Bases Per A Les Directrius de Conectivitat Ecològica de Catalunya

Bases per a les directrius de connectivitat ecolgica de Catalunya
Octubre de 2006
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge
Bases per a les directrius de connectivitat ecolgica de Catalunya

Octubre de 2006
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:
Bases per a les directrius de connectivitat ecolgica de Catalunya I. Mallarach i Carrera, Josep Maria, ed. II. Germain i Otzet, Josep, ed. III. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge 1. Connectivitat ecolgica - Catalunya 504(467.1)
Bases per a les directrius de connectivitat biolgica de Catalunya
Coordinaci: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Josep M. Mallarach i Josep Germain Aquest document ha estat aprovat pel Consell de Direcci del Departament de Medi Ambient i Habitatge el setembre de 2006; i dna compte de la feina feta al Taller dexperts sobre connectivitat ecolgica, en el qual van participar: Ricard Belmonte, Xavier Carceller, Ruf Cerdn, Ricard Estrada, Josep Germain, Biel Jover, Josep M. Mallarach, Xavier Mayor, Antoni Munn, Carme Rossell, Deli Saavedra i Catalina Victory Imatges cedides per Jean Carsignol, Josep Germain, Josep M. Mallarach, Marc Montlle, Carme Rossell i Deli Saavedra
Primera edici: octubre de 2006 Tiratge: 1.500 exemplars Impressi: ALTS arts grfiques, s.l. DL: B. 47.559-2006 La publicaci ha estat feta en paper reciclat de 90 g i les cobertes en cartolina reciclada de 250 g.
La primera Cimera de la Terra sobre medi ambient i desenvolupament de Rio de Janeiro (1992) subratll la importncia de la biodiversitat com la base de la nostra prpia existncia, el seu s intelligent i sostenible i la seva conservaci per a les generacions actuals i les futures. Aquesta Cimera aporta una visi innovadora per a la preservaci de lentorn tenint cura de les espcies i dels ecosistemes amb tres objectius: la protecci de la biodiversitat biolgica, ls sostenible daquesta i la distribuci justa dels beneficis que aquest s sostenible proporciona. A ms, es constitueix amb el marc per lelaboraci de lEstratgia de la Comunitat Europea en matria de Biodiversitat (1998). Totes les anlisis sobre la biodiversitat a Europa coincideixen en constatar una prdua sostinguda de diversitat biolgica en espcies, hbitats i paisatges que t entre les seves principals causes el canvi en els usos del sl, les pertorbacions dorigen antrpic i la intensitat amb qu sn explotats els recursos naturals. Un exemple daix s la intensificaci de lagricultura i la ramaderia, la sobreexplotaci de recursos hdrics, la contaminaci del medi bitic i abitic, la construcci de grans infraestructures lineals o el turisme insostenible. Catalunya s una regi amb un nivell de biodiversitat molt elevat si el comparem amb la resta de territoris dEuropa. Aquest fet es deu a la seva situaci geogrfica i al seu relleu, que expliquen que en un territori que no abasta ms del 0,3% de tot el continent europeu conflueixin tres de les grans regions biogeogrfiques dEuropa: la boreoalpina, leurosiberiana i la mediterrnia. A aquest elevat nivell de biodiversitat terrestre cal afegirhi a ms, la diversitat que presenta el medi litoral i mar del nostre pas. No obstant aix, la diversitat biolgica a Catalunya est veient-se afectada per lactivitat humana, que sovint porta associada lalteraci, transformaci o desaparici dhbitats, desplaament despcies, prdua de diversitat gentica i simplificaci dels ecosistemes. Aquests fets han comportat una reacci per part de la nostra societat civil i poltica des de fa molts anys. El Parlament de Catalunya mitjanant la Resoluci 552/V, de 16 dabril de 1998, sobre lelaboraci dun pla drees de connexi biolgica (BOPC nm. 280, de 27.4.1998) va instar el Govern a complementar el mapa vigent a Catalunya en matria de conservaci de la natura mitjanant ladopci, en el termini mxim dun any, dunes
directrius estratgiques per al manteniment de les connexions ecolgiques i paisatgstiques necessries entre els espais que gaudeixen dalgun tipus de protecci. I en la Resoluci 1153/VI, de 23 doctubre de 2002, sobre la presentaci i el desplegament de les directrius estratgiques per al manteniment de les connexions biolgiques i paisatgstiques entre els espais protegits a Catalunya (BOPC nm. 353, d11.11.2002), tamb insta al Govern a presentar en el termini mxim de dos mesos, les directrius estratgiques per al manteniment de les connexions ecolgiques i paisatgstiques entre els espais protegits i iniciar-ne laplicaci i el desplegament efectiu dins de lany 2003. En el Pacte del Tinell sacorda formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels Sistemes de Connexi Biolgica entre Espais Lliures. I en el nou Estatut dAutonomia de Catalunya (2006) satribueix a la Generalitat les competncies exclusives en lestabliment i regulaci de les figures de protecci despais naturals i de corredors biolgics. En lmbit local, comarcal i regional shan realitzat ms dun centenar destudis sobre connectivitat ecolgica els quals cal valorar molt positivament tant per la seva creativitat com per les aportacions metodolgiques i conceptuals realitzades. Fora experts de Catalunya participen en projectes europeus i internacionals i estan fent aportacions teriques significatives. Conscients de que aquest tema ha generat debats i reflexions cientfiques i socials, el nostre Departament ha assumit en aquesta legislatura dur a terme la redacci de les directrius de connectivitat ecolgica que presentem mitjanant aquest document, el qual sha elaborat seguint criteris de caire sectorial i es presenten agrupades en deu captols. En cadascun daquests captols es troben referenciats els criteris a tenir en compte en la presa de decisions, en les regulacions, en la planificaci i programaci i en les bones prctiques que tenen com a objectiu el manteniment i millora de la connectivitat ecolgica al nostre pas. Lelaboraci daquestes Directrius ha anat a crrec den Josep Maria Mallarach i en Josep Germain, als quals agraeixo la bona tasca realitzada aix i com als tcnics del Departament i a lequip dexperts integrat per Deli Saavedra, Xavier Mayor, Xavier Carceller, Carme Rossell i Ricard Estrada, perqu de forma desinteressada varen fer valuoses aportacions en aquest document. Crec, sincerament, que constituir una gran eina per avanar en la conservaci de la biodiversitat com a valor patrimonial nic i insubstituble i com a font de qualitat de vida per a les persones. Francesc Baltasar i Albesa Conseller de Medi Ambient i Habitatge
ndex
1. Biodiversitat i estratgies connectives 1.1. Bases per a lacci ..................................................................................................................... 1.2. La connectivitat ecolgica com a objectiu .......................................... 1.3. Marc per a lestabliment de les directrius sobre connectivitat ecolgica .................................................................................................................. 1.4. Estructura de les directrius ...................................................................................... 2. Desenvolupament sectorial de les estratgies de connectivitat ecolgica 2.1. Planejament territorial ................................................................................................ 2.2. Espais naturals protegits .......................................................................................... 2.3. Espcies amenaades i protegides .............................................................. 2.4. Xarxa viria i altres infraestructures lineals ........................... 2.5. Espais fluvials ............................................................................................................................. 2.6. Activitat agrria ...................................................................................................................... 2.7. Urbanisme ........................................................................................................................................ 2.8. s dels recursos biolgics ........................................................................................ 2.9. Avaluaci ambiental ......................................................................................................... 2.10. Recerca, informaci i participaci .............................................................. Annex 1. Definicions i conceptes
...............................................................................
7 11 14 16
19 26 31 36 46 54 62 69 75 81 87 93 95
Annex 2. Nous instruments a desenvolupar
........................................
Annex 3. Inclusi del concepte de connectivitat ecolgica en normes i plans ...................................................................................
1. Biodiversitat i estratgies connectives
1.1. Bases per a lacci

Totes les anlisis sobre la biodiversitat a Europa realitzades pels principals organismes europeus, com lAgncia Europea del Medi Ambient, coincideixen a constatar una prdua sostinguda de diversitat biolgica, tant en poblacions com espcies, hbitats i paisatges. Els canvis en els usos del sl que shan produt en les darreres dcades, que han comportat una reducci de lrea dels espais naturals i seminaturals, el deteriorament daltres i la fragmentaci de molts daquests, se situen entre les primeres causes daquesta prdua, generalment associades a lefecte barrera de les infraestructures, la urbanitzaci dispersa i la intensificaci o labandonament de lactivitat agrria. Com a conseqncia daquesta fragmentaci, es produeix un esmicolament dels espais naturals i dels ecosistemes en trossos cada cop ms petits i allats, a linterior dels quals es redueixen els hbitats de major qualitat, alhora que resten envoltats de barreres antrpiques, de manera que cada vegada esdevenen menys viables per al manteniment de certes espcies i per garantir algunes de les funcions i serveis dels ecosistemes. La magnitud daquesta problemtica ha donat lloc a una reacci decidida, palesa en els compromisos assolits a la Cimera de Caps dEstat i de Govern de la Uni Europea que es va celebrar lany 2001 a Gteborg, en lacord assolit a la Sisena Reuni de les Parts Contractants del Conveni sobre la diversitat biolgica celebrada el 2002 i en les conclusions de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament SosteniBIODIVERSITAT I ESTRATGIES CONNECTIVES
[7]
ble. En el cas dels estats que formen la Uni Europea, es va arribar al comproms daturar abans del 2010 la prdua de la biodiversitat en lanomenat Missatge des de Malahide: aturant la prdua de biodiversitat (2005), que explicita aquest comproms i adverteix de les conseqncies que la prdua de biodiversitat pot tenir en el progrs econmic i social dEuropa a causa, a ms del seu valor intrnsec, dels bns i serveis fonamentals que genera la diversitat biolgica, especialment en els camps de lagricultura, la gesti dels recursos hdrics, la salut i la qualitat de vida, el turisme, etc. Per altra banda, lEstratgia de la Comunitat Europea en matria de biodiversitat (1998), aix com els plans dacci que la desenvolupen, constata que les mesures que shan adoptat fins ara en relaci amb la conservaci de la biodiversitat han resultat insuficients. Com a exemple, es pot citar la poltica despais naturals protegits, els resultats de la qual han estat limitats, motiu pel qual es reconeix que, en lmbit europeu, calen actuacions addicionals de conservaci dels components de la biodiversitat fora dels lmits dels espais naturals protegits, que siguin daplicaci general en el conjunt del territori. Aquest enfocament ms integrat de la conservaci no s, per, un substitut de lactual poltica despais naturals protegits, la qual continua essent vlida i necessria en tots aquells espais on, atesos els seus remarcables valors naturals, els objectius de protecci sn prioritaris. La consideraci anterior tamb es repeteix a la majoria destudis que shan realitzat a Catalunya sobre connectivitat ecolgica: algunes de les mesures de conservaci shan destendre al conjunt del territori, abastant en ms o menys intensitat tots els components del medi natural i del paisatge, per tal de poder mantenir les propietats estructurals i funcionals dels ecosistemes. Dins del marc daquestes mesures de conservaci, ladopci destratgies de connectivitat ecolgica ha de ser una de les principals lnies dactuaci, per no pas lnica. Existeix consens que una estratgia connectiva adequada ser aquella que inclogui lestabliment duna veritable xarxa ecolgica, entesa com un conjunt despais naturals, que generalment gaudiran de protecci, connectats entre si mitjanant espais prou ben conservats de
[8]
BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA
la matriu territorial com per permetre els moviments i la dispersi de les espcies de la flora i de la fauna i el manteniment de la funcionalitat dels ecosistemes i dels processos ecolgics essencials. Cal advertir, per, que una xarxa ecolgica mal concebuda, o insuficientment gestionada, pot tenir efectes negatius per a la conservaci. El concepte teric ms desenvolupat en lmbit de la poltica de conservaci de la biodiversitat i de lordenaci del territori s el de xarxa ecolgica funcional, el qual es basa en definir lestructura ecolgica bsica del territori des del punt de vista dinmic del medi natural, s a dir, dels fluxos (nutrients, gens, espores, llavors, espcies, etc.) que sestableixen entre els seus components. Les bases daquest enfocament, les va establir lEstratgia paneuropea per a la diversitat biolgica i paisatgstica, lany 1995, en definir la xarxa ecolgica paneuropea. La seva aplicaci a escala nacional va ser referendada a la Declaraci de Kev de la Cinquena Conferncia Ministerial sobre Medi Ambient a Europa, lany 2003. Aquest enfocament ms global solament es pot assolir si saconsegueix integrar efectivament la conservaci de la biodiversitat en el marc de les diferents poltiques sectorials. Tant el Conveni sobre la diversitat biolgica com la poltica comunitria en relaci amb aquesta matria (el Sis programa dacci ambiental de la Comunitat Europea; lEstratgia de la Comunitat Europea en matria de biodiversitat i els plans dacci que la desenvolupen; els plans de la Uni Europea sobre desenvolupament urb i sobre la gesti de les zones costaneres) reconeixen que la integraci de la conservaci de la natura en el procs de presa de decisions socioeconmiques s un prerequisit de tota poltica de conservaci efica, i que hi ha una clara interdependncia entre el manteniment de la integritat dels sistemes naturals i culturals i la provisi dopcions socials i econmiques. Totes aquestes declaracions sn a la base del que s la sostenibilitat, ja que aquesta no es pot assolir si no existeix una relaci equilibrada entre les necessitats socials, lactivitat econmica i el funcionament dels ecosistemes, que proveeixen els serveis ambientals essencials dels quals depn lexistncia humana i la qualitat de vida de la societat.
BIODIVERSITAT I ESTRATGIES CONNECTIVES
[9]
Aquest enfocament adquireix encara ms relleu si es t en compte la multifuncionalitat de la matriu territorial i el fet que la major part dels ecosistemes del nostre entorn ja han estat afectats, sovint des de fa segles, per lactivitat humana en un grau o altre. En sn bons exemples les activitats agroforestals, les quals tenen un paper fonamental en el manteniment de nombrosos hbitats i espcies, i ladopci duna poltica daiges encarada a mantenir i recuperar la funcionalitat ecolgica dels mbits terrestres i aqutics dels espais fluvials. Un elevat nombre dels estudis realitzats a Catalunya durant els darrers anys insisteixen en aquesta multifuncionalitat del medi natural, especialment en els llocs ms densament poblats, on tamb caldr fer referncia a la connectivitat paisatgstica, un concepte ms antropognic i que comporta lexistncia i la continutat en el territori duna morfologia i dunes caracterstiques del medi dun reconegut valor esttic i, alhora, susceptibles de ser aprofitades pels ciutadans i ciutadanes per a activitats de lleure i deducaci en el medi natural. Aix doncs, en les zones ms densament poblades, a lhora de plantejar i dissenyar estratgies connectives i de manteniment de la funcionalitat dels ecosistemes, tamb shauran de considerar les funcions socials. Tanmateix, la prioritat en matria de connectivitat ecolgica consisteix a prevenir la fragmentaci del territori i dels seus sistemes naturals i evitar la disminuci de la seva permeabilitat en relaci amb els fluxos ecolgics. La conservaci de tots aquells components de la matriu territorial que tenen una funci connectiva significativa s, doncs, essencial, ats que ladopci de mesures correctores o de restauraci acostuma a ser difcil i a tenir uns costos elevats. En un altre ordre de coses, el Sis programa dacci ambiental de la Comunitat Europea (2002) promou una major implicaci de la ciutadania en les poltiques ambientals, ja sigui mitjanant actuacions de sensibilitzaci, la tramesa dinformaci completa i de qualitat, la seva participaci en el procs de presa de decisions i lafavoriment del seu suport als objectius ambientals. Aquesta participaci esdev especialment significativa en aquells sectors del territori situats fora dels espais naturals protegits i en els quals ladopci dacords volun[10]
taris de gesti, com pot ser en el cas de lactivitat agroforestal, s bsica per a laplicaci de les estratgies de connectivitat ecolgica. Un altre aspecte en qu hi ha un consens general s el dels coneixements sobre la biodiversitat. Es constata que, malgrat els avenos realitzats, el coneixement que sen t encara s insuficient o no sadapta prou b a les necessitats de la gesti, per tamb es deixa clar que en cap cas aix no sha dutilitzar com a excusa per a la inacci, ni com a fre de les decisions o activitats basades en lestat actual dels coneixements, que ja s important. Un dels aspectes que cal desenvolupar s el seguiment dels resultats que es vagin obtenint, de manera que les diferents poltiques amb incidncia sobre la biodiversitat es puguin modificar, per millorar-ne lefectivitat, a mesura que progressin els coneixements o es modifiquin els problemes. La cooperaci entre comunitats autnomes venes (Arag i el Pas Valenci) i entre estats (Espanya, Frana i Andorra) en aquesta matria s molt limitada, de manera que resulta indispensable intensificar la cooperaci transfronterera, especialment quan es tracta decosistemes compartits i especialment sensibles, com els espais fluvials (Directiva 2000/60/CE, per la qual sestableix un marc comunitari dactuaci en lmbit de la poltica daiges) o costaners i marins (Pla dacci per a la Mediterrnia) o quan es tracta despcies migratries (Conveni sobre la conservaci de les espcies migratries danimals silvestres).
1.2. La connectivitat ecolgica com a objectiu

Entre les diferents eines per afrontar la prdua de la biodiversitat i per superar les seves principals causes, el concepte de connectivitat ecolgica ha atret en pocs anys latenci de la major part de tcnics i planificadors i tamb dels ciutadans en general, malgrat algunes de les incerteses cientfiques que encara subsisteixen. El seu primer avantatge s el fet que es tracta dun concepte molt intutiu: si la fragmentaci i les barreres sha demostrat que sn un problema, la connexi nha de ser la soluci. Un segon avantatge s que la connectivitat ecolgica s
[11]
Connectivitat ecolgica
aplicable a totes les escales, i dna resposta tant a problemes locals, comarcals o regionals, com a estratgies nacionals o internacionals. El darrer avantatge s que es tracta dun concepte aplicable des de tots els sectors, que ofereix indicacions tant pel que fa al desenvolupament de lactivitat agrcola o la gesti hidrolgica, com a la manera de dissenyar les infraestructures, per posar alguns exemples. Dacord amb lanterior, sha optat per posar un major mfasi en el concepte de connectivitat ecolgica que no pas en el de connectors ecolgics o corredors biolgics, ja que aquests sentenen com a peces duna estratgia connectiva molt ms mplia. Aix doncs, sota el concepte de connectivitat ecolgica sha acabat entenent tota la dimensi dinmica, funcional, del medi natural que permet la dispersi i el moviment dels organismes, el manteniment dels processos ecolgics i el funcionament dels ecosistemes, a ms de comportar molts altres avantatges de caire ambiental, econmic i social, entre els quals hi ha els vinculats al lleure. Lestabliment duna veritable estratgia de connectivitat ecolgica no implica excloure les activitats humanes dels espais que compleixen funcions de connectivitat ecolgica; al contrari, en alguns casos el manteniment de determinats usos s necessari per a la conservaci daquesta funci. Tanmateix, les activitats que estiguin incloses en aquests sectors han de ser compatibles amb el manteniment de la
[12]
funci connectiva, de manera que les diferents poltiques sectorials que hi incideixin hauran de definir clarament els usos que hi sn admesos. En fora casos sha demostrat que ladequada aplicaci i desenvolupament dels instruments administratius, normatius i econmics existents, aix com ladopci generalitzada dels resultats assolits en experincies desenvolupades en altres pasos, a vegades des de fa decennis, ja poden ser suficients per garantir el plantejament i desenvolupament duna xarxa ecolgica nacional efectiva, sempre que sassoleixi la cooperaci dels sectors i dels agents locals clau. Sha fet pals que s fonamental que les estratgies de connectivitat ecolgica sintegrin en els diferents processos de planificaci, a totes les escales, i que, per ser efectius, aix sha de fer des dels primers estadis. Noms una aproximaci interdisciplinria, que inclogui planificadors, tcnics, cientfics i altres agents econmics i socials, pot proveir els instruments adients per afrontar els problemes de la fragmentaci de la matriu territorial amb xit. Ladaptaci de les estratgies connectives al carcter multifuncional del medi natural porta aparellada la necessitat de conservar o dissenyar elements connectius duna gran varietat, els quals poden anar des dels corredors biolgics, pensats per a determinades espcies, fins als itineraris de caire paisatgstic, relacionats amb el lleure i propis dambients urbans, passant pel manteniment de la continutat dels ecosistemes fluvials o els grans sistemes muntanyencs, o per la creaci de passos per superar lefecte barrera de determinades infraestructures o sistemes urbans. En uns casos ser suficient el manteniment com a sl no urbanitzable dun determinat sector del territori, mentre que en altres podr requerir complexes obres denginyeria. Lannex 1 cont un recull dels conceptes utilitzats en aquestes directrius i la seva definici. La gesti de cada tipus despai o hbitat variar en funci del valor connectiu que se li atribueixi, de la seva localitzaci o dels usos que shi duguin a terme, ja que en uns casos una gesti de tipus preventiu pot ser suficient per mantenir unes determinades condicions, mentre que en altres casos caldr una gesti ms activa i un seguiBIODIVERSITAT I ESTRATGIES CONNECTIVES
[13]
ment continuat de la seva funcionalitat. Ser, doncs, necessari definir de manera clara a qui corresponen les responsabilitats de gesti de cadascun dels elements connectius, i quins sn els objectius que es persegueixen en cada cas. Un enfocament daquest tipus ha de superar, per, un risc important: hi ha el perill que en relaci amb la connectivitat ecolgica es vulgui potenciar tant la seva multifuncionalitat, o un disseny basat principalment en qestions de caire esttic o vinculades al lleure, per posar dos exemples, que acabi perdent els seus possibles beneficis pel que fa a la biodiversitat. Aix doncs, qualsevol espai que vulgui complir lobjectiu de mantenir la connectivitat ecolgica pot desenvolupar altres funcions, per el seu disseny, dimensi i gesti hauran de tenir sempre una justificaci dacord amb uns objectius de conservaci de la biodiversitat. Per altra banda, per, no sha doblidar que els objectius de la conservaci difcilment sassoliran si no es tenen en compte de manera adequada les persones i les seves aspiracions, aix com el clima poltic, social i econmic imperant.
1.3. Marc per a lestabliment de les directrius sobre connectivitat ecolgica

A Catalunya, els primers treballs sobre connectivitat ecolgica van comenar a realitzar-se a principis de la dcada dels noranta, analitzant les experincies de pasos capdavanters en la matria i valorant la seva aplicabilitat a la realitat catalana. Des daleshores, shan realitzat ms dun centenar destudis sobre connectivitat ecolgica en lmbit local, comarcal, regional o internacional, els quals cal valorar molt positivament, tant per la seva creativitat com per les aportacions metodolgiques realitzades, tot i que la majoria han roms indits i no sn de fcil consulta. Durant els darrers anys, shan organitzat diverses jornades i tallers tcnics on la connectivitat ecolgica sha tractat de manera ms global. Fora experts de Catalunya participen en projectes europeus i internacionals i estan fent aportacions teriques significatives en lmbit de la connectivitat ecolgica.
[14]
Permeabilitat de les infraestructures
Per altra banda, sha de remarcar que la incorporaci de les estratgies de connectivitat ecolgica a lmbit de Catalunya no es pot fer de la mateixa manera a tot arreu, de manera que trobarem situacions contraposades. Duna banda, hi ha la de les comarques de muntanya, on a causa de la gran extensi dels espais naturals i el seu relatiu bon estat de conservaci hi predominaran les mesures de caire preventiu, mentre que a les zones metropolitanes o a lmbit costaner normalment es tractar de protegir els darrers elements connectius que romanen entre espais naturals envoltats de barreres, o de restaurar algunes de les connexions ecolgiques perdudes mitjanant la permeabilitzaci de les barreres ms crtiques. En el cas dels espais agraris tamb hi ha diferents situacions, ja que mentre en amplis sectors predominen els mosaics agroforestals amb conreus de sec, que tenen un alt valor per a la biodiversitat, en les rees on dominen els conreus de regadiu la situaci s inversa, de manera que, a ms de tenir poc valor per a la biodiversitat, poden representar una barrera per als moviments i la dispersi despcies amenaades o en perill dextinci. La incorporaci a la normativa i al planejament de Catalunya de les aportacions teriques i de les propostes prctiques plantejades en relaci amb la connectivitat ecolgica ha estat molt desigual, per en tots els sectors, durant els darrers anys, en ms o menys mesura i de manera ms o menys coherent, shan fet passes per a la seva aplicaci, des de lmbit del planejament territorial o de lurbanisme fins
[15]
al de la poltica daiges o lagrria. Per aix, a cadascun dels apartats sectorials en qu sorganitzen aquestes directrius, es presenta una valoraci de la incidncia que la connectivitat ecolgica ja t en la normativa i en el planejament actuals de Catalunya. Un antecedent significatiu s la Resoluci 552/V del Parlament de , Catalunya, sobre lelaboraci dun pla drees de connexi biolgica a Catalunya (1998), la qual insta el Govern a ladopci dunes directrius estratgiques per al manteniment de les connexions ecolgiques i paisatgstiques, resoluci que es troba a la base daquest document de directrius sobre connectivitat ecolgica. El nou Estatut dAutonomia de Catalunya (2006) atribueix a la Generalitat les competncies exclusives en lestabliment i la regulaci de les figures de protecci despais naturals i de corredors biolgics.
1.4. Estructura de les directrius

Aquestes directrius shan elaborat seguint criteris de caire sectorial i es presenten agrupades en els deu captols segents: planejament territorial; espais naturals protegits; espcies amenaades i protegides; xarxa viria i altres infraestructures lineals; espais fluvials; agricultura; urbanisme; s dels recursos biolgics; avaluaci ambiental i, finalment, un captol dedicat a recerca, informaci i participaci. Les directrius van seguides de tres annexos: Lannex 1 cont un glossari amb les definicions dels conceptes clau que shan emprat en aquestes directrius. Lannex 2 cont la relaci dels nous instruments que les directrius proposen desenvolupar. Lannex 3 cont les normes i plans que les directrius proposen completar, i presenta de manera resumida algunes de les implicacions normatives i sobre el planejament daquestes directrius.
[16]
A la pgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es complementen aquestes directrius amb un recull dels diferents documents i instruments internacionals i comunitaris relacionats amb la connectivitat ecolgica, un llistat destudis i informes dmbit ms local, que no pretn ser exhaustiu per s representatiu de diferents tipus de treballs realitzats, i, tamb, un recull de la normativa i dels plans que tenen incidncia sobre la connectivitat ecolgica a Catalunya, tant si sn dmbit catal com estatal. Aquesta documentaci es pot consultar a ladrea http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/inici.jsp
[17]
2. Desenvolupament sectorial de les estratgies de connectivitat ecolgica
2.1. Planejament territorial

En el marc del planejament territorial, lafavoriment de la connectivitat ecolgica i paisatgstica s una estratgia bsica per millorar la conservaci de la biodiversitat, especialment en territoris fragmentats: consolidar la xarxa despais naturals protegits, complementar-los amb zones perifriques de protecci, establir zones de restauraci, determinar els usos admissibles en aquests espais i, especialment, promoure la connectivitat ecolgica entre tots els components del medi natural o de valor per a la biodiversitat. Es tracta del principi dintegritat ecolgica: shan de protegir els processos ecolgics necessaris per garantir la viabilitat de les espcies i mantenir els hbitats dels quals depenen per a la realitzaci de les seves funcions biolgiques (migraci, dispersi, intercanvi gentic, etc.), i per poder respondre als canvis ambientals (canvi climtic, contaminaci, etc.) o catastrfics (incendis forestals, tempestes, secades, esllavissaments, etc.). El planejament territorial s el marc adequat per tenir en compte lampli abast dels processos ecolgics i passar duna visi despais naturals allats a una autntica xarxa ecolgica, en la qual es garanteixi la funcionalitat ecolgica del conjunt del territori a travs del manteniment de la connectivitat ecolgica dels sistemes naturals a escala regional i comarcal. s, doncs, en el marc del planejament territorial on sha de definir aquesta xarxa ecolgica bsica, la qual caldr, per, comDESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA
[19]
plementar amb altres mesures que les diferents poltiques sectorials puguin establir, de les quals donen compte els captols segents. Antecedents internacionals i europeus. A Europa, la primera concreci formal daquest model va ser la proposta de xarxa ecolgica paneuropea que proposa lEstratgia paneuropea per a la diversitat biolgica i paisatgstica, impulsada pel Consell dEuropa el 1995, i que tamb es recollia a les recomanacions de la Conferncia de Ministres Europeus de Medi Ambient dins el marc del procs Medi Ambient a Europa (2003). Daltra banda, lEstratgia de la Comunitat Europea en matria de biodiversitat (1998) atribueix al planejament territorial la funci dadoptar mesures per a la conservaci de la biodiversitat en el conjunt del territori. Lanomenat Missatge des de Malahide de la Uni Europea (2005) avana una mica ms la concreci i estableix que el planejament territorial ha de garantir el manteniment i la millora de la funcionalitat ecolgica del territori i la coherncia de la xarxa Natura 2000. Estudis i propostes locals. De lanlisi dels diferents estudis sobre connectivitat ecolgica realitzats a escala de Catalunya o de les entitats administratives o regions naturals, es constata que shan fet aportacions significatives per a lestabliment de metodologies que permeten dissenyar un model dordenaci coherent del terri-
Efecte barrera
[20]
tori. Generalment, la proposta final daquests treballs esdev un primer model dordenaci integrada i sostenible del territori i contribueix a estructurar-lo a partir del manteniment de la connectivitat ecolgica general. Per altra banda, aquests mateixos estudis mostren amb molta claredat que caldria plantejar les estratgies connectives sempre a lescala de regions naturals, conques hidrogrfiques o ecosistemes, i no pas dmbits administratius o jurdics. Aix no impedeix, per, concretar les seves propostes a un mbit administratiu o de planificaci determinat, sempre que els estudis de connectivitat ecolgica shagin realitzat a lescala i a lmbit natural adequat. Normativa, plans i directrius. En desenvolupament de la Llei 23/1983, de poltica territorial, la Llei 1/1995, per la qual saprova el Pla territorial general de Catalunya, estableix que aquest Pla s linstrument que ha de definir els objectius per aconseguir el desenvolupament sostenible, lequilibri territorial i la preservaci del medi ambient a Catalunya. s en aquest marc que el Pla territorial general de Catalunya defineix els espais que poden ser objecte de protecci en el planejament territorial parcial, entre els quals ja sinclouen un cert nombre de figures dinters connectiu, com ara: espais de lligam o de relaci entre els espais del PEIN; terrenys forestals situats a la capalera i a les ribes de rius; espais de la xarxa hidrogrfica que poden actuar com a corredors biolgics i assegurar la continutat de la xarxa dels espais objecte de protecci; espais agrcoles amb valor ecolgic que donin continutat a la trama de sls no urbanitzables; etc. A ms, les directrius generals del Pla territorial general de Catalunya indiquen explcitament que cal tractar tots aquests espais com un sistema territorial integrat despais naturals que ofereixi un continu natural i, daquesta manera, asseguri la continutat de la taca de sl no urbanitzable a tot el territori. Aquests principis genrics tenen una traducci fora adequada en els plans territorials que actualment sestan elaborant (plans territorials parcials i plans directors territorials), com mostra lnic
DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA
[21]
pla de la nova generaci aprovat fins ara: el Pla territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran (2006). De fet, en el nou planejament territorial, la poltica de sl no urbanitzable ha esdevingut un component tan important de la planificaci com la poltica dinfraestructures o durbanitzaci, i t com a principi rector assegurar les connexions ecolgiques necessries per al manteniment de la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes. s amb aquesta nova visi que el planejament territorial no noms delimita i protegeix els principals connectors ecolgics i els inclou, juntament amb els espais naturals protegits i de major valor natural, en una xarxa de sl no urbanitzable de protecci especial, sin que tamb integra alguns principis relacionats amb la connectivitat ecolgica en el planejament urbanstic i les poltiques sectorials daplicaci en el territori. Un aspecte sempre controvertit i de resoluci complexa s el de les installacions i infraestructures que es permeten establir en el sl no urbanitzable. Resta esmentar que la poltica del paisatge pot esdevenir una via interessant a lhora dadoptar estratgies connectives en molts mbits diversos. Dacord amb la Llei 8/2005, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, correspon als catlegs del paisatge establir els objectius de qualitat que han de complir i elaborar propostes i mesures destinades a integrar el paisatge en el planejament territorial i urbanstic. En el document Prototipus de catleg de paisatge, bases conceptuals, metodolgiques i procedimentals per elaborar els catlegs de paisatge de Catalunya, realitzat per lObservatori del Paisatge el 2005, les qestions relacionades amb la connectivitat ecolgica es tenen en compte en la identificaci dels valors del paisatge i en la valoraci dels impactes que els afecten, i esdevenen objectius prioritaris prou clars a lhora destablir les normes, directrius i recomanacions dirigides als plans territorials.
[22]
Directrius
1. El procs de revisi del planejament territorial haur de garantir que sincloguin entre els seus objectius els principis de manteniment de la connectivitat ecolgica i de la funcionalitat dels ecosistemes, de prevenci de la fragmentaci del territori i de restauraci de la connectivitat, a tot arreu on sescaigui. Consegentment, caldr desenvolupar lactual model de planejament territorial basat en una poltica on el sl no urbanitzable esdevingui un component del planejament tan important com la poltica dinfraestructures o durbanitzaci, i en la definici duna xarxa fsicament contnua i coherent despais naturals i seminaturals en el seu mbit daplicaci, tot i que cal ser especialment curosos en els aspectes segents: a) El planejament territorial sha dadaptar als requeriments del manteniment de la connectivitat ecolgica i no pas a linrevs, i ho ha de fer basant-se en els millors coneixements cientfics disponibles. b) Caldr plantejar les estratgies connectives tenint en compte les regions naturals, conques hidrogrfiques o ecosistemes en qu sinsereixen, i no limitar-les als mbits jurdics o administratius. c) En la xarxa de sl no urbanitzable de protecci especial que sestableix en els nous plans territorials, caldr garantir la connectivitat ecolgica bsica entre tots els espais naturals que gaudeixin dalgun grau de protecci. d) Shan de seleccionar adequadament els usos i les prctiques compatibles en els espais amb valor per a la connectivitat ecolgica, com ara els agropecuaris extensius, per assegurar que a la llarga el seu efecte allat o acumulatiu no pugui afectar els valors que es volien protegir. 2. En lactual procs de redacci i tramitaci de plans territorials, caldr: a) Fixar criteris per a la connectivitat ecolgica en el planejament urbanstic i les poltiques sectorials. b) Tramitar i aprovar al ms aviat possible els plans territorials parcials i els plans directors territorials actualment
[23]
en elaboraci, i redactar amb celeritat els que encara queden pendents. c) Revisar el Pla territorial parcial de les Terres de lEbre per adaptar-lo al nou model de planejament territorial vigent, dacord amb els seus objectius ambientals. d) Per recuperar els perjudicis causats a la connectivitat ecolgica i paisatgstica durant els anys de manca de planejament territorial, cal que el departament competent en la matria prevegi la restauraci de la connectivitat ecolgica i paisatgstica en els principals punts crtics que existeixen a Catalunya en lmbit de lordenaci del territori. 3. Elaborar un Pla territorial sectorial de connectivitat ecolgica de Catalunya, vertebrat amb el nou Pla territorial general de Catalunya i amb els plans territorials parcials que sn en curs delaboraci, que identifiqui i qualifiqui els espais ms importants per a la connectivitat ecolgica, amb lobjectiu de contribuir a definir la xarxa ecolgica de Catalunya, juntament amb el sistema despais naturals protegits. Entre les principals prioritats hi hauria: a) Identificar els trams fluvials despecial valor per a la con[24]
b)
c)
d)
e)
nectivitat ecolgica, com sn els que connecten o complementen els espais naturals protegits. Identificar els sectors prioritaris datermenament del domini pblic hidrulic i de la zona inundable en els trams fluvials crtics per a la connectivitat ecolgica. Identificar els espais naturals protegits on calgui impulsar la revisi dels lmits per connectar polgons fsicament separats o per connectar-los amb altres espais naturals protegits propers. Identificar els plans especials despais naturals protegits que cal revisar a partir de criteris de connectivitat ecolgica. Identificar els principals espais agraris extensius, de ms inters per a la connectivitat ecolgica.
4. Promoure la cooperaci transfronterera (entre comunitats autnomes i els estats o les regions dels estats vens) per aplicar programes territorials conjunts en els aspectes segents: a) Satisfer els requeriments de connectivitat a llarga distncia que presenten determinades espcies, com pot ser el cas despcies damplis dominis vitals, ocells
migradors, espcies marines, etc. b) Participar activament en projectes transnacionals dinters connectiu: la xarxa ecolgica paneuropea, el gran corredor de muntanya Cantbric-Pirineus-Masss central francs-Alps, etc. c) Utilitzar els instruments financers de la Uni Europea (INTERREG III, URBAN II,
LIFE+, etc.) per desenvolupar projectes transfronterers sobre la connectivitat ecolgica del territori, amb valor demostratiu. Altres directrius relacionades: Espcies amenaades i protegides: 10; 13. Espais fluvials: 25.
[25]
2.2. Espais naturals protegits

En les poltiques de conservaci de la biodiversitat, lestabliment despais naturals protegits s la primera mesura que sha dadoptar bo i procurant que abasti tots els tipus despais on es concentren els principals valors de patrimoni natural. Ara b, tot i ser indispensable, i constituir el nucli de les poltiques de conservaci de la natura, lestabliment de sistemes despais naturals protegits no s suficient per garantir el manteniment de la biodiversitat a llarg termini, ni tan sols al seu interior, si aquests espais no sintegren en una xarxa ms mplia, que permeti la seva connexi funcional amb la matriu formada per la resta de components del medi natural. La planificaci territorial ha destablir un model de xarxa ecolgica funcional que garanteixi el manteniment de la connectivitat ecolgica per al conjunt del territori. El nucli daquesta xarxa, el constituiran els espais naturals protegits i les connexions que els completen. Aquesta visi ms funcional, i menys esttica, del paper dels espais naturals protegits tindr necessriament repercussions en el seu disseny (mida, forma, localitzaci, etc.), en la selecci dels espais i dels hbitats que han de ser objecte de protecci i en la seva gesti, la qual no shaur de circumscriure a lmbit tancat dun determinat espai natural protegit, sin que haur de tenir en compte les rees dinfluncia que siguin pertinents com, per exemple, la hidrolgica, cinegtica, turstica, etc. s en aquest marc conceptual que lestabliment de noves figures de protecci, o la protecci dhbitats fins ara poc considerats, adquireix una especial significaci. Juntament amb la necessitat de completar lactual sistema despais naturals protegits, sha de promoure lestabliment de corredors biolgics entre si i amb els espais naturals que els envolten i dissenyar-los en funci de les espcies que sn objecte de protecci en cada espai natural protegit i que sen poden beneficiar. La protecci addicional dhbitats especialment valuosos (aiguamolls, boscos madurs, etc.) o despecial significaci per a les espcies migratries (espais costaners, zones agrcoles de sec, etc.) i que puguin actuar de passeres dhbitat ha de completar aquesta xarxa bsica.
[26]
Passera dhbitat
Antecedents internacionals i europeus. Mentre que el Conveni sobre la diversitat biolgica (1992) proposa incrementar el grau de protecci de les zones que envolten els espais naturals protegits, el Missatge des de Malahide (2005) ho concreta ms i suggereix completar els espais naturals protegits amb corredors biolgics. Aquest s un aspecte que la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservaci dels ocells silvestres, i el Conveni sobre la conservaci de les espcies migratries danimals silvestres (1979) reforcen, especialment en el cas de determinats hbitats, com, per exemple, les zones humides, que sn despecial inters per a nombroses espcies migratries. Estudis i propostes locals. Els estudis realitzats a Catalunya sobre la connectivitat ecolgica dels espais inclosos en el Pla despais dinters natural (1992), aix com els que shan dut a terme en un cert nombre despais naturals protegits, de manera ms aprofundida, mostren clarament el grau dallament biolgic que molts ja pateixen, sobretot a la zona litoral i prelitoral i a la depressi central, i proposen mesures concretes per posar-hi remei o per garantir que les connexions ecolgiques actuals es puguin mantenir enfront de les pressions i els impactes que les amenacen. Tamb es palesen les insuficincies de lactual poltica de protecci de zones humides, ja que, malgrat les nombroses disposicions legals que les protegeixen i els inventaris que shan dut a terme, la seva protecci efectiva encara no est garantida.
[27]
Normativa, plans i directrius. La Llei 12/1985, despais naturals, va representar, en el moment de la seva aprovaci, una notable aportaci en la poltica de conservaci del medi natural, per amb els canvis que han ocorregut des daleshores, tant a Catalunya com a escala global, els avenos realitzats en els camps de la biologia de la conservaci i de lecologia del paisatge, les millores de les tcniques de conservaci i de restauraci, aix com la considerable experincia assolida en la gesti del medi natural den de la seva aprovaci, aquesta Llei ha quedat, en bona part, desfasada. Les qestions relacionades amb la connectivitat ecolgica en sn un clar exemple, ja que no hi apareixen. Per altra banda, la tipologia despais naturals protegits que establia ha estat tamb superada per laparici de noves figures, o necessitats, de protecci. Consideracions similars es podrien fer en el cas de les normes del Pla despais dinters natural (1992), tot i que el seu Programa de desenvolupament ja especifica que shan de determinar els criteris i les mesures necessries per garantir el manteniment de les connexions biolgiques entre els espais inclosos en el Pla, uns espais que lactual Pla territorial general de Catalunya (1995) ja considera de valor intrnsec, i, per tant, com a objecte de protecci. Diferents treballs elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i per Barcelona Regional han perms disposar duna primera imatge de les principals connexions ecolgiques i paisatgstiques que caldria assegurar entre el sistema despais naturals protegits. Els criteris relacionats amb el manteniment de la connectivitat ecolgica shan incorporat de manera fora completa a lAvan de directrius per a la gesti dels espais de la xarxa Natura 2000, ats que als espais inclosos a aquesta xarxa es promou, entre altres mesures, el manteniment de marges vegetats en els espais agraris, la conservaci del bosc de ribera en els espais fluvials, la permeabilitzaci de les infraestructures hidruliques, ladopci de mesures correctores de punts negres de la xarxa viria i elctrica, etc. A ms, durant els darrers anys, la connectivitat ecolgica sha incorporat satisfactriament en molts dels plans especials elaborats o re[28]
visats per diverses administracions, com ara els plans dels parcs naturals del Montseny, Cap de Creus, Zona Volcnica de la Garrotxa, etc., aix com en les propostes de nous espais naturals de protecci especial, com s el cas de les capaleres del Ter i del Freser.
Directrius
5. Replantejar lactual Llei 12/1985, despais naturals, per tal que esdevingui una llei general de biodiversitat i patrimoni natural que tingui en compte, entre altres temes, els relacionats amb la connectivitat ecolgica, especialment els segents: a) Incloure, entre els seus objectius bsics, el manteniment de la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes. b) Establir una nova figura de protecci, el corredor biolgic, per a la protecci despais dinters connectiu per a determinades espcies. c) Considerar com a espais naturals protegits els diferents tipus despais naturals dinters per a la connectivitat ecolgica que el departament competent en matria ambiental inventari, com sn les zones humides, els espais i hbitats que requereixin una protecci, temporal o permanent, en aplicaci dels plans de recuperaci despcies amenaades, aix com aquells que sestableixin en desenvolupament daltres normes ambientals, com la Llei 22/2003, de protecci dels animals, o els tractats internacionals. d) Cercar figures adequades per a la protecci i la gesti daltres espais naturals dinters connectiu, com poden ser els transfronterers, ja sigui entre comunitats autnomes o estats, els ecotons de ribera, els hbitats agroforestals i, tamb, els espais naturals dinters local o comarcal. 6. Garantir que els plans especials de protecci del medi natural i del paisatge, els plans dordenaci dels recursos naturals i qualsevol altre tipus de pla de delimitaci o de gesti despais naturals protegits, que selaborin dara endavant, valorin semTTOL DE LAPARTAT
[29]
pre la connectivitat ecolgica, tant dins de lespai protegit com entre aquest i els altres components del medi natural que lenvolta, especialment pel que fa a les espcies i al funcionament dels ecosistemes que shi protegeixen. La delimitaci de lespai, la seva zonificaci i el model de gesti que sestableixi caldr que tinguin en compte les consideracions funcionals de la connectivitat ecolgica i a lescala que li sigui ms idnia. 7. Establir instruments de manteniment o recuperaci de la connectivitat ecolgica del sistema despais naturals protegits, basats en les lnies segents: a) Revisar els lmits daquells espais naturals protegits on sigui possible connectar diversos polgons fsicament separats o connectar-los amb altres espais naturals protegits propers. b) Desenvolupar i aplicar la nova figura de corredor biolgic que sha proposat establir en aquells casos en qu els requeriments de conservaci de determinades espcies justifiquin protegir un determinat espai natural amb aquest propsit. c) Establir mesures de planificaci i de gesti per disminuir
els efectes de la fragmentaci interna que ja pateixen alguns espais naturals protegits, prioritzant aquells ms fragmentats. 8. Aprovar lInventari de zones humides de Catalunya i la seva delimitaci, i completar-lo en el marc del Pla de conservaci i recuperaci de les zones humides a Catalunya previst. Aquest Pla hauria de: a) Identificar antigues zones humides dessecades que cal restaurar. b) Identificar indrets per crearne de noves, en llocs hidrolgicament viables que, entre altres valors, siguin dinters per a les espcies migratries, considerant les distncies i els emplaaments ptims, com a mesura compensatria per les prdues de passeres que han sofert llurs corredors migratoris. c) Definir mesures de restauraci, manteniment i gesti per a totes les zones humides que hi siguin incloses. Altres directrius relacionades: Planejament territorial: 3c; 3d. Activitat agrria: 35b; 36d. Recerca, informaci i participaci: 62c.
[30]
2.3. Espcies amenaades i protegides

La poltica de protecci de les espcies, especialment de les que estan amenaades, hauria de tenir el mateix grau de desenvolupament que la despais naturals protegits, per no ha estat aix. Les valoracions realitzades mostren que shan aconseguit alguns resultats fora positius en laplicaci de mesures directes per a les espcies amenaades o protegides (reintroduccions, control drees de nidificaci, cria en captivitat, etc.), per que existeix una manca defectivitat a lhora de conservar els hbitats dins les seves rees de distribuci, o en les seves rutes migratries, llevat dalgunes espcies molt localitzades. Tot i les dificultats existents a lhora de definir mesures coherents per al conjunt de lrea de distribuci de les espcies amenaades, ja que, generalment, abasten amplis sectors del territori amb diferents tipus dhbitats i graus de transformaci, aquestes es poden superar, en part, si sintegren en el marc de les estratgies de connectivitat ecolgica, ja que loportunitat de definir i establir grans mbits de connexi ecolgica i corredors biolgics destinats a espcies concretes pot permetre superar leficcia de les poltiques basades en la protecci de reserves isolades. Tanmateix, no totes les espcies amenaades i protegides sn igualment sensibles a la fragmentaci o als efectes de les barreres. Per a algunes s un problema lleu, mentre que per a daltres pot ser la causa principal del seu declivi o extinci. Altrament, la conservaci dalgunes espcies es veu amenaada per lexpansi despcies allctones invasores, un aspecte que tamb cal tenir en compte. Antecedents internacionals i europeus. La conservaci de les espcies en el conjunt de la seva rea de distribuci, tant a dins com a fora dels espais naturals protegits i en entorns amb diferents graus de transformaci humana, s una de les prioritats del Conveni relatiu a la diversitat biolgica (1992), del Conveni sobre la conservaci de les espcies migratries danimals silvestres (1979), de les directives comunitries sobre ocells i hbitats, i del Protocol per a les rees
[31]
Corredor biolgic
especialment protegides i per a la diversitat biolgica a la Mediterrnia (1995). Aquests mateixos documents normatius, aix com lEstratgia de la Comunitat Europea en matria de biodiversitat (1998) i el Missatge des de Malahide (2005), recorden que la conservaci comporta tamb ladopci de mesures de recuperaci de les espcies ms amenaades, mesures que sovint es concreten en els anomenats plans de recuperaci o de conservaci, els quals, dacord amb el Pla dacci de biodiversitat per a la conservaci dels recursos naturals (2001), cal que prevegin les actuacions que shan daplicar des dels diferents sectors. Lexistncia de plans de recuperaci que estableixin les mesures de conservaci dins lrea de distribuci de cada espcie ser de molta utilitat a lhora dincloure aquestes previsions en el marc de la planificaci territorial per a la definici de la xarxa ecolgica, per a lestabliment despais naturals protegits i de corredors biolgics, per a la seva inclusi en els plans de conca o per a la conservaci i la millora de determinades estructures vegetals linears en espais rurals. Normativa, plans i directrius. La normativa catalana pel que fa a la protecci de les espcies s escassa i ha quedat desfasada. Aix no obstant, cal remarcar que la Llei 22/2003, de protecci dels animals,
[32]
estableix que els instruments de planejament territorial i urbanstic han dassegurar la conservaci i la recuperaci dels hbitats de les espcies protegides i que shan de conservar els espais utilitzats per les espcies migratries, mesures aquestes que, si sapliquessin, podrien repercutir favorablement en el manteniment de la connectivitat ecolgica general del territori i dels corredors biolgics tils per a determinades espcies. Aquesta Llei i la seva actualitzaci posterior (Llei 12/2006, de mesures en matria de medi ambient) inclouen una llista despcies protegides, per en contra del que es preveu en lmbit estatal (Llei 4/1989, de conservaci dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre), aix com del que han desenvolupat altres autonomies, no es preveu la creaci dun catleg despcies amenaades, ni lestabliment dels plans de recuperaci o conservaci de les espcies catalogades. Malgrat tot, a Catalunya shan aprovat uns pocs plans de recuperaci i de conservaci per a un nombre molt redut despcies de la fauna. Aquests plans de recuperaci inclouen una descripci de les rees de distribuci daquestes espcies, que sol correspondre amb lmbit del pla en qesti, i que t molta utilitat des del punt de vista de la connectivitat ecolgica.
Directrius
9. El departament competent en matria ambiental procedir a la revisi de la Llei 22/2003, de protecci dels animals, amb lobjectiu dincorporar-hi la necessitat delaboraci dels llibres vermells de les espcies de la fauna i de la flora, destablir el Catleg de les espcies amenaades de Catalunya i de redactar els plans de recuperaci o de conservaci de les espcies catalogades amb les corresponents previsions sobre connectivitat ecolgica. Aix comporta tenir en compte els mbits de distribuci globals i la coordinaci amb els plans de recuperaci o de conservaci promoguts per les comunitats autnomes o els estats vens. Aquestes normes shaurien dintegrar en la futura llei de biodiversitat i pa[33]
trimoni natural. Per reglament, es determinaran el contingut daquests plans i els mecanismes daprovaci i dintegraci de les seves determinacions a les diferents poltiques sectorials, fent especial esment als seus aspectes funcionals. 10. El departament competent en matria ambiental elaborar, difondr i posar en domini pblic mapes de connectivitat de les espcies amenaades a una escala adequada per a la seva utilitzaci en la planificaci territorial, el planejament urbanstic, el disseny dinfraestructures i lavaluaci ambiental estratgica i dimpacte ambiental, tot indicant i actualitzant els punts crtics pel que fa a lefecte barrera de les infraestructures o dels espais urbanitzats i aquells punts amb un alt grau daccidentalitat (atropellaments, collisi amb lnies elctriques, etc.). En aquesta cartografia tamb sindicaran les principals vies de dispersi o migraci i els punts daturada de les espcies migratries. Aquests mapes tindran en compte les rees de distribuci actuals i potencials, aix com les amenaces. 11. El departament competent en matria ambiental redactar, aprovar i mantindr actualit[34]
zats els plans de recuperaci o de conservaci de totes les espcies catalogades, indicant de manera explcita les mesures de caire territorial necessries per a la seva aplicaci i, en especial, les prioritats en lestabliment i manteniment de connectors ecolgics i corredors biolgics i en la superaci de punts crtics en relaci amb les barreres, especialment les que causen les infraestructures lineals. 12. La potenciaci de la connectivitat ecolgica tindr cura, per, de no afavorir la dispersi despcies invasores, especialment en aquells casos en qu sn, o poden esdevenir, una amenaa per a la conservaci de la biodiversitat o poden causar impactes econmics negatius. 13. El departament competent en matria territorial i urbanstica i lAdministraci local en el desenvolupament de les seves competncies urbanstiques vetllaran per tal que en els seus mbits territorials sintegrin de manera adequada els requeriments de conservaci de les espcies protegides i catalogades, aix com les passeres dhbitat o de refugi per a les espcies migratries. Els corresponents estudis dimpacte ambiental o informes
ambientals o de sostenibilitat ambiental justificaran que el model dordenaci adoptat no limita les possibilitats de desplaament, dispersi o migraci daquestes espcies. Les consideracions precedents tamb es tindran en compte en els projectes relacionats amb noves infraestructures lineals i transversals (xarxa viria, lnies elctriques, canals de regadiu, preses, etc.) i en les installacions que simplantin en sl no urbanitzable (parcs elics, equipaments dutilitat pblica, etc.). 14. LAdministraci establir lnies dajuts destinats a fomentar les actuacions de conservaci i recuperaci de la fauna i la flora amenaades, i seran una de
les prioritats en la seva concessi les mesures que tinguin per objecte fomentar la implicaci dagents pblics i privats, en especial el sector agrari, per a lestabliment o el manteniment de corredors biolgics o leliminaci de punts crtics per al desplaament despcies de fauna amenaades o protegides que siguin sensibles a la fragmentaci. Altres directrius relacionades: Planejament territorial: 4a. Espais naturals protegits: 7b. Xarxa viria i altres infraestructures lineals: 15b; 23c; 24. Espais fluvials: 26b. Activitat agrria: 35b. Recerca, informaci i participaci: 62c.
[35]
2.4. Xarxa viria i altres infraestructures lineals

Les infraestructures lineals (viries, ferroviries, elctriques, hidruliques, etc.) han estat considerades, a Catalunya, com un dels principals responsables de la fragmentaci del territori, juntament amb el desenvolupament urb i lagricultura intensiva, que han provocat una disminuci de la connectivitat i de la funcionalitat ecolgica en extensos mbits territorials. En el cas de les espcies de la fauna, les infraestructures viries provoquen la fragmentaci dels seus hbitats, la separaci de les seves poblacions i la limitaci dels seus desplaaments. Els efectes negatius sobre certes poblacions faunstiques, per exemple, els insectes pollinitzadors, fan que tamb sen puguin veure afectades moltes espcies de la flora que en depenen per reproduir-se. Un altre efecte de la majoria dinfraestructures lineals, especialment quan no shan aplicat les mesures per reduir-ne lefecte barrera i facilitar el pas de les espcies de la fauna, s la mortalitat que pateixen nombroses espcies quan intenten travessar-les: atropellaments, xocs, electrocuci, ofegament, etc. Tamb, com a efecte associat a la majoria dinfraestructures, hi ha la contaminaci atmosfrica, acstica, lluminosa o electromagntica que generen els vehicles o lenergia que hi discorre, fet que provoca el deteriorament dels hbitats adjacents, que poden deixar de ser adequats per a moltes espcies sensibles, a banda de causar desorientaci en els desplaaments daltres espcies. Les infraestructures lineals tamb poden produir la fragmentaci de lespai agrari i de la seva extensa xarxa de camins rurals, sovint emprat per als desplaaments de moltes espcies. Finalment, hi ha efectes negatius relacionats amb lincrement de lactivitat humana a lentorn de les infraestructures i el creixent grau daccs amb vehicles motoritzats a espais naturals abans poc freqentats, la qual cosa encara incrementa ms el seu efecte barrera, que per a algunes espcies s ms fsic i per a daltres ms etolgic. Entre els principis ambientals exigibles a lhora de planificar, dissenyar, construir i mantenir tota nova infraestructura, el manteni[36]
Fals tnel
ment de la connectivitat i dels fluxos ecolgics ha desdevenir un objectiu prioritari. s aix que per minimitzar o, fins i tot, evitar la fragmentaci caldr seguir el cicle de prevenci, mitigaci, compensaci i manteniment adequat en tota nova infraestructura i fer-ho en el marc del territori en qu aquesta semplaa, de manera que sadapti a les caracterstiques dels components del seu medi natural i del seu paisatge (hbitats, espcies, poblacions, etc.). Les qestions relacionades amb la connectivitat ecolgica i lefecte barrera de les infraestructures shan de tenir en compte en totes les etapes per les quals passa qualsevol nova infraestructura: els estudis previs, moment adequat per prevenir els impactes; el projecte de traat i el projecte constructiu, quan shan dadoptar les mesures de mitigaci i compensaci corresponents; la construcci, quan sha de vetllar per ladequada aplicaci de les mesures correctores adoptades; el funcionament, etapa en qu shan dadoptar les mesures de seguiment de lefectivitat de les mesures aplicades i procedir al seu manteniment, o correcci si sescau. A lhora de plantejar mesures de correcci de lefecte barrera de les infraestructures lineals, cal comenar amb un plantejament preventiu i veure tot el que es pot evitar en el moment del disseny i la concepci de la infraestructura i no limitar-se a laddici, gaireb automtica, de dispositius de correcci a posteriori. Lestabliment de passos de fauna no s tampoc lnica soluci, ja que, sovint, les meDESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA
[37]
Ecoducte
sures de condicionament de les estructures transversals ja existents poden ser fcils dadaptar, tenir els mateixos resultats i representar un cost molt menor. Tot aix no exclou, per, que shagin de preveure passos especfics per a determinades espcies de la fauna, o que, quan sinterceptin rees molt sensibles o corredors biolgics importants, sigui necessari construir passos de notables dimensions que esdevinguin connexions efectives entre els hbitats i les poblacions dun costat i laltre de la infraestructura. Daltra banda, caldr tamb aplicar mesures de correcci en les infraestructures existents quan es posi en evidncia que causen un impacte negatiu pel que fa a lallament despais naturals protegits, la interrupci de corredors ecolgics o la fragmentaci dhbitats i de poblacions despcies amenaades. Atesa la gran densitat dinfraestructures lineals que existeix actualment a Catalunya, i el fet que la majoria shan construt sense incorporar aquests criteris, esdev necessari disposar dun pla de desfragmentaci del territori en relaci amb les infraestructures lineals, com ja han fet altres pasos europeus. En tot el procs de permeabilitzaci de les infraestructures de transport (de vehicles, aigua, energia, etc.), tant de nova construcci com de les ja existents, cal establir un programa de seguiment de lefectivitat de les mesures adoptades i aix determinar si hi ha algun problema en el seu disseny o manteniment, valorar fins a quin grau re[38]
dueixen limpacte de la fragmentaci i avaluar si compleixen la seva finalitat a llarg termini. Antecedents internacionals i europeus. La necessitat devitar i de corregir els impactes de les infraestructures s especialment assenyalada, entre altres, pel Conveni sobre la conservaci de les espcies migratries danimals silvestres (1979) i els acords que el desenvolupen, en lEstratgia de la Comunitat Europea en matria de biodiversitat (1998) i en el Missatge des de Malahide (2005). Altrament, els treballs efectuats en el marc de lAcci COST 341, una de les lnies de recerca establertes en el marc de la cooperaci europea en el camp de la recerca cientfica i tcnica per donar respostes als problemes generats per lefecte barrera de les infraestructures, han donat resultats fora positius i han aportat solucions prctiques i factibles a la major part dels problemes que poden causar les infraestructures de transport. Estudis i propostes locals. Els estudis realitzats a Catalunya en relaci amb la connectivitat ecolgica coincideixen a destacar limportant efecte fragmentador que les infraestructures lineals causen en moltes ocasions, a proposar solucions per a les noves infraestructures que calgui construir i a destacar la necessitat de corregir les infraestructures existents que resulten ms problemtiques. A ms, solen proposar un ventall de solucions tcniques que sn aplicables i susceptibles de donar bons resultats. La majoria destudis tamb coincideixen en la necessitat de disposar dun programa de seguiment de leficcia de les mesures adoptades i del seu correcte manteniment, ja que sha constatat que no sempre s ladequat. Tamb es reconeix que, durant els darrers anys, shan construt algunes infraestructures lineals que han resolt satisfactriament aquests problemes i, per tant, han esdevingut bons referents. Els estudis realitzats en relaci amb els impactes de la xarxa elctrica damunt lavifauna destaquen com a ms importants els impactes provocats per lelectrocuci daus de mida mitjana o gran en lnies elctriques de distribuci, tot i que en determinats indrets els efectes per collisi tamb han de ser tinguts en compte. La mort
[39]
daus per electrocuci no es produeix de manera aleatria, sin que es concentra en un nombre redut de suports, els que tenen unes caracterstiques electrotcniques que els fan especialment perillosos i que es troben situats en determinats tipus dhbitats o en lrea de distribuci despcies susceptibles dutilitzar-los com a punt daturada, ja sigui en la migraci, o com a punt de descans o de guaita. A Catalunya ja shan desenvolupat diverses experincies que han palesat que la correcci dels suports elctrics perillosos s fcil de realitzar, es pot fer amb uns costos relativament baixos, i els seus efectes positius sn molt significatius. Normativa, plans i directrius. Pel que fa a la normativa catalana, la Llei 7/1993, de carreteres, t com un dels seus objectius garantir la integraci dels valors mediambientals en la presa de decisions amb incidncia sobre el territori i vetllar per la integraci paisatgstica i ecolgica de la xarxa viria en el seu entorn, per no fa cap referncia al manteniment de la connectivitat ecolgica i de la funcionalitat dels ecosistemes. El Decret 293/2003, pel qual saprova el Reglament general de carreteres, concentra gaireb totes les previsions de caire ambiental en un nic instrument, lestudi dimpacte ambiental, tot i que estableix de manera especfica que aquest estudi ha davaluar els efectes de la infraestructura pel que fa a la fragmentaci dels hbitats naturals. El departament competent en matria dinfraestructures viries ha elaborat una srie de protocols de criteris mediambientals dobra civil fora detallats i estableix que els projectes constructius han dincorporar un annex mediambiental. La Llei 9/2003, de la mobilitat, fa referncia a limpacte ambiental de les infraestructures viries i del planejament relacionat amb la mobilitat, per es fa des dun enfocament ambiental molt general. El Pla dinfraestructures de transport de Catalunya (2006) t com a primer objectiu estratgic la sostenibilitat, per aquesta es considera bsicament en laspecte de reducci de lemissi de gasos amb efecte dhivernacle i destalvi energtic, de manera que altres aspectes ambientals i dintegraci territorial i ecolgica de les infraestructures no sexpliciten. Aquest aspecte est poc desenvolupat, aix mateix, en la seva avaluaci ambiental estratgica.
[40]
Altrament, cal recordar que, en el marc estatal, la nova Llei 17/2005, per la qual es regula el perms i la llicncia de conducci per punts i es modifica el text articulat de la llei de trfic, circulaci de vehicles de motor i seguretat vial, preveu que, en cas de sinistre provocat per una espcie cinegtica, es podran exigir responsabilitats als titulars de la via pblica si laccident sha produt per deficincies en el seu estat de conservaci o de senyalitzaci. Per aquest motiu, ladequada permeabilitzaci de les infraestructures viries esdev, a ms duna eina de conservaci, una mesura de seguretat dels usuaris i la manera devitar la reclamaci de danys als seus titulars. A Catalunya no existeix encara un marc legal que reguli la xarxa elctrica, i la normativa estatal (Llei 54/1997, del sector elctric) no incideix sobre els seus efectes ambientals. Un bon exemple daquesta regulaci, mnima i parcial, es pot trobar en relaci amb lestudi dimpacte ambiental de les noves lnies elctriques, ja que aquest solament es requereix en determinats casos (lnies de transport o quan safecta un espai protegit) i a partir de les previsions, no sempre coherents, de diverses lleis. Escau recordar que set comunitats autnomes ja han aprovat decrets de normes tcniques en installacions elctriques per a la protecci dels ocells.
Directrius
15. Completar la Llei 7/1993, de carreteres, i el seu reglament (Decret 293/2003, pel qual saprova el Reglament general de carreteres) amb les consideracions segents: a) Incloure com a objectiu, a la Llei i al Reglament, que les carreteres es facin o es millorin de manera que permetin el manteniment, o la restauraci, si sescau, de la connectivitat ecolgica. b) Quan lestudi informatiu previ o el projecte de traat afecti espais naturals protegits, no noms sha dajustar a les determinacions de la legislaci corresponent, sin que quan es puguin afectar espcies
[41]
amenaades o protegides, shan de tenir tamb en compte les previsions de la Llei 22/2003, de protecci dels animals, i dels plans que la desenvolupen. c) Lestudi informatiu previ o lestudi de traat duna nova infraestructura viria, o de millora de vies ja existents, integrar adequadament la connectivitat ecolgica. Prviament, i si aix se li requereix, el departament competent en matria ambiental haur de facilitar totes aquelles dades de caire ecolgic o relacionades amb les espcies amenaades o els espais protegits que calguin per a la redacci dels estudis esmentats. d) La previsi del Reglament de carreteres que els estudis dimpacte ambiental han davaluar la fragmentaci dels espais naturals que comporta la nova infraestructura hauria desdevenir tamb un component de lestudi de traat en aquells casos en qu no es requereixi la realitzaci dun estudi dimpacte ambiental. 16. Evitar, tant com sigui possible, provocar impactes acumulatius i sinrgics negatius per a la connectivitat ecolgica en les noves infraestructures li[42]
neals, o en la modificaci de les existents. Per aconseguir-ho: a) En els estudis dimpacte ambiental de qualsevol infraestructura lineal es dedicar un apartat especfic a determinar si en el seu mbit dinfluncia hi ha algun altre tipus dinfraestructura o dinstallaci, especialment si hagus requerit, en el moment de la seva construcci, lelaboraci dun estudi dimpacte ambiental. Si s aix, es procedir a valorar si la nova infraestructura pot produir impactes acumulatius o sinrgics sobre la connectivitat ecolgica i sadoptaran les mesures necessries per garantir que les solucions adoptades amb anterioritat o les que es puguin proposar actualment no perden eficcia. Si calgus realitzar alguna modificaci en les infraestructures o installacions ja existents, o adoptar mesures compensatries, aquestes haurien de ser integrades en el nou projecte. b) En qualsevol obra de modificaci, millora o creaci de nous accessos duna carretera, per a la qual no calgui estudi dimpacte ambiental, el document davaluaci de la fragmentaci
dels espais naturals que sha proposat que formi part de lestudi de traat determinar la incidncia sobre les mesures correctores o de permeabilitat adoptades amb anterioritat, i garantir que no es veu disminuda la seva eficcia o que no comporta una disminuci global de la seva permeabilitat. 17. Elaborar unes noves normes tcniques per al disseny i la integraci territorial, paisatgstica i ecolgica de les carreteres, i garantir aix que es tractin de manera adequada els aspectes relacionats amb la connectivitat ecolgica tant a lestudi informatiu previ i al projecte de traat com al projecte de construcci i als diferents documents de caire ambiental (estudi dimpacte ambiental, annex mediambiental del projecte constructiu, etc.). Aquestes normes tcniques lexistncia de les quals s prevista en el Reglament de carreteres vigent integraran tamb les Recomanacions tcniques per al disseny dinfraestructures que interfereixen amb lespai fluvial (ACA, 2006), els Protocols de criteris mediambientals dobra civil (GISA/REGSA, 2003) i les solucions aportades en les publicacions que sobre aquesta
matria ha editat el Departament de Medi Ambient i Habitatge, especialment el Manual de prevenci i correcci dels impactes de les infraestructures viries sobre la fauna (1999) i el Recull daccions per minimitzar limpacte de les infraestructures viries sobre el territori (2000). 18. Aplicar totes les propostes anteriors tamb a la xarxa ferroviria i incorporar-les, doncs, en la mesura que correspongui, a la Llei 4/2006, ferroviria, i a tot nou instrument normatiu, de planejament o constructiu que sen derivi. 19. El departament competent en matria dinfraestructures viries vetllar perqu els criteris de connectivitat ecolgica que sestableixin a Catalunya sintegrin de manera adequada en aquells plans i projectes dinfraestructures impulsats per altres administracions (plans i projectes impulsats per les diputacions, plans sectorials de carreteres i ferroviari del Pla estratgic dinfraestructures del transport i el Pla de rodalies del Ministeri de Foment, xarxa viria i ferroviria transeuropea de la Comissi Europea, etc.). 20. El departament competent en matria daiges elaborar un
[43]
manual dinstruccions tcniques per al disseny i la integraci territorial, ecolgica i paisatgstica de la xarxa de canals i squies i les basses de rec, i proposar mesures dadequaci destinades a les que ja existeixen. 21. En relaci amb la Llei 9/2003, de la mobilitat, i a les directrius i els plans que la desenvolupen, caldria: a) Incloure entre els seus objectius els dintegraci territorial i ecolgica de les infraestructures viries a travs del manteniment de la connectivitat ecolgica i de la funcionalitat dels ecosistemes. b) Preveure que, entre els indicadors de mobilitat que avaluen limpacte ambiental i territorial, nhi hagi de relacionats amb la connectivitat ecolgica. 22. Pel que fa al Pla dinfraestructures de transport de Catalunya, caldria: a) Incloure en el marc dels seus objectius estratgics sobre sostenibilitat ambiental el dintegraci territorial i ecolgica de les infraestructures viries a travs del manteniment de la connectivitat ecolgica i de la
[44]
funcionalitat dels ecosistemes. b) Elaborar un Pla de millora de la permeabilitat de la xarxa viria existent, en desenvolupament del Pla dinfraestructures de transport de Catalunya, que identifiqui tots els trams de la xarxa viria actual que causen un efecte barrera alt o un elevat nombre datropellaments despcies de la fauna o daccidents produts per la fauna salvatge. Dacord amb aquest estudi, el departament competent en matria de mobilitat ha delaborar i aprovar anualment un programa de permeabilitzaci dels trams ms problemtics identificats. En aquest pla de desfragmentaci del territori shauria dincloure, tamb, la recuperaci ditineraris paisatgstics i camins tradicionals que puguin tenir inters per a la connectivitat ecolgica, que han estat tallats o inutilitzats per les infraestructures viries, especialment en mbits periurbans. 23. Desenvolupar reglamentriament la Llei 54/1997, del sector elctric, en tot all que fa referncia a la integraci ambiental de la xarxa de transport i de distribuci elctrica i
els seus elements complementaris (transformadors, seccionadors, etc.), per tal de: a) Determinar els casos en qu sha dexigir lelaboraci dun estudi dimpacte ambiental previ a lestabliment de noves lnies elctriques de transport o distribuci. b) Determinar els casos en qu les lnies elctriques han dentrar dins el marc de la Llei 3/1998, de la intervenci integral de lAdministraci ambiental, o la legislaci davaluaci dimpacte. c) Definir les caracterstiques electrotcniques que han de tenir els suports elctrics i altres elements de la infraestructura per evitar
que constitueixin un perill delectrocuci i collisi per als ocells. 24. Establir un pla de correcci dels suports elctrics que comporten un major risc delectrocuci i collisi, en el qual intervinguin les administracions amb competncies ambientals i denergia, lAdministraci local i les empreses del sector. Aquest programa hauria de tenir en compte les experincies que han donat millors resultats. Altres directrius relacionades: Espcies amenaades i protegides: 10; 13. Espais fluvials: 26a; 28d; 31. Urbanisme: 40c. Avaluaci ambiental: 54.
[45]
2.5. Espais fluvials

Pocs espais presenten unes caracterstiques i un funcionament tan favorable al manteniment de la connectivitat i dels fluxos ecolgics com els sistemes fluvials, els quals sn, de fet, una materialitzaci del concepte de connector ecolgic. Constitueixen una xarxa arborescent que sestn per la major part del territori, posen en relaci la majoria dhbitats i paisatges de Catalunya i, en bona part de la seva extensi, sn fcilment utilitzables en la dispersi o el moviment dun gran nombre despcies, siguin aqutiques o no. Per altra banda, proveeixen tot un seguit de funcions i de serveis ambientals molt importants per a la societat, tot i que, en les zones densament poblades, sovint shan vist minvats de resultes de lalteraci o sobreexplotaci que han patit. La visi dels espais fluvials ja no es limita a la zona per on discorre laigua, sin que, grcies al reconeixement de la seva funcionalitat ecolgica, la llera no es pot separar de la vegetaci de ribera que els voreja i de les zones humides o de les planes dinundaci que els complementen. La funci connectora entre espais o unitats del territori sesdev, en gran part, a travs dels ecotons riberencs, on la tipologia de barreres i manca de permeabilitat (manca del bosc de ribera, fragmentaci daquest, etc.) es diferencia dels obstacles dels sistemes estrictament fluvials (rescloses, manca o alteraci del rgim de cabals circulants, etc.). Cal destriar, doncs, a lhora dafrontar els problemes de connectivitat en els espais fluvials, la connectivitat dels sistemes estrictament aqutics, de la connectivitat ecolgica que discorre principalment pels ecotons riparis, ambdues de gran importncia i estretament relacionades. En els darrers anys, el canvi cap a una visi ecosistmica dels espais fluvials, la qual t tamb en compte els espais riberencs associats, ha anat acompanyat, grcies als plans de sanejament, dimportants millores en la qualitat de laigua. s per aix que cal diferenciar les barreres fsiques (rescloses, preses, fragmentaci del bosc de ribera, manca de cabals circulants, etc.) de les barreres qumiques (contaminaci de laigua) que durant les darreres dcades
[46]
Connector fluvial
han estat el principal impediment per a la majoria de fluxos migratoris despcies estrictament aqutiques, sobretot al tram baix dels principals eixos fluvials, on les espcies ictcoles didromes es veien ms afectades. Actualment, la millora de la qualitat de laigua ha redut el problema de les barreres qumiques a algunes capaleres on la poca diluci dels abocaments, sanejats o no, impedeix la bona qualitat de laigua, i a alguns trams baixos dels rius encara per solucionar, i ha evidenciat encara ms les barreres fsiques i les alteracions morfomtriques i hidrolgiques dels rius. Antecedents internacionals i europeus. LEstratgia paneuropea per a la diversitat biolgica i paisatgstica (1995) atorga un paper fonamental als espais fluvials en la definici de la xarxa ecolgica paneuropea, funci connectiva que tamb reconeix el Pla dacci de biodiversitat per a la conservaci dels recursos naturals de la Uni Europea (2001) i que proposa desenvolupar en el marc dels plans de gesti de conques fluvials. Aquesta visi s complementada per la Directiva 2000/60/CE, per la qual sestableix un marc comunitari dactuaci en lmbit de la poltica daiges, que per primera vegada considera els rius com a vertaders ecosistemes i estableix mesures per mantenir-ne i millorar-ne lestructura i la funcionalitat. Estudis i propostes locals. Els diferents estudis i treballs sobre connectivitat ecolgica que shan realitzat a Catalunya constaten la prdua i la fragmentaci que han sofert els boscos de ribera, les zones
[47]
humides fluvials i les planes dinundaci contiges als espais fluvials, cosa que ha limitat en moltes conques baixes la seva funci com a connectors fluvials, un fet que sagreuja en zones urbanes i en la proximitat de determinades infraestructures viries a causa de lartificialitzaci dels marges fluvials (canalitzaci, esculleres, recobriments, etc.). Igualment, es destaca la situaci dindefinici jurdica de la majoria dels espais fluvials a causa de no haver estat atermenat el domini pblic hidrulic, fet que ha facilitat actuacions fluvials diverses (extraccions, abocaments, tallades, etc.) amb repercussions negatives sobre la connectivitat dels espais fluvials. Normativa, plans i directrius. A partir de laprovaci de la Directiva 2000/60/CE, per la qual sestableix un marc comunitari dactuaci en lmbit de la poltica daiges, sha entrat en un procs de transici en la planificaci hidrolgica, de manera que de lactual Pla hidrolgic de les conques internes de Catalunya, aprovat el 1998, caldr passar a un nou Pla de gesti de la demarcaci hidrogrfica de les conques internes de Catalunya abans dacabar el 2009. Caldr seguir un procediment similar per a la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Snia. En conjunt, sintrodueix un canvi molt important i positiu en el concepte de gesti, protecci i planificaci de ls de laigua i, tamb, dels espais associats a aquest medi. La funci com a connector fluvial dels espais fluvials sesmenta a la Directiva 2000/60/CE sota lambigu concepte de continutat, per en el nou Protocol davaluaci de la qualitat hidromorfolgica dels rius (protocol HIDRI) de lAgncia Catalana de lAigua (2006) sinterpreta com a connectivitat, ats lobjectiu principal de la Directiva 2000/60/CE dassolir el bon estat ecolgic. Lassoliment del bon estat ecolgic, a travs de la rehabilitaci hidromorfolgica dels sistemes hdrics, hauria de permetre un impuls renovat per a la millora de la connectivitat ecolgica dels espais fluvials. El Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (2006) estableix un rgim de cabals de manteniment adaptat a la xarxa fluvial de les conques internes de Catalunya, que
[48]
shaur de tenir en compte a lhora de definir les normes dexplotaci dinfraestructures de regulaci de cabals i, tamb, en latorgament de concessions, a ms de preveure la seva implantaci progressiva a les concessions ja existents. En tots aquests casos, els aspectes relacionats amb el manteniment de la funci com a connector fluvial de la xarxa hidrolgica es consideren de manera adequada. Ns un bon exemple lexigncia de construir passos per a la fauna fluvial, tant si est vinculada als hbitats aqutics com als de ribera, en tota nova concessi. Malgrat tot lanterior, cal tenir present que el manteniment o la rehabilitaci de la funci connectora de les franges riberenques sescapa en bona part de les competncies estrictament hidruliques, ja que la Llei daiges (Reial decret legislatiu 1/2001, pel qual saprova el text refs de la Llei daiges) i el seu Reglament (Reial decret 927/1988, pel qual saprova el Reglament de ladministraci pblica de laigua i de la planificaci hidrolgica, en desenvolupament dels ttols II i III de la Llei daiges) tan sols preveuen la plena competncia de ladministraci de laigua en la planificaci del domini pblic hidrulic, cosa que esdev clarament insuficient per abordar els problemes de connectivitat ecolgica i conservaci de les franges riberenques, situades en la majoria dels casos fora del domini pblic hidrulic. s per aquesta ra que, en lestabliment destratgies connectives en connectors fluvials, cal complementar i coordinar les competncies hidruliques amb les dels departaments competents en planejament territorial i medi ambient pel que fa als mbits riberencs. El Decret legislatiu 3/2003, pel qual saprova el text refs de la legislaci en matria daiges de Catalunya, estableix que lAgncia Catalana de lAigua ha dinformar els instruments de planejament urbanstic, mentre que la normativa del Pla hidrolgic vigent estableix que cal la seva autoritzaci prvia en qualsevol actuaci en zones amb risc dinundaci, a ms de les competncies que li sn prpies en la zona de domini pblic hidrulic. Aquestes mesures sn necessries si es vol vetllar pel manteniment de la funci connectiva dels espais fluvials. Per altra banda, lAgncia Catalana de lAigua
[49]
ja disposa duns Criteris dintervenci en espais fluvials i dunes Directrius de planificaci i gesti de lespai fluvial (2005) prou tils, i el Decret 305/2006, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme, ja incorpora normes relatives als riscs dinundaci.
Directrius
25. El departament competent en matria territorial i urbanstica integrar les Directrius de planificaci i gesti de lespai fluvial (2005) i els Criteris dintervenci en els espais fluvials (2002) en la normativa i en la planificaci territorial i urbanstica, i es dotar dels mitjans necessaris per garantir que les seves prescripcions sexecutin adequadament. Caldr dotar lespai riberenc situat fora del domini pblic hidrulic i definit com a zona fluvial per lAgncia Catalana de lAigua duna figura despecial protecci com a connector fluvial on sigui necessari. 26. En tots els plans, projectes o actuacions susceptibles dafectar lespai fluvial es tindran en compte, a ms de les previsions de les Directrius de planificaci i gesti de lespai fluvial (2005) i dels Criteris dintervenci de lespai fluvial (2005), les consideracions segents:
[50]
a) Tant si sha de realitzar una avaluaci ambiental com si s suficient un informe ambiental que valori els efectes sobre el medi, es considerar la connectivitat ecolgica, que abastar lmbit aqutic, la ribera i les zones inundables contiges. En el cas concret de les infraestructures de protecci o de les infraestructures viries que discorren parallelament a lespai fluvial, sha de preveure el manteniment de la connectivitat ecolgica transversal, a ms de la longitudinal. b) Es tindran en compte les previsions que la normativa sobre pesca i protecci dels ecosistemes aqutics determini en relaci amb lestabliment de mesures per garantir que les espcies aqcoles puguin complir el seu cicle biolgic i efectuar les seves migracions al llarg dels cursos fluvials i, per tant, la ne-
cessria connectivitat del curs. c) Les infraestructures hidruliques que se sotmetin al procediment davaluaci de limpacte ambiental; shi han daplicar les mesures preventives i correctores adients per assegurar la permeabilitat de les infraestructures i el manteniment de lhbitat i la funcionalitat fluvial. 27. Considerar la connectivitat ecolgica com un dels objectius de la planificaci hidrolgica, dacord amb el futur reglament de planificaci hidrolgica, de manera que esdevingui un dels objectius ambientals del Pla de gesti de la demarcaci hidrogrfica de les conques internes de Catalunya que sha delaborar, i cal que es tingui en compte en la planificaci hidrolgica de les demarcacions hidrogrfiques que afecten la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Snia. 28. En el perode de transici entre la planificaci hidrolgica vigent i la nova planificaci adaptada a la normativa europea, el departament competent en matria daiges inclour en el Programa de mesures del Pla de gesti de la demarcaci hidrogrfica de les conques internes de Catalu-
nya tot un seguit dactuacions per a la recuperaci de la funci connectiva en trams fluvials especialment importants des del punt de vista de la connectivitat ecolgica, el qual es basar a: a) Determinar els principals punts crtics on shagi trencat la connectivitat ecolgica, ja sigui longitudinal, per la discontinutat en la seva vegetaci de ribera, o transversal, per representar una barrera, tenint en compte, entre altres, el document Caracteritzaci de masses daigua i anlisi dincompliment dels objectius de la Directiva marc de laigua (200/60/CE) a Catalunya (2005). b) Establir un programa de restauraci i de recuperaci de marges i riberes dels punts crtics en trams naturals o seminaturals. c) Establir un programa de permeabilitzaci dinfraestructures de protecci hidrulica en punts crtics situats en entorns altament modificats dins del Programa de restauraci hidromorfolgica i de la connectivitat fluvial a Catalunya, on shan dintegrar, tamb, els plans zonals dimplantaci dels cabals de manteniment.
[51]
d) El departament competent en matria dinfraestructures viries contribuir en la permeabilitzaci dinfraestructures viries en els punts crtics on aquestes creuen transversalment lespai fluvial o el ressegueixen longitudinalment. Aquests programes dactuacions prioritries abastaran tot Catalunya i sexecutaran conjuntament entre la Generalitat de Catalunya, lAdministraci local, els organismes de conca als quals correspon la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Snia, i les institucions cientfiques i conservacionistes. Les actuacions prioritries de recuperaci de la funci connectiva dels espais fluvials han de tenir la seva continutat i refor en el marc de la Planificaci despais fluvials (PEF) que sha de dur a terme a totes les conques, i se nhan de desprendre actuacions concretes per corregir les problemtiques detectades en els rius i rieres de Catalunya. Aquelles en qu escaigui shauran dintegrar en el Programa de mesures del Pla de gesti de la demarcaci hidrogrfica de les conques internes de Catalunya. 29. Complementar les variables utilitzades a lhora de mesurar lestat ecolgic dels rius amb indicadors que en valorin la
[52]
connectivitat ecolgica. En la mesura de la qualitat hidromorfolgica, a ms de valorar la connectivitat longitudinal dels rius basada en la continutat de la lmina daigua i el pas de peixos, caldr valorar tamb la continutat de la vegetaci de ribera i la permeabilitat transversal del riu, que pot estar afectada per endegaments o infraestructures longitudinals. 30. Aplicar el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (2006) i vetllar perqu sadoptin mesures similars en tots els trams de la xarxa hidrolgica catalana que formen part daltres demarcacions hidruliques, mitjanant els plans zonals dimplantaci previstos. Aquests plans han de contenir programes de mesures prioritries daplicaci en aquells punts crtics que es van detectar en els estudis previs a la seva elaboraci, especialment quan es puguin afectar les zones protegides establertes segons els criteris de la Directiva marc de laigua o trams fluvials dinters connectiu o de reconegut valor com a connectors biolgics. 31. El departament competent en matria daiges elaborar manuals dinstruccions tcni-
ques per a la millora de la connectivitat ecolgica, la minimitzaci dimpactes dinfraestructures i la restauraci hidromorfolgica ecolgica en sistemes fluvials, per tal daportar solucions tcniques i exemples prctics per recuperar, en aquests trams fluvials, naturalitat i connectivitat ecolgica i evitar o reduir lefecte barrera. 32. Revisar el Pla de sanejament, tenint en compte les exigncies del medi receptor, per tal dassolir unes bones condicions qumiques de laigua (un bon estat ecolgic), sobretot en sistemes amb rgims de cabals molt baixos, on la relaci entre cabals abocats i ca-
bals circulants s molt elevada i, per tant, amb poca capacitat dautodepuraci. Aquesta millora hauria de permetre fer desaparixer lefecte de barrera qumica (contaminaci de laigua) que encara roman en alguns trams de la xarxa fluvial de Catalunya (rius temporals i alguns trams baixos). Altres directrius relacionades: Planejament territorial: 3a; 3b. Espais naturals protegits: 8a; 8b; 12c. Xarxa viria i altres infraestructures lineals: 17; 20. Activitat agrria: 35b. Urbanisme: 40f; 40g. s dels recursos biolgics: 47.
[53]
2.6. Activitat agrria

De la mateixa manera que hi ha acord en reconixer la funci decisiva dels diversos sistemes agraris extensius en la conservaci de la biodiversitat i en el manteniment dels fluxos ecolgics, i la importncia que pot tenir el pas duna agricultura i ramaderia de la productivitat a una de la traabilitat, tamb es considera necessari donar suport a les comunitats agrries perqu puguin continuar desenvolupant aquestes funcions i, alhora, limitar aquells aspectes de les prctiques agrries que puguin repercutir-hi negativament, sense que aix disminueixi la viabilitat econmica de les explotacions agrries. De manera genrica, aquestes consideracions tamb shan destendre a una part dels espais forestals, especialment les plantacions arbries. Des de la perspectiva de la connectivitat ecolgica, s especialment remarcable la funci de lagricultura i la ramaderia en el manteniment de la matriu territorial de carcter agroforestal i, ms concretament, en el manteniment dels elements lineals i continus del paisatge agrari, com les fileres darbres o arbusts, els marges vegetats, la vegetaci de vora dels canals i recs, el bosc de ribera, els marges i les parets de pedra seca, aix com elements allats dinters biolgic, com les fonts, basses, clots, arbres o arbredes entre camps, afloraments rocallosos o altres accidents del relleu que donen heterogenetat al paisatge. Per altra banda, el manteniment de la connectivitat ecolgica dels espais agraris refora la multifuncionalitat de lagricultura i la ramaderia extensives i els confereix un valor addicional. Lactivitat agrria, per, ha de fer front a tot un seguit dincerteses sobre el seu futur que poden acabar repercutint negativament sobre les seves funcions de manteniment de la matriu territorial i despais de valor per a la biodiversitat i la connectivitat ecolgica. El creixement urb, especialment el dispers, les noves vies de comunicaci i les diverses installacions i activitats que hi estan vinculades malmeten algunes de les millors terres de conreu, alhora que fragmenten les unitats agrcoles, mentre que els processos especulatius que hi estan associats afecten negativament la productivitat i permanncia del sl agrari.
[54]
Com que no s suficient un reconeixement social i poltic conceptual i emocional, s imprescindible disposar dinstruments de gesti del sl agrari i aplicar-los a diferents escales, des dun pla territorial sectorial agrcola a la reducci de la pressi urbanstica i altres usos aliens a lactivitat agrria, per garantir la permanncia del sl agrari. Per altra banda, lactivitat agrria depn en gran mesura de la poltica agrria comunitria i, a partir de les reformes que entraran en vigor el 2013, es plantegen dubtes quant a la seva contribuci en lassoliment dels objectius ambientals. La inclusi de la conservaci de la biodiversitat en lactivitat agropecuria i forestal requereix una millora de la formaci i una sensibilitat adequada per afrontar aquests nous reptes, motiu pel qual cal que sampli lmbit de les activitats de formaci, informaci i difusi de coneixements a totes les persones dedicades a lactivitat agrcola i forestal, de manera que puguin acabar traduint en actuacions concretes tota una srie de conceptes que fins no fa massa es mantenien en el camp de la teoria. Antecedents internacionals i europeus. La Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, reconeix el valor dels espais agraris per a la biodiversitat i recomana de manera explcita mantenir-los i gestionar-los adequadament. LEstratgia paneuropea per a la diversitat biolgica i paisatgstica (1998) tamb reconeix la funci com a hbitat i per a la
Permeabilitat ecolgica despais agropecuaris de muntanya
[55]
dispersi de les espcies de determinats tipus despais agraris i, a lhora destablir la xarxa ecolgica paneuropea, els espais agroforestals nesdevenen un component essencial. Les conclusions de les reunions de la Conferncia Ministerial per a la Protecci dels Boscos dEuropa insisteixen a evitar la fragmentaci dels espais forestals i potenciar el seu valor connectiu en considerar els boscos com a element bsic de tota xarxa ecolgica nacional. Aquesta valoraci positiva es repeteix en la major part de les estratgies i plans de la Uni Europea relacionats amb la biodiversitat, el medi ambient i lordenaci del territori, de manera que es considera imprescindible integrar els objectius de la biodiversitat en la poltica agrria comunitria per potenciar la funci ecolgica de les zones rurals. El Programa nacional de desenvolupament rural, que sha destablir en el marc del Reglament 1698/2005 del Consell, relatiu a lajuda al desenvolupament rural a travs del Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural (FEADER), s linstrument ms adequat per traduir a escala estatal les Directrius estratgiques comunitries de desenvolupament rural (2006), que en bona mesura se centren en la conservaci i ls sostenible de la biodiversitat en lmbit rural, tant pel que fa a lagricultura i la ramaderia com a la silvicultura. Estudis i propostes locals. Els estudis realitzats a Catalunya en relaci amb la connectivitat ecolgica remarquen dues qestions clau pel que fa als espais agraris: la importncia de conservar i restaurar, si sescau, els marges vegetats entre parcelles, les fileres darbres que ressegueixen camins i canals i altres elements puntuals del paisatge, com basses i bosquets entre conreus; i la necessitat de permeabilitzar les zones agrcoles intensives i devitar lefecte barrera, o trampa, de certes infraestructures de regadiu (canals, basses, etc.). Normativa, plans i directrius. La poltica agrria comunitria ha canviat fora en els darrers anys i ho ha fet de manera cada vegada ms favorable als requisits ambientals i de conservaci de la biodiversitat. Ns un bon exemple laplicaci de la condicionalitat (Decret
[56]
221/2005, sobre laplicaci de la condicionalitat en relaci amb els ajuts directes de la poltica agrcola comuna) als ajuts directes de la poltica agrcola comuna el pagament nic que perceben els agricultors, fet que significa que aquests ajuts es rebran si els agricultors mantenen les seves terres en bones condicions agrries i mediambientals. Aquestes condicions, per, sn mnimes i han estat poc desenvolupades, a semblana del que passa amb les bones prctiques agrries habituals que han de seguir els beneficiaris de les mesures agroambientals (Ordre ARP/111/2006, per la qual saproven les bases reguladores dels ajuts agroambientals, i es convoquen els corresponents a lany 2006) i de les indemnitzacions compensatries per a les zones desfavorides o amb limitacions mediambientals. Si a la situaci anterior safegeix el poc desenvolupament que, en general, han tingut les mesures agroambientals a Catalunya, encara agafa major protagonisme la iniciativa dels contractes globals dexplotaci que es va iniciar com a fase pilot lany 2005. Per primera vegada, els temes relacionats amb la connectivitat ecolgica en els espais rurals es tracten de manera explcita (Ordre ARP/307/2005, per la qual saproven les bases reguladores del pla pilot dels contractes globals dexplotaci, i es convoquen els corresponents a lany 2005) i es promou la preservaci de tanques arbrades, de marges fluvials, darbres allats i de punts daigua. Si, a ms, es t en compte que cada contracte implica lelaboraci dun pla dexplotaci i estableix compromisos relacionats amb la formaci i lassessorament, sobren unes perspectives prou vlides per servir dorientaci al nou Programa de desenvolupament rural 2007-2013. En les zones de regadiu, per, la connectivitat ecolgica ha estat molt poc tinguda en compte, de manera que, sovint, aquestes zones han acabat esdevenint barreres infranquejables per a moltes espcies. Amb els estudis dimpacte ambiental shan integrat algunes consideracions relacionades amb la permeabilitat de les infraestructures viries, per no gaire en les infraestructures hidruliques, i la protecci delements dinters natural, generalment allats (espcies protegides, espais naturals protegits, aiguamolls, etc.). Un canvi sigDESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA
[57]
nificatiu es produeix en la concentraci parcellria en zones especials (espais protegits, zones amb orografia accidentada, etc.) que ha donat lloc al concepte decoconcentraci. En aquests casos la realitzaci de la concentraci parcellria es regeix pel principi que cal adaptar els lmits de les parcelles agrries als marges i elements del paisatge, i que la massa comuna sha de dissenyar cercant la seva funcionalitat com a corredor biolgic. Aquest nou enfocament, sense gaire canvis, podria ser fcilment integrat en tots els programes de concentraci parcellria de Catalunya.
Directrius
33. Fomentar el canvi del model basat en la productivitat agrria intensiva al de lagricultura i la ramaderia de la traabilitat i les bones prctiques agropecuries. 34. Incloure el manteniment de la connectivitat ecolgica en els principis que shan de complir per poder percebre els ajuts establerts en el marc de la poltica agrria comuna: a) Desenvolupar el concepte de bones condicions agrries i mediambientals que sestableixen al Decret 221/2005, sobre laplicaci de la condicionalitat en relaci amb els ajuts directes de la poltica agrcola comuna, i, en concret, de les condicions exigibles per
[58]
evitar el deteriorament dels hbitats introduint-hi nous requisits relacionats amb la connectivitat ecolgica. b) En relaci amb els ajuts agroambientals, desenvolupar el concepte de bones prctiques agrries habituals, definides en les ordres corresponents, de manera que sinclogui, entre els requisits relacionats amb la conservaci de la biodiversitat, el manteniment de la funci connectiva dels espais agraris. Un cop modificat, aquest nou concepte saplicar als altres ajuts que tamb estan vinculats a ladopci de bones prctiques agrries. 35. En el marc del nou Programa de desenvolupament rural
2007-2013, desenvolupar adequadament la directriu estratgica comunitria de protegir i millorar els recursos naturals i el paisatge assignant els recursos necessaris als mbits relacionats amb la biodiversitat, la conservaci dels sistemes agraris i forestals de gran valor mediambiental, els sistemes hidrolgics i el canvi climtic, camps, tots aquests, en els quals shaurien daplicar estratgies connectives. De manera ms concreta: a) El manteniment de la connectivitat ecolgica i de la funcionalitat dels ecosistemes ha desdevenir un dels principis orientadors del Programa de desenvolupament rural. b) En el marc de les ajudes destinades a les zones de muntanya i a laplicaci de la xarxa Natura 2000 i la Directiva 2000/60/CE, per la qual sestableix un marc comunitari dactuaci en lmbit de la poltica daiges, sha de marcar com una de les prioritats de les actuacions relacionades amb lespai agrari mantenir i restaurar la connectivitat ecolgica, els corredors biolgics i fluvials i els marges vegetats, tant entre espais naturals protegits com entre aquests i altres com-
ponents del medi natural, i tamb en lmbit dels plans de recuperaci o de conservaci despcies amenaades. c) Utilitzar els recursos de la iniciativa Leader de desenvolupament local en el marc de zones naturals extenses i delevada importncia connectiva, tant nacional com internacional: eix pirinenc, conques hidrogrfiques transfrontereres, etc. Tamb shauria daplicar en projectes agraris en espais periurbans. d) Fomentar la concertaci entre els diferents agents locals (agricultors, cooperatives agrries, organitzacions professionals, sindicats, Administraci local, centres de recerca, entitats de conservaci i de custdia del territori, etc.) en laplicaci del Programa de desenvolupament rural i, especialment, de les seves mesures agroambientals. 36. Estendre el model de contracte global dexplotaci al conjunt de Catalunya, bo i tenint en compte les consideracions segents: a) Mantenir les opcions agroambientals relacionades amb el manteniment de la connectivitat ecolgica, i
[59]
completar-les i reforar-les amb les mesures especfiques que simposin en funci de les caracterstiques del medi i de lestructura agrria dels diferents paisatges agraris. b) Incloure entre les opcions agroambientals la implantaci i la restauraci delements o estructures vegetals dinters connectiu, no noms la conservaci de les existents. c) Potenciar les actuacions de formaci i assessorament relacionades amb les tcniques especfiques de gesti del medi natural i de conservaci de la biodiversitat necessries per als agricultors que subscriguin els contractes. d) Primar i prioritzar latorgament dajuts en aquells mbits amb reconeguts valors de patrimoni natural, en els quals el manteniment de la funci connectiva dels espais agraris s essencial: espais naturals protegits, connectors ecolgics o corredors biolgics declarats, mbit daplicaci de plans de recuperaci o de conservaci despcies amenaades, espais agraris travessats per camins ramaders o itineraris excursionistes senyalitzats, espais agraris periurbans, etc.
[60]
37. La concentraci parcellria i la creaci o la millora de regadius han de preveure la permeabilitzaci dels espais resultants i de les infraestructures que es cren, a fi de garantir que no representin una barrera, o un parany, per als moviments de les espcies, o que no quedin espais naturals allats al seu interior. s en aquest sentit que es proposen les mesures segents: a) Sha delaborar un pla de permeabilitzaci de les zones de regadiu existents, ja sigui amb projectes especfics o dins el marc de les actuacions de manteniment i modernitzaci que shi puguin endegar. b) En els estudis dimpacte ambiental, en els projectes constructius i en els diferents documents ambientals de tot projecte de concentraci parcellria o dinfraestructures de regadiu, sinclour, juntament amb els caracterstics apartats de fauna, flora, hbitats i paisatge, un apartat especfic sobre connectivitat ecolgica, acompanyat de mapes a lescala adequada per posar de relleu les funcions connectives de lespai que es vol transformar i les mesures que
caldr adoptar per mantenir-les o compensar-les. c) El departament competent en matria de promoci i execuci de regs elaborar un manual dinstruccions de tcniques per a la permeabilitzaci dinfraestructures i el manteniment de la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes, en el qual sestableixin les caracterstiques de permeabilitat de les infraestructures viries i, especialment, hidruliques, de disseny i funcionalitat dels passos de fauna, aix com dels requeriments de la xarxa de connectors ecolgics que es pugui dissenyar a partir de la xarxa viria, la xarxa de drenatge i la massa comuna. Aquestes instruccions tcniques seran daplicaci tant pel que fa als projectes cons-
tructius com als projectes dobres de concentraci parcellria. 38. En el planejament urbanstic municipal, tant a la memria informativa com a les normes, es reconeixeran els valors i les funcions dels components de lestructura agrria dinters connectiu (marges vegetats, arbredes i punts daigua allats, erms, canals, camins rurals, etc.) i sadoptaran les mesures necessries per a la seva protecci, conservaci o recuperaci, especialment en les rees periurbanes i en municipis dmbit metropolit. Altres directrius relacionades: Planejament territorial: 3e. Urbanisme: 40g. s dels recursos biolgics: 44; 45; 49; 50.
[61]
2.7. Urbanisme
El desenvolupament urbanstic, quan es realitza sense tenir en compte les caracterstiques del medi en qu es localitza, especialment en una poca en qu sha assolit el mxim histric en el ritme docupaci urbanstica, en la qual, per efecte dinrcies, molts dels creixements urbanstics se segueixen fent de manera dispersa, amb segregaci espacial entre els espais de residncia, de producci i de lleure, i sense disposar encara del marc dels plans territorials, acaba esdevenint un dels principals responsables de la fragmentaci dels espais naturals, especialment en els mbits metropolitans, a lentorn de les grans ciutats i tamb en el sector costaner de Catalunya. Lurbanisme, per, tamb pot contribuir a solucionar aquests problemes, i mitjanant un altre tipus de planejament urbanstic es pot evitar la fragmentaci, tot fomentant models compactes de ciutat, garantint la compatibilitat dels usos admesos en el sl no urbanitzable amb la conservaci de la biodiversitat i el manteniment del potencial connectiu del medi natural, promovent la restauraci delements importants per a la connectivitat ecolgica afectats per activitats o usos urbans o periurbans, millorant la permeabilitat entre les ciutats i la matriu territorial de carcter agroforestal del seu entorn i adoptant un enfocament que cerqui la seva integraci en el marc supramunicipal. Antecedents internacionals i europeus. El Sis programa dacci ambiental de la Comunitat Europea (2002) promou laven cap a un model de desenvolupament ms sostenible per a les ciutats. El principal repte, com tamb es reconeix en el Pla dacci de biodiversitat per a la conservaci dels recursos naturals de la Uni Europea (2001), s la integraci de la conservaci de la biodiversitat en el planejament i lacci urbanstica, tot assenyalant que, per aconseguir-ho, un dels principals camins passa per aplicar a lmbit local les diferents estratgies connectives. Estudis i propostes locals. En nombrosos estudis realitzats a Catalunya sobre la connectivitat ecolgica en lmbit local i metropoli[62]
Itinerari paisatgstic
t, es remarca que la planificaci urbanstica encara t poc en compte la connectivitat ecolgica i que no adopta les mesures adequades per millorar la relaci entre els espais urbans i els espais naturals que els envolten. Aquests mateixos treballs mostren que en les zones ms fragmentades pels processos durbanitzaci i per les infraestructures, s difcil preveure un sistema de connectors ecolgics i ditineraris paisatgstics vertaderament funcionals si abans no es restauren diferents components del medi natural, o no sefectuen canvis dels usos admesos i de la classificaci urbanstica en alguns punts crtics, normalment identificats a escala territorial. Normativa, plans i directrius. A Catalunya es disposa duna normativa urbanstica (Decret legislatiu 1/2005, pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme; Decret 305/2006, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme) que estableix determinats principis i instruments que poden ser utilitzats des de lAdministraci local per a lestabliment de mesures per combatre els problemes relacionats amb la fragmentaci del territori i la prdua de la connectivitat ecolgica. Entre els principis de lactuaci urbanstica que estableix aquesta normativa figura el de desenvolupament urbanstic sostenible, el qual es basa en la utilitzaci racional del territori i el medi ambient i en lassoliment dun model territorial globalment eficient. Lactual normativa urbanstica comena a integrar ja algunes previsions relacionades amb la connectivitat ecolgica. De manera conDESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA
[63]
creta i exemplar, estableix que el reconeixement per part de la legislaci sectorial i el planejament territorial de linters connector dun determinat espai comporta que aquest shagi de classificar com a sl no urbanitzable o que, per a lautoritzaci dinstallacions dinters pblic en sl no urbanitzable, caldr que es garanteixi que no safecta de manera negativa la connectivitat ecolgica, tot i que el nombre dinstallacions que sadmeten en el sl no urbanitzable pot arribar a semblar excessiu. Alguns daquests principis han estat prou ben desenvolupats en les Instruccions tcniques per a lavaluaci ambiental dels plans dordenaci urbanstica municipal (2006) del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Per altra banda, el Decret 305/2006, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme, introdueix unes oportunes directrius de preservaci enfront dels riscs dinundaci, i defineix el contingut de linforme de sostenibilitat ambiental que ha dacompanyar tot pla urbanstic, especificant que cal desenvolupar, entre daltres, les qestions de biodiversitat territorial, permeabilitat ecolgica i patrimoni natural. En el marc del planejament urbanstic i en relaci amb la connectivitat ecolgica, una figura especialment adequada s la del pla director urbanstic. Ns un bon exemple el Pla director urbanstic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2, 2005), el qual preserva del procs urbanitzador els sls que encara no han sofert un procs de transformaci urbanstica significatiu dins una franja de 500 metres damplada en tot el litoral de Catalunya, aix com alguns espais naturals exteriors amb valor connectiu. Un dels objectius daquest Pla s impedir la consolidaci de barreres urbanes entre els espais interiors i els del sistema costaner. Tamb es crea un fons per a intervencions paisatgstiques en sl no urbanitzable del sistema costaner, que est bsicament destinat a lAdministraci local. Els instruments econmics i fiscals que podrien repercutir favorablement en la conservaci de la biodiversitat, especialment a lhora de facilitar recursos per a la seva gesti, no han estat gens desenvolupats, malgrat les experincies interessants i prou reeixides daltres
[64]
pasos. En determinats pasos, com ara Frana o alguns estats dels EUA, shan establert taxes a partir del principi que els fons per a ladquisici i la gesti dels espais naturals havien de provenir del mateix procs que contribua majoritriament a la seva reducci i deteriorament, s a dir, de la urbanitzaci i ledificaci. En relaci amb les qestions fiscals, la llei del cadastre vigent no deixa gaire marge de maniobra als municipis i no sadapta a la complexa realitat dels espais rurals en entorns altament urbanitzats, que solen ser, precisament, els ms fragmentats.
Directrius
39. Per evitar les incoherncies que sovint es donen entre les previsions del planejament urbanstic en municipis vens o que comparteixen determinats elements del medi natural o del paisatge, com pot ser tot el que fa referncia a la connectivitat ecolgica o al manteniment de la funcionalitat dels ecosistemes, s especialment indicada la utilitzaci de la figura de pla director urbanstic, a fi de facilitar la coordinaci supramunicipal en la protecci del sl no urbanitzable. Aquesta recomanaci t un sentit especial en els municipis dmbits metropolitans o dalta densitat docupaci del sl, on la fragmentaci del territori s ms important i lacci urbanstica municipal allada pot esdevenir poc efectiva. El suport tcnic que lAdministraci local supramunicipal (consells comarcals o diputacions) pot donar a aquest procs s especialment til, i ja nexisteixen alguns exemples prou remarcables. 40. Durant el procs delaboraci o de revisi dels plans dordenaci urbanstica municipal, lAdministraci local tindr en compte les consideracions segents: a) La memria informativa del pla ha de fer una descripci acurada dels principals valors i funcions dels components del medi natural i de la connectivitat ecolgica en lmbit municipal, tenint en compte tots els estudis
[65]
sobre connectivitat ecolgica realitzats en el seu mbit, aix com la diagnosi ambiental que shagi pogut elaborar en el marc de lAgenda 21 local; correspondr a linforme ambiental preliminar demostrar que el model dordenaci escollit no afecta negativament aquests valors i funcions. b) El pla garantir no sols la protecci dels espais amb valor natural que defineix la planificaci sectorial i territorial, sin tamb la daquells altres components del medi natural que permeten el manteniment de la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes a escala local, els quals haur de definir explcitament. c) Es procurar concentrar les noves transformacions urbanstiques i els sistemes urbanstics en aquells sectors que es demostri que tenen un menor valor ecolgic, de manera que no interrompin cap connexi ecolgica o corredor biolgic dmbit supramunicipal. Igualment, sevitaran els usos urbans susceptibles de reforar lefecte barrera de les infraestructures viries. d) El pla determinar quins sn els punts crtics que per al
[66]
manteniment de la connectivitat ecolgica existeixen en lmbit municipal i preveur les mesures de caire urbanstic que permetin revertir la situaci, com ara canvis de classificaci o en els usos admesos, cessions, adquisicions o permutes de sl, emplaament de zones verdes, etc. e) Els usos admesos en aquells sectors del sl no urbanitzable amb ms valor connectiu (connectors ecolgics, zones agrcoles amb marges vegetats, espais fluvials, etc.) han de ser els adequats a aquestes caracterstiques, de manera que el grau docupaci o de possibles transformacions que es permetin no comprometin el manteniment de la seva funci connectiva. f) A ms daplicar els criteris per a la regulaci dusos en zones inundables que estableix el Decret 305/2006, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme, en els espais fluvials es tindran en compte els Criteris dintervenci en espais fluvials i les Recomanacions tcniques per al disseny dinfraestructures que interfereixen amb lespai fluvial de lAgncia Catalana de
lAigua, aix com les seves indicacions pel que fa a la recuperaci del bosc de ribera i al manteniment de lleres. g) La normativa urbanstica desenvolupar de manera adequada, i tenint en compte la connectivitat ecolgica, tot el que fa referncia als espais fluvials (zones inundables, activitats permeses, etc.), la vialitat rural (titularitat, catalogaci, manteniment, etc.) i lestabliment de tanques agrcoles o en edificacions (tipologia admesa, permeabilitat per a la fauna, etc.). h) El sistema despais lliures pblics (parcs, zones verdes, etc.) i de carrers arbrats ha de dissenyar-se de manera que es tendeixi a la seva connexi i estructuraci com una vertadera xarxa. i) Es donar un tractament adient als lmits urbans i als espais de vora, ja sigui connectant amb cinturons verds periurbans, constituint itineraris paisatgstics que enllacin amb la infraestructura viria rural i amb els elements de valor cultural o, quan sigui compatible, amb els components del medi natural, tot facilitant, alhora, la penetraci de la natura dins del teixit urb de la ciutat.
j) De manera orientativa i a lhora de redactar o revisar el pla dordenaci urbanstica municipal, cal tenir presents les Instruccions tcniques per a lavaluaci ambiental dels plans dordenaci urbanstica municipal (2006) del Departament de Medi Ambient i Habitatge, les quals sn una guia molt til a lhora de definir els objectius i els criteris ambientals del pla i dintegrar-hi les consideracions relacionades amb la connectivitat ecolgica. 41. En el desenvolupament de les previsions del planejament urbanstic municipal, lAdministraci local tindr en compte les consideracions segents: a) Garantir ladequada integraci dels principis de permeabilitzaci dels lmits urbans i de lestabliment ditineraris paisatgstics en els plans parcials urbanstics i els projectes durbanitzaci. b) La possibilitat dutilitzar plans especials per a la protecci daquells sectors del sl no urbanitzable de ms valor per a la biodiversitat i dimportncia per al manteniment de la connectivitat ecolgica. c) En el procs de concessi de la preceptiva llicncia
[67]
municipal en relaci amb les activitats que es desenvolupen en el sl no urbanitzable i que sn susceptibles dafectar la connectivitat ecolgica (moviments de terres, installaci de tanques, modificaci de camins rurals, installaci de lnies elctriques, etc.), es garantir que aquesta noms es concedeixi en aquells casos en qu no safecti negativament la connectivitat ecolgica o quan shagin pres les mesures necessries per minimitzar-ne limpacte de manera adequada. d) Adoptar de manera rigorosa els procediments de protecci de la legalitat urbanstica en el sl no urbanitzable per evitar la installaci dispersa dactivitats i installacions no admeses i susceptibles de fragmentar el territori o dafectar espais amb valor connectiu. 42. El grau de protecci preventiva dels sls no urbanitzables amb inters connectiu que pot oferir el planejament urbanstic municipal no sempre s sufi-
cient si no va acompanyat de les mesures de gesti activa daquests espais, ja que cal garantir que compleixin les funcions connectives que, entre altres, han motivat la seva protecci. En aquests casos, lAdministraci local haur de vetllar per coordinar la seva actuaci amb la de les altres administracions i amb els agents socials per tal dassolir aquests objectius. 43. Els departaments competents en matria urbanstica i ambiental han de garantir que la documentaci dels plans directors urbanstics, dels plans dordenaci urbanstica municipal i dels plans derivats justifiqui que lordenaci urbanstica proposada s compatible amb el manteniment de la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes a lescala del pla i en el seu mbit daplicaci. Altres directrius relacionades: Espcies amenaades i protegides: 13. Espais fluvials: 25. Activitat agrria: 35c; 36d; 38. Avaluaci ambiental: 61.
[68]
2.8. s dels recursos biolgics

Des del punt de vista de la connectivitat ecolgica i del manteniment de la funcionalitat dels ecosistemes, el valor i la funci que tenen els espais forestals, que ara cobreixen ms del 60% de la superfcie de Catalunya, sn possiblement els ms importants. Ns una mostra el fet que la major part dels espais protegits sn espais predominantment forestals i que bona part de les espcies amenaades depenen en gran mesura del manteniment de la matriu territorial de carcter agroforestal en la qual sintegren els ecosistemes forestals. Cal recordar, per, que lhomogenetzaci dels espais forestals no sol comportar un increment de biodiversitat, i que els escassos boscos madurs que resten tenen, en canvi, un gran valor en aquest sentit. Els serveis i beneficis ambientals dels espais forestals, a banda dels relacionats amb la biodiversitat, sn prou reconeguts (regulaci hidrolgica, prevenci de lerosi, estabilitat de vessants, absorci de CO2, etc.) i han estat analitzats, per a tot Catalunya, en lavaluaci ambiental del Pla general de poltica forestal 2007-2016, malgrat que sha vist que sn molt ms importants que no pas els productes forestals tradicionals (fusta, suro, llenya, etc.), fet que posa de relleu la multifuncionalitat dels espais forestals. Aix doncs, sha de remarcar el valor de la seva correcta gesti i sobren unes noves perspectives pel que fa al pagament dels serveis ambientals que proporcionen. Bona part de les qestions que incideixen sobre els terrenys forestals ja han estat tractades, des daltres angles, en els captols dedicats als espais naturals protegits, a les espcies protegides, als espais fluvials i, des dun punt de vista ms productiu, en el marc dels programes de desenvolupament rural. Aix no obstant, des del punt de vista de la connectivitat ecolgica, hi ha altres aspectes relacionats amb la planificaci dels espais forestals que conv tractar de manera especfica, el mateix que passa amb laprofitament dels recursos cinegtics i pisccoles. Antecedents internacionals i europeus. En el marc de les successives conferncies ministerials per a la protecci dels boscos a Europa,
[69]
Via verda
sha destacat sempre la multifuncionalitat dels boscos, tot reconeixent-los, de manera especfica, el seu valor per al manteniment de la connectivitat ecolgica. A la Conferncia dHlsinki (1993) es va proposar lestabliment duna xarxa de boscos madurs o amb caracterstiques especials tant a escala nacional com europea. El valor dels espais forestals en lestabliment destratgies de connectivitat ecolgica tamb es recull a lEstratgia paneuropea per a la diversitat biolgica i paisatgstica (1995), en la seva proposta de xarxa ecolgica paneuropea, i en altres estratgies i plans de la Uni Europea, com ara lEstratgia de la Comunitat Europea en matria de biodiversitat (1998), el Pla dacci de biodiversitat per a la conservaci dels recursos naturals de la Uni Europea (2001), el Pla dacci de biodiversitat per a lagricultura (2001), etc. Estudis i propostes locals. En els estudis realitzats a Catalunya en relaci amb la connectivitat ecolgica es destaquen quatre temes que incideixen especialment en els espais forestals: la importncia dels espais forestals en el manteniment de la connectivitat ecolgica i a lhora de conservar els grans connectors ecolgics i destablir corredors biolgics; la necessitat de protegir els boscos madurs i garantir la seva connectivitat; la necessitat dadoptar un model de gesti de les rees de caa i de pesca ms sostenible; la convenincia que els connectors forestals siguin prou amples per poder acollir les pertorbacions naturals o els incendis forestals que, de tant en tant, els afec[70]
ten; i, finalment, es reclama la recuperaci i la protecci de lextensa xarxa de camins ramaders. Normativa, plans i directrius. El Pla general de poltica forestal 2007-2016 suposa un gran pas endavant des del punt de vista de la integraci de les qestions relacionades amb la conservaci de la biodiversitat i, especialment, amb la connectivitat ecolgica. La conservaci de la biodiversitat esdev un dels seus objectius especfics i atorga la condici de terrenys forestals dinters especial, cosa que comporta el manteniment del seu carcter forestal i la protecci especial dels seus valors i funcions, als espais naturals dinters connector i als terrenys forestals de ribera. Per altra banda, el seu programa daccions preveu tota una srie dactuacions especfiques pel que fa als connectors ecolgics. La normativa bsica daplicaci a Catalunya en relaci amb la caa i la pesca continental s molt antiga i es troba totalment desfasada, i ja no s apropiada per a la regulaci daquestes activitats. La redacci de lAvantprojecte de llei dordenaci sostenible de la pesca continental i protecci dels ecosistemes aqutics continentals de Catalunya de 2005 obre noves perspectives i comporta un notable aven en comparaci amb la normativa vigent, ja que sha de valorar de manera molt positiva el fet que vinculi la pesca a la gesti del conjunt de lecosistema aqutic. En el text daquest Avantprojecte, diversos articles fan referncia a la funci connectiva dels espais fluvials i a la necessitat de mantenir-la i de superar lefecte fragmentador que hi causen determinades infraestructures hidruliques. Per altra banda, cal recordar que tota rea de caa o de pesca ha delaborar els corresponents plans tcnics de gesti cinegtica o pisccola, la qual cosa hauria de ser una primera garantia de compatibilitzaci de la prctica de la caa i de la pesca amb la conservaci de la biodiversitat, tot i que en el seu contingut actual no es desenvolupen suficientment aquestes qestions, gens en el cas de la pesca. Pel que fa als camins ramaders, la llei estatal de vies pecuries (Llei 3/1995, de vies pecuries) ha tingut una aplicaci molt minsa a Catalunya, que, a diferncia daltres comunitats autnomes, no sha
[71]
dotat duna normativa prpia, ni ha actuat adequadament en relaci amb un element territorial que, com s el cas de la xarxa de camins ramaders, pot tenir un considerable inters a lhora destablir estratgies connectives. Aquesta situaci ha facilitat laband i, en alguns casos, la privatitzaci, dun patrimoni pblic de gran importncia social, econmica, ecolgica i paisatgstica. Hi ha hagut, per, algunes iniciatives allades didentificaci de camins ramaders, en certes comarques i municipis, promogudes per administracions locals o entitats privades.
Directrius
44. Les directrius de gesti forestal i el Codi de bones prctiques per a la gesti forestal, que shan delaborar en el marc del Pla general de poltica forestal 2007-2016, han de preveure i desenvolupar de manera adequada les qestions relacionades amb el manteniment i la millora de la connectivitat ecolgica en els espais forestals. 45. Cal tenir present les previsions del Pla general de poltica forestal 2007-2016 en relaci amb la connectivitat ecolgica, i desenvolupar-les adequadament en la regulaci del contingut dels plans dordenaci forestal i dadaptaci dels plans tcnics de gesti i millora forestal i dels plans simplificats de gesti forestal.
[72]
46. Pel que fa a les poltiques de prevenci dincendis forestals, es tindran en compte les consideracions segents: a) En els plans dordenaci dels recursos forestals sincorporar la gesti del risc dincendi forestal tenint en compte la connectivitat ecolgica. b) Sha de considerar que les discontinutats de les masses forestals amb conreus i pastures poden afavorir la connectivitat ecolgica i, al mateix temps, frenar la propagaci dels incendis forestals. c) Els plans de prevenci dincendis forestals dmbit municipal, supramunicipal o comarcal compatibilitzaran les mesures preventives
que puguin establir (punts daigua, desbrossaments, tallafocs, etc.) amb el manteniment de la connectivitat ecolgica dels indrets on se situn. Aquestes mateixes consideracions es tindran en compte en els plans tcnics de gesti i millora forestal. 47. Procedir a lactualitzaci de la normativa de caa i de pesca, introduint-hi les qestions relacionades amb la conservaci de la biodiversitat i el manteniment de la connectivitat ecolgica i de la funcionalitat dels ecosistemes (millora dhbitats, establiment de reserves en sectors amb valor connectiu, regulaci dels tancats cinegtics, etc.), seguint, en bona part, el model ja esbossat en lAvantprojecte de llei dordenaci sostenible de la pesca continental i protecci dels ecosistemes aqutics continentals de Catalunya de 2005. 48. El departament competent en matria ambiental haur de completar el model de pla tcnic daprofitament cinegtic i de pla tcnic de gesti pisccola tot vetllant perqu integrin adequadament les mesures de compatibilitzaci de la caa i de la pesca amb la conservaci de la biodiversitat, espe-
cialment quan es puguin afectar hbitats o espcies amenaades, o espais naturals protegits de valor connectiu o en mbits periurbans. A aquest efecte, aquests plans incorporaran figures de protecci o recuperaci i procuraran que la seva localitzaci sigui la ms adequada des del punt de vista de la connectivitat ecolgica. 49. Aplicar les previsions de la Llei 3/1995, de vies pecuries, i desenvolupar-la normativament quan calgui, a fi destablir les condicions per a la classificaci, delimitaci i afitament de les vies pecuries i per a la seva creaci, ampliaci i restabliment, aix com determinar els usos compatibles i complementaris i les condicions que, per al seu reconeixement, shan destablir en el planejament urbanstic i en la planificaci territorial i despais naturals de Catalunya, tot garantint que la informaci disponible sigui daccs pblic. 50. Elaborar un pla per a lordenaci i la recuperaci de la xarxa de vies pecuries de Catalunya, que doni prioritat a la recuperaci fsica de les vies pecuries i potenci el seu valor en la millora de la connectivitat ecolgica, especialment
[73]
quan connectin espais naturals protegits o dalt valor natural. Mentrestant no sen disposi, promoure ls dels instruments disponibles (planejament urbanstic, avaluacions ambientals, etc.) per tal
demprendre accions preventives i realitzar possibles actuacions urgents. Altres directrius relacionades: Espais fluvials: 27b.
[74]
2.9. Avaluaci ambiental

A diferncia de les qestions exposades en els apartats anteriors, en els quals es ressalten els principis i objectius que guien les diferents poltiques sectorials, el procediment davaluaci ambiental aporta un conjunt deines per garantir que la integraci de les consideracions ambientals es produeixi de manera adequada. Amb lavaluaci ambiental de plans i programes, que completa la de projectes i activitats, es pretn integrar els criteris de sostenibilitat (econmics, socials i ambientals) en totes les actuacions sectorials, i aconseguir que es faci des de les primeres fases del procs de presa de decisions. Antecedents internacionals i europeus. Lactivitat de la Uni Europea no noms ha estat decisiva en lestabliment dels mecanismes adequats per desenvolupar lavaluaci ambiental estratgica (Directiva 2001/42/CE, sobre lavaluaci dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient) i lavaluaci dimpacte ambiental (Directiva 85/337/CEE, relativa a lavaluaci de les repercussions de determinats projectes pblics o privats sobre el medi ambient; Directiva 97/11/CE, per la qual es modifica la Directiva 85/337/CEE, relativa a lavaluaci de les repercussions de determinats projectes pblics i privats sobre el medi ambient), sin que en fora casos ha hagut de pressionar els estats membres, com pot ser el cas de lEstat espanyol, perqu transposs al seu ordenament jurdic intern les directives corresponents. Evidentment, tots els tractats, estratgies o plans de caire internacional promouen laplicaci sistemtica daquests procediments com a garantia dintegraci dels principis ambientals en les poltiques i actuacions sectorials i com un aven cap a un model social ms sostenible. En una lnia similar daven cap a la sostenibilitat, caldria situar les iniciatives dutes a terme, bsicament a Europa, en desenvolupament dels principis establerts a lAgenda 21, elaborada durant la Cimera de la Terra de lany 1992, principalment per a lmbit local. A escala europea, la Carta dAalborg (1994) va esdevenir un primer pas en la concreci de lAgenda 21 local i ha tingut la seva continutat a travs de les declaracions de Lisboa (1996) i de Hannover
[75]
(2000). En aquest cas no es tracta de cap procs jurdicament vinculant, sin dun procs intern de reflexi i de definici de quina estratgia cal seguir per avanar cap a la sostenibilitat des de lmbit local. Estudis i propostes locals. En els nombrosos estudis realitzats a Catalunya sobre la connectivitat ecolgica, s freqent citar casos concrets dinstallacions que a causa dun disseny inadequat o duna mala localitzaci poden repercutir molt negativament sobre els valors i la funci connectiva dun determinat espai. La llista dactivitats i dinstallacions s llarga i diversa. En la majoria de casos, els seus efectes negatius shaguessin pogut evitar si shagus avaluat correctament el seu impacte i shaguessin pres les mesures preventives o correctores adequades. Per altra banda, tamb es destaca en aquests treballs que lanlisi dels impactes sobre les espcies de la fauna i de la flora i, encara ms, sobre la connectivitat ecolgica acostuma a ser una part molt minsa de les avaluacions ambientals i que, en no poques ocasions, aquests temes es tracten de manera mecnica i superficial i no van ms enll dun llistat de noms despcies, dhbitats o despais protegits sense gaire valor ni aplicaci. Normativa, plans i directrius. Les qestions relacionades amb el manteniment de la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes no es tracten de manera especfica a cap instrument normatiu re-
Punt negre
[76]
lacionat amb lavaluaci ambiental de plans, projectes i activitats (Avantprojecte de llei davaluaci ambiental dels plans i programes de 2005; Llei 12/1981, per la qual sestableixen normes addicionals de protecci dels espais despecial inters natural afectats per activitats extractives; Llei 3/1998, de la intervenci integral de lAdministraci ambiental), tot i que ja hi ha alguna normativa sectorial, com el reglament de la Llei durbanisme, que a lhora de definir el contingut de linforme de sostenibilitat ambiental introdueix aquestes qestions. A partir de la publicaci en lmbit estatal de la Llei 9/2006, sobre lavaluaci dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, sha produt un important canvi qualitatiu, ja que aquesta normativa exigeix que les qestions ambientals es tractin des de linici del procs, mentre que abans es limitava a les etapes finals i poques vegades era factible modificar les decisions amb impacte negatiu que shavien adoptat a les primeres etapes. Tamb sha fet un important aven amb les Instruccions tcniques per a lavaluaci ambiental dels plans dordenaci urbanstica municipal (2006) del Departament de Medi Ambient i Habitatge, les quals integren de manera exemplar les qestions relacionades amb la connectivitat ecolgica. Linters de lenfocament daquestes instruccions tcniques no noms rau en el fet de presentar una metodologia ben estructurada per realitzar lavaluaci ambiental del pla dordenaci urbanstica municipal, sin que serveixen tamb de guia per introduir les consideracions ambientals, connectivitat ecolgica inclosa, en lelaboraci del planejament urbanstic. Parallelament a aquest procs dintegraci de les qestions ambientals en les poltiques sectorials, sha de destacar la tasca realitzada a Catalunya per les administracions locals en el seu cam cap a la sostenibilitat. A partir dun impuls inicial de la Diputaci de Barcelona, sha anat avanant cap a la implantaci de les agendes 21 locals, les quals, malgrat no tenir un valor normatiu, contribueixen a fer que els ajuntaments puguin desenvolupar de manera programada la seva poltica ambiental i completin i reforcin la seva poltica urbanstica. Les qestions relatives a la connectivitat ecolgica acostumen
[77]
a tractar-se de manera desigual en els diferents municipis i, a vegades, no sempre amb la importncia que els correspondria. En aquest sentit, cal destacar la iniciativa de la Diputaci de Girona de donar suport als ajuntaments de la seva demarcaci per a la planificaci, ladquisici i la gesti dels espais naturals amb valor connectiu. En un altre ordre de coses, cal no oblidar que ladopci de poltiques municipals de sostenibilitat, especialment en relaci amb la gesti dels espais lliures i naturals i de la biodiversitat, comporta un increment de les responsabilitats municipals que no ha anat acompanyat dun augment proporcional dels recursos econmics que els ajuntaments necessitarien per poder desenvolupar aquestes funcions.
Directrius
51. Lavaluaci ambiental de plans, projectes i activitats s un instrument molt important per a la prevenci i la correcci dels problemes de connectivitat ecolgica. La connectivitat ecolgica ha de ser un dels vectors a considerar en tota avaluaci ambiental i ha de ser valorada en la jerarquitzaci dels objectius ambientals que lavaluaci comporta. La consideraci de la connectivitat ecolgica es far des de les primeres etapes del procs ser responsabilitat del promotor assumir els objectius ambientals i es considerar adequadament en el document de referncia de lrgan ambiental.
[78]
52. En el cas de la normativa relacionada amb lavaluaci dimpacte ambiental, ats que lactual ha quedat obsoleta, es recomana elaborar una nova llei davaluaci dimpacte ambiental, que permeti abordar, amb un procediment ben definit, els temes de connectivitat ecolgica de manera efectiva, des de linici del procs. 53. A la normativa relacionada amb lavaluaci ambiental de les activitats, es recomana completar el Decret 136/1999, pel qual saprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de la intervenci integral de lAdministraci ambiental, i sadapten els seus
annexos, per garantir que els aspectes relacionats amb el manteniment de la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes es tinguin en compte en les diferents etapes del procediment davaluaci ambiental de les activitats i per tots els organismes que hi intervenen. 54. El departament competent en matria ambiental vetllar perqu els criteris que, en relaci amb la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes, sestableixin a Catalunya sintegrin de manera adequada en lavaluaci dels plans, programes i projectes amb incidncia territorial que pertoquen a lAdministraci estatal. Per aquest motiu, tot informe que lEstat requereixi de qualsevol departament de la Generalitat haur de tenir present les qestions relacionades amb el manteniment de la connectivitat ecolgica. 55. Aprovar una llei davaluaci ambiental de plans i programes que consideri amb cura la relaci de les avaluacions de plans vinculats jerrquicament, per evitar duplicitats i garantir la coherncia i lefectivitat del procs davaluaci ambiental des dels nivells ms estratgics fins a les activitats.
56. En les guies metodolgiques i les instruccions tcniques que elabori el departament competent en matria ambiental per tal de facilitar lexecuci del procs davaluaci ambiental, es procurar desenvolupar adequadament les consideracions relacionades amb la connectivitat ecolgica, tant pel que fa al seu manteniment com a la seva restauraci, seguint el model ja iniciat a les Instruccions tcniques per a lavaluaci ambiental dels plans dordenaci urbanstica municipal (2006). 57. El departament competent en matria ambiental elaborar un manual dinstruccions tcniques per a la redacci destudis dimpacte ambiental, el qual, a ms, aplegar exemples de bones prctiques que tractin adequadament els temes de connectivitat ecolgica. 58. Pel que fa a les normes addicionals de protecci ambiental en les activitats extractives, es recomana completar la Llei 12/1981, per la qual sestableixen normes addicionals de protecci dels espais despecial inters natural afectats per activitats extractives, amb el requeriment que tot programa de restauraci tracti de manera explcita les qestions relacionades amb la connectivitat
[79]
ecolgica, tant en la part danlisi de lindret on es preveu realitzar lactivitat com a lhora davaluar els efectes, destablir mesures preventives i de restauraci, i delaborar el programa dexecuci daquestes mesures. 59. El departament competent en matria ambiental constituir un veritable sistema dinformaci ambiental, el qual inclour entre la informaci bsica la documentaci i la cartografia relacionada amb la connectivitat ecolgica, els connectors biolgics i fluvials, etc. Parallelament, establir un sistema gil de transmissi de la informaci als equips redactors dels diferents tipus davaluacions, estudis o informes ambientals. 60. s important que lAdministraci local continu treballant en lestabliment i laplicaci de les agendes 21 locals, i que disposi del corresponent pla dacci local que gui laven cap a la sostenibilitat i programi lactuaci ambiental municipal. En tots els casos i, especialment, en relaci amb els espais lliures i naturals, shan
de tractar de manera adequada les qestions relacionades amb la connectivitat ecolgica, tant en lmbit periurb com en els espais i components de la biodiversitat de major inters ecolgic, i cal fer-ho de manera coordinada amb els municipis vens. 61. En lmbit de lacci poltica, cal incidir especialment en el tema del finanament municipal i cercar els mitjans oportuns perqu es dotin els municipis dels recursos addicionals necessaris per poder assumir les seves funcions pel que fa als espais oberts, com les relacionades amb el manteniment de la connectivitat ecolgica i la prevenci de la fragmentaci del territori: redistribuci del finanament estatal, taxes sobre ledificaci, valor cadastral, etc. Altres directrius relacionades: Espcies amenaades i protegides: 10; 13. Xarxa viria i altres infraestructures lineals: 16a; 23a; 23b. Espais fluvials: 26a; 26c. Activitat agrria: 37b. Urbanisme: 43.
[80]
2.10. Recerca, informaci i participaci

Recerca. En totes les qestions relacionades amb la conservaci de la biodiversitat, com s el cas de la connectivitat ecolgica, la quasi totalitat de tractats, plans i programes internacionals reconeixen el paper clau de la recerca en el coneixement i la valoraci de la biodiversitat, en la comprensi dels problemes que lafecten i tamb a lhora de cercar solucions o donar respostes adequades. De fet, ha estat la recerca la que ha donat els primers senyals dalerta davant de problemes com la prdua de la biodiversitat, la fragmentaci dels hbitats i lefecte barrera, motiu pel qual s a travs dun millor coneixement de la biodiversitat i del funcionament dels ecosistemes que es podran donar les pautes adequades per fer front a aquests problemes. A Catalunya la recerca sobre biodiversitat es duu a terme en els diferents departaments universitaris, centres de recerca i museus, per generalment est poc vinculada a la gesti i depn ms de la voluntat dels investigadors que de lexistncia dun programa consolidat en lmbit catal. El Pla de recerca i innovaci de Catalunya (2005), tot i considerar com una de les lnies prioritries la recerca en sostenibilitat i medi ambient, no fa cap referncia explcita a la biodiversitat, cosa que contrasta amb altres plans de recerca de caire estatal i comunitari. A ms, el sistema vigent de valoraci de la recerca acadmica desincentiva la recerca naturalista local, especialment la vinculada a la gesti. Per altra banda, sha de remarcar que el Departament de Medi Ambient i Habitatge, des dels seus inicis, ha fomentat lestudi de la biodiversitat i la generaci de bases de dades i dinformaci cartogrfica digital, i ha posat tota la documentaci validada a disposici dels interessats a travs de la seva pgina web. Altrament, no sha doblidar limportant paper que en el coneixement de la biodiversitat han tingut els investigadors privats i les associacions i les entitats cientfiques de caire naturalista. Informaci. Les noves tecnologies han comportat un canvi revolucionari en la transmissi de la informaci ambiental, tant pel que
[81]
fa a la facilitat i rapidesa daccs a aquesta informaci com a la quantitat dinformaci disponible. Per altra banda, han facilitat la generaci dun nou tipus dinformaci que, sense aquests mitjans i facilitats, possiblement no shagus produt. Daquesta manera, al costat de la informaci de caire legal, de plans i programes o simplement de caire divulgatiu, shan posat en marxa vertaders sistemes dinformaci ambiental i territorial, com pot ser, per exemple, el sistema dinformaci sobre el patrimoni natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge i altres iniciatives que sestan endegant des del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (planejament territorial, registre de planejament urbanstic de Catalunya, etc.) i del Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca (mapes de sls) i, tamb, des de lAdministraci local. En bona part ja es compleixen les previsions del Conveni de la Comissi Econmica per a Europa de Nacions Unides sobre laccs a la informaci, la participaci pblica en la presa de decisions i laccs a la justcia en matria de medi ambient (Conveni dAarhus), desenvolupat en lmbit europeu per la Directiva 2003/4/CE, sobre laccs pblic a la informaci ambiental, i transposada a lordenament jurdic estatal per la Llei 27/2006. Aquesta mateixa normativa internacional obliga a la publicaci peridica dinformes sobre lestat del medi ambient. A Catalunya, el Departament de Medi Ambient nha publicat dos durant la dcada de 1990, que han anat seguits dinformes temtics (litoral, biodiversitat, canvi climtic, etc.) del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i dun nou Informe sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible del 2005. Aquest darrer estableix un seguit dindicadors a lestil dels anomenats observatoris, que permeten que es pugui tenir una visi fora completa i contnua de lestat del medi o de levoluci de la sostenibilitat. Aix no obstant, en aquesta primera edici, els indicadors relacionats amb la biodiversitat sn pocs i poc significatius (espais protegits i espcies amenaades, grau docupaci del sl, etc.) i cap daquests no fa referncia a la connectivitat ecolgica.
[82]
Ecoducte
En els diferents estudis realitzats a Catalunya en relaci amb la connectivitat ecolgica, es comprova com laparici en els darrers anys de cartografia digital amb diverses capes temtiques (hbitats, cobertes del sl, espais naturals protegits, etc.) i de bases de dades sobre diferents components del medi natural (flora, ocells, etc.) ha comportat uns canvis molt significatius en les metodologies desenvolupades pel que fa a la connectivitat ecolgica i, en general, a la conservaci del medi natural, i ha millorat la seva qualitat. Per altra banda, el fet que part daquesta informaci no estigui disponible a lescala del planejament, o que algunes de les seves capes no cobreixin completament el territori catal, a banda de la diversitat de formats, nha limitat la utilitat. Participaci. Si b s cert que no tindria cap sentit crear un organisme participatiu, ja sigui consultiu o assessor, relacionat noms amb les qestions de connectivitat ecolgica, tamb ho s que el bon funcionament dels rgans participatius ja existents i relacionats amb les matries de caire ambiental i de sostenibilitat, o daquelles altres susceptibles dincidir-hi, ha de tenir repercussions positives en la conservaci de la biodiversitat i, per extensi, sobre el manteniment de la seva funcionalitat. La normativa internacional ha desenvolupat de manera relativament recent aquestes qestions i cal destacar-ne lesmentat Conveni dAarhus, els aspectes participatius del qual han estat desenvolupats
[83]
Proposta de connectors ecolgics a lEmpord
en lmbit europeu per la Directiva 2003/35/CE, per la qual sestableixen mesures per a la participaci pblica en determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient, transposada, al seu torn, a lordenament jurdic estatal per la Llei 27/2006. Els aspectes participatius shan anat integrant tamb en les diferents poltiques sectorials i han estat recollits en les directives i normes corresponents. s cert que en els darrers anys els processos de participaci pblica shan desenvolupat notablement, per aix no sha fet de manera homognia. s aix que cada nova llei o pla crea noves comissions i consells amb objectius, funcions i composici a vegades diversos, cosa que pot generar una certa sensaci de dispersi. Per altra banda, tamb sha de reconixer el tradicional voluntarisme de la societat catalana, el qual ha tingut sempre una notable incidncia sobre el coneixement i la conservaci del medi natural. Els departaments competents en matria ambiental, agrria i urbanstica han comenat a establir ajuts econmics especfics per a aquestes activitats: realitzaci dactuacions de restauraci despais fluvials, intervencions paisatgstiques en sl no urbanitzable del sistema costaner, actuacions en els espais naturals protegits, etc. Altres institucions, pbliques i privades, tamb donen suport a les iniciatives socials relacionades amb el coneixement i la gesti del patrimoni natural.
[84]
Directrius
62. Fomentar la recerca bsica i, especialment, la recerca aplicada sobre els aspectes funcionals de la biodiversitat i dedicar-hi els recursos necessaris, tant en el marc de futurs plans de recerca de Catalunya com de les actuacions prpies dels diferents sectors de lAdministraci. De manera orientativa i en lmbit de la connectivitat ecolgica, caldria promoure i donar suport a la recerca en els mbits segents: a) Estudis de comportament migratori i de mobilitat i dispersi de les espcies, prioritzant aquelles ms sensibles a la fragmentaci i elaborant mapes de connectivitat per a les espcies clau. b) Estudis sobre la fragmentaci dhbitats, lefecte barrera i lafavoriment de la connectivitat ecolgica a totes les seves escales. c) Millora del coneixement dels aspectes funcionals de la biodiversitat dels espais naturals protegits i de lecologia dels hbitats i de les espcies amenaades. d) Programes de seguiment de leficcia de les diferents estratgies connectives adoptades i de lavaluaci dels seus resultats. 63. Posar les dades i els coneixements cientfics i tcnics que el departament competent en matria ambiental t disponibles en relaci amb la connectivitat ecolgica a disposici daltres tcnics i professionals i tamb dels responsables de la presa de decisions, i fer-ho de la manera que ms en faciliti ls. Tamb es facilitar laccs fcil i per mitjans electrnics als nombrosos estudis, informes, bases de dades i documents tcnics que lAdministraci encarrega, com ara els relacionats amb la connectivitat ecolgica, i que, malgrat aportar dades sovint fora interessants, generalment resten indits i sn de difcil accs, tot diferenciant clarament la informaci que est estructurada i validada de la resta. 64. LAdministraci vetllar per garantir la qualitat cientfica dels estudis i treballs que, relacionats amb els aspectes funcionals de la biodiversitat, pugui promoure, aix com dels programes, plans i projectes
[85]
que hagi de tramitar o dels quals hagi demetre informe. 65. Millorar en els propers informes sobre lestat del medi ambient o la sostenibilitat a Catalunya tots els aspectes relacionats amb la biodiversitat i, especialment, els seus aspectes funcionals. Ats que algunes daquestes qestions no sn fcils de tractar, caldr fer un esfor previ en la definici dels indicadors necessaris i, si cal, obrir noves lnies de recerca o dobtenci de dades per generar la informaci de base necessria. 66. Promoure lhomogenetzaci de formats en les bases de dades i les cartografies que faciliten els diferents sectors de lAdministraci i els centres de recerca, a travs de mitjans electrnics i a lescala o amb el detall necessari perqu puguin ser utilitzades en la planificaci i la gesti. 67. En aplicaci del Conveni dAarhus i de les normes comunitries i estatals que el des-
envolupen, el departament competent en matria ambiental promour la participaci ciutadana en les qestions de caire ambiental, incloses les referents a la connectivitat ecolgica, tant en lelaboraci de nous instruments normatius, de planificaci i de gesti com en la seva aplicaci. 68. Els diferents sectors de lAdministraci, aix com el sector privat, donaran el mxim suport a totes aquelles iniciatives de participaci ciutadana relacionades amb la conservaci dels espais naturals, la gesti dels sistemes agropecuaris extensius i el manteniment dels aspectes funcionals de la biodiversitat. Altres directrius relacionades: Espcies amenaades i protegides: 14. Xarxa viria i altres infraestructures lineals: 15c. Activitat agrria: 35d; 36c. s dels recursos biolgics: 49. Avaluaci ambiental: 59.
[86]
Annex 1
Definicions i conceptes
En aquestes directrius shan utilitzat els conceptes que es defineixen tot seguit: Cintur verd. Zona despais oberts que voreja un nucli urb, com parcs periurbans i espais agrcoles i naturals, establerta des de lptica urbanstica per limitar la tendncia urbana expansiva i la coalescncia amb altres nuclis urbans propers, aix com per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Tamb pot rebre la denominaci danella verda. Connectivitat ecolgica. Qualitat del medi natural i dels espais semitransformats que, a ms del moviment i la dispersi dels organismes, permet el manteniment dels processos ecolgics i dels fluxos que els caracteritzen (aigua, matria, gens, etc.). Connector ecolgic. Sector relativament ampli del territori definit a partir dunes caracterstiques morfolgiques i duna estructura dhbitats que afavoreixen la continutat dels fluxos biolgics i ecolgics, com s facilitar els moviments dun ampli ventall despcies a travs del territori i mantenir la continutat de determinats processos ecolgics. Per la diversitat dhbitats que cont, naturals o seminaturals, per les seves mides i pel fet dacollir un gran nombre despcies, no noms actua com a connector, sin que generalment esdev, alhora, lhbitat de determinades espcies.
ANNEX 1
[87]
Connector fluvial. Tipus especfic de connector ecolgic constitut a lentorn dun espai fluvial, que, a ms de la lmina daigua i la zona de ribera, sol incloure les rees inundables i les zones humides adjacents, com els meandres i els cursos intermitents o abandonats. Corredor biolgic. Element del paisatge, generalment destructura contnua i lineal, que, amb independncia del valor dels hbitats naturals que el composen, t un inters per permetre els desplaaments de determinades espcies entre diferents espais naturals duna certa extensi. El seu disseny dependr bsicament dels requeriments de lespcie per a la qual ha estat pensat. Generalment, es proposen com a corredors els diferents components de la xarxa hidrogrfica, les carenes i altres elements del relleu, aix com diferents elements lineals dels mosaics agroforestals. Efecte barrera. Sanomena aix lefecte que impedeix el desplaament despcies de la fauna, dificulta el manteniment dels fluxos ecolgics i, en general, comporta una interrupci de la continutat del medi, del paisatge i dels espais i camins rurals. Sovint sassocia a les infraestructures lineals, tot i que tamb pot tenir el seu origen en determinats desenvolupaments urbans o agrcoles. Estratgia connectiva. Conjunt de principis, propostes i actuacions dabast intersectorial establerts amb lobjectiu de mantenir, millorar o restaurar la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes en un mbit territorial ampli, per al conjunt dels components de la biodiversitat. Fragmentaci del territori. Procs de transformaci del territori que comporta la divisi dun hbitat extens en peces ms petites i, per tant, de menor qualitat ecolgica, sovint a causa de lestabliment dinfraestructures, per tamb daltres barreres artificials com les generades pels espais urbanitzats i determinats tipus dagricultura intensiva. Itinerari paisatgstic. Conjunt continu delements urbans (zones verdes, carrers arbrats, parcs urbans, etc.) i periurbans (camins ru[88]
rals, parcs agraris, boscos periurbans, etc.), generalment situats a lentorn dun itinerari senyalitzat, que posen en contacte el medi urb amb lentorn natural i tenen un s bsicament social. Marges vegetats. Denominaci simplificada que pretn englobar el conjunt delements dinters connectiu que es troben en el medi agrari. En alguns casos poden ser lineals (marges de conreus, tanques vegetals, vores de recs o camins, parets de pedra seca, etc.) i en altres, rodons o puntuals (basses i fonts, arbredes o bosquets entre camps, afloraments rocosos o anomalies topogrfiques, etc.). Matriu territorial. Conjunt de components i usos del medi natural i el paisatge que defineixen i estructuren un determinat territori. Quan alguns daquests components o usos esdev predominant, es pot parlar de matriu territorial de base agrcola, forestal, etc. Pas de fauna. Tot tipus destructura construda o condicionada per facilitar a la fauna el pas de les infraestructures viries i aix disminuir lefecte barrera daquestes infraestructures i la mortalitat que poguessin provocar. La seva ubicaci, emplaament (superior o inferior) i mides dependran del lloc del territori on se situ la infraestructura, de les caracterstiques de les espcies prioritries i de les principals rutes de migraci o de desplaament de les espcies que han motivat la seva construcci. Determinades estructures, com els viaductes o els falsos tnels, poden actuar com a passos de fauna efectius per a un ventall fora ampli despcies. Els passos de fauna de grans dimensions construts per sobre les infraestructures sanomenen ecoductes. Els passos de fauna tamb es poden construir per superar altres tipus de barreres, ja siguin longitudinals, com els canals, o transversals, com les rescloses. Un exemple daquests darrers sn els dispositius de pas de peixos. Passeres dhbitat. Conjunt de petites rees, generalment sense contacte fsic entre si, disposades entremig despais naturals a connectar o que tenen inters com a punts de refugi o alimentaci per
ANNEX 1
[89]
a les espcies migratries pel fet de localitzar-se en punts estratgics de les seves rutes de desplaament. Un bon exemple, el constitueixen les zones humides, que, tot i estar separades unes de les altres, fan possible la migraci, a voltes intercontinental, de moltes espcies docells aqutics. Permeabilitat de les infraestructures. Capacitat de les infraestructures per permetre el pas de les espcies de la fauna i daltres fluxos ecolgics a travs seu amb facilitat i seguretat, ja sigui mitjanant estructures especialment construdes o condicionades, com els passos de fauna, o com a resultat de la seva adaptaci a les caracterstiques naturals, paisatgstiques i rurals de lespai que travessen: viaductes, tnels, falsos tnels, ponts, etc. Punt crtic. Indret dinters per a la connectivitat ecolgica on es concentren els efectes negatius de la pressi urbana i de les infraestructures, fins al punt de limitar-ne en gran mesura, o impedir-ne, la funci connectiva. Malgrat afectar un sector dextensi reduda, els efectes generats poden ser molt greus per al manteniment de la connectivitat ecolgica dun mbit molt ms extens. Punt negre. Per similitud amb la mateixa denominaci que sutilitza per indicar un punt de la xarxa viria on es produeixen nombrosos accidents de trnsit, sutilitza la denominaci de punt negre per indicar aquells punts de la xarxa viria on es produeixen molts atropellaments o collisions despcies de la fauna. Tamb designa punts delevada mortalitat en altres tipus dinfraestructures, com electrocucions o collisions en la xarxa elctrica o ofegaments en canals i basses. Via verda. Terme utilitzat per designar espais de caracterstiques similars als cinturons verds per de caire lineal, que tenen la doble funci de separar espais urbans i de connectar espais naturals. En alguns casos, aquesta denominaci tamb sutilitza per designar itineraris excursionistes i ciclistes establerts damunt antigues vies frries.
[90]
Xarxa ecolgica. Xarxa coherent despais naturals entesa com un conjunt despais dalt valor natural, que generalment gaudeixen de protecci, envoltats per zones dinfluncia i connectats entre si per altres espais de menor dimensi, per prou ben conservats i disposats de manera que permetin els moviments i la dispersi de les poblacions despcies de la flora i de la fauna i el manteniment dels fluxos que garanteixen la funcionalitat dels ecosistemes.
ANNEX 1
[91]
Annex 2
Nous instruments a desenvolupar

Normativa Llei de biodiversitat i patrimoni natural (5; 9) Llei davaluaci ambiental de plans i programes (55) Llei davaluaci dimpacte ambiental (52) Llei de caa (47) Llei dordenaci sostenible de la pesca continental i protecci dels ecosistemes aqutics continentals de Catalunya (47) Reglament de la Llei 3/1995, de vies pecuries (49) Reglament de la Llei 22/2003, de protecci dels animals (9) Reglament de la Llei 54/1997, del sector elctric (23)
Plans i programes Pla territorial sectorial de connectivitat ecolgica de Catalunya (3) Inventari de zones humides de Catalunya (8) Pla de conservaci de les zones humides a Catalunya (8) Catleg de les espcies amenaades de Catalunya (9) Plans de recuperaci o de conservaci de les espcies catalogades (9) Pla de millora de la permeabilitat de la xarxa viria existent. Programa anual de permeabilitzaci dels trams ms problemtics (22b) Pla de correcci dels suports elctrics que comporten un major risc delectrocuci i collisi (24)
ANNEX 2
[93]
Actuacions per a la recuperaci de la funci connectiva en trams fluvials especialment importants des del punt de vista de la connectivitat ecolgica en el Programa de mesures del Pla de gesti de la demarcaci hidrogrfica de les conques internes de Catalunya (28): programa de restauraci i de recuperaci de marges i riberes dels punts crtics en trams naturals o seminaturals (28b); programa de permeabilitzaci dinfraestructures de protecci hidrulica en punts crtics situats en entorns altament modificats (28c) Programa de mesures prioritries daplicaci del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en punts crtics (30) Pla de permeabilitzaci de zones i infraestructures de regadiu (37a) Pla per a lordenaci i la recuperaci de la xarxa de vies pecuries de Catalunya (50) Normes i directrius tcniques Normes tcniques per al disseny i la integraci territorial, paisatgstica i ecolgica de les carreteres (17) Manual dinstruccions tcniques per al disseny i la integraci territorial, ecolgica i paisatgstica de la xarxa de canals i squies i les basses de rec (20) Manuals dinstruccions tcniques per a la millora de la connectivitat ecolgica, la minimitzaci dimpactes dinfraestructures i la restauraci hidromorfolgica ecolgica en sistemes fluvials (31) Manual dinstruccions tcniques per a la permeabilitzaci dinfraestructures i el manteniment de la connectivitat ecolgica i la funcionalitat dels ecosistemes en regadius (37c) Directrius de gesti forestal (44) Codi de bones prctiques per a la gesti forestal (44) Desenvolupament normatiu del contingut dels plans dordenaci forestal i dadaptaci dels plans tcnics de gesti i millora forestal i dels plans simplificats de gesti forestal (45) Guies metodolgiques i instruccions tcniques per facilitar lexecuci del procs davaluaci ambiental (56) Manual dinstruccions tcniques per a la redacci destudis dimpacte ambiental (57)
[94]
Annex 3
Inclusi del concepte de connectivitat ecolgica en normes i plans

Tot seguit, sindiquen les normes i plans per als quals es proposa algun tipus de modificaci i, entre parntesi, el nmero de la directriu corresponent. En conjunt, de 68 directrius, 14 fan referncia a temes legislatius o de planejament, fet que no exclou que, a la llarga, per desenvolupar alguna altra directiva, no calgui fer altres canvis legislatius o de planejament.
Normativa vigent Llei 22/2003, de protecci dels animals (9) Llei 7/1993, de carreteres (15) Decret 293/2003, pel qual saprova el Reglament general de carreteres (15) Llei 4/2006, ferroviria (18) Llei 9/2003, de la mobilitat (21a) Decret 221/2005, sobre laplicaci de la condicionalitat en relaci amb els ajuts directes de la poltica agrcola comuna (34a) Decret 136/1999, pel qual saprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci integral de lAdministraci ambiental, i sadapten els seus annexos (53) Llei 12/1981, per la qual sestableixen normes addicionals de protecci dels espais despecial inters natural afectats per activitats extractives (58)
ANNEX 3
[95]
Plans vigents Pla territorial parcial de les Terres de lEbre (2c) Pla dinfraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 (22a) Pla de gesti de la demarcaci hidrogrfica de les conques internes de Catalunya i planificaci hidrolgica de les demarcacions hidrogrfiques que afecten la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Snia (27) Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (30) Pla de sanejament (32) Programa de desenvolupament rural 2007-2013 (35)
[96]

Bases Per A Les Directrius de Conectivitat Ecològica de Catalunya

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Bases Per A Les Directrius de Conectivitat Ecològica de Catalunya

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Bases per a les directrius de connectivitat ecolgica de Catalunya

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Bases per a les directrius de connectivitat ecolgica de Catalunya

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

Bases per a les directrius de connectivitat biolgica de Catalunya

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Annex 2. Nous instruments a desenvolupar

Annex 3. Inclusi del concepte de connectivitat ecolgica en normes i plans ...................................................................................

1. Biodiversitat i estratgies connectives

1.1. Bases per a lacci

1.2. La connectivitat ecolgica com a objectiu

1.3. Marc per a lestabliment de les directrius sobre connectivitat ecolgica

Permeabilitat de les infraestructures

1.4. Estructura de les directrius

BIODIVERSITAT I ESTRATGIES CONNECTIVES

2. Desenvolupament sectorial de les estratgies de connectivitat ecolgica

2.1. Planejament territorial

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

2.2. Espais naturals protegits

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

2.3. Espcies amenaades i protegides

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

2.4. Xarxa viria i altres infraestructures lineals

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

2.5. Espais fluvials

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

2.6. Activitat agrria

Permeabilitat ecolgica despais agropecuaris de muntanya

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

2.8. s dels recursos biolgics

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

2.9. Avaluaci ambiental

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA

BASES PER A LES DIRECTRIUS DE CONNECTIVITAT ECOLGICA DE CATALUNYA

2.10. Recerca, informaci i participaci

Proposta de connectors ecolgics a lEmpord

DESENVOLUPAMENT SECTORIAL DE LES ESTRATGIES DE CONNECTIVITAT ECOLGICA