Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

INDEX

I.

MEMRIA

1. OBJECTE, CARCTER I FINALITAT DE LA MODIFICACI PUNTUAL DEL POUM

2. MBIT DE LA MODIFICACI

3. PLANEJAMENT VIGENT

4. MODIFICACI DE LARTICLE 152.2.4 DE LES NNUU5.

5. ELIMINACI DE LA SUBCLAU OD5s 5.1 5.2 5.2.1 5.2.2 5.2.3 5.2.4 CRITERIS DORDENACI ESTABLERTS PEL POUM DESCRIPCI I JUSTIFICACI DE LA SOLUCI PROPOSADA Parcel.laci existent. Grau de consolidaci de la edificaci Condicions dedificaci de les parcel.les de menys de 500 m2 de superfcie. Justificaci de la proposta

6. JUSTIFICACI LEGAL

II.

NORMES URBANSTIQUES

ANNEX: INFORME PREVI LA COMISSI TERRITORIAL DURBANISME DE TARRAGONA

III.

PLNOLS

PLNOLS INFORMACI I.AM mbit de la modificaci puntual 1 plnol; escala 1:10.000 I.EA Estat actual alades de la edificaci 1 plnol; escala 1:5.000 I.EP Estudi de parcellaci 1 plnol; escala 1:3.000

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

I.EE

Estudi de la edificabilitat 1 plnol; escala 1:3.000

PLNOLS ORDENACI O.QL Qualificaci del sl urb i urbanitzable 1 plnol; escala 1:10.000 1 plnol; escala 1:5.000 (4 de 4) 5 plnols; escala 1:1.000 (F02, G02, G03, H02, H03)

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

I. MEMRIA 1. OBJECTE, CARCTER I FINALITAT DE LA PROPOSTA DE MODIFICACI PUNTUAL DEL POUM: Una vegada entrat en vigor el POUM, sha observat que hi ha dos aspectes del mateix que cal modificar que, sense alterar el model urbanstic ni els seus objectius, puguin millorar la seva aplicaci i evitar afectacions a propietaris de sl i edificacions. Per una banda es proposa la modificaci del tractament que fa la normativa urbanstica dels edificis destinats a hotel que son en volum disconforme. Datra banda es proposa la eliminaci de la subclau OD5s recuperant el criteri emprat al document daprovaci inicial del POUM de donar un nic tractament al front martim de lEstany-Mas Mel i Segur Platja amb una sola clau OD5. 2. MBIT DE LA MODIFICACI: La modificaci t dos mbit ben definits: Modificaci de larticle 152.2.4 de les Normes Urbanstiques que es refereix als establiments hotelers en zones de sl urb en volum disconforme en les quals tamb est adms l's d'habitatge. Modificaci de la zonificaci de les parcel.les situades a Segur Platja qualificades de subzona OD5s. 3. PLANEJAMENT VIGENT: El POUM de Calafell es va aprovar definitivament per la Comissi Territorial dUrbanisme de Tarragona el 24 de gener de 2011, acord publicat al DOGC en data 24 doctubre de 2011.

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

4. MODIFICACI DE LARTICLE 152.2.4 DE LES NNUU Descripci i justificaci de la soluci adoptada El text actual del referit article es: Els establiments hotelers en zones de sl urb en volum disconforme en les quals tamb est adms l's d'habitatge, es podr realitzar el canvi ds a habitatge del sostre perms pel present planejament. Per fer el canvi ds shaur deliminar aquella part del sostre que excedeix el perms o substituir ledificaci per un edifici de nova planta projectat dacord amb el que estableix el present planejament. El criteri plantejat a larticle transcrit contradiu el criteri general que de la Disposici transitria segona de les mateixes NNSS: Les edificacions i installacions que resultin disconformes amb els parmetres del nou planejament, sempre que no els correspongui la situaci de fora dordenaci, quedaran sotmeses al rgim establert en la regulaci de les diferents zones en sl urb. En defecte daquesta previsi, seran daplicaci les segents determinacions: 2 Edificacions i installacions que superin el volum i/o sostre que el planejament permet a la parcella: - Es permeten les obres de consolidaci, rehabilitaci i canvi ds, per no les dincrement de volum i/o sostre.

En aquest sentit es considera que tot aquell edifici destinat a hotel que es volum disconforme en el moment de la entrada en vigor del POUM ha de tenir un tractament igual a la resta de finques situades al seu entorn amb la mateixa qualificaci, es adir que pot modificar els usos dacord amb el planejament en vigor sense el requisit denderrocar la part disconforme. Situaci diferent fora si amb posterioritat a la entrada en vigor del POUM, i en aplicaci de larticle 152.2.3, a finques amb sostre esgotat, sincrementa el sostre un 10% per a millora de les unitats d'allotjament o als serveis de l'establiment. Es per aix que es proposa una nova redacci de larticle 152.2.4 que es la que segueix: Els establiments hotelers en zones de sl urb en volum disconforme en les quals tamb est adms l's d'habitatge, es podr realitzar el canvi ds a habitatge dacord amb les determinacions del present planejament. En el cas de que la finca shagi ampliat amb posterioritat a la entrada en vigor del POUM dacord amb el que preveu larticle 152.2.3 de les NNUU, ser condici prvia del canvi ds lenderroc de la part ampliada.

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

5. ELIMINACI DE LA SUBCLAU OD5s 5.1 CRITERIS DORDENACI ESTABLERTS PEL POUM A la Memria Justificativa del POUM es fa una anlisi morfolgica i dordenaci del sector de Segur Platja: Volum 01 Memria justificativa 2. Informaci urbanstica 2.3.3 Caracterstiques morfolgiques dels teixits projectats. propostes

Locupaci del front de mar, des de lestany Llarg fins al carrer de Tajo, s la ms recent (figura 2.9): des daquell carrer fins al terme municipal de Cunit s el resultat de laprovaci, el 1947, del Plano general de la urbanizacin Segur de Calafell (figura 2.10). Aquesta promoci s un projecte de ciutat jard de baixa densitat; una ordenaci que sestn al llarg de la platja, al voltant dun baixador ferroviari i un gran hotel, que havia de presidir tota loperaci. Segons comenta Llus Tetas, la venda de parcelles fou lenta, fregant el fracs absolut (pg. 42), de tal manera que quan es reanimi la construcci, en la dcada dels seixanta, locupaci no es far amb habitatges unifamiliars, sin tal com legitimar el Pla general de 1968, en blocs plurifamiliars allat. En les figures 2.11 i 2.12 es pot entendre que si b persisteixen les traces del projecte de Manuel Baldrich, el nombre de parcelles original est molt per sota del 50%. Tal com explica en lapartat dordenaci (captol 4), el pas dun desenvolupament de baixa densitat a un de molt ms intens produir lagrupaci de parcelles per poder esgotar el sostre previst i un canvi profund en el paisatge urbanstic del conjunt. La part de lestany s lordenaci ms recent. Aquest sector t un pla parcial aprovat el 1967 que en el moment de la revisi del Pla general de 1989 prcticament estava buit i pendent durbanitzar. Tot i aix, el Pla general de 1989 el classifica com a sl urb, de manera que no li sn daplicaci les servituds que defineix la Llei de costes de 1988. La revisi del Pla general, amb aquella classificaci, va fer molt difcil la previsi de noves reserves de sl pe a equipaments i zones verdes i va perdre loportunitat de modificar ls intensiu de la costa i la millora general de tot el front de mar. 3. Participaci ciutadana Sntesi de les modificacions o aspectes incorporats a partir les allegacions presentats al document aprovat inicialment Modificacions en les qualificacions urbanstiques. En les zones OD5 shan ajustat els ndex dedificabilitat distingint dues zones tipolgicament diferents quant a les parcellacions i les possibilitats de desenvolupament. En aquest sentit, sha considerat oport mantenir ledificabilitat inicialment proposada en la zona del front de mar, compresa entre els carres de Tajo i Duero; en la resta de les zones prviament qualificada es proposa un ndex d1,8 m2st/m2, amb un 10% mnim docupaci per a terrasses.

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

4. Objectius, anlisis dalternatives i descripci del model dordenaci 4.1 Objectius de lordenaci 2. Objectius urbanstics 6. Esponjar el front de mar de Calafell Platja, Mas Mel Estany i Segur Platja introduint diversos equipaments i espais lliures utilitzant estratgies diverses. 4.2 Model dordenaci proposat 7 Esponjar el front de mar de Calafell Platja, Mas Mel Estany i Segur Platja introduint diversos equipaments i espais lliures utilitzant estratgies diverses. 7.1 Reforar el paper del Passeig Martim com a element continu i integrador de tot el front de mar. 7.2 Introduir petites peces dequipament i espais verd per articular el conjunt edificat. - Tal i com sexposa en el punt 4.3 es proposa reforar els tres eixos que connecten el poble amb la platja: el del carrer Sant Pere, pel que saccedeix a la platja des del mercat municipal, el de lestaci del ferrocarril a travs del passatge Sant Antoni i finalment dues actuacions que potencien la segona lnea de mar, equipant el teixit urb i donant servei a la part ms prxima a lEstany. - En el front de Mas Mel Estany es preveuen vries intervencions per tal daconseguir reserves per a usos dequipament. I dues ms, explicades anteriorment en relaci a la C-31, el Tur del Sants i el PMU Louie Vega, en les que saconsegueix: la construcci dun nou pont que millora laccs a la platja a travs de les places que queden per sobre de lavinguda Cossetnia. 4.4 Classificaci del sl 3 Qualificacions i normes urbanstiques Les ordenacions denses Lordenaci de ledificaci allada densa s fruit dels canvis que es van permetre en el Pla general de 1968. Originalment, en el projecte docupaci del front de mar i de tot Segur es preveia un desenvolupament en ciutat jard de baixa densitat (Pla de 1942 de larquitecte Baldrich). El canvi que sintrodueix en aquell Pla afecta la densitat, passant dhabitatge unifamiliar a plurifamiliar i incrementant el sostre edificable. En la revisi de 1989 es mant aquell canvi i sofereix una ordenaci alternativa de ledificaci. El POUM rectifica aquest criteri i recull com a bona ledificaci allada densa, fixant un ndex dedificabilitat en funci de les caracterstiques del parcellari i les possibilitats dedificaci racional de la parcella.

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

5.2 DESCRIPCI I JUSTIFICACI DE LA SOLUCI PROPOSADA Com es pot comprovar al text transcrit de la Memria Justificativa del POUM, lobjectiu establert per a la zona de mar de Calafell Platja, Mas Mel, lEstany i Segur Platja es lesponjament introduint diversos equipaments i espais lliures utilitzant estratgies diverses. Per a aconseguir aquest objectiu planteja un model dordenaci que es basa en dos aspectes: Reforar el paper del passeig martim com a element continu i integrador de tot el front de mar. Introduir petites peces dequipament i espais verds per articular el conjunt edificat. El primer aspecte ha de ser implementat amb les intervencions que en un futur hagi de dur a terme lAjuntament per potenciar i millorar les condicions urbanstiques y de servei del Passeig Martim. Pel que fa al segon aspecte, el POUM te del.limitats diversos polgons dactuaci al llarg del front martim que tenen com a finalitat obtenir espais lliures i dotacions pbliques. Aquesta estratgia es com i indiferenciada a tots els teixits situats a tot el front martim. En el document daprovaci inicial del POUM es va fer un tractament igual de totes aquells zones que provenien de la zonificaci oberta plurifamiliar dalta densitat, es a dir les claus 3a i 3c de lanterior PGOU, atorgant la zonificaci OD5. A partir de la resoluci de les al.legacions presentades en el termini dexposici pblica es va diferenciar una subclau OD5s que correspon a la zona de Segur Platja, conservant la clau OD5, per al sector de Mas Mel lEstany. Aix mateix es va atendre la proposta dincrementar ledificabilitat de la zona OD5 amb un 1,8 m2s/m2s, conservant la atorgada a la zona OD5s, amb largument de que els teixits son ms antics, amb parcellacions ms petites i un important pes de les edificacions unifamiliars. Tot i que no sexplicita a linforme de lEquip Redactor, es suposa que modificaci de lindex dedificabilitat al sector de Mas Mel lEstany, atenent les al.legacions presentades, ve motivada fonamentalment per la voluntad devitar generar un gran nombre dedificacions en volum disconforme donat lalt grau de consolidaci del sector. Pel que fa al sector de Segur Platja certament els teixits son ms antics amb una parcel.laci original de menor tamany, no obstant actualment, tant pel procs de concentraci de la parcel.laci, com pel grau de consolidaci de la edificaci, la situaci es bastant similar a la existent a la zona de Mas Mel LEstany. Tot seguit es fa una anlisi de la parcel.aci, del grau consolidaci dedificaci i les condicions dedificaci de les parcel.les actualment sense construir o poc construides susceptibles de ser edificades o dincrementar el seu sostre.

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

5.2.1 Parcel.laci existent. Fent servir les dades existents al Cadastre de bens de naturalea urbana shan elaborat una srie de plnols temtics i uns llistats que donen suport a la justificaci de la present Modificaci puntual del POUM. Pel que fa a la anlisi de la parcel.laci al plnol I.EP es grafien en diferents colors les parcel.les atenent al seu tamany, el segent quadre ens mostra la distribuci de les parcel.les pel seu tamany. >500m2 <1000m2 143.429 m2

<500 m2 Sup de les parcel.les % respecte al total de la superfcie 69.946 m2

>1000 m2 116.752 m2

TOTAL 330.127 m2

21,19%

43,45%

35,37%

100%

Es pot observar que les parcel.lacions existents de menys de 500 m2 de superfcie, que corresponen a la parcel.laci inicial, queden molt poques, representen un 21% de la superfcie total de les parcel.les. La resta han patit de una manera o altra agrupacions que han incrementat la seva superfcie. 5.2.2 Grau de consolidaci de la edificaci Per tal de tenir la informaci del grau consolidaci de la edificaci, al plnol I.EE es grafien de diferents colors les parcel.les en funci de la edificabilitat deduda segons el sostre construit actualment. El segent quadre ens mostra el grau de consolidaci des de dos punts de vista, duna banda la distribuci de les parcel.les en funci de la edificabilitat efectiva, i daltra la distribuci del sostre edificat en funci tamb daquesta edificabilitat efectiva. >1,25m2s/m2s <1,80m2s/m2s 46.572 m2

<1,25m2s/m2s Sup de les parcel.les % respecte al total de la superfcie Edificabilitat de les parcel.les % respecte al total del sostre edificat 57.045 m2*

>1,80m2s/m2s 226.510 m2

TOTAL 330.127 m2

17,28%

14,11 %

68,61%

100%

35.454 m2s

79.646 m2s

561.034 m2s

676.134 m2s

5,24 %

11,78%

82,98 %

100%

*Dels 57.045 m2 de parcel.les edificades per de sota del 1,25 m2s/m2s, 34.812 m2 corresponen a parcel.les de menys de 500 m2, el que representa un 10,55% del total de superfcie de parcel.les

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

Donat lalt grau de consolidaci de ledificaci que ha estat contruida dacord amb els planejaments vigents amb anterioritat al POUM, que donaben edificabilitats de 2m2s/m2s o superiors, hi ha una majoria de la superficie total de parcel.les que son edificades actualment per damunt del 1,25 m2s/m2s establert al POUM, (82,72%). Pel que fa a la proporci de del sostre construit en tipologies de ms de 1,25 m2s/m2s encara es ms alta i arriba al 94,76 % del total. 5.2.3 Condicions dedificaci de les parcel.les de menys de 500 m2 de superfcie. De la superfcie de parcel.les no edificades o edificades per de sota del 1,25 m2s/m2s (17,28%), gran part correspon a parcel.les de menys de 500 m2 de superfcie, aquestes parcel.les per les seves dimensions, aplicant els parmetres de distncies de ledificaci a limits de parcel.la que estableix el POUM tenen limitada la seva edificabilitat neta. Si observem el grafic segent amb unes dimensions considerades habituals duna parcel.la tipus de 500 m2 de superficie i una faana de 15 m. Es constata que la edificabilitat mxima que es pot asolir mantenint les distncies a lmits establertes al POUM es de 1,66 m2s/m2s.

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

Es clar que a les parcel.les de menys de 500 m2 de superfcie, la seva edificabilitat neta t aquest lmit mxim en condicions ptimes de geometria ja que faanes menors, que representen la meitat daquestes parcel.les, es reduir de forma important.

5.2.4

Justificaci de la proposta Si tenim en compte els apartats anteriors, es pot concloure que la limitaci de ledificabilitat neta mxima a la zona qualificada de OD5s a Segur Platja a 1,25 m2s/m2s, diferenciant-la de la zona OD5, existent a la resta del front martim de llevant de Calafell, nicament pot tenir un efecte coherent amb les previsions del POUM amb la petita part de parcel.les no edificades o poc edificades de ms de 500 m2 de superfcie (6,73% de la superfcie total de parcel.les), que a ms son diseminades. Per contra provoca que el 82,72% de la superfcie total de parcel.les del mateix mbit, el que representa que el 94,76% del sostre total contruit quedi en situaci de volum disconforme. A partir de tot aquest raonament es considera que diferenciar les edificabilitats dels dos sectors del front martim de llevant de Calafell: Segur Platja i Mas Mel - LEstany no queda justificat ja que la situaci del teixit urb es prou similar i s en un elevat estat de consolidaci. A ms cal recordar que lobjectiu establert pel POUM, com per amb dos sectors es lesponjament introduint diversos equipaments i espais lliures utilitzant estratgies diverses (Veure la Memria Justificativa del POUM). Per tant tenint en compte a la zona de Segur Platja existeixen tres mbits que tenen com a finalitat lesponjament aconseguint nous espais per aquipament pblic (PAU 22 carrer Mio, PAU 21 Passeig Martim , i equipament pblic al carrer Loira), i el alt grau de consolidaci de ledificaci amb la tipologa establerta al lanterior PGOU, es proposa la eliminaci de la Subclau OD5s, asimilant tota la zona a la OD5, que sadapta de millor manera a la tipologia dels edificis existents, redunt la creaci de finques en situaci de volum disconforme.

10

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

6. JUSTIFICACI LEGAL Larticle 99 del TR de la Llei dUrbanisme estableix que les modificacions dinstruments de planejament general si tenen una vigncia inferior a cinc anys, requereixen linforme favorable de la comissi territorial durbanisme competent, abans de la tramitaci. La Comissi Territorial dUrbanisme de Tarragona, en sessi de 14 de juny de 2012, va emetre Informe Previ favorable de la Modificaci puntual del POUM zonificaci de les parcel.les situades a Segur Platja qualificades subzona OD5s i article 152.2.4 de les Normes Urbanstiques de Calafell, sajunta com a document annex el text de lacord.

Calafell, setembre de 2012

Joan Lpez Vil Arquitecte director del Departament dUrbanisme

11

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

II.

NORMES URBANSTIQUES

1. NOVA REDACCI DE LARTICLE 152 Amb la modificaci de larticle 152.2.4 de les Normes Urbanistiques larticle 152 passa a tenir la redacci segent: Article 152 1 Definici dels usos del sl urb i urbanitzable. s dhabitatge s el que fa referncia a lallotjament familiar. Una parcella s ds unifamiliar quan noms es permet construir-hi un habitatge. Una parcella s ds plurifamiliar quan es permet construir-hi ms dun habitatge. El nombre dhabitatges permesos est en funci de la densitat mxima permesa o del nombre dhabitatges mxim previstos pel Pla. 2 s hoteler s el que fa referncia a lallotjament temporal de persones en edificis preparats per donar servei a aquesta funci, com ara hotels, motels, pensions i, en general, tots els establiments dhoteleria. Lhabitatge turstic t la consideraci ds hoteler. 2.1 Als efectes d'aquest Pla, es consideren establiments hotelers els establiments en els quals, mitjanant preu, es dna allotjament a les persones en unitats d'allotjament, amb o sense altres serveis complementaris, subjectes a a una legislaci sectorial especfica, en qu s'estableix l'ordenaci i classificaci dels establiments d'hoteleria i els requisits tcnics i serveis mnims exigibles a aquests tipus d'establiments. 2.2 En les zones en les quals ls hoteler t la consideraci ds compatible i es limiti lagregaci de parcelles o el sostre mxim edificable es podr redactar un pla de millora amb lobjectiu de resoldre aquestes limitacions i desplegar duna forma ms adequada lactivitat hotelera. Lordenaci urbanstica vetllar per ladequada integraci de la nova activitat en el seu entorn. 2.3 Els hotels en activitat en el moment daprovaci daquest planejament que tinguin el sostre edificable esgotat podran incrementar-lo en un 10% a travs de la redacci dun pla especial, sempre i quan es destini exclusivament a la millora de les unitats d'allotjament o als serveis de l'establiment. 2.4 Els establiments hotelers en zones de sl urb en volum disconforme en les quals tamb est adms l's d'habitatge, es podr realitzar el canvi ds a habitatge dacord amb les determinacions del present planejament. En el cas de que la finca shagi ampliat amb posterioritat a la entrada en vigor del POUM dacord amb el que preveu larticle 152.2.3 de les NNUU, ser condici prvia del canvi ds lenderroc de la part ampliada. 2.5 Els establiments hotelers de nova implantaci en sl urbanitzable o mbits de planejament en aplicaci d'aquest Pla compliran com a mnim els requisits tcnics i els serveis mnims d'una installaci de 3 estrelles.

12

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

3 3.1

s comercial Ls comercial de venda s aquell que t com a activitat principal la venda de productes manufacturats. Aquesta activitat es pot realitzar al detall o a lengrs.

3.2 3.3

Ls comercial de venda al detall s aquell que t com a activitat principal la venda de productes manufacturats a la menuda. Ls comercial de venda lengrs s aquell que t com a activitat principal la venda de productes als minoristes i es realitza en magatzems que solament tenen una superfcie a la venda inferior al 30% i un aparador al carrer que no ocupa ms del 30% de la faana de ledifici.

3.4

Tamb tenen la consideraci ds comercial la prestaci de serveis privats personals duna superfcie inferior a 100 m2 tils, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat, serveis administratius i professionals o similars amb exclusi dels serveis bancaris.

3.5 4 5

Els locals comercials poden incorporar serveis de reparaci relacionats amb els productes que tinguin a la venda. s dabastaments Comprn aquell dedicat a la venda a lengrs, com els mercats centrals. s doficines i serveis Ls doficines i serveis fa referncia a les activitats administratives, burocrtiques, financeres, professionals, assegurances i similars. Els consultoris mdics tenen la consideraci ds de serveis.

s administratiu i serveis Ls administratiu i serveis comprn aquells dedicats al servei de ladministraci pblica, seguretat, bombers i similars que sn responsabilitat dorganismes pblics.

s sanitariassistencial Sn els que presten una atenci especialitzada de carcter sanitari o social, tal com les clniques, hospitals o les residncies de gent gran o geritrics.

s docent Sn els tenen com activitat principal les activitats formatives i densenyament regulat o no.

s esportiu Comprn aquelles activitats definides com a recreatives esportives en el Catleg despectacles i activitats recreatives.

10

s sociocultural Comprn les activitats culturals, recreatives i de relaci social, les que tenen relaci amb la creaci personal i lart, i les de carcter religis. Shi inclouen, per tant, les cases de cultura, centres socials, biblioteques, casinos, sales d'art, sales dexposicions, etc., aix com tamb les esglsies, temples, capelles, centres parroquials, convents i similars.

11

s recreatiu vinculat a la restauraci Ls recreatiu vinculat a la restauraci t com a activitat principal subministrar de manera habitual i mitjanant preu, menjar i begudes al pblic, tal com els restaurants, bars i bar-restaurants.

13

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

12

s recreatiu vinculat a lespectacle Comprn aquelles activitats definides com a espectacles en el Catleg despectacles i activitats recreatives: cinema i autocinema, teatre i similars, audici, concert, circ i anlegs, espectacle esportiu professional, folklore, exhibicions especials.

13

s recreatiu vinculat a la msica i el joc Comprn aquelles activitats definides en el Catleg despectacles i activitats recreatives que tenen la msica o el joc com a elements essencials.

14 14.1

s industrial Comprn les activitats dirigides a lobtenci, reparaci, manteniment, transformaci o reutilitzaci de productes industrials, lenvasament i embalatge, aix com laprofitament, recuperaci i eliminaci de residus o subproductes, sigui quina sigui la naturalesa dels recursos i processos tcnics emprats.

14.2 14.3 14.4 14.5 15

Els emmagatzematges industrials i de comer a lengrs. Els tallers destacionament, manteniment i reparaci de vehicles destinats al transport collectiu de persones i transport de mercaderies. Els tallers de reparaci i venda de vehicles. Els serveis auxiliars o complementaris de les activitats compreses en els punts anteriors. s destacionament i aparcament Comprn aquells destinats a la parada de vehicles o per guardar vehicles situats fora de la calada.

16

Estacions de servei Comprn les installacions de subministrament de carburants al detall i daltres activitats vinculades al servei dels autombils i dels seus usuaris. Sinclouen les installacions de subministrament annexes a les grans superfcies comercials que puguin ser autoritzades dacord amb la legislaci vigent.

17

s dinstallacions de radiocomunicaci Es consideren installacions de radiocomunicaci aquelles dedicades a la transmissi de veu i dades amb antenes radiants susceptibles de generar camps electromagntics. Lordenaci de les installacions de radiocomunicaci es far a travs dun Pla especial.

2. NOVA REDACCI DE LARTICLE 66 Una vegada eliminada la subclau OD5s, la redacci de larticle 66 passa a tenir la redacci segent: Article 66 1 1.1 1.2 Zona OD. Ordenaci allada densa. Definici. s la zona que regula les ordenacions allades plurifamiliars. Lordenaci promou la millora de les condicions de ledificaci i els espais lliures.

14

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

1.3 1.4 2 2.1

El tipus arquitectnic s dedificaci allada. La zona es divideix en dos subzones: Ordenaci allada densa de tres plantes, clau OD3, i Ordenaci allada densa de cinc plantes, clau OD5. Edificabilitat, densitat i parcellaci. Lndex dedificabilitat net s de: - OD3: 0,87 m2st/m2sl - OD5: 1,8 m2st/m2sl

2.2

La densitat mxima permesa s dun habitatge per cada 100 m2 construts residencials, reals o possibles. En el cas dels habitatges amb algun rgim de protecci oficial, la densitat mxima permesa s dun habitatge per cada 80 m2 construts residencials, reals o possibles. En cap cas, la superfcie til mnima de mitjana del total dels habitatges podr ser inferior a 60 m2.

2.3 2.4 3 3.1 3.2

La parcella mnima s de 500 m2. La faana mnima s de 15 m. Regulacions per a les obres de consolidaci, millora, remodelaci i rehabilitaci en els edificis existents. En els edificis catalogats es podran realitzar les obres de conservaci, restauraci, consolidaci i millora previstos en el Catleg. En els edificis no catalogats es podran realitzar obres: - de conservaci i restauraci necessries per ajustar els edificis als valors histrics i ambientals de ledifici i el seu entorn. - de consolidaci per resoldre problemes estructurals o deficincies constructives. - de millora de les condicions daccs i habitabilitat dels edificis.

Regulacions per a les obres dampliaci de ledificaci existent. Els edificis que no esgotin el volum que podrien edificar amb un edifici de nova planta, per que en algun dels seus elements no sajustin als parmetres urbanstics de la prpia zona, podran construir el volum que els resti sense necessitat dadequar ledifici a la resta de parmetres, sempre que ledifici existent ms lampliaci no afectin negativament les condicions dhabitabilitat destances prpies o venes. En aquest cas, lampliaci es regular dacord amb all establert per ledificaci de nova planta.

5 5.1 5.2

Planimetria de ledificaci. Locupaci mxima de ledificaci principal s del 40%. A la zona OD5 sestableix una ocupaci mnima del 5% per a cossos sortints. Locupaci mxima de la planta soterrani ser del: - OD3: 50%. - OD5: 60%.

5.3 5.4

La longitud mxima dels blocs s de 25 m. Les separaci a carrer i a fons de parcella en la subzona OD3 s de 4 m a carrer i a fons de parcella, i de 2 m a la resta de llindars. En la subzona OD5 s de 4 m a tots els llindars, excepte en les parcelles que donen al passeig Martim. En aquest cas, la separaci mnima a aquest vial s de 5 m.

15

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

5.5

Les parcelles existents en les subzona OD5 amb una longitud de front de faana inferior a 15 m podran reduir les separacions de ledificaci a partions laterals de fins a 2 m, mantenint-se les altres separacions amb els mateixos valors fixats en lanterior apartat, sempre i quan sadopti una alada mxima de 10,5 m, corresponent a planta baixa ms dues plantes pis.

5.6

A travs duna ordenana municipal es podr regular locupaci de lespai lliure de separaci a vens i carrer amb elements desmuntables. En qualsevol cas, locupaci dels espais de separacions a les partions haur de comptar amb el vistiplau dels vens.

6 6.1

Glib-secci de ledificaci per a les construccions noves. El nombre mxim de pisos s de: - OD3: PB+2PP, equivalent a una alada mxima de 10,5 m - OD5:PB+4PP, equivalent a una alada mxima de 17,5 m

6.2

El punt per mesurar lalada mxima de ledificaci en la subzona OD5 es prendr a partir de la rasant del carrer al centre de la lnia de faana de la parcella.

6.3

Per sobre del pla teric de la teulada noms hi podran sobresortir xemeneies, els elements tcnics de ventilaci, caixa descala, sales de mquines per als ascensors i qualsevol altre tipus de servei tcnic, com aires condicionats, antenes i similars, els quals shauran de separar del pla de faana un mnim de 3 m.

7 7.1 7.2 7.3

Usos permesos Ls principal s dhabitatge. Ls complementari s el daparcament. Els usos compatibles sn:

USOS COMPATIBLES T PS PB s hoteler P P P s comercial* P P P s doficines i serveis P P P s administratiu i serveis P 1 1/2 s sanitariassistencial P 1 1/2 s docent P 1 1/2 s sociocultural P 1 1/2 s recreatiu vinculat a la restauraci P P P s recreatiu vinculat a lespectacle P 1 1 s recreatiu vinculat a la musica i el joc P 1 1 s industrial d'impacte baix, tipus I P 1 1 P = s perms Els nmeros defineixen la situaci de l'activitat en relaci a l'habitatge (article 153) (<150) mxima superfcie til permesa *= a ledifici Galeries situat al carrer Pablo Neruda cantonada amb Ronda Sant Miquel sadmet laccs com amb els habitatges dels locals comercials situats a plantes pis

PP P 1 1/2(<150) 1/2(<150) 1/2(<150) 1/2 1/2(<150) 1 1 1 -

16

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

ANNEX: INFORME PREVI LA COMISSI TERRITORIAL DURBANISME DE TARRAGONA I

17

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

18

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

19

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

20

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

21

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

22

Modificaci puntual del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (I)

23