Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
GUIDO CAVALCANTI
poco soggiorna; ancor di lui vedrai che n gente di valor lo pi si trova. 50La nova qualit move sospiri, e vol chom miri n non formato loco, destandos ira la qual manda foco (imaginar nol pote om che nol prova), n mova gi per cha lui si tiri, 55e non si giri per trovarvi gioco: n cert ha mente gran saver n poco. V De simil tragge complessione sguardo che fa parere lo piacere certo: non p coverto star, quand s giunto. 60Non gi selvagge le bielt son dardo, ch tal volere per temere sperto: consiegue merto spirito ch punto. E non si p conoscer per lo viso: compriso bianco in tale obietto cade; 65e, chi ben aude, forma non si vede: dunqu elli meno, che da lei procede. For di colore, dessere diviso, assiso n mezzo scuro, luce rade. For dogne fraude dico, degno in fede, 70che solo di costui nasce mercede. VI Tu puoi sicuramente gir, canzone, l ve ti piace, chio tho s adornata chassai laudata sar tua ragione da le persone channo intendimento: 75di star con laltre tu non hai talento.
Note: Donna me prega expresses a view of Love, Amore, as a darkness born of Mars (17-18) not of Venus, which enters the intellect (21-28), displaces reason, and directs the will towards its likeness (5766) a process which threatens a fatal (35) confusion. Noble spirits are stirred by it since it has virtues (6970) but it tends to obscure the light of the intellect (36-56) and twist it awry. The challenge to reason is overcome only by self-control, and loves delights have no ideal meaning. Dante took a fundamentally different position, where love is positive and progressive from physical to intellectual to spiritual realms. Guidos characterisation of Love (64-68) forms a powerful image, and I would relate Guido to Marlowe and Shelley in his possible atheism, his proud individualistic character, and his political involvement, but above all in this sense of the dark chaotic forces which stem from passion, and can initiate the war of the head and the heart.
GUIDO CAVALCANTI
III No es virtud, pero viene de aquella que es perfeccin , y tal se considera, no racional sino que siente, digo; enajenada, razonar pretende, y ocupa de razn deseo el sitio: discierne mal, ya que los vicios sigue. A menudo de muerte es productivo, si se le impide actuar a la virtud que favorece la contraria va, pero no porque sea innatural sino porque no observa la medida as que vivo no puede decirse el que sobre s mismo no es el dueo. Y lo mismo se diga si se olvida. IV Su ser es cuando tanto es el querer que ms all va de lo natural, ya que no goza nunca de descanso. Vuelve , cambiando color, risa en llanto, y por miedo el aspecto transfigura; en un estado poco dura, en gente vers que de valor siempre se encuentra. Produce esta pasin muchos suspiros, por la obsesin de algo inexistente, entonces se despierta ira encendida (no puede imaginarse sin sentirlo), paraliza, por mucho que se busque, atando a l, porque all est el placer y desde luego no sabidura. V De tal inclinacin saca mirada que promete placer sin duda alguna: tomado as, no puede ya ocultarse. Bellezas no salvajes son la flecha, ya que este desear temor lo afina, as honra consigue el afectado. No es cosa que se pueda ver por ojos: estando dentro, no puede alumbrarse o sea, forma no es que pueda verse, y menos l, ya que de ella procede. Privado de color, de ser vaciado se asienta en medio oscuro y la luz borra. Sin engaar os digo, y os lo prometo, que slo de ste sale algn compenso. VI Puedes segura ir adonde quieras, cancin, ya que yo tanto te adorn que tu mensaje ser muy alabado por quienes tienen uso de razn: de estar con otros t no tienes ganas. Una dona em prega I Una dona mho prega i parlar duna malaltia que fa molt mal i s tan altiva que en diuen Amor: si mho negues, que ho pateixis de deb! Per aix busco un bon coneixedor, ja que no crec que un tipus de baix cor entengui res del meu raonament, perqu sense tal demostraci no em ve gens de gust voler-ho tractar, per on entra i quin virus el genera, i de les seves virtut i potncia, desprs, lessncia i cada moviment, i el plaer destimar que el defineix, i si amb els ulls el podem observar. II En aquella part on s la memria pren son estat, compost duna foscor que venint de Mart all fa demora; com el translcid format per la llum, ell s creat i s fenomen sensible, costum dnima i de cor voluntat. Ve duna visi que sentafora i pren en el possible intellecte com en subjecte, lloc i demorana. En aquesta part, per, no comanda perqu de matria no prov: esplendeix en ella efecte infinit; no la mou plaer, ans reflexi, per tot aix no hi pot haver semblana. III Virtut no s, s, per, ve daquella que s perfecci (tal com es diu), no racional, per que sent, dic; forasenyat, aspira a raonar, i el desig pren el lloc de la ra: en ser amic dels vicis no hi veu clar. De sa potncia, sovint sen segueix mort, si per cas la virtut s reprimida, la qual mena a la contrria via: no perqu sigui oposta a la natura, sin per com fa tort en la mesura; per aix no es pot dir que est ben viu qui sobre ell mateix no t senyoria. I valgui el mateix per quan hom loblida. IV Quan el deler s tant fort el seu estat ultra mesura de natura es torna, ja que no es complau mai en el reps. Es mou, canviant color, riure en plant,
GUIDO CAVALCANTI
i la figura amb para transforma; poc sojorna; sempre prou comprovars que s en gent de vlua on ms es troba. La nova passi mou molts sospirs, i vol que hom miri en lloc inexistent, i desvetlla com una rbia encesa (imaginar-ho no pot qui no ho prova), i paralitza per molt que hom hi vagi, i no afluixa el nus, perqu hi troba gust, i per descomptat no pas saviesa. V De tal propensi treu un esguard que fa semblar el plaer incontestable: si a aquest punt sarriba, no es pot amagar. belleses no selvatges sn els dards que lamor per temor sexperimenta: t mrit lesperit que ns fiblat. I no es pot conixer per la mirada, com que s a dins, cap claror l illumina, s a dir, veuren la forma no es pot: i mica ell, que daquest fantasma ve. Privat de color, dsser exhaurit, seu en lloc obscur i rau la claror. Lluny de frau dic, i sc digne de fe, que noms daquest neix manta merc. VI Can, podrs viatjar ben segura on et plagui, que jo prou the ornada perqu sigui molt lloat ton missatge per les persones que han enteniment: que destar amb les altres no tens talent.