Vous êtes sur la page 1sur 9

Escudo

de Camplloiig

- Corbera

ni el portal

de lii iglesia

de

Pbol.

Genealoga de tos barones de Pbol En el a r t c u l o precedente p u s i m o s en c l a r o , en lo que cabe para tan remotas fechas, la razn de e n t r a r la f a m i l i a C o ' b e r a en el d o m i n i o del castillo de P b o l .

PUBOL
(Vil)

Los esposos B e r n a r d o de Corbera y Margarita de Campllong t u v i e r o n un h i j o de n o m b r e Francisco, cuyo r e t r a t o figura j u n t o a su m a d r e en el -famoso r e t a b l o de San Pedro p i n t a d o por B e r n a r d o M s r t o r e l L Por lo t a n t o ya era adolescente en 1437, fecha del c o n t r a t o del r e t a b l o A mediados de siglo cas con V i o l a n t e , de la fam i l i a A l b e r t , de la cual t u v o una h i j a llamada Isabel de Corbera y A l b e r t , segn el sistema actual de f o r m a r los apellidos. Esa seora, que segn un c r o n i s t a de la poca era m u y o p u l e n t a y h e r m o s a , lleg a casarse tres veces con h o m b r e s de linajes m u y d i s t i n guidos. En p r i m e r a s nupcias cas con Francisco de M u n t a n y a n s - H o r t a , h i j o de A n t o n i o - G u i l l e r m o de M u n t a n y a n s - H o r t a o de H o s t a - M u n t a n y a n s , seor de la casa de H o r t a , de Barcelona. Este A n t o n i o G u i l l e r m o de M u n t a n y a n s se halla citad o d o c u m e n t a l m e n t e desde 1455 y d u r a n t e la g u e r r a civil catalana era considerado c o m o seor de P b o l . Los autores de Els castells catalans sospechan que intervena en Pbol en concepto de t u t o r de Isabel de C o r b e r a . Esa cir11

por Jaime Marqus Casanovas

Escudo

de Rcqucscns

- Coi-bcra

ni la fackada

del castillo

que da al -patio iiictrior del castillo de PboL

c u n s t a n c i a p u d o i n f l u i r igualmente en el casam i e n t o de su h i j o Francisco con la baronesa Isabel de Corbera y A l b e r t . E n t r e 142 y 1467 aparece Francisco M u n t a n y a n s c o m o seor del castillo de Pbol y, p o r ende, es de suponer que ya estaba casado y a d m i n i s t r a b a los bienes de su esposa, que era la verdadera baronesa de P b o l . A c e r t a d a m e n t e lo a f i r m a ZURITA ai dec i r que el castillo de Pbol era de una duea de Barcelona, que se deca Isabel de M o n t a nyans, que con gran lealtad y fe lo d e f e n d i de su suegro, que q u i s o apoderarse de l para hacer la guerra a ios capitanes del rey. De ese p r i m e r m a t r i m o n i o naci un h i j o llam a d o H o n o r a t o - D i m a s de M o n t a n y a n s - H o r t a , el cual no hered el castillo de P b o l ; pero el linaje M o n t a n y a n s qued v i n c u l a d o a la casa de

baronesa de Rupit, D.'' V i o l a n t e de Cruilles de V i l a d c m a n y , rama de los Cruilles q u e no se ha de c o n f u n d i r con los Cruilles de Santa Pau. Hered los apellidos y la barona de Rupit el h i j o de aqullos Carlos de Oms y de Cruilles, el cual cas con Rafaela de Cardona, De este m a t r i m o n i o nacieron dos h i j o s : el m a y o r , de n o m b r e Luis, hered la barona de Rupit y tuvo una h i j a llamada G i n e b r a de O m s , la cual cas con Jaime de T o r m o . El m e n o r , de n o m b r e M i g u e l , cas con Estefana M i q u e ! , seora del Paiau Sator, p u e b l o s i t u a d o en el Bajo A m p u r d n . Conviene retener el n o m b r e de ese Miguel de Oms de Cardona de Cruilles de Vilademany p o r q u e lleg a ser b a r n de Pbol, D.* Isabel de Corbera o t o r g t e s t a m e n t o en el ao 1503 y cabe suponer que m u r i poco despus. Hered el seoro de Pbol Francisco de Requesens y de Corbera-Campllong y lo a d m i n i s t r hasta su m u e r t e acaecida en m a y o de 1540, Dej dos hijas naturales llamadas IsabelConstancia y A n a , respectivamente. En su testam e n t o , f e c h a d o a 14 de enero de 1540, i n s t i tuy heredera universal a su h i j a m a y o r IsabelConstancia con la c o n d i c i n de que haba de c o n t r a e r m a t r i m o n i o con H o n o r a t o - J a i m e de M o n t a n y a n s - H o r t a , b i z n i e t o de Francisco de M o n t a n y a n s , p r i m e r m a r i d o de la m a d r e del tesL2

PboL
Fallecido Francisco de M o n t a n y a n s , la v i u d a Isabel c o n t r a j o segundas nupcias con Berenguer-Juan de Requesens, de Soler, del cual tuvo u n h i j o que us los n o m b r e s de Francisco de Requesens y de Corbera-Campllong, y sucedi a su m a d r e en el t t u l o de b a r n de Pbol, Habiendo muerto prematuramente Bereng u e r - J u a n , la viuda Isabel con v o l a terceras nupcias con B e r n a r d o de O m s , vice-gobernador d e l Roselln y Cerdaa, del cual t u v o t a m b i n u n h i j o llamado Luis de O m s . Este cas con la

Vi'}it<n:':l ajinczad ni ti caaiUlo de Pibo!.

taclor. N o m b r t u t o r de sus h i j a s , que dejaba en tierna e d a d , a Francisco-Pedro de M o n tanyans, s o b r i n o del testador y nieto del p r i m e r m a r i d o de la m a d r e del m i s m o . Efectivamente, se realiz el p r o y e c t a d o mat r i m o n i o y as la casa de M O N T A N Y A N S - H O R T A r e c o b r la barona de P b o l , que ya haba regido en t i e m p o de la guerra c i v i l catalana en la persona de D. Francisco de M o n t a n y a n s , p r i m e r m a r i d o de Isabel de C o r b e r a . De este m a t r i m o n i o naci una h i j a de n o m b r e Ana de M o n t a n y a n s y de Requesens, que uni en su persona los apellidos y los blasones de los dos m a r i d o s p r i m e r o s de Isabel de Corbera. Esa baronesa m u r i sin descendencia d i recta en enero de 1633 y en t e s t a m e n t o d e j heredero con o b l i g a c i n de usar los apellidos y armas de su linaje a M i g u e l de O m s y de Card o n a , d e Cruilles y de V i l a d e m a n y descendiente del tercer m a r i d o de la repetida Isabel de Corbera, el cual en lo sucesivo se llamaba Miguel de Requesens y de Campllong, o l i m de Cruilles. C o m o ste t a m p o c o t u v o sucesin, hered las baronas de sus mayores D, Jos de T o r m o y de O m s , h i j o de Jaime de T o r m o y de G i n e b r a de O m s , nieto de Luis de O m s Cardona y C r u i lles de V i l a d e m a n y . Este nuevo b a r n de la casa de T o r m o se i n s t a l en Pbol y cas con Rafaela C o d i n a , de

la cual t u v o v a r i o s h i j o s . El m a y o r , Jos de T o r m o V i l a d e m a n y , m u r i el de a b r i l de 1638. O t r o h i j o f u e L u i s , f u e investido del castillo de Pbol en 1644.

llamado da 21 el cual el ao

Por los l i b r o s p a r r o q u i a l e s de la p a r r o q u i a de Pbol consta que Jos de T o r m o y de O m s falleci el da 22 de j u n i o de l 3 7 en el castillo de Pbcl y f u e s e p u l t a d o en la t u m b a f a m i l i a r de la iglesia p a r r o q u i a l . En esta m i s m a sepultura f u e r o n depositados los restos de Jos de T o r m o y Codina ( t e n 1638) y de una h e r m a na de ste de n o m b r e Teresa. ( t e n 1 6 4 8 ) . En lo sucesivo no aparecen datos f a m i l i a r e s en la p a r r o q u i a , sin duda p o r q u e los seores del castillo se ausentaron del p u e b l o . Hemos f o r m a d o la precedente genealoga con los d a t o s de la excelente o b r a Els castells catalans del e d i t o r Pafel D a l m a u , precisndolos con los de nuestra investigacin personal y con los q u e a m a b l e m e n t e nos ha f a c i l i t a d o el h i s t o r i a d o r Dr, Pyalo Negra Pastell, a quien agradecemos la c o l a b o r a c i n . La c o m p l i c a d a sucesin de los barones de Pbol aparecer ms i n t e l i g i b l e con el a d j u n t o g r f i c o , donde ponemos en maysculas los personajes que p o r herencia o m a t r i m o n i o f u e r o n barones de P b o l .

13

JASPERTO DE C A M P L L O N G , casado con SANCHA 138- 1400

H i o : JAIME DE CAMPLLONG 1 4 0 0 - 1422

Hija:

MARGARITA

DE C A M P L L O N G , casada 1 4 2 2 - 1438

can

BERNARDO

DE

CORBERA

Hijo:

FRANCISCO

DE CORBERA - CAMPLLONG 1438 - 1445

cas con

VIOLANTE

ALBERT

4
Hija: ISABEL DE CORBERA - CAMPLLONG casada tres veces: ALBERT (1445-1503)

t
FRANCISCO DE MONTANYANS BERENGUER - J U A N de REQUESENS de SOLER BERNARDO de O M S

i
Hijo; Luis Oms Corbera cas con Violante Cruilles - V i l a d e m a n y

H i j o : H o n o r a t o - Di mas de Montanyans H i j o : FRANCISCO de REQUESENS - CORBERA H i j o : Francisco de Pedro Hija nat. ISABEL - CONSTANCIA ds REQUESENS

Montanyans

H i j o : Carlos Oms Cruilles cas con Rafaela de C a r d o n a

I
Hijo: HONORATO JAIME DE MONTANYANS

i
Luis Oms Cardona Cruilles - V i l a d e m a n y

Hija

nica : ANA de MIGUEL OMS CARDONA CRUILLES - V I L A D E M A N Y

M O N T A N Y A N S - REQUESENS Nombra llamado de heredero DE con armas H i j a : Ginebra de Oms casa con Jaime de T o r m o

despus MIGUEL DE REQUESENSC A M P L L O N G , cas con ESTEFANA <MIQUEL

y apellidos a M i g u e l de O m s MIGUEL REQUESENS sucedi su -> y de CAMPLLONG o l i m CRUILLES a quien sobrino-nieto

I
H i j o : JOS DE T O R M O y de OMS cas con Rafaela CODINA

Hijo:

JOS DE T O R M O - V I L A D E M A N Y

CODINAtl638 CODINA

H e r m a n o : LUIS DE T O R M O - V I L A D E M A N Y

i
Siguen los T O R M O

14

t A

1^^

"- -^^^'^
Cono /tica vil lix plaz dr Pihol. Ventana ajiwxzada dv la casa gtictt

Armas y procedencia de los linajes de Pbol El l i n a j e de C a m p l l o n g , e n n o b l e c i d o en la persona de Jaspsrto de C a m p l l o n g , us escudo en f o r m a de losanje que ostentaba en c a m p o de o r o un palo de azur. As aparece nueve veces en el retablo de San M i g u e l de Cru'lles, que sabemos fue costeado por los seores de P b o l . El l i n a i e de Corbera traa en su escudo en c a m p o de o r o u n cuervo de sable. Asi aparece r e p e t i d a m e n t e en el r e t a b l o de San Pedro, p r o ccdents de la iglesia de P b o l . Del m i s m o m o d o aparece, aunque sin los esmaltes, en la fachada de la iglesia de Esponell. El c u e r v o se representa, c o m o es n o r m a l , p a r a d o y m i r a n d o hacia la derecha del escudo. El l i n a j e procede del castillo Des Far, en el Valles o r i e n t a l , del cual tena el seoro la r a m a p r i m o g n i t a de los C o r b e r a . La f a m i l i a A l b e r t , caballeros establecidos en la veguera del Roselln, t r a a n en c a m p o de o r o , un m o n t e de gules s u m a d o de un r b o l de sno-

ple. Hay noticias de B e r n a r d o A l b e r t en 1455145. Felipe A l b s r t despleg notable a c t i v i d a d en el bando realista d u r a n t e la g u e r r a c i v i l catalana del siglo q u i n c e . Los M o n t a n y a n s t r a a n en el escudo, en c a m po de p l a t a , c u a t r o f a j a s vibradas de gules. Posean, en c o n c e p t o de castlanes, el castillo-palacio de Terrassa y por enlace m a t r i m o n i a l la casa de H o r t a de Barcelona. En los d o c u m e n t o s relativos a la guerra de la G e n e r a l i d a d c o n t r a Juan I I , A n t o n i o G u i l l e r m o de M o n t a n y a n s aparece c o m o seor de P b o l ; p e r o ya se ha d i c h o que la verdadera seora y baronesa era su nuera doa Isabel de Corbera-Campllong y A l b e r t o . Es creble que el p r i m i t i v o solar del linaje de Recasens fue el castillo del m i s m o n o m b r e s i t o en el m u n i c i p i o de Cantallops en el m o n t e A l b e r a , que s i r v i de viga de las llanuras del A m p u r d n y del Roselln, de cuyo castillo los Requesens p u d i e r o n ser castlanes en feudo de los condes de Roselln y de A m p u r i a s , q u e tenan el d o m i n i o d i r e c t o del castillo. El apellido

15

Con fecha de 25 de n o v i e m b r e de 1472, Juan II concedi a los h e r m a n o s B e r n a r d o y Galcern de Requesens y a todos sus descendientes el p r i v i l e g i o de usar el escudo real c o m b i n a d o con el del linaje Requesens en la siguiente f o r m a : Escudo c u a r t e l a d o ; en ] y 4, en c a m p o de o r o , c u a t r o palos de gules; 2.'^ y 3 , en c a m p o de azur, tres roques de o r o con bord u r a dentellada de p l a t a . Ese escudo, c o m b i n a d o con el de C o r b e r a , es el que aparece c e r r a n d o un ventanal en el p a t i o i n t e r i o r del castillo de P b o l , c o l o c a d o all en t i e m p o de Francisco de Requesens, h i j o de Berenguer-Juan. Don Miguel de Oms-Cardona-CruVIles de V i lademany, al heredar el castillo de Pbol en 133, d e j sus antiguos apellidos y t o m los de Requesens-Campllong, si bien aada el de Crulles p r e c e d i d o de la p a r t c u l a latina o l l m , antes, para i n d i c a r su precedencia. En el castillo de Pbol no aparecen los blasones c o r r e s p o n d i e n tes a los apellidos o r i g i n a r i o s del nuevo heredero. Su sucesor, d o n Jos de T o r m o y de V i l a d e m a n y , que residi y falleci en P b o l , t a m p o c o g r a b sus escudos en el castillo, si no es alguno de los indescifrables pintados en la sala p r i n c i p a l . El de T o r m o traa en c a m p o de o r o , un existe desde el siglo doce v i n c u l a d o a nuestras c o m a r c a s . Hasta el siglo catorce existieron dos f a m i l i a s de ese apellido: una en el A m p u r d n y o t r a en la c i u d a d de Gerona. Ms destacada f u e la f a m i l i a Requesens, establecida en Altafulla y La N o u ( p r o v . de T a r r a g o n a } , la cual en el siglo quince d i o un personaje f a m o s o , "fundador de una rama de los Requesens vinculada al castillo de P b o l : Galcern de Requesens, el cual lleg a desempear el c a r g o de Batlle General de Catalua y aun el de L l o c t i n e n t General de Cat a l u n y a en t i e m p o de A l f o n s o V el M a g n n i m o . Estuvo casado con Isabel Jchan de Soler, de fam i l i a valenciana y de ese m a t r i m o n i o tuvo trece h i j o s : siete varones y seis h e m b r a s . El p r i m o g n i t o f u e Luis, seor de M o l i n s del Rey, que desempe cargos de g r a n i m p o r t a n c i a . T a m bin fue i n f l u y e n t e o t r o h i j o , Galcern, que entre o t r a s dignidades fue n o m b r a d o conde de Raamos. O t r o h i j o de Galcern f u e BerenguerJ u a n , el cual ya en 1 8de d i c i e m b r e de 1438 obt u v o por i m p i g n o r a c i n la j u r i s d i c c i n sotare el castillo y t r m i n o de P b o l , a u t o r i d a d de ndole j u d i c i a l que no se ha de c o n f u n d i r con el senor o d i r e c t o , el cual c o r r e s p o n d a a la f a m i l i a Corbera-Campllong. Ese Berenguer-Juan de Requesens Des Soler fue el que c o n t r a j o m a t r i m o n i o con Isabel De C o r b e r a - C a m p l l o n g , v i u d a de Francisco de M o n tanyans, despus de 1468, en que todava F r a n cisco de Requesens era tenido por seor de Pbol y de Esponell.

Wi^&^^
Detalle escultrico de una voitnu.

Otro (hialle

escultrico.

16

m o n t e f l o r d e l i s a d o de gules. El l i n a j e de Vilsdem a n y , o r i u n d o , al parecer, del v e c i n d a r i o de este n o m b r e perteneciente al p u e b l o de Aiguaviva, traa escudo c u a r t e l a d o : en ]. y 4, en c a m p o de p l a t a , una cruz floreteada de gules; en 2. y 3., en c a m p o de p l a t a , tres fajas de azur. El l i n a j e de CruTlles, d o c u m e n t a d o en el Bajo A m p u r d n desde el siglo once, floreciente todava en nuestros das, trae escudo de gules semb r a d o de ocho crucetas de plata y siete medias crucetas del m i s m o m e t a l . Ofrecemos esos datos genealgicos y herldicos por si es posible r e c o n s t i t u i r alguno de los blasones existentes en la sala p r i n c i p a l de! castillo, cuya bveda ha sido p i n t a d a recientemente p o r d o n Salvador Dal, su actual p r o p i e t a r i o .

Evclucn del pueblo de Pbol En el largo perodo que abarca la genealoga d e s c r i t a , h u b o notables sucesos relacionados con el castillo y el p u e b l o de Pbol. A n o t a m o s en p r i m e r lugar que la j u r i s d i c cin j u d i c i a l de que gozaba Berenguer-Juan de Requesens, no deba ser del agrado de los vecinos del t r m i n o , puesto que stos en d o c u m e n t o de 29 de mayo de 1449 r e d i m i e r o n la j u r i s d i c cin m e n c i o n a d a , que d e v o l v i e r o n a la corona real. La reina M a r a , esposa y l u g a r t e n i e n t e del M a g n n i m o , en 1451 se d i r i g i al G o b e r n a d o r General de Catalua y dems a u t o r i d a d e s del p r i n c i p a d o para que se pusiese en e j e c u c i n el acuerdo de l u i c i n . Los pueblos de La Pera, Pedriny y Caga de Reirs, que haban p e r t e n e c i d o al t r m i n o baronial de P b o l , se haban separado en 1399 y haban c o n s t r u i d o un castillo en La Pera; pero la redencin efectuada h u b o de ser revocada a 18 de s e p t i e m b r e de 1 4 3 1 , p o r ser c o n t r a r i a a un p r i v i l e g i o a n t e r i o r en v i r t u d del cual esos pueblos deban c o n t r i b u i r a la r e p a r a c i n de los m u r o s de Gerona, segn consta en el Llibre vermell del A r c h i v o M u n i c i p a l de Gerona. Esa revocacin f u e c o m u n i c a d a al b a r n de Pbol Bern a r d o de Corbera p o r el inters que ste tena en el a s u n t o . D u r a n t e el s i t i o de Gerona del ao 1462 d o n A n t o n i o - G u i l l e r m o de M o n t a n y a n s estuvo en la For^a de Gerona e n t r e los realistas, si bien era c o n s i d e r a d o c o m o sospechoso. En esa fecha se le consideraba seor del castillo de Pbol y d u rante la guerra c o n t r a Juan I I , estuvo en el band o de la Generalidad e i n t e n t apderarse del castillo de P b o l , que perteneca a su nuera Isabel. En ayuda de sta acudi Juan Torroeila

Veiitati gtica tarcUa.

Ventana de principios del S-

XV!.

17

- . - - i ^ -

**.

t e r i o , s i t u a d o d e l a n t e de la iglesia, y pila baut i s m a l p r o p i a de estilo g t i c o , conservada hasta hoy. Haba en la iglesia el altar m a y o r dedicado a San Pedro, a d o r n a d o con el retablo de Bern a r d o M a r t o r e l l , y o t r o altar dedicado a la V i r gen M a r a . Haba dos sacerdotes, cuya presentacin corresponda al b a r n de P b o l . La par r o q u i a dispona d e los l i b r o s l i t r g i c o s necesarios y los obispos t o l e r a b a n ciertas deficiencias en atencin a la pobreza de los habitantes del p u e b l o , el cual elega los o b r e r o s o pabordes C|ue c u i d a b a n de la m i s m a . En el e x t r e m o Sur de la plaza m a y o r se halla una casa en excelente estado de c o n s e r v a c i n , en c u a n t o a su e s t r u c t u r a , dotada de una gran puerta dovelada y de una ventana con a j i m e z , de t i p o g t i c o t r i u m f a l , cuyos lbulos superiores afectan f o r m a casi c i r c u l a r r e m a t a d a en p u n t a que nos parece c o r r e s p o n d e r a p r i n c i p i o s del siglo quince. Parece, p o r la riqueza de su e s t r u c t u r a , que c o r r e s p o n d e a un edificio ofic i a l , quizs la curia de j u s t i c i a del b a r n .

Divfel Pi!a baittiamcil de piedra labrada.

del (i> 1570 conservado de pbol.

ev la

plaza

desde La Bisbal, Una escaramuza realizada Moneils acarre a M o n t a n y a n s la p r d i d a unos caballos de su p r o p i e d a d .

en de

De todas f o r m a s , el castillo de Pbol estuvo en poder de la G e n e r a l i d a d , puesto que en 148 fue cedido por el g o b i e r n o de sta al doncel B e r t r n de Issg, q u i t n d o l o al rebelde Francisco de M o n t a n y a n s . C o n la v i c t o r i a de Juan II el castillo v o l v i al poder de Isabe! de C o r b e r a . Los sucesos indicados a f e c t a r o n a los seores del castillo ms que a la p o b l a c i n c i v i l . Esta se iba desarrollando lentamente a pesar de los avatares de la poca. La iglesia alcanz con p l e n i t u d la categora de p a r r o q u i a i n d e p e n d i e n t e de la m a t r i z de San I s i d o r o de La Pera. As figura en los nomencltores eclesisticos del siglo c a t o r c e y en las v i sitas pastorales del siglo quince, Tena cemen18

En el castillo t a m b i n se hicieron r e f o r m a s en el siglo quince. De esa poca ha de ser, por su estilo a r q u i t e c t n i c o , un ventanal del p a t i o i n t e r i o r con d o b l e parteluz f o r m a d o p o r c o l u m nitas y capiteles gticos. Los lbulos superiores tienen el vano c i r c u l a r sin p u n t a , lo que sugiere una c o n s t r u c c i n a n t e r i o r al ventanal del e x t r e m o Sur de la plaza. Los elementos de o t r a s ventanas del m i s m o p a t i o acusan el per o d o g t i c o f l o r i d o de finales del siglo X V . El estado del castillo puede conocerse a lo largo del siglo X V gracias a los i n v e n t a r i o s tomados en los cambios de dueo o a d m i n i s t r a d o r . C o n t a m o s en l hasta 25 d e p a r t a m e n t o s d i s t i n t o s , pero su m o b i l i a r i o acusaba g r a n aust e r i d a d . Las camas estaban provistas de m r fegas o jergones en vez de colchones y nada revela l u j o en el m o b i l i a r i o . En c a m b i o se habla de la c a m b r a d a u r a d a , la c a m b r a p i n t a d a , la c a m b r a de J o b , la c a m b r a del S t o r y o t r o s n o m b r e s q u e sugieren alguna opulencia en la d e c o r a c i n . La riqueza se m o s t r a b a en las p r o v i s i o n e s : 338 migeres de f o r m e n t i de mes-

tall y en la abundancia de arcenes y cajas en los d o r m i t o r i o s . En el siglo X V I p r o s p e r n o t a b l e m e n t e la f a m i l i a A l m a r , de P b o l , que empez su ascensin desempeando el cargo de n o t a r i o . Los sucesores f u e r o n bailes del b a r n y ms t a r d e log r a r o n el t t u l o de ciudadanos honrados de Barcelona. En el e x t r e m o Nordeste de la plaza se conserva la casa solariega de ese linaje. En el p o r t a l hay el escudo p a r l a n t e que consiste en una m a n o extendida hacia a r r i b a , y el edificio muestra elegantes ventanales de estilo renacentista. En los siglos XVI y X V I I c r e c i la p o b l a c i n c o m o se descubre por las fechas grabadas en los dinteles de las casas. La p o b l a c i n f u e amurallada y todava se conservan algunos portales de aquel r e c i n t o fortificado. Una adecuada r e s t a u r a c i n de ese r e c i n t o a u m e n t a r a el a t r a c t i v o de ese s i m p t i c o pueblecito a m p u r d a n s .

BIBLIOGRAFA
ARANSAY SIERRA, V i c e n t e . JULIO de ATIENZA Gua de Gerona y no1974. MaNobiliario;

mencltor de Municipios, Palma de Mallorca Diccionario d r i d , 1959. Archivo catedralicio de Barcelona. Archivo catedralicio de Gerona. Archivo Diocesano de Gerona. Archivo Municipal de Gerona. Archivo de la Corona de Aragn Barcelona. Archivo parroquial de Pbol. JOS M.= COROMINAS - JAIME MARQUES. las IM, Gerona, RAFEL D A L M A U . Barcelona, GARCA GARRAFA. 1972

Bao-

Els castells Catalans, v o l , II y I I I , Enciclopedia Herldica, Ma-

199-71.

d r i d , v a r i o s vals. El solar c a t a l n . . . San Sebastin, 196 JAIME MARQUES CASANOVAS. tell de Ampurias, Gerona, PELAYO NEGRE PASTELL. JOS M , " PONS-GURI. Sla. M a r a de Cas1974.

Revista de Gerona, n m .

33 y 3 4 ; El castillo y el linaje de Recasens. Nomencltor de la dicesis Els barons de Cagerundense, en A n a l e s l . E. G. SANTIAGO SOBREQUES V I D A L . talunya, Barcelona, 19.57; El linaje de Requesens, Revista de Gerona n m . 1, G e r o n a , 1955. SANTIAGO SOBREQUES V I D A L y JAUME CALLICO. Barcelona, La guerra civil SOBREQUES del segle catalana

X V , Barcelona, 1973. El setge de Girona de 1 4 6 2 , 1962. Revista de Gerona nnn. 5 4 , JUAN SUTRA V I A S . Gerona, 1 9 7 1 .

19

Vous aimerez peut-être aussi