Vous êtes sur la page 1sur 25

Materials i tcniques de la pintura medieval

Estela Aymerich Miracle


Barcelona, 1 febrer 2013

Pintura al fresc: Romnic

Las pinturas se realizan por tres razones: en primer lugar para que sean ledas por los laicos, en segundo lugar, para que el edificio se adorne con dicha decoracin y en tercer lugar, como un recuerdo de nuestros predecsores en la vida HONORIUS AUGUSTODUNESIS, s.XII

Pintures de la capella del Castell de Marmellar, s.XI-XII. Museu Nacional d'art de Catalunya.

Pintures de l'esglsia de Ourjout de Les Bordes-sur-Lez, s.XII

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/10/11/album/

Pintura al fresc: Gtic

Pintures murals Del Palau Aguilar, Barcelona s.XIII. Museu Nacional d'art de Catalunya

Esglsia de Sant Francesc, Ass (Itlia). s.XIV

Pintura al tremp: Romnic

Retaule de l'esglsia de Durro, s.XII. Museu Naciaonal d'art de Catalunya.

Retaule de Santa Margarida, s.XII. Museu episcopal de Vic

Pintura al tremp: Gtic

Fragment de retaule, s.XV

Retaule dels sants Abd i Senn, Terrassa s.XV

Contracte del Retaule de Guardiola per el pintor Llus Borrass, Barcelona 27 d'agost del 1404. Miercoles, 27 de agosto, del ao 1404 de la Natividad

del Seor. [] En primer lugar, se acuerda que, el citado Llus, tenga a bien entrelar y enyesar, de buen yeso grueso y de yeso fino, bin y adecuadamente, todo aquel retablo de madera, que los prohombres, antes citados, ya le habrn entregado. Tal retablo de ancho 16 palmos de cana de Barcelona; y 15 palmos de alto, incluyendo el tabernculo y la pedrela. El mencionado retablo tiene arriba forma redonda, y est dividido en tres tablas, predela y tabernculo, con molduras en el centro y alrededor.[...] Tambin promete que realizar esta obra con oro fino en las molduras, arqueras, nimbos.[...] An promete, dicho Llus , que, en cada una de las historias del mencionado retablo y pedrela, har una imagen de azul de Acre, bueno y fino. Y las otras imgenes las har de bun carmn, y de otros colores buenos y finos, segn lo acostumbrado a otros retablos....

Altres usos de la pintura en l'Art Medieval

Majestat Batll,s.XII.

MNAC

Mare de Du de Meritxell, s.XII

Virgen de Toledo, s.XIV

Sant Roc, s.XIV

Beatus de Girona, s. XII

Miniatura del llibre del fets, s.XIV

Timp del judici Final, Conques, (Frana) s.XII

http://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/migdp/conqt00.htm

Procediments: Pintura al fresc

Materials:

Cal

Sorra

Pigments

Idea

Pasos:

Pigments:

...Y si quieres que se conserve por mucho tiempo sin hedor y que no se pudra, pon una

botella de vidrio junto la clara un poco de rebajar rojo en cantidad de una haba o de dos a lo sumo, o un poquito de alcanfor o dos clavos, y se conservar,... DE ARTE ILLUMINANDI s.XIV

...Los naturales son el azul ultramar y el azul de Alemania. El color negro

es una cierta tierra negra o piedra natural. De la misma manera el rojo es una cierta tierra roja vulgarmente llamada macra. El verde es tierra o verde azul. El amarillo es una tierra amarilla u oropimente, y oro fino, o azafrn. Los restantes colores son artificiales, como el negro que se consigue de carbones de sarmientos de vid o de otras madras o del humo de las velas, de cera, aceite recogido en un bacn o escudilla vidriada. El color rojo, como es el cinabrio, que se extrae del azufre y de la plataviva, o del llamado stoppium que se obtiene del plomo; el color blanco del plomo y de huesos de animales quemados; [] el azul artificial se extrae de la hierba tornasol, de la misma hierba, con el paso del tiempo, se obtiene el color violceo. El color verde artificial se hace del cobre y de ciruelos silvetres, llamados vulgarmente granos amarillos, que se encuentran en tiempo de vendimia junto a los sarminetos de las vides; tambin se hace con las flores de los lirios azulados. DE ARTE ILLUMINANDI s. XIV

Sant Quirze Pedret, s.IX. Museu d'Osona.

Procediments: Pintura al tremp

Materials:

Fusta

Cola de conill

Guix

Tela de lli

Pigments

Conclusions:

extraordinari, era un medi de comunicaci amb el poble.

La pintura a l'poca medieval, a part de tenir un valor artstic Per a cada s s'utilitzava una tcnica diferent, la pintura al frec per a les

parets i el tremp per a elements de fusta.

A part de la pintura sobre elements llisos com les parets i les taules de fusta i pergamins, tamb s'utilitzava per a l'escultura. A part dels pigments i el suport es necessita altres elements com la cal, Avui en dia conservem moltes obres de gran valor grcies a les tcniques

guix, ou...

de l'poca que permetien la seva conservaci.

Bibliografia:

MAYER, Ralph. 1993. Materiales y tcnicas del arte. Ed. Tursen Blume YARZA, Joaquin. 1982. Fuentes y documentos para la historia del arte: Ediciones. Madrid.

Arte medieval II. Ed. Gustavo Gili. Barcelona. YARZA, Joaquin. MELERO, Marisa. 1996. Arte medieval II. Ed. Historia 6. Madrid. SUREDA, Joan. 1981. La pintura romnica a Catalunya. Ed. Alianza. Madrid. SUREDA, Joan. 1989. La pintura gtica a segle XIV. Ed. Els llibres de la frontera. Sant Cugat del Valls.bend V.V.A.A. 2003. Romanico. Ed. Feierabend. Verona.

Webgrafia:

ATELIER SAINT ANDR (2008) La tcnica del fresco. Conultat en novembre 2012, des de:

http://www.atelier-st-andre.net/es/paginas/tecnica/tecnica_fresco/sumario_tecnica_fresco.html

SEWANEE THE UNIVERSITY OF THE SOUTH (1999) Fresco preparation, consultat en novembre 2012, des de: http://www.sewanee.edu/chem/Chem&Art/Detail_Pages/Laboratory/

BALDIRI, B. (2010) Timp del judici final de Conques, consultat en desembre 2012, des de: http://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/migdp/conqt00.htm

Edu365 (2010) Por, poder i fe en el Romnic. Recurs didctic que a travs de la reconstrucci del timp de Santa Fe de Conques, proposa diferents activitats que ofereixen un recorregut per la http://www.xtec.net/recursos/socials/romanicesc/conques/ iconografia i la cultura de l'Alta Edat Mitjana a Catalunya. Consultat en desembre 2012, des de:

EL PAIS, (2012) Pinturas escondidas, consultat en octubre 2012, des de: http://cultura.elpais.com/cultura/2012/10/11/album/

Grcies

Vous aimerez peut-être aussi