NDEX

INTRODUCCI 1. Lavaluaci ambiental de PLANS I PROGRAMES 2. ASPECTES GENERALS de lavaluaci ambiental del planejament urbanstic 3. FASES, DOCUMENTS I TRAMITACI de lavaluaci ambiental del planejament urbanstic 4. ANNEX
ALTRES PREGUNTES FREQENTS REFERNCIES I INFORMACI ADDICIONAL GLOSSARI

1 4 8

16

29 33 34

1a edici, novembre de 2007 2a edici, juliol de 2009

GUIA BSICA DAVALUACI AMBIENTAL

INTRODUCCI

aplicaci de lavaluaci ambiental al planejament urbanstic de Catalunya s una obligaci legal conseqncia de la Directiva 2001/42/CE, sobre avaluaci ambiental de plans i programes. Es tracta, doncs, duna temtica que ha comportat canvis importants en la documentaci i en la tramitaci dels plans urbanstics. Tanmateix, s important remarcar que lavaluaci ambiental comporta sobretot un aprofundiment en la consideraci dels efectes dels plans sobre el medi ambient per part de promotors, redactors i administracions i, en el fons, una manera diferent de concebre i de fer lurbanisme.

Lgicament, la implantaci daquest nou sistema en una activitat estrictament reglada com lurbanisme presenta una certa complexitat, tant des del punt de vista tcnic com procedimental. Per aquest motiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha posat un mfasi especial a facilitar als diversos actors el suport necessari (vegeu lapartat Referncies i informaci addicional). En aquesta lnia, la segona edici de la Guia bsica sobre lavaluaci ambiental del planejament urbanstic a Catalunya cont la informaci i les indicacions generals al respecte i les actualitza a les disposicions de la Llei 6/2009, de 28 dabril, davaluaci ambiental de plans i programes, aprovada recentment pel Parlament de Catalunya. Forma part dun conjunt de documents informatius i guies metodolgiques especialitzades que ja es troben a disposici de les institucions i del pblic interessat.

 La Guia sestructura de la manera segent:

En un primer apartat, es fa una presentaci general de lavaluaci ambiental de plans i programes, i la seva implantaci a Catalunya. En un segon apartat, es presenten aquells aspectes generals relatius a lavaluaci ambiental del planejament urbanstic. En un tercer apartat, sexposen les fases, els documents i la tramitaci de lavaluaci ambiental del planejament urbanstic.

Igualment, pel seu inters com a informaci bsica, sadjunta en aquesta guia:
Altres preguntes freqents relacionades amb lavaluaci ambiental del planejament urbanstic, de carcter ms especfic. Referncies i informaci addicional que poden trobar-se a la pgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Un glossari, amb la definici dels termes o conceptes bsics de lavaluaci ambiental de plans i programes.

1
LAVALUACI AMBIENTAL DE

PLANS I PROGRAMES

1 PLANS I PROGRAMES
LAVALUACI AMBIENTAL DE

Qu s lavaluaci ambiental de plans i programes?

Coneguda tamb com a avaluaci ambiental estratgica, s un instrument de prevenci ambiental que saplica a aquells plans i programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. Comporta un procediment administratiu especfic que sintegra en la tramitaci prpia dels diversos plans i programes.

Es caracteritza pel seu carcter: Continuat. Saplica durant tot el cicle de vida del pla o programa, des de la seva gestaci, si b administrativament es formalitza en uns moments i uns documents determinats (informe de sostenibilitat ambiental preliminar, document de referncia, informe de sostenibilitat ambiental, memria ambiental...). Estratgic. Se centra en els aspectes rellevants del medi ambient i en els impactes significatius dels plans i programes; pren en consideraci, tamb, els possibles efectes acumulatius amb altres plans i programes. Davaluaci en cascada. Per evitar duplicitats, en cada pla o programa savaluen sols els efectes propis del nivell de decisi que li correspon, si b sintegren els resultats de les avaluacions daltres instruments anteriors. Aix mateix, sestableixen mesures ambientals per orientar la formulaci i lavaluaci dels plans, programes i projectes derivats de la seva aplicaci. Integrat. Cal tenir en compte els efectes sobre els diversos components ambientals i les seves combinacions.

Quina s la seva finalitat?

Garantir que les repercussions sobre el medi ambient dels plans i

els programes siguin considerades i integrades adequadament, des de linici, durant tot el procs delaboraci, tramitaci i execuci i desenvolupament.

Quina s la seva importncia?

Lavaluaci ambiental de projectes (AIA) que es fa actualment (emmarcada en la Directiva 85/337/CEE) por resultar insuficient per si sola, ja que sovint decisions transcendentals pel que fa als efectes sobre el medi ambient han estat adoptades anteriorment en el marc de plans i programes que han precedit aquests projectes. En general, com ms estratgic s el pla, ms efectiva ns lavaluaci ambiental: major efectivitat, major coherncia i menor cost econmic. Permet anticipar i prevenir els possibles problemes ambientals, ja que saplica des de les fases inicials dels plans o programes i avana simultniament al procs delaboraci dels plans i programes. Identifica les fonts dels impactes ambientals quan les alternatives encara sn possibles. Socialment, pot reduir la conflictivitat de plans i programes per la major participaci pblica que genera i perqu els efectes i les contrapartides sn coneguts i, fins i tot, poden ser consensuats. Pot completar, facilitar i reforar lAIA dels projectes, situant el context i lmbit del projecte, i reduir els esforos del control i seguiment.

1 PLANS I PROGRAMES
LAVALUACI AMBIENTAL DE

Qui fa lavaluaci ambiental dun pla o programa?

Lavaluaci ambiental s una part integrant del procs de formulaci del pla o programa i correspon fer-la al promotor. Per aquest motiu, cal incorporar en lequip tcnic redactor des de linici dels treballs professionals amb coneixements i capacitat per integrar adequadament els requeriments ambientals en les decisions del planejament, i per redactar els documents davaluaci ambiental del pla (informe de sostenibilitat ambiental preliminar, informe de sostenibilitat ambiental i memria ambiental). Cal, doncs, que els plecs de prescripcions tcniques per a la contractaci dels treballs de planejament i la valoraci econmica mateixa dels treballs considerin aquestes circumstncies. Lavaluaci ambiental del planejament s orientada, verificada i, si escau, validada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).

Quines disposicions de carcter general la regulen?

En lmbit europeu, la Directiva 2001/42/CE, relativa a lavaluaci dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. En lmbit estatal, la Llei 9/2006, de 28 dabril, sobre avaluaci dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. A Catalunya, la Llei 6/2009, de 28 dabril, davaluaci ambiental de plans i programes. Pel que fa a lurbanisme, la legislaci catalana ha implantat ja lavaluaci ambiental dels plans, tal com descriu lapartat segent.

2
ASPECTES GENERALS
DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

2 ASPECTES GENERALS

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

Quines disposicions regulen especficament lavaluaci ambiental dels plans durbanisme?

El Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme, i, molt especialment, el Reglament de la Llei durbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), bsicament en els articles 70, 100, 106 i 115 i la disposici transitria dotzena. Recentment, la Llei 6/2009, de 28 dabril, davaluaci ambiental de plans i programes ha fixat i completat aquesta regulaci. Especialment, cal esmentar la disposici addicional cinquena, relativa a lavaluaci ambiental del planejament urbanstic.

A quins plans durbanisme saplica lavaluaci ambiental?

Saplica sistemticament (annex 1 de la Llei 6/2009): en els supsits segents

- Plans dordenaci urbanstica municipal. - Plans parcials de delimitaci. - El planejament urbanstic derivat per a la implantaci en sl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de cmping. - El planejament urbanstic derivat per a la implantaci en sl no urbanitzable dequipaments i de serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, dinstallacions i dobres necessries per a la prestaci de serveis tcnics (article 47.4 d) del DL 1/2005), destacions de subministrament de carburants i de prestaci daltres serveis de la xarxa viria.

- Els instruments de planejament que estableixin el marc per a la futura autoritzaci de projectes i dactivitats sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental dacord amb la legislaci especfica. Igualment, shan de sotmetre a avaluaci ambiental les modificacions dels plans segents (article 7 de la Llei 6/2009): - Les modificacions dels plans esmentats que constitueixin modificacions substancials de les estratgies, les directrius i les propostes o de la cronologia dels plans, sempre que produeixin diferncies apreciables en les caracterstiques dels efectes previstos sobre el medi ambient (en el cas dels plans dordenaci urbanstica municipal, quan no afectin nicament el sl urb). - Les modificacions del planejament urbanstic general que alterin la classificaci de sl no urbanitzable o que nalterin la qualificaci; en aquest darrer cas, si les noves qualificacions comporten ladmissi de nous usos o de ms intensitats ds respecte a lordenaci que es modifica. - Les modificacions que estableixin el marc per a lautoritzaci en un futur de projectes i activitats sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental. A ms, si aix es determina en una decisi prvia, shan de sotmetre a avaluaci ambiental els supsits segents (article 8 de la Llei 6/2009): - Plans directors urbanstics. - Plans parcials urbanstics que desenvolupin planejament general que no ha estat objecte davaluaci ambiental.

2 ASPECTES GENERALS

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

- Els plans i els programes a qu fa referncia larticle 6 de la Llei 6/2009 que estableixin ls de zones dmbit territorial redut i aquells no inclosos en larticle 6 que estableixin el marc per a la futura autoritzaci de projectes i activitats sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental. - Les modificacions dels plans anteriors que comportin una modificaci substancial de les estratgies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferncies apreciables en les caracterstiques dels efectes previstos sobre el medi ambient.

A quins plans durbanisme no saplica lavaluaci ambiental?

En general, els supsits no inclosos a la pregunta anterior. Excepcionalment i exclusiva en determinats supsits en qu resulti inqestionable la impossibilitat que es produeixin efectes significatius en el medi ambient, lrgan ambiental pot declarar la no subjecci dun pla o modificaci de pla a avaluaci ambiental o a decisi prvia (art. 7.2 i 8.2, i apartat 2.c de lannex 1 de la Llei 6/2009).

Qestions clau que ha dabordar1

Lordenaci plantejada respecta en la mesura que sigui possible les caracterstiques i els valors ambientals preexistents en lmbit del pla i el seu entorn? El grau deficincia energtica dels sistemes urbans pot estimar-se com a suficient? Millora lexistent?
1 Aquestes qestions es refereixen als POUM. En una altra mesura, sn tamb daplicaci als altres plans urbanstics.

10

 Lordenaci plantejada limita prou la incidncia dels usos del sl en el canvi climtic? Minimitza la contaminaci acstica, lluminosa i electromagntica preexistent i la derivada del pla? s congruent amb els recursos hdrics existents? Fomenta suficientment lestalvi daigua? Resol adequadament el tractament de les aiges residuals generades? Fomenta de manera adient la sostenibilitat en la construcci? Mant la diversitat i la viabilitat ecolgica dels hbitats naturals? Conserva o millora la connectivitat ecolgica entre aquests hbitats? Incorpora suficientment criteris de biodiversitat i de connectivitat ecolgica en el disseny del sistema despais lliures i en el tractament de la vegetaci? Protegeix o millora els elements estructuradors i identitaris dels paisatges locals? Esdev un marc apropiat per a la generaci dun paisatge urb de qualitat?

Premisses del model davaluaci

Lavaluaci no s un simple trmit administratiu, sin que representa canvis profunds en lactivitat urbanstica. Es desenvolupa de manera continuada des de linici de la redacci dun pla i durant tot el seu cicle de vida. Ha de tenir en compte les repercussions de pla sobre tots els factors ambientals per, al mateix temps, posar lmfasi en aquells aspectes estratgics o ambientalment rellevants. El seu carcter s essencialment preventiu, de manera que evita o redueix els possibles impactes.

11

2 ASPECTES GENERALS

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

Ha dintegrar els resultats de lavaluaci ambiental dels plans de rang superior precedents, tot evitant duplicitats, i establir mesures ambientals per orientar adequadament els plans i projectes derivats i la seva avaluaci. Lavaluaci ambiental dalternatives t un paper clau en la fase davan dels plans per a lptima definici del model urbanstic que ha dadoptar el pla, i dels objectius ambientals com a fil conductor de tot el procs avaluatori.

Quins sn els canvis que representa en la tramitaci dels plans?

Sens perjudici dels casos de decisi prvia, el procediment s establert per larticle 115 del Reglament, amb les precisions que introdueix la disposici addicional cinquena de la Llei 6/2009, i comporta les actuacions segents en la tramitaci dels plans sotmesos a avaluaci ambiental: - Cal formular un avan del pla amb els continguts que estableix larticle 106 del Reglament. Aquest avan ha dincorporar un informe de sostenibilitat ambiental preliminar. - El promotor del pla ha de presentar-ne lavan a loficina territorial davaluaci ambiental corresponent del Departament de Medi Ambient i Habitatge i trametrel simultniament al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (DPTOP). - Dacord amb aquesta documentaci, els resultats de les consultes que estableix la legislaci i linforme urbanstic i territorial ems pel DPTOP, el Departament de Medi Ambient i Habitatge emet el document de referncia que ha de guiar la formulaci del pla i la seva avaluaci.

12

- El pla que saprova inicialment haur dincorporar un informe de sostenibilitat ambiental (ISA), sens perjudici daquells aspectes ambientals que han de contenir els altres documents del pla. - LISA i el pla del qual forma part se sotmeten a informaci pblica durant 45 dies, com a mnim. - El pla objecte de lacord daprovaci segent ha dincorporar tamb una memria ambiental, la qual requereix prviament una resoluci del Departament de Medi Ambient i Habitatge. - En lacord daprovaci definitiva, mitjanant una declaraci especfica, shi ha de fer constar la presa en consideraci de lISA, de la memria ambiental i de lacord de lrgan ambiental en ladopci de la resoluci corresponent. En cas de discrepncies amb els resultats de lavaluaci ambiental, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.

Quins sn els interlocutors dels promotors dels plans al Departament de Medi Ambient i Habitatge?
Quan es tracta de planejament urbanstic municipal, les oficines territorials davaluaci ambiental sn els rgans que reben i tramiten els avanos dels plans amb lISA preliminar, preparen els documents de referncia i les resolucions en relaci amb les memries ambientals, en duen un seguiment i actuen com a interlocutors amb els promotors i els tcnics redactors. Les dades de contacte sn aquestes:

13

2 ASPECTES GENERALS

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

Girona

Lleida

Barcelona
Tarragona

Amposta

BARCELONA Travessera de Grcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 otaa.barcelona.dmah@gencat.cat GIRONA c/ dUltnia, 10-12 17002 Girona Tel. 972 22 30 35 otaa.girona.dmah@gencat.cat

LLEIDA c/ Clot de les Monges, 6-8 25007 Lleida Tel. 973 03 18 00 otaa.lleida.dmah@gencat.cat TARRAGONA c/ del Cardenal Vidal i Barraquer, 12-14 43005 Tarragona Tel. 977 24 15 14 otaa.tarragona.dmah@gencat.cat

TERRES DE LEBRE c/ de Burgos, 17, baixos 43870 Amposta Tel. 977 70 73 20 otaa.terresebre.dmah@gencat.cat

14

3
FASES, DOCUMENTS I TRAMITACI
DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

3 FASES, DOCUMENTS I TRAMITACI

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

Fases de lavaluaci ambiental del planejament urbanstic

Fase delaboraci i aprovaci del pla: Exemple dun POUM (pla dordenaci urbanstic municipal).

AJUNTAMENT
1. INICI
- Adopci dels objectius ambientals del pla - Definici del perfil ambiental del municipi

RGAN AMBIENTAL

2. OPCI GENERAL DORDENACI (anlisi dalternatives)

- Verificaci dels objectius ambientals del pla - Redacci de linforme de sostenibilitat ambiental preliminar

DOCUMENT DE REFERNCIA

3. PROPOSTA DE PLA (per a laprovaci inicial)

- Verificaci dels objectius ambientals del pla - Comparaci dels perfils ambientals del municipi - Balan ambiental i avaluaci global del pla - Redacci de linforme de sostenibilitat ambiental

4. PROPOSTA DE PLA (per a laprovaci provisional)

- Justificaci de ladequaci ambiental del pla, dacord amb el document de referncia i el procs participatiu - Redacci de la memria ambiental

Resoluci sobre la memria ambiental

5. PLA (aprovaci provisional per lajuntament) (aprovaci definitiva per lrgan competent) 16

 Fase de seguiment del pla: El promotor del pla s el responsable de dur a terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta laplicaci o lexecuci del pla. Lrgan ambiental participa en el seguiment ambiental dels plans i supervisa els efectes ambientals de laplicaci del pla.

Qu s linforme de sostenibilitat ambiental i quin ns el contingut?

s el document integrat en els plans objecte davaluaci ambiental en qu es formalitza lavaluaci ambiental duta a terme durant la seva redacci. El seu contingut s establert detalladament pels articles 70 (POUM) i 100 (planejament derivat) del Reglament.

Esquemticament, lestructura dun ISA s aquesta: 1. Determinaci dels requeriments ambientals significatius. Aspectes rellevants de la situaci del medi ambient. Obligacions jurdiques. Principis, objectius jerarquitzats i criteris ambientals que caldr aplicar i indicadors per a la seva verificaci. En el cas dels POUM, a ms, definici del perfil ambiental del municipi en relaci amb el pla. 2. Anlisi i avaluaci de les alternatives generals dordenaci considerades i justificaci ambiental de lalternativa elegida. 3. Descripci ambiental del pla dacord amb lalternativa adoptada. 4. Identificaci i avaluaci dels probables efectes significatius sobre el medi ambient.

17

3 FASES, DOCUMENTS I TRAMITACI

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC 5. Avaluaci global del pla i justificaci del compliment dels objectius establerts. En el cas dels POUM, a ms, anlisi dels perfils ambientals actual i resultant. Mesures de seguiment i supervisi. 6. Sntesi.

Per al cas concret dels POUM, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ja ha publicat una guia metodolgica per a lavaluaci ambiental. I en el cas dels PPU, una guia per a lelaboraci de lISA (vegeu lapartat Referncies i informaci addicional).

Qu s lISA preliminar i quin ns el contingut?

LISA preliminar forma part de lavan dels plans i esdev la base per al document de referncia que emet el Departament de Medi Ambient i Habitatge. LISA preliminar t un paper fonamental en el procs davaluaci, ja que fixa els aspectes que, segons la perspectiva ambiental, han de determinar la formulaci del pla i la seva possible incidncia ambiental: identifica els aspectes ambientalment rellevants del territori (valors, vulnerabilitats, dficits...), les obligacions jurdiques existents i els requeriments consegents per a la redacci, i justifica lelecci de lalternativa general dordenaci adoptada, prvia comparaci amb altres alternatives viables (en qualsevol cas, amb lalternativa zero, s a dir, la situaci en cas de no-realitzaci del pla). El seu contingut sha de referir als aspectes assenyalats a larticle 70 a) i b), en el cas dels POUM, o a larticle 100.1 a) i b), quan es tracti de planejament derivat.

18

 Cal assenyalar que el contingut de lISA preliminar coincideix amb el dels primers apartats de lISA posterior del pla, sens perjudici daquelles modificacions derivades del document de referncia, de les consultes realitzades i de la participaci pblica.

Qu cal tenir en compte sobre el contingut de lISA preliminar?

Cal considerar tots aquells mbits o vectors ambientals sobre els quals el planejament pot incidir, i tamb la incidncia ambiental global del model territorial resultant. Entre altres: - Sostenibilitat global del model dordenaci: ocupaci i consum de sl, mobilitat i eficincia energtica; estructura i identitat del sl no urbanitzat; fragmentaci territorial; riscs naturals i tecnolgics; etc. - Cicle de laigua. - Ambient atmosfric: contaminaci per substncies, especialment aquelles vinculades al canvi climtic; contaminaci acstica, lluminosa, electromagntica, etc. - Gesti dels materials i dels residus. - Sostenibilitat i ecoeficincia en la urbanitzaci i ledificaci. - Biodiversitat territorial, permeabilitat ecolgica i patrimoni natural en general. - Qualitat del paisatge amb la incorporaci, si escau, dels objectius de qualitat paisatgstica fixats pels catlegs del paisatge i les directrius del paisatge, formulats dacord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, i de les determinacions consegents dels plans territorials parcials i dels plans directors territorials.

19

3 FASES, DOCUMENTS I TRAMITACI

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC Els requeriments ambientals que haur datendre la redacci del pla shan de concretar en uns objectius especfics referits als aspectes assenyalats. Els objectius han de ser formulats de manera jerarquitzada segons llur grau dimportncia relativa, amb lobjecte que restin diferenciats amb claredat aquells ms essencials. Sempre que resulti operatiu, shi incorporaran indicadors quantitatius (sobre consum, estalvi i reutilitzaci de recursos, sls transformats o protegits, prevenci o correcci de la contaminaci, etc.), a fi de facilitar la verificaci posterior del seu compliment quant a la nova ordenaci resultant. En el cas dels POUM, cal especificar, aix mateix, el perfil ambiental del municipi en relaci amb el planejament. Aquest perfil ha de ser formulat de manera que permeti en una fase posterior de comparar-lo amb el perfil anleg resultant de lordenaci plantejada pel POUM, la qual cosa esdevindr un element bsic de la seva avaluaci ambiental. La guia metodolgica del DMAH anteriorment esmentada cont elements de referncia per a la formulaci dels objectius, els criteris, els indicadors i el perfil ambiental del municipi. En qualsevol cas, la diagnosi, el perfil ambiental de municipi, els objectius, els criteris i els indicadors han de ser congruents amb les agendes 21 locals, els plans directors de sostenibilitat i daltres documents anlegs que puguin existir. La concreci de tots aquests aspectes en lISA preliminar s condici necessria perqu el Departament de Medi Ambient i Habitatge formuli el document de referncia. En cas de mancances, es paralitzaran els terminis de tramitaci i es requerir al promotor laportaci de la documentaci necessria.

20

Qu s el document de referncia?
Mitjanant el document de referncia, el Departament de Medi Ambient i Habitatge verifica lISA preliminar i la idonetat ambiental de les propostes de lavan; estableix labast i el nivell de detall de lISA futur; especifica els objectius i els criteris ambientals per a la formulaci del pla, i tamb els indicadors a verificar en el procs davaluaci, etc. A ms, identifica les administracions pbliques afectades i el pblic interessat, els quals hauran de ser objecte de consultes especfiques. El document de referncia sha de notificar al promotor en el termini de dos mesos des de la presentaci de lavan. s important remarcar que si la qualitat de lISA preliminar i la seva integraci en les propostes de lavan sn les adequades, el document de referncia consistir essencialment en la validaci de les propostes daquest ISA. En una fase posterior, la memria ambiental del pla haur de justificar el compliment dels objectius, els criteris i els indicadors establerts al document de referncia.

Qu s la memria ambiental?
s el document final que el promotor presenta al DMAH perqu aquest emeti la resoluci necessria per continuar els trmits daprovaci del pla o modificaci de pla.

21

3 FASES, DOCUMENTS I TRAMITACI

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

Quan sha de presentar la memria ambiental?

Una vegada efectuades laprovaci inicial i la informaci pblica del pla, juntament amb la resta de documents que han de ser objecte de lacord daprovaci segent, cal presentar la memria ambiental a loficina territorial davaluaci ambiental que correspongui.

Quin s el contingut de la memria ambiental?

El Reglament de la Llei durbanisme no concreta el contingut de la memria ambiental, per s que ho fa la legislaci catalana davaluaci ambiental de plans i programes (article 24 de la Llei 6/2009), si b de manera genrica: - Una valoraci de la integraci dels aspectes ambientals en la proposta del pla. - Una menci especfica de com shan incorporat les determinacions del document de referncia, de lanlisi de linforme de sostenibilitat ambiental del pla o programa i de com sha tingut en compte el resultat de les consultes i de la informaci pblica. - Les determinacions finals que en matria ambiental shan dincorporar a la proposta de pla. A partir dels impactes que shagin individualitzat en el procediment, ha destablir les directrius aplicables a lavaluaci ambiental dels instruments de desenvolupament posteriors del pla i les directrius aplicables a lavaluaci dimpacte ambiental dels projectes especfics que es derivin del pla. Si s el cas, tamb les mesures protectores, correctores i compensatries addicionals. - La manera de fer el seguiment ambiental posterior a laprovaci del pla i la periodicitat dels informes de seguiment.

22

 Cal remarcar la necessitat duna coherncia estricta entre els continguts del document de referncia, lISA i la memria ambiental, ja que es tracta de documents consecutius dun mateix procs. Per tal de facilitar la tasca dels equips redactors, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat un esquema orientatiu de memria ambiental dun pla (vegeu lapartat Referncies i informaci addicional).

El seguiment ambiental de laplicaci del pla desprs de la seva aprovaci definitiva

Larticle 29 de la Llei 6/2009 estableix que el promotor del pla s el responsable de dur a terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta laplicaci o lexecuci del pla. En els supsits de plans de promoci privada, el responsable daquest seguiment s lrgan responsable de la tramitaci del procediment delaboraci i daprovaci del pla. El Departament de Medi Ambient i Habitatge participar en el seguiment ambiental dels plans i supervisar els efectes ambientals de laplicaci del pla per identificar amb promptitud els efectes adversos no previstos per tal que es puguin adoptar les mesures adequades per evitar-los. Aix mateix, atesa la transcendncia del pla, en la resoluci sobre la memria ambiental es podr determinar la necessitat de designar un director o directora ambiental de seguiment del pla o una comissi mixta de seguiment. Com sha dit anteriorment, lISA ha de definir les mesures de seguiment i de supervisi, les quals podran ser completades en la memria ambiental o en la resoluci del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre aquesta memria.

23

3 FASES, DOCUMENTS I TRAMITACI

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

Plans nous i revisions

ESQUEMA DEL PROCEDIMENT DE TRAMITACI I AVALUACI AMBIENTAL DELS POUM (I):

1. ACTUACIONS PREPARATRIES (art. 101-106 Reglament de la LLUC) AJUNTAMENT - Suspensi potestativa de la tramitaci de plans i de latorgament de llicncies. - Aprovaci i publicaci del programa de participaci ciutadana. - Informaci pblica de lavan de pla amb un ISA PRELIMINAR amb el contingut de lart. 70 a) i b) del Reglament. - Simultniament, presentaci de lavan de pla al DMAH i al DPTOP. DPTOP - Informe urbanstic i territorial (disp. addicional cinquena de la Llei 6/2009): 1 mes des de la presentaci de lavan. DMAH - Consultes a les administracions pbliques afectades i al pblic interessat (art. 18 de la Llei 6/2009, art. 115 a) Reglament de la LLUC). - DOCUMENT DE REFERNCIA (art. 115 a) Reglament LLUC): 2 mesos des de la presentaci de lavan. 2. APROVACI INICIAL (art. 83 DL 1/2005) AJUNTAMENT - El POUM incorpora lINFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL amb el contingut de larticle 70 del Reglament LLUC. - Informes preceptius. - Informaci pblica i consultes establertes en el document de referncia: 45 dies (art. 23 de la Llei 6/2009 i 115 c) del Reglament de la LLUC). - Lliurament al DMAH de la MEMRIA AMBIENTAL amb el contingut dels art. 24 de la Llei 6/2009 i 115 d) Reglament de la LLUC. DMAH - RESOLUCI sobre la memria ambiental: 1 mes (no es produeix silenci administratiu positiu). AJUNTAMENT - Incorporaci a la memria ambiental, si s el cas, dels aspectes a esmenar, completar o ampliar determinats en la resoluci del DMAH. 3. APROVACI PROVISIONAL RGAN URBANSTIC GENERALITAT 4. APROVACI DEFINITIVA - Correspon a lrgan competent la presa en consideraci de lISA, la memria ambiental i lacord del DMAH sobre aquesta, la qual sha de fer constar en lacord daprovaci definitiva mitjanant una declaraci especfica (art. 25.7 de la Llei 6/2009).

24

ESQUEMA DEL PROCEDIMENT DE TRAMITACI I AVALUACI AMBIENTAL DELS POUM (II):

Modificacions sotmeses a avaluaci ambiental
1. ACTUACIONS PREPARATRIES (art. 101-106 Reglament de la LLUC) AJUNTAMENT - Suspensi potestativa de la tramitaci de plans i de latorgament de llicncies. - Presentaci simultnia de lavan de modificaci de pla al DMAH i al DPTOP amb ISA PRELIMINAR amb el contingut de lart. 70 a) i b) del Reglament de la LLUC. DTOP - Informe urbanstic i territorial (disp. addicional cinquena de la Llei 6/2009): 1 mes des de la presentaci de lavan. DMAH - Consultes a les administracions pbliques afectades i al pblic interessat (art. 18 de la Llei 6/2009, art. 115 a) del Reglament de la LLUC). - DOCUMENT DE REFERNCIA (art. 115 a) del Reglament LLUC): 2 mesos des de la presentaci de lavan. 2. APROVACI INICIAL (art. 83 DL 1/2005) AJUNTAMENT - La modificaci del POUM incorpora lINFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL amb el contingut de larticle 70 del Reglament de la LLUC. - Informes preceptius. - Informaci pblica i consultes establertes en el document de referncia: 45 dies (art. 23 de la Llei 6/2009 i 115 c) del Reglament de la LLUC). - Lliurament al DMAH de la MEMRIA AMBIENTAL amb el contingut dels art. 24 de la Llei 6/2009 i 115 d) del Reglament de la LLUC. DMAH - RESOLUCI sobre la memria ambiental: 1 mes (no es produeix silenci administratiu positiu). AJUNTAMENT - Incorporaci a la memria ambiental, si s el cas, dels aspectes a esmenar, completar o ampliar determinats en la resoluci del DMAH. 3. APROVACI PROVISIONAL RGAN URBANSTIC GENERALITAT 4. APROVACI DEFINITIVA - Correspon a lrgan competent la presa en consideraci de lISA, la memria ambiental i lacord del DMAH sobre aquesta, la qual sha de fer constar en lacord daprovaci definitiva mitjanant una declaraci especfica (art. 25.7 de la Llei 6/2009)

25

3 FASES, DOCUMENTS I TRAMITACI

DE LAVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT URBANSTIC

ESQUEMA DEL PROCEDIMENT DE TRAMITACI I AVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT DERIVAT (I):
Casos en qu laprovaci definitiva correspon a la Generalitat
1. ACTUACIONS PREPARATRIES PROMOTOR - Presentaci simultnia al DMAH i al DPTOP dun avan de pla amb un ISA PRELIMINAR amb el contingut de lart. 100.1 a) i b) del Reglament. DPTOP - Informe urbanstic i territorial (disp. addicional cinquena de la Llei 6/2009): 1 mes des de la presentaci de lavan. DMAH Si s daplicaci el procediment de DECISI PRVIA (v. captol 2): - Consultes a les administracions pbliques afectades i al pblic interessat (art. 18 de la Llei 6/2009, art. 115 a) del Reglament de la LLUC) 1 mes. - En el cas que hi hagi efectes significatius previsibles: DOCUMENT DE REFERNCIA (art. 115 a) del Reglament de la LLUC) 1 mes. Si no saplica el procediment de DECISI PRVIA: - Consultes a les administracions pbliques afectades i al pblic interessat (art. 18 de la Llei 6/2009, art. 115 a) del Reglament de la LLUC). - DOCUMENT DE REFERNCIA (art. 115 a) del Reglament de la LLUC) 2 mesos des de la presentaci de lavan. 2. APROVACI INICIAL (art. 83 del DL 1/2005) AJUNTAMENT - El pla incorpora lINFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL amb el contingut de larticle 100.1 del Reglament de la LLUC. - Informes preceptius. - Informaci pblica i consultes establertes en el document de referncia: 45 dies (art. 23 de la Llei 6/2009 i 115 c) del Reglament de la LLUC). PROMOTOR - Lliurament al DMAH de la MEMRIA AMBIENTAL amb el contingut dels art. 24 de la Llei 6/2009 i 115 d) del Reglament de la LLUC. DMAH - RESOLUCI sobre la memria ambiental: 1 mes (no es produeix silenci administratiu positiu). PROMOTOR - Incorporaci a la memria ambiental, si escau, dels aspectes a esmenar, completar o ampliar determinats en la resoluci del DMAH. 3. APROVACI PROVISIONAL AJUNTAMENT 4. APROVACI DEFINITIVA RGAN URBANSTIC GENERALITAT - Correspon a lrgan competent la presa en consideraci de lISA, la memria ambiental i lacord del DMAH sobre aquesta, la qual sha de fer constar en lacord daprovaci definitiva mitjanant una declaraci especfica (art. 25.7 de la Llei 6/2009).

26

ESQUEMA DEL PROCEDIMENT DE TRAMITACI I AVALUACI AMBIENTAL DEL PLANEJAMENT DERIVAT (II):
Casos en qu laprovaci definitiva correspon a lAjuntament *
1. ACTUACIONS PREPARATRIES PROMOTOR - Presentaci simultnia al DMAH i al DPTOP dun avan de pla amb un ISA PRELIMINAR amb el contingut de lart. 100.1 a) i b) del Reglament. DPTOP - Informe urbanstic i territorial (disp. addicional cinquena de la Llei 6/2009): 1 mes des de la presentaci de lavan. DMAH Si s daplicaci el procediment de DECISI PRVIA (v. captol 2): - Consultes a les administracions pbliques afectades i al pblic interessat (art. 18 de la Llei 6/2009, art. 115 a) del Reglament de la LLUC) 1 mes. - En el cas que hi hagi efectes significatius previsibles: DOCUMENT DE REFERNCIA (art. 115 a) del Reglament de la LLUC) 1 mes. Si no saplica el procediment de DECISI PRVIA: - Consultes a les administracions pbliques afectades i al pblic interessat (art. 18 de la Llei 6/2009, art. 115 a) del Reglament de la LLUC). - DOCUMENT DE REFERNCIA (art. 115 a) del Reglament de la LLUC) 2 mesos des de la presentaci de lavan. 2. APROVACI INICIAL (art. 83 del DL 1/2005) AJUNTAMENT - El pla incorpora lINFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL amb el contingut de larticle 100.1 del Reglament de la LLUC. - Informes preceptius. - Informaci pblica i consultes establertes en el document de referncia: 45 dies (art. 23 de la Llei 6/2009 i 115 c) del Reglament de la LLUC). - Lliurament al DMAH de la MEMRIA AMBIENTAL amb el contingut dels art. 24 de la Llei 6/2009 i 115 d) del Reglament de la LLUC. DMAH - RESOLUCI sobre la memria ambiental: 1 mes (no es produeix silenci administratiu positiu). PROMOTOR - Incorporaci a la memria ambiental, si s el cas, dels aspectes a esmenar, completar o ampliar determinats en la resoluci del DMAH. 3. APROVACI DEFINITIVA AJUNTAMENT - Amb la presa en consideraci de lISA, la memria ambiental i lacord del DMAH sobre aquesta, la qual sha de fer constar en lacord daprovaci definitiva mitjanant una declaraci especfica (art. 25.7 de la Llei 6/2009).
* Plans parcials urbanstics derivats de POUM que no hagin estat sotmesos a avaluaci ambiental o, en alguns casos, derivats de plans generals si es troben dins del primer quadrienni. Plans parcials urbanstics derivats de PAUM. Altres tipus de plans derivats que constitueixin un marc per a projectes sotmesos a AIA, laprovaci dels quals correspongui als ajuntaments. (En el cas de PPU cal determinar prviament la necessitat de sotmetrels a avaluaci ambiental, en funci del carcter significatiu o no dels seus impactes potencials).

27

4
ANNEX
ALTRES PREGUNTES FREQENTS REFERNCIES I INFORMACI ADDICIONAL GLOSSARI

GUIA BSICA DAVALUACI AMBIENTAL

ALTRES PREGUNTES FREQENTS

Quina relaci t amb lavaluaci dimpacte ambiental?
Lavaluaci dimpacte ambiental saplica a instruments de carcter projectual quan, dacord amb la legislaci especfica, sn susceptibles de produir repercussions importants sobre el medi ambient. Tanmateix, sovint aquestes repercussions sn conseqncia de decisions estratgiques adoptades prviament a la formulaci del projecte (fases de planificaci i de programaci), les quals poden resultar-ne absolutament determinants. Lavaluaci ambiental de plans i programes permet integrar les variables ambientals en aquestes fases preliminars, considerar els seus efectes potencials conjuntament amb els daltres actuacions concurrents i tamb orientar ambientalment la formulaci dels futurs projectes i la seva avaluaci. En el cas de projectes o dactivitats que desenvolupin plans o programes que shagin sotms al procediment davaluaci ambiental de plans i programes, lestudi dimpacte ambiental que sha delaborar ha de recollir, necessriament, les determinacions ambientals que estableix el pla o programa.

Un mateix pla pot ser sotms a avaluaci ambiental i a avaluaci dimpacte ambiental?
No, mai, ja que evitar les duplicitats davaluacions s un principi bsic de lavaluaci ambiental. Els plans durbanisme sotmesos a avaluaci ambiental han de ser objecte davaluaci ambiental estratgica, llevat que el seu nivell de definici sigui el propi dun projecte. En principi, els plans de carcter projectual i,

29

GUIA BSICA DAVALUACI AMBIENTAL

ALTRES PREGUNTES FREQENTS

particularment, els plans especials a qu fa referncia larticle 67.1 apartat e) de la Llei durbanisme, no entren en lmbit daplicaci de lavaluaci de plans i programes per no ajustar-se a la definici de pla (article 2 de la Llei 6/2009). Tanmateix, perqu un pla sigui considerat com a projecte shan de complir dues condicions: Que les actuacions que shi estableixen siguin executables directament sense requerir el desenvolupament de projectes dobres posteriors. Que no continguin altres determinacions duna certa significaci que siguin prpies dun pla (zonificaci, normes, etc.). En cas de dubte, es recomana consultar loficina territorial davaluaci ambiental corresponent.

Cal sotmetre a informaci pblica lavan i lISA preliminar dels plans urbanstics?
Dacord amb la legislaci urbanstica, nicament s obligatori en el cas de la formulaci o revisi dels POUM. En els altres supsits, cal presentar un avan amb lISA preliminar, per la seva informaci pblica s opcional.

Qu succeeix si saprova inicialment un pla sotms a avaluaci ambiental sense haver presentat prviament lavan amb lISA preliminar?
El procediment de larticle 115 del Reglament s daplicaci obligatria a tots els plans sotmesos a avaluaci ambiental. Per tant, en aquest supsit caldr reiniciar el procediment de tramitaci a partir de la fase davan.

30

En el cas de les modificacions de planejament general sotmeses a avaluaci ambiental, s possible simplificar el procediment i els continguts de la documentaci?
Larticle 101.2 del Reglament de la Llei durbanisme eximeix de lobligaci de sotmetre a informaci pblica lavan dels POUM en el cas de modificacions daquests plans. Daltra banda, larticle 118.4 disposa que, en general, les modificacions dels plans durbanisme han destar integrades per la documentaci adequada a la finalitat, el contingut i labast de la modificaci. Conseqentment: A lefecte de lavaluaci ambiental de les modificacions de POUM, en aquells supsits en qu no resulti possible o no tingui sentit lavaluaci dalternatives, no caldr presentar lavan al DMAH. No obstant aix, caldr presentar un ISA preliminar que permeti lemissi del document de referncia especificant, a ms dall que assenyala el pargraf segent, els objectius, els criteris generals i, si escau, les caracterstiques bsiques de la proposta dordenaci. Els continguts de lISA preliminar i de lISA del pla sestructuraran dacord amb el que disposa larticle 100 del Reglament, si b podran simplificar-se dacord amb la finalitat, el contingut i labast especfics de cada modificaci. En qualsevol cas, el termini dinformaci pblica de la documentaci aprovada inicialment, amb lISA corresponent, ha de ser de 45 dies, com a mnim.

31

GUIA BSICA DAVALUACI AMBIENTAL

ALTRES PREGUNTES FREQENTS

Com es decideix si un pla parcial urbanstic que desenvolupa planejament general no avaluat ha de ser sotms a avaluaci ambiental?
Sentn que no han estat objecte davaluaci ambiental els plans generals, les normes subsidiries de planejament municipal i aquells plans dordenaci urbanstica municipal aprovats definitivament abans de l1 de gener de 2005, data dentrada en vigor de la Llei 10/2004. En constitueixen lnica excepci aquells instruments de planejament general que havien estat sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental. Els articles 15 i 16 de la Llei 6/2009 especifiquen el procediment i ladopci de la decisi prvia davaluaci ambiental, respectivament. Si el promotor considera que el pla sha de sotmetre a avaluaci ambiental, se seguir directament el procediment davaluaci ambiental.

Els plans urbanstics no sotmesos a avaluaci ambiental han de contenir informaci ambiental?
Dacord amb el Reglament de la Llei durbanisme, generalment aquests plans han de contenir un informe ambiental, encara que no shagin de sotmetre a avaluaci ambiental, amb els continguts fixats pels articles 70 (modificacions de POUM) i 100.1 (planejament derivat).

Quina diferncia hi ha entre els informes ambientals i els informes de sostenibilitat ambiental dels plans urbanstics municipals?
Tots els plans sotmesos a avaluaci ambiental han dincorporar un ISA, mentre que aquells altres plans no sotmesos a avaluaci ambiental han dincloure, generalment, un informe ambiental. En principi, el contingut dambds documents s idntic (articles 70 i 100 del Reglament), si b els ISA hauran de completar-se amb aquells aspectes addicionals que determini la legislaci ambiental, si s el cas.

32

GUIA BSICA DAVALUACI AMBIENTAL

REFERNCIES I INFORMACI ADDICIONAL

- Espai web del DMAH sobre lavaluaci ambiental de plans i programes. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_ programes.jsp - Preguntes ms freqents sobre lavaluaci ambiental del planejament urbanstic. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/faqs_avaluacio_ ambiental.jsp - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme. http://www10.gencat.net/ptop/binaris/reglament_llei_urbanisme_tcm32-35829.pdf - Legislaci sobre lavaluaci ambiental de plans i programes. http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/ legislacio/lleis/008_inici.jsp - POUM. Avaluaci ambiental en el planejament urbanstic. http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_ programes/doc/poum06.pdf - Plans Parcials Urbanstics. Guia per a lelaboraci de linforme de sostenibilitat ambiental. http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_ programes/doc/ppu07.pdf - Document orientatiu per a la redacci de la memria ambiental dels POUM. http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_ programes/doc/memoria_poum.pdf - Criteris generals sobre custdia del territori a considerar en lavaluaci ambiental de plans urbanstics municipals. http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_ programes/doc/criteris.pdf - PMU. Avaluaci ambiental en la planificaci de la mobilitat. http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_ programes/doc/PMU_aa_planificacio_mobilitat.pdf

33

GUIA BSICA DAVALUACI AMBIENTAL

GLOSSARI

Avaluaci ambiental del pla o programa (AAPP)

Es tracta del procs dintegraci de les consideracions ambientals en la preparaci, laprovaci i el seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient. Lavaluaci ambiental inclou la preparaci dun informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa, la realitzaci de consultes i el trmit de participaci pblica, la consideraci daquests aspectes en la memria ambiental que sadopti i el seguiment posterior dels efectes de lexecuci del pla o programa sobre el medi ambient.

Pla o programa
s el conjunt de documents elaborats per les administracions pbliques que, independentment de la denominaci concreta que tinguin, sn el marc per a decisions dautoritzaci ulteriors, fixen finalitats i objectius, estableixen prioritats per a lactuaci pblica i harmonitzen i compatibilitzen decisions amb la protecci del medi ambient, sense que siguin executables directament. Sn tamb plans o programes, als efectes de la Llei 6/2009, els de promoci privada que aprova una Administraci pblica.

Promotor
s la persona fsica o jurdica, pblica o privada, que presenta a trmit els plans o programes, o lrgan de lAdministraci pblica que inicia dofici el procediment per a la tramitaci i laprovaci daquests plans i programes i, en conseqncia, que ha dintegrar els aspectes ambientals en el contingut del pla o programa mitjanant un procs davaluaci ambiental.

rgan ambiental
s lrgan de la Generalitat que, en collaboraci amb el promotor, vetlla per la integraci dels aspectes ambientals en lelaboraci de plans i programes. Aquest rgan s el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

34

rgan competent per ra de la matria

s lrgan competent per a laprovaci amb carcter definitiu o com a pas previ a la tramesa al Parlament dels plans o programes a qu fa referncia la Llei 6/2009.

Informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISA preliminar)

s linforme elaborat pel promotor del pla sotms a avaluaci ambiental. LInforme forma part de lavan del pla i esdev la base per al document de referncia que emet lrgan ambiental. El seu contingut es refereix als aspectes assenyalats al Reglament de la Llei durbanisme (article 70 a) i b), en el cas dels POUM, o a larticle 100.1 a) i b), en el cas de planejament derivat).

Informe de sostenibilitat ambiental (ISA)

s linforme elaborat pel promotor del pla sotms a avaluaci ambiental. LInforme forma part del pla i inclou la informaci exigida pel Reglament de la Llei durbanisme (article 70 en el cas dels POUM i article 100 en el cas del planejament derivat).

Decisi prvia davaluaci ambiental

s la decisi de lrgan ambiental que determina si un pla o programa dels que estableix larticle 8 de la Llei 6/2009 t efectes significatius sobre el medi ambient i, en conseqncia, si cal fer-ne lavaluaci ambiental.

Document de referncia
s el document ems per lrgan ambiental que determina el contingut de la informaci que cal tenir en compte en linforme de sostenibilitat ambiental, amb lamplitud i el nivell de detall necessaris, els quals shan destablir en funci del tipus i lescala del pla o programa subjecte a avaluaci, per evitar lexigncia de determinacions prpies daltres instruments de major o menor amplitud o detall. Aix mateix, el document

35

GUIA BSICA DAVALUACI AMBIENTAL

GLOSSARI

de referncia estableix els principis de sostenibilitat, els objectius ambientals, els criteris i els indicadors que cal aplicar en lelaboraci, la modificaci i lavaluaci del pla o programa.

Memria ambiental (MA)

s el document presentat pel promotor que valora com sha dut a terme la integraci dels aspectes ambientals durant el procediment davaluaci ambiental del pla o programa, linforme de sostenibilitat ambiental i la seva qualitat, i el resultat de les consultes i com aquestes shan pres en consideraci. Cont, aix mateix, una previsi sobre els impactes significatius de laplicaci del pla o programa, i les determinacions finals que cal incorporar en el pla o programa.

Zones dmbit territorial redut

s lmbit territorial en el qual, per les escasses dimensions, el nivell de protecci del medi ambient i la integraci de les consideracions ambientals, es poden aconseguir, duna manera anloga, tant per mitj de laplicaci de lavaluaci ambiental dun pla o programa com per mitj de laplicaci de lavaluaci dimpacte ambiental dels projectes que shi desenvolupin.

Alternativa zero
s lalternativa que consisteix a no realitzar el pla o programa.

Pblic
Sn les persones fsiques o jurdiques, incloses les associacions, les organitzacions o els grups constituts dacord amb la normativa que els s aplicable.

36

Pblic interessat
s la persona fsica o jurdica en la qual es dna qualsevol circumstncia de les que estableix larticle 31 de la Llei de lEstat 30/1992, del 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Tamb sentn per pblic interessat la persona jurdica sense nim de lucre que t com a finalitats acreditades en els estatuts, entre altres, la protecci del medi ambient en general o la dalguns dels seus elements en particular i aquestes finalitats poden sser afectades pel pla o programa de qu es tracti, i que fa dos anys que est constituda legalment i exerceix duna manera activa les activitats necessries per assolir les finalitats que estableixen els seus estatuts.

Administracions pbliques afectades

Administracions pbliques amb competncies especfiques en biodiversitat, poblaci, salut humana, fauna, flora, terra, aigua, aire, factors climtics, bns materials, patrimoni cultural, incls el patrimoni histric, paisatge, ordenaci del territori i urbanisme.

37