Vous êtes sur la page 1sur 162

Catalunya cap al 2020

Visions sobre el futur del territori


Andreu Ulied

Catalunya cap al 2020


Visions sobre el futur del territori
Andreu Ulied MCRIT, S.L.

Pensar s actuar Ralph Waldo Emerson, Pensaments pel futur, 1897

Panorama 7 Territoris s una iniciativa de lObservatori de Desenvolupament Estratgic a Catalunya (ODECAT) i el Pla Governamental CAT 21 del Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu s el dimpulsar un procs de reflexi prospectiva i estratgica dabast territorial per al pas en un horitz de futur. Aquesta iniciativa neix del convenciment profund que davant dels formidables canvis als que estem assistint, cal fomentar la reflexi a mig i llarg termini, que fugi de les conjuntures del moment

El Departament de la Presidncia no comparteix necessriament les opinions expressades pels autors daquests treballs.

Edita: Pla Governamental CAT 21 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidncia Plaa de Sant Jaume, 4 08002 Barcelona D.L.: B-45.936-2003 ISBN: 84-393-6280-3 Disseny, maquetaci i impressi: El Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS)

ndex

Presentaci Dun temps, dun pas Ja no som 6 milions Exploraci del futur Visions per a Catalunya, a debat La Catalunya-Ciutat: la visi tradicional renovada La Catalunya-Nodal: la visi ms necessria? La Catalunya-Global: la visi ms oportuna? La Catalunya-Ecoregional: la visi ms responsable? Plans i projectes de xarxes territorials Els signes vitals de les Catalunyes del 2020 El govern dun territori ms complex El futur com a pacte de progrs Models de simulaci macroscpica Bibliografia: estudis i visions sobre Catalunya

7 11 15 35 47 55 65 75 87 97 105 117 127 131 145

Presentaci

Ens hem atrevit a escriure un treball com aquest conscients que ni amb recursos i temps illimitats no haurem pogut estudiar els futurs possibles de Catalunya amb la profunditat amb la qual caldria fer-ho.

L autors de ms dun centenar de llibres i estudis, actuals

a base del treball ha estat la sntesi de les opinions dels

i histrics, articles dopini i notcies publicats en els darrers anys, i especialment en els darrers mesos, sobre el futur de Catalunya, dEuropa i del mn; dacord amb tots aquests documents, i amb converses amb diferents experts, hem definit quatre visions sobre el futur de Catalunya. Per illustrar les visions, hem elaborat representacions territorials en relaci amb la possible organitzaci administrativa, el creixement urb, o les xarxes dinfraestructures, complementant projectes ja proposats per diferents institucions o experts, i els plans sectorials en curs; finalment, shan efectuat previsions macroscpiques sobre les dinmiques demogrfiques, econmiques, de mobilitat de passatgers i mercaderies, demanda daigua i denergia, generaci de residus, i emissions a latmosfera, dacord amb les expectatives i estratgies de cada visi, que hem anomenat els signes vitals de les catalunyes del futur. En tot el llibre sha evitat tant com sha po7

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

gut esmentar i analitzar el comportament dempreses concretes, jutjar les opinions de persones individuals i dinstitucions, o els programes i documents dels partits poltics; lobjectiu ha estat ms aviat reconixer el que el discurs de cadasc aporta doriginal i valus al debat. Per la natura del llibre haurem dagrair laportaci dun gran nombre de persones i institucions de les quals hem recollit idees, per fer-ho seria excessiu, tant, que fins i tot del text hem hagut deliminar cites i peus de pgina per fer la lectura ms gil, deixant per a la bibliografia la llista completa de tots els autors i treballs emprats de referncia. Tot i aix, hem desmentar, almenys, els experts consultats personalment dels diferents departaments i organismes del Govern de Catalunya, citats en lordre en qu els entrevistrem: Ferran Miralles, Joan Fortuny, Gens Carb, Jordi Oliveras, Joaquim Capellades, Josep Bou, ngel Castieira, Marc Dueas, Josep Santamaria, Jordi Peix, Salvador Maluquer, Josep Pags, Xavier Baulies, Salvador Estap i Pere Torres. A Joan-Anton Snchez de Juan i Ivan Serrano, de lODECAT, els agraeixo el suport continu i actiu que ens han ofert i, ms encara, tantes bones idees aportades. Naturalment, he dexonerar totes aquestes persones dels possibles errors, que sn responsabilitat meva i tamb de lAndreu Esquius, lscar Chamat i el Daniel Tuges, i de la resta de lequip de MCRIT, S.L.; ells sn els que ms han patit les dificultats per analitzar grans volums dinformaci o per haver de formular hiptesis i dibuixar representacions territorials sovint sense gaire ms suport que el nostre millor criteri. Amb tot, reconec que tinc la sort de fer la feina que ms magrada i amb els millors companys, i que si de mi depengus dem mateix comenarem a treballar en la continuaci daquest estudi, escoltant totes les persones i institucions que no hem tingut temps de consultar, promovent una discussi el

Presentaci

ms oberta possible, i aprofondint algunes anlisis, com les de les inversions pbliques associades a les visions territorials, per molt em temo que per ms temps i esfor que li dediqussim mai no seria prou, i que al final sempre tindrem la sensaci que el problema s duna complexitat que ens desborda, que la feina que ajornem per a la prxima ocasi s infinitament ms gran que la feina feta. El que ms em preocupa ara, en el moment de posar el punt final al treball i lliurar-lo al lector interessat, no s fins a quin punt hem pogut encertar en les nostres previsions i interpretacions, sin fins a quin punt aquest llibre en el seu conjunt, i tota la informaci que sofereix a www.catalunya2020.net, resultar til per facilitar un debat que voldrem tan intens i ben informat com fos possible, sobre el futur de Catalunya. Andreu Ulied Sant Miquel de Baleny (Seva) 11-9-2003

Dun temps, dun pas

Qualsevol moment s una crulla entre el passat i els diferents futurs que tenim en endavant, per noms en alguns moments singulars som plenament conscients de fins a quin punt les nostres decisions ens menaran cap a un futur o un altre. Aquesta situaci crtica s la que ens trobem a Catalunya avui, a finals de lany 2003. I com ens ha succet tradicionalment en altres moments crtics, tendim a dramatitzar les amenaces fins al punt de tmer que un relatiu declivi econmic o cultural, o una exacerbaci de les tensions socials, podria posar en qesti a mitj termini la supervivncia de Catalunya com a projecte collectiu i de futur.

Acia histrica: serem digitals o no serem!, en relaci amb

questa preocupaci sovint sexpressa en termes durgn-

laparent prdua de pes econmic, o serem sostenibles o no serem!, en relaci amb els impactes socials i ambientals i la degradaci que ha patit el paisatge de Catalunya, ecos daquella famosa expressi del bisbe de Vic Torres i Bages, a principis de segle: Catalunya ser cristiana, o no ser! Els autors daquests ultimtums semblen dir-nos que Catalunya, manca11

1 Captol 1

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

da de les estructures dun Estat modern, necessita mobilitzar les voluntats, per ser i seguir progressant, socialment i econmicament. Aix, en les moltes reflexions personals i collectives publicades recentment sobre el futur de Catalunya, els autors analitzen, cadascun des de la seva particular perspectiva, una Catalunya que es troba en la penltima crulla, diuen, debatent-se entre la perplexitat i el somni, massa limitada, inacabada, que es revolta, perqu t el deure de sobreviure i ha de fer un salt endavant, emergir, pujar al tren de la revoluci digital, superar una poca massa introvertida, el tant mirar-se el melic amb autocomplaena, per projectar-se amb fora cap a lexterior... No s noms el relleu de Jordi Pujol com a president del Govern Catalunya, desprs de vint-i-tres anys dexercir una presidncia carismtica, o el simbolisme associat a linici dun nou segle, que casualment tamb inaugura un nou millenni; s, sobretot, la intuci generalitzada que, en aquests darrers vint-i-tres anys sha culminat en bona part el projecte de modernitzaci que els noucentistes plantejaren per a Catalunya a principis del segle vint. Avui, Catalunya, amb totes les seves mancances i problemes, t un nivell relativament alt de desenvolupament econmic, viu oberta a Europa i al mn, est socialment equilibrada i t un considerable dinamisme cultural, encara que no hagi acabat sent tan ordenada com la Catalunya-Ciutat noucentista, i que a voltes ens sembli ms complexa i tumultuosa, ms propera, afortunadament potser, a la Ciutat del perd proposada per Joan Maragall el 1909, desprs de lanomenada Setmana Trgica. Com a contribuci als debats en curs sobre el futur de Catalunya, en aquest document es presenten quatre visions que prenen com a referncia lhoritz de lany 2020, i una perspectiva territorial que, a ligual que la Catalunya-Ciu-

12

Captol I.

Dun temps, dun pas

tat, va ms enll de delimitar zones i usos del sl, i pretn imaginar un pas possible, reconciliant les voluntats socials i poltiques, el desenvolupament econmic, lhabitatge, el transport, o labastament daigua i denergia, en el territori, en relaci amb els episodis de transformaci anteriors, i als lmits locals i globals de qualitat i seguretat ambiental. Totes les poltiques sn en darrer terme territorials, i personals, i tot territori s un fet poltic. Les visions territorials que es proposen en aquest document volen oferir-se com a eines de suport a una reflexi estratgica, com a punt de partida de molts debats pendents, ms que com un estudi previ dalternatives que dalguna manera hagi de servir per a lelaboraci de Plans territorials, o sectorials. Aix, cada visi s una aposta estratgica en positiu, i el seu inters s oferir-se en contraposici a la resta per provocar el debat; per aix shan exagerat lleugerament els elements que singularitzen cada visi, magnificant les seves diferncies per tal de cobrir el major ventall didees o sensibilitats possibles; al marge daquestes diferncies relatives, totes quatre visions, amb matisos, comparteixen uns mateixos valors: el desenvolupament sostenible i el catalanisme, ents com un projecte civil i modern, en el qual, a diferncia daltres nacionalismes historicistes, ms romntics, els ideals de ptria i ciutat queden integrats. Ms enll de les particulars vicissituds histriques catalanes, totes les societats necessiten avui visions collectives renovades per poder conviure amb la complexitat dun mn cada cop ms interconnectat i interdependent, on qualsevol decisi, pblica o privada, per ms favorable que pugui resultar per a la majoria, pot tenir impactes molt negatius per a algunes persones, o alguns llocs, a curt o a ms llarg termini. Hem de superar reduccionismes, simplificacions o prejudicis heretats: tot i que el mn pugui semblar-nos ms

13

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

complex que no ens pensvem, les causes de la seva complexitat poden ser ms senzilles del que ens pensem, si som capaos de distingir el que s anecdtic, i conjuntural, del que s estratgic. Un dels majors reptes dels governs, de les empreses, i de qualsevol grup hum, s, doncs, desenvolupar prou intelligncia organitzacional per saber anticipar problemes i oportunitats, garantir interessos comuns a mitj i llarg termini, i impulsar processos participatius autnticament democrtics.

14

Ja no som 6 milions

Catalunya, a principis del segle 21, no s ja el triangle amb dos costats per civilitzar del qual parlaven els noucentistes fa cent anys; hem solucionat en bona part els dficits acumulats durant el desenvolupament descontrolat dels anys seixanta i setanta, i Catalunya, tots els seus municipis, tenen uns nivells dequilibri, integraci i convivncia, benestar social o accs a lassistncia sanitria o leducaci, quasi al nivell dels pasos europeus ms desenvolupats. La poltica de reconstrucci sha aplicat en major o menor mesura a totes les escales: sha urbanitzat i equipat els barris ms degradats a les grans ciutats, sense abandonar els pobles i comarques que estaven ms endarrerits, fins al punt que algunes de les comarques amb les rendes per capita ms alta es troben avui a lAlt Pirineu, el vrtex daquells dos costats del triangle que fa cent anys estaven per civilitzar, i Barcelona, com a gran ciutat mediterrnia, i el conjunt de Catalunya, shan projectat una altra vegada a lexterior, com ja varen fer fa ms de cent anys amb les Exposicions Universals. Per el mn davui s ms incert, i el territori de Catalunya, de relleu muntanys, a la Mediterrnia Occidental, on noms el 54% de la superfcie t pendents inferiors al 20%,

15

1 Captol 2

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

de vegetaci frgil i recursos naturals escassos, est sotms a canvis dintensitat i complexitat creixent: demogrfics, econmics, tecnolgics, institucionals, a Espanya i a Europa, canvis sobtats, sorprenents desprs dun perode de relativa estabilitat interna, al llarg del qual vrem ser 6 milions.

N jans de comunicaci, independentment del rigor estadstic en les xifres que sesmenten o la intencionalitat del periodista, es destaca la inquietud pels canvis accelerats que avui es produeixen, al mn i a Catalunya: fluxos migratoris insospitats que invaliden previsions demogrfiques fetes fa noms cinc anys pels millors experts, augments de la natalitat per primera vegada en vint anys, i del percentatge de nens fills destrangers als collegis, una major precarietat i temporalitat laboral, problemes per a laccs a lhabitatge, convertit en un producte despeculaci financera, una bombolla, es diu, que pot esclatar dun dia per laltre, endarreriment en ledat demancipaci dels joves, ms enll dels trenta anys, i ms gent que viu sola; hi ha un cert estancament i declivi en ls social del catal, fins i tot en joves educats en catal, i en sectors importants de la societat el catal a penes ha penetrat, com la Justcia; es produeixen augments sobtats en les poblacions penitenciries, grans empreses multinacionals marxen de Catalunya, i altres shi installen, creixements continus del turisme tot i la crisi internacional, percentatges molt alts de canvis de residncia intermunicipal, augment continuat dels trnsits per carretera a lentorn de Barcelona, malgrat fortes inversions en transport pblic i ferrocarril, riscs de congesti en els accessos al port de Barce-

o s estrany que en la majoria de les notcies dels mit-

16

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

lona, pel creixement de la zona logstica i industrial del Delta del Llobregat, encara no sha construt la lnia ferroviria dalta velocitat per passatgers i ja sen reclama una per mercaderies, hi ha incendis i pluges torrencials, lestiu del 2003, el ms calors dels darrers 500 anys, el paisatge, sobretot a lentorn metropolit de Barcelona i a la costa sha periurbanitzat: estem destrunt la bellesa!, deia un poeta a les pgines dun diari fa pocs dies; i al mn, quan la Histria semblava haver arribat a la seva fi, desprs de lesfondrament sobtat dels rgims comunistes a Europa, fa poc ms de deu anys, esclaten noves guerres, la majoria en zones properes a la Mediterrnia, i a Barcelona i Catalunya es produeixen les majors manifestacions populars des dels anys setanta; Europa, a les portes de la seva ampliaci a nombrosos petits pasos de lEst, desprs dadoptar la moneda nica, sembla caminar ms cap a la recuperaci del poder dels grans Estats naci tradicionals que cap al que un dia sanomen lEuropa dels pobles. I en aquests darrers vint anys hem passat de les mquines descriure i les regles de clcul i les primeres calculadores als ordinadors, Internet i la telefonia mbil, les llistes de correu electrnic, que permeten formes de mobilitzaci social ms rpides, i eficients, sovint al marge de les institucions tradicionals, dels partits poltics, les esglsies o els sindicats, institucions molt ms burocratitzades i allunyades de la societat que fa vint anys. En el territori, per efecte de les noves tecnologies de la comunicaci, els usos ms prxims geogrficament sallunyen, i els ms llunyans sacosten; els usos se segreguen i els fluxos sespecialitzen, ultrapassant fronteres poltiques i jurisdiccions administratives. I lgicament els mitjans de comunicaci reflecteixen, sovint en un to alarmista, laparent feblesa de les institucions pbliques per poder garantir la seguretat dun territori ms

17

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

turbulent, ms vulnerable a riscos daccidents naturals o tecnolgics, per controlar la immigraci o impulsar reformes estructurals en la regulaci de mercats tan poc eficients com el de lhabitatge, el sl, o daltres recursos, com el transport, laigua i lenergia; Tampoc no ha destranyar que en aquest context de canvis accelerats i aparent descontrol, on lautoritat dels governs i les institucions pbliques es deslegitima, apareguin plataformes socials monotemtiques, sovint per oposar-se a grans projectes dinfraestructura i transformaci territorial, i al mateix temps es produeixin declaracions de Cambres de Comer, patronals i altres grups, com el Cercle dEconomia, no noms a favor dels projectes i les poltiques en qesti, sin alertant pels costos doportunitat que representen els endarreriments per a leconomia. En conclusi, la majoria de notcies i debats davui vnen marcats pel signe duna major complexitat aparent en tots els ordres de la vida, i posen en crisi les antigues certeses, les visions reduccionistes, tots els prejudicis. Perqu el fet s que la Catalunya davui s molt diferent de la Catalunya de fa noms vint anys; ja no som 6 milions, com frem al llarg duna dcada; avui som gaireb 6 milions i mig, tot i que fins i tot aquesta dada costi precisar-la a causa de la migraci illegal i daltres fenmens com el turisme de cap de setmana i estacional, que ens haurien de portar, fa temps que diuen els experts, a referir la poblaci de cada lloc en termes de persones per unitat de temps. La pregunta: quants habitants t aquesta ciutat?, s molt ms difcil de respondre del que sembla a primera vista. La nova onada dimmigrants, amb un saldo migratori superior a les 30.000 persones anuals, arriba de ms lluny i de ms pasos que mai; hi ha municipis de linterior de Catalunya amb residents procedents de ms de 100 nacionalitats diferents, i en algunes escoles pbliques els nens fills dimmigrats arri-

18

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

ben a la meitat dels estudiants. Per Catalunya ha estat sempre un pas que ha atret persones i activitats, i no superaria en gaire els dos milions dhabitants de principis del segle vint si no hagus estat per la immigraci rebuda des daleshores, pels altres catalans. A continuaci es presenten algunes dades i casos extrets de notcies publicades recentment en la premsa catalana:

2 SANT PERE DE RIBES. El creixement demogrfic espectacular daquests darrers anys ha fet que la poblaci passs de 18.000 habitants el 1995 als gaireb 25.000 actuals. Aquest creixement ha anat en parallel a la construcci de segones residncies que han posat de manifest la manca de serveis per atendre un collectiu de nouvinguts xifrat en 1.000 persones lany.

2 OLOT. Olot t la poblaci catalana ms envellida de les


seixanta capitals ms importants del pas. Mentre la mitjana de Catalunya s de 100 menors de 14 anys per cada 116 jubilats, la proporci a Olot s de 100 per 190.

2 CATALUNYA. Hi ha gaireb 6.400.000 habitants totals


lhivern, i a lestiu som ms de 15.000.000 milions. Rebem 32.176 milions de turistes (40% estrangers). Aproximadament el 15% del PIB s turisme.

En un mn ms integrat i globalitzat, que tendeix a la uniformitzaci dels estils de vida i a la simplificaci cultural, sovint grollera, de les diferncies, mantenir una personalitat cultural i lingstica diferenciada pot arribar a ser fins i tot til per poder navegar i interactuar en mons canviants, extraordinriament diversos, sense dissoldre-shi, te19

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

nint quelcom doriginal per oferir. A Catalunya, la integraci social i la recreaci de la identitat cultural ha estat factible, fins ara, per una economia que facilitava el dinamisme social, lexistncia dun teixit associatiu molt dens, poltiques educatives i sanitries socialment inclusives, i unes formes urbanes amb nivells de qualitat relativament homogenis, amb suficients espais pblics per facilitar la trobada casual i la interacci espontnia dels vens, els visitants, els forasters. De la diversitat social i cultural de Catalunya, i dels problemes i avantatges que sen deriven, parlen les segents dades:

2 ROSES. Dels 15.000 habitants de Roses, 4.000 sn estrangers, la majoria magribins o europeus. El padr registra procedncies de 57 pasos, i dels habitants autctons, el 70 per cent no han nascut a Roses. A MANLLEU, hi ha ms de 100 nacionalitats diferents i a VIC nhi conviuen unes 85.

2 CATALUNYA. Les llars amb pares o mares sols augmenten un 25% a Catalunya. En el cens del 1996 al Principat hi havia 221.854 famlies monoparentals, un 78,58% de les quals encapalades per la mare i un 22,42% pel pare.

2 ESPANYA. Els joves espanyols semancipen als 34 anys.


I calen 13 anys per comprar un pis.

2 ESPANYA. Espanya t 55.000 reclusos. A finals de lany


2000, les presons espanyoles allotjaven noms 45.128 persones. La delinqncia ha crescut un 16% segons xifres del Ministeri de lInterior

20

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

El dinamisme econmic ha estat un dels motors de la integraci social a Catalunya, per ja no tenim les empreses lders a Espanya que estaven al nivell de les majors empreses europees, aquelles primeres fbriques dindians, els vapors i les colnies txtils, o les indstries farmacutiques de principis del segle vint; les grans empreses installades a Catalunya sn avui estrangeres, per tenim un teixit econmic molt divers, fins al punt que la indstria agroalimentria, amb noms el 4% del PIB, s el major sector industrial; les ms de 250.000 empreses catalanes exporten el 50% del que produeixen, i el turisme s una indstria important, per ens falten sectors dexcellncia, empreses multinacionals catalanes, i potser avancem massa lentament cap a lanomenada Societat del Coneixement, encara que el 42% de les exportacions tecnolgiques espanyoles, tinguin lorigen a Catalunya. Leducaci per a la innovaci s escassa; els programes educatius no promouen ni lexperimentaci i la interdisciplinarietat, fragmenten el coneixement en matries allades entre si, esquemtiques i avorrides, i no estimulen prou el carcter emprenedor ni la curiositat vital dels estudiants. La formaci continuada i lestmul de la innovaci s fonamental perqu les petites i mitjanes empreses catalanes puguin incorporar-se a la Societat del Coneixement aprofitant les oportunitats que els ofereixen les noves formes de treball en xarxa, desterritorialitzades i organitzades ms segons la lgica de projecte que de gran empresa, i centrades ms en la gesti dels processos de coneixement que en els productes finals. La figura de lemprenedor ha decaigut, i el fet s que tampoc no queden empresaris dxit en els quals els joves puguin enmiratllar-se. Algunes dades que sovint refereixen els mitjans de comunicaci en relaci amb les activitats econmiques sn les segents:

21

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

2 CATALUNYA. A Catalunya lany 2000 el PIB per habitant


t una lleugera tendncia a la baixa en relaci amb Espanya. Sobre una base 100 de la mitjana espanyola, Catalunya obt un 121,9 enfront del 124,2 del 1985.

2 CATALUNYA. El nombre daturats sha redut en 6.100 persones i la xifra se situa en 294.200.

2 CATALUNYA. El 50% de la inversi pblica a Catalunya


correspon a la Generalitat (sobre l1% del PIB catal amb importants oscillacions conjunturals i importants aportacions privades). Baixa inversi en R+D i pocs centres de decisi internacional localitzats a Catalunya. El pressupost del 2002 represent uns 2.700 milions deuros dinversions productives en infraestructura, equipaments i serveis.

2 CATALUNYA. Lndex de Preus al Consum a Catalunya sha


estabilitzat malgrat que durant el mes de juny lndex mensual va registrar un increment del 0,1%.

2 CATALUNYA. El 1997 el saldo fiscal negatiu de Catalunya


era del 9% del seu PIB, percentatge superior al de Baviera (3,5%), Baden-Wttemberg (-4,36%) i sud-est dAnglaterra (6,36%).

2
BARCELONA. Un estudi sobre el pes econmic del turisme a la ciutat li atribueix el 14% del PIB. Un estudi realitzat per la Universitat de Barcelona avalua els efectes del turisme en una ciutat que rep vuit milions i mig de turistes, i ocupa ms de 35.000 persones en aquest sector. Limpacte daquesta activitat supera els 2.700 milions.

22

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

2 BARCELONA. Barcelona s la ciutat europea amb ms augment turstic: les pernoctacions han crescut el 18,7% en un any malgrat la crisi del sector. Barcelona t 8.690.000 pernoctacions per any mentre que Madrid en t 12.330.000 i Pars 21.980.000. En nombre de congressos internacionals, Barcelona s capdavantera amb 25 congressos ja concertats per al 2004 (des de l1 dagost 2003).

La integraci social, lemancipaci dels joves a edats no tan tardanes, avui 7 de cada 19 joves menors de 30 anys viu a casa els pares, i lestmul del carcter emprenedor i de risc dels joves, depn de leducaci i de la formaci per tamb, i primerament, del seu accs a lhabitatge; a Catalunya hi ha un mercat rgid de lhabitatge, amb pocs pisos de lloguer, i el preu de lhabitatge sha doblat a Barcelona ciutat i en el conjunt de la regi metropolitana des del 1996; mentre a les ciutats de la resta de Catalunya els preus poden ser encara menors, a zones litorals turstiques poden situar-se a nivells propers als de Barcelona. De mitjana, a la Regi Metropolitana de Barcelona cal comprometre el 50% dels sous al llarg de 30 anys per a ladquisici dun habitatge, i lhabitatge de lloguer s escs, gaireb marginal en comparaci amb daltres pasos europeus, amb preus difcilment assumibles per les noves famlies. El nombre dhabitatges de protecci oficial ha baixat a noms 1 de cada 25 que es construeixen. La qualitat urbanstica de la majoria de pobles i ciutats de Catalunya s alta, per encara existeixen mig centenar de barris, sobretot al voltant de Barcelona, de molt baixa qualitat, que pateixen la sortida de la poblaci de rendes mitjanes i un perill de segregaci social i economia submergida per part de la nova poblaci immigrant illegal que en percentatges significatius shi localitza.
23

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

2 BARCELONA. La construcci de noves vivendes a la


Regi Metropolitana de Barcelona va crixer un 4,9% el 2002 fins a situar-se en els 39.998 pisos. Aquest s el primer creixement de lactivitat constructora des del 1998. Les xifres mostren que el 1998 va ser un any rcord pel que fa a la construcci, amb 48.000 habitatges nous.

2 TARRAGONA. De les 450.000 vivendes entre el Camp


de Tarragona i les Terres de lEbre, 150.000 sn segones residncies, i de les 558.000 vivendes que hi haur en el 2010, les primeres residncies representaran un 48%, mentre que un 47% es destinar al mercat turstic residencial.

2 CATALUNYA. El 34,2% dels pisos construts a Catalunya eren de protecci oficial el 1996, set anys ms tard el percentatge ha baixat al 9,3%. Des del 1996 shan edificat a Catalunya uns 600.000 pisos, per la meitat del parc immobiliari acaba convertint-se en un producte financer, fet que ha provocat la bombolla del preu dels pisos.

2 SANTA COLOMA DE GRAMENET. Amb una reducci dels habitatges del 15,1% la ms alta de lEstat, i lHospitalet de Llobregat, amb el 12,3% de ciutadans menys. En aquesta part de la llista tamb shi troben la ciutat de Barcelona, que ha anat reduint la poblaci en un 8,5%; Badalona, en un 5,9%, i Cornell de Llobregat i Cerdanyola del Valls, un 5,8%.

El percentatge del territori urbanitzat o urbanitzable, al voltant del cinc per cent, s baix, per prou significatiu a causa de la seva dispersi pel territori. El turisme i la indstria ocuparen duna forma dispersa el territori durant els
24

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

anys seixanta i setanta, i les segones residncies representen quasi el cinquanta per cent del parc dhabitatges de les comarques litorals o de muntanya; recentment, sha inventariat ms de cent nous tipus dactivitats periurbanes, des de cmpings a desballestadores de cotxes, passant per depuradores, abocadors, centrals integrades de mercaderies, presons, teleports, camps de golf, complexos hotelers, gasolineres, parcs temtics... que tendeixen a installar-se en sl no urbanitzable acollint-se a diferents figures legals, i incrementen la pressi sobre un paisatge que avui apareix contnuament ocupat, amb diferents densitats, al llarg de la costa i dels eixos interiors del Bess-Congost, del Llobregat, i trams de la N-II des de Lleida. Mantenir el sl agrcola en entorns periurbans, fins i tot a comarques com el Peneds, suposa avui un cost doportunitat molt alt per als propietaris en relaci amb els preus de compra que generen expectatives de futura requalificaci urbanstica; en mbits rurals, la fragmentaci de les parcelles i la seva dimensi dificulten les seves condicions dexplotaci; en total, lagricultura mant el 30% de la superfcie del territori en relativament bones condicions paisatgstiques, mentre que els boscos, a causa de la seva nfima rendibilitat econmica, han crescut espontniament, sense manteniment, incrementant la producci de biomassa i els riscos dincendi en temporades estivals caloroses. Lexistncia de ms de nou-cents municipis amb unes condicions de finanament molt limitades, en bona part dependents dimpostos i arbitris sobre la urbanitzaci i la construcci, no ajuda precisament a la contenci en la dispersi urbana i la concentraci, ni a la realitzaci de projectes estratgics dabast supramunicipal, ja siguin zones dactivitat econmica intensiva o de protecci activa de corredors ecolgics. Aix, en unes dcades passrem de la preocupaci per lexcs de densitat i la macroce-

25

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

flia de Barcelona en relaci amb Catalunya, a la preocupaci per les baixes densitats i la dispersi, de tmer densitats excessives, del nivell de Calcuta, es deia, a la prdua de poblaci del municipi de Barcelona i alguns de la primera corona, els ms densos. El paisatge de Catalunya ha patit processos durbanitzaci discontnua, i com a la resta del mn les activitats han tendit a localitzar-se segons lgiques de connectivitat a les xarxes de transport i comunicaci ms que de proximitat a daltres activitats, centres de consum o producci. Aquesta nova geografia desurbana, discontnua, dusos heterogenis superposats, difcilment reversible, suposa una pressi molt elevada sobre el paisatge i genera demandes de transport i recursos naturals molt ms elevades que una altra configuraci territorial ideal, basada en ciutats contnues i compactes.

2 TER VELL. Un municipi per primera vegada desclassifica


una zona de 40.000 m2, urbanitzable des de 1983, situada en primera lnia de mar, en la desembocadura del Ter Vell.

2 SEGARRA-GARRIGUES. El canal Segarra-Garrigues t


un pressupost de 1.102 milions i cada pags pagar fins a 6.320 euros per hectrea. Vist a llarg termini, la superfcie destinada a usos agraris a Catalunya sha mantingut gaireb sense canvis en els ltims 30 anys, al voltant dun mili dhectrees. Lagricultura representa un 1,4% PIB i 61% sl (el 33% s porc).

2 CATALUNYA. La implantaci de la reforma de la poltica agrria comuna (PAC), suposar la desaparici duns 400.000 agricultors a lEstat espanyol en els prxims deu anys, uns 25.000 dels quals catalans, segons una valoraci feta per Uni de Pagesos.
26

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

2 CATALUNYA. Tots els espais naturals protegits de Catalunya sumen 140.000 hectrees. Al Regne Unit una nica entitat no governamental s propietria de 250.000 hectrees dels espais naturals ms valuosos.

Les infraestructures de transport de persones i mercaderies, de producci i transport de recursos, denergia, aigua, gesti de residus, sn fonamentals per al model de desenvolupament obert de Catalunya. Al llarg de gaireb tota la seva histria, a Catalunya li han mancat recursos naturals, infraestructures i serveis per proveir-sen, i un Govern que liders la modernitzaci del pas; per aix, des del primer Pla Sexennal del 1920 de la Mancomunitat al Pla dObres Pbliques de la Generalitat Republicana, ambds avortats per alaments militars, lobjectiu fonamental fou superar aquests dficits histrics estructurant la terra amb infraestructures i equipaments pblics. La balana fiscal negativa amb Espanya, i les condicions del finanament autonmic suposen una transferncia sobre el set o vuit per cent del PIB de Catalunya, que no es produeix en cap altra regi europea, i que objectivament limita molt la capacitat dinversi pblica de les institucions catalanes. Histricament, la majoria de les grans infraestructures de Catalunya foren ja construdes amb capital privat, des del Canal dUrgell als ferrocarrils i les autopistes de peatge; actualment, les empreses catalanes de gesti dinfraestructures tenen prou volum crtic per projectar les seves activitats a mercats internacionals.

2 BARCELONA. Els polgons industrials estan poc equipats:


Del 694 polgons industrials que existeixen a lmbit metropolit quasi el 20% no t cap connexi amb transport pblic.
27

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

2 BARCELONA. La circulaci creixer un 144%. Els actuals


80.000 vehicles que circulen actualment per la zona logstica arribaran a ser 182.000 lany 2010 a conseqncia de lentrada en funcionament de la segona fase del Parc Logstic de la Zona Franca.

2 CATALUNYA. En lescenari del 2001, leliminaci del peatge suposaria captar un ter dels vehicles que actualment circulen per la N-II, que en alguns trams arriben fins a 45.000 vehicles diaris.

2 BARCELONA. El TGV no arribar a Barcelona abans de finals de lany 2005. No ser el 2004, i potser tampoc el 2005.

2 CATALUNYA. Els 61 camps de golf que estaven en funcionament el 2001 consumien gaireb 20 hectmetres cbics daigua anuals, quantitat equivalent a laigua que gasta una ciutat de 500.000 habitants.

2 CATALUNYA. Catalunya, la primera comunitat en demanda


elctrica, s la 14a en qualitat de subministrament, noms superada negativament per Andalusia i les illes Balears i Canries. Les quatre autonomies van superar el 2002 el lmit de les dues hores anuals de talls de llum imprevistos.

2 TERRES DE LEBRE. Nou ajuntaments de les Terres de lEbre presentaran allegacions a lestudi dimpacte ambiental i el traat del transvasament.

2 CATALUNYA. La recollida selectiva comena a posar fre a lallau de residus. La producci de deixalles per habitant baixa per primera vegada.
28

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

2 CATALUNYA. Catalunya ha augmentat un 50% les emissions


de CO2 en 10 anys. Si la tendncia actual es mant, lany 2010 Catalunya emetr lequivalent a 52.623 gigatones de CO2.

Segons tots els experts, el dficit dinfraestructures s un coll dampolla per al desenvolupament de Catalunya tot i les grans inversions en curs o previstes per a aquests propers anys en transport pblic, lampliaci del port, laeroport o lalta velocitat ferroviria; sn previsibles a mitj termini problemes de congesti, sobretot en les carreteres, si els volums de trnsit de mercaderies augmenten en un escenari de creixement moderat per sostingut de leconomia, i Catalunya aposta per esdevenir la plataforma logstica de la Mediterrnia. Si saposts per un altre model de creixement, basat en daltres sectors, com el turisme i lentreteniment, els fluxos de passatgers per avi o ferrocarril augmentarien significativament. s cert que les discussions i desavinences de les institucions catalanes sobre quines infraestructures es necessiten, i la incapacitat per definir plans i programes dinversions concretes i consensuades, no han facilitat als successius Governs centrals, des de la instauraci de la democrcia a mitjans dels anys setanta, la construcci dinfraestructures a Catalunya; daltra banda, lexistncia dun grup empresarial catal fort en el sector de la gesti de les infraestructures de transport, daigua i denergia, hauria de poder permetre, primer, una millor gesti de les xarxes actuals, introduint sistemes tarifaris ms eficients que els actuals, en particular dels peatges directes a les autopistes, fixats histricament amb criteris que avui res tenen a veure ni amb la gesti eficient del trnsit ni amb lequitat territorial.
29

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Naturalment, les tecnologies que seran disponibles en les properes dues dcades sn una de les majors incerteses amb les quals cal conviure; de la integraci de tots els sistemes de comunicaci i navegaci, el cotxe lleuger alimentat per piles dhidrogen, la fusi nuclear, o la levitaci magntica, a les noves tecnologies de dessalaci daigua marina o dexplotaci daqfers submarins, aerogeneradors i panells solars ms eficients, o els nous sistemes de transport per canonada. Lenginyeria gentica o les biotecnologies ms en general, podrien produir millores importants en la vida humana, fins al punt dallargar la vida per sobre dels cent anys. Tamb sn incerts els lmits dabastament de recursos naturals i la capacitat del planeta de suportar els impactes ambientals, com les emissions de CO2, que augmenten gradualment la temperatura del planeta. En relaci amb els problemes globals que afecten Catalunya, els ms significatius de tipus ambiental sn lescalfament del planeta, la desforestaci o els dficits hdrics; el paisatge de Catalunya s relativament frgil, de difcil restauraci; si laugment extraordinari de les temperatures del planeta es confirms, a Catalunya provocaria riscos molt elevats dincendis a lestiu, que reduirien drsticament la capacitat del sl per reduir lescorrentiu de les aiges pluvials, com fatalment acostuma a ocrrer a la tardor. Daltra banda, lelevaci del nivell del mar podria accelerar la salinitzaci dels deltes o afectar infraestructures i edificacions litorals. Els desequilibris entre el nord i el sud, especialment greus en la Mediterrnia, provoquen fluxos migratoris alts i exacerben els conflictes culturals latents. Els riscos amb costos ms elevats a Catalunya sn els aiguats de tardor, els incendis estivals, i els accidents de trnsit per carretera; la reducci de tots tres exigeix una gesti ms eficient del territori i de les demandes de mobilitat.

30

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

2 20 problemes que shan de resoldre abans de lany 2020,


per J.F. Rischard PROBLEMES AMBIENTALS: Escalfament del planeta. Prdues de biodiversitat. Reducci dels bancs de peixos. Desforestaci. Dficits hdrics. Seguretat martima i contaminaci. PROBLEMES SOCIALS: Lluita contra la pobresa. Prevenci de conflictes i lluita contra el terrorisme. Educaci per a tots. Lluita contra malalties contagioses. Segregaci digital. Prevenci de desastres naturals. PROBLEMES DE GOVERNABILITAT: Nova fiscalitat ambiental. tica biotecnologies. Regulaci de lestructura financera global. Regulaci internacional de les drogues illegals. Regles de comer, inversi i lliure mercat. Drets de propietat intellectual. Regles de comer electrnic. Regles per a les migracions de persones i treballadors.

En conclusi, la major complexitat del mn davui, derivada de la creixent interdependncia entre sectors i escales diferents, crea nous reptes als governs locals, regionals, na31

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

cionals o internacionals, tant deficincia com de legitimitat. Lorganitzaci del territori, la divisi territorial en zones sota la jurisdicci exclusiva de diferents administracions est ja en conflicte amb les lgiques desterritorialitzades de les empreses, les famlies, i els operadors de les xarxes dinterrelaci. La legitimitat histrica no servir de justificaci als problemes deficincia de les Administracions al servei dels ciutadans, i shauran dassajar noves formes de cooperaci i reorganitzaci institucional per tal dafrontar nous problemes territorials, de causes ms difoses i voltils, potser, per dimpactes ms concrets sobre un lloc, i unes persones. Molts dels conflictes socials produts a Catalunya durant els darrers anys tenen una base territorial concreta; un grup social dafectats que es mobilitza contra un projecte dinfraestructura o qualsevol altra iniciativa governamental o empresarial, la lnia elctrica a les Gavarres, els parcs elics a la serra de Pndols, labocador de Cardona, el tnel de Bracons, el transvasament de lEbre, el quart cintur, els purins a la conca del Ter, els problemes de les segregacions de nuclis de poblaci desestimats a Sant Miquel de Baleny, acceptats a Badia i Salou, o de delimitaci comarcal, i una llarga llista de conflictes que seria tan llarga de detallar com la de qualsevol altre pas del nostre entorn. Pel que fa als conflictes derivats de la nova immigraci, els brots de xenofbia han estat fins ara escassos a Catalunya, per sn sempre un perill latent, fins i tot per a societats tan equilibrades i tradicionalment acollidores com la catalana. Els serveis dassistncia sanitria o social, hauran de ser capaos doferir serveis de major qualitat i personalitzaci, i els espais pblics haurien de dissenyar-se, sobretot, per afavorir la trobada i la convivncia duna poblaci molt ms diversa socialment i culturalment que lactual.

32

Captol 2.

Notcia de Catalunya, avui

Les tendncies poltiques a Espanya indiquen que lautogovern difcilment saprofundir en els propers anys; Europa tampoc no ser lEuropa dels pobles o les nacions sense Estat, i la Mediterrnia sha allunyat del centre dinters europeu, almenys de moment. Les transformacions en curs en el si de les institucions europees, en el marc de la incorporaci dels nous pasos de lEst dEuropa, tendeixen a reduir relativament els pressupostos de la Comissi Europea, a renacionalitzar les poltiques, i Espanya rebr en total menys fons estructurals, o de suport a lagricultura, que en el passat. En aquesta situaci, de reducci de les aportacions netes exteriors a les regions espanyoles menys desenvolupades, ser possiblement encara ms difcil per a Catalunya reduir el seu dficit fiscal o millorar significativament el finanament autonmic. En aquest sentit, mentre que els Ajuntaments catalans gestionen sobre el 5% del PIB catal, al Regne Unit i Dinamarca (on tenen una superfcie equivalent a les comarques catalanes) gestionen el 12% i el 32% respectivament. A Catalunya la contribuci de les activitats durbanitzaci i construcci al finanament municipal genera unes dinmiques urbanitzadores excessives i disperses pel territori. La reforma i modernitzaci de les diferents administracions i el seu finanament, s un element bsic perqu siguin capaces dadquirir major intelligncia institucional.

33

Exploraci del futur

El nombre de reflexions personals i estudis sobre el futur de Catalunya publicats recentment, i poc abans de lany 2000, s una mostra de la percepci que els temps estan efectivament canviant, i que desprs duna dcada destabilitat fins i tot demogrfica, el futur es presenta ms incert, amb majors oportunitats i amenaces.

q
E

n els darrers anys del segle vint hem viscut en una successi de presents perpetus, sense imaginar futurs a llarg termini; en la vida quotidiana, el temps ha estat per a nosaltres poc ms que una de les mltiples operacions per moure recursos en el territori; i tot i lacceptaci general del principi relativament ambigu de la sostenibilitat, la preocupaci pel mn que deixarem a les generacions futures sovint no afectava en excs les decisions de cada dia. Aix, no s estrany que les visions futuristes caiguessin en descrdit des dels anys seixanta i setanta, lpoca en qu els debats sobre el futur es popularitzaren, amb els treballs del Club de Roma i altres; a Catalunya, La Caixa celebr encara una trobada internacional lany 1984 amb el ttol Prospectiva de lany 2000: lhome, la societat i el mn, que no tingu continuaci.
35

1 Captol 3

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Tamb s cert, per, que des de la Cimera de la Terra de Ro de Janeiro el 1992 shan produt un nombre significatiu de treballs sobre el futur del planeta des de lptica de la sostenibilitat, i organitzacions com el World Watch Institute publiquen anualment informes sobre lEstat del mn i tendncies de futur que complementen els treballs prospectius dinstitucions internacionals com Nacions Unides, lOCDE o el Banc Mundial. A Catalunya, es realitz un primer estudi interdisciplinari i prospectiu a principis dels anys noranta, publicat per lIEMed, el Catalunya 2010: prospectiva mediterrnia. Entre aquell primer estudi, i el Catalunya a lEuropa del 2010 publicat recentment per la Fundaci Bofill, shan publicat altres anlisis estratgiques, singularment el Catalunya segle XXI i el Catalunya dem, resultat de grups de treball interdisciplinars i amb clara intenci de servir de base al debat poltic. Ms recentment, en els treballs anomenats Concert didees per al segle XXI, publicats en el nmero 8 de la revista IDEES, el Centre dEstudis de Temes Contemporanis presenta una panormica mplia de la qesti, complementria a la srie de Documents de reflexi estratgica del Pla Governamental CAT21 del Departament de la Presidncia de la Generalitat, i la collecci Territorio y Gobierno de la Diputaci de Barcelona. Amb un carcter ms sectorial, shan publicat tamb altres importants anlisis estratgiques, com per exemple el Catalunya futur. Impulsem leconomia catalana, i LEconomia catalana davant del canvi de segle del Departament dEconomia i Finances i el BBV, lInforme per a la Catalunya del 2000 de la Fundaci Jaume Bofill, La Societat Catalana impulsada des de lIDESCAT, o alguns Llibres Blancs que analitzen sectors i poltiques clau, com lagricultura o les indstries culturals, o els nous filons docupaci, i etctera. Alguns departaments de la Generalitat han realitzats es-

36

Captol 3.

Ja no som 6 milions

tudis prospectius sectorials, com el Departament dUniversitats i Recerca per a la Societat de la Informaci, o el Departament de Treball, Indstria, Comer i Turisme, que desenvolup un informe estratgic sobre el futur del turisme a Catalunya al segle 21. Des del punt de vista de la relaci institucional entre Catalunya, Espanya i Europa, el Cercle Catal de Prospectiva public lestudi Catalunya a lhoritz 2015. Opcions poltiques per al segle XXI, que incloa una srie descenaris basats en opcions poltiques que van des de la integraci a Espanya, el federalisme o la sobirania. I des duna perspectiva ambiental, en el Paisatge ambiental de Catalunya el 2050, del Departament de Medi Ambient, selaboraren tres escenaris extrems basats en les discussions duna srie dexperts reunits per debatre sobre el futur del paisatge: leconacionalisme (una visi idealista de la reconstrucci ecolgica duna Catalunya que pateix un greu accident tecnolgic el 2014), Sorra i palmeres (una visi catastrofista de Catalunya dacord amb els auguris ecologistes ms dramtics) i Virtuals i malgrat tot reals: la Noosfera (la visi de loptimisme tecnolgic exacerbat, capa danar ms enll dels lmits del planeta i construir una Segona Natura humana completament independent). Basant-nos en tots aquests treballs danlisi estratgica,en la segent taula es proposa una sntesi explicativa de canvis i tendncies per grans mbits, agrupats, arbitrriament, en tres episodis de 20 anys:

37

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Demogrficament Tecnolgicament Econmicament Socialment Polticament Institucionalment Culturalment Espacialment Ambientalment

1980-2000 2000-2020 Som 6 Dels 6 milions als 8 milions? Xarxes Xarxes de dinformaci comunicaci? Globalitzaci Integraci terciria glocal? Estabilitzaci Migracions demogrfica diverses? Autogovern Democrcia democrtic participativa? LEspanya de LEuropa les autonomies dels estats? Dissoluci de Recuperaci Recreaci de la identitat de la identitat la identitat? Suburbanitzaci Perirubanitzaci Rururbanitzaci discontnua? Lmits al Desenvolupament sostenible creixement

1960-1980 Dels 4 als 6 milions Xarxes de transport Proteccionisme industrial Grans migracions Centralisme autoritari Espanya

Aquesta taula podria desglossar-se per mbits, en idees fora, com segueix: mbit tecnoeconmic: lEspai dels Fluxos Xarxa de fluxos financers internacional al centre de leconomia. Globalitzaci econmica. Generaci de coneixement i gesti de la informaci Noves Tecnologies (Hidrogen, solar-elica, hipercotxes, biotecnologies...). mbit sociopoltic: la Societat Xarxa Desequilibris nord-sud. Migracions creixents de poblaci del sud al nord i ms mobilitat personal. Organitzacions socials en xarxes desterritorialitzades.
38

Captol 3.

Ja no som 6 milions

Extensi de la zona euro i afebliment poltic UE enfront dels Estats. Postnacionalisme en lEspanya modernitzada: la Balana fiscal. Institucions amb intelligncia corporativa. Democrcia participativa i amb coneixement de causa. mbit cultural: la Identitat Oberta Interculturalitat: catalans multitnics? Educaci activa per viure la complexitat creixent. Identitats mltiples desterritorialitzades. Rpida mobilitzaci social, ms conflictes per problemes concrets. Prdua de valors i sentiments collectius en els ciutadans: individualisme. mbit espacial i ambiental Major segregaci dusos: ciutats discontnues. Rigideses excessives en el mercat de lhabitatge. Especialitzaci de fluxos en xarxes superposades. Ms relacions i ms mobilitat de passatgers i mercaderies. Majors consums denergia i desenvolupament de fonts alternatives. Estabilitzaci dels consums unitaris daigua i millora del sanejament. Majors emissions a latmosfera si no es produeixen canvis tecnolgics. Major perillositat i vulnerabilitat del territori.

En forma de fortaleses, febleses, oportunitats i amenaces per al futur del territori de Catalunya:
39

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Fortaleses: lequilibri Mites collectius de progrs, ms que historicistes Cohesi i dinamisme social Equilibri territorial Diversitat teixits de petites empreses exportadores Paisatge mediterrani Qualitat de vida

Febleses: dependncia exterior Onades migratries La revoluci digital pendent Insuficient formaci per a les noves tecnologies Escassa recerca i desenvolupament tecnolgic Poques multinacionals catalanes El turisme s un sector de risc La urbanitzaci dispersa Dficit dinfraestructures productives (aeroport...) Paisatge litoral degradat Riscs naturals (aiguats, incendis, climtics) Recursos naturals escassos (energia, aigua) Poltica: autogovern limitat Distribuci de competncies i finanament local Balana fiscal negativa Finanament autonmic insuficient Governs poc participatius, despotisme illustrat

Amb poques situacions greus: Bosses de pobresa Barris degradats Alguns rius molt contaminats Degradacions paisatgstiques al litoral

Oportunitats: creativitat autorganitzada Interculturalitat com a valor tradicional Rpida mobilitzaci de minories Dinamisme civil: Societat en Xarxa de protesta Deslocalitzaci industrial progressiva Gran mercat de consum intern Ms congesti per manca Reconversi tecnolgica dinfraestructures dempreses exportadores Insuficient connexi amb Europa Valoritzaci del turisme avanat i la Mediterrnia Escassetat de recursos naturals Empreses lders en la gesti de recursos clau Major pressi del paisatge Construcci de noves infraestructures de transport Impacte de la reforma agrcola Provincialitzaci a Espanya Institucions intelligents Poca influncia a Europa Subsidiarietat i interdependncia multinivell Insuficient coordinaci entre Multilateralisme: cooperaci Administracions intermediterrnia

Les amenaces: estancament i desintegraci Multiculturalitat centrfuga

40

Captol 3.

Ja no som 6 milions

Hi ha qestions estratgiques de les quals existeix forta conscincia social (per exemple, lhabitatge), daltres que han estat identificades per experts (per exemple, la reducci de la capa doz, o el fet que lampliaci de les zones logstiques i industrials al delta del Llobregat pot provocar la congesti de les autopistes daccs al port en pocs anys), i daltres que sn percebudes de forma contradictria per experts i ciutadans (per exemple, el nivell de seguretat i risc admissible). Actualment, sha produt un elevat nombre de conflictes socials i poltics motivats per qestions territorials i ambientals, tant per la contraposici de visions diferents sobre el carcter del problema com per lanomenat sndrome de lAqu no!, loposici dels directament afectats per projectes de transformaci territorial de carcter traumtic, parcs elics, transvasaments o noves carreteres. La dinmica sociolgica i poltica daquests conflictes, com shan generat i han evolucionat al llarg del temps, tot just ara comena a ser estudiada, per de les anlisis ja existents poden deduir-se els segents reptes per a la governabilitat del territori:

2 Reptes dels governs en la gesti de conflictes territorials


Reaccionen a posteriori. No fan un reconeixement explcit del problema, i de la base de racionalitat que poden aportar les diferents parts en conflicte, ni creen marcs de discussi perqu sexpressin. No plantegen debats globals, sobre molts sectors i territoris alhora, sin que es limiten a presentar solucions sectorials, i a proposar discussions projecte a projecte. No realitzen un esfor dinformaci continuada als ciutadans. No utilitzen duna forma adient el coneixement expert local i internacional sobre la qesti en debat. No fan un esfor continuat de negociaci i consens, que inclogui els beneficiaris, i no noms els potencialment perjudicats a curt termini. No fan un seguiment continuat i sistemtic de limpacte de les decisions preses.

41

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Aquests reptes sn comuns a tots els territoris i nivells de govern, fins i tot als que tenen tradicions de planificaci ms slides; s significatiu que avaluacions recents de les poltiques de desenvolupament regional dels diferents pasos europeus a crrec de la Comissi Europea mostrin que, amb les excepcions dels pasos escandinaus i dAlemanya, potser tamb de Frana, el planejament territorial i els estudis prospectius deixessin de ser una prctica habitual a Europa durant els anys vuitanta i noranta, entre altres raons tamb perqu els mtodes i les tcniques convencionals dels planificadors foren ultrapassats per la creixent complexitat de les dinmiques socials i territorials. Els estudis Catalunya 2010 de lIEMed i el Catalunya a lEuropa del 2010 de la Fundaci Bofill, si ve no arriben a oferir previsions quantificades, sn els nics estudis publicats que han definit escenaris o visions de futur per a Catalunya que es poden prendre de referncia; els de la Fundaci Bofill sn els mateixos escenaris plantejats en lestudi Scenarios Europe 2010: Five possible scenarios for Europe (1999). En el quadre segent, els escenaris se situen aproximadament en relaci dequivalncia:
Catalunya 2010: Prospectiva mediterrnia ICEM / IEMed 1993 Agafar el tren en marxa Motor dEuropa Catalunya resistencial Una nova estratgia de desenvolupament Catalunya a lEuropa del 2010 Fundaci Bofill 2002 Els mercats triomfants: el trencads catal Les cent flors: renaixena local Els venatges turbulents: Llei i ordre Les societats creatives: la Catalunya roig-verda Responsabilitats compartides: equilibri virtus

42

Captol 3.

Ja no som 6 milions

Aquests escenaris bsicament es refereixen a quatre posicions que, molt esquemticament, podrien caricaturitzar-se com dmfasi neoliberal (mercats triomfants, trens en marxa, motor dEuropa), ecoanarquista (cent flors, noves estratgies, societats creatives), conservadora (llei i ordre, resistencial) i socialdemcrata (responsabilitats compartides), tot i que sigui impossible establir classificacions precises i que alguns escenaris tamb podrien situar-se propers als plantejaments de la Tercera Via, o del Comunitarisme liberal, per exemple. Daltra banda, els treballs que s han produt previsions quantitatives per a alguns sectors, no han realitzat anlisis tan detallades dels escenaris o visions de futur als quals es refereixen. A continuaci es resumeixen alguns daquests treballs que van des de la demografia i leconomia al transport, laigua o lenergia, i finalment es proposa una taula de resultats sinttics. Les previsions de poblaci i poblament de lIDESCAT de lany 1998, publicades en el seu Projeccions de poblaci de Catalunya 2010-2030, sofereixen per a tres escenaris (anomenats escenaris baix, central, tendencial o alt) i donen un ventall que va dels 6.230.000 als 6.860.000 milions dhabitants el 2020; aquestes prognosis foren elaborades el 1998 amb unes hiptesis de saldo migratori baixes (entre 2.500 i 15.000 persones per any, segons lescenari) en relaci amb les que han succet des del 1999 (sobre els 20.000). Dacord amb aquestes previsions, actualitzades o contrastades amb la proposta de 7.500.000 dhabitants per Catalunya del Pla Territorial General, altres departaments del Govern de Catalunya han realitzat treballs de prospectiva, sovint com a suport a la redacci de plans sectorials. El Departament dEconomia i Finances i lIDESCAT han elaborat un conjunt de quatre escenaris macroeconmics (baix, mitj baix, mitj alt i alt) per a leconomia catalana; lescenari mitj baix assoleix situar Catalunya lany 2010 amb un PIB per capita un 10% per sobre de la mitjana europea; la Direcci Ge-

43

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

neral dArquitectura i Habitatge ha realitzat previsions per a un nic escenari tendencial, a lhoritz 2010. LInstitut Catal de lEnergia, en el Pla Energtic de Catalunya 2010, defineix els escenaris BASE (o tendencial) i IER (Intensiu en Eficincia Energtica); estan inspirats en els escenaris Tendencial i Frum, del document prospectiu de la Comissi Europea European Union Energy Outlook 2020; aquests dos escenaris prenen com a referncia els escenaris tendencial de poblaci i mitj baix per economia. LAgncia Catalana de lAigua, en el Pla de les conques internes de Catalunya, proposa dos escenaris combinats de poblaci i consum daigua: un escenari tendencial amb 7.500.000 dhabitants del qual resulta un increment de la demanda daigua de 182,9 hm3, un segon escenari destalvi intens, amb una demanda incrementada de 47,5 hm3, i uns altres escenaris amb poblaci de 7.000.000 dhabitants que resultarien en demandes de 132,2 hm3 i 9,1 hm3 per als escenaris de consum daigua tendencial i destalvi intens. La Secretaria de Planificaci Territorial del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques ha desenvolupat el model de previsi de trnsit per carretera SIMCAT que est sent emprat per a la revisi del Pla de Carreteres i de suport a la redacci de Plans Territorials Parcials; en el supsit duna xarxa viria dacord amb el Pla de Carreteres del 1995 totalment en servei, lany 2026 el percentatge de xarxa en congesti o proper a la congesti passaria del 7% al 18% a Catalunya, i del 23% al 41% a la Regi Metropolitana de Barcelona, amb trnsits que passarien dels 80.000.000 a uns 140.000.000 de vehicles-quilmetre. LInstitut per al Desenvolupament de les Comarques de lEbre, ha desenvolupat un sistema de seguiment del Pla Territorial Parcial ja aprovat, anomenat SIRGA, que inclou mduls de previsi demogrfica i de necessitats de sl que han servit per mostrar com, a partir de les evolucions ms recents de la de-

44

Captol 3.

Ja no som 6 milions

mografia de les Terres de lEbre, lobjectiu darribar als 180.000 habitants lany 2026 del Pla Territorial podria assolir-se tendencialment, com a escenari ms probable. Molts dels plans estratgics municipals o comarcals que es desenvolupen a Catalunya realitzen exercicis de prospectiva; per exemple, en el cas del Pla Estratgic Metropolit, actualment en curs, la Comissi de Prospectiva ha realitzat previsions de demandes dhabitatge en la Regi Metropolitana de Barcelona a vint anys, i ha situat les necessitats sobre els 500.000, considerant que el creixement sostingut de leconomia portar a taxes anuals entre l,1% i l1,25% de creixement dels llocs de treball; al mateix temps, les remodelacions urbanes i el sl urbanitzable previst en el Pla General Metropolit estan executades o en procs dexecuci. De tots aquests models i sistemes de previsi existents, que, sha dadvertir, no utilitzen ni escenaris de referncia comuns, ni mtodes de previsi necessriament compatibles, es pot extreure la srie de dades incloses en la taula segent, prenent com a horitz el 2010:
Indicadors PIB a preus de mercat Poblaci Valors 2000 Valors suposats 2010 2,6% 3,2% (2001-2005), 3,1% 6.166.787 6.459.053 (amb 1.224.477 > 65 anys) 1.931.172 2.556.200 472.337 692.804 317.874 116.691 46.121 61.286 (BASE), 58.256 (IER) 53.981 70.263 13.300 15.750 (IER)-17.500 (BASE), En funci de les poltiques hidruliques 90% (60% lany 2003 vidre i paper, 40% matria orgnica,

Habitatges principals Habitatge secundaris Habitatges vacants Persones x km (*) Tones x km (*) Consum final energia kTEP Dficit daigua (hm3) (**) 350 Recollida selectiva de residus urbans
(*) Inclou carretera i ferrocarril

17,56% 12% envasos)

(**) Conques internes de Catalunya

45

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Aquests valors, i ms en particular els models i metodologies de previsi i les hiptesis emprades en tots els estudis sectorials esmentats, sutilitzaren com a referncia i validaci en la construcci dels models de simulaci estratgica emprats en el present treball.

46

Visions per a Catalunya, a debat

Si b els estudis prospectius i els models de previsi sn encara relativament escassos a Catalunya, s que existeix un nombre elevat de poltics i dexperts que han publicat les seves visions, no tant sobre futurs possibles, sin, ms especficament, sobre quin futur proposen per a Catalunya; en general, es tracta de discursos raonats sobre principis i grans objectius, dels quals es deriven propostes socials, econmiques, ambientals o territorials ms o menys concretes o quantificades. A continuaci es descriuen algunes daquestes visions, dentre totes les identificades i llistades en la bibliografia, i posteriorment sagrupen en quatre tipus, per tal de facilitar lanlisi i el debat posterior.

Sacabar dissenyant un mn perfecte, sin, noms, per po-

i encara avui ens interessa imaginar el futur no s per

der explorar amb major profunditat, i objectivitat, algunes qestions incertes, com les que es llisten a la taula segent, i oferir els resultats perqu siguin emprats com a referncia a debats oberts a moltes altres consideracions.

47

1 Captol 4

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

2 Catalunya cap al 2020: preguntes estratgiques


Arribarem als 7,5 dhabitants a causa de la nova immigraci? Creixerem establement per sobre el 2,5% del PIB? Circular ms del triple de mercaderies, unes 30.000 Mton-veh, per ferrocarril? Circular ms del doble de vehicles, uns 40.000 vehkm, per les carreteres? Construirem ms dun mili dhabitatges a preus accessibles? Augmentar el parc de lloguer? Arribarem a ms de 200.000 hectrees de sl total urbanitzat? Amb uns 250 milions anuals pot protegir-se un 20% de sl agrari de conreus tradicionals? Tindrem prou energia, arribant a uns 20.000 Mw de potncia installada? Quadruplicarem la producci denergies renovables arribant fins 7.000 ktep/any? Hi haur restriccions daigua a les conques internes amb una dotaci duns 1.200 hm3/any? La qualitat fisicoqumica i biolgica de laigua ser ptima en tots els rius i les aiges litorals? Es produir un mili de tones/any de residus municipals? El percentatge de recollida selectiva arribar al 100%? Les emissions a latmosfera de CO2 es reduiran en relaci amb les 38,2 Mtones/any actuals? El govern de Catalunya disposar dun pressupost de 20.000 Meuros/any? Sinvertir uns 7.000 Meuros/any entre inversi pblica i privada?

48

Captol 4.

Visions per a Catalunya, a debat

La resposta a cada pregunta no pot donar-se alladament de la resta; cada resposta depn tant dexpectatives en levoluci de les tendncies globals, com en limpacte que podrien tenir decisions i poltiques concretes; s a dir, les respostes noms tenen sentit dins duna determinada visi del futur que integri expectatives consistents per a tots els sectors. A finals de lany passat, el Cercle per al Coneixement public la seva visi per a una Catalunya capa dincorporar-se la Societat del Coneixement, i lInstitut Ignasi Vilallonga dEconomia i Empresa, una srie darticles i documents sobre la necessitat destructurar lEuroregi de lArc Mediterrani (EURAM), com a geografia necessria, per al desenvolupament de lEix mediterrani; fa pocs mesos, lAgncia dEcologia Urbana edit amb lAjuntament de Barcelona un estudi en qu defensava una visi de futur ms sostenible per a Barcelona i la seva Regi Metropolitana, directament extrapolable a la resta de Catalunya, i Barcelona Regional present les propostes ecolgiques de Richard Forman, en part coincidents i en part contradictries amb la visi que defens lInstitut dEstudis Territorials en els estudis previs del Pla Territorial Metropolit de Barcelona, i en els treballs en curs dels plans territorials parcials que han de completar el ja aprovat de les Terres de lEbre. Tamb el Pla Estratgic Metropolit de Barcelona, com a resultat duna srie de treballs i debats, ha formulat un document de visions pel futur. El Foment del Treball i la Cambra del Comer han difs informes reclamant a les administracions una srie dinversions en infraestructures necessries segons la seva visi de quin hauria de ser el futur desenvolupament econmic de Catalunya, mentre algunes antigues i noves plataformes cviques, com Depana, es manifestaven tant en contra de projectes en marxa, com proposaven alternatives, dacord amb les seves prpies visions, a favor duna nova cultura de laigua, per exemple.

49

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

I tant interessants com aquests estudis i posicionaments institucionals, sn les dotzenes de llibres dassaig i articles dopini publicats per poltics i experts de diferents sectors, al llarg dels anys passats i denguany, molts dels quals sinclouen en la bibliografia com a referncia, i que van des de lEstimada ptria de Josep M. Puigjaner i la Catalunya inacabada de Pere Balt, al Catalunya es revolta de Xavier Garcia; del Ni som ni serem de Xavier Roig o el 6 milions dinnocents del Collectiu J.B. Boix, al Modernitzar Catalunya de Miquel Puig, del Catalunya entre la perplexitat i el somni dAntoni Vives o el Catalunya com a projecte dngel Castieira, als Ciutat de ciutats, o lAqu no!, dOriol Nello. Malgrat lextraordinria diversitat de punts de vista, i la vitalitat del debat en curs, a Catalunya, com a la major part de pasos europeus desenvolupats, hi ha un consens remarcable pel que fa als objectius i principis collectius que gaireb totes les visions de futur comparteixen, i que sarticulen al voltant dels conceptes del catalanisme i el desenvolupament sostenible. Podrien sintetitzar-se en el segent quadre:

2 Objectius globals de Catalunya 2000-2020


Garantir la seguretat de totes les persones i els seus bns. Mantenir la cohesi social. Revitalitzar la cultura catalana afavorint la interculturalitat. Estimular una educaci contnua, activa i interdisciplinar. Promoure la creativitat i la cultura emprenedora. Fomentar la innovaci tecnolgica. Connectar el territori a les xarxes de transport i comunicaci. Garantir la disponibilitat i ls eficient dels recursos naturals. Assegurar llindars de qualitat ambiental en cada lloc i globalment, per tots.
50

Captol 4.

Visions per a Catalunya, a debat

Dins daquest marc de principis fonamentals, els discursos sobre el futur de Catalunya shan classificat en quatre visions primordials, que responen a prioritzar una urgncia histrica en particular: Catalunya ser equilibrada o no ser! Catalunya ser digital o no ser! Catalunya ser oberta o no ser! Catalunya ser ecolgica o no ser! Cada visi, abans de definir-la territorialment, es caracteritzaria com segueix: LA VISI TRADICIONAL, RENOVADA: LA CATALUNYA-CIUTAT Catalunya t un equilibri social i territorial, una diversitat de sectors econmics oberts a lexterior i una identitat cultural reconeguda. Davant les incerteses econmiques i tecnolgiques actuals, i el probable estancament del nivell dautogovern catal en els propers anys, cal aprofundir en lequilibri territorial, encara incomplet, reforar la cohesi social, en risc per les noves onades migratries, i defensar la identitat cultural, amenaada en un mn globalitzat, com la base fonamental per suportar un desenvolupament harmnic del pas. s a la societat civil, amb el suport de les administracions, a qui correspondria el lideratge dels grans projectes de desenvolupament econmic i tecnolgic futurs. Cal continuar insistint en les actuacions ms emblemtiques de promoci de la identitat, la cohesi social i el reequilibri dutes a terme els darrers anys, com TV3, el desplegament territorial dels Mossos dEsquadra, lEix transversal o el Canal Segarra-Garrigues, els polgons de lINCASOL o les poltiques de Benestar Social, per exemple. Les regions italianes de lanomenada Terza Italia, Flandes, o Esccia, o fins i tot Dinamarca, podrien ser referents.

51

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

LA VISI MS NECESSRIA? LA CATALUNYA-NODAL Catalunya t una bona base empresarial, que ha superat amb xit lobertura a Europa i la internacionalitzaci, per ens falta volum i excellncia en sectors estratgics, i empreses multinacionals catalanes. Sense capacitat per excellir en algunes rees estratgiques internacionalment, Catalunya tendir progressivament a la dependncia i el declivi econmic, no podr mantenir la cohesi social, i perdr vitalitat cultural. Les institucions pbliques han de liderar la incorporaci de Catalunya a la Societat del Coneixement promovent activitats de suficient volum i qualitat, en sectors estratgics, vinculats a la biotecnologia o els continguts multimdia, per exemple, i estimulant la recerca i el desenvolupament tecnolgic, per projectar-se a lexterior com han sabut fer pasos de les dimensions de Catalunya, com Sussa i Finlndia. Els parcs cientfics i tecnolgics existents a Catalunya necessiten ms especialitzaci i volum crtic, nous models de cooperaci entre empreses i universitats, major integraci interregional en lmbit de lEuroregi de lArc Mediterrani. Les noves infraestructures actualment en construcci, com lampliaci del port i laeroport de Barcelona, les noves lnies ferroviries dalta velocitat que intercomuniquen les ciutats catalanes i les regions venes han de valoritzar-se per poder fer el salt estratgic que el desenvolupament de Catalunya necessita. LA VISI MS OPORTUNA? LA CATALUNYA-GLOBAL Catalunya ha estat sempre un lloc obert i acollidor, que ha atret poblaci i activitats exteriors de tota mena; creativa, amb artistes reconeguts, duna qualitat de vida apreciada, capdavantera en turisme i capa dorganitzar grans esdeveniments esportius o culturals de ress internacional, fruit de la concertaci entre una societat civil dinmica i les ins-

52

Captol 4.

Visions per a Catalunya, a debat

titucions pbliques. En un mn on el turisme avanat i lentreteniment vinculat a la cultura i la tecnologia esdevenen sectors clau fins i tot en regions com Califrnia, Catalunya hauria de posicionar-se sense complexos perqu aquest sector emergent sigui el motor de leconomia del pas. Lxit dequipaments com Port Aventura o el circuit de carreres automobilstiques, la celebraci de fires i congressos, i grans esdeveniments esportius o culturals, com els Jocs Olmpics o el Frum 2004, han fet possible que, per exemple, Barcelona esdevingui la ciutat amb major creixement turstic dEuropa. Es tracta de saber aprofitar les oportunitats reals que t Catalunya dins dun mn globalitzat, abans que no sigui massa tard. LA VISI MS RESPONSABLE? LA CATALUNYA-ECOREGIONAL Catalunya, com la resta del mn, ha dintroduir elements de correcci en el model social i econmic vigent per tal dassumir lexistncia de lmits al creixement accelerat i el risc que es deriva de la dependncia econmica de Catalunya de poques grans empreses, la majoria estrangeres, i de sectors que evolucionen en funci de la conjuntura econmica global. Les estratgies de desenvolupament shaurien de basar en promocionar les activitats endgenes, els clsters tradicionals, les cooperatives, i la seva integraci en xarxes dactivitats exgenes. El procs dAgenda21 s ja un primer pas cap a una major conscincia de la incertesa creixent en la qual vivim; cal actuar amb un principi de precauci, a tots nivells, per tal de disminuir riscs. Sha de tendir a reduir els desequilibris socials, com a prioritat, en relaci amb els nivells de renda, daccs a lhabitatge, educaci o sanitat, i cal estimular la participaci ms activa de la societat civil, canalitzant els moviments reactius que actualment emergeixen en diferents llocs del territori cap a posicions ms propositives. El

53

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

reconeixement de la irreversibilitat dels processos docupaci del sl i del seu impacte en el medi fa que sigui necessari prioritzar remodelacions urbanes i noves ocupacions ms intensives dusos mixtos, dissenyats duna forma tan participativa com sigui possible per tal dadaptar-se a les necessitats i potencialitats de desenvolupament especfiques de cada lloc. Aquestes visions, presentades sintticament, a continuaci es precisen, efectuant previsions per a tots els sectors fins on ha estat possible; a ttol de referncia, shan avanat alguns projectes de desenvolupament estratgic en relaci amb operacions urbanes i dinfraestructures, i models dorganitzaci territorial.

54

La Catalunya-Ciutat: La visi tradicional, renovada

Catalunya s avui un pas equilibrat, deconomia diversa, amb nivells alts de benestar social. La diversitat dactivitats econmiques s un valor destabilitat a conservar. Malgrat que no existeixen rees dexcellncia en les quals siguem lders internacionalment, les empreses catalanes han estat capaces dobrir-se a Europa, i tamb seran capaces dinnovar tecnolgicament, precisament per la seva flexibilitat a adaptar-se a entorns econmics canviants.

Euna capacitat dacci poltica tamb limitada, shaur de centrar a consolidar els avenos dels darrers anys, i en les poltiques que li sn ms prpies, de benestar social i dintegraci i promoci de la identitat cultural, estimulant i recolzant tamb projectes empresarials estratgics, per deixant que sigui la lliure iniciativa dels agents socials i econmics qui els desenvolupi. Un dels problemes dels darrers vint anys ha estat precisament lexcessiu pes de les institucions en relaci amb la societat civil, en part a causa de la incorporaci a totes les institucions dels lders socials dels anys seixanta i setanta. Territorialment, caldria reforar una estructura territorial articulada en comarques-ciutats,
55

l govern, que tindr recursos financers en tot cas limitats, i

1 Captol 5

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Mapa 1. Representaci territorial de la Catalunya-Ciutat

i sapostaria per la remodelaci i extensi urbana de lactual teixit de ciutats catalanes, ms dacord amb mltiples petites operacions integrades en les diferents ciutats que en nous creixements extensius en poques ciutats. Les inversions en infraestructures es mantindrien als nivells estrictament necessaris, comptant amb la major participaci de capitals privats per finanarles. Lorganitzaci territorial es basaria en les comarques tradicionals. Les regions del nord dItlia, lanomenada Terza Italia, Flandes, o Esccia, o fins i tot Dinamarca, podrien ser referents per a aquesta visi. Per tal devitar riscos excessius, el procs de construcci nacional ha de ser necessriament lent i estar protagonitzat ms per la societat civil que pel propi govern, amb lobjectiu de consolidar els avenos dels darrers anys
56

Captol 5.

La Catalunya-Ciutat: la visi tradicional renovada

La poblaci creix a uns ritmes moderats, situant-se sobre els 6.774.000 habitants, i els fluxos migratoris, estabilitzats per sobre els 20.000 anuals, shan redistribut per Catalunya dacord amb la capacitat dacollida i dintegraci social i cultural de cada ciutat. La societat catalana mant nivells alts de cohesi social, garantits a travs de poltiques de benestar, inversi pblica i privada i dintegraci cultural adreades al suport de grups i rees del territori desafavorides, especialment les de muntanya, el PrePirineu i la rodalia de Barcelona ciutat. Leconomia encara creix moderadament lany 2020, sobre el 2,1% de mitjana del perode entre lany 2000 i el 2020, al nivell que permet la creaci de llocs de treball nets, de forma sostinguda, seguint un model de desenvolupament diversificat que es basa tant en latracci de noves activitats tecnolgiques com en la capacitat i la diversitat dels teixits de petites i mitjanes empreses catalanes per establir els acords i xarxes de relaci entre elles mateixes i amb daltres empreses internacionals; el turisme continua tenint un pes important en leconomia catalana, reorientat per tal dassolir millores de qualitat, via laugment de preus i els serveis oferts, pero la base econmica segueix sent lanomenada economia productiva. Les inrcies territorials i lestructura de poblament de Catalunya t inrcies molt fortes, difcils de canviar; difcilment el tipus dhabitatge existent permetr, per exemple, laugment significatiu del teletreball. Les noves tecnologies, aplicades a la comunicaci i lenergia, poden provocar millores deficincia, per difcilment provocaran modificacions importants en les estructures tradicionals, o canvis en la vinculaci de les persones al territori, i en les seves vocacions, excepte en alguns casos, per exemple facilitant major mobilitat residencial o que segones residncies socupin ms dies la setmana.

57

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Lorganitzaci territorial ms eficient per gestionar la complexitat creixent de la societat es basaria en les comarques, que esdevindrien, de fet, mancomunitats de municipis i socuparien tant de la gesti dels serveis comuns com de la definici destratgies i plans territorials de conjunt; les comarques, segons aquest model dorganitzaci territorial, reben competncies dels municipis, especialment dels ms petits, i tamb de la Generalitat de Catalunya; les diputacions tendeixen a desaparixer paulatinament com a mbits de gesti administrativa i transfereixen les seves competncies a les comarques, i en algun cas a la Generalitat; a escala comarcal es produiria un reequilibri entre els ingressos i les despeses dels municipis, de forma que es poguessin abordar algunes operacions de desenvolupament supramunicipal, almenys les de carcter ms estratgic. Els models de desenvolupament, especfics per a cada comarca, tendirien a centrar-se en un balan entre el reforament dels teixits i els actors econmics locals i activitats exteriors que puguin implantar-se. Les administracions comarcals serien les impulsores de processos de concertaci entre actors i de participaci social en la presa de decisions pbliques, i correspondria a la Generalitat la coordinaci de les iniciatives comarcals, lestabliment de directrius per al conjunt del pas i la realitzaci de projectes emblemtics territorials (rees de desenvolupament o remodelaci singulars, per exemple) o sectorials (xarxes de transport o provement de recursos, per exemple), en coordinaci amb les comarques i les administracions espanyoles i europees. Es mantindria el nivell de subvenci i suport actual a les activitats agrcoles i forestals, com a elements bsics per garantir un sistema de poblament distribut per tot el territori i evitar el despoblament rural i els impactes ambientals negatius que sen deriven, sestimularien mesures de control

58

Captol 5.

La Catalunya-Ciutat: la visi tradicional renovada

de les tcniques dexplotaci, el consum daigua o ls dadobs, aix com nous conreus ms orientats als mercats locals i comarcals, i al turisme rural. Els usos agrcoles, juntament amb els espais forestals, i els rius, esdevenen elements estructurals de la matriu no urbanitzada de cada comarca, a la qual sintegren elements de paisatge ms artificialitzats, com camins rurals, o carreteres panormiques. Es refora el control i la supervisi dels usos ubicats en sl no urbanitzable, especialment a les vores de les carreteres. Els models durbanitzaci tendirien a promoure, prioritriament, lextensi compacta de les ciutats actuals, dacord amb la forma i els patrons de creixement tradicionals de cadascuna delles, aix com la reforma i rehabilitaci drees degradades per tal devitar processos de segregaci i dispersi de locupaci. En relaci amb les segones residncies, es fomentaria el seu pas progressiu a primeres residncies, desenvolupant plans urbanstics conjunts de caire intermunicipal per preveure la creaci de centres dactivitats que els articulin; es plantegen nous centres direccionals de dimensions no excessivament grans a Tarragona-Reus-Valls, a lestaci Girona-aeroport, i a Sant Cugat-Cerdanyola. Aix, es preveu el desenvolupament duns 100 projectes urbanstics relativament petits per any, bsicament dhabitatge, duns 250 habitatges cadascun, distributs per Catalunya; dels aproximadament 65.000 habitatges anuals que es construirien al llarg del perode, un percentatge sobre el 30% serien de protecci oficial, per tal darribar a uns 4.500.000 habitatges totals el 2020. Les caracterstiques geogrfiques de Catalunya com a regi martima i de pas amb una important faana porturia faciliten el desenvolupament destratgies logstiques, si b cal resoldre el coll dampolla que les activitats industrials localitzades al Delta del Llobregat representen per al port de

59

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Barcelona. Les mercaderies podrien encaminar-se pel nou ferrocarril dample internacional entre les centrals integrades i el port de Barcelona, per el desenvolupament coordinat del port de Tarragona amb el de Barcelona s lestratgia ms eficient a mitj i llarg termini per arribar a poder gestionar un volum duns 2.800 milions de tones de contenidors lany 2020, poc ms del doble dels actuals. Els ports de Tarragona i Barcelona, els dos ports comercials ms grans de Catalunya, desprs de lampliaci, poden gestionar volums molt elevats de trnsit, per caldr valoritzar en major mesura els ports dAlfacs, Vilanova i Palams, perqu la dimensi demogrfica i econmica de Catalunya garanteix un hinterland immediat que dna grans avantatges als ports catalans per atreure trnsits en relaci amb els seus competidors europeus, i les noves infraestructures ferroviries dample europeu, uns 450 quilmetres, els hauria de permetre estendre lhinterland ms enll. En relaci amb els passatgers, shaur de millorar la xarxa actual de ferrocarrils regionals i de rodalies, i emprar la nova lnia dalta velocitat i ample internacional per establir serveis intraregionals, que seran prioritaris en relaci amb els serveis de llarg recorregut, de menor trnsit; en funci de la capacitat excedent de les noves lnies, es plantejaran noves estacions (Montblanc, Vilafranca, Granollers...) i serveis de transport pblic daportaci des de la resta de Catalunya. Amb tot, s previsible que els trnsits tant de passatgers com de mercaderies es dobli, i encara que el canvi modal de la carretera al ferrocarril i al transport pblic s un objectiu a assolir, les possibilitats dobtenir resultats ms enll dimpedir un predomini encara major de la carretera semblen difcils. Per tant, el desenvolupament descentralitzat en totes les ciutats de Catalunya i una millor gesti i coordinaci del sistema en el seu conjunt, esdev lestratgia

60

Captol 5.

La Catalunya-Ciutat: la visi tradicional renovada

ms eficient per lluitar contra la congesti dels grans nodes i els corredors ms saturats. El nou Pla de Carreteres de Catalunya hauria dincorporar com a prioritat completar amb caracterstiques homognies la Xarxa Bsica de Catalunya, dacord amb la tipologia de Via Preferent recollida en el Pla de Carreteres, i amb caracterstiques dautopista en alguns corredors singulars, per arribar a una xarxa amb uns 1.800 quilmetres dautopistes i vies preferents; tot i aix, s previsible que quasi el 30% de la xarxa viria a la Regi Metropolitana de Barcelona tingui nivells de servei congestionats o propers a la congesti, i per tant caldr reformular el peatge directe per poder millorar ls de la capacitat escassa de la xarxa; per al finanament dalgunes autopistes no es descarta la implantaci de peatge directe, per sha de tendir a la progressiva reorganitzaci del peatge directe actual per una qesti dequitat territorial.. En la situaci actual, a ms dineficient, el peatge s molt injust: mentre els conductors de Granollers paguen 0,94 per quilmetre per anar a Barcelona mentre els de Matar 0,91, els de Sabadell tenen lautopista gratuta, els de Terrassa poden escollir pagar 3,36 pels tnels de Vallvidrera o no pagar, els de Vilafranca paguen 2,80 i els de Vilanova 4.14 pel Garraf; la situaci s igualment injusta per als conductors de Vic, Manresa o Igualada, o de la resta de Catalunya, i equilibrar costos i beneficis territorialment, evitant greuges comparatius, ha de ser una prioritat. Lestabliment de plans de transport a escala comarcal centrats sobretot en el transport pblic i lautobs, i el ferrocarril de rodalies per a laccs tant a linterior de les ciutats com als polgons industrials i pobles ms allunyats, sn elements clau en la gesti de la mobilitat, especialment en els mbits metropolitans de Barcelona, Girona, Tarragona-

61

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Reus, Lleida, per tamb en daltres comarques que ja funcionen com a unitats metropolitanes, com Manresa-Bages o Vic-Osona, per exemple. En total, caldria renovar i adaptar a les noves necessitats de la mobilitat regional uns 300 quilmetres de ferrocarril. Els aeroports de Catalunya, Barcelona-Reus-Girona interconnectats per la xarxa dalta velocitat, possibiliten la gesti dun volum de viatges suficients per les demandes previsibles en uns vint anys, superior als 35 milions de passatgers any, els quals cal complementar amb la xarxa daerdroms i heliports distributs per tot el pas. En relaci amb el consum de recursos naturals, laigua, lenergia o els materials per a la construcci, existeixen guanys potencials elevadssims duna millor gesti dels processos de consum i estalvi, reutilitzaci i reciclatge, que shan daprofitar sense que aix representi una disminuci de leficincia i competitivitat del pas; en particular, la descentralitzaci de la poblaci i activitats que es pretn que facilitar la implementaci de nous sistemes de major proximitat entre els consumidors domstics o industrials de recursos i els equipaments de reciclatge o reutilitzaci, que tendiran a ser de menor volum i impacte. El consum daigua podria mantenir-se o fins i tot reduir-se lleugerament dels 1.156 hm3 les conques internes a uns 925 hm3, de forma que amb una dessaladora i un transvasament duns 50 hm3 de lEbre (o unes 6 dessaladores si es comprova que limpacte sobre el Delta de lEbre s de la gravetat que fora estudis indiquen) serien suficients per arribar a garanties de subministrament del 90% i supervit de mitjana anual duns 88 hm3; el sanejament de les aiges dels rius i dels aqfers malmesos per la indstria o la ramaderia porcina sobretot, sha de realitzar dacord amb les directives europees, i arribar a la totalitat dels petits municipis de Catalunya en un perode de temps raonable.

62

Captol 5.

La Catalunya-Ciutat: la visi tradicional renovada

La gesti de lenergia sha de basar lgicament en lestalvi i la millor eficincia dels processos, i un sistema tarifari ms eficient; tecnolgicament, caldria substituir els combustibles fssils derivats del petroli per energies renovables i locals, de tipus elic o solar, per encara no existeixen tecnologies prou eficients alternatives. En el cas de lenergia elica s que shan produt alguns avenos significatius, i durant els propers anys encara sen poden produir ms, per la dificultat per a la seva installaci es deu al fort impacte visual que tenen. El sobrecost que pot representar per a lhabitatge la utilitzaci dequipaments ms eficients en relaci amb lenergia, o laigua, s poc significatiu i encara ho ser menys. Amb tot, la construcci de centrals de cicle combinat alimentades per gas, al voltant dunes 15 com a mxim, suposant que la tecnologia no hagi variat excessivament en relaci amb lactual, podria ser suficient per completar la potncia energtica installada, comptant amb 3 centrals nuclears en funcionament, o important lenergia que resulti necessria en altre cas, fins a arribar als 16.000 Mw; de totes formes, podrien produir-se canvis en les tecnologies energtiques en els propers anys que fessin modificar aquestes previsions a la baixa. Una qesti potser ms important s lestat de manteniment de la xarxa de distribuci denergia elctrica; el fet que histricament hi hagus diferents companyies amb diferents tecnologies de distribuci, fa que la xarxa resultant necessiti importants obres de millora per evitar talls de subministrament que repercuteixen greument en el funcionament de moltes empreses. Els residus shan de considerar com a recurs a reciclar per posar novament al mercat de producci, tant com sigui possible; sha darribar a nivells ms alts de recollida selectiva per tal de minimitzar la quantitat de rebuig que ha de ser abocat; els grans abocadors actuals estan ja saturats, i els

63

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

costos econmics i ambientals que resulten dubicar nous grans abocadors al territori haurien devitar-se. En qualsevol cas, lescala local i comarcal s ladequada per gestionar els sistemes de recollida porta a porta i de classificaci, per als residus domstics, que podrien acostar-se als 4.500.000 lany 2020; calen restriccions a la installaci dindstries i activitats en funci del tipus de residu que generin, i la seva supervisi i la recerca de sinergies i economies descala entre les indstries per acostar els equipaments de reciclatge al lloc de producci. La recollida selectiva hauria de millorar radicalment en pocs anys, i arribar prop del 90% de tots els productes. Un dels problemes ms greus no resolts s laugment de les emissions de CO2 a latmosfera, que, si no es produeixen canvis tecnolgics en els motors dexplosi dels vehicles i la generaci denergia per combusti de gas, que daltra banda sn esperables, poden arribar a uns 58 milions de tones per any, molt per sobre dels 38 milions actuals; els accidents de circulaci s probable que segueixin sent tamb un problema social greu que podria arribar a ms de 30.000 accidents totals, i shauran de reforar les campanyes de vigilncia i control.

64

La Catalunya-Nodal: la visi ms necessria?

Catalunya pot no ser capa dincorporarse a la Societat del Coneixement com fou capa de protagonitzar la Revoluci Industrial; si b t un teixit econmic divers i obert a lexterior, t un problema fonamental de dimensi i de qualitat dinnovaci per poder competir en els sectors emergents en la Societat del Coneixement.

Stardanament, les universitats estan excessivament burocratitzades, hi ha poc capital risc i depenem excessivament de mercats voltils, com el turisme. Hi ha smptomes de prdua de pes relatiu a Espanya, en part a causa del creixement econmic de les regions ms endarrerides i al relatiu estancament de Catalunya. Com ha succet a molts pasos europeus, el govern ha de liderar, almenys a curt termini, projectes estratgics de desenvolupament avanat que tinguin prou volum, basats en latracci i la concentraci dactivitats avanades del sector digital, logstic, multimdia o de la salut, per exemple, articulats en una xarxa de nodes dactivitats avanades, parcs cientfics i de recerca aplicada, con65

ha perdut lesperit emprenedor, els joves semancipen

1 Captol 6

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Mapa 2. Representaci territorial de la Catalunya-Nodal

centrats en projectes de nova urbanitzaci intensiva que ofereixin les millors condicions de treball, relaci social i qualitat ambiental, alhora que adquireixin volum crtic per projectar-se internacionalment. El Govern ha dapostar per incentivar el canvi duna economia industrial i turstica a una de terciari avanat, buscant complicitats socials per impulsar sectors i activitats competitives a escala internacional i superant una poca introvertida, marcada per la reconstrucci. La soluci dels problemes de capacitat de les xarxes dinfraestructura s urgent, i shan de prioritzar corredors i connexions estratgiques, serveis educatius i sanitaris avanats, per tal que Catalunya pugui esdevenir, almenys en alguns sectors determinats, el centre dun mbit territorial ms ampli, interconnectat amb les regions venes de lEuroregi de lArc Mediterrani. Territorialment, el pas shauria dor66

Captol 6.

La Catalunya-Nodal: la visi ms necessria?

ganitzar en mbits metropolitans i funcionals al voltant dels nodes de creixement, connectats a grans intercanviadors de transport, com les noves estacions dalta velocitat i els aeroports, que serien lgicament ms amplis que les comarques; les competncies i el finanament municipal haurien de replantejar-se radicalment per poder donar lloc a projectes estratgics dmbit supramunicipal. Si b el model Califrnia queda massa lluny, com Sussa, no s tard per esdevenir la Finlndia de la Mediterrnia i consolidar-se com una regi motor dEuropa.Sense impuls econmic i innovaci tecnolgica en sectors clau de la Societat del Coneixement, la cultura i la identitat catalanes patirien un suau per continu, irreversible, procs de declivi. La poblaci pot crixer a uns ritmes alts, i situar-se sobre els 7.200.000 habitants el 2020, amb prop de 3.700.000 habitants entre 16 i 64 anys. El creixement de la poblaci de Catalunya, basat en un flux migratori que arriba a un mxim dunes 50.000 persones el 2020, es distribueix en un sistema de polaritats articulades amb sistemes de transport pblic concentrat en grans corredors litorals i prelitorals, i especialment al voltant de les estacions de les noves lnies dalta velocitat; creixen tamb les grans ciutats interiors (Igualada, Manresa i Vic), i saturen els processos de migraci des de Barcelona a la resta de lmbit metropolit i les formes docupaci ms dispersa. El centre de Barcelona es refora funcionalment i simblicament, per jugar un paper de marca i referncia internacional. Leconomia ha de crixer en els propers 20 anys almenys al ritme dels pasos de lentorn, sobre el 2,5%, amb una tendncia a lala els darrers anys del perode, i arribar a un PIB de 172.086 milions deuros, en euros constants del 2000. El model de desenvolupament es basa a acceptar la

67

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

paulatina desindustrialitzaci de Catalunya, lxode de les grans fbriques multinacionals installades a Catalunya en els anys vuitanta, i la progressiva atracci de noves activitats tecnolgiques capaces de dinamitzar estratgicament sectors clau de leconomia catalana, valoritzar la diversitat dels teixits de petites i mitjanes empreses catalanes i projectarles a mercats ms amplis. El turisme s una activitat que, com la indstria, ha de tendir a reorientar-se per assolir millores de qualitat i una major integraci amb activitats de tipus cultural, i representatives, per en tot cas no ha de ser lactivitat predominant a Catalunya. Es produeixen canvis tecnolgics sobretot en relaci amb lenergia, on les energies renovables esdevenen ms competitives, de forma que es redueix la necessitat de combustibles fssils. Leconomia daglomeraci perd sentit excepte per a activitats dalt valor afegit, de recerca o de presa de decisions, que requereixen la relaci personalitzada; aix, tindran sentit xarxes de nous centres especialitzats, com parcs cientfics o temtics. El creixement econmic ha de permetre a la societat catalana mantenir nivells acceptables de cohesi social, garantits a travs de poltiques de benestar adreades al suport de grups i rees ms desafavorides, i dintegraci social a travs de poltiques de reforma urbana que sadrecin, per ser ms efectives, noms als barris especialment degradats; cal una major oferta dhabitatge pblic i sobretot estimular el lloguer, per evitar lexclusi social de rendes baixes i nous immigrants. El major desafiament en relaci amb la creaci de capital hum s, per, desenvolupar nivells de qualitat alts en els serveis educatius i la formaci professional per tal daprofitar els avantatges de les Noves Tecnologies de la Informaci i el Coneixement (NTIC), i fomentar lesperit emprenedor i la iniciativa empresarial dels catalans.

68

Captol 6.

La Catalunya-Nodal: la visi ms necessria?

Lorganitzaci territorial eficient per gestionar Catalunya sha de reformar superant les dificultats actuals per gestionar grans projectes de transformaci, noms possibles en circumstncies excepcionals com els Jocs Olmpics de 1992, o el Frum 2004. A causa tant de lexistncia de massa petits municipis, com de la situaci competencial i dencaix territorial insatisfactori de les comarques, i les provncies, es proposa la modificaci de les provncies en sis unitats territorials (Catalunya Central-Barcelona, Camp de Tarragona-Reus, Comarques de Girona, Lleida-Ponent, Terres de lEbre-Tortosa, i Pirineu agrupant totes les comarques en els Plans Comarcals de Muntanya) com a mbits de descentralitzaci de la Generalitat i de planificaci estratgica, capaces de desenvolupar i implementar plans territorials i estratgics daquesta escala; les comarques haurien de tendir a incrementar el seu carcter dadministraci local, amb activitats de gesti territorials, i urbanstiques, de transport i ambientals, sent els nous grans municipis en la prctica. Aix, a escala comarcal es redistribuirien els ingressos i les despeses municipals, de forma que fos possible establir estratgies de concentraci de la urbanitzaci en rees determinades, dacord amb plans estratgics. Lactual model de cada petit municipi intentant desenvolupar les seves prpies petites zones dactivitats econmiques diversificades s fatal per a la competitivitat internacional de Catalunya, a banda dels costos de provement de serveis i la degradaci paisatgstica que provoca. Els models durbanitzaci tendirien a promoure, prioritriament, la concentraci del creixement en les grans ciutats amb models docupaci compactes, la reforma i rehabilitaci drees urbanes degradades, per tal devitar processos de segregaci urbana vinculats a la nova migraci, per lesfor predominant hauria de ser el desenvolupament de

69

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

nous nodes de creixement intensiu, de carcter ja sigui residencial, amb nous tipus dhabitatge de lloguer per a joves, per exemple, i accs a transport pblic, o dactivitats avanades, com parcs tecnolgics o cientfics vinculats a entorns industrials i universitaris; uns 20 projectes de desenvolupament intensiu duns 5.000 habitatges i 150 hectrees de mitjana (o un nombre inferior de major volum) podrien situar-se estratgicament en les estacions de ferrocarril dalta velocitat i altres estacions i nodes de transport pblic de lrea Metropolitana de Barcelona, les comarques centrals i Lleida; un 20% dels nous habitatges a construir en vint anys, per sobre d1.300.000, haurien de ser de protecci oficial. En relaci amb les segones residncies, es fomentar el seu pas progressiu a primeres residncies, i en els casos que sigui convenient, saplicaran reformes que tendeixin a augmentar les densitats i la diversitat dusos econmics per crear noves centralitats en rees suburbanes per tal que, almenys la meitat del parc esdevingui primera residncia. Aquesta estratgia de reurbanitzaci hauria de permetre reduir lextensi de locupaci urbana i protegir de la urbanitzaci dispersa zones extenses, en particular de muntanya o de paisatge frgil. Les poltiques de transport haurien de centrar-se, en una primera fase, ms en la integraci de la xarxa de grans ciutats i nodes estratgics per carretera i ferrocarril, que no pas a estendre la xarxa al conjunt del territori. Caldr establir serveis de metro regional entre les ciutats de la Catalunya Central i Litoral, estenent la cobertura actual dels serveis de rodalies. Si b els grans fluxos de mobilitat interna es donaran entre les ciutats ms prximes a Barcelona i lentorn de Barcelona i la resta de ciutats centrals, sestabliran serveis orbitals de transport pblic dautobs o ferroviaris per l-

70

Captol 6.

La Catalunya-Nodal: la visi ms necessria?

nies dutilitzaci mixta passatgers-mercaderies quan sigui possible aprofitant els excedents de capacitat de les noves infraestructures de transport que caldr construir per integrar les ciutats de Catalunya amb les regions venes i Europa. s previsible que la poltica de concentraci urbana que es proposa redueixi a mitj termini el creixement tendencial de la mobilitat restant per sota dels 61.000 milions de passatgers-quilmetre, en relaci amb els 70.000 tendencials; el transport per ferrocarril augmentar significativament, per tamb el transport per carretera. En total, caldria arribar a una xarxa amb 2.000 quilmetres dautopistes, 550 quilometres de ferrocarril dalta velocitat i renovar 250 lnies ferroviries existents en lactualitat. Les caracterstiques geogrfiques de Catalunya com a regi martima, fronterera i de pas, permeten lestabliment destratgies logstiques; per tal daprofitar aquestes oportunitats, es planteja la construcci duna nova lnia transversal dample europeu i bones condicions de traat, capa de fer que el sistema de transport catal suporti gaireb 110.000 milions de tones-quilmetre anuals, de les quals unes 70.000 utilitzaran per, la carretera, preferiblement lautopista. Els ports de Tarragona i Barcelona, desprs de lampliaci, poden gestionar volums molt elevats de trnsit. La capacitat del teixit industrial catal per valoritzar en termes logstics el moviment portuari s limitada, principalment pel procs de desindustrialitzaci ja incipient, i probablement necessitaria integrar un mbit dhinterland ms ampli. Els costos ambientals que suposaria per a Catalunya lactivitat logstica comportaria un important augment dels trnsits de mercaderies que difcilment vindria justificat pels seus avantatges estratgics en termes econmics. Si b el manteniment de lactivitat comercial del port de Barcelona s encara un factor important per al desenvolupament

71

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

de Catalunya, a mitj i llarg termini caldr garantir un equilibri entre el manteniment daquest paper i altres objectius emergents, com les activitats turstiques vinculades a creuers, la convivncia amb la ciutat tan prxima i la pressi per locupaci del sl portuari per altres usos ms intensius i de major valor afegit, o les demandes de creixement de laeroport, per exemple. En aquest sentit, el port de Tarragona pot tenir noves oportunitats de capturar trnsits desplaats a mitj termini des de Barcelona; la capacitat dels ports estaria sobre els 3.500 milions de tones en contenidors. A causa de la seva proximitat estratgica amb Barcelona, i la seva connectivitat amb la xarxa de transport pblic urb i metropolit, cal aprofitar al mxim la capacitat de lAeroport del Prat i preveure ulteriors ampliacions al mateix Delta del Llobregat, amb una atenci especial a la recreaci del paisatge humit del Delta i la redefinici de la lnia de la costa. La interconnexi entre serveis ferroviaris dAlta Velocitat i laeroport s un element estratgic clau per a la integraci de lEuroregi i laugment del potencial competitiu de laeroport de Barcelona en relaci amb daltres aeroports per a Valncia, Saragossa i la Catalunya nord i la dinamitzaci de les ciutats de Catalunya. Els aeroports de Catalunya haurien darribar a gestionar per sobre dels 40 milions de passatgers. En relaci amb el consum de recursos naturals, laigua, lenergia o els materials per a la construcci, existir duna banda una significativa reducci unitria dels consums motivada per les reconversions agrcoles i industrials en activitats terciries, i un augment de leficincia de noves tecnologies de provement de recursos. Tamb existeixen guanys potencials duna millor gesti dels processos de consum i estalvi, reutilitzaci i reciclatge, de forma que no sn espe-

72

Captol 6.

La Catalunya-Nodal: la visi ms necessria?

rables augments en les demandes daigua, per sobre de 950 hm3 a les conques internes. El cost ambiental del transvasament de lEbre desaconsella la seva construcci, mentre que el transvasament del Roine, duns 225 hm3, podria abastir no noms Catalunya sin tamb Valncia i Mrcia; aquest transvasament, complementat per alguna dessaladora que aports uns 20 hm3 addicionals podria eliminar els problemes de subministrament a Catalunya definitivament. El sanejament de les aiges dels rius i dels aqfers malmesos per la indstria o la ramaderia porcina sobretot, si es realitza dacord amb les directives europees ms estrictes, permetria disposar de fonts alternatives no necessriament interconnectades en xarxa. La dessalinitzaci pot arribar a ser una tecnologia factible econmicament en funci dels guanys deficincia que pugui arribar a tenir. Per a lenergia elica existeixen ja tecnologies competitives i durant els propers anys encara milloraran ms. El sobrecost que pot representar per a les activitats econmiques o lhabitatge la utilitzaci dequipaments ms eficients en relaci amb lenergia, o laigua, s poc significatiu. De qualsevol forma, la disponibilitat denergia en condicions de seguretat de provement s fonamental per al desenvolupament de Catalunya i probablement caldria construir lequivalent a ms de 20 centrals de les actuals de cicle combinat distribudes per Catalunya i lequivalent a una quarta central nuclear d1 Gw, amb la tecnologia que resulti ms adient, per superar els 20.000 Mw de potncia total installada, de les quals fins a 6.000 podrien ser de generaci elica. Laugment de la cogeneraci denergia podria reduir significativament, per, aquestes xifres, i lincrement de la intensitat energtica derivada dun model econmic ms terciari que industrial, reduir les demandes, o modular-les.

73

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Els accidents poden arribar a un total de 28.000, dels quals un 24.000 seran per carretera; la reducci dels accidents s difcil a Catalunya ja que no es deuen tant a qestions deducaci vial o de psicologia del conductor com de lenorme complexitat de les condicions de circulaci, amb superposici de trnsits diversos, carreteres sense vorades ni mitjanes prou amples, travessies urbanes, urbanitzaci de les vores amb multitud daccessos. Per tal de reduir aquests 28.000 accidents per any caldria invertir per recondicionar les carreteres i la urbanitzaci de les vores per facilitar una conducci ms confortable i segura.

74

La Catalunya-Global: la visi ms oportuna?

Catalunya s una zona naturalment atractora dactivitats dalt valor afegit; el seu territori sha dobrir, definitivament i sense complexos, als fluxos de leconomia global, i decidirse a jugar, amb creativitat, les seves oportunitats, com ho fu en el passat amb les Exposicions Universals, o els Jocs Olmpics.

q
B

arcelona sha convertit en pocs anys en el primer port de creuers de la Mediterrnia, centre de congressos i convencions, desdeveniments culturals i esportius datenci universal, fires comercials, turisme avanat de tipus cultural i recreacional, dest de residncia per a europeus dalt poder adquisitiu de lanomenada tercera edat. Cal valoritzar aquests atributs reconeguts de Catalunya per projectar-se a la Mediterrnia i al mn duna forma extravertida, acceptant i validant hibridacions inevitables de qualsevol manera, socials i culturals, atrevint-se a fer valer, amb originalitat, els avantatges comparatius de tipus paisatgstic i climtic, o artstics, i el carcter acollidor i cosmopolita del pas. La base econmica de Catalunya avui ja no sn noms les fbriques i indstries de tota mena que durant els anys vuitanta i noranta Catalunya va rebre; tamb ho sn el turis75

1 Captol 7

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Mapa 3. Representaci territorial de la Catalunya-

me i les activitats terciries i de serveis, des de parcs temtics a seus representatives dinstitucions, centres de recerca aplicada, universitats; de fet, ms que passar del sector primari al secundari i desprs al terciari, sn les activitats dites terciries que shibriden amb les agrcoles i industrials donant lloc a una nova economia de difcil classificaci i a oportunitats de desenvolupament insospitades. Cal reinventar el paisatge, per tant, i obrir al mn el conjunt del territori de Catalunya; calen xarxes dinfraestructures que connectin qualsevol lloc del territori, zones de sl desregulat urbansticament regulats duna altra manera, ms en funci de linters estratgic i de la qualitat de cada projecte de transformaci, que desquemes rgids preconcebuts- per poder realitzar projectes de transformaci ms complexos i atractius,
76

Captol 7.

La Catalunya-Global: la visi ms oportuna?

encara que respectuosos amb els controls ambientals que calen per orientar la transformaci cada vegada ms incerta, i discontnua, del territori, impedint la degradaci i vulgaritzaci del territori. Lorganitzaci territorial hauria de tenir geometria variable: la gesti del territori sorganitzaria en agncies especialitzades en la soluci de problemes, obertes a la participaci dinstitucions privades, intersectorials, desterritorialitzades. La poblaci creixer a uns ritmes alts, i tamb la migraci interna entre municipis i comarques, que ha crescut dacord amb el creixement relatiu de cada zona del territori. Catalunya, lany 2020, es troba sobre els 7.500.000 habitants, i el flux migratori aquest any ser de gaireb unes 86.000 persones, procedents tant de pasos del sud de la Mediterrnia i Llatinoamrica com, sobretot, poblacions amb rendes altes de la tercera edat. El nombre de turistes i viatges de treball a Catalunya tamb augmentar, fins al punt que el turisme i els sectors associats, de difcil classificaci, des del comer a la cultura, podrien representar almenys el 20% del PIB. El poblament a Catalunya ha canviat de forma significativa; a Barcelona hi resideixen el 26% dels ciutadans i al litoral el 65%, de forma que la poblaci ha tendit a reequilibrar el territori, encara que seguint un patr durbanitzaci radicalment diferent del tradicional, en funci dunes noves activitats econmiques, ms orientades als serveis, el turisme avanat i la tecnologia. La societat catalana t major diversitat social i cultural, i la cultura catalana sassocia ms a un esperit dobertura i creativitat, que a daltres trets identitaris tradicionals, com la llengua. Leconomia de Catalunya, oberta i orientada als sectors on presenta majors avantatges competitius, creixer rpidament,

77

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

si b duna forma probablement inestable, per situar Catalunya entre les cinc primeres regions europees, amb Londres, Hamburg, Luxemburg, Brusselles o Viena. El model de desenvolupament es basar en latracci de grans activitats tecnolgiques terciries i quaternries i el foment de la seva hibridaci amb els teixits de petites i mitjanes empreses catalanes que hagin estat capaces destablir acords i xarxes de relaci entre elles mateixes i amb daltres empreses internacionals per valoritzar-se globalment. Tant el Govern com la iniciativa privada hauran de realitzar inversions quantioses, molt per sobre de les realitzades fins i tot els darrers anys, que superin els 4.000 milions deuros de mitjana anual durant tot el perode, i especialment a linici, per poder construir les xarxes dinfraestructures i dur a terme les operacions de recreaci paisatgstica i renovaci urbana necessries per posar en valor el territori de Catalunya en el seu conjunt. En relaci amb el canvi tecnolgic, lenergia de fusi comenar a oferir proves de la seva capacitat com a energia barata i gaireb illimitada, en uns quinze anys; es produiran canvis en les tecnologies denergia (piles dhidrogen, energia solar, elica), que afectaran els vehicles (vehicles lleugers, hipercotxes). Les tecnologies de la informaci permetran mquines i objectes intelligents, com els cibercotxes. Lenginyeria gentica i la cincia de nous materials permetran allargar lesperana de vida de la poblaci. Sintensificaran les xarxes dinterconnexi internacionals de gas i electricitat, i augmentaran els fluxos i les relacions exponencialment. Lespai es segregar i la ciutat esdevindr discontnua, desterritorialitzada, encara ms que avui. I aquestes tendncies sn dun abast que ultrapassa la capacitat de Catalunya per contradir-les. Lorganitzaci territorial ms eficient sha de basar principalment en les institucions a escala de Catalunya, ja que

78

Captol 7.

La Catalunya-Global: la visi ms oportuna?

lmbit de relaci funcional tendir a estendres al conjunt del pas, convertit en la prctica en una Regi Metropolitana de nivell europeu que tindr la ciutat de Barcelona com a marca emblemtica. La centralitzaci de competncies i recursos a nivell de Catalunya haur de ser compatible amb la descentralitzaci geogrfica de les seus dels diferents departaments i institucions pbliques, que hauria destablirse a nivell comarcal, entenent les comarques com a entitats flexibles quant a competncies i organitzaci, i municipalistes, en el sentit que tendeixen a absorbir competncies municipals; el nivell provincial sintegraria al nivell regional. Cal estimular les cooperacions temporals multinivell entre institucions i empreses privades i associacions de tota mena, locals, nacionals i internacionals, per dur a terme, definir i finanar, projectes de desenvolupament concrets. I les niques fronteres institucionals perfectament delimitades a Catalunya sn les prpies del pas, de forma que sadmetria la superposici dmbits jurisdiccionals i la no-exclusivitat competencial de les administracions interiors; en la Societat Xarxa, les escales extremes, la local o fins i tot personal o corporal, i la global, esdevenen ms importants que daltres escales de relaci intermdies. Les institucions pbliques, ms que liderar, donarien suport i acompanyarien iniciatives de caire econmic protagonitzades per empreses i tot tipus dentitats; i correspondria al Govern de Catalunya lestabliment de principis i visions per al conjunt del pas, i la realitzaci de plans dinfraestructures sectorials (xarxes de telecomunicacions, transport i provement de recursos), noms quan la iniciativa privada no sigui capa de dur-los a terme, i en tot cas duna forma concertada amb els operadors dels diferents serveis. El paper de lAdministraci es reforaria com a rbitre i garant que les condicions de lliure mercat existeixen en

79

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

la provisi de serveis i en lestabliment de sistemes de control tarifari i de qualitat dels serveis oferts pels diferents operadors i concessionaris. La nova societat emergent colonitzar lespai amb usos ms especialitzats i exclusius, fragmentant el territori i establint xarxes de relaci que tendiran a servir fluxos ms segregats, i dabast internacional, organitzats seguint lgiques de simultanetat o seqncia temporal ms que no pas de venatge o continutat espacial. Per tal dafavorir leficincia territorial, en termes dadaptabilitat i mxima flexibilitat a aquestes dinmiques, es tendir a la mxima desregulaci del sl de forma que, en principi, qualsevol lloc sigui susceptible de ser urbanitzat, sempre que el projecte de transformaci internalitzi els costos ambientals que representi per al conjunt del territori, i que sefectu un procs danlisi dimpacte i de discussi oberta a la participaci de les persones o els grups afectats; aix, lordenaci del territori dependria ms de garantir la qualitat i la compatibilitat dels projectes individuals que shi construeixin al llarg del temps, que no pas de lestabliment de delimitacions prvies del sl que pot ser ocupat i del tipus de transformaci permissible. Aquesta estratgia respon a la constataci de lartificialitat del territori de Catalunya (amb 1 port cada 15 quilmetres de costa, per exemple; on les planes i zones de poc pendent estan en gran part ja transformades per lagricultura o la urbanitzaci), i a la incapacitat prctica de les Administracions per controlar els processos docupaci del sl tericament no urbanitzable per part dactivitats de tota mena (cmpings, hivernacles, abocadors, parcs elics, etc.) i la requalificaci de sl per installar-hi activitats singulars (camps automobilstics, autodesballestadores,...), particularment al llarg deixos viaris. Atesa la impossibilitat prctica destablir controls previs sobre locupaci del sl, es proposa lestabli-

80

Captol 7.

La Catalunya-Global: la visi ms oportuna?

ment de regles davaluaci del grau de transformaci i de limpacte permissible en un lloc concret per a un projecte concret. Aquesta estratgia reclama una Administraci intelligent i transparent, capa davaluar amb neutralitat i mxim rigor tots els projectes que se li presentin i dendegar i canalitzar processos de participaci ciutadana per discutirlos adequadament. Amb densitats dhabitatges de mitjana per sobre els 25 habitatges per hectrea, s probable que es donin tota mena de desenvolupaments urbanstics, des de zones dalta densitat i usos exclusius o compartits a zones de molt baixa densitat; ja que el sl efectivament ocupat a Catalunya a penes supera el 5% del total, la disponibilitat de sl no s tant el lmit com laccs als recursos de mobilitat, comunicaci, energia, aigua i tractament de residus. Les aproximadament 260.000 hectrees que podrien urbanitzar-se en un model com el proposat demanarien una extensi de lactual sl urbanitzable en unes 60.000 hectrees, en llocs que no es poden predeterminar a priori. Ja que el sl efectivament urbanitzat de Catalunya s noms del 5%, la qesti no s tant quant sl ms surbanitza, sin com es projecta el sl que surbanitza, i el que resta no urbanitzable Les poltiques de transport haurien de centrar-se, primer, a acceptar la mobilitat com a element fonamental de la llibertat de relaci, indispensable per al creixement econmic. El creixement continuat de la mobilitat de tota mena de recursos, mercaderies, residus, aigua, energia, informaci o persones s lelement caracterstic de la Societat Xarxa en la qual ens trobem. Les caracterstiques geogrfiques de Catalunya com a regi martima, fronterera i de pas, fan que Catalunya hagi de canalitzar fluxos cada dia ms grans. El seu carcter deconomia oberta i exportadora, amb una base logstica, i un pes important del sector turstic, fan del transport un sector estratgic a desenvolupar. El cotxe privat, o el

81

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

cami, permeten els desplaaments porta a porta i optimitzen els recorreguts, de forma que el seu problema major s limpacte ambiental que provoquen i la congesti en les vies; s esperable que millores tecnolgiques en la propulsi dels vehicles, la construcci de noves autopistes i una millor gesti del trnsit, adaptant els peatges i informant els conductors en temps real i, sobretot, el desenvolupament de les telecomunicacions, redueixin desplaaments innecessaris i permetin organitzacions laborals ms flexibles. El nou Pla de Carreteres de Catalunya hauria dincorporar com a prioritat autopistes de tres carrils per calada per segregar trnsits de llarg recorregut i de pas, que haurien de constituir-se per als eixos litoral, prelitoral, lanomenat quart cintur i leix transversal, i els eixos de Ponent, del Llobregat i del Congost; les terminals de transport internacional com els ports comercials i els aeroports haurien de tenir accessos per autopista de suficient capacitat; addicionals a la xarxa dautopistes, caldria definir xarxes de vies de gran capacitat, per integrades en els teixits urbans i periurbans, com rondes o vies interurbanes amb accessos i carrils reservats per a vehicles dalta ocupaci i transport pblic. Aix, el transport per a passatgers podria arribar a uns 90.000 milions de passatgers-quilmetre, en relaci amb els 34.000 actuals, dels quals ms de 50.000 serien viaris, en relaci amb els escassament 20.000 actuals. Una capacitat de gestionar sense congesti un volum de mobilitat com aquesta provocaria un augment de les relacions socials i econmiques a linterior de Catalunya i latractiu de cada lloc per rebre activitats de fort valor afegit. Els aeroports de Barcelona, Reus i Girona tenen una capacitat reduda i de difcil ampliaci ms enll de les dues pistes; per tal que Catalunya disposi dun aeroport internacional amb capacitat desdevenir un hub important conv

82

Captol 7.

La Catalunya-Global: la visi ms oportuna?

efectuar o segurament desenvolupar un projecte daeroport a la Depressi central connectat a la nova lnia dAlta velocitat, o ms difcil, un aeroport al mar, per exemple una illa artificial situada enfront de la costa del Garraf (el terreny guanyat al mar per als nous dics del Port de Barcelona t una extensi molt superior a la que aquest aeroport necessitaria). En qualsevol cas, convindria que el sistema aeroportuari catal fos capa de gestionar 60 milions de passatgers cada any i disposs de vols directes amb prou freqncia a les destinacions internacionals de ms inters. Els ports de Tarragona i Barcelona, desprs de lampliaci, poden gestionar volums elevats de trnsit, per difcilment podrien competir amb xit amb altres ports de la Mediterrnia. El port de Barcelona ha de desenvolupar una estratgia de guanyar ms terreny al mar i destablir centrals de mercaderies especialitzades a linterior de Catalunya i a regions venes, interconnectades amb lnies de ferrocarril, per poder arribar a gestionar unes 3.000 tones en contenidors. Les xarxes ferroviries catalanes han desdevenir un metro regional en lmbit de les comarques centrals, amb estacions reubicades quan sigui necessari per facilitar laccs en cotxe i autobs des de fora de les ciutats, i lample de via unificat a les caracterstiques de la UIC, amb capacitat suficient per permetre lencaminament dun volum creixent de mercaderies en trnsit i daportaci a les centrals interiors de mercaderies dels ports. Es preveuen importants millores tecnolgiques en lobtenci i provement de recursos. Els rius i aqfers shan de convertir en una xarxa integrada a totes escales, assumint lalt nivell dartificialitzaci que ja tenen, similar al del litoral; laigua sha de gestionar en temps real des daquesta ptica, que supera les visions de la pretesa unitat de conca, i tant les interconnexions de lEbre com del Roine poden ser necessries

83

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

per completar la xarxa, encara que les decisions sobre la quantitat daigua que shagi de traspassar entre conques en cada moment shagi davaluar tenint en compte limpacte ambiental que ocasiona localment i globalment; els estalvis daigua en lagricultura podrien ser grans, per no tant en la reutilitzaci en la indstria o la regeneraci de laigua de consum domstic per a altres usos, de forma que s previsible que lopci de la dessalinitzaci esdevingui ms rendible econmicament en el futur. Amb una demanda daigua situada sobre els 1.400 hm3 en un escenari de consum mxim, derivat docupacions de baixa densitat i recs, un sistema de transvasaments que aports uns 250 hm3 i de dessaladores sobre els 100 hm3 serien suficients per completar els recursos interns a les conques internes amb garanties altes dabastament. Lenergia sha de basar en les millores tecnolgiques possibles en les fonts alternatives, especialment en lenergia elica, i altres energies renovables i locals, de tipus fotovoltaic. El sobrecost que pot representar per a lhabitatge la utilitzaci dequipaments ms eficients en relaci amb lenergia, o laigua, s poc significatiu i encara ho ser menys. Els vehicles utilitzaran tecnologies molt diferents en pocs anys, motors hbrids, elctrics o dhidrogen. Poden ser necessries ms de vint centrals de cicle combinat i lequivalent a 5 centrals nuclears, per arribar a una potncia installada duns 23.000 Mw. En qualsevol cas, sn previsibles canvis radicals en les tecnologies denergia, i Catalunya pot participar en la seva recerca si lequipament de recerca en fusi nuclear conegut com ITER sinstalla a Vandells. Els residus shan de considerar com a recurs a reciclar per posar novament al mercat de producci; sha de minimitzar la quantitat de rebuig que ha de ser abocat perqu els grans abocadors actuals estan ja saturats i pels costos econmics i am-

84

Captol 7.

La Catalunya-Global: la visi ms oportuna?

bientals que resulten dubicar nous grans abocadors al territori, i que recomanen, potser, solucions imaginatives, com la construcci dilles artificials (que de fet ja sestan construint, per exemple a Singapur). Per fer-ho possible s indispensable lanlisi i el coneixement precs de cada lloc i de cada activitat, ms que laplicaci de mtodes estndards indiferenciats.

85

La Catalunya-Ecoregional: la visi ms responsable?

El desenvolupament econmic de Catalunya, com el de la majoria de pasos, es basa en un model de creixement ineficient, basat en lexistncia de recursos naturals illimitats, de sl, daigua o denergia abundant, que porta al seu malbaratament, i tamb a lexternalitzaci de costos socials i ambientals a tercers, ja siguin altres persones o el medi ambient.

Ii la producci material, resulten excessivament simplistes per

ndicadors macroeconmics, com el PIB, basats en el consum

entendre la nova Societat del Coneixement, ms basada en processos i gesti de la informaci que en la producci de bns de consum. Els principis duna visi ecolgica han de ser no consumir recursos renovables ms enll de la taxa de substituci, no abocar residus per damunt la taxa dassimilaci o reciclatge, no erosionar la biodiversitat i redistribuir amb equitat els valors afegits de lactivitat econmica. Si la Catalunya-Ciutat fou el projecte de modernitat associat al pas de la societat agrria i rural a la de la Revoluci Industrial, el canvi de paradigma contemporani s lecologisme, que reconcilia el progrs hum amb la natura, i ens reclama una major intelligncia per estalviar recursos i saber internalitzar les externalitats negatives, produint bns
87

1 Captol 8

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Mapa 4. Representaci territorial de la CatalunyaEcoregional

de major qualitat. Ms que apostar per un sector tecnolgic en concret, o obrir Catalunya a tota mena dactivitats exteriors, la base del desenvolupament han de ser els teixits socials i econmics existents, els clsters tradicionals, que shan de revaloritzar i articular seguint un model de desenvolupament endogen vinculat a cada lloc, de forma que els patrons de desenvolupament recullin les vocacions i la diversitat natural i cultural, i els seus lmits naturals. Tot i que a curt termini els nivells de creixement, mesurats en termes convencionals de PIB, siguin ms baixos, a llarg termini no hi ha alternativa perqu una societat basada en loptimisme tecnolgic dels recursos infinits es fa ms i ms vulnerable i perillosa. En una societat que ha destar millor educada i millor atesa socialment, sha de retornar el poder als ciuta88

Captol 8.

La Catalunya-Ecoregional: la visi ms responsable?

dans i activar la seva participaci en les decisions pbliques, tant com sigui possible. Lorganitzaci territorial que resultaria ms eficient hauria de basar-se en mancomunitats municipals voluntries per a la prestaci de serveis comuns. La poblaci creixer a uns ritmes ms moderats del que lactual augment de la immigraci sembla indicar, estabilitzant-se lleugerament per sobre els 6.500.000 dhabitants. Les migracions sn inferiors a les del perode 1999-2003, frenades per un creixement econmic de Catalunya que ha arribat a l1,6% de mitjana, desprs de remuntar uns primers anys molt baixos, per una transferncia de fons significativa als pasos del Tercer Mn i una reducci de les subvencions a productes agrcoles no ecolgics en competncia amb productes procedents de pasos tercers. La societat catalana mant nivells alts de cohesi social, els serveis educatius i sanitaris bsics sn capaos doferir serveis personalitzats. Els habitatges shan incrementat un 1,50% per any, desprs duna srie de mesures fiscals que han encarit els pisos com a productes despeculaci financera; dels ms de 60.000 habitatges que shan construt de mitjana cada any, un 35% sn de promoci pblica; addicionalment, sha fet un esfor per a la rehabilitaci dhabitatges i la remodelaci dels barris urbans ms degradats, elevant les densitats urbanes fins als 35 habitatges per hectrea, de forma que no ha calgut urbanitzar tot el sl urbanitzable existent lany 2000; les prop de 17.000 hectrees urbanitzables que no han durbanitzar-se poden requalificar-se com sl no urbanitzable, o permutar-se en operacions de remodelaci o desurbanitzaci de zones que tenen ms valor com a connectivitat ecolgica. Els models durbanitzaci tendirien a promoure, prioritriament, la reforma i rehabilitaci drees urbanes degradades

89

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

en cada ciutat, per tal devitar processos de segregaci urbana vinculats a la nova migraci; en particular, als municipis de la primera corona de Barcelona i a alguns altres amb risc de generar rees dexclusi social, aquests esforos de remodelaci urbana haurien de ser tan enrgics com els que es produeixen al Casc Antic de Barcelona, comptant amb la iniciativa pblica sempre que calgui. La nova urbanitzaci ms densa i dusos diversos, es planteja com a extensi de les zones ja urbanitzades, dacord amb les dimensions relatives de les ocupacions preexistents, de forma que el provement de serveis sigui econmicament ms eficient i el consum de sl es minimitzi. En relaci amb les segones residncies, no es fomenta el seu pas progressiu de manera generalitzada en primeres residncies pels costos i els impactes, sobretot en termes de transport, que poden representar, ms aviat es tendeix a remodelar, en els casos on se situen en llocs de valor ecolgic. El model de desenvolupament no es basa tant en latracci dactivitats industrials o tecnolgiques exgenes, sin en la capacitat i la diversitat dels teixits de petites i mitjanes empreses catalanes, que han destablir acords i xarxes de relaci entre elles mateixes per valoritzar-se, i en lhabilitat de les administracions pbliques per incentivar-ho adequadament i per proveir les bases dinfraestructures, sobretot deducaci i formaci professional, necessries. Ms que acceptar la desindustrialitzaci, o lagricultura subvencionada, es promouria la reconversi de les activitats actuals de forma que poguessin generar nous productes i serveis ms intensius en informaci i coneixement. Les cooperatives i els clsters dactivitats tradicionals associats a un determinat lloc sn les activitats fonamentals per assolir un desenvolupament econmic endogen. El turisme s una activitat que t un pes excessiu en leconomia catalana, i shauria de reorientar per assolir millores de qualitat, via augment dels preus i els serveis

90

Captol 8.

La Catalunya-Ecoregional: la visi ms responsable?

oferts, i la seva integraci amb activitats prpies de cada lloc, ja sigui de tipus cultural en grans ciutats, o natural en rees de turisme rural, de forma que se situ sobre el 10%. Lorganitzaci territorial ms eficient per gestionar la complexitat creixent de la societat sha de basar principalment en la major proximitat als ciutadans, des dels municipis o en lagrupaci de municipis en comarques, que esdevindrien, de fet, mancomunitats de municipis dadscripci voluntria; socuparien tant de la gesti de serveis comuns com de la definici destratgies i plans territorials de conjunt a travs de processos participatius. Les administracions pbliques haurien de ser impulsores de processos de participaci social en la presa de decisi pblica; desenvoluparien processos dAgenda 21 Local per delimitar principis socials i ambientals de referncia i plans de desenvolupament estratgic i territorials de coordinaci urbanstica que servirien de base a la discussi amb la Generalitat de les inversions pbliques i les iniciatives legislatives i de regulaci necessries. Les institucions pbliques acompanyarien i donarien suport, per no liderarien, iniciatives protagonitzades per associacions i entitats; per exemple, els moviments voluntaris de Custdia del territori o les iniciatives de voluntariat social o de promoci cultural, o econmic. Sestimularien activitats agrcoles i forestals innovadores, promovent el seu valor ecolgic com a elements del mosaic dusos, per sense negligir la rendibilitat econmica potencial que alguns conreus o boscos puguin tenir; aix, es forcen mesures de control ambiental en relaci amb les tcniques dexplotaci, el consum daigua o ls dadobs i sestimulen nous conreus ms orientats als mercats locals i comarcals, o al turisme rural. Els usos agrcoles, juntament amb els espais forestals, i els rius, esdevenen elements estructurals de la matriu poc o no urbanitzada de cada co-

91

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

marca, corredors verds dinterconnexi a la qual sintegren elements de paisatge ms artificialitzats, com camins rurals, o carreteres panormiques, elements de patrimoni cultural i simblic. Es refora el control i la supervisi dels usos que a ttol provisional o precari o dinters pblic installats en sl no urbanitzable, especialment a les vores de les carreteres, i sapliquen estudis estratgics ambientals sistemticament a les propostes de requalificaci de sl o al desenvolupament de nous sectors urbanstics. Les poltiques de transport haurien de centrar-se, primer, en la reducci de la mobilitat i la internalitzaci dels costos ambientals que provoquin sobre el territori i el medi ambient els trnsits, i en especial els trnsits de pas per carretera de mercaderies. Per tal dautoregular-los sestablirien prohibicions de pas als vehicles pesants en les vies internes de les xarxes comarcals i peatges especfics en funci del recorregut que facin en la resta de carreteres segregades pels trnsits de pas. Les caracterstiques geogrfiques de Catalunya com a regi martima, fronterera i de pas, permeten lestabliment destratgies logstiques avanades per encaminar les mercaderies per ferrocarril entre centrals integrades i ports, i redistribuir-les localment en furgonetes i vehicles no excessivament pesants. Ms que construir noves lnies de ferrocarril, sha doptimitzar primer lexcedent de capacitat de la xarxa actual de ferrocarrils regionals i de rodalies, i de la nova lnia dalta velocitat i ample internacional. Mentre que el transport augmentaria en 20 anys duns 35.000 a uns 50.000 milions de passatgers-quilmetre, el transport per carretera hauria de poder estabilitzar-se o fins i tot disminuir per sota dels actuals 20.625 milions de passatgers-quilmetre; per aconseguir-ho cal una poltica urbanstica de creixement ms compacte per afavorir els viatges a peu i en bicicleta, i de suport al transport pblic.

92

Captol 8.

La Catalunya-Ecoregional: la visi ms responsable?

La poltica viria compatible amb lestabilitzaci o fins i tot la disminuci de la utilitzaci dels cotxes s especialment important ats que els vehicles generen un percentatge molt important de les emissions de CO2 a latmosfera. Shauria dincorporar com a prioritat xarxes capillars entre els pobles i les ciutats de cada comarca, adequadament connectades als teixits de camins i carrers urbans, xarxes de vies panormiques o paisatgstiques de suport al paisatge i al turisme rural, com a elements estructurals previs a lanlisi dels grans projectes viaris descala transeuropea, que ateses les caracterstiques de Catalunya no poden ser gaire ms dels ja existents; per les iniciatives ms importants haurien de ser les que permetessin desplaaments a peu o en bicicleta de curta i mitjana distncia amb comoditat, i no com a mode de transport marginal. La internalitzaci dels costos ambientals i de la congesti del trnsit induiria als conductors a optimitzar el moment del dia, o el dia en la setmana, i litinerari per fer el seu viatge. Lestabliment de plans de transport a escala comarcal centrats sobretot en el transport pblic i lautobs, i el ferrocarril de rodalies, per a laccs tant a linterior de les ciutats com als polgons industrials i pobles ms allunyats, esdevenen elements clau en la gesti de la mobilitat. Especialment en els mbits metropolitans de Barcelona, Girona, Tarragona-Reus, Lleida, i daltres, la integraci dels models de transport collectius i la intermodalitat s clau per poder oferir als viatges condicions competitives amb el vehicle privat. Els aeroports de Catalunya, Barcelona-Reus-Girona, interconnectats per la xarxa dalta velocitat, possibiliten la gesti dun volum de viatges suficients per les demandes previsibles en uns vint anys, sobre els 30 milions de passatgers per any, en relaci amb els 20 actuals. Els ports de Tarragona i Barcelona, desprs de lamplia-

93

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

ci, poden gestionar volums molt elevats de trnsit. La capacitat del teixit industrial catal per valoritzar en termes logstics el moviment portuari s limitada, no obstant, a causa de la situaci geogrfica de Catalunya, sense un hinterland important al seu voltant i la competncia daltres ports vens, com Valncia, Marsella o Gnova. Els costos ambientals que suposaria per a Catalunya lactivitat logstica i de trnsit de mercaderies difcilment estan justificats pels seus avantatges estratgics en termes econmics, mxim quan el procs de desindustrialitzaci cap a pasos tercers de lest dEuropa i altres de les grans empreses clients del port, continuar produint-se en el futur. En relaci amb el consum de recursos naturals, existeixen guanys potencials elevadssims duna millor gesti dels processos de consum i estalvi, reutilitzaci i reciclatge. Estalvis en lagricultura, la reutilitzaci en la indstria, la regeneraci de laigua de consum domstic per a altres usos, o la reducci de prdues en la xarxa de distribuci, permetrien superar els dficits actuals, en el context duna evoluci futura de manteniment o fins i tot reducci de les demandes unitries dels diferents usos. El sanejament de les aiges dels rius i dels aqfers malmesos per la indstria o la ramaderia porcina sobretot, si es realitza dacord amb les directives europees ms estrictes, permetria disposar de fonts alternatives no necessriament interconnectades en xarxa; lacceptaci dels lmits de provement de laigua, daltra banda, facilitaria lautoregulaci de les demandes, lestabliment de sistemes tarifaris econmicament ms eficients, ajustant els preus als costos marginals reals, i les millores tecnolgiques i deficincia en els consums domstics, industrials i agrcoles. Amb mesures com les esmentades no serien necessries inversions addicionals, ni en dessaladores ni en transvasaments. En el fons, cal assolir el canvi cultural que suposaria una nova cultura de laigua.

94

Captol 8.

La Catalunya-Ecoregional: la visi ms responsable?

Lenergia tamb sha de basar, primer, en lestalvi i la millor eficincia dels processos, i un sistema tarifari eficient, per assolir nivells dintensitat energtica equivalents als que actualment ja tenen pasos com Dinamarca; cal substituir tan rpidament com sigui factible els combustibles fssils derivats del petroli per energies renovables i locals, de tipus elic o solar; en el cas de lenergia elica, existeixen ja tecnologies competitives i durant els propers anys encara milloraran ms; la qesti clau rau en la installaci de parcs elics de forma que siguin al ms respectuosos possibles amb el paisatge. El sobrecost que pot representar per a lhabitatge la utilitzaci dequipaments ms eficients en relaci amb lenergia, o laigua, s poc significatiu i encara ho ser menys. De les prop de 12.650 Mw de potncia installada que poden necessitar-se, 7.500 poden ser eliques i la resta bsicament 4 centrals de cicle combinat. Els residus shan de considerar com a recurs a reciclar per posar novament al mercat de producci; sha de minimitzar la quantitat de rebuig que ha de ser abocat perqu els grans abocadors actuals estan ja saturats i pels costos econmics i ambientals que resulten dubicar nous grans abocadors al territori. La disminuci dels residus per una tarifaci que internalitzi en els productes el cost del residu, similar al cnon de sanejament en laigua, s la primera mesura; la recollida selectiva i els tractaments de reciclatge i dobtenci denergia i altres subproductes, la segona estratgia. Lescala local i comarcal s ladequada per gestionar els sistemes de recollida porta a porta i de classificaci; restriccions a la installaci dindstries i activitats en funci del tipus de residu que generin, la seva supervisi i la recerca de sinergies i economies descala. Igualment, sha de tendir a un balan entre els moviments de terres i les runes generades a cada lloc, de forma que shagin de transportar el mnim possible.

95

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Per fer-ho possible, s indispensable lanlisi i el coneixement precs de cada lloc i de cada activitat, ms que laplicaci de mtodes estndards indiferenciats. Els residus municipals poden fins i tot baixar acostant-se a les 3.200.000 tones/any, els industrials crixer marginalment fins a uns 8.000.000, i les runes arribar als 7.500.000. Les emissions a latmosfera de CO2 es poden reduir drsticament amb canvis en la mobilitat i lenergia, aix com lurbanisme, baixant dels actuals 38,2 milions de tones per any a unes 28,2, complint els acords de Kyoto. Els accidents de cotxe tamb disminueixen dels actuals 23.438 als 19.672 per any. Aquests dos objectius, reduir les emissions de CO2 i els accidents viaris sn fonamentals.

96

Plans i projectes de xarxes territorials

Les visions territorials, per fer-se operatives, han dimplementar-se en forma de regulacions jurdiques sobre ls i la gesti dels recursos, i de plans i projectes estratgics. En funci de la conjuntura econmica, la poltica territorial ha anat oscillant entre un major mfasi en uns instruments o en els altres.

Eborats a Catalunya per la Mancomunitat i la Generalitat Republicana (el Pla Sexennal del 1920, o els Plans Regionals de Rubi i Tudur i dObres Pbliques de Muoz Oms del 1936). Ambds compartien la mateixa visi noucentista de civilitzar Catalunya duna forma harmnica, estructurant el territori, es deia, construnt una CatalunyaCiutat en la que cada poble del pas tingus carretera, telfon, hospital i escola perqu lendarreriment histric de Catalunya en els serveis pblics era la causa principal, es deia, de malestar econmic. Aquells plans quedaren avortats, primer per lalament militar del general Primo de Rivera i desprs pel del general Franco; quaranta anys ms tard, els primers Ajuntaments democrtics i el nou govern de la Gene97

ls primers plans i projectes dabast territorial foren ela-

1 Captol 9

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

ralitat de Catalunya reinstaurat saplicaren a recuperar els dficits de tota mena generats en les dcades de fort creixement descontrolat dels anys seixanta i principis dels setanta, encara amb la visi de lequilibri territorial i la cohesi social com a primers objectius dels seus plans i projectes territorials, ja fossin el Pla de Carreteres del 1985, o les inversions de lINCASOL en lmbit de Catalunya, o els processos de reurbanitzaci i millora dequipaments i espais pblics en els barris ms degradats de les ciutats. En aquella poca la majoria de municipis de Catalunya desenvoluparen Plans Generals dOrdenaci Urbana o altres figures urbanstiques de regulaci del sl. Cap a mitjans i finals dels anys vuitanta, tant a Catalunya com a la majoria de pasos del seu entorn es produ una aturada en la formulaci de visions territorials explcites, i els plans territorials i fins i tot urbanstics i sectorials esdevingueren ms aviat programes de desenvolupament estratgic, de tipus social i econmic, oberts als actors privats i institucionals de cada territori, sovint centrats a impulsar projectes a curt i mitj termini. Als anys noranta, les visions a mitj i llarg termini es recuperen des de la Cimera de Ro de Janeiro, i un gran nombre de municipis desenvolupen processos de participaci del tipus Agenda 21. A Catalunya, el Pla Territorial General saprov el 1995, sense plantejar amb prou precisi un projecte territorial capa dincidir efectivament sobre plans sectorials i urbanstics, i les propostes del Pla Territorial Metropolit de Barcelona, no foren mai ni debatudes per les administracions responsables en la comissi metropolitana. Durant els darrers dos anys sha produt per un rellanament de lesfor de planificaci territorial a Catalunya, des de laprovaci del Pla Territorial Parcial de les Terres de lEbre, i la majoria de plans territorials parcials es troben en fase avanada de redacci; al

98

Captol 8.

Plans i projectes de xarxes territorials

mateix temps, la Mesa dInfraestructures de la Mobilitat creada a instncies del Parlament de Catalunya, ha iniciat la redacci dels plans de carreteres, de ferrocarrils i de logstica, dels quals ja es disposa dalguns esborranys, que han estat presentats i debatuts. En relaci amb xarxes dabastament de recursos i residus, al llarg daquest any i del precedent shan aprovat plans denergia, dabastament de les conques internes, de residus, sanejament, i tamb dhabitatge. Tamb shan rellanat fora plans estratgics municipals i comarcals, i en particular el Metropolit de Barcelona. Si el rtme inversor actual es mant, en uns cinc o deu anys podran realitzar-se projectes pendents dinfraestructura, en alguns casos desde fa dcades. Ms enll dels quilmetres linials dinfraestructura o de la capacitat dels terminals o les estacions, o les centrals denergia o les plantes potabilitzadores, s important entendre les infraestructures i els serveis de tota mena que proveeixen com a part duna xarxa intersectorial, integrada a tots nivells, i superposada a les xarxes ecolgiques, edfiques, hidrolgiques, atmosfriques, o bitiques. En lestadi de complexitat territorial en el que ja ens trobem, cal saber restaurar connexions socials i ecolgiques perdudes al mateix temps que sen creen de noves. Totes les xarxes de comunicaci i dintercanvi que suporten sistemes complexos tenen un procs de creixement logstic: dunes primeres relacions unint els elements o nodes de ms volum, o ms dinmics, rpidament es genera una xarxa de relacions abastant tots els possibles nodes, i posteriorment els trnsits creixen, la xarxa irriga tot lespai de nodes abastable, els trnsits sespecialitzen i es segreguen establint connexions duna nova modalitat de xarxa, de forma que els grans nodes esdevenen intermodals, i emergeixen tamb nous nodes intermedis, aleatriament, per la seva localitzaci en els corredors entre

99

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

nodes principals o la saturaci dels grans nodes. La introducci efectiva del concepte de xarxa, com lestructura viva, prpia de sistemes complexos, en la planificaci i projecte del territori, i la integracin del projecte de les xarxes amb projectes de desenvolupament estratgic dactivitats als nodes dinterconnexi, s lelement clau per facilitar que pugui coordinar les diferents poltiques sectorials. A continuaci, per a les quatre visions exposades en el captol precedent, es presenten projectes territorials en relaci amb lorganitzaci territorial, les operacions de desenvolupament o rehabilitaci urbana intensives o preferents, i les dinfraestructures dels diferents sectors; lobjectiu s illustrar les visions i concretar-les amb una srie de representacions territorials que permetin una discussi conjunta, ms que no pas avanar en plans o projectes sectorials. Aix, shan incorporat el major nombre de propostes formulades b en plans sectorials, en documents institucionals o programes poltics.

100

Plans i projectes de xarxes territorials

Catalunya-Ciutat

101

Captol 8.

Panorama 7 territoris Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

102

u
Catalunya-Nodal

Plans i projectes de xarxes territorials

Catalunya-Global

103

Captol 8.

Panorama 7 territoris Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

104

u
Catalunya-Ecoregional

Els signes vitals de les Catalunyes del 2020

Per tal de respondre, amb tota la precauci necessria, algunes qestions estratgiques relatives a cada visi territorial, i als plans i projectes associats, shan construt uns models de simulaci de tipus macroscpic, que bsicament serveixen per provar, per anar endavant i enrere amb les hiptesis, verificar la intuci, i educar-la; els simuladors sn petits programes informtics en full de clcul que permeten experimentacions virtuals que per suposat no serien possibles en la vida real: linters s explorar amb ells noves estratgies, abans dintentar aplicar-les en la realitat.

Ecenaris demogrfics i econmics suposats per a les visions; mentre que els escenaris demogrfics shan simulat en base al model de previsi que es presenta ms endavant, els econmics shan hipotetitzat directament.

ls primers dos grfics que es presenten illustren els es-

105

1 Captol 9

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Grf.1 Evoluci histrica des del 1960 i tendncies al 2020 de la poblaci de Catalunya dacord amb les diferents visions i escenaris de lIDESCAT

u
8.000

Grfic 1. Evoluci de la poblaci a Catalunya


Catalunya-Ciutat Catalunya-Ecoregional Escenari alt Catalunya-Nodal Escenari tendencial Escenari baix Catalunya-Global Escenari central

7.500

7.000

6.500

6.000

5.500

5.000

4.500

4.000
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020

106

Captol 9.

Els signes vitals de les Catalunyes del 2020

Grf.2 Evoluci histrica des del 1990 i hiptesis tendencials al 2020 de leconomia de Catalunya dacord amb les diferents visions en relaci amb el creixement del Producte Interior Brut (PIB).

Grfic 2. Hiptesis sobre l'evoluci del Producte Interior Brut

107

Panorama 7 territoris Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

108

u
Grfic 3. Els signes vitals de Catalunya respecte a la mitjana

Els signes vitals de les Catalunyes del 2020

109

Captol 9.

Panorama 7 territoris Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

110

u
Grfic 4. Els signes vitals de Catalunya 2020 respecte a la situaci actual

Els signes vitals de les Catalunyes del 2020

111

Captol 9.

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Taula 1. 50 indicadors per Catalunya 2020: valors absoluts

112

Total poblaci (habitants) Poblaci 16-64 (habitants) Immigrants anuals fins l'any 2020 Habitants a Barcelona en relaci a Catalunya (%) Habitants al litoral en relaci a Catalunya (%) PIB (Meuros/any) Creixement PIB anual acumulatiu anual (%) Inversi total. Mitjana anual (Meuros/any) Inversi pblica. Mitjana anual (Meuros/any) Increment anual mitj de nous habitatges (%) Total nous habitatges Construcci d'habitatges. Mitjana anual (habitages/any) Habitatge totals Nous habitatges principals (%) Habitatges secundaris que passen a ser principals (%) Densitat mitjana d'habitatges (habitatges/hectrea) Nou sl residencial necessari (hectrees) Sl residencial total (hectrees) Sl residencial en relaci sl urbanitzat(sl resl/sl total) Sl total urbanitzat (hectrees) Excedent de sl urbanitzable en relaci estoc 2000 (hectrees) Transport passatgers (Mpassatgers-km) Transport passatgers per carretera (Mpassatgers-km) Transport mercaderies (Mtones-km) Transport mercaderies per carretera (Mtones-km) Vehicles per carretera (%) Vehicles per autopista (%) Energia consumida (Gw-h/any) Potncia energtica installada (Mw/any) Energia primria. Carb (ktep/any) Energia primria. Petroli (ktep/any) Energia primria. Gas natural (ktep/any) Energia renovable (ktep/any) Superficie a regar (hectrea) Recursos interns (hm3/any) Interconexi de xarxes (hm3/any) Demanda d'aigua de les conques internes (hm3/any) Dficit d'aigua amb els recursos interns (hm3/any) Aigua dessaladores a CI (hm3/any) Aigua de transvasaments a CI (hm3/any) Recursos totals (hm3/any) Poblaci conques internes (hab) Residus municipals (tones/any) Residus industrials (tones/any) Residus de la construcci (tones/any) Residus ramaders (tones/any) Accidents per carretera (accidents/any) Accidents per autopista (accidents/any) Accidents totals (accidents/any) Dixid de carboni ems atmosfera (Mtones/any)

Captol 9.

Els signes vitals de les Catalunyes del 2020

Ciutat 6.774.469 3.680.626 21000 0,30 0,74 172.086 2,0% 3.689 2.951 2,00% 1.316.651 65.833 4.460.922 71,00% 50,00% 30 43.888 156.089 0,75 208.119 -6.385 73.283 26.916 109.732 71.326 80% 20% 348.837 16.250 188 23.795 14.079 5.000 77.245 1.050 0 925 88 10 50 1.238 6.097.022 4.452.726 9.801.503 11.069.820 24.694.948 29.069 1.615 30.684 58,0

Nodal 7.203.111 3.860.166 66000 0,30 0,75 187.003 2,5% 4.638 3.479 2,50% 1.387.141 69.357 4.535.678 80,00% 50,00% 40 34.679 146.879 0,70 209.828 -8.094 60.988 30.248 109.732 71.326 60% 40% 406.977 21.500 58 27.908 12.436 6.000 63.250 884 0 952 0 20 225 1.289 6.723.200 4.992.824 11.867.826 13.116.605 17.887.068 24.501 3.630 28.131 62,2

Global 7.478.000 3.959.192 95000 0,26 0,65 203.131 3,0% 6.482 4.051 3,00% 1.462.064 73.103 4.610.804 60,00% 50,00% 25 58.483 170.683 0,65 262.590 -60.856 88.076 51.535 135.212 94.648 50% 50% 581.395 22.950 0 29.692 15.491 6.000 63.250 1.096 0 1.349 178 100 250 1.422 6.484.600 5.459.864 14.131.386 15.524.073 15.237.472 34.786 7.730 42.516 69,1

Ecoregional 6.430.786 3.584.967 16000 0,27 0,74 158.294 1,6% 2.818 2.113 1,50% 1.250.319 62.516 4.398.484 95,00% 75,00% 35 35.723 147.924 0,80 184.905 16.829 49.346 16.496 74.475 44.685 85% 15% 267.442 12.650 0 8.895 10.323 7.500 68.300 990 80 872 0 10 0 1.084 5.787.707 3.254.219 7.928.488 7.478.690 27.777.984 18.930 742 19.672 28,2

113

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Taula 2. 50 indicadors per Catalunya 2020: valors llindars

114

Total poblaci (habitants) Poblaci 16-64 (habitants) Immigrants anuals fins l'any 2020 Habitants a Barcelona en relaci a Catalunya (%) Habitants al litoral en relaci a Catalunya (%) PIB (Meuros/any) Creixement PIB anual acumulatiu anual (%) Inversi total. Mitjana anual (Meuros/any) Inversi pblica. Mitjana anual (Meuros/any) Increment anual mitj de nous habitatges (%) Total nous habitatges Construcci d'habitatges. Mitjana anual (habitages/any) Habitatge totals Nous habitatges principals (%) Habitatges secundaris que passen a ser principals (%) Densitat mitjana d'habitatges (habitatges/hectrea) Nou sl residencial necessari (hectrees) Sl residencial total (hectrees) Sl residencial en relaci sl urbanitzat(sl resl/sl total) Sl total urbanitzat (hectrees) Excedent de sl urbanitzable en relaci estoc 2000 (hectrees) Transport passatgers (Mpassatgers-km) Transport passatgers per carretera (Mpassatgers-km) Transport mercaderies (Mtones-km) Transport mercaderies per carretera (Mtones-km) Vehicles per carretera (%) Vehicles per autopista (%) Energia consumida (Gw-h/any) Potncia energtica installada (Mw/any) Energia primria. Carb (ktep/any) Energia primria. Petroli (ktep/any) Energia primria. Gas natural (ktep/any) Energia renovable (ktep/any) Superficie a regar (hectrea) Recursos interns (hm3/any) Interconexi de xarxes (hm3/any) Demanda d'aigua de les conques internes (hm3/any) Dficit d'aigua amb els recursos interns (hm3/any) Aigua dessaladores a CI (hm3/any) Aigua de transvasaments a CI (hm3/any) Recursos totals (hm3/any) Poblaci conques internes (hab) Residus municipals (tones/any) Residus industrials (tones/any) Residus de la construcci (tones/any) Residus ramaders (tones/any) Accidents per carretera (accidents/any) Accidents per autopista (accidents/any) Accidents totals (accidents/any) Dixid de carboni ems atmosfera (Mtones/any)

Captol 9.

Els signes vitals de les Catalunyes del 2020

2002 6.261.958 3.691.873 33.286 0,33 0,74 120.000 2,60% 2.633 4.631 6,29% 422.243 42.224 3.141.625 50,00% 28 112.201 0,80 140.251 61.483 34.937 20.625 53.981 43.185 80% 20% 151.312 8.800 268 11.587 3.875 1.200 64.665 870 0 1.156 350 10 0 888 5.706.812 3.418.386 5.592.003 5.550.252 19.000.000 22.204 1.234 23.438 38,2

Mnim 6.430.786 3.584.967 16.000 0,26 0,65 158.294 1,6% 2.818 2.113 1,50% 1.250.319 62.516 4.398.484 60,00% 50,00% 25 34.679 146.879 0,65 184.905 -60.856 49.346 16.496 74.475 44.685 50% 15% 267.442 12.650 0 8.895 10.323 5.000 63.250 884 0 872 0 10 0 1.084 5.787.707 3.254.219 7.928.488 7.478.690 15.237.472 18.930 742 19.672 28,2

Mitj 6.970.147 3.771.238 45.000 0,28 0,72 180.129 2,3% 4.407 3.149 2,25% 1.354.044 67.702 4.501.472 76,50% 56,25% 33 43.193 155.394 0,73 216.361 -14.626 67.923 31.299 107.288 70.496 69% 31% 401.163 18.338 61 22.572 13.082 6.125 68.011 1.005 20 1.025 67 35 131 1.258 6.273.132 4.539.908 10.932.301 11.797.297 21.399.368 26.821 3.429 30.251 54,4

Mxim 7.470.222 3.959.192 86.000 0,30 0,75 203.131 3,0% 6.482 4.051 3,00% 1.462.064 73.103 4.610.804 95,00% 75,00% 40 58.483 170.683 0,80 262.590 16.829 88.076 51.535 135.212 94.648 85% 50% 581.395 22.950 188 29.692 15.491 7.500 77.245 1.096 80 1.349 178 100 250 1.422 6.723.200 5.459.864 14.131.386 15.524.073 27.777.984 34.786 7.730 42.516 69,1

115

El govern dun territori ms complex

Qualsevol de les visions presentades pressuposa una societat ms complexa en la qual el Govern necessriament haur de tenir ms intelligncia institucional, ja sigui per anticipar problemes com per garantir un marc estable de participaci ciutadana i institucional en els processos de presa de decisions. Els moviments socials es mobilitzaran ms rpidament per problemes concrets i conjunturals, i sovint amb objectius antagnics (grups ecologistes en defensa dunes valls, grups dempreses reclamant inversions en vies de comunicaci). La legitimitat de les administracions pbliques, en societats que tenen un elevat nivell de consens en els grans objectius collectius, dependr menys de tradicions histriques o apellacions tiques, que de la seva eficincia per anticipar solucions a problemes emergents.

Sralitzaci i la desregulaci dels mercats, a lanomenada Societat Xarxa, i a la desterritorialitzaci progressiva, llavors els governs restaran encara ms a crrec de la seva primera i primordial responsabilitat: garantir la seguretat
117

i la tecnologia ens porta cap a la globalitzaci, la libe-

1 Captol 10

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

de les persones i la sostenibilitat de les activitats que es produeixen en el seu territori. Aix, en lloc de centrar-se en aconseguir un model ideal dordenaci territorial, els Governs tendiran ms aviat a delimitar els marges extrems de seguretat (en termes daccessibilitat mnima als serveis i equipament o lhabitatge, la qualitat del medi, la garantia de provement de recursos clau...) i a fer un seguiment continuat de les dinmiques socials per anticipar problemes greus i, en certa mesura, orientar-les cap a lestalvi i leficincia en ls de recursos. El paper de lideratge social de les administracions, quan sigui necessari per limpuls de projectes estratgics indispensables, exigir un nivell dintelligncia organitzacional molt alta.

2 Possibles noves res dinters estratgic de la poltica


territorial: Els llindars dimpacte admissibles sobre el medi. Els ritmes i el procs de transformaci admissibles del territori. Les xarxes dinterrelaci . Les fronteres i les vores entre zones. Les escales geogrfiques, mbits sectorials i horitzons temporals. La participaci dels agents socioeconmics i poltics actuants.

La exigncia per desenvolupar major intelligncia institucional tamb es deriva del propi joc de poder entre institucions, ja siguin municipals, comarcals, provincials, regionals, nacionals o internacionals, i de la creixent indefinici entre els lmits de les competncies duns i altres. A Europa, els Estats europeus tradicionals tendeixen a recuperar poder poltic enfront a les institucions europees i les regions; a Catalunya, la limitaci en el finanament auto118

Captol 10.

El govern dun territori ms complex

nmic i la balana fiscal negativa no semblen fcilment resolubles a curt termini, en part a causa de la progressiva eliminaci daportacions europees de suport a les regions espanyoles ms desfavorides, tot i que el diferencial de desenvolupament entre aquestes regions i Catalunya hagi disminut. Fins a quin punt, un govern de Catalunya amb una capacitat de govern limitat, pot ser capa dassolir els reptes que planteja qualsevol de les visions proposades, singularment dobtenir un millor finanament? En altres paraules, quin tipus dinterdependncia hauria dassolir Catalunya amb Espanya i Europa, i amb les regions venes, durant els propers 20 anys per dur a terme cadascuna de les visions esmentades? Qualsevol que sigui, sembla que en la prctica les competncies exclusives i les delimitacions precises dels mbits de poder i jurisdicci de les administracions tendeix a esvair-se. Aquest fet es deu a qu les lgiques de xarxa de les relacions socials i econmiques ultrapassen les fronteres territorials; per exemple, la millora de les condicions daccessibilitat de moltes regions perifriques a Europa depn, ms que la construcci de ms infraestructures dins la regi perifrica, de les poltiques tarifries i de servei doperadors privats de transport internacional i de les decisions daltres regions i ciutats sobre la interconnexi entre aeroports i lnies ferroviries al centre dEuropa; per lincrement del trnsit de mercaderies per ferrocarril a Catalunya un dels colls dampolla ms important a resoldre s la xarxa ferroviria al sud de Frana. En la taula segent sexposen diferents alternatives dinterdependncia del govern de Catalunya a Espanya i Europa:

119

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

2 Visions de la governabilitat de Catalunya a Espanya i Europa En la visi Catalunya-Ciutat, Catalunya acceptaria el seu paper dependent dEspanya i Europa durant els propers anys, reforant-se internament; la prioritat seria consolidar els avenos realitzats en lautogovern i la identitat i cohesi social, en risc per larribada de nous immigrants. Hauria dhaver-hi un seguiment i una negociaci contnua amb Madrid i Brusselles per reduir duna forma progressiva, encara que sigui lentament, la balana fiscal de Catalunya, al mateix temps que savanaria, ms lentament, en el reconeixement de Catalunya com a naci o almenys de la llengua catalana com a llengua oficial europea. En la Catalunya-Nodal, el lideratge ms fort del govern de Catalunya necessari per dur a terme projectes estratgics collectius dabast macroregional, la urgncia per millorar el finanament autonmic, podrien xocar a curt termini amb les visions dEspanya i Europa; els possibles conflictes shaurien de solucionar abandonant qualsevol reivindicaci simblica o competencial, donant per tancat almenys a curt termini el model autonmic espanyol i centrant-se en les qestions de finanament i de millor gesti pblica per tal reforar el creixement econmic de Catalunya en sectors clau de la Societat del Coneixement. Catalunya apostaria per articular una petita Europa al voltant de lEuroregi de lArc Mediterrani, com a grup de regions amb interessos econmics comuns, a risc de limitar la seva projecci cultural a lexterior. La major eficincia duna Administraci intelligent i propera al ciutad hauria de ser el motor del progrs en lautogovern i no pas reinvindicacions historicistes

120

Captol 10.

El govern dun territori ms complex

En la Catalunya-global, la creaci dagncies i organismes mixtos pblico-privats per afrontar problemes concrets, sovint a nivell interregional i mediterrani, permetria ultrapassar part de les limitacions governamentals, dinamitzant xarxes de cooperaci desterritorilitzades. Potser no interessi esdevenir un pas normalitzat precisament quan les fronteres normals perdran pes en relaci amb els fluxos i les xarxes dinterrelaci. Ms que aconseguir noves competncies autonmiques, caldria una reforma administrativa radical per externalitzar tot el que sigui possible de les competncies actuals, recentrant a nivell del govern de Catalunya els aspectes estratgics indispensables per al progrs del pas, i augmentant ms que les competncies formals el grau dinfluncia exterior. La participaci de grups socials i la seva lliure agrupaci en la Catalunya-Ecoregional, hauria de transformar la democrcia mediatitzada actual, i propiciar laplicaci del principi de subsidiarietat de forma estricta. El suport als moviments espontanis sorgits al territori, les cooperatives, les xarxes dexcellncia universitria o empresarial, les associacions civils, sn leix que ha de crear noves relacions i mbits dinfluncia estratgica per Catalunya a Europa. La major vinculaci de les activitats al territori, i el major control dels catalans de leconomia del pas, tendiria a balancejar la prdua de pes poltic del govern de Catalunya no noms en relaci amb daltres administracions, sin tamb amb grans empreses multinacionals, o multilocals. Una Catalunya-Ecoregional seria molt difcilment governable des de la llunyania de Madrid o des de Brusselles, i fins i tot de Barcelona.

121

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

En definitiva, mentre que els problemes sn globals i intersectorials, i escapen de la jurisdicci de les administracions, els seus impactes sn locals, succeeixen en un lloc i un moment concrets, afecten persones i grups concrets, ja sigui la deslocalitzaci duna activitat econmica, a causa de la lgica dinternacionalitzaci duna determinada empresa, o la congesti del trnsit, a causa dun accident o un conflicte que es produeix en algun altre lloc de la xarxa de transports, o la inundaci dun poble costaner, accelerada per la urbanitzaci de les capaleres de la seva conca hidrolgica, per exemple. La creixent dificultat per al govern del territori, est causant crisis deficincia, i fins i tot de legitimitat. En aquest context, lanomenada governana emergeix com a nou paradigma per al Govern que emfatitza el paper de les Administracions Pbliques com a catalitzador dels recursos i les oportunitats, i alhora garant de la seguretat i el benestar de les persones. No es poden garantir ptims per a tots els sectors i tots els llocs permanentment, per s indispensable almenys garantir un marc estable de seguretat jurdica i ambiental per a les persones i els territoris, i proposar visions estratgiques i a llarg termini per propiciar sinergies i estimular el progrs. Aix, la poltica territorial emergent al segle 21, renascuda desprs de lanomenada crisi de la planificaci dels anys vuitanta a Europa, sha de centrar a imposar estructures mnimes dordre global i llindars de qualitat i seguretat a les activitats socials i econmiques que usen i transformen el territori. Lestructura territorial coneguda com a policntrica en xarxa tradicional a moltes ciutats-regi europees i el model de ciutat compacta i diversa, esdevenen la referncia per a lordenament territorial a Europa, el marc dordre que pot garantir lanomenat desenvolupament sostenible. I

122

Captol 10.

El govern dun territori ms complex

tan importants com aquests instruments de control del sl i de loferta daltres recursos, ho sn els que indueixen lautoregulaci de les demandes, per exemple informant-la i augmentant el seu coneixement estratgic, o aplicant instruments concrets, com la internalitzaci dels costos externs. No cal dir que la separaci convencional entre la poltica territorial (ocupaci i s del sl), i les sectorials (transport, energia, aigua...) esdev cada dia ms obsoleta. Qualsevol poltica sectorial t forts impactes territorials i a linrevs, qualsevol poltica dusos del sl t impactes sectorials. Noms des duna aproximaci sistmica es pot entendre, i intervenir, en les interrelacions entre sectors i escales geogrfiques que es donen en el territori. Dacord amb el que plantejava el Frum dInfraestructures del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, embri de lactual Mesa dInfraestructures, per millorar leficincia del sistema podria plantejar-se la transformaci del paper de lAdministraci, que passaria de ser controlador, sovint rgid i lent, a ser regulador i assegurador. Aix significaria mantenir la responsabilitat sobre el planejament, que hauria de ser molt adaptatiu, per assegurant sempre el compliment dels objectius de benestar com (incloent-hi components mediambientals i de cohesi) i vetllar pel compliment, per part dels privats, de les condicions establertes per als serveis i per al manteniment de la competncia. El sector pblic prendria tamb la responsabilitat sobre alguns riscos que no sn assumibles pels privats i transferiria, de manera transparent, les compensacions que fossin necessries perqu els operadors privats atenguessin les obligacions de servei pblic que sels exigissin. Perqu aix pogus funcionar, caldria que el concepte dAssociaci Pblico-Privada (APP) es generalitzs, introduint una gran flexibilitat, per tamb una gran transparncia en

123

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

les relacions entre els socis agents pblics i privats. Un marc legislatiu adient i la constituci de grans operadors dinfraestructures, amb interessos a llarg termini i capaos dintegrar alguns efectes de xarxa, serien elements clau daquesta transformaci. Una condici fonamental per a la transformaci dels sectors provedors de recursos en sectors productius com qualsevol altre de leconomia, s aclarir els seus comptes. Des de la Uni Europea es tendeix a fer pagar als usuaris, a ms del cost real del que val el recurs (amb els impostos normals aplicats a daltres productes i serveis), per ls i el consum del recurs i per les externalitats (provocades als no-usuaris o consumidors) que sn, fonamentalment de tipus ambiental. Aquests recursos haurien danar a compensar als qui pateixen els costos. Aix doncs, els impostos anirien a la caixa nica de les administracions corresponents, en el cas del transport per exemple, els peatges als operadors dinfraestructures, les taxes ambientals a compensar els damnificats, etc. Aix, la distribuci de la crrega tindria una lgica socioeconmica i es faria un s correcte dels recursos, hi hauria incentius per reduir la contaminaci i es proveirien recursos que responguessin a la demanda de costos reals. En conclusi, a principis del segle 21, qualsevol que sigui la visi territorial i el projecte que es vulgui, per afrontar els reptes derivats de la creixent complexitat social i econmica sha davanar desenvolupant: 1 Visions territorials catalitzadores de noves oportunitats de desenvolupament estratgic, no noms per a Catalunya, sin per als diferents mbits geogrfics de referncia de Catalunya: lEuroregi, Espanya, la Mediterrnia, Europa....

124

Captol 10.

El govern dun territori ms complex

2 Planejament territorial a llarg termini per imposar una estructura suficient dordre territorial i per anticipar dficits en el provement de recursos clau per la localitzaci dactivitats estratgiques, el transport de persones i mercaderies, labastament daigua i energia i el tractament de residus. 3 Regulaci dels mercats de recursos bsics que tendeixin a repercutir els costos i els beneficis reals, incloenthi les externalitats ambientals, en els consumidors (sl, transport, informaci, energia, aigua, residus). 4 Regulaci jurdica dels procesos docupaci del sl basats en llindars ambientals (qualitat del medi, riscos acumulats) que estimulin major estalvi i eficincia de recursos escassos, i especialment del sl. 5 Programaci estable dinversions en infraestructura per donar seguretat i estabilitat a les activitats econmiques. 6 Projectes territorials de desenvolupament estratgic, per catalitzar oportunitats de desenvolupament que difcilment el mercat duria a terme per la seva complexitat, que integrin projectes de diferents sectors i escales. 7 Recerca de noves frmules de cooperaci entre institucions pbliques i privades per al finanament i la gesti de projectes territorials estratgics. Gesti eficient dinfraestructures i serveis que tendeixi a internalitzar els seus costos de manteniment i explotaci i repercutir-los sobre els seus usuaris.

125

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

8 Gesti de la informaci i el coneixement: sistemes dinformaci, previsi i avaluaci basats en el seguiment de la implementaci de plans, programes i projectes, i dels seus impactes territorials, com a recurs intern de lAdministraci per al suport de la presa de decisions. Generaci de major intelligncia organitzacional. 9 Canals estables de discussi i negociaci entre institucions, empreses i ciutadans per fomentar noves formes de collaboraci per a la gesti de projectes de desenvolupament estratgic i el cofinanament dinversions. 10 Reorganitzaci de les jurisdiccions territorials de lAdministraci basada en criteris deficincia i subsidiarietat.

126

El futur com a pacte de progrs

Cap de les visions territorials presentades en aquest llibre s, naturalment, prou convincent per si mateixa. I ms que avaluarles per escollir-ne la menys dolenta, lexercici ms interessant a fer s, probablement, aprofundir prou en cada visi, trobar-hi les inconsistncies que pugui tenir, i construir noves visions i nous conceptes, menys abstractes i ms operatius, sabent que, de qualsevol manera, tampoc no podran ser mai alhora complets i consistents; no es tracta de calcular el pla perfecte per arribar al pas ideal: es tracta de pensar sobre les interdependncies entre sectors i escales geogrfiques, dobservar que ordres assolits per un sector a una escala poden comportar desordres o inconvenients per a daltres sectors i saber distingir el que s fonamental del que s anecdtic i passatger. Les transformacions territorials sn ms difcilment reversibles que fins i tot les socials o culturals.

jecte estratgic de futur conv a Catalunya est en la ma-

s important tenir present que la reflexi sobre quin pro-

teixa base fundacional de la Catalunya moderna, que no s el resultat de cap determinisme histric, ni dinrcies fata127

1 Captol 11

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

listes, sin una creaci voluntarista. Perqu els mites fundacionals de la Catalunya moderna no es troben en la nostlgia de glries medievals perdudes: sn precisament visions de progrs social i econmic gens nostlgiques, i sovint vinculades a grans plans i projectes de transformaci territorial, com el Pla dEixample de Barcelona del 1856, que en lloc deixamplar la ciutat preexistent va preveure la construcci duna gran ciutat moderna, radicalment nova, igualitria, higinica, es a dir sostenible, i funcional, a escala del dinamisme industrial i comercial de lpoca; o les Exposicions Universals, un procs que culmin en el grup de pensadors i artistes visionaris que inventaren lideal de la CatalunyaCiutat a principis del segle vint, en el context de la decadncia poltica i militar espanyola, i tamb intellectual, de desprs del 1898. Catalunya havia de ser un pas modern, civilitzat i ben ordenat, on cada poble havia de tenir carretera, telfon, escola, biblioteca, hospital. Amb la recuperaci de la democrcia a Espanya, i lautogovern, a finals dels anys setanta, fer pas tenia el sentit de continuar el projecte de modernitat tantes vegades interromput, fent ciutat. Perqu Catalunya s un projecte collectiu que sempre torna, han dit els historiadors; i desprs de les successives desfetes poltiques al llarg del segle vint, el projecte de modernitat noucentista continu viu fins a arribar a materialitzar-se al llarg dels darrers vint-i-tres anys. Aix, el que podria anomenar-se la identitat estratgica de Catalunya, consisteix precisament en aquesta capacitat de tornar desprs de circumstncies adverses, de rencarnar-se en gent diferent; es deu a la combinaci de dos factors: duna banda, lexistncia dun teixit social dens i interrelacionat, duna societat civil vital i emprenedora, integradora de la diversitat; i daltra banda, dun nivell molt alt dobertura a fluxos humans, culturals, econmics exteriors; poques societats reben fluxos

128

Captol 11.

El futur com a pacte de progrs

migratoris tan alts, exporten el 50% del que produeixen, tenen un turisme tan important, i al mateix temps sn capaces de recrear-se culturalment. Avui, tant o ms important que optar per una o una altra visi de futur, s important generar un debat permanent sobre el futur, obert a tots els sectors, totes les institucions, totes les persones, per tal de transcendir les discussions espordiques i conflictives sobre projectes i dinmiques de transformaci singulars. Si no tenim capacitat per poder visualitzar interessos comuns a llarg termini, la lluita per defensar les posicions de cada persona i cada grup i cada territori, ens abocar a conflictes ms freqents i de ms difcil soluci. Catalunya, en el context dun mn globalitzat, s avui ms oberta del que mai ho ha estat; falta veure si tenim la vitalitat i el coneixement que cal per definir nous projectes collectius integradors, i per dur-los a terme.

129

Models de simulaci macroscpica

Per elaborar les magnituds bsiques de Catalunya en lhoritz 2020, dacord amb les diferents visions, sha emprat una srie de models de simulaci per demografia, habitatge i usos del sl, economia, mobilitat, energia, aigua, residus i impactes ambientals; aquests models macroscpics, programats en full de clcul, han estat validats amb les dades dels plans sectorials recentment aprovats i tamb amb els articles i opinions dexperts crtics amb els plans, fins on ha estat possible. Naturalment, ms que preveure amb precisi un futur que s, essencialment, incert i molt ms complex del que es podria modelitzar, es tracta de poder avaluar els ordres de magnitud fonamentals per poder avanar en la discussi comparativa de les visions.

4 Model de prospectiva demogrfica El model realitza una prospectiva de la poblaci de Catalunya per comarques i per franges dedat de 5 anys. Les dades inicials sn les corresponents a lany 1996. El model presenta els resultats per al total de Catalunya i per a una
131

1 Captol 12

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

comarca escollida (escenaris 2001, 2006, 2011, 2016). El model es basa en les hiptesis del llibre Projeccions de poblaci de Catalunya 2010-2030 editat per lIDESCAT. La poblaci dun interval es calcula entre 0 i 5 anys, per a cada perode, com la suma de naixements i immigrants menys els emigrants; per als altres grups dedat, com la poblaci de linterval anterior ms immigrants, menys emigrants i menys la mortalitat de linterval anterior. Quan es fixa qualsevol parmetre es considera que aquest s el valor per a lany objectiu de la prospectiva escollida, de manera que hi ha un creixement/decreixement lineal des del valor inicial (per a lany 1996) fins al nou fixat. El parmetre dentrada, per al clcul dels naixements, s la taxa de fecunditat de les dones, i saplica la mateixa taxa de fecunditat (fills per 1.000 dones) a totes les comarques, la taxa es distribueix per intervals dedat segons les dades de lIDESCAT de lany 2001. Els nous immigrants no es comporten de la mateixa manera que els antics residents; saplica un coeficient dincrement en aquesta taxa proporcional al nombre dimmigrants. Per al clcul de la mortalitat, els parmetres del model sn lesperana de vida dels homes i de les dones. Saplica la mateixa taxa de mortalitat (morts per 1.000 habitants) a totes les comarques, la taxa es distribueix per intervals dedat segons les dades de lIDESCAT de lany 2001 i s diferent per a homes i dones. Els immigrants sintrodueixen en nombre absolut, i a partir de les dades dimmigraci (interna i externa) per comarca obtingudes de lIDESCAT 2001 selabora una taula amb la distribuci dels immigrants per comarca. Els immigrants es distribueixen per franges dedat segons les dades que shan obtingut del llibre Projeccions de poblaci de Catalunya 2010-2030 editat per lIDESCAT. Finalment, sha considerat que homes i dones es reparteixen al 50%. Ac-

132

Captol 12.

Models de simulaci macroscpica

tualment es treballa per incorporar-hi taules de supervivncia ms precises, en collaboraci amb lIDESCAT.

Model 1. Interfcie del model de simulaci demogrfica

4 Model dimpacte de les inversions pbliques en el creixement del PIB El model efectua una simulaci explicativa de limpacte de la poltica fiscal i la inversi pblica en infraestructures en el creixement del PIB. La metodologia del model es desenvolup en collaboraci amb lInstitut Universitari dEstudis Europeus de la Universitat Autnoma i lInstitut dEstudis Territorials, en el marc de la recerca ASSEMBLING del 4t Programa Marc de la Uni Europea, coordinada per MCRIT. Es parteix duna situaci base amb la poltica fiscal i dinversions actual, que suposa un cert creixement esperat del PIB i lusuari pot fer hiptesis sobre aquestes poltiques. El model calcula quin ser el creixement del PIB resultant. La metodologia del model es basa en els conceptes segents:
133

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

- Rebaixes en la pressi fiscal suposen la disponibilitat de ms capital en mans privades, la qual cosa estimula la inversi privada i per tant el creixement econmic. - En canvi, suposa que hi hagi menys recursos pblics per invertir en infraestructura econmica, de la qual cosa sen veu afectada la rendibilitat de les inversions privades. - La clau est a trobar el punt dequilibri de pressi fiscal que deixi prou capital en mans privades per invertir, per, a la vegada que lAdministraci pugui desenvolupar la infraestructura econmica pblica necessria perqu aquestes inversions siguin rendibles.

Model 2. Interfcie del model de simulaci econmica

4 Model de previsi dhabitatges i necessitats de nou sl residencial El model realitza una previsi dels habitatges a Catalunya i de nou sl residencial necessari per a la seva construcci. El model es basa no a preveure les necessitats dhabitatge, sin
134

Captol 12.

Models de simulaci macroscpica

a estimar la tendncia actual de construcci dhabitatges, que respon en gran mesura a una demanda no tant per a primera residncia com per a segona residncia i tamb purament com a inversi. A partir daquesta construcci dels nous habitatges el model calcula la necessitat de nou sl a partir duna densitat mitjana dhabitatges per hectrea. Inicialment es fa una prospectiva de lincrement anual mitj dels nous habitatges prenent com a referncia lincrement anual mitj que hi ha hagut entre 1992 i 2001. Posteriorment es decideix quina part daquests nous habitatges es destina a habitatge principal, segona residncia o resta vacant; tamb es decideix quina part del parc dhabitatges existent canvia ds. Es fa finalment una hiptesi sobre la densitat mitjana dels habitatges. Dacord amb les hiptesis anteriors, el model calcula el parc dhabitatges a lany prospectiu per tipus ds i la necessitat de nou sl residencial que caldr desenvolupar per donar lloc als habitatges nous, i tamb es calcula el nivell mitj docupaci (NMO) resultant per als habitatges principals.

Model 3. Interfcie del model de simulaci dhabitatge

135

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

4 Model de previsi de la mobilitat de passatgers i mercaderies

Model 4. Interfcie del model de simulaci de mobilitat

El model realitza una previsi de la demanda de mobilitat de viatgers i mercaderies per modes de transport segons rtios de generaci unitria de viatges i delasticitats respecte al creixement econmic. Lescenari econmic es defineix amb les segents variables: - Increment anual del PIB. - Elasticitat del creixement del transport de mercaderies respecte al creixement del PIB. - Elasticitat del creixement dels viatges exteriors a Catalunya en relaci amb el creixement del PIB. Lescenari demogrfic com segueix: - Poblaci. - Poblaci de 13 a 25 anys. - Poblaci de 15-65 anys.
136

Captol 12.

Models de simulaci macroscpica

I, finalment, lescenari de mercat de treball: - Poblaci activa (PA). - % poblaci activa sobre 15-65 anys. - % poblaci en atur sobre poblaci activa. - Poblaci ocupada (PO). - % de Poblaci ocupada sobre Poblaci activa. - Poblaci ocupada estudiant de 13 a 25 anys. A continuaci, cal fer hiptesis sobre la demanda unitria de transport i sobre el repartiment modal: - Generaci de viatges de les persones. - Distribuci de viatges de les persones. - Repartiment modal dels viatges de les persones. - Repartiment modal dels moviments de mercaderies. Es distingeix entre els viatges generats a Catalunya i els generats a fora. Per als primers, hi ha 4 tipologies de viatge (treball, estudi, oci quotidi i oci estacional) i els viatges es generen en funci de rtios de desplaaments/dia o setmana per treballador, estudiant o habitant. Per als viatges generats fora de Catalunya hi ha 3 tipus de viatges (excursionistes no pernocten-, turistes pernocten- i trnsit de pas) i es generen en funci del creixement del PIB a travs dun parmetre delasticitat. Per a cadascuna de les tipologies de viatge generades, lusuari fa una hiptesi sobre la distncia mitjana dels viatges. Les mercaderies es generen en funci del creixement del PIB a travs dun parmetre delasticitat. Es defineix el percentatge de repartiment modal per cada tipologia de viatges (cotxe, transport pblic, avi i a peu per les persones i carretera i ferrocarril per les mercaderies). Com a resultats, per cada mode de transport (cotxe, transport pblic, avi, a peu), per passatgers i mercaderies, sobtenen:

137

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Viatges-km per treball. Viatges-km per estudi. Viatges-km per oci quotidi. Viatges-km per oci estacional. Viatges-km de turistes. Viatges-km dexcursionistes exteriors. Viatges-km de pas. Milions de tones-km. Milions de tones-km per carretera.

4 Model de prospectiva de generaci i gesti de residus El model realitza una prospectiva de la producci i gesti de les 4 tipologies de residus: municipals, industrials, de la construcci i ramaders. Es defineix un escenari demogrfic, econmic i de caps de bestiar amb les variables segents: - Any horitz de la prospectiva. - Poblaci lany horitz. - PIB (Creixement anual previst). - Elasticitat de lincrement del nombre dempreses en relaci amb el PIB. - Elasticitat del creixement del sector de la construcci en relaci amb el PIB. - Nombre de Caps de bestiar lany horitz. - Nombre de Porcs lany horitz. Es fan hiptesis sobre: - Generacions unitries de residus municipals, industrials i ramaders. - La generaci de residus industrials no requereix la introducci de cap parmetre especfic. - % de recollida selectiva dels residus municipals.

138

Captol 12.

Models de simulaci macroscpica

Per a les 4 tipologies de residus, detallades en subtipologies, es determina el tipus de gesti que se li dna prenent com a referncia el tipus de gesti actual, i sobtenen resultats de la producci i gesti de residus, comparant la situaci base amb una situaci prospectiva. El model presenta els segents resultats en format numric i grfic: - Producci i gesti any base. - Producci i gesti prospectiva. - Producci i gesti: comparaci any base-prospectiva. - Previsi dabocaments a dipsits controlats.

Model 5. Interfcie del model de simulaci de residus

El model inclou tamb, com a referncia, una base de dades 2000 procedent de la Junta de Residus: - Dades de producci i gesti de Residus municipals per comarques (any 2000). - Dades de producci i gesti de Residus industrials (any 2000).
139

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

- Dades de producci i gesti de Residus ramaders i runes (any 2000). - Installacions de gesti i tractament de residus (any 2000).

4 Balan de garanties dabastament daigua a les conques internes de Catalunya


Model 6. Interfcie del model de simulaci de recursos i necessitats daigua a les conques internes de Catalunya

El model realitza una prospectiva dels recursos hdrics necessaris per cobrir els usos domstic, industrial, agrcola i hidroelctric amb uns requeriments de garantia a les conques internes de Catalunya. Lescenari es defineix amb la poblaci i la superfcie a regar, i lany de la prospectiva es fixa al 2020. A continuaci es fan hiptesis sobre els parmetres referents als recursos interns de la conca:
140

Captol 12.

Models de simulaci macroscpica

- Recursos propis de la conca, superficials i subterranis, regulats i no regulats. - Parmetres referents a la xarxa de distribuci (Prdues en la xarxa de distribuci i errors en la facturaci). - Parmetres referents a la regeneraci daigua per tipus ds. - Parmetres relatius a la reutilitzaci daigua per tipus ds. - Usos possibles de laigua regenerada (% dutilitzaci de laigua regenerada per a cada tipus ds). - Usos possibles de laigua reutilitzada (% dutilitzaci de laigua reutilitzada per a cada tipus ds). Es fa una hiptesi sobre el volum de recursos externs a la conca que es preveuen aconseguir, tant en forma de transvasaments com de dessalinitzaci daigua del mar. Es fixa, per a cada any entre la situaci actual i 2002, el percentatge de recursos obtenibles per a aquestes vies. Com a resultat, es presenten els recursos totals obtinguts per tots els conceptes: - Recursos superficials regulables. - Recursos superficials no regulables. - Recursos subterranis regulables. - Recursos subterranis no regulables. - Transvasaments. - Dessaladores. - Regeneraci. - Reutilitzaci. Per calcular les demandes sintrodueixen parmetres unitaris de consum per cada tipus ds: - s domstic (litres/hab/dia).

141

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

- s industrial (litres/hab/dia). - s agrcola (m3/ha/any). - s hidroelctric (hm3/any). Abans de calcular el balan entre ofertes i demandes, sintrodueix el concepte de Garantia de subministrament, que descriu la probabilitat amb la qual un determinat s ser cobert pels recursos.

4 Model de previsi de les necessitats energtiques de Catalunya El model fa una previsi de les necessitats denergia primria de Catalunya en funci dels consums especfics per sectors. El model es basa en la metodologia definida en el document Pla de lEnergia a Catalunya en lhoritz de lany 2010 desenvolupat pel Departament de Treball, Indstria, Comer i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Lescenari es defineix amb les segents variables: - Any de la prospectiva. - Poblaci. - Nivell mitj docupaci dels habitatges ocupats (NMO). - Habitatges ocupats. - Mobilitat persones. - Mobilitat mercaderies. - Valor afegit brut (VAB) primari. - VAB energia. - VAB Productes industrials. - VAB serveis. - VAB construcci.

142

Captol 12.

Models de simulaci macroscpica

Model 7. Interfcie del model de simulaci de recursos i necessitats denergia de Catalunya

El creixement anual mitj esperat per als diferents sectors (Primari, Indstria, Serveis, Transport, Domstic) sintrodueix com hiptesi, i sobt el consum total per cada sector. El tipus denergia final que sutilitza per cadascun dels 5 usos tamb sintrodueix com a hiptesi. Els tipus denergia final sn els segents: - Carb. - Coc de Petroli. - Fuel. - Gasoil. - Queros. - Benzina. - GLP. - Gas Natural. - Electricitat. - Residus industrials no renovables. - Biomassa forestal i agrcola. - Bioetanol.
143

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

- Biodisel. - Biogs. - Solar trmica. En relaci amb la distribuci de lenergia i MIX elctric, per cada tipus denergia primria es defineix: - Factor de prdues per transport (% sobre lenergia produda). - Consums propis del sector energtic (% sobre lenergia produda). - Factor dusos no energtics (% sobre lenergia produda). - Factor de prdues per generaci elctrica (a). - % de producci primria importada sobre producci total (b). - Tipus denergia primria necessria per produir electricitat (MIX elctric). - % de derivats del petroli que passa per refineria. Com a resultats es presenta la necessitat denergia primria total de cada tipus que cal produir o importar, i el diagrama de fluxos energtics, que de forma grfica mostra els fluxos denergia a Catalunya per cada font energtica dacord amb les hiptesis definides per lusuari. Pot compararse sempre el diagrama resultant amb el corresponent a lany 2000 i el corresponent a lescenari IER (Intensiu en Eficincia Energtica i Energies Renovables) del Pla de lEnergia a Catalunya en lhoritz de lany 2010.

144

Bibliografia: estudis i visions sobre Catalunya

Aquest recull bibliogrfic es limita a llibres de reflexi global o sectorial sobre Catalunya. Per consultar plans i programes de les diferents administracions podeu consultar www.odecat.net

ALAY, ALBERT: Antologia poltica de Jordi Pujol. Barcelona, Ed. Prtic, 2003. ALMIRALL, VALENT: Lo catalanisme. Barcelona, Edicions 62, 1994. ALVARO, FRANCESC-MARC: Qu pensa Pasqual Maragall. Barcelona, Dria Editors, 2003. AMORS, MOISS: El futur dels ajuntaments: Vuit visions. Barcelona, Collegi de Doctors i Llicenciats en Cincies Poltiques i Sociologia de Catalunya, 1999. ARMENGOU, JOSEP: Justificaci de Catalunya. Barcelona, Edicions La Magrana, 1980. BACARIA, JORDI; TOVIAS, ALFRED: Librecambio euromediterrneo. Impacto del rea de libre comercio en el horizonte 2010. Barcelona, Icaria Editorial, 2000.
145

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

BALCELLS, ALBER: El pensament poltic catal del segle XVIII a mitjans del segle XX. Barcelona, Edicions 62, 1988. BALT, PERE; FERRER, JOAQUIM; HINOJOSA, RAFEL; RENIU, MIQUEL: Catalunya inacabada. Barcelona, Ed. Rbrica, 2003. BARCEL, MIQUEL: Catalunya, un pas industrial. Barcelona, Ed. Prtic, 2003. BARCEL, MIQUEL; OLIVA, ANTONI: La ciudad digital. Diputaci de Barcelona, 2002. BARCELONA REGIONAL: Atles Ambiental de lrea de Barcelona. Barcelona, Ed. Prtic, 2000. BASSETS, Ll., CULLA, J.B. i RIQUER, B.: Memria de Catalunya. Barcelona, Ed. Taurus, 1997. BOHIGAS, ORIOL: Cartes de la baralla. Epistolari pblic sobre cultura y poltica. Barcelona, Ed. Textos Columna, 2003. BOIRA MAIQUES, JOSEP VICENT: Euram 2010. La via europea. Valncia, Edicions 3 i 4, 2003. BORJA, JORDI: Estado y ciudad. Barcelona, PPU, 1988. BURGUEO, JESUS: De la vegueria a la provncia. La formaci de la divisi territorial contempornia als Pasos Catalans. Barcelona, Ed. Rafael Dalmau, 1995. CABANA, FRANCESC; i altres: Catalunya i Espanya. Una relaci econmica i fiscal a revisar. Barcelona, Ed. Proa, 1998. CABR, ANNA; i altres: Catalunya cap a lany 2000. Barcelona, Fundaci Jaume Bofill, 1979. CABR, ANNA: Les migracions a Catalunya 1900-2000. Barcelona, Centre dEstudis Demogrfics, 1991. CABR, ANNA: El sistema catal de reproducci. Cent anys de singularitat demogrfica. Barcelona, Ed. Proa, 1999.

146

Bibliografia

CAMBRA DE COMER, NAVEGACI I INDSTRIA: Perspectives econmiques de Catalunya. Barcelona, Cambra de Comer, Navegaci i Indstria, 2003. CANDEL, FRANCESC: Els altres catalans. Barcelona, Edicions 62, 2002. CARD, CARLES: Meditaci catalana. Barcelona, Barcelonesa dEdicions, 1953. CAROD-ROVIRA, JOSEP-LLUIS: El futur a les mans. Barcelona, Angle Editorial, 2003. CARRERES I PER, JOAN: Arrels de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1987. CASASSAS, J.; SALA I MARTI, X.: Els reptes del futur. Catalanisme obert al segle XXI. Barcelona, Ed. Proa, 2002. CASASSAS, LLUS; CLUSA, JOAQUIM: Lorganitzaci territorial de Catalunya. Barcelona, Fundaci Jaume Bofill, 1981. CASTAER, XAVIER; DOMINGO, SUSANA: La competitivitat de lempresa industrial a Catalunya: Anlisis de lentorn econmic i de les estratgies competitives en un context de modernitzaci del sector pblic. Barcelona, ESADE, 1996. CASTIEIRA, ANGEL: Catalunya com a projecte. Barcelona, Ed. Proa, 2001. CATALUNYA SEGLE XXI: La democrcia dels ciutadans . Barcelona, Edicions 62, 1999. CENTRE CATAL DE PROSPECTIVA: Escenaris de futur per a la ciutat de Barcelona i el seu entorn. Barcelona, Centre Catal de Prospectiva, 1998. CERCLE PER AL CONEIXEMENT: La Societat del Coneixement: Una oportunitat per a Catalunya. Reptes i instruments. Barcelona, C per C, 2002.

147

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

CERD, ILDEFONS : Teora general de la urbanizacin, Reforma y Ensanche de Barcelona. Barcelona, Instituto de Estudios Fiscales, 1968. CLUSA, JOAQUIM; ROCA CALDERA, JOSEP: El canvi descala de la ciutat metropolitana a Barcelona, Revista Econmica de Catalunya, 1997. COL.LECTIU J.B.BOIX, 6 milions dinnocents (menys uns quants espavilats), Barcelona, Edicions La Campana, 1999 COLLECTIU J.B. BOIX: Catalunya, societat massa limitada. Barcelona, Angle Editorial, 2003. DEBATS TECNOLGICS: Leconomia de lArc Mediterrani. Barcelona, Collegi dEnginyers Tcnics Industrials de Barcelona, 2002. COMIT DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL: Perspectiva de desenvolupament del territori europeu. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1999. CONEJOS, JORDI i altres: Canvi estratgic i clusters a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1997. CORREA, MARIA DOLORES, MALUQUER, SALVADOR. Efectes regionals del pressupost europeu a Espanya. Actualitzaci 1986-1999. Barcelona: Institut dEstudis Autonmics, Barcelona, 2003. COSTA I DEU, JOAN; ROVIRA, JOAN: Joan Valles i Pujals a la conselleria dobres pbliques de la Generalitat. Barcelona, Llibreria Verdaguer, 1936. DE RIBOT I TORRELLA, RAFAEL: Qu pensa Artur Mas. Barcelona, Dria Editors, 2003. DIPUTACI DE BARCELONA: Infraestructures de transport i territori. Barcelona, Diputaci de Barcelona, 2002.

148

Bibliografia

DIPUTACI DE BARCELONA: Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestas locales a los retos de la globalizacin. Barcelona, Diputaci de Barcelona, 2002. ELLIOT, JOHN: La revolta catalana. Barcelona, Ed. Vicens-Vives, 1963. ESCORSA, PERE; SOL, FRANCESC: La innovaci Tecnolgica a Catalunya. Barcelona, Edicions La Magrana, 1998. FEBRS, XAVIER: Lart de mirar-se el melic a Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1982. FERRATER, JOSEP: Les formes de la vida catalana. Santiago de Chile, Agrupaci Patritica Catalana, 1944. FERRER, AMADOR: Entrevistes: 27 Visions Municipals. Barcelona, Regi Metropolitana de Barcelona, 1999. FERRER, JOAQUIM: Un nou impuls per a Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1982. FIGUERAS, JOSEP M.: Catalunya como ejemplo. Barcelona, Ed. Noguer, 1977. FOLCH, RAMON: Natura: s o abs. Barcelona, Ed. Prtic, 1998. FOLCH, RAMON i altres: Atles ambiental de la Mediterrnia. Lestructura del territori i del paisatge. Barcelona, Ed. Prtic, 1999. FONT, ANTONIO: Planeamiento urbanstico. De la controversia a la renovacin. Barcelona, Diputaci de Barcelona, 2003. FONT, ANTONIO; LLOP, CARLES; VILANOVA, JOS MARIA: La construcci del territori metropolit. Morfognesi de la regi urbana de Barcelona. rea Metropolitana de Barcelona, 2000.

149

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

FREIXES, JORDI: Histria del comer a Catalunya. Barcelona, Ed. Bruguera, 1966. FUNDACI CAIXA DE PENSIONS: Prospectiva de lany 2000. Barcelona, Fundaci Caixa de Pensions, 1985. FUNDACI JAUME BOFILL: Informe per a la Catalunya del 2000: Societat, Economia, Poltica, Cultura. Barcelona, Ed. Mediterrnia, 1999. FUSTER, JOAN: Nosaltres els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962. GARCIA, XAVIER: Catalunya es revolta. Barcelona, Angle Editorial, 2003. GENERALITAT DE CATALUNYA: Quatre motors per Europa, Regione Lombardia, Generalitat de Catalunya, BadenWttemberg, Rne-Alps. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992. GENERALITAT DE CATALUNYA: Catalunya, dem. Jornades de debat octubre 1997-maig 1998. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1998. GENERALITAT DE CATALUNYA: Estratgies turstiques per al segle XXI. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1998. GENERALITAT DE CATALUNYA: Escenaris de Futur per la Societat de la Informaci. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2000. GENERALITAT DE CATALUNYA: Catalunya futur. Impulsem leconomia catalana. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2003. GENERALITAT DE CATALUNYA, CONSELL ASSESSOR PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: Aportacions a lAgenda 21 de Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001.

150

Bibliografia

GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT: El paisatge ambiental a Catalunya lany 2050. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1998. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT: Medi Ambient. Tecnologia i cultura. Canvi climtic: ens escalfem? Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2002. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE TREBALL: Llibre blanc dels nous filons docupaci a Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DECONOMIA I FINANCES: Leconomia catalana davant del canvi de segle. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DINDSTRIA, COMER I TURISME: Pla de lenergia a Catalunya, en lhoritz de lany 2010. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2002. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT MEDI AMBIENT: Informe sobre lestat del medi ambient a Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1999. GINER, SALVADOR: La societat Catalana. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2003. GRASA R., ULIED, A.: Medi Ambient i Governabilitat a la Mediterrnia. Barcelona, Ed. Proa, 1997. GRAU, ANNA: Qu pensa Xavier Trias. Barcelona, Dria Editors, 2003. GUIBERNAU, MONTSERRAT: Nacionalisme catal. Franquisme, transici i democrcia. Barcelona, Ed. Prtic, 2002.

151

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

GUILLAMON, JULI: La ciutat interrompuda: De la contracultura a la Barcelona postolmpica. Barcelona, Ed. La Magrana, 2001. HUGHES, ROBERT: Barcelona. Barcelona, Ed. Anagrama, 1992. Idees. Revista de temes contemporanis, Juliol - Setembre. Barcelona, IDEES, 2002. IDESCAT: Projeccions de poblaci de Catalunya 2010-2030. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1998. INSTITUT CATAL DE LA MEDITERRNIA: Lespai mediterrani llat. s possible un lobby mediterrani dins de la UE? Barcelona, Ed. Proa, 1999. INSTITUT CATAL DESTUDIS MEDITERRANIS: Noves Tecnologies i Desafiament Socio-Econmic. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991. SOCIETAT CATALANA DORDENACI DEL TERRITORI: El TGV i les ciutats mitjanes catalanes. Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 1998. JARD, ENRIC: Urbanisme. Barcelona, Ed. Rafael Dalmau, 1962. JOUVENEL, H., ROQUE M.A.: Catalunya a lhoritz 2010. Prospectiva mediterrnia. Barcelona, Institut Catal dEstudis Mediterranis, 1993. LLOBERA, JOSEP: De Catalunya a Europa: Fonaments de la identitat nacional. Barcelona, Ed. Empries, 2003. LLORENS, JORDI: La Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, Ed. Barcanova, 1994. LLORET, ORIOL: Converses sobre els orgens dInternet a Catalunya. Barcelona, Collegi dEnginyers Tcnics Industrials de Barcelona, 2000.

152

Bibliografia

LUDEVID, MANUEL: Un vivir distinto: cmo el medio ambiente cambiar nuestra vida. Madrid, Ed. Nivola, 2003. MALUQUER DE MOTES, JORDI: Histria econmica de Catalunya. Segles XIX i XX. Barcelona, Ed. Proa, 1998. MARAGALL, JOAN: Elogi de la paraula i altres assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1997. MARAGALL, PASQUAL; Lorigen del futur. Barcelona, Editorial Planeta, 2003 MAS, ARTUR, La Catalunya Emergent, Barcelona, Editorial Planeta, 2003 MELI, JOSEP: La naci dels mallorquins. Barcelona, Barcelona Editorial, 1967. MINISTERIO DE OBRAS PBLICAS Y TRANSPORTE, SECRETARA GENERAL DEL MEDIO AMBIENTE: El plan azul: El futuro de la cuenca mediterrnea. Madrid, Ministerio de Obras Pblicas y Transporte, 1988. MDENES, JUAN; LPEZ, JULIN: Els joves catalans en el 2011: els canvis que vnen. Projecci del nombre, lactivitat, leducaci i la distribuci territorial. Barcelona, Centre dEstudis Demogrfics, 2000. MOLIN FERNNDEZ, FERNANDO: Tecnologa, medio ambiente y territorio. Madrid, Fundesco, 1989. MORENO, EDUARDO; VZQUEZ MONTALBN, MANUEL: Barcelona, cap a on vas? Dilegs per a una altra Barcelona. Barcelona, Ed. El Triangle, 1991. NEL.LO, ORIOL; RECIO, ALBERT; SOLSONA, MONTSE; SUBIRATS, MARINA: La transformaci de la societat metropolitana Enquesta de la Regi

153

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

Metropolitana de Barcelona: Condicions de vida i hbits de la poblaci. Barcelona, Institut dEstudis Metropolitans de Barcelona, 1998. NELLO, ORIOL: Ciutat de ciutats. Barcelona, Ed. Empries, 2001. NELLO, ORIOL: Aqu, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona, Ed. Empries, 2003. NELLO, ORIOL; LLUCH, ERNEST: El debat de la divisi territorial a Catalunya. Barcelona, Diputaci de Barcelona, 1984. OLIVERAS, J.: La formaci dels desequilibris territorials a Catalunya en el segle XIX. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994. ORIZO, FRANCISCO ANDRS; ROQUE, MARIANGELS: Els catalans a lenquesta europea de valors. Barcelona, Ed. Proa, 2001. PARELLADA, MART: Estructura econmica de Catalunya. Madrid, Ed. Espasa Calpe, 1990. PARTAL MONTESINOS, VICENT: Catalunya 3.0. Barcelona, Collegi dEnginyers Tcnics Industrials de Barcelona, 2001. PERUCHO, JOAN: Teoria de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1985. PI DE CABANYES, ORIOL: Repensar Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1989. PIERRE, VILAR: Catalunya dins lEspanya moderna. Barcelona, Edicions 62, 1962. PLA ESTRATGIC METROPOLIT DE BARCELONA: Informe final dels treballs de les subcomissions de prospectiva. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003.

154

Bibliografia

PORCEL, BALTASAR: Debat Catal. Barcelona, Biblioteca Selecta, 1973. PRAT DE LA RIBA, ENRIC: La nacionalitat catalana. Barcelona, Edicions 62, 1998. PUJALS, JOAN M., Presncia de Catalunya, ProaColumna, 1999 PRIMERA CONVENCI PER LA INDENPENDNCIA NACIONAL: Catalunya, estat. Barcelona, Ed. Textos Columna, 1987. PUIG, MIQUEL: Modernitzar Catalunya. Barcelona, Ed. Proa, 2001. PUIGJANER, JOSEP: Estimada ptria. Barcelona, Ed. Argent Viu, 2003. RACIONERO, LUIS: Espaa en Europa. Barcelona, Ed. Planeta, 1986. RACIONERO; LUIS: Sistemas de ciudades y ordenacin del territorio. Madrid, Alianza Editorial, 1979. RICARD, RAMON; RUIZ, LEX: Catalunya a lEuropa del 2010. Barcelona, Ed. Mediterrnia, 2002. ROCA I JUNYET, MIQUEL: Per qu no? Una resposta catalana per a la modernitzaci de lEstat. Barcelona, Ed. Prtic, 1982. ROCA I JUNYET, MIQUEL i altres: Informe sobre la revisi del model dorganitzaci territorial de Catalunya. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001. ROCA, FRANCESC: Teories de Catalunya. Barcelona, Ed. Prtic, 2000. ROIG, XAVIER: Ni som ni serem: Avs dun executiu internacional: Catalunya perd eficcia. Barcelona, Ed. La Campana, 2002.

155

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

RUBERT DE VENTOS, XAVIER: El laberinto de la hispanidad. Barcelona, Ed. Planeta, 1987. RUBERT DE VENTOS, XAVIER: Catalunya: De la identitat a la independncia. Barcelona, Ed. Empries, 2002. RUEDA, SALVADOR: Ecologia Urbana. Barcelona, Beta Editorial, 1995. RUEDA, SALVADOR: Barcelona, ciutat mediterrnia, compacta i complexa. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2002. SEZ, FERRAN: Qu (ens) passa? Barcelona, Ed. Proa, 2003. SALVAD, ALBERT: Jo no sc de Barcelona. Set visions, de bon rotllo, de la pugna Catalunya-Barcelona. Barcelona, Ed. Planeta, 2000. SEN, CRISTINA: Qu pensa Josep Piqu. Barcelona, Dria Editors, 2003. SERRA DEL PINO, JORDI; VENTURA I RIBAL, ANTONI: Catalunya 2015. Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya, 1999. SERRAHIMA, MAURICI: Realidad de Catalua. Barcelona, Dria Editors, 2002. SERRATOSA, ALBERT i altres: Factors claus de la planificaci territorial a lrea metropolitana de Barcelona. Generalitat de Catalunya, 1999. SERRATOSA, ALBERT i altres: Les Autopistes de peatge a Catalunya. Barcelona, mnium Cultural, 2000. TARRAG, SALVADOR: En defensa de Barcelona. Barcelona, Ed. Aedos, 1978.

156

Bibliografia

TASIS, RAFAEL: Els Jocs Florals de Barcelona en levoluci del pensament de Catalunya (1859-1958). Barcelona, Diputaci de Barcelona, 1997. TINTORE, ENRIC: Som els millors. Barcelona, Ed. Planeta, 2003. TOBARUELA, PERE; TORT, JOAN: Darrere lhoritz. Quinze converses per descobrir Catalunya. Barcelona, Ed. La Magrana, 2002. TORRAS I BAGES, JOSEP: La tradici catalana. Barcelona, Edicions 62, 1981. TRIAS FARGAS, RAMON: Catalunya el modern concepte de regi econmica. Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya, 1966. TRIAS, EUGENIO: La Catalunya-Ciutat i altres assaigs. Barcelona, Ed. LAven, 1984. TRUETA, JOSEP: Lesperit de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 2003. TURRRO, M.; Going Trans-European, Editorial Pergamon, 1999. TURRO, M., Frum dInfraestructures de Transport, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2002. ULIED, ANDREU; ESQUIUS, ANDREU; FONT, MERITXELL: El govern del territori al segle XXI. Generalitat de Catalunya, 2003.

157

Panorama 7 territoris

Catalunya cap al 2020: Visions sobre el futur del territori

UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA I AJUNTAMENT DE BARCELONA: Aula dEcologia. Cicle de Conferncies. Ajuntament de Barcelona, 2003. URGELL, JAUME: Donar protagonisme a Catalunya. Acci internacional i poltica de relacions exteriors catalana. Barcelona, Ed. Prtic, 2003. VANDELLS, JOSEP: Catalunya poble decadent. Barcelona, Edicions 62, 1985. VZQUEZ MONTALBN, MANUEL: La literatura en la construccin de la ciudad democrtica. Barcelona, Ed. Mondadori, 2001. VICENS VIVES, JAUME: Notcia de Catalunya. Barcelona, Ed. ncora, 1954. VIVES, ANTONI: Catalunya entre la perplexitat i el somni. Barcelona, Prtic Visions, Enciclopdia Catalana, 2002.

158

Catalunya 2020 s un projecte impulsat i produt pel Pla Governamental CAT 21 i lObservatori de Desenvolupament Estratgic a Catalunya (ODECAT) del Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat desenvolupat per MCRIT, S.L. entre els mesos dabril i setembre de 2003 amb el suport dexperts de diferents departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya i de la societat civil als quals sagraeix la seva collaboraci, i duna forma especial al Cercle per al Coneixement. Agram les contribucions de: Secretaria per a la Planificaci Territorial, Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Institut dEstadstica de Catalunya, Departament dEconomia i Finances Direcci General de Programaci Econmica, Departament dEconomia i Finances Gabinet Tcnic, Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci Gabinet Tcnic, Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca Agenda 21 de Catalunya, Departament de la Presidncia Centre dEstudis de Temes Contemporanis, Departament de la Presidncia Institut Europeu de la Mediterrnia

Lobjectiu de la collecci Panorama 7 Territoris s posar a labast de totes les persones i institucions interessades en el desenvolupament estratgic, una srie de documents basats en una aproximaci prospectiva als reptes i oportunitats de futur del territori de Catalunya. Els textos de la collecci, realitzats per experts i institucions capdevanteres, volen ser eines de reflexi i de consulta, entenedores i manejables per a tothom.