutible acte central de cloenda en massa duna campanya electoral que ha vist despullat
67

lexercici cnic del poder. I mentrimentres, tancats als despatxos, engabiats en un poder qestionat, alguns sopen agre i sospesen silencis. Esperant muts (i sords i cecs) que passi la tronada. Amb la mirada estreta i el clcul a curt termini, noms anhelen amb lai al cor que el recompte electoral arribi, aspirant a poder parlar duna certa normalitat recuperada. Dun malson fugisser que ja escampar malgrat que ha esguerrat una campanya electoral on rem cridats a elegir entre el mateix i el mateix: que el mercat mana i els poltics obeeixen signant el pla dajust. Les pancartes, amb tot, no creuen el mateix. Luna els etziba: Som els vostres caps i preparem un ERO. Avs per a navegants. O juguem tots o estripem la baralla. Proposta dels antisistema? No. En tot cas, dels fora sistema: exclosos i empesos al penya-segat de la precarietat. Cmul de desnonats, inacabable xifra de desocupats, visibilitzaci dels invisibles dun sistema dual. Freud neurtic: el problema no s mai per qu la gent protesta, sin per qu carai no ho fa. La banca que trinxa el sistema fora el pas de lindigneu-vos a #indignats. Singular zapatisme urb? Podria ser. En la indefinici, saben perfectament el perqu del seu perqu, per no encara el com. I s que ha de ser entre totes i tots. I tot i aix els continguts ja es perfilen assembleriament: pla
68

de xoc contra els efectes antisocials de la crisi, dic de contenci contra lauge de les desigualtats i un mai ms sense nosaltres del qual es parlar molt. Aix ha petat una altra vegada, diria Ovidi. s el que passa quan es tensa la corda de la impunitat. Que la pacincia sesgota. Error al sistema. S. Refundaci del capitalisme de la xusma de Sarkozy o refundaci de la democrcia? Debat obert en canal. Per res no ser igual dara endavant. Larrogncia, la prepotncia i la impunitat del Poder han esdevingut insuportables. Per qu continuen guanyant tant els bancs? Qu fa Camps de candidat? I Millet al carrer? Tornaran tot all robat en el saqueig del Palau? Contra eixa impunitat, lesperit de Tahrir, dIslndia i de Palestina que va rebatejar la plaa de Catalunya sha escampat a tot arreu com la plvora. Que ja nhi ha prou. De Girona a Sabadell passant per Ripoll. Passa-ho de nou. Boca-orella que no cessa. Xiuxiueja-ho ara mateix: que som al carrer i no ens nanem. Baixa i participa, que no podran res, com diria Estells. Goytisolo fumant a la Rambla: Dispareu, va, que som milers i el planeta no s vostre. I el carrer que no calla: xerra, debat, delibera. No era dia de reflexi el 21M? Doncs hi havia una conversa a cada trobada i mil preguntes sense resposta a cada cantonada.
69

Hashtag permanent del dia. Imbatible trending topic que arrasa. I s. s clar. Si la memria sempre s un punt de partena, caldr recordar que carrer i protesta han fet aquesta ciutat i aquest pas. Res mai no cau del cel gratutament. Cartografia contra loblit dacampades acumulades: del 0,7% a la Diagonal el lluny 1994, a les tendes de la plaa dEspanya contra la desfilada militar del 2000, passant pel passa-ho de l11-M i fins avui mateix. A les portes del des aniversari alterglobalitzador de la batalla de Gnova on fou assassinat Carlo Giuliani. En poltica, deia Churchill, no hi ha casualitats. Tampoc en la memria de la protesta social. Tot s afluncia i confluncia, agregaci i multiplicaci, suma acumulada de lluites que mai no s endebades. Aix s aix. I all innegable s que a cada acampada acabada, una nova generaci sha activat i un nou protagonisme social ha crescut contra una democrcia tutelada, teledirigida, pervertida. A Ning no s neutral en un tren en marxa, Howard Zinn anunciava que el canvi social s tan lent, i tan costs, que finalment noms s possible per la suma i agregaci de milers de gestos, coherents, acumulats al llarg del temps. tica pica: tot comena i acaba al mateix lloc. En nosaltres
70

mateixes. Amb Pontecorvo des dun terrat de La batalla dAlger: plantejar una revoluci no s pas fcil, guanyar-la ja s massa, mantenir-la s sovint inassolible. I aleshores? Aleshores cal rebobinar a abans de la protesta, quan era el desconcert de la passivitat. Com era possible que ens empassssim lensim abs de poder sense dir res, la penltima tupinada sense alar la veu o el darrer gest de vandalisme del mercat lliure sense exigir de fer-ho diferent? En quina mesura, per dir-ho cruament, havem consentit cada demolici controlada? Democrcia on? A la plaa. On milers de persones, moltes indignades fa anys i panys, han desobet la inrcia, han aprs en lescola del carrer i de lgora de la plaa que acotar el cap ja no s obligatori. De la mateixa manera que no s ucrnic pensar en la daci en pagament de les hipoteques. Ni s utpic creure en una suspensi dels desnonaments. Ni s somniar truites gravar transaccions milmilionries. Ni s impensable exigir que la crisi laboni qui lha causada. s sentit com i del tot possible. La realitat obliga: a aquestes altures de la deriva de la crisi, lnic impossible s el seu mn impossible. Que si no ens deixen somniar, el millor s no deixar-los dormir. Collapse. Maig de 2011. 2.0. Xarxa. Matrix. Neo i Trinity enmig de la multitud de la plaa de
71

Catalunya: Saps on s la resposta i la resposta s al carrer. De sobte. Un cop ms. En la victria o en la derrota.

Repic datuells i memria dun futur anterior

Arran de terra, unida per lanonimat, una collectivitat sautodetermina: decideix per si mateixa. Quelcom encara imprevisible. Indefinit. Indeterminat. Imprecs, potser. Per on suren algunes poques certeses: que hi ha guspira, tel de fons i mtode. I aix no s pas poc. Guspira: explosi de malestar i una crtica sistmica focalitzada en el mal govern, la democrcia segrestada i lavarcia bancria. Tel de fons difan: una crisi destafes que ha derivat en un cop dEstat econmic, esmicolant drets socials i laborals. I, sobretot, un mtode com reutilitzat: els propis de lalterglobalitzaci, dels moviments socials i de cultura llibertria acompanyades per les xarxes 2.0 i les noves lluites ciberntiques per la socialitzaci del coneixement. Mtodes que endinsen fondes arrels en laixecament de Chiapas, les protestes de Seattle o les trobades de Porto Alegre: assemblea, autogesti, autorganitzaci, cooperaci. Desenvolupament comunitari i construcci dalternatives.
72

Guspira, rerefons i mtode que en pocs dies, que es diu rpid, on es troben sumes de desitjos, reflexos dinquietuds, assemblees de dubtes, xoc de contradiccions i la radiografia social amagada dun pas malalt de crisi, de collapses i de desencisos. Quan veus que la feina s massa i ja fem tard. I deu ser normal: descobrir-se rere anys de silenci, dapatia poltica i submissi social, no s gens fcil. Implica autocrtica i corresponsabilitat. Mirar enrere per poder seguir endavant. I si el poc que ens queda s la coherncia i el que no est en venda s lhonestedat, diguem-ho clar: durant massa anys hem renunciat, hem consentit, hem passat dels problemes del ve. Lanestsia de la societat de lespectacle, del consum compulsiu, del postmodernisme buit i lautisme collectiu majoritari feien la resta. Ho fan encara: la majoria continua renunciant. I per sortir del forat, el primer s deixar de cavar. Renunciar a la memria s un perill tant com desvincular-nos de les lluites que ens han precedit. Ms encara, en un pas histricament acostumat i obligat a haver-se dautodeterminar per sobreviure. I encara ms quan el segrest de la sobirania popular que denuncia #acampadabcn enllaa directament amb labsncia de llibertat poltica als Pasos Catalans i amb el ribot passat a la voluntat popular amb el darrer Estatut(et).
73

La mateixa divisa: democrcia real. Cantonada memria, som al pas on abans dahir 500 consultes per la independncia rebien 825.000 autodeterminacions personals. El mateix pas de fonda memria antifeixista on al mig del maig del 2011, 60 acampades salcen contra la injustcia social i per independitzar-se duna mfia financera que amenaa directament tota sobirania. El mateix pas, cal recordar-ho perqu loblit s font dinjustcia, que el 12 de mar de 2000 durant les eleccions generals i desobeint la prohibici explcita de la Junta Electoral Central, aconseguia 514.072 vots en la Consulta per lAbolici del Deute Extern, que va cloure amb un 98% de ss solidaris. El mateix pas on milers dinsubmisos van fer passar a la histria el servei militar. El pas del mili contra la guerra i els 500.000 contra lEuropa del Capital del 2002. Si ho oblidem, estem perduts. Perqu contra lauge del capitalisme del desastre, com recorda Naomi Klein, la memria s el millor antdot. Memria al mateix pas on avui Xirinacs somriuria alat, veient el relat de la confluncia de sobirania i autorganitzaci. Dautodeterminaci i desobedincia civil: full de ruta i mtode alhora. Ja ho va dir lestimat Arcadi Oliveres els primers dies de plaa: Ara som indignats, dacord; per per fer
74

el mateix que feien tots els que ens han precedit en la lluita contra la injustcia: desobeir. Desobeir com a procs.

Del ventrloc del mercat lliure: retallades a hsties

Les crregues del 27 de maig a la Plaa de Catalunya sota lexcusa duna operaci de neteja i els fets del Parlament del 15 de juny condensen, en un mes, la prctica autoritria del poder, lenorme capacitat dels mdia per crear falsos estats dopini alarmistes i la ms vella de les poltiques repressives. A pals, fins i tot amb la pastanaga. Que qui es mogui no surt a la foto. Cortina de fum. Soroll eixordador. Guerra al malestar. Doctrina del xoc. Mordassa, silenci i propaganda. Vella tctica militar de distracci poltica. Devastadora sovint. Provant de reduir el conflicte social a una simple ximple qesti dordre pblic. En menys de 15 dies, hem passat del ni retallades ni hsties de les acampades al singular retallades a hsties proposada pel conseller dInterior. Canvi de tornes, dissimulaci propagandstica i violncia policial per callar les demandes de democrcia real. Substituir el debat poltic pel debat policial. Hi ha quelcom ms vell i pervers?
75

Inventar-se enemics, atiar la por, esmolar cstigs. Per fer-ho, sacompanya del llenguatge bllic habitual, en aquest cas dantologia: que si 23F, que si democrcia segrestada, que si violncia extrema, que si nosaltres o el caos, que el 1934, que si feixisme, que si kaleborroka Llegint determinats titulars, semblaria que en quatre hores dun 15J la vida, mort i resurrecci del Parlament hagus salvat la humanitat sencera. Autobombo autista. Autoclausurats al Parlament, blindant-se al seu bnquer, la cridria parlamentria anuncia que, dentrada, no far ni cas de cap demanda de les 4.000 persones que desobeeixen el frau per impedir lestafa. Perqu qui ha deixat intil el Parlament han estat els mercats. I la llei mnibus de Mas, ms: aquella que pretn canviar 80 lleis sense gaire debat parlamentari. El ms llest de tots, deia Xavier Bosch a Ara, a propsit de Felip Puig. I amb tota la ra. Puig ha tirat de veta de Maquiavel pur. Gesti de conflicte dissenyada per presentar-se com el darrer salvador de la democrcia. (Anti) Sistema Felip Puig dimpunitat. s el que ha passat. I ho saben. Ja ho va dir Felip Puig baixant de lhelicpter, com a xrif del comptat del 3%, quan va etzibar: Ara resulta que noms jo vaig entendre qu passava el 27M. I clar que ho va entendre. Perfectament. Que un
76

sistema dexclusions forjat en el frau poltic i lestafa econmica trontolla i sesquerda. I que el carrer lha esmenat a la totalitat. Que res no ser igual. Per aix Puig travessa les lnies vermelles que anuncien el forat negre de sempre, per on sucumbeix la realitat, la primera vctima de tota guerra, les llibertats i les garanties fonamentals. Crnica anunciada: a hsties fsiques i meditiques. Per imposar retallades que no constaven en cap programa electoral. I s que des de la resistncia pacfica del 27M, Puig estava obsedit amb la guerra de les imatges. Ordia el pla. Del 15J en endavant va explotar cnicament una foto fixa adulterada, en aquest pas hipcrita on la mnima engruna de malestar s criminalitzada i tota violncia estructural invisibilitzada. Hiprbole repressiva, a la llum dels atestats mdics, que diuen que no hi ha ni un sol diputat contusionat ni agredit fsicament. Per s 45 manifestants ben contusionats per les porres de la democrcia. Al mateix lloc i a la mateixa hora, malgrat no sen parli enlloc. Irreal democrcia meditica. Formalitat repressiva. Sense escrpols, Puig inventa un relat kafki, fals, prefabricat. On totes les imatges desmenteixen cada paraula dita: versi oficial, versi doficials. 27M. Amb llenguatge bllic, balcnic, quirrgic: neteja i higiene. I un descampat a la Zona Franca, cortesia de la Gur77

dia Urbana i BCNeta, on samunteguen ordinadors, pancartes i perillosssims materials. Silenci i propaganda a parts iguals. Rebla: Seny, cautela, prudncia i, quan ha calgut, contundncia. Dosis de democrcia policaca per a esmozar: porres, garrotades i la darrera joguina de guerra de les noves pilotes antiavalots que des dahir ja comptabilitzen noves vctimes. I sostracci de material sense ordre judicial. I vulneraci de drets i llibertats fonamentals. I agressions intimidatries a periodistes. Ben de pressa ha igualat la seva antecessora. Celric ha emulat Valdecasas, que tot just ara fa deu anys repartia idntic xarop de canya al mateix lloc amb les protestes antimundialitzaci. Resum demodrstic. Quan el pitjor s que no ens hauria destranyar. Puig ho va anunciar maldestrament fa vint-i-cinc dies. I molts vam tremolar aleshores. Sense despentinar-se, fins i tot fent conyeta, el 2 de maig passat Felip Puig, conseller dInterior de la Generalitat de Catalunya, va anunciar que aniria una mica ms enll de la llei en el combat contra la dissidncia. Prou per exigir la dimissi. Qui ha de garantir les llibertats anunciant a micro obert que les vulnerar. En Terricabras ho t escrit des que Aznar va visitar lAutnoma el 1999, enmig de crregues i cops de porra: la policia existeix formalment per defensar la llibertat, la integritat i els
78

drets de les persones. I en Terricabras reblava: Si no ho fan delinqueixen; ells i els qui els manen. Tot era anunciat. Paradoxes postelectorals indignants, el 14 de maig, en plena campanya electoral, els joves de CDC dOsona van tenir locurrncia de regalar a Felip Puig un bat de beisbol, amb el qual va somriure cofoi al final del mting. De les paraules als fets. De la broma macabra a la macabra realitat. Els cadells, com hooligans, regalen bats de beisbol i deu dies desprs, derivada consecutiva, les urgncies de lHospital Clnic van atenent ferits. Per ms enll de tots els cops rebuts, de cada cap obert, de la darrera estripada de cabells, all que fa mal de veres no s el dolor fsic, sin el dolor sociopoltic. El que es va viure i veure: la brutalitat duna violncia impune i la banalitzaci del dolor pobre Hannah Arendt escoltada en conferncia de premsa oficial. I s que, fet i fet, les gracietes verbals del conseller, que fan pena i foten por, ja el van fer estrenar-se al gener pregonant la fi de la impunitat. Coincidncia maldestra de doble tracte que esparvera, ho va dir el mateix dia que el nou govern convergent deia que retirava lacusaci contra els dirigents de CDC implicats en el frau del Palau de Millet i el cobrament de comissions via Ferrovial. Sublim i clarivident. Fi de la impunitat? De quina? De quines?
79

Felip Puig, doncs, premi Oscar al millor muntatge de 2011, compareix reiteradament, immolant-se com a escut policial del mercat lliure. Tot s cartr pedra. Aposta autoritria per governar inventant-se pors, a cavall entre la mediocritat i la hipocresia. I, tot plegat, personificar-ho seria un error. Puig s una baula ms, una ms encara, duna cultura polciaca que beu de les noves doctrines regressives de militaritzaci mundial de lordre pblic i que perviu ancorada en la poltica dordre pblic del franquisme: controlar la poblaci, anatemitzar-la com a enemic intern i tractar tota mobilitzaci, oposici o protesta com una mera qesti dordre pblic. La violncia, deia Asimov, s el darrer recurs dels incompetents. Aix ho recordava una pancarta ahir a la plaa de Catalunya. Incompetncia. Que tregui la calculadora el conseller: ahir al mat, a trenc dalbada, neren cinc-cents. Avui milers enmig duna solidaritat que sescampa a tots els Pasos Catalans i duna Puerta del Sol que cridava ahir Visca Barcelona. 19J: milers i milers arreu.. Aporia de Felip Puig: per perdre ltica i els principis, primer cal tenir-los. Aquest s el problema. I la soluci s potser que si no ens mobilitza la indignaci, que almenys ens mobilitzi la vergonya. Ni que sia. La vergonya de tenir un conseller que anuncia
80

que creuar la llei, que ho fa de seguida a plena llum del dia i que a sobre se nenorgulleix pblicament. Amb V. Amb V de vergonya. Prpia i aliena. Sort que ens queda Benedetti tamb, contra el vent, quan va deixar escrit fa temps: Cuando a uno le dan palos de ciego, lo ms efectivo es dar palos de vidente.

De la desobedincia civil
Potser comena a ser certa lasseveraci palestina que xiula que les millors solucions sn al carrer sense sortida, esdev certa la insistncia de les Madres de la Plaza de Mayo que xiuxiueja que lnica lluita que es perd s la que sabandona i concorre la constant histrica, dAntgona fins avui, que el molt que podem fer s desobeir. Desobeir lOrdenana del Civisme, desobeir la Junta Electoral Central, desobeir el Suprem i el Constitucional, desobeir la violncia policial, desobeir les retallades socials. Impedir-les, com sest fent amb els desnonaments. Fum i cortina orquestrades, por de pnic teledirigit o pa i circ planificat, laposta per la despolititzaci de la crisi pretn vendre els salvatges plans dausteritat que vindran com a mera resposta tcnica, quasi administrativa a imperatius econmic81

financers. I no pas com all que sn: les estratgies deliberadament estudiades i planificades pels amos del nou ordre mundial. Recentment, el filsof Slavoj Zizek, davant la indigncia intellectual duna esquerra exhausta, ja recordava que calia sortir de la trampa i apostar per fer limpossible. Quan la trampa cabdal del segle s aferrar-se cegament al capitalisme com a model inqestionable, Zizek suggeria un obstinat rebuig a un (des)ordre insuportable aplicant la mxima lacaniana: Limpossible succeix, variant de la martipoliana Tot s possible. No deixem passar, doncs, loportunitat: siguem hackers de limpossible per fer real all necessari. Perqu com afirma Zizek i el carrer: avui ms que mai estem obligades a viure com si ja fssim lliures. Ho escrivia el novembre de 2010. Sha complert el maig de 2011. Com un crit annim. DAnonymous: Recordin, el canvi est succeint. Som legi, no oblidem, no perdonem. Espereu-nos. Recordin. Recorda-ho. Espereu-nos.

82

V Indignades: una mirada al moviment

JOSEP MARIA ANTENTAS ESTHER VIVAS

Finalment, el vent que ha electritzat el mn rab en els ltims mesos, lesperit de les protestes reiterades a Grcia, de les lluites estudiantils a Gran Bretanya i Itlia, de les mobilitzacions anti-Sarkozy a Frana... ha arribat a lEstat espanyol. Maig i juny del 2011 no han estat plcids dies de business as usual. Les confortables rutines mercantils de la nostra democrcia de mercat i els seus rituals electorals i meditics es veieren abruptament alterades per la irrupci imprevista al carrer i en lespai pblic de la mobilitzaci ciutadana. Aquesta revolta dels i les indignades inquieta les elits poltiques, sempre incmodes quan la poblaci es pren seriosament la democrcia i decideix comenar a practicar-la pel seu compte. La reacci social ha trigat a arribar. Des de linici de la crisi, les resistncies socials han estat febles.
83

Hi ha hagut un biaix molt gran entre el descrdit de lactual model econmic i la seva traducci en acci col.lectiva. Diversos factors ho expliquen, en particular: la por, la resignaci davant la situaci actual, lescepticisme respecte als sindicats, labsncia de referents poltics i socials, i la penetraci entre els assalariats dels valors individualistes i consumistes. Lesclat actual no parteix, per, de zero. Anys de treball a petita escala de les xarxes i moviments alternatius, diniciatives i resistncies dimpacte ms limitat han mantingut la flama de la contestaci en aquest perode difcil.

Indignats i indignades!
La indignaci s una de les idees-fora que defineixen les protestes nascudes el 15M. La indignaci s un comenament. Un sindigna, saixeca i desprs ja veu, assenyalava Daniel Bensad. A poc a poc, per, sha anat passant del malestar a la indignaci i daquesta a la mobilitzaci. Estem davant duna veritable indignaci mobilitzada. Del terratrmol de la crisi, comena a sorgir el tsunami de la mobilitzaci social. Per lluitar no noms es requereix malestar i indignaci, tamb cal creure en la utilitat de lacci
84

col.lectiva, en qu s possible vncer i en qu no tot est perdut abans de comenar. Precisament aqu entra la gran contribuci de les revolucions en el mn rab a les protestes en curs. Mostren que lacci col.lectiva s til, que s que es pot. Per aquest motiu aquestes, igual que la menys meditica victria contra els banquers i la classe poltica a Islndia, han estat un referent des del comenament per a les i els manifestants. Juntament amb el convenciment que s possible i que es poden canviar les coses, la prdua de la por, en un moment de crisi i dificultats, s un altre factor clau. Sense por s precisament un dels eslgans que ms shan sentit aquests dies. La por tenalla encara una gran majoria dels treballadors i els sectors populars i aquesta dna ales a la passivitat o les reaccions xenfobes i insolidries. Per la mobilitzaci del 15M i les acampades expandeixen com una taca doli un poders antdot per la por que amenaa de desmuntar els esquemes a una elit dirigent al capdavant dun sistema cada vegada ms deslegitimat. El moviment del 15M i les acampades t un important component generacional. Com cada vegada que esclata un nou cicle de lluites, emergeix amb fora una nova generaci militant, i la joventut com a tal adquireix visibilitat i protagonisme.
85

Si b aquest component generacional i juvenil s fonamental cal remarcar que la protesta nascuda el 15M no s un moviment generacional. s un moviment de crtica a lactual model econmic i als intents que la crisi la paguin els treballadors, amb un pes fonamental de la joventut. De fet, la protesta juvenil ha actuat com a factor desencadenant i catalitzador dun cicle de lluites socials ms ampli i, en poc temps, del 15 de maig al 19 de juny, el moviment ha diversificat la seva composici generacional. Leslgan principal del 15M, No som mercaderies en mans de poltics i banquers, resumeix b les demandes i el perfil del moviment. Aquest es basa en una doble crtica: a la classe poltica, per la seva la complicitat i servitud davant els poders econmics, i a aquests mateixos poders econmics. Senllaa aix la crtica frontal a la classe poltica i la crtica a lactual model econmic i als poders financers. Eslgans com la revoluci comena aqu transmeten b la radicalitat i anhels de canvi que encarna el moviment, si b sovint aquesta pugui quedar expressada de forma imprecisa i poc articulada i coexisteixi amb plantejaments moderats i superficials al s del propi moviment.

86

Del 15M al 19J: un moviment en expansi

Ning no preveia lxit rotund del 15M i encara menys el que vindria desprs. Les setmanes posteriors al 15M, amb la irrupci dun moviment que ning no esperava i que obtingu les victries poltiques davant la Junta Electoral, primer, i davant lintent de desallotjament a Barcelona desprs, han canviat el paisatge poltic social del conjunt de lEstat espanyol. Han estat setmanes on el temps sha condensat i accelerat, on els minuts han valgut per hores i les hores per dies. En el desenvolupament del moviment, internet i les xarxes socials, twitter i facebook, han jugat un paper molt significatiu, no noms com a eina de comunicaci, sin tamb com a espai de discussi, de polititzaci i de formaci duna identitat i un patrimoni compartit. Inspirant-se en la plaa Tahrir, el mtode docupaci de plaa + acampada va servir com a element motriu pel moviment. A partir de les primeres ocupacions en les grans ciutats a travs dun efecte imitaci lexemple es generalitz a ciutats mitjanes, petites i als barris de les grans urbs. Larrelament territorial i lestabliment de coordinacions dassemblees de pobles i barris han constitut el principal assoliment organizatiu del moviment. Les acampades i ocupacions de places no han estat un
87

fi en si mateixes. Han actuat simultniament com a referent simblic i base doperacions, de palanca per propulsar mobilitzacions futures, i daltaveu per amplificar les presents. Per ara calia per seguir avanant, fixar-se noves fites. La cita del 14 i 15 de juny davant del Parlament de Catalunya va ser la primera mobilitzaci convocada des de les places. El seu objectiu era lligar directament el moviment dels i les indignades amb la batalla poltica en curs contra les retallades anunciades pel govern dArtur Mas i, tamb, desplaar el centre de gravetat del moviment de les places als carrers i projectar-se cap enfora. El 15J marc un moment clau en la radicalitzaci poltica del moviment. Aquest va optar, a risc de descarrilar, per trepitjar laccelerador a fons. El resultat va ser una massiva acci de desobedincia civil sense precedents a Barcelona ciutat. En termes de capacitat disruptiva, de marcar lagenda del dia, de fer-se sentir... el balan de la mobilitzaci no deixa dubtes. Per laccelerada del 15J i lelevaci del llist del nivell de la confrontaci provoc un contraatac en tota regla duna magnitud no prevista, potser per error, per part del moviment. Els opositors al moviment, ms enll dalgunes veus irreductibles, havien estat fins llavors relativament passius, des88

bordats per un moviment que no esperaven i per les simpaties evidents que tenia entre lopini pblica (tantes, que possiblement fins i tot al moviment li havien sortir falsos amics de convenincia!). A diferncia de Grcia, el setge al Parlament no es va donar en un escenari damplia mobilitzaci. Aix explica la contundncia de latac contra el moviment, per part dun poder poltic que lluitava a la desesperada per evitar que el corrent de simpatia popular cap a les acampades i les ocupacions de places es transforms en un ms potent i ampli moviment. Loperaci criminalitzadora, tanmateix, es demostraria pocs dies desprs fallida. Si b el 15J alguns sectors socials simpatitzants amb les i els indignats possiblement van pensar que el moviment havia anat massa lluny, la majoria dells va bascular progressivament de nou cap al moviment durant els dies posteriors. El govern de CiU va errar en els seus clculs tctics i va impulsar un atac tan brutal contra el moviment que va ser percebut com a excessiu per a bona part de lopini pblica. Qued tamb patent lexistncia duna distncia i una dissonncia notria entre el discurs dels mitjans de comunicaci i el sentiment social majoritari.
89

La verborrea sobre atac a la democrcia, segrest del parlament... va expressar finalment ms el punt de vista interessat de molts creadors dopini que no el de molta de la gent del carrer.

19J. No hi ha dubte: el carrer s nostre

El 19J es presentava, doncs, com un test decisiu per al moviment nascut el 15M. Lobjectiu inicial de la jornada era traduir en mobilitzaci al carrer les simpaties populars que el moviment havia despertat durant aquestes setmanes. Desprs del 15J el moviment es va veure, per, immers en una batalla per la legitimitat. Necessitava exhibir mscul i una mobilitzaci de masses que esvas els dubtes. El 19J representava una prova de fora front els adversaris del moviment. El resultat no admet discussions. No val la pena entrar en guerres de xifres, per centenars de milers de persones van sortir al carrer. 150.000 es van manifestar a Madrid, en una espectacular marxa organitzada per columnes des del barris cap al centre. 275.000 (segons dades pel que sembla donats per les fotos fetes via satl lit per google) ho van fer a Barcelona, col.lapsant el centre de la ciutat. I aix en ms de 50 ciutats de lEstat espanyol.
90

El to i el perfil de les convocatries es va caracteritzar per la combinaci del seu ambient festiu i ldic amb la radicalitat de les seves demandes. El carrer s nostre. No pagarem la seva crisi era el lema general de la convocatria de Barcelona acompanyada de tres subeslgans: Aturem les retallades, Felip Puig dimissi i Cap a una vaga general de tots i totes. La crtiques al Pacte de lEuro, a les retallades socials, a la banca, la demanda duna vaga general... van ser alguns dels lemes ms recurrents. El perfil de les manifestacions del 19J va permetre constatar el creixent desplaament del moviment cap a lesquerra i la rellevncia de les demandes de contingut social. En la memria de molts va estar present lenorme manifestaci contra lEuropa del Capital i la Guerra del 16 de mar de 2002 durant la cimera de la Uni Europea a la ciutat, que en aquell moment fou una fita emblemtica de la lluita antiglobalitzaci. El 19J mostr lampliaci quantitativa i qualitativa del moviment respecte al 15M, i la seva profunditat i consistncia. En un mes la base social daquest sampli, es diversific social i generacionalment, i sarrel territorialment. Culminava aix la primera fase oberta amb el 15M i les acampades i se niniciava una altra, encara per definir.
91

Aix acaba de comenar

Els camins per on hauria de transcrrer el moviment en els propers mesos semblen clars. Primer, reforar larrelament territorial del moviment, potenciar les assemblees locals i establir mecanismes de coordinaci estables. Caldr buscar formes per combinar arrelament local i activitats unificadores, sense caure en una dispersi dobjectius. La proposta de consulta social que estan esbossant alguns de les i els activistes de Plaa Catalunya pot permetre, juntament amb altres iniciatives, aquest objectiu. Segon, buscar llaos amb la classe treballadora, els sectors en lluita i el sindicalisme combatiu, i mantenir aix la pressi sobre els sindicats majoritaris, desconcertats per un canvi en el panorama poltic i social que no preveien. El repte s traslladar la indignaci als centres de treball, on encara predomina la por i la resignaci. Tercer, preparar la jornada del 15 doctubre, com a data unificadora de mobilitzaci, buscant a ms convertir-la en una dia dacci global i en un moment decisiu per a la internacionalitzaci del moviment. Quart, combinar el desenvolupament dun moviment generalista, que fa una crtica de conjunt a lactual model poltic i econmic, amb la
92

seva articulaci amb les lluites concretes contra les retallades socials i les poltiques que busquen transferir el cost de la crisi als treballadors. El moviment necessita poder obtenir algunes victries que permetin seguir acumulant forces. Els xits obtinguts paralitzant diversos desnonaments sn, malgrat el seu carcter molt defensiu, petits triomfs que van en la bona direcci. Des de la seva irrupci el principal xit del moviment ha estat el dhaver posar fi a la passivitat resignada i al desnim que fins ara imperava. Com ja estat remarcat infinitud de vegades per molts observadors el moviment de les i les indignats marca un abans i un desprs, un punt dinflexi. Sense ser-ne encara potser del tot conscients, tenim entre mans un moviment amb unes potencialitats que estem tot just comenant a descobrir.

93

VI Desbordar les places. Una estratgia dobjectius

SANTIAGO LPEZ PETIT*

1. El moviment del 15M, que sha desenvolupat durant aquests dies, suposa la fi duna llarga etapa dobedincia i submissi. Prendre les places ha estat el gest radical que repetit a tantes ciutats ens ha perms fer sentir el crit collectiu de Ja nhi ha prou. Volem viure. Hem comenat a perdre la por. Juntes hem travessat la impotncia i la solitud. 2. Hem aprs a organitzar-nos, a prendre decisions collectivament, a viure al carrer i que el carrer visqus en nosaltres. La intelligncia collectiva ha estat prodigiosa ja que ha perms tirar endavant el que semblava impossible: crear un altre mn dins per al mateix temps contra aquest mn fet de misria moral i econmica. Hem sabut autoorganitzar un forat negre inintelligible per al poder i que per aix tem. El poder tem tot el que no pot entendre, i per tant, controlar.
* www.espaienblanc.net.

94

3. La novetat fonamental del nostre moviment s que no es construeix sobre la societat-fbrica sin que neix en ajuntar i compartir el malestar de cada una de nosaltres. No anem a la plaa presa en tant que treballadors, ciutadans... sin que all deixem enrere tota identitat. Som ms que a cap altre lloc cada una de nosaltres mateixes, i al mateix temps, som singularitats duna fora de lanonimat, duna fora de vida que apunta ms enll de la realitat existent. 4. El Nosaltres que sha format no preexistia, no es trobava latent, sin que ha sorgit al mateix temps que hem pres les places. Per aix s un Nosaltres obert, obert a tothom qui vulgui entrar i formarne part. A la plaa hem aprs a conjugar el verb polititzar, i el propi espai ha estat el que ha perms larticulaci de les diferents polititzacions que es donen necessariament dividides al llarg del temps. La remor de fons que el poder volia fer callar ha emergit. Nosaltres som els rostres daquesta remor que ha acabat amb el silenci del cementiri. 5. Prendre les places significa abans que res prendre la paraula. Per la paraula, el discurs no s tant el que es diu sin el que es fa. A les places preses el ms important s el que es fa i com es fa. Aix s cert i ha estat aix. Ocorre, malgrat tot, que poc a poc la potncia que ens oferia una
95

manera de funcionar (comissions, subcomissions, consens...) sha anat convertint en un autntic fre. Per un costat, una organitzaci tan subdividida, si b pot ser efica, introdueix una dispersi creixent, una prdua dels continguts essencials, i sobretot, una profunda arbitrarietat que acaba per ser paralitzant. Per un altre costat, el consens ha de ser un mitj per mai un objectiu en si mateix, perqu si no decisions poltiques inajornables no es poden prendre. El fet de ser junts no es pot mesurar en unitats de consens. 6. Ara el problema fonamental s com continuar el moviment que ha comenat. Perqu hi ha alguna cosa que dia a dia estem comprovant: si no avancem cap endavant, necessriament retrocedim. I aix s aix perqu la posici que hem aixecat en prendre les places es veu minada, tant pel retorn a un primer pla de les opcions personals, s a dir, dun proliferar dinteressos completament subjectius que havem aconseguit defugir, com a la campanya de difamaci (el 15M sest degradant, perjudiquen altres...) orquestrada pels mitjans de comunicaci oficials. 7. El problema no s si abandonem la plaa o no. El problema s com continuem endavant amb un moviment que ha estat el ms important dels ltims anys i que segurament obrir un cicle de
96

lluites. A la plaa de Catalunya hem cridat molts cops Aqu comena la revoluci. Potser haurem de prendrens seriosament aquestes paraules. Quan afirmem No som mercaderies, Ning no ens representa o altres frases semblants estem construint un discurs revolucionari que soscava el ms essencial daquest sistema. El problema no s si abandonem la plaa o no. El problema s si ens atrevim a passar dindignats a revolucionaris. 8. Com a indignats sabem que havem datacar abans que res els poltics i els banquers. Aquesta intuci era encertada especialment pel que fa referncia als primers. El subsistema poltic que funciona amb el codi govern/oposici s molt fcil datacar. Nhi ha prou amb afirmar de manera conseqent Ning no ens representa i curtcircuitem un dels codis fonamentals que organitzen la realitat. No en va la deslegitimaci de lEstat dels partits ha crescut. En canvi, no hem aconseguit erosionar el codi tenir diner / no tenir diner que regeix el subsistema econmic. Ni per descomptat hem sabut fer front a la crisi i a ls de la crisi des del govern. 9. Per aquest motiu el moviment de la presa de places est abocat a haver de fer un salt ja que en cas contrari, o ens quedem dins duna bom97

bolla autocomplaent feta dopcions personals o la deslegitimaci de la poltica per ella mateixa no arribar mai a obrir un altre mn. Sha datacar tota la realitat, aquesta realitat tota enterament capitalista en qu ens ofeguem. Fer un salt vol dir, doncs, atrevir-nos a ser revolucionries. Ms exactament. Atrevir-nos a imaginar qu significa ser revolucionries avui dia. 10. El problema no s si abandonem la plaa o no. El problema s com desbordem la plaa, i per aix hem de pensar ja no noms com a indignats sin com a revolucionaris. Front a una realitat (capitalista) que s essencialment despolititzadora perqu recondueix el conflicte i amaga lenemic, perqu augmenta incessantment les seves dimensions amb la finalitat que la obvietat simposi, lnic cam s la defensa de la polititzaci: Quan res s poltic, tot s polititzable. Desbordar la plaa s conjugar collectivament el verb polititzar, i per aix hem dinventar una articulaci de dispositius que ja hem comenat a utilitzar: eixams ciberntics, assemblees generals i de barri, comissions diverses... 11. De la mateixa manera que som un Nosaltres que no es pot subsumir en un espai pblic no estatal no som una assemblea general, un grup en fusi, un poble nmada, un mn fet de
98

singularitats, lorganitzaci que reguli el desbordament ha de ser tamb una articulaci complexa de dispositius. La fora de lanonimat, la fora de vida que som, rebutja els models antics identitaris i sectorials. De la mateixa manera qualsevol intent de recuperar la nostra fora mitjanant la forma partit est abocada necessriament al fracs. La fora de lanonimat mai no podr ser tancada en una urna. 12. Desbordar la plaa no s una metfora. Consisteix en infiltrar-se dins de la societat com un virus, actuar com a partisans que sabotegen la realitat durant la nit. Per hem de tornar intermitentment a la plaa i esforar-nos a mantenir-hi un rastre del nostre desafiament. La plaa presa ha de continuar sent una referncia poltica, i alhora, la millor base doperacions don partir per prosseguir aquesta guerra de guerrilles. Infiltrar-se en la societat implica, en definitiva, un qestionament radical de tot el que simposa amb la fora de lobvietat. Perqu aquesta lluita sigui efectiva hem de dotar-nos duna estratgia dobjectius i de maneres adequades dactuaci. El crit de rbia i desperana que ha ressonat a les places ha dorganitzar-se polticament, en cas contrari es perdr en lobscuritat. I de nou el silenci entrar en el nostre cor.
99

13. Quan la vida s el camp de batalla senfonsen els diversos fronts de lluita i s ms fcil que mai crear una estratgia dobjectius. Lestratgia dobjectius que proposem podria comenar amb: a) 1.000 euros per a cada persona pel sol fet de formar part de la societat i tenint en compte la riquesa ja acumulada. b) No ms desnonaments i retorn dels expulsats. Possibilitat de tornar la vivenda al banc i no continuar pagant la hipoteca. c) No a la llei Sinde. Contra la privatitzaci de la xarxa. Lestratgia dobjectius sinscriu i t sentit noms en linterior del moviment que deslegitima lEstat dels Partits. No es tracta, per tant, duns punts mnims que uns portaveus negocien. 14. Una estratgia dobjectius requereix lacci directa per poder imposar-se. En la nostra poca, tanmateix, la seva culminaci no pot pensar-se sota el model de la vaga general clssica. Per un costat, la fbrica ha perdut tota la centralitat poltica en la mesura que es disseminava pel territori; per laltre, hi ha la por i els sindicats histrics saben gestionar-la. De la mateixa manera que amb la presa de la plaa sinvent una forma de lluitar inesperada, la mateixa acci directa ha de ser pensada de nou. La transformaci social, econmica i poltica que ha tingut lloc en les ltimes dcades la societat sencera sha convertit en productiva juga a favor
100

nostre ja que estn la vulnerabilitat a tot el territori. Per aquesta ra lacci directa ha de ser sobretot interrupci dels fluxos de mercaderies, energia, i informaci, que travessen i organitzen la realitat. 15. El gest radical de prendre la plaa que sha plasmat en tantes ciutats ha de continuar buidant les institucions de poder per sha de prolongar en un bloqueig real i efectiu daquest sistema dopressi. No s impossible. Som nosaltres mateixos vivint qui sostenim aquesta mquina infernal i corrupta en fugida endavant. Si veritablement estem indignats hem de fer de la nostra vida un acte de sabotatge i llavors tot senfonsar. Tot senfonsar com un castell de naips i potser descobrim una platja a la Puerta del Sol. Encara no sabem quines sorpreses pot deparar-nos el futur que estem comenant a construir.

101

Autors

Arcadi Oliveres. Professor de Economia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona. s president de Justcia i Pau, FETS, la Federaci dONG per la Pau, entre daltres i membre actiu de diverses organitzacions. David Fernndez. Periodista, part de lequip editor de la Directa i membre de lAteneu La Torna de la Vila de Grcia. A invitaci de Vilaweb, va cronicar lacampada de plaa Catalunya. Va resultar ferit en les crregues policials del 27M amb 13 policontusions. Esther Vivas. Centre dEstudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Bloc: http: //esthervivas.wordpress.com. Flavia Ruggieri. Investigadora en geoqumica a la Universitat de Barcelona. Militant de moviments socials de Roma, com Acrobax i el Coordinamento Cittadino de Lotta per la Casa. Participa a lAssemblea de Barri de Sants des del 2006.
102

@galapita [Gala Pin]. Activista venal 2.0 a la Barceloneta i defensora de la neutralitat de la xarxa. @hibai_ [Hibai Arbide]. Activista venal 2.0, treballa per la lliure circulaci del coneixement i les persones. Ivan Mir i Acedo. Socileg, soci de la cooperativa de treball La Ciutat Invisible. Coautor de El impasse de lo poltico, Les cooperatives obreres de Sants (amb Marc Dalmau), Construint municipi des dels moviments socials i De la protesta al contrapoder, entre daltres ttols. Participa a lAssemblea de Barri de Sants des de 1997. http://recercaautonoma.bl ogspot.com/ Josep Maria Antentas. Professor de sociologia de la Universitat Autnoma de Barcelona i membre del Centre dEstudis Sociolgics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT). Santiago Lpez Petit. Professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, membre dEspai en Blanc i collaborador dEl Viejo Topo, Archipilago, Riff Raff...

103