Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
ESTUDIS, 51
LA CLASSE DIRIGENT
CATALANA
ELS MEMBRES DE LA CONFERNCIA
DELS TRES COMUNS I DEL BRA
MILITAR (1697-1714)
EDUARD MART FRAGA
BARCELONA, 2009
Eduard Mart Fraga
Edita: Pags Editors S L
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
editorial@pageseditors.cat
www.pageseditors.cat
Primera edici: abril de 2009
ISBN: 978-84-9779-761-0
Dipsit legal: L-324-2009
Enquadernaci: Fontanet
Impressi: Arts Grques Bobal, S L
textos edievals
catalans
SUMARI
INTRODUCCI ........................................................................................... 7
LA CONFERNCIA DELS TRES COMUNS ........................................... 17
Introducci ............................................................................................. 17
Breu histria de la Conferncia dels Tres Comuns ........................... 20
La Conferncia sota Carles II i Felip V ...................................... 20
Anys de tempesta: la reiterada conculcaci de les Constitucions . 28
La Conferncia amb Carles III, larxiduc .................................... 33
1712-1714: un organisme director de les institucions ............... 40
El funcionament de la Conferncia ..................................................... 47
La composici social de la Conferncia ............................................. 54
EL BRA MILITAR. 1602-1714 ................................................................ 71
Una instituci desconeguda .................................................................. 71
Origen i composici del Bra Militar ................................................. 73
Histria del Bra Militar ...................................................................... 87
La noblesa al segle XVII (1602-1697) ........................................... 87
La noblesa sota Felip V i Carles III, larxiduc (1700-1714) .......... 95
Aproximaci a la composici social del Bra Militar ....................... 101
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA ........................................................ 111
Introducci. Alguns problemes metodolgics ..................................... 111
La classe dirigent des duna perspectiva estamental ......................... 121
La classe dirigent des duna perspectiva familiar .............................. 142
La classe dirigent des duna perspectiva institucional ...................... 164
La classe dirigent des duna perspectiva poltica ............................... 178
La classe dirigent des duna perspectiva econmica ......................... 203
La classe dirigent des duna perspectiva quotidiana ......................... 234
Aproximaci a la classe dirigent en el context europeu ................... 244
BALAN FINAL .......................................................................................... 259
ANNEXOS ................................................................................................... 275
Annex 1: Abreviacions ................................................................................ 275
Annex 2: La composici de la Conferncia dels Tres Comuns ............. 277
Annex 3: Els membres de la Conferncia dels Tres Comuns ............... 289
Annex 4: El Bra Militar al novembre de 1700 ..................................... 293
Annex 5: El Bra Militar a lestiu de 1707 ............................................. 297
Annex 6: Els membres del Consell de Cent 1680-1714 ......................... 301
Annex 7: Els diputats de la Generalitat de Catalunya des de 1680 ..... 305
Annex 8: Testaments consultats (AHPB) (ordenats pel nom) ............... 307
Annex 9: Codi de notaris consultats (AHPB) .......................................... 327
Annex 10: Llibres de testaments consultats. (AHPB) (ordenats per notari) 331
FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA ........................................... 339
Fonts manuscrites .................................................................................. 339
Fonts manuscrites editades .................................................................. 340
Bibliograa ............................................................................................. 340
NDEX DE QUADRES I DE GRFICS ................................................... 367
BASE DE DADES DE LA CLASSE DIRIGENT ..................................... 369
Quins motius van impulsar la classe dirigent catalana a defensar les
Constitucions l11 de Setembre de 1714? Qui hi havia al darrere de tota
una srie dinstitucions que durant els anys anteriors shavien destacat
per la seva oposici radical als intents, tant de Felip V com de Car-
les III, larxiduc, de trencar la legalitat vigent? El present estudi pretn
ser una primera aproximaci a aquesta realitat social que vivicava
i donava sentit a moltes de les preocupacions dels catalans daquell
moment. Encara avui, tot i els estudis dAlbert Garca Espuche, Isabel
Lobato Franco, James Amelang, Juan Luis Palos Pearroya o Benet
Oliva i Rics, no resulta gens fcil fer-se una idea exacta del tarann
social que tenia lelit barcelonina del nal del segle XVII i principi del
segle XVIII. James Amelang ha fet un esfor per descriure la naturale-
sa politicosocial de laristocrcia de Barcelona. Dels seus estudis, es
desprn que potser no s del tot encertat referir-se al grup director
de Barcelona com una elit, sin ms aviat haurem de parlar duna
classe dirigent. La diferncia entre els dos termes rau en el fet que
el magma social que participava de la vida poltica de Catalunya era
tan ampli, que parlar delits suposaria donar una imatge tancada i
reduccionista, una imatge que est ben allunyada de la realitat. Aquesta
nova classe social, com diu aquest autor, va nixer de la fusin de la
oligarqua ciudadana y de la aristocracia feudal.
1
Certament, tal i com han demostrat els estudis de Juan Luis Palos,
des dels inicis del segle XV trobem un doble procs de canvi social. Duna
banda, les grans famlies urbanes de Barcelona comenaren un procs
dennobliment per situar-se dins del Bra Militar i poder-se equiparar
1. AMELANG, J., La formacin de una clase dirigente, Barcelona, 1490-1714, Ariel,
Barcelona, 1986, p. 106.
INTRODUCCI
8 EDUARD MART FRAGA
a la noblesa petita i mitjana (era el cas dels Dusai, Gualbes, Desvalls
o Junyent).
2
Illustrativa daquest fet va ser lentrada dels ciutadans
honrats dins del nou Bra Militar, creat el 1602. Daltra banda, la
mitjana i petita noblesa comen, a partir del primer ter del segle XVII,
a emigrar cap a la ciutat de Barcelona a la recerca de nous crrecs i
noves maneres dinuir en la vida poltica del Principat, tan bon punt
la del bandolerisme els havia tallat una font important de recursos.
En aquest grup trobarem els Desbac, Banyuls, Oris, Crulles, Agull,
Pins, etc. Aquestes famlies intentaren introduir-se dins el govern de la
ciutat de Barcelona, que inicialment estava reservat noms a ciutadans
honrats, mercaders, artistes i menestrals. El procs sinici al 1498
amb lentrada dels cavallers a la bossa del conseller tercer, i culmin
al 1621 amb la inclusi dels nobles.
Aquesta trobada de famlies urbanes i rurals comport lestabliment
de noves relacions, tot sovint facilitades pels enllaos matrimonials i
la implicaci de la noblesa en assumptes mercantils i econmics, un
camp dactuaci on comenaren a introduir-se de manera signicativa a
partir del comenament del segle XVII. Aquesta nova classe dirigent, que
Albert Garca Espuche denomina classe dominant, estava fonamenta-
da tant en el fu com en la mercaderia i les professions.
3
Certament
responia a una nova realitat social que es congurava com a resposta
a la crisi que patia la noblesa a escala europea. Fins fa relativament
pocs anys la classe dirigent catalana shavia tendit a identicar amb la
petita noblesa, seguint dalguna manera alguns dels plantejaments de
John Elliott,
4
i shavia treballat des duna perspectiva descendent, partint
de lestudi dels grans personatges. En aquest sentit, noms els ltims
estudis, especialment dAlbert Garca Espuche i els de Benet Oliva,
5
estan posant de manifest limportant paper que tenia lelit mercantil en
la vida poltica del pas. Aquestes persones potser no van tenir crrecs
poltics de relleu, per s que exerciren una presncia constant en les
institucions ms inuents de Catalunya, com ara el Consell de Cent, el
Bra Militar, la Diputaci i la Conferncia dels Tres Comuns.
2. PALOS, J. L., La prctica del gobierno en Catalua. Siglos XVI-XVII, tesi doctoral.
Barcelona, Departament dHistria Moderna i Contempornia, Facultat de Lletres, Uni-
versitat Autnoma de Barcelona, 1990, p. 393 i ss.
3. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo decisivo. Barcelona y Catalua 1550-1640, Alianza,
Madrid, 1998, p. 300.
4. ELLIOTT, J., Espaa y su Mundo, Alianza, Madrid, 1990.
5. GARCA ESPUCHE, A., Barcelona entre dues guerres: economia i vida quotidiana
1652-1714, Eumo Editorial, Vic, 2004; OLIVA, B., La generaci de Feliu de la Penya, Edi-
cions Universitat de Lleida, Lleida, 2001; La petita noblesa del Maresme, Caixa dEstalvis
Laietana, Matar, 2002.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 9
Les segents pgines volen ser una aportaci que ajudi a conixer
millor quins van ser aquests protagonistes desconeguts de les classes
mitjanes i petites, procedents tot sovint destrats inferiors i que a nals
del segle XVII estaven exercint un poder indubtable en la direcci dels
afers poltics de les institucions catalanes. Per fer aquest estudi hem
centrat la nostra atenci en dues noves institucions que van aparixer
en el panorama institucional catal: la Conferncia dels Tres Comuns i
el Bra Militar. Nria Sales ja ens va advertir fa uns anys de com el
segle XVII a Catalunya no sha de veure com una poca de decadn-
cia sin que s un moment de replantejaments, desenvolupaments
constitucionalistes (...), noves i agosarades interpretacions de velles
lleis (...), creaci subreptcia de nous i exibles organismes.
6
La Con-
ferncia dels Tres Comuns i el Bra Militar sn dos bons exemples
daquestes noves realitats poltiques que forneixen la nostra histria.
Per aquesta ra, el present treball sestructura en tres parts clarament
diferenciades: la Conferncia dels Tres Comuns, el Bra Militar i la
classe dirigent catalana. En els primers captols pretenem posar de
manifest el relleu poltic que tingueren aquestes dues institucions en
els esdeveniments poltics del nal del segle XVII i comenament del
XVIII, aix com fer una breu explicaci del seu funcionament intern.
Certament, aquest llibre recull una recerca de caire social, per creiem
necessari mostrar que aquesta classe dirigent, que analitzem al tercer
captol, realment va exercir un paper director de les institucions i de
la vida poltica del pas, la qual es canalitz principalment a travs de
la Conferncia dels Tres Comuns i del Bra Militar.
La Conferncia dels Tres Comuns, lactivitat de la qual es de-
senvolup entre 1697 i 1714, va ser un organisme assessor, format
per representants de la Diputaci del General, el Consell de Cent i el
Bra Militar. La Conferncia esdevingu en poc temps un instrument
molt inuent en la vida poltica del pas; encapal la defensa de les
Constitucions davant els intents transgressors dels reis, especialment
durant el primer govern de Felip V. Els Tres Comuns (com de vega-
des se lanomena) esdevingu sota Carles III, larxiduc, un organisme
assessor molt inuent, i els seus consells van gaudir duna gran fora
moral, ns a ser anomenada pels contemporanis com la conferencia
de los tres estados.
7
El poder que va tenir la Conferncia va ser tan
gran, que si la Diputaci va convocar al juny de 1713 la Junta General
6. SALES, N., Diputaci, sndics i diputats. Alguns errors evitables, Pedralbes, 15,
Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995, pp. 95-102. La referncia s a la p. 96.
7. CASTELLV, F., Narraciones Histricas, vol. I, Fundacin Francisco Tejada y
Erasmo Prcopo, Madrid, 1997, p. 250.
10 EDUARD MART FRAGA
de Braos, ho va fer a suggeriment i sota la direcci de les indicacions
emeses per la Conferncia. La seva rellevncia, per, sexplica sobretot
per la gran activitat desplegada pels sectors socials que participaven
de les seves reunions, els quals determinaven les decisions que es pre-
nien. Com ha recordat Joaquim Albareda: La Conferncia esdev un
mecanisme institucional (...) que eixampla la base poltica del sistema
i que dna joc als grups socials emergents, en una mostra inequvoca
de la seva capacitat integradora des del punt de vista social, de fusi
de loligarquia barcelonina amb la vella aristocrcia.
8
Daltra banda, el Bra Militar tamb ens apareix cap al nal del
segle XVII com una instituci prou poderosa. Com deia Nria Sales,
incloa tant els nobles com els ciutadans honrats.
9
Tot i que la seva
histria comen molt abans que la Conferncia, concretament el 1602,
va ser a la primera dcada del segle XVIII quan esdevingu una instituci
determinant de la vida poltica del pas, de manera que, com recorda
Pere Molas, se haba convertido en un contra poder de la autoridad
real, presentndose en materias de estado como defensores del sistema
constitucional cataln, con ms fuerza que la propia Generalidad.
10
Una
mirada als principals esdeveniments del segle ens ho mostra: va ser el
Bra Militar la instituci que amb ms fermesa es va oposar a acceptar
la prrroga al virrei Darmstadt i la no-aplicaci de la vicergia el 1700,
qui present un dissentiment a les Corts posant en crisi tot el sistema
parlamentari catal, qui ms simplic en la defensa dels interessos
dArnald Jger i qui amb ms fora exig lobertura del Tribunal de
Contrafaccions. Protest per la no-aplicaci de la vicergia quan Fe-
lip V marx a Npols pels volts de maig de 1702, quan volgu modi-
car el testament de Carles II, etc. Amb Carles III, larxiduc, la seva
activitat no defall. Sopos a la supressi de les mercs concedides
per Felip V, a la prrroga de les Corts, als abusos en els allotjaments,
a la remarca dels rals de vuit, etc. La seva activitat va ser immensa,
i va estar molt vinculada a la Conferncia. No era per casualitat que
el virrei Velasco considerava que el Bra Militar era la parte ms po-
derosa y dominante de la Conferencia.
11
El creixent poder que assol
va aconseguir desbancar el Captol de la Catedral de Barcelona com a
8. ALBAREDA, J., Els fonaments de laustriacisme en els territoris de la Corona
dArag, dins DD. AA., Actes del Congrs internacional laposta catalana a la Guerra de
Successi (1705-1707), pp. 125-136. La cita s a la p. 130.
9. SALES, N., De Tur a Catarroja, Afers ed., Catarroja, 2002, p. 93.
10. MOLAS RIBALTA, P., Felipe V y la nobleza catalana, Barcelona, 2001, pp. 5-15.
p. 10.
11. ALBAREDA, J., Els catalans i Felip V, de la conspiraci a la revolta, 1700-1705,
Vicens Vives, Barcelona, 1993, p. 149.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 11
tercera instituci ms inuent del Principat, situant-se aix al mateix
nivell que el Consell de Cent i la Diputaci.
El tercer captol s el nucli principal del present treball. Una
vegada hem exposat el paper director que exerc la Conferncia i el
Bra dins la poltica catalana aix com el seu funcionament intern, cal
denir amb exactitud els grups socials que hi ha darrere daquestes
institucions. Mostrar qui en formava part, quin paper jugaren els mer-
caders, denir si la noblesa possea un control ampli dels mecanismes
de poder i quins vincles establia amb altres sectors econmics. A tot
aix caldria afegir altres qestions com ara els vincles familiars, lendo-
gmia en els crrecs poltics, lexistncia de diferncies econmiques i
socials reals entre ciutadans, cavallers i nobles, etc. Recentment, Garca
Espuche ens ha mostrat el cas de Ramon Vilana Perlas, que a travs
de la seva actuaci com a notari i mitjanant les xarxes matrimonials,
va assolir vincles amb alts dirigents del moviment austriacista.
12
Com
podrem veure, el cas de Vilana s extensible a altres membres de la
Conferncia i del Bra Militar. En principi, mercaders, artesans i me-
nestrals no podien participar ni a la Conferncia dels Tres Comuns
ni al Bra Militar, per aix no signica que els interessos comercials
fossin aliens als seus membres. Cal denir, doncs, quin tipus de ciu-
tad o quin tipus de cavaller eren els que participaven en aquestes
institucions, quines propietats tenien, quanta riquesa posseen. Sn
temes clau per poder entendre la naturalesa de la classe social que
dirigeix les institucions.
Aquest tercer captol es fonamenta en una base de dades que re-
cull lestudi de dos-cents quaranta trajectries de diferents personatges
que participen a la Conferncia dels Tres Comuns i al Bra Militar.
Analitzem diferents aspectes que van des de la biograa personal als
marmessors dels testament, a les seves vinculacions amb el mn mer-
cantil, els dots que deixa als seus lls, la seva orientaci poltica o les
relacions familiars amb altres personatges del nostre estudi. La base
documental sobre la qual es fonamenta el present estudi s lanlisi de
ms de sis-cents testaments diferents de persones relacionades amb els
nostres personatges (ja siguin ells mateixos, familiars o amics). Daquests
testaments, cent sis pertanyen a algun dels dos-cents quaranta mem-
bres de la Conferncia i del Bra Militar que estudiem, als quals cal
sumar quaranta-nou testaments de les seves mullers. El resultat nal
s que tenim informacions de cent vint-i-vuit famlies diferents de les
dos-centes quaranta seleccionades (entenent aqu famlia per si possem
12. GARCA ESPUCHE, A., Els Vilana Perlas i la Casa del Regomir: del notariat al
poder, EDAHP, vol. XXI, Barcelona, 2003.
12 EDUARD MART FRAGA
el testament del marit o de la muller). Certament, els testaments pre-
senten algunes dicultats a lhora de treballar alguns aspectes com la
riquesa o les possessions, per, a la vegada, contenen una informaci
molt valuosa: els marmessors. Lanlisi dels marmessors en lmbit fa-
miliar, estamental i poltic permet fer moltes valoracions de les xarxes
damistat, econmiques i poltiques que envoltaven i determinaven la
vida dels membres de la classe dirigent catalana. Per, a la vegada,
proporcionen altres tipus dinformacions que tamb ens permeten fer
unes primeres aproximacions a la seva situaci econmica, a la seva
conscincia, a les qestions personals que ms els preocupaven, etc.
Tota aquesta informaci ha estat complementada per les dades que
ens aporta la bibliograa secundria sobre estudis socials, econmics
i poltics de la societat catalana del nal de segle XVII. El resultat s
un estudi social de la classe dirigent catalana a travs de sis perspec-
tives: lestamental, la familiar, la institucional, la poltica, leconmica
i la vida quotidiana.
La limitaci de la cronologia entre els anys 1697 i 1714 es deu a
dues raons. En primer lloc, perqu delimiten un moment histric ben
denit, entre el setge de Barcelona dut a terme pels francesos al juny
de 1697 i la caiguda de Barcelona sota les tropes del duc de Berwick
al 1714. En segon lloc, perqu aquestes sn les dates de la Confern-
cia dels Tres Comuns, la qual cosa dna certa cohesi en la selecci
dels membres, que eren presents tant a la Conferncia com al Bra
Militar. Es pot criticar que el ttol del present estudi, LA CLASSE DIRIGENT
CATALANA, sigui una mica pretensis. Ben ents pot resultar sorprenent
parlar de classe dirigent catalana quan no sanalitzen els membres
de la Diputaci i del Consell de Cent, que sn les dues institucions
que tradicionalment han dirigit el dest de Catalunya. Per aix s
una veritat a mitges. Primer de tot, perqu sanalitza un mecanisme
institucional que est per sobre del Consell de Cent, de la Diputaci i
del Bra Militar: la Conferncia dels Tres Comuns, una instituci ms
important del que a simple vista pot semblar. Els membres de la Con-
ferncia eren escollits per cadascuna daquestes institucions, de manera
que, quan estudiem els membres de la Conferncia, estem analitzant
una part signicativa i inuent dels membres del Consell de Cent, de
la Diputaci i del Bra Militar. En segon lloc, cal considerar que les
decisions preses per la Conferncia inuen directament en lactuaci
dels tres comuns per separat. Molt poques vegades la Diputaci, el
Consell de Cent i el Bra Militar van prendre alguna deliberaci con-
trria al parer de la Conferncia.
La selecci del Bra Militar es justica per unes raons similars.
Primer cal considerar que s el Bra Militar de Catalunya, s a dir,
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 13
que representa tota la noblesa catalana. A ms, lactuaci del Bra
Militar va depassar la defensa dels interessos personals de la noblesa
i ben aviat es va erigir en defensor de les Constitucions catalanes, al
mateix nivell que la Diputaci. A tot aix cal afegir una ltima reexi.
Lestudi de la classe social que vivica la Diputaci resulta un treball
complex, ja que els seus membres sn escollits per insaculaci triennal-
ment. Totes les decisions de la Diputaci les prenien noms sis persones
(els tres diputats i els tres odors). Les decisions del Bra Militar, en
canvi, sn preses per votaci en reunions obertes, on podien partici-
par lliurement aquells que ho volguessin, i que inclou tant ciutadans
honrats com gaudints, cavallers o nobles. Ning no tenia poder per
prohibir votar a una persona si aquesta complia els requisits mnims
(estar inscrit en el llibre verd). A ms, el llibre de deliberacions del
Bra Militar recull minuciosament tots els assistents a cada reuni, la
qual cosa permet analitzar-lo. Es pot dir que el Consell de Cent tamb
funcionava a travs de votacions i reunions plenries on tothom podia
assistir. Aix s cert, per el seu llibre de deliberacions no recull el nom
dels assistents, amb la qual cosa resulta difcil el seu estudi. A ms,
el fet daprofundir en el Consell de Cent ens hauria forat a incloure
dins el concepte de classe dirigent els menestrals, artistes i mercaders,
persones que no podien participar a la Conferncia dels Tres Comuns.
Aix hauria provocat que el grup social analitzat perds homogenetat,
amb la qual cosa lanlisi seria menys cohesionada.
Dins del creixent inters que suscita la histria poltica de la
guerra de Successi, calen estudis socials daquesta mena, ja que la
societat catalana dels segles XVI i XVII presenta uns trets propis i un
dinamisme poltic, institucional i econmic que facilitava lascens dins
lescala social de les persones destaments inferiors. En aquest sentit,
lestudi dAlbert Garca Espuche sobre la vida social i econmica de
Barcelona i Catalunya entre 1550 i 1640, s un model que no podem
deixar de mencionar, tot i que per desgrcia no ha tingut continutat
per als anys posteriors.
13
S que hi ha estudis parcials que apunten al-
guns aspectes interessants del tema, com ara els de Benet Oliva i Rics
sobre la generaci de Feliu de la Penya, els de Pere Molas sobre lalta
noblesa catalana
14
o els dIsabel Lobato Franco sobre les companyies
comercials.
15
Aquests treballs resulten interessants perqu ens aporten
13. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo decisivo. Barcelona y Catalua 1550-1640, Alianza
Editorial, Madrid, 1998.
14. MOLAS RIBALTA, P., Lalta noblesa catalana a lEdat Moderna, Eumo, Vic, 2003.
15. LOBATO FRANCO, I., Compaas y negocios en la Catalua preindustrial, Uni-
versidad de Sevilla, Sevilla, 1995.
14 EDUARD MART FRAGA
molts trets daquesta classe dirigent, analitzats des de la perspectiva
econmica, social o familiar. Per encara no hi ha un estudi que in-
clogui la perspectiva institucional, s a dir, com aquesta classe dirigent
participava en les institucions i les governava.
Finalment, no voldrem acabar aquesta introducci sense referir-
nos a alguns aspectes tcnics daquest treball. Al llarg de les planes
segents sinsereixen un gran nombre de quadres i grcs, especialment
en el tercer captol. Quan no es diu el contrari, la font a partir de la
qual shan confeccionat ha estat la base de dades que recollim al nal.
Les referncies notarials les hem referit pel codi del notari i no pel
seu nom. Com s ben conegut els noms de les persones sescrivien
de diferents formes segons els escrivans. En lnies generals el nostre
criteri ha estat transcriure aquests termes sota la forma original. Aix
explica que de vegades la mateixa persona sens pugui aparixer com
Pere Descatllar o Pedro Descatllar, ja que a loriginal les dues for-
mes convivien igualment. En alguns casos, que seran indicats en el seu
moment, hem normalitzat les graes dels cognoms. Aix mateix, quan
indiquem el foli, aquest s el foli on comena el testament, no el de
la plana exacta del testament on es troba la cita. Tamb parlarem de
les nissagues nobiliries catalanes. Cal tenir present que, a lhora de
la veritat, de grans nissagues a Catalunya noms hi havia els Cardona
i poca cosa ms. Quan utilitzem aquest terme per parlar dels Pins,
Rocabert, Llupi, etc., hem de considerar que des de la perspectiva
europea eren nissagues nobiliries ben petites. El nostre objectiu, com
ha quedat clar, s parlar de la classe dirigent. Ara b, al llarg del text
ens referirem a lelit dirigent, grup director o altres termes similars.
Quan no diguem el contrari, hem de considerar aquests termes com
a sinnims.
Un treball com aquest no s possible sense lajuda dun bon nombre
de persones que al llarg daquests anys mhan donat suport de diferents
maneres. Primer de tot vull agrair a la Fundaci Noguera la concessi
de la XV Beca Raimon Noguera, sense la qual aquesta investigaci no
shagus pogut dur a terme. El professor Joaquim Albareda, mestre i
amic, mha orientat en moments clau i ha corregit un primer esborrany
del treball. La seva qualitat humana i la seva exigncia professional
sn un estmul constant per seguir treballant ms i millor. El professor
Armand de Fluvi em va iniciar en el mn de la genealogia i tingu
un paper clau en les primeres passes que vaig fer entre la multitud de
nobles i mercaders que actuen en aquest treball. Albert Garca Espuche
massessor en laproximaci als arxius de protocols. Josep Maria Del-
gado va ser qui primer manim a dedicar-me a la histria i ha seguit
amb inters levoluci de la meva recerca. Els enfocaments i els consells
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 15
que mha donat sempre han estat molt tils i estic en deute amb ell.
El personal de la Biblioteca de lArxiu de Protocols de Barcelona, on
he passat tantes hores, sempre ha estat atent i sollcit. Sens dubte, sn
responsables de la qualitat dels treballs que all neixen. El professor
Jaume Torras s el responsable de molts dels grcs i enfocaments
daquest llibre. Les seves entusiasmants classes de doctorat i la nor
del seu raonament han inut decisivament en la meva formaci com
a historiador. Josep M. Sans Trav, amb el seu gran inters, ha tingut
un paper clau en la publicaci denitiva de la base de dades. Per aca-
bar, el meu agrament a tots aquells que han patit el dia a dia del meu
treball, scar, Sergi, Imma, Jess, Carolina, lex, Toni, Salva, Manel,
Jaume, Quique. I, lgicament, a la meva mare i als meus germans. A
tots, moltes grcies.
LA CONFERNCIA DELS TRES COMUNS
INTRODUCCI
1
El 26 de maig de 1704 la ota aliada apareixia davant les costes
barcelonines amb el propsit diniciar el setge de la ciutat. El dia 29
el prncep Jordi Hesse de Darmstadt enviava una carta als tres comuns
(Diputaci del General, Consell de Cent i Bra Militar) on els instava a
entregar la plaa i rendir homenatge com a rei a Carles III, larxiduc.
Sens dubte era un moment de gran tensi poltica. Els quatre primers
anys del govern de Felip V no havien estat pas bons per a lestabilitat
de les constitucions catalanes. La continuada conculcaci del marc legal
vigent (la vicergia de 1701, el decret dexpulsi de Jger, la inspecci
del correu, les dicultats per obrir el tribunal de contrafaccions, etc.),
feia que una part important de la classe dirigent catalana considers
que el pretendent austrac potser seria ms respectus amb la llei.
Les tres institucions, davant lobligaci de manifestar pblicament el
seu parer sobre el rei legtim, van decidir encarregar la resposta a la
missiva de Darmstadt a la Conferncia dels Tres Comuns. Desprs de
llargues discussions, la Conferncia redact una resposta: no est en
nostre m franqueyar las portas per no tenir lo mando algun en ellas
(...), y no podem deixar de manifestar a vostra excellncia que quant
depends de nostre ma sempre la naci cathalana ha procehit ab sos
reys y senyors ab tota delitat.
2
La frase ometia voluntriament fer
cap referncia explcita a qui era el rei legtim (si Felip V o Carles III)
i va desagradar tant al virrei Velasco com a Darmstadt, tot i que el
1. Aquest captol resumeix molt sintticament el principal tema de treball de la
meva tesi doctoral. Per un estudi ms extens daquest tema vegeu MART FRAGA, E., La
Conferncia dels Tres Comuns i el Bra Militar. Dues institucions decisives en el tombant
del segle XVII, tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2008.
2. Dietari de la Diputaci del General, Arxiu de la Corona dArag, (ACA), N-101,
fol. 880v (document inserit). Dara en endavant ser referit com DDP. Vegeu tamb les
versions que donen Emmanuel Mas (MAS, E., Diari des del novembre del any 1700 ns a
loctubre del any 1705, document conservat a la Biblioteca del Seminari Conciliar de Bar-
celona, document 419, p. 402) i Castellv (CASTELLV, F., Narraciones..., vol. I, p. 448).
18 EDUARD MART FRAGA
primer podia estar tranquil perqu de moment els comuns acceptaven
lestat de les coses. El que resulta sorprenent, per, s que encara que
el resultat nal noms shavia imposat per un vot de diferncia, les tres
institucions van aplicar a ulls clucs les indicacions de la Conferncia.
Ens moments de gran tensi poltica, els seus veredictes no eren posats
en dubte per cap com. No ens ha destranyar, doncs, que, al juliol
de 1713, la Diputaci decids convocar la Junta General de Braos, de
tanta transcendncia per al futur de Catalunya, precisament perqu la
Conferncia ho havia aconsellat.
3
Com hem esmentat en la introducci, aquest treball saproxima a
lestudi de la classe dirigent catalana durant el tombant del segle XVII a
partir de lanlisi dels membres de la Conferncia dels Tres Comuns i
del Bra Militar. Lestudi daquest grup dirigent seria incomplet, per,
si el desvinculssim del context poltic i institucional en qu partici-
paren i actuaren. El paper decisiu que va exercir la Conferncia dels
Tres Comuns en la direcci de les institucions catalanes sembla un fet
inqestionable, que va ser remarcat pels mateixos contemporanis, tant
austriacistes com borbnics. Aquests ltims no tingueren pas una visi
molt positiva de la seva actuaci, ja que la defensa continuada de les
Constitucions que va exercir signic un fre evident a les pretensions
absolutistes del govern de Felip V. Aix, per exemple, al 1706 un me-
morial borbnic annim considerava que els tres comuns reunits en
conferncies vinieron a ser los orculos de toda la nacin catalana.
4
Quinze anys abans, el 1690, el duc de Villahermosa comentava a Car-
les II com no cabe en la explicain los daos que estas conferenias
causan a la paz y pblico sosiego de la provinia y al servicio de Vuestra
Magestad, referint-se a la seva continuada oposici als decrets reials.
5
Al seu entendre constituen un veritable obstacle a lactuaci del poder
reial. De fet, Felip V mateix les va suprimir atesos los graves incon-
venientes que de permitir dichas juntas se siguen a mi real servicio.
6
En aquella mateixa poca, un altre autor borbnic considerava que
la Conferncia dels Tres Comuns fue creada sin licencia del Rey, a
efecto que en haviendo algo que topar contra el Rey, se dixesse que en
3. Llibre de deliberacions del Consell de Cent (dara en endavant, LLDCC), Arxiu
Histric Municipal de Barcelona, 1B, II, 222, fol. 143r.
4. El memorial va ser analitzat per FERNNDEZ I CERVATES, Magdalena, Espionat-
ge borbnic a la Barcelona austriacista. Un informe de lany 1706, Actes del I Congrs
dHistria Moderna de Catalunya, Barcelona, Diputaci de Barcelona, 1984, pp. 243-252.
La referncia s a la p. 245.
5. DANT I RIU, J., Aixecaments populars als pasos catalans 1687-1693, Curial,
Barcelona, 1993, p. 222.
6. MNA, vol. XXV, p. 8.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 19
la oposicin concordavan los tres Comunes y ass hiziese la oposicin
ms armona al Rey y al Pueblo.
7
Una imatge que s justament la contrria a la que tingueren els
autors austriacistes o constitucionalistes. Emmanuel Ms, per exem-
ple, en conixer la supressi de les conferncies el febrer de 1705,
armava que caus universal sentiment en tots los ciutadans per re-
conixer que se havian experimentat ser de gran utilitat per lo servey
de sa magestat, ja per lo obrar de conformitat los comuns, tant en
lo de aquell com en lo tocant a la major observana dels privilegis y
Constitucions, lo de tenir ubertas estas conferncias ahont procurava
cada com respective, posar personas de la major noblesa, inteligen-
zia y zel ax dels servey de sa magestat com de la observana de las
Constitucions y privilegis.
8
Justament la visi oposada a la dels autors
borbnics. Francesc de Castellv, per la seva banda, destacava que la
nalitat de la Conferncia era para convenir con ms brevedad con
esta previa disposicin los negocios y facilitar el acierto a los sujetos que
representaban a los comunes.
9
A lhora de la veritat, els esdeveniments
poltics van comportar que els tres comuns encarreguessin tots aquells
afers greus a la direcci i consell de la Conferncia, com ho reconeixia
el Consell de Cent al setembre de 1711: la present ciutat sempre ha
conat son major acert en cosas rduas ab lo concell y parer donats
per la excellentssima Conferncia dels excellentssims comuns de la
Deputaci, Bra Militar y present ciutat, las quals ab tant anhelo y
cuydado se han aplicat a quant los es estat coms.
10
La seva impor-
tncia en la direcci del pas va ser tan gran que ns i tot la mateixa
reina Elisabet de Brunsvic va demanar a les institucions ajuda en el
govern del pas, de manera que uniformes aconsellassen sobre del cas
lo que sentirian en major servey de las dos magestats, aansant-se lo
acert al dictamen dels Tres Comuns, no entenent sa magestat resoldre
cosa alguna sens tenir son consell.
11
Totes aquestes citacions dels contemporanis fan necessari coni-
xer exactament qu va fer la Conferncia, com va funcionar i, sobre-
tot, conixer els grups socials que determinaven els seus consells. En
aquest sentit cal tenir presents, per, alguns aspectes. Primer de tot
cal dir que lobjectiu principal daquest captol s mostrar el carcter
7. BARREDA FONTES, J. M. i CARRETERO ZAMORA, J. M., Una fuente indita sobre la
Guerra de Sucesin: memoria annima sobre el sitio de Barcelona de 1705, Hispania,
Madrid: CSIC, 1980, pp. 631-668.
8. MAS, E., Diari, p. 518.
9. CASTELLV, F., Narraciones..., vol. I, p. 419.
10. LLDCC, 1B, II, 220, fol. 234v.
11. LLDCC, 1B, II, 221, fol. 212 (document inserit).
20 EDUARD MART FRAGA
director que va exercir la Conferncia sobre lactuaci dels comuns,
per a la qual cosa lexposici de la seva histria sha simplicat enor-
mement, ometent una explicaci detallada tant del desenvolupament
dels diferents conictes com dels enfrontaments que tingueren els co-
muns entre si a lhora daplicar els consells emesos per la Confern-
cia. Per exemple, farem una exposici general de la Conferncia dels
Tres Comuns, sense diferenciar quan aquestes reunions foren de dos
o de tres comuns, fruit de les dicultats provocades per la Diputaci.
Semblantment, no hem recollit tots i cadascun dels conictes en qu
particip la Conferncia, sin noms aquells que hem considerat que
tingueren un major relleu poltic. Precisament perqu volem posar de
relleu sobretot el seu paper director, lexplicaci del seu funcionament
intern sexposa de manera molt lleugera, emfasitzant aquells aspectes
que tenen ms a veure amb la seva composici social i els sistemes
interns de presa de decisions.
BREU HISTRIA DE LA CONFERNCIA DELS TRES COMUNS
La Conferncia sota Carles II i Felip V
No resulta gens fcil aproximar-se a la histria de la Conferncia
dels Tres Comuns, ja que no es tracta duna instituci estable, amb un
sistema que en un moment donat es va crear i es mantingu immbil
al pas del temps i dels esdeveniments. Ben al contrari, la histria de
la Conferncia est indissolublement lligada al concepte devoluci.
Simplicant enormement els fets, podem dir que la conguraci de la
Conferncia dels Tres Comuns es produ en tres fases marcades per
tres esdeveniments clau: el 1697 amb el setge de Barcelona, el 1703
amb lafer Jger i el 1705-1706, quan la Constituci XVIII de les Corts
de Carles III, larxiduc, van atorgar a la reuni dels comuns la forma
legal denitiva. El maig de 1697 trobem la primera Conferncia. Des
daquesta data ns al setembre de 1703 assistim a una primera fase
de consolidaci, en qu van ser freqents les divergncies entre el
Consell de Cent i el Bra Militar, duna banda, amb la Diputaci, de
laltra. Aquestes disputes tenien molt a veure amb les facultats que se
suposava que havien de tenir els consells emesos per la Conferncia i
sobre el nombre de representants que podia nomenar cada com per
participar a les reunions. A partir de setembre de 1703 sarrib a un
consens ms o menys estable que propuls lactivitat de la Conferncia
en la defensa de les Constitucions davant la continuada conculcaci
a qu les sotmetia Felip V. Per aquesta ra, el monarca borb deci-
d suprimir-les el febrer de 1705 i desinsacular-ne els integrants. La
situaci don un tomb considerable amb la vinguda de Carles III,
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 21
larxiduc, locupaci de Barcelona i la celebraci de les Corts. A partir
daquell moment la Conferncia adquir carta de normalitat dins el
mn institucional catal i la seva rellevncia fou encara ms important
que durant els anys anteriors. La derrota dels catalans el setembre de
1714 i laplicaci dels decrets de Nova Planta van suposar, per, la
seva desaparici.
Ms enll de la seva conguraci interna i la seva evoluci al llarg
del temps, el que ens interessa posar de manifest s que la Conferncia
va esdevenir durant el tombant del segle XVII i al llarg dels anys de la
guerra de Successi lautntic organisme director de les institucions
catalanes, inuint i determinant directament les decisions que la Dipu-
taci, el Consell de Cent i el Bra Militar prengueren aleshores. Pensem,
per exemple, que entre 1698 i 1714 es van produir ms de cinc-centes
reunions de la Conferncia, en les quals es tractaren setanta-dos temes
diferents, els quals abracen qestions tan diverses com la vicergia de
1700, la inspecci de correu, els prstecs al rei, els allotjaments de les
tropes, el funcionament del Tribunal de Contrafaccions, lenviament
dambaixadors internacionals a lHaia, Londres i Viena o la convoca-
tria de la Junta General de Braos el juny de 1713. Durant el perode
1698-1714, la Conferncia va generar un mnim de dos-cents vint-i-set
consells als comuns i redact ms de cent seixanta documents, entre
els quals hi ha una cinquantena de representacions al rei, unes seixanta
cartes a diferents membres tant de la Cort castellana com de les corts
europees, memorials, manuals dinstruccions als ambaixadors, informes
sobre la planta dels exrcits, i les quantitats econmiques que podien
oferir els comuns al rei, etc. El ms sorprenent, per, s que noms
set dels tres-cents vuitanta-set consells i documents no van ser seguits
en la seva totalitat pels comuns, la qual cosa s ben indicativa de la
seva inuncia. Vegem-ho amb ms detall.
Les primeres conferncies es van produir arran del setge de Bar-
celona de 1697. El 22 de maig daquell any, el Consell de Cent va de-
manar a la Diputaci i al Bra Militar la reuni duna conferncia de
representants de cada instituci per xar una actuaci coordinada en
la defensa de la ciutat. Aquestes reunions eren un fet normal des de la
segona meitat del segle XVII i se solien desenvolupar entre representants
de dues institucions. Aquesta vegada, per, el Consell de Cent va de-
manar una reuni conjunta dels representants de les tres institucions,
la qual cosa suposava una novetat considerable dins el panorama ins-
titucional catal.
12
La proposta va ser ben acollida pel Bra Militar i,
12. Manual de Novells Ardits (dara en endavant MNA), vol. XXII. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona. La referncia s a la p. 155.
22 EDUARD MART FRAGA
desprs de posar algunes dicultats, tamb per la Diputaci. Durant els
segents dies, la Conferncia acord que els tres comuns junts fessin
una ambaixada al virrei per exposar la situaci militar del Principat
i deman perms per aixecar el pas, convocar la coronela i nomenar
nobles per dirigir els regiments. Tamb va redactar una carta al rei
demanant ajuda i nomen Narcs Descatllar com a enviat dels Tres
Comuns per fer arribar la missiva. La innovaci daquestes iniciatives
rau en el fet que eren les tres institucions les que actuaven coordina-
dament, seguint les indicacions de la Conferncia.
Com s conegut, Barcelona va caure en mans franceses per al
gener de 1698 tornava a estar sota control de Carles II. Tot i la derrota,
els comuns consideraren que lactuaci duta a terme per la Conferncia
havia estat encertada. Per aquesta ra, quan a mitjan agost de 1698
sassabentaren que un llibre publicat per un monjo francs qestio-
nava el valor dels catalans durant el setge,
13
les tres institucions no
dubtaren a convocar novament la Conferncia per tal de defensar el
seu honor. El conicte cal situar-lo en el context de la creixent descon-
ana entre les institucions catalanes i la monarquia.
14
La publicaci
del llibre en qu explcitament sacusava la burgesia barcelonina de col-
laboracionista amb el rgim francs, no feia sin donar arguments als
que des de Madrid aprotaren aquesta interpretaci per llenar dards
contra la suposada indelitat catalana.
15
Desprs dalgunes dicultats,
el 13 doctubre siniciaren les reunions dels comuns.
16
Durant els mesos
segents es produren tot un seguit de trobades dels representants dels
comuns (aproximadament una o dues mensuals) per tal de veure com
es podia gestionar aquest conicte. Aix, entre octubre de 1698 i febrer
de 1700, es produren ms duna vintena de reunions, i es redactaren
9 documents diferents. Lobjectiu de les reunions era la redacci dun
document en qu es fes una verdica relaci del siti ltim de estat
ciutat i s poss de manifest la falsedat de les acusacions del monjo
francs.
17
De tots aquests documents, potser els ms interessants sn
una representaci al rei, que es redact a nals de gener de 1699, i
13. El llibre es titulava Ensayos de la historia de Lus el grande hasta la paz ge-
neral de 1697, i havia estat escrit per un canonge de la catedral de Pars anomenat Le
Gendre. Cfr. FELIU DE LA PENYA, N., Anales de Catalua, edici facsmil, Editorial Base,
Barcelona, 1999, vol. III, p. 455.
14. Cfr. ALBAREDA, J., Els catalans..., pp. 45-47, ALABRS, R., Felip V i lopini dels
catalans, Pags Editors, Lleida, 2001, pp. 67-69.
15. ALABRS, R., Felip V, p. 68.
16. DDP, vol. IX, p. 965.
17. ACA, Llibre de Deliberacions del Bra Militar (dara en endavant LLDBM),
G-69, vol. V, fol. 656v.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 23
la publicaci del llibre Escudo de la verdad. Al primer document, els
comuns, per indicaci de la Conferncia, demanaven a Carles II que
manifests pblicament la seva satisfacci per lactuaci dels catalans
durant el setge.
18
El 9 dabril arrib la resposta armativa del monar-
ca.
19
La publicaci del fullet Escudo de la Verdad es produ el 27 de
juny, va ser imprs per la Diputaci i pagat a parts iguals entre els tres
comuns. En total es van editar 6.250 exemplars.
20
El document era un
resultat ben palpable de leca que podia ser lacci mancomunada de
les institucions. El text recollia les diferents cartes que senviaren a les
institucions i al rei durant el setge aix com la representaci que fu la
Conferncia al gener i la resposta reial a les institucions.
21
Durant els
mesos segents continuaren les reunions de la Conferncia per tal de
redactar un nou llibre, per les dicultats provocades per la Diputaci
impossibilitaren un acord entre els comuns, la qual cosa port a la
interrupci de les conferncies.
La mort de Carles II l1 de novembre de 1700 obr una nova fase
en les relacions entre les institucions catalanes i la monarquia, mar-
cades inicialment per les discussions sobre laplicaci de la vicergia
i lactuaci illegtima de la Reial Audincia en lexpedici de decrets.
Per acabar-ho dadobar, el nomenament del virrei comte de Palma no
fu sin embolicar encara ms la troca. Tots aquests problemes fora-
ren novament a les institucions a convocar la Conferncia per tal de
demanar consell i orientaci. Com ha recordat Eva Serra, lactuaci
ferma en defensa de les lleis duta a terme per les institucions, guiades
novament per la Conferncia, cal ser entesa com una autntica tarja
de presentaci sobiranista envers el nou rei.
22
El paper de la Confe-
rncia va ser novament fonamental, com ho demostren les vint-i-set
reunions que es produren entre el 7 de novembre de 1700 i el 16 de
febrer de 1701, la qual cosa suposa una mitjana de dues reunions set-
manals. A ms, cal afegir els nou documents diferents que redact la
Conferncia, incloent-hi cartes a Felip V, representacions i memorials.
El primer tema a discutir fou lacceptaci del testament de Carles II
i la no-aplicaci de la vicergia, tal i com establien les lleis. El 15 de
novembre la Conferncia considerava que les disposicions del testament
18. DDP, vol. IX, p. 1020.
19. DDP, vol. IX, p. 1050.
20. DDP, vol. IX, pp. 1069 i 1074.
21. Es pot consultar a ACA, DDP, N-93, fol. 249.
22. SERRA, E., Voluntat de sobirania en un context de canvi dinstic (el debat
de la vicergia, novembre de 1700-mar de 1701), dins ALBAREDA, J. (ed.), Una relaci
difcil. Catalunya i lEspanya Moderna, Editorial Base, Barcelona, 2007, pp. 109-180. La
cita s a la p. 165.
24 EDUARD MART FRAGA
no atemptaven contra les Constitucions i, per tant, aconsellava acceptar
la no-aplicaci de la vicergia.
23
La segona fase del conicte, ben explicada per Eva Serra,
24
es
produ a principis de desembre, arran dun decret que obligava els
comuns a fer manifestacions festives pel nomenament de Felip V com
a nou rei i perqu la Reial Audincia estava emetent decrets judicials
en nom del Borb. La Conferncia consider que els comuns no ha-
vien de fer cap manifestaci de goig pel nou monarca ns que aquest
no hagus jurat les Constitucions, decisi que fou secundada per tots
tres comuns.
25
Tot plegat, es qestionaven novament les indicacions
que arribaven des de Madrid, la qual cosa implicava un augment de
la tensi poltica. La qesti de lactuaci de la Reial Audincia fou
ms problemtica. La Diputaci considerava que aquest afer era de la
seva competncia i que, per tant, no podia ser tractat a la Confern-
cia. Aix produ un greu enfrontament entre els comuns, que el 4 de
gener decidien expulsar els representants dels diputats i continuar la
Conferncia amb les persones nomenades per la noblesa i el Consell
de Cent.
26
La Conferncia dels Dos Comuns esdevingu un autntic
organisme director de lactuaci de la Ciutat i el Bra Militar. La seva
actuaci tenia tres fronts. Duna banda, pressionar el virrei Darmstadt
perqu obligus la Reial Audincia a signar els decrets en nom de
Carles II.
27
De laltra, la Conferncia for que la Ciutat i el Bra Mi-
litar iniciessin un enfrontament contra la Diputaci per la seva tebior
en la defensa de les Constitucions, per a la qual cosa redactaren un
memorial sobre els drets que tenia la Ciutat en la defensa de les Cons-
titucions a la vegada que amenaaven els diputats de denunciar-los en
el proper tribunal de Greuges.
28
A ms, redactaren una representaci
per a la reina i la Junta de Govern i escrigueren a vint-i-cinc persones
diferents de la Cort demanant-los el suport a la demanda.
29
El tercer
23. La deliberaci de la Conferncia es pot trobar a LLDBM, G-69, vol. VI,
fols. 146-153; LLDCC, 1B, II, fol. 288r. Cfr. tamb MAS, E. Diari..., fol. 4. CASTELLV, F.,
Narraciones..., p. 225.
24. SERRA, E., Voluntat de sobirania, pp. 130-164.
25. Cfr. LLDBM, vol. VI. fol. 185r.
26. El Llibre de Deliberacions del Bra Militar ens ha deixat un magnc relat
del que succe en aquelles reunions. Vegeu LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 203v.
27. La Conferncia redact diferents representacions i cartes dirigides al virrei.
Vegeu Arxiu Histric Municipal de Barcelona, Dietari de la Conferncia (dara en enda-
vant DC), 6 de gener de 1701; LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 209.
28. DC, 9 de gener de 1701, LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 215v. Vegeu tamb SERRA,
E., Voluntat de sobirania..., p. 143.
29. DC, 20 de gener i 1 de febrer de 1701; LLDBM, G-69, vol. VI. fol. 230r, El
memorial es troba entre els fols. 237 i 243. La llista completa s a LLDBM, G-69, vol.
VI., fol. 248r.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 25
front dactuaci es dirig cap al Portantveus del General, instant-lo,
sota amenaa de denncia, a iniciar la vicergia.
30
Tamb es feren re-
queriments als assessors de la Reial Audincia.
31
A tot aix, al febrer,
el comte de Palma va ser nomenat virrei, sense que shagus produt
el jurament de Felip V. La Conferncia va elaborar un altre memorial
de protesta al rei, el qual fou enviat per un representant de la Ciutat
i un altre del Bra Militar a Madrid (don Pere Ribes i Boixadors i
don Felip Ferran), per els enviats foren detinguts a Saragossa i no
pogueren complir la seva missi. El conicte acab bruscament quan
els dos comuns van rebre una carta del monarca on els deia que seria
muy de mi desagrado cualquier oposicin que por vuestra parte hicierais
a esto.
32
Ciutat i Bra van obeir.
Tot plegat ens fa adonar que la Conferncia estava adquirint un
poder molt gran a lhora de coordinar lactuaci dels comuns, tal i
com ho reconeixia la Ciutat un any desprs, quan armava que sha-
via tot lo referit executat inseguint en tot i per tot lo resolt per la
Conferncia.
33
Un poder creixent que fu veure a la Diputaci que
la Conferncia sestava extralimitant en assumir la defensa del cons-
titucionalisme, perqu entenia que aquesta competncia era exclusiva
dels diputats. Durant els mesos segents va haver una calma relativa.
Felip V fu cap a Barcelona i va celebrar les Corts que els catalans
demanaven des de feia tant de temps. La nova legislaci aprovada,
ben generosa en Constitucions i Captols de Cort, apuntava cap a un
perode de bona entesa poltica. Per la illusi dur poc.
34
No feia encara un any que shavien tancat les Corts que esclat el
conicte per lafer Jger.
35
Si Eva Serra ens deia que lafer de la vicergia
de 1700-1701 fou una carta de presentaci en clau sobiranista, i dalguna
manera un advertiment, no s exagerat considerar lafer Jger com el
primer cop de fora. Novament la Conferncia dels Comuns agaf el
30. Cfr. DC, 8 de febrer de 1701; LLDBM, G-69, vol. I, fol. 256r-258r.
31. Cfr. DC, 10 i 11 de febrer de 1701.
32. MNA, vol. XXIII, p. 200.
33. 6 de maig de 1702. LLDCC, 1B, II, vol. 211, fol. 128v.
34. De les Corts de 1701 aix com dels aspectes positius i negatius se nha escrit
molt. A manera orientativa vegeu, BARTOL, J., La Cort de 1701-1702: un cam truncat,
Recerques, 9, Barcelona: Curial, 1979; ALBAREDA, J., Les Corts de 1701-1702 i de 1705-1706.
La represa del constitucionalisme, dins Constitucions, captols i actes de cort 1701-1702
i 1705-1706, Parlament de Catalunya, Barcelona, 2006, pp. XVII-XLV.
35. El conicte pot ser resseguit amb molt detall a travs del relat dels con-
temporanis. Cfr. CASTELLV, F., Narraciones, vol. I, pp. 363 i ss., 413 i ss.; FELIU DE LA
PENYA, N., Anales, vol. III, fols. 505 i ss., LPEZ DE MENDOZA, A., Historia de las Gue-
rras Civiles de Espaa, Diputacin provincial de Zaragoza, 1882, pp. 128 i ss. MAS, E.,
Diari, pp. 196 i ss.
26 EDUARD MART FRAGA
tim de la nau, i entre mitjan desembre i principis de maig de 1703
tingu un mnim de vint-i-tres reunions i redact ms de deu documents
diferents. El decret dexpulsi de Jger, sota largument que era cnsol
dHolanda, arrib a Barcelona el 28 doctubre de 1702
36
i cal entendrel
dins del context de la declaraci de guerra dEspanya a lImperi austrac
i les potncies aliades lestiu anterior. Jger va demanar el suport dels
tres comuns, ja que el decret atemptava contra diferents constitucions.
37
Les institucions li van fer costat i demanaren la supressi del decret,
ja que Jger portava ms de 30 anys vivint a Barcelona, shavia casat
amb una catalana i estava ben relacionat amb lelit mercantil.
38
Des-
prs del fracs en lobertura del Tribunal de Contrafaccions, ateses les
dicultats causades tant pel virrei, pels jutges de la Reial Audincia
com pels mateixos diputats, Consell de Cent i Bra Militar decidiren
convocar novament la Conferncia dels Tres Comuns. Per les noves
dicultats originades per la Diputaci van fer que el 16 de desembre
de 1702 es produs un nou trencament entre les tres institucions, de
tal manera que les conferncies se celebraren noms entre la noblesa
i la Ciutat.
39
La Conferncia redact una representaci conjunta dels
dos comuns, que fou lliurada a Felip V el 21 de desembre, en la qual
defensaven Arnald Jger i protestaven per les apellacions que feia la
Reial Audincia a les sentncies del Tribunal de Greuges.
40
Les crtiques
se centraven en lactuaci dels jutges de la Reial Audincia, els quals
amb les seves contnues apellacions i recursos impedien el desenvo-
lupament normal dels tribunals de Greuges i de Contrafaccions.
41
La
representaci tamb fou enviada a altres persones del Consell dEstat,
per no hi hagu cap resposta efectiva del monarca.
42
Al llarg dels mesos segents la Conferncia redact nombroses
protestes per als diputats per tal que posessin en marxa el Tribunal
36. LLDBM, G-69, vol. VI. fol. 514r.
37. LLDBM, G-69, vol. VI. fol. 513v; CASTELLV, F., Narraciones, vol. I, p. 363.
38. Sobre lactuaci econmica de Jger vegeu GARCIA ESPUCHE, A., Barcelona
entre dues guerres: economia i vida quotidiana, 1652-1714, Eumo Editorial, Vic, 2004,
pp. 308 i ss. Resulta tamb molt signicativa la visi que ens en dna el comte de Robles
a LPEZ DE MENDOZA, A., Historia de las guerras, p. 128.
39. MNA, vol. XXIV, p. 60. DDP, N-98, fol. 492/3r. Vegeu tamb MAS, E., Diari,
p. 210-211.
40. MAS, E., Diari, p. 210.
41. La representaci es troba a LLDBM, G-69, vol. VI, fols. 690-710 i MNA, vol.
XXIV, p. 228 i ss. El Bra Militar va modicar lleugerament la versi que havia fet la
Conferncia, sobretot el nal del text.
42. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 713v. La Diputaci present una altra represen-
taci en solitari per amb paraules ms suaus i amb menys fora (Cfr. CASTELLV, F.,
Narraciones, vol. I, pp. 364-365).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 27
de Contrafaccions. El 13 de febrer la Conferncia presentava als dos
comuns dues ambaixades per a la Diputaci en qu sinstava els diputats
a obrir el Tribunal.
43
Ms tard, la Conferncia els recordava que en
los illustres i delssims senyors deputats no resideix la potestat per
establir lleys,
44
i els acusava dabs de poder.
45
El 26 de febrer redact
una nova representaci en qu els amenaaven de denunciar-los en la
propera visita perqu no defensaven les Constitucions, per la gran
omissi se ha experimentat y experimenta en dits deputats y odors en
lo tocant a la observana de las Generals Constitucions essent com es
aquella prpia y peculiar de las obligacions de llur crrech.
46
El 7 de
mar, encara trobem una altra representaci en el mateix sentit per
amb paraules ms dures.
47
Per si les coses no eren prou complicades,
els dies 15 i 16 de mar el Protector del Bra Militar i els consellers de
la Ciutat van rebre un decret que els multava amb 2.000 lliures perqu
no instessin ms els diputats a obrir el Tribunal de Contrafaccions.
48
La
resposta de la Conferncia no es fu esperar, i el 21 de mar presenta-
va als dos comuns una representaci per al rei on li manifestaven els
perjudicis que causava el decret. La Conferncia no sestava de recordar
al rei que en Catalua no ha cosa ms establecida y xa que sus cons-
tituciones se deben entender a la letra, i que les multes eren un nou
exemple de com al Principat se experimenta una total inobservancia
de las leyes que vuestra magestad y los Braos en estas ltimas Cortes
establecieron.
49
Per fou endebades. El 27 de mar la Conferncia
fu una representaci per a Palma, en qu sexposaven els drets de
la Ciutat per defensar les Constitucions i actuar seguint el consell de
la Conferncia.
50
Les protestes i requestes al llarg dels mesos dabril i
maig fetes per la Conferncia als diferents membres de la Diputaci
i de la Reial Audincia foren continuades, com ara el 10 dabril,
51
el
43. DC, 13 de febrer de 1703. Vegeu tamb MAS, E., Diari, p. 237.
44. DC, 21 de febrer de 1703.
45. DC, 22 de febrer de 1703.
46. DC, 26 de febrer de 1703.
47. DC, 14 de mar 1703. La representaci tamb es troba al DDP, N-99, 16 de
mar de 1703.
48. Possiblement la crnica ms interessant sobre lepisodi s la de MAS, E., Dia-
ri..., pp. 246-249. El comte de Robres tamb ens ha deixat un testimoni ben eloqent del
que succe, especialment pel que fa a la reacci del Bra Militar. Cfr. LPEZ DE MENDOZA,
A., Historia de las guerras, pp. 132-133.
49. DC, 21 de mar de 1703.
50. Vegeu DC, 19 de mar de 1703, annex 14. Les representacions foren pre-
sentades al virrei i a la Diputaci els dies 29 i 31 de mar. Vegeu DC, 29 de mar de
1703; DDP, vol. X, 31 de mar de 1703.
51. DC, 10 dabril de 1703.
28 EDUARD MART FRAGA
5 de maig o el 8 de maig.
52
La pressi va ser tan gran que nalment
el virrei Palma accept lobertura del Tribunal.
53
La Conferncia, per,
no es donava per satisfeta. Veient que Felip V encara no havia respost
a les seves cartes, redact una nova representaci per al monarca en
qu recollia totes les contrafaccions comeses i les pendents de repa-
raci.
54
Finalment, les spliques dels comuns van tenir el seu efecte,
de tal manera que l11 de juny es coneixia que el rei havia decretat la
suspensi de lordre contra Arnald Jger.
55
El resultat nal, com deia
un memorial borbnic de lpoca, era que ganaron ellos, no por va
justicia, sino que a fuerza de requerimientos y de casi un sin nmero
de rplicas que hizieron.
56
Certament, la Conferncia va aconseguir
situar el monarca entre lespasa i la paret. La Conferncia apareixia
com un organisme prou fort per doblegar la voluntat reial, o almenys
per impedir que aquesta sapliqus indiscriminadament.
Anys de tempesta: la reiterada conculcaci de les Constitucions
Quan encara no shavia acabat el conicte per lafer Jger, el vir-
rei Palma va calmar els comuns dient que ell posaria tots els mitjans
perqu los fueros se conservasen sin alterar la prctica de ellos, de
tal manera que cesaran de una vez las disputas y se restablecera la
buena armona entre los ministros regios y los comunes.
57
La veritat s
que el virrei estava ben equivocat. El perode que va de juny de 1703
ns a lanullaci de les Conferncies el febrer de 1705 va ser un dels
ms complexos de la histria de la guerra de Successi, en el qual
els enfrontaments de les institucions amb el monarca, i especialment
amb el virrei Velasco, esdevingueren un fet gaireb quotidi. Pel que
fa a la Conferncia, aquests anys suposaren la seva consagraci com a
organisme ecient de defensa de la constitucionalitat. Les dades parlen
per si mateixes: per al perode que va de juny de 1703 a desembre de
1704 hem pogut constatar un mnim de vuitanta-tres reunions dels
comuns, la qual cosa suposa que hi va haver una conferncia setma-
nal de mitjana. Sense voluntat dexposar tots els temes que tract la
Conferncia dels Tres Comuns al llarg daquells anys, potser un dels
52. LLDCC, 1B, II, vol. 212, fol. 180v.
53. CASTELLV, N., Narraciones, vol. I, p. 415.
54. LLDCC, 1B, II, vol. 212, fols. 172v. i 174v.
55. FELIU DE LA PENYA, N., Anales, vol. III, p. 513; MAS, E., Diari..., p. 279.
56. FERNNDEZ, M., Espionatge borbnic a la Barcelona austriacista. Un infor-
me de lany 1706, Actes del I Congrs dHistria Moderna de Catalunya, Diputaci de
Barcelona, Barcelona, 1984, pp. 243-252. La citaci s a la p. 245.
57. CASTELLV, F., Narraciones, vol. I, p. 416.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 29
que tingu ms relleu fou el conicte per les oposicions a les ctedres
dart de la Universitat Literria.
58
Lestiu de 1703 els consellers convoca-
ren les oposicions sense consultar les autoritats reials. El virrei Palma
anull la convocatria,
59
per els consellers ignoraren el decret i el
dia 1 de juny tingueren lloc les oposicions.
60
Lactuaci de Palma fou
considerada per la Conferncia com una intromissi inadmissible en
els drets del Consell de Cent, per la qual cosa aconsell als consellers
que denunciessin al virrei al Tribunal de Contrafaccions
61
a la vegada
que confeccionava una representaci per a Felip V sobre el decret.
62
Al cap de pocs dies, el 17 de juny, els problemes foren provocats per
la inspecci de les cartes personals dels comuns encarregada pels jut-
ges de la Reial Audincia,
63
afer de gran transcendncia poltica.
64
La
Conferncia fu una nova representaci al rei en la qual els dos co-
muns, farts de tantes transgressions legals, protestaven pels repetidos
contrafueros e inobservancias de las primeras y fundamentales leyes del
Principado que se experimentan en deservicio de vuestra magestad y en
universal desconsuelo de todo el Principado.
65
Ms important va ser encara el conicte causat per la pretensi
de Felip V de modicar el testament de Carles II a nals de novembre
de 1703. La modicaci suposava un canvi en la successi dinstica, de
tal manera que es prioritzava el duc dOrleans per davant de larxiduc
Carles dustria.
66
La Conferncia present als comuns el 30 de novem-
bre la minuta de carta que havien de respondre al rei tot negant-se a
obeir el decret. Inicialment manifestaren que la matria era rdua y
dicultosa de resoldre per no haver trobat exemplar que se adeqs
al cas present.
67
Tot i les pressions que el virrei Velasco fu durant
els mesos dabril, maig, juliol i setembre, els comuns es mantingue-
58. Sobre el tema vegeu OLIVA I RICS, B., Conicte ideolgic i control de la
Universitat. La verdad triunfante de Narcs Feliu de la Penya (1682), Recerques, 44,
Barcelona, 2002, pp. 181-198.
59. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 899r.
60. Mas, E., Diari, pp. 290-291.
61. Cfr. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 899r.
62. La representaci s a LLDBM, G-69, vol. VI, fols. 918-922 i LLDCC, 1B, II,
212, fol. 230v.
63. Cfr. MAS, E., Diari, p. 296.
64. Com deia el Bra Militar, shavia fet averiguacin del contenido de muchos
de aquellos [pliegos], sin excepcin ni distincin de personas de todos los estados
(LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 938r).
65. La representaci s al LLDBM, G-69, vol. VI, fols. 937r-939r. La citaci s
al fol. 937v.
66. Cfr. LPEZ DE MENDOZA, A., Historia de las guerras, p.155, FELIU DE LA PENYA,
N., Anales, vol. III, p. 515, CASTELLV, F., Narraciones, vol. I, p. 417.
67. DDP, N-99, fol. 691.
30 EDUARD MART FRAGA
ren en la seva negativa a obeir el decret, com recordava un memorial
annim lipista: no quiso dicha Conferencia, que tena la comisin de
la ciudad, obedecer jams, y siendo ass que se juntava muchas vezes
sus resoluciones eran responder a su magestad, con cartas emphaticas,
y dilatorias, haziendo tiempo, con pretextos de que todo se mudara y
que durara poco al reyno.
68
Pel maig, la Conferncia deman consell
als assessors, per aquests insistiren en la necessitat de no obeir el
decret, ja que la modicaci noms es podia fer a les Corts.
69
A la
vegada, alguns dels representants de la Diputaci, basant-se en un vot
de ladvocat Josep Cncer, continuaven pressionant des de dins de la
Conferncia.
70
Les instncies del virrei, per, acabaren per debilitar la
Diputaci, la qual, apartant-se del parer de la Conferncia i basant-se
exclusivament en el vot dels seus assessors, accept el manament reial
a nals de juliol de 1704.
71
Parallelament a aquest conicte, la qesti militar an agafant
relleu. Al setembre de 1703 el virrei Palma havia informat als comuns
que la ota aliada havia creuat lestret de Gibraltar i es dirigia cap
a les costes catalanes. Es torn a convocar la Conferncia dels Tres
Comuns, la qual, a mitjan novembre, aconsellava que senvis una
ambaixada a Palma per demanar informaci sobre la situaci de la
ota enemiga.
72
Durant els mesos segents continuaren les reunions
dels comuns, per la situaci don un tomb radical el 27 de maig de
1704 amb larribada de lestol aliat a la costa de Barcelona i linici
del conegut setge. Entre el 28 de maig i l1 de juny es reuniren deu
vegades (dues reunions diries) i redactaren 11 documents diferents.
A banda de la coneguda resposta que enviaren a Darmstadt sobre el
posicionament dels comuns davant el setge, tamb cal destacar els
oferiments que fu cada com a Velasco per defensar la ciutat,
73
i les
nombroses cartes a Felip V i a altres membres de la Cort tot informant
de la situaci militar i demanant ajuda.
74
L1 de juny la ota aliada es
retirava i abandonava la ciutat. Durant els mesos segents els comuns
reberen un bon nombre de cartes del rei i daltres ministres reials que
68. BARREDA FONTES, Jos M. i CARRETERO ZAMORA, Juan M., Una fuente indi-
ta..., p. 660.
69. Cfr. CASTELLV, F., Narraciones, vol. I, p. 418.
70. FELIU DE LA PENYA, N., Anales, vol. III, pp. 515 i 538.
71. DDP, N-101, fol. 957r.
72. LLDCC, 1B, II, 212, fol. 419 (document inserit).
73. LLDBM, G-69, vol. VII, fols. 11v i ss.; MAS, E., Diari, p. 396; DDP, N-101,
fols. 870r-871r (documents inserits).
74. LLDBM, G-69, vol. VII, fols. 40r, 44r, 60v i 70r; MAS, E., Diari, p. 402.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 31
els felicitaven per la seva actuaci durant el setge. Les respostes foren
redactades per la Conferncia.
75
Tot i aix, la bona entesa amb la monarquia que semblava que
apuntaven aquestes cartes era un miratge. Encara no havia nalitzat el
setge, el virrei Velasco inici una campanya dempresonaments i perse-
cucions de destacats membres de la classe dirigent catalana acusant-los
de participar en un complot. El detonant sembla que fou lempreso-
nament de Ramon de Vilana Perlas i de Narcs Feliu de la Penya el
20 de juny de 1704.
76
La Conferncia dels dos comuns (la Diputaci
no volgu participar en aquestes reunions) redact una representaci
de protesta per a Felip V juntament amb cartes per a diferents per-
sonalitats de la Cort en qu demanaven el perd dels empresonats i
qestionaven la constitucionalitat de la mesura.
77
Per si no fos prou,
els problemes encara augmentaren amb el conegut afer Pallej.
78
El
conicte es produ quan el virrei Velasco man reinsacular Honorat
Pallej a la bossa de conseller tercer, el qual havia estat desinsaculat
pels consellers. Sense entrar en detalls dun conicte prou complex, cal
valorar que la intervenci de Velasco va ser considerada pels consellers
com una intromissi en les seves competncies. Durant el mes de juliol
la Conferncia es reun nombroses vegades i el dia 21 presentava una
representaci perqu el Consell de Cent lenvis al monarca.
79
A nals
de mes, la insaculaci de Pallej a les bosses de la Diputaci provoc
noves protestes airades dels consellers i la Conferncia sesmer a
fer una nova representaci de protesta, que no noms incloa aquesta
qesti, sin tamb una llista de totes les contrafaccions pendents de
soluci des de que sa magestat pass a Itlia en lo any 1702 (...) [i]
de las que ns vuy no se ha tingut resposta alguna.
80
El resultat nal
de les reunions de la Conferncia es visualitz el 25 dagost amb una
representaci que tenia ms de vint folis en qu sexposaven totes les
contrafaccions pendents de soluci. A ms, es redactaren catorze cartes
dirigides a diferents personalitats de la Cort que el Bra Militar havia
75. Vegeu, per exemple, les del 27 de juny (LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 125v) i
5 i 24 de juliol (LLDBM, G-69, vol. VII, fols. 181v i 211r).
76. Cfr. AHN, Estado, lligall 1605.
77. AHN, Estado, lligall 1605. Vegeu tamb LLDBM, G-69, vol. VII, fols. 148r i v.
78. Sobre lafer Pallej vegeu les seves memries, publicades per Joaquim Al-
bareda (ALBAREDA, J., Poltica, religi i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714),
Eumo Editorial, Vic, 2001), especialment les pp. 22-34. Vegeu tamb MAS, E., Diari,
pp. 429-500.
79. La representaci es pot trobar al LLDBM, G-69, fols. 189-193 i LLDCC, 1B,
II, 213, fol. 279v, documents nms. 1, 2 i 3. Vegeu tamb MAS, E., Diari, p. 440. Les
cartes eren per al duc de Montalto i per al de Medinaceli.
80. LLDCC, 1B, II, 213, fol. 309v, LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 214r.
32 EDUARD MART FRAGA
denviar donant suport a les demandes del Consell de Cent.
81
La inac-
tivitat de la corona a les continuades protestes i queixes dels comuns
fu que a comenaments de novembre sobrissin noves reunions de
tres comuns per tractar de reactivar el Tribunal de Contrafaccions,
les quals redactaren (13 de novembre) una llarga representaci.
82
Per
aquelles dates arrib lordre reial dinsacular Pallej i el Consell de
Cent hagu dobeir.
83
Lgicament, lactuaci de la Conferncia, dirigint a cada moment
les institucions, no havia passat per alt a Felip V ni a la Cort de Ma-
drid. El 29 de juny de 1704 el duc de Montalto es queixava que no
hay ninguna peticin o papel de cualquier individuo, que pidiendo se
rexistre en los libros de aquellos comunes no se haga y se deba hacer. Y
este correo [referint-se a la modicaci del testament de Carles II] la
Conferencia (que perder aquel Principado) de los Tres Comunes le ha
dado a Don Francisco de Velasco un papel negndose absolutamente a
registrar la declaracin que ha hecho vuestra magestad sobre los llamami-
entos del testamento del Rey nuestro seor.
84
En una altra reuni del 8
de juliol, el marqus de Mancera, referint-se a les demandes de perd
als empresonats que havia fet la Conferncia, parlava de la depravada
declaracin pues hay poca diferencia de pedir perdn y indulto general
a los ineles a pasar a tomrsele por su autoridad propia, hacindose
con el delito repblica.
85
La repressi de les autoritats reials no es
fu esperar, sinici a mitjan desembre de 1704 amb lempresonament
de destacats membres del Consell de Cent, acusats de no revelar el
contingut de les reunions del Consell de Cent.
86
No serviren de res les
continuades ambaixades i protestes dels consellers, diputats i ocials
del Bra Militar, les quals foren rebutjades, sovint de males maneres,
per Velasco.
87
El cop de grcia arrib a principis de febrer amb tota
una srie de decrets desinsaculadors. El 5 de febrer els desinsaculats
van ser alguns jutges de la Reial Audincia,
88
desprs (6 de febrer)
li toc el torn als advocats Josep Minguella, Francisco Toda i Plcid
81. LLDCC, 1B, II, 213, fol. 331r. La representaci s al LLDBM, G-69, vol. VII,
fols. 221-240. Les cartes sn a LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 243r.
82. DDP, N-102, fol. 77r.
83. LLDCC, 1B, II, 213, fol. 422r.
84. AHN, Estado, lligall 1605.
85. AHN, Estado, lligall 1605.
86. En concret: Francesc Costa, Mateu Hereu, Joan B. Reverter, Francesc Duran
i Onofre Sids (Cfr. MAS, E., Diari, pp. 500-503).
87. LLDBM, G-69, vol. VII, fols. 279v-280r.
88. En concret eren Cristfol Potau, Josep Moret, Pere Amigant i Domingo
Aguirre, Bonaventura de Tristany i Francesc Vertamon (cfr. CASTELLV, F., Narraciones,
vol. I, pp. 464 i 469).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 33
Copons; el 7 de febrer es desinsaculava un bon nombre dels membres
que componien la Conferncia dels Tres Comuns,
89
i el 9 la mateixa
Conferncia era anullada.
90
Sembla que tots aquests decrets shavien fet
de pressa i corrents perqu estaven farcits derrors. Per exemple: Plcid
Copons no estava insaculat ni al Consell de Cent ni a la Diputaci,
amb la qual cosa el cstig deixava de tenir sentit. Una cosa similar
succea amb Bonaventura de Lanuza, canonge i deg de la catedral de
Tarragona. Tamb es castigava un tal Josep Bria i Gualba, perso-
natge inexistent. Al cap de pocs dies arribava la recticaci: es referia
a Ignasi Bria i Gualba.
91
Els decrets de febrer de 1705 pretenien ser el punt nal de tota
una srie dactuacions dutes a terme per les institucions catalanes du-
rant els anys anteriors. Les autoritats reials eren perfectament cons-
cients del paper jugat per la Conferncia durant els darrers anys, la
qual era qualicada loctubre de 1704 com la ofzina donde se form
la conspiracin.
92
A lhora de fer balan sobre el seu paper durant el
primer regnat de Felip V podem veure que no s exagerat considerar-
lo com decisiu. Darrere de tots els enfrontaments dentitat entre els
comuns i les autoritats reials trobem una Conferncia ben exigent en
el compliment de la legalitat. Semblava que noms amb la supressi
directa de la Conferncia es podia acabar amb el poder que els Tres
Comuns junts estaven exercint en defensa de les Constitucions.
La Conferncia amb Carles III, larxiduc
El decret reial que manava la supressi de la Conferncia no va
durar gaire. Vuit mesos ms tard, Barcelona queia en mans de Carles III,
larxiduc, i sense demanar perms a ning els comuns tornaren a ce-
lebrar conferncies. Els ltims estudis estan posant de manifest que
s arriscat fer una valoraci adequada del regnat de Carles III, ja que
aquest estigu condicionat per dos factors: la penria econmica i
lestat de guerra constant.
93
Des de la perspectiva de la Conferncia, els
89. Concretament: Bonaventura de Lanuza, Josep Terr, Josep Oliver, Felip Ferran,
Joan B. Reverter, Francesc Nicolau de Sant Joan, Josep Ignasi Bria, Josep Bru i Joan
Llins. Cfr. DDP, N-102, fols. 112v-113r. Cfr. MAS, E., Diari, p. 517.
90. El decret s a MNA, vol. XXV, p. 8 i LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 281r. (do-
cument inserit). Cfr. tamb MAS, E., Diari, p. 518 i DDP, N-102, fol. 114/1r.
91. DDP, N-102, fol. 116/4r.
92. AHN, Estado, lligall 272, exp. 46.
93. La principal bibliograa sobre el perode es pot trobar a Pere Voltes (Barce-
lona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714), Instituto Munici-
pal de Historia de Barcelona, Barcelona, 1963), LEN, V., Entre Austrias y Borbones. El
Archiduque Carlos y la monarqua de Espaa 1700-1714, Sigilo editorial, Madrid, 1993,
34 EDUARD MART FRAGA
anys de govern de Carles III resulten interessants en la mesura que ens
parlen de la normalitzaci institucional de les reunions dels comuns.
Les dades parlen per si soles. Si dividim el nostre perode danlisi en
dos parts (1698-1705 i 1706-1714) veiem que per als primers set anys
tenim constatades cent setanta-cinc conferncies i per a la segona part
en tenim 342, s a dir, gaireb el doble.
El primer moment important es produ al novembre de 1705 amb
larribada de Carles III, larxiduc, i la conquesta de Barcelona. Durant
els mesos que transcorregueren abans de lobertura de les Corts, es
produ una indenici legal a lhora de xar quines lleis de Felip V eren
vigents i quines no. Els comuns van demanar ajuda a la Conferncia
per tal de solucionar tots aquells afers complexos.
94
Aix, entre el 20
doctubre i el 2 de desembre es produren ms de vint reunions, i la
Conferncia redact onze documents diferents. Destaquen la redacci
de cartes per a les autoritats estrangeres, la resposta a les continuades
demandes que fu Carles III a les institucions, lautoritzaci a crear
una Junta Reial dEstat, el contingut del jurament que havia de fer el
rei, etc. En aquest ltim cas, sha de reconixer la ferma actitud de la
Conferncia, que tot i les pressions del rei, en cap moment va rebaixar
el to de les seves exigncies.
95
El rei tamb deman als comuns un
prstec i laixecament dun regiment. La Conferncia redact diferents
papers proposant algunes maneres de recollir els diners
96
i suggerint
com havia de ser la planta dels regiments.
97
El que cal destacar, per,
s que els Comuns convocaren la Conferncia a iniciativa prpia i
sense consultar ning. Quan sadonaren que la legislaci anterior, la
qual prohibia les conferncies, no tenia vigor, les institucions tardaren
ben poc a tornar-les a reunir. Aquest fet ens indica com les confern-
cies havien esdevingut un mecanisme institucional necessari, al qual
les Corts de 1705 donaren forma denitiva amb la constituci XVIII.
Shi justicava lexistncia de les Conferncies per ser del servey de
Deu nostre Senyor i del b pblic. Amb aquesta constituci quedava
consagrada la Conferncia dels Tres Comuns com una realitat insti-
i TORRAS RIB, J. M., La Guerra de Successi i els setges de Barcelona, Rafael Dalmau
ed., Barcelona, 1999, pp. 137-299. Vegeu tamb ALBAREDA J., Felipe V y el triunfo del
absolutismo, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2002, pp. 79-105.
94. Sobre lactuaci de les institucions durant aquells dies vegeu MART FRAGA,
E., Les institucions Catalanes davant larribada de larxiduc Carles. Octubre-desembre
de 1705, dins DD. AA., Antoni Saumell i Soler. Miscellnia in memoriam, Universitat
Pompeu Fabra, Barcelona, 2007, pp. 357-372.
95. LLDCC, 1B, II, 214, DDP, N-103, fol. 236v. Els memorials que presentaren
es poden trobar a MNA, vol. XXV, p. 228-230.
96. LLDCC, 1B, II, 214, fol. 352v.
97. LLDCC, 1B, II, 214, fol. 364v i ss. i DDP, N-103, fol. 251v.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 35
tucional del Principat i sen reconeixia la utilitat en la defensa de les
Constitucions.
Certament, les Corts de 1705-1706 foren una autntica carta de
presentaci del nou monarca.
98
Encara no shavien acabat que Barcelona
es vei sotmesa a un nou setge, aquesta vegada per les tropes borbni-
ques. La Conferncia tornar a tenir aleshores un paper destacat en la
direcci de la defensa de la Ciutat. Durant el mes i una setmana que
va durar el setge (3 dabril - 8 de maig), tenim constatades un total
de trenta-una reunions de la Conferncia, que generaren gaireb una
desena de consells i documents. Entre aquests destaquen les demandes
de refor de les zones de la muralla ms febles, una llista dels llocs
ms segurs on es podia refugiar el monarca durant els bombardejos,
99
el vistiplau perqu el Consell de Cent fes una lleva de 400 homes, que
serien pagats per la Diputaci,
100
i la redacci de cartes a les mximes
autoritats aliades per demanar que larmada aliada no abandons la
capital catalana.
101
La vinguda de lestol aliat supos la del setge de
les tropes borbniques. Al llarg dels anys segents, lactuaci de la
Conferncia es manifest especialment en tres vessants: afers consti-
tucionals, militars i econmics.
Pel que fa a laspecte constitucional, cal considerar que el nom-
bre de conictes produts durant aquells anys va ser molt menor que
no pas amb Felip V. A banda del conegut enrenou provocat per la
publicaci de lEptome de Francesc Grasses i Gralla, la Conferncia
intervingu en molts daltres. El primer va ser el fracassat intent de
crear un exrcit unit dels Tres Regnes dArag, pels volts doctubre de
1706.
102
Fou aleshores que tamb es produren enfrontaments sobre
la impressi del captol de cort 105, al qual soposava el Consell de
Cent.
103
Una Conferncia de dos comuns va aconseguir que diputats i
98. Sobre les Corts de Carles III, larxiduc, vegeu: VOLTES, P., Las cortes tenidas
en Barcelona por el archiduque Carlos de Austria, Boletn de la Real Academia de Bue-
nas letras de Barcelona. XXVIII, Barcelona, 1959; GONZLEZ, M., Les corts Catalanes de
1705-1706, LAven, 206, Barcelona, 1995, pp. 383-388; TORRAS RIB, J. M., La Guerra de
Successi..., pp. 146-167; ALBAREDA, J., Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa
del constitucionalisme, Constitucions, captols i actes de Cort...
99. DDP, N-104, fol. 304r.
100. Cfr. DDP, N-104, fol. 315r (document inserit) i LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 498r.
101. DDP, N-104, fol. 322v. Les cartes sn a LLDBM, G-69, vol. VII, fols. 518r-523v.
102. Sobre aquest tema vegeu LEN, V., Entre Austrias, pp. 111-113; TORRAS
RIB, J. M., La Guerra de Successi, pp. 103-194; CASTELLV, F., Narraciones..., vol. II,
pp. 338-341.
103. Sobre el conicte vegeu FERRO, V., El dret pblic catal. Les institucions a
Catalunya ns al decret de Nova Planta, Eumo Editorial, Vic, 1987, p. 145.
36 EDUARD MART FRAGA
consellers arribessin a un acord.
104
Al cap duns anys, al juny de 1710,
els problemes soriginaren a causa de les dicultats que la Reial Audi-
ncia va provocar en lobertura del Tribunal de Contrafaccions en lafer
Alabau.
105
Durant els mesos segents es van celebrar diverses reunions
dels comuns en qu saconsellaren algunes mesures per pressionar els
membres del Tribunal. Aquestes gestions sembla que donaren resultat,
ja que el 10 de novembre Fortunat Parrella retirava la multa que havia
imposat, ra per la qual les conferncies es donaven per tancades.
106
La Conferncia tamb intervingu en altres afers menors, com ara la
redacci dun paper de apuntaments en qu exposava el contingut
del que havia de jurar la reina lagost de 1710.
107
Per, sens dubte, la
publicaci de lEptome de Francesc Grases va ser lafer constitucional
de ms relleu a qu senfrontaren els comuns durant aquells anys.
108
La
Conferncia va dirigir tothora lactuaci de les institucions en loposici
frontal al llibre, com ho mostren les ms de vint reunions que es van
celebrar en dos mesos per tractar el tema i les tres representacions que
escrigueren al rei. Inicialment la Conferncia va manifestar com el llibre
produeix effectes tant danyosos al real servey que no podian idear-
los ms nocius los enemichs (24 de juny de 1711).
109
Carles III man
recollir tots els exemplars del llibre, per els comuns no es donaren
per satisfets i el 29 de juny la Conferncia redactava una representaci
en qu, ras i curt, es demanava la retirada total del llibre i un cstig
per als autors.
110
El rei execut les peticions dels comuns.
111
Posteri-
orment, la Conferncia va arribar ns i tot a demanar la revocaci i
104. Cfr. LLDCC, 1B, II, 215, fol. 330v; LLDDP, N-268, fol. 490r i fol. 498v.
105. El conicte sinici a nals doctubre de 1709 i sallarg ns a comena-
ments de novembre de 1710. Una primera aproximaci al tema es pot fer a travs del
Dietari de la Diputaci.
106. Cfr. DDP, N-315, 11 de novembre de 1710. Vegeu tamb MNA, vol. XXVII,
p. 171.
107. DDP, N-315, 3 dagost de 1710.
108. Sobre el conicte vegeu: VERNET, J., A lentorn de Francesc Grases i Gralla.
Una perspectiva de dret constitucional dins Initium, 1, Associaci Catalana dhistria
del Dret, Barcelona, 1996, pp. 645-663; ALABRS, R. i GARCA CRCEL, R., Lafer Grases
i la problemtica constitucional catalana abans de la Guerra de Successi, dins Pe-
dralbes, 13, vol. II, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1993, pp. 557-564. Tamb sn
molt interessants les reexions dALBAREDA, J., El Cas dels Catalans. La conducta dels
aliats arran de la Guerra de Successi (1705-1742), Fundaci Noguera, Barcelona, 2005,
pp. 62-64 i ARRIETA, J., Lanttesi pactisme-absolutisme durant la guerra de Successi a
Catalunya dins ALBAREDA, J. (ed.), Del patriotisme al catalanisme, Eumo editorial, Vic,
2001, pp. 105-128.
109. DDP, N-315, 25 de juny de 1711.
110. DDP, N-315, 29 de juny de 1711.
111. DDP, N-315, 30 de juny de 1711. La Conferncia tamb redact una represen-
taci en qu es dna grcies al rei per la seva decisi. Cfr. DDP, N-315, 1 de juliol de 1711.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 37
exterminaci del Epitome se imprim contra las generals constitucions,
usos y costums de la Ptria.
112
El rei obe i afeg un decret pel qual
imposava una multa de 1.000 lliures a les persones que en el termini
de 24 hores no entreguessin els exemplars als diputats.
113
Laltre gran camp dacci de la Conferncia es desenvolup en el
vessant econmic. En aquest sentit, la Conferncia tamb va tenir un
paper destacat, especialment en dos aspectes: en les modicacions i
remarca de moneda i en la subvenci dels deutes de Carles III.
114
La
seva principal intervenci es produ arran de la pretensi de Carles
III, larxiduc, durant lestiu de 1707, de remarcar els rals de vuit per
una moneda de valor inferior. La forta oposici que dugu a terme la
Conferncia a la mesura, a travs de diferents representacions al rei,
115
aconsegu evitar laplicaci del decret a nals de setembre de 1707.
El 25 dabril de 1708 sembla que la Conferncia torn a intervenir en
un afer econmic quan el rei deman al Consell de Cent la fbrica de
200.000 marcs daram (el 25 dabril de 1708).
116
La situaci de Carles
III era tan precria que a nals dagost de 1711 va decidir vendre al
Consell de Cent els drets de la Batllia General, la qual cosa equivalia
a una part molt important dels pocs impostos que la corona encara
recollia.
117
La Conferncia aconsell al Consell de Cent que busqus
mitjans per ajudar el rei i comprar-li els drets.
118
Un darrer tema eco-
nmic es produ per la falta de lquid del Banc de Barcelona, causat
pels nombrosos prstecs que shavia vist forat a fer durant el conicte
bllic.
119
La situaci esclat quan a nals de desembre de 1712 els
112. LLDCC, 1B, II, 220, fol. 210r; MNA, vol. XXVII, p. 188. Lambaixada es
fu el 2 dagost.
113. MNA, vol. XXVII, p. 192; DDP, N-315, 26 dagost de 1711. La Conferncia
fu una nova ambaixada donant grcies al rei per la decisi. Cfr. DDP, N-315, 26 dagost
de 1711.
114. Sobre la remarca de moneda vegeu lestudi de MATEU I LLOPIS, F., Les en-
cunyacions de larxiduc Carles a Barcelona i lestat del tresor reial durant la Guerra de
Successi. Documents per a lestudi llur (1707-1714), dins Estudis Universitaris Catalans,
vol. XVII, Instituci Patxot, Barcelona, 1932, pp. 184-220.
115. Vegeu les representacions del 3, 9 i 25 de setembre (LLDBM, G-69,
vol. VIII, fol. 275r i ss., DDP, N-106, fols. 44r i 51v i ss.
116. LLDCC, 1B, II, 217, fol. 139r.
117. A manera orientativa sobre la Batllia General i els seus drets vegeu FERRO,
V. El dret, pp. 89-95.
118. LLDCC, 1B, II, 220, fol. 241v (document inserit). La Ciutat, desprs de fortes
negociacions, va xar un preu que fou acceptat pel monarca. Segons sembla deduir-se
de Castellv, el pagament es va fer efectiu dins dels temps previstos. Cfr. CASTELLV, F.,
Narraciones..., vol. III, p. 430.
119. Sobre el tema vegeu VOLTES, P., Barcelona durante el gobierno del Archidu-
que Carlos de Austria 1705-1714, vol. I, Instituto Municipal de Historia de Barcelona,
Barcelona, 1963, p. 199.
38 EDUARD MART FRAGA
diputats reprengueren Pau Casals, ocial de la Diputaci, per acceptar
una plissa com a pagament dels drets del General al Banc de Bar-
celona, ja que havien prohibit als arrendadors dels drets del General
que dipositessin diners al Banc de la Ciutat.
120
La Conferncia de Dos
Comuns de la Ciutat i la Diputaci es reuniren al llarg dels mesos de
gener, febrer i mar de 1713. La deliberaci nal forava els diputats
a fer dipsits al Banc, tot i que amb unes quantitats mximes. A la
vegada que la Ciutat es comprometia a poder oferir lquid per valor
de 2.500 lliures mensuals a la Diputaci.
121
Tot i aix, cal reconixer que la presncia continuada de les tro-
pes dins el territori catal gener un seguit de problemes als quals
les institucions no van ser indiferents: abusos en els allotjaments, di-
cultats en les lleves, robatoris, mancances en el subministrament de
roba i menjar, etc.
122
Tots afectaven a la totalitat del pas, i en aquest
sentit la Conferncia va jugar un paper decisiu a lhora de canalitzar
les protestes i demandes que els comuns feren a Carles III, larxiduc.
Una dada que ens serveix per illustrar aquesta realitat: de les 173
conferncies que hem constatat per al perode 1707-1711, nhi ha 110
que fan referncia a qestions de caire militar, el que representa ms
del 60% del total. Resumint, podem dir que lactuaci de la Confern-
cia es concret en tres mbits o aspectes: demanar ajuda al rei per
tal que defenss el territori; protestes pels continuats abusos a qu les
tropes aliades sotmeteren als naturals dels pas i, nalment, suport a
les demandes, cada vegada ms freqents, que el rei fu als comuns
per palliar la situaci militar. Els primers signes de preocupaci es
produren a nals de gener de 1707, quan la Conferncia, conscient
de la precarietat de les tropes aliades desprs de la retirada de Carles
III a Valncia, fu una representaci al rei en la qual demanava que
es reforcs la guarnici de Girona.
123
Per els problemes es precipitaren arran de la derrota dAlmansa,
el 25 dabril de 1707. El 6 de maig havia capitulat la ciutat de Valn-
cia, i Saragossa ho fu poc abans dacabar el mes. Entre la darreria
de maig i la primeria de juliol les tropes borbniques comenaren a
amenaar les fronteres catalanes. La Conferncia torn a reunir-se, de
manera que durant els mesos de juny i juliol es trobaren ms de vint
120. LLDDP, N-275, fol. 22v.
121. La deliberaci de la Conferncia es troba a LLDDP, N-275, fol. 214r.
122. Sobre els problemes militars de la guerra vegeu les obres de VOLTES,
P., Barcelona durante..., vol II. pp. 113-225; TORRAS RIB, J. M., La Guerra de Successi,
pp. 177-215; ALBAREDA, J., Felipe V, pp. 89-96, i LEN, V., Entre Austrias, p. 192-199.
123. LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 738v-740r; LLDCC, 1B, II, 216, fol. 52v. La
representaci s a DDP, N-105, vol. 430v.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 39
vegades per tal de coordinar la defensa del pas i escriure als comuns
de Girona, Tortosa, Lleida i Balaguer demanant-los informaci sobre
els moviments militars dels enemics.
124
Entre els mesos de juny i se-
tembre de 1707 els comuns van rebre una vintena de cartes procedents
de les quatre ciutats ms importants del pas en qu sinformava de la
situaci. Daquestes vint cartes, setze van ser encarregades a la Confe-
rncia. En la majoria de casos va aconsellar que trametessin les cartes
i representacions de les ciutats al rei acompanyades dambaixades de
paraula o escrites suplicant al monarca que fes cas de les demandes
presentades. Foren nombroses les representacions que la Conferncia
fu al rei demanant ajuda per a les viles en perill, com ara el 3 de
juliol,
125
o la que sescrigu a principis de setembre.
126
Simultniament,
el 13 de juliol, el rei demanava ajuda als comuns per aconseguir ms
tropes, queviures i que es reforcessin les defenses de la capital.
127
La
Conferncia redact les respostes que cada com fu en nom propi
al rei.
128
Per la situaci no canviava. El 14 de novembre capitulava
Lleida, la qual cosa provoc una resposta airada de la Conferncia que,
desprs de mostrar al rei el dolor dels comuns per la derrota, redac-
tar una llarga representaci de protesta pels abusos comesos per les
tropes i el govern de Carles III, i denunciava les prctiques poltiques
del govern de Carles III en qestions com la concessi de privilegis, el
control insaculatori, els cstigs i empresonaments injusticats, el de-
fectus funcionament del sistema judicial, etc. El 21 de desembre fou
lliurada al rei a travs dels tres presidents dels comuns.
129
El document
era el primer avs seris dels comuns al nou rei sobre els abusos i els
problemes que patia Catalunya.
La situaci empitjor notablement els anys posteriors. No servi-
ren de res les tres representacions que fu la Conferncia per evitar la
prdua de Tortosa i denunciant els abusos de les tropes aliades durant
els mesos de maig i juliol de 1708.
130
De fet, fou aquest darrer tema
la principal preocupaci de la Conferncia que, a travs de nombro-
ses representacions, denunci cada vegada amb ms contundncia els
124. Cfr. LLDBM, G-69, vol. VIII, fols. 134r, 142v i 143r; DDP, N-105, fol. 469r i v.
125. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 193r. Sobre les cartes de Tortosa i les respostes
de la Conferncia vegeu LLDBM, G-69, vol. VIII, fols. 159v i 176v.
126. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 328r i ss.
127. LLDCC, 1B, II, 216, fol. 190v, LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 207r.
128. LLDCC, 1B, II, 216, fol. 198/1v i LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 224r.
129. LLDBM, G-69, vol. VIII, fols. 402r, 409r-411r.
130. Vegeu les representacions del 22 de maig (LLDBM, G-69, vol VIII,
fol. 518r), 13 de juny (DDP, N-106, fol. 157r) i 14 de juliol (LLDBM, G-69, vol. VIII,
fols. 532r i ss.).
40 EDUARD MART FRAGA
secuestros de todo gnero de granos, pajas, acarreos y bagajes que actu-
almente se solicitan por los ministros de vuestra magestad (31 de juliol
de 1708),
131
els saqueos, robos y talas de frutos de les tropes aliades,
de manera que se hallan precisados muchos naturales del principado
a abandonar sus casas y haziendas dexndolas al desptico albedro de
las tropas (13 doctubre de 1709);
132
ras i curt es queixaven que les
tropes imperials actuaven no com lleals vassalls de vostra magestad si
no com si fossen los majors enemichs (8 de febrer de 1711).
133
Amb
les derrotes aliades a les batalles de Brihuega i Villaviciosa (8 i 10 de
desembre de 1710), la situaci arrib al punt lgid, ja que poc desprs
sinici el setge de Girona. Entre el 3 de desembre i el 27 de gener, la
Conferncia es va reunir un total de vint-i-set vegades, les quals van
donar lloc a quatre representacions i dos cartes a Carles III. A ms, cal
afegir que durant aquest temps els comuns van rebre una dotzena de
cartes de Girona demanant ajuda. Entre els diferents consells que don
la Conferncia durant aquells dos mesos cal destacar la preocupaci
per informar el rei amb notcies autntiques sobre la situaci militar
de Girona,
134
organitzaci de pregries,
135
instncies a Vilana Perlas,
136
etc. Per fou en va. El 30 de gener els comuns sassabentaren de la
capitulaci de la ciutat.
137
La situaci era desesperada, per uns fets
externs a la situaci bllica peninsular retardaren el nal irremissible.
El 17 dabril de 1711 moria Josep I, la qual cosa feia que Carles III
assums la corona imperial i que, per tant, simposs un canvi estratgic
en les aliances internacionals. A nals de gener de 1712 es comenaven
les negociacions de pau a Utrecht i com a conseqncia els fronts de
guerra sestabilitzaren.
1712-1714: un organisme director de les institucions
Fruit daquesta nova situaci internacional, el 27 de setembre de
1711 Carles III abandonava Barcelona cam de Viena per ser coronat
emperador. Aix propici un progressiu canvi de posicionaments dins
lesfera internacional. Des de 1710 els anglesos havien comenat a te-
131. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 604.
132. DDP, N-107, fol. 270r.
133. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 1153r.
134. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 1060r.
135. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 1100r.
136. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 1117r. Vegeu tamb DDP, N-315, 19 de gener
de 1711.
137. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 1139r.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 41
nir converses secretes de pau amb Frana,
138
de manera que el 29 de
gener de 1712 comenaven ocialment els tractats de pau dUtrecht,
que no nalitzaren ns a les acaballes dabril de 1713. Al setembre de
1712 els anglesos iniciaren la retirada de tropes del Principat, seguida
de la dels portuguesos (desembre) i de la dels imperials (abril-juny
de 1713). A nals de juliol de 1713 sinici el setge de Barcelona,
que nalitz l11 de setembre de 1714. En aquest context, dins lalta
poltica europea sorg el conegut Cas dels Catalans, sobre el tracte
que havia de rebre la poblaci del Principat quan nalitzs la guerra,
va ser objecte dun gran debat.
139
La veritat s que les institucions
no es van quedar de braos creuats mentre contemplaven la retirada
progressiva de les tropes i laband de tots els aliats. La marxa de Car-
les III, que deleg en la seva muller Elisabet de Brunsvic les funcions de
reina-governadora, va produir un cert buit de poder. En aquest context,
les fonts mostren com les institucions delegaren cada vegada facultats
ms grans en la Conferncia dels Tres Comuns per coordinar la seva
actuaci i decidir qu calia fer en cada moment. La Conferncia va
esdevenir de facto un autntic organisme rector dels comuns. Entre l11
de setembre de 1712 i el 28 de juny de 1713 es van reunir ms de 100
vegades (el que suposa una mitjana duna conferncia cada tres dies),
don quaranta-sis consells diferents (ms dun setmanal) i va redactar
ms de trenta documents, entre els quals hi havia 10 representacions
diferents (una mensual). La seva actuaci, per, no es limit a dirigir
les institucions i el pas ns a la convocatria de la Junta General de
Braos de 1713. Aix que sinici el setge de la capital, el seu paper va
ser fonamental a lhora de denir les formes de govern i palliar els
nombrosos problemes que sorgiren en ladministraci de justcia, en
labastament de les tropes, en la defensa de la ciutat, en la concessi
de prstecs, etc. Entre el 24 doctubre de 1713 i el 14 de febrer de
1714 (ltima data de la qual conservem documentaci) va donar ms
duna vintena de consells (sis mensuals) i va redactar nou documents
diferents (dos mensuals). Vegem-ho amb una mica ms de detall.
Amb la sortida de Carles III del Principat i el comenament de
les negociacions internacionals hi hagu un perode de certa estabilitat
fronterera. Si b a nals de juliol la Conferncia va redactar les cartes
que el Consell de Cent i el Bra Militar havien denviar a Viena a travs
de lambaixador Montnegre,
140
no va ser ns a principis de setembre
138. ALBAREDA, J., Felipe V, p. 114.
139. Sobre el tema el millor estudi s lobra dALBAREDA, J., El cas dels cata-
lans...
140. LLDCC, 1B, II, 221, fols. 173v-175r.
42 EDUARD MART FRAGA
de 1712 quan les institucions catalanes sadonaren de la gravetat de la
situaci. El primer signe visible fou la retirada de les tropes angleses,
la qual requeria la collaboraci de les institucions. Tant el marqus
de Vilana Perlas com la mateixa reina van demanar explcitament als
comuns que obrissin la Conferncia per tal de coordinar-ne la presa de
decisions i assessorar-los sobre la millor manera devitar que la retirada
geners el rebuig de la poblaci.
141
Tamb es va rebre una carta de
lemperador en qu els demanava ms diners i que procuressin evitar
els abusos de les tropes aliades sobre la poblaci.
142
La Conferncia
redact les respostes dels comuns a les demandes tant de la reina
com del rei, els assenyal el lloc on podien retirar-se les tropes i va
insistir en la necessitat dobrir el Tribunal de Contrafaccions.
143
Durant
la tardor i lhivern de 1713, la qesti de la defensa del Principat i
dels abusos de les tropes foren els grans temes que preocuparen els
comuns i la reina, que deman, no poques vegades, ajuda i consell a
les institucions per tal de controlar la situaci, com ho mostren les
nombroses representacions redactades per la Conferncia, com ara les
del 19 doctubre, el 5 de novembre, el 21 de desembre i el 4 i el 16 de
mar.
144
La situaci era tan greu que, a mitjan novembre, el Consell de
Cent havia demanat a la Conferncia que valors si calia convocar un
parlament general (mesura que no saplicava des de 1653) per tal de
solucionar els abusos, per la resposta de la Conferncia fou contrria
a la mesura.
145
Als mesos de desembre i gener, amb la retirada de les
tropes portugueses i lentrada de lexrcit de Berwick per Girona i dun
altre contingent enemic per Tarragona, la situaci esdevingu insosteni-
ble i la Conferncia redact una nova representaci per al rei a travs
de Montnegre (15 de gener).
146
El 25 de febrer Stampa comunicava
als comuns la notcia fatdica: el desenvolupament de les negociacions
dUtrecht era totalment contrari als interessos dels catalans, ja que
implicava la retirada dAnglaterra del conicte.
147
La reacci de la Conferncia davant aquestes notcies fou fulminant.
Decid que el Consell de Cent envis dues persones (Pau Ignasi Dalmases
141. LLDCC, 1B, II, 221, fols. 212 i 220 (documents inserits).
142. LLDCC, 1B, II, 221, fol. 237 document inserit).
143. LLDCC, 1B, II, 221, fols. 213-215 i 237.
144. MNA, vol. XXVIII, p. 176; LLDCC, 1B, II, 221, fol. 270 (document inse-
rit) i DDP, N-315, 27 de desembre de 1712; DDP, N-315, 4 de mar de 1713 i LLDDP,
N-275, fol. 247.
145. LLDCC, 1B, II, 221, fol. 289 (document A).
146. DDP, N-315, 15 de gener de 1713. Cfr. LLDCC, 1B, II, 222, fol. 37/1r i ss.
147. LLDDP, N-275, fols. 150v-151r. Vegeu tamb CASTELLV, F., Narraciones...,
vol. III, p. 759-760.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 43
i Felip Ferran) com a ambaixadors a Londres i lHaia, respectivament,
per defensar els interessos de Catalunya a les negociacions i redact les
cartes i representacions que havien de presentar a la reina Anna i als
Estats Generals dHolanda.
148
Durant el mes de mar lactivitat de la
Conferncia va ser frentica, com ho demostra el fet que en el decurs
daquell mes va generar unes vuit cartes o representacions per al rei,
la reina, els ambaixadors o dignitats internacionals.
Entre altres docu-
ments, cal destacar uns Apuntaments per las instruccions fahedoras per
los senyors enviats en qu exposaven els principals objectius poltics
i xaven que, en cas que no aconseguissin que Carles III mantingus
tota la corona dEspanya, que est Principat iunt amb lo Rossell y
Serdanya y dems dependents de aquell, quede repblica a part, baix
la protecci de la Augustssima casa de Austria.
149
Els catalans prefe-
rien ser abans repblica lliure amb les seves Constitucions i privilegis
que pertnyer a la monarquia hispnica sense drets. La situaci era
molt tensa, i moltes vegades la Conferncia escrigu al rei demanant
informaci de les negociacions.
150
Lalarma es dispar el 18 de maig
quan el virrei comunicava la imminncia de les negociacions sobre un
armistici.
151
Aix gener una nova reuni de la Conferncia que decid
escriure al rei informant de la situaci. A partir daquell moment, les
reunions foren encara ms intenses i les institucions delegaren gaireb
tota la seva activitat a la Conferncia. Una dada: entre el 8 i el 30 de
juny, es van celebrar vint-i-cinc reunions (ms duna al dia), se li van
encomanar divuit documents diferents (gaireb un diari), incloent totes
les cartes que durant aquells dies envi Starhemberg als comuns (vuit),
cartes dels ambaixadors a Viena, Londres, lHaia, daltres viles o grups
(Tarragona i comunitat aragonesa) i diferents papers relacionats amb
la convocatria de la Junta General de Braos.
Lactuaci de la Conferncia en aquest context se centr en dos
camps dactuaci: la conguraci dun armistici digne i la convocatria
de la Junta General de Braos. Respecte al primer tema destaquen les
148. LLDDP, N-275, fol. 163r; LLDCC, 1B, II, 222, fol. 70r; LLDDP, N-275, fol.
218r. Les cartes per a la reina dAnglaterra sn al fol. 219 i per als Estats Generals
dHolanda al fol. 220. Sobre la histria daquests dos ambaixadors, vegeu ALBAREDA, J., El
cas dels catalans..., pp. 145-160; SANPERE I MIQUEL, S., Fin de la nacin Catalana, edici
facsmil i estudi introductori a cura de Joaquim Albareda, Editorial Base, Barcelona,
2001, pp. 59-65, i CASTAN RANCH, A, i GARCA FUENTES G., Loscillant posicionament po-
ltic de Pau Ignasi Dalmases i Ros durant la Guerra de Successi, dins DD. AA., Actes
Congrs Internacional Laposta Catalana.., pp. 359-392.
149. LLDDP, N-275, fol. 221r i v.
150. Vegeu les deliberacions de la Conferncia del 21 dabril (LLDDP, N-275, fol.
325) i del 27 dabril (LLDDP, N-275, fol. 342).
151. LLDCC, 1B, II, 222, fol. 121/A,v.
44 EDUARD MART FRAGA
cinc representacions que fu la Conferncia per al virrei entre els dies
8 i 25 de juny, tot exigint unes condicions mnimes en larmistici (el
respecte de les Constitucions) que mai van ser contemplades.
152
Ms
interessant, per, s la convocatria de la Junta General de Braos.
Els textos mostren amb claredat com la iniciativa fou de la Confern-
cia, la qual prengu la decisi el 18 de juny,
153
redact les represen-
tacions que els comuns feren a Starhemberg sobre lafer
154
i indic a
les institucions com shavia de convocar i reunir la Junta General de
Braos (19 de juny).
155
A ms, va donar el vistiplau a les cartes que la
Diputaci redact per informar les viles del Principat (20 de juliol),
156
aix com a la proposici que xava els temes que shaurien de tractar
a les reunions de la Junta General (28 de juliol).
157
El que va succeir
desprs s prou conegut. El 30 de juny siniciava la Junta General
de Braos que nalitz el 9 de juliol amb la decisi de continuar la
guerra. Poc desprs comenava el setge de Barcelona que va dur cap
a la resistncia nal.
La histria del setge de Barcelona de 1713-1714 s prou cone-
guda grcies a les obres de Sanpere i Miquel, Mateo Bruguera i, ms
recentment, de Santiago Albert.
158
Tot i les noves formes de govern
que es xaren a la Junta de Braos a travs duna Trenta-sisena i les
juntes inferiors, el paper tan cabdal que havia tingut la Conferncia
durant els anys anteriors en la direcci de les institucions catalanes
feia difcil que aquestes lobviessin davant la nova situaci poltica.
La situaci militar, la tensi poltica, les necessitats econmiques i la
concentraci a la capital dun gran nombre dinstncies judicials ge-
neraren greus problemes interns, que no sempre tenien fcil soluci.
A nals doctubre, arran duns empresonaments illegals, els comuns
decidiren convocar novament la Conferncia dels Tres Comuns, la qual
an assumint cada vegada ms responsabilitats en la direcci de les
152. Vegeu les representacions dels dies 8, 11, 16, 17 i 26 de juny de 1713 al
LLDCC.
153. LLDCC, 1B, II, 222, fol. 142/D.
154. LLDCC, 1B, II, 222, fol.143r. Les respostes al virrei es troben al MNA, vol.
XXVIII, pp. 243 i 245.
155. LLDCC, 1B, II, 222, fol. 149/1. Una deliberaci del Bra Militar tamb ens
conrma aquest fet. Cfr. MNA, vol. XXVIII, p. 247.
156. LLDCC, 1B, II, 222, fols. 152/5 i 153r.
157. LLDCC, 1B, II, 222, fols. 163v i 164r. La Conferncia va retallar la versi
original que havia fet la Diputaci.
158. BRUGUERA, M., Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica
defensa de los fueros y privilegios de Catalunya en 1713-1714, Editorial de Luis Fiol y
Gros, Barcelona, 1870; SANPERE I MIQUEL, S., Fin de la Nacin...; ALBERT, S., LOnze de
setembre, Albert editor, Barcelona, 1964.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 45
institucions. Aix, en xifres absolutes, podem dir que entre el 24 doc-
tubre i el 7 dabril, moment durant el qual tenim una seguretat plena
que va estar activa, es varen fer un mnim de vint reunions (que suposa
gaireb quatre reunions mensuals), gener uns vint-i-quatre consells
diferents i produ cinc documents, b fossin manuals dinstruccions,
cartes o representacions. A partir de mar sen perd la pista a causa
de la reducci notable de les informacions recollides al Llibre de deli-
beracions del Consell de Cent, tot i que va seguir activa ns a l11 de
setembre de 1714. Simplicant enormement el relat, podem dir que la
seva actuaci es va centrar especialment en les qestions constitucio-
nals o legals i en els problemes derivats de la defensa de la ciutat. En
lmbit poltic cal destacar la prorrogaci de la Junta General de Braos
al desembre i la soluci dun conicte que es produ entre la divuitena
i la Diputaci al febrer de 1714. Les dues resulten molt interessants
ja que afecten al nucli mateix del govern de Catalunya. La creaci de
la trenta-sisena durant la Junta General de Braos shavia fet amb la
condici que durs ns al 25 de desembre. Va ser la Conferncia la
responsable dalertar els comuns que calia decidir la nova forma de
govern (21 de desembre).
159
A proposta seva, els tres comuns decidi-
ren prorrogar la trenta-sisena, per transformant-la en una divuitena,
de manera que fou aquesta instituci la que tingu la responsabilitat
nal en la defensa de la ciutat.
160
Resulta molt indicatiu del prestigi
de la Conferncia observar com va ser ella la que tant al juny de 1713
com al desembre de 1713 va decidir les formes de govern sota les
quals shavien de regir els comuns en aquelles situacions poltiques
excepcionals. Pel que fa al vessant legal, tamb sha de destacar que
la Conferncia es preocup per la bona administraci de la justcia,
redact un memorial xant les competncies de cada tribunal judicial
(5 de novembre)
161
i protest nombroses vegades per la decient apli-
caci de la legislaci vigent i pels mals que patia la poblaci.
162
En la
vessant internacional, la Conferncia sovint sugger als comuns que
escrivissin al rei, i redact les cartes, com ara les del 4 de desembre,
el 7 de gener, el 3 de febrer o el 30 dabril de 1714.
163
159. LLDCC, 1B, II, 223, fol. 31 (document inserit).
160. La conformitat de la Diputaci i del Bra a la proposta de la Conferncia
sn a LLDCC, 1B, II, 223, fol. 31 (documents inserits). Els membres de la divuitena els
recoll SANPERE I MIQUEL, S., Fin de la Nacin..., p. 289.
161. LLDCC, 1B, II, 222, fol. 269 (document inserit). Vegeu tamb LLDCC, 1B,
II, 222, fol. 276/1r.
162. LLDCC, 1B, II, 223, fol. 58/2r. i MNA, vol. XXVIII, p. 125.
163. Cfr. LLDCC, 1B, II, 223, fols. 12, 42, 61/3, 68r, 105r.
46 EDUARD MART FRAGA
Pel que fa als aspectes relacionats amb els problemes derivats
de la defensa de la capital, la Conferncia intervingu en nombroses
afers, com ara els seus intents fracassats de remarcar moneda (6 de
desembre),
164
o les demandes a les persones ms riques de la ciutat
per instar-les a fer donatius a favor de la causa (2 de desembre i 28
de gener).
165
A nals de novembre fu un memorial amb diferents
mesures per tal dalimentar la cavalleria de la ciutat,
166
el 19 de de-
sembre abordava la qesti de la roba de les tropes,
167
i durant el ms
de gener protest diverses vegades (7 i 23 de gener) per la xaci de
preus justos en els aliments per a la poblaci.
168
A ms, tamb vetll
per la situaci jurdica dels membres de la coronela (24 doctubre),
169
denunci els tractes entre els paisans i les tropes enemigues (nals de
febrer), deman el reforament de les defenses de la muralla (30
de novembre),
170
i ns i tot arrib a suggerir maniobres militars (23 de
gener).
171
A partir del ms de febrer el rastre de la Conferncia es perd en
la documentaci, per s segur que va romandre activa ns al mateix
11 de setembre de 1714, com ho demostra el testimoni de Joan Fran-
cesc Verneda. Aquest personatge recull en les seves memries que el
dia 4 de setembre de 1714 el tinent general francs Asfeld havia fet
arribar un paper als comuns amb qu els instava a capitular, i co-
menta com los consellers enviaron luego el papel de esta noticia a la
conferncia de los tres comunes, que residia en las casa del General de
Catalunya.
172
Semblantment, Castellv refereix que el 2 de setembre
Rafel de Casanovas va decidir que la Conferncia els aconsells sobre
la proposta que havia fet lenemic per establir una petita treva: era
preciso concurrir los dems comunes y los sujetos de su Conferencia.
173
Fins i tot en moments tan cabdals com era la rendici de la ciutat i
xar les condicions de la capitulaci, els comuns van conar el resultat
164. La deliberaci de la Conferncia s a LLDCC, 1B, II, 223, fol. 69/1.
165. LLDCC, 1B, II, 223, fol. 8 (document inserit) i LLDCC, 1B, II, 223, fol.
58/1.
166. LLDCC, 1B, II, 222, fol. 298 (document inserit).
167. LLDCC, 1B, II, 223, fol. 39 (document inserit).
168. LLDCC, 1B, II, 223, fol. 42 (document inserit), i 55 i LLDCC, 1B, II, 223,
fol. 55 (document inserit).
169. LLDCC, 1B, II, 222, fol. 257 (document inserit).
170. LLDCC, 1B, II, 222, fol. 277 (document inserit); MNA, vol. XXVIII, p. 125;
LLDCC, 1B, II, 222, fol. 298 (document inserit); LLDCC, 1B, II, 223, fol. 55 (document
inserit).
171. LLDCC, 1B, II, 223, fol. 55 (document inserit).
172. CASTELLV, F., Narraciones, vol. IV, p. 217.
173. CASTELLV, F., Narraciones, vol. IV, p. 445.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 47
de la seva decisi al parer de la Conferncia. Senyal prou evident de
la inuncia que exercia en la vida poltica del pas.
EL FUNCIONAMENT DE LA CONFERNCIA
Ara que ja hem analitzat breument la trajectria de la Conferncia
dels Tres Comuns, cal observar alguns trets del seu funcionament, espe-
cialment aquells que fan referncia a la participaci del seus membres
i les formes de presa de decisions. Lobjectiu s mostrar com lopini
de les persones que participaven a les reunions tenia una incidncia
directa en la resoluci nal, i per tant una gran inuncia en la vida
poltica del pas. En aquesta exposici obviarem molts aspectes sobre
levoluci interna de la Conferncia, sobre els debats interns per denir
labast de les seves facultats, sobre la tipologia de temes i documents
tractats o altres aspectes de la seva organitzaci.
174
Com es convocava una Conferncia? Per qu i quan es reunia? El
motiu inicial normalment era lincompliment duna Constituci, ja fos
la no-aplicaci de la vicergia (1700), la modicaci del testament reial
(1704), el no-compliment de la normativa sobre allotjaments (1708) o
la publicaci dun llibre amb errors constitucionals (1711). Les motiva-
cions que menaven un com a demanar als altres dos lobertura de les
conferncies solien ser diversos, per a grans trets els podem resumir
dient que era perqu la qesti que es plantejava es considerava greu,
ja que afectava als interessos dels tres comuns. A ms, calia aconseguir
una resoluci encertada, la qual noms es podia assolir a travs de la
uni de les tres institucions. Aix ho manifestava, per exemple, el Bra
Militar al juny de 1702 quan parlava de com Attenent la gravedat del
negoci, dessitjant lo bras militar assegurar lo acert y com per acon-
seguir-ho no se li offereix altre medi ms eca que el de suplicar a
vostra excellncia [la Diputaci], sie servit demanar conferencia (...),
puix los tres comuns igualment interessants, (...), podran unnimes
discrrer, conferir y resoldre tot lo que ms conduesca per la inviolable
observana de las constitucions.
175
Un any desprs era la Diputaci qui
sexpressava duna manera ben similar: les conferncies es feien per
lo mayor acert dels negocis ms graves i urgents que en lo discurs del
temps se han esdevingut en lo present Principat.
176
En aquest sentit,
174. Tots aquests aspectes els hem pogut treballar amb molt detall a MART FRAGA,
E., La Conferncia dels Tres Comuns (1697-1714). Una instituci decisiva en el tombant
del segle XVII, Fundaci Ernest Lluch, Barcelona, 2008.
175. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 400v.
176. MNA, vol. XXIV, p. 252.
48 EDUARD MART FRAGA
era evident que si una protesta la presentaven el Consell de Cent, la
Diputaci i el Bra Militar al rei, tenia molta ms fora que no pas si
la formulava qualsevol daquests comuns per separat.
Quan un com ja havia fet la petici formal per obrir la Confe-
rncia dels Tres Comuns (la petici la podia fer qualsevol de les tres
institucions, en igualtat de condicions), produen nombroses ambaixades
entre ells tot responent armativament o no a la demanda. Si els tres
es posaven dacord, es passava a la segent fase, que era el nomena-
ment de representants de cada com i la delegaci de poder per tal
de participar en les discussions. Les formes a travs de les quals es
feia el nomenament de persones variava dun com a un altre, per
era un element clau per entendre lalt grau dautonomia que tingu
la Conferncia. Quan Felip V va anullar les conferncies ho va fer
juntament amb uns decrets de desinsaculaci que intentaven privar
els seus membres de participar-hi. Per la realitat era tota un altra.
Els membres de la Conferncia no estaven subjectes a la insaculaci,
sin que eren designats nominalment per cada com. En el cas del
Bra Militar, aix era responsabilitat habitual del protector.
177
En el
cas de la Ciutat i la Diputaci sembla clar que habitualment eren els
consellers i els diputats, respectivament, els que ho feien,
178
tot i que
en alguns casos es va fer per votaci de tot el Consell de Cent.
179
El
nombre dintegrants de la Conferncia podia augmentar si les circum-
stncies ho exigien, com ara al gener de 1701, al juliol de 1707 o al
novembre de 1714.
180
Alhora, aquests membres podien ser substituts
per diferents circumstncies, que mai van tenir a veure amb qestions
poltiques.
181
Aix, per exemple, el 19 de maig de 1708 va ser substitut
Francesc Montfar perqu se troba impedit,
182
o al novembre de 1700,
el Consell de Cent va substituir Josep Terr i Granollachs per Miquel
de Pins, ja que el primer havia manifestat no gustar de acistir a la
177. Vegeu, per exemple, una referncia del 10 de novembre de 1704 a LLDBM,
G-69, vol. VII, fol. 253r.
178. Per al cas de la Ciutat vegeu LLDCC, 1B, II, 219, fol. 213v. Per a la Dipu-
taci vegeu, per exemple, DDP, N-100, fol. 792v.
179. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 196r. Uns mesos abans, el 5 de novembre de
1700, tamb shavien escollit els membres del Consell de Cent per a la Conferncia per
escrutini ad aurem secretarii (DDP, vol. IX, p.1786).
180. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 196r; LLDCC, 1B, II, 216, fol. 191v; LLDCC,
1B, II, 222, fol. 285v.
181. Ens referim aqu al fet que les substitucions no es justicaven amb argu-
ments fonamentats en les opinions personals sobre les qestions poltiques dels membres
de la Conferncia.
182. LLDDP, N-270, fol. 137v.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 49
Conferncia.
183
A ms, sembla que per ser membre de la Conferncia
no es podia estar exercint un crrec reial. Respecte a la composici
social dels membres de la Conferncia, cal valorar que la Diputaci
sempre fu una nominaci que respects una representaci igualitria
del tres braos, de manera que hi hagus clergues, nobles i ciutadans
honrats. Aquesta distribuci no es mant en absolut pel que fa a les
designacions de la noblesa i la Ciutat. Sembla clar que per participar
a les conferncies calia ser com a mnim ciutad honrat o gaudint.
Finalment, cal valorar que el nomenament de persones es feia per trac-
tar un tema concret (tot i que desprs es podien afegir altres afers), la
qual cosa afavoria una gran alternana entre els seus membres.
La qesti de les facultats atorgades als representants s un dels
temes ms complexos de denir, ja que va ser objecte dun gran debat
entre els comuns. En aquest sentit, cal distingir dos aspectes diferents.
Duna banda, els temes sobre els quals podia tractar la Conferncia; de
laltra, la consideraci sobre el carcter vinculant o no de les decisions
preses. En la primera qesti sarrib a un consens pel qual la Confe-
rncia podia tractar de qualsevol tema que un com plantegs, sempre
que tingus alguna de les condicions que hem plantejat anteriorment,
s a dir que fos considerat greu, que afects als tres comuns i neces-
sits una actuaci uniforme dels tres comuns per tal de ser solucionat
amb xit. Una primera aproximaci mostra com entre 1698 i 1714 la
Conferncia va tractar vuit qestions relatives a lhonor de les insti-
tucions, dotze sobre afers econmics, vint-i-cinc militars i trenta-vuit
de caire jurdic o constitucional. s a dir, gaireb la meitat de tots els
temes (46%) van fer referncia a qestions explcitament legals, amb
una relaci directa i exclusiva amb la conservaci de les Constitucions.
Per, de fet, totes les qestions eren de carcter constitucional, ja que
les intervencions en afers econmics o militars no era per dissenyar
projectes mercantils o denir estratgies blliques de conquesta, sin
per determinar la legalitat constitucional de les decisions econmiques
i militars preses pel govern, com ara la legalitat de fer un prstec, de
la remarca dels rals de vuit, dels abusos de les tropes aliades, etc. En
el fons, i aquesta s la idea fonamental, la Conferncia dels Comuns
va tenir com a objectiu principal i gaireb exclusiu la defensa de les
Constitucions. Precisament per aix la gran inuncia de les seves
decisions en la vida poltica del pas.
Respecte al carcter vinculant o no de les seves decisions, cal
dir que aquest aspecte va ser el que gener ms discussions entre les
183. DDP, vol. IX, p. 1235.
50 EDUARD MART FRAGA
institucions i la causa de les principals desavinences entre la Dipu-
taci i els altres dos comuns. Desprs danys de desacord, lestiu de
1703 sacord que les decisions de la Conferncia tenien un carcter
exclusivament assessor, de manera que cada com tenia llibertat per
seguir o oposar-se als consells emesos. Certament, la possibilitat que
un com no segus el parer de la Conferncia era un fet real, com
succe, per exemple, quan al novembre de 1705 la Diputaci no segu
les indicacions que fu la Conferncia sobre la lleva de lexrcit, o al
setembre de 1707 quan el Consell de Cent es desvincular del parer
de la Conferncia en la remarca dels rals de vuit. Per a lhora de la
veritat, aquests casos, i daltres, signiquen una part molt reduda. La
documentaci demostra com el 93% dels tres-cents vuitanta-set docu-
ments i consells que la Conferncia va emetre entre 1698 i 1714 van
ser seguits sense qestionar absolutament res, i de fet, durant aquests
16 anys, noms hi hagu dues ocasions en qu els tres comuns uni-
formement decidiren no seguir el parer de la Conferncia.
184
En aquest
sentit, podem veure com, efectivament, la Diputaci no exagerava pas
quan, a nals de desembre de 1713, lloava lacci de la Conferncia i
mostrava que sos consells serian abraats dels tres comuns a ciegas a
la medida del aplauso que mereixen los que respective assisteixen en
ella.
185
Els fets posen de manifest que tot i ser formalment consell, la
seva fora moral era tan gran que gaireb van ser manaments.
Tornem al desenvolupament de les conferncies. Les reunions
de la Conferncia se celebraven alternativament a la seu de cada un
dels tres comuns, s a dir, al Sal de Cent, a la Sala de Sant Jordi i
a la Sala del Bra Militar (que era al costat de la de Sant Jordi), se-
guint un criteri que respectava la igualtat en honors i dignitat de cada
instituci. Un cop iniciada la reuni, cada representant exposava les
seves facultats i es comenava a discutir sobre les possibles solucions
al tema que els comuns els havien encarregat que els assessoressin. Es
presentaven diferents proposicions votades per persona. Les votacions
es guanyaven per majoria simple. Aquest s un fet molt important i
que cal destacar. El sistema de presa de decisions de la Conferncia
ignorava qualsevol tipus de privilegi estamental, de manera que lopini
dun ciutad honrat, ll dun paraire (com ara Pau Dalmases) tenia el
mateix valor i la mateixa fora que la dun marqus, com ara el de
Sentmenat. Lexistncia de les votacions s un fet demostrat per les
fonts, les quals recullen que, en molts casos, van ser molt discutides.
184. Concretament al setembre de 1707 amb una qesti menor derivada de la
remarca dels rals de vuit i al juny de 1713 amb una carta a Starhemberg.
185. LLDCC, 1B, II, 223, fol. 31/B.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 51
Per exemple, la resposta que donaren els comuns a Darmstadt durant
el setge de 1704
186
es va imposar noms per un vot de diferncia.
Semblantment, durant lhivern de 1700, la Conferncia va decidir que
no es fessin manifestacions festives pel nomenament de Felip V com a
rei, desprs de grans discussions internes fruit de les quals en result
un empat.
187
El nombre de reunions i la durada de les conferncies
variava fora segons les circumstncies. La tendncia general fou que
duressin entre un i tres mesos, tot i que en alguns casos hi hagu
conferncies que sallargaren molt ms temps, com ara la de la defensa
de la ciutat al 1703-1704 o la que tract sobre la retirada de les tropes
angleses, la marxa de la reina i la convocatria de la Junta General de
Braos (deu mesos cadascuna). Aix no vol dir que les reunions fossin
diries, sin que la seva freqncia variava en funci de la dicultat
de trobar un punt de consens o pels esdeveniments mateixos. Podem
trobar setmanes amb una gran intensitat de reunions, amb sessions
de mat i tarda durant tres o quatre dies seguits, com ara al novembre
de 1705, per tamb Conferncies que sallarguen molt, amb reunions
molt espaiades, com la que tract sobre lexpulsi dArnald Jger.
Un cop presa la decisi nal, es redactava la deliberaci i els
representants la portaven al seu com respectiu, que decidia si havia
de seguir el consell ems. Lacci de la Conferncia, per, no noms
es quedava en aquest punt, sin que tamb redactava els documents
que cada com havia denviar al rei o a altres autoritats en nom propi.
Aquest s un altre element que cal destacar. La seva acci no tenia una
cara pblica. Era cada instituci la que, sota la seva exclusiva respon-
sabilitat, assumia com a prpies les deliberacions i documents redactats
per la Conferncia i els emetia a nom personal. La seva actuaci en
aquest sentit va ser notable. Entre 1608 i 1714 va generar uns cent-
seixanta documents diferents, entre els quals hi havia cinquanta-vuit
representacions, seixanta-quatre cartes, nou ambaixades i vint-i-nou
documents de format diferent, com ara el memorial Escudo de la Ver-
dad, els textos sobre com fer el donatiu al rei i la planta del regiment
al 1705 o el manual dinstruccions per als ambaixadors el 1713. Amb
lexecuci de la deliberaci emesa per la Conferncia podem dir que
nalitzava la seva tasca dassessorament institucional.
Finalment, voldrem tractar un tema que afecta el perl de la
classe dirigent que participava a les reunions de la Conferncia: la
composici. La denici del nombre de representants que nomenava
186. AHN, Estado, lligall 1605, 29 de juny de 1704.
187. Cfr. BROWN, K., Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons, Publicacions de
lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1995, p. 81.
52 EDUARD MART FRAGA
cada instituci va ser objecte dun gran debat intern que tingu diferents
manifestacions al llarg del temps. A partir de 1705, simpos el criteri
que els tres comuns havien de tenir el mateix nombre de representants,
la qual cosa implicava el reconeixement duna igualtat absoluta dels
tres en prestigi poltic. El segent quadre recull la composici de les
reunions de la Conferncia repartides al llarg dels anys.
Quadre 1
Composici numrica dels representants dels comuns a la Conferncia
Data Tema
Consell
de Cent
Bra
Militar
Diputaci
Total
membres
13.10.1698
Defensa de lhonor dels catalans
al setge de 1697
4 4 6 14
07.11.1700
Governaci interina del cardenal
Portocarrero
6 6 9 21
06.01.1701
Jurisdicci contenciosa de la Re-
ial Audincia
8 8 16
14.05.1702
Sobre el Tribunal de Greuges de
les Corts
3 3 6
03/12/1702
Tribunal de Contrafaccions i de
Greuges
2 2 4
11.12.1702 Expulsi dArnald Jger 3 3 3 9
17.12.1702 Expulsi dArnald Jger 6 6 12
13.08.1703 El torp al veguer 6 6 12
14.11.1703 Sobre larmada enemiga 6 6 9 21
13.06.1704
Organitzaci de la coronela i les
esquadres
4* 4 8*
01.07.1704
Empresonaments, Honorat Palle-
j i altres
6 6 12
13.11.1704 Obrir el Tribunal de Contrafaccions 6 6 9 21
23.10.1705
Peticions de Carles III desprs del
setge de 1705
2 2 3 7
04.04.1706 Setge de Barcelona 4 4 4 12
18.09.1706 Captol 105 de les passades Corts 2* 2 4*
09.10.1706 Port franc de Barcelona 3 3 6
15.10.1706
Creaci dun cos de milcies de
la Corona dArag
3 3 3 9
02.02.1707 Perills duna invasi 3 3 3 9
09.05.1707
El protocol a seguir en els ocis
eclesistics
3 3 3 9
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 53
26.05.1707 Situaci militar del Principat 6 6 6 18
28.07.1707 Remarca dels rals de vuit 3 3 3 9
23.03.1708
Manera dasseures a les funcions
eclesistiques
2* 3* 3 9*
10.05.1708 Entrada de tropes enemigues 6 6 6 18
14.06.1710 Situaci militar de la frontera 3 3 3 9
28.07.1710 Port franc de Barcelona 3 3 6
01.08.1710 Jurament de la reina 3 3 6
03.12.1710
Entrada de tropes enemigues per
Girona
3 3 3 9
23.06.1711 Publicaci Eptome 6 6 6 18
01.09.1711
Marxa del rei i la venda dels drets
reials
6 6 6 18
19.04.1712 Santa Eullia 3 3* 3 9*
05.09.1712 Retirada de les tropes angleses 6 6 6 18
13.01.1713 Taula i banc 3 3 6
02.02.1714 La divuitena i la Diputaci 4 4 8
*Xifres no segures per probables. Les fonts no ens informen exactament de quants
representants van assistir a la Conferncia.
Nota: No hem incls la Conferncia doctubre de 1713, ja que les dades que tenim sn
contradictries.
Font: LLDBM, LLDCC, LLDDP, DDP, MNA.
Podem veure com el nombre de persones que componien una
conferncia era molt variable. Si xem la nostra atenci noms en
les reunions dels tres comuns, podem veure que en xifres absolutes la
conguraci ms habitual eren les reunions de nou persones (tres per
cada com), un format que s el ms habitual a partir de 1706 (57%),
seguit de les que tenien divuit membres (sis per cada com que sn el
36%). Abans de 1706 la xifra ms habitual fou les reunions de vint-i-una
persones. Fora daquests casos trobem noms exemples allats duna
reuni de catorze, una altra de set i una altra de dotze. Pel que fa a
les conferncies de dos comuns, la tendncia abans de 1706 era que
fossin reunions de dotze persones, tot i que els casos sn molt variats.
Posteriorment a les Corts de Carles III, gaireb la totalitat de les reu-
nions foren de tres persones per com. Per tant, podem concloure que
les reunions anteriors a larribada de Carles III eren en general molt
ms nombroses que no pas les posteriors. A partir de 1706 lhabitual
fou que cada com nomens tres representants, xifra que normalment
augmentava a sis persones per instituci en casos especialment greus.
54 EDUARD MART FRAGA
Tot i que el nombre de representants que cada com tenia a la Con-
ferncia no sempre era el mateix, s que sobserva una certa paritat,
especialment a partir de 1706.
Arribats aqu, i veient els fets exposats, ens podem preguntar
novament si la Conferncia dels Tres Comuns va ser una instituci
directora de les institucions catalanes durant el tombant del segle XVII,
i, per tant, si podem considerar els seus membres com una part signi-
cativa de la classe dirigent catalana. Deixem que parlin les dades:
cinc-centes disset reunions entre setembre de 1698 i febrer de 1714
(cosa que suposa una mitjana mensual de 2,5 reunions), cent seixanta
documents (gaireb un document al mes), dos-cents vint-i-set consells
(un de mensual), setanta-dos temes diferents tractats i, sens dubte, la
dada ms rellevant: el 93% dels consells que va donar la Conferncia
van ser aplicats pels comuns sense qestionar-los. Entre els documents
trobem cartes per al rei, per a la reina, per als membres de la cort, per
a la reina dAnglaterra, per al rei de Portugal, per als Estats Generals
dHolanda, per a lEmperador, per a diferents viles i ciutats darreu
del Principat i de la Corona dArag, etc. El mateix podem dir de les
representacions, les quals incloen des de protestes pels abusos de les
tropes, per la conculcaci de les lleis, les denncies del mal govern i
per la defensa dels drets individuals. I, a ms, tot un munt de textos
que van des dambaixades, informes sobre la planta dun regiment,
sobre com aconseguir ms diners o fer la remarca de moneda, ns a
cartes dinstruccions per als ambaixadors. Hi ha moments en qu la
seva activitat va ser frentica com el decisiu any de 1713. Entre gener
i juny de 1713 hi va haver una mitjana d11,5 reunions mensuals, s
a dir, gaireb una cada tres dies. Un xifra que s molt similar a la
dels mesos doctubre-novembre de 1705 i de gener-febrer de 1701. A
tot aix cal afegir lautonomia dels comuns a lhora descollir els seus
representants, el nombre dels membres que participaven a les reuni-
ons i el sistema intern de votacions, la qual cosa mostrava que era
una instituci que facilitava enormement la discussi didees diferents
i donava veu a amplis sectors socials. La seva inuncia en la vida
poltica del pas va ser tan gran que no ens pot estranyar que Felip V
les anulls el 1705 ni que Carles III, larxiduc, les legalitzs novament
a les corts de 1705-1706. Senyal prou evident que era un mecanisme
per assolir la uni dactuaci de tots els comuns en la defensa de les
Constitucions de Catalunya.
LA COMPOSICI SOCIAL DE LA CONFERNCIA
Finalment, cal endinsar-nos en lanlisi de les persones que entre
1698 i 1714 van participar a les reunions de la Conferncia dels Tres
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 55
Comuns. Esbrinar el nom daquestes persones no resulta una tasca fcil,
ja que les informacions sovint sn disperses, incompletes i, a vegades,
contradictries.
188
Cap de les fonts que hem treballat aporta una llista
completa de la totalitat dels membres, per s que, en diferent grau,
es complementen entre si, omplint els forats que tant les unes com les
altres deixen. Lannex 2 de lapndix recull una base de dades elaborada
a partir de la combinaci de totes aquestes informacions.
El resultat nal de la recerca ens ha perms identicar la totalitat
dels membres de vint-i-nou de les trenta-quatre conferncies dels co-
muns que hem constatat per al perode del nostre estudi. Considerem
que la mostra de vint-i-nou reunions completes s sucientment gran
(85% del total) per poder considerar vlides les conclusions de lanlisi
que tot seguit durem a terme. A ms, abracen la totalitat dels anys
analitzats i, per tant, creiem que no s agosarat extrapolar els resultats
nals per valorar la Conferncia dels Tres Comuns en el seu conjunt.
Daltra banda, tamb cal dir que en lesmentat annex 2 hem recollit un
apartat titulat observacions, on posem de manifest els dubtes i criteris
seguits a lhora de determinar els membres de cada Conferncia.
Entre 1698 i 1714 van participar un total de cent set persones
diferents a les conferncies, xifra que constata que les reunions dels
tres comuns foren un fenomen de participaci social mplia, en el
sentit que moltes persones diferents hi van tenir accs i que en cap
moment va esdevenir una instituci tancada. Si fem una ullada a
lannex 2 podem veure com les reunions dels comuns van estar for-
mades per les classes privilegiades de la societat catalana: ciutadans
honrats, cavallers, nobles i eclesistics. Noms hi ha dos casos on
trobem un mercader: a les conferncies sobre el port franc (Jeroni
Sadurn i Josep Duran). En aquest sentit sembla que la Confern-
cia va ser un lloc exclusiu per a lelit barcelonina, la qual control
les institucions dirigents del pas. Per enfocar la Conferncia des
daquesta perspectiva seria un greu error, ja que aquest fet va estar
condicionat per elements externs: tant la Diputaci com el Bra Militar
estaven compostos exclusivament per membres de la classe dirigent
i, per tant, no podien sin nomenar persones daquests grups. On cal
parar latenci s en la naturalesa daquesta classe dirigent, s a dir,
en la seva amplitud i en la seva distribuci estamental. En el quadre
2 plasmem aquesta distribuci.
188. Aix, per posar noms un exemple, el Llibre de deliberacions del Consell
de Cent en cap moment ens informa dels membres de la Conferncia de maig de 1702,
de juny de 1704, setembre de 1706 o doctubre de 1714, i el Bra Militar, per la seva
banda, tampoc ho fa amb les de mar de 1708.
56 EDUARD MART FRAGA
Quadre 2
La distribuci estamental dins de cada reuni de la Conferncia
189
Tema Categ. CC BM DP Tema Categ. CC BM DP
1698. Defensa
de lhonor
dels catalans
en el setge de
1697
chb 3 1 2
1706. Creaci
dun cos de
milcies unit
de la Corona
dArag
chb 1 1
cav cav 1 2 1
nob 1 3 2 nob 1 1
ecles 2 ecles 1
merc merc
1700. Gover-
naci interina
del cardenal
Portocarrero
chb 2 1 3
1707. Perills
duna invasi
chb 2 1
cav 1 1 1 cav 1 2
nob 3 4 2 nob 1 1
ecles 3 ecles 1
merc merc
1701. Sobre
la jurisdicci
contenciosa
de la Reial
Audincia
chb 4 2
1707. El pro-
tocol a seguir
en els ocis
eclesistics
chb 2 1
cav 1 2 cav 2
nob 4 4 nob 1 1 1
ecles ecles 1
merc merc
1702. Sobre
el Tribunal de
Greuges de
les Corts
chb 2 1
1707. Sobre
la situaci
militar del
Principat
chb 2 1 2
cav cav 1 2
nob 1 2 nob 3 3 2
ecles ecles 2
merc merc
1702. Tribunal
de Contra-
faccions i de
Greuges
chb 1
1707. Remar-
ca dels rals de
vuit
chb 1 1 1
cav 1 1 cav 1 1
nob 1 nob 1 1 1
ecles ecles 1
merc merc
1702. Expul-
si dArnald
Jger
chb 2 1
1708. Entrada
de tropes
enemigues
chb 3 1 2
cav 1 1 cav 2
nob 2 1 nob 3 3 2
ecles 1 ecles 2
merc merc
1702. Expul-
si Arnald
Jger
chb 3 1
1710. Situaci
militar de la
frontera
chb 1 1
cav 1 2 cav 1
nob 2 3 nob 1 3 1
ecles ecles 1
merc merc
189. En aquest quadre noms hem recollit aquelles conferncies de les quals
coneixem amb seguretat tots els membres. En els casos on hi va haver substitucions de
persones hem considerat la categoria social dels primers nomenaments.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 57
Tema Categ. CC BM DP Tema Categ. CC BM DP
1703. El torp
al veguer
chb 3 2
1710. Port
franc de Bar-
celona
chb 1 1
cav 1 cav
nob 2 2 nob 1 1
ecles 2 ecles 1
merc merc 1
1704. Sobre
larmada
enemiga
chb 3 2 3
1710. Jura-
ment de la
reina
chb 1 1
cav 2 cav
nob 3 2 3 nob 2 1
ecles 3 ecles 1
merc merc
1704. Sobre
Honorat Palle-
j i altres
chb 3 1
1710. Entrada
de tropes
enemigues per
Girona
chb 1 1 1
cav 1 4 cav 1
nob 2 1 nob 1 2 1
ecles ecles 1
merc merc
1704. Obrir
el Tribunal
de Contrafac-
cions
chb 3 1 3
1711. Publica-
ci Eptome
chb 2 1 2
cav 1 4 cav 1 1
nob 2 1 3 nob 3 4 2
ecles 3 ecles 2
merc merc
1705. Petici-
ons de
Carles III
chb 1 1 1
1711. Marxa
del rei i altres
chb 4 1 2
cav cav 2
nob 1 1 1 nob 2 3 2
ecles 1 ecles 2
merc merc
1706. Setge
de Barcelona
chb 2 1
1712. Retirada
de les tropes
angleses
chb 2 2
cav 3 cav 1
nob 2 1 1 nob 3 6 2
ecles 1 ecles 2
merc merc
1706. Port
franc de Bar-
celona
chb 2 1
1713. Taula i
banc
chb 1
cav 1 cav 1
nob nob 2 1
ecles 1 ecles 1
merc 1 merc
1714. Divuite-
na i Diputaci
chb 3
cav 1
nob 4
ecles
merc
Abreviacions emprades: chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller; nob, noble; ecles,
eclesistic; merc, mercader; CC, Consell de Cent; BM, Bra Militar; DP, Diputaci.
Font: LLDBM, LLDCC, LLDDP, DDP, MNA.
58 EDUARD MART FRAGA
Podem observar diversos elements que creiem interessants. Primer
de tot destaquem que no hi ha cap reuni de representants dels comuns
on tots els membres pertanyin a un nic grup social. En totes les con-
ferncies sempre hi va haver eclesistics, nobles, ciutadans honrats i
molt sovint tamb cavallers. De fet, cada instituci nomenava membres
destaments diferents i noms hem trobat tres casos en qu els repre-
sentants designats per un com pertanyessin a un nic estament: les
conferncies de 1710 sobre la defensa del Principat, les de 1712 sobre
la retirada de les tropes angleses i afers derivats i les de 1714. En elles
tots els membres de la noblesa eren nobles. Si xem la nostra atenci
en cada com per separat podem veure com el Consell de Cent tingu
una tendncia clara a nomenar ms persones que fossin ciutadans
honrats i cavallers que no pas nobles. De les vint-i-nou conferncies
analitzades, en dinou la xifra de ciutadans i cavallers va ser superior
a la de nobles, en vuit casos fou igual i noms hi ha dos episodis en
els quals els nobles van ser ms nombrosos que els altres dos junts
(jurament de la reina, taula i banc). A ms, hi hagu quatre casos en
qu entre els representants del Consell de Cent no hi hagu cap noble
(per lafer Jger, al 1706 pel Port franc i al 1707). s interessant veure
com hi ha un predomini dels ciutadans honrats sobre la resta, sense
arribar a ser, per, exclusiu. En aquest sentit, resulta signicatiu que
no hi hagi cap reuni en la qual tots els membres fossin ciutadans. A
la vegada, observem que a totes les reunions menys una (taula i banc
de Barcelona) sempre hi va haver ciutadans. Si xem la nostra atenci
en la noblesa, la imatge s una mica diferent tot i que igualment re-
llevant. Observem que en vuit casos ciutadans i cavallers sn ms que
els nobles, en set sn iguals i en nou casos la noblesa representa una
proporci sensiblement superior. Sn signicatius diferents elements.
Duna banda, sobserva una certa tendncia a lelitisme dins la noblesa,
emfasitzant la presncia dels cavallers per sobre dels ciutadans hon-
rats (trenta-quatre dels primers i setze dels segons), per a la vegada
els ciutadans honrats estan presents en un gran nombre de reunions
(dotze de vint-i-quatre). Els nobles suposen cinquanta-cinc persones,
s a dir, sn tants com els altres dos comuns junts, per noms en
tres ocasions, com hem dit, van suposar la totalitat dels membres. La
conclusi a la qual arribem s que la noblesa va distar molt de ser
una instituci tancada i elitista, sin que comptava en el seu si amb
un magma ben heterogeni de membres procedents de diferents esta-
ments. Pel que fa a la Diputaci, sobserva amb claredat com sempre
va respectar la igualtat entre els estaments, ja que trobem el mateix
nombre de ciutadans, nobles, cavallers i eclesistics. Cal destacar que
noms en una ocasi hi va haver un cavaller. Finalment, anotarem que
tamb hi ha dos mercaders entre les les del Consell de Cent a les
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 59
conferncies sobre el Port franc de Barcelona, la qual cosa refora la
idea que aquestes convocatries mostraven un cert grau de exibilitat
per incorporar altres experts.
Si el quadre 2 ens mostra la distribuci estamental dins dels
representants de cada com, no deixa de ser interessant fer un estudi
de les xifres absolutes, s a dir, de quants nobles, cavallers, ciutadans i
eclesistics van participar a les conferncies. El quadre 3 recull aquesta
informaci.
Quadre 3
Proporci social de la Conferncia
190
Nombre per estament % de cada estament
Data Tema chb cav nob ecles merc total chb cav nob ecles merc
13.10.1698
Defensa de lhonor
dels catalans
6 6 2 14 43 0 43 14 0
07.11.1700
Governaci del car-
denal Portocarrero
7 3 8 3 21 33 14 38 14 0
06.01.1701
Jurisdicci de la
Reial Audincia
6 3 8 17 35 18 47 0 0
14.05.1702
Sobre el Tribunal
de Greuges de les
Corts
3 3 6 50 0 50 0 0
03/12/1702
Tribunal de Con-
trafaccions i de
Greuges
1 2 1 4 25 50 25 0 0
11.12.1702
Expulsi dArnald
Jger
3 2 3 1 9 33 22 33 11 0
17.12.1702
Expulsi dArnald
Jger
4 3 5 12 33 25 42 0 0
13.08.1703 El torp al veguer 5 1 4 2 12 42 8 33 17 0
14.11.1703
Sobre larmada
enemiga
8 3 7 3 21 38 14 33 14 0
01.07.1704
Sobre Honorat
Pallej i altres
4 5 3 12 33 42 25 0 0
13.11.1704
Obrir el Tribunal
de Contrafaccions
7 5 6 3 21 33 24 29 14 0
23.10.1705
Peticions de
Carles III i altres
3 3 1 7 43 0 43 14 0
190. Com abans, noms hem recollit aquelles conferncies de les quals tenim
sries completes de tots els seus membres.
60 EDUARD MART FRAGA
Nombre per estament % de cada estament
Data Tema chb cav nob ecles merc total chb cav nob ecles merc
04.04.1706 Setge de Barcelona 3 3 4 2 12 25 25 33 17 0
09.10.1706
Port franc de
Barcelona
3 1 1 1 6 50 17 0 17 17
15.10.1706
Creaci exrcit de
la Corona dArag
2 4 2 1 9 22 44 22 11 0
02.02.1707
Perills duna
invasi
2 3 3 1 9 22 33 33 11 0
09.05.1707
El protocol en els
ocis eclesistics
3 2 3 1 9 33 22 33 11 0
26.05.1707
Sobre la situaci mi-
litar del Principat
5 3 8 2 18 28 17 44 11 0
28.07.1707
Remarca dels rals
de vuit
2 3 3 1 9 22 33 33 11 0
10.05.1708
Entrada de tropes
enemigues
6 2 8 2 18 33 11 44 11 0
14.06.1710
Situaci militar de
la frontera
2 1 5 1 9 22 11 56 11 0
28.07.1710
Port franc de
Barcelona
2 2 1 1 6 33 0 33 17 17
01.08.1710
Jurament de la
reina
2 3 1 6 33 0 50 17 0
03.12.1710
Entrada de tropes
enemigues per
Girona
3 1 4 1 9 33 11 44 11 0
23.06.1711
Publicaci
Eptome
6 2 8 2 18 33 11 44 11 0
01.09.1711
Marxa del rei i la
venda dels drets
reials
7 2 7 2 18 39 11 39 11 0
05.09.1712
Retirada de les
tropes angleses
4 1 11 2 18 22 6 61 11 0
13.01.1713 Taula i banc 1 1 3 1 6 17 17 50 17 0
02.02.1714
Divuitena contra
la Diputaci
3 1 4 0 8 38 13 50 0 0
Total per estament 113 57 135 37 2 344
% de cada esta-
ment
33 17 39 11 0,6
Abreviacions emprades: chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller; nob, noble;
ecles, eclesistic; merc, mercader.
Font: LLDBM, LLDCC, LLDDP, DDP, MNA.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 61
Un dels elements que ms destaca s veure com la noblesa i el
clergat representen la meitat dels membres que participaren a la Con-
ferncia, i que laltra meitat varen ser ciutadans honrats i cavallers. Les
conferncies no van ser un mecanisme institucional controlat i format per
una elit dirigent tancada. Aquesta igualtat tamb sobserva quan veiem
la distribuci dels estaments dins de cada reuni dels comuns. Aix, hi
ha dotze casos on la noblesa i el clergat foren superiors als altres dos
estaments, cinc en qu foren iguals i dotze en qu foren inferiors. A
grans trets, es pot observar una lleugera evoluci des dunes primeres
conferncies on ciutadans i cavallers solien ser ms nombrosos que no
pas la noblesa (no sempre) a una progressiva inversi del fenomen,
de manera que en els ltims anys la noblesa tend a ser el grup ms
nombrs. Daltra banda, hi ha alguns casos que resulta interessant de
remarcar, com ara la Conferncia sobre el port franc de Barcelona al
1706, en la qual no hi hagu cap noble; o la que tract sobre Honorat
Pallej, ja que la noblesa hi represent noms el 25% del total. Tamb
s signicatiu veure com noms en vuit casos dels vint-i-nou recollits,
un estament controla el 50% o ms dels membres de la Conferncia
(una conferncia al 1706, 1712, 1713 i 1714 i dos casos al 1702 i
1710), en cinc dels quals la noblesa era qui exercia aquest control, en
dos els ciutadans i en un els cavallers. La tendncia general fou cap
a una paritat de representants dels tres estaments, especialment entre
ciutadans i nobles que nou vegades tenen el mateix percentatge de
membres i en molts daltres mantenen xifres ben similars. Aquests dos
grups sn els ms nombrosos i a lhora de la veritat els que realment
predominaren dins la Conferncia. Pel que fa als cavallers veiem que
era un grup minoritari, i de fet shavia convertit en un pas intermedi
en lascens a lescala social. Hi va haver cinc reunions dels comuns on
no hi hagu present cap cavaller. Tot i aix, altres vegades van esde-
venir lestament ms nombrs, com ara al 1702 o al 1704. Finalment,
constatem que els eclesistics suposen un 11% del total dels membres,
una xifra que cal valorar amb prudncia, ja que la mitjana est feta
sobre el total de les vint-i-nou conferncies recollides, la qual inclou
les reunions en qu la Diputaci no va participar. Si ens atenim noms
a les conferncies en les quals va participar la Generalitat, aleshores
observem com la presncia mitjana dels eclesistics va ser del 13,3%,
arribant en alguns casos al 17%.
Lanlisi social de la Conferncia tamb es pot fer a partir duna
altra perspectiva. Fins ara ens hem centrat a veure la categoria social
que tenien en aquell moment precs els membres que participaren a
les reunions, per aix ignora el fet que la societat catalana estava
en constant moviment i que les persones canviaven destament. Aix
Salvador Massans, per exemple, va participar com a ciutad honrat
62 EDUARD MART FRAGA
a les conferncies ns a lagost de 1707, moment en qu fou ennoblit
i a partir del qual entr a les reunions sota la qualitat de cavaller. En
aquest sentit, tamb s possible una aproximaci als membres de la
Conferncia en el seu conjunt, sense valorar el nombre de vegades que
hi van ser designats pels comuns. Des daquesta perspectiva, la imatge
que obtenim de lelit dirigent que componia i vivicava les confern-
cies ens apareix amb alguns trets diferents. En total hem constatat la
participaci de 107 persones diferents (vegeu annex 3). Hem considerat
aquestes persones a partir de la classe social ms baixa de la qual van
gaudir, partint sempre de la ciutadania honrada. Certament, la classe
dirigent estava en un continuat procs de canvi dins lescala social.
Amb aquest criteri podem diferenciar aquelles persones que eren no-
bles de naixement de les que assolien la noblesa per ascens personal.
Combinant totes les dades i resumint-les sobt el segent quadre:
Quadre 4
La categoria social dels membres de la Conferncia
Categoria chb cav nob ecles total
Nombre 36 18 27 26 107
% 33,64 16,82 25,23 24,3 100
Abreviacions emprades: chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller; nob, noble;
ecles, eclesistic.
Font: LLDBM, LLDCC, LLDDP, DDP, MNA.
Sobserva com es mant la igualtat de membres, que havem vist
abans entre ciutadans i cavallers, duna banda, i nobles i eclesistics,
de laltra, per la distribuci ara s sensiblement diferent. Els ciutadans
sn el grup ms nombrs, amb un 33% del total, mentre que la noble-
sa suposa el 25%. Aquest canvi sexplica pel fet que molts dels nobles
que apareixien en els quadres anteriors prpiament no eren nobles,
sin ciutadans honrats o cavallers que havien ascendit de categoria
social. Un altre canvi notable s veure la important presncia declesi-
stics (24%), la qual cosa es pot entendre perqu aquest sector social
fou el que va patir ms canvis en la participaci a les conferncies.
s a dir, la Diputaci va tendir a nomenar eclesistics diferents per
a cada Conferncia, de manera que van ser moltes persones, per a
nivell individual van participar en molt poques conferncies. La seva
continutat va ser molt reduda.
191
Sha de dir que en la major part
191. Bonaventura de Lanuza va ser lnic eclesistic que va tenir un paper des-
tacat i continuat a les conferncies.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 63
dels casos van ser canonges, especialment de Barcelona, per tamb
de Vic, Girona, Tarragona i Urgell. A ms hi ha quatre ardiaques, tres
pabordes i cinc abats.
192
Daltra banda, veiem com els cavallers sn
el grup menys representat. En conjunt cal destacar que les xifres de
cada grup en general sn similars (entre el 15% i el 30%), la qual cosa
refora la imatge duna conferncia oberta, amb una mplia represen-
taci social dels membres.
Una altra manera daproximar-nos a lanlisi social de la Confe-
rncia s veure el nombre de vegades que cada persona particip a les
reunions i amb quina instituci ho va fer. El segent quadre resumeix
aquesta informaci.
193
Quadre 5
Nombre de participacions a les conferncies
Ms de 10
conferncies
Entre 5 i 10
conferncies
Entre 3 i 5
conferncies
2
conferncies
1
conferncia
Total persones 4 22 16 19 46
% del total 3,738 20,56 14,95 17,76 42,99
Font: LLDBM, LLDCC, LLDDP, DDP, MNA.
Un dels aspectes que crida ms latenci s lalt nombre de per-
sones que noms van participar una o dues vegades, la qual cosa su-
posa el 60% dels casos. Aix signica que la Conferncia va ser un
mecanisme amb una gran mobilitat interna dels seus membres. Aquest
fet esdev molt important a lhora de valorar lactuaci global dels
comuns. Com hem vist en els apartats dedicats a la histria de les
reunions dels comuns, les deliberacions i consells de la Conferncia
sempre es van caracteritzar per una defensa ferma de les Constitucions
i per la recerca constant del consens i encert a lhora de solucionar
els problemes que plantejaren els comuns. Resulta sorprenent observar
aquesta coherncia dactuaci tot i la gran varietat de membres que hi
participaren al llarg del temps. Que la Conferncia assols un prestigi
192. La xifra total lgicament s superior a vint-i-sis, ja que alguns eren canonges
i ardiaques i daltres van ser abats amb posterioritat.
193. Les dades del quadre, a diferncia dels anteriors, shan confegit a partir
de la presncia daquests membres en les trenta-tres conferncies que hem constatat.
Lgicament el nombre de persones que hi participaren possiblement va ser ms gran,
aix com el nombre de vegades que hi van assistir, per aquestes informacions, ns on
hem pogut arribar nosaltres, no les podem saber.
64 EDUARD MART FRAGA
tan gran s indicatiu que la seva manera dactuar representava una
voluntat general i no els interessos particulars duns grups denits, ja
que si hagus estat aix el quadre hauria de reectir amb ms claredat
la presncia daquesta hipottica elit. El fet que haguem constatat cent
set persones diferents en els setze anys analitzats s un signe democra-
titzador ms de les institucions catalanes, ents en el sentit a qu es
referia la professora Nria Sales fa uns anys.
194
El quadre permet veure
tamb altres elements interessants que ens ajuden a conixer millor
la dinmica de les conferncies. Per exemple, no era gens estrany que
una persona particips ms duna vegada en conferncies diferents.
Partint de les dades que tenim, obtenim una mitjana de participaci
de 3 conferncies diferents per persona. Cal valorar adequadament
lextensi del marc temporal en qu ens movem: durant els 16 anys van
succeir moltes coses a Catalunya, incloent tres monarques diferents,
dues grans onades dennobliment i lestabliment de la Cort Reial de
manera permanent a Barcelona durant uns anys (1707-1711). Aix en
lmbit social va implicar canvis molt importants en la classe dirigent.
Alguns, a causa dels esdeveniments poltics, van haver demigrar de la
capital i del Principat, amb la qual cosa no pogueren participar a les
conferncies;
195
daltres van ser designats per ocupar crrecs reials en
el govern de Carles III, la qual cosa fu que haguessin de renunciar
a formar part de la vida poltica de les institucions,
196
nhi hagu, en
tant que militars, que sortiren a defensar el pas,
197
i encara nhi va
haver que van morir durant els anys que estudiem.
198
Tots aquests ele-
ments van facilitar una activa alternana i varietat entre les persones
designades pels comuns a lhora de participar a les conferncies. Tot
i aquests canvis, hi ha un seguit de persones que van tenir un paper
ben actiu a les reunions de les conferncies. En aquest sentit, s signi-
catiu que hi hagus quatre persones que participaren en ms de deu
conferncies diferents, i vint-i-dos ms que intervingueren entre cinc i
deu conferncies. La xifra suposa el 24% del total.
194. SALES, N., Abans de 1714: cap a una democratitzaci de les institucions
catalanes, dins La Commemoraci de lOnze de Setembre a Barcelona, Ajuntament de
Barcelona, 1994, p. 96.
195. Com ara Francesc Antic, Pere Cartell, Baltasar Bru, Agust Copons, Fran-
cesc Junyent o Josep Marimon.
196. Per exemple Ramon Vilana Perlas, Joan B. Reverter, Joan B. de Gualbes, Feli-
ci Cordelles, Francesc Despujol, Guerau de Peguera, Pere Torrelles o Francesc Sayol.
197. Com ara Carlos Ribera Claramunt, Josep Santjust, Llus Roger de Llria,
Miquel de Pins, Felip Ferran. Un cas conegut s el de Josep Agull, que va ser designat
governador de Ceuta i que va morir el 1704.
198. Com ara Francesc Agull o Pau Lled.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 65
Pensem que no resultaria lcit parlar duna elit de la Conferncia,
entesa com un grup tancat que controla i dirigeix la seva actuaci. Un
plantejament daquesta mena seria desencertat, ja que els membres de
la Conferncia eren designats expressament per les institucions cada
vegada que acordaven obrir una nova reuni dels comuns. Aix impos-
sibilitava que hi hagus un nucli dur i permanent, ja que els ocials
del Consell de Cent es renovaven cada any, els de la noblesa cada
dos i els de la Diputaci cada tres. Per tot i aix, les xifres mostren
com efectivament hi hagu una base de persones amb una presncia
freqent. Sense considerar que aquests arribessin a formar un nucli
dirigent, amb un objectiu preestablert sobre la nalitat de les reunions
dels comuns, s indubtable que la seva presncia i les seves opinions
deurien inuir en els posicionaments poltics i en les decisions de les
conferncies. En total sn vint-i-sis persones. El segent quadre recull
els membres que formaven part daquesta mal dita elit dirigent de la
Conferncia, juntament amb altres dades que considerem rellevants.
Quadre 6
Assistents ms freqents a les conferncies
Conferncies a les quals van assistir
Cognom
Categ.
social
Relac.
merc.
Total CC BM DP %
Dates de
presncia
Llins, Joan chb 20 10 8 2 58,82 De 1697 a 1714
Massanes, Salvador chb 18 11 7 52,94 De 1697 a 1711
Ferran, Felip nob 12 4 5 3 35,29 De 1702 a 1712
Cordelles, Felici cav 11 10 1 32,35 De 1698 a 1712
Gualbes, J. Bonaven-
tura
cav 9 9 26,47 De 1698 a 1706
Oliver, Josep nob 9 5 3 1 26,47 De 1698 a 1705
Terr Granollachs,
Josep
nob 9 2 7 26,47 De 1698 a 1704
Terr Marquet, Josep cav 9 1 8 26,47 De 1698 a 1706
Bria, Ignasi chb 8 6 2 23,53 A partir de 1703
Monfar-Sorts, Fran-
cesc
chb 8 3 5 23,53 A partir de 1707
Reverter, Joan B. chb 8 1 4 3 23,53 De 1698 a 1705
Sabater, Ramon chb 8 8 23,53 A partir de 1706
Sant Joan, Francesc
Nicolau
cav 8 8 23,53 De 1698 a 1704
66 EDUARD MART FRAGA
Conferncies a les quals van assistir
Cognom
Categ.
social
Relac.
merc.
Total CC BM DP %
Dates de
presncia
Copons de la Manre-
sana, Joan
nob 8 6 2 23,53 De 1698 a 1712
Lanuza, Bonaventura ecles 7 7 20,59 De 1703 a 1710
Montsalvo, Onofre chb 7 4 3 20,59 De 1698 a 1703
Vives, Joaquim chb 7 1 1 5 20,59 De 1704 a 1712
Cartell, Josep G. nob 6 3 3 17,65 De 1703 a 1711
Dalmases, Pau chb 6 6 17,65 De 1706 a 1712
Llad, Cristfol chb 6 2 4 17,65 De 1706 a 1714
Pins, Josep G. nob 6 3 3 17,65 De 1700 a 1711
Ribera Claramunt,
Carlos
nob 6 1 5 17,65 De 1706 a 1714
Teixidor, Flix chb 6 2 4 17,65 De 1708 a 1712
Barrera, Mag chb 5 4 1 14,71 De 1697 a 1705
Despujol Montcorp,
Francesc
cav 5 5 14,71 De 1707 a 1712
Valncia-Franquesa,
Anton
nob 5 4 1 14,71 De 1700 a 1712
Abreviacions emprades: CC, Consell de Cent; BM, Bra Militar; DP, Diputaci; chb,
ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller; nob, noble; relac merc, relaci mercantil;
categ, categoria.
Font: LLDBM, LLDCC, LLDDP, DDP, MNA.
El primer que pot sorprendre s comprovar que, en general, el
perl social daquesta hipottica elit s de carcter baix. Gaireb la
meitat dels membres eren o havien estat ciutadans honrats (dotze
casos que suposen el 46% del total), mentre que la noblesa no arriba
a representar una tercera part del total (vuit casos), una xifra que s
sensiblement inferior a la mitjana del 40% que observvem amb altres
aproximacions. Els cavallers signiquen gaireb un 20% del total i
els eclesistics un 4%. Si considerem conjuntament els cavallers i els
ciutadans honrats, duna banda, i els nobles i eclesistics, de laltra,
aleshores les proporcions sn del 65% i 35%, respectivament. Qu
signica aix? Doncs que la Conferncia va estar principalment im-
pulsada pels sectors socials ms baixos de la classe dirigent catalana,
s a dir: per ciutadans honrats i cavallers. En aquest sentit no ens pot
estranyar que les persones que ms vegades varen ser membres fossin
dos ciutadans honrats i que el primer noble, Felip Ferran, fos un noble
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 67
ben peculiar que en cap moment respon a lestereotip tradicional.
199
Una ullada als ciutadans honrats presents a la llista mostra que hi ha
reconeguts membres de lelit mercantil, com ara Pau Dalmases o Flix
Teixidor, germ del conegut mercader Jaume Teixidor. I aix sense
considerar altres personatges com els esmentats Salvador Massans,
Joan Llins o tamb Joan B. Reverter, Mag Barrera, Cristfol Llad
i destacats membres de la noblesa rural com pot ser Josep Oliver.
Entenem per vinculaci comercial aquells membres que hem pogut
constatar que part dels seus ingressos econmics provenien de fonts
relacionades amb activitats diferents de les rendes de la terra, b
sigui com a arrendadors dimpostos mercantils, b dactivitats co-
mercials. Comprovem que dotze dels vint-i-sis membres daquesta
llista (el 46%), mantenien vincles amb activitats mercantils, la qual
cosa refora encara ms aquesta imatge de classe dirigent de perl
mitj com a motor de la Conferncia. Daltra banda, tamb trobem
ciutadans honrats que havien tingut una vinculaci ben viva dins la
vida poltica de la ciutat, com ara Onofre Montsalvo, Ramon Saba-
ter o Ignasi Bria. Si xem la nostra atenci en la noblesa, un dels
elements ms rellevants s labsncia de les grans famlies aristocr-
tiques catalanes. Lnic que realment pertany a una famlia de relleu
era Bonaventura de Lanuza, que participava en qualitat declesistic,
no de noble. En un segon nivell potser podrem destacar la presncia
dun Copons, un Pins i un Cartell, per fora daquests casos el que
hi ha s un predomini de la petita i mitjana noblesa, com els Ferran,
els Despujol, els Ribera o els Terr (vinculats amb els Dalmases). A
ms, hi ha un nombre considerable de cavallers que foren ennoblits
com Felici Cordelles o Joan Bonaventura de Gualbes. Un altre tema
a considerar s la qesti dels eclesistics. Ja hem comentat que
representaven habitualment l11% dels assistents, tot i que a nivell
individual eren el 24% del total de cent set membres diferents que
havien format part de les conferncies. Lestudi daquesta elit con-
rma el que apuntvem abans sobre el baix grau de repetici de la
noblesa a les reunions. Daquesta llista de vint-i-sis persones noms
hi ha un eclesistic que particip en ms de cinc conferncies dife-
rents: Bonaventura de Lanuza, un personatge ben conegut i que fou
considerat per Velasco com el president de la Conferncia. No anava
pas desencertat el virrei.
199. Tot i que ho veurem amb ms detall, Felip Ferran pertany a una famlia
de la petita noblesa. Estava casat amb Anna Fivaller, procedent duna famlia de reco-
neguts mercaders.
68 EDUARD MART FRAGA
Daltra banda, podem xar la nostra atenci en el signicat per-
centual que t la presncia daquesta elit dins del total. Observem com
hi ha dos personatges que destaquen desmesuradament per sobre la
resta: Joan Llins i Salvador Massans, els quals van assistir al 59 i al
53%, respectivament, de totes les conferncies. Aquesta dada s molt
rellevant, ja que signica que al llarg dels setze intensos anys els dos
personatges sempre es van mantenir en primera lnia de la vida poltica.
s interessant veure com tot i que els dos van ser ennoblits per Car-
les III,
200
cap dels dos mai no va assolir algun crrec de relleu en el
govern (ni amb un rei ni amb laltre). A ms a ms, els dos tenien
uns clars vincles amb el mn mercantil. Joan era ll dun conegut
mercader, que mantenia relacions actives amb personatges de renom,
com podien ser Kies, Jger, els Feu, els Teixidor i els Feliu de la Pe-
nya. Salvador era ll dun altre mercader amb una notable activitat a
Matar i mantenia relacions familiars i econmiques amb personatges
com Ramon Vilana Perlas, Joan B. Reverter o el mateix Feliu de la
Penya. Crida latenci veure com cap dels dos han passat a la histria
com a dirigents poltics, per les dades mostren que el seu protago-
nisme i presncia dins la Conferncia va ser notable, i que per tant la
seva inuncia en la vida poltica del pas tamb ho degu ser. No per
casualitat, Joan Llins havia estat conseller ciutad del Bra Militar
(1689, 1699 i 1703), i tamb fou cnsol militar de la Llotja (1714).
Per la seva banda, Salvador Massans havia estat conseller tercer del
Consell de Cent (1712) i conseller militar (1709), conseller ciutad
(1697) i sndic del Bra Militar (1706). Sn uns perls molt interes-
sants: personatges aparentment de poc relleu, per molt presents a la
vida poltica del pas.
201
En segon lloc, trobem un noble i un cavaller que van assistir al
voltant dun ter de les reunions. La seva gura tamb resulta digna de
comentari. Felip Ferran respon al model de petita noblesa, que mant
llaos tant amb lalta noblesa (es va casar en segones npcies amb
Gertrudis de Lanuza), com amb la noblesa dorigen mercantil (la seva
primera muller era Anna Fivaller, descendent duna nissaga de merca-
ders ennoblits). De fet, ell mateix estava vinculat amb larrendament
de limpost de la Nova Ampra. A ms, tenia relacions tamb amb els
200. Joan Llins fou fet cavaller el 1706 i Salvador Massans el 1707. Resulta
curis observar que els dos van participar a la batalla del Baluard de Santa Clara del
14 dagost de 1714, en la qual el primer va ser ferit i el segon hi perd la vida.
201. Per saber mes coses sobre aquests personatges vegeu la base de dades que
adjuntem al nal daquest treball.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 69
nous sectors ascendents del mn de la judicatura (la seva germana
era la muller de Cristfol Potau). Felici Cordelles respon a un model
similar, ja que estava vinculat amb Carlos Vila i Francisco Vilana i
Vilamala, prototipus de petita noblesa. Tant Felip com Felici eren
actius membres del Bra Militar, com ho demostra que el primer fou
conseller noble (1695 i 1701) i sndic (1704), mentre que el segon
fou conseller noble (1689), sndic (1701) i protector (1702). En un
tercer nivell tindrem tota una srie de personatges que van prendre
part entre set i nou conferncies, la qual cosa suposa aproximadament
la quarta part del total. Ens adonem com totes les persones que con-
formen aquest grup responen al mateix model que hem assenyalat:
ciutadans honrats i petita burgesia. Amb lexcepci de Bonaventura de
Lanuza i de Joan de Copons, cap dells pertany a grans nissagues (i la
gura de Copons caldria qestionar-la). Aquesta combinaci continuada
de ciutadans honrats i petita noblesa mostra amb claredat que no s
possible denir el lideratge clar dun sector social perqu ms aviat el
que hi havia era una mescla de sectors.
El quadre 6 tamb ens permet veure altres realitats. Per exemple,
lapartat dates de presncia ens mostra com les persones seleccionades
responen a tots els perodes dactivitat de la Conferncia. Aix, en gene-
ral podem veure com hi ha onze persones que van tenir una presncia
ms o menys activa durant tot el perode analitzat, independentment
del monarca que governs. Els quatre primers de la llista responen a
aquest perl.
202
Daltra banda, hi ha vuit persones que desapareixen com
a membres de la Conferncia a partir de 1706 sin abans,
203
la qual
cosa ens parla de dos fenmens: o b que varen fugir de Catalunya per
les orientacions poltiques (Onofre Montsalvo), o b que varen assolir
crrecs reials amb el nou monarca, la qual cosa els fu renunciar a
la vida poltica del pas.
204
Finalment, hi ha set casos de persones que
varen comenar a participar a les Conferncies a partir de 1706, la
qual cosa s indicativa dels nous grups socials que pogueren ingressar
a les classes dirigents amb el canvi de govern.
205
202. Aix ho entenem en un sentit ampli, considerant linici una data ante-
rior a 1703 i el nal una data posterior a 1711. Aquestes persones sn: Joan Llins,
Salvador Massans, Felip Ferran, Felici Cordelles, Ignasi Bria, Joan Copons de la
Manresana, Bonaventura Lanuza, Joaquim Vives, Josep G. Cartell, Josep G. Pins i
Anton Valncia Franquesa.
203. En concret sn: Joan B. de Gualbes, Josep Oliver de Boteller, els dos Joseps
Terr, Joan B. Reverter, Francesc N. Sant Joan, Onofre Montsalvo, Mag Barrera.
204. s el cas de Gualbes o Reverter.
205. En concret: Francesc Monfar-Sorts, Ramon Sabater, Pau Dalmases, Cristfol
Llad, Josep Ribera-Claramunt, Flix Teixidor i Francesc Despujol Montcorp.
70 EDUARD MART FRAGA
Comptat i debatut, s signicatiu observar com al darrere duna
instituci que va marcar profundament el dest de Catalunya en el
tombant del segle XVII i durant la guerra de Successi, hi trobem un
grup social ampli i heterogeni que inclou tant a membres de la petita i
mitjana noblesa com als nous sectors ascendents dorigen mercantil.
EL BRA MILITAR. 1602-1714
UNA INSTITUCI DESCONEGUDA
El Bra Militar era un congreso de todos los caballeros de Catalua
que se juntaban por su arbitrio fuera de Cortes y en cualquier tiempo.
1
Aix qualicava Jos Patio el Bra Militar al 1715, un bra que, com
ja hem dit, formava part de los tres comunes ruidosos y de ms re-
presentacin de todo el Principado, que sustentaron las turbaciones, por
quienes se dirigi la rebelin y resistencia.
2
Certament, la seva capacitat
dinuir en les decisions de govern es trobava per sota la Conferncia,
per aix no signica que el seu paper en la difcil conjuntura de la
guerra de Successi no fos molt important. En aquest sentit cal tenir
present que el virrei Velasco considerava que era la parte ms poderosa
y dominante de la Conferencia,
3
per la qual cosa si la Conferncia era
de per si un instrument prou poders, cal conixer millor com i qu
era aquest Bra Militar que la vivicava. No per casualitat Nria Sales
lamentava la falta destudis sobre aquesta instituci, que juntament amb
la Conferncia sn tan importants per entendre els fets de Catalunya
en el tombant del segle XVII. Aquesta autora considerava que el Bra
era una instituci interestamental permanent que, des de la darreria
del segle XVI ns a la de la guerra de Successi, sembla constituir
una comissi permanent i coexisteix amb el bra militar nobiliari,
tradicional: el bra militar tradicional t el seu president, el nou t el
seu protector.
4
1. SANPERE I MIQUEL, S., Fin de la Nacin... La referncia s a la p. 677. MOLAS
RIBALTA, P., Felipe V y la nobleza Catalana, conferncia pronunciada al Real Cuerpo
de la Nobleza de Catalua, Barcelona, 4 dabril de 2001, p. 10.
2. SANPERE I MIQUEL, S., Fin de la nacin.... Aquesta segona armaci s de Fran-
cisco Ametller, que juntament amb Patio va fer dos informes a Felip V sobre la situaci
de les institucions catalanes i les reformes que convenia aplicar.
3. ALBAREDA, J., Els catalans, p. 149.
4. SALES, N., De Tur a Catarroja. Estudis sobre institucions catalanes i de la
Corona dArag, Afers, Catarroja, 2002, p. 93.
72 EDUARD MART FRAGA
En els ltims anys, sn diversos els historiadors que han destacat
el rellevant paper que la noblesa va adquirir cap a nals del segle XVII
al Principat. Aix, Morales Roca, analitzant lactuaci del Bra durant
la segona meitat del segle, arriba a la conclusi que s justament sota
el regnat de Carles II cuando adquiere mayor preponderancia el papel
poltico del Brazo Militar, como representante del estamento nobiliario en
Catalua;
5
en la mateixa lnia, Molas Ribalta, interpretant les reexions
que Jos Patio feia sobre el Bra al seu informe de 1715, considera
que el Brazo se haba convertido en un contra poder de la autoridad
real, presentndose en materias de estado como defensores del sistema
constitucional cataln, con ms fuerza que la propia Generalidad.
6
Un
prestigi que tamb era reconegut pels mateixos contemporanis, com
ara Josep Als al 1706, que el descrivia com un congreso de gravs-
sima representacin...a cuyo exemplo por ser de personas ilustres y no-
bles sigue la ciudad...y los diputados.
7
Una prova palpable daquesta
creixent preponderncia social sn les mercs que reb durant aquest
perode: en 1690 Carles II els conced el ttol de delssim i en 1706
Carles III, larxiduc, conced als seus ocials els privilegis que gaudien
els Grandes de Espaa.
8
A lhora daproximar-nos al coneixement de la classe dirigent
catalana, cal conixer qu era aquest Bra Militar que shavia tornat
tan poders, ja que era en ell, i a travs dell, on aquestes persones
inuen i decidien sobre les grans decisions de govern del Principat.
La falta destudis sobre la seva gura ens ha portat a aprofundir en
la seva anlisi una mica ms que no pas la Conferncia, que ara re-
sulta de mica en mica ms coneguda. El nostre objectiu s mostrar
breument al lector com funcionava internament i quina era la seva
histria. Noms quan tinguem una conscincia clara daquestes rea-
litats institucionals, ens trobarem en condicions de poder entendre
en la seva totalitat el complex mn en el qual es movia la nostra
classe dirigent.
5. MORALES ROCA, F., Privilegios nobiliarios del Principado de Catalua. Reinado
de Carlos II (1665-1700), Hidalgua, 1979, n. 153, p. 187.
6. MOLAS RIBALTA, P., Felipe V..., p. 10.
7 Informe de Josep dAls i Ferrer, dins GAY ESCODA, J. M., El corregidor a
Catalunya, Marcial Pons, Madrid, 1997, p. 755.
8. FLUVI, A., Precedents histrics del reial cos de la noblesa de Catalunya,
conferncia pronunciada al Real Cuerpo de la Nobleza de Catalua, Barcelona 1991,
pp. 6-20. La citaci s a la p. 12. Haig dagrair a Armand de Fluvi laccs a aquest
document.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 73
ORIGEN I COMPOSICI DEL BRA MILITAR
Quan ens aproximem a lestudi del Bra Militar cal tenir present
a qu ens estem referint, ja que al llarg de tot el segle XVII conviuen
dos braos militars. Duna banda hi ha el Bra Militar de les Corts,
que es reuneix a la seu de la Generalitat i representa lestament militar
durant la convocatria de les Corts. De laltra, tenim un altre Bra Militar
que va ser refundat per Onofre dAlentorn el 1602 i que Nria Sales
qualica com interestamental i permanent. Tal i com apunta aquesta
autora, les principals diferncies entre els dos resideixen en la seva
composici i en la periodicitat de les seves reunions. Al Bra Militar de
les Corts noms podien assistir-hi la noblesa, ja fos titulada o simples
cavallers. Els ciutadans honrats nestaven exclosos i participaven a les
Corts dins del Bra Reial. Daltra banda, el Bra Militar de Corts es
reunia durant el desenvolupament de les Corts Generals (al segle XVII
ho va fer noms dues vegades) i els parlaments. Al Bra Militar laic,
en canvi, hi participaven els ciutadans honrats de Barcelona, de Perpi-
ny i els gaudints.
9
Ambds braos militars van conviure durant ms
de 100 anys (des de 1602 ns a 1714), per a lhora de la veritat la
coincidncia va ser molt reduda, els anys 1626, 1632, 1701 i 1705. En
principi, quan es tenien Corts el Bra Militar laic deixava dexercir i es
transformava en el Bra Militar de Corts, que tamb incloa la noblesa
rural. Tot i aix, de vegades, tamb hi va haver conictes entre ells, com
ara a les Corts de 1701, quan el Bra laic va pretendre que les seves
resolucions tinguessin validesa i es poguessin aplicar al Bra Militar
de les Corts, proposta que no prosper.
10
Seguint Armand de Fluvi,
sabem que els orgens daquest bra es remunten al 1389, sota el reg-
nat de Joan I, que a travs duna pragmtica concedida al novembre
escind el Bra Militar de les Corts en dos. Aquest nou bra, que estava
format inicialment per cavallers, generosos i homes de paratge, tenia
el privilegi que els seus membres es constitussin en un cos collegiat
que es podia reunir sempre que volguessin, sense llicncia especial del
rei. Com ha assenyalat Sebasti Sol, aquest era un privilegi de la
mxima importncia poltica lexercici del qual no ens consta que
provoqus mai cap crisi ni problema.
11
Efectivament, aix implica-
9. Cfr. Informe de Josep dAls, dins GAY ESCODA, J. M., El corregidor a Cata-
lunya, Marcial Pons, Madrid, 1997, p. 756.
10. CASTELLV, F., Narraciones..., vol. I, p. 336. Cal veure aquesta maniobra del
Bra com un intent danullar el Bra de Corts, de manera que el laic tamb assums
les funcions de laltre.
11. SOL I COT, S., La Cort General a Catalunya, dins El territori i les seves
institucions histriques, Fundaci Noguera, Asc, novembre de 1997, pp. 117-183. La
referncia s a la p. 126.
74 EDUARD MART FRAGA
va que la noblesa podia reunir-se quan volgus sense que hi hagus
cap control del rei, amb la qual cosa sobria la porta al sorgiment de
reunions que fcilment podien esdevenir nuclis doposici als mana-
ments reials, com va succeir durant la primera dcada del segle XVIII.
Tot i les seves ordinacions, la seva vida va ser molt curta, i al cap de
deu anys deix dexistir. Un segon pas en el seu desenvolupament el
trobem el 1481, quan Ferran II el Catlic conrm la totalitat del que
Joan I havia concedit el 1389, amb lobligaci dacollir al seu si tamb
la noblesa titulada.
12
Des daleshores, no tenim cap rastre del Bra ns al 29 de juny de
1602, quan es confeccionen unes noves ordinacions que sn signades
per 174 membres de lestament, sota la iniciativa dOnofre dAlentorn.
13
Amelang considera que la seva aparici es deu al progressiu xode de
la noblesa rural cap a la ciutat arran de laugment de la tensi entre
laristocrcia i el virrei, sobretot pel conicte dels pedrenyals. Segons
lautor, va ser aquest ltim fet all que anim a la clase alta a cerrar
las y formar un gremio nico y permanente cuya tarea principal
consista en evitar otras usurpaciones de sus privilegios.
14
Com veurem
ms endavant, a largumentaci no li falta ra, sobretot si analitzem
les actuacions del Bra durant la primera dcada de la seva existn-
cia. Daltra banda, no podem oblidar pas que loposici de la noblesa
a algunes de les Constitucions de 1599 va ser liderada per Onofre
dAlentorn, i que pocs mesos abans de la confecci de les ordinacions,
el 2 de mar, shavia produt larrest dels diputats militar i eclesistic
i de lodor militar. El protagonisme dels Alentorn en el naixement del
nou Bra Militar sembla evident, i, de fet, la trajectria daquesta
famlia en els ltims anys ens ajuda a entendre les motivacions que
els dugueren a promocionar el renaixement del Bra.
15
Elliott els
12. AMELANG, J., La formacin..., p. 98.
13. En aquest punt cal dir que James Amelang sequivoca en assenyalar Aleix
dAlentorn com un dels mxims promotors del nou Bra Militar. El seu nom no apareix
entre els signants de les ordinacions. En canvi, Onofre Alentorn s el primer que signa
tant el foli previ a les ordinacions com el posterior on hi ha els 154 nobles restants
(fol. 11r).
14. AMELANG, J., La formacin..., p. 98.
15. Els Alentorn eren senyors de la vila de Ser i esdevingueren un exemple
daquesta aristocrcia rural empobrida, vinculada al bandolerisme, que emigr a Bar-
celona buscant noves oportunitats de prestigi social. Guerau dAlentorn va ser sndic
de la Confraria de Sant Jordi el 1576 i guany diversos premis en les justes; Francesc
dAlentorn va ser diputat militar, com tamb Onofre dAlentorn, el qual ja participava
activament a la confraria des de 1575 i en 1596 esdevingu diputat militar. Aix mateix,
Aleix dAlentorn va ser protector del Bra el 1604 i el 1605.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 75
qualica com a arquetipus de la petita noblesa decadent,
16
i ra no
li falta en vista dels forts deutes que havia de pagar, per exemple,
don Alexandre dAlentorn, ll de don Onofre, en morir el seu pare.
17
Daltra banda, el paper que juguen les noves Ordinacions del Bra de
1602 ha estat qestionat encertadament per Miquel Prez Latre quan
arma que caldria endarrerir aquesta revifalla, en constatar durant els
anys vuitanta del segle XVI lexistncia parallela dun actiu bra militar
aplegant-se al captol de la Seu.
18
Efectivament, de lestudi que realit-
za en el treball diniciaci a la recerca sobre el Redre de 1585 i les
Juntes de Braos es desprn una imatge molt activa del Bra Militar,
que fou, per exemple, un dels primers a demanar la convocatria de
les Juntes de Braos per tal daplicar all que shavia estipulat en les
Corts de 1585.
19
Les Ordinacions del Bra Militar estan contingudes en el Llibre Vert
i daten del 29 de juny de 1602.
20
En total sn 19 captols sense comptar
les modicacions afegides amb posterioritat. Una primera lectura sem-
bla que conrma el plantejament que fa James Amelang quan apella a
les fortes tensions amb el virrei i a la crisi de la noblesa, que ha patit
grans treballs per sustentar les prerrogatives de son estament, per
explicar laparici de les ordinacions. A grans trets, podem dir que el
Bra Militar pretn representar tota la noblesa de Catalunya, per aix
explcitament sanomena Bra Militar de Catalunya i en els estatuts es
fa referncia a les persones militars de dit bras que estan fora de esta
ciutat.
21
Estructuralment, el Bra est dotat dun rgan de govern, format
pel protector, el clavari, sis consellers i un sndic. Ja hem mencionat
abans com Nria Sales considera que el nou bra militar s molt
ms interestamental que no el Bra de les Corts. De fet, per, aquesta
interestamentalitat ja est xada en els Estatuts, que estipulaven que
16. ELLIOTT, J. H., La revolta Catalana, 1598-1640, Vicens Vives, Barcelona 1966,
p. 63.
17. En concret, el seu ll havia de fer front al dot de la seva cunyada, a uns
deutes de 30.000 escuts i al pagament dels interessos de tots els censals que el seu pare
havia contret. Cfr. ELLIOTT, J. H., La revolta..., p. 63.
18. PREZ LATRE, M., Juntes de Braos i Diputaci del General 1587-1593: Un
presidi de cavallers conspirant contra sa Magestad? Pedralbes, 13, Universitat de Bar-
celona, Barcelona, 1993, pp. 281-298, p. 290.
19. PREZ LATRE, M., Llevar la corona del cap de sa Majestad, treball diniciaci
a la recerca, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 1994, p. 27.
20. Aqu ens referirem a aquestes ordinacions tot i que al llarg del segle XVII,
van patir modicacions per tal de solucionar algunes decincies detectades i adaptar-se
a la realitat social canviant. En concret, les ordinacions de 1602 foren modicades els
anys 1604, 1681, 1682 i 1683. Sn aquestes ltimes les que presenten potser els canvis
ms interessants (cfr. LLDBM, G-69, vol. III, fol. 934r).
21. Llibre Vert..., fol. 4v.
76 EDUARD MART FRAGA
els sis consellers es divideixen a la vegada en dos consellers nobles,
dos consellers militars i dos consellers ciutadans. Com el Consell de
Cent i la Diputaci, el Bra tamb estava dotat dadvocats assessors,
un andador, un notari i sestipulava la creaci dun llibre dnimes
aix com dun arxiu per les deliberacions de lorganisme. Les primeres
quatre ordinacions fan referncia als trets generals de lorganitzaci del
bra. Potser la ms important daquestes sigui lexistncia dun Llibre
Vert on sinscrivien els militars que podien participar a les reunions
del Bra.
22
Lexistncia dun llibre daquest tipus, com s ben conegut,
era una prctica habitual en les institucions barcelonines, ja que tant
el Consell de Cent com la Llotja de Barcelona tenien llibres similars
que limitaven laccs a la corporaci.
23
Resulta un tret illustratiu de
la voluntat reformadora del nou Bra, que vol equiparar-se a les altres
institucions catalanes. Amelang comenta que el Llibre Vert s una prova
de la voluntat de lestament noble de crear medios objetivos de denir
y, por ende, de controlar la admisin en la nobleza.
24
La tercera i quarta ordinaci fan referncia al jurament i a alguns
aspectes que limiten laccs al crrec dels ocials del Bra. Com s
tradicional a lpoca, els ocials han de jurar les ordinacions davant els
quatre evangelis, per, a diferncia de la Diputaci, no havien escoltar
sentncia dexcomuni.
25
Els ocials es nomenen el dia 3 de maig, festa
de la Santa Creu. A partir de lestudi de les eleccions dels ltims trenta
anys de la corporaci, es pot deduir que aquest requisit es complia
amb regularitat.
26
Lelecci dels ocials es feia per dos anys, per de
tal manera que la meitat renovaven en anys diferents. Un altre tret
distintiu dels ocials s que una persona escollida per un crrec no pot
tornar a exercir-lo ns passats dos anys. Aquesta mesura, com lanterior,
sinsereix dins el mateix objectiu devitar el control del Bra per un
grup redut de persones. Per tot i aix, lanlisi dels ocials del Bra
Militar durant els darrers trenta anys ens mostra que aquest objectiu
no sempre sassolia. Si mirem els quadres 7 i 8 veurem com entre
22. Tamb es concreta alguns detalls com ara el pagament duna quota o que
per fer una nova inscripci en el Llibre Vert cal que el protector del Bra (o el clavari
en la seva absncia) hi sigui present i comptar amb el vot favorable de la major part
dels ocials.
23. El Consell de Cent tenia El llibre de lnima i la Llotja de Barcelona el Llibre
de matrcula de mercaders.
24. AMELANG, J., La formacin..., p. 99.
25. Cfr. FERRO, V., El dret..., p. 252.
26. Entre 1683 i 1711 noms dues vegades lelecci no es va fer el 3 de maig.
La primera vegada va ser el 7 de maig de 1690 i la segona el 18 de maig de 1706. En
aquest cas, el retard sexplica perqu en aquelles dates es va produir el primer setge
fallit de Barcelona de Felip V.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 77
1681 i 1711 van ser ocials del Bra noranta-cinc persones diferents,
de les quals trenta-dos ho van ser ms duna vegada. Aix signica que
una tercera part dels ocials (el 35%) tornaven a ocupar algun crrec
de govern dins del Bra. Entre els repetidors dues terceres parts ho
fan dues vegades, i un ter ho aconsegueix tres o quatre cops. Resulta
interessant xar la nostra atenci en la trajectria dalguns daquests
personatges perqu s indicativa del procs a seguir en lascens social.
Potser el ms destacat sigui Josep Galceran de Pins, que el 1683 s
conseller noble, el 1689 clavari i esdev protector del Bra el 1697 i
el 1706. Un cas ms directe dascens, per, el trobem en Pere Cartell
i Desbac, que entre 1687 i 1697 estigu sis anys dins de lorganisme
director del Bra (entre 1687 i 1689 s conseller noble i entre 1693 i
1697 fou consecutivament clavari i protector del Bra). En una altra
lnia hi ha casos de persones que tenen fcil accs a un crrec concret.
Baltasar Riba, per exemple, fou conseller militar tres vegades entre 1685
i 1697, com Joan Llins, que fou conseller ciutad tres vegades, per
amb la particularitat que dues daquestes foren seguides (entre 1699 i
1705). Tamb destaca la gura de Joan Bonaventura de Gualbes, dues
vegades conseller militar (1682 i 1690) i dues vegades clavari (1695 i
1699), aquestes darreres seguides. Finalment, una ullada a les famlies
que controlen el Bra Militar ens conrma la impressi que eren la
petita i la mitjana noblesa, i sobretot les gran famlies patrcies de
Barcelona, les que havien acabat controlant el Bra. Aix, entre els ms
assidus trobem cognoms que, tal com ha mostrat Joan Llus Palos,
posseen una ntima vinculaci amb la histria de la ciutat: Gualbes,
Terr, Desbac, Oliver, Desvalls, Costa, Junyent, Soler, Fivaller, Navel,
etc. Tamb hi ha un important grup de petits nobles com els Pins,
els Ferran, Cartell, Rocabert, Copons, Sentmenat, etc., als quals cal
afegir tota una generaci de nobles i ciutadans honrats quals havien
ascendit feia relativament poc temps a partir destats inferiors de mer-
caders o menestrals, com ara Salvador Massans, Joan Llins, Miquel
Clariana, Josep Alemany o Ramon Vilana Perlas.
27
27. Sobre aquestes grans famlies i la seva evoluci vegeu PALOS, J. L., La prctica
del gobierno en Catalua. Siglos XVI-XVII, tesi doctoral, Departament dHistria Moderna
i Contempornia, Facultat de Lletres, Universitat Autnoma de Barcelona, 1990, pp. 393
i ss. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo decisivo..., pp. 293 i ss.
78 EDUARD MART FRAGA
Quadre 7
Els ocials del Bra Militar de Catalunya
Persones
Participen una sola vegada Crrec N Nom Crrec N
Agull i Pins, Francesc cn2 1
Sayol i Quarteroni,
Francisco
C 1
Alegre, Ignasi Baltasar
de
cn2 1
Sentmenat i Lanuza,
Emmanuel
P 1
Amat i Despalau, Josep P 1 Sentmenat, Joan S 1
Barrera, Baltasar cc2 1 Sol i Guardiola, Josep cm2 1
Barutell i Erill, Lloren cn2 1 Soler, Llus s 1
Berardo, Francisco s 1
Taverner i Montorns,
Francisco
cm1 1
Blanes, Francisco P 1 Terr Major, Josep P 1
Boneu, Flix cc1 1
Torrelles i Sentmenat,
Pere
P 1
Bria i Gualba, Ignasi cc1 1
Tort i Granollachs,
Francesc
cm1 1
Bru, Josep C 1
Tristany i Claresvalls,
Aleix Gayetano
cn1 1
Carrera i Talavera,
Josep
cm2 1 Vadell i Bstur, Flix s 1
Comte de Centelles P 1 Vilana Perlas, Ramon cc2 1
Comte de Robres i
Montagut
P 1
TOTAL una vegada 62
Copons de la Manresa-
na, Joan
cn2 1 Participen ms vegades Crrec N Total
Copons de la Manresa-
na, Jaume
cn1 1
Agull i Pins, don
Josep
cn1, P 2
Crulles de Sitges, Joan cn1 1 Alemany i Navel, Josep cn1, c 2
Despujol Montcorp,
Francesc
C 1 Als, Josep cc1, cc2 2
Duran, Mariano cc2 1 Barrera, Mag cc1, cc2 2
Erill i Oris, Josep cn1 1 Bru i Banyuls, Josep
cm2,
cm1
2
Falc, Josep cn2 1 Carreras, Miquel cc2, cc2 2
Fivaller i Torres, Carlos s 1 Clariana i Seva, Miquel cn2, cn2 2
Fontaner, Ignasi cc1 1 Costa, Josep cc1, cc2 2
Gver i de Fluvi,
Bernat
s 1 Descatllar, Narcs c, P 2
Granollachs i Drdena,
Anton
cm2 1 Desvalls, Emmanuel
cm2,
cm1
2
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 79
Participen ms vegades Crrec N Nom Crrec N Total
Junyent i Marimon,
Francisco
C 1 Falguera Major, Jaume cc1, cc2 2
Melic, Josep cc2 1 Llupi, Carlos P, P 2
Merls i Massana, Josep cn2 1 Montsalvo, Onofre cc1, cc2 2
Masdeu, Joan Francisco cm2 1
Nicolau de Sant Joan,
Francisco
cm, s 2
Montfar i Sorts, Francisco cc1 1 Oliver, Josep s, cn1 2
Mora i Bosser, Salvador cc2 1 Ponsic i Monjo, Joan m2, cm2 2
Mora i Solanell, Josep cm2 1 Rocabert, Francisco cn1,c 2
Nadal i Despujol, Em-
manuel
s 1
Roca Jlia i Lunes,
Emmanuel
cm1,
cm1
2
Oms, don Anton cn2 1 Rocabert, Jeroni cn2,cn1 2
Ordano, Josep cc1 1 Vives i Ximenes, Joaquim cc2, cc2 2 20
Parella, Fortunat cm2 1
Cartell i Sabastida,
Josep Galceran
S, cn1,P 3
Peguera i Vilana i
Millars, Josep
cn2 1 Cartell i Desbac, Pere cn1, c, P 3
Peguera, Guerau C 1
Castell i Paratge,
Ramon
cm1,
cm1, c,
3
Pera i Tort, Anton cm1 1 Cordelles, Felici cn1, c, P 3
Pins, Miquel cn2 1 Ferran, Felip cn1,cn1, s 3
Planella i Crulles, Joan
Baptista
C 1 Llins, Joan
cc1, cc1,
cc2
3
Planella i Crulles, Pere C 1 Massanes, Salvador
cc1, s,
cm1
3
Quintana, Felip cc2 1 Sanjust i Pags, Josep
cm1,
cm2, c
3
Reverter, Joan Baptista cc1 1 Terr i Codina, Josep
cm2, s,
cm2
3 9
Rialp, Pere Joan cm1 1 Gualbes, Bonaventura
cm2,
cm2, c, c
4
Ribera i Claramunt,
Josep
cn1 1 Pins, Josep Galceran
cn1, c,
P, P
4
Romeu, Josep cc2 1 Riba, Baltasar
cm1, cm1,
cm1, s
4
Romeu, Llus cc1 1 Sans i Puig, Francesc
cn2, s,
cn2, s
4 4
Sabastida, Francisco cn2 1 TOTAL ms duna vegada 33
Sambassart, Francesc cc1 1
TOTAL ocials del Bra Militar 95
Abreviacions emprades: P, protector; C, clavari; cn, conseller noble; cm, conseller militar;
cc, conseller ciutad; s, sndic.
80 EDUARD MART FRAGA
A
n
y
P
r
o
t
e
c
t
o
r
C
l
a
v
a
r
i
C
o
n
s
e
l
l
e
r
n
o
b
l
e
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
n
o
b
l
e
2
C
o
n
s
e
l
l
e
r
m
i
l
i
t
a
r
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
m
i
l
i
t
a
r
2
C
o
n
s
e
l
l
e
r
c
i
u
t
a
d
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
c
i
u
t
a
d
2
S
n
d
i
c
1
6
8
1
C
a
r
l
o
s
L
l
u
p
i
J
o
a
n
B
a
p
t
i
s
t
a
P
l
a
n
e
l
l
a
i
C
r
u
l
l
e
s
J
o
s
e
p
A
g
u
l
l
i
P
i
n
s
F
r
a
n
c
i
s
c
o
T
a
v
e
r
-
n
e
r
i
M
o
n
t
o
r
n
s
M
a
g
B
a
r
r
e
r
a
1
6
8
2
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
n
s
i
P
u
i
g
J
o
a
n
B
o
n
a
-
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
J
o
s
e
p
M
e
l
i
c
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
r
a
n
C
a
r
t
e
l
l
S
a
b
a
s
-
t
i
d
a
1
6
8
3
J
o
s
e
p
A
g
u
l
l
i
P
i
n
s
F
r
a
n
c
i
s
c
o
J
u
n
y
e
n
t
i
M
a
r
i
m
o
n
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
r
a
n
d
e
P
i
n
s
R
a
m
o
n
C
a
s
t
e
l
l
i
P
a
r
a
t
g
e
L
l
u
s
R
o
m
e
u
1
6
8
4
M
i
q
u
e
l
d
e
C
l
a
r
i
a
n
a
i
S
e
v
a
J
o
s
e
p
S
a
n
j
u
s
t
i
P
e
x
a
u
M
i
q
u
e
l
C
a
r
-
r
e
r
a
s
L
l
u
s
S
o
l
e
r
1
6
8
5
C
o
m
t
e
d
e
R
o
b
r
e
s
i
M
o
n
t
a
g
u
t
N
a
r
c
s
D
e
s
-
c
a
t
l
l
a
r
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
r
a
n
D
a
r
-
d
e
n
a
i
D
a
r
n
i
u
s
l
i
m
C
a
r
t
e
l
l
i
S
a
b
a
s
t
i
d
a
B
a
l
t
a
s
a
r
d
e
R
i
b
a
J
a
u
m
e
F
a
l
-
g
u
e
r
a
M
a
j
o
r
1
6
8
6
J
e
r
o
n
i
d
e
R
o
c
a
b
e
r
t
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
C
o
d
i
n
a
J
o
a
n
L
l
i
n
s
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
n
s
i
P
u
i
g
1
6
8
7
C
o
m
t
e
d
e
C
e
n
t
e
l
l
e
s
J
o
s
e
p
B
r
u
i
B
a
n
y
u
l
s
P
e
r
e
d
e
C
a
r
t
e
l
l
i
D
e
s
b
a
c
R
a
m
o
n
C
a
s
t
e
l
l
F
r
a
n
c
e
s
c
d
e
S
a
m
b
a
s
a
r
t
1
6
8
8
J
o
s
e
p
F
a
l
c
J
o
s
e
p
M
o
r
a
i
S
o
l
a
n
e
l
l
M
i
q
u
e
l
C
a
r
-
r
e
r
a
s
J
o
s
e
p
T
e
r
r
1
6
8
9
E
m
m
a
n
u
e
l
d
e
S
e
n
t
m
e
-
n
a
t
i
L
a
n
u
z
a
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
-
r
a
n
d
e
P
i
n
s
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
J
o
s
e
p
S
a
n
j
u
s
t
i
P
a
g
s
J
o
s
e
p
A
l
s
1
6
9
0
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
n
s
i
P
u
i
g
J
o
a
n
B
o
-
n
a
v
e
n
t
u
r
a
G
u
a
l
b
e
s
*
*
J
a
u
m
e
F
a
l
-
g
u
e
r
a
M
a
g
B
a
r
r
e
r
a
,
c
i
u
t
a
d
J
o
a
n
d
e
S
e
n
t
-
m
e
n
a
t
*
*
Q
u
a
d
r
e
8
E
l
s
o
c
i
a
l
s
d
e
l
B
r
a
M
i
l
i
t
a
r
d
u
r
a
n
t
e
l
s
l
t
i
m
s
t
r
e
n
t
a
a
n
y
s
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 81
A
n
y
P
r
o
t
e
c
t
o
r
C
l
a
v
a
r
i
C
o
n
s
e
l
l
e
r
n
o
b
l
e
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
n
o
b
l
e
2
C
o
n
s
e
l
l
e
r
m
i
l
i
t
a
r
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
m
i
l
i
t
a
r
2
C
o
n
s
e
l
l
e
r
c
i
u
t
a
d
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
c
i
u
t
a
d
2
S
n
d
i
c
1
6
9
1
J
o
a
n
A
m
a
t
i
D
e
s
p
a
l
a
u
R
a
m
o
n
C
a
s
t
e
-
l
l
i
P
a
r
a
t
g
e
J
o
a
n
d
e
C
r
u
l
l
e
s
i
S
i
t
g
e
s
B
a
l
t
a
s
a
r
R
i
b
a
O
n
o
f
r
e
M
o
n
s
a
l
v
o
B
e
r
n
a
t
G
v
e
r
i
d
e
F
l
u
v
i
1
6
9
2
M
i
q
u
e
l
d
e
C
l
a
r
i
a
n
a
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
C
o
d
i
n
a
S
a
l
v
a
d
o
r
M
o
r
a
i
B
o
s
s
e
r
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
1
6
9
3
C
a
r
l
o
s
L
l
u
p
i
P
e
r
e
d
e
C
a
r
t
e
-
l
l
i
D
e
s
b
a
c
J
e
r
o
n
i
d
e
R
o
c
a
b
e
r
t
F
r
a
n
c
i
s
c
o
N
i
c
o
-
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
J
o
s
e
p
C
o
s
t
a
1
6
9
4
A
n
t
o
n
O
m
s
E
m
m
a
n
u
e
l
D
e
s
v
a
l
l
s
J
o
s
e
p
R
o
m
e
u
F
r
a
n
c
i
s
c
o
B
e
-
r
a
r
d
o
1
6
9
5
P
e
d
r
o
C
a
r
t
e
-
l
l
i
D
e
s
b
a
c
J
o
a
n
B
o
n
a
-
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
B
a
l
t
a
s
a
r
d
e
R
i
b
a
F
l
i
x
B
o
n
e
u
1
6
9
6
L
l
o
r
e
n
d
e
B
a
r
u
t
e
l
l
i
E
r
i
l
l
F
o
r
t
u
n
a
t
d
e
P
a
r
r
e
l
l
a
O
n
o
f
r
e
M
o
n
s
a
l
v
o
C
a
r
l
o
s
F
i
v
a
l
l
e
r
i
T
o
r
r
e
s
1
6
9
7
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
-
r
a
n
d
e
P
i
n
s
J
o
s
e
p
S
a
n
j
u
s
t
i
P
a
g
s
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
i
B
o
t
e
l
l
e
r
P
e
r
e
J
o
a
n
d
e
R
i
a
l
p
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
e
s
1
6
9
8
J
o
a
n
C
o
p
o
n
s
d
e
l
a
M
a
n
r
e
s
a
n
a
J
o
s
e
p
B
r
u
i
B
a
n
y
u
l
s
J
o
s
e
p
C
o
s
t
a
F
r
a
n
c
e
s
c
S
a
n
s
i
P
u
i
g
1
6
9
9
D
e
s
c
a
t
l
l
a
r
,
N
a
r
c
s
J
o
a
n
B
o
n
a
-
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
F
r
a
n
c
i
s
c
o
R
o
c
a
b
e
r
t
E
m
m
a
n
u
e
l
D
e
s
v
a
l
l
s
J
o
a
n
L
l
i
n
s
1
7
0
0
F
r
a
n
c
e
s
c
A
g
u
l
l
i
P
i
n
s
J
o
a
n
F
r
a
n
c
i
s
-
c
o
M
a
s
d
e
u
F
e
l
i
p
Q
u
i
n
-
t
a
n
a
B
a
l
t
a
s
a
r
d
e
R
i
b
a
1
7
0
1
J
o
s
e
p
T
e
r
r
M
a
j
o
r
F
e
l
i
c
i
C
o
r
-
d
e
l
l
e
s
D
o
n
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
J
o
s
e
p
B
r
u
i
B
a
n
y
u
l
s
J
o
a
n
B
a
p
t
i
s
t
a
R
e
v
e
r
t
e
r
1
7
0
2
F
e
l
i
c
i
C
o
r
-
d
e
l
l
e
s
P
e
r
e
P
l
a
n
e
l
l
e
s
i
C
r
u
l
l
e
s
M
i
q
u
e
l
D
e
l
e
n
-
t
o
r
n
l
i
m
d
e
P
i
n
s
A
n
t
o
n
G
r
a
-
n
o
l
l
a
c
h
s
i
D
a
r
d
e
n
a
R
a
m
o
n
V
i
l
a
n
a
P
e
r
l
a
s
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
-
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
82 EDUARD MART FRAGA
A
n
y
P
r
o
t
e
c
t
o
r
C
l
a
v
a
r
i
C
o
n
s
e
l
l
e
r
n
o
b
l
e
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
n
o
b
l
e
2
C
o
n
s
e
l
l
e
r
m
i
l
i
t
a
r
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
m
i
l
i
t
a
r
2
C
o
n
s
e
l
l
e
r
c
i
u
t
a
d
1
C
o
n
s
e
l
l
e
r
c
i
u
t
a
d
2
S
n
d
i
c
1
7
0
3
G
u
e
r
a
u
d
e
P
e
g
u
e
r
a
J
o
s
e
p
A
l
e
m
a
n
y
i
N
a
v
e
l
F
r
a
n
c
e
s
c
T
o
r
t
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
J
o
a
n
L
l
i
n
s
1
7
0
4
P
e
r
e
T
o
r
r
e
l
l
e
s
i
S
e
n
t
m
e
n
a
t
J
o
s
e
p
P
e
g
u
e
r
a
i
V
i
l
a
n
a
i
M
i
l
l
a
r
s
J
o
s
e
p
S
o
l
i
G
u
a
r
d
i
o
l
a
J
a
c
i
n
t
o
V
i
v
e
s
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
1
7
0
5
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
y
o
l
i
Q
u
a
r
-
t
e
r
o
n
i
J
o
s
e
p
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
y
C
l
a
r
a
m
u
n
t
A
n
t
o
n
P
e
r
a
i
T
o
r
d
I
g
n
a
s
i
F
o
n
-
t
a
n
e
r
1
7
0
6
*
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
-
r
a
n
d
e
P
i
n
s
i
R
o
c
a
b
e
r
t
I
g
n
a
s
i
B
a
l
t
a
-
s
a
r
d
e
A
l
e
g
r
e
J
o
a
n
P
o
n
s
i
c
i
M
o
n
j
o
M
a
r
i
a
n
o
D
u
r
a
n
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
e
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
1
7
0
7
J
o
s
e
p
A
l
e
-
m
a
n
y
i
d
e
N
a
v
e
l
A
l
e
x
G
a
y
e
t
a
n
o
d
e
T
r
i
s
t
a
n
y
i
C
l
a
r
e
s
-
v
a
l
l
s
E
m
m
a
n
u
e
l
d
e
R
o
c
a
J
l
i
a
i
L
l
u
n
e
s
S
r
J
o
s
e
p
O
r
d
a
n
o
1
7
0
8
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
r
a
n
d
e
C
a
r
t
e
l
l
i
S
a
b
a
s
t
i
d
a
J
o
s
e
p
d
e
M
e
r
-
l
s
i
M
a
s
s
a
n
a
J
o
s
e
p
C
a
r
r
e
-
r
a
s
i
T
a
l
a
v
e
r
a
S
r
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
i
X
i
m
e
-
n
e
s
F
l
i
x
d
e
V
a
d
e
l
l
y
R
e
s
i
n
1
7
0
9
F
r
a
n
c
e
s
c
D
e
s
p
u
j
o
l
M
o
n
c
o
r
p
J
o
s
e
p
E
r
i
l
l
i
O
r
i
s
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
-
n
e
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
S
r
I
g
n
a
s
i
B
-
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
1
7
1
0
F
r
a
n
c
i
s
c
o
d
e
B
l
a
n
e
s
,
c
o
m
t
e
d
e
C
e
n
t
e
l
l
e
s
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
b
a
s
t
i
d
a
J
o
a
n
P
o
n
s
i
c
i
M
o
n
j
o
*
*
*
B
a
l
t
a
s
a
r
B
a
r
-
r
e
r
a
*
*
*
*
E
m
m
a
n
u
e
l
d
e
N
a
d
a
l
y
D
e
s
p
u
j
o
l
1
7
1
1
F
r
a
n
c
i
s
c
o
d
e
R
o
c
a
b
e
r
t
J
a
u
m
e
C
o
p
o
n
s
d
e
M
a
n
r
e
s
a
n
a
E
m
m
a
n
u
e
l
d
e
R
o
c
a
J
l
i
a
i
L
u
n
e
s
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
f
a
r
t
i
S
o
r
t
s
N
o
t
e
s
:
*
L
e
l
e
c
c
i
e
s
f
u
e
l
1
8
d
e
m
a
i
g
p
e
r
e
m
b
a
r
r
a
s
a
r
h
o
l
a
s
o
c
u
r
r
e
n
c
i
a
s
d
e
l
s
i
t
i
y
h
a
v
e
n
t
s
e
c
e
s
s
a
t
i
e
s
s
e
n
s
e
t
e
r
m
i
n
a
t
a
b
t
a
n
t
a
g
l
o
r
i
a
,
f
o
l
.
5
1
4
.
*
*
E
n
a
m
b
d
s
c
a
s
o
s
h
i
h
a
p
a
r
i
t
a
t
d
e
v
o
t
s
i
e
l
p
r
o
t
e
c
t
o
r
d
e
c
a
n
t
l
a
v
o
t
a
c
i
D
e
s
p
r
s
d
e
h
a
v
e
r
v
o
t
a
t
l
o
s
r
p
r
e
s
i
d
e
n
t
p
e
r
h
a
v
e
r
-
h
i
d
o
s
e
n
p
a
r
i
t
a
t
(
D
e
l
i
b
e
r
a
c
i
o
n
s
d
e
l
B
r
a
.
.
.
,
v
o
l
.
I
V
,
f
o
l
.
6
9
3
r
)
.
*
*
*
P
e
r
a
c
a
b
a
r
R
a
m
o
n
F
a
l
g
u
e
r
a
.
*
*
*
*
P
e
r
a
c
a
b
a
r
F
l
i
x
T
e
i
x
i
d
o
r
.
F
o
n
t
:
L
L
D
B
M
,
G
-
6
9
,
v
o
l
s
.
I
I
I
-
V
I
.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 83
Un dels trets que dna una sonomia particular al Bra Militar
s que els seus membres, a diferncia de la Diputaci i del Consell de
Cent, eren escollits per escrutini. Aquest fet adquir rellevncia sobretot
a partir de 1652. Efectivament, s en aquesta data quan la Ciutat i la
Generalitat perderen el privilegi de confeccionar les bosses dinsacula-
ci, el control de les quals pass a mans del rei. Tal i com han posat
de manifest les investigacions de Snchez Marcos i Torras i Rib, el
control de les insaculacions esdevingu un instrument denitiu per a
la submissi dels membres del patriciat barcelon.
28
Aquest control,
per, no podr ser aplicat al Bra, ja que lescrutini s ad aurem secret
per als assistents a la reuni, no permet la intervenci del monarca per
decidir qui ha docupar un crrec concret. Lautonomia del Bra ens
ajuda a entendre per qu el rei no podia fer res contra la noblesa en
alguns moments clau de la histria.
29
Sabem que a vegades va haver-
hi fortes tensions en lelecci dels ocials i que el vot del protector
decid nalment la persona escollida.
30
Per aquest no s lnic tipus
dincidents que podem trobar en lelecci dels ocials del Bra. Altres
cops un ocial pot renunciar al seu crrec, com succe el 1702, quan
el protector elegit lany anterior, Josep Terr, no vol continuar exercint
com a protector.
31
Per era ms freqent que la renncia fos per causa
dincompatibilitats, ja sigui per ladquisici dun nou estatus social
32
o
per lexercici dun crrec reial.
33
Tot seguit, els Estatuts comenaven a delimitar les facultats de
cada ocial. En primer lloc tenim el protector del Bra Militar. El
crrec, com tots els altres, era escollit per escrutini amb una duraci
de dos anys i amb la nalitat dadministrar i regir el Bra. Les seves
funcions eren: convocar el Bra, confeccionar la proposici que es
28. TORRAS I RIB, J. M., El control poltic de les insaculacions del Consell de Cent
de Barcelona (1652-1700), Pedralbes, 13, pp. 457-468. La citaci s a la p. 467; SNCHEZ
MARCOS, F., Catalunya y el Gobierno Central tras la guerra de los segadores, Publicacions
i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1983, p. 58.
29. Com hem vist, el 1705 Felip V desinsacul els membres de la Conferncia
dels Tres Comuns. Aix era possible en el cas dels representants del Consell de Cent i
de la Generalitat, per no en el del Bra Militar.
30. Un cas el tenim en lelecci dels ocials de 1690. Les votacions per decidir
el conseller militar i el sndic van acabar en un empat, per la qual cosa van ser elegits
Joan Bonaventura de Gualbes i Joan de Sentmenat, respectivament, desprs de haver
votat lo sr president per haver-hi dos en paritat. Cfr. LLDBM, G-69, vol. IV, fol. 693r.
31. El conicte est ressenyat a LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 372v.
32. Aquest s el cas, per exemple de Joan de Sentmenat que, el 1691, desprs
del seu primer any com a sndic del Bra, hagu de renunciar en esdevenir marqus.
Cfr. LLDBM, G-69, vol. IV, fol. 769v.
33. Aix, per exemple, Josep Als hagu dabandonar el seu crrec de conseller
ciutad el 1690 en esdevenir jutge de taula. Cfr. LLDBM, G-69, vol. IV, fol. 693r.
84 EDUARD MART FRAGA
tractar en la reuni, i, en cas de presidir el Bra, llegir-la; tenia la
capacitat de reunir el clavari, els sis consellers i el sndic sempre que
ho demans algun membre del Bra. Per esdevenir protector calia en-
tregar una ferma de 1.000 ducats als consellers.
34
Aquest ltim detall
resulta interessant de comentar, ja que si b era cert que el Bra era
interestamental i en principi tothom podia ser escollit per al crrec,
no tots els membres estaven en condicions de poder pagar una ferma
daquesta quantitat, la qual cosa suposava una limitaci clara de lac-
cs al crrec, alhora que tamb era una mesura per evitar la possible
corrupci.
35
El clavari era la segona autoritat del Bra i adquiria les
funcions de protector quan aquest era absent. La seva missi era con-
trolar les despeses econmiques del Bra i li calia lliurar una ferma
de 1.000 ducats per accedir al crrec. En tercer lloc hi havia els sis
consellers, que es dividien en dos per cada estament (nobles, militars
i ciutadans honrats). Ajudaven el protector i el clavari en les feines del
govern del Bra. A diferncia del protector i el clavari, els consellers no
pagaven cap ferma. El paper dels consellers esdevenia ms important
del que sembla, ja que si b no tenen la iniciativa a lhora de decidir
les lnies dactuaci, sn un contraps al poder que tenen el protector i
el clavari. Finalment sestipulava tamb la presncia dun sndic per tal
de portar los negocis judicials i extrajudicials de dit Bra.
36
El sndic
era lnic ocial del Bra que tenia un salari per la tasca realitzada,
tot i que tamb havia de fer una ferma.
37
Aquests nous crrecs formaven el que sanomena la Junta dO-
cials. Els Estatuts establien que els ocials shavien de reunir com a
mnim quatre vegades lany, una cada tres mesos, per tal de tractar
los negocis fets y fahedors y convenients a dit Bras i en particular del
que se haur exigit i cobrat.
38
Fou la Junta la que port els negocis
de la corporaci i la que en funci de la gravetat del tema decidia si
es convocava o no una reuni plenria del Bra i el tipus de proposi-
ci que es presentava per ser votada. Daltra banda, com en totes les
34. La ferma de dret era un acte jurdic que tenia com a objectiu assegurar
el compliment de certes obligacions. Amb el temps va esdevenir el dipsit de diners o
duna penyora per assegurar el compliment dunes obligacions. Cfr. Diccionari dHistria
de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1992.
35. Tot i aix coneixem alguns casos de donzells que van arribar a ocupar el
crrec de protector, com ara Llus Llull i de Boixadors, el 1637. Cfr. LLDBM, G-69, vol. I,
fol. 172r.
36. Llibre Vert..., fol. 7r.
37. En concret de 1.000 ducats, la qual cosa signicava que el sndic havia de
ser una persona amb una certa riquesa. Com el protector i el clavari, havia de donar
comptes de la seva gesti als consellers.
38. Llibre Vert..., fol. 7v.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 85
institucions, sestablia tamb un protocol en les reunions. En aquest
sentit, es considera que el protector era la persona ms priminent
del Bra, i per aix el presideix. Aquesta normativa no saplicava quan
assistia a la reuni algun noble titulat, ja fos duc, marqus o comte,
que era la persona que presidia la reuni, per davant del protector.
Per el que es dedueix de lestudi dels ltims trenta anys s que hi
havia una destacada absncia en el Bra Militar de les grans famlies
catalanes, la qual cosa comportava que normalment fos el protector
qui presids les reunions, per absncia dels titulats.
39
La crisi de les
grans famlies juntament amb el procs dennobliment de famlies
ciutadanes i de procedncia mercantil (sha de tenir present que Car-
les II atorg dos-cents setze ttols de ciutad honrat, cent cinquanta
de cavaller i cent un de noble),
40
ens pot abonar la idea que cada
vegada ms ser la noblesa no titulada la que assumir el control del
Bra, tal i com podem veure en el quadre 7. Illustratiu daquest fet
s el conicte de protocol que es produ en el Bra Militar el 1692,
arran del qual es fu una modicaci dels Estatuts per xar que el
protector precediria a tots els nobles, ns i tot a la noblesa titulada, a
excepci de les grandeses.
41
Tot i que la reforma va ser revocada lany
segent,
42
el tema va seguir ben viu, tal i com recollia Josep Als el
1706 quan armava que modernamente prettenden que deve presidir el
ocial nombrado protector.
43
En aquesta lnia cal entendre el conicte que es produ a les
Corts de 1701 per la presidncia del Bra Militar de Corts, en qu els
ocials del Bra laic pretenien que el presids el protector, Pere Torre-
lles i Sentmenat, mentre que el rei demanava que ho fes Guillem de
Rocafull i Rocabert, comte de Peralada i dorigen valenci. Finalment
39. Aquesta constataci no signica, per, que algunes vegades membres de la
noblesa titulada esdevinguessin protectors com ara el comte de Centelles (1687) o el
marqus de Besora (1699). A tot aix caldria afegir que, com apunta Molas, durante
el reinado de Felipe V culmin el proceso de extincin de los grandes linajes de los
principales seores de Catalua (MOLAS RIBALTA, P., Felipe V..., p. 5).
40. MORALES ROCA, F., Privilegios nobiliarios del Principado de Catalua. Reinado
de Carlos II, Hidalgua, 1979, n 153, p. 191.
41. El Memorial, que es conserva, entre altres llocs, a lInstitut Universitari dHis-
tria Jaume Vicens Vives, du per ttol Por el muy ilustre y delsimo Brao Militar sobre
el acierto con que revoc las ordinaciones hechas por el mismo brao en el ao 1602 en la
parte que negava la precedencia al protector dndola a los cavalleros titulados. El mateix
memorial arma explcitament la precedncia del protector per davant de la noblesa
titulada, a excepci dels Grandes de Espaa, de manera que Duchs, marquesos o comp-
tes, hajan de tenir lo primer o millor lloc e aprs de aquell o aquells el protector. Cfr.
Por el muy ilustre y delsimo..., fol. 3.
42. CASTELLV, F., Narraciones..., vol. I, p. 336.
43. GAY ESCODA, J. M., El corregidor..., p. 756.
86 EDUARD MART FRAGA
la noblesa acced a la petici reial.
44
Daltra banda, crida latenci que
tot i els nous nomenaments de noblesa titulada fets per Carles II (mar-
qus de Rub i Besora, comte de Munter, etc.) i per Felip V (marquesos
de Cartell, Gironella, Castellbell, Moja, Barber, Aimeric, etc.), molt
pocs daquests arribessin a presidir el Bra.
45
Cal remarcar tamb el
parallelisme que adquireix el crrec de protector amb els consellers de
Barcelona, que des de 1690 tenien la dignitat dels Grandes de Espaa,
un estatus del qual tamb gaudiren els ocials del Bra a partir de
1707. A ms, com en el cas de la Diputaci, les persones que tenien
un crrec reial no podien exercir com a ocials del Bra: son deste
ayuntamiento excluhidos todos los que tienen empleo, ocio y cargo
del Rey... no acostumbran ser nombrados protectores ni se les encargan
otros ocios de aquel gremio.
46
Aix, per exemple, a lagost de 1702
el duc de Cardona no pogu presidir el Bra perqu tenia un crrec
reial.
47
Aquesta mesura atorgava una autonomia considerable al Bra,
per sobretot tenia el valor de situar el gremi de la noblesa com una
instituci de la terra, en el mateix nivell que la Diputaci o la Ciutat, i,
per tant, constituda ms per al servei de la noblesa del Principat que
no pas al servei del rei. Aix mateix, aix explica el perqu dalgunes
baixes al quadre docials que hem vist, ja que a vegades alguns van
assolir crrecs a les institucions reials, amb la qual cosa deixaven les
seves responsabilitats del Bra, com ara Josep Als, que el 1689 fou
nomenat jutge de taula. Vist amb perspectiva, sobserva com la Junta
docials tenia un gran poder, i el mateix Josep Als, en sentit crtic, ja
se nadon el 1706. Segons el seu parer, el protector i els ocials forman
un congresso, que cuida de executar todas las dependencias y negocios que
por el mismo protector se proponen y por el brazo militar se resuelven.
48
La importncia i el poder dels ocials est fora de dubte.
Per acabar, hi ha un tema del qual noms podem mostrar unes
lleus pinzellades: la situaci econmica del Bra Militar. Tot i la seva
conguraci com una mena de gremi dajuda mtua entre els nobles,
la lectura dels llibres de deliberacions posa de manifest que lestament
militar va estar marcat per un problema de greu penria econmica.
Signicatiu daix era el captol 31 de les Corts de 1701-1702. Shi es-
44. CASTELLV, F., Narraciones..., vol. I. p. 264.
45. Lnica excepci en aix fou el marqus de Besora, que presid el Bra en-
tre 1699 i 1701, la qual cosa sexplica no per la seva dignitat, sin pel fet dhaver estat
escollit protector pels mateixos membres del Bra. El mateix memorial arma que ns
al 1692 havien estat protectors noms el comte de Solterra, el marqus dAnglesola, el
comte de Peralada, el comte de Robres i el comte de Centelles.
46. GAY ESCODA, J. M., El corregidor..., p. 756.
47. CASTELLV, F., Narraciones..., p. 361.
48. GAY ESCODA, J. M., El corregidor..., p. 756.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 87
tablia que lo Bras Militar del present Principat puga gastar quiscun
any ns mil lliuras de diners de la Generalitat per los gastos se li
oferiran y en defensa dels privilegis, exempcions y llibertats de dit Bras
Militar, del General de Catalunya, Ciutat de Barcelona y de las dems
Ciutats.
49
El captol determinava que es cres una divuitena formada per
nou representants del Bra i nou de la Diputaci, per posar-se dacord
en la transmissi dels diners. A ms, si feia falta, aquesta quantitat es
podia augmentar amb 1.000 lliures ms. El fet s ben indicatiu de lam-
pliaci de les funcions de la noblesa, i de la dotaci dunes quantitats
per poder exercir amb ecincia les seves tasques. La documentaci
transmet la sensaci que la situaci econmica no va ser molt folgada.
Aix trobem que el 6 de desembre de 1703 es pagava a Josep Duran,
ambaixador del Bra a Madrid, 75 dobles pels pochs effectes ab que es
troba lo Bra Militar,
50
i sembla que ms duna vegada es va demanar a
la Diputaci que fes efectiva una segona paga de 1.000 lliures. El Llibre
de deliberacions recull, de vegades, els comptes de despeses presentats
pel clavari. Comprovem com gran part dels ingressos provenen de la
concessi de privilegis, com ara el de marqus a Martn Sabater, el de
militar a Jaume Teixidor i ciutad a Miquel Bosc.
51
Entre les despeses
trobem els correus que senviaven als ambaixadors a Madrid, els cotxes,
els lacayos per portar les llums a la nit,
52
la confecci de claus, el
pagament de melindros y xocolata dels cavallers o garrafas de aygua
de Sidra
53
i ns i tot el pagament duna faluga per fer els compliments
a un almirall angls.
54
Per, ms enll daquestes qestions menors, la
sensaci que transmeten els textos s que gran part daquests diners es
va destinar a les despeses originades per la defensa de les Constitucions.
No era casualitat que pel febrer de 1705 el virrei Velasco critiqus amb
contundncia que les 2.000 lliures del Bra se consumen en los abogados
que les suministran materiales para oponerse a la debida execucin de
las ordenes de vuestra magestad.
55
HISTRIA DEL BRA MILITAR
La noblesa al segle XVII (1602-1697)
El Bra Militar que participa a les Conferncies dels Tres Co-
muns cap a 1700 no tenia el mateix paper poltic que el Bra Militar
49. Constitucions, Captols i Actes de Cort..., p. 27.
50. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 1062v.
51. LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 293r i ss.
52. LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 293r i ss.
53. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 85r i ss.
54. LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 1198r i ss.
55. AHN, Estado, lligall 272, exp. 75.
88 EDUARD MART FRAGA
que neix amb les Constitucions de 1602. El coneixement de les seves
ordinacions, la possessi duna estructura interna madura, que lequi-
parava al Consell de Cent i a la Diputaci quant a dinamisme intern,
no explica per si sol per qu el Bra va ser tan important en els anys
de la guerra de Successi. Lobjectiu daquest apartat s atenir-se noms
als fets poltics a travs dun breu i rpid reps de levoluci daquesta
instituci al llarg del segle XVII. Volem mostrar que la seva actuaci
durant els anys de la guerra de Successi fou el resultat duna tradici
i un prestigi que shavia guanyat en els anys anteriors.
Com hem dit ms amunt, el naixement del Bra Militar de 1602
sinsereix dins el context ben denit duna noblesa que veia com estava
perdent les seves prerrogatives i buscava mitjans adequats per tal de
conservar-les. No era casualitat que fos precisament el 1602 quan es
produ larrest del diputat militar i eclesistic i de lodor militar per
la seva oposici a la publicaci de cinc constitucions aprovades a les
Corts de 1599. Com Elliott ha assenyalat, la principal preocupaci de
la corona pel que fa al Principat durant els primers vint anys de segle
va ser leliminaci del bandolerisme, en el qual estava implicada gran
part de la petita noblesa rural: La petita noblesa i la gent en ascens
tenien les claus de la caixa i eren ells qui encoratjaven els bandolers.
56
Aix va portar a un enfrontament dels diferents virreis contra aquest
sector social. Les actuacions del Bra tot sovint semmarcaren en la
necessitat daconseguir el suport de la Diputaci o de la Ciutat per
tal de defensar la innocncia dalgun dels seus membres. Aix, lestiu
de 1605, el Bra demanava ajuda a la Diputaci per tal daconseguir
lalliberament del militar Pere Mass, empresonat pel visitador Clavero,
o el 1608, quan sopos al desterrament dalguns nobles acusats de
bandolerisme. Per, de fet, no va ser ns al virregnat dAlburquerque
(1616-1619) quan aquesta noblesa rural, implicada fortament amb el
bandolerisme i les batalles entre nyerros i cadells,
57
va rebre el cop de
grcia i es produ una autntica domesticaci. s en aquest ltim
sentit que Elliott considerava que el seu gran xit radicava en el fet
que terroritz els nobles i la gentilitat i va fer que retiressin el seu
56. Elliott, J. H., La revolta..., p. 111. Un testimoni de lpoca, Andreu Roig, es-
crivia al rei tot indicant que quien entretiene a los bandoleros es alguna gente poderosa
y algunos caballeros para conservar sus parcialidades.
57. Sobre aquest tema vegeu, per exemple, TORRES, X., Els Bandolers. segles.
XV-XVIII, Eumo Editorial, Vic, 1991; TORRES, X., La Vall de Torell als segles XVI i XVII: una
histria de paraires i bandolers, Eumo Editorial, Vic, 1995, i SALES, N., Senyors bandolers,
miquelets i botiers, Empries, Barcelona, 1984.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 89
suport a les partides de bandolers.
58
El govern dAlburquerque, per,
es caracteritz per la duresa de les seves mesures (enderrocament de
cases nobiliries, prohibicions de dur insgnies, etc.) i la transgressi
de nombroses Constitucions i prerrogatives. Aix facilit laparici dun
notable grup opositor, liderat per Alexandre dAlentorn (ll dOnofre) i
una part important de la noblesa rural empobrida i emigrada a la ciutat.
Aquest grup va coordinar loposici a travs del control de la Diputaci,
que Eva Serra anomena la Diputaci dels Alentorn.
59
Resulta difcil
fer una valoraci del paper del Bra Militar durant aquests primers
anys, sobretot perqu shan perdut les deliberacions que van des de
1602 ns a 1623, per, globalment, altres fonts sembla que indiquen
que el seu paper va estar ms vinculat a lacci de persones concretes,
que defensen uns interessos marcadament estamentals, que no pas a
una acci collegial que tingus una preocupaci per linters com.
En la dcada dels anys vint van sorgir noves topades entre les
institucions catalanes i els virreis, que reclamaren al Bra que es posi-
cions a favor duns o altres. El primer incident de relleu es produ el
1621 quan el virrei Alcal decid exigir a Barcelona el pagament dels
quints endarrerits.
60
Desprs dun any dinfructuoses ambaixades per
evitar la mesura, el desembre de 1621 el Consell de Cent decid reunir-se
amb la Diputaci, el Captol i el Bra Militar per decidir quina mesura
calia prendre. Fou precisament la noblesa la que propos la soluci
que nalment adopt la Ciutat: enviar un memorial al rei per exposar-li
les raons que justicaven el seu dret a no pagar el quint.
61
Pocs mesos
abans havia mort Felip III. El nou rei, Felip IV, intent mantenir la
lloctinncia dAlcal sense aplicar, tal com indiquen les Constitucions
catalanes, la vicergia. Si b en un inici totes les institucions catalanes
soposaren a la mesura, fou especialment el Consell de Cent i el Bra
Militar els que amb ms fermesa defensaren les Constitucions. La seva
posici era tan forta que quan al desembre de 1622 la Diputaci decid
acceptar el jurament del bisbe Sents com a virrei, que era la persona
escollida pel rei per a substituir Alcal, ambdues corporacions iniciaren
58. ELLIOTT, J. H., La revolta..., p. 118.
59. SERRA, E., Introducci, dins DD. AA., La revoluci catalana de 1640, Crtica,
Barcelona, 1991, pp. VII-XIX. La citaci s a la p. XIII.
60. El conicte ha estat ben explicat per ZUDAIRE, E., El Conde-duque y Catalua,
CSIC, Madrid, 1964, p. 75 i ss.
61. MNA, vol. X. Concretament la proposta del Bra era fer memorial llarg y
copias de tots los medis aix en fet com en dret concernents a la justcia de la ciutat
(dia 13 de desembre de 1621, p. 10). Tamb es demanava que el rei vingus a jurar les
Constitucions a Catalunya.
90 EDUARD MART FRAGA
en solitari un procs de contrafacci contra la mateixa Generalitat.
62
Aquesta actitud del Bra requer un cop de fora del rei per tal de
doblegar una noblesa que li devia vassallatge. Felip IV orden al Bra
que, com a servei particular, lassists al jurament del virrei Sents. La
mesura aconsegu crear la divisi dins la corporaci, la qual, desprs
duna tensa votaci, decid obeir el manament reial.
63
Un altre episodi on el Bra tingu un paper destacat fou les Corts
de 1626. Tal com assenyala Elliott, lestament de la noblesa fou dels
ms combatius davant les pretensions reials.
64
En aquest sentit, Ferro
recorda que el 1626 i el 1632 la creaci del Tribunal de Contrafacci-
ons en lanomenat projecte de la Sala Sant Jordi va fracassar en
gran part perqu el Bra Militar no volgu sotmetre els barons i llurs
ocials a la nova jurisdicci.
65
Lactitud belligerant del Bra semblava
una continuaci de la poltica que shavia dut en els primers vint anys
del segle, tot lluitant per la conservaci dels seus privilegis i vetllant
pels interessos de classe. Per ms enll de les seves reclamacions, el
tret que caracteritz el Bra Militar a les Corts de 1626 va ser la seva
divisi interna, fet que Eva Serra ja va destacar al seu moment.
66
En
aquest sentit, i en consonncia amb la proximitat poltica cada vegada
major amb el Consell de Cent, no podem oblidar que Barcelona va
ser lnica ciutat del Bra Reial que va donar suport a les pretensions
del Bra Militar sobre jurisdiccions, fet que no ens ha destranyar si
considerem que els ciutadans honrats de Barcelona formaven part del
Bra Militar des de 1602. Daltra banda, durant aquestes Corts el Bra
deman el privilegi que els seus membres poguessin exercir funcions
comercials sense deixar de perdre la condici nobiliria, la qual cosa
era un signe dels nous sectors socials que estaven penetrant dins la
noblesa.
67
Per tant, a partir de 1620 sestava produint un canvi en
lactuaci del Bra, cada vegada ms vinculat als posicionaments del
62. ZUDAIRE, E., El Conde-duque..., p. 19.
63. Diversos autors han estudiat amb profunditat lepisodi de la vicergia del
bisbe Sents, en especial ELLIOTT, J. H., La revolta..., pp. 142-152, LALINDE, J., La institucin
virreinal en Catalua, Instituto Espaol de Estudios Mediterrneos, Publicaciones sobre
Historia, Barcelona, 1964, pp. 164-175 i ZUDAIRE, E., El Conde-duque..., pp. 1-33.
64. Elliott comenta que fou laristocrcia, no pas el bra reial, la que realment
insistir en les seves exigncies (La revolta..., p. 224).
65. FERRO, V., La Diputaci del General de Catalunya, dins DD. AA., El territori
i les seves institucions histriques, p. 456.
66. SERRA, E., Introducci, p. 22; vegeu tamb ELLIOTT, J. H., La revolta..., p.
224. Els dos grups estaven liderats pel duc de Cardona i el comte de Santa Coloma,
respectivament.
67. SERRA, E., Ciutats i viles a Corts Catalanes, 1563-1632: entorn de la fora
municipal Parlamentria, XVII Congrs dHistria de la Corona dArag. 7-12 de se-
tembre de 2000, p. 26.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 91
Consell de Cent, donant suport en lassumpte dels quints, en la defensa
de la vicergia o en la jurisdicci sobre les propietats.
68
La dcada de 1630 estigu marcada per la tensi cada vegada
ms forta entre la corona i les institucions catalanes. La guerra contra
Frana i la lluita pels quints foren les principals manifestacions duna
progressiva tensi que culmin amb el trencament institucional de
1641. En aquest context, destaca la normalitzaci institucional del Bra
Militar, que shavia congurat com un referent necessari a lhora de
solucionar problemes o aconseguir el suport per defensar una determi-
nada postura. Per exemple, el 1634 el virrei exigia al Consell de Cent
la revisi dels seus llibres de comptes. El consistori barcelon sopos
a aquesta mesura emparant-se en els seus privilegis, i sorg un nou
conicte que noms nalitz quan el virrei, davant la pressi exercida
per les ambaixades de la Diputaci, el captol i el Bra Militar, renunci
al seu desig. Poc desprs, per, empreson tres membres del Consell
de Cent. Els diputats, el bisbe i el marqus de Villafranca, protector
del Bra, soferiren com a intermediaris. En la lnia de fer pressi cal
situar tamb el conicte dels quints amb Barcelona, que cap al febrer
de 1635 encara continuava viu. Davant la negativa de Barcelona a
pagar, el rei es vei obligat a demanar a la Diputaci, el captol i el
Bra Militar que pressionessin el Consell de Cent per tal que pagus
limpost. Altres vegades el Bra Militar esdevingu un punt de referncia
a lhora de decidir quina era la millor opci. Aix, el mar de 1639, el
Consell de Cent deliberava enviar Jeroni Navel a Madrid per oposar-
se al nou impost sobre forticacions. Abans de fer el viatge, sestipul
que es demans consell al Bra, a la Diputaci i al virrei sobre com
shauria de fer aquesta ambaixada. Igualment, el 1642, ja sota domini
francs, Margarit consult al Bra la convenincia o no de fer una nova
lleva de soldats.
69
Una altra mostra de normalitzaci institucional de la
noblesa es trobava en la renovaci del jurament del duc de Cardona
com a virrei: tot i que la cerimnia es fu a Girona, hi assist el Bra
Militar, juntament amb el Consell de Cent i la Diputaci.
La guerra amb Frana i les seves conseqncies (allotjaments i lleva
de tropes) va forar la noblesa a prendre una posici que clarament es
manifest en contra dels desigs reials. De fet, va ser el Bra el princi-
pal instigador que els barons no enviessin soldats a Leucata el 1637.
Desprs de la desfeta, la Ciutat, la Diputaci i el Bra van presentar
68. Sobre aquesta vessant resulta dinters lestudi de GARCA ESPUCHE, A., Un
siglo decisivo..., especialment les pp. 296-300.
69. SALES, N., Els segles de decadncia. Segles XVI-XVII, dins DD. AA. Histria de
Catalunya, vol. IV, Edicions 62, Barcelona, 2002, p. 355.
92 EDUARD MART FRAGA
memorials justicatius de la seva actitud al rei. Tres anys ms tard,
davant la campanya del Rossell, el rei torn a demanar ms tropes a
les institucions catalanes. Aquesta vegada, Barcelona respongu aviat
i envi un contingent; la Diputaci, si b en un principi no hi estava
gaire predisposada, tamb ho fu. Fou el Bra Militar el que ms sopos
a collaborar, ns i tot envi una ambaixada a la Ciutat per demanar
que no segus les indicacions reials.
70
Parallelament a lenviament de
tropes es produ el conicte de lallotjament i de les lluites per denir
quines viles havien dallotjar i quines no. El Bra Militar i el Consell
de Cent es queixaren repetidament, tot argumentant els seus drets.
71
De fet, encara el 1684 trobem un memorial justicatiu sobre lafer,
72
la qual cosa indica que el tema no havia quedat ni de bon tros resolt.
Ms enll de si es podia o no allotjar soldats, el cert s que les tropes
cometeren abusos que la Diputaci, el Consell de Cent, el Captol i el
Bra denunciaren amb cartes a les autoritats reials. Aquesta actitud tan
negativa de la noblesa, ns al punt que alguns desertaren de lexrcit,
va merixer una carta del rei en qu els recriminava la seva tebior.
73
Al llarg de la dcada dels trenta, la noblesa se sent molt pressionada
per la corona i cada vegada desconava ms del monarca. Resulta il-
lustratiu el resum que feia Elliott daquest desengany: Desprovets de
crrecs, mancats dhonors, tractats de forma que no haurien tolerat llurs
antecessors, els nobles i la gentilitat no veieren cap ra, al moment de
la crisi a lestiu de 1640, per arriscar llurs vides a favor dun rei que
de forma tan singular no havia sabut apreciar llurs serveis.
74
Daltra
banda, si b s cert que durant la revolta de 1640 el Consell de Cent
i la Diputaci portaren la iniciativa en lacci, Eva Serra ha recordat
que alguns membres del Bra van tenir un paper ben destacat.
75
Del
que hem exposat en lnies precedents es pot observar com al llarg de
la dcada dels trenta el Bra shavia consolidat com una instituci
plena de vida i un referent en la vida poltica del pas. En els mesos
previs a la revolta, la implicaci del Bra va ser evident, ns i tot a
estones amb un carcter radical capdavanter.
76
Van ser nombroses
les reunions que la Diputaci, Consell de Cent, Captol i Bra celebra-
70. ZUDAIRE, E., El Conde-duque..., p. 194.
71. SALES, N., Els segles de decadncia..., p. 332.
72. LLDBM, G-69, vol. IV, fol. 107r.
73. El rei criticava la tibieza con que procedis en esta ocasin acudiendo
tarde a ella (a la batalla) o retirandoos sin tiempo como lo habis hecho algunos. Cfr.
ELLIOTT, J. H., La revolta..., p. 354.
74. ELLIOTT, J. H., La revolta..., p. 463.
75. SERRA, E., 1640 Una revoluci poltica. La implicaci de les institucions,
dins DD. AA., La revoluci catalana de 1640, pp. 3-65. La citaci s a la p. 48.
76. SERRA, E., Introducci, p. 32.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 93
ren al llarg dels mesos de gener i febrer per decidir com defensar les
Constitucions. En el mateix sentit, no podem oblidar que noms un
12% dels assistents del Bra Militar a la Junta de Braos de setembre
de 1640 van abandonar la Diputaci al gener de 1641.
77
Aix no vol
dir, per, que el Bra tingus el mateix prestigi social que la Ciutat i la
Diputaci. Prova daquest fet fou que el text del jurament que havia de
fer Llus XIV va ser elaborat pels dos comuns. Com diu Palos, el Bra
Militar va manifestar des de bon comenament el seu desacord per no
ser convidat a participar en la redacci daquest document,
78
la qual
cosa era indicativa de les seves pretensions quant a inuncia poltica,
una inuncia que no era acceptada pels altres dos comuns.
79
Desprs de la caiguda de Barcelona, el 1652, la corona inicia un
fort procs desinsaculador per tal de dur a terme una purga poltica.
Eva Serra ha destacat que en el Consell de Cent aquesta purga es va
centrar especialment en els menestrals, el 67% dels quals foren desin-
saculats, i que van ser els militars el sector que menys va patir aques-
ta repressi (noms afect el 19% dels insaculats).
80
Arran daquests
canvis sorg una nova generaci de burgesia ascendent i petits nous
nobles que no han viscut els esdeveniments de 1640, i que tingueren
una actitud diferent envers la corona. Tradicionalment, sha parlat de
la segona meitat del segle XVII com una poca de neoforalisme en qu
es destaca una collaboraci entre les institucions catalanes i la Cort
de Madrid. Els estudis
81
recents no fan sin qestionar la tranquillitat
del perode. La veritat s que Catalunya va viure gran part daquest
perode sota un estat continuat de guerra amb Frana que condici-
on bona part de la seva acci poltica: la guerra de la Devoluci
(1667-1668); la guerra dHolanda (1672-1679), la tercera guerra amb
Frana (gener-novembre de 1684) i la quarta (1688-1697), a les quals
cal afegir la revolta dels Barretines (1687-1690) i el cop dEstat de
77. SALES, N., Els segles de decadncia..., p. 345.
78. PALOS, J. L., Una lectura de la Guerra dels Segadors (1638-1644), dins
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. V, p. XXVI.
79. Amb tot, cal dir que el seu poder ja era notable. Durant el 1641 la pressi del
Bra va ser tan gran que van aconseguir la destituci de Jaume Ferrer com a assessor de
la Diputaci, tot i loposici dels diputats. Cfr. PALOS, J. L., Una lectura..., p. XXVII.
80. Cfr. SERRA, E., El Pas de Rosca en el cam de lAustriacisme, dins ALBAREDA,
J. (ed.), Del patriotisme al catalanisme. Lautora comenta que amb el control de la insa-
culaci es volia que la Generalitat fos un rgan inoperant a efectes de govern catal i
noms operatiu a efectes clientelars de la monarquia (p. 75).
81. ESPINO LPEZ, A., Catalunya durante el reinado de Carlos II. Poltica i guerra
en la frontera catalana. 1679-1697, Manuscrits, 5, Universitat Autnoma de Barcelona,
Barcelona, 1997; DANT, J., Aixecaments populars als pasos catalans. 1687-1693, Curial,
1990; ALBAREDA, J., Els catalans..., captol I.
94 EDUARD MART FRAGA
Joan Josep dustria el 1667. Aquest context tan belligerant fu de la
noblesa catalana, que sesforava a defensar el pas davant la incapa-
citat de les tropes reials, uno de los grandes protagonistas del perode.
En aquest sentit, Morales Roca considerava que era sota el regnat de
Carles II cuando adquiere mayor preponderancia el papel poltico del
Brazo Militar, como representante del estamento nobiliar de Catalua.
82
Una mirada als principals esdeveniments del perode ens conrma la
imatge dun Bra Militar del a la Corona i que fruit daquesta actitud
assoleix diferents recompenses. Potser el primer episodi destacat sigui
el posicionament poltic del Bra davant el cop dEstat de Joan Josep
dustria. Conscient de la seva situaci, Joan Josep escriur a les ins-
titucions catalanes, entre elles al Bra Militar, per tal de demanar el
suport a la seva causa. El conicte cre una forta divisi al si del Bra
Militar, que nalment decid demanar a don Joan Josep que renuncis
a les seves pretensions i se sotmets a la regent Marianna.
83
Durant el conicte dels Barretines, el Bra, com la resta de les
institucions, tingu una actitud clarament de delitat al rei i de fer-
mesa davant els insurgents,
84
ns al punt que el 23 de novembre de
1689 es decid fer una ambaixada al virrei offerint sacricar sas vi-
das y haciendas de tots los particulars del Bras per a lo castich dels
contrafahents.
85
A tot aix cal afegir qestions de caire ms ordinari,
que ja han sortit en la primera part del captol: el nanament de la
reconstrucci de baluards, els donatius per al rei,
86
creaci de juntes
de defensa davant el setges dels francesos,
87
etc. Resultat daquestes i
altres accions sn les diferents mercs que el rei els conced a lltim
ter de segle. Aix, el 1674, Carles II atorga un reial privilegi pel qual
es conrm el dret de la noblesa a no allotjar soldats;
88
el 1690 el rei
els concedia el ttol de delssims;
89
el juny de 1694, el privilegi que
82. MORALES ROCA, F., Privilegios nobiliarios..., p. 187.
83. Lepisodi ha estat estudiat per Snchez Marcos, si b s noms una apro-
ximaci primerenca. Per conixer lactitud del Bra Militar en aquest conicte resulta
imprescindible la consulta de LLDBM, G-69, vol. III, fol. 220r i ss.
84. Sobre aquest aspecte, Albareda comenta que la noblesa, si b inicialment
va mantenir una actitud possibilista, es desentengu del moviment i sopos en veure
perillar els seus interessos perqu aquests (els barretines) es radicalitzaven (ALBAREDA,
J., Els catalans..., p. 3). El mateix autor constata, per, que alguns van ajudar sotam
els grups radicals, que tamb tingueren el suport dalguns petits nobles.
85. LLDBM, G-69, vol. IV, fol. 581r.
86. Com el que es recull a LLDBM, G-69, vol. IV, fol. 622r.
87. LLDBM, G-69, vol. IV, fol. 111v.
88. MORALES ROCA, F., Privilegios nobiliarios..., p. 193.
89. Aqu tampoc cal ser ingenus, i hem de tenir present que aquesta merc ar-
riba poc desprs que el Bra hagus aprovat fer un donatiu al rei. Cfr. LLDBM, G-69,
vol. IV, fol. 108v.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 95
els seus enviats a Madrid (tamb els del Consell de Cent i de la Dipu-
taci) rebessin el tracte dambaixadors.
90
El 1698, el virrei Darmstadt
conced que la banda que acostumaven a portar els cavallers catalans
fos des daleshores la insgnia prpia i peculiar dels membres del Bra
Militar. El 1706 Carles III conced als seus ocials els privilegis de qu
gaudien els Grandes de Espaa i, el 1707, el privilegi al protector danar
precedit de dos macers.
91
La noblesa sota Felip V i Carles III, larxiduc (1700-1714)
Per, de fet, fou a partir de 1700 quan aquest prestigi i poder crei-
xent de la noblesa es manifest encara amb ms fora i es desenvolup
plenament. Un primer moment clau fou el conicte per lacceptaci del
testament de Carles II. Lestudi minucis dels esdeveniments mostra
que en aquest context va ser el Bra Militar el principal opositor a la
mesura. De fet, tot i que la Conferncia acord acceptar els manaments
de Madrid, el Bra, en una tensa reuni, es neg a seguir aquest consell
i deliber escriure una carta de condol a la reina i que en un memorial
se li exposessin los reparos y dicultat que se offerescan respecta de
la jurisdicci contensiosa del virrei, la qual cosa ha comportat que ha
susps al present Brs lo prendre sobre ells resoluci ns a saber si sa
Magestat se dignar manar attendre a dit reparos y duptes.
92
La noblesa
va valorar ms el parer del seu prestigis advocat, Llus de Valncia, que
recomanava que no saccepts el virrei, que no pas el parer dels Tres
Comuns. Encara que desprs la noblesa, en veures allada polticament
(Diputaci i Ciutat no la van secundar en aquesta decisi), va recticar,
en cap moment no va deixar de protestar, i per aquesta ra envi pocs
mesos ms tard un llarg memorial on exposava totes les dicultats legals
que suposava lacceptaci de la mesura que sels demanava. Lepisodi
representa un bon exemple de coherncia poltica i destricte compli-
ment de la legalitat. Sens dubte, el Bra va destacar en la defensa de la
legalitat per sobre de la Diputaci i el Consell de Cent.
93
90. MORALES ROCA, F., Privilegios nobiliarios..., p. 178.
91. FLUVI, A., Precedents histrics..., p. 12. Vegeu tamb LLDBM, G-69, vol. IV
i MORALES ROCA, F., Privilegios nobiliarios.... Daquests privilegis cal destacar lequipa-
raci dels seus ocials a la dignitat de Grande de Espaa, que en el fons s el privilegi
de cobertura que tant va disputar el Consell de Cent amb el rei al llarg del segle XVII.
En aquest sentit, cal tenir present com el privilegi equipara els ocials del Bra als del
Consell de Cent i, a la vegada, s un signe de la ntima implicaci social que hi havia
entre el Consell de Cent i el Bra.
92. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 157v. El memorial es troba als fols. 282r-295v.
93. Una primera aproximaci detallada al conicte la podeu trobar a MART, E.
Conictivitat institucional: La Conferncia dels Comuns de novembre de 1700, Pedralbes,
23, vol. II. Universitat de Barcelona, Barcelona, 2003, pp. 209-232.
96 EDUARD MART FRAGA
Aquesta belligerncia del Bra continu en els mesos segents
quan el conicte de la vicergia esclati de nou al desembre de 1700
i gener de 1701. Es produ una divisi molt gran entre la Diputaci,
partidria dacceptar la jurisdicci contenciosa de la Reial Audincia, i
la Ciutat, que es negava a donar per vlida lactuaci del tribunal reial.
En aquest context, el Bra se situ clarament del costat del consistori
barcelon. Desprs hi va haver uns mesos de tranquillitat amb lanunci
de la vinguda del rei a Catalunya per celebrar Corts. La noblesa va
tenir novament un paper ben destacat, ja que va posar-ne en perill
la conclusi quan Pere Torrelles present un dissentiment general a
totes les Constitucions ns que no es retorns el dret de les insacula-
cions. La maniobra de Torrelles, que va guanyar el suport dun gran
nombre daltres nobles, tingu entre altres conseqncies la divisi del
Bra Militar en dos bndols, ja que altres nobles protestaren contra la
proposta de Torrelles. Finalment les pressions reials aconseguiren que
Torrelles retirs el dissentiment i que les Corts poguessin arribar a bon
port. Tot i aix, el Bra Militar havia fet sentir la seva veu davant del
nou monarca: la noblesa estava disposada a jugar fort per defensar
les Constitucions.
Una actuaci vigilant que es mantingu en els segents mesos.
Si les Corts es tancaven el gener de 1702, pel maig de 1702 esclat un
nou problema per la Planta de Govern en marxar Felip V a Npols.
El Bra tingu novament una paper ben destacat en la defensa de les
Constitucions, quedant-se en solitari. Com recordava el comte de Ro-
bres no obstante la diputacin y ciudad de Barcelona le reconocieron
muy luego, ms el Brazo se resisti.
94
De molta ms rellevncia fou
el conicte per lexpulsi dArnald Jger. Daquest conicte ara ens
interessa destacar lactitud del Bra i concretament del seu protector,
Felici Cordelles, que pel seu crrec era tamb membre del Tribunal
de Contrafaccions. La seva actitud va ser la ms radical en la defensa
dels drets que emparaven el ciutad catal dorigen holands.
95
Un altre
moment on es manifest el poder creixent que el Bra militar sestava
atribuint, el representa lenfrontament pel torp que la Diputaci impos
al veguer per haver fet un registre a la casa del diputat eclesistic sense
tenir-hi competncia. El Bra sort en defensa del veguer i protest
amb fermesa davant dels diputats, criticant lo ardor amb qu el
procurador scal del General havia tractat el veguer.
96
Perqu queds
clara lactitud, la noblesa enviava una representaci als diputats amb els
94. LPEZ MENDOZA i PONS, A., Historia de las Guerras Civiles..., p. 123.
95. Cfr. DDP, vol. X, 6 de desembre de 1702 i 1 de mar de 1703.
96. DDP, vol. X, 22 de juliol de 1703, annex 407.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 97
seus arguments a travs duna ambaixada composta per sis persones,
quan normalment se nenviava una o dues.
97
El conicte es perllong
en el temps, es convocaren conferncies, i lafer no se solucion ns
ben entrada la tardor. Amb tot, el succs mostra la importncia creixent
del Bra, que arribava a qestionar el poder de la Diputaci.
Fins larribada de Carles III, larxiduc, les topades amb les auto-
ritats lipistes es reproduren, a la vegada que, com hem dit, la uni
dels Tres Comuns es refor. Aqu trobarem el Bra Militar ben disposat
a la defensa de Barcelona davant els perills dels diferents setges, tot
oferint la seva ajuda al Consell de Cent per capitanejar la Coronela,
coordinant amb els altres dos comuns la seva oposici a acceptar la
modicaci del testament de Carles II, etc. Un altre moment clau en
qu el Bra Militar torn a destacar per la seva actitud en la defensa
de les Constitucions es produ amb la vinguda de Carles III, larxiduc,
a Barcelona, a loctubre i novembre de 1705. Lepisodi t inters perqu
resulta ben illustratiu del poder i del prestigi que havia adquirit la
noblesa amb el pas dels anys.
98
Aquests dos mesos suposen un petit
banc de proves per veure quina s la reacci de les institucions davant
el nou monarca, quan els fets encara no han avalat les promeses. Si
el dia 14 es xava per a lentrada de les tropes aliades a Barcelona, el
13, a la nit, es produren greus tumults per la ciutat de manera que
la Diputaci, el Consell de Cent i el Bra Militar van sortir als carrers
per tal de calmar la poblaci. La situaci semblava tan greu, que el
Bra Militar sugger a la Ciutat i a la Diputaci que hi hagus una
reuni de representants dels tres comuns amb el prncep Antonio de
Liechtenstein per tal de solucionar el problema. Per el problemes no
sacabaren aqu. El dia 18 la Inquisici deman ajuda al Bra Mili-
tar (i no a la Diputaci o al Consell de Cent que eren les autoritats
competents) perqu no volia que sallotgs al seu palau un regiment
de soldats, pel perill que corren els papers de secrets i larxiu reial.
A tot aix, el Bra Militar exig als diputats que evitessin que el virrei
Velasco semports els papers anomenats de la Mulassa, que contenien
llistes de persones empresonades per Felip V, i els Anales de Feliu de
la Penya. El dia 20 els documents eren retornats a larxiu.
Al llarg dels dies segents se celebraren conferncies dels Tres
Comuns per tal de donar resposta a les diferents demandes de Car-
les III, larxiduc: sobre els allotjaments, sobre la forma del jurament,
97. Cfr. DDP, vol. X, 24 de juliol de 1703.
98. Sobre aquest episodi vegeu MART, E., Les institucions Catalanes davant
larribada de larxiduc Carles III. Octubre-desembre de 1705, dins Antoni Saumell i Soler.
Miscellnia in memoriam, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2007.
98 EDUARD MART FRAGA
sobre la creaci del Consell Reial, sobre la demanda dun prstec i
laixecament de dos regiments, un de la Diputaci i un altre del Con-
sell de Cent. Sobre aquest ltim, Ciutat i diputats decideixen tenir
conferncies de dos comuns per tractar de la planta i el sou que han
de rebre els ocials. En aquest context, el Bra sembla que estava
fora de la reuni, perqu en principi no tenia competncies sobre
qestions econmiques. Per el prestigi que la noblesa havia assolit
feia necessari que tamb poguessin opinar sobre aquest afer. El 3 de
novembre, la Diputaci propos al Consell de Cent que sincorporessin
els representants del Bra Militar a la Conferncia, ja que els diputats
volen i tenen el gust entervinga en una y altra de ditas dependencias
las personas entrevenga en ditas Conferencias pera part de dit Bra
Militar. La Ciutat hi estigu conforme i justic labsncia del Bra
perqu shavia deixat inadvertidament fer-se dita comissi als seus
membres.
99
Daltra banda, la convocatria de les Corts s una de les
grans promeses de Carles III. Avanant-se a la situaci ser novament
la noblesa qui, el dia 11 de novembre, proposi als altres dos comuns
que es reuneixin els advocats per parlar del tema, ja que considera
que per abreviar esta tan convenient expedici t nomenats [el Bra
Militar] dos assessors per estudiar i dos persones per solicitar () la
ms breu expedici de la Cort. Suplicant-los [a la Diputaci i al Con-
sell de Cent] tingan a b fer la mateixa prevenci per ab ella se puga
facilitar sa conclusi i lo acert que es desitja.
100
A tot aix safegiren nous tumults. El 22 de novembre corri voz
que avian querido matar a Don Antonio de Peguera i Aimeric i el dia
23 la voz ngida de querer matar al rei.
101
El fet produ nous incidents
pels carrers de la ciutat quan el poble comen a buscar els dels al
rei borb. El Bra Militar inst els altres dos comuns a vetllar per la
quietud pblica, i una vegada ms els comuns sortiren al carrer a fer
rondes nocturnes. El 26 de novembre la noblesa va rebre la felicitaci
del prncep Antonio agraint el seu paper en apaivagar el conicte. Fi-
nalment, el 2 de desembre, Carles III, larxiduc, feia arribar als comuns
un decret pel qual anulla totes les mercs concedides per Felip V. La
mesura suposava una rplica exacta de la maniobra que fu Felip V
quan volgu modicar el testament de Carles II. La reacci del Bra
i de la Ciutat no es va fer esperar. El primer decidia encomanar als
seus assessors i a la Conferncia la decisi sobre si havien dobeir o
99. LLDCC, N-214, 3 de novembre de 1705.
100. LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 418r.
101. FELIU DE LA PENYA, N., Anales..., p. 544.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 99
no el decret reial.
102
Per desgrcia, amb la proximitat de les Corts no
hi havia temps per reunir la Conferncia, i la consulta als assessors del
Bra fou armativa, en el sentit que consideraven que el Bra havia
dobeir el decret reial.
103
Semblantment, la Ciutat encoman la qesti
a una junta de consellers i sis persones que van resoldre el mateix.
104
La Diputaci ho accept de bell antuvi. Vist en conjunt ens adonem
com el 1705 el Bra Militar va tenir un paper clau en la defensa de
les Constitucions i del b com. Des de la seva preocupaci per lordre
pblic, passant per la preparaci de les Corts i loposici a acceptar
el decret que anulla les mercs de Felip V, queda clar que dista molt
de ser una instituci elitista, allunyada de la realitat i exclusivament
pendent dels seus interessos personals.
Certament, el reforament de la Conferncia dels Tres Comuns a les
Corts de 1705-1706 va tenir entre altres conseqncies la minoritzaci
poltica dels tres comuns individualment, ja que les grans decisions de
govern les prengueren arran dels consells de la Conferncia: els rals
de vuit, contra les desinsaculacions de larxiduc, sobre la jurisdicci de
la coronela, sobre els magistrats de la llotja i la seva consideraci
o no com a militars, lafer Parrell, lEptome, els allotjaments, so-
bre lobertura del Tribunal de Contrafaccions, per citar noms alguns
dels conictes ms coneguts. Al darrere de molts daquests conictes
trobem una noblesa que secunda sense dubtar els suggeriments dels
altres dos comuns quan no era ella qui proposava la convocaci de
la Conferncia. Certament, el desgast era molt gran, i davant el con-
icte per la modicaci del pes dels rals de vuit, el Bra Militar ha
de reconixer el miserable estado en qu es troba per la prdua de
les collites i les invasions dels enemics. Eren molts els conictes amb
els quals el Bra shavia implicat fortament, i per aix havia adquirit
un prestigi molt gran en la defensa de les Constitucions. Ben sentida
fou la resposta dels Tres Comuns en saber la marxa de Carles III a
Viena pel setembre de 1711: tant la Diputaci com la noblesa i ciutat,
el mantindran en eterna memria.
105
El Bra shavia convertit en la
tercera instituci ms inuent del Principat per mrits propis, i per la
via dels fets i la seva actitud en els moments difcils li havien atorgat
un poder que depassava de llarg les prerrogatives estrictes que xaven
les seves ordinacions.
102. Cfr. LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 438.
103. Cfr. LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 443-445.
104. Cfr. DDP, 4 de desembre de 1705.
105. DDP, 6 de setembre de 1711.
100 EDUARD MART FRAGA
Aix no vol dir que de vegades deixs de vetllar pels seus interes-
sos. Eva Serra ens recorda que encara a les compilacions de 1704 es
recull el dret dels membres del Bra a dur armes (que els diferencia
externament dels altres estaments), i el conicte amb el Bra Reial per
la reforma dalguns drets scals.
106
Daltra banda, Ferro considera que
no sha dextrapolar aquestes maniobres de la noblesa, que en realitat
el limiten a consagrar una qesti de fet. Lautor creu que la socie-
tat catalana, incloent la noblesa, caminava cap a un anivellament dels
privilegis personals en favor de la societat en general.
107
Ra no li falta,
sobretot si considerem que aquesta noblesa, amb els seus alts i baixos,
va tenir en certs moments de la seva histria un paper destacat en la
defensa de les Constitucions.
A primera vista, sembla que no es pot negar que Elliott tingus
ra quan deia que al segle XVII fou la falta dun sentiment de res-
ponsabilitat cap a la comunitat el que ms caracteritza a la classe
dirigent catalana,
108
ni tampoc que la creaci del Bra el 1602 va
conrmar la veu dominant de Barcelona dins del conjunt de laristo-
crcia catalana.
109
Tot i aix, no podem oblidar que l11 de Setembre
de 1714, quan Rafael Casanovas, conseller en cap, cau ferit i ha de
deixar el Pend de Santa Eullia, la bandera fou recollida per Joan de
Lanuza i Oms, comte de Plasncia i protector del Bra Militar. El fet,
que en si mateix pot ser casualitat, era indicatiu de la preponderncia
que havia adquirit el Bra al llarg del segle XVII. Sense qestionar les
armacions dElliott i James Amelang, cal reconixer tamb que, veient
la histria del Bra al segle XVII, les seves accions sovint traspassaren
els lmits estrictament estamentals ns esdevenir, com diu Molas, de-
fensores del sistema constitucional cataln, con ms fuerza que la propia
Generalidad.
110
En aquest sentit, tampoc podem oblidar la reexi de
Patio, un home contemporani als esdeveniments, que reconeixia com
el Bra Militar de algunos aos esta parte, por descuido tolerancia
de los ministros, se havia hecho formidable y se entrometan en todas
las materias de estado, publicndose celadores de la observancia de sus
fueros.
111
El decidit suport al Consell de Cent en el conicte dels quints,
la defensa aferrissada de la vicergia el 1621, les queixes per abusos i
transgressions de les lleis en els allotjaments, les accions militars a nals
de segle, el seu paper durant el setge de Barcelona el 1697, les seves
106. SERRA, E., Ciutats i viles a Corts de Catalunya..., p. 26.
107. Cfr. FERRO, V., El dret..., p. 441.
108. ELLIOTT, J. H., Espaa y su mundo..., p. 116.
109. AMELANG, J., La formacin... p. 98.
110. MOLAS RIBALTA, P., Felipe V..., p. 10.
111. SANPERE I MIQUEL, S., Fin de la nacin..., p. 677.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 101
actuacions poltiques amb Felip V, etc., sn accions que difcilment es
poden explicar des duna perspectiva dinters purament classista. El
Bra amb el pas del temps es congur com una instituci capacitada
per a defensar les Constitucions, no noms de la noblesa, sin tamb
de tot el Principat. Aix ho deia Castellv este presidente tiene facultad
de convocar la nobleza que se halla en Barcelona para deliberar sobre
cualquier asunto que considere vulnera las prerrogativas de la nobleza
o las del Principado.
112
Una imatge que Josep Als tamb la reectia,
per des duna perspectiva ben diferent: atreviesse el brao militar sin-
gularmente en materias de estado o que conduzcan a la conservacin de
la real authoridad y de sus regalas o del real patrimonio, motivando el
interesarse en las dependencias, por dezir que recaen sobre rompimiento
de las leyes, fueros, inmunidades y libertades de Cathalua, de las cuales
se constituye el brao militar zelador.
113
APROXIMACI A LA COMPOSICI SOCIAL DEL BRA MILITAR
A les planes anteriors hem intentat dibuixar els trets principals del
Bra Militar i mostrar les raons que expliquen la rellevncia poltica
que tingu a nals del segle XVII i especialment durant la guerra de
Successi. El nostre objectiu ara s fer una primera aproximaci a la
composici social del Bra Militar, la qual pretn ser una introducci
a lanlisi ms profunda que farem de la classe dirigent en el darrer
captol daquest treball. Per aconseguir aquest objectiu hem centrat la
nostra atenci en lestudi dels assistents al Bra durant els primers
dies del conicte de la vicergia de 1700.
114
A grans trets podem dir que entre els dies 31 doctubre i 8 de
novembre es va parlar sobre la salut del rei i sobre lacceptaci del
cardenal Portocarrero com a regent. En aquestes reunions es decid la
convocatria duna Conferncia per decidir la millor manera de solucio-
nar el problema de la regncia interina del cardenal. En el transcurs de
les negociacions entre les tres institucions, Darmstadt comunic la mort
del rei. Laplicaci de la vicergia, tal i com estipulen les Constitucions,
centr latenci de les sessions que es produren entre els dies 8 i 16 de
novembre i que foren el punt de mxima tensi dins del Bra. A partir
112. CASTELLV, F., Narraciones..., p. 550.
113. Informe de Josep dAls..., p. 755.
114. Voldria agrair a Armand de Fluvi el temps que em va dedicar en la con-
fecci daquesta base de dades. Els seus consells, la facilitat daccs a textos indits i
la seva ajuda en la identicaci dalguns personatges han estat de gran valor per poder
nalitzar aquest treball.
102 EDUARD MART FRAGA
del dia 16, un cop solucionat el conicte, les reunions perderen inters
i es debateren temes de menor importncia, com ara lassistncia als
funerals pel rei organitzats pel Consell de Cent i la Diputaci. Aquest
s el tema dels dies 24 doctubre i 1 de desembre, que shan incls
dins lestudi perqu poden ser illustratius de la participaci del Bra
en reunions on es debaten temes de menor relleu.
115
A partir de lanlisi dels assistents a les reunions del Bra du-
rant aquells dies, hem confeccionat una base de dades, que recollim a
lannex 4, on es troben els noms de les cent dinou persones diferents
que hi participaren. Daquestes nhem pogut identicar amb seguretat
cent disset, de manera que noms nhi ha dues de desconegudes.
116
La identicaci dels membres sha fet a partir dels estudis publicats
per diversos autors, especialment Armand de Fluvi i Francisco Mora-
les Roca, Castellv
i Bruguera.
117
El marc temporal abraa des del 31
doctubre ns a l1 de desembre de 1700, i sanalitzen un total donze
reunions plenries que se celebraren durant aquest temps. Abans de
comenar amb lestudi de les dades, per, voldrem cridar latenci
sobre algunes dicultats que es presenten a lhora de poder identicar
amb seguretat els diferents personatges. Potser laspecte ms important
a tenir en compte quan analitzem socialment la composici del Bra
s que no ens podem guiar per la presncia dels adjectius de dignitat.
Tradicionalment sha considerat que els nobles sempre precedien el
seu nom amb el tractament honorc de don, mentre que el nom
dels ciutadans honrats i els cavallers apareixen escrits sense aquest
tret distintiu.
118
Partint daquesta base seria possible una identicaci
social dels membres duna sessi del Bra noms comptant el nombre
de don que hi ha, independentment de si s possible identicar o no
la persona concreta.
Desprs danalitzar les reunions del Bra durant el novembre de
1700 tenim la sensaci que aquest criteri, si b resulta til per fer
115. Sobre aquest tema vegeu el Llibre de LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 167v.
116. Els noms daquestes dues persones sn Josep Serra i Francesc Sunyer.
117. BRU DE SALA, L., i FLUVI, A., Nobiliari del reial cos de la noblesa de Catalu-
nya, Editorial Joventut, 1998, Barcelona; MORALES ROCA, F., Privilegios nobiliarios... i
CASTELLV, F., Narraciones De vegades els diferents termes utilitzats per Castellv per
referir-se a la mateixa persona ens han servit per identicar-les. BRUGUERA, M., Historia
del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de
Catalunya en 1713-1714, Editorial de Luis Fiol y Gros, Barcelona, 1870.
118. Sobre la identicaci estamental vegeu MORALES ROCA, F., Privilegios no-
biliarios..., pp. 191-200.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 103
una primera aproximaci, no ens dna una seguretat absoluta.
119
En
les deu sessions estudiades hem trobat almenys nou errors clars en
la transcripci dels noms. Potser el cas ms clamors s el de Joan
Llins, un conegut ciutad honrat de Barcelona, relacionat amb Feliu
de la Penya, que diverses vegades apareix escrit com don Joan Llins,
com ara el dia 15.
120
En canvi, els nobles Josep Clariana o Emmanuel
Ferrer, veuen com els dies 1 i 16 han perdut la seva noblesa, en apa-
rixer escrits sense ladjectiu de dignitat propi del seu estatus.
121
Un
altre error que diculta la identicaci s lescriptura del nom, sobretot
quan s compost. Aix, Pau Ignasi Dalmases ens apareix el dia 15 com
Ignasi Pau Dalmases, Antoni Roger dErill com Antoni dErill o Josep
Nuri de Lana com Nuri de Lana. Semblantment la mateixa persona
ens apareix de vegades amb els dos cognoms i daltres noms amb el
primer, com ara don Felip Ferran Sacirera, que apareix el dia 10 com
Felip Ferran.
La precedncia dels cognoms acostuma a ser una de les principals
dicultats per a la identicaci dels personatges, ja que tot sovint els
nobles intercalaven els cognoms davantpassats seus que tingueren cert
prestigi. En alguns casos la seva identicaci resulta relativament fcil,
com ara amb Jaume Copons i Falc, el nom exacte del qual s Jaume
Copons de la Manresana-Calders de Vilafranca i Falc. Per aix no
sempre resulta tan senzill, com illustra el cas de Pere Planelles i Cru-
lles, que s el nom amb qu apareix als textos. El seu nom autntic
s don Pere Planella i de Dusai, noble, bar de la Granera i senyor de
Castellcir, i la presncia del Crulles respon a la voluntat de conservar
el segon cognom del seu avi. Si seguim levoluci daquesta nissaga al
llarg del segle XVI ens adonarem de les raons que fonamenten aquesta
identicaci. Primer, trobem Joan Francesc Planella i Despujol, don-
zell el 1599 i senyor de Castellcir. La segent generaci la forma Pere
Planella i de Crulles, fet cavaller el 1626, ennoblit desprs de 1632.
122
Conserva el ttol de senyor de Castellcir. El seu ll fou Joan Baptista
Planella-Crulles i Vila, noble, que participa a la Junta de Braos de
119. Sobre les dicultats que presenta la utilitzaci del don per intentar establir
categories socials vegeu CDENAS Y VICENT, V., El empleo del Don en los documen-
tos hasta el siglo XVIII y su presuncin de calicacin nobiliaria, Hidalgua, 86, 1968,
pp. 9-12.
120. El mateix passa amb don Francesc Mar que, segons Armand de Fluvi,
s cavaller.
121. Els altres errors identicats sn els casos de Felip Quintana, que el dia 24
no sel considera doctor, Bonaventura de Gualbes, que el dia 31 doctubre no s noble
i Ignasi Mari i Llus Josa, ambds sn cavallers.
122. FLUVI, A., Nobiliari Lautor constata que s ennoblit, per no recull la
data exacta.
104 EDUARD MART FRAGA
1653, senyor de Castellcir al qual safegeix el ttol de bar de la Grane-
ra. Finalment, arribem a don Pere Planella i de Dusai, que, com hem
dit, era noble, bar de la Granera i senyor de Castellcir. A vegades el
problema s que les persones canviaven lordre dels cognoms per fer
prevaldre el de la mare o el dun altre avantpassat. Aix succeeix amb
Carlos Ors i Puiggener, el nom exacte del qual s Carlos Puiggener
i dOrs.
123
Altres vegades el problema el trobem en el fet que els dos
primers cognoms apareixen com si fossin el primer i el segon. Fran-
cesc Agull el trobem a vegades com Francesc Agull i Pins (el dia
11, per exemple), per el seu nom complet s Francesc Agull-Pins
de Sagarriga. El que ens interessa destacar ara s que cal tenir cura
a lhora dintentar identicar els diferents personatges que componen
una sessi del Bra. Els errors que lescriv cometia en la transcripci,
en ladscripci del nom o dels cognoms i, sobretot, en el tractament
adequat a la dignitat de cada persona, exigeixen un estudi minucis,
cas per cas, en el qual s fcil cometre alguna errada quan es treballa
amb un gran nombre de cognoms.
Abans dentrar en lanlisi social del Bra Militar cal dir que en
aquest estudi shan simplicat les categories estamentals de lpoca mo-
derna a tres tipologies ben denides: ciutadans honrats de Barcelona,
cavallers i nobles. Aix implica que identiquem les categories de donzell
i cavaller dins el mateix grup, i que, pel que fa a la noblesa, no es dis-
tingeix entre els Grandes de Espaa els barons, els comtes o els senyors
de viles. Entrant ja en matria, el primer que es desprn de lanlisi dels
assistents a les reunions del Bra el novembre de 1700 s que hi ha una
paritat entre la noblesa i els altres grups socials. Aix, dels 117 membres
identicats, 58 sn nobles i 59 sn cavallers o ciutadans honrats, tal i
com ho podem observar en el segent grc.
Grc 1
La composici social del Bra Militar
123. Dec aquesta dada a una comunicaci personal dArmand de Fluvi.
Ciutadans honrats
de Barcelona
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 105
Cal relativitzar aquesta hipottica paritat, ja que quan es fa una
anlisi social dels assistents a les diferents reunions del Bra sob-
serva com la noblesa gaireb sempre est present en un nombre de
persones ms gran que cavallers i ciutadans. Aix, en el grc 2 i en
el quadre 9 es pot observar com en gaireb tots els casos el nombre
de nobles s superior, tot i que aquesta diferncia no s excessivament
gran. Els casos extrems es donen el dia 16 de novembre, quan els
nobles tenen nou persones ms que els ciutadans i cavallers, i el dia
24, quan sn el doble que els altres. Aquesta superioritat, per, no s
excessivament gran, ja que tot i ser majoria hi ha una forta presncia
dels altres estaments nobiliaris. Aix, trobem tres casos (els dies 31,
4 i 1) en qu els cavallers i els ciutadans honrats sn superiors a la
noblesa, la qual cosa mostra el pes que podien tenir aquests sectors
dins del bra en determinades ocasions. Si b en un principi es podria
argumentar que el dia 1 s negligible, ja que en tractar-se temes poc
importants es pot entendre que la noblesa no t inters a assistir-hi,
cal tenir present que no es pot dir el mateix del dia 4, data en qu
observem una gran assistncia de membres per la importncia del
tema (es parla sobre la regncia de Portocarrero i la necessitat de
convocar una conferncia).
Grc 2
Proporci entre noblesa i cavallers + ciutadans honrats de Barcelona
Nobles
Cavallers + ciutadans
honrats de Barcelona
Dia
N
o
m
b
r
e
d
e
p
e
r
s
o
n
e
s
106 EDUARD MART FRAGA
Quadre 9
Proporci entre noblesa i cavallers+ciutadans honrats de Barcelona
Dia Nobles
Cavallers + ciutadans
honrats de Barcelona
31 13 15
4 22 29
5 24 16
6 10 5
7 8 4
8 31 24
10 33 27
11 23 17
15 29 22
16 19 10
24 9 4
1 9 16
La imatge duna noblesa que amb prou feines controla el Bra
Militar a causa del petit marge davantatge que en alguns casos t da-
vant els altres dos sectors, canvia notablement si analitzem els mateixos
dies per diferenciant els tres estaments, tal i com mostra el grc 3.
Observem aqu com la superioritat dels nobles s molt ms evident que
no pas al quadre anterior, especialment els dies 8, 10, 11, 15 i 16, jus-
tament els dies amb ms assistncia. Destaca que aquesta superioritat
es mant tamb els dies 31, 4 i 1, que al grc anterior assenyalava
una minoria dels nobles. El quadre ens porta a considerar que aquests
dies, ms que duna superioritat dels cavallers i ciutadans enfront dels
nobles, caldria dir que hi ha una certa paritat en els seus membres,
especialment entre els nobles i els cavallers, molt evident el dia 1 i una
mica menys el dia 31 i el 4. Daltra banda, el quadre ens mostra que
la distribuci interestamental dins el Bra a cada reuni s sempre la
mateixa, s a dir, els ciutadans honrats sn el grup menys representat,
mentre que els cavallers sempre sn el segon grup en nombre de per-
sones, tot i que bastant lluny de la xifra dels nobles. Noms el dia 24
els ciutadans honrats superen els cavallers en nombre. En aquest sentit,
s illustratiu que, fora del cas dels dies 4, 10 i 1, en la resta els nobles
sn el doble dels cavallers i gaireb tres vegades ms que els ciutadans.
En la mateixa lnia, trobem en general una lleugera superioritat dels
cavallers sobre els ciutadans, que esdev molt gran els dies 4 i 8 de
novembre, dues de les quatre reunions amb ms assistents (i, per tant,
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 107
de ms rellevncia). Aquest fet ens pot fer pensar tant en una major
presncia dels cavallers dins del Bra, com en la seva major capacitat
de convocatria. Tamb, per, cal xar-se que dues vegades els ciutadans
honrats sn ms nombrosos que els cavallers.
Grc 3
Distribuci estamental del Bra Militar
Quadre 10
Distribuci estamental del Bra Militar
Dia Nobles Cavallers
Ciutadans honrats
de Barcelona
31 13 11 4
4 22 21 8
5 24 10 6
6 10 4 1
7 8 3 1
8 31 18 6
10 33 14 13
11 23 10 7
15 29 13 9
16 19 5 5
24 9 1 3
Ciutadans honrats
de Barcelona
Cavallers
Nobles
N
o
m
b
r
e
d
e
p
e
r
s
o
n
e
s
108 EDUARD MART FRAGA
1 9 8 8
Veient els tres grcs en conjunt, la primera conclusi a qu
sarriba s que el Bra Militar de 1700 estava molt lluny de la imatge
tradicional duna noblesa tancada i elitista, sin que integra en el seu si
una proporci considerable daltres sectors socials. s un Bra format
principalment per nobles per tamb per cavallers i ciutadans honrats,
sucientment representats per poder fer sentir la seva veu i, en algun
cas, per poder-la imposar. Daltra banda, els tres grcs tamb mostren
la cohesi interna del Bra, en el sentit que no hi ha cap reuni on
un estament estigui absent o que sinverteixi duna manera radical la
presncia de cada grup. Tot i els canvis en el nombre dassistents a
les diferents reunions, sobserva una proporci que fa que els nobles
sempre siguin els ms nombrosos, seguits gaireb sempre pels cavallers
i els ciutadans honrats.
Aquesta divisi estamental dins el Bra no vol dir que aquests
grups estiguessin clarament diferenciats ni que es moguessin per in-
teressos purament de classe. Una aproximaci a les seves trajectries
personals ens mostra com una part important dells representen una
poderosa elit barcelonina formada per un magma heterogeni de merca-
ders, ciutadans honrats i cavallers ennoblits o de les famlies patrcies
barcelonines que han assolit diferents graus de noblesa en el transcurs
de lltim segle. Aix, sobserva que alguns dels seus membres han tin-
gut o tenen forts vincles amb el mn mercantil, com ara Joan Llins,
Francesc Bastero, Joan Lapeira, Joan Francesc Masdeu o el mateix Pau
Dalmases.
124
En una lnia semblant, observem que, en els darrers vint
anys dels personatges identicats, han obtingut el seu ttol un total de
vint-i-sis persones diferents (tretze dels vint-i-dos ciutadans honrats,
cinc dels trenta-tres cavallers i vuit dels cinquanta-sis nobles),
125
xifra
que augmenta a trenta-tres si ens remuntem trenta-cinc anys enrere
(1665), sense comptar les dignitats que han obtingut els progenitors
124. Sobre la formaci i lascens daquesta naixent burgesia mercantil sn de
referncia obligada les obres de Benet Oliva i Rics (La generaci de Feliu de la Pea,
Edicions Universitat de Lleida, Lleida, 2001) i Isabel Lobato Franco (Compaas y ne-
gocios en la Catalua preindustrial, Universidad de Sevilla, Sevilla, 1995).
125. Ciutadans honrats: Jacinto Blanc (1697), Josep Carreras (1697), Diego
Martnez (1691), Francisco Moliner (1688), Ramon Sambassart (1697), Felip Quintana
(1693), Mag Mercader (1697), Joaquim Vives (1692), Ignasi Fontaner (1698), Baltasar
Barrera (1688), Josep Vilallonga (1698), Francisco Montfar (1688), Onofre Montsalvo
(1683). Cavallers: Joan Lapeira (1699), Llus Mart (1699), Francesc Bastero (1698), Joan
Ponsic (1684), Anton Pera (1681). Nobles: Pere Cardona (1699), Baltasar Bru (1686),
Joan Claresvalls (1680), Ramon Copons (1683); marqus de Besora (1698), Josep Mora
(1699), Josep Novell (1681) i Carlos Puiggener (1680).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 109
dels assistents durant aquest perode. La conclusi a qu arribem s
que gaireb un ter dels cent disset identicats responen a persones
recentment ennoblides. Seguint amb aquest raonament, observem tamb
la presncia dimportants famlies patrcies barcelonines dins del grup
del nobles, com ara els Gualbes, Dusai, Desvalls, Junyent, Terr, Soler,
Amat, Miquel, Navel o Granollachs que, tal i com va posar de mani-
fest Juan Luis Palos, al segle XVI i XVII iniciaren un procs demigraci
estamental des de la ciutadania honrada ns a la noblesa.
126
Destaca
labsncia dels grans llinatges, com ara els Cardona o els Requesens, i
en canvi trobem com aquest estament est format per la petita i mit-
jana noblesa, sovint dorigen rural: Agull, Pins, Codina, Rocabert,
Desbac, Desvalls, Banyuls, Ors, Crulles, Copons, Peguera, Sentmenat,
Granollachs, etc. De fet, entre els assistents noms hi ha un marqus,
el marqus de Besora,
127
i cap Grande de Espaa.
Fa uns anys James Amelang va assenyalar que al llarg del se-
gle XVII es notava una important participaci dels ciutadans honrats en
les reunions del Bra Militar.
128
A partir de lestudi dels assistents a deu
reunions del Bra Militar escollides a latzar entre 1624 i 1704 arribava
a la conclusi que els ciutadans honrats representaven aproximadament
el 23%, els cavallers el 27% i els aristcrates el 50%.
129
Pensem que les
seves conclusions queden conrmades per aquest primer estudi. Sota la
perspectiva daquestes xifres, sembla que la imatge que tenim del Bra
Militar potser no sadequa del tot a la imatge que ens va transmetre
Elliott.
130
Tot i la presncia real de nobles al seu si, sha de ser conscient
que a nals de segle XVII aquesta ja no era la poderosa i rica noblesa
rural sin que estava formada per grans famlies patrcies ennoblides,
petita i mitjana noblesa rural que ha emigrat a la ciutat, la burgesia
mercantil ascendent que va assolint noves dignitats i tot un nou sector,
els gaudints, que esdevenen cada vegada ms presents. Per descomptat
que vetllava pels seus interessos, per alhora sha de valorar que repre-
sentava una part de la societat molt ms mplia del que habitualment
sha considerat. Lanlisi de la composici del Bra ens mostra que no
hi havia un sector de laristocrcia que domins amb claredat sobre la
resta de sectors nobiliaris, ja que aproximadament la meitat dels seus
membres eren nobles i laltra meitat cavallers i ciutadans honrats. Un
Bra Militar que no era ali als negocis mercantils, i que estava for-
126. PALOS, J. L., La prctica..., p. 393 i ss.
127. El marqus de Besora va rebre el ttol lany 1698 i era el protector del
Bra.
128. AMELANG, J., La formacin, p. 99.
129. Cfr. AMELANG, J., La formacin..., p. 99 i ss.
130. ELLIOTT, J. H., Espaa..., p. 116.
110 EDUARD MART FRAGA
mat en bona mesura de persones recentment ascendides destaments
inferiors. Un Bra Militar que esdevenia un reex del de la nova elit
barcelonina, que controlava el Consell de Cent i la Diputaci, una elit
formada dhomes de lleis, dhomes de comer i de les velles i noves
famlies patrcies. Sembla que tenia ra James Amelang quan deia
que la creaci del Bra Militar vino a conrmar la voz dominante de
Barcelona dentro del conjunto de la aristocracia catalana.
131
131. AMELANG, J., La formacin..., p. 98. Sobre el mateix sentit recordem que
Elliott deia que el Bra ric i poders, podia reforar les accions de la ciutat mobilit-
zant laristocrcia resident en inters de la ciutat presentant les seves prpies peticions
(ELLIOTT, J. H., La revolta..., p. 155).
INTRODUCCI. ALGUNS PROBLEMES METODOLGICS
Ara que ja coneixem qui eren els membres de la Conferncia dels
Tres Comuns i del Bra Militar, cal aprofundir en la naturalesa de la
classe dirigent que alimenta i vivica lactuaci poltica daquestes ins-
titucions. En els dos captols anteriors, a banda de mostrar breument
quina va ser la seva histria durant el segle XVII, hem fet unes primeres
anlisis sobre la composici social i els personatges que les dirigien.
El nostre objectiu ara s estudiar aquesta classe dirigent en la seva
totalitat, sense diferenciar entre els membres de la Conferncia, duna
banda, i els del Bra Militar, de laltra, com si fossin dues realitats
separades, cosa ben allunyada de la realitat.
1
Per assolir aquest objectiu hem confeccionat una base de dades
que recull un total de 240 persones diferents que entre els anys 1698
i 1714 participen o b al Bra Militar o b a la Conferncia. Aquests
personatges shan seleccionat a partir de tres criteris: en primer lloc,
els membres de la Conferncia dels Tres Comuns que hem recollit a
lestudi exposat a les planes preliminars; en segon lloc, els membres
del Bra Militar que participaven a les reunions que la noblesa dugu
a terme durant el mes de novembre de 1700 i que tamb hem expo-
sat breument a les planes anteriors, i en tercer lloc, hem completat
aquestes informacions amb un nou tall estratigrc dels membres
que participaren en les reunions del Bra Militar durant els mesos de
juny i agost de 1707. Aquest tall estratigrc ha estat escollit per di-
verses raons. Primer de tot, perqu si volem analitzar la classe dirigent
1. Com podrem veure ms endavant, el 80% dels membres de la Conferncia
formen part del Bra Militar.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA
112 EDUARD MART FRAGA
catalana durant els anys de la guerra de Successi, no podem fona-
mentar el nostre estudi dels membres del Bra Militar exclusivament a
partir de les persones que hi participaven al novembre de 1700. Aquell
moment, que certament resulta rellevant en la histria de Catalunya,
no s sucient per donar una imatge global dels membres del Bra
Militar durant tot el perode, perqu aleshores no shavien produt els
grans trencaments que provoc la Guerra de Successi. La caiguda de
Barcelona en mans de les forces aliades que donaven suport a Carles
III, larxiduc, a loctubre de 1705, tingu com a conseqncia la fugida
del Principat de tot un sector de la noblesa af a la poltica de Felip
V, un sector que, lgicament, no pogu participar a les reunions del
Bra Militar. Un segon motiu que ens ha portat a escollir lestiu de
1707 ha estat la importncia del moment histric. Per aquelles dates
es van comenar a percebre les conseqncies militars de la derrota
dAlmansa i les ciutats de Lleida, Girona i Tortosa envien tot un seguit
de cartes als comuns de Barcelona demanant la seva intercessi per
tal daconseguir del rei un reforament de les defenses militars. A tot
aix, Carles III, larxiduc, deman ajuda als Tres Comuns per tal de
subvenir econmicament les seves tropes. Tots aquests temes foren
tractats al Bra Militar durant els mesos de juny i juliol, eren moments
despecial tensi dins la noblesa que pren conscincia del perill que
amenaava Catalunya. Daltra banda, a lagost sorg un nou conicte
entre les institucions i el monarca per la decisi daquest ltim de
modicar el valor dels rals de vuit. Lobjectiu del rei era remarcar la
moneda viciada, atorgar-li un valor menor i poder aix pagar les tropes.
Per els Tres Comuns soposaren frontalment a la mesura per les greus
conseqncies que tenia per al comer. Aqu el Bra tamb tingu
molt a dir, i el conicte supos un exemple ms de com la noblesa
exerc un poder que anava molt ms enll de les funcions de defensa
dels interessos nobiliaris. En total shan recollit els assistents a setze
reunions del Bra tingudes entre el 16 de juny i el 24 dagost, amb un
total de noranta-sis persones diferents, vint-i-cinc de les quals ja havien
assistit a les reunions de novembre de 1700. s a dir, una quarta part
dels membres. A lannex 5 recollim la llista dels assistents.
2
Si sumem els membres del Bra Militar de novembre de 1700
als de lestiu de 1707 ens trobem amb una xifra total de 189 persones
diferents que participen a les reunions. Fins a quin punt podem dir que
aquesta xifra s representativa de tot el Bra Militar? Un estudi ms
2. En concret shan analitzat els assistents a les reunions dels dies 17 de juny, 13,
14, 21, 22, 24, 27, 28 i 30 de juliol, i 5, 6, 14, 16, 17, 18, 24 dagost. Les informacions
shan extret dACA, LLDBM, G-69, vol. VIII.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 113
ampli sobre el Bra Militar que no ens ha estat possible incorporar
a aquest treball ens proporciona 88 noms nous, dels quals noms 28
pertanyen a famlies no recollides en aquesta llista, tot i que moltes
hi sn esmentades.
3
La similitud de noms i el fet que siguin ben po-
ques les famlies noves que shi incorporen (11%),
4
ens indica que la
base de dades de la qual partim s vlida per poder fer una primera
aproximaci a aquesta classe dirigent, almenys per la primera dcada
del segle XVIII. En aquest sentit, voldrem remarcar que lestudi que es
presenta en les segents planes no pretn deixar la qesti tancada,
sin ms aviat vol ser una aproximaci a la realitat social daquesta
classe dirigent. Una aproximaci rigorosa i exacta de la classe dirigent
catalana exigeix un esfor i un treball molt ms ampli. El nostre ob-
jectiu pretn ser un pas ms en les lnies de recerca que estan duent a
terme reconeguts historiadors com Benet Oliva, Albert Garca Espuche
i Pere Molas.
Arribats aqu, cal explicar la naturalesa de la base de dades i la
manera com shan tractat les informacions recollides. Lestudi es fona-
menta a partir de lanlisi dels testaments de ms de sis-centes persones,
de les quals cent sis pertanyen a alguna de les dos-centes quaranta
persones seleccionades, quaranta-nou a les seves mullers i la resta a
familiars o amics relacionats. Si sumem els testaments dels homes
amb els de les dones (eliminant aquells casos on tenim els testaments
dels dos cnjuges), arribem a la xifra de cent vint-i-vuit nuclis famili-
ars diferents dels quals tenim el testament (del marit o de la muller),
el que suposa ms de la meitat de totes les famlies analitzades. Les
informacions que ens donen els testaments shan completat amb les
dades que ens proporcionen els estudis publicats ns al moment sobre
la societat de la segona meitat del segle XVII. Tots ells estan referits dins
de cada txa i recollits en la bibliograa nal. Aquest segon tipus de
font ens ha perms conixer moltes informacions daquells personatges
dels quals no nhem trobat el testament, especialment pel que fa a la
seva biograa personal. Sovint ens han facilitat omplir i completar
3. Lestudi, que espero que surti aviat a la llum, es basa en lanlisi de la com-
posici de divuit reunions del bra, formades per ms de vint membres i que pertanyen
a tots els anys compresos entre 1701 i 1711 (Cfr. LLDBM, G-69, vols. VI, VII i VIII,
vegeu 22 de gener de 1701, 15 de maig de 1702, 18 de mar de 1703, 21 de gener de
1704, 20 de juny de 1704, 7 de gener de 1705, 4 de desembre de 1705, 13 de maig de
1706, 8 doctubre de 1706, 4 de desembre de 1706, 1 de febrer de 1708, 13 de mar de
1708, 5 dabril de 1709, 6 dagost de 1709, 12 de juny de 1710, 8 de febrer de 1711, 27
de gener de 1711).
4. Aquesta xifra, 11%, surt de la suma dels 60 membres nous als 189 que tenim
de les reunions de 1701 i 1707.
114 EDUARD MART FRAGA
algunes de les informacions que ens proporcionaven els testaments. De
quins apartats consta la base de dades? A grans trets, podem parlar
de tres tipus dinformacions: dades personals, informacions relatives
al testament i el que hem anomenat altres informacions.
Dins la secci Dades personals, recollim tot un seguit dinforma-
cions que pretenen mostrar de manera sinttica la trajectria personal
de cada personatge aix com la seva situaci dins el context social,
econmic i poltic del moment. Potser el camp ms important sigui el
de la biograa, que est fet especialment a partir de les informacions
que ens proporciona la bibliograa secundria. Se nha estructurat el
contingut de manera esquemtica, perqu permet recollir millor la font
de la qual procedeixen les diferents informacions. Voluntriament, hem
volgut evitar repetir les informacions que ens dna el Diccionari Biogrc
dAlbert. Per aquesta ra normalment no transcrivim els continguts
que ens dna (noms en els casos que siguin rellevants) i el citem al
nal, perqu el lector pugui consultar informacions complementries.
Aquest camp principal va acompanyat daltres de menors, que inclouen
un ampli ventall daspectes diferents que van des de la categoria social,
el canvi destament i levoluci, passant per la condici de doctor en
lleis, si s originari o no de Barcelona, etc. Tamb inclou la participa-
ci en el Bra Militar i en la Conferncia. De tots ells potser el ms
interessant s el tema de la categoria social i el canvi destament.
Tal com hem fet amb lestudi social del Bra Militar i de la Confe-
rncia, hem redut la classicaci social a tres estaments: els ciutadans
honrats de Barcelona, els cavallers i els nobles. Dins dels cavallers
situo els donzells, que sn ben poc freqents en els textos. En parlar
de noblesa entenem el concepte en el mateix sentit que ho fa Pere
Molas (qui, a la vegada, segueix Elliott), el qual la considera no en
el sentit genric, sin com un grau especc de la jerarquia social, el
ms elevat de la noblesa no titulada, superior al de simple cavaller,
5
independentment que aquests fossin o no marquesos o comtes. El con-
cepte de canvi destament lapliquem a aquelles persones que han
aconseguit canviar destament o sn lls duna persona dun estament
inferior (no ho considerem quan la persona que ha canviat destament
ha estat el seu avi). La ra per considerar el concepte de canvi desta-
ment sota aquests termes rau en el fet que el nostre objectiu, tal com
passa amb la noci de relaci comercial, s diferenciar els que sn
nobles de llarga tradici, s a dir, que el ttol de noblesa el posseen
des de feia dos o ms generacions, dels que ho sn per haver estat
ascendits recentment.
5. MOLAS, P., Lalta noblesa... p. 15. Vegeu tamb ELLIOTT, J. H., Espaa..., p. 103.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 115
Lexemple de Pau Ignasi Dalmases, per no anar gaire lluny, resulta
illustratiu daix. Prpiament ell era noble, i no va patir cap canvi
destament fora de la concessi del ttol de marqus de Vilallonga el
1709. Per considerar-lo com a tal seria un error, perqu ell era nt
dun paraire i ll dun ciutad honrat que va ser fet cavaller el 1685
i noble el 1692.
6
Lgicament, Pau Ignasi representa un sector social
ben diferent de la noblesa, per molt que ell sigui noble i que no hagi
canviat mai destament. Dins el camp evoluci estamental es recullen
els processos dennobliment dels diferents personatges. En alguns casos,
quan hi ha dubtes, posem la referncia de la font, com s el cas, per
exemple, de Francesc Antic, la muller del qual diu en el testament que
el seu marit s noble. En altres casos, quan s interessant, recollim si
el pare pertanyia o no a un estament inferior. Tamb ressenyem aqu la
concessi dels ttols de marquesos, comtes i el de Grandes de Espaa,
amb lany de la concessi. Lestudi no s exhaustiu, per resulta til per
mostrar el gran nombre de ttols que es van concedir durant aquests anys.
Igualment, quan en la biograa parlem dels senyorius de cada persona,
no els ressenyem tots, sin noms els necessaris per poder caracterit-
zar el personatge. A lltim, hem de constatar que tamb hem trobat
alguns casos de burgesos honrats de Perpiny i de ciutadans honrats
de Girona. En el cmput general els hem fet equivalents a ciutadans
honrats de Barcelona, tot i que els ressenyem adequadament. Respecte
al concepte emigrant, ens estem referint al fet que una persona, o el
seu pare, est populat, s a dir, inscrit com a resident en una ciutat
diferent a Barcelona. Amb aquest apartat hem volgut fer una primera
aproximaci als uxos migratoris, per intentar contrastar les nostres
informacions amb els estudis que en un sentit semblant ha fet Albert
Garca Espuche per la primera meitat del segle XVII.
7
Els camps Bra
Militar i Conferncia tenen com a nalitat illustrar la participaci
de cada persona en la vida poltica del Principat.
A lltim, el camp relaci comercial cal entendrel en un sentit
ben ampli, que no comprn de manera exclusiva el fet que el personatge
ressenyat es va vincular directament en transaccions econmiques. Sota
aquest concepte volem referir-nos a les persones que estaven o havien
estat vinculades a actuacions econmiques que no fossin el mercat de
la terra (compravenda de propietats), dels censals o que visquessin
grcies a les rendes senyorials. s a dir, volem parlar daquells que no
vivien segons el model nobiliari tradicional. Aix inclou tant els lls de
6. Cfr. BRU, L. i FLUVI, A., Nobiliari..., p. 59.
7. Cfr. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo decisivo...
116 EDUARD MART FRAGA
mercaders, independentment que ells exercissin o no com a mercaders
(Pau Ignasi Dalmases), com els lls de pagesos (Josep Dalmau i Capcir)
i els nobles que havien tingut relacions directes amb el mn comercial,
ja sigui a travs de la seva implicaci en arrendaments (Pere Plane-
lla Dusai), en projectes econmics com la primera Junta de Comer
(Bernat Aimeric) o que haguessin exercit el crrec de cnsol militar
de la Llotja de Barcelona (Anton Asprer). Pensem que el plantejament,
si b pot semblar arriscat, t la seva lgica. La famlia Dalmases, per
exemple. Pau Ignasi Dalmases mai no va exercir com a mercader. La
seva actuaci es va moure entre les esferes de lAcadmia dels Des-
conats i els alts nivells de la poltica (va ser cronista del Principat i
ambaixador dels Tres Comuns a Londres). Per no podem dubtar de
la seva vinculaci amb el mn comercial, ja que tant el seu pare com
el seu germ es dedicaren a activitats comercials en qu tingueren un
paper ben destacat.
8
Semblantment, el cas de Josep Dalmau i Capcir
s illustratiu daquesta actuaci. Aquest ciutad honrat, ll i germ
de pagesos de Montbri, s un dels personatges ms rics dels que es
recullen en aquest estudi. La riquesa no es fonamenta en les seves
propietats nobiliries ni en les rendes de les terres que posseeix, sin
en la tasca econmica que duu a terme el seu pare. Josep Dalmau no
pertany a aquesta elit nobiliria, els marmessors del seu testament no
tenen cap relaci amb els membres del Bra Militar. Si lenglobem dins
del concepte relaci comercial s precisament perqu s un perso-
natge que representa uns interessos diferents de la classe noble. A la
vegada, com hem exposat en parlar del Bra Militar i les classes socials
que hi ha al darrere, al llarg del segle XVII es produeix un canvi social,
que prov dabans, en qu diferents sectors de la noblesa simpliquen
en qestions de caire comercial. Illustratius daquest procs serien
els casos de Bernat Aimeric, Josep Galceran Cartell o Pere Planella
Dusai, per posar noms tres exemples dels ms coneguts. Cal dir que
aquestes informacions sn completades en molts casos per uns breus
comentaris, els quals no sn exhaustius, ja que la seva nalitat s donar
algunes pistes que justiquin per qu hem adscrit el personatge dins
del grup de vinculaci comercial.
Dins la secci Testaments, recollim tota la informaci que hem
considerat rellevant del testament de la persona seleccionada. A lapar-
tat familiars directes posem els pares, la muller i els lls. En aquest
ltim camp no hem estat exhaustius i en alguns casos no els posem, o
8. Sobre els Dalmases vegeu LOBATO FRANCO, I., Activitat econmica i actitud
poltica de la burgesia mercantil barcelonina al nal del segle XVII: la famlia Dalmases,
LAven, 184, Barcelona, 1995, pp. 20-23.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 117
noms posem els referits en el testament. Eventualment posem altres
informacions complementries, com ara la categoria social del pare o
lorigen territorial. En lapartat marmessors incloem els marmessors
del o dels testaments (quan hi ha ms duna versi). Els transcrivim
de manera esquemtica, sense les marques de categoria social (misser,
don, senyor) i, si el testament ho cita, amb la relaci familiar que tenen
respecte al difunt. A vegades tamb hem afegit altres informacions (com
ara si una persona s gendre o no), per la qual cosa aquest apartat no
s una transcripci literal del testament, sin que en recull el contingut.
Dins del camp comentaris del testament, no esmentem tot all que
aporta el testament, sin exclusivament les dades que ens han semblat
interessants per al nostre estudi: els dots, el lloc on sha denterrar, els
criats, els lls i un ampli ventall dinformacions, mai exhaustiu, que van
des de la descripci minuciosa de les joies als plets entre germans per
lherncia dun familiar, passant per recomanacions a la muller, deutes
pendents de pagar o cobrar, baralles familiars, etc. Sistemticament
hem obviat el lloc i on shan de dir les misses, els aniversaris i obres
pies que es fundaren a la seva mort. Tamb assenyalem en aquesta
secci el nombre de misses que encarrega aix com les de la seva mu-
ller. Tamb els dots que el matrimoni deixa en el seu testament. Totes
les misses que es demanen (si no es diu el contrari) sn misses de la
caritat a sis sous cadascuna.
9
En el camp de les misses que demana
el testador, en alguns casos hem posat la paraula apareixer. Aix
signica que el testador no concreta el nombre de misses que vol i
demana que siguin els seus marmessors els que decideixin el nombre
de misses que els apareixer adient per la seva mort. Igualment, quan
ens referim a una persona que est populant en un indret, vol dir
que est inscrit com a resident en aquella vila o ciutat. Respecte als
dots, incloem tant els diners que es destinen als lls i a les lles com
els diners que es deixen a les mullers o als marits. Com podrem veure
en el captol dedicat a lestudi econmic, el que ens interessa aqu no
s recollir el nivell de riquesa, sin comparar els diners destinats als
dots secundaris (s a dir, dels lls no primognits) i altres persones
que no siguin lhereu principal.
Finalment, dins la secci Altres informacions, recollim dos camps:
Altres testaments i relacions. Altres testaments s un camp ben
dispers. Hi recollim els testaments de persones relacionades amb el
difunt, ja sigui familiarment (pares, muller, lls/es, germans/es), per
vincles ms llunyans (nebots, cosins, oncles, etc.) o senzillament per-
qu el nostre personatge s citat com a marmessor dun altre difunt. A
9. AHPB, 818/80, fol. 199.
118 EDUARD MART FRAGA
lhora de ressenyar aquests testaments no hem estat tampoc exhaustius
(no recollim tots els familiars que hem trobat ni totes les persones
relacionades). La tipologia dinformacions que posem de cadasc varia
enormement dun cas a un altre. Aix, a vegades ens limitem a constatar
lexistncia dun testament (per exemple, de Josep Galceran Cartell,
recollim lexistncia del testament del seu ll, Francesc, sense cap co-
mentari) i altres vegades, la major part, apuntem alguna informaci
que ens ha semblat dinters, com ara assenyalar la relaci entre ells,
els marmessors o ancdotes interessants. Lgicament, som molt ms
exhaustius en aquestes informacions quan es refereixen als testaments
de les mullers, que no pas quan es refereixen als cosins o altres fa-
miliars ms llunyans. Tant en aquest apartat com quan parlem dels
marmessors, recollim la referncia del testament. Aqu hem optat per
referir els notaris pel seu codi, per durant la redacci daquest treball
lArxiu de Protocols de Barcelona est duent a terme una reforma de
linventari que est modicant les referncies dels notaris. Per aquesta
ra, a lannex 9 i 10 recollim la llista de notaris ressenyats pel nom
i el codi. El camp que hem anomenat relacions suposa una sntesi
de les informacions que ens proporcionen els camps marmessors,
biograa i altres testaments. Hi hem volgut resumir una srie de
persones amb les quals el nostre personatge es relaciona. Aqu fem un
mfasi especial en les persones que formen part de la base de dades,
per tamb nhem ressenyat altres prou conegudes en el context de la
guerra de Successi o en lmbit mercantil que es troben a la nostra
base de dades per que resulta interessant de tenir en compte per va-
lorar millor la situaci social que els envolta. Aix, en aquest apartat
incloem persones tan distintes com alguns membres de reconeguda
orientaci borbnica (Josep Als, Francisco Rius i Bruniquer o Josep
Gell), altres de forta implicaci austriacista (Feliu de la Penya), o
mercaders (Francesc Mascar, Onofre Sids, Josep Duran o Joan Kies),
per citar noms alguns exemples.
Daltra banda, hi ha tota una srie de petits aspectes formals que
cal tenir presents a lhora daproximar-nos a la base de dades per tal que
no hi hagin confusions. En primer lloc, cal dir que hem fet un esfor
per normalitzar lortograa dels noms, de manera que shan eliminat
totes les h nals dels cognoms (Ponsich, Bach, Aimerich han estat
transcrits com Ponsic, Bac i Aimeric) i shan normalitzat algunes graes
(Dusai per Dusay). Respecte a lidioma dels noms hem respectat
loriginal, anomenant, per exemple, Francesc o Francisco en funci
de la forma en qu ens apareix. Daltra banda, hem utilitzat un gran
nombre dabreviatures, especialment per referir-nos a la categoria social,
que estan ressenyades convenientment a lannex 1. No sha fet un estudi
crtic de la situaci dels accents en els cognoms. Shan suprimit tots
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 119
els de que sovint enllacen el nom i el cognom o el primer cognom
amb el segon (aix, per exemple, Ramon de Falguera s transcrit com
Ramon Falguera). Igualment shan suprimit els Don, Sr o Dr. La
ra s que, com hem pogut veure en parlar del Bra Militar, aquestes
marques de categoria social fcilment estan sotmeses a error. Quant a la
graa dels noms ens hem guiat pel Nobiliari del Reial Cos de la noblesa
de Catalunya, de Llus Bru de Sala i dArmand de Fluvi, per aix no
ha estat sempre aix. A lhora de transcriure parts de textos originals
hem procurat conservar la forma per actualitzar lortograa.
A lltim, cal fer referncia als problemes que hem tingut a lhora
didenticar alguns personatges. Primer de tot sha de destacar que hi
ha tres persones que no hem pogut identicar: Francesc Sabastida,
Josep Serra i Francesc Sunyer. En alguns casos tenim sospites, i aix ho
constatem a la biograa, per no nestem segurs. Certament, aquest s
un dels principals problemes amb els quals ens hem hagut denfrontar
a lhora de treballar amb aquest tipus dinformaci. Sovint els textos
noms ens donen el nom i el cognom, la qual cosa diculta la identi-
caci del personatge, sobretot quan en el mateix moment histric hi
havien dues persones que es deien igual. Francisco Mox pot ser tant
Francisco Mox Peguera com Francisco Mox Francol, el seu ll. Aqu
hem considerat que s el pare basant-nos en la data del testament de
la muller del ll (1749), per no s completament segur. Ms proble-
mtics sn els casos de Josep Bru i Banyuls i de Josep Bru i Olzina.
En ambds, tant el pare com el ll es deien igual.
10
En el primer cas
hem optat per identicar-los, ja que, de fet, mai no coincideixen junts
en una mateixa reuni. En el segon cas hem considerat que era el
pare. El cas de Josep Peguera, lim Vilana, tamb s illustratiu dun
fet similar. Pare i ll es deien igual, amb la particularitat que el ll a
vegades sanomenava lim Vilana i Millars. Aqu hem conservat la
diferncia entre ambds. El mateix passa amb Francisco Mari, que
pot ser tant Francisco Mari Genovs, el pare, com Francisco Mari Vi-
lana, el ll. Aqu hem considerat que s el pare. Francesc Nicolau de
Sant Joan tamb resulta problemtic. Poden ser tres: Francesc Nicolau
de Sant Joan i Romeu (pare dHug de Sant Joan), Francesc Nicolau de
Sant Joan i Many o Francesc Nicolau de Sant Joan Llobregat. Hem
trobat el testament dels dos ltims i hem descartat el Romeu. Fran-
cisco Monar presenta altres dicultats. Al text original sembla que hi
diu Monner, la qual cosa lidenticaria amb Francesc Monner, un
noble ben conegut a lpoca. Per aix no s possible perqu Francisco
10. En el cas de Bru Banyuls ens ho conrma el testament. En el cas de Bru i
Alzina, ho conrma BRU, L. i FLUVI, A., Nobiliari..., p. 30.
120 EDUARD MART FRAGA
Monar apareix com un membre de la Conferncia, que el dietari del
Consell de Cent qualica com a ciutad honrat. Aqu hem optat per
considerar-lo ciutad honrat deixant la seva identicaci indeterminada.
Joan Francesc Masdeu s un exemple dels errors que poden cometre les
fonts consultades. Castellv parla de Francesc Masdeu com a membre
de la Conferncia, mentre que en el Bra Militar, Joan Francesc Masdeu
s un personatge ben actiu. En cap dels documents consultats apareix
Francesc Masdeu, amb la qual cosa hem considerat que aquest nom
s un error de Castellv que, no ho oblidem, escriu trenta anys ms
tard de quan van succeir els esdeveniments que narra.
Daltra banda, hi ha una llarga srie declesistics dels quals noms
sabem que van existir perqu participen a la Conferncia: Joan Bac,
Joan Cassanyes, Domingo Fogueres, Josep Godari, Baltasar Montaner,
Josep Regs, etc. A tots ells els hem considerat identicats, perqu a
efectes prctics ens interessa saber-ne, com a mnim, la categoria soci-
al, per de la seva biograa no en sabem gaireb res. Un cas especial
el representa Josep Romaguera, conegut eclesistic de Barcelona, que
tamb participa a la Conferncia per part de la Diputaci. Feliu de la
Penya parla dun Josep Romaguera, ciutad honrat que participa pel
Bra Militar o la Ciutat en les conferncies de novembre de 1702. No
hem trobat cap Josep Romaguera laic. Es tracta dun error? Hem
considerat que s, ats que els membres que participen en aquella con-
ferncia, la qual segons que es desprn del relat de Feliu de la Penya,
s una conferncia de dos comuns, sn els mateixos de la Conferncia
de Tres Comuns que es desenvolupar setmanes ms tard. En ella s
que participa Josep Romaguera, canonge, per part de la Diputaci. A
banda daquests petits problemes identicatius, en alguns casos, dins
del marc dall facultatiu, hem pres algunes decisions a lhora de de-
terminar la forma del cognom de certs personatges. Per exemple, en
el cas de Valeri de Lentorn hem conservat el cognom sota la forma
Lentorn, tot i que la forma normativa per anomenar la famlia sigui
Alentorn. La ra s que Valeri sautoanomena sota aquesta forma i
renuncia tamb al cognom Pins, que pertany a la seva famlia. Per
la mateixa ra anomenem el seu germ Miquel de Pins, tot i que en
alguns textos apareix com Miquel de Lentorn. El mateix es pot dir de
Pere Torrelles, ll de Joan de Sentmenat. Seguint Benet Oliva, distingim
entre els Lled i els Llad, dues famlies diferents els cognoms de les
quals sovint es confonen.
11
Arribats a aquest punt i tenint clares les limitacions del present
estudi, ens trobem en condicions dabordar lanlisi de la classe dirigent
11. OLIVA, B., La generaci, p. 75.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 121
del Principat. Com hem comentat en comenar aquest estudi, el nostre
objectiu s conixer la naturalesa daquest grup social que est diri-
gint les institucions del Principat. Qui eren? Com estaven relacionats?
Ens aproximarem a aquesta classe dirigent des de cinc perspectives
diferents: estamental, familiar, institucional, poltica i econmica. A
lltim, voldrem comentar alguns aspectes que ens permeten veure la
vida quotidiana que vivien els nostres protagonistes. Com tota realitat
histrica, la perspectiva danlisi condiciona dalguna manera el resultat,
a la vegada que en mostra la riquesa. Pensem que enfocar la classe
dirigent catalana amb diferents llums ens permet copsar la riquesa de
colors i ens transmet una imatge molt ms viva de la complexitat i de
la modernitat que possea.
LA CLASSE DIRIGENT DES DUNA PERSPECTIVA ESTAMENTAL
Quins estaments eren els que participaven en les institucions catala-
nes? En quina mesura els interessos mercantils podien estar defensats a les
reunions del Bra o de la Conferncia? Fins a quin punt hi ha realment
una gran elit de nobles que controlen les institucions semblantment a
un senyoriu? Aquestes preguntes sn les que ens han portat a analitzar
estamentalment aquest grup social. Com hem dit abans, lestudi el fem
conjuntament, ja que el Bra Militar, per la seva naturalesa, incloa dins
el seu si molts membres que desprs participaran al Consell de Cent i
a la Diputaci.
12
En els captols anteriors ja hem vist com, tant al Bra
Militar com a la Conferncia, la noblesa hi representava aproximadament
la meitat de les persones que hi assistien. Per aquells estudis que hem
presentat tenen el defecte de ser fotograes instantnies dun moment
donat. Analitzen reunions concretes amb lestat social de cada persona
en aquell any, per els estudis no consideraven que la realitat era viva,
i aquestes persones evolucionen socialment. Alguns pertanyen a famlies
nobles de llarga tradici, per daltres no. Molts dells han estat recent-
ment ascendits i, lgicament, els seus hbits i ideals eren ms propers
als estaments als quals pertanyien abans que no pas al nou estament.
El que volem fer ara s analitzar aquesta classe social independentment
del seu estatus en un moment concret. Aix representa un problema,
perqu una persona com Gabriel Francisco Bria, que va ser ciutad
honrat, cavaller i noble..., a quin estament lhem de situar? Pensem que
all important no s tant lestament concret al qual pertany com all que
la seva gura representa. En aquest cas, Gabriel Bria s un exemple de
12. No oblidem la gran exibilitat que hi ha entre els membres de la Confe-
rncia que tan aviat podien representar la Diputaci, com el Consell de Cent o el Bra
Militar.
122 EDUARD MART FRAGA
la exibilitat estamental de la societat catalana, que permetia que en una
sola generaci una persona pogus passar de ciutad honrat a noble. A
lhora de tractar la informaci penso que podem fer un joc de mxims
i de mnims. Un joc de mxims seria valorar la classe dirigent catalana
a partir de lestatut social de ms prestigi que assols al llarg de la seva
vida. Si ho veiem aix, el resultat nal s el quadre i el grc segents:
Quadre 11
Estaments de la classe dirigent I (mxims)
Categoria social Nombre %
desc 3 1
bhp 1 0
ecles 27 11
chb 41 17
cav 47 20
nob 121 51
total 240 100
Abreviacions emprades: desc, desconegut; bhp, burgs honrat de Perpiny; ecles, ecle-
sistic; chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller; nob, noble.
Grc 4
Estaments de la classe dirigent I (mxims)
Abreviacions emprades: desc, desconegut; bhp, burgs honrat de Perpiny; ecles, ecle-
sistic; chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller; nob, noble.
Com podem veure, en aquest cas, la noblesa representa la meitat
del total,
13
mentre que els cavallers sn un 20%, els ciutadans honrats
13. Cal dir que dins la noblesa no hem comptat Mag Mercader, que va ser
ciutad honrat per que a lexili reb el ttol de marqus.
desc
bhp
ecles
chb
cav
nob
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 123
el 17% i els eclesistics el 9%. Les xifres mostren una imatge de la
classe dirigent complexa, on la meitat del grup est format per nobles
i laltra per una barreja de cavallers, ciutadans honrats i eclesistics.
La qesti canvia sensiblement quan valorem els personatges en fun-
ci dels mnims, s a dir, a partir de lestament social ms inferior
del qual han estat membres. Aqu cal dir que incloem dins del con-
cepte ciutad honrat els que abans havien estat mercaders i que,
com hem dit en parlar de la base de dades, atribum a una persona
lestament del pare quan aquest s inferior al seu. Per exemple, Ra-
mon Claver, que era noble, el considerem ara com a cavaller, ja que
el seu pare havia estat cavaller. Pensem que aquest joc de xifres s
lcit i raonable perqu el que ens interessa s mostrar levoluci de
la classe social, diferenciar les velles famlies nobles de les noves.
Noms per tenir un referent i mostrar com aquest criteri no s en
cap moment agosarat, cal valorar que a la mateixa poca a Frana hi
havia un gran debat a lhora de denir la vella noblesa de la nova. El
criteri que se segu per denir la noblesa de race era que, com recull
R. Mousnier le pre, laeul et le bisaeul taient gentilshommes.
14
s
a dir, tres generacions endarrere. Nosaltres en canvi, noms comp-
tabilitzem una generaci (el pare). Si ho considerem aix, el resultat
s el quadre segent:
Quadre 12
Estaments de la classe dirigent II (mnims)
Categoria
social
Nombre %
chb 86 36
cav 64 27
nob 58 24
ecles 27 11
bhp 2 1
desc 3 1
total 240 100
Abreviacions emprades: chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller; nob, noble;
ecles, eclesistic; bhp, burgs honrat de Perpiny; desc, desconegut.
14. MOUSNIER, R., Les institucions de la France sous la monarchie absolute, PUF,
Pars, 1974, vol. II, p. 103.
124 EDUARD MART FRAGA
Grc 5
Estaments de la classe dirigent II (mnims)
Abreviacions emprades: chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller; nob, noble;
ecles, eclesistic; bhp, burgs honrat de Perpiny; desc, desconegut.
La situaci canvia notablement. Ara la noblesa representa una
quarta part dels casos, mentre que els cavallers sn una altra quarta
part i els ciutadans honrats esdevenent el grup ms nombrs amb ms
dun ter del total. Els eclesistics representen l11%. Qu signiquen
aquestes xifres? Doncs que si volem parlar de noblesa vella o de llarga
tradici, s a dir, de noblesa que ha adquirit aquesta condici com a
mnim des de fa dues generacions (els avis havien mort essent nobles),
representa una minoria dins el total. Si ajuntem els cavallers amb els
ciutadans honrats (afegint-hi els burgesos de Perpiny, que sn una
categoria equivalent), tal com hem fet en estudis anteriors, veurem com
aquests dos grups representen el 64% del total, s a dir, gaireb dues
terceres parts. Si ens xem en les xifres absolutes veurem com la noblesa
esdev el tercer grup ms nombrs (cinquanta-vuit membres), molt per
darrere dels vuitanta-set ciutadans honrats (afegint-hi els dos burgesos
de Perpiny) i pocs menys que els seixanta-quatre cavallers. Els eclesi-
stics, per la seva banda, continuen en un discret quart lloc, amb les
vint-i-set persones que signiquen l11% del total. La conclusi a qu
sarriba s que la classe dirigent estava formada per una barreja molt
heterognia de membres, i que en cap moment hi havia un grup que
domins sobre la resta amb claredat. Si inclogussim en aquest estudi
els avis, la reducci de la noblesa encara seria ms gran, ja que en un
bon nombre de casos era lavi el que havia canviat destament, com s
el cas de Josep Alemany, Felici Cordelles, Ramon Codina, Felip Ferran,
Ignasi Corts, Vicen Magarola o Josep Amat, per posar noms alguns
exemples. De fet, la noblesa vella, anterior a 1599 per posar una data,
desc bhp
ecles
chb
cav
nob
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 125
la representa un grup molt minoritari de famlies prou conegudes: els
Agull, els Pins, els Descatllar, els Sentmenat, els Lanuza, els Terr, els
Aymeric (aquests amb dubtes), i pocs ms.
Aquesta anlisi es complica un mica ms quan entrem a valo-
rar el pes que juguen els mercaders, entesos en el sentit que ja hem
assenyalat unes lnies abans. Lgicament, procedint daquesta manera
aparentment ens allunyem de la realitat, ja que els mercaders no podien
participar ni a la Conferncia ni al Bra Militar. Per, alhora, no podem
oblidar que molts daquests ciutadans honrats, cavallers i nobles han
viscut gran part de la seva vida grcies a uns benecis econmics, seus
o dels seus pares, que no provenien de les rendes senyorials sin de les
riqueses generades per lintercanvi de productes. En aquest sentit, s
que sembla un error no fer aquesta diferenciaci: no seria correcte ni
exacte considerar que aquestes persones, que pertanyen ara a estaments
privilegiats, eren alienes a uns interessos i a un mn (el mercantil) que
havien marcat la seva existncia duna manera notable. Si modiquem
les dades seguint aquest criteri trobem que hi ha vint-i-dos persones
que havien estat mercaders o eren lls de mercaders (o altres categories
inferiors). Aleshores, el panorama social esdev encara ms complex, tal
com mostra el segent quadre.
Quadre 13
Estaments de la classe dirigent III (amb mercaders)
Categoria social Nombre %
nob 60 25
cav 64 26
chb 65 27
ecles 26 11
merc 22 9
desc 3 1
bhp 2 1
Total 240 100
Abreviacions emprades: nob, noble; cav, cavaller; chb, ciutad honrat de Barcelona;
ecles, eclesistic, merc, mercader; desc, desconegut; bhp, burgs honrat de Perpiny.
126 EDUARD MART FRAGA
Grc 6
Estaments de la classe dirigent III (amb mercaders)
Abreviacions emprades: nob, noble; cav, cavaller; chb, ciutad honrat de Barcelona;
ecles, eclesistic, merc, mercader; desc, desconegut; bhp, burgs honrat de Perpiny.
Ciutadans honrats, cavallers i nobles, per aquest ordre, representen
una quarta part, i la resta est composta per una barreja de mercaders
i eclesistics. Observem com la noblesa continua en tercera posici. En
la mateixa lnia cal xar-se en el fet que daquestes vint-i-dos persones,
una era eclesistic, vuit van ser ciutadans honrats, cinc cavallers i vuit
van arribar a ser nobles,
15
s a dir, ms de la meitat van ascendir a
categories estamentals superiors a la ciutadania honrada. Les xifres
sn indicatives de la mobilitat de la societat catalana. s una dada
ben signicativa que en aquesta llista tinguem a vuit persones que en
el transcurs de dues generacions (de pares a lls), haguessin passat de
lestament mercader al noble. Detalls com aquests ens estan parlant
duna societat dinmica, on era possible que persones destaments in-
feriors (artistes, menestrals), en un temps relativament curt, arribessin
a ocupar llocs de cert relleu institucional i decidir sobre afers poltics
que afectaven tot el Principat.
Per la qesti ens porta ms enll. Parlar de mercaders no s
exactament el mateix que parlar de relacions mercantils, ja que lactivitat
del comer no era exclusiva dels mercaders. Tal i com han mostrat els
estudis dAlbert Garca Espuche, Isabel Lobato Franco i Benet Oliva, hi
havia fora ciutadans honrats, cavallers i nobles que portaven a terme
15. Nobles: Joan Lapeira, Pau I. Dalmases, Josep Cat, Joan Claresvalls, Josep
Duran, Francesc Antic i els germans Sagrera; cavallers: Jeroni Sadurn, Domingo Mora,
Joan Francesc Masdeu, els germans Falguera; ciutadans honrats: Ramon Sambassart,
Francisco Molines, Mag Mercader, Pau Lled, Cristfol Llad, Francesc Bassols, els
Barrera; eclesistic: Rafael Pinyana.
desc
bhp
ecles
merc
chb cav
nob
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 127
activitats comercials, ja fos des del crrec com a cnsol militar de la
Llotja, la vinculaci familiar amb grans famlies de mercaders o per
la implicaci en projectes empresarials com els de Feliu de la Penya
o en la Cambra de Comer. Lestudi dAlbert Garca Espuche per a la
primera meitat del segle XVII no deixa cap mena de dubte. Ens mostra
una gran varietat de nobles, des de cavallers ns a comtes, ben rela-
cionats amb les activitats mercantils, com ara lexplotaci de mines,
administradors de la carn, de la llana, arrendament de les bolles, en
el sector del cuir, en la venda danimals, de vi, de blat, de vidre, ns
i tot en les grans companyies comercials ultramarines. La seva con-
clusi s contundent: La pequea nobleza intervena decididamente, de
forma abierta o encubierta en la vida econmica del Pas.
16
Veient-ho
des daquesta perspectiva, sembla lgic i ben raonable parlar de vin-
culaci comercial per referir-se a tots aquells que, independentment
que tinguessin o no un passat en lestament mercantil, estaven relaci-
onats amb aquests sectors econmics, els quals, sens dubte, inuren
en la seva actuaci. Aleshores, la perspectiva canvia novament. Hi ha
vuitanta-quatre casos de persones vinculades al mn comercial (ents
com a activitat no noble, incloent els lls de pagesos), que representen
ms duna tercera part del total (35%). Dins daquest grup la distribuci
estamental (atribuint a cada persona lestatut social ms baix de qu
va gaudir, sense considerar el de mercader) quedaria segons indica el
segent grc:
Grc 7
Els estaments i la vinculaci comercial (mnims)
Abreviacions emprades: nob, noble; cav, cavaller; chb, ciutad honrat de Barcelona;
bhp, burgs honrat de Perpiny; ecles, eclesistic.
16. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo decisivo. Barcelona y Catalua 1550-1640, Alianza
editorial, Madrid, 1998, p. 296.
bhp
ecles
chb
cav
nob
128 EDUARD MART FRAGA
Ms de la meitat dels membres eren ciutadans honrats (61%) i
el 40% restant quedava distribut entre els cavallers (18%), els nobles
(14%), els eclesistics (5%) i els burgesos honrats que, en el fons,
caldria comptar-los juntament amb els ciutadans honrats. Hem de ser
conscients que en aquest estudi no considerem aquells casos en els
quals els avantpassats majors duna generaci (s a dir, els avis o an-
teriors) es van dedicar tamb a tasques comercials. Aix, per exemple,
Francesc Copons de la Manresana exportava mercaderies a linterior de
la pennsula, o Jordi Descatllar (familiar de Narcs) venia pedrenyals a
Ripoll, Jeroni de Peguera mules i Pau de Fluvi, blat.
17
Cal afegir-hi un
bon grup de famlies dorigen mercantil que shavien ennoblit al llarg
dels segles XVI i XVII, com ara els Montnegre (mercaders genovesos), els
Aimeric, els Planella, els Fivaller (muller de Felip Ferran) o els Junyent.
Si valorssim aquests elements, lgicament les xifres serien encara ms
mplies del que hem assenyalat en aquest estudi. Per tornem al nostre
raonament. La imatge que tenim del mn comercial canvia de forma
considerable quan valorem els mxims, s a dir, lestatut social ms
alt al qual arribaren les persones vinculades al comer. En aquest cas
el resultat que obtenim s el segent:
Grc 8
Els estaments i la vinculaci comercial (mxims)
Abreviacions emprades: nob, noble; cav, cavaller; chb, ciutad honrat de Barcelona;
bhp, burgs honrat de Perpiny; ecles, eclesistic.
Ara els nobles esdevenen el grup ms nombrs, amb gaireb la
meitat del total de les persones analitzades que intervenien en acti-
vitats comercials. Els ciutadans honrats apareixen en segon lloc amb
17. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo..., p. 294.
bhp
ecles
chb
cav
nob
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 129
un 29%, mentre que els cavallers, els eclesistics i els burgesos hon-
rats mantenen una quota similar.
18
Lgicament, vist aix, la noblesa
sembla que est encara ms vinculada al comer que no pas abans.
La xifra de la noblesa cal matisar-la, ja que daix no es pot deduir
que tots aquests nobles amb vincles comercials fossin noblesa vella,
ni que mantinguessin permanentment al llarg de la seva vida aquests
vincles. La xifra de trenta-nou nobles s el resultat de dos processos.
Duna banda, de lexistncia real, com veurem tot seguit, de noblesa
vella que tenia i es dedicava parcialment a activitats econmiques que
no eren prpies del seu estament. De laltra, i aix sha de destacar,
tamb s un signe de com els sectors mercantils podien ascendir en
lescala social i arribar a la dignitat de noblesa. En el fons, tots els
quadres que acabem de veure posen de relleu que a la Catalunya del
segle XVII lestrat familiar on una persona naixia no predeterminava
el seu futur, ja que els ascensos i descensos en lescala social eren
possibles i habituals. Lgicament ara no s el moment de transcriure
la llarga llista de les vuitanta-quatre persones que conformen aquest
nucli vinculat al comer, per s que val la pena alludir als noms ms
destacats. Entre ells hi ha famlies de mercaders de reconegut pes i
prestigi com Pau Lled, Francesc Bassols, Francesc Bastero, Pau Ignasi
Dalmases, Cristfol Llad, els Falguera, els Lapeira, Joan Llins, Joan
Francesc Masdeu, Mag Mercader, Josep Ordano, Joan Ponsic, Jeroni
Sadurn, Ramon Sambassart i Feliu Teixidor (aquest ltim germ de
Jaume Teixidor). Una mirada als vincles entre aquestes persones i als
marmessors que nomenen en els seus testaments (vegeu lapartat re-
lacions) ens fa present un nombre encara ms ampli de mercaders.
Personatges com els Mascar, Rossell, Duran, Boneu, Que, Feu, Feliu
de la Penya, Sids, Kies, Circuns o Berenguer apareixen ara en esce-
na, ben vinculats a aquesta classe dirigent, tot i que no participen en
les reunions que aqu hem seleccionat. En aquest sentit, cal valorar
que alguns mai es van ennoblir (Circuns, Lleonart, Sids) i altres s
que van participar en altres reunions del Bra Militar, com ara Pau
Rossell.
19
Ms enll del ball de noms, i del que pot ser ns a cert
punt una cci numrica, tota aquesta llarga srie de grcs illustra
la complexitat de la xarxa social del Principat i el seu dinamisme a
lescalf dels canvis econmics.
18. Cal dir que els cavallers es mantenen en nombre, per no sn les mateixes
persones, ja que un grup de cavallers ha passat a la noblesa i un grup de ciutadans
honrats al grau de cavaller.
19. Pau Rossell va participar, per exemple, en la reuni de 18 de mar de 1708
(Cfr. Deliberacions del Bra Militar, G-69, vol. VIII).
130 EDUARD MART FRAGA
Un element a destacar s la relaci entre la noblesa vella (o no
tan vella) amb el mn mercantil. Albert Garca Espuche mostrava amb
claredat lexistncia daquestes relaciones per a nals del segle XVI i
principis del XVII. Tractar aquest tema per principis del segle XVIII s una
tasca que depassa els lmits del nostre treball, per s que podem aportar
algunes dades que suggereixen lexistncia dels mateixos processos. Una
delles s la gesti de la carn per part del Consell de Cent. El Llibre de
Deliberacions de la Ciutat recull amb minuciositat els pagaments que
peridicament feien els consellers als provedors, especicant el tipus
de carn, el pes i el cost abonat. Sovint trobem un bon grup de nobles
entre aquests provedors. El segent quadre, merament aproximatiu,
aplega alguns noms de membres de la noblesa que es van vincular a
aquest negoci durant la primera dcada del segle XVIII.
Quadre 14
Nobles vinculats a la venda de la carn a Barcelona entre 1702-1713
20
Data Nom Categ. Qu Quantitat Residncia
1 20.06.1702 Antic Saladic, Toms chb 6 b 1.189 ll.
2 19.11.1703 Copons i Falc, Joan nob 158 m 498 ll. i 10 s.
3 21.04.1704 Magarola i Descatllar, Vicen nob 52 c 117 ll.
4 30.04.1704 Magarola i Descatllar, Vicen nob 51 c 129 ll. i 14 s.
5 28.06.1704 Pins i Rocabert, Miquel nob 116 c 218 ll. 10 s. i 2 d.
6 28.06.1704 Pins i Rocabert, Miquel nob 183 m 295 ll. 18 s. i 3 d.
7 14.07.1704 Antic, Francesc chb 700 m 1.100 ll. i 7 s.
8 06.09.1704 Areny y Garriga, Josep chb
1.000 m i
1.000 o
2.000 ll.
9 17.12.1704 Berart, Francesc nob 60 m 97 ll. i 6 s. Sort
10 09.01.1705 Oliver i Boteller, Josep nob 1.204 m 2.212 ll. i 12 s.
11 14.08.1706 Oliver i Boteller, Josep nob 165 m 508 ll. i 18 s.
12 01.09.1706 Sol, Francesc nob 130 m 551 ll. i 14 s. Terrassa
13 07.09.1706 Abadal, Jeroni chb 218 m 867 ll. i 2 s. Calaf
14 10.09.1706 Vadell, Flix nob 163 c 517 ll. 3 s. i 4 d.
15 15.02.1707 Oliver i Boteller, Josep nob 327 m
1.008 ll. 18 s.
i 6 d.
20. El quadre sha confeccionat a partir de les informacions que ens proporci-
ona el LLDCC. Per buscar les dades concretes el lector es pot guiar per les dates del
pagament.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 131
Data Nom Categ. Qu Quantitat Residncia
16 19.04.1707 Llins, Joan cav 100 m 422 ll. i 10 s.
17 24.07.1707 Dalmau i Capcir, Josep chb
96 c i
1.440 o
2.308 ll. i 15 s.
18 28.07.1707 Dalmau i Capcir, Josep chb
356 m i
677 a
1.980 ll.
19 14.01.1708 Desvalls i Vergs, Antoni nob 1.156 m
3.888 ll. 15 s.
i 8 d.
20 24.01.1708 Desvalls i Vergs, Antoni nob 317 o 436 ll. i 4 d.
21 30.05.1708 Sol, Francesc nob 181 m 559 ll. i 17 s.
22 08.08.1708 Corbera i Palau, Pau chb 63 m 233 ll. 10 s. i 11 d.
23 03.08.1708 Ivorra, Armenter de cav 96 o 133 ll. 16 s. i 4 d.
24 15.10.1708 Desvalls i Vergs, Antoni nob 15 m 42 ll. 16 s. i 9 d.
25 30.06.1709 Pera i Tord, Anton cav 1.878 m
3.700 ll. 15 s.
i 2 d.
26 09.07.1709 Moner, Francesc chb 343 m
1.350 ll. 75 s.
i 7 d.
27 22.07.1709 Pera i Tord, Anton cav 1.479 m
2.755 ll. 12 s. i
10 d.
28 05.08.1709 Pera i Tord, Anton cav 1.117 m
2.209 ll. 8 s. i
6 d.
29 27.08.1709 Pera i Tord, Anton cav 987 m
1.985 ll. 3 s. i
10 d.
30 08.10.1709 Sans, Ramon Dr 120 o 243 ll. i 9s.
31 01.09.1710 Amigant, Josep nob 394 m
1.690 ll. 8 s.
i 3 d.
32 30.10,1710 Ivorra, Armenter de cav
2 b, 18 v,
3 ve
419 ll. i 8 s.
33 07.11.1711 Pera i Tord, Anton cav 300 m 996 ll. 7 s. i 4 d.
34 11.11.1711 Dalmau i Capcir, Josep chb 1.501 m
4.826 ll. 14 s.
i 8 d.
35 11.11.1711 Dalmau i Capcir, Josep chb 185 o 383 ll. i 17 s.
36 19.11.1711 Grau i Gomes, Anton noble 1.233 m 4.666 ll. 5 s. i 4 d.
37 19.07.1713 Ninot, Mag noble 526 m 3.074 ll. 2 s. i 8 d.
Abreviacions emprades: m, molt; b, basileu; c, crestat; o, ovelles; a, anyells, bo, bous;
v, vaques; ve, vedelles; ll., lliures, s., sous; d., diners; nob, noble; chb, ciutad honrat
de Barcelona; cav, cavaller; Dr, doctor.
132 EDUARD MART FRAGA
En total sn uns vint-i-cinc membres dels estaments privilegiats
i podem veure la gran varietat de persones que hi estaven implicades:
des de ciutadans honrats dorigen mercantil o pags (Josep Dalmau,
Toms Saladich o Francesc Antic), ns a un gran nombre de nobles.
Entre aquests destaca la presncia de famlies de noblesa vella o de
llarga tradici, com ara Joan Copons, Vicen Magarola, Josep Oliver
o el conegut Emmanuel Desvalls. Aix s una dada signicativa, que
mostra amb fora que els casos de noblesa estricta, en el sentit que
vivien exclusivament de les rendes de les seves possessions, devien ser
ms aviat una minoria. Al quadre trobem tamb un bon nombre de
persones de la petita i mitjana noblesa com ara Anton Pera, Armenter
Ivorra, Mag Ninot, Ramon Sans, Gaspart Berart, Flix Vadell i lom-
nipresent Joan Llins. Si ens xem en les quantitats abonades veurem
com en alguns casos es tractaven de xifres molt considerables, com
ara les 4.826 lliures que es pagava a Josep Dalmau, les 3.888 lliures a
Emmanuel Desvalls o les 2.212 a Pere Oliver. No es tractava pas dun
negoci menor que complements altres fonts de riquesa. Aquestes quan-
titats, com tindrem ocasi de veure ms endavant, eren superiors als
dots que alguns nobles de reconegut prestigi atorgaven a les seves lles en
els testaments. Daltra banda, tamb veiem que hi estaven vinculades
persones procedents de diferents indrets del Principat, de Sort, Calaf
o Terrassa, cosa a la qual cal afegir que molts daquests nobles eren
originaris de diferents comarques com els Oliver (Tarragona) els Des-
valls (Lleida), els Dalmau (Montbri), etc.
Potser podem fer un pas ms enll i veure qui ms participava del
negoci de la carn, al mateix nivell i amb les mateixes condicions que
aquests grups privilegiats. El segent quadre recull totes les persones
que van vendre carn al Consell de Cent entre setembre i novembre
de 1710.
Quadre 15
La venda de la carn el 1710
Data Nom Categ. Qu Quantitat Residncia
30.08 Mas, Anton Revenedor 53 m 210 ll. 10 s. i 3 d.
01.09 Amigant, Josep Noble 394 m 1690 ll. 8 s. i 3 d.
01.09 Alabau, Jeroni Mercader 373 436 ll. i 13 s.
04.09 Anglada, Francesc Negociant 1 bo, 11 v 232 ll.
04.09 Fuster, Francisco Pags 773 m 2.030 ll.
04.09 Golobardes, Pere 498 m 1.690 ll. i 18 s.
Planola de la
Vall de Ribes
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 133
Data Nom Categ. Qu Quantitat Residncia
06.09 Font, Andreu Cirurgi 68 m 308 ll. 5 s. i 9 d. Sant Andreu
10.09 Alabau, Jeroni Mercarder 401 m 1.544 ll.
12.09 Ferran, Josep Notari 248 931 ll. 10 s. i 6 d.
12.09 Valls, Jaume Sabater 3 bo, 3 va 146 ll.
16.09 Mart, Francesc
Candeler de
la cera
272 m
1.112 ll.
9 s. i 9 d.
20.09 Corretja, Joan 960 m
3.245 ll.
2 s. i 10 d.
Planola de la
Vall de Ribes
22.09 Florensa, Miquel 401 m 1.864 ll. 16 s. i 3 d. Calaf
22.09 Morer, Jaume 282 m 985 ll. i 15 s. Camprodon
24.09 Torras, Antoni 892 m 4.044 ll. 15 s. i 3 d. Llavaneres
26.09 Muzarra, Josep 125 m 349 ll. i 13 s. Caldes
30.09 Vidal, Anton 256 m 774 ll. i 3 s. Urgell
30.09 Farras, Jernim 25 o 56 ll. Urgell
03.10 Soler, Gabriel
Candeler de
la cera
1.190 m
4.297 ll.
13 s. i 9 d.
08.10 Vigo, Carles 1.217 m 3.798 ll. i 16 s. Cerdanya
10.10 Sever Marc Mercader 2 b, 122 va 554 ll.
16.10 Amiell, Jaume Eclesistic 807 m
2.175 ll.
12 s. i 8 d.
prevere de la
Vall dAran
21.10 Albinyana, Francesc Pags 60 m 249 ll. 1 s. i 6 d. Calella
21.10 Ribera, Joan Taverner 119 m 486 ll. 13 s. i 6 d.
27.10 Moga, Pere Eclesistic 1.152 m
3.936 ll.
5 s. i 10 d.
prevere de
Talarn
27.10 Altimaras, Jaume Argenter 116 m 467 ll. 15 s. i 8 d.
30.10 Ivorra, Armenter de Noble
2 b, 18 v,
3 va
419 ll. i 8 s.
30.10 Serdanay, Salvador Argenter 923 m 1.659 ll. i 10 s.
11.11 Amat, Francesc, Dr. Eclesistic 162 m 780 ll. 15 s. i 2 d.
11.11 Riera, Narcs 313 m 1.318 ll. 15 s. i 6 d. Gualba
26.11 Bassa, Flix Eclesistic 107 m
469 ll.
10 s. i 44 d.
prior del
monestir de
Montalegre
26.11 Tud, Jacint
Botiguer de
teles
136 m
620 ll.
10 s. i 8 d.
Abreviacions emprades: m, molt; bo, bous; v, vaques; ll., lliures, s., sous; d., diners.
134 EDUARD MART FRAGA
El tret ms destacat s la gran varietat de persones de sectors
socials diferents vinculades al negoci: des de botiguers de teles, page-
sos, argenters, taverners, candelers de la cera, negociants, mercaders,
sabaters i a la vegada, sense cap diferncia, nobles. Fins i tot hi ha
eclesistics. Cal valorar que noms estem analitzant tres mesos dun
any que no s especialment signicatiu (per aquelles dates sacabava de
produir el segon atac de Carles III a Madrid), i que un estudi exigent
hauria de treballar marcs temporals ms amplis. Tot i aix, creiem que
aquestes dades illustren amb claredat que les diferncies socials entre
els estaments no eren excessivament grans. Una part de la noblesa,
per molt noble que fos, participava de manera directa en les activitats
mercantils, i tot i que gauds de molts privilegis es relacionava amb
els estaments inferiors. Tamb cal destacar la varietat geogrca de la
procedncia dels productes (dels que ho podem saber): Calella, Vall
dAran, Cerdanya, Camprodon, Urgell, Vall de Ribes, Llavaneres, Caldes,
Sant Andreu... Certament, cal treballar el tema ms a fons, per les
dades conrmen el que insinuava Garca Espuche: Barcelona era un
centre director del pas, ben vinculat amb la seva rodalia.
La relaci de la noblesa amb les activitats mercantils tamb es
pot veure en altres aspectes. Un s el lloguer de cases al Consell de
Cent per al tall de la carn. El 1704 entre els llogaters hi havia Josep
Galceran de Cartell, Josep Terr Marquet, Josep Ferran, Joan Amat,
Francesc Comalada i Francesc Anglasell, tots nobles de reconeguda
anomenada i prestigi.
21
El 1708 encara mantenien el negoci.
22
Una
altra dada suggeridora: el dret de la Nova Ampra. El 3 de juliol de
1702 un grup de nobles feia una instncia al Bra Militar per tal que
interceds per recuperar el dret de la Nova Ampra. Entre les persones
que signaven aquesta demanda hi havia: el rector de la parrquia de
Sant Sever, Magdalena Mora, Marianna Mari, Josep Falc, Anton Gra-
nollachs, Felip Ferran, Josep Erill, Narcs Feliu, Josep Carreras i Joan
Llins.
23
Fixem-nos com hi ha eclesistics, noblesa de vella tradici,
mercaders ennoblits... Tota una barreja destaments i sectors diferents
implicats dins les mateixes activitats. Al gener de 1707 trobem com
Maria de Villalba, lla del noble Don Fernando Fivaller, demanava a
la Diputaci que perdons la pena imposada al seu pare al novembre
de 1704 per no pagar els drets de la bolla en una transacci de roba.
Els diputats li feren costat.
24
La noblesa estava implicada amb les acti-
vitats comercials. Recordem el conicte pel torp al veguer. El detonant
21. Cfr. LLDCC, 1B, II, 213, fol. 112r.
22. Cfr. LLDCC, 1B, II, 217, fol. 163r i 164v.
23. Cfr. LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 426v.
24. Cfr. LLDDP, N-268, fol. 546r.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 135
fou lexistncia de roba de contraban a casa del diputat eclesistic.
Un any desprs, trobem un incident similar a la casa de Francisco
Agull Sagarriga, procedent duna famlia noble dantiga tradici. Els
diputats entraren a la casa forant les portes dentrada i trobaren, tal
com esperaven, roba de contraban que no havien pagat els impostos.
El Bra Militar protest pel que considerava que era una intromissi
en la propietat privada dun membre del seu estament. La resposta
dels diputats era signicativa duna realitat que no ens pot passar per
alt: sn moltas y contnuas las instncies que t [La Diputaci] per la
multitud de fraus se ocultan en puestos sagrats y en casas de personas
ax eclesisticas com militars.
25
Part de la noblesa estava estretament
vinculada als interessos comercials i en vivia.
El dinamisme de la societat catalana encara es veu ms reforat
quan analitzem el nombre de persones que han aconseguit canviar
destament. Segons el criteri que seguim les xifres varien, per si ens
atenim al criteri ms restrictiu (que s el que utilitzem en la base de
dades de la classe dirigent), no considerem com a canvi destament la
concessi de ttol de comte o marqus, i s el fet que el pare canvis
destament. Des daquesta perspectiva, obtenim que del total de dues-
centes quaranta persones cent-vuit havien canviat destament, s a dir,
el 45%, una xifra no gens menyspreable. Per si als cent vuit afegim
els trenta nobles que van assolir el ttol de comte, marqus o el de
Grandes de Espaa, aleshores la xifra augmenta a cent trenta-sis, que
representa ms de la meitat del total (57%). s a dir, el canvi desta-
ment sembla un fet quotidi dins la societat catalana de principis del
segle XVIII. Si ens atenim al criteri ms restrictiu, s a dir, les cent-vuit
persones, hi ha diferents aspectes que resulten interessants. Primer
de tot cal xar-se en alguns personatges concrets que en una genera-
ci o dues (si considerem la del pare) han assolit la noblesa des de
la ciutadania honrada. De fet, vint-i-quatre de les cent-vuit persones
que canvien destament han seguit aquesta via. Dins daquest grup, hi
ha algunes trajectries admirables, com les de Francesc Antic i Joan
Lapeira, que van passar de lestament de mercaders al de la noblesa
en una sola generaci. Altres van arribar a la noblesa sense passar pel
grau de cavallers, com Ramon Vilana Perlas, Pau Ignasi Dalmases o
Ignasi Fontaner (aquest ltim de burgs honrat passa a ser noble). Si
valorem els canvis per estament veurem com seixanta-dos persones van
aconseguir la categoria de noblesa, vint la de cavaller i vint-i-dos la
ciutadania honrada (vegeu grc vint). A ms, vint-i-sis persones (ells
o els pares) havien evolucionat des de lestament de mercaders.
25. Cfr. LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 256r.
136 EDUARD MART FRAGA
Quadre 16
Els canvis destament
Categ. social Nombre %
ecles 4 4
chb 22 20
cav 20 19
nob 62 57
total 108 100
Abreviacions emprades: ecles, eclesistic; chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cava-
ller; nob, noble.
Grc 9
Els canvis destament
Abreviacions emprades: ecles, eclesistic; chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cava-
ller; nob, noble.
Ms enll de la discussi sobre el fet si va canviar destament
una tercera part o la meitat del grup analitzat, lexistncia daquests
perls tan precisos mostra ben clarament com la societat catalana de
nals del segle XVII era lluny de ser una estructura monoltica. Les
xifres totals assenyalen com les histries de personatges que des del
comer podien ascendir en lescala social i inuir en la vida poltica
del pas, no eren casos allats, sin que afectaven una massa de la po-
blaci considerable. En aquest sentit, cal considerar que un bon grapat
daquests personatges eren lls de persones pertanyents a categories
socials molt inferiors a la dels mercaders. Aix, per exemple, Francisco
Antic, Josep Dalmau i Capcir i Josep Rifs eren lls de pagesos; Jeroni
Sadurn dun perxer, Josep Romaguera dun obrador, Mag Mercader
dun mestre de cases, Anton Berenguer dun notari i Jacinto Blanc
ecles
chb
cav
nob
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 137
estava casat amb la lla dun mariner o capit de nau. El fet que per-
sones com aquestes poguessin, en el temps duna generaci, estar en
condicions dinuir de manera indiscutible en la vida poltica del pas
ens mostra una societat en la qual les diferncies estamentals eren cada
vegada ms diludes. Un altre aspecte a tenir en compte s la presncia
dels gaudints. Seixanta-dos de les dues-centes quaranta persones sn
doctors, o b en lleis o en medicina, que representa una quarta part
del total (26%). La dada s rellevant per valorar el pes dels homes de
lleis dins una societat tan codicada. Si fem un cop dull als noms ens
adonem que en aquestes reunions van participar homes de prestigi
com Francisco Toda, Pere Cardona, Plcid Copons, Jeroni Magarola,
Salvador Massanes, Francisco Molines, Joan B. Reverter, Josep Costa o
Francisco Vertamon. Alguns van estar vinculats a laustriacisme (Plcid
Copons, Joan B. Reverter, Salvador Massans) i daltres es decantaren
cap a lopci borbnica (Pere Cardona, Francisco Vertamon). Tots ells,
per, van tenir un paper prou important.
Semblantment, la qesti de quantes persones eren de Barcelona
i quantes procedien daltres indrets del Principat resulta interessant.
Aqu, laproximaci al fenomen s complexa, ja que ns a quin punt
podem dir que una persona s de Barcelona o no? En un inici vaig
pensar que el lloc denterrament podia ser una bona pista, per la
qesti no s tan clara. La noblesa podia viure a Barcelona, per tamb
passaven temporades a les seves terres. Aquesta doble residncia s un
fet que Albert Garca Espuche ha pogut constatar en els seus estudis
per a la primera meitat del segle XVII, i que moltes vegades obea a un
pla denit.
26
On cal ubicar-los? Que Ramon de Copons digui que vol
ser enterrat a la parrquia de Sant Juli, a Llor (Solsona), signica
que est assentat al Solsons? Considero que s, ats que ens indica
que Sant Juli s un lloc important per a ell i on possiblement encara
mant relacions. Per tamb s cert que no ha de ser aix forosament.
Tamb cal parlar de les nissagues. Les obres de Benet Oliva, Albert
Garca Espuche i Isabel Lobato Franco estan farcides dhistries de les
diferents famlies de mercaders que procedien darreu de Catalunya i
que en una, dos, tres generacions sinstallen a Barcelona i esdevenen
rics empresaris i sennobleixen. On cal situar el lmit? Per contra, en
alguns casos, la informaci a partir de la qual hem treballat ens indi-
ca que s que es pot parlar amb certa seguretat de uxos migratoris,
com ara lexistncia de burgesos honrats de Perpiny, lls de ciutadans
honrats de Girona, etc.
26. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo..., p. 297.
138 EDUARD MART FRAGA
Els resultats mostren que hi ha un mnim de cinquanta-una per-
sones que no eren barcelonins (ells o els seus pares), que representa
el 21% del total. Daquestes, sis van arribar a ser ciutadans honrats,
sis cavallers, trenta-dos nobles, sis eren eclesistics i un era burgs
honrat de Perpiny. Entre ells trobem les ms variades procednci-
es. Des de noblesa aragonesa (Joan Abarca, Jos Bernal, els Lanuza),
passant per un bon grup de perpinyanesos (Carlos Alemany, Josep
Bru, Ignasi Fontaner, Francesc Mas) i un ampli ventall de ciutats com
Berga (Hugo Senespleda), Puigcerd (Anton Pera), Vic (Joan Ponsic,
Francesc Tord, Valent Armanteras), Tortosa (Rafael Pinyana), Tarragona
(Ramon Clver, Pau Torres,), Montbri (Josep Dalmau), Riudoms (Fran-
cisco Toda), Arbcies (Domingo Fogueras), Lleida (Anton Berenguer),
Guissona (Anton Erill), Matar (Joan Lapeira), Girona (Joan Vives)
o Manresa (Pere Cardona). I aix sense comptar els estrangers. Aix,
per exemple, s prou coneguda la relaci de Joan Lapeira amb Joan
Kies; els Bastero procedien de Tor i Josep rdano estava casat amb
una Quef, famlia de mercaders genovesos. Aquest 21% de poblaci
augmenta quan no considerem tant el nombre dimmigrants com les
relacions familiars i damistat que la classe dirigent mantenia amb fa-
mlies o persones daltres indrets de Catalunya. En aquest sentit, el lloc
on residien els marmessors sembla una prova clara de lexistncia duns
llaos de conana forts amb persones de fora de Barcelona. Aix, si
redum la nostra anlisi als cent sis personatges dels quals hem trobat
el testament, vint-i-vuit sn immigrants i setze ms tenen entre els seus
marmessors persones no residents a Barcelona. La xifra total es queda
en quaranta-quatre persones de cent-sis, que representa el 41% de la
mostra.
27
Una mirada a aquests setze personatges mostra la exibilitat
i lamplitud de les relacions que lelit dirigent mantenia amb la rodalia.
Trobem, per exemple, que Francisco Blanes nomena com a marmessors
Francisco i Manuel Ferrer i Prpita, de Valncia; que el gendre de Felip
Butiny s Narcs Saleta Comalada, de Vic, una famlia que tamb est
vinculada amb Mag Mercader i Francisco Mox. Daltra banda, veiem
com la lla de Felip Ferran es va casar amb Enric Jalpi, dArenys de
Munt (Girona), i que entre els marmessors tamb hi ha un canonge
dUrgell i un de Vic; que els dos gendres de Josep Francol (Francisco
Mox i Bonaventura Muntaner) sn de Cervera, com tamb Cirinio
Folcrs (marmessor de Josep Mata) i Galceran de Vilalba (marmessor
de Felip Ferran); que entre els marmessors de Bonaventura Gualbes
27. En seleccionar aquestes dinou persones hem considerat que no fossin els
germans preveres. En el cas de Francesc Nicolau de Sant Joan hem recollit al seu oncle
Dions, canonge de Tarragona.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 139
hi ha labat de Sant Pere de Rodes i Mag Vilallonga, de Matar, el
mateix lloc on viu Josep Feliu Feu, que s marmessor de Francisco
Saiol. Per no noms aquests personatges estan vinculats amb lexterior
de Barcelona. Tota una llarga llista de ciutats com Mallorca (Salvador
Tamarit, Hug de Sant Joan), Vilafranca del Peneds (Francisco Moli-
nes), Ripoll (Ramon Sambassart), Perpiny (Mag Mercad), Igualada
(Flix Vadell), Puigcerd (Francisco Padells), Agramunt (muller de
Felip Ferran), Mollet (Llus Josa) i Tarragona (Francisco Nicolau de
Sant Joan, Josep Josa) ens apareixen vinculades a persones que par-
ticipen en les institucions directives del Principat. I tot aix sense fer
un estudi minucis dels llocs denterrament o daltres persones que ens
apareixen al testament. Per exemple, Bernat Aimeric volia ser enterrat
a Sant Pere Mrtir (Manresa), el mateix lloc que Francesc Amigant;
Narcs Descatllar al monestir de Ripoll i Felip Ferran al de Montserrat;
Josep Mata i Ramon Copons a Sant Juli de Llor, mentre que Pere
Planella i Mag Barrera escollien Santa Maria de Moi (Vic) i Joan de
Lanuza la vila dUrrea (Arag).
La qesti es complica una mica ms quan considerem la vinculaci
daquesta classe dirigent amb famlies no catalanes. El fet dendinsar-
nos en la delimitaci de quines famlies sn castellanes, aragoneses,
valencianes o estrangeres ens portaria molt lluny, per una mirada
als cognoms dels marmessors ens mostra amb claredat lexistncia
daquests vincles. Aix, a la llista de persones de fora de Barcelona o
que tenen llaos familiars amb persones de fora de Barcelona, caldria
afegir dotze persones ms vinculades amb famlies no catalanes.
28
A
banda del conegut cas dels Pignatelli (Domingo Pignatelli estava casat
amb la lla de Bernat Aimeric), destaca el cas de Llus Sayol. La seva
lla estava casada amb Felip de Bouwerkerke, bar de May (Flandes),
la seva germana amb Francisco Gascn i entre els marmessors tamb
hi gura Guillem Ramon dIvorra. Daltra banda, la germana dAgust
Copons, estava casada amb Francisco Sierra i tamb era familiar de
Francisco Vega; Josep Dusai t com a marmessor Juan de Castro,
el qual, a la vegada, s marmessor de la lla de Felip Ferran; Josep
Galceran de Pins estava casat amb Agustina Urries, germana del go-
vernador dArag, i Josep Marimon amb M. Francisca de Velasco, lla
dun noble castell; la lla de Bernat Gver es va casar amb Gabriel
Quiones, la de Joan Ponsic amb Josep Matas Luzas (natural dAra-
28. Entre aquestes dotze persones no comptem les que, a banda dels llaos
familiars amb famlies no catalanes, tenen tamb llaos amb famlies que no viuen a
Barcelona, que ja estan comptabilitzades amb anterioritat.
140 EDUARD MART FRAGA
g), la de Gabriel Bria amb Pedro Vallbona, la de Francisco Blanes
amb Bartomeu Moncayo, marqus de Coscojuelo, la dIgnasi Soler amb
Ferran Guzmn i la de Mag Mercader amb Luis Ortiz Velares, tots
castellans o aragonesos. A ms, entre els marmessors de la muller
de Mag Mercader hi ha Benet de Portules Carreres i Bresco. Un cas
interessant s el dels Quef. Maria Quef estava casada amb Emma-
nuel de Roca Jlia, i era lla de la germana de Josep Ordano. El seu
pare, Joan Enric Quef, era ll de Mateu Quef, mercader alemany,
natural de la ciutat de Tirol, lo die de son bit residint en la ciutat de
Gnova.
29
La trajectria s curiosa: lavi alemany, el pare itali, ella
catalana. Mitjanant un estudi adequat dels cognoms no catalans i les
nissagues a les quals pertanyen, segurament descobrirem encara ms
vinculacions familiars, per els exemples recollits semblen prou clars
per comprovar lexistncia daquests llaos.
Si ens atenim a les xifres objectives que per la nostra part
podem aportar al debat, trobem que cinquanta-quatre persones de les
cent-sis de les quals tenim el testament sn o tenen vinculacions fa-
miliars amb persones de fora de Barcelona, que representen ms de la
meitat. La xifra augmenta a setanta si sumem les setze que sn de fora
de Barcelona i de les quals no tenim el testament. No podem oblidar
que aqu noms hem fet un sondeig. Per aprofundir en aquests temes
cal analitzar tamb la procedncia familiar de les mullers, element
que hem considerat lleugerament i la importncia del qual reecteix
la documentaci consultada. Per ms enll de les xifres, sembla evi-
dent que els casos recollits mostren la presncia dunes dinmiques
migratries clares, que sens dubte devien inuir en la memria de
molts membres de la classe dirigent. No per casualitat, Mag Barrera,
en escriure el seu testament el 1707, parlava de Moi com lamada
ptria mia.
30
Una de les primeres impressions que es poden extreure
daquestes xifres apunta en la mateixa direcci dall que Albert Garca
Espuche va constatar per la primera meitat del segle XVI: lexistncia
de la doble residncia o els contactes amb la poblaci dorigen,
31
com
un fet natural de la societat catalana daleshores. Un fet que no s
sin una conseqncia lgica del procs durbanitzaci de laristocrcia
catalana que John Elliott va destacar en el seu moment.
32
En aquest
29. AHPB, 839/80, fol. 124.
30. AHPB, 885/40, fol. 133.
31. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo, p. 297.
32. ELLIOTT, J. H., Espaa..., p. 106. Aquest autor indica que, com cap al 1639,
entre una quarta i una cinquena part de la noblesa catalana estava registrada com a
resident a Barcelona.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 141
sentit ja hem vist com Amelang considerava que la creaci del Bra
Militar va tenir com a conseqncia la conrmaci del poder de lelit
barcelonina dins laristocrcia catalana. Sense que aquesta armaci
deixi de ser certa, les dades recollides apunten que un segle desprs
(el Bra Militar havia estat creat el 1602), la realitat social de la classe
dirigent catalana s sensiblement diferent. Certament, s a Barcelona
on es prenen les decisions poltiques que afecten tot el Principat, per
ns a quin punt aquestes decisions les prenen persones exclusivament
vinculades als interessos de la Ciutat Comtal? Els exemples ens mos-
tren que un gran nombre de ciutats i viles, ms enll del nombre de
persones insaculades a la bossa de la Diputaci, podien tenir accs a
aquests organismes directius a travs de persones i familiars amb els
quals hi estaven vinculats. En el fons, aix conrma lexistncia duns
uxos entre Barcelona i la resta de Catalunya que sn la continutat
daquells que Albert Garca Espuche ja va detectar per al vessant ms
mercantil: a la capital anaven a parar branques i elements secundaris,
de moltes famlies de Catalunya (fadristerns), i grcies al peu posat a
la Ciutat Comtal, aquests grups familiars podien establir vincles amb
altres de tot Catalunya.
33
La impressi que tenim s que aquests uxos
no es limiten noms a les classes mitjanes, sin que tamb afectaren,
en certa manera, la petita noblesa i, sobretot, laristocrcia local. La
presncia de ciutadans honrats de Girona (Joan Vives) o de Perpiny
(Ignasi Fontaner) ho conrma.
A lhora de valorar la classe dirigent catalana des duna perspectiva
estamental ens adonem de la complexitat social que lenvoltava. Lan-
lisi que hem dut a terme mostra com aquesta societat, sense deixar de
ser elitista, incloa un ventall prou ampli destaments socials diferents,
de tal manera que en una mateixa reuni de la Conferncia podem
trobar votant, en igualtat de condicions, el comte de Plasncia, el ll
de pags (Josep Dalmau Capcir) i lexmercader (Joan Lapeira). Imat-
ges com aquesta ens mostren una societat que contenia prou signes
de modernitat. Una societat en constant moviment, en qu els canvis
destament no eren estranys i en qu un mercader podia esdevenir
noble. Una societat oberta, en la qual tamb participaven nissagues
darreu de Catalunya i on els gaudints tenien la seva veu.
33. GARCA ESPUCHE, A., Barcelona..., p. 319. Sobre el paper de Barcelona com a
centre director de leconomia catalana durant la primera meitat del segle XVII s dobli-
gada consulta el seu llibre GARCA ESPUCHE, A., Un siglo
142 EDUARD MART FRAGA
LA CLASSE DIRIGENT DES DUNA PERSPECTIVA FAMILIAR
Com hem dit al comenament daquest treball, fa una bona colla
danys Nria Sales considerava que la distncia socio-econmica
que separa en els segles XIV-XVII un Cardona dun Llupi, Descatllar o
Banyuls s fora ms gran que la que separa un qualssevol daquests
darrers dun ciutad honrat, o un ric mercader, notari o burgs de
Perpiny.
34
Laproximaci que hem fet en les lnies anteriors mos-
tra que aquests estaments socials que formen la petita noblesa, els
cavallers, els ciutadans honrats i els antics mercaders, convivien i
participaven en la direcci de les institucions catalanes. Daltra banda,
no fa gaire temps Albert Garca Espuche comentava que cap a 1700,
funcionava a Barcelona un complex conjunt de relacions familiars,
de negoci i de conana, una densa troca molts ls de la qual
sortien del compacte nucli barcelon.
35
Lestudi de Garca Espuche
se centrava en lanlisi de les relacions econmiques i familiars
dalguns dels mercaders ms destacats del perode i mostrava com
moltes vegades les relacions comercials les reforaven importants
vincles familiars, a partir dels quals es podia dibuixar una troca, la
troca barcelonina, com lanomenava ell, la qual illustrava grca-
ment la fortalesa i la densitat daquests vincles. Per si considerem
lestudi de Garca Espuche a partir de la reexi que en feia Nria
Sales, s lgic preguntar-nos si aquestes troques noms existien
en la classe mercantil o si tamb es podien trobar dins la petita
noblesa. Fins a quin punt aquesta classe dirigent estava unida per
forts vincles? A partir de lestudi dels marmessors dels testaments de
cent sis personatges, als quals cal afegir quaranta-nou testaments
de mullers, obtenim informacions de cent vint-i-vuit persones diferents
del total de dos-centes quaranta (53%). Si a tot aix hi sumem les
dades que ens proporcionen altres testaments de familiars i amics
i la que ens dna la bibliograa sobre leconomia i la noblesa de
nals del segle XVII i principis del segle XVIII, es pot dibuixar una
primera aproximaci a lmbit de relaci de molts dels personatges
analitzats, independentment del fet que en tinguem o no el testament.
Aquesta informaci lhem sintetitzada en lapartat relacions. Aqu
volem recollir una primera aproximaci a lmbit social on molts
dells es movien, per en cap moment volem dir que aquestes siguin
totes les relacions dels personatges analitzats.
34. SALES, N., El segles, p. 136.
35. GARCA ESPUCHE, A., Barcelona..., p. 319.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 143
Combinant totes aquestes informacions s possible dibuixar no-
ves troques, seguint el suggeridor model de Garca Espuche. Tot i
que les possibilitats combinatries sn amplssimes, ens ha semblat
que es poden dibuixar dues troques. La primera la forma all que
podem anomenar a grans trets petita noblesa, terme amb el qual
volem designar els nobles que no tenen un passat mercantil recent,
tot i que, excepcionalment, tamb hi hem incls algun cavaller i
ciutad honrat.
La segona la forma la noblesa dorigen mercantil, entesa com
aquelles persones, ja siguin ciutadans honrats de Barcelona, cavallers o
nobles, que tenen un passat mercantil recent. A diferncia de la troca
de Garca Espuche, aqu no diferenciem entre les relacions econmiques
i les familiars. Entre les familiars considerem en general les relacions
directes en el context duna generaci (pares, germans, mullers, lls,
gendres, nora, sogres, oncles i cunyats), tot i que en alguns casos
concrets hem anat una mica ms enll en larbre genealgic.
El total de les dues troques engloba setanta-cinc persones dife-
rents. La troca de la petita noblesa inclou trenta-vuit persones a les
quals nhem afegit cinc mes que hi estan relacionades (els ls que
surten de la troca), mentre que la de la noblesa dorigen mercantil
la formen trenta persones ms dues externes. La diferncia entre
les dues no cal entendre-la en un sentit estricte, com si fossin dues
realitats completament diferents. De fet, en ambdues troques hi ha
deu persones comunes,
36
la qual cosa demostra lexistncia de forts
punts de connexi social.
Hem afegit alguns ls externs a la troca per mostrar la relaci
daquests personatges amb altres nobles o mercaders de reconegut
prestigi en el seu moment, sis dels quals no recollim en la nostra
base de dades: Pau Feu, Josep Duran, Rius i Bruniquer, Joan Kies,
Narcs Feliu de la Penya i Cristfol Potau. En sntesi, el dibuix seria
el segent:
36. Concretament: Mag Mercader, Pau Ignasi Dalmases, Francesc Bastero Lled,
Francesc Vilana i Vilamala, els germans Josa Agull, Joan Ponsic, Salvador Massans,
Joan Baptista Reverter, Emmanuel Ferrer i Sitges i Josep Bru i Banyuls.
144 EDUARD MART FRAGA
AA: Antoni Armengol; AB: Alexandre Boixadors; AC: Agust Copons; BA: Bernat
Aimeric; BAL: Francesc Bastero Lled; BG: Bonaventura Gualbes; CP: Cristfol
Potau; D: Josep Duran, EFS: Emmanuel Ferrer i Sitges; ELL: Emmanuel de Llupi;
FAP: Francisco Amat i Planelles; FB: Francisco Blanes; FBS: Francesc Berardo
i Santjust; FFS: Felip Ferran Sacirera; FS: Felici Sayol; FVV: Francisco Vilana
Vilamala; GP: Guerau de Peguera; GS: Galderic de Santjust; IF: Ignasi Fontaner;
JAE: Josep i Anton Erill; JAO: Josep Aguilar Oluja; JBB: Josep Bru i Banyuls; JBR:
Joan Baptistar Reverter; JCF: Joan Copons i Falc; JET: Josep Emmanuel Terr;
JGP: Josep Galceran de Pins; JJA: germans Josa Agull; JL: Joan de Lanuza;
JM: Jeroni Magarola; JP: Joan Ponsic; MC: Miquel Clariana; MM: Mag Mercader;
MP: Miquel Pins; MS: els Monfar i Sorts; MV: Mag Vilallonga; PID: Pau Ignasi
Dalmases; PT: Pere Torrelles; RC: germans Ribera Claramunt; RCL: Ramon Copons
de Llor; RS: Ramon de Sentmenat; SM: Salvador Massans; ST: Salvador Tamarit;
VL: Valeri de Lentorn.
Grc 10
Troca de la petita noblesa
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 145
Grc 11
Troca de la noblesa dorigen mercantil
Aparentment ambdues troques sembla que formen dos mons se-
parats: la petita noblesa es relaciona amb la petita noblesa i la noblesa
dorigen mercantil entre ella. La novetat, per, s que, sense deixar de
ser una societat amb un fort component estamental, podem veure com
AA: Anton Asprer; AFR: Anton Falguera Broca; AS: Anton Sunyer; BAL: Francesc
Bastero Lled; EFS: Emmanuel Ferrer i Sitges; ERJ: Emmanuel Roca i Jlia; FB:
Felip Botinya; FP: Narcs Feliu de la Penya; FVV: Francisco Vilana i Vilamala; JA:
germans Josa Agull; JBB: Josep Bru i Banyuls; JBR: Joan Baptista Reverter; JC:
Josep Costa; JCR: Josep Cata Renau; JK: Joan Kies; JFM: Joan Francesc Maresc;
JL: Joan Llins; JLP: Joan Lapeira Parera; JO: Josep Ordano; JP: Joan Ponsic; JS:
Jeroni Sadurn; MB: Mag Barrera; MM: Mag Mercader; MS: Domingo Mora Sa-
bater; PF: Pau Feu; PID: Pau Ignasi Dalmases; PL: Pau Lled; RB: Francisco Rius
i Bruniquer; RCF: Ramon Codina i Farreres; RS: Ramon Sabater; RSR: Ramons
Sambasart i Roger; SM: Salvador Massans.
146 EDUARD MART FRAGA
les xarxes de relacions familiars i econmiques que Garca Espuche
trobava a lelit mercantil i explicaven part de la seva fora, tamb es
repeteixen amb igual intensitat entre la noblesa dorigen mercantil i la
petita noblesa. A ms, aquestes no sn les niques troques possibles,
ja que segons el punt de partida i la perspectiva danlisi, es pot con-
feccionar una troca de lelit reialista, una de lalta noblesa i una
altra de lelit austriacista.
37
Vist en conjunt podem adonar-nos que la
classe dirigent catalana no estava formada exclusivament per persones
amb un alt grau de lideratge, sin que al darrere hi havia grups ben
denits i ben relacionats, que certament devien inuir en la presa de
decisions. Val la pena analitzar-les.
Si centrem la nostra atenci en la petita noblesa veurem que, a
banda destar formada en la seva major part per la petita i la mitjana
noblesa de llarga tradici (que noms amb Felip V i Carles III, larxiduc,
adquir alguns ttols de marqus i comte), destaca el gran nombre de
relacions que tenen alguns personatges concrets, com ara els germans
Ribera-Claramunt (vuit), Josep Guerau de Peguera (set), Galceran de
Pins (sis), els germans Josa Agull (cinc), Salvador Tamarit (cinc),
Pau Ignasi Dalmases (cinc), Pere Torrelles (cinc), Josep Aguilar i Oluja
(cinc), Francisco Blanes (quatre) i Joan Copons i Falc (quatre). Tots
ells van jugar papers importants en el context de la guerra de Successi,
en la major part dels casos en el bndol de Carles III, larxiduc. Sense
entrar en detalls podem veure que Guerau de Peguera estava vinculat
amb Bernat Aimeric, Francesc Berardo, Josep Emmanuel Terr, Josep
Aguilar i Josep Galceran de Pins. A la vegada, Josep Galceran de Pins
ho estava amb Pere Torrelles, Francisco Blanes i Francesc Berardo;
Pere Torrelles amb els germans Magarola i Miquel Clariana; Miquel
Clariana amb Francisco Sentmenat i Bonaventura Gualbes; Francisco
Sentmenat amb Pere Torrelles i els germans Ribera Claramunt; els ger-
mans Ribera Claramunt amb els germans Erill, Pau Ignasi Dalmases,
Francesc Berardo i Josep Amat i Planellas..., i aix podrem repassar
les nissagues ns al nal. Les dades conrmen que la immensa ma-
joria dels noms designen famlies que no procedeixen de lestament
mercader en un passat recent. Per una mirada atenta ens mostra que
la realitat no s ben b aix. Entre la llista de persones incloses a la
troca hi ha Pau Ignasi Dalmases, ll del conegut mercader, el qual cal
37. Per exemple, un personatge tan conegut per les seves inclinacions borbni-
ques com Josep Als est relacionat amb Francesc Cardona, Ignasi Fontaner, Francisco
Molines, Joan Ponsic i Josep Bru Banyuls. Ignasi Fontaner est relacionat amb Francisco
Rius i Josep Bru; Josep Bru amb Francisco Rius, i aix anirem dibuixant la troca. Daltra
banda, la troca de la petita noblesa ens mostra que gran part dels seus membres van
esdevenir forts austriacistes.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 147
relacionar tamb amb el comte de Vallcabra; els lls i les lles de Pau
Ignasi entroncaran amb els Terr, els Sant Joan i els Josa, a ms,
Pau estava casat amb Marta Vilana Cordelles (de la famlia de Josep
Vilana i Vilamala). Daltra banda, tamb trobem Ignasi Fontaner, impor-
tant exportador daiguardent; tant Bernat Aimeric com Joan B. Reverter
shavien relacionat amb els projectes mercantils de Feliu de la Penya;
Antoni Bastero Lled era ll de Pere Anton Bastero i Maria Lled,
dues famlies la vinculaci comercial de les quals s prou coneguda;
els germans Saiol estaven relacionats amb Pau Feu, un altre mercader
reconegut, i Francesc Vilana Vilamala era familiar de Francesc Bastero
i Pau Ignasi Dalmases i tenia diverses botigues.
Com hem comentat abans, hem volgut dibuixar alguns ls que
surten de la troca per mostrar altres relacions dels personatges reco-
llits. Felip Ferran, per exemple, que s un dels personatges que ms
participa a les conferncies. Certament, el seu perl respon al de la
petita noblesa de llarga tradici, que aparentment mai no ha estat
vinculada amb grups socials diferents. Per xem-nos que entre les
seves relacions trobem tant Bernat Aimeric com Miquel Pins (nobles
de llarga tradici) i tamb els Potau, els Dalmases i Josep Duran,
un important mercader. Alguna cosa est canviant la societat. Un altre
exemple: Joan Copons de la Manresana i Falc. Joan s un model de
la noblesa de les terres dinterior de Catalunya (de fet, vol ser enterrat
a la parrquia de Sant Jaume de la Manresana). Pot semblar que un
personatge com ell est poc vinculat amb lelit dirigent de Barcelona,
i no s pas veritat. Entre les persones amb les quals es troba relacio-
nat hi ha Josep Aguilar, Alexandre Boixadors i Francisco Sentmenat,
tres nobles ben reconeguts. Per no noms hi ha aquest sector social.
Tamb trobem que Joan Copons est relacionat amb Joan Ponsic, de
reconegut passat mercantil. Emmanuel Ferrer, el conegut defensor de
lopci resistencialista a la Junta General de Braos de 1713, amb
qui el trobem relacionat? Mag Mercader (el seu cos), Joan Baptista
Reverter (cunyat) i els Bru i Banyuls. Aquests exemples, i altres que
es poden afegir, mostren que la imatge de la petita noblesa com un
grup social que podria ser ms o menys tancat queda desdibuixada.
Els forts vincles que unien les persones que la formaven, juntament
amb la presncia de nombroses relacions amb persones vinculades al
comer dins seu, mostra com la classe dirigent catalana es trobava en
un procs dobertura. En un mn que tradicionalment sha tendit a veure
format destaments i classes socials clarament separades, veiem com
una primera anlisi a fons del fenomen qestiona la rigidesa daquesta
separaci. La pregunta que ens podem fer aleshores s si els mateixos
patrons es repeteixen quan analitzem la noblesa mercantil.
148 EDUARD MART FRAGA
Una primera mirada a la troca ens transmet la mateixa sensaci
de fortalesa dels vincles que hem vist anteriorment. Cal dir que hi hem
afegit alguns nobles que no tenen un passat mercantil, per que els
trobem ben vinculats a aquest grup, com ara Francisco Vilana. Entre
les persones que tenen ms vincles destaca amb fora Mag Mercader,
amb nou persones relacionades, seguit pels Falguera Broca (set), Ra-
mon Sabater (sis), Joan Frances Maresc (cinc) o Pau Ignasi Dalmases
(cinc). En un darrer lloc tenim altres personatges prou coneguts com
Joan Llins, Felip Botiny, Joan Cat Renau, Joan Baptista Reverter,
Pau Lled, tots ells amb un nombre considerable de relacions. Potser
no val la pena resseguir com estan vinculats aquests personatges, ja
que la troca s sucientment illustrativa, per s que penso que cal
deturar-se en el comentari dalgunes gures prou importants. Mag
Mercader s la persona que crida ms latenci a simple vista. Fill
dun mestre de cases que va esdevenir mercader, es va casar en pri-
meres npcies amb Francisca Sabater i Sitges, amb la qual cosa ja es
vinculava amb Ramon Sabater i Emmanuel Ferrer i Sitges; a ms, era
cunyat de Pau Agust Rossell i Llins, tamb dues famlies conegudes
i molt vinculades al mn mercantil (Narcisa Rossell va ser la segona
muller). La seva activitat com a mercader el va portar a participar en
els arrendaments a lexrcit, de la neu, en la fabricaci i en les boti-
gues de teles, en les companyies comercials i en els arrendaments de
la bolla i els drets del General. Fins i tot va ser arrendador dels drets
senyorials del duc de Cessa. A resultes de tot aix es va relacionar
amb Ramon Sambassart, els Falguera (el seu pare), els Feliu de la
Penya i els Teixidor. A ms, les seves lles es van casar amb Llorens i
Pere Pi, ciutadans honrats procedents de Matar, i es va vincular aix
amb el nucli mercantil daquesta vila. Per, a banda de tota aquesta
activitat econmica, cal considerar la seva vinculaci poltica. Va ser
membre de la Junta de Comer, en la qual tamb hi havia Bernat
Aimeric, Pau Rossell i Narcs Feliu de la Penya; els anys 1686 i 1690
fou cnsol mercader de la Llotja i els anys 1695 i 1698 conseller tercer.
A lexili va ser membre del Consell de Npols, on va rebre el ttol de
marqus. La trajectria, prou espectacular, s un bon exemple de com
la combinaci de les estratgies mercantils amb les familiars donava
lloc a una mplia xarxa de relacions que acabaven facilitant lascens
dins lescala social.
Pau Lled Dalmases s un altre personatge important. Fill dun
mercader i botiguer de teles, el seu cos era Pau Ignasi Dalmases. A
causa de lactivitat mercantil del seu pare, exportador i botiguer de
teles, va relacionar-se amb els Bastero, els Mercader i els Bassols. Una
relaci que no noms era mercantil sin tamb familiar, ja que Pere
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 149
Anton Bastero estava casat amb una tieta de Pau. Pau es va casar amb
Teresa Bac, la lla de Manel Bac, un important advocat. Dins la seva
activitat mercantil Pau es va dedicar, sobretot, als arrendaments. A ms,
era cunyat de Joan Ponsic, Francesc Boneu i Onofre Sids, tots ells
reconeguts mercaders. Joan Baptista Reverter s un altre personatge a
considerar. Joan Baptista era cunyat dEmmanuel Ferrer i de Salvador
Massans de la Ribera (casat amb Clara Ferrer, i la germana de Joan
Baptista estava casada amb Salvador Massans). A la vegada, havia
tingut relacions comercials amb Feliu de la Penya i Ramon Vilana Per-
las, i estava vinculat tamb amb Nuri de Lana. La seva presncia a la
Conferncia, com hem pogut veure, era molt gran. Salvador Massans,
ll dun mercader, per la seva banda, estava relacionat amb Ramon
Vilana Perlas, per tamb amb els Ribera Claramunt, els Reverter, els
Falguera i els Asprer (aquests dos ltims a travs de la muller del seu
ll Anton).
A la vegada, trobem personatges dels quals gaireb no tenim da-
des personals per que apareixen molt ben relacionats. Ramon Sabater
Bris s un daquests. Fill dun mercader que havia assolit la ciutadania
honrada el 1663, Ramon va ser conseller en cap de Barcelona el 1711
i, com hem vist abans, va tenir una presncia considerable en les
conferncies dels ltims anys. Poca cosa ms en sabem. Per a lhora
de situar-lo en el seu context el veiem casat amb la lla de Domingo
Mora Salellas; era cunyat de Mag Mercader i de Josep Mora Cirera,
Emmanuel Roca Jlia i Joan Ponsic eren marmessors del seu pare. Joan
Francisco Maresc seria un altre personatge que respon a aquest perl.
Fill dun ciutad honrat que era doctor en medicina i havia estat cnsol
de la Llotja, Joan Francisco assol la dignitat de cavaller el 1685 i va
ser conseller tercer de la ciutat el 1696. No en sabem gran cosa ms.
Ara b, el seu mbit de relacions s molt ms ampli del que apunta
la troca. Casat amb Maria ngela Costa, era cunyat de Ramon Codina
Farreres. En la llista dels seus marmessors apareix gent pertanyent a
estaments socials tan diferents com Francisco Portell (jutge de la Re-
ial Audincia), Jacinto Lloreda, la vdua de Miquel Carreres, la vdua
de Cristfol Llad, Mag Barrera o Felip Quintana, casat amb la seva
lla. Com podem veure, un ampli ventall de persones que inclou tant
antics mercaders com ciutadans honrats i nobles.
Tal i com veiem en els quadres de la petita noblesa, aqu ens
trobem personatges que aparentment no hi haurien de ser-hi, ja que
en principi pertanyen a la noblesa de llarga tradici. Potser el ms
sorprenent sigui el de Francesc Vilana i Vilamala. Si mirem la txa de
la base de dades, veurem que entre els marmessors de Josep hi ha els
Figuerola Blanes (familiars del comte de Centelles)..., per tamb est
150 EDUARD MART FRAGA
relacionat amb els Dalmases, els Terr, els Sunyer i els Bastero. Altres
casos sn els de Ramon de Codina Farreres, secretari de la Diputaci
relacionat amb els Costa, amb Felip Botiny i Joan Francesc Maresc;
Emmanuel Roca Jlia, casat amb Maria Quef i Ordano, i relacionat
amb Ramon Sabater i Mag Barrera, o Joan Copons i Josep Als, re-
lacionats amb Joan Ponsic. A la vegada, tamb es percep la presncia
daltres mercaders importants que no han estat recollits a la base de
dades ni a la troca. Per exemple, Joan Lapeira est relacionat amb
Joan Kies, ntim amic seu; Pau Feu est relacionat amb els Falguera,
Ramon Sambassart i Joan Lapeira; tamb cal parlar dels Sant Joan,
relacionats amb els Ponsic, els Matali i els Costa, etc. La llista de re-
lacions i de persones que ens hi apareixen s llargussima. De fet, a la
troca noms hem fet una selecci dun grup de trenta-dues persones
de les seixanta-cinc que t la base de dades que hem confeccionat, i
el nostre propsit es limita a apuntar alguns trets que considerem il-
lustratius duna realitat molt ms gran i complexa.
Per la fora visual dels grcs i levidncia dels vincles que
uneixen aquesta classe dirigent, no signiquen que lnica manera de
poder entrar dins del nucli rector de les institucions fos a travs dels
lligams econmics o familiars. El nostre estudi tamb ha constatat
lexistncia dun grup de persones totalment alienes a aquests lligams,
persones que podrem anomenar outsiders, en el sentit que estan fora
del circuit damistat que unia la classe dirigent. Un dels exemples ms
clars s Josep Dalmau Capcir. Josep Dalmau, ll i germ de pagesos
de Montbri, va ser una de les persones que ms van invertir en les
companyies comercials durant la segona meitat del segle XVII.
38
La
lectura del seu testament mostra com el seu mbit de relaci es mou
exclusivament entre els familiars ms propers, tots vinculats al Camp
de Tarragona. Entre els germans hi ha dos religiosos i un que s pa-
gs de la Vinyola. Entre els familiars trobem un notari, un mercader
i dos doctors en dret (un dells de Cornudella, Tarragona). No es fa
cap menci de les persones de la nostra base de dades. Les niques
possibles relacions es fonamenten en un marmessor que s doctor en
drets de Tarragona que es diu Joan B. Toda, i que potser s familiar
de Francesc Toda i Gil (natural de Riudoms). Francesc Toda, de fet,
tamb s un altre bon exemple doutsider. Aquest personatge, ll dun
ciutad honrat de Riudoms, va ser jutge de la Reial Audincia i va
tenir un paper ben destacat en la defensa de les constitucions. Va ser
censurat per Felip V a causa de la seva oposici a la modicaci del
38. LOBATO FRANCO, I., Compaas, p. 60.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 151
testament de Carles II. Carles III, larxiduc, el va nomenar regent de
la Reial Audincia. Tant el seu testament com el de la seva dona es
mouen dins lmbit tarragon, sense cap vinculaci clara amb la clas-
se dirigent de Barcelona. Potser lnic punt duni s Flix Teixidor,
doctor en drets, que es va casar amb una germana de la muller de
Francesc Toda, i que era germ del conegut mercader Jaume Teixi-
dor. Un altre: Anton Berenguer, ll dun notari de Lleida, casat amb
Teresa Bullfarines, va ser conseller tercer de la ciutat de Barcelona el
1708, diputat militar el 1714 i comandant general durant el setge de
1713-1714. Els seus bns foren segrestats. Amb qui est relacionat?
Amb ning conegut: Toms Antimon, Felici Casanova i un canonge
de Lleida. Baltasar Riba tamb respon a aquest perl. Riba era un
cavaller ben present al Bra Militar, on ocup el crrec de conseller
militar els anys 1685, 1691 i 1695, i va ser sndic el 1700. El seu mbit
de relaci sembla que se situa a Vic, amb persones com els Comalada
(la seva muller) i Francisco Brossa (cunyat). Lnic punt duni amb
el nostre grup seria el seu cunyat Ermengol Peguera (casat amb la
seva germana), el qual es relaciona a la vegada amb Josep Peguera
lim Vilana. Podrem citar altres exemples com Ramon Claver, Fran-
cesc Mas o Josep Romaguera, tots ells situats completament fora del
circuit, per els casos citats creiem que sn sucients per mostrar
com aquesta elit, tot i estar molt ben relacionada entre si, permetia
laccs a persones alienes a les xarxes socials establertes.
Certament les dues troques dibuixades ens sn tils per illustrar
aquesta barreja destamentalitat i dinamisme de la classe dirigent. Per
podem apropar-nos a aquest fenomen des daltres perspectives. Com
hem dit, en les troques posem en joc tots els elements que tenim a
labast per veure les dinmiques socials. Per qu succeeix si noms
agafem un element danlisi? En el segent quadre hem recollit els
marmessors de vint-i-quatre membres daquesta elit dirigent. Lobjectiu
s analitzar la tipologia social de les persones amb les quals es relaci-
onen. Els marmessors eren les persones de conana, en les quals el
difunt delegava la tasca de fer complir els seus ltims desitjos. Lgi-
cament, eren persones ben properes a ell, i per aquesta ra el fet de
xar-shi t una especial rellevncia. El quadre suposa una simplica-
ci del contingut en lapartat marmessors de la base de dades de la
classe dirigent. Per qestions despai en alguns casos no hem recollit
les mencions a les mullers, als lls i a alguns preveres, sobretot quan
considerem que no aporten una informaci rellevant. Per la mateixa
ra, en altres casos tampoc no mostrem la relaci familiar. En cas de
dubte, es poden consultar les txes individuals de la base de dades.
El resultat s el que segueix:
152 EDUARD MART FRAGA
Quadre 17
Els marmessors de la classe dirigent
Josep Agull Francesc Antic Oleguer Argermir Baltasar Barrera
- Emmanuel Agull i
Segarriga, tresorer de
la seu de Barcelona.
- Joan de Sentmenat,
marqus de Sentme-
nat, gendre.
- Manuel de Llupi,
cunyat.
- Maria de Pins i
Rocabert, tia.
- Joan de Llupi, portant-
veus del general, nebot.
- Joan de Josa i Agu-
ll, nebot.
- Jeroni de Rocabert,
marqus dArgenola.
- Pedro de Amigant,
del Consell Reial.
- Jeroni Cellars,
gendre.
- Francisco Mercader,
gendre.
- Rafael Albi, notari,
cunyat.
- Salva Mallol, corre-
dor dorella.
- Testimonis del
testament: Salva
Mallol, Francesc Puig,
negociant, i lex Tre-
varia Jove, botiguer
de teles.
- Agns Duran i Grall,
vdua de Mariano Du-
ran, chb, cunyada.
- Josep Duran, canon-
ge de Vic.
- Toms Fatj, chb,
casat amb Victria
Fatj i Duran.
- Pere Planella, bar
de Granera.
- Francisco Gallart
i Pastor, Dr., en dos
drets, chb, marit
de Narcisa Barrera,
germana.
- Jaume Pujol i
Barrera, prevere de
Moi.
- Jernima Masdeu i
Grimossachs, vdua
de Francisco Masdeu.
Francisco Blanes Pedro Cardona Pere Cartell Joan Cat Renau
- Francisco Blanes i
de Pins, ll, casat
amb Anna de Pins.
- Francisca de Mont-
cayo, princesa de
Pignatelli, nta.
- Bartomeu Moncayo,
marqus de Coscojue-
lo, gendre.
- Josep de Lentorn,
cunyat, marqus de
Barber.
- Francisco de Ferreri
Propita.
- Josep de Figuerola i
Blanes.
- Ignsia Riera i de
Cardona.
- Francisco Riera i
Mart, gendre.
- Benet Mas, marit de
Teresa Mas i Mascar,
Dr. en drets.
- Francisco Bassols,
mercader.
- Dr. Josep Als i
Ferrer.
- Dr. Josep Gell i
Soler, jutge.
- Joan Davi, apotecari
de Manresa.
- Maria de Descatllar
i Desbac, marquesa
de Besora, germana.
- Teresa de Cartell i
Desbac, germana.
- Joan de Sentmenat
i dOms, gendre, casat
amb M. Anna de
Sentmenat i Cartell,
lla.
- Josep, Francisca i
Pedro Cartell i Oms,
lls i lles.
- Anton Cata, germ,
ciutad, casat amb
Maria Cata i Sadurn.
- Francisco Alemany
i Magarola, corredor
dorella.
- Jaume Ferrussola,
corredor dorella.
- Francisco Gualba,
corredor dorella.
Agust Copons Francisco Costa Felip Ferran Domingo Fogueres
- Francisca de la Sierra
Copons, baronessa de la
Tossa, muller de Fran-
cisco Sierra, germana.
- Ramon de Xammar i
de Copons, casat amb
Cayetana Xammar.
- Josep Bru i de Copons.
- Salvador Tamarit,
comte de Rodony.
- Ramon Sabater i de
Copons, marqus de
Benavent.
- Francisco Vega i de
Copons.
- Eufrsia Costa i
Boneu.
- Josep Costa i Boneu,
Dr. en drets, ll.
- Francisco Boneu i
Riera, cunyat, Dr. en
dret.
- Anna Sids i Riera,
vdua i sogra.
- Pere Costa, argenter.
- Francisco Feu, boti-
guer de teles.
- Maria Francisca
Jalpi i Ferran, vdua
dEnric Jalpi.
- Ramon de Ciscar,
cunyat.
- Emmanuela de Pi-
ns i Sacirera, vdua
de Miquel de Pins i
Rocabert, cosina.
- Maria de Crulles i Sa-
cirera, vdua de Joan de
Crulles, cosina.
- Galceran de Villalba
i M. Ventura de Villal-
ba, cosins.
- Josep Clariana,
comte de Mnter.
- Benet Verdera, pre-
vere de Sitges.
- Josep Troch, apo-
tecari.
- Joan Torras, pags
dArbcies.
- Teresa Fogueres
Gell, Magdalena Tor-
ras i Fogueres, Teresa
Troch i Fogueres,
nebodes.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 153
Llus Josa i Peguera Pau Lled Rafel Llins Jernim Magarola
- Joan Josa i Agull,
nebot.
- Benet Sala, bisbe de
Barcelona.
- Josep Emmanuel
Terr.
- Ramon Riera, pre-
vere, rector de Sant
Vicen de Mollet.
- Jaume Teixidor,
mercader.
- Teresa Lled i Bac,
muller.
- Mariano Lled,
prevere de Manresa i
paborde.
- Esteve Roca, prevere
de Santa Maria del
Mar.
- Joan Ponsic i
Monjo.
- Francisco Bac.
- Francisco Boneu.
- Onofre Sids, mer-
cader.
- Maria de Llins i
Lapeira, muller.
- Joan de Lapeira,
sogre.
- Mag Mercader
Moragues.
- Flix Teixidor
Sastre.
- Jacinto Corts,
mercader.
- Francisco Corc.
- Joan de Sentmenat
i Toralla, marqus de
Sentmenat.
- Francisco Erill
Bournoville, marqus
de Rupit.
- Miquel de Clariana i
Seva, comte de Mnter.
- Pere Torrelles, lim
Sentmenat.
- Isabel Vidal de
Magarola, vdua de
Gens Vidal de Roda.
- Josep Farns i Ma-
rimon, gendre.
Joan Francesc Maresc Josep Marimon Diego Martnez Salvador Massanes
- Felip Quintana i
Fbrega, chb.
- Francisco Portell.
- Maria Eullia Quin-
tana, vdua de Josep
Quintana, chb.
- Ramon de Codina i
Ferreres.
- Josep Costa, Dr. en drets.
- Mnica Ferrer, vdua
de Jeroni Ferrer, don-
zell, Dr. en drets.
- Maria Carreras i
Talavera, vdua de Mi-
quel Carreras, chb.
- Jacinto Lloreda, chb.
- Maria de Llad i
Carreras, vdua de
Cristfol Llad, chb.
- Joan Antoni de
Marimon Fernndez
de Velasco, comte de
Revilla.
- Francisco de Llupi
i Roger, marqus de
Llupi.
- Gayetana de Agull
i Marimon, marquesa
de Gironella, lla.
- Jernima Marimon,
lla, marquesa de
Bol, casada amb Jo-
sep Boil dArens.
- Teresa Martnez
Areny, muller.
- Josep Areny i Garri-
ga, Dr. en dos drets.
- Francisco Burniac
i Teixidor, Dr. en dos
drets.
- Joana Capdevila i
Garriga.
- Anton Massanes
i Reverter i Josep
Massanes i Pinyana,
ll i nora.
- Joan B. Reverter,
cav, cunyat.
- Maria de Ribera
Claramunt i Espuny,
noble i vdua.
- Josep de Ribera i
Claramunt i Marian-
na de Ribera i Josa,
comtes de Claramunt.
Francisco Molines Domingo Mora Josep Ordano Josep Galceran Pins
- Anna Rond i Moli-
nes, germana i vdua
de Dr. Jaume Rond,
notari.
- Baltasar Oliveres,
Dr. en drets, nebot.
- Diego Caseta, Dr. en
medicina, nebot.
- Dr. Mariano Rond,
notari, nebot.
- Francisco Portell,
Consell Reial i advo-
cat scal, nebot.
- Jaume Sol, Dr. en
medicina, cunyat.
- Joan Cat Bertran,
chb, consogre.
- Josep Mora, donzell, ca-
sat amb Francisca Mora
i Cata, ll i nora.
- Ramon Sabater,
chb, gendre.
- Francisco Llauder,
chb, notari.
- Antoni P. Duran,
botiguer de teles.
- Rafael Sagus,
prevere.
- Francisco Sambas-
sart, cavaller.
- Joan Llins, chb.
- Emmanuel Roca
Jlia i Lunes, Dr. en
drets, casat amb M.
Francisca Roca Jlia
Quef i Ordano, con-
juges, nebots.
- Madrona Amat,
vdua de Flix Amat,
mercader.
- Josep dUrras i
Marsilla, governador
dArag, cunyat.
- Josep dIvorra Pins
i Sacirera, nebot.
- Pere Torrelles i
Sentmenat.
- Guerau de Peguera,
marqus de Foix.
- Teresa de Boixadors
i de Pins, germana,
comtessa de Savall.
- Joan de Pins i
Rocabert, marit de
Raimunda Roger i
Llupi.
154 EDUARD MART FRAGA
Un primer cop dull conrma la mateixa idea que les troques: en
general, els individus es relacionen amb persones del mateix estament.
Aix s un fet que es conrma tant en el cas de la noblesa com en el
del grup de ciutadans honrats i antics mercaders. Fixem-nos en alguns
casos. Si comencem per la noblesa, tenim Francisco Blanes, comte
de Centelles i conegut austriacista. Entre els seus marmessors hi ha
la princesa de Pignatelli, Bartomeu Montcayo, marqus de Coscojue-
lo, Josep de Lentorn, marqus de Barber, i la resta sn tots nobles
(Francisco Ferreri i Josep Figuerola). Un altre exemple, aquesta vegada
agafem un conegut reialista, Agust Copons, marqus de Moja. A qui
nomena? Un bar (Francisco Sierra), un comte (Salvador Tamarit),
un marqus (Ramon Sabater) i un noble (Francisco Vega). Fixem-
nos com Copons realment ha reunit totes les varietats possibles de
nobles, ja que amb lexcepci del ttol de Grande de Espaa totes les
altres categories estan presents entre els seus marmessors. Ms sor-
prenents sn els casos de Jeroni Magarola, comte de Quadrells, i de
Josep Marimon, marqus de Cerdanyola. El primer presenta entre els
seus marmessors dos marquesos, un comte i tres nobles: el marqus de
Sentmenat (Joan Sentmenat i Toralla), el marqus de Rupit (Francisco
Erill i Bournoville), el comte de Mnter (Josep Clariana) i els nobles
Pere Torrelles, Isabel Vidal i Josep Farns. Josep Marimon, per la seva
banda, nomena tres marquesos i un comte: el de Llupi (Francisco
de Llupi), el de Gironella (Gayetana dAgull), el de Bol (Josep Bol)
i el comte de Revilla (Joan Antoni de Marimon Fernndez de Velas-
co). Al mateix nivell delitisme trobem altres personatges, com ara
el marqus de Santa Maria de Barber, Josep Galceran Pins, el qual
nomena el governador dArag, els marquesos de Torrelles i de Foix i
la comtessa de Savall; o tamb el marqus de Gironella, que cona
en els marquesos de Sentmenat i dArgenola, el tresorer de la seu de
Barcelona i el portantveus del General.
La imatge es repeteix exactament igual per a altres estaments.
Felip Ferran, per exemple, prototipus de la petita noblesa de llarga
tradici. Nomena cinc nobles, un dels quals havia estat donzell (Gal-
ceran de Vilalba) i un altre va esdevenir marqus (Miquel de Pins).
Oleguer Argemir, ciutad honrat de Barcelona, suposa la seva rplica
en lestament inferior. Tots els marmessors dOleguer sn ciutadans
honrats (Toms Fatj i Mariano Duran), com Josep Cat i Bertran, el
qual no lhem incls al quadre (Gismundo de Boll, Josep Melic, Joan
Mart i Josep Mora, donzell). En un nivell encara ms inferior podem
citar Rafael Llins, el qual nomena marmessors un gran nombre de
mercaders i exmercaders: Joan de Lapeira, Mag Mercader, Flix Tei-
xidor Sastre, Jacinto Corts i Francisco Corc. Si encara baixem ms
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 155
en el nivell social trobem, per exemple, Ramon Mascar, adroguer,
oncle del conegut mercader Francesc Mascar. Ramon nomenava entre
els seus marmessors (que no hem recollit al quadre) dos adroguers,
tres mercaders, un notari i un doctor en drets.
39
Els doctors en drets
tamb mostren aquesta tendncia a agrupar-se entre ells. Dels tres
marmessors de Diego Martnez, dos sn doctors en lleis (Josep Areny
i Francisco Burniach). El mateix passa amb Francisco Molines. Tots
els seus marmessors estan relacionats amb el mn legal: el doctor i
notari Jaume Rond (cunyat), el doctor Baltasar Oliveres, Diego Caseta,
doctor en medicina, i Mariano Rond, un altre conegut notari. I aix
per no parlar de Ramon Vilana Perlas, que no hem recollit al quadre
per que incloa entre els seus marmessors dos notaris (Joan Francesc
Verneda i Josep Llaurador).
A lhora de la veritat, per, aquesta imatge queda novament di-
luda, ja que moltes vegades hi ha situacions mixtes. Al quadre supe-
rior hem recollit un bon grapat dexemples illustratius. Fixem-nos en
Francesc Antic, un mercader que esdev ciutad honrat el 1692 i que,
segons el testament, s noble. Entre els marmessors i testimonis del
testament (fet al novembre de 1692) trobem un corredor dorella (Sal-
va Mallol), un negociant (Francesc Puig), un botiguer de teles (Aleix
Traveria), un notari (Rafael Albi) i un jutge de la Reial Audincia
(Pedro Amigant). Un altre cas: Josep Cat Renau, possiblement antic
mercader que assoleix la ciutadania honrada el 1707. Quan fa el seu
testament, vint-i-cinc anys ms tard (30 de juny de 1732), nomena com
a marmessors el seu germ (casat amb una Sadurn) i tres corredors
dorella, que a primera vista no sembla que tingui una relaci familiar
directa (Francisco Alemany i Magarola, Jaume Ferrussola i Francisco
Gualba). Lexemple ens ajuda a veure que tot i els canvis destament
que hi podia haver dins la societat, les relacions damistat podien ser
molt fortes i inuir, en alguns casos, al mateix nivell que les famili-
ars. Joan Francesc Maresc t un perl ben similar. Ciutad honrat
de Barcelona que assol el grau de cavaller el 1685, va ser conseller
tercer de la ciutat el 1696. El seu testament, fet el 1703, mostra una
varietat social admirable: juntament amb cinc ciutadans honrats (Felip
Quintana, Josep Quintana, Jacinto Lloreda, la vdua de Cristfol Llad
i la vdua de Miquel Carreras), tamb nomena un donzell (la vdua
de Jeroni Ferrer), dos doctors en lleis (Josep Costa i Jernim Ferrer),
un jutge (Francisco Portell) i un noble (Ramon Codina Farreres). A
ms, no podem oblidar que dels cinc ciutadans honrats dos tenen un
passat mercantil clar, ja que Jacinto Lloreda era ll dun negociant de
39. AHPB, 839/80, fol. 38.
156 EDUARD MART FRAGA
Manresa i Cristfol Llad era ll dun mercader barcelon. I tot aix
ho fa quan fa divuit anys que s cavaller. La barreja estamental dels
seus marmessors mostra com les lnies de relaci anaven tant cap a
conservar les antigues (els ciutadans honrats) com a introduir-se en les
superiors (la presncia de Ramon Codina Farreres, que s noble).
Els vincles socials del passat en les relacions s ben present en el
cas de Domingo Mora. Fill dun corredor dorella, va ser botiguer de
teles abans desdevenir cavaller el 1687. Entre els marmessors hi ha
tres ciutadans honrats (Joan Cata, Bertran, Ramon Sabater i Francisco
Llauder), un doctor en medicina (Jaume Sol) un notari (el referit Fran-
cisco Llauder), un jutge (Francisco Portell) i ns i tot un botiguer de
teles (Antoni Pau Duran). Fixem-nos que no hi ha cap noble o cavaller,
tot i testar deu anys desprs dassolir la dignitat de cavaller (1697). El
mateix podem dir de Francisco Costa, de Joan Llins o Arnald Jger,
els tres ciutadans honrats. El primer inclou entre els seu marmessors
un argenter, un botiguer de teles i un doctor en medicina (Pere Cos-
ta, Francisco Feu i Francisco Boneu); el segon situa tant un cavaller
(Joan Ponsic), com un mercader de primera lnia (Onofre Sids) o un
doctor en medicina (Francisco Boneu); el tercer, que no hem recollit al
quadre, nomenava un mercader (Joan colomer), un adroguer (Jaume
Abadal), un cirurgi (Francisco Roig) i un noble (Sebasti Dalmau).
40
Per potser el cas ms bonic dobservar sigui el de Josep Ordano. Entre
els seus marmessors trobem una gamma ben diferent destaments, que
van des dun prevere (Rafael Sagus), passant per un cavaller (Francis-
co Sambassart, antic mercader), un ciutad honrat (Joan Llins), un
donzell i doctor en drets (Emmanuel Roca Jlia i Lunes), i la vdua
dun mercader (Madrona Amat, vdua de Flix Amat). A ms, entre
les persones a les quals els deixava diners hi guraven Paula Vilaseca
(muller de Pere Vilaseca, passamaner), Eullia Roget (muller de Josep
Roget, mariner) i Jaume Vernet (un hortol).
Un altre fenomen interessant a lhora danalitzar les persones
de conana dels difunts s la presncia de persones ben allunyades
en lescala social relacionades amb una mateixa persona. Per exem-
ple, Llus Josa i Peguera, capell reial. En el seu testament nomena
un bisbe (Benet Sala), un noble (Josep Emmanuel Terr), un prevere
(Ramon Riera) i un mercader (Jaume Teixidor). Tota la gamma social,
els tres estaments, hi sn perfectament representats. Ms radical s el
cas de Salvador Massans, ciutad honrat fet cavaller el 1702. Entre
40. AHPB, 839/81, fol. 2.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 157
els homes de conana hi ha tant un cavaller (Joan Baptista Reverter)
com el comte de Claramunt (Josep Ribera Claramunt). Ara b, el premi
se lemporta Domingo Fogueres, canonge de Barcelona, que reuneix
en un mateix document el comte de Mnter (Josep Clariana) amb un
apotecari (Josep Troc), un prevere de Sitges (Benet Verdera) i un pags
dArbcies (Joan Torras).
En conjunt, lanlisi social dels marmessors ens mostra que cal
allunyar-se dels plantejaments simplistes que intenten reduir aquesta
anlisi a categories i grups separats, com si uns i altres visquessin en
mons isolats, sense cap relaci. Al quadre dels marmessors hem posat
els casos que ens han semblat ms rellevants, especialment pel tipus
de persones que sinclou, per la veritat, tal com es pot comprovar
a la base de dades, s que el que ms abunda sn els marmessors
mixtos. Molt poques vegades trobem casos purs, formats exclusiva-
ment per nobles, per comtes, per preveres, per ciutadans honrats o
cavallers. Certament, la impressi que tenim s que hi ha una certa
tendncia a lestamentalitat, i una primacia de les relacions familiars
a lhora de xar les persones de conana en qui es delega lexecuci
del testament. Per en cap moment aquesta manera de procedir no s
tancada i unidireccional. s a travs dels marmessors que observem
amb claredat, ns i tot ms que amb les troques, aquest dinamisme
de la classe dirigent, aquestes relacions que molts membres manteni-
en tant amb persones de grau superior com inferior, a vegades molt
inferior. No deixa de sorprendre la presncia dapotecaris, de botiguers
de teles, de pagesos i de notaris entre els marmessors de molts ciuta-
dans honrats, cavallers i nobles. Una societat que permetia que una
persona es relacions amb gent tan allunyada dins el codi estamental
era propensa a crear uns espais de sociabilitat oberts i dinmics, com
tamb espais de consens en lmbit poltic. En el fons, estem denint
una societat molt oberta, profusa en canvis destament, que engloba un
bon nombre de persones i en qu les relacions familiars i econmiques
perduren en el temps.
Aix, per, no ens pot portar a lengany. Ens trobem davant duna
societat estamental i, com estem procurant mostrar, els llaos famili-
ars hi tenen una gran importncia. Agafem ara una nova perspectiva
danlisi: la presncia dels familiars ms directes dins les reunions del
Bra Militar i de la Conferncia. En el segent quadre hem recollit les
persones del nostre estudi que estan relacionades entre si per llaos de
paternitat o liaci o germandat. A manera orientativa tamb afegim
algunes de les persones que estan relacionades entre si pel fet de ser
cunyats.
158 EDUARD MART FRAGA
Quadre 18
Les relacions de paternitat i liaci
Pares i lls
Cognom Nom
1 Amigant
Josep, Josep i
Francesc
2 Barrera Mag i Baltasar
3 Blanc
Jacint i Francesc i
Josep
4 Cardona Pere i Francesc
5 Claresvalls Joan i Llus
6 Codina Ramon i Josep
7 Terr Josep i Josep
8 Llins Joan i Rafael
9 Massanes Baltasar i Anton
10 Montfar Sorts Josep i Francesc
11 Oliver Boteller Josep i Carlos
12
Peguera lim
Vilana
Josep i Josep
13 Reverter Joan B. i Miquel
14 Riba Baltasar i Joan
15 Sagrera Jacinto i Francesc
16 Sans Francesc i Francesc
17 Sant Joan
Nicolau i Francesc
Nicolau
18 Soler Llus i Ignasi
19 Tristany Bonaventura i Aleix
Germans Cunyats
Cognom Nom Cognom, nom Cognom, nom
20 Agull Pins Josep i Francisco Amat, Josep Junyent, Francisco
21 Blanc i Fontanils Francesc i Josep
Amigant, Fran-
cesc
Farns, Josep
22 Bria i Gualba
Ignasi i Gabriel
Francisco
Claresvalls, Joan Tristany, Bonaventura
23 Copons i Falc Joan i Jaume Copons, Ramon
Armengol, Antoni i
Boixadors, Alexandro
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 159
Germans Cunyats
24
Erill i Ortiz i
Vilaseca
Josep i Antoni Corbera, Josep Peguera, Guerau
25 Falguera Broca Ramon i Anton Erill, Anton Abarca, Joan
26 Josa Agull
Joan, Josep i
Francesc
Ferrer, Emmanuel Reverter, Joan B.
27 Lanuza i Oms Joan i Bonaventura Gver, Bernat Mari, Ignasi
28 Mari i Genovs Francisco i Ignasi
Massanes, Sal-
vador
Reverter, Joan B.
29 Pins Rocabert
Josep, Miquel i
Valeri
Mercader, Mag Sabater, Ramon
30 Planella Dusai Pere i Emmanuel Mora, Josep Sagrera, Jacinto
31
Ribera Clara-
munt
Josep i Carlos Ribera, Josep
Josa, Josep i Erill,
Josep
32 Sanjust i Pags Galderic i Josep Sabater, Martn
Copons, Joan, i Bru,
Llus
33
Sayol i Quarte-
roni
Felici, Francesc
i Llus
Soler, Ignasi
Ribera, Josep i Bria,
Ignasi
34
Valncia
Franquesa
Toms i Josep Vilana, Josep Peguera, Armengol
Una primera mirada ens mostra trenta-quatre famlies diferents
en els quals el pare i el ll o els germans van participar a les insti-
tucions. En xifres totals, representen setanta-una persones diferents
relacionades per aquesta tipologia de lla familiar, que representen el
30% dels 240 membres del nostre estudi. Podem veure tamb com el
fenomen afecta un nombre ben variat destaments socials. Hi ha des
de nobles com ara els casos dels germans Lanuza (Joan era el comte
de Plasncia i Bonaventura un actiu membre de la Conferncia), els
Agull, els Pins, els Planella o els Ribera, ns a membres dall que
abans hem anomenat noblesa mercantil, com ara els Falguera Broca,
Reverter, Llins, Riba, Barrera, Massanes, Claresvalls, etc. I, lgicament
tamb hi ha famlies de ciutadans honrats i de la petita noblesa com
els Bria, els Sayol, els Valncia, els Josa, els Codina, Oliver o Terr.
Entre tots aquests casos cal destacar la presncia de famlies amb tres
membres, com s el cas dels germans Sayol, els Pins i els Josa. Ms
interessant s la gura dels Blanc, perqu el pare (Jacinto) i els seus
dos lls van participar a les reunions. En aquest joc de relacions po-
dem afegir la variable del paper dels cunyats. Representen un total de
trenta-quatre persones diferents, per si eliminem les repeticions amb
les que es recullen a la llista de germans i pares, queden redudes a
160 EDUARD MART FRAGA
setze persones noves. Si les sumem a les setanta-una anteriors tenim
vuitanta-set persones relacionades per aquests llaos, que representen
el 36% del total. Si ens xem en els noms dels cunyats, veurem que es
repeteix la mateixa dinmica que observvem abans: hi ha membres
tant de la noblesa titulada (Martn Sabater, Josep Amat, Alexandro
Boxadors, Joan Abarca) com de la petita (Emmanuel Ferrer, Mag Mer-
cader, Josep Mora). Tots aquests familiars participen en les institucions
directives del Principat, sovint en la mateixa reuni.
Seguint amb aquest l conductor podem xar-nos ara en el grau
de coincidncia dins una mateixa reuni. Els segents quadres recullen
les coincidncies de familiars directes en les reunions de novembre de
1700 i de lestiu de 1707.
Quadre 19
Els familiars a les reunions del Bra Militar al novembre de 1700
Oct. Novembre Des.
Cognoms i nom 31 4 5 6 7 8 10 11 15 16 24 1
Agull-Pins Sagarriga, Josep
Agull-Pins i Sagarriga,
Francesc
Cardona, Pedro
Cardona, Francesc
Copons de la Manresana
i Falc, Jaume
Copons de la Manresana
i Falc, Joan
Erill, Ortiz de la Cabrera,
Anton
Erill i Ortiz de la Cabrera, Josep
Josa i Agull, Joan
Josa i Agull, Josep
Pins i de Rocabert, Josep
Galceran
Pins i de Rocabert, Miquel
Sagrera, Francisco
Sagrera i Massana, Jacinto
Sans i de Miquel, Francesc
Sans i de Puig, Francesc
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 161
Quadre 20
Els familiars a les reunions del Bra Militar a lestiu de 1707
Juny Juliol Agost
Cognoms i nom 17 13 14 21 22 24 27 28 30 5 6 14 16 17 18 24
Blanc i Fontanils, Francesc
Blanc i Fontanils, Josep
Blanc, Jacinto
Bria i Gualba, Gabriel
Francisco
Bria i Gualba, Ignasi
Magarola i de Guerau, Jeroni
Magarola i Desbac-Descatllar,
Vicen
Massanes de la Ribera,
Salvador
Massanes i Reverter, Anton
Ribera-Claramunt i Espuny,
Carlos de
Ribera-Claramunt i Espuny,
Josep Antoni
Tristany, Alexandre Gayetano
Tristany i Boll, Bonaventura
Valncia i Regs, Josep
Valncia i Regs, Toms
Vives i de Ferrer, Joan
Vives i Ximenes, Joaquim
Com hem dit, el nostre estudi social es basa en lanlisi dels
membres que participen a la Conferncia dels Tres Comuns i al Bra
Militar. En el cas del segon hem xat la nostra atenci en les persones
que participaren a les reunions de novembre de 1700 i a les de lestiu
de 1707. Seguint aquest patr, trobem que a les reunions de novembre
de 1700, nou daquestes famlies van tenir dos membres a la matei-
xa reuni. Aix, el dia 5 de novembre hi eren presents els germans
Pins-Rocabert i els Agull, aix com els Sans (pare i ll); el dia 11 hi
assistiren els germans Copons, Pins-Rocabert, Rocabert i tamb els
dos Sans. A tots aquests, shi sumen el dia 15 els germans Erill. Si ens
xem en les famlies veurem com els Sans van assistir a les reunions
162 EDUARD MART FRAGA
dels dies 4, 5, 8, 10 i 15, i que els germans Pins (Miquel i Josep) ho
van fer els dies 5, 8, 10, 11 i 15, la qual cosa ens pot indicar la forta
implicaci de la famlia en els assumptes que es tractaren aquells dies
(no oblidem que els dies 8, 10, 11 i 15 van ser els de ms assistents i
de debat ms viu).
41
Si ara centrem la nostra atenci en les reunions
de lestiu de 1707 veurem com les coincidncies sn menors, un fet
explicable, perqu les reunions estan ms espaiades en el temps. Aqu,
set anys desprs, les famlies amb dos membres en una mateixa reuni
sn unes altres: Bria, Magarola, Ribera, Valncia, etc. Entre els ca-
sos que criden ms latenci destaca el dels germans Tristany, que els
trobem junts en onze de les setze reunions que hem recollit, o tamb
el cas dels Blanc, en el qual el pare i dos lls van assistir a la vegada
a les reunions dels dies 14, 21 i 24 de juliol.
El fet de xar-se en la Conferncia suposa enfrontar-se amb un
problema diferent, perqu la tipologia de reuni s essencialment una
altra respecte a la del Bra. Les reunions del Bra sn obertes, s a
dir, hi pot assistir qualsevol persona que vulgui, sempre que estigui
inscrita en el Llibre Vert i tingui les condicions necessries. En canvi,
els membres de la Conferncia els escollia cada com, i en aquest
sentit es tenia bona cura devitar que en una mateixa reuni hi ha-
guessin parents propers. El Dietari de la Diputaci, per exemple, recull
el conicte que hi hagu el 21 de juliol de 1703 entre el Bra Militar
i la Generalitat pel pagament de les segones 1.000 lliures que anual-
ment havia dabonar el segon organisme al primer. Per fer aquestes
operacions es nomenava una novena per part de cada instituci, les
quals decidien la forma de fer efectiu el pagament. Aquesta vegada,
per, la Generalitat va plantejar fortes dicultats a la reuni ja que,
com deien els diputats, havien reconegut que en la Novena que per
lo sindic de dit illustrssim Bra lo die de ahir fou entregada a sas
senyorias illustrssimas hi havian dos germans, que sn los senyors
don Feliciano Sayol i Quarteroni i lo senyor don Francisco Sayol i
Quarteroni, lo que no se estilava en ninguna de las novenas i per la
qual cosa estimarian (...) se servs dit illustrssim Bra disposar que
no entervinguessin dos germans en dita Novena.
42
El Bra accept, tot
i que els dos germans Sayol ja havien estat presents en la novena que
es reun al desembre passat pel mateix afer. Lexemple s illustratiu de
les precaucions que prenien les institucions per tal devitar tot all que
de lluny pogus facilitar la pressi dun grup familiar dins la instituci.
41. Les altres famlies que tenen diversos membres durant aquest mes en una
mateixa reuni sn els Cardona i els Sagrera, tot i que no van arribar a coincidir.
42. DDP, vol. X, 20 de juliol de 1703.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 163
Si xem la nostra atenci en les reunions de la Conferncia veurem
ns a quin punt aquest criteri s seguit. De totes aquestes famlies que
hem dibuixat noms quatre van tenir ms dun membre que particips
a les reunions de la Conferncia: els germans Bria, Pins, Sanjust i
els Monfar (pare i ll). Una mirada als membres que componen les
diferents conferncies mostra que noms a la Conferncia de novembre
de 1700 s on trobem la presncia de germans. Miquel de Pins hi va
participar pel Consell de Cent, mentre que Josep Galceran de Pins ho
fu pel Bra Militar. Daltra banda, trobem que els germans Santjust
van representar la Diputaci, un pel Bra Eclesistic i laltre pel Bra
Militar. A banda daquest fet, pocs casos ms trobem. Un que potser pot
cridar latenci s la presncia de Joan B. Reverter i Salvador Massanes,
que eren cunyats, en una mateixa reuni. Aix es produeix, entre altres
vegades, lagost i el novembre de 1703 i al novembre de 1704.
Pensem que, ms enll de la casustica de lestudi, el que ens
est mostrant un cop ms s la gran interrelaci i la udesa en les
relacions que hi ha dins la classe dirigent. Es veu amb claredat que
no hi ha en cap moment una famlia, o unes famlies, que dominin
les institucions. La majoria de famlies estan formades per dos mem-
bres, tres en alguns casos concrets, i molt poques vegades coincideixen
en una mateixa reuni. s cert que les relacions pares-lls-germans-
cunyats representen una tercera part del total del nostre estudi, per
lelecci daquest criteri danlisi no deixa de ser relativa. Podem haver
incls tamb els gendres, els nebots, els cosins i els oncles. Tots ells
haguessin augmentat les xifres i ens mostrarien una xarxa de relacions
ms mplia, per, a la vegada, aquestes relacions tamb serien ms
llunyanes. All interessant dobservar s que poques vegades trobem els
germans i els pares en una mateixa reuni. A les de novembre de 1700
del Bra, el nombre de persones relacionades per ra de paternitat/
liaci o per germandat representa el 15% del total (divuit casos de
cent dinou persones diferents), i daquests noms vuit estan junts en
ms de tres reunions. En el cas de les reunions de lestiu de 1707, la
xifra s ben similar, setze persones de noranta-nou (16%), per aqu,
a banda del cas dels Tristany, que ja hem comentat, noms els Blanc
coincideixen en ms de dos reunions a la vegada. Si ens xem en la
Conferncia, aquesta tendncia s molt ms clara, tal com hem pogut
mostrar. Cap a on ens porta aquesta reexi? Doncs a veure com, tot
i ser una classe dirigent fortament relacionada entre si, era sucient-
ment mplia per evitar la concentraci de familiars molt propers en
la presa de decisions. A lhora de la veritat veiem que sn moltes les
persones que hi participen (226) i relativament poques les persones
vinculades per relacions de liaci (36), de germandat (28) o per ser
cunyats (30).
164 EDUARD MART FRAGA
LA CLASSE DIRIGENT DES DUNA PERSPECTIVA INSTITUCIONAL
Arribats aqu, potser ja tenim una idea aproximada de la natu-
ralesa daquesta classe dirigent. En les lnies precedents hem procurat
exposar com aquest grup dirigent es componia dun gran nombre de
persones en constant canvi destament, algunes de les quals estan molt
vinculades al mn comercial. Una classe dirigent que tamb estava
relacionada mitjanant nombrosos llaos familiars, que abasten tant
persones situades ben amunt dins lescala social com altres que es
troben en el costat contrari. El nostre estudi seria incomplet si no
relacionssim aquestes persones amb les que sembla que dirigeixen
ms directament les institucions, s a dir, les que hi participen ms
vegades. Tant en el captol dedicat al Bra Militar com en el dedicat a
la Conferncia, hem recollit uns quadres amb les persones que tenen
una presncia ms freqent en cada instituci. El segent quadre s
un resum del quadre del Bra Militar, al qual hem afegit la categoria
social ms baixa de la qual van gaudir els seus membres.
Quadre 21
Els membres del Bra Militar que van tenir ms dun crrec
Nom Categ. social Crrec Nm. Total
Agull i Pins, Josep nob cn1, p 2
Alemany i Navel, Josep nob cn1, c 2
Als, Josep chb cc1, cc2 2
Barrera, Mag chb cc1, cc2 2
Bru i Bauls, Josep chb cm2, cm1 2
Carreras, Miquel chb cc2, cc2 2
Clariana i Seva, Miquel chb cn2, cn2 2
Costa, Josep chb cc1, cc2 2
Descatllar, Narcs nob c, p 2
Desvalls, Emmanuel nob cm2, cm1 2
Falguera Major, Jaume chb cc1, cc2 2
Llupi, Carlos nob p, p 2
Monsalvo, Onofre chb cc1, cc2 2
Nicolau de Sant Joan, Francisco cav cm, s 2
Oliver, Josep nob s, cn1 2
Ponsic i Monjo, Joan chb cm2, cm2 2
Rocabert, Francisco nob cn1, c 2
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 165
Nom Categ. social Crrec Nm. Total
Roca Jlia i Lunes, Emmanuel cav cm1, cm1 2
Rocabert, Jeroni nob cn2, cn1 2
Vives i Ximenes, Joaquim chb cc2, cc2 2 20
Cartell i Sabastida, Josep Galceran nob s, cn1, p 3
Cartell i Desbac, Pere nob cn1, c, p 3
Castell i Paratge, Ramon cav cm1, cm1, c, 3
Cordelles, Felici cav cn1, c, p 3
Ferran, Felip nob cn1, cn1, s 3
Llins, Joan chb cc1, cc1, cc2 3
Massanes, Salvador chb cc1, s, cm1 3
Sanjust i Pags, Josep cav cm1, cm2, c 3
Terr i Codina, Josep cav cm2, s, cm2 3 9
Gualbes, Bonaventura cav cm2, cm2, c, c 4
Pins, Josep Galceran nob cn1, c, p, p 4
Riba, Baltasar chb cm1, cm1, cm1, s 4
Sans i Puig, Francesc nob cn2, s, cn2, s 4 4
Abreviacions emprades: p, protector; c, clavari; cn, conseller noble; cm, conseller mili-
tar; cc, conseller ciutad; s, sndic; nob, noble; chb, ciutad honrat de Barcelona; cav,
cavaller.
La dada interessant s que de les trenta-tres persones que van
ser ocials del Bra, vint-i-sis formen part de la nostra base de dades
(81%). Si redum ms el nostre enfocament veurem que de les quatre
persones que van tenir quatre vegades un crrec durant aquells anys,
tres estan recollides en el nostre estudi; de les vuit que hi van partici-
par tres vegades, set les tenim tamb recollides, i de les vint restants
noms cinc sn desconegudes.
43
Aix el que ens est mostrant s que,
tot i les limitacions que t el treball que exposem, no s exagerat ar-
mar que inclou una part important de la classe dirigent del Principat
del nal del segle XVII i principi del segle XVIII. Si les analitzem des de
43. Tot i que en el seu moment van ser prou conegudes. Josep Als va ser un
destacat borbnic, la gura del qual ha estat treballada amb encert per M. ngeles Prez
Samper (PREZ SAMPER, M. A., La familia Als); Emmanuel Desvalls, governador de
Cardona i germ del marqus del Poal, va tenir un paper ben destacat durant la guerra
de Successi (vegeu ALBERT, S., Lonze de setembre, p. 450); Jaume Falguera Major
era probablement el germ dels Falguera que recollim al nostre estudi; Carlos Llupi
era un borbnic de qui ens parla amb cert detall Castellv. Ramon Castell i Miquel
Carreras ens sn ms desconeguts.
166 EDUARD MART FRAGA
la perspectiva estamental veurem que hi ha tretze ciutadans honrats
(39%), set cavallers (22%) i tretze nobles (39%), la qual cosa concorda
perfectament amb els quadres que hem vist anteriorment. Ciutadans
honrats i cavallers conformen la major part de la classe dirigent del
Bra Militar (61%). Fixem-nos ara qui sn aquestes persones. Francisco
Sans i Puig, pare del coronel del regiment de la Generalitat el 1713,
Francisco Sans i Miquel, pertany a la petita noblesa del Maresme i
no sembla pas vinculat a lelit barcelonina. Baltasar Riba, el qual ja
ha aparegut, era un ciutad honrat, fet cavaller el 1676, i estava vin-
culat amb famlies vigatanes. No observem cap relaci amb alg que
pugui tenir un cert relleu nobiliari. Josep Galceran de Pins, home
ben conegut per la historiograa, amb un gran nombre de relacions
familiars i del qual encara haurem de parlar. Bonaventura de Gualbes,
conegut poeta la gura del qual ha estat encertadament treballada per
Keneth Brown,
44
pertanyia a la branca bastarda dels Gualbes. Va ser
un austriacista ferm, de segona la en lescala social i vinculat amb els
Clariana i els Vilallonga. Si ens hi xem, daquestes quatre persones
dos es troben fora del circuit de les grans famlies de la petita noblesa
de llarga tradici, i un tercer va ser un cavaller ben empobrit. Noms
Josep Galceran de Pins sembla que respon a lhipottic ideal de per-
sona pertanyent a una nissaga ms o menys important, amb un gran
nombre de relacions familiars.
Fem una ullada ara a la resta. De les vuit persones que van tenir
crrecs tres cops, tres eren nobles de llarga tradici (Josep Cartell
i Sabastida, Pere Cartell i Felip Ferran), dos havien estat cavallers
(Felici Cordelles, Josep Terr) i dos ms eren lls de mercaders (Joan
Llins i Salvador Massanes). Les dades parlen per elles mateixes: els
grups socials dels quals estem parlant al llarg de tot aquest captol es
troben representats amb una gran igualtat. Aquesta tendncia encara
saccentua en el segent grup. De les vint persones que tenen crrecs
dos vegades vuit eren o havien estat ciutadans honrats (Josep Als,
Mag Barrera, Josep Bru, Miquel Carreres, Josep Costa, Jaume Falguera,
Onofre Monsalvo i Joan Ponsic), tres cavallers (Francesc Nicolau de Sant
Joan, Emmanuel Roca i Jlia i Joaquim Vives) i els nou restants eren
nobles. El mn mercantil continua estant ben representat dins aquest
grup, amb les gures de Joan Ponsic, Jaume Falguera, Josep Costa i
Mag Barrera, a la vegada que tamb hi ha un grup prou considerable
de persones pertanyents a importants nissagues nobiliries, com ara
Josep Agull, Josep Alemany, Emmanuel Desvalls, Narcs Descatllar,
Miquel de Clariana, Carlos Llupi o els Rocabert. A lhora de valorar les
44. Vegeu lextensa obra de BROWN, K., Vida i obra de
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 167
relacions ens adonem que es repeteixen els mateixos perls: juntament
amb persones allunyades del nucli barcelon (Onofre Montsalvo, Josep
Oliver, Miquel Carreras) en trobem altres que hi estan completament
imbricades, tant en laspecte mercantil (les gures de Joan Ponsic o
Mag Barrera potser sn les ms clares) com en el nobiliari (Miquel
Clariana, Josep Agull, els Rocabert). I tot aix sense considerar el
magma social de persones de grau mitj, representats per un Emmanuel
Roca Jlia, Josep Costa o Josep Santjust. Tot plegat ens mostra com
aquest grup dirigent est compost per una gran multitud de persones
pertanyents als estaments i grups socials ms variats, tant mercaders
com nobles, tan ben relacionats com poc relacionats amb lelit barce-
lonina. Per potser el ms sorprenent s que estem parlant del Bra
Militar, s a dir, de la noblesa, suposadament elitista i ben allunyada
de gran part de la societat. Fixem-nos en un detall ben precs: la pre-
sncia de les principals nissagues entre les persones que ms vegades
tenen crrecs del Bra Militar. Entre els quatre primers nhi ha un
(Pins), entre els vuit segents nhi ha dos (els Cartell), i entre els
vint restants, cinc (Agull, Desvalls, Descatllar, Rocabert, Clariana). s
a dir, representen una quarta part del total. A ms, cal constatar que
no hi trobem cap germ, ni cap relaci de paternitat. Tamb hem de
valorar adequadament el fet que els membres del Bra Militar eren
escollits per escrutini, no per insaculaci, cosa que signica que si una
persona no volia exercir el crrec hi podia renunciar (com de fet va
passar el 1702 amb Josep Terr, que era protector) i que si lacceptava
era perqu es volia implicar en la vida poltica del Bra.
Labsncia de les grans nissagues saccentua ms quan comparem
el quadre anterior amb el segent, que recull les persones que ms
intervenen a les reunions del Bra Militar de novembre de 1700 i de
lestiu de 1707, i el nombre de reunions en les quals participen.
45
Quadre 22
Els membres ms actius del Bra Militar
Cognom, nom
Novembre
de 1700
Estiu
de 1707
Total reunions
a qu assisteix
Categoria
social
Relaci
mercantil
Pins, Josep Galceran 11 16 27 nob
Ponsic, Joan 3 12 15 chb s
45. Les disset persones del quadre han estat seleccionades considerant que o
b participen quatre o ms vegades a les dotze reunions de novembre, o b participen
cinc o ms vegades a les setze reunions de lestiu de 1707.
168 EDUARD MART FRAGA
Cognom, nom
Novembre
de 1700
Estiu
de 1707
Total reunions
a qu assisteix
Categoria
social
Relaci
mercantil
Vives, Joaquim 8 7 15 chb
Blanc, Jacinto 7 7 14 chb s
Copons de la Manresana, Joan 7 7 14 nob s
Terr Marquet, Josep 9 5 14 cav s
Sabater, Ramon 5 8 13 chb s
Llins, Joan 4 8 12 chb s
Ferran, Felip 6 5 11 nob s
Massanes, Salvador 4 7 11 chb s
Torres, Pau 4 7 11 chb
Cordelles, Felici 4 5 9 cav
Mari, Ignasi 5 3 8 cav s
Sunyer, Anton 2 6 8 nob s
Carreras, Josep 1 6 7 chb
Peguera Vilana, Josep 4 3 7 nob
Sayol, Llus 5 1 6 cav
Nota: del novembre de 1700 hem analitzat dotze reunions; de lestiu de 1707 hem ana-
litzat setze reunions.
Abreviacions emprades: nob, noble; chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller.
La primera qesti que cal remarcar s que hi ha set persones
que tamb es troben entre les que tenen un crrec del Bra Militar ms
duna vegada. En concret: Josep Galceran de Pins, Joan Ponsic, Josep
Terr, Joan Llins, Felip Ferran, Salvador Massanes i Felici Cordelles.
Signica que sn aquestes persones les que van inuir ms en la presa
de decisions? Cal valorar aqu que la selecci de les dates de les reu-
nions ha estat aleatria i que els dos talls estan separats entre si per
set anys de diferncia. El fet s que en aquest espai de temps, amb els
esdeveniments histrics que van succeir entremig (les desinsaculacions
de Velasco, els tres setges de Barcelona, larribada de larxiduc), hi va
haver un nombre signicatiu de persones que van participar en unes i
altres reunions la qual cosa indicaria que aquestes havien destar molt
vinculades amb els afers del Bra Militar. Fixem-nos en les persones
concretes, que les hem ordenat segons el nombre de reunions totals
a les quals van assistir. La primera s Josep Galceran de Pins, preci-
sament una de les quatre persones que en els darrers trenta anys del
Bra Militar va tenir quatre crrecs diferents. Josep Galceran de Pins
va assistir a un total de vint-i-set reunions de les vint-i-vuit possibles,
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 169
tot un exemple de constncia i de dedicaci al Bra. En segon lloc,
amb quinze reunions, tenim Joan Ponsic i Joaquim Vives. Si Josep
Galceran pot ser considerat un bon representant de la petita noblesa
de llarga tradici, molt vinculada a la poltica del Principat, Ponsic
i Vives representen uns perls ben diferents: el primer, ciutad honrat
originari de Vic, va esdevenir cavaller, i era cunyat de Pau Lled Dal-
mases. Havia estat conseller militar del Bra dues vegades. Es tracta
dun bon exemple dels interessos mercantils dins el Bra. El segon era
un doctor en drets que assol la ciutadania honrada el 1692, la qual
cosa pot indicar que pertanyia a un estament inferior. Era un poeta
conegut en el seu temps que signava amb el sobrenom del rector dels
banys.
46
Amb catorze reunions tenim a Jacinto Blanc, Joan Copons i
Josep Terr. El primer era un doctor en medicina que assol la ciuta-
dania el 1697 i que estava casat amb la lla dun mariner. Els altres
dos responen al perl de petita noblesa, ambds molt vinculats amb la
causa austriacista. Josep Terr, de fet, era cavaller, conegut als textos
tot sovint com el bar de Canyelles, aconsegu el grau de noblesa el
1705. Desprs, entre deu i catorze reunions, hi ha un seguit de perso-
nes que ens resulten molt conegudes: Ramon Sabater, els omnipresents
Joan Llins i Felip Ferran, Felici Cordelles i Pau Torres. Tots tenen
unes xarxes de relacions que ja hem comentat en el seu moment i sn
exemples de perls socials diferents, allunyats de les nissagues nobles.
Potser el que ens pot sorprendre ms s Pau Torres, una gura de la
qual no sabem gaireb res, fora que era un ciutad honrat i doctor,
ll dun ciutad honrat de Tarragona. De la resta de personatges, una
gura interessant s Anton Sunyer, un noble que tamb era doctor en
lleis, que estava casat amb la lla del mercader Anton Bastero i havia
estat cnsol militar de la Llotja el 1705. Altres com Ignasi Mari, Josep
Peguera, Llus Sayol i Josep Carreres sadeqen al model de petita
noblesa o de ciutadans honrats.
Veiem que dels disset noms recollits, cinc eren nobles (30%), qua-
tre havien estat cavallers (27%) i vuit foren ciutadans honrats (47%).
s a dir, ciutadans i cavallers representen gaireb dues terceres parts
de la classe dirigent (el 70%). A ms, hi ha deu persones amb vincu-
lacions comercials en algun grau, cosa que suposa ms de la meitat, i
tamb nhi ha tres de fora de Barcelona (Torres, Ponsic i Copons). Si
hem de parlar de grans famlies nobles, ens hem de limitar a Josep
Galceran de Pins i a Llus Sayol. Per destaca, sobretot, la presncia
de persones que ens resulten fora desconegudes. Si per un moment
ens oblidem dels Llins, Pins, Copons, Ferran, Ponsic, Cordelles, etc.,
46. COMAS A., LAcadmia de les Bones Lletres, p. 14.
170 EDUARD MART FRAGA
trobem gures com Jacinto Blanc, Joaquim Vives, Ignasi Mari, Anton
Sunyer o Pau Torres, que mai no han passat als llibres dhistria i que
no sembla que juguin un paper destacat en els moments decisius del
perode que estudiem. Es pot criticar al quadre 22 que alguns daquests
membres eren ocials del Bra Militar durant les reunions, la qual cosa
explicaria per qu hi assisteixen tant: Josep Galceran de Pins assisteix
a totes les reunions de 1707, ja que aquell any era el protector; Ponsic,
Llins o Massanes hi tenen una presncia notable, ja que el primer
era conseller militar el 1707, el segon era conseller ciutad el 1700 i el
tercer era sndic del Bra el 1707. Per aix s una fallcia argumental,
ja que el criteri de selecci no s el de major assistncia a cada grup
de reunions, sin els que assisteixen ms a les dues en conjunt. Josep
Galceran de Pins participa en totes les reunions de 1707, per si ens
xem en les de 1700, veiem com va estar present en totes les reunions
menys en una, i aquell any no ocupava cap crrec al Bra Militar. Hi
era perqu volia participar en les decisions poltiques del Bra, no per-
qu tingus cap obligaci. Llins va a vuit de setze reunions (la meitat
de les de 1707) i a quatre de dotze (una tercera part de les de 1700),
xifra que s gaireb igual a la de Salvador Massans, i aix que lany
1707 Joan Llins no era ocial del Bra. Lnic cas en qu potser la
crtica pot tenir fonament s amb Joan Ponsic, per no oblidem que
al novembre de 1700 va assistir a tres reunions (una quarta part). De
fet, si interpretem el quadre daquesta manera obtenim noves perspec-
tives danlisi. Per exemple, dels nou ocials del Bra Militar el 1707,
noms tres guren en el quadre, i dels nou que hi ha el 1700 noms
un.
47
Per contra, de les nou primeres persones del quadre 47 noms
tres eren ocials, els sis restants eren persones que hi anaven per la
seva prpia voluntat. Si ens xem en el nombre de les reunions en un
i altre grup veurem que hi ha una gran igualtat: vuit i set (Vives), set i
set (Blanc i Copons), nou i cinc (Terr), cinc i vuit (Sabater), quatre i
vuit (Llins), sis i cinc (Ferran), etc. Aquest enfocament s que resulta
interessant, perqu quan ens preguntem sobre la classe dirigent catala-
na, sobre qui est movent els ls de les institucions de Catalunya en la
presa de decisions poltiques, ens estem preguntant sobre les persones
que eren presents a les reunions on es prenien aquests acords. Podem
veure com aquestes persones responen a un perl ben variat, i que la
noblesa t un paper que comparteix amb igualtat de condicions amb
ciutadans honrats, cavallers, antics mercaders i gaudints (xem-nos
que de les disset persones recollides aqu, sis eren gaudints). De fet,
47. Concretament: el 1707, Josep Galceran de Pins, Joan Ponsic i Salvador
Massans. El 1700 lnic ocial que apareix al nostre quadre s Joan Llins.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 171
les persones que ms destaquen sn de perl baix o desconegudes,
personatges com Llins, Salvador Massanes, Joaquim Vives, Jacinto
Blanc, Ramon Sabater o Felip Ferran.
Analitzem ara el quadre que hem vist en el captol anterior sobre
els assistents ms freqents a les conferncies i posem-lo amb relaci
als altres dos. Per facilitar-ne la consulta, el tornem a reproduir aqu,
eliminant algunes informacions i afegint la categoria social
48
i si tenen
vinculacions amb el mn comercial. Com hem comentat anterior-
ment, a lhora danalitzar la Conferncia cal tenir present que estem
donant un salt qualitatiu respecte al Bra Militar. Tot i que el Bra
va tenir un paper clau en molts dels conictes amb les institucions
reials durant la primera dcada del segle XVIII, no cal oblidar que
la Conferncia encara va tenir una actuaci ms decisiva, ats que les
seves deliberacions afectaven la totalitat de les institucions catalanes
i no noms un grup determinat. En aquest sentit, el quadre adquireix
un relleu ms gran, ja que lactuaci de les persones que formen la
Conferncia t unes conseqncies ms importants per al conjunt de
la societat catalana.
Quadre 23
Assistents ms freqents a les conferncies II
Nom
Categoria
social
Relaci
mercantil
Nombre
conferncies
Llins, Joan chb s 20
Massanes, Salvador chb s 18
Ferran, Felip nob s 12
Cordelles, Felici cav 11
Gualbes, J. Bonaventura cav 9
Oliver, Josep nob s 9
Terr Granollachs, Josep nob 9
Terr Marquet, Josep cav s 9
Bria, Ignasi chb 8
Monfar-Sorts, Francesc chb 8
Reverter, Joan B. chb s 8
Sabater, Ramon chb s 8
48. Lgicament, seguim el mateix criteri que hem utilitzat en les lnies anteriors,
posant la categoria social ms baixa de qu ha gaudit ell o el seu pare.
172 EDUARD MART FRAGA
Nom
Categoria
social
Relaci
mercantil
Nombre
conferncies
Sant Joan, Francesc Nicolau cav 8
Copons de la Manresana, Joan nob s 8
Lanuza, Bonaventura ecles 7
Montsalvo, Onofre chb 7
Vives, Joaquim chb 7
Cartell, Josep G. nob s 6
Dalmases, Pau chb s 6
Llad, Cristfol chb s 6
Pins, Josep G. nob 6
Ribera Claramunt, Carlos nob 6
Teixidor, Flix chb s 6
Barrera, Mag chb s 5
Despujol Montcorp, Francesc cav 5
Valncia-Franquesa, Anton nob 5
Abreviacions emprades: chb, ciutad honrat de Barcelona; nob, noble; cav, cavaller;
ecles, eclesistic.
La primera observaci s la coincidncia de nou persones amb el
quadre anterior dels assistents al Bra Militar el 1700 i el 1707 (Massanes,
Llins, Ferran, Copons, Pins, Cordelles, Vives, Terr i Sabater), cosa
que representa una mica ms de la tercera part. Si ho relacionem amb
el quadre dels ocials del Bra Militar, veurem que dotze dels assistents
ms freqents a les conferncies havien estat ocials de la noblesa en
dues o ms ocasions, i set ms havien estat ocials alguna vegada. En
xifres absolutes veiem que el 73% dels assistents ms freqents a la
Conferncia havien ocupat un crrec al Bra Militar, la qual cosa mostra
de manera evident la profunda vinculaci entre les dues institucions.
49
Cal destacar tamb que tretze persones tenien relacions comercials (el
50%) i nou ms eren doctors en medicina o en lleis (Massanes, Bria,
Montsalvo, Oliver, Cordelles, Ribera, Teixidor, Vives i Reverter). Respecte
a la presncia de grans nissagues nobiliries, si exceptuem els Pins
49. No havien tingut cap crrec al Bra Militar les segents persones: Ramon
Sabater, Bonaventura de Lanuza, Pau Dalmases, Cristfol Llad, Flix Teixidor, Mag
Barrera i Anton Valncia.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 173
i els Lanuza, no trobem ning ms, fora del cas que considerem com
a grans nissagues els Terr, Oliver, Ferran o Copons, tots ells perta-
nyents a la petita noblesa i relacionats ms aviat amb sectors socials
inferiors. Entre els nous noms que sincorporen als que ns ara hem
analitzat potser podem destacar Joan B. Reverter, cunyat de Salvador
Massans i vinculat familiarment amb Ramon de Vilana Perlas. Tant
Onofre Montsalvo, Francesc Montfar com Ignasi Bria tenen un perl
semblant a persones com Joaquim Vives que viem abans.
En sntesi: all que ens est mostrant el quadre s com la natu-
ralesa de la classe dirigent catalana no varia excessivament en funci
duna instituci o una altra. El carcter social de les persones que
assisteixen ms a les institucions mostra una presncia notable dels
ciutadans honrats i dels cavallers, els quals, als tres ltims quadres que
hem vist, representen com a mnim la meitat dels casos, si no dues
terceres parts. A la vegada, reecteix labsncia quasi generalitzada de
les gran famlies nobles, un pes considerable de persones vinculades
al mn comercial (al voltant duna tercera part dels membres), i una
proporci important dhomes que estan fora dels grans circuits familiars
dall que podria ser la classe dirigent. Una classe dirigent en qu els
gaudints tamb tenen la seva veu, com les persones procedents daltres
llocs de fora de Barcelona (Torres, Ponsic, Copons, Oliver, etc.). En el
fons, el que podem veure s que la direcci de les institucions catala-
nes requeia, sobretot, en els representants de perls baixos: ciutadans
honrats, gaudints, antics mercaders, famlies poc extenses, gent que
en alguns casos no apareixen en els grans llibres dhistria. Aix no
vol dir que la noblesa hi sigui absent, ni de bon tros, per s que la
noblesa que trobem en el dia a dia de la instituci s la noblesa pe-
tita, com Joan Copons de la Manresana, Josep Terr Marquet o Felip
Ferran, uns nobles que en cap moment no tenen un control absolut
de la instituci. Persones amb mbits familiars reduts, lluny duna
vida social desenvolupada entre comtes i marquesos. Per, de fet, si
observem el quadre que hem dibuixat, cal reconixer que una de les
coses que ms crida latenci s que les tres primeres persones siguin
Salvador Massanes, Joan Llins i Felip Ferran. Els tres els hem trobat
en les anlisis anteriors.
El segent quadre s un resum dels tres anteriors. Hi hem intentat
reectir les continutats, les persones que en els tres estudis que hem
analitzat sempre apareixen. Per la importncia que t la Conferncia
dels Tres Comuns en la vida poltica de Catalunya durant la primera
dcada del segle XVIII, el quadre ha estat ordenat a partir de les per-
sones que ms hi participen.
174 EDUARD MART FRAGA
Quadre 24
Lelit dirigent catalana
Cognoms i nom
Nombre de
conferncies
Crrecs al
Bra Militar
Nombre de
reunions del
Bra Militar
Categoria
social
Llins, Joan 20 3 12 chb
Massanes, Salvador 18 3 11 chb
Ferran, Felip 12 3 11 nob
Cordelles, Felici 11 3 9 cav
Terr Marquet, Josep 9 3 14 cav
Sabater, Ramon 8 0 13 chb
Copons de la Manresana, Joan 8 1 14 nob
Vives, Joaquim 7 2 15 chb
Pins, Josep G. 6 4 27 nob
Abreviacions emprades: chb, ciutad honrat de Barcelona; nob, noble; cav, cavaller.
Un dels detalls ms signicatius s veure com sis daquestes nou
persones van exercir tres o ms crrecs al Bra Militar. Amb lexcep-
ci de Felici Cordelles, tots van participar en ms de deu reunions
del Bra Militar dels dos estudis que hem fet de 1700 i 1707. Pel que
fa als estaments tenim quatre ciutadans honrats, dos cavallers i tres
nobles, unes proporcions similars a les que estem veient al llarg de tot
aquest treball, on la noblesa no suposa en cap moment una majoria.
Els perls sn una barreja molt suggerent de vella noblesa de caire
menor (Pins i Copons), cavallers (Cordelles, Terr), i burgesia ascen-
dent (Llins, Massans, Sabater, Vives). Lgicament no pretenem dir
que aquestes persones concretes fossin les que realment dirigien les
institucions catalanes durant aquells anys. La realitat s molt comple-
xa, i cal distingir institucions i perodes concrets. Per el que s que
creiem encertat s considerar que van ser perls socials com aquests
els que generalment portaven la direcci de les institucions. La histria
tendeix a parlar dels grans personatges que van protagonitzar els grans
esdeveniments: Villarroel, Aimeric, Peguera, els germans Desvalls, Rafael
Casanovas, Feliu de la Penya. Per no podem oblidar aquests altres
personatges que, tot i que no sn als llibres dhistria, van ser els que
realment estaven al peu del can, en el dia a dia de cada instituci:
representant, inuint, decidint en els moments clau daquells anys tan
decisius i complexos. Cal avanar encara en la investigaci, ja que si
fssim ms estudis sobre altres reunions del Bra Militar segurament
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 175
podrem incorporar noves persones a la nmina, encara que difcilment
variaran els grans trets que hem apuntat.
A lltim, i perqu el lector es faci crrec de les dicultats del
present estudi, presentem un quadre amb el que podrem anomenar la
classe dirigent del Consell de Cent. Hi hem recollit les persones que
entre els anys 1680 i 1714 van ocupar el crrec ms duna vegada, en
el fons s una rplica dels ocials del Bra Militar que hem vist amb
anterioritat. A lannex 6 adjuntem la totalitat dels crrecs del consis-
tori barcelon durant aquells anys. Amb ms o menys fortuna, aquesta
informaci ja la va publicar Capmany.
50
Aqu hem volgut completar els
estudis anteriors incorporant els obrers i actualitzant algunes graes
dels noms. Com ja hem comentat a la introducci daquest treball de
recerca, potser es pot posar en dubte que parlem de classe dirigent
sense tenir en compte els membres de la Diputaci i del Consell de Cent.
El problema que presenten aquestes dues institucions s que els seus
representants eren escollits per insaculaci, mentre que els membres
de la Conferncia sortien elegits per designaci dels consistoris de cada
com. A ms, ni el dietari ni els llibres de deliberacions del Consell
de Cent recullen les persones que assistien a les reunions plenries del
consistori, cosa que s succeeix amb el Bra Militar. Daltra banda, les
decisions de la Diputaci sempre les prenien els diputats i odors, amb
la qual cosa la base social que hi participava era molt reduda. Des
daquesta perspectiva, sembla que tingui poc sentit recollir els ocials
del Consell de Cent, ja que si assoliren el crrec va ser per una qes-
ti de sort, no per designaci o prestigi personal. Per tot i aix, cal
reconixer linters de tenir una idea aproximada de les persones que
ms vegades assoliren una posici inuent en el consistori, ja que en
ltima instncia, eren elles les que designaven els membres de les sise-
nes, novenes, divuitenes i tamb de la Conferncia dels Tres Comuns.
Al quadre de lannex 6 noms hem recollit les persones que exerciren
el crrec dobrer o de conseller primer, segon, tercer o quart. La ra
s que el crrec de conseller quart estava reservat als mercaders, molts
dels quals en ennoblir-se podien exercir els crrecs superiors, reservats
als ciutadans honrats, cavallers i nobles. Daltra banda, el crrec dobrer
tamb podia ser ocupat per algun daquests estaments. Amb aquest
criteri, hem volgut mostrar un grup social homogeni amb els quadres
que hem vist anteriorment, a la vegada que ens serveix per valorar la
implicaci de la noblesa en les tasques directives de la ciutat.
50. CAPMANY, A., Memorias, vol. IV, p. 114 i ss.
176 EDUARD MART FRAGA
Quadre 25
La classe dirigent del Consell de Cent
51
Nom Nombre de crrecs Categoria social
1 Llad, Cristfol 4 mer
2 Alegre, Felip 3 cob
3 Companys, Josep 3 chb
4 Lana i Fontanet, Erasme de 3 cav
5 Sant Joan, Francesc Nicolau de 3 cav
6 Alabau, Jeroni 2 merc
7 Amigant, Josep 2 nob
8 Vidal, Francisco Anton 2 merc
9 Areny i Garriga, Josep 2 chb
10 Barrera i Bofarull, Baltasar 2 chb
11 Barrera, Josep 2 chb
12 Boixadors, Alexandre 2 nob
13 Boneu, Flix 2 chb
14 Cavaller, Jacinto Anton 2 merc
15 Codina i Farreres, Ramon 2 nob
16 Colomer, Joan 2 merc
17 Colomer, Miquel 2 merc
18 Falguera, Francisco 2 chb
19 Famades Morell, Isidoro 2 notari
20 Fuster, Miquel 2 cav
21 Mercader, Mag 2 merc
22 Montaner i Sacosta, Francisco 2 nob
23 Novial, Josep 2 merc
24 Salvador, Jeroni 2 chb
25 Salvador, Miquel 2 merc
26 Serra Vileta, Esteve 2 chb
27 Sids, Onofre 2 merc
28 Taverner i Montorns, Francisco 2 nob
29 Teixidor, Jaume 2 merc
51. Cal dir que lestudi social daquests membres s menys acurat. Entre els
noms tenim algun dubte, com ara Cristfol Llad, que s impossible de diferenciar el
pare del ll. Quant als estaments posem el ms baix, sense valorar si van ascendir en
lescala social.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 177
30 Teixidor, Melcior 2 chb
31 Valncia, Anton 2 nob
Abreviacions emprades: nob, noble; cav, cavaller; chb, ciutad honrat de Barcelona;
merc, mercader.
Ara, el panorama s tot un altre. Hi ha onze mercaders, nou
ciutadans honrats, tres cavallers i set nobles, la qual cosa mostra ben
a la clara algunes de les crtiques ms dures que rebia el Consell de
Cent de les autoritats borbniques, amb relaci al qual consideraven
que predomina en l la plebe.
52
El paper de la noblesa aqu sembla
ms redut (23%), mentre que eren els ciutadans honrats i els merca-
ders els que ms vegades repetien el crrec (64,5%). Si ho posem amb
relaci a la llista de les nou persones que ms havien participat a les
institucions veurem que ara no en trobem cap, noms el pare de Mag
Barrera. Per aix no ens ha de confondre. Daquestes trenta-una per-
sones, deu (el 31%) formen part de la nostra base de dades,
53
s a dir,
que a ms docupar un crrec del Consell de Cent ms duna vegada
tamb van participar o b al Bra Militar o b a les conferncies. A
ms, un bon nombre de les persones daquesta llista estan vinculades
amb els nostres personatges i ja han aparegut en les lnies precedents:
Jaume Teixidor, Onofre Sids, Miquel Colomer, Francisco Taverner,
Flix Boneu, Francisco Falguera, Josep Barrera (pare de Baltasar),
Erasme de Lana (pare de Josep Nuri), Josep Areny, etc. De fet, de la
llista de les 31 persones, noms nhi ha set que no hem pogut trobar
una relaci amb alg de la nostra base de dades,
54
per tant el 77%
estan relacionades amb la nostra lnia de treball. Daltra banda, si mi-
rem la totalitat de les persones que van exercir un crrec al Consell
de Cent a partir de 1680 (vegeu lannex 6), aleshores constatem que
quaranta-sis persones tamb havien ocupat un crrec al Bra Militar
o eren membres de la Conferncia. Dit duna altra manera, el 19% de
les persones que hem recollit al nostre estudi van tenir algun crrec
al Consell de Cent. Si xem latenci en els noms, veurem com ens
resulten encara ms familiars. Entre ells trobem Salvador Massans,
Ramon Sabater, Mag Barrera, Josep Costa, Josep Magarola, Francesc
Gallart o Joan Ponsic.
52. SALES, N., Abans de 1714, p. 6.
53. En concret: Esteve Serra, Mag Mercader, Anton Valncia, Ramon Codina,
Baltasar Barrera, Cristfol Llad, Francesc Nicolau de Sant Joan, Josep Amigant i Ale-
xandre Boixadors.
54. En concret: Miquel Fuster, Jacinto Cavaller, Isidro Famades, Jeroni i Miquel
Salvador, Josep Novial, Jeroni Alabau i Josep Companys.
178 EDUARD MART FRAGA
Podrem seguir el nostre estudi analitzant els diputats i els odors
de la Generalitat entre 1680-1714. A lannex 7 hem recollit la llista de
les persones que van exercir entre 1680 i 1714 el crrec de diputat
o odor. Lgicament, aqu la mobilitat era ms reduda, ats que els
crrecs eren triennals, per tot i aix paga la pena fer una ullada. Per
exemple, de les vuitanta-dos persones diferents que van ser diputats o
odors durant aquells anys, setze formen part del nostre estudi (20%),
55
xifra que augmenta a vint-i-sis si tenim en compte els familiars (pares,
oncles, germans), la qual cosa signica un 32% del total dels diputats
i odors. Si ens xem en els noms veurem que juntament amb nobles
importants, com ara el comte de Plasncia o Pere Desbac, tamb tro-
bem gent vinculada al mn comercial, com Esteve Serra Vileta, Rafael
Pinyana o Llus Claresvalls. Som conscients que aquestes xifres les
obtenim contrastant dues realitats difcils de comparar. Estem posant
en relaci els ltims trenta-quatre anys de la Diputaci amb els dotze
de la guerra de Successi. Lgicament, molts ocials de la Diputaci
no poden ser presents a la nostra base de dades perqu en el marc
cronolgic que estem analitzant ja havien mort. Possiblement, si els
marcs temporals fossin equivalents els graus de coincidncia encara
serien ms grans. Aquesta s una realitat que es pot aplicar tant a la
Diputaci com al Consell de Cent. Per, com hem dit abans, lestudi
de la classe dirigent del Principat a partir dels ocials del Consell de
Cent i de la Diputaci, potser no s la millor manera daproximar-se a
aquesta realitat, ja que, en ser escollits aquests membres per insaculaci,
la sort impedia que les persones ms capacitades i amb ms prestigi
poguessin inuir de manera clau en les decisions del govern. Amb tot,
penso que paga la pena tenir una lleugera idea sobre aquests membres
perqu ens adonem que, tot i que sescollien per sorteig, formen part
del mateix sector social en qu la noblesa i els interessos mercantils
comparteixen els mateixos mbits dactuaci i dinuncia poltica.
LA CLASSE DIRIGENT DES DUNA PERSPECTIVA POLTICA
En les lnies precedents hem procurat dibuixar la naturalesa
estamental i familiar de la classe dirigent catalana del tombant del
segle XVII. Cal fer ara un esfor per vincular aquestes persones amb
els complicats esdeveniments histrics a qu shagueren denfrontar i
55. En concret: Baltasar Montaner, Onofre Montsalvo, Pere Desbac, Anton Beren-
guer, Francesc Despujol, Joan de Lanuza, Rafael Pinyana, Josep Terr, Francesc Junyent,
Llus Claresvalls, Josep Novell, Josep Sol, Joan Bosc, Esteve Serra, Jacinto Blanc i
Antoni Solanell.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 179
que, de fet, representen el dia a dia de la seva actuaci. Efectivament,
els anys que comprn el nostre estudi estan marcats per la guerra
de Successi i els seus precedents. Un conicte que provoc, entre
altres conseqncies, la divisi de la societat en partidaris dun i altre
bndol, si b hi va haver un decantament majoritari a favor de Car-
les III, larxiduc. Una divisi que tamb afect la classe dirigent catalana.
Sembla que hi ha consens a assenyalar que les primeres manifestacions
daquesta divisi es produeixen amb la mort de Carles II i el conicte
que tenen les institucions catalanes per acceptar o no el seu testament.
Quan hem volgut endinsar-nos en la composici del Bra Militar en
lanlisi que hem fet al primer captol, ho hem fet perqu resulta molt
interessant saber quines persones van participar en les reunions del
Bra durant aquell convuls mes de novembre. Segurament, ja hi havia
alguns homes que desprs prendran el lideratge a favor o en contra de
Felip V. s conegut que als anys posteriors a 1700 sorgir un potent
grup de persones que, qestionant la validesa del testament de Carles II,
defensaran la legitimitat de les pretensions de Carles III, larxiduc, a la
corona dEspanya. Un grup que la historiograa ha identicat com el
partit austriacista, defensors de les opcions dinstiques de larxiduc
Carles, per sobretot de les Constitucions i de la monarquia composta a
Espanya. Aquest grup, que Castellv anomena celantes, estaria enfrontat
a un altre, que esdevindrien els lipistes, que la historiograa recent
anomena reialistes. Els reialistes o los del partido del ministerio de Ma-
drid (com tamb els anomena Castellv), a banda de defensar els drets
de Felip V sobre la corona espanyola, es caracteritzarien per posar un
mfasi especial en les regalies reials per sobre la lletra de la llei i les
Constitucions, sense arribar, per, a formulacions absolutistes.
Aquesta visi dual de la guerra de Successi ha donat lloc a un
llarg debat, que encara continua, sobre la viabilitat de les dues opcions
poltiques, sobre la solidesa interna de cada grup i sobre ns a quin
punt els dos programes poltics eren divergents. Els estudis de Sales,
Lluch, Albareda, Arrieta i en menor mesura de Rosa Alabrs i scar
Gonzlez, posen de manifest la necessitat de matisar aquestes dife-
rncies, qestionant les motivacions i la cohesi ideolgica daquests
grups, especialment per a les dates anteriors a les Corts de 1701, per
tamb durant els anys anteriors a larribada de larxiduc Carles III.
56
Va ser Nria Sales la primera que va apropar-se al tema en mostrar
con els coneguts botiers no necessriament eren anticatalans,
57
i Eullia Duran ha destacat que cal distingir moments i conjuntures
56. ALABRS, R., Felip V
57. SALES, N., Els Botiers, pp. 6-7.
180 EDUARD MART FRAGA
per tal devitar orientacions deterministes que han pogut estar presents
en la utilitzaci dels termes austriacistes i borbnics i els seus equiva-
lents.
58
Jon Arrieta, per la seva banda, ha mostrat la complexitat de
denir els trets de laustriacisme i la necessitat de distingir diferents
moments i argumentacions.
59
Per a lhistoriador, sembla clar que hi ha
una evoluci des duns primers celantes, com els anomena Castellv,
a uns possibles austriacistes, que es congurarien amb posterioritat.
Arrieta creu que lopci dinstica noms aparegu desprs de 1702, i
va ser ms aviat el resultat de la mala poltica duta a terme pels vir-
reis Palma i Velasco el que va afavorir que un sector important de la
societat considers que larxiduc defensaria millor les Constitucions que
no pas el rei borb.
60
En una lnia molt semblant, Joaquim Albareda
creu que s que es pot parlar dun austriacisme de primera hora, per
que estaria ms denit per una defensa radical de les Constitucions
que no pas per la defensa de la legitimitat de les pretensions de lar-
xiduc.
61
El mateix autor posa de manifest que aquest tret distintiu, la
defensa de les Constitucions per sobre dels interessos reials, continu-
ar ben viu durant les Corts de 1701 on, al seu parer, es conguren
dos grups, un de constitucionalistes i un altre de reialistes.
62
En la
mateixa lnia argumental, Arrieta ha desmiticat la solidesa del grup
i considera que en la primera fase los partidarios del archiduque no
presentaban excesivas diferencias con los borbnicos, desde el punto de
vista de las concepciones jurdico-doctrinales.
63
Per complicar encara
ms la qesti, Rosa M. Alabrs ha destacat tamb la forta presncia
dun grup que intent aferrar-se a una objectivitat bviament impos-
sible, i que un text de 1706 anomena com la secta de los contempla-
tivos.
64
Daltra banda, estudis com els dErnest Lluch han aprofundit
en el signicat ltim daquests dos posicionaments. Efectivament, en
un dels seus ltims escrits aquest autor comparava les trajectries
58. DURAN, E., Narcs Feliu de la Pea, historiador i poltic, Afers, 20, 1995,
pp. 73-85.
59. ARRIETA, J., Austriacismo, Qu hay detrs de ese nombre?, dins FERNNDEZ
ALBALADEJO, P., Los borbones, pp. 177-206. Vegeu especialment la p. 198 i ss.
60. ARRIETA, J., Austriacistas i borbnicos entre los altos magistrados de la Co-
rona de Aragn (1700-1707), Pedralbes, 18, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1998,
pp. 275-295. La citaci s a la p. 284.
61. ALBAREDA, J., Laustriacisme, una visi alternativa: del projecte de 1705 a
lexili, dins GRAU, R. (coord.), El segle de labsolutisme, 1714-1808, Institut de Cultura,
Arxiu Histric de la Ciutat, Barcelona, 2002, pp. 23-50. La citaci s a la p. 24.
62. ALBAREDA, J., Encara sobre laustriacisme, Pedralbes, 23, Barcelona, 2003,
p. 188. Cfr. tamb, ARRIETA, J., Lanttesi pactisme-absolutisme durant la guerra de Suc-
cessi a Catalunya, dins ALBAREDA, J. (ed.), Del patriotisme, pp. 110-113.
63. ARRIETA, J., Austriacismo, p. 183.
64. ALABRS, R., Lopini..., pp. 34 i 205.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 181
personals de dos personatges ben coneguts com eren Francesc Rius i
Bruniquer i Narcs Feliu de la Penya. En el seu estudi mostrava com
els posicionaments que podrem anomenar austriacistes de Feliu de
la Penya venien dabans de 1705 i ms per defensar les Constitucions
catalanes que no pas la dinastia austriacista.
65
Tal i com va mostrar
a lAlternativa Catalana, darrere dall que anomenem austriacisme hi
havia tot un projecte poltic que defensava la conguraci dun siste-
ma parlamentari i constitucional, amb unes Corts territorials dotades
dmplies competncies que es reunien peridicament i que exercien
un poder limitador de lautoritat del monarca.
66
Una visi que tamb
ha estat matisada recentment per Arrieta, el qual ens ha destacat que
debe evitarse el planteamiento de una contraposicin entre dos progra-
mas opuestos, o debe hacerse con cuidado, entre otras cosas debido a
que incluso si admitimos su existencia, presenta grandes dicultades la
demostracin de su puesta en prctica inmediata.
67
Actualment sembla que els historiadors han arribat a un cert
consens a lhora dutilitzar els termes constitucionalistes i reialistes com
dues realitats no necessriament excloents ns a la data de 1707, i
en les quals el factor dinstic juga un paper ben secundari.
68
Aquesta
visi adquireix fora a mesura que savana en el coneixement detallat
dels esdeveniments poltics durant la primera dcada del segle XVIII. En
aquest sentit, resulta interessant citar el text annim, el qual critica el
govern de Carles III. Shi blasma lactuaci duna srie de jutges com
Josep Minguella, Rafael Llampillas i Josep Sunyer, que havien estat
tamb perseguits per lantic Govern [el de Felip V], a causa de lafer
del Dr. Pallej.
69
Si existeix una dicotomia excloent entre constitucio-
nalistes i reialistes, on cal situar aquests personatges? No resulta fcil,
ja que van ser perseguits tant per Felip V com per larxiduc Carles
III. La complexitat de considerar-los com a grups tancats es refora
quan observem que el marqus de San Felipe reconeix lexistncia dun
grup de persones caracteritzats no en el amor a los austracos, sino
en el temor a los franceses.
70
Fins a quin punt aquests que odiaven
65. LLUCH, E., El programa..., p. 154.
66. Cfr. LLUCH, E., Lalternativa Catalana (1700-1714-1740) Ramon Vilana Perlas
i Juan Amor de Soria: teoria i acci austriacistes, Eumo Editorial, Vic, 2000.
67. ARRIETA, J., Lo que pudo ser y no fue o la dicultad de las comparaciones
austro-borbnicas, dins CLARET, J. (coord.), Miscellnia Ernest Lluch i Martn, Fundaci
Ernest Lluch, Barcelona, 2006, pp. 351-368. La citaci s a la p. 362.
68. ALBAREDA, J., Encara..., p. 189.
69. BELTRAN, M., El desgovern, p. 218.
70. BACALLAR I SANA, V., Comentarios a la guerra de Espaa, Atlas, Madrid, 1957,
p. 230.
182 EDUARD MART FRAGA
els francesos eren partidaris de la defensa de les Constitucions? Sem-
blantment, conictes com el de lEptome van provocar que als autors
del text, persones ms properes a larxiduc, se les acuse de lo mismo
que antes se reprochaba a los felipistas.
71
Per el fet de considerar que
no existiren dos bndols completament oposats, o que els seus progra-
mes en alguns aspectes no eren tan diferents ns al 1707, no vol dir
que no tinguessin una coherncia interna aix com un projecte i unes
persones ben denides. Perqu, certament, el 1705, amb larribada de
larxiduc Carles, hi ha una srie de persones que decideixen marxar
i a les quals sels segresta els bns, i el mateix va passar el 1714 en
una proporci ms gran. Resulta difcil negar que aquestes persones
tenien unes motivacions ideolgiques prou fortes per prendre decisi-
ons importants, com ara exiliar-se. Si larxiduc t una bona acollida
a Catalunya s perqu hi ha fora persones que li donen suport, a ell
i sobretot al projecte poltic i econmic que representava (una cosa
diferent s si Carles III va respondre o no a aquestes expectatives).
Per aquesta ra, sn molt suggeridores les reexions de Joaquim Al-
bareda, el qual ha destacat la coherncia interna de laustriacisme, i
apunta que no podem considerar [aquest grup] com una formulaci
poltica esttica, sin que cal tenir en compte la seva evoluci al llarg
del conicte bllic dacord amb les conjuntures canviants durant la
primera meitat del segle.
72
En aquest sentit, i tenint clars els termes del debat, no s agosarat
intentar aproximar-nos a la classe dirigent catalana des de la perspec-
tiva poltica. Fins a quin punt les idees poltiques podien determinar
lelecci dunes estratgies familiars? En quina mesura es pot parlar
dun ampli sector social que no es va decantar per cap de les dues
opcions poltiques? Sn preguntes interessants que certament poden
aportar el seu gra de sorra al debat. Per fer-ho, seguint la terminologia
utilitzada per Joaquim Albareda, hem diferenciat dos grups: els cons-
titucionalistes i els reialistes. Penso que, veient lactuaci poltica que
tingu el Bra Militar i la Conferncia dels Tres Comuns sota el govern
de Carles III, larxiduc, el terme constitucionalista adquireix ms fora,
perqu demostra com aquestes dues institucions, i per extensi les
persones que les representaren, no van deixar de defensar la legalitat
amb la vinguda del nou rei el 1705, sin que tamb se li enfrontaren
en temes com les desinsaculacions, la modicaci del valor dels reals
de vuit, els abusos de les tropes i dels allotjaments o la publicaci de
lEptome. Noms cal mirar com una part important dels assistents
71. ARRIETA, J., Lo que pudo ser..., p. 360.
72. ALBAREDA, J., Encara..., p. 189 i ss.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 183
a la Conferncia en el perode 1698-1704 els retrobem en el perode
1706-1713 per adonar-nos daquest fet.
Tenint present all que hem exposat en les lnies anteriors, consi-
derem els termes constitucionalistes i reialistes, esdevinguts absolutistes
a partir de 1707, en un sentit lax, que posa en un segon pla lopci
dinstica, i que indica ms un cert posicionament ideolgic, que no
pas una adhesi ferma i exhaustiva a tots els trets duna i altra opci.
A ms, cal valorar el factor evolutiu del qual ens parla Joaquim Alba-
reda, i valorar que dintre del constitucionalisme, alguns podien haver
mantingut actituds reialistes en temps de Carles III. El nostre objectiu
no s tant atribuir una adscripci poltica a tots els membres de la
nostra base de dades com identicar les persones que ms van estar
vinculades a una i altra opci. Per aquesta ra, noms cent-divuit dels
dos-cents vint-i-sis noms que tenim han estat inclosos dins del grup
de constitucionalistes o reialistes. Per considerar una persona com a
constitucionalista o reialista ens basem en sis criteris: si va signar el
dissentiment de Pere Torrelles a les Corts de 1701 (constitucionalista)
o la seva rplica (reialista); si va marxar del Principat en arribar Car-
les III el 1705 (reialista) o va ser cridat per ell per formar els primers
organismes de govern (constitucionalista); si va tenir algun crrec de
responsabilitat amb Carles III (constitucionalista); si va ser present a
la Junta General de Braos de 1713 (constitucionalista); si va estar
present a Barcelona durant el setge de 1714 o si els seus bns van ser
segrestats posteriorment (constitucionalista); si va rebre alguns crrecs
a la junta dadministradors de Barcelona, a lAjuntament posterior o
altres institucions borbniques a partir de 1706 (reialista).
Pensem que sn criteris bastant clars ja que assenyalen moments
decisius de la vida poltica del pas. Resulta difcil pensar que una
persona que ocups un crrec en el nou Ajuntament borbnic fos de
tendncia constitucionalista, desprs del dur setge a qu havia estat
sotmesa la ciutat per la defensa de les Constitucions, o que una per-
sona a qui els borbons li segresten els bns el 1714, fos reialista. El
dissentiment de Torrelles, i les persones que li donaren suport, repre-
senta un punt clau a les Corts de 1701, perqu prioritzava el respecte
a la legalitat (el conicte pel retorn de les insaculacions) per sobre la
nalitzaci de les Corts. Els que estaven en contra del dissentiment,
consideraven ms important acabar les Corts que no pas respectar tots
els requisits de la llei. Els posicionaments sn clars. Certament, alguns
criteris poden ser una mica ms complexos. Per exemple, a la Junta
de Braos de 1713 hi ha una divisi entre els partidaris de la rendici
i els partidaris de la resistncia. Vol dir aix que uns eren reialistes
i els altres constitucionalistes? Penso que no, perqu a aquella altura
184 EDUARD MART FRAGA
dels esdeveniments, en una situaci en qu entrava en joc la conserva-
ci de la prpia vida, s molt comprensible que algunes persones que
havien defensat les Constitucions durant molts anys, sestimessin ms
la rendici abans de morir. De fet, com comenta Albert, no van ser
poques les persones que van votar a favor de la rendici i que desprs
van defensar la ciutat durant el setge del dia 11 de setembre. Com
constata aquest autor, entre les persones que soposaren a la segona
deliberaci del Bra Militar no hi havia cap futur botier de relleu.
73
Per contra, no hem volgut utilitzar altres criteris que ens semblen ms
dubtosos, com ara la concessi de ttols per part de Felip V o Carles III,
perqu de vegades aix era un mecanisme per guanyar-se delitats, la
presncia a les Corts de 1706 amb larxiduc, perqu era un moment
incipient del nou govern i hi participaren persones que desprs no
es vincularen gens a la poltica del nou govern, o tamb el decret de
desinsaculaci del 19 de setembre de 1706, perqu va ser objecte de
dures crtiques i afect algunes persones que no shavien posicionat en
contra de Carles III. Tot i aix, hem recollit aquestes informacions, ja
que tot i ser en si mateixes dubtoses, s que ens ajuden a dibuixar
els perls dels nostres personatges.
A la vegada, hem de ser conscients que sempre resulta ms fcil
trobar constitucionalistes que no pas reialistes, ja que els primers van
romandre a les institucions catalanes durant tot el perode que analit-
zem, mentre que els segons van marxar cap al 1705. En aquest sentit
el nostre estudi dalguna manera est viciat, ja que en part es basa en
els membres del Bra Militar durant lestiu de 1707, just desprs de la
batalla dAlmansa, un moment en el qual pocs reialistes devien quedar
a Barcelona. Daltra banda, no podem oblidar que la Conferncia dels
Tres Comuns, si per alguna cosa va destacar va ser precisament per la
defensa de les Constitucions, i que, com hem vist, aquesta actuaci no
cess amb larribada de larxiduc. Resulta lgic que dins seu trobem
tamb un nombre major de defensors de la legalitat que no pas de
defensors de les prerrogatives reials. Partint daquestes premisses, si
ens centrem en el nostre estudi, els resultats mostren que tenim cent
deu persones que podem considerar constitucionalistes (46%), vint-i-set
reialistes (11%) i cent tres als quals no ens hem atrevit a adscriure a
un grup concret (43%). Aqu cal tenir en compte que hem procurat
73. Cfr. ALBERT, S., LOnze de setembre..., p. 136. Cal dir que lnica persona
que Albert considera botiera s Francisco Blanes, que va signar la protesta i desprs
va tenir crrecs amb el govern de Felip V. Nosaltres, per contra, el considerem consti-
tucionalista, perqu la seva trajectria poltica amb Carles III s ben eloqent del seu
posicionament durant aquells anys.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 185
ser exigents i no fer generalitzacions excessives. Per exemple, entre els
constitucionalistes no hem comptabilitzat aquells el pare o els germans
dels quals van defensar les Constitucions o van patir el segrest dels
bns (Anton Asprer, Josep Geners, Josep Valncia, Josep Sol, Anton
Massans, Alexandre Tristany) o aquells que van defensar les Constitu-
cions en moments clau (Jeroni Magarola, el bar de Canyelles) o que
van tenir crrecs amb larxiduc (Francisco Rocabert, Carlos Alemany,
Alexandro Palau).
74
El mateix fet, per en menor mesura, succeeix
amb els reialistes. Aqu, per exemple no ens hem atrevit a considerar
Josep Vertamon reialista, tot i que va ser jutge de conscacions i el
seu pare va votar a favor de lacceptaci del testament de Carles II,
ja que, a la vegada, tamb va ser un dels jutges que defens el dret
dels consellers a no revelar el contingut de les reunions del Consell
de Cent. Igualment, no considerem reialista Emmanuel Planella, tot i
que era germ de Pere Planella Dusai.
Per lexistncia daquests casos fronterers no ens pot fer oblidar
que dins de cada grup trobem un bon nombre de persones, duna i
altra opci dinstica, que van tenir papers ben destacats en la histria
daquells anys i que responen perfectament als trets denidors del grup.
De fet, en confeccionar les petites biograes de cada personatge (que
es poden veure en la base de dades) sha posat un mfasi especial a
mostrar aquells aspectes personals que denoten la implicaci amb unes
idees denides. Aix, si ens xem en els constitucionalistes observem
que shi inclouen els tres ambaixadors de Catalunya davant les potn-
cies estrangeres (Francisco Berardo, Felip Ferran i Pau I. Dalmases);
personatges que durant el primer quinquenni del segle XVIII van destacar
en la defensa de les Constitucions com Pere Torrelles, portantveus del
general el 1714; Felici Cordelles, el conegut protector del Bra Militar
que lider loposici a lexpulsi dArnald Jger; el poeta i actiu poltic
Bonaventura Gualbes; el conegudssim Emmanuel Ferrer i Sitges, autor
del discurs resistencialista en la Junta de Braos de 1713; Josep Gal-
ceran de Pins, al qual hem vist en tantes reunions de les institucions
i que va oferir el seu cos com a feixina al setge de 1714; el comte de
Lanuza, protector del Bra Militar en la difcil conjuntura de 1713 i
que va mantenir el pend de Santa Eullia quan Casanova fou ferit;
el seu germ Bonaventura de Lanuza, canonge de Tarragona, que va
tenir un paper clau en la fora que adquir la Conferncia dels Tres
Comuns sota el virrei Velasco; Guerau de Peguera, pare dAntoni Peguera
74. Pensem que tots ells els podrem incloure perfectament a la llista (en total
serien uns tretze), sobretot quan veiem que estan vinculats a altres famlies constitu-
cionalistes.
186 EDUARD MART FRAGA
i Aimeric, que fou uns dels que signaren el pacte de Gnova, i un llarg
etctera de persones que deixaren la seva vida durant el setge de Bar-
celona (com Bernat Gver, Salvador Massans, Francisco Duran, Anton
Valncia o Francisco Montfar). A la vegada, dins dels reialistes tamb
trobem grans personatges, com ara Josep Agull, marqus de Gironella,
governador de Ceuta, que es neg a rendir la ciutat a Darmstadt; el
conegut espia borbnic Francisco Molines; Francesc Cardona, un dels
setze administradors de Barcelona, com Esteve Serra Vileta o Francesc
Junyent, el qual tamb havia defensat el virrei Velasco a les reunions del
Bra i havia participat al setge borbnic de 1713; Agust Copons, que
protest contra el dissentiment de Pere Torrelles i membre del primer
Ajuntament borbnic, on tamb hi era Pere Planella, que havia estat
perseguit pels vigatans el 1705; Onofre Montsalvo, que va ser partidari
de lacceptaci del testament de Carles II i que desprs trobem entre
els administradors de la ciutat; Martn Sabater, que va ser perseguit i
condemnat pels austriacistes, etc. Tots ells, ms enll del debat sobre
els seus programes poltics, representen posicionaments ben ntids a
favor o en contra dels drets i de lestil de govern de larxiduc Carles
III. Per defensar les idees que creien tots van patir persecuci, exili o
segrest de bns, ja sigui el 1705 o el 1714. Armar lexistncia daquests
grups enfrontats no signica negar lexistncia dalgunes similituds en
determinats plantejaments poltics (no tots), almenys ns al 1705 o
1707, tal com ha fet recentment Jon Arrieta.
75
Per tampoc no podem
arribar a dir, com sembla que es dedueix dalguns dels plantejaments
daquest autor, que les diferncies entre els dos grups eren mnimes,
perqu certament no ho eren. Tampoc sembla raonable sostenir que
els austriacistes eren una mena de calaix de sastre, segons Garca
Carcel,
76
ja que, com Joaquim Albareda ha posat de manifest, no falt
en cap moment una coherncia interna entre aquells que el 1714 do-
naren la seva vida per defensar unes idees.
77
Partint daquests dos grups, potser s interessant combinar les
diferents informacions que ens proporciona el nostre estudi per in-
tentar conixer millor com eren aquestes realitats poltiques a nivell
estamental. En els segents quadres hem recollit gran part daquestes
informacions.
75. Sobre aquests aspectes vegeu especialment ARRIETA, J., Lo que pudo
ser....
76. GARCA CRCEL, R. (ed.), De los elogios, p. XXVIII.
77. Cfr. ALBAREDA, J., Encara..., p. 190.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 187
Quadre 26
Els constitucionalistes
Primer cognom Segon cognom Nom
Categoria
social
Vinculaci
comercial
Confe-
rncia
Aguilar Caador dOluja Josep cav
Aimeric Crulles Bernat nob
Alemany Navel Josep nob
Aloy Guitant Francesc cav
Argemir Creixell Oleguer chb
Bassols Rafart Francisco chb
Bastero Lled Francesc cav
Berardo Santjust Francesc cav
Berart Cortiada Gaspar chb
Berenguer Novell Anton cav
Blanes Desbac Francesc nob
Boixadors Crasi Alexandre nob
Bria Gualba Ignasi chb
Bria Gualba Gabriel Francisco chb
Bosc Joan ecles
Cartell Sabastida-rdena Josep Galceran nob
Cat Renau Joan chb
Claresvalls de Miquel Llus chb
Clariana Gualbes Josep nob
Codina Farreres Ramon nob
Codina Costa Josep nob
Copons Esquerer Plcid cav
Copons de la
Manresana
Falc Jaume nob
Copons de la
Manresana
Falc Joan nob
Copons de Llor Vilar Ramon cav
Corbera, lim
Terr
Granollachs Josep nob
Cordellas Francesc ecles
Cordelles Radamaquer Felici nob
Corts Llanos Ignasi nob
Costa Bertran Josep chb
188 EDUARD MART FRAGA
Primer cognom Segon cognom Nom
Categoria
social
Vinculaci
comercial
Confe-
rncia
Costa Vinyola Francisco chb
Dalmases Ros Pau Ignasi chb
Dalmases Castells Pau chb
Dalmau Capcir Josep chb
Descatllar Sacirera Narcs nob
Despujol-Moncorp Castells Francesc cav
Duran Josep chb
Erill Ortiz i Vilaseca Anton nob
Esteve Rafael chb
Farns Marimon Josep cav
Fatj Toms chb
Ferran Josep chb
Ferran Sacirera Felip nob
Ferrer Sitges Emmanuel cav
Flix Emmanuel chb
Foix Montell Andreu ecles
Fontaner Martell Ignasi bhp
Garriga Llus chb
Gver Fluvi Bernat cav
Gualbes Copons Bonaventura cav
Josa Agull Francesc ecles
Lanuza
Montbui-Vilarig
i dOms
Joan nob
Lanuza Oms Bonaventura ecles
Llad Carreres Cristfol chb
Lled Dalmases Pau chb
Llins Riber Rafael chb
Llins Farell i Esquerrer Joan chb
Llria Cortit i Saportella Llus Roger nob
Magarola Guerau Jeroni chb
Magarola Desbac-Descatllar Vicen nob
Mas Duran Francesc bhp
Masdeu Pla Joan Francesc chb
Massanes de la Ribera Salvador chb
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 189
Primer cognom Segon cognom Nom
Categoria
social
Vinculaci
comercial
Confe-
rncia
Mata de Copons Josep nob
Mercader Moragues Mag chb
Monfar-Sorts Puig Francesc chb
Novell Nadal Josep chb
Oliver de Boteller Miralles Carlos nob
Oliver de Boteller Saragossa Josep Francesc nob
Olzina Joan B. ecles
Ors Puiggener Carlos cav
Padells de Pastor Francisco cav
Peguera lim
Vilana
Josep nob
Peguera-Aimeric Berardo Guerau cav
Pera Tort Anton chb
Pins Rocabert Josep Galceran nob
Pins-Alentorn Rocabert Miquel nob
Ponsic Monjo Joan chb
Regs Josep ecles
Reverter Miquel Ignasi cav
Reverter Joan Baptista chb
Ribera-Claramunt Espuny Carlos cav
Ribera-Claramunt Espuny Josep Antoni cav
Rifs Josep ecles
Roca Jlia Llunes Emmanuel chb
Romaguera Josep ecles
Sanjust
Vallgornera,
lim Pags
Josep cav
Sanjust Galderic ecles
Sans Miquel Francisco nob
Sans de Puig Francesc nob
Sant Joan Planella Hug nob
Sant Joan Llobregat Nicolau cav
Sayol Quarteroni Francesc cav
Sayol Quarteroni Felici ecles
190 EDUARD MART FRAGA
Primer cognom Segon cognom Nom
Categoria
social
Vinculaci
comercial
Confe-
rncia
Sentmenat Toralla Ramon ecles
Solanell Francisco ecles
Tamarit-Cncer Vilanova Salvador nob
Teixidor Sastre Feliu chb
Terr de Peguera Josep Manel nob
Toda Gil Francesc chb
Torrelles Sentmenat Pere nob
Torrelles, lim
Sentmenat
Parapertusa Francisco nob
Tristany Boll de Bernac Bonaventura cav
Vadell Besturs Jos Flix cav
Valncia-Franquesa Balaguer Anton cav
Valncia-Franquesa de Regs Toms cav
Vilana Perlas Ramon chb
Vilana-Peguera de Millars Josep nob
Vilana-Puigmar de Vilamalla Francisco nob
Vives Ximenes Joaquim chb
Abreviacions emprades: cav, cavaller; nob, noble; chb, ciutad honrat de Barcelona;
ecles, eclesistic; bhp, burgs honrat de Perpiny.
Grc 12
Els estaments dels constitucionalistes
Abreviacions emprades: ecles, eclesistic; nob, noble; cav, cavaller; chb, ciutad honrat
de Barcelona.
ecles
chb
nob
cav
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 191
Quadre 27
Els reialistes
Primer cognom Segon cognom Nom
Categoria
Social
Vinculaci
comercial
Confe-
rncia
Abarca Velasco Juan nob
Agull-Pins i de Pins Josep nob
Agull-Pins Segarriga Francesc nob
Amat Planella Josep nob
Amigant Olzina Francesc cav
Anglasell Cortiada Francesc cav
Antic Sanpere Francesc chb
Bastero Lled Baltasar ecles
Bru Canta Baltasar cav
Cardona Vidal Francesc chb
Cardona Mart Pedro cav
Cartell Desbac Pedro nob
Claver Foraster Ramon cav
Copons de Bollidor de Berardo Agust nob
Copons de Bollidor Grimau Joan cav
Josa Agull-Pins Joan nob
Junyent Vergs Francesc nob
Marimon Corbera Josep chb
Molines Casadevall Francisco chb
Montsalvo Puigvents Onofre chb
Mora Cirera Josep cav
Oms de Santapau Anton nob
Planella Dusai Pere cav
Rocabert Argenola Jeroni nob
Sabater Sanz de Latras Martn nob
Serra Vileta Esteve chb
Taverner Flix ecles
Abreviacions emprades: nob, noble; cav, cavaller; chb, ciutad honrat de Barcelona;
ecles, eclesistic.
192 EDUARD MART FRAGA
Grc 13
Els estaments dels reialistes
Abreviacions emprades: nob, noble; cav, cavaller; chb, ciutad honrat de Barcelona;
ecles, eclesistic.
Per exemple, si analitzem socialment els cent deu constituci-
onalistes, nhi ha trenta-vuit que sn ciutadans honrats, vint-i-cinc
cavallers, trenta-quatre nobles i tretze eclesistics. Si ens xem en
els reialistes veiem que dels vint-i-set, sis eren ciutadans honrats
(22%), vuit cavallers (30%) i onze nobles (41%). Que ens indiquen
aquestes xifres? Primer, que no hi ha un grup social que acapars
un posicionament poltic, sin que trobem percentatges notables de
cada estament tant entre els constitucionalistes com en els reialis-
tes. Ara b, si ens hi xem una mica millor veurem que entre els
primers hi ha un predomini dels ciutadans honrats que sn el grup
ms nombrs, mentre que en el segon cas la noblesa s el grup
clarament majoritari. Els constitucionalistes presenten una major
distribuci entre grups (34, 31, 23 i 12%), mentre que en el cas dels
reialistes, els nobles i els cavallers suposen el 71% del total, la qual
cosa sembla un signe clar del seu elitisme. Tot i els problemes que
pot tenir lanlisi (la xifra de reialistes s petita per treure conclusi-
ons, ja que no hi s representat el clergat), sembla clar que dins els
constitucionalistes la base social s ms mplia. En el fons, el fet
que tinguem cent deu constitucionalistes davant els vint-i-set realis-
tes s conseqncia lgica del suport ms ampli que reb larxiduc
a Catalunya, que no pas a Castella. Aquesta amplitud dels sectors
implicats en la causa de larxiduc ens indica que el decantament de
la classe dirigent no va ser el resultat de persones concretes, com
podria ser un Antoni Peguera Aimeric, sin que va ser un fenomen
socialment ampli. Fixem-nos en la proporci dels mercaders, tal i
com mostra el segent grc.
ecles
chb
nob
cav
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 193
Grc 14
Els mercaders i la vinculaci poltica
De les vuitanta-quatre persones que hem considerat que tenen
vinculacions comercials, quaranta-sis sn constitucionalistes (55%), sis
reialistes (7%) i als trenta-dos restants no ens hem atrevit a adjudicar-
los una orientaci (38%). Les xifres sembla que conrmen la impressi
tradicional que sha tingut del partit austriacista, en el qual els in-
teressos de lelit mercantil, representada per gures com Narcs Feliu
de la Penya, tenen una gran importncia a lhora de donar cohesi al
grup.
78
No per casualitat, Benet Oliva parla dels mercaders com el
tercer pilar austriacista.
79
Una mirada a aquests personatges ens ho
mostra amb claredat: Francesc Bassols, Francesc Bastero, Pau Ignasi
Dalmases, Ignasi Fontaner, Cristfol Llad, Pau Lled, Joan Llins,
Mag Mercader, Joan Ponsic, Feliu Teixidor, etc. Tots ells eren o havien
estat grans mercaders amb un reconegut prestigi. Per aix no vol dir
que no hi haguessin mercaders que optessin per defensar els interes-
sos de Felip V. Els casos de Francesc Antic, Josep Molines o Esteve
Serra, que foren lipistes, ens mostren que si b una bona part de les
famlies mercantils foren constitucionalistes aix no vol dir que ho
fossin totes. A lltim podem fer una mirada a les relacions entre els
constitucionalistes i la Conferncia dels Tres Comuns.
78. Per una bona sntesi daquest tema prou conegut i discutit, vegeu la recent
aportaci dALBAREDA, J. Encara sobre..., pp. 191 i 199 i ss.
79. OLIVA, B., La generaci, p. 160. A les pp. 160-163 trobareu un bon resum
daquesta vessant del conicte.
194 EDUARD MART FRAGA
Grc 15
La Conferncia i lorientaci poltica
Podem veure que de les cent-vuit persones de la Conferncia,
seixanta-cinc van ser constitucionalistes, nou reialistes i trenta-quatre
no denides, la qual cosa conrma la impressi generalitzada que les
reunions dels comuns van concentrar un gran nombre de persones
exigents amb el compliment de les Constitucions (el 61%). De fet, si
recuperem ara el quadre 30, veurem que de les vint-i-sis persones que
ms van participar, vint-i-una van ser constitucionalistes, una reialista i
la resta no denits. Les xifres demostren que van ser aquestes persones
les que van tenir ms presncia dins els Tres Comuns i les que van
exigir el compliment de la legalitat tant a Felip V com a Carles III.
Per a la vegada que aquestes informacions ens permeten consta-
tar lexistncia de dos grups ben denits, hi ha una xifra que cal tenir
ben present: les cent tres persones que no hem pogut adscriure a cap
orientaci i que per simplicar hem anomenat no denits. Certament,
dins daquest grup la varietat de situacions s molt gran, des de persones
que realment no es van implicar amb cap dels dos bndols, passant per
altres de les quals no tenim prou informacions biogrques que ens
permetin situar-les adequadament, ns arribar a les persones sobre les
quals dubtem, ja que la seva actuaci en els esdeveniments poltics a
vegades pot semblar contradictria. Dins el primer grup tenim alguns
perls ben clars, com Jacinto Blanc i els seus lls, els germans Falguera
Broca, Jeroni Sadurn, Baltasar Riba, Josep Bru i Banyuls i Ramon
Sambassart. Altres vegades tenim algunes lleugeres informacions que
ens han semblat del tot insucients per poder justicar una adscripci.
Per exemple, Joan Lapeira va rebre el ttol de cavaller el 1706 amb
larxiduc, per no sembla que desprs tingus un paper destacat en la
vida poltica del pas, ni a favor ni en contra de larxiduc Carles III.
Josep Ordano va ser conseller ciutad del Bra Militar el 1707. Jacinto
Sagrera va ser diputat militar el 1707, amb el vistiplau de Carles III.
El germ de Josep Sanjust va ser membre de la primera Junta dEstat
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 195
de 1705. El germ de Joan Vives va morir lOnze de Setembre. Els
fa aix constitucionalistes? En tots els casos hem considerat que no.
No nhi ha cap que el trobem present en moments clau de la histria
recent del Principat. Ni signaren ni deixaren de signar el dissentiment
de Torrelles, no apareixen als organismes directors amb Carles III, ni
sabem si durant aquells anys aquestes persones abandonaren la ciutat
o que els seus bns fossin segrestats, ni el 1705 ni el 1714, ni tan sols
sembla que participessin en la defensa de Barcelona entre 1713-1714.
Precisament per aquestes raons, perqu tenim poques informacions,
perqu tot i participar a la vida poltica sembla que estan absents en
els moments clau i no juguen cap paper decisori, precisament per
aix, pensem que tenen una certa coherncia com a grup i que la
seva existncia respon a una realitat histrica que sovint sha tendit a
oblidar: els no denits. Certament, sol ser un error intentar aproximar-
se a la realitat histrica amb plantejaments excessivament simplistes,
i en aquest sentit no podem considerar la guerra de Successi com
un procs en qu tota la poblaci es va decantar per una opci o una
altra, com si no hi hagus un gran nombre de grisos. Aquests grisos,
aquests no denits, possiblement van ser molt ms nombrosos del
que tradicionalment sha pensat.
Des daquesta perspectiva val la pena tornar a analitzar les infor-
macions que hem donat anteriorment, per xant la nostra atenci en
aquest grup. Aix, dels cent tres no denits, quaranta-dos eren ciutadans
honrats, trenta-tres cavallers, tretze nobles, dotze eclesistics i tres els
hem considerat com a desconeguts. Podem veure com tots els sectors
estan ben representats, tot i que hi ha una majoria de ciutadans i de
cavallers. Daltra banda, si xem la nostra atenci ara en el mn mer-
cantil, trobem que trenta-una de les vuitanta-quatre persones que hem
considerat relacionades amb el mn del comer, pertanyen precisament
amb els no denits (vegeu el grc 14), el que representa el 43% de tots
els mercaders de la nostra base de dades. La xifra s prou eloqent del
pes que podia tenir aquesta opci dins el sector.
80
Entre aquests hi ha
antics mercaders de reconegut renom com els germans Falguera, Joan
Lapeira (amic personal dArnald Jger i Joan Kies), els Riba, Domingo
Mora, Josep Ordano (relacionat amb Joan Llins i Emmanuel Roca J-
lia) o Jeroni Sadurn i Ramon Sambassart (ambds relacionats amb els
Feu). Sn un bon nombre de persones que, tot i estar en alguns casos
ben relacionats amb altres mercaders constitucionalistes, no sembla que
sadherissin amb claredat a aquesta opci poltica. Vist en el seu context,
80. Recordem que els constitucionalistes representaven el 47% i els reialistes
el 9%.
196 EDUARD MART FRAGA
podem adonar-nos com si b s cert que els interessos mercantils es tro-
ben en el rerefons de les aspiracions dels constitucionalistes (representen
el 55%), aix no vol dir que tots els mercaders donessin suport poltic i
militar a aquesta opci i que va haver-nhi un bon nombre que van pro-
curar evitar el maridatge amb cap dels dos posicionaments poltics.
El concepte no denit que utilitzem en aquest estudi, per, pot
donar lloc a alguna confusi. Pot fer pensar que el 43% de la classe
dirigent catalana, els cent tres no denits, era indiferent a lopci
poltica, la qual cosa conrmaria en certa manera alguns dels planteja-
ments de Ricardo Garca Carcel sobre el desinters social que gener el
conicte.
81
Res ms allunyat de la realitat. Cal valorar que noranta-dos
daquestes cent tres persones, les hem considerades com no denits per
prevenci, per falta dinformaci sucient per adscriurels a un bndol
o a laltre. Aix no signica que fossin indiferents a la situaci pol-
tica del Principat, sin que les informacions que hem recollit resulten
insucients per saber el seu posicionament. Tot i aix, podem fer un
esfor per denir millor aquest grup. Si hagussim dassignar una opci
poltica a partir de criteris no tan clars com els que hem apuntat (com
ara si reberen ttols o tingueren crrecs durant el govern de Carles III,
larxiduc; si tingueren germans o familiars propers vinculats al mn
poltic; si foren desinsaculats, per un o altre monarca, etc.), veurem
que la situaci dels dos grups es mant igual. Si ens arrisquem a fer
una valoraci amb les poques dades que tenim, veiem que ho podem
fer en quaranta de les cent tres persones, i el resultat que ens dna s
que trenta-una serien constitucionalistes i nou serien reialites
.82
s a dir,
les primeres sn tres vegades i mitja ms nombroses que les segones.
La proporci s ben similar a la dels constitucionalistes/reialistes que
hem vist, els primers representen quatre vegades i escaig ms que els
segons (cent deu constitucionalistes davant els vint-i-set reialistes). En
el fons, les xifres no fan sin conrmar les impressions dAlbareda i
altres autors, que constaten un decantament majoritari de la societat
catalana vers lopci que representava Carles III, larxiduc.
81. Cfr. GARCA CRCEL, R. (ed.), De los elogios... p. XXVIII.
82. Tot i les matisacions potser podrem considerar que serien constitucionalis-
tes: Carlos Alemany, Antoni Armengol, Anton Asprer, Mariano Boneu, Joan Bosc, Josep
Bosch, Felip Botiny, Josep Bru, Josep Carreras, Joan Claresvalls, Josep Geners, Llus
Josa, Thomas Mart, Llus Martn, Anton Massans, Josep Merls, Francisco Mox, Josep
Ordano, Alexandre Palau, Ermengol Peguera, Francisco Rocabert, Ramon Sabater, Fran-
cisco Sagrera, Llus Sayol, Josep Sol, Josep Terr, Alexandro Tristany, Josep Vilallonga i
Joan Vives. Per la seva banda, reialistes serien Josep Bru i Olzina, Francisco de Miquel,
Balthasar Muntaner, Joan B. Pastor, Emmanuel Planella, Anton Sunyer, Francisco Mari,
Feliu Taverner i Josep Verthamon.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 197
A la vegada, hem de ser conscients que dins el terme no denit
tamb hem incls tot un grapat de persones que, a partir de la seva
actuaci poltica, resulta difcil poder-les adscriure a un grup o a
laltre. Val la pena comentar alguns daquests casos perqu sn signi-
catius de les complexitats que es deriven de voler dividir la societat
en dos o tres grups tancats. Per exemple, Francesc Gallart, advocat
de reconegut prestigi. Fill de Maurici Reig, un dels assessors de la
Diputaci que vot a favor de lacceptaci del testament de Carles II,
Francesc va ser membre de la Junta de Medios que larxiduc cre
per recollir els prstecs de particulars el 1705. Tot i aquest fet, que
denota una conana de Carles III en la seva actuaci, tant ell com
el seu pare van ser desinsaculats el 1706, la qual cosa en principi el
convertiria en reialista. Per quan el 1714 les tropes de Felip V entrin
a Barcelona, el nou govern borbnic constatar que Francesc Gallart
ha desaparegut de la ciutat. Com cal identicar-lo? No s fcil ja que,
per exemple, ni defens Barcelona el 1713, ni apareix demanant un
crrec als borbnics passat el setge de 1714. Un altre: Baltasar Barrera.
Fill de mercader, home molt implicat en les institucions. Doncs b,
Baltasar va ser conseller tercer el 1709, la qual cosa sembla indicati-
va que no era considerat enemic de Carles III, larxiduc, per el seu
germ Josep havia estat desinsaculat el 1706 i al seu ll els bns li
foren segrestats el 1714. Tant per un costat com per laltre, els Barrera
van patir cstigs. Pel fet que un germ fos duna orientaci poltica
determinada no podem inferir que tots ho siguin. Potser el cas ms
illustratiu daquest fet sigui Gaspar Cortiada. s un conegut i decla-
rat constitucionalista, desterrat per Velasco lestiu de 1705 perqu el
considerava af a larxiduc, i va ser una de les persones convocades
per reunir-se amb larxiduc el 13 de setembre de 1705. Per el seu
germ Josep era borbnic i altres membres de la famlia, segons
Molas, van ocupar crrecs en les institucions de Felip V.
83
Una problemtica diferent la representa Josep Erill, ocial bor-
bnic ns que va caure presoner a la batalla de Saragossa el 1710.
Llavors va canviar de bndol. Com lhem de considerar? Anton Su-
nyer, partidari de la rendici el 1713, va sollicitar una plaa al nou
Ajuntament borbnic. El converteix aix en reialista? Pensem que
no, sobretot pels arguments adduts anteriorment. Podrem citar
encara ms exemples, com les persones que van ser desinsaculades
el 1706 (Francesc de Miquel, Ignasi Mar), per potser no val la
pena. Pensem que els casos recollits reforcen en alguns aspectes les
83. Cfr. MOLAS, P., Lalta, p. 153.
198 EDUARD MART FRAGA
impressions de Jon Arrieta quan parla de lambivalncia dels termes
austriacistes/lipistes, i que moltes vegades, sobretot en lmbit ju-
rdic, les diferncies entre ambds grups es basaven principalment
en dues maneres dinterpretar la forma daplicar les normes en un
moment poltic delicat.
84
A ms, cal afegir la variable temporal i el
valor de les conjuntures de la guerra. Les situacions anaven canviant
al llarg del temps i aix comportava que tamb les actituds dels
personatges canviessin segons les circumstncies. En aquest sentit,
les etiquetes tamb varien de signicat a mesura que passen els
anys, i no s el mateix, per exemple, parlar dun constitucionalista
en 1702 que en 1708. Persones com les que hem esmentat mostren
la multitud de situacions diferents que existiren, i la possibilitat
que alguns canviessin dopini en funci del desenvolupament dels
esdeveniments. Hem de ser conscients que en aquesta anlisi estem
simplicant la problemtica, i que cal anar amb compte a lhora de
voler enquadrar la societat sota uns motlles que sovint no sadeqen
exactament a la realitat. Hem de valorar tamb que noms a partir
daquestes simplicacions s possible fer lestudi dun fenomen tan
complex.
Aquesta complexitat social, en qu no s fcil trobar el lmit
entre un posicionament poltic i laltre, tamb es pot analitzar des
de la perspectiva familiar. Fins a quin punt les conviccions ideol-
giques condicionaven unes estratgies familiars? O eren les estra-
tgies familiars les que condicionaven els posicionaments poltics?
En el segent quadre hem recollit els marmessors de vint persones
diferents per tal de xar-nos en lorientaci poltica daquells. Com
abans, aqu tamb hem simplicat la llista de marmessors, i noms
hi hem incls els que ens han semblat rellevants. Daltra banda, hem
afegit els marmessors dalguns familiars, com ara el germ de Josep
Amat o la nora de Joan Ponsic, que creiem que sn interessants per
les informacions que ens aporten. En el cas de Josep Galceran de
Pins, dels dos testaments que hem trobat, citem lltim, que data
de 1714.
84. ARRIETA, J., Lanttesi, p. 110.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 199
Quadre 28
Lorientaci poltica dels marmessors de la classe dirigent
Agull, Josep Aimeric, Bernat Amat, Josep Amat, Francisco
- Emmanuel Agull i
Sagarriga, tresorer de
la Seu de Barcelona.
- Joan de Sentmenat,
marqus de Sentme-
nat, gendre.
- Manuel de Llupi,
cunyat.
- Maria de Pins i
Rocabert, tieta.
- Joan de Llupi, portant-
veus del general, nebot.
- Joan de Josa i Agu-
ll, nebot.
- Jeroni de Rocabert.
- Domingo de Pigna-
teli, casat amb Anna
Pignateli Aimeric.
- Guerau de Peguera,
casat amb Maria de
Peguera Aimeric.
- Maria dAimeric i
Argensola.
- Baptista Planella i
Crulles.
- Josep Aguilar i Oluja.
- Emmanuel de Llo-
bert i Oluja.
- Joan Amat i Despalau.
- Anna Junyent i de
Vergs, marquesa de
Castellmei, vdua de
Francesc Junyent i
Marimon, sogre.
- Ramon de Junyent i
de Vergs, cunyat.
- Francisco Amat
Planella i Granulosa,
germ.
- Bonaventura de
Lanuza.
- Joan de Lanuza.
- Josep Ribera i Cla-
ramunt.
- Anton Massanes.
T deutes amb
Francisco Mar.
- Esteve Serra Vileta.
- Agust Pinyana
Monfort.
Bru i Banyuls, Josep Cardona, Pere Cartell, Pere Copons, Agust
- Salvador Tamarit i
de Vilanova.
- Anton Als i de
Rius, casat amb Tere-
sa Als i Bru, lla.
- Anton Bru Rocabru-
na Samps, ll.
- Joaquim Bru i
Samps.
- Francisco de Cardo-
na i Vidal, ll.
- Maria de Cardona i
Als, nora.
- Ignsia Riera i de
Cardona, lla casada
amb Francisco Riera
i Mart.
- Dr. Benet Mas i Enveja,
casat amb Teresa Mas
i Mascar.
- Francisco Bassols.
- Dr. Josep Als i Ferrer.
- Josep Gell i Soler,
jutge de Cort.
- Ignasi de Cartell
i dOms (ll), casat
amb Maria de Carte-
ll Sacirera i Crulles.
- Maria de Descatllar
i Desbac, marquesa
de Besora, germana.
- Joan de Sentmenat i
dOms, gendre.
- Josep, Francisca
i Pedro Cartell i
dOms, lls i lles.
- Gaietana de Copons,
Oms i de Santa Pau.
- Francisca de la
Sierra Copons.
- Ramon de Xammar
i de Copons.
- Josep Bru i de
Copons i Joan de
Copons i Grimau.
- Salvador Tamarit.
- Ramon Sabater i de
Copons, marqus de
Benavent.
- Francisco Vega i de
Copons.
Falguera, Jaume Ferrer, Emmanuel Maresc, Joan Francesc Marimon, Josep
- Francisco i Josep
Asprer i Talric.
- Francisco Rius i
Bruniquer.
- Ignasi Rius i Falgue-
ra, nebot.
- Eullia Feu i Falgue-
ra, vdua de Pau Feu,
cavaller, germana.
- Mariano Ferrer
i Sitges, prevere i
germ.
- Josep Ferrer i Fer-
rer, ll.
- Jernima de Bru i
de Sitges, tieta.
- Joan B. Reverter,
cunyat.
- Francisca i Mag
Mercader, cosins i
cnjuges.
- Felip Quintana i
Fbrega.
- Francisco Portell.
- Ramon de Codina i
Farreres.
- Josep Costa, Dr. en
drets.
- Mnica Ferrer, vdua
de Jeroni Ferrer, Dr.
en drets.
- Maria Carreras i
Talavera, vdua de
Miquel Carreras.
- Jacinto Lloreda.
- Maria de Llad i
Carreras, vdua de
Cristfol Llad.
- Joan Antoni de
Marimon Fernndez
de Velasco.
- Francisco de Llupi
i Roger, casat amb
Francisca de Llupi i
Marimon.
- Gaietana de Agull i
Marimon, lla.
- Jernima Marimon,
lla, marquesa de
Bol, casada amb
Josep Bol dArens.
200 EDUARD MART FRAGA
Massans, Salvador Mora, Domingo Pins, Josep G. de Sabater, Martn
- Anton Massans
i Reverter i Josep
Massans i Pinyana,
ll i nora.
- Joan B. Reverter,
cunyat.
- Miquel i Ignasi
Reverter, donzells.
- Josep de Ribera i
Claramunt i Marianna
de Ribera i Josa.
- Francisco Portell,
Consell Reial i advo-
cat scal, nebot.
- Jaume Sol, Dr. en
medicina, cunyat.
- Joan Cat Bertran,
consogre.
- Josep Mora, donzell,
casat amb Francisca
Mora i Cat, ll i
nora.
- Ramon Sabater,
gendre.
- Francisco Llauder,
notari.
- Antoni P. Duran,
botiguer de teles.
- Josep dIvorra Pins
i Sacirera, nebot.
- Pere Torrelles i
Sentmenat.
- Guerau de Peguera.
- Josep dAlentorn i
de Navel.
- Emerenciana de Pi-
ns i Sacirera, vdua
de Miquel de Pins i
Rocabert, germ.
- Teresa de Boixadors
i de Pins, germana.
- Teresa Sabater i de
Copons.
- Anton Sabater i
Copons, ll.
- Baltasar de Riquer
i Teresa de Riquer i
Sabater, lla.
- Francesc de Copons
i Grimau i Isabel de
Copons i Gilabert,
cunyats.
- Llus Bru i Canta i
Josepa Bru i Copons,
cunyats.
- Ramon Xammar i
Francesca Xammar i
Copons, cunyats.
Sayol, Felici Soler, Ignasi Torrelles, Pere Vilana, Francisco
- Francisco de Sent-
menat.
- Pedro Torrelles.
- Ramon Ivorra, bar
de Sant Vicen, casat
amb Emmanuela
dIvorra i Descatllar,
nebot.
- Josep Meca, marit
dIsabel Meca i Car-
dona.
- Jeroni de Montoliu.
- Josep Falc.
- Joan Copons de la
Manresana, marit de
Josepa Boixadors.
- Jaume Copons, casat
amb Maria de Copons
i Aguilar.
- Josep de Clariana,
comte de Mnter.
- Llus Soler i de Ri-
ber i de Gualbes, ll.
- Marianna Soler i
Gualbes, mare.
- Pedro Soler i de
Gualbes, germ.
- Josep de Ribera i
Claramunt, cunyat.
- Ignasi Bria i Sana-
huja, cunyat.
- Francisco i Ramon
Junyent i Vergs,
cosins.
- Maria Despujol i
Sentmenat.
- Joan de Sentmenat
Toralla i Gasol, mar-
qus de Sentmenat.
- Ramon de Sentme-
nat, cavaller de lorde
de Sant Joan, nebot.
- Miquel de Clariana,
comte de Mnter.
- Antnia Magarola i
Fons.
- Anna de Vilana i de
Dalmases, cunyada.
- Francisco de Mar i
de Vilana, nebot.
- Anton de Vilana i
de Cordelles, cos i
cunyat.
- Pau Ignasi de
Dalmases i Vilana, sa-
grist de la catedral.
- Maria de Dalmases
i de Terr, vdua de
Ramon de Dalmases
i Vilana.
- Melcior de Figue-
rola i Blanes, casat
amb Ignsia de Fi-
guerola i Vilana.
Una primera mirada al quadre anterior ens mostra que sembla
que hi ha una relaci clara entre orientaci poltica i relaci familiar.
Fixem-nos en alguns exemples. Emmanuel Ferrer i Sitges, un petit
noble constitucionalista que no cal presentar. Qui hi ha entre els seus
marmessors? Joan B. Reverter, un dels assistents ms freqents a les
conferncies, i el ric mercader Mag Mercader. Els dos sn constituci-
onalistes. Ms espectacular pot ser el cas de Josep Galceran de Pins.
Els seus marmessors sn: Pere Torrelles, Guerau de Peguera, Josep
Alentorn i una Boixadors, tots ben coneguts i destacats en la defensa
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 201
de lopci que representava larxiduc. Fixem-nos en un altre personatge
de primera lnia dins el constitucionalisme: Pere Torrelles. Entre les
persones de conana nomena ni ms ni menys que el comte de Mnter,
un Magarola, la seva germana, que estava casada amb Benet Despujol,
i Ramon, tots constitucionalistes. Una cosa similar, per amb altres
famlies, podem dir de Francisco Vilana. Entre els que ell anomena
trobem els Dalmases, els Terr, els Blanes i els Cordelles. Ara b, si
la qesti s parlar de gent de renom, el millor exemple el representa
Felici Cordelles, el qual nomena un bon grapat daustriacistes amb
els quals no mant cap relaci familiar: Pere Torrelles, Josep Claria-
na, Joan Copons de la Manresana i Francisco Sentmenat. El mateix
fenomen el podem observar quan ens xem en els reialistes. Martn
Sabater, un dels que signaren la protesta contra el dissentiment de
Torrelles i que va ser perseguit pels austriacistes, nomena com a mar-
messors Francesc Copons Grimau (de la mateixa branca de Copons
que Agust), Llus Bru i Canta i Ramon Xammar. Agust Copons, que
tamb va signar la protesta i que, a ms, va ser regidor del primer
Ajuntament borbnic, nomena Martn Sabater, Ramon Xammar i Josep
Bru i Copons. El marqus de Cerdanyola, Josep Agull, escoll Joan
Llupi, que era Portantveus del General amb Felip V, i Llus Josa i
Agull. Pere Cardona, el conegut advocat del Bra Militar que sign a
favor de la no-aplicaci de la vicergia el novembre de 1700, t entre
els seus marmessors Josep Als i Ferrer, Francisco Riera i el jutge de
la Reial Audincia Josep Gell. Tots van ser reialistes de gran renom
que van ocupar crrecs de relleu amb el govern de Felip V i que es
van implicar molt directament en els esdeveniments poltics, en alguns
casos van patir lexili i el segrest de bns. Des daquesta perspectiva,
potser s que s coherent pensar que hi ha una certa relaci entre les
estratgies familiars i les concepcions poltiques.
Per a lhora de la veritat, el que realment trobem sn un gran
nombre de casos mixts en qu els marmessors constitucionalistes, reia-
listes i no denits ens apareixen indistintament al mateix testament.
El cas de Bernat Aimeric, home de gran relleu poltic, que sign el
dissentiment de Torrelles el 1701, s el ms conegut de tots. Entre
els seus marmessors hi ha tant Guerau de Peguera o Josep Aguilar,
constitucionalistes, com Domingo Pignatelli o Joan Baptista Planella,
ambds reialistes.
85
Pere Cartell representa tot el contrari. Ell tamb
sign la protesta contra Torrelles, va ser desinsaculat per Carles III i
va ser membre del primer Ajuntament borbnic. Sembla un curriculum
vitae reialista gaireb impecable. Entre els marmessors que nomena
85. Joan Baptista era el pare de Pere Planella i Dusai.
202 EDUARD MART FRAGA
hi ha ni ms ni menys que la seva germana, casada amb el marqus
de Besora, Narcs Descatllar, un altre personatge que presenta tamb
una impecable trajectria constitucionalista. Narcs havia estat protector
del Bra Militar en la difcil conjuntura de la mort de Carles II. Des-
prs va ser membre de la primera junta de nobles que cre Carles III
i de la Junta Reial dEstat el 1705. Va ser nomenat mestre racional de
la casa reial, i el seu ll va ser un dels nobles que van marxar amb
lemperadriu el 1713. Sobre la seva adscripci no hi ha cap mena de
dubte. Un altre reialista, Josep Als, que no forma part de la nostra
base de dades, tamb ens ajuda a veure aquesta barreja. Entre els
seus marmessors hi ha Francisco Cardona i Anton Rius, dos reialistes
clars, per tamb hi ha la seva nora, Francisca Als i Fontaner, lla
dIgnasi Fontaner, constitucionalista ben conegut.
86
Un cas interessant
el representa Francisco Amat, germ del reialista Josep Amat, del qual
ja hem parlat. Francisco no apareix a la nostra base de dades, per
tot i aix resulta interessant recollir quins van ser els seus marmessors
ja que, lluny del que pugui semblar, tots ells eren reconeguts consti-
tucionalistes: Bonaventura de Lanuza, Joan de Lanuza, Josep Ribera i
Claramunt i Anton Massans. Aquest s un exemple clar que a lhora
didenticar els personatges en una o altra opci no ens podem rear
exclusivament de les relacions, ja que tot i que sn germans, Francisco
i Josep representen mons poltics totalment diferents.
Aquesta barreja de marmessors dun i altre bndol saccentua
encara ms quan posem la nostra atenci en les persones que hem
considerat com a no denits. Per exemple, entre els marmessors
dIgnasi Soler hi ha tant Josep Ribera Claramunt o Ignasi Bria com
els germans Junyent i Vergs, constitucionalistes els primers, reialistes
els segons. Domingo Mora, per la seva banda, inclou tant Francisco
Portell, un dels coneguts jutges de la quarteta, com Ramon Sabater, un
dels assistents ms freqents de la Conferncia. Josep Bru i Banyuls
designa Salvador Tamarit (constitucionalista) i Josep Als (reialista).
Francisco Rius, un altre dels jutges de la quarteta, ens apareix com
a marmessor de Jaume Falguera, mercader de renom, el cunyat del
qual s Pau Feu, amic i soci dels Feliu de la Penya. Per el millor
exemple dels no denits potser s Joan Francesc Maresc. Entre els
seus homes de conana hi ha un reialista (Francisco Portell), tres
constitucionalistes (Ramon Codina, Josep Costa i Maria Llad) i tres
no denits (Jacinto Lloreda, Maria Carreras i Talavera i Felip Quin-
tana). Els testaments, a la vegada, ens permeten veure relacions amb
altres persones de reconegut prestigi que no apareixen a la nostra base
86. Cfr. AHPB, 871, 1r llibre, fol. 179.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 203
de dades. Per exemple, si intentem dibuixar el cercle de relacions de
Francisco Rius i Bruniquer, seguint el mateix criteri que hem utilitzat
en fer les troques de les famlies, hi trobem un reialista (Josep Als),
dos constitucionalistes (Josep Mata i Ignasi Fontaner) i tres no de-
nits (Josep Bru i Banyuls, Ramon Sambassart i els Falguera). Per la
seva banda, Josep Als, un autntic home de partit pertanyent a una
dinasta al servicio del estado,
87
est relacionat amb dos reialistes (Pere
Cardona i Francisco Molines), dos constitucionalistes (Joan Ponsic i
Ignasi Fontaner) i un no denit (Josep Bru Banyuls). La gura de Joan
Ponsic tamb resulta interessant, ja que tot i que la seva adscripci al
bndol constitucionalista s indubtable (va morir defensant Barcelona
lOnze de Setembre), el seu ll s un bon exemple de conversi perqu
es va casar amb una lla de Josep Als, va ser regidor de lAjuntament
de Barcelona el 1739 i un dels fundadors de la Reial Acadmia de les
Bones Lletres el 1752.
Tots aquests perls ens fan qestionar ns a quin punt les idees
poltiques podien provocar trencaments dins les famlies. La sensaci
que tenim s que ms aviat les idees poltiques esdevenen secundries
a lhora de nomenar les persones de conana, tot i que certament
inuen. En aquest sentit pensem, tal com Benet ho arma de la bur-
gesia mercantil, que cal parlar ms de continutats que no de ruptures
a lhora de valorar les estratgies familiars.
88
La realitat social i les
xarxes familiars eren ben extenses i complexes quan entre els primers
anys de 1700 sexigeix a la classe dirigent catalana un posicionament
poltic a favor o en contra dun dels aspirants al tron dEspanya. En
aquest context sembla clar que les respostes van ser ben diferents, des
de persones que es posicionaren fortament en un sector, ns a am-
plis grups que es mantingueren en una situaci equidistant. Per sobre
daquestes actituds, les xarxes es continuaven expandint, sense obeir
necessriament a uns patrons ideolgics que les dirigissin. De fet, els
casos de constitucionalistes/reialistes purs sn ms lexcepci que no
pas la regla del comportament de la classe dirigent.
LA CLASSE DIRIGENT DES DUNA PERSPECTIVA ECONMICA
Fins ara hem procurat dibuixar els trets estamentals, familiars,
institucionals i poltics de la classe dirigent. Un tema diferent el re-
87. Cfr. PREZ SAMPER, M. ., La famlia Als. Una dinasta catalana al servicio
del estado (siglo XVIII), Cuadernos de Investigacin Histrica, 6, Fundacin Universitaria
Espaola, Seminario Cisneros, Madrid, 1982, pp. 195-239.
88. Cfr. OLIVA, B., La generaci, p. 212.
204 EDUARD MART FRAGA
presenta la seva situaci econmica. En quina mesura el seu poder
poltic estava fonamentat tamb en un notable poder econmic? En les
planes anteriors sha comprovat que el dinamisme institucional catal
feia possible que en una mateixa reuni, en igualtat de condicions,
estiguessin presents un comte i un ll de mercader, i que lopini
personal dun tingus el mateix pes que la de laltre. En quina mesura
aquests contrastos tamb es produen en lmbit econmic? En quina
mesura una persona amb molts pocs diners podia discutir digual a
igual amb les grans riqueses del pas? No entrarem ara a parlar de les
estratgies familiars per tal dassegurar un bon futur als ll a travs
dels matrimonis amb famlies mercantils, ni de la simbiosi entre una
noblesa empobrida que necessita diners i una burgesia enriquida que
desitja ennobliment. Hi ha fora estudis dedicats a aquesta temtica i a
ells remetem el lector interessat.
89
El nostre punt de partida, en canvi,
sn algunes de les reexions que ja fa una colla danys va fer el sempre
suggestiu John Elliott. Destacava que la situaci econmica de la noblesa
catalana al segle XVII responia ms aviat a lestatus social de la petita
noblesa europea. Tot i que la citaci s una mica llarga, la recollim
sencera, ja que considerem que suposa un bon marc conceptual per
entendre moltes de les coses que direm en aquest apartat. Comentant
la similitud entre els cavallers i els nobles, lhistoriador angls creia
que: no haba grandes diferencias econmicas entre los dos grupos y
de hecho, por los patrones europeos, la aristocracia catalana habra sido
clasicada como simples hidalgos. Un noble necesitaba nominalmente
unos ingresos anuales de unas 2.000 l. a comienzos del siglo XVII para
vivir de acuerdo a su estado, pero es dudoso que salvo una pequea
porcin la nobleza poseyera tanto. Muchos nobles eran segundones y el
sistema de transmisin de la herencia estaba cuidadosamente diseado para
asegurar que el grueso del patrimonio familiar fuera conservado intacto
en las manos de un nico heredero. Como consecuencia, las pretensi-
ones de los hermanos menores sobre la herencia se resolvan habitual-
mente con una suma de dinero, que a menudo era demasiado pequea
para vivir de ella. Los hijos de don Josep Pons, por ejemplo, deban ser
mantenidos a costa de la herencia hasta los veinte aos, momento en
el cual heredaran 1.000 l. cada uno, una suma tan pequea que pro-
bablemente haca esencial un nombramiento seglar o eclesistico, o un
buen matrimonio.
90
89. Vegeu a manera orientativa els treballs de PALOS, J. L., La prctica... p. 385 i
ss.; OLIVA RICS, B., La generaci; FARGAS PEARROCHA, M., Famlia i poder a Catalunya
1516-1616. Estratgies de consolidaci de la classe dirigent, Pedralbes, 16, Universitat
de Barcelona, 1996, pp. 199-222.
90. ELLIOTT, J., Espaa, p. 104.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 205
Partint de lestudi dels testaments s possible fer una aproximaci
als nivells de riquesa de la classe dirigent catalana. Lestudi dels tes-
taments no s la millor font per aproximar-se a la situaci econmica
de la classe dirigent, ja que, com s ben conegut i com deia Elliott, la
major part de lherncia anava a parar a lhereu. Per aquesta ra sn
els captols matrimonials i els inventaris la font que els historiadors
han utilitzat tradicionalment a lhora de valorar el nivell econmic de
les diferents persones, ja que els primers contenen el dot que es destina
a lhereu i els segons registren minuciosament totes les propietats que
t el difunt just desprs del seu trasps. Per tal i com comentvem
a la introducci, el nostre inters no s tant quanticar la riquesa de
la classe dirigent com sotmetre-la a comparaci. De fet, podem donar
la volta a largument i considerar que els testaments esdevenen una
bona eina per estudiar el nivell de riquesa dels fadristerns, s a dir,
els lls no hereus. Des daquesta perspectiva, els testaments adquirei-
xen un nou valor, ja que tot sovint en un mateix testament apareixen
recollits els dots que el difunt destina als seus lls i lles, una tasca
que s ms senzilla que no pas la de buscar els captols matrimonials
de cada lla/ll. Aix, lestudi que presentem t sentit, ja que el que
farem ser comparar els dots secundaris de les famlies, de tal manera
que s possible distingir quines eren les ms riques i les menys. Cal
tenir present, per, que les informacions que ens donen els testaments
no sempre sn les mateixes, la qual cosa genera algunes dicultats a
lhora de tractar la informaci. Generalment, tendeixen a quanticar
els dots que transmeten als diferents lls i lles, deixant a lhereu la
resta de les seves possessions, les quals mai no especiquen. Per a
vegades aix no s aix i trobem casos en qu no sesmenta cap dot
(Mag Barrera, Alexandre Boixadors, Francesc Cardons, Josep Galceran
Cartell, per citar-ne noms alguns) o que un dels dos cnjuges delega
la decisi sobre els dots secundaris en la seva muller (per exemple,
Ramon de Copons o Pau Lled). A la vegada, hem trobat el testament
de quaranta-nou mullers dels nostres personatges, els quals tamb els
hem incls al nostre estudi, tot i que de vegades presenten alguna
particularitat. El resultat nal s que tenim cent sis persones amb
informacions econmiques, ja sigui el seu testament o el de la muller
o el dambds (vint-i-quatre casos). Com hem dit poques lnies abans,
sempre resulta perills intentar classicar la societat sota conceptes
excessivament tancats o simples, ja que normalment la complexitat
social traspassa els lmits que li volem aplicar. Tot i aix, cal reconi-
xer tamb que sovint per conixer i analitzar un fenomen cal dividir
i identicar trets comuns que ens ajudin a copsar millor la realitat
social dun moment concret. A lhora de treballar la informaci que ens
proporcionen els testaments ens ha semblat que, a risc de ser excessi-
206 EDUARD MART FRAGA
vament simples, podem classicar la mostra en una classe benestant
i una classe amb dicultats econmiques. La frontera entre ambds
grups lhem xada en aquelles persones que deixen uns dots per valor
total igual o superior a 2.000 lliures, xifra que segons Elliott era el
mnim anual per poder viure segons els patrons nobles normals, xifra
que caldria corregir amb els ndexs dinaci corresponents al tombant
del segle XVII.
91
Hem de ser conscients que aquests dos termes sn una
pura cci conceptual, ja que el que realment existeix, com podrem
veure tot seguit, s una gradaci en el nivell de riquesa. Aix signica
que en el fons, per exemple, la diferncia entre una persona que deixa
dots per valor de 2.000 lliures i una que ho fa per 1.800 lliures s ben
petita. Combinant aquestes informacions i afegint-ne altres de noves
hem confeccionat el segent quadre:
Quadre 29
La situaci econmica de la classe dirigent
Data Gnere
Primer
cognom
Segon
cognom
Nom Misses
Total dots
(en lliures)
Categoria
social
Relaci
mer-
cantil
1 21/05/1715 Home Amat Planelles Josep 2.000 31.000 nob
2 12/03/1733 Home Dalmau Capcir Josep 7.000 30.000 chb
3 18/06/1697 Home Pins de Rocabert Josep G. 2.000 30.000 nob
4 27/01/1711 Home Sabater Sanz de Latras Martn 3.000 29.000 nob
5 10/03/1707 Home Mora Cirera Josep 0 25.000 cav
6 14/06/1713 Home Berart Cortiada Gaspar 600 24.000 nob
7 26/01/1712 Home Lapeira* Parera Joan 1.000 22.000 chb
8 15/07/1706 Home Berardo Santjust Francesc 2.000 20.000 nob
9 10/08/1740 Home Bru* Banyuls Josep 300 20.000 chb
10 12/07/1712 Home Sadurn Jeroni 2.000 20.000 chb
11 08/05/1738 Home Clariana Gualbes Josep 1.000 15.000 nob
12 31/12/1736 Home Amigant Olzina Francesc 600 14.000 cav
13 04/01/1738 Home
Copons de
la M.
Falc Joan 300 12.000 nob
14 08/07/1699 Home Descatllar Sacirera Narcs 0 12.000 nob
15 21/08/1745 Home Verthamon de Fizes Josep 1.000 11.800 nob
91. Aqu cal xar-se b que un dot de 2.000 lliures signicava que era per a tota
la vida. Que lluny sembla que estan els nostres nobles dels estndards de riquesa que
Elliott suggereix com a normals.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 207
Data Gnere
Primer
cognom
Segon
cognom
Nom Misses
Total dots
(en lliures)
Categoria
social
Relaci
mer-
cantil
16 25/08/1714 Home Lanuza
Montbui-
Vilarig
Joan 1.000 11.500 nob
17 08/10/1743 Home Marimon Corbera Josep 2.000 10.000 chb
18 18/11/1743 Muller Llad Carreras Cristfol 400 9.000 chb
19 27/01/1728 Home Mata de Copons Josep 0 9.000 nob
20 18/07/1741 Home Blanes Desbac Francesc 2.500 8.000 nob
21 16/11/1736 Home
Dusai-
Aragall
Bru Josep 1.500 8.000 cav
22 21/10/1700 Home Padells de Pastor Francisco 2.500 8.000 cav
23 06/06/1743 Home Botiny Modolell Felip 1.000 7.000 chb
24 17/02/1746 Muller Ors Puiggener Carlos 2.000 7.000 cav
25 05/04/1730 Muller
Soler-
Peguera
Boixadors Llus 400 7.000 nob
26 05/06/1737 Muller Sunyer Belloch Anton 1.000 6.900 nob
27 21/03/1713 Home Ferran Sacirera Felip 1.500 6.500 nob
28 21/10/1708 Muller Ferran Sacirera Felip 600 6.000 nob
29 27/07/1726 Muller Sadurn Jeroni 1.000 6.000 chb
30 28/11/1743 Home
Tamarit-
Cncer
Vilanova Salvador 1.000 6.000 nob
31 30/06/1702 Muller Pera de Tort Anton 1.500 5.500 cav
32 16/12/1697 Home
Mora-
Salellas
Sabater Domingo 1.200 5.200 chb
33 20/05/1708 Home Mora Solanell Josep 500 4.200 nob
34 17/02/1696 Home Aimeric Crulles Bernat 500 4.000 nob
35 13/07/1724 Home Barrera* Bofarull Baltasar 1.000 4.000 chb
36 01/02/1738 Muller Bastero Lled Francesc 1.200 4.000 chb
37 02/02/1715 Muller
Copons de
Llor
Vilar Ramon 1.000 4.000 cav
38 11/11/1707 Home Gver Fluvi Bernat 0 4.000 cav
39 17/08/1705 Home Magarola Guerau Jernim 3.000 4.000 nob
40 16/03/1704 Home Molines Casadevall Francisco 0 4.000 chb
41 07/03/1737 Home
Ribera-
Claramunt
Espuny Josep A. 800 4.000 nob
42 4/01/1731 Muller Roca Jlia Lunes Emmanuel 200 4.000 cav
43 04/04/1701 Muller Bru Olzina Josep 2.000 3.000 cav
208 EDUARD MART FRAGA
Data Gnere
Primer
cognom
Segon
cognom
Nom Misses
Total dots
(en lliures)
Categoria
social
Relaci
mer-
cantil
44 18/04/1715 Muller Codina Farreres Ramon 50 3.000 nob
45 09/08/1744 Home Francol Magarola Josep 500 3.000 nob
46 09/08/1751 Muller Sant Joan Llobregat Nicolau 1.000 3.000 cav
47 22/12/1718 Home Soler Junyent Ignasi 1.000 3.000 nob
48 08/11/1692 Home Antic* Sanpere Francesc 2.000 2.000 chb
49 07/07/1729 Home Cartell* Desbac Pedro 0 2.000 nob
50 04/06/1710 Home Claver Foraster Ramon 0 2.000 cav
51 19/06/1733 Muller Soler* Junyent Ignasi 0 2.000 nob
52 18/02/1719 Home Sambassart* Roger Ramon 2.000 2.000 chb
53 25/05/1738 Muller
Aguilar
Caador
Oluja Josep 0 2.000 nob
54 04/01/1703 Home
Agull-
Pinos*
Segarriga Francesc 2.000 1.000 nob
55 26/05/1714 Home Bria Gualba Gabriel F. 400 1.800 chb
56 23/03/1718 Home Merls Massana Josep 1.000 1.800 nob
57 24/09/1712 Home Claresvalls Llcia Joan 400 1.500 chb
58 29/10/1744 Muller Josa Agull Josep 2.000 1.500 nob
59 4/08/1702 Muller Tord Granollachs Francisco 2.000 1.500 nob
60 04/06/1747 Muller Bassols Rafart Francisco 1.000 1.000 chb
61 30/02/1711 Muller Blanc Jacinto 1.000 1.000 chb
62 30/02/1736 Muller Cartell Sabastida Josep G. 1.000 1.000 nob
63 17/02/1718 Home Ferrer Sitges Emmanuel 100 1.000 nob
64 07/09/1700 Muller Ferrer Sitges Emmanuel 500 1.000 nob
65 11/09/1733 Muller Lapeira Perera Joan 1.000 1.000 chb
66 07/12/1734 Home Mercader Moragues Mag 0 1.000 chb
67 22/12/1729 Muller
Peguera-
Aimeric
Berardo Guerau 1.000 1.000 nob
68 08/10/1734 Home Sant Joan Llobregat Nicolau 500 1.000 cav
69 28/04/1713 Home Sayol Quarteroni Llus 500 1.000 cav
70 26/10/1703 Home Sayol Quarteroni Francesc 500 1.000 cav
71 30/01/1749 Muller
Terr-
Marquet
Codina Josep 1.000 1.000 cav
72 13/10/1722 Home Berenguer Novell Anton 100 1.000 cav
73 04/04/1702 Home Agull-Pins Pins Josep 1.000 500 nob
74 24/02/1714 Muller Claresvalls de Miquel Llus 0 500 chb
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 209
Data Gnere
Primer
cognom
Segon
cognom
Nom Misses
Total dots
(en lliures)
Categoria
social
Relaci
mer-
cantil
75 27/08/1709 Home Montsalvo Puigvents Onofre 300 500 chb
76 01/01/1731 Home Vadell Besturs
Josep
Flix
300 500 cav
77 15/05/1695 Home
Monfar-
Sorts
Cavallet Josep 0 300 chb
78 27/09/1722 Home Armenteres Valent 300 250 chb
79 14/04/1712 Muller Sabater
Sanz de
Latras
Martn 1.000 100 nob
80 01/09/1728 Home Costa* Vinyola Francisco 0 50 chb
81 06/10/1726 Home Sant Joan Planella Hug 1.500 pocs diners nob
82 12/10/1713 Home Massanes de la Ribera Salvador 1.000 pocs diners chb
83 04/06/1744 Muller Antic Sanpere Francesc 700 pocs diners chb
84 01/05/1722 Home Dalmases Ros Pau 600 pocs diners chb
85 20/02/1726 Home Quintana Fbregues Felip 600 pocs diners chb
86 23/07/1738 Home Planella Dusai Pere 550 pocs diners nob
87 08/04/1719 Home Sayol Quarteroni Felici 500 pocs diners cav
88 13/12/1703 Muller
Peguera,
lim Vilana
Josep 500 pocs diners nob
89 22/02/1737 Home Junyent Vergs Francesc 500 pocs diners nob
90 03/02/1711 Home Gualbes Copons
Bonaven-
tura
500 pocs diners cav
91 11/02/1703 Home
Corbera,
lim Terr
Granollachs Josep 500 pocs diners nob
92 29/07/1708 Home Carreras Talavera Josep 500 pocs diners chb
93 07/11/1737 Muller Cardona Vidal Francesc 500 pocs diners nob
94 06/03/1726 Home Cardona Mart Pedro 500 pocs diners cav
95 25/02/1730 Home Bernal Vadell Josep 500 pocs diners cav
96 11/04/1705 Muller Cat Bertran Josep 300 pocs diners chb
97 21/09/1745 Muller Lled Dalmases Pau 300 pocs diners chb
98 18/08/1735 Home Mari Genovs Ignasi 300 pocs diners chb
99 02/08/1729 Home Serra Vileta Esteve 100 pocs diners chb
100 28/02/1704 Home Torrelles Sentmenat Pere 0 pocs diners nob
101 07/02/1724 Home Toda Gil Francesc 0 pocs diners chb
102 06/06/1694 Home Riba Llunes Baltasar 0 pocs diners chb
103 17/03/1697 Home Montfar Sorts Francesc 0 pocs diners chb
210 EDUARD MART FRAGA
Data Gnere
Primer
cognom
Segon
cognom
Nom Misses
Total dots
(en lliures)
Categoria
social
Relaci
mer-
cantil
104 08/01/1711 Muller Montfar Sorts Francesc 0 pocs diners chb
105 02/09/1714 Home Mas Duran Francesc 0 pocs diners bhp
106 04/04/1735 Home Argemir Creixell Oleguer 0 pocs diners chb
Abreviacions emprades: nob, noble; chb, ciutad honrat de Barcelona; cav, cavaller;
bhp, burgs honrat de Perpiny.
El quadre est ordenat segons els dots, un concepte sota el qual
incloem la suma dels dots que cada difunt deixa als seus lls, i hi
hem afegit els diners que tamb deixa a la muller. Quan desconeixem
els dots, ho hem ordenat segons el nombre de misses que demanen.
Tot i aix, hi ha alguns casos especials que cal comentar i que hem
assenyalat amb un asterisc. El dot de Josep Bru sembla que s lhe-
rncia, per no est clar, cosa que tamb succeeix amb Ignasi Soler.
Si aix es conrms, ambds personatges caldria situar-los molt ms
avall en el quadre, ja que se suposa que els dots secundaris (que no
els coneixem) serien menors. Joan Lapeira, per la seva banda, dna
3.000 lliures a cada ll/a que tingui en el moment de morir, a banda
de 5.000 lliures a la lla gran i 5.000 lliures ms a la muller. Nosaltres
hem comptabilitzat 4 lls/es, i en resulta un total de 22.000 lliures.
Per pot ser que en morir, Joan Lapeira tingus ms o menys lles.
El mateix passa amb Baltasar Barrera, que deixa 1.000 lliures a cada
ll, nosaltres hem comptat 4 lls. Els casos de Ramon Sambassart,
Josep Agull i Francesc Costa sn una mica diferents. Desconeixem
el nombre de lls que van tenir en el moment de la seva mort, amb
la qual cosa hem comptabilitzat la xifra ms petita, que suposa que
noms va ser un, per coneixent els hbits de lpoca, segurament van
ser ms, i per tant, caldria situar-los ms amunt en el quadre. Hem de
tenir present que els dots de Francesc Antic sn dobles. Resulta difcil
fer-ne una equivalncia a lliures per s que ens hi podem aproximar.
El 1719 Honorat Pallej deixava 200 dobles per valor de 1.120 lliures,
la qual cosa signica que una dobla equivalia a 5,6 lliures.
92
Semblant-
ment, el 1732, Josep Faust de Potau deixava 100 dobles per valor de 5
lliures i 12 sous cadascuna.
93
Si utilitzem aquestes equivalncies com a
referent, a Francesc Antic caldria situar-lo ms amunt en el rnquing
de riquesa, ats que els dots sumarien unes 10.240 lliures aproxima-
92. Cfr. AHPB, 861, 2n llibre, fol. 57.
93. Cfr. AHPB, 924, 1r llibre, fol. 20.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 211
dament. Tot i aix no ens hem volgut arriscar a fer lequivalncia i ho
hem deixat en la forma original. Un altre terme que cal aclarir s el
de pocs diners. Sota aquest concepte hem volgut resumir una srie
dinformacions que ens proporcionen els testadors quan no especi-
quen els dots que donen. s molt freqent trobar-se queixes dels pocs
diners que tenen (Josep Carreras, Francesc Toda, Francesc Mas), per
lexistncia de deutes pendents de pagar o de cobrar (Josep Bernal,
Josep Corbera, Hug de Sant Joan), per la prdua del dot que va rebre
en matrimoni (Francesc Junyent, Esteve Serra), etc. Sn un seguit
dinformacions que ens mostren de manera ms o menys objectiva la
conscincia que tenien els nostres protagonistes de trobar-se en una
situaci econmica difcil.
Dins el quadre tamb hem afegit el nombre de misses que en-
carreguen els difunts pel reps de la seva nima. Durant un temps
vam pensar que aquest criteri podria ser til per determinar el nivell
de riquesa, ja que normalment les misses que es demanaven eren de
caritat a sis sous cadascuna. Per a mesura que anvem aprofundint
en la recerca vam descobrir les dicultats daquest criteri. Primer perqu
el nombre de misses que el difunt demana pot ser proporcional, no
tant a la seva riquesa, com al grau didenticaci amb la fe cristiana.
Per en segon lloc, la relaci entre dots i nombre de misses no sem-
pre s proporcional, ja que trobem casos en qu una persona demana
moltes misses i descobrim que deixa pocs diners en dot per als lls
(Josep Agull o la muller de Josep Josa), i altres que demanen poques
misses per que en canvi s que deixen grans quantitats de diners als
lls fadristerns (Gaspart Berart, Joan Copons, Francesc Amigant, per
exemple). Tot i aix, quan comparem el nombre de misses amb els dots
podem veure que en general s que hi ha una certa regularitat en un
sentit molt concret: una persona que demana moltes misses segurament
es troba en una situaci econmica molt ms favorable que no pas qui
en demana poques. Constatar aix, que pot semblar evident a simple
vista, s ms interessant del que sembla, ja que signica que el criteri
del nombre de misses pot resultar til per fer una primera aproximaci
econmica quan no tenim altres informacions de caire econmic. I
on posem el lmit? Ens ha semblat que la xifra de mil misses pot ser
un bon indicador. Fixem-nos en les xifres. Tres quartes parts del que
hem anomenat classe amb dicultats econmiques demana menys
de mil misses o no en demana, mentre que una quarta part demana
mil misses i noms tres demanem ms de mil misses (Hug de Sant
Joan i les mullers de Josep Josa i Francisco Tord). Amb la classe be-
nestant la diferncia no s tan clara, per s perceptible: vint-i-dues
de les cinquanta-quatre persones daquest grup demanen menys de mil
misses, mentre que la resta (trenta-dues persones) en demanen mil o
212 EDUARD MART FRAGA
ms.
94
La conclusi a qu sarriba s que certament no es poden fer
estudis econmics a partir del nombre de misses, per s que s cert
que aquesta informaci resulta interessant de tenir-la present ja que, a
banda de parlar-nos de la religiositat, tamb pot ser til per completar
algunes informacions i estudis de caire econmic.
Un tema diferent el representen els testaments de les mullers. Com
hem dit a la introducci a aquest captol, hem trobat el testament de
quaranta-nou mullers dels nostres protagonistes que, sumats als testa-
ments dels homes, ens permeten estudiar la situaci econmica de 106
persones diferents. Daquests, en vint-i-tres casos la informaci que tenim
procedeix exclusivament dels testaments de les mullers. La pregunta
que ens podem formular s si resulta lcit comparar els testaments dels
homes i les dones en igualtat de condicions, ja que segurament el nivell
de riquesa dun i altre no s el mateix, tot i que en vida compartissin
els bns. El segent quadre s una primera aproximaci a aquesta
problemtica. Hi comparem les informacions que tenim daquells casos
en qu hem trobat el testament dels dos cnjuges.
Quadre 30
Comparaci entre els testaments dels marits i les mullers
95
Gnere
Primer
cognom
Segon
cognom
Nom
Nombre
misses
Dots
(en lliures)
1 Home Antic Sanpere Francesc 2.000 2.000
Muller Antic Bonastre Tecla 700 pocs diners
2 Home Blanes Desbac Francesc 2.500 8.000
Muller Blanes Pins Isabel 2.000
3 Home Cardona Vidal Francesc 500
Muller Cardona Als M. Anna 500 pocs diners
4 Home Carreras Talavera Josep 500 pocs diners
Muller Carreras Gachapai Llusa 800
5 Home Cartell Sabastida-rdena Josep Galceran 1.000
Muller Cartell Fons Ignsia 1.000 1.000
6 Home Cat Bertran Josep 500
Muller Cat Roig M. ngela 300 pocs diners
94. De fet, la xifra de 1.000 misses esdev una autntica frontera. Del total de
22 persones que demanen aquest nombre de misses, 12 eren de la classe benestant i 10
de la que t dicultats econmiques.
95. En aquest quadre noms hem recollit els testaments de les famlies que ens
proporcionen dades comparables.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 213
Gnere
Primer
cognom
Segon
cognom
Nom
Nombre
misses
Dots
(en lliures)
7 Home Copons de Llor Vilar Ramon 500
Muller Copons de Llor Armengol Josepa 1.000 4.000
8 Home Ferran Sacirera Felip 1.500 6.500
Muller Ferran Fivaller Anna 600 6.000
9 Home Ferrer Sitges Emmanuel 100 1.000
Muller Ferrer Ferrer Josepa 500 1.000
10 Home Gualbes Copons Bonaventura 500 pocs diners
Muller Gualbes Vilallonga Anna 600
11 Home Josa Agull Josep 1.500
Muller Josa Dalmases Caterina 2.000 1.500
12 Home Lapeira Perera Joan 1.000 22.000
Muller Lapeira Cardona Maria 1.000 1.000
13 Home Lled Dalmases Pau 1.000
Muller Lled Bac Teresa 300 pocs diners
14 Home Maresc Huguet Joan Francesc 2.000
Muller Maresc Costa M. ngels 1.000
15 Home Mercader Moragues Mag 0 1.000
Muller Mercader Sitges Maria 800
16 Home Montfar Puig Francesc 0
Muller Montfar Vidal Maria 0
17 Home Pera de Tort Anton 1.000
Muller Pera Cortada Teresa 1.500 5.500
18 Home Sabater
Sanz de Latras-
Agullana
Martn 3.000 29.000
Muller Sabater Copons Sabater 1.000 100
19 Home Sadurn Jeroni 2.000 20.000
Muller Sadurn Nadal Maria 1.000 6.000
20 Home Sambasart Roger Ramon 2.000 2.000
Muller Sambasart Feu Teresa 2.000
21 Home Sant Joan Llobregat Nicolau 500 1.000
Muller Sant Joan Many Anna 1.000 3.000
22 Home Soler Junyent Ignasi 1.000 3.000
Muller Soler Bria Maria 0 2.000
23 Home Toda Gil Francesc 0 pocs diners
Muller Toda Fontana Francesca 0
214 EDUARD MART FRAGA
Gnere
Primer
cognom
Segon
cognom
Nom
Nombre
misses
Dots
(en lliures)
24 Home
Vilana-Puig-
mar
de Vilamala Francisco 2.000
Muller
Vilana-Puig-
mar
de Vilamala Anna 2.500
Primer de tot veiem que hi ha una tendncia a la igualtat pel
que fa al nombre de misses que cada un dels cnjuges demana: en
divuit dels vint-i-quatre casos la diferncia s menor a mil misses
(75%), i en quinze daquests casos la diferncia s igual o inferior
a cinc-centes misses. Una igualtat que tamb es mant si ho mirem
en xifres absolutes: en nou casos els homes demanen ms misses
que les dones, en nou casos les dones demanen ms misses que els
homes i en sis casos demanen exactament la mateixa xifra. Si ens
xem en els dots la situaci canvia una mica. Dels deu casos que
podem comparar (perqu tenim els dots dels dos cnjuges), en sis
els homes deixen un dot ms grans als lls fadristerns, en tres el
dot dels homes i les dones s el mateix i noms hi ha un cas on
una muller deixa ms diners que el seu marit (Anna Sant Joan). A
ms, dels sis casos en qu els homes deixen ms diners que no pas
les seves mullers, en tres la diferncia s molt gran (Joan Lapeira,
Martn Sabater i Jeroni Sadurn). Aquestes dades cal relativitzar-les,
ja que, sovint, en morir, el marit estipulava la majoria dels dots de tal
manera que a la muller li quedaven poques propietats per deixar en
herncia. Per tamb s cert que a vegades es produa el contrari i la
dona, com recordava Josepa Copons, vdua de Ramon Copons, xava
els dots dels lls usant de la facultat a mi donada per lo dit noble
Senyor Don Ramon Copons, marit meu, en son ltim testament.
96
Daltra banda, tamb s cert que daquesta primera i reduda anlisi
es poden extreure un bon grapat de conclusions per als estudis de
gnere. Ens interessa constatar un altre fet molt concret: hi ha una
certa tendncia a la igualtat entre els testaments dels homes i les
dones. Una igualtat que s molt evident en el nombre de misses, per
quan es tracta de deixar diners, els homes mostren una tendncia a la
superioritat. Pensant en la validesa del nostre treball sobre la situaci
econmica de la classe dirigent, hem de considerar els testaments de
les mullers com una situaci de mnims, i que normalment el marit
tindr una situaci econmica igual o superior a la de la seva dona.
96. AHPB, 870/33, fol. 147.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 215
En aquest sentit, els casos de Lapeira i Martn Sabater resulten il-
lustratius. Si ens hi xem, noms en els testaments de les mullers
podrem pensar que tenen una situaci econmica difcil (1.000 i 100
lliures respectivament), una imatge que desapareix quan observem
els dots dels marits (22.000 i 29.000 lliures respectivament). Aquests
casos es combinen amb altres com els de Felip Ferran, Emmanuel
Ferrer i Ignasi Soler, que tenen xifres similars en els dots dambds
cnjuges, o el dAnna Sant Joan i Many, un dels pocs casos en qu
la muller deixa una herncia per un valor sensiblement superior al
del marit (3.000 lliures davant les 1.000 lliures del marit).
Tenint presents totes aquestes consideracions podem endinsar-
nos en el comentari del quadre de la situaci econmica de la classe
dirigent del Principat (quadre 54). Tot i que aquest grup de persones
est condicionat en certa manera pels testaments que hem trobat,
creiem que reecteix bastant b aquesta societat complexa, formada
per nobles, cavallers, ciutadans honrats i mercaders. Les xifres totals
del quadre mostren que hi ha quaranta ciutadans honrats (38%),
vint-i-dos cavallers (21%) i quaranta-quatre nobles (41%). Unes pro-
porcions que sajusten bastant b a les que estem exposant en aquest
treball, en qu la noblesa sempre representa entre la meitat i una
tercera part del total de la classe dirigent. Com hem dit abans, la
informaci que tenim es pot treballar de moltes maneres diferents.
Una daquestes maneres s la diferenciaci que esmentvem entre
una classe benestant i una classe amb dicultats econmiques. El
primer grup estaria format per cinquanta-quatre persones mentre que
el segon en tindria cinquanta-una. Vist aix podem adonar-nos que
dins la classe benestant trobem catorze ciutadans honrats (26%),
dotze cavallers (22%) i vint-i-vuit nobles (52%). Aqu podem veure
que la noblesa sembla ser majoritria entre les persones econmi-
cament ms viables. Si parem atenci al segon grup, la classe amb
dicultats econmiques, les proporcions canvien notablement. Aix,
tenim vint-i-sis ciutadans honrats (50%), deu cavallers (19%) i setze
nobles (31%), cosa que suposa que s la ciutadania honrada la que
socialment es troba al nal de lescala social i tamb ho est en lescala
econmica. Tot i aix cal destacar que la xifra de nobles dins aquest
grup s ben elevada, ja que representen una tercera part, molts ms
que no pas els cavallers. Una altra aproximaci s veure ladscripci
dins de cada estament als sectors socialment rics o pobres. Aix, dels
quaranta ciutadans honrats, el 35% pertany a la classe benestant i el
65% a la classe amb dicultats econmiques; dels vint-i-dos cavallers,
el 54% serien rics i el 46% pobres; dels quaranta-quatre nobles,
el 64% pertanyerien a la classe benestant i el 36% a la que t pro-
216 EDUARD MART FRAGA
blemes econmics, justament la situaci inversa que els ciutadans
honrats. El segent grc illustra aquestes xifres.
Sembla haver-hi una certa relaci entre noblesa i riquesa, els
nobles tenen en general ms diners que els estaments inferiors i el seu
prestigi social en certa manera est fonamentat tamb en una primacia
econmica. En lescala social comprovem que tamb els ms pobres
sn els ciutadans honrats, mentre que els cavallers, que en lescala so-
cial representen un grau mitj, en lescala econmica tamb mantenen
aquesta posici intermdia. Ara b, aix no ens pot fer oblidar que hi
ha una presncia considerable de nobles entre les persones amb di-
cultats econmiques (un 36%), la qual cosa s indicativa que potser
la situaci s una mica ms complexa del que sembla.
Per seguir avanant amb la nostra anlisi, podem centrar ara
latenci en el que hem anomenat la classe benestant. Una mirada a
les xifres del quadre 29 mostra que s possible dividir aquest sector
social en dos grups ms, situant el lmit en les persones que deixen dots
per un valor igual o superior a 10.000 lliures. En aquest sentit potser
podem parlar duna classe mitjana i una classe alta. La primera
estaria formada per trenta-set persones i la segona per disset. Si hem
dit que la noblesa sembla que predomina entre la classe benestant aix
saccentua en el cas de la classe alta, en qu representen el 59% del
total (deu dels disset membres). Per aquesta impressi desapareix
Grc 16
La situaci econmica dels testaments (en %)
chb cav nob
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 217
quan observem com de les nou persones que tenen dots per valor de
20.000 lliures o ms, quatre sn ciutadans honrats (gaireb la meitat)
i quatre tenen relacions comercials. Si posem atenci a identicar
qui sn aquests personatges veurem la gran varietat de situacions. El
primer de tots s el marqus de Castellbell, Joan Amat, un reialista
conegut del qual ja hem parlat, per el segon s Josep Dalmau Capcir,
un perfecte desconegut dins lmbit institucional catal, que sembla
que participa ben poc en la vida poltica del pas. Doncs b, aquest
senyor era ll dun pags de Montbri (Tarragona) i sembla que va ser
sergent de la Coronela i fou ferit a lagost de 1713. A ms, fou una
de les persones que durant la segona meitat del segle XVII va invertir
ms en companyies comercial, en concret unes 48.573 lliures.
97
Daltra
banda, tamb resulta interessant xar-se que Dalmau s la persona que
demana ms misses pel reps de la seva nima (7.000 lliures), la qual
cosa sadequa perfectament a les seves possibilitats econmiques. Vist
globalment, ens adonem com el seu perl s un bon exemple daquelles
persones que no han passat als grans llibres dhistria, per que en
el seu moment van adquirir grans fortunes, tot i procedir destaments
socials ben baixos. Els tres segents, Josep Galceran, Martn Sabater
i Gaspar Berart, pertanyen a famlies nobles ms o menys de llarga
tradici, que simplicaren fortament en els esdeveniments poltics del
moment, tal i com hem vist en els apartats anteriors. De tots tres, pot-
ser cal destacar la gura de Gaspar Berart, un bon contrapunt a Josep
Dalmau pel que fa al nombre de misses que encarrega. Com podem
veure, Gaspar demana pel reps de la seva nima sis-centes misses, una
xifra que considerada alladament ens podria fer pensar que pertany
a un grup social amb problemes econmics, cosa ben allunyada de
la realitat. Entre aquests tres hi ha la gura de Josep Mora i Cirera,
que respon al model de famlia burgesa ascendent, ll dun conegut
mercader ascendit a cavaller, Josep assol la noblesa el 1699 i el seu
ll fou el conegut marqus de Llo. Tot i aix, no hem pogut saber si
es dedic professionalment a activitats mercantils.
Joan Lapeira, el segent personatge amb el qual ens trobem, tamb
mereix un comentari especial. Aquest mercader, que va esdevenir cavaller
el 1699 i noble el 1706, s un perfecte exemple de les possibilitats que
oferia la societat catalana dascendir en lescala social. Ben relacionat
amb lelit mercantil del Principat, amic personal de Joan Kies i Arnald
Jger, va ser un actiu mercader implicat tant en els assentaments de
lexrcit, les botigues de teles i les assegurances com en les companyies
97. Cfr. LOBATO FRANCO, I., Compaas, p. 60.
218 EDUARD MART FRAGA
comercials, en les quals va arribar a invertir 35.250 lliures
98
Tot i aix,
sembla que es va mantenir al marge de les grans disquisicions pol-
tiques, ja que, duna banda, larxiduc el va fer noble, per, de laltra,
Jos Patio el va nomenar administrador de la nova Taula de Canvis.
99
El mateix perl t Jeroni Sadurn, un mercader ennoblit molt tarda-
nament i que abans havia estat botiguer de teles. Poc implicat en la
vida poltica del pas (participa noms en una Conferncia), Jeroni
tamb va estar vinculat amb lelit mercantil, ats que va ser un dels
creditors de Kies i Jger el 1705 i tenia relacions comercials amb els
Feu. La riquesa de Jeroni, per, deuria de ser ms gran, ja que sabem
que el seu ll, tamb anomenat Jeroni, donava un dot a la seva lla
de 25.000 lliures.
100
Com en el cas de Joan Lapeira, no sembla que es
decants per cap opci poltica duna manera evident. Entre la resta de
personatges daquest grup trobem grans personalitats nobiliries dels
constitucionalistes, com el marqus de Besora, el marqus de Mont-
negre, el comte de Plasncia, el comte de Mnter, tot i que tamb hi
ha el marqus de Cerdanyola, un reialista conegut. En aquest sentit,
s interessant constatar que nou membres daquesta elit dun total de
disset eren o havien arribat a ser comtes o marquesos. Daltra banda,
tamb cal destacar que hi ha dos dels tres nobles que participen ms
a les institucions catalanes (Josep Galceran de Pins i Joan Copons)
i que laltre noble que ms participa (Felip Ferran) apareix poques
lnies ms avall dins del referit quadre 29. Si ens xem en all que
hem anomenat classe mitjana, les xifres comencen a normalitzar-se.
Veiem que hi ha nou ciutadans honrats (24%), deu cavallers (27%) i
divuit nobles (49%), i que gaireb la meitat (el 40,5%) tenen relacions
comercials. Entre aquests hi ha personatges tan coneguts com Cristfol
Llad, Anton Pera, Domingo Mora, Baltasar Barrera, Francesc Bastero,
Francisco Molines, Francesc Antic o Ramon Sambassart. Entre els
nobles trobem tant Josep Agull (marqus de Gironella) com Felip
Ferran, Francesc Blanes (comte de Centelles), Bernat Aimeric o Josep
Ribera Claramunt. Tot plegat, els noms i les dades que podem observar
sn ben illustratius daquest conjunt social heterogeni que componia
la classe dirigent catalana.
Ms interessant, per, resulta la classe amb dicultats econmi-
ques. Com hem dit abans, dins daquest grup hem incls una srie de
persones que no ens informen dels dots que deixen als seus lls per
s que transmeten informacions que ens permeten inferir que tenen
98. Cfr. GARCA ESPUCHE, A., Barcelona entre dues guerres.., p. 316 i LOBATO FRANCO,
I., Compaas, p. 60.
99. MOLAS, P., Comer, p. 219.
100. AHPB, 961, fol. 205.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 219
problemes econmics. Daltra banda, s tamb en aquest apartat on
cal anar ms amb compte a lhora de valorar el signicat dels dots
que donen les mullers, ats que hi ha una tendncia que els dots que
deixen siguin inferiors als dels seus marits (trobem, per exemple, la
muller de Martn Sabater, el quart home ms ric del nostre estudi).
Per aix, ms que dur a terme un estudi precs sobre les xifres, que
dalguna manera s el que hem fet amb la classe rica, conv valorar
el grup en conjunt, sense entrar en gradacions. Tot i que els ciutadans
honrats representen una clara majoria dins el grup, ja hem destacat
que la presncia de nobles tamb s considerable, cosa que pot sor-
prendre veient la imatge que tenim de la classe benestant. Entre
aquests trobem persones que a primera vista resulta difcil dimagi-
nar que estiguessin en aquesta situaci, com ara Pere Torrelles, Josep
Josa, Josep G. Cartell, Emmanuel Ferrer i Sitges, Pere Planella i Du-
sai, Francesc Junyent, Bonaventura de Gualbes, Josep Terr, etc. Ms
sorprenent s constatar la presncia dun gran nombre de persones
vinculades al comer. En concret, dels cinquanta-un noms que con-
formen aquesta classe amb dicultats econmiques, vint-i-dos tenen
relacions comercials (42%), una proporci gaireb idntica a la dels
que pertanyien a la classe benestant. Entre aquests trobem tamb
persones ben conegudes com ara Joan Claresvalls, Francesc Bassols,
Mag Mercader, Salvador Massanes, Esteve Serra o Oleguer Argemir.
Cal afegir-hi una llarga llista daltres personatges, cavallers i ciutadans
honrats, dels quals hem anat parlant al llarg daquest treball, ja sigui
per la seva implicaci poltica, la participaci en les institucions o per
les seves relacions familiars: Ramon Sabater, Gabriel Bria, Josep Josa,
els germans Saiol, Josep Terr, Flix Vadell, Valent Armenteres, Felip
Quintana, Josep Carreres, etc.
Si quan parlvem de la classe benestant hem destacat que entre
els ms rics hi apareixien algunes de les persones que ms participaven
a les institucions catalanes, aqu tamb podem constatar el mateix. En-
tre aquests, trobem un Salvador Massanes (el segon que ms vegades
participa a les institucions) Josep Terr, Bonaventura Gualbes i Ramon
Sabater. Una imatge que ens conrma el perl mltiple daquesta elit
dirigent, en la qual participaven tant rics com pobres en igualtat de
condicions. Podem veure que dins el grup de les persones amb dicul-
tats econmiques, sense negar que hi ha una certa preeminncia dels
ciutadans honrats, tamb s cert que es repeteix la mateixa constataci
que fiem abans: la gran heterogenetat dels perls. Perqu si el que
fem ara s xar-nos en la vessant poltica, des de la perspectiva eco-
nmica trobarem la mateixa barreja. Entre els disset ms rics hi ha
cinc reialistes (Amat, Sabater, Mora, Amigant i Marimon), quatre no
denits (Lapeira, Bru, Sadurn i Vertamon) i vuit constitucionalistes
220 EDUARD MART FRAGA
(Dalmau, Pins, Berart, Berardo, Clariana, Copons, Descatllar i Lanuza),
i entre els ms pobres hi ha tant constitucionalistes (Pere Torrelles, Joan
Bonaventura de Gualbes, Francisco Toda, Mag Mercader, Emmanuel
Ferrer o Josep Terr) com no denits (Baltasar Riba, Jacinto Blanc, Joan
Claresvalls, Francesc Nicolau de Sant Joan) i reialistes (Pere Planella
Dusai, Esteve Serra, Onofre Montsalvo o Pere Cardona). En el fons,
i aquesta s la conclusi que podem extreure de lestudi, observem
que en laspecte econmic no s possible establir relaci entre estatus
social, vinculaci comercial, orientaci poltica i el nivell de riquesa.
Creiem que el quadre resulta molt til per mostrar alguns trets daques-
ta classe dirigent catalana, tan complexa i moderna alhora. Si en les
planes anteriors hem vist que tots els estaments socials estigueren en
continu moviment, ara ens adonem que aquests canvis no posseen una
relaci directa amb la situaci econmica de cada personatge. Si hem
mostrat el progressiu pes que adquireix lelit mercantil dins la classe
dirigent, ara veiem que aquesta elit tamb es mostra molt diferent en
lmbit econmic, ja que de persones amb relacions comercials nhi ha
en tots els grups que hem dibuixat. Si abans ens hem apropat a all
que podria ser una elit dirigent que s present en les institucions duna
manera continuada, ara ens adonem que est formada per una gran
varietat de membres, ja no estamental, sin tamb econmica, des de
grans fortunes com Josep Galceran de Pins o Joan de Copons, ns
a persones de pocs recursos econmics com Pere Torrelles, Salvador
Massanes o Ramon Sabater. Tot plegat, una classe dirigent que no
resulta gens fcil dencabir dins de plantejaments simples.
Ens podem preguntar ns a quin punt aquest estudi no est inu-
enciat i condicionat pel tipus de documentaci en qu ens hem basat i
si els resultats shan forat per tal de donar una imatge determinada. En
aquest sentit, val la pena contrastar les nostres dades amb altres fonts que
ens permetin valorar si sadeqen ms o menys a la realitat. El segent
quadre mostra algunes de les informacions que ens proporciona Mateo
Brugera sobre el segrest de bns de 1714 a qu foren sotmesos gran part
dels constitucionalistes. Hem recollit noms el noms dels personatges
que apareixen a la nostra base de dades i que tenien hisenda.
Quadre 31
El segrest de 1714
Nom
Renda hisenda
(en lliures)
1 Pins, Galceran 2.578
2 Aguilar, Jos 1.144
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 221
Nom
Renda hisenda
(en lliures)
3 Copons de la Manresana, Joan 1.133
4 Ribera, Jos 1.010
5 Peguera, Guerau 1.000
6 Lanuza, Joan 800
7 Bria, Gabriel 764
8 Berart, Gaspart 700
9 Torrelles, Pere 455
10 Ferran, Felip 425
11 Codina, Ramon 403
12 Argemir, Oleguer 387
13 Tamarit, Salvador 371
14 Toda, Francisco 247
15 Roca Jlia, Emmanuel 213
16 Berenguer, Anton 70
17 Gualbes, Bonaventura 52
Font: BRUGUERA, M., Historia del memorable..., p. 383 i ss.
Ms que les xifres en si mateixes, interessa veure la posici re-
lativa de cada persona, s a dir, si els que apareixen com els ms rics
tamb ho sn en el nostre estudi, i a la inversa. Podem veure que
aix es conrma gaireb sempre, i les excepcions es poden explicar
perfectament. Per exemple, els sis primers de la llista tamb estan
situats entre els primers del nostre estudi. Josep Galceran de Pins,
que en aquest quadre gura com un home molt ric, tamb ho s al
nostre estudi, com Joan Copons o Joan Lanuza. Josep Ribera apareix
una mica ms avall en la nostra llista, per pertany clarament al grup
que hem anomenat classe benestant. En canvi, ens pot sorprendre
el cas de Guerau de Peguera, que segons el nostre estudi estaria entre
els que tenen menys recursos. Per aix s una falsa impressi, ja que
la informaci que nosaltres tenim daquest personatge procedeix de la
seva muller, i hem vist que les mullers, de vegades, deixen dots molt
reduts perqu la part ms important dels bns familiars la deixa el
marit. Una cosa similar podem dir de Josep Aguilar, que apareix com
la segona persona ms rica, mentre que al nostre estudi sinclou dins
la classe mitjana. En aquest cas, a ms, sabem que els dots de les lles
i lls secundaris ja shavien repartit en gran part, la qual cosa expli-
222 EDUARD MART FRAGA
ca perqu la xifra s tan baixa.
101
Si ens xem ara en el grup de les
persones amb menys recursos econmics, veurem com els noms de la
nostra llista i els del segrest tamb coincideixen: Francisco Toda, Ole-
guer Argem, Anton Berenguer o Joan Bonaventura de Gualbes. Enmig
hi ha alguns casos que exigeixen una certa explicaci. Per exemple,
Gabriel Bria. Nosaltres lhem situat entre les persones amb dicultats
econmiques, mentre que en el quadre del segrest sembla que s una
de les persones ms riques. Aix pot ser explicable per diverses raons,
per la principal s que nosaltres a lhora de denir la classe mitjana
hem situat el lmit en els dots iguals o superiors a 2.000 lliures. Si
ens xem en el cas de Gabriel Bria, veurem que deixa uns dots per
valor de 1.800 lliures, la qual cosa el situa en aquest punt intermedi de
la riquesa/pobresa. A ms, en aquest cas, com en el de Josep Aguilar,
sabem que ja havia repartit els dots de les seves lles, i aqu noms
recull el dels lls.
102
En aquesta classe mitjana tamb hi ha Felip
Ferran, Gaspart Berart, Salvador Tamarit i Ramon Codina, aspecte
que s com als dos quadres. El cas dOleguer Argemir sexplica per
si sol, ja que el testament que nosaltres hem consultat s posterior al
segrest, shi queixa fortament de les conseqncies que ha tingut aix
en la seva economia familiar.
103
Pere Torrelles pertany a la tipologia
de persones que no ens dna cap informaci econmica precisa, per
que mostra clarament la conscincia de difcil situaci econmica.
En el seu ltim testament, datat el 2 doctubre de 1717, es queixa del
conicte civil que t per la jurisdicci sobre el terme de Pallej, que
sembla que s lnica propietat que conserva.
104
A lltim hi ha el cas
dEmmanuel Roca Jlia. Segons el segrest s dels ms pobres, en canvi,
per a nosaltres se situa dins la classe mitjana, amb uns dots per valor
de 4.000 lliures. Es pot considerar que la seva hisenda no s tan petita
com sembla (s sensiblement superior a les que hi ha darrere seu), i que
les xifres no estan tan allunyades de les de Felip Ferran, per exemple,
que pertany a la classe mitjana. Penso que en un sentit general les
xifres del segrest i les nostres concorden bastant, i tot sense considerar
que generalment les propietats immobles anaven a parar a mans de
lhereu, i que els benecis daquestes propietats (que s la xifra en la
qual es basa el quadre del segrest) generalment no sn al testament. En
un estudi precs del tema shaurien de valorar totes aquestes variables,
per aix s una tasca que depassa els lmits daquest treball. En tot
101. Cfr. AHPB, 861, 4t llibre, fol. 43.
102. Cfr. AHPB, 781/80, fol. 158.
103. Vegeu els comentaris que recollim a la txa de la base de dades.
104. AHPB, notari, 875, 1r llibre, fol. 163.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 223
cas, fent un estudi aproximat de la problemtica, hem trobat aquestes
similituds, i cal esperar que a mesura que saprofundeixi en aquesta
lnia de treball les concordances seran encara ms precises.
Un altre tema que es pot contraposar a lestudi s que no estem
valorant la variable temporal dels testaments. Aix s una gran veritat
perqu, per exemple, no s el mateix que una persona testi abans o
desprs de 1714, ja que les conseqncies que pot tenir per a ella el
segrest dels bns poden modicar sensiblement la seva economia fa-
miliar i la imatge que ens mostra el testament. Per aix no deixa de
ser tamb en certa manera una fallcia conceptual, ja que ns a quin
punt podem dir que un testament representa exactament la situaci
familiar? Fins a quin punt la representa el dot dun captol matrimonial
o els inventaris post mortem? De tots s ben conegut el cas de Pau
Dalmases, un mercader ben ric que pels esdeveniments de la guerra i
altres negocis va acabar en una situaci econmica ben apurada, tal i
com va mostrar Isabel Lobato.
105
Les persones evolucionen al llarg del
temps, la seva riquesa tamb, i per aix el fet de valorar la riquesa duna
manera objectiva s una tasca molt difcil de dur a terme. Amb tot,
el nostre estudi ha procurat tenir-ho present, i per aquesta ra incloem
les dates dels testaments. Val la pena fer una ullada a aquest aspecte
i valorar, per exemple, ns a quin punt el segrest de bns de 1714 va
modicar sensiblement la situaci econmica tant dels reialistes com
dels constitucionalistes. Primer de tot, hem de veure que dels cent sis
testaments, quaranta-sis sn anteriors a lOnze de Setembre de 1714, i
seixanta posteriors, s a dir, gaireb la meitat per perode. Un fet curis
dobservar s que un bon grapat de persones testen poc abans del setge,
com ara Gabriel Francisco Bria (25 de maig), Gaspart Berart (14 de
juny), Joan de Lanuza (28 dagost) o Francesc Mas (2 de setembre), la
qual cosa s indicativa de la conscincia que tenien de la proximitat de
la seva mort. Si ens xem en les persones formen part dall que hem
anomenat classe benestant, veiem que la igualtat tamb es mant. De
les cinquanta-quatre persones, vint-i-quatre sn anteriors i trenta sn
posteriors. Entre els primers, entre les persones que testen abans de
1714, hi ha tant constitucionalistes (Josep Galceran de Pins, Gaspart
Cortiada, Francesc Berardo, Narcs Descatllar, Joan de Lanuza, Felip
Ferran o Bernat Aimeric) com reialistes (Martn Sabater, Josep Mora,
Francisco Molines, Francesc Antic, Ramon Claver o Francesc Agull).
Aix a primera vista pot resultar ns a cert punt normal, per el que
potser no s tan normal s que desprs de 1714 tamb trobem tant
constitucionalistes (Josep Clariana, Joan de Copons, Cristfol Llad,
105. LOBATO FRANCO, I., Activitat econmica, p. 22.
224 EDUARD MART FRAGA
Josep Mata, Salvador Tamarit, Josep Ribera) com reialistes (Josep
Amat, Francesc Amigant, Josep Marimon o Pere Cartell). Lgicament,
els no denits amb una bona situaci econmica tamb es troben
igualment repartits entre ambds perodes. Des daquesta perspectiva
ens podem preguntar ns a quin punt els fets de 1714 van condicio-
nar i condemnar econmicament tots aquells que van donar suport a
Carles III, larxiduc. Certament, el segrest els va afectar molt durament,
com podrem veure tot seguit, per tot i aix en va haver que, com
Joan de Copons,
106
a pesar de les seves queixes, encara es van poder
mantenir en una situaci econmica decent. Volem dir, en el fons, que
sense negar la duresa del segrest no podem atribuir a aquest fet la
causa nica dels processos dempobriment.
Pel que fa a la classe amb dicultats econmiques els processos
es repeteixen exactament de la mateixa manera. Abans de 1714 trobem
un bon grapat de constitucionalistes i de reialistes empobrits. Entre
els primers podem destacar Francesc Sayol, Salvador Massans, Joan
Bonaventura Gualbes, Pere Torrelles o Baltasar Riba; entre els segons
hi ha, per exemple, Josep Agull o Onofre Montsalvo. Pel que fa als
constitucionalistes amb pocs recursos que testen desprs de 1714 tro-
bem Emmanuel Ferrer, Mag Mercader, Josep G. Cartell, Josep Terr,
Francisco Costa o Oleguer Argem, els quals no tenen una situaci
econmica gaire allunyada dalguns reialistes que tamb testen passat
el setge, com ara Francesc Junyent, Pere Planella i Dusai, Francesc
Cardona o Esteve Serra i Vileta. Tot plegat, veiem que encara que els
reialistes van ser els que guanyaren la guerra, aix no signic que
millors la seva situaci econmica. En conjunt, pensem que aquestes
xifres demostren, una vegada ms, la complexitat de les situacions i la
multitud de factors que intervenen a lhora de determinar una realitat.
No es pot dubtar dels efectes negatius que va tenir el segrest de 1714,
per tampoc es poden fer generalitzacions excessives, perqu desprs de
1714 ni tots els que defensaren Barcelona caigueren en la pobresa ms
absoluta, ni tots els que la van ocupar es van enriquir. Aquesta realitat
no fa sin parlar en favor de la modernitat de la societat catalana i
de la seva classe dirigent, que s capa dadaptar-se a les situacions
canviants de cada moment histric. En el fons, pensem que a lhora
daproximar-nos a aquestes realitats, cal parlar cada vegada ms de
continutats que no pas de ruptures, en una lnia que ja ha posat de
manifest Benet Oliva.
107
106. Cfr. AHPB, 875, 2n llibre, fol. 112.
107. OLIVA, B., La generaci, p. 212.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 225
A lltim, pot resultar interessant fer una referncia a les dicultats
econmiques que un grup important daquesta classe dirigent va patir,
en part produdes pels efectes de la guerra. Els testaments esdevenen
un testimoni excepcional dels sentiments i de les percepcions que cada
persona va tenir de la seva vida, i especialment de la responsabilitat
de mantenir econmicament la seva famlia. En aquest sentit, trobem
nombroses queixes per la seva mala sort, per la runa econmica, pels
deutes, pels conictes sobre els drets a una determinada herncia, etc.
Sn testimonis ben vius dun passat lluny. Entre els diferents aspectes
que semblen interessants de recollir destaca la concepci subjectiva
sobre la pobresa. Un bon exemple ens el dna Pere Cartell, que al
nostre estudi lhem situat dins la classe benestant, ja que deixa uns
dots per valor de 2.000 lliures. Doncs b, aquest personatge, pel que
fa al nombre de misses que vol encarregar per la seva nima, diu
que no disposo eo non dexo per rah de considerar ma Casa ab los
ahogos grans, a la vegada que encarrega al seu ll Ignasi que pagui
els deutes pendents que el seu pare (s a dir, lavi dIgnasi) tenia amb
els jesutes de Girona i que encara no shavien pagat. Semblantment,
encomana que pagui les misses per la seva mare, un altre deute que
Pere encara no ha estat capa de tancar.
108
Francesc Toda, el conegut
advocat constitucionalista, demana que per la collocaci en matrimoni
carnal o espiritual de Raimunda, Maria i Teresa Toda, donzellas, mes
llas, sels sie donat de mos bens per llur collocaci lo que sie me-
nester, segons las foras i possibilitats de mos bens i dels de dita Sra.
Francisca muller mia i mare de ellas, a vista dels pocs diners que tinc
i dels crrecs a que estan obligats.
109
Aquestes queixes es repeteixen
contnuament, a vegades de manera insistent en un mateix testament,
com ara el de Josep Costa, el qual demana per la seva nima tantas
misses baixas quantas apareixer a dits marmessors segons las forsas
de ma heretat. Per per si no queds clar, a lhora de determinar els
dots per a les seves lles estipula que es doni la quantitat a que es
judicar proporcionada i rahonable, hagut de rah a las possibilitats i
foras de ma heretat.
110
En aquest sentit, una de les declaracions ms
contundents de pobresa ens la proporciona el reialista Esteve Serra
Vileta, el qual, el 1729, no tenia ms remei que armar que conec i
reconec molt be ara, las pocas foras de ma heretat i bens i lo poc o
no res que de aquells pot restar.
111
Semblantment, Emmanuel Mas,
108. Cfr. AHPB, 861/54, 31.
109. AHPB, 875, 1r llibre, fol. 199.
110. AHCB, III.22, Pere Llosas, fol. 157.
111. AHPB, 875, 1r llibre, fol. 290.
226 EDUARD MART FRAGA
lautor del dietari conservat al Seminari Conciliar de Barcelona, fa el
testament sabent que las foras de ma heretat sn molt tenuas.
112
No
per casualitat deixava encarregades 350 misses i feia hereu el ll que
tindria de la seva muller, en aquells moments embarassada. Expressions
com aquestes mostren duna manera molt ms viva la duresa de les
condicions que no pas les fredes xifres amb les quals hem estat treba-
llant ns ara. Ens hi hem basat sobretot a lhora de xar el concepte
pocs diners que, com hem dit, apliquem als casos en els quals no
tenim quanticats els dots dels fadristerns.
Un altre aspecte que destaquen els testadors sn els durs efectes
que van produir en la seva hisenda les continuades guerres i el segrest
dels bns. No oblidem que, entre 1697 i 1714, Barcelona va patir cinc
setges. Oleguer Argemir, un ciutad honrat que va ser conseller tercer
el 1710 i particip activament a les juntes que es crearen durant el
setge de 1713, ens ha deixat un testimoni ben paradigmtic. Desprs
de parlar sobre el dot que va rebre de la seva muller, Teresa Argemir
Duran, i de la prdua dalguna collita, constata que En lo venider
no causa admiraci las crescudas quantitats que jo he gastat del any
1696 en que contrah matrimoni ab Teresa Argemir Duran ns vuy. Lo
any 1697, per causa del siti de esta capital, dita muller mia ab famlia
sen an desta ciutat, lo que ocasion algun gasto i ab dita marcha i
retorn a esta ciutat, com per la manutenci de la casa en esta ciutat,
en lo qual any se perd la collita; que en lo any 1705 forem asitiats, i
(...) isquerem de Barcelona i nos anarem a Pedralbes deixant la casa
parada, tot lo que port molt gasto, i en dit any se perd molta part
de la collita. Que en lo any 1706 frem semblantment asitiats, i los
asitiadors destrueixen las casas i perderem la collita. I que los anys
1713 i 1714 gastrem crescudas quantitats i respecte del segrest que
dur ns al novembre de 1725 vengurem tot lo que pogurem i em-
perem tot lo que pogurem per podernos mantenir i sustentar jo i
ma crescuda famlia.
113
El text, que s una autntica crnica viva dels patiments que molts
barcelonins sofriren durant aquells anys, sha de veure amb relaci al
del seu germ, Josep Argemir. En el testament daquest, signat a lagost
de 1714, sacordava amb Oleguer que Josep podia gastar 300 lliures de
lheretat del seu pare, 200 lliures de les quals les podia utilitzar per all
que volgus. A ms, deixava constncia dels diners que Oleguer li devia
i acaba parlant de la poca roba de vestir i altres trastos que lo die de
112. AHPB, 881/16, fol. 20.
113. AHPB, 904, 1r llibre, fol. 93.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 227
mon bit jo tindr.
114
Lhereu era el mateix Oleguer. Podem veure com
el fragment mostra duna manera ben clara que el continuat estat de
guerra en qu estigu immersa Catalunya va afectar notablement alguns
sectors de la poblaci. Maria Roca Jlia i Quef, muller dEmmanuel
Roca Jlia i lla dun important mercader genovs, s un altre bon
exemple dels efectes de la guerra. En el seu testament, fet al gener de
1731, es queixava que el govern encara li devia les 3.300 lliures que
el seu pare prest per servey del Rey en lo Siti del any 1697 en telas
per fer sacs y plomo, i tamb de les cases derrudes que posseeix al
pla den Llull: unes cases que tenia i possea en lo Pla den Lluhis, las
que vuy se troban espatlladas per fer la ciutadella i avaladas en vint-
i-dos mil lliures.
115
Havien passat trenta anys, per el record encara
continuava viu. Mag Mercad, un altre important comerciant, tampoc
no va ser ali a aquests efectes. Ell, que durant la segona meitat del
segle XVII havia invertit 31.233 lliures en companyies comercials i que,
a ms, havia estat membre de la primera Junta Particular de Comer,
es mostra al nal de la seva vida com una persona amb certes dicul-
tats econmiques. En el nostre estudi lhem situat entre les persones
amb pocs recursos, ja que quan va testar, el 1734, demanava que lo
nmero de misses i dems sufragis se podran celebrar de la charitat
[sigui] en lo modo i forma que a dits senyors mos marmessors los ser
ben vist dels quals espero tindran la mira al estat ab ques troba ma
casa tan atrassada per causa de las pasadas guerras i estragos que ha
suportat.
116
Semblantment, Felici Sayol exposa que Teresa Montserrat
li devia diners per que per los contratemps de las guerras present
ha patit i suportat grans treballs i misries per la qual causa no pot
de present satisfer dita quantitat.
117
En la mateixa lnia, Joan de Lanuza, un dels personatges ms
rics del nostre estudi, va patir les dures conseqncies de la guerra.
Quan fa el seu testament, setze dies abans de lOnze de Setembre, ha
de constatar que a la lla Maria de Lanuza i Perells, comtessa de
Dosaguas, li deu una [part] de la dot que se li assenyal, que per
causa dels contratemps succets en estas guerras no se li han pogut
satisfer.
118
Josep Galceran de Pins, per la seva banda, en un testament
posterior, signat el 25 doctubre de 1714, redueix a 20.000 lliures els
dots que deixa a les seves lles.
119
El cas de Josep Aguilar resulta ben
114. AHCB, III.22, fol. 62.
115. AHPB, 898, s/f.
116. AHPB, 880/14, fol. 68.
117. AHCB, III.22, fol. 51.
118. AHPB, 875, 1r llibre, fol. 216.
119. Cfr. AHCB, III.23, s/f.
228 EDUARD MART FRAGA
paradigmtic de com els efectes del segrest podien inuir decisivament
en leconomia familiar. Com hem dit abans, noms hem trobat el testa-
ment de la seva muller, Francisca Aguilar Monfar, la qual deixava uns
dots per valor de 2.000 lliures, una xifra que ens pot sorprendre una
mica, ja que el seu marit gurava entre els homes ms rics segons la
llista del segrest de 1714. En el seu testament, fet al maig de 1738,
ens ajuda a entendre el perqu daquesta situaci. Hi fa constar que el
seu marit est enterrat a Miralles (baronia de Segunt), segurament a
causa de lexili a qu foren sotmesos, i que trobantse algo aliviada la
mia hacienda, en fora de dita concrdia [es refereix, segurament, a la
concrdia de 1725 segons la qual es retornaven els bns segrestats] sie
dit cadver traslladat (...) i sepultat en lo vas propi de la Casa Aguilar.
A ms, ens informa que vol donar ms diners a una lla seva casada
amb un Peguera Aimeric, per no pot fer-ho perqu reconeixent que
lo meu patrimoni se troba vuy molt extenuat a causa de los molts
acreedors i de haver separat de ell la sua dot i la de dita M. Josepa de
Copons Tamarit i de Copons.
120
Semblantment, Pau Dalmases tamb
es queixava daquesta situaci i de lefecte que havien tingut sobre la
seva hisenda tots els esdeveniments passats. En el seu testament, fet
el 1722, diu que els dots pels seu nts (que lhereu ha de mantenir) es
facin segons las foras de ma heretat, i bens, tenint-se a la mira el
molt han minorat mos bens per los grans encontres i excessius gastos
han suportat, las crescuts crrecs i obligacions a que estan tinguts i
obligats.
121
Un bon exemple de la duresa del segrest tamb ens el proporcio-
na Joan Copons de la Manresana i Falc. Com hem dit, aquest noble
tan implicat en la vida poltica del pas, gura entre els constitucio-
nalistes i sembla que mant un bon nivell de riquesa, tot i que escriu
desprs del segrest de 1714. Doncs b, quan signa el testament en
1739, s a dir, catorze anys desprs que saixequs el segrest, encara
es queixa dels efectes que aquest ha tingut sobre la seva herncia, i
ens diu com es troba ma casa ab molts atrassos per ocasi de haver
tingut tants anys las haziendas en segrest.
122
A banda de deixar uns
dots secundaris per valor de 12.000 lliures, comenta que a lhereu li
deixa un censal de 6.800 lliures que li fa el marqus de Ciutadilla, i
que a un ll no li dna res perqu considera que ja en t prou amb
les rendes eclesistiques que rep. Lgicament, el segrest de 1714 va
afectar els constitucionalistes, per aix no ens ha de fer perdre de
120. AHPB, 861, 4t llibre, fol. 43.
121. AHPB, 899, fol. 11.
122. AHPB, 875, 2n llibre, fol. 112.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 229
vista que abans els reialistes tamb havien patit els efectes del segrest
de bns que va dur a terme larxiduc. Ens en dna una bona mostra
Francesc Cardona Vidal, ll del conegut advocat Pere Cardona. Francesc
va ser desinsaculat el 1706 i va ocupar una plaa de regidor al nou
Ajuntament borbnic. En el seu testament recorda que va ser receptor
de la Batllia General des del any 1696 ns lo any 1722, excepte des
del any 1705 ns lo any 1714 en que mos bens foren conscats per
lo Sr. Emperador.
123
La seva situaci econmica sembla que no fou
gaire uda, perqu el seu dot va ser de 2.000 lliures Honorat Pallej,
el conegut conseller tercer reialista, que fou desinsaculat pel Consell
de Cent per atribuir-se tot el mrit de la defensa de Barcelona durant
el setge de 1704, tamb va patir les conseqncies de la guerra. En el
seu testament, fet al juny de 1719, parla de la pobresa i misria de
mas nebodas de Perpiny i constata que per ra dels contratemps
passat sn mos bens molt deteriorats.
124
Un altre cas s el dAntonio
Armengol Aimeric, ll dAntonio Armengol Agull, que nosaltres lhem
considerat com a no denit. En el seu testament, signat en una data
tan tardana com 1762, recorda com Jeroni Mart recoll [diversos ob-
jectes] en la casa del Exm. Senyor bar de Rocafort, mon pare, sia al
Cel, en lo any 1705, a de preservar-los dels saqueig del siti de esta
ciutat.
125
Han passat cinquanta-set anys, per el record encara conti-
nua ben viu. Vist en conjunt, ens adonem que el temps no transcorre
en va, i que encara que segons el nostre estudi trobem un nombre de
persones amb un nivell de riquesa considerable, aix no vol dir que no
haguessin patit les conseqncies dun estat continuat de guerra. No
per casualitat, Teresa Lled Bac, muller de Pau Lled, parlava en una
data tan tardana com 1748 de la penria i miserabilitat dels temps
presents i constatava que una lla seva, Teresa Graells, es trobava en
un situaci en qu son molt curtas i tenuas las rentas i foras de son
patrimoni.
126
Havien passat trenta-quatre anys des del setge de 1714
i encara no shavien recuperat dels efectes.
Una altra causa latent de les dicultats econmiques rau en els
deutes que molts dells tenen. Per exemple, Gabriel Francisco Bria,
un dels personatges que segons el segrest de 1714 t una riquesa que
el situa dins dun grau mitj, i que al nostre estudi gura com el ms
ric del grup que hem anomenat classe amb dicultats econmiques.
Doncs b, aquest personatge, que testa el 25 de maig de 1714, s a
123. AHPB, 875, 2n llibre, fol. 249.
124. AHPB, 861, 2n llibre, fol. 57.
125. AHPB, 911, 3r llibre, fol. 75.
126. AHPB, 938, fol. 45.
230 EDUARD MART FRAGA
dir, poc abans del segrest, reconeix lexistncia de deutes i exigeix que
ning pugui fruir de lherncia ns que dits deutes no estigan del tot
satisfets.
127
El testament fa pensar que Bria var patir grans dicultats
econmiques, ja que les poques misses que demana (quatre-centes),
exigeix que es facin lo ms prest sie possible, deixa molts pocs diners
en forma de donatius i dna a cada ll 600 lliures, ja que a les lles
ja els ha donat el dot. En una situaci similar trobem Josep Corbera,
lim Terr, que quan fa el seu testament, el 1703, reconeix que enca-
ra no ha complert amb algunes obligacions que li deix la seva mare
i que t una srie de deutes pendents que, com que nhi ha un bon
grapat, els posa en un memorial a part del testament.
128
A vegades,
resulta interessant xar-se en les persones a les quals els testadors
deuen diners, perqu tamb indiquen vincles de conana i relaci.
Per exemple, Josep Bernal, un cavaller aragons del qual sabem ben
poca cosa. A banda de reconixer que se li deuen diferents rendes,
tamb ens informa que t deutes pendents de cobrar, concretament
amb el comte de Rocafort, amb Anton Berenguer i amb Jaume Riera,
argenter.
129
Fixem-nos-hi b: un comte, un cavaller i un argenter. Una
gran varietat social que mostra el grau de simbiosi, tamb en lm-
bit econmic, que presidia les relacions personals. Altres vegades, les
dicultats les provocava precisament la nova situaci poltica. Esteve
Serra Vileta es queixava el 1729 del gran nombre de crrecs i censos
que havia de pagar, i especialment dels mals que li havia produt el
cadastre, ja que, segons la normativa vigent aleshores, se li mana
pagar el catastro tot enter.
130
Com hem vist, tot i el seu magnc
currculum a favor de Felip V, va acabar els seus dies amb molt pocs
recursos econmics.
A vegades, la situaci econmica comportava lobligaci de sig-
nar poques amb els dots rebuts en el matrimoni. Aquest s el cas,
per exemple, de Francesc Junyent i Vergs, el qual va rebre un dot de
10.000 lliures de la seva dona, Teresa Junyent i Agull, de les quals no
pot disposar en el moment de testar, lany 1737, perqu hi tinc rmat
pocas.
131
s interessant observar que estem parlant dun reconegut
reialista, fundador de lAcadmia dels Desconats, que protest contra
el dissentiment de Torrelles i que fou un dels setze administradors de
Barcelona. Semblantment, un altre reialista, Pere Cardona, mostrava en
127. AHPB, 781/80, fol. 158.
128. Cfr. AHPB, 818/80, fol. 169.
129. Cfr. AHPB, 864, fol. 155.
130. AHPB, 875, 1r llibre, fol 290.
131. AHPB, 911, 1r llibre fol. 49.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 231
el seu testament, publicat el 1725, com va rebre un dot de 3.000 lliures
de la seva muller, Isabel Cardona Vidal, per que va haver de gastar-ne
una part per arreglar la casa que tenien a Manresa.
132
Per, lgicament,
rmar poques no s un tret distintiu dels reialistes. Francisco Monfar
i Sort, un constitucionalista que mor defensant Barcelona lagost de
1714, fa constatar tamb que del dot de la muller mon pare i jo li
frem i rmarem apoca.
133
El mateix fet li succeeix a Ramon Sam-
basart, un cavaller relacionat amb lelit mercantil que hem considerat
no denit, el qual confessa al seu testament que sha gastat 2.000 de
les 9.000 lliures que va rebre de dot en el seu matrimoni amb Teresa
Feu.
134
Una vegada ms, observem que la guerra no sempre la guanyen
els vencedors, i que hi va haver un bon grapat de persones que, tot
i trobar-se en una situaci poltica favorable a les seves idees (Esteve
Serra, Francesc Junyent, Pere Cardona), aix no va anar acompanyat
necessriament per una millora de la fortuna familiar.
Sovint, el tema que dna lloc a fortes tensions s el dels plets
pendents, dels quals depn gran part de lherncia. Per exemple, Fran-
cesc Sayol i Quarteroni, germ dels coneguts Daniel i Antoni, i ben
relacionat amb els Feliu de la Penya i els Feu, en 1719 deixava noms
1.000 lliures de dot per a la seva neboda Teresa Feliu. La xifra sem-
bla ben reduda i, de fet, diu que viu grcies a un censal de 14.000
lliures que li presta la casa Alentorn, en un conicte que t amb ells.
Lgicament, si el tema sarranjava, la seva situaci econmica can-
viaria notablement.
135
Semblantment, Pere Torrelles explicava al seu
testament de 1717 el conicte per la jurisdicci civil i criminal del
terme de Pallej,
136
i el 1730, Ramon Sambasart tenia oberta una causa
contra els hereus de Jaume Falgueras per lherncia de la seva mare,
Francesca de Sambassart i Roger.
137
Ms espectacular s el cas dAn-
na Soler i Riber i Gualbes, vdua en segones npcies de Llus Soler i
Peguera i en primeres de Francisco Riber. Aparentment es troba dins
del grup de la classe benestant, ja que la seva lla, que no sabem si
s lhereva, va tenir un dot de 4.000 lliures i ara, en el moment de fer
el testament, en 1730, li dna 2.000 lliures ms. Tot i aix, aquestes
xifres sn ctcies, perqu aquests diners provenen dun conicte que
t amb la casa Clariana pel cobrament dunes 8.000 lliures que li han
132. Cfr. AHPB, 873/40, s/f.
133. Cfr. AHPB, 865/40 fol. 184.
134. Cfr. AHPB, 870, fol. 296.
135. Cfr. AHCB, III.22, fol. 104.
136. Cfr. AHPB, 875, 1r llibre, fol. 163.
137. Cfr. AHPB, 870, fol. 308.
232 EDUARD MART FRAGA
de pagar Llus Soler Riber (el seu marit difunt) i, abans que ell, el seu
sogre Ignasi Soler Junyent.
138
La situaci, doncs, s molt diferent, ja
que sembla que els diners que posseeix aquesta vdua sn cticis, en
dependre del fet de guanyar o no el plet. La pobresa no s un element
que estigui absent de la classe dirigent.
Pere Planella, per exemple, parlava dels seus problemes i deia que
me consta del estat de ma casa i de las moltas obligacions deixo.
139
De vegades la situaci era tan precria que el testador demanava a la
muller que es conforms amb la poca quantitat que heretava, ja que
leconomia familiar no permetia res ms. Aquest s el cas de Francesc
Mas, un militar al servei de lemperador que va morir lOnze de Setem-
bre. Quan fu el seu testament, nou dies abans de la caiguda de Bar-
celona, deix a Isabel Mas i Vila, charsima muller mia, la maseta de
diamants t en son poder i per que li presenti i entreg antes del die de
les nostres esponsalles (...) suplicant se done per contenta i satisfeta del
present ats las pocas forsas de ma heretat.
140
La pobresa podia arribar
a casos extrems. Hug de Sant Joan ns un bon exemple. Aquest noble,
ll del conseller en cap Nicolau de Sant Joan (mort durant el setge de
1706), era la mxima autoritat militar de la Coronela durant el setge
de 1713 (tot i que no larrib a dirigir perqu en aquell moment residia
a Mallorca). El seu testament, signat el 1734, s una crnica detallada
de totes les obligacions econmiques. Duna banda, diu que encara t
pendents de pagar uns deutes amb el monestir de Santa Caterina mrtir
i diverses cases que posseeix al carrer Ample. De laltra, es queixa que
el seu avi Nicolau de Sant Joan heret bns hipotecats, bns vinculats i
un decoms. A ms, tamb t diversos plets pendents: 7.000 lliures del
dot de la seva mare, que es disputa amb Teresa de Sant Joan i Romeu;
1.300 lliures de la lluci dun censal, i 1.034 lliures duna casa. A tot
aix cal afegir que el govern li deu la renda de dues porcions de lleuda
reial i del lloguer de terres, cases i hisendes.
141
Fixem-nos que aquest s
un dels personatges que hem situat dins el grup de persones amb pocs
recursos, perqu, tot i que no va deixar constncia de cap dot, sembla
evident que va patir dicultats econmiques. Un altre personatge que ens
dna una bona mostra de les dicultats que es podien arribar a tenir s
Ignasi Mari Genovs. Aquest ciutad honrat, del qual lnica cosa que
sabem s que el seu germ Antoni fou desinsaculat per larxiduc, sembla
que es va mantenir ben al marge de la vida poltica del pas. En 1735,
138. Cfr. AHPB, 911, 1r llibre, fol. 186.
139. AHPB, 870, fol. 492.
140. AHPB, 858/30, fol. 197.
141. Cfr. AHPB, 904, fol. 4.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 233
moment en el qual testava, especicava la manera com shavia de fer
lenterrament, perqu aix s menos costs, i que les despeses es poden
pagar dels fruits de ma heretat, i a mos hereus los queda la hisenda que
cobro tots los anys del arrendament. Ja que no tinc ni he tingut diners
avanats en ma casa sin que he passat ab aquella estraches i decncia
a Deu gracias, no tenint en ma casa sin aquells adornos necessaris de
poc valor. Al seu criat li deia que a vista de las pocas conveniencias
me trobo lo deixo i llego tota aquella casa en que jo habito. A ms,
constatava que els mobles que possea se suposa que sn de molt poc
valor, i que tenia tamb quatre-centes lliures que li quedan liberadas,
les quals les donava a Josep Salv. A lltim, mostrava el desig de do-
nar ms diners als cunyats i als nebots, per la seva hisenda per los
divinos secrets del Altssims, se es reduda en no res.
142
Llegint textos
com aquest fcilment ens adonem que la situaci de la classe dirigent
era ben diversa, i que la pobresa no era un signe exclusiu de les classes
menys desfavorides socialment parlant.
Comenvem aquest apartat referint-nos a la cita de John Elliott
sobre la naturalesa de la noblesa catalana. Apuntava que a inicis del
segle XVII una renda anual de 2.000 lliures era el mnim que es podia
exigir a un noble per poder sobreviure en condicions dignes al seu es-
tatus. Les dades exposades mostren que ben poques persones arribaven
a aquests nivells de vida, i que la classe dirigent catalana es trobava
bastant per sota dels nivells econmics de la noblesa europea. Per, pel
que fa al nostre esfor per caracteritzar aquesta classe dirigent des del
punt de vista econmic, podem veure que es manifesta com una realitat
certament complexa, amb multitud de situacions diferents, en una lnia
molt similar a la que hem observat respecte als seus estaments socials,
als seus llaos familiars i damistat, a la seva participaci poltica. Penso
que una de les informacions que ms crida latenci s el fet que a
lelit dirigent, s a dir, aquells que participen ms de les institucions
catalanes, trobem persones de gran disparitat socioeconmica, des de
Josep Galceran de Pins o Joan Copons de la Manresana, homes de
situaci ms o menys uda, passant per homes de classe mitjana com
Felip Ferran o Mag Barrera, ns arribar a persones amb situacions ms
complicades, com Salvador Massanes, Joan Bonaventura de Gualbes o
Onofre Montsalvo. La situaci econmica no sembla un element que
condicioni la participaci en la vida poltica i aix, certament, s un
signe clar de modernitat.
142. AHPB, 969, fol. 15.
234 EDUARD MART FRAGA
LA CLASSE DIRIGENT DES DUNA PERSPECTIVA QUOTIDIANA
No voldrem deixar el nostre estudi de la classe dirigent catalana
sense fer una primera aproximaci a les realitats que formaren part
de la seva vida diria. Unes realitats que tot sovint foren la causa de
les seves preocupacions principals, ms que no pas les discussions
poltiques en les quals participaven quan sortien de casa. En aquest
sentit, els testaments sn una font privilegiada per aproximar-nos a la
vessant ms ntima dels nostres personatges, tota una srie de fets, de
preocupacions, de problemes personals, que conformen el seu passat
ms real i que els historiadors fcilment tendim a oblidar. Els tes-
taments esdevenen aix una mena de confessor que trenca el silenci
doci i ens permeten arribar a realitats que sovint resten ocultes a
un primer cop dull.
Un dels elements que primer pot impactar en llegir els testaments
s limportant pes que tenia la religiositat en la vida quotidiana. L-
gicament, entre les nalitats del testament hi havia la de deixar totes
les coses ben arreglades, per poder morir en pau, i procurar reparar
les injustcies que shavia coms. El nombre de misses, la manera i
el lloc on se celebren, els aniversaris, les absoltes generals sn temes
recurrents i els testadors no escatimen tinta a precisar exactament
qu i com ho volen. En alguns casos, aquesta minuciositat arriba a
extrems, com el dAlexandre Boixadors i Crasi, que vol ser enterrat a
lesglsia del monestir de Bonsuccs. El text, per la seva minuciositat,
val la pena transcriurel. Alexandre concretava que volia que la missa:
sie feta la que vulgarment se dia de nostra Senyora, ab set covas i
catorze atxas de cera blanca, ordenant que li sian donats vuyt ciris de
tres onzes a la parrquia on me esdevindr morir i altres vuyt a dit
convent de pares servitas, los quals vuyt ciris hagen de servir, o s sis
per lo altar ahont se celebraran los ocis acostumats i los altres dos
ciris per los aclits i lo mateix se hage de fer en la parrquia: volent
que lo dia antes del enterro se hage de fer una absolta general per
tota la comunitat de dita parrquia, ab assistncia del reverent rector
o vicari perpetuo i dems beneciaris de ella; i que se hagen de fer
quatre tocs de campanes tant solament, aix en la parrquia com en
la Iglesia de Bonsuccs, o s, lo primer al migdia antes del enterro,
lo segon quan se far la absolta en ma casa, lo ters a la nit i lo altre
tot lo temps que durar lo aportar mon cadver en la Iglesia ahont
haig de ser enterrat, i per est effecte se donar de caritat per los tocs
primer i ters, tant una Iglesia com en laltra, sinc sous per cada un,
i deu sous per cada u dels altres tocs en cada Iglsia. Ordenant aix
mateix que als beneciats de dita parrquia Iglesia sense lo rector i
assistents sien donat de caritat set sous a cada un i al diaca i subdi-
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 235
aca i a las dos capas i cins sous a quiscun dels escolans de la creu,
candeleres i encerer.
143
Altres vegades trobem tot el contrari i els testadors, com Llus
Sayol o Bernat Aimeric, demanen que el seu funeral es faci ab la me-
nor pompa possible. Aix s, aquest ltim concreta que el seu hereu
ha de posar un retaule de la mare de Du a lesglsia dAiguafreda, i
que aquest ha destar fet exactament de mig relleu a la romana.
144
Les obligacions devotes es transmetien de vegades a lherncia. Aix,
per exemple, Jernim Magarola ordenava al seu ll que continus la
devoci a sant Francesc Xavier a lesglsia de Sant Just, i tamb de-
manava que es fes un retaule de Sant Jeroni per a la catedral i que es
dons una joia de 200 lliures per al monestir de Montserrat. Tot aix a
banda de les 100 lliures per a la congregaci dels Dolors de lesglsia
de Bonsuccs.
145
Per la seva banda, Anna Aimeric parla de lo molt
estimo i aprecio la imatge de un sant Crist en la creu pintat de fusta
i estipulava que la imatge ans als seus lls volent vaja de un a altre
de aquells, o s al que es trobar esser hereu.
146
Els donatius als hospitals i a les obres pies sn un fet contnua-
ment present als testaments, com es pot comprovar en les txes de la
base de dades. En alguns casos pot sorprendre que, tot i les dicultats
econmiques de la famlia, no es deixin de fer donatius, a vegades amb
xifres que podien suposar un gran esfor econmic. Un cas daquesta
mena el representa Joan Bonaventura de Gualbes, el qual deixava 300
lliures, xifra considerable per les seves possibilitats econmiques, per a
la collocaci en matrimoni de sis donzelles pobres.
147
En aquest context
religis no s estrany que sovint els rectors, els preveres i el confessor
esdevinguin persones de conana, i que de vegades tamb rebin un
donatiu. Dels molts casos que podem trobar, el de Joan de Copons
potser s el ms illustratiu. Aquest noble deixava 50 lliures al rector de
lesglsia de Sant Jaume de la Manresana, 30 lliures al convent de Sant
Ramon Nonat, 15 lliures al perfecte de lesglsia de Betlem, 20 lliures
al seu confessor, 25 lliures a lhospital de Misericrdia i 300 lliures per
a una absolta general.
148
Tot i aix, el cas ms sorprenent potser s el
de Josep Dalmau, que deixa al rector de Montbri 1.200 lliures, una
quantitat molt superior als dots dun bon grapat de famlies.
149
Altres
143. AHPB, 870/33, fol. 104.
144. AHPB, 806/43, 93.
145. Cfr. AHPB, 781/80, fol. 1.
146. AHPB, 899, 1r llibre, fol. 35.
147. Cfr. AHPB, 865/40, fol. 188.
148. Cfr. AHPB, 875, 2n llibre, fol. 112.
149. Cfr. AHPB, 875, 2n llibre, fol 49.
236 EDUARD MART FRAGA
cops es percep una especial devoci per una imatge concreta, a la qual
es deixa una quantitat de diners signicativa, com va fer Joan Francesc
Maresc, que deixava 281 lliures a la verge de la Gleva, a Sant Hiplit
de Voltreg.
150
A vegades nhi havia que tenien el dubte de si havien
demanat o no sucients misses. Per exemple, Gertrudis Codina Costa,
la muller de Ramon Codina Farreres, demanava que en cas reconega
esser curt lo nmero de misses, tingan facultat de augmentar-lo segons
la possibilitats de mos bens i las obligacions que nostre Senyor me
ha encomanat.
151
Aquesta conana en Du, a la voluntat del qual
a vegades satribueix la mala sort, ja lhavem vist amb Ignasi Mar,
el qual comentava com la seva hisenda per los divinos secrets del
Altssims, se es reduda en no res.
152
La mateixa reacci tenia Josep
Mercader, ll de Mag Mercader, davant altres tipus de contrarietats,
com ara un ll amb defectes fsics. En el seu testament, datat en 1747,
reconeixia que la divina Magestat se ha dignat encomenarme un ll
ciego anomenat Josep Anton Mercader.
153
El tema dels lls amb problemes, els familiars empobrits que de-
penen de la riquesa del testador per sobreviure i els malalts representa
una altra tipologia de fets ben present als testaments. Si Josep Sadurn
tenia un ll cec, Josep Rocabert, ll de Jeroni Rocabert, tenia una
criada cega a la qual donava 50 lliures per un dot: a Teresa Cervera,
donzella ciega que habita de molts anys a esta part en ma casa.
154
Per
la seva banda, Eleonor Francol, nora de Josep Francol i lla de Martn
Sabater, tenia un ll amb gota.
155
El reialista Ramon Claver recull que
t un ll dit Ramon, de cinc anys, el qual s de pares incgnits,
156
la qual cosa ens indica que s adoptat. Li deixa 300 lliures amb la
condici que se sotmeti als marmessors. Aquest cas, per, no s lnic.
Joan Cat Renau sembla que tamb tenia un ll adoptat, Anton Roca,
el qual s mon llol legtim i natural de Miquel Roca, sastre,
157
Do-
mingo Mora tenia Rosa Duran, la qual s anomenada llola i era
lla dAntoni Pau Duran,
158
i Agns Tord tenia Agns Parent, donzella,
llola mia, lla natural de Josep Parent.
159
Menys caritatiu s el cas
150. Cfr. AHPB, 873/40, s/f.
151. AHPB, 875, 1r llibre, fol. 159.
152. AHPB, 969, fol. 15.
153. AHPB, 937, fol. 87.
154. AHPB, 979, fol. 62.
155. Cfr. AHPB, 904, 1r llibre, fol. 25.
156. AHPB, 897/24, s/f.
157. AHPB, 899, fol. 163.
158. AHPB, 806/45, fol. 72.
159. AHPB, 865/40, fol. 127.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 237
de Narcs Descatllar, el marqus de Besora, que sembla que t un ll
illegtim, o almenys que no s de la seva muller. En la modicaci
del testament que va fer el 1707, ordena al seu hereu que pagui les
despeses dentrada en religi de Josep Descatllar mon ll natural,
160
recurs que era una de les solucions corrents que es donaven als lls
nascuts fora del matrimoni. Aquesta preocupaci pels lls sestenia
a tota la famlia, incloent en alguns casos els nts i els nebots. Felip
Quintana, per exemple, ens parla de Josepa Vives i de Quintana, nebo-
da seva, que se troba donzella en edat avanada i tenir pocs bens,
161
per a la qual cosa, ordena a lhereu que la mantingui econmicament.
Semblantment, M. ngela Maresc, vdua de Francisco Maresc, i que
sembla que va viure sola un bon nombre danys (el seu marit testava
el 1703, ella ho fa el 1725), no pot deixar dagrair al seu oncle, Josep
Costa, els bons serveis que he rebut del dit Sr. Don Josep Costa, mon
oncle i dels treballs que ha presos per mi en mas occurrencias,
162
una
frase que sembla que indica clarament que aquest bon home la va
protegir i ajudar en els moments difcils. A ms, ens informa que en
aquell moment Josep li prestava un censal de diverses cases del carrer
de la davallada de Santa Eullia. No era casualitat que M. ngela li
deixs la meitat de la seva herncia.
Altres vegades, la mort dun dels dos cnjuges crea serioses dicul-
tats per poder tenir cura dels lls i les lles i sha de demanar ajuda a
altres familiars. Aix, Josep Dusai, que sembla que es va quedar sense
muller ben aviat, deixava escrit en el seu testament que ma germana
far com ns vuy ha fet i obrat de mare de dits [lls], i demanava
concretament que la seva lla la posin en un monestir de Santa Clara
encomanant ella a M. ngela Dusai, ma germana.
163
Certament, la
preocupaci per no poder deixar als lls tot all que el testador desit-
jaria s ben present als textos. Anna de Sant Joan i Many, un dels pocs
casos en qu hem vist que la muller deixava uns dots ms grans que
el marit, s un exemple. A la seva nta, Anna de Sant Joan i Tpies,
li deixava un dot de 3.000 lliures, cosa que feia tenint molt present
lo estat de mos bens propis i los de la casa de dit mon marit, que
no me permeten disposar de lo que me dicta lo carinyo, conformant-
me amb lo que dicta la possibilitat.
164
Aquesta preocupaci arribava
ns i tot pels lls que encara no havien nascut. Maria de Llar Pons
160. AHPB, 880/23, fol. 4.
161. AHPB, 904, 1r llibre, fol. 107.
162. AHPB, 875, 1r llibre, fol. 220.
163. AHPB, 911, 1r llibre, fol. 124.
164. AHPB, 984, fol. 11.
238 EDUARD MART FRAGA
i Sacosta, comtessa de Llar, deixava 4.000 lliures al ll posnemo o
prenyat aporto en mon ventre si a llur de vida previndr.
165
Per no
tothom tenia tanta sort. En altres casos es delega en lhereu o en un
altre ll el manteniment econmic de la resta de germans, com va fer
Maria Soler Bria, la qual deixava 1.000 lliures de dot a cada una de
les lles i estipulava que la lla gran havia de pagar 30 lliures anu-
als a les seves germanes.
166
Les persones a qui es delegava aquestes
tasques tan importants eren ben variades, com ara els cunyats. Joan
Enrich Quef demanava a Josep i Francesc Ordano, germans de la seva
muller, que hagen de estar i habitar si ells voldran en casa de dita
senyora muller mia. I seguida sa mort en casa de la hereva mia avall
escrita, prestantlos tots los aliments de menjar, beure en la conformi-
tat que jo vuy lo fas.
167
Per la seva banda, Maria Mercader i Sabater,
muller de Mag Mercader, conscient de les dicultats econmiques de
la famlia, sembla que va prioritzar els drets del seu hereu sobre la
resta de germans, ats que vol que les legtimes als lls sian pagada
ab aquell modo i forma i manera ab lo qual mon hereu quede menos
gravat, puig ma intenci s afavorir-lo en tot lo que puga i en tot all
que la llei i disposici de dret me permeta.
168
A vegades, per, trobem
situacions justament oposades en qu sn els lls els que vetllen per la
salut dels pares. Aquest s el cas de Maria Grcia Blanc i Fontanils, la
qual deixava 80 lliures anuals a la seva mare, Carmina Bosc, per ajuda
de costa de sos aliments.
169
Per la convivncia entre els familiars no
sempre resulta fcil. El fet que fossin nuclis familiars extensos, i que
en una mateixa casa podien viure els sogres i els cunyats, podia crear
problemes de relaci. Per aquesta ra, Francesc Nicolau de Sant Joan
volia deixar les coses clares en el seu testament, i demanava a Anna
Sant Joan i Many, mare i senyora mia, tinga present a dita senyora
Victria Sant Joan i Tpia molt amada muller mia, a mos lls en tot
lo de son major consuelo i a la dita Victria que continue ab la mare
las bonas atencions que li ha guardat a que viscan ab la conformitat
i uni que desitjo en companyia de mos lls i en lo mateix modo que
si jo visqus.
170
Igualment, Ignasi Soler Junyent advertia al seu ll
sobre la bona relaci que havia de mantenir amb la seva madrastra,
Maria Soler Bria, mostrant com cono que mon hereu li ser bon
ll i molt obedient i procurar donar-li gust en tot.
171
165. AHPB, 865/40, fol. 83.
166. Cfr. AHPB, 911, 1r llibre, fol. 145.
167. AHPB, 839/80, fol. 124.
168. AHPB, 909/27, fol. 34.
169. AHPB, 874/15, s/f.
170. AHPB, 875, 2n llibre, fol. 97.
171. AHPB, 861/54, nm. 23.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 239
Les persones grans, malaltes i que sembla que no tinguin familiars
que els cuidin, tamb apareixen amb freqncia en els testaments. Per
exemple, Maria Monfar Sorts i Vidal, lla de Francesc Monfart, escriu
el seu testament als seixanta-set anys, i a una edat tan avanada encara
s donzella, sembla que no sha casat i tota lherncia la deixa a la
seva germana Anna.
172
Josep Galceran de Pins, desprs duna llarga
vida en favor de les idees constitucionalistes i dhaver sobreviscut al
setge de Barcelona, escriu el seu ltim testament a loctubre de 1714
trobant-me ab enfermetat perillosa.
173
Per la seva banda, una altra
Anna, Anna Vilana i Millars, muller de Josep Peguera, lim Vilana,
quan escriu el testament en 1703 ho fa perqu es troba, com constata
el notari, ab alguna indisposici corporal i lesada en la paraula, de
manera que li s dicults lo parlar ab tota claredat, lo que li es sobre-
vingut accidentalment.
174
Quan Pere Torrelles escriu la segona versi
del seu testament, ens trobem al 1717, i desprs de tantes guerres, tants
conictes poltics, no ens ha destranyar que es trobi en edat molt
crescuda i ab algunas indisposicions de salut.
175
Potser un dels casos
ms illustratius s el de Felici Sayol. Membre de la junta declesistics
que larxiduc va crear en arribar a Catalunya el 1705, fet desprs ma-
jordom reial i lloctinent del prior de lorde de Sant Joan a Catalunya,
aquest personatge sembla que va morir en la ms plena soledat, tot i
pertnyer a una famlia amb un bon grapat de contactes familiars i
damistat.
176
En el seu testament, fet a labril de 1713, poc abans de la
Junta General de Braos, arma que t moltes coses a casa seva per
que no pot inventariar-les per causa de portar dos mesos de malaltia.
Per tot i tenir una criada que el serveix des de fa ms de quaranta
anys, sembla que la seva situaci econmica no s gaire folgada: no
trobant-me de present ab majors avanos (...). Vuy, en mon poder, en
quant toca a diner, sols me trobo ab una sucincia per lo gasto de
una casa i malaltia per ocasi de molt temps a esta part he de viure
i sustentar-me de aquellas mil lliures barcelonines de las quals lo Rei
Nostre Senyor me ha fet grcia per aliments.
177
Ens informa que du-
rant un bon temps el seu germ Francesc ha viscut amb ell, per ara
sembla que est sol. No nomena cap hereu, i a la seva criada li dna
172. Cfr. AHPB, 974, 1r llibre, fol. 22.
173. AHCB, III.23, s/f.
174. AHPB, 873/40 s/f.
175. AHPB, 875, 1r llibre, fol. 163.
176. Entre les persones relacionades trobem Pere Torrelles, Francesc Sentmenat,
Josep Meca, Joan Copons de la Manresana i Josep Clariana. Tots ells pertanyents a la
or i nata dels constitucionalistes.
177. AHCB, III.22, fol. 51.
240 EDUARD MART FRAGA
totes les seves pertinences. Resulta sorprenent que Felici, que perta-
nyia a una extensa famlia, que t molt bones relacions tant amb lelit
de constitucionalistes (Torrelles, Terr) com amb lelit mercantil (Feu
i Feliu), acabi els seus dies en una aparent soledat, deixant totes les
seves pertinences a la seva criada i vivint grcies a la caritat que tenia
amb ell larxiduc Carles III. Un cas ben similar el representa Ignasi
Mar, del qual ja hem parlat abans. Aquest cavaller, que no sembla que
tingus cap ll, nomenava hereus els administradors de la collegiata
de Sant Sever. Dels cinc marmessors que guren en el seu testament
noms un s familiar (la seva neboda Ciprianna Gver i Mar), i entre
aquests no hi ha cap dels seus tres germans. A ms, puntualitzava que
els marmessors eren de tota conana i amistat, la qual cosa ens pot
fer pensar que els seus germans no ho eren. Sembla que alguna cosa
estranya deuria passar amb la famlia, i per aix no ens ha destra-
nyar que a vista de las pocas conveniencias me trobo, digus que al
seu criat li deixo i llego tota aquella casa en que jo habito.
178
Per
aquests casos de soledat semblen ser lexcepci. S que s freqent
trobar mostres dagrament als lls o a les criades per tenir cura dels
testadors durant la seva vellesa. Aix, M. Francisca Llad Matali, mu-
ller de Cristfol Llad, donava una joia a la seva lla com a mostra
dagrament dels molts treballs que ha tingut i t en lo govern de ma
persona,
179
i Josep Ordano deixava 150 lliures a Dionsia Mart, una
criada que havia tingut cura del seu germ i dell mateix.
180
En aquest context, sembla indubtable que tot i les diferncies
socials, els criats a vegades jugaven un paper clau dins lmbit fami-
liar i esdevenien persones de conana. Per aix no ens pot estranyar
que en alguns casos els senyors els mantinguin econmicament, tot
i que ja no el puguessin servir. Un exemple ens el proporciona Josep
Francesc Peguera i Aimeric, ll de Guerau de Peguera. Josep parla en
el seu testament de Josep Guall, vassall meu Baldat e impossibilitat
de treball, i comenta que el mant a casa seva tot i estar impedit.
181
Igualment, Pere Planella, encara que sembla que va acabar els seus
dies enmig duna gran pobresa, no soblidava en el seu testament dels
seus criats Joan i Francisca Cavaller, i demanava al seu hereu que els
mantingus econmicament.
182
Uns detalls damistat i dagrament que
no noms arriben als criats, sin que sestenen tamb a altres persones
178. AHPB, 969, fol. 15.
179. AHPB, 886, 3r llibre, fol. 196.
180. Cfr. AHPB, 839/80, fol. 234.
181. AHPB, 911, 2n llibre, fol. 22.
182. Cfr. AHPB, 870, fol. 492.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 241
que els han servit. Aix, Josep Amat Planellas demanava al seu hereu
que acolls a casa seva Isabel Sunyer. En el testament, signat el 1715,
concretava que man que lo hereu meu avall escrit tinga la obligaci
de tenir en ma casa a Isabel Sunyer, vdua, tots los das de la vida
sua natural, donant-li de menjar i beure, calar i vestir, tant en sanitat
com en malaltia, pagant metges i medecinas i en cas que dita Isabel
Sunyer no volgus estar en dita casa, o lo hereu meu avall escrit no la
volgus tenir, en dits casos, lo dit hereu meu avall escrit tinga obligaci
de donar-li i pagar-li quiscun any durant sa vida natural cent lliures.
183
A lhora de fer memria dels criats, tot sovint el testador els anomena
un per un, concreta qu els deixa i els dedica algunes paraules dagra-
ment pels seus serveis. Domingo Mora deixava en el seu testament 25
lliures a Marianna Canninella, vdua i criada, per los treballs que ha
suportat en la meva malaltia; a Josep Caselles, criat, 55 rals pels bons
serveis que he rebut; 100 lliures a Francisca Casellas, per matrimoni,
i 150 ms per a la seva mare vdua, ambdues criades. A ms, afegia
5 lliures per a Francisca Barber i Joanna Ramon, tamb criades.
184
Moltes vegades, el record es dirigia, sobretot, a aquells que havien
estat ms temps al seu costat, cosa que podem veure, per exemple, en
Teresa Sambasart i Feu, vdua de Ramon, la qual deixava 10 lliures a
cada criada, criat o patge que faci ms de tres anys que serveixi.
185
Altres casos, com el de Josep Cat Bertran, els diners sn per a tots
els criats i criades que lo die de mon bit se trobaran al servei de
ma casa.
186
Generalment, les quantitats que es donen als criats sn
molt petites, com les que hem vist en les lnies precedents, per aix
no sempre s aix. Josep Dalmau donava 150 lliures a Antonio i 75 a
Francisca, els dos criats,
187
i Francesc Junyent deixava 300 lliures a una
criada i 100 lliures i una habitaci a un criat.
188
Per potser les xifres
ms espectaculars sn les de Josep Amat, lhome ms ric del nostre
estudi, el qual deixava, 150 lliures per matrimoni a Maria Vidal, 150
lliures a Teresa Sunge, 100 lliures a Rosa Bas i 100 lliures a Antonio
Humbert, tots criades i criats.
189
A vegades, per, la situaci econmica
no permetia deixar diners als criats, i es recorria a altres recursos. Tant
Josep Francol com Joan Francesc Maresc deixaven als seus criats els
183. AHPB, 861/53, fol. 254.
184. Cfr. AHPB, 806/45, fol. 72.
185. AHPB, 949, 2n llibre, fols. 6 i 10.
186. AHPB, 806/45, fol. 154.
187. Cfr. AHPB, 875, 2n llibre, fol 49.
188. Cfr. AHPB, 911, 1r llibre, fol. 49.
189. Cfr. AHPB, 861/53, fol. 253.
242 EDUARD MART FRAGA
seus vestits de lacayo;
190
en canvi, Francesc Cardona deixava a una
criada dos matalassos, quatre llenols i tovalles.
191
Certament, un tema a treballar s lestudi daquest grup social dins
la classe dirigent. Quants criats tenia una persona de classe mitjana o
alta? Quin era el seu origen? En els exemples que estem posant hem
pogut veure la gran varietat de persones que citen els seus criats, des
de grans nobles ns a ciutadans honrats, persones riques i pobres.
Maria Oms de Lanuza, muller de Ramon Oms i Santa Pau, especica
que entre les criades a les quals deixa diners hi ha una criada donzella
de la cambra, una criada major de la cambra i una criada de la
cuina.
192
Per potser el millor exemple ens el proporciona el comte
de Plasncia, el qual ens dna una primera imatge de com podia estar
format aquest mn tan complex. En el seu testament, signat a lagost
de 1714, fa memria dun bon nombre de persones que estaven treba-
llant al seu servei. Demana que quant antes siguin pagades els seus
deutes amb els ocials que han treballat a sa casa: botigues, sastre,
fuster, ferrer i adobadoras (..) percotxers i carroas, guarnimenters,
passamaners i dems ocials. A ms, diu que t quatre donzelles al
seu servei (en diu els noms) a les quals dna 50 lliures a cadascuna.
193
Quan comparem aquesta imatge amb altres realitats socials, situades
en un nivell econmic molt ms baix, i ja nhem vist un bon grapat,
no ens pot deixar de sorprendre que a lhora de la veritat, s a dir,
de votar en una reuni del Bra Militar o de la Conferncia dels Tres
Comuns, lopini del comte de Plasncia tingui el mateix valor que la
de Salvador Massanes, el qual, un any abans, el 1713, es queixava de
los mals i crrecs de ma heretat i donava poders a la seva muller
per gastar lo necessari per la conservaci de aquella.
194
A lltim, no voldrem acabar sense fer una menci especial al
tema de les propietats, i especialment al de les joies. Per treballar la
cultura material la millor documentaci sn els inventaris i els encants,
per els testaments tamb ens donen a vegades informacions valuoses,
sobretot perqu els objectes que el testador descriu sovint posseeixen un
gran valor sentimental. El fet de recollir alguns daquests exemples ens
ajudar a veure que el tema del prestigi social no s noms una qesti
de les lliures destinades als dots o del nombre de criats, sin que, al
rerefons, tamb hi ha una cultura material que jugava el seu paper
190. AHPB, 875, 2n llibre, fol. 268, i 873/40, s/f.
191. Cfr. AHPB, 875, 2n llibre, fol. 249.
192. AHPB, 858/30, fol. 220.
193. AHPB, 875, 1r llibre, fol. 216.
194. AHPB, 861/53, fol. 228.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 243
en la denici daquesta classe dirigent. Per exemple, Bernat Aimeric
deixava a la seva lla Anna una joia de or ab diamants, ab una or
de taronger esmeralda al mig, a ms de draps de taps i dos ls de
perles.
195
Llusa Bastero deixava a Eullia Bastero totes les joies de or
i pedreria que tinc de mon us i servei i totes les gales i roba blanca i
de color aix interior com exterior tamb de mon us i servei de tot lo
que puga fer a sas liberas voluntat.
196
Ms sorprenent s el cas dAnna
Sant Joan, de qui ja hem parlat alguna altra vegada. Aquesta senyora,
que acab amb dicultats econmiques per sustentar els lls, estipulava
al testament que les despeses de la seva sepultura es paguessin amb la
venda de censals, per que si el seu hereu no ho vol fer, aleshores que
vengus la joia de diamants gran ab un cupido i una altra joia que s
un ram de or ab rubins i una pera seta.
197
La possessi daquestes joies
tot i la pobresa aparent, mostra lexistncia dun passat en qu lecono-
mia familiar havia estat ms uda. El contrapunt a aquests exemples
ens el proporciona Anton Erill, el qual detallava minuciosament les
propietats que deixava: a Maria Erill i Josa, cunyada, una sortija de
Robins; a Francisca Abarca i Erill, una joieta de or; a Ramon Erill
i Josa, una dobla dor de 50 lliures i a Ceclia Erill i Josa, neboda, una
creu guarnida de robins.
198
Per potser lexemple que ens sembla ms
interessant s el de Joan Lapeira. Aquest conegut mercader deixa a la
seva muller, en cas que ella no conservi el seu cognom, 5.000 lliures,
un rellotge guarnit de diamants i cor de diamants, regal del Marqus
de Legans i una joieta de diamants en forma de cor i rellotge de
diamants, regal de comte de Palma.
199
Ens sembla que aquest cas s
una bona mostra del que podia arribar a ser la societat catalana de
nals del segle XVII. Una societat en qu un mercader immigrant (era
ll dun mataron) pogus ascendir en lescala social ns arribar a la
noblesa, tingus bones relacions tant amb constitucionalistes (Rafael
Llins, els Feu) com amb reialistes (els Cardona, Jos Patio), i arribs
a un punt de conana tal amb lelit dirigent que aconsegus que dos
virreis (Legans i Palma) li fessin regals. Aix noms s possible si en
el rerefons dunes estructures aparentment arcatzants (la divisi en
estaments) hi ha un dinamisme prou fort per permetre els ascensos i
descensos en lescala social, on els sectors aparentment menys afavorits,
i a vegades menyspreats (els comuns), poden tenir accs als organismes
rectors de la poltica de tot el pas.
195. AHPB, 806/43, 93.
196. AHPB, 899, 1r llibre, fol. 34.
197. AHPB, 984, fol. 11.
198. AHPB, 875, 2n llibre, fol. 262.
199. AHPB, 859/49, fol. 283.
244 EDUARD MART FRAGA
APROXIMACI A LA CLASSE DIRIGENT EN EL CONTEXT EUROPEU
Com podem veure, en aquest estudi sha procurat mostrar com era
la classe dirigent catalana en un context ben denit: la primera dcada
del segle XVIII. Sn moments complexos a lmbit europeu. Mentre que
Anglaterra acabava destrenar la seva monarquia parlamentria, a la
resta del continent, i especialment a Frana, les monarquies absolutes
shan imposat com un model perdurable de govern. A la vegada, les
noves transformacions econmiques i les idees illustrades facilitaran el
creixement de nous grups socials la fora dels quals ja no es basava en
la sang i en els avantpassats. La situaci esclatar amb la presa de la
Bastilla el 1789. En aquest sentit, el present treball estaria incomplet
si no fssim una primera lleugera aproximaci a la signicaci que
podia tenir aquesta classe dirigent que hem estudiat dins el context
europeu. Un estudi rigors del tema exigiria una dedicaci molt ms
extensa i minuciosa de la que li podem dedicar aqu. Per aix, el nostre
objectiu, ms que donar explicacions globals dun fenomen complex
i de difcil exposici, s assenyalar alguns punts de reexi que ens
semblen suggerents a lhora de mostrar com les dinmiques que movien
la classe dirigent catalana es trobaven en sintonia amb altres processos
similars que shavien o sestaven produint a Europa.
Cap a 1835 Alexis Tocqueville a lhora de fer una mirada cap al
passat de la noblesa considerava que shavia produt una revoluci dins
la societat: El noble habr bajado en la escala social y el labriego habr
ascendido (...). El desarrollo gradual de la igualdad de condiciones es,
pues, un hecho providencial.
200
La reexi, tot i que potser exagera-
da, expressa un sentiment ben ests entre una part considerable de la
noblesa de nals del segle XVII: la crisi del paper que exercia el noble
dins la societat. Jonathan Dewald ho va exposar amb altres paraules
no fa gaires anys: dos amplios procesos de cambio dominaron la Edad
Moderna: por un lado la disminucin del nmero de nobles y de su
ingreso en el estamento; por otro, la creciente incertidumbre sobre qu
era exactamente la nobleza y dnde estaban sus lmites.
201
Certament,
els anys no havien passat en va, i amb el transcurs del temps i les
transformacions socials i econmiques que pat Europa els nobles van
haver dadaptar-se a les noves circumstncies.
202
La seva existncia i
200. TOCQUEVILLE, A. DE., La democracia en Amrica, Fondo de Cultura Econmica,
Mxic, 1984, p. 33.
201. DEWALD, J., La nobleza Europea, 1400-1800, Real Maestranza de la caballera
de Ronda, Valncia, 2004, p. 95.
202. En aquest sentit vegeu lestudi DAMELANG, J., El hombre del Barroco, Alianza,
Madrid, 1992.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 245
dignitat social es va justicar, en els temps posteriors a la caiguda de
lImperi rom, sobre la responsabilitat en la defensa de la poblaci
dels perills a la vegada que en la delitat al monarca, el qual no era
sin un primum inter pares. Sota aquest pacte social, els nobles podien
tenir dret a ser mantinguts per un tercer estament que els alimentava a
canvi de protecci. Per aquesta situaci comen a canviar en els anys
moderns, a mesura que els monarques reforcen el seu poder per sobre
la resta de senyors feudals i ja no depenen dells per poder assegurar
una certa protecci als seus sbdits. Tal i com reexionava Antonio
Domnguez Ortiz referint-se al cas espanyol, cap a principis del se-
gle XVI la prdida de la vocacin militar fue un hecho general, producto
de la paz interior que afect a todas las clases sociales, pero que fue es-
pecialmente visible en el sector nobiliario porque las armas constituan
su tradicin y su razn de ser, daquesta manera, continua, els nobles
sota el govern dels austracs i dels borbons ya no disponan de la fuerza
militar ni de la obediencia incondicional de sus vasallos.
203
Aquesta crisi del concepte de noblesa durant els segles moderns
es veur afavorida per dos processos nous: la progressiva emigraci de
la noblesa rural a la ciutat i el creixent pes de la burgesia mercantil en
les economies estatals. Els casos varien dun lloc a un altre dEuropa
per, amb cronologies diferents, sembla un procs prou generalitzat.
Aix supos un nou repte per a la noblesa: com calia afrontar-lo? Sn
coneguts els processos de conversi, els matrimonis mixtos de noblesa
i mercaders o de noblesa rural amb aristocrcia urbana. A les planes
anteriors ja hem posat un bon grapat dexemples que mostren com la
societat catalana no era ni de bon tros aliena a aquestes dinmiques.
El raonament tradicional s ben lgic i Xavier Torres lha exposat
magncament per al cas de Barcelona: Si la ciutat dels segles XVI
i XVII forneix expectatives noves a bon nombre de petits senyors ru-
rals, les rendes dels quals shan vist fora afectades (...) pel desenlla
del conicte agrari del segle xv, les fortunes mercantils, al seu torn,
cercaran en lennobliment familiar, i en ladquisici de baronies, la
coronaci de la seva puixana i ascens social, aix com una alternativa
a la insegura o vegetativa vida comercial mediterrnia de lpoca. El
resultat ser un producte hbrid (...) que conjuminava lascendncia
nobiliria i la fortuna burgesa.
204
La noblesa necessitava diners, els
mercaders, honors. La noblesa, allunyada dels centres de poder de la
203. DOMNGUEZ ORTIZ, A., La nobleza como estamento y grupo social en el siglo
XVII dins, IGLESIAS, M. C. (coord.), Nobleza y sociedad en la Espaa Moderna, Ediciones
Nobel, Oviedo, 1996, p. 115-133. La referncia s a la p. 128.
204. TORRES, X., Els Bandolers, s. XVI i XVII, Eumo Editorial, Vic, 1991, p. 88.
246 EDUARD MART FRAGA
Cort, tamb volia poder, els mercaders, molts dells membres ja de
laristocrcia urbana, volien dignitats. Ambds grups estaven abocats
a la simbiosi. Per aix no feia sin crear un nou problema: qu era
aleshores la noblesa? Quins neren els trets denidors quan ja havia
perdut sentit la seva funci militar, quan estava impossibilitada i tenia
laccs limitat als organismes de govern?
La conscincia de decadncia, de les raons de la seva existncia
i dels problemes econmics que una part considerable della patia, va
generar algunes respostes efectives, com ara les escoles militars del
segle XVIII. Un exemple pot ser lescola reial militar de Pars, creada
el 1751, que pretenia formar militarment joves procedents de famlies
nobles empobrides per tal que, a travs de la carrera militar, pogues-
sin ascendir en lescala social.
205
Tamb hi ha el cas de lescola Saint
Cyr, una casa creada per Llus XIV a instncies de Madame Maitenon,
on reciban educacin unas doscientas jvenes procedentes de famlias
nobles aunque pobres en medios de fortuna, de donde salan a los veinte
aos provistas de una buena dote.
206
s en aquest context de crisi de
lestament nobiliari que la creaci del Bra Militar de Catalunya el
1602 adquireix nou sentit, i esdev una instituci plenament integrada
dins les problemtiques del seu temps, especialment per la defensa
dels interessos duna noblesa decadent. No era casualitat que les ordi-
nacions comenaven mostrant que els nobles han patit grans treballs
per sustentar les prerrogatives de son estament. Per aquesta ra, les
persones de dit bras militar, per poder millor continuar y augmentar lo
servey de nostre senyor Deu, del Rey nostre senyor y per a evitar dits
inconvenients y danys y millor encaminar los negocis de dit Bra
207
decidien crear aquesta nova instituci. La seva aparici, per, no s
un fenomen nic a Europa.
Gaireb cinquanta anys desprs, el 1649, es creaven a Frana unes
assembles de la noblesse. Mousnier, el qual es basa en un treball de
Domenique Lassaigne, les descriu breument destacant com aquestes
assemblees estaven ouvertes touts les gentilshommes de France, ou
leur reprsentants, et qui parlrent en consquence au nom de toute
la noblesse. Estaven constitudes per una Acta dUni a la qual es
podia adherir qualsevol gentilhome (s a dir, que calia que fos noble)
a condici de ntre pas serviteur domestique dun prince du sang ou
205. Cfr. MOUSNIER, R., Les institutions, p. 157.
206. GRIMBERG, C., El siglo de Luis XIV, Daimon, Barcelona, 1973, p. 33. Vegeu
tamb MANDROU, R. Louis XIV en son temps, PUF, Pars, 1973, p. 296.
207. Llibre Vert del Bra Militar, fol. 1. Exemplar conservat a la Biblioteca de
lInstitut Universitari Jaume Vicens Vives, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 247
dun grand. El seu organisme principal era una Assemblea General on
tous les gentilshommes qui le dsiraient purent toujours y venir siger.
Les decisions es prenien a travs de votacions. Amb el temps la seva
estructura san complicant amb el nomenament dassemblees locals,
les quals designaven representants per la General, que al seu torn la
componien un president i diversos secretaris que es reunien peridi-
cament. La vessant militar era ben present als inicis de lassemblea,
per aviat serig com a representant de la noblesa i com a tal pre-
sentava al monarca les seves demandes. De fet, lassemblea, com ens
diu Mousnier, senfront als mateixos problemes que el Bra Militar:
el qestionament de la seva existncia fora de les Corts. Mousnier ens
ho explica magncament: le roi, ses secrtaires dEtat et son Parlement
estimaient que la noblesse non fassait corps en France que pendant les
Etats gnraux, alors que la noblesse pensait faire corps en tout temps.
Le roi et son Conseil afrmaient que la noblesse no pouvait faire corps
et les nobles signer des requtes en commun quavec la permission ex-
presse du roi. Per aquesta ra van ser anullades, ja que elle pouvait
devenir dangereuse et les esprits remuants y contaminer les autres. El
1716 sorden que es desmantellessin les reunions i es condemns els
seus principals dirigents.
208
Cal reconixer que tot i alguns matisos, en
general les similituds entre aquestes assemblees i el Bra Militar catal
sn enormes: format per gentilhomes (que podem considerar com a
equivalents als ciutadans honrats) i nobles, lassistncia era lliure, les
decisions es prenien per votacions, es volia representar tota la noblesa, el
fet que fossin anullades per la seva perillositat i que a la vegada fossin
creades sense el vistiplau reial, etc. Tots aquests elements la noblesa
catalana els havia desenvolupat cinquanta anys abans. El que resulta
interessant dobservar s que ambdues institucions sn manifestacions
duna mateixa realitat: la lluita de la noblesa per buscar nous models
de cohesi interna per fer sentir la seva veu en unes monarquies que
tendien a apartar-la de la direcci poltica. El Bra Militar de Catalunya
no era una instituci arcaica o fruit duna noblesa que es resistia a
acceptar la seva crisi, sin que la classe social que lalimentava donava
resposta a unes problemtiques generals a escala europea.
Per no noms el desig dinuir i defensar els seus interessos
es trobaven en el rerefons de la fundaci del Bra Militar. Amelang
ha destacat que la seva creaci es feia per donar medios objetivos
208. MOUSNIER, R., Les institutions, p. 161-162. Per un estudi ms minucis
vegeu el magnc treball de LASSAIGNE, J. D., Les assembles de la noblesse de France aux
XVII et XVIII sicles, Editions Cujas, Pars, 1962.
248 EDUARD MART FRAGA
de denir y, por ende, de controlar la admisin en la nobleza.
209
Calia
denir qu era la noblesa en un nou temps i un nou espai: en un nou
temps en qu els reis ja no residien a la Ciutat Comtal i laccs a la
Cort estava limitat a un grup ben redut; un nou espai format bsi-
cament per Barcelona, que era centro director de una Catalunya ms
integrada, com va dir en el seu moment Albert Garca Espuche,
210
i
que progressivament estava ms farcida de noblesa rural. Quina va
ser la resposta dels nobles al desaament que suposava el creixent pes
econmic i social de lelit mercantil? Quin nou concepte de noblesa
calia desenvolupar ara, en el tombant del segle XVII? Jonathan Dewald,
fent un esfor de sntesi, subjecte sempre a nombroses matisacions,
apunta que los nobles del siglo XVIII eran menos que sus predecesores
medievales per, per contra, compartan ms en materias como cultura
y experiencia de vida (...), a la vez que tenan funciones ms diversas.
En esta situacin, su reaccin fue aprobar el nuevo ideal social que iba
cobrando preeminencia en la Europa del siglo XVIII, el de caballero. Era
un ideal que desvinculaba liderazgo social de sangre y herencia, un ideal
que implicaba, unas veces de forma tcita y otras con ms contunden-
cia, la pequeez de la nobleza propiamente dicha y la superioridad del
talento, la inclinacin y el esfuerzo.
211
Ara ja no s ni una qesti de
control militar ni de poder local, sin delitisme cultural. Stone tamb
ho constata per al cas angls, tot i que amb matisos diferents: they had
managed very well with the moral qualities of endurance, courage, loyalty
and generosity (). But now success in the new administrative elds of
endeavour required not only the old social graces but also trained inte-
lligence. The heirs and younger sons of gentry soon began to ock at the
Universities i la conseqncia va ser que a Anglaterra was developing
an aristocratic bourgeoisie, not a bourgeois aristocracy.
212
El progressiu
augment del nombre de persones que adquirien els diferents graus de
noblesa i que, de mica en mica, en formaven part, i la penetraci de
la burgesia mercantil i dels homes de professions liberals dins lmbit
aristocrtic, van facilitar lapropiaci duna nova caracterstica per denir
all que era vertaderament noble: la cultura. Ja no era una qesti ni
de sang ni de diners, sin de capacitats.
Catalunya i la seva classe dirigent no van ser alienes a aquest
procs. s ben conegut que durant els anys que hem estudiat en aquesta
recerca va aparixer una nova associaci que mereix un breu comen-
209. AMELANG, J., La formacin..., p. 99.
210. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo, p. 285.
211. DEWALD, J., La nobleza, p. 96.
212. STONE, L., An open, pp. 398 i 411.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 249
tari: lAcadmia dels Desconats. Signicativament es va crear el 3 de
juny de 1700, quinze anys abans de lescola Sant Cyr francesa. Entre
els objectius de lacadmia hi havia que els seus membres estigues-
sin ocupando el tiempo en ingeniosas ocupaciones, as para excusar el
ocio de introducir sus desaciertos, como por el gran bien que se saca de
aquella estudiosa fatiga. Les reunions es feien al palau Dalmases no
tanto por lo apreciable i exquisito de sus libros como por lo inestimable
de sus mritos y prendas particulares.
213
El detall s important: les
reunions daquesta noblesa es fan signicativament a la casa del ll
dun mercader. Els acadmics es lamentaven que quien conoca su
importancia y la agudeza de los ingenios espaoles, felicsimos en todas
sus facultades, no se valiesen de este gnero de Academias, que orecen
en las dems partes de Europa, donde concurriendo sujetos insignes en
Letras humanas, como en varias ciencias, se franqueasen desinteresados
los estudios de cada uno, siendo discpulo en una profesin, el que en
otra podan blasonar de maestro.
214
Sest parlant, clarament, delitis-
me cultural. Volem destacar que la seva aparici s un signe clar de
com lelit dirigent catalana sinseria dins daquests patrons europeus.
En aquest sentit s signicatiu que dels quinze membres fundadors,
set formen part de la nostra base de dades, s a dir, gaireb la meitat:
Josep Amat i Planellas, Francisco Josa i Agull, Felip Ferran, Francisco
Junyent, Agust Copons, Alexandre Palau i Pau Ignasi Dalmases. A ms
hi ha el germ de Josep Galceran de Pins, el ll de Guerau de Peguera
i el nebot de Bernat Aimeric. Una llista a la qual caldria afegir altres
membres que safegiran ms tard i que tamb participaran a reuni-
ons, com ara Diego Martnez, Joan Bonaventura de Gualbes, Francesc
Sans i Miquel, Antoni Serra i Vileta (germ dEsteve), Joaquim Vives
i Ximenes i Joan Baptista Vilana i de Millars (germ de Josep).
215
De
213. Sobre lAcadmia dels Desconats i les acadmies de les bones lletres pos-
teriors shan escrit moltes planes. Potser la millor sntesis s, COMAS, A., LAcadmia de
Bones Lletres des de la seva fundaci lany 1700, Reial Acadmia de les Bones Lletres,
Barcelona, 2000. Vegeu tamb lobra clssica de CARRERAS BULBENA, J. R., La Academia
desconada y sos acadmichs, Tallers grcs Atlas, Barcelona, 1922, i les aportacions ms
recents dAMELANG, J., La classe dirigent; CAMPADAL, M., El pensament i lactivitat literria
del Setcents catal, Edicions universitries de Barcelona, Barcelona, 2003; VENTEO, D.,
Per la bellesa de les lletres i la veritat de la histria de Catalunya. LAcadmia de Bones
Lletres de Barcelona i la Histria (1700-1807), treball diniciaci a la recerca, Universitat
Pompeu Fabra, Barcelona, 2005.
214. VENTEO, D., Per la bellesa, p. 24.
215. Cfr. COMAS, A., LAcadmia..., p. 11-13. A aquesta llista podrem afegir en-
cara un bon grapat de persones relacionades amb els nostres personatges i que duna
manera o una altra ja han sortit en les planes daquest estudi: Esteve Pins dUrries (ll
de Josep Galceran de Pins), Josep Faust de Potau, Benet Sala (bisbe de Barcelona),
Miquel Francesc Salvador i Mascar, Josep Cortada, Manuel Vega, etc.
250 EDUARD MART FRAGA
fet, en les segents acadmies hi continuar havent una forta presn-
cia de la nostra classe dirigent i dels seus lls. Fixem-nos que entre
els fundadors de la Reial Acadmia de 1752 hi ha: Bernat Antoni de
Boixadors, Josep Mora i Cata, Francesc de Sentmenat i Agull, Antoni
Ermengol i Aimeric, Salvador Sant Joan i Planella, Josep Galceran de
Pins i Pins, Ramon Ponsic i Camps, Francesc Sant Joan, Domnec
Ignasi de Bria i Llins i Gaiet Amat i Rocabert.
216
Cal afegir-hi una srie de personatges que, en ple Segle dOr es-
panyol, entre Quevedo, Gngora i Lope de Vega, van destacar pels seus
dots literaris i que encara avui sn objecte destudi dels llegs catalans.
Aix, el nostre incansable Joan Bonaventura de Gualbes era conegut
com el rector de Bellesguard. Keneth Brown el situa entre els tres grans
poetes catalans del barroc i considera que la seva obra representa un
empelt revitalitzador de la histria de la literatura catalana en lpo-
ca barroca.
217
Josep Romaguera, per la seva banda, va ser un ferm
defensor de ls literari del catal i Jordi Rubi i Balaguer en destaca
que va voler donar a la seva llengua catalana un lustre nou, que li
permets demular la riquesa de les altres.
218
En aquesta lnia tamb
trobem altres personatges, com ara Joaquim Vives, un dels que ms
va assistir al Bra Militar i que era conegut com el rector dels Banys,
o Antoni Bastero Lled (germ de Francesc Bastero), vinculat tant a
lAcadmia sense nom com a lAcadmia de les Bones Lletres.
219
Pel
que fa a aquesta llarga llista, resulta interessant observar la presncia
dalguns membres dall que seria lelit mercantil (Pau Ignasi Dalmases,
Ramon Ponsic, Antoni Bastero, el germ dEsteve Serra) a la vegada
que tamb hi trobem nobles de tots els perls (alta i petita noblesa)
i ns i tot de la noblesa empobrida, com ara Joan Bonaventura de
Gualbes, Francesc Junyent, el germ dEsteve Serra Vileta i el dHug
de Sant Joan. Vist globalment ens adonem com aquest nou model de
noble que es basaria en la cultura, no era exclusiu ni de lalta, ni de la
baixa, ni de la rica, ni de la pobra noblesa. Amb tot, encara hi ha un
216. Ibid, p. 26.
217. BROWN, K., Vida i obra, p. 46.
218. RUBI I BALAGUER, J., Histria de la literatura catalana, vol. II, Publicacions
de lAbadia de Montserrat, 1985, Barcelona, p. 176. Per a una primera aproximaci a
la seva biograa vegeu SOBERANAS, A., Apunts per una biograa de Josep Romaguera,
dins DD. AA., Homenatge a Antoni Comas, Facultat de Filologia, Universitat de Barce-
lona, 1985, pp. 447-456.
219. Sobre aquests personatges vegeu RUBI I BALAGUER, J. Histria..., vol. II,
p. 193 i vol. III, p. 30. Pel context on van treballar ofereix una bona sntesi ROSSICH,
A., Subordinaci i originalitat en el barroc literari catal: alguns parallelismes, dins
ROSSICH, A., El Barroc catal, Quaderns Crema, Barcelona, 1989, pp. 531-557.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 251
altre element que ens ajuda a copsar millor aquest canvi de mentalitat:
la Confraria de Sant Jordi.
Les justes i els tornejos organitzats pels nobles per celebrar festes
sembla que daten del segle XI a Frana. En el cas catal, no s ns
ben entrat el segle XVI que aix comena a articular-se a lentorn de
la Confraria de Sant Jordi. Cal recordar que en lacta fundacional de
1565 sestipulava que: entre tots los altres exercicis ningun sia tant
necessari per a la conservaci de la Repblica i defensa de aquella
com lexercici de las armas i ordre militar (...) i com aquest exercici
militar, per la continua pau se sia vingut a tibiar en los cavallers jovens
que de nou venen al mn deixar dentendres per lo poc exercici. Per
o los cavallers de Catalunya, moguts per aquell degut zel qual conv
a persones que sn los nirvis, fora valor defensa de tot lo regne de-
sitgen esser destres per a son cas i lloc degudament servir a son rei i
a sa prpia ptria.
220
La conscincia de crisi, de la progressiva prdua dels valors mi-
litars, s ben present en aquesta declaraci dintencions. Per a banda
daix interessa destacar com els tornejos organitzats per la Confraria
esdevenien, a la vegada, una manifestaci externa de les funcions militars
i de prestigi que exercia la noblesa en la societat.
221
La veritat, per,
s que a mesura que ens endinsem en el segle XVII, aquests valors es
van perdent progressivament. Duran i Sanpere esmenta que entre les
manifestacions de la decadncia hi havia la falta de disciplina militar
dels actes i launcia cada vegada de ms pblic, la qual cosa era una
prova palpable de la transformaci daquells primers exercicis militars
en espectacles festius i tamb una prova ms de la generalitzaci dels
valors aristocrtics. A ms, enllaant amb la lnia cultural que hem
esmentat en parlar de lAcadmia dels Desconats, durant el segle XVII
sobserva una preponderncia cada dia ms marcada de la galanteria
per damunt de la disciplina.
222
Aix, per exemple, en les ordinacions
de 1596 es cre un nou premi, el de la millor invenci, que satorgava
220. Citat per RIBOT I IGLESIAS, M., La confraria dels cavallers de Sant Jordi
de Barcelona en sus ltimos tiempos, dins Actes del I Congrs dHistria Moderna de
Catalunya, vol. II, Diputaci de Barcelona, Barcelona, 1984, pp. 463-469. La cita s a
la p. 463.
221. Per a una primera aproximaci a la confraria de Sant Jordi, DURAN I SANPE-
RE, A., Els cavallers de sant Jordi, Barcelona, edici limitada, 1964; MIRET I SANS, J., Els
torneigs de la Confraria de Sant Jordi, Paratge, 3-4, 1992-1994, pp. 471-484; GELL, M.,
La petita noblesa durant la primera meitat del s. XVII, Paratge, 3-4. 1992-1994; RIBOT
I IGLESIAS, M.,La confraria dels cavallers, pp. 463-469.
222. DURAN I SANPERE, A., Barcelona i la seva histria, vol. II., Curial, Barcelona,
1973, pp. 190-243. La citaci s a la p. 236.
252 EDUARD MART FRAGA
a la persona ms original en la presentaci de laventurer, en lexpli-
caci de lexercici o en la indumentria. Tot un smptoma de com les
activitats militars havien quedat arraconades per les intellectuals. No
ens ha destranyar que Montserrat Ribot conclogui que la confraria
va ser per a la noblesa un medio de canalizacin de sus actividades
festivas, pero creemos que existen otras motivaciones enmarcadas en
la creacin de una cultura de elite propia y diferenciada del resto de la
sociedad.
223
En el fons, estem parlant de les mateixes motivacions que
hi ha en el rerefons de lAcadmia dels Desconats: davant els canvis
socials que estan produint un desdibuixament dels lmits dall que s
i no s noble, la confraria volia assenyalar nous punts de separaci.
Tot i que amb el pas del temps els ciutadans honrats tamb van tenir
accs a la confraria, sembla que en algun sentit ho van aconseguir.
En lltim torneig que es va celebrar, a la tardor de 1701, hi van par-
ticipar vint-i-quatre nobles (vuit cavallers amb dos fadrins cadasc)
dels quals dotze sn a la nostra base de dades (novament signiquen
la meitat dels membres), sense comptar germans i lls. Tots ells eren
nobles, cap no procedia destaments inferiors.
224
Per la veritat s que
els valors militars ja no podien sustentar aquesta diferncia de classe.
En aquest sentit, resulta signicatiu que lltim torneig de Sant Jordi, i
amb ell, el nal de la confraria, se celebrs el 14 de novembre de 1701,
un any i mig desprs de la fundaci de lAcadmia dels Desconats
(3 de juny de 1700). Sembla evident que el model de noble que volia
illustrar la confraria de Sant Jordi era incompatible amb una societat
tan dinmica i canviant com la catalana, i al nal de tot, la noblesa
cultural shavia imposat sobre la noblesa de sang. LAcadmia dels
Desconats havia guanyat la partida.
Per la crisi que patia la noblesa no es devia exclusivament a la
prdua del sentit que tenia la seva dignitat dins el nou estat modern.
Cal valorar tamb tota la qesti econmica. Jonathan Dewald considera
que la pobresa fou un tret permanent de la noblesa daquells anys.
225
Potser aquest s un dels temes ms complicats a lhora daproximar-se a
lestudi dels nobles europeus, perqu les particularitats i les diferncies
dun lloc a un altre sn molt grans. A grans trets, potser podem estar
dacord en constatar la pobresa dels hidalgos espanyols del nord de la
pennsula, o la difcil situaci dalguns nobles de la ruralia francesa
223. RIBOT IGLESIAS, M., La confraria, p. 466.
224. Cfr. MAS, E., Diari, p. 97. En concret: Francesc Junyent, Joan Copons,
Josep Amat, Josep Terr, Felici Sayol, Miquel de Lentorn, Josep Agull, Josep Clariana,
Pere Bac, Francisco Blanes, Josep Marimon i Antoni Armengol.
225. Cfr. DEWALD, J. La nobleza, p. 72.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 253
o de certs sectors de la gentry anglesa, mentre que els pares o lalta
noblesa, tant de cort com de toga, no patien aquestes dicultats. Els
canvis en la vida de la ruralia, el major poder del rei, les alliberacions
dels serfs i de les viles senyorials, etc., tot va contribuir en general a
una reducci de les fonts dingressos tradicionals de la noblesa rural.
Tot plegat va forar la noblesa a buscar noves fonts de riquesa. Molts
dells les trobaren de manera desesperada a la Cort o en crrecs de
diferent entitat, altres en el mercat de la terra i en lexplotaci de les
seves nques, i molts daltres tamb en el comer. En aquest camp, la
noblesa anglesa va suposar un model clar a imitar. Lawrence Stone,
destaca que la importancia econmica de los nobles en este periodo
nace del hecho de que continuaron buscando afanosamente las ganan-
cias por medios ms especulativos que capitalistas. (...). Fueron ellos,
y no grupos sociales ms profundamente afectados por el espritu del
capitalismo, los que aportaron a la economa ese elemento precisamente
de riesgo.
226
Efectivament, els grans nobles anglesos titulats invertien
en les mines (com ara el comte de Leicester o el de Pembrocks), en
la pirateria (Cumberland), en les grans companyies comercials, la gran
majoria de les quals estaven formades per una barreja daristocrcia i
mercaders, com ara la Muscovy Company o la Barbary Company. Les
dirigien mercaders i les nanaven tot sovint nobles rics. En un inici,
noms lalta noblesa, amb el suport de la Cort, es va implicar en aquests
camps, per amb el pas del temps tamb ho fu la gentry menys rica
i menys poderosa, com ara la Companyia de les ndies Orientals o la
Companyia de Virgnia.
Tot i que amb matisos i a una escala econmica ms petita, la
classe dirigent catalana tamb trob en el mercat una sortida a les se-
ves necessitats. Lestudi dAlbert Garca Espuche per la primera meitat
del segle XVII ha demostrat que els nobles es van implicar en sectors
com la venda danimals, el subministrament de teles, de vi, de carn i
aiguardent, lexplotaci minera, lexportaci de mercaderies a ultramar,
etc.
227
Per als anys que nosaltres hem tractat, els treballs de Pere Molas
i Isabel Lobato Franco sobre les companyies comercials han posat de
manifest aquesta estructura doble de mercaders i aristocrcia que hi
havia en el rerefons de moltes companyies, on sovint eren els cavallers
i els ciutadans honrats els socis capitals que invertien els diners i eren
mercaders, adroguers i botiguers de teles els que portaven la gesti
diria de lempresa. Companyies com la coneguda Duran, Lloren i
Cia., estaven compostes per una gran varietat de membres, que ana-
226. STONE, L. La crisis.., p. 186.
227. Cfr. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo, pp. 293-300.
254 EDUARD MART FRAGA
ven des de corredors dorella (Josep Dalmau, Josep Mata), passant per
botiguers de teles (Rafael Vilar), mercaders (Josep Duran) i cavallers
(Joan Lapeira).
228
Semblantment, entre els membres de les companyies
dassentaments militars durant la segona meitat del segle XVII trobem
tant a mercaders (Joan Lapeira, Andreu Trulles, Mag Mercader, Josep
Duran) com ciutadans honrats (Pau Rossell, Francesc Falguera, Joan
Llins), cavallers (Pau Feu), paraires (Francesc Lloberas) o tintorers
(Josep Bit).
229
En aquest sentit, no deixa de ser signicatiu que entre
els creditors de la companyia Kies i Jger, els mercaders suposin noms
el 44% del total, mentre que els nobles sn un 15% (el segon grup ms
nombrs), els gaudints un 4%, els militars un 6% i els eclesistics un
8%.
230
Tot plegat, una varietat ben illustrativa de la multitud de sectors
socials que estaven implicats en els afers econmics. Tamb cal consi-
derar, com Pere Molas ens ha explicat amb detall, el funcionament de
la companyia Feu-Feliu, en la qual Josep Feu, quan ja era cavaller, va
exercir com a soci capitalista durant ms de deu anys, ns a la seva
retirada el 1698.
231
Per la seva banda, Josep Maria Torras Rib ha mos-
trat que entre les companyies que tenen ms corresponsals comercials
a Europa a comenaments del segle XVIII hi ha alguns dels personatges
ms destacats del nostre treball, com ara Ignasi Fontaner o Pere An-
ton Bastero, pare del nostre Bastero.
232
Cal afegir que els treballs de
Garca Espuche posen de manifest la vinculaci de molts altres dels
nostres protagonistes amb diferents camps, com ara les assegurances
martimes (Francesc Ordano o Joan Llins) o larrendament de la neu
(Joan B. Planella).
233
Per aix no s cap exageraci armar, com ho
fa ell, que la pequea nobleza (...) interverna decididamente, de forma
abierta o encubierta, en la vida econmica del pas.
234
228. Cfr. LOBATO FRANCO, I., Compaas,p. 223. Vegeu tamb MOLAS, P., Comer
i estructura comercial a Catalunya i Valncia als segles XVII i XVIII, Curial ed., Barcelona,
1977.
229. Cfr. LOBATO FRANCO, I., Compaas,p. 175. Vegeu tamb Catalunya durante
el reinado de Carlos II. Poltica i guerra en la frontera catalana. 1679-1697, Manuscrits,
4-5, Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1987.
230. Cfr. LOBATO FRANCO, I., Compaas,p. 291.
231. Cfr. MOLAS RIBALTA, P., La companyia Feu-Feliu de la Penya (1676-1708).
Comer de teixits i estructura social vers 1700, dins Cuadernos de Historia Econmica
de Catalunya, vol. XII, Departament dHistria Econmica, Universitat de Barcelona,
Barcelona, 1974, pp. 78-126. La referncia s a la p. 78.
232. Cfr. TORRES RIB, J. M., Els corresponsals del comer catal amb Europa
al comenament del segle XVIII, Recerques, 23, Curial, Barcelona, 1990, pp. 115-139.
233. Cfr. GARCA ESPUCHE, A., Barcelona..., pp. 262 i 273.
234. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo, p. 296.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 255
Aquests elements sembla que apunten que tamb a lmbit econmic
la noblesa catalana tenia en el seu si la llavor necessria per seguir el
cam que Anglaterra ja estava recorrent duna manera espectacular. En
aquest sentit, un detall que a vegades no ha estat sucientment valorat s
la companyia nutica universal que Narcs Feliu de la Penya reclamava
per al Principat al Fnix de Catalua. Entre altres coses, estipulava que
la seva junta directora la integrarien seixanta membres i que destos
sesenta sujetos, los quinze podran ser militares, cavalleros, quinze mer-
caderes, quinze artistas, y quinze ociales, que llamamos menestrales, estos
sesenta hombres seran el origen y principio de la compaa y entraran
y pondran cada uno por capital doscientos doblones.
235
Els nobles han
de participar en la companyia, shan de vincular al comer i, a ms,
ho han de fer en les mateixes condicions que la resta destaments so-
cials. Precisament, el captol 37 de les Corts de 1705 estipulava que la
companyia nutica que larxiduc acceptava crear es faria admeten en
aquella las pecnias i effectes de qualssevols individuos, de qualsevol
estat.
236
A ms, a les Corts de 1626 ja es va demanar que selimins
tot embargo als nobles, homens principals, cavalers i que gozen de
privilegi militar, que son los que ordinriament tenen ms diners per
tal que poguessin liberament mercadejar i negociar per mar i terra,
de manera que lo mercadejar nols impedesca lo poder tenir hbits de
qualsevol dels ordres militars, ni altres honors ni crrecs en lo present
Principat.
237
Lelement comercial est plenament integrat dins la classe
dirigent catalana, i per aix pensem, com insinua Garca Espuche, que
el desplazamiento de esta pequea nobleza a Barcelona se origin en parte
por la bsqueda de cargos y sinecturas, pero tambin fue provocada en
muchos casos por una ms compleja estrategia econmica de localiza-
cin territorial que llevaba a escoger Barcelona como lugar ptimo para
dinamizar y controlar los negocios propios.
238
Aquests elements sn prou
importants com per tenir-los en compte a lhora de valorar la classe
dirigent catalana en el seu conjunt. El nostre estudi ha mostrat amb
claredat la presncia daquests interessos mercantils dins la classe que
dirigeix les institucions del Principat. Les persones amb vinculacions
comercials representen una tercera part del total.
Tornem al tema principal que ara ens ocupa: la crisi de la no-
blesa. Una crisi que s europea, per que en el cas espanyol sexplica
235. FELIU DE LA PENYA, N., Fnix de Catalua, edici facsmil, Editorial Base,
Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983, p. 88.
236. Constitucions, i Captols i Actes de Cort 1701-1702, 1705-1706, Generalitat
de Catalunya, Editorial Base, Barcelona, 2006, fol. 90.
237. Citat per GARCA ESPUCHE, A., Un siglo, p. 296.
238. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo, p. 297.
256 EDUARD MART FRAGA
per algunes particularitats. Domnguez Ortiz les resumia en cinc. La
primera era la no-convocatria a partir de 1585 del Bra Militar a les
Corts de Castella, la qual cosa disminuy la capacidad de presin del
estamento y su unidad corporativa, en adelante limitada al marco local,
sobre todo en forma de confraras (com la de Sant Jordi). La segona
era lestabliment de la Cort a Madrid, que tingu com a conseqncia
un augment de la divisin entre nobleza cortesana, con acceso directo
a la persona del monarca, y la que permaneci apegada a sus lugares
de origen. En tercer lloc situava el reforament de la pau interior, fet
que va disminuir las funciones de tutela y orden pblico que havia
exercit tradicionalment la noblesa. Assenyalava com a quarta causa la
modicaci dels sistemes daccs a la noblesa, que ja no es relacionen
tant amb els mrits militars (no sha de dur a terme cap reconques-
ta), a la qual se suma una poltica restrictiva i criteris de limpieza
de sangre. A lltim mostrava com es produ una simplicacin de la
jerarqua nobiliaria y un distanciamiento de sus grados y escalones, de
tal manera que la creaci dels grandes augmenta les diferncies, a la
vegada que es desvaloritza i difumina la gura dels hidalgos.
239
Val la
pena aprofundir en algunes de les seves reexions per poder entendre
millor lexcepcionalitat de la classe dirigent catalana en el context espa-
nyol. La primera, labsncia dun Bra Militar, dna encara ms relleu
institucional al Bra Militar de Catalunya que hem estudiat, perqu
expressa una dinmica que s justament la contrria. Si a Castella el
bra va desaparixer, i amb aix tota possibilitat de crear un front
unit per defensar els interessos de la noblesa, a Catalunya no noms
es va conservar el Bra Militar de Corts sin que es cre un nou Bra
Militar, que tenia vida ms enll de les Corts. Una instituci que es va
crear precisament per sustentar les prerrogatives de son estament,
i que no era tan militar com indicava el seu nom, sin que incloa
un important nombre de dexmercaders, de ciutadans honrats i cava-
llers. Les dades parlen per si soles. Dels cent vuitanta-nou membres
que hem descrit en aquest estudi, noms setanta-tres eren nobles de
llarga tradici, que representen el 39%. La resta estava formada per
persones que eren o havien estat ciutadans honrats (31%) o cavallers
(28%). Junts representen el 59% del total, xifra sensiblement superior
a la de la noblesa.
240
239. DOMNGUEZ ORTIZ, A., La nobleza, p. 120.
240. Cal dir que hem comptat els dos burgesos honrats dins els ciutadans honrats,
i que hi ha un eclesistic i tres persones desconegudes. Aquests ltims grups representen
el 2% que falta ns al 100%.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 257
Aquesta progressiva penetraci dels nous sectors emergents dins
el Bra Militar explica per qu durant la segona meitat del segle XVII
sorgeixen diferents debats dins la instituci per armar o no la igualtat
primordial de tota la noblesa. Un dells es produ el 1692 per un conicte
sobre la presidncia del Bra. Tot i loposici de la noblesa titulada,
saprov una reforma que estipulava la preeminncia del protector per
sobre dels nobles titulats, encara que el protector fos duna categoria
social inferior. La decisi es justicava perqu este brao por s es de
cavalleros y esta es la cualidad principal que para su inclusin es me-
nester, per tant, es accidental superabundante y no necesaria cualquier
otra [categoria social] de Duque, Marqus o Conde para el brazo, porque
no est en l por Duque, Marqus o Conde sino por cavallero.
241
El con-
icte es perllong en els anys posteriors, i torn a esclatar amb fora
a les Corts de 1701 quan el Bra Militar laic pretenia que el protector
tamb presids el Bra Militar de Corts, cosa que no se li conced. Anys
ms tard, el comte de Robres, un defensor de les prerrogatives, critic
lactitud dels grandes i considerava que tuvieron de qu arrepentirse
[por] no sacar la cara cuando la accin de 1692. Tot i reconixer la
suma igualdad en la sustancia de la sangre dins la noblesa, mostrava
que la superioritat de la noblesa titulada no es basava en la ordina-
cin citada del Brazo, sin la naturaleza de su misma dignidad les ha-
ca preeminentes a los dems en los congresos.
242
Per aix no noms
succea a Catalunya. A Frana, ens explica Mousnier, les assemblees
de nobles, en les quals els gentilshommes tenien un pes considerables
disaient que les ducs et pair no devaient pas former un corps spar
et suprieur dans lEtat; quils ne ressemblaient pas aux anciens pairs,
quils navaient donc aucun droit au gouvernement; quils ne formaient
pas corps et ne devaient avoir ni syndics ni commissaires.
243
Lgicament
els ducs soposaren a aquesta mesura que els impedia diferenciar-se de
la resta de la noblesa i que pretenia marcar la igualtat per sobre de la
diferncia. Per al cas angls, Lawrence Stone ha recollit el testimoni
de Sir Edward Walker, el qual considerava que laugment en el nombre
de nobles a partir de 1615 introdujo una igualdad en la conversacin;
lo que teniendo en cuenta la idiosincrasia inglesa trajo malas consecuen-
cias ya que la familiaridad (...) engendra menosprecio. Lautor constata
que los lores eran mucho ms respectados en las zonas remotas, como
241. Por el muy ilustre y delsimo Brao Militar sobre el acierto con que revoc
las ordinaciones hechas por el mismo brao en el ao 1602 en la parte que negava la
precedencia al protector dndola a los cavalleros titulados, document conservat a lInstitut
Universitari dHistria Jaume Vicen Vives, fol. 5 i ss.
242. LPEZ MENDOZA i PONS, A., Historia de las Guerras..., pp. 77 i 79.
243. MOUSNIER, R., Les institutions, pp. 163-164.
258 EDUARD MART FRAGA
Lancashire, Cheshire y Shropshire, donde eran muy pocos, que en los
condados en torno a Londres, donde se los vea con frecuencia.
244
s
un exemple perfectament aplicable al cas catal, en qu hem vist com
aquesta classe dirigent sest formant en una Barcelona que salimenta
dels processos demigraci de la noblesa rural cap a la ciutat. El nostre
estudi ha mostrat com entre una tercera part i la meitat de la classe
dirigent (segons el criteri que utilitzem) procedien o tenien relacions
amb regions de fora de Barcelona. En una societat tan dinmica, la
forta presncia de nobles als seus carrers va facilitar tamb la prdua
de respecte i la consideraci progressiva com a iguals a la resta.
244. STONE, L., La crisis, p. 342.
Arribats aqu, hom t la sensaci de trobar-se a mig cam duna
histria que noms acaba de comenar. Al llarg de les planes anteriors
hem intentat exposar la naturalesa de la classe dirigent catalana. Les-
tudi dels testaments combinat amb altres fonts ens ha perms veure
la complexitat i la varietat daquest grup director: la seva composici
estamental, el pes creixent dels mercaders, la gran cohesi interna, les
relacions familiars, les idees poltiques, la participaci institucional, la
situaci econmica i la vida quotidiana. Un ampli espectre de vessants
que ens ajuden a conixer una mica millor com eren aquestes perso-
nes que intervenien en les institucions de Catalunya. Per la veritat s
que a mesura que avancem en el coneixement daquesta realitat, ms
conscients som del llarg cam que encara queda per fer.
En aquest sentit, el present treball no s cap excepci. Sn molts
els aspectes que cal treballar i que aqu hem deixat necessriament
inconclosos. Un daquests temes s la vida familiar. Al llarg dels tes-
taments es veu la freqncia amb qu apareixen els primers, segons
o tercers marits o mullers. Com inua aix en les relacions familiars
i en les clienteles? Es conservaven les amistats amb la famlia de la
muller tot i que aquesta hagus mort i el marit shagus casat de
nou? Qu passava amb els lls? Els testaments permeten una primera
quanticaci, per nosaltres no ens hi hem endinsat. El mateix fet
succeeix amb la qesti de les lles monges o els lls preveres. A la
nostra recerca sobserva com dins els monestirs tamb hi ha una certa
diferenciaci social, ats que sovint trobem les lles de nobles com a
priores, subpriores, superiores o abadesses, com ara Josepa Marimon,
1
1. Cfr. 932, 1r llibre, fol. 75.
BALAN FINAL
260 EDUARD MART FRAGA
Ignsia Sagrera,
2
Teresa Sentmenat,
3
Isabel de Copons
4
o Eullia Sayol.
5
A vegades trobem casos extrems com el de Josep Novell. Dels cinc
germans que guren en el testament, quatre pertanyen a lestament
eclesistic.
6
Un altre tema sn les motivacions per deixar tota lherncia
a lEsglsia. No hi ha descendents? s una qesti de devoci? Llus
Josa, Valent Armanteres, M. ngela Cat i Maria Roca Jlia Quef ho
fan.
7
Si entrem en la vessant religiosa, resulta interessant comparar i
quanticar els donatius que reben les distintes cases assistencials com
lhospital de la Santa Creu, la Casa de la Misericrdia, lhospital dels
Infants Orfes o Sant Lltzer. Per exemple, Francesc Antic deixava 300
lliures a lhospital de la Santa Creu, quan normalment els testadors
acostumaven a deixar entre 10 i 15 lliures. Tamb les quantitats que
satorguen als diferents preveres per a la celebraci de misses aix com
el paper que van jugar en el testament t el seu punt de misteri. Resulta
interessant constatar que entre els marmessors normalment hi ha un,
dos o tres preveres, que sovint no semblen familiars. Per exemple, Joan
Bonaventura de Gualbes nomenava entre els seus marmessors quatre
persones pertanyents a lestament eclesistic, cap dells familiar: Josep
Despalau, abat de Sant Pere de Roda, el vicari perpetu de Sant Just,
Ramon Rossell i Francesc Galvany, preveres del Pi.
8
En la mateixa lnia
hi hauria lestudi dels llocs denterrament, si t o no un vas propi de
la famlia, si ho fa a Barcelona o fora de Barcelona, etc.
Ms enll de tots aquests aspectes pendents de soluci, i que
esperem que puguem treballar durant els propers anys, pensem que
all realment interessant daquest treball s que les dades que hem
aportat ajudin a caracteritzar un mica millor la naturalesa de la classe
dirigent catalana. Certament, el fet que haguem partit de lestudi dels
membres de la Conferncia dels Tres Comuns i del Bra Militar, dues
institucions prou desconegudes ns ara, pot semblar arriscat. Tot i
aix, creiem que als dos primers captols hem pogut demostrar prou
contundentment com, en la conjuntura del tombant del segle XVIII, van
exercir un paper director indubtable de les institucions catalanes, la
qual cosa justica que podem considerar els seus membres com una
part molt signicativa, possiblement la ms signicativa, de la classe
dirigent catalana. Per, un cop som conscients daquesta realitat, la
2. Cfr. 875, 2n llibre, fol. 130.
3. Cfr. 964, 1r llibre, fol. 15.
4. Cfr. 870/33, fol. 104.
5. Cfr. III.22, fol. 51.
6. Cfr. 876/32, fol. 144.
7. Cfr. 784/63, s/f; 890/22, s/f; 781/79, fol. 93; 898, 1r. llibre, s/f.
8. AHPB, 865/40, fol. 188.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 261
pregunta nal a la qual veiem necessari respondre s com cal situar la
classe dirigent catalana en el context de la crisi de la noblesa durant els
segles moderns. En quina mesura aquest grup social, que al llarg de les
lnies anteriors hem estat dibuixant, aporta particularitats prpies dins
lEuropa de les monarquies absolutes. Un bon punt de partida poden
ser les reexions que formulava James Amelang en parlar de la classe
dirigent que controlava el Consell de Cent: El rgimen barcelons es
ejemplo de una forma alternativa de forjar la estabilidad poltica y social.
En Barcelona la plena integracin de los nobles antiguos y nuevos, la
apertura de cauces institucionales para la absorcin regular del estado
llano en la elite y la representacin poltica continuada, incluso aumen-
tada, de una proporcin signicativa de las clases bajas preservaron la
paz cvica. (...) De este modo, al proporcionar oportunidades abundantes
de movilidad social individual, las reformas incrementaron la amplitud
de la identidad aristocrtica, al mismo tiempo que ponan obstculos a
las escisiones y al faccionalismo en el seno de la clase gobernante.
9
Com hem pogut veure, ms duna tercera part de la classe diri-
gent catalana havia canviat destament (sense comptar les persones que
van rebre ttols) i un 35% pertanyia o mantenia relacions amb lelit
comercial. Sn xifres que mostren clarament lexistncia daquestes
vies dintegraci del poble en lelit. Per, a ms, cal valorar que aquest
procs shavia fet de manera lenta i progressiva, ats que era la res-
posta adequada a les necessitats de cada moment histric. Fixem-nos
que els uxos de penetraci de la noblesa rural catalana en el govern
de Barcelona, que s un procs parallel al que sestava produint a la
resta dEspanya i dEuropa, foren en part causats pel trasllat del rei a
Castella i a laparici de la noblesa de Cort. El primer pas es produ
amb Ferran el Catlic, el primer rei catal que situ la seva cort fora
dels territoris de la Corona dArag. s a les ordenances de 1498 (i la
posterior modicaci de 1513) quan es cre una bossa exclusiva de
militars (categoria equivalent als nostres cavallers) per al crrec de
conseller tercer, a la vegada que satorgava als ciutadans honrats la
dignitat de militars (un decret de 1510 assignava a tots els ciutadans
honrats la condici nobiliria). En un canvi clar de concessions, els
cavallers acceptaven la generalitzaci del seu estatus a estaments infe-
riors, la qual cosa suposava una reducci del seu prestigi, a canvi de
majors quotes de poder a la ciutat. Els ciutadans honrats, per la seva
banda, acceptaven la prdua de part del control exclusiu del Consell de
Cent, a canvi de noves dignitats. Era un exemple clar daquest doble
procs a qu es veieren sotmesos els nobles durant els anys moderns:
9. AMELANG, J., La formacin, pp. 206 i 207.
262 EDUARD MART FRAGA
duna banda, la crisi del concepte de noblesa, que es comenava a di-
fuminar, i, de laltra, la transformaci del mateix concepte de noblesa,
que sobria a nous sectors socials. El segent moment fou el 1621, amb
lentrada de tots els nobles (fora del cas de la noblesa titulada) dins la
conselleria tercera. s signicatiu que aix es produs justament sota el
govern de Felip IV, quan el sistema de validos ja tenia plena vigncia,
i s encara ms evident que la noblesa rural t les portes tancades a
la Cort. Lgicament, no era casualitat ni el procs ni la data. Lltim
canvi es produ amb lentrada del conseller sis, el menestral, lany
1639. Aquesta mesura sha discutit molt, sha justicat com el preu
que van haver de pagar els dirigents del Consell de Cent per aconse-
guir el suport de la classe popular a la causa contra Felip IV. Sense
negar la inuncia de la situaci poltica, tampoc no podem oblidar
que aquesta demanda s present des de la segona meitat del segle XVI
i que responia a una realitat molt ms complexa: el creixent pes de
lelit mercantil a Barcelona, pressionada, al seu torn, pels menestrals
que ascendien a mercaders.
10
I tot aix, sense valorar la continua demanda dels mercaders
a nals del segle XVII per tal daconseguir la dignitat nobiliria per a
ells.
11
Tot i que el 1709 gaireb ho van aconseguir,
12
aquesta exigncia
responia a una realitat ms profunda: la creixent inuncia que tenen
els mercaders en la societat del tombant del segle XVII, i que no s sin
una manifestaci dun procs molt ms ampli, a escala europea, com
era la progressiva aparici de la mentalitat empresarial i capitalista.
En aquest sentit, Josep Fontana ho deixava ben clar: el creixement
catal del segle XVIII, que va convertir aquesta terra en la fbrica dEs-
panya no t el seu origen en el canvi dinstic que va dur al poder a
un rei perseguidor de les llibertats i privilegis dels catalans (...) sin
en lesfor de la societat civil catalana que, derrotada en la guerra, va
prosseguir en temps de pau el gran projecte collectiu iniciat a mitjans
del segle XVII.
13
Quan Amelang est mostrant lexcepcionalitat del cas
10. Sobre el creixent pes de lelit mercantil durant la primera meitat del segle XVII
vegeu GARCA ESPUCHE, A., Un siglo decisivo Sobre la demanda i lorganitzaci poltica
dels ms desfavorits a Barcelona vegeu CORTEGUERA, L. R., Per al b com.
11. Sobre aquest tema, vegeu MOLAS, P., Comer i estructura comercial a Catalunya
i Valncia als segles XVII i XVIII, Curial, Barcelona, 1977, pp. 182-187.
12. Efectivament, el febrer de 1709 la Llotja de Barcelona presentava un memorial
a larxiduc Carles III pel qual demanava la dignitat militar per a tots els mercaders. El
Consell de Cent shi opos frontalment argumentant que atemptava contra els interessos
de la noblesa. Cfr. DDP, vol. X, 16 de febrer de 1709.
13. FONTANA, J., Els inicis de la Catalunya contempornia: leconomia a la segona
meitat del segle XVII, dins Barcelona Quaderns dHistoria, 7, Barcelona, 2002, pp. 13-21.
La citaci s a la p. 21.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 263
de Barcelona dins el context europeu, per la seva capacitat dadaptar-
se als canvis i dassumir lentament les noves forces vives dins lelit
dirigent, ho fa comparant-ho amb els sistemes dadaptaci social que
tenien altres ciutats, com Vencia o Gnova, on una classe dirigent
reduda es va fer amb el control de la ciutat, no sense patir grans
dicultats. El cas de Barcelona suggereix que, una vegada superats
els enfrontaments entre la busca i la biga del segle XV, saconsegu un
sistema que preservava la pau a la vegada que permetia lascens dels
menys afavorits. En aquest sentit sembla que va ser una frmula, en
alguns aspectes, modlica.
Es pot criticar amb ra que el nostre estudi sobre la classe di-
rigent est viciat darrel, ja que aquesta amplitud i mobilitat social s
fruit no tant de les dinmiques internes sin de fets externs i casuals
a les institucions, com ara les allaus de dignitats nobiliries que van
concedir Carles II, Felip V i Carles III, larxiduc. Per aix s una veritat
a mitges. Primer perqu no hem doblidar que les institucions tenien
els seus propis mecanismes de mobilitat social, ms enll i indepen-
dentment de lacci externa del monarca, i aix ja ens ho va deixar
ben clar Amelang. No oblidem que, sense demanar perms al rei, el
Consell de Cent decidia els nomenaments dels ciutadans de matrcula,
i que, igualment, sense demanar perms al rei, el Bra Militar escollia
per estricte escrutini les persones que sincorporaven al Llibre Vert i
podien participar a les reunions. En aquest context cal inserir tot el
debat pel retorn de les insaculacions, el qual no s noms una qesti
de domini de les institucions, sin tamb de mobilitat social i de cre-
aci de clienteles. A ms, la mobilitat social no es basa exclusivament
en els nomenaments reials, ja que potser encara s ms important el
paper de les poltiques matrimonials i les xarxes familiars. Lanlisi
dels marmessors dels testaments ens ha donat una bona mostra de
la gran barreja social i estamental que predomina dins la classe diri-
gent, aquesta barreja social no pot ser explicada exclusivament per la
multitud de dignitats nobiliries atorgades pels monarques. Aquestes
relacions sn processos llargs, que vnen dabans i continuen desprs.
Fins i tot lobtenci dun ttol nobiliari no condiciona el futur de la
famlia, ja que no interessava tant lascens en lescala social com el
control del poder poltic. En aquest sentit, sn molt interessants els
estudis de Juan Luis Palos sobre les transformacions estamentals dins
lelit barcelonina. Lhistoriador analitza els processos de transvasament
de les famlies de ciutadans honrats a lestament militar a partir de
1510. Aquest procs, lluny del que podia semblar, no va ser automtic
sin gradual i adaptat a diferents estratgies familiars, de manera que
va ser freqent trobar famlies amb membres en diferents estaments.
264 EDUARD MART FRAGA
La conclusi a qu arribava era que la conducta seguida por un im-
portante nmero de familias con un pie en cada grupo social, recuerda
la poltica mantenida por sus antepasados durante los ltimos siglos
medievales, cuando la ascensin hacia la ciudadana, no era bice para
seguir conservando al menos una rama familiar en el cuerpo de merca-
ders. Indudablemente, esta doble militancia contribua de forma ecaz a
desplegar un amplio campo de inuencia difcilmente alcanzable si solo
se perteneca a un estamento.
14
I, daquesta realitat, el nostre estudi
nha trobat un bon grup dexemples com ara Pau Ignasi Dalmases
(el seu ll Ramon va continuar la companyia comercial del seu avi,
Pau Dalmases); els cavallers Anton i Ramon Falguera Broca, germans
de Jaume Falguera, un important mercader aleshores; Josep Dalmau,
ciutad honrat que era ll i germ de pagesos, per citar noms alguns
exemples dels ms coneguts.
En aquest context de crisi de la noblesa i de canvi de les for-
mes de socialitzaci i de govern de la corona castellana, com cal ca-
racteritzar la classe dirigent catalana? Resulta interessant analitzar i
comparar les diferents perspectives i denicions que ens han donat
alguns historiadors daquest grup que controla les institucions catala-
nes. John Elliott la va caracteritzar com una aristocrcia provincial
i considerava que laristocrcia catalana como clase social posea
probablemente ms cohesin social que la de Francia del siglo XVII, con
sus profundas divisiones entre noblesse depe y noblesse de robe. De
hecho, en algunos aspectos mostraba un mayor grado de uniformidad
social y econmica que su equivalente de Inglaterra de Jacobo I, ya que
haba algunas caractersticas, tanto dentro de los distintos grados de la
aristocracia como en la relacin de la aristocracia con la alta burgue-
sa, que eran particularmente favorables para la formacin de un grupo
social cohesionado.
La conclusi s ben eloqent: por los patrones europeos, la aristo-
cracia catalana habra sido clasicada como simples hidalgos.
15
Lhisto-
riador angls destacava com un fet genu de la classe dirigent catalana
en lmbit europeu la seva cohesi interna. Una cohesi que, en el
fons, era fruit daquest procs dabsorci dels nous sectors ascendents
que ja hem vist i que explicava perqu el govern de Barcelona era tan
peculiar. James Amelang, per la seva banda, tamb ha destacat aquesta
cohesi interna, per posant mfasi en un altre aspecte: la ausencia
de un poderoso grupo de magnates, pequeo en nmero para empezar, y
principalmente absentista al llegar el siglo XVII, acort la distancia entre
14. PALOS, J. L., La prctica, p. 395.
15. ELLIOTT, J. H., Espaa..., pp. 103 i 104.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 265
los rangos del estamento noble. La cohesin nacida de un estilo de vida
compartido difera notablemente del profundo abismo que haba dentro
de las clases privilegiadas de tierras vecinas. (...) La distancia entre estos
nobles rurales y pobres y las capas superiores de la aristocracia no era
tan grande como la que exista entre los poderosos grandes de Castilla
y los hidalgos, a menudo empobrecidos, o entre los pares de Francia y
sus primos los hobereaux.
16
Amelang, com podem veure, remarca que aquesta cohesi interna
va ser afavorida per labsncia dels grans ttols, la qual cosa va facili-
tar el procs, que ja hem vist, de desguraci de les diferncies dins
laristocrcia rural. En el fons, s exactament el mateix de qu parlava
Nria Sales quan recordava que la distncia socio-econmica que se-
para en els segles XIV-XVII un Cardona dun Llupi, Descatllar o Banyuls
s fora ms gran que la que separa un qualsevol daquests darrers
dun ciutad honrat o un ric mercader, notari o burgs de Perpiny.
17
Podem veure que tots estan parlant exactament del mateix: la classe
dirigent catalana es caracteritza per ser una petita i dinmica noblesa
molt cohesionada. Petita quant a dignitat, ats que els seus mrits i els
seus nivells de riquesa semblen similars als dels hidalgos; dinmica en
el sentit que permet assumir nous membres sense generar conictes
interns; cohesionada perqu les diferncies entre els grups eren, a lho-
ra de la veritat, mnimes. Ja ho deia el 1670 Josep Amigant, pare de
Francesc Amigant: En Catalua son pocas las preeminencias con que se
diferencian los nobles de los caballeros.
18
Per a totes aquestes visions,
encara ens cal aportar una nova perspectiva. La que ens dna Xavier
Torres i Albert Garca Espuche. El primer analitza el bandolerisme
durant els segles XVI i XVII, i posa un mfasi especial en els processos
de transformaci daquesta noblesa rural, que progressivament perd
les seves fonts de riquesa tradicionals i es veu abocada a emigrar cap
a la ciutat. El segon centra el seu inters en Barcelona, especialment
en els sectors mercantils que la vivicaven i que la van convertir en
un centro director de una Catalua ms integrada. Des de perspectives
destudi tan diferents, ambds autors arriben a la mateixa conclusi: de
la fusin entre ciudadanos y caballeros naci (...) la amante aristocracia
urbana de los siglos XVI y XVII, una clase dominante cuyos fundamentos
estaban constituidos tanto por el feudo como por la mercadera y las
profesiones.
19
All que resulta interessant daquesta denici s que
16. AMELANG, J., La Formacin, p. 93.
17. SALES, N., Els segles..., p. 136.
18. Citat per AMELANG, J., La formacin, p. 93.
19. GARCA ESPUCHE, A., Un siglo, p. 300. Cfr. Tamb TORRES, X., Els Bando-
lers..., p. 88.
266 EDUARD MART FRAGA
canvia la perspectiva danlisi. John Elliott saproximava a la classe
dirigent catalana des de la visi duna noblesa decadent, en crisi, que
sadaptava i generava noves formes de perpetuaci; James Amelang
shi apropa a travs de la capacitat que tenia per incloure en el seu
si els nous sectors socials; Xavier Torres observa la noblesa rural a la
recerca de noves fonts dingressos, i Garca Espuche estudia els nous
sectors socials que ascendeixen i participen progressivament del poder
poltic. Aix, si abans hem denit la classe dirigent com una petita i
dinmica noblesa cohesionada, ara caldria afegir ladjectiu mplia ja
que abraa sectors socials ben diferents, des de nobles i cavallers ns
a ciutadans honrats i antics mercaders.
El nostre estudi ha intentat dibuixar alguns daquests aspectes.
Una noblesa, en primer lloc petita, en que els membres titulats hi sn
completament absents, la qual cosa en facilita la cohesi. Ja hem co-
mentat com a partir del segle XVII comena a disparar-se el nomenament
de ttols per part de la corona. De fet, una primera mirada al nostre
estudi mostra que hi ha quaranta-tres persones amb la dignitat de
comte o marqus, que representa el 18% del total. Per aquesta xifra s
enganyosa, ja que lallau de ttols no obea a cap poltica profunda, sin
a la imperiosa necessitat que tingueren Felip V i Carles III, larxiduc,
de crear clienteles que donessin suport a les seves opcions poltiques.
Aix, dels quaranta-tres ttols, noms sis havien estat concedits abans
de les Corts de 1701-1702, i daquests sis, dos tenen un ttol no catal
(el comte de la Rosa, Joan Abarca, i el comte de Plasncia, Joan de
Lanuza). s a dir, noms trobem quatre persones amb un ttol obtingut
durant el segle XVII (Centelles, Erill, Mnter i Clariana), que representen
el 2% del total. Encara ms, noms els ttols del comte de Centelles i
el dErill sn anteriors a la guerra dels Segadors. Aquest grau baix de
la noblesa tamb lhem pogut veure en analitzar-la econmicament. Les
xifres amb les quals ens estem movent, 30.000 lliures com a mxim,
sn realment ridcules al costat de les grans fortunes dels Medinaceli
o els Alba castellans. Daquesta manera, s lgic pensar que potser
el referent ms similar siguin els hidalgos castellans o una mena de
gentry que viu a Barcelona. Ja hem vist com Elliott considerava que
a principis del segle XVII un noble necessitava una mitjana anual de
2.000 lliures per poder-se mantenir econmicament duna manera de-
cent. 2.000 lliures s la xifra que nosaltres hem xat com a lmit per
diferenciar la classe benestant de la que pateix problemes econmics.
2.000 lliures s la suma, a vegades, de diversos dots, que ni de bon
tros representen una quantitat xa anual, i que indica que cada ll o
lla rebia una quantitat encara menor. Pensem que Elliott quan xa
el criteri sest basant en un testimoni de 1626, mentre que el nostre
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 267
estudi se situa vuitanta anys desprs, amb la qual cosa el context s
prou diferent i les necessitats econmiques majors.
20
Una petita noblesa
que, en el fons, no ho oblidem, s conseqncia directa de la creaci
de la noblesa de Cort; una petita noblesa que sadapta perfectament al
model de noblesa rural que al llarg dels segles XVI i XVII emigra pro-
gressivament a la ciutat per que encara mant llaos amb la ruralia,
tal com Palos ha demostrat i nosaltres hem pogut comprovar en parlar
dels uxos migratoris.
21
s aquesta elit dirigent la que controlava les
institucions catalanes, una elit dirigent ben allunyada del perl de la
noblesa de cort que dirigia les institucions castellanes.
En segon lloc, una noblesa dinmica. Ja ha quedat clar en les
lnies anteriors: una tercera part dels seus membres han canviat des-
tament, xifra que arriba gaireb a la meitat si comptem els que van
rebre ttols. Una classe dirigent amb sistemes propis i independents del
control reial que permetien lascens en lescala social, ns al punt que
hi ha trajectries espectaculars com la de Joan Lapeira, un mercader
que va arribar a gaudir de la noblesa sense vincular-se polticament a
cap opci concreta. Una noblesa, en tercer lloc, cohesionada, tal i com
hem pogut comprovar en analitzar-la des de la perspectiva familiar.
Les troques, lestudi de les categories socials dels marmessors i de
les seves orientacions poltiques ens han fet palesa lenormitat de les
relacions que mantenien entre ells i, a la vegada, la seva complexitat.
Una classe dirigent, a lltim, mplia. I tan mplia com que en el seu
si hi podien participar els lls de mestres de cases (Mag Mercader),
de pagesos (Josep Dalmau), de perxers (Jeroni Sadurn) i dobradors
(Josep Romaguera). Una classe dominant amb canonges, amb doctors
en lleis, amb preveres, amb mercaders, amb antics botiguers de teles,
amb cavallers, amb nobles, amb marquesos, amb comtes, amb gent
de Barcelona i gent de fora de Barcelona, amb burgesos honrats de
Perpiny, amb ciutadans honrats de Girona..., tots junts dirigien les
institucions de Catalunya en igualtat de condicions a lhora demetre
el seu vot. No sembla aix un signe clar de modernitat?
Aquest nou concepte de classe dirigent, en el fons, s el resultat
de la crisi que patia la noblesa i va ser la resposta que va donar la
societat catalana als canvis dels temps. Uns canvis que es manifestaven
en unes noves forces vives que omplien els oceans de mercaderies i on
el poderoso caballero don dinero comenava a inuir en les decisions
poltiques amb ms fora que no pas la preeminncia estamental. Jus-
tament, Quevedo ja ens ho recordava amb clarividncia, era el dinero
20. Cfr. ELLIOTT, J. H., Espaa, p. 104.
21. Cfr. PALOS, J. L., La prctica, p. 400 i ss.
268 EDUARD MART FRAGA
(...) quien hace iguales al duque y al ganadero i qui da y quita el decoro
y quebranta cualquier fuero.
22
En aquest context en qu la noblesa
semblava condemnada a quedar-se fora de joc o a desaparixer, la
societat catalana va generar una classe dirigent que intentava unicar
totes les forces del pas en una mateixa direcci. Voluntriament en
les lnies anteriors hem volgut utilitzar de manera indistinta els termes
noblesa i classe dirigent. Sn dos termes que segons els contextos
signiquen la mateixa cosa a la vegada que aporten matisos diferents.
Parlar de noblesa implica parlar de diferenciaci respecte a la resta de
la societat, signica tot sovint parlar dinteressos de grup, de quelcom
tancat. En canvi, el terme classe dirigent o classe dominant t uns
lmits ms indenits, no hi ha aquestes connotacions de grup diferenciat,
sin que apella a les persones que de manera efectiva estan dirigint
les institucions de govern. El nostre inters se centra, lgicament, en
la classe dirigent, que no est formada exclusivament per nobles.
Per hem de tenir en compte un doble procs: duna banda, moltes
vegades aquesta classe dirigent sidenticava plenament amb la noble-
sa i, de laltra, moltes persones, pel simple fet de pertnyer a aquesta
classe dirigent, tot i no ser prpiament nobles (els ciutadans honrats,
el gaudints, els cavallers), formaven part ja daquesta noblesa, la qual
sentenia en un sentit cada vegada ms ampli i difs.
En aquest punt, cal tenir present que a lhora de fonamentar les
nostres reexions sobre la classe dirigent catalana, ens hem referit a
tres historiadors que parteixen de concepcions diferents. Per Elliott, des
duna ptica que analitza limperi, estem estudiant una noblesa provincial
en crisi, destrechez de miras, i caracteritzada sobretot per la falta de
un sentimiento de responsabilidad hacia la comunidad en general en
referncia a Espanya i lImperi.
23
Si Elliott es xava en els membres del
Bra Militar i de la Diputaci durant la primera meitat del segle XVII,
els estudis dAmelang se centraven, sobretot, en lelit que controlava
la ciutat de Barcelona, sense fer valoracions sobre si representaven la
societat i si exercien un poder real ms enll de les muralles entre
les quals estaven tancats. A Amelang, el que linteressa s, sobretot, la
poltica municipal, la classe dirigent que viu i que governa, no tant la
Diputaci com el Consell de Cent i Barcelona. El que ms limpressi-
onava era aquest dinamisme intern i la seva capacitat dadaptaci als
canvis, i per aix armava que el acierto especial de ciudades como
Barcelona consisti, por tanto, en reestructurar y fortalecer a sus clases
dirigentes dentro de sistemas de gobierno que an concedan signicativos
22. QUEVEDO, F. DE, Poesa original completa, Planeta, Barcelona, 1990, p. 674.
23. ELLIOTT, J. H., Espaa, pp. 116 i 117.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 269
derechos polticos y privilegios a ciudadanos que no formaban parte de
la elite.
24
Xavier Torres, per la seva banda, veu una noblesa rural en
transformaci, a la recerca de nous recursos econmics a la ciutat. En
canvi, la perspectiva dAlbert Garca Espuche s ben diferent, perqu si
Elliott parla de la crisi de la noblesa i Amelang de lelit de Barcelona,
Garca Espuche ens mostra uns interessos mercantils procedents de
tot Catalunya que tenen el centre a Barcelona.
En el context duna noblesa europea en crisi, dunes monarquies
que senforteixen, duns interessos mercantils creixents, el cas de Ca-
talunya representa una resposta genuna. Aqu, la forta tradici pac-
tista, la defensa de les Constitucions, va aconseguir aplegar sota el
seu paraigua grups socials molt dispersos. Aquest potser s lltim
element que cal valorar per comprendre el perqu de la cohesi pro-
gressivament ms forta de lelit dirigent. Aix ho ha posat de manifest
ns i tot John Elliott, que de vegades es mostra crtic amb la classe
dirigent catalana. Aquest autor reconeixia com la clase dirigente estaba
(...) unida en su determinacin de mantener a distancia el poder real.
Tot i que constatava que, de tant en tant, es van moure per interessos
personals, lhistoriador angls armava amb rotunditat que estos [els
interessos de lelit] estaban con frecuencia tan ntimamente asociados a
la conservacin del carcter constitucional histrico de Catalua como
un estado con tradiciones legtimas de libertad poltica, que la aristocra-
cia es merecedora de un cierto reconocimiento por su xito en mantener
vivo un constitucionalismo amenazado en toda Europa.
25
Des daquesta
perspectiva potser conv ms parlar de classe dirigent que no pas
daristocracia provincial. Certament, des de la visi de la monarquia,
Catalunya i lelit que la governava podia situar-se dins daquest grup
perifric, per la veritat era molt ms complexa. Darrere daquestes
institucions hi havia la memria dun passat com que els donava
sentit i que en justicava lexistncia i les lluites. Ens ho recorda Eva
Serra. La fortalesa que demostraren les institucions en moments clau
noms sexplica entre altres coses, per la base social del pas que
encarna, dinamitza i enforteix una densitat histrica institucional i
constitucional.
26
Aquesta densitat histrica va inuir tamb en la
cohesi de la classe dirigent. Per aix, a lhora daproximar-nos al seu
estudi no la podem comparar exactament amb una simple noblesa rural,
24. AMELANG, J., La formacin, p. 208.
25. ELLIOTT, J., Espaa, p. 114.
26. SERRA, E., Entre la ruptura i la continutat, dins Les Corts a Catalunya.
Actes del Congrs dHistoria Institucional, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1991,
pp. 160-167. La referncia s a la p. 160.
270 EDUARD MART FRAGA
equivalent a una mena de gentry anglesa, o als hidalgos del nord de
Castella. La classe dirigent catalana, fruit de la defensa del pactisme i
de les Constitucions, tenia ms elements i objectius en com que no
pas altres grups dirigents de la corona espanyola, anglesa o francesa.
Lgicament, ara no ns el moment, per cal valorar el paper que va
jugar el patriotisme en la conguraci daquesta classe dirigent. s un
element que no podem passar per alt.
27
En el fons, creiem que lestudi social que hem fet daquesta classe
dirigent refora amb noves dades moltes de les tesis defensades per
James Amelang. Una classe dirigent composta per sectors socials ben
variats, sense que cap dells arribi a tenir un control de tot el grup:
36% de ciutadans honrats, 27% de cavallers, 24% de nobles de llar-
ga tradici, 11% declesistics. Recordem que hem considerat noble
de llarga tradici aquells que ho eren per tres generacions, quan el
criteri ms ests a Europa era que fossin quatre generacions. Dhaver
aplicat el criteri de la quarta generaci la xifra de noblesa vella del
nostre estudi encara seria menor. Una classe dirigent dinmica, en
la qual el 45% de les 240 persones, lindividu o el seu pare, havien
canviat destament, xifra que augmenta al 57% si considerem com a
canvi destament la concessi de ttols de noblesa titulada. Una classe
dirigent que permetia laccs als menys desfavorits. Recordem que el
35% tenia vinculacions mercantils, i que entre les persones que hem
estudiat hem trobat lls de pagesos, de mariners, de mestres de cases,
de perxers o dobradors. I aix sense valorar la presncia dels gaudints
(el 26%), i de les famlies procedents de fora de Barcelona (21%), xifra
que augmenta ns a un 41% si valorem la presncia de marmessors
de fora de Barcelona. Una participaci prou mplia que permetia que
tots aquests sectors tan diferenciats poguessin participar en les deci-
sions poltiques amb les mateixes condicions i drets que el comte de
Centelles, per posar un cas.
Es tracta duna classe dirigent molt cohesionada, ntimament vin-
culada entre si. Els estudis que hem fet a partir dels marmessors dels
ms de cent trenta testaments analitzats mostra la gran varietat de
27. Per a una primera aproximaci vegeu: ALBAREDA, J. (ed.), Del patriotisme.
Especialment larticle de PREZ LATRE, M., Larrelament de la Diputaci del general,
Ptria i vertebraci poltica a nals del cinc-cents, pp. 31-50. Per estudis ms profunds
sobre la temtica, vegeu, a tall dexemple, SIMON I TARRS, A., Els orgens ideolgics de
la revoluci catalana de 1640, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1999;
SIMON I TARRS, A., Construccions poltiques i identitats nacionals. Catalunya i els orgens
de lestat modern espanyol, Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005; TORRES, X., Pactis-
me i patriotisme a la Catalunya de la Guerra dels Segadors, Recerques, 32, Barcelona,
1995, pp. 45-62.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 271
membres amb qu es relacionava. No deixen de sorprendre gures com
Domingo Fogueres, canonge de Barcelona, que nomenava marmessors
persones tant diferents com el comte de Mnter (Josep Clariana), un
apotecari (Josep Troc), un prevere de Sitges (Benet Verdera) i un pags
dArbcies (Joan Torras). Figures com Joan Francesc Maresc, un ciutad
honrat de Barcelona fet cavaller el 1685, que nomenava marmessors
cinc ciutadans honrats (Felip Quintana, Josep Quintana, Jacinto Llo-
reda, la vdua de Cristfol Llad i la vdua de Miquel Carreras), un
donzell (la vdua de Jeroni Ferrer), dos doctors en lleis (Josep Costa i
Jernim Ferrer), un jutge (Francisco Portell) i un noble (Ramon Codina
Farreres). Que en un mateix document trobem persones tan allunyades
en lescala social s un signe evident daquesta obertura i cohesi de la
classe dirigent. Per en el fons aix ens porta a qestionar que aques-
tes diferncies estamentals fossin tan grans com sembla. Una barreja i
cohesi que tamb lhem pogut constatar en aproximar-nos a lanlisi
poltica dels constitucionalistes i reialistes, on la tnica general era una
mescla de membres dels dos grups dins els marmessors. La barreja
tamb s visible en lestudi econmic que hem fet: ni els nobles eren
els ms rics, ni els ciutadans honrats eren els ms pobres. De nobles
nhi havia de rics i de pobres. De ciutadans honrats nhi havia de rics
i de pobres.
s signicatiu constatar que nosaltres hem centrat la nostra an-
lisi en els membres del Bra Militar i de la Conferncia, mentre que
lestudi de James Amelang es basava sobretot en el Consell de Cent.
Per tot i aix, les conclusions a qu arribem sn les mateixes, per-
qu la classe dirigent era exactament la mateixa, la que participava
indistintament a la Conferncia, a les reunions del Consell de Cent, al
Bra o a la Diputaci. Ens ho va recordar fa poc el professor Joaquim
Albareda: La Conferncia esdev un mecanisme institucional (...) que
eixampla la base poltica del sistema i que dna joc als grups socials
emergents, en una mostra inequvoca de la seva capacitat integradora
des del punt de vista social, de fusi de loligarquia barcelonina amb
la vella aristocrcia.
28
Que en una mateixa reuni de la Conferncia,
com ara la de maig de 1708 sobre les tropes enemigues, trobem reu-
nits al ll dun obrador (Jacinto Blanc), a quatre exmercaders o lls
de mercaders (Joan Llins, Salvador Massans, Cristfol Llad i Flix
Teixidor), a tres ciutadans honrats (Toms Fatj, Francesc Montfar i
Oleguer Argemir) a diversos nobles recentment ascendits (Emmanuel
Ferrer i Francesc Despujol), juntament amb noblesa de llarga tradici
(Ramon Codina, Joan Copons i Falc i Josep Ribera i Claramunt) no
28. ALBAREDA, J., Els projectes, p. 140.
272 EDUARD MART FRAGA
deixa de cridar latenci. Un signe ben evident, altre cop, de les im-
menses possibilitats de participaci social que oferia la Conferncia i
de la cohesi social de la classe dirigent.
29
En un dels seus ltims escrits, Ernest Lluch ens exposava alguns
dels elements que mostraven la modernitat del sistema institucional
catal respecte daltres frmules poltiques. Entre aquests elements
destacava de manera especial lobertura que les institucions catalanes
feren cap als sectors socials poc representats durant el perode obert
des de 1704.
30
Nria Sales ens va recordar que, tot i que les institucions
podien estar controlades per aquesta classe dirigent, aix no imped
que el Consell barcelon, (...) els braos i la Diputaci mateixa (si b
en menys grau) sn acusades a vegades de democrtics.
31
Si diputats
i consellers, que estaven sotmesos al control de les insaculacions, van
rebre aquestes crtiques, qu es podia dir de la Conferncia dels Tres
Comuns i del Bra Militar, que escapaven totalment a la jurisdicci
reial? Josep Fontana, parlant dels inicis de la Catalunya contempornia,
ens explicava que shavien fonamentat en lembranzida econmica de
la segona meitat del segle XVII, i concloa que s en aquests temps del
segle XVII que cal anar a cercar-ne els orgens, amb plena conscincia,
daltra banda, que els seus protagonistes principals sn una multitud
de personatges de la mena dels que poques vegades apareixen a les
pgines dels llibres dhistria: negociants, paraires, mariners, teixidors,
pagesos o traginers.
32
A lhora daproximar-nos a la classe dirigent, i per
extensi a la vida poltica de la Catalunya del tombant del segle XVII,
correm el perill de quedar-nos amb els grans noms com Casanovas,
Villarroel, els germans Desvalls o Vilana Perlas. Per, com sol passar,
els autntics protagonistes han quedat ocults. Personatges com Salvador
Massans de la Ribera, Felip Ferran, Joan Llins, Josep Terr o Joan
Copons de la Manresana. Molts dells no van rebre cap ttol o reco-
29. Aquest dinamisme de la societat crida encara ms latenci quan la compa-
rem amb els referents castellans. Resulta sorprenent, per exemple, que en lestudi que
fa Fayard dels membres del Consejo de Castilla durant els segles XVII i XVIII hi hagi ben
pocs descendents de mercaders i constati la tendncia progressiva a lennobliment dels
consellers (FAYARD, J., Los miembros del Consejo de Castilla (1621-1746), Siglo XXI, Madrid,
1982). Tamb s molt interessant el recent estudi de CRUZ, J., Hidalgos aburguesados....
Lautor, tot i demostrar que la classe dirigent castellana esta composta per grups mitjans,
ha de reconixer la poca mobilitat social i la importncia que tenien encara les xarxes
clientelars. Tot plegat, una realitat ben allunyada de la catalana.
30. Cfr. LLUCH, E., El programa. La citaci s a la p. 139.
31. SALES, N., Abans del 1714: cap a una democratitzaci de les institucions
catalanes, dins DD. AA., La commemoraci de lOnze de Setembre a Barcelona, Ajunta-
ment de Barcelona, Barcelona, 1994, p. 96.
32. FONTANA, J., Els inicis, p. 21.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 273
neixement especial dels monarques, alguns tenien serioses dicultats
econmiques, altres procedien destaments ben baixos i probablement
cap dells no tindr un lloc destacat als llibres dhistria. Per van ser
ells qui amb el seu treball constant i ocult al darrere de les institucions
les vivicaren i inuren decisivament en aquell moment de la histria
de la Catalunya moderna.
Annex 1
Abreviacions
ACA Arxiu de la Corona dArag
AGS Archivo General de Simancas
AHMB Arxiu Histric Municipal de Barcelona
AHN Archivo Histrico Nacional
AHPB Arxiu Histric de Protocols de Barcelona
B. Bar
BC Biblioteca de Catalunya
bhp Burgs honrat de Perpiny
C. Comte
can Canonge
Categ. social Categoria Social
cav Cavaller
chb Ciutad honrat de Barcelona
chg Ciutad honrat de Girona
Conf. Conferncia
DC Dietari de la Conferncia
DDP Dietari de la Diputaci del General
Dr. Doctor
ecles Eclesistic
ll. Lliures
LLDBM Llibre de Deliberacions del Bra Militar
LLDCC Llibre de Deliberacions del Consell de Cent
LLDDP Llibre de Deliberacions de la Diputaci
M. Marqus
ANNEXOS
276 EDUARD MART FRAGA
Merc Mercader
MNA Manual de Novells Ardits
nob Noble
Obs. Observacions
Sr. Senyor
tn testament numerat
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
3
.
1
0
.
1
6
9
8
D
e
f
e
n
s
a
d
e
l
h
o
n
o
r
d
e
l
s
c
a
t
a
l
a
n
s
e
n
e
l
s
e
t
g
e
d
e
1
6
9
7
3
c
o
m
u
n
s
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
D
r
.
O
n
o
f
r
e
M
o
n
t
s
a
l
v
o
,
c
h
b
M
a
g
B
a
r
r
e
r
a
,
c
h
b
B
a
l
t
a
s
a
r
R
i
b
a
,
c
h
b
J
o
a
n
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
,
n
o
b
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
n
o
b
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
,
n
o
b
D
r
.
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
,
c
h
b
F
r
a
J
o
a
n
S
o
l
e
r
,
a
b
a
t
d
e
S
a
n
t
P
a
u
F
r
a
S
o
l
a
n
e
l
l
,
p
a
b
o
r
d
e
J
o
s
e
p
S
a
n
t
j
u
s
t
,
n
o
b
J
o
a
n
C
o
p
o
n
s
i
F
a
l
c
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
h
b
J
u
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
6
6
2
1
4
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
S
e
g
o
n
s
e
l
L
L
D
B
M
n
o
v
a
a
s
s
i
s
t
i
r
e
l
D
r
.
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
.
-
I
n
i
c
i
a
l
m
e
n
t
v
a
s
e
r
d
e
d
o
s
c
o
m
u
n
s
(
C
C
i
B
M
)
i
d
e
s
p
r
s
s
a
f
e
g
l
a
D
i
p
u
t
a
c
i
(
1
3
.
1
0
.
1
6
9
8
)
.
D
D
P
,
L
L
D
B
M
,
F
4
5
5
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
7
.
1
1
.
1
7
0
0
G
o
v
e
r
n
a
c
i
i
n
t
e
r
i
n
a
d
e
l
c
a
r
d
e
n
a
l
P
o
r
t
o
c
a
r
r
e
r
o
3
c
o
m
u
n
s
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
,
c
a
v
M
i
q
u
e
l
d
e
P
i
n
s
,
n
o
b
D
r
.
O
n
o
f
r
e
M
o
n
t
s
a
l
v
o
,
c
h
b
M
a
g
B
a
r
r
e
r
a
,
c
h
b
B
a
l
t
a
s
a
r
R
i
b
a
,
c
h
b
A
n
t
o
n
V
a
l
n
c
i
a
,
n
o
b
J
o
a
n
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
,
c
a
v
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
n
o
b
J
o
s
e
p
G
.
d
e
P
i
n
s
,
n
o
b
P
e
r
e
d
e
C
a
r
t
e
l
l
i
D
e
s
b
a
c
,
n
o
b
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
,
n
o
b
D
r
.
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
,
c
h
b
F
e
l
i
u
T
a
v
e
r
n
e
r
,
c
a
n
.
d
e
B
a
r
c
e
l
o
n
a
J
o
a
n
B
.
O
l
z
i
n
a
,
c
a
n
.
d
e
B
a
r
c
e
l
o
n
a
F
r
a
G
a
l
d
e
r
i
c
d
e
S
a
n
t
j
u
s
t
,
p
a
b
o
r
d
e
d
e
B
e
r
g
a
J
o
s
A
g
u
l
l
i
P
i
n
s
,
n
o
b
J
o
a
n
C
o
p
o
n
s
F
a
l
c
,
n
o
b
J
o
s
S
a
n
j
u
s
t
i
d
e
P
a
g
s
,
c
a
v
J
o
s
C
a
t
i
B
e
r
t
r
a
n
,
c
h
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
h
b
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
7
3
8
3
2
1
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
L
a
d
o
c
u
m
e
n
t
a
c
i
s
c
o
n
t
r
a
d
i
c
t
r
i
a
a
l
h
o
r
a
d
e
d
e
n
i
r
s
i
s
n
u
n
a
c
o
n
t
i
n
u
a
c
i
o
n
o
d
e
l
e
s
c
o
n
f
e
r
n
c
i
e
s
a
n
t
e
r
i
o
r
s
.
L
a
p
e
t
i
c
i
q
u
e
f
a
e
l
B
r
a
,
d
e
q
u
i
v
a
s
e
r
l
a
i
n
i
c
i
a
t
i
v
a
,
d
e
m
a
n
a
l
o
b
e
r
t
u
r
a
d
e
C
o
n
f
e
r
n
c
i
e
s
n
o
v
e
s
(
D
i
e
t
a
r
i
s
d
e
l
a
G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t
.
.
.
,
v
o
l
.
I
X
,
p
.
1
7
8
6
)
.
E
l
C
o
n
s
e
l
l
d
e
C
e
n
t
p
a
r
l
a
d
e
l
e
s
c
o
n
f
e
r
n
c
i
e
s
c
o
m
s
i
e
s
t
i
g
u
e
s
s
i
n
o
b
e
r
t
e
s
,
p
e
r
f
a
u
n
a
n
o
v
a
n
o
m
i
n
a
c
i
d
e
l
s
m
a
t
e
i
x
o
s
m
e
m
b
r
e
s
(
D
i
e
t
a
r
i
s
d
e
l
a
G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t
,
v
o
l
.
I
X
,
p
.
1
7
8
6
)
.
S
e
g
o
n
s
l
a
D
i
p
u
t
a
c
i
,
p
e
r
,
s
n
u
n
a
c
o
n
t
i
n
u
a
c
i
d
e
l
e
s
a
n
t
e
r
i
o
r
s
(
D
i
e
t
a
r
i
s
d
e
l
a
G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t
.
.
.
,
v
o
l
.
I
X
,
p
.
1
2
3
5
)
.
N
o
s
a
l
t
r
e
s
l
e
s
h
e
m
c
o
n
s
i
d
e
r
a
t
c
o
n
f
e
r
n
c
i
e
s
d
i
f
e
r
e
n
t
s
p
e
r
q
u
e
s
f
a
u
n
n
o
u
n
o
m
e
n
a
m
e
n
t
(
t
o
t
i
s
e
r
a
l
g
u
n
e
s
l
e
s
m
a
t
e
i
x
e
s
p
e
r
s
o
n
e
s
)
i
p
e
r
q
u
e
l
s
e
u
f
u
n
c
i
o
n
a
m
e
n
t
f
o
u
d
i
f
e
r
e
n
t
a
l
e
s
a
n
t
e
r
i
o
r
s
.
-
C
a
s
t
e
l
l
v
a
f
e
g
e
i
x
u
n
a
s
r
i
e
d
e
n
o
m
s
d
e
p
e
r
s
o
n
e
s
q
u
e
s
e
g
o
n
s
e
l
l
s
v
a
n
s
e
r
d
e
s
i
g
n
a
d
e
s
p
e
r
n
o
h
i
v
a
n
a
s
s
i
s
t
i
r
.
A
q
u
e
s
t
a
i
n
f
o
r
m
a
c
i
n
o
e
s
t
c
o
n
r
m
a
d
a
p
e
r
l
a
d
o
c
u
m
e
n
t
a
c
i
c
i
a
l
,
p
e
r
l
a
q
u
a
l
c
o
s
a
n
o
l
h
e
m
a
f
e
g
i
t
.
C
A
S
T
E
L
L
V
,
F
.
,
N
a
r
r
a
c
i
o
n
e
s
.
.
.
,
v
o
l
.
I
,
p
.
2
7
5
.
D
D
P
,
L
L
D
B
M
A
n
n
e
x
2
L
a
c
o
m
p
o
s
i
c
i
d
e
l
a
C
o
n
f
e
r
n
c
i
a
d
e
l
s
T
r
e
s
C
o
m
u
n
s
A
b
r
e
v
i
a
t
u
r
e
s
:
C
C
,
c
o
n
s
e
l
l
d
e
C
e
n
t
;
B
M
,
B
r
a
M
i
l
i
t
a
r
;
D
P
,
D
i
p
u
t
a
c
i
;
c
h
b
,
c
i
u
t
a
d
h
o
n
r
a
t
d
e
B
a
r
c
e
l
o
n
a
;
c
a
v
,
c
a
v
a
l
l
e
r
;
n
o
b
,
n
o
b
l
e
;
e
c
l
e
s
,
e
c
l
e
s
i
s
t
i
c
;
m
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
;
c
a
n
,
c
a
n
o
n
g
e
.
R
e
s
p
e
c
t
e
a
l
e
s
f
o
n
t
s
s
n
l
e
s
m
a
t
e
i
x
e
s
a
b
r
e
v
i
a
t
u
r
e
s
u
t
i
l
i
t
z
a
d
e
s
d
u
r
a
n
t
l
e
s
t
u
d
i
,
a
l
e
s
q
u
a
l
s
c
a
l
a
f
e
g
i
r
l
e
s
s
e
g
e
n
t
s
:
C
:
C
a
s
t
e
l
l
v
(
N
a
r
r
a
c
i
o
n
e
s
h
i
s
t
r
i
c
a
s
)
;
F
:
F
e
l
i
u
d
e
l
a
P
e
n
y
a
(
A
n
a
l
e
s
d
e
C
a
t
a
l
u
a
)
;
D
E
M
:
D
i
e
t
a
r
i
d
E
m
m
a
n
u
e
l
M
a
s
.
E
l
s
a
s
t
e
r
i
s
c
s
i
n
d
i
q
u
e
n
s
u
b
s
t
i
t
u
c
i
o
n
s
d
e
p
e
r
s
o
n
e
s
.
S
i
l
a
s
t
e
r
i
s
c
s
a
l
d
a
r
r
e
r
e
i
n
d
i
c
a
q
u
e
v
a
s
e
r
s
u
b
s
t
i
t
u
t
,
s
i
s
a
l
d
a
v
a
n
t
q
u
e
v
a
s
u
b
s
t
i
t
u
i
r
.
278 EDUARD MART FRAGA
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
6
.
0
1
.
1
7
0
1
S
o
b
r
e
l
a
j
u
r
i
s
d
i
c
c
i
c
o
n
t
e
n
c
i
o
s
a
d
e
l
a
R
e
i
a
l
A
u
d
i
n
c
i
a
C
C
/
B
M
B
e
r
n
a
t
A
i
m
e
r
i
c
i
C
r
u
l
l
e
s
,
n
o
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
n
s
i
P
u
i
g
,
n
o
b
D
r
.
O
n
o
f
r
e
M
o
n
t
s
a
l
v
o
,
c
h
b
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
,
c
a
v
B
a
l
t
a
s
a
r
R
i
b
a
,
c
h
b
J
o
a
n
M
a
g
B
a
r
r
e
r
a
,
c
h
b
A
n
t
o
n
V
a
l
n
c
i
a
,
n
o
b
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
M
i
q
u
e
l
d
e
A
l
e
n
t
o
r
n
l
i
m
P
i
n
s
,
n
o
b
P
e
r
e
P
l
a
n
e
l
l
a
s
i
C
r
u
l
l
e
s
,
n
o
b
J
o
a
n
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
-
b
e
s
,
c
a
v
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
c
a
v
J
o
s
e
p
.
G
.
d
e
P
i
n
s
i
R
o
c
a
-
b
e
r
t
,
n
o
b
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
i
B
o
t
e
l
l
e
r
,
n
o
b
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
,
n
o
b
J
o
s
e
p
C
o
s
t
a
,
c
h
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
h
b
6
3
8
1
7
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
D
C
(
D
i
e
t
a
r
i
d
e
l
a
C
o
n
f
e
-
r
n
c
i
a
)
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
4
.
0
5
.
1
7
0
2
S
o
b
r
e
e
l
T
r
i
b
u
n
a
l
d
e
G
r
e
u
g
e
s
d
e
l
e
s
C
o
r
t
s
C
C
/
B
M
L
l
u
s
S
o
l
e
r
i
P
e
g
u
e
r
a
,
n
o
b
D
r
.
O
n
o
f
r
e
M
o
n
t
s
a
l
v
o
,
c
h
b
D
r
.
J
o
a
n
B
a
p
t
i
s
t
a
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
G
u
e
r
a
u
d
e
P
e
g
u
e
r
a
,
n
o
b
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
d
e
S
a
c
i
r
e
r
a
,
n
o
b
D
r
.
R
a
m
o
n
V
i
l
a
n
a
P
e
r
l
a
s
,
c
h
b
3
3
6
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
L
L
D
B
M
(
A
C
A
.
G
-
6
9
,
f
o
l
.
3
7
8
)
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
3
/
1
2
/
1
7
0
2
T
r
i
b
u
n
a
l
d
e
G
r
e
u
g
e
s
C
C
/
B
M
B
e
r
n
a
t
G
v
e
r
i
F
l
u
v
i
,
c
a
v
J
o
a
n
B
a
p
t
i
s
t
a
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
M
a
r
q
u
e
t
,
c
a
v
J
o
s
e
p
T
e
r
r
,
n
o
b
1
2
1
4
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
L
L
D
B
M
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 279
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
1
.
1
2
.
1
7
0
2
E
x
p
u
l
s
i
A
r
n
a
l
d
J
g
e
r
3
c
o
m
u
n
s
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
,
c
a
v
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
h
b
P
a
u
L
l
e
d
,
c
h
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
M
a
r
q
u
e
t
,
c
a
v
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
G
u
e
r
a
u
d
e
P
e
g
u
e
r
a
,
n
o
b
D
r
.
J
o
s
e
p
R
o
m
a
g
u
e
r
a
,
c
a
n
D
r
.
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
n
s
i
P
u
i
g
,
n
o
b
D
r
.
O
n
o
f
r
e
M
o
n
t
s
a
l
v
o
,
c
h
b
3
2
3
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
L
l
u
s
S
o
l
e
r
h
a
v
i
a
e
s
t
a
t
n
o
m
e
n
a
t
p
e
r
l
a
D
i
p
u
t
a
c
i
p
e
r
h
o
r
e
b
u
t
j
.
M
N
A
,
D
D
P
,
L
L
D
C
C
,
L
L
D
B
M
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
7
.
1
2
.
1
7
0
2
E
x
p
u
l
s
i
A
r
n
a
l
d
J
g
e
r
C
C
/
B
M
F
r
a
n
c
i
s
c
o
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
,
c
a
v
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
h
b
P
a
u
L
l
e
d
i
D
a
l
m
a
s
e
s
,
c
h
b
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
i
B
o
t
e
l
l
e
r
,
n
o
b
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
i
S
a
c
i
r
e
r
a
,
n
o
b
I
g
n
a
s
i
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
c
h
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
M
a
r
q
u
e
t
,
c
a
v
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
*
G
u
e
r
a
u
d
e
P
e
g
u
e
r
a
,
n
o
b
J
o
s
e
p
B
r
u
i
B
a
n
y
u
l
s
,
c
a
v
J
o
a
n
C
o
p
o
n
s
i
F
a
l
c
,
n
o
b
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
*
P
e
r
e
T
o
r
r
e
l
l
e
s
i
S
e
n
t
m
e
n
a
t
,
n
o
b
4
3
5
1
2
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
E
l
1
7
d
e
g
e
n
e
r
s
a
m
p
l
i
a
e
l
n
o
m
b
r
e
d
e
m
e
m
b
r
e
s
,
s
a
f
e
g
e
i
x
e
n
e
l
s
t
r
e
s
l
t
i
m
s
d
e
c
a
d
a
c
o
m
(
L
L
D
B
M
i
C
A
S
T
E
L
L
V
,
N
a
r
r
a
c
i
o
n
e
s
.
.
.
,
v
o
l
.
I
.
,
p
.
4
2
4
,
D
E
M
,
p
.
2
6
6
)
.
-
F
e
l
i
u
d
e
l
a
P
e
n
y
a
d
n
a
u
n
s
a
l
t
r
e
s
n
o
m
s
q
u
e
n
o
c
o
n
c
o
r
d
e
n
a
m
b
e
l
s
d
o
c
u
m
e
n
t
s
o
c
i
a
l
s
(
F
5
0
8
i
5
1
0
)
.
-
P
e
r
e
T
o
r
r
e
l
l
e
s
s
i
n
c
o
r
p
o
r
a
l
a
C
o
n
f
e
r
n
c
i
a
e
n
s
u
b
s
t
i
t
u
c
i
d
e
J
o
s
e
p
T
e
r
r
,
m
a
l
a
l
t
(
F
5
1
2
)
.
D
C
,
L
L
D
B
M
,
C
a
s
t
e
l
l
v
,
D
E
M
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
3
.
0
8
.
1
7
0
3
E
l
t
o
r
p
a
l
v
e
g
u
e
r
C
C
/
D
P
P
e
r
e
T
o
r
r
e
l
l
e
s
i
S
e
n
t
m
e
n
a
t
,
n
o
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
M
a
r
q
u
e
t
,
c
a
v
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
,
n
o
b
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
h
b
I
g
n
a
s
i
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
c
h
b
F
r
a
B
a
l
t
a
s
a
r
d
e
M
u
n
t
a
n
e
r
,
a
b
a
t
R
a
f
a
e
l
P
i
n
y
a
n
a
,
c
a
n
J
o
s
e
p
G
.
P
i
n
s
,
n
o
b
P
e
r
e
D
e
s
b
a
c
i
C
a
r
t
e
l
l
,
n
o
b
D
r
.
O
n
o
f
r
e
M
o
n
t
s
a
l
v
o
,
c
h
b
D
r
.
E
s
t
e
v
e
S
e
r
r
a
i
V
i
l
e
t
a
,
c
h
b
5
1
4
2
1
2
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
M
N
A
280 EDUARD MART FRAGA
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
4
.
1
1
.
1
7
0
3
S
o
b
r
e
l
a
r
m
a
d
a
e
n
e
m
i
g
a
3
c
o
m
u
n
s
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
,
c
a
v
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
,
n
o
b
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
,
n
o
b
D
r
.
I
g
n
a
s
i
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
c
h
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
h
b
D
r
.
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
i
R
i
b
e
r
a
,
c
h
b
P
e
r
e
T
o
r
r
e
l
l
e
s
,
n
o
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
M
a
r
q
u
e
t
C
o
-
d
i
n
a
,
c
a
v
J
o
s
e
p
B
r
u
i
B
a
n
y
u
l
s
,
c
a
v
D
r
.
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
D
r
.
R
a
m
o
n
V
i
l
a
n
a
P
e
r
l
a
s
,
c
h
b
*
*
J
o
a
n
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
-
b
e
s
,
c
a
v
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
L
a
n
u
z
a
,
c
a
n
D
r
.
R
a
f
a
e
l
P
i
n
y
a
n
a
,
c
a
n
D
r
.
J
o
a
n
B
o
s
c
h
,
c
a
n
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
r
a
n
d
e
P
i
n
s
,
n
o
b
P
e
r
e
D
e
s
b
a
c
i
C
a
r
t
e
l
l
,
n
o
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
i
q
u
e
l
i
D
e
s
c
a
t
l
l
a
r
,
n
o
b
M
a
g
B
a
r
r
e
r
a
,
c
h
b
D
r
.
O
n
o
f
r
e
M
o
n
t
s
a
l
v
o
,
c
h
b
D
r
.
E
s
t
e
v
e
S
e
r
r
a
i
V
i
l
e
t
a
,
c
h
b
8
3
7
3
2
1
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
*
E
l
2
1
d
e
j
u
n
y
d
e
1
7
0
4
J
o
a
n
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
s
u
b
s
t
i
t
u
e
i
x
a
l
D
r
.
R
a
m
o
n
V
i
l
a
n
a
P
e
r
l
e
s
(
L
L
D
B
M
)
.
D
P
,
L
L
D
B
M
,
C
4
1
7
,
F
5
2
6
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
3
.
0
6
.
1
7
0
4
O
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i
d
e
l
a
C
o
-
r
o
n
e
l
a
i
l
e
s
e
s
q
u
a
d
r
e
s
d
e
s
p
r
s
d
e
l
s
e
t
g
e
C
C
/
B
M
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
J
o
a
n
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
-
b
e
s
,
c
a
v
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
c
a
v
F
r
a
n
c
e
s
c
T
o
r
d
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
,
c
h
b
1
2
1
8
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
L
L
D
B
M
,
L
L
D
C
C
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
2
2
.
0
6
.
1
7
0
4
P
e
r
s
e
c
u
c
i
o
n
s
d
e
V
e
l
a
s
c
o
C
C
/
B
M
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
J
o
a
n
,
c
a
v
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
,
n
o
b
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
h
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
h
b
I
g
n
a
s
i
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
c
h
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
M
a
r
q
u
e
t
,
c
a
v
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
,
c
a
v
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
c
a
v
J
o
s
e
p
B
r
u
i
B
a
n
y
u
l
s
c
a
v
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
4
5
3
1
2
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 281
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
A
l
g
u
n
a
v
e
g
a
d
a
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
s
u
b
s
t
i
t
u
P
e
r
e
T
o
r
r
e
l
l
e
s
,
j
a
q
u
e
i
n
i
c
i
a
l
m
e
n
t
a
q
u
e
s
t
e
s
c
o
n
f
e
r
n
c
i
e
s
e
s
c
o
n
g
u
r
a
r
e
n
c
o
m
u
n
a
c
o
n
t
i
n
u
a
c
i
d
e
l
e
s
d
e
l
s
e
t
g
e
,
p
e
r
l
a
D
i
p
u
t
a
c
i
n
o
v
o
l
g
u
p
a
r
t
i
c
i
p
a
r
.
L
L
D
B
M
i
L
L
D
C
C
.
L
L
D
B
M
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
3
.
1
1
.
1
7
0
4
O
b
r
i
r
e
l
t
r
i
b
u
n
a
l
d
e
c
o
n
t
r
a
f
a
c
-
c
i
o
n
s
3
c
o
m
u
n
s
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
,
c
a
v
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
,
n
o
b
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
h
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
h
b
I
g
n
a
s
i
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
c
h
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
M
a
r
q
u
e
t
,
c
a
v
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
,
c
a
v
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
c
a
v
J
o
s
e
p
B
r
u
i
B
a
n
y
u
l
s
c
a
v
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
J
o
s
e
p
d
e
M
a
s
d
o
v
e
l
l
a
s
i
a
l
b
a
,
a
r
d
i
a
c
a
D
r
.
J
o
a
n
B
a
c
h
,
a
r
d
i
a
c
a
d
e
B
a
r
c
e
l
o
n
a
F
e
l
i
c
i
S
a
y
o
l
,
c
o
m
e
n
d
a
d
o
r
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
J
o
s
e
p
G
.
P
i
n
s
,
n
o
b
R
a
m
o
n
C
o
p
o
n
s
d
e
L
l
o
r
,
n
o
b
J
o
s
e
p
V
i
l
a
n
a
i
M
i
l
l
s
,
n
o
b
D
r
.
J
o
s
e
p
C
o
s
t
a
,
c
h
b
J
o
s
e
p
O
r
d
a
n
o
,
c
h
b
O
l
e
g
u
e
r
A
r
g
e
m
i
r
c
h
b
7
5
6
3
2
1
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
S
n
u
n
a
c
o
n
t
i
n
u
a
c
i
d
e
l
e
s
d
a
g
o
s
t
d
e
1
7
0
4
a
l
e
s
q
u
a
l
s
s
a
f
e
g
e
i
x
l
a
D
i
p
u
t
a
c
i
.
D
P
,
M
N
A
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
2
3
.
1
0
.
1
7
0
5
P
e
t
i
c
i
o
n
s
d
e
l
a
r
x
i
d
u
c
i
a
l
t
r
e
s
3
c
o
m
u
n
s
M
a
g
B
a
r
r
e
r
a
,
c
h
b
A
n
t
o
n
i
C
o
r
t
s
,
n
o
b
J
o
s
e
p
V
i
l
a
n
a
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
,
c
h
b
D
o
m
i
n
g
o
F
o
g
u
e
r
e
s
,
c
a
n
J
o
s
e
p
O
l
i
v
e
r
,
n
o
b
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
c
h
b
3
3
1
7
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
L
L
D
B
M
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
4
.
0
4
.
1
7
0
6
S
e
t
g
e
d
e
B
a
r
c
e
l
o
n
a
3
c
o
m
u
n
s
P
a
u
D
a
l
m
a
s
e
s
i
R
o
s
,
n
o
b
J
o
s
e
p
E
.
T
e
r
r
i
P
e
g
u
e
r
a
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
h
b
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
M
a
r
q
u
e
t
,
c
a
v
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
n
o
b
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
G
u
a
l
b
e
s
,
c
a
v
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
F
r
a
F
r
a
n
c
e
s
c
d
e
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
a
b
a
t
d
e
G
e
r
r
i
D
r
.
D
o
m
i
n
g
o
F
o
g
u
e
r
e
s
,
c
a
n
d
e
B
a
r
c
e
l
o
n
a
J
o
s
e
p
G
.
C
a
r
t
e
l
l
i
S
a
b
a
s
t
i
d
a
,
n
o
b
D
r
.
J
o
s
e
p
C
o
s
t
a
,
c
h
b
3
3
4
2
1
2
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
M
N
A
,
D
P
282 EDUARD MART FRAGA
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
8
.
0
9
.
1
7
0
6
C
a
p
t
o
l
1
0
5
d
e
l
e
s
p
a
s
s
a
-
d
e
s
C
o
r
t
s
C
C
/
D
P
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
J
o
s
e
p
I
g
n
a
s
i
A
m
i
g
a
n
t
,
c
a
n
A
l
e
i
x
G
a
y
e
t
a
n
o
d
e
T
r
i
s
t
a
n
y
,
c
a
v
1
1
4
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
L
L
D
D
P
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
9
.
1
0
.
1
7
0
6
P
o
r
t
f
r
a
n
c
d
e
B
a
r
c
e
-
l
o
n
a
C
C
/
D
P
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
h
b
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
i
C
a
r
r
e
r
e
s
,
c
h
b
J
o
s
e
p
D
u
r
a
n
,
m
e
r
c
a
d
e
r
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
L
a
n
u
z
a
,
c
a
n
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
y
o
l
,
c
a
v
F
r
a
n
c
i
s
c
o
C
o
s
t
a
,
c
h
b
3
1
1
1
6
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
D
P
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
5
.
1
0
.
1
7
0
6
C
r
e
a
c
i
u
n
c
o
s
d
e
m
i
l
c
i
e
s
u
n
i
t
d
e
l
s
t
r
e
s
r
e
g
n
e
s
d
e
l
a
C
o
-
r
o
n
a
d
A
r
a
g
3
c
o
m
u
n
s
J
o
s
e
p
E
.
T
e
r
r
i
P
e
g
u
e
r
a
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
a
v
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
G
u
a
l
b
e
s
i
C
o
p
o
n
s
,
c
a
v
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
i
S
a
c
i
r
e
r
a
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
J
o
s
e
p
I
g
n
a
s
i
A
m
i
g
a
n
t
i
O
l
z
i
-
n
a
,
c
a
n
d
e
B
a
r
c
e
l
o
n
a
A
l
e
i
x
G
a
y
e
t
a
n
o
d
e
T
r
i
s
t
a
n
y
,
c
a
v
*
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
,
c
h
b
*
J
o
s
e
p
R
i
b
e
r
a
i
C
l
a
r
a
m
u
n
t
,
n
o
b
2
4
2
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
L
1
d
e
m
a
r
d
e
1
7
0
7
J
o
s
e
p
R
i
b
e
r
a
i
C
l
a
r
a
m
u
n
t
s
u
b
s
t
i
t
u
e
i
x
A
l
e
i
x
G
a
y
e
t
a
n
o
d
e
T
r
i
s
t
a
n
y
(
L
L
D
D
P
)
.
D
P
,
L
L
D
B
M
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
2
.
0
2
.
1
7
0
7
P
e
r
i
l
l
s
d
i
n
-
v
a
s
i
3
c
o
m
u
n
s
P
a
u
D
a
l
m
a
s
e
s
i
R
o
s
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
a
v
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
c
a
v
J
o
s
e
p
V
i
l
a
n
a
i
M
i
l
l
a
r
s
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
L
a
n
u
z
a
,
c
a
n
J
o
s
e
p
G
.
C
a
r
t
e
l
l
i
S
a
b
a
s
t
i
-
d
a
,
n
o
b
F
r
a
n
c
e
s
c
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
2
3
3
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
f
o
n
t
D
P
,
L
L
D
B
M
,
L
L
D
D
P
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 283
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
9
.
0
5
.
1
7
0
7
E
l
p
r
o
t
o
c
o
l
a
s
e
g
u
i
r
e
n
e
l
s
o
c
i
s
e
c
l
e
s
i
s
t
i
c
s
3
c
o
m
u
n
s
P
a
u
D
a
l
m
a
s
e
s
i
R
o
s
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
h
b
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
J
o
s
e
p
G
.
d
e
C
a
r
t
e
l
l
i
S
a
-
b
a
s
t
i
d
a
,
n
o
b
J
o
s
e
p
C
a
r
r
e
r
e
s
i
T
a
l
a
v
e
r
a
,
c
a
v
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
L
a
n
u
z
a
,
c
a
n
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
y
o
l
,
n
o
b
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
,
c
h
b
*
*
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
3
2
3
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
D
P
,
L
L
D
B
M
,
L
L
D
D
P
,
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
2
6
.
0
5
.
1
7
0
7
S
o
b
r
e
l
a
s
i
t
u
a
c
i
m
i
l
i
t
a
r
d
e
l
P
r
i
n
c
i
p
a
t
3
c
o
m
u
n
s
P
a
u
D
a
l
m
a
s
e
s
i
R
o
s
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
a
v
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
e
d
i
C
a
r
r
e
r
e
s
,
c
h
b
*
*
J
o
s
e
p
E
.
T
e
r
r
i
P
e
g
u
e
r
a
,
n
o
b
*
*
J
o
a
n
L
a
p
e
y
r
a
,
n
o
b
*
*
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
n
o
b
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
F
r
a
n
c
e
s
c
D
e
s
p
u
j
o
l
i
M
o
n
t
-
c
o
r
p
,
n
o
b
*
*
J
o
s
e
p
C
a
r
r
e
r
e
s
i
T
a
l
a
v
e
r
a
,
c
a
v
*
*
O
l
e
g
u
e
r
A
r
g
e
m
i
r
,
c
h
b
*
*
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
L
a
n
u
z
a
,
c
a
n
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
y
o
l
,
n
o
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
J
o
s
e
p
I
g
n
a
s
i
A
m
i
g
a
n
t
,
c
a
n
*
*
J
o
s
e
p
R
i
b
e
r
a
i
C
l
a
r
a
m
u
n
t
,
n
o
b
*
*
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
,
c
h
b
*
*
5
3
8
2
1
8
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
*
*
A
m
p
l
i
a
c
i
p
o
s
t
e
r
i
o
r
d
e
l
1
6
d
e
j
u
l
i
o
l
d
e
1
7
0
7
(
L
L
D
B
M
,
L
L
D
D
P
,
L
L
D
C
C
)
.
-
F
a
l
t
a
l
a
m
p
l
i
a
c
i
d
e
l
C
o
n
s
e
l
l
d
e
C
e
n
t
.
D
P
,
L
L
D
C
C
,
L
L
D
D
P
,
L
L
D
B
M
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
2
8
.
0
7
.
1
7
0
7
R
e
m
a
r
c
a
d
e
l
s
r
a
l
s
d
e
v
u
i
t
3
c
o
m
u
n
s
P
a
u
D
a
l
m
a
s
e
s
i
R
o
s
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
a
v
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
F
a
l
t
a
a
m
p
l
i
a
c
i
F
r
a
n
c
e
s
c
D
e
s
p
u
j
o
l
,
n
o
b
J
o
s
e
p
C
a
r
r
e
r
a
s
i
T
a
l
a
v
e
r
a
,
c
a
v
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
J
o
s
e
p
P
e
g
u
e
r
a
i
V
i
l
a
n
a
,
n
o
b
*
J
o
s
e
p
E
r
i
l
l
,
c
a
v
*
T
o
m
s
F
a
t
j
,
c
h
b
*
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
L
a
n
u
z
a
,
c
a
n
J
o
s
e
p
R
i
b
e
r
a
i
C
l
a
r
a
m
u
n
t
,
n
o
b
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
,
c
h
b
F
a
l
t
a
a
m
p
l
i
a
c
i
2
3
3
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
r
e
b
i
a
e
l
t
t
o
l
d
e
c
a
v
a
l
l
e
r
e
l
1
6
d
a
g
o
s
t
d
e
1
7
0
7
.
-
*
A
m
p
l
i
a
c
i
d
e
l
1
9
.
0
9
.
1
7
0
7
(
L
L
D
B
M
,
f
o
l
.
3
4
6
v
)
.
-
L
e
s
x
i
f
r
e
s
d
e
c
a
t
e
g
o
r
i
a
s
o
c
i
a
l
n
o
m
s
c
o
n
t
e
m
p
l
e
n
e
l
p
r
i
m
e
r
n
o
m
e
n
a
m
e
n
t
.
L
L
D
B
M
284 EDUARD MART FRAGA
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
2
3
.
0
3
.
1
7
0
8
F
o
r
m
a
d
a
s
s
e
u
r
e
s
a
l
e
s
f
u
n
c
i
o
n
s
e
c
l
e
s
i
s
t
i
q
u
e
s
3
c
o
m
u
n
s
P
a
u
D
a
l
m
a
s
e
s
i
R
o
s
,
n
o
b
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
I
v
o
C
a
s
a
n
y
e
s
,
c
a
n
A
n
t
o
n
V
a
l
n
c
i
a
,
n
o
b
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
,
c
h
b
1
2
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
S
e
g
o
n
s
e
l
L
L
D
B
M
s
n
u
n
a
c
o
n
t
i
n
u
a
c
i
d
e
l
e
s
d
e
l
a
n
y
p
a
s
s
a
t
.
S
e
g
o
n
s
e
l
L
L
D
D
P
s
e
m
b
l
a
q
u
e
s
n
u
n
e
s
n
o
v
e
s
c
o
n
f
e
r
n
c
i
e
s
.
D
P
,
L
L
D
D
P
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
0
.
0
5
.
1
7
0
8
E
n
t
r
a
d
a
d
e
t
r
o
p
e
s
e
n
e
m
i
g
u
e
s
3
c
o
m
u
n
s
R
a
m
o
n
C
o
d
i
n
a
F
a
r
r
e
r
e
s
,
n
o
b
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
,
c
h
b
E
m
m
a
n
u
e
l
F
e
r
r
e
r
i
S
i
t
g
e
s
,
n
o
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
A
n
t
o
n
S
u
n
y
e
r
,
n
o
b
O
l
e
g
u
e
r
A
r
g
e
m
i
r
,
c
h
b
F
r
a
n
c
e
s
c
D
e
s
p
u
j
o
l
,
n
o
b
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
J
o
a
n
C
o
p
o
n
s
i
F
a
l
c
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
,
c
a
v
T
o
m
s
F
a
t
j
,
c
h
b
J
o
s
e
p
A
m
i
g
a
n
t
,
c
a
n
d
e
B
a
r
c
e
l
o
n
a
*
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
t
f
a
r
,
c
h
b
*
*
J
o
s
e
p
E
m
m
a
n
u
e
l
T
e
r
r
P
e
g
u
e
r
a
,
n
o
b
*
*
*
*
F
r
a
n
c
e
s
c
B
o
s
c
h
,
c
a
n
d
e
L
l
e
i
d
a
F
r
a
n
c
e
s
c
T
o
r
t
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
J
a
c
i
n
t
o
B
l
a
n
c
,
c
h
b
*
I
v
o
C
a
s
s
a
n
y
e
s
,
c
a
n
d
e
V
i
c
*
*
*
*
*
F
l
i
x
T
e
i
x
i
d
o
r
i
S
a
s
t
r
e
,
n
o
b
*
*
*
J
o
s
e
p
A
r
b
e
l
l
,
c
a
n
d
e
V
i
c
*
*
*
*
J
o
s
e
p
R
i
b
e
r
a
i
C
l
a
r
a
-
m
u
n
t
,
n
o
b
6
2
8
2
1
8
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
E
l
s
a
s
t
e
r
i
s
c
s
m
a
r
q
u
e
n
l
e
s
p
e
r
s
o
n
e
s
s
u
b
s
t
i
t
u
d
e
s
i
e
l
s
u
b
s
t
i
t
u
t
.
-
E
l
2
4
d
e
j
u
l
i
o
l
d
e
1
7
0
8
e
s
v
a
n
a
f
e
g
i
r
t
r
e
s
m
e
m
b
r
e
s
a
c
a
d
a
c
o
m
(
L
L
D
B
M
)
.
L
L
D
D
P
,
L
L
D
C
C
,
L
L
D
B
M
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
4
.
0
6
.
1
7
1
0
S
i
t
u
a
c
i
m
i
l
i
t
a
r
d
e
l
a
f
r
o
n
t
e
r
a
3
c
o
m
u
n
s
E
m
m
a
n
u
e
l
F
e
r
r
e
r
i
S
i
t
g
e
s
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
I
g
n
a
s
i
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
c
h
b
J
o
s
e
p
A
l
e
m
a
n
y
i
N
a
v
e
l
,
n
o
b
R
a
m
o
n
F
a
l
g
u
e
r
a
i
B
r
o
c
a
,
n
o
b
F
l
i
x
T
e
i
x
i
d
o
r
i
S
a
s
t
r
e
,
n
o
b
D
r
.
J
o
s
e
p
R
i
f
s
,
c
a
n
d
e
U
r
g
e
l
l
J
o
s
e
p
R
i
b
e
r
a
i
C
l
a
r
a
m
u
n
t
,
n
o
b
J
a
c
i
n
t
o
B
l
a
n
c
,
c
h
b
2
1
5
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
M
N
A
,
D
P
,
L
L
D
D
P
,
L
L
D
B
M
,
L
L
D
C
C
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 285
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
2
8
.
0
7
.
1
7
1
0
P
o
r
t
f
r
a
n
c
d
e
B
a
r
c
e
-
l
o
n
a
C
C
/
D
P
E
m
m
a
n
u
e
l
R
o
c
a
i
J
l
i
a
,
n
o
b
D
r
.
F
r
a
n
c
e
s
c
M
o
n
n
e
r
,
c
h
b
G
e
r
n
i
m
S
a
d
u
r
n
,
m
e
r
c
B
o
n
a
v
e
n
t
u
r
a
d
e
L
a
n
u
z
a
,
c
a
n
d
e
B
C
N
F
l
i
x
V
a
d
e
l
l
i
B
e
s
t
u
r
,
n
o
b
D
r
.
F
r
a
n
c
e
s
c
C
o
s
t
a
,
c
h
b
2
2
1
1
6
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
M
N
A
,
D
P
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
1
.
0
8
.
1
7
1
0
J
u
r
a
m
e
n
t
d
e
l
a
r
e
i
n
a
C
C
/
D
P
J
o
s
e
p
A
m
i
g
a
n
t
,
n
o
b
R
a
m
o
n
C
o
d
i
n
a
,
n
o
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
e
r
,
c
h
b
J
o
a
n
S
o
l
e
r
,
A
b
a
t
S
a
n
t
P
a
u
d
e
l
C
a
m
p
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
n
o
b
J
a
c
i
n
t
o
B
l
a
n
c
,
c
h
b
2
3
1
6
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
D
P
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
3
.
1
2
.
1
7
1
0
E
n
t
r
a
d
a
d
e
t
r
o
p
e
s
e
n
e
-
m
i
g
u
e
s
p
e
r
G
i
r
o
n
a
3
c
o
m
u
n
s
J
o
s
e
p
A
m
i
g
a
n
t
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
R
a
m
o
n
S
a
m
b
a
s
s
a
r
t
,
c
h
b
J
o
s
e
p
G
.
C
a
r
t
e
l
l
i
S
a
b
a
s
t
i
d
a
,
n
o
b
J
o
a
n
C
o
p
o
n
s
i
F
a
l
c
,
n
o
b
F
l
i
x
T
e
i
x
i
d
o
r
i
S
a
s
t
r
e
,
c
h
b
M
i
q
u
e
l
J
o
a
n
B
o
s
c
h
,
c
a
n
d
e
G
i
r
o
n
a
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
,
n
o
b
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
,
c
h
b
3
1
4
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
A
l
a
p
r
i
m
e
r
a
r
e
u
n
i
n
o
a
s
s
i
s
t
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
r
a
n
C
a
r
t
e
l
l
.
D
P
,
L
L
D
B
M
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
2
3
.
0
6
.
1
7
1
1
P
u
b
l
i
c
a
c
i
E
p
t
o
m
e
3
c
o
m
u
n
s
F
r
a
n
c
e
s
c
B
a
s
t
e
r
o
,
n
o
b
P
a
u
I
g
n
a
s
i
D
a
l
m
a
s
e
s
i
R
o
s
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
J
o
s
e
p
F
e
r
r
a
n
,
c
h
b
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
F
r
a
n
c
e
s
c
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
J
o
s
e
p
G
.
d
e
C
a
r
t
e
l
l
i
S
a
-
b
a
s
t
i
d
a
,
n
o
b
J
o
a
n
d
e
C
o
p
o
n
s
i
C
a
r
r
e
r
a
,
n
o
b
F
r
a
n
c
e
s
c
D
e
s
p
u
j
o
l
i
M
o
n
t
c
o
r
p
,
n
o
b
J
o
s
e
p
E
r
i
l
l
i
O
r
t
i
z
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
R
i
b
e
r
a
,
c
a
v
I
g
n
a
s
i
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
c
h
b
D
r
.
J
o
s
e
p
R
e
g
s
,
a
r
d
i
a
c
a
i
c
a
n
d
e
G
i
r
o
n
a
D
r
.
J
o
s
e
p
G
o
d
a
r
i
,
c
a
b
i
s
c
o
l
i
p
r
i
o
r
d
e
l
a
L
l
a
c
u
n
a
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
d
e
S
a
c
i
r
e
r
a
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
d
e
T
a
m
a
r
i
t
i
V
i
l
a
n
o
v
a
,
n
o
b
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
,
c
h
b
J
o
a
n
B
.
P
a
s
t
o
r
i
d
e
S
e
n
t
s
,
c
h
b
6
2
8
2
1
8
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
M
N
A
,
D
P
286 EDUARD MART FRAGA
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
1
.
0
9
.
1
7
1
1
M
a
r
x
a
d
e
l
r
e
i
i
l
a
v
e
n
d
a
d
e
l
s
d
r
e
t
s
r
e
i
a
l
s
3
c
o
m
u
n
s
A
n
t
o
n
d
e
V
a
l
n
c
i
a
,
n
o
b
P
a
u
I
g
n
a
s
i
D
a
l
m
a
s
e
s
,
n
o
b
J
o
s
e
p
F
e
r
r
a
n
,
c
h
b
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
F
r
a
n
c
e
s
c
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
D
r
.
J
o
s
e
p
B
o
s
c
h
,
c
h
b
J
o
s
e
p
G
a
l
c
e
r
a
n
d
e
P
i
n
s
,
n
o
b
J
o
a
n
C
o
p
o
n
s
d
e
l
a
M
a
n
r
e
s
a
n
a
,
n
o
b
J
o
s
e
p
E
r
i
l
l
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
a
v
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
I
g
n
a
s
i
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
c
h
b
D
r
.
J
o
s
e
p
R
e
g
s
,
a
r
d
i
a
c
a
i
c
a
n
d
e
G
i
r
o
n
a
D
r
.
J
o
s
e
p
G
o
d
a
r
i
,
c
a
b
i
s
c
o
l
d
e
B
C
N
i
p
r
i
o
r
d
e
L
l
a
c
u
n
a
A
n
t
o
n
P
e
r
a
,
n
o
b
S
a
l
v
a
d
o
r
d
e
T
a
m
a
r
i
t
i
V
i
l
a
n
o
v
a
,
n
o
b
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
,
c
h
b
D
r
.
F
l
i
x
T
e
i
x
i
d
o
r
i
S
a
s
t
r
e
,
c
h
b
7
2
7
2
1
8
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
M
N
A
,
L
L
D
C
C
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
9
.
0
4
.
1
7
1
2
S
a
n
t
a
E
u
-
l
l
i
a
3
c
o
m
u
n
s
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
P
a
u
I
g
n
a
s
i
D
a
l
m
a
s
e
s
,
n
o
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
A
m
i
g
a
n
t
,
c
a
v
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
B
a
l
t
a
s
a
r
B
a
s
t
e
r
o
,
c
a
n
d
e
G
i
r
o
n
a
R
a
m
o
n
C
o
d
i
n
a
i
F
a
r
r
e
r
e
s
,
n
o
b
F
l
i
x
T
e
i
x
i
d
o
r
i
S
a
s
t
r
e
,
n
o
b
1
1
2
1
9
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
D
D
P
,
L
L
D
C
C
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
0
5
.
0
9
.
1
7
1
2
R
e
t
i
r
a
d
a
d
e
l
e
s
t
r
o
p
e
s
a
n
g
l
e
s
e
s
3
c
o
m
u
n
s
J
o
s
e
p
T
e
r
r
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
n
o
b
A
n
t
o
n
V
a
l
n
c
i
a
,
n
o
b
P
a
u
I
g
n
a
s
i
D
a
l
m
a
s
e
s
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
F
r
a
n
c
e
s
c
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
,
c
h
b
F
r
a
n
c
e
s
c
B
l
a
n
e
s
,
n
o
b
F
r
a
n
c
e
s
c
D
e
s
p
u
j
o
l
i
M
o
n
t
c
o
r
p
,
n
o
b
F
e
l
i
c
i
C
o
r
d
e
l
l
e
s
,
n
o
b
J
o
a
n
C
o
p
o
n
s
d
e
l
a
M
a
n
r
e
-
s
a
n
a
,
n
o
b
L
l
u
s
R
o
g
e
r
d
e
L
l
r
i
a
i
S
a
p
o
r
t
e
l
l
a
,
n
o
b
G
a
b
r
i
e
l
B
r
i
a
i
G
u
a
l
b
a
,
n
o
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
J
o
s
a
i
A
g
u
l
l
,
a
r
d
i
a
c
a
d
e
B
C
N
F
r
a
R
a
m
o
n
S
e
n
t
m
e
n
a
t
i
T
o
r
a
l
l
a
,
c
a
v
S
a
n
J
o
a
n
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
,
n
o
b
*
S
a
l
v
a
d
o
r
d
e
T
a
m
a
r
i
t
i
V
i
l
a
n
o
v
a
,
n
o
b
F
l
i
x
T
e
i
x
i
d
o
r
i
S
a
s
t
r
e
,
c
h
b
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
,
c
h
b
F
r
a
n
c
e
s
c
T
o
r
d
*
4
1
1
1
2
1
8
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 287
-
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
s
s
u
b
s
t
i
t
u
t
p
e
r
F
r
a
n
c
i
s
c
o
T
o
r
d
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
e
l
2
0
d
a
b
r
i
l
d
e
1
7
1
3
(
L
L
D
D
P
)
.
-
S
e
g
o
n
s
c
o
n
s
t
a
a
L
L
D
C
C
(
N
-
2
2
1
,
f
o
l
.
2
1
5
-
2
1
6
)
n
o
v
a
a
s
s
i
s
t
i
r
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
s
i
n
l
i
x
B
o
n
e
u
p
e
l
C
o
n
s
e
l
l
d
e
C
e
n
t
.
-
S
e
g
o
n
s
C
a
s
t
e
l
l
v
e
s
c
r
e
u
n
a
C
o
n
f
e
r
n
c
i
a
n
o
v
a
a
l
f
e
b
r
e
r
d
e
1
7
1
3
.
E
l
s
m
e
m
b
r
e
s
s
n
e
l
s
m
a
t
e
i
x
o
s
p
e
r
a
m
b
p
e
t
i
t
e
s
d
i
f
e
r
n
c
i
e
s
.
E
n
t
r
e
l
e
s
d
u
e
s
c
o
n
f
e
r
n
c
i
e
s
n
o
m
s
h
i
h
a
u
n
n
o
m
d
i
f
e
r
e
n
t
:
J
o
s
e
p
P
i
n
s
(
a
l
l
l
o
c
d
e
S
a
l
v
a
d
o
r
T
a
m
a
r
i
t
)
i
d
u
e
s
p
e
r
s
o
n
e
s
c
a
n
v
i
a
d
e
s
d
e
l
l
o
c
(
J
o
a
q
u
i
m
V
i
v
e
s
p
e
r
L
l
u
s
R
o
g
e
r
d
e
L
l
r
i
a
)
.
C
a
s
t
e
l
l
v
,
e
n
c
l
a
r
a
c
o
n
t
r
a
d
i
c
c
i
a
m
b
e
l
L
L
D
D
P
e
n
s
d
i
u
q
u
e
F
e
l
i
p
F
e
r
r
a
n
f
o
u
s
u
b
s
t
i
t
u
t
p
e
r
S
a
l
v
a
d
o
r
T
a
m
a
r
i
t
i
q
u
e
D
a
l
m
a
s
e
s
h
o
f
o
u
p
e
r
J
o
s
e
p
R
i
b
e
r
a
i
C
l
a
r
a
m
u
n
t
(
N
a
r
r
a
c
i
o
n
e
s
.
.
.
v
o
l
.
I
I
I
,
p
.
5
3
5
)
.
M
N
A
,
C
4
6
0
,
L
L
D
C
C
,
D
D
P
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
1
3
.
0
1
.
1
7
1
3
T
a
u
l
a
i
b
a
n
c
C
C
/
D
P
J
o
s
e
p
R
i
b
e
r
a
i
C
l
a
r
a
m
u
n
t
,
n
o
b
J
o
a
n
L
l
i
n
s
,
c
a
v
J
o
s
e
p
M
o
r
a
i
C
i
r
e
r
a
,
n
o
b
A
n
d
r
e
u
F
o
i
x
,
c
a
n
d
e
B
a
r
-
c
e
l
o
n
a
E
m
m
a
n
u
e
l
F
e
r
r
e
r
i
S
i
t
g
e
s
,
n
o
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
t
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
1
1
3
1
6
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
D
P
,
L
L
D
C
C
,
L
L
D
D
P
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
2
4
.
1
0
.
1
7
1
3
S
o
b
r
e
l
a
d
e
f
e
n
s
a
d
e
l
a
c
a
p
i
t
a
l
,
a
d
m
i
n
i
s
-
t
r
a
c
i
d
e
l
a
j
u
s
t
c
i
a
i
a
l
t
r
e
s
3
c
o
m
u
n
s
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
D
e
s
c
o
n
e
g
u
t
3
1
4
1
6
O
b
s
e
r
v
a
c
i
o
n
s
F
o
n
t
-
I
n
i
c
i
a
l
m
e
n
t
f
o
u
u
n
a
C
o
n
f
e
r
n
c
i
a
d
e
d
o
s
m
e
m
b
r
e
s
p
e
r
c
o
m
.
E
l
1
9
d
e
n
o
v
e
m
b
r
e
e
s
v
a
a
u
g
m
e
n
t
a
r
e
n
d
u
e
s
p
e
r
s
o
n
e
s
m
s
.
L
e
s
f
o
n
t
s
n
o
e
n
s
p
e
r
m
e
t
e
n
s
a
b
e
r
q
u
i
e
n
f
o
r
m
p
a
r
t
,
p
e
r
q
u
e
s
a
b
e
m
q
u
e
e
s
t
i
g
u
c
o
m
p
o
s
t
p
e
r
q
u
a
t
r
e
m
e
m
b
r
e
s
d
e
c
a
d
a
c
o
m
s
e
g
o
n
s
l
e
s
d
e
l
i
b
e
-
r
a
c
i
o
n
s
d
e
l
C
o
n
s
e
l
l
d
e
C
e
n
t
.
T
o
t
i
a
i
x
,
e
l
d
i
a
8
d
e
g
e
n
e
r
e
l
L
L
D
C
C
d
i
u
q
u
e
h
i
h
a
v
i
a
t
r
e
s
r
e
p
r
e
s
e
n
t
a
n
t
s
(
L
L
D
C
C
,
1
B
,
I
I
,
2
2
3
,
f
o
l
.
4
1
.
d
o
c
u
m
e
n
t
i
n
s
e
r
i
t
)
.
-
T
a
m
b
e
s
m
e
n
c
i
o
n
a
q
u
e
h
i
h
a
v
i
a
u
n
a
d
v
o
c
a
t
p
e
r
p
a
r
t
d
e
c
a
d
a
c
o
m
a
l
a
C
o
n
f
e
r
n
c
i
a
.
L
L
D
C
C
D
a
t
a
T
e
m
a
p
r
i
n
c
i
p
a
l
C
o
m
p
o
s
i
c
i
C
C
B
M
D
P
c
h
b
c
a
v
n
o
b
e
c
l
e
s
m
e
r
t
o
t
a
l
Annex 3
Els membres de la Conferncia dels Tres Comuns
Nm. Primer cognom Segon cognom Nom Categ. social
1 Agull-Pins i de Pins Josep nob
2 Amigant Ferrer Josep nob
3 Amigant Olzina Francesc cav
4 Amigant Olzina Josep ecles
5 Arbell Josep ecles
6 Argemir Creixell Oleguer chb
7 Bac Joan ecles
8 Barrera Mag chb
9 Bastero Lled Francesc cav
10 Bastero Baltasar ecles
11 Blanc Jacinto chb
12 Blanes Desbac Francesc nob
13 Bria Gualba Ignasi chb
14 Bria Gualba Gabriel Francisco chb
15 Bosc Joan ecles
16 Bosc Talavera Josep chb
17 Bosc Francesc ecles
18 Bru Banyuls Josep chb
19 Carreres Talavera Josep chb
20 Cartell Desbac Pedro nob
21 Cartell Sabastida - rdena Josep Galceran nob
22 Cassanyes Ivo ecles
23 Cat Bertran Josep chb
290 EDUARD MART FRAGA
Nm. Primer cognom Segon cognom Nom Categ. social
24 Copons Carrera Joan nob
25 Copons de la Manresana Falc Jaume nob
26 Copons de la Manresana Falc Joan nob
27 Copons de Llor Vilar Ramon cav
28 Cordelles Francesc ecles
29 Cordelles Radamaquer Felici cav
30 Corts Andrade Anton cav
31 Costa Bertran Josep chb
32 Costa Vinyola Francisco chb
33 Dalmases Ros Pau Ignasi chb
34 Dalmases Castells Pau chb
35 Despujol - Montcorp Castells Francesc cav
36 Duran Josep merc
37 Erill Ortiz i Vilaseca Josep cav
38 Esteve Rafael chb
39 Fatj Toms chb
40 Ferran Josep chb
41 Ferran Sacirera Felip nob
42 Ferrer Sitges Emmanuel nob
43 Flix Emmanuel chb
44 Fogueras Domingo ecles
45 Foix Andreu ecles
46 Garriga Llus chb
47 Godari Josep ecles
48 Gualbes Copons Bonaventura cav
49 Josa Agull Francesc ecles
50 Lanuza Oms Bonaventura ecles
51 Llad Carreres Cristfol chb
52 Lled Dalmases Pau chb
53 Llins Farell i Escarrer Joan chb
54 Llria Cortit i Saportella Llus Roger nob
55 Magarola Vicen nob
56 Masdovellas alba Josep ecles
57 Massans de la Ribera Salvador chb
58 Miquel Descatllar Francesc cav
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 291
Nm. Primer cognom Segon cognom Nom Categ. social
59 Monar Francesc chb
60 Monfar-Sorts Puig Francesc chb
61 Montaner Baltasar ecles
62 Montsalvo Puigvents Onofre chb
63 Mora Cirera Josep cav
64 Oliver de Boteller Saragossa Josep Francesc nob
65 Olzina Joan B. ecles
66 Ordano Gascaldo Josep chb
67 Palau Aguilar Alexandre nob
68 Pastors de Sents Joan B nob
69 Peguera-Aimeric Berardo Guerau cav
70 Pera Tort Anton cav
71 Pins Rocabert Josep Galceran nob
72 Pins-Alentorn Rocabert Miquel nob
73 Pinyana Galvany Rafael ecles
74 Ponsic Monjo Joan chb
75 Regs Josep ecles
76 Reverter Joan Baptista chb
77 Riba Llunes Baltasar chb
78 Ribera-Claramunt Espuny Carlos nob
79 Rifs Josep ecles
80 Roca Jlia Llunes Emmanuel cav
81 Romaguera Josep ecles
82 Sabater Bris Ramon chb
83 Sadurn Jeroni merc
84 Sanjust
Pags i Pexau i
Planella
Josep cav
85 Sanjust Galderic ecles
86 Sans de Puig Francesc nob
87 Sant Joan Many Francesc Nicolau cav
88 Sayol Quarteroni Felici cav
89 Sayol Quarteroni Francesc ecles
90 Sentmenat Toralla Ramon ecles
91 Serra Vileta Esteve chb
92 Solanell Francisco ecles
292 EDUARD MART FRAGA
Nm. Primer cognom Segon cognom Nom Categ. social
93 Soler Joan ecles
94 Soler-Peguera de Boixadors Llus nob
95 Tamarit-Cncer Vilanova Salvador nob
96 Taverner Feliu ecles
97 Teixidor Sastre Feliu chb
98 Terr Granollachs Josep nob
99 Terr de Peguera Josep Manuel nob
100 Terr-Marquet Codina Josep cav
101 Tord Granollachs Francesc nob
102 Torrelles Sentmenat Pere nob
103 Vadell Besturs Jose Flix cav
104 Valncia-Franquesa Balaguer Anton nob
105 Vilana Perlas Ramon chb
106 Vilana-Peguera de Millars Josep nob
107 Vives Ximenes Joaquim chb
Annex 4
El Bra Militar al novembre de 1700
Oct. Novembre Des.
Nm. Cognoms i nom
Categ.
social
31 4 5 6 7 8 10 11 15 16 24 1
1 Abarca i Velasco, Joan nob
2 Agull-Pins i Sagarriga, Josep nob
3
Agull-Pins i Sagarriga,
Francesc
nob
4 Aimeric i Crulles, Bernat nob
5 Amat i Planellas, Josep nob
6 Amigant, Francesc nob
7 Anglasell, Francesc cav
8 Antic, Francesc cav
9 Armengol, Antonio cav
10 Barrera, Baltasar chb
11 Bastero, Francesc cav
12 Berardo, Francesc cav
13 Blanc, Jacinto chb
14 Bru, Baltasar nob
15 Bru i Banyuls, Josep cav
16 Bru i Claris Joan cav
17 Cardona, Don Pedro nob
18 Cardona, Francesc nob
19 Carreras i Talavera, Josep chb
20 Cartell i Desbac, Pedro nob
21 Claresvalls i de Miquel, Llus nob
294 EDUARD MART FRAGA
Oct. Novembre Des.
Nm. Cognoms i nom
Categ.
social
31 4 5 6 7 8 10 11 15 16 24 1
22 Claresvalls, Joan nob
23 Clariana, Josep nob
24 Codina i Farreres, Ramon nob
25
Copons de la Manresana
i Falc, Jaume
nob
26
Copons de la Manresana
i Falc, Joan
nob
27 Copons de Llor, Ramon nob
28 Copons del Bollidor, Agust nob
29 Copons i Grimau, Joan cav
30 Copons, Plcid nob
31 Corbera, lim Terr, Josep nob
32 Cordelles i Radamaquer, Felici nob
33 Corts, Ignasi nob
34 Costa i Bertran, Josep chb
35 Dalmases, Pau Ignasi nob
36 Delentorn, Valeri nob
37 Descatllar i de Sarriera, Narcs nob
38 Dusai, Josep cav
39 Erill, Ortiz de la Cabrera, Anton nob
40 Erill i Ortiz de la Cabrera, Josep cav
41 Farns, Josep cav
42 Ferran, Felip nob
43 Ferrer, Emmanuel nob
44 Ferrer, Ignasi cav
45 Fontaner, Ignasi chb
46 Francol, Josep nob
47 Gallart, Francesc chb
48 Gaver i Fluvi, Bernat cav
49 Granollachs, Anton cav
50 Gualbes, Joan Bonaventura cav
51 Josa i Agull, Joan nob
52 Josa i dAgull, Josep nob
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 295
Oct. Novembre Des.
Nm. Cognoms i nom
Categ.
social
31 4 5 6 7 8 10 11 15 16 24 1
53 Josa, Llus nob
54 Junyent i Vergs, Francesc nob
55 Lana, Nuri cav
56 Lapeira i Parera, Joan cav
57 Llinas, Joan chb
58 Mar, Francesc cav
59 Mari i Ginovs, Ignasi cav
60 Marimon, Josep nob
61 Mart, Toms cav
62 Martn, Llus cav
63 Martnez, Diego chb
64 Masdeu, Joan Francesc cav
65 Massans de la Ribera, Salvador chb
66 Mata, Antoni nob
67 Mata i de Copons, Josep nob
68 Mercader i Moragues, Mag chb
69 Monfar i Sorts, Francisco chb
70 Montsalvo, Onofre chb
71 Mora i Bosser, Domingo cav
72 Mora, Josep nob
73 Moxiga, Josep cav
74 Novell i de Nadal, Josep nob
75 Oliver, Josep nob
76 Oms i de Santapau, Anton cav
77 Ors i Puiggener, Carlos nob
78 Palau, Alexandro nob
79 Palau i de Torralla, Francisco nob
80 Peguera, Guerau cav
81 Peguera i Vilana, Josep nob
82 Pera i Tort, Anton cav
83
Pins i de Rocabert,
Josep Galceran
nob
84 Pins i de Rocabert, Miquel nob
85 Planella i Dusai, don Emmanuel nob
296 EDUARD MART FRAGA
Oct. Novembre Des.
Nm. Cognoms i nom
Categ.
social
31 4 5 6 7 8 10 11 15 16 24 1
86 Planella i Dusai, Pedro nob
87 Ponsic Monjo, Joan cav
88 Quintana i Fbregues, Felip chb
89 Reverter, Joan Batista chb
90 Riba, Baltasar cav
91 Rocabert, Francisco nob
92 Rocabert, Jeroni nob
93 Sabater, Martn nob
94 Sabater, Ramon chb
95 Sagrera, Francisco nob
96 Sagrera i Massana, Jacinto nob
97 Sambasart, Ramon chb
98 Sans i de Miquel, Francesc nob
99 Sans i de Puig, Francesc nob
100 Sant Joan, Hug nob
101
Sant Joan i Many, Francisco
Nicolau
cav
102 Sayol i Quarteroni, Don Llus cav
103 Serra, Josep desc
104 Sol i Guardiola, Josep cav
105 Soler-Peguera i Boixadors, Llus cav
106 Sunyer, Francesc desc
107 Sunyer i Bell-lloch, Anton nob
108 Terr i Marquet, Josep cav
109 Toda i Gil, Francesc chb
110 Torres, Dr. Pau chb
111 Tort i de Granollachs, Francesc nob
112 Valncia, Anton nob
113 Vilallonga, Josep chb
114 Vilana Perlas, Ramon chb
115
Vilana-Peguera i de Millars,
Josep
nob
116 Vives i Ximenes, Joaquim chb
117 Xammar, Francesc cav
Annex 5
El Bra Militar a lestiu de 1707
Juny Juliol Agost
Nm. Cognoms i nom 17 13 14 21 22 24 27 28 30 5 6 14 16 17 18 24
1
Aguilar Caador i Oluja,
Josep
2 Alemany, Carlos
3 Alemany i Navel, Josep
4 Aloy i Guitant, Francisco
5 Armanteras, Valent
6 Asprer, Anton
7 Asprer, Anton
8 Barrera, Mag
9 Benal i Vadell, Josep
10 Berart i Cortiada, Gaspart
11 Berenguer, Anton
12 Blanc i Fontanils, Francesc
13 Blanc i Fontanils, Josep
14 Blanc, Jacinto
15 Boixadors, Alexandre
16 Boneu, Maurici
17
Bria i Gualba, Gabriel
Francisco
18 Bria i Gualba, Ignasi
19 Botiny, Felip
20 Bru i Olzina, Josep de
21 Calder, Francesc
298 EDUARD MART FRAGA
Juny Juliol Agost
Nm. Cognoms i nom 17 13 14 21 22 24 27 28 30 5 6 14 16 17 18 24
22 Carreras i Talavera, Josep
23
Cartell i Sabastida,
Josep Galceran
24 Cat i Renau, Joan
25 Claresvalls i de Miquel, Llus
26 Claver, Ramon
27 Codina i Costa, Josep
28
Copons de la Manresana i
Falc, Joan
29 Corbera, lim Terr, Josep
30
Cordelles i Radamaquer,
Felici
31 Costa, Francisco
32 Dalmau i Capcir, Josep
33
Despujol-Moncorp i
Castells, Francisco
34 Erill, Anton
35 Falguera i Broca, Anton
36 Falguera i Broca, Ramon
37 Febres, Francisco
38 Ferran, Felip
39 Ferran, Josep
40 Generes i Melic, Josep
41 Lanuza-Montbui i Oms, Joan
42 Llinars i de Riber, Rafael
43 Llinas, Joan
44 Lloreda, Maurici
45 Magarola i de Guerau, Jeroni
46
Magarola i Desbac-Descat-
llar, Vicens
47 Maresc, Joan Francisco
48 Mari i Ginovs, Ignasi
49 Mas i Duran, Francisco
50
Massans de la Ribera,
Salvador
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 299
Juny Juliol Agost
Nm. Cognoms i nom 17 13 14 21 22 24 27 28 30 5 6 14 16 17 18 24
51 Massans i Reverter, Anton
52 Mata i de Copons, Josep
53 Melianta i de Sull, Josep
54 Mercader i Moragues, Mag
55 Merls i Massana, Josep
56 Molines, Francisco
57 Mox, Francisco
58
Oliver de Boteller i
Miralles, Carlos
59 Ordano, Josep
60 Padells i de Pastor, Francisco
61
Pascual de Cadell i de
Quintana, Miquel
62 Peguera i de Riba, Ermengol
63 Peguera i Vilana, Josep
64
Pins i de Rocabert,
Josep Galceran
65 Ponsic Monjo, Joan
66 Quintana i Fbregues, Felip
67 Reverter, Ignasi
68 Riba i Comalada, Joan
69
Ribera-Claramunt i Espuny,
Carlos de
70
Ribera-Claramunt i Espuny,
Josep Antoni
71
Roca Jlia i Llunes,
Emmanuel
72 Sabastida, Francisco
73 Sabater, Ramon
74 Sagrera i Massana, Jacinto
75
Sant Joan i Llobregat,
Nicolau
76 Sayol i Quarteroni, Don Llus
77 Sayol i Quarteroni, Francisco
300 EDUARD MART FRAGA
Juny Juliol Agost
Nm. Cognoms i nom 17 13 14 21 22 24 27 28 30 5 6 14 16 17 18 24
78 Senespleda, Hugo
79 Soler Junyent, Ignasi
80 Sunyer i Bell-lloch, Anton
81 Teixidor, Flix
82
Terr i de Peguera, Josep
Emmanuel
83 Terr i Marquet, Josep
84 Torrelles, Francisco
85 Torres, Dr. Pau
86 Tristany, Alexandre Gayetano
87 Tristany i Boll, Bonaventura
88 Vadell i Berart, Flix
89
Valncia-Franquesa i Regs,
Josep
90
Valncia-Franquesa i Regs,
Toms
91 Vertamon i Fizes, Josep
92 Vila i Peiret, Diego
93
Vilana-Peguera i de Millars,
Josep
94
Vilana-Puigmar i Vilamala,
Francisco
95 Vives i de Ferrer, Joan
96 Vives i Ximenes, Joaquim
A
n
n
e
x
6
E
l
s
m
e
m
b
r
e
s
d
e
l
C
o
n
s
e
l
l
d
e
C
e
n
t
1
6
8
0
-
1
7
1
4
A
n
y
C
o
n
s
e
l
l
e
r
1
r
C
o
n
s
e
l
l
e
r
2
n
C
o
n
s
e
l
l
e
r
3
r
C
o
n
s
e
l
l
e
r
4
t
C
o
n
s
e
l
l
e
r
5
C
o
n
s
e
l
l
e
r
6
O
b
r
e
r
1
r
O
b
r
e
r
2
n
1
6
8
0
P
a
l
l
a
r
i
J
o
n
c
a
r
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
D
o
n
F
r
a
n
c
i
s
c
o
T
a
v
e
r
n
e
r
,
.
.
.
C
o
m
p
a
n
y
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
M
i
q
u
e
l
S
a
l
v
a
d
o
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
A
n
t
o
n
i
M
a
r
t
,
c
a
n
d
e
l
e
r
d
e
l
a
c
e
r
a
.
.
.
M
o
l
e
r
a
,
p
a
s
s
a
-
m
a
n
e
r
.
.
.
B
r
i
a
J
o
a
n
A
l
o
m
a
r
,
n
o
t
a
r
i
1
6
8
1
F
r
a
n
c
e
s
c
V
i
d
a
l
i
R
o
s
G
a
b
r
i
e
l
d
e
A
m
a
r
-
g
o
s
,
c
h
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
C
n
c
e
r
,
d
o
n
z
e
l
l
G
a
s
p
a
r
t
M
a
t
a
l
i
,
m
e
r
c
a
d
e
r
M
i
q
u
e
l
F
o
n
t
c
u
-
b
e
r
t
a
,
n
o
t
a
r
i
J
a
u
m
e
M
o
n
f
a
-
g
u
e
s
,
a
s
s
a
d
e
r
B
e
r
n
a
t
B
r
i
a
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
J
a
u
m
e
M
o
n
f
a
r
-
g
u
e
s
,
c
a
n
d
e
l
e
r
d
e
l
a
c
e
r
a
1
6
8
2
E
r
a
s
m
e
d
e
L
a
n
a
i
F
o
n
t
a
n
e
t
,
c
a
v
a
l
l
e
r
M
a
u
r
i
c
i
R
e
i
g
i
G
a
l
l
a
r
t
J
o
s
e
p
B
a
r
r
e
r
a
A
n
t
o
n
B
o
n
a
n
a
t
P
e
r
e
B
r
u
n
e
s
,
a
d
r
o
g
u
e
r
J
o
a
n
P
a
d
r
i
s
a
D
o
n
J
o
s
e
p
S
a
-
b
a
s
t
i
d
a
i
C
a
r
t
e
l
l
I
s
i
d
o
r
o
F
a
m
a
d
e
s
i
M
o
r
e
l
l
,
n
o
t
a
r
i
1
6
8
3
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
F
e
l
i
p
A
l
e
g
r
e
J
o
s
e
p
R
o
i
g
i
R
i
e
-
r
a
,
D
r
.
e
n
d
r
e
t
s
J
a
u
m
e
L
l
o
b
a
t
e
-
r
a
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
o
s
e
p
R
a
m
o
n
e
d
a
,
a
d
r
o
g
u
e
r
J
e
r
o
n
i
M
i
r
,
s
a
b
a
t
e
r
J
o
s
e
p
B
a
r
r
e
r
a
M
i
q
u
e
l
F
o
n
t
c
u
-
b
e
r
t
a
,
n
o
t
a
r
i
1
6
8
4
J
o
a
n
J
o
f
r
e
u
F
r
a
n
c
e
s
c
L
e
n
-
t
i
s
c
l
a
r
J
o
a
n
C
l
a
r
e
s
v
a
l
l
s
,
J
o
s
e
p
N
o
v
i
a
l
,
m
e
r
c
a
d
e
r
G
a
b
r
i
e
l
M
o
r
a
,
a
d
r
o
g
u
e
r
J
o
a
n
C
a
s
t
a
n
y
,
p
e
d
r
e
n
y
a
l
e
r
C
h
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
J
o
s
e
p
F
a
r
r
e
r
,
n
o
t
a
r
i
1
6
8
5
F
r
a
n
c
i
s
c
o
S
a
n
t
-
j
u
s
t
i
d
e
P
a
g
s
,
m
i
l
i
t
a
r
O
n
o
f
r
e
M
o
n
t
-
s
a
l
v
o
P
a
u
F
u
s
t
e
r
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
.
M
i
q
u
e
l
S
a
l
v
a
d
o
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
a
c
i
n
t
o
S
e
s
c
a
s
e
s
,
n
o
t
a
r
i
A
n
d
r
e
u
P
u
i
g
,
f
u
s
t
e
r
F
r
a
n
c
i
s
c
o
B
o
n
e
u
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
J
o
s
e
p
G
e
l
l
,
n
o
t
a
r
i
1
6
8
6
J
o
s
e
p
M
e
l
i
c
h
,
c
h
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
V
i
d
r
i
e
r
M
i
q
u
e
l
M
a
t
a
l
i
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
J
o
s
e
p
D
u
r
a
n
,
m
e
r
c
a
d
e
r
.
.
.
R
o
c
a
,
a
p
o
t
e
c
a
r
i
J
o
s
e
p
R
a
f
a
r
t
,
t
i
n
-
t
o
r
e
r
d
e
d
r
a
p
s
1
6
8
7
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
a
d
,
c
h
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
F
a
l
g
u
e
-
r
a
,
c
h
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
t
a
-
n
e
r
i
S
a
c
o
s
t
a
J
a
u
m
e
T
e
i
x
i
d
o
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
F
r
a
n
c
i
s
c
o
C
o
t
x
e
t
,
n
o
t
a
r
i
J
o
s
e
p
A
s
t
o
r
,
p
a
r
a
i
r
e
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
t
a
-
n
e
r
i
S
a
c
o
s
t
a
A
n
t
o
n
P
e
r
a
,
a
d
r
o
g
u
e
r
1
6
8
8
J
e
r
o
n
i
N
o
v
e
l
l
i
B
a
r
t
r
o
l
,
n
o
b
l
e
M
e
l
c
h
i
o
r
T
e
i
x
i
-
d
o
r
,
c
h
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
l
i
-
n
e
s
,
D
r
.
e
n
d
r
e
t
s
A
g
u
s
t
M
a
r
t
i
n
e
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
F
r
a
n
c
i
s
c
o
C
o
r
t
s
,
n
o
t
a
r
i
J
o
a
n
T
a
c
,
F
e
r
r
e
r
M
i
q
u
e
l
M
a
t
a
l
i
J
o
s
e
p
A
r
b
s
1
6
8
9
J
a
u
m
e
F
a
l
g
u
e
r
a
,
c
h
b
F
e
l
i
p
I
g
n
a
s
i
d
e
A
l
e
g
r
e
,
n
o
b
l
e
J
o
s
e
p
D
e
s
t
a
,
D
r
.
e
n
d
r
e
t
s
J
o
s
e
p
N
o
v
i
a
l
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
i
c
-
h
a
l
,
c
i
r
u
r
g
i
J
o
s
e
p
J
u
l
i
F
l
i
x
T
r
e
l
l
e
s
V
i
c
e
n
s
G
a
v
a
r
r
o
,
n
o
t
a
r
i
1
6
9
0
M
i
q
u
e
l
G
r
i
m
o
-
s
a
c
s
,
c
h
b
J
o
s
e
p
C
o
s
t
a
A
l
e
x
a
n
d
r
e
B
o
i
-
x
a
d
o
r
s
F
l
i
x
A
m
a
t
,
m
e
r
c
a
d
e
r
P
a
u
M
a
u
r
i
c
i
,
a
d
r
o
g
u
e
r
B
a
r
t
o
m
e
u
p
a
r
a
i
r
e
J
a
u
m
e
B
a
s
C
o
n
s
e
l
l
e
r
6
O
b
r
e
r
1
r
O
b
r
e
r
2
n
1
6
9
1
J
o
s
e
p
M
e
r
l
s
i
C
a
d
a
s
d
e
m
u
n
t
,
n
o
b
l
e
F
r
a
n
c
i
s
c
o
P
i
n
y
a
-
n
a
,
c
h
b
J
a
u
m
e
F
r
a
n
c
i
s
c
o
T
e
i
x
i
d
o
r
,
c
h
b
J
o
s
e
p
B
a
s
s
o
l
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
o
s
e
p
R
a
m
o
n
e
d
a
,
a
d
r
o
g
u
e
r
R
a
m
o
n
F
o
n
t
,
p
a
r
a
i
r
e
.
.
.
G
a
b
r
i
e
l
M
o
r
a
,
a
d
r
o
g
u
e
r
1
6
9
2
D
r
.
A
n
t
o
n
M
o
r
e
l
l
J
o
s
e
p
A
m
i
g
a
n
t
,
n
o
b
l
e
J
o
s
e
p
L
l
a
u
d
e
r
J
o
a
n
L
a
p
e
i
r
a
F
r
a
n
c
i
s
c
o
C
o
x
e
t
S
o
l
e
r
F
e
r
r
a
n
,
n
o
t
a
r
i
M
a
t
i
e
s
R
o
s
,
m
a
r
i
n
e
r
J
o
s
e
p
C
o
r
m
e
l
l
a
s
,
D
r
.
F
r
a
n
c
e
s
c
A
r
m
a
n
t
,
m
e
r
c
a
d
e
r
1
6
9
3
F
r
a
n
c
i
s
c
o
F
a
l
g
u
e
-
r
a
,
c
h
b
D
r
.
I
s
i
d
r
o
P
i
R
a
m
o
n
C
o
d
i
n
a
J
o
s
e
p
P
i
c
,
m
e
r
-
c
a
d
e
r
J
o
s
e
p
P
a
s
c
u
a
l
i
A
l
b
a
,
a
d
r
o
g
u
e
r
I
s
i
d
r
o
B
a
l
a
g
u
e
r
,
C
a
n
d
e
l
e
r
d
e
l
a
S
e
u
J
o
a
n
B
.
R
e
v
e
r
t
e
r
,
C
H
B
P
e
r
e
J
o
a
n
N
o
v
e
l
l
,
a
d
r
o
g
u
e
r
1
6
9
4
D
o
n
F
e
l
i
p
I
g
n
a
s
i
A
l
e
g
r
e
J
o
s
e
p
C
o
m
p
a
n
y
s
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
H
o
n
o
r
a
t
R
i
u
s
i
N
a
v
a
r
r
o
,
c
h
b
J
a
c
i
n
t
o
C
a
v
a
l
l
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
P
e
r
e
M
r
t
i
r
C
a
s
-
t
e
l
l
s
,
b
a
r
b
e
r
B
e
r
n
a
t
B
o
n
a
m
i
c
,
s
a
b
a
t
e
r
E
r
a
s
m
e
d
e
L
a
n
a
i
F
o
n
t
a
n
e
t
,
d
o
n
z
e
l
l
P
a
u
L
l
u
s
c
,
m
e
r
c
a
d
e
r
1
6
9
5
D
r
.
J
a
c
i
n
t
o
A
n
d
r
e
u
D
o
n
R
a
m
o
n
B
e
-
r
a
r
t
i
C
o
r
t
i
a
d
a
M
a
g
M
e
r
c
a
d
e
r
,
c
i
u
t
a
d
m
e
n
o
r
d
e
d
i
e
s
J
e
r
o
n
i
S
e
v
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
A
g
u
s
t
C
a
s
t
e
l
l
s
,
b
a
r
b
e
r
J
o
a
n
F
o
l
c
h
,
d
a
g
u
e
r
1
6
9
6
E
s
t
e
v
e
S
e
r
r
a
i
V
i
l
e
t
a
M
e
l
c
h
i
o
r
T
e
i
x
i
d
o
r
J
o
a
n
F
r
a
n
c
e
s
c
M
a
r
e
s
c
J
o
a
n
C
o
l
o
m
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
e
r
o
n
i
T
r
o
c
h
,
a
p
o
t
e
c
a
r
i
J
o
s
e
p
M
e
s
t
r
a
s
,
c
o
r
d
e
r
M
a
r
i
a
n
o
B
o
f
a
r
u
l
l
P
a
u
S
u
n
y
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
1
6
9
7
D
o
n
F
r
a
n
c
i
s
c
o
T
a
v
e
r
n
e
r
i
M
o
n
-
t
o
r
n
s
D
r
.
J
o
a
q
u
i
m
B
o
r
n
i
a
c
D
r
.
D
o
m
i
n
g
o
P
i
n
y
o
l
G
a
s
p
a
r
t
G
a
t
i
l
l
e
-
p
a
,
m
e
r
c
a
d
e
r
P
e
r
e
B
r
u
n
s
,
a
d
r
o
g
u
e
r
M
a
c
i
R
o
s
,
m
a
r
i
n
e
r
J
a
u
m
e
E
v
a
M
e
l
c
i
o
r
C
o
r
t
s
1
6
9
8
F
l
i
x
B
o
n
e
u
,
c
h
b
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
,
m
i
l
i
t
a
r
M
a
g
M
e
r
c
a
d
e
r
O
n
o
f
r
e
S
i
d
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
a
u
m
e
S
a
l
v
a
d
o
r
,
a
p
o
t
e
c
a
r
i
S
i
m
e
o
n
S
a
l
v
a
d
o
r
,
m
a
n
y
M
o
s
s
n
J
o
s
e
p
M
o
r
a
J
o
s
e
p
R
o
v
i
r
a
,
c
a
n
d
e
l
e
r
d
e
l
a
c
e
r
a
1
6
9
9
J
o
a
n
M
a
g
B
a
r
r
e
r
a
F
r
a
n
c
i
s
c
o
O
r
r
i
o
l
s
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
D
o
n
J
o
s
e
p
M
a
-
g
a
r
o
l
a
J
o
s
e
p
A
p
a
r
i
c
i
,
m
e
r
c
a
d
e
r
B
a
r
t
o
m
e
u
R
o
i
g
,
n
o
t
a
r
i
F
r
a
n
c
e
s
c
F
e
r
r
a
n
,
c
o
t
o
n
e
r
D
o
n
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
J
o
a
n
G
a
l
v
a
n
y
,
m
i
l
i
t
a
r
1
7
0
0
D
o
n
A
l
e
x
a
n
d
r
o
B
o
i
x
a
d
o
r
s
F
r
a
n
c
e
s
c
L
l
a
u
d
e
r
,
c
h
b
H
i
e
r
n
i
m
S
a
l
v
a
-
d
o
r
,
c
h
b
F
r
a
n
c
e
s
c
B
a
s
s
o
l
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
P
e
r
e
T
o
r
n
e
r
,
b
a
r
b
e
r
B
e
r
n
a
t
M
i
r
,
p
a
s
s
a
m
a
n
e
r
H
i
e
r
n
i
m
S
a
l
v
a
-
d
o
r
,
C
H
B
C
a
r
l
o
s
A
r
n
a
u
1
7
0
1
D
r
.
J
o
s
e
p
C
o
m
-
p
a
n
y
D
o
n
C
a
r
l
o
s
V
i
l
a
J
e
r
o
n
i
F
r
a
n
c
e
s
c
M
a
s
c
a
r
,
c
h
b
M
i
q
u
e
l
C
o
l
o
m
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
S
e
v
e
r
M
a
r
c
,
m
a
r
i
n
e
r
M
a
c
i
R
o
s
,
m
a
r
i
n
e
r
E
s
t
e
v
e
S
e
r
r
a
V
i
l
e
t
a
,
C
H
B
,
D
i
e
g
o
G
o
l
o
r
o
n
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
1
7
0
2
F
l
i
x
B
o
n
e
u
,
c
h
b
P
a
u
L
l
e
d
i
D
a
l
-
m
a
s
e
s
,
c
h
b
J
o
a
n
P
o
n
s
i
c
i
M
o
n
j
o
,
m
i
l
i
t
a
r
O
n
o
f
r
e
S
i
d
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
P
e
r
e
M
r
t
i
r
C
a
s
-
t
e
l
l
s
,
c
i
r
u
r
g
i
J
o
a
n
N
a
d
a
l
,
s
e
n
c
e
r
e
r
B
a
l
t
a
s
a
r
B
a
r
r
e
r
a
i
B
o
f
a
r
u
l
l
,
c
i
u
-
t
a
d
J
o
a
q
u
i
m
S
a
l
l
a
,
m
e
r
c
a
d
e
r
1
7
0
3
D
o
n
A
n
t
o
n
V
a
l
n
c
i
a
D
r
.
J
o
s
e
p
A
r
e
n
y
i
G
a
r
r
i
g
a
D
r
.
F
r
a
n
c
i
s
c
o
F
o
r
n
a
g
u
e
r
a
i
A
l
s
J
a
u
m
e
T
e
i
x
i
d
o
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
M
a
r
i
R
o
n
d
,
n
o
t
a
r
i
J
o
a
n
V
i
e
t
a
,
b
a
r
-
r
e
t
e
r
d
a
g
u
l
l
a
D
o
n
A
n
t
o
n
d
e
S
o
l
i
M
o
n
t
a
n
e
r
J
o
a
q
u
i
m
R
o
s
,
n
o
t
a
r
i
r
e
i
a
l
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 303
A
n
y
C
o
n
s
e
l
l
e
r
1
r
C
o
n
s
e
l
l
e
r
2
n
C
o
n
s
e
l
l
e
r
3
r
C
o
n
s
e
l
l
e
r
4
t
C
o
n
s
e
l
l
e
r
5
C
o
n
s
e
l
l
e
r
6
O
b
r
e
r
1
r
O
b
r
e
r
2
n
1
7
0
4
F
r
a
n
c
i
s
c
o
C
o
s
t
a
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
G
a
b
r
i
e
l
F
r
a
n
c
i
s
c
o
B
r
i
a
,
c
a
v
a
l
l
e
r
H
o
n
o
r
a
t
P
a
l
l
e
j
i
R
i
e
r
a
,
D
r
.
e
n
d
r
e
t
s
P
a
u
S
a
y
o
l
,
m
e
r
-
c
a
d
e
r
M
a
t
e
u
H
e
r
e
u
,
b
a
r
b
e
r
J
o
s
e
p
S
o
l
,
f
u
s
t
e
r
R
a
m
o
n
V
i
l
a
n
a
P
e
r
l
a
s
,
c
h
b
F
l
i
x
C
o
s
t
a
,
n
o
t
a
r
i
1
7
0
5
J
o
s
e
p
C
o
m
p
a
n
y
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
C
r
i
s
t
f
o
l
L
l
e
d
i
C
a
r
r
e
r
e
s
,
c
h
b
D
o
n
A
n
t
o
n
S
u
-
n
y
e
r
i
B
e
l
l
o
c
h
F
r
a
n
c
i
s
c
o
F
o
n
t
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
o
s
e
p
S
a
u
r
i
n
a
,
a
p
o
t
e
c
a
r
i
B
a
r
t
o
m
e
u
O
l
v
e
r
,
s
a
s
t
r
e
D
r
.
F
r
a
n
c
i
s
c
o
T
o
d
a
i
G
i
l
J
o
s
e
p
R
u
b
i
,
m
e
r
c
a
d
e
r
1
7
0
6
D
o
n
F
r
a
n
c
e
s
c
N
i
c
o
l
a
u
d
e
S
a
n
t
J
o
a
n
F
r
a
n
c
i
s
c
o
G
a
l
l
a
r
t
i
P
a
s
t
o
r
,
c
h
b
J
a
c
i
n
t
o
L
l
o
r
e
d
a
,
c
h
b
F
r
a
n
c
i
s
c
o
A
n
t
o
n
V
i
d
a
l
,
m
e
r
c
a
d
e
r
I
s
i
d
o
r
o
F
a
m
a
d
e
s
,
n
o
t
a
r
i
P
a
u
G
i
r
a
u
,
h
o
r
t
o
l
F
r
a
n
c
i
s
c
o
R
i
e
r
a
i
M
a
r
t
,
c
h
b
J
o
a
n
C
a
l
v
a
r
i
a
i
S
a
b
a
t
e
r
,
m
e
r
-
c
a
d
e
r
1
7
0
7
F
r
a
n
c
i
s
c
o
O
r
r
i
o
l
s
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
D
o
n
F
r
a
n
c
i
s
c
o
B
a
s
t
e
r
o
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
s
i
C
a
l
d
e
r
,
m
i
s
s
e
r
F
r
a
n
c
i
s
c
o
G
o
l
o
-
r
o
n
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
o
a
n
V
i
l
a
r
d
a
g
a
,
a
p
o
t
e
c
a
r
i
J
e
r
o
n
i
B
a
t
l
l
e
,
p
a
r
a
i
r
e
E
r
a
s
m
e
d
e
L
a
n
a
i
F
o
n
t
a
n
e
t
,
d
o
n
z
e
l
l
J
e
r
o
n
i
A
l
a
b
a
u
,
m
e
r
c
a
d
e
r
1
7
0
8
M
i
s
s
e
r
J
o
s
e
p
A
r
e
n
y
i
G
a
r
r
i
g
a
F
r
a
n
c
e
s
c
F
o
n
t
-
l
l
o
n
g
a
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
D
o
n
A
n
t
o
n
B
e
-
r
e
n
g
u
e
r
i
G
a
b
r
i
e
l
M
i
q
u
e
l
C
o
l
o
m
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
P
a
u
P
i
,
n
o
t
a
r
i
J
o
a
n
D
a
r
b
,
F
e
r
r
e
r
J
o
s
e
p
C
a
r
r
e
r
a
s
i
T
h
a
l
a
v
e
r
a
,
c
h
b
J
a
c
i
n
t
o
A
n
t
o
n
,
c
a
v
a
l
l
e
r
m
e
r
c
a
d
e
r
1
7
0
9
D
o
n
R
a
m
o
n
C
o
-
d
i
n
a
i
F
a
r
r
e
r
e
s
A
n
t
o
n
M
o
x
i
g
a
i
G
i
n
a
b
r
e
d
a
,
d
o
n
z
e
l
l
B
a
l
t
a
s
a
r
B
a
r
r
e
r
a
i
B
o
f
a
r
u
l
l
,
c
h
b
J
e
r
o
n
i
A
l
a
b
a
u
,
m
e
r
c
a
d
e
r
,
R
a
f
a
e
l
A
l
b
i
,
n
o
t
a
r
i
F
r
a
n
c
i
s
c
o
D
o
l
s
e
t
,
f
u
s
t
e
r
F
r
a
n
c
i
s
c
o
L
l
a
u
-
d
e
r
,
c
h
b
J
o
s
e
p
M
a
d
r
i
g
u
e
-
r
a
,
n
o
t
a
r
i
1
7
1
0
D
o
n
A
n
t
o
n
V
a
l
n
c
i
a
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
-
f
a
r
i
S
o
r
t
s
,
c
h
b
O
l
e
g
u
e
r
A
r
g
e
m
i
r
i
C
r
e
i
x
e
l
l
,
c
h
b
J
o
a
n
P
u
i
g
e
r
i
g
u
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
F
r
a
n
c
i
s
c
o
R
o
s
s
i
-
n
e
s
,
n
o
t
a
r
i
L
u
c
i
Q
u
a
d
r
a
d
e
s
,
a
s
s
a
o
n
a
d
o
r
D
o
n
J
o
s
e
p
A
m
i
-
g
a
n
t
*
P
e
r
e
P
a
u
J
o
f
f
r
e
1
7
1
1
D
r
.
J
o
s
e
p
C
o
r
o
m
i
n
e
s
D
r
.
D
i
e
g
o
C
a
s
e
t
a
D
r
.
M
i
q
u
e
l
F
u
s
t
e
r
G
a
b
r
i
e
l
F
o
n
t
,
E
m
m
a
n
u
e
l
R
o
s
s
e
l
l
M
i
q
u
e
l
R
i
g
u
a
l
t
A
r
m
e
n
g
o
l
d
e
P
e
g
u
e
r
a
P
e
r
e
P
a
u
R
i
b
e
s
1
7
1
2
R
a
m
o
n
S
a
b
a
t
e
r
,
c
h
b
E
m
m
a
n
u
e
l
M
a
s
i
S
o
l
d
e
v
i
l
a
,
D
r
.
e
n
d
r
e
t
s
S
a
l
v
a
d
o
r
M
a
s
s
a
-
n
s
d
e
l
a
R
i
b
e
r
a
,
c
a
v
a
l
l
e
r
J
o
a
n
C
o
l
o
m
e
r
,
m
e
r
c
a
d
e
r
P
e
r
e
T
o
r
n
e
r
,
b
a
r
b
e
r
A
n
t
o
n
M
a
t
e
u
,
a
r
g
e
n
t
e
r
J
o
s
e
p
B
o
s
c
h
i
T
a
l
a
v
e
r
a
,
c
h
b
I
s
i
d
o
r
o
F
a
m
a
d
e
s
i
M
o
r
e
l
l
,
n
o
t
a
r
i
1
7
1
3
E
m
m
a
n
u
e
l
F
l
i
x
P
a
u
C
o
r
b
e
r
a
i
P
a
l
a
u
R
a
f
a
e
l
E
s
t
e
v
e
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
J
o
a
n
P
a
u
L
l
o
-
r
e
n
s
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
o
s
e
p
G
a
l
,
n
o
t
a
r
i
J
a
c
i
n
t
o
C
l
a
r
i
a
n
a
,
e
s
p
a
r
t
e
r
M
i
q
u
e
l
F
u
s
t
e
r
,
m
i
l
i
t
a
r
B
e
r
n
a
t
F
o
r
s
,
a
r
t
i
s
t
a
1
7
1
4
D
r
.
R
a
f
a
e
l
C
a
s
a
n
o
v
a
S
a
l
v
a
d
o
r
F
e
l
i
u
d
e
l
a
P
e
n
y
a
,
c
h
b
R
a
m
o
n
S
a
n
s
F
r
a
n
c
i
s
c
o
A
n
t
o
n
V
i
d
a
l
,
m
e
r
c
a
d
e
r
J
o
s
e
p
L
l
a
u
r
a
d
o
r
,
n
o
t
a
r
i
J
e
r
o
n
i
F
e
r
r
e
r
,
g
u
a
n
t
e
r
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
o
n
a
r
,
D
r
.
e
n
m
e
d
i
c
i
n
a
J
e
r
o
n
i
G
r
a
s
s
e
s
,
b
a
r
b
e
r
N
o
t
a
:
s
.
s
i
g
n
i
c
a
s
u
b
s
t
i
t
u
t
p
e
r
.
F
o
n
t
:
e
l
a
b
o
r
a
c
i
p
r
p
i
a
a
p
a
r
t
i
r
d
e
M
N
A
.
A
n
n
e
x
7
E
l
s
d
i
p
u
t
a
t
s
d
e
l
a
G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t
d
e
C
a
t
a
l
u
n
y
a
d
e
s
d
e
1
6
8
0
T
r
i
e
n
n
i
D
i
p
u
t
a
t
e
c
l
e
s
i
s
t
i
c
D
i
p
u
t
a
t
m
i
l
i
t
a
r
D
i
p
u
t
a
t
r
e
i
a
l
O
d
o
r
e
c
l
e
s
i
s
t
i
c
O
d
o
r
m
i
l
i
t
a
r
O
d
o
r
r
e
i
a
l
1
6
8
0
S
a
s
t
r
e
P
r
a
t
s
,
J
o
s
e
p
A
m
a
t
D
e
s
p
a
l
a
u
,
J
o
a
n
P
e
r
p
i
n
y
,
J
o
a
n
B
.
F
e
r
r
e
r
,
F
r
a
n
c
i
s
c
o
M
e
c
a
i
C
a
s
s
a
d
o
r
,
J
o
s
e
p
M
o
n
s
a
l
v
o
,
O
n
o
f
r
e
1
6
8
3
M
o
n
t
a
n
e
r
i
S
a
c
o
s
t
a
,
B
a
l
-
t
a
s
a
r
C
a
m
p
o
r
r
e
l
l
s
,
A
n
t
o
n
s
.
P
a
l
l
a
r
s
,
M
i
q
u
e
l
M
e
l
i
c
,
J
o
s
e
p
M
o
n
g
a
i
,
F
r
a
n
c
e
s
c
B
a
c
i
D
e
s
c
a
t
l
l
a
r
,
P
e
r
e
C
o
r
t
s
,
O
n
o
f
r
e
1
6
8
6
S
a
y
o
l
i
Q
u
a
r
t
e
r
o
n
i
,
A
n
t
o
n
i
,
s
.
P
o
n
s
,
F
r
a
n
c
i
s
c
o
P
a
s
s
i
a
,
J
e
r
o
n
i
s
.
M
a
s
d
o
v
e
l
l
e
s
,
M
i
q
u
e
l
A
l
a
i
x
,
F
r
a
n
c
e
s
c
(
p
a
r
e
)
A
l
a
i
x
,
F
r
a
n
c
e
s
c
(
l
l
)
M
o
r
a
i
N
a
v
a
r
r
o
,
J
e
r
o
n
i
S
i
t
g
e
s
i
V
i
d
a
l
,
J
o
s
e
p
,
s
.
D
e
s
p
u
j
o
l
i
M
o
n
c
o
r
p
,
F
r
a
n
c
e
s
c
C
o
r
b
e
r
a
i
P
a
l
a
u
,
P
a
u
1
6
8
9
S
a
l
a
z
a
r
,
B
e
n
e
t
I
g
n
a
s
i
L
a
n
u
z
a
i
O
m
s
,
J
o
a
n
C
a
m
p
s
,
J
a
u
m
e
N
a
r
c
s
B
o
s
c
,
M
i
q
u
e
l
J
o
a
n
V
i
v
e
t
,
J
o
a
n
B
e
r
e
n
g
u
e
r
,
A
n
t
o
n
1
6
9
2
M
o
n
t
s
e
r
r
a
t
,
O
l
e
g
u
e
r
,
s
.
V
a
l
l
s
P
e
n
d
u
t
x
o
,
J
o
s
e
p
A
.
,
s
.
P
l
a
n
e
l
l
a
i
C
r
u
l
l
e
s
,
A
n
t
o
n
T
e
r
r
i
G
r
a
n
o
l
l
a
c
h
s
,
J
o
s
e
p
S
e
r
r
a
i
V
i
l
e
t
a
,
E
s
t
e
v
e
B
u
r
g
s
,
N
a
r
c
s
A
q
u
i
l
e
s
,
P
a
u
B
o
f
l
,
N
a
r
c
s
1
6
9
5
P
i
n
y
a
n
a
i
G
a
l
v
a
n
y
,
R
a
f
a
e
l
B
r
u
,
J
o
s
e
p
,
s
.
M
e
c
a
i
C
a
s
s
a
d
o
r
,
J
o
s
e
p
G
r
a
t
P
e
r
p
i
n
y
,
A
n
t
o
n
V
a
l
l
s
,
J
e
r
o
n
i
J
u
n
y
e
n
t
i
V
e
r
g
s
,
F
r
a
n
c
e
s
c
,
s
.
M
a
r
t
i
V
i
l
a
n
o
v
a
,
T
o
m
s
B
l
a
n
c
,
J
a
c
i
n
t
o
1
6
9
8
S
o
l
a
n
e
l
l
i
F
o
i
x
,
C
l
i
m
e
n
t
M
i
r
a
v
a
l
l
,
A
l
e
i
x
L
l
o
p
i
s
,
J
o
s
e
p
N
a
d
a
l
,
R
a
f
a
e
l
O
l
m
e
r
a
i
V
i
a
n
y
a
,
J
o
a
n
B
o
e
r
,
J
o
s
e
p
1
7
0
1
P
l
a
n
e
l
l
a
i
C
r
u
l
l
e
s
,
A
n
t
o
n
M
a
g
a
r
o
l
a
i
L
l
u
p
i
a
,
P
e
r
e
,
s
.
A
l
b
e
r
t
,
A
n
t
o
n
O
l
i
v
a
,
J
a
u
m
e
P
a
d
e
l
l
s
i
C
a
s
a
m
i
t
j
a
n
a
,
R
a
f
a
e
l
E
v
a
i
M
a
l
l
a
,
J
a
u
m
e
,
s
.
M
u
x
i
g
a
G
i
n
e
b
r
e
d
a
,
A
n
t
o
n
C
e
r
d
,
P
e
r
e
M
r
t
i
r
1
7
0
4
V
a
l
l
s
i
F
r
e
i
x
a
,
F
r
a
n
c
i
s
c
o
,
s
.
G
r
a
u
,
J
o
s
e
p
P
u
i
g
,
A
n
t
o
n
i
n
o
,
s
.
N
o
v
e
l
l
i
N
a
d
a
l
,
J
o
s
e
p
,
s
.
S
o
l
G
u
a
r
d
i
o
l
a
,
J
o
s
e
p
P
i
n
y
a
n
a
M
o
n
t
f
o
r
t
,
A
g
u
s
t
s
.
V
i
d
a
l
,
P
e
r
e
O
l
i
v
e
r
,
P
e
r
e
,
s
.
G
o
m
i
s
,
V
i
c
e
n
s
S
e
n
e
s
p
l
e
d
a
i
S
o
l
a
n
e
l
l
,
C
l
e
m
e
n
t
B
r
a
i
D
u
r
a
n
,
J
o
s
e
p
1
7
0
7
C
o
p
o
n
s
i
E
s
q
u
e
r
r
e
r
,
M
a
n
u
e
l
S
a
g
r
e
r
a
i
X
i
f
r
,
J
a
c
i
n
t
o
S
e
r
r
e
s
,
J
o
s
e
p
N
o
v
e
l
l
i
N
a
d
a
l
,
M
a
r
i
C
l
a
r
e
s
v
a
l
l
s
i
M
i
q
u
e
l
,
L
l
u
s
M
o
x
,
B
e
r
n
a
t
1
7
1
0
S
o
l
a
n
e
l
l
,
A
n
t
o
n
S
o
l
i
S
a
n
t
E
s
t
e
v
e
,
F
r
a
n
c
e
s
c
V
i
l
a
r
,
J
o
s
e
p
R
e
i
g
,
F
l
i
x
S
u
l
l
a
i
G
a
s
s
o
l
,
F
r
a
n
c
i
s
c
o
A
n
d
r
e
u
,
J
o
a
n
N
o
t
a
:
s
.
s
i
g
n
i
c
a
s
u
b
s
t
i
t
u
t
p
e
r
.
F
o
n
t
:
e
l
a
b
o
r
a
c
i
p
r
p
i
a
a
p
a
r
t
i
r
d
e
S
A
N
S
I
T
R
A
V
,
J
o
s
e
p
M
.
i
B
A
L
L
A
R
T
I
M
A
R
S
O
L
,
C
o
n
c
e
p
c
i
E
l
c
a
t
l
e
g
d
e
d
i
p
u
t
a
t
s
i
o
d
o
r
s
d
e
c
o
m
p
t
e
s
d
e
l
a
G
e
n
e
r
a
l
i
t
a
t
d
e
C
a
t
a
l
u
n
y
a
(
1
3
5
9
-
1
7
1
0
)
d
e
P
e
r
e
S
e
r
r
a
i
P
o
s
t
i
u
s
,
E
H
D
A
P
,
V
I
I
I
,
B
a
r
c
e
l
o
n
a
,
1
9
8
0
,
p
p
.
6
3
-
1
1
8
.
1. Els notaris amb codi III.22 a III.23 pertanyen a lAHMB.
Annex 8
Testaments consultats (AHPB)
1
(ordenats pel nom)
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
1 ger i Eva, Maria Ms, Josep 836 26 93
2 ger i Queralt, Pau Fontana, Bonaventura 984 1r 85
3 ger, Pau Fontana, Jos Francisco 875 3r 175
4 Aguilar i Monfar, Francisca Gal, Bonaventura 861 4t 43
5 Agull i Sagarriga, Francisca Llaurador Satorre, Josep 861 54 30 tn
6 Agull i Sagarriga, Francisca Llaurador Satorre, Josep 861 54 s/f tn
7 Agullo Pins, Josep Verneda, Joan Francesc 880 22 184
8 Agull, Ignsia Gualsa Aparici, Francisco 943 1r 61
9 Agull-Pins i Sagarriga, Francisco Verneda, Joan Francesc 880 23 99
10 Aimeric Crulles, Anna Mollar, Pau 899 1r 34
11 Aimeric, Bernat Fontana, Llus 806 43 93 tn
12 Aimeric, Joan Duran, Francesc 900 24 55
13 Alabau, Jacinto Torres (menor) Francisco 862 1r 67
14 Alabau, Jeroni Olzina Malet, Juan 938 1r 5
15 Alemany i Alemany, Maria Cabrer, Pau 877 31 214
16 Alemany i Bru, Eullia Golorons, Salvador 812 19 75
17 Alemany i Descatllar Verneda, Joan Francesc 880 23 64
18 Alemany i Magarola, Francisco Campllonch, Flix 960 1r 216
19 Alemany i Massa, Maria Golorons Prous, Salvador 874 1r 40
20 Als Hernndez, Francisco Naves, Joan 815 28 71
308 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
21 Als i Fontaner, Francisca Claramunt, Ignasi 979 1r 360
22 Als i Fontaner, Joan Claramunt, Ignasi 979 1r 175
23 Als i Rius, Joan Claramunt, Alejo 889 1r 199
24 Als i Rius, M. Grcia Cassani, Antoni 871 1r 127
25 Als, Josep Cassani, Antoni 871 1r 179
26 Amat i Despalau, Joan Verneda, Joan Francesc 880 22 66
27 Amat i Lentiscl, M. Anna Gal, Bonaventura 861 4t 129
28 Amat Planella i Granulosa, Francisco Gal, Bonaventura 861 2n 139
29 Amat Planella i Despalau, Josep Llaurador Satorre, Josep 861 53 253
30 Amat, Flix Fontana, Llus 806 43 41 tn
31 Amigant Carreres, Francisco Albi, Rafael 818 79 187
32 Amigant i Olzina, Josep Ignasi Fontana, Jos Francisco 875 2n 180
33 Amigant Olzina, Ignasi Cerver, Bartolom 870 1r 347
34 Amigant, Josep Albi, Rafael 818 80 178
35 Andreu, Jacinto Fontana, Llus 806 43 26 tn
36 Anglasell i Cortada, Maria Torres, Bonaventura 770 48 188
37 Anglasell i de Cortada, Igns Fontana, Jos Francisco 875 3r 12
38 Anglasell, Narcs Torres, Bonaventura 770 48 247
39 Antic i Mora, Igns Fontana, Jos Francisco 875 1r 252
40 Antic, Francisco Albi, Rafael 818 80 138
41 Antic, Tecla Fontana, Jos Francisco 875 2n 266
42 rdena i Darnius, Bernardino Fontana, Jos Francisco 875 2n 262
43 rdena i Darnius, Francisco Galceran Gomis, Jeroni 911 2n 144
44 rdena i Darnius, Francisco Galceran Gomis, Jeroni 911 3r 36
45 Argem i Duran, Manuela Vidal, Jos I. 869 1r s/f
46 Argem, Josep Llosas, Pere III.22
1678-
1745
62
47 Argem, Oleguer Casals, Francisco 904 1r 91
48 Armanteras, Valent Solsona, Joan 890 22 s/f
49 Armengol Aimeric, Antoni Gomis, Jeroni 911 3r 75
50 Armengol Aimeric, Gertrudis Gomis, Jeroni 911 1r 108
51 Armengol Aimeric, Pere Gomis, Jeroni 911 1r 10
52 Armengol Despujol, M. Anna Gomis, Jeroni 911 2n 217
53 Armengol i Cartell, Guillem Verneda, Joan Francesc 880 23 98
54 Asprer i Talric, Francisco Riera, Antoni 841 61 272
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 309
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
55 Asprer, Francisco Cols, Esteve 844 37 189
56 Asprer, Josep Teixidor, Ignasi 909 27 16 vol, II
57 Asprer, Teresa Cols, Esteve 844 37 122
58 Balaguer, Francisco Teixidor, Ignasi 909 27 93 vol. II
59 Banyuls, Francisca Famades, Isidre 813 40 377
60 Barrera Bofarull, Baltasar
Torres, Francisco
Bonaventura
885 41 63
61 Barrera, Josep Torres, Bonaventura 770 48 114
62 Barrera, Mag
Torres, Francisco
Bonaventura
885 40 133
63 Bssols i Colomer, Francisca Cassani Mascar, Jos A. 971 1r 56
64 Bastero i Vilana, Llusa Mollar, Pau 899 1r 261
65 Bastero, Eullia Albi, Rafael 818 80 208
66 Bastero, Pere Anton Rojas, Domnec 863 64 50
67 Batlla i Tormo, Marianna Borrs, Jeroni 887 15 s/f
68 Berardo i Santjust, Francisco Llaurador Satorre, Josep 861 54 13 tn
69 Berardo March i Mataplana, Narcisa Verneda, Joan Francesc 880 22 109
70 Berardo, Agust Verneda, Joan Francesc 880 22 197
71 Berart i Bazai, Ramon
Torres, Francisco
Bonaventura
885 40 49
72 Berart i Cortiada, Gaspar
Torres, Francisco
Bonaventura
885 41 s/f
73 Berenguer Novell, Anton Francisco Llosas, Pere III.22
1678-
1745
133
74 Blanc i Castanyer, Paula Virgili, Josep 197 13 13
75 Blanc i Fontanils, M. Grcia Fors, Bernat 874 15 s/f
76 Blanc i Fontanils, M. Grcia Corts, Flix 880 14 21
77 Blanc i Oms, Jacinto Ferrusola, Gerardo 941 1r 137
78 Blanes i Centelles i Pins, M. Anna Gomis, Jeroni 911 3r 15
79 Blanes i Centelles, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 2n 204
80 Blanes i Centelles, Isabel Llaurador Satorre, Josep 861 54 s/f tn
81 Boixadors i Crasi, Alexandre Topi, Francesc 870 33 104
82 Boixadors i Crasi, Llus Gell, Jos 811 99 141
83 Boixadors i Crasi, Luca Verneda, Joan Francesc 880 23 73
84 Boixadors i Pins, Teresa Gavarro, Vicens 873 40 s/f
85 Boixadors i Pins, Teresa Fontana, Jos Francisco 875 1r 229
310 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
86 Boneu Lled, Teresa Fors Teixidor, Bernardo 950 1r s/f
87 Boneu Riera, Francisco Olzina Malet, Juan 938 1r 15
88 Boneu, Flix Says, Gaspar 854 57 184
89 Boneu, Onofre Ms Gell, Francisco 966 1r 113
90 Bria i Damians, Gertrudis Gavarro, Vicens 873 40 s/f
91 Bria i Gualba, Gabriel Francisco Pi, Pau 781 80 158
92 Bria i Gualba, Maria Garau, Carles 833 29 117
93 Bria i Sanahuja, Miquel Rossell, Francesc 908 14 18
94 Bria, Salvador Corts i Oriol, Melcior 837 82 s/f
95 Bosc Alzina, Pere Miquel Albi, Rafael 818 80 114
96 Bosc i Verdalet, Joan Fontana, Jos Francisco 875 2n 193
97 Bosc, Josep Alier, Ramon 932 1r 11
98 Bosc, Miquel Joan Pujol, Pere Pau 910 31 196
99 Bosser, Francisca Gell, Jos 811 99 26
100
Bournoville i Erill, Josep Fontana, Jos Francisco 875 3r 32
101
Bournoville, Francisco Llaurador Satorre, Josep 861 54 25 tn
102
Bru i Banyuls, Josep Rics, Pau 864 1r 188
103
Bru i Canta, Anton Vila Torrens, Jos 898 1r s/f
104
Bru i Canta, Ignasi Avella, Flix 890 1r 280
105
Bru i Canta, Llus Llaurador Satorre, Josep 861 53 283
106
Bru i Canta, Teresa Verneda, Joan Francesc 880 22 173
107
Bru i Casanovas, Teresa Claramunt, Ignasi 979 1r 1
108
Bru i Ciges, Jernima Vidal, Jos I. 869 1r s/f
109
Bru i Copons, Josepa Llaurador Satorre, Josep 861 54 22 tn
110
Bru i Copons, Ramon Gomis, Jeroni 911 2n 162
111
Bru i Copons, Teresa Gomis, Jeroni 911 2n 173
112
Bru i Mora, Anton Cassani, Antoni 871 1r 3
113
Bru i Soler, Ignsia Fontana, Jos Francisco 875 1r 209
114
Bru Monjo, Anton Rics, Pau 864 1r 158
115
Bru Sampso, M. Anna Rojas, Domnec 863 64 116
116
Bru, Josep Torres (menor) Francisco 862 1r 122
117
Butiny, Felip Campllonch, Flix 960 1r 6
118
Cadell, Baltasar Llaurador Satorre, Josep 861 53 189
119
Calder, Miquel Llaurador Satorre, Josep 861 53 262
120
Cncer i Sol Santesteve, Francisco Prats, Sebasti 961 1r 148
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 311
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
121
Cncer, Francisco Fontana, Llus 806 43 16 tn
122
Carbonell i Butiny, Eullia Gavarro, Vicens 873 40 s/f
123
Cardona i Als, M. Anna Fontana, Jos Francisco 875 2n 142
124
Cardona i Vidal, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 2n 249
125
Cardona, Josep Antoni Rossell, Francesc 908 13 5
126
Cardona, Pere Gavarro, Vicens 873 40 s/f
127
Carreras i Bertran, Miquel Pi, Pau 781 78 124
128
Carreras i Erill, Joan Llaurador Satorre, Josep 861 53 192
129
Carreras i Gachapai, Llusa Campllonch, Flix 960 1r 124
130
Carreras i Talavera, Josep Pi, Pau 781 79 179
131
Carreras i Talavera, Raimunda Casals, Francisco 904 1r 19
132
Carreres, Maria Duran, Francesc 900 24 59 vol. II
133
Cartell i Desbac, Pere Llaurador Satorre, Josep 861 54 31 tn
134
Cartell i Fons, Ignsia Llaurador Satorre, Josep 861 54 29 tn
135
Cartell i Sabastida i Llupi, Petronila Gomis, Jernim 911 1r 56
136
Cartell i Sabastida, Joan Galceran Llaurador Satorre, Josep 861 54 14 tn
137
Cata i Bertran, Josep Fontana, Llus 806 45 154
138
Cata i Renau, Joan Mollar, Pau 899 1r 163
139
Cata Sadurn, Ramon Prats, Sebasti 961 1r 81
140
Circuns, Jaume Simon, Toms 839 80 34
141
Claresvalls i Gachapai, Caterina Gal, Bonaventura 861 3r 101
142
Claresvalls i Llcia, Joan Gal, Bonaventura 861 1r 121
143
Claresvalls, Clara Teixidor, Ignasi 909 27 83 vol. II
144
Clariana rdena, Joan Gell, Jos 811 99 100
145
Clariana de Montaner i
Sanglada, Maria
Rond, Carlos 937 1r 27
146
Clariana Gualbes, M. Teresa Cassani, Antoni 871 1r 229
147
Clariana i Gualbes, Josep Corts, Flix 880 14 153
148
Clariana Meca, Josep Rond, Carlos 937 1r 62
149
Clariana, Miquel Corts, Flix 880 14 168
150
Clver i Foraster, Ramon Rufasta, Mari 897 24 s/f
151
Clver, Vicenta Gell, Jos 811 101 115
152
Climent, Francisco Torres, Bonaventura 770 48 6
153
Codina Costa, Gertrudis Fontana, Jos Francisco 875 1r 159
154
Copons de Llor, Ramon Gell, Jos 811 101 24
312 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
155
Copons Falc i Aimeric, Joan Fontana, Jos Francisco 875 2n 131
156
Copons i Aguilar, Maria Gal, Bonaventura 861 6 91
157
Copons i Armengol, Josepa Topi, Francesc 870 33 147
158
Copons i Bas, Maria Fontana, Jos Francisco 875 3r 153
159
Copons i Boixadors, Ignasi Fontana, Bonaventura 984 1r 50
160
Copons i Boixadors, Josepa Fontana, Jos Francisco 875 2n 112
161
Copons i Copons, Antoni Fontana, Bonaventura 984 1r 7
162
Copons i Falc, Maria Mitjans, Pau 859 49 466
163
Copons i Grimau, Agust Llaurador Satorre, Josep 861 54 32 tn
164 Copons Ivorra, Caterina Pujol, Severo 886 3r 174
165
Copons Oms i Santa Pau,
Cayetano Llus
Gomis, Jeroni 911 2n 47
166 Copons, Isabel Mitjans, Pau 859 49 255
167 Corbera i Sant Climent, Isabel Desconegut III.22
1705-
1709
s/f
168 Corbera, lim Terr, Josep Albi, Rafael 818 80 168
169 Corbera, lim de Sant Climent, Isabel Verneda, Joan Francesc 880 23 1
170 Cordelles i Vila, Jernima Says, Gaspar 854 57 203
171 Cordelles Jdice, Paula Gell, Jos 811 99 9
172 Cortada, Francisco Fors, Bernat 874 15 s/f
173 Corts, Jacinto Albi, Rafael 818 80 199
174 Cortiada, Miquel Torres, Bonaventura 770 48 134
175 Cortiada, Rafael
Torres, Francisco
Bonaventura
885 41 50
176 Cortiada, Teresa Torres, Bonaventura 770 48 221
177 Costa Ferrer, Francisca Augirot Sunyer 968 1r 18
178 Costa i Boneu, Toms Duran, Antoni 916 2n 10
179 Costa i Ferrer, Francisca Augirot Sunyer 968 1r 18
180 Costa i Herxarch (Bertran?), M. Teresa Ferran, Francisco 883 1r 78
181 Costa i Vinyola, Francisco Corts i Oriol, Melcior 837 82 s/f
182 Costa Puig, Josep Fontana, Jos Francisco 875 1r 275
183 Costa, Anton Olzina Malet, Juan 938 1r 24
184 Costa, Eullia Albi, Rafael 818 80 152
185 Costa, Francisco Llosas, Pere III.22
1678-
1745
157
186 Dalmases i Ros, Josep Mollar, Pau 899 1r 226
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 313
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
187 Dalmases i Ros, Pau Mollar, Pau 899 1r 11
188 Dalmases i Vilana, Marta Mollar, Pau 899 1r 1
189 Dalmases Mayor, Pau Torres, Bonaventura 770 48 66
190 Dalmases Terr, Maria Campllonch, Flix 960 1r 76
191 Dalmases, Ramon Mollar, Pau 899 1r 274
192 Dalmau i Capcir, Josep Fontana, Jos Francisco 875 2n 49
193 Dalmau i Mas, Francisco Gomis, Jeroni 911 3r 61
194 Dalmau i Papiol, Eullia Corts, Flix 880 14 173
195 Dalmau, Francisco Rojas, Domnec 863 65 86
196 Dalmau, Joan Cerver, Bartolom 870 1r 181
197 Dalmau, Josepa Ferrusola, Gerardo 941 2n 29
198 Dalmau, Pere Cabrer, Miquel 906 1r 154
199 Desbac i Cartell, Benet Campllonch, Flix 960 1r 159
200 Descatllar i Bournoville, Francisca Fontana, Jos Francisco 875 3r 34
201 Descatllar i Llupi, Gertrudis Llaurador Satorre, Josep 861 53 200
202 Descatllar i Reart, Dionsia Mollar, Pau 899 1r 198
203 Descatllar i Sacirera, Narcs Verneda, Joan Francesc 880 23 4
204 Descatllar, Joan Albi, Rafael 818 80 175
205 Despalau i Sulla, Diego Gell, Jos 811 100 93
206 Despujol i Pons, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 3r 109
207 Despujol i Sentmenat, Maria Gavarro, Vicens 873 40 s/f
208 Despujol i Sentmenat, Maria Fontana, Jos Francisco 875 1r 169
209 Despujol, Jernima Teixidor Llaurador, Manel 969 1r 25
210 Desvalls i Alegre, Maria Torres (menor) Francisco 862 1r 50
211 Druan, Paula Pi, Pau 781 78 173
212 Duran i Moxiga, Gertrudis Duran, Antoni 916 1r 162
213 Duran i Moxiga, Miquel Mollar, Pau 899 1r 255
214 Duran i Pujades, Jaume Desconegut III.23
1730-
1746
s/f
215 Dusai Bru i Aragall, Josep Gomis, Jeroni 911 1r 124
216 Dusai i Aragall, Joana Mollar, Pau 899 1r 161
217 Dusai i Bru, Anna Mollar, Pau 899 1r 293
218 Dusai i Bru, Maria Llaurador Satorre, Josep 861 53 297
219 Dusai i Fivaller, Teresa Gomis, Jeroni 911 1r 24
220 Eleonor de Sabater i Agullana Borrs, Jacinto 724 48
314 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
221 Erill i Orcau, Francisco Llaurador Satorre, Josep 861 53 300
222 Erill Ortiz i Vilaseca, Anton Fontana, Jos Francisco 875 2n 122
223 Espuny i Berardo, Maria Oizina, Bonaventura 887 1r 154
224 Eva, Jaume Ms, Josep 836 26 49
225 Falguera, Francisca Says, Gaspar 854 57 26
226 Falguera, Francisco Antonio Gal, Bonaventura 861 1r 173
227 Falguera, Francisco Roger Llosas, Pere III.22
1680-
1694
s/f
228 Falguera, Jaume Says, Gaspar 854 57 272
229 Falguera, Jaume Says, Gaspar 854 56 29
230 Farau i Lapeira, Marianna Cusana, Flix 893 27 s/f
231 Faura Macip de la Ribera, Miquel Albi, Rafael 818 80 210
232 Febrer, Agust Vila, Josep 914 35 79
233 Feliu de la Penya, Narcs Simon, Toms 839 80 15
234 Feliu de la Penya, Salvador Simon, Toms 839 80 s/f
235 Feliu de la Penya, Salvador Cerver, Bartolom 870 1r 329
236 Ferran i Fivaller, Anna Serra, Francesc 875 54 216
237 Ferran Sacirera, Felip Serra, Francesc 875 55 220
238 Ferrer i Alemany, Salvador Gal, Bonaventura 861 4t 33
239 Ferrer i Ferrer, Josepa Rossines, Francesc 858 30 156
240 Ferrer i Resplans, Pau Llosas, Pere III.22
1678-
1745
9
241 Ferrer i Sayol, M. Francisca Fontana, Jos Francisco 875 1r 183
242 Ferrer i Sitges, Emmanuel Rossines, Francesc 858 30 247
243 Ferrer i Vinyals, Jeroni Gell, Jos 811 98 176
244 Ferrer, Joan Albi, Rafael 818 80 182
245 Feu, Pau Mitjans, Pau 859 49 265
246 Fivaller i Clasquer, Gertrudis Naves, Joan 815 28 199
247 Fluvi Llupi i Gilabert, Isabel Casals, Francisco 904 2n 60
248 Fluvi Ors i Puiggener, M. Anna Olzina Malet, Juan 938 1r 7
249 Fluvi Torrelles i Marquet, Pere Anton Olzina, Joan 949 2n 206
250 Fogueres Diego Gell, Jos 811 98 64
251 Fogueres, Domingo Mitjans, Pau 859 49 289
252 Fogueres, Domingo Mollar, Pau 899 1r 235
253 Fontaner i Trulles, Joan Anton Alier, Ramon 932 1r 122
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 315
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
254 Fox i boixadors, Bernat Desconegut III.23
1725-
1729
s/f
255 Francol de Magarola, Josep Fontana, Jos Francisco 875 2n 268
256 Francol Magarola, Francisca Llosas, Pere III.22
1678-
1745
10
257 Francol Sabater, Eleonor Casals, Francisco 904 1r 25
258 Gallart i Pastor, M. ngela Serra, Francesc 875 55 102
259 Gver i Fluvi, Bernat Says, Gaspar 854 57 89
260 Gver i Mari, Maria Teixidor, Ignasi 909 27 8 vol. II
261 Gelcen, Eullia Ms, Josep 836 26 67
262 Geners Melic, Jeroni Fontana, Jos Francisco 875 2n 277
263 Geners Melic, Teresa Fontana, Llus 806 45 175
264 Geners Melic, Teresa Fontana, Jos Francisco 875 1r 212
265 Geners, Jeroni Fontana, Jos Francisco 875 1r 120
266 Golorons i Deu, Diego Cabrer, Miquel 906 1r 3
267 Golorons, Domingo Cabrer, Miquel 906 2n 76
268 Golorons, Salvador Prats, Sebasti 961 1r 202
269 Gualba i Bria, Hiplita Fontana, Llus 806 45 62
270 Gualbes i Sentmenat, Clemencia Gell, Jos 811 99 57
271 Gualbes i Vilallonga, M. Anna Brotons, Joan 924 1r 49
272 Gell i Soler, Teresa Mollar, Pau 899 1r 129
273 Guitart i Quintana, M. Teresa Fontana, Jos Francisco 875 1r 266
274 Jger, Arnald Simon, Toms 839 80 2
275 Jalpi i Ferran, M. Francisca Cerver, Bartolom 870 1r 317
276 Jalpi i Trias, Josep Pi, Pau 781 78 128
277 Josa Agull, Josep Creus Llobateras 914 1r 61
278 Josa Dalmases, Caterina Creus Llobateras 914 1r 46
279 Josa i Agull, Isabel Verneda, Joan Francesc 880 22 96
280 Josa i Peguera, Llus Maral, Maties 784 63 s/f
281 Josa i Peguera, Marianna Gell, Jos 811 99 59
282 Junyent i Marimon, Almanda Virgili, Josep 197 13 222
283 Junyent i Marimon, Francisco, Verneda, Joan Francesc 880 23 14
284 Junyent i Pons, Francisco Gell, Jos 811 99 183
285 Junyent i Vergs, Anna Llaurador Satorre, Josep 861 53 276
286 Junyent i Vergs, Francisco Gomis, Jeroni 911 1r 49
316 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
287 Kies, Joan Simon, Toms 839 80 230
288 Lana i Fontanet, Erasme Fontana, Llus 806 45 200
289 Lana, Joan Baptista Rossines, Francesc 858 30 18
290 Lanuza i Oms, Gertrudis Mitjans, Pau 859 49 499
291 Lanuza i Oms, Isabel Mollar, Pau 899 1r 125
292 Lanuza i Oms, Joan Fontana, Jos Francisco 875 1r 216
293 Lanuza i Ors, Maria Verneda, Joan Francesc 880 22 44
294 Lapeira i Cardona, Maria Mollar, Pau 899 1r 287
295 Lapeira, Eullia Gell, Jos 811 98 105
296 Lapeira, Joan Mitjans, Pau 859 49 283
297 Lapeira, Josep Fontana, Jos Francisco 875 1r 256
298 Lapeira, Maria Says, Gaspar 854 57 292
299 Lentiscl i Pinyana, Josepa Vilamala, Josep 912 39 s/f
300 Lentorn (lim Pins), Valeri Albi, Rafael 818 80 68
301 Lentorn i Sacirera, Emmanuela Llaurador Satorre, Josep 861 54 18 tn
302 Lentorn, Josep Fontana, Jos Francisco 875 3r 126
303 Llad Dalmases, Pau Simon, Toms 839 80 133
304 Llad Matali, Francisca Pujol, Severo 886 3r 190
305 Llad, Cristfol Pi, Pau 781 78 69
306 Llad, Pau Simon, Toms 839 80 66
307 Llar i Pons i Sacosta, Maria Brotons, Jeroni 865 40 83
308 Llaurador i Vilana Perlas, Maria Gomis, Jeroni 911 1r 144
309 Llavallol, Toms, Albi, Rafael 818 80 218
310 Lled Bac, Teresa Olzina Malet, Juan 938 1r 45
311 Lled i Sayol, Llorens Vilamala, Josep 912 39 s/f
312 Lleonart Riera, Salvador Brotons, Jeroni 865 40 165
313 Lleonart, Rafael Simon, Toms 839 80 184
314 Llins i Mercader, M. Teresa Gal, Bonaventura 861 1r 18
315 Llins i Riber, Rafael Gal, Bonaventura 861 1r 155
316 Lloreda, Jacinto Gell, Jos 811 101 7
317 Lloreda, Maurici Albi, Rafael 818 79 136
318 Llupi i Agull, Francisca Mollar, Pau 899 1r 131
319 Llupi i de Vilanova, Carlos Cols, Esteve 844 37 43
320 Llupi i Gilabert, Francisco Casals, Francisco 904 1r 101
321 Llupi i Roger, Emmanuela Cerver, Bartolom 870 1r 165
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 317
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
322 Llupi, Carlos Duran, Francesc 900 vol II 117
323 Llupi, Emmanuel Llaurador Satorre, Josep 861 53 187
324 Llupi, Isabel Llaurador Satorre, Josep 861 54 26 tn
325 Llupi, Joan Llaurador Satorre, Josep 861 53 182
326 Luzas i Ponsic, Teresa Gal, Bonaventura 861 5 90
327 Magarola i Amigant, Margarida Fontana, Jos Francisco 875 3r 211
328 Magarola i Grau, Jeroni Pi, Pau 781 80 1
329 Magarola i Gualbes, Josep Pi, Pau 781 78 177
330 Magarola i Reart, Jeroni Desconegut III.23
1730-
1746
s/f
331 Magarola i Sentmenat, Antnia Casals, Francisco 904 2n 40
332 Magarola, Pere Ramon Gomis, Jeroni 911 3r 56
333 Maresc i Costa, M. ngela Fontana, Jos Francisco 875 1r 220
334 Maresc, Joan Francesc Gavarro, Vicens 873 40 s/f
335 Mar i Ginovs, Ignasi Flix Teixidor Llaurador, Manel 969 1r 15
336 Mar i Ginovs, Marianna Llaurador Satorre, Josep 861 53 223
337 Mar i Vilana, Teresa Grases, Gaspar 860 1r 80
338 Marimon i Corbera, Josep Gomis, Jeroni 911 1r 193
339 Marimon i Corbera, Anton Llaurador Satorre, Josep 861 53 311
340 Marimon i Tord, Teresa Llaurador Satorre, Josep 861 54 25 tn
341 Marls i Casademunt, Josep Ferran, Josep 853 56 86
342 Marls i Massana, Josep Ferran, Josep 853 56 31
343 Mart, Toms Rossell, Francesc 908 14 99
344 Martnez Folcrs, Diego Says, Gaspar 854 56 108
345 Mas i Duran, Francisco Rossines, Francesc 858 30 196
346 Mas i Gell, M. ngela Mollar, Pau 899 1r 313
347 Mas, Emmanuel Just, Agust 881 16 20
348 Mas, Francisco Llaurador Satorre, Josep 861 53 22
349 Mascar Antich, Agns Albi, Rafael 818 80 128
350 Mascar, Francesc Claramunt, Alejo 889 1r 67
351 Mascar, Francesc Gualsa Aparici, Francisco 943 1r 250
352 Mascar, Maria Alier, Ramon 932 1r 126
353 Masdeu i Axada, Rafael Duran, Francesc 900 24 51
354 Masdeu i Moner, Raimunda Teixidor, Ignasi 909 27 16 vol. II
355 Masdeu i Pla, Clara Vidal, Jos I. 869 1r s/f
318 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
356 Masdeu i Pla, M. Grcia Torres, Bonaventura 770 48 98
357 Masdovellas i Fox, Marianna Navarro, Antoni 876 32 159
358 Masdovellas i Fox, Marianna Mollar, Pau 899 1r 59
359 Massans de la Ribera, Salvador Llaurador Satorre, Josep 861 53 228
360 Massans Giralt, Eullia Torras, Pere Martn 935 1r 48
361 Mata i Copons, Maria Serra, Ramon 964 1r 15
362 Mata i de Copons, Josep Anton Grases, Gaspar 860 1r 72
363 Mata i Pontons, Francisco Grases, Gaspar 860 1r 87
364 Mata, Anton Cerver, Bartolom 870 1r 508
365 Mata, Madrona Minguella, Francesc 902 35 s/f
366 Matali, Gaspar Navarro, Antoni 876 31 13
367 Matali, M. Engrcia Cusana, Flix 893 27 s/f
368 Matali, Miquel Duran, Francesc 900 vol II 86
369 Meca i Cardona, Marianna Mitjans, Pau 859 49 515
370 Meca i Cardona, Ramon Desconegut III.23
1715-
1719
s/f
371 Meca, Anton Campllonch, Flix 960 1r 206
372 Meca, Isabel Mollar, Pau 899 1r 39
373 Mercader i Llad, Maria Naves, Joan 815 28 199
374 Mercader Moragues, Mag Corts, Flix 880 14 68
375 Mercader Sabater i Sitges, Josep Rond, Carlos 937 1r 87
376 Mercader, Mag Simon, Toms 839 80 76
377 Minguella, Francisco Verneda, Joan Francesc 880 23 112
378 Miquel de Batlla i Tormo, Teresa Borrs, Jeroni 887 15 s/f
379 Miquel Tormo i Requesens, Jeroni Gomis, Jeroni 911 1r 115
380 Miquel, Carlos de Gualsa Aparici, Francisco 943 1r 77
381 Molines i Casadevall, Francisco Gavarro, Vicens 873 40 s/f
382 Molines, Josep Campllonch, Flix 960 1r 181
383
Moncada i Portocarrero,
Guillem Ramon
Torres, Francisco
Bonaventura
885 41 99
384 Monfar i Sorts, Josep Brotons, Jeroni 865 40 55
385 Monfar Sorts i Vidal, Maria Claramunt, Ignasi 979 1r 22
386 Monfar, Maria Torres (menor) Francisco 862 1r 85
387 Monfart i Sorts, Francisco Brotons, Jeroni 865 40 184
388 Monjo i Pla, Flix Claramunt, Ignasi 979 1r 165
389 Monner, Magdalena Bruguera, Joan 913 6 s/f
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 319
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
390 Monsalvo Palomeres, M. Engrcia Ms Gell, Francisco 966 1r 205
391 Monsalvo, Onofre Says, Gaspart 854 57 119
392 Montserrat, Casilda Corts i Oriol, Melcior 837 82 s/f
393 Mora i Bosser, Salvador Serra, Francesc 875 55 102
394 Mora i Cata, Francisca Fontana, Jos Francisco 875 3r 90
395 Mora i Cata, Josep Cassani Mascar, Jos A. 971 1r 283
396 Mora i Cirera, Josep Fontana, Jos Francisco 875 2n 38
397 Mora i Sagrera, Anton Fontana, Bonaventura 984 1r 37
398 Mora i Sagrera, Joan B. Fontana, Jos Francisco 875 1r 199
399 Mora i Solanell, Josep Fontana, Jos Francisco 875 1r 166
400 Mora i Xammar, Magdalena Fontana, Jos Francisco 875 1r 172
401 Mora Sagrera, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 2n 103
402 Mora, Domingo Fontana, Llus 806 45 76
403 Mora, Gabriel Gell, Jos 811 101 57
404 Moxiga Ginebreda, Anton Ferran, Josep 853 55 1
405 Mox de Ninot i Negrell, M Eullia Fontana, Jos Francisco 875 3r 118
406 Mox i Pomareda, Paulina Armengol, Rafael 799 13 s/f
407 Mox Peguera, Anton Fontana, Bonaventura 984 1r 65
408 Nadal i Despujol, Emmanuel Cerver, Bartolom 870 1r 395
409 Nadal i Ferrer, Josep Fontana, Jos Francisco 875 2n 98
410 Nadal i Golorons, Teresa Fontana, Jos Francisco 875 2n 146
411 Navel i Erill, Josep Borrs, Jacinto 724 48
412 Navel i Nadal, Josep Navarro, Antoni 876 32 144
413 Ninot i Padells, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 1r 179
414 Ninot i Padells, Isabel Fontana, Jos Francisco 875 2n 25
415 Novell i Bartrol, Jeroni Corts, Francisco 807 21 s/f
416 Novell i Nadal, Joan Llosas, Pere III.22
1678-
1745
160
417 Novell i Nadal, Joan Desconegut III.23
1730-
1746
s/f
418 Oliver i Botaller, Francisca Albi, Rafael 818 80 220
419 Oliver i Miralles, Francisca Gal, Bonaventura 861 2n 108
420 Olzina i Vilanova, Gabriel Borrs, Jeroni 887 15
421 Olzina i Vilanova, M. ngela Borrs, Jacinto 724 48 29
422 Oms i Lanuza, Maria Rossines, Francesc 858 30 220
320 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
423
Oms i Santa Pau, lim Setmenat,
Joan Manuel
Rond, Carlos 937 1r 209
424 Ordano, Josep Simon, Toms 839 80 234
425 Oriol i Tord, Magdalena Fontana, Jos Francisco 875 2n 29
426 Ors Alemany i Descatllar, Anna Fontana, Jos Francisco 875 3r 26
427 Ors i Puiggener, Carlos Oizina, Bonaventura 887 1r 62
428
Padells Casamitjana i Puig,
Bernardino
Claramunt, Ignasi 979 1r 268
429 Padells i Pastor, Francisco Gavarro, Vicens 873 40 s/f
430 Padells i Pastor, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 2n 230
431 Padells i Pastor, Maria Fontana, Jos Francisco 875 1r 285
432 Pallej Riera, Honorat, Gal, Bonaventura 861 2n 57
433 Parrella i Arch, Fortunat Topi, Francesc 870 33 184
434 Pastor i Mora, Josep Ms, Josep 836 26 114
435 Peguera Aimeric, Josep Francisco Gomis, Jeroni 911 2n 22
436 Peguera i Aimeric, Maria Gell, Agustn 901 1r 16
437 Peguera i Guilla, Antoni Corts i Oriol, Melcior 837 82 s/f
438 Peguera i Rialp, Josep Desconegut III.23
1720-
1724
s/f
439 Peguera, lim Vilana i Millars, Josep Fontana, Jos Francisco 875 1r 211
440 Pera i Cortada, Teresa Rossines, Francesc 858 30 151
441 Pera i Tord, Anton Golorons Prous, Salvador 874 1r 19
442 Pera, Anton Corts, Francisco 807 21 s/f
443 Pera, Eullia Rossell, Francesc 908 13 120
444 Pera, Francisco Rossines, Francesc 858 30 118
445 Pins i Llria, Raimunda Rossell, Francesc 908 14 32
446 Pins i Rocabert i de Lentorn, Maria Fontana, Jos Francisco 875 1r 60
447 Pins i Rocabert Joan Rossell, Francesc 908 14 168
448 Pins i Rocabert, Anna Fontana, Jos Francisco 875 2n 119
449 Pins i Rocabert, Josep Galceran Gavarro, Vicens 873 40 s/f
450 Pins i Rocabert, Josep Galceran Desconegut III.23
1705-
1709
s/f
451 Pins i Rocabert, Maria Gavarro, Vicens 873 40 s/f
452 Pins i Urries, Josepa Fontana, Jos Francisco 875 3r 58
453 Pinyana i Galvany, Jeroni Busquets, Francesc 871 28 224
454 Planella i Crulles, Pedro Teixidor, Ignasi 909 27 13 tn
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 321
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
455 Planella i Dusai, Pere Cerver, Bartolom 870 1r 492
456 Planella Terr i Ciurana, Magdalena Says, Gaspart 854 57 259
457 Planella, Pau Cols, Esteve 844 37 186
458 Planellas i Crulles, Joan B. Verneda, Joan Francesc 880 22 55
459 Ponsic i Pla, Ramon Claramunt, Ignasi 979 1r 302
460 Portell i Cncer, Raimunda Claramunt, Ignasi 979 1r 411
461 Portell i Fons, Francisca Gavarro, Vicens 873 40 s/f
462 Postius i Maynou, Antonio Cabrer, Miquel 906 1r 163
463 Potau Ferran Lled, Josep Faust Brotons, Joan 924 1r 20
464 Potau i Ferran Lled, Josepa Corts, Flix 880 14 77
465 Potau i Olzina, Eullia Cases, Llus 828 13 s/f
466 Potau Menor, Francisco Albi, Rafael 818 80 205
467 Prous, Baltasar Busquets, Francesc 871 28 154
468 Puiggener i Ors, Francisco Ferran, Josep 853 55 59
469 Puiggener, Francisco Oizina, Bonaventura 887 1r 82
470 Puiguriguer, Joan Rics, Pau 864 1r 140
471 Queralt i Xammar, Maria Albi, Rafael 818 80 160
472 Quintana i Fbrega, Felip Casals, Francisco 904 1r 107
473 Quintana i Potau, M. Francisca Casals, Francisco 904 1r 159
474 Reart i Icart, Gaspart Llosas, Pere III.22
1678-
1745
16
475 Reig Gallart, Maurici Serra, Francesc 875 55 94
476 Reverter i de Ferrer, Clara Fontana, Jos Francisco 875 1r 197
477 Riba i Comalada, Joan Fontana, Jos Francisco 875 3r 159
478 Riba, Baltasar Verneda, Joan Francesc 880 22 144
479 Ribas i ger, Antnia Teixidor, Ignasi 909 27 7 vol. II
480
Ribera Espuny Claramunt,
Josep Antoni
Guasqui, Toms 910 1r 145
481 Ribera i Claramunt, Maria Topi, Francesc 870 33 172
482 Ribera i Soler, Francisco Guasqui, Toms 910 1r 160
483 Ribera, Magdalena Fors, Bernat 874 15 s/f
484 Riffs, Francisco Mas Navarro, Jaime 917 1r 33
485 Rius i Bruniquer, Francisco Maral, Maties 784 63 s/f
486 Roca Jlia i Quef, Maria Vila Torrens, Jos 898 1r s/f
487 Rocabert i Boixadors, Bernat Antoni Fontana, Jos Francisco 875 3r 179
322 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
488 Rocabert i Llupi, Josep Claramunt, Ignasi 979 1r 62
489 Rocabruna i Copons, Anton Grases, Antoni 983 1r 180
490 Rom, Pau Rojas, Domnec 863 64 162
491 Romaguera i Perpiny, Domingo Pujol, Severo 886 2n 26
492 Romaguera, Josep Pujol, Severo 886 1r 90
493 Romaguera, Mateu Albi, Rafael 818 80 17
494 Ros, Francisca Cassani Mascar, Jos A. 971 1r 37
495 Rub i Boixadors, Regina Verneda, Joan Francesc 880 23 114
496 Rub, Antoni de Albi, Rafael 818 80 236
497 Sabater Amat i Junyent, Marianna Llaurador Satorre, Josep 861 54 19 tn
498 Sabater i Bris, Rafaela Maral, Maties 784 62 s/f
499 Sabater i Copons, Teresa Llaurador Satorre, Josep 861 53 234
500 Sabater i Sambasart, Maria Llaurador Satorre, Josep 861 53 75
501 Sabater Sanz de Latras, Martn Llaurador Satorre, Josep 861 53 206
502 Sabater, Gaspart Maral, Maties 784 62 s/f
503 Sabater, Isabel Llauder, Francesc 787 35 80
504 Sabater, Josep Cayetano Serra, Francesc 875 54 202
505 Sabater, Luis Borrs, Jacinto 724 48 2
506 Sabater, Vicens Naves, Joan 815 28 181
507 Sadurn i Nadal, Maria Simon, Toms 839 80 s/f
508 Sadurn, Francisco Cabrer, Miquel 906 1r 16
509 Sadurn, Gertrudis Prats, Sebasti 961 1r 199
510 Sadurn, Jeroni Simon, Toms 839 81 s/f
511 Sadurn, Jeroni Cabrer, Pau 877 30 125
512 Sadurn, Josep Prats, Sebasti 961 1r 205
513 Sadurn, Ramon Cabrer, Miquel 906 1r 42
514 Sagarriga i Vera, Francisco Pujol, Severo 886 2n 315
515 Sagrera i Vergs, Maria Llaurador Satorre, Josep 861 54 11 tn
516 Sagrera Melonda, Ignacio Ms Gell, Francisco 966 1r 287
517 Sagrera Xifr, Jacinto Duran, Francesc 900 24 259
518 Sambasart i Feu, M. Teresa Olzina, Joan 949 2n 6
519 Sambasart, Francesc Duran, Francesc 900 24 253
520 Sambasart, Ramon Cerver, Bartolom 870 1r 296
521 Sanjust i Pags, Francisco Solsona, Joan 890 22 s/f
522 Sanjust i Pags, Josep Gavarro, Vicens 873 40 s/f
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 323
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
523 Sanjust i Pags, M. ngela Mitjans, Pau 859 49 481
524 Sanjust i Pags, Maria Gell, Jos 811 101 114
525 Sanjust, Jeroni Cusana, Flix 893 27 s/f
526 Sans i Oller, Caterina Gell, Jos 811 101 133
527 Sans i Oller, Francisco Rics, Pau 864 1r 63
528 Sans i Sala, Francisca Comelles, Antoni 900 1r 99
529 Sans, Ramon Cols, Esteve 844 38 259
530 Sant Joan i Llobregat i Amell, Nicolau Fontana, Jos Francisco 875 1r 235
531 Sant Joan i Many, Anna Fontana, Bonaventura 984 1r 11
532 Sant Joan i Many, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 2n 97
533 Sant Joan i Planella, Hugo Casals, Francisco 904 2n 4
534 Sant Joan i Planella, Igns Corts i Oriol, Melcior 837 82 s/f
535 Sant Joan, Francesc Nicolau Pi, Pau 781 79 136
536 Sant Joan, Hugo Navarro, Antoni 876 31 107
537 Santcliment i Corbera, Gabriel Gali, Jeroni 795 24 44
538 Sayol i Quarteroni, Anton Cassanyes, Rafael 867 23 263
539 Sayol i Quarteroni, Daniel Llosas, Pere III.22
1678-
1745
28
540 Sayol i Quarteroni, Felici Llosas, Pere III.22
1678-
1745
51
541 Sayol i Quarteroni, Francisco Llosas, Pere III.22
1678-
1745
104
542 Sayol i Quarteroni, Llus Verneda, Joan Francesc 880 23 80
543 Sayol, Pau Albi, Rafael 818 80 83
544 Sentmenat Boixadors i Sureda, Teresa Fontana, Jos Francisco 875 3r 194
545 Sentmenat i Agull, Menne Desconegut III.23
1730-
1734
s/f
546 Sentmenat i de Ribera, Isabel Fontana, Jos Francisco 875 2n 155
547 Sentmenat i Toralla i Gasol, Joan Fontana, Jos Francisco 875 1r 203
548 Sentmenat i Toralla, Ramon Gavarro, Vicens 873 40 s/f
549 Sentmenat i Toralla, Ramon Fontana, Jos Francisco 875 1r 109
550 Serra i Vileta, Esteve Fontana, Jos Francisco 875 1r 290
551 Sol i Guardiola, Rosa Llosas, Pere III.22
1700-
1704
s/f
552 Solanes i Soler, Dami Roig, Francisco 906 34 s/f
553 Soler i Bria, Maria Gomis, Jeroni 911 1r 145
324 EDUARD MART FRAGA
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
554 Soler i Junyent, Ignasi Llaurador Satorre, Josep 861 54 23 tn
555 Soler i Monjo, Teresa Naves, Joan 815 28 232
556 Soler i Riber, Llus Gomis, Jeroni 911 1r 25
557 Soler i Sabater i Bris, M. ngela Claramunt, Alejo 889 1r 15
558 Soler Riber i Gualbes, M. Anna Gomis, Jeroni 911 1r 186
559 Soler, Joan Solsona, Joan 890 22 s/f
560 Sunyer Bastero, Maria Casals, Francisco 904 1r 144
561 Sunyer Homdedeu, Joan Says, Gaspar 854 57 94
562 Tamarit Cncer i Vilanova, Salvador Gomis, Jeroni 911 1r 153
563 Tamarit i Cncer, Gaspar Cassanyes, Rafael 867 23 71
564 Tamarit i Cncer, Maria Cassanyes, Rafael 867 23 188
565 Tamarit i Llobet, M. Teresa Cerver, Bartolom 870 1r 405
566 Taverner, Oleguer Fontana, Jos Francisco 875 1r 237
567 Teixidor i Sastre, Flix Ferrer Albanell, Server 948 1r 67
568 Teixidor Vergs, Mariano Pujol, Severo 886 1r 8
569 Teixidor, Josep Fontana, Jos Francisco 875 2n 90
570 Teixidor, Onofre Fontana, Jos Francisco 875 2n 123
571 Teixidor, Pau Fontana, Jos Francisco 875 2n 156
572 Terr de Vega i Rovira, Tomasina Fontana, Jos Francisco 875 3r 209
573 Terr i Tamarit, Teresa Alier, Ramon 932 1r 75
574 Terr i Tamarit, Teresa Alier, Ramon 932 1r 75
575 Terr Ripoll i Sunyer, Magdalena Busquets, Francesc 871 28 124
576 Toda i Fontana, Francisca Fontana, Jos Francisco 875 2n 130
577 Toda i Gil, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 1r 199
578 Tord i Granollachs, Agns Brotons, Jeroni 865 40 127
579 Tord i Granollachs, Ignasi Golorons, Salvador 812 19 71
580 Tord i Granollachs, Jernima Naves, Joan 815 28 224
581 Torre i Torres, M. Grcia de la Fontana, Jos Francisco 875 2n 223
582 Torrelles i Peguera, Francisco Just, Agust 881 17 s/f
583 Torrelles i Sentmenat, Pere Gavarro, Vicens 873 40 s/f
584 Torrelles i Sentmenat, Pere Fontana, Jos Francisco 875 1r 163
585 Torres, Bonaventura Maral, Maties 784 63 s/f
586 Torres, Pau Albi, Rafael 818 80 95
587 Torres, Pau Fontana, Jos Francisco 875 1r 262
588 Trelles i Alba, Pere Rufasta, Mari 897 25 s/f
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 325
Nm. Testador Notari Codi Vol. fol./n. Obs.
589 Tristany i Claresvalls, Agrada Gal, Bonaventura 861 1r 160
590 Vadell i Besturs, Flix Fontana, Jos Francisco 875 2n 33
591 Verdier, Alejandro Tos Rom, Jaume 954 1r 175
592 Vertamon i Fizes, Josep Casals, Francisco 904 2n 105
593 Vertamon, Francisca Olzina, Joan 949 2n 79
594 Vertamon, Teresa Armengol, Rafael 799 13 s/f
595 Vidal i Cdol, Teresa Rossines, Francesc 858 30 227
596 Vidal i Magarola, Isabel Llaurador Satorre, Josep 861 53 271
597 Vidal i Magarola, Isabel Llaurador Satorre, Josep 861 54 sf tn
598 Vila i Casamitjana, Carlos Duran, Francesc 900 24 348
599 Vila i Casamitjana, Francisco Minguella, Francesc 902 35 s/f
600 Vila i de Mata, Carlos Pujol, Pere Pau 910 31 80
601 Vila i Lle, Francisco Simon, Toms 839 80 44
602 Vila, Diego Grases, Gaspart 860 1r 76
603 Vilallonga i Sayol, Teresa Navarro, Antoni 876 32 40
604 Vilallonga, Jaume Fontana, Llus 806 43 44 tn
605 Vilana i de Millars, Magdalena Fontana, Jos Francisco 875 2n 166
606 Vilana i Millars, Anna Gavarro, Vicens 873 40 s/f
607 Vilana i Millars, Felip Anton Fontana, Jos Francisco 875 3r 115
608 Vilana i Millars, Joan B. Fontana, Jos Francisco 875 2n 274
609 Vilana i Vilamala, Anna Creus Llobateras 914 1r 90
610 Vilana i Vilamala, Anton Fontana, Jos Francisco 875 3r 133
611 Vilana i Vilamala, Francisco Fontana, Jos Francisco 875 3r 141
612 Vilana Perlas, Ramon Fontana, Llus 806 45 72
613 Vilana, Francisco Creus, Josep 892 10 19
614 Vilaseca, Oleguer Duran, Francesc 900 vol II 125
615 Vives, Joan Gal, Bonaventura 861 4t 183
616 Vives, Mariano Gell, Jos 811 101 77
617 Xammar i Cassador, Ramon Cases, Llus 828 13 s/f
618 Xammar i Meca, Maria Cases, Llus 828 13 s/f
619 Xipell, Josep Gal, Bonaventura 861 1r 94
Annex 9
Codi de notaris consultats (AHPB)
Segle XVII Segle XVIII
Codi Nom Codi Nom
197 Virgili, Josep 860 Grases, Gaspar
724 Borrs, Jacinto 861 Gal, Bonaventura
770 Torres, Bonaventura 862 Torres (menor) Francisco
781 Pi, Pau 864 Rics, Pau
784 Maral, Maties 867 Ribera, Emeterio
787 Llauder, Francesc 869 Vidal, Jos I.
795 Gali, Jeroni 870 Cerver, Bartolom
796 Bors, Pau 871 Cassani, Antoni
799 Armengol, Rafael 874 Golorons, Salvador
806 Fontana, Llus 875 Fontana, Jos Francisco
807 Corts, Francisco 881 Amat Reixac, Jos
811 Gell, Jos 883 Ferran, Francisco
812 Golorons, Salvador 885 Marsal, Francisco
813 Famades, Isidre 886 Pujol, Severo
815 Naves, Joan 887 Oizina, Bonaventura
818 Albi, Rafael 889 Claramunt, Alejo
819 Mora, Francesc 890 Avella, Flix
828 Cases, Llus 891 Tos Arquers, Francisco
833 Garau, Carles 897 Rojas, Ramon
834 Falgueras, Francesc 898 Vila Torrens, Jos
835 Corbera i Palau, Pau 899 Mollar, Pau
836 Ms, Josep 900 Comelles, Antoni
328 EDUARD MART FRAGA
Segle XVII Segle XVIII
Codi Nom Codi Nom
837 Corts i Oriol, Melcior 901 Gell, Agustn
838 Soldevila, Pere Joan 904 Casals, Francisco
839 Simon, Toms 905 Cols, Josep
841 Riera, Antoni 906 Cabrer, Miquel
844 Cols, Esteve 908 Says, Jaume
852 Abadal, Pere 910 Guasqui, Toms
853 Ferran, Josep 911 Gomis, Jeroni
854 Says, Gaspar 912 Rojas Albaret, Jos
858 Rossines, Francesc 914 Creus Llobateras
859 Mitjans, Pau 916 Duran, Antoni
860 Rond, Mari 917 Mas Navarro, Jaime
861 Llaurador Satorre, Josep 924 Brotons, Joan
863 Rojas, Domnec 929 Sala, Magn
864 Modolell del Puig, Vicente 930 Plana Circuns, Joan B.
865 Brotons, Jeroni 931 Simon, Vicente
867 Cassanyes, Rafael 932 Alier, Ramon
868 Cervera, Josep 934 Vilariquer Fontcuberta, Llus
869 Vilarriquer, Jaume 935 Torras, Pere Martn
870 Topi, Francesc 937 Rond, Carlos
871 Busquets, Francesc 938 Olzina Malet, Juan
873 Gavarro, Vicens 940 Simon, Cayetano
874 Fors, Bernat 941 Ferrusola, Gerardo
875 Serra, Francesc 942 Rond, Jos
876 Navarro, Antoni 947 Novell, Francisco
877 Cabrer, Pau 948 Ferrer Albanell, Sever
880 Corts, Flix 949 Olzina, Joan
880 Verneda, Joan Francesc 950 Fors Teixidor, Bernardo
881 Just, Agust 951 Diumenj, Daniel
883 Cervera Francesc 954 Tos Rom, Jaume
884 Caseta, Jeroni 956 Vilamala Navs, Jos
885 Torres, Francisco Bonaventura 957 Just, Jos A.
887 Borrs, Jeroni 958 Cussana, Joan
888 Costa, Flix 960 Campllonch, Flix
889 Morell, Josep 961 Prats, Sebasti
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 329
Segle XVII Segle XVIII
Codi Nom Codi Nom
890 Solsona, Joan 964 Serra, Ramon
892 Creus, Josep 966 Ms Gell, Francisco
893 Cusana, Flix 967 Costa, Juan
895 Soldevila, Josep 968 Augirot Sunyer
896 Bruguera, Salvador 969 Teixidor Llaurador, Manel
897 Rufasta, Mari 970 Llopart, Pedro
900 Duran, Francesc 971 Cassani Mascar, Jos A.
901 Madriguera, Josep 974 Llobet, Josep
902 Minguella, Francesc 975 Troc, Daniel
903 Bossoms, Guillem 976 Figueres, Jos
906 Roig, Francisco 977 Serch i Bocquet, Jos
908 Rossell, Francesc 979 Claramunt, Ignasi
909 Teixidor, Ignasi 983 Grases, Antoni
910 Pujol, Pere Pau 984 Fontana, Bonaventura
912 Vilamala, Josep III.22 Desconegut
913 Bruguera, Joan III.22 Llosas, Pere
914 Vila, Josep
Annex 10
Llibres de testaments consultats (AHPB)
(ordenats per notari)
Nm. Notari Codi Vol. Arxiu
1 Abadal, Pere 852 6 AHPB
2 Albi, Rafael 818 79 AHPB
3 Albi, Rafael 818 80 AHPB
4 Alier, Ramon 932 1r AHPB
5 Alier, Ramon 932 2n AHPB
6 Amat Reixac, Jos 881 1r AHPB
7 Armengol, Rafael 799 13 AHPB
8 Augirot Sunyer 968 1r AHPB
9 Avella, Flix 890 1r AHPB
10 Bors, Pau 796 4 AHPB
11 Borrs, Jacinto 724 48 AHPB
12 Borrs, Jeroni 887 15 AHPB
13 Bossoms, Guillem 903 15 AHPB
14 Bossoms, Guillem 903 16 AHPB
15 Brotons, Jeroni 865 40 AHPB
16 Brotons, Joan 924 1r AHPB
17 Bruguera, Joan 913 6 AHPB
18 Bruguera, Salvador 896 8 AHPB
19 Busquets, Francesc 871 28 AHPB
20 Cabrer, Miquel 906 1r AHPB
21 Cabrer, Miquel 906 2n AHPB
22 Cabrer, Pau 877 30 AHPB
23 Cabrer, Pau 877 31 AHPB
332 EDUARD MART FRAGA
Nm. Notari Codi Vol. Arxiu
24 Campllonch, Flix 960 1r AHPB
25 Campllonch, Flix 960 2n AHPB
26 Casals, Francisco 904 1r AHPB
27 Casals, Francisco 904 2n AHPB
28 Cases, Llus 828 13 AHPB
29 Caseta, Jeroni 884 21 AHPB
30 Caseta, Jeroni 884 22 AHPB
31 Cassani Mascar, Jos A. 971 1r AHPB
32 Cassani, Antoni 871 1r AHPB
33 Cassanyes, Rafael 867 23 AHPB
34 Cassanyes, Rafael 867 24 AHPB
35 Cervera Francesc 883 45 AHPB
36 Cervera, Josep 868 25 AHPB
37 Cervera, Josep 868 27 AHPB
38 Cerver, Bartolom 870 1r AHPB
39 Claramunt, Alejo 889 1r AHPB
40 Claramunt, Ignasi 979 1r AHPB
41 Cols, Esteve 844 37 AHPB
42 Cols, Esteve 844 38 AHPB
43 Cols, Josep 905 1r AHPB
44 Cols, Josep 905 2n AHPB
45 Cols, Josep 905 3r AHPB
46 Cols, Josep 905 4t AHPB
47 Comelles, Antoni 900 1r AHPB
48 Corbera i Palau, Pau 835 3r AHPB
49 Corts i Oriol, Melcior 837 82 AHPB
50 Corts, Flix 880 14 AHPB
51 Corts, Francisco 807 21 AHPB
52 Costa, Flix 888 14 AHPB
53 Costa, Juan 967 1r AHPB
54 Creus Llobateras 914 1r AHPB
55 Creus, Josep 892 10 AHPB
56 Cusana, Flix 893 27 AHPB
57 Cussana, Joan 958 1r AHPB
58 Desconegut III.22 1705-1709 AHCB
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 333
Nm. Notari Codi Vol. Arxiu
59 Desconegut III.23 1705-1709 AHCB
60 Desconegut III.23 1715-1719 AHCB
61 Desconegut III.23 1720-1724 AHCB
62 Desconegut III.23 1725-1729 AHCB
63 Desconegut III.23 1730-1734 AHCB
64 Desconegut III.23 1730-1746 AHCB
65 Diumenj, Daniel 951 1r AHPB
66 Duran, Antoni 916 1r AHPB
67 Duran, Antoni 916 2n AHPB
68 Duran, Francesc 900 24 AHPB
69 Duran, Francesc 900 vol. II AHPB
70 Falgueras, Francesc 834 31 AHPB
71 Famades, Isidre 813 40 AHPB
72 Ferran, Francisco 883 1r AHPB
73 Ferran, Josep 853 55 AHPB
74 Ferran, Josep 853 55 AHPB
75 Ferran, Josep 853 56 AHPB
76 Ferrer Albanell, Sever 948 1r AHPB
77 Ferrusola, Gerardo 941 1r AHPB
78 Ferrusola, Gerardo 941 2n AHPB
79 Figueres, Jos 976 1r AHPB
80 Fontana, Bonaventura 984 1r AHPB
81 Fontana, Jos Francisco 875 1r AHPB
82 Fontana, Jos Francisco 875 2n AHPB
83 Fontana, Jos Francisco 875 3r AHPB
84 Fontana, Llus 806 43 AHPB
85 Fontana, Llus 806 45 AHPB
86 Fors Teixidor, Bernardo 950 1r AHPB
87 Fors, Bernat 874 15 AHPB
88 Gal, Bonaventura 861 1r AHPB
89 Gal, Bonaventura 861 2n AHPB
90 Gal, Bonaventura 861 3r AHPB
91 Gal, Bonaventura 861 4t AHPB
92 Gal, Bonaventura 861 5 AHPB
93 Gal, Bonaventura 861 6 AHPB
334 EDUARD MART FRAGA
Nm. Notari Codi Vol. Arxiu
94 Gali, Jeroni 795 24 AHPB
95 Garau, Carles 833 29 AHPB
96 Gavarro, Vicens 873 40 AHPB
97 Golorons Prous, Salvador 874 1r AHPB
98 Golorons, Salvador 812 19 AHPB
99 Gomis, Jeroni 911 1r AHPB
100 Gomis, Jeroni 911 2n AHPB
101 Gomis, Jeroni 911 3r AHPB
102 Grases, Antoni 983 1r AHPB
103 Grases, Gaspart 860 1r AHPB
104 Guasqui, Toms 910 1r AHPB
105 Guasqui, Toms 910 2n AHPB
106 Gell, Agustn 901 1r AHPB
107 Gell, Agustn 901 2n AHPB
108 Gell, Jos 811 98 AHPB
109 Gell, Jos 811 99 AHPB
110 Gell, Jos 811 100 AHPB
111 Gell, Jos 811 101 AHPB
112 Just, Agust 881 16 AHPB
113 Just, Agust 881 17 AHPB
114 Just, Jos A. 957 1r AHPB
115 Llauder, Francesc 787 35 AHPB
116 Llaurador Satorre, Josep 861 53 AHPB
117 Llaurador Satorre, Josep 861 54 AHPB
118 Llobet, Josep 974 1r AHPB
119 Llopart, Pedro 970 1r AHPB
120 Llosas, Pere III.22 1678-1745 AHCB
121 Llosas, Pere III.22 1680-1694 AHCB
122 Llosas, Pere III.22 1700-1704 AHCB
123 Madriguera, Josep 901 8 AHPB
124 Maral, Maties 784 62 AHPB
125 Maral, Maties 784 63 AHPB
126 Marsal, Francisco 885 1r AHPB
127 Ms Gell, Francisco 966 1r AHPB
128 Mas Navarro, Jaime 917 1r AHPB
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 335
Nm. Notari Codi Vol. Arxiu
129 Ms, Josep 836 26 AHPB
130 Minguella, Francesc 902 35 AHPB
131 Mitjans, Pau 859 49 AHPB
132 Modolell del Puig, Vicente 864 19 AHPB
133 Mollar, Pau 899 1r AHPB
134 Mora, Francesc 819 12 AHPB
135 Morell, Josep 889 4 AHPB
136 Navarro, Antoni 876 31 AHPB
137 Navarro, Antoni 876 32 AHPB
138 Naves, Joan 815 28 AHPB
139 Novell, Francisco 947 1r AHPB
140 Olzina, Bonaventura 887 1r AHPB
141 Olzina Malet, Juan 938 1r AHPB
142 Olzina, Joan 949 1r AHPB
143 Olzina, Joan 949 2n AHPB
144 Pi, Pau 781 78 AHPB
145 Pi, Pau 781 79 AHPB
146 Pi, Pau 781 80 AHPB
147 Plana Circuns, Joan B. 930 1r AHPB
148 Prats, Sebasti 961 1r AHPB
149 Pujol, Pere Pau 910 31 AHPB
150 Pujol, Severo 886 1r AHPB
151 Pujol, Severo 886 2n AHPB
152 Pujol, Severo 886 3r AHPB
153 Ribera, Emeterio 867 1r AHPB
154 Rics, Pau 864 1r AHPB
155 Riera, Antoni 841 60 AHPB
156 Riera, Antoni 841 61 AHPB
157 Riera, Antoni 841 62 AHPB
158 Roig, Francisco 906 34 AHPB
159 Rojas Albaret, Jos 912 1r AHPB
160 Rojas Albaret, Jos 912 2n AHPB
161 Rojas, Domnec 863 64 AHPB
162 Rojas, Domnec 863 65 AHPB
163 Rojas, Domnec 863 63 AHPB
336 EDUARD MART FRAGA
Nm. Notari Codi Vol. Arxiu
164 Rojas, Ramon 897 1r AHPB
165 Rond, Carlos 937 1r AHPB
166 Rond, Jos 942 1r AHPB
167 Rond, Mari 860 32 AHPB
168 Rossell, Francesc 908 13 AHPB
169 Rossell, Francesc 908 14 AHPB
170 Rossines, Francesc 858 30 AHPB
171 Rufasta, Mari 897 24 AHPB
172 Rufasta, Mari 897 25 AHPB
173 Sala, Magn 929 1r AHPB
174 Says, Gaspart 854 55 AHPB
175 Says, Gaspart 854 56 AHPB
176 Says, Gaspart 854 56 AHPB
177 Says, Gaspart 854 57 AHPB
178 Says, Jaume 908 1r AHPB
179 Serch i Bocquet, Jos 977 1r AHPB
180 Serra, Francesc 875 54 AHPB
181 Serra, Francesc 875 55 AHPB
182 Serra, Ramon 964 1r AHPB
183 Simon, Cayetano 940 1r AHPB
184 Simon, Toms 839 79 AHPB
185 Simon, Toms 839 80 AHPB
186 Simon, Toms 839 81 AHPB
187 Simon, Vicente 931 1r AHPB
188 Simon, Vicente 931 2n AHPB
189 Soldevila, Josep 895 11 AHPB
190 Soldevila, Pere Joan 838 12 AHPB
191 Soldevila, Pere Joan 838 13 AHPB
192 Solsona, Joan 890 22 AHPB
193 Teixidor Llaurador, Manel 969 1r AHPB
194 Teixidor, Ignasi 909 27 AHPB
195 Topi, Francesc 870 33 AHPB
196 Torras, Pere Martn 935 1r AHPB
197 Torres (menor) Francisco 862 1r AHPB
198 Torres, Bonaventura 770 48 AHPB
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 337
Nm. Notari Codi Vol. Arxiu
199 Torres, Francisco Bonaventura 885 40 AHPB
200 Torres, Francisco Bonaventura 885 41 AHPB
201 Tos Arquers, Francisco 891 1r AHPB
202 Tos Rom, Jaume 954 1r AHPB
203 Troc, Daniel 975 1r AHPB
204 Verneda, Joan Francesc 880 22 AHPB
205 Vidal, Jos I. 869 1r AHPB
206 Vila Torrens, Jos 898 1r AHPB
207 Vila, Josep 914 33 AHPB
208 Vila, Josep 914 34 AHPB
209 Vila, Josep 914 35 AHPB
210 Vilamala Navs, Jos 956 1r AHPB
211 Vilamala, Josep 912 38 AHPB
212 Vilamala, Josep 912 39 AHPB
213 Vilariquer Fontcuberta, Llus 934 1r AHPB
214 Vilarriquer, Jaume 869 16 AHPB
215 Virgili, Josep 197 13 AHPB
FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA
FONTS MANUSCRITES
ARXIU DE LA CORONA DARAG (ACA)
Llibres de deliberacions del Bra Militar, Generalitat, srie II, G-69,
vols. I-VIII.
Dietari de la Diputaci del General, Generalitat, srie II, N-75, 88,
90, 93, 94 i 98-108.
Esborranys del Dietari de la Diputaci del General, Generalitat,
srie II, N-315.
Llibres de deliberacions de la Diputaci del General, Generalitat,
srie II, N-230, 252, 257, 268-276.
ARXIU HISTRIC MUNICIPAL DE BARCELONA (AHMB)
Llibres de deliberacions del Consell de Cent, 1B, II, N-209 a 223.
Llibres de Protocols. III.22 i III.23
BIBLIOTECA DEL SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA
MAS, Emmanuel, Diari des del novembre del any 1700 ns a loctubre
del any 1705, document 419.
ARCHIVO GENERAL DE SIMANCAS (AGS)
Estado, lligall 7838.
ARCHIVO HISTRICO NACIONAL (AHN)
Estado, lligalls: 195, 245, 246, 264, 265, 281, 291, 373, 466, 659,
660, 673, 680, 691, 692, 701, 702, 723, 724, 1603-1605, 2947.
Consejo, llibres: 2377, 2606, 2376, 2007, 2630.
BIBLIOTECA INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA JAUME VICENS VIVES
Por el muy ilustre y delsimo Brao Militar sobre el acierto con que
revoc las ordinaciones hechas por el mismo brao en el ao 1602 en
la parte que negava la precedencia al protector dndola a los cavalle-
ros titulados.
Publica Notcia del acierto con que el muy ilustre y delssimo con-
sistorio de la Diputacin del Principado de Catalua. Diputaci i
Catalunya, tom III.
Llibre Verd del Bra Militar.
340 EDUARD MART FRAGA
FONTS MANUSCRITES EDITADES
Constitucions i altres drets de Catalunya, compilaci de 1588-1589, edici
facsmil. Editorial Base, Barcelona, 2004.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya (10 vols.), Generalitat de Catalu-
nya, Departament de Presidncia, Barcelona, 1994-2008.
Manual de Novells Ardits (MNA), Ayuntamiento de Barcelona, 1982-1975,
vols. XIII-XXVIII.
BACALLAR I SANNA, Vicente, Comentarios de la guerra de Espaa e historia
de su rey Felipe V, el animoso, Atlas ed., Madrid, 1957.
CASTELLV, Francesc de, Narraciones Histricas, edici i estudi introducto-
ri a crrec de Josep M. Mundet i Gifr, Fundacin Francisco Elas
de Tejada y Erasmo Prcopo, Madrid, 1997, 4 vols.
FELIU DE LA PEA, Narcs, Fnix de Catalua, edici facsmil, Editorial
Base, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983.
Anales de Catalunya, edici facsmil, Editorial Base, Barcelona,
1999.
LPEZ DE MENDOZA, Agustn, Historia de las Guerras Civiles de Espaa,
Diputacin Provincial de Zaragoza, Saragossa, 1882, 2 vols.
Memoria para la historia de las Guerras Civiles de Espaa, edici i
estudi introductori de Jos M. Iurritegui, Centro de Estudios po-
lticos y Constitucionales, Madrid, 2006.
BIBLIOGRAFIA
ALABRS, Rosa, Felip V i lopini dels Catalans, Lleida, Pags Editors,
2001.
Escrits poltics del segle XVIII. Tom IV. Crniques de la Guerra de Suc-
cessi, Eumo Editorial, Vic, 2006.
ALABRS, Rosa i GARCA CRCEL, Ricardo, Lafer Grases i la problemtica
constitucional catalana abans de la Guerra de Successi, Pedral-
bes, 13, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1993, pp. 557-564.
ALBAREDA i SALVAD, Joaquim, Els catalans i Felip V, de la conspiraci a la
revolta, 1700-1705, Vicens Vives, Barcelona, 1993.
Entre Frana i Espanya: actituds dels grups dirigents catalans a
ns del segle XVII, Pedralbes, 13, Universitat de Barcelona, Barcelo-
na, 1993, pp. 167-181.
Las Cortes de 1701-1702 en Catalua: rey y repblica dins, J.
AGUIRREAZKEUNAGAI M. URQUIJO (eds.), Contribution to European Par-
lamentary History, vol. LXXIX, Juntas Generales de Vizkaya, Bil-
bao, 1999, pp. 291-309.
Felipe V y el triunfo del absolutismo, Generalitat de Catalunya, Bar-
celona, 2002.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 341
ALBAREDA i SALVAD, Joaquim, Laustriacisme, una visi alternativa:
del projecte de 1705 a lexili, dins GRAU, R. (coord.) El segle de
labsolutisme, 1714-1808, Institut de Cultura, Arxiu Histric de la
Ciutat, Barcelona, 2002, pp. 23-50.
Encara sobre laustriacisme, Pedralbes, 23, Barcelona, 2003,
pp. 187-208.
El Cas dels catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de
Successi (1705-1742), Fundaci Noguera, Barcelona, 2005.
Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constituciona-
lisme, dins Constitucions, captols i actes de Cort 1701-1702, 1705-
1706, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2006.
Els fonaments de laustriacisme en els territoris de la Corona
dArag, dins DD. AA., Actes del Congrs internacional laposta ca-
talana a la Guerra de Successi (1705-1707), pp. 125-136.
ALBAREDA SALVAD, Joaquim (ed.), Del patriotisme al catalanisme, Eumo
Editorial, Vic, 2001.
Una relaci difcil. Catalunya i lEspanya Moderna, Editorial Base,
Barcelona, 2007.
ALBAREDA, SALVAD, Joaquim i MART FRAGA, Eduard, Prleg: La Genera-
litat entre 1701 i 1714, dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya,
vol. X, Barcelona, 2007, pp. IX-XXXV.
ALBAREDA, SALVAD, Joaquim i SERRA, Eva (coord.), Actes del segon congrs
de Recerques, Pags Editors, Lleida, 2005.
ALBERT, Santiago, LOnze de Setembre, Albert editor, Barcelona, 1964.
Diccionari Biogrc, IV vols., Albert editors, Barcelona, 1966.
ALCOBERRO, Agust, 1644-1656, els anys centrals de la Guerra dels Se-
gadors, dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. VI, Ge-
neralitat de Catalunya, Departament de Presidncia, Barcelona,
pp. IX-XXIII, 2000.
Lexili Austriacista (1713-1747), Fundaci Noguera, Barcelona, 2002.
Exili exterior i exili interior, una correspondncia austriacista,
EHDAP, XXI, 2003, pp. 321-360.
Catalunya davant lescenari europeu a la Guerra de Successi,
dins DD. AA., Actes del Congrs internacional laposta catalana a la
Guerra de Successi (1705-1707), pp. 35-46.
La Junta General de Braos i el Govern de la Catalunya resistent,
dins ALCOBERRO, A. (dir.), Catalunya durant la Guerra de Successi,
vol. II, pp. 15-59.
ALCOBERRO, Agust (dir.), Catalunya durant la Guerra de Successi, 3 vols.,
Ara Llibres, Barcelona, 2006.
LVAREZ-OSSORIO, Antonio, GARCA GARCA, Bernardo J. i LEN SANZ, Virgi-
nia, (eds.), La Prdida de Europa. La Guerra de Sucesin por la mo-
narqua de Espaa, Fundacin Carlos de Amberes, Madrid, 2007.
342 EDUARD MART FRAGA
AMELANG, James, Municipal autonomy in early modern Spain: Two
recents studies of Barcelona, dins Actes del I Congrs dHistria
Moderna de Catalunya, vol. II, Diputaci de Barcelona, Barcelona,
1984, pp. 19-24.
Loligarquia ciutadana a la Barcelona moderna: una aproximaci
comparativa, Recerques, 13, Curial, Barcelona, 1983, pp. 7-25.
La Formacin de una clase dirigente. Barcelona, 1490-1714, Ariel,
Barcelona, 1986.
Institucions no institucionals? Els fonaments de la identitat social
a la Barcelona moderna, Pedralbes, 13, Universitat de Barcelona,
Barcelona, 1993, pp. 305-311.
Memoria histrica y tradicin cvica: algunas reexiones sobre el
caso de Barcelona en la edad moderna, dins FERNNDEZ ALBALADE-
JO, P., Los Borbones: dinasta y memoria de nacin en la Espanya del
siglo XVIII, pp. 533-548.
Peculiaritats Barcelonines, dins FRADERA J. M. i UCELAY-DA CAL,
E. (ed.), Nova notcia de Catalunya, CCCB, Barcelona, 2005,
pp. 39-60.
El burgus, dins VILLARI, R. (ed.), El hombre del barroco, pp. 377-
399.
Gent de la Ribera i altres assaigs sobre la Barcelona moderna, Eumo
Editorial, Vic, 2008.
ANGUERA, Pere, Sobre Josep i Francesc Grases i Gralla. Un comer-
ciant i un advocat del segle XVIII, EHDAP, VIII, Barcelona, 1980,
pp. 245-251.
ARRANZ, M. i GRAU, R., Leconomia urbana de Barcelona i la guerra de
Successi, Recerques, 24, Curial, Barcelona, 1992, pp. 115-142.
ARANDA PREZ, Jos Francisco (coord.), La declinacin de la monarquia
hispnica en el siglo XVII, Ediciones de la Universidad de Castilla La
Mancha, Conca, 2004.
ARMILLAS, V. i SANZ, CAMAES, P., La organizacin concejil y su funcio-
namiento en el Noroeste de la Pennsula Ibrica, dins BERNARDO
ARES, Jos Manuel DE i MARTNEZ RUIZ, Enrique (ed.), El municipio
en la Espaa Moderna, Servicio de Publicaciones de la Universidad
de Crdoba, Crdoba, 1996, pp. 43-72.
ARRIETA ALBERDI, Jon, El Consejo Supremo de la Corona de Aragn, Insti-
tuto Fernando el Catlico, Saragossa, 1994.
La Disputa en torno a la jurisdiccin real en Catalua (1585-1640):
De la acumulacin de la tensin a la explosin blica, Pedralbes,
15, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1995, pp. 33-93.
Austriacistas y Borbnicos entre los altos magistrados de la Coro-
na de Aragn (1700-1707), Pedralbes, 18, Universitat de Barcelona,
Barcelona, 1998, pp. 275-295.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 343
ARRIETA ALBERDI, Jon, Austriacismo, Qu hay detrs de ese nombre?,
dins FERNNDEZ ALBALADEJO, P., Los Borbones: dinasta y memoria de
nacin en la Espanya del siglo XVIII, pp. 177-216.
Conversaciones con Ernest Lluch acerca del austriacismo, dins
SERRANO, Eliseo (ed.), Felipe V y su tiempo, Institucin Fernando el
Catlico (CSIC), Saragossa, 2004, vol. II, pp. 235-256.
Lo que pudo ser y no fue o la dicultad de las comparaciones
austro-borbnicas, dins CLARET MIRANDA, J. (coord.), Miscellnia
Ernest Lluch i Martn, pp. 351-368.
BARREDA FONTES, Jos M. i CARRETERO ZAMORA, Juan M., Una fuente in-
dita sobre la Guerra de Sucesin: memoria annima sobre el si-
tio de Barcelona de 1705, Hispania, 40, CSIC, Madrid, 1980,
pp. 631-668.
BARTROL, Jaume, La Cort de 1701-1702: un cam truncat, Recerques, 9,
Curial, Barcelona, 1979, pp. 57-75.
BELENGUER, Ernest, La Generalitat en la crulla de conictes jurisdic-
cionals, 1578-1611, dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya,
Generalitat de Catalunya, vol. III, Departament de Presidncia,
Barcelona, 1997, pp. IX-XLVI.
Del ltimo Trastmara a los Austrias Mayores: Catalua y la mo-
narqua hispnica, dins Felipe II y el Mediterrneo, Madrid: Socie-
dad Estatal para la Conmemoracin de los Centenarios de Felipe II
y Carlos V, 1999, pp. 453-479.
Los cambios dinsticos en la Corona de Aragn antes de la guerra
de sucesin a la Corona de Espaa, Estudis, 21, Universitat de
Valncia, Valncia, 2005, pp. 37-66.
BELTRN MORALES, Montserrat, El desgovern durant el regnat de lArxiduc:
Estudi dun manuscrit annim contemporani, dins Actes del I
Congrs dHistria Moderna de Catalunya, Diputaci de Barcelona,
Barcelona, 1984, pp. 215-223.
BRENGER, Jean, El Imperio de los Habsburgo, 1273-1918, Crtica, Barce-
lona, 1993.
Los Habsburgo y la sucesin de Espaa dins FERNNDEZ ALBALADE-
JO, P., Los Borbones: dinasta y memoria de nacin en la Espaa del
siglo XVIII, pp. 47-68.
Lempereur Lopold 1er, larchiduc, Charles et la succession dEs-
pagne, dins DD. AA., Actes del congrs internacional laposta cata-
lana a la Guerra de Successi (1705-1707),pp. 73-84.
BRENGER, Jean (ed.), LEurope des dites au s. XVII, SEDES, Pars, 1996.
BERNAB GIL, David, Insaculacin y oligarqua municipal en guarda-
mar durante el siglo XVII, dins BERNARDO ARES, J. M. i GONZLEZ
BELTRAN, J. M., La administracin municipal en la Edad Moderna,
pp. 501-508.
344 EDUARD MART FRAGA
BERNARDO ARES, Jos Manuel de (coord.), La sucesin de la monarqua his-
pnica, 1665-1721, vol. I., Universidad de Crdoba, Crdova, 2006.
BERNARDO ARES, Jos Manuel DE i MARTNEZ RUIZ, Enrique (ed.), El muni-
cipio en la Espaa Moderna, Servicio de Publicaciones de la Univer-
sidad de Crdoba, Crdova, 1996.
BERNARDO ARES, Jos Manuel DE i GONZLEZ BELTRAN, Jess Manuel (ed.),
La administracin municipal en la Edad Moderna, Universidad de
Cdiz, Cadis, 1999.
BITTON, Davis, The French Nobility in Crisis, Standfort University press,
Califrnia, 1969.
BLANCHARD, Anne, MICHEL, Henri i PLAQUIER, Elie (eds.), Les assembles
dtats dans la France mridionale a lpoque moderne, Universit
Paul Valry, Montpeller, 1995.
BLICKE, Peter, From the comunal reformations to the revolutions of the
common man, Brill, Leiden, 1998.
BLICKLE, Peter (ed.), Resistances, representation and community, Claren-
don press, Oxford, 1997.
BOFARULL i BROCA, Antoni, Histria crtica (civil i eclesistica) de Catalu-
nya, Joan Aleu i Fugurull Editors, Barcelona, 1878.
BROWN, Kenneth, Antoni Peguera i Aimeric (1680/1681-1707): obres en
catal i en castell, Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de
Barcelona, 52, Barcelona, 1989, pp. 29-80.
Los juegos olmpicos de Barcelona en 1702/1703: un episodio en
la historiografa literaria y en la histria poltico-militar de Cata-
lunya, dins HUERTA Javier, DE BOER Harm i SIERRA Fermn (eds.), El
teatro Espaol a nales del siglo XVII. Historia y Cultura teatral en la
Espaa de Carlos II, vol. III, Rodopi editorial, Amsterdam-Atlanta,
1989, pp. 903-913.
Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons, Publicacions de lAbadia de
Montserrat, Barcelona, 1995.
BRU DE SALA, Llus i FLUVI, Armand, Nobiliari del reial cos de la noblesa de
Catalunya, Editorial Joventut, Barcelona, 1998.
BRUGUERA, Mateo, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona
y heroica defensa de los fueros y privilegios de Catalunya en 1713
-1714, Editorial de Luis Fiol y Gros, Barcelona, 1870.
BRUNET, Michel (dir.), Pays Pyrnens. Pouvoirs centraux (s. XVI-XX), Con-
seil Generale dArige, Tolosa, 1993.
BUSH, Michael L., Rich noble, poor noble, Manchester University Press,
Manchester, 1988.
BUSQUETA, Joan i GUADRADA, Coral, Un grup social a la conquesta de
lentorn rural. Els funcionaris regis i la seva implantaci en el
Pla de Barcelona i en el Maresme, LAven, 24, Barcelona, 1986,
pp. 36-41.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 345
BUSQUETS i CASTELL, Josep, Gironella i la Guerra de Successi, Edicions
Associaci cultural vila de Gironella, Barcelona, 1993.
CABESTANY FORT, Juan, Nmina de la matrcula de mercaders de Barce-
lona (1479-1696), Documentos y Estudios, Ayuntamiento de Bar-
celona, Barcelona, 1964, pp. 167-183.
CDENAS y VICENT, V., El empleo de Don en los documentos hasta el si-
glo XVIII y su presuncin de calicacin nobiliaria, Hidalgua, 86,
1968, pp. 9-12.
CAMPADAL, Mireia, El pensament i lactivitat literria del Set-cents catal,
Edicions universitries de Barcelona, Barcelona, 2003.
CANNON, John, The british nobility, 1660-1800, dins SCOTT, H. M., The
european nobilities in seventeenth and eighteenth centuries, vol. I,
pp. 53-81.
CAPDEFERRO, Josep, Els assessors ordinaris de la Diputaci del General de
Catalunya als anys previs a la Revoluci de 1640, Treball diniciaci
a la recerca, Universitat Pompeu Fabra, 1997.
Una aproximaci a lactivitat dels assessors ordinaris de la Diputa-
ci del General de Catalunya al segle XVII, dins DD. AA., El territori
i les seves institucions histriques, pp. 687-702.
Joan Pere Fontanella. El dret al servei de la ptria, dins ALBAREDA,
J. (ed.), Del patriotisme al catalanisme, pp. 51-70.
CAPMANY, Antoni de, Memorias histricas sobre la marina, comercio y artes
de la antigua ciudad de Barcelona, edici facsmil, editorial Altafu-
lla, Barcelona, 2002.
CARRASCO MARTNEZ, Adolfo, Perspectivas polticas comparadas de las
noblezas europeas en la transicin del XVI al XVII, Cuadernos de
Historia Moderna, 28, Madrid, 2003, pp. 167-183.
La clientela seorial como tipologa burguesa en los siglos XVII y
XVIII, dins ENCISO RECIO, L. M. (coord.), La burguesa espaola en la
Edad Moderna, pp. 421-437.
CARRERAS I BULBENA, Josep-Rafael, Estudis biogrcs i crtics dels catalans
illustres, Barcelona, 1912.
La Academia desconada y sos acadmichs, Tallers grcs Atlas,
Barcelona, 1922.
CARRERAS PUJAL, Jaume, Historia de la economa espaola, 5 vols., Bosch
ed., Barcelona, 1944.
Historia poltica y econmica de Catalua, siglos XVI-XVIII, 2 vols.,
Bosch editorial, Barcelona, 1947.
CASTAN RANCH, Amelia i GARCA FUENTES, Gemma, Loscillant posiciona-
ment poltic de Pau Ignasi Dalmases i Ros durant la Guerra de
Successi, dins DD. AA., Actes del Congrs Internacional laposta
Catalana a la Guerra de Successi (1705-1707), pp. 233-246.
346 EDUARD MART FRAGA
CASTELLANO, Juan Luis, Las Cortes de Castilla y su Diputacin (1621-1689),
entre el pactismo y el absolutismo, Centro de Estudios Constitucio-
nales, Madrid, 1990.
CEBALLOS-ESCALERA y GILA, Alfonso, El llinatge dels Potau, de la vila de
Sarral, marquesos de la Floresta i comtes de Vallcabra, Paratge,
5-6, Sirius, Barcelona, 1994-1995, pp. 5-13.
CERRO NARGNEZ, Rafael, Els alcaldes majors de Catalunya: entre aus-
triacistes i borbnics (1717-1725), EHDAP, XVII, Barcelona, 1999,
pp. 283-301.
CHACN JIMNEZ, Francisco i MONTEIRO, Nuno Gonalo (ed.), Poder y mo-
vilidad social. Cortesanos, religiosos y oligarquas en la Pennsula
Ibrica (s. XV-XIX), CSIC, Universidad de Murcia, 2006
CLARET MIRANDA, Jaume (coord.), Miscellnia Ernest Lluch i Martn, Fun-
daci Ernest Lluch, Vilassar, 2006.
COLOMER BARTROL, Merc, El setge de Barcelona del 1706, dins ALCO-
BERRO, A. (dir.), Catalunya durant la guerra de successi, Ara llibres,
Barcelona, 2006, pp. 123-131.
Ramon Sans de Monrodon. Un austriacista a Arenys de Munt, Ajun-
tament dArenys de Munt, Arenys de Munt, 2006.
COMAS, Antoni, Les excellncies de la llengua Catalana, Rafael Dalmau
Editors, Barcelona, 1967.
LAcadmia de Bones Lletres des de la seva fundaci lany 1700, Reial
Acadmia de Bones Lletres, Barcelona, 2000.
CORNETTE, Jol, La monarchie entre renaissance et rvolution 1515-1792,
Seuil, Pars, 2000.
CORTS, Cristi, El testament de Joan-Baptista Monfar i Sorts, EHDAP,
IV, Barcelona, 1974, pp. 297-324.
CREMADES GRINAN, Carmen i ROMAN CERVANTES, Cndido, Abastecimiento
de granos al Principado de Catalunya durante el asedio de Bar-
celona y la Guerra de Sucesin (1697-1714), Actes del I Congrs
dHistria Moderna de Catalunya, Diputaci de Barcelona, Barce-
lona, 1984.
CRUSAFONT SABATER, Miquel, Barcelona i la moneda catalana, Caixa de Pen-
sions de Barcelona, Barcelona, 1989.
El problema monetari desprs de la guerra dels segadors, dins
Actes del segon congrs de Recerques, Lleida, 2002, pp. 35-54.
CRUZ, Jess, Hidalgos aburguesados o burgueses aristocratizados? Una
revisin del papel de la burguesa espaola en la crisis del Antiguo
Regimen, dins ENCISO RECIO, L. M. (coord.), La burguesa espaola
en la Edad Moderna, pp. 454-478.
DANT i RIU, Jaume, Aixecaments populars als Pasos Catalans 1687-1693,
Curial, Barcelona, 1993.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 347
DANT i RIU, Jaume, Dels barretines als Vigatans i Botiers. La persistn-
cia dels conictes interns, Afers, X, 1995, pp. 15-28.
La hacienda municipal y las exenciones scales en Catalua. El
conicto entre el Consejo de Ciento y los eclesisticos en Barcelona
en los siglos XVI y XVII, dins BERNARDO ARES, J. M. i GONZLEZ BEL-
TRAN, J. M., La administracin..., pp. 219-227.
Lafebliment de la Generalitat, 1674-89: Fidelitat institucional, in-
capacitat econmica, dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya,
Generalitat de Catalunya, Departament de Presidncia, Barcelona,
2003, vol. VIII, pp. IX-XXIV.
Intervencionismo real y pactismo. El Consejo de Ciento de Bar-
celona en la segunda mitad del siglo XVII, dins ARANDA PREZ, F. J.
(coord.), La declinacin de la monarqua hispnica en el siglo XVII,
Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, Conca, 2004,
pp. 115-127.
DD. AA., Les Corts a Catalunya, Actes del Congrs dHistria Institucio-
nal. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona,
1988.
Las Cortes de Castilla y Len en la Edad Moderna, Cortes de Castilla
y Len, Valladolid, 1989.
La revoluci catalana de 1640, Crtica, Barcelona, 1991.
Diccionari dHistria de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1992.
Revoltes populars contra el poder de lEstat, Jornades de debat, Cen-
tre de lectura de Reus, 1992.
Miscellnia en honor del doctor Casimir Mart, Fundaci Vives Ca-
sajoana, Barcelona, 1994.
El territori i les seves institucions histriques, Fundaci Noguera,
Barcelona, 1999.
Histria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, Funda-
ci Enciclopdia Catalana i Generalitat de Catalunya, Barcelona,
2003.
Actes del congrs internacional laposta catalana a la Guerra de Suc-
cessi (1705-1707), Museu dhistria de Catalunya, Barcelona,
2007.
DEWALD, Jonathan, La nobleza europea, 1400-1800, Pretextos, Valncia,
2004.
DOMNGUEZ ORTIZ, Antonio, Instituciones y sociedad en la Espaa de los
Austrias, Ariel, Barcelona, 1985.
La nobleza como estamento y grupo social en el siglo XVII, dins
IGLESIAS, M. C. (coord.), Nobleza y sociedad en la Espaa Moderna,
pp. 128 i ss.
348 EDUARD MART FRAGA
DOMNGUEZ ORTIZ, Antonio, La sociedad Espaola en el siglo XVII, vol. I.
CSIC, Universidad de Granada, 1992.
DONATI, Claudio, The italian nobilities in the seventeenth and eighteenth
centuries, dins SCOTT, H. M., The european nobilities in seventeenth
and eigtheenth centuries, vol. I, pp. 237-268.
DONCEL CABOT, Jordi, Els adroguers i sucrers de Barcelona, 1700-1820.
Un exemple delit gremial, Actes del I Congrs dHistria Moderna
de Catalunya, Diputaci de Barcelona, Barcelona, 1984.
DURAN, Eullia, Narcs Feliu de la Penya, historiador i poltic, Afers, 20,
Catarroja, 1995, pp. 73-86.
DURAN i SANPERE, Agust, Els cavallers de Sant Jordi, edici limitada,
1964.
Barcelona i la seva histria, Curial, Barcelona, 1973.
ELLIOTT, John. H., La revolta catalana, 1598-1640, Vicens Vives, Barcelo-
na, 1966.
Espaa y su mundo, Alianza, Madrid, 1990.
Catalunya dins duna Europa de monarquies compostes, Pe-
dralbes, 13, vol. I, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1993,
pp. 11-24.
ENCISO RECIO, Luis Miguel (coord.), La burguesa espaola en la Edad Mo-
derna, vol. I, Universidad de Valladolid, Valladolid, 1996.
ESCARTN, Eduard, Las conscaciones de bienes a los partidarios del Ar-
chiduque en Catalua bajo el reinado de Felipe V, dins Studia Sto-
rica et philosoca in Honores M. Batllori, Roma, 1984, pp. 229-240.
La intendencia de Catalua en el siglo XVIII, Santandreu Editors,
Barcelona, 1995.
ESPINO I LPEZ, Antonio, Catalunya durante el reinado de Carlos II. Po-
ltica i guerra en la frontera catalana. 1679-1697, Manuscrits, 4-5,
Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1987.
Ejrcito y sociedad en la Catalua del antiguo rgimen: el proble-
ma de los alojamientos (1663-1689), Historia Social, 7, Madrid,
1990, pp. 19-38.
El frente cataln en la guerra de los nueve aos, 1679-1697. Tesis
doctoral, Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1994.
La burguesa Catalana y la guerra, 1680-1697, dins ENCISO RECIO,
J. L. (coord.), La burguesa espaola en la Edad Moderna, pp. 1409-
1425.
ESPINO I LPEZ, Antonio,Ociales catalanes en el ejrcito de los austrias,
1635-1700, Cuadernos de Historia Moderna, 24, Madrid, 2000, pp.
31-55.
Guerra, sco y fueros. La defensa de la Corona de Aragn en tiempos
de Carlos II, 1665-1700, Universitat de Valncia, Valncia, 2007.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 349
FARGAS I PEARROCHA, Mariela, Famlia i poder a Catalunya. 1516-1626.
Les estratgies de consolidaci de la classe dirigent, Pedralbes, 16,
Universitat de Barcelona, Barcelona, 1996, pp. 199-222.
Nobleza y burguesa: estrategias familiares y conquista social en
la Barcelona del Quinientos, dins ENCISO RECIO, L. M. (coord.), La
burguesa espaola en la Edad Moderna, pp. 479-489.
FAVIER, Ren, Le conit des ordres et la representation provinciale en
Dauphine au XVII siecle, dins BLANCHARD, A. et alii, Les assembles
dEtats dans la France mridionale a lpoque moderne, pp. 63-89.
FAYARD, Janine, Los miembros del Consejo de Castilla (1621-1746), Siglo
XXI, Madrid, 1982.
FELIU I MONTFORT, Gaspar, El rgim senyorial catal als segles XVI i XVII,
Pedralbes, 16, Universitat de Barcelona, 1996, pp. 31-45.
FERNNDEZ ALBALADEJO, Pablo, Monarqua, Cortes y cuestin constitucio-
nal en Castilla durante la Edad Moderna, dins Revista de las Cortes
Generales, Madrid, 1984, pp. 11-34.
Cortes y poder real: una perspectiva comparada, dins DD. AA.,
Las cortes de Castilla y Len en La Edad Moderna, Cortes de Castilla
y Len, Valladolid, 1989, pp. 479-499.
Fragmentos de monarqua. Trabajos de historia poltica, Alianza,
Madrid, 1992.
FERNNDEZ ALBALADEJO, Pablo (ed.), Los Borbones: dinasta y memoria de
nacin en la Espanya del siglo XVIII, Marcial Pons, Madrid, 2001.
FERNNDEZ I CERVATES, Magda, Espionatge borbnic a la Barcelona aus-
triacista. Un informe de lany 1706. Actes del I Congrs dHistria
Moderna de Catalunya, Diputaci de Barcelona, Barcelona, 1984,
vol. I, pp. 243-252.
FERNNDEZ Y DAZ, Roberto, La burguesa comercial barcelonesa en el si-
glo XVIII, tesis doctoral, Lleida, 1987.
Historia social, historia en construccin. Una dcada de historia
social en el modernismo cataln, dins MARTNEZ SHAW, C. (ed.),
Historia Moderna, historia en construccin, vol. II, pp. 7-54.
FERRO, Vctor, El dret pblic catal. Les institucions a Catalunya ns al
decret de Nova Planta, Eumo Editorial, Vic, 1987.
La Diputaci del General de Catalunya, dins DD. AA., El territori
i les seves institucions histriques, pp. 441-460.
FLORENSA I SOLER, Nria, El Consell de Cent, Barcelona a la Guerra dels
Segadors, Universitat Rovira i Virgili, Barcelona 1996.
Les forticacions de Barcelona, motiu de desaament a Felip IV
de Castella, dins ROCA I ALBERT, J. (coord.), El municipi de Barce-
lona i els combats pel govern de la ciutat, Proa, Barcelona, 1997,
pp. 41-48.
350 EDUARD MART FRAGA
FLORISTN, Alfredo, Le retablissement dun royaume pyrneen: la Nava-
rra, 1642-1726, dins BRUNET, M. (dir.), Pays Pyrnens. Pouvoirs
centraux (s. XVI-XX), pp. 91-104.
FLUVI, Armand de, ndice de cargos y empleos del antiguo ayuntamien-
to de Barcelona, Documentos i Estudios, XIII, Barcelona, 1964,
pp. 184-207.
Precedents histrics del reial cos de la noblesa de Catalunya, con-
ferncia pronunciada al Real Cuerpo de la Nobleza de Catalua,
Barcelona, 1991.
Els senyors del Castell dAbons, Paratge, 2, Barcelona, 1991, pp. 29-33.
La qesti del reconeixement dels ttols nobiliaris atorgats pel
comte-rei Carles III lArxiduc, Paratge, 19, Sirius, Barcelona,
2006, pp. 65-75.
FONTANA LZARO, Josep, Sobre el comercio exterior de Barcelona en la
segunda mitad del siglo XVII. Notas para una interpretacin de la
coyuntura catalana, dins Estudios de Historia Moderna, V, 1955,
pp. 197-219.
La Guerra de Successi i les Constitucions de Catalunya: una pro-
posta interpretativa, dins ALBAREDA, J. (ed.), Del patriotisme al ca-
talanisme, pp. 13-30.
Els inicis de la Catalunya contempornia: leconomia a la segona
meitat del segle XVII, dins GRAU, R., El segle de labsolutisme, 1714-
1808, Barcelona, 2002, pp. 13-21.
Representativitat poltica i progrs social: una proposta interpre-
tativa, dins SOBREQUS, J. (ed.), Actes del 53 Congrs de la Comissi
Internacional per a lEstudi de la Histria de les Institucions repre-
sentatives i Parlamentries, pp. 85-95.
La Guerra de Successi: causes i motius, dins DD. AA., Actes del
congrs internacional laposta catalana a la Guerra de Successi
(1705-1707), pp. 17-21.
FORTEA PREZ, Jos Ignacio, Monarqua y cortes en la Corona de Castilla.
Las ciudades ante la poltica scal de Felipe II, Cortes de Castilla y
Len, Valladolid, 1990.
FRADERA Josep M. i UCELAY-DA CAL, Enric (ed.), Nova notcia de Catalunya,
CCCB, Barcelona, 2005.
FRAYSSENGE, Jacques, Une assemble dlibrative mconnue: les Etats de
Rouergue aux XVI et XVII sicles, dins BLANCHARD, A. et al., Les assem-
bles dEtats dans la France mridionale a lpoque moderne, pp. 21-40.
GARCA CRCEL, Ricardo, Felipe V y los Espaoles, Random House Monda-
dori, Barcelona, 2003.
El austriacismo, representacin y realidad, dins DD. AA., Actes
del congrs internacional laposta catalana a la Guerra de Successi
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 351
(1705-1707), pp. 165-174.
GARCA CRCEL, Ricardo (ed)., De los elogios a Felipe V, Centro de Estudios
Polticos y Constitucionales, Madrid, 2002.
GARCA ESPUCHE, Albert, Un siglo decisivo. Barcelona y Catalua 1550-
1640, Alianza ed. Madrid, 1998.
Els Vilana Perlas i la casa del Regomir: del notariat al poder,
EHDAP, XXI, Barcelona, 2003, pp. 267-299.
Barcelona entre dues guerres: economia i vida quotidiana 1652-1714,
Eumo Editorial, Vic, 2004.
GARCA FERNNDEZ, M. Nlida, Comercio con el enemigo. El trco mercan-
til anglo-espaol en el siglo XVIII, 1700-1765, CSIC, Madrid, 2006.
GARCA I FUERTES, Gemma, De la conspiracin austriacista a la integra-
cin a la Nueva Planta: La familia Duran, mximo exponente de
la burguesa mercantil barcelonesa en el siglo XVIII, dins MARTNEZ
SHAW, Carlos (ed.), Historia Moderna en construccin, Milenio, Llei-
da, 1999, pp. 513-527.
GARCA HERNN, Enrique (coord.), Guerra y sociedad en la monarqua his-
pnica: poltica, estrategia y cultura en la Europa moderna (1500-
1700), CSIC, Madrid, 2006, vol. I, pp. 121-152.
GAY ESCODA, Josep M., El corregidor a Catalunya, Marcial Pons, Madrid,
1997.
GIL, Xavier, La Corona de Aragn a nales del s. XVII. A vueltas con el
neoforalismo, dins FERNNDEZ ALBALADEJO, P., Los Borbones: dinas-
ta y memoria de nacin en la Espaa del siglo XVIII, pp. 97-115.
Tiempo de poltica. Perspectivas historiogrcas sobre la Europa Mo-
derna, Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona, 2006.
GIMNEZ LPEZ, Enrique, Contener con ms autoridad y fuerza. La re-
pressi de laustriacisme als territoris de la Corona dArag (1707-
1725), dins ALBAREDA, J. (ed.), Del patriotisme al catalanisme, pp.
221-238.
El primer capitn general de Catalua, marqus de Castelrodrigo
(1715-1721), y el control del austriacismo, dins FERNNDEZ ALBALA-
DEJO, P., Los Borbones: dinasta y memoria de nacin en la Espanya
del siglo XVIII, pp. 401-420.
El exilio de los magistrados borbnicos de la Audincia foral va-
lenciana, dins LVAREZ-OSSORIO, A., GARCA GARCA, B. J. i LEN, V.,
La prdida de Europa. La Guerra de Sucesin por la monarqua de
Espaa, pp. 551-566.
GIMNEZ BLASCO, Joan, Continutat i canvi a les estructures econmiques
de Catalunya del segle XVII. Matar 1580-1710, tesi doctoral, Univer-
sitat de Barcelona, juny de 1998.
GIRALT I RAVENTS, Emili, Famlia, afers i patrimoni de Jaume Cortada,
bar de Mald, Estudis dHistria Agrria, VI, Curial, Barcelona,
352 EDUARD MART FRAGA
1986, pp. 217-318.
GONZLEZ, Mnica, Les institucions catalanes durant la Guerra de Suc-
cessi: les Corts de 1705-1706, Pedralbes, 13, Barcelona, 1993,
pp. 383-388.
Lobservana de la llei a travs del processos de Corts: des de la
constituci Poch Valria (1481) ns a la creaci del Tribunal de Con-
trafaccions 1705-1706), dins SOBREQUS I CALLIC, J. (ed.), Actes del
53 Congrs de la Comissi Internacional per a lEstudi de la Histria
de les Institucions representatives i Parlamentries, vol. I, Parlament
de Catalunya, Barcelona, 2005, pp. 610-626.
GNZALEZ, scar, El partit austriacista: coherncia, divergncia i super-
vivncia duna facci de poder, Pedralbes, 23, Universitat de Bar-
celona, Barcelona, 2003, pp. 295-324.
GUAL VIL, Valent, Diverses notcies sobre els Armengol, Paratge, 3-4,
Sirius, Barcelona, 1992-1993, pp. 77-87.
GELL, Manel, La petita noblesa durant la primera meitat del s. XVII,
Paratge, 3-4, 1992-1994, pp. 9-26.
GUIA MARN, Llus, La junta de contrafurs: uns inicis conictius, Saita-
bi, XLII, 1992, pp. 33-45.
GUNZBER I MOLL, Jordi, Els enfrontaments entre les corporacions notarials
barcelonines a lpoca Moderna, EHDAP, XIV, 1996, pp. 259-272.
HERNNDEZ BENTEZ, M., A la sombra de la Corona: poder y oligarqua urba-
na (Madrid, 1606-1808), Siglo XXI, Madrid, 1995.
HILDESCHEIMER, Bernard, Les Assembles Generales des comunales de Pro-
vence, Editions Pedore, Pars, 1935.
HOPPIT, Julian, A Land of Liberty? England, 1689-1727, Oxford University
Press, Oxford, 2000.
IGLESIAS, Carmen, La nobleza ilustrada del siglo XVIII espanyol. El conde
de Aranda, dins IGLESIAS, M. C. (coord.), Nobleza y sociedad en la
Espaa Moderna, pp. 245-282.
IGLESIAS, Carmen (coord.), Nobleza y Sociedad en la Espaa Moderna, 3
vols. Nobel, Oviedo, 1996.
IURRITEGUI, Jos M., Las memorias del conde de Robres: la Nueva Plan-
ta y la narrativa de la guerra civil, Espacio, tiempo y forma, 15,
UNED, Madrid, 2002.
Las virtudes y el jurista: el Emperador poltico de Francisco Sola-
nes y el amor a la patria, Pedralbes, 24, Universitat de Barcelona,
Barcelona, 2004, pp. 285-310.
JARQUE MARTNEZ, Encarna i SALAS AUSENS, Jos Antonio, Oligarquas lo-
cales y poder real en Aragn en la segunda mitad del seiscientos,
dins ARANDA PREZ, J. F. (coord.), La declinacin de la monarqua
hispnica en el siglo XVII, pp. 695-705.
JORD FERNNDEZ, Antoni, Els ingressos scals de la Generalitat de Ca-
talunya a la segona meitat del segle XVIII, EHDAP, 10, Barcelona,
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 353
1982, pp. 163-203.
JOUANNA, Arlette, Le dvoir de revolte. La noblesse franaise et la gestation
de letat moderne, Fayard ed., Pars, 1979.
Les Etats de Languedoc et le consentement de limpt aprs la r-
volte de 1632, dins BLANCHARD, A. et al., Les assembles dEtats dans
la France mridionale a lpoque moderne, pp. 149-171.
KAMEN, Henry, The war of Succession of Spain, 1700-1715, Weinfeld and
Nicolson, Londres, 1969.
The decline of Spain: a historical myth?, Past and Present, 81, 1978.
La Espaa de Carlos II, Crtica, Barcelona, 1987.
A Catalan Merchan on the Mid-seventeenth century Narcs Feliu,
Pedralbes, 14, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1994, pp. 29-38.
KOPECZI, Bela i BALAZ, Eva H. (ed.), Noblesse franaise, noblesse hongroise
XI-XIX, Editions CNRS, Pars, 1981.
LABATUT, Jean Pierre, Les noblesses europeens de la n du XV sicle a la n
du XVIII sicle, PUF, Pars, 1978.
LABRNIA, Pere, Diccionari de la llengua catalana amb la correspondn-
cia castellana i llatina, 2 vols., segona edici, Espasa, Barcelona,
1864.
LADERO QUESADA, Miguel ngel, La consolidacin de la nobleza en la baja
Edad Media, dins IGLESIAS, M. C. (coord.), Nobleza y sociedad en la
Espaa Moderna, pp. 11-45.
LALINDE ABADA, Jess, La institucin virreinal en Catalua, Instituto Es-
paol de Estudios Mediterrneos, Publicaciones sobre Historia,
Barcelona, 1964.
La jurisdiccin real inferior en Catalua, Ayuntamiento de Barcelo-
na, Barcelona, 1966.
Los ordenamientos jurdicos de la Corona de Aragn, dins Fora-
lismo, derechos histricos y democracia, Fundacion BBV, Madrid,
1998, pp. 21-47.
LEN SANZ, Virginia, Origen del Consejo Supremo de Espaa en Viena,
Hispania, 52, CSIC, Madrid, 1992, pp. 107-142.
Acuerdos de la Paz de Viena de 1725 sobre los exiliados de la gue-
rra de sucesin, Pedralbes, 12, Universitat de Barcelona, Barcelo-
na, 1992, pp. 293-312.
Entre Austrias y Borbones. El Archiduque Carlos y la monarqua de
Espaa 1700-1714, Sigilo editorial, Madrid, 1993.
La oposicin a los borbones espaoles: los austriacistas en el exi-
lio, dins GIMENEZ LPEZ, E. i MESTRE SANCHS, A., Disidencias y exi-
lios en la Espaa Moderna, Alicante, 1997, pp. 501-513.
Patronazgo poltico en la Corte de Viena: los espaoles y el Real
Bolsillo Secreto de Carlos VI, Pedralbes, 18, Universitat de Barce-
354 EDUARD MART FRAGA
lona, Barcelona, 1998, pp. 581-589.
LEN SANZ, Virginia, La inuencia espaola en el reformismo de la monar-
qua austraca del setecientos, Cuadernos dieciochistas, Madrid, 2000,
pp. 107-132.
Felipe V y la sociedad catalana al nalizar la Guerra de Suce-
sin, Pedralbes, 23, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2003,
pp. 271-294.
De Rey de Espaa a Emperador de Austria: el archiduque Carlos y
los Austrias espaoles, dins SERRANO, E. (ed.), Felipe V y su tiempo,
pp. 747-774.
Carlos VI, el emperador que no pudo ser rey de Espaa, Aguilar, Ma-
drid, 2003.
Colaboracin del ejrcito imperial con el hispnico de Carlos II,
dins GARCA HERNN, E. (coord.), Guerra y sociedad en la monarqua
hispnica: poltica estrategia y cultura en la Europa moderna (1500-
1700), pp. 121-152.
Isabel Cristina, reina y regente en Barcelona, dins DD. AA., Actes
del Congrs internacional laposta catalana a la Guerra de Successi
(1705-1707), pp. 429-440.
Despus de la guerra de sucesin espaola: teora y realidad po-
ltica del exilio austriacista, dins ALBAREDA SALVAD, J. i SERRA, E.
(coord.), Actes del segon congrs de Recerques, Pags Editors, Llei-
da, 2005, pp. 121-139.
Represin borbnica y exilio austriacista al nalizar la Guerra de
Sucesin espaola, dins LVAREZ-OSSORIO, A., GARCA GARCA, B. J. i
LEN, V., La prdida de Europa. La Guerra de Sucesin por la monar-
qua de Espaa, pp. 567-590.
LEN SANZ, Virginia i SNCHEZ BELN, Juan Antonio, Conscaciones de
bienes y represin borbnica en la Corona de Castilla a comienzos
del siglo XVIII, Cuadernos de Historia Moderna, 21, Madrid, 1998,
pp. 127-175.
LEN SANZ, Virginia (ed.), DEFOE, Daniel, Memorias de guerra del Capitn
Carleton, Publicaciones Universitarias de Alicante, Mrcia, 2002.
LLOBET PORTELLA, Josep Maria, La Taula de Canvi de Cervera y su entor-
no socio-econmico. 1599-1715, Instituto de Estudios Ilerdenses
(CSIC), Lleida, 1985.
LLOVET, Joaquim, Matar 1680-1719. El pas de vila a ciutat i a cap de cor-
regiment, Caixa destalvis de Matar, Matar, 1966.
LLUCH, Ernest, La Catalunya venuda del segle XVIII, Edicions 62, Barce-
lona, 1996.
Lalternativa catalana (1700-1714-1740) Ramon Vilana Perlas i Juan
Amor de Soria: teoria i acci austriacistes, Eumo editorial, Vic,
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 355
2000.
LLUCH, Ernest, El programa poltic de la Catalunya austriacista, dins
ALBAREDA, V. (ed.), Del patriotisme al catalanisme, pp. 129-167.
LOBATO FRANCO, Isabel, Activitat econmica i actitud poltica de la bur-
gesia mercantil barcelonina al nal del segle XVII: la famlia Dalma-
ses, LAven, 184, 1995, Barcelona, pp. 20-23.
Compaas y negocios en la Catalua preindustrial, Universidad de
Sevilla, Sevilla, 1995.
LPEZ GARCA, Mara Trinidad, La perpetuacin de una oligarqua a tra-
vs del ocio de regidor en el ltimo tercio del siglo XVII (1665-
1700), dins BERNARDO ARES, J. M. i GONZLEZ BELTRAN, J. M., La
administracin municipal en la Edad Moderna, pp. 549-559.
LORENTE GASCA, M. Jos, Anlisis de la Universidad de Barcelona a tra-
vs de los libros de ordenanzas y deliberaciones municipales, libros
de grados y libros de protocolos notariales des de 1535 hasta 1686,
treball de llicenciatura, Universitat Autnoma de Barcelona, Bella-
terra, 1982.
LPEZ-SALAZAR PREZ, Jernimo, Las oligarquas y el gobierno de los se-
oros, dins BERNARDO ARES, J. M. i GONZLEZ BELTRAN, J. M., La
administracin municipal en la Edad Moderna, pp. 471-498.
MALAMUD RIKLES, Carlos, Els negocis dun virrei catal al Per: el mar-
qus de Castelldosrius (1707-1710), dins Segones Jornades destudis
Catalano-americans, Barcelona, 1986, pp. 83-95.
MANDROU, R., Louis XIV et son temps, PUF, Pars, 1973.
MARAVAL, Jos Antonio, Poder, honor y elites en el siglo XVII, Siglo XXI,
Madrid, 1979.
MARCOS MARTN, Alberto, Espaa en los siglos XVI, XVII y XVIII, Crtica, Bar-
celona, 2000.
MART FRAGA, Eduard, Conictivitat institucional: La Conferncia dels
Comuns de novembre de 1700, Pedralbes, 23, vol. II. Universitat
de Barcelona, Barcelona, 2003, pp. 209-232.
La Conferncia dels Comuns: Una instituci per a la defensa de
les constitucions a Catalunya (1698-1714), dins SOBREQUS, J.
(ed.), Actes del 53 congrs de la Comissi Internacional per a lEstudi
de la Histria de les Institucions representatives i Parlamentries,
pp. 447-466.
La Conferncia dels Tres Comuns, treball diniciaci a la recerca,
Universitat Pompeu Fabra, 2005.
La Conferncia dels Tres Comuns sota el govern de larxiduc
Carles III. 1705-1713, LAven, 305, Barcelona, 2005, pp. 3-12.
Les institucions Catalanes davant larribada de larxiduc Carles III.
Octubre-desembre de 1705, dins Antoni Saumell i Soler. Miscellnia
356 EDUARD MART FRAGA
in memoriam, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2007.
MARTNEZ RODRGUEZ, Miguel ngel, Aproximaci a lestudi duna famlia
catalana als segles XVII-XVIII: els Meca, Pedralbes, 13, Universitat de
Barcelona, 1993, pp. 255-272.
Linaje y poder en la Catalua foral: la actividad poltica de los Co-
pons, Cuadernos de Historia Moderna, 22, Moderna, Madrid, 1999,
pp. 11-31.
Els odors de la sala tercera de lAudincia de Catalunya a la sego-
na meitat del segle XVII, EHDAP, XX, 2002, pp. 205-228.
Els magistrats de la Reial Audincia de Catalunya a la segona meitat
del segle XVII, Fundaci Noguera, Barcelona, 2006.
MARTNEZ SHAW, Carlos, Catalua en la carrera de Indias, 1680-1756, Cr-
tica, Barcelona, 1980.
La Compaa de seguros de Salvador Feliu de la Penya (1707-
1709), dins II Congreso Internacional el Estrecho de Gibraltar, Ma-
drid, 1995, pp. 405-413.
MARTNEZ SHAW, Carlos (ed.), Historia Moderna, historia en construccin,
Milenio, Lleida, 1999, 2 vols.
MARTNEZ SHAW, Carlos i ALFONSO MOLA, Marina, Felipe V, Arlanza edicio-
nes, Madrid, 2001.
MAX ALTS, Juan Carlos, La colonia genovesa en Catalua en los si-
glos XVII y XVIII: los Bensi, I Congrs dhistria Moderna de Catalun-
ya, Diputaci de Barcelona, Barcelona, 1984, pp. 523-532.
MATEU I LLOPIS, F., Les encunyacions de larxiduc Carles a Barcelona i
lestat del tresor reial durant la Guerra de Successi. Documents
per a lestudi llur (1707-1714), dins Estudis Universitaris Catalans,
vol. XVII, Instituci Patxot, Barcelona, 1932, pp. 184-220.
MERCADER RIBA, Joan, Felip V i Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1968.
Els Capitans Generals (segle XVIII), Vicens Vives, Barcelona, 1980.
METTAM, Roger, The french nobility, 1610-1715, dins SCOTT, H. M., The
european nobilities in seventeenth and eighteenth centuries, vol. I,
pp. 114-141.
MINGAY, Gordon Edmund, The Gentry. The rise and fall of a rulling class,
Longman, London, 1976.
MIRET I SANS, Joaquim, Els torneigs de la Confraria de Sant Jordi, Pa-
ratge, 3-4, Sirius, Barcelona, 1992-1994, pp. 471-484.
MOLAS RIBALTA, Pere, Societat i poder poltic a Matar, 1718-1808. Rafael
Dalmau Editorial, Barcelona, 1973.
La companyia Feu-Feliu de la Penya (1676-1708). Comer de
teixits i estructura social vers 1700, Cuadernos de Historia Eco-
nmica de Catalua, vol. XII, Departament dHistria Econmica,
Universitat de Barcelona, 1974, pp. 77-126.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 357
El comer de teixits en la societat estamental, EDAHP, V, Barce-
lona, 1977a, pp. 161-197.
MOLAS RIBALTA, Pere, Comer i estructura comercial a Catalunya i Valncia
als segles XVII i XVIII, Curial, Barcelona, 1977b.
Catalans als Consells de la monarquia (segles XVII-XVIII), EHDAP,
XIII, 1995a, pp. 229-251.
La famlia del marqus de Rub, dels ustria als Borb, Afers, 20,
Catarroja, 1995b, pp. 61-71.
Catalunya i la casa dustria, Curial, Barcelona, 1996.
Abans, durant i desprs de les Corts inacabades, dins Dietaris de
la Generalitat de Catalunya, Generalitat de Catalunya, vol. V, Depar-
tament de Presidncia, Barcelona, 1999, pp. IX-XV.
El marqus dAitona a la Guerra de Successi, Butllet de la Socie-
tat Catalana dEstudis Histrics, XI, 2000a, pp. 51-59.
Els comptes de Darnius. s. XVII-XVIII, EHDAP, XVIII, Barcelona,
2000b, pp. 313-324.
Lalta noblesa catalana a lEdat Moderna, Eumo Editorial, Vic,
2003.
Felipe V y la nobleza Catalana, conferncia pronunciada al Real
Cuerpo de la Nobleza de Catalua, Barcelona, 4 dabril de 2001, pp.
5-15.
MOLINA RECIO, Ral, La presencia en el municipio cordobs de un linaje
nobiliario: los Fernndez de Crdoba (ss. XVI-XIX), dins BERNARDO
ARES, J. M. i GONZLEZ BELTRAN, J. M., La administracin municipal
en la Edad Moderna, pp. 569-576.
MONTAGUT, Toms DE, Estudi introductori, dins PEGUERA, Llus DE, Prc-
tica y stil de fer Corts, Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especia-
litzada, Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, Madrid,
1998.
MORALES ROCA, Francisco, Privilegios nobiliarios del principado de Ca-
talua. Reinado de Carlos II, 1665-1700, Hidalgua, 1980, 158
(pp. 17-49) i 159 (pp. 225-244).
Historia de la ilustre casa de Fivaller, EHDAP, IX, Barcelona,
1981, pp. 305-345.
Prceres habilitados en las Cortes del Principado de Catalua, si-
glo XVII (1599-1713), Hidalgua, 1983.
MORALES ROCA, Francisco, Registros nobiliarios del Brazo Militar del
principado. El Llibre Vert del Antiguo Brazo Militar (1602-1716),
Hidalgua, 1987, 201 (pp. 433-464) i 204 (pp. 849-893).
MORENO MEYERHOFF, Pedro, Linajes Catalanes en la casa de Aranda. El
caso Rupit, dins DD. AA, El Conde de Aranda y su tiempo, Instituto
Fernando el Catlico, Saragossa, 2000, pp. 99-134.
358 EDUARD MART FRAGA
MOUSNIER, Robert, Les institutions de la France sous la monarchie absolu-
te, vol. I, Press Universits de la France, Pars, 1974.
MOLLFULLEDA I VINYALLONGA, Conxita, El govern de lemperadriu Elisabet
Cristina (1711-1713), dins ALCOBERRO, A. (dir.), Catalunya durant la
Guerra de Successi, pp. 234-235.
MUOZ, Antonio i CATA, Josep, Presos destat de lOnze de Setembre: un
parell de notes, LAven, 228, Barcelona, 1998, pp. 11-18.
Repressi borbnica i resistncia catalana (1714-1736), Muoz Cata
Editors, Madrid, 2005.
MUSET I PONS, Assumpta, El grup de traginers i negociants de Calaf i Co-
pons durant el segle XVIII, EHDAP, XVI, 1998, pp. 303-326.
NADAL I FARRERAS, Joaquim, El govern de Catalunya entre autonomia i el
centralisme. Segles XVI i XVII, dins Formes i Institucions de Govern
de Catalunya, Institut Municipal dHistria, Ajuntament de Barce-
lona, Barcelona, 1977, pp. 49-58.
LOnze de Setembre i el centralisme borbnic, Dopesa, Barcelona,
1977.
NADAL I FARRERAS, Joaquim i WOLFF, Philippe (dirs.), Historia de Catalua,
Oikos-Tau, Barcelona, 1983.
OLIVA I RICS, Benet, La generaci de Feliu de la Penya, Edicions Universi-
tat de Lleida, Lleida, 2001.
La petita noblesa del Maresme, Caixa dEstalvis Laietana, Matar,
2002.
Conicte ideolgic i control de la Universitat. La verdad triunfan-
te de Narcs Feliu de la Penya (1682), Recerques, 44, Barcelona,
2002, pp. 181-198.
El plet de lEsc, Caixa dEstalvis Laietana, Matar, 2005.
De la revolta a la integraci. La continutat de la burgesia mercan-
til austriacista, ALBAREDA J. i SERRA, E. (coords.), Actes del segon
congrs de Recerques..., pp. 85-102.
Lluites historiogrques entorn a la Guerra de Successi: tradi-
cionalistes versus criticistes, dins DD. AA., Actes del Congrs inter-
nacional laposta catalana a la Guerra de Successi (1705-1707), pp.
319-326.
PALOS, Juan Luis, Un sector especco de diputados: los sndicos muni-
cipales y capitulares, dins DD. AA., Les Corts a Catalunya, Actes del
congrs dHistria Institucional. Generalitat de Catalunya, Departa-
ment de Cultura, Barcelona, 1988, pp. 394-402.
La prctica del gobierno en Catalua. Siglos XVI-XVII, tesi doctoral.
Departament dHistria Moderna i Contempornia, Facultat de
Lletres, Universitat Autnoma de Barcelona, 1990.
Una lectura de la Guerra dels Segadors (1638-1644), dins Dietaris
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 359
de la Generalitat de Catalunya, vol. V, Generalitat de Catalunya, De-
partament de Presidncia, Barcelona, 1999, pp. XVI-XXXII.
Catalunya a limperi dels ustria, Pags Editors, Lleida, 1994.
PALOS, Juan Luis, Els juristes i la defensa de les Constitucions, Eumo Edi-
torial, Vic, 1997.
PEA IZQUIERDO, Antonio Ramon, La Casa de Palma. La familia Portocarre-
ro en el gobierno de la monarqua hispnica (1665-1700), Universi-
dad de Crdoba, Crdova, 2004.
La disyuntiva catalana: entre el lipismo y el austriacismo. El
gobierno del Conde de Palma en Catalua, dins DD. AA., Actes
del Congrs internacional laposta catalana a la Guerra de Successi
(1705-1707), pp. 327-348.
PREZ LATRE, Miquel, Juntes de Braos i Diputaci del General 1587-
1593: Un presidi de cavallers conspirant contra sa Magestad?, Pe-
dralbes, 13, Barcelona, 1993, pp. 281-298.
Llevar la Corona de su magestad, treball diniciaci a la recerca,
Universitat Autnoma de Barcelona, 1994.
Diputaci i Monarquia: El poder poltic a Catalunya, 1563-1599, tesi
doctoral, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2001.
Larrelament de la Diputaci del General: Ptria i vertebraci po-
ltica a nals del cinc-cents, dins ALBAREDA, J. (ed.), Del patriotisme
al catalanisme, pp. 31-50.
Entre el Rei i la terra. El poder poltic a Catalunya al s. XVI, Eumo
Editorial, Vic, 2003.
Les Corts i les veus de la terra. La participaci poltica, dins SO-
BREQUS, J. (ed.), Actes del 53 congrs de la Comissi Internacional
per a lEstudi de la Histria de les Institucions representatives i Par-
lamentries, pp. 697-715.
PREZ SAMPER, M. dels ngels, La famlia Als. Una dinasta catalana al
servicio del estado (siglo XVIII), Cuadernos de Investigacin His-
trica, 6, Fundacin Universitaria Espaola, Seminario Cisneros,
Madrid, 1982, pp. 195-239.
El pan de la Barcelona moderna: Poder municipal y abastecimien-
to, dins BERNARDO ARES, J. M. i GONZLEZ BELTRAN, J. M., La admi-
nistracin municipal en la Edad Moderna, pp. 407-420.
PREZ APARICIO, M. Carmen, Una vida al servicio de la Casa de Austria.
Don Jos Folc de Cardona i Erill, prncipe de Cardona (1651-1729),
Estudis, 28, Universitat de Valncia, Valncia, 2002, pp. 421-448.
Cambio dinstico y disidencia poltica en el Pas Valenciano, dins
SERRANO, E., Felipe V y su tiempo, pp. 119-150.
PREZ APARICIO, M. Carmen, Laustriacisme al Pas Valenci: projecte i
reivindicacions socials, DD. AA., Actes del congrs internacional
laposta catalana a la Guerra de Successi (1705-1707), pp. 175-192.
360 EDUARD MART FRAGA
PREZ, Joseph, La aristocracia castellana en el siglo XVI, dins IGLESIAS,
M. Carmen (coord.), Nobleza y sociedad en la Espaa Moderna, pp.
47-72.
PERONNET, Michel, Reexions sur les Etats de Languedoc: une histoire
intermdiaire lpoque moderne, dins BLANCHARD, A. et al. Les
assembles dtats dans la France mridionale a lpoque moderne,
pp. 107-128.
PERROY, Edouard, Social mobility among the french noblesse in the later
middle ages, Past and present, 21, 1962, pp. 25-38.
PORTA I BERGUED, Antoni, La victria catalana de 1705, Editorial Prtic,
Barcelona, 1984.
PRICE, J. L., The dutch nobility in the seventeenth and eighteenth centu-
ries, dins SCOTT, H. M., The european nobilities in seventeenth and
eighteenth centuries, vol. I, pp. 82-113.
QUEVEDO, Francisco, Poesa original completa, Planeta, Barcelona, 1990.
QUINTANILLA RASO, M. Concepcin, Los grandes linajes. Una investiga-
cin histrica sobre el linaje de Fernndez de Crdoba, dins, IGLE-
SIAS, M. Carmen (coord.), Nobleza y sociedad en la Espaa Moderna,
pp. 73-112.
RAGN, Joaquim, El ltimo virrei de la administracin habsburguesa en
Catalua: Jorge de Darmstadt y Landgrave de Hassia (1698-1701),
Pedralbes, 2, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1982, pp. 263-271.
La formaci del Partit Austriacista a Catalunya abans de la guerra de
successi, Primer Congrs dHistria Moderna de Catalunya, vol. II,
Diputaci de Barcelona, Barcelona, 1984, pp. 225-231.
REGL, Joan, Els virreis de Catalunya, Teide, Barcelona, 1956.
RIBOT I IGLSIAS, Montserrat, La Confraria dels cavallers de Sant Jor-
di de Barcelona en sus ltimos tiempos, dins Actes del I Congrs
dHistria Moderna de Catalunya, vol. II, Diputaci de Barcelona,
Barcelona, 1984, pp. 463-469.
RIERA I FORTIANA, Enric, Les festes celebrades a Catalunya durant el viat-
ge i el casament de Felip V (1701-1702), dins ROSSICH, A., El Barroc
catal, pp. 395-410.
RIQUER, Mart DE, COMAS, Antoni i MOLAS, Joaquim, Histria de la literatu-
ra Catalana, 5 vols., Ariel, Barcelona, 1985.
ROCA I ALBERT, Joan (coord.), El municipi de Barcelona i els combats pel
govern de la ciutat, Proa, Barcelona, 1997.
ROSSICH, Albert, Subordinaci i originalitat en el barroc literari catal:
alguns parallelismes, dins ROSSICH, Albert, El Barroc catal, Qua-
derns Crema, Barcelona, 1989, pp. 531-557.
ROVIRA GMEZ, Salvador, Els primers Oliver de Boteller (segle XVI), Pa-
ratge, 5-6, Sirius, Barcelona, 1994-1995, pp. 15-29.
Els nobles de Tortosa, Centre destudis Francisco Martorell, Torto-
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 361
sa, 1999.
Els nobles del Baix Camp, Associaci destudis reusencs, Reus,
2001.
ROVIRA GMEZ, Salvador, El comportamiento de los nobles de Tarrago-
na y Tortosa durante la Guerra de Separacin de Catalunya, dins
ARANDA PREZ, F. J. (coords.), La declinacin de la monarqua en el
siglo XVII, Ediciones Universidad de Castilla-La Mancha, Conca,
2004, pp. 617-631.
ROVIRA I VIRGILI, Antoni, Histria nacional de Catalunya, vol. V, Editorial
la Gran Enciclopedia Vasca, Bilbao, 1972.
RUB, Basili de, Les Corts Generals de Pau Claris, Fundaci Salvador Vives
Casajuana, Barcelona, 1976.
RUBI I BALAGUER, Jordi, Histria de la literatura Catalana, 3 vols., Publica-
cions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1985.
SALES, Nria, Els botiers, 1705-1714, Rafael Dalmau, Barcelona, 1981.
Senyors bandolers, miquelets i botiers, Empries, Barcelona, 1984.
Torbacions populars: alguns plantejaments, dins DD. AA., Revol-
tes populars contra el poder de lEstat, pp. 58-63.
Institucions poltiques catalanes en viglies de la seva abolici:
una tasca historiogrca urgent, Pedralbes, 13, Universitat de Bar-
celona, Barcelona, 1993, pp. 275-279.
Els segles de decadncia. Segles XVI-XVII, dins Histria de Catalunya,
vol. IV, a cura de Pierre Vilar, Edicions 62, Barcelona, 1993.
Institucions poltiques catalanes en viglies de la seva abolici: una
tasca historiogrca urgent, Pedralbes, 13, Barcelona: Universitat
de Barcelona, 1993, pp. 275-279.
Abans del 1714: cap a una democratitzaci de les institucions ca-
talanes, dins La commemoraci de lOnze de Setembre a Barcelona,
Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1994.
Diputaci, sndics i diputats. Alguns errors evitables, Pedralbes,
15, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1995, pp. 95-102.
De Tur a Catarroja. Estudis sobre institucions catalanes i de la Coro-
na dArag, Afers, Catarroja, 2002.
Prleg, dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. IX, Ge-
neralitat de Catalunya, Departament de Presidncia, Barcelona,
2005, pp. IX-XIII.
SANABRE, Josep, La Accin de Francia en Catalua en la pugna por la he-
gemona europea (1640-1659), Real Academia de Buenas Letras de
Barcelona, Barcelona, 1956.
SNCHEZ MARCOS, Fernando, El nuevo estatus de Barcelona tras su rein-
corporacin a la monarqua hispnica en 1652, dins Homenaje
al Dr. D. Juan Regl campistol, Universitat de Valncia, Valncia,
362 EDUARD MART FRAGA
1975, vol. I, pp. 597-609.
El autogobierno perdido en 1652: el control por Madrid de la vida
poltica en Catalua durante el virreinato de Don Juan de Austria
(1653-1656), Pedralbes, 2, Universitat de Barcelona, Barcelona,
1983, pp. 101-125.
Catalua y el Gobierno central tras la guerra de los segadores (1652-
1679), Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Bar-
celona, 1983.
SANPERE I MIQUEL, Salvador, Fin de la Nacin Catalana, edici facsmil i
estudi introductori a cura de Joaquim Albareda, Editorial Base,
Barcelona, 2001.
SANS I TRAV, Josep M. i BALLART I MARSOL, Concepci, El catleg de dipu-
tats i odors de comptes de la Generalitat de Catalunya (1359-1710)
de Pere Serra i Postius, EHDAP, VIII, Barcelona, 1980, pp. 63-118.
SCOTT, Hamish M. (ed.), The european nobilities in seventeenth and eighte-
enth centuries, 2 vols. Longman, Londres, 1995.
SCHAK, Ellery, From Valor to Pedigree, Princeton university Press, New Jer-
sey, 1986.
SERNA, Pierre, El noble, dins VOVELLE, M., El hombre de la ilustracin,
pp. 41-128.
SERRA, Eva, Evoluci dun patrimoni nobiliari catal durant els segles XVII
i XVIII. El patrimoni nobiliari dels Sentmenat, Recerques, 5, Ariel,
Barcelona, 1975, pp. 33-71.
Els Gualbes ciutadans de Barcelona: de la fallida bancria del
s. XVI a lenlla nobiliari del XVII, Actes del I Congrs dHistria
Moderna de Catalunya, Diputaci de Barcelona, Barcelona, 1984,
pp. 479-494.
Tensions i ruptures de la societat catalana en el procs de forma-
ci de lEstat Modern, Manuscrits 4-5, Universitat Autnoma de
Barcelona, Bellaterra, 1987, pp. 71-80.
Introducci, dins DD. AA., La revoluci catalana de 1640, pp. VII-
XIX.
1640. Una revoluci poltica. La implicaci de les institucions,
dins DD. AA., La revoluci catalana de 1640, pp. 3-65.
Entre la ruptura i la continutat. Algunes consideracions a pro-
psit de la capacitat institucional de Catalunya durant la Guer-
ra dels Segadors, dins Les Corts a Catalunya, Actes del Congrs
dHistria Institucional, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1991,
pp. 160-167.
Diputats locals i participaci en les bolles de la Diputaci del Ge-
neral (1570-1638). Una mostra i una reexi, Pedralbes, 13, Uni-
versitat de Barcelona, Barcelona, 1993, pp. 259-270.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 363
SERRA, Eva, Un pamet polivalent: un text de 1708 imprs el 1836, dins
DD. AA. Miscellnia en honor del doctor Casimir Mart, Fundaci
Vives Casajoana, Barcelona, 1994, pp. 449-460.
SERRA, Eva, Les Corts de 1701-1702. La represa poltica a les viglies de
la guer-ra de Successi, LAven, 206, Barcelona, 1996, pp. 22-28.
Catalunya desprs de 1652: recompenses, censura i repressi, Pe-
dralbes, 17, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 191-216.
Ciutats i viles a Corts Catalanes, 1563-1632): entorn de la fora
municipal Parlamentria, XVII Congrs dHistria de la Corona
dArag, 7-12 de setembre de 2000, pp. 1-28.
El Pas de Rosca en el cam de lAustriacisme, dins ALBAREDA, J.
(ed.), Del patriotisme al catalanisme, pp. 71-104.
Lenlla del segle i el canvi de dinastia, Histria de la Generalitat
de Catalunya i els seus presidents, vol. II, Generalitat de Catalunya i
Enciclopdia Catalana, Barcelona, 2003, pp. 15-42.
La vida parlamentria a la Corona dArag: segles XVI i XVII. Una
aproximaci comparativa, dins SOBREQUS, J. (ed.), Actes del 53
congrs de la Comissi Internacional per a lEstudi de la Histria de
les Institucions representatives i Parlamentries, pp. 501-536.
Una alternativa nacional sota laparena de conicte dinstic,
dins DD. AA., Actes del Congrs internacional laposta catalana a la
Guerra de Successi (1705-1707), pp. 509-518.
Catalunya durant el primer regnat de Felip V, dins ALCOBERRO,
Agust (dir.), Catalunya durant la Guerra de Successi, Ara Llibres,
Barcelona, 2006, pp. 45-71.
Voluntat de sobirana en un context de canvi dinstic, dins Una
relaci difcil. Catalunya i lEspanya Moderna, Editorial Base, Bar-
celona 2007, pp. 109-180.
SERRANO, Eliseo (ed.), Felipe V y su tiempo, Institucin Fernando el Cat-
lico (CSIC), Saragossa, 2004.
SIMN I TARRS, Antoni, Cavallers i ciutadans a la Catalunya del segle XVI,
Barcelona, Curial, 1991.
SOBERANAS, Amadeu, Apunts per a una biograa de Josep Romaguera,
dins DD. AA., Homenatge a Antoni Comas, Facultat de Filologia,
Universitat de Barcelona, 1985, pp. 447-457.
SOBREQUS I CALLIC, Jaume, El pactisme a Catalunya, Edicions 62, Bar-
celona, 1982.
Histria de Barcelona, Enciclopdia catalana ed., Barcelona 1992.
SOBREQUS I CALLIC, Jaume (ed.), Actes del 53 Congrs de la Comissi In-
ternacional per a lEstudi de la Histria de les Institucions represen-
tatives i Parlamentries, vol. I, Parlament de Catalunya, Barcelona,
2005.
SOBREQUS I CALLIC, Jaume (dir.), Histria de Barcelona, Enciclopdia
364 EDUARD MART FRAGA
Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1992, 8 vols.
SOLDEVILA, Ferran, Histria de Catalunya, 3 vols., Alpha, Barcelona,
1934.
SOLDEVILA, Ferran, La pres de Pau Ignasi Dalmasses i Ros, enviat de la
ciutat de Barcelona a Felip V (1705), Homenatge a Antoni Rubi i
Lluch, Barcelona, 1936, pp. 481-498.
Barcelona sense universitat i la restauraci de la Universitat de Bar-
celona. 1714-1838, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1938.
SOL I COT, Sebasti, La Cort General a Catalunya, dins El territori i les
seves institucions histriques. Fundaci Noguera, Asc, novembre
de 1997, pp. 117-183.
STEIN, STANLEY, J. i STEIN, BARBARA H., Plata, comercio y guerra. Espaa y
Amrica en la formacin de la Europa Moderna, Crtica, Barcelona,
2002.
STONE, Lawrence, An open elite, England 1540-1880, Clarendon Press,
Oxford, 1984.
La crisis de la aristocracia, 1558-1640, Alianza, Madrid, 1985.
TOCQUEVILLE, Alexis, La democracia en Amrica, Fondo de Cultura Econ-
mica, Mxico, 1984.
TOMS I VALIENTE, Francisco, La venta de ocios de regidores y la forma-
cin de las oligarquas urbanas en Castilla (siglos XVII y XVIII), His-
toria, Instituciones, Documentos, 2, Universidad de Sevilla, 1975,
pp. 523-547.
El poder poltico, validos y aristcratas, dins IGLESIAS, M. C. (co-
ord.), Nobleza y sociedad en la Espaa Moderna, pp. 135-156.
THOMPSON, Irving A. A., La corona y las cortes en Castilla, 1590-1665,
Revista de las Cortes Generales, 8, Publicaciones del Congreso de los
Diputados, Madrid, 1995, pp. 8-42.
El nal de las Cortes de Castilla, Revista de las cortes Generales,
8, Publicaciones del Congreso de los Diputados, Madrid, 1995, pp.
43-59.
Cortes y ciudades. Tipologa de los procuradores, dins DD. AA.,
Las Cortes de Castilla y Len en la Edad Moderna, Cortes de Castilla
y Len, Valladolid, 1989, pp. 193-248.
SCOTT, Hamish M. (ed.), The european nobilities in seventeenth and
eighteenth centuries, 2 vols. Longman, Londres, 1995, vol. I, pp.
174-236.
TORRAS I RIB, Josep Maria, Reexions sobre lactitud dels pobles i esta-
ments catalans durant la Guerra de Successi, Pedralbes, 1, Uni-
versitat de Barcelona, Barcelona, 1980, pp. 187-209.
Els municipis catalans de lantic rgim (1453-1808), Barcelona,
1983.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 365
Els corresponsals del comer catal amb Europa al comenament
del segle XVIII, Recerques, 23, Curial, Barcelona, 1990, pp. 115-139.
El Projecte de repressi de 1652, dins DD. AA., La revoluci cata-
lana de 1640, Crtica, Barcelona, 1991, pp. 241-290.
TORRAS I RIB, Josep Maria, El control poltic de les insaculacions del
Consell de Cent (1652-1700), Pedralbes, 13, Universitat de Barce-
lona, Barcelona, 1993, pp. 457-468.
Poltica i institucions en la historiograa catalana dels segles mo-
derns, dins MARTNEZ SHAW, C. (ed.), Historia moderna historia en
construccin, vol. II, pp. 369-388.
Prleg, dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. VI, Ge-
neralitat de Catalunya, Departament de Presidncia, Barcelona,
2000, pp. IX-XXXIX.
La Guerra de Successi i els setges de Barcelona, Rafael Dalmau ed.,
Barcelona, 1999.
Felip V contra Catalunya. Testimonis duna repressi sistemtica,
Rafael Dalmau ed., Barcelona, 2005.
TORRES I SANS, Xavier, Els bandolers (s. XVI-XVII) Eumo Editorial, Vic,
1991.
Segadors i miquelets a la revoluci catalana de 1640, dins DD.
AA., La revoluci catalana de 1640, pp. 66-96.
La Vall de Torell als segles XVI i XVII: una histria de paraires i bando-
lers, Eumo Editorial, Vic, 1995.
Pactisme i patriotisme a la Catalunya de la Guerra dels Segadors,
Recerques, 32, Barcelona, 1995, pp. 45-62.
Virreis i bandolers. Catalunya i la Generalitat a comenaments del
segle XVII (1611-1623), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. IV,
Generalitat de Catalunya, Departament de Presidncia, Barcelona,
1997, pp. IX-XXVII.
UPON, A. F., The swedish nobility, 1600-1772, dins SCOTT, H. M., The
european nobilities in seventeenth and eighteenth centuries, vol. II,
pp. 11-40.
VZQUEZ DE PRADA, Valentn, La institucin bancaria en Barcelona (s. XV-
XVII), Pedralbes, 13, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1993. pp.
495-504.
VENTEO, Daniel, Per la bellesa de les lletres i la veritat de la histria de
Catalunya. LAcadmia de Bones Lletres de Barcelona i la Histria
(1700-1807), treball diniciaci a la recerca, Universitat Pompeu
Fabra, Barcelona, 2005.
VERNET, Jaume, A lentorn de Francesc Grases i Gralla. Una perspectiva
de dret constitucional Initium, 1, Associaci Catalana dhistria
del Dret, Barcelona, 1996, pp. 645-663.
366 EDUARD MART FRAGA
VILAPLANA PERSIVA, Manuel, Historia del Real de a ocho, Universidad de
Murcia, Mrcia, 1997.
VILAR, Pierre, El manual de la companyia Nova de Gibraltar, Edicions del
Centre de Lectura, Reus, 1990.
VILAR, Pierre, Catalunya dins lEspanya moderna, Crtica, Barcelona,
1979.
Introducci, dins NADAL I FARRERAS, J. i WOLFF, P. (dirs.), Histria
de Catalua, Oikos-Tau, Barcelona, 1983, pp. 9-69.
VILLARI, Rosario (ed.), El hombre del barroco, Alianza, Madrid, 1993.
VOLTES BOU, Pere, Las cortes tenidas en Barcelona por el archiduque
Carlos de Austria, Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de
Barcelona, XXVIII, Barcelona, 1959.
Noticias sobre las mercedes nobiliarias otorgadas por el archidu-
que Carlos de Austria durante su gobierno en Barcelona, Docu-
mentos y Estudios, vol. X, Instituto Municipal de Historia, Barcelo-
na, 1962, pp. 65-105.
Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria
(1705-1714), 3 vols., Instituto Municipal de Historia de Barcelona,
Barcelona, 1963.
VOVELLE, Michel, El hombre de la ilustracin, Alianza, Madrid, 1992.
WOOD, James B., Demographic Pressure and social mobility among
de Nobility of Early Modern France, Sixteenth Century Journal,
vol. 8, 1977, pp. 3-16.
ZMORA, Hillay, Monarchy, aristocracy and the state in Europe 1300-1800,
Roudledge, Londres, 2001.
ZUDAIRE HUARTE, Eulogio, El Conde-duque y Catalua, CSIC, Madrid,
1964.
NDEX DE QUADRES I DE GRFICS
QUADRES
1. Composici numrica dels representants dels comuns a la Con-
ferncia .......................................................................................... 52
2. La distribuci estamental dins de cada reuni de la Conferncia 56
3. Proporci social de la Conferncia .............................................. 59
4. La categoria social dels membres de la Conferncia ................ 62
5. Nombre de participacions a les conferncies ............................. 63
6. Assistents ms freqents a les conferncies ............................... 65
7. Els ocials del Bra Militar de Catalunya .................................. 78
8. Els ocials del Bra Militar durant els ltims trenta anys ...... 80
9. Proporci entre noblesa i cavallers + ciutadans honrats de Bar-
celona .............................................................................................. 106
10. Distribuci estamental del Bra Militar ...................................... 107
11. Estaments de la classe dirigent I (mxims) ............................... 122
12. Estaments de la classe dirigent II (mnims) .............................. 123
13. Estaments de la classe dirigent III (amb mercaders) ............... 125
14. Nobles vinculats a la venda de la carn a Barcelona entre 1702-
1713 ................................................................................................. 130
15. La venda de la carn el 1710 ......................................................... 132
16. Els canvis destament .................................................................... 136
17. Els marmessors de la classe dirigent .......................................... 152
18. Les relacions de paternitat i liaci ............................................ 158
19. Els familiars a les reunions del Bra Militar al novembre de
1700 ................................................................................................. 160
20. Els familiars a les reunions del Bra Militar a lestiu de 1707.. 161
21. Els membres del Bra Militar que van tenir ms dun crrec . 164
22. Els membres ms actius del Bra Militar .................................. 167
368 EDUARD MART FRAGA
23. Assistents ms freqents a les conferncies II ........................... 171
24. Lelit dirigent catalana ................................................................... 174
25. La classe dirigent del Consell de Cent ........................................ 176
26. Els constitucionalistes ................................................................... 187
27. Els reialistes ................................................................................... 191
28. Lorientaci poltica dels marmessors de la classe dirigent ...... 199
29. La situaci econmica de la classe dirigent ............................... 206
30. Comparaci entre els testaments dels marits i les mullers ...... 212
31. Els segrests de 1714 ...................................................................... 220
GRFICS
1. La composici social del Bra Militar ........................................ 104
2. Proporci entre noblesa i cavallers + ciutadans honrats de Bar-
celona .............................................................................................. 105
3. Distribuci estamental del Bra Militar ...................................... 107
4. Estaments de la classe dirigent I (mxims) ............................... 122
5. Estaments de la classe dirigent II (mnims) .............................. 124
6. Estaments de la classe dirigent III (amb mercaders) ............... 126
7. Els estaments i la vinculaci comercial (mnims) ..................... 127
8. Els estaments i la vinculaci comercial (mxims) .................... 128
9. Els canvis destament .................................................................... 136
10. Troca de la petita noblesa ............................................................ 144
11. Troca de la noblesa dorigen mercantil ....................................... 145
12. Els estaments dels constitucionalistes ......................................... 190
13. Els estaments dels reialistes ......................................................... 192
14. Els mercaders i la vinculaci poltica ......................................... 193
15. La Conferncia i lorientaci poltica .......................................... 194
16. La situaci econmica dels testaments (en %) .......................... 216
BASE DE DADES DE LA CLASSE DIRIGENT
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 371
1. Juan Abarca Velasco
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: C. de la Rosa.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Comte de la Rosa, cavaller de Sant Jaume. Era governador de Catalunya el 1701.
- Henri Kamen, basant-se en un manuscrit posterior a la guerra de Successi, el considera borbnic (Kamen,
1969, p. 405).
- Va ser un dels enviats pels comuns a esbrinar amb ms profunditat el parer de Darmstadt pel que fa al
testament de Carles II. Protest contra el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv,
1997, vol. I., pp. 274 i 374).
- El 1713 es cas amb Ignsia Gai, que en primeres npcies havia estat muller dAntoni Potau i Ferrer,
del qual heret el ttol de marquesa de la Floresta, ttol concedit el 1702 al seu marit (Ceballos, 1994,
p. 10).
- Va ser la persona a qui Velasco encarreg treure de Barcelona tots els desafectes a Felip V durant el setge
de 1705 (Porta, 1984, p. 424).
- Sembla que va tenir greus enfrontamens amb el virrei Velasco. Aquest darrer el va criticar durament, ns
a lextrem darmar que Para el gobierno de Barcelona nada puede haver tan intil en tiempo de paz y
de guerra como el conde de la Rosa (AHN, llig. 195).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Francisca Abarca i Erill i Ignsia Gai (segones npcies).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Anton Erill, 875, 2n llibre, fol. 122.
Relacions
- Anton Erill, els Potau.
2. Josep Aguilar Caador dOluja
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: - Cav.
- 1679 nob.
- 1715 M. dEnfesta. Rehabilitat pels borbons.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
372 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Cav, nob el 1679, M. dEnfesta. El 1715 fou rehabilitat com a M. Aguilar de Valar (Bru-Fluvi, 1998).
- Lluit a la coronela de Barcelona durant el setge de 1697. Fou ajudant del general angls Stanhope i defens
Barcelona als setges de 1706 i 1713-1714 (Porta, 1984, p. 433).
- Membre de la trenta-sisena creada per assessorar la Diputaci el juliol de 1713 (Albert, 1964, p. 146).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 1.144 ll. (Bruguera, 1871, p. 386).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 0 Dots muller: Pocs diners.
Familiars directes
- Muller: Francisca Aguilar i Monfar.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marmessor de Bernat Aimeric Crulles i Oluja. 806/43, n. 93.
- Francisca Aguilar i Montfar, 861, 4t llibre, fol. 43, 25/05/1738. Muller de Josep Aguilar Caador. Filla dOnofre
Montfar i Sorts, chb i de M. Anna Montfar i Vilaseca. Entre els marmessors hi ha: M. Copons i Aguilar;
Josep Peguera i Aimeric, gendre (casat amb Gertrudis Aguilar); Salvador Tamarit i Vilanova i Cncer, Salva-
dor Tamarit Xatmar, ll de lanterior, casat amb Josepa Tamarit i Copons (nora); Ramon Copons i Aguilar,
nts; Teresa Llobet i Tamarit, vdua de Jos Bournoville; Francisco Boixadors i Copons. Vol ser enterrada
a Sant Francesc dAsss. Demana les misses que apareixer. Diu que el seu marit est enterrat a Miralles
(baronia de Segunt), i que trobantse algo aliviada la mia hacienda, en fora de dita concordia sie dit ca-
dver traslladat a dita ciutat i sepultat en lo vas propi de la Casa Aguilar. A Gertrudis Peguera i Aguilar,
casada amb Josep Peguera i Aimeric, li vol donar ms diners per no pot perqu empero reconeixent que
lo meu patrimoni se troba vuy molt extenuat a causa de los molts acreedors i de haver separat de ell la sua
dot i la de dita M Josepa de Copons Tamarit i de Copons. Dna 2.000 ll. a una nta, Gertrudis Copons
i Aguilar, per matrimoni si no es fa religiosa. Hereva: Maria Copons i Aguilar.
Relacions
- Bernat Aimeric; Josep Peguera Aimeric; Salvador Tamarit; Montfar i Sorts; Joan Copons i Falc.
3. Josep Agull-Pins i Pins
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1702 M. de Gironella.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, M. de Gironella (1702). Sr. de Bellver, Sitges, Lloberola i Castellnou de Montfalc (Bru-Fluvi, 1998).
- Va servir a lexrcit des de 1669, amb una patent de cavalleria. Mestre de Camp del ter de Barcelona,
entre 1674 i 1679. Va ser sergent general de batalla i tinent general. Capturat amb la seva guarnici a la
Seu dUrgell durant la guerra dels nou anys. Defens Barcelona durant el setge francs de 1697. En 1702
era governador de Ceuta i Lloctinent de les galeres de les costes africanes (Espino, 2000, p. 48).
- Va ser un dels defensors dins del Bra Militar de fer un nou donatiu el 1689 per evitar nous allotjaments
(Espino, 1999, p. 84).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 373
- Protector del Bra Militar el 1683, conseller noble el 1681 (Mart, 2005, p. 51).
- Tingu un paper clau al conicte sobre el testament de Carles II al novembre de 1700 (Molas, 2003, p. 141).
- Protest contra el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, p. 374). Felip V
el va fer gentilhome de cambra amb sou de coronel de cavalleria (Castellv, 1997, vol. II, p. 231).
- Des de Ceuta defens els interessos de Felip V, rebutjant les diferents ofertes que li fu Jordi Hesse de
Darmstadt. Alejandro Correa el deneix com mui amante del partido de nuestro amo el seor Felipe
Quinto. Mor el 1704 a Ceuta a causa duna malaltia (Busquets, 1993, p. 26).
- Sobre una primera aproximaci a les gures dels marquesos de Gironella vegeu Busquets, 1993.
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 880/22, fol. 184 Misses marit: 1.000 Dots marit: 500 ll. ll
Data: 04/04/1702 Misses muller: 1.000 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jeroni Agull i Pins i de Maria Agull i Pins.
- Muller: Francisca Agull i Sagarriga.
Marmessors
- Francisca Agull i Sagarriga, muller.
- Francisco Agull i Sagarriga, ll.
- Emmanuel Agull i Sagarriga, tresorer de la Seu de Barcelona, ll.
- Joan Sentmenat, marqus de Sentmenat, gendre.
- Manuel Llupi, cunyat.
- Maria Pins i Rocabert, tieta.
- Joan Llupi, portantveus del general, nebot.
- Joan Josa i Agull, nebot.
- Jeroni Rocabert, marqus dArgenola, casat amb Maria Rocabert i Llupi, nebot.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Gironella.
- 10 ll. a lhospital de la Misericrdia, de la Santa Creu i Infants Orfes.
- 500 ll. a Emmanuel Agull. La muller s usufructuria.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Emmanuela Lentorn Sacirera, 861/54, n. 13. s la muller de Miquel Lentorn, lim Pins.
- Emmanuel Llupi, 861/53, fol. 187. La seva nora, Marianna Llupi i Gelabert es cas amb Joan Llupi i
Agull. Josep Agull i Pins s marmessor.
- La seva muller (vdua) s Francisca Agull i Sagarriga 861/54, n. 30, 23/12/1726. Filla de Ramon Sagarriga
i dAntnia Sagarriga i de la Puente. Entre els marmessors: Francisca Agull i Sagarriga, marquesa de
Gironella, vdua de Francisco Agull, ll i nora; Miquel Agull i Sagarriga, capit, nt; M. Teresa Junyent
i Agull i Francisco Junyent i Vergs, marquesos de Castellbell, nts; Francisco Sentmenat i de Teresa
Sentmenat i Boixadors, nts; Jeroni Rocabert, nebot; Josep Rocabert casat amb una Oms, nebot; Francisco
Sagarriga i Maria Reart, comtes de Creixell, nebots; Maria Llupi i Gelabert, vdua; Josep Ribera; Josep
Erill i la seva muller; Josep Josa. Vol ser enterrada a Sant Miquel Arcngel de Barcelona, vas Agull. 1.000
misses baixes. 25 ll. a lhospital de la Santa Creu; a Teresa Junyent i Agull li dna un rellotge dor. Hereu:
Miquel Francisco Agull Pins i Sagarriga, nt.
Relacions
374 EDUARD MART FRAGA
4. Francesc Agull-Pins Sagarriga
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Fill de Josep Agull Pins, tamb va ser un reialista aferrissat. Va ajudar Velasco a lhora daconseguir
la simpatia de diferents regions per la causa lipista (Busquets, 1993, p. 26).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1700 (Mart, 2005, p. 51).
- Acompany el virrei Velasco en la seva marxa el 1705, mort a la batalla dAlmenar 1710 (Molas, 2003,
p. 142).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
Testament
Referncia: 880/23, fol. 99 Misses marit: 2.000 Dots marit: 1.000 ll. ll
Data: 04/01/1703 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Agull Pins i Francisca Agull i Sagarriga.
Marmessors
- Francisca Agull i Sagarriga, muller.
- Comtes de Creixell.
- Maria Pins i Rocabert, tieta.
- Emmanuel Llupi, oncle.
- Joan Llupi i Agull, cos.
- Joan Josa i Agull, cos.
Comentaris testament
- Fa donatius a lhospital de la Santa Creu i a la Congregaci dels Dolors.
- A la resta de lls els dna 1.000 ll. en escreix.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Emmanuel Llupi, 861/53, fol. 187. La seva nora Marianna Llupi i Gelabert es cas amb Joan Llupi i
Agull. Josep Agull i Pins s marmessor.
- Relaci amb Francisco Junyent. 911, 1r llibre, fol. 49. El germ de Francesc Agull, Miquel Agull Pins,
s el seu nebot i marmessor. Francisco Junyent casat amb una Agull.
- Relaci amb Josep Marimon i Corbera, 911, 1r llibre, fol. 193, 08/10/1743. La seva lla, Cayetana, est
casada amb el marqus de Gironella.
Relacions
- Joan Llupi; Josep Marimon; Francisco Junyent; Joan Josa i Agull; els Pins i Rocabert.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 375
5. Bernat Aimeric-Crulles de Santa Pau Oluja-Claret
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1703 M. dAimeric, B. dAiguafreda.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci amb els projectes de Narcs
Feliu de la Penya.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob., M. dAimeric el 1703, B. dAiguafreda (Bru-Fluvi, 1998).
- Diputat militar el trienni 1668 (Sans, 1980).
- Els Aimeric eren donzells de Manresa on havien exercit funcions de veguer. El seu pare s Pere Aimeric i
Crulles. Relaci amb les empreses comercials de Narcs Feliu de la Penya als voltants de 1690. Va obtenir
del Consell de Cent els terrenys per establir la Companyia de la Santa Creu. Va establir a Manresa una
ocina pel blanqueig de teles i collabor en ledici del Ramallet de Tintures de 1691. La seva lla Anna
es cas amb Domenico Pignateli, militar i borbnic. Els Aimeric estaven ms vinculats a laustriacisme.
Sn familiars dAntoni Peguera i Aimeric (Molas, 1995b, p. 68 i ss.).
- Els Aimeric van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 105).
- Protector del Bra Militar 1673-75. Vocal de la Junta de Comer de 1692. Mor el 1707 sense successi
masculina. Filles repartides en els dos bndols, una es va casar amb Guerau Peguera, mare dAntoni
Peguera i Aimeric, Marianna es va casar amb el comte Altham i Anna amb Domenico Pignateli (Molas,
2003, pp. 136-138).
- Castellv el cita com un dels que es declar pblicament a favor de defensar les lleis i els privilegis el 1701
i que sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, pp. 277 i 374).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 806/43, n. 93 Misses marit: 500 Dots marit: 2.000 ll. lla
2.000 ll. muller
Data: 17/02/1696 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Pedro Aimeric i Crulles i Maria Aimeric i Oluja.
- Muller: Maria Aimeric i Argensola.
Marmessors
- Maria Aimeric i Argensola, muller.
- Domingo Pignateli, casat amb Anna Pignateli Aimeric.
- Guerau Peguera, casat amb Maria Peguera Aimeric.
- Maria Aimeric i Argensola.
- Baptista Planella i Crulles.
- Josep Aguilar i Oluja.
- Emmanuel Llobert i Oluja.
- Joan Amat i Despalau.
Comentaris testament
- Sepultura a Sant Pere Mrtir (Manresa), capella de Sant Toms dAquino, amb la menor pompa possible.
Que es cremin dotze atxes a lesglsia de Sant Pere.
- Un aniversari cada any.
- Que lhereu faci un retaule de mig relleu a la romana i es posi en el quadre la Mare de Du de la Con-
cepci, que ell ha posat a Aiguafreda.
- 10 ll. a lhospital de la Santa Creu.
376 EDUARD MART FRAGA
- 5 ll. a totes les esglsies dels meus llochs per los ornaments.
- Per a cada lla 30 ll. anuals ms 2.000 ll. en matrimoni.
- Hereu: el ll bar que tingui. A Anna Aimeric li dna una joia de or ab diamants, ab una or de taronger
esmeralda al mig, draps de taps i dos ls de perles.
- A Maria Peguera i Aimeric, 2.000 ll.
- A Gertrudis Armengol i Aimeric, 5 panyos de taps.
- T propietats a: Rajadell, Vallformosa, Vallhonesta (Vic), a Manresa, casa al carrer del Forn den Ripoll
(Barcelona).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Relaci amb Josep Dusai i Bru. 911, 1r llibre, fol. 124.
Relacions
- Josep Dusai; Guerau Peguera; Domingo Pignateli; Josep Aguilar; Joan Amat; els Copons de la Manresa-
na; Antoni Armengol; Josep Ribera; Josep Terr; Antoni Armengol.
6. Carlos Alemany Bellpuig
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Noble, natural de Perpiny, Sr. de Bellpuig i de Tortella. Fill de Jos Ros i Reig, nt de Joan Ros, capit
(Morales, 1983, vol. I, p. 132).
- Va anar a les terres de lEmpord a aixecar la moral desprs de la desfeta dAlmansa (Castellv, 1997, vol. II,
p. 431).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Altres informacions
Testaments relacionats
- Eullia Alemany i Bru, 812/19, fol. 75. Vdua de Guerau Alemany. Filla de Francisco Bru i Petronila Bru i
Granollachs. Germana de Josep Bru i Granollachs.
Relacions
- Els Bru i Granollachs.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 377
7. Josep Alemany Navel
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Sr. de Cabanabona (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu oncle, Josep Navel, chb, havia estat ador de la bolla de Tremp el 1668 (Jord, 1982, p. 196).
- Josep Alemany, capit del regiment de Sant Jordi al setge de 1714 (Albert, 1964, p. 412).
- Va ser clavari del Bra Militar el 1707 i conseller noble el 1703 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Magdalena Alemany i Magarola.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Navel i Erill. 887/15, fol. 13. El seu nebot i marmessor s Josep Alemany i Navel.
- Francisco Alemany i Magarola, 960, 1r llibre, fol. 216, 28/10/1754. Fill de Josep Alemany i Navel, Magdalena
Alemany i Magarola. Entre els marmessors: Antnia Alemany i Piquer, muller; Josep Alemany i Piquer,
ll; Josep Alemany i Magarola, germ; Gaspar Berart i Cortiada, cos germ, bar dEsperonella; Ramon
Deona, Francisco Magarola i Amigant, Josep Ramon i Magarola. El seu pare va fer testament amb Josep
Mas, burgs de Vilafranca, notari de Barcelona.
- Relaci amb Josep Galceran Pins i Rocabert. III.23, 1710-1714. s/f. 25/10/1714. Josep s el seu marmessor.
Relacions
- Josep G. Pins i Rocabert; Josep Navel i Erill.
8. Francesc Aloy Guitant
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cavaller (Bru-Fluvi, 1998).
- Capit de la coronela de Barcelona al setge de 1706. El seu pare va ser espia de Joan Josep dustria i del
marqus de Mortara. Fill de militar (Espino, 2000, pp. 51-52).
- Capit de la 7a companyia del III batall de la coronela al setge de 1713-1714. Ferit el 14 dagost de 1714
(Albert, 1964, p. 435).
- Partidari de la resistncia, protest contra la segona votaci del Bra, lluit lOnze de Setembre (Albert, 1964,
p. 136).
- Altres informacions a Albert, 1966.
378 EDUARD MART FRAGA
9. Josep Amat Planella
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1702 M. de Castellbell.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Josep Amat i Planella i Despalau. Nob, M. de Castellbell 1702, Sr. de Vacarisses, Rellinars i Vilalba (Bru-
Fluvi, 1998).
- La famlia Amat procedia de la ciutadania honrada el 1510 i van ser ennoblits el 1599. El seu pare s Joan
Amat i Despalau, diputat militar el 1680 i protector del Bra Militar 1691-1693. El seu ll, Josep Amat
i Junyent, va ser regidor de Barcelona el 1736 i heret tamb el ttol de marqus de Castellmei (Molas,
2003, p. 143).
- Va ser membre fundador de lAcadmia dels Desconats (Comas, 2000, p. 11).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre de 1706).
- El seu ll va sollicitar una plaa com a regidor de lAjuntament borbnic de 1718 (Mercader, 1968, p. 361).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 861/53, fol. 253 Misses marit: 2.000 Dots marit: 14.000 ll. lla
12.000 ll. lla
3.000 ll. lla
2.000 ll. ll
Data: 21/05/1715 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Amat i Despalau i Francisca Amat i Planella.
- Muller: Marianna Amat Junyent.
Marmessors
- Anna Junyent i Vergs, marquesa de Castellmei, vdua de Francesc Junyent i Marimon, sogre.
- Ramon Junyent i Vergs, cunyat.
- Francisco Amat Planella i Granulosa, germ.
Comentaris testament
- T tres criades i un criat. Els dna diferents quantitats de diners. Diu que lhereu ha de tenir lobligaci
dacollir a casa seva el reverend Nicolau Cas, prevere, mestre dels seus lls, menjat i begut, calat i vestit
sa i malalt, pagat metges i medicinas.
- 150 ll. per matrimoni a Maria Vidal, donzella criada.
- 150 ll. a Teresa Sunge, donzella criada.
- 100 ll. a Rosa Bas, donzella criada.
- 100 ll. a Antonio Humbert.
- A Francisca Cayetana Amat i Junyent, de 17 anys, 14.000 ll. per matrimoni.
- Gertrudis Amat i Junyent, de 14 anys, 12.000 ll.
- Anna Amat i Junyent, 5 anys, 3.000 ll.
- Anton Amat i Junyent, 12 anys, 2.000 ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Pau Planella, prevere. 844/37, fol. 186. El seu germ s Joan Amat i Despalau, pare de Josep Amat i Pla-
nella, que s el nebot de Pau Planella.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 379
- Anna Junyent i Vergs, 861/53, fol. 276. s la seva mare.
- M. Anna Sabater Amat, 861/54, n. 19. Filla seva, casada amb Anton Sabater i Copons, marqus de Be-
navent.
- Joan Amat i Despalau, el seu pare, 880/22, fol. 66.
- Francisco Amat Planella i Granulosa, germ, 861, 2n llibre, fol. 139, 19/04/1712. Entre els marmessors hi
ha Bonaventura Lanuza, Joan Lanuza, Josep Ribera i Claramunt i Anton Massans. Tamb demana 2.000
misses. T nombrosos censals amb Josep Corbera, el marqus de Rupit (6.000 ll.), Francisco Mar, Esteve
Serra Vileta i Agust Pinyana Monfort (s el seu hereu). 4.000 ll. per la lla i 2.500 ll. per una altra lla.
- Francisco Ribera i Soler, 910, 1r llibre, fol. 160. Lhereu de Josep Amat s marmessor de Francisco
Ribera.
- Relaci amb Francisco Junyent i Vergs. 911, 1r llibre, fol. 49. El ll de Josep Amat, Josep, s marmessor
de Francisco i nebot. La muller de Josep s la seva germana.
Relacions
- Anton Sabater i Copons; Francisco Junyent i Vergs; Bonaventura Lanuza; Agust Pinyana; Esteve Serra i
Vileta; Salvador Massans (a travs del seu germ Francisco).
10. Josep Amigant Ferrer
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1673 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Vinculat al negoci de la carn.
Tenia una botiga.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Va ser ennoblit el 1673. Neix el 1669 i mor el 1736 (Fluvi, comunicaci personal). Senyor de Castellgal.
- Fill de Joan Josep Amigant i Carreras, que tamb havia estat diputat militar de la Generalitat. El seu avi
era Joan Francesc Amigant, natural de Manresa, doctor en dret o odor militar de la Generalitat que havia
assolit la dignitat de cavaller el 1638 (Morales, 1983, vol. I, p. 137).
- Va ser diputat militar.
- Germ del conegut jutge de la Reial Audincia Pere Amigant. Shavia casat amb Teresa Olzina. Una germana
seva casada amb Plcid Copons. El seu pare tamb era un conegut advocat que havia destacat per la seva
oposici als francesos ra per la qual fou executat a la dcada de 1640. Sobre la trajectria del seu germ,
Pere, vegeu Martnez Rodrguez, 2006, pp. 227 i 265.
Testament
Referncia: 818/79, fol. 178 Misses marit: 1.000 Dots marit: -
Data: 26/04/0711 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de: Joan Josep Amigant, donzell en Barcelona populat, i Maria Amigant i Ferrer.
- Muller: Maria Teresa Amigant i Olzina.
Marmessors
- Francisco Amigant i Maria Amigant i Farns (ll i nora), noble.
- Maria Teresa Amigant i Olzina.
- Josep Ignasi Amigant i Olzina, prevere i canonge de Barcelona, ll.
380 EDUARD MART FRAGA
- Pere Amigant i Olzina, prevere i canonge de Girona, ll.
- Vicens Magarola i Descatllar i Ignsia Magarola i Amigant, lla i gendre.
- Francisca Amigant i Malla, cunyada i vdua.
- Gabriel Olzina, noble.
- Joan B. Olzina, canonge de Barcelona.
- Diego Olzina, sagrist de Sant Pau del Camp.
Comentaris testament
- Encara t diners a la taula de canvi de Manresa.
- Deixava a la seva lla Ignsia Magarola la casa i botiga que tenia a Barcelona.
Altres informacions
Relacions
- Vicens Magarola; Plcid Copons; els Farns.
11. Francesc Amigant Olzina
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Nob.
El seu pare havia assolit la noblesa el 1673.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Donzell. El seu pare s ennoblit el 1673. Neix el 1669 i mor el 1736 (Fluvi, comunicaci personal).
- Segons Morales Roca era noble.
- Protest contra el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, p. 374).
Testament
Referncia: 870, 1r llibre, fol. 347 Misses marit: 600 Dots marit: 8.000 ll. lla
4.000 ll. lla
4.000 ll. lla
Data: 31/12/1736 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Amigant i Ferrer i de M. Teresa Amigant i Olzina.
- Muller: Maria Amigant i Farns.
Marmessors
- M. Amigat i Farns, lim Cartell i Marimon, muller.
- Josep Ignasi Amigant i Olzina, germ, canonge.
- Josep Ignasi Amigant i Farns, ll.
- Francisco i Flix Farns i Marimon, cunyats.
- Francisco Magarola i Amigant, nebot.
- M. Teresa Meca i Magarola, muller de Josep Meca i Vega, nebots.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 381
- Josepa Snchez de la Barzena i Magarola, muller de Josep Snchez.
- M. Teresa Cordelles i Olzina, muller de Jaume Cordelles, cosina.
- Ramon Sala, prevere.
Comentaris testament
- Enterrat a la collegiata de Manresa.
- 10 ll. a lhospital de la Santa Creu i al de Manresa.
- Deu un censal a Jaume Ferrer, pags.
- M. Ignsia Amigant, 8.000 ll. amb baguls.
- M. Teresa Amigant, 4.000 ll. amb baguls.
- Francisco Ignasi, 4.000 ll. per privilegi.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Amigant, 818/79, fol. 178. s el seu pare.
- Josep Ignasi Amigant i Olzina, can de Barcelona. 875, 2n llibre, fol. 180.
Relacions
- Josep Farns; Felici Cordelles.
12. Josep Amigant Ferrer Olzina
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Era canonge.
- Fill de Josep Amigant i Ferrer.
13. Francesc Anglasell Cortada
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cavaller. Mor el 1741 (Fluvi comunicaci personal).
- El seu pare va ser un dels jutges que accept el testament de Carles II (Castellv, 1997, vol. I, p. 273).
- Sobre la gura del seu pare, un important jutge de la Reial Audincia, vegeu Martnez Rodrguez, 2005,
pp. 227 i ss. El seu primer matrimoni amb Jernia Crcer el vincula amb els Crcer, ciutadans honrats.
El segon, amb Maria Cortada, el relacionava amb el Bar de Mald.
382 EDUARD MART FRAGA
- El seu pare sabsent de Catalunya amb larribada de Carles III (Castellv, 1997, vol. I, p. 620).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- El seu pare llogava al Consell de Cent cases per al tall de la carn (LLDCC, 1B, II, 213, fol. 112).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Narcs Anglasell i Rocha, Dr. en drets de la Reial Audincia, i Maria Anglasell i Cortada.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Anglasell i Cortada, 770/48, fol. 188. Mare de Francisco Anglasell.
- Narcs Anglasell, 770/48, fol. 247. El seu pare. Demana 1.000 misses a tres rals cadascuna.
- Agns Anglasell i Cortada, 875, 3r llibre, fol. 12., germana seva.
14. Francesc Antic Sanpere
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1686 mercader.
1692 chb.
El testament de la muller diu que s noble.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: Abans era mercader i va ser arren-
dador dels drets del General.
Entre els marmessors: Salvi Mallol, corredor dorella.
Relaci amb els Mascar.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 383
- Mercader, chb 1692 (Bru-Fluvi, 1998), Sr. de Montgai i Lloren (Rovira, 2001).
- La seva lla casada amb Francesc Mascar, adroguer i desprs mercader ben posicionat, que sinstall a
Madrid i tingu un paper important en el subministrament de medicaments als hospitals. Francesc estigu
vinculat al mn de la destilaci de laiguardent amb Carles III, larxiduc, el qual el fu chb el 1707. Rela-
cionat amb Salvador Feliu (Garca Espuche, 2004, p. 282).
- Forma part de la companyia collectiva de vint-i-tres adroguers formada el 1676, juntament amb Ramon
Mascar i Antoni Pau Duran (Oliva, 2001, p. 116).
- Fiador de les Bolles foranes de Barcelona i dels drets del General el 1689 (Jord, 1982, p. 184).
- Matriculat com a mercader el 1686 (Cabestany, 1964, p. 170).
- Relacionat amb mercaders de Matar (Gimnez, 1998, p. 636).
- La seva casa fou saquejada durant el setge de 1705. Els dies anteriors ell i el seu ll shavien amagat i
pogueren fugir a Calaf i a Prats de Rei (Porta, 1984, p. 563).
- El seu ll Josep va ser regidor de Barcelona (Molas, 1977b, p. 226). Era un ric comerciant, casa seva va ser
saquejada el 1705. Va ser un dels setze administradors de Barcelona el 1714, i tamb membre del primer
Ajuntament de 1718 (Mercader, 1968, p. 350).
- Altres informacions a Rovira, 2001.
Testament
Referncia: 818/80, fol. 138 Misses marit: 2.000 Dots marit: 1.000 dobles a cada lla
1.000 dobles a la muller
Data: 8/11/1692 Misses muller: 700 Dots muller: Pocs diners
Familiars directes
- Fill de Jaume Antic, pags de la parrquia de Sant Feliu dAlella i de la marquesa Antic i Sanpere.
- Muller: Tecla Antic.
Marmessors
- Tecla Antic, muller.
- Pere Amigant, del Consell Reial.
- Jeroni Cellars, gendre.
- Francisco Mercader, gendre.
- Rafael Albi, cunyat.
- Salvi Mallol, corredor dorella.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Maria del Mar.
- 300 ll. a lhospital de la Santa Creu.
- 10 ll. a lhospital de Misericrdia, Orfes i Sant Lltzer.
- 1.000 dobles a cada lla que tingui, o el seu valor en lliures barcelonines.
- 1.000 dobles a la muller i lusdefruit.
- 200 dobles a Agns Mascar i Antic, muller de Francisco Mascar, mercader, lla seva i dAnna Maria
Antic i Lled, primera muller.
- Diu que s chb, antes mercader. La seva lla Agns casada amb Francesc Mascar. Altres lles: Isabel Francisca
i Maria. Testimonis del testament: Salva Mallol, Francesc Puig, negociant, i lex Trevaria Jover, botiguer de teles.
15. Josep Arbell
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Era canonge de Vic.
384 EDUARD MART FRAGA
16. Oleguer Argemir Creixell
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci amb els Masdeu.
El seu testament parla de les collites, possiblement la
seva font de riquesa.
Est casat amb una Duran.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 387 ll. (Bruguera, 1871, p. 386).
- Va ser conseller tercer el 1710 (MNA).
- Tingu un paper destacat en el govern provisional catal durant el setge de 1713-1714, va participar en
algunes de les diferents juntes que shi crearen (DD. AA., 1966, p. 149).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 904, 1r llibre, fol. 91 Misses marit: apareixer Dots marit: Pocs diners
Data: 04/04/1735 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill dOnofre Argemir, chb, i de M. ngela Argemir i Creixell.
- Muller: Teresa Argemir i Duran.
Marmessors
- Teresa Argemir i Duran, muller.
- Francisco, Oleguer, Josep, lls.
- Agns Duran i Grall, vdua de Mariano Duran, chb, cunyada.
- Josep Duran, canonge de Vic.
- Toms Fatj, chb, casat amb Victria Fatj i Duran.
Comentaris testament
- Que el sepultin on vulguin els marmessors.
- T pocs diners, es queixa de la prdua de les collites, cosa que fa pensar en temes de relacions comercials.
Parla dels diners que resten del dot que va rebre de la muller.
- Crnica interessant sobre els efectes de la guerra en la seva hisenda al fol. 93: venguerem tot lo que pogue-
rem, i empenyarem tot lo que poguerem per podernos mantenir i sustentar jo i ma crescuda familia.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Clara Masdu i Pla 869, s/f, 17/03/1721. Vdua de Joan Masdu i Esteve, cavaller. Filla de Francisco Pla.
El seu ll s Francisco Masdeu i Pla. Entre els marmessors hi ha Jernia de Masdu i Grimosachs, nora;
Josep Soldevila, Oleguer Argemir i Creixell; Josep Soler i Josep Ignasi Vidal, mercader.
- Manuela Argemir i Duran, 869, 1r, s/f. Possiblement s la lla dOleguer.
- Josep Argemir, III.22. fol. 62. 12/08/1714. s el seu germ. Ha fet una concrdia amb el seu germ Oleguer
per la qual, de lheretat del pare, Josep pot gastar 100 ll. per la sepultura, 200 ll. lliurement i el que resti
de la sepultura s per dir misses. Els diners que li deu el seu germ tamb sn per dir misses. Les 200 ll.
sn per a la muller dun negociant (Joan Font) i per a diversos preveres. El germ s lhereu. Parla de la
poca roba de vestir i altres trastos que lo die de mon obit jo tindr.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 385
Relacions
- Joan Francisco Masdeu; els Duran; els Fatj.
17. Valent Armanteres
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- El seu germ s Francesc Armanteres, chb el 1671 (Bru-Fluvi, 1998).
- Al setembre de 1706 era notari i tingu un conicte amb els notaris casustics (LLDBM, G-69, vol. VII,
fol. 580r).
- Al gener de 1707 era procurador de don Agust Boer, tauler del General de la Bisbal (LLDDP, N-268, fol. 550).
Testament
Referncia: 890/22, s/f Misses marit: 300 Dots marit: 50 ll. muller
200 ll. lla
Data: 27/09/1722 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Armanteres, chb de Vic, i Margarida Armanteres.
- Muller: Paula Armanteres i Roquer.
Marmessors
- Alamanda Teixidor i Pujades, casada amb Ramon Teixidor, Dr. en dos drets i bhp, lla.
- Josep Soler, prevere, Dr. en drets.
- Narcs Colomer, prevere.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Jaume Apstol.
- 40 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- 50 ll. per a Paula Armanteras i Roquer, muller.
- 200 ll. per a Alamanda Teixidor i Pujada, llastra.
- Desprs les seves possessions a lencant.
18. Antonio Armengol Agull
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
1706 C. de Montagut, B. de Rocafort.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
386 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Cavaller. Dr. en ambds drets (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu ll Antonio va ser marmessor de Francesc Pignateli (Molas, 1995b, p. 70).
- Estan relacionats amb els Gualbes ciutadans honrats (Gual, 1992, p. 84).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 700 Dots muller: -
Familiars directes
Muller: Gertrudis Aimeric.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Galceran Cartell i Sabastida, AHPB, 861/54, n. 14. La seva mare en segones npcies es cas amb
un Josep Armengol.
- s cunyat de Ramon Copons Llor, 811/101, fol. 24.
- Relaci amb M. Peguera i Aimeric, 901, fol. 16. Vdua de Guerau Peguera. Armengol s el seu cunyat.
- Pere Armengol Aimeric, 911, 1r llibre, fol. 10, 08/05/1747, ll.
- Gertrudis Armengol i Aimeric. 911, 1r llibre, fol. 108, 30/09/1737. Filla de Bernat i Aimeric i de Maria Ai-
meric i Argensola. Muller dAntonio Armengol. Diu que Antonio s noble. Entre els marmessors: Francesc
Pignateli, Josep Peguera i Aimeric, Antonio i Miquel, lls. 700 misses. 25 ll. i 30 ll. a un criat i a una
criada. Hereu: Emmanuel.
- Anna Armengol i Despujol, muller del ll Antoni. 991, 2n llibre, fol. 217.
- Antoni Armengol i Aimeric. 911, 3r llibre, fol. 75, 25/11/1762. s el seu ll. Casat amb M. Rosa Armengol
i Aimeric. La lla Gertrudis casada amb Ramon de Peguera i Berardo. 500 misses. El testament relata
com Jeroni Mart recoll en la casa del Exm. Senyor bar de Rocafort, mon pare, sia al Cel, en lo any
1705, a de preservar-los del saqueig del siti de esta ciutat.. Als captols matrimonials de Gertrudis es
x un dot de 14.000 ll.
Relacions
- Ramon Copons Llor; Peguera Aimeric; Bernat Aimeric.
19. Anton Asprer Ferrer
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Relaci amb els Feu i els Falguera.
Va ser cnsol militar de la Llotja.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 387
- Antonio Asprer i Ferrer, ll de Juan Asprer (Morales 1983, vol. I, p. 147).
- Va passar com a capit a Vic per la defensa de la ciutat en aquell moment (Castellv, 1997, vol. II,
p. 658).
- A les Corts de 1701 hi assistiren lavi, el pare i ell mateix. Tres generacions. Lavi, que el 1655 era fet ca-
valler, particip a les Corts de 1705.
- A Francesc Asprer i Talric larxiduc el fu comte de Fogonella (Fluvi, 2006, p. 73).
- Al seu germ Josep li van conscar els bns el 1714. La seva hisenda rendia 106 ll. (Bruguera, 1871, p.
388).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1709 i 1713 (Capmany, 1779, vol. II, apndix XX).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna Batlla, 887/15, s/f. Francisco de Palau, Joan Claresvalls i Joan Asprer sn marmessors.
- Relaci amb els de Miquel. Vegeu el testament de Jeroni Miquel i Tormo, 911, 1r llibre, fol. 115.
- Relaci amb els Massans. Eullia Massans i Giralt, 935, 1r llibre, fol. 48.
- Ramon Falguera i Broca est casat amb Gertrudis Asprer. Ramon s oncle de Teresa Sambasart i Feu.
Vegeu el testament de Teresa Sambasart i Feu. 949, 2n llibre, fols. 6 i 10.
20. Joan Bac
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Ardiaca de Barcelona.
21. Mag Barrera
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El seu pare era mercader.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Participa a la companyia que va
arrendar la neu entre 1698-1708.
Entre els marmessors hi ha diversos mercaders.
Tamb fou arrendador del dret de la Nova Ampra.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb, matriculat el 1673 (Bru-Fluvi, 1998).
- Participava a la companyia que va arrendar la neu entre 1698-1708 (Garca Espuche, 2004, p. 274).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1681 i 1689 (Mart, 2005, p. 51).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- El poeta Bonaventura Gualbes el va defensar en els seus poemes (Brown, 1995, p. 100).
388 EDUARD MART FRAGA
- La companyia de la neu no funcion b i el 28 de gener de 1708 demanaven protecci al Bra Militar
pels deutes contrets amb el Consell de Cent. La ciutat havia decretat la captura dels bns de Mag Barrera
(LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 428). Tot i aix, pocs mesos ms tard es torn a vincular al mateix negoci
(LLDCC, 1B, II, 217, fol. 136, document inserit).
- Al juliol de 1710 ja era difunt. El dia 14 la seva muller cobrava de la Diputaci un censal del dret de la
Nova Ampra (LLDDP, N-272, fol. 387).
Testament
Referncia: 885/40, fol. 133 Misses marit: 300 Dots marit: -
Data: 05/11/1707 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Barrera, chb, i de Francisca Barrera i Savall.
- Muller: Narcisa Barrera i Massana.
Marmessors
- Francisco Gallart i Pastor, chb, casat amb Narcisa Gallart i Barrera, germana seva.
- Anna Barrera i Teixidor, casada amb Baltasar Barrera, germ.
- Norberto Roca i Jlia. canonge.
- Anton Vilana Cordelles i Jdice, casat amb M. Vicenta Vilana i Bertran, neboda.
- Emmanuel Roca Jlia i Lunes, donzell, casat amb Narcisa Roca i Quef.
- Josep Bayadellas i Lunes, chb, de la vila de Castellterol, resident al bisbat de Vic.
- Baltasar Massana, mercader, ciutad de Barcelona, casat amb Emmanuela Massana.
- Narcisa Barrera i Massana, muller.
- Baltasar i Josep Barrera, germans.
Comentaris testament
- Hi ha dos testaments. El segon data del 20 de febrer de 1710 i inclou tots els marmessors a excepci de
la muller i els germans que ja actuaven com a marmessors en la primera versi.
- Enterrat a la parrquia de Santa Maria de la Vila, Moi (Vic) amada ptria mia.
- Les tres-centes misses sn a 3 rals cadascuna. Tamb demana una missa cada any.
- 5 ll. per a la celebraci de la nona.
- 25 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Francesc de Maresc els cita com a marmessor, 873/40, s/f.
- Josep Barrera, 770/48, fol. 114, chb, pare de Baltasar i Mag Barrera.
Relacions
- Joan Francesc Maresc; Francesc Gallart; Emmanuel Roca Jlia; Baltasar Massana; Anton Vilana; els
Quef.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 389
22. Mag Barrera Bofarull
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El seu pare era mercader.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Creditor de la Companyia Teixidor
Bastero.
El seu pare era mercader.
Casat amb una Teixidor.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1688 (Bru-Fluvi, 1998).
- Creditor de la Companyia Teixidor Bastero el 1675 (Lobato 1995, p. 217).
- El seu pare matriculat com a mercader el 1671 (Cabestany, 1964, p. 171).
- El seu pare va ser chb el 1697 (Molas, 1977b, p. 216).
- Els bns del ll van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 390).
- El seu pare va ser cnsol mercader de la Llotja el 1677 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Va ser conseller en cap el 1699 i conseller tercer el 1709. Obrer primer del Consell de Cent el 1702 (MNA).
- El seu pare va ser conseller tercer el 1682 (MNA).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1710 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 885/41, fol. 63 Misses marit: 1.000 Dots marit: 1.000 ll. ll
Data: 13/07/1724 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Barrera, chb, i M. Magdalena Barrera i Bofarull.
- Muller: una Teixidor.
- Fills: Josep, Mag, Anton i Anna Barrera i Teixidor.
Marmessors
- Josep Barrera i Teixidor, ll.
- Josep Barrera, prevere, germ.
- Pere Planella, nobles, bar de la Granera.
- Francisco Gallart i Pastor, Dr. en dos drets, chb, casat amb Narcisa Gallart i Barrera, germana.
- Jaume Pujol i Barrera, prevere de Moy.
- Jernia Masdu i Grimossacs, vdua de Francesc Masdeu, cavaller.
Comentaris testament
- Als lls que hereten els dna la llegtima ms 1.000 lliures.
- Tutors dels lls: Josep Barrera, germ, Francisco Gallart, cunyat, Pere Planella i Dusai, Jaume Pujol i
Barrera.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Barrera, 770/48, fol. 114, chb, pare de Baltasar i Mag Barrera.
Relacions
- Francisco Gallart; Pere Planella i Dusai; Joan Francesc Masdu.
390 EDUARD MART FRAGA
23. Francisco Bassols Rafart
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1706 chb.
Fill de mercader.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci amb els Duran.
Fill de mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb, Dr. en drets (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu pare procedeix duna famlia de menestrals paraires de Vic. Sinstallen a Barcelona a principis del
segle XVII, primer com a sastres i sabaters ns que Francesc Bassols sestableix com a botiguer de teles vers
la dcada de 1660. Esdevingu mercader lany 1689. Francesc va estudiar lleis. El pare tenia una compa-
nyia de teles amb Pau Lled i estava vinculat al mn dels assentaments i arrendaments pblics. Desprs
diversic les inversions en censals, compra i arrendament de cases i peces de terra. La seva mare s lla
dels Rafart, candelers de la cera (Oliva, 2001, p. 67 i 102).
- El seu pare, arrendador dels drets del general el 1686 (Jord, 1982, p. 185).
- Capit de la cinquena companyia (assaders, llibreters vidriers, escultors i dauradors) del 3r batall de la
coronela el 1714 (Oliva, 2001, p.185). Mor l11 de setembre de 1714.
- El seu pare va ser conseller quart el 1690 i 1699 (Molas, 1977b, p. 216).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 32 ll. (Bruguera, 1871, p. 389).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 1.000 Dots muller: 1.000 ll. lla
Familiars directes
- Fill de Francesc Bassols i Gertrudis Rafart.
- Muller: Francesca Colomer i Burgs, lla del Dr. de la Reial Audincia Joan Colomer. La seva segona muller
fou Magdalena Crulles i Rajadell.
Comentaris testament
- El dot de la seva mare va ser de 1.300 ll. (Oliva 2001, p. 143).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francisca Bassols i Colomer, 971, 1r llibre, fol. 56. Muller de Francisco Bassols, Dr. en dret. Entre els
marmessors: Joaquim Bassols (Dr. en dret) i Josep Bassols, canonge, ll. Ignasi Dou i Sol, Dr. en drets,
casat amb Gertrudis Bassols, Josep de Guanter, casat amb Francisca Bassols. 1.000 misses. 1.000 ll. de dot
a la lla Gertrudis. Hereva: Francisca Bassols Duran.
- Antnia Pasqual i Bassols, 909/27, vol. II, fol. 106, 18/08/1743. La seva lla. casada amb Carlos Pasqual
i Regs.
Relacions
- Els Aimeric, els Duran; els Pasqual; els Colomer, els Rafart.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 391
24. Francesc Bastero Lled
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cavaller.
Segons Morales s noble.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: El seu pare, un actiu comerciant,
molt vinculat al comer i a lassentament de grans.
Creditor de companyies de la neu.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. el 1698 (Bru-Fluvi, 1998). Segons la Conferncia i Morales (1983) s nob.
- Era ll de Pere de Bastero, natural del ducat de Savoia, mercader de Barcelona, fet chb al 1684, cav al
1691 i nob al 1698 (Morales, 1983, vol. I, p. 149).
- El seu pare, Pere Antoni, reclamava el 1694 el pagament de 128.000 rals que se li devien dels prstecs a
Bournoville, Legans i Villahermosa. El 1698 reclamava encara 32.000 rals a Velasco. Aquell any aconsegu
la noblesa (Espino, 1999, p. 331).
- Pere Antoni va ser ador de les bolles foranes, de Barcelona i dels drets del General el 1674 i 1689 (Jord,
1982, p. 185). Administrador el 1675 duna companyia universal amb Flix Amat i Jaume Teixidor. Tenia 8
corresponsals a lestranger el 1716 (Torras, 1990, p. 120). El seu pare tenia una companyia de teixits jun-
tament amb els Llad el 1668 (Molas, 1974, p. 118). Va passar de ser negociant el 1684 a noble el 1698.
- Relacionat comercialment amb els Feu (Molas, 1974, p. 114).
- Tamb va ser administrador de la Taula de Canvis reformada per Jos Patio (Molas, 1977b, p. 219).
- Va ser conseller segon el 1707 (MNA).
- Capit de la 4a companyia del II batall de la coronela durant el setge (Albert, 1964, p. 433).
- El seu germ Baltasar Bastero va ser vicari general de Barcelona el 1715 i bisbe de Girona el 1729 (So-
beranas, 1985, p. 453).
- El 1708 era creditor duna companyia de la neu (LLDCC, 1B, II, 217, fol. 136, document inserit).
- El seu germ Antoni Bastero Lled, vinculat tant a lAcadmia sense nom com a lAcadmia de les Bones
Lletres, va escriure una obra Crusca provenale sobre lorigen de la llengua catalana. Va ser vicari general
de Girona. Per a una aproximaci a la seva gura i obra, vegeu els treballs de Comas (Comas, 2000, p. 83
i ss.). Per veure el context literari on actu vegeu Rossich (Rossich, 1989).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: 4.000 ll. lla
Data: - Misses muller: 1.200 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de: Pere Anton Bastero i Maria Bastero i Lled.
- Muller. Llusa Bastero i Vilana.
- Fills: Anton, Josep, Francisco, Esperana i Eullia Bastero i Vilana.
Comentaris testament
- El testament del pare mostra que tenia molts diners.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Pere Anton Bastero, 863/64, fol. 50. s el seu pare. El pare dAnton s originari de Chyeri, Piemont, arque-
bisbat de Tor. La seva muller s M. Bastero i Llad. El testament data del 8 de desembre de 1706, diu que
el seu ll Francesc s noble, casat amb Llusa Vilana. Entre els marmessors, a banda de dos lls canonges,
hi ha Anton Sunyer i Belloch, casat amb una lla seva. 2.000 misses i 2.000 ll. per a dues lles. 3.000 ll.
per a la muller. - Llusa Bastero i Vilana, 899, 1r llibre, fol. 261. 1.200 misses. 4.000 ll. per a Eullia. Hereu
s Anton Bastero. A Josep Bastero, canonge de Barcelona, 500 ll. Relaci amb els Muxiga, els Cordelles i
els Vilana. Una germana seva, Ana de Vilana, casada amb Francisco Vilana i Puigmar.
- M. Sunyer i Bastero, 904, 1r llibre, fol. 144, germana.
392 EDUARD MART FRAGA
Relacions
- Els Vilana; els Anton Sunyer; els Moxiga; els Cordelles.
25. Baltasar Bastero Lled
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: Fill de mercader.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Bisbe de Girona (1729) i abans havia estat canonge de Barcelona i vicari en absncia del bisbe Benet Sala.
- Era ll de Pere Bastero, natural del ducat de Savoia, mercader de Barcelona, fet chb el 1684, cav el 1691
i nob el 1698 (Morales, 1983, vol. I, p. 149).
- Doctor en ambds drets. Particip a la Junta de Braos de 1713, per desprs fug a Matar i es pos al
servei del duc de Ppuli. Al setembre de 1714 entr amb les tropes borbniques a Barcelona i oci el Te
Deum en acci de grcies. Sembla que esdevingu un ferm partidari de Felip V.
26. Francesc Berardo Santjust
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1706 M. de Montnegre.
1714 GdE.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- M. de Montnegre (1706). Grande de Espaa el 1714. Cavaller de Santiago el seu pare. Avi Itali. Originari
de Voltri (Gnova) (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill dAgust Berardo i Santagata, cavaller de Santiago que assol la dignitat de noble el 1655. Era nt de
Pelegrin de Berardo i Villamarino, nascut a Voltri (Gnova el 1591) assol la dignitat de cavaller el 1638
(Morales, 1983, vol. I, p. 152).
- Emparentat amb els Peguera i Aimeric (Garca Fuertes, 1999, p. 518).
- Procedia duna famlia de comerciants genovesos, que des de 1638 tenien el ttol de cavallers i havien
obtingut lhbit de Sant Jaume (Molas, 2003, p. 152).
- Va ser un dels refugiats a Montserrat que pass al camp de Barcelona per reunir-se amb Carles III, larxiduc.
Desterrat per Velasco lestiu de 1705. Va ser dels que acompany Carles III a Madrid en el primer viatge i
membre del Consell dArag (Castellv, 1997, vol. I. pp. 618, 619 i vol. II, p. 240 i 424).
- Enviat a Viena el juliol de 1712, va ser retingut un temps a Viena i desprs obtingu perms per anar a
Utrecht, per quan hi arrib, el 17 de mar de 1713, els representants imperials ja havien signat el tractat
devacuaci. El 7 de novembre retornava a Viena. Mor el 13 de desembre de 1714 desprs de conixer la
mort de dos dels seus lls en el darrer assalt de Barcelona. Tamb va ser gentilhome de Cort (Alcoberro,
2002, pp. 43, 45, 176).
- Membre del Consell dEstat i de Guerra (1706-1707) i del Consell dArag amb Carles III (Len, 1993,
pp. 53 i 56).
- Els bns del seu ll van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 389).
- Va ser sndic del Bra Militar lany 1694 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 393
Testament
Referncia: 861/54, n. 13 Misses marit: 2.000 Dots marit: 10.000 ll. lla
3.000 ll. lla
3.000 ll. lla
3.000 ll. lla
4.000 ll. ll
Data: 15/07/1706 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill dAgust Berardo, cavaller de lOrde de Sant Jaume de lEspasa, i Serana Berardo i Sanjust.
- Muller: una Ribera, no hi apareix el nom.
- Fills: Maria, Josepa, Antnia, Serana, Teresa, Narcisa, Ramon, Anton.
Marmessors
- Anton Berardo i Ribera, ll.
- Maria Morera Berardo i Espuny, vdua i germana.
- Emmanuel Sanjust, abat de Camprodon.
- Francesc Sanjust, canonge dUrgell.
- Galderic Sanjust.
Comentaris testament
- 10 ll. als hospitals de la Santa Creu, Misericrdia i Infants orfes.
- El testament es publica el 11/02/1726.
- 10.000 ll. a Maria Berardo i Morera, donzella lla.
- 150 ll. de renda anual a Josepa i Antnia, lles monges.
- 3.000 ll. a Serana, lla.
- 3.000 ll. a Teresa, lla.
- 3.000 ll. a Marisa, lla.
- 4.000 ll. a Ramon Berardo.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Narcisa Berardo Marc i Mataplana, 880/22, fol. 109, muller del germ de Francesc.
- Agust Berardo, s el seu pare. 880/22, fol. 197.
- Maria Espuny i Berardo, germana seva. 887, 1r llibre, fol. 154, 27/01/1727. Vdua de Francisco Espuny i
Morera. Entre els marmessors Galderic Santjust, Maria Peguera i Aimeric, vdua de Guerau, Josep Peguera
i Aimeric, casat amb M. Peguera i Berardo, nebot; Jeroni Castellbell i ger, casat amb Teresa Berardo,
nebot; Teresa Santjust i Cortada, cosina; Jos Ribera i Claramunt, casat amb Maria de Ribera i Josa; 3.000
misses, sepultada a Sant Ramon. Hereva Teresa, marquesa de Castellbell.
Relacions
- Josep Ribera i Claramunt; Guerau de Peguera Aimeric; Galderic Santjust; els Espuny.
27. Gaspar Berart Cortiada
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1707 B. Esponell.
El seu pare chb.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Els Berart havien tingut relaci
amb els Feliu.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
394 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Nob, Sr. Desgell, B. Esperonell 1707 (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Ramon Berart i Vessi, senyor dEsponell, elevat a la dignitat de noble el 1668 i nt de Gaspar de
Berart i Bou, elevat a la dignitat de cavaller el 1641, i besnt de Gabriel Berart i de Gasol, que assol la
ciutadania honrada de Barcelona el 1619 (Morales, 1983, vol. I, p. 153).
- Capit de la 2a companyia del IV batall. Mor l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 435).
- Desterrat per Velasco lestiu de 1705 perqu el considerava af a Carles III, larxiduc (Castellv, 1997, vol. II,
p. 618).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 700 ll. (Bruguera, 1871, p. 389).
- Els Berart van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 105).
- El seu pare va ser conseller segon el 1695 (MNA).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 885/41, s/f Misses marit: 600 Dots marit: 8.000 ll. lla
8.000 ll. lla
8.000 ll. lla
Data: 14/06/1713 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Ramon Berart i Basai i M. Magdalena i Cortiada.
- Muller: Agns de Berart i de Ramon.
Marmessors
- Agns Berart i de Ramon.
- Margarida Ramon i Magarola, vdua de Josep Ramon i Tord, sogra.
- Josep Ramon i Magarola, cunyat.
- Antnia Sulla i Berart, vdua de Josep Sulla i Erill.
- Alexandre Montserrat i Eva, casat amb Emergncia Montserrat i Berart, germana.
- M. de la Concepci, Miquel, Josep Ignasi (casat amb Eufmia Rocha), Joan Baptista, monjo, germans.
- Francisco Anton Sulla i Berart, Sr. de Lapeira, nebot.
- Anna i Emmanuela de Cortiada, religioses, tietes.
- Emergncia Sagrera i Cortiada, casada amb Toms Valncia, cosina germana.
- Francisco Boix Berart, sacerdot.
- Jeroni Berart i Descatllar.
Comentaris testament
- Les misses es resen a 8 sous cadascuna. Enterrat a Nostra Senyora del Carme, Barcelona.
- 8.000 ll. per a les lles Margarida, Maria Magdalena i Maria Teresa.
- 120 ll. per a Anna i Emmanuala, tietes.
- 15 ll. per a Marianna de la Concepci, Agust Berart Monjo, Josep Ignasi la llegtima.
- Agns Berart, muller, lusdefruit.
- Tutors: la muller, Alexandro Montserrat i Anton Sulla.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Ramon Berart i Basia, 885/40, fol. 49. s el seu pare. Entre els marmessors Alexandre de Montserrat,
Jacinto Sagrera i Massana i Pere de Planella i Crulles.
- Relaci amb Francisco Alemany i Magarola (vegeu 960, 1r llibre, fol. 216).
Relacions
- Jacinto Sagrera; els Cortiada; Toms Valncia; els Montserrat.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 395
28. Anton Berenguer Novell
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cavaller.
Noble en el seu testament.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav 1692.
- Francesc Antoni de Berenguer i Novell. Era diputat militar el 1714 i comandant general (Castellv, 1997,
vol. III. p. 682). Fou escollit al tercer intent atesa la renncia dels dos anteriors (DD. AA., 2003, vol. II, p. 329).
- El testament diu que s noble.
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 70 ll. (Bruguera, 1871, p. 383).
- Va ser conseller tercer el 1708 (MNA).
- Un informe de setembre 1705, fet pel bisbe de Lleida, el considerava pblicament averso a la real persona
y reconocido por tal de cuantos hay en este pueblo (AHN, Estado, llig. 264, exp. 33).
- Una mplia biograa la podeu trobar a Albert, 1966.
Testament
Referncia: III.22, fol. 133 Misses marit: 100 Dots marit: 1.000 ll. muller
4.000 ll. hereu
Data: 13/10/1722 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill del Dr. Epifanio Berenguer, notari de Lleida, i dAnna Teresa Berenguer.
- Muller: Raimunda Berenguer Bullfarines.
Marmessors
- Raimunda Berenguer Bullfarines.
- Josep Casanoves i Joan Olines, canonge de Lleida.
- Toms Antimon.
- Felici Casanova.
- Anton Berenguer i Cabrer, ll.
Comentaris testament
- Enterrat a la Catedral de Lleida.
- A la muller li dna lusdefruit de 5.000 ll. que t de reserva. Daquestes 5.000 ll, per a la seva lbera vo-
luntat hi ha 1.000 ll. i la resta sn pel seu hereu, Anton Berenguer.
29. Josep Bernal Vadell
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
396 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Cav. procendent dArag, el seu pare era infanzn de Aragn (Morales, 1983).
- Labril de 1708 esdevenia advocat del Bra Militar en substituci de Francisco Solanes (LLDBM, G-69, vol.
VIII, fol. 495). Havia estat escollit per votaci secreta.
Testament
Referncia: 864, fol. 155 Misses marit: 500 Dots marit: Pocs diners
Data: 25/02/1730 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Salvador de Bernal i dAnna de Bernal i Vadell.
Marmessors
- Segimon Comes, prevere.
- Agustina Bernal i Vadell, germana.
- Flix i Josepa Vadell: oncle i tia.
- Esteve Vadell, cos.
- Dr. en drets Mariano Seriol.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Just i Sant Pastor.
- Les rendes que li deuen demana que les cobri Segimon Comes amb la nalitat que li ha encomanat.
- T un pensionat a la vila de Llimiana (Urgell).
- T diversos deutes pendents de cobrar. En concret: 84 ll. del comte de Rocafort, 21 ll. dAnton Berenguer
i 4 ll. de Jaume Riera, argenter.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 01/06/1724. Relaci amb Anton Sol, Ramon de Codina Farreres,
ngela Maresc, Joan Fbrega, Flix Vadell, Josep Bernall, Josep Pahisa, Anton Moxiga i Ginebreda, Fran-
cisco Toda (Riudoms), Josep Montfar (prevere) i Teresa Sant Joan.
Relacions
- Josep Costa i Puig; Flix Vadell.
30. Jacinto Blanc
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb 1687.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: La seva muller s lla dun mariner.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1697. Dr. en medicina. (Bru-Fluvi, 1998).
- Jacinto Blanc. Odor reial trienni 1695 (Sans, 1980).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 397
- Assol la ciutadania honrada el 1687 (DD. AA. 2003, vol. II, p. 295).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1672 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 1.000 Dots muller: 1.000 ll. ll
Familiars directes
- Muller: Maria Grcia Blanc i Fontanils.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Grcia Blanc i Fontanils, 874/15, s/f. Muller de Jacinto Blanc, Dr. en medicina. 30/02/1711. Filla de
Josep Fontanils, capit de nau, i de Caterina Bosc (vdua del notari Isidro Bosch). Marmessors: Jacinto
Blanc, marit, Caterina Bosc, lim Fontanils, mare seva; Josep i Jacinto Blanc i Fontanils, lls; Maria Blanc i
Oms, muller de Josep, nora; Andreu Foix i Felip Reig, canonge. A Santa Caterina, de lorde de predicadors;
1.000 misses ms una absolta general; 100 ll. a lHospital de la Santa Creu; 80 ll. anuals a la mare, per
ajuda de costa de sos aliments. A les ntes Maria Antnia i Josepa, lla de Josep, 300 ll. per matrimoni,
100 ll. a una criada, 10 ll. a una altra criada. 1.000 ll. a Josep, ll (el seu marit li va donar tamb 1.000
ll.). Hereu: el marit.
- Maria Grcia Blanc i Fontanils, un testament anterior. 880/14, fols. 21 i 298, 01/10/1710, lla de Josep Fon-
tanils, mariner, Caterina Bosc (el seu segon marit s Isidro Bosc, notari) 1.000 ll. per als seus lls Jacinto
i Josep. A les nebodes, lles de Josep, 250 i 300 ll.
31. Francesc Blanc Fontanils
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Se suposa que s chb perqu ho
s el seu germ.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- El nom est conrmat pels arxius.
- Fill de Jacint i germ de Josep.
32. Josep Blanc Fontanils
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Pares s.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
398 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- El seu pare s Dr. en medicina. Chb 1688. El seu germ Jacinto tamb a la Junta General de Braos de
1713 (Morales, 1983, vol. I. p. 179).
- Al gener de 1713 era receptor de la bolla de Barcelona (LLDDP, N-275, fol. 77).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jacint Blanc. T un germ que tamb es diu Jacint Blanc i Fontanils.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jacinto Blanc i Oms, diaca i CHB. 941, 1r llibre, fol. 137, 27/12/1742. Fill de Josep Blanc i Fontanills i
de Maria Blanc i Oms. Entre els marmessors hi ha la muller, els germans Josep i Anton Blanc i Oms, el
primer chb, el segon clergue, Francisco Puig, casat amb la seva germana Ana, que viu a Girona. Misses i
lloc de celebraci on vulguin.
33. Francesc Blanes Desbac
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1707 GdE.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Francesc Xavier Blanes-Centelles-Carros i Desbac-Descatllar, comte de Centelles, Sr. de Vilalba, Sasserra,
Cnoves, Salams, cavaller del Tois dOr.
- Va tenir conicte amb la localitat de Palma el 1685 pels allotjaments (Espino, 1999, p. 65).
- Partidari de la submissi en la Junta de Braos de 1713 (Albert, 1964, p. 130). Va collaborar a ltima
hora amb els borbnics.
- Sembla que la seva actitud amb la causa austriacista va ser ferma. s signicatiu que Bonaventura de
Gualbes, un poeta ben conegut i ferm partidari de Carles III, li dediqus un llarg poema lloant la seva
gura i la seva famlia (Brown, 1995, p. 127).
- Membre de la Junta Reial dEstat formada per Carles III, larxiduc, el 28 doctubre de 1705. Membre de
la Junta de medios de 1705 per rebre els prstecs que els particulars fessin per subvenir les urgncies.
Va ser un dels encarregats dajudar a Milord Argyll en la retirada de les tropes angleses. Membre de la
comissi dels 27 encarregada de fer un dictamen sobre la situaci de Catalunya el 1713, que fou la base
per les votacions dels Tres Estaments en la Junta General de Braos (Castellv, 1997, vol. I, p. 621, vol. II,
p. 232, vol. III. pp. 459 i 681).
- Va ser protector del Bra Militar els anys 1687 i 1710 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 875, 2n llibre, fol. 204 Misses marit: 2.500 Dots marit: 8.000 ll. ll
Data: 18/07/1741 Misses muller: 2.000 Dots muller: -
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 399
Familiars directes
- Fill de Josep Blanes i Centelles i dIsabel Blanes i Centelles.
- Muller: Isabel Pins.
Marmessors
- Francisco Blanes i Pins, ll, casat amb Anna Blanes i Pins.
- Josep Blanes i Pins, ll, sagrat orde de Sant Joan de Jerusalem.
- Francisca de Moncayo, princesa de Pignateli, nta.
- Bartomeu Moncayo, marqus de Coscojuelo, gendre.
- Josep Lentorn, lim Pins i Sacirera, cunyat, casat amb Josepa Pins i Viver, marquesos de Barber.
- Francisco Ferreri Propita, casat amb Anna Pins Sacirera, a Valncia.
- Manuel Ferrer i Propita.
- Josep Figuerola i Blanes, nebot.
- Melcior Figuerola i Blanes, nebot.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Francesc.
- 25 ll. a lhospital de la Santa Creu.
- 10 ll. a lhospital dels Infants Orfes. Parla de diferents ocis i de la fundaci dobres pies.
- A Josep Blanes, si nalment no entra en religi, li dna 8.000 ll. per matrimoni.
- Els diners que tingui a casa en el moment de la seva mort que es destinin a la compra de censals, censos
i altres bns inmobles.
- El seu nebot s el marqus de Rub, Antoni Rub.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Emmanuela Lentorn i Sacirera. 861/54, n.14. s la muller de Miquel de Lentorn, lim Pins. Francesc
Blanes est casat amb una lla dEmmanuela, Isabel Blanes i Pins.
- Antoni de Rub, 818/79, fol. 236. Francesc Blanes s marmessor seu juntament amb el seu oncle.
- Isabel Blanes i de Centelles, 861/54 s/f, lla de Miquel Pins i Rocabert.
- Relaci amb els Vilana i els Dalmases. Melcior Figuerola i Blanes, casat amb Ignsia Vilana. Relaci amb
Francisco de Vilana i Vilamala. 875, 3r llibre, fol. 141.
- M. Anna de Blanes, Centelles i Pins, 911, 3r llibre, fol. 15, 01/03/1763. Muller de Francesc Xavier Blanes
Centelles i Carrs. Filla de Josep Pins i Pins, lim dAlentorn. Entre els marmessors Josep Galceran Pins
i Pins, germ; Francisco Vilallonga i Trulles, Ignasi de Queralt i Descatllar. 2.000 misses.
- Relaci amb els Rub. Francesc Blanes i Carrs s loncle dIsabel de Corbera i de Sant Climent (III.22,
testaments 1705-1706) marquesa de Rub i muller de Josep Antoni Rub.
Relacions
- Miquel Pins; Antoni Rub; Francisco Vilana i Vilamala; Josep Galceran Pins.
34. Alexandre Boixadors Crasi
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: El seu pare vinculat als drets de
la Capitania General.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
400 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Capit dinfanteria del ter de la Diputaci lany 1667.
- En 1674 aixeca un ter a costa seva per la Diputaci i pass a ser mestre de camp. En 1684 reclam coman-
dar un ter a Bournoville. Mestre de Camp durant la guerra dels Nou Anys. En 1695 aspira a ser general.
La seva germana, Regina, casada amb Pere de Rub, primer marqus de Rub (Espino, 2000, p. 38).
- Els Boixadors eren austriacistes (Molas, 1995b, p. 66).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1692 (Molas, 1977b, p. 205). Molas el considera austriacista.
- Va ser conseller en cap el 1700 i conseller tercer el 1690 (MNA).
- El seu pare tenia subrogat el dret de la Capitania General. El 1709 la seva mare cobrava de la Diputac per
les prdues que li havia provocat la supressi del dret de la Capitania General (LLDDP, N-271, fol. 236).
- Sobre la gura del seu pare, membre de la Reial Audincia des de 1656, vegeu Martnez Rodrguez, 2005, p. 97.
Testament
Referncia: 870/33, fol. 104 Misses marit: 400 Dots marit: -
Data: 05/02/1701 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Casademunt, lim Boixadors, del Consell Reial i Llcia Boixadors i Crasi.
- Muller: Maria Boixadors i Copons.
Marmessors
- Maria Boixadors i Copons.
- Isabel Copons, superiora de les Jonqueres, marquesa de Rub, germana.
- Josepa Copons i Armengol, vdua de Ramon Copons i Llor, cunyada.
- Joan Copons i Falc casat amb Josepa Copons i Boixadors, nebots.
- Els marquesos de Rub, nebots.
- Carlos Fivaller.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia del Bonsuccs. Demana que el dia del seu enterrament es faci una absolta general.
Descriu amb tot detall el protocol, el nombre de campanes que han de sonar, les atxes i ciris que shan
dencendre, el sou als escolanets, al rector i diaques.
- 12 ll. per a lhospital de la Santa Creu, 6 ll. per a lhospital dels Infants orfes, 4 ll. per a lhospital de la
Misericrdia. De tots tres hospitals ell nha estat administrador. 12 ll. per la Confraria de Sant Narcs.
- Al comte Josep Mata, nebot, li dna una pistola de plata en pagament dun deute pendent.
- T alguns deutes pendents de cobrar.
- Alexandro Claramonte, 11 dobles, de Francisco Torrente, mestre, 6 dobles; dun veler, 6 dobles.
- 3 pensions eclesistiques: 200 escuts moneda del bisbat de Barcelona, una amb el bisbat de Girona i una
altra amb el de Lleida.
Altres informacions
Testaments relacionats
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 401
35. Mariano Boneu Riera
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
1707 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Relaci amb Onofre Sids, i amb
els Monsalvo.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. nob 1705 (Carles III). Fill de Francesc Boneu i Pi, Dr. en medicina. Nt de Miquel Boneu i de Miquel,
sndic del Bra Reial, chb 1679 (Morales, 1983, vol. I, p. 161).
- El seu germ va ser conseller en cap el 1698 (MNA).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Boneu i dAnna Riera.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francisco Boneu i Riera, 938, fol. 15, 18/07/1739. Fill de Francisco Boneu i Sanoy i dAnna Sids Riera,
lim Boneu (muller en segones npcies dOnofre Sids). Entre els marmessors hi ha Eullia Costa i Boneu,
germana vdua de Francisco Costa; Teresa Lled i Bac, cunyada vdua de Pau Llad, chb. Casat amb Teresa
Boneu Lled. 100 misses. A cada lla li dna 400 dobles de 5 ll. i 12 s.
- Teresa Boneu Lled, 950, s/f. Muller de Francisco Boneu Riera, lla de Pau Llad, chb. Entre els marmessors
hi ha Anna Sids i Riera, vdua dOnofre Sids, mercader, sogra; Teresa Lled Bac, vdua de Pau Lled,
Onofre Boneu Lled. 300 misses, 400 ll. de llegtima a una lla, 500 ll. de dot a una altra lla.
- Onofre Boneu, 960, fol. 113. Fill de Francisco Boneu i Riera. Entre els marmessors hi ha M. Engrcia
Monsalvo i Palomeres, muller de Mag Monsalvo. chb, 500 misses.
- Relaci amb els Costa.
Relacions
- Onofre Sids; Francisco Costa; els Lled Bac.
402 EDUARD MART FRAGA
36. Ignasi Bria Gualba
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1719 M. Benviure.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb, M. de Benviure 1719 (Bru-Fluvi, 1998).
- Dr. en losoa, vegeu testament de la mare.
- El seu germ Josep Bria i Gualba, capit de la 2a companyia del III batall de la coronela. Ferit l11 de
setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 434).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 80 ll. (Bruguera, 1871, p. 386).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1709 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Bernat Bria, Dr. en dret, chb, i Maria Bria i Gualba.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Hiplita Gualba i Bria, 806/45, fol. 62. s la seva germana.
- Miquel Bria i Sanahuja, 908/14, fol. 18. Novici del monestir de les carmelites, ll de Francisco Bria
i Gualba.
- M. Gertrudis Bria i Damians, 873/40, s/f. Filla de Salvador Bria i Gualba, germana de Gabriel i Ignasi
Bria i Gualba.
- Salvador Bria, 837/82, s/f. Fill de Salvador Bria i Gualba, Gabriel i Ignasi sn els seus oncles.
- Maria Bria i Gualba, 833/29, fol. 117. s la seva mare.
- Relaci amb els Soler i Riber. 911, 1r llibre, fol. 145, 19/06/1733. Una germana seva s la muller dIgnasi
Soler i Junyent.
Relacions
- Ignasi Soler Junyent.
37. Gabriel Francisco Bria Gualba
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1690 cav.
1696 nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 403
Biograa
- Dr. en drets. Chb, cav 1690, nob 1696 (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu ll va ser capti de la 4a companyia del 1r batall de la coronela al setge de 1714 (Albert, 1964,
p. 433).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 764 ll. (Bruguera, 1871, p. 389).
- Va ser conseller segon el 1704 (MNA).
Testament
Referncia: 781/80, fol. 158 Misses marit: 400 Dots marit: 600 ll. ll
600 ll. ll
600 ll. ll
Data: 26/05/1714 Misses muller: - Dots muller:
Familiars directes
- Fill de Bernat Bria, Dr. en dret, chb, i Maria Bria i Gualba.
- Muller: Petronila de Bria i Sanahuja.
- Fills: Miquel, Josep, Carlos, Maria, Agns i Ignasi.
Marmessors
- Petronila de Bria, muller.
- Bernat de Bria i Gualba, prevere en Sant Pere de les Puelles i germ.
- Ignasi Bria i Gualba, chb, germ.
- Ignasi i Miquel Bria i Sanahuja, lls.
- Maria Bria i Sanahuja, casada amb Ignasi Soler, lla i gendre.
- Agns Bria i Sanahuja, casada amb Pedro de Valbona, lla i gendre.
Comentaris testament
- Reconeix lexistncia de deutes i demana que es paguin.
- Sepultat on vulguin els marmessors.
- 6 ll. per a lhospital de la Santa Creu, 3 ll., per al de la Misericrdia i Orfes.
- 600 ll. a Miquel Bria (28 anys), a Josep Bria (22 anys) i a Carlos Bria (13 anys). 25 ll. a Maria Soler,
perqu ja t el dot i a Angs pel mateix.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Hiplita Gualba i Bria, 806/45, fol. 62, germana.
- La seva lla casada amb Ignasi Soler.
- Miquel Bria i Sanahuja, 908/14, fol. 18. Novici del monestir de les carmelites, ll de Francisco Bria i
Gualba.
- M. Gertrudis Bria i Damians, 873/40, s/f. Filla de Salvador Bria i Gualba, germana de Gabriel i Ignasi
Bria i Gualba.
- Salvador Bria, 837/82, s/f. Fill de Salvador Bria i Gualba, Gabriel i Ignasi sn els seus oncles.
- Maria Bria i Gualba, 833/29, fol. 117. s la seva mare.
- Relaci amb els Soler i Riber. 911, 1r llibre, fol. 145, 19/06/1733.
Relacions
- Ignasi Soler.
404 EDUARD MART FRAGA
38. Joan Bosc
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: 1707 nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Miquel Joan Bosc, canonge de Vic, nob 1707 (Bru-Fluvi, 1998).
- Era Dr. en dret, odor eclesistic el 1689. Assist a la Cort de 1705 i a la Junta de Braos de 1713 (DD.
AA., 2003, vol. II, p. 288).
- Doctor en Dret. Va ser elevat a la dignitat de noble el 1707 (Morales, 1983, vol. I, p.90).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Pere Miquel Bosc, 818/79, fol. 114.
- Miquel Joan Bosc, canonge de Vic, 910/31, fol. 196.
39. Francesc Bosc
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Era canonge.
40. Josep Bosc Talavera
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Dr. en drets, chb 1711 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser obrer primer del Consell de Cent el 1712 (MNA).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 405
41. Felip Botiny Modolell
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1707 chb.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1707, Dr. en dos drets (Bru-Fluvi, 1998).
Testament
Referncia: 960, 1r llibre, fol. 6 Misses marit: 1.000 Dots marit: 7.000 ll. lla
7.000 ll. lla
Data: 06/06/1743 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Roch Botiny i dEullia Botiny i Modolell.
- Muller: M. Botiny i Saleta.
Marmessors
- Maria Botiny i Saleta.
- Narcs Saleta i Comalada, chb de Vic, casat amb Teresa Saleta i Botiny, gendre i lla.
- Teresa Aromir i Botiny, vdua del Dr. en medicina Francisco Aromir, germana.
Comentaris testament
- Enterrat al convent de Santa Margarida, Barcelona.
- 25 ll. per als hospitals de la Santa Creu, Misericrdia, rfes i Sant Lltzer.
- 7.000 ll. per a Francisca Botiny i Saleta.
- 7.000 ll. per a Cayetana Botiny Saleta, lles.
- 200 ll. per a una germana.
- 300 ll. per a Teresa Aromir.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Eullia Carbonell i Botiny, 873/40, s/f. Germana de Felip Botiny Modolell del Puig, Dr. en 2 drets, muller
de Francisco Carbonell.
- Gertrudis de Codina i Costa, muller de Ramon. Felip s marmessor.
- Relaci amb els Maresc. ll s marmessor.
- Relaci amb Mag Mercader. La muller de Felip s la tieta del ll de Mag.
Relacions
- Mag Mercader; Ramon Codina; Josep Costa; els Maresc.
406 EDUARD MART FRAGA
42. Josep Bru Banyuls
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1679 cav.
1706 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb, procedent de Perpiny, cav 1679, nob 1706 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser clavari del Bra Militar el 1687 i conseller militar el 1698 i 1701 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 864, 1r llibre, fol. 188 Misses marit: 300 Dots marit: 20.000 ll. lla
Data: 10/08/1740 Misses muller: - Dots muller:
Familiars directes
- Fill de Josep Bru i Banyuls, cavaller, i Anna de Mora i Xammar.
- Muller: Jernia Bru i Sitges.
Marmessors
- Salvador Tamarit i de Vilanova.
- Anton Als i de Rius, sergent, casat amb Teresa Als i Bru, lla.
- Anton Bru Rocabruna Samps i de Montpalau, ll primognit.
- Joaquim Bru i Samps.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Francesc de Paula.
- Que el seu hereu doni 4 dobles anuals (cada dobla val 4 peces de vuit) a Joaquim.
- El seu germ Anton Bru i Mora dna 200 ll. a Joaquim.
- Si els seus lls moren sense descendncia dna a Teresa Als i Bru, lla, 20.000 ll. No s un dot.
- El seu germ s Anton Bru i Mora.
Altres informacions
Testaments relacionats
- M. Anna Bru Samps, 863/64, fol. 116. s la muller de Josep Bru Mora i Banyuls, lla de Narcs Roca-
bruna i Maria Sams Alemany i Descatllar. El seu cunyat s Anton Bru i Mora. Anna Ors i Puiggener i
Descatllar, marquesa dOrs, s la seva cosina. 2.000 misses. 6.000 ll. per a les dues lles, 100 ll. per a dues
criades. Lhereu s el marit.
- Jernia Bru i Sitges, 869. s/f., 20/07/1724. No s un testament sin una modicaci del testament. Vdua
de Josep Bru i Banyuls i en primeres npcies de Gaspar Sabater. Filla de Ramon i dIsabel Sitges i Vidal.
Emmanuel Ferrer i Sitges s el seu nebot. Conicte per lherncia del seu pare. Parla dun conicte amb
Emmanuel Ferrer per un censal de 500 ll.
- Anton Bru i Mora, 871, 2n llibre, fol. 3. 10/01/1728. s el seu germ. ll dAnna Mora. 500 misses, 200 ll.
a Joaquim, nebot. Relaci amb els Als.
- Relaci amb els Ors i Puiggener. Anton Bru i Sams est casat amb Teresa Ors, lla de Carlos Ors.
Testament dAnna Ors, 875, 3r llibre, fol. 26.
- Relaci amb Ignasi Fontaner. El ll dIgnasi, casat amb la lla de Josep Bru, Maria. Anton Bru i Rocabruna
s cunyat del ll dIgnasi. 932, fol. 122, 09/02/1745.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 407
Relacions
- Carlos Ors Puiggener; Ignasi Fontaner; Emmanuel Ferrer i Sitges; Salvador Tamarit; Josep Als.
43. Baltasar Bru Canta
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare havia assolit la dig-
nitat de noble el 1653.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Baltasar Bru-Terrades i Canta, nob, cav orde de Santiago (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Josep Bru i i Granollachs, que assol la dignitat de cavaller i noble el 1653. El seu rebesavi havia
assolit la dignitat de chb (Molares 1983, vol. I, p. 167).
- Passat el 1705 Felip V li dna el sou dun coronel reformat i 60 escuts ms (Castellv, 1997, vol. II, p. 232).
- Ell i el seu germ Llus van ser desinsaculats per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de
Catalunya, 19 de setembre de 1706).
- El seu germ Llus Bru i Canta va ser un dels setze administradors de Barcelona el 1714. Tingu un paper
destacat en la defensa de Felip V (Mercader, 1968, p. 348).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Llus Bru i Canta, 861/53, fol. 283. Germ. Casat amb Josepa Copons. El ll s Ramon Bru i Copons. Re-
laci amb Agust Copons, Francisco Copons, Anton Sabater, Josep Dusai i Aragall i Maria Alemany i Bru.
- Maria Dusai i Aragall i Bru, 861/53 fol. 200. Filla de Teresa Bru i Canta, germana de Baltasar i Llus.
Casada amb Ramon Dusai i Aragall.
- Martn Sabater Sanz de Latras, 861/53, fol. 206, casat amb Teresa Copons. Llus Bru, cunyat de Martn
Sabater. Josepa s la seva cunyada.
- Josepa Bru i Copons, cunyada seva, 861/54, n. 22.
- Teresa Bru i Canta, 820/22, fol. 173, mare. El pare s Josep.
- Ignasi Bru i Canta, 898, fol. 280, ll de Josep Bru i de Teresa Bru i Canta.
- Anton Bru i Canta, germ, prevere. 898 s/f., 8/01/1740. Entre els marmessors hi ha Esteve Mora, mercader.
- Relaci amb Josep Dusai i Bru. 911, 1r llibre, fol. 124. Anton Bru i Canta s marmessor i tutor.
- Ramon Bru i Copons, 911, 2n llibre, fol. 217. Fill de Llus Bru i Canta, germ de Baltasar i de Josepa Bru
i Copons. Ramon s regidor perpetu de lAjuntament de Barcelona.
Relacions
- Agust Copons; Josep Dusai Aragall; Martn Sabater.
44. Joan Bru Claris
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
408 EDUARD MART FRAGA
45. Josep Bru Olzina
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Era cavaller i chb (DD. AA. 2003,
p. 295).
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb, 1652 cav (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Bernat de Bru i Olzina, cav 1675 (Llibre Verd).
- Hi ha un Jos Cayetano Bru i Olzina, tinent de regidor de lAjuntament de Barcelona, el 1744 (Fluvi,
1964, p. 206). s el seu ll.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 2.000 Dots muller: 2.000 ll. ll
1.000 ll. nta
Altres informacions
Testaments relacionats
- Teresa Bru i Canta, muller de Josep Bru 880/22, fol. 173, 04/04/1701. Marmessors: Llus, Anton, Baltasar,
Josep i Ignasi Bru i Canta; Josepa Bru i Copons, muller de Llus; Maria Dusai i Bru, vdua lla; Rafael
Cortada, casat amb Josepa Cortada i Bru, lla; Josep Dusai Aragall i Bru, nt. 2.000 misses. Enterrada a
Sant Francesc. Dos aniversaris en la vila de Perpiny. 25 ll. a lhospital de la Santa Creu, 15 ll. al dOrfes i
Misericrdia. A Francisco Bru i Canta, la pensi de 53 ll. que el comtat dEmpries presta a la casa Canta;
2.000 ll. a Baltasar, 1.000 ll. a la nta Maria Bru i Copons. Hereu Llus.
- Eullia Alemany i Bru, 812/19, fol. 75. Vdua de Guerau Alemany, lla de Francisco Bru i Petronila Bru i
Granollachs. Germana de Josep Bru i Granollachs. Llus Bru, nebot.
- Josep Bru, 862, 1r llibre, fol. 122, 5 de maig de 1708. Fill dEsteve Bru, negociant de Bag. Un germ s
Joan Bru, cavaller, i un altre s Francisco Bru. Entre els marmessors hi ha Ignasi Teixidor, bhp.
- Marmessor de Mag Mercader.
- Teresa Bru i Casanovas, 979, 1r llibre, fol. 1, 03/09/1747. Muller de Josep Caetano Bru i Olzina, de Bar-
celona. Filla de Josep Casanova i Calder, de Vilafranca del Peneds. Entre els marmessors hi ha el seu
marit i Francisco Bru i Olzina, cunyat.
Relacions
- Mag Mercader.
46. Francesc Calder Vidal
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 409
Biograa
- Noble (Morales 1983).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Miquel Calder, 861/53, fol. 262. Regent de la cancelleria. Avi de Miquel Calder i Vidal. Del primer matrimoni
t Francisco Calder i Resplans (Magdalena Calder i Resplans). Aquest ltim s rebutjat com a hereu.
47. Pedro Cardona Mart
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav 1675.
Nob 1699.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: Entre els marmessors hi ha un
mercader i un apotecari.
Relacionat amb els Bassols i els Mascar.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Pere de Cardona i Mart. cav 1675, nob 1699. Dr. en dos drets (Bru-Fluvi, 1998).
- Un dels advocats del Bra Militar que vot a favor de lacceptaci del testament de Carles II (Castellv,
1997, vol I, p. 275).
- Va ser objecte dun poema burlesc de Bonaventura de Gualbes: quant la ignorancia li abona/son rstic
modo de obrar/puix a tots a fet constar/ser molt uixa sa mullera (Brown, 1995, p. 97).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
Testament
Referncia: 873/40, s/f Misses marit: 500 Dots marit: Pocs diners
Data: 06/03/1726 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Pere Cardona, ciutad de Manresa, i Agns Cardona i Mart.
- Muller: Isabel Cardona i Vidal.
Marmessors
- Isabel Cardona i Vidal.
- Francisco Cardona i Vidal, ll.
- Maria Cardona i Als, nora.
- Ignsia Riera i Cardona, lla.
- Francisco Riera i Mart, gendre, chb.
- Dr. Benet Mas i Enveja casat amb Teresa Mas i Mascar, Dr. en drets.
- Francisco Bassols, casat amb Gertrudis Bassols i Rafart, mercader.
- Dr. Josep Als i Ferrer, chb, en la Batllia General.
- Dr. Josep Gell i Soler, jutge de Cort.
- Joan Davi, apotecari de Manresa.
- Mare M. Agns de lEncarnaci, convent de Vilafranca del Peneds.
410 EDUARD MART FRAGA
Comentaris testament
- La data del testament s la que es va publicar, no quan es va fer.
- Enterrat a Nostra Senyora del Carme.
- Del dot que va rebre de la muller, una petita part la gast per arreglar la casa que t a Manresa.
- Muller usufructuria.
- T una obra pia que consisteix en: pensi de 3 ll. i 15 s., censal de 100 ll. i pensi de 5 ll., censal de 4
ll. i 13 s.
Altres informacions
Relacions
- Josep Als; Francisco Bassols i els Mascar.
48. Francesc Cardona Vidal
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El pare era chb.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, Dr. en dret. Fill de Pere Cardona, chb 1643, cav 1675, nob 1699 (Morales, 1983, vol. I, p. 180).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- Va ser un dels setze administradors de Barcelona el 1714 (Mercader, 1968, p. 348).
Testament
Referncia: 875, 2n llibre, fol. 249 Misses marit: 500 Dots marit: Pocs diners
Data: 04/07/1739 Misses muller: 500 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Pedro Cardona i Mart, noble, i dIsabel Cardona i Vidal.
- Muller: Maria Anna Cardona i Als.
Marmessors
- M. Ignsia Pallej i Riera, neboda, lla dIgnsia Riera i Cardona, germana, casada amb Cayetano Pallej.
- Joan Als i Rius, hereu de la casa Als.
- Josep Francisco Als i Rius.
- Francisco Als i Rius, paborde, nebot.
- Josep Bertran de la Campa.
- Carlos Granet, prevere.
Comentaris testament
- Des de mar de 1715 ha estat receptor de la Batllia General (Reial Patrimoni) Des del any 1696 ns lo any
1722 (excepte des del any 1705 ns lo any 1714 en que mos bens foren conscats per lo sr. Emperador,
va ser procurador del marqus de Castelldosrius.
- El dot del seu matrimoni fou de 2.000 ll. T diversos censals a Manresa. Tamb hi funda una obra Pia, t
el crrec de dipositari de lEsglsia de Betlem.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 411
- A una criada li dna dos matalassos, quatre llenols i estovalles.
- 60 ll. per lhospital de la Santa Creu i 10 ll. al de la Misericrdia.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Anna Cardona i Als, 875, 2n llibre, fol 142, 7/11/1737. Muller de Francesc Cardona, lla de Joan
Als, Dr. en medicina i de M. Anna Als i Ferrer, germana de Josep Als. Muller de Francisco Cardona i
Vidal, lla de Joan Als, Dr. en medicina i de Magdalena Als i Ferrer, cnjuges difunts. Marmessors: el
marit; M. Grcia Als i Rius, cunyada i vdua de Josepa Als i Ferrer, germ; Joan Als i Rius; Manel Als
i Rius, arxipreste; Anton Als i Rius, coronel; Francisco Als i Rius, paborde; Miquel Als i Rius (tots ells
sn nebots); M. Ignsia Pallej i Riera, muller de Cayetano Pallej, neboda. Enterrada al vas de la casa
Cardona, convent del Carme, 500 misses de caritat, 100 ll. per ajuda de costa pel retaule de Sant Ignasi de
Loiola, 12 ll. de cera anuals, tres aniversaris. 2 doblers dor per un beneci, 50 ll. a una criada.
- Honorat Pallej, 861, 2n llibre, fol. 57. 16/06/1719. Pare del marit de la seva germana.
Relacions
- Josep Als.
49. Josep Carreras Talavera
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1697 chb.
1700 cav.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Vinculat a limpost de la Nova Ampra
el 1702 (LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 426).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1697 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser obrer primer del Consell de Cent el 1708 (MNA).
- Va ser conseller militar del Bra Militar lany 1708 (Mart, 2005, p. 51).
- Va tenir relaci amb la Real Academia de las Buenas Letras i escrigu alguna pea burlesca (Comas, 2000, p. 126).
Testament
Referncia: 781/79, fol. 179 Misses marit: 500 Dots marit: Pocs diners
Data: 29/07/1708 Misses muller: 800 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Carrera i Bertran, chb, i M. Raimunda Carreras i Talavera.
- Muller: Llusa Carreras Gachapai i Reart.
Marmessors
- Llusa Carreras.
- M. Raimunda Carreras i Talavera, mare.
- Joan Gachapai i Veron, sogre.
- Pau Carrera, monjo, reial Monestir de Montserrat, oncle.
- Jeroni Talavera, prior.
- Llus Claresvalls i Miquel, casat amb Caterina Claresvalls Gachapai i Reart.
412 EDUARD MART FRAGA
Comentaris testament
- Monestir dels carmelites descalos.
- 5 ll. per a lhospital de la Santa Creu, Caritat i Misericrdia, tamb 5 ll. per a la Confraria del Carme.
- Muller usufructuria.
- Sobre els dots i llegtimes als ll/es en el moment de la seva mort diu que es donin segons las foras de
ma heretat.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Francesc de Maresc cita com a marmessor Maria Carreras i Talavera, muller de Miquel Carreras i
Bertran, 873/40, s/f.
- Relaci amb Josep Vertamon i Fizes, 901, 1r llibre, fol. 105. Josep Vertamon est casat amb una lla seva,
Llusa.
- Raimunda Carreras i Talavera. 904, 1r llibre, fol. 19, 18/04/1731. s la seva mare. Filla de Joan Jeroni Ta-
lavera, chb, i de Magdalena Talavera Rossell. Entre els marmessors hi ha Jeroni, ll i prior de lesglsia de
Colell, i Llusa Carreras Gachapai, nora, vdua de Josep Vertamon. 500 misses. La nta hereta 1.000 ll.
- Llusa Carreras i Gachapai, 960, fol. 124, 06/12/1745. Muller de Josep Carreras. Filla de Joan Gachapai i
de Llusa Gachapai i Reart. Entre els marmessors hi ha: Josep Vertamon, casat amb M. Llusa Vertamon i
Carreras, gendre i lla. 800 misses. Enterrada als pares descalos. Dna 100 ll. anuals a una lla, Antnia,
que viur amb els Vertamon. T un censal de 5.000 ll. una part del qual correspon a la lla.
Relacions
- Josep Vertamon, Joan Francesc Maresc; Llus Claresvalls.
50. Pedro Cartell Desbac
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1702 M. de Cartell.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. M. de Cartell 1702 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser odor militar de la Diputaci el 1683 (DD. AA. 2003, vol. II, p. 284).
- Va ser protector del Bra Militar el 1695 i clavari el 1693, conseller noble el 1687 (Mart, 2005, p. 51).
- Protest contra el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Sabsent de Catalunya amb larribada
de Carles III, larxiduc (Castellv, 1997, vol. I, pp. 374 i 620).
- Felip V li don el ttol de marqus de Cartell (Castellv, 1997, vol. I, p. 375).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- Partidari de la submissi a la Junta de Braos de 1713 (Albert, 1964, p. 130).
- Va ser membre del primer Ajuntament borbnic de 1718, defens els interessos reials a les Corts de 1702,
la seva casa fou assaltada el 1705, es refugi a la vila de Pons (Mercader, 1968, p. 359).
Testament
Referncia: 861/54, n. 31 Misses marit: - Dots marit: 1.000 ll. ll
1.000 ll. ll
Data: 07/07/1729 Misses muller: - Dots muller:
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 413
Familiars directes
- Fill de Llus Cartell i Desbac i Gertrudis Cartell Ahomes i Desbac.
- Muller: Emmanuela de Cartell i Oms.
Marmessors
- Emmanuela de Cartell i Oms, muller.
- Ignasi Cartell i Oms (ll) casat amb Maria Cartell i Sacirera i Crulles.
- Benet Cartell i Desbac, canonge de Berga, germ.
- Maria Descatllar i Desbac, marquesa de Besora, germana.
- Teresa Cartell i Desbac, germana.
- Joan Sentmenat i Oms, gendre, casat amb M. Anna Sentmenat i Cartell, lla.
- Josep, Francisca i Pedro Cartell i Oms, lls i lles.
Comentaris testament
- Vol ser enterrat en la esglsia parroquial ahont se me esdevindra morir per via de repost.
- Respecte a les misses diu que no disposo eo non dexo per rah de considerar ma casa ab los ahogos
grans.
- 15 ll. a lhospital del Pi.
- Muller usufructuria.
- 1.000 ll. a Josep, ll.
- 1.000 ll. a Pedro, ll.
- Que lhereu compleixi amb les obligacions que t amb la Companyia de Jess de Girona que el seu pare
va contraure. Que pagui les misses que falten per la seva mare.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Benet Desbac i Cartell, 960, fol. 159, 03/06/1752, prevere, canonge de Barcelona, ll de Llus Desbac i
Cartell. s el seu germ.
Relacions
- Joan de Sentmenat i Narcs Descatllar.
51. Josep Galceran Cartell Sabastida-rdena i de Cartell
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1707 M. de Cartell.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Membre de la Junta de Comer
el 1692.
Llogava al Consell de Cent cases per al tall de la carn.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- B. dAlbi, Falgons i Granollers de Rocacorba (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller en cap durant el setge de 1697 (Garca Espuche, 2004, p. 181).
- Va formar part de la Junta de Comer de 1692 i va ser virrei de Mallorca 1698-1701. El 1707 Carles III,
larxiduc, li conced el ttol de marqus de Cartell. El seu ll es cas amb la lla del borbnic marqus
de Llupi (Molas, 2003, p. 150).
- El seu germ, Oleguer Cartell Sabastida, va ser patge de Carles III, larxiduc, i capit a Hongria (Len,
1993, p. 188).
414 EDUARD MART FRAGA
- Membre de la comissi dels vint-i-set encarregada de fer un dictamen sobre la situaci de Catalunya el 1713, que
fou la base de les votacions dels Tres Estaments en la Junta General de Braos (Castellv, 1997, vol. III. p. 681).
- Va ser obrer primer del Consell de Cent el 1682 (MNA).
- Va ser protector del Bra Militar el 1708, conseller noble el 1685, sndic el 1682 (Mart, 2005, p. 51).
- Llogava al Consell de Cent cases per al tall de la carn (LLDCC, 1B, II, 213 fol. 112v).
Testament
Referncia: 861/54, n. 14 Misses marit: 1.000 Dots marit: -
Data: 24/07/1713 Misses muller: 1.000 Dots muller: 100 ll. lla
Familiars directes
- Fill de Francesc Sabastida drdena i Cartell i Maria Sabastida i Cartell, baronessa de Falgons, que en
segones npcies fou muller de Josep Armengol.
- Muller: Ignsia Cartell i Fons.
Marmessors
- Ignsia Cartell i Fons, muller.
- Francesc Galceran Cartell Sabastida i Fons, ll.
- Francesc Areny i de Queralt, bar de Canet i Marianna dAreny i Cartell, nebot i lla seva.
- Marianna dArmengol, religiosa i germana.
Comentaris testament
- El seu nom complet s Josep Galceran de Cartell Sabastida Ardena Erill Cardona, Fons i Deyla, marqus
de Cartell, bar dAlbi.
- La seva muller fa testament el mateix dia, amb els mateixos marmessors per amb un notari diferent.
- 75 ll. anuals a tres lles monges, Ignsia, Maria i Eullia, no professes.
- 100 ll. anuals a una altra lla monja, Teresa de San Jos.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jacinto Sagrera i Xifre, 900/24, fol. 266. Menciona com a marmessors Josep Galceran Sabastida.
- Ignsia de Cartell i Fons, 861/54, n. 29, 24/06/1736. Demana 1.000 misses. Hereu s el mateix.
- Petronila Cartell Sabastida i Llupi, 911, 1r llibre, fol. 56, 30/02/1736. Muller del seu germ Francisco.
Filla de Carlos Llupi i Vilanova i dEmmanuela Llupi i Roger. Entre els marmessors hi ha la seva lla
Emmanuela, casada amb Miquel Clariana i Meca, gendre. 2.000 mises i 6.000 ll. per a una lla.
- Francisco Galceran rdena i Darnius, lim Cartell. El seu ll. 911, 3r llibre, fol. 36.
Relacions
- Jacinto Sagrera i Xifr; Francisco Sabastida i els Llupi.
52. Ivo Cassanyes
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Era canonge de Vic.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 415
53. Josep Catal Bertran
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
Nob, per no se sap quan, desprs de 1700.
Fill de mercader.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: - El seu pare s mercader.
T diversos censals amb Francisco Mora i Cata a 50 ll.
Tamb t una botiga de las mias casas sit en lo carrer
del carme fol. 156.
La seva muller s lla dun pags.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1642. Fill de Francesc Cat, mercader, Sr. de vassalls (Morales, 1983).
- El testament diu que s chb, Sr. de la baronia de Jafra.
- T alguns conictes per lexercici del seu crrec com a regidor de comptes de la Diputaci. El conicte s
amb Francesc Mar i Ginovs, que el succeeix en el crrec com a regent de comptes. Josep pretn quedar-
se el vestuari que se li don amb motiu de la vinguda de la reina i tamb per la vinguda del rei (vegeu
el testament).
Testament
Referncia: 806/45, fol. 154 Misses marit: 500 Dots marit: Pocs diners
Data: 22/05/1703 Misses muller: 300 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Cat i Franquet, mercader, i Mnica Cat i Bertran.
- Muller: Maringela Cat i Roig.
Marmessors
- Pere Roig i Morell, sagrist i canonge de Barcelona.
- Baltasar Agusp, prevere i prior de Sant Jaume de la Farfanya.
- Gismundo de Boll, chb.
- Josep Melic, chb.
- Joan Mart, chb, casat amb Mara Mart i Cat, lla i gendre.
- Josep Mora, donzell, casat amb Francisca Mora i Cat, lla i gendre.
- Teresa Costa i Vinyola, vdua dIgnasi Costa i Vinyola.
Comentaris testament
- T dos testaments, un de 1690 i un altre de 1703.
- Enterrat a Sant Agust.
- 5 ll. per a les obres de la sagristia de Sant Just.
- 10 ll. per a lhospital de la Misericrdia.
- 10 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- Tot aquell credit de 3.146 ll. 11 sous i 6 diners, que sn part dels diners a qu foren condemnats los
administradors de dit Hospital al 1667.
- 5 ll. a tots los criats i criades que que lo die de mon obit se trobaran al servei de ma casa.
- Llusa Llopis, vdua, 5 ll. tots els anys. Viu a la botiga.
- T moltes propietats i la seva muller li demana que no la faci usufructuria perqu es veu incapa de
gestionar tot el patrimoni. A la muller li dna 200 ll. anuals.
- A Francisca li dna: Mas Subi (Girona) amb totes les propietats i la Torre Armansa ab sas terras, honors
i posessions. Tamb 2 matalassos, 4 coixins i 6 cadires.
416 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Domingo Mora, 806/45, fol. 76. La seva lla Maria s la muller de Josep, ll de Josep Cat.
- M. ngela Cat i Roig, vdua de Josep Cat i Bertran, 781/79, fol. 93, 11/04/1705. Diu que el seu marit s
chb. Filla de Pere Roig, pags de la vila de Prades (Tarragona) i Magdalena Roig. Marmessors: Pere Roig
Morell, Dr. en drets, canonge de Barcelona, germ; Francisco Bataller, prior, Miquel Teixidor, provincial dels
carmelites descalos; Josep Bogony, lector. Enterrada a Barcelona, per si mor a Terrassa aleshores en
aquesta vila; 300 misses. Al germ li dna la casa i peces de terra que li don el seu primer marit Francisco
Bogony com a dot; a Josep Bogony dos matalassos, 25 ll. a una cunyada; Hereu: Jesucrist.
- Francisca Mora i Cat, 875, 3r llibre, fol. 90. La seva lla, muller de Josep Mora i Cirera. 1.000 misses.
Relacions
- Domingo i Josep Mora i Ignasi Costa.
54. Joan Catal Renau
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1707 chb.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci amb els Sadurn, els Mora
Salellas i els Dalmases.
Entre els marmessors hi ha tres corredors dorella.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1707 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser soci de Pau Dalmases (Lobato, 1995, p. 21).
- Vinculat amb el mn comercial (Oliva, 2001, p. 176).
- Capit de la 2a companyia (teixidors de lli) del 5 batall de la coronela (Albert, 1964, p. 436).
- Per altres informacions vegeu Albert, 1966.
Testament
Referncia: 899,1r llibre, fol. 163 Misses marit: 2.000 Dots marit: -
Data: 30/06/1732 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Cat i Paula Cat Renau.
Marmessors
- Anton Cat i Renau, germ, ciutad, casat amb M. Cat i Sadurn.
- Francisco Alemany i Magarola, corredor dorella.
- Jaume Ferrussola, corredor dorella.
- Francisco Gualba, corredor dorella.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Maria del Mar. Les misses indicades ms dotze misses anuals.
- 15 ll. a lhospital de la Santa Creu.
- 10 ll. a lhospital de la Misericrdia.
- 10 ll. al convent de Mares Caputxines.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 417
- 10 ll. al convent de Mares Mnimes.
- 20 ll. M. Armengol i Ribalaire, muller dun pags.
- 25 ll. per a la lla de M. Armengol per matrimoni.
- 15 ll. per a Maria Nubi, muller dun pags de Sants.
- 50 ll. per a Sagimon Cassanyas, xocolater.
- 12 ll. per a Francisco Baus, criat.
- 25 ll. per a Pere Vendrell, criat.
- 50 ll. per a Anton Roca, mon llol legtim i natural de Miquel Roca, sastre.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Relaci amb Francisco Sadurn, ll de Jeroni. La seva germana Caterina s la muller del germ de Joan,
906, 1r llibre, fol. 16.
- Ramon Cat i Sadurn, 961, fol. 81, 16/10/1749. Fill dAnton Cat i Renau i de Maria Cat i Sadurn.
Relacions
- Jeroni Sadurn; Domingo Mora Salellas i els Dalmases.
55. Llus Claresvalls de Miquel
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El seu avi era mercader.
El seu pare havia estat chb, cav i nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Nt dun mercader.
Oliva el relaciona amb el grup de famlies mercantils
(Oliva, 2001, p. 185).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, Sr. Llorac (Bru-Fluvi, 1998).
- Odor militar el 1707 (Sans, 1982, p. 118).
- Capit de la 6a companyia (barreters i passamaners) del 3r batall de la coronela el 1714. Oliva el relaciona
amb el grup de famlies mercantils (Oliva, 2001, p. 185).
- El seu germ Jeroni mor lOnze de Setembre (Albert, 1964, p. 435).
- Fill de Joan de Claresvalls i Lluci.
- Estan ntimament relacionats amb els Claresvalls, jutges de la Reial Audincia. El seu oncle era Bonaventura
de Tristany. Vegeu Martnez Rodrguez, 2005, pp. 156 i ss. i tamb p. 222.
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 70 ll. (Bruguera, 1871, p. 387).
- Per altres informacions vegeu Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: 500 ll. lla
Familiars directes
- Fill de Joan Claresvalls i Lluci i Teresa Miquel Batlla.
- Muller: Caterina Claresvalls i Gachapai.
418 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Teresa Miquel Batlla i Tormo, 887/15, s/f. La mare. Marmessors: Joan i Llus Claresvalls, Joan Asprer,
Jeroni Ferrer, Francisco Planas.
- Clara Claresvalls, 909/27. vol. II. fol. 83, muller de Jeroni Claresvalls. Marmessors: Llus Claresvalls i Ignasi
Sans i Miquel, cos.
- Caterina de Claresvalls, 861, 3r llibre, fol. 101. 24/02/1714. Muller de Llus Claresvalls i Miquel. Filla de
Llusa Reart i de Jeroni Gachapai i Vera, pagador de Reial Exrcit de Catalunya. Entre els marmessors Bo-
naventura de Tristany Boll i Benac, casat amb Agrada de Tristany i Claresvalls, Jeroni de Gachapai, esps;
Emerenciana Claresvalls i Miquel, vdua de Joan Claresvalls i Lluci, sogra; Llusa de Carreras i Gachapai,
germana, Jeroni Claresvalls i Miquel, cunyat. Lloc i misses que es vulguin. Dna 500 ll. a una lla casada,
lla dun primer matrimoni amb Miquel Pallars, a ms del dot que ja va rebre. Hereu s el marit.
Relacions
- Ignasi Sans i Miquel i Bonaventura Tristany.
56. Joan Claresvalls Lluci
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1666 chb.
1671 cav.
1680 nob.
Fill de mercader.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Fill dun mercader, Llus de Cla-
resvalls.
Entre els marmessors tamb hi ha Esteve Mascar.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1666; cav 1671, nob 1680 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller en cap durant uns mesos, el 1706, en substituci de Francesc Nicolau de Sant Joan. Pare
de Llus i Jeroni Claresvall i Miquel, dos austriacistes destacats (DD. AA., 2003, vol. II, p. 316).
- Joan de Claresvalls i Lluci. s bar de Llorac. Vegeu testament.
- Estan ntimament relacionats amb els Claresvalls, jutges de la Reial Audincia. Una germana seva casada
amb Bonaventura de Tristany. Vegeu Martnez Rodrguez, 2005, pp. 156 i ss. i tamb p. 222.
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1701 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Fill dun mercader (vegeu testament).
Testament
Referncia: 861, 1r llibre, fol. 121 Misses marit: 400 Dots marit: 1.500 ll. ll
Data: 24/09/1712 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 419
- Fill de Llus Claresvalls, mercader, i Agrada Claresvalls i Lluci.
- Muller: Emerenciana Claresvalls i Miquel.
- Fills: Llus i Jeroni.
Marmessors
- Emerenciana Claresvalls i Miquel.
- Llus i Jeroni Claresvalls i Miquel, lls.
- Josep Claresvalls i Lluci, prior, germ.
- Caterina de Claresvalls i Gachapai, nora.
- Bonaventura Tristany, cavaller i cunyat.
- Francisco Miquel i Descatllar, cunyat.
- Esteve Mascar.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Sant Francesc.
- A una criada 15 ll. Lescreix per Jeroni s de 1.500 ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna Batlla i Tormo, 887/15, s/f. El cita com a marmessor.
- Teresa Miquel, Batlla i Tormo, 887/15, s/f. La seva esposa. Marmessors: Joan i Llus Claresvalls, Joan Asprer,
Jeroni Ferrer, Francisco Planas.
Relacions
57. Josep Clariana Gualbes
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1693, C. Mnter.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. C. Mnter, sr. de Sant Juli de Bellpuig, Alta-riba i Plegamans (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu germ Antoni Clariana Gualbes comandava un regiment de cavalleria el 1708 (Albert, 1964, p. 77).
- El seu pare Miquel i el seu germ Antoni van ser dels refugiats a Montserrat que van passar al camp de
Barcelona per reunir-se amb Carles III, larxiduc. El seu pare era membre de la Junta de nobleza organit-
zada el 18 de setembre de 1705 davant la ciutat de Barcelona. Va ser nomenat ajudant general i majordom
el 6 dabril de 1706 (Castellv, 1997, vol. I, pp. 618, 619, i vol. II, pp. 236 i 240).
- Velasc lexpuls de Barceloa durant el setge de 1705 perqu el considerava desafecte a Felip V (Porta,
1984, p. 424).
- El seu pare va ser conseller noble del Bra Militar el 1692 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 880, 1r llibre, fol. 153 Misses marit: 1.000 Dots marit: 15.000 ll. lla
Data: 08/05/1738 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Miquel Clariana rdena i Seva i de M. Teresa Clariana Gualbes.
- Muller: Francisca Clariana Meca.
- Fills: Josep Clariana Meca.
420 EDUARD MART FRAGA
Marmessors
- Francisca Clariana Meca.
- Salvador Clariana Gualbes, canonge, germ.
- Antoni Clariana Gualbes, germ.
- Anton Meca i Cardona, casat amb M. Meca i Sanglada, marquesos de Ciutadilla, cunyats.
- Gertrudis Meca i Cardona, cunyada.
- Josep Clariana i Meca, ll.
Comentaris testament
- Enterrat al convent de Santa Eullia dels pares caputxins de Sarri.
- 22 ll. i 8 s. a lhospital de Santa Creu.
- 11 ll. i 4 s. a lhospital de Misericrdia.
- 5 ll. i 12 s. als Infants Orfes.
- Un dot de 15.000 ll. a la lla Francisca Clariana.
Altres informacions
Testaments relacionats
- M. Teresa de Clariana i Gualbes, 871, 1r llibre, fol. 229, 06/05/1724. Vdua de Miquel Clariana rdena i Seva,
mare de Josep Clariana. lla de Joaquim Gualbes i de Leonor Gualbes i Sentmenat. Entre els marmessors
Joan Sentmenat, Antnia de Magarola, Josepa Palau i Magarola. Els lls sn Josep i Antoni de Magarola
i Sentmenat. 2.000 misses i a Anton li dna 5.000 ll.
- Miquel Clariana Meca. 880, 1r llibre, fol. 168, 24/08/1737. Fill de Josep Clariana i Gualbes. Casat amb
Emmanuela Cartell Sabastida. Entre els marmessors Francisco Cartell i Sabastida.
- s marmessor del comte de Sentmenat.
- Relaci amb els Soler Peguera 911, 1r llibre, fol. 186, Anna Gualbes i Sentmenat, germana de la seva mare,
muller de Llus Soler i Peguera.
- Maria Clariana de Montaner, 937, 1r llibre, fol. 27. Muller de Josep Clariana Meca. lla de Francisco Amat
i Montaner.
- Josep Clariana Meca, 937, fol. 62, 09/01/1743. s el seu ll. Entre els marmessors Francisco Amat i Mon-
taner, marqus de Reguer, Anton Meca i Cardona, marqus de Ciutadilla. 2.000 misses.
- Relaci amb Feliciano Sayol i Quarteroni. III.22, fol. 51. Josep s marmessor.
Relacions
- Joan Sentmenat; Pere Torrelles; Josep Magarola; els Gualbes i els Soler Peguera.
58. Ramon Claver Foraster
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Nob.
El seu pare era cavaller.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: T relaci amb Pere Planes, sastre,
amb qui havem tingut molts tractes i contracte.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, Dr. en dret. Fill de Jos Claver, Dr. en dret, odor de la Reial Audincia. Cav 1697, nob 1698 (Morales,
1983, vol. I, p. 198).
- El seu pare va ser un dels jutges de la Reial Audincia que defens lacceptaci del testament de Carles II.
Tamb sopos a la protesta per la modicaci del testament de Carles II (Castellv, 1997, vol. I, pp. 273 i 381) i
a les terres tarragonines va fer campanya a favor de Felip V durant la tardor de 1705 (Porta, 1984, p. 510).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 421
- Sobre el seu pare vegeu Martnez Rodrguez, 2005, p. 222.
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre de 1706).
Testament
Referncia: 897/24, s/f Misses marit: apareixer Dots marit: 2.000 ll. muller
Data: 04/06/1710 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Claver, Dr. en dos drets, en Tarragona vivint, i Vicenta Claver i Foraster.
- Muller: M. Claver i Many.
- Fills: Josep, Marianna i Ignsia.
Marmessors
- Josep Claver, pare.
- M. Claver i Many, muller.
- Anton Salvador, Dr. en dos drets.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Josep a Barcelona.
- T amb ell Ramon, ll de pares desconeguts, al qual deixa 300 ll.
- A la muller usufructuria i 2.000 ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Vicenta Claver. La mare. 811/101, fol. 115.
59. Josep Codina Costa
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi 1998).
- Capit de la 8a Companyia del VI batall. Mor l11 de setembre de 1714. Bns conscats (Albert, 1964,
p. 437).
- Fill de Ramon Codina Farreres.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Ramon Codina Farreres i Gertrudis Codina Costa.
422 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Relacions
- Josep Costa; Joan Francesc Maresc.
60. Ramon Codina Farreres
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob 1647 (Bru-Fluvi, 1998).
- Secretari i escriv de la Diputaci, llev lacta del Tribunal de Contrafaccions el 1702 (Sans 1982, p. 114).
- El seu avi havia assolit la noblesa el 1599. Procedia duna famlia que havia assolit la chb el 1556 (Morales,
1983, vol. I, p. 198).
- Fou el secretari i lescriv de la Diputaci ns l11 de setembre de 1714. Aquell dia, es present, juntament
amb el diputat i lodor reial, al Pla de Palau per animar la lluita i tamb hi particip (Albert, 1964,
p. 352).
- Vinculat a limpost de la Nova Ampra. Al mar de 1710 la seva dona cobrava diners de la Diputac per les
prdues que li havia provocat la supressi del dret de la Nova Ampra (LLDDP, N-272, fol. 351).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 403 ll. (Bruguera, 1871, p. 388).
- Va ser conseller en cap el 1709 i conseller tercer el 1693 (MNA).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 50 Dots muller: 3.000 ll. lla
Familiars directes
- Muller: Gertrudis Codina i Costa, germana de Josep Costa, Dr. en drets.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Francesc de Maresc el cita com a marmessor, 873/40, s/f. Casat amb Gertrudis de Codina i Costa,
germana de la muller de Joan Francesc.
- Gertrudis de Codina i Costa. 875 1r llibre, fol. 159, 18/04/1715. s la seva muller. Filla de Carlos Costa,
Dr. en drets, chb. Entre els marmessors hi ha el marit, M. ngela de Maresc i Costa, germana i vdua de
Joan Francisco Maresc, cavaller, Josep i Francisca, lls; Felip Botiny i Modolell, Dr. en dos drets, Joan
de Roquer i Codina, Josep Costa, chb, Dr. en dos drets, casat amb Emmanuela Costa i Romeu. Dna
3.000 ll. a la lla Francisca com a dot. Demana 50 misses i en cas reconegat esser curt lo nmero de misses,
tingan facultat de aumentarlo segons las possibilitats de mos bens i las obligacions que Nostre Senyor me
ha encomanat. Al marit la meitat de la seva herncia i usufructuari. Hereu: Josep Codina i Costa.
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 01/06/1724. Relaci amb Anton Sol, Ramon Codina Farreres,
ngela Maresc, Joan Fbrega, Flix Vadell, Josep Bernal, Josep Pahisa, Anton Moxiga i Ginebreda, Francisco
Toda (Riudoms), Josep Montfar (prevere) i Teresa Sant Joan.
Relacions
- Joan Francesc Maresc; Josep Costa i Felip Botiny.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 423
61. Joan Copons Carrera
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Martn Sabater Sanz de Latras, 861/53, fol. 206, casat amb Teresa Copons. Joan s cunyat seu, per no
sabem si s aquest o el Bollidor.
Relacions
- Martn Sabater.
62. Plcid Copons Esquerer
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Dr. en dret, odor de la Reial Audincia. Fill de Jacinto Copons i Gay, Sr. de Malmercat. Nt dOnofre
Copons i Vilaplana (Morales, 1983).
- Advocat de les Corts, desinsaculat el 1705. Amb Carles III fou reinsaculat en el Consell de Cent. En 1705
era magistrat. En 1709 enviat a Urgell i Segarra. En 1710 prepar les milcies de Vic i particip en la
repressi duna insurrecci borbnica en aquell indret (Martnez Rodriguez, 1999).
- Castellv el cita com un dels que es declar pblicament a favor de defensar les lleis i els privilegis el 1701.
Va ser cridat per Felip V per la seva oposici a la modicaci del testament de Carles II. Nomenat Jutge
de la Reial Audincia per Carles III. Va ser un dels encarregats dajudar Milord Argyll en la retirada de les
tropes angleses (Castellv, 1997, vol. I, pp. 277, 381, 625, i vol. p. 459).
- El seu germ Manuel Copons i Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles, va ser diputat
eclesistic el 1707 (DD. AA., 2003, vol. II, p. 316).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 345 ll. (Bruguera, 1871, p. 387).
63. Agust Copons de Bollidor Copons de Berardo
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: M. de Moja.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
424 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Pertany a la branca Grimau. Nob. 2n M. de Moja (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Ramon Copons i Grimau, 1r M. de Moja. Gentilhome de cambra de Felip V el 1702. Lluit a favor
seu a Itlia (Martnez Rodrguez, 1999).
- Protest contra el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Sabsent de Catalunya amb larribada
de Carles III, larxiduc. Felip V li don un sou, passat 1705, de 800 ducats (Castellv, 1997, vol. I, pp. 374,
620, i vol. II, p. 232).
- Sexili el 1705 i torn el 1714 (Molas, 2003, p. 145).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre de 1706).
- Va ser membre fundador de lAcadmia dels Desconats (Comas, 2000, p. 11).
- Va ser membre del primer Ajuntament borbnic de 1718 (Mercader, 1968, p. 359).
Testament
Referncia: 861/54, n. 32 Misses marit: apareixer Dots marit: -
Data: 16/10/1724 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Ramon Copons i Grimau, marqus de Moja de la Torre, i dAnna Copons.
- Muller: Gaietana Copons, Oms i Santa Pau, Desbosc i Sant Vicens.
Marmessors
- Gaietana Copons, Oms i Santa Pau, Desbosc i Sant Vicens.
- Pedro Copons, ardiaca, canonge de Barcelona i inquisidor apostlic, germ.
- Francisco, paborde de Berga i Antonio, canonge de Barcelona, germans.
- Francisca de la Sierra Copons, baronessa de la Tossa, muller de Francisco Sierra, germana.
- Maria Copons, religiosa de las Puellas, germana.
- Francisca Xammar i Copons; Ramon Xammar i Copons, casat amb Cayetana Xammar i Pins; Domingo
Vicens Xammar i Copons.
- Josep Bru i Copons; Ramon Bru i Copons; Joan Copons i Grimau.
- Salvador Tamarit, marit de Cayetana Tamarit i Xammar.
- Ramon Sabater i Copons, marqus de Benavent.
- Francisco Vega i Copons; Anton Vega i Copons; Ana Vega Meca, vdua de Manel Meca.
Comentaris testament
- Enterrat a lEsglsia de Gironella.
- 10 ll. per a lhospital de la Misericrdia, de la Santa Creu, i Infants Orfes.
- 500 ll. per a Emmanuel dAgull. La muller s usufructuria.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Llus Bru i Canta, 861/53, fol. 283. Agust s marmessor seu.
- Martn Sabater Sanz de Latras, 861/53, fol. 206, casat amb Teresa Copons. Agust i Pere Copons sn els
seus nebots i marmessors.
- Cayetano Copons i Oms de Santa Pau, 911, 2n llibre, fol. 47, 21/04/1753. Fill dAgust Copons i Copons.
Casat amb Cayetana Xammar.
- Anton Copons i Copons, 984, fol. 7, 27/08/1751. Canonge de Barcelona. Fill de Ramon Copons i Grimau
i dAnna Copons i Copons. Entre els marmessors Agust Copons, marqus de Moja, germ, 1.000 misses.
Hereu: Dalmau Copons, Sr. de Bollidor.
Relacions
- Llus Bru i Canta; Martn Sabater; Francisco Xammar; Salvador Tamarit.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 425
65. Jaume Copons de la Manresana Falc
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1713 C. de Sant Mart.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
64. Joan Copons de Bollidor Grimau
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
1701 nob.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: Joaquim Grimau militar al servei
de Felip IV.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Nob el 1701, Sr. Espitlles (Bru-Fluvi, 1998).
- Joan Copons i Grimau semport algunes tapisseries de la casa de Jger al carrer Bonaire per eixugar els
deutes que tenia amb Ramon Copons i Grimau. Gener de 1703 (Garca Espuche, 2004, p. 314).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- El seu germ Francesc va ser membre del primer Ajuntament borbnic de 1718 (Mercader, 1968, p.
359).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Casat amb una Bru.
- Germans: Dalmau, Francesc, Ramon, Teresa i Josepa.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Llus Bru i Canta, 861/53, fol. 283. Joan Copons i Grimau s cunyat, casat amb una lla seva. s mar-
messor.
- Joan Llupi, 861/53, fol. 82. Francisco Copons i Grimau, germ de Joan, casat amb Isabel Gelabert, germana
de Marianna Gelabert, casada amb Joan Llupi.
- Martn Sabater Sanz de Latras, 861/53, fol. 206, casat amb Teresa Copons. Joan s el seu cunyat.
- Teresa Sabater i Copons, 861/53, fol. 234, s la seva germana.
Relacions
- Llus Bru i Canta; Joan Llupi.
426 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Nob. C. Sant Mart 1713, Sr. de Sant Mart de Sesgueioles (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1711 (Mart, 2005, p. 51).
- Sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Va ser de les persones convocades per reunir-se
amb Carles III, larxiduc, el 13 de setembre de 1705. Membre de la comissi dels vint-i-set encarregada de
fer un dictamen sobre la situaci de Catalunya el 1713, que fou la base per les votacions dels Tres Estaments
en la Junta General de Braos (Castellv, 1997, vol. I, pp. 374, 618 i vol. III, p. 681).
- Membre de la trenta-sisena creada per assessorar la Diputaci al juliol de 1713 (Albert, 1964, p. 146) i
duna de les juntes de govern fetes a lestiu de 1713. Estigu present a la reuni del dia 4 de setembre de
1714 (Albert, 1964, p. 300).
- Va estar vigilant el pend de Santa Eullia en la lnia de foc l11 de setembre de 1714 (Martnez Rodrguez, 1999).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 407 ll. (Bruguera, 1871, p. 389).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Maria Copons i Aguilar.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Relaci amb Feliciano Sayol i Quarteroni. III.22, fol. 51. Joan s marmessor.
66. Joan Copons de la Manresana Falc
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Vinculat al negoci de la carn.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, Sr. de Manresana (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1698 (Mart, 2005, p. 51).
- Es va implicar en la lluita al carrer durant el setge borbnic de 1713, juntament amb Francesc Toda i Gil
(Martnez Rodrguez, 1999).
- El seu ll, Salvador Copons i Boixadors, banderer del regiment de Villarroel, va morir el 12 dagost de 1714
al baluard de santa Clara (Albert, 1964, p. 420).
- Membre del Bra Militar i duna de les juntes de govern fetes a lestiu de 1713. Estigu present a la reuni
del dia 4 de setembre (Albert, 1964, p. 300).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 1.133 ll. (Bruguera, 1871, p. 387).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 875, 2n llibre, fol. 112 Misses marit: 300 Dots marit: 6.000 ll. ll
5.000 ll. ll
1.000 ll. ll
Data: 04/01/1738 Misses muller: - Dots muller: -
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 427
Familiars directes
- Fill de Joan Copons i Aimeric, vivia a Manresana, i Teresa Copons i Falc.
- Muller: Josepa Copons i Boixadors, lla dAlexandre Boixadors i Crasi (880/23, fol. 73).
- Fills: Francisco Xavier, Josep, Ramon, Ignasi, Salvador i Josepa.
Marmessors
- Francesc Xavier, Josep, Ramon, Ignasi i Salvador Copons i Boixadors. Francesc est casat amb Caterina
Ivorra, Josep s absent del Principat, Ramon tamb i pertany al Sagrat Orde de San Joan de Jerusalem,
Ignasi s prevere i canonge de Lleida. Tots sn lls seus.
- Vicente Domingo Fox Boixadors Masdovelles, lim Xammar, casat amb Josepa Copons, lla.
- Carlos Copons i Boixadors, ll, religi de Sant Joan.
- Maria Copons i Aguilar, vdua de Jaume Copons i Falc, germ.
- Ramon Copons i Ivorra, nt.
Comentaris testament
- Enterrat a la parrquia de Sant Jaume de la Manresana.
- 50 ll. per al rector, 30 ll. per al convent de Sant Ramon Nonat, 15 ll. per al perfecte de lesglsia Betlem,
20 ll. per al seu confessor, 25 ll. per a lhospital de Misericrdia i 300 ll. per a una absolta general.
- 6.000 ll. per Josep Copons i Boixador, segon ll. 5.000 ll. per Ramon Copons i Boixadors, tercer ll.
- Ignasi, ja t unes rendes eclesistiques sucients, li dna un Sant Crist de marl.
- Parla de trobant-se ma casa ab molts atrassos per ocasi de haver tingut tants anys las haziendas en
segrest.
- Salvador avui s governador de Juliers, va ser gentilhome de cambra al servei de lelector palat i va tenir
una companyia. Li deixa dos quadres.
- Carlos: 200 ll. anuals. Est al servei del rei en galeres. Quan acabi rebr 1.000 ll.
- A lhereu li deixa un censal de 6.800 ll. que li fa el marqus de Ciutadilla. T propietats: una torre a Tiana
i una a Grcia.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Llupia, 861/53, fol. 182. Joan Copons estava casat amb Josepa Boixadors, sn marmessors de Joan
Llupi.
- Alexandre Boixadors i Crasi, 870/33, fol. 104. Joan s nebot dAlexandre.
- Ignasi Copons, 984, fol. 50, 06/07/1753. Fill de Joan Copons Falc i Aimeric. Entre els marmessors hi ha
els germans: Francisco, Josep i Carlos. Ramon Copons, bar de Sant Vicens, Vicens Xammar, cunyat, Josep
Vilar, prevere de Lleida.
- Relaci amb Feliciano Sayol i Quarteroni. III. 22, fol. 51. Joan s marmessor.
Relacions
- Feliciano Sayol; Josep Aguilar; Antoni Boixadors; Anton Erill; Josep Merls; Joan Ponsic; Josep Masdovelles.
67. Ramon Copons de Llor Vilar
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
1683 nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
428 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Cav, nob 1683. Sr. de Llor i Tossal (Bru-Fluvi, 1998).
- Josep Copons (el seu ll) va rebre el 1717, ja a lexili, el ttol de marqus (Alcoberro, 2002, vol. II, p. 78).
Testament
Referncia: 811/101, fol. 24 Misses marit: 500 Dots marit: -
Data: 05/01/1701 Misses muller: 1.000 Dots muller: 4.000 ll. lla
Familiars directes
- Fill de Josep Copons Llor i dHelena Copons i Vilar.
- Muller: Josepa Copons i Armengol.
- Fills: Josep, Anton, Caterina Copons i Armengol.
Marmessors
- Josepa Copons i Armengol, muller.
- Isabel Copons, subpriora del monestir de les Jonqueres, germana.
- Maria Copons i Boixadors, casada amb Alexandre Boixadors i Crasi, germana i cunyat.
- Alexandre Boixadors, cunyat.
- Antoni Armengol, bar de Rocafort, cunyat,
- Josep Mata i Copons, nebot.
- Carlos Vila i Casamitjana, nebot.
Comentaris testament
- Enterrat a la parrquia de Sant Juli, a Llor (Solsona)
- Josepa, muller, s la usufructuria.
- A Caterina, la lla, 25 ll. anuals, s monja.
- Anna, tamb vol ser monja.
- Que la muller decideix els dots en cas que les lles no es facin monges segons lo que li apareixer.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josepa Copons i Armengol, 870/33, fol. 147. Muller. Filla de Josep Armengol i de Maria Armengol Agull.
Marmessors: Josep Anton de Mata i de Copons; Anton Armengol, comte de Montagut, germ i gendre.
1.000 misses caritat. 3 ll. a lhospital de la Santa Creu, Misericrdia, Orfes i Lltzer. 4.000 ll. a Maria Co-
pons i Armengol (3.000 ll. del marit i 1.000 ll. seves). Tots els altres bns que tots consisteixen nicament
en cinc mil lliures barcelonines que me reservi en lo heretament universal que u a favor de Caterina
Copons i Mata lla a mi a dit Ramon comuna (...) muller de Anton Mata i Copons. Hereu: Josep Copons
i Mata. Tamb diu que fas memria que dec algunas quantitats a algunas personas que van anotadas en
un paper rmat.
- Alexandro Boixadors i Crasi, 870/33, fol. 104. s el seu cunyat. La germana de Ramon est casada amb
Alexandro.
- Josep Mata i Copons, ll duna germana seva.
Relacions
- Josep Armengol; Anton Armengol; Josep Mata; Alexandro Boixadors; Carlos Vila.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 429
68. Josep Corbera, lim Terr, Granollachs
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1711 C. de Terr.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Va ser protector del Bra Militar. Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Diputat militar al trienni, 1692 (Sans, 1982).
- Noble i senyor de Morell. Ministre de la Junta Reial formada per Carles, larxiduc, el qual li atorg el ttol
de comte de Terr el 1711. Fou un dels desinsaculats dues vegades. Al maig de 1700 va ser desinsaculat
perqu no havia acceptat el comte de Corzana com a virrei i el 1704 per la seva actuaci dins la Confe-
rncia dels Comuns. Assist a Carles III durant el setge de 1706 i romangu a la ciutat durant el setge de
1713-1714 (DD. AA., 2003, vol. II, p. 291).
- Els Corbera van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 105).
Testament
Referncia: 818/80, fol. 168 Misses marit: 500 Dots marit: Pocs diners
Data: 11/02/1703 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Terr i Farreras i Magdalena Terr i Granollachs.
- Muller: Anna Terr i Peguera.
Marmessors
- Francisco Benet Sala, bisbe de Barcelona.
- Anna Terr i Peguera, muller.
- Josep Terr i Peguera i Caterina Terr i Tamarit, ll i nora.
- Guerau Peguera i Marianna Peguera i Aimeric, cunyats.
- Anton Granollachs, cos.
- Salvador Tamarit i Marianna Tamarit i Xammar, cnjuges.
- Pedro Ribes, Granollachs i Boixadors i M. Ribes i Castellbell, cnjuges.
- Josep Vilana i Mills.
- Josep Agull.
- Maria Salvador Cervera.
Comentaris testament
- T quatre criats i una criada.
- El dot del seu matrimoni va ser de 20.700 ll. Amb el dot ha rmat una poca.
- A la muller ple usdefruit. Que passi comptes amb Joan Valls i Francisco Bonet, criats. A Beneta, criada, li
deixa un parell de mitges dAnglaterra, nes.
- T alguns deutes amb Anton Granollachs i tamb amb altres persones per no en diu els noms. Demana
a la muller i al ll que ho paguin.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Antoni de Rub, 818/79, fol. 236. La seva muller s Isabel Corbera i Santcliment.
- Isabel Corbera, lim Santcliment, 880/23, fol 1. Relaci amb Francesc Amat i Planella, 861, 2n llibre, fol.
139, 19/04/1712, T un censal amb ell de 500 ll.
430 EDUARD MART FRAGA
- Isabel Corbera i Sant Climent, III.22, testaments 1705-1709, 1706, s/f. Muller de Josep Antoni Rub i Boi-
xadors. Filla de M. Corbera i Blanes. Relaci amb els comtes de Centelles. 4.000 misses.
Relacions
- Anton Granollachs; Salvador Tamarit; Pere Ribes; Josep Vilana i Millars; Josep Agull; Guerau Peguera.
69. Francesc Cordelles
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Abat de Gerri.
- Membre de la comissi dels vint-i-set encarregada de fer un dictamen sobre la situaci de Catalunya el
1713, que fou la base de les votacions dels Tres Estaments en la Junta General de Braos. President del
Bra Eclesistic en la Junta de Braos (Castellv, 1997, vol. III. p. 681).
- Altres informacions a Albert, 1966.
70. Felici Cordelles Radamaquer
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1707 M. de la Mura.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. M. de Mura 1707 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser protector del Bra Militar el 1702 i clavari el 1701, conseller noble el 1689 (Mart, 2005, p. 51).
- Membre del Tribunal de Contrafaccions, 1702 (Sans Trav, 1980, p. 114).
- Procedeix duna famlia de ciutadans (1577) ascendits a cavallers (1600) (Molas, 2003, p. 151).
- Porta considera que fou un dels elements directius que dins de Barcelona havia fet els preparatius de la
revolta. Era a Vic amb els revoltats quan Carles III, larxiduc, arrib a Barcelona (Porta, 1984, p. 434).
- Sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Va ser un dels refugiats a Montserrat que
pass al camp de Barcelona per reunir-se amb Carles III, larxiduc. Membre de la Junta de nobleza or-
ganitzada el 18 de setembre de 1705 davant la ciutat de Barcelona. Ajud Milord Argyll en la retirada de
les tropes angleses. Membre de la comissi dels vint-i-set encarregada de fer un dictamen sobre la situaci
de Catalunya el 1713, que fou la base de les votacions dels Tres Estaments en la Junta General de Braos
(Castellv, 1997, vol. I, pp. 374, 618, 619, i vol. III, pp. 459, 374, 681).
- Membre duna de les juntes de govern fetes a lestiu de 1713. Estigu present en la reuni del dia 4 de
setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 300).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 615 ll. (Bruguera, 1871, p. 383).
- Altres informacions a Albert, 1966.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 431
Altres informacions
Testaments relacionats
- Carlos Vila i Casamitjana. 900/24, fol. 348. Felici est casat amb Jernia Vila, germana de Carlos. s
marmessor. Felici ser tutor dels seus lls.
- Paula Cordelles i Jdice, vdua dAndreu Cordelles i Ponsic, noble. 811/99, fol. 9.
- Jernia Cordelles i Vila, 854/57, fol. 203. Muller de Felici Cordelles.
- Relaci amb Francisco Vilana i Vilamala. 875, 3r llibre, fol. 141. Entre els marmessors hi ha Anton de
Vilana i Cordelles.
Relacions
- Carlos Vila; Josep Vilana.
71. Anton Corts Andrade
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1701 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob 1701 (Morales). Natural de Barcelona.
72. Ignasi Corts Llanos
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Assisteix a les Corts de 1701, ll de Gaspar Corts, noble (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu avi, Don francisco Corts, Dr. en dret, havia assolit el grau de cavaller el 1633 i el de noble el 1634.
Era membre de la Reial Audincia de Cerdenya. Tot i aix, era besnt de Jaume Corts, un pags de Sant
Vicens de Sarri (Morales, 1983, vol. I. p. 210).
- Sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, p. 374).
73. Josep Costa Bertran
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1679 chb.
1710 nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci amb Josep Duran.
Va ser cnsol militar de la Llotja.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
432 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Dr. en dos drets. Chb 1679, nob 1710 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1683 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Va ser conseller segon el 1690 (MNA).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1693 i 1698 (Mart, 2005, p. 51).
- Castellv el cita com un dels que es declar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el 1701
(Castellv, 1997, vol. I, p. 277).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 20 ll. (Bruguera, 1871, p. 387).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Costa Puig i de Teresa Costa Bertran.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Hugo de Sant Joan i Matali el nomena tutor dels seus lls. 876/31, fol. 107.
- Joan Francesc de Maresc el cita com a marmessor, 873/40, s/f. Joan Francesc est casat amb una germana
de Josep Costa. Una altra germana de Josep Costa casada amb Ramon de Codina i Farreres.
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 02/06/1724. El seu pare. Relaci amb Anton Sol, Ramon Codina
Farreres, ngela Maresc, Joan Fbrega, Flix Vadell, Josep Bernal, Josep Pahisa, Anton Moxiga i Ginebreda,
Francisco Toda (Riudoms), Josep Montfar (prevere) i Teresa Sant Joan. Pocs diners, terres segrestades.
- Teresa Costa Hexarch, 883. fol. 78. En principi s la seva mare (Bertran). Filla de Rafel Hexarch, mercader,
i de Narcisa Moxiga i Mata. Entre els marmessors hi ha Manel Costa, chb, i Gertrudis Duran i Moxiga,
lla de Josep Duran. 500 misses.
Relacions
- Joan Francesc Maresc; Anton Moxiga; Ramon Codina Farreras; Flix Vadell i Hug de Sant Joan.
74. Francisco Costa Vinyola
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1706 cnb.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Entre els marmessors hi ha un ar-
genter i un botiguer de teles.
Tamb una Sids.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1706, (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller en cap el 1704 (MNA).
- Desinsaculat per Velasco el 1704 (Soldevila, 1936, p. 483).
- Un nebot seu, Josep Vilatersana, mercedari, exiliat el 1716 (Alcoberro, 2002, p. 49).
- Pel testament sabem que s Dr. en medicina.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 433
- Els bns del seu germ Ignasi van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 253 ll. (Bruguera, 1871,
p. 388).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: III.22, Pere Llosas, fol. 157 Misses marit: apareixer Dots marit: 50 ll. a cada ll
Data: 01/09/1728 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Pere Costa, chb, i dEullia Costa.
- Muller: Eufrsia Costa i Boneu.
Marmessors
- Eufrsia Costa i Boneu.
- Josep Costa i Boneu, Dr. en drets, ll.
- Anton Costa i Boneu, prevere.
- Josep Costa, orde de la Merc, cunyat.
- Francisco Boneu i Riera, cunyat, Dr. en dret.
- Anna Sids i Riera, vdua i sogra.
- Pere Costas, argenter.
- Francisco Feu, botiguer de teles.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Santa Eullia, del monestir de la Merc.
- Tantas misses baixas quantas apareixer a dits marmessors segons las forsas de ma heretat.
- 50 ll. a cada ll.
- El dot a les dues lles segons la quantitat a que es judicar proporcionada i rahonable, hagut de rah a
las possibilitats i foras de ma heretat.
- A Josep Costa ll, tots els trastos destudi.
- Muller usufructuria.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francisco Costa i Vinyola, 837/82, s/f, prevere, prior de Sant Jaume. Germ dIgnasi Costa i Vinyola.
- Toms Costa Boneu, 916, 2n llibre, fol. 10. Fill de Francisco Costa, Dr. en medicina, i dEufrsia Boneu.
Entre els marmessors Eufrsia Montfar i Costa, casada amb Anton de Montfar.
- Relaci amb els Boneu. Francisco Boneu i Riera, 938, fol.15, 18/07/1739.
Relacions
- Anton Montfar; Francisco Boneu; Anna Sids; Joan Francesc Maresc.
75. Pau Dalmases Castells
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1670 meecader.
1685 cav.
1692 nob.
434 EDUARD MART FRAGA
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Tingu una botiga de teles i desprs
diferents companyies.
Companyies comercials i vinculat al negoci de laiguardent.
Tingu nombrosos corresponsals per tot Europa.
Relaci activa amb Matar.
Vinculat als arrendaments dels drets de la ciutat.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Noble, havia estat mercader.
- El seu pare, Pau Dalmases, era paraire procedent de Sant Mart de Sesgueioles (Vic), que sinstall a
Barcelona i es cas el 1650 amb Jernia Castells. El 1655 ja gestionava una botigua de teles. En 1670
aconseguia entrar en lestament dels mercaders i es casava amb Caterina Ros, lla dels Ros de Cabrera,
amb un dot de 1.500 doblers dor. A partir daquest moment Pau Dalmases i Castells afegeix al seu nom
el cognom Ros. De manera que t el mateix segon cognom que el seu ll Pau Ignasi (Oliva i Rics, 2001,
p. 76). Als noranta sincorpora al negoci de lexportaci de laiguardent. Home ric, dels que ms simpli-
caren econmicament amb laustriacisme (Garca Espuche, 2004, p. 262, 310 i 322). Va arribar a tenir 94
corresponsals per tot Europa i mantenia relacions comercials amb Sardenya, Gnova, Marsella, Lisboa,
Cadis i Amsterdam (Lobato, 1995, p. 21), tot i que lany 1716 els corresponsals shavien redut a 65 (Torras
i Rib, p. 120). Relaci comercial prou activa a Matar (Gimnez, 1998, pp. 579, 609). Els Dalmases van
ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, pp. 96, 102) i van tenir una companyia de teixits (el
seu pare) juntament amb els Mercader, el 1682 (Molas, 1974, p. 118).
- Al 1707 cobrava per larrendament dels drets de la ciutat (LLDCC, 1B, II, 216, fol. 96).
Testament
Referncia: 899, 1r llibre, fol. 11 Misses marit: 600 Dots marit: -
Data: 01/05/1722 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
Fill de Pau Dalmases i de Jernia Castells
Muller: Caterina Ros
Marmessors
- Josep Dalmases i Ros, prebere i canonge de Barcelona, ll.
- Josep Faus Potau, Ferran i Llad, casat amb Josepa Dalmases, cunyat i germana.
- Josep Josa i Agull, casat amb Caterina Josa Dalmases, nta.
- Anton Vilana Bertran, Cordelles i Jdice.
- Ramon, Pau Ignasi, Josep Dalmases Ros i Vilana, nts.
- Anton Pria i Dalmases.
- Joan Cat.
- Pau Colomer, prevere.
Comentaris testament
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 435
76. Pau Ignasi Dalmases Ros
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1709 M. de Vilallonga.
Fill de mercader.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Fill de Pau Dalmases, mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, sr. de Pierola. M. Vilallonga 1709 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser membre fundador de lAcadmia dels Desconats (Comas, 2000, p. 11).
- Ambaixador a Londres, hi arrib l1 de juny de 1713. Acabada la guerra retorn a Barcelona on mor el
19 de juny de 1718 (Alcoberro, 2002, p. 45). En retornar li fou acceptat el perd i els seus bns no foren
segrestats (Oliva i Rics, 2001, p. 200).
- Sobre la seva pres, vegeu Soldevila, 1936.
- El seu pare, Pau Dalmases, era un important comerciant.
- La seva germana casada amb Josep Faust de Potau i Ferran, comte i marqus de Vallcabra (1709) (Ceballos
1994, p. 13).
- El seu ll Ramon continuar la companyia de lavi i ser noble el 1732 (Oliva, 2001).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Pau Dalmases Castells i Caterina Ros.
- Muller: M. Marta Vilana.
- Fills: Pau Ignasi, Ramon, Josep, Antnia, Mariana, Josepa, Eullia.
Comentaris testament
Comentaris del testament de la muller:
- M. Marta de Dalmases i Vilana, 899, fol. 1, 29/04/1722. La seva vdua. Filla de Llus de Vilana i Boixadors
i de Francisca Vilana Cordelles i Judice. Marmessors: Pau Dalmases i Ros, sogre; Josep Dalmases i Ros,
sagrist: Ramon Dalmases Vilana; Josep Faust Potau i Josepa Potau i Dalmases, cnjuges cunyats; Josep
Josa i Agull i Caterina Josa i Dalmases i Vilana, gendre i lla; Anton de Vilana Bertran Cordelles i Judice
i M. Vicenta Vilana Bertran i Massana, cnjuges; Francisco Vilana Vilamala i Anna, cnjuges; Francisco
Bastero i Lled i Llusa Bastero Vilana cnjuges, Josep de Vilana i Millas. Lloc i misses que voldran els
marmessors. Hereu universal: Pau Dalmases i Ros, el seu sogre. T poder per fer los plans, o porcions
iguals o desiguals del modo o manera que li apareixer.
436 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Antoni de Rub. 818/79, fol. 236. Pau I. s marmessor i amic.
- Pau Dalmases i Ros, 899, 1r llibre, fol. 11, 01/05/1722. s el seu pare.
- Relaci amb Francisco de Vilana i Vilamala. 875, 3r llibre, fol. 141. Pau I. s marmessor, Anna Dalmases
casada amb el seu germ Anton de Vilana i Vilamala.
- Josep Faust Potau Ferran Lled i Vives, 924, 1r llibre, fol. 20. Un ll seu casat amb una Dalmases.
- Teresa Terr i Tamarit, 932, 1r llibre, fol. 75 i M. Dalmases i Terr, 960, fol. 76, 01/06/1750. Vdua en segones
npcies de Ramon Dalmases Ros i Vilana, Teresa, lla de Josep Corbera, lim Terr i Peguera.
- Relaci amb els Sant Joan.
Relacions
- Antoni Rub; Emmanuel Terr; Josep Josa i Agull; els Cordelles; Josep Potau; Francisco Vilana i Vilama-
la; Felip Ferran; Francesc Bastero.
77. Josep Dalmau Capcir
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1706 chb.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1706. El seu germ Francesc era pags (Bru-Fluvi, 1998).
- Josep Dalmau i Capcir. s una de les persones que en la segona meitat del segle va invertir ms de 10.000 ll.
en companyies barcelonines. En concret a tres companyies i un total de 48.573 ll. La tercera xifra ms
gran de les ressenyades per Lobato (Lobato, 1995, p. 60).
- El novembre de 1709 era sndic del convent de Jess (LLDCC, 1B. II, 218, fol. 838).
- Sergent major de la coronela, ferit el 14 dagost de 1713 (Albert, 1964, p. 417).
Testament
Referncia: 875, 2n llibre, fol. 49. Misses marit: 7.000 Dots marit: 4.000 ll. nebot
4.000 ll. nebot
4.000 ll. nebot
7.000 ll. germ
8.000 ll. cunyada
1.000 ll. amic
1.000 ll. neboda
1.000 ll. neboda
Data: 12/03/1733 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Dalmau, pags de Montbri, i M. Dalmau i Capcir.
Marmessors
- Domingo Dalmau, prevere i rector dAlayar, camp de Tarragona, germ.
- Gabriel Dalmau, religis de lorde de Sant Domnec, germ.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 437
- Carles Dalmau i Capcir pags de la Vinyola, camp de Tarragona, germ.
- Francisco Dalmau i Mas, nebot.
- Joan Font i Tomasa, casat amb Margarida Font i Cervell, Dr. en drets.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia parroquial de Montbri.
- 1000 ll. a lhospital de la Santa Creu; 500 ll. al de la Misericrdia; 500 ll. pels Infants orfes; 500 ll. al
convent monges repenedides; 200 ll. per a la capella de Puigcerrer (Alforja).
- 300 ll. a Emmanuela Massana, vdua de Baltasar Massana; 150 ll. a Antonio, criat, 75 ll. a Francisca i
Anton, criats (ms la soldada); 1.200 ll. al rector de la vila de Montbri.
- 4.000 ll. a Josep i Joan, nebots, lls de Francisco, i 4.000 ll. a Josep i Carlos, nebots, lls de Carlos (4.000 ll.
a cadasc). A Carlos Dalmau i Capcir, germ, censals de propietat de 7.000 ll. i pensi de 350 ll. que me
ha prestat Pau de Ager.
- Relaci tamb amb Teresa Toda i Dalmau, muller del Dr. en drets Joan B. Toda, domiciliat a Cornudella,
(Tarragona).
- 1.000 ll. a Bartolom Cervell, mercader, notari i cunyat.
- 8.000 ll. a Margarida Font i Cervera, cunyada, muller de Joan Font; 1.000 ll. a Maria Mestre, lla dAlexandre
Mestre, Dr. en drets, casat amb Maria Mestre Dalmau; 1.000 ll. a Maria Josa i Dalmau, lla de Pere Joan
Josa, chb, casada amb Jernia Dalmau, neboda; 600 ll. a cada ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Dalmau, 870, fol. 181, 06/03/1726, prevere de Santa Maria del Mar. Germ de Josep, ll de Francisco
Dalmau, pags de Montbui i de M. Dalmau i Capcir. Entre els marmessors hi ha Josep, germ Domingo
Dalmau, prevere, 500 misses, 25 ll. a cada hospital.
- Francisco Dalmau i Mas, 911, 3r llibre, fol. 61, ll de Francisco Dalmau i Capcir, cavaller, viu a Barcelona.
La seva dona s M. Dalmau i Fals. 2.000 misses. Enterrat a Montbri. Ell es cas per 300 doblers antics,
5 ll. i 12 sous cadascun.
Relacions
- Baltasar Massana; Pau ger.
78. Narcs Descatllar Sacirera
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1698 M. de Besora.
1707 GdE (segons Castellv fou donada i no publicada,
vol. II. p. 432).
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
438 EDUARD MART FRAGA
- Nob. M. de Besora 1698, Sr. de Catllar, Montesquiu i Vilallonga de Ter (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu germ Joan va ser mestre de Camp el 1692. Era cavaller dAlcntara (Espino, 200, p. 48).
- Va ser una de les persones que el Consell de Cent envi el 1688 a negociar amb els de Centelles (Espino,
1999, p. 77).
- Cap a lany 1689 Miquel Poc informava als francesos que comptava amb el suport de Narcs Descatllar
per atacar Barcelona. Tamb amb els germans Saiol, el marqus de Rupit i el comte de Peralada (Espino,
1999, p. 86).
- Mestre Racional de la Real Casa i Cort de sa Magestat en los Regnes de la Corona dArag (testament).
- El seu ll, Joan Descatllar i Desbac, va marxar amb la reina el 1713. El 1722 rebia una pensi de 100 ducats
al mes. Tamb va ser gentilhome de Cort. Exiliat el 1714 segons la llista del Consejo de Espaa. Cobra
una pensi el desembre de 1714 de 4.000 escuts. El 1727 sordena que encara continu cobrant 120 escuts
mensuals en seal de mi gratitud (Alcoberro, 2002, vol. I, pp. 27, 39, 49, 176 i vol. II, p. 209).
- Castellv el cita com un dels que es declar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el 1701. Va
ser un dels refugiats a Montserrat que pass al camp de Barcelona per reunir-se amb Carles III, larxiduc.
Membre de la Junta de nobleza organitzada el 18 de setembre de 1705 davant la ciutat de Barcelona i
de la Junta Reial dEstat formada el 28 doctubre de 1705. Fou batlle general de Catalunya (Castellv, 1997,
vol. I, pp. 277, 618, 619, 621 i 624).
- Els Descatllar van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 105).
- Va ser protector del Bra Militar el 1699 i clavari el 1685 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 880/23, fol. 4 Misses marit: - Dots marit: 6.000 ll. ll
6.000 ll. lla
Data: 08/07/1699 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Llus de Descatllar i Elvira Descatllar i Sacirera.
- Muller: Maria Descatllar i Desbac.
- Fills: Gaiet, Francesca, Joan, Josep.
Marmessors
- M. Descatllar i Desbac, muller.
Comentaris testament
- s un testament molt llarg que va ser modicat el 6/02/1707.
- Vol ser enterrat al monestir de Ripoll, on foren sebollits els seus antecessors. Les misses a Ripoll, a Sant
Quirze i a Besora.
- Deixa diners a lhospital de la Santa Creu, 50 ll.; prepsit del convent de Sant Gaiet, 40 ll.; a lhospital
dels Infants orfes, 25 ll.; 50 ll. repartides entre els ms pobres de Besora; 50 ll. a dos donzelles pobres
per matrimoni.
- Als criats: a Josep Boll 20 ll. anuals; a Teresa Boll, 100 ll. per matrimoni; a Francisco, 20 ll. anuals;
20 ll. a cada criada. Als lls: a Cayetano 6.000 ll. per adoptar lestat eclesistic; a Francisca, 6.000 ll. per
prendre religi.
- Hereu: Josep, que t 14 anys. A la muller: usdefruit.
- Tutors dels lls: Joan Descatllar, germ i Francisco Rocabert, nebot.
- A la modicaci del testament tamb afegeix que reconeix Josep Descatllar com a mon ll natural, i
perqu entri en religi demana a lhereu que li pagui les despeses. Tamb dna 25 ll. a Jacinto Pelac, criat,
i que lhereu protegeixi Josep Boll.
Altres informacions
Testaments relacionats
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 439
79. Francesc Despujol-Mancorp
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
1706 nob.
1711 M. sense denominaci.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav, nob 1706. M. sense denominaci 1711 (Bru-Fluvi, 1998).
- Odor militar el trienni 1686 (Sans 1982).
- Partidari de la submissi en la Junta de Braos del 1713 (Albert, 1964, p. 130).
- Va anar a les terres de lEmpord a aixecar la moral desprs de la desfeta dAlmansa (Castellv, 1997, vol. II, p. 431).
- Carles III el design governador de lEmpord el 1705. Defens Vic de laven de lenemic el 1709 i fu una
cosa semblant a Olot el 1710. El 1711 reclut milcies pel pas i el 1713 fou dels que protest contra una
defensa aferrissada i intil de Barcelona (DD. AA., 2003, vol. II, p. 285).
- Va ser clavari del Bra Militar el 1709 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 1.000 Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Jernia Despujol i Pons.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Despujol i Sentmenat, 875, 1r llibre, fol. 169, 15/11/1717. Vdua de Benet Despujol, donzell. Germana
de Pere Torrelles. Mateixos marmessors que el seu germ.
- Francesc Despujol i Pons, 875, 3r llibre, fol. 109. Fill de Francesc Despujol de Montcorp.
- Relaci amb els Ors. La muller de Carlos Ors cita entre els marmessors Francesc Despujol i Pons.
- Jernia Despujol i Pons, 969, 1r llibre, fol. 25. Muller de Francesc Despujol i Montcorp. Filla dAnton Pons
i Guimer i de Francesc Pons i Meca.
- Relaci amb Bernard Padells Casamitjana i Puig. 979, 1r llibre, fol. 268. Un Francesc Despujol s mar-
messor seu.
Relacions
- Pere Torrelles; Carlos Ors; els Padells.
80. Josep Duran
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1695 mercader.
Chb en data indeterminada.
1727 cav.
Nob.
440 EDUARD MART FRAGA
Filiaci poltica: Constitucionalista Relaci comercial: Nombroses, vegeu biograa.
Resumint:
Companyies comercials.
Activitats nanceres.
Adrogueries.
Arrendament del tabac.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb.
- Un dels ms importants mercaders del segle XVII, tenia un gran negoci dadrogueria al Pla den Llull.
- Va tenir larrendament del tabac de Barcelona (1702-1705), amb fbrica prpia i desprs es dirig vers
lexportaci. Provedor dels pstims municipals, aix com de labast de les tropes. Amb el pas dels anys
es dedic a operacions nanceres i gestion diferents iniciatives, com la coneguda Companyia Nova de
Gibraltar (Albert, 1966).
- La seva activitat ha estat estudiada amb deteniment per Isabel Lobato. Primer adroguer, desprs mercader
(1695), ciutad honrat amb Carles III i, posteriorment, cavaller i noble amb Felip V. Agafant com a base
el negoci dadroguer, la seva activitat an ms enll, incloent activitats nanceres (la famosa companyia
Llorens, Duran i cia), arrendament de tabac, etc. (Lobato, 1995, p. 117). Sobre la Companyia de tabac
vegeu la p. 195 i ss. de la mateixa autora.
- El 1716 tenia quaranta-sis corresponsals a lestranger (Torras, 1990, p. 120).
- Va ser un ferm partidari de la causa austriacista en la qual va invertir molts diners. El 1706 aixec a costa
seva un regiment per defensar la ciutat, i durant lany 1712 tamb va mantenir un regiment. Davant la
situaci militar de derrota va enviar els seus familiars amb els bns mobles vers Itlia, per ell nalment
decid quedar-se a la capital. La seva galera va ser interceptada per lenemic.
- En lmbit poltic va estar vinculat i fou membre de diferents juntes de govern durant el setge de 1713-
1714.
Altres informacions
Relacions
- Els Fatj; els Argemir.
81. Josep Dusai-Aragall Bru
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1720 nob.
Fill dun donzell.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- En el testament diu que s donzell, domiciliat a Barcelona.
Testament
Referncia: 911, 1r llibre, fol. 124 Misses marit: 1.500 Dots marit: 8.000 ll. lla
Data: 16/11/1736 Misses muller: - Dots muller: -
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 441
Familiars directes
- Fill de Ramon Dusai Aragall, donzell, i Maria Dusai i Bru i Canta.
- Muller: Josepa Dusai i Cortada, primera muller.
Marmessors
- Anton Bru i Canta, prior de Santa Anna, oncle.
- M. Teresa Dusai i Bru, germana.
- Carlos Fivaller Torres Clasquer casat amb Francesca Fivaller i Rub, sogres.
- Joan de Fivaller i Rub, cunyat.
- Jaume Cortada i Bru, ardiaca de la catedral de Barcelona.
- Pere Planella i Dusai, cos germ.
- Ramon Bru i Copons, cos germ.
- Josep Cortiada i Bru, cos germ.
- Francisco Pignateli i Aimeric.
- Juan de Castro, coronel.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Caterina Mrtir.
- 25 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- 10 ll. per a lhospital de la Misericrdia, Infants orfes i Sant Lltzer.
- 100 ll. anuals per a Teresa Dusai Bru, germana que viu a casa seva.
- 6.000 ll. per a la lla Maria de la Merc (sumades a les 2.000 ll. que li don la seva lla).
- Com a tutors dels lls posa: Anton Bru i Canta, Carles Fivaller, Pere Planella, Jaume Cortada, Ramon Bru
de Copons i Jaume Cortada.
- La germana ha fet de mare dels lls: Ma germana far com ns vuy ha fet obrat de mare de dits.
- La lla que ingressi al monestir de Santa Clara encomanant ella a M ngela Dusai, ma germana.
- Prohibeix dividir o vendre lheretat.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Dusai i Bru, 861/53, fol. 297. s la seva mare. Relaci amb Josep i Jaume Cortada i Bru (nebots, i
per tant cosins de Josep Dusai), Pere Planella i Dusai, nebot seu, i Ramon Bru i Copons, nebot seu, Josepa
Bru i Copons s cunyada. Josep Dusai i Aragall s lhereu.
- La seva via s Teresa Bru i Canta 880/20, fol. 173. Una altra lla de Teresa casada amb Rafael Cortiada.
- Joana de Dusai i Aragall, 899, 1r llibre, fol. 161. Filla de Galceran Dusai i de Jernia Dusai i Aragall.
- Relaci amb Pere Planella i Dusai. s el seu cos.
- Teresa Dusai i Fivaller. 911, 1r llibre, fol. 24. s la seva muller, lla de Carles Fivaller i Clasquer.
Relacions
- Pere Planella; Carles Fivaller; Anton Bru i Canta; Francisco Pignateli; Ramon Bru i Copons.
82. Anton Erill Ortiz i Vilaseca
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1707 GdeE.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
442 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Antoni Roger Erill, emparentats amb la famlia de Leca (Vicentelo de Leca el 1624. Antoni s el IV Comte
dErill (Fluvi, comunicaci personal).
- Casat amb Josepa Montcayo, de famlia austriacista aragonesa. Fou empresonat a lAlhambra i a lalcsser
de Segvia. El 1706 fou alliberat. Va ser nomenat Grande de Espaa per Carles III, form part de la Junta
de Guerra i va ser virrei de Cerdenya de 1711 a 1713. Mor a Viena el 1715 (Molas, 2003, p. 95).
- El ll, Francesc, es queda a Viena el 1714 amb una gran pensi (Alcoberro, 2002, p. 95).
- Membre del Consell de Guerra 1707-1711 (Len, 1993, pp. 54 i 68).
Testament
Referncia: 875, 2n llibre, fol. 262 Misses marit: 800 Dots marit: -
Data: 12/05/1743 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jaume Anton Erill, vivint a la Vila de Guissona, i de Francisca Ortiz Cabrera i Vilaseca.
- Muller: Josepa Montcayo.
Marmessors
- Josep Erill Ortiz Cabrera, germ, casat amb M. Erill i Josa.
- Guiomar Erill Ortiz, monestir de les Jonqueres, germana.
- Joan Abarca i Velasco, cunyat, casat amb Francesca Abarca i Erill, germana.
- Carles Copons i Falc, Companyia de Jess.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Sant Salvador de Cancobella (Urgell).
- Cono que mon hereu donar alguna limosna als Hospitals de la Santa Creu i altres que aparegue.
- A Guiomar un censal de 18 ll. que cobra duna casa del carrer de Sant Pere ms alt.
- A Maria Erill i Josa, cunyada, sortija de Robins.
- Francesca Abarca i Erill una joieta de or.
- Ramon Erill i Josa, una dobla dor de 50 ll.
- Ceclia Erill i Josa, neboda, creu guarnida de robins.
Altres informacions
Relacions
- Joan Abarca; els Copons i Falc; els Josa.
83. Josep Erill Ortiz i Vilaseca
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
Nob (en 1709 era conseller noble del Bra Mlitar, crrec
que noms poden ocupar els nobles, no els cavallers).
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Vinculat a limpost de la Nova Ampra
el 1702 (LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 426v.).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 443
Biograa
- Cav. Sr. de Concabella (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser ocial borbnic ns que va caure presoner a la batalla de Saragossa de 1710. Aleshores canvi
dobedincia (Len, 1993, p. 185).
- Ell o el seu pare va ser conseller noble del Bra Militar el 1709 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill dAnton Erill.
- Muller: Maria Josa.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Relaci amb Josep Antoni Ribera i Claramunt. Josep s marmessor de Josep Antoni Ribera i Claramunt.
910, 1r llibre, fol. 145.
- Relaci amb Josep Josa i Agull. 914, 1r llibre, fol. 61. Josep Erill casat amb una germana seva.
Relacions
- Josep Josa Agull; Anton Ribera i Claramunt.
84. Rafael Esteve
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb. Metge. Fou conseller 3r entre 1712-1713. Partidari de la resistncia. Els borbnics li conscaren els
bns. Vegeu Albert 1664.
85. Anton Falguera Broca
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Cav.
El seu pare, Jaume Falguera Domnec, era mercader.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Germ de Jaume Falguera Broca,
arrendador de lexrcit. Relacionat amb els Feu i els
Massans.
El seu pare s Jaume Falguera Domnec, mercader,
chb 1673 (vegeu Bru-Fluvi, 1998 i testament de Jau-
me Falguera).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
444 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu germ Jaume Falguera Broca va ser conseller en 1688 i arrendador de lexrcit, 1690-1691 (Espino,
1999, p. 327).
- Els Falguera van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, pp. 96, 104, 114).
- Van tenir una companyia de teixits juntament amb els Mercader el 1670 (Molas, 1974, p. 118).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jaume Falguera i Maria Falguera i Lled.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jaume Falguera, 854/57, fol. 272, 02/03/1713, Dr. en dos drets. Fill de Jaume Falguera i de Maria Falguera
Lled. Marmessors: Francisco i Josep Asprer i Talric; Francisco Rius i Bruniquer, cunyat; Ignasi Rius i
Falgurera; Josep Rius i Falguera, canonge de Barcelona; Francisco Rius i Falguera, monjo de Sant Cugat,
tots nebots; Eullia Feu i Falguera, germana, vdua de Pau Feu, cavaller; Ramon de Falguera i Broca, en
quiscun drets populat, germ, Sra. Gertrudis de Falguera i Asprer, muller sua i cunyada mia. Convent
de Sant Josep, Barcelona, 500 misses, 5 ll. a un criat que ha de mols temps anys ques troba estar en ma
casa i ja antes de en la de mos pares. Hereu Ramon Falguera Broca mon germ.
- Teresa, lla dEullia, s muller de Ramon Sabassart.
- La sogra de Josep Vertamon s lla de Josep Carrera i Falguera.
- Ramon Falguera i Broca s oncle de Teresa Sambassart i Feu. Ramon s germ de la seva mare, Eullia
Falguera. Vegeu testament de Teresa Sembassart i Feu. 949, 2n llibre, fols. 6 i 10. Eullia Falguera s
muller de Pau Feu.
- Francisca Roger Falguera, III.22. testaments 1680-1694. s/f. Filla de Jaume Falguera. Entre els marmessors
hi ha Francisco Sambassart, gendre, Jaume Falguera, germ.
Relacions
- Josep Asprer; Josep Feu; Francisco Rius i Bruniquer; els Lled; Francisco Sambassart.
86. Ramon Falguera Broca
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Cav.
El seu pare, Jaume Falguera Domnec, era mercader.
Era ll de Maria Lled.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Germ de Jaume Falguera Broca, ar-
rendador de lexrcit. Relacionat familiarment amb els
Feu.
Relaci amb els Massans.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 445
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu germ, Jaume Falguera Broca, va ser conseller en 1688 i arrendador de lexrcit, 1690-1691 (Espino,
1999, p. 327).
- Els Falguera van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, pp. 96, 104, 114).
- Van tenir una companyia de teixits juntament amb els Mercader el 1670 (Molas, 1974, p. 118).
- Potser un dels advocats de la ciutat que vot a favor de lacceptaci del testament de Carles II (Castellv,
1997, vol. I, p. 275).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jaume Falguera i Maria Falguera i Lled.
- Muller: Gertrudis Falguera i Asprer.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jaume Falguera i Broca, 854/57, fol. 272, Germ Anton i Ramon.
- Relaci amb el bar Terr. Vegeu el testament de Tomasina Terr, 875, 3r llibre, fol. 209, 30/01/1749. Ramon
s marmessor de Tomasina.
- Relaci amb Anton Massans. Eullia Massans i Giralt, 935, fol. 48.
- Relaci amb Francisco Miquel. Carlos Miquel, 943, fol. 177. Josep Falguera s marmessor seu.
- Ramon Falguera i Broca s oncle de Teresa Sambassart i Feu. Ramon s germ de la seva mare, Eullia
Falguera. Vegeu testament de Teresa Sambassart i Feu. 949, 2n llibre, fols. 6 i 10. Relaci tamb amb els
Asprer.
Relacions
- Josep Terr i Marquet; Anton Massans; Carlos Miquel; Josep Asprer; Josep Feu; Francisco Rius i Bruni-
quer; els Lled.
87. Josep Farns Marimon
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Sr. de Farns (Fluvi, comunicaci personal).
- Castellv parla de Don Jos Farns que va anar a les terres de lEmpord a aixecar la moral desprs de
la desfeta dAlmansa. Carles III, larxiduc, lenvi a les terres de Vic el 1708 per capitanejar les milcies i
animar els pobles (Castellv, 1997, vol. II, pp. 431 i 657).
446 EDUARD MART FRAGA
88. Toms Fatj
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1707 chb.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- 1707 chb. Doctor en dos drets (Bru-Fluvi, 1998).
- Fou un ardent partidari de Carles III, larxiduc, i particip en diferents combats. Va ser un dels exiliats
(Albert, 1966).
89. Francisco Febres
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb. Dr. en 2 drets. Hi ha un Jos Febres, nob 1700 (Llibre Verd).
- Al febrer de 1708 era ocial de la Ciutat i portava el llibre de ladministraci de la carn (LLDCC, 1B. II,
217, fol. 83).
90. Josep Ferran
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1707 chb.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Llogava al Consell de Cent cases per
al tall de la carn (LLDCC, 1B, II, 213 fol. 112).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1706, notari de Barcelona (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser membre de la junta del Bra Reial encarregada de fer la ponncia abans de passar a la votaci el
1713. Partidari de la defensa de les Constitucions (Albert, 1964, p. 134).
- Va ser defensat per un poema de Gualbes (Brown, 1995, p. 99).
- Quan es va fer el segrest dels seus bns el 1715 es comprov que els seus deutes eren ms grans que no
pas els ingressos (Len, 2003, p. 287).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 550 ll. (Bruguera, 1871, p. 387).
- Per altres informacions vegeu Albert, 1966.
- Llogava al Consell de Cent cases per al tall de la carn (LLDCC, 1B, II, 213, fol. 112).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 447
91. Felip Ferran Sacirera
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1706 C. sense denominaci
1709 GdeE.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Vinculat a limpost de la Nova Ampra
el 1702 (LLDBM, G-69, vol. VI, fol. 426v.).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, 1706 comte sense denominaci i Grande de Espaa el 1709 (Bru-Fluvi, 1998).
- La seva muller era Anna Fivaller i Torres, una famlia dorigen mercantil que al segle XVI i XVII havia ascendit
i shavia vinculat fortament amb els ciutadans honrats, el Bra Militar i les grans famlies (Meca, Amat,
Dusai, Planella). Fou ascendida a noble el desembre de 1705. El seu germ i primognit, Carles, fou un
ferm austriacista i tingu un paper ben destacat el setembre de 1714 (Morales, 1981, p. 334).
- Va ser membre fundador de lAcadmia dels Desconats on particip activament (Comas, 2000, p. 11).
- Va ser dels primers que es present al servei de Carles III, larxiduc, el 1705 (Len, 1993, p. 184).
- Va ser ambaixador del Bra Militar per les protestes sobre la vicergia de 1701 (Albert, 1964, p. 34).
- En segones npcies es va casar amb Gertrudis de Lanuza (Vegeu testament de Francisca Jalpi).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 425 ll. (Bruguera, 1871, p. 388).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1695 i 1701, sndic el 1704 (Mart, 2005, p. 51).
- Un informe del virrei Velasco el reconeixia com un home intelligent i amb un gran prestigi social. Comentant
un incident ocorregut al juliol de 1704, considerava que Ferran era un de los perjudicialssimos hombres
de aquellos comunes y que tiene gran squito entre ellos (AHN, Estado, lligall 1605).
- Enviat a LHaia el maig de 1713, hi arrib el 7 de juny. Acabada la guerra es dirig a Viena, on mor el 16
de novembre de 1723. Tamb va ser gentilhome de Cort. El 20 de maig de 1723 deman assistir com a
ambaixador dels catalans al congrs de Cambrai (Alcoberro, 2002, vol. I, p. 176, i vol. II, p. 95).
- La famlia procedia de la ciutadania honrada a nals del segle XVI, durant la primera meitat del segle XVII
van passar a cavallers i desprs a nobles (Martnez Rodrguez, 2005, p. 118).
- Altres informacions Albert, 1966.
Testament
Referncia: 875/54, fol. 220 Misses marit: 1.500 Dots marit: 6.000 ll. lla
500 ll. lla
Data: 21/03/1713 Misses muller: 600 Dots muller: 4.000 ll. lla
2.000 ll. marit
Familiars directes
- Fill dAnton Ferran i Voltor i Francisca Ferran i Sacirera.
- Muller: Anna Ferran i Fivaller.
Marmessors
- M. Francisca Jalpi i Ferran, vdua dEnric Jalpi, dArenys de Munt (Girona), lla.
- Magdalena Ferran, religiosa de Sant Pere de las Puelles, lla.
- Teresa Ferran, lla.
- Ignasi Crulles, canonge dUrgell.
- Ramon Crulles, cabiscol de Vic.
- Ramon Ciscar, carl dOt, casat amb Rosa Ciscar, cunyat.
- Emmanuela Pins i Sacirera, vdua de Miquel Pins i Rocabert, cosina.
- Maria Crulles i Sacirera, vdua de Joan Crulles, cosina.
- Galceran de Vilalba i M. Ventura de Villalba, cnjuges, cosins, vivien a Cervera.
448 EDUARD MART FRAGA
Comentaris testament
- Enterrat al monestir de Montserrat, igual que els seus pares. Vol que el seu cadver hi sigui transportat.
- 25 ll. a lhospital de la Santa Creu.
- 25 ll. a lhospital de la Misericrdia.
- 6.000 ll. per lescreix de la lla Teresa ms dos baguls amb roba. Si hi ha ll bar, Teresa tindr aleshores
3.000 ll.
- Magdalena Ferran: 500 ll. ms 25 ll. anuals.
- Mariona Ferran i Fivaller, lla en religi, 110 ll. anuals.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Emmanuela Lentorn Sacirera 861/54, n. 14. Muller de Miquel Lentorn, lim Pins. Felip Ferran s mar-
messor.
- Anna Ferran i Fivaller, 875/54, fol. 216, 21/10/1708. Muller. Filla de Pere Fivaller i Pol, noble, i de Gertrudis
Fivaller i Torres. Marmessors: Felip Ferran, Francisca Jalpi i Ferran, vdua, lla; Carlos Fivaller i Francisca
Fivaller i Rub; Anton Sol i Llusa Sol i Fivaller, Ramon Siscar, viuen a Agramunt, Maria Rosa Siscar
i Fivaller, cnjuges, cunyats i germanes; comte Galceran de Vilalba i Maria Ventura de Vilalba, viuen a
Cervera. Enterrada on digui el marit. 600 misses, 25 ll. Hospital de la Santa Creu; 25 ll. anuals a Magda-
lena, lla monja; 4.000 ll. a Teresa Ferran; 30 ll. anuals a Mariona, lla monja; 2.000 ll. al marit. Hereu:
Anton Ferran i Fivaller.
- M. Francisca de Jalpi i Ferran. 870, 1r llibre, fol. 317, 16/11/1736. Filla de Felip Ferran. Vdua dEnric
Jalpi. Alguns marmessors sn: Marianna de Castro Antolnez i Ferran, germana casada amb Juan de Castro
Antolnez, Carlos Clasquer, lim Fivaller, oncle, casat amb Francisca Fivaller; Llus Sol i Fivaller; Josep
Duran, cos; Josep Ignasi Amigant i Olzina, canonge.
- Cristfol Potau Guimer, marit de Josepa Potau Ferran. 924, 1r llibre, fol. 20.
Relacions
- Miquel Pins: Carlos Fivaller; Enric Jalpi; Josep Duran; Llus Sol; Cristfol Potau; Galceran Vilalba; els
Crulles, els Dalmases i els Lanuza (segones npcies).
92. Ignasi Ferrer Pallars
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Corts 1701 i 1705, sr. de Forti. Germ de Gaiet (Bru-Fluvi, 1998).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Germ de Clara Reverter i Ferrer, muller de Joan B. Reverter. Ell s donzell.
Relacions
- Joan B. Reverter.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 449
93. Emmanuel Ferrer Sitges
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare assol la dignitat de
noble el 1672.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci familiar amb Mag Mercader.
Tant ell com el seu pare van ser cnsols militars de la Llotja.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Jos Ferrer i Vinyals, Dr. en dret, membre de la Reial Audincia que assol la dignitat de noble el
1672. Nt de Jos Ferrer, doctor en dret i odor de la Diputaci (Morales, 1983, vol. I, p. 238).
- Membre de la trenta-sisena creada per assessorar la Diputaci al juliol de 1713. Va ser un dels representants
de la Ciutat que an a Matar a rebre la reina el 1708. President de la Junta de Tresoreria el juliol de 1713.
Un dels membres del govern reunit l11 de setembre a Can Gorgot (Albert, 1964, pp. 76, 146, 147 i 359).
- Membre de la comissi dels vint-i-set encarregada de fer un dictamen sobre la situaci de Catalunya el 1713, que
fou la base de les votacions dels Tres Estaments en la Junta General de Braos (Castellv, 1997 vol. III. p. 681).
- Tant el seu pare com el seu avi havien estat jutges destacats de la Reial Audincia. La seva mare, Maria
Sitges, a la vegada era descendent duna nissaga molt vinculada a la ciutat, la qual es remuntava a 1279
(Martnez Rodrguez, 2005, pp. 218-219).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 38 ll. (Bruguera, 1871, p. 386).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1707 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- El seu pare va ser cnsol militar de la Llotja el 1675 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 858/30, fol. 247 Misses marit: 100 Dots marit: 1.000 ll. muller
Data: 17/02/1718 Misses muller: 500 Dots muller: 1.000 ll. lla
Familiars directes
- Fill de Josep Ferrer i de Vinyals, del Consell Reial, i M. Ferrer i Sitges.
- Muller: Josepa Ferrer i Ferrer.
- Fills: M. Anna, 12 anys; Emmanuela, 9 anys, i Josep, 17 anys.
Marmessors
- Mariano Ferrer i Sitges, prevere i germ.
- Josep Ferrer i Ferrer, ll.
- Jernia de Bru i de Sitges, tia.
- Joan B. Reverter, cunyat.
- Francisca i Mag Mercader, cosins i cnjuges.
Comentaris testament
- A Marianna li dna una cinquena part, a Emmanuela 1.000 ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josepa Ferrer i Ferrer, 858/30, fol. 156. Muller.
- Jeroni Ferrer i Vinyals, 811/98, fol. 176. El seu oncle.
- Relaci amb Josep Bru i Banyuls.
- Relaci amb els Reverter. Una cosina seva i cunyada s la muller de Joan B. Reverter.
450 EDUARD MART FRAGA
Relacions
- Josep Bru i Banyuls; Joan B. Reverter; Mag Mercader.
94. Emmanuel Flix
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Doctor en dret, fou conseller en cap de Barcelona durant lany 1713. Casat amb Maria Florit i Creixell.
(Morales, 1983, vol. II, p. 204).
- Fou assessor del Bra Reial a les Corts de 1701-1702. Presid el Bra Reial a la Junta General de Braos
de 1713. Era partidari de la rendici, per accept la voluntat general. Form part de la Conferncia cre-
ada el febrer de 1714 per determinar les competncies entre la Divuitena i la Diputaci. Els bns li foren
segrestats. Vegeu Albert, 1966, p. 225.
- Estigu present a la reuni decisiva del 4 de setembre de 1714. Fou ferit l11 de setembre de 1714. Albert
1964, pp. 300 i 362.
- El 1714, quan li van segrestar els bns, rendien 90 ll. i 16 sous (Bruguera, 1871, p. 386).
95. Domingo Fogueras
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: 1702 M. de Gironella.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Canonge de Barcelona.
- No s el mateix que recull Morales 1983, vol. I, p. 97.
Testament
Referncia: 859/49, fol. 289 Misses marit: 2.000 Dots marit: -
Data: 18/02/1713 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Miquel Pau Fogueres Ferrer i de Magdalena. Els dos dArbcies.
Marmessors
- Josep Clariana i Gualbes, comte de Mnter.
- Benet Verdera, prevere de Sitges.
- Josep Fogueras, germ.
- Diego, Miquel, Domingo, nebots.
- Josep Troch, apotecari.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 451
96. Andreu Foix Montell
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Era canonge de Barcelona.
- Canonge de Barcelona, doctor en dret, ll dAntoni Foix i Collantes, donzell de Bag, senyor de la Torre
de Foix, i de Marianna Montell (Morales, 1983, vol. I, p. 97).
- El 1704 fug de la capital i es pos al servei del prncep de Darmstadt. Carles III el nomen capell dhonor
i membre de la Junta de Segrest. Present a la Junta de Braos de 1713, tamb particip a les juntes de
govern posteriors. Vegeu Albert 1966.
- Joan Torras, pags dArbcies.
- M. Fogueras, cunyada.
- Teresa Fogueras Gell, Magdalena Torras i Fogueras, Teresa Troch i Fogueras, nebodes.
Comentaris testament
- Enterrat al cor de la catedral.
- 25 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- Descriu amb molt detall les pertinences. En destina una bona part a leducaci dels nebots.
- 10 ll. per als criats i criades que estiguin al seu servei.
- 5 ll. per a Francisca Roncali, pel dot en matrimoni.
- A Josep Fogueres el dret dheretar del pare.
- A Diego Fogueres, nebot i prevere, molts mobles i altres instruments de la casa, els descriu amb detall.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Diego Fogueres, 811/98, fol. 64. s el seu nebot. Prevere de Santa Maria del Mar. Demana 100 misses.
- Domingo Fogueres, 899, fol. 235. s el seu nebot. Encarrega 1.000 misses. Entre els marmessors hi ha el
Dr. Emmanuel Mas i Soldevila, Josep Gell i Soler i Josep Troch, apotecari. Tamb: Diego Troch, Dr. en
medicina, M. Teresa Fogueres Gell.
Relacions
- Emmanuel Mas; Josep Gell; Josep Clariana.
97. Ignasi Fontaner Martell
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: bhp.
1706 nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Un dels grans exportadors daiguar-
dent cap a 1690. Va ser procurador de Kies i Jger al
camp de Tarragona. Tamb importava teles, drogues i
bacall (Garca Espuche, 2004, pp. 304 i 310).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
452 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Burgs honrat de Perpiny 1698 (Bru-Fluvi, 1998).
- Un dels grans exportadors daiguardent cap a 1690. Va ser procurador de Kies i Jger al camp de Tarragona.
Tamb importava teles, drogues i bacall. Era un dels homes rics, molt vinculat a laustriacisme (Garca
Espuche, 2004, pp. 304, 310 i 322).
- Carles III el va fer noble (Honorato Ignacio de Fontaner) (Castellv, 1997, vol. II, p. 240).
- Tenia una companyia amb Francesc Joffre amb noranta-vuit corresponsals a lestranger (Torras i Rib, Josep
p. 120). Negociava entre altres coses amb teles. El 16 doctubre de 1706 protestava a la Diputaci perqu
els diputats havien requisat unes teles que volien enviar a lestranger sense pagar impostos (LLDDP, N-268,
fol. 504). Els diputats permeteren que el carregament sorts sense pagar els drets.
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1705 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Agrada Fontaner i Trules.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Anton Fontaner i Trulles, 932, fol. 122, 09/02/1745. bhp. Fill dIgnasi Fontaner i Martell i dAgrada
Fontaner i Trules. Entre els marmessors M. Fontaner i Bru, muller, Francisca Als i Fontaner, germana,
casada amb Joan Als i Rius, regidor perpetu, Ignsia Matas i Fontaner; els cunyats: Anton Als i Rius,
Teresa Als i Bru; Anton Bru i Rocabruna, casat amb Teresa Puiggener; Josep Francisco Als i Rius, regent
de la Reial Audincia; Anton Balaguer, regidor perpetu; Manuel Pastor i Sents i Ferran, chb, alcalde major.
200 misses sis sous i 100 misses peseta en plata cada una. Puntualitza que si a dita M Anna, carssima
muller, mia aparexer atessa la possibilitat de ma casa poder celebrar major nmero de missas, quel de
trescentas, que tinc disposades, ordeno la celebraci de ella en la forma que ben vist ser.
Relacions
- Els Bru; Joan Als i Rius; Manuel Pastor i Sents.
98. Josep Francol Magarola i Genovart
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare havia estat fet cavaller
el 1653 i noble el 1666.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Jaume Francol i de Toralla, noble, natural de Camprodon, elevat a la dignitat de cavaller el 1653
i de noble el 1666. Nt de donzells de Barcelona (Morales, 1983, vol. I. p. 249).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 453
Testament
Referncia: 875, 2n llibre, fol. 268 Misses marit: 500 Dots marit: 2.000 ll. neboda
1.000 ll. nt
Data: 09/08/1744 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jaume Francol Magarola i de Francisca Francol Magarola i Olzinelles.
- Muller: Ignsia Francol i Alegre.
Marmessors
- M. Francisca Mox i Francol, vdua de Francisco Mox i Peguera, domiciliat a Cervera, lla i gendre.
- Ignsia Montaner i Francol, muller de Bonaventura Montaner, domiciliat a Cervera, lla i gendre.
- Josep Francol i Sabater, Ignasi Francol i Sabater, monjo, nts.
- Francisco Mox i Francol casat amb M. Eullia Mox i Ninot, nebot.
- Francisco Desvalls i Alegre casat amb M. Eullia Desvalls i Sabastida.
- Pere Jeroni de Quintana, odor a la Reial Audincia, casat amb Gertrudis de Quintana i Tpies.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de la Trinitat dels Pares descalos.
- 2.000 ll. Teresa Francol i Sabater, lla dAnton Francol i dElionor Sabater.
- 1.000 ll. a Toms Francol, nt.
- A Gabriel Creus, lacayo, el vestit, a Magdalena Casas, 7 ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Elionor Francol Sabater i Alegre, 904, 1r llibre, fol. 25, 13/01/1730. Vdua dAnton Francol i Alegre, ll
de Josep Francol. Ella s lla de Mart Sabater i Agullana, marqus de Benavent i de Teresa Sabater i
Copons. Entre els marmessors hi ha Josep Francol Magarola i Ignsia Francol i Alegre, sogres; Andrs
de Burgos, capit de les gurdies, casat amb una germana seva, Josepa; Salvador Tamarit, cos germ. 500
misses, convent de Santa Trinitat. 1.000 ll. a Teresa Francol Sabater, lla, 40 ll. anuals a Anton Francol
Sabater, ll amb gota; 240 ll. a Ignasi, Mart i Toms, lls. Hereu: Josep, ll.
- Francisca Francol i Magarola, III.22, fol. 10, 30/07/1684. Mare de Josep Francol. Muller del noble Jaume
Francol i Toralla. Filla de Jaume Magarola i M. ngels Magarola i Olzinelles. Entre els marmessors, el
seu marit Jaume, el ll Josep i Jeroni Magarola, Dr. en dos drets, a la Reial Audincia. Tamb, Gens
Vidal, donzell.
Relacions
- Mart Sabater; Salvador Tamarit; Jeroni Magarola; Francisco Moxo; Felip Quintana.
99. Francesc Gallert Pastor
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Relaci amb Francesc Mascar i
els Barrera.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb. Matriculat 1688 (Bru-Fluvi, 1998).
454 EDUARD MART FRAGA
- Sndic de Barcelona, Dr. en dret (Morales, 1983, vol. I, p. 207).
- Un ll, Felip Gallart, a la secretaria de despatx Universal a Viena (Alcoberro, 2002, vol. II, p. 330).
- El seu pare, Maurici, un dels assessors de la Diputaci que vot a favor de lacceptaci del testament de
Carles II (Castellv, 1997, vol. I, p. 275).
- Membre de la Junta de medios de 1705 per rebre els prstecs que els particulars fessin per subvenir les
urgncies del moment (Castellv, 1997, vol. II, p. 232).
- Ell i el seu pare van ser desinsaculats per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya,
19 de setembre de 1706).
- Va ser una de les persones que el govern borbnic no trob a Barcelona desprs del setge (Castellv, 1997,
vol. III. p. 714).
- Va ser conseller segon el 1706 (MNA).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Maurici Reig i Gallart, Dr. en 2 drets, chb, i M. ngela Gallart i Pastor.
- Muller: Narcisa Gallart i Barrera.
Altres informacions
Testaments relacionats
- El seu cunyat s Mag Baltasar Barrera vegeu 885/41.
- M. ngela Gallart i Pastor, 875/55, fol. 102. s la seva mare.
- Maurici Reig i Gallart, 875/55, fol. 94, s el seu pare.
- Relaci amb Francesc Mascar. 889, 1r llibre, fol. 67. Francesc s marmessor. La muller de Francesc
Mascar s Anna Mascar i Gallart.
Relacions
- Mag Barrera; Francesc Mascar.
101. Gernat Gver Fluvi
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1706 nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Nob 1706 (Bru-Fluvi, 1998).
- Capit del regiment de la Diputaci. Mort l11 de setembre 1714 als combats de Sant Pere (Albert, 1964,
p. 419).
- Va ser sndic del Bra Militar lany 1691 (Mart, 2005, p. 51).
- Al gener de 1707 va ser nomenat administrador del banc de la ciutat (LLDCC, 1B. II, 216, fol. 49).
- Altres informacions a Albert, 1966.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 455
Testament
Referncia: 854/57, fol. 89 Misses marit: apareixer Dots marit: 2.000 ll. lla
2.000 ll. lla
Data: 11/11/1707 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jeroni Gver i Olzina i dIsabel Gver i Fluvi.
- Muller: Maria Mar i Ginovs.
- Fills: Francesc Mar, Anton Mar, Ignasi Flix Mar, tots donzells.
Marmessors
- M. ngels Mar i Ginovs, vdua, sogra.
- Maria Gver Mar i Ginovs, muller.
- Jaume Posas, religis de la Merc.
- Ignasi Mar, cunyat.
- Marianna de Quiones i de Gver, vdua de Gabriel Quiones, lla.
- Anton de Gver i Mar i Cipriana de Gver i Mar, ll i lla.
Comentaris testament
- 2.000 ll. a M. Anna i 2.000 ll. a Cipriana.
- Tutors: la muller i Ignasi Mar
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna Mar i Genovs, 861/53, fol. 223. Bernat est casat amb Maria Mar, lla de Marianna. T deutes
amb el marqus de Rupit, el comte de Centelles i Jeroni Rocabert.
- Maria Gver i Mar 909/27, vol. II, fol. 8, 09/09/1723, vdua de Bernat Gver i de Fluvi, lla de Francisco
Mar noble Senyor i de M. Anna Mar i Ginovs. Marmessors: Joan Olzina, prevere; Diego Olzina, mon-
jo, Josep Amigant i Olzina, monjo, Francisco i Ignasi Flix Mar i Ginovs, germans, Anton Gver, marit,
Maria Quiones i Gver, vdua de Gabriel, Cipriana Gver i Mar, lla. Enterrada a lesglsia de Betlem.
Les misses que els marmessors diguin segons las possibilitats de mos bens. Hereus sn els lls a parts
iguals. A Isabel, que s monja, que se li pagui el que acostuma i deu cobrar per sos aliments.
- Relaci amb Ignasi Mar i Ginovs, 969, fol. 15, 18/08/1735. Cipriana Gver i Mar s la seva neboda,
Maria s la seva germana.
Relacions
- Ignasi Mar i Ginovs; Diego Olzina.
102. Josep Geners Melic
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Nob.
La seva mare procedeix de chb.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Corts 1701 i 1705 (Bru-Fluvi, 1998).
- Jeroni Geners, el seu germ, mort el 14 dagost de 1714 (Albert, 1964, p. 418).
456 EDUARD MART FRAGA
- Jeroni Geners va tenir relaci amb la Real Academia de las Buenas Letras de 1752 i va escriure diverses
peces literries (Comas, 2000, p. 125).
- A loctubre de 1707 era ajudant primer del Racional (LLDDP, N-268, fol. 44).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jeroni Geners i de Teresa Melic.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Teresa Geners i Melic, 806/45, fol. 175, la seva mare. Procedeix de chb.
- Josep Geners. 875, 1r llibre, fol. 120. s el seu pare. Entre els marmessors hi ha Antoni Geners, a la
vila de Perpiny, noble. Dels lls no menciona Josep Geners, per s Jeroni. Enterrat a Santa Mnica. A
la lla Teresa li dna 7.000 ll. de dot.
- Teresa Geners Melic, 875, 1r llibre. s la seva germana. No parla dun germ, Josep. El testament data
de 1725. Un cos germ seu, Francesc Geners, resideix a Perpiny.
- Jeroni Geners Melic, 875, 2n llibre, fol. 277, 29/06/1744. s el seu germ, per no el menciona. Fill de
Jeroni Geners i de Teresa Geners Melic. Entre els marmessors hi ha Josep Vidal Nin, Joan Bellet de
Grancourt, coronel de lexrcit, Bonaventura Vidal i Nin (domiciliat a Tarragona), Josep Vidal i Armagros
casat amb Isabel Vidal i Jalpi, 500 misses.
103. Josep Godari
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cabiscol.
104. Anton Granollachs
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Els pares o avis eren mercaders.
Vinculat a limpost de la Nova Ampra el 1702 (LLDBM,
G-69, vol. VI, fol. 426).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 457
Biograa
- Cav de Barcelona. Fill de Francesc Granollachs i Millars, mestre de Camp. Procedeix de famlia de mer-
caders (Morales, 1983, vol. I, p. 263).
- Va ser conseller militar del Bra Militar lany 1702 (Mart, 2005, p. 51).
105. Bonaventura Gualbes Copons
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Donzell (Bru-Fluvi, 1998).
- s ll de Rafael Bonaventura Gualbes, casat amb Anna Copons, i nt de Francesc Bonaventura de Gual-
bes, casat amb Maria Coll. Una altra branca Gualbes es va arrunar i sun amb la casa Clariana (Serra,
1984).
- Va ser un home ben actiu tant a nivell poltic com cultural. Tamb conegut com el rector de Bellesguard,
la seva obra literria, prou important, ha estat estudiada per Keneth Brown. Ocup diferents crrecs de
rellevncia dins el Bra Militar, tot i que tingu una vida lligada a les dicultats econmiques. Va participar
a lAcadmia dels Desconats. Mor sense lls. Sobre la seva trajectria com a poeta i per una aproximaci
biogrca vegeu les obres de Kenneth Brown (especialment Brown, 1989 i Brown, 1995).
- Relaci amb els Armengol, la seva mare s Guiomar Armengol (Gual, 1992, p. 84).
- Va ser una de les persones convocades per reunir-se amb Carles III el 13 de setembre de 1705. Membre
de la Junta de nobleza que Carles III, larxiduc, va organitzar el 18 de setembre de 1705 davant la ciutat
de Barcelona (Castellv, 1997, vol. I. pp. 618 i 619).
- Lloctinent del Mestre Racional en las ciutats de Barcelona i Girona amb Carles III. Vegeu testament.
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 52 ll. (Bruguera, 1871, p. 383).
- Va ser clavari del Bra Militar el 1695 i el 1699, conseller militar el 1682 i el 1690 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966 i Serra, 1984.
Testament
Referncia: 865/40, fol. 188 Misses marit: 500 Dots marit: Pocs diners
Data: 03/02/1711 Misses muller: 600 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Rafael Bonaventura Gualbes i Coll, donzell, i dAnna Gualbes Copons i Tamarit.
- Muller: Marianna Gualbes i Vilallonga.
Marmessors
- Marianna Gualbes i Vilallonga.
- Josep Despalau, abat de Sant Pere de Roda.
- El vicari perpetu de Sant Just.
- Ramon Rossell i Francesc Galvany, preveres del Pi.
- Mag Vilallonga i Saportella, en Matar populat.
- Josep Vilallonga i Saportella, hbit de Sant Joan.
- Francesc Vilallonga i Saportella, hbit de Sant Joan.
- Galceran Vilalba i Vilallonga.
458 EDUARD MART FRAGA
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Just i Sant Pastor.
- Funda cinc aniversaris.
- 300 ll. per collocaci de sis donzelles pobres en sis anys.
- Lheretat de Bellesguard a lesglsia de Sant Just.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Clemncia Gualbes i Semmenat. Filla de Joaquim Gualbes i Carbonell, donzell. 811/99, fol. 57.
- Anna Gualbes i Vilallonga, 924, 1r llibre, fol. 49. Vdua de Joan Bonaventura Gualbes, lla de Francisco
Vilallonga i de Clemncia Saportella. 600 misses.
- Relaci amb els Jalpi. Maria Jalpi i Villalba, neboda, a qui li dna una joia. T tres criades, tamb a Josep
Ribas, criat, li dna 25 ll.
Relacions
- Els Armengol; Mag Vilallonga; els Magarola; els Clariana; els Jalpi.
106. Josep Josa Agull
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Casat amb la lla de Pau Ignasi
de Dalmases.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob Sr. de Pins. Va ser protector del Bra Militar (Bru-Fluvi, 1998).
Testament
Referncia: 914, 1r llibre, fol. 61 Misses marit: 1.500 Dots marit: 500 ll. neboda
500 ll. neboda
500 ll. criada
Data: 26/07/1747 Misses muller: 2.000 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Guillem Josa i Peguera i Isabel Josa Agull.
- Muller: Caterina Josa Dalmases i Ros, lla de Pau Ignasi Dalmases.
Marmessors
- Ramon Erill i Josa, nebot, muller de Rita Erill i Ribes.
- Teresa Josa i Agull, monja.
- Maria Dalmases i Terr, vdua de Ramon Dalmases, neboda.
- Anton Vilana i Vilamala casat amb M. Vilana i Dalmases, nebot.
- Francisco Mart, viu a Tarragona, casat amb Josepa Mart i Dalmases, nebot.
- Antnia Cron i Dalmases, vdua de Gaspar de Cron, capit de Regiment, neboda.
- Jaume Gomar, domiciliat a Lleida, casat amb Eullia Gomar Dalmases, neboda.
- Pau Dalmases i Vilana, sagrist.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 459
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Sant Domnec.
- 25 ll. per a lhospital de la Santa Creu i al dels Infants orfes.
- 25 ll. per a Domingo Vidal, criat.
- 25 ll. per a Maria Bosch, cuinera.
- 5 ll. per a Joan Nadal, criat.
- 200 ll. per a Eullia Santa Maria.
- 50 ll. anuals per a Teresa Josa i Agull.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Isabel Josa i Agull, 880/22 fol. 96. s la seva mare.
- Relaci amb Anton de Vilana i Vilamala, 875, 3r llibre, fol. 133.
- Relaci amb Josep Antoni de Ribera i Claramunt. Josep Josa s marmessor de Josep Antoni Ribera i
Claramunt. 910, 1r llibre, fol. 145.
- Caterina Josa Dalmases, 914, 1r llibre, fol. 46, 29/10/1744. Filla de Pau Ignasi de Dalmases i de M. Dalmases
i Vilana. Els mateixos marmessors que el seu marit, per afegeix: Maria de Ribera i Josa, vdua de Josep
Ribera i Claramunt, Anton Vilana i Judice, Francisco Vilana i Vilamala, oncles; Ramon Erill i Josa i Josep
Erill i Josa, nebots. 2.000 misses. 25 ll. per als hospitals de la Santa Creu i Misericrdia. 500 ll. per a
Eullia Santa Maria, donzella, 100 ll. per a Antnia de Santa Maria, 10 ll. per a Domingo Nadal, 7 ll. per
a Pau Aparici; 500 ll. per a les nebodes Maria Dalmases i Rita Dalmases. Hereu: Josep Josa, marit.
Relacions
- Pau I. Dalmases; Anton Vilana i Vilamala; Ramon Erill; els Terr; Josep Ribera i Claramunt.
107. Francesc Josa Agull
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Ardiaca. Canonge de la Catedral de Barcelona, ardiaca de Santa Maria del Mar.
- Sexili juntament amb el bisbe de Barcelona Benet Sala (empresonat pels borbons el 1705 i lliurat el 1712).
Cobra una pensi el desembre de 1714 de 500 ll. El 1720 s nomenat comissari de la General Croada de
Siclia, amb un sou de 10.000 orins (Alcoberro, 2002, vol. I, pp. 43, 49 i 84).
- Va ser membre fundador de lAcadmia dels Desconats i escrigu un relat sobre Jaume I i la seva mag-
nanimitat (Comas, 2000, p. 11).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Guillem Josa i Peguera i dIsabel Agull. Vegeu el testament de Llus Josa.
460 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Llus Josa Peguera, 784/63 s/f, el seu oncle. Li dna gran quantitat de pertinences.
108. Joan Josa Agull-Pins
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob Corts 1701, Sr. dAlts i Pins. Mor a la batalla de Marabriques el 1710 (Bru-Fluvi, 1998).
- Sabsent de Catalunya amb larribada de larxiduc. Felip V li dna els bns que tenia Josep Erill a Arag
(Castellv, 1997, vol. I, p. 620, i vol. II, p. 232).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Guillem Josa i Peguera i dIsabel Agull. Vegeu el testament de Llus Josa.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Isabel Josa i Agull, 880/22, fol. 96, la seva mare. Entre els marmessors hi ha Guerau de Peguera i Josep
Erill, gendre. Joan s lhereu.
- Llus Josa i Peguera, 784/63 s/f. El seu oncle.
Relacions
- Valeri Lentorn; Joan Josa Agull; Anton Ribera; Joan Llupi; Jeroni Rocabert.
109. Llus Josa Peguera
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Entre els marmessors hi ha mer-
caders.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 461
Biograa
- Capell del rei, clergue. Nebot de Llus Josa i Peguera. Canonge de Barcelona i de Santa Maria del Mar
(Bru-Fluvi, 1998).
Testament
Referncia: 784/63, s/f Misses marit: 2.000 Dots marit: -
Data: 10/11/1701 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Josa, noble, i M. Anna Josa i Peguera.
Marmessors
- Joan Josa i Agull, nebot.
- Francisco Josa i Agull, coadjutor.
- Benet Sala.
- Josep Emmanuel Terr.
- Ramon Riera, prevere, rector de Sant Vicens de Mollet.
- Dr. Joan Valls, prevere.
- Jaume Teixidor, mercader.
Comentaris testament
- Enterrat a la Seu.
- 100 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- 25 ll. per a lhospital de la Misericrdia.
- 25 ll. per a lhospital dels Infants orfes.
- 25 ll. per als presos de les presons.
- Cobra tres pensions que vol que es dediquin a obres pies per adornar la capella de Sant Oleguer.
- Descriu amb detall el que dna a Francisco Agull.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna Josa i Peguera, 811/101, fol. 59. Mare de Llus Josa i Peguera, ardiaca de Santa Maria del Mar.
Els seus nebots sn Guerau Peguera (sr. de Torrelles) i Josep Terr. Isabel Josa i Agull s la seva nora.
Relacions
- Josep Terr; Guerau Peguera.
110. Francesc Junyent Vergs
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1716 M. de Castellmei.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Marqus de Castellmei (Bru-Fluvi, 1998).
462 EDUARD MART FRAGA
- Odor militar trienni 1695 (Sans 1992, p. 107).
- Particip en la defensa de Barcelona el 1697 com a capit de la coronela. La famlia eren mercaders de
Barcelona al s. XV que havien esdevingut cavallers, senyors de Puigverd i nobles el 1616. Fou un dels fun-
dadors de lAcadmia dels Desconats. Durant la guerra estigu amagat i en contacte amb els borbnics.
Particip el setge de 1714 i fou un dels primers a entrar a la ciutat. Fou regidor de Barcelona de 1718 a
1735 (Molas, 2003, p. 154).
- Protest contra el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, p. 374).
- Va ser desinsaculat per donar garrotades al sndic dAgramunt perqu havia donat una terna de noms per
cobrir el crrec de batlle, tal com era lobligaci del sndic (DD. AA., 2003, vol. II, p. 295).
- El seu pare va ser clavari del Bra Militar el 1683 (Mart, 2005, p. 51).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- La seva casa fou saquejada durant el setge de 1705 (Porta, 1984, p. 563).
- Va ser un dels setze administradors de Barcelona el 1714. Es manifest obertament a favor de lopci
borbnica i defens el virrei Velasco a les reunions del Bra Militar (Mercader, 1968, p. 348).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 911, 1r llibre, fol. 49 Misses marit: 500 Dots marit: pocs diners
Data: 22/02/1737 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Junyent i Marimon i Francisca Junyent i Vergs.
- Muller: Francisca Junyent i Agull.
Marmessors
- M. Teresa Junyent i Agull, lla.
- Josep Amat Junyent Planella i Despalau, marqus de Castellbell.
- Miquel Agull-Pins i Sagarriga, marqus de Gironella, gentilhome de cambra, casat amb Cayetana Agull
i Marimon, nebots.
- Anton i Emmanuel Amat i Junyent. El primer s membre de la Companyia de la Gurdia de cavallers de
lhbit de Sant Joan, i el segon, capit dinfanteria, nebots.
Comentaris testament
- Enterrat a la capella de la Pietat (convent de San Agust).
- Diu que va rebre un dot de 10.000 ll., per que ha rmat poques amb ella.
- 100 ll. a un criat ms lhabitaci.
- 300 ll. a una criada.
- Diu que ha rebut la meitat de lherncia de M. Clara de Lentorn i Ricart, vdua de Valeri de Lentorn,
segons una concrdia.
- T un germ que es diu Ramon.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Anna Junyent i Vergs, 861/53, fol. 276. La seva mare. Relaci amb Josep Amat i Junyent, ll de la seva
germana Maria.
- Ignasi Soler i Junyent el cita com a marmessor. s cos seu.
- Francisco Junyent i Marimon, 880/23, fol. 14. s el seu pare. El seu avi s Francesc Junyent i Pons, 811/99,
fol. 183.
- Almanda Junyent i de Marimon. 797/13, fol. 222. Muller de Francisco Junyent i Pons, lla dAleix Marimon.
Relacions
- Josep Amat; Ignasi Soler; Aleix Marimon; Miquel Agull-Pins.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 463
111. Nuri Lana Cncer
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav (Fluvi, comunicaci personal).
- La seva germana Emerncia est casada amb Joan B. Reverter.
- El seu pare, Erasme, va ser conseller en cap el 1682 (MNA).
- El seu pare, Erasme, el 1707 cobrava per larrendament dels drets de la ciutat (LLDCC, 1B, II, 216, fol. 96).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill dErasme de Lana i Fontanet.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Erasme de Lana i Fontanet, 806/45, fol. 200. s el seu pare. Josep Cncer s nebot dErasme. Joan B.
Reverter s cunyat de Josep Nuri. Relacionat amb Llorens Lled, donzell.
- Joan Baptista de Lana, 858/30, fol. 18.
Relacions
- Josep Cncer: Joan B. Reverter; Llorens Lled.
112. Joan Lanuza Montbui-Vilarig i dOms
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1707 GdE.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Comte de Plasncia, bar de Montbui i de Llers, vescomte de Rueda i Perells, Grande de Espaa (Bru-
Fluvi, 1998).
- Diputat militar el 1689, fou dels que sopos a la designaci de Palma el 1702. Inicialment Carles III li
consc els bns per desprs li foren retornats. President de la Junta General de Braos de 1713 i de la
comissi que decid, a lestiu de 1714, mantenir la resistncia. Banderer del pend de Santa Eullia. Desprs
de la rendici se li conscaren els bns i fou condemnat a exiliar-se, primer al regne de Valncia i desprs a
Segvia el 1716. El 1723 retorn a Valncia on mor el 1727 (DD. AA., 2003, vol. II, p. 288).
- Quan es va fer el segrest dels seus bns el 1715 es comprov que els deutes que tenia eren ms grans que
no pas els ingresos (Len, 2003, p. 286).
464 EDUARD MART FRAGA
- La seva hisenda rendia 800 ll. (Bruguera, 1871, p. 383).
- El seu ll Francesc de Lanuza i Gelabert va marxar amb lemperadriu el 1713. Heret el ttol de comte
de Plasncia, gentilhome de cambra de lemperador, va rebre una renda de 1.000 ducats amb motiu del
seu casament. Gertrudis, la seva germana, era dama dhonor de la reina, es cas amb el comte Ferran
(Alcoberro, 2002, vol. I, p. 39, 92 i 177).
- El seu ll Josep mor l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 436). Ell i els seus lls eren partidaris de
la resistncia (Albert, 1964, p. 132).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 875, 1r llibre, fol. 216 Misses marit: 1.000 Dots marit: 4.000 ll. lla
7.500 ll. lla
Data: 25/08/1714 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Elena de Lanuza i Gelabert.
- Fills: Josep, Francesc, Gertrudis i Maria Lanuza i Gelabert.
Marmessors
- Elena Lanuza i Gelabert.
- Josep, Francesc, Gertrudis i Maria de Lanuza i Gelabert, lls.
- Bonaventura Lanuza i Oms, germ.
- Maria Oms i Lanuza, germ.
Comentaris testament
- Fa el seu testament davant dos testimonis: Francisco Grases i Des i Toms Antic i Saladrich. Joan va
morir el 19 de novembre de 1725 a Valncia. Revoca lantic testament, que va fer amb el notari Francisco
Baquerizo, de la vila dUrrea. Si mor a Arag vol ser enterrat a Plasncia. Demana:
- Quant antes siguin pagades els seus deutes amb els ocials que han treballat a sa casa: botigues, sastre, fuster,
ferrer i adobadoras. Tamb percotxers y carroas, gaurnimenters, passamaners i dems ocials. Quatre
donzelles al seu servei (diu els noms). Els dna 50 ll. a cadascuna. 100 ll. que deu a Isabel Fbregas.
- 60 ll. anuals a les tres germanes del monestir de Jonqueres.
- A la lla Maria Lanuza i Perells, comtessa de Dosaguas, 4.000 ll. que se li deu una [part] del dot que se
li assenyal, que per causa dels contratemps succeits en estas guerras no se li han pogut satisfer.
- A Gertrudis, una altra lla, 7.500 ll. (10.000 ll de plata doble). a pagar de bens meus i de mia universal
heretat, comtat i dems baronas.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Llupi, 861/53, fol. 182. Joan Lanuza s el cunyat, casat amb Elena Gelabert, germana de Mariana
Gelabert, esposa de Joan Llupi.
- Maria Oms i Lanuza, 858/30, fol. 220. Germana seva. 1.500 misses, t tres criades.
- Gertrudis Lanuza i Oms, 859/49, fol. 499. Subpriora del monestir de les Jonqueres, lla del comte de Plasn-
cia, Josep Lanuza, germana de Bonaventura Lanuza i Oms, prevere, deg de la catedral de Tarragona.
- Isabel Lanuza i Oms, 899, fol. 125. Religiosa, lla de Josep Lanuza, comte de Plasncia. El testament data
de 1728. Entre els marmessors hi ha Bonaventura, germ.
Relacions
- Joan Llupi; Toms Antic; Francesc Grasses; Felip Ferran; Miquel Pins.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 465
113. Bonaventura Lanuza Oms
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Canonge i deg de la Catedral de Tarragona.
- Membre de la Junta Reial dEstat formada per Carles III, larxiduc, el 28 doctubre de 1705 (Castellv,
1997, vol. I, p. 621).
- Tingu crrecs elevats dins ladministraci de Carles III, larxiduc (Porta, 1984, p. 202).
- Membre actiu de la Conferncia dels Tres Comuns, va ser desinsaculat el 1705 per la seva oposici a la
modicaci del testament de Carles II.
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Lanuza, comte de Plasncia.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Gertrudis de Lanuza i Oms, 859/49, fol. 499, subpriora del monestir de les Jonqueres, lla del comte de Plasncia.
- Relaci amb Francesc Amat Planellas, 861, 2n llibre, fol. 139, 19/04/712.
114. Joan Lapeira Perera
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Mercader.
1699 cav.
1706 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Va ser mercader.
Lavi matern era veler.
Creditor de companyies de la neu.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Mercader. Cav 1699, nob 1706 (Bru-Fluvi, 1998).
- Vinculat a larrendament del pa de munici el 1705 juntament amb Joan Colomer, Arnald Jger i Daniel
Font. Era tamb amic i creditor de Joan Kies. De fet, la casa que Kies tenia al carrer Mercaders va ser
venuda a Joan Lapeira. Probablement tamb fou protector de Jger. Vinculat als segents camps econmics:
botigues de teles, aiguardent, assegurances, arrendaments exrcit, altres arrendaments (Garca Espuche,
2004, pp. 290, 315 i 316).
466 EDUARD MART FRAGA
- Collaborava amb lexrcit des de 1684. Va aconseguir que el regiment de la ciutat de tres-centes persones
arribs a cinc-centes el 1684, tamb fou un dels impulsors del prstec de 128.000 rals de plata el 1689
i fu un altre donatiu el 1690. Tamb particip en la compra de civada, blat i prstecs per als hospitals
(Espino, 1996, p. 1420).
- Companyia de subministrament de grans a lexrcit el 1690 (Oliva i Rics, 2001, p. 126).
- Fiador de larrendament de la bolla de Berga-Bag el 1680 (Jord, 1982, p. 194).
- Soci lany 1699 duna companyia universal amb Josep Duran, Josep Dalmau, Josep Matas, Jaume Domnec,
Joan Pau Llorens i Rafael Vilar. s una de les persones que ms inverteix en les companyies durant la
segona meitat del segle XVII, en concret quatre, un total de 35.250 ll. La seva muller tamb apareix com a
inversora en una companyia amb 10.500 ll. Va participar als arrendaments dels drets de la ciutat (1666-
1669), del dret de la moneda (1680), en el negoci de les assegurances (1677-1695) i subministrament a
lexrcit (1692) (Lobato, 2005, pp. 60, 129 i 223).
- Va ser cnsol mercader el 1692 (Molas, 1977b, p. 216). Tamb va ser administrador de la Taula de Canvis
reformada per Jos Patio (Molas, 1977b, p. 219).
- Creditor de companyies de la neu (LLDCC, 1B, II, 217, fol. 136, document inserit).
- Relacionat comercialment amb els Feu (Molas, 1974, p. 114).
- Va ser conseller quart el 1692 (MNA).
Testament
Referncia: 859/49, fol. 283 Misses marit: 1.000 Dots marit: 5.000 ll. lla
3.000 ll. a cada ll
5.000 ll. muller
Data: 26/01/1712 Misses muller: 1.000 Dots muller: 1.000 ll. lla
Familiars directes
- Fill de Joan Lapeira, de la ciutat de Matar, i Marianna, que en segones npcies fou muller de Joan Lle-
onart, tamb de Matar.
- Muller: M. Lapeira Cardona.
- Fills: Josep, Anton, Teresa, Francisca, Llusa, Dionsia.
Marmessors
- M. Lapeira i Cardona, muller.
- Josep Lapeira i Cardona, ll primognit.
- Maria Llins i Lapeira, muller de Rafael Llins.
Comentaris testament
- Enterrat a lEsglsia de Santa Caterina Mrtir.
- 200 ll. per a lhospital de la Santa Creu; 40 ll. per a lhospital de Misericrdia, 10 ll. per a Sant Lltzer;
10 ll. per a Infants orfes; 200 ll. per a lhospital de Matar.
- A la lla major: 5.000 ll. ms dos baguls de roba. Si no t lls que se li doni 2.500 ll. i si entra en religi
3.000 ll.
- Als lls i lles que tingui quan mori, 3.000 ll. a cadasc per contraure matrimoni.
- A Maria Llins i Lapeira Parera, muller de Rafael Llins, lla seva i dEullia Lapeira Parera, primera
muller, 50 doblers dor per una joia. Ja li havia donat 800 doblers dor pel seu matrimoni.
- Teresa Soler, mig germana, muller de Jaume Soler, adroguer.
- M. de Lapeira i Cardona, usufructuria. Ella decideix sobre el matrimoni de la lla gran. En cas de trenca-
ment li dna: 5.000 ll., un rellotge guarnit de diamants i cor de diamants, regal del marqus de Legans
i joieta de diamants en forma de cor, regal de comte de Palma.
- Si mor sense descendents, 2/3 parts de lherncia sn per a lhospital de la Santa Creu i 1/3 part per al
de Matar.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Eullia Lapeira, 811/98, fol. 105, s la mare. Filla de Climent Parera, veler. Entre els marmessors tamb hi
ha Joan Lleonart. El testament data de 1693, demana 500 misses a 3 rals.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 467
- Maria Lapeira, 854/57, fol. 292, 4/11/1725. Vdua de Joan Lapeira, casada amb ell en terceres npcies.
- Marianna Farau Lapeira, 893/27, s/f. La lla de Joan.
- Joan Kies, 839/80, fol. 230. Joan Lapeira s marmessor.
- M. de Lapeira i Cardona, 899, fol. 287, 11/09/1733. Vdua de Joan Lapeira, cavaller. Entre els marmessors
hi ha els lls Anton i Llusa i M. de Llins i Lapeira, vdua de Rafael Llins, llastre. 1.000 misses. 1.000 ll.
a la lla Llusa. Hereu: Anton de Lapeira i Cardona.
- Josep de Lapeira, 875, 1r llibre, fol. 256, 31/12/1720. s el seu ll. Prevere. Demana 400 misses.
Relacions
- Joan Lleonart; Rafael Llins; Joan Kies; els Cardona i els Feu.
115. Valeri de Lentorn Bullfarines
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Noble. Germ de Miquel Pins.
Testament
Referncia: 818/80, fol. 68 Misses marit: 1.000 Dots marit: -
Data: 02/08/1692 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill dOnofre Lentorn i Francisca Lentorn i Bullfarinas.
Marmessors
- Paula Lentorn i Santandreu.
- Onofre Lentorn, germ i M. Magdalena de Lentorn i Sivilla, cunyada.
- Maria Pins i Rocabert i Lentorn, vdua de Josep Galceran Pins.
- Josep Pins i Rocabert.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Caterina Mrtir.
- Dna diners a la capella del Roser, de la Pietat, Confraria de Socors, a lhospital dAgramunt.
- 10 ll. anuals a la seva germana professa en Mont Sion.
- 50 ll. a una criada.
- 10 ll. a tots els criats de casa seva.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Emmanuela Lentorn i Sacirera. 861/54, n. 14, muller de Miquel Lentorn, lim Pins.
- Comte de Centelles, 875, 2n llibre, fol. 204.
- Francesc Junyent. 911, 1r llibre, fol. 49. La meitat de lherncia de la muller la rep Francesc.
Relacions
- Miquel Pins; Francisco Blanes; Josep Galceran Pins.
468 EDUARD MART FRAGA
116. Cristfol Llad Carreres
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Abans havia estat mercader.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Era mercader.
Relaci amb els Matali.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Mercader. Chb 1667 (Bru-Fluvi, 1998).
- Els Llad procedien duna famlia de Badalona, de la qual descendeix el mercader Lloren Llad i el chb
Cristfol Llad (Oliva, 2001, p. 76).
- Els Llad van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 104).
- El seu pare va ser conseller en cap el 1683 i el 1687 (MNA).
- Va ser conseller segon el 1705 (MNA).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1690 i el 1698 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Va ser cnsol mercader de la Llotja els anys 1690 i 1698 (Molas, 1977b, pp. 205 i 216).
- Membre de la comissi dels vint-i-set encarregada de fer un dictamen sobre la situaci de Catalunya el
1713, que fou la base de les votacions dels Tres Estaments en la Junta General de Braos (Castellv, 1997,
vol. III. p. 681).
- Els seus bns van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 388).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 400 Dots muller: 900 ll. lla
Familiars directes
- Fill de Crisffol Llad i Maria Llad Carreres.
- Muller: Francisca Llad Matali.
Altres informacions
Testaments relacionats
- M. Francisca Llad i Matali, 886, 3r llibre, fol. 196, 18/11/1743. Vdua de Cristfol Lled, chb. Filla dEm-
manuel Matali, Dr. en drets i dAnna Sobreas i Sol, lim Matali. Entre els marmessors Joan Antoni Llad,
abat de Poblet, Miquel Llad, monjo, i Flix Llad, chb, lls tots ells. Demana 400 misses i dna un dot a
una lla de 900 ll., ms baguls de roba i vestits. Tamb una joia com a agrament de molts treballs que
ha tingut i te en lo govern de ma persona.
- Cristfol Lled, capit dinfanteria, 781/78, fol. 69. 10/01/1680. s el seu pare. Fill de Llorens Llad, mercader
de Barcelona. La muller de Cristfol s Maria Llad i Carreres. No diu ni misses ni lloc. Muller hereva.
Fill de Llorens Lled, mercader de Marina.
- Joan Francesc de Maresc el cita com a marmessor de Maria Llad, vdua de Cristfol Lled, 873/40, s/f.
Relacions
- Els Matali.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 469
117. Pau Lled Dalmases
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Fill de mercader.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: s ll de Pau Lled, mercader.
Entre els marmessors tamb hi ha mercaders, com ara
Onofre Sids.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1689 (Bru-Fluvi, 1998).
- El pare exporta teles entre 1663-1668, aleshores era botiguer de teles (Garca Espuche, 2004, p. 262).
- La nissaga Lled, segons Oliva, sembla que prov dArgentona, on hi ha un Pau Lled, paraire, germ dun
pags. Aquest Pau es cas amb Jernia Pi, el ll dels quals s Pau Lled i Pi, botiguer de teles, mort el
1699, i que havia esdevingut mercader el 1670 i que es cas amb Maria Dalmases. El seu ll s Pau Lled
i Dalmases, el nostre protagonista, que mor el 1703, casat amb la lla del doctor en drets Francesc Bac.
Aquest havia aconseguit el privilegi de chb el 1693 i havia estat conseller quart de la ciutat el 1701. Joan
Ponsic, Onofre Sids i Francesc Boneu, Dr. en drets eren els seus cunyats (Oliva 2001, p. 76).
- Entre lactivitat mercantil del seu pare destaca que va tenir una companyia de teixits juntament amb els
Bastero el 1668, amb els Mercader i els Bassols el 1674 (Molas, 1974, p. 118) i una altra el 1668 amb
Francesc Bassols, tamb botiguer (Oliva, 2001, p. 103). Va ser arrendador de la bolla de Barcelona el 1665,
dels Drets del General el 1668 i de les bolles foranes el 1674 (Jord, 1982, p. 194); durant la segona meitat
del segle va invertir 28.600 lliures en tres companyies barcelonines (Lobato, 1995, p. 60).
- Pau va ser un dels que es declar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el 1701 (Castellv,
1997, vol. I, p. 277).
- Relacionat comercialment amb els Feu (Molas, 1974, p. 114).
- Va ser conseller segon el 1702 (MNA).
Testament
Referncia: 839/80, fol. 133 Misses marit: 1.000 Dots marit: Pocs diners
Data: 05/08/1703 Misses muller: 300 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Pau Lled, mercader, i Maria Lled i Dalmases.
- Muller: Teresa Lled i Bac.
Marmessors
- Teresa Lled i Bac, muller.
- Mariano Lled, prevere de Manresa i paborde.
- Dr. Joan Bac, ardiaca de Barcelona.
- Esteve Roca, prevere de Santa Maria del Mar.
- Joan Ponsic i Monjo.
- Francisco Bac.
- Francisco Boneu.
- Onofre Sids, mercader.
- Teresa Lled.
Comentaris testament
- Sepultura a Santa Maria del Mar.
- 5 ll. a lhospital de la Santa Creu (el seu pare havia donat 25 ll. a aquest hospital, 25 ll. al de la Misericrdia
i 10 ll. per als pobres de lesglsia de Betlem).
- El dot de les lles: Gertrudis, M. Teresa i Josepa, que el decideixi la muller.
- Muller: usdefruit.
470 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Pau Lled, 839/80, fol. 66. Pare de Pau Lled i Dalmases. Entre els marmessors hi ha: Francisco Bac,
Dr. en dos drets (pare de la seva nora); Joan Ponsic i Monjo; Onofre Sids i Francesc Boneu, gendres.
Demana 500 misses i a una lla seva (futura esposa de Francesc Boneu) li dna 4.000 lliures i 2 baguls
amb roba pel matrimoni.
- Pere Anton Bastero, 863/64, fol. 50. Casat amb Maria Lled. Ell s el pare de Francisco Bastero.
- Relaci amb els Boneu. Francisco Boneu i Riera, 938, fol. 15, 18/07/1739. La seva muller s Teresa Lle-
d.
- Teresa Lled Bac, 938, fol. 45, 21/09/1745. s la seva muller. Ell ja ha traspassat. Ella s lla de Manel Bac,
Dr. en drets i de Teresa Bac. Entre els marmessos Josep Lled Bac, casat amb Francisca Lled i Llampillas,
i Teresa Graella i Lled, vdua dIgnasi Graells, Dr. en drets. 300 misses. Explica com una lla seva t pocs
diners: sn molt curtas i tenuas las rentas i forsas de son patrimoni (Teresa Graells). Teresa Lled parla
dels diners que li deuen. Parla tamb de la penria i miserabilitat dels temps presents.
Relacions
- Els Dalmases; Joan Ponsic; Francisco Bac; Joan Francesc Maresc; Francesc Boneu; Onofre Sids.
118. Joan Llins Farell i Esquerrer
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1674 chb.
1706 cav.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Fill de mercader. Va estar ben vin-
culat als arrendaments. Relaci amb Narcs Feliu de
la Penya.
Vinculat al negoci de la carn i als drets de la ciutat.
Vinculat a limpost de la Nova Ampra el 1702.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 471
119. Rafael Llins Riber
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Fill de Joan Llins.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Fill de Joan Llins. Entre els mar-
messors hi ha un mercader i diversos exmercaders.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb (Bru-Fluvi, 1998).
- Capit de la coronela de Barcelona el 1714.
- Fill de Joan Llins.
- Mort l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 435).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 861, 1r llibre, fol. 155 Misses marit: 700 Dots marit: -
Data: 07/05/1714 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Llins i Teresa Llins i de Riber.
- Muller: Maria de Llins i Lapeira.
Marmessors
- Maria de Llins i Lapeira, muller.
- Joan Lapeira, sogre casat amb Maria Lapeira i Cardona.
- Anna M. Llins i Esquerrer, muller de Joan Llins, avi.
- Pau Llins, canonge dUrgell, oncle.
- Mag Mercader Moragues.
- Flix Teixidor Sastre.
- Jacinto Corts, mercader.
- Francisco Corc.
472 EDUARD MART FRAGA
Comentaris testament
- Convent de Sant Francesc.
- 5 ll. a lhospital de la Santa Creu, de la Misericrdia, San Lltzer i Infants orfes. 100 ll. a la sagristia de
Sant Antoni de Pdua.
- T un censal per valor de 1.472 ll. Muller: usdefruit.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Es va casar, en primeres npcies, amb una lla de Mag Mercader.
Relacions
- Joan Lapeira; Mag Mercader; Flix Teixidor Sastre.
120. Maurici Lloreda
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El seu pare era chb, ll dun
negociant de Manresa, Pere Mrtir Lloreda.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Entre els marmessors del seu pare
hi ha Josep Rubi, mercader i cunyat de Maurici i Josep
de Mars, de Matar.
Va ser ador de diferents arrendaments de la Gene-
ralitat.
Fill dun chb i nt dun negociant de Manresa.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb, ll de Jacinto Lloreda, nebot a la seva vegada de Maurici Lloreda.
- Fiador de larrendador dels Drets del General el 1665 i de les bolles foranes i Drets del General el 1671
(Jord 1982, p. 194).
- El seu avi era un negociant de Manresa (vegeu testament del pare).
Testament
Referncia: - Misses marit: 500 Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jacinto Lloreda i Raimunda Llorda i Carreras.
Comentaris testament
- El pare no t molts diners.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jacinto Lloreda, 811/101, fol. 7, 15/02/1706. s el seu pare, chb. s ll de Pere Mrtir Lloreda, negociant
de Manresa.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 473
- Maurici Lloreda, 818/79, fol. 136. Jacinto s el seu nebot. El testament data de l1 de desembre de 1683.
- Joan Francesc de Maresc el cita com a marmessor de Jacinto, 873/40, s/f.
Relacions
- Joan Francesc Maresc.
121. Llus Roger Llria Cortit i Saportella
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: M. de Ganyera.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Carles III li va concedir el ttol de marqus de Granyera (Fluvi, 2006, p. 72).
- El 1707 li donen una patent de capit de cavalls al servei del marqus de Poal el 1712. Sexili el 1721
(Alcoberro, 2002, vol. II, p. 118).
- Destinat per capitanej gent a la frontera. Membre de la comissi dels vint-i-set encarregada de fer un
dictamen sobre la situaci de Catalunya el 1713, que fou la base per les votacions dels Tres Estaments en
la Junta General de Braos (Castellv, 1997, vol. II, 562 i vol. III, p. 681).
122. Vicens Magarola Desbac-Descatllar
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, Dr. en drets (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Pere Magarola i de Llupi, noble, conseller de Barcelona i diputat militar de la Generalitat. El seu
avi (de Vicens) Vicens Magarola i Genovart havia estat conseller en cap, cavaller i havia assolit la dignitat
de chb el 1618 (Morales, 1983, vol. I, p. 294).
- Fou un fervors austriacista, va ser dels aristcrates que protest contra els abusos dels funcionaris reials
durant les Corts de Felip V. Lluit a favor de Carles III, larxiduc, i fou ferit lOnze de Setembre (Porta,
1984, p. 70).
- Capit de la 3a Companyia del IV batall de la coronela. Ferit l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 435).
- Va ser un dels enviats per la Diputaci per rebre el rei a Lleida lagost de 1701. Protest contra el dis-
sentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Sign la protesta dEmmanuel Ferrer i Sitges contra la
primera deliberaci del Bra Militar a la Junta de Braos de 1713 (Castellv, 1997, vol. I. pp. 278 i 374 i
vol. III, p. 682).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 122 ll. (Bruguera, 1871, p. 387).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
474 EDUARD MART FRAGA
Familiars directes
- Fill de Pere Magarola i Llupi
- Muller: Ignsia Magarola i Amigant.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Isabel Vidal i Magarola, 861/53, fol. 271, germana.
- Margarida Magarola i Amigant, 875, 3r llibre, fol. 211. Monja, lla de Vicens.
- Relaci amb Francisco Alemany i Magarola (vegeu testament, 960, fol. 216). Francisco Magarola i Amigant
s marmessor.
Relacions
- Josep Amigant; els Alemany.
123. Jeroni Magarola Guerau
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1707 C. de Quadrells.
El pare era chb (1613).
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: T censals i botigues, vegeu tes-
tament.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, Dr. en drets, C. de Quadrells 1707, procedeix de ciutadans honrats (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser membre de la Reial Audincia i del tribunal de Contrafaccions el 1702 (Sans 1982, p. 114).
- La seva famlia havia estat present a la Reial Audincia durant tres generacions (Molas, 2003, p. 151).
- En primeres npcies es cas amb Anna Maria Gualbes. En segones npcies amb Maria Fluvi i Aguilar. El
seu ll, Josep, es cas amb Antnia de Sentmenat i Toralla, de la famlia dels marquesos de Sentmenat.
El resultat nal fou una mplia xarxa de relacions que el vinculaven tant amb els Clariana com amb els
Gualbes, Sentmenat i Fluvi. Tots eren austriacistes. El seu pare havia nascut a Esparraguera (Martnez
Rodrguez, 2006, pp. 227 i 265).
- Va ser un dels jutges de la Reial Audincia que soposa a lacceptaci del testament de Carles II (Castellv,
1997, vol I. p. 273).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 781/80, fol. 1 Misses marit: 3.000 Dots marit: 1.000 ll. ll
2.000 ll. nta
1.000 ll. nt
Data: 17/08/1705 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Miquel Joan Magarola, regent del Consell dArag i de Jernia de Magarola i Guerau.
- Muller: En primeres npcies es cas amb Anna Maria de Gualbes. En segones npcies amb Maria de
Fluvi i Aguilar.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 475
Marmessors
- Joan Sentmenat i Toralla, marqus de Sentmenat.
- Francisco Erill i Bournoville, marqus de Rupit.
- Miquel Clariana i Seva, comte de Mnter.
- Pere Torrelles, lim Sentmenat.
- Antnia Magarola i Sentmenat, vdua de Josep Magarola i Gualbes, lla.
- Isabel Vidal Magarola, vdua de Gens Vidal Roda, germana.
- Miquel Joan Magarola, canonge de la catedral de Barcelona.
- Francisco Magarola i Fluvi, casat amb Antnia Magarola i Reart, ll i nora.
- Josep Farns i Marimon, gendre, casat amb Emmanuela Farns i Magarola, lla.
- Teresa Clariana, comtes de Mnter, neboda.
- M. Teresa Magarola i Saportella, priora del monestir de Jonqueres.
- Maria Farns, vdua de Llorens Farns i Cartell.
Comentaris testament
- Capella de Nostra Senyora de la Concepci.
- 600 ll. per a lhospital de la Santa Creu; 200 ll. per al de la Misericrdia.
- Que lhereu continu la devoci a Sant Francesc Xavier, a la parrquia de Sant Just. Un retaule a Sant
Jeroni per a la catedral; una joia de 200 ll. per a Montserrat.
- 100 ll. per a la congregaci dels Dolors del Bonsuccs.
- Per a Francisco Magarola i Llupi, la casa de Sant Joan Desp, pea de terra de Cornell i un censal de
1.000 ll.
- Per a Emmanuela Farns: 50 ll. per renda; a Agns Farns i Marimon, els lloguers de casa seva; a Isabel
Vidal i Magarola, la casa on viu; a Josepa Magarola i Sentmenat, nta, 2.000 ll. per quan es casi; a Francisca
Magarola i Sentmenat, religiosa, 25 ll. anuals; a Pere Magarola i Sentmenat, 1.000 ll; a Antnia Magarola
i Sentmentat, nora, lloguer anual de las botiguas que sn sota la mia casa ahont habito en carrer den
Arlet; a M. Josepa Magarola i Saportella, priora, 200 ll.
- Jaume Costa, criat, 200 ll. i 5 ll. als criats.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Isabel Vidal i Magarola, 861/53, fol. 271, germana.
- Josep Magarola i Gualbes, s el seu ll. 781/78, fol. 177. Est casat amb Antnia de Sentmenat. Joan de
Sentmenat i Torralla s el seu cunyat. Entre els marmessors tamb hi ha Bonaventura Gualbes i Miquel
Clariana.
- Antnia Magarola i Sentmenat, 904, 2n llibre, fol. 40, 5/01/1738. Vdua de Josep Magarola i Gualbes. Relaci
amb Antoni Rubalcava, regidor de Barcelona.
- Relaci amb els Francol. Francisca Francol i Magarola, III.22, fol. 10. Possiblement la mare de Josep
Francol s la seva germana. Jeroni s marmessor seu.
Relacions
- Joan B. Gualbes; Josep Clariana; Josep Francol; Josep Farns; Pere Torrelles; Francisco Erill; Joan de
Sentmenat.
124. Joan Francesc Maresc Huguet
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Abans havia estat chb.
1685 cav.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Entre els marmessors hi ha antics
mercaders.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
476 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Chb, cav 1685 (Bru-Fluvi, 1998).
- El pare va ser cnsol militar de la Llotja el 1669 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Va ser conseller tercer el 1696 (MNA).
Testament
Referncia: 873/40, s/f Misses marit: 2.000 Dots marit: -
Data: 25/04/1703 Misses muller: 1.000 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Maresc, Dr. en medicina, chb, i Isabel Maresc Huguet.
- Muller: M. ngela de Maresc i Costa.
Marmessors
- M. ngela Maresc i Costa.
- Felip Quintana i Fbrega, gendre, chb.
- Francisco Portell, casat amb Francisca Portell i Fons, cunyats.
- M. Eullia Quintana, vdua de Josep Quintana, chb.
- Ramon de Codina i Farreras, casat amb Gertrudis Codina i Costa, cunyat.
- Josep Costa, Dr. en drets, chb, casat amb M. Anna Costa i Romeu.
- Mnica Ferrer i Trasserras, vdua de Jeroni Ferrer, donzell, Dr. en drets, cos germ.
- Maria Carreras i Talavera, vdua de Miquel de Carreras i Bertran, chb.
- Jacinto Lloreda, chb, casat amb Raimunda de Lloreda.
- Maria Llad i Carreras, vdua de Cristfol Llad, chb.
- Mag Barrera, chb.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Maria del Pi, capella de la Verge dels Desemparats. La seva primera muller va ser M.
ngela de Maresc i Fons. La primera muller de Felip Quintana fou Gertrudis Maresc.
- 25 ll. per a lhospital de la Santa Creu; 25 ll. per al de la Misericrdia; 10 ll. per al dels Infants orfes i
llatzeret.
- 281 ll. per a la Verge de la Gleva, a Sant Hiplit de Voltreg.
- 100 ll. per a Antoni Prat, paraire.
- 10 ll. per a cada una de las criades i la soldada que sels deu.
- Al patge o lalecayo que est al seu servei li dna el vestit.
- Usufructuria la muller.
- Felip Quintana, usufructuari dels bns de la primera muller ns que el nt sigui major dedat.
Altres informacions
Testaments relacionats
- M. ngela Maresc i Costa. 875, 1r llibre, fol. 220, 4/07/1725. Muller. Filla de Carlos Costa, chb. Entre els
marmessors: Ramon Codina i Farreres, cunyat; Josep Costa, oncle, Fausto Moret, Felip Botiny, Dr. en dret.
1.000 misses. Deixa diners a Ignasi de Quintana i Maresc, ll de Felip Quintana i Fbrega i de Gertrudis
Quintana i Maresc. A Josep Costa, oncle, la meitat dels seus bns. Dna 2 doblers a lhospital de la Santa
Creu. Dun vestit seu blau ab ors dor i plata que es faci un adorno per una Verge. Parla dels bons
serveis que he rebut del dit Sr. Don Josep Costa, mon oncle i dels treballs que ha presos per mi en mas
occurrencias, li dna la meitat de les seves possessions. Diu que el seu oncle li presta un censal de vries
possessions que t al carrer de la davallada de Santa Eullia. Hereu: Francisca de Moret i de Codina i
Costa, muller de don Faust de Moret, neboda.
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 2/06/1724. Relaci amb Anton Sol, Ramon de Codina Farreres,
ngela Maresc, Joan Fbrega, Flix Vadell, Josep Bernall, Josep Pahisa, Anton Moxiga i Ginebreda, Fran-
cisco Toda (Riudoms), Josep Montfar (prevere) i Teresa Sant Joan.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 477
Relacions
- Josep Costa; Ramon Codina; Fausto Moret; Ignasi Quintana; Anton Sol; Felip Quintana; Francisco Por-
tell; Miquel Carreras; Jacinto Lloreda; Cristfol Llad; Mag Barrera; els Botiny.
125. Ignasi Mar Genovs
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El pare era chb 1635 (Morales,
1983, p. 299) i cav.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Relacionat amb Ignasi Teixidor.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- AHPB, 861/53, fol. 223r. El seu nom complet s Ignasi Flix Mar, donzell.
- El pare era chb 1635 (Morales, 1983, p. 299) i cav en data no determinada (AHPB, 861/53, fol. 223r).
- El seu germ Anton va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya,
19 de setembre de 1706).
Testament
Referncia: 969, 1r llibre, fol. 15 Misses marit: 300 Dots marit: Pocs diners
Data: 18/08/1735 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Mar, cavaller i mestre de camp, i Marianna Genovs.
Marmessors
- Anton Bru i Canta, prior de la Collegiata de Santa Anna, amic i senyor meu.
- Joan Fontanet, Dr. en dret, amic meu.
- Josep Fraginals, administrador de Sant Sever.
- Ignasi Teixidor, bhp.
- Cipriana Gver i Mar, neboda.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Francesc. Especica la manera de fer lenterrament perqu aix s menos costs.
- Les despeses de lenterrament que poden pagar dels fruits de ma heretat i a mos hereus los queda la
hisenda que cobro tots los anys de larrendament. Ja que no tinc ni he tingut diners avanats en ma casa
sino que he passat ab aquells estraches i decencia a Deu gracias, no tenint en ma casa sino aquells adornos
necessaris de poc valor.
- Al criat: a vista de las pocas conveniencias me trobo li deixo i llego tota aquella casa en que jo habito.
Diu que els mobles que posseeix se suposa que sn de molt poc valor. Parla tamb de quatre-centes
lliuras que li quedan liberadas, que les dna a Josep Salv.
- Conclou el testament mostrant el seu desig de donar ms diners als cunyats i nebots, per la seva hisenda
per los divinos secrets del Altssims, se es reduda en no res.
- Els marmessors sn de tota conana i amistat.
- Germans: Maria Gver i Mar, Francisco i Antoni Mar.
478 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna Mar i Ginovs, 861/53, fol. 223. La seva mare. El seu nom complet s Ignasi Flix Mar i Ge-
novs. s lhereu. Relaci amb el marqus de Rupit, el comte de Centelles i Jeroni Rocabert, a qui deuen
diners.
- El seu germ, Francesc Mar i Genovs, es cas amb una Vilana, t dos lls, Ignasi Mar i Vilana i Francesc
Mar i Vilana (Morales, 1983).
- Bernat Gver i Fluvi, 854/57, fol. 89, s el seu cunyat.
Relacions
- Bernat Gver; Jeroni Rocabert; Ignasi Teixidor; Bru i Canta.
126. Francesc Mar Genovs
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El pare era chb 1635 (Morales,
1983, p. 299) i cav en data no determinada (AHPB,
861/53, fol. 223).
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
Poden ser tres persones:
- Francesc Mar i Vilana, cav. Corts 1701, 1705, JBC 1713 (Bru-Fluvi, 1998).
- Francesc Mar i Fontanills, chb, cav 1670.
- Francisco Mar i Genovs, vegeu el testament dIgnasi Mar i Genovs. Va ser odor militar al trienni 1677-
1679 (Sans 1982). Era ll de Francesc Mar, chb 1635 i es va casar amb una Vilana, el seu ll era Francesc
Mar i Vilana. (DD. AA., 2003, vol. II, p. 276). Hem considerat que s lltim.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Mar, cavaller i mestre de camp, i Marianna Genovs.
- Muller: una Vilana.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna Mar i Genovs, 861/53, fol. 223. Pot ser la seva esposa o la seva mare.
- Maria Gver i Mar 909/27, vol. II, fol. 8. Vdua de Bernat Gver i de Fluvi, lla de Francisco Mar i de
M. Anna Mar i Genovs.
- Teresa Mar i Vilana, 860, fol. 80, 27/10/1727. Filla de Francisco Mar i Genovs.
- Relaci amb Francesc Amat i Planella, 861, 2n llibre, fol. 139, 19/04/1712, t un censal amb ell.
- Relaci amb Francisco Vilana i Vilamala. 875, 3r llibre, fol. 141. Francisco Mar i Vilana, ll de Francisco
Mar. Nebot. El seu cunyat s Francisco Vilana i Vilamala.
Relacions
- Bernat Gver; Francisco Amat; Francisco Vilana.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 479
127. Josep Marimon Corbera
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: M. de Cerdanyola.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: T propietats de les quals cobra
lloguer a diferents llocs.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Noble (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser de 1714 a 1716 un dels vocals de la junta interina del govern i justcia de Catalunya. Casat amb
M. Francisca de Velasco, lla dun noble castell. El seu ll, Joan Antoni, va ser regidor de Barcelona el
1718. El seu pare va ser membre del Consell dArag ns que sabol. El seu germ Ramon era bisbe de
Vic, 1721-1744 (Molas, 1995a, p. 237).
- Ell i el seu pare van ser desinsaculats per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya,
19 de setembre de 1706).
- Membre de la Junta Superior borbnica (Albert, 1964, p. 377).
- Sabsent de Catalunya amb larribada de Carles III. Era capit de les Atarasanes de Barcelona (Castellv,
1997, vol. I, p. 620). Felip V li don el sou de conseller del Consell dArag.
- Els Marimon van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 105).
- El seu ll va ser membre del primer Ajuntament borbnic de 1718 (Mercader, 1968, p. 359).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 911, 1r llibre, fol. 193 Misses marit: 2.000 Dots marit: 10.00 ll. ll
Data: 08/10/1743 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Flix Marimon i Tord, marqus de Cerdanyola i Jernia Marimon i Corbera.
- Muller: Francisca Velasco.
Marmessors
- Joan Antoni Marimon Fernndez Velasco, comte de Revilla, superintendent de la fbrica de Galeras de
Barcelona, ll, casat amb Josepa de Marimon i Bol.
- Francisco Llupi i Roger, casat amb Francisca Llupi i Marimon, marqus de Llupi.
- Gaietana Agull i Marimon, marquesa de Gironella, lla.
- Jernia Marimon, lla, marquesa de Bol, casada amb Josep Bol Arens.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Anna.
- 50 ll. per a lhospital de la Santa Creu, Misericrdia, Infants orfes, Sant Lltzer.
- 326 ll., 13 sous per a una criada: Anna Trinxant.
- Cobra diferents censos de les cases Marimon del carrer Ample: un de 156 ll. de la vdua dAnton Arms,
un sastre; un de 70 ll. duna pensi dAnton Pibertosa, sabater, i 100 ll. de Josep Mart, espaser.
- Tamb cobra pensi de cases als carrers de Sant Francesc i del carrer nou (dit Trip abans).
- Es reserva 10.000 ll. del dot que dna al ll.
- Germans: Francisco Marimon, jesuta; Anton; Bernardino; comtessa dAltar.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Anton Marimon i Corbera, 861/53, fol. 311. El seu germ. Auditor de Rota Romana.
480 EDUARD MART FRAGA
Relacions
- Francisco Llupi.
128. Tomas Mart
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Odor militar trienni 1695-1697 (Sans 1982).
- Cobra una pensi el desembre de 1714 de 150 ll. Pot ser un cavaller o un noble. Va ser tamb pensionista
al Banat de Temesvar 1737 (Alcoberro, 2002, vol. II, pp. 49 i 265).
- Castellv parla dun Toms Mart, noble, al qual Felip V li dna una patent de cavalleria (Castellv, 1997
vol. II, p. 232). Aquest Toms Mart es deia exactament Toms Francesc Mart i de Vilanova i va ser desin-
saculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre de 1706).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Toms Mart, 908/14, fol. 99. 9/07/1731. Negociant. Entre els marmessors hi ha Joan de Pins i Rocabert.
129. Llus Martn
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1699 cav.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb, cav 1699. Secretari de Darmstadt (Bru-Fluvi, 1998).
- Vegeu, tamb, Dietaris de la Generalitat, vol. IX, p. 975.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Toms Mart, 908/14, fol. 99. 9/07/1731. Negociant. Entre els marmessors hi ha Joan Pins i Rocabert.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 481
130. Diego Martnez Folcras
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1691 chb.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Ell o el seu pare havien estat mer-
caders.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1691. Dr. en ambds drets (Bru-Fluvi, 1998).
- Ell o el seu pare havia estat mercader, matriculat el 1673 (Molas, 1977b, p. 216).
- Va ser membre de lAcadmia dels Desconats (Comas, 2000, p. 13).
- Va morir abans del 31 de juliol de 1704 (LLDCC, 1B, II, 213, fol. 304).
Testament
Referncia: 854/56, fol. 108 Misses marit: 1.000 Dots marit: -
Data: 24/07/1704 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Diego Martnez Ledesma i ngela Martnez Folcras.
- Muller: Teresa Martnez Areny.
Marmessors
- Teresa Martnez Areny, muller.
- Josep Areny i Garriga, Dr. en dos drets casat amb Potenciana Areny i Queralt.
- Marianna Burniac, vdua de Joaquim Burniach.
- Francisco Burniac i Teixidor, Dr. en dos drets.
- Joana Capdevila i Garriga.
Comentaris testament
- Nostra Senyora del Pi.
- Muller usufructuria.
- No diu res de dots. La muller decideix.
- Tutors: la muller, Josep Areny i Garriga, Potenciana Areny i Queralt, sogres.
Altres informacions
Relacions
- Josep Areny.
131. Francesc Mas Duran
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
482 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- bhp 1707.
- Un germ seu, Eudald Mas i Duran, sergent major del regiment de Santa Eullia, ferit l11 de setembre de
1714, empresonat durant onze anys i bns segrestats (Albert, 1964, p. 421).
- Capit de la 1a companyia del V batall de la coronela, ferit el 26 de juliol de 1714 i mort l11 de setembre
de 1714 (Albert, 1964, p. 436).
- Va ser coadjutor del mestre racional de Carles III, larxiduc, i tenia un bon full de serveis de la campanya
de 1709 contra les forces del duc de Noailles (Albert, 1964, p. 251).
- Va passar com a capit de granaders a Vic per dirigir la defensa el 1708. Era capit del gremi de procuradors,
que t la prerrogativa que el seu capit ha de pertnyer al seu gremi (Castellv, 1997, vol. II, p. 658).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 5 ll. (Bruguera, 1871, p. 386).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 858/30, fol. 156 Misses marit: apareixer Dots marit: Pocs diners
Data: 02/09/1714 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Mas i Duran, bhp, i Raimunda Mas i Drdena.
- Muller: Isabel Mas i Vila.
Marmessors
- Josep Mas i Duran i Raimunda Mas i Drdena, pares.
- Isabel Mas i Vila, muller.
Comentaris testament
- T pocs diners: Item deixo i llego a dita Isabel Mas i Vila, charsima muller mia, la maseta de diamants t
en son poder i per que li presenti i entreg antes del die de les nostres esponsalles (...) suplicant se dne
per contenta i satisfeta del present ats las pocas forsas de ma heretat.
132. Joan Francesc Masdu Pla
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Fill de mercader.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Fill de mercader.
Entre els marmessors de la mare tamb hi ha un
mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Donzell (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Joan Masdu i Esteve, mercader de Barcelona, caixer del Banc, conseller quart i cavaller el 1676
(Morales, 1983).
- Partidari de la submissi al Bra Militar, protest contra la segona votaci. Desprs va ser capit de la 2a
companyia del VI batall de la coronela. Mor el 13 dagost de 1714 (Albert, 1964, pp. 136 i 437).
- Va ser conseller militar del Bra Militar lany 1700 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 483
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Masdu Esteve i de Clara Masdu i Pla.
Altres informacions
Testaments relacionats
- M. Grcia Masdu i Pla, 770/48, fol. 98. Filla de Joan Masdu i Esteve, germana.
- Clara Masdu i Pla 869, s/f, 17/03/1721. Vdua de Joan Masdu i Esteve, cavaller. Filla de Francisco Pla,
notari. El seu ll s Joan Francisco Masdu i Pla, que ja ha mort i que es va casar amb Jernia de Masdu
i Grimosachs, nora. Entre altres marmessors: Josep Soldevila, Oleguer Argemir i Crexell, chb, Josep Soler
i Josep Ignasi Vidal, mercader. 200 misses. Tamb demana 100 misses ms. Hereva: la nora.
- Raimunda Masdu i Moner, 909/27, vol. I, fol. 16.
Relacions
- Oleguer Argemir; Josep Soler.
133. Josep Masdovellas alba
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Ardiaca.
- El seu germ Miquel va ser diputat militar el 1686. Sr. de lArbo i governador de Vilafranca (DD. AA.,
2003, vol. II, p. 284).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna Masdovelles i de Foxa, 876/32, fol. 159. Muller de Miquel Masdovellas, Vilar, Franeba i Salba,
noble. Entre els marmessors hi ha Bernat Fox, la lla del comte de Robres i Francisca Xammar i Copons,
vdua de Ramon Xammar i Meca.
- Un segon testament, ja vdua, inclou com a marmessors Marianna de Tamarit i Xammar, muller de Salvador
Tamarit i Vilana, 899, 1r llibre, fol. 59.
- Relaci amb Joan Copons i Falc.
Relacions
- Salvador Tamarit; Joan Copons i Falc.
484 EDUARD MART FRAGA
134. Salvador Massans de la Ribera
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1673 chb.
1702 cav.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Fill de mercader.
Al 1707 cobrava per larrendament dels drets de la ciutat
(LLDCC, 1B, II, 216, fol. 96v.).
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb, cav 1702, Dr. en dret (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill dOnofre Massans. Aquest exporta mercaderies entre 1663-1668 amb Joan B. Reverter, Ramon Vilana Perlas,
Pere Trelles i Joan Frances Verneda. Tamb particip en algunes accions derivades de larrendament de la carn
que tenia el seu pare, el qual mantenia relaci comercial amb Narcs Feliu (Garca Espuche, 2003, pp. 262 i 279).
- En arribar Carles III, larxiduc, a Barcelona, es present voluntari (Porta, 1984, p. 205).
- Conseller tercer 1712. Mort el 14 dagost de 1714 a la batalla del baluard de Santa Clara (Albert, 1964, pp. 288 i 439).
- El seu pare era un actiu mercader, amb una presncia notable a Matar (Gimnez, 1998, p. 580).
- Va ser conseller militar del Bra Militar el 1709, conseller ciutad el 1697 i sndic el 1706 (Mart, 2005, p. 51).
- Al 1707 cobrava per larrendament dels drets de la ciutat (LLDCC, 1B, II, 216, fol. 96).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 861/53, fol. 228 Misses marit: 1.000 Dots marit: Pocs diners
Data: 12/10/1713 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill dOnofre Massans i Isabel de la Ribera.
- Muller: Teresa Massans i Reverter.
Marmessors
- Teresa Massans i Reverter, muller.
- Anton Massans i Reverter i Josep Massans i Pinyana, ll i nora.
- Joan B. Reverter, cavaller, cunyat.
- Miquel i Ignasi Reverter, donzells els dos, nebots.
- Maria de Ribera Claramunt i Espuny, noble i vdua.
- Josep de Ribera i Claramunt i Marianna de Ribera i Josa, comtes.
Comentaris testament
- Enterrat a la catedral de Barcelona.
- T una criada, Maria de Ferran.
- Usdefruit la muller, diu que ha dalimentar els lls, los mals i crrecs de ma heretat i gastar lo necessari
per la conservaci de aquella.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Relaci amb Francesc Amat i Planella, 861, 2n llibre, fol. 139 (el seu ll s marmessor de Francesc).
Relacions
- Francesc Amat i Planellas; Joan B. Reverter; Josep Ribera Claramunt; Ramon Falguera; Anton Asprer;
Vilana Perlas.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 485
135. Anton Massans Reverter
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: El seu avi era mercader.
Relaci amb els Falguera.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Fill de Salvador Massans de la Ribera (Garca Espuche, 2003, p. 279).
- Al gener de 1713 era donzell del Racional i arxiver de la Diputaci (LLDDP, N-275, fol. 39).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Salvador Massans de la Ribera i Teresa Massans i Reverter.
- La seva muller s Josepa Massans i Pinyana.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Eullia Massans i Giralt, 935, 1r llibre, fol. 48. Vdua de Josep Massans i Pinyana, ll dAnton Massans.
Entre els marmessors hi ha Ramon Falguera i Broc i Gertrudis Falguera i Asprer.
Relacions
- Ramon Falguera i Broc; Joan B. Reverter.
136. Josep Mata de Copons
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1706 C. de Torre de Mata.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. C. de la Torre Mata 1707 (Bru-Fluvi, 1998).
- Els Mata eren clientelars del marqus dAitona, Guillem Ramon de Montcada, originaris de Sant Cebri del
Valls, vescomtat de Cabrera. Van ser austriacistes, tot i que Guillem Ramon Montcada era un important
borbnic (Molas, 2000a, p. 58).
- Proteg el pend de Santa Eullia l11 de setembre de 1714. Membre de la trenta-sisena creada per asses-
sorar la Diputaci el juliol de 1713 i membre de les juntes posteriors. Capit de la 5a companyia del VI
batall. Ferit el 13 dagost de 1714 i l11 de setembre (Albert, 1964, pp. 32, 146 i 437).
- Sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Va ser una de les persones convocades per
reunir-se amb Carles III el 13 de setembre de 1705. Sign la protesta dEmmanuel Ferrer i Sitges contra
la primera deliberaci del Bra Militar a la Junta de Braos de 1713 (Castellv, 1997, vol. I, pp. 374 i 618
i vol. III, p. 682).
486 EDUARD MART FRAGA
- Els seus bns van ser conscats el 1714. Tenien un valor de 50 ll. (Bruguera, 1871, p. 383).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 860, 1r llibre, fol. 72 Misses marit: apareixer Dots marit: 6.000 ll. lla
3.000 ll. lla
Data: 27/01/1728 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Joan B. Mata i Raimunda Mata i Copons.
- Muller: Francisca Mata.
Marmessors
- Francisca Mata, muller.
- Francisco Rius, prevere.
- Madrona Pontons, sogra.
- Cirinio de Pedrolo i Folcrs, viu a Cervera.
- Ramon Rom, doctor en dos drets.
Comentaris testament
- Enterrat a Nostra Senyora de la Concepci de la Catedral o a la parrquia de Sant Juli de Llor (Solsona)
- 200 ll. anuals per a lesposa.
- 6.000 ll. de dot per a Marianna Mata i Copons, lla de la primera muller.
- 3.000 ll. per a Raimunda Mata i Copons, lla.
- 150 ll. anuals per a Francisco Mata, ns que obtingui una dignitat eclesistica.
- 400 ll. per a Francisco Roma, monjo i confessor per un secret.
- 25 ll. per a Margarida Costa, criada; 10 ll. per a Sant Francesc; 10 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- Hi ha un altre testament, anterior, de 23/08/1725, 870, 1r llibre, fol. 508. Entre els marmessors hi ha Ig-
nasi Sans i Miquel, Lucrcia Vila, germana, dna 4.000 ll a Raimunda i 1.000 ll a la muller. A Francisco
Mata 2.000 ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Carlos Vila, 900/24, fol. 348. Josep Mata s el cunyat i marmessor.
- Francico Mata i Copons 860, 1r llibre, fol. 87, s el germ.
- M. Anna Mata i Copons 964, 1r llibre, fol. 15, 04/04/1746. Germana de Josep Mata i Copons. Filla de Josep
Mata, vivia a Alella, i Caterina Mata i Copons, difunts. Entre els marmessors: Teresa Sentmenat i Oms,
abadessa de Santa Clara, Josep Mata i Copons, casat amb Antnia Mata i Novell, Lucrcia Vila i Mata,
vdua de Carlos Vila, ties. Anton Armengol i Aimeric, bar de Rocafort. 1.000 misses.
Relacions
- Carlos Vila; Anton Armengol; Ignasi Sans i Miquel; Francisco Rius.
137. Josep Melianta de Sull
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de barcelona. Evoluci estamental: Fill dun ciutad honrat.
1647 cav.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 487
Biograa
- Natural de Lleida, va ser cavaller el 1647, ll dun ciutad honrat (Morales, 1983).
138. Mag Mercader Moragues
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1697 chb.
Abans havia estat mercader.
Va assolir el ttol de marqus a lexili.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Mercader.
Entre els marmessors del seu pare hi ha: Miquel Colomer,
mercader i Francisco Cortinas, velluter.
Entre els marmessors hi ha Pau Agust Rossell.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1697, Corts 1705. Sr. de Marat (Bru-Fluvi 1998).
- Mag Mercader era ll dun mestre de cases del mateix nom. El seu pare va tenir una companyia de teixits
juntament amb els Falguera el 1670 i 1682 (Molas, 1974, pp. 118 i 122) i va ser cnsol mercader de la
Llotja el 1673. Probablement ell ho fou el 1686 i 1690 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Vinculat als segents camps econmics: fabricaci i botigues de teles, arrendament exrcit, arrendament de
la neu i altres arrendaments (Garca Espuche, 2004, p. 318). Les seves lles, Maria i M. Grcia es casaran
amb Lloren i Pere Pi, procedents de Matar i del nucli mercantil daquest lloc. Va estar a la companyia
daprovisionament de grans per lexrcit el 1671 i va ser membre de la primera Junta Particular de Comer
de Catalunya (Oliva, 2001, pp. 71, 126 i 132). Tamb va ser ador de la bolla de Vic el 1665 i dels Drets
del General el 1665 (Jord, 1982, p. 195).
- A la segona meitat del segle XVII va invertir, com a mercader, un total de 31.233 lliures en tres companyies
diferents. A ms, va ser creditor de la Companyia Teixidor Bastero el 1675 (Lobato, 1995, pp. 60 i 216) i
tamb administrador dels drets senyorials del duc de Cessa el 1678 juntament amb Sambassart i Feliu de
la Penya (Molas, 1974, p. 115).
- El 1701 tingu un conicte econmic amb Benet Shallet (DC, 14 de gener de 1701).
- Va ser conseller tercer el 1695 i el 1698 (MNA).
- El 1734, quan es perd el regne de Npols, era membre del Consell de Npols. Aleshores ja havia assolit el
ttol de marqus (Alcoberro, 2002, p. 77).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 880/14, fol. 68 Misses marit: apareixer Dots marit: 400 ll. ll
600 ll. ll
Data: 07/12/1734 Misses muller: 800 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Mag Mercader, chb, i de Maria Mercader i Moragues.
- Muller: Francisca Mercader Sabater i Sitges. Un segon matrimoni amb Narcisa Rosell.
Marmessors
- Josep Mercader Sabater i de Sitges, ll primognit, casat amb M. Mercader i Saleta i Descalpes.
- Luis Ortiz de Velares, gendre, casat amb Eullia Ortiz i Mercader (lim Sadurn), muller.
- Antoni Albert, sacerdot de Sant Felip Neri.
488 EDUARD MART FRAGA
- Ramon Sabater, chb, casat amb M. Sabater Mora, cunyats.
- Pau Agust Rossell i Llins, chb, cunyat.
- Josep Bru i Olzina, en Barcelona populat.
- Francisco Boneu i Riera, Dr. en drets.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Mnica, Barcelona.
- Lo nmero de misses i dems sufragis se podran celebrar de la caritat en lo modo i forma que a dits
senyors mos marmessors los ser ben vist dels quals espero tindran la mira al estat ab ques troba ma casa
tan atrassada per causa de las pasadas guerras i estragos que ha suportat.
- 5 ll. per a lhospital de la Santa Creu i per a la subvenci dels pobres.
- 10 ll. per al prior de la congregaci de nostra Senyora dels Dolors.
- 130 ll. anuals ms 400 ll. duna vegada per a Anton Mercader i Sabater, ll, cadet de la cavalleria a lexr-
cit.
- 600 ll. per a Mag Mercader i Sabater, i 30 ll. anuals si entra en religi.
- Si falten els hereus, lhereva s Maria Portuls Llinars i Mercader, nta, lla de Rafael Llinars i Riber, i
M. Teresa Mercader, lla.
- Estipula la llegtima per a Francisca Albert i Mercader i per a M. Eullia Ortiz i Mercader, lim Sadurn.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Pau Sayol, 818/79, fol. 83. Mag s marmessor seu i tamb de Rafael Llins.
- Mag Mercader, 839/80, fol. 176. Mestre de cases. s el seu pare. Entre els marmessors: Francisco Sam-
bassart, Miquel Colomer, mercader, i Francisco Cortinas, velluter.
- Relaci amb Ramon Sabater. Ambds sn administradors de la germana del primer. Vegeu testament de
M. Soler i Sabater.
- Josep Mercader Sabater i Sitges, 937, 1r llibre, fol. 87, 10/07/1747. El seu ll.
- Maria Mercader Sabater i de Sitges, muller, 909/27, fol. 34, 27/04/1724. Filla de Gaspar Sabater i de Jernia
Bru i Sitges, lim Sabater, en segones npcies muller de Josep Bru i Banyuls, cavaller (actualment). Entre
els marmessors: Mag Mercader, marit; Jernia Bru i Sitges, mare; Josep Mercader i Sabater, ll; els nobles
Francisco Albert i Francisca Albert i Mercader; Benet Portuls Carreres Bresco i Maria Llins Mercader,
cnjuges; Mariano Ferrer i Sitges, cos; Ramon Sabater, chb, i Maria Sabater i Mora, germ i cunyada;
Ignasi Roig i Malla, bhp. A Santa Mnica; 800 misses amb absolta. Al marit li dna lusdefruit.
Relacions
- Emmanuel Ferrer; Joan Llins; Ramon Sabater; Felip Botiny; Pau Agust Rosell i Llins; Domingo Mora
Sabater; Josep Bru i Olzina; Francisco Boneu; Pau Rossell; Jeroni Sadurn; els Bastero; els Sambassart;
els Falguera.
139. Josep Merls Maana
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 489
- Segons Morales era cavaller, ll de Josep Merls de Casademunt, cavaller, conseller en cap. La famlia
procedia de Cervera (nals segle XVI) (Morales, 1983, vol. I, p. 301).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1691 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1708 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 853/56, fol. 31 Misses marit: 1.000 Dots marit: 600 ll. a cada ll
Data: 23/03/1718 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Merls i de Casademunt i de Petronila de Merls i Massana.
- Muller: Apolnia Merls i Gaspart.
- Fills: Josep, Miquel i Diego.
Marmessors
- Apolnia Merls i Gaspar.
- Diego Fogueras, canonge de Barcelona.
- Oleguer de Merls, cambrer de Santa Maria de Ripoll i Anselm Merls, monjo de San Feliu de Guxols, germans.
- Francisco Sabastida i Fons i Cartell.
- Jacinto Sagrera i Massana.
- Josep Mora i Solanell casat amb Maria Mora i Sagrera.
- Francisco Mora i Sagrera.
- Joan Copons de la Manresana, casat amb Joana Copons i Boixadors.
Comentaris testament
- Enterrat al monestir de Sant Francesc, Barcelona.
- 5 ll. per a lhospital de la Misericrdia.
- 600 ll. per a cada ll que tingui el dia del seu bit. A les lles el que sigui necessari per entrar en religi.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Merles i Casademunt. 853/54, fol. 86. El seu pare.
Relacions
- Diego Fogueres; Francisco Sabastida; Jacinto Sagrera; Pere Torrelles; Josep Mora i Solanell; Joan Copons
de la Manresana.
140. Francesc Miquel Descatllar
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1702 M. de Gironella
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. 1702 nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre de 1706).
490 EDUARD MART FRAGA
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 1.000 Dots muller: -
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna Batlla i Tormo, 887/15, s/f. Francesc Miquel i Descatllar casat amb Teresa Miquel i Batlla, lla
seva.
- Teresa Miquel, Batlla i Tormo, 887/15. La seva muller. Filla de Joan Batlla, viu a la ciutat de Girona. Mar-
messors: Joan i Llus Claresvalls, Joan Asprer, Jeroni Ferrer, Francisco Planas, Joan Batlla.
- Marmessor de Joan Claresvalls.
- Jeroni Miquel i Tormo i Requesens. 911, 1r llibre, fol. 115. 07/08/1741. Fill de Francisco Miquel i Descatllar.
Entre els marmessors Anton Miquel i Batlle, monjo i Josep Asprer.
- Carlos Miquel, 943, 1r llibre, fol. 177, 17/01/1754. Brigadier del Real Exrcit. Fill de Francisco Miquel i
dElionor. Entre els marmessors: Cosme Mascar, capell. Josep Amigant, Josep Falguera. 1.000 misses.
Relacions
- Joan Claresvalls; Joan Asprer; Llus Claresvalls.
141. Francisco Molines Casadevall
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Fill dun mercader.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: El seu pare era mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1688. Dr. en medicina. Llibre Verd.
- Espia borbnic.
- Al testament hi diu que s Dr. en dos drets.
- El 15 de gener de 1705 ja estava mort (LLDCC, 1B, II, 214, fol. 68).
- El seu germ, Josep Molines, entre els eclesistics lipistes a Roma. Segons Castellv, abans havia estat
sacerdot a Santa Maria del Pi (Alcoberro, 2002, p. 89).
- El seu ll, Josep Molines i Flaquer, fou regidor de lAjuntament de Barcelona el 1718 (Fluvi, 1964. p. 192).
Testament
Referncia: 873/40, s/f Misses marit: apareixer Dots marit: 1.500 ll. lla
1.500 ll. lla
1.000 ll. ll
Data: 16/03/1704 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Molines, mercader i Petronila.
- Muller: M. Anna Molines i Flaquer.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 491
Marmessors
- Josep Molines, auditor de cnon de la Rota Romana, ardiaca de la Catedral.
- Joan Tolleuda, prevere, rector de Santa Maria del Pi.
- Josep Maxi, prevere, vicari de Vilafranca del Peneds.
- Jaume Rond, prevere de Santa Maria del Pi.
- Anna Rond i Molines, germana i vdua del Dr. Jaume Rond, notari.
- Baltasar Oliveres, Dr. en drets, nebot.
- Diego Caseta, Dr. en medicina, nebot.
- Dr. Mariano Rond, notari, nebot.
Comentaris testament
- Convent de Santa Caterina Mrtir.
- 5 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- 3 ll. per a lhospital de la Misericrdia.
- 3 ll. per a lhospital dels Infants orfes.
- 1.500 ll. per a cada una de les lles ms dos baguls de roba (lles. M. Serana, Petronila i M. Anna).
- Si t lls, cada un pot disposar de 750 ll., la resta s per al ll gran. 1.000 ll. per a Ramon, ll seu.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Molines; 960, 1r llibre, fol. 181, 04/03/1754. Fill de Francisco Molines i Casadevall, chb, Dr. en
drets i de M. Molines i Flaquer. La seva muller s Gertrudis de Molines i Als. Entre els marmessors hi
ha Francisco Als i Rius, Anton Als i Rius, cunyats. 1.000 ll. per a Santa Caterina. 10 ll. per a lhos-
pital de la Santa Creu, 5.000 ll. de dot per a la lla M. Eullia; 2.000 ll. per a Ramon Ignasi; 2.000 ll.
per a Cayetana. Hereu: Francisco.
Relacions
- Francisco Als.
142. Francesc Monar
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Potser evoluciona a noble.
1708 chb.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb (Bru-Fluvi, 1998).
- Potser s Francesc Moner i Miret, C. Serra de Nev (1711), nob (Bru-Fluvi, 1998). Ferit a la barricada
de Pla de Palau l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 438) i membre duna de les juntes de govern
fetes a lestiu de 1713. Estigu present a la reuni del dia 4 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 438 i
300). Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 7 ll (Bruguera, 1871, p. 388).
- No est clara la seva adscripci, ja que tamb pot ser Francisco Monar, Dr. en medicina, obrer del Consell
de Cent el 1714.
- Altres informacions a Albert, 1966 (Francesc de Moner i Miret).
492 EDUARD MART FRAGA
143. Baltasar Montaner
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Abat de Sant Pere de Galligants.
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Francol, 875, 2n llibre, fol. 268. Un Bonaventura Montaner, casat amb una lla de Josep i resident
a Cervera.
- Relaci amb Francisco Cncer i Sol de Santesteve, 961, 1r llibre, fol. 148, 30/06/1755. Entre els marmessors:
Caterina Cncer i Montaner, muller; Baltasar Montaner, sogre; Salvador Tamarit.
Relacions
- Francisco Cncer.
144. Francesc Montfar-Sorts
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1688 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller segon el 1710 (MNA).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1711 (Mart, 2005, p. 51).
- Tinent del regiment de la Diputaci, mort el 13 dagost de 1714. Membre del Consell de Cent (Albert, 1964,
p. 419, i Corts, 1974, p. 298 i ss.).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 865/40, fol. 184 Misses marit: apareixer Dots marit: Pocs diners
Data: 17/03/1697 Misses muller: - Dots muller: Pocs diners
Familiars directes
- Fill de Josep Montfar-Sorts i Cavallet i de Jernia Puig.
- Muller: Maria Montfar i Vidal.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 493
Marmessors
- Maria Montfar i Vidal.
- Francisco Calder i Resplans, casat amb Jernia Calder i Vidal.
Comentaris testament
- 25 ll. per a cada germ per la part que li correspon de la llegtima de la mare.
- Diu que del dot de la muller mon pare i jo li ferem i rmarem apoca.
- Muller usdefruit.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Montfar, 862, fol. 85, 8/01/1711. Muller de Francisco Montfar, chb, lla de Jeroni Vidal, chb. La seva
germana s Jernia Calder i Vidal, muller de Francisco Calder, Dr. en drets i noble. Tamb Francisco Mas
i Calder, chb, Dr. en dos drets. Lloc i misses que apareixer al marit aguda rah a las grans obligacions
de lls ab quem tobo. Hereu: el marit.
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 2/06/1724. Relaci amb Anton Sol, Ramon de Codina Farreres,
ngela Maresc, Joan Fbrega, Flix Vadell, Josep Bernal, Josep Pahisa, Anton Moxiga i Ginebreda, Francisco
Toda (Riudoms), Josep Montfar (prevere) i Teresa Sant Joan.
- Maria Montfar Sorts i de Vidal, 979, fol. 22, 26/3/1752. Donzella de 67 anys. Filla de Francesc Montfar,
chb, i de M. Montfar Sorts i Vidal. Entre els marmessors: Gertrudis, donzella i germana, Manuel Moreno,
casat amb Anna Moreno Montfar.
Relacions
- Josep Costa; Francesc Calder.
145. Josep Montfart-Sorts
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1655 (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu pare, Joan B. Montfar, havia estat ambaixador a Pars de la Diputaci i el Consell de Cent el 1649
i tamb havia estat conseller tercer. Va ser chb i Dr. en lleis. Entre els marmessors del testament de pare
hi ha tants mercaders (Isabel Joan Pi i Rosell, muller de Jaume Pi) com nobles (Oleguer Erill i Orcau o
Rafaela Parapertusa). Rafaela test a favor del primer marqus de Rupit, Francisco Antonio de Bournoville
i de Perapertusa (Moreno, 2000, p. 121).
- Un ll de Josep, Francesc Montfar i Puig, va morir en la defensa de Barcelona el 1714. La seva muller
s Jernia Puig. La seva tieta, Eugncia Montfar es cas amb Joan Erill i Orcau, en segones npcies. En
primeres npcies ho havia fet amb Joan Miret. El seu pare tenia diversos arrendaments (Corts, 1974,
p. 298 i ss.).
Testament
Referncia: 865/40, fol. 55 Misses marit: apareixer Dots marit: 3.000 ll. ll
Data: 15/05/1695 Misses muller: - Dots muller: -
494 EDUARD MART FRAGA
Familiars directes
- Fill de Joan B. Montfart i Sorts i M. Cavallet.
- Muller: Jernia Puig.
Marmessors
- Francisco Montfar i Sorts, casat amb M. Vidal.
Comentaris testament
- 300 ll. al ll Joan B.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan B. Montfar i Sorts (Corts, 1974, p. 314). El seu pare.
146. Onofre Montsalvo Puigvents
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1683 (Bru-Fluvi, 1998).
- Odor reial trienni 1680 (Sans, 1982).
- Va tenir discussions amb el virrei Bournoville sobre lallotjament de soldats el 1684 (Espino, 1999, p. 52).
- Va ser dels que es mostr favorable a canviar el testament de Carles II.
- La seva elecci com a odor reial va ser problemtica perqu va ser escollit com a odor per Perpiny,
ciutat en la qual mai havia estat domiciliat. Tamb era doctor en medicina. Form part del Consell de Cent
com a conseller segon el 1685. Membre de la Junta de defensa de la ciutat el 1697, membre de la junta
dadministradors de la ciutat desprs de la derrota de 1714 (DD. AA., 2003, vol. II, p. 278).
- Conseller ciutad del Bra Militar lany 1691 i el 1696 (Mart, 2005, p. 51).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- Va ser un dels setze administradors de Barcelona el 1714 (Mercader, 1968, p. 348).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 854/57, fol. 119 Misses marit: 300 Dots marit: 500 ll. lla
Data: 27/08/1709 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Montsalvo, cirurgi, i Maria Montsalvo Puigvents.
- Muller: Eullia Montsalvo Vilamajor.
Marmessors
- Mag Montsalvo Vilamajor, casat amb Maria Montsalvo Vila, ll i nora.
- Serana Montsalvo, lla.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 495
Comentaris testament
- Sepultura a la Catedral de Barcelona.
- 3 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- A Serana li dna 35 ll. del lloguer que paga Josep Ribas duna casa al carrer Argenteria (b maternal) i
500 ll. dels bns paternals.
147. Josep Mora Cirera
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1699 nob.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: Fill dun mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav, nob 1699 (Bru-Fluvi, 1998). Regidor de Barcelona 1718.
- Josep Mora i Cirera, casat amb Francesca Cat. El seu ll, Josep Mora Cat i Salellas fou marqus de Llo.
Josep Mora i Cirera havia renunciat a servir Carles III, larxiduc, el 1708 i es refugi a Sant Jeroni de la
Murta el 1713 (Molas, 2003, pp. 155-156).
- Autor dObservaciones sobre los principios elementales de la historia (Comas 1967, p. 20). Va ser un dels
fundadors de la Real Academia de Buenas Letras el 1752 (Comas, 2000, p. 26) i sollicit una plaa de
regidor a lAjuntament borbnic de Barcelona de 1718 (Mercader, 1968, p. 361).
- El seu pare, Domingo Mora i Salellas, fou elevat a la dignitat de cavaller el 1687.
Testament
Referncia: 875. 2n llibre, fol. 38 Misses marit: apareixer Dots marit: 8.000 ll. lla
2.000 ll. lls homes
3.000 ll. lles
12.000 ll. muller
Data: 10/03/1707 Misses muller: 1.000 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Domingo Mora i Salellas i Victria Mora.
- Muller. Francisca Mora i Cat.
- Fills: Victria Mora i Cat.
Marmessors
- Francisca Mora i Cata.
Comentaris testament
- Les misses que apareixer.
- 20 ll. per a lhospital de la Santa Creu, 5 ll., per al de la Misericrida i 5 ll. per als Infants orfes.
- A Josep Sabater i Mora, nebot i ll de Ramon Sabater, chb, casat amb Maria Sabater i Mora (germana) i,
per tant, cunyat seu, li paga les despeses ns que es gradu i li deixa una habitaci (un estudi) als religiosos
Caputxins del Mont Calvari.
- 8.000 ll. per a Victria Mora i Cat, per matrimoni carnal.
- 2.000 ll. per a cada ll bar que tingui quan mori.
- 3.000 ll. per a cada lla que tingui el dia de la seva mort.
496 EDUARD MART FRAGA
- 12.000 ll. per a la seva muller per sas liberas voluntats en recompensa dels serveis que tinc rebuts de ella
y dels immensos treballs li he causat en mes repetidas desganas. Tamb diu que encara que li dexs tot
mos bens a sas lberas voluntats considero que no fora bastant demostraci de agrament a molt confeso
deure-li.
- Usufructuria la muller. Que pot representar al marit en tots els litigis que tingui pendents.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francisca Mora i Cat, 875, 3r llibre, fol. 90. 10/05/1740. Filla de Josep Cat i Bertran, donzell i chb i
Maria Cat i Vinyola, baronessa de Llo. Muller de Josep Mora i Cirera. Entre els marmessors hi ha el ll
Josep, casat amb Violant dAreny, Victria Fox, lla, casada amb Anton Fox (difunt) i el ll daquests
Anton Fox. Demana 1.000 misses. Hereu el ll.
Relacions
- Ramon Sabater.
148. Josep Mora Solanell
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1661 cav.
1693 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Noble, bar de Corbera, elevat a la dignitat de cavaller el 1661 i de noble el 1693 (Morales, 1983, vol. I,
p. 326).
- Va ser cnsol militar de la Llotja els anys 1690 i 1712 (Molas, 1977b, p. 205) Tamb va ser administrador
de la Taula de Canvis reformada per Jos Patio (Molas, 1977b, p. 219).
- Va ser obrer primer del Consell de Cent el 1698 (MNA).
- Va ser conseller militar del Bra Militar lany 1688 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 875, 1r llibre, fol. 166 Misses marit: 500 Dots marit: 3.000 ll. muller
600 ll. ll
600 ll. ll
Data: 20/05/1708 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Mora i Estefania Mora i Solanell Foix Ribes.
- Muller: Maria Mora i Sagrera.
- Fills: Francisco, Anton, Joan B., Josepa i Agns.
Marmessors
- Maria Mora i Sagrera.
- Francisco Mora, jesuta, germ.
- Anton Mora i Xammar, germ.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 497
- Magdalena Mora i Xammar (segona muller del pare).
- Jacinto Sagrera i Xifr, sogre.
- Jacinto Sagrera i Massana, cunyat.
- Anton Solanell, abat elector de Sant Pere de Galligants.
- Juli de Solanell i Foix i Climent Solanell i Senespleda, cosins germans.
- Josep i Anton Bru i Mora, nebots.
Comentaris testament
- Convent de Sant Francesc.
- sdefruit a la muller.
- 3.000 ll. per a la muller.
- 600 ll. per al ll.
- 600 ll. per al ll.
- Josepa i Ignsia Mora, religioses, els diners que calgui per ingrs i 25 ll. anuals.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jacinto Sagrera i Xifr, 900/24, fol. 266. Josep Mora i Solanell est casat amb una lla seva, Maria Mora
i Sagrera.
- Magdalena Mora i Xammar, 875, 1r llibre, fol. 172, 27/06/1717. Filla de Pau Xammar, Dr. en dret de la
Reial Audincia. Josep Mora i Solanell s el seu llastre.
- Joan Baptista Mora i Sagrera, 875, 1r llibre, fol. 199, 6/02/1724. Fill de Josep Mora i Solanell i de Maria
Sagrera. Entre els marmessors hi ha Josep Antic, casat amb Agns Antic Mora, germana, i Pau ger, casat
amb M. Ager i Mora.
- Francisco Mora i Sagrera, 875, 2n llibre, fol. 103, 17/04/1734. Relaci amb els Bru i Joan Monner.
- Pau ger, marit de Maria ger i Mora, 875, 3r llibre, fol. 175, germana.
- Anton Mora i Sagrera, 984, fol. 37, 05/03/1753. Fill de Josep Mora i Solanell. Entre els marmessors
hi ha Agns Mora i Mora, muller; Josep Antic, casat amb la seva germana. Tenen pocs diners perqu
diu que el dot es faci attenent a la posibilitat de mos bens i a la disposici i voluntat de dita Agnes
Mora i Mora.
Relacions
- Jacinto Sagrera i Xifr; Pau ger; Joan Monner; Josep Antic; Pau Xammar; Josep Bru i Mora; Anton
Solanell.
149. Domingo Mora-Salellas Sabater
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Sembla que abans era botiguer de
teles o mercader (vegeu Jord i Isabel Lobato).
El seu oncle era mercader (vegeu testament).
Cav 1687.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: El seu pare era corredor dorella.
Entre els marmessors Pau Duran, un botiguer de teles.
El seu oncle, Pere Joan Xivau, era mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
498 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Cav 1687 (Morales, 1983 i Llibre Verd).
- Abans de ser cavaller va ser botiguer de teles, com a tal, ador de larrendador del dret de moneda i del
de safrans el 1668 (Jord 1982, p. 196).
- Durant la segona meitat del segle XVII va invertir, com a mercader, 32.000 ll. en dues companyies (Lobato
1995, p. 60).
- Matriculat com a mercader el 1670 (Cabestany, 1964, p. 178).
- Pare de Josep Mora i Cirera.
Testament
Referncia: 806/45, fol. 72. Misses marit: 1.200 Dots marit: 4.000 ll. amic
1.200 ll. lla
Data: 16/12/1697 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Miquel Mora, corredor dorella, i Isabel.
Marmessors
- Francisco Briany, prevere de Santa Maria del Mar.
- Francisco Portell, Consell Reial i advocat scal, nebot.
- Jaume Sol, Dr. en medicina, cunyat.
- Joan Cat Bertran, chb, consogre.
- Josep Mora, donzell, casat amb Francisca Mora i Cat, ll i nora.
- Ramon Sabater, chb, casat amb Maria Sabater, gendre i lla.
- Francisco Llauder, chb, notari.
- Antoni Pau Duran, botiguer de teles, ciutad.
Comentaris testament
- Misses a dos rals de plata catalana cadascuna.
- Enterrat al monestir de Santa Caterina Mrtir, en lo vas de Pere Xivau, mercader, mon oncle.
- 100 ll. per a lhospital de la Santa Creu; una pea de cordellats pardos per a lhospital de la Misericrdia;
5 ll. per a lhospital dels Infants orfes; 1 ll. anual per a ladministrador de lalmoina de les presons; tamb
dna diners a la Congregaci dels Jesutes.
- A Antoni Pau Duran 4.000 ll.
- A Rosa Duran (llola) 100 doblers dor per una joia.
- A Francisca Caselles, vdua, 150 ll.
- A Francisca Caselles, lla i criada, 100 ll. per matrimoni.
- A Marianna Caninella, vdua i criada, 25 ll. per los treballs que ha suportat en la meva malaltia.
- A Francisca Barber, criada, 5 ll.
- A Joana Ramon, 5 ll., vdua.
- A Josep Caselles, criat, pels bons serveis que he rebut, 55 rals.
- A Maria Sabater, lla, 1.200 ll. Els lls de Maria Sabater sn Domingo i Ramon Sabater i Mora.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francisca Bosser, 811/101, fol. 26. La seva via.
Relacions
- Joan Cat; Ramon Sabater; Jaume Sol.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 499
150. Josep Moxiga Rifs
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav 1656 (Llibre Verd).
- No est clar que tingui relaci amb Anton Moxiga i Ginebreda.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Anton Moxiga i Ginebreda, 853/55, fol. 1.
- Miquel Duran i de Moxiga, 899, fol. 255. s ll de Gertrudis Duran i Moxiga. Relaci amb Francisco
Bastero i Vilana i Anton Bastero i Lled.
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 2/06/1724. Relaci amb Anton Sol, Ramon de Codina Farreres,
ngela Maresc, Joan Fbrega, Flix Vadell, Josep Bernal, Josep Pahisa, Anton Moxiga i Ginebreda, Francisco
Toda (Riudoms), Josep Montfar (prevere) i Teresa Sant Joan.
- Francesc Mascar. La seva mare es cas en segones npcies amb Anton Moxiga i Ginebreda. Francesc
Mascar. 889, 1r llibre, fol. 67.
- Anna Vilana i Vilana. entre els marmessors hi ha Domingo Duran i Moxiga, nebot. 914, 1r llibre, fol. 90.
- Gertrudis Duran i Moxiga, 916, 1r llibre, fol. 162. Filla dAnton Moxiga i Ginebreda, muller de Josep
Duran i Marc.
151. Francesc Mox
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Relaci, sembla, amb els Ponsic.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Castellv parla de Francisco Mox i Peguera, que va anar de part de Carles III, larxiduc, a aixecar la moral
a les terres de Lleida desprs de la desfeta dAlmansa i a capitanejar gent a la frontera el 1708 (Castellv,
1997, vol. II, pp. 52 i 430), per tamb pot ser Francisco Mox i Francol.
- Ens decantem per pensar que s Francisco Mox i Peguera, pare de Francisco Mox i Francol, per la data
del testament del germ del primer.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Rafael Mox i Merls i de Casilda Montserrat.
- Muller Francisca Francol.
500 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Francol, 875, 2n llibre, fol. 268. Francesc casat amb una lla de Josep.
- Eullia Mox Ninot i Negrell. 875, 3r llibre, fol. 118, 4/01/1749. Muller de Francisco Mox i Francol. Hi
ha un Francisco Mox i Francol, noble senyor, i Francisco Mox i Peguera, sogre. Entre els marmessors
hi ha: Joan B. Ninot i Negrell, la lla de Mag Ninot i Negrell i dIsabel Ninot i Padells; Maria Mox i
Francol, vdua de Francisco Mox i Peguera, sogra; el marit Francisco Mox i Francol, Joan B. Ninot i
Negrell, oncle i prevere. Enterrada a Santa Maria de Clariana, Vic. Misses que es voldr, els dots que els
assigni la seva sogra i el seu marit sobre los bns. Marit usufructuari. Hereu: Francisco Mox i Ninot.
- Anton de Mox i Peguera, 984, 1r llibre, fol. 65. 30/12/1754. Fill de Rafael Mox i Merls i de Casilda
Montserrat i Peguera. Entre els marmessors hi ha Josep Montserrat i Peguera i Francisco Moix i Francol,
nebot. Narcs Peguera i Ramon Ponsic i Camps.
- Josep Peguera i Rialp, III.23, testaments 1720-1724, s/f. Francisco Mox i Peguera s el seu cos.
Relacions
- Francisco Ninot; Ramon Ponsic; Josep Peguera i Rialp.
152. Josep Novell Nadal
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El seu pare havia estat chb, cav
(1667) i nob (1681).
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Jeroni Novell i Bertrol, conseller en cap, elevat a la dignitat de cavaller el 1667 i a la de noble el
1681, nt de Jeroni Novell, mercader de Barcelona, elevat a dignitat de ciutad honrat el 1633 (Morales,
1983, vol. II, p. 9).
- Diputat militar el 1704, per mort dAntonio Puig (Sans 2002, p. 117).
- Va participar en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713 (DD. AA., 2003, vol. II, p. 311). El seu
germ Mari va ser odor el trienni segent.
Testament
Referncia: 876/32, fol. 144 Misses marit: 500 Dots marit: -
Data: 05/04/1717 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jeroni Novell i Bertrol i Eullia Novell i Nadal.
Marmessors
- Felip Novell i Nadal, sagrist de Santa Maria de Ripoll.
- Agust Novell i Nadal, monjo de Montserrat.
- Ignasi Novell i Nadal, dominic, convent de Santa Caterina Mrtir.
- Teresa Novell i Nadal, monja de Santa Clara.
- Joan Novell i Nadal.
- M. Magdalena Olzina, muller de Gabriel Olzina i Vilanova.
- Jaume Cordelles i M. Teresa Cordelles Olzina i Novell, nebots.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 501
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Sant Francesc.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jeroni Novell i Bartrol, 807/21, s/f. Pare de Josep Novell i Nadal. Fills: Francisco, Josep i Magdalena.
500 misses.
- Joan Novell i Nadal. III.22. Pere Llosas, fol. 160, 16/05/1726. s el seu germ. Entre els marmessors, Maria
Novell i Borrs, muller, Magdalena Olzina i Novell, vdua de Gabriel Olzina i Vilanova, Jaume Cordelles
casat amb M. Teresa Olzina i Novell i Ramon Sans i Monrodon. 500 misses. 50 ll. per a cada germ.
Relacions
- Ramon Sans i Monrodon; Jaume Cordelles; Gabriel Olzina.
154. Josep Francesc Oliver Boteller Saragossa
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1707 C. de Camp-red.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Vinculat al negoci de la carn.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. C. Camp-red 1707 (Fluvi, 2006, p. 73).
- Famlia natural de Tortosa on nasqu lany 1653. Fou militar i destac com a capit de la coronela de
Barcelona al setge de 1697. Va formar part de la conferncia per la modicaci del testament de Carles II,
i es neg a sign la modicaci, per la qual cosa fou inhabilitat dels seus crrecs pblics. El 1713 fou
dels que sentrevist amb el comte Stampa per fer-li present les dicultats militars de Catalunya (Rovira,
1999, pp. 137 i 138).
- Capit de la 1a companyia del II batall de la coronela, ferit el 15 dagost i mort l11 de setembre de 1714
(Albert, 1964, p. 433).
- Membre de la Junta de medios de 1705 per rebre els prstecs que els particulars fessin per subvenir les
urgncies. Sign la protesta dEmmanuel Ferrer i Sitges contra la primera deliberaci del Bra Militar en
la Junta de Braos de 1713 (Castellv, 1997, vol. II, p. 232 i vol. III. p. 682).
- Els seus bns van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 389).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1697 i sndic el 1692 (Mart, 2005, p. 51).
- Al febrer de 1707 era procurador a Barcelona de Carlos Torres, Tauler del General de Tortosa (LLDDP,
N-269, fol. 567.
- Altres informacions a Albert, 1966 i Rovira, 1999.
155. Joan B. Olzina
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
502 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Canonge de Barcelona.
- Membre de la comissi dels vint-i-set encarregada de fer un dictamen sobre la situaci de Catalunya el
1713, que fou la base de les votacions dels Tres Estaments en la Junta General de Braos (Castellv, 1997,
vol. III. p. 681).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Gabriel Olzina i Vilanova, 887/15, s/f. s el seu germ. Menciona Joan B. Olzina i Vilanova, canonge com
a marmessor.
- M. ngela Olzina i Vilanova, vdua de Bernat, 887/15, s/f.
- Josep Novell i Nadal menciona Gabriel Olzina com a marmessor, sn familiars 876/32, fol. 144.
- s marmessor de Joan Sentmenat i Toralla, marqus de Sentmenat.
Relacions
- Joan Sentmenat Toralla; Josep Novell i Nadal.
156. Anton Oms de Santapau
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Bar (discutit) de Santa Pau, Sr. dOms, de Rub de Vilassar (Bru-Fluvi, 1998).
- Possea ms de vint-i-dos viles que durant la segona meitat del segle XVII van ser envades pels francesos i
per les quals va protestar (1692, 1694, 1696). Havia ingressat a lexrcit el 1667 (Espino, 2000, p. 49).
- El seu nom complet s Antoni Oms de Cabrera Des Bosc de Santa Pau. Mor el 1713. Hi ha una discussi
sobre el senyoriu de la baronia de Santa Pau amb els Des Bosc. El cas s que tenia fortes inclinacions
borbniques, la qual cosa fa que Carles III el desherets i dons la seva herncia a Joan de Lanuza i Oms,
comte de Plasncia, cos seu. Amb el retorn de Felip V, lherncia retorn als hereus dAntoni, Gaietana
Oms, que es cas amb el marqus de Moja, Agust Copons i Copons (1675-1737), tamb destacat borbnic
(Oliva, 2001, p. 167).
- Sabsent de Catalunya amb larribada de Carles III. Felip V li dna una plaa al Consell dndies (Castellv,
1997, vol. I, p. 620 i vol. II, p. 232).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1694 (Mart, 2005, p. 51).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Oms i Lanuza, 858/30, fol. 220, vdua de Ramon Oms i de Santa Pau.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 503
157. Josep Ordano Gascaldo
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Casat amb una Quef.
T com a marmessora la muller dun mercader i Joan
Llins i Francisco Sambassart.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Fill de Joan Francesc Ordano chb 1664 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1707 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 839/80, fol. 234 Misses marit: 750 Dots marit: -
Data: 11/03/1709 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Ordano, chb, i Paula Ordano i Gascaldo.
- Muller: una Quef.
Marmessors
- Rafael Sagus, prevere.
- Francisco Sambassart, cavaller.
- Joan Llins, chb.
- Emmanuel Roca Jlia i Lunes, Dr. en drets, casat amb M. Francisca Roca Jlia Quef i Ordano, cnju-
ges, nebots.
- Madrona Amat, vdua de Flix Amat, mercader.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Caterina Mrtir, monestir de lorde de Predicadors de Barcelona.
- T un germ difunt que es diu Francesc.
- 150 ll. per a Dionsia Mart, que ha tingut cura del seu germ i dell mateix.
- 25 ll. per a Paula Vilaseca, muller de Pere Vilaseca, passamaner.
- 25 ll. per a Eullia Roget, muller de Josep Roget, mariner.
- A Jaume Vernet, hortol, li deixa els crdits de la casa que t Josep Ordano.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Henrich Quef, 839/80, fol. 124, 2/02/1703. El seu cunyat.
Relacions
- Francisco Sambasart; Emmanuel Roca Jlia; Joan Llins.
504 EDUARD MART FRAGA
158. Francesc Ordano Quef
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Fill duna Quef, mercaders geno-
vesos.
Implicat en les companyies dassegurances martimes.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Fill de Joan Francesc Ordano, chb 1664 (Bru-Fluvi, 1998).
- Implicat en les companyies dassegurances martimes (Garca Espuche, 2004, p. 262).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit:-
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan rdano i duna Quef.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Henrich Quef, 839/80, fol. 124, 2/02/1703. El seu oncle.
159. Carlos Ors Puiggener
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
1680 nob.
1710 M. dOrs.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: El seu germ estava vinculat al
mn mercantil.
La seva famlia va ser client dels Feu-Feliu.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav, nob 1680. M. dOrs 1711. Dr. en dret (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu germ Francesc s un dels catalans que visita assduament Dalmases a la pres a Madrid (Soldevila,
1936, p.486).
- El seu germ Francesc est entre els creditors de la companyia Teixidor Bastero el 1675 (Lobato 1995,
p. 217).
- Larxiduc Carles lenvi a les terres de Vic el 1708 per capitanejar les milcies i animar els pobles (Castellv,
1997, vol. II, p. 657).
- Els Puiggener van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 105).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 505
Testament
Referncia: 887, 1r llibre, fol. 62 Misses marit: apareixer Dots marit: -
Data: 07/06/1713 Misses muller: 2.000 Dots muller: 7.000 ll. hereu
Familiars directes
- Fill de Francisco Puiggener i Nicolau i de Magdalena Puiggener i Ors.
- Muller: Anna Ors i Puiggener i Descatllar.
- Fills: Llus, Carles, Pau, Teresa, Maria i Magdalena.
Marmessors
- Anna Ors i Puiggener i Descatllar.
- Llus Ors Puiggener, ll.
- Francisco Puiggener Ors, germ.
Comentaris testament
- Enterrat a la parrquia dOrs (Vic).
- 25 ll. per a lhospital de la Santa Creu, 15 ll. per al de la Misericrdia.
- Indica ledat dels lls: Llus 12 anys, Carles 10 anys, Pau 2 anys, Teresa, Maria, Magdalena (ms petites
encara).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Lanuza i Ors, 880/22, fol. 44. Carles s nebot seu.
- Francisco Puiggener i Ors, 853/55, fol. 59. Germ. Carles s lhereu. Entre els marmessors hi ha Josep Bru,
Narcisa Lanuza i Ors, vdua de Felip Lanuza i Josep Ferran i Sacirera.
- s gendre de Llus Alemany i Descatllar, 880/23, fol. 64.
- Anna Ors Alemany i Descatllar. 875, 3r llibre, fol. 26. Vdua de Carles Ors. Filla de Llus Alemany i Des-
catllar. Entre els marmessors hi ha Teresa Bru i Ors, muller dAnton Bru i Sams, Magdalena Graells,
Maurici Alemany i Descatllar, gendre, Pere Fluvi, gendre, i Francisco Despujol i Pons. 2.000 misses. Del
testament del seu marit es reserv 7.000 ll., 100 ll. per a la lla Teresa i 100 ll. per a Magdalena.
- Francisco Puiggener, 887, 1r llibre, fol. 82, 4/09/1727, germ. 2.500 ll. per a Pau Ors, 1.000 ll. per a Mag-
dalena, i 2.000 ll. per a Teresa. Tots sn nebots.
- Anna de Fluvi Ors i Puiggener i Descatllar, 938, 1r llibre, fol. 7, 01/03/1736. Filla de Carles Ors i Puiggener.
Muller en primeres npcies de Llus Soler i Riber, en segones npcies de Pere Anton Torrelles i Marquet.
Entre els marmessors hi ha el marit, Maria Fluvi i Terr, sogra, vdua de Francisco Fluvi i Aguilar, els
germans Carles i Pau i Teresa Bru i Ors, germana casada amb Anton Bru. 500 misses.
Relacions
- Pere Anton Fluvi; Josep Bru; Josep Ferran; Francisco Despujol; Llus Soler i Riber; Felip Ferran.
160. Francisco Padells Pastor
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
506 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- Capit de la coronela, fet presoner el 10 de setembre de 1713 al convent de Santa Madrona (Albert, 1964,
p. 417).
- El seu ll Bernard Padells i Puig va ser un dels fundadors de la Real Academia de Buenas Letras de
1752 (Comas, 2000, p. 26).
Testament
Referncia: 873/40, s/f Misses marit: 2.500 Dots marit: 4.000 ll. ll
4.000 ll. lla
Data: 21/10/1700 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Padells i Casamitjana, donzell, i M. Padells i Pastor.
- Muller: Gertrudis Padells i Puig.
Marmessors
- M. Padells i Pastor, mare.
- Rafael Padells i Casamitjana, monjo, paborde de Sant Cugat, oncle.
- Anton Padells i Casamitjana, monjo del reial monestir de Ripoll.
- Francisco Pastor i Copons, viu a Puigcerd.
- Mag Ninot Negrell, casat amb Isabel Ninot i Padells, cunyat i germana.
- Afegeix en un testament de 1739: Anton Corts i Andrade, oncle, Teresa Corts i Amargo, M. ngela Nadal
i Amargo, Lucrcia Vilar i Mata i M. Anna Gualbes, tietes, Pedro Tristany i Padells, Francisco Pastor i
Bartulles, Josep Vila i Mata i Anton Corts.
Comentaris testament
- Enterrat al convent de Sant Agust, Barcelona.
- 37 ll. anuals per a una germana monja.
- En un altre testament datat l1 de gener de 1739 (875, 2n llibre, fol. 230) demana les misses que aparei-
xer.
- 4.000 ll. per a Anton.
- 4.000 ll. per a Gertrudis.
- Hereu Bernardino, ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Carlos Vila i Mata, 910/31, fol. 80. Francisco Padells s el seu cos. Entre els marmessors de Carlos Vila
hi ha Josep Mata i Felici Cordelles, oncles, i Ignasi Sans i Miquel, amic.
- Francisco Ninot i Padells, 875, 1r llibre, fol. 179.
- Maria Padells i Pastor, 875, 1r llibre, fol. 285. 13/08/1710. s la seva mare. Entre els marmessors hi ha
Rafael Padells, Mag Ninot i Negrell i Francisco Pastor i Copons, germ.
- Isabel Ninot i Padells, 875, 2n llibre, fol. 25, 20/08/1721.
- Bernardino Padells Casamitjana i Puig. 979, fol. 268. Fill de Francisco Padells Casamitjana i Pastor i de
Gertrudis Padells i Pastor. Entre els marmessors hi ha Francisco Millars Peguera i Camps, gendre; Josep
Jalpi, monjo; Bonaventura, Galceran i Ignasi Jalpi i Villalba; Salvador de Tamarit i Xammar; Francisco
Moix i Francol; Francisco Despujol. 1.000 misses.
- Relaci amb els Mox, Salvador Tamarit i els Millars Peguera.
Relacions
- Salvador Tamarit; Josep Vilana Millars; Francisco Ninot; Josep Vila i Mata; els Mox.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 507
161. Alexandre Palau Aguilar
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1708 C. sense denominaci.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. C. de Toralla 1708 (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Francisco Palau i Toralla (Morales, 1983, vol. II, p. 23).
- Va ser dels que sort de Lleida amb Enric de Darmstadt labril de 1706 per ajudar a Barcelona (Castellv,
1997, vol. II, p. 237).
- Va ser membre fundador de lAcadmia dels Desconats (Comas, 2000, p. 11).
163. Miquel Pasqual de Cadell de Quintana
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare assol la dignitat de
noble el 1640.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Sr. Seriny (Bru-Fluvi, 1998).
- Noble, natural de Puigcerd, ll de Francisco Pasqual Cadell i Cassany, noble, dignitat que assol el 1640,
i nt de Joan Jaume Pascual Aleny de Cadell, de Vilafranca de Conent, que assol la dignitat de burgs
honrat el 1599 (Morales, 1983, p. 26).
162. Francisco Palau Torralla
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
1679 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. nob 1679 (Bru-Fluvi, 1998).
- Natural de Conques, assol la noblesa el 1679. Fill dAlejandro Palau i Besturs (Morales, 1983, p. 23).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marianna de Batlla 887/15, s/f. Francisco de Palau, Joan Claresvalls i Joan Asprer sn marmessors.
508 EDUARD MART FRAGA
164. Joan B. Pastors de Sents
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1661 chb.
1683 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob 1683. Dr. drets (Bru-Fluvi, 1998).
- Regent de la Cancelleria, elevat a la dignitat de chb el 1661 i noble el 1683. El seu pare era escriv de la
Taula de Canvi i assol la ciutadania el 1644 (Morales, 1983, vol. II, p. 27).
- Es va casar amb Caterina Mora, lla dun chb.
- Manuel Pastor de Sents i Ferrer. Alcalde major de lAjuntament de Barcelona, el 1738 (Fluvi, 1964,
p. 202).
165. Ermengol Peguera de Riba
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser obrer primer del Consell de Cent el 1711 (MNA).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill dAntoni de Peguera i Guilla i de Joana Riba (germana de Baltasar Riba).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Antoni Peguera i Guilla, 837/82, s/f, pare.
- Josep Peguera, lim Vilana i Millars, 875, 1r llibre. fol. 211. Ermengol s el seu cunyat.
- Josep Peguera i Rialp, III.23, testaments 1720-1724, s/f. Fill dArmengol Peguera i Riba i de Teresa Peguera
Rialp i Camporrells. Entre els marmessors Francisco Mox i Peguera, cos, i Jeroni Pausa, cos. 2.000 misses;
4.000 ll. a una lla seva, 1.500 ll. a cada una de les altres dues lles. Als dos lls 500 ll. a cadascun.
Relacions
- Francisco Mox; Josep Peguera, lim Vilana Millars; Baltasar Riba.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 509
166. Josep Peguera, lim Vilana
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Els seus bns van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 388).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1676 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Pare de Josep Vilana i Millars.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 500 Dots muller: Pocs diners
Familiars directes
- Muller: Maria Vilana i Millars.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francisco Vilana, 892/10, fol. 14. El seu cunyat. Josep Peguera est casat amb una germana de Francisco
Vilana.
- Anna Vilana i Millars, 873/40, s/f, 13/12/1703. Vdua de Josep Peguera Vilana. Diu que est ab alguna
indisposici corporal i lezada en la paraula, de manera que li es dicults lo parlar ab tota claredat, lo
que li es sobrevingut accidentalment. Filla de Dimas Millars, en lo lloc de Millars (Girona) vivint, i de
Maria Millars i Guilla, cnjuges difunts. Marmessors: Josep Peguera Vilana i Millars, ll, Joan B. i Felip
Antoni, lls; Armengol Peguera, viu a Barcelona, i Estsia Peguera Vilana i Millars, gendre i lla seva,
respectivament; Magdalena, lla. Enterrada a la Santa Seu de Manresa, al vas de la casa Peguera, on hi
ha el seu marit. Demana 500 misses. Als dos lls 200 ll. anuals en cas de no voler conviure amb el seu
germ. A la lla, que entra en un monestir, 100 ll. anuals.
Relacions
- Armengol Peguera: Francisco Vilana.
167. Guerau Peguera-Aimeric Berardo
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1711 M. de Foix.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Sr. Torrelles de Foix. M. de Foix 1711 (Bru-Fluvi, 1998).
510 EDUARD MART FRAGA
- Sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Va ser una de les persones convocades per
reunir-se amb Carles III el 13 de setembre de 1705. Nomenat capit de les drassanes de Barcelona per
Carles III (Castellv, 1997, vol. I, pp. 314, 618 i 624).
- Empresonat el 22 de setembre de 1714, per samag i elud la pres. Desprs fou desterrat (Albert, 1964,
pp. 382, 383 i 397). Els seus lls Josep i Antoni foren destacats i actius austriacistes.
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 1.000 ll. (Bruguera, 1871, p. 388).
- Els Peguera van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 105).
- Va ser clavari del Bra Militar el 1703 (Mart, 2005, p. 51).
- El seu ll Antoni fou un dels que sign el pacte de Gnova, i un dels primers a veure Darmstadt quan
desembarc a Castelldefels el 1704.
- Josep Peguera (ll seu) capit de la 1a Companyia del IV batall de la coronela. Ferit l11 de setembre de
1714. Partidari de la resistncia (Albert, 1964, pp. 132 i 435).
- El seu ll, Llus de Peguera i Aimeric, va ser un dels joves que sort amb Carles III, larxiduc, cap a Viena
el setembre de 1711. Va ser gentilhome de Cort (Alcoberro, 2002, pp. 37 i 176). Va servir el rei a Hongria
(Len, 1993, p. 186).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 1.000 Dots muller: 1.000 ll. ll
Familiars directes
- Muller: M. Peguera i Aimeric.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Relaci amb Josep Aguilar i els Berardo. Maria Berardo (germana del marqus) 887, 1r llibre, fol. 154. El
seu ll Josep s casat amb una lla de Guerau de Peguera.
- M de Peguera i Aimeric, 901, 1r llibre, fol. 16, 22/12/1729. Vdua de Guerau de Peguera i Berardo. Filla de
Bernat Aimeric i Crulles. Entre els marmessors hi ha Josep i Llus, lls; Anton Armengol i Agull, cunyat,
casat amb la seva germana Gertrudis; Francisco Pignateli Aimeric, nebot; Francisco Terr i Tamarit, nebot;
Josep Antoni Ribera i Claramunt. El seu marit fu lltim testament vlid a Pamplona. Encarreg 1.000
misses i don 1.000 ll. a Llus. Hereu: Josep.
- Relaci amb Antonio Armengol. 911, 1r llibre, fol. 108. Josep, el ll de Guerau, s marmessor dAntonio.
- Josep Peguera i Aimeric, 911, 2n llibre, fol. 22, 16/09/1746. Fill de Guerau. Entre els marmessors: Gertrudis
Peguera i Aguilar, segona muller; Ramon Guerau Peguera i Berardo, ll de la primera muller. 600 misses.
Diu que el seu pare va morir en lo castell de la ciutat de Pamplona.
- Relaci amb Josep Galceran Pins i Rocabert. III.23, 1710-1714. s/f. 25/10/1714. Guerau s marmessor.
Relacions
- Josep Aguilar; Bernat Aimeric; els Berardo; Anton Armengol; els Josa (vegeu Llus Josa); Josep Galceran
Pins.
168. Anton Pera Tord
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1681 cav.
Nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Vinculat al negoci de la carn.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 511
Biograa
- Chb, cav 1681, va ser fet noble ms tard (Bru-Fluvi, 1998).
- Natural de Puigcerd (Morales, 1983).
- Hi ha una companyia, Bruguera-Pera, que est activa en 1711-1712 (Lobato, 1995, p. 97).
- Velasco lexpuls de Barcelona durant el setge de 1705 perqu el considerava desafecte a Felip V (Porta,
1984, p. 424).
- A la Conferncia apareix com a noble.
- Va ser conseller militar del Bra Militar el 1705 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 864, 1r llibre, fol. 19 Misses marit: 1.000 Dots marit: -
Data: 21/05/1712 Misses muller: 1.500 Dots muller: 2.000 ll. lla
1.500 ll. ll
2.000 ll. ll
Familiars directes
- Fill dAnton Pera i Monner i dAngela Pera i Tord.
Marmessors
- Jaume Cortada, ardiaca de Vic.
- Jaume Gar (Companyia de Jess).
- Josep i Jauma Tord i Cortiada, llastres.
- Ignasi Pera i Cortada, ll.
- Segimon Compte, Dr. en drets.
Comentaris testament
- Enterrat al convent de Sant Francesc.
- 50 ll. a lhospital de la Santa Creu.
- Si mor el ll lherncia va als llastres, sin a Rosa Prat i Tord (casada amb el noble Francisco Prat, a Vic)
o a Francisco Tord i Tord, a Berga populat. T censals i crrecs diferents.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Teresa Pera i Cortada, 858/30, fol. 151, 30/06/1702. Muller dAnton Pera i Tord. En primeres npcies muller
dIgnasi Tord i Granollachs. Filla de Jaume Cortada, correu major, i de Teresa Cortada i Cabanyes. Entre
els marmessors: Josep Tord i Cortada, ll, Rafael Cortada i Josepa Cortada i Bru; Narcs Anglasell (de la
Reial Audincia), Jaume Cortada, ardiaca de Vic, germ. A la lla Rosa Tord i Cortada, 2.000 ll. ms roba
(la descriu), Jaume Tord i Cortada, 1.500 ll., Ignasi Pera i Tord, 2.000 ll. Hereu: Josep Tord i Cortada.
Relacions
- Jaume Cortada; Narcs Anglasell.
169. Josep Galceran Pins Rocabert
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1702 M. de Barber.
1707 GdeE.
Cav Tois dOr.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
512 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Nob. M. de Santa Maria de Barber el 1702, Grande de Espaa el 1707, cavaller del Tois dOr, virrei de
Mallorca. Fill de Josep Galceran Pins i Perapertusa (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser una de les persones que el Consell de Cent envi el 1688 a negociar amb els de Centelles (Espino,
1999, p. 77).
- Membre de la trenta-sisena creada per assessorar a la Diputaci el juliol de 1713 i de les juntes posteriors.
Partidari de la resistncia a la Junta de Braos de 1713. Present a la reuni del 4 de setembre de 1714.
Particip activament al setge, guardant el pend de Santa Eullia al costat del comte de Plasncia (Albert,
1964, pp. 130, 146, 300, 322 i 362).
- Castellv el cita com un dels que es declar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el 1701.
Sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Va ser un dels refugiats a Montserrat i membre
de la Junta de nobleza que Carles III va organitzar el 18 de setembre de 1705. Membre de la Junta Reial
dEstat formada el 28 doctubre de 1705 i de la comissi dels vint-i-set encarregada de fer un dictamen
sobre la situaci de Catalunya el 1713. Sign la protesta dEmmanuel Ferrer i Sitges contra la primera
deliberaci del Bra Militar a la Junta de Braos de 1713 (Castellv, 1997, vol. I, pp. 277, 374, 619, 621;
vol. III. pp. 681-682).
- Empresonat a Pamplona i Burgos on mor el 1718 (Espino, 2000, p. 47).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 2.578 ll. (Bruguera, 1871, p. 386).
- Va ser protector del Bra Militar el 1697 i 1706 i clavari el 1689, conseller noble el 1683 (Mart, 2005, p. 51).
- El 1706 va renunciar inicialment al crrec de protector, per les pressions dels membres del Bra, indicatives
del prestigi que tenia, el foraren a acceptar (LLDBM, G-69, vol. VII, fol. 526).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 873/40, s/f Misses marit: 2.000 Dots marit: 18.000 ll. lla
12.000 ll. lla
Data: 18/06/1697 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Galceran de Pins i Parapertusa i de Maria de Pins de Rocabert i Lentorn.
- Muller: Agustina Urries.
Marmessors
- M. de Pins i Rocabert, mare.
- Miquel Lentorn, lim Pins i Rocabert, germ.
- Joan Pins i Rocabert, germ.
- Josep Urries i Marsilla, governador dArag, cunyat.
Marmessors en el testament de 1714:
- Josep Ivorra Pins i Sacirera, nebot; Pere Torrelles i Sentmenat; Guerau Peguera; Josep Alentorn i Navel;
Emerenciana Pins i Sacirera, vdua de Miquel Lentorn, lim Pins i Rocabert, germ.
- Teresa Boixadors i Pins, germana, comtessa de Savall.
- Joan Pins i Rocabert, germ, casat amb Raimunda Roger i Llupi.
- Anna Pins i Urries, donzella, lla.
Comentaris testament
- El dot de les lles el xa la mare. En cas que ella no pugui diu que:
18.000 ll. per a Josepa.
12.000 ll. per a Cayetana.
- Si la mare no vol lherncia aleshores Esteve Pins i Urries.
- Hi ha un altre testament fet el 25/10/1714 (III.23, 1710-1714. s/f).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 513
Aqu consten altres informacions complementries:
- 2.000 misses.
- 100 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- 20.000 ll. per a Cayetana Pins i Urries, lla, per casar-se, 400 ll. anuals a Anna de Pins i Rocabert,
germana.
- Hereva: Josepa Pins i Urries, casada amb Josep Lentorn, lim Pins, ma nebot i gendre.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Emmanuela Lentorn i Sacirera, 861/54, n. 14. Muller de Miquel Lentorn, lim Pins. Josep Galceran Pins
s marmessor i cunyat.
- Valeri Lentorn, 818/79, fol. 68. Josep Galceran Pins i Rocabert apareix com a marmessor.
- Emmanuel Llupi, 861/53, fol. 187. Josep Galceran Pins, Miquel Pins i Joan Pins sn germans.
- Joan Pins i Rocabert, 908/14, fol. 168, de la sagrada religi de Sant Joan de Jerusalem, germ.
- Raimunda Pins i Llria, 908/14, fol. 99. Muller de Joan Pins i Rocabert.
- Maria Pins i Rocabert, 873/40, s/f, la seva mare. Un altre testament a 875, 1r llibre, fol. 60. 14/04/1710.
Entre els marmessors: Miquel Lentorn, lim Pins, i els lls Josep Galceran i Joan. 2.000 misses.
- Una lla seva, Teresa, casada amb Joan Boixadors i Rocabert, comte de Savall, 875 1r llibre, fol. 229.
- Anna de Pins i Rocabert. 875, 2n llibre, fol. 119, 6/12/1725. Entre els marmessors el comte de Centelles,
Ramon Xammar Copons, els marquesos de Barber. 2.000 misses.
- Josepa Pins i Urries, 875, 3r llibre, fol. 58, muller del seu ll Josep.
Relacions
- Ramon Xammar; Joan Boixadors; Francesc Berardo; Francisco Blanes; Pere Torrelles; Guerau Peguera;
els Ivorra; els Urries.
170. Miquel Pins-Alentorn Rocabert
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1706 M. de Ser.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Vinculat al negoci de la carn.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Sr. de Rialp i la Torre Salbana. M. de Ser 1706 (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Josep Galceran Pins.
- Miquel, va ser capit de la coronela el 1684 i el 1705 coronel del ter de la Generalitat ns a la seva di-
missi el 1707 (Espino, 2000, p. 47).
- Va rebre el ttol de marqus dAlentorn (Molas, 2003, p. 149).
- Sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, p. 374).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1702 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 2.000 Dots muller: -
514 EDUARD MART FRAGA
Familiars directes
- Muller: Emmanuela Sacirera.
- Germ de Josep Galceran Pins i de Joan Pins, Maria Pins i Rocabert, casada amb Josep Pins.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Emmanuela Lentorn i Sacirera. 861/54, n. 14, 02/12/1715. Vdua de Miquel Lentorn, lim Pins. Filla de
Francisco Sacirera i Llupi. Entre els marmessors Josep Pins i Sacirera, ll; Francisco Blanes i Carrs,
gendre casat amb Isabel Blanes i Pins; Josep Galceran Pins i Rocabert, cunyat; Teresa Boixadors i Pins,
cunyada, comtessa de Savall; Joan Pins i Rocabert; Joan Lanuza i Oms, comte de Plasncia; Felip Ferran
i Sacirera. Demana 2.000 misses (abans hi posava 3.000 per est ratllat).
- Emmanuel Llupi 861/53, fol. 187. Josep Galceran Pins, Miquel Pins i Joan Pins sn germans.
- Joan Pins i Rocabert, 908/14, fol. 168, de la sagrada religi de Sant Joan de Jerusalem, germ.
- Raimunda Pins i Llria, 908/14, fol. 99. Muller de Joan Pins i Rocabert.
- Josep Lentorn, 875, 3r llibre, fol. 126, marqus de Barber.
Relacions
- Francisco Blanes; Joan Lanuza; Felip Ferran; Emmanuel Llupi.
171. Rafael Pinyana Galvany
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: Fill de mercader que fou chb
el 1661.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: El seu pare era mercader.
Va ser procurador de Kies i Jger.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Canonge de Tortosa. Fill de Jos Pinyana, mercader (Morales, 1983).
- Era Chb, Dr. en dret, paborde i canonge de Tortosa. El seu pare havia estat diputat militar i jutge dapel-
lacions de la Llotja de Mar (DD. AA., 2003, vol. II, p. 295).
- Fou diputat eclesistic el 1695 (Sans, 1980).
- Josep Pinyana, matriculat com a mercader el 1661 (Cabestany 1964, p. 179).
- Va ser procurador de Kies i Jger (Garca Espuche, 2004, p. 304).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jos Pinyana, mercader.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jeroni Pinyana i Galvany, 871/28, fol. 22. El seu germ. La famlia s originria de Tortosa.
- Relaci amb Francesc Amat i Planellas, 861, 2n llibre, fol. 139, 19/04/1712, Agust fa hereu universal Francesc.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 515
172. Pere Planella Dusai
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: El seu pare est vinculat a larren-
dament de la neu.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, Sr. Castellcir, B. de la Granera (Bru-Fluvi, 1998).
- Segons Morales era cavaller, sr. de castellcir, ll de Juan Bautista Planella de vila, cavaller (Morales, 1983,
vol. II, p. 40).
- Demanava una patent de mestre de camp el 1689 (Espino, 2000, p. 37).
- Castellv el cita com un dels que es van declarar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el
1701 (Castellv, 1997, vol. I, p. 277).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- Regidor de lAjuntament de Barcelona el 1718 (Fluvi, 1964, p. 191).
- Va patir persecuci dels vigatans el 1705 (Mercader, 1968, p. 359).
Testament
Referncia: 870, 1r llibre, fol. 492 Misses marit: 550 Dots marit: Pocs diners
Data: 23/07/1738 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan B. Planella i Crulles, bar de la Granera i dAnna Planella i Dusai.
- Muller: Teresa Planella i Teixidor.
- Fills: Bonaventura, Francesc, Jaume, Anna, Francisca, Josepa, Cayetana, Maria.
Marmessors
- Francesc Bonaventura, canonge de Lleida; Jaume, monjo de Sant Cugat, lls.
- Anna, Francisca, Josepa, Cayetana, Maria Planella i Teixidor, lles, totes monges, les tres primeres del
monestir de Sant Antoni i Santa Clara i les dues ltimes del de Valldonzella.
- Teresa Planella i Llar, nora.
- Francisco Llar i Pons, comte de Llar.
- Teresa Sanjust i Cortada i Planella, nebot.
- Josep Cortada i Bru, nebot.
- Hugo Sant Joan i Planella, nebot,
- Joan B. Sant Joan i Planella i Montfar monjo, Teresa Sant Joan, subpriora de Santa Clara, Maria Teresa
Sant Joan, monja. Tots nebots.
- Josep Dusai i Aragall i Bru, cos.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Maria de Moi, Vic.
- 10 ll. per a lhospital de la Santa Creu, 5 ll. per a Misericrdia, Orfes i Escala de Cristo.
- 5 ll. anuals per a tots els lls que estan en religi.
- Que lhereu mantingui Francisca Cavaller, criada, i Joan Cavaller, criat.
- Parla de la seva pobresa. me consta del estat de ma casa i de las moltas obligacions deixo.
516 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Dusai i Bru, 861/53, fol. 297. Pere s nebot seu. Teresa Vila i Cdol, 858/30, fol. 227. Pere s marmessor.
- Joan B. Planella i Crulles, 880/22, fol. 55. El seu pare. En 1666, era bar de la Granera, vinculat direc-
tament a larrendament de la provisi de la neu, juntament amb altres mercaders. Novament vinculat a
larrendament a partir de 1708 (Garca Espuche, 2004, p. 273 i 274).
- Pere Planella i Crulles Villa i dOmbert, 909/27, n. 13. Fill de Pere Planella Crulles i de Maria Planella
i Vila. Entre els marmessors hi ha Nicolau de Sant Joan, Hugo de Sant Joan i Anton Santjust i Planella.
Possessions a Vic.
- Agns de Sant Joan i Planella, 837/82, s/f, 30/04/1696. Muller de Francesc Nicolau de Sant Joan. Filla de
Joan B. Planella i Crulles, germana de Pere Planella i Dusai.
- Relaci amb els comtes de Llar i amb Josep Vertamon i Fizes. Vegeu el testament de Josep Vertamon i
Fizes. La muller del seu ll Bonaventura s neboda de Josep Vertamon.
- Relaci amb Hug de Sant Joan i Planella. Pere ns loncle. Vegeu testament dHug de Sant Joan i Planella.
- Relaci amb Josep Dusai i Bru. 911, 1r llibre, fol. 124.
Relacions
- Teresa Vila; Nicolau de Sant Joan; Hugo de Sant Joan; Josep Vertamon; Anton Santjust; Josep Dusai; els
Cortiada.
173. Emmanuel Planella Dusai
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1702 M. de Gironella.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Germ de Pere Planella i Dusai (Bru-Fluvi, 1998).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Dusai Bru, 861/53, fol. 297. Emmanuel s nebot seu.
- Joan B. Planella i Crulles, 880/22, fol. 55. s el seu pare.
174. Joan Ponsic Monjo
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1684 cav.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci amb Pau Lled. Casat amb
la seva lla, cunyat de Pau Lled Dalmases.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 517
Biograa
- Chb, cav 1684 (Bru-Fluvi, 1998).
- Famlia originria de Vic, havien assolit el 1589 la dignitat de chb. Conseller tercer 1701. Es va casar amb
Caterina Camps, lla de Narcs Camps, giron, Dr. en drets i chb (1668) i cavaller (1684) (Oliva, 2001, p. 185).
- Josep Ponsic (el seu pare?) havia estat ador de la bolla de Camprodon, Ripoll i Vic el 1683 (Jord 1982,
p. 198).
- Va ser conseller tercer el 1702 (MNA).
- Va ser conseller militar del Bra Militar lany 1706 i el 1710 (Mart, 2005, p. 51).
- Capit de la 4a companyia del IV batall de la coronela. Mort l11 de setembre de 1714. Particip activament
en la defensa de la ciutat. Fou clavari de la ciutat, i des del comenament del setge shavia encarregat de
la direcci de valuosos serveis (Albert, 1964, pp. 316, 435).
- Castellv el cita com un dels que es van declarar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el
1701 (Castellv, 1997, vol. I, p. 277).
- Els seus bns van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 387).
- Ramon de Ponsic i Camps, ll seu dun primer matrimoni, va ser tinent de regidor de lAjuntament de
Barcelona el 1739 (Fluvi, 1964, p. 203) i un dels fundadors de la Real Academia de Buenas Letras el
1752 (Comas, 2000, p. 26).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: M. Grcia Lled, lla de Pau Lled, cunyat de Pau Lled i Dalmases.
- Fills: Ramon i Teresa Ponsic. Ramon es va casar amb Ignsia Als.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Apareix en el testament de Pau Lled, 839/80, fol. 133.
- Teresa Soler Monjo, 815/28, fol. 224. En primeres npcies muller de Francisco Ponsic i Bru, ciutad honrat
de Vic. s lla de Joan B. de Monjo, donzell.
- Marmessor del pare de Ramon Sabater. Vegeu Gaspar Sabater, 784/62, s/f.
- Teresa de Luzas i Ponsic, 851, 5 llibre, fol. 90. Filla de Joan Ponsic i Monjo, cavaller i M. Grcia Lled.
Entre els marmessors hi ha Ramon Ponsic (casat amb Ignsia Ponsic i Als), Pau Dalmases, canonge, i
Anton Vilana. 2.000 misses.
- Flix Monjo i Pla, 979, 1r llibre, fol. 165, 26/03/1760, ll de Flix Nicolau Monjo Corbera i Santcliment i de
Rosa Monjo i Pla. Entre els marmessors, Ramon Ponsic i Camps, regidor perpetu de Barcelona, noble.
- Ramon Ponsic i Pla, 979, 1r llibre, fol. 302. Ell s noble. Regidor perpetu de Barcelona. Resident a Sa-
badell. Fill de Joan Ponsic i Monjo i de Caterina Camps. La seva muller s Maria Ponsic i Als. Entre
els marmessors la muller, el ll, Gertrudis de Ponsic i Sant Joan, nora; Ramon Copons i Ivorra, Sr. de la
Manresana. Enterrat a Terrassa (on estan enterrats els avis i els pares). 800 misses.
Relacions
- Pau Lled; Ramon Sabater; Josep Als; els Sant Joan; els Copons de la Manresana.
175. Felip Quintana Fbregues
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1693 chb.
1701 cav.
518 EDUARD MART FRAGA
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1693, cav 1701 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1700 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 904, 1r llibre, fol. 107 Misses marit: 600 Dots marit: Pocs diners
Data: 20/02/1726 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Quintana i Crulles, tamb donzell, i dEullia Quintana i Fbregas.
- Muller: Gertrudis Maresc, en primeres npcies.
Marmessors
- Ignacio Quintana i Maresc, donzell ll casat amb M. Francisca Quintana i Palau, ll i nora.
- Felip Ignasi i Feliu Quintana, monjos de Sant Feliu de Guxols i de Santes Creus.
- Margarida Quintana entra en religi a les jernimes, germana.
- Emmanuel Nadal i Despujol, casat amb Isabel de Nadal Guitart i Quintana, nebots.
Comentaris testament
- Enterrat a Santa Maria del Pi.
- 5 ll. per a lhospital de la Santa Creu, Misericrdia i Lltzer; 50 ll. per a la congregaci dels Dolors.
- Una joieta dor de 50 doblers per la nta, M. de la Merc.
- Josepa Vives i Quintana, neboda, lla dEmmanuel Vives se troba donzella en edat avanada i tenir pocs
bens. Ordena a lhereu que la mantingui.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Francesc de Maresc el cita com a marmessor, 873/40, s/f. En primeres npcies casat amb una lla
seva, Gertrudis.
- Teresa Guitart i Quintana. 875, 1r llibre, fol. 266, germana.
- Josep Francol, 875, 2n llibre, fol. 268. Entre els marmessors hi ha Pere Jeroni Quintana, odor de la Reial
Audincia.
- Francisco Nicolau de Sant Joan. 875, 2n llibre, fol. 97. Entre els marmessors hi ha Pere Jeroni Quin-
tana.
- La seva nora, muller dIgnasi Quintana, s M. Francisca Potau, 904, 1r llibre, fol. 107, 20/02/1726. Filla
de Cristfol Potau i de Teresa Ferrer, Lled i Vives. Entre els marmessors hi ha Felip Vives i Quintana,
monjo; Carlos Potau i Dalmases, nebot; i Josepa Potau i Dalmases, cunyada vdua de Josep Faust de Potau.
Demana 700 misses.
Relacions
- Joan Francesc Maresc; Carlos Potau.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 519
176. Josep Regs
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Ardiaca i canonge de Girona.
177. Miquel Ignasi Reverter
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Fill de Joan B. Reverter.
- El 13 de gener de 1710 substitua Josep Nuri de Lana com a racional de la Diputaci (LLDDP, N-272,
fol. 328).
- El 1734 era conseller del Consell de Npols, ja a lexili (Alcoberro, 2002, p. 77).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan B. Reverter.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Salvador Massans de la Ribera, 861/53, fol. 228r. Ignasi i Miquel Reverter sn marmessors.
178. Joan Baptista Reverter
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1706 cav.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relacions comercials amb els Feliu
de la Penya.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
520 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Dr. en dret, chb, cav 1707 (Bru-Fluvi, 1998).
- Era un jurista de molta fama que ja havia protestat contra la manera dactuar del virrei Corzana el 1696.
Fou una de les gures clau de ladministraci civil de Carles III, larxiduc, i membre de la Junta Superior
dHisenda (Porta, 1984, p. 72).
- Desinsaculat per Velasco a lestiu de 1704 per lafer Pallej. Quan va arribar a Barcelona Carles III, larxi-
duc, estava desterrat a lArag. Sescapol del desterrament i mig a peu i mig a cavall arrib a Barcelona
on fou ben rebut per Carles III, el qual el reinsacul en els seus crrecs. Va ser una persona important en
ladministraci del nou monarca (Porta, 1984, p. 436).
- Vinculaci entre Salvador Massans de la Ribera, Joan B. Reverter, Ramon Vilana Perlas, Pere Trelles i Joan
Francesc Verneda. Relacions comercials tamb amb Narcs Feliu (Garca Espuche, 2003, pp. 279 i 280).
- Castellv el cita com un dels que es van declarar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el
1701. Membre de la Junta de nobleza que Carles III va organitzar el 18 de setembre de 1705 davant la
ciutat de Barcelona. Membre de la Junta Reial dEstat formada el 28 doctubre de 1705. Fou nomenat jutge
de la Batllia General. Membre de la Junta de medios de 1705 per rebre els prstecs dels particulars per
subvenir les necessitats (Castellv, 1997, vol. I. pp. 277, 619 i 621 i vol. II, p. 232).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 5 ll. (Bruguera, 1871, p. 388).
- Va ser obrer primer del Consell de Cent el 1693 (MNA).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1701 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Clara de Reverter i Ferrer.
- Fills: Miquel de Reverter i Ignasi de Reverter.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Salvador Massans de la Ribera, 861/53, fol. 228r. El seu cunyat i marmessor. Ignasi i Miquel Reverter
tamb sn marmessors.
- Maria Sala Santgens esposa en primeres npcies de Miquel Francisco Reverter, 853/54, fol. 138.
- Clara Reverter i Ferrer, 875, 1r llibre, fol. 197, 24/02/1713. Muller de Joan B., lla de Jeroni Ferrer, Dr. en
dos drets. Entre els marmessors hi ha Emmanuel Ferrer i Sitges, que s el seu cunyat i el seu cos. Tamb
hi ha Salvador Massana i Ribera, cunyat, Miguel Prez de las Aguas. Les misses apareixer, 25 ll. a una
lla monja. Al marit li dna lusdefruit. Ignasi s lhereu.
- s cunyat de Josep Nuri de Lana. La germana de Josep Nuri es va casar amb Joan Baptista.
Relacions
- Emmanuel Ferrer; Salvador Massans; Vilana Perlas; Nuri de Lana.
179. Joan Riba Comalada
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 521
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- Al testament consta el Don i sembla noble.
Testament
Referncia: 875, 3r llibre, fol. 159 Misses marit: apareixer Dots marit: -
Data: 08/03/1710 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Baltasar Riba, donzell, i Manuela de Riba i Comalada.
Marmessors
- Manuela Riba i Comalada.
- Anna Comalada i Riba, germana casada amb Francisco Comalada i Olmera.
- Domingo, Ignasi Comalada i Olmera, germans.
Comentaris testament
- Enterrat al lloc i les misses que vulguin.
180. Baltasar Riba Llunes
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1676 cav.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1665, cav 1676 (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller militar del Bra Militar el 1685, el 1691 i el 1695, sndic el 1700 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: 880/22, fol. 144 Misses marit: apareixer Dots marit: Pocs diners
Data: 06/06/1694 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Baltasar Riba, chb, i dIsabel Riba i Lunes.
- Muller: Emmanuela Riba i Comalada.
Marmessors
- Emmanuela Riba i Comalada, muller.
- Anna Comalada i Olmera, sogra.
- Francisco Comalada i Olmera, chb, viu a Barcelona i Vic, casat amb M. Anna Comalada i Riba, lla.
- Francisco Brossa i Boxadors, donzell, viu a Barcelona i Vic, casat amb Francisca Brossa i Riba, germana.
522 EDUARD MART FRAGA
- Baltasana Riba, religiosa i germana.
- Joana de Peguera i Riba, germana.
- Domingo i Ignasi Comalada i Olmera, cunyats i germans.
Comentaris testament
- Enterrat al lloc on vulgui la muller.
- 5 ll. per als criats i criades i un vestit de dol.
- Diu que t al banc 707 lliures que les destina a la fundaci duna diada de regalo.
Altres informacions
Relacions
- Ermengol Peguera Riba.
181. Carlos Ribera-Claramunt Espuny
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare assol la noblesa el 1671.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998). Capit de la 6a companyia de la coronela segon batall. Ferit el 2 i el 14 dagost
de 1714. Desterrat a Lle el 1715, on mor el 1716 (Albert, 1964, p. 434).
- Va ser una de les persones convocades per reunir-se amb Carles III el 13 de setembre de 1705. Dester-
rat per Velasco a lestiu de 1705 perqu el considerava af a larxiduc. Va ser dels que sort de Lleida a
labril de 1706 amb Enric de Darmstadt per ajudar a Barcelona. Sign la protesta dEmmanuel Ferrer i
Sitges contra la primera deliberaci del Bra Militar a la Junta de Braos de 1713 (Castellv, 1997, vol. I,
pp. 618, 619, vol. II, p. 237, vol. III. p. 682).
- Membre de la trenta-sisena creada per assessorar la Diputaci al juliol de 1713 (Albert, 1964, pp. 146 i 398).
- Era ll Francesc Ribera, bar de Florejacs, i nt de Toms Ribera, Sr. de Florejacs. El seu pare esdevingu
noble l11 dagost de 1671. La seva mare, Maria Espuny i Claramunt, era lla dun donzell, Josep Espuny
(Martnez Rodrguez, 2005, pp. 157-158).
- Els seus bns van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 388).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Ribera, magistrat de la Reial Audincia, i Maria Ribera i Claramunt.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Ribera Claramunt, 870/33, fol. 172. s la seva mare.
- Relaci amb els Berardo. Maria Berardo (germana del marqus) 887, 1r llibre, fol. 154. Ell s marmessor.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 523
Relacions
- Els Berardo.
182. Josep Antoni Ribera-Claramunt Espuny
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare assol la noblesa el
1671.
1708 C. Claramunt. Conrmat el 1716.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci amb els Dalmases, per
quan ja shavien ennoblit.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. C. Claramunt, 1708, conrmat el 1716. Sr. de Florejacs (Bru-Fluvi, 1998).
- Membre duna de les juntes de govern fetes a lestiu de 1713. Estigu present a la reuni del dia 4 de
setembre. Desterrat el 28 de desembre de 1715, pass sis anys a Burgos (Albert, 1964, pp. 300 i 398).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 1.010 ll. (Bruguera, 1871, p. 386).
- Era ll de Francesc Ribera, bar de Florejacs, i nt de Toms Ribera, sr. de Florejacs. El seu pare esdevingu
noble l11 dagost de 1671. La seva mare, Maria Espuny i Claramunt era lla dun donzell, Josep Espuny
(Martnez Rodrguez, 2005, pp. 157-158).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1705 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 910, 1r llibre, fol. 145 Misses marit: 800 Dots marit: 3.000 ll. lla
1.000 ll. ll
Data: 07/03/1737 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Ribera, magistrat de la Reial Audincia, i Maria Ribera i Claramunt.
- Muller: M. Anna Josa.
Marmessors
- M. de Ribera i Josa, muller.
- Francisco Ribera i Soler, ll de la primera muller, Teresa Ribera i Soler, difunta.
- Josep Ribera i Josa, canonge i ardiaca de Barcelona.
- Maria Bournoville i Ribera, marquesa de Rupit, muller de Francisco Bournoville.
- Isabel Sentmenat i Ribera, muller de Menne Senmenat i Agull.
- Josep Josa i Agull, cunyat.
- Josep Erill, cunyat.
Comentaris testament
- Sepultat a la capella de Tots els Sants, de la Catedral.
- 50 rals per a lhospital de la Santa Creu i de la Misericrdia; 20 ll. a la confraria dels dolors i 10 ll. a la
del Carme i a la de Pdua.
- Diu que el dot del seu matrimoni fou de 2.000 ll. i que va rebre tota lherncia de la seva mare, que tenia
un valor de 18.000 ll.
524 EDUARD MART FRAGA
- A la muller li dna una renda de 400 ll. anuals i usufructuria.
- Si la muller viu amb el ll, aleshores li dna 200 ll. i lobligaci de cuidar-la (ho explica amb detall).
- 1.000 ll. per a Josep Ribera i Josa, ardiaca.
- 3.000 ll. per a Marina, lla.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Ignasi Soler i Junyent, cita Josep Antoni com a marmessor.
- Maria Ribera i Claramunt, 870/33, fol. 172. s la seva mare.
- Relaci amb Francesc Amat i Planella, 861, 2n llibre, fol. 139, 19/04/1712. Josep s marmessor seu.
- Isabel Sentmenat i Ribera, 875, 2n llibre, fol. 155. Filla de Josep Ribera i Claramunt, germana de Josep
Ribera i Josa, ardiaca de Santa Maria del Mar. Una altra germana est casada amb Salvador Bournoville,
marqus de Rub. Un germ s Francisco de Ribera i Soler.
- Josep Bournoville i Erill, ll de Salvador i de M. Ribera i Josa.
- Maria Berardo (germana del marqus) 887, 1r llibre, fol. 154. Muller de Francisco Espuny Morera.
- Relaci amb M. Peguera i Aimeric, 901, 1r llibre, fol. 16. Josep Antoni s marmessor seu.
- Francisco de Ribera i Soler, 910, 1r llibre, fol. 160. s el seu ll. Casat amb M. Anna Amat i Lentisclar.
Entre els seus marmessors hi ha Flix Amat i Lentisclar, cunyat, i Josep Amat i Junyent, marqus de
Castellbell i Castellmei.
- Relaci amb Josep Josa i Agull i amb els Dalmases. Caterina Josa Dalmases 914, 1r llibre, fol. 46, el cita
com a marmessor.
Relacions
- Ignasi Soler; Francesc Amat i Planellas; Josep Bournoville; Josep Josa; Josep Erill; Salvador Massans;
Mag Mercader; els Sentmenat, els Dalmases, els Berardo i els Peguera.
183. Josep Riffs
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Fill de pags.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Canonge de Barcelona i dUrgell.
- Va desaparixer de Catalunya el 2 doctubre de 1714. Inquisidor general de Sardenya des de 1715 i el 1720
de Siclia, tamb consultor del virrei de Siclia i subdelegat de la croada. Era a Roma el 1714. Exiliat el
1714 segons la llista del Consejo de Espaa. Cobra una pensi el desembre de 1714 (Alcoberro, 2002, vol.
I. pp. 27, 48, 49, 84).
- Va ser vicari general de la dicesi, substitut del bisbe Sala, durant el setge. Desterrat el 2 doctubre de
1714 (Albert, 1964, pp. 301 i 394).
- Hi ha un Mag Rifs, matriculat mercader el 1621 (Cabestany, 1964, p. 180).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 525
- Fill de Francisco Rifs, pags de Sabadell i Jernia Rifs i Cellent.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francisco Riffs, 917, 1r llibre, fol. 33, 16/12/1741. Prevere. Entre els marmessors Josep Riffs, jutge que
fou de la monarquia, consultor del virrei i capit general del Regne de Sicilia, mon germ, Pere Joan
Riffs, pags dAlella, germ. Canut, germ, notari causdic. Isabel Rojas, vdua del Dr. en medicina Pau
Rojas. 1.000 misses, 50 ll. Rep diners de pensionats.
184 Emmanuel Roca Jlia Llunes
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El seu pare assol el grau de
cavaller el 1674.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Casat amb la lla de Joan H. Quef,
mercader de Gnova.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Fill de Joan Baptista Roca i Jlia, cav 1674 (Bru-Fluvi, 1998).
- s Dr. en drets. Vegeu el testament de Josep Ordano.
- Capit de la 5a companyia del 5 batall de la coronela. Ferit l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 436).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 215 ll. (Bruguera, 1871, p. 389).
- Va ser conseller militar del Bra Militar el 1707 i el 1711 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 200 Dots muller: 4.000 ll.
Pocs diners
Familiars directes
- Muller: Maria Roca Jlia Quef i Ordano.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Ordano, 838/80, fol. 234. Emmanuel est casat amb Francisca Roca Jlia Quef i Ordano, neboda seva.
- Marmessor del pare de Ramon Sabater. Vegeu Gaspar Sabater, 784/62, s/f.
- Maria Roca Jlia i Quef, 898, 1r llibre, s/f, 4/01/1731. s la seva vdua. Ella s lla de Joan Henrich
Quef, mercader genovs, chb, i Paula Quef i Ordano. Entre els marmessors Pau Comas i Mariano Aho-
ns, notari. 200 misses. 4.000 ll. per a Pau Comas ms lor i la plata. Es queixa que encara li devien les
3.300 ll. que el seu pare prest per servei del Rey en lo Siti del any 1697 en telas per fer sacs i plomo.
A Dionsia Mart, vdua dun forner, li dna 200 ll. Tamb es queixa per les cases derrudes que t al pla
den Llull unes cases que tenia y possea en lo Pla den Lluhis las que vuy se troban espatlladas per fer
la ciutadella i avaladas en vintidosmil lliuras. Destina aquests diners a misses. T un plet amb labat de
Brea (Gnova). Hereu: Jesucrist.
- Joan Henrich Quef, 839/80, fol. 124, 2/02/1703. El seu sogre.
526 EDUARD MART FRAGA
Relacions
- Valeri Lentorn; Joan Josa Agull; Anton Ribera; Joan Llupi; Jeroni Rocabert.
185. Jeroni Rocabert Argenola-Montsuar
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1702 M. Argenola.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Sr. de les Pallargues i lArany. M. Argenola 1702 (Bru-Fluvi, 1998).
- Fill de Josep Rocabert i Boixadors i Anna Argenola. Va ser batlle del Principat (1656-1680). El 1705 va
sortir de Barcelona amb el seu ll. Josep Rocabert i Llupi. Aquest fou regidor de Barcelona el 1718
(Molas, 2003, p. 148).
- Protest contra el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702. Velasco el desterr a Canovelles. Felip V
li don una plaa al Consell dItlia (Castellv, 1997, vol. I, pp. 374, 468 i vol. II, p. 231).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1686 i 1693 (Mart, 2005, p. 51).
- El seu ll Josep va ser membre del primer Ajuntament borbnic de 1718. Fug el 1705 (Mercader, 1968,
p. 359).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre
de 1706).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Maria Llupi.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Gertrudis Descatllar i Llupi, 861/53, fol. 200r. Com a marmessor hi ha Jeroni Rocabert, casat amb Maria
Llupi.
- Josep Rocabert i Llupi. 979, fol. 62, 05/07/1754. Fill de Jeroni Rocabert i Argensola, i de Maria Rocabert
i Llupi. Entre els marmessors: Ignsia Rocabert i Oms, muller; Maria Crulles i Rocabert, muller de
Joan de Crulles, cosins, Anton Pignateli i Aimeric, Caetano Pignateli i Rub. 3.000 misses. Parla de Teresa
Cervera, donzella ciega que habita de molts anys a esta part en ma casa. Li dna 50 ll. anuals.
Relacions
- Els Llupi; Anton Pignateli; els Rub.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 527
186. Francisco Rocabert-Pau-Bellera Sarriera
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Sr. Avinyonet (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser clavari del Bra Militar el 1711 i conseller noble el 1699 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Francisca Rocabert i Descatllar.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Descatllar, 818/79, fol. 175. La seva lla Francisca Descatllar s la muller de Francisco Rocabert i
Pau.
Relacions
- Els Descatllar.
187. Josep Romaguera
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Canonge de Barcelona. Chb 1683 (Bru-Fluvi, 1998).
- Escriptor destacat, ocup diversos crrecs al bisbat; vicari general, canonge penitencier, advocat del
Bra Eclesistic a les Corts de 1701 i vicari general del Sant Oci. Carles III el va fer capell dhonor
(Castellv, 1997, vol. II, p. 240). Amic personal del bisbe Benet Sala. Tot i que sembla vinculat al cercle
damistats austriacistes, va ser nomenat el 1715 vicari general del Sant Oci. T una obra literria prou
important que ha estat analitzada per Jordi Rubi i Balaguer. Per a una primera aproximaci a la seva
biograa vegeu especialment lestudi de Soberanas (Soberanas, 1985), i tamb el de Jordi Rubi i Ba-
laguer (Rubi, 1985).
- Altres informacions a Albert, 1966.
528 EDUARD MART FRAGA
Testament
Referncia: 886, 1r llibre, fol. 90 Misses marit: 1.000 Dots marit: -
Data: 27/02/1723 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jeroni Romaguera, obrador, i de Teresa.
Marmessors
- M. Puigvents Romaguera, germana, vdua de Pere Puigvents, pags de la vila dOlesa de Montserrat.
- Josep Sabater, Dr. en drets.
- Jaume Sol, beneciari de la parrquia de Santa Eullia de Provenana.
- Llus Sol, prevere dArgentona.
Comentaris testament
- Enterrat a la catedral de Barcelona.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Mateu Romaguera, 818/79, fol. 17. Fill de Francesc Romaguera, pags de Vilar.
- Domingo Romaguera i Perpiny, ciutad honrat de Girona, ll de Francisco Romaguera. 886, 2n llibre. fol. 26.
Relacions
- Jaume Sol.
188. Francisco Sabastida
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
Desconegut. Algunes pistes possibles:
- Oleguer Sabastida i Font fou un dels que van sortir amb lArxiduc el setembre de 1711 (Alcoberro, 2002 p. 37).
- Josep Sabastida, el seu germ, membre de la Junta Particular de Comer de Catalunya com a gaud, (Oliva,
2001, p. 132).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1710 (Mart, 2005, p. 51).
189. Ramon Sabater Bris
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El seu pare obt el ttol de chb
el 1663.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: El seu pare era mercader.
Relaci amb Mag Mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 529
Biograa
- Chb. Va ser conseller en cap el 1711 (Morales, 1983).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Gaspar Sabater (chb 1663) i Rafaela Sabater i Bris.
- Muller: una Mora (lla de Domingo Mora).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Sabater i Sambassart, 861/53. fol. 234. Casada amb Vicens Sabater, Dr. de la Reial Audincia. Fills:
Bernat, Josep i M. Teresa Sabater i Sambassart.
- Domingo Mora, 806/45, fol. 76. La seva lla, casada amb Ramon Sabater, chb. Els lls es diuen Domingo i Ramon.
- Rafaela Sabater i Bris, 784/62, s/f. Muller de Gaspar Sabater.
- Gaspar Sabater, 784/62, s/f. Chb, abans mercader. s el pare de Ramon. Entre els marmessors hi ha Joan
B. Roca Jlia, Pere Pau Vives i Joan Ponsic.
- Relaci amb Josep Mora i Cirera, cunyat.
- M. Soler Sabater i Bris. 889, 1r llibre, fol. 15, 16/10/1713. s la seva germana. Entre els marmessors, a
banda de Ramon, tamb hi ha Mag Mercader Moragues, noble; Anton Soler Xaragall. En el seu matrimo-
ni va rebre un dot de 4.000 ll. A la lla Jernia li dna un dot de 1.000 ll. El seu germ Ramon i Mag
Mercader sn administradors dels seus bns. Problemes familiars perqu lhereu no ha obet la mare en
temes de lherncia.
- Relaci amb els Mercader. Josep Mercader Sabater i Sitges, 937, 1r llibre, fol. 87. Ramon est casat amb
una tia seva.
Relacions
- Domingo Mora; Joan B. Roca Jlia; Mag Mercader; Joan Ponsic; Josep Mora; Anton Soler.
190. Martn Sabater Sanz de Latras-Agullana
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1702 M. de Benavent
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, M. de Benavent 1702 (LV f340) i Sr. de Campmajor i Tudela (Bru-Fluvi 1998).
- El 1684 capit de la coronela de Barcelona. Es cas amb Teresa Copons i Grimau. El seu ll Antoni va
restar a Catalunya ns al nal de la guerra i va ser un dels que es van retirar a Matar el 1713 (Cfr.
Albert, 1964, p. 378).
- Protest contra el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, p. 374).
- Va ser perseguit pels austriacistes i condemnat per rebellia. El seu ll Anton va ser un dels setze adminis-
tradors de Barcelona el 1714 i tamb de lAjuntament de 1718 (Mercader, 1968, pp. 348 i 359).
530 EDUARD MART FRAGA
Testament
Referncia: 861/53, fol. 206 Misses marit: 3.000 Dots marit: 7.000 ll. lla
8.000 ll. lla
8.000 ll. lla
6.000 ll. muller
Data: 27/01/1711 Misses muller: 1.000 Dots muller: 100 ll. a cada lla
Familiars directes
- Fill de Llus Sabater i Elionor Agullana.
- Muller: Teresa Sabater i Copons.
- Fills seus: Anton, Elionor i Josepa Sabater i Copons.
Marmessors
- Teresa Sabater i Copons molt amada muller mia.
- Anton Sabater i Copons, ll.
- Baltasar Riquer i Teresa Riquer i Sabater, lla del primer matrimoni.
- Dalmau Copons i Grimau, canonge.
- Francesc Copons i Grimau i Isabel Copons i Gilabert, cunyats.
- Joan Copons i Grimau, cunyat.
- Anna Copons, vdua de Ramon Copons i Grimau.
- Llus Bru i Canta i Josepa Bru i Copons, cunyats.
- Ramon Xammar i Francesca Xammar i Copons, cunyats.
- Agust Copons i Pedro Copons, nebots.
Comentaris testament
- Prohibeix la separaci del patrimoni. Primer matrimoni amb Rafaela Alemany. Va rebre un dot de 14.000 ll.:
les lles sn Teresa Riquer (muller de Baltasar Riquer) i Sabater i M. Antnia Sabater. A Teresa li don
7.000 ll. i a Antnia 8.000 ll.
- Del segon matrimoni dues lles.
- 8.000 ll. per a Leonor.
- 150 ll. anuals per a Josepa Sabater i Copons, monja.
- 6.000 ll, per a la muller, perqu les pugui utilitzar lliurement, a ms de lusdefruit.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Teresa Sabater i Copons, 861/53, fol. 234. Filla de Ramon Copons i Agns Copons i Grimau, muller seva.
Entre els marmessors Anton Sabater i Copons, ll; els germans Dalmau Copons i Grimau, canonge; Fran-
cisco i Joan; Ramon Xammar i Francisca Xammar i Copons, cunyat i germana; Llus Bru i Canta i Josepa
Copons, cunyat i germana; Anna Copons, vdua de Ramon Copons; Isabel Copons i Gelabert, muller de
Francisco Copons. Enterrat a lesglsia apareixer, 1.000 misses baixes. Anton, ll, s lhereu. Dna a
les seves lles Leonor i Josepa 100 ll. a cadascuna atts que jo aport poc dot a dit senyor don Martn
Sabater, i a vista del llegat que ell los te fet en son testament.
- Llus Sabater, 724/48, fol. 2. s el seu pare. Com a marmessors posa Pedro Montaner, Andreu de Capor-
relles i Carlos Llupi.
- Llus Bru i Canta. 861/53, fol. 283. Anton Sabater i Copons, ll seu, s el nebot de Llus Bru i Canta.
- Josep Francol, 875, 2n llibre, fol. 268. La lla de Martn Sabater, Elionor es cas amb Anton Francol,
ll de Josep Francol.
- Relaci amb els Tord.
- Elionor Francol Sabater Copons, 904, 1r llibre, fol. 25.
Relacions
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 531
191. Jeroni Sadurn
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Era mercader. Va ser cavaller en
1758, difunt (Bru-Fluvi, 1998).
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: El seu pare era un important mer-
cader.
El seu ll s mercader i est relacionat amb famlia
de mercaders.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Mercader. Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- Creditor de Kies i Jger el gener de 1705 (Garca Espuche, 2004, p. 315).
- El febrer de 1708 era caixer del banc de la ciutat (LLDCC, 1B. II, 217, fol. 80).
- Quan signa el testament el 1712 s encara mercader.
- Abans havia estat botiguer de teles. En 1695 ador de les bolles foranes, de Barcelona i dels Drets del
General (Jord 1982 p. 200).
- Relacionat comercialment amb els Feu (Molas, 1974, p. 114).
Testament
Referncia: 877/30, fol. 125 Misses marit: 2.000 Dots marit: 4.000 ll. lla
4.000 ll. lla
4.000 ll. ll
4.000 ll. ll
4.000 ll. ll
Data: 12/07/1712 Misses muller: 1.000 Dots muller: 4.000 ll. ll
2.000 ll. ll
Familiars directes
- Fill de Francisco Sadurn, perxer.
- Muller: Maria Sadurn i Nadal.
Marmessors
No hi ha marmessors.
Comentaris testament
- Enterrat al convent de Santa Mnica.
- 4.000 ll. per a Maria Gertrudis i 4.000 ll. per a Teresa, lles.
- 4.000 ll. per a cadascun dels lls: Jeroni, Josep i Ramon.
- 100 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- 50 ll. per a lhospital de la Misericrdia.
- 25 ll. per a lhospital dels Infants orfes.
- 12 ll. per a Sant Lltzer.
- Muller usdefruit.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Anton Cat i Renau, 899, 1r llibre, fol. 163. El seu germ Anton est casat amb M. Cat i Sadurn, lla
de Jeroni.
532 EDUARD MART FRAGA
- Maria Sadurn i de Nadal, 839/81, s/f. 27/07/1726. Vdua de Jeroni Sadurn, mercader. Filla de Bartomeu
Nadal, botiguer de teles, i de Maringela Nadal i Ferrer. Enterrada a la catedral de Barcelona. Marmessors:
Bartomeu Nadal, prevere, germ; Jeroni Sadurn, prevere i can de Tortosa, ll; Francisco i Josep Sadurni,
mercaders i lls; Ramon Sadurn, Dr. en drets, ll; Maria Cata, Gertrudris i Teresa Sadurn, lles; Anton
Cat, gendre; Eullia Sadurn i Mercader, nora. Enterrada a Santa Mnica, 1.000 misses. Als lls els dna
4.000 ll. ms a cadasc, a les lles els posa condicions en funci de la descendncia, etc., i del decoms
posat pel pare a Maria Cat i Sadurn. A Jeroni li dna 1.000 ll, A Ramon 500 ll. i a Josep, Gertrudis i
Teresa 300 ll. A Ramon 2 caixas plenas de robas. Hereu: Francisco.
- Francisco Sadurn, 906, 1r llibre, fol. 16, 29/12/1729. Fill de Jeroni Sadurn, mercader, i de Maria Sadurn
i Nadal. s molt ric.
- Gertrudis Sadurn, 961, 1r llibre, fol. 199. s la seva lla.
- Josep Sadurn, 961, 1r llibre, fol. 205, 17/04/1756. Fill. s mercader. 2.000 misses. A la lla Maria li dna
25.000 ll. en dot.
Relacions
- Anton Cat i Renau; Mag Mercader.
192. Francisco Sagrera Masana
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1673 chb.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu pare va ser diputat militar el 1707 (Sans, 1982, p. 118).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Jacinto Sagrera i Mazn.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jacinto Sagrera i Xifr. El seu pare, 900/24, fol. 266. Marmessors: Jacinto, Francesc, Antoni Sagrera i
Massana. Josep Mora i Solanell (casat amb Maria Mora i Sagrera, lla seva), Josep Galceran i Sabastida
(virrei de Mallorca).
- Relaci amb Josep Antic, casat amb Agns Mora i Sagrera.
- Ignasi Sagrera i Melanda, 966, 1r llibre, fol. 287, 06/01/1764. El testament es portat per Joan Sagrera Me-
landa i Xifr, germ seu. s ll de Jacinto Sagrera i Mazn i Isabel Melanda. Famlia Castellana.
Relacions
- Josep Galceran Sabastida; Josep Mora i Solanell; Josep Antic.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 533
193. Jacinto Sagrera Massana
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1673 chb.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Va ser cnsol militar de la Llotja
el 1706.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Noble, que havia estat fet chb el 1673. Fill de Jacinto Sagrera i Xifr que va ser mercader el 1629, chb el
1649, cavaller el 1680 i noble el 1684. ll de Jacinto Sagrera Gal, mercader (Morales, 1983, vol. II, p. 85).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1706 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- A labril de 1712 el LLDCC recull que estava en las ciutats de Barcelona y Matar domiciliat (LLDCC,
1B. II, 221, fol. 191).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Ramon Berart i Bazia, 885/40, fol. 49, 2/08/1693. Jacinto s marmessor i cunyat seu.
Relacions
- Ramon Berart.
194. Ramon Sambasart Roger
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: El pare era mercader.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Casat amb M. Teresa Feu.
Fill de Francesc Sambasart.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
534 EDUARD MART FRAGA
- Chb 1697 (Bru-Fluvi, 1998).
- El seu pare era cavaller el 1709. Vegeu el testament de Josep Ordano.
- El seu pare era membre de lassentament de grans de 1671. Aleshores era mercader (Oliva, 2001, p. 126).
- Tamb va ser administrador de la Taula de Canvis reformada per Jos Patio (Molas, 1977b, p. 219).
- El seu pare va ser administrador dels drets senyorials del duc de Cessa el 1678 juntament amb Mag Mer-
cader i Feliu de la Penya (Molas, 1974, p. 115).
- El seu pare va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1687 (Mart, 2005, p. 51).
- Possiblement el seu oncle era el doctor de la Reial Audincia Vicen Sabater i Gleu, casat amb la germana
del seu pare Maria Sambasart (Martnez Rodrguez, 2005, p. 221).
- El seu pare particip en larrendament dels drets del General de 1701. Encara t comptes pendents amb
Jaume Morera (dret de la Bolla) i Francisco Antic (Nova Ampra). Vegeu testament.
Testament
Referncia: 870, 1r llibre, fol. 296 Misses marit: 2.000 Dots marit: 1.000 ll. als lls
1.000 ll. muller
Data: 18/02/1719 Misses muller: 2.000 Dots muller: -
Familiars directes
- Pares: Francesc Sambasart, cav, i Francisca Sambasart i Roger.
- Muller: Teresa Sambasart i Feu.
Marmessors
- M. Teresa Sambasart i Feu, muller.
- Francisco Sambasart i Roger, jesuta, germ.
- Eullia Feu i Falguera, vdua de Pau Feu, cavaller, sogre.
- Fra Bernat Sabater i Sambasart, dispenser del monestir de Ripoll.
- Ignasi Rull i Falguera, del Consell dArag.
- Pere Mrtir, de lorde de predicadors.
- El vicari perpetu de Santa Maria del Mar i el canonge penitencier de la catedral.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Josep, Barcelona.
- 50 ll. per a lhospital de la Santa Creu; 15 ll. per a la Misericrdia, Orfes i per a ladjutor per les neces-
sitats dels pobres.
- 15 ll. per a tots els criats i criades.
- A Josep Rosell, adroguer, totas las quantitas de diner i tot lo dems quem deur lo die de mon obit.
- T 7.000 ll. del dot de 9.000 ll. del seu matrimoni.
- 1.000 ll. de dot a tots els lls que tingui.
- 800 ll. anuals ms 1.000 ll. a la muller.
- 25 ll. per a Anna Jess i Eullia de Sant Jeroni, religioses carmelites de Matar.
- En un segon testament (870, 1r llibre, fol. 308, 10/11/1732) diu que t una causa contra els hereus de
Jaume Falgueras per lherncia de la seva mare. Encarrega als administradors de lHospital de la Santa
Creu la soluci del problema.
- Dna diners al Dr. Salvador Mons i a M. ngela Camps, criada. Tamb 25 ll. a Tomas Galceran, jove
cirurgi i 25 ll. a Maria Rimbaud, muller dun sastre.
Altres informacions
Testaments relacionats
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 535
195. Galderic Sanjust
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Un adroguer el cita com a mar-
messor.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Paborde de Berga.
- Abat de Sant Pere de Camprodon, concedida per Carles III el 1707 (Castellv, 1997, vol. II, p. 433).
- En 1716 fou expulsat de Catalunya per Felip V (Porta, 1984, p. 437).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marmessor de Gabriel Mora, adroguer, 811/101, fol. 57.
- Francisco Sanjust i Pags, 890/22 s/f., ardiaca.
- Josep Santjust i Pags, 873/40, s/f, el seu germ. Entre els marmessors hi ha els cunyats i nebots segents:
Agust Berardo, cavaller de Sant Jaume; Francisco Berardo i Santjust; Francisco Nicolau de Sant Joan i
Pedro Planella i Burgs. Casat amb una Planella. El dot a les seves lles s de 6.000 ll. i 2.000 ll.
- M. ngela de Senjust i Pags, 859/49, fol. 481. Filla Francisco Santjust i Pags i de Maria Santjust i Pexau,
religiosa. La seva germana.
- Relaci amb Pere Planella i Dusai.
- Relaci amb els Berardo. Maria Berardo (germana del marqus) 887, 1r llibre, fol. 154. Teresa Santjust
s la seva cosina.
Relacions
- Els Berardo; els Planella; els Sant Joan.
196. Josep Sanjust Vallgornera, lim Pags i Pexau i Planella
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Donzell. Sr. dAlbons (Bru-Fluvi, 1998).
- La seva lla, Teresa Santjust, es cas amb Josep Cortada i Bru, B. de Mald (Fluvi, 1991, p. 31).
- Manel Santjust i Pags (el seu germ) va ser membre de la Junta Reial dEstat formada per Carles III,
larxiduc, el 28 doctubre de 1705 (Castellv, 1997, vol. I, p. 621).
- Va ser militar i reb de Carles III el comandament dun batall ditalians (Porta, 1984, p. 434).
- Va ser clavari del Bra Militar el 1697 i conseller militar el 1684 i el 1689 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
536 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Santjust i Pags, religiosa, 81/101, fol. 114.
- Joan Santjust i Pags 873/40 s/f., els seus nebots sn Francisco de Berardo i Santjust, Anton Santjust i
Planella, germ de Josep.
- M. ngela Santjust i Pags, 859/49, fol. 481. Filla de Francisco Santjust i Pags i de Maria Santjust i
Pexau, religiosa.
Relacions
- Francisco Berardo; els Planella.
197. Francesc Sans de Puig
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. (Bru-Fluvi, 1998).
- Sign el dissentiment de Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, p. 374).
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1685 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Va ser un dels protagonistes dun greu conicte entre el virrei i el Consell de Cent per decidir qui shavia
de nomenar i a qui havien de jurar els cnsols de la Llotja. El conicte es pot seguir a travs de Mas,
E., fol. 271 i ss.
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1682 i 1690, sndic el 1686 i el 1698 (Mart, 2005, p. 51).
- Sobre la gura dels Sans vegeu Colomer, 2006.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
Fill de Llus Sans i de Maria Sans i Puig.
Muller: Maria Miquel i Descatllar.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Ramon Sans, 844/38, fol. 259. s el seu germ. Ramon s ardiaca de Prades i canonge de la Seu de Bar-
celona.
- Caterina Sans i Oller, 811/101, fol. 133, 21/11/1701 s la muller de Francisco Sans i Sans. El seu marit
populat a la parrquia de Sant Andreu del Palomar. Filla de Francisco Oller, mercader, i de Maria Cla-
resvalls, cnjuges. Entre els marmessors: el marit, diversos monjos, Josep Claresvalls, i Joan Claresvalls,
oncles; Aleix Tristany, cos.
- Francisco Sans i Oller, 864, 1r llibre, fol. 63, 10/05/1717. Canonge de Barcelona. Entre els marmessors hi
ha Ignasi Sans casat amb Eullia Mont-rodon, ll de Francesc Sans i Sans.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 537
198. Francisco Sans Miquel
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Noble (Fluvi-Bru 1998).
- Fill de Francisco Sans i Puig.
- Va ser membre de lAcadmia dels Desconats (Comas, 2000, p. 14).
- Lluit tamb amb el marqus de Poal a Cardona. Coronel del regiment de la Diputaci i General de batalla
el 30 de juliol de 1714, ferit el 10 dagost de 1714. Empresonat durant onze anys. El seu germ Llus mor
el 6 doctubre de 1713 (Albert, 1964, p. 99, 382, 418, 420).
- Nascut a Barcelona el 1667. Heret la casa Mont-rodon. Membre i fundador de lAcadmia dels Descon-
ats. Paper destacat a la defensa de Barcelona el 1714 (Albert, 1964, p. 119). Desprs dempresonar-lo va
ser portat a Alacant i a Hondarribia. All es guany el perd de Felip V perqu va lluitar defensant Sant
Sebasti en 1719. De retorn a Catalunya tingu seriosos problemes per guardar la seva hisenda familiar.
Marx a Viena per tal dintentar rebre alguna pensi pels seus serveis a lEmperador. Va romandre a la
secretaria de Despatx Universal a Viena (Alcoberro, 2002, p. 330). Li van conscar els bns. Vinculats a la
plana de Vic (Taradell). Sobre la seva gura vegeu Colomer, 2006.
- Al seu ll Ramon van conscar-li els bns el 1714 (Bruguera, 1871, p. 389).
- Ramon va ser conseller tercer el 1714 (MNA).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Sans i Puig.
- Muller: M. Teresa Sans i Mont-rodon.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Ramon Sans, 844/38, fol. 259. s el seu oncle. Ramon s ardiaca de Prades i canonge de la Seu de Barcelona.
- Clara de Claresvalls, 909/27, vol. II, fol. 83, muller de Jeroni Claresvalls. Entre els marmessors hi ha Llus
Claresvalls i Ignasi Sans i Miquel, cos.
- El seu germ Ignasi s marmessor dAnton Mata.
- Un ll daquests s Ramon Sans i Mont-rodon, noble, casat amb Francisca Sala, lla de Francisco Sala
Sangens i Alemany, de Blanes. 900, 1r llibre, fol. 99.
Relacions
- Llus Claresvalls.
538 EDUARD MART FRAGA
199. Nicolau Sant Joan Llobregat
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: El seu sogre s mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- Pare de Francesc Nicolau Sant Joan i Many.
- Partidari de la submissi a la Junta de Braos de 1713. Va ser el primer a parlar i defens aquesta opci,
Ferrer i Sitges latac en el seu discurs (Albert, 1964, p. 130).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 875, 1r llibre, fol. 235 Misses marit: 500 Dots marit: 1.000 ll. lla
Data: 06/10/1726 Misses muller: 1.000 Dots muller: 3.000 ll. nta
Familiars directes
- Fill de Maci Sant Joan, donzell, i de Narcisa Sant Joan Llobregat i Amell.
- Muller: Anna Sant Joan i Many.
Marmessors
- Dions Sant Joan, canonge de Tarragona, germ.
- Anna Sant Joan i Many, muller.
- Francisco Sant Joan i Llobregat, ll, donzell.
- Teresa Sant Joan i Romeu, cosina.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Agust.
- 1.000 ll. per a Teresa per matrimoni o religi.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Anna Sant Joan i Many. 984, 1r llibre, fol. 11, 09/08/1751. Vdua de Nicolau Sant Joan Llobregat i Amell,
donzell. Filla de Josep Many, mercader, i de Gertrudis Many i Dalmases. Entre els marmessors, Dions
Sant Joan, prevere i canonge de Tarragona, cunyat; Victria Sant Joan i Tpies, nora i vdua del seu ll
Francisco; els lls daquests (nts) sn Nicolau, Victori i Maria; Pau Ignasi Dalmases i Vilana, sagrist
major, canonge de Barcelona; Anna Cervera i Many, vdua de Salvador Cervera, Dr. en drets; Clara Subir i
Many, casada amb Anton Subir; Josep Pausa, casat amb Teresa Sant Joan. 1.000 misses. 3.000 ll. de dot a
la nta Anna de Sant Joan i Tpies. Aquest dot es fa tenint molt present lo estat de mos bens propis i los
de la casa de dit mon marit, que no me permeten disposar de lo que me dicta lo carinyo, conformant-me
amb lo que dicta la possibilitat. 40 ll. a Francisco de Sant Joan, un altre nt que s alferes. Diu que les
despeses de la seva sepultura es paguin amb la venda de censals, per que si lhereu no ho vol fer, aleshores
que vengui la joya de diamants gran ab un cupido i una altra joya que s un ram de or ab rubins i una
pera seta. Hereu: Nicolau Victori.
- Relaci amb els Dalmases.
Relacions
- Els Dalmases.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 539
200. Francesc Nicolau Sant Joan Many
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Donzell. El seu pare era Nicolau Sant Joan casat amb una Anna Many (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller segon del Consell de Cent el 1698 i obrer primer el 1699 (MNA).
- Va ser conseller militar del Bra Militar el 1693, sndic el 1702 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 875, 2n llibre, fol. 97 Misses marit: apareixer Dots marit: -
Data: 17/01/1736 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Nicolau Sant Joan i Llobregat i Amell i dAnna Sant Joan i Many.
- Muller: Victria Sant Joan i Tpies.
Marmessors
- Anna Sant Joan i Many, mare.
- Victria Sant Joan i Tpies, muller.
- Pere Jeroni Quintana, en la Reial Audincia, casat amb Gertrudis Quintana i Tpies, cunyat.
- Dions Sant Joan, oncle, canonge de Tarragona.
- Josep Dalmases i Ros, canonge de Barcelona.
- Baltasar i Gaspar Tpies, cunyats.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia del Remei.
- Demana a Anna Sant Joan i Many, mare i senyora mia tingua present a dita senyora Victria Sant Joan i
Tpia molt amada muller mia, a mos lls en tot lo de son major consuelo i a la dita Victria que continue
ab la mare las bonas atencions que li ha guardat a que viscan ab la conformitat i uni que desitjo en
companyia de mos lls i en lo mateix modo que si jo visqus.
- Tutors: la mare i lesposa.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 2/06/1724. Relaci amb Anton Sol, Ramon Codina Farreres, n-
gela Maresc, Joan Fbrega, Flix Vadell, Josep Bernal, Josep Pahisa, Anton Moxiga i Ginebreda, Francisco
Toda (Riudoms), Josep Montfar (prevere) i Teresa Sant Joan.
Relacions
- Felip Quintana; els Dalmases.
540 EDUARD MART FRAGA
201. Hug Sant Joan Planella
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1707 C. de Sant Joan.
Nt dun cavaller.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Lloguer de cases.
Vinculat a larrendament de la Lleuda reial.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Poden ser diversos per ens decantem per Hug Sant Joan i Planella, nob, C. de Sant Joan el 1707. Fill de
Francisco Nicolau Sant Joan i Romeu i nt dHug Sant Joan Matali (Morales, 1983). El seu pare va morir
durant el setge de Barcelona de 1706, essent conseller en cap.
- Durant el setge de 1713-1714 residia a Mallorca i li corresponia la direcci de la coronela (Albert, 1964, p. 159).
- Salvador Sant Joan i Planella, germ, va ser un dels fundadors de la Real Academia de Buenas Letras de
1752 (Comas, 2000, p. 26).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 904, 1r llibre, fol. 4 Misses marit: 1.500 Dots marit: Pocs diners
Data: 08/10/1734 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Nicolau Sant Joan i Romeu i dAgns Sant Joan i Planella.
Marmessors
- Tots mos germans i germanes. T dues germanes religioses: Teresa i Marianna. Dos germans: Emmanuel i Anton.
- Pere Planella, bar de la Granera, oncle.
- Francisco Vilallonga i Russinyol, casat amb Agns Vilallonga i Sant Joan, neboda. Viuen a Mallorca.
- Cosins germans i cosines germanes.
Comentaris testament
- Sepultura a la Merc.
- 10 ll. per a lhospital de la Santa Creu i 10 ll. per als pobres de les presons.
- A les germanes 150 ll. anuals.
- T deutes amb el monestir de Santa Caterina Mrtir.
- Ha de pagar les cases que posseeix al carrer Ample.
- Del seu avi, Nicolau Sant Joan, hereta bns hipotecats, bns vinculats i un decoms.
- T diversos plets pendents:
- 7.000 ll. del dot de la seva mare. Ho pledeja amb Teresa Sant Joan i Romeu.
- 1.300 ll. de la lluci dun censal.
- 1.034 ll. duna casa.
- Se li deu la renda de dues porcions de lleuda reial, del lloguer de terres, cases i hisendes.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francesc Nicolau Sant Joan, 781/79, fol. 139. El seu pare. Es va casar amb una Planella i entre els lls hi
ha Joan Baptista, Hug, Emmanuel, Anton Sant Joan i Planella. Pere Planella i Josep Sanjust i Pags sn
els cunyats i oncles dHug de Sant Joan. 1.200 misses. 200 ll. de dot per als lls i 300 ll. per a les lles.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 541
- Hug Sant Joan i Matali. 876/31, fol. 107. Testa el 1694. Casat amb Maria Romeu. s el seu avi. A una lla
li dna 4.000 ll. de dot. Lhereu s Josep Berenguer Sant Joan. Entre els marmessors hi ha Josep Faneca,
mestre de cases, tamb s tutor dels lls. Els seus lls sn menors dedat el 1694, el gran t deu anys.
- Josep Santjust i Pags, 873/40, s/f. Est casat amb una Planella. Francesc Nicolau Sant Joan Planella s
nebot seu.
- Pere Planella i Dusai s el seu nebot.
- Agns Sant Joan i Planella, 837/82, s/f, 30/04/1696. Muller de Francesc Nicolau Sant Joan. Filla de Joan B.
Planella i Crulles, germana de Pere Planella i Dusai.
Relacions
- Josep Santjust: Pere Planella.
202. Llus Sayol Quarteroni
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1705 apareix com a cav.
1705 nob a les Corts.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav, nob, B. de Querol (Bru-Fluvi, 1998).
- Germ de Daniel i Antoni Sayol i Quarteroni, desinsaculats durant la revolta dels Gorretes.
- Antoni Sayol, mort l11 de setembre de 1714, i Jaume Saiol, de la 8a companyia del III batall al setge
(Albert, 1964, pp. 423 i 435).
Testament
Referncia: 880/23, fol. 80 Misses marit: 500 Dots marit: 1.000 ll. lla
Data: 26/10/1703 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Felici Sayol i Barber, viu a Barcelona i de Maria Sayol i Quarteroni.
- Muller: Jacinta Flora Sayol i Ortiz.
- Fills: Josep, Carlos Agust, Antoni, Leopold, Llus.
Marmessors
- Jacinto Flora.
- Anton Sayol, canonge de Barcelona, germ.
- Felici Sayol, receptor de Torre de Sant Joan, germ.
- Teresa de Vilallonga i Sayol, germana.
- Francisco Gascn i Andrs, cavaller de Santiago, marit dIsabel Sayol, germana.
- Felip Bouwerkerke, bar de May, gendre, casat amb Jacinta Sayol, lla.
- Guillem Ramon dIvorra i Salr, bar de Vicen.
- Josep Falc.
- Narcs Descatllar, marqus de Besora.
- Josep Terr i Marquet, bar de Canyelles.
542 EDUARD MART FRAGA
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Sant Miquel a Barcelona.
- A la lla M. Teresa li dna 1.000 ll. descreix.
- A Jacinta lusdefruit.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Teresa Vilallonga i Sayol. 876/32, fol. 40. s la seva germana. Casada amb Bernat Vilallonga.
- Antoni Sayol i Quarteroni, 867/23, fol. 263, germ.
Relacions
- Mag Vilallonga; Josep Terr Marquet; Narcs Descatllar.
203. Francesc Sayol Quarteroni
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Nob.
Quan va ser escollit com a diputat militar era cavaller.
Cavaller de lorde de Calatrava el 1705.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relaci amb els Feu.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Diputat militar trienni 1677 (Sans, 1982).
- Un germ, Antoni Sayol i Quarteroni, canonge, va ser diputat eclesistic el 1686 (Sans, 1982). Germ de
Daniel i Antoni Sayol i Quarteroni, desinsaculats durant la revolta dels Gorretes. Antoni Sayol fou lloctinent
del Portantveus del General, Pere Torrelles i Sentmenat, lluit durant el setge de l11 de setembre, present
a les reunions sobre la capitulaci (Albert, 1964, pp. 300, 350, 357).
- La seva elecci com a diputat militar el 1677 va ser conictiva perqu quan va ser insaculat, el 1672, encara
no tenia trenta anys i era illegal, per el problema se solucion (DD. AA., 2003, vol. II, p. 275).
- Era capit de la coronela de Barcelona el 1684, particip en les guerres contra Frana, cavaller de lorde
de Calatrava a les Corts de 1705-1706 (DD. AA. 2003, vol. II, p. 284).
- Velasco lexpuls de Barcelona durant el setge de 1705 perqu el considerava desafecte a Felip V (Porta,
1984, p. 424).
- Va ser nomenat lloctinent del batlle general el 19 dagost de 1707 (LLDBM, vol. VIII, fol. 261).
- Els seus bns van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 383).
- Va ser clavari del Bra Militar el 1705 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: III.22, fol. 104 Misses marit: 500 Dots marit: 1.000 ll. neboda
Data: 08/04/1719 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Felici Sayol i Barber i Maria Sayol i Quarteroni.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 543
Marmessors
- Marquesa de Monferrat.
- Els nebots: Josep (canonge), Carlos i Llus.
- Jacinta Bouvert, baronessa de Murs (estat de Flandes).
- Teresa Feliu i Sayol, neboda, muller de Josep Feliu i Feu, noble de Matar.
- Ramon Ivorra i Sayol, bar Sant Vicen, casat amb Manuela dIvorra i Descatllar.
- Teresa Montoliu.
Comentaris testament
- Sepultura al convent de Sant Cosme.
- 1.000 ll. per a Teresa Feliu.
- T un censal que li presta la casa Alentorn. s un conicte amb ells on es parla dun censal per valor de
14.000 ll.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Antoni Sayol i Quarteroni, 867/23, fol. 263, germ.
Relacions
- Josep Feliu i Feu.
204. Felici Sayol Quarteroni
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: Ennoblit el 1708.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Comanador de Sant Joan.
- Membre de la Junta de Eclesisticos que Carles III va organitzar el 18 de setembre de 1705 davant la ciutat
de Barcelona. Carles III el va nomenar majordom el 1707 (Castellv, 1997, vol. I. p. 620 i vol. II, p. 240).
- Lloctinent del prior de lorde de Sant Joan a Catalunya. Fou ennoblit el 1708 (DD. AA., 2004, vol. II, p. 284).
- Velasco lexpuls de Barcelona durant el setge de 1705 per considerar-lo desafecte a Felip V (Porta, 1984,
p. 424).
- En el seu testament sautodeneix com: Cavaller de la ordre i milcia de la Sagrada casa i Hospital de Sant
Joan de Jerusalem, comendador i Gentilhome de cmara, majordom en nom de la Sacra Cesrea Catlica
y Real Magestat del Rey Nostre Senyor i Emperador Carlos.
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: III.22, fol. 51 Misses marit: 500 Dots marit: Pocs diners
Data: 28/04/1713 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Felici Sayol i Barber i Maria Sayol i Quarteroni.
- Fills: Antoni i Llus Sayol i Quarteroni.
544 EDUARD MART FRAGA
Marmessors
- Francisco Sentmenat.
- Pedro Torrelles.
- Els germans: Eullia Sayol, priora; Francisco Sayol i Quarteroni, cavaller de Calatrava, lloctinent de la
Batllia General; Isabel Sayol, marquesa de Montferrat.
- Nebots: Llus, Anton, Carlos, Jacinta (baronessa de Mur), Teresa, Ramon Ivorra, bar de Sant Vicen, casat
amb Emmanuela dIvorra i Descatllar, Caterina, Isabel i Joana Ivorra.
- Josep Meca marit dIsabel Meca i Cardona.
- Pedro Montoliu; Jeroni Montoliu, hbit de Sant Joan.
- Teresa Montoliu, monja; Josep Falc.
- Joan Copons de la Manresana, casat amb Josepa Copons i Boixadors, marquesos.
- Jaume Copons, casat amb M. Copons i Aguilar, comte de Sant Mart.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Sant Joan de Jerusalem.
- Diu que t moltes coses a casa i que no pot fer linventari perqu fa dos mesos que est malalt. T una
criada que el serveix des de fa ms de quaranta anys.
- No t molts diners: no trobantme de present ab majors avanos, bens. Vuy en mon poder en quant toca
a diner, sols me trobo ab una sucincia per lo gasto de una casa i malaltia per ocasi de molt temps a
esta part he de viure i sustentar-me de aquelles mil lliures barcelonines de las quals lo Rei Nostre Senyor
me ha fet grcia per aliments.
- Diu que el seu germ Francisco ha viscut amb ell.
- A la criada li dna totes les seves pertinences.
- A Teresa Montserrat i Sabater li ha donat diners que li deu, per per los contratemps de las guerras present
ha patit i suportat grans treballs i misries per la qual causa no pot de present satisfer dita quantitat.
- Relaci amb Josep Circuns i Jaume Berenguer.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Antoni Sayol i Quarteroni, 867/23, fol. 263. s el seu ll.
- Daniel Sayol i de Quarteroni, III.22, fol. 28, 12/12/1695. Fill de Felici Sayol i Barber i de M. Sayol i Quarte-
roni Ponce de Len. Entre els germans: Anton, canonge de Barcelona, Felici, hbit de Sant Joan, Francisco.
Isabel Sayol, muller de Francisco Gascn, de Npols, Josep Falc. 300 misses. Hereu: un germ.
Relacions
- Francisco Sentmenat: Josep Clariana; Jaume Copons; Pere Torrelles.
205. Hugo Senespleda Tord Despalau
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Fill de Josep Senespleda i Tord, donzell de Berga 1650 (Morales, 1983).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 545
206. Ramon Sentmenat Toralla
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Cavaller de Sant Joan. Hospitaler de Vallfogona (Bru-Fluvi, 1998).
- Germ de Joan de Sentmenat i de Toralla, M. de Sentmenat 1691. Sr. de Pallej i Miralles. Corts 1701 i
1705.
- El seu germ Joan va lluitar a lexrcit des de 1673 (Espino, 2000, p. 48).
- Formava part del Bra Militar el juliol de 1713, i va ser membre de la trenta-sisena i de les juntes poste-
riors. Va participar a la reuni del 4 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 300).
- Sobre els Sentmenat vegeu lestudi dEva Serra 1975, pp. 36, 39, 48.
Testament
Referncia: 873/40, s/f Misses marit: - Dots marit: -
Data: 29/12/1706 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francesc Sentmenat Parapertusa i Emerenciana Sentmenat i Toralla.
Marmessors
- s un religis profs.
Comentaris testament
- s lampliaci dun testament anterior. Est en mans de Vicen Gavarro. Afegeix 300 misses.
- Deixa a Pedro Torrelles, lim Sentmenat, i a Maria Despujol i Sentmenat, oncles, les seves rendes de Cla-
varol i Serradell, que les t arrendades. Tamb 1/5 dels seus bns.
- Una altra ampliaci data del 3 de maig de 1713 (875, 1r llibre, fol. 109). Fa llit a causa duna greu ma-
laltia.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Sentmenat i Agull, 873/40, s/f, muller de Joan Sentmenat i Toralla, germ de Ramon.
- Joan Sentmenat Toralla i Gasol, 875, 1r llibre, fol. 203, 1/09/1722. Marqus de Sentmenat. Molts marmes-
sors, entre aquests hi ha els marquesos de Gironella (Agull Sagarriga) els comtes de Mnter, els Magarola
Sentmenat, Josep Cncer i Prat de Santjuli i Joan B. Olzina i Vilanova, prevere.
- Teresa Sentmenat i Boixadors i Sureda, 875, 3r llibre, fol. 194. Muller de Francisco Sentmenat i Torrelles
i Agull, marqus de Sentmenat.
- Relaci amb Josep Antoni Ribera i Claramunt 910, 1r llibre, fol. 145. Una lla de Josep, Isabel de Ribera,
est casada amb Menne Sentmenat i Agull, ll de Joan Sentmenat i Toralla.
- Relaci amb Felici Sayol i Quarteroni. III.22, fol. 51. Ramon s marmessor. Sembla que s amic.
Relacions
- Felici Sayol; Josep Ribera; Pere Torrelles.
546 EDUARD MART FRAGA
207. Josep Serra
Dades personals
Categoria social: desc. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- s doctor.
208. Esteve Serra Vileta
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1688 chb.
1728 cav.
1728 nob.
Fill de mercader.
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: Fill de mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1688, cav 1728, nob 1728 (Bru-Fluvi, 1998).
- Diputat reial al trienni 1692-1694 (Sans, 1982).
- Conseller en cap el 1695. Casat amb Maria Portell, germana de Francesc Portell, president del Consell de
Castella (Molas 1995a, p. 240).
- Va ser un dels enviats per la Diputaci a rebre Felip V a lagost de 1701 (Castellv, 1997, vol. I, p. 278).
- Era doctor en drets. Es qued a Barcelona quan marx Velasco (DD. AA., 2003, vol. II, p. 291).
- Fou un ferm partidari de Felip V. En arribar Carles III, larxiduc, fou empresonat i, ms tard, bescanviat
(Porta, 1984, p. 70).
- Va ser desinsaculat per Carles III el 1706 (ACA, Dietari de la Generalitat de Catalunya, 19 de setembre de 1706).
- El seu germ Antoni va ser membre de lAcadmia dels Desconats (Comas, 2000, p. 14).
- Va ser un dels setze administradors de Barcelona el 1714 i tamb del primer Ajuntament de 1718. Va ser
empresonat pels austriacistes i va haver de pagar una suma elevada pel seu alliberament (Mercader, 1968,
p. 348).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 875, 1r llibre, fol 290 Misses marit: 100 Dots marit: Pocs diners
Data: 02/08/1729 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Lleonart Serra, mercader, i Agns Serra i Vileta.
- Muller: Maria Serra i Portell.
Marmessors
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 547
- Maria Serra i Portell.
- Anton Serra i Portell, ll.
- Josep Bonaventura Guall, de la Reial Audincia, gendre.
Comentaris testament
- Pocs diners: Conec i reconec molt be ara, las pocas foras de ma heretat i bens i lo poc o no res que de
aquells pot restar.
- Parla dels mals que li ha fet el cadastre.
- Va rebre de la muller un dot de 3.000 ll. i 2 baguls de roba.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Relaci amb Francesc Amat i Planella, 861, 2n llibre, fol. 139, 19/04/1712. T un censal amb ell.
Relacions
209. Josep Sol Guardiola
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav i Dr. (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser una de les persones convocades per reunir-se amb Carles III el 13 de setembre de 1705 (Castellv,
1997, vol. I, p. 618).
- El seu germa Jacinto sign la protesta dEmmanuel Ferrer i Sitges contra la primera deliberaci del Bra
Militar a la Junta de Braos de 1713 (Castellv, 1997, vol. III. p. 682).
- Va ser conseller militar del Bra Militar lany 1704 (Mart, 2005, p. 51).
- Altres informacions a Albert, 1966.
210. Francisco Solanell
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Paborde.
- Possiblement Francesc Antoni de Solanell i de Montell, abat del monestir de Sant Pere de Galligants, de
Girona, ll de Juli de Solanell i Foix, diputat eclesistic el 1710, havia estat prior de la pabordia dger de
la Cerdanya i tamb visitador general de lorde benedict a Catalunya. Dr. a Lleida en dret cannic i Teologia.
En 1713 fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat, dignitat de la qual fou desposset pels borbons per
promoure la Junta de Braos de 1713, i que no recuper ns al 1726 (DD. AA., 2003, vol. II, p. 320).
- Altres informacions a Albert, 1966.
548 EDUARD MART FRAGA
211. Joan Soler
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Abat de Sant Pau del Camp.
- Segons el testament era prevere de la Santa Seu de Barcelona.
Testament
Referncia: 890/22, s/f Misses marit: - Dots marit: -
Data: 12/07/1724 Misses muller: - Dots muller: -
Marmessors
- Alexandre Valladolid, novici.
- Joan B. Casas, Dr. en dret.
212. Ignasi Soler Junyent
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Sr. de Sant Mateu de Bages, Fraumir, Mirapol, Vilacireres i Bonner (Bru-Fluvi, 1998).
- ll de Llus Soler i Boixadors.
Testament
Referncia: 861/54, n. 23 Misses marit: 1.000 Dots marit: 2.000 ll. lla
1.000 ll. lla
Data: 22/12/1718 Misses muller: - Dots muller: 1.000 ll. lla
1.000 ll. lla
Familiars directes
- Fill de Llus Soler i de Boixadors i M. Magdalena de Junyent i Marimon.
- Muller: Maria Soler i Bria. En primeres npcies la seva muller fou Teresa Soler i Riber.
- Fills: Llus Soler Riber i Gualbes, Maria i M. Francisca Soler i Bria.
Marmessors
- Maria Soler i Bria, muller.
- Llus Soler i Riber i Gualbes, ll.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 549
- Marianna Soler i Gualbes, mare i sogra.
- Pedro Soler i Gualbes, germ.
- Josep Ribera i Claramunt, cunyat.
- Ignasi Bria i Sanahuja, cunyat.
- Francisco i Ramon Junyent i Vergs, cosins.
Comentaris testament
- Primera muller s Teresa Soler Riber i Gualbes.
- 5 ll. per a lAdministraci dels pobres malalts.
- 5 ll. per a lhospital de la Santa Creu.
- A Josepa Soler Riber i Gualbes la llegtima ms 1.000 ll.
- 2.000 ll. per a Ignsia Soler i Bria.
- Cono que mon hereu li ser bon ll i molt obedient i procurar donar-li gust en tot.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Gabriel Francisco Bria i Gualba, 781/80, fol. 158. s el pare de la seva muller.
- Relaci amb Josep Antoni Ribera i Claramunt. 910, 1r llibre, fol. 145. Josep est casat amb una germana
seva.
- Maria Soler i Bria, 911, 1r llibre, fol. 145, 19/06/1733. La seva muller. Filla de Gabriel Francisco Bria i
Gualba i de Petronila Bria i Gualba. Entre els marmessors Ignasi Bria Sanahuja, Fernando de Gusmn
i Basn, capit de cavalleria, casat amb Ignsia Soler i Bria, lla. Les misses que vulguin. Dna 1.000 ll.
de dot a cada una de les lles. La lla gran ha de pagar 30 ll. anuals a les dues germanes.
Relacions
- Josep Ribera; Gabriel F. Bria; Francisco Junyent i Vergs.
213. Llus Soler-Peguera de Boixadors
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Sr. de Fraumir, Mirapol, Bonner i Vilacireres (Bru-Fluvi 1998).
- Fill de Pere Soler i Peguera, nt de Llus Soler Casademunt. El seu revesavi era natural de Perpiny i havia
assolit la dignitat de noble el 1606 (Morales, 1983, vol. II, p. 110).
- Va ser sndic del Bra Militar lany 1684 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 400 Dots muller: Pocs diners tot i tenir
dots grans: de 4.000 ll. i de 3.000 ll.
550 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Testaments relacionats
- Llus Soler i Riber, 911, 1r llibre, fol. 25, 05/12/1731. s el seu pare. Maria Soler, Riber i Gualbes, vdua, s la
seva nora. Entre els marmessors hi ha tamb Anna Ors i Puiggener i M. Anna Soler i Puiggener, muller.
- M. Anna Soler, Riber i Gualbes, 911, 1r llibre, fol. 186, 05/04/1730. Vdua de Llus Soler i Peguera. Filla de
Joaquim Gualbes i dElionor Gualbes i Sentmenat. En primeres npcies muller de Francisco Riber. Entre
els marmessors: Anna Soler Gualbes, lla. 400 misses. A cada lla casada (Ignsia Soler, casada amb Antoni
Garrofa) li dna 4.000 ll, i a Anna li dna 3.000 ll. Tots aquests diners provenen dun conicte amb la casa
Clariana del qual espera cobrar 8.000 ll. Aquest conicte ja prov dIgnasi Soler i Junyent.
Relacions
- Els Clariana; Carlos Ors.
214. Francesc Sunyer
Dades personals
Categoria social: desc. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Poden ser dos:
- Francesc Sunyer, nob, ll de Guillem de Sunyer i de Roger de Vallseca, cav, natural de Girona, nob el
1599 (Morales, 1983).
- Francesc Sunyer i Gausch, mort l11 de setembre (Albert, 1964, p. 435), que sign el dissentiment de
Torrelles a les Corts de 1701-1702 (Castellv, 1997, vol. I, p. 374) i els bns del qual van ser conscats el
1714 (Bruguera, 1871, p. 388).
Pensem que s el segon.
- Altres informacions a Albert, 1966.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan Sunyer i Homdedeu, 854/57, fol. 119.
215. Anton Sunyer Bell-lloch
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: Casat amb Maria Bastero, lla dAn-
ton Bastero, mercader.
Va ser cnsol militar de la Llotja.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Antoni Sunyer Bell-lloch i de Macip, nob (Bru-Fluvi, 1998).
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 551
- Dr. en lleis (Mercader, 1968, p. 361).
- Fill de Francesc Sunyer.
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1705 (Capmany 1779, vol. II, apndix XX).
- Va sollicitar una plaa com a regidor de lAjuntament borbnic de 1718, partidari de la rendici el 1713
(Mercader, 1968, p. 361).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 1.000 Dots muller: 3.000 ll. lla
2.000 ll. lla
1.900 ll. ll
1.000 ll. ll
Familiars directes
- Fill de Francesc Sunyer.
- Muller: Maria Sunyer i Bastero.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Pere Anton Bastero, 863/64, fol. 50. Anton Sunyer casat amb una lla seva, Maria Bastero.
- M. Sunyer i Bastero, 904, 1r llibre, fol. 144, 5/06/1737. Muller dAnton Sunyer Massip i de Bell-lloch. Filla
de Pere Anton Bastero i de M. Bastero i Lled. Molts marmessors, entre els quals hi ha els lls (Josep,
Joan, Baltasar Sunyer Bastero); els germans (Anton, canonge de Girona, Baltasar, bisbe de Girona, Gaspar,
canonge de Barcelona); Llusa Bastero i Vilana, vdua de Francisco Bastero i Lled; Llusa i Maria Sunyer i
Bastero, lles; Francisco, Josep, Eullia i Maria Bastero i Vilana, nebodes; Francisco, Ramon i Josep Garau
i Sunyer, nebots; Ignasi, Francisco i Ramon de Salles i Sunyer, nebots; Miquel, Joan i Innocncia Portell i
Bell-lloch, nebots; Josep Eva i Viladraga; Ramon Eva i Bell-lloch. 1.000 misses. Enterrada a Sant Miquel.
3.000 ll. a Llusa, 2.000 ll. a Maria, 1.900 ll. a Joan; 1.000 ll. a Baltasar. Hereu: Anton.
Relacions
- Pere Anton Bastero.
216. Salvador Tamarit-Cncer Vilanova
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1702 M. de Gironella.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, C. de Rodony (1707). M. de Tamarit, sr. de Puigpelat i Montferri. Procedeix duna famlia de ca-
vallers, ennoblits el 1586. Francesc Joan de Tamarit i Llandernosa i Salb, B. Rodony, cav, nob 1586
(Bru-Fluvi, 1998).
- Membre de la trenta-sisena creada per assessorar la Diputaci al juliol de 1713. El 28 de desembre de 1715
sexilia a Valladolid, on pass sis anys. Va ser un dels que va custodiar el pend de Santa Eullia l11 de
setembre de 1714. Va participar en lexpedici per reclutar soldats del 9 dagost al 5 doctubre. Present a
la reuni del dia 4 de setembre, tamb a les reunions prvies a la capitulaci (Albert, 1964, pp. 146, 176,
345, 357, 366 i 398).
- Va ser un dels encarregats dajudar Milord Argyll en la retirada de les tropes angleses (Castellv, 1997, vol.
III. p. 459).
552 EDUARD MART FRAGA
- Durant un temps va tenir com a advocat Francesc Grasses i Gralla (Anguera, 1980, p. 250).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 371 ll. (Bruguera, 1871, p. 386).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 911, 1r llibre, fol. 153 Misses marit: 1.000 Dots marit: 3.000 ll. lla
3.000 ll. lla
Data: 28/11/1743 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Salvador Tamarit-Cncer i Tarufell i dAlemanda Tamarit i Vilanova.
- Muller: Maria Tamarit i Xammar.
Marmessors
- Salvador Tamarit i Xammar, ll, casat amb M. Josepa Tamarit i Copons, nora.
- Ramon Tamarit i Xammar, ll eclesistic, i Francisco Tamarit i Xammar, ll, ardiaca i canonge de Tar-
ragona.
- Francisca Vilallonga i Tamarit, lla, casada amb Galceran Vilallonga, gendre.
- Les lles religioses: Alemanda, M. Teresa, Gertrudis, M. Anna.
- M. Josepa Tamarit, casada amb Joan Bardills Sureda i Sangalda (a Mallorca).
- Ramon de Xammar i Copons, cunyat, casat amb Gaietana Xammar i Pins, cunyada.
- Vicente Domingo Fox Xammar i Masdovelles.
- Teresa Xammar i Copons, donzella cunyada.
- Maria Copons i Aguilar, cunyada.
Comentaris testament
- Enterrat a la capella de Santa Magdalena, esglsia de Rodony, bisbat de Barcelona.
- 3.000 ll. per a M. Josepa Tamarit i Bordills.
- 100 ll. anuals per a les lles monges de les Jonqueres (les tres primeres de la llista).
- 3.000 ll. si una de les monges es casa.
- 100 ll. per al ll prevere.
- Del matrimoni del ll gran es reserva 12.000 ll. de les quals paga les despeses anteriors.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Gaspar Tamarit i Cncer, 867/33, fol. 71. Salvador s el seu nebot.
- Maria Tamarit Cncer, 867/33, fol. 188. s via de Salvador.
- Relaci amb Josep Aguilar i Josep Bru i Banyuls. Vegeu testaments respectius.
- M. Teresa Tamarit i Llobet, 870, 1r llibre, fol. 405, 10/02/1737. s la seva tia. Casada amb un Salvador
Tamarit i Llobet. Ella s lla de Teresa Llobet i Oluja.
- Relaci Elionor Francol Sabater i Copons, 904, 1r llibre, fol. 25. Salvador s el seu cos germ.
- Relaci amb els Terr (Teresa Terr i Tamarit, 932, 1r llibre, fol. 75, 17/03/1741). La germana de Salvador,
Caterina, est casada amb Josep Manuel Terr.
- Relaci amb Francisco Cncer Sol de Santesteve, 961, 1r llibre, fol. 148, 30/06/1755. Entre els marmessors:
Caterina Cncer i Montaner, muller, Baltasar Montaner, sogre; Salvador Tamarit.
- Relaci amb els Padells. Bernardino Padells Casamitjana i Puig. 979, 1r llibre, fol. 268.
Relacions
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 553
217. Flix Taverner
Dades personals
Categoria social: Eclesistic. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Reialista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Canonge de Barcelona, capitular ms antic. Al Tribunal de Contrafaccions, 1702 (Sans, 1982, p. 114).
- Altres informacions a Albert, 1966.
218. Feliu Teixidor Sastre
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1706 nob.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Relacionat amb Joan Llins.
Germ de Jaume Teixidor i Sastre, important merca-
der.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb. T un germ, Jaume Teixidor i Sastre, mercader, chb 1705, nob 1706 (Bru-Fluvi, 1998).
- Pel testament sabem que era doctor en drets i Sr. de Pins.
- El seu germ Jaume vinculat als segents camps econmics: fabricaci i botigues de teles, arrendaments a
lexrcit i altres arrendaments (Garca Espuche, 2004, p. 318). Molt vinculat a lexrcit i als virreis. Va fer
prstecs el 1675, 1677, 1684 i 1691. El 1679 va signar un assentament de grans i un altre el 1689. Entre
1675 i 1686 havia prestat ms de 446.400 rals sense haver recuperat gran part daquella quantitat (Espino,
1996, p. 1420). Jaume va comenar el seu maridatge amb el poder el 1675 quan va fer un prstec al virrei
San Germn de 256.000 rals sense interessos per enviar municions al front. Desprs van ser 80.193 rals de
plata per completar lassentament del carruatge. En 1679 sign un assentament de 2.350 quarteres de blat
i un nou prstec el 1684 (Espino, 1990, p. 328). Tamb va ser membre de la Companyia de Sant Benet i
Sant Juli que recollia lesperit innovador de Feliu de la Penya en les tcniques de teixit. En aquesta com-
panyia hi havia Arnald Jger i Martin Piles (Oliva, 2001, p. 131). Daltra banda, va ser ador de les bolles
de Vilafranca del Peneds el 1662 i 1668 i de les bolles foranes de Barcelona i drets del General el 1674
(Jord, 1982, p. 202). A ms, durant la segona meitat del segle XVII va invertir 18.300 ll. en 4 companyies
(Lobato, 2005, p. 60).
- Feliu Teixidor i Sastre, membre del Govern, ferit l11 de setembre de 1714, capit de la 6a companyia del
V batall. Membre de la trenta-sisena creada per assessorar la Diputaci el juliol de 1713. Partidari de la
resistncia a ultrana, va ser el que va fer el vot ms radical dins el bra reial el 1713 i decant gaireb
denitivament la balana a favor de la resistncia. Membre duna de les juntes de govern fetes a lestiu de
1713. Estigu present a la reuni del dia 4 de setembre (Albert, 1964, p. 134, 147, 300, 436).
- Els seus bns van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 386).
- El seu germ va ser conseller tercer el 1691 (MNA).
Testament
Referncia: 948, 1r llibre, fol. 67 Misses marit: 300 Dots marit: -
Data: 27/12/1754 Misses muller: - Dots muller: -
554 EDUARD MART FRAGA
Familiars directes
- Fill de Rafael Teixidor i Ferrer, chb i Dr. en drets, i dAnna Teixidor i Sastre.
- Muller: Josepa Teixidor i Fontana.
Marmessors
- Josepa Teixidor i Fontana.
- Anton i Manuel Teixidor i Fontana, lls.
- Bernarda Teixidor i Mons, nora.
- Josep Pi Fontana, Dr. en drets.
- M. Huguet i Pi, casada amb Ignasi Huguet, regidor de Barcelona i capit.
Comentaris testament
- Enterrat on vulguin els marmessors. No diu cap cosa ms.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marmessor de Rafael Llins.
Relacions
- Joan Llins.
219. Josep Manuel Terr Peguera
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1711 C. de Terr.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Corts 1705. Sr. de Morell i C. de Terr (Bru-Fluvi, 1998).
- Membre de la Junta Reial dEstat formada per Carles III el 28 doctubre de 1705 (Castellv, 1997, vol. I,
p. 621).
- Diputat militar al trienni, 1692-1694 (Sans, 1982).
- Fou un dels desinsaculats el 1704 i el maig de 1700 perqu no va acceptar el comte de Corzana com a
virrei. Assist Carles III durant el setge de 1706 i romangu a la ciutat durant el setge de 1713-1714 (DD.
AA., 2003, vol. II, p. 291).
- Va ser protector del Bra Militar el 1701 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: -1.000 Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Emmanuel Corbera, lim Terr, i Anna Terr i Peguera.
- Muller: Caterina Terr i Tamarit.
- Fills: Francisco, Oleguer, Maria, Teresa i Gertrudis.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 555
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Emmanuel de Corbera, lim Terr, 818/79, fol. 168. s el seu pare. Guerau Peguera i Marianna Pe-
guera i Aimeric sn els seus cunyats. Anton Granollachs s el seu cus (de Josep Galceran Corbera). Com
a marmessor tamb hi ha Salvador Tamarit, Josep Vilana, Pedro Ribes, Josep Agull.
- M. Anna Peguera i Aimeric, 901, fol. 16. La seva mare. Francesc Terr i Tamarit s nebot de Guerau
Peguera.
- Relaci amb Josep Josa i Agull. 914, 1r llibre, fol. 61. Maria Terr est casada amb Ramon Dalmases. Els
dos sn marmessors i nebots de Josep Josa.
- Teresa Terr i Tamarit, 932, 1r llibre, fol. 75, 17/03/1741. Monja de les Jonqueres, lla. Entre els marmessors
hi ha Jernia Marimon, priora; Francisco Costa, prevere; els germans Oleguer, Gertrudis, Maria Dalmases
i Terr, i el seu oncle, Salvador Tamarit Cncer i Vilanova. Hereu: Francisco.
- Maria Dalmases i Terr, 960, 1r llibre, fol. 76, 01/06/1750, lla. Vdua en segones npcies de Ramon Dalmases
Ros i Vilana. Entre els marmessors hi ha Anna Vilana i Dalmases, vdua dAnton Vilana i Vilamala.
Relacions
- Guerau Peguera; Anton Granollachs; Salvador Tamarit; els Aimeric; Anton Vilana i Vilamala.
220. Josep Terr-Marquet Codina
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: Cav.
1705 nob, B. Canyelles.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Llogava al Consell de Cent cases
al tall de la carn.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav. Nob 1705. B. Canyelles (Bru-Fluvi, 1998). Als textos ens apareix sobretot com el bar Terr o com
bar de Canyelles.
- Va ser una de les persones que el Consell de Cent envi el 1688 a negociar amb els de Centelles (Espino, 2003).
- Membre de la Junta de nobleza que Carles III va organitzar el 18 de setembre de 1705 davant la ciutat de
Barcelona (Castellv, 1997, vol. I, p. 619).
- Va ser conseller militar del Bra Militar els anys 1686 i 1692 (Mart, 2005, p. 51).
- Cap al 1708 havia traspassat, ja que el lloguer de les taules de la carn passa a la seva germana (LLDCC,
1B, II, 217, fol. 163r).
- Llogava al Consell de Cent cases per al tall de la carn (LLDCC, 1B, II, 213 fol. 112).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 1.000 Dots muller: -
Familiars directes
- Muller: Magdalena Terr Ripoll i Sunyer (primeres npcies) i Tomasina Terr Vega i Rovira (segones
npcies).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Magdalena Planella Terr i Ciurana, baronessa de Canyelles, 854/57, fol. 259. s la seva germana. Casada
amb Pere Planelles i Talamarca.
556 EDUARD MART FRAGA
- Magdalena Terr Ripoll i Sunyer. 871/28, fol. 12. s la seva muller. Filla de Josep Ripoll i Bru. Entre els
marmessors hi ha Francisco Reart, Magdalena Planella, vdua de Pere Planella, i Maria Fluvi, vdua de
Francisco Fluvi.
- Tomasina Terr Vega i Rovira, 875, 3r llibre, fol. 209. 30/01/1749. Vdua de Josep Terr i Marquet, bar de
Canyelles. Abans muller de Pere Planella. Filla de Josep Vega i Pons. Entre els marmessors hi ha Francisco
i Narcisa Rius i Vega, nebots (lls de la germana Anna Rius); Anton Rius, canonge i Ramon Falguera.
Contempla la possibilitat de morir a Matar. 1.000 misses. T un crdit de 1.000 ll. del primer marit,
destina 150 ll. a la celebraci de misses i per a les despeses de lenterrament. El que sobri de les 1.000 ll.
per a la fundaci daniversaris.
- Relaci amb els Fluvi i els Ors. Anna Fluvi Ors i Puiggener i Descatllar, 938, 1r llibre, fol. 7. Pere Anton
Fluvi Torrelles i Marquet. 949, 2n llibre, fol. 206.
Relacions
- Pere Planella; Ramon Falguera; Carlos Ors; Bernat Fluvi.
221. Francesc Toda Gil
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1709 cav.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Tant el seu pare com la seva mare
proceden de famlies dorigen mercantil.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1670, Dr. en dret. Magistrat de la Reial Audincia, regent de la Cancelleria, habilitador de Corts. Cav
1709 (Bru-Fluvi).
- El seu germ Josep va ser capit de la 5a companyia del II batall de la coronela al setge de 1713-1714
(Albert, 1964, p. 433).
- Tant el seu pare com la seva mare eren i pertanyien a famlies de mercaders. El seu pare hava estat batlle de
Riudoms. Un cop acabada la guerra continu residint a Barcelona exercint com a advocat (Rovira 2001).
- Va participar en la defensa l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 337).
- Castellv el cita com un dels que es van declarar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el
1701. Va ser cridat per Felip V per la seva oposici a la modicaci del testament de Carles II. Nomenat
regent de la Reial Audincia per Carles III, va ser un dels encarregats dajudar Milord Argyll en la retirada
de les tropes angleses (Castellv, 1997, vol. I, pp. 277, 381, 624 i vol. III. p. 459).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 247 ll. (Bruguera, 1871, p. 383).
- Va ser obrer primer del Consell de Cent el 1705 (MNA).
- Altres informacions a Albert, 1966 i Rovira, 2001.
Testament
Referncia: 875, 1r llibre, fol. 199 Misses marit: apareixer Dots marit: Pocs diners
Data: 07/02/1724 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Toda, chb, natural de Riudoms, i Isabel Toda i Gil.
- Muller: Francisca Toda i Fontana.
- Fills: Anton.
Marmessors
- Francisca Toda i Fontana, nta.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 557
- Anton Toda i Fontana, ll.
- Josep Toda i Domnec, cabiscol de Tarragona, nebot.
- Francisco Toda i Domnec, chb, viu a Riudoms, nebot.
Comentaris testament
- Enterrat a la capella de Sant Salvador dHorta.
- Per la collocaci en matrimoni carnal o espiritual de Raimunda, Maria i Teresa Toda, donzellas, ms
llas sels sie donat de mos bens per llur collocaci lo que sie menestar, segons las foras i possibilitats
de mos bens i dels de dita Sra. Francisca muller mia i mare de ellas, a vista dels pocs diners que tinc i
dels crrecs a que estan obligats.
- 25 ll. anuals per a Eullia ms les despeses de profess.
- A la muller li deixa lusdefruit.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 2/06/1724. Francesc s marmessor.
- Francisca Toda Fontana, 875, 2n llibre, fol. 130, 03/06/1736. Muller. Filla de Jaume Fontana, Dr. en medicina.
Marmessors: Ignsia Sagrera, priora; M. Engrcia Oriola, subpriora; Agustina Bellet, Eullia Toda, religioses
del convent de Santa Maria de Magdalena; Maria i Teresa Toda i Fontana, donzelles, lles; Ignasi Pi i Riu
i Teresa Pi i Fontana, cnjuges; Flix Teixidor (Dr. en drets i chb) i Josepa Teixidor i Fontana, cnjuges,
cunyats i germanes; Josep Toda i Domnec, cabiscol i canonge de Tarragona; Francisco Toda i Domnec,
chb; Onofre Homdedeu i Toda, de Riudecanyes. Enterrada al convent de Santa Magdalena, Barcelona.
Misses que voldran. 20 ll. anuals a Eullia Toda, monja. Hereu: Maria i Teresa, lles.
Relacions
- Flix Teixidor
222. Francesc Tord i Granollachs
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Procedeix duna famlia vigatana que es relacion amb els Granollachs. Per conixer alguns dels conictes
on estigueren implicats vegeu Torres, 1995, pp. 108 i 132.
- Va ser conseller militar del Bra Militar el 1703 (Mart, 2005, p. 51).
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: 2.000 Dots muller: 1.000 ll. neboda
500 ll. nebot
Familiars directes
558 EDUARD MART FRAGA
- Fill de Josep Tord i Peguera, viu a Barcelona i Vic i de Jernia Tord i Granollachs.
- Muller: Gertrudis Tord i Monner.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Jernia Tord i Granollachs, 815/28, fol. 224. Mare de Francesc Tord i Granollachs.
- Ignasi Tord i Granollachs, 812/19, fol. 71. Germ de Francesc Tord i Granollachs. Fill de Josep Tort i
Peguera, viu a Barcelona i Vic, i de Jernia Tord i Granollachs. Casat amb Teresa Tord i Cortada. Altres
germans: Anton i Josep.
- Magdalena Oriol i Tord, 875, 2n llibre, fol. 29, 9/11/1722. s la seva germana. Vdua de Baltasar Oriol.
Entre els marmessors el seu germ Francesc, Francisco Sabater, casat amb una Oriol, viu a Cervera, Felip
Puig, casat amb una Oriol, viu a Pons.
- Agns Tord i Granollachs, 865/40, fol. 127, 4/08/1702. La seva muller en segones npcies. Filla de Carlos
Llar i dAnna Llar i Pasqual. Entre els marmessors hi ha el marit, Francisco Llar i Pasqual, comte de Llar
i germ, Anton i Josep Tord i Granollachs, monjos, Baltasar Oriol i Mercer, lloctinent del protonotari, casat
amb M. ngela Tord, cunyada, Ramon Vilana Perlas.
Relacions
223. Pere Torrelles Sentmenat
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. M. de Torrelles concedit el 1706. Sr. de la Quadra de Torrelles del Llobregat (Fluvi, 2006, p. 73).
- Va ser protector del Bra Militar el 1704 (Mart, 2005, p. 51).
- Portantveus del governador des de 1705 i ns a 1714 i membre de la Junta Reial dEstat (Molas, 2003, p. 151).
- Al 1705 tenia 72 anys, i durant el setge 81. Tot i aix, ocup crrecs importants al govern de Carles III,
larxiduc (Porta, 1984, p. 437).
- Va ser present a la reuni del dia 4 de setembre de 1714 (Albert, 1964, pp. 147 i 300).
- Felip V li don el ttol de marqus, per ell no laccept. Present un dissentiment general a les Corts de
1701-1702 que gaireb porta a la ruptura. Membre de la Junta Reial dEstat formada per Carles III, larxiduc,
el 28 doctubre de 1705. Membre de la Junta de medios de 1705 per rebre els prstecs dels particulars per
subvenir les urgncies del moment (Castellv, 1997, vol. I, pp. 375, 621, 624 i vol. II, p. 232).
- Pertanyia a la nissaga de Sentmenat, estudiats per Eva Serra. Germ de Francesc de Sentmenat i Paraper-
tusa, hereu de la famlia. Heret el patrimoni Torrelles (Serra, 1975, pp. 48 i 58).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 455 ll. (Bruguera, 1871, p. 383).
- Altres informacions a Albert, 1966 i Serra 1975.
Testament
Referncia: 873/40, s/f Misses marit: - Dots marit: Pocs diners
Data: 28/02/1704 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Sentmenat i Lapera i M. Sentmenat i Parapertusa.
Marmessors
- Maria Despujol i Sentmenat, germana, vdua de Benet Despujol.
- Joan Sentmenat Toralla i Gasol, marqus de Sentmenat, nebot.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 559
- Ramon Sentmenat, cavaller militar de lorde de Sant Joan, nebot.
- Miquel de Clariana, comte de Munter.
- Antnia Magarola i Fons.
Comentaris testament
- Els dos ltims marmessors estan ratllats.
- Enterrat a lEsglsia de Sant Joan de Jerusalem.
- T un altre testament del 2 doctubre de 1717 (875, 1r llibre, fol. 163). trobantme en edat molt crescuda
i ab algunas indisposicions de salut. Aqu, entre els marmessors, afegeix els comtes de Mnter (la mare i
el ll Josep Clariana Gualbes), Alexandre Palau i Josepa Palau i Magarola, Francisco i Menne Sentmenat i
Agull, marquesos de Sentmenat. T un conicte pel terme de Pallej i tota la jurisdicci civil i criminal.
Diu que li pertany al marqus de Sentmenat per mentre visqui la seva germana vol que sigui della.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Despujol i Sentmenat 873/40, 20/07/1704. Germana de Pere Torrelles. Esmenta els mateixos marmes-
sors que el seu germ. Lhereu s Pere Torrelles. Demana 1.000 misses. La sepultura on digui Pere Torrelles.
Si Pere ha mort, aleshores a Santa Caterina. Un altre testament a 875, 1r llibre, fol. 169, 15/11/1717. Diu
que s vdua de Benet Despujol, donzell. Fixa els mateixos marmessors que el seu germ, ns i tot la data
daquest segon testament s la mateixa. Afegeix Francisco Despujol i Moncorp, Francisco Despujol i Pons
(ll de lanterior) i Manuel Nadal i Despujol. 500 misses. Enterrada on vulgui el seu germ. En un tercer
testament, del mateix notari (fol. 170, 12/04/1719), afegeix, quan ja sha mort el seu germ, vull i disposo
expressament que de mos bens sien pagats i sastisfets tots los deutes als quals lo Sr. D. Pedro Torrelles i
Sentmenat, mon germ, estava obligat en lo dia de sa , segons de dits deutes millor constar en escriptures
pblicas i privadas. Diu com el castell de Pallej se troba com vuy se troba aplicat al real Segrest.
- Ella viu a carta de grcia a casa del comte de Mnter.
- Relaci amb Felici Sayol i Quarteroni. III.22, fol. 51. Pere s marmessor. Relaci amb Josep Galceran
Pins i Rocabert. III.23, 1710-1714. s/f. 25/10/1714. Pere s el seu marmessor.
Relacions
- Els Despujol; Josep Galceran Pins; Felici Sayol; Miquel Clariana; Anton Magarola; Ramon Sentmenat.
224. Francisco Torrelles, lim Sentmenat Parapertusa
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob, B. de la Roca, Montbuy (Morales, 1983).
- Desterrat per Velasco a lestiu de 1705 perqu el considera af a Carles III (Castellv, 1997, vol. I, p. 619).
- Castellv el cita com un dels que es van declarar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el
1701 (Castellv, 1997, vol. I, p. 277).
- Va ser dels primers a presentar-se a Carles III, larxiduc, quan encara es trobava a bord del Brittania i no
havia baixat a Barcelona el 1705. Form part de les Gurdies Catalanes amb grau de capit (Porta, 1984,
p. 431).
- s a Liorna el 1714. Exiliat el 1714 segons la llista del Consejo de Espaa. Cobra una pensi el desembre
de 1714 (Alcoberro, 2002, pp. 47 i 49 i ss.).
- Sobre els Sentmenat vegeu lestudi dEva Serra 1975, pp. 36, 39, 48.
560 EDUARD MART FRAGA
Altres informacions
Relacions
- Felici Sayol; Pere Torrelles.
225. Pau Torres
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
Pel testament sembla noble.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Dr. Chb 1678 (Bru-Fluvi, 1998).
Testament
Referncia: 875, 1r llibre, fol. 262 Misses marit: 50 Dots marit: -
Data: 08/04/1728 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Torres, ciutad de Tarragona.
Marmessors
- Miquel de la Torre, gendre.
- Anton Gibert, cunyat.
Comentaris testament
- A Rosa Camps, lla, tots els bns de lherncia de Salvador Camps, avi matern.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Pau Torres, 818/79, fol. 95. Prevere beneciat de Santa Maria del Mar. Fill dEmmanuel Torres, negociant
de Santa Coloma de Centelles.
226. Bonaventura Tristany Boll de Bernac
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: 1671 cav.
1686 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 561
Biograa
- Nob 1686, cav de Montesa, Dr. en drets (Bru-Fluvi, 1998).
- Dr. en drets, chb, cav 1671 (Bru-Fluvi, 1998).
- Capit del regiment de la Diputaci, ferit el 17 de juliol de 1714 (Albert, 1964, p. 418).
- Un dels jutges que es va declarar a favor de la provncia en la qesti del testament de Carles II. Va votar que
no es podia revelar el secret de les reunions del Consell de Cent (Castellv, 1997, vol. I, p. 273 i 469).
- Era religis i advocat, membre de la Reial Audincia (Porta, 1984, p. 272).
- El seu pare tamb era un membre destacat de la Reial Audincia, relacionat familiarment amb els Mont-
serrat. La seva muller era lla de Llus Claresvalls, un important mercader del camp de Tarragona que era
bar de Llorac i cavaller. Vegeu Martnez Rodrguez, 2005, pp. 156 i ss. i tamb p. 222.
- Sobre la seva trajectria professional a la Reial Audincia s molt interessant lestudi de Martnez Rodr-
guez, pp. 165 i ss.
- Al setembre de 1711 tenia un conicte per unes terres que possea a Montjuc (LLDCC, 1B. II, 220, fol. 249).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Marmessor de Joan Claresvalls, cunyat seu.
- Agrada Tristany i Claresvalls, 861, 1r llibre, fol. 160, 07/11/1714. s la vdua de Bonaventura Tristany i
Boll.
227. Alexandre Gaiet Tristany Claresvalls
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare havia estat fet noble
el 1686.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob.
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1707 (Mart, 2005, p. 51).
- La seva muller era Clara Antic, lla del donzell Francesc Antic. Els Antic eren cavallers procedents desta-
ments inferiors. Vegeu Martnez Rodrguez, 2005, p. 222.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Bonaventura Tristany i dAgrada Claresvalls.
- Muller: Clara Antic i Sala.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Entre els marmessors de Francisco Padells hi ha Pedro Tristany i Padells, 875, 2n llibre, fol. 230.
- Agrada Tristany i Claresvalls, 861, 1r llibre, fol. 160, 07/11/1714. s la vdua de Bonaventura Tristany i
Boll. La seva mare.
562 EDUARD MART FRAGA
228. Josep Flix Vadell Besturs
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El germ era cavaller, el pare
Dr. en dret.
El pare era cavaller, el 1657 i noble el 1706.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Vinculat al negoci de la carn.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. Fill de Jos Vadell, de Moi, cav 1657, nob 1706 (Morales, 1983, p. 128).
- Va ser sndic del Bra Militar lany 1708 (Mart, 2005, p. 51).
- Els seus bns van ser conscats el 1714 (Bruguera, 1871, p. 388).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 875, 2n llibre, fol. 33 Misses marit: 300 Dots marit: 500 ll. lla
Data: 01/01/1731 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill del Dr. Josep Vadell i Llusa Vadell i Besturs.
- Muller: Teresa Vadell i Massart.
Marmessors
- Francisco Figueres, sacerdot de Sant Felip Neri, cos.
- Ramon Massart i Romeu, prevere dIgualada, cunyat.
- Josepa Vadell i Lle, vdua dEsteve Vadell i Besturs, cosina i cunyada.
- Agustina Bernal i Vadell, neboda.
- M. Teresa Vadell i Lle, nebot.
- Francisco Massart i Als, chb. Viu a Igualada.
Comentaris testament
- Enterrat a lesglsia de Sant Just.
- El dot del seu matrimoni fou de 1.600 ll.
- La mare va donar a la seva lla 500 ll.
- T 1.000 ll. en el collegi de Sant Sever.
- El seu germ Esteve mor el 25 doctubre de 1714.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Josep Costa Puig. 875, 1r llibre, fol. 275, 02/06/1724. Flix s marmessor.
Relacions
- Jose Bernal; Josep Costa.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 563
229. Anton Valncia-Franquesa Balaguer
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare fou fet noble el 1689.
El seu avi era cavaller.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Noble, ll de Llus Valncia-Franquesa i Gavs, doctor en dret, fet noble el 1689 i nt de Llus de Valncia-
Franquesa i Ximenis, cavaller (1599) natural de Piera dger. El revesavi era donzell (Morales, 1983, vol.
II, p. 128).
- Conseller en cap el 1703 i 1710. Mor l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 439 i MNA).
- Partidari de la submissi a la Junta del Bra Militar, protest la segona votaci (Albert, 1964, p. 136).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: - Misses marit: - Dots marit: -
Data: - Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Casat amb Emerncia Sagrera i Cortiada, cosina germana de Gaspar Berart i Cortiada.
Altres informacions
Relacions
- Gaspar Berart.
230. Toms Valncia-Franquesa Regs
Dades personals
Categoria social: Cavaller Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- Capit de la 3a Companyia del V batall de la coronela. Ferit el juliol de 1714 (Albert, 1964, p. 436).
- Protest per la repetici de la votaci del Bra a la Junta de Braos.
- Altres informacions a Albert, 1966.
564 EDUARD MART FRAGA
231. Josep Valncia-Franquesa Regs
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
- Natural de Piera dger, ll dAntoni Valncia-Franquesa i Gavs, donzell de Piera (Morales, 1983, vol. II,
p. 23).
232. Josep Vertamon i Fizes
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: El seu pare fou ennoblit el 1701.
El seu avi era mercader.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: Fill dun mercader.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Nob. (Bru-Fluvi, 1998).
- Francisco Vertamon, el seu pare, va ser un dels jutges de la Reial Audincia que accept el testament de
Carles II. Vot que no es podia revelar el secret de les reunions del Consell de Cent (Castellv, 1997, vol. I,
pp. 273 i 469).
- Noble, ll de Francesc Vertamon i de Verns, natural de Tarragona, doctor en dret, fet noble el 1701. Nt
de Francisco Vertamont, natural de Llimotges, al regne de Frana, i mercader de Tarragona.
- El seu pare era natural de Tarragona (Cfr. Martnez Rodrguez, 2005, pp. 174 i 223).
- Per les dades que tenim sembla que el seu pare es va casar almenys tres vegades: primerament amb Maria
Ali, lla de chb, desprs amb Caterina Fizes i, nalment, amb Francisca Escarrer. Aquesta ltima famlia
la relacionava amb Joan Llins. Vegeu testaments.
- Va ser jutge de conscacions amb Felip V (Len, 2003, p. 277).
- La casa del seu pare va ser saquejada el 14 doctubre de 1705, en arribar les tropes de Carles III, larxiduc
(Porta, 1984, pp. 273 i 563).
Testament
Referncia: 901, 2n llibre, fol. 105 Misses marit: 1.000 Dots marit: 6.000 ll. lla
2.000 ll. lla
2.000 ll. lla
600 ll. ll
600 ll. ll
600 ll. ll
Data: 21/08/1745 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Vertamon, noble, del Consell dArag, i de Caterina Vertamon i Fizes.
- Muller. Llusa de Vertamon i Carreras.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 565
Marmessors
- Llusa Carreras i Gachapay, vdua de Josep Carrera i Falguera, sogres.
- Francisca Vertamon i Escarrer, madrastra, vdua.
- Antnia Carreras i Gachapay, cunyada.
- Teresa Carreras, cunyada.
- Francisco Llar i Pons, comte de Llar.
- M. Teresa Planella i Llar, casada amb Bonaventura Planella, neboda.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Felip Neri.
- 6.000 ll. per a M. Francisca Paula de Vertamon i Carrera, ms dos baguls de roba.
- 2.000 ll. per a Maria Llusa.
- 2.000 ll. per a M. Josepa.
- 600 ll. per a Pelegr.
- 600 ll. per a Narcs.
- 600 ll. per a Joan Albert. Tots i totes sn ll seus.
- La muller s usufructuria.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Teresa Vertamon, 799/13, s/f, vdua de Francisco Vertamon, mercader de Tarragona.
- Francisca Vertamon Escarrer, 949, 2n llibre, fol. 79, 17/02/1749. Filla de Francisco Escarrer, Dr. en dret i
dAnna M. Escarrer i Portas. Vdua de Francisco Vertamon. Entre els marmessors hi ha Josep Vertamon,
de la Reial Audincia, casat amb Llusa Vertamon i Carrera; Josep Francisco Llar i Pons, comte de Llar;
Francisco Llins i Escarrer, prevere canonge dUrgell; Joan Anton Llins i Escarrer, chb, casat amb Elisabet
Llins i Carreras, nebot. Sant Felip Neri. 500 misses. Hereu: Joan Anton Llins, nebot. A Josep Vertamon
ll li dna 500 ll. ms el dot del seu primer marit.
- Francisco Vertamon, 897/24, s/f, 21/08/1705. Entre els marmessors hi ha Pere de Tras, Francisco Sol i
Joan Llins. Tenia possessions a Terrassa i uns horts a Tarragona. A la lla gran li dna 6.200 ll. en dot,
2.000 ll. a cada ll i 3.000 ll. a cada lla.
Relacions
- Joan Llins; els Carreras.
233. Diego Vila Peiret
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav (Bru-Fluvi, 1998).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Diego Vila i Casanova, 860, fol. 76.
566 EDUARD MART FRAGA
234. Josep Vilallonga Saportella
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: 1698 chb.
1706 cav.
1708 C. dEstars.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1698, cav 1706. Dr. en drets (Bru-Fluvi, 1998). C. dEstars (Fluvi, 2006, p. 73).
- El seu germ va ser un dels refugiats a Montserrat que pass al camp de Barcelona per reunir-se amb
Carles III. Aquest va anar a les terres de lEmpord a aixecar la moral desprs de la desfeta dAlmansa.
(Castellv, 1997, vol. I, p. 618 i vol. II, p. 431).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Teresa Vilallonga i Sayol, 876/32, fol. 40. s la muller de Bernat Vilallonga, germana dels Sayol i Quar-
teroni.
- Francisco Vilallonga i Russinyol, casat amb Agns de Sant Joan, neboda dHug de Sant Joan Planella.
Vegeu testament.
- Francisco Vilallonga, marmessor dAnna Blanes i Pins. 911, 3r llibre, fol. 15.
- Anna Gualbes i Vilallonga, muller de Bonaventura Gualbes, lla de Francisco Vilallonga i de Clemencia
Saportella. 924, 1r llibre, fol. 49.
Relacions
- Bonaventura Gualbes; Francisco Blanes; Hug de Sant Joan.
235. Ramon Vilana Perlas
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chb.
1710 M. de Rialb.
1725 C. sense denominaci.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: Va ser client de la companyia Feu-
Feliu.
Relacionat amb Salvador Massans de la Ribera.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 567
- Chb 1681. Notari de Barcelona i escriv reial. Dr. en drets, M. de Rialb 1710. C. sense denominaci el
1725 (Bru-Fluvi, 1998). Va ser secretari de Despatx Universal de Carles III i tingu un paper clau en
lexili austriacista.
- Va ser obrer primer del Consell de Cent el 1704 (MNA).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1702 (Mart, 2005, p. 51).
- Empresonat entre juny i agost de 1704 per Velasco.
- Vinculaci entre Salvador Massans Ribera, Joan B. Reverter, Ramon Vilana Perlas, Pere Trelles, Joan
Francs Verneda (Garca Espuche, 2003, p. 279).
- Els Vilana Perlas van ser clients de la Companyia Feu-Feliu (Molas, 1974, p. 105).
- Castellv el cita com un dels que es van declarar pblicament a favor de defensar les lleis i privilegis el
1701 (Castellv, 1997, vol. I, p. 277).
- Els seus bns van ser conscats el 1714. La seva hisenda rendia 234 ll. (Bruguera, 1871, p. 389).
- Vegeu Albert, 1966; Garca Espuche, 2003 i Lluch, 2000.
Testament
Referncia: 806/45, fol. 72 Misses marit: 500 Dots marit: -
Data: 16/04/1695 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Joan Vilana Perlas i de Joana Vilana Perlas i Ribes.
- Muller: Magdalena Vilana Perlas i Boll.
Marmessors
- Magdalena Vilana Perlas i Boll.
- Ramon Frederic Vilana Perlas i Boll, ll, casat amb Teresa Vilana Perlas i Fbregas.
- Pau Vilana Perlas, deg i canonge dUrgell, ll.
- Josep Llaurador Satorre, notari, burgs de Vilafranca, gendre, casat amb Maria Llaurador Vilana.
- Joan Francesc Verneda, notari i gendre, casat amb Hiplita Vilana Perlas.
- Mag Vilana Perlas, germ, vuy residint en la vila de Madrid.
- Josep Vila, ardiaca.
- Pere Ribes i Boixadors.
Comentaris testament
- Enterrat a Sant Just. Demana tamb 4 misses anuals a Sant Andreu (vila dOliana).
- A Pau Vilana Perlas i Camarasa (ll de la primera muller), li deixa 25 doblers dor ms la llegtima.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Maria Llaurador i Vilana Perlas, 911, 1r llibre, fol. 144. 24/01/1643. Filla de Ramon Vilana Perlas. Muller
de Josep Llaurador i Satorre, cavaller. Entre els marmessors Ignasi Teixidor, bhp, notari, gendre i lla de
M. Teixidor i Llaurador; Josep Llaurador de Vilana Perlas. Hereu: el marit.
- Relaci amb Pere Ribes i Boixadors, Llaurador i Satorre.
236. Josep Vilana-Peguera Millars
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: 1708 M. de Millars.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
568 EDUARD MART FRAGA
Biograa
- Nob, M. Millars 1708 (Bru-Fluvi, 1998). En el testament diferencia entre el seu nom Don Josep Paguera,
lim de Vilana i Mills i el del seu pare, Don Josep de Paguera, lim Vilana.
- Va ser cnsol militar de la Llotja el 1676 (Molas, 1977b, p. 204).
- Va ser conseller noble del Bra Militar el 1704 (Mart, 2005, p. 51).
- Va ser un dels refugiats a Montserrat que pass al camp de Barcelona per reunir-se amb Carles III, larxiduc
(Castellv, 1997, vol. I, p. 618).
- Va signar la protesta dEmmanuel Ferrer sobre la validesa de la primera resoluci del Bra Militar el juliol
de 1713. Tinent de la coronela de la ciutat durant el setge de la ciutat. Era la mxima autoritat de la co-
ronela, en substituci dHug de Sant Joan que era a Mallorca. Paper destacat a l11 de setembre de 1714.
Va ser qui comunic a Casanova la capitulaci de la ciutat (Albert, 1964, pp. 132, 159, 432).
- El seu germ Joan Baptista va ser membre de lAcadmia dels Desconats (Comas, 2000, p. 14).
- Altres informacions a Albert, 1966 (vegeu Peguera).
Testament
Referncia: 875, 1r llibre, fol. 211 Misses marit: - Dots marit: -
Data: 07/12/1724 Misses muller: - Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Josep Peguera, lim Vilana, i M. Anna Vilana Millars.
Marmessors
- Joan B. Vilana i Millars, germ prevere.
- Armengol Peguera, cunyat i marit dEstsia Peguera i Vilana, germana.
- Magdalena Vilana, germana i donzella.
Comentaris testament
- Sepultura i lloc on diguin els marmessors.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Joan B. Vilana i Millars, arxiprest de Sant Joan de les Abadesses. 875, 2n llibre, fol. 274.
- Magdalena Vilana i Millars, lla religiosa. 875, 2n llibre, fol. 166.
- Felip Anton Vilana i Millars, 875, 3r llibre, fol. 115, 3/02/1749. Fill de Josep Peguera i Vilana. Entre els
marmessors hi ha Francisco Montaner, abat de Sant Salvador; Armengol Peguera, cunyat; Baltasar Mon-
taner, casat amb Gaietana Peguera i Vilana; Anton Peguera i Vilana, nebot; Francisco Vilana i Vilamala i
Anton Vilamala i Jdice.
- Francisco Vilana, 892/10, fol. 14. El seu cunyat. Josep Peguera est casat amb una germana de Francisco Vilana.
- Anna Vilana i Millars, vdua de Josep Peguera Vilana. 15/12/1702. 873/40 s/f. La seva mare.
Relacions
- Armengol Peguera; Baltasar Montaner.
237. Francisco Vilana-Puigmar Vilamala
Dades personals
Categoria social: Noble. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: El seu cunyat s Francesc Bastero.
Posseeix vries botigues.
Relaci tamb amb els Dalmases.
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 569
Biograa
- Nob (Bru-Fluvi, 1998).
- Capit de la 3a companyia del III batall de la coronela al setge de Barcelona (Albert, 1964, p. 434).
- Va ser un dels refugiats a Montserrat que pass al camp de Barcelona per reunir-se amb Carles III (Cas-
tellv, 1997, vol. I, p. 618).
- Altres informacions a Albert, 1966.
Testament
Referncia: 875, 3r llibre, fol. 141 Misses marit: 2.000 Dots marit: -
Data: 07/08/1749 Misses muller: 2.500 Dots muller: -
Familiars directes
- Fill de Francisco Vilana i Boixadors i de Jernia Vilana i Vilamala.
- Muller: Anna Vilana, germana de la muller de Francesc Bastero.
Marmessors
- Anna Vilana i Vilamala, muller.
- Anna Vilana i Dalmases, vdua dAnton Vilana i Vilamala, cunyada.
- Francisco Mar i Vilana, nebot, casat amb Teresa Mar i Montserrat.
- Anton Vilana i Cordelles, cos i cunyat.
- Pau Ignasi Dalmases i Vilana, sagrist de la catedral.
- M. Dalmases i Terr, vdua de Ramon Dalmases i Vilana.
- Melcior Figuerola i Blanes, casat amb Ignsia Figuerola i Vilana.
Comentaris testament
- Enterrat al convent de Santa Caterina Mrtir. Si mor prop de Sant Esteve den Bas en aquella parrquia.
- 25 ll. per als hospitals de la Santa Creu, Orfes i Misericrdia. Tamb a les monges repenedides.
- A la muller li dna: totes les terres que t a la Marina, aprova les compres de terra que ella ha fet, terres
prop del convent de Jess, la meitat de les joies dor i plata, tapisseria i la resta de roba i mobles, tot el
que se li deur de pensions, de censos i de censals. Tamb els llusmes que me deuran.
- El dot a M. Anna Vilana i Dalmases, cunyada i viuda. La seva muller li pot donar el dot venent laltra
meitat de les joies o dels censals i de les pensions. Si la muller mor i Anna de Vilana i Dalmases conserva
el cognom aleshores lhereva li pot donar 250 ll. anuals ms el dot. Tamb la casa gran que posseesc en
Barcelona devant de la iglesia de Sant Joan de Jerusalem, eo la habitaci de la dita casa gran solament,
no empero las botigas.
- 25 ll. per a les dues criades i 30 ll. a una altra.
Altres informacions
Testaments relacionats
- Francisco Vilana, 892/10, fol. 14. El seu pare. Una lla, germana de Francisco Vilana, est casada amb
Francisco Mar i Ginovs, que s marmessor.
- Llusa Bastero i Vilana, 899, 1r llibre, fol. 261. Muller de Francisco Bastero Lled. La germana de Llusa
s la muller de Francisco Vilana.
- Anton Vilana i Vilamala, 875, 3r llibre, fol. 133, germ.
- M. Sunyer Bastero, 904, 1r llibre, fol. 144. Germana de Francesc Bastero. Els lls daquest sn els nebots
de Francisco.
- Josep Josa Agull. 914, 1r llibre, fol. 61. Anton Vilana i Vilamala casat amb Marianna Dalmases, lla de
Pau Ignasi.
570 EDUARD MART FRAGA
- Anna Vilana i Vilamala, 914, 1r llibre, fol. 90, 12/10/1751. Muller i vdua. Filla de Llus Vilana i de Francis-
ca Cordelles i Jdice. Entre els marmessors: Anton Vilana i Jdice, germ; Pau Ignasi Dalmases i Vilana,
canonge; Francisco Bastero i Vilana, prevere; Domingo Duran i Moxiga, tots nebots; Esperana Duran i
Bastero, muller de Domingo Duran, Anna Vilana i Eullia Bastero, donzelles i nebodes. 2.500 misses. A
les nebodes Figuerola Vilana els dna la roba; a Maria Vilana i Dalmases li deixa la torre que t a Sans
durant els mesos destiu. Hereu: Anton de Vilana i Jdice, germ.
Relacions
- Pere Anton Bastero; Pau Ignasi Dalmases; Josep Josa; Josep Terr; Francisco Blanes; els Sunyer.
238. Joan Vives Ferrer
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Chg.
1673 cav.
1675 nob.
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- CHG, cav 1673, nob 1675 (Bru-Fluvi, 1998).
- Josep Vives (germ) mor l11 de setembre de 1714 (Albert, 1964, p. 435).
239. Joaquim Vives Ximenes
Dades personals
Categoria social: Ciutad honrat de Barcelona. Evoluci estamental: Possiblement abans devia per-
tnyer a una categoria inferior, ja que la ciutadania
ladquireix el 1695.
Filiaci poltica: Constitucionalista. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Chb 1692. s Dr. (Bru-Fluvi, 1998).
- Va ser conseller ciutad del Bra Militar lany 1708 (Mart, 2005, p. 51).
- Al mar de 1709 fou nomenat escriv de manament del Consell dArag (LLDBM, G-69, vol. VIII, fol. 66).
- Literriament s conegut com el rector dels Banys. Va ser membre de lAcadmia dels Desconats. Fou advocat
del Bra Militar i va estar present a la Junta de Braos de 1713 (Comas, 2000, p. 14 i pp. 140 i ss.).
Altres informacions
Testaments relacionats
- Mariano Vives, 811/101, fol. 77. El seu pare.
- Joan Vives, 821, 4t llibre, fol. 183, 6/06/1747. Un Jacinto Vives, Dr. en drets, s el seu nebot.
LA CLASSE DIRIGENT CATALANA 571
240. Francesc Xammar Corbera de Sant Climent
Dades personals
Categoria social: Cavaller. Evoluci estamental: -
Filiaci poltica: No denit. Relaci comercial: -
Bra Militar Conferncia Doctor Immigrant
Biograa
- Cav, ll de Ramon Xammar i Ballar (Morales, 1983).
- La seva casa a la plaa de Santa Anna va ser destruda al setge de 1697, hi va invertir ms de 1.200 ll. per
reedicar-la (Garca Espuche, 2004, p. 147).