EL BEISBOL Breu histria El beisbol es va crear als Estats Units a partir dun joc infantil britnic anomenat joc

de rounders, derivat del criquet angls, que practicaven els colons anglesos al segle XVIII. Les primeres regles del beisbol i les caracterstiques del terreny de joc les va establir Alexander J. Cartwright lany 1845. El beisbol va tenir molt dxit als EUA i rpidament sestengu als pasos de lAmrica Central i del Carib, com ara Mxic o Cuba. Ms tard va arribar tamb a Europa i a lsia. A Catalunya, el va introduir el periodista Agust Peris. Lany 1929 es van establir els primers clubs i es va crear la Federaci Catalana de Beisbol. Als Jocs Olmpics de Barcelona va ser esport olmpic per primer cop. El reglament

Objectiu del joc: cada equip ha dintentar aconseguir el mxim nombre de curses durant el partit. Una cursa saconsegueix quan algun corredor de lequip atacant passa per sobre de les tres bases fins a la base de meta o casa, duna en una o dun sol cop. Lequip defensor ha dintentar eliminar els jugadors de lequip atacant perqu no puguin aconseguir completar la cursa. Quan nelimina tres, passa a ser atacant. Cada equip ser atacant i defensor nou vegades durant un partit. Terreny de joc: s una superfcie a laire lliure en qu destaquen un camp de gespa en forma de rombe (camp interior) i una zona de terra que lenvolta (camp exterior). El camp interior t forma de rombe i sanomena diamant. A cada angle del camp se situen unes bases per les quals han de passar els jugadors. Les tres bases son coixins de lona blanca. Lrea de casa s el punt des don un jugador colpeja la pilota amb el bat, abans diniciar la cursa. s lltima base que sha de trepitjar abans de completar la cursa. Lrea de llanament s la zona del camp, al centre del diamant, des de la qual es llana la pilota per iniciar el joc. El camp exterior est format per una zona de terra. Les lnies que el delimiten sanomenen lnies de falta. La pilota llanada pel batedor ha de caure dins daquest camp.

La pilota i el bat: la pilota s petita i de cuir de color blanc, t un nucli de suro i pesa uns 145 grams. El bat s un pal rod, normalment de fusta, amb un extrem ms prim per on sagafa. Els jugadors: un equip de beisbol est format per 9 jugadors, que tenen diferents funcions. Segons la funci que tenen, porten diferents proteccions: el batedor pot portar uns guants per agafar el bat i un casc; els defenses porten un guant (mascota) per agafar la pilota; el receptor porta una careta, un protector del pit i unes genolleres. Els atacants actuen un darrera laltre com a batedors i corredors. Els defenses actuen tots alhora, un com a llanador, un altre com a receptor i set jugadors com a defenses de camp. El partit: un partit no t lmit de temps. Consta de nou entrades dividides en dues parts: una en qu bat l'equip visitant, i l'altra en qu ho fa l'equip local. Guanya el partit lequip que, desprs de les 9 entrades, ha fet ms curses. En cas dempat, sallarga el joc fins que es desempata. El joc comena quan el llanador de lequip defensor llana una pilota al seu receptor. El batedor de lequip atacant intenta colpejar la pilota amb el bat, moment en que deixa el bat i comena a crrer per aconseguir una cursa. Lequip defensor intenta agafar la pilota al vol o enviar-la a les bases abans que hi arribin els corredors. Mentre la pilota s en joc, els corredors miren davanar bases fins a completar una cursa. Un equip passa de la defensa a latac quan aconsegueix eliminar tres jugadors contraris ; mentrestant, lequip atacant pot anar sumant curses. Faltes del llanador: - Quan fa quatre boles. La pilota s bona quan passa per la zona de strike (entre el genoll i el colze). Si la pilota va per fora, daquesta jugada sen diu bola. - Quan no situa un dels peus sobre la base de llanament. - Quan fa una finta de llanament de pilota i no la llana. - Quan retarda el joc intencionadament. - Quan llana la pilota sense que el receptor estigui en posici.
Totes les faltes anteriors se sancionen amb lavanament duna base per part de tots els corredors, incls el batedor.

Faltes del batedor: - Quan el batedor no colpeja la pilota o strike tres vegades. - Quan bat fora la zona de strike. - Quan la pilota cau fora del camp o va cap enrera. - Quan un defensa agafa la pilota abans que toqui a terra (fly).
Totes aquestes faltes se sancionen amb leliminaci del batedor.

Faltes del corredor: - Quan un defensa toca el corredor amb la pilota mentre s fora de la base. - Quan un defensa toca la base amb la pilota abans que hi arribi el corredor. - Quan una pilota batuda per un company el toca. - Quan el corredor es desvia ms dun metre de la lnia de cursa per evitar que la pilota el toqui. - Quan el corredor se salta una base.
Totes aquestes faltes se sancionen amb leliminaci del corredor.

La mxima puntuaci sobt quan totes les bases estan ocupades i el batedor envia la bola fora de labast dels defenses. Aix permet que tots els corredors, incls el batedor, arribin a casa i lequip sanoti quatre curses. Aquesta jugada sanomena home run.

Fonaments tcnics del beisbol Parlem de quatre fonaments tcnics bsics : - Atac : el cop de bat i la cursa. - Defensa : el llanament i la recepci de la pilota.

El cop de bat: el batedor ha dintentar colpejar la pilota amb el bat noms quan aquesta s bona, i enviar-la, com a mnim, dins dels lmits del camp exterior. Si va directament als espectadors, la jugada s vlida. El bat sha dimpulsar des de darrera cap a davant i sha dagafar amb les dues mans. La cursa entre les bases: el corredor ha de crrer tant com pugui per arribar a la base abans que el defensa que te la pilota i per evitar que el

toquin si la hi llancen. Si te temps, el corredor pot continuar corrent i anar tocant les bases amb el peu fins a completar una cursa. Un corredor pot tornar enrera si considera que no arribar a temps a la base segent, per tamb pot ser eliminat entre les bases. Un corredor pot crrer cap a la base segent abans que el llanador inici la jugada, per sempre ha de procurar que la pilota no el toqui quan el llanador sha adonat que ha comenat a crrer i la hi llana. Aquesta jugada es coneix amb el nom de base robada.

Llanament de la pilota: hi ha dos tipus de llanaments. - Del llanador cap al receptor: en iniciar cada jugada el llanador ha de llanar la pilota al seu receptor a la zona de strike, intentant que el batedor no la colpegi. - Del defensa cap a un altre defensa o cap al corredor: es produeix desprs duna recepci i ha de ser tan rpid i precs com sigui possible per no perdre temps i poder eliminar un o ms jugadors. Recepci de la pilota: es produeix desprs del llanament del batedor o desprs de la passada dun company. El receptor intentar agafar la pilota amb la mascota abans que toqui a terra.

ACROSPORT QU S L'ACROSPORT? s un nou esport? Una habilitat circense? Una antiga prctica gimnstica? L'acrosport s una nova disciplina que engloba alguna cosa de cada una d'aquestes modalitats. ANTECEDENTS HISTRICS DE L'ACROSPORT La construcci de pirmides o estructures humanes s'ha anat desenvolupant al llarg dels segles. Amb ms o menys institucionalitzaci, sempre han estat presents en la cultura fsica popular (els castellers a Catalunya). Una pirmide gimnstica s una estructura constituda per ssers humans. El seu disseny arquitectnic s com el de les pirmides d'Egipte: base ampla i cim ms estret.

L'origen exacte de la formaci de pirmides humanes s desconegut, per sembla que va ser a Egipte on es va iniciar aquesta prctica, perqu el nom de pirmides humanes apareix desprs de les pirmides arquitectniques. Des de llavors fins ara, alguns pobles han participat en la creaci de pirmides humanes amb una finalitat recreativa o competitiva: els grecs en van utilitzar en els seus Jocs Olmpics, els romans les construren amb finalitats militaristes, i a Itlia (s. XVI) ja es van dur a terme aquestes activitats com a competici. Al s. XVIII , els diferents corrents gimnstics que hi ha al nord d'Europa tamb realitzen aquest tipus de figures en les "Gymnastrades". Al s. XIX hi ha una introduci de la dansa en tots els moviments gimnstics, i l'acrosport tamb tindr aquesta influncia. Podem dir tamb que aquest esport adopta idees del circ i del teatre. L'ACROSPORT COM A DISCIPLINA ESPORTIVA L'acrosport s una disciplina esportiva inclosa a la IFSA (Federaci Internacional d'Esports Acrobtics, 1973). Podem definir l'Acrosport com un esport acrobtic realitzat amb un company/a o en grup, que consisteix a combinar pirmides humanes, salts acrobtics i elements coreogrfics. L'esportista situat a la part superior s'anomena "gil" o "voltejador", i s ms petit i lleuger que el que f de base, anomenat "portor". Els exercicis es realitzen en grups de dos, tres o quatre esportistes, alternant les figures amb elements gimnstics i elements nous i originals d'inventiva prpia. Per tant, podem parlar d'una activitat integrada per tres elements fonamentals: - la construcci de figures que requereixen fora, flexibilitat, propulsi i equilibri. - l'acrobcia a terra com a transici d'una figura a l'altra. - la msica, que recolza el component coreogrfic. Les categories en qu es pot competir sn: parelles femenines, parelles masculines, parelles mixtes, trios femenins i quartets masculins.

LA FORA

Qu s la fora? Has vist per la televisi els aixecadors de pesos? I els llanadors de pes? Oi que s impressionant que siguin capaos daixecar crregues tan pesades o de llanar el pes tan lluny ? Doncs b, poden aconseguir-ho grcies a tenir una qualitat fsica de qu has sentit a parlar de ben segur i que coneixem com a fora muscular. Podem definir la fora com la qualitat fsica que ens permet realitzar una acci muscular per vncer una oposici. Aquesta oposici, en el cas de lhalteroflia, s el pes elevat de la barra carregada; en el cas del llanador es tractaria de lartefacte que s llanat (pes, disc........) i que tendeix a caure per lacci de la gravetat. Com es fora es tingui, ms lluny es podr enviar.

Qui fa servir la fora? En lapartat anterior ja has vist alguns exemples desportistes que necessiten la fora per practicar els esports respectius. Aqui tens altres exemples : - Un saltador datletisme, per ser capa darribar molt lluny o de saltar molt enlaire. - Un escalador, per fer tracci del seu propi cos i poder pujar per la paret. - Un remer, per desplaar la seva embarcaci tan rpid com sigui possible. - Un judoka, per aconseguir vncer ladversari. Per no noms per practicar esport cal desenvolupar la fora. Tamb es realitza fora en moltes de les nostres activitats quotidianes, com: - Traginar la motxilla plena de llibres fins a lescola. - Pujar les escales amb el cistell carregat amb la compra. - Fins i tot mantenir recte el nostre cos. Aix ho fan els msculs posturals. La fora saconsegueix grcies a la contracci dels msculs que, com ja saps, sn els encarregats de moure lesquelet hum. Segons com sigui loposici

que els msculs hagin de vncer en el moviment, major o menor tensi shaur de crear en la contracci muscular. En el segent punt, podrs estudiar les diverses maneres en qu es pot manifestar aquesta contracci muscular.

Quins sn els tipus de fora? 1. Fora mxima : s la que desenvolupa laixecador de pesos en lhalteroflia per alar la barra carregada. s evident que loposici que ha de vncer s molt elevada, la mxima possible, al lmit de les seves possibilitats. 2. Fora explosiva: tamb sanomena potncia. En aquest cas es tracta de desenvolupar una fora en qu es ven una oposici molt petita. s la que empra, per exemple, un llanador de javelina per enviar-la tan lluny com li sigui possible. Loposici a vncer s de 800 grams com a molt, per, per aconseguir una bona marca, ha de llanar-la a una velocitat molt elevada. Aquesta s una altra caracterstica daquest tipus de fora: la velocitat en lexecuci del moviment. 3. Fora resistncia: desenvolupem fora resistncia per vncer una oposici de carcter mitj, que no s mxima, com en la fora mxima, ni molt petita, com en el cas de la potncia. La caracterstica fonamental daquest tipus de fora s que es realitza durant un temps prolongat. Per aix lanomenem fora resistncia. s la que utilitza un judoka, que durant tota lestona que dura el combat ha de realitzar fora, o la que desenvolupa un remer per vncer la resistncia que ofereix laigua a lavan de la seva embarcaci.

Vols millorar la teva fora? Els exercicis o els jocs que fas amb els teus companys vencent el pes del teu cos tajudaran a desenvolupar la fora.

HANDBOL(II) EL REGLAMENT BSIC Jugadors: cada equip el componen 12 jugadors, dels quals 7 sn els que juguen a la pista (6 de camp i el porter). Puntuaci: sempre que la pilota traspassi totalment la lnia de porteria saconsegueix un gol. Qui guanya el partit? : lequip que aconsegueix ms gols. Un partit pot acabar en empat. Duraci: es juguen dues parts de 30 minuts. ACCIONS QUE POTS FER - Fer tres passes abans i desprs de fer botar la pilota. - Llanar a porteria des de dins de lrea de 6 metres, sempre i quan hagis saltat sense trepitjar la lnia i llancis la pilota abans de tocar a terra. - El porter, dins de la seva rea de porteria, no comet falta si realitza passos, dobles o ret la pilota ms de tres segons. - Quan un porter, com a conseqncia dun rebuig, envia la pilota darrera la seva porteria i surt per la lnia de fons, ell mateix la tornar a posar en joc. En canvi, si la pilota s tocada per un defensor, lequip contrari servir un crner des del costat ms proper al lloc per on ha sortit la pilota. ACCIONS QUE NO POTS FER - Tocar la pilota per sota el genoll, a excepci del porter. - Passos: es cometen quan fas ms de tres passes amb la pilota a les mans. - Dobles: quan,desprs dhaver parat de fer botar la pilota, la tornes a fer botar. Si que pots, per, fer tres passes ms. - 3 segons : quan tens la pilota, disposes de tres segons per fer-la botar, passar-la o llanar. - Trepitjar la lnia de 6 metres o entrar a lrea de porteria, a excepci del porter. - Passivitat: es comet quan un equip perd el temps i demora excessivament el llanament a porteria. Totes aquestes accions se sancionen atorgant la possessi de la pilota a lequip contrari, que la posa en joc mitjanant un llanament de falta, des del lloc on sha coms la infracci.

FALTES ANTIREGLAMENTRIES - Falta: no pots empentar, subjectar ni donar cops a un adversari. Tampoc no pots impedir-li el pas amb els braos o les cames, per si amb el tronc. Totes aquestes accions se sancionen amb un llanament de falta des del mateix lloc on shan coms. Si la falta sha fet entre les lnies de 6 i 9 metres, el llanament de falta se serveix desde la lnia de 9 metres i els defenses shan de col.locar a la lnia de 6 metres. - Penal: s el llanament lliure des de 7 metres i se sancionar quan cometis una falta antireglamentria a un adversari que t la pilota i es troba en clara situaci de gol, quan defensis dins lrea de la porteria i quan passis la pilota al porter i ell sigui dins lrea de la porteria. FALTES ANTIESPORTIVES Sn les faltes antireglamentries especialment agressives o intencionades. Agafar el contrari per lesquena o el coll, donar-li un cop o empentar-lo molt fort, en sn alguns exemples. Segons la seva gravetat se sancionen aix: - Amonestaci: lrbitre mostra la targeta groga. - Exclusi: el jugador s expulsat del camp durant dos minuts. - Expulsi: el jugador que acumula tres exclusions no pot tornar a jugar el partit. El seu lloc locupa un altre jugador al cap de 2 minuts. - Desqualificaci: quan un jugador realitza una acci molt greu, ha dabandonar el terreny de joc. El seu lloc locupa un altre company passats 2 minuts.

MILLOREM LA TCNICA LA RECEPCI I LA PASSADA Si te nhas adonat, quan jugueu un partit dhandbol, lequip que t la pilota la perd amb molta facilitat. Aix s degut a que es falen moltes passades i la pilota passa contnuament dun equip a laltre. Aix, ser molt difcil trenar jugades que puguin acabar en gol i us cansareu pujant i baixant per la pista sense parar. Per tant, cal dominar els dos elements tcnics fonamentals que ens permetin fer crrer la pilota amb seguretat i velocitat : la passada i la recepci.

REPASSEM....... La recepci: - Estira els braos i posa els palmells de les mans mirant cap a la pilota. - No vulguis bloquejar la pilota quan la rebis. Esmorteeix-la amb una flexi suau dels braos. - Subjecta-la amb les dues mans i porta-la cap al pit. Desprs ja la pots agafar amb la m que uses normalment.
La passada frontal: Armat: aixeca el bra fins a lalada de lespatlla. Situa la pilota enlaire, darrera el cap. Llana la pilota estirant fort el bra i, al final, amb un cop de canell.

APRN ALTRES TIPUS DE PASSADES PASSADA DE MALUC - Agafa la pilota amb una m i separa-la cap a un costat del cos a lalada del maluc. El bra ha destar una mica flexionat i el cos una mica inclinat cap al mateix costat. - Llana la pilota estenent el bra, sempre a lalada del maluc i acabant la passada amb un cop de canell. PASSADA DE PRONACI - Agafa la pilota amb les dues mans a lalada del maluc. - Ara agafa la pilota amb una sola m i comena la passada estirant el bra cap a un costat, alhora que el canell impulsa la pilota realitzant un gir o pronaci. - Al final de la passada, el palmell de la m ha de quedar mirant cap a fora. PASSADA EN DEIXADA Aquesta passada es realitza de manera molt suau i susa quan el company a qui va dirigida s molt a la vora. - Estira el bra cap enrera i, amb el palmell mirant enlaire, impulsa la pilota suaument cap amunt per que el teu company la pugui rebre. REGLES SOBRE LA PASSADA - No has de fer evident a qui vas a passar la pilota (no telefonar la passada). - Ha de ser rpida i tensa, mai bombejada.

La pilota ha darribar a lalada del pit, o al lloc on el company ens la demani.

REPASSEM....... El bot: Excepte en el contraatac, no susa massa, ja que s molt ms rpid fer crrer la pilota mitjanant passades. Recorda que no has de donar cops a la pilota amb el palmell de la m, ni fer-la botar davant els peus.
Les fintes: Sn moviments mitjanant els quals hom intenta enganyar el jugador contrari per obtenir un avantatge. Mitjanant les fintes, aconseguim desmarcar-nos, passar la pilota o llanar a porteria. Primer de tot, fes un moviment per provocar una reacci o un desequilibri del teu defensor (engany). Aprofita aquest desequilibri per realitzar lacci desitjada (la que vols fer de veritat).

EL LLANAMENT Fora explosiva, per llanar la pilota a ms de 100 km per hora. Punteria, perqu la pilota entri per llocs insospitats. Fora i tcnica per superar els defensors. Esperit datac, visi de joc.......... Heus aqu algunes virtuts dun bon llanador. A ms, ha de dominar diversos tipus de llaament.

REPASSEM.......... El llanament amb suport: Armat: la mecnca s similar a la de la passada despatlla, per has de girar lespatlla ms enrera i estirar ms el bra. Avana la cama contrria al bra de llanament. Mitjanant un gir brusc del cos i projectant el bra endavant, llana la pilota tan fort com puguis.
El llanament en suspensi: Es realitza es de laire, desprs dun salt. Serveix per llanar per damunt de la defensa. Fes un salt ben enlaire amb la cama contrria al bra de llanament. Llana quan siguis a laire, en el punt ms elevat, just per damunt les mans dels defenses.

ALTRES TIPUS DE LLANAMENT LLANAMENT DE MALUC - Des de la posici darmat a lespatlla, baixa el bra amb fora fins a lalada del maluc. - Llana per sota els braos dels defenses. LLANAMENT RECTIFICAT Es tracta dun llanament en qu el jugador modifica duna manera sobtada i rpida la posici del llanament i sorprn aix els defenses. En els llanaments rectificats, el jugador a vegades es deixa caure a terra per evitar el bloqueig del defensor. En el cas dels extrems, realitzen un gran salt per aconseguir obrir langle de llanament. - Des de la posici darmat a lespatlla, inclina tot el cos cap a un costat per aconseguir evitar que els braos el defensa bloquegin el llanament. Si fos necessari, salta amb fora cap a un costat o llanat a terra. - Si llances pel costat contrari a la m on tens la pilota, has de creuar el bra per darrera el cap. Daquesta manera aconseguirs que la pilota encara sallunyi ms del defensa i que puguis llanar a porteria amb ms garantia.

JUGAR EN ATAC Com a gaireb tots els esports dequip, les situacions de joc sn dues : la defensa i latac. Un equip passa automticament a atacar quan aconseueix la pilota. s aleshores que comencen els moviments i conseptes bsics de latac.

REPASSEM....... Si tens la pilota a les teves mans.... Si no tens cap defensor a prop, llana a porteria. Per si tens el teu defensor al davant, intenta esquivar-lo fent botar la pilota, amb fintes o b llanant de sorpresa. I si no pots, passa la pilota a un company.
Si no tens la pilota a les mans........

Lajuda: es tracta de seguir els moviments del jugador que t la pilota, per si aquest hagus denviar-nos una passada. No es tracta de crrer tots darrera seu, noms hauran de recolzar-lo els qui hi siguin al costat, tot seguint-lo a una distncia prudencial. El desmarcatge: es tracta de fer uns moviments per quedar lliure del marcatge del teu defensor.Pots aconseguir-ho mitjanant una finta: corre cap a la porteria i desprs torna enrera canviant de direcci sobtadament per rebre la pilota. PASSA I VA El passa i va s una acci en qu intervenen dos jugadors i que s molt fcil daprendre: - Passa la pilota a un company. - Desmarcat! Finta i dirigeix-te cap a la porteria mentre reps de nou la pilota. - Aprofita que has superat el defensa per llanar a porteria.

ENCREUAMENT Tamb s una acci en qu intervenen dos jugadors, que susa molt en el joc datac: - Passa la pilota a un company. - Desprs, tots dos heu de crrer cap a la porteria encreuant les vostres trajectries. - En el moment de lencreuament, el teu company et torna la pilota amb una passada en deixada. - Si lencreuament et serveix per obtenir una situaci de superioritat davant el defensor, aprofita-la per llanar a porteria.

LES PENETRACIONS SUCCESSIVES En handbol sanomena penetraci lacci dintroduir-se entre la defensa per realitzar un llanament a porteria des de la lnia de 6 metres. Un bon atacant ha de posseir la inciativa i velocitat suficients per aprofitar qualsevol escletxa que deixi la defensa de lequip contrari per penetrar i aconseguir un gol. Si la penetraci s lacci dun jugador, les penetracions successives s una acci col.lectiva en que intervenen diversos jugadors. Fixat com es realitza:

Si tens la pilota, intenta penetrar amb decisi entre la defensa. Si la teva acci s frenada, has de passar la pilota al company del costat. El teu company tamb intentar penetrar i, si tampoc no ho aconsegueix, passar la pilota al company segent. I aix successivament fins que, al final, un atacant aconsegueix penetrar fins a la lnia de 6 metres i llanar a porteria.

REPASSEM................ Les posicions del jugadors a la pista: les posicions ms habituals dels jugadors a la pista sn el porter, un central, dos laterals, dos extrems i un pivot.
SET CONTRA SET Quan juguem un partit 7 contra 7, et preguntes on thas de col.locar i qui jugar al teu costat. Sha de tenir un sistema datac, que s la manera en qu sorganitza un equip quan t la pilota, ocupant cada jugador un lloc de referncia en la pista. Has de saber que en lhandbol, quan sataca, hi ha dues lnies de jugadors: - Primera lnia: la formen els jugadors ms prxims a la porteria prpia. - Segona lnia: la formen els jugadors ms separats de la porteria prpia. Per comenar a jugar taconsellem aquests dos sistemes datac: 3-3 En aquest sistema, la primera lnia la formen un central i dos laterals. I la segona, dos extrems i un pivot. En aquest sistema podeu usar moltes combinacions datac. 2-4 s un sistema datac en qu es refora la segona lnia amb un segon pivot, sacrificant la posici de central. Es poden utilitzar bloquejos, encreuaments........ JUGAR EN DEFENSA Segur que quan jugues prefereixes atacar que no pas defensar. Atacar resulta ms motivador perqu pots marcar un gol!! Per per atacar hem de tenir la possessi de la pilota, i per aconseguir-la, cal lluitar per ella i

recuperar-la. Per tan, podem afirmar que els dos objectius duna defensa sn: prendre la pilota a lequip contrari (recuperar la possessi de la pilota) i impedir que puguin fer-nos un gol. Recorda que un bon equip dhandbol s el que ataca i defensa amb el mateix entusiasme i afany de lluita.

REPASSEM.......... Com defensar el jugador que t la pilota? El jugador contrari que t la pilota s molt perills: pot fer-vos un gol! Per tant, has daprendre a marcar-lo correctament. Primer, situat entre el jugador atacant i la porteria. Frena el seu llanament col.locant el teu bra davant el seu. Posa-li la m a la cintura per impedir que avanci.
El blocatge s lacci defensiva consistent en parar la pilota quan un atacant llana a porteria. Situat entre lespatlla del llanador i la porteria. Aixeca els braos i posa les mans juntes, tan a prop de la pilota com sigui possible. Per no fer-te mal, separa b els dits i posals ben rgids. Si per organitzar latac parlem de sistemes datac, tamb hem dorganitzar el nostre equip a lhora de defensar. En aquest cas parlarem de sistemes de defensa. En ells, cada jugador ocupa un lloc determinat en la pista i t unes tasques especfiques. Hi ha dos tipus de defensa: la defensa individual i la defensa zonal. LA DEFENSA INDIVIDUAL s la defensa en que cada jugador es fa responsable del marcatge dun jugador atacant. - Has de situar-te molt a prop, pressionant el jugador que et toca marcar. - Si el jugador que marques s el que t la pilota, intenta que no faci un llanament fcil. - Si el jugador que marques no t la pilota, intenta que no pugui rebre cap passada. LA DEFENSA ZONAL s la defensa en que cada defensor es fa responsable dun espai o zona determinada del camp.

Marca ladversari que ocupi la zona que et correspon defensar. Si no hi ha ning a la teva zona, ajuda els companys que tinguis al costat. Ajuda el company del teu costat si aquest s superat pel seu atacant. Fes-ho encara que hagis de deixar lliure el teu adversari ms directe. Lgicament, les zones sn aproximades. La teva acaba on comena la del teu company dequip.

En la defensa zonal hi ha dues lnies de jugadors quan sataca: - Primera lnia: la formen els jugadors que juguen ms a prop de la porteria. - Segona lnia: la formen els jugadors que es troben ms allunyats de la porteria. Per comenar a jugar taconsellem aquests dos sistemes de defensa zonal: 6-0 Tots els defensors es situen al voltant de la lnia de 6 m i es reparteixen el permetre de lrea de porteria. Els jugadors ms alts shan de col.locar en el centre. s una defensa poc agressiva, er que no deixa moltes escletxes obertes. 5-1 Cinc jugadors a primera lnia, repartits al voltant de la lnia de 6 m i un avanat. Aquest darrer t la funci de dificultar la circulaci de la pilota de lequip atacant.

LA CONDICI FSICA I LA SALUT

Qu s la condici fsica? Com ja saps, el funcionament de tots els sistemes de lorganisme ens permet viure plenament: estudiar, practicar esport, passejar........... Moltes vegades, per lesfor constant a qu s sotms en la vida diria, el nostre organisme es cansa. Qui no ha experimentat alguna vegada, al final de la jornada, la sensaci de trobar-se totalment esgotat? La capacitat que tenim per superar millor aquest cansament depn de lanomenada condici fsica.

Podem definir la condici fsica com lestat fsic en qu ens trobem en cada moment.Una condici fsica bona permet a la persona poder desenvolupar el seu treball diari amb energia, eficcia i sense patir un cansament excessiu. Per contra, un nivell deficient repercutir negativament en la realitzaci de les nostres activitats diries.

Quins sn els seus components? La condici fsica duna persona s la suma del nivell de cadascuna de les seves qualitats. En avaluar cadascuna daquestes qualitats podem valorar el nostre rendiment fsic i tamb la nostra condici fsica. La resistncia: savalua en quina mesura el cos hum s capa daguantar esforos durant un perode llarg de temps (caminant, corrent, nedant, anant en bicicleta,etc). Perqu aix sigui possible, cal que laparell cardiovascular transporti als msculs el mxim oxigen possible. La fora: savalua en quina mesura el cos hum s capa de vncer crregues i pesos, comenant pel pes del propi cos (fent abdominals, aixecant pesos, portant crregues, etc...). Perqu aix sigui possible cal que la musculatura corporal estigui prou desenvolupada i enfortida. La flexibilitat: savalua en quina mesura el cos hum pot realitzar tots els seus moviments en la seva mxima amplitud i extensi. Perqu aix sigui possible cal que les articulacions es moguin de manera correcta i que els msculs sestirin degudament. La velocitat: savalua en quina mesura el cos hum s capa de realitzar moviments o desplaar-se amb rapidesa. Per aconseguir-ho cal que el sistema nervis sigui capa denviar ordres per reaccionar tan rpid com sigui possible. La coordinaci,lagilitat i lequilibri: sn les anomenades qualitats psicomotores.

La condici fsica i la salut Com pots observar, la condici fsica depn del nivell de totes aquestes qualitats i elles, alhora, depenen de lptim funcionament i desenvolupament dels aparells i sistemes diversos del cos hum. Un bon corredor de fons disposa, per posar un exemple, duns aparells cardiovascular i respiratori

molt eficients. Per descomptat, molt ms desenvolupats que els duna persona normal i corrent. Per aquesta ra, la condici fsica va ntimament lligada a la salut de la persona. Podem assegurar que una bona condici fsica permet gaudir duna bona salut i prev malalties. Una condici fsica dolenta pot ser la causa duna salut deficient i facilitar laparici de malalties per un mal funcionament dels aparells i sistemes diversos del cos hum. Sha de dir, per, que existeix un lmit en qu un exercici abusiu pot anar contra la salut. s el cas de molts esportistes delit que pateixen lesions i patologies a causa de les nombroses competicions i llargs entrenaments que han de suportar durant anys. Tamb s el cas de persones que van als gimnasos fins al punt de convertir-se en addictes i de patir alteracions de carcter si durant uns dies no hi poden anar.

Quins factors incideixen en la condici fsica i la salut? La condici fsica i la salut no sn estats permanents. Podem millorar si tenim un model de vida actiu, ordenat i amb hbits saludables; o b pot empitjorar si, per contra, el nostre model de vida s inadequat. Sn diversos els factors que poden fer disminuir o augmentar la condici fsica i la salut: LES QUALITATS PSQUIQUES I SOCIALS Per augmentar la nostra condici fsica i la nostra salut s fonamental tenir una srie de qualitats personals. Adoptar hbits nous i eliminar totalment aquells que perjudiquen la nostra salut significa fer un pas endavant, i per aconseguir-ho sn necessries algunes qualitats psquiques i socials. Vegemne algunes : - Actitud positiva i confiana en les possibilitats prpies, per intentar millorar tant com sigui possible. - Voluntat : aquesta qualitat s coneguda com el mscul de lesperit, una mena de motor que fa funcionar la persona. Proposat projectes i metes concretes i emprn-les amb decisi. - Autodisciplina: exegeix-te complir les activitats i horaris que thagis proposat seguir. - Amistat, companyonia: recorda que no estem sols, sin que som ssers socials, que tamb necessitem els altres.

LEXERCICI FSIC La seva prctica regular ens ajudar a augmentar el nivell de les nostres qualitats fsiques. Per aix, s recomanable que lexercici fsic ocupi una part no menyspreable del lleure de la persona. Per contra, sabem que el sedentarisme s un model de vida que, en no fer treballar els sistemes i aparells de lorganisme duna manera suficient, perjudica la condici fsica i la salut. EL DESCANS Tot treball, i per descomptat lexercici fsic, necessita el seu descans corresponent. El cos hum precisa un temps prudencial per recuperar-se dels esforos i restituir les seves funcions abans de comenar una altra activitat. Cal no confondre descans amb sedentarisme!!! Pel seu efecte reparador, s necessari respectar un horari mnim per al son, que, a la teva edat, ha de ser dentre 8 i 9 hores. LALIMENTACI Lalimentaci s una funci vital per a lorganisme, que necessita ingerir els aliments per: 1. Obtenir energia i poder realitzar els moviments. 2. Poder construir i reparar els teixits diversos del cos hum. 3. Regular les funcions del cos hum ( temperatura, metabolisme,etc....) Per tant, s impossible que pugui donar-se una condici fsica i una salut bones sense una alimentaci correcta. Dels aliments extraiem els anomenats nutrients essencials, bsics per viure. Sn els hidrats de carboni, les protenes, els greixos, laigua, les sals minerals, les vitamines i la fibra. Perqu la teva alimentaci sigui correcta, has dintentar seguir les normes segents: - Alimentat duna manera variada, per garantir que obtens tots els nutrients essencials. Aix significa que has de menjar de tot i no exclusivament all que tagrada ms. - Alimentat de manera equilibrada, sense que hi hagi un excs o un dficit de qualsevol nutrient essencial; el dficit de minerals o lexcs de greixos poden ocasionar-te problemes de salut. - Fes sempre els cinc pats diaris: el desdejuni, lesmorzar, el dinar, el berenar i el sopar. - Beu regularment: una hidrataci correcta s fonamental per al bon funcionament de lorganisme. Si a ms practiques esport, s essencial beure aigua durant lexercici i desprs de practicar-lo. Has de tenir

en compte que la simple sensaci de set ja pot ser un smptoma de deshidrataci. Elimina la pastisseria industrial dels esmorzars i menjars dentre hores. No sn aliments equilibrats a causa de la gran quantitat de greix que contenen. s ms aconsellable menjar lentrep tradicional, que ens garanteix els nutrients essencials dua manera equilibrada. Menja fruita sovint. Tingues cura de les dents. Les dents formen part de laparell digestiu i si no estan en bones condicions, sn una font dentrada de moltes bcteries que poden causar no noms malalties sin tamb lesions. Sabies que un esportista dlit ha de tenir les dents perfectes? Daltra banda, haurs sentit parlar duna malaltia anomenada cries, que poc a poc va destruint les dents. Per evitar-la, has de raspallarte-les desprs de cada pat i evitar els aliments massa ensucrats.

LEDAT Evidentment, la condici fsica va augmentant a mesura que la persona es va desenvolupant. A partir daqu, pot anar decreixent parallelament a lenvelliment, per aquesta disminuci s ms brusca en les persones sedentries. Per posar-te un exemple, s normal trobar persones de ms de 60 anys que corren mitges maratons i maratons senceres, la qual cosa, sens dubte, representaria un esfor impossible de realitzar per a molts nois i noies. LES CONDICIONS GENTIQUES Alguns aspectes que influeixen en la condici fsica i la salut poden heretarse genticament, per exemple, els tipus de fibres musculars i la capacitat de producci del colesterol. Per has de pensar que el treball i la constncia permeten millorar igualment les nostres qualitats. EL CONSUM DE DROGUES Et trobes en una edat de canvi. Vas coneixent moltes persones. Per a t i per als teus companys s un moment interessant per la quantitat dexperincies noves que esteu acumulant. s probable que alguns dels teus amics i amigues hagin adquirit una srie dhbits, alguns dels quals poden afectar-los greument la salut. Precisament per aix, s important que coneguis els perjudicis que poden comportar, perqu puguis adoptar una actitud crtica envers ells i actuar en conseqncia.

El tabac Lhbit del tabac s un dels ms escampats avui en dia, malgrat les campanyes informatives sobre els seus efectes secundaris. La majoria de vegades es fuma simplement per adoptar una actitud social o per inrcia, sense arribar a obtenir-ne cap sensaci de benestar en absolut. La presumpta relaxaci que sacostuma a esgrimir (segur que alguna vegada has sentit o has dit fumo perqu quan estic nervis em relaxa) no s ms que la necessitat de convncer-se de que el tabac serveix per alguna cosa. Es converteix, per tant, en una sensaci psquica ms que fsica. Del que s haurs sentit a parlar s de les seqeles del tabac en lorganisme: - Aparell respiratori: danya les mucoses que protegeixen les nostres vies respiratries dagents externs, amb la qual cosa s molt fcil contraure infeccions. Destrueix els alvols pulmonars i disminueix la capacitat respiratria. - Sistema cardiovascular: els compostos qumics del tabac (nicotina, quitr, CO2) perjudiquen les artries destruint les parets i eliminantne lelasticitat, amb la qual cosa el mateix cor es veu afectat. Tamb limita lintercanvi dO2 i CO2 en els capillars. Tot plegat fa que la persona es cansi rpidament en realitzar qualsevol esfor fsic. - Per ltim, has de saber que hi ha una relaci directa entre el consum de tabac i laparici de cncer. Per totes aquestes raons, en els mateixos paquets de tabac tadverteixen que fumar perjudica seriosament la salut. Thas aturat a pensar en tot aix? Les begudes alcohliques Lalcohol s una altra de les drogues acceptades socialment. Si es consumeix moderadament, diverses begudes alcohliques com el vi o la cervesa poden formar part duna alimentaci correcta. Per si es consumeix en excs, produeixen uns efectes molt destructius per a lorganisme. Ja saps que fins i tot s prohibit realitzar determinades activitats (conduir) si sha consumit alcohol. Aquests sn alguns dels molts efectes negatius : - Afecta el sistema nervis, destrueix milers de neurones que no s possible regenerar, i produeix el deteriorament de lactivitat cerebral. - Augmenta la pressi sangunia, altera el ritme cardac i produeix insuficincia cardaca. Disminueix la quantitat de glbuls vermells i glbuls blancs. - El fetge es veu obligat a treballar a ple rendiment per eliminar lalcohol. Per aconseguir-ho, es va deteriorant progressivament, sinflama i es destrueix sense possibilitat de regeneraci (cirrosis heptica).

T una acci corrosiva sobre les mucoses de lestmac i intestins, i causa gastritis i lceres. Prdua de reflexos, disminuci de la capacitat datenci de la persona i manca de coordinaci, cosa que fa molt ms perilloses les activitats, ja que hom actua de manera ms confusa. Alteraci de la conscincia i de la conducta (agressivitat.....).

Les altres drogues Hi ha molts tipus de drogues. Algunes persegueixen efectes estimulants i altres, tot el contrari, s a dir, sedants. Unes sinjecten i altres es fumen. Per en qualsevol cas, totes tenen una caracterstica comuna: malmeten tremendament lorganisme i produeixen la degeneraci irreversible de molts teixits. El seu consum perjudica tant a nivell mental com fsic i fins i tot pot arribar a provocar la mort. Hi ha suficients campanyes informatives dels perjudicis de les drogues i te les has de prendre molt seriosament. Aquestes drogues, igual que el tabac i lalcohol, produeixen una forta addicci fsica i mental de la que s molt difcil alliberar-se. Per tot plegat, si alg tofereix la possibilitat de provar alguna droga, simplement digues no.

EL KORFBAL

Qu s i com es juga a Korfbal En aquests moments s lnic esport dequip mixt que es practica a tot el mn. El terme Korfbal s holands i significa: korf (cistella) i bal (pilota). Els dos principis fonamentals del joc sn: la coeducaci i la cooperaci. La intenci del seu creador, Niko Broekhuyzen, va ser la de buscar un joc per nois i noies. Les regles del joc van ser dissenyades per permetre a ambds sexes tenir la mateixa influncia en el joc. La idea central del korfbal s que saconsegueix puntuar grcies al resultat del treball en equip. No es permet driblar i estan prohibits tots els desplaaments amb pilota. El fet de no poder jugar sol fora als components de lequip a estar disponibles a cooperar. Altres caracterstiques que el defineixen sn:

Canvi de quadres i de rols de joc. No especialitzaci. El terreny de joc est dividit en dues zones iguals. A la zona datac lobjectiu s encistellar, mentre que a la zona de defensa s evitar que lequip contrari puntu. Cada cistella val un punt. Cada dos punts es produeix un canvi de jugadors entre els quadres datac i defensa. Basat en el principi de la no violncia. Est penalitzat impedir el moviment lliure del contrari independentment si es realitza de forma intencionada o no. Oponent personal. Cada jugador/a s responsable del marcatge individual dun oponent del mateix sexe. Protecci de la possessi de la pilota. Est prohibit pegar, treure o agafar la pilota de les mans dun contrari. Organitzaci de lespai. La cistella est situada dins del terreny de joc, no a la lnia de fons i es pot jugar per darrera daquesta.

Breu recorregut histric El korfbal sorigin a Holanda a principis del s.XX. Niko Broekhuyzen, profesor dAmsterdam, va elaborar la idea del joc en un curs destiu impartit a Sucia. Posteriorment el va reglamentar, codificar i el institucionalitz. Al 1903 es va fundar la primera Associaci Holandesa de Korfbal (DKA). Al 1920 es va extendre a Blgica, fet que ha convertit a aquests dos pasos en pioners i actualment sn els clars dominadors en les competicions internacionals. Cap als anys 70 es comena a introduir a Portugal i Espanya, on la seva prctica sinicia a Marbella. Catalunya fou la comunitat autnoma on va arrelar i on a lactualitat subiquen la majoria de clubs i entitats agrupades a la Uni Catalana de Korfbal (UCK). Sntesi del reglament

Normes bsiques
Lobjectiu del korfbal s encistellar una pilota dins una cistella duna alada de 3,5 metres. Totes les cistelles valen un punt. Jugadors: el matx enfronta a 2 equips, formats per 8 jugadors cadascun, els quals es divideixen a ra de 2 jugadors i 2 jugadores per zona.

Superfcie: el korfbal es practicat en una zona rectangular de 40x20 metres, dividida en dues zones iguals. Subjeccions: es col.loquen cadascuna a una zona a leix longitudinal del terreny, a 66 metres de la lnia de fons. Les cistelles es col.loquen una alada de 35 metres sobre aquestes subjeccions de metall. Cistelles: a cada pal sacopla un cilindre de vmet sense fons. Les cistelles tenen 25 cms dalada i 29-41 cms de dimetre. A lany 2003 es canvi la tradicional cistella per una de ms moderna. Pilota: la pilota que sutilitza s la mateixa que la de futbol sala, del nmero 5, i amb un pes dentre 425 i 475 grams. rbitre: s qui sencarrega de fer respectar i seguir les regles del joc i sancionar tot el comportament dolent que puguin fer els jugadors. Durada dun partit: 30 minuts per part, a temps corregut. 15 minuts de descans. Lltim minut del partit es juga a temps parat. Substitucions : 3 per partit, ms una altra en cas de lesi. Canvi de zones: cada dues encistellades es far un canvi de zona i de funci (rol): els defensors passen a latac i els atacants a la defensa. Llanament de falta: poden ser lleus o greus. Les lleus es fan efectives des del lloc on shan coms. Les greus es fan efectives desde 25 m. No es pot llanar directament a cistella. Sha de fer un teva-meva. La resta de jugadors hauran destar a 2,5 metres del lloc on es realitza la falta. Falta acumulativa: aquells jugadors/es que cometen faltes de manera repetida, sels hi ensenyar tarja groga i desprs vermella. Llanament de penalti: s la sanci mxima i ms severa i consisteix en un llanament directe (de cullera) a cistella a 2,5 metres de distncia. Cooperaci: no es pot caminar o moures amb la pilota o jugar individualment. Aix obliga a jugar a tota la resta de lequip i evita el joc individual dun sol jugador. No violncia: la tcnica i lagilitat sn per sobre la fora fsica i el joc brut. No es podr impedir el moviment lliure del contrari, tan si es fa intencionadament o no. Joc mixt: per que tothom tingui les mateixes oportunitats de jugar, no es podr defensar un jugador del sexe contrari, ja sigui per impedir llanament a cistella o una passada. No especialitzaci: cada dues cistelles es canvia de funci i de zona. Daquesta manera no hi haur posicions ni funcions fixes per als jugadors.

Concepte de passiu: un equip no pot estar tres minuts i mig sense fer cap llanament a cistella. Habilitat: per llanar a cistella cal estar desmarcat. El defensor intentar mantenir al seu atacant en posici de defensat: els dos peus a terra i el bra aixecat. Guanyar el partit lequip que naturalment hagi encistellat ms pilotes a la cistella.

Posicions dels jugadors

-

Quadre de defensa: grup de quatre jugadors, dos homes i dos dones, que tenen com a funci defensar. Ocuparan un mig camp. Quadre datac: grup de quatre jugadors, dos homes i dos dones, que tenen com a funci atacar. Ocuparan un mig camp. Aquest jugadors reben un nom segons la funci que realitzin en atac: Rebot: es trobar en posici de rebot aquell jugador que hagi aconseguit col.locar-se entre el seu defensor i la cistella i a ms es trobi prop daquesta. s a dir, el rebot ser aquell jugador que est preparat per recollir les pilotes que no entren a la cistella desprs dun llanament. Mig: es trobar en la posici de mig aquell jugador atacant que es col.loqui desquena a la cistella i amb el seu defensor darrera. s una posici per assistir als companys, servir fonamentalment per rebre i donar passades. Assistent i atacant.

Infraccions o faltes
-

Defensat: ser defensat quan un atacant llena a cistella tenint el seu defensor possibilitat de tocar-li el pit o la pilota amb la m. s a dir, ser defensat quan el defensa estigui entre latacant i la cistella i tingui el bra aixecat a menys dun metre de distncia de latacant, amb tots dos peus a terra. Tall: ser tall o bloqueig quan un atacant provoqui que el seu defensa topi amb un altre atacant.

Tctiques o formes de joc

-

Defensa rebot: s aquella defensa que t com a objectiu que els atacants no aconsegueixin la posici de rebot. Per tant, el defensor marcar sense pressionar al seu atacant.

Defensa pressionant: tamb anomenada for checking, ser aquella defensa que intenta evitar el llanament dels atacants. Per tant, el defensor pressionar al seu atacant defensant des de molt a prop. Defensa mixte: s aquella defensa on una part de lequip fa una defensa rebot i laltre defensa pressionant.

TENNIS
HISTRIA El tennis, o jocs semblants a ell, es jugaven ja des de lEdat Mitja, en les civilitzacions gregues i romanes i a lItlia del s.XI. En els segles XIII i XIV es va introduir a Frana un joc anomenat jeu de paume en qu es colpejava la pilota amb la m, i posteriorment es va canviar per la raqueta. El tennis, prpiament dit, es va originar lany 1873 per Walter Clopton Wingfield. Es va convertir en olmpic a Atenes lany 1896. En els jocs de Pars de 1900 es va introduir la modalitat femenina. I al 1912 es va incorporar la modalitat de dobles mixtes per pasos. El torneig ms antic s el de Wimbledon, creat lany 1877. Els torneigs ms importants que hi ha actualment sn la Copa Davis i els quatre Grand Slam; Wimbledon, Roland Garros, U.S.Open i Open dAustrlia. REGLES DEL DINDIVIDUALS) JOC (PARTIT

LA PISTA La pista s un rectangle de 2377m de llargada i 823m damplada. Est dividida pel mig per una xarxa, els extrems de la qual han de ser subjectats al capdamunt de dos pals. La xarxa ha destar a 107m del terra. Les lnies que que limiten els extrems frontals i laterals de la pista sanomenen lnies de fons i lnies laterals, respectivament. A cada costat de la xarxa, a una distncia de 640m i paralleles a aquesta, ha dhaver les lnies de servei. Lespai que hi ha a cada costat de la xarxa entre la lnia de servei i les lnies laterals sha de dividir en dues parts iguals, anomenades quadres de servei, i separades per la lnia central de servei. Cada lnia de fons ha de quedar partida per una petita lnia anomenada marca central. LA PILOTA

Les pilotes reglamentries han de ser de color blanc o groc i sense costures. Han de pesar entre 56 i 594 grams. LA RAQUETA La raqueta est formada per: el marc, el coll, el mnec i el cordatge. La superfcie de la raqueta amb la que es colpeja la pilota ha de ser plana i ha destar formada per cordes entrellaades, subjectades per un marc. Aquest cordatge ha de ser uniforme. I la raqueta ha de ser dissenyada i cordada de manera que les caracterstiques de joc siguin idntiques per ambds costats. El marc de la raqueta ha de mesurar un mxim de 7366 cm de llargada, incls el mnec, i 3175 cm damplada total. EL SERVIDOR I EL RESTADOR Els jugadors se situen a banda i banda de la xarxa. El jugador que llana primer la pilota sanomena servidor, i laltre, restador. ELECCI DE CAMP I SERVEI Lelecci de camp i el dret a ser servidor o restador en el primer joc shan de decidir per sorteig. EL SERVEI Immediatament abans de comenar a servir, el servidor ha de tenir els dos peus en reps, darrera la lnia de fons, entre la continuaci imaginria de la marca central i la de la lnia lateral. Aleshores, el servidor es llanar la pilota amb la m enlaire i, abans que toqui a terra, lha de colpejar amb la raqueta. El servei es considera acabat en el moment de limpacte de la raqueta i la pilota. LA FALTA DE PEU Durant el servei, el servidor no pot canviar de posici, s a dir, no pot ni caminar ni crrer, i tampoc pot tocar, amb cap dels dos peus, la lnia de fons. LEXECUCI DEL SERVEI Durant lexecuci del servei, el servidor sha de situar alternativament a les meitats dreta i esquerra de la pista, comenant per la dreta a cada joc. La pilota servida ha de passar per sobre de la xarxa i tocar a terra dintre del quadre de servei oposat en diagonal o sobre alguna de les lnies que limiten aquest quadre, abans que el restador la torni.

LA FALTA DE SERVEI Hi ha falta de servei: 1. Si el servidor infringeix alguna de les regles citades en els apartats del servei, falta de peu i execuci del servei. 2. Si toca la pilota quan intenta colpejar-la. 3. Si la pilota servida, abans de tocar a terra, toca alguna cosa que no sigui la xarxa. EL SEGON SERVEI Desprs duna falta (si s la primera), el servidor ha de tornar a servir de nou. EL LET El let es xiula quan la pilota, al ser servida, toca la xarxa i entra dins el quadre de servei corresponent, o si, desprs dhaver tocat la xarxa, toca el restador, o si el servei sexecuta quan el restador no est a punt. En cas que es faci let, shaur de repetir el servei. LALTERNANA EN EL SERVEI Al final del primer joc, el restador passar a ser servidor i el servidor, restador. I aix successivament. EL CANVI DE CAMP Els jugadors canvien de camp al final del primer joc, del tercer, i aix alternativament durant tot el set. I al final de cada set, si el nombre total de jocs del set s imparell, no es canvia de camp fins al final del primer joc del set segent. EL PUNT GUANYAT PEL SERVIDOR El servidor guanya el punt: 1. Si la pilota servida, sense que hagi hagut let, toca al restador abans de tocar a terra. 2. Si el restador perd el punt. EL PUNT GUANYAT PEL RESTADOR El restador guanya el punt: 1. Si el servidor fa dues faltes de servei consecutives. 2. Si el servidor perd el punt.

EL PUNT PERDUT Un jugador perd el punt: - Si no retorna la pilota en joc abans que boti dues vegades. - Si torna la pilota en joc per surt fora dels lmits del camp del seu adversari. - Si, mentre juga la pilota, la toca voluntriament amb la raqueta ms duna vegada. - Si el jugador o la seva raqueta, toquen la xarxa o els pals mentre la pilota est en joc. - Si fa una volea abans que la pilota hagi passat la xarxa. - Si llana la raqueta cap a la pilota i la toca. LA PUNTUACI EN UN JOC Quan un jugador guanya el seu primer punt, el resultat s 15 per a aquest jugador; quan guanya el seu segon punt, el resultat s 30 per a aquest jugador; quan guanya el tercer punt, ser 40 per al mateix; i quan guanya el quart punt, el resultat ser joc per a aquest jugador. Per, quan tots dos jugadors han guanyat 3 punts, el resultat s iguals, i el segent punt guanyat per un jugado sanomena avantatge per al jugador que lha guanyat; si laltre jugador guanya el punt segent, el resultat tornaria a ser iguals, i aix fins que un dels dos juanya els dos punts que segueixen un resultat diguals. 15 - 30 40 JOC LA PUNTUACI EN UN SET 1. El jugador que guanya primer 6 jocs, guanya un set. Per els ha de guanyar amb una diferncia de dos jocs sobre el seu adversari. Sin shaur de disputar un Tie-break. 2. Tie-break: o joc decisiu. Saplica quan el resultat arriba a 6 jocs iguals en un set, excepte en el 3r o el 5 set dun partit a 3 sets o 5 sets, respectivament, en qu sha daplicar el sistema davantatge. El Tie-break sha daplicar de la manera segent: El jugador que aconsegueix primer 7 punts guanya el joc i el set, sempre que tingui un marge de dos punts. Si tots dos arriben a 6

punts iguals, el joc continua fins que algun dells aconsegueixi 2 punts de diferncia. Des del primer punt, se serveix alternativament, des de la meitat dreta i esquerra de la pista, comenant per la dreta. Els jugadors canvien de camp cada 6 punts i al final del Tie-break.

EL NOMBRE MXIM DE SETS El nombre mxim de sets en un partit s de 5 en els homes i de 3 en les dones (i en algun dhomes). Exemple de marcador en un partit

PUNT JOC SET

EL JOC CONTINU I TEMPS DE DESCANS El joc ha de ser continu des del primer servei fins al final del partit. En els canvis de camp, noms pot passar un mxim dun minut i mig des del moment en qu sacaba lltim punt fins que se serveix la primera pilota del joc segent. MODALITATS Hi ha dues modalitats de joc: individuals i dobles (dobles i dobles mixtes). TCNICA EMPUNYADURES Hi ha diferents maneres dagafar una raqueta. Les empunyadures bsiques sn: 1. EMPUNYADURA CONTINENTAL: O de martell. Aquesta empunyadura sutilitza bsicament per realitzar volees, esmaixades, serveis i revs tallats.

2. EMPUNYADURA EST DE DRIVE I EST DE REVS: s el tipus dempunyadura ms habitual i natural. En lest de drive, haurem de subjectar la raqueta amb la m esquerra el coll de la raqueta i la m dreta la situarem com si fssim a donar-li la m a lempunyadura, en cas dun dret. I en lest de revs, la m dreta girar cap a la part anterir de la raqueta.

EST DE DRIVE

EST DE REVS

3. REVS A DUES MANS: La m situada a la part ms alta del puny utilitzar una empunyadura est de drive, mentre que la m situada a la part baixa, lagafar com una continental.

POSICI BSICA O DESPERA

Posici en la que el jugador espera la pilota. El jugador se situa de cara la xarxa amb les cames lleugerament separades i els genolls flexionats. Ha de sostenir la raqueta just davant seu, preparada per executar qualsevol tipus de cop.

TIPUS DE COPS 1. DRIVE (o Dreta) 2. REVS

3. VOLEA (de Drive o de Revs) 4. SERVEI 5. ESMAIXADA