Vous êtes sur la page 1sur 34

CONSERVACIN DE PLANTAS Y DE SABERES SOBRE ELLAS I. Etnobotnica en los territorios de lengua catalana II.

Hacia un repositorio de trabajos etnobotnicos ibricos


Joan Valls1, Esperana Carri1, Teresa Garnatje2, Montse Parada1, Montse Rigat1
1Laboratori

de Botnica, Facultat de Farmcia, Universitat de Barcelona 2Institut Botnic de Barcelona (CSIC-ICUB)

LAVANTPROJECTE DE LLEI DE LA BIODIVERSITAT I EL PATRIMONI NATURAL: PRINCIPALS ASPECTES DESTACABLES EN RELACI AMB LETNOBOTNICA
Article 104. Coneixements tradicionals sobre la biodiversitat 1. Les administracions pbliques de Catalunya han dadoptar les mesures necessries per garantir la protecci, la conservaci i ls dels coneixements i les prctiques dutilitzaci consuetudinria que sn dinters per a la conservaci i ls sostenible de la biodiversitat, amb atenci especial en lmbit de letnobotnica, i han de preveure mesures per garantir que els beneficis derivats de ls daquests coneixements i prctiques es comparteixen equitativament. 2. El departament competent en matria de medi ambient ha de gestionar lInventari de coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat, amb la collaboraci dels departaments competents en matria de cultura, dagricultura i ramaderia, i de salut. Ha dincloure tamb el coneixement tradicional vinculat al maneig, a ls i a les aplicacions de lagrobiodiversitat.

LA LENGUA CATALANA Lengua romnica o neolatina


Hablada en 4 estados: -Andorra -Espaa (Aragn, Catalua, Islas Baleares, Murcia, Pas Valenciano) -Francia (Pirineos Orientales) -Italia (lAlguer -Cerdea-) Dos grandes dialectos (oriental y occidental) y distintas denominaciones -corespondientes a (sub)dialectos de extensin diversa-, entre otras: alguers, catal, eivissenc, fragat, mallorqu, menorqu, rossellons, tortos, valenci, xipella 9.000.000 de personas declaran poderla hablar 11.000.000 de personas declaran entenderla Puesto 88 entre las ms de 6.800 lenguas del mundo

FLORA VASCULAR DE ESTOS TERRITORIOS: ~ 3.800 txones (especies y subespecies)

Estudios etnoflorsticos

Etnobotnica cuantitativa

ETNOBOTNICA

Estudio de agroecosistemas

Fitonimia

Plantas medicinales Plantas alimentarias

Etnoflora, etnobotnica cuantitativa, fitonimia


I Pallars Cerdanya Montseny Guilleries Segarra Alt Empord Alta Vall del Ter Gallecs Mallorca Formentera Mariola Trbena 264 155 180 28 29 178 60 28 130 13 10 22 PM 410 234 351 158 92 334 220 100 120 77 48 51 PA 214 68 280 46 22 248 100 82 90 39 65 59 PND 52 23 17 5 0 57 5 UND 867 599 501 105 12 1035 117 N 1004 480 1027 335 201 1015 454 366 300 131 128 140 NND 683 164 446 80 19 418 66 47 IE 29,1 15 23,2 20 25,9 16,1 15 IUC 49,2 30,4 43,4 87 52,6 44,5 68,6 94,8 -

Alt Empord
Una de las comarcas ms extensas de Catalua (1.357,53 km) 138.501 habitantes (2009)

101 encuestas - 178 informantes 518 txones de 80 familias


334 con aplicaciones medicinales 147 forman parte de las 375 mezclas medicinales reportadas 248 se usan como alimentarias 103 tienen acciones txicas 228 tienen otros usos

Ripolls
956 km2 27.000 habitantes

Alta Vall del Ter


294 km2 4.526 habitantes

312 especies 220 medicinales 20 txicas 100 alimentarias 71 con otros usos De 10, slo se recuerda el nombre 5 especies no documentadas como medicinales 22 especies poco documentadas 117 usos medicinales no documentados

CONTRIBUCIN AL CONOCIMIENTO ETNOBOTNICO DE MALLORCA. LA BIODIVERSIDAD VEGETAL Y SU GESTIN EN UNA ISLA MEDITERRNEA

3.600 km2 900.000 habitantes

RESUMEN (datos numricos aproximados) Informantes Total especies Medicinales Alimentarias Especie ms citada Uso ms citado ndice de etnobotanicidad 130 200 120 90
Santolina chamaecyparissus L.

Diurtico 15%

Municipios de prospeccin. Junio 2011

Agroecosistemas: estudios en huertos familiares

Agroecosistemas: inventarios de mercados

Reversin del conocimiento


Encuesta etnobotnica a escolares y a sus padres y/o abuelos Publicaciones de divulgacin Conferencias para el gran pblico Seminarios sobre etnobotnica en escuelas Huertos escolares

Encuesta etnobotnica en escuelas


Encuesta libre
Escriu tot all que spigues de les plantes i les seves utilitats

Encuesta semidirigida
NOM DE LA PLANTA Herba de Sant Joan PART USADA COM ES PREPARA Es macera en oli Flor quaranta dies a sol i serena COM ES PREN O SAPLICA Aplicaci tpica sobre la lesi PER A QU SERVIEX Per a cops i cremades TIPUS

Reversin del conocimiento


Una iniciativa de reversin interactiva del saber: el proyecto HERBAM

http://www.herbam.net

Fitonimia: Recull de noms catalans de plantes


Vaciado de unas 500 obras publicadas y unas 50 listas de nombres procedentes de botnicos Revisin botnica y lingstica de los datos Informatizacin de los datos Publicacin en lnea II-2009 (1 versin), IX-2009 (2 versin) Preparacin de la edicin en papel (prevista para 2011)
http://www.termcat.cat/docs/DL/noms plantes/

~ 30.000 denominaciones catalanas ~ 6.000 txones (de plantas vasculares)

Ficha del diccionario en lnea

Alyssum maritimum: caps blancs, escopinyes de Crist, flor de gat, herba fetgera, herba pedrera, herbamel.

SINONIMIA

Papaver rhoeas

BASE DE DATOS DE TRABAJO DE NUESTRO GRUPO DE INVESTIGACIN (http://www.etnobiofic.cat)

http://www.etnobotanica.cat

REPOSITORIO DE INFORMACIN ETNOBOTNICA IBRICA A) BIBLIOGRAFA Autor(es) Apellido(s), Inicial(es) del/de los nombre(s) Ao Ttulo Revista, volumen: pgina inicial-pgina final o Ciudad, Editorial, nmero de pginas o Universidad, Tipo de trabajo acadmico, nmero de pginas Lugar fsico o virtual donde es consultable B) IMGENES C) DOCUMENTOS SONOROS D) INFORMACIN DE OTRO TIPO

Agradecimientos: A nuestros informantes A los organizadores de estas Jornadas A las agencias financiadoras de nuestros proyectos: Ajuntament de Figueres (Beca de recerca Ciutat de Figueres 2009) AGAUR, Generalitat de Catalunya/Institut dEstudis Empordanesos/ Centre Comarcal dEstudis del Ripolls (2009ACOM00012/00013) Ministerio de Educacin y Ciencia (SEJ2007-60873/SOCI)

Grup de recerca en Etnobotnica catalana www.etnobiofic.cat

Vous aimerez peut-être aussi