Vous êtes sur la page 1sur 10

volumen 3 ao 2008

ESTUDIO CRTICO DE LAS APROXIMACIONES PEDAGGICAS AL VERBO CHINO


Helena Casas-Tost U niv ersitat A u t nom a d e B arc elona

Resumen: E n el p res ente artc ulo s e formulan las b as es p ara h ac er una p rop ues ta d id c tic a d el verb o c h ino p ara h is p anoh ab lantes . P ara ello antes s e c ontex tualiz a b revemente la ens eanz a d el c h ino en E s p aa, s e ex aminan las d iverg enc ias entre el verb o c h ino y el es p aol y s e analiz a el tratamiento rec ib id o p or la c ateg ora verb al c h ina en una p arte rep res entativa d e la literatura es p ec ializ ad a. T ras es tas c ons id erac iones , la autora p res enta s u p rop ues ta c entr nd os e en la d efinic i n d e verb o, s u c las ific ac i n y la g ramatic aliz ac i n d e las c ateg oras verb ales , en c onc reto d el as p ec to. Palabras clave: leng ua c h ina, verb o, c h ino p ara h is p anoh ab lantes . Abstract: This article sets the basis for a pedagogical approach to the Chinese verb for Spanish-speaking students. It first briefly gives an overview of the Spanish context in relation to the teaching of Chinese, it then examines the differences between the verb in Chinese and Spanish and analyses the way the Chinese verb is treated in a representative part of the specialised literature. After these considerations, the author makes a proposal for a new pedagogical approach of the teaching of the Chinese verb, focusing on its definition, classification and the grammaticalisation of verbal categories, with special emphasis on the verbal aspect. Key words: Chinese language, verb, Chinese for Spanish-speaking students.

1. INTRODUCCIN
L a ens eanz a d el c h ino en E s p aa c uenta c on tan s olo treinta aos d e h is toria y s e h a red uc id o p rinc ip almente al mb ito univers itario y a es c uelas ofic iales d e id iomas . E x is te ad em s una falta d e trad ic i n s inol g ic a en E s p aa en c omp arac i n c on muc h os p as es d e nues tro entorno. E llo h a rep erc utid o d irec tamente y d e manera muy neg ativa tanto s ob re la inves tig ac i n en ling s tic a c h ina en g eneral y c omp arad a c h ino- es p aol en p artic ular, c omo s ob re la d id c tic a d e es ta d is c ip lina en E s p aa, lo c ual s e h a trad uc id o en los materiales d oc entes utiliz ad os . E x c ep tuand o alg unos manuales en es p aol p roc ed entes d e C h ina q ue p ad ec an s erias d efic ienc ias p ed ag g ic as , h as ta 2004 la totalid ad d e manuales q ue s e us ab an en E s p aa en la ens eanz a d el c h ino no es tab an d irig id os a h is p anoh ab lantes , s ino q ue es tab an es c ritos may oritariamente en ing l s . A d em s d e las c ons ig uientes d ific ultad es q ue ello s up ona p ara los es tud iantes , ac arreab a p rob lemas aad id os d e tip o c ontras tivo c on otras leng uas , q ue el p rofes orad o d eb a s up lir c on los p oc os med ios a s u alc anc e. ltimamente s e h an emp ez ad o a p ub lic ar manuales y otras ob ras tiles p ara h is p anoh ab lantes , p ero s tos no s iemp re d an res p ues ta a los p rob lemas d etec tad os en materiales m s antig uos .

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as . IS S N : 1886- 2438

|7

U no d e los temas q ue m s d ific ultad es s uele c aus ar tanto a alumnos c omo a p rofes ores es el ap rend iz aje d e las p artc ulas verb ales d el c h ino, s ob re tod o as p ec tuales , s in eq uivalentes d irec tos en es p aol. E s tas d ific ultad es p rovienen en g ran med id a d e las g rand es d iferenc ias entre el verb o es p aol y el c h ino y s e ac ent an c on el mod o en c mo es tas p artc ulas s e p res entan a los alumnos : g eneralmente d e manera ais lad a y c omo elementos ind ep end ientes d el verb o. P or ello c ons id eramos nec es ario un enfoq ue d is tinto en la ens eanz a d e es tas p artc ulas y s ob re tod o d e la c ateg ora verb al, d e la q ue no s e p ued en d es lig ar. U na vez revis ad a una p arte rep res entativa d e la literatura ac erc a d e la c ateg ora verb al y d e la g ram tic a c h ina en g eneral al alc anc e d e alumnos y p rofes ores en E s p aa, es tab lec eremos las b as es d e una nueva ap rox imac i n d id c tic a al verb o c h ino, q ue ad op te un enfoq ue p rag m tic o y s e ins c rib a d entro d el marc o d e la g ram tic a p ed ag g ic a.

2 . L A CA TE G ORA V E RB A L
E l verb o es una c ateg ora g ramatic al c entral tanto en es p aol c omo en c h ino, p ero q ue p res enta c arac ters tic as muy d is tintas en amb os id iomas . L o q ue c arac teriz a al verb o es p aol es la morfolog a, es d ec ir, el h ec h o d e p os eer d es inenc ias verb ales q ue ex p res an variab les c omo la p ers ona, el n mero, el tiemp o, etc . E s te ras g o es tan s ig nific ativo q ue c ons tituy e uno d e los c riterios d e c las ific ac i n verb al m s c om n (verb os reg ulares , d efec tivos , imp ers onales , etc .). P rec is amente aq uello q ue d efine y d is ting ue al verb o es p aol, s u morfolog a, es lo q ue no c omp arte c on el verb o c h ino. P ues to q ue la leng ua c h ina es ais lante, y no flex iva c omo las rom nic as , la morfolog a no es un fac tor q ue s e p ued a tener en c uenta p ara fijar las c ateg oras g ramatic ales , ex c ep tuand o los c as os en los q ue ap arec e alg uno d e los p oc os afijos d el c h ino mod erno. E s muy frec uente q ue una mis ma p alab ra1 p ued a p ertenec er a d iferentes c ateg oras g ramatic ales 2 en c ontex tos d is tintos , p or lo q ue es nec es ario rec urrir a la s intax is , la s em ntic a y el c ontex to p ara d ed uc ir la c ateg ora g ramatic al d e las p alab ras en c h ino, inc luy end o el verb o. A d em s d e es tas d iferenc ias morfol g ic as , mientras q ue en es p aol a trav s d e los verb os s e ex p res an tanto c ontenid os s em ntic os c omo g ramatic ales , en c h ino los verb os s olo tienen un c ontenid o s em ntic o y no g ramatic al. E s d ec ir, en c h ino ex is ten otros mec anis mos p ara ex p res ar la informac i n d e c ar c ter g ramatic al ap ortad a p or los verb os es p aoles . E s tas d iferenc ias entre el c h ino y el es p aol no c ons tituy en en s mis mas una d ific ultad ins alvab le en el ap rend iz aje d el c h ino p or p arte d e h is p anoh ab lantes , s ino q ue la manera d e p res entarlas o d e omitirlas es a menud o la may or fuente d e c onfus iones p ara los alumnos . P or ello, c ons id eramos una tarea imp ortante y urg ente revis ar es te as p ec to en los materiales us ad os ac tualmente p ara p od er formular una p rop ues ta q ue p ermita s alvar es tas d ific ultad es .

N os referimos aq u p or p alab ra a lo q ue en c h ino s e d enomina (c i), no (z i). V er P ac k ard (2000) p ara p rofund iz ar en el c omp lejo d eb ates ob re el c onc ep to d e p alab ra en c h ino. T al c omo ap unta R amrez (2004: 86), s e d eb e tener en c uenta q ue las c ateg oras g ramatic ales no s on p rop ias d e la ling s tic a c h ina, s ino q ue s on un elemento d e las g ram tic as oc c id entales ap lic ad o a una leng ua p oc o p rop ens a a ellas , p or lo q ue las d eb emos entend er c omo una traducci n d e nues tra l g ic a g ramatic al p ara entend er mejor el c h ino y c omo una eq uivalencia aproximada y no una id entid ad p erfec ta.

8|

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as

volumen 3 ao 2008

3 . A N L IS IS CRTICO DE L A B IB L IOG RA F A
H emos rec og id o y es tud iad o un total d e c uarenta ob ras , s elec c ionad as en b as e a s u rep res entativid ad y p es o es p ec fic o en el c ontex to d e la ling s tic a c h ina y d el ap rend iz aje d el c h ino en E s p aa en p artic ular. T amb i n h emos tenid o en c uenta la varied ad d e tip olog a d e ob ras y s u d is p onib ilid ad tanto p ara los alumnos c omo p ara el p rofes orad o3. E n es tas ob ras h emos analiz ad o c mo s e tratan las d ific ultad es d e tip o p ed ag g ic o y las h erramientas q ue p rop orc ionan p ara s oluc ionarlas en relac i n c on el verb o. N os h emos fijad o en c onc reto y d e manera s is tem tic a en la d efinic i n d e la c ateg ora verb al, s u c las ific ac i n y en c mo s e ex p res a la informac i n d e c ar c ter g ramatic al q ue ap ortan los verb os es p aoles en c h ino. E x c ep tuand o los lib ros d e tex to, en los q ue s e s uele p rop orc ionar muy p oc a informac i n s ob re las c ateg oras g ramatic ales c omo tales , as c omo s ob re s u morfolog a, la may ora d e ob ras c ons ultad as c oinc id en en h ac er una d efinic i n s em ntic a d e la c ateg ora verb al. S uelen s er las ob ras es c ritas en leng uas d is tintas al c h ino las q ue p res tan m s atenc i n a las p artic ularid ad es d e la morfolog a verb al y ad op tan un enfoq ue m s c ontras tivo. A h ora b ien, es ta c ontras tivid ad no s iemp re res ulta p os itiva p ues to q ue en muc h os c as os los autores (p or ejemp lo, L i y C h en, 19 88) p res entan el verb o c h ino c omo una c ateg ora inc omp leta p or el h ec h o d e no p od er trans mitir la mis ma informac i n g ramatic al q ue s e ex p res a en leng uas c omo el es p aol. E n t rminos g enerales , la informac i n q ue s e d a s ob re el verb o c h ino c omo c ateg ora es h eterog nea, inc omp leta y p oc o c ontras tiva. L as c las ific ac iones q ue s e h ac en d e los verb os ad olec en falta d e h omog eneid ad tanto en lo referente a las d is tintas tip olog as rec og id as c omo en c uanto a la terminolog a us ad a. L a may ora d e autores s ig ue c riterios p rimord ialmente s int c tic os y c oinc id e en ad op tar la trans itivid ad c omo p rinc ip al c riterio d e c las ific ac i n. C ons id eramos , no ob s tante, q ue es te c riterio, amp liamente utiliz ad o en g ram tic as d e leng uas oc c id entales , no s e ajus ta tanto a una leng ua c omo el c h ino. E llos s e d eb e, en p rimer lug ar, a q ue la b arrera entre la trans itivid ad y la intrans itivid ad es d ifus a en c h ino. Y , en s eg und o lug ar, p orq ue d iferentes autores us an la mis ma terminolog a c on un referente d is tinto. A d em s , a p es ar d e q ue p arec e q ue el ob jeto d el verb o c ons tituy e un elemento c lave en la c las ific ac i n verb al, s on muy p oc as las ob ras es tud iad as q ue menc ionan los verb os s ep arab les , una tip olog a c arac ters tic a d el c h ino formad a p or un verb o y s u ob jeto, fuente d e frec uentes errores d e us o y p rob lemas d e ap rend iz aje p or p arte d e los es tud iantes . S in emb arg o, lo m s d es tac ab le d e es tas c las ific ac iones verb ales es s u p oc a utilid ad d es d e el p unto d e vis ta d id c tic o, p ues to q ue en las ex p lic ac iones g ramatic ales d e los manuales o b ien no s e us an o b ien s e rec urre a otras tip olog as , g eneralmente d e c ar c ter s em ntic o, q ue p arec en imp rovis ad as y nos c ons ta q ue p rovoc an d es c onc ierto en el alumnad o. E n lo referente a los c ontenid os d e c ar c ter g ramatic al d e los verb os , la may ora d e ob ras s e c entra ex c lus ivamente en las c ateg oras verb ales d e tiemp o y as p ec to, o nic amente en la d e as p ec to, y en g eneral las ap rox imac iones s uelen s er p oc o c ontras tivas . A unq ue en los lib ros d e tex to p ub lic ad os m s rec ientemente y a no ap arec en las tan h ab ituales c omo err neas eq uivalenc ias es tab lec id as entre tiemp os verb ales es p aoles y marc ad ores as p ec tuales c h inos (lo c ual s up one s in d ud a una mejora), las d is tinc iones y relac iones entre tiemp o y as p ec to s ig uen
3

V er ap nd ic e p ara una lis ta d e las referenc ias c ons ultad as .

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as . IS S N : 1886- 2438

|9

p res entand o c arenc ias en c uanto a c larid ad y s is tematiz ac i n. P ers is ten c onfus iones d erivad as d e p rob lemas d e tip o terminol g ic o, al etiq uetar alg unos marc ad ores as p ec tuales c omo p artc ulas temp orales (Z h ang y X u, 19 9 5) o ind ic ad ores d e tiemp o (R amrez , 2004: 111). O tras c onfus iones s on c aus ad as p or las eq uivalenc ias trad uc toras es tab lec id as entre c iertos tiemp os verb ales d el es p aol y alg unos marc ad ores as p ec tuales (Z h ou, 19 9 5; X u y Z h ou, 19 9 7). L o d es tac a p or enc ima d e tod o s on las g rand es d iverg enc ias entre las ob ras c on res p ec to a los marc ad ores as p ec tuales c h inos , tanto p or las d is tintas tip olog as rec og id as , c omo p or la variad a terminolog a us ad a. E n es te s entid o es s intom tic o q ue no h ay a d os manuales c on la mis ma lis ta d e marc ad ores as p ec tuales d el c h ino, ni la mis ma terminolog a p ara referirs e a ellos . E n la tab la 1 res umimos los d is tintos tip os d e as p ec to y marc ad ores as p ec tuales rec og id os en es tas ob ras . E n la tab la s e p ued e ver el amp lio ab anic o d e tip os d e as p ec to y marc ad ores as p ec tuales rec og id os en las ob ras analiz ad as , q ue ilus tran la g ran d is p arid ad d e vis iones ex is tente entre los autores : d es d e unas muy res tring id as , c omo la d e Y ip y R imming ton (2004) q ue tan s olo rec og en d os tip os d iferentes , a otras muy amp lias , c omo p or ejemp lo la d e Z h ao (19 9 9 ), autor q ue d etalla m s d e treinta tip os d e as p ec to d iferentes en c h ino. L os nueve manuales revis ad os s olamente c oinc id en en inc luir los as p ec tos p erfec to y p rog res ivo (o d urativo o c ontinuo, en func i n d e las d is tintas nomenc laturas ). L a nic a p artc ula rec og id a en tod as las ob ras es (le) c orres p ond iente al as p ec to p erfec to. A n as , en t rminos g enerales , ex is te un g ran c ons ens o en c ons id erar (le), (z h e) y (g uo) c omo marc ad ores as p ec tuales . U na ex p lic ac i n p laus ib le p ued e es q ue s on p artc ulas q ue s e p os p onen al verb o y s on f c iles d e id entific ar, mientras q ue en el res to d e formas as p ec tuales s e rec urre a otros mec anis mos , c omo la red up lic ac i n d el verb o (A A ), el us o d e p rep os ic iones ( z ai), ad verb ios ( g ang ), c omp lementos (d irec c ionales o res ultativos ), p artc ulas ( d e), etc . E s tos elementos p ued en ap arec er antep ues tos o p os p ues tos al verb o o s eg uir otros mec anis mos , mientras q ue las tres p artc ulas q ue g oz an d e may or ac ep tac i n s e p ued en ais lar y ex p lic ar p or s ep arad o, q ue es c omo h ab itualmente s e tratan los marc ad ores as p ec tuales en c h ino y no c omo manifes tac i n d e una c ateg ora verb al4. D e es te mod o, c on es te tratamiento atomiz ad o e ind ep end iente d el verb o al q ue ac omp aan, es tos marc ad ores ad q uieren una c entralid ad y p rotag onis mo q ue s e p od ra tild ar d e ex c es ivo y q ue s uele s er fuente d e errores y c onfus i n p or p arte d e los es tud iantes . F inalmente, h emos p od id o c ons tatar la g ran d is tanc ia ex is tente entre ob ras c omo lib ros d e tex to o g ram tic as d e c h ino elemental y otras m s es p ec ializ ad as y ac ad mic as . T amb i n h emos c omp rob ad o la es c as ez d e ap ortac iones q ue tienen el es p aol y el c h ino c omo leng uas d e c ontras te y la inex is tenc ia d e ob ras c entrad as en la d id c tic a d el c h ino p ara h is p anoh ab lantes . A p es ar d e q ue h ay autores c omo T eng (2005a, 2005b ) q ue d es d e h ac e m s d e veinte aos formula p rop ues tas d e ap lic ab ilid ad d irec ta en la ens eanz a d el c h ino p ara ex tranjeros (q ue, a s u vez , es muy rec iente c omo d is c ip lina), es evid ente q ue p or el momento tod ava no s e h an p ues to en p r c tic a. E n res umen, el tratamiento d el verb o c h ino en las ob ras analiz ad as p res enta una s erie d e p rob lemas q ue rep erc uten d e manera d irec ta en la ens eanz a d el c h ino a h is p anoh ab lantes . E l m s evid ente es la falta d e c ons ens o en los tres as p ec tos q ue h emos analiz ad o aq u y s ob re
4

S alvand o la ex c ep c i n d e M arc o y L ee (19 9 8).

10 |

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as

AA

C . res.

O tro s

ABBI ATI C H AO C H EN C H E N Y TI AN

p erfec to p erfec to ac c i n ac ab ad a ac c i n ac ab ad a

d urativo p rog res ivo c ontinuo c ontinuo c ontinuo c ontinuo

p untual

p erfec to (c omp leto) p as ad o ind efinid o ex p erienc ia p as ad a ex p erienc ia p as ad a ex p erienc ia p as ad a ex p erienc ia p as ad a p erfec to ex p erienc ial ex p erienc ia p as ad a ex p erienc ia p as ad a ex p erienc ial ex p erienc ial ex p erienc ial inc oativo s uc es ivo

inminente p otenc ial tentativo ac c i n futura

p rog res ivo

C H E U N G et al. p erfec to FA N G LI y T H O M PSO N LI y C H E N G LI U et al. LU LU O L


p erfec to p erfec tivo p erfec to ac c i n ac ab ad a p erfec to p erfec to p erfec to

p rog res ivo

ac c i n inminente inc oativo c ontinuativo d elimitativo ac c i n inminente p as ad o rec iente p as ad o rec iente c ontinuo y d is c ontinuo d irec c ional

imp erfec tivo imp erfec to d urativo d urativo c ontinuo c ontinuo c ontinuo c ontinuo p rog res ivo c ontinuo p rog res ivo p rog res ivo

inc oativo c ontinuativo inminente

ac c i n p as ad a

tentativo d elimitativo d e c orta d urac i n p as ad o rec iente forma no marc ad a g eneral p erfec to res ultivo

p otenc ial

M A RC O y LE E p erfec tivo d urativo W AN G XU y ZH O U YI Py RI M M I N G TO N ZH AN G


p erfec to p erfec to p erfec to p erfec to

ex p erienc ial imp erfec tivo imp erfec tivo (p as ad o ind eef. inc oativo c ontinuativo p rog res ivo y rec iente p rog res ivo p rog res ivo ac c i n c ontinuad a p rog res ivo p erfec to ex p erienc ial inc oativo c ontinuo

p ermis ivo

ZH AO

p erfec tivo inc oativo

d urativo c urs ivo

ex p erienc ial p erfec tivo

moment neo p rob ativo

aors tic o

imp erfec tic onting ente reg is trativo vo

s up os itivo, p ers uas ivo, etc . m s d e 30 tip os

ZH U

p erfec to

c ontinuo ac c i n p rog res ivo

ex p erienc ial ex p erienc ial ac c i n

Z H U ,X i ao xi ng p erfec to

Ta b la 1 . Tipos de aspectos y marcadores aspectuales.

tod o en el mod o d e ex p res ar en c h ino la informac i n d e c ar c ter g ramatic al d e los verb os es p aoles , en c onc reto el as p ec to.

4 . P ROP UE S TA DID CTICA DE L V E RB O CH INO


U na vez revis ad a una p arte rep res entativa d e la literatura es tamos en s ituac i n d e es tab lec er las b as es p ara formular una nueva p rop ues ta d id c tic a d el verb o c h ino. C ons id eramos q ue es ta ap rox imac i n p ed ag g ic a d eb era ad op tar una p ers p ec tiva h ols tic a, q ue ag lutinara y tuviera en c uenta tod os los elementos q ue forman p arte o q ue es t n relac ionad os c on el p arad ig ma verb al, a d iferenc ia d e los enfoq ues m s trad ic ionales d e la may or p arte d e los autores ,q ue s uelen d ar una vis i n p arc ial y atomiz ad a d e la c ateg ora verb al y s us c omp onentes E n el tratamiento d el verb o, s e d eb eran tomar en c ons id erac i n elementos c omo la p rag m tic a q ue, a p es ar d e s u imp ortanc ia en la ens eanz a d e la leng ua, no s e s uele tener en c uenta. F inalmente, s e d eb era trab ajar p ara la elab orac i n d e una g ram tic a p ed ag g ic a, q ue c omb ine s imult neamente elementos d e la p res c rip tiva y la d es c rip tiva. E n p rimer lug ar, s e d eb e d efinir y d elimitar la c ateg ora verb al, d es tac and o y ex p lic itand o las c arac ters tic as morfol g ic as d el c h ino, s ob re tod o en c omp arac i n c on leng uas flex ivas , c omo el es p aol. P ara ello, ad em s d e fac tores p rag m tic os , s er nec es ario rec urrir a la c omb inac i n d e c riterios s em ntic os y s int c tic os , y no nic amente a un s olo c riterio c omo s e s uele h ac er en la may or p arte d e las ob ras analiz ad as . A s , s e d eb e p oner d e relieve tamb i n el p es o y p ap el d e las c ateg oras g ramatic ales en c h ino, q ue s e d eb en p res entar d e manera m s flex ib le, d e ac uerd o c on la es truc tura ling s tic a d el c h ino, y no d e un mod o tan rg id o c omo en leng uas c omo el es p aol. D el mis mo mod o, s er nec es ario evitar p res entar el verb o c h ino c omo una c ateg ora inc omp leta p or el mero h ec h o d e no p od er ex p res ar c ontenid os g ramatic ales , tal c omo oc urre en es p aol. E n c h ino es tas variab les s e ex p res an med iante otros mec anis mos , p ero no p or ello s e d eb e c alific ar al verb o c h ino d e c ateg ora coja o limitad a. E n es te s entid o, p ues , s e d eb en ex p oner es tas c arac ters tic as d e un mod o m s ob jetivo y g lob al. E n s eg und o lug ar, en relac i n c on la c las ific ac i n d e los verb os , c ons id eramos q ue s e d eb e p artir d e c riterios q ue s ean tiles d es d e el p unto d e vis ta d id c tic o y no s eg uir aq uellos a p artir d e los c uales s e ob tienen c las ific ac iones meramente d es c rip tivas y d e p oc a utilid ad p r c tic a. P or ello, s e d eb eran p rioriz ar c riterios s em ntic os p or enc ima d e los s int c tic os , utiliz ad os en la may ora d e literatura, o p referib lemente c omb inar los d os tip os . S ig uiend o los p os tulad os d e T eng (2005a), p od emos d ivid ir los verb os en verb os d e ac c i n, d e es tad o y d e p roc es o (c riterio s em ntic o), y d ivid irlos a s u vez en trans itivos e intrans itivos (c riterio s int c tic o), s ub d ivis i n a la c ual s era nec es ario aad ir la d e verb o s ep arab le. S e trata d e una c las ific ac i n s enc illa, c lara y c reemos q ue muy efec tiva p ara tratar alg unos d e los p rinc ip ales p untos g ramatic ales d el c h ino mod erno, inc luy end o tod os los elementos d el p arad ig ma verb al. F inalmente, en terc er lug ar, p ens amos q ue s e d eb e p res tar es p ec ial atenc i n a las d iferenc ias d e g ramatic aliz ac i n d e las c ateg oras verb ales entre el c h ino y otras leng uas c omo el es p aol, p ues to q ue a menud o s e c onvierten en uno d e los p rinc ip ales es c ollos en el p roc es o d e ap rend iz aje d el c h ino. S e d eb e ad op tar una vis i n m s g eneral y no tan frag mentaria c omo la q ue s e enc uentra en un g ran n mero d e ob ras , y a q ue el d ominio d e la c ateg ora verb al, as 12 |

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as

volumen 3 ao 2008

c omo d e las p artc ulas a las q ue tanto nfas is s e p one, d eb era p as ar p or la interioriz ac i n d el s is tema verb al c omo un tod o y no c omo una s erie d e elementos ais lad os e ind ep end ientes . E n es te s entid o, d e entre las s eis c ateg oras verb ales d el es p aol d es tac an las d e tiemp o y as p ec to p or s er las m s p rob lem tic as p ara los alumnos d e h ab la c as tellana. M ientras q ue en es p aol es tas d os c ateg oras s e ex p res an a trav s d e los tiemp os verb ales , en c h ino no s e g ramatic aliz an a trav s d e los verb os . E l c h ino p os ee un d es arrollad o s is tema as p ec tual y el tiemp o s e ex p lic ita med iante ex p res iones temp orales , p or lo q ue en g eneral s e p ued en ais lar los elementos q ue c ump len una func i n u otra. L a c lave es t en entend er q u s e g ramatic aliz a en c ad a leng ua, c mo s e h ac e y q u ind ic a, y no en b us c ar eq uivalenc ias d e tip o morfol g ic o o l x ic o, y a q ue s tas no s on s iemp re unvoc as . R es ulta imp res c ind ib le mos trar es tas d iferenc ias , al tiemp o q ue s e d eb en ac larar las c onc omitanc ias entre tiemp o y as p ec to, y a q ue amb os g uard an relac i n c on la id ea d e temp oralid ad y en alg unos c as os inc lus o en c h ino s on ins ep arab les . P or otra p arte, s e d eb e relativiz ar la imp ortanc ia d e los marc ad ores as p ec tuales . E n la may or p arte d e la literatura es tud iad a la atenc i n s e c entra en es tab lec er una s erie d e normas o p rinc ip ios m s o menos es tric tos q ue reg ulen el us o d e es tos marc ad ores , inc lus o h ay ob ras ex c lus ivamente d ed ic ad as al us o p res c rip tivo d e los marc ad ores as p ec tuales , s in h ac er s iq uiera referenc ia a la c ateg ora verb al d e as p ec to o a otros fac tores m s g enerales . C ons id eramos q ue s e d eb en inc orp orar otros elementos c omo p or ejemp lo la s em ntic a, la imp ortanc ia d el c ontex to o el c onc ep to d e as p ec to en s mis mo p ara p od er entend er tanto los p rop ios marc ad ores c omo, s ob re tod o, la c ateg ora verb al en g eneral. A unq ue es nec es ario s ab er us ar los marc ad ores as p ec tuales , m s imp ortante y efec tivo d es d e el p unto d e vis ta d el ap rend iz aje es entend er la c ateg ora d e verb o en c h ino, los d iferentes tip os d e as p ec to y s u func i n d is c urs iva.

5. CONCL US IN
E n es te artc ulo h emos q uerid o realiz ar un p rimer es tud io p ara s entar las b as es d e una nueva p rop ues ta d id c tic a d el verb o c h ino. P ara ello, en p rimer lug ar h emos analiz ad o en una p arte rep res entativa d e la literatura c mo s e tratan las c ues tiones relac ionad as d irec tamente c on la c ateg ora verb al en c h ino y p artic ularmente aq uellas q ue m s c onfus i n c aus an en los es tud iantes . N os h emos fijad o fund amentalmente en tres as p ec tos : la d efinic i n d e la c ateg ora verb al, s u c las ific ac i n y la g ramatic aliz ac i n d e las c ateg oras verb ales en c ontras te c on el es p aol. U na vez revelad os los p rob lemas y las c arenc ias d e las ob ras ex is tentes , h emos p rop ues to un nuevo enfoq ue d e c ar c ter d id c tic o p ara ab ord ar es tos tres fac tores . E s ta p rop ues ta tiene c omo ob jetivo p rinc ip al p res entar la c ateg ora verb al c omo un tod o c oh erente, no c omo un c onjunto d e elementos ais lad os y d es lig ad os , q ue teng a ad em s en c uenta fac tores d e tip o p rag m tic o q ue no s e s uelen c ons id erar en el c ontex to d e la d id c tic a d e la leng ua c h ina y , finalmente, q ue s e ins c rib a en el marc o d e una g ram tic a p ed ag g ic a q ue c omb ine p rinc ip ios d e la d es c rip tiva y tamb i n d e la p res c rip tiva. E n d is c ip linas c omo la ling s tic a y la d id c tic a d el c h ino, q ue tanto c amino les q ued a a n p or rec orrer en E s p aa, es c ruc ial emp ez ar a h ac er es fuerz os c omo el q ue aq u p res entamos . E s nec es ario h ac er avanz ar amb as reas y tend er p uentes entre la inves tig ac i n y la p r c tic a |13

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as . IS S N : 1886- 2438

d oc ente, s ob re tod o en el c ontex to ac tual, h ab id a c uenta d el c rec iente inter s p or la leng ua c h ina en nues tro p as , d el aumento en la oferta d e es tud ios d e A s ia O riental y d e la falta d e inves tig ac i n en es te mb ito en E s p aa.

6 . B IB L IOG RA F A
A B C C C C C

b b iati, M . (19 9 8). G ramatica di cinese moderno. V enec ia: C afos c arina. ellas s en, J . y P . Z h ang (19 9 7). A K ey to Chinese Speech and W riting. P ek n: S inoling ua. h ao, Y . (19 68). A G rammar of Spoken Chinese. B erk eley : U nivers ity of C alifornia P res s . h en, G . (ed .) (19 9 5). Shiyong hanyu yufa dacidian. P ek n: Z h ong g uo laod ong c h ub ans h e. h en, L . (19 81). G ram tica del chino elemental. M x ic o: E l C oleg io d e M x ic o. h eng , X .; X . T ian (19 89 ). X iandai hanyu. H ong K ong : J oint P ub lis h ing (H .K .). h eung , H . et al. (19 9 4). A P ractical Chinese G rammar. H ong K ong : T h e C h ines e U nivers ity P res s . C os ta, E . y J . S un (2004). H nyu1 . Chino para hispanohablantes. B arc elona: H erd er. F ang , Y . (19 9 2). Shiyong hanyu yufa. P ek n: B eijing Y uy an X uey uan c h ub ans h e. G ao, G ., et al. (ed s .) (19 9 2). X iandai hanyu z hishi dacidian. J inan: S h ang d ong jiaoy u c h ub ans h e. L i, D . y M . C h eng (19 88). A P ractical Chinese G rammar for F oreigners. P ek n: S inoling ua. L i, J . (19 9 8). X inz hu guoyu wenfa. P ek n: S h ang w u y ins h ug uan. L iu, X .; E ., D eng y S ., L iu (ed s .) (19 9 3). P ractical Chinese R eader. P ek n: S h ang w u y ins h ug uan. L iu, X . (ed .) (2003). N ew P ractical Chinese R eader. P ek n: B eijing Y uy an D ax ue c h unb ans h e. L iu, Y . et al. (19 9 6). M odern Chinese G rammar for Teachers of Chinese as a Second L anguage and A d vanc ed L earners of M odern Chinese. Shiyong xiandai hanyu yufa. T aip ei: S h id a s h uy uan y oux ian g ong s i. L u, F . (19 9 6). D uiwai hanyu jiaoxue shiyong yufa. P ek n: B eijing Y uy an W enh ua D ax ue c h ub ans h e. L , S . (19 9 9 ). X iandai hanyu babai ci. Z eng d ing b en. P ek n: S h ang w u y ins h ug uan. L , W . (19 9 4). D uiwai hanyu jiaoxue yufa tansuo. P ek n: Y uw en c h ub ans h e. L uo, A . (19 9 6). J ianming xiandai hanyu yufa. P ek n: Z h ong y ang minz u d ax ue c h ub ans h e. M arc o, C . y W . L ee (19 9 8). G ram tica de la lengua china (para hispanohablantes). T aip ei: G uoli b iany ig uan. M artnez , D . (c oord .) (2004). Chino IV . G ua de trabajo. U nivers itat O b erta d e C ataluny a. M eng , C . et al. (ed s .) (2000). H anyu dongci yongfa cidian. P ek n: S h ang q u y ins h ug uan. P ac k ard , J . (2000). The M orphology of Chinese. A L inguistic and Cognitive Approach. C amb rid g e: C amb rid g e U nivers ity P res s . P an, S . (19 9 6). T cnicas y formas de traducci n chino-espa ol y espa ol-chino. T aip ei: Z h ong y ang tus h u c h ub ans h e. P rofes s orat d els E s tud is d e l s ia O riental (c oord .) (2004). X in s II. G uia de treball. U nivers itat O b erta d e C ataluny a. R amrez , L . (2004). M anual de traducci n chino/castellano. B arc elona: G ed is a. T eng , S . (2005a). V erb c las s ific ation and its p ed ag og ic al ex tens ions , en S . T eng (ed .) Studies on M odern Chinese Syntax. T aip ei: W enh e c h ub ans h e: 79 - 86.

S eg uimos el s is tema d e tras c rip c i n pinyin, ex c ep tuand o aq uellos c as os en q ue h emos res p etad o otras formas , ad op tad as p or los p rop ios autores .

14 |

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as

volumen 3 ao 2008

T eng , S . (2005b ). H any u d ong c i d e s h ijian jieg ou , en S . T eng (ed .) S tud ies on M od ern C h ines e S y ntax . T aip ei: W enh e c h ub ans h e: 261- 268. W ang , F . (ed .) (19 9 6). L engua china para extranjeros. P ek n: S inoling ua. W ang , L . (19 85). Z hongguo xiandai yufa. P ek n: S h ang w u y ins h ug uan. W ang , X . et al. (ed s .) (2003). E l chino de hoy. J inri hanyu. P ek n: W aiy u jiaox ue y u y anjiu c h ub ans h e. X u, Z . y M . Z h ou (19 9 7). G ram tica china B ellaterra: S ervei d e P ub lic ac ions d e la U nivers itat A ut noma d e B arc elona. Y ao, T . et al. (2005). Integrated Chinese. L evel 1 P art 1 . B os ton: C h eng & T s ui C omp any . Y ao, T . et al. (2005). Integrated Chinese. L evel 1 P art 2 . B os ton: C h eng & T s ui C omp any . Y ao, T . et al. (2003). Integrated Chinese. L evel 2 . B os ton: C h eng & T s ui C omp any . Y in, B . y M . F elly (19 9 0). Chinese R omaniz ation. P ronunciation & O rthography. P ek n: S inoling ua. Y ip , P . y D . R imming ton (2004). Chinese: A Comprehensive G rammar. L ond on: R outled g e. Z h ang , W . y D . X u (19 9 5). M emento grammatical du chinois moderne. P ek n: W aiw en c h ub ans h e. Z h ao, S . (19 9 9 ). Comparaci n biling e entre el chino y el espa ol. P ek n: W aiy u jiaox ue y u y anjiu c h ub ans h e. Z h ou, M . (19 9 5). E studio comparativo del chino y el espa ol. Aspectos ling sticos y culturales. B arc elona. U nivers itat A ut noma d e B arc elona. [tes is d oc toral] Z h u, D . (19 82). Y ufa jiangyi. P ek n: S h ang w u y ins h ug uan. Z h u, X . (ed .) (2002). Chinese grammar without tears. J ianming hanyu yufa xuexi shouce. P ek n: B eijing D ax ue c h ub ans h e. Z h u, Y . (19 9 0). X iandai hanyu yufa shuyu cidian. P ek n: S inoling ua.

A p n d ic e 1. Re la c i n d e o b ra s a n a liz a d a s
A uto r A B Z C C B B IA T I, M . E L L A S S E N , J .; H A N G , P. H A O , Y. H E N , G .(E D .) T tulo G rammatic a d i c ines e mod erno A K ey to C h ines e S p eec h and W riting A G rammar of S p ok en C h ines e S h iy ong h any u y ufa d ac id ian G ram tic a d el c h ino elementalG ram tic a d el c h ino elemental X A H S X iand ai h any u P rac tic al C h ines e G rammar ny u 1. C h ino p ara h is p anoh ab lantes h iy ong h any u y ufa iand ai h any u z h is h i d ac id ian Ti p o d e o bra g ram tic a manual g ram tic a d ic c ionario es p ec ializ ad o g ram tic a g ram tic a g ram tic a manual g ram tic a d ic c ionario es p ec ializ ad o g ram tic a g ram tic a I di o ma Italiano Ing l s Ing l s C h ino C as tellano C h ino Ing l s C as tellano C h ino C h ino Ing l s C h ino / ing l s A o 19 9 8 19 9 7 19 68 19 9 5 19 81 19 89 19 9 4 2004 19 9 2 19 9 2 19 81 19 88

C H EN ,L. C H E N G , X ; T IA N , X . C H EU N G ,H .ET A L. C O S TA , E ; S U N , J. FA N G , Y. G A O , G .; T A N , D .; W A N G , L . (E D S .) L I, C .; T H O M P S H O N , S. L I, D .; C H E N G , M .

M and arin C h ines e. A func tional referenc e g rammar A P rac tic al C h ines e G rammar for F oreig ners

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as . IS S N : 1886- 2438

|15

N ew P rac tic al C h ines e R ead er manual M od ern C h ines e G rammar for T eac h ers of g ram tic a C h ines e as a S ec ond L ang uag e and A d vanc ed L earners of M od ern C h ines e L U , F. D uiw ai h any u jiaox ue s h iy ong y ufa g ram tic a LU O ,A . J ianming x iand ai h any u y ufa g ram tic a L ,S . X iand ai h any u b ab ai c i g ram tic a M A R C O , C .; L E E , W . G ram tic a d e la leng ua c h ina g ram tic a M E N G , C . E T A L . (E D .) H any u d ong c i y ong fa c id ian d ic c ionario es p ec ializ ad o PAN ,S. T c nic as y formas d e trad uc c i n c h inomanual d e es p aol y es p aol- c h ino trad uc c i n PR O FESO R AD O D E C h ino II- IV G ua d e trab ajo (U O C ) manual L O S E S T U D IO S D E A S IA O R IE N T A L (C O O R D .) R A M R E Z , L . R O V IR A , S .; S U R E Z , A. M anual d e trad uc c i n c h ino/c as tellano J ilong manual d e trad uc c i n manual

L I, L IU L IU L IU L IU

J. , X .; D E N G , E .; , X . (E D S .) , X . (E D .) , Y. E T A L.

X inz h u g uoy u w enfa P rac tic al C h ines e R ead er

g ram tic a manual

C h ino C h ino / ing l s Ing l s C h ino

19 9 46 19 9 3 2004 19 9 6

C C C C C

h ino h ino h ino as tellano h ino

19 9 6 19 9 6 19 9 9 19 9 8 2000 19 9 6 2004

C as tellano C atal n / c as tellano

C as tellano C as tellano

2004 en elab orac i n 20057 20058 19 9 6 19 85 2003 2005 19 9 7 19 9 0 2004 19 9 5 19 9 9 19 9 5 19 82 2002 19 9 0

V erb c las s ific ation and its p ed ag og ic al ex tens ions TEN G ,S. H any u d ong c i d e s h ijian jieg ou W A N G , F . (E D .) L eng ua c h ina p ara ex tranjeros W A N G ,L. Z h ong g uo x iand ai y ufa W A N G , X .; Z H A N G , H . E l c h ino d e h oy E T A L . (E D S .) Y A O , T ; L IU , Y . E T A L . Integ rated C h ines e X U , Z .; Z H O U , M . G ram tic a c h ina Y IN , B .;F E L L Y , M . C h ines e R omaniz ation. P ronunc iation & O rth og rap h y Y IP , P .; R IM M IN G T O N , C h ines e. A C omp reh ens ive G rammar D . Z H A N G , W .; X U , D . M emento g rammatic al d u c h inois mod erne ZH AO ,S. ZH O U ,M . ZH U ,D . ZH U ,X. Z H U , Y. C omp arac i n b iling e entre el c h ino y el es p aol E s tud io c omp arativo d el c h ino y el es p aol. A s p ec tos ling s tic os y c ulturales Y ufa jiang y i C h ines e g rammar w ith out tears X iand ai h any u y ufa s h uy u c id ian

TEN G ,S.

artc ulo c ientfic o Ing l s artc ulo c ientfic o manual g ram tic a manual manual g ram tic a g ram tic a g ram tic a g ram tic a g ram tic a c omp arad a tes is d oc toral g ram tic a g ram tic a d ic c ionario es p ec ializ ad o C h ino C as tellano C h ino C h ino / c as tellano Ing l s C as tellano Ing l s Ing l s F ranc s C h ino C as tellano C h ino C h ino / Ing l s C h ino

6 7 8

O rig inalmente p ub lic ad a en 19 24. O rig inalmente p ub lic ad o en 19 74. O rig inalmente p ub lic ad o en 19 85.

16 |

R evis ta d e L ing s tic a y L eng uas A p lic ad as

Vous aimerez peut-être aussi