63 Els Senyors Útils

FUNDACI NOGUERA
ESTUDIS, 63
ELS SENYORS TILS I PROPIETARIS
DE MAS. LA FORMACI HISTRICA
DUN GRUP SOCIAL PAGS
(VEGUERIA DE GIRONA, 1486-1730)
PERE GIFRE RIBAS
BARCELONA, 2012
Pere Gifre Ribas, 2012
Edita: Pags Editors, S L
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
editorial@pageseditors.cat
www.pageseditors.cat
Primera edici: novembre de 2012
ISBN: 978-84-9975-289-1
Dipsit legal: L-1.024-2012
Impressi: Arts Grques Bobal, S L
textos edievals
catalans
NDEX
ABREVIATURES ............................................................................... 13
INTRODUCCI ................................................................................. 15
PRIMERA PART
ELS SENYORS TILS I PROPIETARIS DE MAS
EN EL FEUDALISME TARD
INTRODUCCI ................................................................................. 21
LA CONDICI JURDICA DELS SENYORS TILS I PROPIE-
TARIS DE MAS ................................................................................ 25
Homes propis ............................................................................ 33
Aproximaci a la identitat dels homes propis, solius i afocats 36
Els batlles de sac ................................................................... 36
Alguns homes propis i el seu patrimoni, s. XVIII ................ 49
Per qu no van redimir els tres sous els senyors tils i pro-
pietaris de masos durant lpoca moderna? ....................... 52
Conclusi ..................................................................................... 55
PRESTACIONS FEUDALS DE SENYORS TILS I PROPIETA-
RIS DE MASOS ................................................................................ 57
Tipologia de les prestacions ...................................................... 58
Prestacions derivades de la senyoria jurisdiccional ........... 59
Prestacions derivades de la senyoria territorial ................. 65
Prestacions derivades de la senyoria directa ...................... 68
Delmes i primcies ................................................................. 78
Sobre la taxa de sostracci feudal ........................................... 83
Conclusi ..................................................................................... 85
6 PERE GIFRE RIBAS
RENDA FEUDAL I SENYORS TILS I PROPIETARIS DE
MASOS. DEFENSA DEL DOMINI TIL, PARTICIPACI EN EL
NEGOCI DE LA RENDA FEUDAL ................................................ 89
Evoluci de la renda feudal. La renda de les capellanies de
la seu de Girona, 1503-1705 ..................................................... 91
Levoluci de la renda .......................................................... 94
Levoluci de les quatre sries .............................................. 96
Consideracions a levoluci de la renda de les capella-
nies de la seu de Girona ....................................................... 101
La renda de les capellanies de la seu de Girona en pers-
pectiva comparada ................................................................. 103
Defensa del domini til, participaci en la renda feudal ...... 108
La concrdia de Campdor de 1574: una mostra de les
obligacions dels senyors tils de masos envers la senyoria
directa...................................................................................... 112
De la unanimitat en la defensa del costum al trencament
de la unitat comunitria: el delme de Sant Gregori, 1586-
1607 ......................................................................................... 118
Comunitat i individualitats, la visi de la concrdia del
delme de Fornells de 1704 dun senyor til i propietari de
mas ......................................................................................... 122
Participaci en el negoci de la renda feudal .......................... 125
Conclusi ..................................................................................... 134
SEGONA PART
PATRIMONI I FAMLIA
INTRODUCCI ................................................................................. 141
PATRIMONI I FAMLIA. LA CONTRACTACI MATRIMONIAL:
DOTS, HERETAMENTS I ALTRES ESTRATGIES FAMILIARS 151
La contractaci del matrimoni ................................................. 156
Canvis en la prctica de la contractaci matrimonial:
dels nupcials als captols matrimonials (segle XVII) ........... 156
La concertaci del matrimoni a la vegueria de Girona. An-
lisi duna mostra documental (1610-1620) .............................. 164
Els dots, signe de classe i referent de la jerarquia social 165
Un intent per limitar els dots, la representaci dels sndics
gironins en corts (1599, 1626) ............................................. 175
7 ELS SENYORS TILS I PROPIETARIS DE MAS
Una mostra diacrnica. Genealogies de senyors tils i propie-
taris de mas................................................................................. 178
El dot ..................................................................................... 178
El casament hereu-pubilla .................................................... 182
Aliances de grup i aliances de sang .................................... 185
Altres estratgies. Lentrada en religi i la carrera ecle-
sistica, una frmula per estalviar dots o una estratgia
cap a la notorietat? ................................................................ 189
Conclusions ....................................................................................... 195
EL MERCAT DE LA TERRA I LA FORMACI DE PATRIMONIS
AGRARIS ........................................................................................... 199
Una primera aportaci emprica al mercat de la terra. Les
compravendes de masos a Caldes i Llagostera, 1559-1655 ... 202
La desintegraci del mas Vendrell. La venda dun mas
pea a pea ............................................................................. 207
Levoluci patrimonial. Anlisi de trajectries patrimonials de
senyors tils i propietaris de masos durant els segles XVI i
XVII ................................................................................................ 210
El patrimoni Bohigas de Banyeres ...................................... 210
El patrimoni Iglsies de Valveralla ...................................... 213
El patrimoni Adroer de Viladasens .................................... 217
Latracci per la renda de la terra ............................................ 222
Els Teixidor: de labandonament de la paraireria a lacu-
mulaci de masos, o de la llana a la terra ........................ 223
Latracci de la renda de la terra en la conjuntura de
1640: la famlia Ginesta. La terra, una mercaderia ms .. 229
Una proposta de perioditzaci del mercat de la terra i
la incidncia sobre la formaci de patrimonis .................. 235
Conclusi ..................................................................................... 237
ASCENS I EXTINCI DEL PATRIMONI COLOMER, SEGLES
XVII-XVIII. UN ESTUDI DE CAS .................................................. 239
Identicaci de la famlia i del patrimoni Colomer ............... 240
Joan de Colomer, lhereu, doctor a lAudincia, cavaller i
noble ........................................................................................ 250
Els dos patrimonis Colomer, 1726 i 1741 ........................... 252
La uni dels dos patrimonis Colomer: el casament entre
cosins germans (1745) ........................................................... 255
8 PERE GIFRE RIBAS
Accs a la terra pel mercat. Les compres de masos (1637-
1712) ............................................................................................ 256
Partcips del mercat de terres .............................................. 259
La compra del mas Pixarrelles: o el que pot arribar a pa-
gar-se per un mas .................................................................. 261
La compra de parcelles. O com les parcelles precedeixen i
segueixen ladquisici de masos................................................ 266
De les expectatives del casament amb pubilla a lextinci .... 269
El mxim patrimonial i lextinci ...................................... 269
Conclusi ..................................................................................... 272
TERCERA PART
EL MAS: UNITAT DEXPLOTACI, UNITAT DE RENDA
INTRODUCCI ................................................................................. 277
EL MAS I MASOS, SEGLES XVI-XVII ......................................... 281
Composici del mas ................................................................... 282
El capbreu, la font adequada per estudiar la superfcie
del mas dels segles XVI i XVII? ............................................... 282
La superfcie del mas ........................................................... 284
Una mostra de masos ............................................................ 286
La superfcie de conreu ........................................................ 289
Les dependncies del mas..................................................... 294
El creixement del mas ............................................................... 302
El mas Roca de Fontajau ..................................................... 302
Els masos empordanesos. Lampliaci per la via dels es-
tabliments ............................................................................... 307
La vall dAmer. El procs de creixement en poder del
senyor directe: un cas a part? .............................................. 314
La formaci de masos a partir de la compra de parcelles .. 315
Conclusi ..................................................................................... 319
LEXPLOTACI DE LA TERRA, BASE DE LA RENDA. CEREALS
I MASOVERIA .................................................................................. 323
La producci agrria. Els cereals, un mal necessari ............ 324
Parts de collita i conreus. Renda i producci agrria ........... 328
El contracte de masoveria: un contracte centrat, bsica-
ment, en el gra daresta ........................................................ 328
Larrendament dels teros dels masos ................................. 334
Altres modalitats contractuals ................................................... 336
Larrendament a preu acotat................................................. 336
Larrendament de parcelles .................................................. 337
Els subestabliments ............................................................... 338
Anlisi de la producci. Els comptes dels masos ................. 338
El patrimoni Adroer de Viladasens, gra, vinya i olivera ..... 340
Tot i la guerra, manteniment dels pactes de masoveria ... 345
Una aproximaci ms real a les collites dels masos. Els
comptes de denici de tutories del patrimoni Pags
dArenys dEmpord, 1693-1701 ........................................... 349
Teros i mercat....................................................................... 353
Conclusi ..................................................................................... 355
LA RAMADERIA: CONTINGENT DE BESTIAR, MODALITATS
CONTRACTUALS I INGRESSOS (1580-1640) .............................. 357
El nombre de caps de bestiar: les dicultats del recompte .. 360
El bestiar de tir: bous i vaques, eugues, mules i ases ...... 362
El bestiar de llana ................................................................. 368
El porc, el principal aliment carni de la pagesia? ............. 371
Nulla presncia de laviram en els inventaris i testimoni
de lapicultura a lEmpord .................................................. 374
Relacions contractuals: el triomf de la mitgeria ................... 375
Els contractes de gazalla i comanda ................................... 377
El negoci ramader: el parent pobre de leconomia agrria? . 383
Un exemple de ramaderia destinada al mercat: el bes-
tiar del prevere Pont de Cabanes, 1608-1611 ..................... 384
Conclusi ..................................................................................... 388
ELS COMPTES DE PERE MART (1643-1654), SENYOR TIL
DEL MAS MART DE CASS DE PELRS. UN EXEMPLE DE
LECONOMIA DE MAS .................................................................... 391
Famlia i components del mas .................................................. 395
La famlia del mas ................................................................. 395
Mossos i criades ..................................................................... 397
Els mossos .............................................................................. 398
Mosses i criades ..................................................................... 407
10 PERE GIFRE RIBAS
Jornalers .................................................................................. 409
La fora de treball del mas .................................................. 415
La producci del mas ................................................................ 416
Cereals ..................................................................................... 416
Vinya i olivera ........................................................................ 418
Bestiar ..................................................................................... 419
Autoconsum i mercat ................................................................. 419
El mercat de grans, sobretot de blat ................................... 421
La ramaderia: comprar per vendre ...................................... 423
Els ingressos del mas Mart ................................................. 427
Els pagaments del mas Mart ............................................... 429
Conclusi ..................................................................................... 432
QUARTA PART
ELS ESCENARIS DE LA REPRESENTACI: PARRQUIA
I UNIVERSITAT
INTRODUCCI ................................................................................. 437
LA PARRQUIA RURAL (SEGLES XVI-XVII): ORGANITZACI,
REPRESENTACI I MANIFESTACI DELS SIGNES PARTICU-
LARS DELS SENYORS TILS I PAGESOS DE MAS ................ 443
Lobra parroquial ........................................................................ 444
Fonts documentals ................................................................. 445
Les funcions de lobra .......................................................... 448
Lelecci dobrers .................................................................... 451
Els obrers ................................................................................ 456
Els comptes de lobra ............................................................ 459
Les despeses ........................................................................... 461
Els ingressos ........................................................................... 465
El saldo .................................................................................. 473
Lexemple de la comptabilitat de lobra de Cor, segle
XVII ........................................................................................... 474
Els comptes segons els llibres dobra .................................. 475
El trasps de cabals de les confraries i administracions
a lobra .................................................................................... 479
Les confraries. Lexemple de la confraria del Roser .............. 483
El Roser entre les confraries modernes del bisbat de
Girona ..................................................................................... 485
Les ordinacions de la confraria del Roser .......................... 487
La representaci social. El lloc a lesglsia parroquial .......... 491
Bancs i escons: una geograa de la jerarquia social pa-
gesa .......................................................................................... 491
El dret de precedncia en els ocis litrgics ..................... 499
Les tombes a linterior de lesglsia parroquial .................. 506
Capelles, ermites i oratoris domstics ................................. 510
Els benecis: el dret de presentaci, un estalvi en la dota-
ci dels lls fadristerns, per tamb una forma de clien-
telisme? ................................................................................... 515
Conclusi ..................................................................................... 517
LA UNIVERSITAT EN ELS SEGLES XVI I XVII: PRIVILEGIS,
AFIRMACI DAVANT DEL BAR I CONFLICTES ..................... 521
La universitat ............................................................................. 523
Lobtenci i defensa dels privilegis de les universitats ..... 525
La pertinena a la universitat .............................................. 539
El regiment de la universitat ................................................ 547
El consell general ................................................................... 549
El consell estret o consell ordinari ...................................... 556
Les primeres magistratures de la universitat ..................... 558
Les nances de la universitat ............................................... 563
Les despeses ........................................................................... 564
Els ingressos ........................................................................... 567
El saldo ................................................................................... 573
Els arrendataris dels drets de la universitat ....................... 573
Bns i usos comunals. Usos comunitaris i conicte .............. 575
Defensa dels usos comunals de la ingerncia senyorial ... 577
La privatitzaci dels comunals feta per la universitat:
de comunals a propis ............................................................ 579
Regulaci de pastures i limitaci del contingent ramader 583
Els bans: de la defensa dels conreus a lenfrontament en el
si de la universitat ................................................................. 586
Limitacions a laprotament del bosc: aglanar i llenyar ... 592
La regulaci de la pesquera: de la solidaritat comunitria
a lenfrontament entre les universitats per disputes de ter-
mes .......................................................................................... 594
Conclusi ..................................................................................... 601
12 PERE GIFRE RIBAS
UNIVERSITAT I FISCALITAT: COHESI I DIFERENCIACI ... 605
La condici de privilegiat, lexempci contributiva ................ 608
Els eclesistics ...................................................................... 608
Els militars ............................................................................ 613
Els ciutadans honrats ............................................................ 614
Els gaudints de privilegi militar .......................................... 617
Els familiars del Sant Oci .................................................. 617
Els ocials de la Diputaci del General: els taulers .......... 624
Els baciners de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau
de Barcelona ........................................................................... 626
Els baciners de Santa Maria del Collell ............................ 627
Els cavallers del comte dEmpries ..................................... 627
Els exempts per tenir llarga descendncia ......................... 628
Lexempci dalguns ocials o arrendataris de la univer-
sitat .......................................................................................... 628
Lexempci patrimonial dels privilegiats: masovers de militars
i allotjaments ............................................................................. 629
Arguments i disputes jurdiques (1677-1700) ..................... 630
La consulta de lAudincia de 1685 ..................................... 632
La prctica de la masoveria a la vegueria de Girona ....... 642
Universitat i exempts ................................................................. 656
La comminaci a pagar. El segrest i penyorament de bns 657
La universitat allotja per la fora. Privilegi individual, cor-
responsabilitat collectiva ...................................................... 660
La universitat de Vilamalla contra Joan Gars (1646-1647) 662
El sabotatge com a resposta. La crema del mas Adroher de
Cor (1687) i el mot de la Bisbal ..................................... 666
Conclusi ..................................................................................... 671
CONCLUSIONS GENERALS .......................................................... 673
BIBLIOGRAFIA ................................................................................ 687
FONTS IMPRESES I ARXIUS ....................................................... 731
NDEX DE TAULES......................................................................... 743
ABREVIATURES
ACA Arxiu de la Corona dArag
ACAE Arxiu Comarcal de lAlt Empord
ACG Arxiu de la Catedral de Girona
ACBE Arxiu Comarcal del Baix Empord
ACS Arxiu Comarcal de la Selva
ADG Arxiu Dioces de Girona
ADPO Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals
AHCB Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona
AHCG Arxiu Histric de la Ciutat de Girona
AHG Arxiu Histric de Girona
AHTM Arxiu Histric de Torroella de Montgr
AIEE Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos
AIEG Annals de lInstitut dEstudis Gironins
ANC Arxiu Nacional de Catalunya
BC Biblioteca de Catalunya
BPG Biblioteca Pblica de Girona
BPP Biblioteca del Palau de Peralada
CRHR Centre de Recerca dHistria Rural-Universitat de Girona
(ara Centre de Recerca Histrica)
Quan la recerca, que ha acabat per donar lloc a aquest text, va
comenar, els estudis de la societat rural tenien un protagonisme: la
pagesia com a collectiu, pagesos, camperols, societat rural i comunitat
pagesa eren els subjectes de la recerca histrica. En aquest text es fa
un pas ms i sintenta identicar un sector daquest collectiu, el dels
senyors tils i propietaris de mas en la primera poca moderna. De
fet, es vol analitzar quina ha estat la formaci histrica daquest grup,
des de la seva situaci jurdica, econmica i social ns al seu paper
en les institucions del poder local, la parrquia i la universitat. s un
estudi del grup social pags dels senyors tils i propietaris de mas a
la vegueria de Girona des de la sentncia arbitral de Guadalupe (1486)
ns a linici del creixement i lexpansi agrria del segle XVIII (1730).
Un estudi que, si altres treballs ho conrmen, permetr fer-se una idea
aproximada daquest sector de la pagesia de la Catalunya dels masos,
de la Catalunya Vella. A travs dels senyors tils i pagesos de mas,
per, tamb apareixen els altres components de la societat rural, els
superiors i tamb els inferiors. Una societat rural que, en aquest perode
objecte destudi, presenta una gran vitalitat i dinamisme, semblant, si
ms no, al de les viles i ciutats catalanes.
Lestudi sha basat en un nombre variat de fonts. Especialment de
gran utilitat ha estat el buidatge dels protocols notarials. No sols per
identicar els senyors tils de mas i establir la seva necessria genea-
logia, sin perqu s en els protocols notarials on es poden localitzar
els documents clau de la trajectria familiar i patrimonial, i perqu
tamb shi troba documentaci explcita i directa de la comunitat: de
la parrquia, per sobretot de la universitat. s clar que en lanlisi
de les trajectries familiars i patrimonials sha comptat amb una do-
cumentaci especca i prpia daquest collectiu: els arxius patrimo-
nials, els coneguts sn riqussims i tot just comencen a ser estudiats.
INTRODUCCI
16 PERE GIFRE RIBAS
Per poder analitzar i entendre els senyors tils i propietaris de mas,
tamb cal buscar ms enll daquests fons i anar a cercar-los en els
que han estat generats per les entitats superiors, els que provenen de
la senyoria i tamb de lautoritat diocesana. La documentaci dun
determinat tipus de fons no hauria aportat la imatge complexa que
ofereixen els senyors tils i propietaris de mas, sobretot perqu el que
ha interessat s ubicar-los dins la comunitat. La manifestaci del grup,
per, depassa de molt la comunitat.
En lorigen de linters pels senyors tils i propietaris de mas hi
ha la tesi de llicenciatura presentada el 1987, on es feia lestudi dun
patrimoni agrari, el de la famlia Puig a lEmpord dels segles XVII i
XVIII. Era un estudi de cas. Lacumulaci de casos no era sucient si
es volia entendre el grup. Daltra banda, es coneixia el punt darri-
bada daquest collectiu a la regi de Girona durant el segle XIX tal
com lhavia posat de manifest Rosa Congost en Els propietaris i els
altres, tesi doctoral presentada el 1988 i convertida en llibre el 1990,
estudi que ha esdevingut la culminaci de la trajectria histrica dels
pagesos propietaris de mas. Si els hisendats eren el punt darribada,
calia entendre quina era la seva prehistria, tal com proposava Ramon
Garrabou en la lectura de la tesi de llicenciatura. I aquest va ser el
ttol de la recerca en el moment que va ser inscrita a la UPF i que va
donar lloc a la tesi doctoral defensada labril de 2009 a la UdG, En
la prehistria dels hisendats. De senyors tils a propietaris (Vegueria
de Girona, 1486-1720).
En el procs de recerca i elaboraci daquest estudi hi ha hagut
moments importants. Rellevant va ser que el 1990 Joaquim M. Puigvert
presents la tesi doctoral, La parrquia rural a Catalunya (bisbat de
Girona, segles XVIII-XIX), on apareixien els propietaris de mas en el
marc de la parrquia i en relaci amb el rector i les petites instituci-
ons parroquials. Per sobretot cal destacar el dileg que vam establir
entorn del coneixement del marc comunitari. El coneixement de Le
Bras va obrir tot un ventall de possibilitats. Malauradament, no vam
poder trobar el mateix pel que fa a la universitat, ms enll dels estudis
de dret, ns a la publicaci dun altre treball que apuntava les lnies
per on conua la conictivitat, el de Jordi Olivares, Viles, pagesos i
senyors a la Catalunya dels ustria, 2000 (la tesi va ser llegida el 1995).
Darrere de la recerca, ara convertida en llibre, la professora Eva
Serra hi ha tingut una part decisiva. El seu Pagesos i senyors, 1988, que
recollia la tesi doctoral La societat rural catalana del segle XVII: Sent-
menat. Un exemple local del Valls Occidental (1590-1729), presentada
el 1978, havia focalitzat lestudi del mn rural postremena catal, de
fet, den del seu article a Recerques, El rgim feudal catal abans i
desprs de la sentncia arbitral de Guadalupe, 1980, qualsevol estudi
sobre el mn rural catal shi ha hagut de referir. Aquest llibre ns
deutor en molts aspectes i aix es veur en el text. Sobretot, per, el
que ha marcat lelaboraci daquesta obra i que ha perms sobrepassar
el marc de la comunitat rural ha estat la seva petja: primer, des de la
docncia en els cursos de doctorat a lInstitut Universitari dHistria
Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, amb la presentaci
de la Generalitat dels segles XVI i XVII i la situaci catalana de 1640 a
1705, ms tard amb la direcci de la tesi i, desprs, des de la coordi-
naci del grup de corts catalanes dpoca moderna. I, en tot moment,
el suport per portar a cap aquesta recerca, tant per les referncies
assenyalades com la bibliograa i les correccions fetes als esborranys
del treball, sempre amb la predisposici de qui ha ents que la direc-
ci duna tesi era molt ms que una tasca exclusivament acadmica.
Daltra banda, les sessions de seminari en el marc del grup dhistria
rural de la UdG i els projectes de recerca entorn de Rosa Congost han
acabat per deixar lempremta en aquest estudi. Aquestes sessions en
qu el nucli central gira entorn de la societat rural i que es basen en el
plantejament de problemes histrics, han fet que en la recerca, que ha
portat a aquest resultat, shagi travessat ms duna etapa cronolgica:
sense la baixa edat mitjana no es poden entendre els homes propis
dpoca moderna, ni el cens dels tres sous per la remena a pagar cada
vint-i-u dabril, com tampoc no es poden entendre els hisendats de la
Guerra Gran sense els senyors tils i propietaris de mas dels segles XVI,
XVII i XVIII. La continutat histrica s ms que evident, si s que aix s
possible, encara, en els estudis dhistria social. La histria problema
i el mtode regressiu sn una realitat viva i necessria.
Sortosament, en la recerca que ha acabat per donar com a resultat
aquesta obra hi ha, encara, algunes altres aportacions que permeten
situar millor aquest llibre. No es tracta densenyar els trumfos abans
dhora, per s que s legtim exposar les fonts de qu sha begut. La
historiograa modernista italiana ha estat una referncia en lestudi
de la comunitat rural, com a subjecte historiogrc i com a entitat a
estudiar per se. Els treballs sobre la famlia, el mercat de la terra o
la parrquia van marcar moments concrets de lelaboraci de lndex
daquest estudi. Laposta de G. Bois per la famlia com a unitat de
treball i de producci, cllula de la societat feudal, va marcar tamb
moltes de les reexions inicials. Com tamb ho va fer el text monu-
mental que representa Les fermiers de lle-de-France, 1994, de J.-M.
Moriceau. No tant per la metodologia, com pel retrat de grup que es
formula, en el que s la representaci veritable del coq de village. Que
no deixa de ser lhomnim, salvant les distncies, per la magnitud i
per la importncia del mercat de Pars, del senyor til i propietari de
18 PERE GIFRE RIBAS
mas catal. Finalment, per, en la dinmica del que s la representa-
ci exterior de la inuncia dels senyors tils i propietaris de mas en
les respectives comunitats, els signes externs i el lloc en el teatre de
la representaci comunitria, les lectures dE. P. Thompson han estat
ms que valuoses. I aix era aix en un marc ms ampli en el qual
algunes aportacions al debat Brenner manifestaven el paper de les elits
pageses. La formaci daquestes elits trobava algunes manifestacions
en altres terres de frontera, com a lAlscia de Boheler, i posaven de
manifest que s en les guerres on es mostren les dissonncies prpies
de la comunitat rural. I s que les guerres i la scalitat del perode
1640-1720/30 a Catalunya sacsegen enormement les slides estructures
de la societat rural i posen de manifest on sn els senyors tils i pro-
pietaris de mas. El lloc ocupat en la jerarquia de la comunitat rural
s clau en aquest estudi, lloc que es manifesta, sobretot, en moments
de conicte: lextern, derivat de la scalitat de guerra, per sobretot
en linterior de les comunitats rurals, perqu la pretesa solidesa, en
moments de canvi, s posada en qesti. Veurem, en els captols nals
daquest text, que la relaci individu-comunitat rural dna molt de joc.
Tot treball que sallarga en el temps s possible perqu moltes
persones hi han contribut. Lautor s qui rma lobra, lobra, per,
sempre s collectiva. I aquesta no s cap excepci. En notes al peu
de la pgina sagraeixen aportacions concretes, especques i directes,
les generals shan dagrair en la introducci. Els diferents arxivers que
ens han acompanyat durant tot aquest temps, mereixen el mxim re-
coneixement: Josep M. Marqus (), Gabriel Roura (), Josep Matas,
M. ngels Adroer, Santi Soler, Montse Osta, Joan Villar, Erika Serna.
Fan la seva feina i ms del que han de fer. Els companys del grup de
corts, per les trobades i per tot laprs de tots ells, tamb han contribut
a aquest resultat. Als professors i estudiants dels diferents seminaris
de lara Centre de Recerca dHistria Rural de la Universitat de Girona
cal agrair-los els ajuts i les matisacions efectuades: Joan Blanco, M-
nica Bosch, Rosa Lluch, Elvis Mallorqu, Enric Saguer, Llus Serrano,
Llus To i Xavier Torres. Rosa Congost, Joaquim M. Puigvert i Eva
Serra han mostrat durant anys que la recerca histrica tenia una ra
de ser. El tribunal que va valorar amb benevolncia la tesi doctoral
mereix que se li reconegui el que va aportar. I a la Fundaci Noguera,
el reconeixement sincer per haver valorat que el treball valia la pena
de ser publicat. Tamb, perqu ha tingut cura de la revisi del text,
em cal agrair la feina feta per Jordi Casals que ha sistematitzat molts
aspectes del redactat i lha uniformitzat.
A la Merc i la Clara els dono les grcies pel suport constant i
lestmul permanent per concretar i acabar aquest treball, i aix durant
molts anys.
PRIMERA PART
ELS SENYORS TILS I PROPIETARIS DE MAS
EN EL FEUDALISME TARD
En altres societats s difcil establir una data a partir de la qual
es pot parlar de feudalisme tard. A Catalunya, la sentncia arbitral
de Guadalupe de 1486 marca un tall signicatiu en levoluci histrica
del sistema feudal.
1
La sentncia possibilita lacabament de la servitud.
Les relacions entre senyors i pagesos desprs de Guadalupe es basaran
de manera gaireb exclusiva en la terra, tot i que quedaran algunes
reminiscncies de la relaci personal. Hi haur un nombre important
de senyors tils de masos que confessaran en els capbreus ser homes
propis, i alguns hi afegiran la condici de solius i afocats del senyor
al qual retran homenatge. Una prctica que es mantindr, en la forma
i en la lletra, ns a la primeria del segle XIX. Alguns daquests homes
propis reconeixeran, cada 21 dabril, data en qu va ser signada la
sentncia arbitral de Guadalupe, la seva obligaci a pagar un cens
ns a tres sous pels mals usos a qu havia estat obligat el mas o els
masos que havien acumulat. No podem oblidar que els masos morts,
sovint, els textos afegeixen a aquests masos els qualicatius de der-
rut i enderrocat, van ser establerts, en la majoria dels casos, a altres
senyors tils i propietaris de masos, els quals els van aglevar al mas
principal. En aquesta situaci, el senyor directe feia valer el dret que
tenia de tornar a establir el mas quan havia quedat rnec, i el podia
establir ntegrament, la qual cosa era habitual, o en parcelles, que no
ho era tant. El cens shavia de pagar ns que no el redimissin duna
sola vegada per un mxim de tres lliures. Molts van redimir aquest
cens, altres el van mantenir.
1. Vid. P. GIFRE, Lombra allargada de la sentncia arbitral de Guadalupe, Plecs
dHistria Local, 143 (novembre 2011), p. 8-10, shi discuteixen les diferents interpreta-
cions de la sentncia.
INTRODUCCI
22 PERE GIFRE RIBAS
Pot semblar que aquesta sigui lnica referncia a un temps an-
terior marcat per la servitud. Queden, encara, efectes daquest temps
en els segles XVI i XVII. Les confessions dhomes propis, solius i afocats
en els capbreus dpoca moderna es mantenen. Aix suposa una ma-
nifestaci duna continutat en la condici jurdica duns senyors tils
i propietaris de masos. Ens podem preguntar qu implica fer aquest
reconeixement en els segles XVI, XVII i XVIII. Dentrada, una manifestaci
de la continutat en la possessi del mas. Una demostraci, si es vol,
duns drets sobre el mas. Lhome propi ho s per un mas determinat
i aix, en un moment en qu caldr demostrar els drets pels quals es
tenen terres i masos, ser esgrimit en defensa del dret del senyor til
sobre el mas. s clar que aix tamb tindr efectes contraris a linters
de la pagesia de mas, ja que la condici dhome propi implica que els
bns adquirits i incorporats al mas, encara que no siguin del senyor
directe del mas, estan obligats, segons gura en els Costums de Girona,
a pagar, en cas dalienaci daquests bns, el dret de deseixida de mas
al senyor directe del mas, a banda del llusme que pugui correspondre
al senyor directe de la terra, que, en aquest cas, s diferent del que
ho s del mas. Lobjectiu del senyor directe del mas, i per aix queda
recollit en els Costums de Girona, obeeix a la lgica de voler mantenir
la integritat del mas, i per aquesta ra penalitza les alienacions de
parcelles del mas tingudes per altres senyors directes amb el 10% del
preu de la venda, que s la quota que poden percebre la deseixida de
mas els senyors directes principals.
De tota manera, si b la sentncia arbitral de Guadalupe va com-
portar lalliberament de la servitud i la dels mals usos, daltra banda
va suposar la rearmaci del complex emtutic-feudal. De manera
explcita, la sentncia va rearmar les obligacions dels senyors tils
envers els senyors directes i els senyors delmadors. El pagament de
censos, prestacions i delmes va ser rearmat en la sentncia. I la pos-
sibilitat donada als senyors directes a fer capbrevar els senyors tils,
sempre que ho consideressin oport, ho va facilitar. La jurisdicci, per
la seva part, no va ser, per desig exprs dels braos militar i eclesistic,
i acceptat per la monarquia, inclosa en la sentncia. De manera que
el mer i mixt imperi i lentramat emtutic i feudal es van mantenir
en la seva plena integritat, i va ser aix ns prcticament la denitiva
abolici del rgim senyorial.
s en aquest marc on es mouen els senyors tils de masos. Uns
senyors tils que es veuran obligats, i aix ho ressenyarem, a tot un
seguit de prestacions i obligacions envers els seus senyors directes.
La situaci s ben lluny de ser uniforme en la geograa gironina. La
diversitat s el resultat de la correlaci de forces entre senyors directes
i senyors jurisdiccionals, duna banda, i senyors tils, de laltra. I amb
el pagament del delme, sempre i en tot moment present. Tot i que hi
haur tantes situacions com parrquies, traarem una radiograa gene-
ral dels efectes del feudalisme tard sobre la pagesia de mas. I tamb
apuntarem que els senyors tils i propietaris de mas intervindran en
el negoci i la recaptaci de les prestacions feudals. La feudalitat recau
damunt els senyors tils de terres i masos de dalt a baix, aix, per,
no s obstacle perqu puguin participar, per exemple, en el negoci de-
rivat de larrendament del cobrament de la renda feudal. Fet pel qual
els aproximava als interessos de la senyoria directa, als barons, i els
allunyava de la comunitat pagesa de la qual formaven part.
Durant lpoca moderna, al bisbat de Girona, i a bona part de
la Catalunya situada a lest del riu Llobregat, persisteixen, entre els
propietaris del domini til de masos, les confessions dhomes propis,
de solius i ns dafocats o amansats, alguns dels quals, per b que de
manera residual, encara poden estar subjectes al pagament del cens
anual pels mals usos a qu estaven obligats els homes de mas per la
sentncia arbitral de Guadalupe si no els havien llut duna sola vegada.
Els Usatges de Barcelona, els reculls de dret consuetudinari com els
Costums de Girona, els juristes dpoca medieval i tamb els tracta-
distes del dret a lpoca moderna diferenciaven les tres condicions: la
condici dhome propi (homo proprii) era una categoria derivada de
la possessi dun mas, condici que desapareixia en abandonar-lo; la
dhome soliu (homo solidi), en canvi, suposava una servitud personal,
el pags es feia home dun senyor i noms dun, i necessitava per
tant el perms daquell per tal dentrar en servitud dun altre senyor
(Usatge Qui solidus); i la dhome afocat, amasat o amansat (homo
afocatti) era una categoria per la qual el pags tenia lobligaci de fer
contnua residncia en el mas i, sovint, encara que no sempre, aquesta
situaci era equiparable a la remena.
1
1. P. N. VIVES I CEBRI, Los usages y dems derechos de Catalua que no estn de-
rogados o no son notarialmente intiles (1 ed. 1864). Barcelona: Generalitat de Catalunya,
1989, p. 52, 86, 90-92, 135-138, 207-208; W. PISKORSKI, El problema de la signicacin de los
seis malos usos en Catalua. Barcelona: L. B. de J. Bosch, 1929; E. de HINOJOSA, Origen
y vicisitudes de la payesa de remensa en Catalua, Discursos ledos en la Real Academia
de Buenas Letras de Barcelona en la recepcin pblica de..., i resposta de Carreras Candi.
Barcelona: Imp. de la Casa Provincial de Caridad, 1902, p. 3-28, El rgimen seorial y la
cuestin agraria en Catalua durante la Edad Media. Pamplona: Urgoiti, 2003; E. SERRA
RFOLS, Fernando el Catlico y los payeses de remensa. La solucin del pleito agrario de
LA CONDICI JURDICA DELS SENYORS TILS
I PROPIETARIS DE MAS
26 PERE GIFRE RIBAS
En la prctica dels capbreus i llevadors de censos, durant els
segles de lpoca moderna, aquestes distincions terminolgiques, pels
casos que hem pogut veure, signicaven ben poc. El fet diferencial entre
els pagesos sotmesos a servituds era el pagament dels tres sous, o la
part equivalent per ra dels mals usos, cada 21 dabril, tal com havia
disposat la sentncia arbitral de Guadalupe, mentre no fos redimit el
cens que els afectava. Un altre fet diferencial, per les conseqncies que
tindr, ser, simplement, la consideraci dhome propi: ser home propi
o no ser-ho implicar estar subjecte, segons els Costums de Girona, al
ius baroniae i el que aix implicar en poca moderna, estar sotms
al dret de deseixida de mas, per tamb a disposar de la seguretat
de la continutat en el domini til del mas.
Els capbreus i, sobretot, els llevadors dels segles XVI, XVII i XVIII,
que sn la part prctica dels capbreus en la mesura que eren utilitzats
en les tasques de recaptaci de les rendes, no fan distincions entre
homes propis, homes propis i solius, i homes propis, solius i afocats.
Lnica diferncia es troba en lobligaci del pagament pels mals usos.
El pagament, segons el captol II de la sentncia arbitral de Guada-
lupe de 1486 i raticat per la pragmtica aclaratria,
2
hauria de ser
proporcional als mals usos que haguessin estat capbrevats abans de
la sentncia; en els capbreus, la majoria de pagaments sn de tres
sous, com si haguessin estat sotmesos als sis mals usos. Sabem, per,
que al bisbat de Girona difcilment havien estat daplicaci la totalitat
Catalua. Lleida: Tipografa Mariana, 1925; J. VICENS, Historia de los remensas (en el siglo
XV). Barcelona: Vicens bolsillo, 1978; M. GOLOBARDES, Els remences dins el quadre de la
pagesia catalana ns el segle XV. Peralada: Edicions de la Biblioteca del Palau de Pera-
lada, 1970 i 1973; J. M. PONS GURI, Recull destudis dhistria jurdica catalana, vol. III.
Barcelona: Fundaci Noguera, 1989; J. M. SALRACH, Esclavitud, llibertat, servitud. Levolu-
ci social del camp catal, LAven, 93 (1986), p. 36-45; P. H. FREEDMAN, Assaig dhistria
de la pagesia catalana (segles XI-XV). Barcelona: Ed. 62, 1988, i Els orgens de la servitud
pagesa a la Catalunya Medieval, Vic, Eumo, 1993; G. FELIU, Els antecedents de la remena
i els mals usos, Quaderns de la Selva, 13-2 (2001), p. 209-228, i que queda recollit a
La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos. Valncia: PUV, 2010. Un
estat de la qesti, L. TO, Els orgens de la remena des de Jaume Vicens Vives ns
als nostres dies, Plecs dHistria Local, 143 (novembre 2011), p. 2-4.
2. Les darreres edicions de les Constitucions i altres Drets de Catalunya inse-
reixen aquests captols com a pragmtica 3 del llibre IV, ttol XIII de les Pragmtiques,
atribuint-los-hi erradament la data de Saragossa, 9 de gener de 1488. Tant lassentament
a la cancelleria reial (Arxiu de la Corona dArag, registre 3.552) com el text complet
del ms. Molin i Brass del Collegi dAdvocats de Barcelona (fol. 311), daten de Barce-
lona, 3 de novembre de 1493, J. M. PONS GURI, Motivacions jurdiques de la sentncia
arbitral de Guadalupe, dins Recull destudis dHistria jurdica de Catalunya. Barcelona:
Fundaci Noguera, 1989, vol. III, p. 281, nota 45.
dels mals usos.
3
Amb la qual cosa, ens trobem amb una aplicaci ju-
rdica abusiva duna qesti que la sentncia arbitral de Guadalupe i
els aclariments posteriors no van solucionar o van voler mantenir en
lambigitat. De manera que, encara en el segle XVIII, en all que s
una demostraci de la vigncia daquesta qesti, podem llegir en un
Memorial de lo que ha de haber concell sobre las capbrevacions,
4
5a petici.
tem, sobre los hmens propis qui no han capbrevadas sin dos
o tres servituts, o s, de intestias, de eixorquias, etc., e aprs et
altres servituts, si lo senyor los pot fer capbrevar totes les altres
servituts e per quiscuna fer-se pagar, o s, per quiscun mal s
sis diners, e si s de justcia se hage de acontentar lo senyor de
las servituts anomenadas en lo capbreu no obstant y sie la dita
clusula dient et omnes alias servitutes ibi?
Resposta.
Se respon que lo senyor pot haber per cada mal s sis diners
y aix, per tots, tres sous, car prou basta que en lo capbreu se
trbia capbrevadas dos o tres de ditas servituts pues que li sia
la dita clusula, y axs o sentencia lo senyor ocial eclesistich
de Gerona y se practica.
Ms endavant, no sense una certa confusi, lautor del Memori-
al aclarir aquest aspecte que coincideix amb all que s la doctrina
jurdica de lpoca.
12a petici
tem, si en lo capbreu no fan menci los hmens propis de las
servituts de intesties, cogoties, etc., o s dels mals usos, sin que
tant solament diga lo pags que t tal mas que s home propi,
lo senyor directe s pot haber sobre tot home sis diners per cada
mal s, posat no fasse menci de dits mals usos en lo capbreu,
sin que s home propi.
Resposta
3. R. LLUCH, Els remences de lAlmoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i
XV). Girona: AHR, CRHR (ILCC-secci J. Vicens Vives, Documenta Universitria, 2005,
no ha trobat cap referncia als mals usos de leixorquia i la cugucia entre els comptes
del prior de lAlmoina del pa dels segles XIV i XV.
4. BPP. Srie G. Reg. 528, fol. 7v-13v. Aquest memorial coincideix amb un altre
manuscrit de lAHCG. XXI. I. Nm. 14. Mtodo per capbrevar. Vid. R. CONGOST, Estudi
introductori, a J. TOS, Tratado de la cabrevacin. Girona: AHR, CRHR (ILCC-secci J.
Vicens Vives, Documenta Universitria, 2007, p. 15-17, i ledici del Mtodo per cap-
brevar, p. 197-224.
28 PERE GIFRE RIBAS
Se respon que, ja sie per Usatges de Catalunya, los hmens pro-
pis estan obligats a tres mals usos, o s, angusta lies cogotia,
exorquia y intestia, emper la interpretaci de la sentncia arbi-
tral donada per lo senyor Rey s declarat que lo senyor no pot
haber sin sis diners per cada mal s qui ser capbrevat y, si no
sn capbrevats, sin hu o dos mals usos, lo senyor no pot haber
sin per tants com seran capbrevats. Encara s declarat que lo
senyor no t fundada la sua intenci en los dits mals usos ni en
alg de aquells, encara que lo pags confs sser home propi del
senyor e se creu que dita declaraci se observa, aceptat que si
sn anomenats dos o tres mals usos e aprs ab clusula general
lo home propi confesse observar a dit senyor totes altres servituts
que acostman fer los hmens propis, aleshores declara sser
obligats a tots los sis mals usos, encara que los pagesos no sien en
pocessi de pagar aquells et super pocessorio pgan sser forsats
de mantenir lo senyor en pocessi; emper sobre la propietat de
la qual se coneixer capbrevant los pagesos obtindrian que no
pagarian sin segons la dita centncia e interpretaci.
5

La prctica entrava en contradicci directa amb la doctrina ju-
rdica de lpoca, prova ben evident que la primera interpretaci del
Memorial de lo que ha de haber concell sobre las capbrevacions provenia
de la prctica quotidiana dels capbreus, de la prctica notarial i de la
justcia baronial. s clar que aquest no s lunic punt de referncia.
Aix, F. Solsona escriur: Ita quod pro uno quolibet eorum solvuntur
sex denari, ita quod qui obligatus est ad praestandum unum, solvat
sex denarios: qui vero ad duos solvat unum solidum, sic de singulis;
6

interpretaci que ser seguida en la sentncia arbitral de 1576, resultat
de lenfrontament entre Montserrat de Palol, senyor del castell dArenys
dEmpord, i els pagesos del lloc, on sestableix que aquests noms
estan obligats a pagar pels mals usos que hauran capbrevat,
7
i tamb
en una data tardana, en el manuscrit de lArxiu Capitular de Girona
5. Sobre les dicultats en la interpretaci de la sentncia arbitral de Guadalupe
per part dels mateixos contemporanis, E. SERRA RFOLS, Fernando el Catlico y los payeses
de remensa..., p. 81-86 i ss. El qual escriur: La sentencia fue aadida y modicada gran
nmero de veces, de manera que su redaccin denitiva diferira mucho de la publicada
en las Constituciones, p. 98.
6. F. SOLSONA, Stilus capibreviandi, 1561, LXXVII v.
7. P. NEGRE, E. MIRAMBELL, Sentencia arbitral dictada por los magncos Cele-
donio Valencs y Bernardo Alzina, doctores en Derechos y ciudadanos de Gerona, para
dirimir las cuestiones pendientes entre el Iltre. Sr. Montserrat de Palol, seor del casti-
llo de Arenys (de Ampurdn), de una parte y de la otra varios labradores de la citada
parroquia. Gerona, 3 de marzo de 1576, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses,
V (1950), p. 247-248 i 259-260.
de 1736, quan diu: nos deu pagar sin per los mals usos indivduos
en los capbreus.
8

Fixem-nos en quina era la situaci a la vegueria de Girona. s
noms una mostra, sucientment representativa pel que fa a senyors
directes, de quina era la situaci en el segle XVI. Hi ha masos que no
tenen cap mena de subjecci als mals usos. No sabem des de quan,
per els processos de redempci sn ben anteriors a 1486. Nhi ha
daltres que reconeixen que estan obligats a un, a tres, a quatre, a
cinc o a sis mals usos, ra per la qual poden pagar ns a tres sous.
Poden semblar sorprenents els casos de Vallors que reconeixen, majo-
ritriament, quatre mals usos, a Vidreres, sn cinc i a Brunyola, com
a Vilajoan o Gases, sis. El 46,3% dels masos de la mostra que paguen
el cens pels mals usos ho fan pels sis mals usos, la majoria dels quals
sn masos de lAlmoina del pa.
TAULA 1
Cens per la redempci dels mals usos
Llocs i senyoria Masos h. p. 6 d. 1 s. 1 s. 6 d. 2 s. 2 s. 6 d. 3 s.
Vall dAro
Monestir Sant Feliu Guxols, 1511
16 12? 2 4 4 2
Vallors, lEsparra
Joan P. de Balbs, 1512-1514
46 27? 11 14 1 1
Brunyola
Almoina del pa, 1530-1538
39 27 1 1 25
Estanyol
Almoina del pa, 1535
7 7 1 1 5
Vilajoan
Galceran Rocabruna, 1566
7 7 7
Campdor
Rafel Capmany i Descoll, 1574
15 5 5
Arenys dEmpord
Montserrat de Palol, 1577
11 9
Espasens
Montserrat de Palol, 1578
4 3
Vidreres
Marqus dAitona, 1584
57+18 1 1 16 1
8. A. MASI, Derechos seoriales y dominicales en la comarca de Gerona, Anu-
ario de Historia del Derecho Espaol, 19 (1948-1949), p. 554.
30 PERE GIFRE RIBAS
Llocs i senyoria Masos h. p. 6 d. 1 s. 1 s. 6 d. 2 s. 2 s. 6 d. 3 s.
Vidreres
Monestir de Sta. Maria dAmer,
1598
3 3 1 2
Saus
Monestir de Sant Miquel de
Fluvi, 1599
6 6 1
Pau
Francesc de Rocabert, 1606
6 5
Sant Miquel de Fluvi
Monestir de Sant Miquel de
Fluvi, 1609
4 2 1
Vidreres
Monestir de Sant Salvador Breda,
1665
17 6 3 2 1
Gases
Almoina del pa, 1699-1701
7 7 6
Fonts: Arenys dEmpord: AHG. Not. Peralada: 436 bis (1577); Brunyola: AHG. Hospici. 362;
Campdor: AHG. Hospital de Santa Caterina: 293; Estanyol: AHG. Hospici. 321; Gases: AHG.
Hospici; Sant Miquel de Fluvi: AHG. Notaria Peralada: 431; Saus: AHG. Notaria Peralada:
441; Vall dAro: X. MARC, Homes, dones i masos..., p. 130; Vallors i lEsparra: Arxiu Crulles.
llibre 33; Vidreres: S. de LLOBET, La propietat de la terra a Vidreres. Recull de capbreus, llevadors,
precaris i establiments. Segles XIV-XIX, 2007; Vilajoan: S. SOLER, Els capbreus de Vilajoan (1482-
1566). Aproximaci a lestudi dun petit senyoriu empordans, AIEE, 21 (1988).
Si analitzem la relaci, veurem que de confessions per haver
de pagar el cens pels mals usos sen localitzen arreu de la geograa
del bisbat de Girona, per b que la situaci no s uniforme, ni en
els llocs, ni tampoc pel que respecta a la cronologia: s constatable
que, a mesura que avana lpoca moderna, augmenten les denicions
daquest cens. Alguns exemples del domini de lAlmoina del pa de la
seu de Girona seran sucients per veure en quins anys es reconeix
el pagament pels mals usos: Aiguaviva: 1536; Brunyola i Sant Mart
Sapresa, Estanyol, Ermedans: 1530-1535, 1666-1669, 1735, 1758, 1764,
1767, 1768, 1770; Cass de la Selva: 1565-1566, 1595; Campllong: 1572,
1676; Castanyet: 1768; Celr: 1595; Creixell i Borrass: 1688; Estanyol:
1535-1537, 1758-1759; Fellines: 1664; Fonolleres-Parlav: 1701, 1742,
1773; Fornells: 1657-1659; Gases: 1699-1700; Llabi: 1700; Llambilles:
1657-1659; Madremanya: 1567; Matajudaica: 1699, 1701; Mediny: 1532,
1533; Palauborrell: 1598, 1682, 1755; la Pera: 1700, 1768; Rupi: 1700,
1768; Sant Dalmai: 1764, 1772; Santa Cristina dAro: 1534; Ventall:
1732; Vilarrobau: 1609.
9

9. AHG. Hospici: capbreus i llevadors de censos dels respectius llocs.
Aquests senyors tils i propietaris de masos que reconeixen ha-
ver de pagar per la redempci dels mals usos no sn, per, els nics
daquests llocs; ens caldria poder disposar de la totalitat dels capbreus
fets a altres senyors directes a de saber, amb exactitud, quants eren
els pagesos i els masos afectats. Per exemple, la famlia Adroer de
Viladasens, que capbreva diferents peces de terra a lAlmoina del Pa
al lloc de Viladasens i que no reconeix la condici servil, paga els
tres sous pels mals usos ns al 1542 al monestir de Sant Miquel de
Fluvi.
10
Per aquesta tasca s totalment inviable ja que no sempre
shan conservat els capbreus, ni, com en aquest cas, tampoc arxius
patrimonials que els puguin suplir.
En la geograa del domini de lAlmoina del Pa trobem, a tot
arreu, pagesos i masos que reconeixen el pagament de censos pels
mals usos. Aquesta s una realitat cada vegada ms coneguda per la
historiograa catalana.
11
Amb posterioritat a la seva annexi al Reial
Hospici de Girona, es mantindran els reconeixements de servitud. A
Campllong, per posar un exemple, els reconeixements arribaran ns
als anys 1836-1838. Per conixer qui sn aquests pagesos de mas que
paguen els tres sous, agafarem el capbreu de Brunyola de 1530-1538 i
ens xarem en les possessions que reconeixen al paborde de lAlmoina
del Pa.
12
En total, entre Brunyola i Ermedans, hi ha setze confessions
en les quals es reconeix el pagament dels tres sous. La majoria de les
confessions sn dun sol mas, per en trobem tres que reconeixen un
mas agregat al principal, dos que en reconeixen dos i encara el pos-
sessor del mas Horta demont en reconeix tres ms.

10. Arxiu patrimonial Adroer de Viladasens. El 31 de mar de 1542, Joan Adroer
quita los tres sous dels mals usus que la casa Adroer feya anal sr. dilecta del capms,
que era [el prior] de St. Miquel de Fluvi, que avuy s unida ab la abadia de St. Pere
de Galligans de Gerona, Llibre de comptes, 17, f. 155v.
11. Montserrat Duran en documenta al Baix Empord a diferents llocs: Colo-
mers, 1763, Fenals dAro, 1635, Fontanilles, Palams, 1622, 1626, 1676, Rupi i Cor,
1769, Ullastret, Verges, Bellcaire, 1630. M. DURAN, Renda i producci agrria (s. XVI-XVIII)
a Catalunya..., p. 655-656 i nota 97. I N.Sales esmenta la seva existncia a les comar-
ques segents: Capcir, Conent, Bergued, Valls, Girons, Bages, Peneds, vescomtat de
Cabrera, Camp de Tarragona, Conca de Barber, Pallars i Urgell, Histria de Catalunya,
..., p. 181-182, una mica per tot arreu.
12. Lestudi de les prestacions a Brunyola es fa a P. GIFRE, R. LLUCH, Conti-
nutats del mas catal abans i desprs de la Sentncia Arbitral de Guadalupe (segles
XV-XVI), dins M. T. FERRER, J. MUTG, M. RIU (eds), El mas catal durant ledat mitjana
i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona: CSIC-Instituci Mil i Fontanals, Departament
dEstudis Medievals, 2001, p. 602-607.
32 PERE GIFRE RIBAS
TAULA 2
Homes propis de Brunyola i Ermedans que reconeixen els tres sous
a lAlmoina del Pa, 1530-1538
Nom del senyor til Masos reconeguts a lAlmoina del Pa
Bagastr, J. Bagastr
Balaguer, vdua de P. Pladevall lies del mol i Balaguer, agregat
Burgus, B. Burgus dErmedans
Canyabars, G. Pons, amb les cases derrudes
Colomer, vdua de B. Falgueres de vall, Palastr lies Llunell
Devesa, J. Devesa
Esquerra, A. Estrany, i Costa i Jaume agregats
Horta, A. Horta demont, Pla demont, Gener i Serra, agregat
Marqus, P. Marqus
Oller, F. Oller i un mol en el capms
Plach de Franciac, M. Ans dErmedans
Puig, J. Puig dErmedans
Rossell Rossell dErmedans
Sell, J. Sell i Estrada vella dErmedans
Tornavells, lls de D. Esteve
Turon, B. Turon
Font. AHG. Hospici. 348. Capbreus de Brunyola i Estanyol, 1530-1538.
En un capbreu posterior, del perode 1666-1669, trobem canvis en
els noms dels senyors tils i en les possessions, per el resultat nal no
varia gaire. Pere Horta del Mol confessa que s el senyor til del mas
Horta del Mol de Brunyola i tamb de dos molins i del mas Jaume,
que havia comprat el 1659; per aquest darrer t la condici dhome
propi i soliu i sobliga a pagar els tres sous anuals, quan no apareixia
per aquesta condici el 1530-1538. Salvi Esteva, senyor til del mas
Esteva, s home propi i soliu. Miquel Pla, senyor til del mas Pla de
vall, lies del Mol, i del mas Balaguer: pel primer mas t la condici
dhome propi i soliu, pel segon dhome propi i obligat al pagament dels
tres sous. Miquel Horta, abans dit Horta de Mont i avuy del Puig,
senyor til del mas Horta del Puig, pel qual s home propi; del mas
Gener, s home propi i obligat als tres sous, i del mas Serra, tamb s
home propi i obligat als tres sous. Francesc Mateu i Llunell, que per
matrimoni entr al mas Llunell, s home propi i obligat als tres sous.
Maria Torramilans i Sell, senyora del mas Sell dErmedans, pel qual
s dona prpia i soliua i del mas Estrada vella, aglevat a lanterior,
pel qual s home propi i soliu, i sobliga als tres sous pel mas. Pere
Droch i Duch i Marianna Duch, propietria del mas Duch, i del mas
Prohensa, aglevat a lanterior, i del mas Turon de Brunyola; pels dos
darrers tenen la condici dhome propi i estan obligats al pagament
dels tres sous. Guillem Espgol, senyor til del mas Ferrer, al qual t
aglevat el mas Capella, pel qual s home propi i soliu i sobliga als
tres sous. El nombre de pagesos sha redut perqu hi ha hagut canvi
de nom dels masos i no sempre podem precisar la correspondncia.
Per la relaci s ben clara. Els masos confereixen la servitud als seus
possessors: la compra de masos pot canviar la condici de les persones
en la mesura que poden entrar en un mas subjecte al pagament dels
mals usos per la seva antiga condici de remena. Daltra banda, no
sembla que calgui insistir-hi ms: els pagesos considerats sotmesos a
servituds a lpoca moderna en el domini de lAlmoina del Pa de la
Seu de Girona sn els senyors tils i propietaris de masos, en plural.
I aquest fenomen no s exclusiu daquest domini senyorial.
13
HOMES PROPIS
El que ms sovinteja en els reconeixements s la condici dho-
mes propis, encara que tamb poden ser solius i afocats. El fet de no
estar obligats a cap mena de pagament pels mals usos ho fan notar
de manera explcita en el mateix capbreu: el 1764, Francesca Ferrer
i Planas, senyora til i propietria del mas Ferrer de Sant Dalmai,
acompanyada de la seva lla i el marit daquesta, confessa, a favor
de lAlmoina del Pa, la seva condici de dona prpia per ra del mas
Ferrer, antigament dit Serra, i fa constar que no estan obligats a la
prestaci dels tres sous per rah dels sis mals usos per haver estat
lluhits per Dalmau Ferrer en la data del 12 de maig de 1519; ms
endavant confessa la possessi del mas Mateu, derrut, pel qual tamb
es reconeix dona prpia i fa constar que no est obligada a la prestaci
de cens pels mals usos per haver estat redimits el 1443.
14
En el mateix
capbreu, el 1772, Domnec Planas, pags de Sant Dalmai i propietari
dels masos Planas i Savaric, desprs de confessar la condici dhome
propi, soliu i afocat, afegeix que no som obligat a la prestaci dels sis
mals usos respecte que de estos fos per part de la referida Almoyna
rmada lluhici el 13 de desembre de 1514.
15
Aquestes justicacions
documentals semblen insinuar una equiparaci per part de lAlmoi-
na del Pa entre servitud i remena; aquests pagesos shaurien pogut
13. Vid. altres exemples daltres dominis senyorials, P. GIFRE, Delmes, censos i
llusmes. El feudalisme tard a la Catalunya vella (Vegueria de Girona, s. XVI-XVII). Girona:
AHR, CRHR (IRH) de la UdG, Documenta Universitria, 2011, p. 79-82.
14. AHG. Hospici. 246. Capbreu fet en 1756 y segents de sant Dalmay, baronia
Brunyola, f. 85-90.
15. Ibidem, f. 230v.
34 PERE GIFRE RIBAS
deslliurar daquesta pressi senyorial amb la presentaci de proves
documentals de dos i tres-cents anys enrere. Daltra banda, aquestes
justicacions documentals proven que els tres sous pels masos eren
efectivament demanats i, probablement, cobrats per lAlmoina del Pa.
Dhomes propis, solius i afocats, o dhomes propis simplement, en
trobem arreu de la geograa del domini de lAlmoina del Pa. Tamb,
amb grans diferncies: a Estanyol (1535-1537) no nhi ha cap; a Bor-
rass (1668) i a Gases (1699-1700) noms nhi ha un, sobre un total
de cinquanta-dos i cinquanta confessants, els quals sn gaireb els
nics que sn senyors tils i propietaris de masos. De Borrass, de les
cinquanta-dues confessions, noms tres corresponen a masos, un dels
tres confessants, Maria Cortada, reconeix la condici de dona prpia
i estar obligada al pagament dels tres sous pels masos.
16
Al terme de
Brunyola (1666-1669), si noms tenim en compte els masos, un total
de cinquanta-dos, resulta el segent: deu masos confereixen als seus
moradors la condici dhomes propis; vint-i-set, de propis i solius, i
quinze dhomes propis, solius i afocats; de tots aquests, cinc declaren
haver redimit el cens dels tres sous.
17
Nhi ha que varen redimir els mals usos. La relaci que segueix
en vol mostrar alguns. Aquesta s una tasca que shaur de fer, cen-
trada, sobretot, en els anys inicials del segle XVI. Una tasca que haur
de combinar, ns on sigui possible, el buidatge sistemtic de capbreus
amb documentaci procedent del buidatge dels arxius de protocols i
de documentaci dels arxius patrimonials. En vista de la relaci, un
noms es pot preguntar per qu aquests van lluir el cens corresponent
als mals usos i uns altres, no sabem si la majoria, els van mantenir.
TAULA 3
Masos que van lluir el cens de tres sous pels mals usos desprs de
la sentncia arbitral de Guadalupe
Data Mas Senyor directe
1499/8/25 Olivas de Llad Monestir de Santa Maria de Llad
18
1511/10/31 Pagesos de la Bisbal Bisbe de Girona
19
16. AHG. Hospici. 139. Llevador de Borrass (1668).
17. AHG. Hospici. 325 i 326.
18. Arxiu Olivas de Llad. Llibreta que cont el estracto de algunas escripturas
pertanyents al mas Olivas del poble de Llad. Sn los plechs O y P del sobredit mas
Olivas, f. 8r.
19. Sabem que Joan Savenya, Pere Cany i Pere Bonet dipositaren vuitanta
lliures a la tresoreria de la seu de Girona per la lluci dels mals usos. A ra de tres lliu-
res per lluci, suposaria ms de vint-i-sis pagesos, el fet que no sigui exacte es pot
Data Mas Senyor directe
1512/12/20 Rovira, Santa Cristina dAro Monestir de Sant Feliu de Guxols
20
1514/12/13 Planas de Sant Dalmai Almoina del Pa
21
1519/5/12 Ferrer de Sant Dalmai Almoina del Pa
22
1519/5/12 Boadas de Salitja Almoina del Pa
23
1535/10/4 Droc de Brunyola Almoina del Pa
24
1535/10/4 Rossell dErmedans Almoina del Pa
25
1535/10/4 Torra dErmedans Almoina del Pa
26
1542/3/31 Adroer de Viladasens Prior de Sant Miquel de Fluvi
27
1572/4/26 Rexach de Campllong Senyoria compartida
28

1572/2/10 Collada dAlbons Senyor dAlbons
29
1593/12/18 Pall de Calonge Duc de Sessa, senyor de Calonge
30
Cronologies a banda, en el domini de lAlmoina del Pa, la diferent
presncia del domini directe en cadascun dels termes explica la major
o menor presncia dhomes propis. On hi ha ms homes propis de
lAlmoina del Pa coincideix en els llocs on el domini directe s quasi
exclusiu de lAlmoina; inversament, els llocs on hi ha menys homes
propis que declaren el pagament dels tres sous pels mals usos sol co-
incidir amb llocs on lAlmoina del Pa comparteix la senyoria directa
amb altres senyors. Haurem de disposar de tots els capbreus de tots

explicar perqu alguns no estarien sotmesos als sis mals usos. ACBE. Fons patrimonial
Bonet. Comptes, rebuts i notes. s una nota presa del llibre de comptes del doctor en
medicina Paul, de la Bisbal, el 28 de setembre de 1625.
20. X. MARC, Homes, dones i masos, p. 130, nota 158.
21. AHG. Hospici. 330. Capbreu fet en 1756, f. 230v.
22. AHG. Hospici. 330. Capbreu fet en 1756, f. 85-90.
23. AHG. Hospici. 362. Llibre 3r darxivaci, f. 2039.
27. Arxiu patrimonial Adroer de Viladasens. El 31 de mar de 1542, Joan Adroer
quita los tres sous dels mals usus que la casa Adroer feya anal sr. dilecta del capms,
que era [el prior] de St. Miquel de Fluvi, que avuy s unida ab la abadia de St. Pere
de Galligans de Gerona, Llibre de comptes, 17, f. 155v.
28. LAlmoina del Pa de Girona t el mas en 4/6 parts, el monestir de Sant
Salvador de Breda en 1/6 i el de Sant Daniel de Girona, en 1/6, referncia treta del
capbreu de 12 de setembre de 1682 (AHG. Hospici. 158).
29. Arxiu patrimonial Abadal de Rupi. Fons Mas Collada, pergam. Sembla que
ha estat una lluci collectiva, ja que en la mateixa data tamb gura la lluci de la
famlia Padrola i daltres pagesos dAlbons.
30. ACBE. Fons patrimonial Oliver de la Serra (Calonge): pergam. Lluci dels
tres sous feta per Jaume Als Colom, donzell de Barcelona, procurador del duc de Sessa,
senyor del castell de Calonge, a favor de Joan Pall, pags de Calonge, pels masos Pall
i Salla, per tres lliures.
36 PERE GIFRE RIBAS
els senyors directes de cada lloc per saber amb certesa quins pagesos
estaven obligats al pagament dels tres sous.
31
APROXIMACI A LA IDENTITAT DELS HOMES PROPIS, SOLIUS I AFOCATS
Per tal didenticar els homes propis, solius i afocats relacionarem
el domini til i la condici jurdica confessada. Bsicament, la iden-
ticaci la reduirem a dos grups que poden servir de casos exempli-
cadors i generalitzables: primerament ens referirem als batlles de sac,
veritables anelles de transmissi entre els senyors tils i els senyors
directes o les persones en qui deleguin la recaptaci de les rendes, i
desprs exposarem tres biograes representatives de tres zones de la
geograa agrria de la vegueria de Girona.
Els batlles de sac
El batlle de sac t la funci de recollir les rendes senyorials. s
la primera pea de lengranatge senyorial i s la pea bsica, que es
mant tant si hi ha un arrendatari dels drets del lloc com si el senyor
directe cobra directament les rendes.
32
El seu mbit dactuaci s el
terme o delmar, un mbit abastable i que ha de poder ser recorregut
amb facilitat i sobretot que el batlle de sac pugui conixer b. All que
el detentor del domini directe cerca en el batlle de sac s el coneixe-
ment del territori i dels pagesos per poder collectar sense problemes
la renda que gura en el capbreu i en el llevador de censos. Sobre la
identitat daquests batlles de sac noms cal dir que sn els senyors tils
i propietaris de masos que hem vist com confessaven la seva condici
dhomes propis, solius i afocats, i tamb els que estaven obligats a
pagar els tres sous cada 21 dabril per la redempci dels mals usos.
La concessi de la batllia de sac, habitualment, es fa per es-
tabliment i va inclosa en lestabliment del mas, de manera que es
31. L. TO, La diferenciaci pagesa a la dicesi de Girona.
32. El bisbe de Girona, encara el 1838, es referia a la funci del batlle de sac
en contestar lenquesta sobre delmes, shi referia com la gura clau en la recollecci,
E. CANALES, El diezmo a nes del Antiguo Rgimen, G. ANES, (ed.), La economa es-
paola al nal del Antiguo Rgimen. I. Agricultura. Madrid: Alianza Universidad, 1982,
p. 111. En ple procs de revoluci liberal els senyors directes encara es van plantejar la
possibilitat de recuperar o mantenir aquesta eca gura per recollectar els censos, R.
CONGOST, Tierras, leyes, historia, p. 199 i R. CONGOST, P. GIFRE, Els problemes derivats
de la manca dinformaci en la construcci de lestat liberal. La temptaci dels batlles
de sac, R. CONGOST (ed.), Dels capbreus al registre de la propietat. Drets, ttols i usos so-
cials de la informaci a Catalunya (segles XIV-XX). Girona: AHR, CRHR (IRH) de la UdG,
Documenta Universitria, 2008, p. 326-337.
renova la concessi a mesura que es capbreva aquest, i amb el canvi
del possessor del domini til del mas canvia tamb el possessor de la
batllia de sac: el mas comporta loci, per tant no es t a ttol perso-
nal. s clar que, com tot, tamb pot ser objecte de compravenda. El
mas Batlle de Palauborrell, la funci de batlle dna nom al mas, ns
un bon exemple, t el batlliu de sac per ajustar y replegar los fruyts
que dita Almoyna rep, percebeix y cobra en Palau-borrell, Sant Feliu
de la Garriga y dems llochs circumvehins. El reconeixement apareix
ja en la primera capbrevaci documentada i se succeeixen en el mas
i en el batlliu de sac diferents famlies, segons les capbrevacions, el
1319 i el 1418 hi ha els Batlle, el 1598 i el 1682 els Briolf, en una
data indeterminada hi gura Maria, muller de Rafel Puig, pescador de
lEscala,
33
i el 1755, els Sastre i Climent.
La funci bsica del batlle de sac era collectar les rendes segons
estipulava el llevador. s clar que el batlle de sac podia avenir-se amb
els emteutes a lhora de fer la recaptaci; per evitar-ho, el senyor di-
recte, lAlmoina del Pa, tenia prou cura del que havia de cobrar. De la
vigilncia a qu sotmetia el batlle de sac nhi ha una prova en el primer
full del llevador dEstanyol on es recorda la funci del batlle de sac:
Se adverteix al batlle de sach de Estanyol que de aqu al devant
[lexpressi fa pensar que hi havia alguna relaxaci en les for-
mes de pagament] deur cobrar las rendas corresponents a son
batlliu, ax de censos com taschas, en lo modo y forma se cont
en lo present llevador, no emper cobrant com cobrava antes,
avenint-se ab los emteotas, s que deu cobrar elment com se
troba notat en est llevador.
Las tascas se deuhen cobrar anualment en esta forma: si lo emphi-
teota fa 1 tascha, tant solament se deu cobrar per cada 11 quar-
teras que cullir en las terras tascals, 1 per lo senyor; y si sn 2
tascas, de cada 5 y mitja, una per lo senyor. Y axs per cobrar-se
elment ser bo fasse btrer las garbas de las terras tascals a
part, a no ser que se spian avenir, fent un judici prudencial de
lo que (sens frau al senyor) puga correspndrer a dit senyor.
34
El senyor directe recrimina al batlle de sac que faci composi-
cions, avinences, amb els pagesos, especialment en el pagament de les
tasques. Una prctica ms habitual de la que hauria volgut la senyoria
directa, per era una soluci per als batlles de sac, sobretot perqu
33. AHG. Hospici. 202. Llevador de Palauborrell.
34. AHG. Hospici. 359. Llevador de las rendas reb lo Illustre poborde de la Pia
Almoyna del Pa de la Seu de Gerona corresponens a cobrar al batlle de sach de Estanyol.
38 PERE GIFRE RIBAS
sels feia difcil poder acudir a cada era en el moment que es batien
les garbes de cada pea de terra que havia de fer la prestaci de la
tasca. Era una soluci derivada del pragmatisme i que, de segur, era
el resultat dun clcul ajustat al que havien estat les darreres collites.
La prctica no era exclusiva dEstanyol, tamb la trobem a Fornells,
almenys en el llevador hi ha anotacions de 1657, 1658 i 1659 segons
les quals es pagaven les tasques com a resultat de la composici, no
sabem com es feia amb anterioritat, per el llevador xa unes quan-
titats gens menyspreables.
TAULA 4
Composici de tasques segons el llevador, Fornells 1657-1659
Masos Composici
Joan Pau Perpiny, pel mas Negre 5 quarteres de forment
Starach de la costa 1 quartera de forment
Amalrrich 5 quarteres de forment
Starach del cam ral 4 mitgeres de forment
Starach de lAlsina 5 quarteres de forment
Antic Goy 3,45 quarteres de forment
Subir 1 mitgera de forment
Busquets 3,5 quarteres de forment
Mas Pont 5 mitgeres de forment
Gal, pel mas Giberta 10 quarterons
Antic Cordoneda 4 quarteres de forment
Massot (un any per altre) 5 quarteres de forment
Mas Arrufat 9 quarterons
Torre del Governador 3 lliures 15 sous
Total 26 mitgeres, 0,95 quarteres i 3 quarterons
3 lliures 15 sous
Font: AHG. Hospici: 336.
1 mitgera = 2 quarteres = 16 quarterons.
El batlle de sac tenia una altra funci, tant o ms important
que la de recollir els censos, que era la de vetllar pel control de les
transaccions i cobrar els llusmes i les deseixides de mas, funci que
queda reectida clarament en un informe a lAlmoina del Pa sobre el
batlliu de Fonolleres de 1792, on es diu que ha de donar y notar lo
batlle las notcias y traspasos, esto se deu entndrer de los que spia
[...] y en donar las notas y havisos de los que resistexen pagar tascas;
daltra banda, el batlle de sac tamb havia tingut la facultat de fer
grcias dels llusmes y de rmar las pocas, cosa que a lAlmoina
li semblava que calia reconduir, quan expressament diu que esto se
deuria ab formal escriptura declarar-se y arreglar-se tot expressant en
quins y ab que termes pot fer grcias.
35

En un altre document intern de lAlmoina del Pa de la seu de
Girona, que podem datar a mitjan segle XVIII,
36
sespeciquen, encara
amb ms nitidesa, les obligacions de Joan de Ciurana, obtentor de la
batllia de sac de Riudellots de la Selva, Campllong, Franciac i Sant
Andreu Salou. La famlia Ciurana t la batllia de sac pel mas Gombau,
unit a la torre Pona de Riudellots.
tem, que lo dit batlle de sach dega ser sollcit no sols de collectar
la dita dcima, censos, taschas y dems emoluments espectants
a la Pia Almoyna, si tamb en averiguar si se est devent algun
llusme o foriscapi a la dita Almoyna per rah de vendes o altres
alienacions y transportacions fetas per los enteotas, a que
pguian a la Pia Almoyna lo corresponent y al batlle de sach lo
dret de parelles.
37
s clar que el batlle de sac percebia redelme per la seva funci.
En el cas de la percepci del llusme, que podia ser molt variat, la
relaci entre lAlmoina i el batlle de sac quedava ben estipulada:
tem, s convingut que per conservar-se la bona armonia entre
la dita Pia Almoyna com a senyor directe y lo posessor del mas
Gombau y Torra Ponsa com a batlle de sach, lo un avisar al
altre sobre lo llusme y dret de parelles corresponent, a de que
ning de ells qudia defraudat, esto s, lo batlle de sach en los
tres sous y quatre diners per lliura que cobra lo directe senyor,
ax que si lo directe senyor cobra lo llusme rigors que sn sis
sous y vuyt diners per lliura percibir lo batlle de sach un sou,
un diner y malla, y lo directe senyor percibir respectivament los
restants sinch sous, sis diners y malla, podent lo directe senyor,
si li apareix, retenir-se la part tocant al batlle de sach y desprs
entregar-li.
Clarament, doncs, pel que es dedueix daquestes expressions, el
batlle de sac era un agent senyorial de primer ordre, la m recapta-
dora, els ulls i loda del senyor. El batlle de sac, persona que viu al
terme, s qui disposa de la informaci necessria. s la m executora
35. AHG. Hospici. 214. Notas sobre lo fer la capbrevaci del batlliu de sach,
quals reparos sn de alguna atenci y fundats conforme a rah natural, les notes les fa
Cosme Mart i Deulofeu, procurador de lHospici a la Bisbal.
36. AHG. Hospici. 2081.
37. El dret de parelles sestableix en dos diners per sous de cada llusme o
foriscapi percebut.
40 PERE GIFRE RIBAS
del senyor directe en el cobrament dels censos i les rendes i al mateix
temps el seu informant a lhora de conixer les transaccions de terres,
per les quals el senyor directe havia de percebre el corresponent llusme.
El batlle de sac s la gura oposada als interessos dels senyors tils,
el contraps a la revoluci de la ignorncia de qu parla Rosa Congost
que es va viure a la Catalunya de nal de lAntic Rgim, en qu van
participar els senyors tils en negar-se a reconixer en les escriptures
de compravenda els senyors directes.
38
Com accedeixen a la batllia de sac? Ats que els batlles que hem
pogut localitzar ho sn com a resultat dun establiment emtutic, sabem
el cens que pagaven anualment pel seu oci. s ben poc el que paguen,
a excepci dAnton Ferran i Amalric, el qual, originriament, dacord
amb la prestaci, la mateixa a qu en un principi havia estat sotmesa
la famlia Brasc de Borrass, fa pensar en batlles naturals que, ms
endavant, es convertirien en batlles de sac del lloc. Tret daquest cas,
els pagaments anuals sn de la mateixa entitat que qualsevol emteuta
o subemteuta, i, com aquests, havien pogut redimir aquest cens ns
als sis diners que pagava Francesc Sastre i Climent.
La compensaci per loci desenvolupat depenia del terme as-
signat; en general, per, el batlle de sac obtenia el redelme, que es
calculava, si no sespecicava el contrari, entre una desena o una
onzena part dall que el batlle de sac recaptava, habitualment era
un deu per cent del que shavia recollit,
39
un percentatge prou im-
portant si tenim en compte, per exemple, que els censals donaven
un inters del 5% anual abans de 1750. Un cas a part s el del batlle
de Fonolleres, que ho era alhora de les rendes de lAlmoina del Pa
tamb de Matajudaica, Parlav, Ultramort, Santa Coloma de Matella
i Sant Mateu de Canet, que en rebia una cinquena part;
40
s clar que,
com hem vist, la seva funci anava ms enll de la simple recollida
dels censos i convertia el batlle de sac en un veritable agent senyo-
rial que havia de suplir la manca duna notaria de lAlmoina en el
38. R. CONGOST, Tierras, leyes, historia, p. 159-190, la referncia a la revoluci
de la ignorncia a p. 190.
39. I aix era recordat en una data tan tardana com 1837!, R. CONGOST, P. GIFRE,
Els problemes derivats de la manca dinformaci en la construcci de lestat liberal...,
p. 328.
40. Rep una cinquena part dels agraris et de placitis, stabliments y foriscapis y
de totes altres cosas los parells, segons gura en un llevador de Fonolleres, Ultramort,
Parlav i Ullastret, en el qual Dami Roig s el propietari de la masada den Miquel
ara dita den Roig de Fonolleres, pel qual s home propi i obligat als tres sous cada 21
dabril. (AHG. Hospici. 229).
lloc, per tal de controlar les transaccions del domini til. El 1788,
41

ladministrador de lHospici, Josep de la Valette, planteja un dubte
jurdic interessant entorn del batlle de Fonolleres. Aquest batlle de
Fonolleres devia tenir problemes derivats del crdit i lendeutament
i porta a terme diferents vendes de parcelles de terra i ns i tot de
la casa on recollia els grans en qualitat de batlle de sac. Ladminis-
trador pregunta si el batlle de sac, home propi de lAlmoina, t dret
a percebre la cinquena part del preu de les vendes de les seves pr-
pies parcelles, en concepte de batlliu del llusme, i ns la part que
li correspon de la deseixida de mas de les que no sn de la senyoria
directa del mas. No hem trobat la resposta.
Si b es tracta dun altre domini, el cas del batlliu de sac de
Montcal percebut, a partir de 1692, per la famlia Colomer, que el t per
la pabordia dagost de la seu de Girona, en plet amb el senyor directe
pel dret de parelles, ens informa del dret que havien de percebre
els batlles de sac pels llusmes cobrats. En el plet, iniciat per Casilda
Colomer contra la pabordia dagost de la seu de Girona, reclama per
lo dret vulgarment dit de parellas, dos diners per cada sou de cada
un dels foriscapis que se pagan per las transportacions dels masos
Roig, Parer y de algunas terras del mas Anglada que shavien produt
sense haver percebut redelme. Sest reclamant un 110%. La pabordia
shi nega. I la part de Casilda Colomer aporta en prova del cobrament
daquest dret diferents capbreus de 1646-1649, en qu els senyors tils
reconeixien, com feia Josep Torra, pags dels masos Torra i Tarrs de
Sant Vicen de Canet dAdri, que en cas de alienaci dels dits masos
se debian per dret de batlliu pagar los drets de parellas a rah de dos
diners per sou de foriscapi que dita Pabordria rebria segons la consue-
tut del present bisbat de Gerona. No sabem les raons per les quals la
pabordia negava aquest redelme als nous batlles de sac, probablement
podem pensar que en els canvis de senyors tils de la batllia de sac
la Pabordia havia aprotat per apropiar-sel. Els capbreus, per, en
aquest cas, eren larma de defensa del senyor til, el batlle de sac.
42
s
una mostra del que podia comportar la possessi de la batllia de sac.
Cal destacar el batlliu de sac de la famlia Ciurana de Riudellots,
que el 1772 confessava a lAlmoina la torre Ponsa de Riudellots que
tenia aglevada el mas Gombau, lies Joanet, derrut, i que de esta
part de pochs anys y de recort de hmens los predecessors havien
41. AHG. Hospici. 2517. La consulta sobre la venda de la casa, 1798 (Hospici.
2455).
42. AHG. Hospici. 1293, 1284.
42 PERE GIFRE RIBAS
construt un mas, el mas Capell, en terres de la Torre Ponsa i de
masos tinguts per altres senyors. El capbreu explicita les dimensions
de la torre Ponsa, 215 vessanes, del mas Gombau, 60 vessanes, del
camp Joanet, 20 vessanes, a ms daltres peces de terra tingudes per
diferents senyors directes. El batlliu de sac es t pel mas Gombau, el
qual va ser comprat per execuci de cort el 1480.
43
El ms signicatiu
daquesta famlia s que, pel mas Pons o torre Ponsa, eren tamb bat-
lles de sac pel cabiscol major de la seu de Girona, mas que els havia
estat establert el 1426. Des de mitjan del segle XVII, la famlia Ciurana
gura com a batlle de sac de Riudellots de la Selva pel cabiscol, arran
de la compra del mas.
44
El 1710 capbreva el batlliu de sac pel qual
reconeix que paga dos sous de cens per Nadal i rep un diner per sou
de tots els establiments, teros i llusmes que el cabiscol ha de rebre
a Riudellots.
45

Ms endavant donem a conixer altres exemples de lexistncia
daquest oci. Comenarem pel batlliu de sac de Crulles, que s objecte
dun seguit de transaccions que demostren linters econmic i social
que tenia aquest oci per a la pagesia de mas, alhora que objecte de
transacci, darrendament i de reconeixement de domini, com tamb
podrem comprovar ms endavant. El 1514 la batllia de sac del terme de
Crulles s comprada per Francesc Almar de la Bisbal per 100 lliures i,
al cap duns anys, Bernat Almar arrenda el batlliu de sac (1570, 1573,
1589); per a lobtenci del batlliu de sac el senyor til estava obligat,
tant el 1301 com el 1629, anys pels quals disposem dpoques que ho
proven, al pagament de dues lliures de cera. s el cens pel qual es
reconeixia la senyoria.
46

Un cas ms elaborat en el control del territori i la recaptaci de la
renda el trobem a la pabordia de juliol de la seu de Girona, o pabordia
dAro. Els batlles de sac eren la pea principal en el marc del domini
i havien de conduir els censos al castell dAro, on radicava la sagionia
dAro. Sens dubte, lallunyament de Girona feia necessari establir una
organitzaci centralitzada a la vall dAro. En un primer nivell desen-
43. AHG. Hospici. Capbreu fet en 1762 y segents de Cass de la Selva, Ridallots
de la Selva, Campllonch, Llagostera y Franciach, Santa Pellaya, f. 493-499.
44. Arxiu patrimonial Ciurana de Riudellots de la Selva. Llibre Arxibaci de las
heretats anomenadas mas Ciurana, mas Pons, mas Capell formada per Dn. Anton de
Ciurana y de Balle en 1775.
45. AHG. I. Roig, Not. Girona-11, 498 (1710): 25 de gener de 1710. El diner per
sou equival al 8,33% i no pas al 16,25 que correspondria als tres sous i quatre diners
per lliura que diu el document. Si sn tres sous per lliura hauria de dir dos diners per
sou. De tota manera, el que ha de percebre el batlle de sac gira entorn del 10%.
46. Arxiu Caramany de Cor. 132.3.6.
volupaven la seva tasca els batlles de sac, en un segon, lobtentor de
la sagionia. Els batlles de sac ho eren per cadascuna de les parrquies
de la vall: el mas Saguer tenia la batllia de sac de Santa Cristina dAro
(1416-1567), pel qual els seus moradors reconeixen la condici dhomes
propis i solius,
47
el mas Croanyes, la de Santa Maria de Fenals (en el
capbreu de 1568 reconeixen la condici dhomes propis),
48
i el mas
Reverter, la de Sant Mart de Calonge (de 1317 a 1491, de 1521 a 1544,
any en qu la batllia s venuda a Miquel Albert),
49
tamb sn homes
propis. Les obligacions dels batlles queden clarament especicades en
el capbreu, aix, en la confessi de Joan Saguer, de 1567, sesmenta
lobligaci de recaptar els censos i portar els grans recollits al castell
dAro, i, textualment, per lo treball de dita batllia reb y ha acostumat
rbrer [...] en tots los foriscapis provenients a dita pabordia en tota
la dita parrquia de Aro 2 diners per quiscun sou, el que equival al
16,67%. Joan Saguer reconeix a lAlmoina el mas, de setanta vessanes
de terra campa, trenta ms entre ermes i boscoses, i diferents parcel-
les que sumen un total de 29,5 vessanes de terra campa, 34 de bosc
i una pea amb oliveres, a ms de deu vessanes de terra i una pea
indeterminada de terra campa que t per altres senyors.
50
Sens dubte,
ens trobem davant dun patrimoni considerable.
Si la funci del batlle de sac no presenta diferncies respecte als
altres batlles de sac, la novetat s lexistncia de la sagionia. El 1470
lAlmoina estableix la sagionia de la vall dAro a Gaspar Sala,
51
ats que
es trobava vacant, amb tot un seguit de condicions que ens permetran
conixer la funcionalitat daquest oci. Dentrada, lestablert havia de
tenir domicili i habitaci al castell dAro, estar armat i tenir utensilis
de cuina. Les seves funcions consisteixen a fer traginar al castell les
prestacions que havia de rebre el paborde de les parrquies de la vall
dAro, a ms de fer complir les prestacions en forma de treball, tragi-
nes, batudes, podades, cavades, magencades i les obres al castell, aix
com les guaites. Entre les obligacions, hi havia la de fer-se home propi
i soliu per ra de la sagionia, ax com si fos mas amanat. Per la
sagionia havia de rebre: la tasca dels emoluments del mol de la Bas-
sa, carnalatge del delme, la sisena part del delme de rams i la tasca
i el delme dAro, i tota lhortalissa i els formatges que pertoquessin al
47. ACG. Llibres darxivaci de la pabordia de Juliol o dAro, II, f. 1288 i III,
f. 2082, 2093.
48. Ibidem, II, f. 1780.
49. Ibidem, II, 1108-1109, 1111.
50. Ibidem, II, f. 1288-1300v. Semblantment a les 36,6 ha que declarava en el
capbreu de 1506, X. MARC, Homes, dones i masos, p. 106.
51. Ibidem, II, f. 1088 i s.
44 PERE GIFRE RIBAS
paborde. Havia de pagar cinc sous anuals per Nadal i una entrada de
vint-i-dos lliures. Sens dubte, lobtentor de la sagionia, el saig?,
52
era
el batlle de sac general de la vall dAro i, com els altres batlles de sac,
tamb havia de ser home propi, era una de les condicions per poder
exercir loci.
TAULA 5
Relaci de batlles de sac i batlliu
53
545556575859
Famlia, mas Any Batlliu o delmar
Albert, Madremanya 1567 Madremanya, lAlmoina del Pa de Girona
54
Aleny, de Cor 1644
55
Cor i Cass de Pelrs, monestir de Sant
Miquel de Crulles
Almar, la Bisbal s. XVI Crulles
56
Balle, J. de, noble Llavi
57
Batlle de Moncal Moncal, pabordia dagost
58
Batlle de Palau-borrell s. XIV Palau-borrell, Sant Feliu de la Garriga,
Almoina del Pa
59
52. Probablement sagionia prov de saig, no pas en laccepci de nunci, sin
doci equivalent a batlle. Hem vist que havia de portar armes i que havia de tenir cura
daplegar les rendes. El terme tal com s usat a la vall dAro presenta similituds amb
laccepci de saig a Andorra, on substitueix el batlle en les seves funcions, ns al punt
que el 1456 sobliga els saigs a anomenar-se batlles (vid. S. VELA, Diplomatari de la vall
dAndorra. Segle XV, IV. Andorra: Govern dAndorra, 2002, p. 20). Aix, doncs, sagionia i
batllia serien termes equivalents.
53. Aquesta relaci s el resultat duna recerca que sha allargat en el temps. Pel
que fa a les referncies de lHospici de Girona, nhi ha un nombre important que van
ser preses amb un inventari anterior a lactual. En la mesura que ha estat possible, shan
buscat les equivalncies a la signatura actual i sn les que guren. Si no ha estat possi-
ble, es donen les referncies i el ttol que tenia amb anterioritat a la classicaci actual.
Agraeixo a larxiver Santi Soler lajut prestat per establir les equivalncies de signatures.
54. AHG. Hospici. 165: 1 de febrer de 1567.
55. ACBE. Llibre de comptes del mas Mart de Cass de Pelrs, s. f., s un
assentament del pagament efectuat pel mas Mart el 24 de juliol de 1644.
56. Arxiu Caramany de Cor. 132.3.6.
57. Arrenda els teros de sis masos i el batlliu de Llavi, AHG. J. Andreu, Not.
Girona-7, 418 (1696): 4 de maig de 1696.
58. El batlliu de sac de Montcal va ser comprat el 1692 per Jeroni Colomer i
Pasqual, doctor en drets, ciutad honrat de Girona, juntament amb el mas, per exe-
cuci de cort efectuada per lAudincia de Barcelona per un total de 2.300 lliures. La
trajectria de la famlia Colomer es pot seguir en el fons de lHospici, de fet, la casa
de Misericrdia, de la qual foren fundadors testamentaris, i tamb a lArxiu Crulles.
Sobre la compra, AHG. Hospici. 727. Quadern: Sobre lo origen de algunas heretats del
Hospici i 2209, 2215, i tamb: 1284, 1286, 1293, 2093 (pels diferents possessors de la
batllia de sac), 1293 (pel plet amb la pabordia dagost), 1803 (el capbreu dhome propi
del mas Batlle de Montcal el 1702).
59. AHG. Reial Hospici. Capbreus en General: 241, f. 13-30, 147-156 i 400-407.
163. Palauborrell. Llibre de capbrevacions modernes (1755-1758): 194 i 205, Llevador
de lArmentera (1754-1757).
Berenguer, Saus 1599 Saus, monestir Sant Miquel de Fluvi
60
Bohigas, negociant Ponts,
61
de dos terons
Brasc, Borrass 1517 Borrass, lAlmoina del Pa
62
Callabot (desp. Pasqual) 1447, 1461 Vilanova de la Muga
63
Camps, doctor en drets Madremanya
64
Carb, Rupi 1678 Rupi, bisbe de Girona
65
Croanyes 1568 Santa Maria de Fenals, pabordia de juliol
66
Ciurana, Riudellots XVII Riudellots, cabiscolia de la seu de Girona
67
Colomer, Montcal 1692 Montcal, pabordia dagost
68
Falguera, Tossa de Mar s. XVIII? Tossa, monestir de Ripoll
69
Faras, CHB Ponts, labat de Camprodon
70
Feliu, de Pelacal 1682 Pelacal, famlia Caramany
71
Ferran, Fonolleres 1783 Fonolleres, Matajudaica, Parlav, Ultramort,
Santa Coloma de Matella i Canet, Almoina
del Pa
72
Ferrerpags, Camallera 1671 Sant Miquel de Fluvi, famlia Caramany
73
60. En el capbreu de 1599, confessa el batlliu de sac Baldiri Batlle que est en
possessi del mas Berenguer de Saus (AHG. Not. Peralada, 441).
61. ADG. C94: 10 dabril de 1736.
62. Nota del capbreu de 26 dagost de 1526 en qu Francesc Brasc reconeix
a lAlmoina del Pa el batlliu de sac de Borrass, excepte el batlliu vulgarment dit den
Bar i referncia a lestabliment del 15 de desembre de 1517 (AHG. Hospici. 1520).
63. Arxiu patrimonial Pasqual de Llad. Com que la famlia Pasqual va incor-
porar el patrimoni Callabot de Vilanova de la Muga, i aquest obtenia la batllia de sac
de Vilanova de la Muga per establiment de 1447 i conrmat el 1461, tenia els drets del
batlliu de sac tamb de Vilanova de la Muga.
64. Hospici. 828: 25 de gener de 1710.
65. Arxiu Abadal de Rupi.
66. ACG. Llibres darxivaci de la pabordia de Juliol o dAro, II, f. 1780.
67. Arxiu patrimonial Ciurana de Riudellots. Llibre Arxibaci de las heretats
1775. Pel mas Gombau, tamb eren batlles de sac des de 1470, AHG. Hospici. 330.
Capbreu fet en 1762 y segents de Cass de la Selva, Ridallots de la Selva, Campllonch,
Llagostera y Franciach, Santa Pellaya, f. 493-499.
68. AHG. Hospici. 1293, 1284.
69. La famlia Falguera s batlle natural i batlle de sac, M. ZUCCHITELLO, El
delme del peix i la tasca de les collites a Tossa, AIEG, LII (2011), p. 339.
70. ADG. C94: 10 dabril de 1736.
71. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1471 (1682): 19 de juny de 1682. Lacte s
la presa de possessi dels bns de Francesca de Caramany i Junyent i del seu ll Josep
de Caramany.
72. AHG. Reial Hospici. Capbreus Sant Pere Pescador, Fonolleres, Viladasens.
180-bis, Llevador dels censos de Fonalleras tocants al Hospici de Gerona fet en 1783,
f. 1-16, i 180-tri.
73. Arxiu Caramany de Cor. 172.2.1. Memorial haont estan espesicats los
bns que vuy t y posseheix lo illustre senyor Joseph de Caramany tant en lo pays de
Empurd com en Rossell, fet vuy als 26 de abril 1671, f. 51. En prendre possessi
el 19 de juny de 1682 gura com a batlle de sac Jaume Puig, teixidor de lli (AHG. M.
Pastell, not. Castell, 1471 (1682): 19 de juny de 1682).
46 PERE GIFRE RIBAS
Garriga, Palol Sabaldria 1446-1610 Santa Llogaia i Palol Sabaldria
74
Guinart, Palagret s. XVI-XIX Palagret (Celr)
75
Hospital 1505 Mai, vescomte de Rocabert
76
Jutge, Ermeds 1656 Ermeds, Garrigs, Vilajoan, Tony i
Vilamalla, pel monestir de Santa Maria de
Llad
77
Llach de arriba, Peralada 1722 Peralada, Vallgornera, Puigbarutell i les
Costes, els vescomtes de Rocabert
78
Llamb, Santa Cristina dAro 1478 Solius, monestir de Sant Feliu de Guxols
79
Llobet, Vidreres s. XVIII Vidreres, beneci de Sant Pau de Vidreres i
del de Sant Iscle i Santa Victria del castell
de Vidreres
80

Llogaia, les Olives 1457 Les Olives, Sagristia segona de la seu de
Girona
81
Llombart, Figueres 1610 Santa Llogaia i Palol Sabaldria
82
Manresa i Covers 1591 Riudarenes
83
Marqus (desp. Carles) Palafrugell, priorat de Santa Anna
84

74. La batllia i el dret de botigatge havien estat comprats per la famlia de
Garriga als administradors del cort del pa que es repartia en aquestes parrquies el
dia de lAscensi (23 dabril de 1446). Coneixem aquesta referncia en el moment de
la venda de la batllia a Francesc Llombart, burgs de Figueres i senyor del castell de
Boadella, per 220 lliures el 3 de juliol de 1610 (AHG. N. Bassedas, Not. Figueres, 258
(1610), f. 124r-128r).
75. El 1567 el batlliu de sac va ser venut per la famlia Lloberas, que el tenia
des del segle XIII, a Anton Pujol, paraire de Celr. Grau Guinart va comprar-lo al cap de
trenta anys per 100 lliures (L. CAMPS, Els castells i masos de Celr. Girona: Taller dHistria
de Celr, 2004, p. 42, i capbrevaci del batlliu de sac de 23 de febrer de 1717, p. 43-44).
76. L11 de gener de 1505 s lacta de compra. El mateix any apareixen dos batlles
de sac ms a la parrquia de Mai: Joan Rolf, que ns pel donzell Gaspar de Mills, i
Antoni Subirs, pel bisbe de Girona. AHG. Fons patrimonial Casabona. Documentaci
en pergam (1254-1692), catleg efectuat per S. Soler (2002).
77. AHG. J. Ferrer, Not. Navata, 9 (1657): 11 de juliol de 1656, f. 362-363.
78. BPP. A-bis, 82 (s. XVIII), p. 73-84.
79. X. MARC, Homes, dones i masos, p. 133. Confessa que est en possessi
de 42,5 ha. En el capbreu de 1478, p. 137.
80. S. de LLOBET, Consideracions entorn dels delmes, primcies i tasques en
un poble de la Selva. El cas de Vidreres, Estudis dHistria Agrria, 21 (2008), p. 111.
81. En el capbreu del 28 dabril de 1550 es fa referncia a lestabliment de la
batllia el 1475. Arxiu Ros de les Olives. Llibre mas Llogaya, Ros, Aymarich, Pags.
82. Compra feta a Francesc Garriga, pags de Palol Salbadria (AHG. N. Bas-
sedas, Not. Figueres, 258 (1610), f. 124r-128r).
83. La referncia la tenim arran de la descripci feta en un inventari post mor-
tem. A la cambra del bisbe: tem, altra cofra ab son pany y clau, dins lo qual se han
trobades moltas cartas de pregam y altres scripturas tant tocant a la casa Covers y
de Manresa, com de balliu de Riuderenes y de rendas que dita casa reb. (AHG. Not.
Girona-1, 984: Inventari pres el dia 18 de gener de 1591).
84. ADG. C94: 30 de maig de 1738.
Moret, Viladasens 1368 Viladasens, Almoina del Pa
85
Padr, Domeny Salitja, monestir de Sant Salvador de Breda
86
Pags, Arenys Empord 1416 Arenys, beneci de Santa Caterina de la seu
de Girona
87
Pasqual, Llad 1459,
1654
Llad, monestir de Santa Maria de Llad
88
Perpiny, Ull 1585 Ull, mig delmar
89
Puig, Sant Miquel Fluvi 1682 Sant Miquel de Fluvi, famlia Caramany
90
Ramella, la Pera s. XVIII La Pera, Pbol, Pedriny, Almoina del Pa
91
Real, Font-clara 1442-1604 Fontclara, Sant Feliu i Sant Juli de Boada,
Palau-sator, Peratallada, Fontanilles i Verges,
monestir dAmer
92
Reverter, Calonge s. XIV-XVI Sant Mart de Calonge, pabordia de juliol
93
Ribot, Foix 1633 Foix, pabordia dagost de la seu de Girona
94
85. Les nones de mar de 1368, Ramon Serni ven a Berenguer Moret el batlliu
de sac de Viladasens per 100 sous. Encara el 20 de febrer de 1762, lAlmoina del Pa
torna a fer establiment del batlliu a Pere Moret de Viladasens amb un cens anual de
tres lliures (AHG. Reial Hospici: 1527).
86. Coneixem la seva existncia per la venda, el 29 dabril de 1672, del mas
Oliveras de munt de Salitja i del batlliu de sac feta per Joan Gell i Padr, agricola,
senyor til del mas Gell de Rupi i del mas Padr de Domeny, a Francesc Alr, ca-
nonge de la seu, que actua com a tutor dels pubills Alr de Girona, per 5.703 lliures
(AHG. Hospici. 1733).
87. Arxiu patrimonial Pags dArenys dEmpord. Pergamins: E1 (numeraci
actual donada per lACAE, que els ha catalogat). Contracte destabliment de 27 de juliol
de 1416, pel qual Joan Pags, pags, home propi del beneci de Santa Caterina de la
seu de Girona, obtenia la batllia dArenys, amb obligaci de recaptar tots els censos,
fruits, rendes i es retenia de dotze mesures, dues.
88. Arxiu patrimonial Pasqual de Llad. A ms dels establiments, larxiu con-
serva una sentncia de 1678 sobre els drets del batlle de sac de Llad. Per ra de ser
els collectors del delme, trobem dades danotacions del delme des de 1767 ns a 1834.
La possessi del batlliu de sac en lenquesta adreada als capellans del bisbat a ADG.
C94: 1 de febrer de 1738.
89. Pagesos i desprs notaris dUll. Arxiu patrimonial Ros de les Olives: patri-
moni Perpiny. Llibre de notas ahont estan continuats los actes fahents de la heretat
que poscheix lo honorable Joseph Ros Llogaya Vanover Ginesta y Perpiny, situada en
la parrquia de Ull, f. 54r-55v, 109r. 1610. Capbrevaci del batlliu de sac del priorat
dUll, comprat per execuci de cort.
90. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1471 (1682): 19 de juny de 1682. Lacte s
la presa de possessi dels bns de Francesca de Caramany i Junyent i del seu ll Josep
de Caramany.
91. AHG. Hospici. 168. Llevador de la Pera y sos veynats.
92. J. BUSQUETS, La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crnica de Jeroni
de Real (1626-1683), I. Barcelona: Ajuntament de Girona/Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 1994, 54-57.
93. ACG. Llibres darxivaci de la pabordia de Juliol o dAro, II, f. 1108, 1109, 1111.
94. ACG. Pabordia dagost. Notas fahents per la Pabordria del mes de agost de
la cathedral de Gerona de los llibres de comptes de pabordrias en com tretas.
48 PERE GIFRE RIBAS
Roca, Fontajau 1217 Fontajau, monestir Sant Pere de Galligants
95
Romaguera, Castell
dEmpord
1417 Castell dEmpord, Margarit
96
Saguer, Santa Cristina dAro 1416-1567 Santa Cristina dAro, pabordia de juliol
97
Seriny 1696 Vilanna, capellania de la seu de Girona
98
Sunyer, Serra de Dar
99
Serra de Dar i Cuny
Torrent, Llor 1696 Llor, capellania de la seu de Girona
100
Vallmanya Calonge
101
Viader, Galliners 1686 Galliners, monestir de Sant Daniel de
Girona
102
Vidal, Ermedans s. XVIII Ermedans (Brunyola), Almoina del Pa
103
Vila i Olivet, Borrass 1509,
1555, 1673
Borrass
104

95. ADG. Llibre mestre Roca de la Barca, f. 7v, 30v i 31r. 1351, 1598: capbre-
vacions amb reconeixement del batlliu de sac.
96. M. GELL, Els Margarit de Castell dEmpord. Barcelona: Fundaci Noguera,
2011, p. 103-105.
97. ACG. Llibres darxivaci de la pabordia de juliol o dAro, II, f. 1288 i III,
ff. 2082, 2093.
98. ACG. Comptes de capellanies, 1675-1706, f. 187.
99. Desprs passar a la famlia Puig de Torroella de Montgr i ms tard a la
famlia Carles.
100. ACG. Comptes de capellanies, 1675-1706, f. 187.
101. J. AYMAR, Els Vallmanya, batlles de sac del castell de Calonge, Estudis del
Baix Empord, nm. 8 (1989), p. 139-148.
102. Arxiu Viader de Parets. Patrimoni Viader de Galliners. Acte destabliment.
103. AHG. Hospici. 332. Llibre del castell de Brunyola y veynat de Armadans.
104. A Borrass hi havia el 1738 tres batlles de sac, un dells el tenia la casa
Vila i Olivet, un altre, la casa Albert i laltre, la casa Moy (ADG. C94: 9 dabril de 1738).
El 1555 es fa renncia al batlliu de sac i torna a ser establert el 1673. Les referncies
dels diferents establiments a Arxiu patrimonial Bonal de Borrass.
Aquesta relaci conrma el fet que la majoria dels batlles de sac
sn senyors tils i propietaris de masos, i solen reconixer en cada
capbrevaci el seu origen servil, alguns, tamb ho hem vist, disposen
de la condici de ciutad honrat de Girona o de Barcelona. Veurem,
ms endavant, com aquests mateixos pagesos sn els que se signiquen
en el conjunt de la universitat i la parrquia, sn, en denitiva, un clar
exponent de la franja superior de la pagesia.
Trobem un batlle de sac singular, citat per J. Olivares, que era
doctor de lAudincia, i que el 1645, en la seva qualitat de batlle de sac
de Sant Vicen de Canet, a la parrquia de Moncal, per la pabordia
dagost, i tamb de les terres de Cartell, Sant Medir i Canet, reclama-
va trenta-nou anyades de censos i delmes deguts pels emteutes.
105
Se
separa de la imatge comuna del batlle de sac, per segurament, tot i
ser doctor de lAudincia, devia mantenir la condici dhome propi de
la pabordia dagost pel fet de ser senyor til del mas que tenia establert
la batllia de sac del lloc. s el mas el que comporta la batllia de sac, el
mas confereix als seus estadants la condici dhomes propis. Un doctor
de lAudincia, per home propi de la pabordia dagost, en qualitat de
senyor til i propietari de mas, ra per la qual era batlle de sac.
Alguns homes propis i el seu patrimoni, s. XVIII
Els exemples que esmentem seguidament poden ser considerats
com a paradigmtics dels pagesos que tenien la condici dhomes pro-
pis encara en el segle XVIII. Es tracta de dos casos de familiars del
Sant Oci i dun ciutad honrat de Barcelona, els tres confessen que
posseeixen patrimonis de considerables dimensions i que sn homes
propis no noms dun mas, sin, a vegades, de dos i tres, i que estan
obligats al pagament dels tres sous pels mals usos cada 21 dabril.
Prenem aquests exemples dpoques tardanes, perqu molts ja havien
redimit la seva condici, aquests que encara la mantenien, sens dubte
que devien tenir algunes raons per fer-ho, encara que no ho hgim
trobat explicitat enlloc.
Francesc Sastre i Climent, pags del port de lEscala, habitant a
Figueres, familiar del Sant Oci, senyor til i propietari del mas Batlle
de Palau-borrell, el 2 de juliol de 1755 reconeix a lAlmoina del Pa de
la Seu que, per ra del mas, ell i els seus descendents sn homines
proprii solidi et afocati i, desprs que es legitima lacte de la capbrevaci
amb el recordatori del ttol set de la sentncia arbitral de Guadalupe,
reconeix la prestaci de sagrament i homenatge de mans i boca, aix
com el pagament, cada 21 dabril, dels tres sous. Ms endavant, el
capbreu especica que el mas Batlle comprn el mas Vidal i el mas
Briolf, ambds masos sota la condici dhomes propis de lAlmoina; en
total, cent quaranta-sis vessanes de terra i dos horts, a domini directe
de lAlmoina, i vint-i-dos vessanes que es tenen per altres senyors. Per
aquestes possessions sobliga al cens general de tretze mitgeres dordi
per Sant Pere i Sant Feliu a la mesura de Monells, una quartera de
forment i deu sous; per algunes peces de terra est obligat a pagar
tasca i braatge. Fa explcit tamb que els teros, llusmes i foriscapis
pertanyen a lAlmoina. A aquestes possessions i obligacions, afegeix
105. J. OLIVARES, Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels ustria, p. 311.
50 PERE GIFRE RIBAS
el batlliu de sac de Palau-borrell i Mediny, amb prestaci dun cens
anual de sis diners, segons els ttols que esmenta de 1319, 1413, 1598
i 1682. Una vegada ms, ns una prova, el batlliu va associat al mas,
tot i els canvis dels possessors del domini til.
106
El llevador de censos de 1783 de Fonolleres, parrquia de Parlav,
que recull el capbreu de 10 dabril de 1701, tocants a lHospici de Ge-
rona, presenta un cas semblant a lanterior: Anton Feran y Amalrrich,
pags y familiar del Sant Ofci de la Inquisici de Barcelona, en lo
terme de Peratellada populat, senyor del mas Roig, Salvador i Ferran,
cituats en la parrquia de Fonalleras, s home propi del Real Hospici
de Gerona y fa tots anys als 21 abril per los mals usos 3s. Confessa
el batlliu de sac dels llocs de Fonolleres, Matajudaica, Parlav, Ultra-
mort, Santa Coloma de Matella i Canet, pel qual rep 1/5 dels agressos
o rams, lli i cnem; i confessa que posseeix trenta-vuit vessanes de
terra de domini directe de lAlmoina, vuit que tenen altres senyors i
vint-i-dos en alou scal. Pels tres masos est obligat, per la condici
de soliu i afocat en el cas del mas Salvador i en la dhome propi en el
dels masos Feliu i Salvador, a la prestaci, per cada mas, de tres sous
per mals usos i als censos segents: quatre mitgeres de forment, onze
mitgeres dordi, una perna i mitja de porc, cinc oques, vuit gallines,
dos ous, una alberga de dos cavallers, setze diners, una jova anual i
una altra cada tres anys i dos tragines.
107
La causa de capbrevaci iniciada el 1784 contra Cosme Pont,
108

ciutad honrat de Barcelona, amb domicili a Torroella de Fluvi, ofereix
un esborrany de capbreu que, tot i no estar acabat, presenta un cas
semblant. Reconeix al Reial Hospici de Girona (com a successor en els
bns de lAlmoina del Pa) tres masos a Borrass: el mas Brasc, pel
qual es declara home propi, soliu i afocat junt ab ma famlia nada
y naxedora [...] prometent sser el y leal del modo que ho deu ser
tot vassall a son senyor natural; el mas Massot, unit y agregat a dit
mon mas Brasc, pel qual s home propi i soliu, en una meitat pel
106. AHG. Hospici. Capbreus en General: 241, f. 13-30, 147-156 i 400-407. 194,
Palauborrell. Llibre de capbrevacions modernas i 173, Llevador de lArmentera (1754-
1757). Els Sastre i Climent eren una famlia poderosa. Lavi de lhereu, Josep Sastre i
Climent, que va fer testament el 1699, gaudia duna posici privilegiada, era botiguer
del port de lEscala, i disposava de ser enterrat al vas familiar a lesglsia de lEscala,
llavors tot just construda; deixava dos-cents dobles als lls amb la condici que aquesta
quantitat noms es destins al seu casament, ja que per estudiar disposaven duna causa
pia (AHG. J. Andreu, Girona-7, 451 (Testaments, 1681-1712): f. 214-216.
107. AHG. Hospici. 180. Llevador dels censos de Fonalleras tocants al Hospici
de Gerona fet en 1783, f. 1-16. Un altre llevador, 229.
108. AHG. Hospici. 137, 318, 1570.
Reial Hospici i en laltra pels benecis de Sant Pau de la Calada i de
Nostra Senyora a lesglsia parroquial de Sant Andreu de Borrass; i el
mas Puig, dirrut, a dit mon mas Brasc unit y agregat, que tamb
t en senyoria compartida entre el Reial Hospici i els dos benecis an-
teriors i del qual, es fa constar, havia redimit las servituts de hmens
y donas a quaranta sous de tern, dels quals pagava vint-i-un al Reial
Hospici i dinou als dos benecis. Finalment, reconeix que t el batlliu
de sac pel seu mas Brasc.
La prpia documentaci de lAlmoina permet resseguir la trajec-
tria de la famlia Brasc des de la Pesta Negra; una trajectria que
no deu diferir excessivament dels casos anteriors i que, alhora, pot
ser illustrativa dels canvis operats en la franja superior de la pagesia
sota el domini de lAlmoina, i que pot tamb ser-ho de bona part del
bisbat de Girona. El 23 dabril de 1412, Pere Brasc confessa el mas
Brasc de Borrass, del qual ja nhavia pres possessi, a favor de
lAlmoina, i es declara home propi, soliu i amansat o afocat, condici
que, pels Costums de Girona, obligava a renovar el reconeixement
als que entraven per via matrimonial en el mas (cosa que hem do-
cumentat el 1324, 1336, 1354, 1396, 1408 i 1429). Aquesta condici
no els seria cap obstacle per tal de millorar la situaci: redueixen
censos, incorporen terres i tenen establert el batlliu de sac. El 1333,
Berenguer Brasc redueix a disset sous, a pagar per Sant Miquel i
Carnestoltes, lalberga de dos cavallers, dos escuders i dos troters, amb
prestaci de dues fogasses (que consistien en una pea de porc, una
mitgera de vi i un pa dordi), i tamb una tirada de garbes, una tirada
de rams, una tirada de fems, dues joves i un feix de sarments. El 1439,
en el capbreu fet per Francesc Brasc en qualitat de procurador de
Margarida Brasc, muller i propietria del mas Brasc, es reconeix la
incorporaci del mas Puig de Borrass, que els hauria pervingut per
drets de successi. El 1526, en un nou capbreu, als bns reconeguts
amb anterioritat afegeix el mas Massot, mas rnec, establert el 1493
per lAlmoina del Pa que per falta de tenetor del dit mas y per haver-se
dirrut la casa del dit mas [...] no reb los cens, agrs, cervituts homenals
ni dems que com a Senyoria Directa que s del dit mas acostumaba
a rbrer dels tenetors del mateix mas i sser-li de major utilitat [...]
que aquell a obs de la dita Pabordia en si amenar. Encara el 1517 la
famlia Brasc obt un nou establiment del batlliu de sac de lAlmoina
del Pa a la parrquia de Borrass, amb una entrada duna bta doli
i la prestaci dun parell de capons per Nadal, que els reportava un
ingrs addicional a les rendes dels masos: el redelme dels grans, a la
quota donze mesures una, i dos diners per sou de tots els pagaments
en diner, sigui per teros, llusmes, entrades destabliments o censos.
52 PERE GIFRE RIBAS
La trajectria s clara: el 1412 confessen que posseeixen 71,83 vessa-
nes, que passen a ser 107,45 en el capbreu de 1526, i 103,5 en 1603
(quan, pel que sembla, haurien oblidat algunes peces de terra), ns
al 1784 en el moment que el Reial Hospici es fa crrec de lAlmoi-
na i els commina a fer un nou capbreu en qu havien traslladat la
residncia a Torroella de Fluvi on disposaven dun patrimoni encara
superior al de Borrass.
109
Per qu no van redimir els tres sous els senyors tils i propietaris de
masos durant lpoca moderna?
Tot plegat, presenta uns pagesos el domini til dels quals els era
sucient per poder redimir el cens per ra dels mals usos; alguns havien
aglevat diferents masos i gaudien duna situaci dascendncia sobre la
comunitat pagesa: batlles de sac, familiars del Sant Oci i ciutadans
honrats de Barcelona; daltres, amb la renda del patrimoni resultant de
lacumulaci de parcelles i ns de masos shavien convertit en absen-
tistes. s difcilment explicable el manteniment daquest cens en dates
tan tardanes i que encara es pagaran el 1832, com el cas de Jaume
Horta del Mol de Brunyola, o els anys 1836, 1837 i 1838, com el mas
Arades de Campllong, posset pels aniversaris de la seu de Girona
amb el raonament que fa M. Duran
110
de no voler desprendres dun
capital, evidentment exigu, que podia ser esmerat (es refereix al segle
XVI), en ladquisici de masos rnecs: aquest temor a la descapitalitza-
ci a la darreria del segle XVIII no t ra de ser (ni tampoc en el segle
XVI). Per, per qu no el redimien?
111
Aquesta qesti noms la podem
plantejar a ttol dhiptesi. En el cas dels pagesos que tenien establert
el batlliu de sac podem suposar que temien perdrel si salliberaven
plenament del domini senyorial: el mas el tenien pel senyor i aquell,
hem vist, comportava el batlliu de sac amb la corresponent percepci
del redelme sobre el total del recaptat; en canvi, els que no hi tenien
res a guanyar, o b shavien acostumat a veure aquest cens com un
pagament ms que no els obligava a res, o b esdevingu una qesti
purament formal i no efectiva. Per succeeix en el darrer supsit que
109. No coneixem el patrimoni de Torroella de Fluvi, tot i que devia ser ms
important que el que tenia a Borrass, ja que hi va xar la residncia, sabem, a ms,
que el 1768 Josep Pont, probablement el pare de Cosme Pont, s senyor til i propietari
del mas Saguer de Sant Juli de Boada. ACG. Repertori general de capellanies, I, f. 77.
110. M. DURAN, Producci i renda agrria a la Catalunya del segle XVI, Terra,
treball i propietat..., p. 206-207.
111. N. SALES, Guadalupe. Un cop dull a uns quants malentesos..., p. 70-72,
tamb es planteja les raons de la seva existncia.
en els llevadors de censos, aquells de qu disposaven els arrendataris
del cobrament dels drets i els mateixos batlles de sac, els tres sous hi
guren com a cens a cobrar i difcilment aquests deixarien de perce-
brels. Si ens posem de la banda del senyor til i propietari del mas, cal
suposar que el capbreu era tamb lelement provatori dels drets sobre
el mas, la condici dhome propi suposava clarament una vinculaci,
la servitud notarial, no real, lassegurava en la possessi del mas,
era un salconduit. En lunivers mental de la pagesia no cal menystenir
aquesta possibilitat per explicar la persistncia en el reconeixement
dels tres sous, alhora que tamb hi entrar la qesti del formulisme
o les reminiscncies. Amb tot, lassegurana de la continutat en la
possessi del mas que suposava per al pags propietari la confessi
en el capbreu era una prova de dret inqestionable.
112
Els tres sous
esdevenen aix la seguretat de la possessi, la qual cosa comportava
el dret de propietat sobre el mas. Vet aqu com lantic origen servil
legitimava el dret de propietat sobre el mas.
Daltra banda, sha dit que els juraments de vassallatge i la confessi
de la condici dhome propi, soliu i afocat a lpoca moderna era un
simple formulisme heretat de les disposicions sorgides de la sentncia
arbitral de Guadalupe. Certament, en alguns casos sha dinterpretar
daquesta manera, per tamb sha de veure com una arma en mans
dels senyors directes a de controlar amb major eccia la percep-
ci de la renda. Una de les obligacions que comportava el reconeixement
de la condici dhome propi era la dhaver de capbrevar la totalitat de
les terres, ns i tot les que tenien per altres senyors, com ens diu el
Memorial de lo que se ha de haber concell sobre las capbrevacions: lo
senyor pot forsar que los dits hmens propris li capbreven les terres que
se tenen per ell e que en lo capbreu dguian y especiquen las terres
que tenen per altre o altres senyors e ass per consuetut del bisbat
escrita. En un altre recull de dret siscentista es va ms enll, ja que
amb sentncies provatries a la m, el redactor, suposadament un notari,
escriu: Los hmens propris deuen regonxer a llurs senyors directes
totes les terres que sn en lo mas y specicar y afrontar aquellas [ns
aqu no difereix del Memorial] y si ni ha algunes que no amostren
ser francas en alou o tenir-se per altres senyors, las han de capbrevar
a llurs senyors sens agrs alg, armaci que basava en la sentncia
112. A la Frana revolucionria, que va comenar per cremar els terriers, van ser
els mateixos senyors tils els que van instar els legisladors perqu nimpedissin per llei
la crema, ja que en les confessions hi havia la legitimaci de la possessi de la terra,
A. SOBOUL, La quema de los ttulos feudales, Problemas campesinos de la revolucin,
1789-1848. Madrid: Siglo XXI, 1980, p. 43-44.
54 PERE GIFRE RIBAS
donada a Girona el 22 dabril de 1600 per misser Andreu Camps, jutge
emtutic, i tamb pel tribunal de la Inquisici de Barcelona el 1598, i
encara en un altre cas de 1591, per, sobretot, perqu en el capbreu del
mas Torrent de Raset de 1592 o 1593 es reconeixia explcitament.
113
s
el dret que es coneix amb el nom de deseixida de mas i que percebia
el senyor directe principal del mas de les terres que, unides al mas, es
tenien per una senyoria directa diferent a la del mas. En el moment de
vendre aquestes terres, el senyor directe percebia el dret de deseixida
de mas. Ra per la qual, per controlar-les, el senyor directe feia capbrevar
totes les terres del mas, incloses les que es tenien per altres senyories
directes. I aquesta obligaci de capbrevar terres daltres senyors incloa
tamb les terres tingudes per a qui es demostri la senyoria directa,
i s lcit de suposar que el senyor directe del mas podia documen-
tar a favor seu les terres de senyoria desconeguda (com veurem en
la concrdia de Campdor de 1574): sobretot en perodes dexpansi
de lactivitat agrcola, com el set-cents, quan els erms es posaven en
conreu. Els abusos podien ser evidents, tal com reconeixia un notari
siscentista (podria ser Onofre Caixs?):
Alguns abusan de demanar aquest dret perqu pretenen que aquell
se deu per qualsevol terres que per spay de trenta anys hajen estat
agregades o unides al capms que t per ells si s home propri,
encara que las haja adquiridas ab sa indstria y no li sien stablidas
ab lo capms y lo ques pijor, que alguns senyors arriban a fer-se
capbrevar dit dret etiam de terras acquisidas per lo home propri
[...], encara que s ver, los antichs no sn arribats tant avant.
114

El 10 de juny de 1775, el doctor en drets Ignasi Ferrer i Roig
adreava una carta al procurador de la marquesa de Castelldosrius
on contestava el dubte formulat per aquest sobre si la marquesa tenia
dret a cobrar llusme del mas Roquer dArbcies, que tenia aglevat un
mas derrut, el possessor del qual era home propi della. Val la pena
transcriure una part de la resposta:
Si los dueos del mas Roquer sn per ell hmens propris, slidos
y affocats o amansats, no sols correspon a son senyor directe lo
llusme en lo modo que se dexa expressat de las terras de dit mas
que sian de domini, sin tamb la tercera part de las dems que
sn de domini directe de altre y confessadas per ulterius seu pro
113. BPG. Ms. 153, f. 165r. Sobre el ius baroniae, lobligaci dels homes propis
de confessar les terres tingudes per altres senyories directes i ns en franc alou, L. TO,
La diferenciaci pagesa, p. 458.
114. BPG. Ms. 153, f. 170r.
aliis dominis, per la estima que deu fer de totas ellas, com aix
se trova previngut en lo captol 8 del ttol De re vendita de las
consuetuts manuscritas del present bisbat y ms llargament en
lo captol 3, De laudimio, tertio, etc, la prctica y observncia de
la qual consuetut s certa y constant en lo present bisbat, com
de ell y tamb del de Vich
115
Per als senyors directes, el manteniment del reconeixement dho-
mes propis en els capbreus era el resultat duna estratgia que tenia la
nalitat de poder percebre els drets que els pertocaven per les trans-
accions del domini til. Les frmules podien semblar, en el segle XVIII,
obsoletes i caduques, per si convenia utilitzar-les, sabien que la llei,
que provenia dels costums de Girona, estava de la seva part. Aix, doncs,
hi ha elements que permeten pensar que el reconeixement dels tres
sous i les confessions dhomes propis en dates tan tardanes no obea
exclusivament a formulismes notarials o a simples cpies de capbreus
anteriors efectuades pels escrivans.
Si el reconeixement de la condici dhome propi comportava en
alguns llocs haver de pagar el dret de deseixida de mas, amb ms ra
haurem desperar que els senyors tils dels masos volguessin redimir la
seva condici. Si aix no passa, o no passa a tot arreu, sha dexplicar
probablement pel fet que, a banda de lassegurana en la propietat
del mas que comportava el reconeixement de lorigen servil, hi ha un
altre element a tenir en compte: els senyors tils de masos no tenien
cap necessitat de vendre parcelles del seu mas, la terra i el mas eren
concebuts com la base de la seva subsistncia, per tant, a ells no els
havia dafectar el dret de deseixida de mas. Aquest dret noms es pa-
gava en cas dalienaci, per al senyor til del mas i per als seus hereus
lherncia rebuda ha de ser mantinguda en la seva integritat.
CONCLUSI
Una bona part dels senyors tils i propietaris de mas o de masos
tenien la condici dhomes propis, solius i afocats. Si b la sentn-
cia arbitral de Guadalupe els va permetre la possibilitat de redimir
aquesta condici, en els capbreus del segles XVI, XVII, XVIII, i encara al
segle XIX, trobem reconeixements a aquesta condici i lobligaci de
pagar cada 21 dabril els tres sous o els corresponents als mals usos
als quals havien estat sotmesos els seus predecessors en la possessi
del mas o dels masos.
115. ANC. Castellsdosrius 1123.18.1.
56 PERE GIFRE RIBAS
La condici remena no va ser obstacle perqu els senyors tils i
propietaris de mas poguessin prosperar patrimonialment (acumularen
masos rnecs i incorporaren noves possessions i aix ja ho van fer molt
abans de la sentncia arbitral de Guadalupe) i socialment (senyors tils
i propietaris de mas obtingueren en els segles moderns ttols que els
signicaven en el si de les respectives parrquies i universitats: hem
vist familiars del Sant Oci i tamb ciutadans honrats que tenien la
condici dhomes propis i que estaven obligats al pagament dels tres
sous). En poca moderna van mantenir la condici dhomes propis i
lobligaci de pagar els tres sous cada 21 dabril. Convertit en un cens
ms, que no era obstacle per a res.
Sobre la ra de la no-lluci dels tres sous hem aventurat di-
ferents hiptesis, bsicament, pel que fa als homes propis, senyors
tils i propietaris de mas, el manteniment daquest pagament lhem
considerat una assegurana en la continutat de la possessi del mas:
la condici de remena (o dantic remena) donava aquesta seguretat
en la mesura que era el ttol de propietat. En uns moments en qu
sanaven armant els drets de propietat derivats del domini til, una
manera de rearmar-los, de documentar-los, era amb el manteniment
de lantiga condici dhomes propis del senyor directe principal del
mas. Vells drets servien per legitimar nous drets de propietat.
Des del punt de vista dels senyors directes, mantenir la con-
dici dhomes propis, en aplicaci del ius baroniae dels Costums de
Girona, ben vius i vigents en el segle XVIII, els permetia conixer totes
les possessions dels seus homes propis: per les tingudes per ells en
podien percebre el llusme en cas de transacci; per les tingudes per
altres senyors directes, el dret de deseixida de mas. Els processos de
capbrevaci permetien actualitzar peridicament els canvis provocats
pel mercat de la terra, si s que els batlles de sac no ho havien pogut
fer. La facultat que donava a la senyoria directa el captol set de la
sentncia arbitral de Guadalupe permetia als senyors directes controlar
el mercat de la terra i, sobretot, vigilar que es paguessin llusmes i
drets de deseixida de mas. En un perode en qu el sistema emtutic
-feudal tenia ms demtutic que de feudal, el control de les trans-
accions de terres assegurava una entrada important en la renda de la
senyoria directa. El coneixement i el control passaven, en bona part,
pels batlles de sac, els quals rebien la seva compensaci pel cobrament.
En el fons, els homes propis asseguraven la continutat en el
mas amb la confessi daquesta condici, els senyors directes amb les
confessions en els capbreus dels homes propis podien controlar les
transaccions del domini til. Una vegada ms veiem les possibilitats
del capbreu, que deneix estratgies entorn dels drets de propietat de
senyors tils i senyors directes.
Una vegada analitzada la condici jurdica dels senyors tils i
propietaris de masos, ens cal veure qu suposa el pagament dels cen-
sos i prestacions dorigen emtutic o feudal per tal daproximar-nos
a la taxa de sostracci feudal
1
que ens donar una visi de la page-
sia de mas, en tant que subjecte sobre la qual recau el pagament de
la renda feudal. Ms endavant sanalitzaran les direccions que prenia
aquesta renda, cap als senyors directes, cap als partcips del delme,
per tamb cap a aquests senyors tils, els quals, en qualitat dinter-
mediaris, participaven, durant els segles moderns, de la renda feudal.
Eren arrendataris del cobrament de drets, com a batlles de sac o com
a partcips del delme. I tamb podien ser senyors directes.
Ara ens detindrem, en primer lloc, a explicar quins eren els censos
i les prestacions que es pagaven a la vegueria de Girona. s clar, la
documentaci utilitzada ser la proporcionada pels senyors (capbreus,
llevadors), per tamb hi afegirem la prctica jurdica, derivada, sobre-
tot, de la doctrina dels doctors, aix seran especialment les sentncies
i unes altres prctiques jurdiques que contesten dubtes plantejats per
la prctica diria. Els senyors directes, per tamb els tils, acudien
sovint a doctors en drets, causdics o notaris, perqu els interpretessin
el dret (es tracta danotacions, curts tractats, sempre manuscrits, que
servien de guia en plets i disputes), un dret que sovint es basava, tal
com acabem de veure, en els Costums de Girona, la interpretaci de
la sentncia arbitral de Guadalupe i, sobretot, en la jurisprudncia.
1. Vid. el concepte a G. BOIS, Crise de fodalisme. Pars: Presses de la Fondation
Nationale des Sciences Politiques, 1981
2
, p. 349-364.
PRESTACIONS FEUDALS DE SENYORS TILS
I PROPIETARIS DE MASOS
58 PERE GIFRE RIBAS
En aquest captol ens centrem, majoritriament, en el marc del
domini de lAlmoina del Pa, on ens adonarem de les diferncies (ns
i tot per una mateixa senyoria) entre els pagaments a qu estaven
obligats els vassalls envers els seus senyors directes i jurisdiccionals
durant lpoca moderna, amb les dicultats que aix suposa a lhora
de generalitzar en matria de drets i prestacions feudals. Quan sigui
necessari, ja sigui per manca de documentaci o per poder confrontar
el cas de lAlmoina, introduirem altres senyories i altres situacions.
Ms que grans generalitzacions, hem preferit acotar al mxim lespai
analitzat, daqu que la senyoria sigui lespai ptim per a lanlisi que
ens hem proposat.
Sha dit que la renda feudal va disminuir a Catalunya al llarg
de lpoca moderna a causa, sobretot, de la conversi dels pagaments
proporcionals a la collita en pagaments xos.
2
A banda, s clar, del
delme, que es mantindr ns a la seva abolici denitiva. Per qu es va
mantenir el delme i per qu no es van mantenir les altres prestacions
proporcionals a la collita s un tema central i s una qesti que sha
de resoldre si volem entendre la posici de senyors tils i senyors di-
rectes durant lpoca moderna. Sovint sha parlat del triomf del domini
til sobre el directe, i aquesta realitat comprovada per altres geograes
tamb sembla que es repeteix a la vegueria de Girona.
TIPOLOGIA DE LES PRESTACIONS
LAlmoina del Pa de la Seu va ser fundada el 1228 per Arnau
Escala, i en els segles posteriors augment les rendes amb noves do-
tacions; daquesta manera ens trobarem unes rendes originries del se-
gle XIII ns a daltres del segle XVIII.
3
Lanlisi, per a lpoca moderna, de
lorigen de les prestacions pageses s una feina difcil, molt ms quan
2. M. DURAN, La llarga davallada de la renda feudal a Catalunya: un exemple,
Homenatge a Jordi Nadal, I. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1999, p. 412-421 i Ca-
talua bajo el reinado de Felipe II: una economa en transformacin, L. A. RIBOT (ed.),
La monarqua de Felipe II a debate. Madrid: Sociedad Estatal para la conmemoracin
de los centenarios de Felipe II y Carlos V, 2000, p. 293-294.
3. Quant a la geograa de les prestacions, segons els arrendaments dels drets
senyorials del 1776, just quan lAlmoina del Pa passa a formar part del Reial Hospici
de Girona, lAlmoina del Pa cobrava rendes arreu de la geograa gironina. Percebia
censos, en diner o en espcies, i tasques a Aiguaviva i Estanyol, Cass i Campllong,
Celr i Mediny, Fonolleres, Fornells, Llambilles i Palauborrell, la Pera i Sant Pere
Pescador. Censos i delmes a Borrass, Caldes, Llagostera i Franciac, Gases, Brunyola,
Sant Dalmai i Sant Mart Sapresa. Censos, delmes i tasques a Viladasens. Terons de
delme a lArmentera, Navata, Sant Pere Pescador, Vilar i Vilob. Delmes a Fellines,
Mareny, Tor i Santa Llogaia de Terri; i disposava del monopoli dels molins de Gases.
els drets derivats de la cessi emtutica (senyoria directa) acostumen
a barrejar-se amb els prpiament feudals (jurisdiccionals, sobretot). No
obstant aix, sembla oport de seguir la tipologia proposada en el seu
moment per E. de Hinojosa (1905)
4
i posada al dia per G. Feliu
5
tot
i la dicultat de discernir sobre lorigen daquests drets i de traslladar
en els segles XV, XVI, XVII i XVIII all que caracteritzar les discussions
i debats vuitcentistes,
6
ms que optar per altres classicacions, com
les que agrupen les prestacions segons si es tracta de prestacions en
treball, en diner o en espcies, encara que sigui ms operatiu a lhora
de calcular la taxa de sostracci.
Disposades daquesta manera les prestacions pageses, segons lori-
gen, sn les segents:
1. Les derivades de la senyoria jurisdiccional; si b econmica-
ment els drets derivats de lexercici de la senyoria jurisdiccional
(a mesura que avancen els temps moderns) no sn en excs
gravosos per a la pagesia, no han de ser negligits si volem
entendre la dinmica de funcionament del feudalisme tard.
2. Els drets privatius, derivats de la senyoria territorial, bsica-
ment drets de fbrica o ferreria i els molins, amb el correspo-
nent dret de moltura o les conversions a qu shagus arribat.
3. Derivades de la senyoria directa, que s el principal component
econmic de la renda feudal, de les terres i els masos establerts
en emteusi, de les entrades, censos (especialment important
s la tasca) i llusmes percebuts; igualment, per b que de
manera progressiva es converteixen en pagaments monetaris,
les prestacions personals a efectuar en les terres senyorials.
4. En darrer lloc, i no menys rellevant, el delme, amb cotes i
proporcions molt desiguals.
Prestacions derivades de la senyoria jurisdiccional
Lexercici del poder coactiu i coercitiu, limperi, no pot ser negligit
si es vol entendre la base de lengranatge del sistema feudal, ns i tot
4. E. de HINOJOSA (1905), El rgimen seorial y la cuestin agraria en Catalua
durante la Edad Media. Pamplona: Urgoiti Editores, 2003. Edici de M. Peset. Leditor i
autor del prleg shi refereix a la pgina LXXVIII per demostrar-ne la vigncia.
5. G. FELIU, El funcionament del rgim senyorial a lEdat Moderna. Lexemple del
Pla de lUrgell. Lleida: IEI, 1990, p. 19-63.
6. Vegeu les crtiques sobre aix de N. SALES, Els segles de la Decadncia. Segles
XVI-XVII, dins VILAR, P. (dir.), Histria de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1989, p. 134-136.
60 PERE GIFRE RIBAS
a lpoca moderna.
7
Encara que el domini de lAlmoina sigui ampli,
la jurisdicci, i amb nivells diferents, noms lexerceix en tres llocs:
Brunyola, Gases i Fonolleres. No podem oblidar que el poder coactiu
i coercitiu es troba a la base de la percepci daquestes rendes. De fet,
en un estadi original, s aqu on hem de buscar la base de la senyoria;
els altres drets provenen de lexercici de la senyoria directa.
El castell de Brunyola s incorporat al patrimoni de lAlmoina del
Pa per llegat testamentari efectuat el 14 dagost de 1292 per Guillem
Gaufred, clergue i tresorer de la Seu de Girona, que, prviament, lhavia
comprat a Ramon de Cabrera el 1282. Un segle desprs, l1 de mar
de 1381, lAlmoina adquireix els mer i mixt imperi o drets per aplicar
lalta i baixa justcia a linfant Joan. Daquesta manera, el paborde de
lAlmoina podia executar penes de mort, simbolitzades en les forques
que salaven a la contrada, i tenim documentada una mutilaci de
membres de 1433.
8
En aquesta situaci restarien ns 1550, quan el
lloctinent del batlle general de Catalunya, en nom del rei, pren possessi
del mer i mixt imperi. s un exemple de recuperaci, parcial, duna
part dels drets per la corona, ja que lAlmoina mantindria, durant els
segles moderns, la baixa i la mitjana justcia.
9

7. E. de HINOJOSA, El rgimen seorial..., p. 101-107; M. T. FERRER, El patrimoni
reial i la recuperaci dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la
del segle XIV, Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970-1971), p. 351-491; V. FERRO, El
Dret Pblic catal. Les institucions a Catalunya ns el Decret de Nova Planta. Vic: Eumo,
1987, p. 139-144; J. M. PONS GURI, Recull destudis dHistria jurdica catalana. Barcelona:
Fundaci Noguera, 1989, p. 99-115, 117-143, 339-352; C. CUADRADA, Sobre el mer i mixt
imperi als senyorius de la Catalunya Vella (segle XIV), Mayurqa, 22, I (1989), p. 199-211;
N. SALES, Els segles de la Decadncia...,1989, p. 153-180; J. CODINA, J. FERNNDEZ TRABAL,
Una baronia feudal en lEdat Moderna. Corbera de Llobregat, 1566-1734, Estudis dHis-
tria de Corbera de Llobregat. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1991,
p. 21-189. Per un estat de la qesti, A. MUSI, Il feudalesimo nellEuropa moderna,
p. 45-95, on a la jurisdicci se li dna un pes que no se li havia donat, per exemple, en
un altre assaig de denici del feudalisme dpoca moderna, R. AGO, La feudalit in et
moderna. Roma-Bari: Laterza, 1994.
8. Sobre els senyors altjusticiers, N. SALES, Senyors bandolers, miquelets i botiers.
Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII. Barcelona: Empries, 1984, p. 72-87.
9. La informaci bsica sobre la jurisdicci del castell de Brunyola es troba
a lAHG. Hospici. 235. Llibre de diferents instruments autntichs fahents per la juris-
dicci, domini de las ayguas de totas las baronias de la present Almoyna y diferents
capbrevacions y cartas precrias y altres ttols de la baronia de Brunyola, que serveix de
base per la monograa dE. C. GIRBAL, El castillo de Bruola. Memoria histrica, Girona,
1885. Els autors dEls Castells catalans, III. Barcelona: Dalmau editor 1971, p. 371-379,
segueixen lobra dE. C. Girbal. La compra de la jurisdicci lany 1381 i la recuperaci
de Mart lHum, aix com la lluci de 1557, es troben a M. T. FERRER, El patrimoni
reial i la recuperaci dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a
la del segle XIV..., p. 481.
A Gases, lAlmoina del Pa exerceix la jurisdicci civil, amb mer
i mixt imperi, per la donaci feta per Berenguer, comte dEmpries,
el 7 dels idus de juliol de 1274; daquesta manera pot imposar penes
corporals i pecuniries, exceptuada lalta justcia, s a dir, la imposici
de penes que impliquessin la mutilaci o trencament de membres i
ns a la pena de mort se la reservava el comte dEmpries, ats que
Gases estava integrada al seu comtat. El lloc de Gases, integrat dins
la batllia de Verges, formava part de la corona; per el comte dEm-
pries, entorn de 1670, mantenia el dret de lluir i quitar.
10
A Fonolleres, lAlmoina del Pa detenia els mateixos graus de juris-
dicci que a Gases, i lalta justcia tamb quedava reservada al comte
dEmpries. La jurisdicci de Fonolleres fou comprada per lAlmoina
del Pa, el 29 de mar de 1370, a Francesc de Palol, que la tenia com
a hereu per via materna de Berenguer de Terrades que, al seu torn,
lhavia obtinguda de Pon Hug, comte dEmpries, el 7 dels idus de
novembre de 1287. Fonolleres, com a part integrant de la batllia dUllas-
tret tamb havia acabat per revertir a la corona, el comte dEmpries,
per, encara conservava el dret de lluir i quitar.
11
Aix, doncs, els diferents graus de la jurisdicci de qu disposava
lAlmoina en poca moderna procedien de la desmembraci del poder
reial,
12
per tamb de la prdua de pes de la noblesa catalana, si b en
el cas del comtat dEmpries i de la corona, ms tard, es far reserva
de lalta justcia. En poca moderna, doncs, lAlmoina no exercia lalta
justcia, aquesta era reservada a la corona i al comte dEmpries.
13
Les atribucions del paborde de lAlmoina en aquests llocs les
coneixem pels capbreus i, tamb, per les preses de possessi de Bru-
nyola (1532) i Fonolleres i Gases (1755). Aquest cerimonial siniciava
10. AHG. Hospici. 368. Aranzel o llibre de arxivaci de la Almoyna per lo concer-
nent y tocant al calaix de Gahusas, f. 51, 53-56, 59-62, 99-103. A Els Castells catalans, II.
Barcelona, 1967, p. 613, prcticament no es diu res. El dret de lluir i quitar del comte
dEmpries a BC. Ms. 514, B. J. LLOBET, ndice, declaracin y addicin de la ereccin,
antigedad, excelencias y grandezas del condado de Empurias..., s. XVIII, 150v.
11. AHG. Hospici. 231. Aranzel o llibre de arxivaci de la Almoyna per lo calaix
de Fonolleras en lo qual se trobaran descrits per nmeros tots los instruments..., f. 146,
148-149, 404-412 i s., 1052-1054 i 2025-2031). A Els Castells catalans..., I, p. 761-766,
hi ha poca precisi. El dret de lluir i quitar en poder del comte dEmpries a BC.
Ms. 514, B. J. LLOBET, ndice, declaracin y addicin de la ereccin, antigedad, excelencias
y grandezas del condado de Empurias..., s. XVIII, 150v.
12. M. T. FERRER MALLOL, El patrimoni reial....
13. Sobre laplicaci del mer imperi en jurisdiccions reials i baronials, vid. J.
TORRUELLA (coord..), Inventaris i catlegs dels fons de ladministraci reial i senyorial:
corts del batlle de Sabadell, comarca i foranes (1347-1795). Sabadell: Arxiu Histric de
Sabadell, 2002.
62 PERE GIFRE RIBAS
quan el paborde, desprs de rebre els signes dautoritat i de propietat,
la vara i les claus, que li corresponien, davant del poble congregat,
nomenava els seus ocials: el jutge, el batlle encarregat de la justcia
menor i tamb del cobrament dels rdits (aqu hi ha identicaci entre
batlle-justcia i batlle de sac), el notari en el cas de Brunyola, el nunci,
i altres agents senyorials. Tot seguit, els homes del lloc reconeixien, en
qualitat dhomes propis, el paborde com el seu senyor. Lacte seguia
amb la publicaci duna crida en qu es referien obligacions com la de
tenir condrets els camins; prohibicions com les de blasfemar, de caar
(a Brunyola la prohibici afecta la cacera de perdius i faisans, repetida
el 1532 i el 1581) amb pena de trenta dies de pres als contraventors
de la norma a Fonolleres i Gases, darrencar termes i, a Brunyola, es
prohibeix contractar cap escriptura fora del notari de la baronia amb
pena de deu lliures per cada contracte (una manera de controlar les
transaccions del domini til i, per tant, el cobrament dels llusmes i dels
censos); daltra banda, a Brunyola, es recorda lobligatorietat del viafs,
s a dir, acudir en auxili del batlle a so de corn, i tamb la prohibici
de tenir aplecs i portar armes. Tot plegat anava acompanyat de penes
pecuniries i tamb de pres, de les quals lAlmoina disposava a cada
lloc. A Fonolleres, el 1370, en la presa de possessi es fa relaci de
grions de ferro [..] y una biga de fusta, en la qual biga los presoners
que captran acostman posar y lo posa en possessi de un bast ab
correges per vapular, fustigar y aotar aquells que segons son crim
deuhen sser castigats; el 1755, sesmenten, encara, seps ab pany y
clau. A Gases, noms es fa menci que es troba en la casa del delme,
en la qual s la pres. Tamb a Brunyola, en linventari de 1532, en
la sala demont hi havia tres grillons de ferro i una cadena de collar
de ferro. Sabem que, en 1538, lAlmoina disposava duna pres a la
ciutat de Girona, a la casa de lAlmoina, on acabar per centralitzar
tamb la cria dels llocs de Brunyola, Fonolleres i Gases.
En funci de la jurisdicci sobre aquests castells, els vassalls de
lAlmoina devien una srie dobligacions al seu senyor. No obstant aix,
havien quedat alliberats dels serveis militars que pertocaven als vassalls
de castells termenats segons el costum De iuribus castrorum termina-
torum (host, cavalcada, obres, guaites i bades): els de Fonolleres, el 6
de les calendes dabril de 1290, havien obtingut de Pon Hug, comte
dEmpries, lexempci dels serveis dhost, cavalcada, tolta o qustia
i tamb de serveis al castell (no sabem si en aquell moment estava
enderrocat); els de Gases, com la resta de castells termenats sota
jurisdicci eclesistica radicats en el comtat dEmpries, eren denits
daquests serveis el 6 de les nones de mar de 1303; sembla que els
pagesos-vassalls de Brunyola devien tenir la mateixa sort. A Sant Pere
Pescador, lAlmoina compra la jurisdicci del lloc el 1731 als Caramany,
els homes propis durant els segles anteriors havien estat obligats a
prestar host y cavalcada, pau y guerra [...] y en temps de guerres [...]
havan de fer badas y guaytas segons los hmens propis fer deuen,
com llegim en capbreus de 1564 i de 1688; a partir de ladquisici de
la jurisdicci per part de lAlmoina aquestes obligacions desapareixen
dels capbreus.
Tot i aix, en capbreus de Brunyola del segle XVIII trobem paga-
ments per obres i per dret de castellania, convenientment reduts
a censos monetaris, noms com a mesura de grcia del paborde. Aix,
per exemple, Pau Formiga confessa lobligaci de pagar quatre sous
el 1470 per obres i per
dret de castellania [...] tots anys, en lo die o festa de Nadal del
senyor: dos gallinas, una quartera vella de civada [...], tres mitjas
quarteras de vi, a saber, la mitat del millor y la altre mitat del
menor, quatre ous, un feix de palla que lo puga portar un home y
una rasa de cols, per rah dels quals censos de castellania pagar
solament lo dit beneplcit del referit illustre senyor pabordre [...]
tots anys en dit die o festa de Nadal del senyor sis sous barc. [...],
ab exprs pacte que en cas que en alguns temps ell dit illustre
senyor pabordre o los successoris pabordres en dita pabordria
no volguessen estar a dita reducci dega jo, dit confessant, y
mis successors [...], ipso facto, pagar-li los expressats censos de
castellania sens poder may oposar.
14

Lorigen daquests drets sha de buscar en el desenvolupament del
crrec de castl que, durant un temps, ostent la famlia Vilademany
i que havia incorporat lAlmoina.
Daltra banda, hi ha reminiscncies de velles prestacions dorigen
militar, i no nicament en els llocs de castells termenats, en lobliga-
ci dalbergues i fogasses cavallerils.
15
Certament, aquestes obligacions
shan convertit, en la majoria dels casos, en censos monetaris; aix,
Bartomeu Batlle, batlle de sac dEstanyol, reconeix el 1536 que est
obligat per tascas y tots agressos y per una alberga de dotse soldats
que antigament se fyan, trenta dos sous en la festa de Nadal.
16
No
es tracta, per, duna prestaci exclusiva dels batlles de sac. Amb tota
14. AHG. Hospici. 332. Capbreu de 1758 y segents del veynat de Armadans y
castell de Brunyola, f. 390-391. Sobre els castlans de Brunyola, Castells catalans..., III,
p. 371-373.
15. P. BONNASIE, Catalunya, mil anys enrera. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 50-
52; M. T. FERRER MALLOL, El patrimoni reial..., p. 361.
64 PERE GIFRE RIBAS
probabilitat les conversions daquests pagaments shaurien produt en
poca baixmedieval, no disposem, per, ni de cronologies de la seva
imposici, ni tampoc de la seva conversi en pagaments xos.
17
Val la pena destacar que en prendre possessi dels llocs, el pa-
borde de lAlmoina nomenava els ocials, dels quals el ms important
era el batlle. Cal diferenciar aquest batlle, encarregat de la justcia i
alter nos del paborde en els territoris de la seva jurisdicci, del batlle
de sac, aquest darrer exclusivament dedicat al cobrament de les rendes
per cadascun dels senyors directes del lloc. De manera que, de batlle
noms nhi havia un a cada parrquia o batllia, mentre que de bat-
lles de sac nhi podia haver tants com senyors directes o perceptors
del delme hi hagus a cada parrquia. Una altra diferncia entre els
batlles i els batlles de sac, a banda dels batlles naturals (els quals
eren concedits a famlies de manera hereditria o als possessors del
mas?, s el cas dels Moragas de Navata, per exemple, al vescomtat
de Rocabert), els batlles tenien un nomenament que solia ser per
un perode triennal, mentre que els batlles de sac tenien establert
loci amb lestabliment del mas, per tant, era a perpetutat. En altres
mbits geogrcs, s el cas de les Gavarres,
18
en poca baixmedieval
el batlle hauria assumit les dues funcions. No sabem les raons de la
diferenciaci de funcions, ni quan es va portar a terme aquesta divisi
que, a lpoca moderna, sembla que s ben ntida. Podem suposar,
per, que la dualitat de batlles obeeix a la seva diferent funci: el
batlle amb funcions judicials i de representaci baronial troba la seva
originria funci en el desenvolupament de la jurisdicci, mentre
que els batlles de sac la troben en el desenvolupament de la senyoria
directa, i com que aquesta est molt repartida, daqu la varietat de
batlles de sac. Aix explicaria tamb que, en alguns casos, quan hi ha
coincidncia entre jurisdicci i senyoria directa en un mateix bar,
el batlle assumeixi les dues funcions.
17. Lalberga era un daquells drets previstos en el captol 10 de la sentncia
arbitral de Guadalupe que els pagesos podien redimir si presentaven proves documen-
tals en el termini de cinc anys des del moment de la promulgaci de la sentncia que
provessin haver estat introduts amb cautela e decepti. Fora del domini de lAlmoi-
na, tenim dades relatives a la reducci dalberga efectuada per labat de Sant Pere de
Galligants al mas Roca de Fontajau el 1320, ADG. Llibre mestre Roca de Fontajau, f.
7. La derogaci del dret dalberga a Andorra per part del bisbe dUrgell no es produiria
ns al 1466, aix s, de manera general per a tota la vall, S. VELA, Diplomatari de la vall
dAndorra. Segle XV..., p. 328-331.
18. E. MALLORQU, Les Gavarres a lEdat Mitjana. Poblament i societat dun masss
del Nord-Est catal. Girona: CCG edicions/AHR/ILCC, 2000, p. 86-87.
Prestacions derivades de la senyoria territorial
nicament en el cas del castell de Brunyola els capbreus fan
referncia al dret de fbrica (fbrega o farga). Sha discutit molt si
aquest tipus de prestacions eren derivades de la jurisdicci o b eren
drets privatius del senyor. Sobre lorigen daquestes prestacions no hi
ha unanimitat en la historiograa. E. de Hinojosa
19
considera que de-
riven del monopoli senyorial que el senyor exerceix sobre la farga, el
mol, el forn, etc.; per contra, J. M. Pons Guri
20
considera que no
eren res ms que la conseqncia de jurisdicci com a destret de la
baronia; V. Ferro
21
ha aclarit les coses quan escriu: cal no confondre
[...], la facultat dobligar els vens a servir-se del mol, el forn, la eca,
la taverna, la notaria, etc. de destret (o distret) dits tamb per aix
forats amb la dimpedir que es poss un altre establiment daques-
ta mena al mateix terme, facultat derivada del dret a establir-ne o a
autoritzar-ne la creaci, reconegut als titulars de la jurisdicci civil.
Sigui com sigui, en el domini de lAlmoina, per al perode analitzat,
era de poca importncia.
Aquest dret afectava els masos. Aix, segons el capbreu d11 de
maig de 1530 efectuat per Antnia Pladevall, propietria del mas Plade-
vall, lies del Mol, amb la seva lla i el marit daquesta, Joan Orta,
lies Pla, aquella est obligada pel mas Pladevall al dret de fbrica,
pel qual ha de pagar, per Sant Pere i Sant Feliu, una quartera de blat
a mesura dAnyells,
22
i al ferrer, que far la servitut en dita fbrica,
una quartera dordi, una quartera de civada i una quartera de vi del
millor en el temps de trescolar; de la mateixa manera, per ra del mas
Balaguer, unit a lanterior, sobliga al pagament de mitja quartera de
civada i quatre diners per vi a lAlmoina, i mitja quartera de civada,
una quartera de vi i un cof de carb al ferrer.
23
No sabem, encara
que cal suposar-ho, si aquestes prestacions depenien de la superfcie
19. E. de HINOJOSA, El rgimen seorial..., p. 94-98.
20. J. M. PONS GURI, Recull destudis..., 1989, p. 345.
21. V. FERRO, El dret pblic..., p. 142.
22. Anyells, venat de Cor, on shi feia un important mercat durant ledat mitjana
que acabar per donar nom a la mesura, E. MALLORQU, La vila de Monells, del segle
IX al XII, Estudis del Baix Empord, 18 (1999), p. 44. El 1585, quan es va fer la conver-
si: una quartera dAnyells era lequivalent a 0,5 mitgeres, don una mitgera dAnyells
equivalia a quatre quartans, tres quarterons i 7/12 de quarter de Barcelona, A. SIMON,
Pesos i mesures de lEmpord en el segle XVI, dins Jornades dHistria de lEmpord.
Homenatge a J. Pella i Forgas. Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1987, p. 199-200.
23. AHG. Hospici. 361. Llibre 2on. darxivaci, f. 1515 i 1520; en capbreus de
1770 es repeteixen les mateixes disposicions (Hospici. 332. Capbreu de 1758 y segents
del veynat de Armadans y castell de Brunyola).
66 PERE GIFRE RIBAS
del mas: el mas Pladevall capbreva ms de cent vessanes a lAlmoina
i el mas Balaguer tan sols trenta.
A Sant Dalmai, tamb a la baronia de Brunyola, en el capbreu fet
per Francesca Ferrer, senyora del mas Ferrer, el 24 de gener de 1764,
es reconeix una prestaci a lAlmoina i al ferrer, per separat, per la
feina de llossar les eines: a lAlmoyna, com a senyora de la fbrica
de Sant Dalmay, sempre que hi hage ferrer que fasse la servitut de
aquella, una mitgera ordi y quatre diners per vi, y al dit ferrer altre
mitgera ordi, una quartera vi y un cof de carb; y lo dit ferrer nos
deu llausar sens que se li prtia altre cosa.
24
Daltra banda, tot i la propietat senyorial de molins a Brunyola
o a Sant Mart Sapresa, els pagesos daquests llocs no estaven obligats
a cap mena de prestaci. No sabem si era explcita o consuetudinria
lobligaci danar-hi a moldre. Aquests molins eren establerts a pagesos
del lloc, per la qual cosa prestaven un cens anual: Pere Horta del mol
paga el 1666 un quart de cera mentres que san conduhits y mlian,
i Joan Pars, per dos molins a Sant Mart Sapresa, el 1768 pagava un
quart de castanyes per Tots Sants per un mol, i per laltre, tres sous.
25

En canvi, els molins de Gases eren arrendats en subhasta pblica,
cada tres anys, amb la resta dels drets senyorials del lloc.
Resten encara, durant lpoca moderna, les prestacions en treball,
prestacions que tenen lorigen en les feines a qu estaven obligats els
pagesos vassalls en les terres de la reserva senyorial. Desapareguda
aquesta i cedides les terres que la conformaven en establiments em-
tutics, persisteixen durant els segles XVI, XVII i XVIII, per b que molt
sovint es facin efectives en diner. A Sant Pere Pescador, a mitjan segle
XVIII, la jova i la tragina es pagaven a sis sous, la veremada, la podada i
la femada a dos sous, la cavada a quatre sous, i la tirada quan era amb
animal a quatre sous, i a dos sous quan era sense animal. No sabem
si aquesta commutaci de les prestacions en treball era el resultat del
pacte i el costum entre els cobradors de drets i els pagesos, o si hi
havia un acte notarial entre la pagesia afectada i el senyor respectiu.
26

Pel que sembla, shauria optat per la primera versi, per tal com als
24. AHG. Hospici. 330. Capbreu fet en 1756 y segents de sant Dalmay, baronia
Brunyola, f. 88r.
25. AHG. Reial Hospici. Capbreus de Brunyola. 109, Llibre 3r darxivaci. Cap-
breus Brunyola, Castanyet. 118, Capbreu de 1757 y segents de sant Mart apresa, ba-
ronia Brunyola.
26. De tota manera, devia ser costum perqu en un Tractat de capbrevar del
mateix perode, la femada tamb queda reduda a dos sous, la trillada si s amb animal
a quatre sous (Arxiu Histric de la Ciutat de Girona. XXI.I. nm. 14).
capbreus del segle XVIII se segueix anotant el reconeixement de les
prestacions en treball. Als pabordes de lAlmoina, i a daltres senyors,
s el cas dels Caramany a Sant Pere Pescador, tenir les prestacions
anotades en el capbreu els possibilitava, si necessitaven aquestes jor-
nades de treball, dobtenir-les; els pagesos, si no es deia el contrari, les
pagaven religiosament, que, pel que sembla, sajustaven a la meitat de
la soldada que es pagava per un jornal.
En el cas del castell de Brunyola, i en aix hi ha continutat
en capbreus del segle XVI i del XVIII, sespecicava on calia efectuar
aquests treballs, cosa que sembla que nindicava lefectivitat. Aix, Pere
de Bernat dEstanyol, el 1535, fa jovas a ops de la coromina que la
Almoyna t en dita parrchia sempre que ser menester, y treginas y
batudas conforme los dems hi sn obligats; i el 1758, Agns Font-
bernat, probablement descendent de lanterior, reconeix lobligaci de
fer juntas, traginas y batudas necessrias a obs de la coromina.
27

En altres casos, sespecica que es fan per la possessi dels molins de
Sant Dalmai, i a les prestacions habituals afegeixen sempre que se
nos mnia per ell [el paborde] o part, amb un to ambigu que dona-
va peu a larbitrarietat. s clar que la majoria daquestes prestacions
noms es podien fer mentres que tinga animals, com trobem repetit
en ms dun capbreu.
LAlmoina del Pa tamb tenia drets sobre les pastures, com en
tenia sobre els recs i molins. Segons havia quedat estipulat a lusatge
Stradas, els senyors estaven obligats a cedir lempriu, a canvi, com
trobem a Sant Mart Sapresa el 1768, del pagament de dos ous per
Pasqua, o de formatges, com consta al capbreu de 1668 de Borrass.
Daltra banda, no hem de buscar en el domini de lAlmoina, du-
rant lpoca moderna, ni fogatges, ni qusties, ni cap mena de prestaci
monetria sobre cases o focs, ja que per una constituci de Pere I,
de 1210, els homes desglsia quedaven eximits de la qustia que els
pogus ser exigida pels senyors de castells termenats. A aquesta dispo-
sici safegia lexempci atorgada el 6 de les nones de mar de 1303 pel
comte dEmpries a tots els homes desglsia del seu comtat. Aquesta
situaci contrasta amb la que presenten altres estudis on, en terres de
27. AHG. Hospici. 361. Llibre 2n darxivaci, f. 1508; llevador dEstanyol referent
al capbreu de 1758.
68 PERE GIFRE RIBAS
bar laic
28
i eclesistic,
29
trobem el tribut de la qustia; aix, M. Duran
en localitza a lAlt Urgell, el Tarragons i la Conca de Barber, per
no en troba al Baix Empord.
30

Prestacions derivades de la senyoria directa
Per ra de la senyoria directa, que, com veurem, no es correspon
amb la jurisdicci, amb lexcepci dels casos de Brunyola, Fonolleres
i Gases, lAlmoina del Pa obt la part ms important dels ingressos
provinents de la renda feudal, sobretot all on mant les prestacions
proporcionals a la collita i les fa efectives, encara que al llarg del perode
analitzat, i ja amb anterioritat, sexperimenta un procs de conversi
daquests pagaments en quantitats xes, monetries o en espcie. Que
no cal esperar a la sentncia arbitral de Guadalupe de 1486 per trobar
canvis en la condici jurdica de la pagesia i millores en les prestacions
a efectuar, ja sigui reduccions de prestacions proporcionals a la colli-
ta, ja sigui commutacions de prestacions proporcionals en quantitats
xes, en diner o en espcie, ho podem comprovar amb la sola lectura
de regestos documentals. Posem algun exemple. El fons patrimonial
Crulles de Peratallada, que ha conservat ms dun miler de pergamins,
permet una aproximaci simple i senzilla. Ja els anys 1303, 1310, 1315
i 1319, trobem reduccions de delmes, tasques i braatges efectuats per
la pabordia de Forti en parcelles de terra de Forti i de Riumors, i
encara el 1344. El 1356 s el torn del priorat de Santa Maria de Llad
que redueix tasca en terres daquest lloc. I s a nals del segle XIV quan
el mas Ruf de Bescan aconseguir de redimir la condici dhomes
propis i solius, aix com deixar destar sotmesos als mals usos, com
recordaran en capbreus de 1585, 1606 o 1620; el mas Mayoles de Vilob
dOnyar, el 1390, esdevindr franc dintesties, eixorquies i cugucies, tot
28. M. J. CASTILLO, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques. Argentona:
lAixernador, 1990, p. 292; G. FELIU, El funcionament del rgim senyorial..., p. 27-29;
E. SERRA, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII..., p. 109, 113; sobre la qustia a
la baronia de Ciutadilla, E. SERRA, X. TORRES, Catalunya vella i Catalunya nova a lpoca
Moderna. El rgim feudal catal a travs de les baronies de Plegamans i Ciutadilla (se-
gles XV-XVII), E. SARASA, E. SERRANO, (eds.), Seoro y feudalismo en la Pennsula Ibrica, I.
Saragossa: Institucin Fernando el Catlico, 1993, p. 347-349.
29. Per exemple, a Andorra en el segle XV, S. VELA, Op. cit., p. 409-410, 45-458.
30. M. DURAN, Renda i producci agrria (s. XVI-XVIII) a Catalunya: lAlt Urgell,
el Tarragons, la Conca de Barber, el Baix Empord, tesi doctoral, UAB-Lletres,1984,
p. 677-678. Fins i tot en glosses dels segles XVII i XVIII als Costums de Girona, els co-
mentaristes en referir-se a la qustia diuen que no saben amb certesa el seu signicat,
vid. Ledici dels Costums de Girona de Toms Mieres preparada per A. Cobos. Girona:
AHRCG/CCG, 2001, p. 160 i 262.
i reconixer la condici dhomes propis. Encara el 1401 ser el torn
del mas Palah de Riudarenes, sota domini directe del senyor de la
Roqueta i dEsparra, que aconseguir deslliurar-se de la condici de
remena pel preu de vint-i-cinc lliures.
31
La mostra pot ser considera-
da sucientment signicativa. All que interessa assenyalar s que no
hi havia impediments per millorar les condicions de la pagesia, com
tampoc nhi havia per reduir prestacions i ns i tot per alliberar-se
de la remena.
32
s clar que calia disposar dalgunes lliures per poder
destinar a aquest ; ni tots els pagesos podien fer-ho, i aqu torna a ser
cabdal recordar la diferenciaci pagesa, i tamb i molt especialment
entre la pagesia de mas, ni tampoc tots els senyors estaven disposats
a permetrels-ho. s aquest joc de forces entre senyors i pagesos que,
potser, valdria la pena destudiar: per qu uns pagesos s i uns altres
no?, o per qu unes senyories s i unes altres no?, o s que hi havia
ms uniformitat en les senyories i, per tant, podem parlar dun com-
portament uniforme dels barons?
33

Les motivacions de part de lAlmoina per avenir-se a aquest procs
de reducci o commutaci sexpliciten en ms dun capbreu, en aquests
o en altres termes semblants, per quant a la exacci dels egressos
hi solia haver rinya es diu en un capbreu de 1668 de Borrass, o
attenent [...] que s ms til [...] reduhir las ditas taschas a un cert
y determinat cens pagador en un sol dia y ab una sola paga que no
estar ab la indiferncia o incertesa de cobrar aquellas, com es diu en
un capbreu de Brunyola de 1761.
34
Facilitar el cobrament i evitar el
31. El 1994, juntament amb S. Soler, vam procedir a fer una catalogaci de larxiu
patrimonial de la famlia Crulles dipositat en aquell moment a Aiguablava, els regestos
i una cpia dels microlms daquest fons es troben a lACBE i a lAHG, i corresponen
als segents nmeros: 217, 942, 955, 957, 968, 974, 826, 966, 981, 1003, 1156 i 1165.
Actualment el fons es troba dipositat a lANC.
32. Encara que la majoria dels que redimien la seva condici de remena ho feien
per canviar de senyoria, no pas la seva condici, com conclou R. LLUCH, Els remences,
p. 284, nhi havia que sense canviar de senyoria, estant en el mateix mas, canviaven de
condici. Potser eren pocs, per nhi havia. Per la vall dAro, X. MARC, Homes, dones
i masos..., p. 124, 126-127, documenta redempcions i enfranquiments anteriors a 1486:
el mas Cleda, dantiquitus, el 1446 el mas Calvet de Santa Cristina, el 1450 el mas
Suri i encara la borda Joer, de molt abans, de 1374, el mas Riba i Carb de Bell-lloc,
i daltres individuals i collectives el 1482. Amb tot, es mantenen pagaments pels mals
usos en capbreus de 1511.
33. Aquest s un dels temes pendents destudi, tal com els enumera R. LLUCH,
Els remences els segles XIV i XV: noves perspectives, Plecs dHistria Local, 143 (no-
vembre 2011), p. 6.
34. AHG. Hospici. 1668, f. 145 i 332, Capbreu de 1758 y segents del veynat de
Armadans y castell de Brunyola, f. 18v, on la tasca y mitja dcima queden redudes a
una quartera de mestall i una quartera de forment.
70 PERE GIFRE RIBAS
frau pags sembla que ha estat la losoa de lAlmoina, malgrat que
amb aix pogus experimentar una disminuci de la renda.
Les prestacions ms habituals sn la tasca, el braatge i la cal-
catura, o la tercera part de la calcatura, que sembla que ha estat la
norma habitual a la vegueria de Girona i que difereix daltres zones
estudiades. Aix, per exemple, M. Duran no ha documentat la presncia
de la tasca ni a la Conca de Barber ni al Tarragons, i el braatge i
la calcatura noms els troba al Baix Empord.
35
Segons els Costums
de Girona (consuetud item si aliquis), com ha quedat recollit per tots
els tractadistes del dret, sn unes prestacions que afecten lonz de la
collita, una vegada pagats els delmes i les primcies.
36
Si b en alguns
casos es faria efectiva aquesta quota, en vista dels capbreus s tanta
la diversitat sota la frmula de tasca en un mateix lloc, o ns i tot per
a una mateixa persona, que ens impedeix dassignar la quota general
de la tasca en el domini de lAlmoina, si s que nhi havia.
37

Posem dos exemples: en el capbreu de Borrass de 1668 hi ha
tasques de cereals a la dotzena, la catorzena i la setzena mesura; de
vi a la setena i a la setzena; de rams a la setzena. Tot plegat, repre-
senten taxes molt inferiors a les pagades a Sant Pere Pescador als
Caramany el 1631, quan el mateix pags paga tasques de nou mesuras
dos mesuras de cens (22,2%) per una parcella de divuit vessanes, i
per una altra parcella de mitja vessana la quota s rebaixada de deu
mesuras dos (20%).
38
Per aix noms era el que percebia la famlia
35. M. DURAN, Renda i producci agrria (s. XVI-XVIII) a Catalunya..., 1984, p. 669
i 670.
36. J. TOS, Tratado de la cabrevacin segn el derecho y estilo del Principado de
Catalua. Barcelona: Ramon Mart, 1784, p. 69-70; J. M. MADURELL, Derechos emtu-
ticos en la dicesis gerundense, AIEG, (1963), p. 258-261; A. MASI, Derechos seori-
ales y dominicales en la comarca de Gerona, AHDE, 19 (1948-1949), p. 549, 551, 552;
P. NEGRE, E. MIRAMBELL, Sentencia arbitral dictada por los magncos Celedonio Valencs
y Bernardo Alzina, doctores en Derecho y ciudadanos de Gerona, para dirimir las cues-
tiones pendientes entre el Iltre. Sr. Montserrat de Palol, seor del castillo de Arenys (de
Ampurdn) de una parte y de la otra varios labradores de la citada parroquia. Gerona, 3
de marzo de 1576, AIEG, V (1950), p. 549, 551 i 552; J. SOBREQUS, G. FELIU, Pervivncia
a les comarques gironines del rgim senyorial darrel medieval a lEdat Moderna, La
formaci i expansi del feudalisme catal. Girona: Universitat de Girona, 1985, p. 517.
37. Sobre les diferents quotes de la tasca, d11/1, de 8/1, de 7/1, a Sant Feliu
de Codines en el segle XVIII, J. DANT, Pagesos, menestrals i drets senyorials al segle
XVIII. El capbreu del marqus de Rupit, Estudis dHistria Agrria, 17 (2004), p. 355.
Aprofundim la diferent quota de la tasca a P. GIFRE, Delmes, censos i llusmes..., 165-171.
38. AHG. Hospici. 139, Llevador de les rendes reb la Almoyna del pa de la seu
de Gerona en lo lloch de Borrass, tret del capbreu fet en lo any 1668; 178, Llevador
de las rendas tocants y spectants al noble don Joseph de Caremany, sr. del lloch de
Sant Pera Pescador, tret del capbreu de dit lloch fet en lo any 1631 per Llobet, f. 73v.
Caramany, ja que el comte dEmpries tamb rebia una part de la
tasca. De manera que en el capbreu de 1564-1566 la quota ms habi-
tual a qu es pagava la tasca a Sant Pere Pescador era de 10/3, s a
dir, la quota de la tasca era del 30% de la collita, que es repartien de
la manera segent: de decem mensuris tres mensuras videlicet dicto
excellentissimo comiti unam mensuram et vobis dicto Caramany dues
mensuras deliter atque bene.
39
Aquestes diferncies en la quota de la tasca explicaran la conic-
tivitat que generar i, al mateix temps, lopci de lAlmoina dintentar
arribar a concrdies amb les universitats pel seu pagament i, nalment,
que acabi per commutar-les. Les diferncies en els dominis i senyories
tenen molt a veure amb les situacions de partida de pagesos i senyors.
Al domini de lAlmoina del Pa shi pot afegir el fet que el paborde es
trobi lluny de les seves senyories, i el cobrament queda en poder dels
batlles de sac i dels arrendataris de drets, dells depenia, en darrera
instncia, el grau defectivitat; el cas de Sant Pere Pescador, en domini
directe de la famlia Caramany, sembla que ha seguit una trajectria
diferent: la presncia de la famlia Caramany sobre el territori, almenys
ns al 1652, no s explicaci sucient, la productivitat de les terres pot
ajudar a entendre el nivell denfrontaments entre el bar i els pagesos,
per sobretot aquesta productivitat ms elevada de les terres explica que
el senyor directe no vulgui desprendres de pagaments proporcionals a
la collita, sabedor que aquests representaven el principal component
de la renda.
40
Si b durant els segles medievals, tasca, braatge i calcatura devien
ser pagaments diferents,
41
a lpoca moderna el fet de ser esmentats de
manera seguida els convert en un mateix pagament, semblantment a
lexpressi ter, llusme i foriscapi. No sabem, per, en quin moment
es produiria aquesta unicaci en un sol pagament, perqu disposem
delements que fan pensar en pagaments diferents. s el cas de la cal-
catura, que trobem explicitada com shavia de pagar en un capbreu del
mas Roca de Fontajau, a favor de labat de Sant Pere de Galligans, de
7 de juny de 1351, en el qual sespecica que la calcadura s tal, s a
saber, que presas o agudas per dit Roca y los seus nou mesuras de dits
40. Ho hem analitzat en un altre lloc, P. GIFRE, S. SOLER, Patrimoni i Arxiu.
Inventari del fons patrimonial Caramany de Cor. Segles XIII-XX. La Bisbal dEmpord:
Ajuntament de la Bisbal dEmpord, 1996, p. 24-25.
41. Aix s el que es pot deduir del costum De taschis, decimis, premitiis et
aliis agrariis, on sexposa la forma de pagar quan sest obligat a pagar delme, tasca,
primcia i calcatura.
72 PERE GIFRE RIBAS
explets, se lleva de aquellas dita una tasca y delma, y seguidament se
lleva de aquellas dita calcadura, que s tanta mesura com una tasca.
42

No sabem quina fou la diferncia, per com a resultat dun plet durant
el segle XVI, es produeix la reducci dels censos, tasques i calcatura del
mas Roca de Fontajau el 23 de febrer de 1563 a un cens de deu mitge-
res de forment i deu dordi, a ms de quaranta-un sous de cens anual.
Sens dubte, per un mas de cinquanta-dues vessanes, reconegudes en el
capbreu de 1598 a Sant Pere de Galligants, i alguna altra pea, entre
les quals un areny a Fontajau de cinquanta-seixanta vessanes, era una
quantitat considerable, per xa.
43
Disposem de la sentncia en el plet
que enfrontava Jeroni de Palol i els pagesos dArenys dEmpord, de 3
de mar de 1576, en la qual es declar que el braatge era el mateix
que la tasca i que shavia de pagar a lonzena mesura.
44
La cronologia
sha destudiar i sobretot cal analitzar les raons que portaren a aquesta
equiparaci, si s que va existir, que sembla que s.
Malgrat que el pagament es feia en gra, el senyor acostumava
a reservar-se la possibilitat de recollir-lo en garba. El control del frau
en el pagament de la tasca podia portar el pags a haver de batre les
garbes procedents de les terres tascals a part de la resta de la collita
per facilitar el seguiment per part del collector, com pass en lenfron-
tament entre els pagesos dAmer i labat dAmer, i que fou sentenciat, en
sentncia arbitral, pel lloctinent de Catalunya el 22 de juny de 1577.
45

De cobrar-la se nocupaven el batlle de sac o els arrendataris dels drets.
Derivat de la feina de recollir els censos i prestacions, a la baronia de
Brunyola, els pagesos emteutes estaven obligats a les comestions o
comesticons, pagament que Hinojosa tamb documenta el 1321 i el
1324,
46
en lo temps de taschar los blats fas y presto y dich fer y pres-
tar dos comesticons o menjars de pa de forment, y lo que en ellas se
necessitia de pa, de ordi, ous, formatge y vi,
47
en recompensa al batlle
42. ADG. Llibre mestre de Roca de Fontajau, f. 100v.
43. ADG. Llibre mestre de Roca de Fontajau. El 1564 hi ha la conrmaci i el
decret apostlic pel qual el mas Roca de Fontajau redua el delme.
44. E. MIRAMBELL, P. NEGRE, Sentencia arbitral.... Ho recull tamb el ms. 153 de
la BPG en aquests termes: brassatge se diu que s lo mateix que tascha, de manera que
qui confessa fer brassatges s dir y fer lo mateix que tascha, o s, la onsena mesura,
f. 163r. Per tamb dna referncies de cotes a la dotzena, la setzena i la vintena. Sobre
la calcatura diu que un capbreu de Sant Daniel pel terme de Cor de 1320 apar que
la calcatura s lo mateix que la tascha, f. 163v.
45. Shi refereix el manuscrit 153 de la BPG en aquests termes: perqu nos
fassa frau en pagar la tascha se hagen de batre les garbes de les terres tascals apart y
separadas de las que no sn taschals, f. 164r.
46. E. de HINOJOSA, El rgimen seorial..., p. 108-109.
47. AHG. Hospici. 332, Capbreu de 1758 y segents del veynat de Armadans y
castell de Brunyola, f. 351r.
de sac per passar a recollir els censos i les prestacions; lobligaci de
la comesti canviava de direcci si era el pags qui ho transportava.
El 1772, Illuminat Roura de Brunyola sobliga a traginar la tasca de
rams a mos propis gastos en la casa del batlle de sach o collector
de dita Almoyna havent dit collector de donar al portador menjar o
brenar segons sie estilat.
48
Al costat daquests pagaments proporcionals nhi havia de xos:
els censos. Tantes mitgeres, tantes quarteres, pagades per Sant Pere i
Sant Feliu; tantes gallines, tants pollastres, per Nadal o Pasqua; o tants
ous, per Carnestoltes o Quaresma; tants sous, tants diners, etc., ns a
simples recordatoris de la senyoria, com un vas daigua. De manera
progressiva, hi ha una conversi dels censos en quantitats monetries,
que si b no sempre guren en els capbreus i llevadors de censos,
lefectuarien els propis encarregats de recollir-los, segons una taula de
conversi que no deu diferir gaire de la que sutilitzava a mitjan se-
gle XVIII, a Sant Pere Pescador, sestablia el segent: el parell de ga-
llines, nou sous; loca, set sous; cada pollastre, un sou i sis diners; el
parell dous, dos diners; els formatges, dos sous; el feix de palla, dos
sous; la garba dordi, dos sous; el feix de llenya, dos sous, i la perna
de porc, sis sous.
Finalment, derivat de les alienacions del domini til, lAlmoina
disposava del dret de fadiga noms per a retenir i obtenia els llus-
mes
49
corresponents. A Brunyola mitjanant el control que exercia des
de la notaria, en els altres llocs per la via dels diferents capbreus
50
i,
sobretot, quan aquests sn poc freqents, pels batlles de sac que, en
recompensa, percebien un redelme sobre els llusmes. Per lAlmoina, i
aix s vlid per a tots els senyors directes, all que era prioritari era
conixer lalienaci, havien de buscar estratgies relacionades amb la
informaci, una vegada coneguda la transacci podien requerir el ve-
nedor i aplicar la tarifa corresponent. No disposem de dades referents
a lAlmoina del Pa sobre el percentatge del llusme en el conjunt de
la renda. Si en disposssim, caldria que presentessin una srie prou
llarga per poder ser signicativa, ja que difcilment hi ha un mercat
48. Ibidem, f. 506.
49. Els Costums de Girona, captol De laudimio, tertio, foriscapio..., aclareixen
que llusme s nom genric: Nota quod laudimium est nomen generale et quandoque
sumitur pro foriscapio.
50. La confecci del capbreu i la demanda de ttols de propietat s una frmula
per controlar les transaccions de terres i el pagament del llusme, vid. L. TO, Le march
de la terre et la seigneurie dans la Catalogne Mdivale, L. FELLER, C. WICKHAM (dirs.),
Le march de la terre au Moyen ge. Roma: cole Franaise de Rome, 2005, p. 520-525.
74 PERE GIFRE RIBAS
de terres constant. Ms important i signicatiu s conixer a quina
taxa es pagava el llusme.
Malauradament, no hem pogut precisar, per a una mostra signica-
tiva, la taxa del llusme en el domini de lAlmoina del Pa. Sembla que a
Sant Pere Pescador era seguida la norma jurdica habitual a Catalunya,
tal com la recull Tos el 1784,
51
aix s, a ra de quatre sous i quatre
diners per lliura, que suposa el 21,66% quan es tracta de ttol lucratiu,
donacions, amb lexcepci dascendents i descendents; per la permuta
es cobraria mig llusme, a ra de tres sous i quatre diners per lliura,
el 16,66%; i el llusme de ttol honers, per compra, serien sis sous i
vuit diners per lliura, s a dir, el ter, el 33,33%.
52
La venda a carta de
grcia suposa tota una casustica, ja que de translacions de domini nhi
ha en diferents actes: en el moment de la compravenda, en el moment
de la compravenda del dret de lluir i quitar i encara queda la revenda;
diferents autors han considerat que el llusme de les vendes a carta
de grcia acabava essent menor al duna venda perptua.
53
Aquesta s
la doctrina general, per pot variar, ja que en el Manual de lo que de
haber concell sobre las capbrevacions sintrodueix un element que caldr
tenir present, ja que planteja que a lhora defectuar o de reclamar el
pagament del llusme caldr acollir-se als costums de cada lloc i que,
per tant, les tarifes poden variar: ents emper si en aquella ciutat,
vila o lloch ahont est cituada la terra per la qual se ha de pagar lo
dit foriscapi o ters y ha consuetut que nos paga tant o que se paga
ms del que dit s, que en tal cas se ha de estar a la dita consuetut e
pagar, segons aquella ha lloch, foriscapi o ters. Ja ho podem veure,
la consuetud torna a aparixer, i qu era la consuetud sin el resul-
tat de lequilibri a qu havien arribat senyors directes i senyors tils.
Algunes vegades aquesta situaci quedar regulada a travs de docu-
ments notarials, altres vegades nhi haur prou amb invocar el recurs
al de temps immemorial. s un altre tema per estudiar. La invocaci
al costum podria molt b ser un invent recent o la reivindicaci de
nous drets; en el fons, com a lAnglaterra del segle XVIII estudiada per
E. P. Thompson, el costum podia esdevenir llei sense que calgus que
fos escrita, nhi havia prou que es compls.
54
51. J. TOS, Tratado de cabrevacin..., p. 60-69.
52. AHG. Reial Hospici. Capbreus de Sant Pere Pescador. 192, f. 2r, que coincideix
amb les tarifes que tamb guren en un altre llibre, en aquest cas del convent de Sant
Agust de Castell dEmpries, de 1783 (ACA. Monacals. Hisenda. 739), on es parla que
el ter equival al llusme rigors). Una vegada ms, aquestes tarifes sembla que sn
les taxes mximes, la prctica podia reduir les quantitats nals a pagar.
53. J. TOS, Tratado de cabrevacin..., p. 65-66; G. FELIU, El funcionament del rgim
senyorial..., p. 46-48.
54. E. P. THOMPSON, Costumbres en comn. Barcelona: Crtica, 1995, p. 13-28,
116-212.
Ateses les dicultats que presenta poder discernir clarament quina
era la tarifa del llusme en el domini de lAlmoina del Pa, conscients
que la tarifa del llusme s un dels principals elements a tenir en
compte en el mercat de terres, molt actiu, com veurem ms endavant,
i que afectar plenament els senyor tils i propietaris de terres i de
masos, que s, en el fons, el que ens interessa estudiar, hem optat per
analitzar, per un altre domini, els llusmes pagats durant el segle XVII.
Es tracta duna documentaci procedent de la pabordia del mes dagost
de la seu de Girona que s el resultat del buidatge dels llibres de
comptes daquesta instituci i que va ser trams a mitjan segle XVIII
al seu procurador en el moment que portava a terme la capbrevaci
de Foix.
55
Una vegada ms tornem a trobar la utilitat de la informa-
ci procedent de larxiu, el passat servia les intencions del present: la
causa de capbrevaci de Foix en aquest cas.
56
La mostra amb qu
hem pogut treballar fa referncia a cinquanta-vuit poques de paga-
ment de llusme, bsicament referides a transaccions situades a Sant
Mart de Llmena, Moncal, Sant Cristfor les Fonts i Foix. Ordena-
da la informaci segons la taxa del llusme cobrat per la pabordia
dagost, la distribuci apunta cap a una majoria de llusmes situats en
la taxa dels quatre sous per lliura, el 20% del preu de la venda, sense
que hgim trobat diferncies en els diversos tipus dactes:
57
es paguen
les mateixes tarifes tant per les vendes perptues com per les vendes
a carta de grcia o les revendes.
55. ACG. Pabordia del mes dagost. Sn dos documents en format foli que por-
ten els ttols signicatius de: Notas de foriscapis de la Pabordia del mes de agost de
la seu de Gerona tretas de los llibres de comptes de dita pabordia en estas dos ltimas
centrias, de las antecedents no se troban i Notas fahents per la Pabordia del mes de
agost de la cathedral de Gerona de los llibres de comptes de pabordrias en com tretas.
56. Sobre els sistemes dinformaci en lanlisi histrica, G. POSTEL-VINAY, Les
relations de crdit dans les campagnes en France et en Angleterre, 1600-1800, J. MAR-
SEILLE, (dir.), La terre et les paysans en France (1600-1800). Pars: Association pour le
dveloppement de lhistoire conomique, 1998, p. 142-160, Ph. T. HOFFMAN, G. POSTEL-
VINAY, J-L. ROSENTHAL, Des marchs sans prix. Une conomie politique du crdit Paris,
1660-1870. Pars: ditions de lcole des Hautes tudes en Sciences Sociales, 2001;
per Catalunya lenfoc lintrodueix R. CONGOST, Derechos seoriales, anlisis histrico y
estrategias de informacin. El ejemplo cataln, Tierras, leyes, historia. Estudios sobre
la gran obra de la propiedad. Barcelona: Crtica, 2007, p. 159-190.
57. Aquesta mateixa tarifa tamb la trobem conrmada per unes anotacions del
Reial Hospici de Girona pels llusmes que cobraven de diferents pagesos de Fonalleres
en el perode 1780-1785, en totes les alienacions de domini en qu el Reial Hospici
havia de cobrar llusme, en comptem amb ms duna vintena, era del 20%, que baixava
al 10% quan es tractava de mig llusme; en totes les deseixides de mas la taxa era del
10% (AHG. Reial Hospici. Capbreus Fonolleres, Vilamar, Vilavenut, 180).
76 PERE GIFRE RIBAS
TAULA 6
Taxa dels llusmes cobrats per la pabordia dagost, 1602-1650
Taxes Nombre dactes %
Sense taxa 5 8,62
Inferior als 4 s./ll. (5-19,9%) 15 25,86
4 s./ll. (20%) 35 62,07
6 s./ll. (30%, ter) 3 5,17
Total 58 100,00
Font. ACG. Pabordia dagost. Notas de foriscapis de la Pabordia del mes de agost de la seu
de Gerona... i Notas fahents per la Pabordia del mes de agost de la cathedral de Gerona....
Val la pena explicar els diferents trams. En el primer hi hem si-
tuat els llusmes, foriscapis en els documents, pagats per lestabliment
duna pea de terra, per una donaci i per tres successions a tres
masos. Mentre que per lestabliment, la pabordia cobra 2 ll. i 14 s.,
per la donaci i dues successions cobra 10 ll., per laltra successi,
20 ll. No sabem qu es va tenir en compte a lhora de xar el preu de
la successi: les dimensions del mas (o del capms), lascendncia dels
donants? Entrem ara a plantejar les tarifes. Si lhabitual sn els quatre
sous per lliura, per quines raons hi ha quinze actes amb menys i tres
amb ms? Lexplicaci que hi hem trobat s que per sota dels quatre
sous per lliura trobem els llusmes en qu la pabordia ha arribat a
un acord amb el venedor, daix hi ha un exemple ben signicatiu en
el cas del llusme per una compra a carta de grcia on lescriv anot
lacnicament: acomods a rah 3 s. per ll. y atento era pobre lo vene-
dor, en altres casos sescriu feta grcia, que suposa el resultat duna
negociaci, per tamb duna concessi per part de la pabordia, en el
fons s un acte gracis. No sempre disposem daquesta informaci tan
precisa. Els altres casos solen obeir al fet que hi ha diferents senyors
directes sobre el mas o les peces de terra que han estat objecte de
transacci, o el que s ms habitual: es tracta de masos que tenen la
condici de propis, per tenen parcelles incorporades al mas sotmeses
a altres senyories,
58
la varietat rau en el fet que el que trobem s noms
58. Ja hem vist el que contestava Ignasi Ferrer i Roig, doctor en drets de Girona,
a una consulta formulada per la marquesa de Castelldosrius el 1775 sobre la part del
llusme sobre el mas Roquer dArbcies: Si los duenyos del mas Roquer sn per ell
hmens propris, slidos y affocats o amansats, no sols correspon a son senyor directe lo
llusme en lo modo que se dexa expressat de las terras de dit mas que sian de domini
[ho ha exposat ms amunt]; sin tamb la tercera part de las dems que sn de domini di-
recte de altre y confessadess per ulterius seu pro aliis dominis, per la estima que deu
fer de totas ellas, com ax se troba previngut en lo captol 8 del ttol De re vendita de
la part tocant a la pabordia. Queda molt ben explicat quan sanota la
venda del mas Girons de Cartell, del qual la pabordia nha de rebre
una part, la resta pertoca als diferents senyors directes: a b que sia
home propi hi hage molts altres senyors, ns a nou o deu!
El fet que la pabordia rebs la meitat del foriscapi, o teros, o
quarts, o la part proporcional que li toqui, explica que la taxa del llu-
sme sigui inferior a lhabitual, els quatre sous per lliura, el 20% del
preu de la venda. I encara hem de tenir present que aquest 20% no
anava a parar ntegrament a la caixa de la pabordia, sin que sovint
sanota que la meitat era per als arrendataris dels drets: de fet, sn
els veritables culpables que es cobrs el llusme. Per la seva part,
aquests tres casos que paguen els sis sous per lliura, o el ter pur (en
un altre document hem trobat lexpressi ter rigors), obeeixen a una
aplicaci estricta de la norma, sense que hi hagi diferncia explicable
pel tipus dacte que locasiona que els diferenci dels altres casos. Aix,
doncs, lhabitual a la pabordia dagost s cobrar el 20% pel llusme, i no
sembla haver estat un cas nic, ja que la successora de lAlmoina del
Pa, lHospici de Girona, ja hem vist que tamb el cobrava entre 1780
i 1785 per Fonolleres. Aix pot voler dir que la reducci i la xaci de
la taxa del llusme al bisbat i vegueria de Girona s una realitat durant
el segle XVII, si ms no desprs de les corts de Monts de 1585, quan
els sndics de Girona portaven una instrucci del consell general de la
universitat de Girona on demanaven que queds xada en aquesta taxa:
tem, com en lo paguar foriscapis y llohismes se sie molt excedit
en lo bisbat de Gerona fahent paguar los senyors directas per
foriscapi la meytat del preu de las cosas alienades, que sie resti-
tuhit dit dret, o s, foriscapi a quatre sous per lliura y lluhisme
a dos sous, no obstant qualsevol consuetut etiam immemorial.
59
Amb anterioritat (sense que puguem precisar ms), segons la ins-
trucci, shauria pagat llusme rigors: a ra de la meitat del preu de
la cosa alienada. De la instrucci tamb val la pena retenir la darrera
frase: que tot i la consuetud, en aquest cas, es redueixi la taxa. El
costum podia ser vlid per a reduir-la, en aquest cas es vol imposar
una taxa nica.
las consuetuts manuscritas del present bisbat y ms llargament en lo captol 3 De laudi-
mio, tertio, etc, la prctica y observncia de la qual consuetut s certa y constant en lo
present bisbat, com de ell y tamb del de Vich... (ANC. Fons Castelldosrius. 1123.18.1).
La importncia del document rau en el fet que conrma la prctica i lobservana, en
aquest punt, dels Costums de Girona en ple segle XVIII.
59. AHCG. Manual dacords de 1585, f. 16r.
78 PERE GIFRE RIBAS
Disposem dexemples per a altres senyories, en especial s altament
signicatiu, per la varietat de perceptors i per la seva representativitat
i illustraci, el llusme que ha de pagar Josep Ribas i Gelabert, senyor
til del mas Gelabert de Sant Climent dAmer, el qual paga a ra de 18
diners per lliura. Sobre el preu total de 1.462 lliures, nha de pagar 109
i 13 sous per llusme per la compra a carta de grcia, els perceptors
del qual sn els segents:
1. Labat dAmer com a senyor directe del capms i per les altres
peces de terra, 63 ll. 1 s.
2. La baronia dEstela: 12 ll. 2 s.
3. El senyor de la Vanera: 24 ll. 10 s.
4. El beneci de Sant Jaume: 3 ll.
5. Les peces franques en alou: 7 ll.
La cosa no sacaba aqu, ja que hi hagu la compra del dret de
lluir i quitar per 600 ll., a la qual saplic el ter rigors, s a dir, que
pujava a 200 ll., a repartir entre els diferents perceptors:
1. Labat dAmer, pel capms i les altres peces: 114 ll. 13 s. 4 d.
2. La baronia dEstela: 25 ll. 6 s. 8 d.
3. El senyor de la Vanera: 44 ll.
4. El beneci de Sant Jaume: 4 ll.
5. Les peces franques en alou: 12 ll.
I encara un altre exemple, el foriscapi del mas Verdaguer, amb
quatre senyors directes, als quals sha dafegir el batlle de sac que sem-
porta 3 sous i 4 diners per lliura de la part de labat dAmer. Lexemple
s signicatiu i aclaridor, alhora que explica moltes de les dicultats
per arribar a entendre lexistncia de diferents tarifes a lhora de pagar
llusmes i foriscapis.
60
Haurem, una vegada ms, de saber en cada
transacci quants senyors directes hi ha, noms si en coneixem el
nombre podrem saber amb exactitud la taxa real del llusme. s clar,
noms estudiant la taxa del llusme a partir dun nic senyor directe
ens trobem amb una gran diversitat de taxes i de percentatges.
Delmes i primcies
Els delmes i primcies, a diferncia de la resta de pagaments
dorigen senyorial i emtutic, tenen un carcter universal en la mesura
60. ACA. Monacals dHisenda, 1062. Canalar dactes del monestir dAmer, papers
solts. Agraeixo a Joan Blanco que mhagi cedit una cpia daquest text i sobretot que
mhagi regalat aquesta i altres idees durant les llargues converses telefniques man-
tingudes durant el curs 2001-2002.
que afecten la totalitat de la producci agrria, i graven de manera
proporcional el conjunt de la producci agrcola i ramadera.
61
El del-
me i la primcia eren recollits de manera conjunta en cada terme i
delmar i posats en una nica pila don els diferents partcips retiraven
la seva part. La forma de repartir comport una colla de conictes. Per
evitar els possibles fraus comesos en la manera de dividir, els part-
cips del delme havien de ser avisats per poder ser presents en el moment
del repartiment, daquesta manera ho recordava el rector de Monells
en deixar-ho escrit en la consueta:
Lo blat nos pot entrar dintra sens partir, si no s ab molta justa
causa. Per partir han de avisar lo decimador y primtia. Los ter-
ratinents
62
tenen obligaci de demanar llicncia per trurer del
terme las garbas o llegums y, si sels dna, tenen obligaci de
aportar lo delme y primcia en llurs respective casas, y sels pot
fer explicar quant gra hi ha agut per saber si han pagat just.
63
En el domini de lAlmoina del Pa el percentatge a pagar pels
cereals, que era la producci ms habitual i tamb aquella per la qual
calia pagar ms, oscillava dun mxim del 13,04% del total de la colli-
ta (Fellines, Mediny, Santa Llogaia de Terri, Santa Maria de Cams,
Seriny i Viladasens) a un mnim del 6,82% (Salitja), el ms habitual
era el 9,09%, s a dir, es pagava a la cota d11/1: deu franques per al
productor i una per al delme i la primcia.
64
De les altres collites, ram
i vi, olives i oli, llegums i hortalisses; de bestiar, llana i xais, tamb es
pagava delme quan eren produccions notries, si b atesa la resistncia
dels productors a delmar tot allegant la manca de costum, una vegada
ms lambivalncia de la invocaci al costum, sovint savenien les parts
en litigi a rmar una concrdia per la qual se nestipulava el pagament
a una cota ms favorable. Per exemple, a Sant Pere Pescador, a partir
de 1700, es paga delme de llana de tots els xais que haguessin pasturat
61. El bisbe de Girona, el 1838, deia: todos los frutos mayores estn sujetos a
la exaccin decimal; con excepcin empero de la aceituna, que en varios pueblos no se
paga diezmo de ella, y de la uba, que generalmente tampoco que se paga del procedente
de las parras (). De los frutos menores aunque generalmente le pagan todos, hay sin
embargo algunas excepciones que es imposible individualizarlas, porque la costumbre
ha establecido diferentes prcticas de pueblo a pueblo; sin embargo las almendras, las
castaas, las vellotas y las avellanas no pagan diezmo, as como ninguna fruta ni horta-
liza, E. CANALES, Los diezmos en su etapa nal, G. ANES, (ed.), La economa espaola
al nal del Antiguo Rgimen. I. Agricultura, Madrid, Alianza Universidad, 1982, p. 107.
62. En laccepci de propietaris no residents a la parrquia.
63. ADG. Arxius parroquials. Monells. Consueta, s. XVIII, f. 18r.
64. Aquests percentatges shan obtingut de lACG. 37 a.c. Relacions de dcimes
1703-1817.
80 PERE GIFRE RIBAS
en el terme a la cota de 15/1, quan de cereals, faves, llegums i horta-
lisses era d11/1;
65
i a Borrass sintrodueix el pagament del delme de
loli i les olives a la cota de 25/1 a partir de 1744, quan aquest conreu
havia assolit superfcies de consideraci en el terme. Aturem-nos en
la manera de pagar el delme a Borrass,
pagaran del dia de dita concrdia en avant perptuament quiscun
any dcima y primcia de loli que resultar de las olivas, ax ven-
tanas com vatadissas, de totas las oliveras que eran y per temps
seran radicadas y plantadas en llurs respective terras [...], a raig
de tinell y de borrassos, com y tamb de loli de bassas, en esta
forma, o s, que desprs de ser fet lo oli prometeren triar-lo b
y lealment de las ditas bassas y pagar la dita dcima y primcia
del que es triar aleshores y no ms, tenint obligaci de avisar los
batlles de sac o decimadors y primiciers antes de partir dit oli.
66
Recollit el delme, es feien les parts. En el cas del domini de lAl-
moina del Pa es conrma, una vegada ms, que no hi ha coincidncia
entre dominis directes i percepci de delmes: els dominis directes i els
terons de delme sn objecte dun actiu mercat durant lpoca moderna.
Mercat en el qual intervenen institucions eclesistiques, nobles, capital
urb i tamb senyors tils i pagesos de mas.
67
Vet aqu alguns exemples
de delmes que han deixat destar regits directament per institucions
eclesistiques, si b perceben els llusmes corresponents en tota alienaci
de domini: el 1622 Ramon de Farners ven a carta de grcia la meitat
del delme de Sant Miquel de Cladells per mil lliures a Antic Saleta,
ciutad de Barcelona, el 1623 ven tamb a carta de grcia el ter del
delme de Santa Margarida de Vallors, Sant Miquel de Cladells, Sant
Iscle i Santa Victria de Sauleda per 500 lliures a Joan Rubira, pags
de Sant Hilari Sacalm. El 1632, la vdua de Ramon de Farners ven el
dret de lluir i quitar de la part del delme de Tordera per 250 lliures
a un tal Poch, mercader de Tordera. Per la seva part, els Farners, el
1649, rebien per donaci la part del delme que els Saconomina tenien
a Navata, que al seu torn havien comprat a carta de grcia el 1604. No
cal dir que aquests delmes eren convenientment capbrevats al bisbe o,
en el cas del delme de Ponts, el reconeixement de tenir-lo en feu es
65. AHG. Hospici. 1170, f. 363r i 367v.
66. Ibidem, f. 141-145, la citaci a f. 143-144.
67. Per als pagesos de mas, el delme de Seguer i els terons de Toralles, Vila-
colum i Taravaus possets des del segle XVII per la casa Noguer de Seguer, F. VIADER,
La Casa Noguer de Seguer i el seu llinatge, II Assemblea destudis sobre el comtat de
Besal. Olot: Aubert impressor, 1973, p. 290, 298 i 299.
fa al vescomte de Rocabert.
68
s un exemple clar de nobles que tenen
delmes infeudats, que al seu torn venen a ciutadans o a pagesos, per
que tamb en poden rebre daltres per donaci o poltica matrimo-
nial. Un altre cas el trobem en la venda del ter del delme i batlliu
de sac de Cor el 1667 que Joan Cellers, doctor a la tercera sala de
lAudincia, fa a Baltasar Ginesta, mercader de Girona, per 806 dobles
dor, amb poques de foriscapi signades pel bisbe de Girona i tamb
per la Batllia general de Catalunya.
69
Un darrer cas de despreniment
de delmes el trobem en la famlia Foix, quan el 1618 ven a carta de
grcia el ter del delme de Rupi per 720 lliures als aniversaris
de Sant Feliu de Girona, en una estratgia que sembla desapropiar-se de
rendes per afrontar pagaments immediats, fet que es repeteix lany
1619 en desprendres dels drets a Bordils per 600 lliures; la problem-
tica del patrimoni dels Foix canvia totalment quan, durant la segona
meitat del segle XVII, el trobem fent adquisicions de masos: el 1663 es
compra el mas Ferrer de la Sala per 660 lliures, el 1681, a carta de
grcia es compra el mas Prats de la Sala per 1600 lliures, el 1696 es
compra el mas Garrigoles per 550 dobles dor: les compres de masos
sn totes fetes a pagesos endeutats. Lopci del domini til pren el
lloc del delme i els drets derivats del domini directe?
70

Com a resultat daquests processos, lAlmoina del Pa de la seu de
Girona noms percep la totalitat del delme, o delme universal, a Felli-
nes, Sant Dalmai, Sant Mart Sapresa, Santa Llogaia de Terri, la vall
dAro (a les parrquies de Santa Maria i Santa Cristina) i Viladasens. A
Brunyola, on exercia la jurisdicci, participava en tres quartes parts. El
ms habitual era que comparts el delme amb daltres partcips, sovint
en la forma de terons. Al bisbat de Girona els estudis precisen, ja des
de la baixa edat mitjana,
71
que hi hauria una important presncia de
laics entre els partcips del delme.
72
68. P. GIFRE, S. SOLER, Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos. Catleg
documental de lArxiu Farners. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva/
CES, 1996, p. 24 i 25 i docs. 641, 643, 665, 693.
69. AHG. O. Angelet, Not. Girona-1, 1030 (1667): 5 de maig de 1667, les poques
de llusme a BPP. Llibre dels ttols, actes y rebudas... Fet dit llibre per Ioseph Ginesta.
Ciutad Honrat de Girona. Any 1686, f. 121-122 i 301r.
70. ACBE. Llibre major de la casa de Fox, s. XVIII, f. 68-69, 243-246, 263-265,
490-495, 511.
71. El 53,09% anava a mans de laics el 1362, E. MALLORQU, El Libre Verd del bis-
be de Girona (1362-1371). El delme i lestructura feudal de la dicesi de Girona al segle XIV.
Girona: patronat Eiximenis-Diputaci de Girona, 2011, p. 129 i s.
72. s el que es pot deduir de la indemnitzaci als partcips laics de delmes en
el moment de la seva abolici, on Girona queda molt per sota dels bisbats de Barcelona
o de Lleida, per per sobre del de Tarragona on E. Canales dedueix una participaci
82 PERE GIFRE RIBAS
Dels terons es retirava la primcia, que es dividia entre els rectors
i domers, i encara, a vegades, calia afegir-hi la instituci que tenia els
drets de capellania, tal com succeeix a lArmentera, Borrass, Medi-
ny, la Pera i Pbol, i a Sant Mart Sapresa.
73
La part de la primcia
solia ser la meitat o el ter del delme. A aix calia afegir el delme de
novalies que, a la Pera, per exemple, a partir de 1802, obt el rector,
basant-se en el fet que en moltas parr[qu]ias los prrocos havan
lograt lo delme a ms de la primcia que ja tenan de tots los fruits
que se cullan en lo primer any en las terras que se reduhan a nova
cultura; els senyors tils de la Pera i el senyor directe de Pbol van
convenir que noms serien les terres que no hi hagus recort de h-
mens que haguessen estadas cultivadas:
74
aquesta vegada la invocaci
del costum era una frmula ms, en poder dels delmadors, per tal de
controlar lexpansi agrcola.
En el cobrament del delme i la primcia, a ms de la gura de
larrendatari i del batlle de sac, hi t un paper principal el rector de la
parrquia, en tant que perceptor de la primcia i, en alguns casos,
el mateix batlle de sac (s el cas de Garrigoles, o de Montir, per
exemple). Val la pena analitzar la visi que, a travs de la consueta,
el rector transmet del pagament del delme als seus successors perqu
es pot veure clarament la relaci entre pagesos i delmadors, i tamb
entre la bossa i les nimes. Dentrada, cal dir que no hi ha una sola
visi, per que predomina la del rector malat que sospita dels seus
parroquians. El rector de Vilamar, no pas referint-se al delme i a la
primcia, sin al pagament de censos parroquials, adverteix als rec-
tors que el succeiran que sian rectos en fer-se pagar y cobrar totas
las sobreditas cosas, perqu los pagesos o parrochians sempre van
del 24,3% pel perode 1772-1781, E. CANALES, Los diezmos..., p. 116-117. Per 1769, R.
Congost ha calculat que la part del delme en poder dels eclesistics era del 59,72% del
total (Els propietaris i els altres. Vic: Eumo, 1990, p. 57). Molt per sobre dels bisbats
castellans, vid., per exemple, la Rioja, on els laics es movien entorn del 2% del total
del delme en 1540 i 1750 (S. IBEZ, El pan de Dios y el pan de los hombres. Diezmos,
primicias y rentas en la dicesis de Calahorra (ss. XVI-XVIII). Logronyo: Universidad de la
Rioja, 1999, p. 220, i 211-230).
73. ACG. 37 a.c. Relacions de dcimes 1703-1817, f. 58, 66, 113, 224 i 258. Ja E.
CANALES, Los diezmos..., p. 127 havia escrit: El destino de las primicias parece haber
sido, en mayor medida que los diezmos pero no de forma general, el sustento de los
prrocos. A la dicesi de Calahorra, la primcia anava a parar a les fbriques de les
esglsies, a ms, com era com a Castella, deixava de ser proporcional a la collita per
convertir-se en un cnon x, S. IBEZ, El pan de Dios..., p. 167-179, 329-340.
74. ADG. Arxius parroquials. La Pera: Llibre de canalars dels actes e dels censals,
de les missas y aniversaris de las iglsias de la Pera y Padriny y de las fundacions
de ditas missas, etc., y tamb de las consuetuds de las dos isglsias [...], comenat el
1711, f. 93r-94v.
maquinant per fer perdre alguna cosa dels drets parrochials y consu-
etudinaris immemorables que acostumen a rbrer los rectors;
75
quant
al pagament del ram, desprs de dir que els pagesos estan obligats a
portar el ram del delme a la rectoria, aconsella als discrets rectors,
que per temps seran, que sempre que tingan comoditat de cavalcadura
ques mortiquen en anar a cercar los rehims per las vinyas, per quant
a mi me consta molt clar que se pagan sobradament dels traballs, y
aun no pagan b y llealment lo quels toca. Altres vegades, el rector
deixar escrit algun cas de frau agrant, amb referncia explcita de
la casa que el cometia, amb la nalitat que en quedi constncia. El
domer de la Pera i rector de Pedriny esmenta el frau coms per Ca-
sadevall, batlle de sac de Pedriny, en fer pagar baleig al delme i la
primcia el 1716; el de Vilarobau fa referncia al costum dels pagesos
de pagar delme de llegums sense avisar el rector i al fet que el delme
del gra, pagat a lera a mesura corrent, contenia moltes impureses.
Hi ha daltres rectors que, lacnicament, deixaran escrit els productes
pels quals es paga delme i primcia, i la forma de pagament. Una altra
consueta, la de Monells, que est en la lnia de les consuetes narratives,
en fer referncia a com sha de comptar el que resta sense arribar a
les dotze parts, trasllueix una diferncia interpretativa amb el poble,
per acaba amb una sentncia que val la pena transcriure, ... ho he
trobat acostumat aix y no vull remanar lo buch perque las abellas no
me picasen y me recorda aver llegit de sant Phelip Neri que qui vol las
nimas, que deixia las bolsas.
76
Sens dubte, per la part dels rectors,
la discussi podia situar-se entre les nimes i la bossa. El rector de la
consueta de Monells havia fet una clara opci, el de Vilamar, el de
Vilarobau i el de la Pera sembla que havien pres laltra.
SOBRE LA TAXA DE SOSTRACCI FEUDAL
En vista dels diferents pagaments a qu estava sotmesa la pagesia
podem proposar quin era el percentatge de la renda feudal. Es tracta
dun exercici que es fa amb la cautela necessria a lhora de proposar
certes generalitzacions i que pecar ms aviat per defecte que no pas
per excs, sobretot a lhora de calcular els censos traduts en parts de
collita, ats que alguns shavien convertit en censos monetaris i altres
75. Que va clarament en la lnia de la Instrucci pastoral per lo bon govern
de las parrquias del bisbe Taverner, de 1725. Vid. J. M. PUIGVERT, Esglsia, territori i
sociabilitat (s. XVII-XIX). Vic: Eumo, 2001, p. 66.
76. ADG. Arxius parroquials. Consuetes de Vilamar (Llibre de notes de la rectoria
de 1673..., s. p.), la Pera (Llibre dels canalars dels actes..., f. 85), Vilarobau (Consueta de
Sant Toms de Fluvi-Vilarobau, s. p), Monells (Consueta i miscellnia de Monells, f. 17v).
84 PERE GIFRE RIBAS
podien ser insignicants. Com que el principal component de la renda
era el delme, i aquesta quota s que la tenim ben documentada, el risc
derror ser menor. Si considerem que la quota del delme i la primcia
ms habitual que hem trobat ha estat de l11/1 (=9,09%) deixarem
a efectes de generalitzaci quotes superiors i inferiors tenim que el
productor mant un 90,91% de la collita. Daquesta primera detracci
de la pila de grans, el productor encara haur de retirar una part per
als censos, que podem calcular, a nals de lpoca moderna, entorn
de l1 o 2%, la qual cosa ens dna una collita total en poder del pro-
ductor del 88,91-89,91%. Aquesta quantitat ms habitual, duna taxa
de sostracci feudal del 10,09 o 11,09% de la collita bruta, lhaurem
daugmentar per a zones com la de Sant Pere Pescador, on al delme
safegia una altra detracci de la mateixa magnitud, la tasca. Calculem
la tasca en el supsit extrem que aquesta afects la totalitat de les
terres del productor, a partir de la quota ms habitual (si s que nhi
ha dhabituals!), de l11/1 i ens dna una taxa de sostracci total de la
renda del 19,18-20,18% de la collita bruta. Tenim, doncs, dues taxes:
una de mnima de lordre del 10,09% i una de mxima del 20,18% de
la collita bruta.
De la pila restant encara se nhauran de fer altres deduccions, en
forma de scalitat de guerra (ben habitual durant el segle XVII i ns ben
entrat el segle XVIII),
77
scalitat reial (cadastre) o talles de la universitat.
Ara per ara difcilment quanticables, tot i que els redelmes sobre les
collites fossin habituals durant les diferents postguerres. Sumar-hi un
5% (els vintens sn habituals) a aquest mnim del 10,09%, que donaria
un 15,09%, no seria desmesurat.
Aquests clculs tan senzills permeten de comparar el percentatge
de la renda feudal en el domini de lAlmoina, que podem, amb moltes
reserves, fer extensiu a la vegueria de Girona, amb altres casos coneguts.
77. La presncia de les talles i redelmes sobre les universitats de la vegueria
de Girona va ser constant, almenys, en tres episodis de lpoca moderna: desprs de les
revoltes pageses baixmedievals i el pagament dels talls, fet que va durar ns entrat el se-
gle XVI; el segon moment coincideix amb les crisis de comenament del segle XVII, sagreugen
amb la guerra de Secessi i samplien amb les guerres amb Frana de la segona meitat del
segle, quan comenava a reduir-se lenorme presncia dels censals en les universitats, per
un seguit de concrdies entre universitats i creditors, sentr en la guerra de Successi i la
dura postguerra, que mantingu nivells alts dendeutament ns als anys trenta o quaranta
del segle XVIII. Hem estudiat aquest procs pel comtat dEmpries a P. GIFRE, Universitats
endeutades i scalitat comunitria. Les universitats del comtat dEmpries, 1659-1705,
Recerques, 33, p. 53-75 i per la vegueria de Girona, P. GIFRE, Guerra en terra de frontera:
la vegueria de Girona (1640-1713), Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions.
Segon Congrs Recerques, Lleida, 10-12 dabril de 2002. Lleida: Associaci Recerques/Pags
Editors, 2005, p. 11-24.
Aix veiem que sacosten clarament als proposats per Guillem Oliver el
1820 quan considerava que els pagaments feudals eren de lordre del
17,4%, clculs que per a terres del Pla dUrgell
78
donen uns resultats
menors, de lordre del 8 al 13%, que shan augmentat per les terres
de Lleida
79
entre el 14 i el 20%. Malgrat la diferent composici de la
renda a les terres de la Catalunya Nova i els marges amb qu ens hem
de moure, entre mxims i mnims, podem considerar una estructura
de les rendes diferenciada (hem vist la presncia signicativa de les
tasques en el domini de lAlmoina del Pa de la Seu de Girona, mentre
que tenen poca importncia al Pla dUrgell, on s que apareixen fogatges
i qusties que no trobem en el domini de lAlmoina),
80
per propera,
per a alguns casos, quant a la taxa de sostracci feudal.
CONCLUSI
Els pagaments feudals no afectaven de manera uniforme el con-
junt de la pagesia. Per als patrimonis grans, de pagesos de mas i de
masos, aquests pagaments eren de poca importncia en relaci amb
la seva capacitat. Sovint, encara, sobretot en els llocs on persistia el
pagament de les tasques, eren traspassats als parcers o als emteutes.
All ms feixuc era el pagament dels delmes i els llusmes, i contra
aquests noms hi havia la possibilitat del frau (de revoluci de la
ignorncia parla Rosa Congost, per als segles XVIII i XIX la forma de
combatre el pagament del llusme) que, daltra banda, aquests matei-
xos pagesos, en la condici de batlles de sac o partcips del delme,
contribuen a controlar. Al llarg de lpoca moderna aquests mateixos
pagesos de mas que hem vist sota la condici dhomes propis, solius i
afocats, han competit amb capitals urbans en les subhastes dels arren-
daments de drets feudals i, amb daltres competidors, ns i tot en la
compra de delmes i terons de delmes; el feudalisme shavia convertit
per a ells tamb en un negoci, tant com en una crrega. s per aix
78. G. FELIU, El funcionament del rgim senyorial..., p. 123.
79. E. VICEDO, Las condiciones de reproduccin de la unidad familiar campesina
en la Catalunya Nova: les Terres de Lleida, Noticiario de Historia Agraria, 5 (1993), p. 45.
80. Val la pena recordar una de les conclusions de M. Duran per al Baix Em-
pord, que es pot fer extensiva, pel que hem pogut estudiar, al domini de lAlmoina
del Pa, que reecteix clarament les diferncies: El Baix Empord s, entre les quatre
comarques, aquella on la poblaci camperola suporta un major nombre de crregues
proporcionals a la producci: a ms dels delmes i la primcia, s freqent que la pobla-
ci pagui, tamb, tasques, braatges, agressos i calcatura, b que, des del punt de vista
de lestructura jurisdiccional no presenta diferncies respecte de la Conca de Barber o
del Tarragons, Renda i producci agrria..., p. 708, i tamb El rgim senyorial catal
a lpoca moderna: continutat i decadncia, p. 34.
86 PERE GIFRE RIBAS
que, durant els segles XVII i XVIII i a les acaballes de lAntic Rgim, es
pot dir que els rics propietaris de masos participen tant o ms de la
renda feudal que de les dicultats de la comunitat pagesa. I aquesta
s una altra manera de mostrar la separaci en el si de la pagesia.
Molts senyors tils i propietaris de masos, molts dels que en aquest
treball estudiem, estaven ms a prop de la condici de senyors que
la de pagesos.
Daltra banda, durant lpoca moderna es produeix un procs de
conversi dels pagaments proporcionals a la collita, com les tasques,
braatges o terceres parts de calcatura, en pagaments xos, monetaris
o en espcie, fet que portaria a una disminuci de la renda feudal.
Ens falta, per, una cronologia daquest procs de conversi o com-
mutaci. Tot i lexistncia daquest procs, no podem menystenir la
capacitat del sistema feudal, sens dubte evolucionat, que era ben viu
i que aprotava tots els mecanismes al seu abast amb la intenci de
mantenir el nivell de les rendes. En els darrers decennis del segle XVIII,
el Reial Hospici de Girona, que necessita diners per portar a terme el
seu nou centre assistencial, la casa de lhospici, engega tot un seguit
de causes de capbrevaci, capbreus generals i plets davant lAudincia
a de recuperar drets i prestacions caiguts en dess o com a mnim
no pagats, i a de participar de lexpansi agrcola del segle amb el
cobrament sobre productes ns aleshores no sotmesos a prestaci i,
pel que sabem, el fenomen no s exclusiu daquesta instituci. Aquest
procs de reacci feudal noms s possible quan shan mantingut els
drets, en forma de repeticions montones, en els capbreus dels se-
gles XVI, XVII i XVIII; quan es fa necessari, tenint en compte els cap-
breus i la revisi de la informaci existent en els arxius senyorials
(no s estrany que sigui durant la segona meitat del segle quan es
porta a terme un procs general de classicaci i ordenaci dels arxius
senyorials),
81
sobliga els homes propis a complir amb les obligacions
que, segons consuetud del bisbat de Girona, els pertocava i, ja ho hem
vist, que en matria de llusmes es mantenia la plena vigncia dels
Costums de Girona encara en el segle XVIII. Aquesta reacci (que en
el cas de lAlmoina del Pa-Reial Hospici pot obeir a un fet contingent,
per b que, com hem vist en el cas de Sant Pere Pescador el procs
ja arrenca de la darreria del segle XVII) t unes bases jurdiques que la
legitimen, que shan de buscar en la sentncia arbitral de Guadalupe,
la producci del dret feudal emanat de les corts catalanes cinccentistes
81. Vid. P. GIFRE, J. MATAS, S. SOLER, Els arxius patrimonials. Girona: AHRCG/
CCG, 2002, p. 73-75.
i la jurisprudncia de la Reial Audincia. A cpia de repetir-ho en els
capbreus havia semblat quotidi i purament formulari; quan va ser
necessari aquesta pretesa fossilitzaci va servir de base jurdica per a
la reclamaci davant els tribunals de justcia. El procs judicial era una
prova de fora per a les parts en conicte: la seva durada augmentava
les costes judicials, per tamb podia forar la part contrria a buscar
una soluci de comproms.
Els senyors tils i propietaris de masos no presenten en els pri-
mers segles de lpoca moderna una actitud unvoca i unidireccional
en relaci amb la renda feudal. En la mesura que s sobre els masos
i els dominis tils de les seves terres sobre els quals recau el pes de
la renda feudal, sovint, els senyors tils de masos es troben al cap-
davant de la comunitat a lhora de defensar els interessos generals
enfront dels delmadors; quan la causa esdev dabast general, a les
assemblees i consells generals, i en els consells estrets de les universi-
tats, o en la condici de sndics, defensen els interessos comunitaris.
Aix no vol dir, per, que no puguem trobar moments de conicte i
denfrontament en el si mateix de la comunitat, quan lindividualisme
simposi a la comunitat. Si b cada senyor til i propietari de mas,
en funci de les possibilitats del patrimoni, intentar millorar les se-
ves condicions enfront de la senyoria (sobretot amb la conversi dels
pagaments proporcionals a la collita en pagaments xos, i aix des
de la baixa edat mitjana), s en els pagaments universals, bsicament
delmes, per tamb redelmes imposats per la universitat per fer front
a la scalitat de guerra, quan els senyors tils de masos es convertiran
en la representaci de la comunitat, en delegaci de lassemblea gene-
ral, en la defensa dels interessos comuns. Tota la comunitat es troba
afectada de manera igual ats que es tracta de pagaments universals,
les millores que saconsegueixin noms podran ser generals. Per aquesta
ra trobarem els senyors tils i propietaris de masos al capdavant de
la comunitat: ja sigui com a sndics enviats a buscar censals amb els
quals poder fer front a les minutes dels advocats o per afrontar, en
cas que sigui possible, una concrdia que posi a un plet en el qual
sobtenen millores per a la generalitat de vens del lloc. El lideratge
de la comunitat els ser atorgat i reconegut pel conjunt dels vens. El
RENDA FEUDAL I SENYORS TILS I PROPIETARIS
DE MASOS. DEFENSA DEL DOMINI TIL,
PARTICIPACI EN EL NEGOCI
DE LA RENDA FEUDAL
90 PERE GIFRE RIBAS
lideratge servir els interessos del com, si saconsegueix la ta pro-
posada el patrimoni particular en sortir beneciat.
Daltra banda, ja hem vist que en la condici de batlles de sac,
condici que un nombre important de senyors tils de masos tenia,
sencarregaran de la recollecci de les rendes feudals. Funci per a la
qual seran compensats amb un redelme sobre el que sha collectat, que
gira al voltant del 10%. I tamb com a arrendataris del cobrament de
les rendes feudals, sols o sovint en companyies ms o menys estables,
els senyors tils de masos tamb els trobem participant de la renda
feudal.
1
En la condici de collectors de delmes, tasques, censos o
llusmes, els senyors tils de masos pretenen collectar la totalitat del
que gura en els llevadors de rendes i el que deriva de les alienaci-
ons del domini til. Per aquesta ra, els senyors tils de masos, que
paguen censos, en la mesura que esdevenen collectors traspassen la
ratlla de la comunitat per acostar-se als senyors directes i als senyors
delmadors. s una cooperaci ms o menys puntual, per cooperaci
al cap i a la amb la renda feudal. s per inters particular, perqu
darrere els arrendaments en el cobrament de la renda feudal hi ha
un negoci, no sabem com nera de lucratiu, per ho era, no hi hauria
hagut, sin, tanta concurrncia pagesa en les subhastes per aconse-
guir-los. En aquesta activitat, en qualitat darrendataris o de fermancers,
o simplement acollits per les companyies arrendatries per portar a
terme la collecta anual dels fruits, els senyors tils i propietaris de
masos malden perqu all que gura escrit en els llevadors de censos
sigui pagat amb tota delitat. Coneixedors com sn de la comunitat,
els senyors directes troben en els senyors tils de masos els millors
aliats per perseguir el frau.
Com a senyors tils, alguns defensaran, ja a la baixa edat mitjana,
la reducci i ns labolici de les crregues emtutiques i feudals,
lluita que prosseguiran per altres vies en el segle XVI i XVII. Al mateix
temps, aprotaran les oportunitats que el negoci de la renda feudal
oferia per treuren un beneci propi i particular.
1. J. . GARCA DE CORTZAR, La sociedad rural en la Espaa medieval. Madrid: Siglo
XXI, 1988, p. 161, qualica els arrendataris de drets feudals daristocracia aldeana.
En vista dels exemples que veurem ms endavant dels arrendataris de les capellanies de
la seu de Girona entre 1691 i 1705, no sols la capa superior de la pagesia participar
dels arrendaments feudals, sin que era una prctica generalitzada. De companyies de
petits pagesos que obtenen la subhasta darrendaments de poques lliures, que era el valor
pel qual sarrendaven les capellanies de la seu, sen troben en un nombre considerable.
EVOLUCI DE LA RENDA FEUDAL. LA RENDA DE LES CAPELLANIES DE LA SEU DE
GIRONA, 1503-1705
Sha discutit molt sobre quin era lindicador ms apropiat per
analitzar la renda. La historiograa econmica, i la historiograa agrria
en particular, en els anys setanta i vuitanta del segle XX va utilitzar els
delmes en espcie com a font per a lestudi de la producci agrria
a lpoca preindustrial, de llavors en sembla que ha desaparegut de
les preocupacions historiogrques.
2
Sens dubte, els delmes en natura
sn un bon indicador, per com que la prctica habitual a Catalunya
durant lpoca moderna va ser larrendament daquestes rendes en p-
blica subhasta, no hi ha gaire ms possibilitats per portar a terme un
estudi global com el que ara ens proposem.
3

A manca de millors indicadors, ens hem hagut de conformar
amb lestudi de la renda percebuda per les capellanies de la seu de
Girona que va quedar centralitzada a la catedral a partir de la butlla
concedida el 1372 pel papa Gregori XI.
4
En el moment de la uni
eren un total de noranta-tres prestimonias o capellanias. s arran
daquesta butlla que la catedral de Girona administrar la renda que
li proporcionen les capellanies del bisbat de manera centralitzada,
ra per la qual ha conservat uns valuoses llibres de comptes
5
on
gura any rere any el que ha percebut per cada capellania i el nom
dels arrendataris, aix com dels seus adors o fermancers. Ats que
la renda provinent de les capellanies est formada per censos xos, en
diner i en espcie, per tamb prestacions proporcionals a la collita,
majoritriament delmes i terons de delme, levoluci que presenta la
2. Vid. J. M. LATORRE, La produccin agraria en el sur de Aragn (1660-1827),
Historia Agraria, 41 (2007), p. 3-7.
3. Vegeu la forta crtica als estudis que pretenen deduir la producci a partir de
lestudi del delme efectuada per un bon coneixedor del delme castell, S. IBEZ, El Pan
de Dios y el Pan de los Hombres. Diezmos, primicias y rentas en la dicesis de Calahorra
(ss. XVI-XVIII). Logronyo: Universidad de la Rioja, 1999, p. 159-164. Les prevencions a
ls daquesta documentaci es troben a E. Serra (Pagesos i senyors a la Catalunya del
segle XVII. Baronia de Sentmenat, 1590-1729. Barcelona: Crtica, 1988, p. 279-307) que
ha optat per analitzar la renda pels arrendaments de drets senyorials de la catedral de
Barcelona, i M. Duran (Levoluci de lingrs senyorial a Catalunya (1500-1799), Re-
cerques, 17 (1985), p. 7-42) la del Reial patrimoni, igual com en el seu moment va fer
P. Vilar (Catalunya dins lEspanya Moderna, III. Barcelona: Edicions 62, 1986, tercera
edici, p. 485-549) pel segle XVIII.
4. Figura una cpia de la butlla en catal a ADG. Repertori general de capella-
nies A. L., f. 2v-6r. Sobre la incorporaci de les capellanies a la catedral de Girona, M.
JIMNEZ, Una part de la gestaci del poder i el patrimoni. Ladquisici de capellanies
a la seu de Girona durant lpoca medieval, AIEG, XXVIII (1996-1997), p. 1555-1568.
5. ACG. Comptes de capellanies: vol. 5: 1493/94,1503-1556; vol. 6: 1556-1615;
vol. 7: 1615-1651/1663-1675; vol. 8: 1675-1706; vol. 9: 1707-1715.
92 PERE GIFRE RIBAS
renda percebuda per les capellanies en reecteix la trajectria general.
s clar, el fet que les capellanies sarrendessin, majoritriament cada
tres anys, impedeix veure levoluci collita a collita, per contra, atenua
les oscillacions. Ho tindrem present a lhora defectuar lanlisi global.
Hi ha un altre element que dna valor a la mostra i s el fet que les
capellanies, en total vuitanta-una (i no les noranta-tres que guraven
en la butlla duni, pel fet que algunes capellanies es troben unides
a daltres, i algunes no apareixen en els llibres de comptes dpoca
moderna), estan escampades pel conjunt del bisbat.
La representativitat geogrca de la mostra queda assegurada.
Encara que no ho fos, per, en la mesura que treballem amb els totals
de les capellanies, lndex resultant ens sembla que assenyalar, amb
totes les reserves que a la font es puguin fer, i les tenim en compte,
quina s la tendncia global. Podria semblar, ats el major nombre de
capellanies situades a lAlt Empord i al Baix Empord, que aquestes
dues zones marcaran la tendncia general. Potser s, per noms pel
perode anterior a la guerra de Secessi, ja que desprs de 1660 la
presncia continuada de tropes far difcil que els arrendaments puguin
ser realitzats per tres anys, ja que sovint els arrendataris incloen en el
contracte darrendament poder deixar en suspens el contracte en cas
de guerra declarada, quan aix passava, si s que la collita no havia
quedat malbaratada, o es tornava a arrendar o b, i aix no pas po-
ques vegades, es procedia a recollir els fruits i a vendrels directament,
amb la qual cosa disposem per aquest any en concret de la renda real.
El tractament de la informaci ha estat lhabitual en aquest tipus
de dades. En primer lloc, shan reconstrut les vuitanta-una sries, amb
algunes dicultats, ja que no sempre lescriv anotava les dades quan to-
cava, i daltres vegades, simplement, no es cobraven les anyades caigudes
(es tracta, i aix cal recordar-ho, no tant del preu comproms en lacte
de la concessi de la subhasta, sin del que realment es va percebre:
amb la qual cosa, en anys de males collites, de segrestos per guerra, etc.,
el preu ser redut o, simplement, no se nobtindr res), de manera que
converteix lndex resultant en un reex del de la renda. Una vegada
shan obtingut les sries, aquestes han estat deactades amb el preu del
blat de Barcelona. Hi ha diferents consideracions a fer, no es tractar
tant dall que podia comprar, perqu s evident que no ho convertir
tot en blat, sin que es tracta simplement dun indicador per reduir
les puntes derivades de les oscillacions en els preus.
6
Daltra banda, la
6. La crtica en relaci amb el clcul de la renda de la noblesa castellana, B.
YUN, La gestin del poder. Corona y economas aristocrticas en Castilla (siglos XVI-XVIII).
utilitzaci dels preus del blat de Barcelona sha escollit perqu no hi
ha continutat en la srie de preus de Girona i aquests no cobreixen
tot el perode (les dades ocials de preus no comencen ns 1569, i sn
unes estimes; les de la mercurial comencen el 1670), hi falta, doncs,
el segle XVI.
7
Hi ha elements, per, que aconsellen utilitzar la srie de
preus de Barcelona atesa la semblana, pels perodes coneguts, entre
la srie de preus de Girona i de Barcelona.
8
En tot cas, es tracta dun
simple clcul corrector de la inaci. A banda daix, sha presentat
levoluci amb el clcul de les mitjanes mbils de set anys centrada, de
manera que shan pogut corregir les fortes oscillacions. Daltra banda,
el fet dagregar les dades per ardiaconats i pels totals sembla que s
una bona manera de treballar amb aquest tipus de dades, ja que la
suma actua de corrector en les oscillacions locals, al nal sacaba per
obtenir un ndex que pot ser un indicador de levoluci de la renda al
bisbat de Girona.
9
Obtingut aquest indicador, el segent pas consisteix
a analitzar les possibles variants locals, la renda per ardiaconats, que
a la vegada tamb s el resultat dagregar els preus nominals de les
sries per ardiaconats. Interessa, si s possible, buscar un indicador
general, no la dinmica concreta de cadascuna de les capellanies en
la qual intervenen factors molt diversos, que noms una investigaci
molt precisa, capellania a capellania, podria acabar descatir.
Els arrendaments de les vuitanta-una capellanies,
10
han estat agru-
pats per ardiaconats. Encara que la gura de lardiaca hagus perdut
Madrid: Akal, 2002, p. 22. s cert, per quin indicador haurem dutilitzar per corregir
la inaci? Aquest s un vell debat, en el cas de la macroenquesta animada per J. Goy
i E. Le Roy Ladurie, aquest darrer, especialment, es manifest en el seu ms ferm de-
fensor, davant daltres, com G. Frche, que el qestionaven, vid. M. AYMARD, Per una
storia della produzione agricola in et moderna, Quaderni Storici, 25 (1974), p. 270-
271 i, encara, J.-P. DESAIVE, Comptes rendus des sances et dbats, J. GOY, E. LE ROY
LADURIE, (eds.) Prestations paysannes, dmes, rente foncire et mouvement de la production
agricole lpoque prindustrielle. Pars: Mouton, 1982, p. 785.
7. G. FELIU, Precios y salarios en la Catalua Moderna, I. Madrid: Banco de
Espaa-Servicio de Estudios, Estudios de Historia Econmica, 1991, p. 27.
8. M. Duran ha arribat a la conclusi que els preus de Girona eren molt sem-
blants als de Barcelona, amb lexcepci del perode de mitjan segle XVIII, M. DURAN, Renda
i producci agrria (s. XVI-XVIII) a Catalunya, p. 368-371. G. FELIU, Precios y salarios en
la Catalua Moderna, I, p. 28.
9. M. CAMINAL, E. CANALES, A. SOL, J. TORRAS, Moviment de lingrs senyorial
a Catalunya (1770-1835), Recerques, 8 (1978), p. 56; E. TELLO, Renta seorial y renta
de la tierra en la ltima etapa del antiguo rgimen en Catalua, Noticiario de Historia
Agraria, 4 (1992), p. 287-288.
10. Es poden trobar a lapndix 1, P. GIFRE, En la prehistria dels hisendats. De
senyors tils a propietaris (vegueria de Girona, 1486-1730), tesi doctoral, Universitat de
Girona, 2009.
94 PERE GIFRE RIBAS
tot el pes ja en el segle XIV,
11
lardiaconat es convertir en la forma de
divisi territorial de la dicesi, ns que el concordat de 1851 els substi-
tuir pels arxiprestats. Les capellanies sagrupen de la segent manera:
Ardiaconat de Besal (29): Agullana, Argelaguer, Beget, Begud,
Beuda i Lligord, Cistella, Corsavell, Darnius, les Escaules, Fontcoberta,
Llers, Maanet de Cabrenys, Montagut, Navata, Ordis, Orfes i Ollers,
Porqueres, Queixs, Seguer, Seriny, Sant Lloren de la Muga, Sant
Esteve a lUll, Sant Pere Espuig, Santa Pau, Taravaus, Terrades, Vila-
llonga, Llanars i Setcases, Vilanant, Vilarig.
Ardiaconat de lEmpord (22): Albons, lArmentera, el Far, Emp-
ries, Fonolleres, Garriguella, Jafre, Pau i Palau, Pedret i Marz, Pelacal
i Montir, Peralada, Saus i Vilopriu, Siurana, Sant Feliu de la Garriga,
Sant Pere Pescador, Torroella de Montgr, Ullastret i Sant Iscle, Verges,
Vila-sacra, Vilamalla, Vilanova de la Muga.
Ardiaconat Major (24): Begur, Bordils, Borgony, Fitor, Fla,
Llor, Madremanya, Mediny, Palol de Revardit, Pals, Peratallada, Riu-
dellots de la Creu, Sords i Cornell, Sant Jordi Desvalls, Sant Esteve
de Guialbes i Vilamar, Sant Climent dAmer, Sant Feliu de Boada,
Sant Gregori, Sant Mart Vell, Sant Sadurn, Sant Vicen de Cams,
Terradelles, Viladasens, Vilanna.
Ardiaconat de la Selva (7): Arenys del Maresme, Maanet de la
Selva, Palafolls, Romany-Llagostera i Caldes de Malavella, Sils i Riu-
darenes, Sant Pere de Pineda, Vidreres.
Levoluci de la renda
La primera dada a tenir en compte s la de levoluci global de
la renda de les capellanies de la seu de Girona. Utilitzem lagregat de
les vuitanta-una sries de rendes de les capellanies i deactem el total
amb el preu del blat a Barcelona i calculem els nmeros ndexs de
la srie fent 1691-1700 igual a 100.
12
De 1503 a 1705 levoluci de la
renda presenta sis perodes diferenciats:
11. E. MALLORQU, Parrquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII i
XIV, tesi doctoral, Departament de Geograa, Histria i Histria de lArt, Universitat
de Girona, 2007, p. 301-302.
12. Ja hem explicat que utilitzem el preu del blat de Barcelona per deactar perqu
presenta una srie ms llarga que el de Girona, comena en el segle XVI, amb algun buit,
G. FELIU, Precios y salarios en la Catalua Moderna, I, , p. 41-43. Daltra banda, quan
sha correlacionat el preu del blat a Barcelona i a Girona han resultat molt semblants.
1. 1503-1518: amb una situaci clara dala de la renda, que t
el seu mxim el 1512 (84,73). Sens dubte, reecteix la situaci creada
desprs de la sentncia arbitral de Guadalupe: el pagament de les taxes
acordades i la normalitzaci de les noves relacions socials al camp catal.
2. 1524-1530 ns al 1561-1570: la caiguda de 1524-1530, amb un
mnim el 1530 (41,80), provocada ms per la pujada dels preus que
per la caiguda dels preus nominals dels arrendaments,
13
deixa pas a
una etapa de creixement continuat ns a la dcada dels anys setanta,
amb el mxim del perode el 1569 (107,48), quan aquest creixement
experimenta una lleugera reculada, una simple aturada durant un de-
cenni, per tornar a crixer.
3. 1571-1610: desprs duna aturada en el creixement, aquest es
recupera i assoleix els nivells del perode anterior i arriba al decenni
1601-1610 al punt gaireb mxim de la srie, el de 1604 (121,29) no
tornar a ser assolit ns a la darreria del sis-cents (el 1700 lndex, que
s el mxim de la srie, s de 134,85).
4. 1611-1640: reculada matisada en els nivells de creixement. El
punt ms baix de la srie sassoleix al decenni 1611-1620, el mnim
del perode en 1612 (79,09), posteriorment es recupera ns a latura-
da de 1640. Alguna incidncia deuen haver tingut en la baixada dels
arrendaments les males collites del perode.
14
5. 1641/1670: caiguda de la renda, amb una prdua de prop del
25%, causada en bona mesura per les dicultats de la recollecci de
la renda, per tamb per la rarefacci dels preus i les males collites
de la dcada de 1660.
15
El mnim del perode sassoleix el 1662, quan
no totes les capellanies van ser arrendades.
6. 1671-1705: recuperaci de la renda ns assolir els nivells de
comenament del segle XVII. La recuperaci s rpida: en un decenni
saconsegueixen els nivells perduts durant la guerra de Secessi i la
postguerra, tot i la incidncia que hi pogus tenir la guerra dHolan-
da. A un primer mxim el 1682 (120,63), que no es veur continuat
13. El preu del blat de 1526-1530 experimenta una pujada del 60% respecte
al quinquenni anterior, G. FELIU, Precios y salarios en la Catalua Moderna, I, p. 26.
14. Segons les anotacions del captol de la catedral de Girona, shaurien produt
processons i rogatives per pluges els anys 1610, 1612, 1613, 1614, 1618, 1619, 1623,
1628, 1629, 1630, 1631, 1633, 1636 i 1637 (ACG. 7c3. Repertori Pontich, f. 54r-55v).
15. En les sries de delmes de la catedral de Terol, lautor constata lexistncia a
cada decenni dun o dos anys de males collites, en els anys seixanta apunta les de 1660,
1661, 1663, 1664 i 1668, no sabem si s el cas de Girona, J. M. LATORRE, La produccin
agraria en el sur de Aragn (1660-1827), p. 10.
96 PERE GIFRE RIBAS
per les dicultats derivades de la sequera de 1683,
16
la campanya bl-
lica de 1684 i la guerra dels Nou Anys (1689-1697), els fets militars
safegien a unes males collites (especialment la sequera de 1691)
17
i
a la plaga de llagosta de 1687 i 1688, seguiran unes puntes mximes
en acabar aquesta darrera contesa: 1697 (123,84) i 1700 (134,85), la
darrera representa la punta mxima de tota la srie. La conjuntura
de 1680,
18
de represa, es conrma a la srie de capellanies de la seu de
Girona tot i ladversitat dels fets militars i es mant a lala en els
darrers vint-i-cinc anys.
A nivell de balan de la srie. La primera constataci s que el
punt baix decennal sassoleix entre 1533-1540: problema de la renda
o problema dels preus?, s el moment en qu la inaci inicia la seva
presncia secular. Desprs duna aturada de vint anys, la renda del se-
gle XVI no para de crixer, hi ha una altra aturada en el decenni 1571-
1580, per la continutat del creixement est assegurada, i amb una
certa solidesa. El nivell mxim sassoleix en comenar el segle XVII i
no es torna a retrobar ns als darrers anys daquest segle.
Levoluci de les quatre sries
A de visualitzar levoluci de les quatre sries partim duna tri-
ple presentaci de les dades: un grc que recull levoluci amb preus
deactats, un altre grc que mostra les dades en mitjanes mbils i,
nalment, un quadre amb levoluci decennal de la renda.
16. AHG. J. Andreu, Not. Girona-7: 405 (1683), 12 de maig de 1683.Memria
de la sequedat y axut comunament succehit, amb sis mesos seguits sense ploure.
17. En dit any 1691 en nostra Principat, adems de la guerra, vulgu Du, per
nostros pecats, de castigar-nos ab un axut tant gran que casi dur un any y mig, que
la terra no ce tenpir, en tant que la anyada ce perd de sequedat, no collint lo ms de
Chatalunya la sement del blat ce havia sembrat Finit lo dit any, nos don Du aygua,
comensant la viglia de Sant Narcs del mes de octubra, que ns lo mes de gener de 1692
foren pochs los dias que no plogus, en tant que molts que havian sembrat cels neg,
altras que ns a 22 de gener de 1692 no pogueren acabar de sembrar..., y desprs de
haver acabat de sembrar torn a ploura, y del sembrat ne neg part. De dita anyada cen
espera poch prot per hsser los blats clars y negats, y los que no ho sn sn cuberts
de erba (BPP. F. DOMNECH, Recull de documents y notes de la famlia Domnech, reg.
17.757, p. 3-4). Per la ciutat de Girona, la manca daigua queda reduda a nou mesos,
per la sequera hi s evident, J. de CHIA, Inundaciones de Gerona. Girona: Imprenta y
Librera de Paciano Torres, 1861, p. 17.
18. P. VILAR, Autour de 1680. conjoncture gnrale et cas espagnol, La France
dAncien Rgime. tudes runies en lhonneur de Pierre Goubert, II. Tolosa: Privat, 1984,
p. 695-702. Recordem que Pierre Vilar ha resumit el canvi de tendncia en la frase el
redreament econmic comena al camp i no a Barcelona.
GRFIC 1
Evoluci de la renda de les capellanies de la seu de Girona,
1503-1705, en preus deactats
GRFIC 2
Evoluci de la renda de les capellanies de la seu
de Girona, 1503-1705, mitjanes mbils (1697-1701=100)
98 PERE GIFRE RIBAS
Els dos grcs presenten una coincidncia gaireb total en els
ritmes de les quatre sries, es pot veure com les quatre corbes segueixen
unes trajectries prcticament idntiques, fet que mostra la validesa
de la renda agregada que acabem de comentar. Amb tot, hi ha alguns
fets que val la pena explicar.
Un primer aspecte que saprecia quan observem els grcs s
el diferent dinamisme de lardiaconat de lEmpord i del de Besal:
ns al 1600, lardiaconat de lEmpord s, de molt, la srie amb uns
nivells ms elevats de renda; des del comenament del segle XVII, per,
la corba de lardiaconat de Besal arriba als nivells ms elevats de ren-
da, prcticament siguala amb la corba de lardiaconat de lEmpord.
El canvi demostra un creixement considerable en les rendes daquest
darrer ardiaconat.
A de comparar les diferents corbes, hem procedit a calcular els
nmeros ndexs de les mitjanes decennals deactades i hem igualat a
100 el decenni 1691-1700. Amb aquest simple clcul pretenem visualitzar
les diferents dinmiques de creixement al marge dels nombres absoluts.
TAULA 7
Nmeros ndexs de les mitjanes decennals deactades,
1691-1700 = 100
Perodes Total
capellanies
Ardiaconat
major
Ardiaconat
de lEmpord
Ardiaconat
de Besal
Ardiaconat
de la Selva
1503-1510 70,48 61,90 79,67 68,02 71,07
1511-1518 77,04 70,22 92,28 71,97 84,52
1524-1530 60,44 54,59 71,01 55,93 54,92
1531-1540 66,19 56,21 79,98 57,53 67,80
1541-1550 78,59 71,78 90,45 69,20 88,93
1551-1560 79,24 71,24 84,62 78,88 93,38
1561-1570 91,46 82,37 92,59 93,42 118,85
1571-1580 86,73 79,03 82,10 88,34 114,63
1581-1590 92,37 87,72 86,50 89,61 118,42
1591-1600 94,75 88,91 95,46 92,45 130,00
1601-1610 103,22 98,92 97,10 109,46 121,36
1611-1620 87,30 83,02 80,05 89,53 126,67
1621-1630 90,87 80,34 84,09 102,20 116,20
1631-1640 98,34 87,43 91,36 108,90 127,26
1641-1651 82,42 72,37 69,91 94,51 107,97
. . .
1662-1670 77,97 73,23 68,33 83,97 102,94
Perodes Total
capellanies
Ardiaconat
major
Ardiaconat
de lEmpord
Ardiaconat
de Besal
Ardiaconat
de la Selva
1671-1680 85,15 83,54 72,38 93,05 120,33
1681-1690 101,10 99,13 83,07 106,75 129,86
1691-1700 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00
1701-1705 103,33 93,58 100,25 104,29 108,99
La srie de lardiaconat major segueix prcticament la seqncia
del total agregat, sempre, per, uns punts per sota de la corba general.
Cal destacar la caiguda de la renda en el perode 1524-1540 als nivells
ms baixos de les quatre sries: 5,85 i 9,98 punts per sota en relaci
amb el total i molt ms en el cas de lardiaconat de lEmpord: 16,42
i 23,77 punts.
La srie de les capellanies de lardiaconat de lEmpord presenta uns
ndexs ms elevats que les mitjanes totals al comenament de la srie.
Fins al 1570, els ndexs de les capellanies de lardiaconat empordans
sn superiors a la mitjana en cadascun dels perodes considerats, a
partir daquest perode els ndexs empordanesos baixen, en relaci amb
lndex del total agregat de les capellanies, ns als 18,03 punts durant
la guerra de Secessi (perode 1641-1651). Sens dubte, les campanyes
blliques posteriors shi fan notar durant els perodes de 1671-1680,
1681-1690. El fet fronterer, amb la ciutadella de Roses i la frontera
natural i bllica del Fluvi, tenen molt a veure amb aquesta situaci.
La srie de les capellanies de lardiaconat de Besal presenta
una evoluci semblant a la de lagregat total durant el segle XVI. s
remarcable la caiguda dels anys 1524-1540, quan sarriba als punts ms
baixos de la srie: 55,93 i 57,53, comparable amb la situaci de la srie
de lardiaconat major. A partir daqu hi ha un creixement, amb alguna
oscillaci i reculada, que arriba al mxim de la srie el decenni 1601-
1610: totes les altres sries, amb lexcepci de lardiaconat de la Selva
arriben a culminar el creixement del segle XVI, per en aquesta s el
mxim de la srie. La caiguda de 1611-1620, en relaci amb el decenni
anterior, s de 19,93 punts, per els anys anteriors a 1640 no sn tan
baixos com a lardiaconat major, ni al de lEmpord. Sn menors que
1601-1610, per en uns nivells poc accentuats: 7,26 i 0,56 sobre 100. La
recuperaci dels quaranta anys nals de la srie, amb la incidncia de
les campanyes militars (la de 1694 hi s notria), tot i ser-hi no arriba
mai a assolir els nivells de la renda del perode 1601-1610.
La srie de les set capellanies de lardiaconat de la Selva saparta
en molts aspectes de les altres: disposem de poques capellanies, amb
uns nivells de renda, com saprecia en el grc, inferiors i amb uns
100 PERE GIFRE RIBAS
comportaments que sallunyen en alguns aspectes de les altres sries i,
com que aquesta srie pesa poc en el total, del conjunt de la tendncia.
El decenni 1524-1530 presenta el nivell ms baix, fet com a les altres
sries, a un nivell semblant al de lardiaconat major. A partir daquest
decenni els ndexs sn, de molt, superiors als altres: de vint sries
confeccionades, tretze sn superiors a 100 (a la srie acumulada de
les quatre rendes nhi ha tres, a lardiaconat major cap, a lardiaconat
de lEmpord tot just un i a les capellanies de lardiaconat de Besal,
cinc). Pel que fa a levoluci de la corba, un altre fet que cal destacar
s que el mxim del perode sassoleix el 1591-1600, savana en deu
anys a les altres sries, i hi ha una caiguda anterior a 1640 de ns a
13,80 punts. La recuperaci de la guerra de Secessi hi s immediata,
per probablement t una major incidncia en la srie la guerra dels
Nou Anys, als anys noranta del segle XVII, que s quan hem calculat
lndex 100.
Lanlisi de les capellanies per ardiaconats assenyala dinmiques
de comportament diferents. Sens dubte, el segle XVI passa per una
etapa daturada en la renda en el perode 1524-1530 i en alguna srie
sarrossega encara en el decenni segent (ardiaconats major i de Be-
sal); a partir daqu hi ha un creixement, no pas lineal, que t dues
culminacions: els decennis 1561-1570 i el nal de segle. Les capellanies
de lardiaconat de la Selva savancen a les altres, el decenni 1591-1600
s la culminaci del creixement del cinc-cents, mentre a les altres
capellanies no ser ns al decenni segent, 1601-1610. La caiguda de
la renda en relaci amb el mxim del segle XVI ns al 1640 s una
realitat, si b a dues de les sries (major i Empord) s ms acusada
que a les altres dues (Besal i Selva). Pel que fa als quaranta-cinc anys
darrers de la srie, la recuperaci hi s, si b els ritmes sn diferents,
i la srie de la Selva acaba amb uns nivells baixos que no tenia des
de mitjan segle XVI.
Les dinmiques regionals i locals tenen molt a veure per poder
explicar aquests indicadors generals que hem calculat. Sense cap mena
de dubte, la corba agregada de les vuitanta-una capellanies reecteix
molt millor la conjuntura general, per la dinmica particular de cadas-
cuna de les capellanies pot acabar tenint la seva explicaci en canvis
sobtats, derivats de fets concrets i limitats a la capellania.
En el cas de la parrquia dOrdis hi ha una sentncia que obliga a
pagar delme dolives el 1585, i raticacions de la sentncia el 1591, amb
condemna al pagament dels endarreriatges.
19
Mentre el valor nominal
19. AHG. Not. Girona-6, 565: 5 de juny de 1592. Concrdia pel pagament dels
endarreriatges del delme de les olives.
dels arrendaments era de 176 lliures el trienni 1591-1593 i passa a 238
el 1594-1596 per anar pujant en triennis posteriors a 255 i 269 lliures
anuals. A Sant Gregori, el 1595, els particulars seran condemnats a
pagar delme a la quota d11/1, entre daltres coses de faves, llobins i
fesols; no sabem, per, si varen persistir en el conreu de llegums;
20
la
sentncia podria haver tingut uns clars efectes dissuasius en lextensi
daquests conreus; el valor nominal dels arrendaments, per, segueix
augmentant, fet que fa preveure que no hi va haver alteracions en el
sistema de conreus. A Albons,
21
els pagesos, el 1599, estaran obligats a
pagar delme de faves, llegums, llobins i de tota mena de cuinats a la
quota de 13/1: la quota s lleugerament ms favorable als productors,
per dista molt de laconseguida a Fornells, per exemple; aqu, en canvi,
la del plet no representar cap increment espectacular de la renda.
22

Sentncies daquesta mena poden ajudar a explicar pujades substancials
a Beuda i Lligord, quan al perode 1568-1570 sarrendava per 65,25
lliures anuals i es passa a 130 el trienni segent, per baixar una mica
i mantenir-se per sobre de 100 ns que es dobla els triennis 1583-1585
i 1591-1593. Alguna cosa semblant devia passar a les capellanies de
la Selva amb uns creixements espectaculars a Arenys del Maresme,
Romany, Caldes i Llagostera, i tamb a Palafolls.
Interessa, en darrer terme, confeccionar una tendncia general,
les particularitats nhan de quedar al marge. Ra per la qual la vali-
desa de les tendncies les hem de buscar en lagregaci de les dades.
Consideracions a levoluci de la renda de les capellanies de la seu de
Girona
Levoluci dels gaireb dos segles que han pogut ser analitzats
demostra un creixement de la renda feudal. El grc de les mitjanes
mbils i la recta de tendncia apunta clarament aquest aspecte. Du-
rant els segles XVI i XVII la renda de les capellanies de la seu de Girona
passa per perodes diversos, per la renda, en termes reals, no sols es
mant, sin que presenta una tendncia a augmentar. Es poden dis-
cutir les causes del creixement de la renda, sens dubte hi ha factors
diversos relacionats amb lexpansi dels conreus i la implantaci de
20. AHG. Not. Girona-6, 583: 8 doctubre de 1596, avinena per pagar primcia
i novals a la mateixa quota en qu varen ser condemnats el 1595.
21. AHG. Not. de Girona-6, 591 (1599): 8 de juliol de 1599.
22. Vid. P. GIFRE, Temps de crisi i de transformacions productives, 1580- 1680,
Histria Agrria dels Pasos Catalans, vol. III. Barcelona: Fundaci Catalana per a la
Recerca i la Innovaci et al., 2008, p. 37.
nous en una major proporci (per exemple lexpansi de lolivera i el
conreu de noves terres que pot tenir el seu indicador en el delme de
novals), per tamb que hi havia institucions com les capellanies de
la seu de Girona que no dubtaven a encetar plet per mantenir la taxa
de sostracci feudal. El manteniment i el creixement de la renda que
mostra lagregat de les sries de capellanies de la seu de Girona tra-
dueix, dalguna manera, aquesta ofensiva feudal posterior a Guadalupe
marcada per la legislaci en corts del cinc-cents i lofensiva judicial
que culmina en els anys nals del XVI i primers anys del XVII i, daltra
banda, alguns canvis en la composici dels conreus.
GRFIC 3
Evoluci de la renda de les capellanies
de la seu de Girona, 1503-1705, mitjanes mbils (1697-1701=100)
i recta de tendncia
La corba de la renda de les capellanies tamb constata una altra
realitat: el punt lgid de la srie arriba quan sacaba el segle XVII. Tot
i les dicultats derivades de la conjuntura militar, ben marcades des
dabans de 1640 i sovintejades durant els darrers trenta anys del sis-
cents, la recuperaci dels nivells de comenament del segle XVII sas-
soleix just al cap dun segle. La recta del conjunt de la srie assenyala
la progressi, el pendent, per s ben poc accentuat: en prcticament
dos-cents anys, la renda ha guanyat entorn de vint punts.
La renda de les capellanies de la seu de Girona en perspectiva comparada
Quin s el valor de la corba que acabem de presentar? Fins a quin
punt s representativa de levoluci de la renda? Comparar la realitat
que tradueixen les rendes de les capellanies de la seu de Girona amb
altres sries s el que li donar el seu veritable valor.
Fins ara, la corba del valor real de lingrs senyorial de Pals de
1515-1800, amb les dades ms puntuals de Torroella de Montgr, Verges
i Bellcaire estudiada per M. Duran, era lnica representativa de lmbit
giron. Aquesta corba presenta una trajectria diferent a lagregat de les
capellanies de la seu de Girona. La comparaci entre les dues corbes
constata que el creixement del segle XVI segueix la mateixa tendncia,
per els nivells sn molt ms elevats a Pals. El valor nominal de lar-
rendament es dobla en els primers cinquanta anys del segle XVI i en el
conjunt del segle XVI es multiplica per tres la renda inicial. Pel que fa
als nmeros ndex que lautora calcula en relaci amb 1703-1706, en
el segle XVI sassoleixen, ja en comenar la srie, nivells de 200 (1518-
1523), pateix una lleugera davallada, per torna a trobar-los a partir
de 1543 i supera els 300 entre 1560 i 1565, i torna a baixar a nal de
segle, per mai per sota de 200. La tendncia canvia a partir de 1609,
quan els ndexs baixen de 200 i, de manera ininterrompuda, la caiguda
s constant ns arribar a 99,53 el 1642, quan la guerra i la postguerra
porten els mnims de la srie el 1648. A partir daquest any comena
una recuperaci, amb alts i baixos, per la corba no arriba a superar
els 100 ns al 1692. En denitiva, la corba de Pals t uns nivells molt
ms elevats que la corba general de capellanies per al segle XVI i una
caiguda ms pronunciada de 1609 a 1642, en canvi letapa nal de la
srie presenta una trajectria similar a la de les capellanies.
Quina lectura podem fer de la diferncia de les corbes? Sens dubte,
aventurar tendncies generals a partir de sries niques resulta, com a
mnim, sorprenent. M. Duran, que compara les dades de Pals amb les
altres sries estudiades, no sest de parlar despectacular creixement
dels arrendaments de Pals i Castellb durant la segona meitat del segle
XVI.
23
Les altres sries darrendaments estudiades per lautora, amb
lexcepci de la de Castellb, presenten un creixement moderat, en
lnia amb les corbes de les capellanies de la seu de Girona. s a dir, si
23. M. DURAN, Levoluci de lingrs senyorial a Catalunya (1500-1799), p. 10.
hagussim donat per representativa la corba de Pals, haurem obtingut
una tendncia summament esbiaixada.
Feta aquesta advertncia metodolgica, passem a la comparaci
amb les altres corbes. De manera global, les fases de les corbes de
M. Duran i les de les capellanies de la seu de Girona sn semblants.
Discutible s si lala del segle XVI arriba al seu mxim en el perode
de 1545-1550 i 1580-1585, si b que en alguns arrendaments aquesta
fase sallarga ns als darrers anys del segle.
24
A les capellanies de la
seu de Girona el mxim sateny en comenar el segle XVII.
Pel que fa al segle XVII, E. Serra ha tornat a estudiar les sries de
M. Duran amb la idea de matisar la impressi que la primera meitat
del segle XVII ns al 1640 sigui favorable a la renda feudal.
25
Les sries
de les dades agregades de les capellanies de la seu de Girona apunten
la caiguda dels nivells dels arrendaments, si b les corbes de lardia-
conat de Besal i de la Selva mantenen uns nivells de renda elevats
ns al 1640. Disparitat en les sries. Els valors globals ens mereixen
ms credibilitat que els que una sola srie, com el cas de Pals, pot
proporcionar. Amb tot, alguna explicaci hi deu haver per aquestes
sries discrepants. En conjunt, doncs, la tendncia de les capellanies
coincideix amb larmaci dE. Serra que la renda feudal, desprs del
creixement del segle XVI, hauria experimentat una caiguda de trenta
anys, amb anterioritat a 1640,
26
tot i la discrepncia dalgunes sries.
24. Ibidem, p. 8. En un treball posterior especicar ms: A grans trets, dir-
em que la trajectria de creixement seguida per aquests arrendaments saccelera en la
dcada de 1560/1570, passa per una etapa daturada de reculada en alguns casos
entre el 1585 i 1592 i el darrer decenni del segle recupera la lnia ascendent prvia a
aquest parntesi, M. DURAN, Producci i renda agrria a la Catalunya del segle XVI,
R. GARRABOU (ed.), Terra, treball i propietat. Classes agrries i rgim senyorial als Pasos
Catalans. Barcelona: Crtica, 1986, p. 201.
25. Des de la meva perspectiva, em sembla que caldria matisar a excepci
dalgunes sries concretes que ens obligarien a buscar lexplicaci en modicacions internes
en la srie o en la composici de la renda i els conreus expressats en larrendament
la impressi que la primera meitat del segle XVII ns al 1640 sigui favorable a lingrs
feudal i repensar si la reculada o lestancament del parntesi 1575-1585 a 1590-1592 seria
noms un fet conjuntural lligat a la pesta de 1587-1592, E. SERRA, Per una cronologia
i interpretaci de la crisi del segle XVII, p. 226-227.
26. la renda feudal, desprs de trenta, quaranta o cinquanta anys segons
les sries de creixement substancial i continuat, comenaria a caure tamb per un
perode llarg entre vint i trenta anys o entre quaranta i cinquanta anys, segons les sries,
i sempre dins un perode anterior al 1640, Ibidem, p. 228. Tamb t sries discrepants
amb aquesta armaci general, per el que s ms important s que el valor monetari de
les sries discrepants s poc elevat en el conjunt de les analitzades per lautora. Talment
passa amb la srie de lardiaconat de la Selva i del de Besal, sobretot s destacable la
discrepncia de la srie de la Selva, per que amb sis sries de vuitanta-una treballades,
no afecten de manera decisiva la suma global. Ja hem dit que el que volen apuntar sn
les tendncies generals de la renda feudal entre 1503 i 1705.
La caiguda dels anys 1640-1652 s evident en totes les sries.
Com ho s tamb la recuperaci de la segona meitat del sis-cents. La
recuperaci sembla que ha estat ms accentuada en les capellanies de
la seu de Girona que no pas en les altres rendes estudiades ns ara.
A banda de la caiguda en picat de la corba de Pals, les altres corbes,
del vescomtat de Castellb i la del captol de la seu dUrgell, aix com
la srie de la catedral de Barcelona,
27
no assoleixen en el segle XVII, en
cap cas, els nivells mxims del XVI, fet que s que trobem en les rendes
de capellanies de la seu de Girona. Amb la qual cosa sembla apuntar-se
una ms rpida recuperaci de la renda que no pas en les altres sri-
es, tot i el fet fronterer del bisbat de Girona que implica lexistncia
de guerra sobre el territori i que, en alguns casos, no es pot portar a
terme larrendament o no sarriba a percebre en la seva totalitat.
Si b en el cas catal la comparaci s possible de fer-la en els
mateixos indicadors i amb la mateixa metodologia, fora de Catalunya
sovint sha pogut estudiar la renda a partir de la part del delme, que
reecteix directament la producci agrcola. Amb totes les prevencions
possibles, podem aventurar algunes comparacions sobre el moviment
de la renda de les capellanies de la seu de Girona en una perspectiva
mediterrnia.
En lmbit espanyol, disposem de la sntesi dA. Marcos Martn,
ell mateix estudis crtic dels delmes, el qual comena per dir que lex-
pansi agrria del segle XVI arrenca de la centria anterior. Armaci
basada, sobretot, en realitats castellanes, i que caldria comprovar per
Catalunya amb el conicte remena de fons. Amb aquestes bases, apunta
que el creixement del producte agrari, es basa en delmes, mantindria
una marxa ascendent ns a la darreria del cinc-cents.
28
La dcada de
1580 marcaria la daquesta tendncia, que en algunes zones seria
anterior, i comenaria una caiguda de les rendes ns als anys 1630-
1660, a partir daqu siniciaria un estancament o lleugera recuperaci,
27. Levoluci de la renda de la catedral de Barcelona, que parteix dun ndex
100 el decenni 1600-1610, arriba a 82 durant el perode 1669-1683, per retrocedir a 79
els anys 1684-1695 i a 80 els anys 1696-1710, per tot aix E. Serra conclou: Tot sembla
conrmar una caiguda dels ingressos senyorials de cronologia variable segons les sries
entre 1590 i 1620-1639. Aquests comencen a remuntar quan sinicia la recuperaci de
la producci a la segona meitat del segle passats els estralls de la guerra i la post-
guerra, s a dir, passats els efectes de destrucci de forces productives, recuperen el
seu poder adquisitiu, per sembla que amb nivells inferiors als de comenaments de
segle, E. SERRA, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat,
1590-1729, p. 294 i 300.
28. A. MARCOS MARTN, Espaa en los siglos XVI, XVII y XVIII. Economa y sociedad.
Barcelona: Crtica/Caja Duero, 2000, p. 351.
en cap cas, per, sense arribar als nivells mxims de 1580. Aquesta s
la trajectria de les sries de Castella, la qual considera exemple duna
agricultura decadent, enfront a la cantbrica i gallega, amb un brillant
creixement, i la intermdia que representa lagricultura mediterrnia.
M. Ardit
29
ha estudiat larrendament dels delmes de la catedral de
Valncia, tot comparant-lo amb les dades de J. Casey, amb les quals
presenta una considerable coincidncia per als segles XVI i XVII. Tot
i les diferncies de les zones estudiades per aquest autor, clarament
saprecien tres etapes: el creixement del cinc-cents satura amb lexpulsi
morisca, sinicia una etapa crtica que assol els nivells ms baixos en
la dcada de 1640 i comena la remuntada a comenament de 1700,
just quan sassolirien els nivells anteriors a lexpulsi. La tendncia,
amb els matisos que es vulguin, s molt semblant a la que es dedueix
de larrendament de les capellanies de la seu de Girona, amb la dife-
rncia que al Pas Valenci 135.000 moriscos en varen ser expulsats.
Amb la qual cosa cal preguntar-se per les raons de la trajectria de la
renda gironina o matisar la incidncia de lexpulsi morisca valenciana.
Levoluci mallorquina
30
presenta una primera singularitat, latu-
rada del creixement i lestancament productiu es produeix entre 1569
i 1589, tot i que encara hi haur un perode de bones collites entre
1592 i 1603. Per b que la sortida de letapa destancament s anterior
a les altres sries, ja que entre 1635 i 1645 sembla que sapunta una
recuperaci de les collites que es consolida desprs de 1660, amb uns
canvis importants en el sistema productiu i en lestratgia patrimonial
de la noblesa.
31
29. M. ARDIT, Expulsi dels moriscos i creixement agrari al Pas Valenci, Afers,
5/6 (1987), p. 273-316. J. CASEY, El Regne de Valncia al segle XVII. Barcelona: Curial,
1981, cap. 3.
30. Sha de fer en termes de producci, ja que sn les dades de qu disposem:
J. JUAN, La evolucin de la produccin agrcola en Mallorca durante la Edad Moderna.
Fuentes y problemas de su estudio, Moneda y Crdito, 145 (1978), p. 67-99 i La dis-
tribucin de los cultivos en la Mallorca del siglo XVI, Bollet de la Societat Arqueolgica
Luliana, 45 (1989), p. 165-175.
31. Dagriculturaci de lespai agrari parla B. JOVER, Societat rural i desenvo-
lupament econmic a Mallorca. Feudalisme, latifundi i pagesia, 1500-1800, tesi docto-
ral, UB (Departament dHistria i Institucions Econmiques de la Facultat de Cincies
Econmiques i Empresarials, 1997, cap. V. Pel que fa als canvis en les estratgies pa-
trimonials de la noblesa de lilla, B. JOVER, Ingresos y estrategias patrimoniales de la
nobleza durante la crisis de seiscientos. Mallorca, 1600-1750, H. CASADO, R. ROBLEDO
(eds.), Fortuna y negocios: formacin y gestin de los grandes patrimonios (siglos XVI-XX).
Valladolid: Secretariado de Publicaciones e intercambio editorial-Universidad de Valla-
dolid, 2002, p. 99-130.
En general, es poden apreciar les coincidncies de la srie de les ca-
pellanies de la seu de Girona amb altres de mediterrnies comparables,
32

i daltres ms o menys comparables,
33
les diferncies, en general, sn,
bsicament, una qesti de temps:
34
laturada del creixement del cinc-
cents sembla que arrib ms tard a les rendes gironines, per tamb
32. Comparable s la corba de la Itlia centre-septentrional, que en la llarga
durada presenta una tendncia al creixement, tallada, en el perode que ens interessa,
per la pesta de 1629-1630, s a dir, el creixement del segle XVI arriba ns a 1629-1630
per, desprs duna aturada de vint-i-cinc o trenta anys, reprendre el creixement en els
anys 1670-1680, P. MALANIMA, Leconomia italiana. Dalla crescita medievale alla crescita
contemporanea. Bolonya: Il Mulino, 2002, p. 116-117. Com comparable s tamb la cro-
nologia de Siclia i la Itlia meridional, on hi ha un perode de creixement de 1450 a
1560-1580, amb una crisi ntida de 1560 a 1590-1610, per deixar pas a una recuperaci
de 1610-1620 ns a 1646-1650, la crisi de 1650-1660 torna per, nalment, insinuar-se la
recuperaci des de 1680-1690, M. AYMARD, Production et productivit agricoles: lItalie
du Sud lpoque moderne, J. GOY, E. LE ROY LADURIE, (eds.) Prestations paysannes,
dmes, rente foncire et mouvement de la production agricole lpoque prindustrielle.
Pars: Mouton, 1982, p. 152-154. Aquest mateix autor havia comenat estudiant rendi-
ments agrcoles i productivitats a partir de les explotacions de patrimonis eclesistics de
lilla quan a Frana es discutia sobre la vraie croissance, Rendements et productivit
agricole dans lItalie moderne, Annales. conomie. Socits. Civilisations (mar-abril
1973), p. 475-497.
33. Sen poden presentar daltres. Levoluci de la renda de la terra del Llengua-
doc (E. LE ROY LADURIE, Les paysans de Languedoc. Pars: ditions de lcole des Hautes
tudes en Sciences Sociales, 1966 (reimpressi de 1985) presenta un creixement rpid
i sostingut durant el segle XVI que satura arran de les guerres de religi amb una forta
caiguda de les corbes del delme de 1560 a 1600; al segle XVII hi ha un alentiment en
el creixement, en res no s comparable al del cinc-cents: el producte decimal assoleix el
1650-1660 el nivell mxim de 1520-1530. La renda atura el seu creixement desprs
de 1650-1660 o una mica ms tard 1675-1680. La cronologia com es pot veure est mar-
cada per les etapes revolucionries, les guerres de religi aturen el creixement del XVI,
la recuperaci del XVII tamb va ser aturada per una altra etapa revolucionria a mitjan
segle i per les rebellions salvatges de 1670 i dels anys vuitanta del sis-cents, com les
qualica lautor. En la comparaci possible, el 1640 giron no suposa laturada de la
renda, laturada precedeix la revolta.
34. En general, el creixement de les sries europees del segle XVI s incontes-
table ns als anys 1560-1570, quan shaurien reconquerit els nivells de 1320. La corba
de les capellanies sallarga, en aquest cas. La crisi del XVII s incontestable, per amb
diferncies en la cronologia, arreu, per, aquesta se situa en el seu punt mxim entre
1640 i 1650. La recuperaci comenaria entre 1670 i 1680, amb diferncies tamb entre
pasos. Vid. M. AYMARD, Per una storia della produzione agricola in et moderna, on
fa una ressenya de la primera trobada a Pars el 1969 dels historiadors entorn de levo-
luci del delme, les actes de la qual es publicaren el 1972; un resum de les conclusions
de la macroenquesta a J. GOY, E. LE ROY LADURIE, Prestaciones campesinas, diezmos y
tendencias de la produccin agrcola en las sociedades preindustriales, J. TOPOLSKI, et
al., Historia econmica. Nuevos enfoques y nuevos problemas. Barcelona: Crtica, 1981,
p. 153-174, que s la comunicaci presentada al 7 Congrs Internacional dHistria
Econmica a Edimburg, 1978 i que gura com a presentaci de J. GOY, E. LE ROY LA-
DURIE, (eds.) Prestations paysannes, dmes, rente foncire et mouvement de la production
agricole lpoque prindustrielle...
sembla que una tmida recuperaci dels nivells anteriors a la darreria
del segle XVII sinici ms aviat.
DEFENSA DEL DOMINI TIL, PARTICIPACI EN LA RENDA FEUDAL
Comencem a conixer la conictivitat comunitria en matria de
renda feudal per als segles XVI i XVII. Disposem de lestudi de J. Oli-
vares que ha analitzat les lletres de plet introdudes a lAudincia, on
constata que en el perode 1591-1662 el bisbat de Girona s un dels
ms conictius en matria de rendes i jurisdicci senyorial, en concret,
conclou que lAlt Empord assoleix la cota ms elevada de conictes de
Catalunya. Al seu costat, i en ordre decreixent, la Garrotxa, el Girons
i el Baix Empord; entre els motius hi trobem, amb els percentatges
ms elevats, el pagament dels delmes, primcies i la tasca, a ms dels
derivats del govern senyorial, molt importants al comtat dEmpries.
35
A la vegueria de Girona
36
hem pogut destriar tres grans episodis
en aquesta conictivitat feudal, especialment centrada en el perode
1486-1705:
Entre 1486 i 1552, en laplicaci de la sentncia arbitral de
Guadalupe i el moviment contrari a la tasca i el conjunt dels drets
feudals, sobretot liderat per la vegueria estreta de Girona, un moviment
organitzat i ben estructurat. No en tenim les dades sucients, per tot
sembla apuntar, a falta duna investigaci que caldr portar a terme,
que entre la sentncia arbitral de Guadalupe (1486) i les pragmti-
ques reials de 1510 i 1511 van haver-hi diferncies signicatives en
la interpretaci de la sentncia arbitral de Guadalupe. Tenim indicis
en la documentaci reial, caldria analitzar, per, quina s la situaci
real. Un capbussament sistemtic en els fons notarials i judicials, de
fet aquests darrers acaben deixant la petjada en els fons notarials, ha
de permetre oferir pistes sucients per poder entendre la recepci im-
mediata de la sentncia arbitral de Guadalupe ms enll de la versi
que puguin haver deixat les dades comptables i no comptables del
sindicat remena. Un segon perode est marcat per la pragmtica de
1510 i loposici, almenys ns al 1542, en qu sanulla la pragmtica
de 1510, en el debat existent sobre la prevalena del costum (costum
immemorial) sobre la innovaci en matria de pagaments de drets
feudals. La pragmtica de Monts de 10 de setembre de 1542 anulla
35. J. OLIVARES, Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels ustria, p. 133-134,
152, 302.
36. El que segueix est argumentat a P. GIFRE, Delmes, censos i llusmes, p. 189-
246.
la de 1510: que ab color de costums, pretenent que sn aprovats ab la
dita Pragmtica del any deu.
Al mateix temps, entorn del castell termenat i dels drets o pre-
tesos drets senyorials girar un altre tipus de conicte, tota vegada
que els drets dels senyors jurisdiccionals havien quedat al marge de
la sentncia arbitral de Guadalupe. Si hem de fer cas, perqu siguin
el smptoma dun moviment ms ampli i generalitzat, de la concrdia
de Campdor de 1574 o de la sentncia arbitral dArenys dEmpord de
1576:
37
els castells termenats veien reduda la seva presncia dins la
comunitat. La jurisdicci havia quedat al marge de la sentncia arbitral
de Guadalupe. Dels drets de senyors de castells termenats es diu, per,
que es mantindran les prestacions si els castells es mantenen drets i
si aquestes prestacions guren recollides en els capbreus. En el cas
dArenys es convindr que no era castell termenat, en el de Campdor
el bar oblidar els censos deguts pel castell i se centrar a espe-
cicar la nmina de censos per cada mas i en la raticaci del que
ser lessncia del feudalisme tard: el delme, i la primcia, en primer
lloc, els censos, de manera especial les tasques i els censos convertits
en pagaments xos, a ms dels que es derivaven de la transacci del
domini til de la terra: el llusme, el dret de deseixida de mas i, potser
ms literal que real, la fadiga. El senyor de Campdor, com veurem, se
centrar especcament en la defensa dels drets derivats de la senyoria
directa i del delme.
Durant tot el perode, per sobretot des de mitjan segle XVI i de
manera especial accentuat en el darrer quart de segle,
38
els conictes
se centraran entorn del pagament del delme i, en menor mesura, la
tasca i els censos. La casustica s molt diversa i variada. Es qestiona
la quota a delmar, ja que hi ha una gran varietat, entre delmars i dins
37. s a travs de la sentncia arbitral que podem conixer qu havia portat al
conicte: la negativa pagesa a capbrevar, la pretensi baronial dimposar una quota de
la tasca superior a la que gurava en els capbreus, com shavien de pagar les rendes
proporcionals als esplets (es podia deduir la llavor?), tamb se centra en la pretensi
senyorial a haver de prestar serveis al castell i encara prestacions en treball. El conicte
acaba amb una sentncia arbitral, a la qual els vens no savindran, en qu es marquen
moltes de les lnies del que s la conictivitat en poca moderna. P. NEGRE, E. MIRAMBELL,
Sentencia arbitral dictada por los magncos Celedonio Valencs y Bernardo Alzina,
doctores en Derechos y ciudadanos de Gerona, para dirimir las cuestiones pendientes
entre el Iltre. Sr. Montserrat de Palol, seor del castillo de Arenys (de Ampurdn), de una
parte y de la otra varios labradores de la citada parroquia. Gerona, 3 de marzo de 1576,
Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, V (1950), p. 237-263.
38. Aix s el que es desprn duna mostra dels conictes de la catedral de
Girona, dels quals quinze se situen entre 1576 i 1600, dun total de cinquanta-un entre
1526 i 1730. Vid. P. GIFRE, Delmes, censos i llusmes..., p. 217.
dun mateix delmar, pels productes. De com shavia de pagar, si de lera
estant, un cop avisat el collector,
39
o shavia de delmar del camp estant:
en gra o en garba,
40
en un debat que depassar les corts del segle XVI.
No tots els productes delmen el mateix, sovint les produccions de les
quals hi havia poca producci, o eren produccions noves, delmaven
menys que els grans daresta,
41
en alguns llocs no havien de delmar
42

i en daltres s.
43
Per tamb hi ha altres motius de conicte: si es pot
deduir la llavor de la suma global a delmar, si sha de pagar delme del
que queda a lera una vegada sha fet net (baleigs, rebaleigs, solatges),
44

39. A la Tallada, des de 1548, els delmadors obtenen tres sentncies favorables
en qu els pagesos estan obligats a avisar el batlle de sac abans de partir, contra el
que era la prctica habitual de posar el gra dins sas casas, quan han batut y fet
net. Se recullian los fruits sens cridar al collector, fent detracci ab pretext de lo que
gastaven en llossar rellas, sembrar y btrer, y tamb tryan franch de delme un vint
que se haban imposat y dexaven grassos baleigs y solatges ACG. Repertori general de
capellanies, II, f. 943v).
40. Els delmadors de Fornells obtenen sentncia favorable en delmar en garba
el 1591 (ACG. Pontich, 7c3, f. 163v). Tamb de la Reial Audincia obtenen sentncia
favorable a delmar en garba els delmadors de Lloret el 1620 (ACG. Repertori de la
pabordia de novembre: 6 de juny de 1620).
41. Aix s el que sacorda entre el bisbe de Girona i la universitat forana de
la Bisbal el 1599: el delme davellanes es pagar de 20/1, el dolives de 19/1, el de roja i
gualda de 20/1, el de ram darbres de 16/1. Queden deslliurats de pagar dcima alguna
de les coses de qu no se ha acostumat de pagar-ne, com sn: herba seca y verda, nous,
fasols y de totas las dems cosas de qu ns vuy no se ha acostumat de pagar delme
que sn menudncias. De la tasca davellanes es pagaran tres sous per sac (AHG. J. M.
Savarrs, Not. Girona-6, 591: 19 de gener de 1599).
42. Els pagesos de la vall dAro van pledejar a lAudincia contra lAlmoina del
Pa de la Seu de Girona i van obtenir sentncia favorable el 8 de febrer de 1596 de no
haver de delmar de rahims grechs ques diuen rahims de arbres, de fasols, de ciurons,
de llobins, de lli, ques cullen en los horts, y de herba de prat. La causa havia comenat
el 1562 i va ser apellada per lAlmoina, amb aportaci de testimonis, amb largument
que sen produa en molt gran suma y en notabilssima quantitat (AHG. Hospici. 2099:
Memorial de lAlmoina contra particulars de la vall dAro).
43. Ben diferent s la concrdia entre els delmadors i la universitat dAlbons el
1599, quan en la concrdia signada sobliga a pagar a la mateixa quota els grans daresta,
entre els quals sinclouen les faves, els llegums, alls, llana i anyells a la quota de 13/1
si es tractava de terres no tascals i de 12/3 si eren tascals (AHG. J. M. Savarrs, Not.
Girona-6, 591 (1599): 8 de juliol de 1599).
44. Per sentncia reial, els pagesos de Fornells estan obligats, el 1588, a pagar
delme i primcia de immunditiis triticorum et aliorum granorum de arista, sentncia
que ser recorreguda amb largument que els baleigs i rebaleigs sn immundcies, les
quals no sn bones per a menjar per a persones, sin per a les gallines (ACG. Poblaci-
ons: Fornells). A Sant Iscle, tamb trobem una sentncia de 1598 en qu els particulars
sn condemnats a pagar delme i primcia ntegres, sense deducci de sembradura, ni de
baleigs, rerebaleigs, ni solatges (ACG. Repertori general de les capellanies, I, f. 450r). A
la concrdia dAlbons de 1599, es disposa que shaur de pagar delme sense cap mena
de deducci, ni de baleigs, ni rebaleigs, ni solatges, ni treballs de segar i batre y sens
deducti de la mesura que acostumaven de llevar de cada batuda, que la anomenaven
nom de Du (AHG. J. M. Savarrs, Not. Girona-6, 591 (1599): 8 de juliol de 1599).
i, en denitiva, qu volia dir la quota a delmar, donze, una s la ms
habitual, per en fer-se de manera prctica qu passava amb les parts
que no arribaven a onze? Per denici, els productes a delmar eren
tots els que es produssin en la parrquia o delmar. Sovint, per, la
prctica del pagament del delme havia deixat per escrit els productes
delmables. Els pagesos, per, introduen conreus que no guraven en
la relaci literal. Com tamb passava el mateix amb les terres. Totes
les terres del terme eren susceptibles de pagar delme. Algunes ter-
res, per, quedaven ermes o no admetien conreus. En moments de
pressi demogrca i dexpansi agrria, els erms eren arrencats i les
terres daiguamolls eren assecades. En conrear aquestes noves terres,
els primiciers i delmadors reclamaven que es pagus la quota habitual
al terme. Podien ser considerats novals i tenien un tractament ms
favorable al pags. I una cosa semblant passava amb les sembres de
llegums en els rostolls: ja shavia pagat de la primera collita, la segona
es considerava que era exclusivament per a la subsistncia familiar.
Aquests sn alguns dels conictes entorn del pagament de les pres-
tacions proporcionals a la collita. I deixem de banda, en la mesura
que no afecten de manera directa els senyors tils de masos, si no s que
no fossin perceptors de parts del delme en forma de terons, la
conictivitat generada entre delmadors i primiciers, o la generada en-
tre els mateixos delmadors per lmits de delmars, per tamb per les
particions dels delmes, tasques i primcies.
Aquests conictes tindran uns protagonistes signicatius dins la
comunitat, els senyors tils i propietaris de masos. Ho havien estat en
els diferents sindicats remences,
45
ho tornaran a ser en els segles XVI i
XVII, exclusivament, de les universitats pageses. Sadurn Pags, senyor
til i propietari del mas Pags dArenys dEmpord, per exemple, el
trobarem al davant dels vens daquest lloc en el conicte que els en-
fronta amb el senyor del castell, Montserrat de Palol, i que portar a
la sentncia arbitral de 1576. Com tamb ens adonarem, en un episodi
posterior, del lideratge exercit damunt la comunitat pel sndic de Sant
Gregori en el plet que la parrquia estava portant a terme contra els
delmadors del lloc quan en el moment que els delmadors, el 1608, amb
sentncia favorable dictaminada per la Reial Audincia, pretenen que
la comunitat els reconegui com a delmadors i els reconegui els drets
que guraven en la sentncia, els vens per no donar la possessi al-
leguen que no coneixen lopini del seu sndic. Sn els senyors tils i
45. M. M. HOMS, El sindicat remena a lany 1448. Girona: Ajuntament de Gi-
rona, 2004, p. 47-48. J. VICENS, El gran sindicato remensa (1488-1508). Madrid: CSIC,
1954, p. 25, 31-39.
propietaris de masos, com Sadurn Pags a Arenys dEmpord o com
el sndic Rossell a Sant Gregori, o Antoni Padrola i Bernat Pallisser
dAlbons, sndics de la universitat dAlbons en el moment de signar la
concrdia el 1599 amb els senyors del delme, per posar uns exemples,
els que es troben al capdavant de la comunitat en aquest moviment
de refs a la recomposici de la renda feudal.
La concrdia de Campdor de 1574: una mostra de les obligacions dels
senyors tils de masos envers la senyoria directa
La concrdia
46
a qu arriben Rafel Capmany i Descoll, ciutad
de Girona i senyor del castell de Campdor, i quinze senyors tils
i propietaris de masos del lloc servir dexemple de quines eren les
prestacions a qu estaven obligats els pagesos de mas i quines eren
les pretensions senyorials. La concrdia posava a un plet entre el
senyor del castell de Campdor i els homes del lloc que es dirimia a
la Reial Audincia:
la prestaci del delme de carnalatge que lo dit mossn Capmany,
com a senyor de dit castell, reb, he cull, he rebre, he cullir deu
he acostuma en la parrchia y delmar de dit castell de Campdor,
y encara sobre la prestaci de les servituts personals, y prestaci
de alguns censos que lo dit mossn Capmany, com a senyor de-
munt dit, pretenia haver-se-li fer y prestar per los dits hmens de
Campdor y sobre altres coses dependents y emergents de aqu.
La pretensi del senyor de Campdor era sobre el delme de car-
nalatge i sobre els censos i servituds personals a qu estaven obligats
els senyors tils del lloc. Malauradament, no sabem de quan data linici
del plet i aquesta s una dada a tenir molt present, perqu des del
comenament del plet els senyors tils havien deixat de pagar censos
com a mesura de pressi. Si conegussim el temps passat i a quan
pujaven els endarreriatges, ats que els endarreriments dall que no
shavia de pagar amb posterioritat a la concrdia van ser condonats,
sabrem, en denitiva, ns on arribava la pressi. El que sapunta en
el prembul de la concrdia, in lingua materna posita, ordinata et
scripta, era que els plets los aportaven moltes despesas y cansament,
ra per la qual, consultades notabilssimes persones, arribaren a una
concrdia que fou escripturada el 28 de febrer de 1574, desitjosos de
fugir y squivar los dits plets qui sn entre ells immortals... y estalviar
los innumerables treballs y despesses que aportan los plets. Sens dubte,
46. AHG. Hospital de Santa Caterina: 293.
per a una petita comunitat com la de Campdor la despesa de suportar
un plet a lAudincia suposava un cost molt elevat. A la renncia a
continuar el plet, Rafel Capmany i Descoll respon amb la condonaci
dels endarreriatges, i amb la remissi dun conjunt de censos, alguns
dels quals propis de castells termenats, en canvi, en la concrdia es
fa menci explcita dels que sn deguts per ra de la senyoria directa:
tem, s pactat, transigit y concordat entre las dites parts, que
lo dit mossn Raphel Capmany y des Coll faa y ferm, ax com
de present fa y ferma, bona y perpetual, , absoluci, donaci,
difnici y remissi a tots los dalt nomenats y a quisc dells de
tots derrariatges ns lo dia present deguts de qualsevol censos de
que no sian en pocessi de pagar segons que debaix se declararan;
e de tots tersos, luysmes y foriscapis, migs o complits, e de totes
taschas he altras servituts reals e personals ns lo dia present
cessades, los derrariatges dels censos acostumats a pagar e lo
foriscapi pret dit mossn Capmany sser-li degut sobre lo camp
de la Morta, qui era den Mas e vuy possaheix en Pou de mont.
[...] absol, deneix y remet als dalt nomenats y a quisc de ells
y a llurs masos y terres en tostemps, tots y qualsevol censos de
que com dit s de present no sn en possessi de pagar y totes
joves, traginas, batudas, famadas, cavades, podades, jornals de
cullir olivas y rahims, fexos de palla y de llenya, vi de botatge,
trescols, formatges, sistelles de gues, obres, reparacions y guay-
tes de castell que ell com a senyor demunt dit rebre degus he
li tocan sobre los dalt nomenats per rah dels dits massos y de
les terres de aquells.
Queda ben explicitat que les prestacions derivades de la senyoria
directa resten en peu: tasques, teros, llusmes, foriscapis, fermes, fa-
digues, drets dempara i retenir, drets deixida de mas. La relaci, per
si en quedava encara algun de no mencionat, acaba amb un e altres
censos pertanyents a tota senyoria directa. De manera que els senyors
tils de Campdor eren alliberats del pagament de tots aquests censos,
amb lexcepci dels que explcitament constaran a la concrdia per cada
mas i de la civada li acostuman a pagar, e totes taschas de las terres
taschals e la ntegra prestaci de delme y tots drets de si pertanyents
a directa senyoria y no ms. De la resta, en queden enfranquits. Es-
tem davant duna denici de prestacions i, sobretot, dun aclariment
de quines eren les prestacions que devia el senyor til a la senyoria
directa. En cap moment no es parla si hi havia castell termenat, ni
si hi havia castell, probablement ja no hi era, ni tampoc no hi havia
domini senyorial, daqu que les prestacions personals desapareguin.
Feta la condonaci dendarreriatges, el senyor directe es fa reser-
va expressa del dret de poder fer capbrevar els seus vassalls: tota hora
y quant y tantas quantes vegades ells ho los llurs seran requets per lo
dit mossn Capmany y los seus confessar y regonxer al dit mossn
Capmany los massos y terres tindran a directa senyoria per ell los
hmens propris e les dites servituts personals y ells y los altres, ab la
prestaci de las taschas que li fan e encara de las que en esdevenidor
se trobar que li deuen fer y prestar ... e la prestaci del delme. La
concrdia elimina censos difcils de fer pagar, per lessencial de
la senyoria directa roman plenament vigent i assegurat en el capbreu.
La minuciositat de la concrdia porta a descriure, mas a mas, quines
sn les obligacions en forma de censos, en all que era una altra
manera de convertir les prestacions en quantitats xes, en diner o en
espcies, fcilment vericables pels collectors, fcilment denunciables
si no eren pagats tal com quedava denit en la concrdia.
TAULA 8
Censos a qu estan obligats els masos de Campdor, 1574
Masos Censos del capms i de
terres
Reducci de
mals usos
Reducci de
tasques
Observacions
En diners En espcies
Mas Pou de vall 1 ll. 14 s. 4 d. 1 poll
Mas Pou de munt 4 s. 4 gallines
0,5 Q civada
1 poll
Mas Mas 2 ll. 2,5 Q forment
1 Q civada
1 Q avellanes
4 gallines
2 capons
1 poll
3 s.
Mas Barcel 7 s. 1 poll 1 Q mestall
Mas Port 15 s. 1 m forment
5 gallines
2 capons
1 poll
3 s. Reserva de pagar 5 s.
ns que llegtimament los
haur amostrat que y sn
obligats
Mas Pags 1 s. 4 d. 1 Q civada
1 gallina
1 poll
Mas Reig 4 gallines
1 poll
1 Q forment
Mas Carreras 10 s. 1 gallina
1 poll
Remissi dhome propi
Font: AHG. Hospital de Santa Caterina: 293.
Abreviacions: ll. = lliures, s. = sous, d. = diners; Q = quartera; m = mitgera.
El resultat de la concrdia a qu sarriba a Campdor el 1574
deneix clarament les obligacions, en forma de censos, que tenia cada
mas. s un exercici de denici de quines eren les obligacions dels
masos. El senyor hi devia perdre a la llarga ja que, de segur, els cen-
sos eren menors que els que shavien de pagar amb anterioritat. No
oblidem, per, que al plet shi arriba desprs de les desavinences i de
les dicultats per poder cobrar les prestacions, algunes, sens dubte,
caigudes en dess. Des del punt de vista de la senyoria directa era
preferible no haver destar en la incertesa del que es cobraria que tenir
la certesa de quins eren els censos a qu estaven obligats els masos.
Per als masos, larbitrarietat sacaba amb la concrdia. Sabien amb
certesa el que havien de pagar en forma de censos. Els censos eren
xos, fet que en el futur ser favorable als senyors tils de masos. Di-
fcilment, per, devien pensar en la situaci de futur. El que els havia
portat al plet i a la concrdia era denir quins censos es pagaven i
perqu es pagaven. En alguns casos sn clarament censos simblics,
com aquest poll a qu est obligat cada mas, el que en la concrdia
Masos Censos del capms i de
terres
Reducci de
mals usos
Reducci de
tasques
Observacions
Mas Tolosa 1 gallina
7 capons
Mas Riba 17 s. 6 d. 1 Q civada
6 gallines
1 poll
3 s.
Mas Mart 6 s. 1 d. 6 gallines
2 capons
1 poll
Reserva de pagar 3 gallines
ns que llegtimament los
haur amostrat que y sn
obligats
Mas Feliu 1 ll. 12 gallines
1 poll
3 s.
Mas Aulet 10 d. 1,5 Q civada
1 poll
Mas Negrell 2 s. 9 d. 1 Q civada
1 poll
3 s.
Mas Ros 3 s. 4 d. 5 gallines
1 poll
Total 8 ll. 2 s. 2 d. 53 gallines
13 capons
15 polls
6 Q civada
2,5 Q forment
1 m forment
1 Q avellanes
15 s. 2 Q forment
apareix com el poll de lera (tem, las ditas parts declarant llur nimo
e intenci confssian la una a la altra entrecambiadament que los polls
dalt mencionats sn his fan per lo poll de hera), no sabem si aquest
poll es paga en compensaci del delme de solatges i baleigs, per b
que podria ser quan aquest concepte no apareix en cap moment en la
concrdia. El total a qu estan obligats els quinze masos de Campdo-
r, noms per censos, no s una quantitat irrisria, ni en diner, ni en
espcie. Les altres columnes mereixen mencions explcites. Cinc masos,
dels quinze que signen la concrdia, estan obligats al cens dels tres
sous per la remissi dels mals usos, un altre mas, el mas Carreras, en
canvi, deneix la seva condici dhome propi.
47
Tres masos, per la seva
part, han redut les tasques a una prestaci xa. I encara tenim una
altra observaci a fer, la daquests dos masos que reconeixen que estan
obligats a uns censos per unes terres per les quals el senyor directe
ha de demostrar lobligaci de pagar-los. Fet que no sempre passava.
48

Mentrestant no es demostri, no els han de pagar.
Establert quins censos shavien de pagar i de qu, s el torn del
delme de carnalatge. Sespecica que el delme afecta anyells, cabrits
i porcells i se nha de pagar donze, un. Si no sarriba a onze, shaur
de pagar de delme un diner per cada cap de bestiar. Probablement,
perqu aquest era un dels punts denfrontament entre senyors tils i
delmadors, sespecica molt clarament com shavia de pagar el delme:
(...) quiscun any, en la semmana santa, en lo dia que lo dit mossn
Capmany y los seus voldran delma de anyells, cabrits y porcells de
aquesta manera, o s, de honse, hu, y de honze, altre, restant la
desena francha, dels quals, aprs que lo pags ho pastor ne haur
triat hu per desena, lo dit mossn Capmany y los seus pugan tri-
ar dels altras restants lo que ms li agradaran; e en cars que no
arribassen a nombre complit de honse, sols hayen de pagar un
diner per quiscun cap de anyell, cabrit y porcell qui no arribar
a nombre complit, ab tal ampar que no pugan mesclar-se lo
nombre dels cabrits ab los anyells o porcells, ni per lo contrari,
sin que quisc de dits animals per si fassa son nombre.
47. Aquesta referncia apareix en un tem en el que remet i deneix qualsevol
altre forma de delmar. Que tamb lo dit mossn Capmany haye a remetre, ax com
de present absol, difneix y remet als dits Joan he Joli Carreras y als llurs successors
sis vulla li sian hmens propris ho no tota senyoria de home propri que ell dit mossn
Capmany tinga ho tenir puga en e sobre la llur casa o mas Carrera ahont sevulla que
sia en cas que li fossen hmens propris he totes servituts reals e personals tocants he
pertanyents a senyoria y drets dominicals de ella davallants tant solament a si y als seus
reservada (AHG. Hospital de Santa Caterina: 293).
48. P. GIFRE, Delmes, censos i llusmes, p. 63-64.
En el delme de la llana es fa una reducci a tres lliures primes
de llana cada any,
49
en cas que tinguin bestiar de llana, poch o molt.
Tornem a trobar-nos amb una reducci per la dicultat de fer els re-
comptes del bestiar de llana.
Probablement, un dels tems ms signicatius daquesta concr-
dia sigui el moment que, i aqu podem trobar algunes de les possibles
explicacions a claudicacions senyorials anteriors, sobretot en matria
de censos, el senyor Rafel Capmany i Descoll satribueix la senyoria
directa de tot el lloc, en all que s una aplicaci del principi que tota
terra t un senyor i, si no es demostra el contrari, s del senyor princi-
pal del lloc. Amb la qual cosa, en un proper capbreu, les terres de les
quals no es pugui demostrar la senyoria directa li corresponen a ell.
tem, s pactat, transigit y concordat entre dites parts que per
quant lo dit mossn Capmany t sa intenci fundada que totes
cassas y terres dels trmens de dit castell y delmar de aquell se
tenen a directa senyoria per ell, que los dits pagesos y los llurs
successors en dits massos y terres li hajen tantes vegades com
seran requests de capbrevar, ax com de present prometen, totes
terres que ara ho en sdevenidor tindran dins dits trmens, las
quals no constar legtimament tenir-se per algun altre senyor
ho senyors, ab sola prestaci de taschas si seran taschals y de
delme y no pus, com per lo dalt dit sian enfranquidas de tots
altres censos ms dels dalt expressats.
No sabem com havia anat la negociaci de la concrdia, per
amb aquest tem entenem algunes de les concessions senyorials. s
clar que el domini til quedava rearmat per aquesta concrdia, per
el domini directe no podem pas dir que no en queds rescabalat.
Finalment, en esmena de lenfranquiment de censos i servituds,
els pagesos de Campdor quedaven obligats al pagament de seixanta
lliures, de fet, noms sn dotze els pagesos que hi estaven obligats, a
ra de cinc lliures cadascun, ja que alguns altres les havien comprat
amb anterioritat. s en el moment de la concrdia que ens assabentem
que aquests dos masos, el Negrell i lAulet, havien arribat a una con-
crdia semblant el 13 dabril de 1540 en matria de carnalatge, delme
de llana i delme de grans i llegums de 10/1. Trenta-quatre anys abans
que se signs la concrdia general.
49. Equival a poc ms dun quilogram. La lliura de Girona s de 384,64 grams o
400 grams, C. ALSINA, G. FELIU, L. MARQUET, Pesos, mides i mesures dels Pasos Catalans.
Barcelona: Curial, 1990, p. 176.
Uns anys desprs, el 9 de mar de 1591, tornem a trobar una altra
concrdia amb els pagesos daquests mateixos masos Aulet i Negrell
per posar a les diferncies que havien condut a un plet a la cort
reial de Girona per la seva negativa a pagar el delme de dues peces de
terra de la collita de 1588, amb lallegaci que mai no nhavien pagat,
ni ells ni els seus predecessors. La cort reial de Girona havia fallat
contra Aulet i Negrell, els quals havien presentat recurs dapellaci
a la Reial Audincia. En la concrdia el delme de les dues peces de
terra queda redut a dues mitgeres anuals de blat per cada parcella i
a pagar-ne quatre pels endarreriatges.
En aquests processos no sembla que hi hagi una unitat dacci
per part de la pagesia del lloc. Els masos Aulet i Negrell sembla que
van al capdavant. No sabem, per, si els va anar millor que als altres.
De la unanimitat en la defensa del costum al trencament de la unitat
comunitria: el delme de Sant Gregori, 1586-1607
El que va passar a Sant Gregori, al pla de Girona, ens servir
dexemple de com anaven les unanimitats en defensa del costum en
matria de pagament de delmes i de com aquesta unanimitat es podia
trencar fcilment, sobretot en funci de qui era propietari dels masos.
El 1586, en una mostra del procs de reacci feudal que podem
situar clarament en el perode que va de la cort general de 1585 a
la de 1599, els diferents delmadors del lloc van instar causa per la
forma de pagar el delme i la primcia a la parrquia de Sant Gregori.
Els delmadors que insten la causa eren diferents beneciats de Sant
Feliu de Girona, de la seu i lardiaca de la Selva.
Lorigen de la causa
50
est en la persecuci per part dels delmadors
del frau en el pagament del delme i la primcia, els quals alleguen que,
abans de pagar-los, els vens de Sant Gregori en separen la llavor que
reserven per a la propera collita i no posen la part corresponent de
baleigs, rebaleigs i solatges, que s la part que resta a lera desprs
de treure el gra net. De manera que els delmadors i primiciers volen
que es pagui ntegrament el delme i la primcia de la totalitat de la
collita. Si b aquest s el greuge principal, aquests alleguen tot un
seguit de fraus que tamb es cometen a lhora de pagar. Pretenen que
es pagui cnem de tota la producci que se nobtingui, ja que els vens
de Sant Gregori noms paguen el cnem dels camps i estan eximits de
fer-ho els horts. Els delmadors diuen que la producci de cnem dels
50. ACG. Poblacions: Sant Gregori. Procs de 1586.
horts sest estenent: los dits horts los dits pagesos los fan tant grans
com ells volen y prenen dels camps tanta terra com los apar. Tamb
veuen frau en la forma del pagament danyells i cabrits, dels quals sha
de pagar la quota d11/1, per els pagesos es neguen a fer efectiva la
part que no arriba a la unitat: y sempre que no basten ha honze ho
a 22 ho a 33 dels qui resten que no arriben a honse, no volen pagar
sin un diner y malla per cada. Dels porcells, tamb en volen percebre
delme en espcie i no pas en diner com era habitual, i encara de la
primera porcellada. I tamb demanen el delme del formatge. Alleguen
els delmadors que es fa un formatge cada dia durant els mesos de
mar, abril, maig i part de juny sense que es pagui delme. Els del-
madors reconeixen que ja sen paga danyells i de llana, per no dels
formatges, i ho argumenten per quant las ovelles se crian y mengen
de les herbes en las terres decimals y de la primcia. Finalment, tamb
volen que es pagui delme i primcia de faves, llobins, fesols, herba,
avellanes i de totes les oliveres del terme. Ens trobem davant un veri-
table memorial de mxims per part dels delmadors: amb el delme es
pretn percebre la part de la collita corresponent de tota la producci
agrria i pecuria del terme. Darrere daquestes pretensions hi ha una
prctica consuetudinria segons la qual els masovers i pagesos del lloc
han arrodonit els pagaments del delme i la primcia i ara es pretenen
recuperar ntegrament, i tamb la prctica de no pagar delme de pro-
ductes poc importants. Linters dels delmadors fa pensar, com en el
cas del cnem, per exemple, que hi ha una expansi de conreus nous
per tamb de llegums en els guarets?
Hi hagu sentncia favorable als delmadors el 29 de juliol de
1587, per la qual shavia de pagar delme i primcia ntegrament, sense
deducci de cap mena:
ad solvendum decimam integram absque deductione aliqua se-
mini sive de llavor, de baleigs, rebaleigs y solatges, de omnibus
fructibus sive granis quos percipiunt respective in illorum terris
et etiam ad solvendum decimam de lupinis, fabbis, de vinis ar-
borum, de psols, de fesols, llantilles, cayretes, ciurons, fayol,
avellanes, castanyes, de olivis, nucibus, lino, canapo et eiusdem
canapi granis, cepis, allis sive alls, cols, et de caseis ac de herba
tam de civada quam de fe y tant de verda com seca, et de millo,
panis et melcha.
La sentncia ser recorreguda i acabar a lAudincia, on el doc-
tor Montserrat Guardiola emetr una sentncia nova el 6 doctubre de
1595 per la qual condemnar a pagar delme i primcia als pagesos
de Sant Gregori a lonzena mesura de faves, llobins, fesols i dherba, de
baleigs, rebaleigs i solatges, sense poder deduir la part de llavor. Pel
que fa a la resta de fruits dels quals pretenien cobrar delme i primcia,
la sentncia imposa silenci als delmadors.
Dentrada, era tota la comunitat de Sant Gregori que estava unida
contra les pretensions excessives dels delmadors. Aquests eren contraris
a lacord existent a la comunitat, que shavia convertit en tradici i
costum, fet que havia portat a la unitat. Per no tots els senyors tils
i propietaris de masos tenien la mateixa visi. Ni la mateixa percep-
ci de pertinena a la comunitat. De fet, no tots tenien els mateixos
interessos. Maringela de Margarit, vdua del donzell Pere de Marga-
rit, ser la primera a trencar la unanimitat quan el 27 doctubre de
1595
51
signa una concrdia amb els delmadors en qu sav a pagar la
primcia, segons ha establert la sentncia, a canvi de labsoluci dels
endarreriatges. A Sant Gregori hi havia la prctica que la primcia la
pagava el senyor til i propietari del mas (en aquest cas s el castell
dels Margarit), el delme lhavia de pagar el masover: de fet, el delme
es pagava del pil general. s la primera escletxa en la unanimitat
mostrada davant el delme i prov dun donzell, alhora que senyor til,
per que no est al capdavant de lexplotaci (del mas-castell o castell-
mas). La diferncia entre el senyor til i el masover mostra lescletxa
per on es trencar la unanimitat.
La relaci entre parrquia i delmadors devia ser tibant. No dis-
posem de ms dades ns que el 10 doctubre de 1607 es comena a
pagar el delme i la primcia, segons lacord de la sentncia de 1595.
El notari apareix, puntualment, a la plaa de Sant Gregori. El notari
no hi troba ning: e com en dita plasa no sien dits particulars, ni
aparega alg de ells per a donar dita possessi. La resposta encara
s unitria. Ning no vol donar la possessi als delmadors, ning no
sav, dentrada, a acceptar la sentncia. El notari haur danar a cada
mas i a cada casa per a prendren la possessi: comena la seva ac-
tuaci el 10 doctubre de 1608 i la darrera declaraci data del 31 de
desembre de 1608. De primer moment, ning no vol donar la possessi.
Quan es presenta lescriv, els homes sn fora, les masoveres, que es
troben a la casa o al mas, responen que no tenen ordre del marit ni
del propietari de donar la possessi. Altres que s que hi sn presents,
com el masover (en aquest cas joer) del mas Gelada, respondran que
pagaran all que sigui de ra:
que ell ja ha pagat y paga del que ha cullit y que desta hora en
avant pagar de tot lo que cullir, si s de rah, y tamb de herba,
sin cullir, y que dels diners de dits bestrets no en pagar res.
51. AHG. J. M. Savarrs, Not. Girona-7, 667 (1591).
Lestadant del mas Pic tamb es referir als bestrets, hem de
suposar com a resultat duna taxaci als vens de la parrquia per fer
front a les despeses derivades del plet i de la sentncia:
en lo pagar los bestrets, ia pagaren estos dies passats dotze sous
als prmens qui digueren havien de servir per pagar uns bestrets
de Barcelona, y en lo dems ne volen demanar a nen Rossell vell,
sndich de la present parrchia, y faran lo que ser de rah, per
que per lo present no volen donar dita possessi.
Tamb fa referncia a la consulta amb el sndic Miquel Serra,
propietari del mas Serra davall, no vol donar dita possessi, ni pagar
bestrets alguns que non hage consultat ab los altres y ab en Rossell,
que s sndich de dita parrchia. Fixem-nos en aquesta condici: vol
consultar-ho amb els altres, i de manera directa amb el sndic. Com
tamb fa la propietria del mas Serra damunt: si los altres sen acon-
tenten y ella tamb, y per ara no vol donar dita possessi, ni pagar res.
La fractura saprecia clarament en els propietaris terratinents, s
a dir, en aquells que tenen la residncia fora de Sant Gregori, especi-
alment a Girona, i que com la vdua de Lltzer Amat, propietria del
mas Carri, es desmarca de la resta fent notar que no ha de donar la
possessi perqu no ha format part dels demandants. No est acusada
al plet. Hi havia la prctica a Sant Gregori, com es dedueix daquestes
preteses preses de possessi del delme, que els propietaris pagaven la
primcia i el masover el delme.
ells sempre han pagada la primcia de la manera que han volgut,
perqu may ells dits Amats han volgut contribuir en lo gasto del
plet que aportavan en la Real Audincia los singulars de dita
parrchia de Sant Gregori contra lo dit reverent captol y altres
primicians, y si b miran lo sindicat que fermaren los singulars
de dita parrchia per dit efecte del plet de la dita primcia, tro-
baran que dits Amats no y han rmat, y que per lo tant no y
ha necessitat de donar possessi, sin continuar la que ns aqu
han tinguda.
El resultat de la presa de possessi demostra la clivella en la par-
rquia. Al principi, tant els que hi estan dacord com els que mostren
el seu desacord savenen a no donar la possessi. No hi sn, no tenen
perms, no la donaran ns que no els mostrin la sentncia. No sabem
res de les pressions que es van fer, desconeixem el consell general que
devien tenir amb presncia del sndic Rossell, per en les anotacions
de les preses de possessi noms es dna el consentiment quan els
masos de terratinents de la ciutat i del pla de Girona (els mercaders
Amat de Girona, els Ribot de Salt, els notaris Vilaplana de Girona,
els pagesos Font de Bescan, els Gell de Sant Feliu de Girona, etc.)
admeten la sentncia. Trencada la unanimitat, no queda altra sortida
que admetre la sentncia.
Comunitat i individualitats, la visi de la concrdia del delme de Fornells
de 1704 dun senyor til i propietari de mas
Lanotaci en un llibre de comptes feta per un sndic de Fornells
el 1704,
52
que noms t sentit per als seus familiars, permet analitzar
la relaci comunitat-individualitat una vegada ms. s una visi des
de la representaci de la comunitat, des dun senyor til i propietari de
mas, del mas Amalric de Fornells, amb vuitanta-dues vessanes de terra
a comenament de segle XVIII.
53
Els senyors tils i propietaris del mas
Amalric eren homes propis de lAlmoina del Pa i estaven obligats al
pagament de tres sous pels mals usos a mitjan segle XVII.
54
Com a sndics
dun poble de masos, com era Fornells, van ser elegits pel com dels
vens els senyors tils dels masos Goy, Deulonder i Amalric per signar
la concrdia amb el captol de la seu de Girona que era delmador del
lloc. Lanotaci s la segent:
Haserca de pagar lo delma
Y dit particuls, per no tanir un plet, alegiran teres sndichs lo
dia de nou del mes de novembra de 1704, en poder de Francischu
Pux, notari de Gerona, y lo dits sndich alegits per dita universi-
tat sn Joan Goy y Joan Delonder y Joan Amalrrich, pags, y los
dems tamb pagesos de dit lloch de Fornells, y los dits sndichs
sn astats elegits per rmar dita concrdia y los pactas de dita
concrdia sn los seg[]ents:
Primo, que dita universitat se obliga a pagar de delma a lo molt
inllustra captol de Gerona, com a desimador de lo loch de For-
nells, de tot gra de aresta, advartint que si acs ningun perticul
fes sivada baragada ab vesas o garrons tamb a de pagar delma
de fabas y lobins y de psolls y cayretas; y totes las ditas granes
se an de partir a delmar a la hayera y tamb se ha de pagar de
cnem ab pacta que lo stil (?) de lo cnem des de aver-lo arencat y
andenat no lo puga tocar que no aga avisat lo coloctor per contar
dit cnam y si des que sar avisat, avent pasat un dia natural,

52. ACLS (Arxiu Comarcal de La Selva). Fons patrimonials. Amalric. Llibre de
comptes (1690-1702?).
53. J. M. MARQUS, Masos de Fornells. Girona: Grques Palah, 1999, p. 13.
no y s anat, lo dit amo t libertat de dar-sa-lan y dexar la part
tocant al delma y la promsia.
tem, tamb se a de pagar delma de los rems, tant de las vinas
baxas com de albras, abertin que lo coloctor de dit delma age de
anar a cerca en las vinas o en las eras saran los abras, lo delma
y la promsia.
tem, hs as[tat] pactat en la concrdia que si per cas y ags dos o
3 o 4 perticuls que fesan ningunt frau (?) o b recoss ha pagar
alguna cosa en lo dit delma, lo captol t obligaci aver-las contra
de aquel o aquels que an fet lo cas y no de ninguna manera no
puga dit captol demanar, ni aver-los contra de la universitat, que
axs ha soscit que Pera Sibils lo any 1703 y 1704 no volg pagar
delma de rams de abras, lo qual avia mols anys que astava en
posasih de pagar-ne, de tal manera que no ne pagava sin dues
samalls y lo dit captol no deya res y tots lo dems particuls
tamb pagavan lo que volian, sensa que dit captol no feia nin-
guna contraditat, ms vist dit captol que dit Pera Sibills no volia
pag, per hel tot sol antimaran letras a tots los particuls de dit
loch y hen virtut de hexas letras se hs rmada dita concrdia.
tem, hs as[tat] pactat en dita concrdia que si per cas alguns
particuls de dita universitat tingesan algunes pesas de tera que
pagasen lo delma en altra perticull ho senyor de dita terra, que
lo dit captol no puaga demanar delma a dit particul que no
ansenian algunt ttol com los aspctia dit delma, perqu lo dit
captol demanna molt fortament que dits sndich los confesasen en
dita concrdia que heran desimads oniversalls y lo dits sndich
no los volgueran consedir perqu en la sentnsia que los isqu en
la Real Audinsia en lur fabor no los don sin desimads y no
universalls y dita sentnsia hs lo die ... de 1579 y dita sentnsia
se trobar con siga manester a Gerona a casa los goristas, que
los dems ne tenen libras estampats de hexa sentnsia.
tem, hs pactat en dita concrdia y reservat per dit captol que
si per cas y ags algunt particul o particulls que fesan algun
abs, so hs, de fer molta montitut de alguna grana que no paga
delma del que no hs asprasat en la concrdia, a nequel cas lo
dit captol puga demanar delma a nequells que auran feta aquella
monditut de grana.
Y no dich ms, fas la present memria alls
55
21 de desembre
1704, Joan Amallrich, pags de Fornells.
55. Repeteix: alls.
Queda abvartit per tota la universitat de Fornells los pactes de
dita concrdia, magorment lo pacta que t obligasih lo dit captol
de aver de venir a sarcar lo delma a la yera, tant del blat com
de los dams grans que astant asprasats en dita concrdia lo dia
que se batr, y si lo delma y la promsia no va a serc los grans
en dita yera, lo pags o pot dexar la part los cadar en dita yera.
En molts aspectes, aquest assentament no deixa de ser una anotaci
ms per a memria de la famlia, al costat danotacions prpiament
comptables. Alguns de la concrdia sn comuns a altres concrdies
i a altres sentncies: lhaver de pagar delme de llegums; el fet que el
collector hagus danar a buscar el gra a lera i el cnem al camp,
o el ram a les vinyes i que, una vegada avisat, si no hi acudia, els
pagesos poguessin deixar la part del delme sense cap mena de super-
visi, ni control, no t res a veure amb delmar en garba; o la posici
ferma dels sndics de no voler admetre que el captol de la seu era
delmador universal perqu a la sentncia de 1579 no hi consta literal-
ment, implicava una victria important de la resistncia pagesa, ms
encara quan sobliga el delmador a demostrar els ttols pels quals vol
percebre delme de terres en disputa. El que volem destacar, per, s
que sha hagut darribar a la concrdia com a resultat de lactuaci
de Pere Sbils: la seva actitud de recusar pagar delme darbres, quan
el que es feia era pagar-ne de manera mdica, pactada, resultat de la
composici i lacord a qu havien arribat delmadors i vens de Fornells
oblig tots els altres a pagar en funci de la producci. Una actitud
particular posava en qesti una prctica general i admesa pels del-
madors. La posici dels sndics fou la dobligar el captol de la seu a
posar una clusula per la qual si uns quants cometien frau noms era
contra aquests que havia dactuar de justcia. Sens dubte, lactitud de
Pere Sbils, ell tamb senyor til i propietari de mas, era contrria als
interessos del com que havia arribat a la prctica de fer un capms
a lhora de pagar delme, com anteriorment hem vist que es feia tamb
amb la tasca. No pagar gaire, per pagar, era vist, com es pot sobre-
entendre daquest testimoni, una cosa lgica. Recusar de fer-ho havia
implicat pledejar, acudir als juristes, en denitiva havia fet despertar el
delmador. Aix s el que posa de manifest aquesta anotaci. Una simple
anotaci, privada, que transmet la visi del senyor til i propietari de
mas que no qestiona el pagament del delme, aix s, que sigui com
ms redut millor. I un altre aspecte destacable que tamb traspua de
lanotaci, lactuaci ha de ser de com acord de tots els vens, no s
ben vist que alg, en aquest cas, se salti la norma acordada i admesa
en beneci propi, exclusiu. No sabem quina era lopini que mereixia
a Joan Amalric que els senyors tils i propietaris de masos competissin
pels arrendaments de la renda feudal, suposem que, simplement, era
un fet habitual que entrava dintre de la norma comunament admesa.
PARTICIPACI EN EL NEGOCI DE LA RENDA FEUDAL
s un estudi habitual en la historiograa catalana analitzar la iden-
titat dels arrendataris de drets senyorials. Disposem de treballs referits
al Reial Patrimoni a Catalunya (P. Vilar, M. Duran), a la catedral de
Barcelona (E. Serra) i tamb del major domini senyorial a Catalunya,
els Cardona (Caminal-Canales-Torras). Ara procedirem a aportar una
nova informaci, aquest cop referida als arrendataris de les capellanies
de la seu de Girona en el perode de nal del segle XVII (1691-1705). En
total shan analitzat cinc-cents dinou contractes darrendament, alguns
eren contractes de tres anys, daltres de dos i tamb dun any, i encara
alguna vegada varen ser renunciats per motius de guerra. Tant li fa,
ja que lobjectiu que ens hem xat ha estat analitzar qui eren aquests
arrendataris per saber com anava repartit el negoci de la renda feudal.
En total, aquests contractes darrendament van mobilitzar, si realment
es van acabar pagant, un total de 65.832,25 lliures. Certament, el valor
anual dels arrendaments s molt variat, des dunes poques lliures ns a
ms de quatre-centes, tot plegat, ben poca cosa si ho comparem amb
els lots en qu eren arrendats els drets senyorials del duc de Cardona.
Ja hem dit, per, que all que interessa s analitzar la identitat dels
arrendataris, i amb aquesta mostra, duna gran varietat de preus i de
situacions, prcticament podem dir que tothom hi podia participar:
la competncia, si s que era un bon negoci, estava assegurada. Per
aix s encara ms interessant saber qui va arrendar les capellanies de
la seu de Girona, ja que, dentrada, el llist no era excessivament alt.
En primer lloc, a dentrar en el capital necessari per arrendar les
capellanies de la seu, procedim a distribuir el preu dels arrendaments
de les vuitanta-una capellanies en franges de cinquanta lliures. Dues
centes seixanta-tres capellanies van ser arrendades per menys de cent
lliures anuals, la qual cosa suposa una mica ms de la meitat de la
mostra, per noms va suposar el 19,23% del capital. A partir de les
cent i les cent cinquanta lliures, disminueix el nombre darrendaments.
A partir de cent cinquanta lliures, noms disposem de cent seixanta-
tres contractes, per que mobilitzen la majoria del capital, distribut
de manera molt homognia entre els diferents trams de la part alta.
TAULA 9
Distribuci dels arrendaments de les capellanies de la seu de Girona
segons el preu, 1691-1705
Franges,
en lliures
Nombre
darrendaments
% Total en lliures %
5-49 139 26,78 3.978,70 6,04
50-99 124 23,89 8.681,70 13,19
100-149 93 17,92 10.989,45 16,70
150-199 48 9,25 7.977,00 12,12
200-249 38 7,32 8.391,50 12,75
250-299 20 3,85 5.438,25 8,26
300-349 24 4,62 7.670,75 11,65
350-399 21 4,05 7.721,35 11,73
400-449 12 2,32 4.983,55 7,56
Total 519 100,00 65.832,25 100,00
Font: ACG. Llibre de comptes de capellanies, 1675-1706.
Tenim una primera visi impressionista si agafem el primer dels
noms dels arrendataris, una dada imprecisa per signicativa de qui
liderava la companyia arrendatria.
56
Sovint sol ser una dada indica-
tiva ja que es tracta dun sol arrendatari, o b els altres arrendataris
tamb exerceixen la mateixa activitat, de vegades, per, hi ha una
gran diversitat docupacions que fa impossible qualsevol aproximaci.
Aquesta s, doncs, clarament, una primera aproximaci, ms endavant
ja anarem ms.
TAULA 10
Ocupacions del primer arrendatari
Ocupacions I II
Pagesos 88 31
Paraires 80 52
Negociants 33 10
Sabaters 23 6
Fusters 18 5
Notaris 18 5
Corders 18 6
Taverners 17 4
56. P. VILAR, Catalunya dins lEspanya Moderna, III, p. 543.
Ocupacions I II
Traginers 16 4
Passamaners 15 0
Sastres 15 7
Teixidors 14 0
Botiguers 14 7
Adroguers 13 5
Blanquers 13 4
Treballadors 12 2
Doctors en medicina 12 2
Manyans 11 5
Ferrers 10 4
Albadiners 10 2
Mercaders 8 6
Basters 7 2
Cirurgians 7 1
Rectors 6 6
Mestres de cases 5 0
Bracers 5 0
Boters 4 0
Cinters 4 0
Escrivans 3 2
Altres 20 5
I. Ocupaci del primer arrendatari. II. Situacions en qu s arrendatari nic o que els altres
arrendataris tamb tenen la mateixa ocupaci.
Dentrada, hem de destacar que locupaci de pags s la primera
dels arrendataris, la segueix de ben a prop la dels paraires, ja molt lluny
hi ha els negociants i les diferents activitats manufactureres-artesanals
(sabaters, corders, passamaners, teixidors, blanquers, albadiners), els
ocis rurals (fuster, ferrer), els ocis dedicats al comer a la menuda
(botiguers, adroguers) i els notaris i doctors en medicina. La resta
docupacions estan poc representades. Ja hem dit que es tractava duna
primera mirada. Ara s hora danar-la, ja que donar les dades sense
saber la participaci en el total dels arrendaments no aporta gaire
res. Fixem-nos, que s el que ens interessa, en lapartat pagesos, que
ara denirem amb ms precisi. Fem la taula llegible. Si agrupem les
ocupacions per sectors, ben aviat tenim una imatge aproximada de la
realitat dels arrendataris de les capellanies de la seu de Girona: gai-
reb la meitat sn artesans manufacturers rurals o urbans (el sector
txtil: paraires, passamaners, sastres, teixidors, cinters; el sector del
cuir: sabaters, blanquers, basters, albadiners; els ocis rurals i urbans:
fusters, manyans, mestres de cases, boters, ferrers), una cinquena part
sn ocis dedicats al comer (negociants, taverners, traginers, botiguers,
adroguers i mercaders), els pagesos no arriben a la cinquena part, i
la resta, entorn del 10%, se la reparteixen les professions lligades al
dret i la medicina, i tamb els no qualicats (treballadors, bracers):
des dels que estan a la part alta de lescala social ns als que guren
a la part inferior. El resultat s molt semblant al que presenta E. Ser-
ra pels arrendataris de la catedral de Barcelona durant el segle XVII.
57

TAULA 11
La participaci pagesa en els arrendaments de les
capellanies de la seu de Girona, 1691-1705
(els trams sn en lliures/any)
Tot i estar lluny de la proporci que sestableix entre els arrenda-
taris del reial patrimoni per al segle XVIII estudiats per P. Vilar, s que
hi ha elements semblants: la presncia del capital artesanal i manufac-
turer en una proporci destacada, i la resta, gaireb igualats, capital
mercantil i pagesos, que en aquesta mostra es troben en un nivell
57. E. SERRA, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII, p. 287-288. La
presncia de dos-cents trenta-cinc artesans, sobre un total de sis-cents quaranta-cinc,
s observada tamb entre els arrendataris de les pabordies de la seu de Girona durant
la segona meitat del segle XVII, N. de PUIG, Larmari i les pabordies de la seu de Giro-
na durant ledat moderna. Un exemple de comptabilitat senyorial, treball de recerca,
Universitat de Girona, 2003, quadre 22, p. 103.
Arrendataris 5-49 50-99 100-149 150-199 200-249 250-299 300-349 350-399 400-449
I. Pagesos sols o cies.
de pagesos 7 10 11 5 2 0 0 4 1
II. Pagesos i
ocis rurals 4 7 2 0 2 0 2 2 1
III. Pagesos i artesans
manufacturers 18 11 9 4 2 2 6 0 0
IV. Pagesos i comerciants 1 5 1 3 0 1 0 2 1
V. Pagesos, escrivans,
notaris 0 4 0 2 3 0 1 0 0
VI. Pagesos i doctors 1 2 1 0 1 0 0 1 0
VII. Pagesos i eclesistics 0 1 1 0 0 0 0 0 0
VIII. Pagesos i traginers 0 0 1 1 0 0 0 0 0
Totals 31 40 26 15 10 3 9 9 3
% sobre els totals
en els mateixos trams 22,30 32,26 27,96 31,25 26,32 15,00 37,50 42,86 25,00
ms baix.
58
Fixem-nos, sobretot, en les dues categories ms destacades:
pagesos i paraires.
Si la taula 10 era una mostra general, hem procedit a recomptar
les vegades que en els arrendaments apareixen pagesos. Daquesta ma-
nera la taula 11 presenta un total de cent quaranta-sis pagesos, la qual
cosa suposa una mica ms de la quarta part de la mostra (28,13%),
superior als percentatges donats per Barcelona en els segles XVII i XVIII.
Hem volgut veure quina era la seva presncia en els diferents trams
dels arrendaments i ens adonem que s gaireb uniforme entorn de la
mitjana, excepte en el tram de 5-49 lliures i de 250 a 299 que es troba
per sota, en la resta hi ha una presncia entorn de la mitjana. Aix
vol dir que els pagesos sn actius en la totalitat dels arrendaments,
no noms en els de poc valor, sin que tamb mantenen, proporcio-
nalment, la seva presncia a lhora dentrar a competir i adjudicar-los
els arrendaments ms alts.
Analitzem la informaci per categories (vid. taula 11). La primera
de les entrades que hem considerat s aquella en qu els arrendataris
sn pagesos, sols o b formant una petita companyia (grup I). Entre
aquests destaca la companyia integrada per pagesos de Llers, amb
presncia continuada de Mart Lavall, mentre els altres arrendataris
van canviant, gaireb s un grup exclusiu de pagesos, els ocis rurals
hi estan poc representats.
Hi ha poca diversitat en el grup dAgullana, amb una activa pre-
sncia dels P. Vinyes i S. Brunet, per que compten amb una aportaci
forana: el notari Bisbe de Peralada, que hi actua com a principal, per
tamb com a fermana, en una relaci creuada ben habitual. Cal re-
marcar tamb el fet que en el darrer arrendament daquesta societat,
S. Brunet guri amb la condici de negociant, mentre que en tots els
altres casos constava com a pags. Sn moments de canvi.
Un segon grup (grup II) est integrat per pagesos i ocis rurals
(fusters, ferrers) o que viuen en petites poblacions (sastres, sabaters).
Lexemple ms signicatiu s el del grup dOrdis.
59
F. Jutge (sol, arrenda
Taravaus el 1698), els sastres Bret i Raset o el pags, desprs sabater,
Jaumejoan, junts arrenden Vilamalla (1694) i Ordis (1696, 1697, 1698,
1700, 1702 i 1706).
Igual com hem vist en el grup de Llers, la continutat daquest
grup darrendataris s assegurada per Josep Jaumejoan. Aqu, per, a
diferncia del primer grup, hi ha alguna altra singularitat: a ms dels
58. Ibidem, p. 541.
59. P. GIFRE, En la prehistria..., p. 169.
ocis rurals, ja hi trobem paraires i un blanquer de Girona. Mantenir
gaireb durant tot el perode estudiat una de les capellanies ms cares,
i cal suposar tamb de les ms rendibles, requeria, alguna vegada,
presncia forana.
El tercer grup (grup III) est integrat per pocs pagesos, majori-
triament es tracta dartesans manufacturers, sens dubte hi tenen un
paper destacat els membres de gremis gironins, per tamb, i sobretot,
els paraires.
El quart grup (grup IV) est format per ocupacions relacionades
amb el mercadeig, els pagesos sembla que porten a terme la feina de la
recaptaci. Sovint, sn negociants o botiguers de procedncia urbana i
que disposen duna persona del lloc on hi ha la capellania arrendada.
La resta de grups (grups V-VIII) tenen en com el fet que els
pagesos, alguns dels quals poden ser substituts per bracers, tenen un
paper poc destacat: el capital de larrendament s descrivans, notaris,
doctors en medicina, cirurgians o eclesistics. Els pagesos sn els que
hi aporten el treball de la recaptaci de les rendes. A partir daquests
inicis es podran formar alguns capitals considerables.
TAULA 12
La procedncia del capital
Lloc Arrendaments Lliures
Girona 122 16.391,35
Sant Lloren de la Muga 17 2.520,25
La Bisbal 11 1.637,50
Montagut 8 1.547,25
Navata 16 1.488,50
Tortell 14 1.449,85
Olot 14 1.155,25
Banyoles 9 921,35
Darnius 13 793,35
Cistella 11 537,50
Algunes consideracions nals han de tenir en compte dos aspectes
claus en aquesta descripci dels arrendataris: el pes de Girona i de
petits nuclis urbans, aix com alguns de rurals ms poblats, i la seva
zona dinuncia. Per comenar, el pes de Girona s importantssim:
en cent vint-i-dos arrendaments els arrendataris sn exclusivament gi-
ronins, en quaranta-un ms la composici s mixta, en aquest darrer
cas acostuma a ser habitual que el soci capitalista sigui giron i el soci
que hi posa la feina visqui a la localitat arrendada (aquest s el cas
majoritari dels notaris o dels mercaders). Aix suposa la tercera part
dels arrendaments. Fixem-nos, ara, en les aportacions de capital, haur
de ser un exercici aproximat, ats que noms operarem amb els arren-
daments en qu els arrendataris siguin exclusivament del mateix lloc.
Amb totes les matisacions que es vulgui, apareix una imatge sig-
nicativa i s que, a nals del segle XVII, a la vegueria de Girona hi
ha una ciutat que atrau capitals, per que tamb els irradia, s el cas
de Girona. Podem plantejar el fet que la subhasta dels arrendaments
es fa a Girona i que aix suposa un plus a lhora dentendre la ma-
jor presncia de gironins entre els arrendataris. Dalguna manera era
desperar. El que probablement no ho sigui tant, a partir de la mostra,
s la vitalitat dalguns nuclis rurals, s el cas de Sant Lloren de la
Muga, per tamb els nuclis de Montagut i Tortell. Es tracta duns
importants nuclis de paraires i de negociants, de fet, la potncia dels
paraires saprecia quan fem el recompte: hi ha paraires en cent cinc
arrendaments, la seva procedncia queda limitada a Olot, Tortell, Mon-
tagut, Argelaguer, el nucli de Banyoles, i el darrer nucli format per
Sant Lloren de la Muga, Cistella, Vilanant, Llad i Navata.
60
Quant
als negociants, en trobem menys, cinquanta-set arrendaments. Haurem
de comenar per precisar qu sentenia per negociant. En un procs
que porta Joan Maragall, botiguer de Figueres, contra el noble Josep
Gorgot, domiciliat a Barcelona, un testimoni referint-se a Joan Mara-
gall (que tot i ser botiguer podria ser assimilat a negociant, mercader,
taverner, o, pel que hem vist, paraire), dir que s home de negoci y
viu de negociar ab arrendaments de tersos, delmes, tavernes y altres,
60. Caldria estudiar la importncia daquests nuclis llaners, saber les direccions
del trc mercantil, del seu volum, etc. Malauradament, aquests nuclis no han merescut
latenci dA. Garca Espuche que noms se centra en el nucli dOlot, i encara manifesta
la importncia de ladoberia i rebaixa la de la llana i dels paraires (Un siglo decisivo,
p. 200-206), per sobretot val la pena tenir present les consideracions dels negociants,
paraires, blanquers, etc., que apareixen a tota lobra; per al perode posterior, amb expressa
menci al nucli de Tortell, E. LLUCH, La revoluci industrial a la Garrotxa (1777-1822),
AIEG, XXV-II, (1981), p. 193-230. El sector ens apareix molt ms ben denit pel se-
gle XVIII, sobretot el nucli de Tortell, per tamb el de Sant Lloren de la Muga apareix a
J. TORRAS, Especializacin agrcola e industria rural en Catalua en el siglo XVIII, Revista
de Historia Econmica, any II, 3 (1984), p. 120-121 i 127. Quant al nucli de Banyoles
i el de Crespi sapunta, a partir dels registres parroquials, la presncia dels paraires i
teixidors, els primers en acusat descens durant el segle XVIII, vid. J. TREMOLEDA (coord.),
Histria del Pla de lEstany. Girona: Diputaci de Girona, 2000, p. 447-453, 463-464. Pel
que hem vist, seria altament desitjable una monograa sobre aquest sector manufacturer,
especialment dels paraires, per tamb dels blanquers i assaonadors, a partir del creua-
ment de fonts notarials i parroquials per al perode anterior al segle XVIII. Nosaltres aqu
ens limitarem a apuntar el potencial daquests que entraran en contacte amb la terra,
ja sigui ara com a arrendataris de drets, i ms endavant com a compradors de terres i
de masos, per ens queda la recana de no conixer levoluci anterior.
compra y ven de tot gnero de mercaderias, t parts en botigas y ne
t a son compte, porta administrations, ven blat, vi y oli y altres dife-
rents grans.
61
La denici s digna de gurar en qualsevol antologia
de textos histrics duna regi, com la vegueria de Girona, en qu el
negoci procedia essencialment de la terra, per que no es conformava
noms amb la terra, daqu les parts i que ne t a son compte, en
referncia a les botigues.
Val la pena que ens xem en dos noms per apuntar labast dels
negocis. En primer lloc, Domingo Maranges, del port de lEscala, que
gura com a sabater i negociant en aquests quinze anys analitzats, par-
ticipa en larrendament de diferents capellanies: Albons i Viladamat el
1691, Empries el 1693, Ullastret el 1694, Sant Feliu Sagarriga el 1695,
Pals el 1701, Empries el 1702, Pals i Sant Feliu Sagarriga el 1704.
Duna magnitud i envergadura superior sn els negocis dun merca-
der de Girona, Esteve Andreu. Sens dubte, els arrendaments de drets
feudals eren la seva especialitat ja que no sols el trobem arrendant
els drets de les capellanies,
62
sin tamb drets de les pabordies
63
i de
lAlmoina del Pa de la seu.
64
Hem volgut veure els negocis entorn de la
renda feudal en qu participava directament aquest mercader empre-
61. AHG. J. Pags, Not. Castell, processos, 1432-3 (1670-1683).
62. Trobem la participaci en larrendament de la capellania de Sant Gregori
el 1691, de Sant Jordi Desvalls el 1694, de Pals el 1696, dArenys de Mar el 1697 i el
1698, de Sant Mart Vell el 1701, de lArmentera el 1704 i de Torroella de Montgr
el 1705. Les dates sempre sn referides al primer any de larrendament.
63. El delme de Ca de la Selva el 1692 per 2.018,50 lliures amb J. Bover,
mercader tamb de Girona, la mateixa companyia repeteix loperaci el 1695 per 2.400
lliures i el 1697 per 2.861 lliures, el 1698 actua de fermana de G. Giberta, mercader de
Ca, per tornar a arrendar-lo amb A. Bover el 1699 per 2.420 lliures. Sens dubte, les
quantitats pagades eren molt ms elevades que les de les capellanies (ACG. Pabordia de
setembre i octubre dita de Ca de la Selva, 1661-1700). Les rendes de la pabordia de
novembre a Pineda el 1692, amb N. Vidal, J. Andreu, notari, i F. Parera, botiguer, tots
de Girona, per 400 lliures (ACG. Pabordia de novembre dita de Lloret, 1661-1700). Les
rendes de la pabordia de febrer, mar i abril a Castell, que consisteixen en el delme, el
1691, tamb amb J. Bover, mercader de Girona, per 1.300 lliures; tamb, amb J. Bover,
el 1695 per 1.365 lliures i per 40 lliures les menuderies, repeteixen el 1696 per 1.601 lliu-
res i 60, el 1697 per 2.300 lliures i el 1698, tot sol E. Andreu, per 1.650 per tres anys.
(ACG. Pabordia de febrer, mar i abril dita de Castell, 1661-1700).
64. El 1700 arrenda les rendes que cobra lAlmoina del Pa a Salt, amb J. Re-
quart, negociant de Girona, per 370 lliures (AHG. Reial Hospici. Manual de comptes del
paborde, 1700-1701), i el 1703, amb J. Benages, CHB, S. Milans, botiguer, i F. Milans,
adroguer, tots de Girona, Salt per 361 lliures, la Vall dAro per 700,50 lliures i Brunyola
i Sant Dalmai, noms amb F. Milans, per 551 lliures, des de 1702 (AHG. Reial Hospici.
Manual de comptes del paborde, 1703-1704). Brunyola i Sant Dalmai amb F. Milans,
adroguer, i fermana de J. Requart, el 1705 per 607 lliures (AHG. Reial Hospici. Manual
de comptes del paborde 1705). Les dades shan dagafar com una mostra resultant del
buidatge dels llibres de comptes daquestes tres institucions dels anys que shan conservat.
nedor, nhi ha uns altres que no apareixen aqu, sn les procures que
t encomanades dalguns nobles i, nalment, ell mateix es converteix
en senyor delmador. De moment hem localitzat trenta-vuit contractes,
Esteve Andreu, per, s noms un exemple.
65
Quant a les preguntes que plantejava E. Serra pels arrendaments
de la catedral de Barcelona de si les adjudicacions registren vinculacions
familiars i si hi ha participaci dun mateix arrendatari en ms duna
adjudicaci, la resposta ha de ser negativa en la primera part, que no
vol dir que no hi hagi cap cas (pensem en els Maranges de lEscala,
per sobretot, i aqu fa falta establir la genealogia amb precisi, dels
paraires Gelabert de Sant Lloren de la Muga i dels botiguers i nego-
ciants Gelabert de Figueres); en canvi, la segona qesti que apunta,
a la vista dels grups de Llers, Ordis i Agullana, i tamb els Maranges
o els Andreu,
66
hem de respondre positivament ja que clarament pre-
guren els arrendataris del segle XVIII.
67
Sempre en termes del que sn
els nivells gironins, i en cap cas comparables a les grans companyies
dels Cardona o dels Cortadellas de Calaf, casos emblemtics de capital
mercantil invertit en els arrendaments de les rendes senyorials.
68
Aqu noms hem apuntat algunes coses. Els arrendaments de les
capellanies de la seu de Girona sn una petita mostra. Hi ha una ofer-
ta considerable de rendes que se subhastaven pblicament, en primer
65. Sobre 423 contractes de les pabordies entre 1656 i 1700, els mercaders
apareixen en 20 contractes, Esteve Andreu apareix en 14. Els contractes de ms de mil
lliures sn 27: daquests Esteve Andreu i Josep Boer ll participen en 11 i 10 vegades,
coincideixen en 8. Sn, clarament, lelit. N. de PUIG, Larmari i les pabordies, p. 107 i
apndix 3. Vid. P. GIFRE, Mercaders a la terra. La trajectria dEsteve Andre, botiguer
de teles, mercader i senyor (Girona, 1680-1706), Estudis dHistria Agrria 17 (2004),
p. 513-532.
66. P. GIFRE, Mercaders a la terra..., p. 513-523. En aquest treball hem desen-
volupat la diversitat dinteressos en qu es troba involucrat aquest mercader.
67. E. Serra ha escrit: Uns altres elements a valorar sn [] si es dna la par-
ticipaci dun mateix arrendatari en ms duna adjudicaci i si larrendatari s sempre
un home allat o s possible detectar arrendataris associats. En aquest sentit puc ar-
mar [ que no] s gaire freqent la participaci dun mateix arrendatari en ms duna
adjudicaci, tampoc no s gaire freqent laparici darrendataris participant associa-
dament en una mateixa o en diverses adjudicacions. Ara b, tamb s constatable si
b sense signicaci estadstica la presncia de smptomes o tendncies que semblen
congurar-se en aquest sentit, per la meva mostra evidencia que encara s difcil trobar
aquests fenmens reproduts duna manera sistemtica. En canvi, s que puc armar que
quan els trobem sn encara amb un carcter eventual i espordic (Pagesos i senyors
a la Catalunya del segle XVII, p. 289). La situaci gironina divergiria daquests plante-
jaments?, o les dinmiques que presenten aquests grups que hem analitzat sn efectes
del pur atzar atribubles exclusivament a la font usada?
68. Vid. M. CAMINAL, E. CANALES, J. TORRAS, Sobre la renta seorial en Catalua
en el ltimo tercio del siglo XVIII, II Simposio sobre el padre Feijoo y su siglo, II. Oviedo:
Centro de Estudios del S. XVIII/Ctedra Feijoo, 1983, p. 270-278.
lloc, els delmes de les parrquies i les rendes dels senyors directes, que
tamb sarrendaven, i durant la segona meitat del segle XVII hi haurem
dafegir encara els redelmes que simposaven les universitats, a ms dels
arrendaments de les botigues, tavernes, eques, dret de la sal i altres
propis de les universitats. Loferta era molt mplia. El negoci hi devia
ser quan molta gent de tota condici shi va abocar.
69
Tornarem a tro-
bar aquests paraires i negociants quan parlem del mercat de la terra,
perqu una de les direccions de la inversi era la renda senyorial, una
altra la propietat de la terra. All que ara interessa destacar s que hi
havia una base social molt ampla que participava, indirectament, de la
renda feudal, que, en la mesura que en participava, i en treia beneci,
no sols no la qestionava, sin que, per la part que li tocava, ajudava
a mantenir-la dreta i consistent. Si no com hem dentendre que una
bona part dels arrendaments de les capellanies de la seu eren copats
per pagesos i gent de la mateixa contrada? No calia que els percep-
tors de rendes fossin presents per cobrar-les, prou que se nencarrega-
ven els batlles de sac i els arrendataris de cobrar el que estava apuntat
en els llevadors.
CONCLUSI
La renda feudal, tal com lhem pogut analitzar a travs de la
renda percebuda per les capellanies de la seu de Girona, experimen-
ta un creixement en termes reals durant el perode 1503-1705, amb
una aturada signicativa, per no irrecuperable, en els anys anteriors
a la guerra de Secessi. Els nivells mxims del creixement del segle XVI
sassoleixen de nou al cap de gaireb cent anys, en alguns ardiaconats
ns i tot abans. Haver mantingut la renda, tot i les dicultats generals
que les rendes feudals experimenten entre 1580-1640 a Catalunya i
a la monarquia hispnica, t diferents explicacions. La ms important, a
parer nostre, s que les capellanies de la seu de Girona, i la catedral en
el seu conjunt, han usat les eines a la seva disposici per a mantenir
la renda en termes reals: la participaci en corts en el bra eclesistic,
tot forant, per la via legislativa les mesures legals que els permetien
de mantenir la renda en els nivells que havia quedat estipulada a la
sentncia arbitral de Guadalupe, s a dir, mantenint delmes, tasques i
69. Lnic estudi existent sobre el negoci dels arrendaments de drets ha estat
efectuat per un perode posterior al que aqu tractem, 1764-1773, i encara per zones
del Baix Ebre i Arag. Els guanys oscillen entre un 35% del capital invertit en els
anys bons i un 15-20% els anys dolents, G. FELIU, El negocio de los arrendamientos
de rentas seoriales. Examen de un libro de cuentas, Revista de Historia Econmica,
any III, I, (1985), p. 31-54.
llusmes; i, a nivell giron, amb el recurs a la via judicial contra qual-
sevol desviaci a la norma general dhaver de pagar escrupolosament
all que havia quedat estipulat el 1486 i el que gurava en els capbreus.
Sens dubte, el recurs a la cria eclesistica, al tribunal del Sant Oci
o a lAudincia era una inversi de futur. Les sentncies aconseguides
eren mostrades amb valor de jurisprudncia per intimidar futures ac-
tuacions que tendissin a erosionar la renda. Aquesta explicaci s una
clara imputaci al poltic, ja que la coerci era all que assegurava
poder percebre la renda.
En la percepci de la renda feudal, per, no sols hi havia un
destinatari nal, les capellanies de la seu de Girona, sin que aques-
tes eren les darreres destinatries de la renda. Entre la subhasta de
larrendament i el pagament de les terces acordades hi havia no pocs
partcips. En la mesura que les rendes feudals eren molt heterognies
i diverses, heterogenis i diversos eren els partcips de la renda. En ms
o menys quantitat el cobrament de la renda feudal era un negoci per
a petits i grans. Aquest fet, aquesta realitat, no pot ser subestimada si
volem entendre el manteniment de la renda feudal durant els segles XVI
i XVII al bisbat de Girona, tal com les corbes de les vuitanta-una sries
de les capellanies de la seu acaben de mostrar.
A banda daix, la renda feudal s un indicador de la producci
agrria en la mesura que la part ms important prov de les detracci-
ons proporcionals a la collita, majoritriament delme i tasca, en menor
mesura braatges i calcatures, i censos, per tant, en la mesura que
aquesta corba tradueixi, ni que sigui mnimament, la producci agrria
hem desperar que, si ms no la tendncia, hagi estat de creixement en
el perode 1503-1705. Estudiar levoluci de la renda, amb les dades
de qu disposem, s ms fcil que examinar levoluci de la producci.
Tenim indicis, alguns prou slids, daltres indirectes, que permeten
pensar en canvis en la producci: la plantada doliveres, lexpansi de
conreus guanyats a lerm al nal del segle XVI, la introducci de llegums,
als rostolls o en rotacions ms complexes, dels quals, assabentada, la
catedral nha volgut percebre delme i nha forat el cobrament per la
via judicial. Tot i tenir sentncia favorable, no sempre era acatada.
Lanlisi de la producci pot aclarir alguns aspectes, la de la resistncia
pagesa daltres.
Els senyors tils i propietaris de masos es troben ben presents
en el negoci de la recaptaci de la renda feudal ats que era una
activitat que els podia reportar ingressos al seu patrimoni. No viuen de
negociar, com ho fan els mercaders i negociants, per s que quan es
disposa duna renda sinverteix all on hi ha negoci. Lactivitat de com-
panyies arrendatries de drets feudals no est allunyada de la inversi.
Era una possibilitat, com altres, i laprotaven. Amb la particularitat
que per a moltes companyies arrendatries, especialment per aquelles
constitudes amb capital urb, eren imprescindibles pel coneixement que
tenien dels llocs i per ser prctics en el de la terra, de les prctiques
productives i de les del cobrament de les rendes. Esdevenien la col-
laboraci imprescindible. De manera que, les companyies arrendatries
integrades exclusivament per pagesos participen en els arrendaments
que no suposen un capital superior a les quatre-centes lliures, amb
ms de quatre-centes trobem poca presncia de pagesos, i sobretot se
centren en contractes de menor quantia, en els quals, prcticament a
tots els trams, intervenen en un de cada quatre.
El fet que un nombre signicatiu de pagesos, i entre aquests els
senyors tils i propietaris de mas hi tenen un lloc signicatiu, parti-
cipi en companyies arrendatries de drets i rendes feudals no suposa
que mantinguin una actitud de collaboraci amb la senyoria directa
i el delme. Primer de tot, sn senyors tils i propietaris de mas. Sn
productors agrcoles o perceptors de teros provinents de masos. Lin-
ters principal est en la renda de la terra que es veu reduda amb
la taxa de sostracci feudal. Aix explica que davant els processos de
recomposici de la renda feudal posterior a Guadalupe, els pagesos
de mas siguin al capdavant de la reivindicaci pagesa. La comunitat
els atorga poders sucients per poder pledejar contra senyors directes
i perceptors del delme en tot all que pugui suposar un perjudici per
al com i un increment de la taxa de sostracci. Sn lavanada de
la comunitat. No tenen lenvergadura dels sndics remences de 1448
o de 1488, ni tampoc abracen geograes tan mplies. El seu abast s
tot just la universitat o la parrquia, ms enll no trobem experincies
massa reeixides, la batllia estreta de Girona o les parrquies sota de-
pendncia del monestir de Banyoles poden ser exemples de ms abast o
un malconegut procs per la quitaci del comtat dEmpries, per, en
general, s a escala local on es porten a terme les lluites en els segles
XVI i XVII. I, en aquest mbit, els vells masos de passats remences, que
confessen la condici dhomes propis i que reconeixen que estan obli-
gats a pagar el cens per la redempci dels mals usos, i que alguns sn
tamb batlles de sac, sn els que lideraran una lluita pacient i llarga,
sovint aconsellats per notaris o doctors en drets, per forar a negociar
laltra part. La via de la concrdia i del pacte acostuma a ser el seu
objectiu. No sempre saconseguir, i no sempre shi arribar des duna
posici en la qual la fora estar sovint en poder del bar, que usar
la coerci ns on calgui per no veure reduda la renda. El conicte
dinteressos existeix i s permanent. Els senyors tils i propietaris de
mas tindran clar quin s el seu bndol, per aix no ser obstacle
perqu busquin vies negociades en la resoluci del conicte. I, com
Joan Amalric de Fornells, veuen malament les actituds individualistes
pel que suposen de trencament dels acords assolits. O com els senyors
tils de Sant Gregori quan veuen com els terratinents, sovint ciutadans
gironins, trenquen la unitat dacci comunitria i donen la possessi
als delmadors del lloc o com a Campdor, quan alguns van pel seu
compte per aconseguir petites millores en la reducci del pagament
de la renda. La desviaci a la norma tcita imposada per la comuni-
tat s mal vista. La participaci en el negoci de la renda feudal, per,
no implica canvis en aquesta norma. La renda feudal o el pagament
del delme no es discuteix, es pot discutir qu i com sha de pagar. La
participaci en el negoci feudal sentn des de la lgica admesa per
la comunitat.
SEGONA PART
PATRIMONI I FAMLIA
INTRODUCCI
La histria de la famlia ha esdevingut una matria especca
destudi on conueixen investigadors de diferent procedncia, dem-
grafs, socilegs, antroplegs, historiadors i altres investigadors socials.
Si analitzem aquesta producci des de la histria, i ens centrem en
lpoca moderna, hi ha hagut, en els darrers trenta anys, tres grans
moments: el primer est marcat pels estudis de P. Laslett i el Grup de
Cambridge durant els anys setanta, ms endavant arribaren els estudis
centrats en lanlisi dels sentiments i, ja en els anys vuitanta i noranta,
uns altres estudis en qu lanlisi demogrca ha deixat pas a lanlisi
social. En aquest darrer canvi dorientaci hi ha tingut molt a veure la
historiograa modernista italiana, centrada en anlisis regionals o ns
en una sola comunitat, que ha tingut el gran mrit de situar la famlia
en el seu context social, econmic i poltic.
1
A Catalunya, els estudis
de la famlia dpoca moderna han estat poc amatents al que sestava
fent fora, llevat dalguna excepci.
2
Els estudis demogrcs han estat
tan insucients que a hores dara encara no tenim clar el nombre de
components de la famlia catalana. Lanlisi institucional, deguda sobretot
als historiadors del dret, per la seva part, ens ha proporcionat les pau-
1. A banda dels diferents treballs que seran citats expressament, i entre la molta
bibliograa existent, interessa remarcar uns quants estats de la qesti: el llibret de
M. ANDERSON, Aproximaciones a la historia de la familia occidental (1500-1914). Madrid:
Siglo XXI, 1988 (1a ed. de 1980), J. CASEY, Historia de la familia. Madrid: Espasa Calpe,
1990 (1a ed. 1989), i C. CASANOVA, La famiglia italiana in et moderna, Ricerche e modelli.
Roma: Carocci, 2000 (1a ed. 1997).
2. Sn de gran rellevncia els estudis de Lloren Ferrer, un nombre signicatiu
dels quals es troben recollits a L. FERRER, Hereus, pubilles i cabalers. El sistema dhereus
a Catalunya. Catarroja-Barcelona: Afers, 2007. Sobre la metodologia daquest autor, Com
hem abordat lestudi de la famlia, p. 15-28.
tes en qu es movia la famlia catalana. Els antroplegs, darrerament,
shi han referit de manera ms expressa pels segles XIX i XX, on shan
dedicat a estudiar sobretot les aliances familiars en temtiques que van
de linters a lamor.
3
Tot aquest conjunt destudis els tenim en compte,
per cap no entra de ple en el que volem plantejar ara mateix que sn
els processos que intervenen en la formaci dels patrimonis agraris en
una societat rural marcada pel predomini de la famlia troncal, amb
heretament nic, on podien conviure en una mateixa casa dues o tres
generacions, presidides per la gura de lhereu.
En el cas dels estudis demogrcs, antropolgics o institucionals,
els patrimonis agraris sn al darrere de les famlies, per poques ve-
gades senfoca lanlisi cap a les dinmiques familiars ni patrimonials.
Pot haver inut en aquesta manca destudis el fet de no disposar, per
a lpoca moderna, de fonts generals, fcils de ser tractades estadstica-
ment. O s que no entrava dins els seus objectius. Per per a nosaltres
s que hi entra, ja que els patrimonis que trobem en els segles XVI i
XVII experimenten canvis, alguns espectaculars, que poden portar des
del seu engrandiment ns a la seva total extinci. Si no s per causes
biolgiques que en provoquin la desaparici, les famlies es mantenen,
per no els seus patrimonis. Aix, doncs, aqu interessa analitzar les
raons per les quals alguns patrimonis pagesos varen acabar per esde-
venir la capa superior de la societat pagesa. Aix no vol dir que ens
oblidem dels altres, en la mesura que el que volem estudiar sn les
estratgies patrimonials i familiars entendrem que alguns van reeixir
perqu, entre moltes altres causes, daltres van fer fallida. Saber perqu
uns van poder esdevenir senyors tils i propietaris de diferents masos i
van obtenir notorietat i reconeixement dins la seva comunitat dorigen o
la van transcendir esdev clau en el nostre estudi. Mancats com estem
dindicadors generals, ens haurem de moure en lmbit dels estudis de
cas. La generalitzaci noms hi podr ser apuntada a ttol dhiptesi.
Durant lpoca moderna no podem parlar de comportaments propis
de la famlia pagesa catalana, sin de pautes dactuaci en funci dels
respectius patrimonis. s ben clar que existeixen diferncies substan-
cials en el si de la pagesia, diferncies que provenen, en la seva major
part, de la disponibilitat de terres o daccs als bns i usos comunitaris
(en les cases de muntanya laccs a les herbes i pastures comunitries
s ms important que la possessi en propietat de dominis tils). Els
3. La Revista dEtnologia de Catalunya, 8 (1996), hi dedic un dossier precedit
duna interessant introducci dI. Terradas que porta el suggestiu ttol: La histria de
la famlia a Catalunya: una proposta danlisi prenent en consideraci el marxisme.
patrimonis, ms sovint les cases, es troben en el centre de les comu-
nitats pageses. Sn les cases, que no sn altra cosa que la plasmaci
material dels patrimonis, all que ns el referent i el smbol emble-
mtic, les que transcendeixen les generacions. Fixem-nos noms en
uns quants actes habituals de les famlies de senyors tils i propietaris
de masos i veurem clarament que all que predomina s la casa, el
patrimoni, i no el nom, la famlia o el llinatge. En el moment que una
pubilla contracta matrimoni amb un cabaler s aquest qui trasllada
la seva residncia al patrimoni de la pubilla, perqu del que es tracta
s dassegurar la continutat de la casa. El cabaler acabar per perdre
el cognom familiar de procedncia, ell afegir llies de la casa de la
pubilla, encara durant la seva vida, al cognom de procedncia; sovint,
al nal de la seva vida lacabar perdent. Si encara no ho ha fet, a la
generaci segent, segur que els seus lls portaran el nom del patrimo-
ni heretat, la successi del qual haur quedat convenientment lligada
en contractar el matrimoni. Podem pensar que estem en una situaci en
qu els cognoms no shan consolidat, sobretot cal veure aquest pro-
cs en una societat agrria com la que estudiem com una mostra del
predomini del patrimoni sobre la famlia. Un segon indicador el tro-
bem en el moment de les darreres voluntats, sempre que s possible
el testador disposa de ser enterrat en el vas dels seus familiars (s
evident que el fet de disposar-ne suposa un fet diferencial, i s clar, si
s dins lesglsia parroquial en una capella concreta, encara ms), no es
planteja el dubte de quina famlia, sempre, si no es diu el contrari,
senterra dins el vas de la casa, del patrimoni. Hi ha tres situacions
en qu el que acaba per prevaldre s el patrimoni: en rebre el cognom en
nixer, en entrar en una altra casa per via matrimonial i tamb en ser
enterrat. Al cap i a la sn els tres moments que marcaven la vida
duna persona.
Fixem-nos ara en un altre aspecte que posa de manifest el paper
determinant del patrimoni per les famlies pageses de propietaris de
mas. En els seus arxius han conservat la documentaci necessria,
aquella que tenia una funci, la defensa dels seus drets. Quan ana-
litzem aquesta documentaci ens adonem que all ms preuat sn
els actes, sovint coneguts per actes de la casa, que sn els que fan
referncia als drets sobre el patrimoni. Els actes relatius a la famlia
apareixen en la mesura que asseguren la successi a aquests drets.
Entre els llibres ms importants no hi trobarem, en canvi, llibres de
famlia on apareguin descrits els diferents components (ni que sigui els
hereus, a manera de genealogies), sin llibres mestres, llibres dactes o
darxivaci. s a dir, poques vegades trobarem una reconstrucci de
les famlies que han posset el patrimoni, amb el corresponent arbre
genealgic. Potser en el segle XIX sigui ms habitual de trobar-ne,
4
per
per als segles anteriors s ms rar. Noms podem fer referncia a tres
petites reconstruccions genealgiques i familiars (deixem de banda les
reconstruccions efectuades per motius judicials), la primera s la que
efectu Flix Domnech, pags propietari de terres, donzell, domiciliat a
Sant Feliu de Guxols, escriu a la darreria del segle XVII, en la primera
pgina de la qual explica les motivacions que el portaren a redactar-la:
la geonologia o descendncia de la casa de Domnech [], ce
trobaran las personas que comensaren de fundementar la casa
assentadas per sos ordes y graus, [] y tanb se dexer lloch a
las personas que avuy ocupan alguns puestos perqu ci la fortuna
los millorava o noten lo any y dia en qu foren millorats y lo any
y dia en qu niren y ax matex o podran continuar los qui des-
prs de mi succehiran a la casa, advertint que per falta de medis
no he pogut desterrar major entiguidad que la que va notada.
5

La segona, el llibre del Noguer de Seguer, obra de Pere Noguer,
escrit el 1747, amb el ttol Llibre de la antiguitat y progressos de la casa
de Noguer de Segar y genealogia de tots los hereters de dita casa y llurs
descendncia, junt ab la antiquitat y srie dels hereters de las casas que
per rah de successi sn incorporadas en la isienda de dita casa,
6
s
un exemple a Catalunya del ms semblant al que a Itlia sanomena
llibre de famlia.
7
Lautor recull, hereu a hereu, des de 1203, tant la
lnia troncal dels Noguer, com la lnia genealgica de les cases que
acabaren entroncant amb els Noguer. En tercer lloc, disposem, tam-
4. M. BOSCH, L. FERRER, Estudi introductori a la reedici facsmil del llibre
Biograa o explicaci del arbre geneolgich de la descendncia de casa Heras de Adri
(1350-1850) de Miquel Heras de Adri. Girona: AHRCG, 2001, p. 20. El mateix Miquel
Heras que public la genealogia familiar el 1857, amb anterioritat shavia dedicat al
llibre mestre que deix acabat el 1834.
5. BPP. Recull de Domnech, p. 577r.
6. Arxiu del Noguer de Seguer. Devem una transcripci daquest llibre a lama-
bilitat de Rosa Lluch.
7. R. MORDENTI, I libri di famiglia in Italia. II. Geograa e storia. Roma: Edizi-
oni di Storia e Letteratura, 2001, p. 14-24; del mateix autor. Les livres de famille en
Italie, Annales HSS, 4 (juliol-agost 2004), p. 793-799. La denici de llibres de famlia
no s acceptada per tothom, especialment els historiadors orentins sn ms reacis a
usar aquest nom, vid. sobre aquest debat: G. CIAPPELLI, I libri di famiglia a Firenze.
Stato delle ricerche e iniziative in corso, dins R. MORDENTI, I libri di famiglia in Italia.
II. Geograa e storia, p. 131-139. C. CAZAL, C. KLAPISCH-ZUBER, Mmoire de soi et des
autres dans les livres de famille italiens, Annales HSS, 4 (juliol-agost 2004), p. 805-826,
especialment p. 814-826, on planteja la qesti si els llibres orentins sn larquetipus
o el model de llibre de famlia. G. CIAPPELLI, La memoria familiare in et moderna. Il
caso toscano, dins R. AGO, B. BORELLO (ed.), Famiglie. Circolazione di beni, circuiti di
affeti in et moderna. Roma: Viella, 2008, p. 317-339.
b, de la genealogia dels Anglada, apotecaris de Banyoles, que volen
remarcar lascens social des de Baldiri Anglada, ll de la casa y mas
Anglada de la parrquia de Vilert, lo qual fou ll estern de dita casa,
amb la formaci dun considerable patrimoni urb a Banyoles i un
mas a Puigpalter, tamb dins el terme de Banyoles.
8
Ben poca cosa si
ho comparem amb la proliferaci de llibres mestres.
Les genealogies i els arbres genealgics els podrem trobar entre
la noblesa, encara poques vegades en els seus arxius, presidint la sala,
convenientment arreglats perqu les seves arrels puguin entroncar amb
Carlemany. En els arxius de la noblesa, i en aix hi ha total coincidn-
cia amb els de la pagesia de mas, trobem, sobretot, els espculs, una
variant dels llibres mestres o darxivaci.
9
La diferncia principal entre
ambds tipus de llibres rau en la seva confecci: els llibres mestres
acostumen a estar ordenats pels actes, els espculs, pels hereus de la
famlia. Una variant la trobem en el Llibre de notcias relativas a la
casa del doctor Francisco Salv, recullidas, arregladas y manadas copiar
per ell mateix, escrit en el darrer decenni del segle XVIII.
10
Certament,
es tracta duna persona lletrada, lillustrat catal ms important per
molts historiadors de la cultura i la cincia, per ara i aqu interessa
la confecci del seu Llibre de notcias de la casa, tal com apareix en
ladvertncia inicial:
Despus de la mort de mon senyor oncle paterno, lo reverent
Joseph Salv, prevere y rector de Peralada, ocurreguda als 17
abril de 1790, hagu de encarregar-me del manetg del patrimoni
de mon senyor pare, de lo que cuid ns a son bit lo sobredit
oncle meu, del mateix modo y ab la mateixa independncia que
durant la vida de son germ, mort en 1783. Fou precs pues en-
terar-me de varios papers y aix me excit la idea de reunir en
est llibre totas las notcias relativas a m ascendncia, als bns
que poseiren mos pasats y a tot lo que pogus interesar a mos
succesors. Tenia un bon modelo en lo que habia fet per la famlia
de Campillo, de la qual descendeix ma senyora mare, son oncle
lo reverent dr. Anton Campillo, prevere, perqu est oncle meu de
8. ADG. Arxiu casa Carles. Llibre 60. Llibre de canalars y memrias de Joan
Ferrer, bottiguer de Banyoles, comensat a 14 maig 1688, s. f.
9. Pel que fa als arxius nobiliaris ens basem en els que hem treballat direc-
tament, sobretot larxiu Crulles-Peratallada dAiguablava i el del marqus dAlfarrs
a Viladellops; pel que fa als de les famlies propietries de mas, P. GIFRE, J. MATAS, S.
SOLER, Els arxius patrimonials. Girona: AHRCG, 2002.
10. AHCB. Ms. B42. Devem el coneixement daquest interessant text a lamabi-
litat de Pep Vila.
part de mare era hbil en la matria y aixs des de dit any me
dediqu a tal empresa.
La citaci adverteix clarament quins sn els motius que lhan portat
a redactar-lo, els mateixos que empenyien qualsevol hereu a escriure
el corresponent llibre mestre, i el que val la pena de destacar, apunta
que ha seguit un model, el del seu oncle Campillo, prctic en la ma-
tria. Aquest model sacostava ms als espculs que als llibres mestres
pel que fa als aspectes formals, distribuci i descripci dels actes. La
primera part, les Notcias de la genealogia del doctor Francisco Salv,
orinda de san Cipri de Mollet prop Peralada, sordena per segles i
poques. Per, ms que apuntar les actuacions dels diferents hereus,
all que linteressa s relacionar el patrimoni. Pels objectius, doncs, s
un veritable llibre mestre.
Tornem a les diferncies entre espculs i llibres mestres. Entre la
noblesa interessa destacar la continutat en relaci amb una persona,
la que t el ttol; entre la pagesia all que interessa s resseguir la
continutat dels drets sobre terres i bns. Per aquesta ra, si s que els
problemes successoris no hi porten, difcilment, durant els segles XVI i
XVII, trobarem genealogies en els arxius de pags (lexcepci seran les
qestions de plets en qu all que es vol demostrar s la successi, no
per la successi en si mateixa, sin perqu permet accedir a lherncia),
ni llibres de la famlia (com a molt trobarem referncies, anotacions,
alguna actuaci memorable, per res semblant a les Ricordanze de la
Toscana o els llibres de famlia italians, segons la denici de Ral
Mordenti),
11
en canvi els llibres mestres, sobretot en el segle XVIII, hi
seran abundants.
Els canvis de dinmiques econmiques, patrimonials o socials
tindran la seva translaci en les decisions de la casa. Val a dir que
aquestes decisions es poden entendre des de la decisi patriarcal del
corresponent pater familias, sovint solia passar. Per sobretot les hem
dentendre des de ladaptaci a les noves circumstncies, unes adapta-
cions, unes decisions o estratgies, que ben poques vegades suposaven
grans novetats, si no s que hi haguessin transgressions a la norma
general, que tamb nhi havia. Les pautes en el sistema dherncia o de
casament eren decidides en funci de les necessitats patrimonials. Que
hi havia una minoritat amb pubilla i faltaven braos en lexplotaci,
els tutors encarregats de la minoritat, si es podia, cercaven m dobra
11. Vegeu les reexions sobre els llibres de famlia catalans, X. TORRES, Els lli-
bres de famlia de pags. Memries de pags, memries de mas (segles XVI-XVIII). Girona:
AHRCG, 2000.
assalariada o arrendaven el mas al ter, en darrera instncia, si calia,
tamb es podia pactar el matrimoni de la pubilla, encara menor, per
obtenir uns braos joves que asseguressin la continutat del mas i po-
sessin a la minoritat.
12
Tamb podia passar el contrari, que sobressin
braos, i boques, en aquest cas es procedia a buscar alternatives per
als lls cabalers: des denviar-los a cabalejar, anar de mosso o de
minyona, anar a vila a aprendre un oci o entrar en religi. En cas
que els dots fossin elevats i el mercat matrimonial es poss difcil, hi
havia sens dubte opcions, les ms habituals consistien en els matrimo-
nis creuats i, en darrera instncia, o no tan darrera, en la solteria. En
cas de mort dalgun dels cnjuges, les segones npcies no tardaven a
produir-se, i ms duna vegada, per no trencar els enllaos pactats entre
les dues famlies, la famlia de la nvia hi aportava una altra germana,
s el sororat. Totes aquestes opcions, estratgies familiars, obeen en
darrera instncia a la necessitat de preservar el patrimoni originari, si
es podia, ampliar-lo. Lampliaci, per, no s el primer dels objectius
en el rnquing de les estratgies familiars.
La hiptesi que volem defensar en aquest apartat s que la princi-
pal via dampliaci patrimonial passava, sobretot, pel mercat de terres.
Les dinmiques familiars i patrimonials solien ser de conservaci del
patrimoni que a mitj i curt termini podien esdevenir estratgies expan-
sives. No eren buscades, arribaven. Sovint les dinmiques biolgiques i
ns latzar hi ajudaven. Per poques de les dinmiques expansives que
hem pogut estudiar tenien xit dimmediat, s a dir, rarament en la
generaci en qu es produen els enllaos matrimonials, i difcilment
en la primera, la dels lls, es produa una ampliaci patrimonial. No
obstant aquests impediments, al llarg dels segles moderns assistirem a
la formaci i desintegraci dimportants patrimonis agraris. La principal
ra daquesta mobilitat lhem de buscar en un actiu mercat de drets
sobre dominis tils de terres, de dominis directes, ns als de jurisdic-
cions i de delmes. Fos en petits lots o en lots sencers, tot podia ser
objecte de compravenda, encara que hi haur qui posar inconvenients,
com pot ser amb la instituci dels hereus gravats o la vinculaci dels
bns, o les prohibicions expresses en els testaments de vendre terres
o, sabent els mals resultats que podia ocasionar, de fer fermances.
Podia haver-hi un mercat de terres en el qual loferta no sols
fos restringida, sin que totes les dinmiques contribussin a redu-
ir-la? El mercat existia perqu, tot i les dinmiques contrries al fet
que els patrimonis es desprenguessin de terres, algunes vegades, de
12. S. de LLOBET, El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Barcelona: Fun-
daci Noguera, 2005.
manera inexorable, les mateixes dinmiques familiars o la conjuntura
hi podien portar. El frgil equilibri en qu es movien moltes de les
economies familiars pageses podia abocar-les a lendeutament i, en
darrera instncia, a lalienaci patrimonial. Ha estat repetides vegades
explicat els efectes del crdit, tan necessari en les inversions, per
que podia esdevenir altament nociu pels patrimonis familiars pagesos
quan es torcia la dinmica familiar o leconomia entrava en una fase
crtica. Contingncies familiars (morts dhereus o pubilles, minoritats,
pagaments de dots i llegtimes, retorn de dots, etc.), dinmiques bl-
liques duradores (especialment difcil per la seva llarga durada va ser
el perode 1640-1720 a la vegueria de Girona, amb el que suposa de
manteniment de la scalitat de guerra), per tamb efectes puntuals
sobre leconomia pagesa (males collites, epidmies de bestiar, caigudes
de preus) podien portar el trencament daquest difcil equilibri entre
entrades i sortides en qu es movien les economies domstiques pageses.
La conjunci de dicultats internes i externes podia abocar a la roda
dels censals de la qual moltes famlies de propietaris de mas nestaven
carregats (tamb podien ser creditors), mentre les pensions daquests
censals eren pagades, tot entrava dins la lgica del sistema creditici:
el negoci duns era la taula de salvaci dels altres; quan comenaven
els endarreriments en el pagament de les pensions i els impagaments
eren una realitat difcil dafrontar, comenava la pressi que forava
la venda. Entrem en una realitat que s el de la venda forada, en
quin mercat, per, la venda no s forada? Certament, en un mercat
on preval lespeculaci, per no sembla haver estat habitual durant
els segles moderns.
Algunes reexions han de venir tamb de la disponibilitat de nu-
merari. s clar, els venedors shi veuen forats, per, i els compradors
com sho fan per acumular? Sestudiar ms endavant la procedncia
dels ingressos dels senyors tils i propietaris de mas, que t uns puntals
bsics: la terra i la ramaderia, per tamb el negoci (des de la partici-
paci en companyies arrendatries de drets feudals o municipals, ns
a la intervenci en negocis manufacturers, com podien ser els pous
de gla o els forns de vidre, per posar alguns exemples), i encara, no
ho podem oblidar, els ingressos derivats dels dots i lestalvi daquests.
s molt expressiva la frase que Miquel Heras dAdri, el 1857, dedic
a lhereu Pons Heras, que va viure a mitjan segle XVII, quan en refe-
rir-se als adelantos efectuats en el patrimoni diu: tingu adems la
felicitat de no haber de pagar llegtima alguna a sos germans ni a sos
lls durant la sua administraci.
13
13. Biograa o explicaci del arbre geneolgich de la descendncia de casa Heras
de Adri (1350-1850) de Miquel Heras de Adri, p. 31.
Aix, doncs, descriurem primer unes dinmiques essencialment
contrries al mercat i desprs ens xarem en el desenvolupament del
mercat de terres. Daquesta manera ens apareixeran les principals di-
nmiques patrimonials.
En els estudis sobre la famlia rural, un dels aspectes que ha cen-
trat latenci dels historiadors ruralistes s la transmissi i la successi
del patrimoni agrari.
1
A lpoca moderna a la vegueria de Girona i al
conjunt catal la prctica habitual ha consistit en lheretament nic
i, per tant, la transmissi ntegra dels bns a lhereu, el ll gran o,
si no nhi ha, la pubilla, la lla gran; als altres lls els era reservada
la llegtima. Es tracta duna prctica que t lobjectiu de mantenir la
integritat dels bns patrimonials, tot i aix, no ens trobem davant
duna societat immbil, sense mercat de la terra, sin tot el contrari.
Si b aquest mercat de terres (de drets sobre terres), almenys com a
hiptesi de partida que no ha estat comprovada, no deu ser compara-
ble al mercat existent en els territoris on la prctica de la transmissi
patrimonial consisteix en un repartiment igualitari entre els lls,
2
no
1. Vid. Ncessits conomiques et pratiques juridiques: problmes de la trans-
mission des exploitations agricoles, XVIII-XXe sicles, J. GOY, A-L. HEAD-KNIG (eds.),
Mlanges de lcole Franaise de Rome, 110-1 (1998). Millor encara, B. DEROUET, Parent
et march foncier lpoque moderne: une reinterpretation, Annales HSS, 2 (2001),
p. 337-368, on discuteix la tesi de G. Levi sobre la formaci del preu de la terra i la
interpreta a partir dels sistemes de reproducci social existents, i no pas com a resultat
de la relaci de parentiu entre comprador i venedor. Val la pena referir-se a la relaci
bibliogrca de J-M. MORICEAU, La Terre et les Paysans aux XVIIe et XVIIIe sicles (France et
Grande-Bretagne). Guide dhistoire agraire. Rennes: AHSR-Bibliothque dhistoire rurale,
1999, p. 146-151 i 224-231. G. BAUR, Ch. DESSURREAUT, J. GOY, Familles, Terre, Marchs.
Logiques conomiques et stratgies dans les milieux ruraux (XVIIe-XXe sicles). Rennes:
Presses Universitaires de Rennes, 2004.
2. Cal, per, plantejar-ho en forma dhiptesi, ja que no disposem de treballs que
puguin ser comparables als efectuats en zones de repartiment igualitari de lherncia:
G. Baur apunta que al Narbons estudiat per Larguier hi ha un mercat de terres ms
important que el de la Normandia o de la Beauce (G. BAUR Le fonctionnement du
march-pre: la circulation des proprits dans le bocage normand au XVIII sicle,
PATRIMONI I FAMLIA. LA CONTRACTACI
MATRIMONIAL: DOTS, HERETAMENTS
I ALTRES ESTRATGIES FAMILIARS
per aix el conservadorisme patrimonial, ra que condiciona lactu-
aci dels hereus, impedeix la participaci en el mercat de terres. En
teoria, mancats com estem destudis emprics que permetin fonamen-
tar-ho sucientment, els senyors tils i propietaris de masos els hem
de trobar ms com a compradors que no com a venedors, per tamb
els trobem en aquesta darrera condici com a resultat de processos
dendeutament dels quals tampoc no en podran escapar.
Tot i ser aquesta la norma general, cal analitzar prctiques famili-
ars i patrimonials, ja que el dret est al servei del patrimoni, i lhereu,
i la famlia per extensi, es limita a gaudir de lusdefruit generacional
del patrimoni, tot assegurant-ne la reproducci (social, econmica i
patrimonial). La famlia es converteix en una anella de la continutat
patrimonial que els seus hereus han de mantenir i, si poden, augmen-
tar. El dret s posat al servei daquests interessos, de la casa o de la
famlia. Per el que cal estudiar, primerament, s com es concreta en
cada cas i en una poca histrica determinada, els primers segles de
lpoca moderna (aquest apartat se centrar en el XVII), perode en qu
es consoliden canvis signicatius en lorganitzaci familiar i patrimonial
que tenen la seva traducci en lordenament jurdic, s a dir, es defuig
linstitucionalisme per retornar a la histria.
3
Deliberadament, en el ttol hem posat patrimoni al davant de la
famlia, perqu partim de la constataci que, com a mnim durant els
R. BONNAIN, G. BOUCHARD, J. GOY, Transmetre, hritier, succeder. La reproduction familiale
en milieu rural, France-Quebec (XVIIIe-XXe sicles). Li: Presses Universitaires de Lyon,
1992, p. 80). Per un plantejament general, vid. B. DEROUET, Pratiques successorales
et rapport a la terre: les socits paysannes dAncien Rgime, Annales ESC, 1 (1989),
p. 173-206, i La transmission galitaire du patrimoine dans la France rurale (XVIe-
XIXe sicles): nouvelles perspectives de recherche, F. CHACN, L. FERRER, (eds.), Familia,
casa y trabajo. Historia de la familia. Una nueva perspectiva sobre la sociedad europea.
Mrcia: Universidad de Murcia, 1997, p. 73-92. Tamb: G. BAUR, La transmission des
exploitations: logiques et stratgies. Quelques rexions sur un processus obscur, i B.
DROUET, J. GOY, Transmetre la terre. Les inexions dune problematique de la diff-
rence, Ncessits conomiques et pratiques juridiques: problmes de la transmission
des exploitations agricoles, XVIII-XXe sicles, J. GOY, A-L. HEAD-KNIG (eds.), Mlanges de
lcole Franaise de Rome..., p. 109-116 i 117-153. Per a lEspanya del segle XVIII, Lloren
Ferrer traa un panorama, inuenciat, entre daltres pels treballs de B. Drouet, on sost
la tesi que el sistema successori no s el responsable de la destrucci dels patrimonis
agraris, tesi que defensa relacionant els diferents sistemes successoris i la seva concreci
en el predomini de la petita o la gran propietat a lEspanya del segle XVIII, la conclusi
s evident: Ce sont les relations sociales qui en dterminent lvolution, non pas les
systemes de succession (L. Ferrer, Comment se perptuer? Systmes successoraux et
transmission patrimoniale dans lEspagne du XVIII
e
sicle, Histoire et Socits Rurales,
27 (2007), p. 65).
3. Interessants reexions metodolgiques sobre la relaci entre histria i dret a
P. VILAR, Historia del Derecho, Historia total, Economa, Derecho, Historia. Barcelona:
Ariel, 1983, p. 106-137, i la crtica a linstitucionalisme a la p. 119.
segles XVI i XVII (la situaci sallargar ns al segle XIX, si no arriba
ns al XX), lobjectiu principal de les famlies que regeixen el patrimoni
consisteix a mantenir-lo, si s possible engrandir-lo, i transmetrel de
manera ntegra a les generacions futures. Daqu lheretament nic;
daqu la llegtima reservada als lls cabalers cristallitzada denitivament
en la cort de Monts de 1585, quan sespecica que noms podr ser
de la quarta part dels bns y que estiga en opci del hereu pagar-la ab
diners, estimada la valor dels bns del deffunct, o ab propietat immo-
ble. Aquest fet suposava estendre al conjunt del Principat i comtats,
segons diu la constituci, el que era prctica i costum de Barcelona.
En la cort de Barcelona de 1599 sanir ms lluny i es facultar els
pares qui faran testament prohibir ab paraules expresses de treure
la quarta trabellinica amb lobjectiu de conservar los patrimonis;
daqu tamb els possibles vincles entre les clusules testamentries de
les darreres voluntats de lhereu, la ms important de les quals s la
instauraci de lhereu gravat. Aix, doncs, durant una generaci lhereu
ha de transmetre el patrimoni i collocar els lls cabalers dacord amb
lestatus de la casa; totes les estratgies familiars i patrimonials que
es faran servir, variables en funci de les situacions i les necessitats
patrimonials, tenen aquest objectiu.
4

4. Els primers interessats en lestudi de lorganitzaci familiar han estat els es-
tudiosos del dret, daquests, noms pel segle XX, cal remarcar: F. MASPONS, Nostre dret
familiar segons els autors clssichs y les sentncies del antich Suprem tribunal de Catalu-
nya. Barcelona: Llibreria dA. Verdaguer, 1907, La llei de la famlia catalana. Barcelona:
Barcino, 1935 i Derecho cataln familiar. Barcelona: Ed. Bosch, 1956. Sobre els captols
matrimonials: J. FAUS, Els captols matrimonials a la comarca de Guissona (Catalunya
segriana), Revista Jurdica de Catalunya, 1902 i J. LALINDE, Los pactos matrimoniales
catalanes, Anuario de Historia del Derecho Espaol, XXXIII (1963), p. 133-266. Linters
dels historiadors i antroplegs s ms recent, entre aquesta producci val la pena des-
tacar: A. SIMON, La familia catalana en el Antiguo Rgimen, J. CASEY et al., La familia
en Espaa Mediterrnea (siglos XV-XIX). Barcelona: Crtica, 1987, p. 63-93; J. CASEY, Fa-
milia y comunidad: perspectivas sobre Catalua y Europa, Pedralbes. Revista dHistria
Moderna, 18-1 (1998), p. 215-226, i sobretot A. BARRERA, Casa, herencia y familia en la
Catalua rural. Madrid: Alianza Editorial, 1990; S. PONCE, L. FERRER (coords.), Famlia
i canvi social a la Catalunya contempornia. Vic: Eumo, 1994. Quant als estudis con-
crets sobre les estratgies patrimonials, L. FERRER, Pagesos, rabassaires i industrials a la
Catalunya central (s. XVIII-XIX). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1987,
p. 567-646; Familia y grupos sociales en Catalua en los siglos XVIII y XIX, F. CHACN,
J. HERNNDEZ, A. PEAFIEL, (eds.), Familia, grupos sociales y mujer en Espaa (s. XV-XIX).
Mrcia: Universidad de Murcia, 1991, p. 119-135; Familia, Iglesia y matrimonio en el
campesinado acomodado cataln (siglos XVIII-XIX). El mas Vila del Soler, Boletn de la
Asociacin de Demografa Histrica, IX-1 (1991), p. 27-64; Fratelli al celibato, sorelle
al matrimonio. La parte dei cadetti nella riproduzione sociale dei gruppi agiati in Ca-
talogna (secoli XVIII-XIX), Quaderni Storici, 83 (1993), p. 527-554; Sistema hereditario y
reproduccin social en Catalua, Melanges de lcole Franaise de Rome, 110 (1998), I,
p. 53-57. Una bona part dels treballs de L. Ferrer es troben reproduts o traduts al catal
El patrimoni t la seva principal concreci en la casa. Els he-
reus reben el nom de la casa. En la gura material de la casa hi ha
concentrat el patrimoni: les terres, els drets, lestatus, el rol social,
etc. En aquest aspecte, no hi ha diferncies considerables entre la
casa de les valls pirinenques, ben coneguda pels estudis que shi han
dedicat,
5
i la casa de la plana gironina. La casa, el patrimoni en de-
nitiva, condiciona les pautes de comportament familiar; en primer
lloc, les estratgies matrimonials concretades en la contractaci dels
casaments i els pactes que aquests comporten, o el manteniment del
celibat en el cas dels cabalers i les cabaleres que resten solters a la
casa o lentrada en religi i, encara, lhereu disposa del testament i
de la possibilitat de codicillar; en general, per, lacte ms important,
pel que fa a lherncia i la successi, sescriu en el moment en qu es
pacta el casament del futur hereu, el qual no esdevindr lamo de la
casa ns a la mort del pare i, ms endavant, en el segle XVIII, quan els
captols matrimonials ja estiguin consolidats com a document jurdic,
tamb sestipular un heretament preventiu per als lls naixedors (que
safegeix a lheretament prelatiu, habitual ja en el segle XVII). Tot plegat,
a Hereus, pubilles i cabalers... Altres estudis concrets sobre la famlia rural: R. CONGOST,
Notes de societat (la Selva, 1768-1862). Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de
la Selva, 1992, i J. PEITAV, La famlia nord-catalana. Matrimonis i patrimonis (segles XVI-
XVIII). Perpiny: El Trabucaire, 1996, i L. TO, Estrategias familiares y demografa: una
aproximacin a partir de las fuentes catalanas, Aragn en la Edad Media. Demografa y
sociedad en la Espaa Bajomedieval. Sesiones de Trabajo. Seminario de Historia Medieval.
Saragossa: Universidad de Zaragoza, 2002, p. 129-156.
5. Conegudes pels treballs sobre la Vall dAran de M. A. SANLLEY, Comunitats,
vens i arrendataris a la Val dAran (s. XVII-XVIII): dels usos comunals a la dependncia
econmica, tesi doctoral, UB, 1995-1996; pel Pallars: J. BRINGU, Comunitats i bns
comunals al Pallars Sobir, segles XV-XVIII, tesi doctoral, IUHJVV-UPF, 1995; per An-
dorra: E. LPEZ, J. PERUGA, C. TUDEL, LAndorra del segle XIX, cap. 3 i sobretot p. 141-
145, I. DE LA PARTE, D. MAS, La casa a Andorra. Dues histries de famlia. Barcelona:
Alta Fulla, 2000; M. CAMIADE, La casa en la comunitat andorrana del segle XVII al segle
XIX. Solidaritats, estratgies daliances i de poder. Andorra la Vella: Ed. Andorra, 2001;
per Navarra: A. ZABALZA, Aldeas y campesinos en la Navarra prepirenaica (1550-1817).
Pamplona: Gobierno de Navarra, 1994, sobretot la segona part i A. MORENO, A. ZABALZA,
El origen histrico de un sistema de heredero nico. El Prepirineo navarro, 1540-1739.
Madrid: Rialp/Instituto de Ciencias para la familia-Universidad de Navarra, 1999, a la
II part dediquen un captol a la invenci de la casa, on es remarca la seva aparici
histrica al nal del segle XVI, comenament del XVII; daltra banda: A. ZINK, Lhritier
de la maison. Gographie coutumire du Sud-Ouest de la France sous lAncien Rgime.
Pars: Eds. de lcole des Hautes tudes en Sciences Sociales, 1993. Una visi global, G.
AUGUSTINS, Comment se perptuer? Devenir des lignes et destins des patrimoines dans les
paysanneries europennes. Nanterre: Socit dethnologie, 1989, p. 69-73, 124-129, 191-
201, 315-331 i la sntesi Du systme maison au systme parentle, D. COMAS, J-F.
SOULET (eds.), La famlia als Pirineus. Andorra la Vella: Conselleria dEducaci, Cultura
i Joventut del Govern dAndorra, 1993, p. 124-136.
sempre, amb lobjectiu devitar el repartiment de lherncia. Fins i tot
all on hi hagi morts intestades, fet que comportava el repartiment
igualitari de lherncia entre els lls, sovint les prctiques familiars
comportaran la recomposici del patrimoni primigeni.
6
Aquestes actuacions familiars han estat regulades pel dret i posa-
des en la prctica pels notaris i capellans, aquests darrers en qualitat
de fedataris de les ltimes voluntats en les petites parrquies, on el
rector esdev una ajuda subsidiria del notari.
7
Tot est reglamentat,
per les exigncies patrimonials no sn immutables. Per aquesta ra,
cal analitzar les prctiques familiars tenint com a centre el patrimoni,
si es fa des de la institucionalizaci que suposa la norma jurdica hi
ha el perill de veure unes institucions immbils, fet que implica allu-
nyar-se de la realitat. Dins de la norma jurdica, la realitat ofereix altres
possibilitats als patrimonis sense, per aix, apartar-se del dret institu-
cionalitzat. El dret, per, no determina les actuacions.
8
Daltra banda,
tampoc no es tracta destudiar noms les situacions excepcionals,
9
quan
hi sn sempre tenen la seva explicaci, per aquesta ra en la mostra
analitzada hem volgut tenir una visi global de la societat gironina,
pagesa i no pagesa, per poder situar-hi els senyors tils i propietaris
de masos, tot combinant una mostra sincrnica, horitzontal, la que
6. Posem tres exemples bibliogrcs ben allunyats cronolgicament: a nals del
segle XIV, la mort intestada de Pere de Bell-lloc, el 1385, va provocar que el seu ll gran
hagus de pledejar en els tribunals ns al 1398 per recuperar lherncia (J. FERNNDEZ
TRABAL, Una famlia catalana medieval. Els Bell-lloc de Girona, 1267-1533. Barcelona:
Ajuntament de Girona/Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1995, p. 146, 298-299);
la famlia Ros de les Olives lany 1661 va resoldre la mort intestada de Pere Ros i
Llogaya amb una cessi de drets de tots els germans a lavi, el qual va poder restituir
lherncia i testar a favor de lhereu (M. BOSCH, P. GIFRE, Els llibres mestres dels arxius
patrimonials. Una font per a lestudi de les estratgies patrimonials, Estudis dHistria
Agrria, 12 (1998), p. 178) i encara en el XIX per part de la famlia Heras dAdri, a la
mort de Miquel Heras, lhereu del patrimoni, el 1872 (M. BOSCH, L. FERRER, Genealogia,
famlia i patrimoni: els Heras dAdri, Biograa o explicaci del arbre genealgich de la
descendncia de casa Heras de Adri (1350-1850) de Miquel Heras de Puig. Girona: AHRCG/
CRHR-UdG/CCG edicions, 2001, p. 36-37).
7. Si b en un primer moment els rectors podien en les seves parrquies rebre,
de dret com, testaments, codicils i altres escriptures de darreres voluntats, per no
els era perms destendre altres instruments descriptures i contractes; a Catalunya, per
costum, podien rebre tota mena de contractes, J. COMES, Viridiarium artis notariatus,
Girona, 1704, I, cap. I, 19 i 20. La doctrina dels doctors en aquesta matria s resumida
per J. GUNZBERG, Linstrument notarial a lpoca moderna (segles XVI i XVII), Actes del
II Congrs dHistria del Notariat Catal. Barcelona: Fundaci Noguera, 2000, p. 319.
8. P. VILAR, Historia del Derecho....
9. Crida latenci sobre aquest fet, B. DEROUET, Transmetre la terre. Origines et
inexions rcentes dune problematique de la diffrence, Histoire et Socits Rurales,
2 (1994), p. 42-46.
ens ofereix una cata en els protocols notarials, amb una altra mostra
diacrnica, vertical, la que proporciona lestudi de seixanta genealogies
de famlies que arrenquen dels darrers anys del segle XV i arriben a
comenament del segle XVIII.
LA CONTRACTACI DEL MATRIMONI
La lectura que proposem de la contractaci matrimonial parteix
daquesta premissa, ra per la qual no ens limitarem als tractadistes
del dret, sin que acudim a la prctica que ha quedat concretada en
els manuals notarials. Partim de lanlisi de quatre-centes seixanta-
quatre actes notarials donacions de dot, heretaments, denicions de
llegtimes, poques de dots, nupcials o captols matrimonials, actes
protocollitzats, que estudiem a partir dels manuals notarials i que ens
donen una visi concreta, xa, duna poca histrica determinada, la
que se situa entre 1610 i 1620, un perode que considerem bsic en
la concreci de la contractaci matrimonial, ja que s en aquests anys
quan sinstitucionalitzen els captols matrimonials com a document
notarial que regula els matrimonis.
10
Per acabar de concretar la imatge, utilitzem una documentaci
dinmica, la que ens proporciona lestudi de seixanta-un arbres gene-
algics
11
i tamb la que a partir dels arxius patrimonials aporta una
informaci ms detallada, concreta i precisa, on les estratgies familiars
i patrimonials poden ser contextualitzades al llarg del temps i sobretot
poden ser copsades en tota la seva complexitat, ja que s llavors quan
la famlia es pot analitzar en el marc global del patrimoni.
Canvis en la prctica de la contractaci matrimonial: dels nupcials als
captols matrimonials (segle XVII)
La base jurdica de la contractaci matrimonial a la vegueria
de Girona es troba recollida, en all que s essencial, en els Costums
10. P. GIFRE, El procs nal dimplantaci dels captols matrimonials (nal de
segle XVI-comenament de segle XVII), dins R. ROS, (ed.), Els captols matrimonials. Una
font per a la historia social. Girona: Associaci dHistria Rural de les comarques gironi-
nes, Centre de Recerca dHistria Rural (Institut de Recerca Histrica) de la Universitat
de Girona i Documenta Universitria, 2010, p. 55-69.
11. Conscients de les prevencions que cal tenir, G. DELILLE, Famille et proprit
dans les Royaume de Naples (XVe-XIXe sicle). Roma-Pars: cole Franaise de Rome/
ditions de lcole des Hautes tudes en Sciences Sociales, 1985, p. 217-230, utilit-
zem les genealogies realitzades per F. Viader a partir del buidatge darxius parroquials,
patrimonials i notarials, la majoria de les quals estan transcrites a 127 genealogies de
Fernando Viader. La memria familiar dels propietaris gironins, ed. a cura de R. Garcia,
P. Gifre. Girona: CCG edicions/AHR/CRHR de la UdG, 2004.
de Girona, tal com foren recopilats per Toms Mieres en el segle XV.
Els costums plantegen la relaci entorn de la ferma despoli i la re-
dempci de la dona per poder casar-se (caps. III i XXVII), la situaci
de la dona propietria de mas i el paper que desenvolupa el marit que
entra al mas en casar-se i a qui pertoquen els guanys efectuats durant
el matrimoni (X), shi torna ms endavant en tractar de les donacions
(XX), on sarma que als augments saplica la igualtat entre els cnjuges,
la garantia del dot (XXXIV), el retorn del dot en ser dissolt el matri-
moni (XXXV i XXXVI) i la nca dotal (L).
12
En all que fa referncia
a lessencial, aquests costums es converteixen en la base del dret que
regula el contracte matrimonial, excepte en all que ser abolit per la
sentncia arbitral de Guadalupe relatiu al mal s de la ferma despoli.
Mentre les corts cinccentistes legislaven sobre la llegtima, no-
ms trobem una constituci, a les corts de Monts de 1537, captol
V, que faci referncia al matrimoni, i encara es tracta duna constitu-
ci que en referma una danterior de 1313 en qu quedava estipulat
que no tindria valor de llei qualsevol mena de matrimoni fet sense el
consentiment dels pares, tutors o curadors, simplement aclareix que
dita constituti sie entesa, encara que noy entrevinga rapte, o altra
violntia i condemnava els contrafactors a ser gitats de pau i treva.
Quedava rearmada, institucionalment, la presncia, manifesta i neces-
sria, a lhora de contractar casament, dels pares o familiars directes.
En tenim proves de la seva aplicaci quan llegim qualsevol acte relatiu
a la contractaci notarial. El donatari del dot sempre hi s explicitat,
sovint seran els pares, en cas de defunci daquests poden gurar-hi
altres familiars o parents (i ns i tot persones alienes a la famlia, per
amb una forta ascendncia social o familiar), els quals donen el seu
consentiment al casament. Noms en els casos de dones vdues que
contracten segones o terceres npcies pot ser que no hi apareguin els
parents a lhora de contractar nou casament; la dona vdua actuava
amb plenitud de facultats i, sovint, aportava un dot considerable, si
s que no tenia la plena propietat.
13

No seran les corts catalanes les que institucionalitzaran la prctica
de les capitulacions matrimonials, sin que aquestes acabaran xades
12. Utilitzem Costums de Girona de Toms Mieres, edici crtica i traducci dA.
Cobos. Girona: AHRCG/CCG edicions, 2001.
13. Anguera de Sojo, en una important dissertaci, que ser citada diferents
vegades, ho resumia en aquests termes: La contractaci s familiar i quan, amb raresa,
hom troba un nom sol, pot presumir que s dun solter o vidu sense famlia (O. ANGUE-
RA DE SOJO, Dret especial de la comarca de Vic, Conferncies sobre varietats comarcals
del dret civil catal. Barcelona: Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci, 1934, p. 286).
per la prctica notarial, hi ha algunes tes signicatives que tenen la
seva concreci entre els anys nals del segle XVI i els primers decennis
del segle XVII.
1/ Els formularis notarials tenen la funci, a partir de lexperin-
cia que imposa la prctica, de xar quins sn els actes ms demanats
pels clients que han dacudir al notari. Sovint han estat menyspreats pels
juristes per considerar que els seus autors no eren legum doctor, sin
simples notaris, escrivans; el cert s que all que serveix de model als
escrivans sn els formularis notarials, i no pas els tractats jurdics per
a s de notari.
14
Durant el segle XVI, els formularis manuscrits coneguts
contenen diferents frmules relatives a la contractaci notarial, des de
la pluralitat dactes ns als captols matrimonials.
La unitat dactes (els captols matrimonials) perviu al costat de la
pluralitat (la donaci de dot, lheretament, els nupcials, la denici de
llegtima),
15
en una prova del procs de canvi que sest experimentant
i que documentarem expressament en els protocols notarials gironins.
El procs de canvi comena en els formularis en el trnsit del segle XVI
al XVII; caldr veure, per, quan es concreta en la prctica notarial, ja
que una cosa s el que proposa el notari, les taxes que cobra, i laltra,
el que volen els clients.
Aquests formularis notarials sn, sovint, textos manuscrits, dels
quals, probablement, en tindrien a cada notaria a de facilitar la feina
als escrivans i tamb servien per a laprenentatge de loci de notari,
per a mesura que eren copiats sanaven transmetent els errors.
16
Un
pas ms i signicatiu en la xaci daquestes frmules la tenen els
llibres impresos, en especial: lOpera artis notariae theoricam simul et
practicam eruditionem complectentia de J. Gal, notari pblic de Bar-
14. Vid. M. RIMONT, Prlogo a la tercera edici en castell de V. GIBERT, Teri-
ca del arte de notara. Barcelona: M. Saur y E. Puig, Editores, 1875 i J. M. PONS GURI,
Algunes orientacions per a la utilitzaci dels fons de seccions histriques en districtes
notarials, dins J. M. PONS GURI, Recull destudis dhistria jurdica catalana. Barcelona:
Fundaci Noguera, 1989, I, p. 187-189. Un recent estat de la qesti sobre els formula-
ris notarials a J. GUNZBERG, Linstrument notarial a lpoca moderna (segles XVI i XVII),
Actes del II Congrs dHistria del Notariat Catal..., p. 331-336.
15. La pluralitat dactes lhaurien imposat els notaris a de cobrar ms del que
havia estipulat una constituci de 1363 per la qual el notari havia de cobrar dacord
amb limport del dot; en redactar escriptures separades augmentava el salari perce-
but pel notari, M. T. FERRER, Linstrument notarial (segles XI-XV), Actes del II Congrs
dHistria del Notariat Catal. Barcelona: Fundaci Noguera, 2000, p. 49, que segueix
la tesi de J. Lalinde.
16. Shi refereix en el prleg V. Gibert a la Theorica artis Notariae, 1772, en
aquests termes: Innumeris plenum erroribus, nedum in latino idiomate, verum etiam
in his, quae pertinet ad regulas, et praecepta quibus constare ars nostra debet....
celona, el 1683, que destina la quarta part de lobra a les donacions
inter vivos,
17
i que suposa el primer esfor per sistematitzar la teoria
i la prctica notarial, si b lobra qued inacabada; el clssic de J.
Comes, Viridiarium artis Notariatus, notari de la cria de Vic i escriv
del comte de Centelles, publicat per primera vegada a Girona el 1704,
presenta diversos models de capitula matrimonialia en catal,
18
que
devia traduir la tradici viva del notariat catal;
19
encara el 1772, a
Barcelona, es publicar la Theorica artis Notariae de V. Gibert, que es
converteix en un llibre important, tradut al castell diverses vegades,
i esdev llibre de text per als estudiants de notaria.
20
Tot aquest mo-
viment de concreci dels captols matrimonials no quedar noms en
poder dels notaris, sin que shi ha dafegir, en la mateixa direcci,
lEsglsia catalana, ja que cal recordar que els rectors tamb exercien
lart de notaria, tal com apareix en una Breu instructi per als rectors
o curats qui han de exercir la art de notaria en ses parrquies, que
gura en la part nal de les Constitucions sinodals de Vic, editades el
1591, on hi ha, entre daltres models, una denici De la dot y carta
nupcial, un model dpoca de dot escrit en llat i la forma dels ca-
ptols matrimonials, en catal.
21
17. Quarta pars..., tractans de donatione inter vivos, f. 412-475.
18. Viridiarium artis Notariatus, sive tabellionum viretum ex odoriferis doctorum
et hujusce Artis aucthorum oribus quibusque aptioribus compactum, sacraeque Romanae
Rotae utriusque Senatus auentibus aquis perutiliter faecundatam, Girona, impremta de
Francesc Oliva, 1704, II, cap. II, II, p. 273-302, desprs dels diferents formularis acaba
amb un petit tractat teric De matrimonio, p. 303-314. Aquest llibre lhavia comenat
a imprimir a Girona Jeroni Palol, per en comprar Oliva els materials, es fu crrec
daquesta edici (E. MIRAMBELL, Histria de la impremta a la ciutat de Girona. Girona: IEG,
1988, p. 43). El llibre es traduir al castell, en traduccin libre, amb el ttol Tratado
terico prctico del arte de Notara. Barcelona: Imp. de J. Mayol y Ca., 1826, 2 vols.
19. Daquest llibre O. Anguera de Sojo nelogiar la part terica, per la competncia
de lautor, i dels formularis proposats remarcar que reecteixen la prctica notarial del
segle XVII i dels segles anteriors pel respecte a la tradici manifestada per lautor. De fet,
aquest formulari de J. Comes ser la base de la conferncia pronunciada per Anguera
de Sojo el 1934, O. ANGUERA DE SOJO, Dret especial..., p. 276-277.
20. G. M. de BROC, Historia del Derecho de Catalua, especialmente del civil y
Exposicin de las instituciones del Derecho Civil del mismo territorio en relacin con el
cdigo civil de Espaa y la jurisprudencia (1918). Barcelona: Generalitat de Catalunya/
Departament de Justcia, 1985, p. 458. I, sobretot, la valoraci daquesta obra en el
Prlogo, a la tercera edici, 1875, de M. Rimont, on es traa la histria dels formularis
notarials impresos i se situa aquest treball.
21. Exemplar de lAHG. Biblioteca Pella i Forgas, Constitutiones Synodales Vicen-
ses, 1591, p. 45-67. La compilaci de la legislaci sinodal dger, de 1648, tamb acaba
amb frmules que han dusar els rectors i daltres que regeixin la cura de les nimes
a les parrquies i llocs de la dicesi dger, del Principat de Catalunya, quan redactin
els instruments que el costum els permet fer, totes les frmules shan redactat en llat,
llevat dels captols matrimonials i els testaments, que shan escrit en catal (E. MOLIN,
2/ Laltra ta signicativa s lobra de J. P. Fontanella, De pactis
nuptialibus (la primera edici s de 1612, per nhi ha, com a mnim,
tretze ms (1634, 1638, 1641, 1647, 1659, 1662, 1667 a Ginebra i a
Li, 1695, 1701, 1712, 1719 i 1752),
22
que contribuir de manera de-
cisiva a la institucionalitzaci dels captols matrimonials (instrumentum
capitulorum matrimonialium): el seu formulisme, plantejat en linici del
primer volum, on proposa lexemple dun nuvi que hereta dels pares
una baronia i la nvia dotada amb tres mil lliures, ser lhabitual en
els actes notarials.
23
Els formularis notarials ja utilitzaven els captols
matrimonials (que, de fet, recollien la prctica notarial), el llibre de J.
P. Fontanella va acabar per estendren el coneixement entre els notaris
i, juntament amb els formularis, a fer-ne possible la implantaci: lobra
marca un canvi decisiu en el tractament de la contractaci matrimonial
que recull les novetats introdudes pel concili de Trento, per alhora
mant la tradici anterior.
24
Amb pocs anys de diferncia, F. Moli (o
Mol, Molinus) jurisconsult de Lleida, publicar el Tractatus celebris et
insignis de ritu nuptiarum et pactis in matrimonio conventis, a Barcelona
el 1617,
25
el darrer llibre dels tres que componen aquest volum est
Les constitucions sinodals dger i Mei, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 13-II
(1993), p. 167).
22. Broc qualicar lautor de jurisconsulto cataln de mayor vuelo i del De
pactis nuptialibus dir que s un monumento a las instituciones familiares, Historia
del Derecho de Catalua, especialmente del civil..., p. 411 i 413. A Sobrequs li mereix el
qualicatiu de el llibre ms important que sha escrit sobre la matria (S. SOBREQUS,
Histria de la producci del Dret catal ns al Decret de Nova Planta. Girona: CUG,
1978, p. 82) i a la pgina 83 dna la referncia dalgunes de les edicions daquest llibre.
J. L. PALOS, Els juristes i la defensa de les Constitucions. Joan Pere Fontanella (1575-
1649). Vic: Eumo, 1997, menysvalora la importncia del De Pactis Nuptialibus perqu
considera que les clusules dels captols matrimonials eren una excusa utilitzada per
lautor per exposar daltres qestions dinters (p. 62), per contra, a la conclusi (p.
171) no pot estar-se de recollir les diverses edicions daquesta obra: per alguna cosa es
devien reimprimir!
23. Tot i que lexemple de dot pactat amb qu sinicia el text s manifestament
excessiu, J. CAPDEFERRO, Joan Pere Fontanella (1575-1649), un advocat de luxe per a
la ciutat de Girona. Plets i negociacions jurdico-poltiques dun municipi catal a lalta
edat moderna, tesi de doctorat, Departament de Dret, UPF, 2010, p. 177.
24. Lencertada valoraci dAnguera de Sojo val la pena repetir-la: Molt errat, en
efecte, aniria qui de bona fe cregus que lexemplar de les capitulacions matrimonials
que serveixen de pauta a Fontanella pel seu admirable tractat De Pactis nuptialibus, s
el tradicional a Catalunya. Res menys cert: s la forma tradicional del segle XVI, no
dabans; pren institucions certament ms antigues, per modicades; per la nova fr-
mula hi han passat tres ventades ideolgiques: la dels glossadors, la reacci contra el
protestantisme i les innovacions del Trident que produeixen una modicaci purament
conceptual del matrimoni, o ms ben dit sobre el moment en qu comena dexistir,
O. ANGUERA DE SOJO, Dret especial..., p. 284-285.
25. G. M. DE BROC, Historia del Derecho, p. 414, proposa una edici de 1606.
Hem treballat sobre ledici de Barcelona de la tipograa de Ll. Du de 1617, exemplar
de la Biblioteca del Collegi dAdvocats de Barcelona.
dedicat als pactes que hi ha en les capitulacions matrimonials, on es
tracta de les donacions en els captols matrimonials i els pactes sobre
dots, tot plegat en el marc de la denici del contracte matrimonial
com el dun contracte de societat.
No sabem qu va ser el que va contribuir a possibilitar el canvi
de la pluralitat dactes relatius a la contractaci matrimonial a un sol
acte unitari,
26
per, a partir de comenament del segle XVII els notaris
gironins passen descripturar les donacions de dot o nupcials (la frmula
de contractaci matrimonial ns llavors), els heretaments, les instituci-
ons de dot, les donacions de dot i les denicions de llegtimes a unes
capitulacions matrimonials que recullen tots aquests actes que ns a
la segona meitat del segle XVI eren despatxats de manera separada i
autnoma (durant aquests anys de transici, els captols matrimonials
encara coexistiran amb els nupcials, les denicions de llegtima o les
institucions de dot). No es tracta duna qesti purament formal, ja
que el contingut dels actes varia segons si es mant una frmula o
sopta per laltra.
27
Per poder comprovar el moment precs en qu es fa el pas de
la pluralitat de documents als captols matrimonials, hem analitzat la
totalitat dels contractes relatius al matrimoni que hem localitzat en els
protocols de les diferents notaries que actuaven a Castell dEmpries,
Figueres, Peralada, i tamb en una notaria de Girona, la Girona-3,
entre 1610 i 1620, tot partint de la hiptesi que s en aquests anys
quan es fa el pas denitiu cap els captols matrimonials.
28
Es tracta
26. Sha suggerit tamb que el procs derivi de la lgica interna de lacte notarial.
Ja a comenament de segle XVI els notaris anotaven de manera conjunta totes les dades
relatives a la contractaci notarial en un document unitari que gurava en els llibres
de notes (libri manuales), a lhora de passar-lo a net en el protocol (libri notularum)
destriaven els diferents tipus dactes, L. DONAT, X. MARC, P. ORT, Els contractes ma-
trimonials a la Catalunya medieval, dins R. ROS, (ed.), Els captols matrimonials. Una
font per a la historia social, p. 44-46.
27. El notari Puig Salellas fa notar el canvi en analitzar els contractes matrimonials
existents a larxiu patrimonial particular: els darrers nupcials corresponen a 1663 i els
primers captols matrimonials sn de 1647, J. M. PUIG SALELLAS, De remences a rendistes:
els Salellas (1322-1935). Barcelona: Fundaci Noguera, 1996, p. 96-98.
28. El mateix Puig Salellas es preguntava: quan es produeix en la prctica notarial
daquest territori i insisteixo en la precisi geogrca la substituci daquell sistema
de juxtaposici de documents, un per cada negoci jurdic, per la inclusi daquests en un
sol text? De fet, en les primeres poques, per exemple, en la documentaci en pergam,
noms he trobat el sistema pluridocumental []. Desprs, s evident la coexistncia de
les dues frmules, per, al nal, els captols acaben imposant-se denitivament []. La
conguraci unitria representava no cal dir-ho un progrs tcnic notable, tant des del
punt de vista jurdic com des de laspecte material, i s lgic que acabs predominant,
Ibidem, p. 97. A partir daquestes dades, podem comenar a precisar linici de la transici.
de notaries sotmeses a diferents dominis directes: les de Castell al
comte dEmpries, les de Peralada al comte de Peralada i vescomte de
Rocabert, i les de Figueres i Girona eren de domini reial,
29
la varietat
de dominis contribueix a fer ms representativa la mostra.
En els volums notarials de Peralada les escriptures mantenen la
pluralitat dactes, els captols matrimonials noms es fan de manera
excepcional. Aquesta nova escriptura es reserva per a casos molt con-
crets: casos de casament on intervingui un hereu, o en casos excepci-
onals en qu es redacten els captols matrimonials amb posterioritat
al casament, en denitiva, en una ocasi, atesa la seva excepcionalitat,
sarribar a intitular, per part del notari, captols, pactes de concr-
dia y avinena,
30
en qualicar un acte diferent als habituals que eren
reservats als nupcials. El seguiment dels manuals del notari Jeroni de
Palol, amb un manual notarial anual des de 1609, i amb un encapa-
lament per cada acte, permet analitzar la presncia dels nupcials i dels
captols: sobre cent vint-i-tres actes, cent sis sn nupcials i disset sn
captols matrimonials. s molt signicatiu que la primera vegada que
escriu uns captols matrimonials, el 1610, aquests reben el qualicatiu
a posteriori: gura ratllat el terme nuptialia que s substitut pel de
capitula matrimonalia,
31
una vacillaci prpia del moment de canvi
que sestava produint, la novetat comportava innovacions en la tradi-
ci notarial. Lacte dels captols matrimonials queda reservat a casos
en qu en la contractaci matrimonial hi ha un heretament, sovint
de la nvia, i es pacten les condicions amb les quals el nuvi entra a
administrar lheretat: per comenar, queda obligat a fer inventari dels
bns, les seves aportacions sobre lheretat, que sol estar carregada de
censals o amb terres venudes a carta de grcia, li seran reconegudes
sobre aquesta, tamb hi ha clusules relatives, si s el cas, als drets
de la mare vdua.
La mateixa situaci presenta la notaria de Girona-3, on actua
durant el perode 1610-1620 el notari Joan Riurans, en qu, sobre un
total de cent noranta actes relatius a la contractaci matrimonial, noms
vint-i-cinc, el 13,16%, sn captols matrimonials, la resta sn nupcials.
29. Vid. M. A. ADROER, J. MATAS, Sobre la propietat i la regncia de les notaries
a la demarcaci de Girona, Actes del I Congrs dHistria del Notariat Catal. Barcelona,
11, 12 i 13 de novembre de 1993. Barcelona: Fundaci Noguera, 1994, p. 493-514.
30. De fet, en aquest cas, el matrimoni ja shavia efectuat i es tracta duna
veritable capitulaci entre les parts, per la qual ladministraci del patrimoni s trans-
ferida a la dona perqu el marit, Pere Pau de Ribes i Terrades, donzell, ateses les seves
ocupacions y negocis no pot entendre, i els fruyts de aquells pocedors convertesca
en ses utilitats (AHG. J. Cellers, Not. de Peralada, 513 (1612-1613), 150v).
31. AHG. J. de Palol, Not. de Peralada, 530 (1609-1610): 4 de juliol de 1610, f. 75r.
Els actes de captols matrimonials sn reservats a casos excepcionals:
disset sn actes de casament on intervenen hereus o pubilles, en dos
es tracta de casaments dobles, en un la contractaci es fa entre no-
bles i en els cinc restants la complexitat del pagament dels dots, amb
clusules especques de pagament, hauria portat el notari o els clients
(no sabem a qui corresponia la decisi) a optar per aquesta frmula.
Els captols matrimonials estan repartits de manera equilibrada en tots
els anys del perode: des dun mnim dun per any (1610, 1611, 1612,
1613, 1614 i 1620) a un mxim de cinc (1616 i 1619).
A les dues notaries de Castell, els primers captols matrimonials
no els trobem ns al 1618, i encara de manera excepcional. En un cas,
els pares de la nvia sn morts, lhereu s un germ que s estudiant
i que fa donaci de setanta lliures a la seva germana, les quals les ob-
tindr amb lusdefruit de lheretat.
32
En laltre, es tracta dun casament
amb una vdua que aporta en herncia un patrimoni, i es pacta que
les millores que el nuvi faci li siguin reintegrades en cas de separati
del matrimoni, a ms dassegurar cent lliures a la lla tinguda del
primer matrimoni.
33
En total, noms sn dos casos sobre una mostra
de cinquanta-cinc actes.
Per contra, els dos notaris que trobem actuant en aquests anys a
Figueres noms fan captols matrimonials, lexcepci la representen els
nupcials que trobem al manual de 1616 del notari N. Bassedes: en total
noms hi ha cinc nupcials, la resta, seixanta-tres, sn matrimonials.
Hi ha diferents lectures a fer. Dentrada, que els nupcials noms
es fan pels casos habituals on no hi ha clusules especques, all on
les parts contractants volen introduir-les el notari utilitza la frmula
dels captols matrimonials. En aquest perode de transici, manifestat
clarament en els volums notarials de Peralada i Castell, la notaria de
Figueres ja ha fet el canvi. Hi ha alguna ra derivada de la titularitat
del domini directe? No ho sembla, almenys pel que passa a Girona. O
simplement es tracta de notaris que estan al corrent dels nous formu-
laris notarials que sestan imposant? No sabem, daltra banda, quina
era la tarifa que shavia de pagar pels nupcials i quina pels captols
matrimonials: lextensi dels segons era clarament superior als pri-
mers, lacte, ho hem de suposar per les persones que lusarien, tamb
devia ser ms car. Hi intervenia aquesta qesti en el canvi efectuat
pels notaris? Tot i els dubtes, sembla plausible pensar que lopci pels
captols matrimonials en detriment dels nupcials es va fer perqu es
32. AHG. P. Ves, Not. de Castell, 1172 (1617-1618): 18 de febrer de 1618.
33. AHG. J. Mercader, Not. de Castell, 1218 (1617-1618): 23 de novembre de 1618.
tractava dun document obert, on era possible introduir-hi les clusules
que es volguessin.
Lligat a aquest procs de trnsit, el pas dels nupcials (nupcialia)
als captols matrimonials tamb comportar un altre canvi, no menys
signicatiu, el pas del llat al catal en la redacci del document. Men-
tre els nupcials eren escrits sempre en llat, i tamb les denicions
de llegtima, de dot, i les poques pertinents, els captols sn escrits
en catal des del comenament.
34
No sembla que la llengua fos una
ra clau per explicar el canvi, ja que la majoria dels nupcials en llat
corresponen a les persones que menys sabien de lletra. Els bracers
i els treballadors, que doten per sota de les vint-i-cinc lliures, quan
pactaven matrimoni ho feien en la forma dels nupcials (per qu eren
ms barats?).
En els captols no sols es pacta la transferncia del dot i totes
les possibilitats que podien seguir-sen, sin que tamb es plantegen
altres clusules, tantes com sen vulgui. El testament preventiu per tal
de preservar els futurs lls en lherncia a de prevenir la mort in-
testada, que s una de les principals clusules denidores dels captols
matrimonials, no es troba encara en els actes analitzats del perode
1610-1620. Daltra banda, els captols matrimonials no sn, des dun
punt de vista formal, laglutinaci de tots els actes que feien amb an-
terioritat, sin que el pas als captols introdueix unes noves clusules
que asseguren les relacions entre les parts contractants. Per garantir
la continutat patrimonial, cal assegurar el matrimoni, el dot i, si cal, la
reversi del dot al patrimoni originari; per aquesta darrera situaci
les clusules dels captols matrimonials expliciten clarament que en
cas de mort sense descendncia, el dot sempre retornar al patrimoni
que nha fet la donaci.
35
LA CONCERTACI DEL MATRIMONI A LA VEGUERIA DE GIRONA. ANLISI DUNA MOSTRA
DOCUMENTAL (1610-1620)
Lestudi duna mostra de matrimonis contractats a la vegueria de
Girona, segons els documents protocollitzats davant notari, t com
a objectiu situar el lloc que ocupen els senyors tils i propietaris de
masos en el conjunt de la societat gironina. La mostra serveix per
34. S. SOL, La llengua dels documents notarials catalans en el perode de la
Decadncia, Recerques, 12 (1982), p. 41.
35. La clusula ja apareix en el contracte publicat amb les Sinodals de Vic
(1596) p. 54v, i tamb a J. P. Fontanella (1612) i al Viridiarium de J. Comes (1704), II,
f. 276 i 277.
presentar, amb una base documental signicativa, les tendncies, les
prctiques i les relacions que, per via del matrimoni, estableix aquest
grup pags. En la mesura que hem optat per estudiar tots els contrac-
tes escripturats en diverses notaries, no sols apareixen pagesos, hi sn
representats tots els sectors de la societat (si ms no, els que anaven
al notari per deixar-ne constncia, que devien ser molts, per no tots),
fet que permet ubicar millor dins lescala social gironina els pagesos
de mas; el dot es converteix en un dels elements que els identica, en
la mesura que els diferencia dels altres.
36
Els dots, signe de classe i referent de la jerarquia social
En total han estat localitzats quatre-cents seixanta-quatre contrac-
tes matrimonials, entre 1610 i 1620, a les notaries de Castell dEm-
pries, Figueres, Peralada i Girona-3, en tres-cents noranta-cinc dels
quals el dot es pacta en metllic i en seixanta-nou en bns mobles
(aquest s el cas, sobretot, dels sectors de jornalers, bracers i treba-
lladors de la manufactura urbana) o immobles (sovint, cases, masos
o heretats, quan es tracta de casament amb una pubilla).
37
Daquesta
primera classicaci cal remarcar la importncia del dot monetari en
la contractaci matrimonial en tots els sectors de la societat gironina.
El dot concertat marca clarament una determinada jerarquia de la
societat gironina. Els tres grups, tal com shan distribut en el quadre,
mostren una forta concentraci en el tram 1-150 lliures (el 70,13% dels
36. Per aix R. Congost ha qualicat el dot, per a una poca posterior a la que
aqu sestudia, com un signe de classe, Els propietaris i els altres, Vic, Eumo, 1990,
p. 220-226. La mateixa consideraci li mereix a A. ZINK, Lhritier de la maison..., p. 229,
que remarca el seu contingut social.
37. AHG. Notaria de Castell: P. Ves: 1158 (1610-11), 1161 (1613), 1163 (1613-14),
1165 (1614-15), 1166 (1615-16), 1168 (1616-17), 1172 (1617-18), 1173 (1618-19), 1176
(1620-21). J. Mercader: 1213 (1615-22), 1215 (1616-17), 1218 (1617-18), 1219 (1618-19),
1220 (1618-19), 1221 (1619-20). Notaria de Figueres: N. Bassedes: 890 (1609), 258 (1610),
260 (1614), 262 (1614-1615), 263 (1616), 265 (1616-1617), 266 (1618), 267 (1620). M.G.
Casamitjana: 204 (1609-1610), 206 (1610-1611), 209 (1612-1613), 210 (1613-1614), 212
(1614-1615), 213 (1615-1616), 215 (1616-1617), 217 (1617-1618), 218 (1619), 220 (1619-
1620). Girona-3. J. Riurans: 497 (1609-10), 499 (1610), 500 (1610-11), 502 (1611-12), 504
(1612), 505 (1612), 507 (1612-13), 508 (1613), 510 (1613-14), 512 (1614), 515 (1615),
514 (1615), 517 (1615-16), 519 (1616), 521 (1616-17), 523 (1617), 524 (1617-18), 529
(1618), 528 (1618), 530 (1618-19), 533 (1619), 532 (1619), 531 (1619), 536 (1620), 538
(1620-21). Notaria de Peralada: J. Cellers: 511 (1610), 512 (1611-1612), 513 (1612-1613),
514 (1614), 515 (1614-1615), 516 (1615-1618), 518 (1618-1619), 519 (1620). J. de Palol:
530 (1609-1610), 531 (1610-1611), 533 (1611-1612), 534 (1612-1613), 536 (1613-1614),
538 (1614-1615), 540 (1615-1616), 542 (1616-1617), 545 (1618-1619), 546 (1619-1620),
548 (1620-1621).
contractes analitzats); per baixar denitivament a mesura que els dots
augmenten el seu valor, ja que, per ms de 150 lliures noms doten
(o poden dotar) gaireb el 30% restant. La primera lera correspon
als homes i dones que qualiquem de treballadors, rurals o urbans, i
petits propietaris; la segona, la que dota de 151-600 lliures, correspon
bsicament als sectors pagesos, els pagesos propietaris de masos i els
sectors superiors de lartesanat urb, els negociants, etc.; la tercera
lera, la dels que doten per sobre de les 600 lliures, correspon a lelit
social gironina daquest perode, integrada exclusivament per merca-
ders, algun membre de lartesanat, ms negociant que artes (paraires,
sobretot), un integrant del mn del dret i, nalment, un noble, amb
un dot molt superior al de tots els altres contractes.
TAULA 13
Distribuci dels dots en lliures
Tram 1-150 Total dots Tram 150-600 Total dots Tram >600 Total dots
1-10 11 151-175 5 601-700 1
11-20 32 176-200 20
21-30 43 201-225 1 1000-1100 5
31-40 34 226-250 11
41-50 37 251-275 3 1200 1
51-60 24 276-300 18
61-70 14 301-325 1 1500 1
71-80 9 326-350 5
81-90 5 351-375 4 2000 2
91-100 26 376-400 18 3000 2
110 3 401-500 13
120 20 501-600 6 7000 1
130 5
140 1
150 13
Total 277 105 13
% 70,13 26,58 3,29
Font. AHG. Notaries de Castell, Figueres, Peralada i Girona-3.
Per completar el quadre sha dintroduir un altre element. Lim-
port total pactat en aquests 395 contractes s de 75.676,35 lliures que,
com es pot suposar, no es distribueix de manera equitativa entre els
tres trams, tot el contrari: els 277 contractes ns a 150 lliures (que
representen el 70,13% dels contractes), noms semporten el 21,83% del
capital dotal; els 105 contractes que pacten dots entre 151 i 600 lliu-
res (que representen el 26,58% dels contractes), inclouen el 44,59%
del capital i, per acabar, els 13 contractes superiors a 600 lliures (que
representen el 3,29% dels contractes), suposen el 33,58% del capital
dotal. La majoria, el 70,13% dels contractes mou noms el 21,83% dels
capitals objecte de transferncia interfamiliar; el quasi 30% restant
controla plenament el mercat dels dots, ja que mou gaireb el 80% del
capital objecte de transacci. En aquesta societat, tal com queda reec-
tida en la mostra de 1610-1620, el tram intermedi, de 150 a 600 lliu-
res, el sector integrat majoritriament pel superior de la pagesia, sem-
porta el 44,59% del capital dotal en circulaci. No disposem destudis
comparatius, per sens dubte el mercat dotal representava un motiu
important de circulaci de monetari en la societat gironina de lpoca,
no sabem, s clar, si era el negoci que movia ms diner.
Fixem-nos una mica ms en el dot. Segons la suma assegurada
en el contracte, els dots tendeixen a concentrar-se en xifres rodones:
les 20, 30, 50, 100, 120, 150 i 200 lliures sn llindars que marquen si-
tuacions socials concretes, com per dalt ho sn tamb les 400 o 500 lliu-
res. Per cadascuna daquestes quantitats podem identicar grups
socials concrets: ns les 20-25 lliures hi trobarem els bracers, laboratori,
treballadors diversos del mn rural, pastors, mulaters, entre els quals
hi ha la majoria dels francesos que contracten matrimoni: aix, en 13
contractes, sobre 86 en qu es pacten dots ns a 30 lliures, que repre-
senta el 15,12% dels dots del tram, hi interv, almenys, un francs; en
els trams superiors acaben per desaparixer ben aviat (dos se situen
entre 31 i 40 lliures; tres entre 40 i 50, un de 60 i un altre de 75);
38
en
el mn urb giron, aquestes quantitats sn les que paguen els ocis
artesanals.
39
En alguns casos trobem explicitada la procedncia del
dot dels bracers i treballadors, hi ha causes pies duniversitats pageses
38. J. NADAL, E. GIRALT, La population Catalane de 1553 1717. Limmigration
franaise. Pars: SEVPEN, 1960, p. 135-138, remarca la importncia dels immigrants
francesos entre els treballadors agrcoles no qualicats. Tamb planteja que aquests es
casarien amb gent del pas i que, a poc a poc, anirien consolidant la seva posici. Entre
els dots no monetaris, trobem set contractes en qu intervenen francesos: hi ha bracers
i treballadors, per tamb ocis: un tintorer, un paraire, un teixidor de lli i un sabater.
39. Serveix de comparaci la mostra dartistes-artesans que proporciona G. Do-
mnech per Girona a partir de testaments i inventaris, on situa la majoria dels dots
dels mestres de cases i picapedrers per sota de les 100 lliures (el 25% en reben menys
de 50), la proporci arriba al 75% en els fusters escultors, mentre els dots dels pintors
sn ms elevats (no en troba cap per sota de les 50 lliures). Aquest mateix estudi con-
rma la importncia de la immigraci francesa, ja que representa ms del 20% dels
mestres de cases i picapedrers, mentre els fusters escultors representen ms del 10% de
la mostra (G. DOMNECH, Artistes i artesans a Girona (segles XVI-XVII): una aproximaci
sociolgica, AIEG, XL (1999), p. 95-121).
per a maridar donzelles pobres (Peralada) que doten amb vint-i-cinc
lliures,
40
de vegades, per, el dot s, clarament, el resultat del treball:
Baldria Fbregas, donzella, aporta vint-i-cinc lliures de dot per me
lucratas stando in domibus den Serra Sancti Gregorii et D. Antichi Pons,
agricole dicte parochie Rivolutorum da Silva;
41
daltres vegades, hi ha
aportacions parcials dels amos i ns i tot de la totalitat del dot, com
la donaci de quaranta lliures que fa lhereu Adroer de Viladasens per
dotar una criada.
42
En general, tots els fadristerns havien de cabalejar
si volien casar-se, per mentre els fadristerns de patrimonis pagesos
disposaven de la llegtima, els de famlies de bracers, jornalers i petits
propietaris, si volien arribar a les vint-i-cinc lliures, havien de treballar
molts anys, i alguns encara no ho aconseguien.
En el tram comprs entre les trenta i cinquanta lliures desapareix,
a poc a poc, el sector del proletariat rural i comencen a tenir presn-
cia, de manera signicativa, els pagesos, amb denominacions diverses:
agricola o cultor, sense que sigui possible didenticar sempre aquestes
gures; sovint, lagricola tant pot ser el pags propietari com el masover,
generalment el notari dna la pista que s de tal lloc i habita en tal
altre, que pot ser sinnim de masover, si b aquesta darrera categoria
queda determinada pel terme joer, amb referncia expressa al mas en
qu est. Les cinquanta lliures de dot marca, doncs, un tall signica-
tiu: amb menys shi situa el proletariat rural, els ocis manufacturers
i artesanals; a partir de cinquanta, els sectors de pagesos amb petita
propietat i, fet signicatiu, tamb els sectors doci lligats al mn rural
(ferrers, fusters, carreters), els quals doten ns a seixanta lliures.
40. El 1660 la ciutat de Girona instaura un sorteig anual per dotar noies pobres
de la poblaci amb cinquanta lliures, aquest sorteig es mantindr sense interrupci de
1661 a 1809 (llevat de 1716 i 1721) i de 1815 a 1869, R. ALBERCH, La rifa per a mari-
dar donzelles, Revista de Girona, 126 (1988), p. 92-93. Altres referncies a institucions
semblants les trobem a Sant Pere Pescador, fundada el 1637 per Francesc de Caramany,
amb una dotaci de 800 lliures de capital i 40 lliures anuals per a donsellas a maridar o
ingrs en religi de les donselles pobres de dita parrquia (ADG. Instituci de causes
pies, llibre 21, f. 296v); la universitat dArgelaguer el 1709 converteix dues causes pies en
una sola per a dotar donzelles i estudiar infants (ADG. Instituci de causes pies, llibre
10, f. 252v i Arxiu Caramany de Cor: 171.1.9), per posar alguns exemples. Un treball
de ms envergadura, com a resultat duna instituci semblant patrocinada pel gran duc
de Toscana, a M. FUBINI, Condurre a onore. Famiglia, matrimonio e assistenza dotale a
Firenze in Et Moderna. Florncia: L. Olschki ed., 1999.
41. AHG. J. Riurans, Girona-3, 499 (1610): 17 dagost de 1610.
42. AHG. J. Riurans, Girona-3, 517 (1615-1616): 26 dabril de 1616.
TAULA 14
Contractes matrimonials amb dots ns a 150 lliures
Dots I II III IV V VI VII VIII Total
1-10 8 0 0 0 0 3 0 0 11
11-20 17 1 3 3 0 8 0 0 32
21-30 16 0 11 4 1 11 0 0 43
31-40 18 0 7 1 0 7 0 1 34
41-50 8 1 12 3 1 12 0 0 37
51-60 4 0 11 6 0 3 0 0 24
61-70 2 0 7 0 0 4 0 1 14
71-80 4 1 2 0 0 2 0 0 9
81-90 1 0 2 1 0 1 0 0 5
91-100 2 0 7 3 0 14 0 0 26
101-110 0 0 1 0 0 3 0 0 3
110-120 0 1 10 0 0 8 1 0 20
121-130 0 1 2 1 0 1 0 0 5
131-140 0 0 1 0 0 0 0 0 1
141-150 1 0 3 2 0 6 0 1 13
Total 81 5 79 24 2 82 1 3 277
I: Bracer, treballador, laborator, pastor, mulater (i 3 pescadors).
II: Joer.
III: Agricola, cultor, pags.
IV: Ferrer, fuster, carreter, carnisser i mestre de cases.
V: Hostaler.
VI: Ocis manuals, artesans.
VII: Negociant.
VIII: Cirurgi, doctor en drets i en medicina, notari.
De 51 a 150 lliures, amb un tram molt superior a lanterior, per
amb menys contractes (hi ha 120 contractes, mentre que ns a 50 nhi
ha 157) tenim un altre sector: aqu sobserva la desaparici denitiva
del proletariat rural i la presncia continuada dels agricola, que ara
ja manifesten, quan sexplicita, o per altres referncies documentals,
que es tracta de pagesos propietaris de mas o agricola, sempre acom-
panyat del senyor til i propietari del mas tal. Per la seva banda, en
els sectors urbans, hi ha els teixidors, assaonadors, albadiners, sastres,
sabaters, etc.,
43
i tamb els paraires, a mig cam, sempre, de loci i
43. De la mostra de G. Domnech dels artistes-artesans de Girona pel XVII, per
sobre de les 100 lliures de dot hi ha el 30% dels mestres de cases-picapedrers, el 25%
dels fusters escultors i, sense que en precisi el nombre, tots els pintors (G. DOMNECH,
Artistes i artesans a Girona..., p. 103, 112 i 118).
el mercadeig, que els posa en contacte amb els negociants, i que es
mantindran encara en els primers trams superiors a les 150 lliures.
A partir de 150 lliures es produeix un tall denitiu: es doten els
lls cabalers dels senyors tils i propietaris de masos en funci de les
seves disponibilitats o del tipus de casament contractat. Segons amb
qui es pacta el matrimoni el dot pot ser superior o inferior. La uni
amb pubilla o hereu s clarament superior a lenlla amb cabalers.
Les altres variacions corresponen a diversos components de les dues
famlies contractants, entre aquests cal comptar sempre amb el nom-
bre de lls en edat de dotar i la potncia del patrimoni respectiu. Els
dots ms corrents sn 200, 300, 400 i 500 lliures. En total, trobem 77
pagesos sobre una mostra de 118 contractes, que representa el 65,25%
del tram. Clarament, el dot pagat pels senyors tils i propietaris de
masos oscilla entre 200 i 500 lliures. En aquest nivell han desaparegut,
prcticament, els sectors urbans docis: noms nhi ha 15 sobre 118,
el 12,71% de la mostra.
44
Una mica per sobre, tot i que la mostra s
poc representativa (noms 5 contractes), hi ha els doctors en medi-
cina, en drets i els notaris. Clarament per sobre, si b els sectors de
negociants i botiguers de draps o de teles doten en els mateixos nivells
que els pagesos de mas, trobem els mercaders (els Ferrer de Forti
aconseguiran per als seus lls dots de 651 i 1.000 lliures; els Prats de
Girona casaran els seus dos lls per 1.500 en un casament entre
cosins germans i 2.000 lliures i els Saconomina pactaran un doble
casament, entre cosins germans, per 3.000 lliures), que suposen la
part alta de la societat gironina, noms desplaada per la noblesa, tot
i que noms disposem dun cas, el dAgns de Foix, lla de Jernima
de Foix i de Boxadors, vesvessora de Foix, que contracta matrimo-
ni amb Ramon de Xammar, donzell, senyor del castell de Mediny i
Cervi i dels llocs de Sant Esteve de Guialbes, lArmentera i Riumors,
que dota amb 7.000 lliures.
45

44. Destaca el contracte de Jaume Gal, assaonador de Girona, amb Jernima
Font, tamb de Girona, vdua de paraire, que aporta un dot de 1.060 lliures i 282 lliures
ms en bns mobles (AHG. J. Riurans, Girona-3, 536: 30 de maig de 1620) i tamb el de
Jaume Tagell, argenter de Girona, que aporta un dot de 2.000 lliures pel seu casament
amb Magdalena Teixidor, lla de noble i mercader de Girona, que noms aporta un dot
de 1.000 lliures (AHG. J. Riurans, Girona-3, 530: 15 de gener de 1619), sens dubte, en
aquest darrer cas, en el contracte matrimonial hi anava incls lascens social.
45. La dotaci correspon a la disposici testamentria deixada pel pare, Sever
de Foix i de Salb, el 1595. Una part del dot es paga en forma de censal de 4.000
lliures de capital. Probablement hi hauria alguna alienaci patrimonial per fer efectiu el
pagament, ja que la mare de la nvia ven un mol draper i els drets dun mol fariner
a Amer a Leandre de Margarit pocs mesos desprs de ser contractat el matrimoni per
800 lliures (AHG. J. Riurans, Not. Girona-3, 504 (1612): 11 de juny de 1612 i J. Riurans,
Not. Girona-3, 505 (1612): 13 de setembre de 1612).
El fet que el sector del comer i la mercaderia estigui al capda-
munt de lescala dels dots obeeix a la necessitat de demostrar la pree-
minncia social, aix passa, entre daltres aspectes, per dotar els seus
lls ms que els dels altres sectors, en una demostraci que la seva
riquesa no es troba en el patrimoni immobiliari (i aix que alguns en
tenen o nacabaran per tenir en una clara opci rendista, per tam-
b demostrativa del prestigi social que comportava la propietat de la
terra),
46
sin en el diner i en el negoci (dotaran amb diner al comptat,
per tamb en diner a censal i ns i tot en participacions o acollint
el ll a la companyia mercantil, de fet la gura jurdica consisteix en
lacolliment a la companyia). En la mateixa situaci shi troben els
notaris i doctors en drets, alguns dels quals tamb aporten patrimoni
immobiliari. En canvi, els pagesos de mas han de procurar dotar els
lls, per sobretot han de tenir present la continutat del patrimoni
perqu s el seu signe distintiu i diferenciador, el dot s una part,
signicativa, per no la ms important; en cap cas, el cap de casa pot
posar en qesti la continutat del patrimoni.
TAULA 15
Contractes matrimonials amb dots superiors a 151 lliures
Trams Pagesos,
senyors tils
de mas
Sector urb,
artesans
Doctors
i notaris
Mercaders,
negociants
i botiguers
Nobles
151-200 14* 8 3
201-250 8 2 1 1
251-300 18 2 1
301-350 5
351-400 16 1 1 1
401-450 1
451-500 10 3
501-600 3 1 2
651 1
1000 1 1 2
1060 1
1200 1
1500 1
2000 1
46. X. TORRES, De senyors del drap a senyors de la terra: draperia i masoveria en
la regi de Girona als segles XVI i XVII, R. CONGOST, L. TO, (eds.), Homes, masos, histria.
La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes
de la Universitat de Girona/Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999, p. 229-268.
Trams Pagesos,
senyors tils
de mas
Sector urb,
artesans
Doctors
i notaris
Mercaders,
negociants
i botiguers
Nobles
3000 2
7000 1
Total 75 15 5 22 1
*Shi ha afegit un joer.
En el dot tamb hi van incloses les joies
47
i la roba de la nvia.
Mentre que en els trams inferiors poques vegades sespecica en qu
consisteix o sespecica convenientment perqu s una part substan-
cial del dot aportat, a partir de les cinquanta lliures de dot, la nvia
aporta tamb una caixa de roba (amb menys de cinquanta lliures hi
ha poques referncies: deu nvies sobre un total de cent vint-i-cinc
casos contribueixen amb una caixa) i a partir de les cent vint lliures,
dues (tamb hi ha excepcions i amb menys dot poden aportar dues
caixes).
48
Hi ha poques referncies a la caixa de nvia, com a molt el
notari anota si s darbre blanc o de noguer i dues vegades utilitza
el qualicatiu de monge o de tall de monja.
49
Malauradament, en
els anys escollits per la mostra, no podem precisar la qualitat, ni la
quantitat de les peces de roba (sn habituals aquestes frmules: omnes
vestes et jocalia persona mea, robes i joies de sa persona o tota la
dems roba de son vestir, ax de lli com de llana, inestimada), ja que
el notari es limita a donar la referncia al nombre de caixes, i encara
no sempre les dna, i noms algunes vegades especicar el tipus de
roba, sense que sigui un fet habitual, mai, per, descriu ms de dos
vestits.
50
La descripci pea a pea noms es fa amb laportaci nica
47. En la mostra analitzada en cap cas no es fa una estimaci de les joies, pro-
bablement perqu devien ser de poc valor. En una poca posterior, en els captols entre
Francesc Benages, botiguer de teles de Girona, i Maria Vicens i Serra, en qu es pacta
un dot de 2.000 lliures i dues caixes de nvia, shi afegeix una doble dotaci en joies,
estimades en 210 lliures i 9 sous i 373 lliures, 13 sous i 6 diners (AHG. J. Andreu, Not.
Girona-7, 417 (1695): 6 de mar de 1695).
48. La majoria de vegades el nombre de caixes de nvia s una, desprs hi ha
aportacions de dues, per no he vist mai aportacions de tres o ms, S. de LLOBET, Ob-
servacions entorn dels accessoris del dot en els captols matrimonials dels segles XVII i
XVIII. El consum de mobles i robes, dins R. ROS (ed.), Els captols matrimonials, p. 204.
49. AHG. P. Ves, Not. Castell, 1166 (1615-1616): 16 doctubre de 1616 i J. Riu-
rans, Not. Girona-3, 517 (1615-1616): 18 de maig de 1616).
50. Aquest fet impedeix qualsevol aproximaci als nivells materials de vida i de
consum comparable amb lestudi efectuat per Igualada, on els notaris anotaven les peces
de roba, Vid. J. TORRAS, M. DURAN, L. TORRA, El ajuar de la novia. El consumo de tejidos
del dot quan, a ms de la relaci de les peces que lintegren, acostu-
ma a haver-hi una estimaci monetria, acceptada per les dues parts
contractants, que s el dot dels sectors treballadors, rurals i urbans.
En seixanta-nou contractes, que representa el 14,87% del total
de la mostra analitzada, el dot s pactat en bns materials, sense que
hi hagi una conversi en moneda. Daquesta mostra, en quaranta-nou
casos una de les dues parts aporta en dot una herncia.
51
Si parlem
duna pubilla, lentrada en el patrimoni per part del nuvi va aparellada
a lobligaci daixecar inventari dels bns i, si hi ha lls menors perqu
es tracta duna vdua, de calar-los, vestir-los i cuidar-los ns a ledat
de poder servir un amo (aquesta anotaci s lhabitual en els casos
de contractes en qu intervenen treballadors)
52
o de poder casar-los
convenientment segons el poder de la casa (aix gura en els casos de
pagesos propietaris de masos). En aquests tipus de contractes es t en
compte la situaci que ha obligat a causa dun patrimoni endeutat a
contractar el casament amb membres de famlies solvents que, sovint,
se nhan de fer crrec. Serveixi dexemple la clusula que gura en els
captols matrimonials concertats entre Bernat Boix, pags de Vilortol
(Sant Climent Sescebes), i Joana, vdua de Bernat Riera, moliner de
Vilortol, i hereva de Joan Gell i Joher, moliner de farina de Vilortol,
el 20 de gener de 1617:
... atts y conciderat que en la casa y mol de ella dita Joana
Johera y Riera si han de fer moltas obras de necessitat com sia
molt spallat y en particular lo mol estiga en tal punt que vessa
tota la aygua per las parets de la bassa com si fora casi una
cistella, com al ull se veu is pot vurer, y atts que los dits bns
de ella dita Joana Johera estan tinguts y obligats ha la soluti
y prestaci de alguns censals y altres deutes y mals, s per o
en los contratos matrimoniales de una localidad catalana, 1600-1800, J. TORRAS, B. YUN
(dirs.), Consumo, condiciones de vida y comercializacin. Catalua y Castilla, siglos XVII-
XIX. Junta de Castilla y Len, 1999, p. 61-88. Estaria en la mateixa lnia de la Valncia
estudiada per I. A. Baixauli, on de 1.123 cartes nupcials, noms nha trobat trenta-vuit
que facin una descripci acurada dels objectes dotals, I. A. BAIXAULI, Els dots i laixovar
domstic a la Valncia del segle XVII, Afers, 46 (2003), p. 665.
51. En tres casos es tracta de la meitat de lherncia: dos com a resultat de la
mort intestada del pare (AHG. J. Palol, Not. Peralada, 536 (1613-1614): 2 de febrer de
1614 i 14 dabril de 1614) i un en qu el pare mant en el seu poder, mentre visqui,
la meitat dels bns, a la seva mort passaran ntegrament a la seva lla (AHG. J. Palol,
Not. Peralada, 533 (1511-1512): 11 de novembre de 1612).
52. Ledat de poder servir un amo per a guanyar-se la vida, calsar y vestir va-
ria, hem trobat referncies a set, dotze i catorze anys (AHG. P. Ves, Not. Castell, 1165
(1614-1616): 27 de desembre de 1614); 1163 (1613-1614): 13 de desembre de 1614 i M.
G. Casamitjana, Not. Figueres, 206 (1610-1611): 9 de juny de 1611).
pactat y concordat entre las ditas parts que lo dit Bernat Boix
puga lluir y quitar y pagar los censos y altras deutes als quals los
bns de ella dita Joana Johera y Riera, sposa sua sdevenidora,
sn obligats ns lo present dia, y no res manco puga lo dit Ber-
nat Boix fer qualsevols obras necessrias en dita casa y mol, y
que la dita Joana Johera y Riera sia tinguda y obligada en salvar
y assegurar, si y segons ara de present salva y assegura ha dit
Bernat Boix sobre dits bns seus totas y qualsevols quantitats
de pecnias que ell dit Bernat Boix amostrar aver pagadas...
53
En la resta dels contractes hi ha cinc casos en qu es pacta un
dot en bns mobles (sovint, es tracta de bracers), en sis el contracte es
fa en part en bns mobles i en part en bns immobles i sis noms en
bns immobles, consistents en casa, peces de terra o drets de successi
familiars (aquests corresponen clarament a treballadors).
Una tercera part daquests dots (vint-i-quatre contractes, que re-
presenta el 34,78%) corresponen a contractes on la nvia s una dona
vdua. Sens dubte, la situaci del cicle de vida inueix enormement en
la decisi de contraure noves npcies, per sobretot all que explica
aquesta presncia es deu a la possibilitat de contribuir amb un bon
dot al futur matrimoni: en tretze casos la dona vdua s hereva dun
patrimoni; en cinc, el dot consisteix en bns mobles i roba; en quatre,
en bns mobles i immobles; en un altre, noms bns immobles, i en
un darrer cas la dona disposa de drets successoris. La vdua acostuma
a aportar el dot de lanterior matrimoni, deixes testamentries del pri-
mer marit i tamb diners guanyats amb el seu treball, tal com ho fa
Miquela, vdua de Joan Padern, agricola de Sant Miquel de Fluvi, al
seu matrimoni amb Pere Satger, cultor, habitant a Peralada, de les quals
especica la procedncia: quas ego meis propriis labore et industria
lucravi et acquisivi.
54
La proporci de dones vdues que contracten
matrimoni amb aportaci de bns immobles o mobles no monetitzats
s molt superior a les dones vdues que contracten nou matrimoni
amb aportaci de dot monetari, aquestes darreres sn setanta-cinc
sobre tres-cents noranta-cinc casos, un 18,98%; la dada prova que la
possibilitat del nou matrimoni de la dona vdua, una vegada ms, anava
estretament lligada a la seva capacitat econmica.
Daquests seixanta-nou casos, noms cinc contractes sn entre
hereu i pubilla, de fet, aquesta contractaci s vlida ns al total dels
quatre-cents seixanta-quatre casos analitzats. Un s entre laboratori de
53. AHG. J. de Palol, Not. Peralada, 542 (1616-1617), f. 23r i v.
54. AHG. J. de Palol, Not. de Peralada, 540 (1615-1616): 4 de mar de 1616, f. 116v.
la Jonquera, tres ho sn entre pagesos propietaris, en qu clarament
saprecien les dicultats dun dels dos patrimonis, i un altre entre nobles.
55
Un intent per limitar els dots, la representaci dels sndics gironins en
corts (1599, 1626)
En el memorial presentat pels sndics de Girona el 16 de juny de
1599 a la sala de les constitucions de la cort de Monts, hi ha un tem
signicatiu que promou la limitaci dels dots, tant en diner com en bns,
segons la categoria social dels contractants, al menestral li correspondria
un mxim de cent lliures, a lartista, tres-centes, al mercader, sis-centes,
al ciutad, vuit-centes i al cavaller, mil). s especialment signicatiu
tant el mxim proposat com tamb largumentaci, ja que es vol evitar
la runa dels patrimonis, aix com les dicultats per poder collocar els
fadristerns, en especial les noies. De la mateixa manera, es vol limi-
tar el nombre de vestits que aportaran les nvies en casar-se, dacord
amb el que ser un intent per uniformar els grups socials en el vestir
(hi destinaran un tem: limitaci de vestits).
56
Ltem tradueix el desig
de limitaci dels dots, per tamb xa una clara jerarquitzaci social
dels dots.
Item, com los adots que vuy se donen a les donselles sien tan
excessius que en casar-ne huna resta la casa impossibilitada de
poder-ne casar ninguna altra, per hont s forsat de fer-les monies
y als dems molt contra la voluntat delles, ques gran crrech de
consincia y tamb per lo poch prot que de dits adots redunda
a dits marits, com per respecte dells havien de supportar un
gasto que no poden sustentar de vestits molt costosos, de criats,
criades y altres superutats, y en cas de restituci resten les ca-
ses molt nafrades per haver de restituhir lo que vanament se s
desps, appar conv se provehesca de limitar los adots y en cada
terra de Cathalunya conforme la possibilitat della. E en Gerona
55. El baix percentatge s similar al que troba A. Zink pel Pas Basc i el Bearn,
on noms localitza vuit casaments entre hereus entre una mostra de cinc-cents vint
contractes, fet que representa l1,4% dels contractes; les raons perqu aquest tipus de
casaments siguin poc abundants sexpliquen pel fet que no hi aportaci de dot per part
de cap dels contraents, A. ZINK, Lhritier de la maison..., p. 160 i 176. Lloren Ferrer
troba el casament hereu-pubilla en l1,7% dels contractes matrimonials al Bages del segle
XVIII, L. FERRER, Hereus, pubilles i cabalers..., p. 87.
56. Les corts castellanes van limitar laportaci de roba i vestits en una vuitena
part del dot monetari, vid. M. C. BARBAZZA, La socit paysanne en Nouvelle-Castille. Fa-
mille, mariage et transmission des biens Pozuelo de Aravaca (1580-1640). Madrid: Casa
de Velzquez, 2000, p. 73-74.
appar serie b que lo manesteral no pogus donar ms de ns
en cent lliures, lo artista ns en tres-centes, lo mercader ns en
sis-centes, lo ciuted ns en vuyt-centes y lo cavaller ns a mil
lliures o lo ms apparexer a ells dits cavallers per llur inters. E
si per adot se donava alguna cosa o proprietat se haie de avaluar
al just preu per llevar que ab dites coses nos done ms adot del
assenyalat y ab ell nos puga fer frau y, sempre y quant que ab
dit adot se far frau, que lo marit, en cas de restituci, no sie
obligat de restituhir ms del taxat, no entenent-se emper ab la
dita tatxa los pares que tindran lles y no tindran ni speraran
tenir lls mascles. E tamb tatxar als sposats que no pugan fer
a les sposades ms de dos vestits, posant als contrafahents les
penes que apparexer convenir.
57
Val a dir que en les categories socials expressades pels sndics no
hi ha cap referncia als pagesos per tractar-se duna proposta urbana.
La prctica de dotar els seus lls situa els senyors tils i propietaris de
masos entre el que havien de dotar els artistes (tres-centes lliures) i els
mercaders (sis-centes), aquests darrers, sens dubte, ho sobrepassaven
amb escreix, com tamb els cavallers. No sabem si la recomanaci a
la limitaci als dos vestits podia tenir alguna relaci amb la poca ex-
plicitaci del contingut de les caixes de nvia que feien els notaris. Tot
i que aquesta proposta, o daltres de semblants, va ser tractada en les
corts a de moderar els dots, per no va ser aprovada per loposici
majoritria, sed nihil fuit conclusum quam plurimis contradicientibus
resumir J. P. Fontanella, amb largument dels qui creien que aquesta
limitaci havia de comportar un perjudici per a les noies en dotar-les
menys que als nois, per tant, es va mantenir la llibertat en la manera
de dotar.
58
El 1626, els sndics de Girona portaran una altra instrucci, aquesta
vegada unicaran la seva pretensi, que els dots i els vestits corres-
ponguin a lestament dels contractants. Cal remarcar que els dots de
57. Al marge gura lanotaci ja est fet: suposem que volia dir que la propo-
sici ja havia estat presentada en corts. AHCG. Manual dacords de 1599, f. 31v.
58. Sed nihil fuit conclusum quam plurimis contradicientibus qui forsan ad
presens lugent iniustan contradictionem, quando habent lias quas deberent ne quid
deterius eis contingat celeriter nuptui tradere non possunt tamen quia non est eis unde
tamen immoderatas dotes quales nostris temporibus constitui solent liabus tradant:
expertus loquor, mihi crede. Remansit igitur sicut antea nostra Cathalonia in libera
facultate dandi liabus dotis nomine quid, quantum velit pater et ideo nostro huic
nubenti in prima hac clausula a qua initium sumit hic secundus labor, non attendendo
ad aliquam taxam, sed pro mera liberalitate ac facultate fuere tria millia librarum,
J. P. FONTANELLA, De pactis nuptialibus..., clus. V, glossa 1, nm. 21 (vol. II, f. 5).
la noblesa queden xats en un mxim de sis mil lliures, els militars i
ciutadans en tres mil i els gaudins de privilegi militar, dos mil; la resta
no podran passar de les mil lliures. Sens dubte, la tarifa de 1599 era
calculada a la baixa, ara hi ha un salt important en els sostres pro-
posats, per probablement sigui ms realista pel que fa als mxims.
tem ques provehesca per constituci o captol de cort que los
dots y vestits se hajen de regular al stament de cada hu y aix
los nobles no puguen donar ms de sis mlia lliuras de dot y
vestit vellut y qualsevol gnero de seda o vestit ygual a vellut;
los militars y ciutedans tres mil lliuras y vestit set y qualsevol
altre seda ygual; y los qui gaudexen de privilegi militar dos mlia
lliuras y vestit taffet y no altre seda, si no s que sia igual al
taffet; y los dems mil lliuras y no puguen vestir seda, sin sols
drap, xamellots o altre gnero de vestit ygual y que en ass sien
tamb compresas las donas y que ning de ells, ni delles, no
puguen portar los vestits guarnits de or ni perles en los vestits y
ax matex no puguen portar seda, sobraseda y que en cada roba
no puga excedir la guarniti la valor de sinquanta reals, sots pena
de cent lliuras per quisc y per quiscuna vegada en lo que toca
als vestits y en lo que toca als dots, sots pena de perdrer tot lo
dems que ser donat en dot del que est dalt senyalat, que se
haja de aplicar la mitat al sch y laltra mitat al hospital de la
terra ha hont se seguir lo cas.
59
Per la mostra de 1610-1620, els dots estaven per sobre del que
volien limitar els sndics gironins. Val la pena remarcar, per, lintent
per regular una sortida de numerari important per part dels patrimonis
familiars que era, amb tota probabilitat, la ms important despesa que
havia dassumir cada generaci. Daqu que, alguna vegada, es puguin
produir estratgies clarament estalviadores de dots, com ho sn els
casaments creuats entre pares i lls, entre germans o ns i tot casa-
ments triples entre pares vidus i els respectius lls.
60
En el total de
la mostra analitzada de quatre-cents seixanta-quatre contractes, hem
localitzat: cinc casaments dobles i un de triple. Tres casaments dobles
sn contractats entre els pares vidus i els lls respectius, ra per la
qual pot haver-hi, a la generaci segent, la uni de dos patrimonis
(almenys en un cas aquest s el resultat); un casament triple, els dos
vidus i els dos lls: ll i lla de cada patrimoni que, daquesta manera,
59. AHCG. I.1.2.16 nm. 2, cort de 1626.
60. Sobre aquestes prctiques: A. COLLOMP, La maison du pre. Famille et village
en Haute-Provence aux XVIIe et XVIIIe sicles. Pars: PUF, 1983, p. 113-126.
mantindran separats els dos patrimonis; i dos casaments dobles entre
dos germans, en qu cadascun dels patrimonis mant el seu respectiu
hereu i es pacta el mateix dot: s el cas de lenlla entre els cosins
germans Saconomina de Girona, que pacten tres mil lliures de dot i el
que acorden els Juli de Bordils, hereus dels masos Viella de Bordils i
Pujades de Foix, amb els Bah de la Pera que doten en quatre-centes
lliures.
UNA MOSTRA DIACRNICA. GENEALOGIES DE SENYORS TILS I PROPIETARIS DE MAS
A. Collomp, en un important estudi sobre la casa, les aliances
familiars i la successi a lAlta Provena, planteja la necessitat de fer
estudis sincrnics, horitzontals, per a una mateixa generaci, per tamb
considera necessria la reconstrucci vertical, sobre diverses genera-
cions, fet que permet estudiar les aliances familiars.
61
La combinaci
daquests dos tipus destudis ha estat possible pel fet de disposar duna
collecci de genealogies de pagesos propietaris de masos confeccio-
nada durant molts danys per part de F. Viader,
62
estudis del mn de
les famlies pageses, a les quals nhem pogut afegir unes quantes ms,
en total sha pogut treballar sobre una mostra de seixanta-una.
63
Totes
aquestes famlies tenen en com el fet de tractar-se de senyors tils
i propietaris de mas, les genealogies de les quals presenten una con-
tinutat dun segle o ms. Lanlisi ha consistit, bsicament, en veure
les relacions familiars entre aquests pagesos propietaris al llarg de dos
segles, entre 1500 (a vegades la genealogia comena a la darreria del
segle XV) i 1730/40. Sha cenyit lestudi al moment en qu la genealogia
comena a tenir una continutat i una base documental prou segura,
que sol coincidir amb la inscripci dels actes vitals en els llibres sa-
gramentals de les parrquies.
61. A. COLLOMP, La maison du pre..., p. 127. Sobre les prevencions a ls de les
genealogies, L. FERRER, Hereus, pubilles i cabalers..., p. 51.
62. 127 genealogies de Fernando Viader. La memria familiar dels propietaris gi-
ronins
63. Bohigas de Banyeres, a partir del llibre mestre del mas Bohigas de Banyeres
realitzat el 1799, fons patrimonial Teixidor de Madremanya, AHCLB; Fbrega de Mo-
nells, a partir de J. M. PUIG SALELLAS, De remences a rendistes...; Heras de Puig, a partir
de M. BOSCH, L. FERRER, Estudi introductori, M. HERAS DE PUIG, Biograa o explicaci
del arbre geneolgich de la descendncia de casa Heras de Adri (1350-1850). Girona: CCG
edicions/AHRCG/ILCC-Secci Vicens Vives UdG, 2001; Iglsies de Valveralla, a partir del
llibre mestre Mir de Navata, BPP. Llibre de notas ahont estaran continuats los actes
que sn de la heretat anomenada lo mas Iglsias de Valveralla que vuy posseheix lo
honorable Jaume Mir de la Vila de Navata; Puig Padrola i Torbagur, a partir de larxiu
patrimonial de Casa Carles (ADG) i Ros de les Olives, genealogia efectuada per Mnica
Bosch a partir de larxiu patrimonial Ros de les Olives, vid. M. BOSCH, P. GIFRE, Els
llibres mestres dels arxius patrimonials..., p. 168-169.
El dot
Lestudi dels dots contractats entre 1610-1620 ofereix una imatge
esttica, ara s el moment danalitzar-ne levoluci. Qualsevol caracte-
ritzaci que es vulgui fer del dot topa amb dicultats, ja que aquest
reecteix levoluci patrimonial i s un signe claricador de les con-
juntures i les dinmiques familiars dels patrimonis pagesos. Uns poden
anar en ascens, altres poden baixar; i aquestes dinmiques tamb es
produeixen en una mateixa famlia o patrimoni. Disposem dels dots
percebuts pels hereus dunes quantes famlies que serviran dexemple
de levoluci del dot en dos tipus de famlies: en primer lloc, sanalit-
zar una famlia de propietaris de mas, desprs es passar a famlies
propietries de masos. Quant als dots percebuts pels seus hereus, la
categoria dels pagesos de mas no passar de les cinc-centes lliures
durant el segle XVII, mentre que els propietaris de diversos masos en
passaran llargament i alguns arribaran ja a les mil lliures, lhabitual
ser que a aquesta ltima quantitat aquest sector hi arribi a comen-
ament del segle XVIII.
Els dots percebuts pels diferents hereus de la famlia Bohigas
de Banyeres no experimenten grans canvis: doblen el dot en el segle
XVI i tamb ho fan en el XVII, per sense que es tracti de creixements
espectaculars. Destaca del quadre dels dots en aquest patrimoni la
successi de tres pubilles en els anys centrals del segle XVII i el retrocs
experimentat en els anys inicials del segle XVIII, sens dubte resultat dels
efectes de la guerra de Successi.
TAULA 16
Dots percebuts pels hereus i pubilles del mas
Bohigas de Banyeres, en lliures
Any dels captols
matrimonials
Hereu Pubilla
1520 50
1551 50
1597 100
1637 200
1661 200
1678 500
1712 400
Font: AHCLB, fons patrimonial Teixidor de Madremanya, llibre mestre del mas Bohigas de
Banyeres (1799).
En una situaci semblant shi troba el patrimoni Heras dAdri,
que havia aglevat dos masos el 1504, probablement rnecs, i que du-
rant els segles XVI i XVII ampliar les seves possessions amb la compra
de parcelles, en un nombre total de 340 vessanes, amb tot, podem
considerar-lo dins la categoria dels pagesos de mas. La superaci de
les mil lliures no arribar ns al 1744: durant el segle XVI no trobem
una evoluci signicativa, encara que sarribi a 210 lliures el 1588, el
1529 el dot s de 60 i de 50 el 1569; en el XVII, es mou entre les 400
i les 700 lliures, amb una reculada signicativa el 1646 quan es pacta
un casament doble i lhereu noms s dotat amb 70 lliures; el 1715,
per trobar una data comparable a la del patrimoni Bohigas, es pacta
un casament de 700 lliures.
64
Ens movem en uns parmetres superiors
al mas Bohigas, per encara no ens trobem en el nivell dels dots dels
pagesos ms poderosos.
En un nivell superior se situen patrimonis de pagesos que acu-
mulen diferents masos, els quals experimenten creixements dels dots
de manera considerable. Exempliquem la situaci en els patrimonis
Arrufat de Taravaus, Viader de Montir i Puig Padrola dAlbons. Amb
dades referides noms al segle XVII, el patrimoni Puig Padrola multi-
plica el dot quasi per sis en menys de seixanta anys i es redueix al
segle XVIII; el patrimoni Viader multiplica per deu el dot inicial en
un segle; mentre que el patrimoni Arrufat de Taravaus ja havia assolit al
segle XVII un nivell elevat que mantindr durant tot el perode con-
siderat i noms superar les mil lliures el 1720. Els tres patrimonis
coincideixen en 2.000 lliures o ms en els primers trenta anys del se-
gle XVIII. Fixem-nos-hi amb ms detall.
TAULA 17
Dots percebuts pels hereus Viader de Montir, en lliures
Anys dels captols
matrimonials
Hereu Pubilla
1611 200
1641 600
1675 Mas Piguillem
1685 1200
1693 1400
1716 2010
Font: 127 genealogies de Fernando Viader..., p. 243-244.
64. M. BOSCH, L. FERRER, Estudi introductori..., p. 23-24 i 30.
La situaci sestancar en iniciar-se el segle XVIII, com a re-
sultat de la participaci de lhereu Viader, en qualitat de capit de
cavalls de lemperador, en el bndol austriacista durant la guerra
de Successi, situaci que tindr conseqncies inevitables per al
seu patrimoni: empenyorament de terres i segrest de bns de 1707
a 1725. Amb tot, el 1742, el dot pactat per lhereu Viader arribar a
ser de 2.240 lliures.
El dot pactat gaireb es mant inalterable en les quatre primeres
generacions, s en la cinquena quan arriba a les dues mil lliures. Sens
dubte, pels casaments amb la pagesia de mas, el patrimoni Arrufat
havia assolit al comenament del segle XVII un nivell elevat, difcil de
superar si s que volia mantenir els enllaos entre aquest sector de la
pagesia. Si volia continuar el creixement havia de buscar els dots entre
altres sectors socials. El quadre s una demostraci clara que els seus
interessos no shavien mogut del sector del qual havia sortit, daqu que
la famlia hagus de limitar els dots a menys de mil lliures, per tamb
s cert que la cotitzaci de casar amb un Arrufat es mantenia en una
quota gaireb inalterable tant si es tractava de primeres npcies com
de posteriors. Deixem els casaments dobles i triples per ms endavant,
ja que apunten tot una altra estratgia matrimonial.
TAULA 18
Dots percebuts pels hereus Arrufat de Taravaus, en lliures
Any dels captols
matrimonials
Hereu Observacions
1609 600 Primeres npcies
1628 700 Segones npcies
1631 600 Casament doble
1658 800 Primeres npcies
1672 850 Terceres npcies
1683 600 Quartes, casament triple
1683 800 Casament triple
1720 2.000 Primeres npcies
Font: 127 genealogies de Fernando Viader, p. 48-49.
Les 500 i les 800 lliures dels dots de 1635 i 1638 corresponen a
una etapa dexpansi del patrimoni, les 600 lliures de 1660 reecteixen
les dicultats de la postguerra de Secessi. El salt efectuat el 1690,
per, no correspon a una realitat patrimonial, ja que el patrimoni havia
passat per una etapa de tutoria mentre que el jove hereu acabava els
estudis de dret, alhora que per part de la nvia sestablia la possibi-
litat dentroncar amb un doctor en drets. Lascens social aconseguit
pels estudis feia augmentar les expectatives i permetia, tot i restar en
lmbit dels pagesos de mas, buscar dots ms quantiosos.
65

TAULA 19
Dots percebuts pels hereus Puig Padrola dAlbons, en lliures
Any dels captols
matrimonials
Hereu Observacions
1635 500
1660 600
1690 2.900
1727 2.380
ADG. Arxiu Casa Carles, llig. 4. Captols i inventaris.
A la llarga, aquest entroncament representar lampliaci del pa-
trimoni Puig amb la incorporaci del patrimoni Portas de Torroella de
Montgr. La incorporaci del patrimoni Portas no suposar un creixe-
ment del dot a la segent generaci, sin que el 1727 el dot pactat ser
de 2.380 lliures, i ara s per primera vegada al marge de la pagesia de
mas (contractar matrimoni amb Maria Diern, lla de botiguer de teles
de Barcelona, i germana del vicari general de Girona Ferran Diern).
Havia passat, per, que el patrimoni incorporat, pea cobejada, no
era el que semblava, al costat dels masos i terres que saportava hi
havia molts censals acumulats: el 1728 Francesc Puig i Portas sign
concrdia amb els creditors per la qual havia de pagar dos censals de
4.500 i 2.700 lliures, que no acabar de pagar ns al 1743.
66
El casament hereu-pubilla
En primer lloc, sha volgut veure si es mantenia la proporci
respecte daquells cinc casaments entre hereu-pubilla que trobvem
en la mostra de 1610-1620 en qu sha treballat sobre 464 contractes,
els 5 casaments entre hereu-pubilla suposen l1,07% dels casos ana-
65. Haver pogut estudiar dret era una novetat inqestionable entre els pagesos
de mas; en el patrimoni Heras dAdri no hi ha notcies destudis de lhereu ns a mitjan
segle XVIII (M. BOSCH, L. FERRER, Estudi introductori..., p. 31). Sembla, pels indicis de
qu es disposa, que hi ha una major predisposici als estudis, especialment als de dret,
entre les famlies de mercaders. Aix, per, shauria de conrmar.
66. ADG. ACC. Llibre 5. Puig (1756).
litzats). Daquestes genealogies shan pogut analitzar les aliances de
452 generacions dhereus, en total shan documentat, com a mnim,
51 casaments entre hereu-pubilla (l11,28% dels casaments efectuats)
per 401 casos dhereu/pubilla amb cabaler/cabalera. La primera cons-
tataci s evident: trenta-quatre patrimonis shan vist ampliats com a
resultat duna aliana matrimonial hereu-pubilla, mentre que vint-i-sis
han vist passar dos segles, pel cap baix, sense que shagi produt cap
aliana hereu-pubilla.
TAULA 20
Casaments hereu-pubilla en genealogies de senyors tils i propietaris
de mas, 1500-1730/40
Generacions
analitzades
Nombre de
genealogies
Casaments hereu-pubilla
0 1 2 3
4 1 0 1 0 0
5 5 0 1 0 0
6 9 3 2 0 0
7 12 7 4 1 0
8 13 4 8 1 0
9 14 8 3 2 1
10 3 1 1 0 1
11 4 0 1 0 1
12 1 1 0 0 0
Total 60 26 25 6 3
Font: 127 genealogies de Fernando Viader, i les referncies de la nota 436.
En la mostra hi ha situacions extremes: el patrimoni Bohigas de
Banyeres, del qual shan documentat dotze generacions, no ha tingut
mai cap casament hereu-pubilla, mentre que el Noguer de Seguer, amb
noms nou generacions analitzades nha tingut tres, el Puig-Mediny de
Parets, amb deu generacions, tamb tres i el Gifre de Camallera donze,
tamb tres. Per al perode cronolgic que hem agafat, en el patrimoni
Ros de les Olives durant sis generacions trobem dos casaments hereu-
pubilla, el ms signicatiu s que durant el segle XVIII: de quatre hereus
casats, tres ho faran amb pubilla. s el segle XVIII el moment en qu
es produeixen la majoria dels emparentaments hereu-pubilla entre els
senyors tils i propietaris de masos gironins?
67
67. Sobre el casament hereu-pubilla, L. Ferrer s taxatiu: podem armar de
manera contundent que no ns el segle XVI, ja que el 100% de les pubilles que coneixem
van casar-se amb un cabaler. Aquesta situaci va comenar a canviar en el segle XVII
Els casaments hereu-pubilla no acabaran sempre per concretar
lampliaci patrimonial. El casament entre Anna Moret, lla nica i
hereva del patrimoni Moret de Viladasens, amb Antoni Adroer, hereu
del patrimoni Adroer de Viladasens, el maig de 1642 (los quals no
feren captols matrimonials per certas conveninsias a ells ns a 19
de maig 1644), feia preveure la uni dels dos patrimonis, ms enca-
ra quan tingueren una lla, Esperana. La situaci va canviar de cop
quan el 26 de setembre de 1651 mor Antoni Adroer y la dita Anna
Moret se torn casar dins de un mes ab Joan Arrufat y sen torn en
sa casa de Moret. El 3 doctubre de 1651 es fa la restituci dinventari
dels bns aportats per Anna Moret a la casa Adroer.
68
Daquesta nova
uni tingu descendncia i els dos patrimonis seguiren vies separades.
Una situaci semblant es produir arran del casament entre he-
reu-pubilla en el patrimoni Iglsies de Valveralla, ja que la pubilla era
hereva gravada, amb la qual cosa, si moria sense lls, no hi hauria la
uni esperada, sin que el patrimoni acabaria passant a una branca
fadristerna que havia casat amb la pubilla Mir de Navata. s interes-
sant aquest darrer cas perqu es produeix un fet signicatiu: Dorotea
Iglsies era lhereva del patrimoni Iglsies, amb terres a Valveralla i a
Ventall (aqu hi tenia el mas Saurina) per part de mare, i de la banda
del pare ho era del mas Aviny de Sant Pere Pescador. Mentre en fer
testament la seva mare li havia deixat en herncia el patrimoni Iglsies
si tenia descendncia, el pare li far donaci del mas Aviny sense cap
impediment; de manera que quan Dorotea Iglsies faci testament, el 12
dabril de 1667, podr fer donaci al seu marit de la part de lherncia
que no estava gravada: el mas Aviny de Sant Pere Pescador ser pel
seu marit Jeroni Puig lies Iglsies, pags, familiar del Sant Oci. La
soluci nal passar per una concrdia entre la branca fadristerna dels
Iglsies, que ara porta el nom de Mir, com a resultat del casament
amb la pubilla Mir de Navata, i Jeroni Puig Iglsies, signada el 1670,
per la qual Pere Mir signar debitori de mil lliures a Jeroni Puig, a
canvi, aquest deixar lliure lheretat de Valveralla, i es quedar amb el
mas Aviny i tamb dues peces de terra a Sant Pere Pescador.
69

i, a partir daleshores, una pubilla solia buscar un hereu per casar-se. I sobre els casa-
ments hereu-pubilla de la petita noblesa arriba a la segent conclusi: s difcil armar
que aquest tipus de casaments siguin ms freqents en aquest grup social que en els
camperols acomodats o en qualsevol altre, per el cert s que no hem analitzat ni una
sola genealogia de mitjan segle XVII a mitjan segle XIX on no trobem un exemple daquest
tipus duni. L. FERRER, Hereus, pubilles i cabalers, p. 90 i 217.
68. Arxiu Adroer de Viladasens. Llig. 1. Plet Adroer/Moret.
69. BPP. Llibre de notas ahont estaran continuats los actes que sn de la heretat
anomenada lo mas Iglsias de Valveralla..., f. 43, 51, 59-62 i 281.
El ll de Pere Mir, Joan Mir i Iglsies de Navata ser lhereu
i es casar, el 1688, amb una jove cabalera de la casa Adroer de Vi-
ladasens, la qual aportar un dot de mil dues-centes lliures. Que no
hagus prosperat la uni amb el patrimoni Moret, tot i les dicultats que
comport la minoritat, no va ser obstacle perqu el patrimoni Adroer
pogus casar la lla de la pubilla Esperana Adroer amb lhereu Mir
de Navata i Iglsies de Valveralla. El dot pagat pel patrimoni Adroer
era el mateix que rebria lhereu en la mateixa generaci, aquest fet
per si sol no vol dir res, per fa preveure alguna dicultat de la casa
Adroer per poder casar amb un patrimoni ascendent, mentre noms
pot aconseguir pel seu hereu la mateixa quantitat.
Els pactes matrimonials que conduen a la uni de dos patrimonis
no sempre eren tan directes. Algunes vegades, la uni patrimonial s
el resultat de constatar les dicultats temporals de dos patrimonis, els
quals tenien problemes derivats de la vidutat dels pares i, daquesta
manera, pactaven un casament doble on enllaaven les dues generaci-
ons: una romania al capdavant dun patrimoni i laltra sencarregava
de laltre, la futura descendncia uniria els dos patrimonis. A causa
daquesta situaci es fa el casament doble dels Gordey de Moncal amb
els Riur de Vilamar el 1713; el casament doble dels Ordis dUsall
amb els Piferrer de la Torre de Crespi el 1710 quan els lls tenien
tot just onze anys; la famlia Gifre de Camallera optar per aquesta
estratgia en dues ocasions: el 1588 quan entronca amb els Navarra
de Garriguella i la segent generaci, el 1621, amb els Pap de Cor.
Al marge de la mostra estudiada, una situaci idntica es troba en la
uni dels patrimonis Vidal i Goy, el 1635, que acabarien per entroncar
amb els Negre i Pastell de Castell al segle XIX.
70
En tots aquests casos,
el casament doble obeeix a una sortida a la situaci dexcepcionalitat.
Lloren Ferrer considera que la soluci passa per refer el nucli familiar,
ms que pensar en la permanncia de la casa.
71

Aliances de grup i aliances de sang
La contractaci dun matrimoni t una transcendncia ms enll
de les cases contractants, sobretot pel fet que, una vegada assolit un
estatus, sha de mantenir o millorar, el descens social podia ser considerat
com un fracs als ulls de la resta de la comunitat i, en conseqncia,
70. E. SAGUER, Els Negre i Pastell: notes sobre els orgens dun gran patrimoni
agrari, R. JULI, M. ROIG (eds.), Gent de Castell. La seva vida i la seva obra (segles XVI-
XIX). Ajuntament de Castell dEmpries, 2001, p. 163-172.
71. L. FERRER, Hereus, pubilles i cabalers, p. 99.
era qestionada la notorietat adquirida. Com que la tendncia s a
augmentar les dotacions, les possibilitats dins lmbit de la parrquia
o de la universitat es redueixen, fet que permet constatar lendogmia
entre els pagesos de mas i entre famlies concretes (a mesura que
els dots creixen, i en una estratgia clara per mantenir la situaci
adquirida, augmenten les dispenses per casaments entre parents amb
diferents graus de consanguinitat: a lendogmia de grup shi afegeix
lendogmia de sang). Un pas ms es produeix quan els casaments shan
danar a buscar fora del lloc de residncia, com ms elevat s el dot,
sovint, ms lluny sha danar a cercar. Lendogmia de grup s del tot
manifesta per est determinada per la disponibilitat econmica dels
patrimonis respectius per poder dotar a partir dun determinat nivell:
lendogmia esdev llavors, sobretot, econmica.
Una ullada supercial a les genealogies permet veure els llaos
entre les famlies de senyors tils i propietaris de masos. La famlia
Feliu de Camallera enllaa amb els Puig de Vilar, amb els Viader de
Montir, els Saguer de Jafre, els Ribot de Foix, els Rich de Jafre o els
Fort de Sant Esteve de Guialbes. Els Ribot de Foix, a nals del XVII,
amb els Feliu de Camallera, els Adroer de Cor, els Coloma de Sant
Iscle i la primera generaci del segle XVIII ho fa amb els Ferrer-Pags
de Camallera, els Viladevall de Sant Jordi Desvalls, els Veh de la Pera
o els Guinart de Celr. I daquests Guinart, que entroncaran amb els
Arrufat de Taravaus, val la pena destacar els quatre matrimonis de
Josep Guinart i Fonolleres: el primer amb Maria Arrufat i de Batlle
de Taravaus (1722), desprs amb Maria Rich i Pags, vdua Quintana
de Colomers (1728), encara ms tard amb Maria Pags de Vilatenim,
vdua Azemar de la Jonquera (1736) i, nalment, amb Maria de Ribot i
de Feliu de Camallera (1743). Podrem allargar la relaci, per sembla
sucientment clar que les relacions les estableixen entre ells mateixos,
i al seu nivell no hi havia gaire on poder triar.
Precisem ms. Lanlisi dels casaments de vint-i-cinc famlies du-
rant les quatre, cinc o sis generacions dels darrers anys del segle XVI
ns als primers anys del XVIII, moment en qu les genealogies tenen
un elevat grau de abilitat en ser el resultat del buidatge dels actes
sagramentals, sn clarament representatives del sector superior de la
pagesia, com ho proven a bastament els ttols que assenyalen el seu
ascens social.
TAULA 21
Lendogmia de grup. Casaments entre vint-i-cinc famlies de senyors
tils i propietaris de masos, segle XVII
Famlies Generacions Casaments
simples
Casaments
dobles
Casaments
triples
Total
Adroer de Viladasens 6 1 - - 1
Arrufat de Taravaus 5 6 2 1 9
Batlle de Saus 3 3 2 - 5
Bruguer-Piferrer
de Vilatenim
6 2 - - 2
Ciurana de Riudellots 5 3 1 - 4
Feliu de Camallera 5 11 1 - 12
Fort de Sant Esteve
de Guialbes
5 2 - - 2
Garrofa dAiguaviva 4 4 - - 4
Geli de Vilamacolum 4 4 1 - 5
Gifre de Camallera 6 4 1 1 6
Guinart de Celr 4 5 - - 5
Miquelet de Parlav 6 3 1 - 4
Moragas de Navata 4 3 - - 3
Noguer de Seguer 4 5 - - 5
Ordis dUsall 5 1 - - 1
Perramon de Ventall 4 4 - - 4
Prim de Bordils 4 2 - - 2
Puig de Vilar 4 12 1 - 13
Quintana de Colomers 5 4 1 - 5
Ribot de Foix 5 7 - - 7
Rich de Jafre 5 5 3 - 8
Ros de les Olives 5 1 - - 1
Serra dAvinyonet 4 5 - - 5
Veh de la Pera 5 6 - - 6
Viader de Montir 5 3 - - 3
Font: 127 genealogies de Fernando Viader...
Una famlia gaudeix de la condici de cavaller des de 1545, set
daquestes famlies van obtenir el ttol de ciutadans honrats (cinc lob-
tenen durant lpoca de Carles II), una t la condici de burgs honrat
de Perpiny, una altra s batlle natural i una altra posseeix la familia-
tura del Sant Oci; en el segle XVIII, ja fora de la cronologia que aqu
sanalitza, unes altres famlies aconseguiran el ttol de ciutad honrat
(una a la primera meitat del segle i cinc a la segona meitat), tres es-
devindran cavallers i una obtindr el ttol de noblesa.
72
Ms illustratiu encara. Si redum la mostra a catorze daquestes
famlies (Arrufat de Taravaus, Batlle de Saus, Ciurana de Riudellots,
Feliu de Camallera, Garrofa dAiguaviva, Geli de Vilamacolum, Guinart
de Celr, Miquelet de Parlav, Noguer de Seguer, Puig de Vilamacolum,
Quintana de Colomers, Ribot de Foix, Rich de Jafre i Serra dAvinyo-
net) i analitzem els casaments efectuats durant el segle XVII, podrem
apreciar amb ms coneixement de causa els seus lligams, discriminant
clarament entre els casaments amb hereu/pubilla i els dels cabalers.
s un exercici simple, podrem afegir-hi altres famlies, i la llista
sallargaria, per les relacions entre aquestes no disminuirien. Dentrada,
entre els membres daquestes famlies es buscaven bons casaments per
als hereus, aix volia dir bons dots, no pas casaments hereu-pubilla.
Un cas extrem de pubilla per accident el trobem quan el patrimoni
Guinart incorpora el patrimoni Arrufat. Ser com a resultat dun fet
altament atzars, no previst en el moment del matrimoni, ja que els
onze germans i ns i tot lhereu moriren, ra per la qual lherncia va
recaure en Maria Arrufat, el 1725, casada amb Josep Guinart, hereu,
amb el qual havia contret npcies el 1722, dos anys desprs que ho
hagus fet lhereu Felici Arrufat amb Teresa Feliu de Camallera.
Hi ha altres patrimonis que tamb busquen els casaments amb
hereus, el patrimoni Puig: amb els Rich, els Noguer i els Feliu; el Ribot:
amb els Miquelet (1636), amb els Feliu (1687); el Rich de Jafre: amb
els Quintana (1613), amb els Arrufat, en matrimoni doble (1631), en
segones npcies amb els Garrofa (1637), amb els Geli (1668) i amb
els Feliu (1690).
72. Sobre lennobliment, ultra la informaci que proporciona F. Viader en les
genealogies (127 genealogies de Fernando Viader. La memria familiar dels propietaris
gironins), els diferents treballs de F. Morales Roca publicats a Hidalgua, 153, 156,
157, 158 i 159 (1979 i 1980), 201 i 204 (1987) i Prceres habilitados en las Cortes del
Principado de Catalua, siglo XVII (1599-1713). Madrid: Hidalgua, 1983 i Ciudadanos y
burgueses honrados habilitados como sndicos del Brazo Real en las Cortes del Principado
de Catalua. Dinastas de Trastmara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599). Madrid:
Hidalgua, 1995.
TAULA 22
Lendogmia matrimonial, segle XVII. Catorze famlies de senyors tils
i propietaris de mas
Famlies Casaments amb
lhereu o la pubilla
Casaments de
cabalers
Total
Arrufat de Taravaus 2 3 5
Batlle de Saus 2 2 4
Ciurana de Riudellots 0 2 2
Feliu de Camallera 2 5 7
Garrofa dAiguaviva 1 2 3
Geli de Vilamacolum 1 1 2
Guinart de Celr 4 1 5
Miquelet de Parlav 2 2 4
Noguer de Seguer 2 1 3
Puig de Vilar 3 3 6
Quintana de Colomers 1 3 4
Ribot de Foix 2 3 5
Rich de Jafre 5 3 8
Serra dAvinyonet 1 1 2
Noms es comptabilitzen els enllaos matrimonials entre membres daquestes
catorze famlies.
Font: 127 genealogies de Fernando Viader
Altres estratgies. Lentrada en religi i la carrera eclesistica, una frmula
per estalviar dots o una estratgia cap a la notorietat?
Quan Miquel Heras de Puig escrivia a mitjan segle XIX la genea-
logia de la famlia Heras dAdri, en referir-se a lhereu Pon Heras, a
qui va correspondre lherncia i el regiment del patrimoni entre 1630
i 1646, deix escrit: Tingu adems la felicitat de no haber de pagar
llegtima alguna a sos germans ni a sos lls durant la sua administra-
ci, la sort encara es va mantenir a la generaci segent (la de Jaume
Heras, 1646-1670), ja que no tingu de pagar llegtimas.
73
Sens dubte,
Miquel Heras tradua el que era el desig de tot hereu. Lestalvi en el
pagament de dots i llegtimes ha estat prou estudiat per antroplegs i
historiadors, aqu noms caldr recollir-ho i, sobretot, apuntar alguns
aspectes cronolgics que poden ser interessants.
Dentrada, la solteria era un aspecte a considerar i que podem
trobar en les genealogies examinades. Amb tot, cal establir algunes
73. M. HERAS DE PUIG, Biograa o explicaci del arbre geneolgich..., p. 31 i 35.
prevencions davant les genealogies, ja que no sempre el solter restava
a la casa o, simplement, no es tenen referncies del casament. Amb
totes les prevencions possibles, la solteria sembla que ha estat una
realitat present entre aquestes famlies en etapes posteriors a les que
considerem aqu: en el XVIII era una realitat,
74
pel XVII, no sembla que la
proporci fos tan important (les dicultats per fer el seguiment dels lls
segons sn un fet, per no pot ser que la dicultat sigui tan general).
Daltra banda, lopci matrimonial amb un veritable estalvi de dots
es produa amb el creuament de membres de dues famlies, ja hem
vist casos de casaments dobles i triples. I es pot arribar a situacions
extremes, com el casament efectuat a casa Heras, quan la tercera muller
de Pon Heras aconsegu casar la seva petita lla amb el futur hereu
del patrimoni: un casament entre el noi de catorze anys i la noia que
encara no en tenia dotze, per la qual cosa hagu dobtenir dispensa.
El casament es va efectuar el 5 dabril de 1646 i el dot de la nvia tan
sols va ser de setanta lliures.
75
La situaci no s generalitzable, per
s lluny de ser inslita.
Lentrada en religi en els segles XVI i XVII
76
no eximia de pagar
llegtimes al pare o lhereu; amb tot, la fundaci de personats i bene-
cis podia permetre dotacions posteriors. Hi ha famlies que tindran
canonges en ms duna generaci, els Ciurana de Riudellots disposaran
de tres canonges i un rector a mitjan segle XVII, i dos canonges i dues
monges a la generaci segent. Els Coromines de Vilademires tindran
74. Sobre vint-i-cinc genealogies considerades, moltes de les quals sn coincidents
amb les utilitzades en aquest estudi, S. de Llobet compta un 3% de solters al segle XVIII
i un 5,8% en el XIX sobre el total de lls, S. de LLOBET, Les famlies pairals del bisbat
de Girona. Un segle devoluci (1830-1930), S. PONCE, L. FERRER (coords.), Famlia i
canvi social a la Catalunya contempornia. Vic: Eumo, 1994, p. 55.
75. El comentarista dels actes de la casa Heras no podr deixar dexclamar-se
per aquest matrimoni tot referint-se a la forma: Pot agurar-se cualsevol la inuncia
y medis que emple la expressada Margarida, madrastre y mare respectiva dels dos
novis, a de qu se efectus dit matrimoni a pesar de sser ells dos inocentas criaturas
incapasos, se pot dir, de soportar las obligacions de ell en la edat de onse y catorse
anys; passaren ms de sis sens tenir succesi, M. HERAS DE PUIG, Biograa o explicaci
del arbre geneolgich..., p. 34.
76. Sobre lentrada en religi. L. FERRER, Fratelli al celibato, sorelle al matri-
monio. La parte dei cadetti nella riproduzzione sociale dei gruppi agiati in Catalogna
(secoli XVIII-XIX), Quaderni Storici, XXVIII (1993), p. 527-554, Familia, iglesia y ma-
trimonio en el campesinado acomodado cataln (siglos XVIII-XIX), Boletn de la ADEH,
IX (1) (1991), p. 27-64 i Fills a lEsglsia. Una estratgia de reproducci de la petita
noblesa a la Catalunya central (segles XVII-XVIII), Esglsia, societat i poder a les terres de
parla catalana, Actes del IV Congrs de la CCEPC. Vic, 20 i 21 de febrer de 2004. Valls:
Cossetnia, 2005, p. 449-472. M. BOSCH, L. FERRER, Genealogia, famlia i patrimoni: els
Heras dAdri, M. HERAS DE PUIG, Biograa o explicaci del arbre geneolgich, p. 60-70.
capellans durant tres generacions successives del segle XVII; situaci
que tamb es repeteix en els Garrofa dAiguaviva. Els Guinart tindran
preveres: tres preveres i un que romandr a la casa perqu no es podia
ordenar a la primera generaci del XVII, un sol prevere a la segona i
tres ms a la tercera generaci del sis-cents. Els Noguer de Seguer
tamb optaran per collocar lls a lesglsia: tres generacions seguides,
les que van de mitjan segle XVII a comenament del segle XVIII, aporta-
ran tres canonges a Vilabertran, un a la seu de Girona i una noia es
far monja, i a comenament del XVIII un altre sordenar sacerdot. El
smmum el trobem en la famlia Prim de Bordils que al llarg de les
set generacions dels segles XVII i XVIII, en totes, hi ha algun membre
eclesistic: un canonge de Sant Feliu de Girona, un rector de Vilafreser,
un diaca, beneciats a Amer, dos a la seu de Girona, un a Bordils i un
cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles. De les genealogies
sembla que es dedueix un canvi en comenar el segle XVII: si ns llavors
les famlies tendeixen a casar la totalitat dels membres, a mesura que
entrem en el sis-cents, les expectatives de la carrera eclesistica feien
atractiva aquesta opci per a cabalers de famlies de pagesos de mas.
La carrera eclesistica podia ser, per aquestes famlies, una mostra de
notorietat i una bona sortida pels lls cabalers.
77
La regulaci de la carrera sacerdotal desprs del concili de Trento
hi devia ajudar, per sobretot la legislaci sobre personats que qued
establerta als concilis tarraconenses de 1564-1566, amb providncies
posteriors de 1685, 1691, 1699, 1717 i 1727, hi tenen un paper destacat.
La dotaci del personat en forma de censal la podia fer la famlia del
religis, aquesta podia retornar a la famlia o ser objecte de permuta
per ascendir dins lescalaf i assegurar la dotaci de membres posteriors.
La carrera eclesistica esdevenia una inversi per a futures generacions.
Tot i que J. M. Marqus ha trobat fundacions de personats des de la
primera meitat del segle XVI, s signicatiu que sigui sobretot a partir
de 1580 quan naugmenta el nombre; aquestes fundacions arribaran ns
al 1750, quan els censals reduiran la seva renda del 5 al 3%. Daltra
banda, aquest autor remarca que els fundadors de personats sn majo-
ritriament famlies pageses benestants, parla dels Garrofa dAiguaviva
que en crearen tres en un segle, i segueix la trajectria de les diferents
77. Vegeu, encara que per un altre context histric, el que planteja I. TERRADES,
El mn histric de les masies. Barcelona: Curial, 1984, p. 115-124, 132-155, reexions
que continuen a El Cavaller de Vidr. De lordre i el desordre conservadors a la muntanya
catalana. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1987. I, sobretot, el tren-
cament del tpic de la pobresa del clergat per part de J. M. PUIGVERT, Esglsia, territori
i sociabilitat (s. XVII-XIX). Vic: Eumo, 2001, p. 76-84.
generacions dels Solers de Parlav i dels Gondah de Vilanna, com
a exemples de nissagues eclesistiques.
78
El que sha de remarcar s
que les estratgies que veuen en lEsglsia una frmula de collocaci
de lls que comena a la darreria del segle XVI, amb anterioritat, com
ho proven les dades aportades per J. M. Marqus amb la fundaci i
permuta de personats, aix com es desprn de les genealogies de F. Vi-
ader, aquest era un recurs poc utilitzat. A vegades, portats pels estudis
centrats en el segle XVIII (sens dubte molt millor estudiat que els segles
anteriors), es fa extensiu all que no era habitual, ni existent: oblidar
els orgens de les institucions eclesistiques, com ara no estudiar els
orgens de la institucionalitzaci dels captols matrimonials, pot fer
caure en extrapolacions mancades absolutament de rigor.
Era, per, un estalvi per als patrimonis familiars la collocaci de
lls en religi? Si ens centrem en el clergat secular, les inversions que
han de fer les famlies, si volen que els seus lls obtinguin un perso-
nat o un beneci amb cura dnimes, sn considerables, ms encara
si volen accedir a les millors parrquies del bisbat.
79
s cert, tamb,
que aquestes inversions desprs podien crixer, en la mesura que els
personats podien ser permutats i augmentats, i podien ser transferits,
com sha demostrat, a altres membres de generacions posteriors i a
daltres famlies, de manera que es poden establir vinculacions clien-
telars que, ara per ara, no estem en condicions davaluar. El que cal
remarcar s que, dentrada, una bona carrera eclesistica no suposava
dotar per sota dels altres germans als que feien aquesta opci, ja que
si b es fundaren personats per cent o dues-centes lliures, els augments
successius comportaren despeses superiors a les dues mil lliures, que
clarament depassen, com hem pogut veure, els dots percebuts pels he-
reus de pagesos de mas. Aix, doncs, la carrera eclesistica, en aquestes
condicions, no suposava cap estalvi de dots. Buscar les raons daques-
ta opci sembla que passa per mbits diferents als de les estratgies
matrimonials: la notorietat que el rector tenia dins la jerarquia de la
societat pagesa devia ser un element que les famlies de pagesos de
mas tenien en compte.
78. J. M. MARQUS, Els personats i permutes de benecis al bisbat de Girona
(s. XVI-XVIII), AIEG, XL (1999), p. 145-183.
79. Per al segle XVIII, vegeu les rendes que percebien els rectors de les principals
parrquies del bisbat, J. M. MARQUS, Toms de Lorenzana, bisbe de Girona, un funci-
onari benefactor (1775-1796), J. M. PUIGVERT (ed.), Bisbes, Illustraci i jansenisme a la
Catalunya del segle XVIII. Vic: Eumo/UdG/UV, 2000, p. 29-31. Sobre els concursos, J. M.
PUIGVERT, Esglsia, territori i sociabilitat (s. XVII-XIX)..., p. 84-88.
Fins aqu hem parlat de benecis amb cura dnimes, una altra
cosa sn els benecis simples, que moltes vegades shan confs amb
els anteriors. En el cas daquests darrers, s que es pot tractar dun es-
talvi, ja que no entren en la carrera per aconseguir una rectoria o una
sagristia millor, la inversi inicial permet dotar generacions posteriors
de beneciats, els quals, al seu torn, els poden millorar i al nal de la
seva vida probablement originaven causes pies que podien retornar a
la famlia originria.
El seguiment de la trajectria dels membres eclesistics de la
famlia Prim de Bordils aportar ms elements.
80
El primer que tro-
bem s Jaume Prim que entre 1601 i 1604 gura com a obtentor de
la doma curada de Viladasens, aquesta, per, ser permutada el 1604
pel beneci de Santa Magdalena de Fellines. El 1605 aquest mateix
funda un personat a Bordils, el beneci del Roser i Sant Jaume, dotat
amb vuit-centes lliures; el mateix any obt el beneci de Santa Anna de
Madremanya i, sense acabar lany, el permuta per la capellania major
de Sant Feliu de Girona. El 1608, en previsi de la seva mort, encara
permuta el beneci de Santa Magdalena de Fellines amb Joan Prim,
obtentor del beneci de Santa Maria de les Puelles de Girona. En mo-
rir el 1608, els benecis acumulats quedaren vacants i foren atributs
pel vicari general o pel patr corresponent. El beneci del Roser i de
Sant Jaume de Bordils, del qual era patr lhereu Pere Prim, va ser
adjudicat, primer a J. Ametller, domer de la Bisbal, desprs a Josep
Teixidor i a la mort daquest, el 1612, s adjudicat a Pere Prim, ll
de lhereu del mateix nom, que lobt ns al 1622, quan s adjudicat
a un altre ll, de nom Joan. La trajectria dels germans Pere i Joan
difereix: el primer, des de 1615, obt el beneci de Sant Pere i Sant
Pau de la seu de Girona; Joan Prim ser capell de Vilafreser (1638),
aconseguir el beneci de Sant Andreu de Peralada (1639-1647) ns
que el permutar per un personat institut per Pere Malloles, clergue
dOlot, aconseguir tamb el beneci de Santa Maria de Cor (1644)
i nalment accedir al beneci de Sant Pere i Sant Pau de la seu de
Girona que havia obtingut el seu germ (1648), encara el 1652 ser
presentat per Francesc Bas al beneci de Sant Andreu de Raset, el
1656 al dels sants Domnec i Bernat de Pals i el 1669 obtindr un
altre beneci a la seu: el de Santa Helena, just lany que morir. Anir
acumulant benecis, per mantindr la rectoria de Vilafreser.
80. El seguiment dels eclesistics daquesta famlia sha pogut efectuar perqu
larxiver Josep M. Marqus va regestar i indexar la totalitat dels manuals diocesans; aqu
ens hem limitat a la famlia Prim i al segle XVII, es podria fer extensiu a altres famlies
i a altres perodes.
A les tres trajectries analitzades hi ha un element com: lobjectiu
nal sembla que ha estat un beneci a la seu o a Sant Feliu de Girona,
per arribar-hi havien calgut unes quantes permutes, cal suposar que la
dotaci era prou elevada per compensar-ho. Per tamb s signicatiu
el manteniment de la parrquia, canvien els benecis simples, per no
hi ha canvis en els de cura dnimes, les rendes devien ser superiors.
La famlia Prim, de fet lhereu, disposava dun beneci familiar en el
qual podia collocar els lls segons, les vuit-centes lliures de capital
al cinc per cent, per, noms rendien quaranta lliures anuals, daqu
que shaguessin dacumular diferents benecis simples. A la mort de
Joan Prim, qui actua s el nou hereu de la casa Prim de Bordils, Pere
Melcior Prim, el qual, el 1672, el trobem en un acte en qu Pere Joan
Griver insta la collaci del beneci de Sant Pere i Sant Pau de la seu
que havia quedat vacant per la mort de Joan Prim i lhereu el presenta:
la famlia Prim tenia un segon beneci, aquest cop a la mateixa seu.
El 1675, el mateix Pere Melcior Prim, a la mort del beneciat anterior,
presenta Francesc Oliva i Prim, pel nom s un familiar directe, i tamb
a Miquel Caselles, clergue de Vilafreser, per al beneci del Roser de
Bordils, i el mateix any presentar Miquel Savalls, tamb clergue de Vila-
freser; aquesta actuaci la repetir el 1687, a favor dun membre de
la famlia, Feliu Prim. El 1694, en ser vacant el beneci de la seu, hi
presentar primer un ll seu, Pere Prim, i, sense que sapiguem les
raons, el mateix any variar la presentaci a favor de Pere de Ports
i Prim, beneciat de la seu.
Hi havia, per, qui posava fortes prevencions en la relaci entre
bns eclesistics i bns seculars. Felici Puig, hereu del patrimoni Puig
de Vilar, en un llibre comenat el 1745, com a resultat de lexperincia
(si b atenem, per experincia parlo), deixa escrit als seus descendents
que no s de ninguna utilitat que los bns eglesistichs se miscuhescan
ab los bns seculars. De manera general, sense entrar en detalls, fa
referncia al fet que eclesistics han augmentat los patrimonis que
apareix no se havien may ms de acabar, per en breu se han dirrut,
en tal manera que apenas sn cosa del que eren. No s ms explcit.
Quant a la contractaci matrimonial, aconsella que sacomodin els
lls ab son estat acostumat y ordinari, o s, en acomodar los lls
de aquella y encara en falta de medis, igual a son estat y no en altre
manera; sobretot que no entrin en religi perqu all que donar
lo eglesistich per augmentar ser com una dolenta poma en mig de
altres de bonas, que aquella carcoma las dems y vindran a perdrer-se
totas. Discuteix que la fundaci de causes pies per donzelles maridar
o infants estudiar puguin ser dajut per a la famlia, ja que considera
que lhereu no sha de valdre de causes pies per poder fer estudiar els
lls o per dotar per sobre de les possibilitats de la seva famla; s par-
tidari de collocar segons lo estat y honor de dita casa, i prou. Tamb
mostra les seves prevencions en ladministraci de causes pies per part
de seculars per los molts perills y casos succeheixen. Daltra banda,
leclesistic noms sha dimmiscir en els bns seculars en els casos que
els pares o hereus el requereixin. Largument amb qu acaba s que
shan engrandit grans patrimonis, fabricadas de diners eglesistichs,
ab brevetat, per aquesta, sost, no s la via. Sens dubte devia tenir
raons per deixar-ho escrit.
81
No es tracta duna persona descreguda,
ja que el 20 de desembre de 1760 es comen a dir missa a loratori
particular de la casa Puig de Vilar, lls de la casa hi ociaren a ms
daltres en anys posteriors, sin que sembla que parla des de la veu de
lexperincia, des de la prevenci daquell qui es mala del guany fcil
i que tot ho a al regiment de la terra i de les rendes patrimonials.
Caldria veure quina era la relaci entre benecis simples i bene-
cis amb cura dnimes; o ns a quin punt sarribaven a acumular en
una mateixa persona (el cas de Joan Prim, rector de Vilafreser, que
acumul diferents benecis no deu ser estrany). Aix, per, sescapa
de les consideracions centrals daquest captol.
CONCLUSIONS
El patrimoni condiciona de manera directa les prctiques matri-
monials de les cases i de les famlies. El cas dels senyors tils i pro-
pietaris de masos de la vegueria de Girona ho demostra a bastament.
En la dinmica matrimonial, resultat de lestratgia patrimonial,
el primer quart del segle XVII marca una ta signicativa, ja que s
en aquests anys quan hem pogut estudiar la concreci dels captols
matrimonials com a element notarial que regula la contractaci dels ma-
trimonis a la vegueria de Girona. I en aquest procs de bastir lentramat
familiar i patrimonial hem vist que s el notari qui acaba per instaurar
un model de captols matrimonials que simposa a travs dels manuals
de notaria. En aquest perode assistim al pas de la pluralitat dactes,
que acompanyaven la contractaci notarial del matrimoni, a un sol
acte, els captols matrimonials.
Dotar segons les capacitats de la casa s un mandat habitual
en els testaments dels senyors tils i propietaris de masos, en aques-
81. ADG. 5.6. Altres arxius incorporats. Puig de Vilar. Llibre que porta per
ttol: En aquest llibre contindran algunas notas recopiladas del regimen de Miquel Puig
y Padrola, Montsserrat Puig, son ll, y de mi Felici Puig, son visnet, vuy als 20 abril
del any 1745, f. 7r-78r.
ta disposici que gura repetida en les darreres voluntats, els hereus
hauran de convenir que el dot i la llegtima sn un dels elements
identicadors de la famlia i del patrimoni, en tant que cada patrimoni
t el seu rang dins la jerarquia social de la universitat i la parrquia
i que el vol traspassar. Hem pogut veure, en els primers anys del se-
gle XVII, que ns les vint-i-cinc lliures era una dotaci prpia dels que
no tenien terres, fossin jornalers, treballadors, bracers o laboratori, la
paraula que els deneix. De les vint-i-cinc a les cinquanta, predomina
la presncia dels agricola o cultor, amb el que vulgui dir aquesta eti-
queta, referida als petits propietaris de terres i tamb els masovers. De
cinquanta-una a cent cinquanta lliures trobem els agricola i els primers
senyors tils i propietaris de mas, de redudes dimensions o b amb
situacions particulars (patrimonials, per tamb relacionades amb el
cicle de vida) que no els permeten dotar per sobre daquesta quanti-
tat. De dues-centes a cinc-centes lliures trobem els dots dels senyors
tils i propietaris de masos, que clarament ocupen la capa superior
de la jerarquia pagesa. Les diferncies en les dotacions que se situen
en aquest interval tan ampli tradueixen clarament el rang social que
socupa o es vol ocupar, ja que en la constituci del dot hi ha tant o
ms de futur que de present.
De lanlisi dels actes tamb hem pogut veure la poca presncia
de bns immobles en les transaccions matrimonials entre senyors tils
i propietaris de mas. Noms doten amb bns immobles els que es tro-
ben en dicultats o els que, a la base de lescala social de la societat
pagesa, com a resultat de cabalejar, s tot el que han pogut obtenir.
Dotar amb bns immobles s un signe extern de reconeixement de la
incapacitat patrimonial de no haver pogut acumular prou durant la ge-
neraci per dotar amb diner, i dacord amb el seu estatus s una ex-
terioritzaci del fracs.
Els dots concertats, a travs de lanlisi de les genealogies, canvien
tot reectint la marxa del patrimoni. En va les corts de 1599 i 1626
van voler imposar uns mxims en les quantitats dotades que tradussin
els diferents estaments socials, una manera devitar, per la via de la
limitaci dels dots, el sucidi de classe. No havent-ho aconseguit, els
dots reecteixen la conjuntura general, en primer lloc, per sobretot
la particular de cada patrimoni. Els dots pagats durant una generaci
per cada patrimoni sn la manifestaci ms clara del seu estat. Poden
ser analitzats com a indicadors dels de la conjuntura.
Si considerem que dotar amb bns immobles s un fracs per
als senyors tils i propietaris de mas, quina consideraci ens mereix
el casament hereu-pubilla? Dentrada, es tracta duna aliana poques
vegades portada a la prctica, la realitat de les genealogies estudiades s
que poques, molt poques vegades, hi ha un casament hereu-pubilla, en
tot cas sesdev hereu o pubilla com a resultat de latzar o la casualitat
biolgica desprs de la contractaci del matrimoni. Quan es pacta un
casament hereu-pubilla, i ho veurem al nal del captol segent, sol
ser per necessitat i com a resultat duna estratgia negociadora entre
les parts i, sovint encara, entre familiars de sang. Que hi ha endog-
mia de grup s cosa sabuda, lendogmia de sang, amb les oportunes
llicncies per a portar a terme els casaments, sol obeir a necessitats
destratgia present i futura de famlia.
La limitaci de laccs al matrimoni dels lls cabalers ha estat
estudiada sobretot per al segle XVIII, tot i que ja era present en els se-
gles anteriors. No era tan habitual lentrada en religi en els segles XVI
i XVII com ho ser en els segles XVIII i XIX. Hi ha factors institucionals
relacionats amb lesperit contrareformista sorgit de Trento que ajuden
a explicar-ho. Amb tot, la inversi en benecis i personats per part
de les famlies de senyors tils i propietaris de mas acabar per inte-
grar-se dins les estratgies estalviadores de dots i llegtimes: es tracta
dinversions de futur que el patrimoni fa pensant en els cabalers de la
famlia, i que tamb poden acabar per bastir un entramat de relacions
clientelars com a resultat de lexercici del dret de presentaci de futurs
beneciats. Era una bona manera de gestionar el futur, per no era
ben vista per tothom; Felici Puig, hereu del patrimoni Puig i Padrola
de Vilar, ho explicitar de manera grca i negativa en considerar
que es tractava duna inversi semblant a una poma dolenta enmig
de altres de bonas. Sens dubte, les estratgies relacionades amb la
contractaci matrimonial mereixen ms duna lectura.
Durant els segles de lpoca moderna es produeix la consolidaci
dels senyors tils i propietaris de masos. En general, la seva procedn-
cia s pagesa. Remena. Hem vist la continutat dels reconeixements
de la condici dhome propi i hem vist, tamb, el reconeixement dels
tres sous pels mals usos, que shavien de pagar cada 21 dabril. En un
nivell social superior tamb hi trobarem altres procedncies, sovint
paraires, mercaders o simplement negociants que sinteressen per la
renda de la terra, primerament per diversicar les inversions, desprs
per esdevenir la seva principal font dingressos. Res de nou en relaci
amb la baixa edat mitjana on famlies com els Bell-lloc, estudiats per
Josep Fernndez Trabal, segueixen aquesta trajectria.
1
Encara que
les procedncies hagin estat diverses, els interessos coincidiran i les
relacions familiars i matrimonials acabaran per congurar un impor-
tant grup, que no limitar el seu poder a linterior de les parrquies
i universitats respectives. La base del poder daquest grup provindr
dels drets de propietat sobre la terra, i de lacumulaci de masos en
particular, trampol des del qual saspirar a la projecci poltica i social.
Ara ens xem en un element, la compra de drets de propietat
sobre la terra a daugmentar i consolidar els respectius patrimonis.
Bandegem, a de fer-ho ms intelligible, les estratgies familiars i
matrimonials. Coneixem la seva importncia i les acabem de veure.
1. J. FERNNDEZ TRABAL, Una famlia catalana medieval. Els Bell-lloc de Girona,
1267-1533. Barcelona: Ajuntament de Girona/Publicacions de lAbadia de Montserrat,
1995. Lestudi apunta la trajectria duna famlia que passa dels orgens pellissers a
mercaders i a ser senyors de terres, tot entenent la inversi en terres com una frmu-
la de diversicaci dels negocis. Un estat de la qesti del patriciat catal, F. SABAT,
Ejes vertebradores de la oligarqua urbana en Catalua, Revista dHistria Medieval,
9 (1998), p. 127-149.
EL MERCAT DE LA TERRA I LA FORMACI
DE PATRIMONIS AGRARIS
Per, i ho repetim, partim de la hiptesi que tot patrimoni t la in-
tenci de perpetuar-se.
2
Per tant, els enllaos hereu-pubilla sn rars, i
encara amb mecanismes reguladors de la successi que apunten cap
al manteniment de la independncia dels respectius patrimonis. Les
unions de patrimonis per la via de les relacions familiars han estat,
sobretot, accidentals. Daltra banda, el mercat de la terra, un mercat
forat pels problemes derivats de lendeutament, s ben viu durant els
segles XVI i XVII. Amb tot, el crdit i lendeutament han de ser valorats
en la seva justa mesura: tan aviat els patrimonis sendeuten per comprar
terra, com la terra els pot servir de garantia per accedir al mercat del
crdit.
3
Crdit, per la via del censal, i endeutament sn dues realitats
presents i constants en la societat rural gironina dpoca moderna,
almenys ns al 1750 quan el censal comena a desaparixer de lesce-
na. Amb tot, una constataci es fa evident, lascens patrimonial duns
s la conseqncia de la decadncia daltres. La dinmica econmica
i social del camp giron dels segles XVI i XVII sha destudiar tenint en
compte aquesta doble perspectiva.
El mercat de la terra s objecte dun important debat historio-
grc. Hi ha hiptesis i treballs realment fascinants, difcils, per, de
provar per realitats diferents de les que han estat formulades. Pensem,
de moment, en els treballs de Giovanni Levi sobre la localitat piemon-
tesa de Sentena, per posar un exemple.
4
O lintent de Grard Baur de
transcendir el crdit i lendeutament com a condicionant del mercat i
dinserir-lo en el marc del mercat de la terra.
5
En un altra lnia, ms
2. G. AUGUSTINS, Comment se perptuer? Devenir des lignes et destins des patri-
moines dans les paysanneries europennes. Nanterre: Socit dethnologie, 1989.
3. Tot i que per una altra poca, L. LORENZETTI, Endettement paysan, demande
foncire, spculation. Les valls tessinoises au XIXe sicle, G. BAUR, CH. DESSUREAULT,
J. GOY, (dirs.), Familles, Terre, Marchs. Logiques conomiques et stratgies dans les milieux
ruraux (XVIIe-XXe sicles). Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2004, p. 185-198.
4. La herencia inmaterial. Madrid: Nerea, 1990 (1a ed. italiana: 1985), p. 107 i s.
Lestudi de la petita poblaci de Santena al Piemont estudiada per Giovanni Levi ha
perms al seu autor remarcar alguns aspectes que havien passat desapercebuts en el
mn historiogrc. s un estudi de referncia, tot i que difcilment traslladable a altres
realitats. El treball, per, va permetre centrar el tema del mercat, ms enll de lacu-
mulaci de preus, superfcies i conjuntures. El mrit daquest treball rau en el fet de
qestionar apriorismes, i dhaver suposat una enginyosa resposta a unes dades difcilment
interpretables. El mercat s opac en molts aspectes. La introducci del component de
parentiu i les reciprocitats a lhora dexplicar les dinmiques i els preus li atorga un
component explicatiu que ha marcat clarament els estudis posteriors sobre el mercat
de la terra dpoca medieval i moderna.
5. Foncier et crdit dans les socits prindustrielles. Des liens solides ou des
chaines fragiles?, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 6 (novembre-desembre 1994),
p. 1411-1428.
integradora, ms globalitzadora, hi ha els treballs de Bernard Derouet,
que ha relacionat la dinmica familiar i el mercat de terres.
6
Els nostres
objectius sn ms immediats, resten limitats a lestudi dels mecanismes
de formaci dels patrimonis dels senyors tils i propietaris. Hem pre-
ferit la presentaci de trajectries, realitats singulars, a lacumulaci de
dades. No hem prets estudiar el mercat de la terra, sin com aquest
mercat de terres incidia sobre patrimonis concrets. Els capbreus, ha
assenyalat justament Llus To per a poca medieval (armaci que es
pot fer extensible a lpoca moderna), poden contribuir a facilitar lestudi
del mercat de la terra.
7
Just abans o desprs de lacte de capbrevaci
hem de buscar les lloacions, les poques de pagament de les llucions
i tamb les denicions, o nous establiments, si s el cas.
8
Sn vies
possibles. Fer-ho pel cam, que marquen els capbreus i els protocols
notarials, o per la drecera, a partir del buidatge dels llibres mestres i
dels canalars dactes de senyors directes, ens ha de portar all mateix,
a conixer un acte imprescindible en la societat pagesa. La compra
de terres i de masos era un punt nal per a uns, un inici per a uns
altres, per sovint era un punt i seguit. Qui venia no acostumava a
parar amb una sola transacci, i qui comprava no comprava una sola
parcella. La diferenciaci pagesa, a travs de lestudi del mercat de
terres, apareix amb tota la seva nitidesa.
Lanlisi queda centrada, desprs dunes primeres referncies al
mercat de masos a Caldes i Llagostera, al seguiment de cinc trajectries:
tres de famlies que han tingut en la renda de la terra la base de la
seva subsistncia i de la seva notorietat, i dues famlies que han arribat
a la terra procedent de la paraireria i del comer. El cicle de vida,
9
la
6. B. DEROUET, Parent et march foncier lpoque moderne: une rinterpre-
tation, Annales. Histoire, Sciences Sociales, 2 (2001), p. 337-368.
7. Le march de la terre dans la Catalogne mdivale, L. FELLER, C. WICKAM,
(dir.), Le march de la terre au Moyen ge. Roma: cole Franaise de Rome, 2005, p. 508-
542. Tamb L. TO, Posar al dia un capbreu: el control de les transaccions de terres del
captol de la Seu de Girona (Vall dAro, segles XIV-XV), dins R. CONGOST (ed.), Dels capbreus
al Registre de la Propietat. Drets, ttols i usos socials de la informaci a Catalunya (segles
XIV-XX). Girona: AHR, CRHR (IRH) de la UdG, Documenta Universitria, 2008, p. 33-80.
8. Eva Serra constata per Sentmenat, en el marc dun procs de capbrevaci amb
resistncia pagesa, encetat el 1592, que el bar va atorgar vint-i-quatre nous establiments
emtutics entre 1592 i 1611, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII..., p. 98.
9. En la lnia de com incidia en la dinmica de la famlia pagesa plantejat per A.
V. CHAYANOV, La organizacin de la unidad econmica campesina. Buenos Aires: Ediciones
Nueva Visin, 1974. La mida duna famlia depn del seu cicle de desenvolupament: des
de la seva constituci ns a la mort del cap de famlia es passa per diferents perodes.
El seu principal argument s que sn les variacions en la fora de treball disponible
en cada grup domstic les que determinen laccs a la terra. Lloguen fora de treball en
poques en qu la familiar no s sucient (durant la collita, per exemple) i venen for-
dinmica patrimonial
10
i fenmens externs
11
han portat a evolucions
diferents, s aix el que ens ha interessat de remarcar, tot apuntant,
a nivell dhiptesi, cap a una possible cronologia de la formaci dels
patrimonis de senyors tils i pagesos de mas a la vegueria de Girona.
UNA PRIMERA APORTACI EMPRICA AL MERCAT DE LA TERRA. LES COMPRAVENDES
DE MASOS A CALDES I LLAGOSTERA, 1559-1655
12
Els capbreus ofereixen una imatge de la societat pagesa en un
moment concret. A la dinmica pagesa, tal com ens la deixen coni-
xer els documents, podem aproximar-nos-hi de dues maneres: amb la
documentaci notarial i amb la documentaci patrimonial que aquests
patrimonis varen generar en la seva trajectria. Quant a la documentaci
notarial, tothom sap la dicultat que comporta la seva consulta, a ms
no disposem per als segles XVI i XVII de documentaci comparable als
a de treball durant lhivern o la utilitzen en la producci artesanal. s clar que a la
realitat russa estudiada per Txaianov hi ha una reserva de terra de la comunitat que
s transferida a les famlies quan aquestes la necessiten. Aquest element no existeix en
la societat agrria de la vegueria de Girona. Refusat massa de pressa per una part dels
modernistes, M. AYMARD, Autoconsommation et marchs: Chayanov, Labrousse ou Le
Roy ladurie?, Annales. E.S.C., nov-des. 1983, p. 1392-1410; reprs pels medievalistes,
F. MENANT, Comment le march de la terre est devenu un thme de recherche pour les
historiens du Moyen ge, L. FELLER, C. WICKAM, (dir.), Le march de la terre au Moyen
ge, p. 206-210.
10. El patrimoni requeria lacumulaci, durant molt de temps, de masses metl-
liques quantioses que constituen un fons damortitzaci essencial per a assegurar la
reproducci, a llarg termini, de les condicions de producci, P. PASCUAL, Lagricultura
de nals de lAntic Rgim (1833-1847). Una aproximaci de tipus microeconmic, dins
Agricultura i industrialitzaci a la Catalunya del segle XIX. Barcelona: Crtica, 1990, p. 44.
11. Especialment marcada s la conjuntura bllica a la vegueria de Girona entre
1635-1720, vid. sobre la incidncia en les universitats: P. GIFRE, Universitats endeutades
i scalitat comunitria. Les universitats del comtat dEmpries, 1659-1705, Recerques,
33, p. 62-69; Guerra en terra de frontera: la vegueria de Girona (1640-1713), dins En-
frontaments civils: postguerres i reconstruccions. Segon congrs Recerques, Lleida, 10-12
dabril 2002, III. Lleida: Recerques / Pags Editors, 2005, p. 11-26. Sobre els efectes de
lendeutament en universitats empordaneses, M. BOSCH, R. CONGOST, P. GIFRE, Lassalt
als comunals. Tres universitats empordaneses (segles XVII-XVIII), dins J. J. BUSQUETA, E.
VICEDO (curadors), Bns comunals als Pasos Catalans i a lEuropa contempornia. Sistemes
agraris, organitzaci social i poder local als Pasos Catalans. Lleida: Institut dEstudis Iler-
dencs, 1996, p. 123-147. La incidncia sobre un patrimoni concret, P. GIFRE, X. TORRES,
Introducci, Treballs y desditxas que n succet en lo present principat de Chatalunya
y en particular a nostre bisbat de Gerona (1674-1700) de Flix Domnech. Girona: CCG
edicions / AHRCG / Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona,
2001, p. 28-32.
12. Una bona part de la base documental daquest captol va ser publicada a
R. CONGOST, L. TO (coords.), Homes, masos, histria. La Catalunya del Nord-est (segles XI-
XX). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999, p. 185-228.
registres dhipoteques ni al Centime Denier francs, no obstant aix, per
unes localitats molt concretes, la baronia de Caldes i Llagostera, hem
pogut comptar amb un Canalar dels actes notarials entre 1559 i 1655
que recull tota mena dactes on va haver-hi canvis en el domini til.
13
Sens dubte, aquest document havia estat demanat pel senyor di-
recte
14
que, a ms, tenia la notaria dels llocs, a de poder percebre
el llusme i foriscapi corresponent. A partir daquest llibre podrem fer
una primera aproximaci al mercat de la terra, limitat a les transac-
cions de masos durant gaireb un segle. En segon lloc, disposem de
documentaci patrimonial, sobretot dels llibres mestres,
15
document
clau dels arxius patrimonials on queda recollida la trajectria familiar i
patrimonial, en forma de regest, de tots els actes, generalment protocol-
litzats, que han tingut una incidncia directa per a la vida de la famlia
i del patrimoni. Quan el regest s insucient, en donar les referncies
notarials, podrem acudir al protocol in extenso. Aquesta documenta-
ci patrimonial, concreta i singular, ens permetr estudiar la societat
pagesa en la qual es troba imbricada la famlia i el patrimoni. De tota
la informaci que contenen els llibres mestres, ara i aqu noms ens
interessa destacar aquella que afecta la trajectria del patrimoni, per
aquesta ra comenarem per analitzar la que fa referncia al mercat
de la terra: compravendes (amb tota la varietat dactes que el terme
pot englobar, des de compravendes a carta de grcia, a daltres del dret
de lluir i quitar, revendes, ajustaments de preus o les vendes perptues,
amb les poques de pagament de llusme i foriscapi, les signatures per
ra de senyoria, etc.), censals (creacions, encarregaments, llucions i
concrdies) i debitoris. s clar que ens movem en el terreny de les
aproximacions en centrar lestudi en anlisis molt concretes, per la
base documental s prou slida com per poder assenyalar estratgies,
mecanismes i tendncies. Ens movem, doncs, en el nivell de les hip-
tesis, una ampliaci de la mostra podr matisar les conclusions que
sen puguin derivar.
13. La base documental s el Llibre de canalars de totas las vendas y altres
translations de domini de terras, casas y dems proprietats de la baronia de Llagostera
y Caldes de Malavella y llurs parrquias fetas en la notaria de dita baronia... (AHG.
Notaria de Caldes i Llagostera: 389 bis).
14. Era una manera de poder controlar les transaccions del mercat de terres
i poder instar la percepci del llusme per part del senyor directe, tot usant la infor-
maci per enfrontar-se a la clandestinitat de transmissions, R. CONGOST, Tierras, leyes,
historia..., p. 162-163.
15. M. BOSCH, P. GIFRE, Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una font per
a lestudi de les estratgies patrimonials, Estudis dHistria Agrria, 12 (1998), p. 155-
192. P. GIFRE, J. MATAS, S. SOLER, Els arxius patrimonials. Girona: CCG edicions/ AHRCG/
Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2002, p. 68-75.
Prenem lexemple de Caldes i Llagostera, amb un total de cent
noranta-nou focs reconeguts en el fogatge de 1553, que pot ser un cas
de mercat pags, sucientment allunyat del capital urb perqu pugui
interessar-shi. Analitzarem les transaccions de masos i posarem un
exemple, la desmembraci del mas Vendrell i els mecanismes emprats per
evitar-ho, que illustrar les dicultats davant la problemtica generada
per lendeutament i alhora les possibilitats que la gura jurdica de la
venda a carta de grcia podia tenir per evitar la disgregaci patrimonial.
Una primera aproximaci permet apuntar lexistncia dun mercat
de masos. El mas ha estat objecte de transaccions. Era un element ms
del mercat. Sovint com a resultat de lendeutament i com a sortida a
latzucac en qu es trobaven les famlies pageses shan hagut de vendre
masos per afrontar problemes de liquidesa patrimonial.
16
Amb aix no
volem posar en dubte que la terra hagi esdevingut un element ms de
compravenda.
17
Plantejar en termes de disjuntiva lendeutament, causa
de la penetraci del mercat en la societat pagesa, o la venda com a
resultat de lexistncia del mercat, s un fals problema.
18
Les realitats
16. s el que W. KULA, Teoria econmica del sistema feudal. Valncia: UPV, 2008,
p. 70 nha dit coacci comercialitzadora. El pags ha de vendre per aconseguir diners
i cobrir tots aquests pagaments, sota lamenaa de perdre lexplotaci.
17. Sobre les diferents interpretacions entorn del mercat de la terra vegeu: Qua-
derni Storici 61 (1986), p. 309-311, Quaderni Storici 65 (1987) dedicat a Il mercato
della terra, amb una Premessa a cura de G. Delille i G. Levi. Amb posterioritat,
G. Beaur, que tamb havia contribut al nmero monogrc de Quaderni Storici 65,
ha situat el crdit en el cor mateix del mercat de la terra, Foncier et crdit dans les
socits prindustrielles. Des liens solides ou des chaines fragiles?, Annales. Histoire,
Sciences Sociales, 6 (novembre-desembre 1994), p. 1411-1428. La revista Hispania, 191
(setembre-desembre 1995), dedica la secci monogrca a El mercado de la tierra en
la Edad Media y Moderna. Un concepto en revisin, on, especialment Reyna Pastor,
la curadora de ledici, defensa la idea de la inexistncia del mercat de la terra a ledat
mitjana perqu no es correspon amb els principis bsics del mercat liberal, tesi que
contrasta plenament amb la daltres autors daquest dossier que constaten lexistncia
real de compravendes de terres en poca medieval. En aquest mateix debat incideix el
llibre de G. POSTEL-VINAY, La terre et largent. Lagriculture et le crdit en France du XVIIIe au
dbut du XXe sicle. Pars: A. Michel, 1998, on, pel que fa al paper del crdit abans de la
banca, assenyala la importncia del crdit tradicional, sobretot el formal, protocollitzat,
el que pot ser estudiat, com un dels motors del creixement econmic. Ms recentment,
els medievalistes de lEscola Francesa de Roma, que ja havien pres part en el Quaderni
Storici 65 de 1987, tornen a plantejar el problema del mercat de la terra en un nmero
monogrfc on es conjuga lanlisi historiogrca del mercat medieval de la terra amb
treballs concrets, L. FELLER, C. WICKAM, (dir.), Le march de la terre au Moyen ge. Roma:
cole Franaise de Rome, 2005.
18. Vegeu un plantejament general sobre els estudis del mercat de la terra i algunes
consideracions sobre lEspanya moderna a B. YUN, Transaccin mercantil y formas de
transmisin de la propiedad territorial (Informe sobre el mercado de la tierra en la Espaa
moderna), Hispania, 191 (1995), p. 846-885.
histriques sn recies a entrar en plantejaments conceptuals massa
tancats. La realitat ha de ser la base per a la formulaci dels models,
i aix, que s evident, no sempre passa.
Una primera constataci de lexistncia dun mercat forat de
masos per poder fer front a lendeutament s el fet que hi ha setze
vendes a carta de grcia, entesa aquesta frmula jurdica com una
manera de no despendres denitivament del domini til, per, alho-
ra, com una manera dobtenir liquidesa o transferncia del deute. En
el perode estudiat, hem documentat sis revendes o recuperacions de
masos, just entre 1559-1570, el perode inicial que considerem, i sis
vendes del dret de lluir i quitar, s a dir, quan les vendes inicials a
carta de grcia havien esdevingut a perpetutat. Sens dubte, la venda
a carta de grcia per aquests patrimonis havia estat una manera dallar-
gar lagonia. Un altre signe de lendeutament el trobem en les vendes
per execuci de la cort scal davant les demandes dels creditors: nou
masos, dels quals, i aix s que s ms signicatiu, set corresponen a
Caldes, que es fan durant la primera meitat del segle XVII. Quant a les
vendes a perpetutat, en lacte de la venda, hem trobat prcticament
en tots els casos una transferncia del deute acumulat. El preu de la
venda era pagat en bona part amb encarregament de censals i la resta
amb diners al comptat o amb rma de debitori.
Quant a la tipologia dels compradors de masos, aquests surten,
majoritriament, dentre els pagesos, senyors tils i propietaris de ma-
sos de Caldes i Llagostera. Aquest fet es tradueix en la compra de masos
durant els mesos immediatament posteriors a la collita. En el mercat
de la terra pags sn els compradors els que activen el mercat i ho
fan quan disposen de numerari, els venedors van a remolc. Loferta
era coneguda pels compradors, per havien desperar el moment pro-
pici. Si es tracts de compradors urbans els actes estarien escampats
durant tot lany, amb la possibilitat que hi hagus actes marcadament
estacionals durant els mesos crtics que precedeixen la collita. Per
sn comptades les vegades que els compradors sn forans al lloc, com
tamb sn comptats els venedors que no siguin pagesos del lloc (aqu
trobarem Joan Font, lies Ginesta, de Palau-sacosta (1577) que ven a
Roc Vallmaj de Jui). En realitat, com tamb es pot comprovar pel
cas de Vilajoan, hi ha una clara recomposici de laccs al domini til
entre els mateixos pagesos.
19
Lexcepci la representen tres actes de
19. S. SOLER, Els capbreus de Vilajoan (1482-1566). Aproximaci a lestudi dun
petit senyoriu empordans, Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, 21 (1988),
p. 37-56.
mitjan segle XVII en qu els compradors sn eclesistics: el 1640 i el
1644, lardiaca de la Selva, com a laica i privada persona, compra els
masos Homs i Giribert de Caldes i el 1655 s un sagrist de Caldes
qui hi adquireix a carta de grcia un mas. Daltra banda, Francesc
de Cabanyes, nou bar de Llagostera arran del segrest dels bns del
marqus dAitona, compra loctubre de 1649 el mas Xifra de Llagostera
per cinc-centes deu lliures, que ven el mar de 1650 per mil seixanta
a Sebasti Fonalleres, negociant, lnic amb aquesta consideraci de
tots aquests compradors, de Llagostera.
20

TAULA 23
Compravendes de masos a Caldes i Llagostera, 1559-1655
Perodes Vendes a
Carta de grcia
Revendes Vendes del dret
de lluir i quitar
Vendes
perptues
1559-1570 5 6 3 5
1571-1580 2 5
1581-1590 3 4
1591-1600 2
1601-1610 4 6
1611-1620 1 1 2
1621-1630 3
1631-1640 2 2
1641-1650 7
1651-1655 1 3
Font: AHG. Notaria de Caldes i Llagostera: 389 bis.
La taula tamb permet una primera lectura de la cronologia de
la venda de masos. Cal remarcar el perode 1559-1590 amb set vendes
perptues de mitjana (en el clcul sinclouen les vendes del dret de lluir
i quitar), a ms de deu a carta de grcia. Desprs duna disminuci
del nombre dactes durant el darrer decenni del segle XVI, trobem set
masos venuts a perpetutat i quatre a carta de grcia els anys 1601-
1610, perode que marca una inexi en la venda de masos ns als
anys centrals del segle XVII, 1641-1650, en qu tornem a trobar els
mateixos nivells de 1559-1590. A de matisar aquesta cronologia, la
documentaci ens permet presentar algunes altres variants. Quant a
20. AHG. F. Boria, Notaria de Caldes i Llagostera, 382 (1649-1651): f. 61-63 i
102-104. Sobre el segrest de bns de la noblesa i les possessions de Ramon de Montcada,
marqus dAitona i, entre les moltes possessions, senyor de Caldes i Llagostera, J. VIDAL,
Guerra dels Segadors i crisi social. Barcelona: Ed. 62, 1984; les possessions a p. 224.
les vendes de masos, en cinc casos de Llagostera es tracta de masos
derruts (1559, 1561, 1573 i 1578), situaci que trobem a Caldes en
dues ocasions (1620 i 1629). Al mateix temps, en aquesta poblaci hi
ha quatre masos establerts de nou pel bar (1560, 1565, 1571 i 1652),
alguns dels quals derruts i renunciats. La venda de masos enderrocats
lhem dentendre com una frmula inicial de desprendres de la part del
patrimoni menys productiva, la ms marginal. Lestabliment de masos
enderrocats sembla que assenyala una recuperaci de lespai agrari
abandonat, qui sap si des de la crisi de la baixa edat mitjana. Sn dos
fenmens diferents que apunten cap a la recuperaci de lespai agrari,
que signicaria el creixement de la renda. Al nal tornarem a parlar
de la cronologia de la venda de masos.
La desintegraci del mas Vendrell. La venda dun mas pea a pea
Lhabitual no era la venda de masos, sin de parcelles i de petites
parcelles sobretot.
21
Entre 1593 i 1606, Antoni Vendrell de Llagostera
es va veure obligat a vendre el mas, en total, hem comptat entre les
dues notaries de Caldes i Llagostera un total de tres-centes cinquanta-
cinc vessanes venudes que, sens dubte, serien ms, ja que en algunes
peces no sespecica lextensi, amb una gran presncia de bosc, si
b, com a mnim, la terra campa arribava a ms de vuitanta vessanes.
La venda es far a poc a poc, parcella a parcella (vint-i-nou
peces), sens dubte en funci de les necessitats del venedor i aprotant,
daquesta manera, les possibilitats que li oferia el mercat. En total, 29,5
vessanes varen ser venudes directament de manera perptua, en cinc
actes, i una altra petita pea de sureda tamb ho va ser, per no en
sabem la superfcie. La resta de les vint-i-tres peces es van vendre a
carta de grcia. La singularitat comena quan el venedor ven a carta
de grcia a un pags i el dret de lluir i quitar la pea de terra a un
altre, daquesta manera dicultava la venda perptua i se nassegurava
un preu ms elevat. A vegades lacte de compra o lajustament de preu
era per un preu inferior del que havia pagat el comprador, de ma-
nera que la relaci entre comprador i venedor namagava una de crdit-
endeutament. Aix, per exemple, en lajustament de preu que fa Antoni
Vendrell a Toms Vidal de Llobatera en la venda a carta de grcia dunes
cent vessanes al bosc de Santa Ceclina, pel qual reconeix haver rebut
de Toms Vidal quaranta-quatre lliures, en una clusula sespecica que
21. G. LEVI, La transformacin de la tierra en mercanca: el caso piamonts
(1680-1717), Hispania, 191 (1995), p. 836-838, especialment el quadre 4.
dit Vendrell no puga quita[r] dita pea de terra que no li do tot lo
preu que t sobre dita pesa de terra que no li pach totas las dos-centas
y quinze lliuras t sobre dita pea de terra ab tres actes juntament ab
lo foriscapi y salaris de actes amostrar aver pagats. Toms Vidal de
Llobatera coneixedor de lestratgia emprada per Antoni Vendrell, es
fa reserva expressa del dret de fadiga y que dit Vidal puga fer pen-
dre jurament als compradors lo preu si ser conforme li ser inscrit:
aquesta era una altra possibilitat.
22
TAULA 24
La desintegraci del Mas Vendrell, 1593-1606
22. AHG. F. Estanyol, Notaria de Caldes i Llagostera 344 (1604): 25 dagost de
1604, f. 252.
Parcella Vendes a carta de
grcia
Ajustament de preu Dret de lluir i quitar Venda perptua
Pea de 5 v. 1593 1600: 6 ll. a Antic
Amat.
Cell de bosc 1593 1600: 6 ll. a Antic
Amat.
La vinyassa (bosc-sureda) 1593: 25 ll.
10 v. a la Illa (bosc) 1595: 20 ll. a
Sebasti Boll
Pea campa 5 v. 1596: 15 ll. a
Bartomeu Pla
Pea de 2 v. a les
Gregues
1597: 100 ll. a
Jaume Joher
10 v. a la Retega
(boscosa)
1598: 40 ll. a
Sebasti Boll
1,5 v. a la sureda dels
castanyers
1598: 16 ll. a
Sebasti Boll
1601: 10 ll. a Jaume
Company.
4 v. al Pla de Benaula 1599: 85 ll. a Toms
Vidal
1600: 120 ll. a
Sebasti Boll
10 v. al Pla de Gascons 1600: 60 ll. a Antic
Amat
1603: 40 ll. 1603: 40 ll. a Jaume
Company
2,5 v. de vinya mig morta 1600: 21 ll. a Jaume
Company
10 v. de sureda 1600: 30 ll. a
Sebasti Boll
70 v. 1600: Toms Vidal
Porci de la pea de la
sureda dels castanyers
Company
Font: AHG. Notaria de Caldes i Llagostera: 389 bis.
Entre 1593 i 1606 disposem de la venda del dret de lluir i quitar
de dotze peces, de les quals noms en dues ocasions hi ha coincidn-
cia entre el comprador a carta de grcia i el qui compra el dret de
lluir i quitar; per tant, la venda perptua sha fet dues vegades amb
peces de poca superfcie. Els compradors de drets de propietat sobre
el mas Vendrell sn nou pagesos de Caldes i Llagostera, entre els quals
destaquen, per limport pagat, Toms Vidal de Llobatera (482 lliures),
Jaume Company, pags de Santa Ceclina (369 lliures) i Sebasti Boll,
senyor del mas Boll (286 lliures). Toms Vidal de Llobatera ser qui
se nemportar la major part: comprar les grans peces de 70 i 100
Parcella Vendes a carta de
grcia
Ajustament de preu Dret de lluir i quitar Venda perptua
2 v. 1601: 39 ll. a Jaume
Company
10 v. a la Modeguera 1601: 30 ll. a Antic
Amat
1604: 40 ll.
a Sebasti Boll
4 v. vinya-erm 1603: 80 ll. a
Sebasti Batlle
5 v. camp den Font ? Bartomeu Pla 1603: 14 ll. a Jaume
Company
25 v. de sureda 1604: 32 ll. a Toms
Vidal
Company
10 v. de sureda 1604: 95 ll. a Jaume
Company
1604: 130 ll.
a Jaume Company
Modeguera de Dalt 1604: Sebasti Boll 1604: 20 ll. a
Sebasti Boll
9 v. a les Gregues i 3 v.
als Feixons
1604: 100 ll. a
Montserrat Sabater
100 v. 1604: 71 ll. a Toms
Vidal
1604: 44 ll. a
Toms Vidal
30 v. terra-pins 1604: Toms Vidal 1605: Jaume
Company
Bosc-sureda al pas de
Vidreres
1604: Toms Vidal 1605: Jaume
Company
Mas Vendrell: 10 v. 1605: 60 ll. 1605: 70 ll. a
Toms Vidal
1606: 44 ll. a Miquel
Anglada lies Bonet
de Negallops
10 v. al Pla de Gascons 1605: 126 ll.
a Bartomeu Pla
2 v. a les Femades 1606: 20 ll. a Jaume
Company
1606: *110 ll.
a Toms Vidal
5 v. a les Femades 1606:*110 ll. a
Toms Vidal
vessanes, on hi havia el mas Cabanyils de Santa Ceclina, o el mateix
mas i quint. Del mas noms obtindr els drets derivats de la compra
a carta de grcia, tot i laugment de preu, per el dret de lluir i quitar
era transferit a Miquel Anglada, lies Bonet de Negallops. Era una
actuaci coherent.
Aquest exemple demostra que el mercat de la terra a Catalunya
s molt complex, s en realitat un mercat dels drets de propietat sobre
la terra. Si noms hagussim analitzat les vendes perptues no haur-
em pogut veure el procs de desintegraci total del mas Vendrell que
passava per la venda a carta de grcia parcella a parcella.
23
LEVOLUCI PATRIMONIAL. ANLISI DE TRAJECTRIES PATRIMONIALS DE SENYORS
TILS I PROPIETARIS DE MASOS DURANT ELS SEGLES XVI I XVII
Considerem en aquest apartat un conjunt de trajectries pa-
trimonials durant la primera poca moderna, sobretot centrat en el
segle XVII, marcades pel manteniment de la condici dagricola, de
senyors tils i propietaris de masos, de les famlies considerades. Les
trajectries estan marcades per petites compres, parcella a parcella,
prop del patrimoni originari. En cada trajectria hi ha, tamb, algu-
na gran adquisici, algun mas. Per contra, les dicultats generals i
els fets contingents i particulars portaran a episodis dendeutament
i sen poden derivar efectes disgregadors pel patrimoni. Sens dubte,
lendeutament sorigina en els processos de compra i de venda. El
mercat de la terra apareix en aquestes trajectries com un mercat
forat pels deutes.
El patrimoni Bohigas de Banyeres
El patrimoni Bohigas de Banyeres
24
a Sant Sadurn de lHeura
s un bon exemple de la pagesia arrelada al lloc i de les relacions
matrimonials que shi estableixen, aix com les compres i les vendes,
23. Bartolom Yun en el balan del mercat de la terra acaba per apuntar lexis-
tncia de dos mercats parallels: el mercat del domini til i el del domini directe pel
cas de Galcia, Transaccin mercantil..., p. 882, per concloure que La tierra poda
circular de muchos modos y ello obliga a no hacer una delimitacin demasiado estrecha
del campo de anlisis (p. 881).
24. La base documental es troba a lAHCLB. Fons patrimonial Teixidor de Ma-
dremanya. Patrimoni Bohigas: 5. Llibre de Arxivaci dels actes en pergam pertanyents
al mas Buhigas de Banyeras, parrquia de Sant Sadurn, en lo any 1799. 6. Llibre de
notas dels actes en pape[r] arxivats y altres sens ser arxivats dels quals sols se t la
nota fahens per lo mas Bohigas del vehinat de Banyeras del lloch de Sant Sadurn...
i tamb els conictes. Per donar una imatge de la magnitud del patri-
moni, a falta dinventaris, disposem dels dots percebuts pels hereus o
les pubilles del mas: 50 lliures els anys 1520 i 1551, 100 el 1597, 200
el 1637 i 1661, 500 el 1678 i 400 el 1712. Tot just si arriben a les 500
lliures, llist a partir del qual dota els seus lls la pagesia benestant i
els ciutadans honrats durant el segle XVII. Si noms partssim daquest
indicador, els Bohigas de Banyeres shaurien de situar en el llindar
daquest grup pags que volem considerar.
Els orgens del patrimoni arrenquen de lestabliment del mas Bar-
tomeu el 1286 quan havia quedat deshabitat, sense obligaci de fer
contnua residncia en dit mas, ni de fer servitut alguna personal.
25

Entre 1356 i 1383, el patrimoni creixer amb la compra de disset
parcelles: cinc de terra campa, quatre de vinya, tres de terra erma-
vinya, dues de terra boscosa-vinya i tres de terres ermes. Superats
els efectes de la pesta, una nova etapa, entre 1427 i 1450, suposar
la incorporaci de sis peces de terra campa, dues de vinya i dues de
bosc, per sobretot els seran establertes les terres del mas Arades el
1438, el qual havia estat renunciat pel seu possessor. En aquesta etapa
de recuperaci, el bisbe de Girona, per atreure conreadors, reduir a
mitja tasca dels esplets dues peces situades al Pas del Dar, amb la
condici de femar i posar-les en conreu. Dos fenmens ben coneguts
de la recuperaci del segle XV.
Prcticament, haurem desperar un segle per tornar a trobar una
etapa expansiva, entre 1531 i 1543, amb ladquisici de vint vessanes
de terra, de fet una pea de quinze vessanes davellaner i derm. El
segle XVII comen amb una compra per execuci de cort de deu ves-
sanes el 1605. El 1613, per, Bernat Massanet, lies Bohigas, havia
de vendre setze vessanes a un notari de la Bisbal i el 1622 el mateix
mas Bohigas, carregat de censals, era objecte dexecuci scal. Devia
tractar-se duna jugada que va sortir b, tot i que va ser comprat per
Anton Patller, pags de Sant Sadurn, el qual en va fer acte dagnici
de bona fe a Joan Massanet, lies Bohigas. Els efectes de la crisi de
comenament de segle shavien fet notar. Als anys centrals del segle
tamb trobarem els Bohigas encarregant-se censals o commutant-los
per debitoris. En aquesta tesitura es trobava el patrimoni Bohigas quan
el 1667 haur de vendre el mas Salvador
26
per 500 lliures de plata,
de les quals el comprador, Bernat Mas, pags de Monells, sencarrega
25. Ibidem, llibre 5, f. 7v.
26. La documentaci treballada no ens aclareix la procedncia daquest mas. No
sabem si es tractava duna divisi del mas originari.
de 214 lliures i 6 sous en censals. El 1678, el torn canvia i Isidre Bo-
higas, casat en segones npcies amb Anna Font, paga per la compra
del mas Mates de Banyeres 400 lliures a Anton Font, germ dAnna i
hereu dels masos Font i Mates, a les quals shan dafegir 120 lliures a
Isabel de Meca i de Cardona pel pagament del llusme. La compra del
mas s el resultat nal duna estratgia que ha consistit en lapropament
a un patrimoni fortament endeutat de censals, al qual sha afegit la
mort de lhereu. El casament dIsidre Bohigas amb Anna Font lhem
dentendre com un pas en aquesta estratgia familiar i patrimonial per
a incorporar el mas Mates.
Qu ha passat entre els dos actes separats noms per dotze anys?
Haurem de pensar que lestalvi provinent de la venda del mas Salva-
dor hauria servit per comprar el mas Mates, ms interessant per a la
famlia, ja que daportacions foranes al patrimoni no en coneixem: pel
que fa als dots, Isidre, lhereu, en rep un de 200 lliures el 1661, per
paga dots als seus germans de 120 el 1666, 180 el 1672 i 205 el 1676,
a ms dun altre del qual no sabem limport; un germ seu s ordenat
prevere. Podem pensar en una aportaci de numerari del germ pre-
vere? Sense abandonar del tot aquesta hiptesi, la situaci comena a
aclarir-se quan Pere Bohigas, el nou hereu, uns mesos desprs de la
compra del mas, pacta captols matrimonials amb Francesca Moret
de Sant Juli de Boades, la qual aporta un dot de 500 lliures, el dot
mxim percebut per la famlia Bohigas en els anys que estudiem.
La compra del mas Mates comportar tot un seguit de proble-
mes. Era una adquisici entre parents com a resultat duna transacci
entre les parts. Els Bohigas havien preparat de manera convenient la
compra daquest mas. Arran de la venda del mas Salvador, com a for-
ma de pagament, els Bohigas havien esdevingut creditors censalistes
del mas Mates per valor de 171 lliures censals. El mas Mates, a ms,
estava carregat daltres censals i debitoris, en total, 511 lliures 2 sous
i 10 diners el 1678. s amb tots aquests censals que Isidre Bohigas va
comprar el mas, que podia ser retornat previ pagament dun debitori
de 400 lliures.
27
Es tracta ben b duna venda a carta de grcia, no
27. No sabem si entendre aquesta compra segons la hiptesi formulada per G.
Levi, segons el qual el preu de venda entre parents era ms elevat que no entre estranys,
ats que podria tractar-se dun ajut en cas de dicultats. Latractiva hiptesi a lhora
destudiar el preu de mercat parteix de realitats ben diferents: ni els preus per vessana
sembla que sn tan diferents, ni hi ha un repartiment de lherncia, ni els lligams de
parentiu semblen tan acusats a la vegueria de Girona com al Piemont. Vid. G. LEVI, La
herencia inmaterial, Madrid, Nerea, 1990, primera edici italiana de 1985, p. 105-118,
en part recollit tamb a El mercat de la terra; Anglaterra, Amrica colonial, ndia i
un poble del Piemont en el segle XVII, Lespai viscut. Colloqui Internacional dHistria
Local. Valncia, 7, 8, 9 i 10, novembre, 1988. Valncia: Diputaci de Valncia, 1989,
sabem per quina ra no es va utilitzar aquesta modalitat contractual.
El mateix dia que es feia la transacci i la venda, el venedor, Anton
Font, feia donaci de dot a Anna, muller dIsidre Bohigas, consistent
en dues peces de terra del mas Mates dun total de quatre vessanes.
28

Una vegada en possessi del mas, la casa del qual estava derruda, Pere
Bohigas recuperar terres venudes a carta de grcia o les rescatar de
la venda perptua.
Els Font, domiciliats a Sant Feliu de Guxols, no anaven b, prova
daix s que aniran venent terres del mas Font a Banyeres: 12 vessanes
el 1699, 18 vessanes el 1700 i, nalment, dues vessanes i mitja el 1701.
Tornem a trobar els Font en relaci amb els Bohigas quan els creen
diferents censals: el 1723 un de 91 lliures i un altre de 376, el 1724
un de 45. Amb aquests dos censals, Joan Ribas, lies Bohigas, entrava
en possessi del mas Font, tamb a Banyeres. En compensaci del
pagament de les pensions caigudes Joan Ribas, lies Bohigas, percebia
lusdefruit del mas, el mas el tenia en concepte darrendament, de 41
lliures i 10 sous el 1732, el valor de dues pensions caigudes del censal
de 376 lliures. El mas Font, per, retornaria als seus antics propieta-
ris quan el 1734 sarriba a una concrdia segons la qual els Bohigas
deixen lliure el mas Font a canvi de 466 lliures que els devien: rmen
debitori de 166 lliures i sencarreguen de tres censals de 100 lliures,
a ms, sestableix la promesa de quitar-los en el termini de cinc anys,
en cas de no fer-ho efectiu, passats tres anys sense pagar les pensions,
els Bohigas podran ocupar el mas.
29
El resultat de la relaci amb els
Font ha comportat lentrada dun nou mas en el patrimoni Bohigas i
lusdefruit, temporal, dun altre. La famlia Font acumulava un deute
considerable.
El patrimoni Iglsies de Valveralla
El patrimoni Iglsies de Valveralla
30
estava format el 1630, se-
gons el testament de Bartomeu Iglsies, pel mas Iglsies de Valveralla
p. 243-254. Contra aquesta visi, G. BAUR, Prezzo de la terra, congiuntura e societ
alla ne del XVIII secolo: lexempio di un mercato della Beauce, Quaderni Storici, 65
(1987), p. 529-533, treball on recull lessencial de la seva publicaci: Le march foncier
a la vieille de la Rvolution. Les mouvements de proprit beaucerons dans les rgions de
Maintenon et de Janville de 1761 1790. Pars: ditions de lcole des Hautes tudes
en Sciences Sociales, 1984.
28. AHG. F. Castell, Notaria de la Bisbal, 620 (1678): 15 de mar de 1678.
29. AHG. J. Aulet, Notaria de la Bisbal, 947 (1734): 4 de mar de 1734.
30. Biblioteca del Palau de Peralada. Llibre de notas ahont estaran continuats
los actes que sn de la heretat anomenada lo mas Iglsias de Valvaralla que vuy pos-
seheix lo honorable Jaume Mir de la vila de Navata (1759). Cota topogrca 95 A-V,
reg. 3449. Agram al personal de la Biblioteca les facilitats donades en tot moment per
consultar aquest i altres fons.
i dues cases a Valveralla, la casa Pujola i la Torra. Les terres eren
treballades directament per la famlia, i vint-i-tres vessanes, de vinya
plantada o derm, van ser establertes a rabassa morta entre 1604 i
1628 a diferents treballadors del lloc. s un exemple de com no sols
els senyors directes estableixen terres. Els dots percebuts sn de 600
lliures (1631) i de 800, unes segones npcies, el 1658, i els casaments
sn pactats amb altres pagesos de mas, amb els Bah de la Pera, els
Gifre de Camallera, els Pags dArenys de la batllia de Siurana o els
Puig de Valveralla, aquest darrer familiar del Sant Oci. Els dots pa-
gats sn de 300 lliures a comenament del XVII i de 700 el 1639. La
situaci, per limport dels dots, s la prpia i lhabitual dels senyors
tils i propietaris de masos.
La taula mostra la cronologia de les adquisicions del patrimo-
ni Iglsies de Valveralla. Parcella a parcella. Cal destacar, com en el
cas del patrimoni Bohigas, les adquisicions del primer quart del segle
XVII. Pel que fa a les grans compres de 1635, totes comencen per ser-
ho a carta de grcia, sn el resultat de la problemtica del patrimoni
venedor. En la compra de la casa i onze peces de terra de la famlia
Cargol de Ventall, el venedor s una vdua, situaci que pot comportar
lexistncia duna minoritat, i les 322 lliures de la compra les delegan
a pagar a diferents acreedors.
31
Laltra adquisici important, tamb
primer a carta de grcia, s el mas Saurina de Ventall per 1.800 lliures
el 12 dabril de 1635. Era un preu elevat, difcilment retornable. Tot i
aix, es dna un pas ms en la compra del mas lagost de 1641 quan
Bartomeu Iglsies paga 600 lliures en concepte daugment de preu. La
compra denitiva, amb ladquisici del dret de lluir i quitar, es va fer
el 30 doctubre de 1643 per 50 lliures.
32

31. BPP. Llibre de notas..., f. 332.
32. El mas devia tenir unes dimensions considerables, ja que a lhora darren-
dar-lo en contracte de masoveria sen feia dues parts: la casa principal del mas i 2/3 de
lheretat era arrendat a un masover i el ter restant de les terres, juntament amb una
casa de Ventall, a un altre masover. AHG. M. Pastell, Notaria de Castell, 1456 (1672-
1673): 14 de novembre de 1672.
TAULA 25
Compres de drets de propietat de la famlia Iglsies
de Valveralla, 1600-1660
Anys Compres a carta
de grcia
Compres
del dret de
lluir i quitar
Revendes Compres
perptues
Total pagat,
en lliures
1600-1610 1: 10 v.
71 ll.
2: 4 v.
45 ll. 116
1611-1620 1: 5 v.
110 ll.
2: 12 v.
43 ll.
2: 21 v.
80 ll.
6: 35 v.
512 ll. 745
1621-1630 2: 10,5 v.
107 ll. 107
1631-1640 casa i 29,5 v. i
i mas Saurina:
2122 ll.
2: 30 v.
51 ll.
1: 10 v.
121 ll.
3: casa i 8 v.
99 ll.
2.393
1641-1650 1: 16 v.
mas Saurina,
50 ll.
1: 6 v.
80 ll.
130
1651-1660 3: 5 v. i casa
353 ll. 253
Font: BPP. Llibre de notas ahont estaran continuats los actes que sn de la heretat anome-
nada lo mas Iglsias de Valvaralla que vuy posseheix lo honorable Jaume Mir de la vila de
Navata (1759).
El patrimoni Iglsies encara augmentar el 1647 arran del casa-
ment pactat entre Maria Iglsies i Paul Gifre i Aviny de Camallera,
el qual aportar en dot el mas Aviny de Sant Pere Pescador. De fet,
aquest casament havia estat pactat amb lesperana que Pere Iglsies,
el pare i hereu del patrimoni, encara tindria descendncia masculina,
ja que a Maria se li atorgava en dot lusdefruit del mas Saurina ns
que arribs la descendncia masculina. No va arribar mai. En canvi,
el nou matrimoni s que en va tenir i el mas Aviny entrar a formar
part del patrimoni Iglsies.
Lencarregament de censals ser la conseqncia daquesta etapa
compradora i marca un canvi en la dinmica censalista del patrimoni.
De 1629 a 1656, el patrimoni Iglsies actua de creditor de pagesos del
lloc: deixa petites quantitats a debitori, en total 83 lliures en cinc con-
tractes; 2.398 lliures a censal, petites quantitats a pagesos, per 1.500,
en quatre actes a la universitat de lArmentera i, lany 1656, dos violaris
de pensi anual 19 lliures i 8 sous, 16 lliures i 8 sous a la universitat
de la Pera. De 1631 a 1652, de manera parallela al prstec de diners,
el patrimoni Iglsies llueix censals, els encarregats en les compres: en
total 1.358 lliures en dotze actes. Desprs duns anys de transici, per
fets puntuals: lencarregament dun censal en larrendament dun trent
a Torroella de Fluvi el 1652 i la creaci dun censal de 600 lliures
el 1658, en concepte de part de dot, a partir de 1672 i ns al 1707,
el patrimoni Iglsies esdev censatari, amb la creaci de 3.063 lliures
de capital censal. s cert que els primers anys daquest nou perode
es mantenen encara mostres de liquiditat: el 1671 es llueix un censal
de 500 lliures i el 1674 es deixen 1.000 lliures a censal. La situaci
havia canviat, la dinmica familiar trencava la trajectria patrimonial
ascendent.
La manca de descendncia de Dorotea Iglsies, morta el 1667,
explica el canvi de trajectria i implica que el patrimoni Iglsies passi
a la famlia Mir de Navata. La vinculaci amb la famlia Mir de
Navata ve de 1630, arran del casament de Joan Moragas i Mir, he-
reu del patrimoni Mir, i Marianna Iglsies, lla segona de Bartomeu
Iglsies. Ser aquesta famlia la que assumir el patrimoni desprs que
Maria Iglsies fes testament el 1659, segons el qual si Dorotea Iglsies
no tenia lls, el patrimoni passava a un membre extern, amb la clara
prevenci del manteniment de la independncia del patrimoni Iglsies,
de la famlia Mir. Per, Dorotea Iglsies, amb el testament efectuat el
1667, intentar evitar-ho i heretar el seu marit, Jeroni Puig, pags de
Valveralla i familiar del Sant Oci, fet que complicar la successi, ats
que Joan Mir reclamar els drets al patrimoni Iglsies i considerar
que Dorotea no tenia facultat de testar dels bns del patrimoni Iglsies
en considerar que el patrimoni estava vinculat. La situaci no havia
de quedar resolta ns a la concrdia de 1670
33
per la qual Pere Mir,
que ara adoptar el nom dIglsies, accedia a lheretat dels Iglsies i
hi havia de traslladar la residncia, a canvi, havia de rescabalar Jeroni
Puig, el qual deixava vcua lheretat i bns que foren de la seva mu-
ller, amb un debitori de mil lliures i amb reserva expressa dels bns
que havien estat heretats per Dorotea Iglsies, la qual els havia cedit
en deixa testamentria: el mas Aviny de Sant Pere Pescador que, en
procedir del seu pare, quedava alliberat de la vinculaci dels bns
dIglsies, i dues peces de terra a Sant Pere Pescador, aix com dos
violaris de 19 lliures i 8 sous de pensi anual creats a Paul Gifre per
la universitat de Sant Pere Pescador. A ms a ms, Pere Mir haur
de fer-se crrec dun censal de 150 lliures i dels censals que, per ra
de la universitat, fan els particulars de Valveralla. En aquest cas, la
manca de descendncia va repartir el patrimoni Iglsies. Daltra banda,
posava les bases per a la notorietat del patrimoni Mir.
33. BPP. Llibre de notas..., f. 28, 43, 59-62.
El patrimoni Adroer de Viladasens
El patrimoni Adroer de Viladasens es mou en un nivell ms alt
pel que fa als dots rebuts i pagats. La lnia dels hereus entronca tam-
b amb pagesos benestants. Referit noms al segle XVII, els casaments
sn amb: els Batlle de Fla (1594), amb els Aviny de Vilatenim (1597),
amb els Morer de Viladasens (1616), amb els Saguer de Jafre (1625), amb
els Moret de Viladasens (1644), amb els Frigola dEsclet (1664), amb els
Solers de Parlav (1671) o els Sastregener de Ventall (1724). Els dots
rebuts van de les quatre-centes lliures (1664) a les mil dues-centes (1671,
1724). Els cabalers i cabaleres tamb entroncaran amb aquestes ma-
teixes famlies.
El 1542, Joan Adroer redimeix els tres sous que pagava pels mals
usos al monestir de Sant Miquel de Fluvi, unit a labadia de Sant Pere
de Galligans.
34
Amb aquest acte deixava enrere el passat remena, que
no havia estat obstacle per fer crixer el patrimoni Adroer, amb una
bona part de les terres de Viladasens sota la senyoria directa de lAlmoi-
na del Pa de la seu de Girona. Amb aquest patrimoni acumulat, com
saprecia en la taula, la famlia Adroer podr, lany 1638, aconseguir
la titulaci de ciutad honrat de Barcelona.
35
TAULA 26
Compres perptues del patrimoni Adroer de Viladasens,
1432-1692
Anys Nombre de parcelles Nombre de
vessanes
Masos
1432 1 3
1500-1550 5 30
1551-1575 4 44-45
1576-1600 6 19,5
1601-1630 3 43
1631-1640 2 4 Mas Briolf (Viladamat)
1641-1670 - -
1671-1680 2 4 Casa Mas (Viladasens)
34. Arxiu Patrimonial Adroer, Viladasens. Llibre 7. Llibre de comptes i Memorial
dels censals del mas Adroer, doc. 42 i llibre 17. Llibre dActes de la casa Adroer, f. 155v.
Agram les facilitats donades per la famlia Adroer per poder consultar la documentaci,
en especial de M. ngels Adroer.
35. Arxiu Patrimonial Adroer, Viladasens. El privilegi en pergam de 6 de febrer
de 1638. En un llibre de notes, llibre 18 (Comta de las dadas y Rebudas fas jo, Banet
Adroer del lloch de Viladesens), sapunta que cost quatre-centes lliures.
Anys Nombre de parcelles Nombre de
vessanes
Masos
1681-1690 3 1,5 Mas Cugulanyes de
(Viladamat)
1692 1
Font: Arxiu Patrimonial Adroer, Viladasens. Llibre 7: Nota de las pessas de terra que sn a
la casa de Adroer de Viladasens dels quals he pogut trobar lo acte per lo qual los posseexen
lo any 1680, f. 157-166v i f. 143-146.
Cal destacar, una vegada ms, la compra parcella a parcella, per
tamb quatre adquisicions de major entitat: la compra del mas Ballell
entre tres pagesos de Viladasens (1628) que desprs es repartiran lhe-
retat, la del mas Briolf (1638), amb la famlia propietria del qual la
famlia Adroer estava emparentada, la de la casa Mas de Viladasens
(1679) i la casa i quint del mas Cugulanyes de Viladamat (1682). En
el quadre hi ha, per, un buit signicatiu, trenta anys que van de 1640
a 1670, com a resultat de laturada en lexpansi patrimonial a conse-
qncia de problemtiques familiars, una minoritat amb tutoria, per
tamb dels efectes de les guerres amb Frana, sobretot de 1652 a 1660.
Lorigen daquesta aturada es troba en el matrimoni, el maig de
1642, entre Antoni Adroer, hereu, amb Anna Moret, hereva de limportant
patrimoni Moret de Viladasens, el qual per mort de lhereu, i amb la
lla hereva menor, era administrat per un oncle entre 1640 i 1642. El
patrimoni Moret estava constitut per lheretat principal de Viladasens
de, com a mnim, 387,25 vessanes de terra,
36
una heretat a Fellines que
estava arrendada al ter, una altra a Sant Andreu del Terri i el batlliu
de sac de lAlmoina del Pa de la seu de Girona a Viladasens. Per raons
que la documentaci no aclareix, no es van pactar captols matrimonials
ns al 19 de maig de 1644, on sespecica que el dot aportat per Anna
Moret consisteix en els bns de la casa Moret, amb expressa reserva
de la propietat, si b en fa usufructuaris la casa Adroer. Desprs del
matrimoni, Antoni Adroer, juntament amb el seu pare Benet, es fan
crrec de ladministraci de la casa Moret. Aquest matrimoni va tenir
Esperana, lla que havia dheretar els dos patrimonis. Per, i aqu
comencen els problemes, el 26 de setembre de 1651 Antoni Adroer
moria. El 3 doctubre es fa la restituci dinventari a Anna Moret, la
36. Aquesta s la superfcie confessada per Joan Arrufat i Moret, home propi,
soliu i afocat, en el capbreu fet a lAlmoina del Pa de la seu de Girona a la darreria
del segle XVII. A aquestes dimensions shi han dafegir tres parcelles ms de terra de les
quals no disposem de la superfcie. AHG. Reial Hospici: 671, Capbreus Hospici. Sant
Pere Pescador, Fonolleres, Viladasens.
qual en el termini dun mes contractava segones npcies amb Joan
Arrufat de Taravaus, amb qui va tenir tres lls. Es desfeia la possibilitat
dunicar els dos patrimonis i comenava la problemtica del patrimoni
Adroer, amb la minoritat i tutoria dEsperana. Una minoritat que va
durar de 1651 a 1663, perode que va ser difcil: va haver dafrontar els
efectes de les guerres i va haver de pagar dots de lanterior generaci.
Daquests anys, els llibres de notes i de comptes han deixat apuntats
els ingressos, clarament a la baixa, i tamb les despeses. Nhi haur
prou amb comparar la producci de ram: mentre pels anys vint del
sis-cents, la producci mitjana oscillava entorn de les cent crregues
anuals, que eren cent vint-i-dos als anys trenta, en un total de set vi-
nyes: una producci considerable; pel temps de la minoritat, i deixant
de banda els anys desastrosos, la producci sha redut a tres vinyes i
la mitjana s de trenta-una crregues anuals.
37
Comencem pels efectes derivats de la guerra. En 1652 trobem
una anotaci important, el patrimoni Adroer paga un soldat, durant
quatre mesos, al setge de la ciutat de Barcelona. A partir daqu les
despeses no paren. A les talles anuals: 3 lliures i 10 sous el 1653, 6
lliures 7 sous i 6 diners el 1654, a ms duna quartera i un quart de
civada; 10 lliures el 1655; 16 lliures i 8 sous el 1656; 28 lliures i 7
sous el 1657 o 27 lliures, 11 sous i 8 diners el 1660; shi han dafe-
gir les ocupacions constants de tropes: en una daquestes, el 1653, el
masover del mas Briolf desapareixia amb els bous i abandonava el
mas, qui sap si per anar-sen amb els miquelets, i tamb varen ser
objecte del segrest de moltons per valor de 54 lliures; els efectes a
les vinyes tamb es fan notar: el 1654 la armada no nos dex res,
que nos mengaren tots los reiems i el 1655 sanota la armada de
Aspana y de Fransa nos o malmateran; nalment, el 1659, el llibre
de notes assenta no e tingut guera cosa, ni tampoch no tenia bous
per a lleur. No sembr ninguna cosa de blats. Sens dubte, el corol-
lari era previsible, la venda de joies i de bns mobles a de poder
assumir el pagament de dots (529 lliures, 3 sous i 3 diners sobtenen
el 1651 per casar Teresa Adroer i 119 lliures, 7 sous i 6 diners el 1657
de la venda de joies per casar Maria Adroer),
38
ja que en una minoritat
amb tutoria no sn possibles ni els empenyoraments ni les vendes de
bns immobles.
37. Arxiu Patrimonial Adroer, Viladasens. Anotacions tretes dels llibres de notes
23, Quadern de comptes de Benet Adroer, i 25, Quadern de comptes de la casa Adroer.
38. Arxiu patrimonial Adroer, Viladasens. Llibre 31. Llibre de dadas y rabudas
que jo lo canonge Miquel Gironella far del que rabr y pagar com a procurador de
Anna Adroer y Morer, viuda, y de Antoni Saguer de Jafra, com a curadors que sn de
la persona y bns de Esperana Adroer y Moret, f. 3-4 i 8r.
La minoritat es dna per acabada amb el casament dEsperana
Adroer amb Joan Frigola dEsclet (CM: 3/5/1664). El dot pactat s ben
signicatiu de la situaci en qu es trobava el patrimoni Adroer: noms
400 lliures. El dot ms baix dentre tots els dots rebuts pels hereus
Adroer durant el segle. Lacabament de la tutoria i de les guerres, per,
no suposava acabar amb les problemtiques familiars. Ara calia recu-
perar el terreny perdut. La via del plet tot just siniciava. Plets amb els
Puig de Vilar, els quals acudien a la cria a de cobrar dots deguts,
que comportaren lencant dels bns de la casa Adroer el 1671, per un
valor de 153 lliures i 10 sous.
39
Per, sobretot, plet contra els tutors i
contra la casa Moret.
En primer lloc, trobem un procs entre els descendents de Joan
Adroer, oncle patern i tutor, i Esperana Adroer, en qu es reclama els
drets que Joan Adroer tenia en el patrimoni Adroer, 350 lliures que
ell havie guanyades i adquirides ab sa indstria, mentre Esperana
Adroer li reclama comptes de ladministraci de la minoritat per saber
qu se nha fet dels bestiars y cabals y tamb un ramat de moltons
que les hores y havie en dit mas Adroher. Ateses les pretensions de les
dues parts, sarriba a una concrdia, el 14 de febrer de 1691, segons
la qual Esperana Adroer pagar 300 lliures a la seva cosina: 150 el
dia del casament amb Pere Garau i de Porcioles, de privilegi militar
decorat, domiciliat a Crespi, i 150 lliures al cap dun any.
40
Laltre plet, el ms important, s instat el 1677 per Anna Moret
i el seu marit en segones npcies, Joan Arrufat, contra Esperana
Adroer, on demanen comptes de ladministraci dels bns del patrimoni
Moret durant els anys que aquesta va anar a crrec de Benet Adroer,
avi dEsperana. Hi ha una primera sentncia, del 26 dabril de 1688,
en qu Esperana Adroer va ser condemnada a donar comptes de
ladministraci del patrimoni Moret des del dia de la formulaci dels
captols matrimonials lany 1644. Desprs dun recurs, hi ha la ratica-
ci de la sentncia el 1692. Entretant, el 1689, Esperana Adroer incoa
plet contra la famlia Moret en reclamaci de la llegtima materna. El
procs sallarga, amb la qual cosa les costes augmenten i, nalment,
sarriba a una concrdia el 24 de setembre de 1739, segons la qual
les parts renuncien a les causes i als drets que poguessin tenir en els
patrimonis dels altres contendents. Ms de seixanta anys pledejant,
amb el que aix devia suposar per als patrimonis respectius, per a res!
39. Arxiu patrimonial Adroer, Viladasens. Llibre 24. Quadern de comptes de
Benet Adroer.
40. Arxiu patrimonial Adroer, Viladasens. Llibre 15. Llibre dActes de la Casa Adroer.
TAULA 27
Els censals en el patrimoni Adroer, 1651
Anys Creaci i encrrec de
censals, en lliures
Lluci de censals, en lliures
1608 150,0
1630-1640 1.940,5 35,0
1641-1650 1.200,0 300,0
1651-1660 700,0
1661-1670 122,0
1671-1680 2.153,0
1681-1690 420,5
1691-1700 160,0
1735 600,0
Sense data 200,0
Font: Arxiu patrimonial Adroer, Viladasens. Llibre 7: Memorial. Compte dels censals que fa la
casa Adroer de Viladasens, f. 139-140, i Memorial dels censals del mas Briolf, f. 143-145v.
Els censals en el patrimoni Adroer permeten apreciar els efectes
daquest perode crtic. La primera columna recull noms els censals
encarregats el 1638 arran de la compra del mas Briolf i els que feia la
casa Adroer abans de la minoritat. La segona columna permet dapun-
tar les dicultats del patrimoni per poder lluir aquests censals, ja que
no ser ns a la dcada dels setanta quan es produir la recuperaci.
El cert s que la postraci dheretats i la persistncia de la guerra en
dicultaven la recuperaci. Aix, per exemple, el mas Briolf sarrenda
al quart a de trobar masover el 1677, ja que la casa estava molt
destruda; el 1682, quan es fa balan de ladministraci del mas Briolf,
lhereu anota en el llibre de comptes que del que ha aprotat dita
casa no men he posat cosa a la faltriquera, que tot se s gastat ab
las obras se sn fetas a dita casa, com consta dels albarans, y se pot
veura a la dita casa, [...], al corral, y mols rechs se sn fets perqu no
se negassen los sembrats.
41
La recuperaci del patrimoni Adroer contrastava amb la daltres,
com el Cugulanyes de Viladamat, el qual, en el moment de la compra,
el 10 de juliol de 1682, feta als administradors de lhospital de Giro-
na, presentava un aspecte del tot deteriorat: s tota descoberta dita
casa, sens sostras ni portas, las terras, la major part, ermas,
42
segons
es deixa anotat en el llibre de comptes. La prova ms evident de la
41. Arxiu patrimonial Adroer, Viladasens. Llibre 24.
42. Arxiu patrimonial Adroer, Viladasens. Llibre 24, f. 146.
superaci de la crtica etapa per la qual havia passat el patrimoni s
que Miquel, lhereu dEsperana Adroer, va rebre un dot de mil dues-
centes lliures de Maria Solers de Parlav. La mateixa quantitat que
va aportar la seva germana Esperana en casar amb Joan Mir, lies
Iglsies, el 1688. En termes dentrades i sortides, el pressupost familiar
quedava equilibrat, el ms important, per, s que els dots superaven
les mil lliures i aquest s un indicador social de primer ordre. La
superaci de les mil lliures, com a llindar del dot, denota, com hem
vist en el captol anterior, un estatus important entre els senyors tils
i propietaris de masos.
LATRACCI PER LA RENDA DE LA TERRA
Latracci que la renda de la terra ha exercit entre sectors provi-
nents docis artesanals o de la mercaderia ens porta a tractar duns
altres senyors tils i propietaris de terres que, una vegada consolidada la
seva situaci, acabaran per fer front com amb els propietaris pagesos.
Tant se val lorigen, durant la segona meitat del segle XVII, sobretot,
aconseguiran un ttol de ciutad honrat, de Girona o, el ms habitual,
de Barcelona, que els equiparar en els interessos i els associar en la
defensa de privilegis propis en institucions com la confraria de Sant
Jordi. Sobre les raons del canvi en la destinaci dels negocis sha te-
oritzat probablement de manera excessiva, sha dit que la terra oferia
una major seguretat, una major estabilitat o un major prestigi social
enfront dels negocis del mercat o dels ocis. Possiblement pugui arribar
a ser cert. Amb tot, una ullada a les rendes dalgunes de les famlies i
patrimonis que presentarem fan difcil separar aquests negocis: on s
la separaci entre les rendes de la terra obtingudes de larrendament al
ter dels masos o les rendes obtingudes dels arrendaments de delmes
o redelmes? La via del negoci a travs dels censals i violaris, al 5 i al
14%, sense que puguem saber qu samagava darrere dels debitoris,
practicada per institucions eclesistiques s tamb una prctica ha-
bitual entre alguns pagesos de mas, aquesta renda usurria aportava
sucients ingressos a aquests pagesos-negociants (aquest s el cas, per
exemple, dels Fbrega de Monells).
43
Com tamb els aportava bons
ingressos el mercadeig amb el gra, ns amb mercaders marsellesos,
43. Activitat i trajectria molt ben analitzada per J. M. PUIG SALELLAS, De remences
a rendistes: els Salellas (1322-1935)..., p. 175-178, 205-211, 233-235. Els Salellas tamb
dedicaran diners al negoci dels censals, p. 136-139 i entraran en relaci amb universitats
endeutades. Vegeu, de manera especial, el captol 9 daquest llibre, dedicat a la relaci
jurdica dels censals, un veritable punt de referncia en els estudis sobre lendeutament.
desprs de 1659 (ser el cas de Pere Teixidor, per exemple, trajectria
que analitzarem de seguida), altres amb la inversi en ramats dovelles
o en la compra de llana que era venuda a companyies de mercaders
i paraires de Sabadell o a botiguers de teles de Barcelona, com Pau
Feu (aquesta era lactivitat de Joan Perramon de Ventall lany 1663,
44

activitat que ja desenvolupava el 1651 en companyia, per exemple, de
Benet Adroer de Viladasens) o a tants daltres negocis, complementaris i
no tant complementaris de la renda estrictament agrria, com pot ser
la venda de gla. En el marc de la vegueria de Girona, on ens movem, la
renda de la terra havia de ser un bon negoci, altrament no podem
entendre aquest afany per comprar masos i terres per part de ferrers
(els Fbrega de Monells estudiats per Puig Salellas), paraires (com els
Teixidor que analitzarem), moliners (com els Riembau de la Crota a la
Vall dAro) o mercaders (com els Colomer de Besal durant la primera
meitat del XVII i que estudiem en el proper captol), especialment a
partir dels anys trenta del segle XVII. Aquests, alhora, podien acabar
essent engolits pels mateixos ferrers, paraires, mercaders o pagesos.
Els Teixidor: de labandonament de la paraireria a lacumulaci de masos,
o de la llana a la terra
La primera referncia documental
45
que hem localitzat esmenta
Bernat Teixidor com a senyor til del mas Teixidor del venat de Pe-
driny (Crespi) atorgant testament el 1516. La documentaci, per,
no ens ha perms de conixer la trajectria de lhereu ni de la seva
descendncia. El 1557 un tal Sebasti Teixidor, paraire de Crespi, con-
tracta matrimoni amb Antnia Riera de Dosquers, la qual aporta un dot
de cinquanta lliures. A partir daquest moment en coneixem levoluci
posterior. El seu hereu, Miquel, que ser encara paraire, ostentar la
condici de familiar del Sant Oci. Les relacions matrimonials, per, no
sallunyaven del lloc originari: en primeres npcies es casava, el 1583,
amb Anna Olives, hereva de Dami Olives, ferrer de Crespi, descen-
44. Arxiu Municipal de Castell dEmpries. II. Fons judicial. Processos. Castell
dEmpries, 1663-1687. Coneixem el procs de Joan Compte, arrendatari dels drets del
General de Castell dEmpries, contra Joan Perramon de Ventall acusat dhaver de-
fraudat al General perqu no havia posat en manifest unes partides de llana comprades
lestiu de 1663 a Francesc Armad, pags de Sant Pere Pescador, i a Joan Sastregener,
pags de Ventall i de differents pagesos de differents llochs del Empurd. Acusaci
de la qual es defensa Joan Perramon dient que les havia manifestat a les taules de Sant
Pere Pescador i dEmpries.
45. Bona part de les referncies darxiu, si no es diu el contrari, sn del llibre
mestre de la famlia Teixidor confeccionat arran del matrimoni entre Sucincia Teixi-
dor i Mart Carles (1673), ADG. Arxiu de Casa Carles. Lligall en foli 42. Casa Teixidor.
dent del mas Olives de Llad; en segones npcies, es maridava amb
Jernima Sabater dEspinavessa, hereva del mas Sabater i Costadevall
dEspinavessa. I aqu comena la relaci amb la terra quan passa a
viure a aquest lloc. Les seves primeres compres de terra seran a carta de
grcia: un hort el 1581 i un olivar el 1594. El 1599, haur de revendicar
els masos Costadevall i Sabater, per tamb en comprar el domini
directe. La tercera generaci, segons que ens s coneguda, comportar
un canvi signicatiu en locupaci i la trajectria patrimonial. Encara
que Miquel Teixidor mantindr loci de paraire i el 1608 obtindr de
la Batllia General una llicncia per tenir bassa i escorredor al torrent
Marder. Joan Teixidor, lhereu, contractar matrimoni amb Marianna
Guillemjoan, hereva del mas Guillemjoan de Sant Pere Pescador, el
1606. La contractaci del matrimoni era el resultat duna estratgia
reeixida. Els Teixidor shavien constitut en creditors censalistes del
patrimoni Guillemjoan (els havien deixat vuit-centes lliures a censal),
administrat per uns tutors que shavien fet crrec de la minoritat de la
pubilla, ats que no havien pogut pagar les pensions, els Teixidor havien
arrendat els teros de lheretat durant dos anys. La sortida que varen
adoptar els tutors va ser la contractaci del casament. En una de les
clusules dels captols matrimonials Marianna Guillemjoan assegura en
y sobre dits bns seus la dita quantitat de dites vuyt-centas sinquanta
lliuras [...] e per o ne obliga e hypoteca al dit sposat sdevenidor tota
la universal heretat y bns seus, los quals tinga hypotecats y obligats lo
dit sposat sdevenidor y los seus ns sien ntegrament pagats y satisfets
en les dites vuyt-centas cinquanta lliuras.
46
Desprs del matrimoni amb la pubilla Guillemjoan, Miquel Teixidor,
pare, conserva la condici de paraire i segueix residint a Crespi, si
b el 1628 apareix com a negociant i el 1631 amb el ttol de ciutad
honrat de Barcelona i amb la condici de familiar del Sant Oci. Joan
Teixidor, el ll, ha xat la residncia a Sant Pere Pescador, on el 1624
gura amb el qualicatiu de botiguer. Des de Crespi o des de Sant
Pere Pescador, Miquel i Joan Teixidor comencen una etapa compra-
dora de considerables dimensions: dotze masos entre 1621 i 1650 sn
adquirits entre aquests dos personatges.
De lactivitat compradora de la famlia Teixidor nhem de destacar
la prctica absncia de les parcelles, fet del tot diferent al que hem
vist en les trajectries dadquisici de bns dels pagesos de mas. Daltra
banda, s encara ms signicatiu que dels dotze masos comprats, cinc
46. ADG. Arxiu de Casa Carles. Lligall en foli 4. Captols matrimonials i inven-
taris: 9 de setembre de 1606.
ho siguin per execuci de cort i a lencant pblic, prova manifesta de la
situaci dendeutament a qu havien arribat els respectius patrimonis:
aquestes adquisicions es fan al comenament de lactivitat compradora.
Daquesta manera es fan seus els masos Llach a Sant Pere Pescador
(1621), el Garriga de Navata (1628), el Pujol dEspinavessa (1631), el
Vidal de Vilamacolum (1634), el Carbonell de Vilamacolum (1636) i
tamb una vinya derruda a Figueres (1637). s a dir, amb lexcepci
del mas Marc (1635), els masos comprats abans de 1640 ho sn a
lencant pblic. Desprs de 1640, encara es compraran sis masos ms,
cap dells, per, a lencant pblic, si b donaran mostres de clares
dicultats dels venedors, com en ladquisici de 1648 del mas Vaquer
de Vilamacolum en runes o la compra a carta de grcia dels masos
Poch i Lliurat de Vilamacolum el 1650.
TAULA 28
Adquisicions del patrimoni Teixidor, 1563-1650
Font: ADG. Arxiu de Casa Carles. Lligall en foli 42. Casa Teixidor.
A partir de la dcada dels anys quaranta comencen a apreciar-se
canvis en la tendncia. El 1641, probablement a la mort de Miquel
Teixidor, els masos Costadevall i Sabater a Espinavessa sn venuts
per 900 lliures, si b es fa expressa reserva del domini directe, amb
Anys Compres a
carta de
grcia
Compres del
dret de lluir
i quitar
Revendes Compres
perptues
1563-1620 3 actes: 265 ll. 1 acte Masos Sabater i
Costadevall
(Espinavessa).
2: 28 v.
43 ll.
1621-1625 1 acte: 4 v. 1 acte: 5 v. 1: 12 v.
250 ll.
1626-1630 1 acte:
99 ll. 8 s. 6 d.
Casa, eixida i hort (Besal)
Mas Llach (Sant Pere Pescador): 416 ll.
1631-1635 3:11, 75 v.
91 ll. 16 s.
Teros mas Pujol (Espinavessa) per 10
anys: 209 ll.
Mas Vidal (Vilamacolum): 1.550 ll.
Mas Marc (Crespi): 80 ll.
1636-1640 1 acte: olivar 3:31 v.
466 ll. 4 s. 6 d.
Mas Carbonell (Vilamacolum): 430 ll.
Vinya (Figueres): 50 ll.
1641-1645 Mas Pags (Vilacolum): 1.300 ll.
Mas Paller (Bellcaire): 1.200 ll.
1646-1650 Masos Poch
i Lliurat de
Vilamacolum:
1.500 ll.
2: 8 v. 67 ll.
1 olivar: 100 ll.
Mas Bernat (Sant Pere Pescador): 230 ll.
Mas Vaquer (Vilamacolum): 200 ll.
la corresponent obligaci de pagar teros, llusmes i foriscapis i el
pagament anual dun cens de dos sous, i tamb es fa expressa reserva
de lempriu duna pea de terra on poder pasturar el bestiar del mas
i el del seu joer.
47
El casament de Pere Teixidor amb Eufrasina Gros,
lla de Joan Gros, notari de la Bisbal, el 1643, denota la situaci asso-
lida, i el dot pactat, 3.000 lliures, era una quantitat considerable amb
la qual haver pogut recuperar el patrimoni, sens dubte, les compres
per execuci de cort, amb el corresponent encarregament de censals,
comenaven a passar factura.
48
El 1649 hi ha un altre fet signicatiu
que denotar laturada patrimonial: una sentncia condemnatria obli-
ga a pagar 353 lliures 6 sous i 2 diners o a deixar lliure el mas Vidal
de Vilamacolum. Als anys cinquanta es conrma plenament aquesta
inversi en la tendncia: el 1656, sha de vendre a carta de grcia el
mas Garriga de Navata; per, a partir dels anys seixanta les vendes
ja seran a perpetutat: el 1663 s el torn del mas Llach de Sant Pere
Pescador per noms 104 lliures;
49
el 1667 la venda s a carta de grcia
dels dos masos del venat de Llavanera de Crespi per 127 dobles dor,
unes 700 lliures;
50
el 1668, es fa a carta de grcia del mas Paller de
Bellcaire per 600 lliures, per tantes com li nestava devent a Joan
Mir, cirurgi de Torroella de Montgr.
51
Els anys cinquanta del sis-cents han marcat la inexi en la ten-
dncia compradora del patrimoni Teixidor. Hi ha una clara coincidncia
amb la situaci del patrimoni Adroer, en aquest cas les causes les hem
trobat, sobretot, en la minoritat. No sabem que passs el mateix en
el patrimoni Teixidor. Pere Teixidor, que ara gura com a miles
52
a la
documentaci, sha desents del patrimoni des de 1652 ns a 1660,
quan particip, com a capit de cavalls, en diferents campanyes militars,
participaci que ens s coneguda pels anys 1652 i 1653.
53
Per diferents
47. ADG. Arxiu de Casa Carles. Lligall en foli 42. Casa Teixidor.
48. ADG. Arxiu de Casa Carles. Lligall 4: Captols i inventaris. N. Bassedas,
Notaria de Figueres, 27 dabril de 1643.
49. AHG. O. Angelet, Notaria de Girona, 1026 (1663): 18 de gener de 1663.
50. ADG. Arxiu de Casa Carles. Lligall en foli 42. La referncia de la venda la
coneixem a partir de la raticaci de la venda feta el 27 doctubre de 1677.
51. AHG. J. Pags, Notaria de Castell, 1398 (1668): 2 de mar de 1668.
52. En qualitat de membre del bra militar gura proposat com a odor militar
per la vegueria de Girona en la terna presentada el 31 de mar de 1665, Dietaris de la
Generalitat de Catalunya, VII, anys 1656 a 1674. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
2002, p. 1072 i 1110.
53. En comenar un nou llibre de notes el 1660, on deixar anotades referncies
signicatives de ladministraci patrimonial, escriu a manera de ttol: Llibre de dades y
rebudes de Pere de Teixidor, comensant als 13 de noembre de 1660 en lo qual dia he
tornat en ma casa, de la qual, per causa de las gerres me avia ausentat ab ma famlia
actes notarials de 1659, sabem que Pere de Teixidor, donzell, vivia a
Lloret
54
i que havia estat governador del ducat de Cardona,
55
el 1664 ho
ser del comtat dEmpries i el 1668, domiciliat a Sant Pere Pescador, el
tornarem a trobar com a capit de cavalls. Sigui per aquestes activitats
o per lacumulaci dels censals encarregats en la compra dels masos,
el creixement espectacular del patrimoni sha truncat. Ara, els actes
i les anotacions deixades ens refereixen uns senyors tils preocupats
per ladministraci de les heretats, que imposen arrendaments al quart
dels fruits a de trobar arrendataris, ja que les terres feia temps que
havien quedat ermes. En els arrendaments es fa notar lobligaci dels
masovers darrencar peces de terra, per les quals larrendatari podia
arribar a quedar lliure de donar parts de fruits durant el primer any.
56
Si els anys seixanta sn una dcada de recuperaci dels masos
i tamb de vendes, el 1673 es pacta un triple casament que prete-
nia aturar la sortida de numerari en el pagament de dots. Era una
lo dia dels 18 de agost de any 1652 (ADG. Arxiu de Casa Carles. llibre 3. Llibre de
comptes de don Pere de Teixidor, 1660). Tornaria a participar en campanyes posteriors,
el 1680 gura en diferents documents com a capit de cavalls amb domicili a Sant Pere
Pescador (AHG. J. Nat, Not. Girona-2, 894 (1680): 28 de novembre de 1680 i J. Andreu,
Not. Girona-7, 404 (1680-1682): 14 de novembre de 1680).
54. AHG. J. Prats, Notaria de Figueres, 406 (1659).
55. AHG. J. Prats, Notaria de Figueres, 407 (1660): 7 de desembre de 1660. Acte
en el qual Pere de Teixidor, donzell domiciliat a Figueres, estn procura a Benet Plana,
batlle de la sal de Cardona, perqu cobri el salari que se li deu des del primer de gener
ns al 6 de novembre. Va ser mal rebut pel com de Cardona en prendre possessi del
crrec el 1660 per les moltes vexacions que havia coms quan ocup el crrec en el
passat, A. GALERA, Cardona i ladhesi a la causa austriacista (1600-1705), Congrs
Internacional. Laposta catalana a la Guerra de Successi (1705-1707), Barcelona, 3-5 de
novembre de 2005, II, p. 720.
56. En larrendament que fa Maria Comas, vdua de Joan Teixidor, el 1657, del
mas Llach de Sant Pere Pescador, les parts de fruits sn pactades al quart de grans
(AHG. J. Prats, Notaria de Figueres, 403 (1657): 13 de desembre de 1657). El mateix
es pacta en larrendament, per tres anys, fet el 1659 del mas Vidal de Vilacolum, ja per
Pere de Teixidor, on sespecica que el masover haur de arrencar, per tot lo dit temps
del present arrendament cent sinquanta vessanas de terra de sembradura si sn en dita
heretat (AHG. J. Prats, Notaria de Figueres: 406 (1659): 7 de desembre de 1659). En les
clusules de larrendament del mas Llop de Vilamacolum, per quatre anys, fet el 1660, el
masover sobliga a pagar el quart dels fruits durant els tres primers anys, quan t lobli-
gaci darrencar totes les terres que es conren de lheretat; el darrer any, quan ja estar
tot arrencat, nhaur de pagar el ter (AHG. J. Prats, Notaria de Figueres, 407 (1660).
El 1660, en larrendament de les terres de Sant Pere Pescador, es pacta el pagament del
ter de les terres arrencades i el quart per les que seran arrencades durant larrendament
(AHG. J. Prats, Notaria de Figueres, 407 (1660): 12 de setembre de 1660). Sovint, en
tots els arrendaments, Pere de Teixidor proporciona bous o llavor a retornar el primer
o segon any de larrendament i participa en el pagament de les talles de la universitat.
Sn anys de recuperaci per al patrimoni Teixidor. La manca de bous que palesen els
contractes darrendament denota la situaci dels masovers i els efectes de les guerres.
modalitat destalvi de dots, Pere de Teixidor, vidu, es casava amb
Francesca Carles, vdua, i Josep de Teixidor, lhereu, es maridava
amb Maringela Carles, mentre Mart de Carles, hereu, ho feia amb
Sucincia Teixidor.
57
No va ser la soluci denitiva, sin linici duna
problemtica posterior. En primer lloc, el 1677 tornem a notar les
dicultats del patrimoni Teixidor quan es ratica la venda a carta de
grcia de dos masos al venat Llavanera de Crespi venuts a Miquel
Traver el 1667. Lestratgia matrimonial, ben calculada, comen a
fallar per desavinences entre Pere de Teixidor i el seu ll Josep de
Teixidor, domiciliat a Castell dEmpries, on el 1680 era governador
del comtat. Una concrdia, signada el 1680 per ambds, ens informa
que les diferncies per drets successoris havien portat un plet davant
la cria del veguer de Barcelona, primer, i a lAudincia desprs. La
soluci va consistir en una separaci de lherncia, segons la qual
Josep de Teixidor havia de rebre lherncia materna, dEufrasina Gros,
que cobraria amb diners al comptat i amb els teros de lheretat de
Sant Pere Pescador resultants de la collita de lany 1680, mentre re-
nunciava als drets de lherncia paterna.
58
En aplicaci de lacordat
en la concrdia, Pere de Teixidor va vendre lheretat den Pags de
Vilamacolum per pagar al seu ll Josep de Teixidor, en concepte del
dot aportat per la seva mare Eufrasina Gros, 1.917 lliures que havi-
en de ser dispositades a la taula de canvis de Girona.
59
La mort de
lhereu Josep de Teixidor (gener de 1682) i del seu pare Pere Teixidor
(abril de 1682) va posar a les diferncies. El testament de Pere de
Teixidor (4/IV/1682) disposa que els hereus han de ser els lls de
Josep de Teixidor, limpber Ramon i el ll pstum, si aquests no ho
poden ser, ho ser Sucincia. No sabem qu va ser daquests dos
lls. Noms sabem que el patrimoni troncal de la famlia Teixidor pas-
s a Sucincia i, per successi, al seu ll Mart Carles i Teixidor,
futur hereu de la casa Carles.
Sucincia de Teixidor i Carles, per, va haver de fer front a
un altre procs, aquest cop instat el 1687 a la Reial Audincia pels
creditors censalistes contra ella com a successora en els bns de Pere
de Teixidor.
60
En defensa de les seves posicions, Sucincia Teixidor
57. ADG. Arxiu de Casa Carles. Lligall 4: Captols i inventaris.
58. ADG. Arxiu de Casa Carles. Lligall 42. Acte privat de concrdia signat el 24
de maig de 1680 a Barcelona.
59. AHG. J. Pags, Notaria de Castell, 1424 (1681): 27 de mar de 1681. Lhe-
retat, consistent en casa, corral i era i 107 vessanes i 2 cellons, va ser comprada per la
Comunitat de Preveres de Sant Gens de Torroella de Montgr per 3.207 lliures i 10 sous.
60. ADG. Arxiu de Casa Carles. Llibre 78. Cpies autntiques descriptures de
Mart de Carles, 1693.
argumenta que el seu pare havie la major part [sest referint a la
hisenda] consumida en servey del rey catlich, nostre senyor i espe-
cica que pag una partida de cinquanta homes el 1652 per anar a
reduhir a diferents vilas en lo Enpord, fet que va repetir el 1653. El
patrimoni, en el moment del plet, havia quedat redut a cinc heretats
a Vilamacolum i una a Sant Pere Pescador. Per aturar lexecuci scal,
el 1694, sarriba a una concrdia per la qual les heretats sarrenden al
ms donant per poder pagar pensions i lluir censals, de manera que
el primer any es pagaven totes les pensions i lany segent es lluen
censals a sort de rodol. Amb aquesta mesura els creditors censalistes
acordaven de condonar un ter dels endarreriatges, quantitat amb la
qual calculaven els efectes de les guerres. Tot i aix, el capital censal
acumulat pujava a 4.470 lliures i el deute de les pensions endarrerides
era de 1.102,6 lliures.
61
No era sucient per aturar els efectes. El 12
de juny de 1696, Sucincia Teixidor venia per 8.000 lliures les cinc
heretats de Vilamacolum per satisfer els deutes amb els seus creditors.
El comprador era Francesc Benages, botiguer de draps i teles de Gi-
rona.
62
El patrimoni passava a capital urb.
Latracci de la renda de la terra en la conjuntura de 1640: la famlia
Ginesta. La terra, una mercaderia ms
La trajectria de la famlia i el patrimoni Ginesta
63
la circums-
crivim a la curta etapa de 1630 a 1700, en la qual es produeix una
transformaci important en les activitats dels membres principals de
la famlia que passen de ser botiguers de teles a la Bisbal (1631) a
mercaders a Girona (1651), pas que es dna en una generaci.
De la Bisbal estant, Miquel Ginesta es va interessar per la renda
de la terra: el 1631 va comprar a carta de grcia el mas Negre de
Cor per nou-centes lliures a Esperana Negre, la qual ja havia ha-
gut de vendre algunes peces del mas perqu estava molt carregat de
censals. La denitiva compra del mas encara va trigar. El 1643 trobem
la compra del dret de lluir i quitar per seixanta lliures. Sens dubte,
61. ADG. Arxiu de Casa Carles. Llibre 78.
62. AHG. J. Silvestre, Notaria de Girona, 1060 (1696): 12 de juny de 1696.
63. BPP. Llibre de ttols, actes y rebudas que se han de mirar antes de pagar a
diferents, com consta en los plechs del abecedari, papers volants, rendas y senssals que
se cobran per discurs del any y los noms dels actes de cada propietat per si que estan
notats per totas las lletras y ab un dels sinch calaxos y lo que resulta de las proprietats,
mals, farmansas y senssals quitats, desendncia de Ginesta sn calendats en los folios
nmeros del abecedari. Fet dit llibre per Ioseph Ginesta, ciutad honrat de Girona. Any
1686. Cota topogrca 92-V, registre 48.196.
la quantitat era molt poc elevada, i acabades les guerres, els hereus
dEsperana Negre reclamen perqu consideren que era una quantitat
massa mdica. Finalment, el 1666, les parts arriben a una concrdia
segons la qual Baltasar Ginesta, que en lacte gura com a mercader
de Girona, en qualitat dhereu de Miquel Ginesta, sencarrega de dos
censals de quaranta-cinc lliures i dues lliures de pensi anual i, a ms
a ms, de tots els censals sobre el mas Negre que pugen a tres-centes
lliures de capital. Ms important que la compra daquest mas s el fet
que, el 1640, Marianna Ginesta va comprar una casa al Mercadal de
Girona on y comensaran de habitar en lo maig de 1640 i es conver-
tir en la casa pairal de Ginesta.
64
Tot i mantenir cases i botigues a
la Bisbal (el 1670 encara arrenden la casa i les botigues entre 1670 i
1681 i entre 1682 i 1703), lanada a Girona suposa un canvi important
en els negocis: la renda de la terra anir prenent cos en el conjunt de
la renda de la famlia Ginesta. Anar a Girona era un primer pas cap
a la notorietat, el pas segent era lobtenci del privilegi de ciutad
honrat i lentrada en els crrecs de govern de la ciutat. En aquesta
nova etapa, Marianna Ginesta desenvolupa un paper de primer ordre.
En la conjuntura de 1640 compra a carta de grcia, primer, els masos
Bass i Salelles a Muscaroles, venat de Cass de la Selva (1643-1644),
i, ms endavant, tamb a carta de grcia, el mas Creixell de Llagostera
(1649),
65
del qual entra en la seva possessi el 1650 quan ferma acte
de la venda.
Lhereu Baltasar Ginesta, mercader de Girona, es casa amb Fran-
cesca Llaudes, lla de Miquel Llaudes, ciutad honrat de Besal, el
1651.
66
La nvia aportava, segons lestipulat en els captols matrimonials,
tota aquella casa y horta circuhida de paret que t y posseheix cerca
lo hospital y fora y prop los murs de la present ciutat, dita la horta de
Ferrer de las monedas i tamb fa cessi al seu esposat esdevenidor
de mil cinc-centes lliures de dbits que el seu pare havia pagat de la
universal heretat y bns que foren de la qundam pubilla Verat, a la
qual dita Francisca ha succehit. Entre els bns de la universal here-
tat de Francesca Llaudes i Verat hi havia la carnisseria de lanyell i
ovella de la ciutat de Girona, la qual es mantindr dins el patrimoni
ns que el 1688 sigui venuda a la ciutat per mil quatre-centes lliures.
Les relacions matrimonials els emparentaven ja amb lelit gironina. El
mateix far Margarida, vdua de Miquel Ginesta, la qual shavia casat
64. BPP. Llibre de ttols..., f. 27.
65. AHG. F. Boria, Notaria de Llagostera, 382 (1649-1651): 27 de febrer de 1649.
66. AHG. P. Rossell, Notaria de Girona-8, 480 (1651): 3 de desembre de 1651.
en segones npcies amb Jeroni Perpiny i Vinyabella, doctor en drets
de la Bisbal: la via del dret era una altra forma dascens social.
Les adquisicions no saturen el 1651. s cert que haurem desperar
a 1667 per tornar a trobar una compra denvergadura: la meitat del
delme i el batlliu de sac de Sant Juli de Cor per 4434 lliures i 8
sous a Joan Cellers, doctor a la Reial Audincia;
67
el 1669 sarrodoneix
lheretat de Moltilivi que sarrendar al ter i el 1680 Josep Ginesta
compra terra i un mol a Cor.
Fins ara ens hem xat en el patrimoni. Aturem-nos a analitzar
la procedncia de la renda de Baltasar Ginesta, el qual gura amb el
qualicatiu de mercader.
a) De lexercici de la mercaderia, sense haver fet un buidatge dels
protocols notarials, coneixem la participaci en la companyia formada
amb Francesc Dels sobre la botiga de draps y telas que dit Francesch
Dels ha tinguda parada en lo cap de vall de la volta de la plassa de
las cols de la present ciutat, entre maig de 1661 i agost de 1663 que
va acabar en una concrdia amb divisi de la companyia amb la r-
ma dun debitori de 677 lliures a favor de Baltasar Ginesta, quantitat
que resultava del capital que tenia en la botiga i pels avanos fets. La
companyia no es limitava a la botiga, sin que tamb es dedicava a
larrendament de delmes, com el de Cadaqus, fet per quatre anys el
1661 per una companyia formada per Baltasar Ginesta, Francesc Dels,
Narcs Camps, mercader, Antoni Marqus, mercader de Cadaqus, i Joan
Carreras, ciutad honrat de Barcelona, en la qual Baltasar Ginesta hi
tenia una dotzena part. Per la seva participaci en larrendament del
delme rep 52 lliures, 6 sous i 6 diners i 21 lliures, 17 sous i 1 diner
pels interessos i pensions dels quatre anys.
68
b) Els arrendaments de masos al ter. Aquesta s la prctica
ms habitual en qu coincideixen senyors tils de masos, mercaders i
ttols. El contracte darrendament a masoveria havia quedat establert
en les seves clusules i, en all ms habitual, el masover sobligava al
ter sense que hi hagus participaci del propietari. Daquesta manera
sarrendaven els masos del patrimoni.
El 1662 sarrenden vint-i-sis vessanes a Montilivi, la futura torre
de Montilivi desprs de la construcci de la casa el 1670, al ter de
67. AHG. O. Angelet, Notaria de Girona-1, 1667 (1030): 5 de maig de 1667. Lacte
va ser fet a Barcelona. Desprs de lacte hi ha la crida feta a Cor el 27 de juny de
1667 on es notica lacte de la compra. En el Llibre de ttols, actes y rebudas... sassenta
el pagament del foriscapi a la Batllia General de Catalunya per valor de 534 lliures i 12
sous, s a dir, el 12,06% del preu, f. 121-122.
68. AHG. O. Angelet, Notaria de Girona-1, 1028 (1665): 6 dagost de 1665.
tot gra daresta i cnem.
69
Entre 1679 i 1710, el ter de la torre de
Montilivi donava de tots grans una mitjana anual de 24,12 quarteres.
El mas Negre de Cor, del qual tamb es rebia el ter de tots grans
donava, de mitjana entre 1678 i 1710, 49,06 quarteres anuals. El mas
Bass de Muscaroles a Cass de la Selva, comprat a carta de grcia
el 1663, s arrendat, el 1664, als propietaris del mas, els quals estan
obligats al pagament del ter de tot gra daresta, amb lexcepci de
les terres que han de ser arrabassades, tal com passa en el patrimoni
Teixidor, que sn franques el primer any i desprs nhan de pagar dues
setenes parts.
70
La situaci dels Bass devia ser molt crtica, ja que
el 28 doctubre de 1664 van haver de vendre dues vessanes del mas
a Baltasar Ginesta per 70 lliures, de les quals 60 les ret Ginesta per
pagues de talles als jurats de Cass. Quan la venda esdev perptua,
Baltasar Ginesta arrenda el mas al masover de Montilivi, que daques-
ta manera entrava en un mas de dimensions ms grans, al qual se
li mantenen els mateixos pactes, si b en les clusules no apareix el
comiat per deixar ermar el mas.
71
Les darreres incorporacions sarrenden tan bon punt han estat
comprades. El mol i lhorta de Cor sn arrendades entre 1680 i 1710.
Tamb sarrenden altres peces de terra a Girona: com lhorta si-
tuada davant lesglsia del Mercadal, una vessana al rec Monar i una
altra dins el fort de Sant Francesc.
c) La carnisseria dovella de Girona. Era un monopoli
72
que tenia
el preu taxat per la ciutat i que sarrendava anualment, el 1667 per 200
lliures,
73
el 1679 a 450 lliures lany i el 1680 a 400. A ms de larren-
69. AHG. O. Angelet, Notaria de Girona-1, 1025 (1661-1662): 19 de febrer de
1662. Entre 1671 i 1679 el masover ser Josep Esteve de Palau i de 1680 a 1710 hi
entrar Antic Pujades.
70. El contracte darrendament inclou la clusula que sempre y quant dits pare
y ll Bassons no amenaren las terras de dit mas b y degudament y no sembraren aque-
llas de las serments necessrias en tal cas vos puga trurer de dita casa y mas, AHG.
O. Angelet, Notaria de Girona 1, 1027 (1664): 14 de maig de 1664. Amb anterioritat al
contracte darrendament, el mateix dia, Baltasar Ginesta reconeix a Joan Horta i Bass
i al seu ll el pagament de 254 lliures i 14 sous per dos censals. La compra del mas
Bass s un altre exemple dendeutament del venedor que, en aquest cas, queda com
a masover del mas.
71. AHG. O. Angelet, Notaria de Girona 1, 1030 (1667): 29 de gener de 1667. En
cas de deixar de sembrar una vessana, el masover haur de pagar una quartera de blat.
72. El 26 de desembre 1666 Baltasar Ginesta presentar un requeriment contra
els jurats de Girona per haver fet erigir dues carnisseries, fet que atemptava contra els
seus interessos (AHCG. Manual dAcords 269 (1666): f. 193v-195v). Aix desembocar
en plets que obligaran Francesca Ginesta a vendre la carnisseria a la ciutat de Girona,
la qual li fa un censal anual.
73. De temps immemorial, es diu en una demanda contra la ingerncia perme-
sa per la ciutat de Girona de tallar carn en diferents llocs a menor preu de lestipulat,
dament del tall de la carn dovella i de molt, sobtenien altres rendes:
les pells dovella eren arrendades per un any a blanquers de Girona el
1663 a ra de 2 sous i 4 diners la pea de Pasqua a Sant Miquel de
setembre i a 4 sous i 8 diners de Sant Miquel a Carnestoltes,
74
lany
segent ho eren a un preu ms alt a albadivers de Girona a ra de 2
sous i 9 diners de Pasqua a Sant Miquel i de 5 sous i 6 diners a partir
de Sant Miquel;
75
tamb sarrendava, en aquest cas el 1663 es fa per
tres anys, els caps y dems manuderias a ra de 16 diners per cap
danyell i 11 diners per cap dovella, larrendatari tenia lobligaci de
transportar la carn de lescorxador ns al pes i dall ns a la taula de la
carnisseria.
76

d) El prstec de diners (taula 29). Sense arribar a quantitats espec-
taculars, com les dels Fbrega de Monells,
77
era una prctica habitual.
Durant la primera meitat del segle XVII el saldo entre el dbit i el
crdit censal s positiu, en canvi, durant la segona meitat del segle
el patrimoni esdev deutor. El saldo de la segona meitat del XVII re-
ecteix lactivitat compradora del patrimoni, ja que en adquirir terres
i masos sencarrega censals.
TAULA 29
Creacions i llucions de censals en el patrimoni Ginesta,
en lliures
Perode Creaci. Creditor Creaci. Deutor Lluci. Creditor Lluci. Deutor
Fins 1629 3: 191 3: 155 200
1630-1639 2: 225
1640-1649 2: 2100
1 violari: 40
2: 160
1650-1659 5: 380 1: 2910
1660-1669 7: 740 9: 1643
1 debitori:
406 dobles
2: 170 11: 4781
1670-1679 2: 80 2: 420
1 debitori: 534
5: 1235 4: 750
han observat y acostumat de tallar las carns de las ovellas y anyells, o s, del anyell
al preu que lo com de esta ciutat ha destinat y constitut pagar per la carn de molt
y lo de ovella al ters menos del preu que constitueix la ciutat en la carn de molt,
AHG. O. Angelet, Notaria de Girona-1, 1030 (1667): 30 de mar de 1667; larrendament
el 8 dabril de 1667.
74. AHG. O. Angelet, Notaria de Girona 1, 1026 (1663): 26 de maig de 1663.
75. AHG. O. Angelet, Notaria de Girona 1, 1027 (1664): 27 de maig de 1664.
76. AHG. O. Angelet, Notaria de Girona 1, 1026 (1663): 13 de febrer de 1663.
77. J. M. PUIG SALELLAS, De remences a rendistes, p. 136-139, 175-178, 205-211.
Perode Creaci. Creditor Creaci. Deutor Lluci. Creditor Lluci. Deutor
1680-1689 4: 298
1 debitori: 82
5: 1160 1: 50 2: 350
1690-1699 2: 150 2: 260 3: 280 2: 400
1700-1709 3: 244 1: 100 2: 160
1 debitori: 64
Font: BPP. Llibre de ttols, actes y rebudas... Fet dit llibre per Ioseph Ginesta, ciutad honrat
de Girona. Any 1686.
e) La meitat del delme de Cor. De fet es tracta de 5/12 de
delme que, entre 1678 i 1710, s percebut directament per la famlia
Ginesta. En el Llibre de ttols, actes y rebudes... sha anotat globalment
el nombre de quarteres de gra percebudes, que dna una mitjana de
71,88 quarteres per any i 8,15 lliures anuals de censos en diner. Sens
dubte era el principal component de la renda de la terra.
Quanticar la renda anual del patrimoni s un exercici impossi-
ble per les dades de qu disposem. Ara b, els teros percebuts de la
torre de Montilivi, el mas Negre de Cor i la part del delme de Cor
ens donen, de mitjana, 145,06 quarteres de grans anuals. Si tenim
present que els preus del blat entre 1678 i 1710 es paguen a 70,33
sous la quartera, de mitjana, i lordi a la meitat, mentre que la civada
puja una mica ms, en conjunt la renda bruta anual dels teros dels
dos masos i el delme de Cor no devia ser inferior a les 500 lliures.
I encara haurem de considerar el mas Bass de Muscaroles del qual
no disposem de dades. s una bona prova de latracci que exercia la
renda de la terra per aquests mercaders.
Les rendes de Baltasar Ginesta varen permetre situar la seva des-
cendncia entre lelit gironina. Lhereu Josep Ginesta, casat amb Mag-
dalena Metge de Torroella de Montgr, el germ de la qual era ciutad
honrat de Barcelona, assumir els crrecs ms importants que podia
obtenir un ciutad giron. El cursus honorum s ben signicatiu: batlle
de Girona (1683), insaculat a les bosses de la Diputaci del General
en la seva condici de ciutad honrat de Girona, jutge de taula de la
ciutat (1689 i 1698), odor de comptes (1692, 1695, 1699 i 1703), cla-
vari (1693-1694), administrador de la taula (1694), administrador de
lHospital de Girona (1694, 1695 i 1696), jurat (1698, 1701, 1707, 1710),
lloctinent de mostass (1699), mostass (1702) i sndic a la cort general
de 1705. Els germans seran collocats entre senyors tils (Marianna es
casar amb Gaspar Xiberta de Cass de la Selva i Baltasar, doctor en
drets, domiciliat a la Bisbal, ho far amb Maria Geli de Llavi, senyora
del mas Franc de Peratallada), notaris (Narcisa contraur matrimoni
amb Joan Silvestre, notari de Girona) i dos faran carrera eclesistica,
convenientment dotats (Anton, capell beneciat a la Bisbal obtindr
el beneci de Sant Francesc i Sant Antoni de Peratallada, el patronat
del qual corresponia al mas Franc de Peratallada, que, a la seva mort,
ser traspassat al seu germ Miquel, canonge a Vilabertran).
Una proposta de perioditzaci del mercat de la terra i la incidncia sobre
la formaci de patrimonis
Per acabar, volem plantejar una perioditzaci de la formaci dels
patrimonis agraris a la vegueria de Girona. Tot i els condicionaments
particulars de cada famlia i de cada patrimoni, a la vista del mercat
de drets de propietat de masos de Caldes i Llagostera i de les trajec-
tries de diferents patrimonis, sembla possible destablir tres etapes
del mercat de la terra que tenen molt a veure amb la conjuntura
econmica general (sutilitzin els indicadors habituals, levoluci de la
renda feudal a travs de larrendament de drets o els preus, o, com a
proposta alternativa, levoluci dels dots o la dinmica del mercat de
la terra) de la qual la formaci/disgregaci de patrimonis en sn una
simple mostra.
1/ De 1486 a 1640, s una etapa marcada per la consolidaci duna
propietat pagesa,
78
en la qual els masos forts haurien pogut incorporar
noves terres amb qu ampliar els masos aprotant les dicultats ge-
nerals (1560-1580, 1600-1610, 1620-1630). Els compradors, en general,
sortirien de les mateixes comunitats pageses. Hi ha excepcions, com
les adquisicions a lencant efectuades per la famlia Teixidor durant el
perode 1621-1640. El fenomen seria comparable al segle XVI anterior
a les guerres de religi del Llenguadoc estudiat per Le Roy Ladurie,
79

on constata la presncia manifesta de la pagesia benestant que acumu-
la terres. No s comparable, per, la magnitud del mas llenguadoci
(de 140 hectrees) amb el giron i catal. Interessa remarcar, per, la
similitud dels processos, no les magnituds dels patrimonis.
2/ Entre 1640 i 1660/1670,
80
hi hauria una aturada en el procs
anterior, amb una crisi generalitzada, podem parlar duna atonia este-
78. Vid. E. SERRA, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII..., p. 319-322,
325 i 328, on constata lampliaci del mas.
79. E. LE ROY LADURIE, Les paysans de Languedoc. Pars: ditions de lcole des
Hautes tudes en Sciences Sociales, 1966 (reimpressi de 1985), p. 255-256.
80. Aquesta aturada tamb ha estat apuntada pel Valls per J. DANT, Granollers
i comarca als segles XVI i XVII: Evoluci demogrca i econmica, Revista Catalana de
Geograa, 18 (1982), p. 217-220.
sa a les compres de terra per part dels senyors tils de masos. En el
patrimoni Heras dAdri no trobem adquisicions de terra entre 1630 i
1670, tot i no haver de pagar dots,
81
en el patrimoni Ros de les Oli-
ves tampoc no hi ha compres entre 1651 i 1675. Podem suposar que
hi ha causes derivades del cicle familiar (patrimonis Adroer i Moret
de Viladasens, o tamb el de Puig i Padrola),
82
per tamb, i aquest
fenomen ja t un abast ms general, de la scalitat de guerra, fet que
hauria comportat la no-concurrncia dels patrimonis pagesos a les
subhastes per execuci de cort i, per contra, carregament de censals
(Puig Padrola) o canvi en lactitud creditora: de censalistes passen a ser
censataris (patrimoni Iglsies de Valveralla). Aquesta situaci datonia
compradora i de dicultats s aprotada per capital procedent de lmbit
urb,
83
o dactivitats no pageses, per comprar terres i masos (entorn
de 1640, s clar, en el patrimoni Ginesta, anterior era la situaci del
patrimoni Teixidor).
3/ A partir de 1670 i ns a 1700-1705, assistim a la recuperaci
dalguns patrimonis pagesos amb compres de masos daltres pagesos
(Adroer, 1682; Bohigas, 1678; Ros de les Olives, 1693; Salellas, 1701),
alguns dels quals poden entrar en una espiral disgregadora imparable,
sobretot si shavien carregat de censals en adquirir terres i masos durant
el perode anterior (la situaci del patrimoni Teixidor s exemplar sobre
aix). En aquests anys, alguns dels nous compradors han esdevingut
denitivament senyors tils i propietaris.
84
Sha consolidat una nova
propietat. En general, durant aquest perode la situaci derivada de la
crrega scal i militar, la incidncia de la qual encara no sha pogut
quanticar, per tot sembla indicar que sha mantingut i pot ns i tot
haver augmentat, ha incidit sobre la situaci estructural de les nances
dels patrimonis agraris. s cert, per, que la scalitat de guerra no
s lnica causa, ni tampoc potser la primera responsable de la crisi
81. Biografa o explicaci del arbre geneolgich..., p. 35.
82. P. GIFRE, Una aportaci a la prehistria dels hisendats gironins: la famlia
i el patrimoni Puig (segles XVII i XVIII), p. 198 i 207.
83. En el cas de Cornell de Llobregat es produiria entre 1650-1665 quan el
capital barcelon compraria un bon nombre de masos. J. i J. FERNNDEZ TRABAL, Un
aspecte desconegut de la crisi agrria del segle XVII: la prdua de la propietat pagesa.
Cornell de Llobregat 1580-1665, treball indit, el coneixement del qual devem a Eva
Serra. E. SERRA, Pagesos i senyors..., p. 327-328, 339-340 i 371-372, ha remarcat el paper
jugat per la scalitat de guerra en aquests anys.
84. Per al Llenguadoc, Le Roy Ladurie parla duna etapa destancament de la
renda en el perode 1660-1700/1730 que comporta el naufragi de la petita propietat i
lapropiaci per part dels ms grossos i del capital de procedncia urbana, E. LE ROY
LADURIE, Les paysans de Languedoc..., p. 571-581.
dalguns patrimonis.
85
Dexemples nhem donat prou en qu la situaci
patrimonial i familiar s causa directa de la seva situaci. En analitzar
la dinmica del patrimoni Colomer podrem veure quina s la part de la
conjuntura i quina s la part que hem datribuir al patrimoni i la fa-
mlia en el seu procs dascens i de desaparici.
CONCLUSI
En el cas dels senyors tils i propietaris de masos les adquisicions
de terres es fan, majoritriament, parcella a parcella, a darrodonir
lexplotaci base i ampliar, per compra de parcelles limtrofes, lexplo-
taci. Es tracta, en la seva majoria, de compres efectuades a pagesos
de la mateixa localitat. El mercat de terres de Caldes i Llagostera s
eminentment un mercat pags. Lexemple dels Bohigas de Banyeres,
daltra banda, s ben clar. En els actes de compra trobem signes evi-
dents dendeutament que han abocat a vendre als venedors: primer ho
han volgut aturar amb la creaci de censals, no ha estat sucient i han
acabat venent, alguns primer a carta de grcia, per en poc temps la
venda pot haver esdevingut perptua. De fet, es tracta de vendes for-
ades. Per diferents motivacions: per crisis derivades del cicle de vida
(minoritats de les quals no escapen ni els pagesos benestants, en el
cas del patrimoni Adroer entre 1651-1660 ha estat clar, com abans ho
havia estat pel de Moret, com tamb s present en el patrimoni Puig i
Padrola entre 1666-1690), per problemes derivats dun seguit de males
collites (signicatives sn les compres dels Bohigas a comenament
del segle XVII) o per fets derivats de la scalitat de guerra (la presn-
cia dels exrcits s constant durant bona part del segle XVII). En els
tres patrimonis pagesos examinats, el creixement patrimonial sha fet,
sobretot, amb la compra de masos.
En els casos examinats, la famlia i el cicle de vida acaben condi-
cionant la trajectria familiar: en el patrimoni Bohigas, la compra del
mas Mates i el casament van en la mateixa direcci; en el patrimoni
Iglsies, aix com la relaci matrimonial amb els Gifre de Camallera els
havia comportat la incorporaci del mas Aviny de Sant Pere Pescador,
la manca de descendncia abocar a la bifurcaci patrimonial; en el
patrimoni Adroer, el casament pactat amb la casa Moret el 1642, en
trobar-se el segon en una situaci dadministraci amb minoritat, que
havia de suposar la unicaci dels dos patrimonis ms importants del
lloc, va portar al plet entre mare i lla on els objectius patrimonials,
85. Ibidem, p. 603.
de la casa, van passar per sobre dels maternolials; en el cas del ma-
trimoni Teixidor-Guillemjoan: el casament va precedit de lendeutament
del patrimoni Guillemjoan envers la famlia Teixidor.
De tot plegat el que nhem de deduir s que noms amb lanlisi
del mercat de la terra no nhi ha prou per entendre les dinmiques
patrimonials. Les dinmiques familiars hi tenen un paper important,
tal com podrem comprovar en el proper captol.
Plantegem, a partir dun cas concret, lactuaci conjunta de les
dues modalitats daccs a la terra que ns ara hem considerat. Hem
escollit lestudi dun cas, amb la dicultat que comporta discernir sem-
pre el que s una situaci nica de la que pot ser generalitzable, per
lhem preferit pel que suposa de plasmaci duna realitat.
1
No pretenem
la generalitzaci, sin la illustraci, daqu que hgim escollit un cas
extrem on sapreciaran les estratgies relacionades amb el mercat de
terres i on tamb podrem comprovar les relacionades amb estratgies
familiars i matrimonials. El qualiquem de cas extrem perqu sallunya
totalment del que s el pags senyor til i propietari de mas (o de
masos, ja que el patrimoni Colomer passar de la desena de masos)
i sacosta plenament als sectors de la noblesa, la darrera generaci en
ser considerada, per mant all que els identica: viure de la renda
provinent dels seus masos, uns masos que seran cedits, com era habitual
entre els senyors tils, en rgim de masoveria al ter. A mitjan segle
XVIII, moment mxim de formaci, aquest patrimoni seria, sens dubte,
dels ms importants de la vegueria de Girona. Avancem, tamb, que
el resultat nal ser lextinci de la famlia i la fundaci, amb el patri-
moni acumulat durant tres generacions, duna entitat benca, la casa
1. Dacord amb el que proposa Pierre Vilar quan escriu sobre la necessitat de
combinar els estudis microanaltics i els estudis dabast general sobre les estructures de
funcionament duna societat: Combinar lobservaci de les microestructures amb lanlisi
de les estructures globals s, doncs, un mtode fecund. No obstant, sha de recordar
sempre que un cas no pot ser representatiu dun tipus destructura amb una validesa
mplia. Per mentre els talls, les corbes, els mapes i les taules donen noms infor-
maci sobre les estructures parcials, una micro-observaci ben portada pot, al contrari,
constituir un testimoni sobre el mecanisme essencial que caracteritza una estructura
global, Iniciacin al vocabulario del anlisis histrico. Barcelona: Crtica, 1980, p. 76.
ASCENS I EXTINCI DEL PATRIMONI COLOMER,
SEGLES XVII-XVIII. UN ESTUDI DE CAS
de Misericrdia de Girona, acte darrer daquesta genealogia que voldr
perpetuar la memria del nom desprs de la seva extinci biolgica.
IDENTIFICACI DE LA FAMLIA I DEL PATRIMONI COLOMER
En tractar-se duna documentaci que no ha estat conservada per
la famlia originria, sin per la instituci que en va rebre el patrimoni,
les dades reculades les hem hagut despigolar aqu i all, ra per la
qual no disposem de la continutat necessria que haurem volgut entre
les generacions, sobretot pel segle XVI, fet que impedeix la confecci
de la genealogia.
2

Les primeres referncies a la famlia Colomer les situem amb certa
continutat a Besal durant la primera meitat del segle XVI. La primera
dada segura fa referncia als nupcials entre Rafael Colomer, ferrer de
Besal, i Anna Ramis, que aporta un dot de 40 lliures el 1507. En la
mateixa data, Rafael Colomer s fet hereu per la seva mare. Un altre
Rafael Colomer, ll de lanterior, tamb ferrer de Besal, es casar el
1533 amb Joana, que aportar un dot de 52 lliures i 10 sous. Un altre
Rafael succeir el seu pare, del qual heretar el 1555, i es casar amb
Jlia Anfs, lla dun paraire de Besal. Aquest mateix Rafael seguir
loci familiar, i tot i que en el moment de casar-se sintitular treba-
llador, en actes successius, efectuats en companyia del seu pare, tamb
ser considerat ferrer de Besal. Les primeres referncies relacionen
els Colomer amb loci de ferrer i amb continutat a la vila de Besal.
A partir daquest moment, sense establir-ne la continutat, ni as-
segurar-ne la liaci, ens apareixen en la documentaci uns altres Co-
lomer de Besal. Un Gaspar Colomer i Antoni Cass compren el mas
Casadevall de Pidra a Besal a Lloren Rafel, paraire, per 30 lliures,
2. Utilitzem la documentaci procedent de dos arxius, complementada sempre
que ha estat possible amb la que procedeix dels protocols notarials de lAHG. Per les
dades ms endarrerides hem utilitzat els fons de lArxiu Crulles-Peratallada dipositat
quan el vrem consultar i catalogar a Aiguablava; citarem sempre pel nmero de per-
gam segons el catleg. En lactualitat aquest fons es troba a lANC. Per les dates ms
recents: AHG. Reial Hospici. De fet, la casa de Misericrdia. En concret: 832: Repertori
y cohordinati de notas dels actes de cada una de las Heretats y sas terras de Dn. Ig-
nasi de Colomer y de Crulles, ab relaci als fleos y lletras ques troban en un llibre
antich de notas confusas y sens algun ordre dels actes de dita hisienda. Lo qual llibre
fou format en diferents temps per los qundams srs. Joan Colomer y per Dn. Joan de
Colomer i Dr. Gernim Colomer, germans, y lls de aquell, y per Dn. Joan de Colomer
y de Crulles, ll de dit Dn. Joan de Colomer; 822: Llibre de notas contenint las di-
adas, mesos y anys en poder del notari dels actes fahents per la sra. Casilda Colomer
y Boll; i els quaderns: Mas Costa de Crespi y mas Riera de Caixs i Sobre lo origen
de algunas heretats del Hospici.
el 1533 (aquest mas, al cap de ms dun segle, retornar als Colomer:
no sabem quina va ser la trajectria, ni quins van ser els seus propie-
taris). Coetani dels diferents Rafael Colomer, ferrers, trobem un Miquel
Colomer, notari, en diferents actes relatius al mas Vinyals de Lligord:
el 1586 paga 120 lliures per la construcci dun terrapl i 10 lliures,
a compte de les 108 lliures i 3 sous, promeses a un serrador per la
construcci dun corral. No tenim la certesa de com, per el mas Vi-
nyals s donat a Joan Colomer el 1612 pel seu oncle Miquel Colomer,
canonge de Besal, que al seu torn lhavia rebut de Pere Vinyals. A
partir daquest moment, Joan Colomer s el protagonista que podem
seguir amb una certa continutat. Qualicat en la documentaci de
mercader de Besal, el trobem en diferents actes dadquisicions de ter-
res i cases a Besal i lentorn.
El 1615 compra el dret de lluir i quitar sobre una pea doliveres
de cinc vessanes a sobre Racolta per 20 lliures. I tamb dun altre olivar.
Tamb compra a carta de grcia dues peces de terra, una amb oliveres
i laltra campa, a la Gordiola de Besal per 100 lliures. I encara a carta
de grcia adquireix una casa a Besal, al costat de la seva, per 240
lliures. El 1617 sabem que va rebre del seu oncle, ara prevere de Besal,
la totalitat dels drets sobre el mas Vinyals de Lligord. I el mateix any
crea al seu oncle prevere de Besal un censal de 200 lliures. El 1619
compra a carta de grcia un altre olivar, tamb sobre Racolta per 126
lliures i lany segent adquireix el dret de lluir i quitar. Sencarrega un
censal de 100 lliures que no ser llut ns al 1651. El 1622 adquireix
tamb a carta de grcia un altre olivar de tres vessanes a Lligord. El
mateix any revendica una pea doliveres pertanyent al mas Vinyals.
El 1627 compra a carta de grcia un camp de quatre vessanes al cam
ral de les Boades per 110 lliures i el 1628 el dret de lluir i quitar dun
oliverar anomenat lolivar den Garsias a les Boades per 10 lliures. El
1634 el revendica per 154 lliures. El 1629 compra a carta de grcia
lolivar de Gell i el 1631 el dret de lluir i quitar. El 1631 es fa amb
una casa, anomenada la casa del Trull, per 170 lliures.
La situaci semblava haver acabat quan el 1634 ven a carta de
grcia els masos Orns, Carreras i Palau al venat de Pidra de Besa-
l a Esteve Duran, pags de Juny, per 400 lliures. No sabem com
aquests masos havien passat a formar part del patrimoni Colomer. De
tota manera semblava una situaci previsible, desprs de les adquisi-
cions de parcelles, havia acabat per haver de vendre masos. El 1636
compra una casa al carrer de les Grasses de Besal per 133 lliures, no
ens especica sucientment la ubicaci, per amb el temps, aquesta
o una altra casa situada al mateix carrer, ser la casa principal de la
famlia Colomer a Besal. A partir daqu, les compres, en la difcil
conjuntura bllica i scal que comenava, seran sobretot de masos.
3
Fins aqu, doncs, una situaci ben habitual. Uns orgens en el
treball del ferro, almenys una branca, amb entroncaments amb paraires,
per all que marca el tombant s aquest familiar prevere de Besal
i aquest notari. Aqu ja hi ha un salt qualitatiu. I ms encara quan
entrem en la segent generaci, la de Joan Colomer, mercader de Be-
sal, que comenar adquirint parcelles de terra, en especial plantades
dolivera, un conreu en expansi al nal del segle XVI i primers anys
del segle XVII, sens dubte, el salt endavant, all que converteix Joan
Colomer, mercader de Besal, en un veritable propietari de terres s
la seva entrada en el mercat de masos: entre 1637 i 1652 interv en la
compra de drets sobre quatre masos (dues adquisicions a carta de
grcia, que esdevingueren perptues quan es fu amb el dret de lluir i
quitar; una compra perptua, aprotant una execuci de cort, i una de
no reeixida: la compra del dret de lluir i quitar dels masos Casadell i
Torrent de Buscars, juntament amb el mas Querdess, el 1648, no va
prosperar perqu els seus propietaris van revendicar-lo lany segent).
La seva muller Rafela adquireix a carta de grcia el mas Quera de
Beuda i el mol fariner el 1654, que esdevindr una compra perptua
el 1663, ja en la segent generaci. Ja hem vist en el captol anterior
que els moments crtics sn aprotats pels que disposen de capital o
de crdit per comprar, ats que en la totalitat daquestes adquisicions
els venedors manifesten la problemtica derivada de lendeutament i el
comprador haur dencarregar-se els censals que pesaven sobre els
masos.
A partir daquest Joan Colomer, mercader, notem limportant can-
vi en la generaci dels seus lls: Jeroni Colomer i Joan Colomer. Sovint,
en la documentaci el nom Colomer apareix precedit pel de, signe de
notorietat. Tots dos apareixen com a doctors en quiscun dret,
4
sense
3. Les referncies a tots aquests actes procedeixen de larxiu Crulles. Com que
els pergamins han estat classicats cronolgicament, els actes poden ser localitzats amb
facilitat.
4. J. Capdeferro, en el seu estudi de Joan Pere Fontanella (1575-1649), ha posat
de manifest qu implicava ser doctor en aquesta poca: Duna banda, una amplssima
capacitat per ensenyar i exercir la disciplina jurdica; per altra part, lingrs en un se-
lecte nucli de persones que, per mrits professionals noms en dret o en medicina,
independentment del seu origen familiar, es beneciaven duna llarga srie de privilegis,
llibertats, exempcions i preeminncies en relaci amb el poble menut; en concret, gau-
deixen de gran part dels del com de la noblesa per aix sels anomena gaudints. La
professi jurdica sha convertit en un mitj de promoci social, J. CAPDEFERRO, Joan
Pere Fontanella (1575-1649), un advocat de luxe per a la ciutat de Girona. Plets i nego-
ciacions jurdico-poltiques dun municipi catal a lalta edat moderna, tesi de doctorat,
Departament de Dret UPF, 2010, p. 110-111.
que en la documentaci disposem dindicis de la universitat per la qual
els van obtenir. Fixem-nos en una primera dada signicativa, els seus
respectius matrimonis, ja que ambds es casaren dues vegades, fet
que permet veure les seves relacions i les oportunes aliances familiars
que es podien establir, per tamb les raons que es podien tenir en
contractar segones npcies.
Jeroni Colomer, doctor en drets: es casa amb una pubilla hereva de
ciutad honrat i en un segon casament entronca amb la noblesa. Jeroni
Colomer, doctor en drets, domiciliat a la ciutat de Girona, sesposar en
primeres npcies amb Margarida Pasqual, vdua de Francesc Dalmau
de Vilob, lla de Joan Pau Pasqual, ciutad honrat de Barcelona, i
dngela Burgus, el 1664.
La situaci del patrimoni Pasqual de Vilob, constitut per quatre
masos i un mol,
5
durant els primers anys de la segona meitat del segle
XVII es veia perjudicada per la mort de lhereu, Joan Pau Pasqual, i la
tutoria dels seus lls. No tenim dades de la tutoria. La situaci enca-
ra es complica ms quan el jove hereu, Pere Joan, mor essent menor
dedat, per tant sense deixar descendncia. Pere Joan far testament
el 19 doctubre de 1657 i disposar, com sempre, que lherncia passi
als seus futurs lls, en cas de no tenir-ne estableix que sapliqui la
successi disposada
del dit qundam Joan Pau Pasqual, mon pare, ab lo ltim testa-
ment que Salvi Garrofa y Pasqual, ciuted honrat de Barcelona,
qundam, mon avi, tenint facultat testamentria del dit mon pare
de elegir y nomenar, fu i rm [], volent que los vincles, gra-
vmens y conditions all repetits sien en tot y per tot observats,
ax que lo qui ser hereter en tot temps del dit mon pare, sie
tamb hereter meu.
s a dir, Joan Pau Pasqual havia disposat, atesa la minoritat
dels seus lls, un heretament duciari, gura jurdica segons la qual
satribueix a un tercer la designaci dhereu, a que sigui nomenat el
ms idoni.
6
Lherncia de la casa Pasqual lhavia decidit, doncs, Salvi
Garrofa en testament atorgat el 3 de mar de 1656. I qu havia dis-
posat? Doncs all que era previsible. Que lordre de la primogenitura
5. Dels teros obtenia, durant el perode 1666-1671, una mitjana de 187 quarteres
de blat anual, distribudes daquesta manera: 1666: 200,75; 1667: 199,25; 1668: 193,00;
1669: 163,50; 1670: 182,45; 1671: 184,50.
6. Sobre aquesta gura jurdica, R. M. ROCA I SASTRE, Lheretament duciari al
Pallars Sobir, Conferncies sobre varietats comarcals del Dret Civil catal. Barcelona:
Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, 1934, p. 102-103, 122-124, per
la denici i els fonaments.
passava per Pere Joan Pasqual, si aquest faltava passava a Maringela
i desprs a Margarida. Per establia una condici singular: en cas de
ser hereves les noies, disposa que shaguessin de preferir
les donselles a las ques trobaran casades, ab expressa declara-
ti que en cas se trobassen les de un mateix grau y lnea totes
collocades en matrimoni lo die de la successi, preferescan las
mayors en edat y se observe entre ells orde de primogenitura, ax
que si al temps de la successi dita Maringela ser collocada en
matrimoni, vull que succehesca primer la dita Margarida, que s
mayor en edat.
7

Aquesta clusula mereix un aclariment. La preferncia per les
donzelles sexplica perqu daquesta manera la famlia podia buscar
el millor partit per a la pubilla, un partit que no era altre que el dun
fadristern que assegurs la perpetuaci del patrimoni Pasqual. La situa-
ci, per, no va ser aquesta i lordre successori seguit va correspondre
a la lla gran.
s en aquest marc quan hem de situar el casament de Jeroni
Colomer i Margarida Pasqual, la qual, en la lnia successria, era la
lla gran i la futura hereva del patrimoni Pasqual de Vilob; de fet,
actuar en qualitat dhereva.
En casar-se el 1664 amb la pubilla Pasqual, Jeroni Colomer va
ser dotat amb 250 lliures i el mas Romeu, el mas Costa i la casa ano-
menada la cabanya del mas Costa a Juny, vegueria de Besal. El
seu germ Joan, hereu, ja que el pare era mort, feia reserva expressa
de poder recuperar els masos si pagava 750 lliures. Per la seva part,
Margarida Pasqual, pubilla, aconsellada pels seus oncles canonges de
la seu, els dos germans Burgus,
8
aportava en dot lheretat Pasqual a
Vilob, el mol fariner de Vilob, el mas Riera de Salitja, un censal de
1.097 lliures 14 sous i 4 diners de capital i 1.097 sous i 6 diners
de pensi anual que feien els hereus del mas Pixarrelles de la Cellera,
un altre censal de 70 lliures de capital que feien els Coll de Pujarnol
7. Les disposicions dels dos testaments a P. Rossell, Not. Girona-8, 579 (1r.
Testaments 1649-1662), f. 82v-84r, i 102r-103v.
8. Sobre la famlia Burgus dEstanyol, AHCG. IV. Llig. 1. Llibre dalbarans de
Pon Burgus, pags dEstanyol (1556), que s molt ms del que el ttol pot semblar. Hi
ha, per exemple, el cursus honorum dels Burgus en el Sant Oci, referncies als ttols
de ciutad honrat i de cavaller, aix com els ttols acadmics de Jaume i Narcs Burgus,
escrit pel canonge Narcs de Burgus, amb referncies ns a 1701. Aquest Narcs de
Burgus devia ser el pare dngela Burgus, ja que en els captols de Maria Colomer
i Burgus shi referir com el seu avi i encara en el testament de Joan Colomer, aquest
es refereix a Narcs de Burgus, canonge, com a pare dngela Burgus.
i un violari de 5 lliures de pensi anual i 35 lliures de capital que li
feia Amer Domnech, pags de Perles (Vilafreser) i un tal Salamia
de Borgony. I encara diferents diners deixats pel seu pare o avi en
forma de lletres de canvi: 300 lliures a Miquel Vilar, corredor dore-
lla de Girona, 100 lliures a G. Masdeu, ciutad honrat de Barcelona,
dues-centes lletres a Andreu Alba, 100 lliures a Miquel Oliva, corredor
dorella de Girona, 200 lliures a Jaume Narcs Alba, mercader de Gi-
rona. Margarida Pasqual feia reserva expressa del mas Bosc de Vilob,
exclusivament per ella mateixa.
Era un casament amb pubilla i en conseqencia per cumplir a
la disposici que orden lo magnch Joan Pau Pasqual, qundam,
pare de dita senyora Margarida, ab son ltim testament, s pactat que
dit senyor doctor Gernim hage de ajustar a son cognom de Colomer
lo de Pasqual y en totas scripturas, tant pblicas y privadas, hage de
cognominar-se Colomer y Pasqual.
9
Tal com qued disposat en els cap-
tols matrimonials, Jeroni Colomer va inventariar els bns de seguida.
10

Valia la pena estendres en el dot perqu permet situar clarament
Jeroni Colomer, per sobretot la importncia que tenia el patrimoni
Colomer, ja que a ms de contractar un bon casament amb una pubi-
lla, establia relacions amb famlies ben situades: els pagesos ciutadans
honrats Pasqual de Vilob i els Burgus a la seu de Girona. Com que la
pubilla morir sense deixar descendncia, aquest casament comportar
raons i problemes.
Disposem de diferents esborranys de testament de Margarida Pas-
qual, de 1668 i de 1684, per el denitiu no el far ns al 1685, en el
qual a ms de nomenar els marmessors habituals en els actes de la
famlia, els seus oncles, els germans Jaume i Narcs Burgus, doctors en
drets i canonges de la seu de Girona, hi haur tamb el seu cos germ,
Narcs Burgus, tamb doctor en drets, la seva germana Maringela,
el marit Jeroni Colomer i el seu cunyat, Joan de Colomer, doctor a
lAudincia el mn del dret hi era molt ben representat. Estableix que
Jeroni Colomer rebi tot lo ple e ntegro usdefruyt de tota ma universal
heretat y bns, y especialment de tots los masos y heretats que tinch
y posehesch en lo terme y parrchia de Vilob, i acaba per establir la
lnia successria a favor dels lls naixedors i, si no en t, fa hereu el
seu marit Jeroni Colomer.
11
No hi haur descendncia del matrimoni,
9. AHG. Reial Hospici. 804. Captols matrimonials, F. Dedeu, notari de Girona,
19 de mar de 1664.
10. AHG. Reial Hospici. 804. Inventari dels bns, P. Rossell, notari de Girona,
19 de mar de 1664.
11. AHG. Reial Hospici. 1515. Testament de 18 de febrer de 1685 al notari de
Girona S. Regordera.
per lherncia no arribar a Jeroni Colomer, sin que a la mort de
Margarida Pasqual el 1701, disposem de codicils daquest any (de 20
de novembre de 1701),
12
hi haur un llarg litigi amb les germanes, o
successors de les germanes, que reivindicaran, davant lAudincia, els
drets successoris al patrimoni Pasqual de Vilob.
Des de 1664, que Jeroni Colomer va prendre inventari dels bns,
tal com era preceptiu, va anotar amb cura les seves actuacions al
capdavant del patrimoni que administrava. No totes les que haurem
volgut, ja que, per exemple, els teros de les heretats noms van ser
anotats sistemticament entre 1666 i 1671. Era una manera dassegurar
els pagaments efectuats sobre el patrimoni, tot esperant una descen-
dncia que no va arribar. A la mort de Margarida Pasqual, el 21 de
novembre de 1701, Jeroni Colomer pren possessi dels diferents masos
que integraven el patrimoni. Per ben aviat comenaren els conictes
per lherncia.
En primer lloc, Maria Pasqual, muller de Jaume Ti de Franciac,
posar plet a lAudincia reclamant que era la secundo gnita i que
era ella a qui corresponia la successi en els bns del seu pare. Sarrib
a una concrdia el 14 de desembre de 1702, per la qual Jeroni Colomer
cedeix y dexa a Jaume Pasqual i Ti la possessi dels masos Pasqual,
Bosc, Gerons i el mol fariner, aix com els teros collits aquell any,
en compensaci Jeroni Colomer rep 2.600 lliures per denici de drets,
per fa reserva expressa del dret de demanar tots y qualsevols crdits
sobre el patrimoni Pasqual.
Quedava un altre contencis obert, en aquest cas amb Marin-
gela Pasqual Llorens i Traver, comenat el 1702, que reclamava, com
a hereva decomissria del seu avi Salvi Garrofa i Pasqual el censal
de 1.097 lliures, 14 sous i 4 diners, que hem vist que era a lorigen
de la compra del mas Pixarrelles. La causa va durar anys. El 1745 hi
haur sentncia a lAudincia per la qual es donava la ra a la part de
Traver. Hi hagu suplicaci i, nalment, tot acab en una concrdia
entre les parts, el mateix any 1745, per la qual els hereus de Jeroni
Colomer eren obligats a pagar 3.700 lliures.
13
Vet aqu com acabaren
les expectatives dipositades en un casament amb pubilla.
12. On no fa canvis espectaculars, simplement estableix llegats a criats, i ordena
que sigui sepultada en los claustros de la seu y en la sepultura del qundam canonge
Bartomeu Burgus, ahont tamb est enterrat Pere Joan Pasqual, qundam, mon germ,
volent sser-me feta en la conformitat fou feta lo de dit mon germ (AHG. Reial Hospici.
804. Codicils, F. Puig, notari de Girona, 20 de novembre de 1701).
13. AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 470 (1745), f. 264-271.
Al cap de poc de la mort de Maringela Pasqual, el 4 de gener
de 1702, Jeroni Colomer contract matrimoni amb Casilda de Boll i
Desvalls. En els captols matrimonials, el doctor en drets Jeroni Colo-
mer encara hi afegeix el cognom Pasqual, per ms important encara,
ciutad honrat de Girona, amb domicili a la mateixa ciutat, i es ca-
sava amb Casilda Boll, lla del cavaller Narcs de Boll i de Jacinta
Desvalls, domiciliats a Girona. La noblesa dels Boll procedia del
comer i de la mercaderia. Casilda aportava un dot de 3.000 lliures,
de les quals en paga mil en el moment de contreure matrimoni i les
restants al cap dun any de la seva celebraci. Per la seva part, Jeroni
Colomer li feia reserva expressa de 400 lliures mantenint-se vdua i,
el que ara interessa, les assegurava sobre els fruits del mas Joan de
Sarri i del mas Batlle de Montcal, propris de ell.
14

O sigui que durant el matrimoni amb Margarida Pasqual ha tin-
gut la capacitat sucient per poder comprar masos: la separaci de
bns, per sobretot lincrement patrimonial, ha fet que Jeroni Colo-
mer pogus amb tanta celeritat tornar a contractar casament. Daquest
matrimoni hi hagu descendncia, Casilda Colomer i Boll. El 1704,
quan la seva muller Casilda esperava la que seria la seva nica lla
i hereva, Jeroni Colomer atorga testament davant notari on nomena
marmessors testamentaris el seu germ Joan, dos canonges de la seu
de Girona, Miquel Viader i Sist Veray, Joan de Crulles i de Rajadell,
Narcs Burgus, donzell i doctor en drets de Girona, i la seva muller
Casilda Colomer, i exclou expressament de qualsevol ingerncia en
ladministraci patrimonial Narcs de Boll, cavaller, el seu sogre.
15
Es-
tableix la successi pel que fa als seus bns que vol que es mantinguin
ntegrament: en primer lloc el ll que ha de nixer i desprs els nebots,
lls del seu germ Joan de Colomer, tot un seguit de disposicions que
recullen clarament la losoa patrimonial:
vull que ma universal heretat y bns conserve ntegrament ns
al ltim y del un al altre, sens que ells ni ning dells, ni llurs
decendens pugan vndrer, empenyar, ni alienar cosa de mos bns,
perqu com tinch dit s ma voluntat se conserve ntegrament; en-
cara que alg de dits mos hereus arribs a edat de fer testament
no vull que aquell puga disposar a favor de estranys, sin a favor
de sos lls y desendens y, si non tenia, que vinga ma heretat,
14. AHG. R. Vila, Not. Girona-3, 718 (1702): 4 de gener de 1702.
15. [] Altrament, ab expressa declaraci que ni com ha tudor y curador, ni
altrament per via directe ni indirecte puga entrevenir en gobernar ni administrar mos
bns lo Dr. Narcs de Boll, cavaller, mon sogre, AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 451
(Testaments 1681-1712), f. 149r i v.

J
o
a
n

C
o
l
o
m
e
r

=

R
a
f
e
l
a

Q
u
e
r
m
e
r
c
a
d
e
r

d
e

B
e
s
a
l
G
E
N
E
A
L
O
G
I
A

D
E

L
A

F
A
M
L
I
A

C
O
L
O
M
E
R

9
/
1
/
1
6
6
1

J
o
a
n

d
e

C
o
l
o
m
e
r

=

M
.

n
g
e
l
a

B
u
r
g
u
s

d
r
.

d
e

l
A
u
d
i
n
c
i
a

1
8
/
9
/
1
6
8
0

T
.

3
0
/
5
/
1
6
9
6

M
a
g
d
a
l
e
n
a

d
e

C
r
u
l
l
e
s

2
3
/
6
/
1
7
0
6

D
o
t
:

4
.
0
0
0

T
.

1
9
/
8
/
1
7
0
5

4
/
6
/
1
7
0
6

1
9
/
3
/
1
6
6
4

J
e
r
o
n
i

C
o
l
o
m
e
r

=

M
a
r
g
a
r
i
d
a

P
a
s
q
u
a
l

d
r
.

e
n

d
r
e
t
s
,

C
H
G

T
.

2
5
/
1
/
1
7
0
4

4
/
1
/
1
7
0
2

C
:

5
/
8
/
1
7
0
6

=

C
a
s
i
l
d
a

B
o
l
l

D
o
t
:

3
.
0
0
0

A
n
t
o
n
i

J
e
r
o
n
i

s
.

d
.

1
8
/
1
/
1
6
8
0

1
3
/
6
/
1
6
9
0

M
a
r
i
a

=

L
l
u
s

d
e

E
u
l
l
i
a

=

F
l
i
x

F
r
a
n
c
e
s
c
a

J
o
a
n

I
g
n
a
s
i

M
a
g
d
a
l
e
n
a

J
e
r
n
i
m
a

R
o
s
a
D
o
t
:

5
.
4
0
0

C
r
u
l
l
e
s

D
o
t
:

4
.
0
0
0

R
o
u
r
e

T
.

1
4
/
1
2
/
1
7
4
1

d
r
.

e
n

d
r
e
t
s

T
.

6
/
5
/
1
7
4
4

D
o
t
:

1
0
5
0

c
a
v
a
l
l
e
r

C
H
B

2
2
/
1
2
/
1
7
4
1

T
.

3
/
3
/
1
7
6
3

m
o
n
j
a

1
5
/
9
/
1
7
6
3

1
5
/
9
/
1
7
4
5

=

C
a
s
i
l
d
a

C
o
l
o
m
e
r

T
:

9
/
1
0
/
1
7
6
3
G
E
N
E
A
L
O
G
I
A

D
E

L
A

F
A
M
L
I
A

P
A
S
Q
U
A
L

D
E

V
I
L
O
B
S
a
l
v
i

G
a
r
r
o
f
a
T
.

4
/
4
/
1
6
5
6
M
a
r
g
a
r
i
d
a

P
a
s
q
u
a
l
p
u
b
i
l
l
a
T
.

1
3
/
3
/
1
6
4
8
=
J
o
a
n

P
a
u

P
a
s
q
u
a
l
T
.

2
1
/
1
0
/
1
6
4
9
M
.

n
g
e
l
a

B
u
r
g
u
D
o
t
:

7
0
0
F
r
a
n
c
e
s
c
(
?
)

C
a
s
a
d
e
m
o
n
t
d
U
s
a
l
l
=
=
=
B
e
n
e
t
(
?
)

T
r
a
v
e
r
d
U
s
a
l
l
=
E
s
t
e
v
e
M
a
r
i
a

P
i
x
a
r
r
e
l
l
e
s
p
u
b
i
l
l
a
,

d
A
n
g
l
s
(
?
)
=

F
r
a
n
c
e
s
c
D
e
u
l
o
n
d
e
r
d
e

F
o
r
n
e
l
l
1
5
/
3
/
1
6
3
3
2
7
/
9
/
1
6
4
7

=

A
n
n
a

M
.

T
r
a
v
e
r

D
o
t
:

5
0
0

1
6
5
1

3
1
/
1
0
/
1
6
5
9

2
4
/
1
1
/
1
6
5
6

P
e
r
e

J
o
a
n

P
a
s
q
u
a
l

M
a
r
i
a

=

F
r
a
n
c
e
s
c

T
i

M
a
r
g
a
r
i
d
a

=

F
r
a
n
c
e
s
c

D
a
l
m
a
u

M
a
r
i
n
g
e
l
a

=

J
e
r
o
n
i

C
r
o
s

i

F
e
r
r
e
r

T
.

1
9
/
1
0
/
1
6
5
7

d
e

F
r
a
n
c
i
a
c

T
.

1
6
6
8

d
A
n
g
l
s

D
o
t
.

1
.
0
0
0

d
e

C
a
m
a
l
l
e
r
a

2
1
/
1
0
/
1
6
5
7

C
.

2
0
/
1
1
/
1
7
0
1

1
8
/
1
1
/
1
7
2
3
s
e
n
s
e

d
e
s
c
e
n
d
n
c
i
a

2
1
/
1
1
/
1
7
0
1

1
9
/
3
/
1
6
6
4

=

M
i
q
u
e
l

T
r
a
v
e
r

i

L
l
o
r
e
n

=

J
e
r
o
n
i

C
o
l
o
m
e
r

d
e

M
a
i

d
r
.

e
n

d
r
e
t
s
,

C
H
G

T
.

2
5
/
0
1
/
1
7
0
4

C
.

5
/
0
8
/
1
7
0
6
ax y de la manera ho tinch jo disposat, del un al altre, y declaro
tamb que ning sie en ordes sagrats, ni sie religis, puga succe-
hir en ma universal heretat y bns, antes b ab lo present los ne
excloch y tamb vull y man que si acs lo vincle ve tenir lloch
a favor de qualsevol ll o lla de dit don Juan de Colomer, mon
germ, per mi sobre cridats, que aquell haje de estar y habitar
en la present ciutat y en la mia casa principal, antes b, fent lo
contrari lo excloch y privo de succehir en dita ma hizienda y en
tal cas la ving a succehir y vull que vaje al segent que vindr
cridat y succehir en dita ma universal heretat y bns.
16
Prohibicions i disposicions ben habituals en la majoria de tes-
taments de propietaris de terres i de masos. La clusula recull, en
lessencial, el que era corrent en els testaments gironins de lpoca.
Encara atorgar codicils el 1706, on simplement disposar que la seva
muller actu dusufructuria en els seus bns.
Joan de Colomer, lhereu, doctor a lAudincia, cavaller i noble
Joan de Colomer tamb era doctor en drets, per a diferncia del
seu germ, aquest va exercir directament el dret i arrib a ser doctor
de lAudincia. Joan de Colomer s odor a la sala del canceller des de
1672, on fa tota la seva carrera, el 1691 s nomenat advocat scal patri-
monial. Tot i que ser odor s una via fctica daccs dins la carrera
judicial, la seva carrera va quedar estancada.
17
El 1701, encara era a la
mateixa sala.
18
Per ra del seu crrec tenia el domicili xat a Barcelona.
Joan de Colomer, lhereu, es cas amb Maria ngela Burgus,
provinent duna famlia de ciutadans honrats dEstanyol. Ja hem situat
els Burgus a la seu de Girona, on tingueren trajectries destacades.
Malauradament no disposem dinformaci daquests captols matri-
16. Ibidem, f. 148v-149r.
17. Vid. M. A. MARTNEZ, Els magistrats de la Reial Audincia de Catalunya a la
segona meitat del segle XVII. Barcelona: Fundaci Noguera, 2006, p. 122, 136, 141, 144, 147,
153-154, 158-159 i 280. Sequivoca quan estableix lascendncia familiar de Joan Colomer,
ja que fa als Pasqual de Vilob barcelonins, aix com els Burgus dEstanyol, p. 159.
18. El 1701 formava part de la sala primera presidida pel canceller M. J. de
Taverner, juntament amb P. dAmigant, C. de Potau, F. de Rius i Bruniquer i D. dAguirre.
Malauradament, lobra on trobem la notcia, dna breus referncies a les trajectries
daltres ministres de lAudincia, per no fa cap esment a la de Joan de Colomer, vid.
F. DURAN I CANYAMERES, Catalunya sota el govern dels reis absoluts de la casa de Borb,
Revista Jurdica de Catalunya, XXXX (1934), p. 197. De Quinson, general de Llus XIV,
dir de la liaci de Joan de Colomer: s indolent, encara que no s malicis. Senvolta
daustriacistes i aix fa pensar que s daquest partit, citat a J. ALBAREDA, Els catalans i
Felip V. De la conspiraci a la revolta (1700-1705). Barcelona: Vicens Vives, 1993, p. 147.
monials, ni tampoc del testament de Maria ngela Burgus, ja que
va morir sense fer-ne. Sabem que va tenir tres lles: Maria, Eullia i
Francesca. S que en disposem del seu segon matrimoni, que el 1680
lentronca amb els Crulles, senyors del castell de Peratallada. Aquest
segon matrimoni va ser contractat amb Magdalena de Crulles en un
casament doble, ja que tamb es varen aparellar Maria, la lla gran del
doctor Colomer, i Llus de Crulles i de Rajadell, cavaller, i hereu
del patrimoni Crulles. Aturem-nos una mica en aquest casament doble,
perqu suposa una estratgia diferent a la seguida en el primer ma-
trimoni i tamb a la del seu germ. Denitivament interessa ascendir
socialment, daqu lentroncament amb els Crulles, per per la seva
part, Joan de Colomer no es conforma amb veure que el patrimoni
Colomer ha entroncat amb els Crulles, ell mateix voldr assegurar la
seva descendncia masculina, daqu el casament amb una dona ms
jove que ell. Dentrada, si ens xem en els dots pagats per les dues
famlies trobem una primera diferncia a favor dels Crulles: Maria
de Colomer aporta un dot de 5.400 lliures, mentre que Magdalena de
Crulles noms de 4.000 lliures. En aquest cas, el casament doble no
suposa cap estalvi de dots pel patrimoni Colomer, les 1.400 lliures
de diferncia ben b van ser compensades per lentroncament amb
noblesa de vella nissaga; daltra banda, qued xat en els captols que
si Joan de Colomer no tenia descendncia masculina de la seva uni
amb Magdalena, lhereva seria la seva lla Maria. Daquesta manera
els Crulles deixaven la porta oberta a una possibilitat. La biologia
havia de fer la resta.
19
Lascens social, lligat a lexercici a lAudincia i
la seva relaci amb la noblesa facilitar denitivament la consecuci
de ttols nobiliaris: el 1680 ser cavaller, el 1700, noble.
20
Una cosa i
laltra facilitaven lascens social.
Fixem-nos, ara, en les descendncies de Joan de Colomer i de
Jeroni. De les seves actuacions davant dels patrimonis respectius en
parlarem ms endavant. Del primer matrimoni de Joan de Colomer,
ja hem vist el matrimoni de Maria amb Llus de Crulles, la segona
lla es cas, al cap de deu anys, el 1690, amb Flix Roure, ciutad
honrat de Blanes, i laltra lla, Francesca, era soltera en el moment
que el seu pare va atorgar testament el 1696. Del segon matrimoni,
tingu dos lls i tres lles: Joan, lhereu, que mor sense descendncia,
19. AHG. Reial Hospici. 801. Els captols van ser efectuats el 18 de gener de
1680, a P. Rossell, notari de Girona.
20. M. A. MARTNEZ, Els magistrats..., p. 144.
Ignasi, que ser nalment lhereu, Magdalena, Jernima,
21
religiosa
al convent del Mercadal de Girona i que ser abadessa entre 1748 i
1762, i Rosa.
A lhora datorgar les seves darreres voluntats, Joan de Colomer
va nomenar marmessors testamentaris representants de les seves dues
mullers: per la banda dels Crulles van ser cridats la seva muller, Mag-
dalena de Crulles, la seva lla Maria, casada amb Llus de Crulles,
el mateix Llus de Crulles, el seu germ Jeroni Colomer, la muller
daquest, Margarida Pasqual, Anton de Crulles, cunyat, Narcs de
Burgus, canonge de la seu de Girona, tamb el germ daquest i
canonge, Jaume, i per acabar Flix Roure. Era un veritable consell
de famlia. Desprs de les oportunes disposicions de misses, dues mil,
i aniversaris, passa a disposar la seva herncia. Dentrada, nomena
usufructuria la seva muller i desprs estableix la prelaci dels hereus:
primer Joan, desprs Ignasi, que sn els lls barons, desprs Maria,
Francesca, lles de la primera muller, no hi gura Eullia perqu
ja era morta; Magdalena, Jernima, Rosa i encara Maria Antnia,
nta, lla dEullia i de Flix Roure. Tots els que podien tenir dret
a lherncia tenien la representaci corresponent en els marmessors.
El ms important, per la transcendncia que tindr desprs, imposa
vincle real i perpetu.
22
Des del punt de vista del dret, la successi
quedava ben lligada. Ja veurem, per, la transcendncia que tindr
aquest decoms.
Els dos patrimonis Colomer, 1726 i 1741
Analitzem el patrimoni acumulat per les dues branques. En morir el
1726, Jeroni de Colomer disposava de casa a la plaa del Vi de Girona,
amb la cotxeria al costat, i una altra casa a les voltes dels Esparters, i
onze masos: el mas Joan a Sarri, el mas Batlle, el Colomer o Casanova
i la rajoleria a Montcal, el mas Palau de Vilob, el mas Pixarrelles a
Angls, els masos Romeu, Cass, Font i la casa o mas Costa, amb la
cabanya del mas Costa a Juny, el mas Cadevall dAusiny, el mas
Costa de Crespi, el mas Riera de Queixs i encara tres camps a Be-
sal i tres olivars a Lligord.
23
Sens dubte, un patrimoni important.
21. Jernima va rebre un dot de 1.050 lliures per entrar en religi, segons lpo-
ca signada per labadessa del Mercadal de Girona el 9 de gener de 1701. AHG. Reial
Hospici. 801.
22. Arxiu Crulles. Testament de Joan de Colomer, atorgat davant A. Navarro, notari
de Barcelona, 30 de maig de 1697. Vid. tamb M. A. MARTNEZ, Els magistrats..., p. 122.
23. AHG. A. Andreu, Not. Girona-7, 456 (1726), f. 53r-64v.
Linventari dels bns de Joan de Colomer, efectuat l1 de juliol
de 1706, noms ens informa dels bns mobles, aix com del para-
ment de la casa i de la llibreria dipositada en les cases de lloguer
que tenia a Barcelona, al carrer de la Boqueria. Res no diu dels seus
bns immobles,
24
els quals surten reectits en linventari del seu ll
i hereu, Joan Colomer. En morir, el 22 de desembre de 1741, Joan
Colomer, que era lhereu disposat pel seu pare, deixava un patrimoni
tamb de consideraci, aquest menys repartit i situat entorn de Besal,
que, de fet, era el patrimoni del seu pare. All hi havia lheretat de
Besal, amb la casa al carrer de les Grasses, amb una altra casa al
mateix carrer quasi dirruhida, i encara dos solars, un amb la casa
enterament dirruhida i set masos ms: la casa i el mas Casadevall
de Pidra (Besal), el mas Vinyals de Lligord, el mas i el mol de
la Quera a Beuda, el mas Casadevall de Buscars (Seriny), la casa
i les terres de les Planetes a Seriny i el mas Querdess i el mas
Malloles a Esponell.
25
Val la pena aturar-se en la situaci daquest
patrimoni, ja que el notari sovint utilitza els qualicatius de vell,
espatllat, dolent. Tant si es refereix a bns mobles, encara hi ha-
via els bns del pare Joan de Colomer a Barcelona, tot molt vell y
usat, vell y dolent, com immobles: la casa principal a Besal era
molt espatllada de portas, nestras, sostres y teulada, i la majoria
de les cases dels masos portaven lafegit: la casa del qual mas s
molt dolenta y per conservar-se necessita de moltas obras o la qual
casa est molt espatllada y necessita moltas obras. La imatge que
trasllueix el document s la dun patrimoni en plena decadncia, ns
deixadesa, ja que molts masovers encara tenien les collites de lany
i alguns de lany anterior en els seus graners i a les seves piques;
per, per contra, Joan Colomer disposava de quantitats importants de
diner al comptat, o en deixes, ns a 3.640 lliures, 9 sous i 1 diner,
de les 677 lliures, 9 sous i 11 diners tenia recondidas dins una cai-
xeta sota lo llit ahon ell dormia y mor, i encara 6.087 lliures, 1 sou
24. Lnica referencia s aquesta: tem, las heretats, bns y fruits que dit qun-
dam senyor don Joan de Colomer tania y possehia en Besal y altres parts del bisbat de
Gerona, que per no saber certament dit don Joan de Colomer y Cruylles quals sn y en
qu consistiesen nols designa en lo present inventari, dels quals ne far inventari a part
en saber-ho. O mai es va fer o no sha conservat. AHG. Reial Hospici. 801. Inventari a
A. Navarro, notari de Barcelona, l1 de juliol de 1706.
25. AHG. Reial Hospici. 801. Inventari dels bns a M. Berga, notari de Besal,
el 19 de gener-6 de mar de 1742. En referir-se als bns el notari comena amb un
ttol explcit de qu eren els bns de Joan Colomer, ministre de lAudincia, Nota de
las casas, heretats y bns immobles que componen lo universal patrimoni del qundam
don Joan de Colomer, ministre que fonch de la Real Audincia del present Principat
de Catalunya, son pare. No podia ser de cap altra manera, hi havia decoms posat.
i 10 diners dipositats a la teca de Girona, el 3 de setembre de 1741,
per la revenda que Joan Colomer havia efectuat del ter de Santa
Pau, que havia estat comprat amb anterioritat a carta de grcia. Tot
aquest patrimoni va passar, tal com havia previst el testament del
pare, al seu germ Ignasi.
De la trajectria de les germanes en la documentaci conservada
no apareix cap referncia, si no s quan es produeixen conictes entre
ells. Una vegada sha rebut el dot i sha fet la denici de llegtima,
es perd la relaci amb el patrimoni originari. Sabem que Magdalena
no es va casar o si ho va fer va tornar a la casa familiar i que tingu
un contencis amb el seu germ Joan de Colomer des de 1707 per la
taxaci daliments que aquest li havia de lliurar anualment. Com que
eren temps de guerra, i la disposici de lAudincia era de fer-li cessi
de 210 lliures, no sembla que fes donaci daquesta quantitat, per en
canvi sabem que per lo espay de quinze anys [va viure] fent los dos
habitaci junts en la casa de dit don Joan: els dos es van mantenir
solters. El 1742, en morir lhereu Joan Colomer, i en accedir a lhern-
cia el seu germ Ignasi de Colomer, varen arribar a una concrdia en
la qual quedava xada la taxaci daliments i se li reservava habitaci
a la casa de Besal. Magdalena, per, no va reclamar les pensions
endarrerides, entre daltres coses
per trobar-se en lo dia de vuy la hazienda y patrimoni de dit Dn.
Joan de Colomer, son pare, molt deteriorada y disminuhit respec-
te al que es trobaba al temps de dita declaraci y provisi per
rah del real catastro y altres imposicions y crrechs intrnsechs
y extrnsechs que des de dit temps han sobrevingut en dits bns,
com de la notable disminuci de fruyts que ha patit dita hazienda
des de dit temps y ab singularitat de oli.
Al costat del recurs habitual a la dicultat dels temps i al pes del
cadastre, val la pena destacar la referncia a la caiguda de la producci
doli, tot i que, com veurem, el patrimoni Colomer situat a Besal i a
la vegueria estreta de Besal era quasi especialitzat en el conreu de
lolivera. Quina s la taxaci daliments convinguda entre les parts?
Dentrada, lhereu fa cessi a la seva germana de roba, de la qual fa
relaci, i li reserva una habitaci al carrer de les Grasses de Besal
cuynant y fent foch per sa quietut en lo allar o ximinella que se troba
ben construhida en dit quarto, casa que comparteix amb els masovers,
i anualment es compromet a fer-li lliurament de sis quarteres de blat,
sis btes de vi claret, un mallal doli, vint-i-cinc lliures de carn fresca
de porc i setanta lliures en diner.
26

26. AHG. Reial Hospici. Concrdia entre Magdalena de Colomer i Ignasi de
Colomer de 12 de febrer de 1742, a M. Berga, notari de Besal.
Dues observacions encara. La primera fa referncia al fet que la
casa pairal de Besal ha esdevingut una masoveria, el trasllat a Bar-
celona i a Girona ha fet que la casa canvis de destinaci, la segona
depassa el fet anecdtic de la taxaci daliments i planteja el paper
de la solteria en prou cases. El problema en aquest patrimoni ser de
solteria, duna banda, per sobretot de manca de descendncia.
TAULA 30
Ingressos dels dos patrimonis Colomer, 1739-1743, en lliures
Anys Patrimoni dIgnasi de
Colomer
Patrimoni de Casilda
Colomer
1739 1.167,05
1740 1.143,35
1741 1.074,90
1742 829,35 1.164,95
1743 623,80 959,10
Font. AHG. Reial Hospici. Fruits, rddits y emoluments de la universal heretat y bns de la
Sra. Casilda Colomer y Boll y lo producto y valor que de dits fruyts y rddits ha resultat
segons los preus en qu foren venuts dits fruits y se tragu de adjutoris y arrendaments cada
any, comptant los sinch ltims anys, des de 1739 ns al de 1743 inclusive, sens defalcar los
crrechs a qu estan obligats dits bns, menos los censsos y real catastro de las heretats. Y
seguidament se trobaran los de la universal heretat y bns de Dn. Ignasi de Colomer.
Sens dubte, el patrimoni acumulat per la branca fadristerna produa
uns ingressos superiors als de la branca de lhereu, s clar, ja hem vist
que en 1742 les situacions en qu es trobava eren dabsoluta postraci.
En tot cas, lun i laltre eren patrimonis de considerable envergadura.
La uni dels dos patrimonis Colomer: el casament entre cosins germans
(1745)
Ja hem dit que Jeroni Colomer noms va tenir una lla, Casilda.
Malauradament, la documentaci notarial noms ens dna captols
matrimonials, testaments i inventaris. Atesa lexistncia de dos grans
patrimonis i el fet que havien actuat per separat, per en estreta con-
nexi, Jeroni Colomer sovint actu en nom del seu germ, naturalment
domiciliat a Barcelona per motiu del seu crrec, la manera dacumular
el patrimoni en un de sol passava pel casament entre els dos hereus
respectius: Ignasi i Casilda, un casament entre cosins que va necessitar
la dispensa oportuna, i que es va celebrar uns anys desprs de la mort
del seu germ hereu, lany 1745; ben segur, el cam va ser aplanat per
alguns canonges, parents i amics a la cria.
El 25 de setembre de 1745
27
es rmaven captols matrimonials
entre Ignasi de Colomer, doctor en drets, i Casilda Colomer, els pares
dels quals eren difunts. Casilda Colomer aportava en dot totas las
heretats y bns immobles, ab sas terras, honors y posecions y los bns
mobles, alajas, censals, censsos y dems bns, drets y accions que de
present t y poseheix. Era un clar casament entre dos hereus. Per,
els captols especicaven que Ignasi de Colomer actuaria com a usu-
fructuari durant lo matrimoni y no ms, i afegia: seguida la mort
de dit senyor don Ignasi tornen ntegrament a dita senyora Casilda,
si li sobreviur, o a qui haur ella desposat o spectaran los mateixos
bns. Daquest usdefruit en quedava exceptuat el mas Joan de Sarri,
que sel reservava Casilda. Que no es volia, dentrada, la uni dels dos
patrimonis, en tenim una prova ms en la disposici hereditria, quan
es disposa que lls per lls y llas per llas, hagen preferir y fer hereus
als lls del present matrimoni antes que als lls de altre matrimoni,
ab expressa declaraci que ab lo present no entn fer heretament, ni
aduch prelatiu, sin solament concedir la prelaci als lls del present
matrimoni respecte dels lls de qualsevol altre matrimoni, i en cas
de no fer-se testament, per evitar la mort intestada, heretan als lls
mascles del present matrimoni de un ab altres, servant entre ells ordre
de primogenitura [], declarant emper que lo present heretament
sols entenen fer-lo dits senyors en lo cas precs de morir intestats y
no altrament. Moltes prevencions per lherncia, per primer calia
tenir hereus. El matrimoni es va celebrar el mateix dia, a la tarda,
al convent del Mercadal de Girona, els testimonis representants de la
noblesa gironina foren la comtessa de Solterra i Marianna de Sarriera,
Anton de Caramany i Ros i Benet de Sala i Cella.
El patrimoni resultant de la uni dels dos patrimonis quedava
format per divuit masos, a ms de les cases de Girona i de Besal,
era, sens dubte, un dels ms grans de la vegueria de Girona. Per com
shi havia arribat?
ACCS A LA TERRA PEL MERCAT. LES COMPRES DE MASOS (1637-1712)
Hem volgut resumir lactivitat compradora en la taula que recull
la totalitat de les adquisicions efectuades per aquests tres personatges
que sn els artfexs del creixement i lexpansi territorial: ja hem vist
les compres de Joan Colomer, mercader, les de Joan, doctor en drets
i ministre a lAudincia, i, nalment, laltre doctor en drets, Jeroni.
27. AHG. Reial Hospici. 2410. A. Andreu, notari de Girona.
TAULA 31
Compres de masos, dates de compra i preu pagat, en lliures
Masos CCG CDL CP
Casadevall, Pidra (Besal) 1637: 200 1640: 200
Romeu amb Font i Pedrija, Juiny 1643: 180 1644: 1905,95
Costa i cabanya, Juiny 1646: 249,95
Casadell i Torrent, Buscars (Seriny) 1648: 1200
Malloles, Esponell 1652: 970 (EC)
Quera i mol fariner, Beuda 1654: 400 1663: 200
Casadevall, Buscars (Seriny) 1673: 1600 1683: 55
Pujades, Esponell 1675: 700 (EC)
Casadevall i masos aglevats, Ausiny 1678: 1120 1745: 400
Costa, Pompi (Crespi) 1680: 3725
Palau, Vilob 1682: 1200 1750
Joan, Sarri 1685: 3010 (EC)
Pixarrelles, Angls 1687: 4901,03
Batlle, una caseta i batlliu, Moncal 1692: 2300 (EC)
May, Montfull 1703: 3000
Cass, Juny 1695: 250 1710: 495,85
Roures del Clos, Cellera dAngls 1712: 1035,65
CCG = Compra a carta de grcia. CDL = Compra del dret de lluir i quitar.
CP = Compra perptua. (EC) = Compra per execuci de cort.
Font: les mateixes de la nota 2, p. 240, i de la nota 3, p. 242.
Fixem-nos una mica ms en la modalitat daquestes compravendes.
En el quadre hem volgut diferenciar el tipus de compravenda perqu
apunta, ja dentrada, la situaci general de dicultats: en sis casos,
primer hi ha la compra a carta de grcia, ms endavant hi haur la
del dret de lluir i quitar; noms en dos casos hi haur la revendicaci
per part del comprador (s el cas dels masos Casadell i Torrent de
Buscars i May de Monfull); de vuit compres perptues, quatre seran
per execuci de cort, en la resta els compradors sencarregaran censals
dels venedors.
28
En una simple nota, escrita en apuntar la compra del
28. Un exemple. La compra a carta de grcia del mas Casadevall de Buscars
el 18 de juny de 1673 per Joan de Colomer es va pactar en 1.600 lliures, de les quals
noms es varen pagar al comptat 66 lliures i 13 sous, la resta les reconegueren a Joan
Colomer. El mateix dia en el mateix notari, els venedors varen fer un acte de reconei-
xement en qu confessaven deure a Joan de Colomer les pensions de dos censals: un
de 1.400 lliures i un altre de 103 que des de 1653 havien contret per reedicar la casa
que per ocasi de las guerras era estada dirruda y sens sostras, portas, nestras, ni
tauladas, y las terras ermas per espay 10 anys. Al cap de deu anys es comprava el dret
de lluir i quitar. La via inicial de penetraci va ser el censal (AHG. P. Rossell, Girona-8,
502 (1673): 18 de juny de 1673).
mas Cass de Besal per Casilda Colomer el 25 de gener de 1710,
trobem explicada la situaci de fons de molts venedors de masos: dit
Duran [referint-se al venedor] est moltssim obligat a differents acre-
adors, que no s bastant la sua heretat.
29
Per qu estava obligat dels
creditors no ens ho explica, s que ho trobem explicitat en una altra
compra a carta de grcia del mas May de Monfull el 1703, encara que
en aquest cas el mas va poder ser revendicat pel venedor. La justicaci
de la venda pot semblar exagerada, ja que hi ha un contencis entre
els tutors de Narcs de Camps, el venedor, mercader amb masos,
30
i
Esteve Andreu,
31
mercader de Girona, que insta a cobrar el que es deu,
per no devia ser gaire allunyada de la realitat:
tem, fa advertir que en los anys 1684 y 1694 dels dos citis de la
ciutat de Gerona perd lo dit dr. Narcs Camps y Amat las dos
cullitas de blat y altras cosas dels dits dos anys per causa y oca-
si de dits citis y en lo primer de 1684 fou precs a dits Camps
manllevar un censal de 500 lliuras al reverent Joseph Veguer,
prevere, lo qual preu de dit censal reb en realitat y de diners de
dit senyor Veguer, que avia de servir per son sustento de sos lls
y famlia, lo qual censal encara se fa vuy en dia y presta a dit
senyor Veguer y se podr lluir quant hi aja ocasi, ax com est
dit dels dems tres censals faltan a luir. En lo any 1694, no sols
perd dit Camps las cullitas de totas las heretats y [de] la dita
senyora dona Maria Antnia, sa mare, per tamb patiren runa
las casas de Gerona y de sas heretats, que per reedicar-les y per
lo sustento de tota sa casa, en la qual cohabitant junt ab dit dr.
Narcs Camps, lo dit don Joseph, son ll, y la dita senyora dona
Maria Antnia, sa mare, y en anys tan atabellats que foren aquells
en los quals la dita ciutat de Gerona estigu en domini de Frana
fou precs lo gastar y consumir cerca de set-centes lliures que
tenia dit dr. Narcs Camps en son poder, que eran part del preu
de la heretat de Ridellots, ques ven a Sebasti Giberta, vidrier
29. AHG. Reial Hospici. 822. Llibre de notas contenint las diadas, mesos y anys
y en poder del notari dels actes fahents per la senyora Casilda Colomer y de Boll.
30. El cos hereditari de Narcs Camps estava format per tres masos: Vives i May
de Monfull i Bellalla de Vilablareix, el ter del delme i el batlliu de sac del castell
de Madremanya, tres camps a prop de la font del rei de Girona, cinc cases a Girona: la
principal al carrer Mercaders, amb una altra al mateix carrer, una tocant al rec Monar,
una altra al carrer Fontanilles i una al carrer Nou, a ms de molts censals. Sens dubte,
estem davant dun important patrimoni on, una vegada ms, la mercaderia porta a la
renda de la terra (AHG. Reial Hospici. 828).
31. Vid. P. GIFRE, Mercaders a la terra. La trajectria dEsteve Andreu, botiguer
de teles, mercader i senyor (Girona, 1680-1706), Estudis dHistria Agrria, nm. 17
(2004), Homenatge al Dr. Emili Giralt i Ravents, p. 513-532.
de llum de Gerona, [], a ms de aix per subvenir a ditas cosas
fou menester manllevar un censal [de] preu 342 lliuras al senyor
rector de Monfull, lo qual vuy encara se fa y presta []. E ultra
de aix consum dit Camps per subvenir a ditas cosas 550 lliuras,
que reb a cumpliment del preu de la heretat que veneren dits
pare y ll Camps a Dami Roure, negociant de Gerona, cituada
en la parrquia de Sant Gregori, per preu de 2200 lliuras, que fou
del dot de la senyora Marianna, primera muller de dit dr. Narcs
Camps, com la major part del preu de dita venda se converts
en la luci de un censal que fou manllevat per lo casament de
dona Maria, lla del dit dn. Narcs Camps.
32
Apareixen motivacions diverses. La guerra en primer lloc. Es fa
difcil analitzar els efectes de les guerres amb Frana noms amb aquests
arguments.
33
En segon lloc hi ha uns altres motius: el retorn dun
dot i el pagament dun altre. Lefecte sobre el patrimoni va tenir una
primera conseqncia, la creaci de censals i la venda duna heretat a
Riudellots. Ni una cosa ni laltra van ser la soluci. La venda a carta
de grcia, en aquest cas, com a mnim, va servir per aturar el cop. s
clar que darrere hi havia un important patrimoni. El que demostra
aquest cas s que aquests patrimonis grans tamb entraven en fases
i episodis de dicultats. Tamb tenien ms possibilitats de sortir-sen.
Partcips del mercat de terres
Clarament, lacostament al mercat de terres el fem des de la po-
sici dun comprador, el qual disposa dun capital que pot esmerar en
ladquisici de terres. Els venedors, per la seva part, acostumen a ser
pagesos, senyors tils i propietaris de mas en la seva immensa majoria.
32. AHG. Reial Hospici. 828. Compra a carta de grcia del mas May de Monfull,
feta per lo dr. Gernim Colomer als 7 9bre. 1703.
33. Els efectes de les guerres amb Frana, amb locupaci de Girona entre 1694
i 1697, portaren un nombre important de senyors tils a demanar al rei la condonaci
del pagament de les pensions de censals, amb largument que no havien pogut bene-
ciar-se de les rendes dels seus masos durant aquests anys. Aix ho va fer, per exemple,
Narcs Boll, mercader, odor reial de la Diputaci del General el trienni 1693-1695, i
que va ser atesa per part del rei el 25 de juny de 1695. En aquest memorial suplica sea
servido demandar no se le moleste por ello en el intern que dura la guerra, y que en el
casso de recuperarse Girona volviendo a mi real dominio se contenten sus acrehedores
con la mitad de cada pensin, y se le aplique la otra mitad para rehedicar las cassas
que en aquella ciudad le ha derribado el enemigo y reparar la dems hazienda que le
ha destruydo. En el trasllat al virrei sordena observeys y executeys con el suplicante
el rateo para la paga de las pensiones que cita de la hazienda conscada conforme a
Constituciones y a lo que se ha practicado con otros sujetos que en ello ser servido
(AHG. Reial Hospici. 746).
Mercaders com els Camps tampoc escaparien a aquesta mena dimant
que sembla que representen els Colomer.
Fins aqu res de diferent, el seguiment de la documentaci Co-
lomer permet presentar uns altres partcips del mercat de terres, els
perceptors de llusmes i foriscapis: des de particulars, senyors tils de
masos (els Llavanera de Llad o els Ordis de Crespi, senyors directes
del mas Costa de Pompi), ns a pabordies (la pabordia del mes dagost
de la seu s senyor directe dels masos Casanovas i Batlle de Mont-
calt), monestirs (Sant Pere de Galligants, part del mas Joan de Sarri),
hospital de Santa Caterina (part del mas Joan de Sarri) o universi-
tats (la universitat de la vila dAngls t la senyoria directa del mas
Pixarrelles i Roure), per posar alguns exemples, els quals perceben
percentatges desiguals, per gens menyspreables.
TAULA 32
Llusmes pagats per la compra de masos
Masos Preu compra Llusme %
Casadevall de Pidra, Besal (1637-1640) 200 ll. 15 ll. 7,55
Romeu de Juny (1643-1670) 1.905 ll. 19 s. 112 ll. 5,88
Casadevall dAusiny (1678-1745) 1.520 ll. 44 ll. 18 s. 2,95
Costa de Pompi, Crespi (1680) 3.725 ll 160 ll. 4,30
Joan de Sarri (1685-1686) 3.631 ll. 557 ll. 10 s. 15,35
Pixarrelles dAngls (1687) 4.686 ll. 337 ll. 10 s. 7,20
Batlle de Moncalt (1692-1700) 4.161 ll. 766 ll. 4 s. 18,41
Cass de Juny (1695-1710) 745 ll. 19 s. 28 ll. 3,75
Roures de la Cellera dAngls (1712) 1.235 ll. 12 s. 207 ll. 7 s. 16,78
Font: les mateixes de la nota 2, p. 240, i de la nota 3, p. 242.
En primer lloc, shan de fer alguns aclariments al quadre. Posem
entre parntesi les dates extremes de compra de drets o parcelles del
mateix mas. La compra de drets sobre terres acostuma a tenir una
continutat, poques vegades ladquisici es fa en una data concreta.
Disposar del total pagat per aquestes compres fetes al llarg del temps
no sempre s possible amb les fonts amb qu treballem, daqu que
faltin masos. Pot sobtar la gran varietat de percentatges del llusme,
que obeeix a la varietat de senyors directes de cada mas.
34
Noms en
34. Sobre les varietats de la taxa del llusme a la vegueria de Girona, P. GIFRE,
Delmes, censos i llusmes. El feudalisme tard a la Catalunya vella (Vegueria de Girona,
s. XVI-XVII). Girona: AHR, CRHR (IRH) de la UdG, Documenta Universitria, 2011, p. 180-
186.
el cas que disposssim de tots els senyors directes sabrem amb cer-
tesa quina era la quota del llusme. Ara noms ens interessa apuntar
que a banda de compradors i venedors, hi ha tamb perceptors del
llusme. El mercat de drets sobre la terra t uns altres interessats: els
senyors directes.
La compra del mas Pixarrelles: o el que pot arribar a pagar-se per un mas
Tamb podem haver titulat aquest apartat com la gesti dun
censal supos ladquisici dun mas. O els efectes que el crdit familiar
jugava en la desintegraci dalguns patrimonis i els efectes posteriors
que podia comportar. Lorigen de tot plegat lhem de buscar en la situa-
ci de dicultats dun patrimoni important, el de Pixarrelles dAngls.
Per tamb acabarem per considerar si, al cap del temps, aquesta va
ser una bona compra.
La relaci amb el patrimoni Pixarrelles dAngls arrenca de lany
1657 quan Maria Pixarrelles, vdua dEsteve Pasqual, crea un censal
de 1.097 lliures i 10 sous a Margarida Pasqual, nepti, sive neta et
haeredi universali magnici Salvi Garrofa y Pasqual, quondam, civis
honorati Barchinone, per fer front a les despeses ocasionades per un
plet que lenfrontava a la universitat dAngls, que havia obtingut la
lluci de la jurisdicci senyorial, per la negativa daquesta a pagar
les talles que la universitat shavia imposat.
35
s un cas de cerca de
crdit en la famlia. Daltra banda, algun dia caldr analitzar lesfor
efectuat per les universitats per lluir i quitar la jurisdicci senyorial.
Ara b, el que s interessant del cas s que la universitat dAngls, en
qualitat de senyor directe, feia capbrevar als seus homes i aquests,
com trobem en el capbreu efectuat pel mas Pixarrelles el 9 de juny de
1623, reconeixen la condici dhome propi, soliu i afocat, i tamb el
35. AHG. Reial Hospici. 809, acta al notari P. Rossell de Girona. Bsicament,
la informaci procedeix de les notes de Jeroni Colomer, el qual va tenir cura danotar-ho
tot i de guardar la documentaci referida a la relaci amb el mas Pixarrelles. De lacte
en qu pag a la universitat dAngls per compte de Maria Pixarrelles anotar: los quals
papers tinch jo en ma casa que los de Angls mels han entregats quant los he pagadas
y quitadas dita quantitat de 737 lliures 14 sous 6 diners per medi de taula de la ciutat
de Girona, en referncia a la sentncia dictada a lAudincia contra la part de Maria
Pixarrelles i a lacte dexecuci contra aquesta. Bsicament hem utilitzat: AHG. Reial
Hospici. Quaderns de notas fetas per lo Sr. Dn. Geroni de Colomer dels actes de sa
hisienda y altras cosas dependens de ella i Aquest llibra s en lo qual estan assentats
los deutas y crdits de mi Hieroni Colomer y Pasqual, en drets doctor, abitant en la
ciutat de Gerona vuy als 2 7bre. 1664. Disposem de la visi del comprador, i dels actes
notarials corresponents, malauradament, com sol passar, no tenim la visi del venedor.
corresponent reconeixement dels tres sous pels mals usos.
36
Canviaven
els senyors directes, es mantenien els censos.
Aquell censal inicial es va anar ampliant i Jeroni Colomer, al
capdavant del patrimoni Pasqual, recordem que en linventari dels
bns que va prendre en entrar en el patrimoni hi gurava aquest
censal, es va convertir en el creditor habitual de la famlia Pixarrelles:
les pensions caigudes no es pagaven, augmentaven les dicultats pel
patrimoni Pixarrelles (una sentncia de lAudincia de 1667
37
obli-
gava a Maria Pixarrelles a pagar les talles endarrerides i les costes
del procs, entretant ha de pagar el dot duna lla i retornar-ne un
altre), i amb tot aix el patrimoni no podia fer-hi front de cap ma-
nera. Quan el 20 de febrer de 1668 el sndic de la universitat dAn-
gls insta lexecuci de la sentncia, Maria Pixarrelles allega que pel
seu casament amb Esteve Pasqual, el 1643, havia de ser considerada
exempta del pagament de les talles, ats que aquest era ll de Salvi
Garrofa i Pasqual, el qual era ciutad honrat de Barcelona des de
1639, privilegi per ell y sos descendents, lo qual privilegi no avia
trobat ns vuy, per que ara en aparixer s exhibit en el procs.
Val la pena retenir largument de Maria Pixarrelles:
Posa que per conseqent esta part de Maria Pixarrelles y Pasqual,
com a persona militar, no est obligada com a possessora de dit
mas Pixarrelles en contribuir als talls y tatxes t fets en la vila
de Angls per accedir a pagar los mals y crrechs de la vila, o
s, los que estan imposats desprs de dit any 1643, que cas dita
Maria Pixarrelles ab Esteve Pasqual.
38

Els arguments, per, no serviran de res i, el 31 dagost de 1669,
Maria Pixarrelles es veu obligada a crear un altre censal a Jeroni Co-
lomer per 738 lliures, 14 sous i 6 diners.
per altras tantas ne avia de pagar dita Pixarrelles per gastos,
pensions y propietat de 315 lliures que dita casa den Pixarrelles
spectava a pagar per rah del repartiment fet per la universitat
de Angls, servint aquellas per redimir-se y quitar-se del senyor
qui aleshoras tenian, lo qual repartiment fou fet als 30 janer 1626
en la notaria de Angls tocant per dita casa 315 lliures de las
36. El capbreu dAntic Pixarrelles a favor dels jurats dAngls reconeix lobligaci
defectuar sagrament i homenatge et q. debeo tenere dictum mansum Pixarrelles sive
domos eiusdem cassatas et affocatas et facere ibidem focum et larem et continuam ac
personalem residentiam, AHG. Reial Hospici. 2415.
37. AHG. Reial Hospici. 806.
38. AHG. Reial Hospici. 807.
quals se avian de quitar censals molt antichs per los quals estava
dita universitat petxada, a la paga del qual repartiment recus di-
ta Pixarrelles pagar pretenint aver pagat ja com los dems, contra
de la qual fou promulgada sentncia y decret de exequci de la
causa de liquidaci per las pensions y gastos, que muntavan 422
lliures 14 sous barcelonesos, sens la propietat que restava.
Ja tenim el motiu de la problemtica: la negativa a contribuir al
conjunt de la universitat. Sens escapa quines eren les raons daquesta
negativa, ni de si es tractava dun cas nic en el conjunt de la universitat.
El deute, per, anava en augment. El 7 de setembre de 1671, nalment,
Jeroni Colomer, habens vestris legitimis titulis mansum Pixarrelles et
mansum Prat dirrutum eidem manso annexum et agregatum, paga
738 lliures, 9 sous i 6 diners, 315 eren per la talla i 423 lliures, 9 sous
i 6 diners per les pensions caigudes.
39

El 1687, en un Memorial de crdits que lo doctor Gernim Co-
lomer et Pasqual, ciutad honrat de Gerona, en dita ciutat de Gerona
domiciliat, t y respective ha pagat per lo mas Pixarrelles del Pla de
Munt del terme de Angls, trobem que aquest havia deixat, en forma
de censal, o a debitori, o b havia esmerat en nom de Maria Pixarre-
lles i dEsteve, el seu ll, un total de 9.133,45 lliures. Per poder aturar
aquest procs irreversible, a partir de 1664, Maria Pixarrelles cedir
una part dels teros del mas per poder pagar les pensions de censal: el
1665 cedir 20 quarteres de blat i 15 de mestall, el 1666, 30 de blat i 15
de mestall, per el 1667, anota Jeroni Colomer, que de fet ho anotava
tot, no men volgut donar cap, ja que ella se l volgut menjar tot
y fer-ne lo que ha volgut y no n tirat gens, el 1668 diu que noms
39. AHG. Reial Hospici. 809. Enfranquiment de talles feta pels jurats dAngls
a J. Colomer, a J. Garriga, notari dAngls, el 7 de setembre de 1671. En aquest acte
sespecica clarament que lenfranquiment s a les terres del mas, no pas a les persones:
cum pacto que si en lo esdevenidor lo hereu o hereus y pocessors de dit mas Pixarrelles
compraven terras o altres proprietats dins la vila, parrchia y terme de Angls que fos-
sen obligades a fer y pagar talla, en tal cas hajen dits hereus de pagar tot all que per
rah de ditas terras y proprietats per dits pocessors de dit mas Pixarrelles compradores
justament foran tallats per dita universitat, com nostra intensi sie tantsolament de fer
enfranquiment de les terras, casa y bns de dit mas Pixarrelles y mas Prat y no altrament,
quant a la qesti del privilegi i lexempci que aquest comportava, la universitat sav
a reconixer-lo:tem, s pactat que si en lo esdevenidor la dita universitat manllevar
altres censals, sent emper lo hereter del mas Pixarrelles privilegiat en tal temps ques
faran ditas creations de censals, en tal cas no sie obligat per rah de dit mas Pixarre-
lles y mas Prat y terras y pocessions de aquells pagar ninguna talla per pagar pentions
ni proprietats de aquelles, no entenent emper enfranquir lo dit mas Pixarrelles de les
tallas se faran del die present en avant per novas impositions, no essent lo hereter de
aquell privilegiat. El privilegi havia de ser anterior a la talla.
lha dexat tirar sin vuyt corteras de blat y deu de mestall, el 1669
ja sn 30 de blat i 30 de mestall, encara el 1670 seran 17 i 5, que
no me ha volgut dexar tirar ms dita Pixarrelles, nalment, el 1671
sacaba el tracte i Jeroni Colomer entra directament en possessi del
mas per poder cobrar efectivament els deutes.
Mentrestant, Jeroni Colomer shavia assegurat que no tindria altres
competidors en laccs al mas Pixarrelles. El 24 de juny de 1669 obtindr
un acte notarial que, explicat per ell mateix, diu que Maria Pixarrelles
es comprometia que no obligar, ni vendr, ni empenyar pessa de
terra alguna de sa heretat y bns per tenir-la tant obligada [] y vehent
quem deu tantas pensions de censal y ax matex que ha menester casar
sa lla Marianna o llas, y que no t diners per conllocar-las.
40
Amb
aquesta disposici Jeroni Colomer, a ms dassegurar-se que no tindria
competidors, evitava haver de revendicar peces de terra i, sobretot,
impedia la desintegraci denitiva de lheretat. Maria Pixarrelles i el
seu ll eren els senyors tils i propietaris del mas, per noms de dret,
ja que en realitat, des de 1672, passar a ser administrat directament
per Jeroni Colomer, en forsa de la special obligati de dit mas y terras
posada en lo acta de debitori de 4 dabril de 1670 per execuci de la
cort reial de Girona, ja que en la qual casa no trobaren res per poder
prendra, sin lo blat de tersos de las garbas del masover que eran en-
cara a batre. Jeroni Colomer arrendar a lencant els teros del mas
i canviar el masover (1670, 1677). Actuava com a efectiu senyor til
del mas. I per posseir el mas pagava els corresponents foriscapis als
senyors directes, labat dAmer, la pabordia i cambreria de Sant Pere
de Galligants, i la part que corresponia al batlle de sac.
s evident que el crdit sobre el mas era molt superior al que
Jeroni Colomer havia obtingut amb els teros de les collites. En total,
els Pixarrelles reconeixen un deute, lagost de 1687, de 5.237 lliures, 16
sous i 6 diners. El desenlla estava cantat. La venda del mas era una
realitat i aquesta es va produir el mateix dia, desprs de reconixer els
comptes, per la quantitat de 4.901 lliures, 6 sous i 4 diners, s evident
que Jeroni Colomer sencarregava els deutes del mas, els diners que
havia anat avanant per quan la venda fos efectiva. s el mas ms
car dels comprats pel patrimoni Colomer. Hi t alguna cosa a veure
la relaci de parentiu establerta entre els Colomer i els Pixarrelles en la
xaci daquest elevat preu? O, ms aviat, hem dentendre el preu -
nal com el resultat de la negociaci empresa per Jeroni Colomer per
40. AHG. Reial Hospici. 809. La promesa s de 24 de juny de 1669, davant el
notari Regordera de Girona.
poder recuperar el crdit sobre el mas? Dit duna altra manera, que
probablement Jeroni Colomer shavia equivocat en lestratgia i el crdit
era molt superior al possible valor real del mas, per les expectatives
no eren millors.
TAULA 33
Teros del mas Pixarrelles dAngls, en lliures
Anyada En lliures
1672 51,00
1673 91,50
1674 104,00
1675 122,00
1676 100,00
1677 138,25
1678 232,50
1679 220,00
1680 126,00
1681 150,00
1682 168,00
1683 El 1683 no nhagu res a causa duna forta pedregada.
1684 161,00
1685 150,50
1686
1687 135,00
1688
1689 150,00
Total 2.103,75
Font: Comte eo memorial del que lo doctor Gernim Colomer y Pasqual tinch rebut dels
tersos y fruyts del mas Pixarrellas del Pla de munt de Angls, (AHG. S. Regordera, Not.
Girona-9, 594 (1687): 22 dagost 1687).
I aix no s tot. El censal de 1.097 lliures i 10 sous pertanyia a
la casa Pasqual de Vilob i els hereus el reclamaven, de fet, amb lexi-
gncia del censal el que realment volien era el mas Pixarrelles. El 1702
va comenar un plet a la Reial Audincia de Barcelona interposat per
Maringela Pasqual, de casada Traver, que el reclamava com a hereva
decomisria del seu avi Salvi Garrofa i Pasqual, entre els bns del
qual gurava el censal. El plet va durar ns a la sentncia de 9 dabril
de 1745, que fou favorable als descendents de Maringela Pasqual i
Traver i condemn Casilda Colomer a reintegrar el decoms de Salvi
Garrofa i Pasqual. Finalment, per, sarribar a una concrdia el 19
doctubre de 1745 entre les parts: duna banda, els curadors de Narcs
Traver Garrofa i de Safont de Mai i, de laltra, Ignasi de Colomer
i Crulles i Casilda Colomer, per la qual Ignasi i Casilda Colomer es
comprometien a pagar al comptat 3.700 lliures.
41
Per molt rendible que
fos el mas no valia les 8.601 lliures, 6 sous i 4 diners que es van haver
de pagar entre el 1687 i el 1745. Sense cap mena de dubte, no podem
deixar de qualicar aquesta estratgia com un mal negoci.
LA COMPRA DE PARCELLES. O COM LES PARCELLES PRECEDEIXEN I SEGUEIXEN
LADQUISICI DE MASOS
El 20 de juliol de 1674, Joan Colomer pren possessi dun camp
de 3 vessanes amb 13 oliveres a Racolta (Lligord) en fora de la
especial obligaci de dit camp feta per Baldiri Felip dun censal de
70 lliures que havia creat a Joan Colomer el 5 de mar de 1651 ab
pacte que pogus posar-se en poseci de dit camp cessada una penci
del censal del qual en dit temps se estava devent 77 lliures de pensi-
ons cessas.
42
El crdit censal de Joan Colomer precedeix la possessi
daquesta parcella, com havia precedit, just un any abans, ladquisi-
ci del mas Casadevall de Buscars (Seriny) a carta de grcia, quan del
preu acordat per a la compra del mas, 1.600 lliures, 1.503 es devien a
Joan de Colomer per dos censals. Un de 1.400 lliures i laltre de 103.
43

La via de la cessi de diner a censal per part dels Colomer apareix com
una estratgia que comporta resultats a mig termini en forma dadqui-
sici de bns immobles. El censal reporta un inters anual del 5%, la
possessi del b a carta de grcia suposa per al venedor desprendres
dun b del qual no en treur res. Lempitjorament s evident.
44
41. AHG. Reial Hospici. 823. Concrdia entre els tutors i curadors de Narcs
Traver i el noble Ignasi de Colomer i Crulles i la seva muller Casilda Colomer. Not. A.
Andreu, 19 doctubre de 1745.
42. AHG. Reial Hospici. 618, f. 9-10.
43. Els venedors varen fer el mateix dia a P. Rossell, un acte separat de re-
gonexensa en qu confessaren deurer a Dn. Joan de Colomer totas las pensions de dits
dos censals, un de preu 1400 bar. y lo altre 103 barc. del temps de la creaci de
aquells y totas las quantitats per ell y Joan Colomer, son pare, pagades per deutes a
qu estava obligat dit mas Casadevall y per reedicar la casa de dit mas que des del
any 1653 per ocasi de las guerras era estada dirruda sens sostras, portas, nestras, ni
tauladas, y las terras ermas per espay de 10 anys y que li asseguraven totas las ditas
quantitats degudas sobre lo dit mas Casadevall y terras, menos en quant a 300 barc.
que dit Dn. Joan de Colomer, segons los comptes havia tret dels fruits de algunas terras
que dit intermedi de temps havia fet tornar a cultivar (AHG. P. Rossell, Not. Girona-8,
502 (1673): 18 de juny de 1673. Reial Hospici. 618. f. 49).
44. L. FERRER, Censals, vendes a carta de grcia i endeutament pags al Bages
(s. XVIII), Estudis dHistria Agrria, 4 (1983), p. 111.
Sens dubte, les adquisicions de masos sn importants. Lactivi-
tat compradora del mercader Joan Colomer i els seus dos lls Joan i
Jeroni no satura als masos, tot i que nhi va haver setze que van ser
incorporats daquesta manera. Hi ha una important activitat anterior
i posterior a la compra dels masos. Com que molts dels venedors de
masos es trobaven entrampats pels deutes i havien hagut de vendre o
empenyorar parcelles amb anterioritat a la venda denitiva del mas,
els compradors intentaran tamb recuperar les parcelles empenyora-
des o aprotar les dicultats de vens per arrodonir el preu del mas.
La cronologia expansiva del patrimoni Colomer se situa clara-
ment durant la segona meitat del segle XVII, especialment actius sn
els vint-i-cinc anys que van de 1651 a 1675. Vist amb perspectiva, de
1615 ns a 1705, hem localitzat cinquanta-nou actes dadquisicions
de drets sobre la terra. Actes de diferent ndole: vint-i-dues compres
a carta de grcia, dinou actes en qu es compra el dret de lluir i qui-
tar i divuit actes de compra perptua de parcelles de terres. Estem
treballant amb la documentaci que ha restat en el patrimoni en el
moment de la seva plenitud, aix fa que no puguem saber amb certe-
sa sucient quin s el pes de les alienacions de terres. s la dicultat
que comporta treballar amb la documentaci duna de les parts que
intervenen en el mercat de terres.
TAULA 34
Les compres de drets sobre peces de terra, 1615-1705
Anys Compres a carta de
grcia
Compres del dret de
lluir i quitar
Compres perptues
Actes Peces Actes Peces Actes Peces
1615-1625 4 5 3 3 - -
1626-1650 2 2 3 3 2 2
1651-1675 10 13 7 8 8 14
1676-1705 6 9 6 9 8 9
Total 22 29 19 23 18 25
Font: les de la nota 2, p. 240, i de la nota 3, p. 242.
El mercat de la terra t moltes cares. Aqu volem presentar ladqui-
sici de parcelles. La dinmica compradora s summament complexa.
Amb tot, es poden destacar algunes lnies. En el patrimoni Colomer,
tal com es veu a la taula, hem volgut presentar per separat els actes
de compra de les peces de terra, sens dubte un sol acte pot contenir
ms duna pea de terra, com aix es pot deduir. El que es fa evident
s que hi ha una concordana en els perodes cronolgics, tant en la
columna dactes com en la de peces.
La complexitat del mercat de terres, i de drets sobre terres, vist
des del punt de vista del comprador, comena a aclarir-se quan es veu
que moltes de les adquisicions a carta de grcia esdevenen compres
perptues.
45
Dels vint-i-dos actes de compra a carta de grcia, nesde-
venen de perptues, desprs dadquirir el dret de lluir i quitar, dotze:
en sis daquests actes, la compra denitiva es fa entre un i dos anys
desprs de la del dret de lluir i quitar, la qual cosa suposa un inters
immediat per fer efectiva denitivament la compra; en sis casos ms,
ladquisici daquests drets sallarga: des dels deu ns als trenta-un anys.
Linters del comprador no s immediat o b sap que el venedor, pel
preu que ha pagat de la venda a carta de grcia, difcilment vendr el
dret de lluir i quitar.
Afegim-hi encara que les compres del dret de lluir i quitar poden
ser de peces de terra en qu sha efectuat una primera adquisici a
carta de grcia, per tamb pot ser que la compra del dret de lluir i
quitar sigui una estratgia del comprador per quedar-se amb bns que
han estat venuts per una altra persona. Sovint es tracta de casos en
qu els Colomer han comprat un mas i ara volen recuperar els drets
sobre peces de terra de masos que els antics possedors havien venut
a carta de grcia.
Finalment, en nombre menor dactes, que no de peces, hem si-
tuat les compres perptues. Lhabitual s que es tracti dadquisicions
de parcelles de terra de masos comprats per la famlia Colomer, o b de
peces que limiten amb possessions dels masos adquirits.
En aquest mercat de drets sobre parcelles de terres, la famlia
Colomer sha interessat especialment per peces de terra dels masos
comprats situats a la rodalia de la vegueria estreta de Besal: Besal,
Beuda, Lligord, Juny, Ossiny, Esponell i Pla de Marts.
46
Zona en
la qual devia abundar la superfcie dolivar, o b els Colomer considera-
ven que era una espcie rendible econmicament, ja que en el 57,63%
dels actes de compra i al 57,14% de les peces de les quals sadquireix
45. El seguiment dun cas, el patrimoni Colomer, porta a aquesta conclusi. Si
hagussim treballat amb documentaci notarial potser direm el mateix que Lloren
Ferrer per al Bages del segle XVIII que la trajectria normal del contracte s la seva
quitaci, s a dir, tornar els diners que el comprador havia pagat, (L. FERRER, Censals,
vendes a carta de grcia, p. 122); la trajectria daquest patrimoni comprador, per,
planteja que la compra a carta de grcia, com abans ho havia estat el censal, s un
primer pas en la seva estratgia compradora.
46. Sobre aquesta demarcaci, vegeu lacta de reconeixement dels lmits davant
el notari de Besal A. Freixes el 1531 i que transcriu dun document de larxiu particu-
lar P. VAYREDA, El priorat de Llad i les seves lials. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1930,
p. 231-234.
algun dret hi ha oliveres plantades: poden anar des de la qualicaci
dolivar ns a la de terra plantada doliveres o amb rengleres doliveres
plantades. Es veu que hi ha un clar inters per lolivera i loli, per la
qual cosa podem plantejar dues hiptesis explicatives. En primer lloc,
lexpansi de lolivera en aquesta rodalia de Besal que, especialment
a Esponell, podria atribuir-se als efectes de la concrdia de 1606
quan shavia eximit els productors de pagar delme. En segon lloc, ens
trobarem en una zona despecialitzaci del conreu de lolivera en un
moment daugment del preu de loli, fet que explicaria linters de la
famlia Colomer.
47
Sn hiptesis, de totes maneres s signicatiu que
la meitat de les compres sigui de parcelles amb oliveres plantades.
DE LES EXPECTATIVES DEL CASAMENT AMB PUBILLA A LEXTINCI
La trajectria i la dinmica familiar del patrimoni Colomer s la
histria de dos grans fracassos, si b tamb hem de dir que la uni
entre Ignasi Colomer i Casilda Colomer port el patrimoni als seus
mxims nivells. Aquesta s la que ara volem mostrar. Les dinmiques
familiars, en ltima instncia, uniquen i augmenten patrimonis (ser
el cas del casament hereu-pubilla), per la manca de descendncia
directa, que no indirecta, ni collateral, explica, al costat dun fervor
religis que sens escapa, la denitiva extinci daquest patrimoni. Per
comenar, per, volem detenir-nos en un primer intent, via casament,
per entroncar amb el patrimoni Pasqual de Vilob, que passava per
moments de dicultats i que el casament amb Jeroni Colomer li po-
dia suposar una entrada de diner al comptat, alhora que la dun
perode marcat per la precarietat de la mort dels dos hereus. Aquest
primer episodi acabar malament perqu les expectatives creades no
sols no es varen complir, sin que la generaci posterior hagu de fer
front, en forma de plets i de sentncia desfavorable, a aquest intent
dexpansi patrimonial.
El mxim patrimonial i lextinci
Finalment, el matrimoni format per Ignasi de Colomer i de Crulles
i Casilda Colomer no va tenir lls que arribessin a edat de testar. De
famlia collateral en tenien, per els dos varen decidir unicar lhern-
47. Per al Piemont, G. Levi, La transformacin de la tierra en mercanca...,
p. 835, arriba a la conclusi que la participaci en el mercat s proporcional a la fer-
tilitat del sl. En el cas Colomer, latractiu de lolivera obeiria a linters per una renda
diferencial.
cia i fer hereu universal a Nostre Senyor Du. En aquesta decisi no
podem ponderar prou b el paper de familiars o amics. s una decisi
pensada i presa amb antelaci a la seva mort. Per comenar, Casilda
Colomer, al testament efectuat el 9 doctubre de 1762,
48
al costat de les
disposicions de misses i aniversaris, disposa que sigui hereu universal
dels seus bns el seu marit. Per la seva part, el 3 de mar de 1763,
Ignasi de Colomer, ja vidu, havia escrit y rmat de m y lletra mia
el seu testament a la casa on habitava, a la plaa del Vi de Girona,
i el 14 de setembre va fer codicils.
49
Examinem el testament dIgnasi de
Colomer. Dentrada els manumissors testamentaris sn dos nebots seus:
Josep i Joaquim Bassols i de Colomer, canonges, el primer a Girona i
el segon a Barcelona, i un altre canonge de Girona, Francesc Regs;
la presncia dels canonges no suposava cap novetat en els testaments
de la famlia Colomer den, com a mnim, dels canonges Brugus.
La novetat rau en el fet de fer hereu universal Nostre Senyor Du.
En tots los altres emper bns meus, mobles e immobles, haguts
y per haver, noms, veus, drets, forsas y accions mias universals,
qualsevols y ahontsevulla que sien y a mi pertanguen o pertnyer
pugan, ara o en lo esdevenidor, y en qualsevol temps, per qual-
sevols rahons, drets, ttols, causas y motius, exceptats los que
dalt expressament tinch disposat, instituesch, crido y hereter meu
universal fas a Nostre Senyor Du; y vull, ordeno y disposo que
immediatament de seguida la mia mort, per los sobredits mos
manumissors, en satisfacci de mos pecats y sufragi de la mia
nima y de la de D
a
. Casilda de Colomer, muller mia, difuncta,
y dels dems a qu estiga obligat, sian tots mos bns aplicats y
empleats en la fundaci y dotaci de un Hospital y casa baix lo
nom o ttol de Nostra Senyora de Misericrdia en la present ciutat
de Gerona y en lo paratge los apareixer ms convenient, a de
recullir y sustentar en dita casa minyonas pobras ques trobaran
desamparadas, llas del present bisbat de Gerona.
Una diferncia total amb les disposicions testamentries de Je-
roni Colomer, de 1704, lnica semblana la trobem en la constant
presncia de canonges entre els marmessors testamentaris. Per qu va
prendre aquesta decisi? Per qu va decidir que amb els seus bns es
funds un Hospital de Misericrdia, amb una normativa apropiada al
seu funcionament que ell mateix havia dissenyat: tot en lo modo y
48. Encara que el testament estigui datat, errniament, el 1763. AHG. J. Andreu,
Not. Girona-9, 498 (testaments 1760-1772), f. 57-58.
49. AHG. G. Martorell, Not. Girona-11, 576 (testaments 1737-1777): codicils,
f. 405-407, testament, f. 407-416.
forma que ms llargament se trobar continuat en un paper de reglas y
constitucions que deuran observar-se en dita casa y hospital de Nostra
Senyora de Misericrdia, lo qual paper quedar guardat en una arqui-
mesa o papelera ques troban en un quarto de ma casa, en cas que
no trobessin aquests papers disposa que els manumissors les formin
dacord amb altres exemplars de cases de misericrdia. Estem davant
duna disposici lantrpica, en la lnia del que van ser moltes altres
fundacions daquesta mena en lEuropa moderna, almenys des dels
anys vint del segle XVI, i en la lnia daltres institucions, ms modestes,
daquesta mena fundades al bisbat de Girona, amb lobjectiu dacabar
amb la pobresa mitjanant la rehabilitaci, el treball i leducaci.
50

Lespecicitat daquesta dotaci afecta les dones pobres i desvalgudes
i va molt ms enll de les habituals causes pies per a donzelles ma-
ridar. Les raons poden ser diverses, com ara la devoci religiosa del
fundador, noms comprovable si llegim linventari post mortem, segons
el qual en les seves habitacions abunden les imatges i estampes reli-
gioses, o els llegats pietosos que guren en el testament, la devoci s
un element a tenir present; tamb hi deu jugar un paper important el
contacte amb canonges, que hem vist proliferar en testaments de la
famlia en el seu paper de marmessors testamentaris, o el paper de
la seva germana, abadessa del convent del Mercadal de Girona; tam-
50. Algunes sntesis ajuden a situar el tema de la pobresa a lEuropa moderna:
J. P. GUTTON, La socit et les pauvres en Europe (XVIe-XVIII sicles). Pars: PUF, 1974;
S. WOLF, Los pobres en la Europa Moderna. Barcelona: Crtica, 1989, especialment in-
teressant s la introducci, p. 11-58, una referncia a la dona i leducaci pel treball,
p. 40-41, a partir de lexemple de lhospici Barrac de Bolonya; tamb B. GEREMECK,
La piedad y la horca. Madrid: Alianza Universidad, 1989, sobre la idea de lantropia,
p. 255-259. Els dos autors es refereixen diferents vegades al debat sobre la pobresa en
els decisius anys vint del segle XVI, amb la publicaci del De subventione pauperum,
escrit el 1527, per lhumanista Joan Llus Vives, i el paper de ciutats com Vencia, Pars,
Yprs, i algunes altres, en aquest marc val la pena destacar els estudis centrats en la
ciutat de Li: J. P. GUTTON, La Socit et les Pauvres. Lexemple de la gnralit de Lyon,
1534-1789. Pars: PUF, 1971 i, sobretot, linteressant estudi de N. Z. DAVIS, Assistance,
humanisme et hrsie: le cas de Lyon, Les cultures du peuple. Rituels, savoirs et rsis-
tances au 16
e
sicle. Pars: Aubier, 1979, p. 40-112. Pel segle XVIII, i mantenint-nos en
el medi urb, disposem de diferents treballs: per Valncia, F. DEZ, Estructura social
y sistema benco-asistencial en la ciudad preindustrial, Historia Social, 13 (1992),
p. 101-121; per Barcelona, centrat en la Casa de Misericrdia: M. CARBONELL, Las mujeres
pobres en el Setecientos, Historia Social, 8 (1990), p. 123-134, i Sobreviure a Barcelona.
Dones, pobresa i assistncia al segle XVIII. Vic: Eumo, 1997; pels segles XVI i XVII, i centrat
en lhospital de Sant Pau: J. L. BETRN, Pobreza y marginacin en la Barcelona de los
siglos XVI y XVII, Historia Social, 8 (1990), p. 101-122; per Girona, M. BORRELL, Pobresa i
marginaci a la Catalunya illustrada. Dides, expsits i hospicians. Cabrera de Mar: Centre
dEstudis Selvatans/Galerada, 2002, p. 29-63. Sobre la pobresa, la caritat i lassistncia
pblica difusa en lmbit rural sn interessants les observacions formulades sobre el
corregiment de Girona per J. M. PUIGVERT, Esglsia, territori i sociabilitat..., p. 188-194.
b haurem de tenir en compte aquest clima de mecenatge particular
destinat a la creaci dhospitals
51
i de control de la pobresa que en
temps del bisbe Lorenzana culminar en el Reial Hospici de Girona;
nalment, i no per aix menys decisiu, hi ha la possibilitat de sospesar
el paper que podia jugar, en una poca en qu el patrimoni familiar
era una nalitat en si mateixa, el fet de transcendir al futur amb la
immortalitzaci del nom i de la famlia a travs duna fundaci daquesta
mena:
52
la fundaci de la casa de Misericrdia de Girona perpetuava el
nom de Colomer. El nom de la famlia i del seu fundador aconseguia,
daquesta manera, mantenir-se present en la memria collectiva, era
aquest, en ltima instncia, lobjectiu?
El 15 de setembre de 1763 moria Ignasi de Colomer i de Crulles,
i amb ell aquest patrimoni que havia arribat al seu mxim nivell a la
mort de la seva muller en unicar les dues herncies i crear una casa
de misericrdia per educar donzelles pobres i desemparades. Aquest
s el dest nal duna famlia que havia utilitzat el recurs de la poltica
matrimonial per intentar ampliar el patrimoni, amb xit no sempre
immediat, i que acabava amb una fundaci que, entre daltres coses,
tenia com a objectiu ajudar donzelles pobres a casar-se. De pagar i
rebre dots de tres i quatre mil lliures a facilitar casaments de vint-i-
cinc, cinquanta o cent lliures.
CONCLUSI
Aquesta trajectria, singular, extrema si es vol, planteja les pos-
sibilitats dampliaci patrimonial a travs del mercat de terres i de la
dinmica familiar i matrimonial, per tamb tradueix les dicultats i
les limitacions de les dues estratgies: pel que fa al mercat de terres,
lestratgia seguida per a la consecuci del mas Pixarrelles amb les
cessions de crdit inicial acaba en xit, cal pagar, per, un preu molt
elevat; quant a la poltica matrimonial envers la consecuci del pa-
trimoni Pasqual de Vilob, tamb reecteix els mecanismes defensius
51. J. M. MARQUS, Toms de Lorenzana, bisbe de Girona, p. 44-45.
52. Seria un cas de gesti de recursos simblics, una manera de mantenir el
prestigi social que transcends la vida de les persones, shi refereix en un interessant estat
de la qesti, M. BOLUFER, Entre Historia Social e Historia Cultural: la historiografa
sobre pobreza y caridad en la poca Moderna, Historia Social, 43 (2002), p. 117-119.
El mateix bisbe Lorenzana shi referir en aquests termes: logr con esta piadosa fun-
dacin este Ilustre Hroe y buen Patricio dexar para siempre una abundante sucesin
en esta casa, ya que Dios llevndole para este n no le concedi la que deseaba en el
nico matrimonio que contraxo, citat per M. BORRELL, Pobresa i marginaci a la Cata-
lunya illustrada, p. 360.
reeixits dels que no volien ser absorbits. El casament dels dos cosins
Colomer el 1745 representa la culminaci de tot el procs de formaci.
A partir daquest estudi de cas, una vegada ms, la realitat hist-
rica es mostra contrria a les visions lineals i ahistriques. Sens dubte,
el mercat de terres, de parcelles i de masos, com tamb ho sn les
dinmiques matrimonials (expansives o defensives, segons quina sigui
la necessitat) sn elements indispensables en la formaci de patrimonis
agraris: per lofensiva duns contrasta amb els mecanismes de defen-
sa daltres a perdre el patrimoni. All que sha de destacar daquest
patrimoni s que malgrat els impediments lacumulaci patrimonial
s possible: no podem deixar de remarcar que, en un segle, es varen
acumular divuit masos. Una altra cosa s que sigui una situaci poc
habitual.
El nal del patrimoni Colomer no acaba amb la fundaci de la
casa de misericrdia, de fet, en la mentalitat dIgnasi i Casilda de Co-
lomer, amb aquesta darrera voluntat es perpetuava el nom, la famlia,
el patrimoni i les seves persones. Fins i tot desprs que aquesta ins-
tituci acabs formant part del Reial Hospici de Girona el patrimoni
es mantindr i la seva gesti no diferir gens de lefectuada pels Co-
lomer. La del patrimoni Colomer, en tant que desintegraci, noms
vindr de lexterior, la desamortitzaci posar al Reial Hospici de
Girona i descompondr un patrimoni que havia costat tant dajuntar.
El mercat, en forma de subhasta pblica, disgregar el patrimoni ms
important de tots els desamortitzats a Girona.
53
s la dun patrimoni
que tamb havia trobat en la compra per execuci de cort una de les
formes dampliaci.
53. R. CONGOST, els propietaris i els altres..., p. 198.
TERCERA PART
EL MAS: UNITAT DEXPLOTACI,
UNITAT DE RENDA
Sha escrit i teoritzat molt sobre el mas. Aqu es tracta de presen-
tar-lo, tenint en compte tamb lacumulaci daquestes unitats agrcoles
com la base del patrimoni agrari del sector superior de la pagesia
gironina en els segles XVI i XVII. Aquestes unitats productives sn la
base econmica i el poder daquest grup social pags. El patrimoni,
format pel mas o per lacumulaci de masos, s a la base del seu poder
social i poltic. Els senyors tils i propietaris de masos constitueixen
un grup que es diferencia dels altres grups socials rurals per la pos-
sessi del domini til de masos. Aix els atorga la preeminncia dins
la jerarquia social pagesa. El seu qualicatiu coincideix amb el que,
com a resultat de lanlisi histrica, li donem. No hi ha diferncies
entre la qualicaci del notari i la de lhistoriador, no inventem: la
documentaci explicita clarament la diferenciaci.
1

1. Des del colloqui de Saint-Cloud de 1967, on es va debatre la divisi social si,
en poca preindustrial, bsicament, shavia de parlar dordres o classes, un sector histo-
riogrc va acabar intentant etiquetar les diferents categories socials (lnia seguidora de
R. Mousnier). En aquest mateix colloqui, P. Goubert va plantejar la necessitat destudiar
la denominaci de la pagesia, i va cridar latenci sobre el carcter polismic del terme
labourer. El tema no ha quedat clos i la histria social agrria lha tornat a reprendre, en
part, per linters que des de la microhistria italiana i francesa sha mostrat sobre aquest
aspecte. La intervenci de P. GOUBERT, Remarques sur le vocabulaire social de lAncien
Rgime, dins P. GOUBERT, Clio parmi les hommes. Paris-La Haia: Mouton-EHESS, 1976,
p. 287-292. Vid. sobre el debat actual les reexions de G. BAUR, Les catgories sociales
la campagne: repenser un instrument danalyse, Annales de Bretagne et des Pays de
lOuest, 106 (1999), p. 159-176 i G. BAUR, Stratigraphier le monde rural. Les catgories
sociales en question, A. ANTOINE, (ed.), Campagnes de lOuest. Stratigraphie et relations
sociales dans lhistoire. Colloque de Rennes, 24-26 mars 1999. Rennes: Presses Universitaires
de Rennes, 1999, p. 17-20. Ms interessant ens ha semblat el treball de J. M. BOEHLER,
Quels critres pour lidentication des lites rurales dAncien Rgime? Lexemple des
campagnes de lespace rhnan et germanique aux XVII
e
et XVIII
e
sicles, dins J. M. BOEHLER,
INTRODUCCI
En un primer moment, per, hem de plantejar en qu consisteix el
mas modern, el mas posterior a la sentncia arbitral de Guadalupe. Que
si b el tenim prou ben documentat per lpoca medieval,
2
no el tenim
sucientment caracteritzat per letapa posterior. Hi ha una dicultat
metodolgica per estudiar-ho. No hi ha, per als segles moderns, cap
mena de documentaci que permeti una base de dades sucientment
representativa per, a partir daquesta font, intentar treure una imatge
tipus. A de fer un apropament a la constituci del mas partim de
dues fonts documentals complementries: els capbreus i els inventaris
post mortem. De capbreus, per, noms usem aquells que la confessi
est feta per homes propis,
3
amb la qual cosa hem de treballar amb
mostres redudes. Dinventaris post mortem, aquells que presenten una
descripci de la casa i les dependncies que formen part del mas, per
que tamb fan referncia a les superfcies del mas, la cabana rama-
dera i les existncies del graner. Certament que lescriv est obligat
a reectir-ho tot, en la descripci hi va la seguretat de la dona vdua,
no sempre, per, tot i aquests condicionants, lescriv sestenia en les
descripcions. Amb aquestes limitacions derivades de les fonts existents,
acabem per disposar duna mostra, probablement representativa, per
no la que haurem volgut. Aquest apartat parteix duna informaci,
resultat de la documentaci treballada, que ofereix enormes dicultats
a lhora de poder ser presentada de manera homognia i que pugui
ser fcilment interpretable. Ens trobem en una fase de la investigaci
en qu no podem aventurar gaire ms que hiptesis, tot i aix hem
C. LEBEU, B. VOGLES, Les lites rgionales (XVII
e
-XX
e
sicles). Construction de soi-mme et
service de lautre. Estrasburg: Presses Universitaires de Strasbourg, 2002, p. 83-99.
2. Vid. L. DONAT, R. LLUCH, E. MALLORQU, X. SOLDEVILA, L. TO, Usos i abusos
del concepte de mas: el cas de la regi de Girona (segles XIII-XIV). Dins M. T. FERRER,
J. MUTG, M. RIU (eds.), El mas catal durant ledat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII).
Barcelona: CSIC-Instituci Mil i Fontanals-Departament dEstudis Medievals, 2001,
p. 125-158. E. Mallorqu hi afegeix les implicacions del mas amb el senyor jurisdiccional,
amb la universitat i la parrquia, aquesta darrera relaci considera que en la major
de les recerques dedicades als masos, per, aquests vincles no solen ser destacats, tot i
que eren clarament perceptibles als segles XIII i XIV i que, segurament, provenen de molt
abans, potser des de la mateixa fundaci de les parrquies, E. MALLORQU, Parrquia
i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII i XIV, tesi doctoral, Departament de Ge-
ograa, Histria i Histria de lArt, Universitat de Girona, 2007, p. 218, armaci que
repeteix ms endavant, p. 231, i relaciona, p. 231-238.
3. El treball de Llus To s denitiu en aquest aspecte i obliga a matisar al-
gunes de les armacions fetes, en matria de masos, i no noms de masos, en molts
treballs dpoca medieval o moderna, L. TO, La diferenciaci pagesa a la dicesi de
Girona (segle XIV): una nota metodolgica, M. BARCEL, G. FELIU, A. FURI, M. MIQUEL,
J. SOBREQUS (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formaci i expansi del feudalisme
catal. Valncia: Universitat de Valncia, 2003, p. 441-463.
preferit donar aquesta imatge de la complexitat del mas dels segles XVI
i XVII, imatges que presentem en forma de taules o quadres per poder
fer-los ms entenedors.
No tots els masos sn iguals, la seva diversitat t relaci directa
amb la geograa territorial de la vegueria de Girona, per, sobretot,
all que marca la diferncia entre els masos s la seva superfcie de
conreu. Aquesta, en una rotaci biennal, que era la predominant, fa
que aquestes unitats agrries sacabin mesurant pel nombre de parells
de bous que es necessiten per treballar-les. En la jerarquia dels masos
la superfcie de conreu s una dada denitiva. Per en la dels senyors
tils i propietaris de masos all que marca les diferncies est en el
nombre de masos possets. La possessi i la seva administraci, de
manera molt majoritria amb la cessi de la terra a masoveria, per la
qual el joer o masover fa estada al mas amb lobligaci de treballar les
terres a s i costum de bon pags i pagar el ter de tot gra daresta
i, si la producci s considerable i supera les necessitats de consum
de la famlia masovera, tamb de loli i del vi. Amb aquesta modalitat
contractual ens acostem al coneixement de la renda percebuda pels
propietaris de masos. El ter percebut s lindicador principal daquesta
renda que no cal confondre amb la producci, ja que el contracte de
masoveria estableix en les seves clusules la cessi del ter dels grans
daresta i limita altres produccions, com la de llegums, els quals noms
es poden conrear per a s de la famlia masovera. La realitat, per, s
que en aquestes poques vessanes que sels permet conrear, els masovers
en treien unes produccions ms que sucients per al consum domstic.
Si la renda pagada pels masos ens dna una imatge de mas exclusi-
vament cerealcola, lanlisi de comptabilitats pageses, de pagesos de
mas que dirigeixen directament la seva explotaci, amb les dicultats
que comporta la seva anlisi perqu no estan pensades en termes de
comptabilitat, sin exclusivament per a deixar-ne constncia en moments
de tutories o minoritats, o b per a memria de lexplotaci, donen una
imatge ms complexa que la que podem obtenir amb lestudi exclu-
siu dels teros de collites. A dacostar-nos a aquesta realitat, fem s
daquestes fonts, ms qualitatives, ms complicades de treballar, per
que sens dubte sacosten ms a la realitat del mas: pluricultural, sens
dubte, per tamb amb un component important, el bestiar, massa
vegades menystingut en anlisis del mas.
Les anlisis micro, puntuals i concretes no sn generalitzables,
4

per s que apunten lexistncia duna gran diversitat de masos i de
senyors tils i propietaris daquests. Les estratgies productives per
donar valor a la producci del mas poden ser moltes i variades. Aqu
sen plantejar una, relacionada amb el mercat de bestiar. Alhora que
es posar de manifest que aquesta unitat de producci viu mirant
els mercats. La idea de produir per lautoconsum sha dabandonar si
sacaben estudiant les relacions amb tota mena de mercats: hem vist
ja el del crdit i de la terra, ara apuntarem els de treball i el pes que
tenien els bracers, jornalers i petits propietaris en la despesa del mas;
i veurem tamb el mercat de productes agraris, agrcoles, per tamb
ramaders. El mas no viu desquena al mercat, de fet, ni que volgus
no podria.
Com a resultat de lanlisi del mas i de lacumulaci de masos,
els senyors tils i propietaris daquests saniran situant dins la jerarquia
rural. Des de la part superior miraran els de baix (masovers o joers,
petits propietaris, bracers, jornalers, treballadors, mossos), perqu els
necessiten, per tamb els de dalt, perqu aspiren a ser com ells, per
comenar gestionen els masos de la mateixa manera. A la quarta part
veurem en qu ms volen semblar-shi i com ho fan per arribar-hi.
4. Pierre Vilar shi refereix diverses vegades, valgui la reexi que li mereixen
les relquies de comptabilitats pageses, les quals serveixen per donar testimoni, i
ms clarament: s en virtud daquestes observacions que preconitzem els estudis de
microobservaci de lempresa antiga com a complement illuminador dels clculs glo-
bals articials. Aix era escrit en el marc de la Conferncia Internacional dHistria
Econmica, Estocolm 1960. Publicat P. VILAR, Crecimiento y desarrollo. Barcelona: Ariel,
1980, 4 edici, p. 69.
s la possessi del mas (dun gran mas o de lacumulaci de ma-
sos) all que possibilita lascens social dels senyors tils i propietaris
de masos entre 1486 i 1720/1730. El treball de la terra i les rendes
procedents daquests permeten la consolidaci dun grup social pags
que progressivament sanir diferenciant duna societat pagesa que,
alhora que es produeix aquest ascens, es va estraticant.
1
Lestratica-
ci social pagesa
2
la marca laccs a la terra, des dels pagesos sense
terra (bracers i jornalers) o amb poca terra (emteutes als quals sels
estableixen unes poques vessanes de terra), passant pels masovers (que
tot i no disposar de terra tenen bestiar de tir i capital en instrumen-
tal de treball, aix com capital hum, variable segons el cicle de vida,
amb diferncies tamb entre ells sempre segons el capital amb qu
es compta) ns als senyors tils i propietaris de masos (amb les dife-
rncies oportunes segons la superfcie, la qualitat i la ubicaci de les
terres, aix com lacumulaci de masos). El mas s la principal unitat
de treball familiar. Essent com era la possessi del domini til del
mas el principal element diferenciador dins daquesta societat, abans
dexposar com sexplota aquesta unitat agrria, com es gestiona, cal
aturar-se a explicar breument com era el mas dels segles XVI i XVII a
la vegueria de Girona.
1. Vid. una sntesi de levoluci dels senyors tils i propietaris de masos a R. CON-
GOST, P. GIFRE, Des paysans remences aux propritaires rentiers. Les transformations
agraires de la Catalogne moderne, Domitia, 3 (2002), p. 27-47. Per als segles XVI i XVII,
P. GIFRE, La consolidaci dun grup pags: els senyors tils i propietaris de masos (1486-
1730), Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 23 (2003), p. 513-536.
2. Sobre lestraticaci social, vid. A. ANTOINE (dir.), Campagnes de lOuest. Stra-
tigraphie et relations sociales dans lhistoire..., G. BAUR, Les catgories sociales la
campagne.
EL MAS I MASOS, SEGLES XVI-XVII
COMPOSICI DEL MAS
El sistema de mas
3
est plenament denit
4
i consolidat en comen-
ar lpoca moderna. Consisteix en la casa, habitada (tot i que poden
haver-hi masos rnecs, enrunats), amb les diferents dependncies an-
nexes i les terres treballades pels que hi vivien i pel personal assalariat
(x: els mossos, o temporal: els jornalers) en els moments que pugui
convenir, s, clarament, una unitat dexplotaci. No es pot entendre
la casa, la masia, sense les terres que permeten als seus residents de
viure del treball de la terra. Hem vist, tamb, que s una unitat dex-
tracci de rendes, el capbreu pren el mas com a unitat i ns una
de scal (pels fogatges, per exemple, o per les talles imposades per
la universitat), a ms de familiar: al mas hi viu i treballa la famlia
propietria o, en el seu cas, la famlia masovera, amb una organitza-
ci familiar que obeeix al tipus de famlia nuclear o estesa, segons el
moment del cicle familiar en qu es disposi del recompte. Situat en
zona de poblament concentrat, ja des dels seus orgens en els segles XI
o XII, o en poblament dispers, les terres del mas difcilment formen
una unitat compacta ms enll de la quintana immediata a la casa (el
que en els capbreus medievals seria el capms), les parcelles, daltra
banda, poden estar escampades en ms duna parrquia. Parcelles
unides o no, tant li fa, per difcilment el mas modern dels segles
XVI i XVII disposa dun sol senyor directe per a tot el mas: el capms
i una part principal de les parcelles es tenen per un senyor directe,
al qual se sol confessar la condici dhome propi, soliu i afocat, amb
la corresponent obligaci del pagament dels tres sous cada 21 dabril,
per la resta de parcelles es tenen per senyories directes diferents, al
costat de parcelles en franc alou.
El capbreu, la font adequada per estudiar la superfcie del mas dels
segles XVI i XVII?
Tot i que els capbreus no siguin la font ms idnia per analitzar
lextensi de les terres dun mas, perqu sovint en la confessi no hi
3. Utilitzem el concepte de sistema de mas tal com apareix a R. CONGOST, L.
FERRER, P. GIFRE, R. LLUCH, E. MALLORQU, E. SAGUER, Els masos de la Catalunya Vella,
dins R. CONGOST, G. JOVER, G. BIAGIOLI (eds.), Lorganitzaci de lespai rural a lEuropa
Mediterrnia. Masos, possessions, poder. Girona: CCG edicions, Associaci dHistria Rural
de les Comarques Gironines, Centre de Recerca dHistria Rural (ILCC-secci Vicens
Vives) de la universitat de Girona, 2003, p. 19-123.
4. L. DONAT, R. LLUCH, E. MALLORQU, X. SOLDEVILA, L. TO, Usos i abusos del
concepte de mas....
guren totes les parcelles, noms les que es tenen pel senyor directe
que fa el capbreu, i no hi guren les terres que es tenen en rgims de
masoveria o arrendament, ja que els capbreus els fan els senyors tils,
aquest tipus de document s, amb les condicions que posarem, la mi-
llor font per acostar-se al coneixement de la superfcie total dun mas
durant els segles XVI i XVII. Cal, per, una condici: que el capbrevant
sigui home propi,
5
ja que noms aquests estan obligats a confessar la
totalitat de les terres i possessions que tenen del seu senyor directe,
tant les terres tingudes per aquest com per altres senyors directes, en
el benents, sempre, que el mas, el capms i les terres declarades els
tingui en domini til. El capbreu noms reecteix el recompte de les
possessions del senyor til. Lhome propi, segons els costums de Girona,
est obligat a confessar tots els bns al seu senyor directe, en primer
lloc, el mas i el capms que els confereix la condici dhomes propis,
desprs, totes les altres terres tingudes per altres senyors directes i ns
les tingudes en franc alou. La norma est posada per evitar la des-
membraci del mas. Al senyor directe del mas linteressa mantenir-lo
ntegre i, en el cas que hi hagi qualsevol desmembraci, ha de poder
evitar-ho: si tenia la senyoria directa amb lexercici del dret de fadiga
i, si no lexercia, fet habitual, el cobrament del llusme.
Posem un exemple de com el senyor directe feia capbrevar ter-
res tingudes per altres senyors. El 31 de maig de 1685, el possessor
del mas Gruartmoner, al venat de Seriny (Cass de la Selva), no va
confessar la totalitat de les terres i al nal de lacte de capbrevaci el
representant del paborde de lAlmoina del Pa de la seu de Girona va
fer constar la protesta per la no-inclusi de totes les terres que tenia
sota la seva senyoria:
[] com en dita confessi no y haja totas las terras que vosaltres
dit pare y ll Gruardmoner teniu y possehiu ques tenen en alou
y directa senyoria per dita almoyna, las quals teniu obligaci de
confessar per sser hmens propris de dita almoyna, com tamb
per una clusula general continguda en la capbrevaci feta per dit
Pere Gruardmoner, praedecessor vostre en lo any mil tres-cents
vint-y-vuyt, que diu que las terras no hauran confessadas y sian
en dit mas propter oblivionem sian de dita almoyna, com tamb
5. Sobre aquest punt, les reexions de L. To, La diferenciaci pagesa a la di-
cesi de Girona (segle XIV): una nota metodolgica... Els homes propis reconeixen totes
les terres: les tingudes per al senyor principal, per tamb relacionen les que tenen per
altres senyors. Aquesta relaci de totes les terres s especialment volguda pel senyor
principal del mas en la mesura que percep el dret de deseixida de mas de les terres
tingudes per altres senyors. En aquest cas, el capbreu recull delment les terres del mas.
hajan confessadas algunas pessas de terra que las afrontacions no
sn en dita confessi, per o y altrament a mi lcit de protestar
protesto a vosaltres dits pare y ll Gruardmoner que cabbreveu a
dita almoyna totas las pessas de terra que no haveu capbrevadas
y que no sie donada cpia de dita cabbrevaci sens inserta de
la present protesta.
6
El 15 de mar de 1686, desprs dun scientes in quam atten-
dentes nos ab negligentiam seu oblitum cum acto et prechalendato
capibreviationis instrumento non confessum fuisse neque capibrevi-
asse vobis omnias petias terrae quae tenentur sub directo et alodiale
dominio vestri et vestrorum,
7
sn capbrevades, en una addenda a la
capbrevaci anterior, vuit peces de terra: tres de les quals per lAlmoi-
na i cinc per altres senyors directes, tot reconeixent que lAlmoina del
Pa tenia el dret de deseixida de mas a ra de dos sous per lliura per
aquestes terres, tingudes per altres senyors directes. s un exemple del
control exercit per un senyor directe que noms era possible quan els
capbreus eren poc espaiats en el temps i hi havia un control senyorial
de la situaci. No sempre era aix.
La superfcie del mas
En general, els estudis que han pogut comparar diferents capbreus
apunten cap a un augment de la superfcie del mas en els segles XVI i
XVII en relaci amb les superfcies de ledat mitjana, amb un increment
considerable de 1350 a 1500, aix s aix al Sallent (Garrotxa), Crulles
i Vilajoan (Empord interior), vall dAro (Empord litoral) i Amer (la
Selva),
8
estudis que sn representatius de les diferents geograes del
mas a la vegueria de Girona. Que el mas sampli no vol dir que ho
hagin de fer tots. Uns sengrandeixen perqu daltres, com a resultat
de diferents processos, sempetiteixen o acaben per desaparixer. Els
masos resultants, masos grassos, sn els que sampliaran amb la
6. AHG. Hospici. 159: f. 35r i v.
7. Ibidem, f. 52r.
8. J. PORTELLA, A. L. SANZ, T. BRUGADA, El cas de la Vall dAro (1486): un pacte
de senyors enmig de pagesos miserables?, Revista de Girona, 118 (1986), p. 44-49. S.
SOLER, Els capbreus de Vilajoan (1482-1566). Aproximaci a lestudi dun petit senyoriu
empordans..., J. BOLS, El mas, el pags i el senyor. Paisatge i societat en una parrquia
de la Garrotxa a ledat mitjana. Barcelona: Curial, 1995, p. 187-208, 230-232. E. MALLORQU,
Homes, viles i masos (Crulles, 1319), R. CONGOST, L. TO (eds.), Homes, masos, hist-
ria..., p. 79. J. BLANCO, Masos i masos grassos a la vall dAmer (segles XIV-XVI), Annals
de lInstitut dEstudis Gironins, XLIII (2002), p. 29-105 i Masos grassos a la vall dAmer
(segles XIV-XVI): masos ad benevisum i estructures senyorials, M. BARCEL, G. FELIU, A.
FURI, M. MIQUEL, J. SOBREQUS (eds.), El feudalisme comptat i debatut..., p. 403-439.
incorporaci daltres (masos rnecs) o de parcelles daltres, amb el
mercat de terres, per tamb, com hem pogut veure, a resultes des-
tratgies familiars i matrimonials.
En els segles XVI i XVII saconseguir el punt lgid pel que fa a
la superfcie dels masos, de fet, com veurem ms endavant, en el se-
gle XVII es mantindran encara els establiments senyorials de terres a
pagesos, entre els quals els pagesos de mas tamb en seran benecia-
ris. Estem lluny, encara, de linici dels subestabliments efectuats pels
senyors tils de masos que, en altres indrets de Catalunya, haurien
comenat, de manera majoritria, a la segona meitat del segle XVII i
especialment durant la darrera dcada, entorn de 1690,
9
per que a la
regi de Girona, a manca duna investigaci precisa en els protocols
notarials, no sembla que shagi generalitzat ns entrat el segle XVIII.
10

Aquest mxim de la superfcie del mas no sassoleix a tots els masos.
A partir del segle XVIII nhi haur que sampliaran, per un nombre
important comenaran a deixar de treballar directament una part de
les terres, sovint la superfcie ms aspra o ms allunyada del nucli
de lexplotaci, per cedir-la, parcella a parcella, a parceria o, el ms
sovint, en contractes de subestabliment emtutic. Per aquestes raons
podem dir que el segle XVII, i encara ns a comenament del XVIII, re-
presenta, a la vegueria de Girona, el moment en qu el mas assoleix
la mxima extensi.
Aquesta ampliaci de la superfcie del mas, amb el corresponent
augment de les rendes derivades de la seva explotaci, nexplica el
creixement constructiu, aix com les necessitats originades pel treball
de la terra i de les possibles tendncies a lespecialitzaci que hi pugui
haver, especialment signicativa ser la presncia de corrals o estables,
per tamb de trulls, amb les piques pertinents, i les premses, tines i
carretells del celler.
9. E. BADOSA, Explotaci agrcola i contractes de conreu (1670-1840). Les nques
del clergat de Barcelona. Barcelona: Collegi Notarial de Barcelona, 1985, p. 244 i s.
L. FERRER, Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya..., p. 251-253, 442-459. E.
SERRA, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII..., p. 351-357. F. VALLS, Creixement
agrari i diferenciaci social pagesa a la comarca dAnoia entre comenaments del segle
XVI i mitjans del XVII, Pedralbes, 10 (1990), p. 99-136. B. MORENO, La contractaci agrria
a lAlt Peneds durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i lexpansi de la vinya.
Barcelona: Fundaci Noguera, 1995, p. 57-67. Una sntesi, R. CONGOST, L. FERRER, P.
GIFRE, R. LLUCH, E. MALLORQU, E. SAGUER, Els masos de la Catalunya Vella, p. 81-92.
10. R. CONGOST, Els propietaris i els altres..., p. 109-132. M. BOSCH, R. CONGOST, J.
SANTAL, Vessana a vessana. Reexions sobre la prctica dels establiments emtutics
a la regi de Girona (segles XVIII-XIX), Estudis dHistria Agrria, 11 (1997), p. 11-35.
Una mostra de masos
Amb totes les prevencions fetes utilitzem els capbreus efectuats
per homes propis a lAlmoina del Pa per acostar-nos al coneixement
de la superfcie del mas durant els segles XVI i XVII. Tot i aix, com que
hi ha algunes geograes de la vegueria de Girona que quedaran poc
representades en aquesta mostra, seixanta-dos masos en total, acudirem
a inventaris daquestes zones geogrques per intentar apropar-nos a
la superfcie mitjana del mas.
Una vegada buidats els capbreus de lAlmoina del Pa, desestimades
les confessions que no donen les superfcies daquestes explotacions
agrries en la seva totalitat, que en sn un part important,
11
i rebutjats
els capbrevants que no reconeixen la condici dhomes propis, ens hem
quedat amb una mostra repartida de la segent manera: de la vegueria
estreta de Girona disposem de 35 masos, de la baronia de Brunyola
7, de lEmpord 14, i 6 de la zona de la sotsvegueria de Besal. Les
confessions sn dels segles XVI-XVIII: 15 del segle XVI, 38 de la primera
meitat del XVII i 9 de la segona meitat del XVII.
Tal com es pot apreciar a la taula, la major part dels masos de
la vegueria de Girona van de les 50 a les 100 vessanes de terra (11-22
hectrees): 27 masos sobre 62 i si allarguem la forquilla ns a 120
vessanes, sn 34 sobre 62. Aquestes dimensions de 50 a 100 vessanes
coincideixen amb la mostra de Llus To segons el capbreu de 1344 de
la pabordia dAro, a Santa Cristina dAro, on conclou que la plupart
des mas du domaine avaient une supercie entre 12 et 20 ha.
12
I amb
11. Podem fer extensible als segles XVI i XVII el que diu Joan Blanco per a ledat
mitjana: s difcil calcular lextensi dun mas a lEdat Mitjana, de fet nosaltres noms
hem pogut establir amb relativa seguretat lextensi de tres masos en tot el perode
estudiat: el mas Oliveres de Figuereda de 1442, el mas Ballella de 1503 i el mas Concs
de 1567. En la resta dels casos lextensi que donem s mancada. Ignorem lextensi
dalguna de les peces, en la majoria dels casos la mancana no sembla que hagi de ser
greu, ja que el nombre de peces dextensi desconeguda no s superior a tres, per en
daltres aquesta mancana s ms greu, ja que el nombre de peces de les quals desco-
neixem lextensi pot superar les sis, xifra que s que creiem que pot alterar els clculs,
sobretot si la descurana dels redactors dels capbreus es concentra en algun mas en
concret, o b el nombre de parcelles dextensi desconeguda en algun capbreu assoleix
xifres altes, J. BLANCO, Masos i masos grassos, p. 66-67.
12. L. TO, Le march de la terre et la seigneurie dans la Catalogne mdivale,
L. FELLER, C. WICKAM (dirs.), Le march de la terre au Moyen ge. Roma: cole Franai-
se de Rome, 2005, p. 512. Coincideix tamb amb els masos de Valors confessats a la
casa de Farners entre 1512-1514, que tenen de mitjana 67,16 vessanes, no pas amb els
de lEsparra, ja que la mitjana queda desvirtuada per la gran presncia del bosc. Vid.
P. GIFRE, S. SOLER, Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos, p. 48-51. Tamb
coincideix amb la mostra recollida dels capbreus de Santa Cristina dAro i de Fenals
la proposta feta per Yvette Barbaza, a partir de lestudi dels cadastres
del litoral empordans, que considera lexplotaci mitjana la situada
entre 12 i 20 hectrees (54,84-91,4 vessanes).
13

TAULA 35
Superfcie de masos dhomes propis de lAlmoina del Pa,
segles XVI-XVII (en vessanes)
Superfcie Nombre
de masos
Total Superfcie Nombre
de masos
Total
0-9 1
11
100-109 2
10
10-19 2 110-119 5
20-29 2 120-129 1
30-39 4 130-139 1
40-49 2 140-149 1
50-59 6
27
150-159 0
60-69 9 160-169 2
14
70-79 4 170-179 1
80-89 5 180-189 1
90-99 3 190 i ms 10
Font: AHG. Hospici. 111, 113, 130, 142, 158, 159, 162, 165, 180 bis, 184, 219 bis, 232 bis,
241, 238, 261, 302, 310, 361, 671, 1097.
Aix que sembla que s la norma, no impedeix que hi hagi masos
per sota i per sobre. De petits en trobem, el mas Oliveres de Tomet
(Mediny) s el ms petit de la mostra, si no hi ha errades de lescriv,
amb un total de quatre vessanes de terra segons el capbreu de 1688,
una mica per sobre ja hi ha la borna (sic) Garau (1566) de Cass de la
Selva amb catorze vessanes i el mas Calv de Cass (1685) amb 18,5
vessanes.
14
Sn els masos amb dimensions ms redudes. Val a dir que
en aquests casos la terra majoritriament s de conreu, armaci que
es pot fer extensible ns arribar a les cinquanta vessanes, i no hi ha
cap superfcie destinada a bosc o a erm, serien els masos representatius
del pla de Girona.
15
A partir de les cinquanta vessanes ja es tracta de
del monestir de Sant Feliu de Guxols (1478) i de la Pabordia dAro (1506), on ms de
la meitat dels masos se situen entre 10,1 i 20 ha, X. MARC, Homes, dones i masos de
la vall dAro a la segona meitat del segle XV, p. 104.
13. Y. BARBAZA, Le paysage humain de la Costa Brava. Pars: A. Colin, 1966, p. 270.
14. AHG. Hospici. 302 (1688), 165 (1566) i 159 (1685).
15. Amb cadastres a la m, els masos del Pla de Girona sn de redudes di-
mensions, la mitjana s de 33,84 vessanes, fet que sha explicat per la bona qualitat de
la seva terra, J. BOADAS, Poblaci, ramaderia, conreus, rendiments i accs a la terra al
Pla de Girona, a principis del segle XVIII, Quaderns de la Selva, 1 (1984), p. 107-108.
superfcies on el bosc hi juga un paper important. Quant als masos
ms grans, es localitzen en zones amb predomini de la terra de bosc.
Daquesta mostra, els ms representatius sn el mas Taverner amb
1.200 vessanes (1768) i el Surs amb 1.720 (1758), els dos a Castanyet,
per de ms de 200 vessanes nhi ha 10: el mas Sarpey de 215 (Santa
Cristina dAro, 1534), el Maura, 228, el Costa, 235 i el Puig Amalric,
342,25 (Viladasens, 1698), el mas Albert de Bavi, 364 (Madremanya,
1567), que compta amb 300 vessanes de bosc, el mas Arnau, 386 (Santa
Maria de Cams, 1765), el Moret, 387,3 (Viladasens, 1698) i el Viader,
400 (Sant Jordi Desvalls, 1707). Si tornem a la classicaci dYvette
Barbaza, aquests grans masos correspondrien clarament als propietaris
rics, els quals disposen de 60 a 70 hectrees (274-320 vessanes).
Daquesta mostra, la zona litoral empordanesa est poc represen-
tada. Per tal dacostar-nos al mas empordans analitzem les super-
fcies de vint-i-quatre masos. Els nou masos de Josep de Caramany,
inventariats el 1671,
16
situats a Castell i Sant Pere Pescador, fan 120
vessanes de mitjana: els ms grans sn el cortal Caramany a Sant Pere
Pescador, amb 234 vessanes i el cortal de lEstanyol a Castell, amb 253,
per tamb nhi ha de petits: com el cortal vell o Ascot de 52 vessanes
a Sant Pere Pescador i el cortal de la Garriga a Castell dEmpries
amb 31. Els ms petits, integrats de manera general per terra conrea-
ble, mentre que els ms grans disposen duna superfcie important de
closa i daiguamolls. Si b per a un perode lleugerament posterior al
que aqu es tracta disposem de la superfcie de quinze masos situats
a la zona del Montgr, dels patrimonis Puig (1756)
17
i Carles (1762).
18

Els set masos dels Puig tenen, de mitjana, 169,57 vessanes, els vuit
dels Carles, 228 vessanes de mitjana. La mitjana del patrimoni Carles
queda desvirtuada per les 537 vessanes del Pinell, tot i que noms es
conreaven 185 vessanes, les altres eren ermes o destinades a terres de
pastura. Fet que era extensible a altres masos del patrimoni Carles
(mas Carles, Closa Pagesa i el mas Ral).
Per valorar convenientment la superfcie del mas no ens hem de
ar exclusivament de la superfcie total, ni de les mitjanes, hem de sa-
16. Arxiu Caramany de Cor. 172.2.1. Memorial ahont estan especicats los
bns que vuy t y posseheix lo illustre senyor Joseph de Caramany.
17. ADG. Arxiu Casa Carles: llibre 5. Puig (1756).
18. ADG. Arxiu Casa Carles: llig. 3. Patrimoni en general. Llibreta ahont quedan
notadas las heretats, pesas de terra de qu cada qual se composan, ab lo nmero de
vessanas y de qual qualitat sn, junt ab altres pesas de terra separadas conforme a
la estimaci se ha fet en lo present any 1762.
ber quanta superfcie conreable hi ha a cada mas, aquest s que s un
indicador able. Per als masos del patrimoni Puig situats a Torroella de
Montgr, segons el cadastre de 1716, la terra de sembradura representava
el 73,8% de la terra daquestes explotacions agrcoles, mentre que per
al conjunt del terme de Torroella de Montgr la terra de sembradura
era del 45,89%, per s que el 1757, la terra de sembradura arribava
en el patrimoni Puig al 84,2%, amb una forta reculada de lerm i la
closa (fet que coincideix amb la construcci del mas Nou de Puig).
19

Els masos situats fora del terme de Torroella de Montgr presenten
una altra proporci: al mas Tomass dAlbons la terra de sembradura
representa el 71,4% per 117 vessanes, al Vicens del Recs (Empries) del
55 al 65%, segons la canaci que usem, per un total de 194 vessanes
i el mas Puig de Fellines, noms el 28,4% per un total de 175,75 ves-
sanes. Fixar-se en la terra de sembradura dels masos no vol dir deixar
de banda les altres superfcies, vinya i olivar especialment, ni tampoc
la superfcie dels erms o closes, molt important per a pastures i per al
contingent pecuari daquests masos empordanesos, ni tampoc del bosc,
si b no disposem de prou indicadors per poder valorar, sucientment,
els usos, ni els ingressos provinents del bosc per aquestes explotacions.
La superfcie de conreu
En els inventaris post mortem dalguns masos, lescriv apunta la
superfcie de la terra de sembradura, sens dubte s una aproximaci, tot
i que no sempre descriu una pea rere laltra, sin que apunta all que
li diuen els que estan interessats que aquesta dada guri en linventari,
la vdua, els tutors, etc. Amb tot, lanotaci admet una lectura del que
s la terra conrohadissa o conreadissa, la terra susceptible de ser
sembrada, daltres vegades, quan encara no sha sembrat (linventari
es fa al mes de setembre i la terra s a punt per rebre la llavor) sens
dna la superfcie de guaret.
19. AHTM. Cadastre de 1716 i 1757. La comparaci amb el conjunt del terme,
Y. BARBAZA, Le paysage humain de la Costa Brava, taula XVIII-X.
TAULA 36
Superfcie de sembradura de masos de la vegueria estreta de Girona
(1586-1604), segons els inventaris post mortem
Mas Superfcie
de conreu
Superfcie
sembrada
Superfcie
de guaret
Referncia
Vidal de Vilafreser 10 v. 14/15 v. Gi-9, 417: 09/02/1588
Dalmau de Domeny 30 v. (15 v.) Gi-1, 859: 21/05/1586
Gnech de Campllong 50 v. 19 v. Gi-3: 488: 03/04/1594
Mart de Mediny 20 v. Gi-8: 416: 06/01/1591
Compte de Vilob 40 v. 21 v. Gi-3, 488: 15/02/1593
Torre Escales de Sant Pon 22 v. Gi-3, 488: 27/09/1593
Noguer de Sant Mart de
Llmena
25 v. Gi-1, 984: 20/09/1589
Bohil de Riudellots 26 v. Gi-9, 417: 11/01/1587
Mut de Salt 28 v. Gi-1, 859: 15/01/1587
Ros de Jui 60 v. (30 v.) Gi-1, 859: 21/05/1586
Tallada de Sant Mart de
Llmena
30 v. Gi-7: 352, 07/04/1604
Joeria del Bisbe de
Domeny
75 v. Gi-11, 273: 6/04/1594
Entre parntesis, superfcie suposada.
Dels onze masos dels quals disposem daquesta informaci per
als darrers anys del segle XVI, dedum que la superfcie de sembradura
va dun mnim de deu vessanes a un mxim de trenta, en qu vuit
estan entorn de les vint. Sens dubte, dimensions redudes pel que fa
a la terra de sembradura. Lexcepci ve representada per la Joeria
del Bisbe de Domeny amb setanta-cinc vessanes de sembradura, si s
correcte linventari, val a dir que naporta proves que s aix, ja que
disposa de tres parells de bous, de tres parells darades i de tres jous,
estem davant dun gran mas pel que sn les dimensions habituals del
pla de Girona.
20
Del que consta als inventaris, tamb queda clar que practiquen
una rotaci biennal i que els masos disposen dun parell de bous com
a mnim. Qu se sembra? Majoritriament, com tornarem a veure
ms endavant, blat i mestall. En linventari del mas Compte de Vilob
(1593) la terra de sembradura de forment s de quinze vessanes, sis
sn sembrades despelta i de civada: hem de pensar que aquesta s la
proporci entre el cereal panicable i el cereal per a pinso?, s a dir,
20. AHG. Girona-11, 273: 6 dabril de 1594.
una proporci de cinc a dos. Sabem, daltra banda, que el mas disposa
duna quarantena de vessanes ms entre herms, bosch y brugueras,
21

linventari no ens diu res del que poden aportar aquestes vessanes, si
ms no es fa difcil de quanticar. Al mas Gnech de Campllong, la
proporci s de divuit vessanes sembrades de forment, per una sola
de civada. Una vegada ms, no sabem qu aportaven les altres terres
heremas y boschoses.
22
Per a un perode immediatament posterior disposem duna mos-
tra centrada en dos mbits geogrcs diferents: la vegueria estreta de
Girona i lEmpord, i en la presentaci de les dades hi hem introdut
una altra columna: el nombre de bous. Les dues zones apareixen en
quadres diferents perqu considerem que obeeixen a dinmiques agr-
coles distintes. En aquesta mostra de masos de la vegueria estreta de
Girona la superfcie sembrada s superior a les vint vessanes que veiem
de mitjana en el quadre anterior i arriba prop de les trenta-cinc. No
volem anar ms enll. Sn noms nou masos.
TAULA 37
Superfcie de sembradura de masos de la vegueria estreta de Girona
(1634-1647)
Mas Nombre
de bous
Superfcie Referncia
Sembrada Guaret
Geron de Mediny 2 25,75 v. Gi-9, 565: 30/06/1633
Bonet de Fla 2 27,00 v. Gi-9, 565: 07/06/1638
Ribas de la Torre, Bordils 3 43,00 v. Gi-3, 637: 29/02/1647
Renart, Aiguaviva 4 31,00 v. Gi-9, 565: 31/01/1635
Rexach, Campllong 4 25,00 v. Gi-2, 838: 27/02/1639
Ferrer, Pla de Girona 5 40,00 v. Gi-2, 838: 23/05/1644
Subir, Fornells 5 41,50 v. 4,00 v. Gi-9, 565: 29/11/1634
Casa Mosqueres,
Celr
6 43,00 v. Gi-9, 565: 16/04/1637
Torre Nova de Fontajau 8 34,00 v. 80,00 v. Gi-9, 565: 05/11/1634
Per a lEmpord disposem duna mostra de dinou masos. Les
superfcies, tant les sembrades com les que estan en guaret en el mo-
ment de prendre linventari, apunten cap a ser superiors, especialment
els cortals o masos en terra de cortals; per tamb nhi ha cinc que
21. AHG. Girona-3: 488, f. 577.
22. AHG. Girona-3: 488, f. 683.
disposen de menys superfcie, sembrada o en guaret, que els del pla
de Girona. La mitjana de les superfcies sembrades s de 46 vessanes
per mas, 37,5 si deixem de banda els dos darrers masos. Per aquesta
mostra, els masos empordanesos, pel que fa a les terres de sembradu-
ra, sn manifestament ms grans. De la columna del nombre de bous
o danimals de tir, sembla que es pot deduir que hi ha una relaci
dun bou per cada deu vessanes de terra de sembradura: aix s aix,
almenys, per als masos ms grossos. Hi tornarem quan ens referim
directament al pes i el lloc del bestiar en els masos.
TAULA 38
Superfcie de sembradura de masos de lEmpord (1614-1642)
Mas Nombre
de bous
Superfcie Referncia
Sembrada Guaret
Cortal lo Castell 1+1 50,00 v. Ca, 1285: 15/10/1631
Moll de Sant Silvestre 1+2 15,00 v. Ca, 2009: 22/03/1614
Surell, Torroella de Fluvi 2 56,00 v. Ca, 1376: 27/04/1637
Cabanes, Cuny (Serra) 3 28,00 v. Mon, 134: 04/12/1622
Simon, lOliva (El Far) 3 24,00 v. 21,50 v. Ca, 1375: 12/01/1631
Puig, Cinc-claus 3+2 40,00 v. 60,00 v. Ca, 1376: 19/11/1641
Cornell, Vila-sacra 4 18,00 v. Ca, 1375: 10/03/1633
Cors, Montir 4 21,00 v. Ca, 1375: 10/11/1636
Concas, Viladamat 4 31,00 v. Ca, 1300: 13/02/1627
Castell de Pau 4 41,50 v. Ca, 1232: 12/03/1620
Puigllobet, cortal, Castell 4 37,50 v. Ca, 1285: 22/04/1630
Vda. Gurdia, Sant Joan Sescloses 4 50,00 v. Ca, 1285: 27/04/1630
Donadiu, Rabs Empord 5 22,00 v. Pe, 569: 25/06/1624
Homas, Marz 5 34,00 v. Ca, 2069: 27/10/1641
Adelat, casa, Forti 5 45,00 v. Ca, 2069: 18/04/1642
Raset, cortal, Castell 5 43,00 v. Ca, 1375: 07/01/1637
Casa Vidal, Vilamacolum 7 59,00 v. Ca, 1285: 28/10/1629
Barrera, Sant Joan Sescloses 8 82,00 v. Ca, 2069: 20/03/1638
Cortal Savarrs, Castell 8 87,00 v. 90,00 v. Ca, 1300: 12/05/1627
Amb relaci a uns quants anys ms tard, disposem duna altra
informaci que pot acabar darrodonir la imatge dels masos, de les
diferncies i de les dimensions. Es tracta dexplotacions agrries de
Vilanova de la Muga i de la parrquia de Peralada que han estat tallats
per pagar la taxa del batall els anys 1644 i 1646. En establir la taxa a
pagar els masos queden jerarquitzats segons el nombre de parells, no
pas per la seva superfcie. Saprecia com els de Vilanova de la Muga
sn de dimensions ms grans, i a Vallgornera hi predomina el mas
ms petit amb un sol parell per llaurar. Es tracta, en tot cas, de terres
de bona qualitat. Sembrades a ra duna quartera de blat o dordi per
cada vessana de sembradura i de dues quarteres si la sembradura s
de civada.
TAULA 39
Masos de Vilanova de la Muga i parrquia de Peralada, 1644 i 1646,
segons els parells per llaurar
Parells Vilanova
de la Muga
Puigbarutell La Garriga Vallgornera Total masos
1 4 1 5 10
2 8 2 2 2 14
3 7 2 9
Total 19 5 2 7 33
Font: ADPO. 3J552.
Que a lhora daproximar-se a la superfcie del mas es xaven,
bsicament, en la de la terra de sembradura en tenim una bona mos-
tra en aquesta anotaci duna documentaci de la casa Bassedes de
Figueres, de la dcada dels anys quaranta del segle XVII. Es tracta duna
nota Si acs la heretat que tinch a Figueres he de dividir en dos he-
retats se a de dividir en esta forma. Una divisi que es feia atenent
a la superfcie de sembradura, partint duna rotaci biennal, per que
disposava tamb de vinya, dolivar, i de superfcie de pastures. Una
mena dunitat ideal.
Primer: el mas Bassedas, scituat en lo Garrigal y junt ab los cor-
rals, paller, casa, coniller, quint, prat y viver. Divisi de camps, los
quals lo qui amena junts se ajan de sembrar ab una anyada. Disposa
la divisi de les parcelles en dos grups de camps: duna banda, vuitanta
vessanes: un grup de parcelles de quaranta-una i un altre de vint-i-nou.
De manera que cada any eren sembrades quaranta vessanes. Aquest
mas contindria tamb una vinya, un olivar, una costa, dos corrals, un
prat i viver, un hortet i lo aiguardenter.
Laltre mas, estaria format per lo capms de la altre parti de
heretat ha de sser la casa, stabler y paller que tinch dins la vila en
lo carrer den Oliva, ab las terras segents ax: vint-i-cinc vessanes de
sembradura i un altre lot de vint. La resta de possessions: una vinya,
dos olivars, especica que falta un prat, una era, i del corral gran
li ajau de dar cada any ab dos partits iguals fems: 50 carretadas, i
encara: puga fer mitja vesana de ort als Senrasos.
23

En vista de tot plegat, quina s la superfcie mnima del mas?
La resposta hauria de tenir en compte molts parmetres de qu no
disposem (composici del nucli familiar, qualitat de la terra de con-
reu i de no conreu, ingressos alternatius al mas, etc.), amb tot, del
que portem dit ns ara hi ha alguns elements que sembla que s
possible deduir:
La mitjana de la superfcie dels masos se situa entre cinquan-
ta i cent vessanes (10,94 i 21,87 ha), s inferior a les terres del pla i
vegueria estreta de Girona i superior a les terres de la Selva i tamb
de lEmpord.
La superfcie del mas destinada a sembradura considerada m-
nima se situa entorn de les vint vessanes (4,37 ha), que en una rotaci
biennal, si s que realment ho era, vol dir disposar duna superfcie
mnima de quaranta vessanes (8,75 ha) de terra. Si considerem que la
majoria de masos tenen altres superfcies dedicades a conreus arbustius
o arboris (i les dependncies del mas ho testimonien clarament tal
com veurem tot seguit), aix com a erms, pastures i boscos, sarriba a
la mitjana considerada en el primer punt.
Aquesta superfcie mnima del mas, per treballar-la convenient-
ment necessita, com a mnim, un parell de bous. La relaci sembla
que va dun cap de bestiar bov per cada deu vessanes de sembradura.
Les dependncies del mas
La casa i les dependncies del mas en els segles XVI i XVII sam-
plien, com tamb les terres treballades. Lembelliment dels masos,
amb la presncia darcs conupials,
24
ha estat considerat per la his-
toriograa de nals del segle XIX un signe del triomf del mas so-
bre el castell com a resultat de la de les guerres remences. El
cert s que les cronologies daquest embelliment no sn generals ni
precises. Lengrandiment i la imposici dun model de mas amb la
sala
25
com a eix vehiculador i articulador de les diferents estances
23. ADPO.3J552, f. 80.
24. Vid. J. PELLA Y FORGAS, Historia del Ampurdn. Barcelona: L. Tasso y Sena,
1883, p. 700, nota 2.
25. J. MONER, Lestructura tipolgica del mas: els precedents medievals, Qua-
derns. Centre dEstudis comarcals de Banyoles, 19 (1998), p. 131-136. J. MONER, La sala
com a eix vertebrador de levoluci tipolgica del mas. Dins M. T. FERRER, J. MUTG, M.
RIU (eds.), El mas catal durant ledat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII), p. 263-278.
s una realitat dpoca moderna, la cronologia i la seva geograa estan
encara, tamb, per determinar amb documentaci escrita.
26

Lestudi duna mostra de vuitanta-sis masos, descrits a partir din-
ventaris post mortem, situats a la vegueria estreta de Girona, entre 1561
i 1601, majoritriament la mostra est centrada entre 1571 i 1599,
perode per al qual disposem de la descripci de vuitanta-un casos,
s una base sucient per descriure la composici i distribuci interna
del mas.
27
s sabut que els escrivans descriuen, sobretot, els bns mo-
bles, les estances les apunten en la mesura que formen litinerari de la
descoberta dels bns mobles.
28
De fet, quan sha de fer un encant, sn
els bns mobles els que sn encantats, no les estances.
29
Amb tot, s
J. MONER, La masia: una arquitectura singular, dins R. CONGOST, P. GIFRE, A. GONZLEZ,
R. LLUCH, E. MALLORQU, J. MONER, R. RIPOLL, E. SAGUER, La masia catalana. Evoluci,
arquitectura i restauraci. Figueres: Brau, 2005, p. 76-86.
26. El punt de vista dels arquitectes ha estat recollit per Jeroni Moner: Puig i
Cadafalch el situa en el segle XIV, armaci una mica agosarada. Dans, ms prudent,
i amb ms casos estudiats, considera que s al segle XVI quan la major part dels masos
construts ja tenen els tres cossos i la sala al pis. El fet indiscutible s que des del se-
gle XVII en endavant prcticament tots els masos de nova planta parteixen daquesta orga-
nitzaci estructural i la majoria de les construccions anteriors masos o rehabilitacions
daltres edicacions lhan assolit duna manera o duna altra, (J. MONER, Lestructura
tipolgica, p. 130-131). En un estudi ms recent, lautor ha mostrat moltes precau-
cions: El nom de sala per designar aquest espai en els inventaris espai cada vegada
ms representatiu del mas i on hi haur els mobles ms importants de la famlia no
es donar ns ben entrat el segle XVI, a falta de conixer (per part daquest autor) ms
documentaci que ho ratiqui, ms endavant, en la mateixa lnia escriu: Pel que fa als
mostraris efectuats ns avui, es pot constatar que a principis del segle XVI i en molt
menor grau o amb molts dubtes, a nal del segle XV ja hi ha un nombre considerable
de masos amb sala central construts de nova planta, mentre que a la resta del segle XVI
i al XVII sn molt ms nombrosos els masos reformats afegint-hi un cos, per tal dobtenir
el mateix resultat, si b els estudis actuals no sn prou exhaustius per fer armacions
gaire rotundes (J. MONER, La masia: una arquitectura singular, p. 80-81 i 82).
27. Hem utilitzat, per facilitar la recerca, els llibres dinventaris de les segents
notaries de Girona: Girona-1, 762, 833, 859, 984; Girona-3: 318, 375, 376, 488, 489;
Girona-8: 373, 416; Girona-9: 283, 417; Girona-10: 384; Girona-11: 273.
28. Una mostra de lescrupulositat del notari en la descripci la trobem en lin-
ventari del mas Fuster de Riudarenes (18 dagost de 1584) quan sanota: tem, tres
portes, les dues sn de cambras, laltre s lo graner, tancades ab clau, les quals claus
t preses Joseph Llaudes, y per no tenir les claus no avem pogut pendre inventari de
lo que era dintre de dites cambres y graner (AHG. Girona-9, 417). Ms endavant ser
descrit el mobiliari i el contingut del graner.
29. No tot, per, apareix esmentat. Jaume Codina, que nha vist de tota mena
dinventaris, diu: Pensem que un inventari s exhaustiu i ho recull tot, per no sabem
qu calava tota aquesta gent en un moment donat. Un inventari s una instantnia
dun moment real, J. CODINA, Els pagesos de Provenana (984-1807). Societat i econo-
mia a lHospitalet pre-industrial, I. Barcelona: Ajuntament de lHospitalet de Llobregat/
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1987, p. 535. Una ressenya, N. SALES, Inventaris
post-mortem, LAven, 92 (abril 1986), p. 54-57.
lnic indicador, amb les omissions i els descuits que hi puguin haver,
per saber, amb una certa base dedigna, els espais del mas. La mostra
est integrada per masos que el mateix escriv considera com a tals,
o b perqu es disposa de documentaci parallela que ho assegura (a
vegades la documentaci parla dheretats, o de torres). Shan deixat de
banda les cases de pags de nuclis urbans perqu tenen una altra orde-
naci i, sobretot, els impediments de lespai limitat a les ampliacions.
Lespai daccs al mas t una gran importncia. Lera no sempre
s citada per lescriv, si no s que hi ha algun element moble per des-
criure; lhabitual s que el mas disposi de porxo (vint vegades esmentat
a la mostra) o, el que s ms corrent, dentrada (apareix setanta-nou
vegades), que fa de distribudor cap a les dependncies de la casa i
tamb de magatzem de la majoria de les eines (hi trobem des de jous
i tota mena deines de m, ns a arades, rascles, tamborells, carretes,
etc., a ms de piles doli, estables
30
o trulls
31
). El paper de distribuci
que fa la sala en les dependncies superiors del mas, el juga lentrada
a la planta que s la base doperacions de les feines diries i tamb
el magatzem, alhora que fa de distribudor de les dependncies de
la planta. En vista dels inventaris apareix com un espai duna gran
importncia.
32
Immediatament trobem lespai destinat al bestiar, amb una no-
menclatura que va destables (quaranta-quatre vegades citats) o corts
(quaranta-dos esments), en canvi els corrals, ms especcs per a bestiar
ov i capr, noms apareixen en la mostra trenta-una vegades, i encara
solen ser dependncies annexes al cos principal del mas.
Si lespai destinat al bestiar s important, tamb ho s el reservat
a la transformaci del ram i de loliva. Tot i els problemes semntics
en qu sol incrrer lescriv, celler i trull acostumen a ser sinnims:
sespecica, com a molt, celler de loli o botiga de loli. El celler apareix
esmentat en setanta-quatre casos i el trull noms en onze; la veritat s
que, quan sanalitza la descripci del celler, poques vegades aquest
s nicament dedicat a la transformaci del ram; s tina (en els anys
30. Al mas Teixidor de Marts: AHG. Girona-1, 984 (1588-1601): 25 doctubre
de 1596.
31. Un orri de fer oli ab tinell al mas Masses de Gases (AHG. Girona-8, 372:
3 de mar de 1574); tamb al mas Berenguer de Sant Jordi Desvalls (AHG. Girona-8,
373: 3 de novembre de 1575); al mas Veguer de Sant Jordi Desvalls trobem una mola,
(AHG. Girona-8, 373: 8 de maig de 1580) i al mas Joher de Fla un trull amb la tra-
muja a la entrada (AHG. Girona-3, 375: 6 de juny de 1580).
32. Lentrada, no s, com al Prat de la primera meitat del segle XVI (J. CODINA,
Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat: 965-1965. Granollers: Montblanc, 1966,
p. 71), espai de menjador, cap vegada no hem trobat referncia a una taula a lentrada.
de la mostra apareixen indiferentment tines de fusta i tines de pedra),
s celler amb btes i carretells i s espai de premsa, com tamb apa-
reixen els norris i ns en alguns casos sespecica lexistncia de moles,
i ms sovint, les piques de pedra per a contenir oli. Una vegada ms,
el carcter policultural del mas queda evidenciat a partir daquestes
estances.
TAULA 40
Diferenciaci de lespai del bestiar. Estables i quadres, 1573-1599
Data de
linventari
Mas Estables i quadres per a
Bous Mules Porcs Ovelles
28/5/1573 Negra de Llor x x x x
7/6/1573 Onyar de Vilarroja x x x x
12/6/1573 Onyar de Vilarobau x x x x
2/8/1573 Ferro de Bordils x x x
21/6/1574 Enric de Sant Medir x x x x
3/1/1576 Vidal de Quart x x x
15/1/1576 Massa dAiguaviva x x x
23/12/1576 Deulonder de mont (Quart) x x x
8/5/1580 Veguer de Sant Jordi Desvalls x x
14/9/1580 Prat de Taial x x x
1585 Motger de Cartell x x x x
11/3/1585 Gordey de Montcal x x x
22/9/1585 Ribas de la Torre de Bordils x x x
6/8/1585 Negra de Campllong x x x x
21/5/1586 Ros de Jui x x x x
15/1/1587 Mut de Salt x x x
31/7/1588 Valls de Celr x x x
22/11/1588 Vidal de Madremanya x x
22/12/1588 Palah de Palausacosta x x x x
10/9/1589 Noguer de Sant Mart de Llmena x x x x
13/3/1590 Guilana de Sarri x x x
15/9/1590 Gordey de Montcal x x
2/11/1590 Carri demont de Domeny x x
29/4/1591 Pefarrer de Campllong x x x
9/9/1591 Dalmau de Vilablareix x x x
12/12/1591 Barcel de Montjuc (Sant Feliu) x x x
25/2/1592 Crosa de Salitja x x x
15/2/1593 Compte de Vilob x x
18/7/1593 Vendrell de Vilablareix x x
27/12/1593 Torre Escales de Sant Pon x x x
3/12/1594 Gnech de Campllong x
14/9/1596 Motger de Cartell x x x
Data de
linventari
Mas Estables i quadres per a
Bous Mules Porcs Ovelles
26/10/1596 Saur de Riudellots x x x
25/10/1596 Teixidor de Marts x x
16/3/1598 Pujol del mas de Bordils x x
13/9/1599 Oliveres de Salitja x x x x
Font: AHG. Not. Girona-1, 762, 833, 859, 984; Girona-3: 318, 375, 376, 488, 489; Girona-8:
373, 416; Girona-9: 283, 417; Girona-10: 384; Girona-11: 273.
Sens dubte, lespai ms citat en els inventaris s la cuina, vuitanta
vegades sobre vuitanta-sis casos. I encara quan no lha citada sha de
tractar dun error de lescriv. Daqu la precauci amb qu shan dusar
aquestes dades. Al costat de la cuina, acostuma a haver-hi el pastador
(esmentat en vint-i-dos casos) i el rebost (citat noms cinc vegades).
Si la cuina s important, els arquitectes ens han explicat que all que
marca el mas modern s la sala en la mesura que suposa una dife-
renciaci de lespai de cuina i de lespai de menjador, tot i que la sala
s molt ms que el menjador. La realitat s que aquesta dependncia
apareix citada en setanta-un masos i el menjador en catorze, noms
tres vegades en la descripci del mas consten sala i menjador com
a dues estances diferenciades, aix pot suposar que sala i menjador
siguin estances extrapolables. Durant la segona meitat del segle XVI
la sala apareix citada una quantitat de vegades sucient, en aquesta
mostra, per poder establir que la seva presncia s gaireb absoluta:
lespai de sala, menjador per a les grans ocasions, distribudor, pea
central del mas modern, apareix clarament en aquest perode.
33
s clar
que lescriv, a vegades, anota amb precauci el nom de lestana: al
mas Batlle de Llampaies (24 de juliol de 1561),
34
lescriv escriu sala
o menjador, pot ser que sigui quan es comena a contemplar aquesta
dependncia al mas (s el primer inventari de la nostra mostra), al
mas Verdaguer de Sant Gregori (3 de setembre de 1573)
35
hi ha un
menjador que dna a lentrada del mas i a una sala i menjador del
primer sostre: en aquest cas la sala com a element ordenador de les-
pai superior hi s evident, fet que tamb trobem al mas Vidal de Ma-
dremanya (22 de novembre de 1588)
36
on hi ha un menjador de baix
33. Al Prat, J. CODINA, Delta del Llobregat, p. 71, diu que durant la primera
meitat del segle XVI, el pis superior sha generalitzat com a mesura de precauci a causa
de les pujades de laigua. Daltra banda, apunta: La sala, dita ms rarament menjador,
manca en els masos petits.
34. AHG. M. Renart, Girona-1, 762.
35. AHG. A. Vilaplana, Not. Girona-1, 859 (1571-1588).
36. AHG. P. Gal, Not. Girona-1, 984 (1588-1601).
i la sala, suposadament al pis; el mateix es repeteix, per exemple, al
mas Guilana de Sarri (13 de mar de 1590)
37
amb el nom de sala o
menjador. En tots aquests inventaris all que s com en descriure
la sala s el mobiliari: una taula llarga amb dos bancs a banda i ban-
da, hi s en tots, per, a banda de la taula i els dos bancs, a la sala
hi ha tot all que est relacionat amb la roba i parament de la llar,
per tamb caixes (on hi pot haver roba, roba de llit, per tamb la
documentaci de la casa: en dinou inventaris hem trobat referncies a
la documentaci del patrimoni, repartida, gaireb a parts iguals, entre
la sala i la cambra on mor lhereu) i ns i tot sacs de gra: es repeteix,
amb altres funcions, ls que sen fa de lentrada en lespai inferior.
Durant la segona meitat del segle XVI, segons aquesta mostra, la
sala apareix mencionada en un nombre important de masos. La font
usada no permet cap aproximaci a la cronologia de la implantaci
daquesta dependncia, amb els inventaris a la m noms podem cons-
tatar que en la segona meitat del segle XVI se nesmenta la presncia
arreu de la vegueria estreta de Girona perqu puguem parlar dun
fenomen general. Saber des de quan va esdevenir una part de la casa
s una qesti que requeriria una altra informaci (posem per cas
disposar dun nombre signicatiu de tabes de construcci/ampliaci de
masos) que, de moment, no hem pogut trobar. Daltra banda, en cases
de poble, dels qui shavien signicat dins la pagesia i havien ascendit
socialment, no sols trobem descrits en els inventaris una sala, sin que
en trobem dues, s el cas de la casa Covers de Riudarenes (17 de juny
de 1591),
38
duna famlia de donzells: una sala gran de la casa que s
al capdemunt de la scala i una sala nova.
Lespai del descans, en contra del que es podria suposar, s poc
important en relaci amb el conjunt del mas. A la mostra, la mitjana
s 2,97 cambres per mas. Sens dubte, hi ha altres espais que podrien
fer la mateixa funci, per amb llits parats noms hem trobat aquests.
Es tracta dunes situacions molt variades, des donze masos en qu
noms sesmenta una cambra, dinou que en citen dues i vint-i-quatre
tres; a partir de quatre cambres nhi ha disset, i de cinc noms cinc,
de sis cambres nhi ha dos i de set noms una. Hi ha alguns casos en
qu lescriv noms anota el plural cambres sense donar cap ms
detall. No voldrem deixar passar aquesta dada del nombre de cambres
sense fer alguns comentaris. En primer lloc, la mostra denota la gran
37. AHG. P. Gal, Not. Girona-1, 984 (Inventaris 1588-1596).
38. AHG. P. Gal, Not. Girona-1, 984 (1588-1596). La casa disposa tamb, com
a carcter notori, duna cambra dita del bisbe i una altra dita dels frares.
diversitat de masos existents: des de petits i molt petits ns a molt
grans: duna a set cambres.
Si lespai destinat a la transformaci del vi i loli hem dit que era
important, no podem deixar de banda el graner, sovint situat a la part
superior de la casa. s citat en quaranta-vuit masos, per de sacs de
gra o de gra en altres llocs de la casa tamb en trobem.
39
Finalment,
el terrat sesmenta en tretze casos, en alguns dels quals fa la funci
de graner.
Del que acabem de dir, podem treure la conclusi principal que
assistim, en el segle XVI, a lampliaci en horitzontal del mas a partir
dun cos inicial, en qu lentrada i la sala tenen un paper de primer
ordre en la distribuci de la planta i del pis. A banda daix hi ha
quatre consideracions ms a fer:
1. La separaci del bestiar en corts, estables (estableries) o corrals
implica una ampliaci de les estances de la planta baixa de la casa,
alhora que una presncia de bestiar estabulat, majoritriament gros
(bestiar de tir), per tamb bestiar porc. Tot plegat pressuposa un
major aprotament de les dejeccions i un millor adobament de la terra
campa, les carretes i tamborells, que faciliten el transport dels fems
als camps, sn presents gaireb a tots els inventaris. Pot pressuposar
aix una millora a lhora dadobar la terra? Sens dubte. Deduir daix,
per, una millora en els rendiments de la terra, amb les dades de qu
disposem, com veurem ms endavant, s agosarat.
2. Es produeix una diferenciaci entre lespai dels amos i el dels
masovers. Signicativa daquesta diferncia s la manera com lescriv
ho escriu en linventari del mas Candell de Santa Cristina dAro el 1590
quan identica, a diferncia de les altres estances, la del joer. Encara
no dos anys ms tard, un altre inventari del mateix mas especica
clarament la cambra del joer i la dels senyors.
40
Els propietaris sn
denits com a senyors. Un pas ms en aquesta diferenciaci de lespai
entre propietaris i masovers, en el cas de compartir mas, la trobem
al mas Agust de Bordils (18/10/1643), ja fora de la mostra que estem
analitzant, quan en la descripci apareix la casa del joer contigua a
dita casa de Agust, que dormen los fadrins,
41
es tracta duna depen-
dncia annexa al mas principal, resultat duna ampliaci en horitzontal.
39. Al Delta del Llobregat, el graner a les golfes s una novetat de la darreria
del segle XVI, all on no hi ha graner, les diferents estances de la casa fan la funci de
graner, J. CODINA, Delta del Llobregat, p. 94.
40. AHG. Not. Girona-7, 352: 27/11/1590; Girona-1, 984: 22/02/1592.
41. AHG. P. Casadevall, Not. Girona-9, 566.
TAULA 41
Referncia a cambres de mossos o fadrins, 1561-1599
Data de
linventari
Mas Estances Llits
24/7/1561 Mas Batlle de Llampaies 1 2
14/4/1567 Mas Prat de Taial 1 2
21/6/1574 Mas Enric de Sant Medir 2 2
3/1/1576 Mas Vidal de Quart 1 2
21/10/1576 Mas Rovira dEstanyol 1
11/3/1585 Mas Gordey de Montcal 2 3
1/6/1585 Mas Pedr de Domeny 1 2
22/9/1585 Mas Ribas de la Torre de Bordils 2 3
21/3/1586 Mas Ros de Jui 1 1
15/6/1586 Mas Salvany dAiguaviva 1 2
5/1/1587 Mas Mut de Salt 1 1
22/12/1588 Mas Palah de Palausacosta 1
20/9/1589 Mas Noguer de Sant Mart de Llmena 1 2
13/3/1590 Mas Guilana de Sarri 1 2
15/9/1590 Mas Gordey de Montcal 2 3
9/9/1591 Mas Dalmau de Vilablareix 1 2
15/11/1595 Mas Simon de Montjuc 1 1
13/9/1599 Mas Oliveres de Salitja 1
Font: AHG. Not. Girona-1, 762, 833, 859, 984; Girona-3: 318, 375, 376, 488, 489; Girona-8:
373, 416; Girona-9: 283, 417; Girona-10: 384; Girona-11: 273.
3. La progressiva presncia duna estana dedicada als mossos
i fadrins, de vegades no del tot diferenciada daltres espais, com per
exemple la cambra del trull hont dormen los mossos del mas Concas
de Viladamat (13 de febrer de 1627), si b denota una activitat que
requereix la presncia dels mossos tamb de nit, apunta la proximitat
entre lactivitat laboral i lespai de descans. Per, sobretot, assenyala
que el mas compta amb personal assalariat x.
4. La presncia despais destinats a lelaboraci i la conservaci
de loli i del vi. A banda de dos alambins petits al mas Verdaguer de
Sant Gregori per afer ayguaros (3 de setembre de 1573),
42
dun altre
al mas Masses de Gases (3 de mar de 1574),
43
duns alambins a la
cuina del mas Valls de Celr (31 de juliol de 1588),
44
dun altre al mas
42. AHG. Not. Girona-1, 859 (1571-1588).
43. AHG. Not. Girona-8, 372.
44. AHG. Girona-10, 384.
Palah de Palau-sacosta (12 de desembre de 1588)
45
i duns alambichs
a la cuina del mas Pefarrer de Campllong (29 dabril de 1591),
46
lha-
bitual s que hi hagi un celler: espai destinat a la tina, de fusta o de
pedra, amb alguna referncia a premses, i el trull, amb les moles i les
piques per a contenir loli.
EL CREIXEMENT DEL MAS
Hem apuntat que durant els segles XVI i XVII, el mas augmenta
la seva superfcie. Ara es tracta de veure com s possible aquest crei-
xement dels masos, tot tenint present que es pot fer a costa de lerm,
la closa, les terres humides o altres masos.
El mas Roca de Fontajau
El mas Roca de Fontajau, al pla de Girona, s el cas dun creixe-
ment continuat ns a la seva desaparici per manca de descendncia
en la lnia successria principal. Tot i que els talls cronolgics que
hem efectuat suposin un augment lineal del mas, no sempre s aix.
El creixement sha fet a costa daltres i amb lobtenci dun establi-
ment sobre els aigualleixos del Ter, a banda del control de laigua de
dos torrents.
La primera referncia a lestat del mas la trobem en el capbreu
del mas Roca de Fontajau a favor de labat de Sant Pere de Galli-
gants efectuat el 7 de juny de 1351.
47
En aquest capbreu es confessa
la condici dhome propi i soliu de labat,
48
el mas, les cases, lera i el
quint, el que seria el capms, que en total suposen cinquanta-dues
vessanes, i que afronta amb el riu Ter a migdia. A ms del capms
confessa que posseeix per labat una pea de quaranta-dues vessanes,
una vinya de sis vessanes i una coromina de vint-i-sis jornals de bous,
equivalents, segons els capbreus de Cass, Campllong i Fornells, a
cinquanta-dues vessanes. Per aquestes cent cinquanta-dues vessanes
est obligat a la prestaci de tasca, delme i calcatura que s equivalent,
segons el capbreu, a la tasca. Tamb sespecica que de la calcatura
sen fan tres parts: una per labat de Sant Pere de Galligants, una pel
47. ADG. Roca de la barca. Llibre ahont estan continuats tots los actes del arxiu
de casa Roca de la Barca, 232 folis.
48. El 10 de les calendes de desembre de 1325, labat de Sant Pere de Galligants
havia denit leixorquia a Bernat Roca, que actuava en nom de la seva muller Aldonsa,
per 260 sous.
rector de Sant Pon, en lloc de la primcia, i la tercera part s pel
mas Roca. A ms de lanterior, confessa el batlliu de sac del lloc pel
qual rebr redelme, per no percebr res pels llusmes i foriscapis.
49

Encara confessa, com a homes propis que sn del mas, que estan en
possessi duna pea de cinc vessanes, tinguda a senyoria directa dun
dels dotze llocs presbiterials del captol de la seu de Girona. Tamb
confessa que posseeix la barca de passar el riu Ter, segons lestabliment
concedit per la batllia general de Catalunya, amb prestaci anual de
dos capons. El capbreu no sacaba encara aqu, sin que confessa que
pel mas estan obligats els seus possessors a pagar seixanta-tres sous
de censos per Sant Pere del mes de juny, aix com al pagament duna
alberga que havia estat reduda el 1320. Lexemple del capbreu del
mas Roca de Fontajau efectuat just desprs de la pesta negra recull
la varietat de senyories directes sobre el mas, un mas que disposa de
cent cinquanta-set vessanes de terra, la major part sota labat de Sant
Pere de Galligants, una petita pea per aquesta instituci del captol
de la seu i, nalment, la barca per la batllia general. Anem a veure
com evolucionen aquestes relacions entre domini directe i domini til.
Del 30 doctubre de 1598 data un nou capbreu en el qual rati-
quen els termes de lanterior. s a dir, al cap de 247 anys es fa un
nou capbreu per raticar la condici dhomes propis del mas, ja que
shavia produt un casament amb una pubilla i Francesc Valls, lies
Roca, que s qui ha entrat al mas en casar-se, s qui confessa la con-
dici dhome propi. Apareixen les mateixes possessions i se nafegeix
una altra: de cinquanta o seixanta vessanes de terra de la qual no se
sap (o es diu que no es coneix) el senyor directe: no sabem per quin
senyor, es tracta dun erm o arenal a la parrquia de Fontajau. Les
terres del mas samplien: ara estem entre dues-centes set i dues-centes
disset vessanes. I els censos, tasques, delmes i calcatura queden re-
duts com a resultat del conveni, resultat dun plet, entre labat de Sant
Pere de Galligants i el senyor til del mas del 23 de febrer de 1563;
els pagaments proporcionals a la collita sn reduts a pagaments xos
anualment: un cens de deu mitgeres de forment i deu dordi segons
la mesura de Girona, quaranta-un sous per Sant Pere i Sant Feliu, el
manteniment de la condici dhomes propis pel mas i lobligaci de
pagar pels llusmes i els foriscapis. La reducci del delme a qu havien
arribat amb labat fou conrmada per un decret apostlic lany segent.
El cens pel batlliu es mant en quaranta sous i dues oques i vint-i-un
49. La concessi de la batllia va ser feta per primera vegada el 7 dels idus de
gener de 1217 per labat de Sant Pere de Galligants (ADG. Roca de la barca. Llibre
ahont estan continuats tots los actes del arxiu de casa Roca de la Barca, f. 30v i 31r).
sous i quatre diners per Sant Vicen, per la reducci de lalberga es
paguen un sou i quatre diners a cada monjo del monestir i dos sous
i vuit diners a labat. El llibre mestre no especica quant va pagar el
mas per aquesta reducci, sens dubte, a la llarga, molt beneciosa. Amb
tot, haurem de convenir que el mas havia hagut de fer front ns que
es fu lesmentada reducci al pagament del delme, tasca i calcatura
de totes les terres del mas, ns al 1563!
Pel que fa a la barca de Fontajau, del dret de passar en barca de
Constestins ns al Pont Major, disposem de reestabliments de la barca
el 1314 i el 1321, alleguen que els havien robat els ttols y perduts
en lo citi de Gerona fet per los francesos. Lestabliment s fet de nou
en attenci de tant temps que no y ha memria de hmens al
contrari tenian y possehian quieta y passcament barca en lo riu
Ter, a cens de un parell de capons, pagadors al senyor rey a Sant
Miquel de satembre, y del foriscapi y fadigas en cas de alienassi
de dita barca, ab la qual avien sempre tingut lo empriu de passar
las gents y de altres cosas conforma los aparexia reber-ne per lo
treball y salari los salaris y lloguers condecents.
50

Del dret de la barca tamb sen fa un capbreu l11 de novembre
de 1549, en el qual es reconeix haver de prestar anualment dos capons
a Llus Estrs, senyor del castell de Taial, i que el domini directe est
reservat al rei, la qual cosa suposa que hi ha un senyor directe, el
rei, i el senyor del castell de Taial que, per la documentaci, sembla
que ha comprat el domini el 1323. El cert s que el 1685 es tornar
a capbrevar el dret de la barca al senyor de Taial, i amb anterioritat,
el reial patrimoni havia instat causa contra aquest senyor, el 1599,
per fou suspesa.
El dret de la barca topar amb els interessos de la ciutat de
Girona, que tamb voldr posar una barca al Ter i lOnyar, els sndics
alleguen que la necessiten per portar pedra i fusta per reconstruir
les rescloses dels molins. El plet es resol amb una sentncia de la
batllia general, de 23 de juny de 1671, pel qual el mas Roca mante-
nia el privilegi de la barca a effecte de passar de una part a altre,
privative a qualsevol personas, bestias y qualsevol altre cosa general.
Les relacions amb la batllia general de Catalunya no sacaben
amb la barca, aix, el 7 de juliol de 1691, Francesc Roca i Sitjar obt
establiment dels aigualleixos del Ter des de Fontajau ns al torrent
50. ADG. Roca de la barca. Llibre ahont estan continuats tots los actes del arxiu
de casa Roca de la Barca, f. 4.
vell, que serveix de lnia divisria amb la parrquia de Sarri, amb
una entrada de 80 sous i un cens anual de 10 sous. El Ter i les ribes
del Ter eren, una mica ms, del mas Roca: era sols una manera des-
tendre les terres? O era una estratgia per preservar laigua al mol
den Xuncl comprat el 1632?
51
El 3 de desembre de 1691, obtindr
de la batllia general de Catalunya lestabliment de tenir carnisseria,
taverna, eca i gabella a Sant Pon de Fontajau, gabella i eca a Do-
meny (una sentncia de la Intendncia de 1760 atribuir la taverna i
la carnisseria de Domeny a Daniel Oliver) i taverna, eca i gabella a
Sant Gregori, amb un cens anual de 8 sous i una entrada de 80 sous.
La via de lestabliment era una manera daugmentar els drets sobre
terres, per tamb, pel que acabem de veure, de potestats ds exclusiu
de drets de barca (que reportaven 228 lliures el 1640),
52
daiges (a
banda del reg de lhorta, permet omplir de gla el pou que arrenda el
1638 per 65 lliures lany; el 1663 el ven per 445 lliures)
53
i, ns i tot,
de monopolis de la universitat.
Al cap dun segle i mig del darrer capbreu, segons el cadastre
de 1716, el mas Roca de Fontajau arriba a tres-centes cinquanta-dues
vessanes. Els establiments de la batllia general expliquen una part
important daquest creixement, per tamb el mercat de la terra. Inte-
ressa, ara, xar-se en la distribuci de la terra del mas: la terra campa
suposa cent vuitanta-set vessanes, el 53% de les terres del mas, lhorta
nocupa mitja; la vinya, quatre, i els erms, garrigues i aigualleixos, cent
seixanta vessanes i mitja.
54
Fins aqu una part dels drets i les superfcies del mas, ara -
xem-nos en les persones del mas Roca, i com els senyors tils cedeixen
el conreu de la terra, i en algunes de les clusules que imposen als
masovers per un perode curt de temps que no es pot considerar cessi
del domini til. El mas que havia estat la casa principal durant segles,
era arrendat a masoveria el 19 de desembre de 1702, al contracte shi
diu que una de les obligacions del masover consistia a treballar el mas
amb un mnim de dos parells de bous, sens dubte les dimensions del
51. Lintent de controlar laigua del torrent de Fontajau i de la riera den Xuncl
ser un objectiu dels Roca de Fontajau: el 20 de juny de 1630 obtenien establiment per
poder treure aigua i poder regar del torrent de Fontajau, el 20 de maig de 1631 lhavien
raticat i el 13 de gener de 1631 lestabliment era per fer glaar i fer pou de gla en
aquest torrent; el 7 de setembre lestabliment obtingut era per poder treure gla de la
riera den Xuncl (ADG. Roca de la barca. Llibre ahont estan continuats tots los actes
del arxiu de casa Roca de la Barca, f. 28r).
52. ADG. Arxiu Roca de la barca. Llibre de censals y dems rendas de Francesch
Rocha de Sant Pon de Fontaiau (1629).
53. Ibidem.
54. ADG. Roca de la barca. Lligall.
mas requerien un parell de bous i ms, per la situaci del masover,
probablement, no permetia al senyor til demanar ms. El propietari
havia de rebre delme de les collites del mas, a ms del ter, com a
senyor de aquell: la reducci de 1563 i conrmada el 1564 tenia ara
aquesta nalitat, passava de pagar el delme a percebrel. Una altra
condici imposada al masover consistia en el pagament del ter dels
censos, en canvi, no havia de pagar adjutori, en lloch del adjotori, fer
la vida al barquer o barquers y tenir cuydado ab la barca quant venan
lo riu, [a canvi] jo donar al dit Bosch sis botas bi per lo barquer, y
de lo dems corra per son comta. Tenir cura de la barca no sols era
obligaci del masover del mas Roca, sin de tots els masovers dels
tres masos que la famlia Roca tenia a Fontajau, tal com queda clar
en el contracte de masoveria del mas Escales de Sant Pon del 12 de
desembre de 1699 on es diu: tem, que per vostra part, igual ab los
altres masovers de las heretats de Sant Pons, me hajau de aportar tota
la fusta que haur de manester per la conservaci de la barcha o b
si se espatllave o Ter se le naportave per fer-la nova, y sempre que se
hagen de manester dos barquers, que tot lo temps se hauran menester,
me hajau de deixar un fadr, donant-vos dos sous moneda corrent per
lo treball de quiscun die.
55
El 1683 ladjutori ascendia a 50 lliures.
56

Sabem, per un esborrany al qestionari de Patio, que al mas Roca
hi vivien onze persones: 4 homes y tres donas, entre ells dit Bosch,
casat, de edat de 25 anys, y dos viudas, edat la una de 70 anys y laltre
de 45 anys, y la casada de 24 anys, y lo fadr de 23 anys, lo moso de
50 anys, un miny y quatre minyonas. Sens dubte, un potencial de
treball important, no sabem si sucient atesa lenvergadura del mas.
Una poltica matrimonial atzarosa (lherncia del patrimoni Mon-
taner ser el resultat de la mort sense descendncia de la lnia prin-
cipal), al costat duna participaci activa en el mercat de terres (amb
compres de masos per execuci de cort), portar aquest patrimoni a
acumular deu masos el 1736: el mas Roca, el mas Domnech (com-
prat per execuci de cort el 1581), el mas Escales i el delme de Sant
Pon de Fontajau, la torre dels Jueus, el mas Vidal i lhorta dita de
Farns al pla de Girona, el mas Negre de Campllong, el mas Frou al
venat dOlivs, el mas Esteva de Palol de Fargat a Pujals dels Pagesos
55. ADG. Roca de la barca. Lligall arrendaments. El dret de tenir barca per passar
el Ter el trobem tamb a Angls, quan el 10 de gener de 1692, sarrenda el mol fariner
dAngls, propietat de Marianna Cuch, i en larrendament sespecica que larrendatari
ultra dit preu [50 lliures], sie obligat en cuydar de la barca dita den Cuch per a passar
los passatge, havent de tenir all persona per eix effecte, queda clar que la barca ha de
servir per passar gent y bestiar, AHG. J. Andreu, Not. Girona-7: 414 (1692).
56. ADG. Roca de la barca. Lligall.
(comprat per execuci de cort el 1666), el mas Sitjar i el Massanet de
la Corona de Verges, i el ter de la Pera i Pbol.
57
Els masos empordanesos. Lampliaci per la via dels establiments
Durant el segle XVII, amb les prevencions que shan de tenir pel
que fa als establiments, pel fet que potser no sn un primer establiment,
sin una renovaci dun establiment emtutic,
58
alguns masos veuen
augmentada la seva superfcie com a resultat destabliments emtutics
atorgats per senyors directes. Montserrat Duran, en vista de lestudi
dels establiments del reial patrimoni anteriors al segle XVIII, considera
que reecteixen una activitat gens mesnypreable, tant pel que fa a
lestabliment de deveses, prats, masos i terres, com pel que respecta a
locupaci amb nalitat de dedicar-los a usos que en millorin el seu
rendiment, de boscos, muntanyes, illes i aigualleixos: linters per
conrear i millorar les explotacions no pot sser considerat, creiem, com
un tret caracterstic noms del segle XVIII.
59
Poden ser grans extensions
de terres,
60
poden ser petites parcelles objecte dun repartiment ms
57. ADG. Roca de la barca. Llibre de entradas y eixidas (1736 i s.)
58. Montserrat Duran, desprs destudiar els establiments del patrimoni reial
entre 1500 i 1714 es mostra crtica en la utilitzaci dels establiments per valorar el
creixement: La distinci ente noves concessions i precaris de nou establiment no s
sempre senzilla destablir, atesa la poca claretat amb qu aquest punt s tratat sovint en
el contracte, per les observacions efectuades sobre establiments corresponents als se-
gles XVI, XVII i XVIII ens han fet adonar que bona part dels actes registrats no sn altra
cosa que conrmacions dantigues concessions, subsegents, probablement, a lendegament
de processos de capbrevaci. Aix, per exemple, lincrement del nombre destabliments
constatable a partir dels anys 1660/1670, primer, i dels anys 1720/1725, en una segona
fase, pot sser interpretat, certament, com un smptoma de la recuperaci i sortida
duna etapa de crisi anterior, per, tamb, cal atribuir-lo a lobligada regularitzaci de
la situaci jurdica que havia resultat desballestada per causes conjunturals: passada
letapa dinestabilitat bllica, senyors i pagesos consoliden novament el seu estatut i
procedeixen a reconixer i conrmar els seus drets, M. DURAN, Renda i producci agrria
(s. XVI-XVIII) a Catalunya, p. 284-285. Caldr tenir-ho present.
59. Ibidem, p. 284.
60. El 1613, per exemple, Francesc Jofre de Rocabert, comte de Peralada, re-
nova lestabliment que havia fet a Pere Reig lies Mir, pags de Torroella de Montgr,
del Pinell de cent vessanes de terra, a Antoni Puig, prevere de Gualta. El primer esta-
bliment havia estat efectuat el 16 de novembre de 1530. Aquest establiment es fa amb
pacte darrencar cinquanta vessanes en quatre anys, amb un cens anual de 50 sous i sis
mitgeres de civada, i una entrada de 500 lliures, a censal, la qual cosa suposa 20 lliures
anuals de pensi (AHG. J. Cellers, Not. Peralada, 513 (1612-1613): 1 de juliol de 1613).
LAlmoina del Pa de la seu de Girona estableix, el 1707, quatre-centes vessanes de terra
erma a Francesc Soler i Viader, qui per causa de matrimoni entr al mas Viader de Sant
Jordi Desvalls, a la parrquia de Palauborrell, amb un cens anual d11 lliures, i amb
el pacte que en els propers quatre anys haur hagut de fer casa i habitar-hi, confessa
o menys igualitari efectuat per lestabilient entre els vens dun lloc, o
pot ser tamb un repartiment efectuat per la universitat entre els vens
a daconseguir ingressos amb els quals afrontar lendeutament en
qu es troba,
61
sobretot desprs de la guerra de Secessi i la guerra
de Successi, en una fase del que ser lassalt als comunals. Posem
tres exemples.
El 22 de mar de 1621 Pere Ribas, burgs de Camprodon, en
qualitat de procurador de la seva mare ngela Ribas i de Vallgornera,
senyora de Vilanova de la Muga, estableix un total de trenta-una ves-
sanes de terra a vuit persones diferents del lloc, amb una entrada sim-
blica dun parell de gallines i un cens anual dun sou per vessana, tot
plegat ben poc, per daquesta manera es posaven en explotaci terres
incultes.
62
Aquesta ser la dinmica habitual en una escala superior.
Una mostra ms mplia cronolgicament lhem resumida en la
taula dels establiments atorgats pel bar de Pau, una branca dels Roca-
bert, en el perode 1627-1728, quan en un segle sestableixen un total
de 571,83 vessanes, en vuitanta-vuit contractes destabliment, dels quals
setanta sn exclusivament de terra i divuit fan referncia a establiments
per construir cases, fer eres o horts. Sn quatre els perodes amb ms
activitat: el 1627-1628, el 1653,
63
el 1664-1673 i el 1701-1705.
la condici dhome propi de lAlmoina, i amb lobligaci de treure a cultura la terra
apta i bona per conrear, i amb el pagament duna entrada de 80 lliures. En aquest cas
estem davant lestabliment dun futur mas. A lhora dexposar les raons de lestabliment,
el paborde de lAlmoina diu que en el terme de Palauborrell se troban moltas terras
heremas y boscosas, lo senyor de las quals se ignora y per o tocan y espectan a la dita
Pia Almoyna, no volent usurpar terres de ning mana publicar un edicte a les parr-
quies de Garrigoles, Sant Feliu de la Garriga, Montir i Ventall perqu els qui diguin
tenir-hi drets presentin els ttols acreditatius en el termini de vint dies de la publicaci
de ledicte. (AHG. R. Vila, Not. Girona-3, 723 (1707): 4 de mar de 1707).
61. La universitat de Viladamat, que ha comprat la senyoria directa del lloc
al monestir de Sant Pere de Roda, es reserva la potestat destablir terres que depassin
les dues-centes vessanes de lEstapar exclusivament als habitants i terratinents del lloc
(AHG. Not. La Bisbal, 834, 6 de febrer de 1702).
62. AHG. J. de Palol, Not. de Peralada, 548 (1620-1621): 22 de mar de 1621.
63. Per un altre mbit, Ramon de Farners inicia el 1653 un procs destabliments
a rabassa morta a les partides del Sant Esperit, en total entre 1653 i 1661 va establir
71,5 vessanes de terra, a menestrals, bracers i jornalers de Santa Coloma de Farners,
amb una entrada simblica, un parell de pollastres, per amb lobligaci de pagar una
setena part de la collita de rams, a ms del delme (Vid. P. GIFRE, S. SOLER, Els Farners:
vassalls de senyors i senyors de pagesos, p. 25-27).
TAULA 42
Establiments atorgats pel bar de Pau, 1627-1728
Perodes Actes Cases, eres i horts Vessanes
1627-1628 10 1 51,00
1632 1 4,00
1639 5 22,00
1646 2 5,00
1653 11 52,00
1664-1673 31 9 137,50
1676 3 17,00
1701-1705 10 6 139,33
1710 2 6,00
1714 3 13,00
1720 3 2 10,00
1723 1 2,00
1728 6 24,00
Total 88 18 571,83
Font: AHG. Notaria de Pau: 2 (cria 1619-1637), 3 (cria 1637-1638, 1641-1668), 7 (cria
1668-1676), 10 (1701-1723).
Els establiments de Pau shan dentendre com el resultat de din-
miques baronials que tenen lobjectiu de fer crixer la zona agrcola,
ja que el bar de Pau era el perceptor del delme; aquesta extensi de
la superfcie conreada es fa amb la plantada de vinya, convenientment
regulada per la crida de bans en els quals, progressivament, es limita
i ns i tot es prohibeix laccs a les vinyes per part del bestiar i dels
mateixos vens.
Una mostra ms mplia la trobem en els 432 establiments efec-
tuats pel vescomte de Rocabert i comte de Peralada en el perode
1683-1693 al vescomtat de Peralada. Una primera ullada a la llista ja
ens dna pistes de per on anava lactivitat establidora del vescomte de
Rocabert: la zona de la plana, s a dir, Cabanes i Peralada, a molta
distncia dels altres llocs. El cas de la poblaci de Sant Lloren de
la Muga presenta una acusada particularitat: dels quaranta-nou actes
destabliment, trenta-vuit fan referncia a trossos, sense especicar
la superfcie, dins del nucli emmurallat de la vila, solars, horts, etc.
Recordem el predomini de la manufactura de la llana daquesta po-
blaci. Aturem-nos en les dues poblacions que presenten un major
nombre destabliments.
TAULA 43
Establiments atorgats pel vescomte de Rocabert, 1683-1693
Llocs Establiments
Agullana 1
Cabanes 172
Cantallops 4
Darnius 4
Les Escaules 11
La Jonquera 6
Llers 19
Masarac 1
Mollet 2
Morasac 1
Navata 2
Les Olives 1
Ordis 1
Orfes 3
Parets 1
Peralada 142
Pont de Molins 1
Terrades 1
Sant Climent Sescebes 1
Sant Lloren de la Muga 49
Vilabertran 7
Font: AHG. A. Juli, R. Albareda, Not. Peralada, 1017.
En primer lloc, Cabanes, un exemple de colonitzaci per la via
del contracte destabliment de les terres situades al costat dels rius la
Muga i el Llobregat, per tamb en terres destepar (el Romaninar s
un bon topnim sobre aix).
64
Els establiments, com saprecia en la
quarta columna, sn de dimensions molt desiguals: mentre a la zona del
Balcar els contractes poques vegades arriben a la mitja vessana, sovint
sestableixen cortons (per quarts de vessana), en canvi a la zona de
les Deveses i la Garriga les parcelles sn de dimensions superiors. La
mitjana de la Garriga no deixa de ser enganyosa, tot i que hi trobem
un acte de vuitanta vessanes. s evident que el tipus de sl no t res
a veure amb el dels riberals, ni de la plana.
64. Vid. la descripci del paisatge agrari del terme en el segle XVIII a A. COMPTE,
Cabanes al segle XVIII: un exemple dexpansi de les terres de cultiu per mitj desta-
bliments i roturacions daigualleixos i garrigues, p. 197-200.
TAULA 44
Establiments a Cabanes efectuats pel vescomte de Rocabert,
1683-1693
Indrets Nombre dactes Superfcie establerta,
en vessanes
Nombre dactes/
superfcie establerta
en vessanes
Balcar 54 23,93 0,44
Les Deveses 4 43,00 10,75
La Garriga 32 331,00 10,34
El Llobregat 9 32,63 3,63
El Pla de Sant Feliu 16 77,00 4,81
El Riberal de la Muga 4 5,25 1,31
El Romaninar 7 24,12 3,45
El Salitar 22 30,62 1,39
Altres 11 34,87 3,17
Camps 1
Cases 2
Corrals 1
Patis 1
Trossos (solars, horts) 6
Vinyes 2
Total 172 602,42 4,07
Els beneciaris daquests establiments sn vuitanta persones, totes
de Cabanes excepte una. El repartiment, per, no sha fet en termes
igualitaris: Rafel Aguer, per exemple, semporta 108,25 vessanes (s el
beneciari dun establiment de vuitanta vessanes), Pere Aguer 43,25,
Miquel Brugat 32, Miquel Maim 30,375, Ferriol Salvaire 21,875, Pere
Arnall 17,75, la resta sn extensions menors, moltes de les quals no
arriben a les cinc vessanes. Els establiments de terra no fan res ms
que augmentar la superfcie de terra dels que ja en tenen, de manera
que Rafel Aguer declarar cent noranta vessanes en un capbreu contem-
porani a aquests establiments, i en el cadastre de 1779, la seva famlia
apareix com un dels mxims contribuents del lloc.
65
Tant se val que el
1700 la universitat de Cabanes signi una concrdia amb el comte de
Peralada per la qual renuncia a tots els establiments fets entre 1671 i
1700, a excepci dels establiments fets a
65. N. CRUZ, El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per
a lestudi histric, AIEE, 29 (1996), p. 255.
la Garriga de Cabanes, scituades a effecte de fer vinyas, y tamb
los establiments fets a qualsevols personas de qualsevols terras
scituades en lo territori dit Pla de las Devesas, terme de dit cas-
tell de Cabanes, y ax mateix lo establiment fet a Rafael Aguer,
qundam pags de dit castell de Cabanes de tota aquella pessa de
terra scituada en dit terme de Cabanes y sota lo pou del corral
del comte de tinensa de setze vessanas.
El senyor tornaria a iniciar de nou tot el procs destabliments,
amb poques variacions respecte als efectuats amb anterioritat, la uni-
versitat de Cabanes obtenia, a canvi, la reserva expressa de comunals
per a pastures, alhora que la concrdia possibilita lestabliment dhorts
al Balcar a ra de mitja vessana, com shavia fet ns llavors.
66
Daquest
cas val la pena retenir el perode cronolgic en qu sembla que van
comenar els establiments de terres a Cabanes: 1671-1700.
El cas de Peralada no ens s tan ben conegut per treballs parallels
sobre el lloc, per t les mateixes caracterstiques de sl i dubicaci:
aquest cop tamb les ribes de la Muga i lOrlina tot just sinsinuen,
com si els establiments daquestes zones fossin inicials, per sobretot
les zones de garriga sn objecte destabliment. El nombre destabli-
ments s menor que a Cabanes (141), aix com la superfcie establerta
(398,81 vessanes).
La quarta columna apunta una dinmica molt diferent a la que
hem vist per Cabanes: les parcelles sn de dimensions menors i, el
que s ms signicatiu, sn poques les persones que obtenen ms dun
contracte destabliment, i en cas dobtenir-ne ms dun la superfcie
amb prou feines arriba a les deu vessanes. Ens trobem, per tant, da-
vant uns contractes destabliment que no suposaran canvis substancials
en lestructura agrria de Peralada, per s que permeten ampliar la
superfcie de conreu, sobretot a costa de les zones de garriga (Garriga
Pelosa, Montpedrs).
66. AHG. Not. Peralada, 809, concrdia de 17 doctubre de 1700. La concrdia
i el seu context general s estudiada amb ms detall a M. BOSCH, R. CONGOST, P. GIFRE,
Lassalt als comunals. Tres universitats empordaneses (segles XVII-XVIII), Bns comunals
als Pasos Catalans i a lEuropa contempornia. Sistemes agraris, organitzaci social i poder
local als Pasos Catalans. Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, 1996, p. 130-138. Per als
repartiments posteriors: A. COMPTE, Cabanes al segle XVIII..., p. 218-239.
TAULA 45
Establiments a Peralada efectuats pel vescomte de Rocabert,
1683-1693
Indrets Nombre dactes Superfcie establerta
en vessanes
Nombre dactes/
superfcie establerta
en vessanes
Garriga Pelosa 48 197,50 4,11
Les Illes 12 27,50 2,29
Montpedrs 22 109,50 4,98
La Muga Vella 11 4,50 0,41
Orlina 4 1,36 0,34
Sant Sebasti 8 5,25 0,66
Altres llocs 21 53,12 2,53
Bassa 1
Casals 7
Casal derrut 1
Pati 4
Tros 2
Total 141 398,81 2,83
A laltra banda de lAlbera, a nals del segle XVI i tamb a la dar-
reria del XVII, hem documentat dos moments destabliments de terres.
Entre el 4 i el 9 de maig de 1595, el procurador de Francesc de Llupi
i Oms, senyor de Montner, efectua un total de cinquanta-nou contractes
destabliment, dun total de noranta-cinc eiminades
67
i dues cortonades
i mitja de terra, amb un cens de dos diners per eiminada de cens, a
ms de delme i foriscapi.
68
Un segle ms tard, entre 1693 i 1695, en
catorze contractes destabliment, la segrestadora dels bns de Carles de
Llupi estableix unes cinquanta eiminades de terra a Vilarmil. Tant se
val que amb la pau de Ryswick, Carles de Llupi reclams davant el
Consell Sobir del Rossell la invalidaci dels establiments i el retorn
dels dominis.
69
El que volem assenyalar amb aquest acte s lexistncia
del mateix procs a banda i banda de lAlbera. Sn els senyors directes
els que estableixen terres.
67. Una eiminada del Vallespir equival a 1.600 canes quadrades de Montpeller
(6.377,87 m
2
), una del Rossell a 1.500 (5.979,2580 m
2
).
68. ADPO. 1E501.
69. Arxiu del marqus dAlfarrs (Viladellops). 198.
La vall dAmer. El procs de creixement en poder del senyor directe: un
cas a part?
Els historiadors de la baixa edat mitjana han explicat que desprs
de la pesta negra, atesa la forta mortalitat i la consegent caiguda de
la renda senyorial, com que no hi havia pagesos a qui establir els ma-
sos rnecs, els senyors acabaren per establir-los als masos que havien
perviscut a la crisi. Daquesta manera no saccentuava la caiguda de
la renda i saconseguia treballar unes terres ermes. El procs, per,
no era tan senzill i els senyors directes havien de fer crides, abans
de declarar el mas en benevs, que podien servir perqu familiars col-
laterals acudissin al mas.
70
Els masos que havien sobreviscut a la crisi
podien, passats els terminis, eixamplar el mas principal; de vegades, i
aix sempre en funci de la posici de fora en qu es trobessin, els
pagesos de mas podien pactar unes millors condicions de la cessi que
passaven per la reducci dels censos.
Grcies als estudis de J. Blanco coneixem una forma diferent de
creixement del mas, aix com una altra cronologia. A partir de lestudi
de capbreus de la vall dAmer de 1392, 1442, 1503 i 1567, arriba a la
conclusi que lesmentat desenvolupament es produeix a partir de la pes-
ta negra, sobretot durant el segle XV, i que sestanca al XVI. La crono-
logia pot semblar sorprenent. No ho s, per, si entenem la dinmica
del creixement del mas. Com a resultat de la pesta negra i de lepisodi
dels terratrmols a la vall, un nombre considerable de masos, que
J. Blanco calcula entorn de 2/3 del total,
71
romanen derruts entre 1348 i
1486. Els senyors directes de la vall (especialment el monestir de Santa
Maria dAmer, lnic senyor directe i jurisdiccional dimportncia a la
vall),
72
en lloc de tornar a establir-los tots, ja que els masos havien
quedat en benevs, desprs de respectar els terminis oportuns, el que
fan s establir parcella a parcella els masos rnecs entre els de la vall,
els membra disiecta. Es tracta duna frmula interessant i diferent. El
procs est en tot moment en poder del senyor directe, s aquest qui
decideix a qui estableix, per fa reserva expressa de la recuperaci de
la parcella per poder tornar a reconstituir el mas.
73

70. L. TO, Estrategias familiares y demografa: una aproximacin a partir de
las fuentes catalanas, Demografa y Sociedad en la Espaa bajomedieval. Sesiones de
trabajo. Saragossa: Universidad de Zaragoza, 2002, p. 147-151.
71. J. BLANCO, Masos i masos grassos a la vall dAmer (segles XIV-XVI), p. 50.
72. Ibidem, p. 43.
73. Ibidem, p. 51. J. BLANCO, Masos grassos a la vall dAmer (segles XIV-XVI):
masos ad benevissum, i estructures senyorials, p. 422-425.
El resultat s el mateix que en els casos habituals daglevament
de masos rnecs, el mas gras, el que ha sobreviscut a les epidmies de
pesta baixmedievals i a les conjuntures adverses, aprota la situaci
per incorporar el mas sencer, amb la casa i les dependncies enruna-
des, la diferncia de la vall dAmer s que el creixement es fa parcel-
la a parcella, i, sobretot, que el senyor directe mant la potestat de
recuperar. s una dinmica diferent a la que hem vist en primer lloc,
quan sn els senyors tils els que, en funci de les possibilitats del
mas, van a la batllia general o al senyor directe a pactar lestabliment
dunes terres ermes. De qui era la iniciativa: del senyor directe, com
saprecia a la vall dAmer, o del senyor til, com sembla haver estat la
norma? La resposta difcilment pot anar en una sola direcci, ens cal
conixer millor la dinmica senyors directes-senyors tils de la segona
meitat del segle XIV i del segle XV.
LA FORMACI DE MASOS A PARTIR DE LA COMPRA DE PARCELLES
Fixem-nos, ara, en la formaci de masos a partir de lacumulaci
de parcelles. El que interessa s remarcar el procs i, sobretot, la renda
de la terra com a mbil del capital. Una renda de la terra que tenia
la seva millor forma de percepci a travs de la formaci de masos.
La trajectria de la famlia Bassedes, que trobem com a paraires
i mercaders a la Banyoles de la segona meitat del segle XVI, ms tard
com a mercaders, burgesos
74
i cavallers
75
establerts a Figueres des de
1590 i ns al 1650, i posteriorment amb un ascens cap a la notorietat
i la noblesa amb lentroncament amb els Calv exiliats al Rossell, s
especialment important pel que fa a laccs a la terra. Hi accedeixen
desprs de mercadejar amb tot el que van poder: censals sobretot,
76

ferro,
77
draps,
78
formant part de companyies en larrendament de del-
74. De fet, el qualicatiu hauria de ser burgs honrat de Figueres, segons un
privilegi reial atorgat el 1599, ADPO. 1J81.
75. El privilegi de cavaller a favor de Benet Bassedas va ser atorgat el 3 de
desembre de 1610, ADPO. 3J651.
76. En un llibre de notes de 1605, amb anotacions dels anys posteriors en qu
encara es mantenen els censals i sanota el pagament de les pensions i les llucions,
entre 1556 i 1615, trobem la famlia Bassedes com a censalista en vuitanta-set actes,
especialment activa va estar en els anys 1596 i 1600, quan gura com a creador de
seixanta-cinc actes de censal, ADPO. 3J468.
77. Per un censal de propietat 120 lliures carregat sobre la farga Pelegr de
Sant Lloren de Cerdans, els seus propietaris estan obligats a pagar a Benet Bassaedas,
anualment, quatre quintars de ferro, que shan de portar a la casa de Figueres. Trobem
anotacions del pagament de 1590 a 1626, ADPO. 3J468.
78. El 1590, Pere Bassedas participa en una companyia en qu, entre daltres
coses, mercadeja amb draps de grana valenciana, ADPO. 3J523.
mes i censos,
79
comprant delmes
80
i, nalment, decidint-se a participar
en el negoci dels teros des de ladquisici
81
de masos (el patrimoni
compta amb catorze masos en comenar la dcada de 1640). No inte-
ressa apuntar el procs de formaci del patrimoni, aix quedar per
a una altra ocasi, sin que ens volem xar en la formaci de masos
per acumulaci de parcelles. I, sobretot, buscar-hi les raons.
Els masos no sn un objectiu en si mateix. Ho sn en la mesura
que reporten uns teros. La masoveria amb la percepci del ter per
part dels senyors tils i propietaris daquestes explotacions era una
renda segura, permetia als seus possedors comercialitzar en el mo-
ment oport del calendari agrcola i especular a lhora de decidir el
moment precs per vendre. La famlia Bassedes, que havia participat
en totes les possibilitats del comer i en les de fer crixer el diner, en
el perode de 1590 a 1650 opta clarament per la renda de la terra, la
provinent dels teros dels masos. Compra masos i, si no pot, terres i
parcelles per convertir-les en explotacions agrcoles amb la idea que
el mas shavia de convertir en una unitat agrria, treballada segons el
sistema de masoveria i que la famlia propietria nhavia dobtenir el
ter corresponent. El mas s gestionat com una renda ms, una renda
que ha de donar benecis, i en aquesta realitat la frmula per a fer-los
efectius era amb el contracte de masoveria.
79. Aquesta prctica ja la trobem documentada quan estaven a Banyoles, el 8 de
febrer de 1583, Joan Bassedas, mercader de Banyoles, i Amer Ramis, notari de Banyoles,
arrenden les rendes del monestir de Sant Esteve de Banyoles del juny de 1583 al maig
de 1584 al preu de 720 lliures i 10 sous. ADPO. 3J523.
80. Benet Bassedas compra el delme de Ferrarons i Carbonils a la parrquia de
Sant Lloren de la Muga, primerament, el dret de lluir i quitar (6 de febrer de 1582),
el 10 dagost de 1585 ja trobem lacte de presa de possessi i fa capbrevar el delme el
25 de mar de 1587, del qual percep de tot a ra d11/1. Tamb posseeix el de la casa
den Collsamata de Capmany, primer compra el dret de quitar (13 de gener de 1605),
ms tard porta a cap lacte de revenda (19 de gener de 1605) i fa capbrevar el delme el
15 de mar de 1607 (ADPO. 3J521).
81. Anotem algunes de les compres de masos resultat de la consulta dun sol
volum dactes, ADPO. 3J521. A carta de grcia: el mas Peramiquel de Torras de Fontco-
berta (1575), el mas Boxeda de Sant Lloren de la Muga (1591), el mas Albany de Sant
Lloren de la Muga (1599), el mol de les Illes i el mas Ialguer a Fontanills (1591 tot i
que ven els drets sobre el mas el 1613). Compra perptua: lheretat Vilar de Vilanova de
la Muga (1593), lheretat Gabriela Giralda de Vilanova de la Muga (1595), el mas Vermell
de Taravaus (1596), el mas Puig Estreba de Mieres per execuci de cort (1596), el mas
Plit (1597), el mas Pags de Vallpieres (1599) a Navata i el mas de la Tortuga de Llers
per execuci de cort (1609). Sens dubte hi ha altres compres, o es tracta de masos que
canvien el nom, perqu estan en possessi daltres masos en la dcada de 1640.
TAULA 46
Actes de compra de parcelles del patrimoni Bassedes, 1586-1650
Perodes Actes de compra Actes de compra situades a Peralada
Actes Vessanes
1586-1590 3 3 8,5
1591-1595 5 4 26,5
1596-1600 4 4 16,0
1601-1605 8 6 73,0
1606-1610 8 6 66,0
1611-1615 6 6 28,0
1616-1620 8 8 35,0
1621-1625 6 5 21,0
1635 1 1 12,0
1641-1645 4 2 7,0
1645-1650 2 2 9,0
Total 55 47 302,0
Font: ADPO. 3J674.
La via de penetraci cap al mercat de terres sinicia amb els cen-
sals. La famlia Bassedes deixa diner a censal i comena a detectar les
possibilitats del mercat de terres. Daltres vegades, sencarrega censals
com a resultat de la compra de terres. Sens dubte, el radi dinuncia
que es pot veure a partir de la procedncia dels censataris, tot man-
tenint el nucli inicial de Banyoles, a partir de 1586, se situa en terres
empordaneses, all on es faran les compres de masos.
Linters per Peralada s a causa del casament entre Pere Bassedas
i Margarida Espolla. En fer aquesta testament,
82
llega al seu marit una
casa i un seguit de peces de terra a Peralada, en total sumaven una
mica ms duna quarantena de vessanes. s la coneixena daquesta
zona la que far que opti per una estratgia compradora determinada:
ladquisici de parcelles que originaran dos masos. Amb una particu-
laritat, les parcelles estan situades, majoritriament, a la zona de la
conuncia del Llobregat i la Muga.
Que lactivitat compradora de parcelles shagi situat en aquesta
zona del terme de Peralada ha de tenir la seva explicaci en la zona
en qesti, zona de riberals, per tamb ha de tenir molt a veure amb
el fet que, segons s costum al terme i universitat de Peralada, laccs
82. Testament de Margarida Espolla de 14 dabril de 1599, notari Salvador Prats,
de Figueres, ADPO. 3J521.
a les terres estava ben regulat amb pena de ban als contraventors a la
norma donada. Que hgim trobat en el llibre de canalars una petita
Memria del que se observa en Perelada aserca dels bans
83
deu tenir
una part dexplicaci en aquesta estratgia compradora. Ms encara quan
el text gura en un full solt,
84
per que ha estat traslladat al llibre de
ttols de la casa Bassedes just desprs de relacionar les compres efec-
tuades al terme de Peralada. Qu diu la memria? Dentrada, comena
per especicar que lo bestiar menut y boy de qualsevol habitant de
dita vila y terme pot pasturar, pascar, estar, dormir en qualsevol part
de las terras del terme de dita vila, sols no sian sembradas de explet,
amb algunes excepcions, el bosc del comte, les valls de la vila que
sn exclusives del carnisser, ni tampoc en closa o prat de alg que la
tinga motada. s a dir, llibertat de pastura, tret dall on est motada.
No sabem quina era la proporci de terres motades. Ms encara quan
sespecica que el comte no pot tenir ms bestiar que los dems i que
sha de limitar a les pautes generals. En cap lloc, per, no es limita els
caps de bestiar. Hi ha, encara, un altre tem que clarica la possible
ra de les compres de la famlia Bassedes. Especialment quan es diu
que los riberals, aigualexos devs de Perelada dels rius de la Muga y
Llobragat sn comuns, no emper los de dell de la Muga, so s, en
la Salanca no sn comuns per a pasturar y menos per a llenyejar.
Les compres de la famlia Bassedes shan fet especialment en aquesta
zona de la Salanca on acabaran formant dos masos: Salanca vella i
Salanca nova, i on, el 1643, faran construir un nou corral.
Que la zona de la Salanca era especial, en tenim una altra pro-
va quan, el 25 de setembre de 1609, Benet Bassedas i Pere Bassedas
savenen amb la universitat de Peralada a pagar el vint durant sis
anys, juntament amb altres privilegiats, per lluir censals que gravaven
la poblaci. Amb tot, sanota en el llibre de comptes fa tamb advertir
que la Salanca no paga vint, com resulta de dit acte. Els vintens no
van desaparixer i es mant la negociaci amb la universitat de Pera-
lada. El 1623, en un procs a la cria de Peralada en qu els Bassedes
mantenen que no poden ser jutjats a la cria baronial perqu no sn
vassalls del comte pel fet de tenir privilegi de cavallers, anoten que
noms ha de ser la part del joer la que est obligada a pagar el vint,
amb tot, en all que sembla que s la ra de ser dels masos i les seves
possessions, i la lnia estratgica a seguir:
Fa tamb advertir que poria pagar per alguns 3 o 4 anys vint
del ters, ab qu y agus salvetat de no perjudicar-se en lo privi-
83. ADPO. 3J521.
84. ADPO. 3J640.
legi, y tamb que en recompensa de ass los cnsols y consell
de dita vila de Peralada perptuament cedissen y donassen a dit
Bassedas que tot lo bestiar estaria en lo corral de las heretats
que lo dit Bassedas t en Puigbarutell pugue pasturar lberamnet
per tot o terme de dita vila de Perelada sens aver de pagar cada
any ningun inters y tamb llevat tot y qualsevol impediment.
85
Sens dubte, estem davant un cas excepcional. Som plenament
conscients que pocs patrimonis, i molts pocs senyors tils i propi-
etaris de mas, disposaven dels cabals sucients per portar a terme
una estratgia com aquesta. Per precisament per aix s encara ms
representatiu. Havent pogut destinar els seus recursos a altres nego-
cis, els Bassedes van optar per comprar masos i, si no, per acumular
parcelles i formar masos per explotar-los de manera conjunta, en la
mesura que el mas esdevenia una unitat de treball familiar, de la fa-
mlia masovera, i una unitat de renda amb la percepci del ter per
part de la famlia propietria.
CONCLUSI
Hem volgut remarcar el dinamisme del mas en els segles XVI i
XVII a de reivindicar la importncia daquest perode en la histria
del mas. Massa sovint, aquesta unitat agrcola, i no noms ella, ha
quedat diluda entre la baixa edat mitjana i el segle XVIII-XIX: des de
letapa de formaci medieval ns a la desintegraci amb la cessi
de terres en forma de subestabliments emtutics. A la vegueria de
Girona, el mas arriba a la seva mxima extensi en el segle XVII i ns
a mitjan segle XVIII.
Laproximaci a la superfcie del mas, a partir de les confessions
que els homes propis feien en els capbreus, aix com les descripcions de
les seves peces constitutives segons els inventaris post mortem, apunta
cap a una gran diversitat de superfcies de masos, fet que tradueix, per
la seva part, una veritable estraticaci de masos i, al seu torn, una
estraticaci dels seus possessors. Si el ventall de possibilitats del mas
tipus s massa ampli, de cinquanta a cent vessanes (donze a vint-i-dues
hectrees), ms aproximat ha estat el clcul sobre la superfcie de conreu,
al cap i a la , el mas giron s, essencialment, un mas blader, cerealcola
en general. La superfcie de sembradura mitjana s de vint vessanes,
el que en una rotaci biennal suposa disposar del doble de terra de
sembradura, s a dir, de 4,37 a 8,75 hectrees sn les terres sembrades
85. ADPO. 3J521, f. 152r (no tots els folis estan numerats, aquest s).
i les sembrables. Els mxims de superfcie aniran en consonncia amb
la capacitat de treball i la disponibilitat de capital moble, entre aquest
ocupa un lloc preeminent el bestiar, ja que sembla que es pot establir la
relaci dun parell de bous per cada deu vessanes de terra de sembradura.
Pel que fa a ledici del mas, a partir dels inventaris hem pogut
constatar: en primer lloc, que lampliaci del mas es fa en els segles XVI
i XVII en horitzontal, bsicament a partir de les dependncies afegides
per al bestiar. Aix no vol dir, per, que no hi hagi masos que tamb
puguin crixer en vertical, i aqu la sala t el seu paper distribudor.
Una sala que apareix documentada gaireb en tots els inventaris de la
segona meitat del segle XVI. Si b aquesta sala s important en el pis del
mas, a la part baixa hi t un gran paper lentrada: fa de distribudor,
de magatzem, de passads, destable, etc. Tan important com la sala
s, en aquests segles, lentrada. Una altra consideraci a fer s que la
mitjana de gaireb tres cambres per mas ens en dna una imatge de
petit, o que encara no shan produt les separacions denitives entre
els diversos espais que el conguren. Sembla que aquesta separaci de
les estances sest produnt en aquest perode analitzat: vacillacions en
els noms de les estances i tamb presncia dhabitacions destinades al
proletariat rural en sn els principals testimonis.
La dinmica de creixement del mas dels segles XVI i XVII lhem volgut
presentar de dues maneres: a partir del cas del patrimoni Roca de la
Barca de Fontajau, amb el creixement a partir de laprotament de drets
sobre laigua i els arenys, i de laltra la participaci dels senyors tils i
propietaris de masos en els establiments de senyors directes (Vilanova
de la Muga, 1621, Pau (1627-1728), Peralada i Cabanes (1683-1693).
Aquesta era una possibilitat, com tamb ho era, i aix ho hem vist en
un captol anterior, la participaci en el mercat de terres. Al mercat
de parcelles de terra ens hi hem acostat tot analitzant lestratgia de
la famlia Bassedes a Peralada. La suma de les parcelles ha acabat
per congurar dos masos. El mas s la forma habitual dexplotaci.
Sobretot, per, hem volgut cridar latenci en les raons de lestratgia
compradora, cap a Peralada, a la Salanca, perqu s una zona de ribe-
rals, per, sobretot, perqu era una zona privativa i exclusiva dels seus
propietaris. Sn els drets de propietat en exclusiva, s a dir, sense que
poguessin ser molestats per ning, all que porta la famlia Bassedes a
comprar parcelles i explotar-les en forma de masos. Era una manera
de formar masos, per a darrere hi ha uns drets de propietat privada
que expliquen lopci presa.
Havent remarcat la dinmica expansiva del mas durant els se-
gles XVI i XVII, aix no suposa que daltres sempetitissin. El mercat de
terres nengrandeix uns per portar daltres, s el cas extrem del mas
Vendrell de Llagostera, a la seva desaparici denitiva. Podem conixer,
amb ms o menys certesa, els patrimonis de Roques de la Barca o dels
Bassedes, no sabem, per, quants masos Vendrells hi va haver. Les fonts
ofereixen moltes facilitats per conixer els triomfadors, els que creixen,
els que guanyen terres i estatus; per moltes dicultats per saber qui
eren els perdedors. Daquests darrers tamb nhi havia. Quants? De
moment, no ho sabem. Lestudi del mercat de terres, especialment,
permet una aproximaci al coneixement dels que van desaparixer. Els
guanyadors dun moment histric poden ser els perdedors dun altre.
Hem vist que lacumulaci de terres i de masos s la base dels
patrimonis dels senyors tils i propietaris de masos. Ara es tracta de
veure de quina manera es gestiona i sexplota aquesta terra.
1
s clar
que la gesti difereix molt en funci de la terra acumulada: la gesti
directa es mant en un estadi inicial quan es disposa de poca terra, dun
sol mas, i les capacitats de treball familiar sn sucients amb lajut de
treball assalariat, si cal; a mesura que sacumulen masos simposa la
cessi de la terra, encara que es pot mantenir lexplotaci directa per
les terres que conformen el mas principal. Aix, que pot semblar lineal,
t, per, moltes excepcions. La gesti patrimonial no admet esquemes
tan simples. En una mateixa generaci i en un mateix patrimoni podem
trobar diferents modalitats que donen resposta a situacions familiars
i patrimonials diferents. El recurs a lexplotaci indirecta de la terra,
amb cessi a masoveria, existeix sempre: en casos de vidutat, de mino-
ritat amb tutoria, en casos de manca de braos, etc., en els segles XVI
i XVII el contracte de masoveria simposa a la vegueria de Girona com
a forma predominant de gesti i dexplotaci indirecta de la terra. Els
que disposen dun sol mas, per, sovint mantenen la gesti directa, si
1. Disposem, com a referncia, de lestudi de la gesti de la gran propietat a
la Catalunya contempornia, per no disposem, com pel cas de la regi parisenca, de
la gesti dels patrimonis agraris de masos per a lpoca moderna. Un cas i laltre, amb
realitats histriques diferents, ens serveixen de referncia a lhora de redactar aquest
apartat. Vid. J. M. MORICEAU, G. POSTEL-VINAY, Ferme, enterprise, famille. Grande exploi-
tation et changements agricoles. Les Chartier XVII
e
- XIX
e
sicles. Pars: Ed. de lEHESS,
1992; J. M. MORICEAU, Les fermiers de lle-de-France. XV
e
-XVIII
e
sicle. Pars: Fayard, 1994;
R. GARRABOU, J. PLANAS, E. SAGUER, Un capitalisme impossible? La gesti de la gran propietat
a la Catalunya contempornia. Vic: Eumo, 2000; J. M. MORICEAU, Terres mouvantes. Les
campanyes franaises du fodalisme la mondialisation, XII
e
-XIX
e
sicle. Pars: Fayard, 2002.
LEXPLOTACI DE LA TERRA, BASE DE LA RENDA
CEREALS I MASOVERIA
no s que per contingncies familiars lhagin de cedir, temporalment,
a masoveria, i encara hi cap la possibilitat darrendar a preu xat el
cobrament dels teros a percebre.
LA PRODUCCI AGRRIA. ELS CEREALS, UN MAL NECESSARI
La producci de cereals, especialment de blat, en les varietats de
forment o de mestall, aix com, en un nivell molt inferior, de cereals
per a pinso destinats al bestiar, de manera destacada la civada i lordi,
s la principal preocupaci i ocupaci de la pagesia de mas.
2
En un
segon terme hi havia la vinya i lolivera, aquesta darrera en expansi
des dels ltims anys del segle XVI, segons el que es pot deduir de la
pressi dels delmadors per a cobrar delme de loli des del darrer quart
del cinc-cents;
3
pel que fa a la vinya, si b saprecia, sobretot en el se-
gle XVII, una expansi del seu conreu i sescripturen, en algunes notaries
i rees, establiments a rabassa morta, no hi ha res semblant al que
passar en el segle XVIII.
4
Aqu, per, volem presentar indicis que hi
havia altres cultius signicatius, no tant per la seva extensi com per
necessitats derivades de lalimentaci (de les persones i dels animals)
2. M. BLOCH, (1931), La historia rural francesa. Barcelona: Crtica, 1978, p. 119-
124. Que en el fons s el model mediterrani, com recorda Pierre Vilar en referir-se a
una memria de Barba i Roca, de 1787, quan conclou hom fa una mica de tot i
tant de gra com sigui possible, Catalunya dins lEspanya Moderna, III. Barcelona: Ed.
62, 1986 (3. ed. revisada), p. 319. M. Duran, que ho ha estudiat per al Baix Empord
a partir del buidatge de capbreus del reial patrimoni i de comptes de collites, arriba a
la conclusi que els conreus despiga ocupen ms del 50% de la superfcie registrada,
i sn el blat, el mestall, el sgol, lordi i la civada en aquest ordre dimportncia els
grans conreats. Les dades corresponents al segle XVIII assenyalen un lleuger increment
de la superfcie ocupada pels cereals en comparaci als segles anteriors, essent consta-
table una prdua de pes especc del blat, i un increment de la producci de mestalls,
Renda i producci agrria (s. XVI-XVIII) a Catalunya..., p. 246. Prenem lexpressi amb qu
sencapala el pargraf del ja clssic treball de J. MULLIEZ, Du bl, mal ncessaire.
Rexions sur le progrs de lagriculture de 1750 1850, Revue dHistoire Moderne
et Contemporaine, XXVI (gener-mar 1979), p. 3-47, tot i que estudia un perode ms
tard al que aqu es tracta, per signicar que el predomini del blat i dels cereals en
lagricultura dels masos no ha de ser considerat una mostra del retard del creixement
agrcola a la vegueria de Girona, era una opci.
3. P. GIFRE, Delmes, censos i llusmes, p. 236-243.
4. Al Baix Empord, M. DURAN, Renda i producci agrria, p. 209-217, considera
que la vinya no experimenta canvis espectaculars en relaci amb la supercie ocupada
pels cereals entre els segles XVI i XVIII. Hem vist, en el captol anterior, per, que a Pau
a lAlt Empord, per posar un exemple, lexpansi, via establiments, havia estat signi-
cativa durant el segle XVII, i a nals de segle, en algun protocol notarial del vescomtat
de Peralada hi proliferen els establiments, entre els quals els dedicats a plantar vinya
a rabassa morta.
o de la rotaci dels conreus: ens referim als llegums,
5
per tamb als
farratges (aquests darrers, per, si no granaven difcilment apareixen
en la documentaci: no han de delmar, ni tampoc pagar ter, amb
la qual cosa sescapen dels possibles rastres documentals deixats pels
perceptors dels teros, que sn les fonts amb qu hem de treballar).
Sobre si aquests llegums eren sembrats en el rostoll o sobre les terres
de guaret en parlarem ms endavant.
Ara el que volem posar de manifest amb la taula del delme per-
cebut per la pabordia del mes de desembre de la seu de Girona a Vila-
blareix entre 1663 i 1699 s la proporci que, a partir del que cobrava
el delmador, tenim entre els diferents conreus objecte de pagament
del delme. La font pot ser criticable, per s una clara exemplicaci del
que acabem de dir: sens dubte, a Vilablareix la part del delme ms
important, i dalguna manera deu traduir els conreus i les collites del
lloc, s la de cereals, i entre aquests el forment ocupa el primer lloc,
el mestall el segon, per a una distncia signicativa, ja que en el total
de la collita la relaci pot arribar a ser de 8/1 a favor del forment. Els
altres conreus hi sn testimonials, s el cas de lordi i la civada, ra per
la qual no hem considerat necessari obrir una columna diferenciada
per a cada conreu, ms encara quan en lanotaci del delme es presenta
de manera conjunta, i encara, a vegades, la collita es troba barrejada
amb les veces; ms que testimonial apareix la producci de faves, es-
pecialment en alguns anys, aix com el cnem. s una primera mostra.
Altres conreus especcs drees concretes del litoral irrigat em-
pordans, com larrs, ja en el segle XVII tindran la seva importncia;
com, en part, tamb podrem trobar en zones de la Selva interior pre-
sncia signicativa de la producci davellanes, o castanyes, ns i tot
daglans. Res comparable amb lexcepci de larrs, al resultat de les
altres produccions.
5. Per al Baix Empord, M. DURAN, Renda i producci agrria..., p. 253, consi-
dera que el conreu de llegums, per a la segona meitat del segle XVIII, suposaria el 20%
de la producci cerealcola. Dada que queda poc demostrada amb les fonts emprades
per aquesta autora: Malgrat lescassesa de cites sobre la presencia de lleguminoses
constatem, una vegada ms, que, ni els capbreus ni els cadastres hi fan cap allusi,
creiem que en el segle XVIII, havien ats al Baix Empord, una importncia lleugerament
superior a la que, en aquestes mateixes dates, havien adquirit al Tarragons, i, sobretot,
a la Conca de Barber, p. 218.
TAULA 47
Delme de Vilablareix pagat a la pabordia de desembre,
1663/1699, en quarteres
Anys Forment Mestall Ordi i
civada
Faves Veces Psols Cnem,
en lliures
1663 104,00 22,00 2,75 6,00 4,00 1,25 2,00
1664 125,00 26,50 1,00 3,75 5,00 1,00
1665 156,75 27,00 2,00 4,00 2,00 1,00
1666 171,00 26,00 6,25 8,00 1,85
1667 174,00 18,00 12,00 4,50 1,00 5,25
1668 154,00 18,00 10,00 5,00 3,30
1669 154,00 18,00 8,50 9,00 3,00
1673 82,00 20,00 6,50 8,00 4,00 4,00
1680 197,00 20,00 0,25 7,75
1681 197,00 36,00 8,50 16,50 4,85
1682 198,00 23,00 18,00
1683 150,00 15,50 5,00 18,00 2,25 3,85
1684 104,00 14,00 11,00 9,00 1,00 2,80
1685 48,00 14,00 3,85
1686 104,50 28,00 4,25 3,00 6,00
1687 106,00 27,00 4,50 6,00 9,00 4,00
1688 151,50 31,00 11,00 20,00
1689 143,00 46,50 7,00 15,00 6,90
1690 164,25 34,00 5,75 7,00 5,20
1691 183,00 51,00 6,00 25,25 15,95
1692 80,00 18,50 1,00 7,50 4,00
1693 90,00 43,75 5,75 16,00 6,00
1694 175,00 54,00 27,00 4,00
1696 132,00 24,00 4,25 4,50
1697 10,00 8,50 1,50 0,50
1698 203,00 30,00 7,00 2,35
1699 148,50 31,00 13,50
Font: ACG. Comptes de la pabordia de desembre (1662-1698).
La presncia gaireb exclusiva de la collita de cereals ens porta a
relacionar-la, a la vegueria de Girona, amb la imposici des del nal del
segle XVI i comenament del segle XVII, si no dabans, de la modalitat de
la cessi dels masos en explotaci a masoveria,
6
amb el que suposa
de cessi de la terra a quatre o cinc anys (ms a quatre que a cinc,
els cinc simposaran en el segle XVIII), al ter de tot gra daresta. Per
als altres productes, els tractes entre propietaris i masovers sn molt
ms variats. El ter del gra daresta s, tret dalgunes excepcions, la
norma en la cessi de lexplotaci de masos. Els senyors tils i pro-
pietaris de masos obtenen inexorablement el ter de la collita, amb la
qual cosa poden disposar de la farina i del pa necessari, fet que ens
pot portar a relacionar-ho amb les pautes de conducta alimentria,
7

que segurament hi sn. Ens sembla que per entendre la dinmica
cereal/masoveria, sense que hi hagi participaci del propietari en les
despeses de lexplotaci, hem de tenir present dos condicionants:
1) Larrendador obtenia amb la participaci en el ter de tot gra
daresta el cereal necessari per al consum de la famlia i tamb per
al bestiar. A ms daltres condicionants que podr especicar en el
contracte (carretades de palla, de llenya, etc.). La imposici del ter
en espcie era una assegurana per a la subsistncia familiar dels
propietaris de masos.
2) La puja del preu del blat durant el perode considerat no s un
element a negligir. El senyor til i propietari de masos que ingressa
una renda en espcie pot vehicular-la, si no la necessita, cap al mercat
quan ho considera oport, atesa la seva demanda.
Autoconsum i mercat no sn termes excloents entre la pagesia
de mas gironina del segle XVII.
8
Ans al contrari, laccs al mercat,
ns i tot en situacions difcils (o, potser, ms encara, en situacions
difcils?) era una prctica habitual. La lgica labroussiana s al dar-
rere dels senyors tils i propietaris de masos: disposar del ter de
les collites els permet especular amb els preus; en els moments
difcils, quan els preus sn elevats, poden fer un bon negoci, i en les
bones collites, quan els preus baixen, poden esperar, perqu poden
6. R. CONGOST, P. GIFRE, E. SAGUER, X. TORRES, Levoluci del contracte de maso-
veria (Girona, s. XV-XVIII), R. Congost, L. To (eds.), Homes, masos, histria..., p. 269-297.
7. La introducci, primer, del model rom, i cristi desprs, en denitiva, medi-
terrani, en les pautes culturals, fa que es pugui parlar de model alimentari marcat per
la producci de cereals, vi i oli, vid. M. MONTANARI, El hambre y la abundancia. Historia y
cultura de la alimentacin en Europa. Barcelona: Crtica, 1993, p. 13-45, 54-58, 105-108.
8. Vid. M. AYMARD, Autoconsommation et marchs: Chayanov, Labrousse ou Le
Roy Ladurie?, Annales. E.S.C., (novembre-desembre 1983), p. 1392-1410. Una versi
resumida daquesta visi, com a resultat duna exposici oral, M. AYMARD, Mercats i
economies camperoles a lEuropa mediterrnia (segles XIV-XVIII), Els espais del mercat. 2on
colloqui internacional dhistria local. Valncia: Diputaci de Valncia, 1993, p. 101-110.
emmagatzemar, en espera dels mesos xarnera per a vendre.
9
Aix s
aix, almenys en la teoria.
PARTS DE COLLITA I CONREUS. RENDA I PRODUCCI AGRRIA
Amb les dades disponibles, poques i esparses, no ens podrem
acostar, ni de bon tros, a la producci agrria dels masos. Les fonts
de qu disposem no ens permeten aquesta aproximaci. El mxim que
podem deduir de les taules que presentem s que als senyors tils i
propietaris de masos els interessava, per sobre de tot, la producci de
cereals. Quan disposem de dades comptables, aquestes es limiten a
recomptes parcials dels teros percebuts pel propietari quan ha cedit
lexplotaci a masoveria al ter: s el gra daresta del que ens informa,
perqu s el principal conreu. La font, i les fonts alternatives quan en
tenim, no permeten anar gaire ms enll.
El contracte de masoveria: un contracte centrat, bsicament, en el gra
daresta
Partim dun estudi inicial que ha posat les bases del contracte de
masoveria a Girona,
10
es tracta daportar ms elements centrats en la
gesti patrimonial dels senyors tils i propietaris de mas que, s clar, no
sn els nics que en fan s. Mercaders, negociants, artesans, botiguers,
notaris i doctors en drets, nobles i senyors, institucions eclesistiques i
eclesistics com a laica i privada persona, s a dir, tothom qui disposa
de masos, tamb els cedeix en contracte de masoveria.
Disposem duna mostra centrada en els anys 1610 i 1620, ja que
en el perode 1595-1600 havia quedat clar que el contracte de masove-
ria estava ja plenament incorporat a la gesti dels masos. La mostra,
en aquest cas, queda limitada a lEmpord, en concret a les notaries
de Castell (seixanta-set contractes), Figueres (cinquanta contractes)
i Peralada (quaranta-sis contractes), terres de plana, terres de masos i
9. E. LABROUSSE, Fluctuaciones econmicas e historia social. Madrid: Tecnos,
1980, p. 107-111. Aix que devia ser la visi general, lanlisi emprica dels preus del
mercat de Chartres, sembla desmentir, G. BAUR, La soudure nest plus ce quelle tait.
Contribution ltude du mouvement saisonnier du march de bl et du march de la
terre daprs le cas de la rgion de Chartres au XVIII
e
sicle, J. F. CHAUVARD, I. LABOULAIS,
(eds.), Les fruits de la rcolte. tudes offertes Jean-Michel Boehler. Estrasburg: Presses
Universitaires de Strasbourg, 2007, p. 93-99.
10. R. CONGOST, P. GIFRE, E. SAGUER, X. TORRES, Levoluci del contracte de ma-
soveria (Girona, s. XV-XVIII)
de cortals, terres de cereals per excellncia.
11
El lloc de residncia dels
arrendadors, i aquesta s una dada a tenir en compte, s molt variada:
trenta-dos sn de Castell, divuit de Peralada, onze de Figueres, deu
de Forti, cinc de Garriguella i de Cabanes, i la resta es reparteixen en
cinquanta-vuit municipis. Aquesta dada demostra que el contracte de
masoveria no s noms un contracte dels propietaris absentistes, dels
que han traslladat el domicili a les petites viles empordaneses, tot i ser
important, sin que s una realitat ben viva arreu del territori. Hi ha
una oferta i una demanda de masos per a ser arrendats a masoveria.
Dentrada, hem de dir que hem escollit unes notaries que reectei-
xen economies bsicament rurals. Castell i Peralada esdevenen en els
segles moderns veritables nuclis rurals, desindustrialitzats prcticament
desprs de la signicativa presncia manufacturera dels segles baixme-
dievals, Figueres pren, a poc a poc, la centralitat, per no deixa de ser
un petit centre mercantil i manufacturer.
12
El quadre dels arrendadors
de masos reecteix clarament aquesta dinmica, els propietaris que
cedeixen la terra a masoveria sn, majoritriament, pagesos (agricola,
cultor, pags senyor til i propietari de mas).
11. AHG. Notaria de Castell: P. Ves, 1158 (1610-1611), 1161 (1613), 1613
(1613.1614), 1165 (1614-1616), 1166 (1615-1616), 1168 (1616-1617), 1172 (1617-1618),
1173 (1618-1619), 1176 (1620-1621). J. Mercader, 1213 (1615-1622), 1218 (1617-1618),
1220 (1618-1619), 1221 (1619-1620).
Notaria de Figueres: M. G. Casamitjana, 206 (1610-1611), 209 (1612-1613), 210
(1613-1614), 212 (1614-1615), 213 (1615-1616), 215 (1616-1617), 217 (1617-1618), 218
(1619), 220 (1619-1620). N. Bassedas, 891 (llibre de comptes 1608-1633), 258 (1610), 260
(1614), 262 (1614-1615), 263 (1616), 265 (1617), 266 (1618), 267 (1620).
Notaria de Peralada: J. de Palol, 530 (1609-1610), 531 (1610-1611), 533 (1611-1612),
534 (1612-1613), 536 (1613-1614), 538 (1614-1615), 540 (1615-1616), 542 (1616-1617),
545 (1618-1619), 546 (1619-1620); J. Cellers, 513 (1612-1613), 514 (1614)515 (1614-1615),
518 (1618-1619), 5190 (1620).
12. La transformaci de Castell dEmpries a A. PINTO, Commerce et draperie
dans le comt dEmpries de 1260 1497, tesi de doctorat, Universit de Savoie, 2002 i
J. COLLS, Dartesans a pagesos: levoluci del treball en una vila de la Catalunya moderna
(Castell dEmpries, segles XV-XVII), treball de recerca, Centre de Recerca dHistria Rural
(ILCC-Jaume Vicens Vives)-Universitat de Girona, 2002. A. EGEA, Figueres als segles XVI i
XVII. Figueres: Ajuntament de Figueres-Diputaci de Girona, 1999. Sobre el lloc daquestes
poblacions dins la xarxa urbana catalana es poden trobar algunes referncies a la bibli-
ograa general: A. GARCA ESPUCHE, Un siglo decisivo. Barcelona y Catalua, 1550-1640.
Madrid: Alianza Editorial, 1998; J. DANT, Barcelona i la xarxa urbana catalana als se-
gles XVI-XVII, dins J. DANT (coord.), Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Cata-
lunya moderna. Barcelona: R. Dalmau, editor, 2005, p. 30-37, on presenta unes primeres
dades a partir de les entrades i eixides del General; E. SERRA, El mn urb en lespai
histric catal. Incidncia territorial i legislativa, dins J. DANT (coord.), Ciutats, viles i
pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna, p. 41-93, on reivindica el paper de
les ciutats a la Catalunya moderna, enquadrades en el bra reial en corts (ms municipal
que reial), enfront de la Catalunya dels masos.
TAULA 48
Els arrendadors de masos, per notaries, 1610-1620
Arrendadors Castell Figueres Peralada Total
Eclesistics 9 2 1 12
Donzells 12 1 7
22
Ciutadans honrats 1
Decorats de privilegi militar 1
Notaris, causdics 6 1 11
Doctors en medicina 4
Mercaders 12 9 1 23
Botiguers 1
Pagesos, senyors tils de masos 25 33 32 90
Masovers 1 1
Sense dades precises 1 3 4
Total 67 50 46 163
Els sectors rendistes hi tenen presncia, per en un segon nivell:
entre els eclesistics destaquen els nou masos arrendats a Castell (sis
per institucions i tres per clergues, per en la seva condici de laica i
privada persona), i tamb els donzells: dotze a Castell i set a Figueres.
Cal remarcar, per, que no hi ha noblesa titulada. Els professionals de
la notaria i del dret, amb lexcepci de Castell, hi tenen poca presn-
cia. Finalment, el capital urb en t una mica: els dotze contractes
efectuats per mercaders de Castell o els nou de Figueres sn una
mostra del dinamisme daquest sector. La presncia dun masover
es deu al fet de tractar-se dun rearrendament.
13
Fixem-nos, per,
en qui sn aquests pagesos, senyors tils i propietaris de masos. Si
desglossem aquesta entrada ens adonarem que hi ha unes situacions,
que poden ser puntuals, que han portat a cedir lexplotaci del mas
a masoveria: s el cas de les vdues i de les minoritats amb tutoria.
La masoveria s el recurs a una contingncia familiar.
TAULA 49
La condici dels pagesos arrendadors de masos, 1610-1620
Arrendadors Castell Figueres Peralada Total
Hereus 20 22 27 69
Minoritats 4 2 6
Vdues 1 9 5 15
Total 25 33 32 90
13. AHG. P. Ves, Not. Castell, 1168 (1616-1617): 1 de gener de 1617.
Els fets contingents existeixen, en la majoria de casos, per, en
el perode de 1610-1620, hi ha un sector de pagesos, senyors tils i
propietaris de masos, que han optat per cedir lexplotaci de la terra
dels seus masos a masoveria. Amb les simples dades que proporcionen
els contractes no estem en condicions de saber les raons, podem aven-
turar el fet destar en possessi de ms dun mas en els casos que el
domicili de larrendador no coincideix amb el del mas, per tot i aix
no sabrem en quins casos es disposa de ms dun mas en la mateixa
poblaci. De moment, simples conjectures.
La durada dels contractes s una dada a tenir en compte. Per
raons jurdiques, tot i que en aix no hi ha acord unnime entre els
tractadistes del dret, el contracte de masoveria no depassa els cinc anys,
ja que si ho fes es consideraria una transacci i, per tant, seria objecte
de pagament de llusme.
14
En el segle XVIII el contracte estabilitzar la
seva durada en cinc anys, en aquesta mostra, per, la majoria sn de
quatre anys. Amb tot, la versatilitat del contracte permetia qualsevol
durada, sempre amb un mxim de cinc anys, tot i que podia ser renovat.
Establir el perode dels quatre anys, que s el ms corrent en aquesta
mostra, obeeix a la lgica dels dos anys del conreu biennal, daquesta
manera shavia sembrat la totalitat de les terres dues vegades. s clar
que sovint apareix la clusula, encara poc freqent en aquests anys,
ser ms habitual quan simposin els cins anys, dels tres anys primers
forats i els dos darrers lberos, de manera que les parts contractants
podien rescindir el contracte desprs dhaver conreat tota la terra una
primera vegada.
14. s el que defensa E. BADOSA, Explotaci agrcola i contractes de conreu (1670-
1840)..., p. 299, nota 102. J. Cncer, Variarum Resolutionum Iuris Caesarei, Pontici et
Municipalis Principatus Cathalauniae, 1635 (segona edici), I, cap. XIV, 26, 27 i 28 no
ho deixa del tot clar. Un comentarista del dret emtutic i feudal giron del segle XVIII
negava que hi hagus transferncia de domini en els contractes darrendament, vid. J. M.
MADURELL, Derechos entuticos en la dicesis gerundense, AIEG (1963), p. 25-26. En
el cas francs, amb contractes de llarga durada de nou anys, habitualment, per tamb
de vint-i-set anys, G. Baur, planteja si no s una venda quan converteix els arrendata-
ris en quasi propritaires, titre provisoire, certes, mais durable, G. BAUR, Contrats
dexploitation et systme de contrats dans la France dAncien Rgime, dins G. BAUR,
M. ARNOUX, A. VARET-VITU (coord.), Exploiter la Terre. Les contrats agraires de lAntiquit
nos jours. Actes du colloque international tenu Caen du 10 au 13 septembre 1997. Rennes:
Presses Universitaires de Rennes/Association dHistoire des Socits Rurales, 2003, p. 43.
TAULA 50
La durada dels contractes
Durada Castell Figueres Peralada Total
1 any 2 0 0 2
2 anys 10 3 3 16
3 anys 14 4 8 26
4 anys 37 31 19 87
5 anys 4 11 14 29
Sense dades 0 1 2 3
Total 67 50 46 163
Si la durada dels contractes no est del tot estabilitzada, s que ho
est la partici de la collita, en cent cinquanta-tres contractes es pacta
que el masover haur de pagar el ter de tot gra daresta. Lexcepci
sn dos contractes de les notaries de Peralada, en qu es pacta el quart,
i set contractes en qu es decideix fer un pagament x en diner, en
un altre sacorda una quantitat xa en espcie. El ter, doncs, estava
plenament establert en aquestes notaries empordaneses en comenar
el segle XVII. Una acotaci, un contracte duna heretat a Vilortol (Sant
Climent Sescebes) aporta pistes signicatives, quan disposa que el ter
de tot gra daresta sha de pagar de les terres femadisses,
15
o el que
s el mateix, el ter es cobra de les millors terres, les quals, per tant,
eren les que havien de ser sembrades de cereals.
El fet que el propietari percebi el ter de la collita, a vegades
sha interpretat com una manera de desentendres de lexplotaci, en
comparaci amb la mitgeria. La realitat, per, s molt diferent. Sovint,
en els contractes i en acta a part del contracte de masoveria, trobem
cessions del propietari al masover de gra per sembrar o de bestiar de
tir, a tornar quan la collita, o quan es pacti.
16
Daltra banda, la clu-
sula que obliga el masover a treballar la terra a s i costum de bon
pags implica tot un seguit dobligacions per al masover que, si no es
compleixen, serviran de base per al seu possible desnonament. El 18
de novembre de 1615, per exemple, els procuradors dAntoni Genover
15. AHG. J. de Palol, Not. Peralada, 536 (1613-1614): 16 dagost de 1614.
16. Una altra modalitat consisteix en lestabliment duna societat per arrendar
una heretat, contracte segons el qual el masover, sense disposar de capital pecuari, ni,
de vegades llavor sucient per sembrar, pacta amb un altre perqu li aporti. El 5 dagost
de 1610 trobem una societat daquesta mena entre oncle i nebot, ats que el segon s
encara jove y no s tant abte per a regir i li falta bestiar per a amenar conrou y li
faltan tamb altres cosas per a tenir casa y no t prou gra per a sembrar (AHG. J. de
Palol, Not. de Peralada, 530 (1609-1610), f. 98-99).
de lArmentera requereixen al masover del mas que tenen a Sant Joan
Sescloses que sembri ja les terres, perqu si no ser massa tard.
17
Aix
suposa un seguiment de lexplotaci ms enll exclusivament del con-
trol de la collita. No s un cas allat, fora del perode analitzat i de la
mostra, el 1646 trobem un altre requeriment en qu sinvoca el con-
rear a s i costum de bon pags per forar un masover a treballar les
terres arrendades, aquest, per, les vol abandonar per canviar de mas.
Ignorar no podeu vs, diu el requeriment, Pere Badia, que en virtut
del arrendament a vs fet del mas Perich y terras de aquell per
Pere Albany y Conques, parayre de la vila de Peralada,
18
hajau
proms de conrrohar dita heretat a s y costum de bon pags
y sembrar las terras de las sements requeriran ditas terras y ax
mateix tamb cultivar les vinyas de dita heretat, y no obstant dita
promesa dexau de conrrohar part de las terras de dita heretat
y ditas vinyas volent-von, com von voleu, anar a Vallgornera en
lo mas de don Gernim Ribes, y com no sie just que alomenos
ustque haveu conrohat part de dita heretat dexeu de conrohar lo
que resta de conrohar-se.
La resposta a aquesta interpellaci que fa el masover s que
la part de Pere Albany i Conques no ha complert amb el que havia
pactat: s a dir, que no ha arreglat la casa del mas, ni tampoc li ha
deixat sent y tantas bestias de ventre de llana y dos vacas per llau-
rar las terras de dita heretat.
19
Deixem ara aquesta segona part, hi
tornarem. El que interessava apuntar era que la frmula s i costum
de bon pags no era gratuta, largument que el masover no treballi
a s i costum de bon pags pot servir al propietari per, valent-se de
la pragmtica De domibus evacuandis, traspassada als praedis rusticis
a la cort de 1599, poder arribar a desnonar judicialment el masover.
20

Que es cobrs ter de tot gra daresta no implica que no hi ha-
guessin altres conreus. En les clusules dels contractes hem trobat
una limitaci als llegums, explicada perqu com se veja que ab lo
fer de llegums se gasta molt la terra.
21
De manera que les clusules
estableixen una limitaci als llegums duna a cinc vessanes de terra,
17. AHG. P. Ves, Not. Castell, 1165 (1614-1616): 18 de novembre de 1615.
18. Deia no, quan, pel sentit, la frase s armativa.
19. AHG. J. Peir, Not. Peralada, 618 (1645-1646): 30 de juliol de 1646.
20. Usem la compilaci de 1704, Llibre IV de les Constitucions, tit. XXI: De
lloguers, f. 290. Seria el quart cas en qu es pot procedir a desnonar el masover citat
per J. CNCER, Variarum Resolutionum, par. I, cap XIV, 23-24, f. 321. Vid. E. SERRA,
El mn urb en lespai histric catal. Incidncia territorial i legislativa, p. 103-104.
21. AHG. P. Ves, Not. Castell, 1168 (1616-1617): 24 dabril de 1617.
de les quals el masover no ha de pagar ter, lhabitual, per, s que la
superfcie sigui limitada a una o dues vessanes, s a dir, la superfcie
necessria per al consum de la famlia masovera.
22
A vegades sespecica
el tipus de llegum o cuinat: faves a Marz (1620), llobins a Peralada
(1616), lhabitual, per, s que quedi en un genric llegum. A banda
daquesta limitaci a la superfcie dedicada als llegums, en altres con-
tractes el masover podr fer-ne lliurement: la Garriga (Peralada, 1617),
Garriguella (1619). Mentre es vol limitar la superfcie de llegum a les
rotacions, les clusules especiquen que aquests es podran sembrar als
rostolls sense cap limitaci,
23
com el que queda especicat per lheretat
Floreta de les Costes de Peralada, el 1614: pugueu fer tants llegums
com voldran en ditas terras, sols los fassen demunt de rostolls, y que
aquells que no haien de pagar ters, sin tantsolament una cortera de
mongetas quiscun any.
24
Larrendament dels teros dels masos
Larrendament dels teros dels masos, amb noms diversos com
arrendo seu ad usum fructum vendo, locationame ad usufructum
venditionem o arrendament eo venda a usdefruit, apareix com una
prctica habitual, si b no pas freqent entre els pagesos, senyors tils
i propietaris de masos, ja que opten per cobrar el ter de les collites,
amb el qual poden comerciar.
Els casos ms freqents darrendament de teros de masos els
trobem en arrendadors rendistes que viuen lluny dels seus masos, fet
que els impedeix fer el seguiment de la producci. Arrendar el ter
suposa no haver de preocupar-se del control de la collita. Hi ha, per,
altres vegades en qu els qui arrenden els teros sn pagesos arren-
dadors, sovint, sense especicar ms, es diu pro subveniendis aliqui-
bus necessitatibus, pot ser per contingncies familiars, per tamb
per necessitats econmiques: per quitar vendes a carta de grcia,
25
per
22. Els contractes que estableixen les quatre vessanes sn a El Far: AHG. P. Ves,
Not. Castell, 1172 (1617-1618): 6 doctubre de 1618, i a cinc vessanes el trobem a Forti,
P. Ves, id. 13 de desembre de 1618.
23. Sn diferents els contractes de la notaria de Peralada que ho disposen aix:
540 (1615-1616): castell de Pau (14 de febrer de 1616), les Costes de Peralada (6 de
novembre de 1616).
24. AHG. J. de Palol, 536 (1613-1614): f. 44v.
25. AHG. J. Mercader, Not. Castell, 1213: 29 dagost de 1617.
pagar dots,
26
per acudir a lAudincia...
27
En els casos de minoritat amb
tutoria, lopci darrendar els teros dels masos sexplica per la necessitat
de numerari de la minoritat, per tamb per facilitar ladministraci
de la tutoria i evitar que puguin demanar responsabilitats als tutors en
acabar: a lencant pblic i en taba arrenden els teros del mas Subirats
de Vilarig els tutors del pubill Senan el 1615.
28
Els qui acuden a aquest mercat de teros solen ser els mateixos
que arrenden delmes i rendes feudals. En aquests anys de la mostra
tenim un exemple signicatiu en el mercader Antoni Genover de lAr-
mentera, actiu durant aquests anys, ell mateix propietari de masos,
que el trobem en la compra dels teros del mas Barrera de Sant Joan
Sescloses per 80 lliures lany, del mas Mediona dAvinyonet per 27 lliu-
res i 10 sous anuals, del mas Roca dAlbons, per 40 lliures lany, del
mas Estrada dAgullana per 20 lliures lany, tots el 1614 i el 1615, i
del mas Vidal de Llers, per 30 lliures anuals. Els arrendaments sacos-
tumen a fer per tres, quatre o cinc anys.
29
Val la pena apreciar que el
preu del ter daquests masos s poc important, excepci feta del mas
Barrera. Aquesta quantitat la podem considerar com la renda anual
monetaritzada dun propietari de mas, en aquest cas es tractaria de
la renda neta.
Per lany 1689, disposem de diferents contractes darrendament
de teros de masos, fet que ens permetr veure qui sn els arrenda-
dors. El 19 dabril de 1689, Mart Sabater i dAgullana, senyor dels
castells de Palausator
30
i de Cartell,
31
domiciliat a Barcelona, de fet
el seu procurador, arrenda per un any els teros del mas Ros de Cass
de la Selva per 55 lliures i 5 sous, el mas Frugell de Sant Medir per
26. s el cas, per exemple, dels captols matrimonials pactats entre Miquel De-
portos i Adroher, ciutad honrat de Barcelona, domiciliat a Monells, amb Francesca
Carreras, lla de Pere Carreras, pags de Cartell, en els quals es pacta un dot de
550 lliures. El mateix dia dels captols, Pere Carreras arrenda els teros del mas Prat
de Taial i del mas Carreras per un total de 550 lliures, el preu del dot pactat (AHG.
J. Andreu, Not. Girona-7, 416 (1694): 10 de maig de 1694).
27. Aquest s el cas de la venda dels teros del mas Fraser dAiguaviva que fa
Joan Fraser, agricola, senyor del mas, el 27 de novembre de 1703, per un any a Fran-
cesc Parer, mercader de Girona, per 54 lliures i 12 sous, per acudir a una sentncia de
lAudincia (AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 427 (1703).
28. AHG. N. Bassedas, Not. Figueres, 262 (1614-1615): f. 97v.
29. AHG. P. Ves, Not. Castell, 1163 (1613-1614): 4 de febrer de 1614; M. G.
Casamitjana, Not. Figueres, 210 (1613-1614): 4 de setembre, 29 doctubre i 28 doctubre
de 1614, i 212 (1614-1615): 23 de febrer de 1615.
30. s senyor, tamb, de part de delmes de Palausator, Montagut, Rupi, Sant
Esteve de Llmena i Salt (AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 412 (1690): 10 dagost de 1690.
31. Vendr el castell de Cartell per 10.900 lliures, l11 de setembre de 1692
(AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 414 (1692).
71 lliures i 5 sous, juntament amb altres censos i delmes. El 26 dabril
s el procurador dEmanuel de Sentmenat qui arrenda la torre de Call
al venat de Corantella, juntament amb el delme de la parrquia, per
un any i per 140 lliures. El 14 de setembre de 1689, s Francesc de
Miquel, senyor del castell de Fornells,
32
qui arrenda els teros darrs
dels masos Noves, Duran i Guimi de la Tallada, tamb per un sol any,
per 200 lliures. El 14 de desembre de 1689, el mateix Francesc de Mi-
quel arrenda per un altre any els teros dels masos de la Tallada tamb
per 200 lliures i faculta els arrendataris a canviar de masovers. s un
simple exemple dun volum de protocols notarials:
33
en els quatre casos
es tracta darrendadors de procedncia nobiliria, amb problemtiques
diverses, per que coincideixen amb la necessitat de numerari, en els
quatre casos el termini s dun any, en els quatre casos, i aix no ho
hem dit, els arrendataris sn negociants, o mercaders com Esteve An-
dreu de Girona, a qui ja coneixem de la participaci en larrendament
de drets feudals.
34
ALTRES MODALITATS CONTRACTUALS
Que el contracte de masoveria era lhabitual en la contractaci
dels masos de la vegueria de Girona, clarament en el segle XVII, i cal-
dria fer un estudi detallat per saber des de quan: des de mitjan segle
XVI?, no impedeix que hi hagi altres modalitats.
Larrendament a preu acotat
La prctica de larrendament a preu acotat s molt poc freqent,
obeeix, en la majoria de casos, a necessitats peremptries de numerari
per part dels arrendadors. s ms, de vegades, el pagament de larren-
dament inclou lencarregament de censals a larrendatari. Una vegada
aquest es fa crrec de lexplotaci, el ms habitual s que acostumi a
fer un contracte de masoveria.
35

32. s propietari, tamb, del mas Safont de Bscara, on tamb posseeix una
part del delme (AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 414: 19 de juny de 1692). Acabar per
vendre a carta de grcia el castell de Fornells el 1691 i el recuperar.
33. AHG. J. Andreu, Not. Girona-7: 411 (1689).
34. P. GIFRE, Mercaders a la terra, p. 524-525.
35. Posem un exemple de la segona meitat del segle XVIII, Salvador Puig i Diern
arrenda a preu acotat cinc masos a Torroella de Montgr a una companyia per cinc
anys (1758-1763) per 12.600 lliures, una mica ms de la meitat del preu havia de servir
per lluir censals. Latracci del conreu de larrs explica lelevada quantitat que es va
pagar per aquest arrendament i explica tamb la seva quan sen va prohibir el conreu.
Els masovers que hi havia davant lexplotaci daquests masos es van mantenir amb
Larrendament de parcelles
En larrendament de lheretat del castell de Pau el 1616, el con-
tracte de masoveria especica que les terres magres de lheretat los
dems arrendadors de dita heretat an acostumat y acostuman de re-
arrendar eo dexar conrohar a altres.
36
s a dir, hi ha una absoluta
coexistncia entre arrendament de parcelles i de masos. Tant pot
ser que els arrendadors siguin els masovers, com s aquest cas, com
que ho siguin els propietaris, els quals arrenden parcelles ms o
menys allunyades del cos central de lexplotaci, que s treballada
i gestionada directament amb, si cal, treball assalariat de mossos i
jornalers per les feines puntuals del cicle agrcola: llaurar, sembrar,
eixarcolar, segar i batre. Aquests contractes poden ser protocollitzats
o no, en general, larrendament de parcelles s en diner.
37
Amb tot,
es poden trobar contractes dacolliment per sembrar a mitges o so-
cietas seminandi, pel qual un masover acull un propietari o un altre
masover perqu sembri una part dheretat, la collita s repartida a
mitges, una vegada dedut el ter i retornada la meitat de la llavor.
En aquest contracte el masover hi aporta la terra de guaret, laltre
la llavor i el treball. Aix s el que hem trobat en quatre contractes
per la zona de Peralada per extensions no gaire elevades de terra de
sembradura: de vuit a dotze vessanes.
38
Aquest contracte devia ser
habitual en moments de dicultat del masover, especialment ens ho
fa pensar el que sescriptura el mes de desembre quan, en no tenir
llavor per sembrar i havent de deixar el camp en guaret blanc, sopta
per aquest contracte de societat per sembrar a mitges.
El 7 de juny de 1616 es va escripturar un contracte per segar,
lligar i agarberar un camp de quaranta vessanes de blat i civada, del
cortal gros de mossn Perpiny, a Castell, per part de Galceran Aviny,
la companyia arrendatria. Vid. P. GIFRE, Propietat i explotaci agrria. El patrimoni
Puig a lEmpord dels s. XVII i XVIII: un cas de diferenciaci en el si de la comunitat
pagesa, tesi de llicenciatura, UAB-Facultat de Lletres, Departament dHistria Moderna
i Contempornia, 1987, p. 235-238.
36. AHG. J. de Palol, Not. Peralada, 540 (1615-1616), f. 48r.
37. Contractes protocollitzats en el cas del mas Mart de Cass de Pelrs, ACBE.
Fons Mart de Cass de Pelrs. Llibre de comptes, 1643-1653. Vid. per la regi de Girona
XVIII-XIX, R. CONGOST, Els propietaris i els altres, p. 68; per la Catalunya dels masos,
XIX-XX, R. GARRABOU, J. PLANAS, E. SAGUER, Un capitalisme impossible?, p. 202-205. M.
ARNOUX, G. BAUR, Les contrats agraires et lhistoire des socits rurales, p. 8, on
constaten, a mena de balan del colloqui, que en terra de mitgeria els arrendaments
de parcelles es fan en diner.
38. AHG. J. de Palol, Not. de Peralada, 530 (1609-1610): 5 de desembre de 1610;
531 (1610-1611): 4 doctubre de 1611; 533 (1611-1612): 12 de novembre de 1612 i 534
(1612-1613): 5 de novembre de 1613.
pags, del cortal petit de mossn Rubies de Castell, masover, a Jacas
Puig, treballador francs, amb un preu fet de 31 lliures: 10 a pagar en
comenar la sega, 10 a mig segar i la resta en acabar.
39
Els subestabliments
Els subestabliments de terres no seran signicatius ns entrat el
segle XVIII, que queda fora del perode cronolgic considerat en aquest
treball. Prenem lexemple del patrimoni Pags dArenys dEmpord. La
srie de subestabliments comena a mitjan segle XVIII: 1742 (5 vessanes
de terra), 1755 (4,5 v.), 1758 (3 v.), 1759 (4 v.), 1763 (3,5, 4,5 i 4 v.
i un a rabassa morta 2,5 v.), 1766 (6 v.: a parts de fruits i a rabassa
morta), 1767 (3 v.: a parts de fruits i a rabassa morta), 1768 (4,5 v.),
1769 (de fet s un reestabliment), 1777 (5,5 v.), 1781 (1,5 v.), 1789
(2 v.), 1791 (2 v.), 1792 (3/4 v.), 1797 (3, 3, 3, 2,5 v.) i 1849 (1/4 v.). En
total vint-i-tres actes i seixanta-nou vessanes establertes, ja fora del
marc cronolgic que aqu es tracta. Falta saber en quin moment van
comenar, el registre dhipoteques, font utilitzada per Rosa Congost,
comena a partir de 1768.
40

ANLISI DE LA PRODUCCI. ELS COMPTES DELS MASOS
Lhabitual, en els segles XVI i XVII, i amb anterioritat a mitjan
segle XVIII, s la cessi de lexplotaci ntegra dels masos a masoveria.
La histria agrria europea dels anys seixanta i setanta recorria a les
comptabilitats dexplotacions agrries amb la nalitat de poder mesu-
rar el rendiment de les collites.
41
No fa pas tant, la revista Histoire &
39. AHG. J. Mercader, Not. Castell, 1213 (1615-1622).
40. Quant de temps feia que durava aquesta dinmica? es pregunta R. CONGOST,
Els propietaris i els altres, p. 114. Sobre aquesta qesti, sha treballat en els anys
2011 i 2012 en una mostra signicativa destabliments emtutics i que donar com
a resultat un treball signat per R. Congost, P. Gifre i E. Saguer, que en revisar aquest
text es troba en premsa.
41. La tercera Conferncia Internacional dHistria Econmica celebrada a Munic
el 1965 dedicava unes sessions a la producci i la productivitat agrcoles, que tenien
com a organitzador Jean Meuvret, les actes de la qual comenaven amb un extracte
de la ponncia de B. H. SLICHER VAN BATH, La productivit agricole. Les problmes
fondamentaux de la socit pr-industrielle en Europe Occidentale (une orientation et
un programme), Troisime Confrence Internationale dHistoire conomique, II. Pars-
lHaia: Mouton, 1968, p. 23-30, a banda de les comunicacions, val la pena referir-se a
la participaci de Pierre Vilar en el dbat terminal, on exposa un veritable programa
internacional de recerca. M. Morineau criticar tant lestudi dels rendiments de Slicher
van Bath, com les estadstiques generals, per acabar defensant lestudi dels comptes de
les explotacions, tot i la dicultat de poder generalitzar amb aquestes fonts, Les faux-
Mesure dedicava un monogrc a replantejar les dades del creixement
econmic dels segles XVIII i XIX a Frana i a Anglaterra, en un retorn
al vell debat sobre les causes i les diferncies del creixement agrari,
en la introducci G. Baur i J. M. Chevet situen el debat i recuperen
les comptabilitats de les explotacions com a font, de les quals diuen
que sn conegudes (daix no en podem pas dubtar), per rarament
preses seriosament, i que usades a Anglaterra han rellanat el debat del
creixement agrari.
42
Com sempre, per, per a uns objectius tan grans
com els que es proposen, caldria un programa de recerca que creus
el mxim dinformacions possibles.
43
A la vegueria de Girona, per, en haver-se imposat la modalitat
de la masoveria ens hem de conformar, quan en tenim, amb llibres
semblants dun dmarrage conomique: agriculture et dmographie en France au XVIIIe
sicle. Pars: Cahiers des Annales-A. Colin, 1970, p. 7-24. A partir de la conferncia de
Munic, levoluci dels estudis se centrar, sobretot, en el delme, vid. J. GOY, E. LE ROY
LADURIE, (eds.), Les uctuations du produit de la dme. Conjoncture dcimale et domaniale
de la n du Moyen ge au XVIIIe sicle. Pars-lHaia: Mouton, 1972; J. GOY, E. LE ROY
LADURIE, Prestations paysanne, dmes, rente foncire et mouvement de la production agri-
cole lpoque preindustrielle. Pars-lHaia-Nova York: EEHESC-Mouton, 1982 (el resum
de la seva ponncia traduda al castell a J. TOPOLSKI et al., Historia econmica. Nuevos
enfoques y nuevos problemas. Barcelona: Crtica, 1981, p. 153-174), que era un material
preparatori del VII Congrs Internacional dHistria Econmica, Edimburg, 1978. Un
reex de tot aix a Catalunya est representat per la publicaci del primer nmero
dEstudis dHistria Agrria el 1978, que comena amb la traducci dun article de B.
H. Slicher van Bath amb el ttol El desenvolupamnent de la productivitat agrcola, i
que compta amb un dossier dedicat a Producci, rendiments i productivitat agrcoles
a Catalunya (segles XVII a XIX) a partir de comptabilitats pageses i privades.
42. Certament, plantegen el debat sobre ls daquestes fonts: les fonts macro
porten aparellada la representativitat, les fonts micro, lexemplaritat, Le choix va plus
loin quil le semble, puisquil met en prsence deux mthodes pour faire de lhistoire,
celle que propose depuis longtemps lanalyse statistique, celle que suggre la micro-
histoire (G. BAUR, J. M. CHEVET, Introduction, Histoire & Mesure, XV, nms. 3/4
(2000), p. 193). En el mateix nmero, A. Antoine reexiona sobre les comptabilitats
agrcoles dAntic Rgim, a partir duna mostra duna trentena de comptabilitats, les quals
noms li forneixen la informaci de la part del propietari. Tot i mostrar els dcits de
la font, apunta que permeten comprendre el funcionament intern duna explotaci, i
remarca sobretot lexemplaritat, ms que la generalitzaci que es pot deduir del seu
estudi i el coneixement dels uxos, ms que la quantitat i conclou que cal analitzar les
comptabilitats pel seu valor exemplar, ms que per la norma comuna que poden recollir.
Ho resumeix en aquests termes: Les petites comptabilits [] sont plus intressantes
pour les dtails quelles donnent que pour les phnomnes gnraux quelles rvlent.
Elles sont, de ce fait, mieux adaptes a lapprciation des logiques de lexploitation qu
la reprise des questions classiques de lhistoire macro-conomique (A. ANTOINE, Entre
macro et micro. Les comptabilits agricoles du XVIIIe sicle, Histoire & Mesure, XV,
nms. 3/4 (2000), p. 255).
43. P. SERVAIS, La productivit agricole au XVIII sicle en rgion mosane (Belgi-
que), Histoire & Mesure, XV, nms. 3/4 (2000), p. 213.
de comptes que donen informaci de collites o, el ms habitual, de
teros de collita percebuts pels senyors tils.
44
I, encara, les sries que
es poden obtenir, desprs de moltes dicultats, si parlem del segle XVI i
XVII, ens informen de poc ms que de les uctuacions de les collites. I
no pas del totals de les collites, ja que una part, com hem pogut veu-
re, quedava a disposici del masover, de la qual, en petita proporci,
en podia conrear per les seves necessitats. Difcilment podrem saber,
amb certesa, si aquestes poques vessanes de qu podien disposar els
masovers per a sembrar llegums eren respectades o no. Tot i aquestes
dicultats, ens sembla que una anlisi acurada daquestes comptabilitats
pot oferir elements sucients per analitzar la situaci en qu es movien
les economies dels senyors tils i propietaris de masos.
45
El patrimoni Adroer de Viladasens, gra, vinya i olivera
Estudiar la gesti del patrimoni Adroer s analitzar un prototipus
de senyor til i propietari de masos del segle XVII que disposa de dues
explotacions, la casa Adroer, amb terres bsicament a Viladasens, i el
mas Briolf situat a Viladamat. El carcter prototpic no sols prov de
la possessi de dos masos, tamb del reconeixement social. Des de
1638 la famlia Adroer t la condici de ciutad honrat, a ms daltres
distincions signicatives, el 1627 obt la llicncia de tenir banc a les-
glsia parroquial, i el 1639 aconsegueix el dret de fer la porta que s
feta des de la casa al samantiri de la Isglsia del lloch de Viladasens.
46

La forma dexplotar les dues possessions s diferent. Les terres de
Viladasens sn explotades directament, amb treball assalariat, ns al
1660, quan sn cedides al ter, i el mas Briolf s donat a masoveria,
44. Unes reexions sobre les comptabilitats catalanes, ms centrades en el se-
gle XIX que en els segles anteriors, quan les comptabilitats obeeixen a conceptes imme-
diats i peremptoris, les podem trobar a J. PLANAS, E. SAGUER, Accounting Records of
Large Rural Estates and the Dynamics of Agricultures in Catalonia (Spain), 1850-1950,
Accounting, Bussiness & Financial History, 15, nm. 12 (2005), p. 171-185.
45. Pierre Vilar ha assenyalat, en ms duna ocasi (des de la Catalunya dins
lEspanya Moderna, III, p. 581 i s., quan presenta els comptes de les explotacions
agrcoles de lHospital de Sant Pau de Barcelona, com, en lHomenatge a Jaume Vicens
Vives, 1967, amb lestudi de dos llibres de la casa de Copons a Trrega, Assaigs sobre
la Catalunya del segle XVIII. Barcelona: Curial, 1979, p. 11-42), la validesa dacostar-se
des de la microobservaci al coneixement aproximat de les estructures, amb totes les
prevencions que es puguin i es vulguin efectuar. Cf. P. VILAR, Estructura, Iniciacin al
vocabulario..., p. 76-77.
46. Arxiu patrimonial Adroer (Viladasens). El privilegi de ciutad honrat al Llibre
18, assentament fet per Benet Adroer, del 9 de mar de 1638, amb lanotaci de les 400
lliures que ha costat el privilegi. Els altres dos al Llibre 7, f. 155r.
per tant tenim les dues modalitats habituals de gesti del patrimoni.
Daltra banda, les terres de Viladasens aporten les tres collites necess-
ries: cereals, especialment blat, rams (el 1639 disposaven de set vinyes
que, a poc a poc, per dicultats familiars, una minoritat, i derivades de
la conjuntura militar del segle XVII, es reduiran exclusivament a tres)
i olives. Disposem duns comptes derivats del ter, ra per la qual les
altres collites hi tenen una presncia poc ms que testimonial (s el
cas de la civada i lespelta).
TAULA 51
Collites de ram, 1620-1640
Anys Crregues
1620 84
1621 122
1622 98
1623 142
1624 92
1625 24
1626
1627 66,5
1628 170
1633 92
1636 104
1639 164
1640 130
1 crrega = 124,800 kg.
1625: La pedra sen ha aportats los rems.
Font: Arxiu Adroer (Viladasens). Llibre 23. Quadern de comptes de Benet Adroer, s. XVII.
En diferents assentaments dels llibres de comptes de la casa Adro-
er es fa notar la dicultat de trobar masovers durant els anys de la
Guerra (1652-1659). En temps que Jauma Mart estava per arrendad
en casa de Adroer, lo qual y astiga dos anys, so s, lo any de 1656 y
1657, li pag totas las tallas perqu se cultivs la casa y no es perds,
que moltas sen an perdudas per no trob arrendad y se sn armadas
y perdudas las plantas,
47
lany segent hi entra un altre masover, lo
47. Arxiu Adroer (Viladasens), Llibre 18.
qual li tinch dexat, per amor de qu y vings lo any anbans, tres cor-
teras de blat, que mel pagar en lo preu que anir per Nadal que ve,
que contarem lo Nadal de lo any de mil sis-cents sinconta-y-vuit, dich
1658, lo qual Espitall a arrendat per temps de quatra anys, so s, dos
de forsat y dos de libertat, afegeix encara, li dexo lo prim any que
aur de sembr la aretat sis corteras de blat, a torn.
48
TAULA 52
Parts de collita del patrimoni Adroer, 1652-1662
Anys Blat, quarteres Rams Oli, btes
Viladasens Viladamat, 1/3 crregues btes
1652 41,25 7 40 4,50
1653 50,00 52 3,25
1654 30,00 3,25
1655 45,00 19 22 4,00
1656 22,25 10 6,00
1657 26,00 7,75
1658 24,25 27 9,00
1659 15,00
49
34
1660 15,00 34 30 5,50
1661 15,00 21 20
1662 15,00 20 57 4,75
1 crrega = 124,800 kg; 1 bta de vi = 56,910 l; 1 bta doli = 71,691 l.
A partir de 1656 noms s la collita de tres vinyes.
Font: Arxiu Adroer (Viladasens). Llibre 25.
49
El 1672 trobem una altra modalitat: la mitgeria. s un tipus de
contracte puntual que obeeix a necessitats dels masovers, de fet de tro-
bar masovers en condicions, s a dir, amb bestiar sucient. s la con-
seqncia directa dels efectes de la guerra de Secessi i les campanyes
franco-espanyoles de 1652-1659 sobre les terres de la vegueria de Gi-
rona. Lassentament en el llibre de notes clarament s a causa duna
situaci excepcional:
tem, lo blat ay ha hagut en la collita del present any 1672,
pagadas las personas, per lo que sels avia de aiudar a cegar y
batra, per aver-i sembrat a mgias. Tot lo que y avia sembrat sn
48. Arxiu Adroer (Viladasens), Llibre 25.
49. No e tingut guera cosa, ni tampoch no tenia bous per a lleur. No sembr
ninguna cosa de blats, Arxiu Adroer (Viladasens). Llibre 25.
estadas quinsa quarteras de blat, lo qual se hs vanut vuy als 30
de agost de dit any y pr poder-lo millor vendra, ara de present
lo he tingut de fer aportar en Gerona, y pagats los pors, ne ha
restat per dita casa per cada quartera dos lliuras catorsa sous
ardits, que tot fa quaranta dos lliuras dos sous.
50

A partir daquest any, per, noms disposem de les anotacions del
ter, tant dels cereals com de la vinya i lolivar, la qual cosa suposa el
retorn a la masoveria. El fet de saber que el patrimoni de Viladasens
disposava de quatre bous, dos vedells i una mula el 1692,
51
permet
pensar que amb aquest bestiar de tir es podia conrear, amb mossos, o
cedint-lo al mateix masover, alguna part de la terra, i potser la collita
resultant no gurava en el llibre de comptes.
Lexcepci al ter la representa el mas Briolf que s cedit al quart
entre 1677 i 1680, sens dubte per tornar-lo a conrear desprs duna
temporada sense explotar-lo. El 1677 sanota
que s lo primer any que ss cullit desprs del arrendament
aviam fet anan Antoni Casamor de Navata, y la ha dexada dita
casa vcua molt de temps y ss espellada, y tota armada, en qu
per lo present any nos s estat gran dany. Lo dit blat [les cinc
quarteres i dos quartans] ses dexat a Isidro Puig per a sembrar
que est a dita casa, a tornar.
Quan es torna a treballar el mas Briolf mereix un assentament
signicatiu:
Noto que ns vuy 9 abril 1682 del que ha aprotat dita casa no
men he posat cosa a la faltriquera, que tot se s gastat ab las
obras se sn fetas a dita [casa]. Com consta dels albarans yse
pot veura a la dita casa: a la sala, sostra y teulada, a la cambra
de sol ixent, a la teulada que se era cremada y molts cayrats al
sostra, la cantonada de sol ixent, al corral y mols rechs se sn
fets perqu no se negasen los sembrats.
No sabem si per les despeses que comportava desapareix de la
comptabilitat sense deixar ms rastre ns a la collita de 1689.
50. Arxiu Adroer (Viladasens). Llibre 24.
51. Llibre 37, Arxiu Adroer (Viladasens). Un parell daquests bous anirien a ba-
gatge el 12 de novembre de 1694 al Rossell i foren tornats el 18 del mateix mes, sn
tornats sense carretas y als bous molt espatllats.
TAULA 53
Parts de collita del patrimoni Adroer, 1673-1692
Anys Blat, quarteres Vi, btes Oli, btes
Viladasens Viladamat
1673 17,00 10 1,50
1674 13,75 4
52
2,00
1675 18,08 12 10,00
1676
53
10,00 5,50 1,00
1677 10,00 5,50 4,00 1,50
1678 12,00 17,25 6,00 1,75
1679 12,75
54
7,00
1680 22,00 25,00 6,00 2,00
1681 18,00
55
1,50
1682 13,25 10,00
1683 6,75
56
10,00 2,00
1684 4,25
57
4,00
58
1,75
1685 7,75 6,00 12,00
1686 9,50 8,00 0,75
1687 10,00 11,00 4,50
1688 16,00 10,00
1689
59
22,50
1690 17,75 28,50 8,00 1,25
1691 24,00
1692 55,00
1 bta de vi = 56,910 l; 1 bta doli = 71,691 l.
Font: Arxiu patrimonial Adroer (Viladasens). Llibre 24.
5253545556575859
52. Per haver-i passat la pedra.
53. Est any la armada francesa ha y ha fet gran dany, Arxiu Adroer (Vilada-
sens). Llibre 24.
54. Sen feu malb la major part la aiguas, Arxiu Adroer (Viladasens). Llibre 24.
55. No ni ha hagut per aver-sel aportat la pedra, Arxiu Adroer (Viladansens).
Llibre 24.
56. Per causa del axut, per a tot s molt curta la anyada, Arxiu Adroer (Vila-
dansens). Llibre 24. La sequera de 1683 tamb mereix un assentament el 12 de maig
de 1683 del notari Andreu de Girona: Memria de la sequedat y axut comunament
succehit, on refereix que es porten sis mesos sense ploure (AHG. J. Andreu, Not. Gi-
rona-7: 405 (1683).
57. Los grans a y ha agut de tersos a la casa de Adroer en Viladasens lo any
1648 per ver-los devestats lo exrcit francs en los dies estigu en lo lloch de Cervi
y Raset, que ja estaven cerca de segar-los. El que sha collit se s dexat al masover
Miquel Noguer per a qu puga ms sembrar, Arxiu Adroer (Viladansens). Llibre 24.
58. Dolent per aver-i passada dos vegadas la pedra, Arxiu Adroer (Viladansens).
Llibre 24.
59. De la heretat de Viladasens non he rebut cosa, ni blat, ni vi, per asser-i
passada (...) la padregada, Arxiu Adroer (Viladansens). Llibre 24.
Tot i la guerra, manteniment dels pactes de masoveria
Ja hem vist les dicultats blliques sobre el patrimoni Adroer.
Ara volem estudiar-lo amb ms detall pel perode de la darreria del
segle XVII i primer quart del segle XVIII.
60
En anys en qu la presncia
de les tropes era constant, els propietaris de masos faran el possible
per mantenir el contracte de masoveria i seguir percebent els teros
dels masos. El que veurem per tres patrimonis diferents s que, tot i
les dicultats i lexistncia de la clusula de poder abandonar el mas
en cas de guerra, noms en una ocasi ser aplicada en un contracte,
la masoveria es mant, en tot cas els pagaments queden atenuats i els
teros minvats. Els propietaris tenien cura de mantenir lexplotaci i
evitar la situaci en qu havia quedat el mas Briolf de Viladamat en
el patrimoni Adroer: destrut el mas i les terres ermades.
El castell de Fornells, en el temps que est en poder del mercader
Esteve Andreu,
61
s explotat com una heretat i concedit en rgim de
masoveria al ter. La comptabilitat que ens ha arribat, per, noms
comptabilitza els teros del forment i el mestall, no disposem de cap
referncia dels altres grans, destinats a pinso i que, segurament, eren
conreats. El perode est marcat per la situaci de locupaci francesa
de 1694 a 1697, especialment signicativa s en els anys 1694, 1695 i
1696, quan la reculada dels teros s evident. Amb tot, la situaci no
estava com perqu el masover pogus aplicar la clusula, que gurava
en tots els contractes de masoveria, de poder abandonar el mas en
cas de guerra.
60. El marc a P. GIFRE, Guerra en terra de frontera: la vegueria de Girona (1640-
1713)... Vid. situacions ms o menys comparables al volum collectiu A. CORVISIER, J.
JACQUART (dirs.), De la guerre lancienne la guerre rgle. I. Les malheurs de la guerre.
Pars: ditions du Comit des travaux historiques et scientiques, 1996; la situaci alsa-
ciana, vid. J. M. BOEHLER, La guerre au quotidien dans les villages du Saint-Empire au
XVIIe sicle, Flaran, XXII (2002), p. 83-88. Un model teric J. P. BOIS, Les villageois et
la guerre en France lpoque moderne, Flaran, XXII (2002), p. 196-200. Una sntesi
general, J. CHAGNIOT, Guerre et socit lpoque moderne. Pars: PUF, 2001, p. 146-155.
61. P. GIFRE, Mercaders a la terra. La trajectria dEsteve Andreu, p. 519.
TAULA 54
Teros dels grans del castell de Fornells, 1693-1702
Anys Teros de
forment i
mestall, en
quarteres
Valor
en lliures
Adjutori
en lliures
Bac
1693 85,00 255,00 11 1
1694 13,00 34,35
1695 20,00 90,00
1696 42,25 189,50
1697 82,25 195,55
1698 71,00 195,25
1699 71,00 211,75 22 1
1700 60,25 138,15 22 1
1701 50,00 137,50 22 1
1702 40,25 127,75 22 1
Font: AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 427 (1703): 6 de novembre de 1703, concrdia entre
Pere Rossell i Esteve Andreu.
El mas Vivolas de Vilob dOnyar amb una extensi de 126,25 ves-
sanes, las quals se conrroan ab dos anys, va ser comprat pel mercader
Francesc Naspls de Girona el 1690 per 3.380 lliures als marmessors
testamentaris de Joan Baptista Serra, ciutad honrat de Girona. Aix
que va aconseguir el mas, el nou propietari larrenda per cinc anys, al
ter i amb un adjutori de 30 lliures anuals, que seria condonat entre
1694 i 1697, per ver posat campanya lo exrcit de Frana en dit lloch
de Vilob, els anys eren difcils, ns al punt que el propietari parti-
cipava en la cessi de llavor per a la sembra: Y adems dels teros,
perd en dits tres ltims anys de 12 ha 13 quarteras de blat quiscun
any, que sembrava a mitjas ab lo masover a nos arrischs y perills.
Locupaci francesa de Girona durant els anys 1694-1697 posaria
a aquest contracte i, amb la pau, seria arrendat de nou al ter, tamb
per cinc anys, a un altre masover, i amb uns canvis en ladjutori, ja
que es pacta en vint lliures anuals, i el pagament dun porc, un anyell
per Pasqua, dotze quintars de palla, vint forcs de cebes i quatre parells
de gallines. La reducci de les deu lliures monetries tenia la seva
traducci en aquest pagament en espcie.
TAULA 55
Teros del mas Vivolas de Vilob, 1690-1729, en quarteres
62
Anys Forment Mestall Civada
1690 71,06 3,75
1691
62
21,50
1692 35,50
1693 58,25
1694 58,25
1698 64,25
1699 76,50
1700 42,00 3,75
1701 17,00
1702 26,00 3,00
1703 49,75 2,00
1704 34,50 3,00
1705 48,00 2,00
1706 37,50 1,00
1707 22,00 1,25
1708 32,50
1709 61,50
1710 34,00
1711 30,00
1712 19,44
1713 32,92
1714 17,50
1715 13,25
1716 24,75
1717 33,00
1718 24,00
1719 23,50 4,50 3,25
1720 22,00 6,00
1721 12,00 23,00 4,50
1722 8,75 15,75 1,88
1723 28,25 13,75
1724 13,25 6,50 5,00
1725 27,50 15,50
1726 24,25 11,25
1727 14,75 6,50
1728 38,00
1729 23,00 8,00
Font: AHG. Hospital de Santa Caterina 141/719.
62. Per causa de tanta falta de aigua y ha gut tant pobra anyada y s estat
cosa comuna per tot lo present Principat de Catalunya en lo present any 1691, AHG.
Hospital de Santa Caterina: 141/719, f. 23v.
El 1713, una altra vegada sescriptura un nou contracte, un altre
masover hi fa entrada. Es mantenen els mateixos pactes, per hi ha
dues clusules noves: es pagar cnem a ra de sis/una i mentre es
mantingui locupaci francesa el masover quedar alliberat de pagar
ladjutori de les 20 lliures, en canvi, es mant el pagament del porc
anual. El darrer contracte que coneixem sabem que ladjutori desapa-
reix, amb tot, el masover ha de fer front als talls i talles, mentre el
vint imposat per la universitat es paga del modol.
63
La taula dels teros dels grans del patrimoni Ginesta, que pro-
cedeixen duna heretat a Montilivi i del mas Negre de Cor, tenen
la qualitat de testimoniar clarament els efectes de les guerres en la
dinmica de la renda. Especialment, els esmentats efectes es fan notar
en els teros provinents de lheretat de Montilivi (1684, 1691 a la
guerra safegeix la sequera, 1694-1696, 1707). El pla de Girona estava
especialment afectat per la presncia militar, en canvi, Cor que-
dava prou allunyat perqu les conseqncies fossin lleus (tot i aix shi
feien notar: 1691, 1696, 1707).
Noms disposem de dos contractes de masoveria relatius a aquests
masos. El 1704, en un darrendament del delme de Cor i dels teros
del mas Negre, hi gura la clusula dels pactes de guerra: que en lo
cas de guerra y pesta (lo que Du no vulla y nos preserve) se tinga de
observar y estar-se en lo pacte de guerra y pesta que lo molt illustre
captol de la seu de Gerona posa en los actes de los arrendaments, lo
qual sie en tot y per tot observat com si aquell fos en lo present acte
paraula per paraula insertat.
64
TAULA 56
Teros dels grans del patrimoni Ginesta, 1678-1710, en quarteres
Anys Heretat de Montilivi (Girona) Mas Negre de Cor
1678 40,42
1679 30,12 58,50
1680 26,08 54,54
1681 33,50 51,71
1682 18,08 41,54
1683 19,04 47,46
1684 10,04 41,08
63. AHG. Hospital de Santa Caterina 141/719. Llibre de notas de Francisco
Naspls, mercader de Gerona, ahont seran continuats los fruits que cullir en lo mas
Vivolas de Vilob, 1690.
64. AHG. F. Vilosa, Not. la Bisbal, 835 (1704-1707): 20 de febrer de 1704.
Anys Heretat de Montilivi (Girona) Mas Negre de Cor
1685 16,00 49,75
1686 17,08 52,00
1687 31,00 64,00
1688 27,00 65,00
1689 36,75 60,00
1690 30,00 60,00
1691 22,00 17,87
1692 25,37 59,25
1693 36,50 53,25
1694 0,00 51,50
1695 20,00 40,00
1696 18,50 21,00
1697 30,00 52,75
1698 23,00 47,50
1699 34,50 51,50
1700 32,75 47,50
1701 12,50 51,75
1702 11,50 32,00
1703 24,75 38,00
1704 23,00 39,25
1705 33,00 65,00
1706 25,75 56,00
1707 19,00 33,00
1708 30,00 61,75
1709 34,00 68,08
1710 21,08 46,00
Font: BPP. 92-V. Ms. Llibre de ttols, actes y rebudes Fet dit llibre per Joseph Ginesta, ciutad
honrat de Girona, any 1686, f. 49-50 i 59-61.
Una aproximaci ms real a les collites dels masos. Els comptes de de-
nici de tutories del patrimoni Pags dArenys dEmpord, 1693-1701
La masoveria implica la cessi del ter de tots els grans daresta.
La realitat dels comptes que hem vist assenyala de manera gaireb
exclusiva la presncia del blat.
TAULA 57
Parts dels grans del patrimoni pags dArenys dEmpord,
1694-1701, en quarteres
A
n
y
s
B
l
a
t
C
i
v
a
d
a
O
r
d
i
E
s
p
e
l
t
a
M
i
l
l
B
l
a
t

d
e

m
o
r
o
F
a
j
o
l
C
a
i
r
e
t
e
s
F
a
v
e
s
F
e
s
o
l
s
G
a
r
r
o
n
s
E
s
s
o
s

(
?
)
S
i
n
e
g
r
e
c
s
1694 55,25 14,00 4,00 7,00 8,00 2,87 6,00
1695 6,50 0,75 18,25 2,0 0,75 0,75 0,50 0,5 6,50
1696 60,50 4,5 0,37 14,00 3,50 2,12 3,25 9,50 18,00
1697 105,00 16,0 40,00 14,00 0,75 2,87 7,00 1,50
1698 41,75 51,0 9,00 14,00 9,50 9,5 2,25
1699 219,25 53,0 2,75 12,00 3,00
1700 162,25 41,75 2,75 26,75 0,75
1701 128,00 46,0 10,50 15,00
Font: Arxiu patrimonial Pags dArenys dEmpord. Cpia autntica del acte de difnici de
tudela de la universal heretat y bns que foran de Joseph Pags, 1703.
Tot i que els grans daresta sn majoritaris, en les denicions de
tutoria, en el moment que el tutor presenta els comptes a lhereu, a
vegades, en una comptabilitat quartera a quartera, bta a bta, apareix
una major varietat de collites. s el que trobem procedent dels comptes
de la tutoria de Baltasar Pags, jove pubill dArenys dEmpord, entre
1694 i 1701. En la denici de comptes es comptabilitza all que el
patrimoni rep anualment procedent del mas Pags i el mas Arbona
dArenys, i els teros del mas Estela de Llampaies.
65
Sens dubte, en tractar-se duna comptabilitat en qu consta la
collita procedent del mas Pags dArenys, explotat directament, trobem
una major varietat de grans, amb tot, aquesta comptabilitat conrma
el que apuntvem ns ara. Presncia majoritria del blat, que sobre el
total de la mostra suposa un 62,46%; per tamb hi ha una quantitat
gens menyspreable de cereals per a pinso (28,38%),
66
amb una presncia
65. El patrimoni est compost del mas Pags dArenys, que s la casa principal,
el mas Estela de Llampaies (incorporat arran dun matrimoni el 1641 i cedit al ter) i el
mas Arbona dArenys (comprat, en part, el 1680). Miquel Pags, pare del pubill Baltasar,
gura com a familiar del Sant Oci, almenys des de 1679. N. BATLLEM, E. SERNA, Catleg
de documents del fons patrimonial Pags dArenys dEmpord (1317-1994), Figueres, 2005.
66. Lespelta la considerem, en aquest cas, un cereal destinat a pinso ja que
sovint en els comptes daquesta tutoria apareix barrejada amb lordi i la civada, la qual
testimonial de les llavors per a farratge (1,35%) i, nalment, un 7,81%
de llegums. Si aquesta relaci s correcta, tenim una proporci dun
90% de gra, i entre els grans la proporci s de dos a un favorable al
blat. Els cereals per a pinso no arriben, doncs, al 30% del total, per
el bestiar pot ser alimentat per una part important de llegums (faves
i garrons, sobretot), la qual cosa donaria una proporci nal aproxi-
mada favorable als cereals panicables de 3/2 respecte a la resta dels
grans collits. Ens calen ms fonts daquesta mena, per s una dada
aproximada al que ha de ser la proporci de les collites de cereals i
llegums en els masos.
67
TAULA 58
Verema i vi al mas Pags dArenys dEmpord, 1693-1700
Anys Crregues Vi vermell
en btes
Vi claret
en btes
1693 41,5
1694 3,0
1695 34,5
1696 100 40
1697 55 30
1698 84 32
1699 126 40
1700 150
1 crrega = 124,800 kg; 1 bta = 52,913 l.
Font: Arxiu patrimonial Pags dArenys dEmpord. Cpia autntica del acte de
No hi podien faltar les collites de vi i doli. Pel que fa al vi, sa-
bem que la seva procedncia majoritria era del mas Pags dArenys,
per noms per 1693 disposem de la part corresponent als teros del
mas Estela de Llampaies i el ter provinent duna vinya cedida a ma-
soveria tamb al ter. Diculta la srie el fet que els quatre primers
anys tenim les dades en crregues de ram i els altres cinc en btes
de vi, diferenciant si es tracta de vi vermell o de vi claret. Pot voler
cosa suposa una diferncia qualitativa respecte a la comptabilitat del mas Gallardes
de Sant Mart de Tous (1833-1847), on lespelta apareix com un cereal panicable, vid.
P. PASCUAL, Lagricultura de nals de lAntic Rgim (1833-1847). Una aproximaci de
tipus microeconmic..., p. 28-29.
67. Que coincideix plenament amb la que presenta el mas Gallardes de Sant
Mart de Tous pel perode 1833-1847, on la proporci s del 70% pels diferents tipus
de blat, mentre que el 30% correspon a la producci de cereals per a pinso, P. PASCUAL,
Lagricultura de nals..., p. 29.
dir que es tracta de vi de raig (el que en diu vi claret) i de vi de tina
o premsat (el vi vermell)? De la verema de 1700 el tutor deixa escrit
que no pot saber la quantitat de vi vermell, tota vegada aquell pos a
la tina per no tenir btas.
TAULA 59
Collita doli al patrimoni Pags dArenys dEmpord, 1694-1701
Anys Mas Pags 1/3 mas Estela Mas Arbona 1/3 mas Berenguer
1694 62b 2m 6b 3m 3q 2b 12b 2m
1695 4b 1m 9q 7m 10q 6m 6q
1696 7b 4b 2m 0q 1b 1m 1b
1697 14b 1m
1698 45b 2m 5b 3m 0q 3b 1m
1699 23b 5m
1700 77b 1m
1701 31b 3m
1 bta = 4 mallals = 40 quarters.
1 bta = 50,35 l.
Font: Arxiu patrimonial Pags dArenys dEmpord. Cpia autntica del acte de...
La collita dels olivars s de procedncia diversa: en primer lloc la
del mas Pags, els teros del mas Estela de Llampaies i del mas Beren-
guer dArenys, que es tenia a masoveria, a ms del mas Arbona dArenys.
Lolivera havia estat una opci deliberada en lestratgia patrimonial
compradora del mas Pags, tal com es pot veure en les adquisicions de
terres: 1643 (dues vessanes dolivar a Arenys), 1655 (revendicaci de tres
olivars que havien pertangut al mas Estela de Llampaies i una compra
duna feixa dolivar a Arenys), 1656 (olivar del mas Arbona), 1659 (dues
vessanes i mitja a carta de grcia de pertinences del mas Arbona), 1672
(adquisici del dret de lluir i quitar de tres vessanes a Arenys del mas
Arbona: lo acte de la venda a totas pasadas; i un camp i un olivar),
1675 (olivar a Arenys), 1680 (olivar per cent lliures). Com a resultat
de la poltica compradora, el 1684 ha de comprar un trull i una pila
per al mas Arbona dArenys.
68

El carcter desigual de les collites s del tot manifest. En el cas
dels teros dels masos, sembla que hi ha una collita un any de cada
68. Arxiu patrimonial Pags dArenys dEmpord. Capsa 1, llibre mestre. En
aquest codern estaran asentadas las diadas dels actes de enpenyos y compras de pesas
de terra sn en la casa den Pags de dalt del lloc de Arenys de Enpord en lo any 1690.
dos, la qual cosa podria deures a la prctica duna forta escatida i al
fet que les oliveres llevessin cada dos anys. Pel que fa al mas Pags
aquesta circumstncia no sacaba dapreciar, per s que a una bona
anyada en segueix una altra que es queda a la meitat. Lanlisi daquesta
comptabilitat apunta cap a una diversicaci de les collites en qu els
cereals, i el blat en especial, ocupen el centre de la producci, per no
es pot menystenir la importncia de la vinya ni de loli, ja que una part
de la collita podia ser comercialitzada, ats que la producci dalguns
anys depassava les capacitats de consum familiar, per molt extensa que
fos la famlia i per molt abunds que fos el consum.
Teros i mercat
La tutoria dels lls dAntoni Vilar, que havia estat mercader de
Girona, comenada el 1670 i acabada el 1676,
69
dna la possibilitat
dacostar-se a la venda dels teros dels masos. Recull els teros procedents
de dues heretats: una a Montilivi, al pla de Girona, i una altra a Sant
Miquel de Fluvi. De la primera, com ja s habitual, noms ens dna
els teros del blat i de la civada; de la segona, hi afegeix els teros de
loli. En el moment de presentar els comptes de la tutoria, els tutors
testamentaris reten compte de la venda dels teros i especiquen els
mesos de venda: excepte una partida venuda el mes de gener, la resta
de vendes se situen entre maig i juny, s a dir, just en els moments de
la soldadura de lany agrcola, quan els preus assoleixen el punt ms
alt, alguna vegada els grans romandran als sacs perqu no shan pogut
vendre. Els mercats sn el de Girona i el de Figueres.
Hi ha una altra partida: la venda de noranta-nou moltons proce-
dents de lheretat de Sant Miquel de Fluvi que es fa just en comenar
la tutoria el 29 de novembre de 1670. En la rendici de comptes no
hi torna a haver cap ms assentament relatiu al ramat del mas de
Sant Miquel de Fluvi. Sens dubte, noranta-nou moltons eren una
quantitat important. No sabem, per, de quants caps estava constitut
el ramat.
69. AHG. F. Garriga, Not. Girona-10: 534 (1680), f. 254-287.
TAULA 60
Teros de lheretat de Montilivi, 1670-1676
Anys Blat en quarteres Civada en quarteres Cobrat en lliures
1670 25,00 62,50
1671 24,00 65,75
1672 24,25 69,60
1673 19,25 44,45
4,00 4,00
1674 28,25 67,90
5,00 5,00
1675 26,75 73,55
1676 24,75 52,55
Font: AHG. F. Garriga, Not. Girona-10: 534 (1680).
El que s remarcable dels teros del mas de Torroella de Fluvi
s la partida doli, que el 1670 representa la renda ms elevada i el
1674 queda igualada a la partida de blat.
TAULA 61
Teros del mas de Torroella de Fluvi, 1670-1675
Anys Blat en
quarteres
Civada en
quarteres
Espelta en
quarteres
Oli en
btes
Cobrat
en lliures
Total anual
1670 12,00 28,15 76,15
8,00 48,00
1671 18,00 43,20 46,57
0,75 3,37
1672
16,00 48,00
100,52
10,00 10,00
6,25 5,50
5,25 37,02
1673
14,00 31,50
79,57
3,00 3,00
1,50 10,57
1674
18,00 26,40
64,30
4,00 26,40
11,00 11,50
1675 14,00 34,65 34,65
Font: AHG. F. Garriga, Not. Girona-10: 534 (1680).
Una vegada ms els teros dels cereals sn la part important de
la producci del mas, i la part ms signicativa de la renda, per, ara
que aquesta petita srie ho permet, coneixem tamb la rellevncia
econmica de lolivera. Per als propietaris que no participaven en les
despeses de la collita, les btes i els mallals doli eren molt ben remu-
nerats al mercat. Som molt lluny de la producci doli del patrimoni
Pags dArenys, per la valoraci de les collites al mercat de Girona i
de Figueres dels teros dels pubills Vilar de Girona ens fan veure que
eren una part molt important dels ingressos daquell patrimoni. Cereals
per al consum i oli per a vendre? La realitat no sembla haver estat tan
simple. Excedents de cereals, doli i de vi venuts al mercat, aquesta
sembla haver estat la norma. Producci exclusiva per al mercat? Amb
aquestes dades ens en guardarem prou darmar-ho.
CONCLUSI
Els masos sn cedits en rgim dexplotaci a masoveria duna
manera denitiva des del comenament del segle XVII, segons la nostra
anlisi. Caldria comprovar, per, des de quan, ja que als darrers deu
anys del segle XVI sembla que sha establert aquesta prctica, en canvi,
pel segle XV encara no est generalitzada. Saber des de quan i per qu
s una qesti que deixem plantejada. Aix com el fet que la majo-
ria de clusules que coneixem per al perode clssic de la masoveria,
el XVIII, ja siguin vigents al comenament del sis-cents, en canvi, el pe-
rode de durada del contracte es troba lluny encara dels cinc anys que,
generalment, tindran en el segle XVIII. La masoveria, tot i ser la forma
majoritria de contractaci en terra de masos, coexisteix amb altres
frmules contractuals, com larrendament monetari de parcelles, dels
mateixos masos, sovint efectuat pels mateixos propietaris i conreadors
del mas, per tamb pels masovers, amb lobjectiu de treballar terres
allunyades del nucli principal de lexplotaci i per assegurar la m
dobra necessria per a les feines que requereixen un s ms intensiu
de treball. Aquesta necessitat de xaci de m dobra prop dels masos
devia ser molt til en moments de manca de braos.
A partir de la contractaci de masos a masoveria, la cessi del
masover o joer dun ter de tot gra daresta esdev una constant al se-
gle XVII i al XVIII. El fet que aquesta cessi shagi convertit en lelement
comptable dels comptes de collites, podria fer pensar en el domini
exclusiu dels grans daresta en els masos que sn dominants, sobretot
el blat. Hi ha, per, altres produccions importants: la vinya i lolivera
(lexemple del patrimoni Pags dArenys dEmpord, per tamb lAdroer
de Viladasens), en zones determinades de la geograa de la vegueria de
Girona. Per sobretot all que es vol remarcar s una presncia, que
no pot ser negligida, de llegums en les produccions dels masos (obser-
veu, sobretot, la varietat, altra vegada en el patrimoni Pags dArenys
dEmpord). Ja sigui en les terres alliberades als masovers de pagar-ne
ter, ja sigui en altres parcelles. Amb tot, no podem estar dacord amb
suposicions que en terres del Baix Empord pogus ser de lordre del
20% de la collita de grans.
70
I no hi estem perqu no disposem de
fonts per poder quanticar-ho. Quan analitzem petites comptabilitats
explotades directament, la presncia de llegums hi s prou signicativa.
No ens podem deixar portar exclusivament per la font. Els teros de
collites reecteixen exclusivament els grans daresta i, si s el cas de
tenir-hi una importncia considerable, vi i oli. Reecteixen all que es
pacta en els contractes. Lagricultura dels masos de la vegueria de Girona
era ms diversicada del que els comptes del ter poden fer pensar.
Per no estem en disposici de donar percentatges sobre els totals de
les collites. Una cosa eren els teros pagats al propietari i, laltra, la
producci total dels masos. Per poder saber quina era la producci dels
masos haurem de tenir els comptes de lexplotaci directa i aquests
poques vegades es feien, si no s, com hem vist, en casos de tutories.
Una font que ofereix sries curtes, per sucientment signicatives, si
es disposs duna mostra prou signicativa, tant en cronologies com
en geograes diverses, seria una eina clau per acostar-se a la diversitat
de producci real dels masos.
70. M. DURAN, Renda i producci agrria, p. 253.
1
Els estudiosos del mn rural catal de lpoca moderna han ten-
dit a supeditar lestudi de la ramaderia a lagricultura. La ramaderia
poques vegades ha tingut inters per si mateixa i molt menys en ter-
ritoris de plana, com els de lEmpord a la vegueria de Girona, tot i
que eren terres de transhumncia, on el bestiar hivernava
2
i pujava a
muntanya durant els mesos destiu (amuntanyar diuen els textos). El
que volem plantejar, amb dades a la m procedents majoritriament
dels protocols notarials, s que a ms de ser el complement necessari
3

de lagricultura, de vegades, en alguns casos i per algunes zones de la
vegueria de Girona, i no sols de les situades a muntanya, els ingressos
derivats de la ramaderia podien ser tan importants o ns i tot ms
que els provinents de lagricultura. Cal tenir present, dentrada, que el
bestiar gros, sobretot, per tamb lov i el cabrum, tenia una clara
destinaci al mercat. Mentre la producci agrcola era destinada en
primera instncia al consum, la cria i lengreix de bestiar tenia una
1. Aquest captol sha beneciat dels suggeriments fets per E. Saguer en una
primera versi daquest text.
2. Vegeu el mapa de la transhumncia a Catalunya de J. Vil Valent on les
carrerades comuniquen les zones de pastura destiu (el Ripolls, amb els centres de
Queralbs i Setcases) i les dhivern (la plana de lEmpord amb el masss del Montgr
i ns les Gavarres), L. SOL SABARS (dir.), Geograa de Catalunya, I. Barcelona: Aedos,
1958, p. 453. A. COMPTE, El Alto Ampurdn, Pirineos, 67-74 (1963-1964), p. 117, 170-173.
3. M. Bloch qualica la ramaderia dindispensable: En outre, ct de cette
proccupation primordiale de la culture des bls, il en tait une autre peu prs aussi
vive: celle de llve du btail. Llve du btail tait, dans les formes dagriculture ancienne,
la fois indispensable et difcile (M. BLOCH, (1926), La terre et le paysan. Agriculture et
vie rurale aux 17e et 18e sicles. Pars: A. Colin, 1999, p. 110); B. H. SLICHER VAN BATH,
Historia agraria de Europa Occidental (500-1850). Barcelona: Pennsula, 1978 [1959],
p. 415, qualica la ramaderia de les explotacions agrcoles de mal necessari.
LA RAMADERIA: CONTINGENT DE BESTIAR,
MODALITATS CONTRACTUALS I INGRESSOS
(1580-1640)
1
clara vehiculaci cap al mercat.
4
Daqu la importncia que atorga a
la ramaderia lautor del Llibre dels secrets dagricultura, casa rstica y
pastoril.
5

I no podia ser duna altra manera quan el ramat de prop dun
centenar dovelles, propietat de Joan Trobat, agricola de Garriguella, havia
reportat el 1614 quaranta-set borrecs i trenta-nou borregues, que van
ser valorats en 87 lliures i 12 sous; mentre que els setanta-vuit quintars
de rams de la mateixa explotaci van valdre 60 lliures i 5 sous. Entre
els diferents components de la renda obtinguda pel patrimoni Trobat,
la que procedia del ramat dovelles era la ms important, ja que lingrs
net podia arribar a ser la meitat de la producci, una vegada fetes les
parts si es donava en arrendament a gazalla o en comanda, en el cas
de tenir un pastor les coses no devien ser gaire diferents; difcilment
sobtenia un ingrs tan elevat de les vinyes, on la despesa en jornals
era molt superior. Si aix era aix en un ramat format per noranta-set
ovelles, que no s dels ramats ms grossos de la zona, qu no devia ser
en ramats amb ms caps. Aix pel que fa al bestiar petit, en el bestiar
gros els guanys encara podien ser ms importants; la inversi, per,
en temps dengreix, en superfcie de pastura i en disponibilitat de gra
pels mesos dhivern, sobretot, havia de ser superior. I no comptem la
m dobra necessria per tenir-ne cura.
Un altre cas signicatiu ens el proporciona lencant del bestiar
de la torre Gorgot de Bellcaire, efectuat el 1637, quan es va posar a
la venda la totalitat del bestiar: dotze eugues que, segons ledat, des
de les que no sen sap quan temps tenien ns a les eugues pollines,
4. Crida latenci sobre aquests aspectes en un molt bon estat de la qesti
per al cas francs, A. ANTOINE, Lelevage en France, XVIIe-XVIIIe sicles, La terre et les
paysans. Production et exploitations agricoles aux XVIIe et XVIIIe sicles en France et en
Angleterres. Actes du Colloque de 1998 (Aix-en-Provence), Bulletin de lAssociation des
Historiens Modernistes des Universits, 24 (1999), p. 9-11, 51-53, 54-58, que aprofundeix
la tesi de J. MEUVRET, Le problme des subsistances lpoque Louis XIV II. La produc-
tion de crales et la socit rurale. Pars: ditions de lEHESS, 1987, p. 192, on escriu:
...le grain tait avant tout produit pour la consommation locale tandis que le btail,
sil ntait pas souvent objet dengraissement systmatique comme il le sera plus tard,
tait du moins un lment essenciel des transactions commerciales. En la mateixa
lnia de reclamar linters per un tema que no ha merescut excessiva atenci per part
dels historiadors, la sntesi de J. M. MORICEAU, Llevage sous lAncien Rgime (XVIe-XVIIIe
sicles). Pars: Sedes, 1999, i una altra per al cas itali, on comena parlant de la rama-
deria, historiogrcament, marginada per la tirania dels cereals, S. RUSSO, B. SALVEMINI,
Ragion pastorale, ragion di Stato. Spazi delallevamento e spazi dei poteri nellItalia di et
moderna. Roma: Viella, 2007.
5. La major part de la utilitat del pare de famlia de la casa rstica consisteix
en lo nodrir bestiar, M. AGUST, Llibre dels secrets dagricultura, casa rstica y pastoril,
1617, f. 172.
podien anar de les 18 lliures i 10 sous a les 47 lliures i 5 sous; les onze
vaques grosses es van vendre entre les 10 lliures i les 20; els quatre
bous van ser venuts a 12 lliures el ms vell i a 29 i 33 lliures els altres,
compres totes elles efectuades per propietaris que aprotaren la situa-
ci provocada per lencant per, probablement, comprar a bon preu.
6

Les eugues, els bous i les vaques, veritables mquines de treball, eren
molt importants en els masos del litoral, on, daltra banda, disposa-
ven de menjar sucient grcies a la vegetaci, els prats, per sobretot
les superfcies de guaret, amb una prctica de lalternana del conreu
biennal que en facilitava el manteniment. Amb tota probabilitat, sha
menystingut la importncia del guaret en les explotacions agrcoles que
utilitzen el sistema biennal com a frmula de rotaci de conreus, s
en aquelles parcelles destinades al guaret on la ramaderia trobava la
pastura adequada i alhora femaven les terres. La complementarietat de
la ramaderia i el guaret sn ben evidents; el negoci de la ramaderia,
en aquests dos casos que ens serveixen dexemple, tamb.
Al costat daquesta ramaderia destinada al mercat, nhi ha una
altra de menor volum, contingents formats per dues o tres vaques,
una truja (menys habitual, dues), unes quantes eugues, cedides per pa-
gesos de mas a petits pagesos perqu en tinguessin cura i les portessin
a pasturar a les terres comunitries, a canvi, es repartien els fruits a
mitges. Les dues parts en sortien beneciades: una perqu daquesta
manera traspassava les despeses de la pastura, per en conservava
el capital, i laltra perqu aix obtenia uns ingressos importants, s
la ramaderia dels pobres, segons lha qualicada la historiadora A.
Antoine.
7
No oblidem que, daquesta manera, els propietaris de masos
tenien una eina per xar m dobra al voltant daquestes explotacions
agrcoles (aquesta mena de contractes es fan sempre amb persones
de la mateixa poblaci o de les poblacions limtrofs); qui millor que
aquests petits pagesos per llogar-los com a assalariats en els moments
de mxima intensitat del cicle agrcola!
Entre aquests dos tipus de ramaderia, la destinada especcament
al mercat i la dels pobres, hi ha una clara complementarietat; els
pagesos de mas els trobarem utilitzant les dues frmules: segons les
convenincies particulars (derivades del cicle de vida) o les dicultats
internes de lexplotaci (anys de sequera, males collites, etc.) podien
optar per una via o una altra, sempre hi havia bracers o masovers
6. AHG. P. Ves, Not. Castell, 2009 (1610-1616): inventari de 6 de setembre
de 1614; J. Graner, Not. Castell, 2069 (1617-1644): inventari de 25 de gener de 1637.
7. A. ANTONIE, Lelevage en France..., p. 10, 29.
disposats a tenir una, dues o tres vaques, o un centenar dovelles, en
aquest cas solien ser masovers. Aix noms era possible si les regla-
mentacions de les universitats no impedien tenir bestiar foraster o no
havien limitat el nombre de caps de bestiar a les disponibilitats de
terra dels vens i terratinents del lloc. Lhabitual, per, sembla que ha
estat que els masos i els grans patrimonis disposin entre el personal
assalariat de pastors, eugassers o vaquers per, daquesta manera, ex-
plotar directament la prpia ramaderia que, ultra beneciar les terres,
reportava uns ingressos elevats.
EL NOMBRE DE CAPS DE BESTIAR: LES DIFICULTATS DEL RECOMPTE
Malauradament, no tenim cap cens que ens faciliti laproximaci al
nombre de caps de bestiar que hi havia als masos, ni tampoc de quin
bestiar disposaven els petits pagesos i ns i tot del nombre de jor-
nalers, si s que en tenien. La manca de fonts generals, encara que
sempre shaurien de matisar ateses les dicultats que imposen aquests
recomptes, impedeix establir una mnima geograa de la ramaderia
catalana.
8
Aix, doncs, ens cal utilitzar all que tenim a labast, que
s poca cosa, i a vegades ns i tot indirecte. Per aix hem recorregut
als inventaris post mortem per poder exemplicar, segons les cate-
gories pageses, quin era el contingent de bestiar de qu gaudien les
explotacions agrries o al revs, si voleu, quins pagesos gaudien dun,
dos, tres, quatre o cap parell de bous, de vaques o de mules per poder
treballar la terra, i tamb quins pagesos i de quines zones disposaven de
bestiar de llana o de bestiar gros per a la reproducci. Lrea danlisi
s la vegueria de Girona entre 1585 i 1647, de fet, els inventaris estan
circumscrits a lrea de la vegueria estreta de Girona, lrea ampla
dinuncia de la ciutat de Girona, amb vuitanta-dos inventaris, i a
lEmpord, nhaurem de dir lEmpord gran en termes de lpoca,
simplement lEmpord, ja que sinclou lAlt i el Baix Empord, amb
seixanta-quatre inventaris; en total shan treballat cent quaranta-sis
inventaris. Tot i les dicultats que suposa treballar amb inventaris
post mortem, aquest registre notarial sha convertit en lhabitual per
8. Eva Serra plantejava, desprs de doldres que la informaci disponible sobre
els Sentmenat permetia avanar poc sobre el tema, tot un programa dinvestigaci que
segueix encara pendent i que havia de donar resposta a qestions com el: tipus danimal
de conreu i marc geogrc, rea de conreu, contingent danimals de treball i edat dels
animals de llaurar..., Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat,
1590-1729. Barcelona: Crtica, 1988, p. 203.
analitzar la composici de la ramaderia durant lpoca moderna.
9
Les
dicultats hi sn: sovint, el notari o lescriv podia oblidar alguna pea,
en podia arrodonir daltres (sobretot en els casos de bestiar de llana
o aviram, on les dotzenes i les desenes hi sn massa freqents), per
sempre deixen constncia expressa del bestiar gros, del ms valus,
ja que cal recordar que, en origen, linventari es fa per preservar la
dona vdua en els bns del marit o per assegurar el dot arran dun
casament amb una hereva. La dicultat de la manca de valoraci
dels bns pot ser, en part, quan hi sn, compensada pels encants
de bns, on hi ha el preu real de venda. Tot i aix, tampoc hem de
pensar en una lliure concurrncia. Tot i les precaucions que shan
de tenir, els interessos que hi havia en joc fan que la font no sigui
menyspreable, el grau de abilitat dependr dels notaris, per evitar
distorsions possibles shan buidat notaries diferents, sempre dins
larc cronolgic proposat.
Daltra banda, hem utilitzat tamb els contractes de bestiar
que guren inscrits en els registres notarials pel perode comprs
entre 1610 i 1620, perode anterior a les guerres del segle XVII que,
a manca destudis concrets que ho poguin documentar, deuria fer
abaixar el contingent ramader duna zona de frontera com la de la
vegueria de Girona, en particular la de lEmpord i el pla de Girona,
que s on hem centrat la recerca, una zona de plana on lagricultura
hi s lactivitat dominant. La utilitzaci de la documentaci notarial
per estudiar la ramaderia s sempre una via poc precisa perqu una
bona part dels tractes es feien de manera verbal, sobretot els que
fan referncia al bestiar menut;
10
aix, doncs, es tractar clarament
duna aproximaci a la qesti, la que s possible a partir de la
documentaci disponible.
9. Pel que fa a la historiograa francesa, pionera en aquesta utilitzaci, podem
posar els exemples de tesis clssiques, com la de P. GOUBERT sobre Beauvais i el Beau-
vaisis, publicada el 1960, per b que usem ledici publicada sense notes i amb el ttol:
100.000 provinciaux au XVIIe sicle. Pars: Flammarion, 1968, p. 128-134 i 138-143 o la
de J. JAQUARD, La crise rurale en Ile-de-France, 1550-1670. Pars: A. Colin, 1974, p. 317-
326; o les ms recents de J. M. MORICEAU, Les fermiers de lIle-de-France..., p. 374-403 i
J. M. BOEHLER, Une socit rurale en milieu rhenan: la paysannerie de la plaine dAlsace
(1648-1789). Estrasburg: Presses Universitaires dStrasbourg, 1995, p. 930-959. En tots
aquests treballs es crida latenci sobre la font i les prevencions que cal tenir.
10. Serveixen les reexions de J. TRICARD, Les campagnes Limousines du XIV
e

au XVI
e
sicle. Originalit et limites dune reconstruction rurale. Pars: Publications de la
Sorbonne, 1996, p. 148-151.
El bestiar de tir: bous i vaques, eugues, mules i ases
Sens dubte, el bestiar per llaurar s el bou
11
i, en segona instncia,
la vaca. Moltes de les vaques que guren en els inventaris tenen altres
funcions ms enll de les reproductives, les vaques grosses serveixen
per llaurar (en linventari de Sebasti Sell, pags de Sobrestany, es
diu ben clar: catorze vaques grossas, o s, de llaurar), per tamb
poden ser dutilitat a lhora de batre a lera, ja que, juntament amb
les eugues, trepitjaven les espigues, feina per la qual percebien el dret
de cussura, proporcional al gra batut. Del possible aprotament de
la llet i la possible producci de formatges, en els inventaris no nha
quedat cap rastre.
12
En les explotacions gironines hi ha una mitjana de 3,16 bous per
explotaci, la proporci s ms alta en les explotacions regides per
masovers: 3,83, mentre que les regides per pagesos propietaris s de
2,83.
13
Aquesta diferncia, podria fer pensar en la substituci del bou
per la mula en les explotacions de pagesos. Si analitzem la situaci
dels dinou inventaris que no esmenten cap bou, veurem com la situa-
ci era una altra. Dentrada, noms una explotaci de masovers no t
cap bou, el mas Vidal de Vilamacolum, 1629, dedicat exclusivament
al bestiar ov, quan sn divuit les explotacions de pagesos propietaris
que no disposen de cap bou. Les raons sn diverses: perqu disposen
11. El bou hauria estat lanimal de tir habitual a lEuropa de la rotaci bien-
nal, fet que s atribut a la insucincia de cereals per a pinso necessaris per passar al
cavall com a animal de tir (B. H. SLICHER VAN BATH, Historia agraria..., p. 425-426). El
bou, per, seria repudiat en algunes comunitats valencianes, fet que porta a M. Ardit a
concloure que en contra del que opinen alguns agraristes contemporanis i tamb els
agrnoms del segle XVIII, massa dels a les tcniques agrcoles de lEuropa continental
i atlntica, els bous, mal adaptats a lagricultura intensiva de regadiu, eren considerats
els ms perillosos dels animals, M. ARDIT, Normativa municipal sobre el bestiar al Pas
Valenci modern. La formaci dun peculiar equilibri entre agricultura i ramaderia,
Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 13-II (1993), p. 78. Lagricultura i la ramaderia
gironina diferien, doncs, clarament de la situaci del regadiu valenci.
12. En el cas de lAlvrnia, en el segle XVIII, el negoci de lelaboraci de formatge
de vaques amuntanyades podia reportar cent quilos de formatge per vaca i any, vid.
A. POITRINEAU, Le lait et la production fromagre dans les montagnes dAuvergne au
XVIIIe sicle, dins Llevage et la vie pastorale dans les montagnes de lEurope au moyen
age et lpoque moderne, Colloque International. Clermont-Ferrand: Institut dtudes du
Massif Central, 1984, p. 249-262; sens dubte, no s aquest el cas de la vegueria de Girona,
per sens fa difcil de creure que la llet noms fos aprotada per la criana de vedells.
13. En tot cas, molt per sobre dels pagesos de mas del Peneds pel perode
1670-1690, que compten amb 1,78 animals per familia els pagesos dun sol mas i d1,71
els de masos, B. MORENO, La ramaderia, el bestiar de treball i de transport en les
economies familiars pageses. El Peneds (1670-1690), Estudis dHistria Agrria, 14
(2000-2001), p. 138.
clarament dun altre bestiar de tir (mules: mas Vidal de Madremanya,
1588, mas Mart de Mediny, 1591, Muntada de Vilortol, 1631; eugues:
mas Gordey de Montcal 1590; vaques: Font, sastre de Sant Climent
Sescebes, 1603, Cor de Montir, 1627, Romanyac de Roses, 1633),
perqu era una explotaci bsicament ovina (Trobat de Garriguella,
1614, Maler de Peralada, 1627, Damont de la Garriga de Roses, 1627,
Martinet dEspolla, 1632, Serinyana, mercader de Cadaqus, 1633, Surell,
Torroella de Fluvi, 1637) o de cria bovina (mas Reg de Sobrestany,
1642) o perqu no en tenien (mas Salls de Sant Gregori, 1610, que
per llaurar utilitzarien bestiar daltres a preu llevat). En altres casos,
les suposicions es fan ms arriscades, per exemple Boix de Vilortol,
1618, que podria utilitzar tant una euga, com tres vaques; o Xicola
de Castell, 1640, o Garau de Pau, que, o b utilitzaven vaques, o b
tenien les terres arrendades.
Aix, doncs, noms tres casos poden fer pensar en la substituci
del bou per la mula. Massa pocs perqu sen pugui deduir cap ten-
dncia.
14
Tamb sha de destacar que, majoritriament, els bous van
a parells: un i dos parells de bous els trobem en 37 explotacions, que
fan 74 sobre un total de 146. La majoria de les explotacions se situen,
doncs, entre un i dos parells de bous, sense que hi hagi diferncies
signicatives entre explotacions de masovers i de pagesos propietaris.
TAULA 62
El nombre de bous en les explotacions de masovers i pagesos
Nombre de bous Explotacions Total de bous
Masovers Pagesos
0 1 18 0
1 2 7 9
2 12 25 74
3 5 12 51
4 15 22 148
5 4 5 45
6 4 3 42
7 1 2 21
8 4 1 40
14. Al Peneds del perode 1670-1690, de setanta-cinc inventaris post mortem
analitzats, sembla que sha produt aquest canvi de tendncia: les mules i els rucs es
troben per davant dels bous, B. MORENO, La ramaderia, el bestiar de treball i de transport
en les economies familiars pageses. El Peneds (1670-1690), p. 136-139.
Nombre de bous Explotacions Total de bous
Masovers Pagesos
9 0 2 18
13 0 1 13
Total 48 98 461
Font: P. GIFRE, En la prehistria..., p. 885-896.
El bou s lanimal rei, s el ms car. Els parells de bous denoten
la posici de la pagesia, la superfcie del mas marca el nombre de
bous de cada explotaci. Un parell de bous s sucient per al petit
propietari (i encara un bou, que sajunta amb el dun ve, o ns dues
vaques com es devia fer en el mas Romanyac de Roses), a mesura
que el mas es fa ms gros, els parells de bous augmenten a dos (ma-
soveria del castell de Pau, si b disposa de tres arades guarnides, fet
que fa pensar en la utilitzaci daltre bestiar de tir; el mas Concas de
Viladamat, el mas Tallada de Sant Mart de Llmena, el mas Ricard
de Vilablareix i daltres), tres (la joeria del bisbe a Domeny, el cortal
Raset de Castell, o el cortal Barrera de Sant Joan Sescloses, i encara
en un altre inventari gura amb quatre parells, que devia ser el real,
ja que tamb disposa de quatre arades) i quatre (el mas Agust de
Bordils, el cortal Savarrs de Castell o la torre nova de Fontajau
de la famlia Roca de la Barca). Aqu tenim una clara estraticaci dels
masos, amb el condicionant de la seva superfcie, i tamb un reex
del de la societat pagesa.
Disposem de la relaci entre el nombre de bous i la superfcie de
terra sembrada de trenta-un inventaris, o en el seu cas, segons el moment
de fer linventari, la superfcie en guaret. Suposant una relaci entre
terra sembrada i terra en guaret a parts iguals, que, aproximadament,
s la proporci existent en la rotaci biennal, podem establir que un
parell de bous podia arribar a treballar (amb el que aix suposa: llaurar
una o dues vegades els guarets i preparar la terra de sembradura) ns
a vint-i-cinc vessanes de terra, amb una arada i un jou;
15
dos parells de
bous, passen de trenta vessanes i poden arribar ns a quaranta, amb
dues arades i dos jous; tres parells de bous, arriben ns a cinquanta
vessanes i quatre parells, que s el mxim que gura en els inventaris
15. Aquesta s la proporci que encara es mant a mitjan segle XIX, quan se
conceptan de absoluta necesidad un par de bueyes de labor para cada 25 vesanas,
R. DE SABATER, Cultivo alterno (Prctica de Gerona), Revista de agricultura prctica,
economa rural, horticultura y jardinera publicada por el Instituto Agrcola Cataln de
San Isidro, 11 (1853), p. 247.
treballats, passen de les setanta vessanes i poden arribar al mxim, al
cortal Savarrs, on trobem vuitanta-set vessanes sembrades i noranta
de guaret. En els inventaris hi t una presncia signicativa la vaca.
Les vaques, reproductores sobretot, amb els vedells corresponents, que
eren lliurades en contractes de gazalla o comanda.
Els inventaris plantegen una diferncia substancial entre la vegueria
estreta de Girona i lEmpord. La vaca apareix en quaranta-un inventa-
ris de lEmpord sobre un total de seixanta-quatre, mentre que noms
ho fa en vint-i-quatre casos sobre vuitanta-dos a la vegueria estreta de
Girona. All ms signicatiu, per, s que mentre a la vegueria estreta
de Girona els masos tenen una sola vaca i noms tres en tenen dues, la
mitjana de vaques pels masos de lEmpord s de 4,36, i aix deixant
de banda dos inventaris que farien augmentar enormement la mitja-
na: un perqu dna tot el bestiar bov de manera conjunta, quaranta
caps, i laltre perqu disposa de seixanta-nou vaques, fet que escapa
a la majoria quan el que volem plantejar s el model i no lexcepci.
Daquest darrer en parlarem ms endavant. Fixem-nos ara en la taula:
TAULA 63
El nombre de vaques per mas
Nombre de caps Vegueria estreta
de Girona
Empord Total caps
1 21 3 24
2 3 14 34
3 6 18
4 6 24
5 1 5
6 3 18
7 0 0
8 1 8
11 2 22
13 1 13
14 1 14
17 1 17
Total 24 39 197
s remarcable el fet que la majoria de masos de lEmpord te-
nen, com a mnim, dues vaques, i aix suposa que hi ha dhaver un
mercat important de bestiar bov, a ms dassegurar la reproducci de
la prpia explotaci. Per, qu es vendria: els vedells petits?, no ho
sembla, potser el mercat dels braus i braves i dels bous que era ms
lucratiu, perqu suposava un major valor afegit.
Que anaven a les res i mercats de Monells, Peratallada, la Bisbal,
Olot i altres punts importants, no en tenim dubtes, per qui els com-
prava? Pagesos empordanesos, s clar, per segurament tamb aquests
pagesos de la vegueria estreta de Girona; si s certa aquesta suposici,
ens trobarem davant dun fenomen despecialitzaci en la cria bovina.
Una vegada ms, ens falten dades.
TAULA 64
El nombre deugues per mas
Nombre de caps
Nombre de masos
Total eugues
Vegueria estreta
de Girona
Empord
1 13 1 14
2 4 1 10
3 1 3 12
4 1 1 8
7 1 7
12 2 24
Total 19 9 75
Signicativa s tamb la presncia de braus i de braves en els
inventaris, en general encara no tenen els tres anys, moment a partir
del qual els braus es converteixen en bous, per lensinistrament per
llaurar no sacabava ns als quatre o cinc anys: tant hem trobat braus
de tres anys com de quatre, lhabitual, per, s que els bous ms petits
tinguin quatre anys. Les vaques en acabar el seu cicle reproductor
podien utilitzar-les, si era necessari, tamb per llaurar.
16
Noms en dos dels inventaris de la primera meitat del segle XVII
hi hem trobat la presncia del cavall, ms freqent, encara que esca-
dusser, s algun ross.
17
Deugues s, per cria, amb els poltres i pollins
corresponents, i alguna mula o matxo, si b sempre hi sn poc im-
portants en nombre. Fixem-nos-hi.
16. Vid. les consideracions que fa el prior Agust en la seva primera edici de
1617, Llibre dels secrets dagricultura, casa rstica i pastoril..., f. 165, proposa castrar els
vedells als dos anys, i aregar-los abans dels cinc anys.
17. Que, per contra, s el pilar del sistema al nord de Frana, mentre el bou
hi desapareix a comenament del segle XVII, P. GOUBERT, 100.000 provinciaux au XVIIe si-
cle..., p. 128-129; J. M. MORICEAU, Les fermiers de lle-de-France..., p. 270 i s., 375 i 389.
Ens tornem a trobar, a menor escala, amb una situaci semblant
a la que tenem amb el vacum. Les dades empordaneses aquest cop
sn menys concloents: disposem de pocs inventaris, per torna a fer
pensar que hi havia una certa especialitzaci en la cria de bestiar equ.
No pot ser que les eugues existents siguin reservades exclusivament
per al batre, hi sn per fer feines de tir, per sobretot hi sn per la
reproducci, de qu, per? De cavalls, no ho sembla pas; de mules i
matxos? La presncia daquests animals en els inventaris dna una
relaci ben diferent dels quadres anteriors. La mula i el matxo sn
els que predominen ms en els inventaris de la vegueria estreta de
Girona: sn a quaranta-un masos i nhi ha un total de vuitanta-quatre;
mentre per lEmpord noms guren en onze inventaris, i per un total
de dinou caps. Aix, doncs, no sabem amb certesa la nalitat ltima
dels descendents de les eugues empordaneses. Daltra banda, la major
presncia de la mula i del matxo a la vegueria estreta de Girona pot
fer pensar en un procs de coexistncia, que no de substituci, amb
el bou. Sha de pensar en un canvi en els conreus i per tant en una
major presncia de lordi i la civada en el territori del voltant de Girona?
Sha relacionat sempre la presncia de la mula, en detriment del bou,
amb un procs de disminuci de lherba i dels prats, i tamb amb la
corresponent destinaci, duta a terme pels particulars, duna part de la
superfcie de sembradura als cereals per a pinso.
18
Si s certa aquesta
suposici, al mateix temps hi hauria un procs dindividualisme agrari
en detriment de les prctiques comunitries de pastura en les deveses i
pastures comunals. Podria ser. Ja hem dit que, pel nombre de caps, tot
just podem parlar del comenament dun procs, una situaci inicial
que passava per una coexistncia, en termes de desigualtat entre el bou,
lanimal de tir majoritari, i la mula. O el dinamisme de la mula feia
aquest animal ms apropiat a unes economies ms lligades al mercat
urb que representava Girona? Sens dubte, la seva celeritat i la seva
destresa han estat posades de manifest com a animal de bast, per
no feien la mateixa funci els rucs i els ases?
El bestiar asin tenia la funci de servir danimal de tracci de
les carretes i carriots que guren als inventaris, si b la seva presncia
18. Sobre el debat agronmic de la substituci del bou per la mula entre els
tractadistes castellans del XVI-XVII, G. ANES, El sector agrario en la Espaa moderna,
publicat el 1984, ara reeditat a Cultivos, cosechas y pastoreo en la Espaa Moderna. Ma-
drid: Real Academia de la Historia, 1999, p. 24-30. Sobre limportant paper de la mula
i les seves caracterstiques com a bestiar de tracci i de bast, N. SALES, La mula en el
vell i el nou mn. Mules del Poitou i ramblers de Santa Coloma de Queralt, Mules,
ramblers i res (s. XVIII-XIX). Reus: Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1991, p. 17-42.
poques vegades depassa la unitat (lexcepci la presenta el mas Gor-
dey de Montcal amb quatre exemplars), de fet, tampoc era necessari
tenir-ne ms ats ls a qu eren destinats.
19
El bestiar de llana
Tot i que en els inventaris podem trobar que el nombre de caps
s arrodonit i, per tant, els qui duen a terme linventari en fan un
capms, sespeciquen les diverses varietats segons les edats: ovelles
de ventre o fedes, anyells (de menys dun any), borrecs (quan tenen
dun a dos anys), moltons i crestats (xais capats).
TAULA 65
El nombre dovelles per mas
rea Nombre de masos Total de caps Mitjana de caps
per ramat
Vegueria estreta
de Girona
56 1.368 24,43
Empord 28 2.934 104,79
Total 84 4.302 51,21
La presncia en els inventaris s manifesta, tant si el fa el masover
o cortaler, llavors especica que es tracta de la part corresponent, i en
aquest cas noms hi guren els anyells i els borrecs, aix com la part de
llana que li ha correspost, com si linventari el fa el propietari del mas,
aleshores hi consten les ovelles de ventre, moltons i marrans, a ms
dels fruits del ramat que hauran de ser partits. Ats que la consideraci
danyells, borrecs o moltons pot variar segons qui faci linventari i que
varia segons lpoca de lany en qu es realitza, prenem com a indica-
dor el nombre dovelles; de la relaci resumida sen desprn una dada
molt signicativa: a la vegueria estreta de Girona hi ha molts masos
que disposen dovelles, per en poca quantitat; mentre a lEmpord,
els ramats dovelles hi sn menys presents en els masos, per quan hi
sn multipliquen per quatre el seu nombre. Un altre element a con-
siderar s el fet que els ramats dovelles de lEmpord en poder dels
19. Desconegut en el segle XVI, comena a aparixer en els inventaris del nord
de Frana abans de 1650, J. M. MORICEAU, Les fermiers de lle-de-France..., p. 283. A
Itlia s la vettura del basso popolo, S. RUSSO, B. SALVEMINI, Ragion pastorale, ragion
di Stato, p. 24.
propietaris sn ms nombrosos que els ramats dels masovers: 74,6
de mitjana els dels masovers, per 121,56 els dels propietaris; mentre
la proporci es mant prcticament invariable en els masos de la
vegueria de Girona. Podem pensar que el negoci dels moltons i de la
llana era prou atractiu per als propietaris que no sen desprenguessin,
tenir un pastor els sortia ms a compte que cedir el ramat i partir-se
els fruits a mitges. Sens dubte, les dimensions del ramat deuen tenir
alguna relaci amb aquesta explicaci. Per si el negoci era tan clar,
per qu a la vegueria estreta de Girona els pagesos propietaris no
feien el mateix quan sabem que la ciutat de Girona havia dimpor-
tar llana i moltons?
20
Havent-hi una demanda tant clara, les raons
han de venir dalguna altra banda: de lequilibri entre agricultura i
ramaderia?, de lespecialitzaci cerealcola? No havem quedat, per,
que les zones riques de cereals acostumaven a ser al mateix temps
les zones que concentraven el bestiar de llana? No sembla, daltra
banda, que hi hagi hagut pel territori proper a Girona en aquests
anys de la primera meitat del segle XVII un creixement espectacular
de la vinya que expliqui el retrocs del bestiar de llana, almenys no
hi ha dades signicatives, i si fem cas dels inventaris, la presncia de
btes i carretells no s gaire diferent de la que trobem a lEmpord.
En els inventaris trobem referncies a les existncies de llana
(llana negra i bruta, llana blanca bruta, llana blanca), i en els
encants referncies a la venda de llana; una referncia concreta a la
compra de llana per part dun paraire permet apuntar la importncia
daquest negoci, alhora que illustrar sobre la presncia de la ramade-
ria ovina a lEmpord. Tenim uns assentaments notarials del gener de
1616 en els quals Dami Mallol, paraire, ciutad de Barcelona, paga
en forma davanament de la llana que obtindr a mitjan mes de maig,
el mes de gener els paga la meitat, a vell descubert.
21
La geograa
20. De compres de llana per loci de la paraireria gironina durant el segle XVI,
X. Torres nha documentat de castellana, valenciana, aragonesa o rossellonesa, per
tamb de la terra (De senyors de drap a senyors de la terra: draperia i masoveria en
la regi de Girona als segles XVI i XVII, R. CONGOST, L. TO, (eds.), Homes, masos, his-
tria..., p. 234-237, 252); pel perode aqu considerat trobem la referncia a un vaixell
amb llana forastera als Graells de Castell amb vuitanta-cinc bales de llana neta el 20
dabril de 1617 (AHG. P. Ves, Not. Castell, 1168 (1616-1617), comprada per F. Rub i
A. Arenys, paraires de Girona, que la volen portar a Girona, i que tenen problemes amb
la bolla. Quant al dcit de bestiar de llana per a les carnisseries gironines, la prova la
tenim en la compra feta per la ciutat de Girona de 2.061 moltons al Rossell, aquest
quantis ramat transit per lEmpord del 27 de mar 1619 a l11 de febrer de 1620, fet
que ocasion disputes pel pagament de la lleuda reial (AHG. M. G. Casamitjana, Not.
Figueres, 220 (1619-1620), f. 65r).
21. AHG. P. Ves, Not. Castell, 1166 (1615-1616): del 24 de gener al 2 de febrer
de 1616.
dels venedors de llana correspon clarament a la dels masos que pro-
porcionen els inventaris, en algun cas, com en el Damont de Roses,
sabem, pel seu inventari de 1627, que tenia un ramat de setanta-quatre
ovelles, nou borrecs, vuit moltons i dos marrans el 1627, i aquest era
lnic bestiar de qu disposava. La venda de llanes, danyells i moltons,
el feia persistir en la seva estratgia. De la mateixa manera succeia en
el cas del mas Barrera de Sant Pere Pescador, la referncia que gura
en linventari de 1639, efectuat el mes doctubre, s prcticament duna
economia ovina amb 140 ovelles i 5 cabres, molt ms important que
els dos bous imprescindibles per la collita de cereals. Estem davant,
almenys per aquests dos casos que han pogut ser documentats, de
veritables casos despecialitzaci ovina, aquella que, segons fra Agust,
o qui sigui linspirador del seu Llibre dels secrets dagricultura, era el
ms utils animal que es pot nodrir en casa rstica.
22
La cabra apareix poques vegades,
23
i encara la trobem en zones de
la falda de lAlbera (en el patrimoni Trobat de Garriguella, juntament
amb un important ramat dovelles, a Sant Quirze de Colera i a Rabs
dEmpord), o entre limportant nombre de caps de bestiar que t el
prevere Pont de Cabanes (amb tres-cents vint-i-tres caps), la resta de
mencions sn poc signicatives (una, tres, cinc i sis cabres), que cor-
respondrien a la consideraci que la cabra s la vaca del pobre.
24
La
cabra sembla allunyar-se de les zones de conreu de cereals i troba un
espai ms apropiat a les seves necessitats en el sotabosc i els arbustos
dels primers pendents de lAlbera.
25
Una altra dada signicativa, les
cabres prcticament noms apareixen en els inventaris dels propieta-
ris, i encara en alguns casos de propietaris que no estan directament
vinculats al treball de la terra, el prevere Pont de Cabanes o el notari
Ferrer de Peralada, els quals cedeixen les cabres a gazalla o comanda.
E. Serra explica la persistncia del bestiar de llana i la disminuci del
cabrum pel major valor econmic del primer, que sens dubte existeix,
22. Llibre dels secrets..., f. 172.
23. E. Serra, a partir del pagament del delme de Sentmenat, ha constatat la
desaparici prcticament del cabrum, aix com la disminuci de lov i el porc, Page-
sos i senyors..., p. 186-187. Per les dades disponibles, a la vegueria de Girona el bestiar
cabrum hauria quedat limitat a les zones marginals, per, en canvi, el bestiar de llana
shauria mantingut en nivells prou elevats a la plana cerealcola empordanesa, per b
que el baix contingent dels ramats de la vegueria estreta de Girona conrmaria la seva
hiptesi. s clar, per, que treballem amb fonts molt diferents.
24. J. M. BOEHLER, Une socit rurale en milieu rhenan:..., p. 951.
25. De prohibicions a la presncia de les cabres en trobem a molts llocs, el 6 de
novembre de 1620, el senyor de Pau feia una crida, amb pena de ban, contra la presncia
del bestiar cabrum ha hont se puga fer dany. El 14 de juliol de 1621, especicava la
prohibici per entrar als horts (AHG, Not. Pau, 2 (cria 1619-1637).
per hi ha tamb una ra lligada al carcter depredador de la cabra
que la fa ms perillosa en terres de cereals i, en canvi, la fa altament
beneciosa en els sotaboscos.
El porc, el principal aliment carni de la pagesia?
En la totalitat dels inventaris hem trobat vuitanta-sis referncies
a bestiar porc, seixanta-sis localitzades a la vegueria estreta de Giro-
na i vint-i-tres a lEmpord. En proporci, hi ha ms referncies en
els inventaris de masovers, fet lgic si tenim present la clusula que
gura en els contractes de masoveria que obliga el masover a cedir
anualment un porc de greix, sovint com a adjutori; aix explica que la
presncia del porc es trobi en trenta-quatre inventaris sobre un total
de quaranta-vuit, mentre que en els inventaris dels propietaris la rela-
ci s menor: cinquanta-cinc sobre un total de noranta-vuit. Aquesta
s la primera impressi. En els inventaris treballats quan sanota la
presncia del bestiar porc en les explotacions pageses es diferencien
les truges, els porcells, els nodrissos i els porcs de greix, aquesta clas-
sicaci apunta tot el procs de criana del porc. s aquesta anlisi
la que pot permetre una lectura ms aproximada de la presncia del
porc en els inventaris de masos.
TAULA 66
El bestiar porc
rea Truges Porcells Nodrissos Porcs Total
Vegueria
estreta de
Girona
Masos 29 28 32 26 66
Caps 34 212 153 103 502
Empord Masos 5 1 7 13 21
Caps 12 1 17 18 48
A la vegueria estreta de Girona saprecia clarament el procs de
criana del porc. Els masos tenen una truja, com a molt dues, un
nombre considerable de porcells (sespecica en alguns inventaris que
tenen de quinze dies a tres mesos, o que mamen) que engreixen ns
que els tenen a punt per matar: daqu la diferncia entre nodrissos,
porcs desmamats (quan els inventaris especiquen ledat solen situar-los
entre sis i set mesos, o es parla de porcs migensers o mitjaners i
encara de porcells ja avensats), i tocinos, s a dir porcs de greix o
dengreix, de ms dun any.
26
El dest nal daquests porcs de greix s la
matana particular, un o dos, i la resta pel propietari o per vendre. En
linventari de la torre del mas Ginestret de Sant Mart Vell sespecica
quina s la dels onze porcs de greix que hi ha a la cort: dos que ne
a de matar... per lo gasto de la casa i nou que vendr en les places
o on por. Ms endavant veurem en qu consisteix aquest mercat.
Al mateix temps, hi ha un altre mercat, tot just apuntat pels masos
gironins, per ben evident per lEmpord, i s el mercat de porcells i
nodrissos: sn molts els masos que tenen un porc per engreixar i molts
menys els que tenen truges per criar-los.
Si hem de fer cas dels inventaris, poca presncia devia tenir el
bestiar porc en els masos i cortals de la plana empordanesa. Nhi ha
en pocs inventaris i encara en poca quantitat. Amb tot, els quarts de
porc guren entre les peces ressenyades del rebost, de manera que en
mataven. Estranya que la seva poca presncia, i sobretot de les truges,
sigui un defecte que pugui ser atribuble a la font. La meticulositat
amb qu compten les peces del mobiliari i laixovar no sembla que
fes distreure el notari i les vdues i marmessors testamentaris que te-
nien cura de fer linventari. Com que el bestiar pastura es fa difcil de
comptar?
27
Hi ha un comer de porcells procedent de lAlbera cap a la
plana? Daltra banda, en molts dels contractes de masoveria larrenda-
dor exigeix un porc com a adjutori, amb especicaci del nombre de
lliures carnisseres que haur de pesar o b el dret de poder escollir el
millor porc, don sortien tots aquests porcs que havien de ser lliurats
als arrendadors? Hi ha una altra prova en negatiu, per qu hi ha tantes
prohibicions a la presncia del bestiar porc, amb la imposici de penes
de ban dictades per les universitats? En els inventaris poques vegades
hi sn. Podem pensar, com en la hiptesi llanada fa temps per J. J.
Hmardinquer pel territori francs, que la presncia nombrosa del porc
es produiria amb laugment dels rendiments agrcoles
28
i que, mentrestant,
26. El pes del porc devia ser semblant al de la Plana de Vic de Joan Gurdia,
pags de Santa Maria de Corc, que oscilla entre les 8 i les 9 arroves, la qual cosa
suposa un pes dentre 83 i 93 quilos. E. SERRA, Consideracions entorn de la producci
i la productivitat agrries de la Catalunya del segle XVII, Estudis dHistria Agrria, 1
(1978), p. 138.
27. A la Cerdanya francesa el 1730 hi ha porcs que pasturen en terres comunals,
M. CONESA, Lherbe et la terre. Communauts rurales de Cerdagne franaise au XVIIIe
sicle et accs aux estives: un lieu structurant, A. CATAFAU (ed.), Les ressources nature-
lles des Pyrnes du Moyen ge lpoque moderne. Exploitation, gestion, apropriation.
Perpiny: Presses Universitaires de Perpignan, 2005, p. 208-209.
28. De fet, la seva tesi planteja un declivi del porc ns a larribada de la revoluci
agrcola, amb la difusi de la patata i laugment dels rendiments, J. J. HMARDINQUER,
Faut-il dmythier le porc familial dAncien Rgime?, Annales. E.S.C., 6 (1970),
en el segle XVII, es trobarien localitzats en zones dalzinar on podien
aprotar els glans, mentre que a les zones agrcoles i de vinya serien
literalment bandejats amb penes de consideraci si nhi trobaven. No
hi ha rastres en la documentaci notarial de prctiques comunitries
de portar els porcs a pasturar a les zones dalzinar per poder apro-
tar els glans,
29
en canvi, s que hem trobat, per la segona meitat del
segle XVII, limitacions al dret daglanar (Agullana, 1667),
30
i tamb a la
possessi de truges (Rabs dEmpord, 1690).
31
Si hi ha una limitaci
a les pastures comunitries per als porcs durant la segona meitat del
segle XVII, fet que es dna en algunes regions franceses, potser haurem
de pensar en una reducci daquests animals, encara ms de la que es
pot apreciar en els inventaris, o s que amb aquestes prohibicions a
la pastura comunitria, si s que es van generalitzar les prohibicions
i es van acatar, va comenar lestabulaci?
32
Hi ha algunes referncies
en inventaris de lentorn de Girona on sespecica lexistncia de la cort
(o lestable) dels porcs de greix: mas Valls de Celr (1588), bns de
C. Noguer de Sant Mart de Llmena (1589), mas Pefarrer de Campllong
(1591), mas Candell de Cervi (1604), mas Agulla de Salitja (1633), mas
Ginestret de Sant Mart Vell (1637), la casa Isern dAiguaviva (1638),
la torre Grimosachs de Campllong i el mas Riera de Vilablareix (1640)
i, lnica menci en terres empordaneses, la casa Puig de Cinc-claus
(1641). Aquestes deu referncies, per un total de vuitanta-set, no sn
encara concloents perqu en puguem treure conclusions; per algun
moviment en aquesta direcci es devia produir, a ms que els porcs
p. 1745-1759 i la tesi especialment p. 1746 i 1754. Lincrement del segle XVIII, J. M.
MORICEAU, Llevage..., p. 92.
29. Vid. J. M. MORICEAU, Les fermiers de lle-de-France..., p. 396-397.
30. Quan es prohibeix als menestrals laccs als boscos des de Sant Miquel de
setembre ns al 12 de gener (Arxiu municipal dAgullana. Sentncia arbitral feta entre
los pagesos del lloch de Agullana de una part y los manestrals y particulars de dit lloch
de part altre, 12 de juny de 1667).
31. Qui ho decideix s el consell general, amb el vot contrari de quatre persones,
per considerar que el lloc s incapa per apascentar en ell trujas verras perqu no y ha
sufcincia de alzinas, ni rouras per aglans y alguns particulars hagen donat en tenir
de ditas trujas verras tant excessivament, en lacord es fa referncia al fet que feia vuit
o nou anys se nhavia limitat el nombre, ara sobligava a treure-les del terme (AHG. P.
Heras, Not. Castell, 533 (1690): 17 de desembre de 1690).
32. Podem suposar-ho pel cas dOrdis, on el 1666 la universitat va obtenir un
privilegi del vescomte de Rocabert on es diu: que ning dels habitants de dit lloch y
terme puga tenir trujas verras dins lo dit lloch de Ordis si no s en las masias de dit
terme, la mesura era menys radical que la que es prendria a Rabs (AHG. J. Ferrer, Not.
Navata, 7 (1665-1669), 20 de juny de 1666). Per la seva part, fra Miquel Agust deia que
el porc era, de totes les bsties, el que ms dany fa i per aix deu sser singularment
acomanat; hem dentendre per acomanar noms destinar-hi un bon porcater o tamb
hem dentendre que se lha de conduir a la cort?
poguessin anar a pasturar, en el cas de lEmpord, a zones dalzinars,
com lAlbera, juntament amb bestiar bov.
33
Nulla presncia de laviram en els inventaris i testimoni de lapicultura
a lEmpord
Sn molts pocs els inventaris en qu es deixa constncia de lavi-
ram.
34
Ni que fos per pagar el delme o les prestacions senyorials, si s
que no shavien monetitzat, els masos nhavien de tenir. Els escrivans
i notaris, i les vdues, els marmessors testamentaris i els pubills que
entraven als masos, per la seva poca importncia o per la dicultat de
comptar-los, no nanotaren la presncia.
En els inventaris, hem trobat quinze referncies a aviram, sempre
gallinaci. Cap referncia a necs, ni oques. Noms en tretze inventaris
es destria el tipus (al mas Salamanya de Salitja es diu un gall ab al-
gunas gallinas i al Candell a la Vall dAro sesmenta el galliner, per no
apareix cap referncia al nombre de gallines), de manera que la gallina
consta a tots els inventaris, en una mitjana de 14,69 per explotaci;
els polls noms sn citats en dues; els capons en tres i els galls en sis.
De les referncies existents, la majoria sn de la vegueria estreta de
Girona, dotze casos, i el galliner ms nombrs s el del mas Ciurana
de Riudellots amb vint-i-sis.
Els bucs dabelles, o bucs abellats que consta als inventaris, noms
sesmenten als empordanesos i en un de giron. En total, disposem de
catorze referncies. Si b la majoria se situen entre 4 i 12 bucs, tamb
hem trobat veritables explotacions apcoles, com els 51 bucs que es
venen dels bns dA. Castell, cultor, de Sant Quirze de Colera (1631),
els 62 del mas Reg de Sobrestany (1642) o els 95 de J. Mas de Vi-
lortol (1619). Nhi havia tant a la plana com en la zona dels pendents
de lAlbera. En alguns dels encants tenim anotat el preu de venda dels
bucs: el 1606, 10 bucs de J. Morat, lies Samps de la Jonquera, es
van vendre per 10 lliures, 13 sous i 6 diners, una proporci semblant
es mant en la venda dos anys ms tard de 5 bucs del prevere Pont
de Cabanes per 4 lliures, 12 sous i 6 diners; el 1632, la venda dels 51
bucs dA. Castell de Sant Quirze de Colera van reportar 66 lliures
i 6 sous, i dos quintars de mel van valdre 6 lliures. Ens trobem, en
aquests casos de ms de cinquanta bucs, davant un negoci que no pot
33. Situaci considerada probable per lAlscia, J. M. BOEHLER, Une socit rurale
en milieu rhenan..., p. 954-955.
34. La mateixa situaci s constatada per J. JAQUART, La crise rurale..., p. 318-319.
ser negligit.
35
La resta podien ser clarament pel consum particular, en
aquests casos hi ha una clara nalitat de vendre.
RELACIONS CONTRACTUALS: EL TRIOMF DE LA MITGERIA
La majoria dels contractes de bestiar localitzats en els fons notari-
als de Castell, Figueres i Peralada pel perode 1610-1620 sinclouen en
la modalitat de la gazalla, gaireb en rgim dexclusivitat a la notaria
de Peralada, per tamb a la de Figueres,
36
o la comanda, contracte
habitual a les notaries de Castell i en menor mesura a la de Figueres;
sigui amb el nom que sigui, es tracta del mateix tipus de contracte de
parceria o de mitgeria, la resta de contractes sn escadussers i testimo-
nials (companyies, societats, etc.). El contracte pot gurar com a acte
independent o tamb incls en forma de clusula en larrendament de
masos i cortals, on es pacta el ter dels grans, per el bestiar va sempre
a mitges, com s pratiga y costum per esta terra, segons gura en
un contracte darrendament a masoveria.
37

Quant a lescripturaci daquests contractes, sen troben molts ms
a la notaria de Peralada que a les de Figueres i Castell. Daix, per,
no podem deduir que a la zona de Castell la ramaderia hi tingui menys
importncia, sin que en el radi dactuaci daquesta notaria els tractes
referits a la ramaderia guren com un element clau en larrendament
a masoveria dels cortals, on, en la clusula o les clusules referides al
bestiar, es reprodueix la modalitat de la comanda o gazalla a mitges;
la gazalla
38
hi s incorporada com una clusula ms del contracte de
35. Fra Agust hi dedica el captol XX del llibre tercer del Llibre dels secrets
dagricultura i considera que lapicultura s el nodriment ms fructicant per la casa del
pare de famlia, amb aquests preus ja podem entendre que considerava per fructifcant.
36. El notari N. Bassedes de Figueres el 1609 el considerar contracte de par-
ceria, el 1615 de companyia i el 1616 de comanda a gasalla, i a partir de 1617 es
diran contractes de gazalla, o pactes de gazalla, o, simplement, gazalles.
37. La referncia gura en el contracte darrendament dels masos Padall i Coll
dels Horts, AHG. N. Bassedes, Not. Figueres, 265 (1617): 13 de juliol de 1617.
38. El nom sembla que t una clara procedncia occitana, de fet en les regions
actuals del sud de Frana (Bearn, Armagnac, zona de Tolosa i Rossell) aquest era el
contracte habitual del bestiar. Vid. sobre els orgens medievals del contracte, G. i M.
SICARD, Redevances a part de fruits et mtayage dans le Sud-Ouest de la France au
moyen age, Les revenus de la terre, complant, champart, mtyage, en Europe occidentale
(IXe-XVIIIe sicles). Flaran, 7 (1985), p. 71-72; per lpoca moderna, alguns estudis concrets
a: P. FRAL, Arrentements perptuels, baux de mtayage et a cheptel en Gascogne du
XVIe au XVIIIe sicle, Les revenus de la terre, complant, champart, mtyage, en Europe
occidentale (IXe-XVIIIe sicles). Flaran, 7 (1985), p. 173-176, i J. J. MLIET, PH. ROUCH, La
gazailhe, indicateur socio-conomique en rgion dlevage: lexemple de la Ballongue
(Arige) de 1661 1690, Annales de Midi, 165 (1984), p. 5-30, i S. CAUCANAS, propos
masoveria: en una prova que el conreu del mas o cortal sha de fer a
s i costum de bon pags, i la ramaderia passa per s i costum de
gazalla. De fet, lespecicitat dels contractes de masoveria dels cortals
consisteix en la importncia que hi t el contingent ramader.
Malauradament, poques vegades en els contractes relatius als
cortals sespecica el nombre i la composici del ramat, per aix hem
dacudir als inventaris. Clusules molt signicatives dels contractes de
masoveria apunten a linters dels propietaris per disposar de fems
pel cortal, ra per la qual possibiliten que el cortaler tingui bestiar a
lhivern, s el cas del contracte que estn M. A. Nadal, pags de Forti,
de lheretat Nadal de Forti, faculta larrendatari a poder tenir bestiar a
mitges daltres des de Sant Miquel de setembre;
39
o lobliguen a tenir-hi
bestiar, la comunitat de preveres de Castell compelleix el cortaler a
tenir seixanta o cent bsties de llana, o, en el seu cas, de vint vaques,
40

generalment del propietari,
41
si no s que es faci expressa reserva de
posar-nhi del seu, aix s el que gura en el contracte que fa el be-
neciat F. Quadrs a Baldiri Lloren, pags de Castell:
tem, que no pugau tenir bestiar de altri en dit cortal volent-ni
tenir jo del meu y jo no tenint-ni ne pugau en aquell tenir de
vostro o altri y tenint-ne de meu hajau de fer la despesa del pastor
ns que ab lo bestiar puge a montanya y en devallar pendrel en
comte y fer la despesa a dit pastor.
42

Sn clusules habituals en aquesta supeditaci de la ramaderia
a lagricultura, anteriors, sens dubte, a all que ser habitual entre els
pensadors sicrates, que volien, en primer lloc, obtenir una bona pro-
ducci agrcola i per aconseguir-la, en un rgim de rotaci biennal, no
els quedava cap altre remei que disposar de fems sucients per poder
des baux cheptel. Gasailles et argues en pays dAude (XVe-XVIIIe sicle), Histoire et
Socits Rurales, 23 (2005), p. 205-216; i el seu lloc a les sntesis dA. ANTOINE, Llevage
en France..., p. 48-49 i J. M. MORICEAU, Llevage..., p. 24-30, dins les modalitats de
bail a cheptel. E. BILLE M. CONESA, CH. RENDU, S. BOSOM, Llevage du Moyen ge
lpoque moderne en Cerdagne au prisme des contrats de parceria. Le chantier histoire:
retour sur une exprience originale, Ceretania, 4 (2005), p. 265-277. M. CONESA, M. LE
COVDIC, C. CALASTRENC, E. BILLE, Essai de modlisation spatiale dune source notariale.
Les contrats de parcerias et leur dynamique (Cerdagne, Pyrnes de lest, XIII
e
-XVIII
e
sicle),
RTP MoDyS Rencontre de Doctorants, Lyon 8-9 novembre 2006 (http://www.univ-tours.fr/
isa/modys/download/rd06_conesa.pdf), publicat tamb a Ceretania, 5 (2007), p. 89-100.
39. AHG. P. Ves, Not. Castell, 1163 (1613-1614): 1 de febrer de 1614.
40. AHG. P. Ves, Not. Castell, 1168 (1616-1617): 24 dabril de 1617.
41. Pot servir dexemple el contracte del cortal de lHorta de Castell fet per
Jeroni Lluch, donzell de Castell, a Arnau Cus, cortaler, el 21 de maig de 1617: vaques
a mitges (AHG. P. Ves, Not. Castell, 1168 (1616-1617).
42. (AHG. P. Ves. Not. Castell, 1166 (1615-1616): 23 doctubre de 1616).
adobar convenientment la terra, daqu la prctica habitual dobligar el
masover a destinar la palla al bestiar de lheretat i convertir-la en fems
per adobar el mas. Probablement, la denostada rutina dels propietaris i
conreadors no era tan rutinria com els sicrates van voler fer veure.
43
Els contractes de gazalla i comanda
Es tracta dun contracte de cessi de bestiar (en una ocasi es
considerar comandam ad gazalliam) pel qual larrendatari queda
obligat a mantenir-lo, si s necessari ha de procurar el pastor, les her-
bes i les pastures,
44
i, en nalitzar, es repartiran els guanys a mitges
(en un cas es diu parceria o gazalla, en un altre ha mig guany); en
acabar el contracte la rabassa (o capital inicial) torna al seu propietari,
hi ha alguns casos, pocs, en qu ns i tot la rabassa va a mitges, es
tracta de situacions, per, excepcionals. Aquest s el cas de la gazalla
entre Joan Malet, pags de Puigbarutell, i Joan Bonavia, pags de
Morasac, pactada a quatre anys, de dues vaques de quatre i set anys
i dues vedelles dun any,
ats y considerat que ara [el contracte es fa el 13 de mar de
1611] a penas no y ha pasturas, antes b se t grandssim treball
per a conservar lo bestiar com las pocas pasturas que y sn, sn
molt sercadas y molt queras per lo qui las ha de comprar, y ax
si no fora per medi de la present o altre gazalla lo dit Malet
haguera perillat de perdre dit son bestiar de fam, y ax sia estat
y sia ms utils ha dit Malet fer la present gazalla que no si se
haguera reservat en vs si lo dit bestiar, perillant de perdres aquell
de fam, que per tant las ditas vachas y vedellas alt mensionadas
43. Sn molt interessants les reexions de J. M. BOHELER, Tradition et innovation
dans un pays de petites culture au XVIIIe sicle: du cas alsacien au modle rhnann, J.
M. BOHELER, La terre, le ciel et les hommes lpoque moderne. Estrasburg: Publications
de la Socit Savante dAlsace, 2004, p. 76-79.
44. Ateses les circumstncies, pot larrendador contribuir en el sosteniment del
bestiar i fer avanaments que li seran retornats en nalitzar el contracte, com el que
es pacta entre Baldiri Mallol, pags del Far, i Pere Comallera, pags de Vilamaniscle,
que s masover a lheretat de la muller del dit Mallol quan sacorda atts que lo dit
Comallera per ara no t possibilitat per sustentar tant gasto que se offereix per no
tenir molt gra, que per tant lo dit Mallol y Ramis sia obligat en alimentar lo pastor y
los gossos necessaris per a guardar dit bestiar y dit Comallera sia obligat, com ab lo
gasto present se obliga, en donar y pagar a dit Mallol y Ramis per dits aliments de dit
pastor y gossos vint-y-sis lliuras barcelonesas en ser nida dita gazalla Aquest contracte
fou fet el 16 doctubre de 1616, Pere Comallera ha de procurar ns a Sant Miquel de
maig, pastor, herbes i pastures per un ramat format per 208 primals (J. de Palol, 540
(1615-1616), f. 289r.
[dues vaques i dues vedelles] juntament ab lo dit fruyt de aquellas
provedor se han tamb de partir igualment entre las ditas parts
ha la de dit temps, atts tamb que ha dit Bonavia han costat
y costaran molt de conservar-las antes de aver-ne prot alg.
45

A lhora de partir hi ha diferents modalitats estipulades: lhabi-
tual s que el repartiment es faci en bestiar, per tamb es pot fer en
diners, prvia estimaci de dues persones escollides per les parts o en
repartiment dels diners obtinguts per la venda. En cas que es tracti de
bestiar jove, situaci que es correspon amb el bestiar gros, que no t
edat de poder tenir cries, es pot pactar lestimaci del seu valor. Aquest
s el cas pactat en una gazalla de quatre anys per dues vaques i una
vedella, per la qual sacorda que
atts que la dita vedella no t encara sin tres mesos y no pot
donar fruit tant prest sin que ha de gastar molt anys que no sia
per a donar-ne, per tant las ditas parts ara de present n stimada
dita vadella ha tres lliuras barcelonesas y ax s pactat que ha la
de dit temps dita vedella se ha de tornar stimar y lo que ms
de ditas tres lliuras valdr y se stimar se hage ha partir entre
ditas parts.
46

En compensaci de la feina efectuada per larrendatari convertit
en pastor, el propietari del bestiar el compensa amb la meitat dels fruits
obtinguts. Per tot plegat, ha estat considerat un contracte de societat.
La majoria dels contractes se situen entre quatre i cinc anys
(32/49 contractes), especialment, aquesta durada es fa ms evident en
els contractes de bestiar gros, vaques, eugues, per tamb s el ms
habitual en els ovins. La curta durada, que sembla que ha estat la
norma francesa,
47
noms saprecia en pocs contractes pels ovins, com
a resultat de pactes relatius a ramats que fan la transhumncia, quan
es pacta ns a Sant Miquel de maig, data dinici de la partida a munta-
nya, o a partir de Sant Miquel de setembre, quan sinicia la hivernada.
45. AHG. J. de Palol, Not. Peralada, 531 (1610-1611), f. 48r. I tamb en un con-
tracte entre S. Moler, pags de Peralada, i R. Barre, pags de Sureda, en qu la gazalla
s de vint-i-quatre vaques, catorze vedells i un toro que ja vuy s miger entre ells, i
es pacta de partir-ho a mitges o s tant la rabassa com lo fruyt, com a mnim entre
les parts que intervenen en aquest contracte nhi ha tres ms (AHG. J. de Palol, Not.
Peralada, 545 (1618-1619), f. 144r i v).
46. AHG. J. de Palol, 542 (1616-1617): 352r.
47. P. FRAL, Arrentements perptuels..., p. 174. A. ANTOINE, Lelevage en Fran-
ce..., p. 49. J. M. MORICEAU, Les fermiers de lle-de-France..., p. 375.
TAULA 67
La durada del contracte, 1610-1620
Temps Vaques Eugues Cabres Ovelles Porcs Total
Menys dun any 1 3 4
1 any 1 1
2 anys 1 1 2
3 anys 1 2 1 4
4 anys 8 1 3 6 18
5 anys 8 1 3 2 14
6 anys 2 1 3
Sense dades 1 2 3
Total 20 4 7 15 3 49
Font. Les referncies es troben a P. GIFRE, En la prehistria..., p. 462-464.
El bestiar que s objecte dels contractes de gazalla s, majoritri-
ament, bestiar de cria. Disposem de ms contractes de vaques, en total
vint, amb tot, es tracta de pocs caps: sobre vint contractes, tretze sn
duna a dues vaques, amb el seu seguit, si escau; un s de tres vaques
i vuit braves, un altre de cinc, un de vuit, un de deu i tres passen de
deu.
48
Quant als ramats ms importants, sha de destacar que perta-
nyen a pagesos de mas, per tamb apareix entre els arrendadors un
negociant i un donzell de Figueres. Cal remarcar els dos contractes
de S. Maler, pags de Peralada, de 1614 i 1619, i encara el de 1614 ja
ve dun contracte anterior, amb R. Barre, pags de Sureda, pel primer
contracte li deixa divuit vaques de senyal i en el segon vint-i-quatre
vaques, catorze vedells i un toro, el creixement del ramat s considera-
ble. Daltra banda, sobserva un altre element, i sn els dos contractes
que fa G. Castany, pags de Castell, pels quals deixa deu vaques a un
pags de Marz i tres vaques i vuit braves a un altre de Garriguella:
no es fa un ramat com, sin que larrendador prefereix repartir-lo
en dos i cedir-lo a persones diferents, s que el nombre depassava les
possibilitats de larrendatari o de les herbes de qu disposava? O hi ha
limitacions al nombre de caps de bestiar foraster en les ordinacions
daquestes poblacions?
49
48. Els contractes de bovins, a lAude, es coneixen amb el nom daregues,
terme qui tire son origine de ce que les animaux lous tracent des regues (raies) dans
les champs quils labourent, S. CAUCANAS, propos des baux a cheptel, p. 208; en
catal donaria lloc al terme aregat, s a dir, bestiar a punt per llaurar.
49. De referncies a limitacions al bestiar foraster en trobem a molts territoris
de gazalla, serveixi dexemple el territori de les Landes francs, A. ZINK, Clochers et
troupeaux. Les communauts rurales des Landes et du Sud-Ouest avant la Rvolution.
Pel que fa als altres contractes, es mant la mateixa tendncia
que amb les vaques, si b disposem de menys contractes per poder
treuren conclusions. Sha de remarcar que mentre les vaques anaven
de la plana empordanesa cap a la zona de lAlbera, fet que tamb es
repeteix amb les cabres, tant les eugues com el bestiar ov tendeixen
a ser cedits a pagesos de Castell, Peralada, Forti, Cabanes o Mo-
llet, la plana, la zona dels cortals. En aquest darrer cas, estem molt
lluny de la dissociaci agricultura-ramaderia, tot el contrari, la plana
agrcola s la que acull el major nombre de caps de bestiar ov.
50
Els
cortals obtenien els fems necessaris, les ovelles i els ramats disposaven
de menjar sucient tot lany, perqu hem vist que poques vegades el
contracte era inferior a lany. Sembla que es dna una certa especia-
litzaci comarcal en la ramaderia, per tamb un estret equilibri entre
agricultura i ramaderia.
TAULA 68
Composici dels ramats ovins
Nombre de caps Contractes
Menys de 25 1
25-50 2
51-75 1
76-100 2
101-125 4
126-150 0
151-175 3
176-200 0
201-225 1
Ms de 225 1
Total 15
Font. Les referncies es troben a P. GIFRE, En la prehistria..., p. 462-464.
Quant al nombre de caps de bestiar ov, no sembla apropiat fer-
ho per cabres, eugues i truges, en tenir una mostra tan petita apunta
Bordeus: Presses Universitaires de Bordeaux, 1997, p. 54-55, 62, 68-69, 89-90, sobretot
la prohibici fa referncia als porcs. Mentre que all la prohibici gura en els costums
de cada lloc, a la plana empordanesa les universitats i les autoritats baronials imposaran
multes al bestiar foraster que incorrer en pena de ban, vid. M. BOSCH, R. CONGOST, P.
GIFRE, Els bans. La lluita per lindividualisme agrari a Catalunya, R. ARNABAT (a cura
de), Moviments de protesta i resistncia a la de lAntic Rgim. Barcelona: Publicacions
de lAbadia de Montserrat, 1997, p. 137-156.
50. En lnia amb el proposat per P. GOUBERT, 100.000 provinciaux..., pas de
blat, pas de xais, p. 128-134.
una gran varietat. La mitjana se situa entre 75 i 125 caps: per sota,
nhi ha pocs, aquest rector del Far o aquest pags de Vilarnadal sn
els nics que no arriben a 50, perqu la vdua Azemar que deixa 20
ovelles hem vist que disposava dun ramat molt diversicat; per sobre
destaquen F. Mir, doctor en medicina de Peralada, amb 500 ovelles, P.
Bonet, mercader de Figueres, amb 165 i R. Bonell, sastre de Mollet.
Es tracta de casos de persones alienes a la societat pagesa, atrets sens
dubte per la ramaderia despeculaci. Entremig, shi situen els page-
sos de mas: 120 ovelles cedeix R. Romaguera, pags de les Costes de
Peralada, 125 F. Duran, pags dAvinyonet, o 150 caps J. A. Savarrs,
ciutad honrat de Barcelona, propietari del cortal Savarrs de Castell,
ns a 208 en cedeix B. Mallol, pags del Far.
Pel que fa als arrendadors, i no podia ser duna altra manera, la
majoria sn pagesos (19/49), i encara shi hauria dafegir les vdues,
que ho sn de pagesos, per les hem volgut diferenciar per considerar
que la seva condici pot servir dexplicaci inicial del contracte, ja que
probablement es tracta duna soluci momentnia per poder trobar
sortida als problemes que es deriven de la situaci familiar. Daquests
contractes, tres sn efectuats per la vdua Azemar de la Jonquera, que
cedeix a gazalla 72 cabres, 20 ovelles i truges i una truja en un altre
contracte. Assimilar vdua a pobresa, en aquest cas, s del tot inapropiat.
No disposem de dades relatives a la situaci de tots aquests pagesos,
per molts els hem de considerar en la categoria dels pagesos de mas,
s el cas dels Azemar i els Terrats de la Jonquera, els Noguer de Sa-
gar o P. Noguera, de les Costes de Peralada, familiar del Sant Oci;
en daltres casos, poden ser pagesos amb menys terres que troben en
aquest contracte la soluci a problemes de manca dherbes, de jornalers
o de disponibilitat per poder tenir un pastor llogat. La presncia de
capital urb s un fet, ocis urbans, per tamb mercaders i negociants
que se senten atrets per la ramaderia despeculaci. O encara, alguns
privilegiats, rendistes, que cedeixen els masos i cortals a masoveria
i el bestiar a gazalla, P. Pags, rector a El Far, s tamb assimilable
a aquesta condici, ja que disposa dun petit ramat de dotze ovelles,
dinou borrecs, un matxo i dos bous, herncia familiar o guanyat com
a laica i privada persona?
En el cas dels braus i vedells la data xada per repartir els fruits
de la gazalla correspon a les res de Monells i Peratallada
51
o per Na-
51. Les res de Monells es feien per Sant Marc, 25 dabril, i per Sant Mart,
l11 de novembre, amb una durada de deu dies, segons privilegi reial atorgat el 23 de
gener de 1595, que ratica el de la reina Maria de 27 de setembre de 1447 (AHCLB.
Ajuntament dUllastret. 1.1.1. Privilegis); pel que fa als orgens de la concessi del mercat
dal, en un cas hem trobat per Sant Francesc doctubre, o encara en
nalitzar el contracte; les vedelles i braves han daugmentar el ramat
i no es reparteixen ns que acabi el contracte. Aquest fet es repeteix
en tot tipus de bestiar, si b la data per dividir els fruits acostuma a
ser per Sant Miquel de setembre. Altres vegades es disposa fer-ho a la
del contracte i dos entesos xen el preu.
TAULA 69
Els arrendadors de bestiar
Categories socials Bovins Equins Caprins Ovins Porcins Total
Pagesos 7 3 4 5 19
Ocis rurals 1 1 2
Ocis urbans 4 4
Carnissers 1 1
Mercaders, negociants 1 1 2 1 5
Notaris, doctors 1 1
Privilegiats (*) 2 3 5
Vdues 5 1 1 2 2 11
Altres 1 1
Total 20 4 7 15 3 49
* Privilegiats: decorats de privilegi militar, ciutadans honrats i donzells.
A lhora de partir, es reparteixen els fruits a mitges, els mascles,
ja que les femelles, segons consta a la rabassa, han de fer crixer el
capital inicial. Si hi ha alguna mort atribuble al gazaller o encoma-
nat, aquest lhaur de restituir. Tamb hi gura que si es venen bsties
velles, aix s en ramats de cabres o dovelles, el preu sha desmerar
a comprar altres bsties joves per restituir el capital. En el cas del
bestiar bov es pacta a mitges la llana i els anyells. La llana s un
objecte fortament cobejat, molt ms quan en la zona de Sant Pere i
Castell el bestiar hi passava els mesos dhivern-primavera i pujava
a partir de Sant Miquel de maig a muntanya, era aqu on tonien el
bestiar abans de muntanyar.
i la seva relaci amb el creixement de Crulles, E. Mallorqu, La vila de Monells del se-
gle IX al XII, Estudis del Baix Empord, 18 (1999), p. 35-54, sobre el mercat especialment
les p. 44-46. A Peratallada disposen de dos privilegis per tenir ra anual: un, concedit
pel rei Jaume, el tenien vuit dies abans de Tots Sants; un altre, concedit pel rei Pere i
raticat el 1472, durava quinze dies i comenava el 15 de maig (els privilegis guren a
lArxiu patrimonial Crulles, segons el catleg efectuat per P. Gifre i S. Soler corresponen
als nm. 65 i 337, ara dipositat a lANC). En els dos llocs, les res se situen abans i
desprs de lanada a muntanya del bestiar, de lestiatge.
En el cas de les vaques, larrendatari pot fer-les treballar si no
es disposa el contrari, de vegades sexplicita que haur de treballar
algunes terres de larrendador i, en algun cas, per aquesta feina ser
compensat amb alguna quartera de forment; pel que fa a les eugues,
larrendatari podr utilitzar-les per batre, els guanys derivats del dret
de cussura (sovint el vint de la collita) es reparteixen a mitges.
Els altres contractes localitzats tenen un carcter especial. Un,
amb el nom de comanda ho guarda, estableix que, qui es fa crrec
del ramat rep en compensaci un sou per bstia de llana.
52
s, per
tant, una compensaci econmica pel treball. Laltre contracte singular
correspon a una companyia per arrendar una heretat i tenir bestiar
a gazalla entre Joan Guanter, pags de Del, i el seu nebot Antoni
Delcs, pags de Del, es fa perqu a Joan Guanter li falta bestiar
i Antoni Delcs s encara jove y no s tant abte per a regir quant ho
s lo dit Joan Guanter, son oncle. Antoni Delcs li avana 100 lliures.
53
EL NEGOCI RAMADER: EL PARENT POBRE DE LECONOMIA AGRRIA?
54
Els contractes de cessi de bestiar a mitges podien reportar uns
guanys anuals del 20 al 30% del capital.
55
Que la ramaderia era una
activitat important ja ha quedat prou clar, ara es tracta de posar al-
guns exemples concrets de les diferents modalitats que es practicaven
a la vegueria de Girona durant la primera meitat del segle XVII. Hem
optat per fer-ho a partir dun cas concret, que al mateix temps per-
met apuntar lexistncia complementria duna ramaderia destinada
al mercat i una altra sorgida de la necessitat, ns i tot de la pobresa.
Estudiem la situaci dun veritable especulador, a partir de linventari
post mortem i el corresponent encant dels bns, per tamb veurem
qui sn els qui fan pujar aquest bestiar, els qui el tenen a gazalla i a
mitges. Podrem posar altres exemples, com els negocis ramaders del
comte i la comtessa de Peralada, per noms disposem dunes poques
referncies: de cent vaques que el comte de Peralada encarrega a An-
dreu Cardoner en guarda i custdia a la muntanya de Requesens el
1614, amb la facultat de poder vendren i, el mateix any, de la venda
efectuada per Leandre de Margarit, en qualitat de procurador, de dos-
52. Comanda que fa Jeroni de Vilanova, donzell de Peralada, a Joan Boera,
carnisser de Peralada, a un any (AHG. J. de Palol, Not. Peralada, 538 (1614-1615): 11
de maig de 1615).
53. AHG. J. de Palol, Not. Peralada, 530 (1609-1610), f. 98v-100r.
54. Prenem lexpressi de J. M. BOEHLER, Une socit rurale en milieu rhenan...,
p. 956.
55. J. M. MORICEAU, Les fermiers de lle-de-France..., p. 276.
cents porcs.
56
Les referncies sn escasses, per molt signicatives; es
tractava dun negoci important.
Un exemple de ramaderia destinada al mercat: el bestiar del prevere Pont
de Cabanes, 1608-1611
57
El 2 doctubre de 1608 es va comenar linventari dels bns de
Quirze Pont, prevere de Cabanes,
58
el qual tenia en el moment de mo-
rir un nombre molt important de caps de bestiar, alguns de propietat,
altres com a resultat de la cessi daquests a gazalla. La composici
del bestiar es limita a tres varietats: 170 caps de bestiar de llana, 334
de bestiar cabrum i 136 bovins, a ms duna mula i un porc.
56. AHG. J. Cellers, Not. Peralada, 514 (1614): 27 dabril de 1614 i 14 doctubre
de 1614.
57. La contextualitzaci a aquest cas i linventari a P. GIFRE, La muntanya a
la plana empordanesa: el pen de Rocabert (s. XV-XVII), Estudis dHistria Agrria, 18
(2005), p. 111-129.
58. AHG. B. Ferrer, Not. Peralada, 469 (1603-1621), f. 174-183. Sobre la perso-
nalitat de Quirze Pont sabem poca cosa, devia provenir del mas Pont dAgullana, ja que
destinar una part de la causa pia que fundar amb els diners provinents de la venda
dels seus bns, i tenia una bona posici: el 1601 fa la professi de fe com a rector de
Cabanes, el mateix any obt dispensa del vicari general per poder acumular un altre
beneci i encara permuta amb Pau Pont dAgullana (germ?, oncle?) el beneci de Santa
Caterina de Peralada pel de Santa Maria del Llop i, ms tard, sense acabar lany, insta la
collaci dels beneci de les Onze mil Verges de la confraria dAgullana al qual ha estat
presentat pels pabordes. Malauradament, no han quedat registres en els manuals dels
anys posteriors, ns desprs de la seva mort. En els anys 1610 i 1611, sabem que tres
preveres insten la collaci de benecis que Quirze Pont havia tingut en vida: el beneci
de Sant Nicolau de Llan, el beneci de les Onze mil Verges dAgullana i el beneci de
Sant Joan de Darnius, als quals haurem dafegir la rectoria de Cabanes. No sabem si
els quatre benecis eren la seva nica font de rendes, ni sabem com actuava, ni com
invertia els seus diners; el que s sabem s que el 1614, tal com havia deixat estipulat
en el testament atorgat el 1605, els marmessors testamentaris fundaren el beneci de
Sant Quirze a lesglsia parroquial dAgullana dotat amb 1.400 lliures, una tercera part
de les rendes del qual shavien desmerar en una causa pia per als lls dels masos Pont
dAgullana i Aguer de Cabanes (utilitzem els registres de manuals de 1600-1619 i el re-
gistre de Denicions de marmessories i causes pies, 1587-1699, exemplars mecanograats
de larxiver J. M. Marqus, de lADG). Sabem, daltra banda, que el 1599, en la seva
qualitat de marmessor testamentari, devia haver-se fet crrec de la venda del bestiar de
Pere Carreras, prevere i rector de Cantallops, del qual va prendre inventari l1 dagost,
aquest tenia una quantitat menor de bestiar, per tamb signicativa: 37 fedes en un
corral de Cantallops, un ramat de 12 vaques i 5 cabres i 2 cabrits, AHG. P. Ferrer, Not.
Peralada, 409 (1561-1601).
TAULA 70
Distribuci del bestiar del prevere Pont
Destinataris Lloc A gazalla ntegre del prevere
P. Pons Agullana 5 vaques, 2 vedelles 1 bou, 2 vaques,
3 braus, 1 vedella
A. Roig Agullana 3 vaques, 2 vedelles, 1 vedell 2 bous
P. Planas Agullana 8 vaques, 1 anolla, 1 vedell 1 bou, 1 vaca,
1 anolla
P. Mallol i Brunet Agullana 18 vaques, 6 anolles, 3 vedells 4 bous, 2 toros,
9 vedells
B. Collell Biure 2 vaques
E. Ribas Bosquers 118 cabres
Gens Darnius 1 vaca, 3 braus
Llosa Darnius Sense especicar 3 vaques,
3 braus,
2 vedells
A. Vilanova Darnius 62 cabres, 5 cabrits
J. Sobirats Darnius 62 cabres i crestats
A. Pons Riembau Estrada 2 vaques, 1 anolla, 2 vedells 1 bou
Vergs Llers 2 bous
M. Ribas Montroig 2 vaques, 1 brau, 1 vedella
J. A. Rosa Montroig 89 cabres
M. Brugat Rocabert 20 vaques, 2 anolls, 3 vedells 1 bou, 5 braus
Vda. Canta de baix La Vajol 2 vaques
Vda. Canta de munt La Vajol 57 ovelles, 15 borrecs, 1 marr
Font: AHG. B. Ferrer, Not. Peralada, 469, f. 174-183.
All que sobta s la presncia de tants caps de bestiar bov, va-
ques, sobretot, i tamb de cabres. Es tracta de bestiar que ha collocat
a gazalla en els aspres empordanesos i a la muntanya de lAlbera; sens
dubte, era en el bosc i en el sotabosc on aquest bestiar podia trobar
les pastures adients, alhora que, probablement, hi havia una oferta
sucient de gent disposada a tenir bestiar a gazalla. Quant a la dis-
tribuci no ha destranyar lalt nivell de repartiment del bestiar entre
pagesos i petits pagesos,
59
era una manera dassegurar que tinguessin
cura del bestiar. Aquesta opci, en un altre nivell, fa pensar en la
indstria domstica: els pagesos (la majoria sn petits pagesos, per
59. Aquest fet tamb es dna al Llemus del segle XVIII, on lengreix es reparteix
en un gran nombre dexplotacions, en un nombre redut de caps, a ra de dos per any
de mitjana, fet que contrasta amb la Normandia, vid. J. P. DELHOUME, Llevage bovin
en Limousin au XVIII
e
sicle, Historie et Socits Rurales, 22 (2004), p. 87.
tamb hi ha algun pags propietari de mas), amb aquest complement,
podien augmentar els seus ingressos, el prevere-negociant, per la seva
part, disminua els costos de producci: la complementarietat hi s
ben evident, el negoci tamb. En total, el prevere Pont havia collocat
el seu bestiar en nou llocs diferents i en divuit cases diferents. I en-
cara, a partir de linventari, queda clar que el bestiar no era donat tot
de la mateixa manera: la part ms important era cedida a gazalla, el
bestiar destinat a la reproducci; mentre que una altra part menor,
els mascles, sobretot, ho eren per engreixar-los i, probablement, per
esperar el moment propici per vendre, no sabem, per linventari, com
era compensada la guarda daquest bestiar, si en una part proporcional
en el moment de la venda o a preu xat per cada cap.
Linteressant, per, no acaba en linventari, sin que desprs daquest
hi hagu un encant dels bns que va durar des del 14 de novembre de
1610, quan a Cabanes es va fer el primer encant, ns al darrer que es
torna a fer a Cabanes el 18 de setembre de 1611, entremig se nhan
fet daltres a la Jonquera. Les dades relatives a lencant, pel que fa al
nombre de caps, difereixen mnimament, diferncia que sexplica pel
lapsus de temps que passa entre linventari i lencant, ja que la gazalla
seguia el seu curs. Mentre que en linventari consten 13 bous, 69 va-
ques, 27 braus/toros i 11 braves i 16 vedells, a lencant sn venuts 19
bous, 53 vaques, 24 braus/toros, 21 braves i 21 vedells, entre vedells
i vedelles; alguns han augmentat, altres shan redut, per en total el
recompte passa de 136 a 138; mentre, el bestiar ov passa de 170 a
linventari a 148 a lencant; i el bestiar cabrum de 331 a 323. Ara cal
veure qui compra i el que es paga.
En total, disposem de 134 assentaments que recullen les vendes
del bestiar del prevere Pont i el que sen paga en total, que arriba a
la suma considerable de 1.665 lliures i 8 sous. Entre els compradors
repetim la zona en qu fou collocat el bestiar: prcticament tots els
compradors sn de lAlbera o de la seva zona dinuncia (Agullana,
Darnius, Maanet, la Jonquera i Terrades, amb els seus venats respec-
tius), en canvi, hi ha pocs compradors de la plana empordanesa, tot i
que es va efectuar ms dun encant a Cabanes (entre els compradors de
la plana noms en trobem sis de Cabanes, un del Far, un de Vila-sacra
i un de Peralada). Una vegada ms, tot apunta al fet que hi havia una
especialitzaci agrcola a la plana i una de pecuria a la muntanya, es-
pecialitzaci forada en la darrera zona?
TAULA 71
Els principals compradors
Compradors Valor en
lliures
Nombre
dactes
Bestiar comprat
A. Gorgot, pags de Terrades 122,05 5 77 cabres, 3 bous, 1 vaca
J. Pujol, pags de Peralada 113,30 1 103 ovins, 3 cabrits
B. Mallol, pags de Darnius 110,40 10 5 vaques, 3 bous, 1 brau,
1 vedell
P. Azemar, pags de la Jonquera 86,05 5 49 cabres, 3 braus, 1 anoll
F. Descals, J. Gens de Darnius 84,56 1 99 cabres
Q. Palau, pags de Darnius 77,62 2 45 ovins, 1 bou
A. Vilanova, pags de Darnius 50,31 3 45 cabres, 1 brau, 1 brava
P. Mallol Brunet, dAgullana 43,12 1 50 cabres
Font: AHG. B. Ferrer, Not. Peralada, 469, f. 184-207.
En total apareixen 76 compradors diferents pels 134 assentaments
de qu disposem, daquests 76, 8 persones acumulen el 41,28% del
capital esmerat per comprar el bestiar del prevere Pont en noms vint-
i-vuit adquisicions. Es tracta, s clar, de les persones que compraren
els ramats de cabres i dovelles, que en ser venuts en lots importants
suposaven les principals quantitats pagades, de fet degudes, ja que en
la majoria de casos sanota que es va aixecar acte de debitori.
No cal dir que els compradors es poden identicar com a propi-
etaris de terres i de masos, s el cas dA. Gorgot, de P. Azemar (entre
els compradors tamb hi ha un J. Azemar, maior, que interv en quatre
actes de compra),
60
de Descals i Gens de Darnius. Hi ha, per, una
situaci que crida latenci, el comprador ms important per nombre
dactes s Bartomeu Mallol dAgullana, que tenia a gazalla del prevere
Pont en el moment de fer linventari 18 vaques, 6 anolles i 3 vedells
de llet, quan es procedeix a fer lencant dels bns, comprar deu caps de
bestiar bov: s el cas de la situaci dun gazallador que passa a ser
60. La famlia Azemar de la Jonquera, amb tres cases i dos corrals dins la fora
de la Jonquera i una heretat al venat de Canadal, segons un capbreu de 1616, la trobem
diverses vegades relacionada amb bestiar. En comentar els contractes de gazalla, hem
trobat lactiva vdua de Jaume Azemar en tres contractes els anys 1615 i 1616; en lencant
dels bns de Jaume Morat, lies Samps, de la Jonquera efectuat el 1606, Jaume Azemar
apareix com el comprador ms important ja que hi adquir: dos bous, dues vaques, un
anoll i dos vedells; mentre Pau Azemar noms hi compr un bou (AHG. B. Ferrer, Not.
Peralada, 469 (1603-1621): f. 152-162). Sobre la famlia Azemar, A. COMPTE, Una visi
de la Jonquera i els jonquerencs en els anys immediatament anteriors al tractat dels
Pirineus (primera meitat segle XVII), AIEE, 19 (1986), p. 68 i 86.
propietari duna part del bestiar que tenia en guarda i custdia, hi
ha algun altre cas, com el de M. Brugat de Rocabert, que adquirir
quatre vaques, per cap de tan signicatiu com aquest (els altres pa-
gesos que tenien bestiar a gazalla noms faran una compra, s el cas
dA. Vilanova, o dues, s el cas de P. Pons i A. Roig). La majoria de
compradors, per, noms intervenen en una ocasi (quaranta-quatre
persones) o dues (quinze) per adquirir all que devien necessitar en
el moment concret que es va produir lencant.
Quant als preus que es paguen, el ms elevat s el dun matxo,
lnic que estava a la venda, 48 lliures. Els bous es pagaren de 10 a
30 lliures amb una gran varietat de preus, els braus de 10 a 20, els
anolls una mica per sota daquests preus, les vaques de 6 a 13 lliures,
les braves de 4 a 12 lliures, i els vedells per sota de les 5 lliures. Hi ha
una gran varietat de preus en qu es tenia en compte ledat i el tipus
de bestiar; de mitjana, els 19 bous es van vendre a 13,36 lliures; els
18 braus a 9,66 lliures; les 8 vaques amb un vedell a 9,61 lliures; les
43 vaques a 8,95 lliures; per sota, a una certa distncia, els 4 anolls
(bous dun a dos anys) a 7,25 lliures; les 15 braves a 6,36 lliures; els
7 vedells a 6,18 lliures; les 5 anolles (vaca dun a dos anys) a 5,88 i les
6 vedelles a 3,45 lliures. De la lectura daquestes mitjanes es dedueix
que els mascles estaven ms ben pagats que les femelles, per la ra
que es tractava de bestiar destinat sobretot a la tracci: el bou s la
mquina del pags, per aix, els braus, els anolls i els vedells es paguen
millor que les braves, anolles i vedelles; la vaca, a ms de la funci
reproductora i de llet, pot fer tamb funcions de tracci, daqu que
guri en tercera posici pel preu. Pel que fa a les cabres i les ovelles,
la cabra es paga gaireb a una lliura la pea (0,988 lliures) i lovella
pass de la lliura (1,21 lliures). Per altres encants de la mateixa zona
i de la mateixa poca, sembla que el bestiar del prevere Pont va ser
pagat per sota del que es va pagar per altres, les comparacions, per,
sn duna extrema dicultat: cal tenir en compte varietats, edats i
situaci del bestiar en el moment de la venda, elements que, a partir
dels inventaris, no sempre shi tenen.
CONCLUSI
Sembla evident, a la vista del balan presentat, que, per explotaci-
ons signicatives, la ramaderia suposava una aportaci important per a
les economies agrcoles, sha de considerar un sumand ms que no pas
una crrega necessria i imprescindible per a lexplotaci agrcola. La
ramaderia no sembla que hagi estat, a la vegueria de Girona, i menys
encara en algunes zones de lEmpord, el parent pobre de leconomia
agrria, ns i tot en alguns casos hem pogut veure que shavia deslliu-
rat de la dependncia agrcola per convertir-se en un bon negoci, ns
i tot en un negoci rod: s el cas, sobretot, dexplotacions dedicades
als bovins, per tamb als ovins, en zones de muntanya i de la plana,
fet que sacabar de conrmar en el proper captol.
Al mateix temps, la prctica ramadera planteja lexistncia duns
hbits dacudir al mercat signicatius i importants. Les res de Perata-
llada i Monells sn destacades al Baix Empord com a res ramaderes,
per tamb hem vist tancar tractes en els mercats setmanals, aix com
les compravendes efectuades directament a lexplotaci pagesa. s una
altra cara del mercat, un mercat estacional, sobretot, per on es devi-
en moure quantitats considerables de capitals, la pena s que noms
podem seguir el curs daquests capitals en els casos dencantament de
bns, ja que de les transaccions efectuades a les res poques vegades
nha quedat constncia documental.
Daltra banda, en les modalitats contractuals, fet que suposa una
diferncia considerable amb la contractaci agrria, simposa la mit-
geria, en una prctica que relaciona la disponibilitat de capital de
part de la pagesia de mas i de negociants i una petita pagesia, joves
pagesos, vdues o jornalers que necessiten ingressos.
61
El repartiment
dels benecis a canvi de laportaci del capital per part duns, i les
despeses i la vigilncia per part daltres, fa que es relacionin els estrats
superiors de la pagesia i les capes inferiors, i pot acabar per establir
uns lligams de dependncia que, amb els protocols notarials a la m,
noms es poden insinuar. A partir de lestudi de lexplotaci ramadera
no sols es posa en evidncia un negoci, que ho s, sin que entrem
a veure una part important de la societat rural, i en aquesta societat
rural els senyors tils i propietaris de mas juguen ms dun paper. Ho
acabarem de veure en el proper captol, un estudi de cas, illustratiu
de les possibilitats que, per als masos, oferia el negoci ramader.
61. Es planteja la mateixa relaci en una economia pastoral de muntanya com
s la cerdana en una conclusi inicial a un projecte de cinc segles destudi de la par-
ceria on es conclou que le petit prenait parceria les btes du gros, E. BILLE, M.
CONESA, C. RENDU, S. BOSOM, Llevage du moyen ge a lpoque moderne en Cerdagne
au prisme des contrats de parceria. Le chantier histoire: retour sur une exprience ori-
ginale, Ceretania. Quaderns dEstudis Cerdans, 4 (2005), p. 273.
Les anotacions deixades per un senyor til i propietari de mas,
1

vistes en la seva globalitat, permetran una aproximaci a les din-
miques econmiques del mas i a les decisions econmiques preses
per Pere Mart en el perode de deu anys (1643-1654).
2
A travs dels
assentaments podrem intuir el funcionament del mas, de la famlia
i del patrimoni Mart de Cass de Pelrs.
No disposem de documentaci addicional, si no sn unes po-
ques referncies a documentaci notarial, i no sabem amb certesa
les superfcies del seu patrimoni. Per les anotacions sabem que s un
senyor til i propietari de mas prototpic: disposa dun mas que gesti-
ona directament, i que, entre daltres aportacions, li permet acumular
per comprar-ne un altre (el 1651 adquireix el mas Rostoll de Cass
de Pelrs per execuci de cort), aquesta explotaci agrcola es dedica
preferentment al conreu de cereals, per t tamb oliveres (si b el
trobem comprant una bta doli el 23 de desembre de 1643) i vinya
(fa fer una tina i una premsa el 1646), i tamb devia collir llegums,
com a faves, que sn venudes en quantitats apreciables (vint quarteres
es venen el 7 de juliol de 1645), a banda, ja ho veurem, disposa dun
ramat dovelles (hi ha dues vendes de llana) i t bestiar collocat a petits
bracers i jornalers a mitges. Tot plegat el porta a ocupar una posici
1. ACBE. Fons Mart de Cass de Pelrs. Llibre de comptes, 1643-1653. Aquest
llibre es transcriu en lapndix de la tesi, P. GIFRE, En la prehistria..., p. 905-1102, en no
ser paginat, qualsevol referncia es donar assenyalant el dia, mes i any de lassentament.
2. s el cas ms general duna tinena pagesa independent, segons lesquema
dA. WYCZANSKI, J. TOPOLSKI, Leconomia camperola abans i en la primera etapa de la
industrialitzaci. Informe general, Estudis dHistria Agrria, 4 (1983), p. 15-21. Tamb
s de gran utilitat P. PASCUAL, Lagricultura de nals de lAntic Rgim (1833-1847)....
ELS COMPTES DE PERE MART (1643-1654),
SENYOR TIL DEL MAS MART DE CASS
DE PELRS. UN EXEMPLE DE LECONOMIA DE MAS
de primer ordre a Cass de Pelrs i a la batllia de la Pera. Ser jurat
(1646), obrer (s entrat basiner de la obra de la isglsia de Cass de
Pelrs el 26 dagost de 1646), batlle de la batllia de la Pera lo present
i corrent trienni (anota el 29 de novembre de 1648), gaudeix del dret
de patronat del beneci de Sant Antoni fundat a lesglsia de Cor,
ser familiar del Sant Oci (des de 1645) i les dones de la casa dispo-
saran desc propi a lesglsia parroquial (acabat de fer el 15 dagost de
1646). El seu mas allotjar ocials, no pas soldats, els anys 1644, 1645
i 1646, fet que denota una situaci de superioritat dins la comunitat
rural on est radicat el mas Mart.
Intentarem acostar-nos al funcionament daquest mas amb lestudi
aprofundit dun llibre escrit per a memria, un llibre que ha deixat
1.056 assentaments, entre novembre de 1643 i gener de 1654, i uns
altres de posteriors, en el marc general duna conjuntura de guerra i
de scalitat de guerra molt denida, que ens ha de permetre un acos-
tament a la dinmica daquest patrimoni. No s un llibre de comptes,
ni en el sentit siocrtic, amb entrades i sortides, i encara menys
sacosta al sistema comptable modern.
3
s, simplement, un llibre de
notes per ser recordades.
No pretenem que aquest cas sigui generalitzable,
4
per s que ha
de ser illustratiu
5
duna situaci ms general i que pot ser compartida,
si altres estudis ho conrmen, a partir daltres exemples daltres masos i
daltres patrimonis. Lestudi dun cas permet acostar-se al funcionament
intern dun mas. En el benents que lacostament es fa a partir de les
anotacions que volgudament ha deixat el pags-escriptor. No es tracta
exclusivament dun llibre de comptes, sin dun llibre escrit per a la
memria de Pere Mart i la dels seus. s a dir, anota noms all que ha
de recordar, bsicament ell i, ms endavant, els seus. Per, sobretot, s
un llibre per a la seva prpia memria, en alguns moments el podem
considerar un llibre de gesti. Els assentaments es fan per recordatori
3. J. C. PERROT, La comptabilit des entreprises agricoles dans lconomie phy-
siocratique, R. GARRABOU, J. PLANAS, E. SAGUER, Un capitalisme impossible?, p. 63 i
s., J. PLANAS, E. SAGUER, Accounting Records of Large Rural.
4. s clar que aqu no es tracta de seguir leslgan romanticoide i nostlgic
el petit s bell, s a dir, de reconstruir una subrea de la histria per desprs fer-la
passar per la histria sencera, H. MEDICK, Els missioners en la barca de rems?. Vies
de coneixement etnolgic com a repte per a la histria social, A. COLOMINES, V. S. OL-
MOS (eds.), Les raons del passat. Tendncies historiogrques actuals. Catarroja-Barcelona:
Afers, 1998, p. 170.
5. Sobre aquestes fonts, G. BAUR, J. M. CHEVET, Introduction, Histoire et Mesure,
XV, 3/4 (2000), p. 193, remarquen el seu carcter exemplar, enfront de la representativitat
de les fonts macroeconmiques.
en una societat en qu el tracte oral era molt freqent, per aix Pere
Mart est molt interessat a deixar clars els seus negocis. I com que
loralitat era habitual, deixar-ho escrit era un exercici dassegurana
de compliment del tracte. I encara, ms important, en els assenta-
ments en qu es tanquen tractes, es passa comptes o es fan deixes
de gra o de diners i no es passa pel notari, al qual noms li reserven
els principals negocis. Al notari shi va en el cas dels pagaments de
dots, per exemple, o quan hi ha una quantitat considerable, el 15
doctubre de 1645 per la venda de dos bous es paguen 70 lliures, la
suma, per, no necessriament lhauria portat al notari, s la rma
de lacte de debitori all que obliga a formalitzar-lo davant notari,
passa el mateix el 13 de desembre de 1649 quan compra dues vaques
a lencant i rma debitori per 124 lliures; daltres vegades, quan lacte
afecta directament drets de propietat. Lhabitual s que noms sanoti
la presncia de testimonis, els quals validen lacte. A la vista de les
anotacions, apareix un mn basat en la conana en els tractes, b
pel coneixement i la proximitat familiar, b per la presncia de tes-
timonis quan es tracta de persones estranyes. Els testimonis donen
fe de lacte de la mateixa manera que ho faria un notari. Aix, doncs,
una part daquesta oralitat, la frmula ms habitual i corrent darribar
a acords, sortosament, la podem rescatar a partir daquest llibre de
memries i de comptes. Una de les niques fonts, de fet no nhi ha
daltres, que ens possibiliten de fer-ho.
6
El llibre comena amb una certa vacillaci del que acabar sent,
ja que shi anoten fets de singular importncia, protocollitzats, per
deixar pas a lassentament dia a dia dels fets que creu que ha de dei-
xar-ne memria. El primer assentament, i no s pas una casualitat,
sinicia amb la referncia al matrimoni contret per Pere Mart el 15
de novembre de 1643 amb Maria Barrull i la referncia als captols
matrimonials fets lendem. Referncia que s un extracte succint, breu
i sucient del que sn els captols matrimonials. Podia ser coneixedor
de la manera de fer dels llibres mestres, res no hi s sobrer en aquest
extracte, per res, tampoc, no hi falta.
6. Sobre el mn de loralitat enfront del mn de lescrit, en el marc de les res:
Mercats i res no pertanyen al mn de lescrit, sin al mn de la ms estricta oralitat
i, per tant, per importants que hagin estat per la vida de la major de la poblaci, per
importants que hagin estat les transaccions que hi tenien lloc, tot quedava esborrat
amb la desaparici de la gent que hi participava, G. FELIU, Fires, mercats i mn rural
a ledat moderna, E. VICEDO (ed.), Fires, mercats i mn rural. Quartes jornades sobre
sistemes agraris, organitzaci social i poder local als Pasos Catalans. Lleida: IEI/Fundaci
Pblica de la Diputaci de Lleida, 2004, p. 247-248.
Als 15 de novembre del any 1643 me s casat jo, Pera Mart,
pags del lloch de Sant Mart de Cass de Pelrs de la ballia de
la Pera del bisbat de Gerona, ab Maria Barrulla, lla de Miquel
Barrull, qundam pags de Santa Margarida, terma y parrchia
del castell de Palafrogell, y de Margarida Estanyola y Barrulla,
vuy vivint, y frem los captols als 16 de dit mes, los quals sn
en poder de mossn Brugarol, notari real de la vila de Palafrogell;
y la dita Margarida Barrull y Francesch, son ll, don de dot a
la dita moler mia set-sentas lliures, so s, a saber, quatre-sentas
lliures lo dia present y las restans tres-sentas de vuy a un any;
y Anna Martina, ma mara, com eretera del dit qundam Pera
Mart, mon pare y marit seu, me ereta de tots sos bns, presents
y esdevenidors, y renuncia o fa dinisi de sis-sentas lliures que
li avia dexadas de escreix mon pare, y la dita ma mara se atura
los fruits de la dita eretat y son dot, que port en temps de son
matrimoni, y me ereta ara per las oras, quant que quant muyr
sens fer tastament, salvo que se dexa sent-y-sinquanta lliures per
refugi de la sua nima, y a mos jermans los avem de collocar
segons lo poder de la cassa y a conoguda de mi y de ma mara
y de mosn Fell, rector de Ultramort, y Antoni Serra y Vivas de
Cass, y de Miquel Pujadas de Bordills, y de Antoni Gerons de
Cor, y de Monserrat Gaspart y de Ramon, son ll, del Vilar,
terma de la Bisbal, y nosaltres avem de sser a la dams part.
Pels captols matrimonials sabem que Pere Mart era lhereu del
mas Mart de Cass de Pelrs, a la batllia de la Pera,
7
i que Maria
Barrull de Palafrugell aportava 700 lliures en dot, 400 en el moment
del contracte i 300 ms al cap dun any.
8
Pel dot pactat, superior a les
500 lliures, se situa en els estrats superiors de la pagesia de mas. La
mare, que lhavia heretat, fa reserva expressa en els bns del patrimoni
i li encarrega de collocar els seus germans convenientment, segons
lestatus de la casa, i a coneguda dels seus parents prxims, els quals
sn ben explicitats. Aix s, ni ms ni menys, un acte dheretament:
el pes del patrimoni Mart passa a recaure directament sobre les
espatlles de Pere Mart, de vint-i-dos anys, segons podem saber indi-
rectament per un assentament ms endavant. Ser hereu suposa regir
7. La batllia de la Pera s de jurisdicci reial i est formada per la Pera, Sant
Andreu de Pedriny i Sant Mart de Cass de Pelrs, segons es pot comprovar a la
Nmina de las ciutats, vilas y lochs de L. de PEGUERA, Prctica, forma y estil de celebrar
Corts Generals en Cathalunya, y matrias incidents en aquellas, 1632.
8. AHG. J. Brugarol, Not. Palafrugell, 159 (1643): f. 267v-271r, i lpoca de les
400 lliures a f. 371v-372r.
el patrimoni, per tamb collocar els germans, i rebre i traspassar
a la generaci segent aquesta herncia immaterial que s lestatus
assolit per la casa dins la comunitat rural de la batllia de la Pera,
daqu la importncia de collocar els germans en matrimoni i daqu
tamb lassessorament dels familiars: Pere Mart era, encara, un hereu
jove, lexperincia de la famlia a lhora de contractar matrimoni per
als seus germans era de summa importncia. Immediatament des-
prs apareixen referenciats cinc actes protocollitzats: dos contractes
darrendament de parcelles, una procura, una lletra de requesta i
una poca de dot. A partir de desembre de 1643, el llibre esdev un
dietari dactes, de tractes i de comptes.
FAMLIA I COMPONENTS DEL MAS
Pere Mart vivia al mas Mart de Cass de Pelrs i, en el moment
de comenar la redacci del seu llibre, el mas era la part principal
del patrimoni Mart. Hi vivia la famlia Mart. s a dir, una unitat de
consum, de producci i reproducci, i tamb una unitat de treball,
si b aquesta unitat de treball no sha de circumscriure nicament a
la famlia propietria, sin que compta tamb amb fora de treball
addicional de forma permanent (els mossos) o estacional (cavadors,
podadors, segadors, lligadores, batedors, etc).
9

La famlia del mas
Al matrimoni format per Pere Mart i Maria Barrull hi hem
dafegir la mare del primer i els seus cinc germans. Jernima, que
contracta captols matrimonials el 29 de juliol de 1646, per que
no es casa ns al 4 de mar de 1647, aix ens fa pensar que els
captols es van fer quan encara era massa jove per casar-se, i mor
el 22 dagost de 1649, sense descendncia. Antoni, que mor el 12 de
setembre de 1646 a ledat de 23 anys. I tres germans menors, Mi-
quel, Isidre i Francesc, que, per les anotacions, sabem que anaven
a estudi a Cor i a Rupi (anotacions de 24 de novembre de 1643
i del 16 doctubre de 1645, Isidre encara hi va labril de 1646 quan
trobem la darrera de les anotacions). En el moment de fer-se crrec
del patrimoni Mart, la famlia est constituda per vuit components,
dels quals tres o quatre els hem de considerar menors a efectes de
9. Famlia en ple sentit rom de la paraula, W. KULA, Teoria econmica del
sistema feudal. Valncia: PUV, 2008, p. 252-253.
treball, si ms no en els assentaments no apareixen directament com
a actius. Com a molt, laportaci en treball la podem considerar en
el cas dAntoni, que gura com a integrant de la colla de segadors
que fan la sega lany 1646 i en morir apareixen tot un seguit de cre-
ditors, petits jornalers de la contrada, i petites quantitats, que molt
b podrien ser el resultat del seu cabalejar. Probablement, alguna
pea de terra li era cedida, o de rostoll per a fer-hi llegums, aix s
com hem de llegir ltem de 19 de desembre de 1643, en qu Pere
Mart compra dues quarteres de faves al rector de Cass i diu han
servit per en Toni, mon jerm, las ha fetas al prat, a la cua, si no
tampoc no es pot entendre ltem de 20 de febrer de 1646 en qu
sanota: vuy dit dia dech a Antoni Mart, mon jerm, tres corteras y
tres cortans de favas, las quals me las a dexadas a tornar o al astiu
propvinent. En la relaci dels seus deutors, tres declaren que deuen
setze quartans de faves. En aquest cas hem de pensar en la seva
aportaci en treball, per tamb en la possibilitat, dins del mas, de
poder tenir el seu propi espai. El mas li ha de pagar la llegtima per
ser collocat convenientment en matrimoni, per tamb li permet fer
el seu propi cabal. s una manera de compensar-lo pel seu treball, ja
que als mossos tamb sels permet fer una vessana de faves al prat.
Daltres vegades, apareixen com a testimonis dactes el mateix Antoni
i, a la seva mort, el germ Isidre, poc sovint, per.
A mesura que passen els anys, el matrimoni tindr lls. Sem-
bla que nhauria tingut quatre durant el perode que escriu el llibre,
per noms apareix lassentament especc de dos. No acostuma a
ser habitual aquest fet entre els pagesos memorialistes,
10
ja que el
naixement dels seus lls s objecte datenci, amb tot, diu que ha
escrit un altre llibre, que no sha conservat: he fet altre llibre larch
y astret, y as los asentar los lls nats y naxedors vuy als 1654.
En tenia un el 5 de maig de 1646, quan deixa assentat que el cirur-
gi de Rupi ha ordenada una madasina per mon ll: per sense
que hi hagi hagut lassentament explcit al seu naixement o al seu
bateig. El 1648 tindria una lla, quan deixa anotat, el 13 dagost de
1648, el pagament duna partida de contura que havia presa a la
botiga de mossn Vergonys de Girona, per un batex de una lla.
De Joan Francesc, nascut el 26 de juny de 1650, diu s estat servit
encomanar-me un altre ll i de Maria Anna, nascuda el 8 de setem-
10. Vid., per exemple, les anotacions dels naixements dels lls entre els comptes
del mas Gurdia de Corc, A. PLADEVALL, A. SIMON, Guerra i vida pagesa a la Catalunya
del segle XVII. Barcelona: Curial, 1986, p. 36-37.
bre de 1652, nostro senyor Du s servit encomanar-me altra lla.
De manera que podem conjecturar que, durant el temps de redacci
del llibre, va tenir quatre lls.
Una famlia que segueix clarament el model de la famlia extensa
en el moment que sescriuen aquestes memries: al nucli familiar de
Pere Mart hi hem dafegir encara integrants de la generaci anterior,
la mare i els germans que encara sn joves per casar-los. Una de
les funcions de lhereu, tal com hem pogut veure en lheretament, s
collocar-los en matrimoni. Ser el cas de la seva germana. Els altres
hauran desperar i, de moment, la funci de lhereu queda limitada a
alimentar-los, vestir-los i fer-los anar a estudi. Al mas, per, hi vivia
ms gent: mossos i criades.
11
Mossos i criades
Laportaci del treball assalariat en lexplotaci del mas s b-
sica, tant si hi ha prou fora de treball familiar, com, en el cas que
plantegem, s insucient. De fet, poques vegades els masos devien
ser autosucients en fora de treball, potser els ms petits ho eren;
en general, per, en la categoria dels senyors tils i propietaris de
masos sempre hi havia necessitat daportaci de treball externa a la
famlia. No cal esperar el segle XVIII per trobar ben establert el siste-
ma de mas, el qual incloa com a element indispensable per al seu
funcionament ls de treball assalariat, ja en el segle XVII estava ben
establert: hem vist anteriorment la presncia manifesta de cambres
destinades a mossos i criades en aquestes explotacions agrcoles, ara
es tracta de xar-se en les condicions de treball i la contractaci.
En el cas que estem tractant, la seva presncia en les anotacions
de Pere Mart testimonia de manera clara la seva importncia per a
lestructura i funcionament del mas.
12
Daquesta aportaci nhem de
diferenciar dos components: els treballadors xos, mossos i criades,
i tamb pastors, que fan estada a la casa, i els jornalers, que sn
llogats per perodes concrets del cicle agrcola (cavadors, dalladors i
11. El debat historiogrc sobre la presncia i la importncia dels mossos i
criats en les explotacions agrries com a signe de penetraci de les relacions de pro-
ducci capitalistes a lpoca contempornia es pot trobar a C. SARASA, Presentacin
als Estudios monogrcos: Criados y mozos en la organizacin histrica del trabajo
agrario, Historia Agraria, 35 (2005), p. 3-8.
12. J. PLANAS, E. SAGUER, Accounting Records..., p. 178-181, han assenyalat la
importncia daquesta mena de llibres per a lestudi del personal assalariat dels masos
en el segle XIX.
segadors, sobretot). Duns i daltres podem resseguir-ne la presncia
al mas a partir de les anotacions de Pere Mart. No es tracta dun
veritable llibre de mossos, per s que hi ha anotacions sucients per
poder fer-ne el seguiment.
13
Els mossos
En els poc ms de deu anys que abasta el llibre, consten ns
a trenta-tres mossos en els assentaments de Pere Mart. Es lloguen,
com a mxim, per un any, tot i que, com veurem, podia ser prorro-
gable (sis mossos hi estan ms dun any i el que allarga ms la seva
estada arriba a quaranta-tres mesos), nhi ha, per, que treballen al
mas menys dun any (vint-i-set mossos en total), mig any i ns i tot
mesos (sn els mesaders;
14
els que es lloguen noms pels mesos
dhivern, Pere Mart els qualica dhiverners).
15

La contractaci de mossos sallarga durant tot lany, amb dues
puntes manifestes: el juny (cinc contractes) i loctubre (vuit contractes),
que representen els punts mxims en la contractaci de mossos al
mas Mart: abans del perode dintensicaci de la feina cerealcola
i un cop acabat aquest cicle de treball i el de la verema. Durant els
mesos destiu es fan menys contractes: els mossos ja nhan destar.
16

La punta de la contractaci de mossos al mes doctubre es pot atri-
buir a la concentraci en aquest mes de dues res: la de Monells, a
comenaments de mes, i la de Peratallada, a nals de mes. Veurem
ms endavant que aquestes res eren molt freqentades per Pere Mart.
13. No shan conservat per aquest perode els llibres de compliment pasqual de
la parrquia de Cass de Pelrs que tant servei han fet a P. ROCA, Quin trabajaba en
las masas? Criados y criadas en la agricultura catalana, Historia Agraria, 35 (2005),
p. 49-92, ni tampoc els especcs llibres de mossos i criades del mas Sanmart, C. SAN-
MART, El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. Lexemple
del mas Santmart (Bages), Estudis dHistria Agrria, 10 (1994), p. 143-155, les ano-
tacions deixades per Pere Mart ens aportaran, per, una altra informaci, la que era
necessria per a leconomia i el funcionament del mas.
14. Els mesaders de la Segarra no vivien al mas com els Mossos, R. GARRABOU,
E. SAGUER, Capitalisme agraire sans proltarisation. Les salaris agricoles en Catalogne
(XIX
e
-XX
e
sicles), R. HUBSCHER, J. C. FARCY (dir.), La Moisson des Autres. Les salaris agri-
coles aux XIX
e
et XX
e
sicles. Pars: Creaphis, 1996, p. 68. No podem saber a partir de les
anotacions de Pere Mart si els mesaders del mas Mart dormien al mas o fora del mas.
15. Sobre la durada de lestada dels mossos, C. SANMART, El treball assalariat..,
p. 149; P. ROCA, Quin trabajaba..., p. 68-69.
16. Difereix del grc que presenta P. ROCA, Quin trabajaba..., p. 55, on
troba la punta mxima de contractes al Valls Occidental al mes de setembre i una
considerable davallada al mes doctubre.
La contractaci es fa per mesos, hi ha, per, uns temps ben
marcats: en catorze casos, escampats per tot lany, es contracta
per dotze mesos; en sis casos, noms per un mes. Sens dubte, o
es contracta per pocs mesos, de fet dun a sis mesos disposem de
tretze contractes, o per dotze mesos, catorze contractes. De set a
onze mesos, noms disposem de set contractes. El fet que al mas
Mart es contracti per perodes llargs de temps lhem de relacionar
amb lestabilitat que suposa per als propietaris la certesa de tenir la
m dobra assegurada per als mesos de major intensitat de treball,
tot i que a partir de loctubre hi ha un retrocs de les jornades de
treball.
17
Amb tot, el mosso podia marxar abans dacabar el perode
contractat, potser per assegurar-se de tenir-lo durant la sega, Pere
Mart posa aquesta condici a Blasi, fadr franss gasch, a qui
lloga el 1646 des de as a Sant Joan de juny [quan habitualment ha
acabat la sega] prxim vinent, de dit temps li dono de soldada vuit
lliuras, dich 8 lliures, ab tal y enpar que si no y acaba, que no li
tinga de donar ninguna soldada.
Com en daltres estudis efectuats, la majoria dels mossos del
mas Mart procedeixen de la rodalia: Cor, Pbol, Rupi, Monells
i Sant Mart Vell, ns aquest Pere, porcater de Figueres, se situaria
dins del radi dels trenta quilmetres.
18
Hi ha tamb una procedncia
ms allunyada, dos mossos provenen de la Cerdanya, podem supo-
sar que eren segadors que shaurien quedat com a mossos, i quatre
francesos, reex encara de la persistncia del ux migratori del segle
XVI i primera meitat del XVII.
s sabut que si volem acostar-nos al salari real dels Mossos hau-
rem de tenir en compte no sols la remuneraci monetria, sin tamb
lallotjament, la vida i, a vegades, la provisi de roba i calat. En els
contractes, per, de lallotjament i la vida no sen diu res. Lhabitual
s que es pacti una soldada que, si inclou els mesos destiu, s molt
ms elevada que si no els inclou. Tot i la dicultat de no saber les
categories dels mossos i de ser un perode inacionari excepcional,
un mateix mosso llogat noms pels mesos dhivern cobrava una lliu-
17. Vid. les jornades de treball a lEmpord i al mas Pinell (Torroella de Montgr),
R. GARRABOU, E. SAGUER, Capitalisme agraire..., p. 67.
18. Pel mas Sanmart al Bages, C. SANMART, El treball assalariat..., p. 145-147;
per Terrassa i el Valls Occidental, P. ROCA, Quin trabajaba..., p. 62-64. Tamb, tot
i que es tracta duna explotaci que contracta de lordre de 8,9 treballadors en rgim
de jornada completa, la presncia de treballadors domstics propers a lexplotaci s
majoritria a J. M. MORICEAU, G. POSTEL-VINAY, Ferme, entreprise, famille, p. 245-251, i,
en general, als voltants de Pars, J. M. MORICEAU, Les fermiers de lle-de-France, p. 322.
ra al mes, si sincloa els mesos destiu podia arribar a ser de dues
lliures mensuals.
19
La intensitat en treball comporta un augment de
la soldada. En les anotacions de Pere Mart sol haver-hi el dia que
comena i les condicions de la contractaci, els dies que el mosso no
ha pogut treballar, les despeses efectuades per aquest (solar sabates,
sobretot) i el dia de la sortida, quan es passen comptes. A banda de
la soldada, lhabitual s que els mossos obtinguin una part en espcie
en forma duna o, excepcionalment, dues vessanes de faves.
20
Fixem-
nos en qui eren aquests mossos i quines eren les seves condicions a
partir de les anotacions corresponents a dos mossos. Comencem pel
contracte efectuat de desembre de 1643 ns al maig de 1644 a Pere
Figueras de Cor, a ra de lliura per mes i una vessana de faves.
tem, he logat jo Pera Mart a Pera Figueras de Cor, lo qual lo
[he] logat per temps de sis mesos, comensa lo temps lo primer
del mes present; guanya dels dits sis mesos, que acabar a la
de maig, sis lliures, dich 6 lliures, y li tinch de fer una vasana de
favas, y no dich ms, vuy als 20 del mes de desembre del any 1643.
Desprs que hagus hagut de marxar per malaltia, els dies sn
anotats perqu hauran de ser rescabalats a la del contracte, trobem
una nova contractaci, ara de maig a setembre de 1644, els mesos
destiu la paga s doblada, per apareix una altra dada important:
podr anar-sen a segar pel seu compte, aix que hagi acabat la sega
del mas Mart.
tem, vuy als 12 del mes de maig del any 1644, logat a Pera Fi-
gueras, lo qual a estat ms a casa mia, com consta ab lo present
libra, lo he logat per temps de quatre mesos, comensant lo primer
del present mes de maig y acabar a la del mes de setembre
propvinent; dels dits quatre mesos li dono vuit lliures, dich 8
lliures, y li tinch de batre las favas que t[] a Cor i a Cass, y
lo dit Pera Figueras del temps que y a estat men a de satisfer
alguns mesos perqu a estat malalt en casa mia, i tamb a casa
19. Les soldades poden ser superiors dun 25% a un 75% els mesos destiu en
relaci amb la mitjana anual, R. GARRABOU, E. SAGUER, Capitalisme agraire..., p. 69.
Tamb les reexions sobre els salaris agrcoles del segle XIX, R. GARRABOU, J. PUJOL, J.
COLOM, Salaris, s i explotaci de la fora de treball agrcola (Catalunya 1818-1936),
Recerques, 24 (1991), p. 25-26.
20. En les contractacions del mas Gurdia de Corc els mossos, ns al 1647,
a banda de la soldada, tenen un mes per anar a segar o batre, a partir de 1647, per
desapareix aquesta possibilitat de fer jornals fora del mas i, en canvi, el mosso pot
sembrar una quartera de civada i una poca grana de cnem a despeses del propietari,
A. PLADEVALL, A. SIMON, Guerra i vida pagesa..., p. 48, 50.
de son pare, y lo dit Pera Figueras lo dexar anar a seguar quant
jo aur acabat de seguar, men tornar de dos dias, tres quant
aur acabat lo temps dalt designat.
Finalment, el 12 de mar de 1645 sacaba la relaci laboral
de Pere Figueras amb el mas Mart, avem pasats comptes ab Pera
Figueras de Cor, y dit Pera Figueras y jo estam cabals ns lo dia
present del temps que astat en nostra casa. Hi havia estat quinze
mesos. Pere Figueras, per, donava el relleu al seu germ, Miquel
Figueras, qui comenava el 19 dabril de 1645 i es llogava ja per un
any a banda de poder conrear una vessana de faves, en els pactes
disposava tamb uns dies per anar a treballar-les.
tem, vuy als 19 del mes de abril del any 1645 per absnsia mia
Antoni, mon jerm, a logat a Miquel Figueras, ll de Joan Mascars
y Figueras de Cor, lo qual lo avem logat per temps de un any,
del dit any li donam ab dins quatorse lliures, dich 14 lliures, y
li tinch de fer una vasana de favas, y lo dit Miquel Figueras se
a turat que li tenim de dexar anar dos dias per protar las favas
que t y quatre dias per cavar las que jo li tinch de fer, y s, a
saber, que no tinch de fer, sin bastraure lo goret y lo bestiar,
y lo dit Miquel lo dems, que s lo gra, y as fas per memria.
Es tornar a llogar per quatre mesos ms dabril ns a setembre
de 1646, i loctubre de 1646, encara, per un altre any:
tem, vuy al primer del mes de octubra del any 1646 he tornat
logar a Miquel Figueras de Cor per temps de un any, lo qual
comena lo dia de dit any, guanya ab dins divuit lliuras, dich 18
lliures, y tamb dos vasanas de favas, so s, bastreura lo goret,
y dit Miquel Figueras se atura que si acs se troba ningun dia
quel tornar y si acs sen anava al astiu que no guanya tant
com si astava tot lo any, so s, a saber, mes per mes que val
ms guanyar quinse reals los mesos del ivern que no fa vint los
mesos del astiu, y de las ditas favas no me obligo a aprotar ni
aportar-los a casa, si no s que jo o vulla fer per amor de ell.
El 14 de novembre de 1646, Pere Mart li ven tres quarteres de
blat que aniran en descrrec del guanyat a la soldada destiu.
tem, vuy als 12 de desembra del any 1646 he pasats comptas ab
Miquel Figueras, moso nostro, del que jo li dech y el me deu, y
ax trobam que dit Miquel Figueras me hs tornador quatre lliuras
quatre sous, dich 4 lliures 4 sous, los quals diu Miquel Figueras
que los me tornar y aniran en descrrech de la soldada que el
va guayant, y as fas per memria.
En les anotacions consten els dies que ha faltat: a faltat tres
dias, los quals era anat a fanguar per son pare, quera dimarts y
dimecres y dijous, los quals me tornar quant aur acabat, y de
aquexa manera nos som consertats, y as fas per memria vuy als
derrer de janer de 1647; sis dias [ms], los quals sn per arrencar
favas y batre ditas favas, y as fas per memria vuy als 6 de juliol
de 1647. I encara: me deu an Miquel Figueras, fadr que est a
casa nostra, trenta-y-sis reals, dich 3 lliures 12 sous, los quals sn
de traginar las garbas que tenia a la mola del farrer de Monells y de
batra las ditas garbas, y as anir en descrech de la soldada que lo
dit a guardada y va guanyant en nostra casa, y as fas per memria.
Les referncies al treball en les possessions familiars sn freqents
en els casos de Mossos de la rodalia.
El 6 doctubre de 1647, trobem una nova contractaci de Miquel
Figueras, altra vegada per un any. La soldada es pacta a 21 lliures,
solar un parell de sabates, perms per fer una vessana de faves i
portar-li el blat de Torroella quan lhagus collit. En acabar aquest
altre perode, i en arribar lhora de passar comptes, lanotaci deixa-
da per Pere Mart reecteix la forma de pagament: en espcie i en
diner, i no tot de seguida.
tem, vuy als 4 del mes de octubra 1648 a acabat lo any Miquel
Figueras a casa nostra, y dit dia he pasats comptas ab ell del any
pasat y del any present, y ax en dits comptas avem trobats que
jo li s debitor vint-y-nou lliures y nou sous, dich 19 lliures 9
sous, dit dia li he vanudas tres corteras de blat a coranta reals,
dich 4 lliures, per lo stiu, que fan summa de dotze lliures, y dit
dia li he donades de comptes onse lliures, dich 11 lliures, que sn
summa de 23 lliures, y ax li s restat a deura sis lliures y nou
sous, dich 6 lliures 9 sous, los quals la y donar sempra que ell
dit Miquel Figueras las vulla, y as fas per memria.
Aquest, la y donar sempra que ell dit Miquel Figueras las vu-
lla arribar en dues tandes: el 8 de novembre de 1648 semporta les
tres quarteres de forment i el 5 de setembre de 1649, les tres lliures.
Hi havia encara algun rssec, perqu Pere Mart anota el pagament
de dues quarteres i mitja de faves me avia dexadas lo any pasat.
Les anotacions reecteixen la relaci establerta entre amo i
Mosso. Una relaci laboral, sens dubte, resultat dels pactes a qu
arriben les dues parts. Un pagament en diner, la soldada pactada,
per que pot ser, parcialment, en espcie i tamb aquesta vessana o
dues per fer faves que permetien al mosso de poder disposar dun
ingrs addicional. A banda, hem vist com la soldada segueix lany
agrcola,
21
i com, progressivament, aquests dos mossos pacten poder
anar a treballar a casa seva uns dies molt concrets: diu danar a fangar
per son pare, la qual cosa pot ser un clar reex dun treball manual
intensiu, i tamb anar a segar. Som lluny, per, daquests trenta-set
i trenta-quatre dies que es reservava el mosso del mas Gallardes de
Tous els anys 1839-1840 i 1842.
22
Finalment, ens podem preguntar
qui eren aquests germans Figueras? A partir de les anotacions, sabem
que el seu pare era persona de conana de Pere Mart: en diferents
assentaments gura com a procurador de Pere Mart per a plets y
costions (21 doctubre de 1644, 10 de febrer de 1645, 15 de juny de
1646), amb el qualicatiu descriv (13 dabril de 1646) de la batllia
de la Pera (?) i en una altra ocasi com a negociant. En daltres
assentaments consta com a comprador dunes quantes quarteres de
blat que, com hem vist, eren pagades a compte de les soldades dels
seus lls. Darrere daquesta contractaci hi poden haver relacions
de reciprocitat, el fet, per, que els germans Figueras hagin danar
a treballar a la casa del pare o, simplement, haver danar a fer de
mosso, i condicionar la contractaci a una o dues vessanes de faves
que desprs podien ser comercialitzades, indica que el patrimoni
originari no disposava dexcedents monetaris sucients. Dall que
excedia era en m dobra. Pel que fa a la part contractant, no po-
dem considerar que Pere Mart tingus uns tractes preferencials en
la contractaci dels lls del seu procurador, en tot cas satenia a la
norma de la contractaci comunitria.
Lestada al mas Mart dels mossos en el perode 1643-1653 no
presenta diferncies substancials amb altres casos coneguts per poques
21. P. ROCA, Quin trabajaba..., p. 55, grc de la tarifa dels mossos.
22. Fet que porta P. PASCUAL, Lagricultura de nals..., p. 64 a dir que aquests
mossos no es poden considerar proletariat en lacceptaci estricta del mot. Visi que
concorda tamb amb P. ROCA, Quin trabajaba..., p. 70, quan desprs de referir-se als
dies que els mossos deixen el mas per anar a treballar per ells, posa un exemple de vint-
i-sis dies, acaba concloent que no poden considerar-se estrictament proletaris rurals. Si
atenem exclusivament al vocabulari, aquests treballadors xos dels masos difcilment els
podem considerar proletariat rural, el fet danar a treballar terra de la famlia originria
impedeix considerar-los daquesta manera. La gran majoria de mossos, per, sn fadris-
terns que han danar a fer de mosso per poder augmentar la llegtima per abandonar el
mas, en el millor dels casos, altres vegades sn lls de petits propietaris que prou feina
tenen a pagar dots i llegtimes de 25 lliures. Anar de mosso era una possibilitat, potser
una de les niques, que permetia els fadristens, lls de masos o de petits propietaris,
augmentar la seva dotaci matrimonial i, amb aquesta situaci de partida, poder aban-
donar la famlia originria i poder contractar matrimoni amb lobjectiu de convertir-se
en pags autnom. No en diguem proletariat, per la situaci que els portava a anar a
fer de mosso sens dubte els proletaritzava, encara que fos temporalment.
posteriors, ja hem dit que dels trenta-tres individus que hem pogut
comptabilitzar, vint-i-set no passen de lany destada al mas. Mobilitat
lligada al cicle de vida, sens dubte. Mobilitat lligada a lestacionalitat
del treball, tamb. Mobilitat lligada a la possibilitat de millorar les
seves condicions de vida i de treball, segur. Analitzada la contractaci,
els quaranta-tres mesos que Miquel Figueras va estar al mas Mart
sn una excepci en relaci amb els altres casos. Sn el mxim.
Pel que fa a la contractaci de mossos, no veiem canvis subs-
tancials al llarg daquests onze anys. Ni en les condicions de la con-
tractaci, ni tampoc en les contractacions de cada any: ens movem
en un mnim de dos contractes el 1648 a un mxim de set el 1646.
De manera que es troben prou ben escampats al llarg daquests anys.
All que pot semblar ms signicatiu s la condici dels mossos del
mas Mart: ns al 1649 els nics que sn contractats sn mossos,
treballadors o fadrins, a partir daquest any comencen a aparixer
pastors: en qualitat de boers, porcaters o, simplement, amb el genric
de pastors que coexisteixen amb els fadrins i mossos. All que tradueix
la contractaci daquests treballadors no s altra cosa que una certa
tendncia del mas Mart a laugment de la ramaderia. Ms bestiar
al mas, a banda del que pogus ser cedit a mitges a altres explota-
cions, volia dir ms m dobra i aquesta era menys especialitzada i
ms jove. Resultat, boers, porcaters i pastors veuen com la soldada
s pactada, majoritriament en espcie, i encara molt per sota de la
consideraci que rebien els mossos.
TAULA 72
Mossos en el mas Mart de Cass de Pelrs, 1643-1653
Nom Qualicaci
donada per
Pere Mart
Perode del
contracte
Soldada
(lliures/mes)
Soldada (en espcie) Inici Fi
Pere, francs Treballador 1643/09/29
Asteva, francs Mosso 12 mesos 0,42 1643/02/01
Pere Figueras, de Cor Treballador
Mosso
6 mesos 1,00 Una ves. faves 1643/12/01
Pere Figueras, de Cor Mosso 4 mesos 2,00 Batre faves 1644/05/01 1645/03/12
Jeroni Gell, de Pbol Treballador 1 mes 1,20 1644/10/01
Jeroni Gell, de Pbol Treballador 1 mes 1,20 1644/11/01
Miquel Figueras, de Cor Mosso 12 mesos 1,17 Una ves. faves 1645/04/19
Nom Qualicaci
donada per
Pere Mart
Perode del
contracte
Soldada
(lliures/mes)
Feliu Asglsias, de Cor 9 mesos 0,82 1645/08/30
Miquel Figueras, de Cor Mosso 4,5 mesos 2,44 Solar sabates 1646/04/15
Joan, francs 2 mesos 1,80 1646/07/06
Germ Mascars, de Cor Treballador 1 mes 1,50 1646/08/21
Miquel Figueras, de Cor Mosso 12 mesos 1,50 Dues ves. faves 1646/10/01
Vicen Solers, de Rupi fadr 12 mesos 1,00 Un parell sabates 1646/10/21
Blasi, francs fadr 8 mesos 1,00 1646/10/21
Pere Papi de Cor fadr 12 mesos 1,50 1646/12/25 1647/09/15
Vicen Solers, de Rupi fadr, Mosso 4 mesos 3,00 1647/06/06
Vicen Solers, de Rupi fadr, Mosso 8 mesos 1,88 1647/10/06 1648/06/28
Miquel Figueras, de Cor Mosso 12 mesos 1,75 Una ves. faves,
solar sabates,
portar blat
1647/10/08 1648/11/08
Antoni Freixa, de Cor 1648/05/17
Onofre Esglsias de Cor fadr 12 mesos 1,20 Dos cps de faves 1648/06/01 1649/05/06
Jaume Mir, de Rupi fadr 7,5 mesos 2,00 1648/10/15 1649/05/06
Pastoret 1 mes 2,00 Parell espardenyes 1649/06/10
Francesc Vila, de Cerdanya boer, Mosso 12 mesos 1,45 1649/09/18 1649/10/08
Bertran, de Cor Mosso 1 mes 3,00 1649/10/25 1649/12/25
Francesc Serdans fadr 1 mes 2,00 1649/11/26
Toms Pags 2,00 1650
Joan Roman Mosso 12 mesos 2,00 1650/02/11
Pere, de Figueres porcater 12 mesos Un vestit 1650/07/09
Germ Company, Cor Mosso 6 mesos 1,65 1650/09/01
Antoni Frexa, de Cor Pastor 1651/02/10
Joan Roman Mosso 1650/10/18
Pere Vilar, de Monells Pastor,
porcater
12 mesos Un vestit,
una camisa,
unes sabates
1651/02/13
Jaume Jutglar, Sant Mart
Vell
Pastor
Mosso
6 mesos 1,25 1651/06/
Germ Company, Cor Mosso 11 mesos 1,45 1651/06/24
Joan Roman Mosso 1651/09/
Pere Joan Pastor 1,20 1651/11/01
Joan Roman Mosso, boer 5 mesos 2,00 Dos cps de faves 1652/03/31 1652/09/18
Pere Pastor 12 mesos Un vestit,
una camisa,
unes sabates
1652/05/01
Agust Fuster Fadr de
soldada
12 mesos 2,00 Una ves. de faves 1652/06/17 1653/10/13
Napolit Fadr 1653
Nom Qualicaci
donada per
Pere Mart
Perode del
contracte
Soldada
(lliures/mes)
Pere porcater 12 mesos Un vestit,
una camisa,
unes sabates,
un barret
1653/05/15
Miquel, Cass de la Selva 4 mesos 8 quarteres de blat 1653/06/01
Pere Joan Pastor 2,00 1653/09/01
Entre els treballadors domstics del mas Mart hi ha una jerar-
quitzaci, resultat de ledat o lexperincia, que t la seva traducci
en la soldada contractada. Si els mossos sn els treballadors expe-
rimentats del mas, els boers i porcaters corresponen a nois joves,
sense que puguem precisar-ne ledat, que es contracten per poc ms
que lallotjament i la manutenci. Fixem-nos en les anotacions corres-
ponents a aquests contractes, en primer lloc, per soldada: un vestit.
tem, vuy als 24 de juliol 1650 fas memria com aur alguns
quinse dias que logu an Pera, porquater, ll de la vila de Figueras,
per temps de un any, del dit any li promat per soldada un vastit.
Per un altre porcater, lassentament especica una mica ms:
tem, vuy als 15 de maig 1653 he logat a Pera, porquater, per
temps de un any, li dono de soldada de dit any: un vastit de bo-
rell, una camisa, unas antiparras, un parell de sabatas soladas y
un barret, as per memria.
Finalment, el pacte tamb en espcie denota un cert paterna-
lisme, tot i que Pere Mart pot doblar el convingut si t un bon
comportament: si fa bondat.
tem, vuy a 13 de fabrer 1651 he logat a Pera Vilar, ll den Vilar,
tixador de li de Monels, per temps de un any, li dono per soldada
de dit any un vastit de borell ab antiparras del mateix tros, una
camisa, un parell de sabatas soladas, una vagada, y si fa bondat,
dos vagadas, y as per memria, lo qual lo logo per guardar las
anolas y los tosinos si conv a mi.
Els treballadors domstics masculins del mas Mart estan ben
representats en les anotacions deixades per lhereu. En vista de la
taula i de la informaci, hem pogut veure la seva presncia constant
al mas, alhora que tamb les categories existents: dalt de lescala, els
mossos, amb tota una gradaci: des dels mesaders als hiverners ns
als de tot lany; desprs, els joves porcaters, que poca cosa rebien a
canvi del seu treball, els boers, per llaurar i guardar els bous, ja sn
una categoria superior i, nalment, els pastors, tamb amb gradacions
en la soldada pactada que molt b podrien deures a lexperincia.
Mosses i criades
El personal domstic femen no s tan important en nombre
dassentaments, de fet, shi reecteix la seva presncia en relaci
amb el personal domstic mascul. No deu ser gaire diferent del cas
que sha pogut establir pels masos del Valls Occidental dpoca mo-
derna on hi ha una relaci d1 a 4 de mosses i criades per de 3 a
4 de mossos.
23
De fet, en el mas Mart en els moments de mxima
presncia de Mossos es devia complir aquesta proporci. De mosses
i criades, tal com es pot apreciar a la taula, nhi havia una de ma-
nera permanent. No sempre podem precisar la seva funci especca
al mas: treballen exclusivament dins la casa?, treballen tamb fora?
La qualicaci de Pere Mart no ajuda a acabar de discernir-ho: tan
aviat les qualica de mosses, com de criades. En els contractes, no
sens diu res de les feines que efectuaven. Daltra banda, poques ve-
gades els contractes informen de si obtenia res ms que la roba a
qu shavien comproms de proporcionar-li. En tres ocasions sabem
que, a banda de peces de roba, o amb menys peces de roba, cobrava
ns a una lliura mensual. En un cas sespecica les peces de roba i
sense sou. Podem considerar que es tractava de noies joves que
anaven a servir a les cases i que la que ms cobrava ja era ms
gran? Probablement, ledat i lexperincia era lelement denidor en la
contractaci del personal domstic femen. Quant a la procedncia, el
radi queda redut amb relaci al personal domstic mascul, es tracta
de poblacions molt prximes al mas Mart.
Quant a la durada de lestada al mas, no sembla que hagi excedit
gaire lany. En tot cas, no trobem tants assentaments especcs de quan
abandonaven el mas com en el cas dels mossos. Lexplicaci lhem
de buscar en el fet que poques vegades shavien de passar comptes,
ja que la soldada era poc signicativa en aquesta contractaci, o b
perqu la relaci criada/mossa-amo passava directament pel personal
femen del mas. Sn les dades de qu disposem.
23. P. ROCA, Quin trabajaba..., p. 76.
TAULA 73
Criades i mosses en el mas Mart de Cass de Pelrs, 1643-1653
Nom Qualicaci
donada per
Pere Mart
Perode del
contracte
Soldada
(lliures/
mes)
Margarida Climent,
de Llofriu
Anna Rosa, de la Pera Mossa 12 mesos Un vestit de burell
Una camisa
Un davantal
Un parell de sabates
1645/03/05 1645/10/02
Maria Boneta, de la Pera Mossa 12 mesos Un vestit de burell
Dues camises
Dos parells de sabates
Un cosset
Una toqueta
Unes calces
1646/02/14
Margarida Banyeras,
de Candell
6 mesos Una gonella de burell
1646/05/22
Caterina Climent, de Sant
Mart Vell
Mossa 12 mesos 0,67? Un vestit de burell
Dues camises
Dos davantals
Unes mitges
Dos cossets
1647/03/04
Maria ngela Simon,
de Mont-ras
Criada
Mossa
12 mesos 0,83 Dues camises
Dos cossets
Dues toquetes
Unes sabates
Un parell de mitges
Un davantal
1648/01/24 1649/05/25
Margarida Criada
Mossa
12 mesos 1 Una camisa 1649/05/04 1650/05/06
Esperana Oliver, de Sant
Sadurn
12 mesos Un vestit
Dues camises
Un gip
Un parell de mitges
Dues toquetes
Dos sous per barret
Dues cabesses (?)
1650/05/08
Anna Tarrs Criada Un vestit
Una camisa
Un gip
Unes mitges
1650/11/17
Nom Qualicaci
donada per
Pere Mart
Perode del
contracte
Soldada
(lliures/
mes)
Margarida Vinyoles Mossa Un vestit
Una toqueta
Un gip
Un tavard
1651/12/14
Margarida Sacot, de Sant
Sadurn
Mossa 12 mesos Un vestit de burell
Un gip de cordellats
sola
Unes mitges
Una camisa
Dues toquetes
Un davantal de
blauets
1653/10/13
Jornalers
En els assentaments de Pere Mart consten, tamb, els jornalers.
Amb el nom genric de treballadors o bracers, es tractava, majoritria-
ment, de persones que disposaven dunes poques parcelles de terra
i que havien danar a treballar per altres, especialment als masos de
la rodalia per poder guanyar un jornal. Generalment, eren persones
que estableixen amb Pere Mart una relaci de conana: hi ha un
treballador nostro, per exemple. Lhereu els pot pagar en diner o,
el ms habitual, en espcie: quartans o quarteres de blat, per tamb
en llaurades a la seva possessi, fet que ens ofereix un element ms
per considerar-los simples bracers, sense que disposessin danimal de
tir, per que eren amos dalguna pea de terra.
TAULA 74
Els segadors del mas Mart, 1644-1648
Sega Inici Acabament Segadors Lligadora Mossos Jornals Pagat
1644 15 juny 23 juny 4 1 7 9,35
1645 23 juny 6 13,85
1646 21 juny 2 2 16,60
1647 26 juny 1 3 4,50
1648 27 juny 3 1
Les feines que requerien treball addicional al que proporciona-
ven els mateixos estadants del mas eren a la vinya: feines de cavar
i podar; a la closa, dallar; i als cereals, sobretot segar, i en menor
proporci, batre. Mentre que per a segar trobem colles de segadors,
per a les altres feines sn jornalers que treballen sols els que por-
ten a cap la feina, lexcepci sn els que caven la vinya el 1645,
fransesos de Aubrnia. Fixem-nos, doncs, que la feina de llaurar,
sembrar, birbar correspondria exclusivament als Mossos del mas. El
que es va a buscar a fora sn feines intensives de treball manual:
24

cavar, podar i segar, sobretot, i que han de ser efectuades en perodes
curts de temps. Amb una mica ms de precisi, sabem el nombre
de segadors que hi ha a les segues des de 1644 ns al 1648. Unes
segues que acabaven per Sant Joan. El mxim de segadors arriba a
ser de sis lany 1645.
Que desaparegui de les anotacions qualsevol referncia a la sega
i el batre a partir de 1648 pot tenir diferents explicacions. Podem
considerar la reducci de loferta de segadors com una possibilitat.
Sobretot, per, ens sembla ms plausible que al mas Mart, a partir de
la sega de 1647, la majoria de segadors van esdevenir mossos del mas:
tem, vuy als 26 de juny del any 1647 he acabat de segar, y lo
segar del present any me costa coranta-y-sinch reals, dich 4 lliu-
res 10 sous, los ha rabuts Joan Gispert, traballador de la vila de
Cor, no tenia sin a ell que fos jornaller, los dems eran fadrins
de casa, que era Miquel Figueras y Pera Papi y Visens Soler de
Rupi, los altras eran de Cor, y as fas per memria.
Aquesta substituci podria deures a la dicultat generada per
la guerra per trobar segadors, ns i tot la competncia que podia
suposar, fet que ens ho fa pensar lanotaci de 8 doctubre de 1649
quan es refereix a la marxa dun Mosso del mas: a 8 de octubra
sen s anat Fransech Vila, boher, y no s perqu, b s veritat que
ha dit que volia anar a la guerra. Podem entendre que lopci
dincrementar el nombre de Mossos era una manera dassegurar-se
els segadors, alhora que tamb permetia reduir despeses, ja que els
jornals de segar anaven a lala.
Miquel Banyeras, de Mosso a bracer i treballador del mas Mart
A partir de vint-i-tres assentaments de Miquel Banyeras, bracer
de Candell, terme del castell de Rupi, podem fer un cert acostament
a alguns daquests jornalers del mas Mart. Una primera anotaci
24. Sobre les jornades necessries per a batre i segar, B. H. SLICHER VAN BATH,
El desenvolupament de la productivitat agrcola, p. 18-19.
(16/11/1643) en qu Pere Mart anota haver pagat sis sous per solar
unes sabates ens fa suposar que Miquel Banyeras havia estat mosso al
mas Mart. Una vegada ha marxat del mas, i sha casat (el 23/9/1644
hi ha un pagament a la seva muller), encara hi mant una relaci
laboral: el mar de 1644 gura com a cavador de la vinya de las
Argilas i tamb de les faves, les quals avia presas a cavar a preu
fet. Podem considerar-lo un bracer daixada. La forma de pagament
daquests treballs s en diner i en espcie:
quatre pesas de cinch reals y un sou, los quals sn, y tamb sis
lliures de pa que la mara li avia pagat, y ho avem astimat a vint
dins la lliura, que munta dos reals, los quals dins sn quinse
reals per lo compliment de aquellas favas que me avia presas a
cavar a preu fet, y los altres que restan vint reals los y he dexats
de bon grat, y los me tornar dins poch temps, y as fas per
memria.
A partir de setembre de 1644, gura com a treballador, o com
a nostro treballador. Pot tractar-se duna variant del mesader, en
aquest cas jornaler que acut al mas Mart per fer feines puntuals,
per sovintejades, en un assentament del novembre del mateix any
consta traballant avuy en casa mia. El treballador Banyeras dis-
posa dalguna parcella de terra, arrendada o establerta, tant li fa,
per no t eines per llaurar. El mas llaura la seva parcella i sho
cobra amb feina:
tem, vuy als
25
del mes de octubre 1644 havem pasats comtes ab
Miquel Banyeras, trabalador de Candell, y ms restat a deure
dotse rals, los quals sn de laur lo seu camp, y las y donar a
guanyar ab feyna, y no dich ms, vuy a dijous passat Sant Luch,
que contam
26
del present mes y any present.
Banyeras fa jornals, t alguna parcella de terra i cria porcs
que Pere Mart li compra (2/11/1644). Aquest dia Pere Mart anota
ladquisici de quatre porcs a Miquel Banyeras, el preu:
tres corteras de forment, dos y mija de tal qual y una del que jo
sembro en ma eretat, y tamb li dono facultat de lavar deu reals
den Pags Socals de Casavels, lo qual an de entrar la maytat
del preu dels dits tosinos, y los dits deu reals sn per rah de
un sensal que dit Pags Socals de Casavels me fa de dotse sous
y sis dins quiscun any, axit als 12 de desembre del any 1646
25. Espai en blanc.
26. Espai en blanc.
en poder de Galseran Nat, notari regint la notaria de Ropi, y
los deu reals que a dit Banyeras he donada facultat de lavar-los
a guanyar ab fayena en ma casa, com dich sn dotse sous y sis
dins la present pensi, y set sous y sis dins, la de resto de la
pensi pasada son vint sous, tot as fas per memria, y no dich
ms, vuy als
27
del mes de novembra 1644. Dit Banyeras no t
rabut dit blat.
Remarquem aquest a guanyar ab fayena en ma casa i el paga-
ment amb aquesta quantitat de cereal que vendr pocs dies ms tard.
s temps de preparar la terra per a sembrar i es mant la relaci
mas-treballador, el mas torna a llaurar-li la parcella, el treballador es
compromet a pagar-ho amb lnica forma que t, amb treball:
tem, vuy als 9 del mes present y any present sen a portada Mi-
quel Banyeras de Candell mija cortera de blat, lo qual era per lo
preu dels tosinos, y dit dia li avem lauradas a dit Miquel Banyeras
vuyt juntas, las quals muntan vint reals, dich 2 lliures, y ditas
dos lliuras las a de guanyar a ma casa traballant, comensa de
traballar per guanyar los dits dins lo endam de Sant Mart, que
[era] disapte, contam 12 del present mes, y dit Miquel Banyeras
y jo estam cabals ns lo dia present, salvat las dos lliuras, y as
fas per memria.
La primavera de 1645 el tornem a trobar cavant faves al mas
Mart a canvi duna quartera de forment. El mateix mes dabril, per,
Miquel Banyeras gura com a deutor de mitja quartera de forment
comprada a Pere Mart, sens dubte shavien acabat les existncies.
Miquel Banyeras mantenia la seva parcella i, per sembrar-la, el no-
vembre de 1645 compra una quartera de blat forment i el febrer de
1646 una altra. El 13 de maig de 1646 passen comptes: el mas Mart
li ha venut dues quarteres de forment, Miquel Banyeras ha efectuat
jornals al mas per encara resta deutor de 12 sous que pagar, en
part, treballant amb els segadors del mas. Els crdits i deutes amb
el mas sn constants: Miquel Banyeras hi posa treball i nodrissos
(dos ms loctubre de 1646), per sempre deu al mas. Tornem a tenir
diferents assentaments de 1646, per recullirem lltim, ja de 1650,
que resumeix la relaci treballador-mas:
tem, vuy als 18 de abril 1650 avem pasats comptas jo, Pera
Mart, ab Miquel Banyeras de Candell, tant del deuta del any
pasat, com dels jornals a fets ns lo present dia y tamb de mitja
27. Espai en blanc.
cortera de blat que sen aport estos dias pasats y una cortera que
sen aporta ara de present, y ax comptant lo pagat ab lo rabut,
trobam que dit Miquel Banyeras me s tornador y me s debitor
deu lliuras set reals, dich 10 lliures 14 sous, las quals diu me las
pagar per Sant Pera y Sant Faliu del mes de agost prximvinent
las deu lliuras, y los restants set reals ab feyna los primers dias,
y as per memria.
Joan Carb, dAnyells (Cor), podador
Joan Carb dAnyells, gura en setze assentaments, majori-
triament com a podador, per tamb com a segador i fent feines
relacionades amb el cnem. s un altre dels jornalers del mas Mart.
Veurem, per, que les relacions no sn idntiques a les establertes
amb Miquel Banyeras. Si la primera relaci s per la feina de podar
lany 1644, la segona la trobem quan Pere Mart li deixa dos porcs
a mitges que Joan Carb ha de gurdar de as a Nadal propvinent,
poch ms o menos. Per Tots Sants de 1644, es fa el pagament de
les feines efectuades al mas: adobar lo cnem, amarar y braganar
y altres faynas que lo dit a fetas en ma casa. La forma de remu-
neraci: en diner i en espcie: me ha de podar las gragueras de la
coromina per preu de dotse sous y un barral de vi. Com en el cas
de Miquel Banyeras, en cas de necessitar forment, el jornaler tamb
acut a Pere Mart (26/3/1645, 18/2/1646, 8/4/1646), qui sho cobrar
amb feina de podar (no lo a pagat, anirem a racabaladuras de
podar). El mas tamb fa jornals de llaurar per Joan Carb, alhora
que li deixa diner quan en necessita, el 28 dabril de 1648 li devia
6 sous per tres jornals de podar gregas, ms jo li he fet tres cps
de cnam a la coramina ab mon bastiar, vaia ax per lo podar i ax
ell me deuria los deu reals que li he dexat. Finalment, el jornaler
que havem vist nicament com a podador es converteix en segador
el juny de 1648, la forma de remunerar-lo, en espcie i monetria-
ment: que li dono las nous de la coromina, las quals li dono per a
quatre jornals de segar blat y un jornal de segar sivada, los dems
li he pagats ab diners, no obstant que dit Joan Carb me deu altre
partit. El juny de 1649 repetir com a segador, abans, per, el mas
li havia venut mitja quartera de forment a preu damic:
tem, vuy als 11 de juny 1649 he vanuda mitja cortera de for-
ment a he
28
conpare Joan Carb de Anyells, la y he donada a
28. Hauria de dir: al.
rah coranta reals la cortera, la mitja cortera val vint reals, dich
2 lliures, las quals me las pagar al astiu ab lo segar, lin he fet
barato per que s amych, perqu a la plasa ne agut quaranta-y-
sinc reals, y as per memria.
Hi ha altres assentaments referits a Joan Carb. Val la pena,
per, aturar-se en la relaci establerta en aquest preu damics. Una
cosa s el preu a la plaa i laltre el preu acordat. Paternalisme?
Probablement el que hgim de llegir en aquest assentament s la
necessitat de procurar segadors per al mas. Daltra banda, daquesta
relaci contractual tamb nhem de fer una altra lectura, el jornaler
pot tenir una certa especialitzaci, en aquest cas, podador, en moments
de necessitat, per, als masos els interessa tenir persones disposades a
treballar per ells, daqu aquesta relaci de vendre blat a bon preu o,
simplement, vendre blat a canvi de jornals o a pagar ms endavant.
Una manera de ar i de mostrar conana envers laltre, una manera,
per, tamb dassegurar-se els jornals quan convenia. Teixir aquestes
relacions eren indispensables per cobrir la necessitat de treball al mas.
Un jornaler pluriactiu, Joan Boigas, picapedrer de Cor, arrendatari
i jornaler
Una altra manera dassegurar la disponibilitat de m dobra
consisteix en larrendament de parcelles del mas a jornalers, els quals
sens dubte han de complementar els seus ingressos amb jornals al
mas Mart i a altres masos. El 3 de gener de 1644 Pere Mart fa
arrendament dun camp de sis vessanes a Joan Boigas, picapedrer de
Cor, per cinc anys, i la boga den Cuc. Els pactes sn els habituals:
conrear la meitat del camp el primer any i sembrar un any per altre.
Aquest contracte gura protocollitzat. Immediatament passen comptes
de les feines fetes al mas: Joan Boigas havia comenat per treballar-
hi, a partir del seu coneixement esdev arrendatari. Per comenar, al
febrer trobem anotat que Pere Mart li deixa quatre lliures i una rella
a pes per poder treballar un altre camp que li arrenda Pere Mart.
s des del coneixement que se li encarrega de fer uns treballs de
picapedrer i mestre dobres al mas Mart, a preu fet, el mar de 1644.
El mateix any i lany 1645 trobem Joan Boigas en les anotacions de
Pere Mart com a podador, primer, i com a segador el juny de 1645.
No sn gaires anotacions, per nhi ha prou per plantejar lexistncia
daquests jornalers, en aquest cas amb oci, que suposen una oferta
de treball important entorn dels masos, que com en el cas de Pere
Mart tenen assegurats amb la cessi en contracte darrendament de
parcelles allunyades del bloc principal del mas o poc productives.
29

Sn persones com Joan Boigas, o com aquests altres, que, conjunta-
ment, es fan crrec de larrendament duna parcella de nou vessanes:
tem, vuy als 24 del mes de setembra del any 1645 he arrendat a
Joan Fornels de Cor y a Bartomeu Puxnau, tamb de Cor, y
a Marsal Puxnau, tamb de Cor, una pesa de terra anomanada
lo Rotacs, de tinensa de nou vasanas, la qual pesa de terra se
la an partida, tres vasanas per cada u, y se sn obbligats a pagar
del modal tascha lo que far, y sempra y quant jo volgus posar
joher que me la pogus pendra, y quant no, la poguesan manar
quatre anys, dos de esplet y dos de goret, y as fas per memria.
Sens dubte, si havien de dividir entre els tres aquesta parcella,
s perqu tenien poques possibilitats de conrear-la en solitari, la qual
cosa demostra que si b podien disposar dalguna pea de terra, era
molt poca, i encara amb dicultats per poder treballar-la.
La fora de treball del mas
Hem vist els components de la unitat familiar i les anotacions
de la feina dels mossos i jornalers, no sabem, per, quina va ser la
participaci de Pere Mart, ni de Maria Barrull, la seva dona, ni tampoc
dels seus germans en laportaci de treball. Sembla que el seu germ
Antoni s al capdavant de les colles de segadors o dels mossos: sn
molts els jornalers i mossos que tenien contrets deutes amb ell quan
va morir. En general, sha dit que el mas era una explotaci en qu
tota la famlia participava de la feina, per de quina manera? Agafava
larada Pere Mart? Aquesta s una dada important que no podem
respondre exclusivament amb aquest llibre de memria. A partir dels
manuals de lpoca, dun fra Miquel Agust, per exemple, i de la
seva condici social, del seu estatus i la seva honorabilitat, haurem
de pensar que no hi hauria una participaci diria, ni general, la
seva funci passa per anar a mercat, anar a res i tancar negocis,
dirigir i supervisar lexplotaci. Sempre s ell qui va al mercat, o la
persona que ha escollit, el germ Antoni, per exemple, per en cap
cas no apareix cap referncia a altres components de la famlia, ni
els femenins: les compres a les botigues no sabem qui les feia, per
s qui saldava els comptes. De fet, tots els comptes. No sabem si s
29. De monopsoni, monopoli de demanda, qualica aquesta situaci R. GARRA-
BOU, Salarios y proletarizacin en la agricultura catalana de mediados del siglo XIX,
Hacienda pblica espaola, 108/109 (1987), p. 356.
una qesti destil literari, per sempre s Pere Mart el que passa
comptes o fa tractes, quan qui els tanca s el seu germ Antoni, amb
mossos, o la mare fa lliurament dalguna quartera de blat, s con-
venientment anotat. La muller, Maria Barrull, apareix en el moment
en qu sn assentats els captols matrimonials i quan hi ha lpoca
de dot, el seu nom no el trobem cap altra vegada al text, ni quan
anota el naixement de dos dels seus lls.
El que s que s segur s laportaci de treball de mossos i jor-
nalers. Els uns amb la feina quotidiana i els altres amb contribucions
laborals puntuals, per intensives. En tot cas, el mas Mart funciona
amb fora de treball assalariada, estem lluny de la idea del mas ex-
plotat exclusivament per lesfor de la famlia. Loferta de m dobra
existia, probablement hi hagi ms dun mercat de treball assalariat:
de Mossos, de jornalers, i entre aquests, amb variants segons la feina
i lexperincia requerida.
LA PRODUCCI DEL MAS
El mas Mart es caracteritza per la producci de cereals de sec,
el blat, sobretot forment, s el principal, per tamb es conrea cereal
de pinso, com la civada, consumit exclusivament a lexplotaci, amb
una certa presncia de llegums que, a poc a poc, troba en el negoci
del bestiar una aportaci important, no sols per la llana que sen de-
riva, sin sobretot perqu es tracta de bestiar comprat per tornar-lo a
vendre. Aquest fet pot apuntar cap a un cert procs despecialitzaci.
En denitiva, un mas policultural que vehicula cap al mercat els seus
excedents, en forma de cereals, i que troba en el negoci del bestiar
una aportaci signicativa dingressos. Aquesta certa especialitzaci
que analitzarem pot semblar una especicitat daquest mas, amb tot,
probablement trobarem altres exemples en el litoral empordans,
alhora que decantar-se cap a un conreu determinat, sigui arrs, sigui
vinya, s una possibilitat existent en els masos. Lopci de Pere Mart
demostra laprotament duna de les possibilitats existents en aquestes
explotacions agrries de mitjan segle XVII que, en aquest cas, passa
per una vehiculaci cap al mercat.
Cereals
Malauradament, noms sanota all que representa una despesa
o un ingrs. Pere Mart no considera que les collites formessin part
de cap daquests components, bsicament era de consum propi i
desconeixem quina quantitat sen collia al mas Mart. Lexcepci la
tenim en 1645 quan, acabada la feina de batre l1 dagost, anota com
ha anat la collita:
Memorial dels grans que avem colits en nostra eretat lo any 1645
s lo segent:
Primo, 166 corteras de blat forment, acseptat quinse corteras de
mastall bell y pur, y ab aquexas sent-sexanta-sis no si comprenen
lo solatje, y coranta corteras de sivada, vint de favas, y cinch de
lobins, y una de lantillas, y una de psols, y censa altres grans.
El que hem dit: cereals, i sobretot blat. Amb una signicativa
presncia de llegums. Ens queda, per, el dubte de saber quins sn
aquests altres grans. A destablir una comparaci, la collita de
1645 de Joan Gurdia, pags de Santa Maria de Corc, va ser de no-
ranta-cinc quarteres en un any en qu la producci de blat va ser
ms aviat escassa, quan la mitjana en aquest mas va ser de 80,38
quarteres.
30
s una simple dada comparativa que permet mesurar la
capacitat productiva del mas Mart. En denitiva, amb aquesta dada
indirecta podem establir-ne la capacitat de producci.
Les vint quarteres de faves i una de psols i la demanda en
molts dels contractes amb Mossos duna o dues vessanes per conrear-
ne, fa pensar en una presncia molt superior daquest conreu de
la que es dedueix els comptes de collites derivats dels teros dels
masos. Sens dubte, de llegums sen cultivaven ms del que consta
als contractes de masoveria i al pagament del ter. Hi ha tamb
altres conreus, hem vist que un jornaler havia portat a terme feines
relacionades amb el cnem, i el 6 de gener de 1652 es compra un
quintar de gransa. Sn poques dades, per sabem que no noms hi
havia cereals.
El llibre dna molt poques referncies de les feines i de les
tcniques agrcoles del mas. Algunes excepcions les trobem en ano-
tacions molt puntuals, com la del 30 dagost i el 22 de setembre de
1645 quan sanota que sha llaurat un camp en dues tongades:
Laurar lo Padrell ab molt gran fort
tem, dit dia avem comensat de llaurar lo Padrell ab molt gran
fort, y a la tarda a plogut un poch, no avem dexat de llaurar, no
se li aur ascaldat el rostol de civada, nos som posats a prop del
cam a dos o tres saions, dit camp lo llauram de tramontana a
mig dia, y as fas per memria.
30. A. PLADEVALL, A. SIMON, Guerra i vida pagesa..., p. 102; E. SERRA, Considera-
cions entorn de la producci i la productivitat, p. 129.
Laurar lo Padrell de Cor
tem, vuy als 22 del mes de setembra del any 1645 aiam acabat
de laurar lo Padrell, queran: lo goret, la maytat fangada, y laltra
maytat rostoll de civada, la maytat de dit camp lo avem laurat
ab fort, y laltra maytat ab bona sah, no s fort ni tampir, Du
me do bona vantura, amen.
Daquesta anotaci val la pena remarcar la direcci de la llaurada.
Segurament sanotava per, la propera vegada, fer-la en laltra direcci.
Shavia de llaurar a lagost i al setembre a de preparar la terra per
a la propera collita, no sempre, per, la terra tenia bona sa: daqu
aquest llaurat en fort o en bona sa. Daltra banda, destaca tamb
la divisi de la parcella en dues parts: una part havia estat planta-
da de civada i acabada de segar noms quedava el rostoll, i laltra
estava en guaret i shavia fangat. La presncia de mossos i jornalers
permetia aquest treball ms intensiu. Alhora que trobem una clara
rotaci biennal, el guaret havia estat preparat a conscincia: primer
fangat
31
i desprs llaurat a punt per a ser sembrat.
Vinya i olivera
Sn poques les referncies a la presncia de la vinya i lolivera
en el mas Mart. En tot cas, es tracta de produccions destinades al
consum propi; noms disposem de cinc assentaments de vendes de
btes de vi (un de 1646 i quatre de 1649) i dos assentaments doli,
una compra el 1643 i una venda de nou quartans doli el 1652. Mentre
la vinya genera un nombre important de jornals de cavar i podar, de
lolivera no en queda constncia en els assentaments de les feines a
efectuar, seria feina dels mossos.
Pel que fa a la vinya, sabem que disposava de tres vinyes: una
a Pbol, una altra a les Argiles i la tercera s arrendada el 1643. En
lassentament de 19 de mar de 1643, sabem que cavar las vinyas
hauria suposat seixanta-tres jornals.
Pel que fa a lolivera, en desconeixem la producci, el fet, per,
que sanoti la venda de lolivar que va a Rupi el 1646 i que no hgim
trobat sin una sola venda doli, ens fa suposar que, com en el cas
31. Que es faci un treball manual, com fangar, no ha de ser vist com una actitud
contrria a ls de larada, sin com una manera de preparar millor la terra de guaret.
Sobre el fangar, R. CONGOST, Els propietaris, p. 163-164. La discussi sobre limmobi-
lisme en linstrumental agrari, T. ERIS, El treball agrcola: eines, tcniques i estratgies
productives, Histria Agrria dels Pasos Catalans, III, p. 145-153.
de vi, la producci estava assegurada per al consum del mas. Una
vegada ms, Pere Mart no hi apunta la quantitat dolives que shan
collit ni les que shan fet, no t encara una mentalitat de sicrata.
Bestiar
s habitual en els masos lassociaci entre cereals i bestiar de
llana. El mas Mart no s una excepci. Hi havia un nombre de caps
dov, sense que puguem precisar-ne la quantitat, que generar els seus
ingressos de la venda de borrecs, alhora que tamb de llana, tot i
que noms disposem de dues referncies: una de 1648, amb la venda
dun quintar i mig de llana neta, i un altre de 1652, amb la venda de
nou roves i deu lliures de llana. Daltra banda, la presncia de Pastor
a partir de 1651 denota un cert nombre de caps. Val a dir que no
noms hi havia bestiar de llana, sin que tamb nhi havia daltres
classes, com el porc dengreix, amb un porcater incls. En el mas
Mart, per, a banda daquest ramat dovelles i dalguns porcs per
engreixar, la prctica habitual consistir a deixar a guarda i a mitges
el bestiar bov, i tamb porc, a masovers i bracers: el 1644, Pere
Mart deixa al joer de la Torre Forosa vaques; a Pere Mascars petit
un vedell el 1649 i vint anolls el 1651, i al mas Mart dAlbons o
dEmpries, tres bous el 1650 i vaques el 1652. Hi ha una estratgia
de reducci de costos de treball que consisteix a transferir el bestiar
jove o de reproducci fora del mas. Es comercia amb el bestiar tot
i que no s sempre al mas.
AUTOCONSUM I MERCAT
Desconeixem la producci del mas i no sabem quina part era
destinada al mercat, per tenim proves ms que evidents que el
mercat era molt present en leconomia del mas. Hem de suposar, a
menys que se nhagi de comprar (els mesos de la primavera de 1644
shaur dadquirir blat, com tamb ho haur de fer el conjunt de la
universitat de Cass de Pelrs, sens dubte la collita de 1643 havia
estat curta i insucient),
32
que la producci satisfeia les necessitats
de consum del mas. Analitzar els assentaments daquesta manera ens
32. La collita de 1643 s lnica que devia ser decitria al mas Mart i a la
parrquia de Cass de Pelrs. Comissionat per la universitat anir al port de Palams
a comprar blat el 2 dabril de 1644; ell mateix haur de comprar blat a familiars el 14
dabril i el 16 de maig, i encara el 12 de juny al port de lEscala.
pot fer pensar que noms sapuntava all que era objecte de comer,
all que era negociat, all que estava pendent de ser cobrat. s un
element a tenir en compte, la font, per, no est feta per a all que
voldrem, sin per a all que va ser concebuda.
Pere Mart freqentava els mercats, al dels divendres de la Bis-
bal, sens dubte, hi devia anar assduament, i si no feia per manera
de saber els preus, per tamb al ral de Girona. Ha estat dit que
als mercats no sols shi anava a comprar o a vendre, shi anava a
fer relacions, a saber les disponibilitats del mercat de treball: no
sabem quants mossos i jornalers hi van ser contractats, segurament
una bona colla.
TAULA 75
Les res de Pere Mart
G F M A M J J A S O N D
Monells x
Peratallada x x
Torroella de Montgr x x
Ullastret x
El que coneixem amb una major precisi s lassistncia a les
res de la contrada. A mesura que el mas es va especialitzant en
bestiar, sembla que Pere Mart assisteix ms a les res. Als assen-
taments, hem trobat tretze referncies a la ra de Monells (que se
celebrava la primera setmana doctubre), sis a les de Peratallada (una
es feia el primer de maig i laltra a nals doctubre), quatre a la ra
dUllastret, dos a Torroella de Montgr, la ra de Sant Andreu, per
tamb la de Sant Nicolau, qus la rera ra de Torroella de Montgr
(l1 de desembre de 1643). I apareixen actes efectuats tamb al ral
dOlot (dues vegades), al de Cor (una vegada) i cam de Girona (de
fet, hi comprar bestiar porc). En total hi ha vint-i-vuit referncies
explcites a actes efectuats en res, si tenim present que les anotacions
no arriben a abastar deu anys, lespecialitzaci de la ra en bestiar la
feia atractiva als interessos de Pere Mart. Quan se celebrava la ra,
o el mercat, alguns contractes sacabaven (larrendament de la casa
de les Eres de Cor vencia per la ra de Monells) i sempre era un
moment de transaccions o de pagaments.
Hem vist les decisions preses per Pere Mart pel que fa al mer-
cat de treball, ara ens interessa veure quines sn les que adopta en
relaci amb altres mercats, el de cereals, especialment el del blat, i
el de bestiar, en ambds la seva participaci far possible el creixe-
ment de la renda del mas.
El mercat de grans, sobretot de blat
A partir dels assentaments de les vendes de grans ens podem
aproximar a les estratgies de mercat daquest pags de mas. Ho
fem amb lestudi de lassentament de noranta actes de venda de blat,
assentaments que es distribueixen de manera relativament homognia
durant el perode, excepte els tres darrers anys, quan les anotacions
es concentren sobretot en el mercat de treball i sembla que shan
deixat danotar. Tenim una altra dicultat a lhora de fer lestudi dels
preus de venda, ja que la inaci del perode ens invalida qualsevol
anlisi per la rarefacci de la moneda. En tot cas, ens trobem en
un perode de creixement dels preus dels grans, amb dicultats en
les collites i agreujat per la guerra i la seva scalitat. Una poca de
crisi, segons W. Abel, s bona per a la pagesia que t excedent per a
vendre, encara que disposi de menys quantitats que en anys normals
o duna collita ptima, la pujada dels preus compensa la baixada de
la producci.
33
Pere Mart, senyor til i propietari del mas Mart de Cass de
Pelrs, no sav del tot amb cap de les categories labroussianes, no s
el propietari venedor com el considera Labrousse (la gran propietat
eclesistica, nobiliria o burgesa), ni s tampoc, excepte en la collita
1643-1644, el propietari comprador, en canvi el podem identicar
amb el pags propietari que disposa dexcedent.
34
Un excedent que, amb
clculs molt poc precisos, i en relaci amb la collita de 1645, que s
lnica que ens s possible de conixer, permet que disposi de 14,18
quarteres de forment anuals per a vendre. Aix suposa el 16,11% de
la collita de 1645 o, amb relaci al perode 1644-1650, del qual dis-
posem dassentaments continuats, de 24,18 quarteres anuals, la qual
33. W. ABEL, La agricultura: sus crisis y coyunturas. Mxic: FCE, 1986, 1. edi-
ci en alemany de 1966, p. 25-31. Sobre les collites daquests anys al mas Gurdia de
Corc, i que en bona mesura coincideixen amb el que es desprn dels assentaments de
Pere Mart, s a dir, una collita dolenta el 1644, anyades sucients el 1645-1649, any
de misria el 1650 i dicultats derivades de problemtiques externes el 1651, P. GIFRE,
Temps de crisi i de transformacions productives, 1580-1680, Histria Agrria dels Pasos
Catalans, III, p. 45.
34. E. LABROUSE, Fluctuaciones econmicas e historia social. Madrid: Tecnos, 1980,
p. 209-226.
cosa signica tenir un 14,57% de la collita per a vendre si atenem la
de 1645. Sigui un 14,57%, sigui un 16,11% del total de lesplet, aquest
s el percentatge de qu disposa Pere Mart per a vendre de la collita
de blat, una vegada pagats delmes, censos, conductes, jornalers, etc., i
tots els pagaments en espcie. La part del producte que es pot portar
al mercat en aquest perode es mou, doncs, del 14,57 al 16,11%. Ara
es tracta de veure com es ven, a qui es ven i quan es ven.
Segons les anotacions, es ven de casa estant: sn els compradors
els que acuden al mas Mart a comprar el blat. I es ven als que ho
necessiten, especialment als que tenen una relaci directa amb el mas,
de manera que es poden apreciar relacions de reciprocitat de favors,
sens dubte, de paternalisme, s clar, per sempre per assegurar la m
dobra necessria a les necessitats del mas (molts sn els jornalers i no
jornalers pagats amb blat: comptat lo blat que lo dit sen a aportat
de ma casa y la fayna que lo dit me ha feta, sapunta el 21 de maig
de 1650 en passar comptes amb Miquel, mestre sastre de Celr, en
el que s un assentament habitual). El blat, per, sempre s conve-
nientment monetaritzat, segons va ara de present a la plasa,
35
o lo
qual anava divendras en la Bisbal. El preu del mercat de la Bisbal
s el que regeix les transaccions. Es tracta dun propietari venedor,
actua, per, segons la lgica labroussiana desperar la pujada dels
preus per a vendre? La distribuci dels noranta actes de venda per
mesos no acaba dapuntar cap a una decisi del propietari en aquest
sentit. Sembla vendre en funci de la necessitat del comprador, no
sembla que sigui el venedor qui decideixi en un moment determinat
portar el blat al mercat.
Si ordenem les vendes per mesos, els dabril a juny estan per
sobre de la mitjana dels actes de venda, per tamb apunta cap al
novembre com a mes en qu es concentren la major part de les
vendes en el patrimoni Mart. Estem lluny de la concentraci de la
venda de blat durant els mesos de la soldadura en qu el preu s
ms elevat. Pere Mart sabia, perqu ho experimentava any rere any,
quan el preu era ms alt, no s ell, per, qui decideix vendre, sin
que sn els compradors, en funci de la necessitat, els que ho fan.
Si en lloc de presentar la distribuci dels actes de venda ens xem
en les quantitats venudes, no trobem canvis excessius. El mes que
concentra les vendes torna a ser el de novembre, per els mesos de la
35. La plaa apareix citada setze vegades, sovint per referir-se al preu del blat
a la plaa, vuit vegades explicita que s la plaa de la Bisbal.
soldadura no tenen una presncia superior a la mitjana, s que estan
per sobre de gener, febrer i mar, sense que en cap cas puguem deduir
una deliberada actuaci per part del propietari a lhora de vendre.
Aix, doncs, podria semblar que Pere Mart actus sense coneixe-
ment del funcionament del mercat. Passa, per, que G. Baur acaba
de presentar un estudi, prenent com a base els preus del mercat de
Chartres, on arriba a la conclusi que el millor mes per a vendre
s el doctubre amb una prima del 2,4% en relaci amb la mitjana
de lany. Esperar els mesos de la soldadura implica un risc que no
sempre compensa els venedors. Aix, doncs, all que semblava una
actuaci estranya de Pere Mart en relaci amb el mercat de grans,
tenia molta ms lgica de la que en principi podia semblar.
36
La ramaderia: comprar per vendre
En el llibre consten les compres i les vendes efectuades a la ma-
teixa parrquia de Cass de Pelrs o a Cor, a la plaa de la Bisbal
en el mercat setmanal, per tamb a les res de Peratallada, Monells,
Torroella de Montgr i ns i tot dOlot comprar el bestiar jove, que
ser engreixat en el mas i venut al carnisser de Cor, per tamb
a altres carnissers de la Bisbal o de Girona. Poques vegades les ven-
des de bestiar, en tractar-se de bestiar de carn, seran destinades a
altres pagesos. El llibre de comptes permet fer el seguiment de les
activitats de Pere Mart pel que fa al mercat i el negoci de bestiar.
Si b els volums globals de negocis poden ser superiors als anotats
(i ho s clarament en el cas de les collites, ja que noms nanota
una), les tendncies apuntades sn sucientment demostratives duna
activitat important.
37
La taula s sucientment claricadora de la importncia que tenia
el bestiar per al patrimoni de Pere Mart. Val la pena diferenciar-ne el
tipus. El bestiar gros hi juga un paper clarament de mercaderia: de
les divuit compres de bov, la majoria sn adquisicions de bestiar jove,
36. G. BAUR, La soudure nest plus ce quelle tait. Contribution ltude
du mouvement saisonnier du march de bl et du march de la terre daprs le cas de
la rgion de Chartres au XVIII
e
sicle, J. F. CHAUVARD, I. LABOULAIS, (eds.), Les fruits de la
rcolte. tudes offertes Jean-Michel Boehler. Estrasburg: Presses Universitaires de Stras-
bourg, 2007, p. 93-99.
37. Sobre les possibilitats i les dicultats de treballar amb comptabilitats agr-
coles per estudiar la ramaderia, A. ANTOINE, Les bovins de la Mayenne (1720-1820).
Un modle conomique pour les campagnes de lOuest?, Histoire et Socits Rurales,
4 (1995), p. 107-110.
set vedelles i dos braus, per a la reproducci, que s engreixat no
directament en el patrimoni, sin en comanda a mitges
38
(del resultat
de la comanda, per, no sempre sen fa lassentament corresponent
al llibre); per contra, les vendes, molt menors en quantitat, sn de
quatre bous i de dos braus. En canvi, en el cas dels equins, les pro-
porcions entre bestiar comprat i venut sn molt ms equilibrades;
ens trobem amb dues modalitats: el comprar per vendre, s el cas
de les mules, i el comprar per reposar les existncies del patrimoni
(comprar bestiar jove per substituir el bestiar vell).
En el cas del bestiar menor val la pena comentar la importncia
que el bestiar porc t en aquest patrimoni. Prcticament cada any,
lexcepci de 1650 pot deures a no haver fet lassentament correspo-
nent, hi ha compres de nodrissos que, al cap dun any, sn venuts
(la manca de vendes en alguns anys desdibuixa la tendncia i el
total nal). Pere Mart compra els nodrissos a joers, treballadors o
jornalers, sovint les compres les fa al mercat setmanal de la Bisbal,
els engreixa en el patrimoni per aix disposa de mossos i ns i
tot de porcater
39
i els ven a carnissers de la contrada: de Cor, de
la Bisbal o de Girona, per tamb, un a un, a particulars.
TAULA 76
Moviment anual del bestiar en el mas Mart de Cass de Pelrs,
1643-1653, en caps de bestiar
Bestiar 1643 1644 1645 1646 1647 1648 1649 1650 1651 1652 1653 Total
Porc
Compres 12 9 13 9 11 10 19 - 7 17 11 118
Vendes - 8 7 14 - 8 6 16 - - 8 67
Bov
Compres - 2 1 1 - 3 6 - 3 2 - 18
Vendes - - 2 - - - - - 3 1 - 6
Canvis - - 1 - - - - - - - - 1
Ov
38. El 26 de gener de 1645 anota que la muller del joer de la Torre Forosa
me t ella en guardes a mijas les vaques, i li encomana un vedell; el 1650 t una altra
comanda o guarda per tres anys amb el joer del mas Mart dAlbons; el 28 de setembre
de 1652 parteix els anyells amb Mascars petit de Planils, li toquen set anyells i mig.
39. El 10 de juny de 1649, lloga per un mes un Pastoret, el setembre de 1649
lloga un Mosso cerd per llaurar i guardar els bous, el 24 de juliol de 1650 lloga un
porcater, per posar alguns exemples del personal assalariat convenientment anotat en
el llibre de comptes.
Bestiar 1643 1644 1645 1646 1647 1648 1649 1650 1651 1652 1653 Total
Compres - - - - - - - - 28 64 31 123
Vendes - - 14 - 43 8 - - 21 59 80 225
Canvis - - 8 - - - - - - - - 8
Equ i mulat
Compres - 1 1 - 1 - 2 - 2 3 1 11
Vendes - - 2 1 1 - - - 2 2 - 8
Asin
Compres - - - - 1 - - - 1 1 - 3
Vendes - - - - - - - - 1 1 - 2
Font: AHCBE. Fons patrimonial Mart de Cass de Pelrs. Llibre de comptes, 1643-1653.
Pel que fa al bestiar ov, naugmenta el nombre a partir de
1651, quan es produeix una veritable renovaci del bestiar: es venen
ovelles velles i moltons i es compren borrecs i anyells. Lgicament,
les vendes sn superiors a les compres, i ho haurien estat molt ms
si no haguessin estat uns anys de plena renovaci del ramat.
La distribuci de les compravendes per mesos permetr analitzar
la periodicitat de les vendes i tamb linters que segons els assenta-
ments Pere Mart tenia per les res i els mercats.
Tot i que cal diferenciar el tipus de bestiar, saprecia que al
setembre i a loctubre sacumulen ms transaccions, sn els mesos
que posen a la temporada ramadera i que en el decurs dels quals
se celebren les res de Monells i de Peratallada, per tamb durant
aquest temps la pagesia disposa de diner procedent de la collita de
cereals. Aix s aix per a totes les varietats de bestiar, gros i petit,
amb lexcepci del bestiar porc que segueix un cicle diferent.

TAULA 77
Distribuci mensual de les transaccions en el mas
Mart de Cass de Pelrs, 1643-1653, en caps de bestiar
Bestiar G F M A M J J A S O N D Total
Porc
Compres 21 13 6 2 17 - - 8 6 24 9 12 118
Vendes 39 10 5 - - - - - - - 6 7 67
Bov
Compres - - - - 1 1 1 2 4 5 1 3 18
Vendes - - - - - - 1 1 2 2 - - 6
Canvis - - - - - - - - 1 - - - 1
Bestiar G F M A M J J A S O N D Total
Ov
Compres 9 4 27 - 4 - - - 44 35 - - 123
Vendes 1 - - 13 - - - 14 90 89 8 - 225
Canvis - - 8 - - - - - - - - - 8
Equ i mulat
Compres 1 - - - - - - - 2 6 - 2 11
Vendes - 1 - - - - - 1 3 - 1 2 8
Asin
Compres 1 - 1 - - - 1 - - - - - 3
Vendes - - - - - 1 - - 1 - - - 2
Font. AHCBE. Fons patrimonial Mart de Cass de Pelrs. Llibre de comptes, 1643-1653.
Com que les vendes de bestiar porc sefectuen els mesos de
tardor-hivern, abans de la Quaresma, les compres de nodrissos shan
de fer amb temps sucient per tenir-los engreixats en aquestes dates,
per aquesta ra les compres sallarguen gaireb tot lany, per espe-
cialment durant la tardor i lhivern, fet que suposa fer la venda al
carnisser al cap dun any. Ens hauria agradat disposar del pes dels
nodrissos, aix com del porc gras, per entendre millor la relaci,
per el nostre comptable no ho va creure convenient: anotant nodrs
i tocino ja en tenia prou, a ms del preu de compra i de venda.
El calendari ramader en el patrimoni de Pere Mart t un pe-
rode de manca de moviment, durant la primavera i lestiu, quan
prcticament no hi ha vendes i poques compres. Es pot explicar per
la importncia que els cereals tenien en el patrimoni i que permetien
suplir, amb les vendes a la menuda, de quartera en quartera, els in-
gressos ramaders. No podem oblidar que es tracta duna explotaci
agrcola, on la ramaderia hi juga un paper important.
Per tamb hi ha una altra explicaci plausible: la importncia
de les res, que sefectuaven els mesos de setembre-octubre, feia que
sespers a aquell moment, tant per comprar com per vendre (el cas
del bestiar porc no sha de contemplar perqu tenia un cicle espec-
c). En aquest darrer cas, seria el mercat el que marcaria les pautes
de conducta de Pere Mart.
40
Hi ha encara un altre element a tenir
40. Els ramaders de la Maiena estudiada per A. Antoine sembla que obeeixen
a un plantejament diferent: les vendes de bestiar sefectuen durant tot lany, un bestiar
compensa laltre, de manera que el moment de vendre lescullen els venedors. A. ANTOINE,
Les bovins de la Mayenne..., p. 120-121.
en compte, la ra de les vendes durant les res de comenament
de tardor tamb es pot buscar en la previsi de lestalvi de menjar
per al bestiar que haur de ser estabulat durant els mesos dhivern,
daltra banda, la reposici de la cabana ovina es produiria amb el
naixement dels anyells durant la primavera. Les res, estratgicament
collocades en el calendari ramader, possibilitaven dalleugerir el pes
del bestiar en els corrals en previsi de lhivern.
41
Els ingressos del mas Mart
El sistema de mas que es dibuixa a partir de lestudi dels
comptes apunta, tot i coincidir en lessencial amb el que ha dit Pere
Pascual
42
per lAnoia de la primera meitat del segle XIX, cap a una
major presncia del mercat, especialment en all que fa referncia
al mercat de bestiar i, en menor mesura, al blat. Aquest autor ha
plantejat, sobretot, les bases de lautoconsum en el sistema de mas
policultural, sense que aix suposi desentendres del mercat. Pere Mart,
per, sembla que no deixa de banda les res i el mercat. Hem vist
que una part important de la producci de cereals era consumida
al mas, per hem observat tamb que el romanent era venut, i que
gaireb la totalitat de vi i oli era exclusivament consumit al mas.
A dacostar-nos als ingressos monetaris, hem procedit a sumar
totes les partides, cent vint-i-set en total, en el benents que nhi ha
moltes en les quals hi ha un preu fet, per la quantitat no s per-
cebuda en diner, sin que ho s en treball. Aix passa, sobretot, en
les vendes de blat. El blat venut no sempre era convertit en diner.
Es pacta un preu, el del mercat de la Bisbal, per es converteix en
jornals a pagar a bracers i jornalers, en conductes de cirurgi o
metge, o, en general, a retornar amb feina de jornalers, per tamb
artesans (sastre, sabater, carreter, fuster). Una mostra, encara, de la
pervivncia duna economia natural en la qual la moneda esdev la
forma de canvi i de compte?
41. Vegeu les consideracions de J. M. MORICEAU, Les fermiers de lle-de-France...,
p. 382-383.
42. J. M. MORICEAU, Les fermiers..., p. 43-45.
TAULA 78
Ingressos lquids (1643-1653)
Venda bestiar i llana 63,46
Dots i retorn de dots 15,87
Venda terra 9,20
Venda de blat i oli 5,20
Censals 2,37
Arrendaments 2,10
Diners deixats i tornats 1,74
Total 100,00
Tot i tenir present aix, hi ha un element indiscutible, el bestiar
i la llana, sobretot el bestiar, ja que noms hi ha dues partides de
llana comptabilitzades, representen el 63,46% dels ingressos lquids
del mas Mart, suposa 3.998,85 lliures sobre un total de 6.302,55. El
bestiar esdev un b de mercat. Sovint, sen compra de jove o petit
a les res o al mercat. Els venedors, en el cas del porc, acostumen
a ser joers dels masos de la rodalia, en el que deu ser una aportaci
extraordinria ja que en els pactes de masoveria daquest perode no
apareix lobligaci de cedir el ter al propietari del mas. Engreixat al
mas o cedit en guarda i a mitges a altres petits pagesos, torna a ser
venut a carnissers o a Jaume Planas, adroguer, botiguer i carnisser
de Cor, a qui es destinen bona part dels porcs grossos. El bov,
comprat a les res, va directament en guarda a mitges a altres masos.
El mercadeig es fa, sobretot, amb mules: ns a divuit operacions de
compravenda guren als assentaments, amb preus que van clarament
a lala durant aquest perode. Fixem-nos en el preu duna mula a la
ra de Monells: el 1644 val nou quarteres de blat, el 1653 en paga
per una altra vint quarteres. Amb una pujada del preu de la mula
daquestes caracterstiques, no s estrany que una persona que anava
a les res no es decants per aquest negoci. Per s que hi ha altres
mules que van reportar negocis tan signicatius o ms: lany 1652
compra mules a 137 i 140 lliures, que sn venudes a 180 i ns i tot
a 410 lliures. Aquesta darrera s la mula comprada pel senyor bisbe,
una mula que, en termes de quarteres de blat, de 1652, costava de
24 a 25 quarteres.
La segona partida en importncia prov dels dots. Aqu incloem
el dot rebut per Pere Mart, el retorn del dot de la seva germana,
morta sense descendncia, i una denici de llegtima. Una aporta-
ci com aquesta noms passa quan lhereu comena a fer-se crrec
de lherncia. s circumstancial, per passa a cada generaci. En
tot cas, amb aquestes mil lliures procedents de dots i llegtimes es
tenia un bon punt de partida que, en bona part, com veurem ms
endavant, es va dedicar a inversions: ladquisici dun nou mas, per
tamb, cal suposar-ho, shaur hagut de reservar una part, en all que
P. Pascual considera fons damortitzaci, per poder dotar els germans
menors de Pere Mart, tal com havia quedat disposat en els captols
matrimonials, que era el primer dels assentaments del llibre. Daquesta
manera haur de fer front, en el perode considerat, al casament
duna altra germana.
La venda duna pea de terra s habitual, tal com hem vist en
estudiar el mercat de terres, i els patrimonis, ns i tot els que podien
no tenir problemes de liquiditat, podien aprotar situacions favorables.
Aquesta venda sha de situar en el marc ms general dun plet per
aquesta pea de terra, en el qual Pere Mart acaba fent de pont, ja
que el plet el portava Jaume Fel dUltramort, cos seu. Pere Mart
compra la closa de Sant Iscle a carta de grcia per 291,8 lliures el
21 de mar de 1648 i la ven al cap de dos dies per 500 lliures. Amb
la venda hi van inclosos alguns pagaments deguts per Jaume Fel. Hi
ha encara una segona venda, la dun olivar.
Les altres partides veiem que sn de poca consideraci (blat,
arrendaments, censals i retorn de deixes monetries) al costat daquest
apartat altres que engloba tota mena de pagaments, molt diversos
com per poder-los encabir en una sola partida.
Els pagaments del mas Mart
Mentre els assentaments dentrades eren poc ms dun centenar,
els de pagaments pugen a quatre-cents vuitanta-quatre, dels quals vint-
i-vuit fan referncia a pagaments efectuats en espcies, corresponents al
pagament de censos o conductes. s clar que no es tracta dun llibre
de comptes, ni tan sols es marquen separadament les entrades i les
sortides, hi ha, per, un primer element a considerar: els pagaments
en moneda sn superiors, de llarg, als cobraments. Mentre la suma
dels cobraments puja a 6.302,55 lliures, els pagaments efectuats per
Pere Mart pugen a 7.766,68 lliures en el mateix perode. Es poden
fer algunes consideracions relatives als possibles estalvis del mas,
per sembla ms ajustat pensar que el pags-escriptor, no s un pags
comptable, no ha tingut cura dassentar la totalitat dels cobraments
i, en canvi, s que assenta amb ms delitat els pagaments, amb la
lgica de no haver de pagar ms duna vegada el que pertoca. Ens
queda, encara, al marge els pagaments en espcie. Monetitzats o amb
possibilitats de ser-ho, per en espcie al nal. Una darrera conside-
raci, els pagaments es fan i el mas creix, en part aquesta despesa
monetria suposa inversi en el mas (canats, tina), increment de
terres i tamb augment de la cabana ramadera.
TAULA 79
Sortides de diner
Bestiar 45,69
Compra de drets sobre terres 11,88
Dots 10,46
Censals 8,65
Compres a botigues 6,25
Diners deixats 5,00
Salaris 4,35
Grans, oli 1,85
Reparacions, infraestructura 1,74
Misses i aniversaris 1,17
Conductes 1,33
Censos 0,78
Vestit i calat 0,61
Fiscalitat 0,24
Total 100,00
Les diferents partides integrants de la despesa monetria del
mas Mart ens diuen ben poca cosa. Amb tot, la partida destinada
a la compra de bestiar, per criar i per engreixar, torna a ser la ms
important. s una inversi inicial pensant en la destinaci nal del
producte resultant: el mercat. Haurem de considerar-lo un input? Es
tracta duna adquisici efectuada fora del mas, tot i que, en part, no
hi passar, o hem de considerar-la com una inversi en capital x,
en la seva variant de capital mobiliari viu?
La compra de drets sobre terres s clarament una altra partida
dinversi. En el llibre, per, no sens donen dades sobre lexplotaci
del mas Rostoll comprat a lencant. A la reproducci familiar i pa-
trimonial estan destinades les aportacions en forma de dots, algunes
de les quals hem vist que retornaven.
Els censals representen una partida signicativa, per en aquest
perode el ms important s que alguns seran lluts, ns al punt que
la lluci de dos daquests censals portar al lacnic Pere Mart a
deixar, en el que s lnica mostra, aquest advertiment:
La dal dita memria fas per los qui vindran que spian las llu-
sions de aquestos sensals y que antas de manllavar sensals que
prian avant lo que faran, que sn de bon posar a casa y de mol
mal traura quant y sn.
Les compres no sols es feien als mercats, hi ha un seguit de
botigues a les quals el mas Mart era client assidu, especialment a
la de Francesc Riera, botiguer de la Bisbal, amb qui mantindr tota
mena de relacions de reciprocitat: li vendr blat, tamb bestiar, es
deixaran diners, i ser en aquesta botiga on comprar all que no
era produt al mas. Pel que fa a ladquisici de roba, especialment
la del nuviatge de la germana, sanir a un botiguer de Girona,
Camps i Boll. Podrem considerar aquesta com una partida relativa
a ladministraci domstica.
Es freqentaven les botigues, per sastres i sabaters o soladors
freqentaven el mas. Sn ells els que feien la roba dels mossos i so-
laven les sabates. Gaireb estaven conductats al mas, com el cirurgi
Mancha, el qual rebia una quartera de forment anual, o el doctor
Tarradas de la Bisbal, aquest pagat en diner i en espcie. Sastres i
sabaters, per, solien cobrar en diner i en espcie. De fet, aquesta
partida lhaurem pogut afegir a la destinada al pagament de salaris,
ja que representa una part del que ser detret del pagament monetari
dels Mossos. Si es vol, en termes comptables correspondria a una
despesa corrent, la dels salaris, no sols els monetitzats.
Quant a les reparacions de la infraestructura del mas, partida de
manteniment, hi ha tot un seguit de pagaments a ferrers, carreters,
serradors i fusters, ns a seixanta-tres assentaments, per, com es
pot veure, poc percentatge en el conjunt de la despesa.
Finalment, els pagaments feudals i la scalitat. En el benents
que aqu noms hi ha reectida la part pagada en diner, queda la part
pagada en espcie. I hem de tenir en compte, tamb, que ens trobem
en un perode bllic en qu no tots els censos es pagaven. Amb tot,
nhi ha alguns que efectivament se satisfeien: la quartera de forment
al ferrer de Pbol pel dret de fbrega, el cens al prior de Sant Miquel
de Crulles consistent en tres quartans i tres quarterons de forment;
el cens de mitja quartera de forment al bisbe de Girona, el cens de
mitja quartera i set diners al monestir de Sant Feliu de Guxols, el
beneci de Sant Salvador i Corpus Cristi de la seu de Girona rep
cinc quarteres de forment el setembre de 1644; el monestir de Sant
Daniel tamb percep 10 sous i 1 diner, i encara cal tenir en compte
el delme. Hi ha anotats alguns rescats del delme, quan Pere Mart
paga en diner lanyell o anyells que li tocaven satisfer.
Pel que fa a la scalitat, es tracta duna scalitat de guerra, la
talla del batall, i el redelme que simposa a la universitat de Cass
per poder fer front als allotjaments de tropes que tamb afectaren
el mas Mart, per, per les poques referncies de qu disposem, els
soldats varen pagar all que hi consumiren.
La partida daniversaris i misses tampoc podia faltar en una
poca de forta mortalitat: a la mort del pare que precedeix la re-
dacci del llibre, safegeix la de dues germanes i un germ. La mort
era molt present, la pesta una causa molt directa, daqu les despeses
en misses i aniversaris, que eren una mena de capital cerimonial.
43
Finalment, com hem trobat en la partida de deixes monetries,
Pere Mart actua tamb com a petita banca particular. Partides de
diners sn deixades graciosament, sense que hgim acabat de seguir
totes i cadascuna daquestes cessions, s que sn importants les que
es fan amb motiu de res a de poder efectuar pagaments imme-
diats. Tamb sn freqents amb jornalers i mossos, de fet, es tracta
estrictament davanaments de la soldada. Un tracte especial rebia en
aquest captol el rector de Cass de Pelrs.
CONCLUSI
El llibre de Pere Mart, tot i que no ha estat confeccionat com
un llibre de comptes, i que ni tan sols diferencia entrades i sortides,
ha estat sucientment claricador per demostrar que el sistema de
mas es troba plenament en funcionament a mitjan segle XVII. Un mas
policultural, que facilita la subsistncia i la reproducci de lexplotaci
agrria, integrat per la famlia propietria que la dirigeix directament
i que disposa duna m dobra considerable: personal x, mossos i
criades, i personal temporer, jornalers dedicats a feina de bra, per
tamb a la cura del bestiar. Un mas que no sols assegura la seva
reproducci, sin que amplia les seves possessions a travs del mercat
de terres. A partir daquest cas, ens hem pogut adonar que el siste-
ma de mas, tal com el coneixem ben assentat en el segle XVIII, ja a
mitjan segle XVII, i potser abans, t totes les seves caracterstiques.
El mas consumeix bona part dall que produeix, per el que
queda de la producci agrcola s venut segons el preu del mercat.
Pere Mart apareix com un coneixedor del mercat i de les res, on
43. P. WOLF, Los campesinos. Barcelona: Labor, 1978, p. 16-17, utilitza el concepte
fons cerimonial per referir-se a les atencions resultants de la relaci amb la comunitat.
sap captar que, en aquell moment, el guany es troba en la cria de
bestiar, de fet lengreix de bestiar de carn i el creixement de bes-
tiar per llaurar, de manera especial, se centra en els bovins i el bestiar
mulat.
Pere Mart apareix com un pags interessat en el mercat, en
el de treball, en el de grans i en el de bestiar, amb tot, no acaba
de fer el pas per portar una comptabilitat dentrada i sortida; de
fet, probablement tampoc li era necessari. Unes entrades i sortides,
per, que analitzades amb detall demostren que si b el cereal era
la part important del treball agrcola, bona part de la seva producci
era autoconsumida al mas, per hi havia possibilitats per al negoci
en el sector del bestiar. Assegurat el consum per la pluricultura de
lexplotaci, el negoci del bestiar es presenta com una possibilitat que,
pel que hem pogut veure a travs daquest llibre i del que apunten els
inventaris post mortem sobre la presncia de caps de bestiar en els
masos, no era el mas Mart una excepci. Tampoc no sabem, per,
si el seu cas era generalitzable. En tot cas, el que aquest simple es-
tudi micro assenyala s lexistncia de possibilitats per als masos de
la vegueria de Girona dels segles XVI i XVII per poder fer crixer la
renda agrria. El negoci del bestiar s lopci presa per Pere Mart,
altres optaran per conreus ms especialitzats: lolivera, la vinya o
larrs, per tamb ms remuneradors, sense deixar de banda rendes
ms excepcionals, com podien ser les provinents dels pous de gla,
per exemple. La policultura del mas assegura la subsistncia i alguna
cosa ms, de lhabilitat i/o les possibilitats dels seus propietaris en
el mercat (de fet, els mercats) dependr que facin la viu-viu o que
puguin prosperar.
QUARTA PART
ELS ESCENARIS DE LA REPRESENTACI:
PARRQUIA I UNIVERSITAT
INTRODUCCI
1
1
Lorganitzaci en comunitat de la societat rural de la vegueria
de Girona dpoca moderna esdev el darrer mbit destudi per situar
els senyors tils i propietaris de masos. La universitat i la parrquia
sn els marcs generals de les comunitats rurals, inserides en mbits
ms generals, senyories (batllies, baronies, etc.), per tamb demarca-
cions reials com les vegueries (la vegueria estreta de Girona durant la
segona meitat del XVII la trobarem organitzant la recaptaci scal), o
els ardiaconats, que reagrupen les parrquies en el marc del bisbat.
Els senyors tils i propietaris de masos formen part daquestes comu-
nitats, daquests llocs, daquestes universitats i daquestes parrquies.
La pertinena al lloc s ben evident: sn senyors tils i propietaris del
mas, per aquest est situat en un indret determinat, en primer lloc,
la parrquia,
2
en un segon nivell, la baronia o batllia, en la qual el
senyor det la jurisdicci, i la universitat.
Les comunitats rurals gironines tenen unes caracterstiques de-
terminades, no pas diferents, pel que anem sabent, de les del conjunt
de la Catalunya Vella. Bsicament, els dos nivells estan marcats per
1. Els tres captols que conformen aquesta quarta part van ser llegits, ara fa
ja uns quants estius, per J. M. Puigvert i, sens dubte, la versi denitiva sha pogut
beneciar de les seves observacions.
2. E. MALLORQU, Parrquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII i XIV,
tesi doctoral, remarca la relaci mas-parrquia, i es dol que en la major part de les
recerques dedicades als masos, per, aquests vincles no solen ser destacats (p. 218), en
la majoria destudis sobre els masos se sol ignorar la seva vinculaci amb lestructura
parroquial (p. 231). Malauradament, la versi en format llibre daquest estudi noms
lhem pogut llegir quan aquest text es trobava a impremta, E. MALLORQU, Parrquia i
societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV. Barcelona: Fundaci Noguera, 2011, de
manera que les referncies corresponen a lexemplar de la tesi.
la parrquia i la universitat, amb profundes imbricacions entre una
i altra entitat organitzativa, per tamb amb manifestes separacions,
marcades a partir de la segona meitat del segle XVI, no necessriament
desprs del concili de Trento,
3
que evidencien, de manera progressi-
va, atribucions diferents de cada entitat. Unes entitats que, amb la
perspectiva actual, les volem veure representant els poders civil i el
religis. La realitat dpoca moderna, per, fa que sigui difcil, moltes
vegades, de mantenir aquesta separaci. Les superposicions de les
dues entitats sn manifestes. En comentarem algunes, tot i que a
efectes expositius acabarem per descriure-les separadament. En moltes
de les comunitats rurals de la vegueria de Girona hi ha transvasament
defectius monetaris de la parrquia cap a la universitat, i no pocs
clavaris duniversitats acaben pagant sumes importants en la cons-
trucci i reconstrucci desglsies, campanars i campanes. En moltes
comunitats, els obrers fan funcions relacionades amb la parrquia,
per tamb amb la universitat, de fet, en algunes comunitats lnic
element de cohesi s la parrquia, ats que lorganitzaci institucio-
nal i reconeguda per lautoritat baronial dels vens del lloc arriba ms
tardanament. De fet, la universitat, en tant que ens organitzador de la
vida comunitria, amb les seves atribucions especques, sol arribar
desprs de la constituci de la parrquia.
4
Lentitat parroquial, a reds
de la parrquia, ha dorganitzar-se i ha de mantenir el lloc de culte,
lobreria i la fbrica de lesglsia poden ser els primers elements de
representaci comunitaris, quan shan conservat els comptes difcilment
es pot discernir qu correspon a lmbit civil i qu a lmbit especc
de la parrquia.
5
Un altre element signicatiu, nombroses assemblees
3. J. M. MARQUS, Una histria de la dicesi de Girona. Montcada i Reixac: Pu-
blicacions de lAbadia de Montserrat-Bisbat de Girona, 2007, p. 115.
4. Les universitats apareixen relativament poc en la documentaci estudiada:
dentre les 167 parrquies que constitueixen els ardiaconats de Girona i la Selva, noms
en coneixem 25 poblacions on existia universitat i, daquestes, noms 9 Cor, la Pera,
Pineda, Regencs, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Boada, Sant Miquel dAmer i
Sils corresponen a llocs on noms existia la parrquia (E. MALLORQU, Parrquia i
societat rural al bisbat de Girona..., p. 808). Aquest autor assenyala leclosi de les uni-
versitats catalanes en relaci amb lesfor scal exigit per la monarquia durant la segona
meitat del segle XIV. De manera molt semblant sexpressa, per la geograa francesa, A.
FOLLAIN, Le village sous lAncien Rgime. Pars: Fayard, 2008.
5. El cas de la Bretanya i la Normandia s del tot manifest, i es remarca la poca
dependncia senyorial de les comunitats parroquials, vid. A. FOLLAIN, Les communau-
ts rurales en Normandie sous lAncien Rgime. Identit communautaire, institutions
du gouvernement local et solidarits, Revue dHistoire Moderne et Contemporaine, 45
(1998), p. 691-721. Un exemple de la comptabilitat parroquial portada per un capell
que fa de fedatari dels actes de lassemblea comunitria duna parrquia normanda, A.
FOLLAIN, Les paysans, la terre et limpt Camembert au XVII
e
sicle. Un systme scal
comunitries dels vens dun lloc es fan en espais de la parrquia: dins
mateix de lesglsia, als porxos o al mateix cementiri. Poques sn les
universitats rurals que disposin de casa del com, lesglsia parroquial
s, a molts llocs, la casa del poble.
6
A Catalunya no sn abundants els estudis sobre les comunitats
rurals. Des de la histria del dret sha treballat a bastament sobre la
formaci del municipi i les institucions que el regien. Des de la hist-
ria eclesistica han abundat els estudis relacionats amb la parrquia
i la seva organitzaci, sovint monograes especques de parrquies.
Recentment, shan posat en relaci aquests dos mbits
7
que, en la re-
alitat dels segles XVI i XVII, eren ms properes del que ens pot semblar
ara. La historiograa francesa, per la seva banda, dun temps en
sha tornat a xar en la comunitat rural com a subjecte historiogrc,
tot seguint una trajectria que arrenca dels estudiosos del segle XIX
i que t una base de partida en lobra de M. Bloch (1931), seguida i
concretada, desprs de la Segona Guerra Mundial, a Borgonya per
P. de Saint Jacob (1960),
8
per seguir amb Le Bras (1976) per lmbit
parroquial. Si la trajectria daquesta lnia historiogrca ha tingut
continutat en diferents mbits de la geograa francesa, diferents tre-
balls, collectius i en forma de congressos,
9
han fet incidncia a nal
bloqu?, Enqutes Rurales, 8 (1999), p. 39-82, i el raport introductif Comptabilits
paroissiales et communales. Fiscalit locale du XIII
e
au XVIII
e
sicle, p. 5-49, dins A. FO-
LLAIN, ed., LArgent des Villages du XIII
e
au XVIII
e
sicle. Actes du Colloque dAngers (30-31
octobre 1998). Rennes: Association dHistoire des Socits Rurales, 2000.
6. M. BLOCH, La historia rural francesa, Barcelona. Crtica: 1978, p. 423.
7. Una sntesi daquests treballs, J. M. PUIGVERT, Les universitats i les parrquies
rurals, Histria agrria dels Pasos Catalans, III. Barcelona: Publicacions i Edicions de
la Universitat de Barcelona, 2008, p. 585-602.
8. J. M. MORICEAU, Prface, P. de SAINT JACOB, Les Paysans de la Bourgogne
du nord au dernier sicle de lAncien Rgime. Rennes: Association des Socits Rurales,
1995, p. XXVII. Sobre el lloc de P. de Saint Jacob, C. WOLIKOW, La communaut villa-
geoise: dbats et enjeux. Autour de Pierre de Saint Jacob, Histoire et Socits Rurales,
5 (1996), p. 35-47.
9. Vid. per exemple, el Flaran 4 (1982) dedicat a Les communauts villageoises
en Europe occidentale du Moyen ge aus Temps Modernes; el dossier que hi dedica els
Mlanges de la Casa de Velzquez, XXVIII-2 (1992), XXIX-3 (1993) amb el ttol Modles
de communauts rurales, o els ms especcs dedicats a les nances comunitries: A.
FOLLAIN (ed.), LArgent des Villages, A. FOLLAIN, G. LARGUIER (ed.), Limpt des campag-
nes. Fragile fondement de ltat dit moderne (XV
e
-XVIII
e
sicle). Colloque tenu Bercy les 2
et 3 dcembre 2002. Pars: Comit pour lhistoire conomique et nancire-Ministre de
lconomie, des Finances et de lIndustrie, 2005, o la justcia comunitria, F. BRIZAY, A.
FOLLAIN, V. SARRAZIN (dirs.), Les Justices de Village. Administration et justices locales de la
n du Moyen ge la Revolution. Actes du colloque dAngers des 26 et 27 octibre 2001.
Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2002.
del segle XX i comenament del segle XXI en la diversitat
10
de comu-
nitats rurals existents a Frana, i sha replantejat, no poques vegades,
el concepte mateix de la comunitat rural.
11
Una altra lnia de recerca
sha centrat en lestudi del cas, sha donat la veu als seus protagonistes
(homes, famlies, pobles) per cercar les manifestacions dels poders a
linterior de les comunitats rurals i per relacionar-los amb les diferents
jerarquies socials pageses.
12
Tenim present aquesta historiograa, per volem anar ms enll,
ats que la comunitat rural no s la nalitat en ella mateixa, sin que
ens ha de permetre situar els senyors tils i propietaris de masos en
el seu medi. s a la comunitat on els veurem actuar: formant-ne part
com uns vens ms, actuant de manera conjunta, solidria i cohesi-
onada amb la resta de la comunitat, exercint ocis de representaci
de la comunitat, per sobretot en la segona meitat del segle XVII, pe-
rode marcat per les guerres i la scalitat de guerra a la vegueria de
Girona, sapunta, de manera progressiva, la seva diferenciaci externa
del conjunt de la pagesia, tot maldant per obtenir elements que els
carateritzin i, nalment, que els atorguin el privilegi de lexempci
scal. Lobjectiu de lexempci scal convertir als que lobtinguin en
estranys a la comunitat de procedncia, els diferenciar del conjunt,
els far diferents, els atorgar un estatus especc.
13

10. Forte ou faible, la communaut tait surtout diffrente et difcilement
comparable entre les provinces parce que les structures et les institutions taient con-
formes des conditions provinciales et locales, des besoins et enn un moment de
lvolution, A. FOLLAIN, Les communauts rurales en France. Dnitions et problmes
(XV
e
au XIX
e
sicle), Histoire et socits rurales, 12 (1999), p. 18. A. FOLLAIN, Le village...,
29-63 recorre la historiograa francesa de les comunitats rurals.
11. Una sntesi, C. WOLIKOW, Communauts territoires et villageois en France
aux XVII
e
et XVIII
e
sicles, Bulletin de la Socit dHistoire Moderne et Contemporaine, 1-2,
(1999), p. 34-51.
12. M. AYMARD, LEurope e i suoi contadini, dins M. AYMARD (coord.), Storia
dEuropa, 4. Tor: Einaudi, 1995, p. 531-535, situa aquest corrent historiogrc. Es poden
trobar les passes daquesta recerca en les premessa de diferents volums de Quaderni Sto-
rici: Villagi: Studi di antropologia storica a cura de G. Levi, nm. 46 (1981), Conicti
locali e idiomi politici a cura de S. Lombardini, O. Ragio, A. Torre, nm. 63 (1986) o
Risorse collettive a cura de D. Moreno i O. Ragio, nm. 81 (1992). Un exemple francs
el trobem en lanlisi que porta a terme sobre una localitat del Llenguadoc, E. PLQUI-
ER, De la maison du pre la maison comune. Saint-Victor-de-la-Coste, en Languedoc
rhodanien (1661-1791). Montpeller: Publications de la Universit Paul Valry, 1996. El
poder local, per al cas valenci, s presentat per V. S. OLMOS, Poder, govern municipal
i administraci local. El pas valenci rural durant lpoca moderna, El Contemporani.
Revista dhistria, 3 (1994), p. 15-22.
13. La historiograa rural francesa no hi ha posat mfasi en aquest procs de
diferenciaci, la comunitat s vista com un tot uniforme. Lexcepci sn el capell i el
s clar que no tots els senyors tils i propietaris de masos de
la vegueria de Girona voldran aconseguir aquesta ta, o no podran, i
els trobarem al davant de les universitats, amb encrrecs derivats de
lassemblea de la universitat, per negociar davant lAudincia en nom
del com o cercant diner a censal per arribar a composicions amb
tropes que eren davant mateix les portes del poble o de la vila per a
ser allotjades. De la mateixa manera, aquests senyors tils i propieta-
ris de masos seran elegits obrers parroquials, cnsols i jurats de les
respectives universitats, fet que anotaran en els seus llibres de famlia
per memria dels seus hereus. Uns buscaran la notorietat, tot i que els
suposa lallunyament de la comunitat, altres la trobaran en la mateixa
comunitat. Uns i altres, per, veien reconeguda la trajectria des del
treball, lexplotaci i la gesti de les rendes derivades de la possessi
de masos.
Arribats a aquest punt ens queda plantejar la relaci entre els
senyors tils i propietaris de masos i la parrquia i la universitat.
Estem davant un control dels poders locals per part daquest grup
pags? Les realitats sn molt diverses. A partir de la documentaci
estudiada, lnic que podem aventurar s lexistncia duna varietat de
situacions que fan difcil, per als segles XVI i XVII, parlar de control
o domini de les universitats i parrquies per part dels senyors tils i
propietaris de masos. La repetici de noms en les extraccions de cn-
sols i jurats pot ser un signe en la lnia del control de la universitat,
com tamb ho pot ser la relaci entre masos i obreries parroquials.
Al mateix temps, trobem altres signes que apunten el contrari. Les
renovacions anuals en sn una; laltra, el fet que alguns buscaran
les maneres per no haver dassumir aquestes funcions al davant de
les institucions comunitries. Sobretot a la segona meitat del segle
XVII, quan la scalitat de guerra creix, lassemblea de la universitat
ens apareix amb gran solidesa, unida i enfrontada als exempts, als
insolidaris a la contribuci. Lassemblea de la universitat s repetida-
ment convocada per debatre i decidir les qestions que lafecten. La
unitat de contribuents, aix s en el que es converteix la universitat,
rebutja la presncia dels que no volen contribuir. Cohesi i solidaritat
senyor, aquest darrer al costat de la comunitat, per no pas dins, A. FOLLAIN, Les com-
munauts rurales en France..., p. 35-36. Aquest mateix autor, en matria scal, admet,
per, la diferenciaci en la mesura que t ms veu a lassemblea comunitria aquell
qui ms paga, admet una mena de sufragi censatari, Ibidem, p. 39 i A. FOLLAIN, La
solidarit lpreuve de largent dans les villages normands du XV
e
au XVII
e
sicle, dins
A. FOLLAIN (ed.), LArgent des Villages du XIII
e
au XVIII
e
sicle, p. 207.
contributiva, duna banda, allunyament de la comunitat i rearmaci
de la seva condici diferenciada per part dalguns senyors tils i pro-
pietaris de masos, de laltra; la lgica de la comunitat trencada per la
contribuci a la scalitat de guerra. La universitat, per, en aquests
moments de tensi, ens apareix amb tota la seva fora.
1
Duna manera lgica s a la parrquia on haurem de trobar la
cohesi de la comunitat rural, del grup pags. Certament, hi ha elements
que aix ho fan pensar, i institucions que ho faciliten. La participaci
a lobra parroquial, en les confraries o en les diverses administracions
parroquials (ciri dels joves, ciri de les dones, etc.) seran possibilitats
obertes. Daltra banda, tamb podrem fer una lectura exclusivament
dirigista i plantejar que aquestes institucions sn simples elements a
disposici del rector per controlar i enquadrar la comunitat, amb el
recurs dels senyors tils i propietaris ms signicatius de cada lloc. s
possible que aquesta imatge sigui real en algunes parrquies. Per fa
lefecte, a partir danlisis parcials, localitzades i molt particulars, que
sn les que aqu es presentaran, que, en els segles XVI i XVII, hi ha una
altra realitat. En general, per a les petites parrquies, la participaci
dels laics en lobra parroquial o en les confraries sol quedar al marge de
les autoritats o/i amb la permissivitat de lautoritat immediata del
rector, i noms sotmesa a les directrius i manaments efectuats per
lautoritat episcopal que, en el moment de la visita pastoral de rigor,
disposa all que s la norma. De la proliferaci de prohibicions i con-
travencions que deixa escrites el visitador episcopal, sovint nhem de
deduir que no es complien, i que aquestes petites institucions, amb una
elevada participaci dels vens del lloc i amb rotacions prcticament
anuals en els crrecs, gaudien dun nivell dindependncia signicatiu
respecte dels elements externs, i amb un clar predicament entre el grup.
1. Una primera versi daquest captol va ser llegida, corregida i comentada
per larxiver dioces de Girona Josep M. Marqus. Bona part de les seves encertades
observacions sobre el mite del concili de Trento shan incorporat al text.
LA PARRQUIA RURAL (SEGLES XVI-XVII):
ORGANITZACI, REPRESENTACI I MANIFESTACI
DELS SIGNES PARTICULARS DELS SENYORS TILS
I PAGESOS DE MAS
Aix, per, no s cap obstacle perqu sigui en el marc de la par-
rquia on es produeixi la mxima representaci dels signes externs de
la situaci social assolida pels senyors tils i propietaris de masos. Al
contrari, en la mesura que lesglsia s el punt de reuni setmanal de
la comunitat, s all on els signes externs es mostren al conjunt dels
habitants del lloc. s la major congregaci, s el punt on sexpressa
el mxim nivell de sociabilitat. No podia ser desaprotat. Sn molts
els aspectes rellevants, sn moltes les manifestacions de la represen-
taci, amb diferncies a cada lloc, per amb una srie de trets que es
repeteixen en les parrquies del bisbat de Girona. Aquests sn els que
posarem de manifest. Des del lloc que socupa a lesglsia parroquial,
a la possessi familiar del banc o esc, a la prelaci en el moment
de lofertori, ns al lloc que socupa en les processons o la ubicaci
de les sepultures: a linterior o a lexterior de la nau parroquial, en el
cementiri, sense deixar de banda les misses encomanades en morir o
la dotaci i la construcci de capelles i altars a lesglsia parroquial,
per tamb la presncia doratoris domstics ja en els segles XVI i XVII.
Es tracta dubicaci. El lloc que socupa a lesglsia parroquial reec-
teix lespai que socupa dins el conjunt dels habitants de la parrquia
i la universitat en la mesura que aquest lloc s reconegut i raticat
pels altres. La geograa a lesglsia parroquial reecteix la jerarquia
social de la societat rural.
En tractar-se de demostracions externes s on trobarem, tamb,
els conictes i els enfrontaments entre els que fan acte ostentori del seu
estatus i els que defensaran la pluralitat i, si no, la manifestaci que
aquests llocs preferents han de ser ocupats per les autoritats emanades
de la parrquia, els obrers, o de la universitat, els cnsols i jurats. Tor-
nem a trobar el conicte. No sols contra els elements externs, tamb
entre els elements interns.
LOBRA PARROQUIAL
Lobra s la instituci en la qual es concreta la participaci plural
dels laics en ladministraci de la parrquia i que, de vegades, en les
petites parrquies, podia esdevenir, com veurem en el cas de Pau (comtat
dEmpries), el nucli a travs del qual sarticulava la representaci de
la universitat. Una instituci reduda a poques persones, per que t
una funci bsica: assegurar el culte parroquial, ja que daquesta insti-
tuci en depn el manteniment de la nau parroquial i tamb, en alguns
llocs, de les campanes, si s que no shaur dencarregar de dirigir i
supervisar les obres de nova construcci de lesglsia o dembelliment
amb lencarregament daltars o retaules dacord amb el programa de
la Contrareforma. s clar que aquesta instituci tindr un migrat
pressupost si ho comparem amb els tamb escassos ingressos de la
universitat, que far que sovint hi hagi transvasaments de cabals de
la universitat a lobra o al revs.
Fonts documentals
A dintentar de no repetir all que, de manera general i espe-
cialment per al segle XVIII, ja sha escrit sobre aquesta instituci,
2
sha
utilitzat material indit per tal de circumscriure lactuaci dels obrers
en el marc limitat del perode concret de 1500 a 1730. El perode s
de canvis i, en conseqncia, tamb de reticncies a les noves imposi-
cions contrareformistes. A travs de lobra es poden estudiar aquestes
situacions. Les fonts utilitzades per a fer-ho bsicament sn tres:
1. Un llibre de les rendes de totes les institucions eclesistiques
del bisbat de Girona confeccionat el 1444.
3
Es tracta dun imponent
2. Des dels plantejaments sociolgics de Gabriel LE BRAS, Lglise et le village.
Pars: Flammarion, 1976, p. 155-159, que hem conegut grcies a Joaquim M. Puigvert,
ns als histrics de J. P. GUTTON, Villages du Lyonnais sous la monarchie (XVI-XVIII sicles),
Presses Universitaires de Lyon, 1978, p. 74-80 i La sociabilit villageoise dans lancienne
France. Pars: Hachette, 1979, p. 206-217; o de C. RUSSO, Chiesa e comunit nella diocesi
di Napoli tra cinque e settecento. Npols: Guida editori, 1984, p. 221-300. Per Catalunya,
els plantejaments generals de A. PLADEVALL, J. M. PONS GURI, Particularismes catalans
en els costumaris dels segles XIII-XVIII, II Congrs Litrgic de Montserrat, III, Montserrat,
1967, p. 134-136, i la recent sntesi de J. BADA, La xarxa eclesistica, E. SERRA, X. TOR-
RES (dirs.), Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII, Histria. Poltica, Societat i
Cultura dels Pasos Catalans, 4. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997, p. 198-212. Pel
bisbat de Girona, els treballs de Joaquim M. PUIGVERT, Una parrquia catalana del se-
gle XVIII a travs de la seva consueta (Riudellots de la Selva). Barcelona: Fundaci Salvador
Vives Casajuana, 1986, p. 94-99; Parrquia, rector i comunitat pagesa, LAven, 115,
(1988), p. 44-50; Parrquia i societat rural a la Catalunya dantic rgim. Lexemple de
Riudellots de la Selva, Recerques, 20 (1988), p. 175-180; La parrquia rural a Catalunya
(segles XVIII-XIX, bisbat de Girona...), 1990, p. 82-86 i el captol I: Lobreria o les bases
materials de cohesi; Les obreries parroquials i la pagesia benestant. La dicesi de
Girona, segles XVIII-XIX, dins R. CONGOST, L. TO (eds.), Homes, masos, histria... Sn
especialment interessants, daltra banda, les referncies que de lobra parroquial trobem
en les monograes de parrquies publicades a la Collecci Sant Feliu per Josep M.
MARQUS, La parrquia dAvinyonet. Figueres: Ajuntament dAvinyonet, 1991, p. 13-16; La
parrquia de Siurana. Girona: Collegi Pblic El Serrat de Siurana, 1993, p. 36-37, La par-
rquia de Celr. Celr: Ajuntament de Celr, 1993, p. 13-36; LEsglsia de Navata, par-
rquia de Sant Pere de Navata. Girona: Parrquia de Sant Pere de Navata, 1996, p. 13-
14; Fornells: Lesglsia i lEsglsia. Sant Cugat de Fornells: Parrquia de Sant Cugat de
Fornells, 1996, p. 59-62.
3. ADG. 4.2.3. Liber denuntiationum (1444). Shi avaluen, com diu larxiver Jo-
sep M. Marqus a lndex que en va confeccionar, ingressos i despeses de benecis, i
prebendes de la clerecia regular i secular, aix com tamb de moltes obres parroquials.
El llibre cont 898 folis. Agram a larxiver Josep M. Marqus que ens dons a conixer
aquest volum i que ens nhagus facilitat la consulta.
volum on sn presentades totes les rendes del clergat regular i secular,
del qual noms sha fet s de les rendes de lobra parroquial: en total
disposem de la renda de lobra de dues-centes quaranta parrquies,
no hi sn totes, per la quantitat s sucientment representativa del
conjunt del bisbat. Els obrers declaren que lobra disposa descassos
recursos i descriuen quines sn les seves obligacions. La migradesa
dingressos pot obeir a diferents raons. Perqu la parrquia no en t,
ja que en aquell moment lobra parroquial estava totalment deslligada
de la sagristia o la mongia, institucions regentades per un eclesistic,
o perqu, en tractar-se dun cens efectuat des del bisbat a partir del
qual shavia dimposar un subsidi, pot portar a ocultacions que no han
de ser negligides.
2. La visita pastoral encarregada pel bisbe Arvalo de Zuazo el 1606,
la sisena del seu mandat,
4
la porta a terme J. Gonzlez de Arellano.
5

A prcticament cinquanta anys del concili de Trento, la visita pastoral
pot ser clarament indicativa de per on van les noves directrius, qu
pretenen i quin s el ress que han tingut.
6
En total shan analitzat els
manaments de les visites de tres-centes quaranta-vuit parrquies. Seria
interessant i illustratiu de fer un s ms continuat i dinmic daques-
ta font a danalitzar la difusi de les directius sinodals en relaci
amb lobra parroquial. Lobjectiu, en usar aquesta font, queda limitat
a lanlisi de lobra parroquial en aquest moment concret. Sobretot,
sestudien els manaments que el visitador deixa escrits referents a lobra:
aix es poden analitzar les directrius sortides de lautoritat episcopal,
el grau de compliment per part dels obrers, les prctiques habituals i
sobretot quines eren les funcions en lorganigrama parroquial. Daltra
banda, aquesta visita coincideix amb lestampaci de la compilaci de
les constitucions sinodals gironines per manament del bisbe Arvalo de
Zuazo, el ttol 12 de la qual est dedicada a De operariis et bacineriis,
amb nou captols destinats a lobra, tres de 1603, del snode presidit
4. ADG. Visita Pastoral 78 i 79.
5. A partir dels manuals daquests anys sabem que era prevere, procedent de
Pamplona, llicenciat en drets, procurador general del bisbe el 1600, moment a partir del
qual obt diferents benecis al bisbat de Girona: el beneci de Sant Antoni de Cor
(1600), el de Sant Pere Mrtir de Camprodon (1600), el de Sant Joan de Peralada (1601),
fa procures a Segvia i Matar per acceptar collacions de benecis (1601), obt el be-
neci de la capella del palau episcopal de Girona (1602), recaptador dels comptes de la
mitra (1602), el 1605 s cambrer dUll i procurador general de la jurisdicci episcopal.
Forma part del seguici dArvalo de Zuazo.
6. Vid. J. M. PUIGVERT (ed.), L. MONJAS, X. SOLA, E. PEREA, Les visites pastorals.
Dels orgens medievals a lpoca contempornia. Girona: CCG edicions/Associaci dHis-
tria Rural de les comarques gironines/Centre de Recerca dHistria Rural (ILCC-secci
Vicens Vives) de la Universitat de Girona, 2003, p. 32-35.
pel mateix bisbe Arvalo de Zuazo, a ms daltres disposicions que
afecten directament lobra i els obrers
7
(per exemple, els captols 6 i 7
del ttol I). Hi havia, per tant, unes disposicions legals que obligaven
els obrers al seu compliment, de lomissi o lacceptaci sen poden
fer algunes lectures.
3. Els llibres dobra de diferents parrquies del bisbat de Girona
permetran dobtenir el contrapunt a la visi ms general i esttica que
possibiliten les dues fonts anteriors. Shan buidat exhaustivament pels
segles XVI i XVII els llibres dobra de les parrquies que proporciona-
ven una srie continuada, Calabuig, Cor, Orfes, Porqueres i Rupi, i
shan examinat aspectes concrets dels llibres de les obreries de Cass
de Pelrs, Fellines, Madremanya i Sant Vicen de Cams.
8
Es corre
el risc, per, de veure limitat el camp dobservaci. No obstant aix,
atribuble a tota font micro, la informaci que dna permet de cons-
tatar no poques continutats i canvis. Bsicament, lanlisi daquesta
documentaci permet estudiar els mecanismes delecci, la nmina dels
obrers,

la manifestaci dels ingressos i despeses anuals, i la denici
dels comptes davant els obrers entrants amb, o sense, la presncia del
rector o sagrist.
9
Al costat daquestes informacions continuades i gai-
reb seriades, els llibres dobra tamb assenten fets signicatius i
singulars pel devenir de lobreria i de la parrquia.
A partir daquestes fonts heterognies, hi ha una srie de possi-
bles constatacions sobre lobreria dels segles XVI i XVII: abans i desprs
del concili de Trento, el qual no va fer res ms que institucionalitzar,
de manera regulada, la participaci dels laics en la vida parroquial.
10

7. Constitutionum synodalium Gerundensium. Libri quinque. Compilatae aedi-
tae et in ordinem redactae sub Francisco Arevalo de uao episcopo Gerundem de Regio
Consilio, anno MNDCVI, p. 81-85. En la relaci de les parrquies del bisbat de Girona
dna un total de 350, distribudes de la segent manera: 99 a lardiaconat de Girona,
108 al de Besal, 79 al de lEmpord i 64 al de la Selva, f. 4r-11r.
8. ADG. 6. Arxius parroquials dipositats.
9. Joaquim M. Puigvert ha dit, sobre les possibilitats daquesta font, que Els
llibres dobra poden oferir un gran inters per estudiar les relacions dels laics amb la
parrquia; permeten veure el sistema delecci dobrers, aix com qui era que ocupa-
va aquest crrec i la seva categoria scio-professional; a travs dells hom pot tamb
estudiar ladministraci de la instituci de lobra, ja que sesmenten els guanys i la
procedncia i les despeses especicades anualment (Parrquia i societat rural a
la Catalunya de lAntic Rgim..., p. 177, nota 22). No fem res ms que estudiar per als
segles XVI i XVII algunes de les possibilitats apuntades.
10. Aquesta s una diferncia signicativa en relaci amb la dicesi de Npols
estudiada per C. Russo on les obreries, les mastrie, eren poc habituals abans del concili de
Trento i all on existien eren controlades pel govern municipal, C. RUSSO, Chiesa e comunit...,
p. 228-229. Pel que es desprn de lenquesta de 1444, lobreria era present en la prctica
totalitat del bisbat de Girona.
Les funcions de lobra
La seva principal funci consistia a proveir doli per a les llnties,
en especial la del Santssim,
11
i cera per als ciris i les candeles que
havien de ser subministrades al poble el dia de la Candelera. Tenir
provisions doli era bsic, per aquesta ra bona part dels censos eren
pagats en oli. El rector de Fellines, el 1761, deixar anotat en el llibre
de lobra que s un gran beneci a la iglsia no haver de comprar lo
oli per la llntia, en un clam per la prdua daquest ingrs, impres-
cindible per a la parrquia. A ms, hi havia altres funcions, entre les
quals tenir neta, condreta i ornamentada la nau del temple (desprs de
Trento, sens dubte, aquesta ornamentaci comportar nous retaules,
12

nous altars, i, en alguns casos, la pavimentaci total o parcial del
temple, la supervisi peridica de la teulada i, si cal, la reparaci) i
tamb lobligaci dhaver de proveir la roba (camises romanes, corpo-
rals, casulles, etc.) i els llibres imprescindibles per a la litrgia (hi ha
diferents manaments, que guren en la visita pastoral de 1606-1607,
referits a la compra dun missal rom modern a Vilallonga, Cor, Sant
Jordi Desvalls i Sant Pol de Mar).
13

Segons es desprn dels manaments de la visita de 1606-1607 que
afectaven les actuacions dels obrers, molt per sobre de les capelles i
altars laterals, trobem les disposicions relatives a actuacions encoma-
11. La visita pastoral de 1606-1607 disposar, a travs de diferents manaments,
la importncia de loli per a cremar: mentre en alguns casos el rector procurar de
mantenir la llntia encesa i si cal cremar ciris si no disposa doli (ADG: VP 78. Moll,
102r), lhabitual s que el visitador requereixi el pagament de censos doli (VP 78: Sant
Esteve de Llmena, 181v; VP 79: Llers, 39r i v; Sant Joan les Fonts: 52r) i imposi multes
per no pagar-los (VP 79: Puigpardines, 54r) o amenaci de traslladar el Santssim, fet que
suposava deixar de dir missa, a lesglsia parroquial (VP 78: Montb, 175r).
12. A lAlt Empord de trenta-sis retaules estudiats per E. Serna i J. Serra entre
1620-1700, les obreries parroquials guren com a comitents en set casos entre 1620 i
1650 i en quatre durant la segona meitat del segle. S. SERNA, J. SERRA, Retaules i re-
taulistes de lAlt Empord (1650-1700), AIEE, 30 (1997), p. 297-333 i Aproximaci a
lestudi dalguns retaules altempordanesos (1620-1650), AIEE, 32 (1999).
13. Sobre la cronologia de la introducci del nou missal rom a Catalunya,
H. KAMEN, Cambio cultural en la sociedad del Siglo de Oro. Catalua y Castilla, siglos XVI-XVII.
Madrid: S. XXI, 1998, p. 86-94. La reticncia a la introducci del nou missal a la dicesi
de Girona lexplica, en part, pel fet que sacabava de fer una recent edici del missal vell,
la qual cosa no devia ser certa quan el 30 de juny de 1607 el bisbe adreava un edicte
a totes les parrquies on manava als obrers de comprar el ritual reformat dacord amb
el disposat en el snode de 1605, especicant que es trobava imprs i relligat a casa de
Joan Iglsias, llibreter de Girona, en el termini de dos mesos. Ledicte encarregava als
preveres que en el termini dels dos mesos xats administressin els sagraments a vostres
parrochians ab lo dit ordinari nou y de aquell useu ab tots los dems actes tocants al
exercici de cura de nimas (ADG. U-313, f. 105r-v).
nades als obrers sobre laltar major (58), la majoria dels manaments
fan referncia a lara: canviar-la (4), encastar-la (17), per tamb a
lobligaci de disposar dun cobertor de cuiro (11) o un plit de gua-
damassil (8),
14
a ms de les tovalles (8) o de posar-hi una peanya (8),
les altres mencions fan referncia a la pintura de laltar i a la pavi-
mentaci del davant. Dues vegades, a les parrquies de Sant Dalmai
i Oliveda, sencarrega als obrers de canviar de lloc laltar major. En
general, les principals disposicions encomanades als obrers feien refe-
rncia a les necessitats derivades del subministrament dels sagraments,
refermats desprs de Trento:
15
en primer lloc, les referncies al sagrari
(43), sobretot de cobrir-lo amb un pavellonet i de folrar-lo o cobrir-lo
amb una cortina, sol especicar-se de tafet; a les fonts baptismals
(33), que hauran de ser folrades amb un cobertor, sovint sespecica
de cuir, i disposar de pany, per tamb hauran de ser traslladades a
linterior de la nau (la Bisbal); al confessionari (22), des de lobligaci
de construir-ne (10) al fet, ms habitual, de disposar duna reixa de
llaut foradada (12) i, si b pot afectar diferents sagraments, tamb
hi ha un nombre important de referncies a les crismeres (36) que
contenen els olis sagrats, els manaments obliguen a comprar-ne, ado-
bar-les o simplement netejar-les.
s clar que, com a obrers, a ells pertocava tamb el manteniment
de la fbrica del temple, de ledici, i tamb les dependncies anne-
xes: el tancament del cementiri apareix com un manament recurrent
en les disposicions del visitador episcopal de 1606 (hi ha un total de
cinquanta-dues referncies). La tardana en la construcci de la tanca
(la trenta passa) explica, tamb, que aquest era un espai comunitari:
16

14. A les parrquies de muntanya, el guadamassil tamb s mencionat per cobrir
les piques i els altars, X. SOL, La reforma catlica a la muntanya catalana a travs de
les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), tesi doctoral, departament
de geograa, histria i histria de lart de la Universitat de Girona, 2005, p. 215, 232-
243, que ha estat publicada, La reforma catlica a la muntanya catalana. Els bisbats de
Girona i Vic (1587-1800). Girona: AHR, CRHR (IRH) de la UdG, Documenta Universitria,
2008; les referncies es fan a la tesi. La indstria del cuir artstic prolifer a Catalunya
en els anys nals del XVI i principis del XVII, la demanda seria especialment important
per part de les parrquies, A. GARCA ESPUCHE, Un siglo decisivo. Barcelona y Catalua,
1550-1640..., p. 170-171.
15. H. KAMEN, Cambio cultural..., p. 107 i s.
16. Vegeu J. M. PUIGVERT, La parrquia rural a Catalunya..., p. 444-450, i especi-
alment quan diu que aquest mur de separaci expressa materialment lesfor eclesistic
contrareformstic en desprofanitzar la parrquia, p. 447. A. Torre, referint-se al Pie-
mont, ho ha vist en el procs de delimitaci de la jurisdicci parroquial, en un procs
dextensi de la parroquialitzaci que topar amb el carcter pblic del cementiri (Il
consumo di devozioni. Religione e comunit nelle campagne dellAncien Rgime. Vencia:
Marsilio editori, 1995, p. 17). A Frana, les disposicions sinodals daten dels anys nals
on se celebraven assemblees del com o es reunien per a nomenar
els obrers Cams, 1520,
17
on era estesa la roba Massanet de
Cabrenys, Tortell, 1606, ns i tot on anava a pasturar lliurement el
bestiar Moll, Tregur, per ex., 1606, si s que les herbes no eren
arrendades per la mateixa obreria Sant Miquel de Campmajor, 1444,
a Cor, durant els segles XVI i XVII apareixen referncies en els llibres
de comptes de lobra a petites entrades per les herbes del cementi-
ri o la universitat. En alguns llocs, els obrers seran els encarregats
dimpedir els usos tradicionals i actuaran en qualitat de bander amb
imposici de pena de ban de 5 sous per a lobra als que estenguin
roba o que hi treballin (Tortell), o als propietaris de bestiar que hi
entri (Moll, Tregur).
18
En un altre ordre de coses, pertocava a lobra de proveir de
cordes
19
per les campanes: all on hi ha sagrist, les cordes toquen a
lobra i les campanes al sagrist (Centenys, 1606). Per la construcci
de noves campanes, element dintegraci de tots els habitants del lloc,
era una tasca que era traspassada a lassemblea dels vens (Orfes,
1696),
20
a la universitat, de la mateixa manera que la construcci de
noves esglsies o, amb diferncies entre les parrquies, en lencrrec
de retaules,
21
ats que en aix la participaci de particulars i de la
universitat hi s ben freqent.
22
Sovint, en la construcci de nous
del segle XVI, A. CABANTOUS, Entre ftes et clochers. Profane et sacr dans lEurope moderne,
XVII
e
-XVII
e
sicle. Pars: Fayard, 2002, p. 158.
17. A Monells, en el segle XVIII, el dia de Pasqua els obrers passaven comptes
en lo sementiri del rebut y pagat de lo que ha administrat del obra en tot aquell any
i, una vegada passats comptes, com deixa escrit el rector a la consueta al ltim de la
denici posar que tal obrer elegeix per obrer del segent any a fulano de tal (ADG.
Consueta de Monells, f. 25v i 26r).
18. ADG. VP. 78 (1606), f. 76r-v, 102v i 104v.
19. El 1444, per posar alguns exemples, els obrers esmenten aquestes obligaci-
ons en les parrquies segents: Riudarenes, f. 553v; Mollet, f. 569r; Sant Andreu Salou,
f. 589v-590r; Cor, f. 609v-610r; Bordils, f. 623r i v; Borrass, f. 625v; Fla, 628v;
Fonolleres, 630r...
20. Els obrers anoten que se ha concordat de fer la campana, tenint ells lo con-
sentiment de tot lo lloch... (ADG. 6. Arxius incorporats. Orfes, obra, 1635-1730, f. 85r).
21. J. M. MARQUS, Comitents i documentaci de lart desglsia al bisbat de
Girona, s. XVI, J. BOSCH, J. GARRIGA (dir.), De Flandes a Itlia. El canvi de model en la
pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, catleg de lexposici del Museu dArt
de Girona, 1998, p. 23-29. Tamb E. SERNA, J. SERRA, Retaules i retaulistes....
22. A Porqueres, el 1594 els obrers reben la creu dargent que havien encarregat
ab voluntat de la major part de la parrquia, la qual s pagada amb diners procedents
del ciri dels estrangers, del ciri dels fadrins i de les dones i de lobra (ADG. 6. Arxius
incorporats. Porqueres, obra 1561-1727, f. 30v-32v). A Calabuig, a ms de la participaci
de la senyora del lloc, Marianna dArmengol, que el 1631 paga la pintura del retaula de
Sant Isidre, sn els jurats els que sencarreguen dimposar un tall, el 1634, per fer pintar
temples, la parrquia aconseguir llicncies episcopals per poder tre-
ballar en diumenge (Lloret, 1542; Sant Feliu de Guxols, 1591; Cada-
qus, 1616; Navata, 1638), per tamb per destinar-hi una part del
delme.
Lelecci dobrers
Anualment
23
eren elegits dos obrers, seguint les disposicions de la
constituci sinodal de 1336 Quolibet anno eligantur operarii in ecclesiis
parrochialibus (que siguin un o tres s poc probable en les petites
parrquies del bisbat de Girona),
24
els quals es feien crrec de sub-
ministrar el ms imprescindible per a la litrgia i la conservaci del
temple. Lelecci es fa davant la ms partida de la parrquia o, en
una altra expressi referida al consentiment comunitari, ab voluntat
de la ms part de la parrquia, expressions que es repeteixen en el
llibre dobra de Porqueres. En cas que lelecci es faci per cooptaci,
que s la frmula ms habitual durant els segles XVI i XVII, i lobrer

el retaula del Roser, els diners del qual, juntament amb els de lobra i dun captiri fet
pel rector, arriben a les 20 lliures necessries (ADG. 6. Arxius incorporats. Calabuig, obra
1612-1832). A Cor, el 1706 intervenen el prevere, el sagrist, els obrers, els cnsols i els
consellers a lhora de concertar la fabricaci de la capella dels quatre mrtirs. El 1708,
quan donen a preu fet lescala del cor, hi intervenen el sagrist, el consell estret de la
universitat i els obrers (ADG. 6. Arxius incorporats. Cor, obra 1590-1719). En aquests
casos sembla que es manifesta una representaci dels dos comuns, la universitat duna
banda, i lobra i el rector de laltra.
23. s poc corrent que lelecci es faci cada dos anys. El cas de lobra de Talaix
s lnica en qu el visitador episcopal, el 1606, disposa que de dos en dos anys se fassa
electi de obrs y bassins de nimes y de altres bassins, noms una altra vegada, s
el cas de Porreres, en el transcurs daquesta visita, sadmet la possibilitat que al cap de
lany puguin ser raticats en el crrec per ser pochs los qui pugan administrar dit crrec
de obrer (ADG. VP. 78, f. 100v i 110r). Lhabitual s el que havia disposat el visitador
lany 1604 a Cor i que deix apuntat en el llibre de lobra per evitar els problemes
que es donaven en lelecci dels obrers, ja que havem vist y ents en moltes isglsies
del present bisbat haver-y algunes discencions y controvrsies acerca de les elecions de
obrers y bassiners y negligncia en cobrar les rendes de les iglsies, per tant, desijant
obviar semblans inconvenients y provehir de remey oport, ab tenor del present edicte
y manament ordenam y manam que cada any en la present yglsia se fassa electi de
obrs y bassiners conforrme de antigua y loable consuetut se ha costumat fer... (ADG.
6. Arxius incorporats. Cor, obra 1590-1719, f. 27r).
24. A Avinyonet, per acabar amb les diferncies entre els dos obrers, el bisbe
Taberner va disposar el 1700 que noms nhi hagus un, situaci que es va mantenir ns
1704 (J. M. MARQUS, La parrquia dAvinyonet..., p. 15). Tres obrers guren, el 1444, a
Celr (J. M. MARQUS, La parrquia de Celr..., p. 15). Per al Lyonnais, Gutton parla de
la varietat dobrers: selon les paroisses et dans une mme paroisse, selon les poques, il
y a un ou plusieurs marguilliers, J. P. GUTTON, Villages du Lyonnais..., p. 75.
sortint no hi sigui present o no proposi ning, ser el conjunt de la
parrquia lencarregat delegir el nou obrer.
25

En acabar el mandat, com es diu a Calabuig, els obrers sortints
demanan perd a Du primerament y desprs a tots vosaltres si no
avian ben allegit y fet lo a ells encomanat lo any passat. Ms enll
de les frmules rituals en lelecci, aquestes paraules mostren el ne-
cessari consentiment de la parrquia en lelecci dels nous obrers i
posen de manifest que s al conjunt de la parrquia, o a travs dels
seus representants, a qui es deu el crrec.
En tots els manaments de la visita pastoral de 1606-1607, sempre
es fa referncia a lelecci de dos obrers i a lobservaci daquest costum,
i tamb es far expressa menci a lobligaci dels obrers a acceptar el
crrec
26
per al qual han estat escollits amb les obligacions de recap-
tar els censos i les almoines de la parrquia. En cas de no fer-ho, el
visitador especicar que els bns dels obrers haurien de fer-se crrec
dall no cobrat.
27
Sovint, el visitador disposar lobligaci danotar les
entrades i sortides en el llibre de lobra, que servia per controlar els
obrers i lencrrec efectuat, per tamb per tenir constncia documental
del cobrament de les rendes per, si era necessari, reclamar-les en cas
dhaver deixat de cobrar-les.
Els obrers eren escollits de manera diferent depenent de les po-
blacions i les poques. En un principi, segons han plantejat Pladevall
i Pons Guri a partir de les traces que aquesta prctica ha deixat a les
consuetes parroquials,
28
la instituci de lobreria, com passa a linici de
la universitat, elegeix els obrers amb la frmula a ms veus. Aquesta
manera desapareix, sense que de moment sen pugui precisar la cro-
nologia, i sobta, durant els segles XVI i XVII, pel sistema de cooptaci:
25. Aquesta situaci s documentada a Calabuig en lelecci de lobrer segon
el 1677 quan Miquel Geli, masover del mas Xicola, refusa delegir el successor. En el
llibre de lobra sanota: Per absncia y no trobar-se as lo dalt dit Geli per elegir obrer
segon, ni voler-ne elegir, ni anomenar, se ha anomenat y elegit de consentiment de tots
ha Antoni Billoch (ADG. 6. Arxius incorporats. Calabuig: obra, 1612-1832).
26. Encontinent seran elegits accepten y exercesquen lo oci de obrer o baci-
ner, sots pena de entredit personal, y mana als curats, sots pena de tres lliures, nols
admete in divinis que primer no hagen hobet, aix gura en el manament als obrers
de Verges (ADG. VP. 79, 11r).
27. Ben taxatiu s el manament fet a Saus: tem, mana y obliga dit senyor
visitador als obrs qui vuy sn y per temps seran ajau de rebre tots los dins, oli y
dems cosas que pertanyen a la dita obra dins del any de llur administraci y que, si
nols cobraran y llevaran, sia per llur compte tostemps que aparaxar que no an fetas
las degudas diligntias y ass se observe y guarde sots pena de excomuni y que loli
se pague conforme la tatxa y llevador de la obra (ADG. VP 78, f. 147r i v).
28. A. PLADEVALL, J. M. PONS GURI, Particularismes catalans..., p. 135-136.
lobrer primer tria lobrer primer, lobrer segon, lobrer segon. En el
segle XVIII es produiria, segons aquesta hiptesi, lintervencionisme en
lelecci dels obrers per part de lajuntament de regidors o/i del rector.
29

La prctica en lelecci dels obrers, durant els segles XVI i XVII, s
ben diferent del que deixar escrit el rector en la consueta de Vilaro-
bau durant el segle XVIII, la transcrivim per mostrar una situaci ben
distinta a la que trobem en aquestes obreries:
Primo, s costum que lo rector en lo primer dia del any elegeig
y anomina pobordres o administradors de las administracions
de la iglsia de Vilarrobau. No est obligat a puplicar y acceptar
lo que los pobordres vells volan, si solament aquell o aquells
que li apar al rector convenients a la bona servitut de la iglsia.
Pere Amer, treballador, era obrer en lo any 1773 y volia que jo,
rector, en lo primer dia del any 1774 anomens obrer a Salvador
Mediny, pags del mateix lloch, y jo, rector, no ho volgu perqu
no era convenient a los drets de la obra de la iglsia y pupliqu
administrador o obrer a Babtista Vilar, treballador.
30
Hi haur, per, excepcions a aquesta hiptesi general, a Cor i
a Rupi, durant els segles XVI i XVII, els obrers seran escollits des del
govern de la universitat.
31
Lobra de Rupi presenta unes caractersti-
ques concretes, els jurats sortints esdevenen obrers o sn nomenats pel
29. Ms complexa s lelecci dels obrers en parrquies on hi ha una comunitat
de preveres, com s el cas de Sant Vicen de Besal, en la qual durant el segle XVIII
lelecci passa pel consentiment de la comunitat de preveres i la universitat, X. SOL,
Convocada y congregada la reverent comunitat.... Sant Vicen de Besal a lpoca
moderna (ss. XVI-XIX). La parrquia, la comunitat de preveres, les congregacions, dins J.
COLOMER et al., La parrquia de Sant Vicen, un eix religis, social i artstic en la histria
de Besal. Olot: Ajuntament de Besal/Diputaci de Girona, 2008, p. 163-164.
30. ADG. 6. Arxius incorporats. Vilarobau: consueta de Vilarobau i Sant Toms,
f. 2. Per a la dicesi de Npols, C. Russo ha constatat un augment de la participaci del
rector en lelecci dels obrers entre nals del XVII i comenament del XVIII, per tamb
ha trobat que la frmula habitual delecci era la cooptaci, que coexistia amb altres
maneres, C. RUSSO, Chiesa e comunit..., p. 233-237 i 242. La consueta de Riudellots, de
1763, apunta en aquesta mateixa lnia: lelecci s feta pels obrers vells, per sespecica
ab concurrncia y aprobaci del sacrist, J. M. PUIGVERT, Una parrquia catalana del
segle XVIII..., p. 94-95 i 219. A Monells, el diumenge de Rams, segons es diu a la consueta
escrita el 1726, se ajustan los regidors, batlla y rector en la sacristia y ab consentiment
de tots selegeixen obrers i baciners (ADG. 6. Arxius incorporats. Monells, consueta).
Vid., pel segle XVIII, J. M. PUIGVERT, Esglsia, territori i sociabilitat, constata el creixent
intervencionisme dels rectors en lelecci dels obrers, p. 153.
31. Lelecci dobrers era molt variada a les parrquies de muntanya, A cap de
les nostres parrquies hi interv per res el govern municipal, per hi ha parrquies on
la presentaci la disposaven el batlle o regidors, i lacceptaci nal el rector, X. SOL,
La reforma catlica a la muntanya catalana, p. 706.
consell de la universitat, no es pot saber la frmula emprada a partir
dels llibres de lobra, amb una excepci durant el perode 1686-1691.
El consell de la universitat disposa el 1686 que els obrers restin dos
anys en el crrec, per amb la renovaci anual dun per tal que hi hagi
continutat i que lobrer vell doni comptes a lobrer entrant, de manera
pblica, en accedir al crrec en presncia dels jurats, el rector y de
molts altres; el 1691, per, a Rupi, es tornar als crrecs anuals.
32

TAULA 80
La participaci a lobreria parroquial, s. XVI-XVII
33
Parrquies Nombre
dobrers
33
Noms
diferents
Famlies
diferents
Focs laics
el 1553
Calabuig 1521/1595 116 33 12 10
Calabuig 1612/1659 96 27 18 10
Cor 1590-1708 199 93 54 47
Orfes 1635/1674 70 30 26 19
Porqueres 1561/1714 283 114 57 21
Rupi 1579/1613 116 59 36 41
Rupi 1682/1703 44 27 22 41
Font. ADG. 6. Arxius incorporats.
Tot i la cooptaci, sistema descollir els obrers que ha estat do-
cumentat a bastament en els llibres de lobra de Calabuig, Cass de
Pelrs, Fellines, Madremanya i Porqueres, que podia fer pensar en la
continutat de les mateixes persones, la realitat, tal com apareix en
aquests llibres, ofereix una visi diferent. Saprecia una renovaci anual
dels crrecs, hi ha pagesos de mas, els que ms paguen en censos a
lobra, que escullen masovers acabats darribar a la parrquia, sense
que es puguin apreciar continutats que trenquin aquesta imatge de
renovaci i de rotaci. Imatge que tamb es mant en els casos de par-
rquies en qu lelecci dels obrers es fa des de la universitat. El qua-
dre permet una primera aproximaci a la rotaci en el crrec de les
persones que integren les respectives parrquies. Mentre de mitjana a
Cor una persona ser escollida obrer 2,14 vegades i a Rupi 1,97 i
1,63, a Orfes ho ser 2,33, a Porqueres 2,48 i a Calabuig, 3,51 i 3,55.
32. ADG. 6. Rupi: Obra, comptes 1579-1703.
33. Tot i que noms sescullen dos obrers per any, els nombres imparells de
la columna nombre dobrers obeeixen al fet que per a algun any noms hi ha escrit
el nom dun obrer, ats que no sempre apareix el nomenament, sin el nom dels que
intervenen en la denici dels comptes.
Sha de destacar el fet que a les parrquies ms poblades, Cor i Rupi,
disminueix la relaci. El major nombre dintegrants de la parrquia
explica aquesta situaci, a la qual sha dafegir el fet que en les dues
ms poblades els obrers siguin escollits per la universitat, mentre a les
altres tres sn cooptats al crrec. Ms endavant es tornar a analitzar,
amb ms detall, aquest aspecte. Per, una primera aportaci ja es pot
fer: la totalitat dels caps de casa de la parrquia seran obrers, sense
que aquest crrec quedi limitat a unes cases en concret. La rotaci s
una realitat habitual en aquestes obreries durant els segles XVI i XVII.
Quant a laccs de les famlies a lobreria parroquial, en el cas
de Calabuig (1521/1595), noms dotze famlies es relleven en el crrec
de deu que guren en el fogatge de 1553. Per la situaci queda ms
limitada en el cas de Rupi, amb menys famlies que les que consten
en el fogatge de 1553: cada famlia accediria a lobreria de dos a tres
vegades, mentre que a Calabuig sarriba a 9,67 vegades. Sn els dos
extrems de la mostra. Amb lexcepci dOrfes, les dues parrquies ms
poblades, Cor i Rupi, que sn les que escullen els obrers des de la
universitat, presenten una menor concentraci del crrec per famlies.
A partir daquestes dades es pot dir que la diferent forma delec-
ci dels obrers, sigui pel sistema de cooptaci o per lelecci des de la
universitat (que pot ser pel sistema dinsaculaci
34
o ser nomenats pels
jurats o cnsols, o, el que s ms habitual, entrar en el crrec dobrer
en sortir del de jurat o cnsol), no implica diferncies signicatives en
laccs al crrec dobrer. El condicionant que suposar diferncies entre
les parrquies prov, a partir daquestes dades, del nombre de focs.
34. Els llibres dobra consultats no especiquen la forma delecci i, noms
una vegada, en la visita pastoral de 1606-1607 trobem la referncia expressa al fet que
el visitador prohibeix lelecci pel sistema de rodolins dels baciners de les nimes de
Calella. Largument s que el crrec pugui recaure en persones poc capacitades: tem,
per quant sa senyoria est informat que per traures a rodolins los baciners de les ni-
mes de la present isglsia algunes vegades cau la port a algunes persones que no poden
administrar ni aportar b dit bass, mana que de aqu al devant los dits baciners de
nimes sien elegits per lo rector, jurats y obrers de la dita isglsia a ms veus, ax que
nos trague ms a rodolins, sots pena de entredit personal (VP. 79, f. 95r i v). Altres
vegades el manament del visitador fa referncia expressa a la presncia del rector (VP.
79, f. 128v-129r: Fontcoberta) en lelecci dels obrers, en aquest cas hi ha tamb jurats
i obrers. La cooptaci era la frmula habitual, lestrany, com dir J. M. Marqus, s
lelecci pel sistema insaculatori que ha documentat a Aiguaviva el 1600, (Comitents
i documentaci de lart..., p. 25 i 29). Pel segle XVII, en el bisbat de Vic, a partir de
lanlisi de quatre consuetes shan trobat dos casos de sorteig, un de cooptaci i un de
nomenament per part del rector (V. GIRBAU, Vida parroquial a la Plana de Vic a nals
del segle XVII, Analecta Sacra Tarraconensia, 67/2, (1994), p. 347-348).
Els obrers
Els obrers dels segles XVI i XVII, en les petites parrquies del bisbat
de Girona, es relleven en el crrec anualment, amb algunes excepcions
derivades de qestions internes de la parrquia o de les adversitats
provocades, sovint, per fets bllics (hi haur continutat dels mateixos
obrers a Porqueres entre 1693 i 1697, 1711-1712).
TAULA 81
Accs a loci dobrer, s. XVI-XVII
Calabuig Cor Orfes Porqueres Rupi
1521/1595 1612/1659 1579/1636 1682/1703
1 vegada 10 13 41 12 49 32 16
2 vegades 6 0 23 9 29 11 5
3 vegades 9 4 14 3 10 6 6
4 vegades 2 3 10 2 11 7 0
5 vegades 2 3 3 1 4 2 0
6 vegades 0 0 0 3 5 1 0
7 vegades 0 0 1 0 2 0 0
8 vegades 5 0 1 0 1 0 0
9 vegades 1 0 0 0 1 0 0
10 o ms 0 4 0 0 2 0 0
Total 33 27 93 30 114 59 27
A Cor, per exemple, els obrers repetiran en el crrec vuit ve-
gades, tot i que hi hagus un mandat exprs del visitador episcopal
de l11 de novembre de 1604 en el qual sordenava que cada any en
la present yglsia se fassa electi de obrs y bassiners conforme de
antigua y loable consuetut se ha costumat fer:
35
havien repetit en
el crrec els anys 1591-1592, 1595-1596 i ho tornarien a fer els anys
1605-1606, 1609-1610, 1611-1612, 1621-1622, 1641-1642 i 1666-1667.
O potser la repetici en el crrec, just desprs que el visitador hagus
disposat el contrari, es pugui entendre com una manera de demostrar
la independncia de la universitat, que s la que elegeix els obrers, de
les disposicions exteriors, en aquest cas del bisbe? Caldria disposar de
ms elements per entendre aquesta decisi.
s important el nombre de persones que hi accedeixen, per
tamb ho s el fet que repeteixin en el crrec. Sens dubte, hi ha molts
condicionants a lhora dexplicar la situaci que porta algunes perso-
nes a les petites parrquies a accedir-hi ms de cinc o sis vegades: la
35. ADG. Arxius incorporats. Cor, obra 1590-1719, f. 27r.
manca de disponibilitat dels altres, al costat duna poc habitual llarga
longetivitat pot explicar-ho. El cas de Calabuig s ben representatiu:
cinc noms es repeteixen vuit vegades i un en nou, per un total de deu
focs el 1553. Es tracta de persones de les cases o masos que paguen
cens anual doli a lobra. Aquestes persones, com a mnim, varen ser
elegides dues vegades per decenni, i dues delles van repetir en el crrec
quatre anys seguits, de 1523 a 1526.
No s fcil esbrinar si nicament entren en la roda dels elegibles
aquells que paguen censos a lobra, sovint els masos: i en aix no hi
hauria diferncia en la possessi, ja siguin els senyors tils o els maso-
vers, aix es desprn de comparar els censos pagats els anys 1612-1615,
1654, 1673 i 1682-1689 i les vegades en qu han estat nomenats obrers
a Porqueres, on saprecia com saccedeix al crrec dobrer per cases. En
aquesta parrquia, el nomenament dobrer recau en un 73% en aques-
tes cases, el 27% restant es tractaria de masovers dalguna daquestes
cases, encara que poques vegades es precisi, o de menestrals-artesans
del lloc o de petites cases amb poca terra.
TAULA 82
Relaci de cases i oci dobrer a Porqueres, 1561-1714
Cens doli Cases Total dobrers de la casa
1 mallal Argelaguer 10+1
1 mallal Matamala 4+2
1 mallal Vilauba 3+4
1 copa o 4 quartons Llutir 16
1 copa o 4 quartons Torrentmal 13
1 copa o 4 quartons Vila 2
1 copa o 4 quartons Vilademont 5
3 quartons Matella 4
3 quartons Torra 5
2 quartons Brugada 11
2 quartons Caselles de Seriny
2 quartons Marqus 3
2 quartons Montalt 11
2 quartons Morgat 19+1
2 quartons Rovira 12
1,5 quartons Gerga de Pujarnol
1 quart Bartomeu 16
1 quart Ginabreda 16
1 quart Llandric 14
1 quart Port 26
1 quart Vilar 1
0,5 quartons Prat de Matams
Font. ADG. 6. Arxius incorporats. Porqueres, obra 1561-1727. El nombre que segueix el signe +
fa referncia a masovers de la casa.
Segons el quadre no sestableix una relaci directa entre les ca-
ses que paguen un cens ms alt i les que tenen ms nomenaments
dobrer. Cal destacar, per, que les cases que paguen un mallal doli
sn les que cediran lexplotaci de la terra a masoveria, amb la qual
cosa lestabilitat del masover podria incidir a lhora de ser elegit; dal-
tra banda, aquella en qu recauran ms nomenaments, la casa Port
que paga un quart, tindr un dels seus descendents en qualitat de
masover al castell de Porqueres, un cas de castell-casa forta esdevingut
mas pags, mentre roman en aquesta condici ser elegit tres vegades
pel crrec. Les cases amb ms nomenaments sn les que algun dels
seus membres ser nomenat ms de cinc vegades o b hi haur quatre
persones diferents que seran nomenades: s a dir, longevitat, que pot
comportar ascendncia sobre la parrquia i continutat generacional
masculina a la casa i el lloc.
Un altre element que corrobora que laccs al crrec es fa per
cases prov del fet que els nouvinguts, que en la documentaci aparei-
xen amb llies de la casa a la qual han accedit mitjanant matrimoni,
tamb entren en la roda dels crrecs, a poc a poc, per, desapareix el
seu cognom en beneci del nom de la casa.
Per casos puntuals dobreries, sembla que la participaci pot ser
oberta al conjunt de la poblaci durant els segles XVI i XVII, tot i que
hi pugui haver intents de reduir-la als senyors tils de masos, per
que no saprecia amb les fonts utilitzades. Aix, ser freqent que els
crrecs dobrer, sobretot en zones dhbitat dispers, un sigui reservat
als habitants de la cellera i laltre als pagesos de mas, encara que
aquests darrers siguin els nics que paguen censos a lobra (Avinyonet
de Puigvents),
36
o que en nuclis de dos agregats de poblaci hi hagi
un repartiment dobrers (Vilasacra i Palol, Cass de Pelrs i Planils,
Cams: un s de Sant Vicen i laltre de Sant Pau i Santa Magdalena,
a la parrquia de Borrass: un s de Borrass i laltre de Creixell).
37

Una altra realitat lofereix lobreria de Rupi on, de manera gaireb
sistemtica, sense, per, que sarribi a la paritat, un dels obrers s pags
i laltre menestral-artes: la qual cosa tant pot reectir la composici
36. J. M. MARQUS, La parrquia dAvinyonet..., p. 15. Tamb a Rupit, Sant Feliu
de Pallerols, sant Esteve de Bas i Vilanova de Sau, on hi ha un obrer de la vila i un
altre de pags, (X. SOL, La reforma catlica a la muntanya catalana..., p. 709).
37. La referncia de Vila-sacra i Palol a AHG. P. Heras, Not. Castell, 1554 (1705):
19 dabril de 1705; la de Cass de Pelrs i de Cams a ADG. 6. Arxius incorporats: Cass
de Pelrs, obra 1691-1833, i Cams, obra 1483-1675; la de Borrass, J. M. MARQUS, La
parrquia de Borrass, Ajuntament de Borrass, 1989, p. 14. El mateix passa a Sant Juli
de Vilatorta, bisbat de Vic (V. GIRBAU, Vida parroquial..., p. 347).
interna de la universitat, com tractar-se dun acord existent, tcit o
escrit, per del qual no nhagi quedat rastre en els llibres dobra.
Hi haur conictes. Els intents de monopolitzar lobreria per part
dels senyors tils de masos tamb hi seran, per, sembla, que en els
segles XVI i XVII aquest procs shauria pogut aturar, cosa que no passaria
en els segles XVIII i XIX, en els quals el control per part daquests seria
una realitat segons ha plantejat J. M. Puigvert.
38
La dataci daquest
procs no ha estat feta, amb tot, cal plantejar, a manera dhiptesi que
els canvis efectuats en el municipi borbnic tamb podien traslladar-se
a lmbit de la parrquia, en particular de lobra. De la mateixa manera
que es donar el control del municipi a aquesta sector de la pagesia,
tamb pot haver-se donat a lobreria. Al cap i a la , els interessos del
bisbe i del corregidor acostumaven a coincidir i la base en la qual
recolzaven el seu poder local estava en els rectors, aquest triava els
obrers entre els senyors tils i propietaris de masos, els quals tamb
copaven les regidories i participaven en lelecci dobrers.
Els comptes de lobra
La principal funci dels obrers consisteix en la recaptaci dels
censos i les almoines, quan deixen el crrec, al cap dun o dos mesos,
han de retre comptes als seus substituts en presncia, sovint, del rec-
tor
39
o del sagrist, i alguna vegada dels jurats. La comptabilitat havia
de ser anotada convenientment, ra per a la qual els obrers havien de
disposar dun llibre exclusiu, segons mana les constitucions es dir
en el manament de la visita pastoral de Sant Pere Pescador el 1606,
40
en
el qual assenten las entradas y exides de la obra de dita isglsia, noms
y cognoms dels obrs presents y esdevenidors y en aquell assenten
las denicions, donant compte dins un mes desprs auran cumplit
lany y temps de obrs, sots pena de execuci y de 10 a llochs pios
aplicadores.
41
Aquest llibre havia de quedar custodiat, juntament amb
38. Esglsia, territori i sociabilitat..., p. 162-164, i tamb X. SOL, La reforma
catlica a la muntanya catalana..., p. 709.
39. La presncia del rector en els afers dels laics es produeix, amb diferncies
segons les parrquies, i amb reticncies per part de la poblaci, gelosa de lautonomia,
durant lpoca moderna. A Sant Feliu de Llad, per exemple, el rector no hi assistir ns
desprs que aconsegus una sentncia favorable del vicari general el 26 de setembre de
1664 (Arxiu Parroquial de Llad. Llibre de testaments de Sant Feliu, 1732-1820, f. 2v).
40. Aquest manament, o semblant, es troba tamb en la visita de Vilajoan, Olot,
Llanars, Setcases, Santa Pau i Castell dEmpries (ADG. VP 78: f. 16v, 56v, 99v, 103v;
VP. 79: f. 20v).
41. ADG. VP 78, f. 99v. Manament de Llanars.
els actes de les escriptures de lobra, en un armari o arxiu de lesglsia
parroquial, tancat amb dos o tres panys, una clau era per al rector, una
altra per als obrers i, si s el cas, nhi havia una per a alguna confraria,
generalment, la del Roser.
42
Les escriptures sovint eren reclamades
43

per part del visitador episcopal, perqu els obrers se les havien endut
a casa seva, per aquesta ra els manar que facin una caixa i que la
deixin a lesglsia parroquial. A la caixa, a ms del llibre i dels actes,
havien de quedar-hi dipositats els diners de lobra (tal com havia quedat
disposat a la constituci sinodal de 1603 del bisbe Arvalo de Zuazo).
A Sant Cebri de Llad, la caixa ser literalment encastada a la paret,
una prctica que no era estranya.
44

42. De les dues o tres claus del XVII, passarem a la clau general en poder del rector
en el segle XVIII, en un progressiu procs dintervenci en les nances de lobra. Sobre la
clau nica: J. M. PUIGVERT, Les obreries parroquials i la pagesia benestant. Dicesi de
Girona, segles XVIII-XIX... El 1661 els jurats i obrers de Sant Mart Vell apellaran contra
la disposici feta en la visita pastoral segons la qual shavia de fer una caixa amb tres
claus: una per al rector i dues per als obrers, amb largument que ladministraci havia
anat sempre a crrec dels laics, sense interferncia del rector i assent dita consuetut
ax en dita administraci de dita obra y dit bass de nimes lloable y sens frau, y com a
tal sie sempre servada, no obstant qualsavols pretesas ordinations en contrari, i seguia
dient que el manteniment exclusiu dels laics no era contrari a la dispositi dels sagrats
cnons y del segrat Consili de Trento (AHG. I. Vila, Not. Girona-3, 690 (Diversorum
1654-1662): 17 de mar de 1661, f. 140r).
43. De reclamacions dactes i escriptures a particulars en trobem a diferents llocs:
Vilafant, Tregur, Barroca, Sant Feliu de Buixalleu (ADG. VP 78: 49v, 104v, 185r i 203v).
El manament de Tregur, que no difereix dels altres, disposa que qualsevol persona que
tinga actes tocans a la obra de la present isglsia in spia qui los tinga ho denuncie
al rector dins tres dies de la noticaci de aquest manament, sots pena de excomuni
major, y aquells posen en la caxa de la obra de la present isglsia....
44. tem, mana que ninguns obrers ni bassiners, tant de la obra com del bass
de les nimes de la present isglsia, sen puguen aportar ni traure fora de la present
isglsia los diners de dits bassins, sin que dins dos mesos fassen fer una caxeta ab dos
panys y claus diferens, la qual estiga dins lo armari de la plata de la present isglsia y en
aquella possen los diners del bass de la obra, y la una clau tinga lo rector y laltre los
obrers, sots pena de entredit personal, en un altre manament es diu on sha de posar en
la paret o en terra ab un pal la caxeta que han feta fer y posar las devocions y caritats
dels beneventurats Metges St. Cosme y St. Demi, en lo lloc que aparr ms convenient
al rector y obrers, y la una clau tinga lo dit rector y laltre los obrers (ADG. VP. 79,
f. 82r). Situaci semblant ha estat documentada a Fornells de la Selva, J. M. MARQUS,
Fornells. Lesglsia i lEsglsia..., p. 59. Lesglsia, i ms encara la biga de lesglsia, devia
ser un lloc segur perqu el consell de la universitat de Vidreres demanar, i obtindr
llicncia del vicari general, disposar dun caix propri dins la caixa o biga de la obra
y bacins de la iglsia parrochial de dita vila, en lo qual cax pugan sempre y quant
voldran deposar y traure les pecnies y diners de dita universitat (ADG. U-312, f. 100r).
Les despeses
La resposta donada pels obrers de Capmany el 1444 desgrana
quines sn les despeses ordinries de lobra, que declara uns ingressos
de 60 sous anuals:
Primo fa de cens a la capellania de Capmany mig cort doli, que
uns anys ab altres val 12 s.
tem ha a tenir III lntias qui cremen nit e die, despenen dos
cortons doli, qui a la dita rah valen 2 8 s.
tem fa al sacrist de la dita sgleya per encendre les ditas lnties
VII cort doli, qui a la dita rah val 6 s.
tem fa un cens al dit sacrist e al domaher de la dita sgleya en
tot en dos mig cortons doli, qui a la dita rah val XII s.
tem ha a tenir la sgleya condreta de reparacions, libras, vesti-
ments e ornaments e haver la crisma a son cost e totes coses
necessrias a la sgleya, ax que no baste al servey.
45
Les respostes no sn gaire ms explcites en all que fa refern-
cia a totes les coses necessrias a la sgleya. En aquest concepte hi
hem dincloure la cera pels altars i la que era repartida el dia de la
Candelera, els pagaments a capellans, sagristans, campaners, aix com
el vestuari necessari per als ocis. Sobre el pagament als capellans hi
haur no poques diferncies, tal com es poden deduir de les consuetes
o de les visites pastorals, ra per la qual sovint sestablien taxes, com
ja hem vist per Cor en el cas dels enterraments, o a Calabuig on el
rector cobrava cinc rals per ociar la missa del diumenge provinents
del bac de les nimes, segons una concrdia a qu varen arribar el
rector i lobra el 1664.
Les despeses extraordinries eren una altra cosa i els diners de
lobra, tot i les disposicions sinodals i les continuades prohibicions per
part dels visitadors, a vegades havien de ser esmerades en necessitats
de la universitat o de la poblaci en general. Comencem per les obres
habituals: la construcci duna capella, lencrrec de retaules, lescala
del cor, una creu, la construcci dunes campanes, refer la teulada, o
construir una nova esglsia, etc. Aquestes actuacions havien de ser
sufragades amb diners extres, si s que les rendes de lobra eren tant
escasses com fan pensar els planys dels obrers. Lobra de Calabuig, el
1629, imposar un tall als parroquians per pagar el retaule de Sant
Isidre, una part dels diners de la mateixa obra havien servit el 1627
45. ADG. 4.2.3. Liber denuntiationum, f. 481r.
per pagar la concrdia que la universitat havia fet amb el bar del
lloc, els quals el sndic de la parrquia promet tornar de part de
tota la parrchia y universitat a dit bac sempre que sian menester
dits diners. El 3 doctubre de 1634, loperaci es tornar a repetir,
la universitat necessita una altra vegada diners, pocs: quatre lliures i
sis rals. I tamb els prometen tornar sempre que y seran menester.
El 1635 construeixen la capella del Roser. El 1636, els obrers anoten
que per pagar el retaule de Sant Isidre han tret vuit lliures i mitja de
lobra i encarreguen un altre retaule per a la capella del Roser. En
el llibre de lobra dOrfes sanota que el 1696 els obrers han encarre-
gat una campana, tenint ells lo consentiment de tot lo lloch, i amb
participaci del poble en les feines de manobre i de portar la llenya
necessria cada hu per son torn.
Lobra de Cor, per posar un exemple entre els molts que podr-
em posar a partir de les llicncies episcopals que guren en la secci
Lletres de larxiu dioces, quan necessitava nous ingressos acudia a
lautoritat i obtenia llicncia per a destinar diners procedents de ciris
o simplement per comprar censals. El 1612 obt llicncia per assignar
dotze lliures procedents dels ciris del jovent i dels estrangers al paga-
ment del guarniment de plata dun agnus a un argenter de Girona; el
1613 la venda del ciri de les dones servir per crear un censal. El 1615
sobtindr llicncia per a vendre ciris per comprar tres capes. El 1616,
amb la venda dun ciri es pagar la butlla de la confraria del Roser,
que serigir al cap de dos mesos, i el 1626 la nova capella que shi
destinar ser sufragada tamb amb la venda dun ciri. El 1616, la
llicncia servir per adquirir una casulla de doms i un tlem. En el
llibre de lobra de Cor, el 1654, els obrers anoten que han tret un
partit de sisens que hi havia dins la caixa per pagar larmada allotjada
a la Bisbal. El 1656, la situaci de guerra havia empitjorat, i sobtindr
llicncia per a vendre una creu, bordons, encenser i portapeu de plat
per pagar les contribucions reials de la universitat i poble. Una situaci
que tamb trobem repetida a altres llocs (Llagostera, Vulpellac, Celr,
Pbol, Sant Medir, Peratallada, Madremanya, Santa Maria dels Turers
de Banyoles, Crulles o Angls) que obtenen llicncies per a vendre
ciris o objectes de plata per subvenir les necessitats de la universitat.
46

Quatre treballadors dOrfes confessen, el 12 dabril de 1717, que
deuen 24 lliures i 3 diners, las quals quantitats havem rebudas gracio-
sament de la obra de la iglsia de Orfans per pagar tallas y prometem
46. Notcies tretes de J. M. MARQUS, Registres de lletres, 1586-1910, Girona, 1993,
exemplar indit dipositat a lADG.
tornar las ditas quantitats per tot lo dia de Sant Jaume, dia 25 juliol
ms propvinent. Anotacions com aquesta sn freqents en els llibres
dobra: particulars que obtenen blat de lobra a Rupi (1691) o obrers
que diuen que en tornaran quan lobra ho necessiti. Les quantitats
poden ser petites, els perceptors sn pagesos o universitats que no po-
den esperar la propera collita. Fa lefecte que lobra parroquial, i les
administracions de ciris i confraries, tenien el paper de veritables taules
de canvi locals. Deixaven diners graciosament i es limitaven a assen-
tar la partida en els llibres dobra. Contra aquesta prctica aniran les
disposicions sinodals dutilitzar exclusivament per a lobra i fbrica de
lesglsia els diners de la caixa,
47
convenientment recordades quan calgui
pel visitador episcopal,
48
i tamb, molt probablement, la pretensi de
controlar els cabals fent que el rector disposs de la clau de la caixa,
o almenys duna clau. La resistncia a cedir la clau sexplica per la por
a perdre autonomia nancera. Disposar duna banca local facilita-
va les coses a la poblaci i a la universitat, que, de segur, no pagava
els interessos que demanaven els prestamistes, aix quan disposaven
del crdit sucient per a obtenir diner a censal. En aquest intent per
mantenir la caixa de lobra independent de lautoritat eclesistica hi
ha molt de la rearmaci de la identitat de la parrquia i, tamb, de
la universitat.
La relaci obra/universitat no sha de veure noms en una sola
direcci, la universitat tamb utilitza diners de lobra quan els necessita.
47. En aquest sentit van les dues constitucions del bisbe Arvalo de Zuazo de
1603: tit. 12, cap. 3 i 4 de les Constitutionum synodalium Gerundensium..., de 1606. En
cas de necessitat, podran destinar aquests diners, amb llicncia del vicari general. Els
jurats dHostalric, administradors de lhospital, obtindran llicncia el 16 de desembre
de 1605 de comprar dotze quarteres de forment amb els recursos de lobra y aquells
distribuir[an] en pa cuyt entre els pobres de dita vila, o s, mitja cortera cada sem-
mana tant quant duraran dites dotze corteres, ab tal emper que lo servey ordinari
de dit hospital per o no patissen (ADG. U-311, f. 142r). Daquesta llicncia, una de
les moltes que es poden poar de les llicncies que guren en la secci de Lletres de
lArxiu Dioces de Girona, volem remarcar lestreta relaci entre universitat i obreria.
48. A la Vall dAro el visitador manar sots pena de excomunicaci major, que
los obrs, basins de nimes, ni altres qualsevol traguen ni despenen dins ni altra
qualsevol renda pertanyent a la obra, nimes, ni bassins de dita isglsia, si no ser per
ornaments y obres necessries, per caritats y suffragis de les nimes, y que ass se ob-
serve y guarde des del dia de la publicati de aquest manament sots la dita pena, y als
contrafacts que los curats los tingan per interdits sots pena de 10 y nols admeten
in divinis (ADG. VP. 78 (1606), f. 220v, tamb Sant Feliu de Buixalleu, f. 203v). A Sant
Pol de Mar, els jurats seran requerits perqu tornin els diners que han tret del bac de
les dones i a Lloret els obrers seran requerits perqu cessin de deixar diners a censal
procedent dels bacins sense decret del bisbe o del vicari general (VP. 79 (1606-1607),
f. 94r i 99v).
Si prenem el llibre de conclusions de la universitat de Cadaqus veurem
com aquestes relacions eren recproques. El 3 de novembre de 1630,
el consell de la universitat de Cadaqus resol que sagan diners de
lobra per a la reducci de les tasques al comte dEmpries, que puja
a 500 lliures. El 29 de setembre de 1631, el consell dna lordre de
prendre de la caixa de lobra blat per a la botiga de la vila: lobra no
sols disposa de diners, t blat i, en moments de necessitat, era lnica
possibilitat. El 15 dagost de 1637, quan conv arreglar la muralla,
sagafen diners de la caixa de lobra per comprar la cal. Quan la guerra
sacosta, el 12 de juny de 1639, el consell de la universitat i els obrers
acorden amagar la plata i la roba de lesglsia: interessa a les dues
parts, si s que no hi ha una sola part. Operaci que repeteixen el 25
de setembre de 1640, quan el consell decideix de posar en lloc segur la
plata de lesglsia, i el 8 doctubre de 1649. El gener de 1641, una altra
vegada, es destinen diners de lobra a forticar la vila. Sabem, daltra
banda, que el gener de 1644 lesglsia servia de magatzem de plvora,
que ser treta perqu donava gran desatent. Fins aqu noms hem
vist un consell de la universitat que usa diners i gra de lobra quan
li conv, per tamb es preocupa per la plata i la roba de lesglsia.
Falta una dada important. El 18 de setembre de 1633, el consell de la
universitat de Cadaqus havia resolt de desencallar la construcci de
la nova esglsia, i donar-la a preu fet, per 4.100 lliures; el 7 de gener
de 1639, el mateix consell havia decidit de cobrir la nova esglsia amb
volta grossa, nalment, seria traslladat el santssim sagrament a la nova
esglsia el 29 de setembre de 1641.
49
Els diners per al pagament de
lobra havien de venir de la pesca en dies festius, un cop obtinguda la
llicncia del bisbe. Lendeutament de la universitat, en part, tamb t
relaci amb la construcci de la nova esglsia, fet que no sols passa
a Cadaqus, sin tamb en altres universitats del comtat dEmpries
que construren noves esglsies durant la segona meitat del segle XVII
(Ventall, Sant Pere Pescador o lEscala, per exemple) i que hagueren
dimposar redelmes sobre les collites, ja que els seus ingressos eren del
tot insucients per afrontar una magna obra per les poques disponibi-
litats que tenien tant la universitat com la parrquia.
50
49. Arxiu municipal de Cadaqus. Llibre de conclusions del consell de Cadaqus,
1623/1653. Vegeu tamb J. GUITERT, J. RAHOLA, Cadaqus. Su iglesia y su altar mayor. La
Selva del Camp: Mas Catalnia, 1954.
50. Sobre la imbricaci universitat-parrquia ms enll de les nances, en un
aiguabarreig dimbricacions, J. M. PUIGVERT, Les universitats i les parrquies rurals,
dins Histria Agrria dels Pasos Catalans, III..., p. 593-597.
Els ingressos
Per avaluar els ingressos de les obreries parroquials ho farem res-
seguint les respostes al cens de 1444, per desprs contrastar la situaci
en poca moderna, moment per al qual disposem dels llibres dobra i
tamb de les visites pastorals que permeten una primera aproximaci,
sobretot pel que fa a la procedncia de les diferents partides.
Ats que no disposem duna valoraci global dels ingressos de les
obreries del bisbat de Girona per a lpoca moderna, haurem de recr-
rer al cens de 1444, on els obrers denuncien les rendes de dues-centes
quaranta parrquies, en quatre de les quals diuen que no disposen din-
gressos xos, noms dels captiris (Begur, Cladells, Grions i Ridaura)
51
i
en tres no es dna en diners, la qual cosa no fa comparable la renda
declarada (Sant Climent dAmer, Sant Mart dArenys i Viladem). Per
tant, disposem de les rendes de dues-centes trenta-tres obreries.
Sens dubte, la major part de les obreries parroquials del bisbat
de Girona se situen en la franja de 26 a 75 sous de renda anual, un
60,09%, mentre el 15,45% est per sota i el 24,46% per sobre. Una
bona part de les obreries que declaren una menor renda pertanyen
de manera majoritria a lardiaconat de Besal, demarcaci en qu es
donar un procs de concentraci de parrquies en els anys i segles
segents, en total setze daquestes parrquies, de les quals disposem
de la renda de lobra, seran unides, algunes entre si, altres amb dal-
tres parrquies ms grans. La uni no es far perqu lobra disposi de
poca renda, sin perqu la dotaci del beneci amb cura dnimes no
permetia que la parrquia fos mantinguda com a independent.
52
Tot
i la uni, per, algunes daquestes obreries podien mantenir la seva
independncia. En la franja superior (obres amb ms de 126 sous de
51. A Ridaura, els obrers diran que lobra no val res, ni basta als crrechs, a
Begur, els obrers seran ms explcits i diran que la obra de la dita sgleya no ha res de
renda, sin los acaptiris e las lexes que los que moren hi fan; que las dites almoynes
e lexes no basten al servey (ADG. 4.2.3. Liber denuntiationum (1444),421r, 597r). Una
situaci diferent la trobem a Grions i a Cladells, on lobra no disposa de rendes, per-
qu les cobra la sagristia, rendes que en altres parrquies les percep lobra, com mitja
lliura de cera per cada persona que mori a la parrquia o per cada casament (Liber
denuntiationum, f. 705r i 710r).
52. Es tracta de Sant Joan de Balbs que sunir a la Pinya (1606), Avellanacorba
que sunir amb Sant Feliu del Bac, la Cot i Porreres (1568), Boada sunir a Fontclara
(1586), Santa Maria de Freixe a Mieres (1569), Sant Mart de Talaix a Oix (1614),
Canelles a Romany (1582-1594), Sant Feliu de Riu a Sadernes (1508), Ventajol al Torn
(1589), Bassegoda a Llorona (1551), Santa Maria dEntreperes a Sadernes (1476), Llofriu
a Palafrugell (en algun moment del XV) i Vilajoan a Ermeds (1600). Per les annexions
i les cronologies vegeu: J. M. MARQUS, Creaci i extinci de parrquies al bisbat de
Girona, AIEG, XXXV (1995), p. 405-446.
renda anual) trobem Torroella de Montgr, Sant Miquel dAmer, Cam-
prodon, Verges, Angls, Llagostera, Sant Sadurn, Caldes de Malavella,
Santa Coloma de Farners, Riudarenes i Castell dEmpries, amb lex-
cepci de Sant Sadurn, les parrquies ms poblades del bisbat. Tot i
els elevats ingressos que declaren, els obrers de Castell dEmpries
manifesten la impossibilitat, amb les rendes declarades, de fer front a
les necessitats de la construcci del temple parroquial.
TAULA 83
La renda de les obreries del bisbat de Girona, 1444
Renda, en sous Nombre de parrquies
1-25 36
26-50 79
51-75 61
76-100 35
101-125 11
126-150 4
151-175 1
176-200 2
> 200 4
Total 233
Font: ADG. 4.2.3. Liber denuntiationum (1444).
La major part dels ingressos procedeixen dels censos pagats (se-
tanta casos), sobretot en ordi i oli, que sn pagaments anuals xos.
El cens de 1444 nafegeix tamb uns altres, bsicament pels enter-
raments de la parrquia (vint-i-cinc obreries ho faran explcit, per
devien ser moltes ms) i pels casaments (set obreries). Els pagaments
per enterraments es fan en diner, en cera o en ordi i en lassentament
es diferencia si es tracta de pagesos de mas, homes i dones, cossos i
albats. A Bscara, els cossos de menestral paguen 12 diners, els cos-
sos de pagesos de mas paguen dues mitgeres de blat i els cossos de
dones de pags una mitgera de blat; els albats, acostumen a pagar la
meitat, com a Sant Andreu Salou.
53
Ats que els drets de sepultura
pertanyen al rector, sovint lobra especicar que en rep una part,
54

53. Totes les referncies sn a lADG. 4.2.3. Liber denuntiationum.
54. A Cervi, dels morts hi ha que y lexen VI diners, altres ms e altres no res.
Per afegir que cascun cap de casa con mor que sia pags s tingut paguar una bta de vi
e III quarteres de ordi e de ass a la obra la quarta part (Liber denuntiationum, f. 644r).
que pot ser la meitat (Ultramort, Aiguaviva, Santa Coloma de Farners
i Montfull). Pels casaments, algunes obres reben de mitja lliura a una
lliura de cera per cada nuvi que es casi fora de la parrquia (Grions,
Arbcies, Sant Iscle de Vallalta i Sant Feliu de Buixalleu), dues obres
declaren rebre una quantitat en diners: 2 sous a Sant Andreu Salou
i 8 diners a Camprodon. Hi ha altres ingressos procedents dalguns
censos sobre peces de terra (Sant Mart Sapresa i Montagut),
55
algunes
obreries perceben una quantitat anual per cada casa de la parrquia
(a Gaserans, que diu que t vint-i-vuit cases, a ra de dos diners per
casa, a Sant Mart Vell lobra rep una mitgera dels pagesos i 3 diners
dels joves homes, a Vallcanera paguen diferent segons si els masos
sn vius o morts, en total de 5 a 15 diners a lany), tamb hi ha obres
que reconeixen que reben algunes quantitats pels batejos (Mieres) o
pels naixements, 4 diners per partera a Sant Iscle de Vallalta, i encara
a Santa Maria dEscales els obrers reconeixen que tenen un beneci
que els dna una renda anual de 2 lliures i a Sant Miquel de Camp-
major arrenden lherba del cementiri. La varietat de procedncies s
signicativa, per lhabitual s que lingrs ms important provingui
de les almoines als bacins.
Com que disposem duna documentaci comptable, la que ens
proporcionen els llibres dobra dels segles XVI i XVII, s possible analit-
zar la composici dels ingressos duna manera detallada, desprs, per
perodes de temps concrets i a partir dels llibres dobra, sestudiar el
pes de cadascun daquests components per lobra de Cor, que ens
servir dexemple.
1/ Censos doli. s, probablement, la primera de les aportacions
que es feia a lobra parroquial, els censos doli ja guren en els cos-
tums de Girona xats en el segle XIII. Sembla que aquests censos ani-
ran desapareixent durant el segle XVII i, en part, seran substituts per
censos de cereals o deixaran de ser pagats; per evitar-ho, el visitador
episcopal el 1606 obligar els obrers de Vilallonga a fer capbrevar els
censos deguts a lobra, i als parroquians a reconixer-los.
56
En el llibre de lobra de Porqueres no sembla que shagin ex-
perimentat canvis en el pagament dels censos doli entre 1612-1615,
1654, 1673 i 1682. En conjunt pagaven censos de dinou a vint-i-una
55. Lobra de Montagut reseb sobre la vila de Castellfollit cascun any per alguns
drets que compraran de la dita parrquia i lobra de Sant Mart Sapresa rep tasca dun
camp, per aquest, amb la rotaci biennal, noms se sembra un any de cada dos i encara
a vegades fa ms de dos anys que nos sembra (Liber denuntiationum, f. 410r i 631r).
56. ADG. VP. 78 (1606), f. 98r. A Borrass el visitador disposar que siguin els
cnsols els que facin capbrevar la caritat atts se va disminunt (f. 51v).
cases, daquestes dues eren cases de Seriny i Pujarnol, terratinents de
Porqueres. En total pagaven gaireb nou mallals doli anuals, uns cent
onze litres. A ms dun parell de gallines i 19 diners el 1612-1615 que es
converteixen en 1 sou i 6 diners el 1654. En aquesta parrquia, no sabem
el que passaria ms endavant, els censos doli es mantindran durant el
segle XVII. En els llibres dobra de Calabuig trobem diferents censos de
loli que havia de rebre lobra: el 1521, deu pagesos havien de pagar set
mallals i mig; el 1615, nou pagesos havien de pagar sis mallals i un
cort i el 1716, vuit pagesos havien de pagar quatre mallals. A Orfes,
entre 1645 i 1706, perode per al qual disposem dels censos cobrats,
lobra havia de percebre, de setze pagesos, nou mallals un quart i sis
quartes doli segons la mesura de Banyoles. Sens dubte, els censos doli
minvaren a Calabuig, com tamb ho faran a Orfes, on es pot explicar
pel fet que diferents episodis de freds haurien matat bona part de les
oliveres.
57
El cert s que el 1716 noms sn dues cases les que paguen
cens doli a Calabuig, per en canvi pagaven vint-i-quatre quartans de
blat i deu lliures i mitja de cera. A Fellines, els caps masos, en total
deu cases el 1668 (eren nou focs laics el 1553), paguen dotze mallals
i deu meitadelles, gaireb cent seixanta-set litres doli anuals; ja ens
hem referit a limportant que era loli per a cremar la llntia, i com el
rector, el 1761, es queixar que, tot i haver-hi moltes anotacions del
pagament del cens doli (en lo llibre vell hi ha moltas partidas de la
dita cobransa) ara ha disminut i alguns masos han redut el cens.
Els canvis en els censos molt b podrien correspondre a variacions en
la producci o al fet que en deixar de pagar-se durant un perode de
temps, el temps transcorregut entre tornar a plantar oliveres i llevar,
ja no shaurien pagat ms. A partir daquestes dades sembla que la
disminuci dels censos doli seria un fenomen del segle XVIII.
2/ Censos de cereals. Tamb guren en els costums de Girona, i
efectivament eren pagats segons el cens de 1444. Probablement haurien
anat adquirint importncia en el conjunt de la renda de lobra.
57. Aix s el que deixa anotat Andreu Roart, pags dOrfes, en una Nota de qu
ha pasat de mon temps. Fa referncia a diferents fets: un fret tant fort que mat las
oliberas y terongs, que no quedaran oliberas en aquest sircut de terra que comen
el 6 de gener de 1694; el 6 de gener de 1709, una altra vegada, el fred torn matar
las oliberas y terongs, que no cadaren oliberas, de tal modo que antas no se torn a
cull oly an tan car que puj al preu de 6 barcelonesas cada mallal de oli i encara
el 1726, a partir del 25 de gener, una altra onada de fred mat oliveres i tarongers per
aquest sircut de terra de Fluvi en ans desta part (ADG. 6. Arxius parroquials. Orfes:
Canalars descriptures del mas Roart, s. XVII). No s cap exageraci el que deix escrit
Andreu Roart, al Llenguadoc estudiat per Le Roy Ladurie el fred de 1709 destrueix
lolivar llenguadoci, ns al punt que la represa de la producci no es far ns als anys
1730-1740, sempre a uns nivells inferiors als existents amb anterioritat a aquest fred de
1709 (E. LE ROY LADURIE, Les paysans de Languedoc..., p. 526).
A Rupi, segons un arbitratge fet entre els pagesos i obrers el
1587, quedaran estipulats els censos que shavien de pagar segons una
categoritzaci de la poblaci: vint-i-tres pagesos hauran de pagar una
mitgera dordi, onze pagesos una quartera dordi; dos menestrals tamb
una quartera, deu pagaran mitja quartera i tretze un quarter dordi.
En total, els cinquanta-nou noms que guren en lacte, distributs per
categories dacord amb les seves rendes, han de pagar trenta-set mit-
geres i tretze quarterons, uns ingressos importants per aquesta obra.
A Sant Miquel de Cladells, en assemblea de vens, i amb llicncia del
vicari general, el 1704 es va fer un nou repartiment als vens del blat
que tocava pagar a cada casa, tot lo qual blat cada any dega cobrar
lo obrer qui se trobar de dita isglsia de Sant Miquel de Cladells y
desprs beneciar-lo y del que procehir haja de fer cremar dita lln-
tia y dems cosas convinga per dita obra de dita isglsia, en total els
vint parroquians paguen cent vuitanta-quatre mesurons de blat, o 7,67
quarteres, en una distribuci que deu tenir a veure amb la superfcie
dels masos.
58
A Cass de Pelrs, per una Nota dels sensos que se fan
a la obra de la iglsia que es paga per Sant Pere i Sant Feliu de lany
1729, sabem que quinze pagesos paguen, en total, tres quarteres de
forment i un cp anualment. A aix shi ha dafegir els censos dordi:
sis quarteres, dos quartans i tres cps; i 1 sou i 11 diners. Aquests
censos en gra eren venuts i els diners obtinguts aplicats a lobra de
lesglsia. Per lobra tamb es podia convertir, en anys descassetat,
en pallol o graner de la universitat.
3/ Censals. La percepci duna renda anual i segura s el que
buscaven els obrers i el que interessava a lautoritat episcopal. s sig-
nicatiu que el visitador, el 1606, a la parrquia de Vilafant mani als
deutors que paguin el que deuen a lobra i als obrers els dna llicn-
cia perqu cren censals en augment de dita obra, conforme an fets
los passats, attento que no y ha necessitat de present en dita isglsia
de emplear-los, y lo dit diner se done a censal a persona o persones
segures, ab obligaci en forma de poder de notari, traent cpia y po-
sant-la en la caxa juntament ab las dems cartas.
59
Cal retenir que s
una modalitat habitual, noms cal que tinguin precauci en guardar
els actes corresponents.
Sabem que el 1673 lobra de Porqueres rep la pensi dun censal
de 50 lliures. s a lobra de Rupi on trobem una major presncia
de censals. Els primers censals que guren anotats en els llibres de
58. AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 428 (1704): 19 de novembre de 1704.
59. ADG. VP. 78, f. 49v.
comptes fan referncia a 160 lliures que deix Pere Benet Planas, el
1614 o el 1615, per a ser destinats a la caritat de la prdica per a la
Quaresma. Les pensions generades per aquest censal servirien el 1668
per crear-ne un altre de 100 lliures. En ser lluts el 1684, tornaran a
ser reinvertits els capitals: en un censal de 200 lliures i en un altre de
60 el 1685. Lobra tamb administrar una causa pia instituda el 1677
per Guerau Miquelet, prevere i domer de Rupi, que estava dotada
de 250 lliures de capital, que tamb ser invertit a censal. I encara
disposar dun altre censal de 55 lliures creat per Josep Geli, pags de
Palafrugell, a lobra el 1686, les pensions del qual eren per a comprar
atxas per acompanyar lo Santssim Sagrament. Els diners dalguns
daquests censals, per les disposicions dels seus creadors, tenien unes
funcions determinades per al culte i lobra parroquial, per com que els
administradors eren els obrers, una vegada havien servit les funcions
pels quals havien estat creats, podien ser usats amb altres nalitats.
Veurem, per, que una cosa s que gurin entre els components de
la renda i laltra que les pensions siguin pagades de manera puntual
cada anualitat.
4/ Captiris. Aquesta s una de les funcions principals dels obrers.
Els captiris es podien fer amb funcions determinades i puntuals, per
part dels diferents bacins, o, simplement, per a lobra.
5/ Altres administracions i bacins diversos. Quan lobra necessitava
diners podia acudir als bacins i administracions (ciri del jovent, ciri
de les dones, ciri dels estrangers, etc.) que existien a les parrquies.
En principi, aquestes administracions tenien com a nalitat recaptar
diners, sovint els pabordes passaven els bacins a la parrquia, per
tamb podien tenir altres fonts dingressos, que eren destinats a la
celebraci duna festa el dia del patr.
60
El 1673, sanota en el llibre de lobra de Porqueres tem an cobrat
de Salvi Torres, menor, hereu y ll de altre Salvi Torres de Porqueres,
dos lliures moneda corrent, pensi vella y nova de un censal fa dit
Torres al ciri del jovent de 1 tots anys, amb tot es diu que encara
deu dotze pensions endarrerides. I el 1678 sanota lentrada de 7 lliures
i 10 sous procedents del ciri del jovent. El 1594, en recollir els diners
per pagar una creu dargent, sexplica la procedncia dels diners: 15
lliures sn del ciri dels estrangers, 19 dun censal que fou llut al ciri
dels fadrins i de les dones, 1 lliura per la venda de dos ciris i lobra
pagar la part restant, que no sabem en qu queda ats que el 1592
shavia encarregat la creu per 30 lliures.
60. Sobre la diferncia entre confraria i administraci, J. M. MARQUS, La par-
rquia dAvinyonet..., p. 16.
6/ Les taxes sobre batejos, casaments i enterraments. Ho hem vist
ja el 1444. Coneixem les diferncies entre les parrquies i tamb entre
parroquians i rectors pel pagament daquestes taxes.
61
Lobra de Cor,
per exemple, rebia diners dels enterraments. Segons una taxa funera-
rium et aliarum rerum que gura al llibre de lobra, els capellans i els
cavallers paguen el doble que els altres, com a resultat duna sentncia
en plet a la cria episcopal instat pels obrers contra el cavaller Vilosa,
el 1625. s signicatiu que en el llibre denterraments de 1511-1730
hi hagi el nom dels obrers, els quals cobraven pel dret de terratge i
pel de torxes i encens, amb diferncies si es tractava dhabitants dins
la vila o de fora vila: pel dret de terratge i altres drets acostumats
a la obra pagaven cinc sous i per la torxa i lencens, podia variar, des
dun sou ns a cinc el 1708.
7/ Altres procedncies. Tamb hi ha altres ingressos, alguns deri-
vats de deixes pietoses, en forma de bns immobles
62
o de drets sobre
peces i bns que rendien un cens anual. Freqent s tamb el fet de
trobar assentaments de venda de ciris, lacumulaci de cera, per censos
pagats, prvia obtenci de llicncia per part del bisbe, podia servir per
obres concretes.
63
Tamb gura en el llibre de Cor que larrendatari
del delme est obligat, per disposici del visitador episcopal de 1610,
a pagar una mitgera de blat anualment. A Rupi els obrers disposa-
ran, per la causa pia fundada per Garau Miquelet, prevere i domer de
Rupi, el 1677, de dos sous diaris per lo treball de ladministraci.
La renda servir per pagar unes completes tots els dies de loctava
61. Coneixem, en el cas de Fornells, un episodi signicatiu entorn als enfronta-
ments entre rector, obra i universitat. Una manera de pressionar el rector per aconseguir
que aquest ocis una tercera missa els diumenges i festius va consistir a posar un cova
fora de lesglsia perqu els parroquians dipositessin les seves almoines, en diners i en
pa, destinades al bac de les nimes, amb aquests ingressos es feien dir misses en altres
parrquies. A la concrdia a qu es va arribar, amb diferents tems, per ara ens inte-
ressa destacar aquest, el rector es compromet a que reste facultatiu als dits parrochians
de dita isglsia de Fornells el fer las charitats en dita isglsia y las funerrias en llurs
enterros a llur coneguda de dits parrochians y no ab ninguna expressi de obligaci.
(AHG. F. Puig, Not. Girona-4, 685 (1700): 28 de novembre de 1700). Sobre el marc
global daquest enfrontament: J. M. MARQUS, Fornells: lesglsia i lEsglsia..., p. 60-61.
62. Lobra de Fornells, per exemple, pledejar amb el rector durant els darrers
anys del XVII per la propietat duna casa i dues vessanes de terra que considerava de
la seva propietat. Al nal, per la concrdia de 1700, el rector es comprometr a pagar
120 lliures per la casa, en forma de creaci de censal a favor de lobra. Una soluci que
convenia a les dues parts, en cap moment es parla de la propietat reclamada pels obrers
i universitat, per tamb pel rector. Simplement hi ha una transacci.
63. s freqent de trobar vendes de ciris en els llibres de comptes de lobra.
En el de Rupi, el 1597, sanota que es cobren 47 lliures i 5 sous dels ciris venuts. El
1677, a Porqueres, tamb sanota la venda de ciris per un valor de 20 lliures i 8 sous.
del Corpus, a ms de deixar 5 lliures anuals pel llum de laltar del
Santssim. Les obreries enginyaven maneres diverses dobtenir nous
ingressos, a Avinyonet, per exemple, es llogaven mscares i disfresses
pels balls de carnaval, en altres llocs, pesos i mesures.
64
Tamb s cert
que aquestes i altres modalitats seran perseguides per lautoritat epis-
copal. Menys freqent era que lobreria gestions bns comunals, com
ho feia lobra de Sant Privat de Bas, segons una concrdia de 1619,
obligava els obrers a regular laccs als vilatans al lloc, tot atorgant
llicncia per fer artigues i havent de pagar una onzena dels esplets.
Aix mateix, lobra tamb percebia unes quantitats per cap de bestiar
que ans a pasturar als comuns.
65
La recaptaci dall que gura en els capbreus de les rendes i els
censos de les obreries parroquials no sempre es portava a cap. Daltres
vegades, a ms, els obrers sortints no denien els comptes ns al cap
de temps i podien esdevenir deutors de lobra. El deute contret amb
lobra, per raons variades, era important, ja que en les visites pastorals
de 1606-1607 trobem cent catorze manaments, que representen un
32,76% del total de les parrquies visitades. Daquests manaments, en
setanta-dos casos es disposa que es pagui, sempre amb pena dentredit
personal i exclusi dels ocis divins, en una data assenyalada; quinze
vegades sespecica que es pagui en dues dates; en dotze, en tres i en
quinze es diu que es faci sense especicar la data: a Forti es dir ab
tota la comoditat y prestesa possible, a Sant Pere Pescador es reque-
rir el pagament als quinze dies, a Vilamalla en tres mesos, a la Selva
i Taravaus en quatre, a Sant Mart de Llmena en sis; a Setcases, el
visitador disposar el pagament en dos mesos considerant la pobresa
de la gent y parrochians: la diversitat de situacions sha dexplicar pel
fet que el visitador consultava prviament els obrers, coneixedors de la
situaci dels parroquians. s freqent el reclam als obrers sortints de
passar comptes i tornar a la caixa de lobra all que shan quedat, tal
com es va disposar a Sant Joan les Fonts en qu la reclamaci es feia
extensiva als seus familiars, en una mostra ms que el crrec dobrer
era personal, per que tenia unes implicacions familiars:
64. Vid. J. M. MARQUS, La parrquia dAvinyonet..., p. 14-15.
65. X. SOL, La reforma catlica a la muntanya..., p. 898-902 i Els emprius de
lobra de Sant Privat de Bas a lpoca moderna: la intervenci del bisbe per al mante-
niment dun patrimoni com, Annals del Patronat dEstudis Histrics dOlot i Comarca,
18 (2007), p. 19-29. Aquest autor dna la referncia duna altra obreria, la de Setcases
el 1741, que tamb gestiona bns comunals. Amb tot, conv que s una prctica poc
freqent.
tem, mana a tots los qui sn estats obrers o bassiners, tant de la
obra de les nimes com altres bassins o ciris de la present isglsia,
los quals no an donat compte de llur administraci, que dins un
mes prxim donen dits comptes als obrs y bassiners qui vuy sn
en presntia del rector, y, aprs, dins un altre mes, paguen tot
lo que deuran y seran tornadors, sots pena de entredit personal,
y lo mateix mana als hereters, que sn de alguns defunts, que
sn estats obrers, paguen tot lo que deuen y donen dits comptes
sots dita pena, manant al rector que passats dits terminis, si no
hauran cumplit, nols admeten, in divinis sots pena de 5 .
66
El saldo
Segons les respostes dels obrers de 1444, les obligacions eren
tantes que els ingressos no eren sucients. Les expressions utilitzades
pels obrers sn ben explcites: fet lo servey, no reste res, fet lo servey,
noy sobre res, no baste al servey. A Sant Feliu de la Vall del Bac
lexpressi encara ser ms signicativa: monte ms la despesa que
la obra no val. Algunes afegeixen e com hi ha res a fer, han a fer
talla tots los parroquians de la dita parrquia. Sens dubte aquesta s
una imatge molt negativa de les nances de les obres parroquials. El
recurs a una anlisi detallada de les denicions dels comptes i de les
anotacions dels comptes dpoca moderna podr contrastar aquesta visi.
A Rupi, obra per a la qual disposem duna srie continuada i
llarga, on es deneixen els comptes en presncia dels jurats, rector y
de molts altres, sha pogut confeccionar la srie del que resta en caixa
una vegada shan efectuat tots els pagaments, all que s tornad a la
dita obra. De fet, sn dues sries, una de cinquanta anys, que correspon
al perode 1580-1635, i una altra de vint anys, del perode 1682-1702.
La realitat dels comptes daquesta obra parroquial desmenteix el que
es contestava en el cens de 1444, lobra de Rupi, per aquests pero-
des, s decitria noms en vuit anys en el primer perode considerat
(vuit sobre cinquanta anys), i encara aquests sn molt localitzats en el
perode 1610-1623 i en dos en el segon perode (dos sobre vint anys).
I encara, el dcit s poc considerable, el ms alt s el de 1617 amb
6,96 lliures, els altres, prcticament volten la lliura.
67
El saldo resultant
a lhora de denir els comptes, amb la salvetat del perode 1610-1623,
mostra una obra amb recursos sucients. Cal destacar que lany 1595
a les 14 lliures i 3 sous resultants shi ha dafegir 47 lliures i 5 sous
66. ADG. VP 79, f. 52r. Semblant a les Preses i Sant Iscle de Colltort, f. 53v i 58v.
67. ADG. 6. Rupi: obra, 1579-1703.
procedents de la venda de ciris. Veurem que la venda de ciris no s
un fet excepcional de Rupi, a Cor, el 1598 sen vendran per valor
de 134 lliures i 13 sous. I ser un recurs habitual entre les obreries
del bisbat de Girona acudir al vicari general per demanar llicncia
per poder-ho fer.
En la denici dels comptes els obrers podien acabar essent deu-
tors de lobra, per la seva missi, si quedaven censos per cobrar, no
sacabava ns que els haguessin percebut. Aix, en denir els comptes
de 1686 i 1687, en qu havia estat obrer Pere Rupi, sanota que se
deuhen pensions y sensos, el qual es compromet en lo temps se co-
bran dits sensos [que s passat Sant Pere i Sant Feliu] fer asistncia
y diligncia en cobrar ditas pensions y sensos tot lo que est notat ab
lletra de sa m. En la denici dels comptes de 1691, Pere Rigau,
obrer, deu 9 lliures, 9 sous i 3 diners, pel blat que havia pres de lobra,
que en aquest cas faria de botiga de blat. Aquesta quantitat la promet
pagar quant los obrers se los oferir haver de manaster diners. Els
obrers vells, una vegada havien denit els comptes,
se obligan a cobrar y fer las diligncias necesrias del que se deu
a dita obra de llur any han ministrat, tant de sensals, sensos y
palma y ensesas, conforme se trobar devent en lo llibre llarch
dels comptas, y si ells nou cobran y no fan las diligncias nece-
srias, se obligan a pagar del llur si ser rah y justcia y ass
prometan cobrar per tot lo any seran obrers dits anomenats antes
que donen compta y defniti.
s el mateix mecanisme utilitzat entre els arrendataris dels bns
de la universitat. De fet, en la mesura que els obrers avanaven quan-
titats de diner a lobra,
68
tamb aquesta podia esdevenir-ne deutora.
69
Lexemple de la comptabilitat de lobra de Cor, segle XVII
Amb la nalitat de concretar per a una parrquia la comptabili-
tat de lobra, hem optat per escollir Cor pel fet dhaver-ne conservat
68. Era un fet habitual. Per Normandia, Que les trsoriers mlent au quotidien
leur bourse et celle du village pour ne clarier la situation quau moment de rendre
compte, jen suis de plus en plus persuad. La fonction comporte don peut-tre leven-
tualit dune utilisation protable des fonds publics par les comptables, comme elle
comporte des risques personnels et nanciers, A. FOLLAIN, La solidarit lpreuve de
largent dans les villages normands du XV
e
au XVII
e
sicle, A. FOLLAIN, (ed.), LArgent des
Villages..., p. 196.
69. s per aquesta ra que alguns refusaran dacceptar loci dobrer?, X. SOL,
La reforma catlica a la muntanya..., p. 711-712.
llibres i tamb els dalgunes administracions de la parrquia. En la
mesura que, com es veur, aquestes administracions aporten numerari
a lobra i satisfan algunes funcions atribudes originriament a aquesta,
hem considerat que shavien danalitzar com una part del tot. La comp-
tabilitat, noms amb el recurs als comptes de lobra, dna una visi
esbiaixada del seu contingut. Daltra banda, per acabar dentendre els
recursos amb qu es movia la comunitat pagesa de Cor haurem de
disposar dels comptes de la universitat, cosa que no ha estat possible,
noms llavors podrem acostar-nos a la realitat. Una realitat que ente-
nia dentrades i sortides de diners, per amb continuats canvis duna
bossa a laltra, al cap i a la , tot era del com o tot sortia dels vens
del lloc. Un com que, a efectes explicatius, hem hagut de diferenciar
entre parrquia i universitat, per amb uns lmits menys ntids de com
els volem veure actualment.
70
Els comptes segons els llibres dobra
A partir dels llibres dobra disponibles hem estudiat tres pero-
des de deu anys, amb trenta anys de diferncia, de manera que hem
pogut treballar amb les dades dels anys 1590-1598, 1630-1639 i 1671-
1679, tot i que, per dicultats de la font o perqu no ha estat anotat
en algun cas,
71
no disposem de tots els anys dels decennis analitzats,
per tenir les dades de set i vuit anys ens sembla prou indicatiu de
les tendncies existents. Daltra banda, com que el que ens interessa
s, sobretot, analitzar el pes dels diferents components dels ingressos i
despeses, hem acabat convertint aquestes quantitats en percentatges a
de fer comparables els perodes i evitar els possibles efectes derivats
de puges de preus.
Dentrada, la comptabilitat de lobra parroquial de Cor est
marcada pel fet que en els anys trenta del segle XVII experimenta una
puja considerable en els ingressos i en les despeses. De les 16,43 lliures
de despesa i de les 19,38 dingressos anuals de mitjana dels anys nals
70. Sobre aquesta impossible separaci, A. FOLLAIN, La solidarit lpreuve de
largent dans les villages normands..., p. 194-195. Aquesta s una de les conclusions del
Colloqui dAngers de 1998.
71. Aquest s lassentament que gura en el bienni de 1595-1596: Per no haver
scrittes dit Gaspar Aleny en lo present full totes les rebudes que ell ha fetes en son
bienni del bass de la obra de Cor y per haver confessat devant ns que la obra no li
deu res a ell, ni ell a la obra per lo que ha pagat molt ms que rebut, posam ass que
quotat la hun comptes ab altre que hauria exegit vint-y-vuyt lliures deu sous y mix ms
del predit compte, que quotats o s les susdites 15 15 s. 6 d. y les 28 10 s. 6 d. farien
suma de 44 6 s. (ADG. Arxius parroquials incorporats. Cor: obra, 1590-1856, f. 12r).
del segle XVI, es passa a una mitjana de 29,62 lliures i 28,26 lliures pels
anys trenta, per tornar a les xifres anteriors durant el decenni dels anys
setanta del XVII amb unes quantitats de 23,50 lliures i 21,31 lliures. Sha
de considerar tamb que els dos decennis de la dissetena centria sn
decitaris, mentre el saldo resultant del perode 1590-1598 era favorable
als ingressos. Podem dir, doncs, que la despesa s la que condiciona la
comptabilitat de lobra de Cor i no pas lextraordinria, sin el que
en podrem dir despesa corrent, la derivada de les partides habituals
relatives a les funcions a qu est destinada lobreria: compra de ciris,
torxes i cera (all que en la terminologia dels assentaments compta-
bles sen diuen menuderias de lobra), compra doli i les habituals
adquisicions i reparacions.
La despesa queda, bsicament, concentrada en quatre components:
la compra de ciris, torxes i cera, especialment els ciris pel monument,
en general aquestes partides eren encarregades a un adroguer de la
Bisbal, prcticament est estabilitzada en els tres decennis; la compra
doli, que sacostuma a fer en petites quantitats, lhabitual s que sigui
per quartes, i que experimenta un augment durant els tres perodes
analitzats;
72
lapartat dadquisicions dobjectes ds litrgic (per loli
de les crismeres, per lencens o la compra duna capa de morts lany
1693-1694) i no litrgic (compra del llibre de comptes i de llibres sa-
gramentals, corda i estrop per les campanes i les despeses derivades
del seu manteniment) i de reparacions (adobar el ciri pasqual, adobar
el pany de la caixa o repassar i adobar la teulada i les derivades de
lacondicionament del cementiri) tamb experimenta un augment; el
darrer gran component s el de la despesa extraordinria, variable
segons les necessitats o prioritats: el 1598 presenta una despesa con-
siderable pel fet dhaver estat daurada la creu de plata per 53 lliures
i 13 sous. Els altres components sn poc signicatius en quantitat,
per sn constants: el dret de visita, una en cada decenni; la quarta
que es paga pel beneci de Sant Antoni i Sant Sebasti; el pagament
per rentar la roba de lesglsia el Dijous Sant; els pagaments per pro-
cessons i a capellans sn poc importants, ats que de les processons
especques se nencarregava una administraci determinada, guren
entre els assentaments les despeses per la process de Santa Llcia
per Cinquagesma o la process de lEsperana que consisteixen en el
pagament de la refecci, la beguda i el servei; pels anys trenta del XVII,
72. Sens dubte, les despeses per illuminaci sn les ms importants pel que
fa a la despesa ordinria, prop del 50% si sumem les dues partides: ciris, torxes, cera
i oli. El mateix s constatat per J. M. MATZ, Largent des fabriques dans lAnjou et le
Maine, dins A. FOLLAIN, (ed.), LArgent des Villages..., p. 104.
de manera excepcional, hem trobat pagaments a obrers, de fet es tracta
del retorn de diners que aquests havien avanat a lobra, duna banda,
i que havien deixat a determinats bacins, de laltra.
TAULA 84
Composici de les despeses de lobra de Cor (1590-1679), en %
Components de la despesa 1590-1598 1630-1639 1671-1679
Ciris, torxes, cera 21,04 26,83 20,52
Oli 18,11 24,35 29,94
Adquisicions i reparacions 15,59 16,01 22,82
Drets de visita 0,48 0,49 0,73
Quarta 3,55 3,66 0,00
Processons i pagaments a capellans 1,57 2,58 2,03
Rentar la roba 0,76 0,73 7,30
Despesa extraordinria 38,90 11,35 16,66
Pagaments a obrers 0,00 1,47 0,00
Deixes als bacins 0,00 12,53 0,00
Total 100,00 100,00 100,00
Font: ADG. Arxius parroquials incorporats. Cor: obra, 1590-1856.
Excepte per al decenni 1590-1598 que els ingressos compten amb
una partida important, la venda de ciris de 25 de gener de 1598 per
134 lliures i 13 sous, que equilibra el pressupost de lobra, els ingres-
sos van per darrere de les despeses. La principal aportaci procedeix
dels captiris, sense que, pels assentaments, es pugui destriar els que
procedeixen de les caritats o del cobrament dels censos a lobra, a
ms de la mitgera de forment que anualment rep lobra del delme,
que eren encantats.
Les oscillacions sn ben manifestes en els tres perodes analitzats.
Si b, per, el menor percentatge dels anys 1590-1598 sha datribuir
al fort component de la venda de ciris que trenca la imatge habitual
dels ingressos a lobra de Cor. A molta distncia, el segon compo-
nent dels ingressos procedeix de les altres administracions, concepte
que inclou els diners procedents dels bacins dels Quatre mrtirs, de
Nostra Senyora Antiga, i dels ciris del Jovent i del Roser. Dalguna ma-
nera, tot i que eren administracions diferenciades, amb uns pabordes
distints als de lobra, i amb un llibre de comptes exprs, habitualment
hi ha aportacions, sense que es pugui precisar si es tracta dels residus
daquests bacins.
TAULA 85
Composici dels ingressos de lobra de Cor (1590-1679), en %
Components dels ingressos 1590-1598 1630-1639 1671-1679
Captiris 39,74 68,79 42,54
Altres administracions 8,78 3,25 27,64
Censals 0,85 0,80 0,00
Taxes funerries 0,17 5,77 2,18
Arrendament de les herbes del cementiri 0,25 0,15 0,00
Cobrament de deutes 0,35 4,97 6,76
Venda de ciris 47,89 0,00 0,00
Romanents 0,00 14,16 19,67
Altres 1,97 2,11 0,40
Total 100,00 100,00 100,00
Font: ADG. Arxius parroquials incorporats. Cor: obra, 1590-1856.
El que s que es pot dir s que es tracta daportacions peridiques
que podien tenir nalitats concretes, com la que sanota el 1677 quan
sapunta el cobrament de tres lliures procedents de les administra-
cions de Sant Pere, de Nostra Senyora Antiga i del ciri del Jovent, los
quals diners cobrrem per pagar mitja bta oli havem compra[da] per
la llntia de dita isglsia i encara, el mateix any, hi haur un altre
assentament d1 lliura, 16 sous i 8 diners del ciri del Jovent que servi-
ren per ajudar a comprar un mallal oli per la llntia. De la mateixa
manera que lobra rep diners de les administracions, a vegades aquestes
i les confraries en rebien de lobra.
Un component que apareix duna manera signicativa durant el
segle XVII, s el dels deutes, com a resultat de les deixes efectuades per
lobra a particulars o a la mateixa universitat, en una relaci constant
que ja havem plantejat anteriorment. El 1671, per exemple, sanota que
lobra cobra una petita partida de diners procedent de la carnisseria de
Cor a bon compta del que la vila deu a la obra de la isglsia. La
resta de components sn gaireb insignicants: les taxes funerries, els
arrendaments de lherba del cementiri o els censals. Que els romanents
gurin amb el 14% i el 19,67% durant el segle XVII no vol dir que el
saldo sigui favorable a lobra, sin que es tracta dels diners que hi ha
a la caixa de lobra en el moment defectuar el relleu dels obrers, al
comenament de lany, quan els ingressos de la venda del blat encara
devien ser gaireb ntegres.
Ms enll del cas concret de la comptabilitat de lobra de Cor
hem de remarcar alguns aspectes signicatius per la seva rellevncia
ja que poden ser paradigmtics i generalitzables. En primer lloc, sn
les despeses les que condicionen els ingressos, un fet lgic si tenim
en compte que aquest s lorigen de lobra i del seu funcionament.
En segon lloc, que, entre aquestes despeses, hi t un paper de primer
ordre la illuminaci, especialment la compra doli. Sens dubte, aquest
s un cas especc de Cor, aix no passa, per exemple, a Calabuig o
a Porqueres, i que es pot generalitzar a les obres que no disposen de
censos doli. Aix, no ens ha destranyar que els rectors avisessin en el
segle XVIII de limportant que era aquest ingrs per al sosteniment de
lobra parroquial. Una obra que disposs duna aportaci anual en oli
podia efectuar obres dembelliment de lesglsia sense haver de recrrer
al recurs de vendre ciris, dimposar talles entre els vens o demanar
diners a la universitat. Aquest s el principal fet diferencial entre lobra
de Calabuig i lobra de Cor: una disposar dels censos doli i ns i
tot en podr vendre, laltra els haur de comprar i haur de recrrer
als ciris i a les administracions, sense plantejar les possibilitats que
tenia una i altra obra a lhora dencarregar retaules. Sempre hi havia
la possibilitat dels comitents particulars, per pel que coneixem dels
comitents de retaules empordanesos, lhabitual s la presncia de la
universitat o de lobra.
El trasps de cabals de les confraries i administracions a lobra
Durant el segle XVII proliferen a les parrquies del bisbat de Gi-
rona les confraries i administracions de ciris o bacins. Sorgides per
unes necessitats especques, amb estatuts les confraries, sense estatuts
les administracions, una vegada aquestes necessitats eren cobertes, els
diners recaptats podien ser esmerats en altres nalitats a les origi-
nriament destinades. Sovint, ho hem vist en analitzar la composici
dels ingressos de lobra de Cor, els diners sinvertien en necessitats
de lobreria parroquial, i s la destinaci ms habitual, no en va acos-
tumaven a compartir la caixa comuna. Per tamb, com es veur, els
diners procedents daquestes administracions podien servir per cobrir
les necessitats de la universitat: el ciri de Sant Isidre anotar haver
deixat diners a la universitat en temps de apretos els anys 1641 i el
1650 es registra el retorn de diners; el 1674 ser la confraria del Roser
la que deixar 26 lliures a la universitat.
La confraria del Roser va ser fundada el 1616, hi gura com a
paborde major el prevere i sagrist de lesglsia parroquial de Cor, dos
donzells, el pare i ll Perajoan, i seixanta-cinc confrares ms, entre els
quals hem comptat un capell, un notari, pagesos, menestrals i trenta
dones. En les ordinacions sespeciquen les seves obligacions: tenir lli-
bre dels confrares i portar-lo anualment al monestir de predicadors de
Girona perqu el prior en conrmi els confrares; celebrar, cada primer
diumenge de mes, una process amb acompanyament de la imatge,
aix com la festa el primer diumenge doctubre i quatre aniversaris
per lnima dels confrares morts. Per les celebracions sestipulava el
que havia de ser pagat. Els pabordes, elegits pels pabordes sortints,
sencarregaven dels captiris per lesglsia i tamb de replegar el blat de
les eres, i les pabordesses, mullers dels pabordes, tenien com a funci
aplegar ous per les cases. Entre els pabordes, com tamb ho havem
trobat amb els obrers, prcticament sempre hi haur un pags, algunes
vegades ser un donzell o un notari, i un artes (fuster, teixidor, sastre)
o treballador. Fet que torna a repetir la composici de la poblaci i
les principals ocupacions de la gent de Cor.
De la mateixa manera que en el funcionament dels comptes de
lobra, els de la confraria del Roser funcionen igual, quan hi ha necessitat
de ms numerari del que generalment s recaptat, es busquen maneres
alternatives per poder fer front a la despesa: el perode 1626-1627,
quan shan de pagar dues terces de la capella del Roser, el mestre de
cases ha de cobrar 66 lliures, 13 sous i 4 diners, tot i que els captiris
han augmentat en relaci amb els anys anteriors i no seria sucient
per poder pagar, es ven un ciri per 16 lliures.
Hi ha una altra confraria, la de Santa Cristina,
73
per amb unes
funcions molt delimitades, que es concreten a fer una missa anual per
les nimes dels confrares, vius i morts, a la capella de Santa Cristina, a
la qual van en process. Les despeses i la renda, pel perode de nals
del segle XVII, no passen de les deu lliures.
Les administracions que han conservat llibres de comptes del se-
gle XVII, permeten apuntar unes altres fonts de renda i de provement
del culte a Cor. Deixem de banda ladministraci de lhospital,
74
amb
una petita renda, de 3 a 5 lliures als anys quaranta del XVII, per que
t el mateix funcionament que les altres administracions, amb uns
baciners elegits pels consellers de la universitat encarregats de recaptar
diners. Les altres administracions sn les segents:
73. ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Cor: confraria de Santa Cristina,
comptes 1694-1833.
74. ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Cor: administracions, hospital, 1517-
1715.
TAULA 86
Ingressos i despeses de la confraria del Roser de Cor,
1617-1679, en lliures
Perode Ingressos Despeses
1617-1618 33,80 32,90
1618-1619 29,70 14,60
1619-1620 26,88 23,88
1620-1621 22,74 22,87
1621-1622 23,87 16,11
1622-1623 30,11 31,34
1623-1624 16,38 28,80
1624-1625 24,45 13,58
1626-1627 105,04 105,43
1627-1628 26,63 26,73
1628-1629 53,60 46,47
1630-1631 40,64
1631-1632 127,57 126,18
1634-1635 63,46 61,82
1635-1636 30,00 37,00
1636-1637 63,00 54,53
1641-1642 80,10 52,20
1660-1661 27,55 27,05
1661-1662 27,46 19,19
1662-1663 33,66 33,67
1663-1665 58,45 59,35
1666-1667 40,43 22,65
1667-1668 24,95 18,30
1668-1669 49,25 48,50
1669-1670 23,39 23,30
1670-1671 28,00 21,00
1671-1672 29,90 25,00
1672-1673 39,90 19,40
1673-1674 42,70 18,31
1674-1676 90,46 47,71
1678-1679 43,75 30,75
Font. ADG. 6. Arxius parroquials i dipositats. Cor: confraria del Roser, comptes 1617-1681.
El bac de Sant Pere.
75
La seva missi consisteix a fer loci el
dia del seu patr. Disposa dunes cinc lliures de renda als anys noranta.
El ciri de la Santa Espina.
76
Sencarrega de proveir el necessari
per la process de la Santa Espina i de la cera i loli. A nals del se-
gle XVII, tamb tenia una renda al voltant de les cinc lliures.
El ciri de Sant Isidre.
77
La seva funci consisteix a cobrir les
despeses de loci a Sant Isidre, sencarrega del manteniment de laltar
que hi t dedicat a lesglsia parroquial i tamb sassenta el pagament
dun predicador durant la Quaresma. Els obrers, que sencarreguen de
captar a lesglsia i a les eres, sn pagesos i masovers. La renda queda
situada entre les 20 i 30 lliures durant els anys quaranta.
El ciri del Jovent.
78
s el ms important dentre els que han
conservat els llibres de comptes, amb unes rendes que sobrepassen el
ciri de Sant Isidre pel mateix perode: entre 1635 i 1642, les despeses
es mouen entre 7 i 36 lliures i els ingressos entre 18 i 35. La proce-
dncia dels seus ingressos presenta diferncies en relaci amb les altres
administracions: disposar durant el segle XVII de quatre censals: un
de 20 lliures de capital que feia la casa del mas Esteva dAnyells, si
b anotar el paborde dels anys 1627-1628 que noms pagava 15 sous
de pensi anual; un altre censal de 42 lliures creat per Antoni Vert de
Mills, vegueria de Girona, el 1615; un de 12 lliures, creat el 1622, per
Pon Jui de Madremanya i, nalment, un de 10 lliures creat el 1631
per Jeroni Aleny, treballador de Monells. Veient les petites quantitats,
sembla clar que es tracta dels diners sobrants que eren invertits a cen-
sal. Un altre ingrs procedia del captiri dels Reis. Durant les festes de
Nadal un miny, se suposa que convenientment disfressat i que rebia
uns diners a canvi, portava la corona del rei, acompanyat pels joves i
pabordes, amb lacompanyament de msica (es troba lassentament dun
pagament a un tabaler), que recorrien el lloc per ajustar coques que,
posteriorment, devien vendre a lencant. A ms, feien altres captiris,
en diners, en blat i en faves.
79

75. ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Cor: bac de Sant Pere, 1689-1833.
76. ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Cor: ciri de Santa Espina de Cor,
1679-1856.
77. ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Cor: ciri de Sant Isidre, 1641-1852.
78. ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Cor: ciri del Jovent, 1635-1765.
79. Pot tractar-se duna representaci dins el cicle nadalenc que podria sumar-se
al repertori de les antigues representacions teatrals a les comarques gironines que ha
presentat Pep VILA, Notes sobre antigues representacions teatrals a les comarques gi-
ronines, AIEG, XXXV (1996), p. 239-241.
Per les anotacions dels llibres de comptes de lobra, sabem que
encara hi havia ms administracions i bacins, com el bac del Corpus,
el bac dels Sant Quatre Mrtirs o el de Nostra Senyora Antiga, docu-
mentats a mitjan segle XVII.
Sens dubte, no podem entendre la comptabilitat de lobra parroquial
si no hi afegim els ingressos i despeses daquests bacins i daquestes
administracions. Tenien unes funcions determinades i delimitades, i
probablement unes atribucions molt concretes a lhora de recollir la
renda necessria. Si tenim present la totalitat daquestes procedncies,
lobra parroquial disposava duns ingressos sucients a les despeses
habituals. I, pel que hem vist, es convertia en prestamista de particu-
lars i de la mateixa universitat que tenia com a nic recurs en acudir
a la parrquia en cas de necessitat. Una parrquia que disposa de
ms recursos que els estrictes de lobra, una obra, daltra banda, que
t un paper que sobrepassa les funcions del manteniment del culte
parroquial i que t en la caritat i en el prstec monetari en moments
de necessitat una altra ra de ser.
LES CONFRARIES. LEXEMPLE DE LA CONFRARIA DEL ROSER
Les confraries sn, amb lobra parroquial, laltre pilar de la par-
ticipaci dels laics en lesglsia. Dalguna manera, com va plantejar
G. Le Bras,
80
sorgiran per controlar el temporal i completar el rol
espiritual. Particularment decisives seran desprs del concili de Trento
en la difusi dels ideals contrareformistes, desprs de lamenaa que
havien suposat les idees reformistes. Aqu, posarem de relleu aquells
aspectes que faciliten la cohesi de la comunitat, la confraternitzaci,
sense que puguem deixar de banda, per, altres aspectes de la seva
actuaci que posen en dubte aquesta pretesa comunitat diguals que
voldran instaurar. Al mateix temps, ens interessa posar de manifest
que les confraries volen reivindicar la seva independncia respecte de
la parrquia, tot i la tutela a qu estan sotmeses per part del rector o
del visitador episcopal, en la mateixa mesura que ho intentar lobreria
parroquial.
81
Al mateix temps, com ja hem pogut veure en analitzar
80. Lglise et le village..., p. 159-163 i Les confrries chrtiennes, publicat ini-
cialment els anys 1940-1941 i recollit a tudes de sociologie religieuse. Pars: PUF, 1955,
I, p. 423-462.
81. La confraria es regia per unes pautes de comportament que, a vegades,
podien ser estranyes a lautoritat. El 1716, es prohibeix als pabordes del Sant Crist de
Llers de fer, com feien anualment, un dinar, que havia de pagar la pabordia, entre els
pabordes entrants i els pabordes sortints. Aquesta mesura va ser recorreguda pels curats
i els cnsols de Llers amb largument que aquesta prohibici faria disminuir els ingressos
els comptes de lobra, les confraries disposen dunes rendes que, tot i
la independncia que lautoritat voldr imposar-li respecte a lobra o la
universitat, sovint servir per fer front a les necessitats del com. s clar
que les rendes de la confraria del Roser, que ens serveixen dexemple,
queden molt lluny de les confraries de penitents de la Provena o del
Sant Esperit al Piemont que faran de la distribuci de menjar entre
els confrares la seva ra de ser, per tamb lintent de canalitzar-la per
part de lautoritat, civil i eclesistica.
82

La devoci al Roser s un fet denit clarament amb posterioritat
a Trento. Pot semblar una imposici des de fora de la parrquia, ja que
les confraries sn fundades per dominics.
83
La realitat, per, apunta
una situaci diferent, ja que les confraries sn precedides per la cons-
trucci daltars i ns i tot de retaules, encarregats, generalment, pels
obrers: la devoci al Roser precedeix cronolgicament la confraria. El
pas posterior ser lobtenci de la llicncia per a la seva erecci i no
sembla, a la vista del nombre de llicncies concedides i en espera duna
contrastaci emprica del nombre daltars dedicats al Roser, que totes
les parrquies que hi van tenir altar dedicat disposessin de confraria.
Una confraria que ser oberta a la participaci de tothom, sense fer
diferncies entre homes i dones, amb un important component festiu
i devocional (les processons), per tamb de solidaritat (la participaci
dels confrares en les misses daniversaris pels difunts). Ens trobem,
doncs, amb un altre element de participaci i de cohesi de la parr-
quia, i tamb, s clar, de sociabilitat pagesa.
de la confraria i els mateixos confrares. El mateix any es va haver de permetre el dinar,
mentres que se convoquen, junten y estigan ab tota quietut y modstia, y que ni antes,
ni desprs de dit dinar, no juguen a ningun joch, singularment a cartas (ADG. U-274,
f. 50v-61r i 78v-79r). s un exemple de la unitat de la parrquia-universitat contra una
ingerncia exterior al costum.
82. M. AGULHON, Pnitents et Francs-Maons de lancienne Provence. Pars: Fayard,
1968; M. VENARD, Les confrries en France au XVI
e
sicle et dans la premire moiti du
XVIIe sicle, Societ, culture, vie religieuse aux XVI et XVII
e
sicles, Association des Historiens
Modernistes, PU Pars-Sorbonne, 1995, p. 45-65. El ritual de la distribuci de menjar
durant la Pentacosta per part de la confraria de lEsperit Sant lestudien G. COMINO,
Sfruttamento e redistribuzione di risorse collective: il caso delle confrarie dello Spirito
Santo nel monregalese dei secoli XIII-XVIII, Quaderni Storici, 81 (1992), p. 687-702, lori-
gen dels recursos prov de deixes testamentries en forma de bns immobles; i tamb
limportant treball dA. TORRE, Il consumo di devozione..., especialment la segona part.
83. J. M. PUIGVERT, Esglsia, territori i sociabilitat, p. 172-173.
El Roser entre les confraries modernes del bisbat de Girona
J. M. Marqus ha remarcat el canvi que es dna des del concili
de Trento, ja que a partir de les directrius emanades del concili domi-
naran clarament les confraries de carcter devocional, enfront de les
medievals, religioses, professionals o docis que havien destacat sobretot
en el segle XIV, segle pel qual documenta la fundaci de noranta-nou
confraries, per trenta-quatre del XV i quinze del XVI.
84
El mateix J. M.
Marqus havia plantejat la necessitat de comptabilitzar-les; A. Bach les
ha comptat per al bisbat de Solsona durant la primera meitat del se-
gle XVI i J. Bada ha fet el mateix per al bisbat de Barcelona entre 1650
i 1702.
85
Tal com saprecia en el quadre efectuat a partir de les lletres
de llicncia de fundaci o derecci, el perode amb major intensitat de
proliferaci de noves confraries correspon a la primera meitat del se-
gle XVII, amb una forta disminuci durant els anys 1650-1689, per
reprendre, encara que en un nivell menor, el ritme de fundacions entre
1690 i 1730. Destaca, en el quadre anterior, limportant nombre de
confraries del Roser, el 43,88% del total de confraries foren fundades
en el perode considerat.
86
Daltra banda, la majoria de les confraries
del Roser van ser fundades en la primera meitat del segle XVII: setanta
dun total de vuitanta-sis. Durant la segona meitat del segle prcticament
desapareixen, ja que noms sen varen fundar tres, fet que concorda
plenament amb la dinmica del bisbat de Barcelona on no sen va
fundar cap. La recuperaci sinsinua a partir de 1720.
84. J. M. MARQUS, Confraria, Diccionari dHistria Eclesistica de Catalunya,
I. Barcelona: Generalitat de Catalunya/Claret, 1998, p. 611. Les confraries medievals
les ha estudiat a Confraries medievals del bisbat de Girona, AIEG, XXXIV (1994),
p. 335-375, on documenta 148 confraries entre el segle XI i 1502.
85. Vid. J. M. MARQUS, La investigaci de la histria religiosa de Catalunya als
arxius, Analecta Sacra Tarraconensia, 67/1 (1994), p. 27, ponncia presentada al primer
Congrs dHistria de lEsglsia Catalana celebrat a Solsona del 20 al 23 de setembre
de 1993; on es varen presentar les comunicacions de: A. BACH, Confraries medievals,
Analecta Sacra Tarraconensia, 67/1 (1994), p. 217 i J. BADA, La religiositat popular al
bisbat de Barcelona en la segona meitat del segle XVII: alguns indicadors, Analecta Sacra
Tarraconensia, 67/2 (1994), p. 263-264.
86. Que s, com saprecia per les dades aportades per J. M. Marqus, el de la
seva mxima presncia: 15 confraries serien fundades en el segle XVI, 59 en el XVII, 48
en el XVIII i 17 en el segle XIX. J. M. PUIGVERT, Esglsia, territori i sociabilitat..., p. 173.
X. SOL, La reforma catlica..., p. 734-735.
TAULA 87
Dinmica de la fundaci de confraries al bisbat de Girona,
1588-1730
Perode Advocacions diverses Confraria del Roser Total
1588-1599 1 2 3
1600-1609 6 16 22
1610-1619 11 17 38
1620-1629 23 12 35
1630-1639 9 11 20
1640-1649 8 14 22
1650-1659 3 2 5
1660-1669 3 1 4
1670-1679 1 0 1
1680-1689 6 0 6
1690-1699 11 0 11
1700-1709 12 1 12
1710-1719 7 3 10
1720-1730 9 7 16
Total 110 86 196
Font. J. M. MARQUS, Registre de lletres, 1586-1819, Girona, 1993.
La cronologia de les fundacions de les altres confraries en la
primera meitat del segle XVII va per darrere del nombre de confraries
fundades al Roser, amb lexcepci dels anys vint; la recuperaci dels
anys vuitanta, per, apunta cap a una progressiva aparici de devocions
que competeixen amb la del Roser. Es tracta de les confraries devocio-
nals sorgides de Trento. Destaca la del Santssim o de la Minerva, amb
vint-i-quatre fundacions en el perode estudiat; dotze sn dedicades a
la Purssima Sang; deu ho sn a ocis diversos (dues a fusters, una
a ferrers, quatre a paraires, una a sastres, una a blanquers i laltra a
treballadors de diversos ocis) i dos a estrangers; vuit al Dolors; vuit
al Carme; vuit a Sant Isidre; cinc al Nom de Jess; quatre a Sant Pere
i la resta es distribueixen en devocions a diversos sants: tres confra-
ries repeteixen la devoci tres vegades; sis en dues i vint-i-sis sn a
devocions diverses.
Aquesta s la dinmica de la fundaci de confraries, fenomen
que explica les bases de la devoci popular. Tota una altra cosa seria
veuren la perdurabilitat. Caldria analitzar-les per separat. Amb tot, hi
ha dades que permeten apuntar que en el segle XVIII algunes daquestes
confraries tenien problemes de supervivncia. En el cas de manca de
confrares, sarbitraran diferents mesures. La confraria de Sant Roc dels
francesos de Pineda es converteix, el 1707, en la confraria a la qual
quedaven adscrits els forasters que anessin a treballar a la parrquia
amb obligaci de pagar un sou.
87
A Palau Sardiaca, el 1730, la confraria
de Sant Joan es quedar sense pabordes i el rector obtindr llicncia
per poder cobrar les rendes i regir-la.
88
Latracci de confrares, en part,
podia ser mitigada amb la concessi de rifes i sortejos.
Les ordinacions de la confraria del Roser
La fundaci de les confraries del Roser
89
depn directament de
lorde de predicadors, al qual el prior o els pabordes havien de portar
anualment, segons queda disposat en les condicions derecci de la
confraria, un llibre dels confrares per a la seva aprovaci. Noms per
la confraria de Vilob, dentre els actes de fundaci a qu hem tingut
accs a lArxiu Dioces de Girona, hi ha una presncia manifesta dels
senyors del lloc,
90
en la resta de casos en qu sha documentat lacte
derecci hi t un paper manifest algun frare dominic de Girona, de
Castell dEmpries o de Barcelona (s un frare del convent de Santa
Caterina que interv en la fundaci de Sant Mart de Toralles el 29 de
novembre de 1644). Les condicions per a la fundaci de les confrari-
es del Roser es limiten a disposar lobligaci de portar anualment el
llibre de confrares al convent de dominics, lobligaci de la confraria
dencarregar els sermons que shagin de fer a frares predicadors de
lorde, a traspassar la confraria al convent dels dominics en el cas que
sen construeixi algun daquest orde a la parrquia i a reconixer en
tot moment a aquest orde en qualitat de fundador. Es tracta dunes
condicions que poden anar impreses i que sn aplicables a totes les
confraries, sn escrites indistintament en catal, en castell (Mont-ras,
1619) o en llat.
87. ADG. U-272, f. 106v.
88. ADG. U-276, f. 149r.
89. A lADG, secci 6. Arxius parroquials incorporats, hi ha dipositats llibres de
les confraries del Roser de diferents parrquies que disposen de lacte derecci i de les
ordinacions, sn aquestes parrquies les que ens han servit de base de lanlisi: Crespi
(5 de gener de 1586), Ullastret (20 de novembre de 1591), Sant Miquel de Fluvi (22 de
juny de 1597), Rupi (23 dagost de 1598), Sant Mart Vell (26 de novembre de 1606),
Vulpellac (2 de setembre de 1607), Vilob (22 de juny de 1618), Foix (13 de maig de
1618), Mont-ras (29 de setembre de 1619), Sant Mart de Toralles (29 de novembre de
1644), Casavells (24 dagost de 1668), Garrigoles (30 de novembre de 1686); entre pa-
rntesi gura la data de la fundaci.
90. Ho comenta, J. M. PUIGVERT, Guerra i contrareforma a la Catalunya rural
del segle XVII, La revoluci catalana de 1640..., p. 122-123. Tamb comenta la presncia
de Francesc Dalmau de Rocabert en la fundaci del convent del Roser (?) de Peralada
el 1578 o el cavaller Albert el 1588 a Llagostera.
Les ordinacions sn formulades pel frare fundador, per delegaci
de lautoritat del provincial, i acceptades pel rector i el domer, si nhi
ha, i els obrers de la parrquia. Tot i que pugui semblar, a priori, que
es tracta dunes ordinacions estereotipades aplicables per igual a cada
parrquia, lanlisi dunes quantes permet trobar diferncies, matisos
i canvis que fan pensar en una participaci directa de la parrquia,
ms que no pas duna imposici des de fora.
En primer lloc, hi ha el nomenament del prior que recau en el
rector, considerat cap y principal de dita confraria. En el cas dexistir
domer i sagrist sestableix una alternana anual en el crrec (Mont-ras,
1620). A Rupi (1598), correspondr al sagrist dassentar les entrades
i sortides en el llibre de comptes de la confraria i dinscriure els nous
confrares, aix com de beneir cada diumenge els rosaris. Amb tot, les
misses i processons sn la part substancial del carcter litrgic i festiu
de la confraria:
1. La celebraci duna process cada primer diumenge de mes, a
la hora que en ella se por trobar la major part del poble, es disposa
a Garrigoles (1686), portant la imatge de la Mare de Du. A Mont-ras
(1620) es dir que els mesos de maig i doctubre shaur de treure la
imatge gran i la resta de mesos la imatge petita. Per tal dassegurar
lassistncia, el prior haur de fer una crida a la participaci dels
confrares en les processons i a fer pbliques les indulgncies que es
guanyaran. Les ordinacions sempre especiquen el que shaur de pagar
als preveres assistents.
2. La celebraci de la festa del Roser. Se celebra el primer diu-
menge doctubre, arran de la victria a Lepant (1571) contra el turc
el dia del Roser la festa tindr una major difusi, fet que contribuir
a estendren la devoci. A Mont-ras es far un diumenge de maig, no
sespecica quin, noms que haur de ser desprs que lhagin celebrat
a Palafrugell; a Vulpellac (1607), les ordinacions deixaran a la voluntat
dels confrares de celebrar la festa loctubre o el maig. Si la festa se
celebra amb msics, a Toralla (1644), es disposa que puguin pagar la
meitat del bac de la confraria i el restant els pabordes el recolliran
per les cases, a ra de dos sous per casa.
3. La celebraci de misses per aniversaris per les nimes dels con-
frares lendem de les festes principals de la Mare de Du. A Toralles
(1644) sobliga a assistir-hi almenys un confrare per casa, i a dir un
rosari per la mort de cada confrare. En les ordinacions o constitucions
ms tardanes sespecica que els confrares hauran de dir cada setmana
ntegrament el rosari
91
(Casavells, 1668, Garrigoles, 1686), a Toralles
(1644) i a Casavells (1668) es permet la inscripci a la confraria de
difunts, per sha de resar un rosari a la setmana.
Lorganitzaci, funcionament i administraci de la confraria pas-
sava pel prior i els pabordes. El nomenament dels pabordes recau en
els sortints i amb lautoritzaci del prior. El relleu en ladministraci
de la confraria es fa el mes de maig o octubre. De la mateixa manera
que passar amb el nomenament dobrers, tamb hi haur difernci-
es en alguna parrquia en el nomenament de pabordes, amb la qual
cosa el sorteig substituir la cooptaci.
92
Sn ells els que hauran de
tenir cura de ladministraci de les rendes. A Mont-ras i a Vulpellac
sespecicar que shaur de tenir una caixa amb tres panys i claus
(dues pels pabordes i una pel prior), amb els mateixos advertiments
que hem vist fer als obrers: dipositar els diners a la caixa, no treurels
si no s en cas de necessitar-ho la confraria i portar-ne els comptes en
un llibre.
93
El trasps i la denici dels comptes es far en el moment
dentrada dels nous pabordes, al cap de vuit dies (Garrigoles, 1686)
91. Que cada un confrare qui estar escrit en dita santa confraria hage de pas-
sar y dir cada semmana lo rosari ntegro, que sn quinse paternosters y cent sinquanta
avemarias, per sin deixa de fer no pecar, sin que no guanyar ninguna indulgntia ni
perd, ni participar aquella semmana del b que per tot lo mn se fa per los confrares
de dita santa confraria (ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Garrigoles: confraria
del Roser, confrares 1686-1844). La manca dobligacions en les ordinacions i estatuts
de confraries, en relaci amb lassistncia de misses de difunts, havia estat posada de
manifest per part de Le Bras en aquests termes ben signicatius: Les messes frquen-
tes sont celebrs aux intentions de la confrrie, mais fort peu sont dobligation pour les
confrres. La relative raret des exigences pieuses tonne (Les confrries chrtiennes...,
nota 1, p. 443).
92. Aix es desprn del succet a Porreres, a la Vall del Bac, arran de la visita
pastoral de 1747, quan el visitador es troba amb la dicultat per elegir pabordes, y ha-
vent-se dit senyor informat de las dicultats occurens y esperan-se de aquellas seguir-sen
altres de novas y majors disposa que una setmana abans de la festa del Roser es faci
una llista dindividus aptes, dhomes i dones, supervisada pel rector i els pabordes i que
selegissin a sort de rodol. (ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Valldelbac: confraria
del Roser, comptes, 1698-1758).
93. La sisena de les ordinacions de Mont-ras, 1620, s ben especca: la qual
caixa haja de estar en dita isglsia y en ellas pot posar tot lo que rebr dita confraria
en haver-ho rebut, volent que ningun pabordre puga retenir-se envers si ningun diner de
dita confraria, sin que encontinent lo hajan rebut, poch o molt sie, lo hajan de posar
en dita caixa y de all no.l pugan traurer si no s per a cosas tocants a dita confraria
a coneguda de dits senyors priors y pabordres o la major part de aquells. Volent tamb
ques porte llibre de tot lo rebut y gastat per dita confraria y que sempre ques posar
algun diner en dita caixa os traur de ella assente lo senyor prior en dit llibre lo ques
pendr y gastar, lo qual llibre ha de estar tancat en dita caixa en lo lloch ahont est lo
bac (ADG. 6. Arxius parroquials dipositats. Montrs. Confraries: Roser, confrares, 1637-
1904, f. 4v). Menys extens, per amb la mateixa losoa, s ltem 13 de Vulpellac (1607).
o en el termini de dos mesos (Mont-ras, 1620). Quan hi hagi proble-
mes per manca de diners, els pabordes hauran de buscar maneres
per augmentar les aportacions, com pot ser lestabliment de rifes a
comenament del segle XVIII.
94
La confraria del Roser disposar tamb de dues pabordesses, les
quals havien de tenir cura de fer netejar la roba de laltar, administrar
el ciri de Nostra Senyora i encaminar les noies en la process (Mont-
ras, 1620); el crrec podia recaure en les esposes dels pabordes o ser
nomenades per les pabordesses sortints; a Garrigoles (1686), en lacta
de constituci de la confraria, sn nomenades pabordesses les dues que
ho eren de la confraria de Nostra Senyora Antiga, en un clar trasps de
les devocions del culte antic a la mare de Du al nou culte del Roser.
Ladmissi de confrares s tractada en les ordinacions de diverses
confraries on es remarca el seu carcter obert i gratut.
95
Els con-
frares havien de quedar inscrits en un llibre. De lanlisi daquestes
anotacions es poden fer algunes puntualitzacions inicials. El carcter
obert de la confraria s real. Prcticament a totes les confraries hi
devien ser assentats, en un primer moment, tots els pobladors del
lloc (a Sant Miquel de Fluvi hem comptat 135 confrares el 1597; 51
el 1638 i 60 el 1646), els quals seguien un ordre jerrquic comenat
pel prior i els altres clergues de la parrquia, seguit pels pabordes,
i desprs els senyors i barons del lloc (s el cas de Vulpellac, 1607,
Vilob, el 1614, per tamb Foix, 1618), poden seguir els jurats i
94. La confraria del Roser de Sant Esteve dOlot obt llicncia, el mar de 1700,
del vicari general de fer una rifa amb premis de 25 i 50 lliures per un ral dimposici
(ADG. U-271, f. 56 i una altra llicncia a f. 196); llicncia que tamb lobtenen a Blanes,
a ra de 25 lliures per un ral. El procediment s explicat pels mateixos confrares: el
dia del Roser doctubre es feia lextracci de 25 lliures a sort de rodol en esta forma,
o s, que pagant qualsevol persona un real de ardits a dita confraria se posaran tots
los noms dels quals hauran pagat, cada hun escrit en una membrana o rodol y tots
estos se posan dins de una gerra o altre vas y se extraur un dells per un miny y
aquell que ser extret se li donaran y pagaran vint-y-sinch lliuras barceloneses y lo que
restar, pagadas ditas vint-y-sinch lliuras, se deur convertir y aplicar per augment de
dita confraria, expressament declarant que en dita extracci dega entrevenir lo rector
de dita iglsia o altre persona en son nom (22 de juliol de 1707, ADG. U-272, f. 108r i v).
95. Qualsevol persona de qualsevol estat, sexe o condici que sia puga entrar en
aquesta santa confraria fent-se escriurer nom y cognom en lo llibre della y ms avant
fent-se beneyr lo rosari per algun religis de sant Domingo [...] o per qualsevol altre
persona que tinga esta facultat [...] Ab pacte y condici que no ha de obligar a ning que
per les tals cosas aje de pagar algun inters, per si graciosament voldran donar alguna
cosa segons la devoci de cada qual, servesca per lo augment de la confraria (ADG.
6. Arxius parroquials dipositats. Sant Mart de Toralles. Confraria del Roser, confrares,
1644-1735. Primer tem de les constitucions de 1644). Molt semblant s el tercer tem
de Casavells (1668) o el 5 de Vulpellac (1607).
obrers, i nalment, separats, homes i dones. Encara, en algunes con-
fraries saprecia una divisi entre pagesos i menestrals, i entre els
primers, els ms poderosos de cada parrquia ocupen el primer lloc.
Ms endavant, la relaci dels confrares acostuma a ser feta per cases
(Foix). Les ordinacions de la confraria de la Minerva de Roma actu-
aran amb carcter de dret supletori en els altres temes que es puguin
plantejar (Garrigoles, 1686). Per aix, entre les llicncies despatxades
pel vicari general, en trobarem un bon nombre que fan referncia a
la seva agregaci a lesglsia de la Minerva romana.
LA REPRESENTACI SOCIAL. EL LLOC A LESGLSIA PARROQUIAL
La jerarquia de la societat pagesa queda reectida en el lloc que
socupa a lesglsia parroquial. Durant la celebraci dels ocis religio-
sos hi ha un ordre intern respectat per tothom. Durant la celebraci
de la missa hi ha unes ubicacions reservades als homes i unes altres
a les dones, i es mant un ordre en el moment de la comuni o de
lofertori. Algunes famlies disposen dun lloc determinat, lloc que s
acceptat pels altres, i poden tenir seient propi en el qual hi pot constar
escrit el nom a ms de les armes de la famlia pintades o esculpides.
Aix que de manera general s acceptat, quan hi ha algun nouvingut
96

o quan algun integrant de la parrquia experimenta canvis en lestatus
social, no sempre ho s pel conjunt de la parrquia i pot ser objecte
de boicot pels altres. Ho veurem en el cas de Joan Gars, ciutad
honrat de Vilamalla, i carnisser, amb lescarni que va patir, el 1647 en
ser embrutat el banc que possea la seva famlia a lesglsia parroquial;
en aquest cas es fa evident, tamb, que lesglsia parroquial s un dels
teatres de la representaci dels greuges del com.
Bancs i escons: una geograa de la jerarquia social pagesa
97
La jerarquia social a la parrquia rural est marcada, en primer
lloc, per la situaci de preeminncia de qu disposen els barons, la qual
96. A lesglsia de Sant Gens de Torroella de Montgr, el 1702, es produiran
diferncies entre Joan de Vives, nt i hereu de Gens Ali i Mart, ciutad honrat de Bar-
celona, que disposa dun banc a lesglsia, per que com que no viu a Torroella de Montgr
el banc s ocupat per Mari Pags, tamb ciutad honrat de Barcelona. Un allegar els
drets sobre el banc per lherncia rebuda, laltre allegar la residncia continuada en el
lloc. ADG. 2.5.5. Processos moderns. F. Lagrifa, 123.
97. La disposici dels bancs a linterior de lesglsia reecteix per Angelo Torre la
geograa del prestigi i de la preeminncia social; constata, per, la manca de recerques
existents per conixer els criteris per collocar els bancs, Il consumo di devozioni..., p. 41.
ser traslladada a lesglsia. Francesc de Vallgornera, senyor dAlbons,
obt llicncia del bisbe de Girona, el 1652, per disposar de tribuna
prpia. El comte de Solterra obtindr llicncia, el 1723, per construir
una tribuna al castell de Vulpellac per tenir vista a lesglsia: en aquest
cas la separaci s del tot evident en relaci amb els altres. El 1627,
Jaume Joan Matas, donzell de Sant Cebri de Vallalta, obtindr llicncia
per poder tenir un banc enlairat. Sn tres exemples de la localitzaci
diferenciada. Els representants dels barons, els batlles, per tamb
altres ocials, ocuparan el primer banc a lesglsia parroquial, en una
demostraci que limperi tamb tenia la seva manifestaci a la par-
rquia. Desprs dels barons i els seus representants, en un clar ordre
jerrquic, lespai immediat era ocupat pels obrers i pels representants
del govern de la universitat: la preeminncia era reservada explcitament
als obrers a Seriny, 1668, i Campllong, 1671, mentre a Fornells, 1622,
i Moll, 1629, era reservada als jurats i cnsols.
98
A partir daqu, solien
ocupar els seus llocs els cavallers, donzells o ciutadans honrats, tot i
que tenim constncia que en algunes parrquies la relaci podia ser
al revs i aquests ocupaven el primer dels bancs, davant dels obrers i
dels jurats. Sempre es mantindr, per, lordre i la separaci per sexes:
davant els homes i darrere les dones.
99

Durant el segle XVII, assistim a la demanda al bisbat de la lli-
cncia per a disposar de banc o esc a lesglsia parroquial per part
de famlies, majoritriament pageses. De 129 llicncies
100
concedides
entre 1600 i 1729, de 83 sabem la condici dels beneciaris: 44 sn
pagesos,
101
11 sn ttols nobiliaris, 10 corresponen a autoritats locals,
98. Obtenir llicncia de disposar de banc immediatament desprs dels jurats
i dels obrers demostrar la preeminncia assolida, com sespecicar clarament en les
llicncies concedides a Miquel Monjo, el 1662, de tenir banc a la parroquial de Monells
situat immediatament desprs del dels jurats; o a Pere Alr, de Vilob, que obt llicncia,
el 1663, de tenir banc just darrere del que tenien els obrers.
99. Aquest fet ser recordat pel bisbe Taverner el 1725 en la Instrucci pastoral
per lo bon govern de las parrquias del bisbat de Gerona [...] en la segona visita general
de son bisbat, quan disposar, a ltem 150, que no menos tindran singular cuydado
[es refereix als regidors] en qu en la Iglsia los hmens estigan dividits de las donas,
segons la prctica antiqussima de la dicesi, posant-se los hmens devant y las donas
detrs, sens permetrer que a la porta de la Iglsia, ni entre las donas, queden fadrins,
o altres hmens.
100. Regestades per larxiver dioces J. M. MARQUS, Registre de lletres, 1586-1819...,
101. Dentre aquests pagesos que obtindran llicncia per a disposar de banc hi
trobem noms coneguts que guren en la nmina de ciutadans honrats, familiars del Sant
Oci, i que encara tornarem a trobar quan parlem de llicncies de tombes a linterior
de lesglsia parroquial: com la famlia Cany, un avantpassat de la qual va ser sndic
remena, que el 1624 obt llicncia de banc a la parroquial de la Bisbal; Pere Perramon
de Ventall, el 1627; la famlia Mart de Viladasens, que seran ciutadans honrats, el 1643;
universitats o obreries, 4 sn mercaders o negociants, 4 sn artesans i
2 ciutadans honrats. Desconeixem la condici de 35 persones i 11, del
total de 46 persones de les quals no sabem la seva condici, declaren
que sn vdues, sense que sexpliciti la condici de llurs marits.
La cronologia de les concessions de llicncies de banc saccentua
desprs de la guerra de Secessi i, amb alts i baixos, que poden tenir
relaci amb la conjuntura bllica del bisbat de Girona, experimenta el
seu moment ms lgid desprs de la postguerra de Successi. Distribudes
les llicncies per perodes decennals presenten la cronologia segent:
1600-1609: 1; 1610-1619: 4; 1620-1629: 6; 1630-1639: 3; 1640-1649: 6;
1650-1659: 4; 1660-1669: 19; 1670-1679: 13; 1680-1689: 9; 1690-1699:
7; 1700-1709: 19; 1710-1719: 11; 1720-1729: 27.
Les disputes per ocupar un lloc a lesglsia parroquial, amb diferents
orgens i de moltes menes, sn una prova de la importncia que tenia
en els mbits rurals i tamb en els nuclis urbans en poca moderna
lespai reservat, privilegiat. Els conictes
102
entorn del lloc i la ubicaci
de bancs i escons sn freqents, tal com guren a la cria diocesana,
lnica que tenia jurisdicci en aquests afers.
103
Els parroquians i els
obrers sovint reivindicaran el costum com a prova davant els canvis
dubicaci decretats per lautoritat ordinria, el bisbe. La resposta del
scal eclesistic, en un enfrontament a lesglsia de Sant Pere de Figue-
res, el 1610, entre el scal i un particular, que era remogut del seu lloc,
Pere Alr de Vilob, el 1663; Miquel Horta del Puig de Brunyola, per ra del seu mas
Oller, podr disposar desc a Santa Coloma de Farners, 1665; Rafel Girons, familiar
del Sant Oci, a Bescan, 1667; Salvi Ros de Terradelles, 1669; Pere Alsina, pags de
Seriny, decorat de privilegi militar, el 1669; Mateu Illa de Seriny, tamb amb privilegi
militar, obtindr llicncia per a tenir banc per a les dones de casa seva el 1678; el
1701, la llicncia lobtenen cinc cases pageses de Borrass: la casa Pla, Ballell, Vila i
Olivet, Pags i Casas, sens dubte representatives de lestament dels propietaris de terres;
els Ribot i de Vinyals, ja en condici de donzells, aconseguiran llicncia de banc en el
lloc on acostumaven a seure les dones de la casa, davant laltar del Roser, 1703; Josep
Pags, ciutad honrat de Barcelona, dUltramort, el 1716; els Almar i els Beh de la
Pera, el 1727.
102. X. SOL, La reforma catlica..., p. 760-761, a partir de les visites pastorals
documenta conictes per bancs en el segle XVIII. Un interessant estudi de microhistria
a partir del plet de la universitat de Vilassar contra els Desbosc, senyors del lloc, pel
banc al presbiteri, B. OLIVA, El plet de lesc. Una microhistria sobre les comunitats locals,
el rgim senyorial i la Contrareforma a la Catalunya del 1600. Matar: Caixa dEstalvis
Laietana, 2005.
103. Aix s el que recull Miquel de Cortiada en les seves Decisiones, decis. CLIX,
quan, a ms de la referncia als autors clssics, presenta una sentncia del canceller
Rovirola, de 26 de setembre de 1603, en un plet que portava labat de Ripoll a la cria
secular de Camprodon, sobre una controvrsia entre laics pel dret de tenir seient, banc
o esc, i que va sentenciar que havia de ser evocat a la cria eclesistica de Girona.
Decisiones Cancellarii et Sacri Regii Senatus Cathaloniae..., 1714, III, p. 311-315.
s taxatiu en all que eren les atribucions del bisbe: concedir lloch y
asiento en las isglsias sols toca al reverendssim senyor bisbe y a sos
vicaris y en ass no se pot adquirir consuetut, ttol, ni possessi alguna,
sin que all ahont lo ordinari concedeix lloch a alguna persona, all
lo deu y pot tenir, sens que alguna altra puga contradir sens invadir y
usurpar la jurisdicti eclesistica.
104
Que fos dacord al dret, per, no
volia dir que fos just i acceptat per tothom. El conicte encara devia
durar el 1615 quan el scal eclesistic diu que alguns, maliciosament
han contradit la jurisdicci del bisbe i han tret lesc del lloc on lhavia
disposat i en el seu lloc hi han posat una creu gran y una caxeta per
a recullir almoynes y una porteta ab un Christo gran, i aix shauria
fet sens orde, llicntia o manament de superior alg.
105
Totes les ac-
tuacions contra la disposici de lautoritat episcopal, considerada una
ingerncia exterior, es faran, sovint, des de lanonimat.
Les disputes ms corrents no posaven en dubte la jurisdicci del
bisbe en la concessi de les llicncies, sin si la llicncia qestionava
lordre servat ns aleshores. Miquel Pou, pags, instar plet contra
els obrers de Campllong, el 1671, perqu havien collocat el banc dels
obrers davant del seu, la qual cosa feia que perdessin el primer lloc
a la banda esquerra de lesglsia davant de lEvangeli;
106
els obrers de
Campllong diran que el primer banc davant de lEvangeli no s, ni pot
ser del dit Miquel Pou, ans b aquell toca als obrers de dita isglsia
privative a qualsevol altre. Miquel Pou, per contra, aport testimonis
que asseguraven que feia ms de quinze anys que la seva famlia tenia
un banc situat davant de tot, sens que entre dit banch y lo dit altar
major hi haja hagut altre banch al mig, de tal manera que davant de
dit Pou no y ha hagut banch alg. El vicari general instar els obrers
a treure el seu banc que sens llicncia nostra han posat. Lordinari
no discuteix la preeminncia de Pou sobre els obrers, sin que hi han
posat un banc sense haver demanat llicncia. s una manera de re-
fermar lautoritat del bisbe davant lobra parroquial. A Sant Cebri de
Vallalta seran els administradors de la capella de Sant Cosme i Sant
Dami qui defensaran els seus drets de seure en els escons contra la
pretensi de Jaume Joan Matas, donzell, el 1628.
107
El conicte t el
seu origen en el fet que els obrers i administradors de la capella de
Sant Cosme i Sant Dami pretenien seure tamb en els escons de la
capella, Jaume Joan Matas argumentar que hi t seient a soles. Els
104. ADG. 2.5.5. Processos moderns. M. Garau, 36.
105. ADG. 2.5.5. Processos moderns. M. Garau, 274.
106. ADG. 2.5.5. Processos moderns. R. Durbau, 195 i N. Martorell, 41.
107. ADG. 2.5.5. Processos moderns. S. Fbrega, 4.
administradors, desprs dhaver assenyalat que la famlia de Matas
tenia banc a la nau, diran que la capella s prpria de dita isglsia y
del dit poble de Sant Cebri y no de Jaume Joan Matas. La situaci
no es resolia. Els obrers hi posaran unes reixes per impedir-hi laccs.
Contra aix, Matas lliurar lletres monitries al vicari general, el qual
no les voldr rebre, sin que las llans en terra perqu la dita retxa no
es llevs. Aquesta situaci assenyala un refs de la patrimonialitzaci
particular duna capella, per tamb la resistncia de la parrquia, que,
en aquest cas, disposar del consentiment de lautoritat eclesistica. A
Hostalric, ser la universitat, el 1661, la que defensar els seus drets,
en qualitat dobrers majors que sn de lesglsia, que el mestre de mi-
nyons segui a la capella de Santa Caterina juntament amb els nens,
contra la pretensi duna dona, vdua del donzell Josep Comelles, que
pretenia tenir-hi dret.
108
La part dIsabel Comelles i Palol reivindicar el
dret a seure en el banc a la capella de Santa Caterina, que sempre la
casa de Comellas tingu per seu aquell assiento y la sepultura [en] dita
capella. Un testimoni dir que la capella era compartida pel mestre de
minyons i els nens de la vila i la famlia Comelles. Pel que es dedueix,
ens trobem amb un altre cas dintent de patrimonialitzaci particular
duna capella, que era la situada ms prop de laltar major, a la m
dreta de lEvangeli, considerat el lloc principal de lesglsia, almenys en
el segle XVII.
109
Una situaci molt semblant es planteja a la parrquia
de Foix el 1696, quan els obrers i la universitat, en oberta disputa
amb Mateu Ribot i Vinyals, donzell, li treuen el banc, que gurava
davant de tot, a la dreta de lEvangeli, i el deixen a fora, al cementiri.
Davant el requeriment de Ribot, retornen el banc on era, per els obrers
colloquen el seu banc just per davant. No es podia qestionar que li
haguessin pres el lloc, sin que el lloc que havia docupar el banc de
la casa Ribot havia de ser el primer. Pel que sabem, va seguir el curs
habitual i el conicte an a parar a la cria episcopal. Per all que
ms ens ha cridat latenci s el resultat nal, que s la concrdia a
qu arriben les parts: obrers, universitat i Mateu Ribot i de Vinyals, on
108. ADG. 2.5.5. Processos moderns. F. Morat, 5.
109. Sn particularment interessants els plantejaments que fa M-H. FROESCHL-
CHOPARD, Espace et Sacr en Provence (XVIe-XXe sicle). Pars: Les ditions du Cerf, 1994,
p. 164-170 i 219-226, on constata que durant el segle XVI, tradici que perdura de ledat
mitjana, els altars principals estaven situats a la dreta de laltar major, es mantindria el
seu simbolisme: a la dreta del pare, aqu shi situarien les devocions tradicionals, mentre
al costat de lEpstola shi situarien les noves devocions. Aquesta preferncia pel costat
dret quedaria atenuada a nals del segle XVII i durant el segle XVIII quan el costat dret
hauria perdut el seu carcter simblic i hi hauria una simetria en la disposici dels
altars a linterior de les esglsies.
no sols donen la ra a aquest, de poder situar el seu banc davant dels
obrers, sin que hi comprometen el conjunt de la universitat en una
futura conclusi del consell general. Fixem-nos-hi: tem, s pactat y
los dits obrers y jurats prometan a dit senyor Ribot que dins un mes
prxim cuydaran y faran que la universitat y concell raticar y con-
rmar la referida concrdia conforme sobre est pactat y ajustat des
de la primera lnea ns a la ltima.
110
No disposem, per, de lacord
del consell general de la universitat.
Les parts defensaran drets, a vegades difcilment defensables si
no disposaven de llicncies, ats que lnic recurs que tenien era la
manifestaci de la continutat docupaci de temps immemorial, el fet
destar en quieta y pacca possessi seu quasi del banch o escon de
temps immemorial, sens que hi hagi memria dhmens en contrari,
amb el recurs de testimonis que ho certiquessin. Com que lnic re-
curs era estar en disposici de llicncia, aquesta s la ra de la seva
demanda a lautoritat eclesistica, per la concessi daquestes llicncies
podia trencar equilibris existents a linterior de lesglsia, reex del
del que passava a lexterior. La llicncia la concedia el bisbe, per hi
devia haver una estreta relaci amb el rector per evitar els escndols
que sen podien derivar. Quan lhavien obtingut, talment com quan
disposaven dun ttol de ciutad honrat, els senyors tils de masos
anotaven la concessi en els seus llibres de comptes que guardaven
al seu arxiu. Daquesta manera sanota lobtenci de la llicncia en un
llibre de comptes de la casa Adroer de Viladasens el 14 dagost de 1627:
Lo Sr. don Bernat de Cardona, ardiaca major de la Ceu de Gerona,
portantveus del bisbe, consed a la casa de Adroer de Viladasens
y per ella a Benet Adroer de poder tenir en la Iglsia del dit lloch
un escon de fusta per a seura en ell las donas de dita casa, consta
en lo vicariat, notari Antoni Mart.
111
No els calia res ms. Aquesta anotaci podia evitar a la casa
Adroer molts maldecaps.
Les disputes sobre els bancs tenien el mateix caire que els al-
tercats sobre les propietats dels bns immobles. El 1668, a lesglsia
parroquial de Sant Pere de Figueres, es viur una situaci que reec-
teix clarament linters que tenia, en la societat de lpoca, disposar
de banc i, sobretot, el lloc preeminent que ocupava.
112
El banc en
litigi era davant la capella de la Santa Creu i Santa Magdalena, dita
110. AHG. J. Andreu, Girona-7, 418 (1696): 18 de desembre de 1696.
111. Arxiu patrimonial Adroer (Viladasens). Llibre de comptes 7, f. 155r.
112. ADG. 2.5.5. Processos moderns. F. Morat, 42.
la capella del sant nom de Jess, la qual est a la part del evangeli
del altar major de dita isglsia. El banc, que havia estat de Francesc
Ramera, va ser heretat per la seva nta i aquest banc, nalment, va
ser cedit a lhospital de pobres de Figueres i a lalmoina dels pobres.
El 8 doctubre de 1666, els administradors de lhospital de Figueres
cediran el banc a Jacint Selva, doctor en drets. Aqu s quan comen-
a el conicte, ja que Bonaventura Prats i Matas, notari de Figueres,
pretendr tenir drets sobre aquest banc perqu la seva via era lla
natural de la casa Ramera. Les disputes pels drets sobre el banc van
deixar pas a un escndol o pendncia el dia de lAscensi de 1668,
quan els preveres van decidir treure el banc ns que no hi hagus acord
entre les parts. Les diferncies devien ser greus perqu les dues parts
enfrontades busquessin amigables componedors, els quals raticaran
que traguessin els bancs de la capella i procuraren que se ajustassen
perqu no vinguessen a les mans, en paraules dun dels amigables
componedors. La disputa no era tant per la possessi del banc, sin
per lherncia immaterial que representava el lloc que ocupava el seu
possessor a lesglsia parroquial de Figueres. Els litigants sn membres
de lelit municipal, doctors en drets, notaris, com tamb ho seran els
amigables componedors. Sn simples mostres de limportant que era
la ubicaci a lesglsia parroquial.
Les diferncies no noms es deuen al lloc ocupat a lesglsia,
sin tamb al lloc assignat al mateix banc. El 1677,
113
les diferncies
entre Jaume Janer, senyor til i propietari del mas Canyet de Vidreres,
i Baldiri Reig i Ti, pags tamb del mateix indret, seran per la posi-
ci que havien docupar en el segon banc del presbiteri de lesglsia
parroquial de Vidreres, situat just darrere del banc dels senyors tils i
propietaris del mas Bellve i del batlle de Vidreres. Jaume Janer dir
que est en possessi de dos differents llochs y puestos, o s, un al
cap de lescorn [...] y laltri en lo mateix dit escorn y en lo segon lloch
y puesto y aciento, propri del senyor til y proprietari y pocessor del
mas Canyet. En aquest cas, sabem el desenlla nal, que acaba amb
la renncia de Baldiri Reig a seure en aquest banc. Daltres vegades,
podr arribar-se a compartimentar el banc, amb separacions per cada
casa que hi tingus dret.
114
Aquests no sn testimonis excepcionals,
113. ADG. 2.5.5. Processos moderns. J. Xifra, 102.
114. El prevere Jaume Avell dArenys de Munt deix anotat com les difern-
cies pel lloc que havien docupar les dones de tres cases en un mateix banc van fer
que, primer, el 1686, una daquestes cases serrs el banc en tres parts. El 1693, anota
el prevere, ne han tornat fer un de nou, ab divisons per saber quanta part toca per
quiscuna casa, transcrit per A. SIMON, Pagesos, capellans i industrials de la Marina de
la Selva. Barcelona: Curial, 1993, p. 27-28.
nhi ha daltres. El 1678, per exemple, Joan Saliner i Esteve, sabater,
i Joan Pujades, fuster, es disputaran el lloc a ocupar en un banc de
lesglsia parroquial de Fla, que, com en altres casos, estava situat
a la part de lEvangeli: la disputa quedava centrada en qui ocupava el
costat dret. En els interrogatoris, els testimonis no es posen dacord en
qui ocupa cada lloc, per tots accepten que quan no hi ha laltre seuen
a la dreta. Largument que utilitza Joan Saliner i Esteve per defensar
que li pertoca el costat dret consisteix a dir que al banc hi ha gravats
els noms dels dos, per que lo nom de Antoni Esteve est en primer
lloch y ax b de sobre del nom de la part altre de Joan Pujades i
especicava que diverses vegades la part altre fu y feya lloch a dit
Antoni Esteve perqu se assents en la m dreta.
115
Documentem una
darrera disputa pel lloc a ocupar en el mateix banc, com no podia ser
duna altra manera torna a tractar-se del primer banc situat davant lal-
tar major, aquesta vegada a la part de lEpstola, a lesglsia parroquial
de Calella entre Josep Toms Comas i Cass, pags de Calella, i Felip
Marc, aportant dit bast de batlle, el 1702.
116
Els fets comencen quan
Josep Toms Comas s turbat en la possessi del segon lloc daquest
banc que, quan no hi assisteix el batlle natural, els hereus de la casa
de Roger ocupen el primer lloc. La disputa pel lloc del banc es va fer
ab violnsia y per fora el dia de Pasqua de Resurrecci. Els avalots
sempre solen coincidir amb festes assenyalades. Un testimoni explica
els fets dient que el conicte va venir quan Felip Marc va voler situar
en el seu lloc el clavari de la universitat, el qual estava assegut en un
banc situat ms endarrere. Els arguments donats sn indicatius don
quedava situat el nivell de conicte: Joseph Thoms Comas y Cas
[..] li digu que no volia si assents per no tenir-hi lloch, si no s los
de la casa de Roger y en absncia de ells lo batlle de dita vila, y que
com lo batlle se ere alsat y sen era anat al banch dels jurats, aquell
puesto era seu, com ho era estat de son pare y de son avi. El batlle
sal i, amb gran escndol, va fer seure en el lloc el clavari. s ms,
amena Josep Toms Comas dempresonar-lo. Aquest vag pel lloc i
qued refugiat en el convent dels caputxins, des don inst lletres ci-
tatries de plet a la cria episcopal. De fet, ser el scal del bisbat el
que incoar plet contra el batlle de Calella: sens dubte, del conicte pel
banc es passava a un conicte per la jurisdicci. Que necessriament,
per, noms podia ser resolt a la cria eclesistica.
Aquest recull de conictes entorn de la possessi dun banc, la
situaci daquest banc dins lesglsia parroquial i del lloc que shi ocupa,
115. ADG. 2.5.5. Processos moderns. J. Xamb, 44.
116. ADG. 2.5.5. Processos moderns. J. Verdalet, 153.
demostren lexistncia duna acusada i reglamentada jerarquia social,
pagesa i no pagesa, que trobava en les manifestacions religioses, punt
de concurrncia de la major part de la parrquia, el lloc ms apropiat
de la seva representaci. La importncia de lespai sha fet evident.
Les maneres daccedir-hi tamb. Els escndols, qestions i petits
avalots,
117
en paraules dels mateixos protagonistes o dels testimonis
dels plets, demostren les transgressions a una norma comunitria, no
escrita, per regulada de manera consuetudinria i acceptada per lau-
toritat eclesistica, que s la que, en darrera instncia, voldr controlar
ladjudicaci, encara que no sempre ho aconseguir, ja que la parrquia,
representada pels obrers, voldr, en alguns casos, demostrar la seva
independncia. No pas per oposici al rector o a la llicncia emesa
per lautoritat episcopal, sin perqu entrava en contradicci amb all
que era la llei del lloc, una llei, sens dubte no escrita, per que tenia
ms fora que si ho hagus estat. Aquest carcter de llei acceptada,
cohesionadora de la parrquia, era violada per les novetats introdudes
des de fora: batlles que actuen de manera arbitrria, ciutadans honrats
que tenen comportaments considerats poc honrats, nouvinguts que no
accepten la normativa comunitria. Lelement extern cohesiona, tamb,
la parrquia. Daltra banda, sha de subratllar el fet que les diferncies
i raons que hi ha per la possessi i pel lloc a ocupar en els bancs solen
esclatar en dies assenyalats del calendari litrgic o en dies de festa
major. s en moments de massiva concurrncia
118
a lesglsia quan
shavien de demostrar les diferncies jerrquiques existents en el si de
la societat pagesa. Amb tot, aquest ordenament a linterior de lesglsia
parroquial demostra clarament una jerarquitzaci de la societat rural
i pagesa que disposava delements externs per a signicar-la.
El dret de precedncia en els ocis litrgics
De la mateixa manera que hem vist lordre servat en la collocaci
dels bancs, en algunes parrquies i en algunes poques, durant el
segle XVII, almenys, hi havia un ordre en el moment de lofertori, en
el moment de donar la pau i dadorar. I en les processons els obrers
decidien les persones que havien de portar el tlem, en general eren
els obrers i els jurats, les persones que tenen cura del regiment de
la universitat o parrquia, per els obrers es reservaven la potestat
117. En cap cas, mai no sarribar a la situaci de rebelli, com sha pogut
documentar a Frana amb la crema del banc del bar, en un clar signicat de rebelli
contra lautoritat baronial, vid. J. NICOLAS, La rbellion franaise..., p. 197-199.
118. Un sha de fer veure per poder ser vist pels altres, lesglsia esdev una
mena de teatre del social, A. CABANTOUS, Entre ftes..., p. 137-142.
de convidar altres persones signicades del lloc. Els conictes que
veurem es produiran quan es trenca la jerarquia interna de la societat
pagesa i, sovint, per la presncia de persones foranes a la universitat
i parrquia, fet que comportava haver de fer un reajustament en els
costums imperants, situaci molt semblant a la que hem apreciat en
els conictes per qesti dels bancs.
Tot i que els costums de cada lloc poden variar, en general, els
primers a oferir eren els qui eren al cor. A Rupi, el 1618,
119
es dir,
com a cosa habitual, que els capellans que hi havia al cor anaven a
oferir els primers, mentre a Jafre, el 1624,
120
no es diferenciar entre
laics i eclesistics: primerament offerian los qui ofciavan en lo cor,
encara que fossan llaycs. En segon lloc, anaven a oferir primer els
obrers, aquest s el cas de Riudellots, el 1630,
121
o de Jafre, el 1624, i
desprs les autoritats de la universitat. Per aqu ja tornem a trobar
diferncies quan es planteja la preeminncia entre els jurats o obrers
i les jerarquies nobiliries. s el cas de Riudellots, el 1630, amb la
presncia a la parrquia de Salvador Ribot i Vinyals, casat amb la
pubilla Ciurana, el qual invocar el privilegi de cavaller obtingut per
la seva famlia el 1555; per els obrers diran que lhan de precedir ells
per rah de dit llur ofci, argument que, de manera majoritria, ser
exhibit tamb pels testimonis cridats a declarar, amb uns arguments
basats en la prctica: els obrers sn els primers a oferir i els primers en
rebre la pau; per, quan no recorden la prctica habitual, com ser el
cas del domer Antoni Valent, que portava vint anys a la parrquia de
Riudellots, dir nom recordo qui offeria primer, sin ara de poch ens
des que va la present causa que veig que los obrers offereixen primer
y hi he tingut compte de desprs, que de abans jo no men adonava,
ni del que toca a donar pau tampoch no men so adonat may, per me
apar a mi que s rah offerescan primers y sels do pau tamb primer
que als altres llaychs an els obrers. El paper atorgat als obrers per
part dels preveres queda especialment reectit en el testimoni aportat
per Joan Serra i Pastell, pags de cinquanta-vuit anys, que diu que ha
estat cinc o sis vegades nomenat obrer, el qual recorda que amb el
nomenament va ser advertit pel sagrist que havia de anar a offerir
119. ADG. 2.5.5. Processos moderns. F. Mestre, nm. 62.
120. ADG. 2.5.5. Processos moderns. M. Garau, nm. 32.
121. Quan aquesta preeminncia ser disputada per Salvador Ribot i Ciurana,
el qual feia dos anys que havia anat a viure a la parrquia de Riudellots en haver-se
casat amb Elisabet Ciurana. Al llarg del procs, en el qual hi ha els testimonis de moltes
persones de Riudellots, prcticament totes consideren que els obrers han de precedir a
Salvador Ciurana, les excepcions provenen de masovers i joers de la casa Ciurana. ADG.
2.5.5. Processos moderns. J. Basart, J. Homs, nm. 46.
primer com ha obrer y tamb me havian de donar pau a mi y a mos
companys primer que als altres, aprs dels capellans de dita isglsia, y
que aquella era la consuetut y que ell sempre ho havia vist usar. Altres
testimonis manifesten el mateix. s una altra mostra de lacceptaci
daquest ordre intern per part de la pagesia, acceptat i fet valer en el
moment que accedien al crrec dobrer, i propiciat en aquest cas des
de lautoritat eclesistica de la parrquia, en obert enfrontament amb
un suposat cavaller, suposat perqu, com li retrauran els obrers, no
havia estat cridat a les corts generals de 1626.
A Fla, el 1708, hi haur conicte per la precedncia entre Jo-
sep Vinyals de Noguer i els obrers i jurats: el primer considerar que
per la seva condici de noble ha de precedir els representants de la
parrquia i de la universitat, amb la consideraci que
haja estat sempre y estiga de present en la quieta y passca pos-
sessi, seu quasi, de offerir y pendrer o donar-li la pau en la iglsia
parroquial y dems iglsias o capelles de dita parrquia, tant ell
com sos lls, germans y dems nats en dit mas eo dels senyors
de aquell, primer que qualsevol altre, etiam que sia jurat de la
universitat ho hobrer de dita iglsia; argument que s rebutjat
pels jurats de Fla dient que si Josep de Vinyals els precedeix
en les ofrenes, ladoraci de la creu o en prendre la pau ser en
perjudici de la jurisdicci real de Vostra Magestat.
122

Les diferncies tamb es produiran entre els nouvinguts a la par-
rquia, sobretot quan en entrar cavallers en una esglsia parroquial
els ciutadans honrats havien de deixar-los el primer lloc. Aquests no
faran menci al fet que la condici de cavaller era superior en rang
a la de ciutad honrat, sin que allegaran que sempre havien anat a
oferir primer: el recurs al costum, a la prctica immemorial, tornar a
ser invocada quan la situaci de preeminncia era amenaada. Desprs
daquestes jerarquies, sembla que, en general, no hi havia cap ordre
a lhora doferir entre pagesos i menestrals, tot i que tamb trobarem
diferncies entre pagesos. El mateix ordre que se servava pels homes,
tamb es mantenia per a les dones; ordre que per matrimoni, en el cas
de ser efectuat amb ciutadans honrats o cavallers, podia ser canviat.
Amb el canvi, solia sorgir el conicte. Com el que pass a Rupi, el 20
de juliol de 1618, quan Francesc Reart, burgs de Perpiny i procura-
dor jurisdiccional del bisbe, que gaudeix de la jurisdicci plena, civil i
criminal, mer i mixt imperi a Rupi, oferir primer que Lltzer Jultr,
cavaller domiciliat a Rupi. De resultes daix, sortiren les espases en
122. ADG. 2.5.5. Processos moderns. F. Lagrifa, 219.
el moment de lofertori, per considerar que li trencave los privilegis.
Lepisodi es produeix el dia de Santa Margarida, festa major de Rupi,
amb missa solemne i amb presncia de tot el poble, en el moment que
Francesc Reart, que era assegut en el mateix banc que els jurats, sal
del banc per anar a oferir, segons recollim pel testimoni de Guerau
Blanc, prevere de Begur, que assistia a loci,
primer, immediatament desprs que hagueren alferit tots los ca-
pellans, y en aqueix punt tamb se als lo dit Lltzer Jultr per
voler alferir y tot cuytat sen an dit Jultr devant del offertori
y, en lo punt que dit Sr. Francisco Reart se volgu agenollar per
voler offerir primer, lo dit Jultr li don colsada a dit Sr. Reart
que se aparts, demostrant que ell volia offerir primer que dit Sr.
Reart, y dit Sr. Reart, no obstant ax, va offerir primer y quant
hagu offerit, encontinent, sens algun intervallo, dit Lltzer Jultr,
ab gran clera, pos m a la espasa que portava senyida y, com
no pogu tirar de la espasa, encontinent, per estar massa prop
del sacerdot qui ministrave lo offertori, dit Jultr va donar dos o
tres passos arrera y tir de la espasa y volgu tirar estocada a dit
senyor Reart, que encara estave devant dit offertori y, encontinent,
se mogu gran avalot dins dita isglsia.
123

Lepisodi acabar amb la sortida de lesglsia de Lltzer Jultr, el
qual clamar pel trencament dels seus privilegis. Aquest s el nus del
conicte, un conicte que no estava en lenfrontament amb el senyor
jurisdiccional de Rupi, el bisbe, sin en el fet que Lltzer Jultr era
cavaller i Francesc Reart era burgs honrat de Perpiny.
Daltra banda, el banc dels jurats, on era assegut Francesc Reart,
era a la part esquerra mirant a laltar major, mentre Lltzer Jultr era a
la part dreta. El lloc del banc a lesglsia tenia correspondncia amb la
jerarquia. Per a lhora doferir, aquesta jerarquia es trencava. Aquesta
s la ra de Lltzer Jultr, que shavia de posar de manifest davant del
poble congregat, al qual precedia la resta dels dies de lany i que el
dia de la festa major era perturbat en el seu privilegi per un foraster
que, encara que era representant del bisbe, tenia un rang inferior al
seu. Lepisodi en si, tal com apareix explicat pels diferents testimonis,
no deixa de ser un de tants enfrontaments propis duna poca on les
espases i els desaaments eren habituals; cal, per, conixer-lo per
entendrel en el seu context i copsar-ne el signicat que tenia sobre el
pes especc que exercia Lltzer Jultr sobre el poble de Rupi. No
sabem com va acabar el procs, ni tampoc sabem si lany segent el
procurador del bisbe va assistir a la missa el dia de la festa major.
El mateix any 1618, a la parrquia de Fornells dues dones tindran
diferncies, en un nivell inferior per amb moltes similituds amb el cas
anterior. Aquest desacord es produeix per la precedncia en lofertori
i en donar la pau entre les mullers de Jeroni de Raset i Trulls, ciuta-
d honrat de Girona, i Orsia Altimir, vdua deixada de Joan Altimir,
mercader de Sant Feliu de Guxols, i casada amb Pere Morgadella,
donzell. La famlia Raset argumenta que, de temps immemorial, an
estat y estan en pacfca possessi en les offertes a la missa y en lo de
donar pau y altres occasions de precedncia presehir a tots los habi-
tants de la parrchia de Fornells aprs del sr. del castell de dit lloch
i que acostumen a seure a lesc, on tenen les armes esculpides, de la
capella del Roser, en la qual sn enterrats els de la casa de Raset. El
nou estat dOrsia Altimir la porta a precedir les dones de la casa de
Raset, ats que la condici de cavaller feia canviar lestatus i, per tant,
quedava invalidat largument dhaver-la precedit en lestat anterior, ja
que amb el casament gaudeix de totas las preheminnties, privilegis
y perrogativas del dit son marit cavaller, clar est que encara que dits
cnjuges Morgadellas offerescan y prengan pau primer no perturban
al dit Raset, ni a la senyora sa muller en la possessi en qu estaven,
pus dita possessi no la tenia a respecte de cavallers, sin a respecte
de inferiors al stament.
124
Amb anterioritat, es diu que quan a For-
nells hi habitava un cavaller, de nom Blanes, la famlia daquest tenia
la precedncia en els ofertoris. En aquest cas es veu clarament com la
precedncia podia canviar, per els que estaven acostumats a oferir
primer eren reacis a perdre aquesta situaci privilegiada. La impor-
tncia del lloc es posa de manifest, una vegada ms, en la resistncia
a perdre la primera posici.
Els desacords no noms eren entre persones de condici nobi-
liria, sin tamb entre senyors tils i propietaris de masos. Entre
1624 i 1626, les famlies Saguer i Rich de Jafre es disputaran la pree-
minncia en el moment de lofertori, per la qual cosa el scal instar
plet contra Antoni Saguer de Jafre, el qual, basant-se en el costum,
pretenia tenir-hi dret.
125
Aquest procs s interessant pels testimonis
que aporten les parts, ja que el costum allegat com a prova havia
de ser demostrat. Els testimonis aportats pel scal, amb alguna ex-
cepci, solen avenir-se en el fet que, desprs de les persones del cor
125. ADG. 5.2.2. Processos moderns. M. Garau, nm. 32.
i dels obrers, en el moment doferir el poble no hi havia precedncia
per part de ning. Lexcepci la representa Jeroni Tony, clergue de
Jafre, el qual dir que en lofertori, desprs dels obrers oferia primer
Antoni Saguer, possessor del mas Saguer, ans que ningun altre y en
lo offerir las donas en dita isglsia [...] he vist offeria primer la muller
de dit Saguer. En canvi, un altre testimoni, rector de Jafre durant
trenta-tres anys, diu que no ha vist que es mantingus cap ordre entre
el poble. Quan el plet estava pendent a la cria, el gener de 1626 es
produeix un escndol en voler oferir primer Elisabet Saguer amb la
resistncia daltres dones, entre elles Maria Rich. El procurador scal
demana del bisbe que hi posi remei per evitar algun gran escndol.
El bisbe enviar una lletra, amb lobligaci de ser publicada en alta y
intelligible veu, en la qual disposa que les dones de les cases Saguer
i Rich de Jafre aprs de la publicaci de las presents en avant no
presumescan alfarir, ni anar alfarir, ni offerescan en dita isglsia, ni
en las capellas sn dins dita parrchia construhidas, que primer no
hajan alferit alguna o algunas de las altras donas se trobaran en dita
isglsia o en ditas capellas. Atesa aquesta prohibici, Antoni Saguer
presentar recurs al scal on allega que sn estats privilegiats y sels
ha donat concessions y privilegis, tant dels reys y jurisdicci secular,
com dels reverendssims bisbes y altres personas eclesisticas. Mentre
la via processal anava endavant, el dia de lAscensi van tenir de nou
diferncies, i aquesta vegada les lletres publicades el 22 de maig de
1626 faran referncia als homes de les cases Saguer i Rich, els quals
havien de deixar la precedncia als altres homes. Els desacords a la
parrquia de Jafre sanaven ampliant. Sis pagesos de Jafre, entre els
quals hi havia Antoni Rich i el batlle del lloc, adrearen una carta, que
gura en el procs, on es mostren dacord amb la posici del scal en
el fet que en la dita parrquia ns ara tots sian estat iguals y entre
ells noy haja majorias, ni precedncias. Largument de la igualtat s
invocat contra el privilegi aportat per Antoni Saguer, el qual replicar
dient que, de temps immemorial, a la parrquia de Jafre han offerit, so
s, los propietaris los primers que los altres pagesos de dita parrchia
y las mullers de aquells tamb primeras que las altras donas, acceptat
en missas de nptias, de sepulturas, novenals y cap dany, en las quals
offerexan los qui sn de ditas missas y ofcis, opini que compta amb
el reconeixement del rector de Jafre. La clivella social a la parrquia
de Jafre hi era. Val la pena remarcar, dels arguments esgrimits, la idea
digualtat invocada per la part de la famlia Rich i la idea de diferenci-
aci pagesa invocada per la famlia Saguer, des don arrenca largument
que per aquesta ra els propietaris han de tenir un tracte diferencial,
i, se suposa, que ells eren considerats els ms importants, per la qual
cosa els havia de ser reservada la preeminncia. I en aix comptaven
amb el suport del rector, en oberta contradicci amb el scal, el qual
replicar Antoni Saguer, a lhora de disposar que els homes de les dues
cases en litigi deixessin la prelaci als altres, que ho feia a effecte de
evitar escndols en la iglsia y que las parts no vngan a las armas, lo
que evidentment se pot tembre estan los nimos irritats.
Lordre intern s una manifestaci de la cohesi de la parrquia
pagesa. Un ordre acceptat i propiciat pels rectors, els quals mantenien
lestructura existent. Els testimonis del plet de Riudellots demostren
linters que tenien per mantenir lobreria com a principal referent laic
a la parrquia; potser perqu el cas del cavaller Salvador Ribot de
Ciurana era poc clar pel que feia a la seva noblesa, per la perpe-
tuaci de la tradici dels obrers de ser els primers en lofertori s un
signe de la importncia donada des de dalt, per tamb des de baix:
els testimonis de pagesos sn coincidents en aquest reconeixement
a la preeminncia dels obrers. Laltra cara de la moneda la representa
la situaci de Jafre on aquesta unanimitat desapareix. No s un nou-
vingut qui obliga a fer un front unitari, no s lelement extern el que
cohesiona la pagesia, sin que hi ha clarament bndols manifestos:
els Rich i els Saguer, els quals aglutinen al seu voltant altres famlies,
pageses i menestrals. La prelaci en lofertori duna o altra famlia
demostra quina tenia ms pes en la parrquia i la universitat. El lloc
a lofertori reectia el reconeixement explcit del poder. Lactuaci del
scal impedir que lesglsia es converteixi en el smbol de la desuni.
El rector, en aquest cas, manifestar lopini favorable a una de les
parts; era del bndol dels Saguer? Tamb s interessant de remarcar en
aquest cas els termes que apareixen en lenfrontament: igualtat contra
privilegi. Sabem, per, que les dues famlies aconseguiran llicncia per
a tenir banc a lesglsia parroquial: Josep Saguer lobtindr el 1723 i
Maria Rich el 1726; havien oblidat els Rich la idea digualtat?, per-
sistien encara els Saguer en la demanda de reconeixement de la seva
condici de senyors tils i propietaris de masos, els ms importants
propietaris del lloc? El que demostren aquests processos s que sestan
produint canvis en la pagesia i que malden per aorar, busquen el
reconeixement dels altres. La diferenciaci passava per fer-ho notar, i
lesglsia parroquial era el pdium adequat. Hi ha encara altres signes
per demostrar-ho.
Les tombes a linterior de lesglsia parroquial
Ja hem vist en algun daquests episodis denfrontament entre pa-
gesos que sespecica que tenien banc en una determinada capella,
en la qual hi havia la tomba familiar, ra per la qual no podien ser
traslladats de lloc i, prcticament, consideraven que no podia haver-hi
altres persones compartint el mateix espai. La idea de capella particu-
lar dins lesglsia parroquial apareix de manera ntida. El privilegi de
ser enterrat a linterior de lesglsia era un altre signe de diferenciaci
que se sumava a la possessi de banc, la proximitat del banc a laltar
major, la preeminncia en lofertori, etc.
TAULA 88
Concessi de llicncies de tomba a linterior de les esglsies
parroquials del bisbat de Girona per categories socials, 1589-1729
I II III IV V VI VII VIII IX X XI Total
1589-99 1 2 2 1 2 8
1600-09 3 3 2 4 12
1610-19 1 1 4 3 1 10
1620-29 4 3 3 4 20 2 1 2 39
1630-39 6 1 1 1 7 29 1 1 2 6 54
1640-49 4 1 2 14 2 2 5 31
1650-59 1 2 1 2 6 4 16
1660-69 5 2 1 3 8 1 1 21
1670-79 4 1 1 1 11 1 1 3 23
1680-89 3 2 1 3 10 3 1 3 10 36
1690-99 2 2 11 2 2 1 3 23
1700-09 2 2 11 1 1 1 1 10 28
1710-19 4 5 5 2 1 1 1 3 22
1720-29 10 1 1 3 2 1 9 27
Total 49 11 5 14 37 134 14 8 11 4 63 350
I. Eclesistics. II. Nobles. III. Ciutadans honrats i familiars del Sant Oci. IV. Notaris, doc-
tors en drets i doctors en medicina. V. Mercaders i negociants. VI. Pagesos. VII. Botiguers i
hostalers. VIII. Pescadors i mariners. IX. Artesans. X. Cirurgians. XI. Altres: casos en qu no
gura la condici o b es tracta de peticions formulades per dones de les quals no consta la
professi o condici del marit.
Font. J. M. MARQUS, Registre de lletres, 1586-1819, Girona, 1993, exemplar mecanograat
de lADG.
La mateixa font que ens ha servit per analitzar les llicncies de
bancs, tamb ens acosta a les llicncies de tombes. Lautoritzaci
de disposar de tomba a linterior de lesglsia parroquial pertocava
al bisbe i totes les diferncies que sen poguessin derivar havien de
ser resoltes per la jurisdicci eclesistica.
126
Disposem de tres-centes
cinquanta llicncies de tomba concedides entre 1589 i 1729, algunes
especiquen el lloc on hi haur la tomba: quaranta sn dins o davant
la capella del Roser, vint-i-dos de les quals sn concedides entre 1620 i
1639; seixanta-nou llicncies en qu sindiquen especcament els altars
o capelles on es disposar la tomba sn a advocacions molt diverses,
que corresponen a les esglsies dels llocs poblats de la dicesi: dotze
llicncies sn a espais concrets de lesglsia (quatre davant laltar major,
dos al presbiteri, i les altres sn a lentrada, entre les tombes de dues
famlies, al costat de les fonts baptismals, a lofertori de les dones i
sota la trona); trenta-nou sn a capelles de diverses advocacions: sis
a capelles del Sant Crist, dos al Nom de Jess, dos a la Pietat, una al
sepulcre, dos a les nimes, tres a la Mare de Du (al Carme, a lAs-
sumpci i a la Mare de Du Antiga) i trenta-vuit a diversos sants: cinc
a Sant Antoni, quatre als Sants Cosme i Dami, quatre a Sant Joan,
tres a Santa Anna i a Sant Isidre, dos a Sant Bartomeu, Sant Francesc
i Sant Joan, i una llicncia a Santa Caterina, Sant Eloi, Sant Esteve,
Sant Feliu, Santa Justa, Sant Miquel i Sant Isidre, Sant Pere i Sant
Sadurn. Dues llicncies seran a ermites: els ngels, a Baldiri Carreras
i Llach, i el Sant Esperit de Fornells, a Frederic de Farners, que lha
feta construir. De les dues-centes quaranta-una restants noms sabem
que podran ser enterrats a lesglsia parroquial. A banda de les tombes
disposades als altars del Roser, fet del tot presumible atesa la seva
presncia i la devoci,
127
sobta que no hi hagi altres advocacions que
sobresurtin en major nombre.
De la taula sha de destacar, en primer lloc, el perode 1620-1649,
que marca el mxim de concessi de llicncies, una cronologia clara-
ment avanada a la de la concessi de les llicncies per a tenir banc a
linterior de lesglsia parroquial que anava ascendint ns a disparar-se
entrat el segle XVIII. Que sigui en aquests anys inicials del segle XVII que
hi hagi el mxim nombre de concessions de llicncia per a enterrar a
linterior de lesglsia parroquial t una estreta relaci amb la difusi
de les noves advocacions contrareformistes, en especial la devoci del
Roser, a la qual es faran enterrar la majoria de les persones que ob-
tenen llicncia durant aquest perode.
Daltra banda, laturada dels anys cinquanta pot tenir una ex-
plicaci en les profanacions de les esglsies de Jui, Sant Mart Vell,
126. M. CORTIADA, Decisiones..., III, CLX, 1,2 i 3, p. 315-316.
127. H. KAMEN, Cambio cultural..., p. 138-140.
Vilopriu, Ventall, Siurana, Santa Llogaia dAlguema i Mollet de Pera-
lada per part de les tropes franceses lany 1653, fet que, al costat de
les dicultats derivades dels esforos de la guerra, hagus fet rebaixar
la demanda de llicncies, situaci que tamb es donaria en la dca-
da dels anys noranta, amb les profanacions i sacrilegis desglsies de
la sotsvegueria de Besal (Lligord, Dosquers, Beuda i Mei).
128
Les
campanyes militars haurien actuat delement dissuassori a lhora de
demanar noves llicncies.
Quant a les categories socials, el que ens interessa s destacar
la massiva presncia de pagesos de mas, que coincideix plenament en
els seus mxims amb la cronologia general i es mant sempre entorn
de la meitat de les concessions dels diferents decennis, als quals, en la
majoria dels casos, haurem dafegir els ciutadans honrats o familiars
del Sant Oci. Es tracta dels mateixos pagesos que hem vist, que tamb
disposaran de llicncia de banc.
La relaci no s exhaustiva, per s que s representativa dels
pagesos que obtindran dret de tomba a linterior de les seves esglsies
parroquials. Tamb hem de remarcar el fet que, molts dells, acon-
segueixin de ser enterrats davant de les capelles de la nova devoci
contrareformista. Les devocions podien ser introdudes des de lexterior
de la parrquia, per aquests pagesos, amb deixes testamentries, dis-
posici de tombes particulars i participaci en les confraries, acabarien
per integrar-les dins la parrquia.
TAULA 89
Llicncies denterraments a linterior de lesglsia
Famlia Llicncia Lloc i parrquia
Anglada 1633 Fonteta
Arrufat 1617, 1652 Taravaus
Batlle 1666 Entre laltar major i el de sant Jaume, Parets
Batlle 1632 Palau Sardiaca
Brasc 1639 Borrass
Climent 1634 Davant capella de lAssumpci, Selva de Mar
Feliu 1682 Camallera
Fornaca 1630 Davant capella St. Miquel i Sant Isidre de Blanes
128. Sobre els saquejos desglsies el 1653: B. C. F. Bon. nm. 2819, Lletras
publicatrias de la sentncia de excomunicaci major..., sobre els de 1695: B. C. F. Bon.
nm. 5544, Relaci de las brbaras, sacrlegas e inauditas hostilitats.... Sobre lesglsia
parroquial en temps de la guerra dels Segadors, J. M. PUIGVERT, Guerra i contrareforma
a la Catalunya rural del segle XVII..., p. 102-108.
Famlia Llicncia Lloc i parrquia
Fort 1652 Sant Esteve de Guialbes
Girons 1634 Davant capella del Roser de Cor
Llobet 1646 Vidreres
Mart 1641 Costat tomba de Benet Adroer, Viladasens
Metge 1623 Torroella de Montgr
Mir 1656 Davant capella de Mare de Du Antiga, Navata
Moragas 1641 Navata
Noguer 1646
129
Seguer
Oliveras i Escofet 1623 Davant capella del Roser, Ponts
Pags 1633 Davant capella Sant Joan de Vilatenim
Pags 1683 Arenys dEmpord
Pedrola 1631 Davant capella del Roser, Albons
Perantoni, els Recs 1628 Capella del Roser, Sant Mart dEmpries
Perramon i Colomer 1627 Davant capella del Roser, Ventall
Plandiura 1652 Davant la capella del Nom de Jess i de la
Purssima Sang
Pol 1686 Montfull
Pou 1634 Mai de Montcal
Prim 1609 Capella del Roser de Bordils
130
Quintana 1665 Colomers
Ribot Vinyals Ciurana 1667 Riudellots
129130
Font. ADG. J. M. MARQUS, Registre de lletres...
En segon lloc, trobem els eclesistics, sovint persones que dema-
naran llicncia per a ser enterrades en les sepultures de les famlies
originries (tant se val si es tracta de preveres, domers, beneciats o
canonges de la seu), o b que faran construir capella i demanaran
llicncia per a ser-hi sepultada la seva famlia, per tamb hi haur
rectors que demanaran de ser enterrats a la seva esglsia parroquial.
Signicativa s, tamb, la presncia de mercaders i negociants dedicats
al comer amb Barcelona, sobretot en les poblacions del litoral del Baix
Empord i de la Selva. En un altre nivell guren els notaris i doctors,
en el mateix nombre que els botiguers, i per sobre dels artesans, entre
els quals la majoria sn paraires. En la categoria daltres, o b no hi
gura la condici, o b es tracta de dones vdues sense que hi consti
la condici del marit.
129. Vid. F. VIADER, La Casa Noguer de Seguer i el seu llinatge, II Assemblea
destudis sobre el comtat de Besal. Olot: Aubert impressor, 1973, p. 290, nota 4 i p. 300,
nota 24.
130. B. OLIVA, El plet de lesc, p. 192-194.
Capelles, ermites i oratoris domstics
Un altre signe extern del poder s la construcci de capelles o
altars, ermites o oratoris particulars.
131
Diferenciem les tres formes. Les
capelles o altars sn construdes a linterior de lesglsia parroquial.
Les ermites o capelles seran bastides prop de les cases o masos de la
famlia que fa la demanda per a edicar-la i, s clar, en territori par-
ticular. Finalment, la demostraci ms evident de la diferenciaci es
produeix amb lobtenci de loratori particular a linterior de la mateixa
casa, amb la qual cosa no shauran de traslladar a lesglsia parroquial,
ja que disposaran de capell particular.
132

La font emprada torna a ser les lletres despatxades per locina del
bisbat, en aquest cas hem recollit totes les llicncies referides a capelles:
ja es tracti de llicncies de construcci, de llicncies de benedicci,
llicncia de celebrar missa o de visitar i ns i tot de reconciliar, en
total hem comptat vuitanta-una mencions entre 1589 i 1729. Algunes,
probablement, no es varen arribar a construir mai. La demanda de lli-
cncia per a bastir-la, per si sola, ja s prou signicativa del moviment
que portava a fer la petici a aquestes persones.
El ritme de les llicncies torna a concentrar-se en el perode 1610-
1639 i es revifa en els dos darrers decennis del segle XVII, per acabar
per ser prcticament insignicant en els primers decennis del segle XVIII.
No sabem si la cronologia reecteix algun problema derivat de la font.
Tenim constncia documental daltres capelles edicades durant aquest
perode. A banda de la cronologia, majoritriament, les llicncies sn
fetes a pagesos: trenta-tres casos, onze sn nobles, quatre sn eclesi-
stics, tres sn ciutadans honrats i dos sn mercaders; de vint-i-vuit o
no consta explcitament la condici o tenen altres condicions.
131. X. Sol interpreta aquestes capelles i oratoris particulars com una doble
mostra: de religiositat privada, alhora, de religiositat privativa. s privada perqu no
fa falta exterioritzar-la; s privativa, perqu no s necessari barrejar-se amb la resta de
la poblaci, La reforma catlica..., p. 564.
132. Sobre els usos dels oratoris privats, el concili provincial de la Tarraconense
celebrat a Girona el 1717 va recordar el decret del papa Climent XI del 15 de desembre
de 1703 on regulava ls i la prctica, J. TEJADA, Coleccin de cnones y de todos los
concilios de la iglesia de Espaa y de Amrica, Madrid, 1859, IV, p. 153-154.
TAULA 90
Llicncies per construir capelles al bisbat de Girona, 1589-1729
Anys Capella dins
lesglsia
Ermita Oratori Total
1589-1599 1 0 1 2
1600-1609 2 2 3 7
1610-1619 5 4 4 13
1620-1629 1 2 3 6
1630-1639 7 4 0 11
1640-1649 2 3 2 7
1650-1659 1 3 2 6
1660-1669 2 1 2 5
1670-1679 0 1 1 2
1680-1689 2 4 0 6
1690-1699 6 2 1 9
1700-1709 0 2 0 2
1710-1719 0 2 1 3
1720-1729 0 2 0 2
Total 29 32 20 81
Font. J. M. MARQUS, Registre de lletres...

Les primeres capelles situades dins lesglsia parroquial, ns
prcticament el segon decenni del segle XVII, es troben en les viles
litorals del sud del bisbat de Girona: Palafolls, Calella, Lloret, Sant
Feliu de Guxols, fet que conrmaria, daltra banda amb una visi i
actuaci ben diferent, els plantejaments efectuats per Albert Garca
Espuche sobre lexpansi daquestes viles connectades comercialment
amb Barcelona: els beneciaris sn mariners (Pere Vicen Maig de
Lloret, 1614), mercaders (Antoni Aixada de Sant Feliu de Guxols,
1616), per tamb pagesos (Joan Palomeras de Sant Gens de Palafolls,
1587). Aquests primers anys contrasten clarament amb els beneci-
aris dels oratoris particulars, majoritriament concedits a donzells,
notaris, juristes o doctors en medicina a la ciutat Girona; per tamb
en trobarem a Arenys de Mar (ser beneda la capella de la casa de
Joan Serinyana, 1612) o a Arenys de Munt (la capella de Bernat Sala
ser visitada el 1612, i el 1639 Francesc Sala obtindr llicncia per
construir ermita). Lhabitual s que aquestes capelles, sobretot les que
estan situades a linterior de les esglsies, siguin dedicades al Roser.
Per arribar a les primeres referncies a la construcci de capelles
per part de senyors tils i propietaris de masos de linterior del bisbat
hem desperar a 1620 quan Gaspar Llorens, pags de Salt, obt llicncia
per construir la capella de lAdoraci dels Reis, amb tomba familiar
inclosa, la qual ser beneda el 1630. De 1630 data la llicncia per
edicar una capella del Roser a Regencs concedida a Antic Boll; a
Anton Prats a Pallarols, el 1631; a Francesc Batlle, la capella del Ro-
ser a Palau Sardiaca, el 1635; la famlia Noguer de Seguer obtindr
diferents llicncies: el 1647 per construir una capella dedicada a la
Purssima Sang, el 1690, la capella del Sant Crist amb tomba familiar
i el 1693, amb doble devoci, al Sant Crist i Sant Isidre; els Mart i
Mir a Ull, 1665 o els Feliu, ciutadans honrats de Barcelona, que ob-
tindran llicncia per bastir la capella del Sant Crist a Camallera, 1682.
Les ermites solen ser construdes a prop de masos o en venats
(Onofre Vilar, pags, obt llicncia per a fer-ne una fora de la vila de
Santa Coloma de Farners el 1617; Francesc Brasc de Borrass obt
llicncia el 12 de febrer de 1641 de restaurar la capella de Sant Gens
de Vilamorell i de vendre les pedres sobrants, el 2 de juny del mateix
any obt llicncia per construir la capella posant les sues armes en
dita capella nova:
133
el cert s que mai no va ser edicada). Lhabi-
tual s que la indicaci del lloc on saixecar la capella sigui prop
del mas, aix ho trobem en la llicncia concedida a la famlia Ros de
Cabanelles, el 1602, al mas Renart, a Aiguaviva, 1652, o prop de la
casa de Joan Baptista Llorens, jurista de Girona, a Cass de la Selva,
el 1612, o prop de la casa Aviny de Vilatenim, el 1628 (reconciliada el
1660),
134
o al costat del castell dels Sant Miquel a Cor feta construir
per Francesc de Bas, deu tractar-se de la casa coneguda per lAlberg,
beneda el 1638, o a prop de la casa Falgs, a Seguer, el 1693, els
mateixos anys en qu els Noguer bastien una capella dins lesglsia
parroquial, la qual cosa podria ser interpretada com un acte de rivalitat
entre les dues famlies, i lhereu Aviny de Castell, el 1701, obtindr
llicncia per beneir la capella de Sant Antoni abat, aixecada al costat
133. Els cnsols de la universitat de Borrass protestaran aquesta llicncia per
considerar que el que ha de fer Brasc s adobar el que ha espatllat, i recorden que la
capella no s del dit Brasc, ni en les seves terres, i ho justicaran dient que hi ha un
beneci, pel qual lobra de Borrass paga quarta i excusat i que la campana fou traslla-
dada a lesglsia parroquial de Borrass, sense que shagus fet cap oposici per part de
Francesc Brasc (AHG. B. Oliva, Not. de Siurana, 22 (1638-1641): 30 de juny de 1641).
134. Per linventari de 1672, sabem que aquesta capella, sota ladvocaci de Sant
Antoni abat, un quadre del qual la presidia i tamb una escultura de marbre de la mare
de Du amb el Crist als braos i disposava duna campana dun quintar de pes (Arxiu
patrimonial Caramany: inventari dels bns de Pere Aviny de 27 de febrer de 1672). Pere
Aviny disposava en el moment de la seva mort de quatre cases i heretats a Vilatenim,
sis cases de menestrals al mateix lloc i una casa al carrer Girona de Figueres. En el
que deu ser lexemple prototpic dels que disposaven de capella o oratori particular.
del cortal Aviny, al pla de Meciers, que es convertir en la capella de
la confraria de Sant Antoni o dels cortalers.
La darrera referncia la deixem pels oratoris privats, aquests comp-
taven amb algun capell de la famlia, encara que no era necessari per
a dir missa, que es podia convertir en administrador del patrimoni
i preceptor i mestre dels petits de la casa. Aquesta s la situaci de
mossn Avell a la casa Sala dArenys de Munt.
135
La mateixa situaci
la trobem, ms ben documentada, uns anys ms tard, en el cas de la
famlia Puig de Vilar, de la qual sabem que va fer construir un oratori
particular el 1760, les primeres misses les van dir Jaume i Narcs Puig,
lls del constructor i hereu Felici Puig.
136
Ms endavant tenim docu-
mentada la presncia de capellans aliens a la famlia, ja que aquests
dos varen ser dotats amb benecis en altres llocs. Disposem de tres
contractes rmats per Antoni Puig i Padrola i aquests entre 1793 i 1810,
en el qual sespeciquen quines eren les seves obligacions: dir missa a
diari a loratori (per la qual havien de percebre 7 sous i 6 diners, que
correspon a una pesseta, el jornal habitual daquells anys), ensenyar
de lletra un noi petit i cada dia la doctrina al servei, i fer els encr-
recs necessaris per a lamo. A ms de la caritat, queda estipulat en els
contractes que la casa li servir una presa de xocolata diria, menjar
a la taula dels amos, disposar de cavalcadura i la casa tamb far
la vida al sastre quan necessiti fer-se roba nova.
137
Loratori particular
135. Aquest capell disposar de temps sucient per escriure les memries dels
anys 1674-1711, on deixar constncia de la visita a la capella de dos bisbes, el 1681
i el 1694, del matrimoni celebrat el 1685 a la capella de la casa duna lla de lhereu.
Aquest mateix capell ser presentat al beneci del Roser que la famlia Sala tenia a
lesglsia de Sant Mart dArenys el 1689, una manera de compensar-lo econmicament,
A. SIMON, Pagesos, capellans..., p. 26, 27 i 30.
136. Per una nota deixada en el llibre de comptes sabem el que va costar lora-
tori de la casa Puig de Vilar. El despatx de Roma: 38 ll.; el despatx del vicariat 24 ll.
8 s.; un quadre 23 ll. i 5 s.; el marc, graderies i mesa 10 ll. i 15 s.; la feina del mestre
de cases 25 ll. 15 s. i 6 d.; un retaule 60 ll. i el daurat 609 ms. En total, loratori va
costar el 1760: 232 ll. 3 s. i 6 d. (ADG. 5.6. Altres arxius incorporats: Puig de Vilar.
En aquest llibre contindran algunas notas recopiladas del regimen de Miquel Puig y
Padrola, Montserrat Puig, son ll, y de mi Felici Puig, son visnet, vuy als 20 abril del
any 1745, f. 95r).
137. Dia 16 de 9bre. de 1793. Ba comensar a dir la santa missa en ma capella
eo oratori de ma casa de Vilahur lo rebarent mossn Pere Vidal [...] estar en ma casa
de Vilahur per capell per dir y celebrar cadal dia la santa missa a mon oratori a la
mia intenci, donan-li jo de caritat per quiscuna missa 7 sous 6 franch de silurgi, y fer
la vida anal sastre quant se fasse la roba per ell, compondre-li las mitjas y camisas, y
fer-li la vida en ma taula y dexar-li cabalcadura i mosso quant bull hanar fora, donar-li
cadel dia al mat xecolota. Dit reverent mossn Pere Vidal me ha proms que me diria
la santa missa tots los dias del any a la mia intenci y que no ne diria per ning ms,
ni aneria an lloch a servir a ning sens expressa llicncia mia, y que passaria tots los
tamb podia servir per fundar-hi misses i aniversaris, tal com deixar
disposat Miquel Roca i Sitjar en el seu testament el 1666, segons el
qual far dipositar a la taula de canvis de Girona 312 lliures per una
missa setmanal fundada a la capella nova del Roser de la casa Roca
de Sant Pon de Fontajau, a ra de 6 sous per missa, la qual havia
de dir el rector de Sant Pon de Fontajau.
138
Ja hem vist que les primeres llicncies per a disposar doratoris
eren concedides a cavallers, juristes i, en general, ciutadans de Girona
i tamb de les parrquies del litoral sud del bisbat. A partir de 1620,
trobem les primeres llicncies fora daquests indrets: el donzell Mi-
quel Oliver nobtindr per construir-lo al castell de Marata a Maanet
de la Selva, Antoni Llach, pags, per que en alguna documentaci
gura com a cavaller del comte dEmpries, a Fortianell, i Guillem
Sunyer, ciutad de Girona, a la torre Guinarda de Cor: sens dubte,
ni per les construccions, ni per les condicions, no podem parlar de
concessions a pagesos. S que ho seran els Aviny de Vilatenim, amb
llicncia de 1628 i que ser reconciliada el 1660, com els Batlle i Ri-
sec dAvinyonet, el 1641, o els masos Serrat de Cogolls, 1664, Gracis
de la Pera i Roquer dArbcies, el 1693; o les cases Crous de Lliors, el
1677, que sedicar perqu lesglsia parroquial de Lliors, sufragnia
dArbcies, amenaava runa: la substituci de lesglsia parroquial per
loratori particular s ben evident en aquest cas, probablement era la
manera ms segura de tenir-la construda en poc temps, com tamb ho
s en el cas de la llicncia concedida a Josep Jalp i Trias dArenys de
Munt de poder celebrar una missa diria a la seva casa, ja que no es
podia recrrer a Roma, per dicultats derivades de la guerra, el 1719.
En aquests anys, tamb es mantindran les capelles fetes construir per
notaris, com els Sbat, a Ull, el 1655, o els Ferrer, a Olot, el 1657.
dias un noy petit y lo adocaria lo que ceberia, y ensenyaria tots los dias la doctrina anal
servey en lo oratori, y si jo necesitabe fer alguna marxa, me la faria per mi (ADG. 6.2.
Altres arxius dipositats: Puig de Vilar. Llibre de comptes de Felici Puig y Padrola de
totas las heretats y dems comptes. 1772, f. 230r).
138. L1 de desembre de 1685, Marianna Roca presenta requeriment al rector
de Sant Pon de Fontajau perqu compleixi amb la missa setmanal a qu havia quedat
obligat per la disposici testamentria de 1666 (ADG. 5.4. Arxius incorporats: Fundaci
Roca de la Barca. Escriptures de Roca de la Barca i Joan Montaner, segle XVII). Pel
llibre mestre, sabem que labril de 1673, el vicariat de Girona va concedir llicncia
per beneir la capella i el 29 de novembre de 1717 aquesta capella fou reconciliada per
causa de la guerra (Llibre ahont estan continuats tots los actes del arxiu de casa Roca
de la Barca, f. 23).
Els benecis: el dret de presentaci, un estalvi en la dotaci dels lls
fadristerns, per tamb una forma de clientelisme?
La construcci de les capelles i ermites suposava una despesa
considerable per aquests patrimonis, amb dotaci de beneci poste-
rior, per que podia revertir en un estalvi de dots en assegurar la
subsistncia dels membres religiosos de generacions posteriors.
139
Al
mateix temps, la famlia que lhavia dotat gaudia del dret de patronat
i de presentaci del beneciat. Podia servir per dotar lls barons de la
famlia, per tamb per teixir una xarxa clientelar en dotar membres
daltres famlies, les quals devien cedir alguna cosa a canvi. s cert,
tamb, que hi haur un nombre considerable de processos derivats del
dret de presentaci de benecis, sobretot quan es tracta dels que van
ser fundats en poca medieval, amb les famlies ja extingides. Sovint,
el mas ser el beneciari. Aquesta s la situaci, per exemple, de la
famlia Roca i Sitjar, dita tamb Roca de Fontajau, senyors tils i pro-
pietaris de masos, que durant la segona meitat del segle XVII disposar
del dret de presentaci de cinc benecis.
El beneci de Santa Maria fundat el 1395 a lesglsia parroquial
de Sant Andreu de Terri, el qual perv al patrimoni amb la possessi
del mas Esteva de Palol de Fargat el 8 de juny de 1665. Loctubre de
1682, Marianna Roca i Sitjar permutar aquest beneci amb Joan de
Ciurana, cabiscol major de la seu de Girona.
La capellania de Santa Maria de Capons al bisbat de Vic, fun-
dada el 1349, de la qual gaudir del dret de patronat la famlia Roca
de Fontajau. Devia persistir en el patrimoni Roca, ats que els seus
hereus, els aniversaris de Sant Feliu de Girona, presentaran Miquel
Ferrussola, el 1768, per a lobtenci de la capellania.
El beneci de les Onze mil verges fundat el 1343 pel cavaller Guerau
de Pals a lesglsia de Sant Feliu de Boada. Desprs de diferents trans-
missions del dret de patronat, arriba a Marianna Sitjar el 20 de juny de
1643 en forma de dos benecis. Els obtindran alguns membres directes
de la famlia Roca i Sitjar (Francesc Roca i Sitjar des de mar de 1649,
i a la seva mort un altre Francesc Roca, el qual gura com a prevere i
139. Aquest s el plantejament que fan per al segle XVIII: L. Ferrer en diferents
publicacions, de les quals destaquem Lesglsia com a instituci de crdit:...; Pagesos,
rabassaires i industrials..., p. 630-637; un estudi concret a Familia, iglesia y matrimo-
nio en el campesinado acomodado cataln (siglos XVIII-XIX), Boletn de la Asociacin de
Demografa Histrica, IX-1 (1991), p. 27-64; i E. TELLO, Cervera i la Segarra al segle XVIII...,
p. 211-213, i lestudi global relatiu al crdit i lendeutament: La utilitzaci del censal a
la Segarra del set-cents.... Aquests estudis partien dels plantejaments innovadors que
havia fet I. TERRADES, El mn histric de les masies..., p. 132-155.
domer de Sant Gregori el 1664) i dos membres de la casa Ciurana de
Riudellots, amb la qual havien emparentat per casament el 1682 (Joan
de Ciurana, cabiscol major i canonge de la seu, que lobtindr des de
1681, i Anton de Ciurana, tamb canonge, ser obtentor del beneci
des de 1729) a ms daltres no vinculats directament a la famlia, com
Alfons Saconomina o Salvi Estanyol i Batlle, per s a la canongia.
El beneci de Sant Jaume i Sant Quirze de lesglsia de Verges
fundats el 1381 i el 1390. Com que hi havia conictes per la posses-
si dels dos benecis entre les famlies Sitjar de Verges i Negra de
la Tallada sarrib a una concrdia el 17 de juliol de 1654,
140
segons la
qual el beneci de Sant Quirze lobtindria Francesc Roca i laltre Josep
Negre. El 1671, el succeir un altre Francesc Roca.
El beneci diaconal de les parteres de Sant Feliu de Girona, del
qual gaudeix del dret de presentaci Joan Montaner, que entroncar
amb la famlia Roca, per al qual presentar a Antic Regs, el 1659,
i el 1691 Baltasar Lluch, que el permutar amb el cabiscol Ciurana.
Amb lexcepci daquest darrer, del qual no sabem la data de la
seva fundaci, tots els altres tenen orgens medievals. Pel que fa al
segle XVII, Josep M. Marqus ha constat una aturada en la fundaci de
benecis, fet que contrastar amb el segle segent, que s el de mxima
creaci. Tamb ha constatat una poca presncia entre els fundadors
de benecis de famlies pageses, si no s que han estat fundats per
clergues daquestes mateixes famlies.
141

140. En la concrdia sestablir clarament la lnia successria a lobtenci del
beneci: per la primera vacassi del beneci de sant Quirc lo presente la senyora Ma-
rianna Roca o los seus a un ll llur, sin tindran, y en defecte de ll de ell o sos hereus
hagen de presentar a ll de Esteve Negre y de sos hereus, y no tenint-na lo degan pre-
sentar a germans de dita Roca y de los hereus, y en defecte de germans de dita Roca y
sos hereus tingan de presentar dit beneci a germans de dit Negre o de sos hereus, no
tenint germans uns, ni altres, en aqueix cas dita Roca lo puga presentar a un prevere
o clergue de son llinatge, a qui millor los apareixer, y ax mateix, desprs de haver
presentat dita Roca o sos hereus lo dit beneci, laltre vacassi inmediata tinga lo dit
Esteve Negra... (ADG. 5.4. Arxius incorporats: Fundaci Roca de la Barca. Tret del llibre
mestre que ens serveix en aquesta relaci dels benecis, Llibre ahont estan continuats
tots olos actes del arxiu de casa Roca de la Barca, f. 114r).
141. J. M. MARQUS, Fundaciones de benecios en el obispado de Gerona,
s. XII-XVIII, Anthologica Annua, 36 (1989), p. 501-507, on constata la poca presncia
de la pagesia entre els fundadors, per b que el gran nombre declesistics existents fa
preveure tamb una procedncia rural i hi torna amb Fundacions de causes pies al
bisbat de Girona (segles XVI-XIX), Actes del Segon Congrs dHistria Moderna de Catalu-
nya. Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 8-II (1988), p. 513-523, on remarca que no
necessriament els fundadors havien destablir el nexe de causa entre altar i mas, desprs
densenyar que el capital urb hi era ben present, especialment en les viles menys rurals
del bisbat, i el cas de la comarca que concentrar el major nombre de fundacions, el
El cas de la famlia Roca i Sitjar, una famlia amb passats lligats
a la paraireria a mitjan segle XVI, per que acabaran per heretar el
patrimoni de Fontajau, el qual obtindr el privilegi de ciutad honrat
de Girona el 1639, i el patrimoni Sitjar de Verges i el Montaner de
Girona, fet que comportar de nou el privilegi de ciutad honrat de Bar-
celona el 1679, devia ser lhabitual entre aquests estrats superiors de la
pagesia que no havien de fundar nous benecis, simplement lacumu-
laci de patrimonis i drets els portava a disposar del dret de patronat
o de presentaci sense que els suposs cap despesa de capital inicial.
En el cas dels dos benecis de les Onze mil verges fundat a Sant
Feliu de Boada seran els successors del cavaller Guillem de Pals que
lhavia fundat el 1343, amb lobligaci de fer tres misses de rquiem
per setmana i anunciar cada diumenge a corn daltar que el fundador
havia estat Guillem de Pals. Una manera de perpetuar la memria
del difunt, una manera de recordar la presncia familiar. s aix com
coincideixen els interessos de lelit dominant del segle XIV amb la del se-
gle XVII, lobjectiu de la construcci de capelles i la posterior dotaci
de benecis t el mateix signicat i que serveixi per collocar lls
cabalers s una altra possibilitat oberta. Daltra banda, en els obten-
tors daquests benecis, com en les estrictes normes a seguir en la
seva presentaci, hem desperar un estret lligam entre les famlies,
no sols a nivell de la famlia extensa, sin tamb entre els segons i
tercers nivells de parentiu, probablement, a lhora de negociar dots
matrimonials, tamb devien negociar-se contrapartides com podien
ser els benecis pels preveres de la famlia. Possiblement, per poder
analitzar la presncia dels senyors tils i propietaris de masos no ens
haurem de xar en els fundadors dels benecis, sin en les famlies
que gaudien del dret de patronat o de presentaci. Qui disposava del
dret de presentaci tenia un element, un altre, a afegir a la situaci
diferencial en la societat, rural i no rural.
CONCLUSI
Hem pogut observar algunes de les institucions entorn de les quals
sarticula lorganitzaci de la parrquia pagesa en els segles XVI i XVII.
Sobretot, per, hem volgut posar lmfasi en el fet que els canvis que
soperen a linterior de la societat pagesa tenen la seva manifestaci a
Baix Empord, s ben representatiu de la seva tesi. Aquests documentats treballs apun-
ten que benecis i causes pies no eren institucions exclusivament pageses ni rurals i
que darrere de la fundaci dels benecis i de les causes pies hi ha una casustica molt
variada, que encara sha destudiar.
la parrquia. Durant els segles XVI i XVII predomina la continutat de les
estructures parroquials (la continutat de lobreria en pot ser el major
exemple: el cens de 1444 s un bon punt de partida per entendre quina
era la situaci de lobreria dpoca moderna), all que canvia, sobre-
tot, s la societat rural i pren com a espai de representaci daquests
canvis la parrquia.
Lorganitzaci parroquial suposa un element de cohesi duna
societat que viu en espais diferents: hbitats dispersos, venats i masos,
celleres i nuclis concentrats. En aquest conjunt despais, laglutinador
s lespai parroquial. Lesglsia s, setmanalment, el centre de la so-
ciabilitat rural per excellncia. La parrquia vehicula la participaci
de la comunitat a travs de lobreria i les confraries. Lobreria s un
espai de participaci de la comunitat i s, tamb, un espai de decisi.
La caixa de lobreria s duna gran importncia, tot i la migradesa
de recursos. Amb tot, hem pogut veure que no es pot fer una anlisi
allada del tresor de lobra de les altres administracions, bacins i con-
fraries, i encara aquestes shan de posar en relaci amb les nances
de la universitat. Noms si tenim present totes aquestes caixes podrem
situar de manera correcta el pressupost comunitari. I tenint present
totes aquestes caixes all que ens apareix s una imbricaci total, una
barreja de comptes, una transferncia constant de cabals dun lloc a
laltre. I no pot ser duna altra manera: tot sorgeix dall mateix, i la
comunitat rural, sigui a travs de lassemblea general, sigui a travs de
clavaris o obrers, no entn de separacions: all que s de tots, quan
conv, quan hi ha la necessitat, s per a tots. Daquesta manera hem
dentendre les direccions dels cabals comunitaris.
Lanlisi dels comptes de lobra de Rupi ha estat especialment
illustradora dels diferents components de les despeses i dels ingressos
de lobreria parroquial. La principal despesa ordinria, entorn de la
meitat, correspon a la illuminaci del temple. Els ingressos prove-
nen de la contribuci per cases, el blat doli i els censos graven les cases
de la parrquia segons la jerarquia de cadascuna, els acaptes, per,
sn imprescindibles. Finalment, la diferncia entre ingressos i despeses
dna un saldo resultant, un romanent, que reecteix clarament la
conjuntura de la societat rural. Aquestes petites comptabilitats tamb
es poden convertir en indicadors de la conjuntura en el mn rural.
Les confraries esdevenen un altre element de cohesi de la comu-
nitat rural, sn lespai de sociabilitat, un dels espais vehiculadors de la
festa. Tot i que de creaci externa, en la seva majoria es converteixen
en un referent de la identitat comunitria.
En la mesura que aquestes petites institucions esdevenen un ele-
ment de sociabilitat comunitria, lesglsia parroquial es converteix en
lescenari de la representaci de la societat rural (A. Torre) o el teatre
del social (A. Cabantous). Hem volgut posar de manifest que aquesta
comunitat diguals trobava a lesglsia lespai adequat on mostrar els
signes de diferenciaci. Lesglsia parroquial esdev el marc on ha de
quedar plasmada la jerarquia social de la comunitat. Lordre que socupa
en la celebraci de la missa s ben signicatiu, la possessi de bancs
i escons esdev en el segle XVII un motiu de confrontaci i de disputa:
per la mateixa possessi, qui en t i qui no en t, i pel lloc que ocu-
pa. Si lordre dels bancs s important, tamb ho s la precedncia en
lofertori: la jerarquia queda remarcada a cada acte. Un altre signe el
representa lespai dels morts: la presncia de la tomba dins lesglsia,
perceptible pels altres, especialment quan senterra davant daltars de
forta vocaci religiosa. Un altre signe, aquest ja, a vegades, privatiu i
exclusiu, s la llicncia de tenir oratoris i capelles particulars dins el
mas. Lexclusivitat s un signe de distinci. Per tamb trobem capelles,
al costat del mas, que poden fer funcions supletries de lesglsia par-
roquial, tot i que no puguin tenir piques baptismals. Finalment, hem
volgut mostrar un darrer daquests signes, la proliferaci de benecis
eclesistics en els segles XVII i XVIII sha estudiat sobretot com una estra-
tgia per dotar els lls segons cabalers i facilitar la carrera eclesistica,
aqu, per, hem volgut mostrar un altre signe extern daquesta pagesia
de mas que pot fundar aquests benecis i que, en tant que gaudints
del dret de patronat, la pagesia de mas pot exercir una inuncia en
la collocaci de lls segons, dels seus, dels de la seva famlia, per
tamb de vens de la parrquia o daltres, ra per la qual es pot arribar
a establir una relaci clientelar.
La parrquia, vista des de la posici dels senyors tils i propietaris
de masos, lhem dentendre duna manera dual: s lespai de cohesi
i de sociabilitat comunitria, sens dubte, per en la mesura que s el
punt de reuni de tota la comunitat, s tamb lespai on es mostra la
jerarquia de la societat rural on els senyors tils i propietaris de ma-
sos han de mostrar els signes de la seva superioritat. All on aquests
signes no sn acceptats pels altres, trobem el conicte. La parrquia
s un daquests espais, laltre, estretament vinculat, com hem vist, s
la universitat.
La universitat, situada en el marc ms ampli de la senyoria, s,
juntament amb la parrquia, el marc de cohesi i denfrontament de
la societat rural durant lAntic Rgim. Al llarg dels segles XVI i XVII, la
universitat catalana, dotada duna organitzaci interna, haur de rear-
mar la seva autonomia davant dinstitucions i dorganismes superiors,
fet que pot ajudar a cohesionar-la. Al mateix temps, sovint, els inte-
ressos concrets dels singulars habitants de la universitat prevaldran
davant els del com del lloc i provocaran els processos contraris que
poden portar a la colisi i lenfrontament. Qualsevol estudi que es vul-
gui emprendre de la universitat haur de partir daquesta complexitat:
haur de remarcar les uniformitats, per tamb les diferncies entre els
seus components, i sempre haur de tenir present el carcter dinmic
i canviant duna instituci que durant els segles XVI i XVII s objecte
de continuada renovaci com a resultat dels canvis que soperen en
el seu interior.
Lanlisi de les actuacions de les universitats de la vegueria de
Girona durant els segles XVI i XVII, de manera especial en el perode
comprs entre la guerra de Secessi (tot i que, quan sigui precs, es
retrocedir en el temps) i la guerra de Successi, un perode de guerres,
de dicultats i de canvis a diferents nivells, permet analitzar les res-
postes donades a diferents situacions pels que integren les universitats
i pels seus representants. De manera especial, lanlisi queda centrada
en la dialctica privilegi/conicte, en el benents que aquesta no s una
situaci constant, per s que s freqent al llarg daquest perode i
demostra les contradiccions existents en el conjunt de la societat pagesa.
La segona meitat del segle XVII s un perode histric poc estu-
diat a la vegueria de Girona, la manca de conictes revolucionaris,
de lenvergadura de la Revolta dels Barretines (1688-1694) o de la
LA UNIVERSITAT EN ELS SEGLES XVI I XVII:
PRIVILEGIS, AFIRMACI DAVANT DEL BAR
I CONFLICTES
revolta coneguda com la Segona Germania valenciana (1693), no ha
atret latenci dels investigadors ms enll dels fets puntuals derivats
depisodis militars. No obstant aquesta manca destudis, un dels mo-
tius de la conictivitat, que va derivar en els dos enfrontaments ms
coneguts daquest perode a Catalunya i a Valncia, s ben present a
la vegueria de Girona. La problemtica dels exempts es viur de la
mateixa manera, per no desembocar en un conicte generalitzat, sin
que es mantindr en els lmits de la universitat. El conicte, soterrat
en alguns casos, obert en altres, canalitzat per la via judicial en la seva
majoria, tindr plena vigncia ns ben entrat el segle XVIII i, encara,
amb els allotjaments es mantindr ns al segle XIX. En la mesura que
augmenten els privilegiats, exempts a les contribucions, i la pressi
scal, la geograa del conicte tamb sestn. La cartograa encara
no es pot fer en utilitzar fonts tan heterognies com sn els protocols
notarials, en especial els volums anomenats diversorum on sanoten
les lletres adreades a lAudincia per iniciar el plet, o els plets de la
cria eclesistica o dalguna altra cria baronial, per lacumulaci
de conictes, localitzats i datats, fa que comenci a aparixer com una
dinmica important i repartida per la geograa de la vegueria.
Els grups que integren la universitat tamb viuran els canvis del
perode: socials, que es manifesten sobretot amb lascens dels senyors
tils i propietaris de masos, i econmics, la pressi exercida per la
guerra i la scalitat de guerra faran que la recuperaci econmica, ini-
ciada entorn de 1680 en altres parts del Principat i que levoluci de la
renda de les capellanies de la seu de Girona tamb conrma, redus el
seu creixement. Tot plegat accentuar la diferenciaci pagesa. Aquesta
sentreveu noms danalitzar la conictivitat derivada dels comunals,
amb els bans i els intents de privatitzar per part dels ms grossos
de cada lloc. O amb lintent, per part dels consells de les universitats,
daconseguir una justcia contributiva, cosa contra la qual els privilegiats
oposaran la possessi de privilegis despatxats pel rei (els ms habituals
seran els ttols de ciutad honrat de Barcelona, sobretot, o de cavallers,
per tamb els ttols de generositat o els poc precisos ttols de pri-
vilegi militar), per la Diputaci del General (nomenaments de tauler
del General, per exemple) o pel Tribunal del Sant Oci (concessi de
privilegis de familiars) i ns i tot privilegis de baciners de lhospital
de la Santa Creu i Sant Pau, de Montserrat o dalguna capella com la
del Collell, que eximeixen els seus detentors de la contribuci als mals
i crrecs de la universitat i tamb als allotjaments.
En el cas dels allotjaments, els cnsols i jurats de la universitat
senfrontaran al dilema de fer cas a lexempci derivada del privilegi
i lobligaci dallotjar, segons ordre del tresorer, per servir a les neces-
sitats del rei. Fer complir el privilegi emanat duna instncia supe-
rior comportar lenfrontament amb el conjunt dels habitants de la
universitat, exhausta desprs de molts anys desforos econmics i
datropellaments per part dels exrcits, daqu que ms duna vegada
la lgica contributiva de la universitat (que pagui qui ms tingui
o que es pagui en funci del poder de cadasc) acabar per impo-
sar-se a la lgica del privilegi (basada en lexempci). I els cnsols
i els jurats, designats per la universitat, acabaran per trepitjar els
privilegis despatxats per instncies superiors i actuar dacord amb
els interessos majoritaris del conjunt de la universitat. Al cap i a la
, els cnsols eren simples delegats de la universitat. El recurs, per
part daquests privilegiats, a la cria baronial o eclesistica, a lAudi-
ncia o al Tribunal del Sant Oci amb lobjectiu de retornar a la seva
legalitat, suposar un enfrontament amb la universitat que pot anar
ms enll de la disputa jurdica, encara que no derivi en conicte
generalitzat. En algun moment caldr estudiar per quines raons la
vegueria de Girona no va participar de lalament dels Barretines ja
que darguments, com veurem, no en faltaven.
LA UNIVERSITAT
La universitat, en el sentit duniversalitat dels vens dun lloc,
s lens jurdic que aglutina els vens i que s, al mateix temps, una
instituci distinta de la representaci individualitzada de cadascuna
de les persones que la integren. La terminologia de lpoca reectia
aquesta dualitat duna manera ben expressiva quan shi referia en els
termes duniversitat i singulars persones dun determinat lloc. Els
orgens medievals de les universitats catalanes han estat apuntats, a
partir de lestudi dels privilegis de formaci
1
i tamb el pas de la uni-
1. Cal referir-se als estudis de J. M. FONT I RIUS, especialment Orgenes del rgi-
men municipal de Catalua, publicat per primera vegada els anys 1945 i 1946 a Anuario
de Historia del Derecho Espaol, ha estat reeditat a Estudis sobre els drets i institucions
locals de la Catalunya Medieval, Collectnea de treballs del professor Dr. Josep M. Font
i Rius amb motiu de la seva jubilaci acadmica. Barcelona: Publicacions i Edicions
de la Universitat de Barcelona, 1985, especialment p. 402-413, quan data laparici del
terme universitas i exposa el seu signicat de la totalidad, la comunidad de los habi-
tantes de un lugar, hllense o no establecidos en el mismo unos rganos o rgimen de
gobierno (p. 409). A partir del cas de Cervera, M. Turull ha establert una cronologia
de la formaci del municipi baixmedieval catal a partir de la recepci del dret com
i, tenint present els plantejaments de Font i Rius formulats a manera dhiptesi sobre
la formaci del municipi catal, planteja una cronologia dividida en tres etapes: parla
de rgim premunicipal per referir-se a la Cervera de 1182 a 1267 quan encara no sha
constitut en municipi i la comunitat no actua amb una veu nica; la consolidaci del
versitat al municipi. Pels segles XVI i XVII, disposem del marc global,
jurdic, per tenim pocs estudis histrics que hagin analitzat levoluci
de la universitat pagesa i del municipi.
2
En general, lestudi daquest
perode ha quedat encaixonat entre letapa de formaci i els canvis
introduts amb la imposici del nou municipi borbnic. Shan repetit
per a lpoca moderna els esquemes del municipi baixmedieval i els
canvis introduts amb la insaculaci
3
i sha donat poca importncia a
aquests segles. Sembla com si en el municipi modern no hagi passat
res des de les reformes ferrandines ns al Decret de Nova Planta.
Lanlisi, ni que sigui supercial, dalgunes petites universitats pageses
de la vegueria de Girona durant aquests dos segles planteja tot un llarg
camp de treball per recrrer.
Lestudi dels privilegis (i no deu pas ser casualitat que sigui daquest
perode quan daten moltes de les recopilacions i compilacions dels
privilegis de les universitats),
4
s la primera feina a emprendre, i no
sols dels grans municipis, sin sobretot de les petites universitats per
les quals, mancades com estan dels seus arxius, caldr buscar les refe-
rncies documentals en els protocols notarials que solien fer la funci
rgim municipal sefectua entre 1267 i 1331 quan es passa de la universitas al Consell i,
nalment, parla de plenitud del rgim municipal amb lorganitzaci i lactuaci institu-
cional a partir de 1331 (M. TURULL, La conguraci jurdica del municipi baix-medieval.
Rgim municipal i scalitat a Cervera entre 1182-1430. Barcelona: Fundaci Noguera,
1990, p. 93 i s). Una bona sntesi de la scalitat del municipi medieval a M. TURULL,
Fiscalitat a lpoca medieval, Actes del III Congrs Internacional dHistria Local de
Catalunya. Barcelona, 17-18 de novembre de 1995. Barcelona: lAven, 1996, p. 23-55, i
el seu aplec destudis El gobierno de la ciudad medieval. Administracin y nanzas en las
ciudades medievales catalanas. Barcelona: CSIC, Instituci Mil i Fontanals, Departamento
de Estudios Medievales, 2009.
2. El 1983, J. M. Torras escrivia: lestudi del municipi catal dels segles XVI i XVII
topa amb la dicultat fonamental de la manca de bibliograa, que, si b s genrica a
tota la histria catalana de lpoca, en el cas del municipi es veu encara agreujada per
lextrema diversitat que presenta la seva organitzaci arreu, i per lescassa qualitat de
les nombroses histries locals dels diversos pobles de Catalunya (Els municipis catalans
de lAntic Rgim, 1453-1808. Barcelona: Curial, 1983, p. 47). Des de la sntesi traada
per aquest autor, s ben poc el que podem afegir, si no s la tasca lloable empresa per
la Fundaci Noguera dedici dels privilegis de les universitats catalanes i les tesis doc-
torals de J. OLIVARES, Comunitats rurals en terres de bar..., Viles, pagesos i senyors...;
J. M. BRINGU, Comunitats i bns comunals al Pallars Sobir, segles XV-XVIII, tesi doc-
toral, IUHJVV-Universitat Pompeu Fabra, 1995 i M. A. SANLLEHY, Comunitats, vens i
arrendataris a la Val dAran (s. XVII-XVIII): dels usos comunals a la dependncia econ-
mica, 1995-1996.
3. Sobre la insaculaci, A. PASSOLA, La historiografa sobre el municipio en la Es-
paa Moderna. Lleida: Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, 1997, p. 93-118.
4. Un exemple, Llibre de Privilegis del Pen de Rocabert (1356-1490), ed. a cura
dA. Cobos, P. Gifre. Ajuntament de la Jonquera: Grques Gispert, 2004. En total saple-
guen onze privilegis compilats entre 1584 i 1585.
de llibres dacords i tamb en els arxius del bar del lloc don arren-
quen les concessions dels privilegis, i tamb molts conictes. Al costat
daquesta anlisi, imprescindible, caldr tamb estudiar els components
del poder local: de les relacions entre els consells generals, consells
estrets i els mateixos cnsols o jurats, dels seus components i de les
presncies i absncies de les bosses dinsaculaci. Finalment, caldr
estudiar, all on la documentaci ho permeti, les actuacions daquestes
universitats al llarg daquest perode de rearmaci, per tamb de
conicte quan hagin de fer front als greus problemes derivats del seu
nanament. Ser, doncs, en les actuacions de les universitats durant
els segles XVI i XVII quan podrem adonar-nos, ms enll dels privilegis
constitutius de la seva autonomia enfront del senyor, laic o eclesistic,
o la mateixa corona, de la concreci que prenia el terme universitas.
Una realitat viva, canviant.
Lobtenci i defensa dels privilegis de les universitats
La universitat moderna estava estructurada legalment entorn de
tres fonts de drets: en primer lloc, els privilegis, grcies, ordinacions,
provisions i concessions que el bar havia atorgat des dpoca medieval
(sobretot durant els segles XIV i XV) o que la universitat havia aconseguit
darrencar del senyor desprs de llargs plets, amb el que aix supo-
sava denfrontament i dafrontar les coaccions provinents dels ocials
baronials; en segon lloc, les ordinacions, que havia anat promulgant
en lexercici de les atribucions emanades dels privilegis, supervisades
i/o consentides pel senyor i, nalment, dels usos i costums de cada
lloc.
5
Daquestes tres fonts de drets, per les universitats de la vegueria
de Girona noms ens ha estat possible estudiar duna manera siste-
mtica la primera, i noms parcialment la segona, supervisada pel
bar. Potser en les universitats sota jurisdicci reial aquesta potestat
va poder ser exercida duna manera ms efectiva. En realitat, el dret
de les universitats a regular amb nous estatuts la vida comunitria,
passava necessriament pel consentiment senyorial, amb la qual cosa
5. V. FERRO, El Dret Pblic Catal..., p. 149. Per Font i Rius, les ordinacions,
denides com el conjunt de normes emanades de les autoritats populars del municipi,
amb laprovaci o conformitat de lautoritat superior i destinades a lordenaci del rgim
intern de la ciutat o vila, constituen la darrera categoria en la jerarquia de fonts del
dret local, per b que assenyala, tamb, un apropament entre aquestes fonts normatives
locals (J. M. FONT RIUS, La potestat normativa del municipi catal medieval, J. SO-
BREQUS, S. RIERA (ed.). Miscellnia Ramon dAbadal. Estudis dHistria oferts a Ramon
dAbadal i de Vinyals en el centenari del seu naixement. Barcelona: Institut dEstudis
Catalans, 1994, p. 132-133).
els nous privilegis poden ser entesos com a estatuts reguladors de la
vida de la universitat.
6

A partir de les concessions i conrmacions de privilegis cinccen-
tistes i siscentistes a diferents petites universitats sota jurisdiccions
senyorials i algunes altres reials, que han estat contrastades amb els
privilegis duniversitats ms grans, com Torroella de Montgr, vila reial,
o la Bisbal, de la mitra gironina, podem acostar-nos al contingut i la
varietat daquestes concessions.

Les atribucions de les universitats, per,
no es limitaven a les que aqu quedaran reectides. Nhi ha moltes ms.
En aplicaci del ius edicendi, la universitat podia regular normes, usos
i costums a cada lloc, supervisades i controlades pels agents baronials.
Daqu arrenca la seva gran heterogenetat i la dicultat de plantejar
qualsevol generalitzaci.
7
Els aspectes que relacionem volen ser un
recull del ms signicatiu dels privilegis obtinguts per aquestes petites
universitats durant els segles XVI i XVII, fet que reecteix el dinamisme
de les universitats i tamb, en el cas de les universitats sota jurisdicci
senyorial, de la relaci que estableixen amb el seu senyor.
1. Si b la concessi dels privilegis de tenir taverna, eca i car-
nisseria sn concessions que daten de la baixa edat mitjana, encara en
podem trobar en els segles XVI i XVII, com el que atorga el rei Felip III
el 1599 a la universitat de Crespi, vegueria de Besal, de tenir eca,
6. La Vall dAran presenta una realitat ben diferent on els conselhs organitzen
la vida comunitria a travs dels captols, acords dels conselhs amb els quals es re-
glamentaven tot un seguit de punts que afectaven la vida comunitria i que no estava
condicionada per cap altra instituci, M. A. SANLLEHY, Comunitats, vens i arrendataris...,
vol. 1, p. 69-215, i la citaci a p. 85. Per les comunitats italianes els estatuts han estat
interpretats com a mostra doposici a la centralitzaci de lestat, si b sidentiquen amb
els interessos duna classe concreta, G. TOCCI, Introduzione a Le Comunit negli stati
italiani dAntico Regime. Bolonya: Ed. CLUEB, 1989, p. 21-27. Un exemple del contingut
daquests estatuts a O. RAGGIO, Norme e pratiche. Gli statuti campestri come fonti per una
storia locale, Quaderni Storici, 88 (1995), p. 155-194. La importncia dels estatuts com
a element dorganitzaci de la vida comunitria a les Landes i al sud-oest de Frana, si
b, a diferncia de la Vall dAran, han destar homologats pel Parlament de Bordeus per
poder exercir jurisdicci sobre els homes que conguren la comunitat pagesa, i amb una
durada de trenta anys, ha estat mostrada per A. ZINK, Clochers et troupeaux...,p. 43-85.
7. V. FERRO, El dret pblic..., p. 181-182 es refereix a els llocs de pags on
exposa el major intervencionisme senyorial, per b que el batlle acostuma a ser un in-
tegrant de la universitat, per remarca el manteniment de la facultat de publicar crides
i de fer-les complir, cosa que no mantenen els grans municipis catalans que han estat
objecte de la seva atenci i que han servit com a base als juristes que sn la seva font
per lanlisi. Font Rius quan estableix la perioditzaci de les ordinacions municipals
considera que en els segles XVI i XVII es produeix lampliaci rural. No en diu res ms
ja que queden fora de lmbit cronolgic ac acotat. Una vegada ms es produeix un
tall entre poques histriques, tot i la continutat remarcada per lautor (J. M. FONT RIUS,
La potestat normativa..., p. 137-138).
taverna i carnisseria de destret durant quinze anys. Potser la novetat
sigui el destret. En el mateix document satorga el privilegi de cobrir
un torrent i dampliar ns a tres dies la ra de Sant Mateu.
8
Un altre
testimoni, entre les universitats de jurisdicci senyorial, el trobem en
el tard privilegi de constituci de la universitat de Pau, Privilegi con-
cedit als vassalls del lloch de Pau per a poder-se convocar, extrurer
cnsols, batlle, mostesaps y sobreposats per Francesc de Rocabert i
de Pau, a canvi de 600 lliures, el 26 dabril de 1708, que sacompanya
de lestabliment de la eca, taverna, gavella, carnisseria i hostal, amb
entrada de 400 lliures, pagadoras estas encontinent que hage cessat
la present guerra.
9
2. La defensa de drets comunals s un privilegi habitual, alhora
que la seva promulgaci sol venir donada com a resultat dels esforos
fets per la universitat davant del senyor.
10

Un dels acords que gura en la concrdia entre les universitats
del comtat dEmpries i el duc de Cardona, comte dEmpries, amb el
qual mantenien litigi per reversi a la corona, consistir en el reconei-
xement senyorial dels comuns, tal com podem llegir en la concrdia
feta amb la universitat de Castell (1628) o la de Sant Pere Pescador
(1631). Aquesta darrera concrdia ser ms explcita en aquest punt
quan delimitar les terres comunals (ja que havien estat objecte de litigi
amb la universitat vena de Vilamacolum), per tamb mantindr els
drets dels singulars de la universitat de Sant Pere Pescador de poder
llenyar en els aigualleixos, alhora que aquesta facultat, juntament amb
la pastura, sestendr en estanys concrets; daltra banda, la concrdia
atorga als vens la facultat de poder caar i pescar a qualsevol indret
del terme. En un punt que no queda del tot clar si es tracta de terres
comunals o de terres particulars, la concrdia estableix que els singu-
lars i habitant de la universitat de Sant Pere Pescador no podran ser
obligats pels ocials del duc a arrencar boscos, closes o prats, ats que
es tenen per sustento de llurs bestiars.
11

8. AHCAE. J. Draper, Not. Figueres, 465, f. 248r-250r, que s un trasllat del
segle XIX.
9. AHG. Pau 11 (1701-1715), 3 de mar de 1708, ff. 50r-57r.
10. s en el marc duna vida collectiva on cal situar lexistncia dels comu-
nals, dorigen anterior per cohabitant amb el sistema feudal, en una coexistncia no
pas sempre parallela, sin articulada i necessria, E. SERRA, Bns comunals: algunes
consideracions, E. BELENGUER, J. DANT, V. GUAL, (eds.), Els bns comunals a la Catalunya
moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: R. Dalmau, ed., 1998, p. 14.
11. Aquestes dues concrdies guren transcrites amb posterioritat a la seva pri-
mera redacci a AHG. P. Heras, Not. Castell, 1562 (1712-1713): 17 i 21 de maig de
1713. Sobre els enfrontaments entre Castell i la resta de llocs del comtat, especialment
A Sant Lloren de la Muga, el 1672, la universitat aconsegueix
que el senyor no pugui tallar arbres del lloc sense pagar-los perqu
es tracta dun recurs comunal.
12
A lArmentera, el 1667, la universitat
obt els drets per poder pasturar en els aigualleixos i poder trencar
tamarius i salits i trurer dems llenya trencada per servey de llur
casa.
13
Aquests drets de pastura, de caa o de llenyar, a Siurana, segons
una ordinaci de 1657, eren privatius de la universitat i per tant en
quedaven exclosos els forasters del lloc, situaci que tamb trobem a
la concrdia de Sant Pere Pescador de 1631.
14
Entrem en la dialctica
habitual entre els de dins i els de fora. Formar part de la universitat
atorgava uns drets davant dels forasters. La universitat dOrdis a la
baronia de Navata, el 1666, aconsegueix un privilegi del comte de
Peralada pel qual totas las herbas de dit terme sian comunes als par-
ticulars y habitants de dit lloch y terme en conformitat del que se s
acostumat ns ass: el costum suposava lexistncia de camps oberts?
Sembla que era aix quan en un altre tem sespecica que quisc de
dit lloch y terme de Ordis sols puga tenir quatre vessanas de closa, per
cada parell de bous que tindr dels que treballan, y aquella tancada y
barrada de la manera quels aparexer, a entenent cultivant y tenint
terras en lo dit terme de Ordis y no altrament.
15

La possibilitat dimposar bans i de poder nomenar cada any un
bander s raticada a lArmentera el 1667, mantenint un privilegi que
arrenca de 1335. En un principi aquest bander procurava per la defensa
dels comunals, per tamb, i ms endavant, i potser tamb en el cas
de lArmentera, es converteix en un mecanisme coercitiu usat per les
universitats per regular laccs a les pastures. Entre les ordinacions de
Vilamacolum de 1668, tamb es regula laccs a les deveses del lloc,
amb Sant Pere Pescador, per haver signat la concrdia, vegeu la visi interessada de
Jeroni Pujades al Dietari, IV, edici de J. M. Casas. Barcelona: Fundaci Salvador Vives
i Casajuana, 1976, p. 160 i s.
12. A Sant Lloren de la Muga, el 27 de juny de 1672, Elisenda de Rocabert i
Rocafull, vescomtessa de Rocabert i comtessa de Peralada, pren possessi del lloc i, a
ms de conrmar els privilegis concedits pels seus predecessors, natorga de nous. (M.
de la R. BAIG ALEU, San Lorenzo de la Muga..., p. 1401).
13. A lArmentera, el 1667, quaranta-nou persones del lloc presten homenatge
a Maria de Xammar i Meca, en qualitat de senyora del lloc, omni jurisdictione alta
et inma, mero et mixto imperio (quan la jurisdicci estava en disputa amb el comte
dEmpries), la qual conrma els privilegis de la universitat i els condona els endarre-
riatges (AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1447 (1667): 6 de setembre de 1667).
14. Les ordinacions de la batllia de Siurana el 1657 a A. EGEA, Aspectes histrics
de Siurana dEmpord (939-1803), collegi pblic El Serrat, 1995, p. 18-20, tems 11,
16, 17 i 22.
15. AHG. P. Mart, Not. de Peralada, 754 (1665-1667): 20 de juny de 1666.
en funci del nombre de parells danimals de tir de qu disposi cada
pags; en el que era una manera de mantenir lequilibri entre poblaci
i recursos, i, tamb, de perpetuar les diferncies entre els singulars de
la universitat. De la mateixa manera apareixen les obligacions, per
lo b com de tot lo terme que tot el poble quedi obligat a anar als
comuns del rec Corredor per netejar-lo dues vegades lany, el maig i el
setembre: redunda en el b com, per tamb del delmador universal
del lloc que s qui atorga el privilegi.
16
3. Lexempci de servei dobres. Els vassalls del lloc de lArmen-
tera veuen reconegut en els seus privilegis de 1667 lexempci danar
a treballar a obs de senyor fora del terme i els de Sant Lloren de
la Muga, el 1672, de no estar obligats a fer jornals a obs de senyor
sense ser remunerats.
17
En un altre mbit, el privilegi de no sortir del
comtat per efectuar serveis darmes ser defensat per la universitat de
Cadaqus, entre 1637 i 1652, invocant el privilegi concedit a la universi-
tat per dona Juana, [segons el qual] no pgan ser trets los abitans della
per ningun temps fora del comtat, en resposta a la convocatria per
anar a defensar Perpiny; ns i tot quan sels manar danar a Roses
o Castell, el consell de la universitat mostrar la seva oposici, amb
largument que han de defensar la plaa de Cadaqus, clau y deffen-
sa no sols del comptat de Empries y emper del Ampurd y ax b
del Principat, i que, segons el dret natural, primer sha de defensar
linters propi que el dels altres.
18
4. De privilegis relatius al regiment de la universitat en trobem
a Ullastret el 1593 quan la universitat obt el privilegi dinsaculaci,
juntament amb la regulaci dels crrecs del govern municipal,
19
privilegi
16. A Vilamacolum la instituci del Ferial de la Seu de Girona, senyor y bar
del lloch de Vilamacolum, promulga unes ordinacions el 28 de novembre de 1668 i
unes altres el 5 de mar de 1687, Arxiu patrimonial Geli de Vilamacolum: Llibre del
com de Vilamacolum.
17. M. de la R. BAIG ALEU, San Lorenzo de la Muga. Notas histricas..., p. 141.
18. Arxiu Municipal de Cadaqus. Llibre de conclusions: 15 de juliol de 1637,
6 dagost de 1637, 27 dagost de 1647 i 7 de setembre de 1647. I, tamb, el memorial
escrit pel doctor Gay, el 1640, on revesteix de carcter jurdic el seu dret. La defensa
daquest dret es mantindr durant la segona meitat del segle XVII quan el governador de
la plaa instar els cnsols de Cadaqus a fer que la universitat disposi que vagin a fer
gurdia ms enll del terme, sobre aix AMC. Administraci General. Correspondncia
1552/1694, llig. 49: anys 1640, 1672, 1674.
19. Les universitats de Siurana i dUllastret que, juntament amb Monells i Sant
Iscle, tornaran a la jurisdicci reial el 1551 desprs dun perode en qu els diferents
llocs havien passat a la famlia dels Senesterra (Sobre Siurana, A. EGEA, Aspectes hist-
rics de Siurana dEmpord...); pels quatre llocs, el privilegi de 27 de setembre de 1447
on sexposa larticulat dels privilegis aconseguits de la reina Maria, segons un trasllat
siscentista conservat a AHCBE. Arxius municipals: Ullastret, juntament amb els privilegis
que tamb trobem a Llers el 1634 quan la universitat passa delegir els
tres cnsols del sistema a veus a ser extrets a sort de rodol.
20
Tamb
podem trobar privilegis relatius al protocol, com a Sant Lloren de la
Muga el 1672, quan els cnsols obtenen el privilegi de poder portar
insgnies i tenir porrer o veguer y aportar porra alta.
21
De 1593 data
Lo Redrs o nou regiment del consell de la vila de Lloret,
22
format
per trenta-cinc captols que ordenen i estructuren el regiment de la
vila. El nou redrs s el resultat de lorganitzaci del govern en qu
queden delimitades les funcions dels homes de la vila, que es reserven
dues de les bosses de jurat, la primera i la tercera, i els pagesos, que
tenen reservada la bossa segona. Estableix la reglamentaci de com
es fa la insaculaci i lexsaculaci, i tamb les funcions de cadascun
dels ocials, inclosos els obrers. Tot amb el vistiplau del paborde de
Lloret, que detenta la jurisdicci civil, i el procurador de Dalmau de
Rocabert, que t la criminal.
La concessi ms tardana la trobem a Pau el 1708. Fins llavors,
lnica organitzaci comunitria passava pels dos obrers, la parrquia
era lnic element organitzatiu, ja que el batlle senyorial regulava la
vida del lloc. En la demanda feta pels singulars del lloc de Pau de
constituir-se en universitat es fa referncia a la necessitat de tenir un
govern poltic i econmic, per la qual cosa la demanda sencamina a
aconseguir cnsols, mostassaf i sobreposats o estimadors de danys, al-
hora que tamb reclamen la facultat de poder-se convocar per tractar
y resoldrer los negocis convenients i de proposar duena o terna de
batlle prerrogativa de qu goan gran part dels pobles de est Principat.
5. Un dels aspectes ms repetit s el privilegi de presentaci per
part de la universitat duna terna (algunes vegades duena) de batlle,
objectiu perseguit al llarg de lpoca moderna a de limitar la prer-
rogativa senyorial en el nomenament daquest crrec. El pen de Ro-
cabert obt el privilegi de presentar terna de batlle el 1447, si b el
batlle que ho era en aquell moment es podr mantenir en el crrec
ns a la seva mort.
23
El 1493, la vila i vall dAmer obt del rei Ferran
el privilegi de proposar terna de batlle, fet que suposava abandonar
de 20 dabril de 1564 de presentaci de terna de batlle de les universitats dUllastret,
Fonolleres, Matajudaica, Castell dEmpord i Vulpellac i el privilegi dinsaculaci dUllas-
tret de 18 de mar de 1593, tamb conservats al mateix arxiu).
20. AHG. J. Novau, Not. Peralada, 660 (1633-1634): 14 doctubre de 1634.
22. Agraeixo a Joaquim Davant, arxiver de Lloret, que mhagi proporcionat una
cpia daquest important document dipositat al Servei dArxiu Municipal de Lloret de
Mar (SAMLM).
23. Els Privilegis del pen de Rocabert..., p. 23.
la jurisdicci del veguer de Girona.
24
El 1542, aquest privilegi lobt la
universitat de Llagostera, per b que lhaur de defensar el 1602
contra el comte de Montcada i Francesc de Lanuza.
25
El 1564 lacon-
segueix la universitat reial dUllastret. El 1599 s la universitat de Vi-
ladasens la que obt el privilegi de fer terna de batlle de lAlmoina del
Pa de la Seu de Girona.
26
El 1621, sense que sapiguem des de quan,
la universitat de Llan presenta terna de batlle a labat de Sant Pere
de Rodes.
27
La universitat de Darnius, formada pels llocs de Darnius,
Mont-roig, Buscars, la Vajol i els Tors, que juntament formaven la
baronia de Darnius, obt el privilegi de presentar terna de batlle en dos
lliuraments, ja que la jurisdicci era compartida entre Josep drdena
i Darnius, comte dIlla, i el comte de Peralada, primerament va ser el
comte de Peralada, el 1615, el qual va posar la condici que noms fos
efectiu en el moment que laltre cosenyor tamb el conceds, fet que
no es va esdevenir ns al 1671.
28
A Sant Lloren de la Muga, tamb
sota jurisdicci dels Rocabert, el privilegi va ms enll i la universitat
aconsegueix el 1672, desprs de pledejar des de 1567, que el batlle hagi
de prendre jurament davant dels cnsols sense haver danar a Peralada
on hi ha la cort del vescomtat:
29
el batlle surt de la universitat i jura
el seu crrec a la universitat, sens dubte s un aven important en
relaci amb lautonomia de la universitat envers el bar.
A Vilanant, el 1683, la universitat exposa la queixa contra lexis-
tncia del batlle natural
30
i planteja les dicultats que comporta pel
fet de no haver de purgar taula, de la qual cosa es deriva que no ha
administrat la justcia ab la rectitut que era manester, i suplica que
sigui nomenat un batlle per tres anys, a una presentaci duna duena
24. El privilegi ser recorregut per la ciutat de Girona i el conicte durar ns
1512 quan denitivament simpos el privilegi de presentar la terna de batlle. Fou raticat
posteriorment per linfant Felip el 1547. A. PLADEVALL, Privilegis reials de constituci del
rgim municipal de la vila i vall dAmer, AIEG, XXXIV (1994), p. 57-75. Lestudi es fa
a partir dun manuscrit guardat per un particular.
25. J. OLIVARES, Litigiositat rural i conictivitat social a la Reial Audincia abans
de 1640, La revoluci catalana de 1640..., p. 146.
26. Arxiu patrimonial Adroer de Viladasens. Pergam de 30 de juny de 1599.
27. Arxiu Municipal de Llan. Manual dacords, s. XVII, 6 dagost de 1621.
28. AHG. F. de Gayol, Not. de Figueres, 470, 18 de setembre de 1671, f. 541.
29. M. de la R. BAIG ALEU, San Lorenzo de la Muga. Notas histricas...,
p. 131 i 142.
30. En la majoria de les universitats de les quals hem trobat referncies do-
cumentals, el batlle s escollit a partir duna terna o duna duena presentada per la
universitat, per tamb hi ha casos, com a Navata, cap de la baronia del seu nom sota
la casa de Rocabert, que la batllia natural s regentada per una famlia, els Moragas.
Sobre els batlles naturals, J. LALINDE, La jurisdiccin real inferior en Catalua. (Corts,
veguers, batlles). Barcelona: Museo de Historia de la Ciudad, 1966, p. 253-254.
feta per la universitat. El bar, comte de Robres i marqus de Vilanant,
shi av i el batlle haur de jurar el crrec davant del procurador o del
jutge del lloc.
31
Una altra vegada, la universitat aconsegueix augmentar
les seves atribucions i, sobretot, converteix el batlle en un ocial obli-
gat a retre comptes de la seva actuaci davant del senyor, per tamb
davant de la universitat.
A Pau, la universitat haur de fer valer els seus arguments davant
del senyor, una branca menor de la casa de Rocabert, per aconseguir
que el batlle no convoqui el consell general, ni intervingui en la consti-
tuci, ni en les deliberacions. La facultat de convocar el consell general
quedar en exclusiva per als cnsols, sens necessitat de la assistncia
o intervenci del batlle ni de altre ofcial del senyor de dit lloch. En
un primer privilegi aquesta concessi no apareixia, qu havia passat
entre el 18 de mar de 1708, quan es va reunir el Com de Pau de-
manant que el batlle no interfers en els afers de la universitat, i el
26 dabril de 1708, quan Francesc de Rocabert va disposar el privilegi
pel regiment de la universitat perqu canvis de parer? Probablement,
les 600 lliures pagadores per la universitat varen fer canviar de parer
el senyor de Pau quan, pel que sembla, dacord amb els establiments
que feia, tenia necessitat de reduir els deutes acumulats en forma de
censals. Saconseguia arribar a una universitat autnoma, en el govern
poltic, del bar, alhora que el consell general obtenia la prerrogativa
de presentar una duena al crrec de batlle.
La tnica daquestes universitats apunta cap a la progressiva cessi
per part dalguns barons de les prerrogatives senyorials en el nomena-
ment de batlle. Aquestes universitats obtenien aquesta petita victria.
El control senyorial de la universitat, per, es mantenia per altres vies,
com podia ser la concessi destabliments emtutics, prctica que es
podia convertir en una arma de control de la universitat i podia servir
per establir relacions clientelars entre els vens del lloc (ho veurem
a Cabanes i a Pau). Altres universitats van poder presentar ternes i
duenes, per van mantenir la presncia del batlle en les assemblees
de la universitat. Les situacions sn mltiples i variades, obeeixen a
les dinmiques internes de cada universitat i a la situaci i a la fora
del bar.
6. Un altre privilegi habitual s el dret dimposar cises o nous
vectigals sobre el pa, vi, carn o altres vitualles venudes a la universi-
31. La universitat de Vilanant, el 13 de febrer de 1683, obt un seguit de privilegis
concedits pel procurador del comte de Robres i marqus de Vilanant, Bernat Agust alb,
en resposta a la demanda feta per la universitat, AHCAE. Arxius municipals: Vilanant.
tat, o dimposar talls o talles en diner als habitants de la universitat
i redelmes sobre les collites (quinzens, divuitens o vintens sn els
ms habituals) a les terres del terme per poder afrontar les seves
necessitats econmiques. Aquestes necessitats, derivades de la scali-
tat reial (allotjaments i bagatges), de la Generalitat (taxa del batall,
donatius) o de lendeutament de les mateixes universitats (penries,
pestes, serveis a la monarquia, als senyors, etc.), saccentuen des de
mitjan segle XVII. Sovint, els privilegis moderns sn actualitzacions
daltres antics. A Castell aquests privilegis medievals (obtinguts dels
comtes dEmpries el 1248, 1297, 1327, 1383) seran esgrimits per
la universitat per defensar els seus drets dimposar nous vectigals.
32

A Palams, el 1599, en obtenir privilegi de poder crear imposicions
sobre les vitualles, es fa referncia al que es va aconseguir el 1394.
33

En general, els privilegis de crear noves imposicions tenen lorigen en
situacions puntuals, en la prctica, tot i la limitaci de les imposicions,
la seva durada ser superior. Trobem privilegis daquesta mena des de
mitjan segle XVI. La universitat de Blanes, el 1543, obt el de poder
imposar taxes sobre pa, vi i carn.
34
La universitat de Siurana, des del
1550, segons privilegi de lemperador Carles, pot imposar tributacions
extraordinries, just al moment que la universitat estava lluitant per
assolir la jurisdicci reial.
35
La universitat de Torroella de Montgr,
el 1552, obt la facultat de crear censals ns a cinc-centes lliures i
imposar redelmes sobre les collites.
36
A la Bisbal, els privilegis daten
de 1588 i de 1609.
37
A Angls, el privilegi s de 1603, i la universitat
lobt sense haver de donar compte a ning.
38
A Cadaqus, el privilegi
data de 1607.
39
Desprs de 1640, la prctica de les talles i redelmes
esdevindr la norma, la vindicaci daquests privilegis antics servir de
justicaci jurdica a les necessitats de les universitats.
Les noves imposicions, per, requerien el consentiment del consell
general, sempre atenent el criteri que simposaven per pblica necessitat.
32. Sobre els privilegis, A. COMPTE, Un inventari de larxiu de Castell dEmpries
de mitjans del segle XVIII, AIEE, 20 (1987), p. 211, 212, 214 i 216.
33. J. CAMS, J. M. MARQUS, Documents en pergam de larxiu municipal de
Palams, Estudis sobre temes del Baix Empord, 6 (1987), p. 134.
34. J. M. PONS GURI, Llibre de la universitat de la vila de Blanes. Blanes: Ajunta-
ment de Blanes, 1969, p. 183.
35. A. EGEA, Aspectes histrics de Siurana dEmpord (939-1803)..., p. 17.
36. AMTM. Llibre de privilegis de la universitat de la vila de Torroella de Mon-
gr, f. 93-94v.
37. AHCBE. Arxiu municipal de la Bisbal: Llibre de privilegis de la universitat
de la vila de la Bisbal del bisbat de Gerona.
38. E. RAMS, Els privilegis dAngls, Quaderns de la Selva, 8 (1995), p. 167.
39. Arxiu Municipal de Cadaqus. Pergamins.
Mentre, universitats com Castell (concrdia de 1628) havien obtingut
del duc la facultat de poder manllevar censals o imposar vintens i talles
noms amb el coneixement del consell ordinari. En alguna universitat
no es podran imposar noves taxes i imposicions per la negativa del
consell general. Aquest fet far que en ms duna universitat es plan-
tegi, des del consell estret, la necessitat de reduir la composici del
consell general: vet aqu com la problemtica nancera pot acabar per
derivar en un enfrontament a linterior de la universitat entre els que
volen mantenir la potestat del consell general de decidir en afers de
suma importncia i els que volen retallar les seves atribucions i la seva
veu. Universitats sota la mateixa jurisdicci senyorial distaven molt de
tenir privilegis uniformes.
7. Els privilegis tamb poden fer referncia a concessions molt
concretes, com laccs a larxiu notarial per part dels cnsols (Vilanant,
1683),
40
o el dret de poder tenir un pou de gla (Sant Lloren de la
Muga, 1672),
41
o el privilegi de cacera i de pesca, amb excepci del
mes de la criana de perdius (Llers, 1715),
42
drets privatius ns aquell
moment dels barons respectius. La casustica s tan variada com uni-
versitats hi ha.
Altres vegades, els privilegis poden ser relatius a la facultat dels
habitants de la universitat de no ser empresonats en les presons senyo-
rials, sin de restar detinguts en les seves prpies cases. A aix sarriba
a Sant Lloren de la Muga el 1567.
43
A Castell, en la concrdia de
1628, sespecicar quins delictes sn exclosos daquest privilegi, ex-
cepte quan la pena provada hagus de comportar la de mutilaci de
membres o de mort. Aquesta facultat no la veu reconeguda la rebel,
el qualicatiu s de Jeroni Pujades, universitat de Sant Pere Pescador
en la concrdia del 1631 signada amb el duc quan pretenia el mateix.
En el comtat ve de Peralada la situaci estava prevista des de 1246
quan els habitants de Peralada obtenen el privilegi de no poder ser
empresonats per la justcia amb lexcepci de set delictes. Els reque-
riments de la universitat de Peralada i de Cabanes el 1699 contra el
jutge i comissari general del comtat de Peralada per lempresonament
dun ve daquest lloc i de dos cnsols de Cabanes fan meditar, per,
sobre labast daquests privilegis.
44

40. AHCAE. Arxius municipals: Vilanant. Privilegi de 13 de febrer de 1683.
41. M. de la R. BAIG, San Lorenzo de la Muga..., p. 141.
42. A. EGEA, Llers. Els homes i els fets..., p. 314.
43. M. de la R. BAIG ALEU, San Lorenzo de la Muga..., p. 132.
44. AHG. E. Oliva, Not. Peralada, 808 (1698-1699): 4 de juliol de 1699 i 4 dagost
de 1699.
Amb aquesta simple ullada als privilegis aconseguits per aques-
tes universitats ens hem pogut adonar que la universitat experimenta
canvis i alguns de gran importncia com lextensi i delimitaci dels
comunals o, en un altre nivell ben signicatiu, que el batlle sigui ele-
git per una proposta daquesta. En els segles XVI i XVII, la universitat
lluitar per mantenir els privilegis aconseguits i els far raticar als
seus senyors en cada nova presa de possessi, o, en el cas de canvis
en la senyoria, safanyar rpidament a fer-los reconixer: all on shan
conservat les recopilacions de privilegis, al costat de les concessions, hi
trobem tamb les conrmacions de privilegis. Daquesta manera, cada
universitat tindr el seu corpus documental de privilegis, que hem vist
com podia augmentar al llarg daquests anys. En general, en tots els
actes de la universitat saprecia una cura especial per la salvaguarda
i conservaci, ntegra, dels privilegis. A la Bisbal, ns i tot quan el
1567 es produeix la primera separaci entre la universitat vilatana i
la forana, sacorda que els privilegis quedaran dipositats en un nic
lloc, amb una clau per a cadascuna de les universitats a de vetllar
per la seva conservaci. En altres casos, en moments de guerra o de
presncia de soldats, els cnsols procediran a amagar en un emplaa-
ment segur la roba, la plata i les escriptures del lloc,
45
tal era el valor
que se li concedia. En general, aquests privilegis eren guardats en una
caixa amb diferents panys, que corresponien al nombre de cnsols de
la universitat, i, fet que era el ms habitual si no hi havia casa del
Com, quedaven dipositats a la casa dun dels cnsols.
La ra de lactuaci de la universitat i dels seus sndics i repre-
sentants s la defensa dels privilegis (o el seu augment) per raticar
la seva autonomia davant la potestat senyorial o de qui exerceixi la
jurisdicci. De la importncia de la conservaci dels privilegis en tenim
una bona prova en totes les preses de possessi dels llocs baronials,
laics o eclesistics, on els representants de la universitat manifestaran,
en una clara repetici del pactisme entre els representants de la terra
i el rei, que noms reconeixeran el seu senyor si aquest es compromet
a respectar els privilegis de la universitat. Al requeriment del senyor
fet als seus vassalls de donar-li possessi real, corporal i actual del
lloc, castell o terme, i aix mateix de prestar-li jurament de delitat,
sagrament i homenatge, la resposta de la universitat mitjanant els
seus representants acostuma a ser sempre la mateixa, els seus habi-
45. Aix es decideix a Cadaqus el 25 de setembre de 1637 i les actes ho tornen
a reectir el 12 de juny de 1639 quan el consell encarrega a dues persones que ho
portin on sigui ms convenient per lo que pot sucsair, Arxiu Municipal de Cadaqus.
Llibre dAcords del Consell.
tants estan promptes y aparellats en donar y lliurar la dita possessi
ab tal quels llohe, aprove y guarde tots los privilegis, consuetuts y
bons usos tenen y los han concedit los senyors de dit lloch y castell.
Lacte protocollari s un exemple de la perdurabilitat dels privilegis
constitutius de la universitat i, al temps que reecteix aquest pactis-
me entre el senyor i la universitat, demostra la importncia que per
lautonomia de la universitat tenen aquests ttols. Quantes vegades no
hi haur disputes per qesti de la jurisdicci dels cnsols i del batlle
senyorial, dels sobreposats o del batlle, i sempre la universitat haur
dacudir als privilegis per provar lexercici dels seus drets.
Les petites universitats, per b que no han conservat els seus
llibres de privilegis, si mai en varen arribar a tenir (podrem saber
alguna vegada la importncia dels costums?, noms quan esclatava el
conicte sescripturava?),
46
defensaran els privilegis aconseguits davant
dels seus nous (i vells) senyors i maldaran per augmentar-los. A Llers,
entre 1547 i 1566, la universitat pledejar contra Anna de Lanuza en
no admetre els privilegis obtinguts el 1350, 1412, 1425 i 1438 dels seus
predecessors en la senyoria. La disputa quedava centrada bsicament
en la defensa feta per la universitat dels drets comunals (pasturar en
els riberals i comunals, llenyar, fer cal, caar i pescar) i dels propis
com la taverna i la carnisseria, per tamb havien quedat qestionats
drets inherents a la universitat com les ordinacions en matria dordre
pblic.
47
A La Jonquera, el 1638, la universitat defensava davant els
ocials del comte de Peralada el dret dels habitants de la universitat
a restar en les presons de la Jonquera i no haver de ser traslladats a
Peralada.
48
A Sant Esteve de Guialbes, el 1668, en una disputa entre
46. Pel Pallars, J. M. Bringu conclou que la base reguladora de la lgica in-
terna de les comunitats fou el costum i no unes normes escrites. En aquest sentit no
he trobat referncies a reculls jurdics escrits, excepte quan es regulaven les relacions
comunitats/senyors. Aquelles normes escrites solament apareixen quan per dess, oblit o
conictes shan introdut canvis... (J. M. BRINGU, Comunitats i bns comunals al Pallars
Sobir, segles XV-XVIII..., p. 1049).
47. Hi haur una primera sentncia favorable a la universitat, a la qual el senyor
de Llers recorrer, i noves sentncies els anys 1616 i 1618. El privilegi de la pesca i de
la cacera deuria ser suprimit quan el 1715 el comte de Peralada, nou senyor del lloc,
el va concedir arran dels ajuts econmics rebuts pel seu casament amb la comtessa
dAranda i lobtenci del ttol de grandesa dEspanya, A. EGEA, Llers. Els homes i els
fets..., p. 305-306 i 314.
48. Els cnsols de la Jonquera i el Consell es presenten davant del jutge ordi-
nari i comissari general del comtat de Peralada al qual requereixen, davant la pretensi
demportar-se dues persones de les presons de la Jonquera, que no se naporte ni fasse
aportar aquellas [persones] per quant las universitats del Pan de Rocabert tenen privi-
legis concedits per los illustres vescomtes de dit vescomtat, de digna memria, que los
habitants en dit vescomtat capturats o presos per qualsevol delicte que sie no poden ser
la universitat i Maria de Xammar, vdua de Ramon de Xammar i de
Foix, senyor i bar del castell, la universitat reclamar contra un ban
manat publicar per Maria de Xammar pel qual es prohibia lo port
de armes no prohibides y lo tirar delles y lo cassar y pescar en los
districtes de dit castell sens llicncia, per considerar que es tractava
de matria contrria al dret y als usos, costum i pocessi de dita
universitat y sos singulars.
49
Sn tres exemples ben diferents de les
atribucions de la universitat, des dels comunals, als privilegis dordre
pblic i a les ordinacions emanades de la universitat en exercici del
ius edicendi. En els tres casos, la universitat haur de defensar all
que ha estat aconseguit dels seus senyors.
La concessi del regiment de la universitat correspon al senyor
del mixt imperi del lloc que s qui atorga el dret dimposar determina-
des crregues scals i permet la institucionalitzaci duns determinats
rgans de govern, que substitueixen el vell consell obert medieval. En
la majoria dels casos estudiats, els actes de la universitat estan tutelats
pel senyor o pels seus agents, si b, com sha vist, el batlle acostuma a
ser elegit duna proposta feta per aquesta. Per poder reunir el consell
general de la universitat, integrat per tots els caps de casa en les pe-
tites universitats i que sanir restringint en les ms poblades, reuni
que sefectuava quan calia plantejar afers importants per al lloc, caldr
disposar del perms senyorial; per poder nomenar sndics, la univer-
sitat haur de demanar lautoritzaci corresponent al batlle senyorial;
per poder manllevar diner a censal, o per imposar talles o redelmes,
tamb necessitar aquest perms; a ms caldr el perms senyorial
per procedir a lexsaculaci dels crrecs. Fins i tot en casos dextre-
ma necessitat, com s el contagi de pesta dels anys cinquanta del se-
gle XVII, trobarem universitats que demanaran lautoritzaci senyorial per
poder crear censals a obs de la universitat per afrontar el pagament de
extrets de las presons de dit vescomtat hont seran capturats, sin que estant presos en
aquellas sels ha de fer la causa; altrament, si cosa tant justa recusar fer, lo que nos
creu, protestan contra de ell de violati de dits privilegis y de tot lo dems lcit y perms
de protestar (AHG. J. Peir, Not. Peralada, 612, 9 de setembre de 1638).
49. La crida sha de situar en el marc de la disputa pel delme de loli, cebes, alls,
cols, cnem i herbes, que la universitat recusa de pagar i que porta a lempresonament
del sndic de Sant Esteve de Guialbes, y lo fa patir ab un sep, sens que haja hagut
causa, ni rah alguna que se spie, sin la mateixa que dit Amer Sala fou enviat a la
present ciutat per a tractar de las causas civils contra la noble part altra, la qual no
vol cessar de perseguir y vexar a dit Amer Sala, son vessall (AHG. A. Savarrs, Not.
Girona-11, 455 (Diversorum, 1668-1672): la lletra de Maria de Xammar a la universitat
per requerir-la a pagar el delme de loli i dels nous productes s de 22 de mar de 1668,
lapellaci a la crida de ban s de 6 dagost de 1668 i la queixa per lempresonament
del sndic, de 25 dagost de 1668).
les despeses.
50
En el cas que aquesta volgus reunir-se per a nomenar
sndics que pledegessin contra el bar, lautoritzaci havia de procedir
de lAudincia, de fet el bar havia de permetre les reunions del consell
general de la universitat, per no les podia denegar sense una causa
justa, segons dictamin la Reial Audincia del Principat el 1592.
51

La tutela senyorial s ben evident, no obstant aix, la universitat,
reunida en consell general, tamb pren determinacions contra el seu
senyor. Durant la guerra de Secessi quan, amb lexili del comte de
Peralada, la jurisdicci de les universitats siguin cedides a altres senyors,
algunes universitats aprotaran lavinentesa per intentar abandonar la
jurisdicci baronial. A la universitat de Cabanes, cedida a Joan Pujolreu,
aix com el castell de Llers, els cnsols convocaran el consell general,
el 1649, a de rebre consell sobre lacceptaci del nou senyor del lloc.
El consell opta per la dilaci, per tamb per labandonament de la
jurisdicci baronial, aprotant la situaci creada, i disposa
ques prenguen parers de hu y molts advocats y si aquells acon-
sellan que de justcia se puguen defensar de no donar-li dita
pocessi, que no la donen de ninguna manera y ques fassen
sndichs, los que sien menester, per a defensar dita causa, y ques
prosseguesca per tots los remeis de justcia possibles en qu
no tingan altre senyor sin a sa magestat christianssima del
qual vuy sn molt feels y lleals vassalls.
52

Una actitud semblant tamb la trobem el 3 dagost de 1658 quan
la universitat de Sant Lloren de la Muga decid, en la disputa que
mantenien el comte de Peralada i Josep drdena i de Darnius, comte
dIlla, per la possessi del lloc, reconixer com a senyor Josep drde-
na i de Darnius. La pau dels Pirineus, sens dubte, va trencar aquesta
50. Lexcepci la representa el privilegi concedit a Blanes el 1488 on trobem la
possibilitat que la universitat es pugui reunir encara que el batlle mostri el seu desacord.
La demanda de la universitat era la segent: com en lo passat se sia seguit que, stant la
universitat en alguna differncia o dissenti ab lo balle, lo balle recusava donar licntia
a dita universitat o jurats de aquella de tenir consell general per tractar dels negocis e
conservaci del b com de la dita universitat [...] Per o supliquen a vostres illustres
senyories que, de aqu avant, occorrent necessitat a la dita universitat de tenir concell
general per tractar del beneci de la repblica de la dita vila, puxen convocar aquell,
demanada licntia al dit batlle per obedincia de vostres illustres senyories, jatsia que
dita licntia per lo dit balle no fos consentida o atorgada. A la qual cosa respon el
vescomte de Cabrera: Plau als dits senyors no essent presents llurs illustres senyories
en la vila o son general procurador, J. M. PONS GURI, Llibre de la universitat de la vila
de Blanes..., p. 147. El privilegi obtingut per la universitat de Pau el 1708 pel qual la
universitat era convocada sense la presncia del batlle senyorial s una altra excepci.
51. Vctor FERRO, El Dret pblic..., p. 182.
52. AHG. J. Peir, Not. Peralada, 625 (1649): 7 de gener de 1649.
decisi de la universitat de Sant Lloren de la Muga, ja que el 1660
el procurador del comte de Peralada arrendava els molins, delmes,
censos i altres drets de la baronia de Sant Lloren i el 1672 prenia
possessi del lloc la vescomtessa de Rocabert i senyora de Peralada.
53

Hem dentendre aquesta decisi de lassemblea de Sant Lloren de la
Muga en el marc ms ampli de la disputa per la senyoria que estaven
duent a terme des de 1587 els Rocabert i els rdena, i tamb hi devia
tenir alguna cosa a veure el fet que Josep drdena havia optat pel
rei Cristianssim, mentre que els Rocabert havien pres lopci del rei
catlic. Era noms una qesti tctica de la universitat?
La pertinena a la universitat
Les universitats estan integrades pels seus habitants, representats
pels caps de casa, que sn els que presten jurament de delitat als seus
senyors en el moment que prenen la possessi del lloc, amb diversitat
de categories socioprofessionals, segons reconeixen els sndics de petites
universitats pageses del comtat dEmpries: de pagesos i menestrals,
54

parlen a Forti el 1662, de pagesos i treballadors
55
es dir a Ventall el
1676, o pagesos, treballadors i pobres
56
el 1678. Categories que poden
fer-se extensives a la majoria de les universitats rurals, amb la inclu-
si dalgun paraire i algun altre artes, que van en augment a mesura
que creix en volum la poblaci de les universitats. Pel que fa a les del
litoral, al costat dels pagesos de mas, hi haurem dafegir tamb els
pescadors
57
i els mariners.
53. M. de la R. BAIG ALEU, San Lorenzo de la Muga. Notas histricas..., p. 138-140.
54. Un testimoni parla de la situaci el 1653 quan y havia vint-y-una heretat
de pagesos y alguns trenta de menestarals y ara de present totas estan reduhidas en
setse casas, entre pagesos y menestarals (AHG. J. Pags, Not. Castell, 1386 (1662):
25 de mar de 1662).
55. En un memorial adreat a lAudincia, per arribar a una concrdia amb els
creditors censalistes, quan es parla de la composici de la universitat es diu que est
formada per trenta-tres o trenta-cinc cases, y de ellas sols ni ha algunas sis o set de
pagesos, que las dems sn treballadors (AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1444: 21 de
febrer de 1676).
56. En un altre memorial de Ventall, es diu que hi ha sis o set pagesos essent
los dems com sn treballadors y pobres (M. Pastell, Not. Castell, 1467 (1678): 4 de
maig de 1678).
57. A Roses, en el consell general convocat per establir la manera de fer les tra-
gines per a la construcci duna casa pel consell, selegeixen quatre persones, dues pels
pagesos i dues pels pescadors, en una divisi que deuria correpondre a la composici
real de la universitat per a en ordre a las traginas, tant de pedra com del dems pertret
per dita fbrica, pgan elegir y anomenar per torn tant als pescadors com als pagesos
que segons llurs conscincias aparexer (AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1473 (1683): 31
octubre 1683). A Lloret, en el Nou Redrs de 1593, el consell general de la universitat
Aquestes diferncies en els seus components, tal com es desprn
daquestes expressions de les mateixes universitats, no sembla que signi-
quin res ms que una diferncia destatus o de categoria professional,
sense que suposi una separaci entre ells, tots plegats sn del cos
de la universitat. No obstant aix, per les dades de qu es disposa,
no sembla que puguem parlar duna uniformitat de drets de tots els
integrants de la universitat. Hi ha diferncies. En primer lloc, entre
pagesos i menestrals.
A Santa Eugnia, al Pla de Girona, el 1669, trobem un tracte
diferenciat a lhora de distribuir les butlletes dels allotjaments entre els
pagesos i els menestrals que, segons sembla, shaurien fet en proporci
de 4/1: los pagesos allotjan los tres soldats ab llurs cavalls y los me-
nestrals ne allotjan un ab son cavall.
58
Aquest fet sembla que demostra
que el diferent tractament rebut per pagesos i menestrals obea a les
possibilitats objectives a lhora de poder afrontar les necessitats de
lallotjament i que no hauria comportat cap altra diferenciaci.
En canvi, a Riudellots de la Selva, en un conicte que aora els
anys 1672 i 1673, la diferenciaci arriba a afectar lorganitzaci del
consell de la universitat ats que es parla de dos comuns: la part
dels pagesos i la part dels menestrals, i en alguns moments de len-
frontament els sndics es refereixen als dos comuns, o a lestament
dels pagesos diferenciat de lestament dels menestrals. La part dels
menestrals porta un litigi contra la part dels pagesos a la Batllia General
per lestabliment de la eca, gabella i taverna a favor del pags Joan
Calder, ciutad honrat de Barcelona, i a la Reial Audincia a causa
de la manera dallotjar. El 1672, a lhora de rmar una concrdia, ho
faran el jurat del stament dels pagesos, de concentiment de la de-
ms part dels pagesos, i el jurat del estament dels manestrals de la
matexa universitat, els quals acorden que vagin a la Batllia General,
unnimes i concordes, a buscar lacta destabliment de la eca, taver-
na i gabella per obtenir aquell en utilitat y ha obs de dita universitat
junta y que ninguna part per si, de pagesos ni manestrals, no pugue
anar-lo a cercar ni obtenir per si a soles. El conicte pels allotjaments
acabar amb una nova distribuci, de manera que els menestrals allot-
jaran els soldats de cavall en una relaci de 8/1, mentre que, en cas
de composici, el repartiment seria de lordre de 6/1, proporci que
es mantenia en el cas de soldats dinfanteria i a lhora de distribuir
quedava format per setanta homes de la vila i quinze de pags, composici que reec-
teix una altra divisi existent a les universitats catalanes en funci del seu poblament.
58. AHG. Savarrs, Not. Girona-11: 455 (Diversorum: 1668-1672), 1 de juny de 1669.
els bagatges. Aquesta concrdia feia aorar el conicte i demostra la
manca dunanimitat,
59
encara que acordada sobre el paper.
60

Del que es desprn ns aqu, difcilment podem parlar de la uni-
versitat com un tot uniforme, quan es presenta el problema de la dis-
tribuci de les butlletes dallotjament, apareix ms duna universitat.
Aquestes diferncies entre els vens en la manera de distribuir els mals
i crrecs de la universitat varen portar a situacions com la separaci
de la universitat de la Bisbal. A Santa Eugnia i a Riudellots de la
Selva, la situaci va poder ser canalitzada per la via processal i per
la via de la concrdia entre els dos estaments que conguraven la
universitat: els pagesos i els menestrals. Els documents no ens infor-
men de la situaci de fora que es devia viure a la universitat. Daltra
banda, tampoc no sabem quina incidncia tenia aquesta divisi en les
bosses del consell de la universitat, ni tampoc en les convocatries
conjuntes del consell general de la universitat a lhora dimposar
noves exaccions, si s que se nimposaven i si s que ho decidien
en consell general. Per ara, noms deixem apuntat el conicte. Ms
endavant veurem com no tothom, tot i formar part del cos de la uni-
versitat, es podr incloure a les bosses dinsaculaci i ser nomenat pels
mateixos crrecs de la universitat. Caldr alguns requisits. Ni tothom
tampoc no gaudir dels mateixos drets en ls dels recursos comunals.
De la mateixa manera que es produeixen conictes i canvis en el
si de les universitats, en poca moderna es constituiran noves univer-
sitats en separar-se daltres de ms grans;
61
les Escaules, a canvi dun
59. Per lexpressi, vid. M. BLOCH, (1930) Lindividualisme agraire dans la France
du XVIII sicle. Pars: A. Colin, 1978, p. 521 i s. Per les comunitats italianes, G. Tocci
ha parlat de conictivitat immanent, tot ressenyant estudis del grup dhistoriadors del
Piemont i la Ligria (Torre, Lombardini, Grendi o Raggio), per posar de manifest les
tensions existents en el si de les comunitats rurals lluny dunidireccionalismes i de
falses cohesions comunitries, G. TOCCI, Le Comunit..., p. 29-35, amb alguns treballs
daquests autors recopilats en el mateix volum.
60. AHG. S. Regordera, Not. Girona-9, 579 (1672): 18 dabril de 1672; P. Garriga,
Not. Girona-10, 513 (Diversorum 1662-76): 30 de gener de 1673; P. Rossell, Not. Girona-8
(1673): 3 de mar de 1673; P. Garriga, Not. Girona-10, 513 (Diversorum: 1662-1676): 8
de desembre de 1673 i 28 de desembre de 1673. El conicte perdura encara el 1688, tot
i que els pagesos van perdre el procs, hi ha una clara diferenciaci del consell estret: hi
ha els jurats dels pagesos (juratus agricolarum parrochiae de Ridellots de la Selva) i els
jurats dels menestrals, (AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 410 (1688): 13 de juliol de 1689
61. Al Pas Valenci, entre 1574 i 1593, es dna un procs de segregaci en el
reialenc quan llocs de ms de dos-cents focs aconsegueixen desdevenir universitats i
separar-se de les viles. Aquest procs comportava un canvi de jurisdicci: les universitats
obtenien la jurisdicci alfonsina, mentre que les viles i ciutats mantenien la jurisdicci
civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi. En aquesta nova situaci les univer-
sitats valencianes gaudien del privilegi de nomenar jurats, mostass, clavari, etc., aix
vint, aconsegueix el 1634 el privilegi de constituir-se en universitat
independent de Llers, amb facultat de tenir batlle i consell apart del
de la universitat de Llers.
62
Altres vegades, quan esclata el conicte,
tamb trobarem separacions duniversitats. El cas de la Bisbal, sota
la jurisdicci del bisbe de Girona, seguir una trajectria moguda i
contradictria al llarg de lpoca moderna. El 1567 trobem la primera
concrdia de divisi en dues universitats: la de la vila i la forana, la
primera formada pels habitants situats intramurs i la segona integra-
da per la universitat pagesa. Aquesta situaci canvia el 1644 quan es
produeix una reagrupaci de la universitat, la problemtica nancera
sembla haver-ne impedit la separaci. Novament la manera de distribuir
la crrega scal entre els seus components porta, de manera denitiva,
el 1704 a una nova i denitiva ruptura.
63
Altres vegades, la separaci
podia quedar reduda a qestions relatives a la parrquia, com pass
entre Vila-sacra i Palol.
64
Un pas ms en la identicaci dels integrants de la universitat el
trobem quan en alguns casos sidentica el membre de la universitat
amb la persona que contribueix als mals i crrecs daquesta, amb la qual
com de governar-se amb dos consells: el particular i el general. El procs acaba quan,
durant la primera meitat del segle XVII, les universitats esdevenen viles en comprar el
privilegi. Sobre aix vegeu el treball de D. BERNAB, Universidades y villas. Notas sobre
el proceso de segregacin municipal en el realengo valenciano (siglos XVI y XVII), Revista
de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 6-7 (1986-1987), p. 11-38.
62. A. EGEA, Llers. Els homes i els fets..., p. 308. De fet, la universitat de les
Escaules ja havia obtingut privilegis exclusius amb anterioritat: el 1446 obt el dret de
poder emportar-se la llenya arrossegada per les riuades de la Muga i el 1451 el dret a
poder elegir sobreposats, BPP. Gregori PALLISSER, Libre intitulatum rationarium primum,
cota topogrca 93-V, f. 130v-131r.
63. Per seguir aquesta trajectria, AHCBE. Llibre de privilegis de la Bisbal; el
llibre de privilegis de la universitat forana sha consultat grcies a lamabilitat de J. Fri-
gola que ha facilitat un exemplar particular, aix com un memorial de la disputa entre
la universitat vilatana i la forana a comenament del segle XVIII (memorial que tamb
gura en el fons patrimonial Amat de Peralada entre els papers de la famlia Mascort
de la Bisbal), que sha pogut completar amb un altre memorial del fons patrimonial
Bonet de Fonteta dipositat a lAHCBE.
64. La universitat de Vila-sacra, amb presncia del batlle del comte dEmpries
i del batlle de labat de Sant Pere de Rodes, procedeix a lelecci, per part del Consell
General, dels obrers. A partir daquest moment, el dia de Sincogesma se acostuma de
immemoriable consuetut que los obrers vells que sn de la dita isglsia fan electi
de obrers nous (AHG. J. Pags, Not. Castell, 1426 (1682): 19 de maig de 1682). El
1705 esclata un conicte amb els obrers de Palol per qui havia de portar el tlem: la
visita episcopal havia decidit que els dos batlles portessin dues vares, els dos cnsols
dues ms, i un obrer de Palol una vara i un obrer de Vilatenim laltra. El Consell de
Vila-sacra resol dividir-se i ceparar-se de dit lloch de Palol de la comuni han tingut ns
al present de les cosas de la administrati y crrechs y honors de la Isglsia parroquial
(AHG. P. Heras, Not. Castell, 1554 (1705): 19 dabril de 1705).
cosa els privilegiats en queden exclosos,
65
daqu es desprn tamb que
els que poden gaudir dels drets de la universitat tamb sn de manera
exclusiva els qui contribueixen.
66
I daquesta interpretaci arrenquen
molts de conictes. Sobretot amb el gaudi i amb ls dels bns comu-
nals de les universitats, en considerar-los privatius daquestes i, per
tant, exclosos als altres. A la concrdia de Sant Pere Pescador amb el
duc, el 1631, trobem un tem que reecteix tota aquesta argumentaci:
tem, atts que los dits comuns foren establerts y concedits a dita
universitat y singulars per a qu poguessen pasturar y aposentar
los bestiars en aquells los que contribuirian en pagar y suportar
los mals y crrechs de dita universitat quiscun any y per o fou
per los predecessors de V.Exa. concedit ban de deu lliuras per
aquell qui lo contrari faria, aplicadora al cofre de V.Exa., suplica
per o dita universitat sie de son servey renovar dit ban y pena
de deu lliuras, y per als pastors imposar de nou pena de trenta
dies de pres eo altra pena a V.Exa. ben vista. Plau a sa Exa.
67

El 1665, la universitat de Camallera presenta un requeriment al
comissari de la Inquisici contra Pere Ferrer i Fbrega, pags propietari
i familiar del Sant Oci, pretenent que no t drets en ls dels comunals
del lloc ats que, per la seva condici de familiar de la Inquisici, no
fasse cos de universitat ab los dems singulars de aquella. No obstant
haver estat requerit per la universitat, no sols entn y pret fruir y
util[is]ar-se de les utilitats y benecis comuns de dita universitat, per
encara se jacta voler pasturar o fer pasturar los bestiars per medi de
sos pastors, o altrament, per les terres, erbes y pastures dels singu-
lars de dit lloch contra la voluntat de aquells.
68
Largumentaci de la
universitat s ben clara: no pot tenir dret als comunals ni tampoc a
les terres de rostoll dels vens del lloc aquell qui no es mostri solidari
contributivament al conjunt de la universitat. Els drets de pastura sn
posteriors als deures de contribuir a la comunitat. En tornarem a parlar.
Per, i els terratinents, podem considerar-los integrants de la uni-
versitat pel fet destar en possessi de terres en el lloc?, contribueixen
65. La universitat de Torroella de Fluvi limita el nombre de caps de bestiar a
la terra que tingui cada propietari o habitant a ra dun cap per vessana de terra en el
terme i fora del terme, agregades a la seva propietat, amb la condici, per, que pagui
i contribueixi la tal persona en tots los mals o crrechs comuns de dita universitat.
(AHG. P. Heras, Not. Castell, 1551 (1702): 5 de novembre de 1702).
66. Per un medi diferent, vegeu M. A. SANLLEHY, Lallament a les comunitats
araneses (segles XVII-XIX), LAven, 115 (1988), p. 32, quan usa lexpressi de bo i mal.
Comunitats, vens i arrendataris..., vol. 1, p. 161-185.
67. AHG. P. Heras, Not. Castell, 1562 (1712-1713): fol. 188v-189r.
68. AHG. P. Rossell, Not. Girona-8, 575: 21 doctubre de 1665.
als mals i crrecs de la universitat? Quan, a partir dels anys vint del
segle XVII, es planteja la necessitat de buscar nous recursos per fer front
als problemes de les precries hisendes de les universitats, aquestes,
prvia consulta al consell general, acaben per imposar redelmes sobre
les collites. Ats que els redelmes simposen sobre les terres del terme,
els terratinents, que hi tenen terres, per que viuen en un altre lloc,
aconsegueixen de tenir un tractament especial: noms contribuiran
en mig redelme a que puguin contribuir tamb en la universitat on
resideixen; les terres formen part del terme, no les persones. Quan
simposin talles en diner, distribudes per cases, els terratinents no les
pagaran, ho hauran de fer els masovers. Les terres, per, formaven
part del terme de la universitat.
69
Dues concrdies duniversitats empordaneses clariquen aquesta
qesti. El 1700, en la concrdia rmada pel comte de Peralada i la
universitat de Cabanes, que havien estat pledejant per la qesti dels
comuns del lloc, el comte de Peralada disposa lestabliment de mitja
vessana de terra per fer hort a quiscun habitant de dit lloch y castell
de Cabanes, s, a saber, a totas aquellas personas que tindran casa,
habitaci y famlia y se trobaran casats y que seran habitants vuy de
present en lo dit lloch de Cabanes. Nexclou expressament els foras-
ters, en consideraci al fet que no sn habitants del lloc, i especica
en qu consisteix un foc o casa.
70

69. No a tot arreu els terratinents queden exclosos de la universitat. A Frana,
prop de Pars, J. Jacquart constata que en sn exclosos, en canvi a Anjou en formen
part. Sha intentat buscar-hi una explicaci en el predomini de larrendament, del fer-
mage a lentorn de Pars, mentre que a lAnjou domina el mtayage, daqu que uns es
desentenguin de lexplotaci i de la vida comunitria, mentre que els altres, en tant que
associaci de bns, shi impliquen. Segons aquest raonament, hem de pensar que els
terratinents que cedeixen el mas o lexplotaci en contracte de masoveria es desentenen
de lexplotaci? No ho sembla pas, potser s que lexplicaci passa per una altra banda.
Vid. E. LEMOINE, La conduite et le nancement dun procs. Lexemple de Soulaire en
Anjou aux XVII
e
et XVIII
e
sicle, Histoire et Socits Rurales, 28 (2007), p. 93-94.
70. AHG. E. Oliva, Not. de Peralada, 809 (1700), ff. 755v-756r. M. A. SANLLEHY,
Lallament a les comunitats... es refereix a la restricci als estrangers durant la se-
gona meitat del segle XVIII en les universitats dera Val dAran com un mecanisme usat
per les universitats per retornar lequilibri poblaci/recursos (p. 36). I, a Arties, el 1664,
la prohibici a lallament es refereix especcament als francesos (p. 36); situaci que
tamb trobem a la Bisbal dEmpord quan el 1567 per formar part del consell de la
universitat en queden exclosos, feta excepci dels que acreditin deu anys destada i la
possessi duna casa. La casa s, igual que a era Val dAran o al Pallars, un dels ele-
ments constitutius de la universitat, si b no hem trobat per la vegueria de Girona la
categoritzaci que en aquestes universitats muntanyenques existeix entre cases velles,
cases noves i estadants, sobresortint-ne les cases fortes (vid. M. A. SANLLEHY, Comunitats,
vens i arrendataris a la Val dAran..., vol. 2, p. 337-348).
El 1702, qui concordava era la universitat de Viladamat, al comtat
dEmpries, que es troba en possessi de la senyoria directa del lloc
per haver-la comprat a la pabordia del monestir de Sant Pere de Ro-
des, amb els terratinents de la universitat. A la concrdia sestableix el
valor dels foriscapis deguts a ra d1 sou i 6 diners per lliura per los
qui de present habitan y sn terratinents, habitants en lo dit lloch y
terme de Vilademat, eo que tenen casa en dit terme habitada per llur
masover o per altra persona, que pguia talls y suprtia allotjaments y
los dems mals y crrechs de dita universitat:
71
la pertinena la confe-
reix tenir casa, per tamb la contribuci dells o dels seus masovers.
Ms endavant, en una clusula on sespecica qui t dret a tenir terra
establerta de la universitat es diu que ho sigui
tantsolament a favor de dits sos habitants o de dits terratinents
y en manera alguna a forasters ni a terratinents que no tingan
casa habitada per ells o per altres en lo terme de dit lloch, ab
declarati que si lo tal habitant o ax com restant dit terratinent
al qual se li stablir part de ditas terras mudar, ell o lo qui
habitar sa casa per ell, la habitaci o domicili fora lo dit terme
de Viladamat y restar dita sa casa inhabitada per spay de tres
mesos, que en est cas sie dit stabliment o stabliments nullos...
La divisria queda clara entre els que formen part de la univer-
sitat i els forasters, entre els que tenen casa i els que no en tenen,
independentment que lhabitin o sigui habitada per altres (la dicultat,
en aquest cas, es planteja quan els masovers han de pagar per la part
colnica, cosa habitual, mentre no sempre els propietaris hauran de
pagar pel ter rebut dels seus masovers, part considerada, abusivament,
com a dominical), entre els que paguen i els que tenen privilegis per
a no fer-ho. Tot i lexistncia o no de privilegis, les universitats hauran
darribar al plet, sovint, per fer contribuir els terratinents en el paga-
ment dels censals que ha hagut de crear la universitat per fer front
als pagaments imposats per la scalitat de guerra durant el segle XVII;
els terratinents actuaran, en la majoria de casos, de manera conjunta
amb els privilegiats enfront de la universitat. Aquest enfrontament co-
hesionar la universitat davant privilegiats i terratinents. Ser un altre
motiu de conicte, per tamb un element de cohesi.
Si la pertinena queda limitada als que contribueixen als mals i
crrecs de la universitat, la seva actuaci lgica s expulsar dels seus
rgans de regiment els que no contribueixen. Talment passa a Sant Pere
Pescador, al comtat dEmpries, el 1693, quan un tauler del General
71. AHG. F. Vilosa, Not. La Bisbal, 834 (1701-1703): 6 de febrer de 1702.
s expulsat del consell general de la universitat perqu no havia volgut
renunciar al fur que suposava el gaudi daquest privilegi.
72
No ens ha
destranyar aquesta mesura quan els militars havien obtingut el 1510
de Ferran II el privilegi pel qual els vassalls que assolissin la categoria
de cavallers en el termini dun any havien de vendre les seves possessi-
ons i abandonar les terres de bar, fet que serveix el 1666 al bisbe de
Girona, senyor i bar de la vila de Bscara, per requerir Miquel Vila,
ciutad honrat de Barcelona, en els segents termes:
ignorar no pot VM e com los vassalls de bar, etiam que sia
prelat, que alcansan algun privilegi o orde de miltia, estigan
obligats dins lo temps de dret municipal statuhit [un any des
del dia que hagi pres el privilegi] de vendrer y alienar tots llurs
bns y rendes que tenen situades dins los trmens y jurisdictions
de llur bar sots la pena de dret statuda.
73

Certament, s una manera de pressionar els exempts perqu con-
tribueixin, en un moment especialment difcil per la universitat provocat
per la imposici de redelmes sobre les collites arran de la construcci
duna nova esglsia a Sant Pere Pescador, situaci agreujada per les
campanyes militars franceses que amb la presncia de tropes en el
terme haurien agreujat la situaci dendeutament de la universitat.
Per vist en conjunt, era una actitud de defensa per part de la univer-
sitat per tal devitar laugment dels privilegiats i, disminuir, daquesta
manera, la crrega per capita. La universitat quedava congurada com
una unitat contributiva
74
i els privilegiats, si no contribuen als mals
i crrecs daquesta, no en formaven part. Aix, doncs, en les univer-
sitats de la vegueria de Girona no trobem mecanismes de control del
nombre de vens, a lestil de lallament de la Vall dAran, per en canvi
hi ha lintent de reduir el nombre de privilegiats. Aqu el problema es
presenta en la distribuci de la crrega scal, all en laccs als recursos
comunitaris. La distribuci de la crrega scal afavoria la cohesi de
la mateixa manera que posava les bases del conicte.
72. La universitat de Sant Pere Pescador exclou Josep Costous, tauler del Ge-
neral, del Consell de la Universitat perqu no vol desistir del fur de tauler del General
i contribuir als mals i crrecs de la universitat (AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1490
(1693): 30 de gener de 1693).
73. AHG. P. Rossell, Not. Girona-8, 575: 6 de febrer de 1666 i 5 de mar de 1667.
74. Per a les comunitats pageses de la Frana del nord, J. P. Gutton planteja
que la scalitat reial deneix la comunitat, la qual s entesa com una comunitat dex-
plotants i de residents solidaris davant limpost, Les communauts villageoises de la
France septentrionale aux temps modernes, Les communauts villageoises en Europe
occidentale..., p. 166.
El regiment de la universitat
Lorganitzaci del govern de la universitat san concretant en tres
nivells: el consell general, el consell ordinari, anomenat tamb, en al-
guns llocs, consell estret, i els ocials o crrecs anuals de la universitat,
encapalats pels cnsols o jurats, segons la terminologia de cada lloc.
Per a aquests rgans de govern eren elegibles els habitants del terme (a
Lloret el 1593 es disposar que noms podran ser insaculats els casats
i amb ms dun any de residncia a la vila, a Pau el 1708 sestipular
que per lo menos age dos anys complerts que tingan domicili en dit
lloch) que hi tenien dret (se nexceptua els estrangers en algun cas
sespecica naturals y lls del present Principat de Cathalunya, i
tamb els que pledejaven amb la universitat o els deutors a la universi-
tat, mesura que no sabem si sempre es podia aplicar). Al cap dun any
dhaver deixat de residir al lloc, es disposa a Llers el 1634, la persona
queda desinsaculada. Els eclesistics i els militars no entraven en les
bosses dinsaculaci.
Tot i que els militars van ser, progressivament, admesos al govern
de les ciutats,
75
no tenim constncia que entressin a formar part del
regiment de les universitats pageses de la vegueria de Girona:
76
el fet
diferencial consistia a quedar-ne fora. Hem trobat un cas excepcional
quan el 1665 Climent Casadevall s extret cnsol en cap de la univer-
sitat de Roses; com que s de privilegi militar decorat s acceptat
en el crrec, per el notari far constar sens emper preiudici a son
75. No tothom, per, va voler entrar-hi. A la ciutat de Girona, per exemple, tot i
que van formar-ne part des de 1601, hi haur nobles que refusaran participar-hi, tot
i les sentncies de lAudincia de 1673 i de 1679 que els conrmaven lobligatorietat
dentrar en la possessi del crrec de jurat. En cas de no voler entrar en el regiment de
la ciutat, els cavallers estaven obligats, des de 1654, a pagar una multa de 200 lliures.
Lacceptaci del crrec els suposava la renncia als privilegis de la noblesa i lacceptaci
dels de la ciutat de Girona, vid. el memorial Seor. El Brazo Militar del Principado de
Catalua dize que en carta de agosto del corriente ao 1682 el prior de la Cofrada
de San Jorge de la Ciudad de Gerona le particip copia de un memorial impresso...
(AHG. Biblioteca Pella i Forgas. I.3.4.2).
76. De fet, el privilegi de 1487 de Castell dEmpries ho impedia expressament
als ocials de jurisdicci del comte (M. PUJOL, El Cerimonial dels Cnsols de la Univer-
sitat de Castell dEmpries, AIEE, 30 (1997), p. 230); a Cardona, segons les ordinaci-
ons acordades el 1578, ning ques pugue eximir de la jurisdicci del Senyor Duch de
Cardona y sos ofcials, pugue ni degue sser enseculat ni extret per cnsol, ni tenir altre
ofci que tingue administraci, entesos los inconvenients que se sn seguits i seguir se
porien, A. GALERA, Cardona i ladhesi a la causa austriacista (1700-1705), Laposta
catalana a la Guerra de Successi (1705-1707). Congrs internacional. Barcelona, 3-5 de
novembre de 2005, II, p. 737. La ra allegada s diferent: a Castell s la universitat
que no vol els militars, a Cardona s el duc que no vol ning que estigui fora de la seva
jurisdicci davant del regiment de la universitat. Una vegada ms, dinmiques diferents.
privilegi. No repetir cap ms any en el crrec. Lexcepcionalitat de
Roses, tot just restaurat el regiment de la universitat, ho explica.
s ms, els eclesistics i els militars sorganitzaran en algunes
poblacions importants, com a Castell dEmpries, en braos o co-
muns. A Castell, per exemple, trobem tres braos: el bra eclesistic,
integrat per la important comunitat de preveres i els convents de Sant
Domnec, de la Merc i de Sant Agust; el bra militar, integrat pels
qui gaudien del privilegi militar, sovint ocials del comte, i, nalment,
la universitat.
77

Els que tenien dret a ser escollits per formar part del govern de
la universitat solien ser distributs en tres mans, a Ullastret, el 1593,
hi ha dues mans reservades als pagesos (la m major i la m mitjana)
i una m queda pels menestrals. A les universitats menys poblades no
sabem si hi havia una bossa nica de la qual sextreien els diferents
crrecs o, com a Pau el 1708, dues bosses en funci de la riquesa,
mesurada en aquest cas amb el nombre de parells de bestiar de tir,
de la qual sextreien els diferents crrecs; en altres llocs seguien els
costums o el privilegi atorgat per a fer la tria.
78
A vegades, hi havia
una distribuci en funci dels nuclis de poblament que conguraven
la universitat: a Llers, en el privilegi dinsaculaci de 1634, es disposa
que de les tres bosses, la primera, don era extret el cnsol en cap, i la
tercera es reserven a vens de Llers, mentre que la segona era per als
vens de Molins. Les discussions per la representativitat podien portar
a la segregaci de la universitat.
Sembla que durant els segles XVI i XVII san passant en lelecci
dels ocials de la universitat del sistema de cooptaci i del sistema a
veus a linsaculatori. El consell sortint era el que preparava els rodolins
i, si esqueia, proposava al bar els noms de les persones que havien
de ser insaculades. Al bar corresponia la potestat dascendir de bossa
o dexcloure. El control i el seguiment de la universitat era atribut al
batlle senyorial, el qual supervisava les bosses dinsaculaci. Per aquesta
77. Entre 1695 i 1715, perode pel qual shan conservat les conclusions de la
universitat, trobem repetides vegades referncies del consell estret de la universitat als
altres comuns, sobretot quan decidien dimposar redelmes es feien consultes i conferncies
amb els altres comuns: 26 de juny de 1695, 13 de juny de 1708, 20 de maig de 1709,
7 de setembre de 1709, 28 de gener de 1711, 14 de juny de 1711, 22 de juny de 1711,
15 de juny de 1712 i 29 de setembre de 1712 (Arxiu Municipal de Castell dEmpries.
I. 1. Administraci General. Manuals dacords (1695-1715).
78. Que hi devia haver una gran varietat ho veiem en el cas de la vila de Terras-
sa on les tres bosses obeen a criteris dedat: la dels vells, la dels grans i la dels joves,
classicaci justicada per criteris dexperincia (M. SOL, El marc institucional i poltic
de la Terrassa moderna, Terme (novembre de 1989), p. 29).
i daltres raons, les universitats, sobretot en petites poblacions, lluitaran
per aconseguir que aquest batlle sigui elegit duna terna presentada pel
consell del lloc. Tot i aix, la presncia del bar es mant, sobretot en
les universitats ms poblades, i la desinsaculaci o lascens de bossa
ser una prctica habitual durant els segles XVI i XVII.
El consell general
El consell general s el principal rgan de govern de la univer-
sitat. Les seves reunions, convocades a toc de campana, generalment
desprs de ser acceptades pels agents del bar, eren celebrades una
mica pertot arreu: a la plaa major, a la platja, a lesglsia parroquial
o al cementiri, segons la tradici de cada lloc. La norma s que cap
universitat disposava dun lloc per a fer les assemblees, excepci feta
de les universitats ms poblades. Les convocatries habituals es feien
amb motiu de lelecci dels crrecs de govern de les universitats a
lesglsia parroquial. Al costat daquestes convocatries, del consell es
reunia moltes ms vegades, de fet, cada any es convocava i durant
el perode 1640-1720, prcticament, la majoria de convocatries del
consell general obeeixen a la problemtica provocada per la difcil
situaci de les nances de la universitat. Atesa qualsevol necessitat de
numerari per pledejar contra el senyor o els delmadors, per afrontar
els pagaments derivats de la scalitat de guerra o per qualsevol altra
derivada de males collites o pestes, la universitat convocava el consell
general per nomenar sndics perqu aconseguissin diner a censal en
nom daquesta. La convocatria del consell general, de fet, era la manera
dimplicar el conjunt de la universitat en la problemtica de les seves
nances i de convertir en fermancers els presents a la convocatria i a
tots els seus descendents. Ens ha semblat interessant remarcar lacord
que gura en una conclusi del consell general de Madremanya, de
1694, quan desprs dhaver acordat que uns particulars anessin a cercar
diner a censal en nom seu, ja que les universitats no tenien crdit, i
que desprs encarreguessin el censal a la universitat, a dimplicar la
totalitat dels vens es fa constar
que tots los qui no sn estats presents en lo present Concell hagen
de fermar y lloar y aprobar tot lo contengut en ditas deliberaci-
ons y per o se comet als jurats la diligncia perqu supliquen
al senyor veguer sie servit manar als tals hi rmen conforme de
sobre est deliberat y tamb perqu sie servit decretar, aprobar
y lloar tot lo contengut en lo present acte, quedant tantmateix
las ditas deliberacions en llur fora y valor, encara que per los
dems no sien rmades, atts s estat resolt per la major part.
79

Tot i la darrera frase, al peu de lacte hi ha la lloaci dun nom-
bre important de vens de Madremanya, absents del consell general.
Amb lacumulaci de censals, augmentaven les pensions. Els in-
gressos habituals de la universitat no hi podien fer front. La soluci
passava per convocar altra vegada el consell de la universitat que havia
de disposar la imposici de redelmes sobre les collites o talles mo-
netries sobre les persones o les terres. Per poder fer-ho tamb calia
laprovaci del consell general, i no sempre prosperar la imposici de
noves crregues nanceres, de fet ser la darrera mesura a imposar.
80

I encara la resoluci no ser sempre compartida per tothom.
Les convocatries del consell general de la universitat de Roses,
restaurada desprs de 1640, entre 1665 i ns al 1693, quan sacaben
les referncies notarials, ens poden servir dexemple de les motivacions
i de la composici dels congregats. Val a dir que no es tracta duna
mostra exhaustiva, sin de la que sha protocollitzat en un sol notari
durant aquests anys. El consell general es reunia en diferents llocs,
per sempre fora los murs de dita vila ahont per altras y semblants
actas y negossis a dita universitat concernens se acostuman de con-
vocar y congregar. Cal destacar la presncia del batlle com a primer
dels presents en les assemblees generals: era la mxima representaci
per delegaci senyorial, desprs els tres cnsols, el consell ordinari i
el consell general (a vegades sesmentaran, per referir-se a les persones
que no formaven part de la congregaci, els que no eren del consell
ordinari), per b que alguna vegada tamb hi trobarem persones foranes,
per amb drets de propietat a Roses. Sempre suposaven la majoria,
en nombre, la major e ms sana part de la universitat. Han estat
tres els punts ms repetits en les deliberacions. En primer lloc, cinc
79. AHG. J. Andreu, Not. Girona-7: 417 (1694): 25 de novembre de 1694.
80. Contra aquestes atribucions concedides al consell general de Cadaqus, co-
negut per Consell de Cent, els cnsols dirigiran un memorial al comte dEmpries el
15 dagost de 1672 que reecteix clarament aquesta visi: Por particulares privilegios
concedidos de sus antepassados de V. E. a esta villa no puede inposar ningn gnero
de inposicin sin que primeramente no sea resuelto por el Consejo General de dicha
villa y como la experiencia ensenya que en lugar de ser dichos privilegios provechosos
a dicha villa por aver de ser todo el pueblo vienen a ser danyosos, que dos anyos ha,
por la divisin de los votos, no se ha podido resolver ningn gnero de tatxa, ni inpo-
sicin y por tanto los cnsules y Consejo desta su villa, umildemente, suplica a V. Exa.
sea de su servicio consedir que los treynta y dos del Consejo Estrecho con diez y ocho
personas ms o la mayor parte puedan hazer qualquier tatxa o inposicin sobre los
particulares del trmino de dicha villa. (Arxiu Municipal de Cadaqus. Administraci
General. Correspondncia 1552/1594, llig. 49).
vegades, el motiu de la convocatria fa referncia a les nances de la
universitat i a la problemtica derivada de la pressi scal (creaci de
censals, imposici de redelmes i talles, arrendaments dherbes, etc.).
El mateix nombre de vegades, la compra del terme del castell de la
Garriga va fer que se celebressin diverses assemblees, sens dubte la
universitat de Roses va considerar que era una bona ocasi per aug-
mentar el terme la compra dunes terres que esdevindrien comunals
de la universitat, per b que, davant les dicultats per afrontar els
pagaments, momentniament caldr arrendar aquestes terres; s en
una daquestes convocatries on trobarem set pagesos que dissentiran
de ls que es volia donar a les terres de la Garriga ja que la univer-
sitat va decidir impedir-hi lentrada de bestiar cabrum. El conicte
pels termes amb la universitat de Cadaqus, termes terrestres i accs
a lermita de Sant Sebasti, per tamb delimitaci de les zones de
pesca, conicte derivat de la pesquera de les cales Jncols i Pelosa,
ser un altre motiu de convocatria repetit ns a quatre vegades. Les
altres convocatries obeeixen a motivacions ms puntuals: des de la
que va ser la primera convocatria de la universitat restaurada o la
decisi daixecar una casa pel consell, que no sabem si es va portar a
la prctica, o la delimitaci de la pesquera de lencesa, la defensa del
delme o el rescat de dues campanes ns a la manifestaci contra el
governador de la plaa per haver empresonat dos cnsols, a la provisi
de llenya al cos de gurdia de la plaa de Roses. Motivacions variades
que poden ajudar a fer-se una idea de ns on arribaven les atribucions
del consell general i quines eren les problemtiques que podien afectar
la universitat.
Mentre lassistncia
81
a lelecci dels crrecs de govern de la uni-
versitat de Roses no superar mai les vint-i-una persones que guraven
en les bosses dinsaculaci, fet que no passar en altres universitats,
lassistncia al consell general s molt superior, el nombre dassistents
est relacionat clarament amb la temtica que es tractava. La mitjana
gira entorn de la trentena de persones, una mica ms de la tercera part
de la poblaci si ho relacionem amb el nombre mxim de focs del ter-
me el 1718 i que podria representar una proporci superior si pensem
81. El nombre mxim dassistents, segons consta a lacta notarial, s de 53 el
1680, per una universitat que el 1718 comptava amb 377 persones o 94 focs si partim
dun coecient 4 o de 84 si considerem un coecient 4,5. La dada noms pot ser presa
a manera indicativa ja que es fa difcil de comptar quan hi ha una part de la poblaci
que viu en masos allunyats i tamb hi ha mariners i pescadors que poden ser absents
de la universitat en el moment de la convocatria, i sobretot, hem de considerar la
possibilitat que, amb les guerres continuades, la poblaci fos inferior a la de 1718.
en la situaci inicial dels anys seixanta o setanta del sis-cents quan,
segons memorials de la universitat, prcticament no hi vivia ning.
82

Sens dubte, els conictes per qesti de termes amb la universitat de
Cadaqus, conicte arrossegat de temps, s la convocatria que atreu
ms gent: cinquanta-tres persones el 1680 en el moment que calia ra-
ticar la concrdia a qu havien arribat els sndics i cinquanta-dues el
1678 quan al costat de la delimitaci dels termes tamb es va tractar i
es va resoldre dimposar un redelme. Un segon moment important ser
quan la universitat es mobilitzi contra larrendatari del delme que pretn
cobrar-lo tamb del farratge, en la difcil conjuntura de lany 1688; en
la mateixa convocatria, a la proposta dels cnsols dimposar un tall
per poder afrontar els deutes de la universitat, el consell general shi
oposar, com far altres vegades, ns i tot quan el 1685 la universitat
decideix comprar el castell de la Garriga, un territori que esdevindr
comunal de la universitat de Roses, tot i aix els rosincs es mostraran
reacis a imposar-se nous redelmes. Lassistncia s major quan afecta les
economies particulars (decisi sobre la imposici de taxes o redelmes)
i ls de bns comunals (la compra i ls de les terres del castell de
la Garriga) i la xaci dels lmits del terme amb Cadaqus (la disputa
per la pesquera de les cales Jncols i Pelosa).
No sempre les actes protocollitzades daquestes convocatries
reecteixen els enfrontaments i les discussions tingudes en el si del
consell general de la universitat. El notari es limita a apuntar, en el cas
de Roses, els que dissenteixen, que ja s molt. El mateix hem pogut
veure en les actes municipals de Castell dEmpries.
A Cabanes, sota la senyoria del comte de Peralada, es viur, el
1699, una situaci diferent i que ha estat reectida pel notari en donar
compte duna denncia presentada per un particular. En aquest testi-
82. La representativitat s superior a la de la regi de Pars estudiada per J. Jac-
quard que, desprs de plantejar diferents problemes metodolgics a lhora de quanticar,
arriba a la conclusi que, en general, hi ha una participaci minsa, amb lexcepci de
circumstncies excepcionals (J. JACQUARD, Reexions sur la communaut dhabitants,
Paris et lIle-de-France au temps des paysans (XVIe-XVIIe sicles). Pars: Publications de la
Sorbonne, 1990, p. 170-173). Per la zona de Carcassona, Narbona i Besiers a mitjan
segle XVIII es parla duna proporci del 25 al 70% dels contribuents, amb la qual cosa
la proporci sobre el total del conjunt dels habitants del municipi queda molt reduda,
BORDES, Les communauts villageoises des provinces mridionales a lpoque moderne,
Les communauts villageoises en Europe occidentale..., p. 159. J. P. Gutton en traar el
balan de les comunitats pageses de la Frana septentrional abunda en la mateixa idea
exposada per Jacquard i conclou que la histria de lassemblea vilatana s sovint el
pas de la democrcia directa a una oligarquia, Les communauts villageoises de la
France septentrionale aux temps modernes, Les communauts villageoises en Europe
occidentale..., p. 169.
monial sexplica com el procurador patrimonial del comte de Peralada
instava els que formaven part del consell general de Cabanes a revocar
el nomenament dun sndic, el qual havia estat nomenat amb lencrrec
de prosseguir el plet a lAudincia contra el comte de Peralada per la
privatitzaci, per la via de lestabliment, de terres comunals. A canvi
del vot, els oferia terra en establiment i, en paraules del testimoni, nos
sollicit molt, a nosaltres, dient que si donvem lo vot al sr. comte no
haurem de pagar talls y talles y que si no ho fyam, haurem de pagar
talls y talles ab ms augment que no en temps de Fransa. Lamenaa
era de consideraci. Lactuaci del batlle, un ve de la universitat de
Cabanes, la famlia del qual havia estat molt afavorida amb la concessi
de terres via establiment emtutic, tamb anava en la mateixa lnia
del procurador patrimonial del comte i treballava tamb per cercar
els vots a canvi de terra en establiment. Convocat el consell general,
el procurador patrimonial i el batlle impedeixen que algunes persones
veyent no se inclinaven a la part del sr. comte, si a la universitat,
no volgueren, ni permeteren votar, ni haguessen vot en dit consell
general, expellint-los de aquell, sent ax veritat que en altres concells
generals havem vist que los tals particulars acistien a aquells eren y
foren admesos a votar. Limitaci, per tant, dels assistents, per, per
contra, per guanyar la votaci feren votar persones que noms formaven
una sola casa y habitaci i ns van voler fer votar un francs que
sols ha dos o tres mesos habita en dit castell de Cabanes.
83
Tornem
a trobar, amb aquest pags, els requisits per formar part del consell
de la universitat: la naturalesa de la terra i formar casa o habitaci,
a ra dun cap per casa.
All que s ms signicatiu s la tutela exercida pel bar i els seus
agents. El conicte, una vegada ms, apunta la presncia de faccions
a linterior de la universitat. No sabem la composici de cada facci,
ni el paper que hi podien jugar les relacions de parentiu,
84
ni tampoc
les relacions de classe: pagesos i menestrals poden tenir interessos di-
ferents. Es tracta dun cas allat? No ho sembla. Amb la qual cosa, es
83. AHG. E. Oliva, Not. Peralada, 808 (1698-1699): 26 dagost de 1699. El marc
daquest enfrontament es pot veure a M. BOSCH, R. CONGOST, P. GIFRE, Lassalt als co-
munals. Tres universitats empordaneses (segles XVII-XVIII)..., p. 130 i s.
84. Les relacions de parentiu han estat plantejades com un element de cohesi
comunitria, ms enll de les unitats familiars redudes als coresidents, vid., G. LEVI,
(1985), La herencia inmaterial. Madrid: Nerea, 1990, especialment el captol 2, p. 56 i
66-67 on discuteix el concepte, per, en el captol 3, mostrar les connexions entre mer-
cat de la terra i parentiu. Des duna altra ptica, O. Raggio posa de manifest que el
parentiu s a la base de les comunitats rurals a Faide e parentele. Lo stato genovese visto
dalla Fontanabuona. Tor: Einaudi, 1990.
fa difcil de pensar en una actuaci autnoma del consell general de
la universitat quan aquesta estava en terra de bar, sota la jurisdicci
reial era possible?
85
Daltra banda, hi ha un aspecte a remarcar i s
lhbit de reunir els caps de casa per discutir i decidir les qestions del
com. La reuni en assemblea implicava el conjunt de la universitat
en les decisions a prendre i garantia lexecuci de lacordat.
En les universitats ms poblades, cosa que no sembla haver estat
el cas de Roses o Cabanes, durant els segles XVI i XVII, les universitats
reduiran el nombre dassistents als consells generals. Les raons dona-
des parlen duna ms gran eccia en el regiment de la universitat.
En la prctica sembla que es tracta dun procs doligarquitzaci. A la
Bisbal, el 1591, el bisbe de Girona concedeix el privilegi de reduir el
consell general a trenta-sis persones, amb la qual cosa aquest rgan es
coneix per la trenta-sisena, a ra de dotze persones per cadascun dels
tres braos en qu estava dividida la representaci de la universitat.
Daquesta manera, argumenta el privilegi, sevitaran confusions. Durant
el segle XVII, sense que hgim pogut determinar des de quan, trobem
referncies a un consell general format per vint-i-quatre persones. El
1593, a Ullastret, el consell general era redut a divuit persones, dotze
pagesos, sis de la m major i sis de la m mitjana, i sis menestrals.
86

A Blanes, el 1603, Gast de Montcada concedeix un privilegi a la uni-
versitat pel qual el consell general queda redut a quaranta homes,
largument donat s que massa gent dicultava la presa de decisions.
La universitat de Llan, el 1614, obt el privilegi de labat de Sant
Pere de Rodes de tenir consell de trenta persones, en el cas, per, de
manllevar censals, el privilegi disposa que hi haian de consentir de
tres parts les dues, o s, que aien de ser per lo manco vint persones
de un vot y parer de manllevar.
87
A la ciutat de Girona, la reducci de
85. Espigolant entre els exemples que dna J. Olivares de plets entre comunitats
i els seus senyors, trobem que les intromissions del bar en les atribucions del consell
general, i noms referits a la vegueria de Girona, sn abundants. Aix, el 1600, els cn-
sols de Vilanant senfrontaran als agents senyorials dEscipi de Vallgornera perqu no
els volia conrmar uns talls fets entre els vens. Labat de Sant Pere de Rodes tamb
intervindr contra les universitats de Cadaqus (1620) i la de Llan (1623) per impe-
dir-los la imposici de talls. El mateix feia el duc de Sessa i comte de Palams contra
la universitat de Palams el 1621. Per, el 1630, s la universitat de Gualta contra el
procurador reial de la baronia de Torroella de Montgr la que evoca plet a lAudincia
per la intromissi en la convocatria del consell general, J. OLIVARES, Comunitats rurals
en terres de bar...., part Plets a la Reial Audincia a propsit dendeutament, scalitat
i govern comunitari.
86. AHCBE. Arxiu municipal de La Bisbal. Llibre de privilegis: 21 de novembre
de 1591 i Arxiu municipal dUllastret. Privilegis: privilegi dinsaculaci (1593), f. 2.
87. AHG. G. Espigoler, Not. de Llan, 210, Diversorum (1628-1631), doc. solt.
Nm. 43: 17 de setembre de 1614.
vuitanta prohoms a seixanta data de 1653.
88
Aquests consells especials
o reduts representen tota la universitat, i els actes i accions que de-
liberen tenen tanta fora com si fos acordat per la totalitat dels vens
del lloc congregats.
89
No obstant aix, en casos dafers de gran inters
per la universitat, els cnsols solien convocar el consell general format
per tots els caps de casa que hi tenien dret, com passar a la Bisbal el
1704 quan la vila convocar ms de seixanta persones a de saber el
parer de la universitat pel que fa a una sentncia proferida pel bisbe
de Girona, Miquel Joan de Taverner, per posar a les diferncies entre
la universitat forana i la de la vila. Ats que aquesta no savingu a la
sentncia i present allegacions, la forana, que tamb havia convocat
el consell general i havia acatat la sentncia, plantej que aquella havia
actuat de manera incorrecta en convocar tanta gent. Vet aqu la seva
losoa, una losoa que justica la reducci dels components dels
consells generals de les universitats.
All en lo principi que se formaren los pobles entraven a Consell
tots los caps de casa, per desprs que las poblacions ab gran
nmero de casas cresqueren, fou indispensable poltica, a ocasi
dels inconvenients, reduir lo Consell General a cert nmero [...]
Quant se demana un consell s precs que lo acert que aquell a
qui se demana sia ms ents y caps que aquell qui lo demana.
No se nega que tots los caps de casa que en dit Consell de la
vila assistiren sian persones entesas y de bona censura, per se
arma que no eran capazes y noticiosas de totas las diferncias
en lo procs de dit comproms suscitadas; y no s ofendrer a
estas personas, perque no tots los que tenen major obligaci de
entendre-las, las alcanan. Quant menos, doncs, podian aquells
particulars, ab tant breu temps com lo de una reduda confe-
rncia que en dit consell oren, entre tant tropell de intrincadas
pretensions, capacitar-se? Ms temps demanava lo acert de cosa
de tanta importncia [...] Convocar aix en lo consell de la vila a
estas personas que no tingueren temps per capacitar-se o instru-
ir-se fou lo mateix que exposar-las a votar ab falta de disposici
necessria y, en conseqncia, precisar-las a seguir lo vot de aquell
o de aquells que tenen en lo Consell major squit. Y a los que
88. J. BUSQUETS, La Catalunya del barroc vista des de Girona. La crnica de Je-
roni de Real (1626-1683). Barcelona: Ajuntament de Girona-Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 1994, p. 328.
89. Vid. A. BOSCH, Sumari, ndex o eptome dels admirables i nobilssims ttols
dhonor de Catalunya, Rossell i Cerdanya. Perpiny: Pere Lacavalleria, estamper, 1628, IV,
XIII, I (f. 430).
aix votan succeheix lo mateix que a aquells que nadan en un
riu y la impetut de las ayguas est vencent llurs foras y apar
que ells segueixen las ayguas, per no s aix, perqu la veritat
s que las ayguas aportan a ells riu avall.
90
El consell estret o consell ordinari
En el segon esgla de la representaci de la universitat shi troba
el consell estret, conegut tamb en alguns llocs amb la designaci de
consell ordinari, format pels consellers i els cnsols o jurats de cada
lloc. s lrgan de govern, com diu el privilegi dUllastret de 1593, i
la seva funci s determinar, regir y governar las cosas necessrias
per dita universitat i en cas de discrdia hajan de cridar lo consell
general per a desidir los duptes o discondnsias que los jurats tindran
ab los dits hmens de consell. De fet, tot lo que per dites persones
[les del consell general] ser determinat, los jurats o hajen de seguir
y difnir.
91
A Angls, el 1603, el privilegi de regiment de la univer-
sitat prohibeix al consell i els jurats dalienar res sense consentiment
del consell general.
92
Les funcions han quedat clares, la supeditaci a
aquest organisme s un fet, per s per les bosses del consell estret
on hi ha veritables disputes i greus queixes sobre el monopoli, prets
o real, que exerceixen algunes persones. A Ullastret, de tres parts,
dues eren reservades als pagesos i laltra als menestrals. A Verges, el
1602, en un plet a lAudincia, citat per J. Olivares, uns particulars
es queixen pel fet que el consell estret est format exclusivament pels
pagesos rics del poble, la resta, els que no formen part del consell,
sn pobres i menestrals, que viuen de son diurno treball.
93
A Pau,
el 1708, en la bossa de cnsol primer noms podien ser insaculats els
pagesos propietaris dheretats de dos o ms parells.
90. Notcia poltica de las diferncias suscitadas entre la universitat de la vila y barris
de la Bisbal, bisbat de Gerona y la universitat forana del terme de la mateixa vila..., imprs.
Girona, F. Oliva, 1705, 19-22. Exemplar de la collecci particular de J. Frigola. Traspua
la mateixa losoa que en el memorial de 1672 que adreaven els cnsols de Cadaqus
al comte dEmpries per reduir la presncia del poble en el Consell General, (Arxiu
Municipal de Cadaqus. Administraci General. Correspondncia 1552/1594, llig. 49),
o largumentaci de Palams de 16 de juliol de 1703 quan el consell estret demana que
selegeixi un cert nmero de personas per lo Concell General y que dit Concell Stret ab
ditas personas elegidas per dit Concell General representian tota la universitat (Arxiu
Municipal de Palams. Llibre de Conclusions, f. 187v).
91. AHCBE. Arxius municipals. Ullastret. I.1. Privilegis: privilegi dinsaculaci
de 1593, f. 2.
92. E. RAMS, Els privilegis dAngls, Quaderns de la Selva, 8 (1995), p. 165.
93. J. OLIVARES, Viles, pagesos i senyors..., p. 232-233.
Durant els segles XVI i XVII, trobem alguns intents de reduir el
consell estret o consell ordinari. Amb la nalitat, es diu a Castell
dEmpries el 1699, dagilitar les reunions es crea la Junta Secreta
formada per vuit persones, dues per bossa, proposta presentada pels
cnsols i acceptada pel consell general.
94
Daqu linters de formar
part del consell estret i tamb el control exercit pels ocials del comte
dEmpries en la insaculaci de persones adeptes a la seva causa.
Entre el consell general i el consell estret hi ha diferncies. Aix,
mentre el consell general de Cadaqus, que rep el nom de Consell de
Cent, el 16 de gener de 1648 resolia que sallotgessin tropes, el 2 de
febrer de 1648, el consell estret decidia de no allotjar-ne. No sabem si
va prevaldre lopini del consell general o del consell estret. En un altre
cas, les diferncies varen anar ms lluny. A la universitat dEmpries,
el 1698, mentre el consell general estava reunit a lesglsia parroquial
del port de lEscala, com era costum, el consell estret ho feia a la casa
dun dels cnsols. Les diferncies devien ser prou importants quan el
consell general demana que shi presentin del consell estret i en fa cas
oms, la gent amotinada sadrea cap a la platja per cremar la botiga
de Josep Sastre, botiguer. Val la pena destacar daquest conicte que
els tres cnsols varen actuar de mitjancers entre els dos consells i, de
fet, ser el cnsol primer el que haur dintentar aturar lamotinament.
95
Mentre que el consell general era lrgan de representaci del con-
junt de la universitat, el consell estret ens apareix, en el cas de Roses
pel perode 1664-1693, limitat a les vint-i-una persones, set per cada
bra, que eren les que podien entrar en les bosses dinsaculaci. En
cap de les extraccions dels ocials de la universitat en aquest perode
no hi hem trobat ms de vint-i-una persones: noms hi assistien els
que podien ser extrets. Els altres limitaven la seva presncia a quan
sels convocava. Per contra, per les mateixes dates, a Garriguella, que
noms extreien dos cnsols, trobem la presncia de tantes persones
com en els consells generals de Roses. s que a Garriguella hi ha-
via ms noms a les bosses dinsaculaci? La diferent dinmica de les
universitats noms podr ser entesa a partir destudis particularitzats.
94. Arxiu Municipal de Castell dEmpries. Llibre de conclusions de la univer-
sitat (1695-1715): 16 dagost de 1699.
95. El testimoni s del cnsol primer Joan Massas, negociant del port de lEscala,
qui refereix els seus intents per aturar la gent alborotada i el tumulto provocat per
la gent amotinada (AHG. P. Heras, Not. Castell, 1545 (1698): 26 doctubre de 1698).
Certament, el testimoni s part interessada en el conicte, per all que volem destacar
s lexistncia del conicte, encara que no en puguem conixer les raons de fons.
Les primeres magistratures de la universitat
Amb el nom de cnsols (sobretot a lEmpord) i jurats (sobretot a
la Selva Martima, per tamb a Angls o Palams), de dos en les po-
blacions petites i ns a quatre en les ms grans, es coneixen les pri-
meres magistratures de la universitat que conguren el tercer nivell
de representaci. Elegits per un any, tenien cura del regiment de la
universitat, segons el marc que quedava establert entre el consell de
la universitat i la supervisi del batlle. En algunes universitats, pot-
ser per evitar les excessives repeticions de persones pel fet dhaver-hi
pocs noms a la bossa de cnsol en cap, sintrodueixen modicacions,
en forma de nou privilegi, pel qual queden fora de les bosses per un
perode de temps les persones que hagin exercit el crrec. Un testi-
moni aportat per la universitat de Celr, en plet amb Miquel Guinart,
exposa que per lo present y corrent any mil sis-cents noranta-hu s
estat altre vegada anomenat per jurat en cap, essent veritat s contra
disposici del nou real privilegi que disposa que qualsevol que sie estat
jurat hage de purgar tres anys per tornar-o a sser.
96

Les seves funcions varien dun lloc a laltre. En les petites universi-
tats pageses, les atribucions dels cnsols podien ser variades i mplies.
La universitat dOrdis, a la baronia de Navata, sota la jurisdicci de
la casa de Rocabert, aconseguir el 1631 la conrmaci que els dos
cnsols entenguin en causes rurals, termenar camps, vinyas, terras,
honors y possessions y stimar taras o malas fetas. En altres llocs hi
haur un ocial nomenat per la universitat amb aquesta funci espe-
cca que pot rebre diferents noms: sobreposat, a Castell dEmpries,
sobreposats de lhorta a Perpiny, o jutge rustical, o tamb de prmens
que sien apellats sobreposats, com trobem a Vilademuls (en un pri-
vilegi atorgat el 15 de setembre de 1418 pel vescomte de Rocabert a
les parrquies de Vilademuls, Galliners, Parets, Viladem, Orfes, Ollers,
Sant Maral, Vilamar, Terradelles i Santa Llogaia de Terri, pel qual
poden nomenar tres prohoms.
97
Igualment, a Ordis, en cas daplec, si
96. AHG. A. Andreu, Not. Girona-7: 413 (1691): 30 de desembre de 1690.
97. Arxiu Patrimonial Viader de Parets: Patrimoni Mart i Pols de Vilademuls.
Ha estat transcrit a M. J. ARNALL, J. M. PONS GURI, Lescriptura a les terres gironines.
Girona: Diputaci de Girona, 1993, I, p. 512-514. A la vall dAro rep el terme de pr-
men: el 1666, la universitat de la Vall dAro esmenta la concessi del privilegi reial
de tenir prmens obtingut el 31 dabril de 1543, amb la funci de conxer en los
vehins y habitants de les dites parrchias [de la Vall dAro] de qestions de rechs, rasas,
motas, vias, trmens i altres coses rusticals, contra les interferncies en lexercici de
la jurisdicci per part del batlle general de lestaci de Girona (AHG. A. Savarrs, Not.
Girona-11, 454 (Diversorum 1664-1668): 25 de setembre de 1666).
el batlle no hi s present, els cnsols podran desarmar la gent.
98
Els
cnsols, en les petites universitats, concentraven funcions que en les
ms grans quedaven distribudes entre diferents ocials: els odors
de comptes o clavari, encarregats de scalitzar la gesti del govern
de la universitat, obligats a retre comptes en acabar el seu mandat,
els sobreposats i el mostass. I tamb hi podien haver altres ocis,
com els caritaders de Castell dEmpries (encarregats de lhospital
de la vila), els obrers i altres ocis de la parrquia (Garriguella).
99
En
les universitats que tenien aquests ocials, depenien directament dels
cnsols i jurats. En altres, els cnsols sortints assumien el crrec de
sobreposat (Vilamacolum, 1668; Pau, 1708).
Lelecci dels crrecs de la universitat es feia, majoritriament,
per la via insaculatria. No obstant aix, nhi haur que mantindran,
per les mateixes dates, el sistema de cooptaci, tal s el cas de Blanes.
En el privilegi dinsaculaci de Llers de 1634, obtingut de Magdalena
de Rocabert i Safortesa, comtessa de Peralada, la universitat exposa
la seva petici ats que el sistema a veus comportava que ordin-
riament se causan soborns, rancors, odis y malas voluntats. s un
argument real o es tracta duna expressi per aconseguir del bar la
concessi de la nova manera delecci? Si tan problemtic era, per
98. El privilegi el concedeix Francesc Jofre de Rocabert, comte de Peralada,
en el que sembla una progressiva autonomia de la universitat dOrdis de la de Navata,
amb la qual constitueix baronia (AHG. Jeroni de Palol, Not. Peralada, 1015, Vescomtat
(1627-1631), juliol de 1631). El 21 de novembre de 1666 coneixem lexistncia dun altre
privilegi concedit a la universitat dOrdis quan els cnsols denuncien que un particular
t bestiar cabrum, cosa que va contra els privilegis immemorials del lloc, conrmats
pel comte de Peralada el 20 de juny de 1666. (AHG. J. Ferrer, Not. de Navata, 7 (1665-
1669), f. 199r i v).
99. Pel que ens ha explicat J. M. Puigvert, al bisbat de Girona hi ha diferents
casos destreta connexi entre la universitat i la parrquia, evident en el cas de lobreria,
La parrquia rural a Catalunya..., p. 82-86, i captol IV.I quan conclou que en el bisbat
de Girona, a mitjan segle XIX, en el nomenament dobrers parroquials les autoritats locals
civils i eclesistiques en monopolitzaven lelecci. I s destacable, especialment, la
dependncia de lobreria de la instituci municipal, p. 544, amb ms detall les imbri-
cacions entre universitats i obreries: Les obreries parroquials i la pagesia benestant.
La dicesi de Girona, segles XVII-XIX, R. CONGOST, L. TO (eds.), Homes, masos, histria...,
p. 348-352. Per a la Vall dAran. M. A. Sanllehy (Comunitats, vens i arrendataris de
la Vall dAran..., vol. 1) ha assenyalat com la comunitat laica assumeix els nivells de la
comunitat parroquial: t dret de patronat (p. 230-232), el consell de la universitat ges-
tiona les rendes de la fbrica parroquial (p. 239-240), el consell disposa lordre dels
vens en els bancs de lesglsia (p. 249-251), ns i tot arrenda esglsies, per concloure
que la prerrogativa de control del patrimoni parroquial i cura de la seva conservaci
i abastament era una funci del conselh ns ben entrat el segle XIX (p. 249). Lestreta
relaci entre universitat i parrquia tamb ha estat subratllada en el cas de la Bretanya
francesa, no obstant aix, la regla general s que la universitat francesa tingui una vida
i una administraci prpies (J. P. GUTTON, Les communauts villageoises..., p. 165-166).
quina ra la universitat de Llers no va demanar, com de fet es feia a
Roses, que tots els crrecs de govern de la universitat fossin extrets a
sort de rodol? La prctica de la insaculaci a Llers noms servia per
extreure els cnsols, la resta docis eren elegits pel consell de vint-i-una
persones ab vot com per abans y ns vuy se sn fets.
100
Est per fer
la cronologia de la insaculaci a la vegueria de Girona per les petites
universitats. Sens dubte, en veure que sintrodua en les universitats
reials shauria anat imposant. Per ara, disposem duna mostra ben petita
de la seva introducci: Girona (1457), Sant Feliu de Guxols (1458),
Olot (1488), Castell (1487), Figueres (1499), Espolla (1515), Ullastret
(1593), Lloret (1593, nou redrs), Sant Lloren de la Muga (1594), Llers
(1634), Roses (restauraci del govern de la universitat 1664).
Latzar intervenia en el moment de lexsaculaci, per el control
de les bosses dinsaculaci es mantenia ben viu. Daltra banda, els noms
que anaven a les bosses no sempre eren representatius del conjunt de
la universitat. Per posar el cas de Figueres, que no deu diferir del dal-
tres universitats reials, a la bossa de cnsol en cap, el 1499, shi intro-
duen deu noms, aix com a la bossa de cnsol segon i tercer, mentre
que a la bossa de cnsol quart el nombre era de trenta.
101
A Lloret, el
1593, a la bossa de jurat en cap hi entraven deu noms, a la segona,
dotze, i a la tercera, quinze.
102
Com a resultat de la limitaci a les bosses dinsaculaci, que s
sens dubte el veritable cavall de batalla de la poltica local ja que,
qui proposava els noms no eren sin els mateixos insaculats, tenim
un consell estret o ordinari limitat a unes poques persones. Per com-
provar-ho disposem dels noms dels cnsols dEspolla
103
per un llarg
perode de temps, si b discontinu, des de 1516 a 1701, amb un total
de 135 anys; els noms dels cnsols de Garriguella
104
afecta un perode
100. Limportant oci de clavari era elegit, segons el privilegi de 1628, ha ms
veus y vots dels cnsols y concellers de dita universitat, fet que va ser mantingut en
el privilegi dinsaculaci de 1634. Cf. AHG. J. de Palol, Not. Peralada, 560 (1628): 5 de
maig de 1628 i J. Novau, Not. Peralada, 660 (1633-1634): 14 doctubre de 1634.
101. COBOS, A. (ed.), Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585). Bar-
celona: Fundaci Noguera, 2004, p. 169.
102. SAMLM. Captols del nou redrs (1593).
103. La universitat dEspolla elegia els seus consellers a lesglsia parroquial el
27 de desembre, dia de Sant Joan Evangelista, segons privilegi atorgat pel comte dEm-
pries el 17 de setembre de 1515. Disposem del nom dels cnsols pels segents perodes:
1516-1527, 1530-1544, 1548-1553, 1557-1558, 1560, 1563-1567, 1600-1609, 1614-1620,
1622, 1624-1659, 1661-1663, 1665-1701. AHCAE. Arxius municipals: Espolla. Manual
dAcords dEspolla, 1516-1712.
104. Lelecci dels ocials de la universitat es fa el 25 dabril en el pou de la
cabanya extra et propre muros dicti loci de Garriguella. Disposem dels noms dels
ms breu que va de 1662 a 1684 amb la mancana de lany 1681, total
vint-i-dos anys i, nalment, la srie de cnsols de Roses
105
s ms curta,
per continuada, des de 1664 a 1682, durant dinou anys.
TAULA 91
Persones (i/o cognoms) que repeteixen com a cnsols, s. XVI-XVII
Consolats Espolla Roses Garriguella
1 24 11 15
2 21 5 3
3 10 8 1
4 9 3 1
5 11 0 2
6 7 0 1
7 1 0 0
8 3 0 0
9 0 0 0
10 1 0 0
Sens dubte, la srie ms llarga dEspolla ofereix ms consistncia
a les observacions que es puguin fer. En primer lloc, sobre 270 noms
possibles, napareixen 87. s remarcable, al llarg de dos segles, i amb
els buits existents, les 12 persones que han estat cnsols ms de 5
vegades. Aix sense analitzar, perqu no s possible a partir duna
llista de la mena del que treballem, en les famlies i llinatges que re-
peteixen ms duna vegada: 31 Bassegodes i 30 Heres, a la vista dels
cognoms. En el cas de Roses, sens dubte, la llista es limita als 21 noms
que constaven quan es va restaurar la universitat el 1664, als quals
shan afegit els noms dels que els han substitut quan hi ha hagut
una vacant, tot plegat apareixen 27 noms que es repeteixen en els 57
consolats possibles. Per a Garriguella, la relaci s encara inferior, ja
que noms hi ha 23 noms sobre 44 de possibles: es deu a la menor
presncia de noms en les bosses dinsaculaci?, la gran assistncia de
cnsols pels anys 1662-1680 i 1682-1684. AHG. J. Pags, Not. Castell, 1386 (1662),
1389 (1663), 1390 (1664), 1393 (1665), 1394 (1666), 1396 (1667), 1398 (1668), 1401
(1669), 1405 (1672), 1416 (1677), 1417 (1678), 1418 (1679) denici de comptes de
1669-1679 amb relaci dels cnsols a 13 dabril, 1418 (1679), 1421 (1680), 1426 (1682),
1428 (1683) i 1429 (1684).
105. Lelecci dels crrecs al consell estret de Roses es feia cada 12 dabril. AHG.
M. Pastell, Not. Castell, 1442 (1664-1665), 1438 (1666), 1447 (1667), 1449 (1668), 1450
(1669), 1452 (1670), 1455 (1671), 1456 (1672-1673), 1458 (1674-1675), 1460 (1676-1677),
1463 (1678), 1464 (1679), 1467 (1680), 1469 (1681), 1471 (1682).
persones en el moment de lelecci sexplica per lintent de la universitat
de controlar les exsaculacions? Disposem de massa poques dades per
poder sortir de dubtes.
En vista dels diferents processos, sembla que coexisteixen dues
tendncies, sense que, atesa la inconsistncia de les dades, puguem es-
tablir conclusions generals. Duna banda, s constatable un cert procs
doligarquitzaci tant en el control de les bosses dinsaculaci (la limi-
taci dels noms insaculats dna com a resultat una repetici de noms
en els consolats), com en la reducci dels consells generals, aix com
en lintent de reduir els consells estrets de les universitats. Un control
per part del batlle i dels ocials del senyor tamb hi s present. El 2
de febrer de 1626, el procurador del monestir de Sant Pere de Rodes,
senyor de la jurisdicci civil i criminal, insta la universitat de Llan a
treure una persona de les bosses dinsaculaci. El consell general shi
nega amb largument que lo senyor no nos puga manar tal cosa.
106

Devia prosperar la negativa de la universitat de Llan perqu aquesta
mateixa persona ser extreta cnsol lany 1632. En aquest mateix llibre
dacords trobem altres enfrontaments entre els ocials del monestir i els
cnsols de Llan (1610 i 1617). Per, de laltra, el conjunt general de la
universitat, que mantenia la periodicitat de les convocatries del consell
general o que les convocava excepcionalment (en el cas de la demanda
per part del consell ordinari de noves imposicions, lexcepcionalitat es-
devindr la norma en el perode comprs entre 1640 i 1720), mostra el
procs contrari. Probablement podien ser manipulades, com en el cas
de Cabanes, per el sol fet de denunciar-ho demostra la fortalesa de
la instituci. s possible plantejar que els processos doligarquitzaci
es donen en les universitats ms poblades, mentre que a les petites
universitats pageses mantenen uns nivells de participaci ms elevats?
Daltra banda, tot i la presncia manifesta i continuada duna
minoria dels homes de cada universitat en els rgans de govern, no
es pot deduir amb aix que hi hagi un descontrol de la seva actuaci.
La universitat exerceix el control dels seus magistrats i ocis, com es
pot veure en el cas de Peralada, on coneixem el cas de la desinsacu-
laci de dos cnsols, el 1586, per haver actuat amb prevaricaci en el
moment de procedir a larrendament de quatre vintens, la qual cosa
contravenia els privilegis, usos, bons costums, llibertats y prerrogatives
de dita universitat. Altres casos, tamb de Peralada, conrmen aquesta
actitud de supervisi de la cosa pblica per part del consell general,
com el 1602 quan s destitut i desinsaculat un altre cnsol per haver
106. Arxiu Municipal de Llan. Manual dAcords, s. XVII, f. 55v.
pegat bastonades i maltractat de paraula el sndic i obrer de lesglsia
parroquial, fet que es repeteix el 1631, en aquest cas en la persona
del mostass i el 1646 en larrendatari de la carnisseria.
107
Sense haver
dentrar en casos judicials, anualment el clavari havia de presentar els
comptes, que eren denits pel consell ordinari, i, ns i tot, com hem
pogut veure en el cas de Vilanant, la universitat demanar que el batlle
hagi de purgar taula com els altres ocials.
I encara queda per plantejar qu suposava ser cnsol a les petites
universitats pageses. Hi ha diferents notes de pagesos al llarg daquests
anys del segle XVII que en escriure les seves vivncies expliquen lhonor
que representava per a ells haver estat escollits cnsols o jurats, que
havien vestit les gramalles del seu oci i assistit a processons. Per
tamb hi ha aquelles queixes i advertiments per als seus descendents
que recorden aquella mxima de qui fa pel com, no fa per ning, i
acaben per aconsellar als seus descendents de fugir de tot all que afecti
el regiment del com perqu acaba revertint en perjudici del patrimoni
familiar. Potser s per aqu per on hem dentendre la negativa a exercir
el crrec de cnsol de Tur al Rossell dun habitant del lloc que havia
estat extret el 1566. La universitat linstar, amb privilegis a la m de
1422 i 1549, davant la cria del governador del comtat del Rossell i
la Cerdanya, tot invocant lobligatria acceptaci.
108
Una altra cosa s
el paper jugat per aquells que no entraven en les bosses dinsaculaci,
els privilegiats, que sens dubte incidien sobre les decisions que es
prenien sense participar-hi directament. Caldr cercar elements per a
poder conixer qu signicava ser cnsol, noms prestigi i ascendncia
social? Que no seria poca cosa. Lestudi de les actes de les universitats,
de les poques que les han conservat, no sembla sucient, caldr buscar
noves fonts per a lanlisi.
Les nances de la universitat
Parallelament a la concessi del regiment, les universitats ob-
tindran dels seus senyors o del rei la potestat dimposar talles, cises o
redelmes a de poder afrontar les necessitats de la vida comunitria
i poder contribuir a les de la corona. La universitat esdev la primera
pea de lentramat scal: les corts decideixen datorgar un subsidi al
rei, imposen un fogatge que es reparteix entre les universitats; es t
necessitat dallotjar tropes, el tresorer tramet unes butlletes als cnsols
107. AHG. J. Peir, Not. Peralada, 626 (1650): 22 de setembre de 1650.
108. ADPO. 3E3/706, f. 86r. No sabem el desenlla.
i jurats que les reparteixen entre els vens de les universitats i el mateix
passa en qesti de bagatges; quan simposar el cadastre, aquelles se-
ran tamb la pea clau en el repartiment i la recaptaci. La universitat
s viscuda com una unitat contributiva.
109
No s pas estrany que en
constituir-sen una de nova, el bar, desprs de concedir el regiment
poltic, concedeixi el regiment econmic, aix vol dir la potestat de
poder tenir uns ingressos determinats per fer efectiu el regiment poltic.
Les despeses
Durant la segona meitat del segle XVII la partida de despeses est
formada, sobretot, pel pagament de pensions de censals i, si les uni-
versitats han arribat a una concrdia amb els seus prestamistes, la
seva lluci. Aquestes sn les partides ms importants. Al seu costat
hi ha, sovint, el pagament de les dietes dels notaris, dels procuradors
i dels advocats que fan possible els plets posats per la universitat a
lAudincia. Altres vegades hi haur despeses extraordinries, ja sigui
la construcci duna esglsia (Sant Pere Pescador, Ventall, lEscala), i
ms dun campanar, ateses les dicultats, va quedar inacabat o alguns
retaules pagats per la universitat-obreria. La contribuci militar i de
guerra esdev habitual durant el perode 1630-1720 a la vegueria de
Girona, fet que explica laugment dels pagaments.
110

Els efectes que la guerra de la lliga dAugsburg va tenir sobre
les universitats empordaneses, especialment sobre Castell dEmp-
ries, servir de mostra de lincrement de les despeses. El 1693, per
exemple, la universitat de Forti va haver de contribuir amb noranta
quarteres de civada i set vaques al manteniment de les tropes franceses
acampades durant el mes de juliol a Sant Pere Pescador.
111
El juny de
1694 lintendent Trobat impos un repartiment al comtat dEmpries
de 524 dobles dor o 15.000 francs en compensaci duna lleva de 450
homes. Fet el repartiment, Vila-sacra queda tatxada en 9 dobles dor,
Cadaqus, la Selva de Mar i Llan en 45 cadascuna, universitats per
les quals coneixem la imposici. Per poder fer front a aquesta talla, la
109. Pierre de Saint Jacob, el 1960, va proposar una denici de comunitat pa-
gesa que inclou tres aspectes: comunitat dexplotaci, comunitat de residents, per tamb
comunitat dhabitants entesa com una comunitat scal estable, rebel a lindividualisme
i refractria als forans. Les universitats de la vegueria de Girona entronquen clarament
amb aquesta denici. Vegeu: P. DE SAINT JACOB, Les Paysans de la Bourgogne..., p. 75-92
i els comentaris de C. WOLIKOW, La communaut villageoise: dbats et enjeux..., p. 41.
110. P. GIFRE, Guerra en terra de frontera: la vegueria de Girona (1640-1713)...,
p. 17-24.
111. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1490 (1693): 30 doctubre de 1693.
universitat de Vilajuga, com era habitual, imposar un vint que afec-
tar totas y qualsevol personas de qualsevol estament, grau o condici
sien, exceptat del sr. rector de dit lloch.
112
Lhivern de 1694-1695, les
universitats hauran de fer front a lallotjament de tropes.
En les conclusions de les universitats es repeteixen els mateixos
motius per buscar diner. En el debitori signat a Antoni Bar, pags,
per la universitat de Castell salleguen els motius:
per a subvenir les necessitats tant urgents que actualment se
offerexen per a concervar lo present poble [a] causa del allotja-
ment de dragons del Rey Christianssim, que de present estan
allotjats en la present vila, y per a poder pagar-los lo gra, diner y
altres cosas en qu se ha ajustat los salaris ofcials, plaas vivas
y mortas y estat major, com de present no se ha pogut trobar
altre expedient.
113

Lallotjament de lestat major i les dues companyies de dragons,
dun total de cinquanta-set homes, persistir ns al darrer dia del mes
de mar de 1695. Lesfor efectuat per la universitat en forma de crea-
ci de censals s important. No obstant aix, no ser sucient per sa-
tisfer les tropes allotjades i els cnsols hauran de manllevar diferents
partides de cereals de particulars, com les trenta-cinc quarteres de blat
manllevades al monestir de Santa Clara.
114
A Castell hi havia lestat
major, per la resta de places estaven escampades arreu del comtat.
Aixecat el quarter dhivern, la guerra continuava. El juny de 1695,
lintendent imposa 3.220 lliures, moneda francesa, al comtat dEm-
pries perqu els miquelets havien pres una companyia de dragons a
Navata. Tot plegat va portar la universitat de Castell, el juny de 1695,
a acordar la imposici dun vint ab condici que totas las personas,
militars y terratinents, en dit terme entrevngan al pago de dit vint
y no altrament, y sobre dels qui no tenan [terres] sembradas, sie fet
un tall ab diners.
115
Mentrestant, la universitat de Castell es negar
a efectuar tragines a Roses. Comena lestira-i-arronsa. El 13 de no-
vembre arriba una ordre de fer portar cent cinquanta llits a Figueres
112. AHG. P. Heras, 1540 (1694-1695): 6, 8, 15 i 27 de juny 1694.
113. AHG. P. Heras, Not. Castell, 1540 (1694-1695): 13 de novembre de 1694.
La universitat de Castell havia creat censals per un capital de 500 lliures el 6 doctu-
bre de 1694 per fer front a les 115 lliures que gastaven les tropes allotjades, ats que
gastaven en gra deu quarteres diries. L11 doctubre creen un altre censal de 100 lliures
i el 17, un altre.
114. AMCE. Llibre de conclusions 1695-1715: 21 de maig de 1695.
115. Ibidem, 26 de juny 1695. A partir daqu les referncies sn totes en aquest
volum a partir de la data que es dna en el text.
contenint cada hu de ells una mrfega, dos llansols, una assada per
la guarnici que hi ha allotjada; i a Verges tots los dies comptadors
del primer dels corrents en avant, sexanta lliuras de oli, sexanta lliuras
de sal y deu sous moneda de Frana ab diner. El 20 de desembre la
universitat rep un nou requeriment i decideix dimposar-se una talla per
pagar els llits, els diners de loli hauran de sortir del vint ats que no
havent-hi diners al clavariat, carnicerias, ni en altre part, no saban de
ahont valer-se, segons ha quedat anotat al llibre de conclusions el 7 de
febrer de 1696. Encara el 14 de febrer persistien les dilacions pels llits
de Figueres, quan se tingu notcia que des de Figueres havia de venir
un desordre gran de soldats. La pressi feia inevitable el pagament.
No eren dilacions, sin realitats, com queda de manifest quan l11 de
juny de 1696 el consell de la universitat acorda imposar una nova talla
ns a dues mil lliures. Comenava a preparar-se el quarter dhivern i
es torna a requerir la universitat de Castell de portar, ara a la baixa,
vuitanta llits ms a Figueres, i quaranta lliures doli i quaranta de sal,
cada dia, a Roses. Encara loctubre de 1697 hi ha lamenaa dun nou
allotjament de dotze companyies en el comtat dEmpries, en total 622
places, comprs lestat major. Es va compondre a ra de quaranta-dos
francs per dia, i a Castell hi restaren dues companyies. El consell
resol el 21 doctubre de 1697 imposar una talla entre els habitants, ja
que al com, del clavariat, ni receptoria de las carnicerias, no se troba
ningun diner. L1 de desembre de 1697 arriba la notcia de les paus.
Els problemes encara no sacabaran quan el 27 de gener de 1698 la
universitat de Castell haur de portar quinze llits guarnits a Roses i
haur dafrontar del mar a loctubre lallotjament dun capit, que hi
tenia xat el seu quarter. Prou que la universitat intentar de treure-
sel, per lamenaa de portar-hi soldats casats, amb lamohino que
hauria ocasionat a la poblaci, va fer desistir el consell de les seves
pretensions i va pagar all que se li demanava.
La guerra de Successi no far res ms que augmentar les des-
peses. A partir de 1705, a Garriguella, per exemple, lincrement s
constant, en bona part com a resultat dels censals creats: noms en un
notari de Castell es varen crear nou censals, entre 1708 i 1714, per
un capital de 2.204 lliures.
116
La guerra s al darrere de laugment de
les despeses de la universitat. Per tamb hi ha altres elements que
afecten les nances comunitries i, sobretot, els vens del lloc, ats
que solen pagar per focs o per cases. La scalitat reial s un element que
no pot ser menysvalorat, tal com posarem de manifest a partir de
lexemple de la vegueria estreta i batllia forana de Girona.
116. AHG. Not. Castell, 1584.
Els ingressos
Els ingressos de les universitats solen consistir en els arrenda-
ments dun seguit de serveis com la taverna, la eca, la carnisseria o
la gabella en rgim de monopoli. En alguns casos shi afegeixen altres
elements, en funci de les seves caracterstiques i necessitats. Aquests
serveis acostumen a ser arrendats en subhasta pblica cada any. A
vegades, amb lobjectiu daconseguir un bon preu en larrendament
o dobtenir un arrendatari que es faci crrec del servei, la universitat
estableix algunes clusules benecioses per a aquest. En algunes uni-
versitats de la baronia de Navata durant la guerra de Secessi larren-
datari de la eca gaudia del privilegi de no allotjar tropes; en altres,
i aix acostuma a ser una mesura ms generalitzada, larrendatari de
la carnisseria gaudeix del privilegi dexclusivitat en algunes pastures
del terme o b simpedeix la presncia de ramats forans i ns i tot
la possibilitat dels vens de tenir bestiar a conlloc, tot amb lobjectiu
daugmentar el preu de larrendament, assegurar el provement de la
universitat i assolir daquesta manera una bona entrada en els ingressos
del com. Certament, la universitat vetlla pel provement dels vens, a
la manera de leconomia moral thompsoniana, i, no s estrany trobar
en algun cas que alguns daquests serveis acabin sent gaireb gratuts
per als vens del lloc.
117
Els ingressos ordinaris no eren sucients per cobrir les despeses
de la universitat. A Roses, entre 1668 i 1693, els emoluments de la
universitat representen el 61,58% dels ingressos. Dentre aquests, el ms
important s el de la taverna, tot i que no disposem de les dades de
1677 i 1681, amb un 30,18% del total dels ingressos; en segon lloc, la
gabella, concepte amb el qual hem englobat dues partides: la imposici
de loli, laiguardent, el tabac, el sab, la sardina contada (la gabella,
estrictament) i tamb la gabella dels perdigons i la fruita seca (o s:
nous, gas, pansas, favas, monjets, monjetas, favols y favolas), repre-
senta el 19,11%; en ltim terme, la eca amb el 3,97%, el dret del vi
foraster amb el 3,93%, la carnisseria amb el 3,04% i la gabella de la sal
117. Aquest s el cas, documentat a Roses durant alguns anys de la segona
meitat del segle XVII, de la gabella de la sal. La sal s gratuta per als vens o es ven a
preus mdics, no s aix per als forasters. La universitat assegura daquesta manera la
principal manufactura de la poblaci. En larrendament de la gabella de la sal per lany
1674 a Joan Carbonell, es diu atts que de present hi ha en las presents partidas mol-
ta penria y falta de sal y aquella en preus molt accessos, vs dit Carbonell no tingau
obligassi de pagar ningun preu del dit arrendament, ans b servesca de preu lo preu
tant tnuo ab que vos obligau a dar la sal als dits habitants (AHG. M. Pastell, 1458
(1674-1675): 31 de desembre de 1673).
amb l1,34%.
118
Aquestes darreres imposicions sn veritables serveis a
la universitat. Daqu el simbolisme dels arrendaments dels anys 1673-
1675 o 1686-1689, i qui sap si la manca de referncies notarials no
suposa una continutat dels mateixos arrendataris amb el mateix preu.
Les universitats, atesa la migradesa dels seus ingressos, sovint
hauran de buscar altres recursos per fer front a les necessitats del
com. Qualsevol disminuci dels ingressos o un augment de les despeses
(per problemes denfrontaments horitzontals amb altres universitats,
per problemes derivats de plets amb alguns habitants, per problemes
verticals derivats de lenfrontament amb el bar del lloc o els percep-
tors de rendes feudals o per la scalitat militar o estatal) comportava
la recerca, consensuada entre els integrants de la universitat, dun
ingrs extraordinari. Aquest tipus dingressos esdevindran ordinaris.
Lexcepcionalitat de la creaci de censals, amb el vistiplau del consell
general de la universitat i el consentiment baronial, esdevindr durant
el segle XVII la norma a les universitats de la vegueria de Girona.
TAULA 92
Arrendaments de la universitat de Roses (1668-1693)
A
n
y
s
T
a
v
e
r
n
a
G
a
b
e
l
l
a
V
i

f
o
r
S
a
l
F
l
e
c
a
C
a
r
n
i
s
s
e
r
i
a
2
0

t
e
r
r
a
2
0

m
a
r
T
O
T
A
L
1668 164,50 56,00 27,00 18,00 125,00 97,50 488,00
1669 126,00 47,50 10,00 10,00 38,00 29,35 165,00 105,00 530,85
1670 130,00 60,00 80,00 26,00 42,25 180,00 122,00 640,25
1671 170,00 50,00 45,00 25,00 10,00 25,00 173,00 130,00 628,00
1672 140,00 54,00 150,25 20,25 36,00 140,00 145,25 685,75
1673 140,00 100,00 61,00 0,25 21,50 61,00 201,00 135,00 719,75
1674 305,00 100,50 0,00 35,00 275,00 125,00 840,50
1675 240,00 110,00 0,00 6,00 30,00 201,00 153,75 740,75
1676 346,00 150,00 20,00 10,00 180,75 160,00 866,75
1677 219,50 30,00 30,00 140,00 144,00 563,50
118. El percentatge s comparable al de Balaguer pel segle XVII en qu els arren-
daments representen el 58,75% del total de la recaptaci. Dentre aquests: la carnisseria
amb el 32,7% i la eca amb l11,78% representen les principals partides M. J. VILALTA.
Hisenda municipal i crisi econmica al segle XVII catal. Lexemple duna ciutat de la
Catalunya interior: Balaguer, 1616-1699, Actes. III Congrs Internacional dHistria Lo-
cal de Catalunya. Funcionament de les nances locals al llarg de la histria. Barcelona:
LAven, 1996, p. 297).
A
n
y
s
T
a
v
e
r
n
a
G
a
b
e
l
l
a
V
i

f
o
r
S
a
l
F
l
e
c
a
C
a
r
n
i
s
s
e
r
i
a
2
0

t
e
r
r
a
2
0

m
a
r
T
O
T
A
L
1678 420,00 190,00 50,00 20,00 220,50 150,00 1.050,50
1679 225,50 239,00 15,00 54,50 370,25 125,00 1.029,25
1680 300,50 262,80 28,00 43,00 290,00 30,00 954,30
1681 245,25 319,50 160,00 724,75
1682 350,00 283,50 82,00 40,75 89,00 41,25 240,00 114,00 1.240,50
1683 325,00 200,25 50,00 40,75 80,00 200,00 251,50 120,00 1.267,50
1684 389,00 199,00 94,50 300,25 114,50 1.097,25
1685 400,00 165,25 113,65 60,00 250,00 55,00 1.043,90
1686 440,25 450,00 0,50 80,00 270,00 94,50 1.335,25
1687 389,00 282,00 55,25 0,50 51,00 40,00 249,00 71,25 1.138,00
1688 200,00 150,00 30,25 1,50 10,00 253,00 80,00 724,75
1689 300,00 130,00 34,50 13,00 205,00 80,00 762,50
1690 339,00 154,00 41,75 40,25 38,50 10,00 219,00 89,00 931,50
1691 294,50 216,00 44,50 74,50 200,50 81,00 911,00
1692 389,00 41,75 89,00 10,00 201,75 239,00 970,50
1693 376,60 255,00 44,50 44,50 13,60 241,00 975,20
Font. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1449 (1668): 22 dabril i 15 dabril de 1668; 1450 (1669):
16 de juny de 1669; 1452 (1670): 31 de desembre 1669; 7 de maig de 1670; 1455 (1671): 30
de mar i 12 dabril de 1671; 1456 (1672-1673): 3 dabril i 18 dabril de 1672; 3 i 8 dabril de
1673; 1458 (1674-1675): 31 de desembre de 1673, 8 dabril de 1674; 1459 (1675): 16 dabril
i 21 dabril de 1675; 1460 (1676-1677): 12 dabril de 1676; 1460 (1676-1677): 28 de mar de
1677; 1463 (1678): 31 de mar i 11 dabril de 1678; 1474 (1679): 3 dabril i 6 de maig de
1679; 1467 (1680): 25 de mar de 1680; 1469 (1681): 17 dabril de 1681; 1471 (1682): 25 de
gener i 30 de mar de 1682; 1473 (1683): 28 de mar de 1683; 1474 (1684): 9 dabril de 1684;
1476 (1685): 8 dabril de 1685; 1477 (1686): 7 dabril de 1686; 1480 (1687): 16 de mar, 6 i
13 dabril de 1687; 1481 (1688): 20 de mar i 4 dabril de 1688; 1483 (1689): 27 de mar i 3
dabril de 1689; 1383 la numeraci anterior era 1483 bis (1690): 9 dabril de 1690; 1486
(1691): 8 dabril de 1691; 1489 (1692): 8 dabril de 1692; 1490 (1693): 23 i 29 de mar de 1693.
No hi ha cap universitat que no estigui carregada de censals.
Aquests shan de lluir o b seguir pagant els interessos anuals al cinc
per cent. Aix que en poques tranquilles pot ser satisfet per les uni-
versitats, aix que esclati la guerra de Secessi entrar en una espiral
imparable: les pensions no es pagaran, en temps de guerra no era
possible, i es crearan nous censals que augmentaran el deute contret.
Els censalistes perseguiran les universitats a les cries baronials i a
lAudincia; per les tropes acampades ho faran per la via del xantatge
amb el segrest de vens de la universitat i tindran all que voldran. Les
universitats crearan nous censals. La bola censalista anir en augment,
els efectes seran imparables.
En el cas de Roses que ens serveix dexemple, els ingressos ex-
traordinaris, en forma de redelme dels productes de terra i del mar,
a ra de 21/1, representen el 38,42% del total dels ingressos pel per-
ode 1668-1693. El redelme dels productes agrcoles i ramaders puja
al 25,64% i el dels productes de la pesca, el 12,78%. Sens dubte, la
scalitat per cpita va anar en augment, i aix que no quantiquem
les talles monetries.
Tal com saprecia en la taula, la universitat de Roses haur dim-
posar redelmes sobre les terres i sobre el mar, pagesos i pescadors es
veuran en lobligaci de pagar el vint de les collites i captures segons
acord del consell general de la universitat. I aquests redelmes es con-
vertiran en un ingrs ordinari. Aix que s habitual a Roses ho ser
tamb en bona part de les universitats de la vegueria de Girona i sovint
ser el resultat duna concrdia a la qual hauran arribat aquestes i els
creditors censalistes: les universitats convindran a pagar pensions un
any de cada dos, laltre lluen censals, a sort de rodol, per una deter-
minada quantitat que quedava xada en la concrdia, per fer efectiu
aquest pagament simposaven un redelme sobre la collita del terme.
119

La situaci de Cadaqus, lloc del qual hem disposat dunes bases
documentals que abasten prcticament les tres quartes parts del se-
gle XVII, pot servir dexemple de les necessitats nanceres duna uni-
versitat de la vegueria de Girona durant el sis-cents: de 1623 a 1653
simposa dinou quinzens, i sis talls en diner; entre 1664 i 1701: vint-
i-vuit quinzens.
120
Tal com ja ha quedat apuntat, no tothom voldr
pagar aquests redelmes. En especial, loposici vindr dels privilegi-
ats, en considerar que sn exempts a aquestes crregues i tamb dels
terratinents, per considerar que no formen part de la universitat. En
el cas dels terratinents, no sense enfrontaments, sacabar amb una
situaci salomnica per la qual hauran de contribuir en mig redelme
a la universitat on tinguin les terres i el mig redelme restant en aque-
lla on tinguin la residncia. No sabem si pagaran arreu. El segrest de
garbes del camp estant per part dels arrendataris del redelme, amb la
presncia dels cnsols, del batlle i del notari que naixecar acta, ser
un fet corrent a les universitats on els terratinents tindran les seves
possessions. No hem trobat cap rastre documental de coaccions per
119. Sobre aix, P. GIFRE, Universitats endeutades i scalitat comunitria....,
especialment p. 70-74. Sobre les nances de Roses, P. GIFRE, La Roses fora muralles. Els
inicis de la Roses moderna (1645-1693), J. M. BARRIS, J. SANTAL (coord.), A la frontera de
limperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833. Roses: Ajuntament de Roses, 2009, p. 43-46.
120. P. GIFRE, Universitats endeutades i scalitat comunitria..., p. 73 i P. GIFRE,
Universitats, scalitat de guerra i privilegiats..., p. 569.
part duniversitats on resideixin. Pel que fa als privilegiats, la situa-
ci no sempre tindr aquesta soluci, encara que ms duna vegada
pugui ser-ho, ja que defensaran el dret a no pagar, talment com eren
exempts dels allotjaments i bagatges. La insolidaritat contributiva ser
una causa denfrontament a les universitats de la vegueria de Girona
durant el segle XVII. Amb posterioritat a la guerra de Successi, tamb
arribaran a concrdies amb els seus creditors censalistes i la impo-
sici de redelmes sobre les collites ser la mesura habitual dels llocs
per poder pagar pensions i lluir censals. Daquesta manera arribaran,
prcticament, ns a mitjan segle XVIII, quan es produir la reducci de
les pensions dels censals del 5 al 3%.
Una altra manera daugmentar els ingressos provindr de la im-
posici de talles
121
en diner sobre els vens. Sovint ser una mesura
complementria a la dels redelmes. Artesans, jornalers i menestrals
pagaran talles. Altres universitats, com a la Jonquera el 1648, imposaran
nous vectigals a les mercaderies que surtin del lloc, impost de la treta,
per poder fer front a les necessitats derivades de la taxa del batall.
122

En la difcil conjuntura militar iniciada els darrers anys del
segle XVII amb la guerra dels Nou Anys (1689-1697) i la de Successi
de comenaments del segle XVIII, quan els conictes pel pagament de
talles i redelmes siguin habituals, comenar a plantejar-se la possi-
bilitat de pagar en funci de la terra i no de les collites.
El consell general de Madremanya, desprs que hagus esgotat
tots els recursos per fer front a la scalitat de guerra i haver hagut
dacudir a cercar diner a censal per part de particulars de la poblaci,
el 1695, proposa una mesura que ja shavia aplicat al poble de Jui:
Per quant aserca de la exacci de las tallas y altres gastos se
offerexen en la present parrchia de Madremanya no hi ha igual-
tat entre los particulars qui pagan aquell, perqu uns qui tenen
121. Mentre a la vegueria de Girona les talles i redelmes seran habituals entre
les entrades extraordinries de les universitats durant tot el segle XVII, especialment
durant els anys nals, a Granollers, la tributaci extraordinria es fa pals a partir de
1625-30 i culmina entre 1640 i 1660, per mantenir un cert nivell durant la dcada
de 1670, perode que coincideix amb letapa de fort endeutament (J. DANT, La hisen-
da municipal com a reex de la conjuntura econmica. Un exemple de la Catalunya
prelitoral: Granollers i el Valls Oriental als segles XVI i XVII, Fiscalitat estatal i hisenda
local (ss. XVI-XIX). Funcionament i repercussions socials. VI Jornades dEstudis Histrics
Locals. Palma de Mallorca: Institut dEstudis Balerics, 1988, p. 240-241). La situaci
de les hisendes de les universitats de la vegueria de Girona apunta cap al manteniment
daquesta etapa crtica pels anys nals del segle XVII, P. GIFRE, Guerra en terra de fron-
tera: la vegueria de Girona (1640-1713)..., p. 17-24.
122. AHG. R. Bris, Not. Peralada, 676 (1649): 30 de desembre de 1648.
ms terras pagan menos que aquells que tenen menos terras y
suportan ms crrega, y saria b per saber qui tenen ms y me-
nos terras fer canar aquellas per fer pagar a cada hu segons las
terras que posehiran.
A la qual cosa, nemine discrepante, el consell general acorda:
que totas las terras que se llauran y se cavan y tamb totas las
terras de cultiu, com sn camps, vinyas, orts, avallanedas, olivars
y citis de casa y no altres, sien canadas per dos personas foras-
teras que spian de canar terras [], y desprs, juramentats que
sien, fassen lo repertiment de haver de pagar las tallas segons lo
que cada hu tindr, y tot ho hagen de assentar en lo llibre de la
universitat y desprs, de tres en tres anys, se haje de mirar altre
vegada qui ha aumentat y qui ha disminut per poder tallar ab
igualtat, y nalment se haja de fer y observar ax y de la manera
se fa en la parrchia de Juy, accepto de terras buscrias.
123
A lapellaci de Vilademuls, el 1701, al lloctinent general per la
dicultat de seguir imposant talles, es respondr que els vens han de
pagar pel nombre de vessanes. El consell, en la seva defensa, dir que
aquesta disposici va contra els privilegis de la universitat, i plantejar
les dicultats per conixer les superfcies i les qualitats de les terres i
perqu a fer-se los talls y taxas haguda rah de las vessanas de terra,
molts particulars haguda rah dels mals que patexen vindrien a pagar
molt ms que altres particulars que no tenian tantes terras, tenen ma-
jor convenincia de cabals y estan ms acomodats o no patexen tant
mals de censsos, censals y violaris.
124
El cadastre avant la lettre no
era una soluci ben vista a Vilademuls. En canvi a Forti, amb una
composici diferent de la universitat, el consell general conv, el 1703,
dimposar un tall a tenor de vassanas y fochs, descontant un sou
per foch y un diner per quiscuna vessana. I els terratinents, els ms
afectats, tamb shi avenen.
125
Sens dubte, estem davant dinmiques
distintes, o s que quan la soluci surt de dins s acceptada i quan
ve de fora s rebutjada?
123. AHG. J. Andreu, Not. Girona-7: 417 (1695): 3 de febrer de 1695. Lacte de
canaci del lloc de Madremanya s del 19 de mar de 1696 (AHG. J. Andreu, Girona-7,
418, 1696). La canaci explica, en part, la unanimitat dels vens a lhora dacordar aquest
sistema, ja que la majoria disposen de poques terres de conreu, els boscos ja hem vist
que no es tenien en compte a lhora dimposar la talla: en cap cas no sarriba a les
cinquanta vessanes. La democratitzaci en laccs a la terra por explicar la imposici
duna taxaci progressiva.
124. AHG. Not. Peralada, 811 (1701): 10 de gener de 1701.
125. AHG. P. Heras, Not. Castell, 1552 (1703): 18 de novembre de 1703.
El saldo
El saldo que queda en caixa varia duns anys als altres. Les de-
nicions de comptes de Roses que, anualment, el clavari presentava a
la universitat el mes dabril permeten treure algunes conclusions. Els
saldos negatius sn freqents, sobretot cap al nal de la srie. No obs-
tant aix, cal plantejar que els balanos presentats queden lluny de
ser reals: no sempre shan cobrat els arrendaments, queden romanents
danys anteriors i sempre hi ha la possibilitat de crear censals amb els
quals els comptes poden canviar totalment.
126
Loci encarregat de les nances de les universitats s el clavari
que hi apareix a mesura que el volum nancer fa aconsellable deslli-
gar aquest oci del consolar. El clavari, pel que hem pogut veure en
el cas giron, era una gura clau. La seva funci anava ms enll de
la denida per A. Bosch de rebre, defnir y enllestir los comptes als
deutors y executarlos amb referncia al clavari ordinari de Perpiny.
127

Aquesta gura es podr convertir en un creditor de la universitat i,
ns i tot, pot acabar per segrestar, amb el consentiment del consell
general, els ingressos del lloc.
Els arrendataris dels drets de la universitat
Sha plantejat la necessitat destudiar la identitat dels que accedien
a aquests arrendaments.
128
De lanlisi dels arrendataris de Roses entre
1668 i 1693 es poden veure algunes tendncies. Dentre els arrendataris
destaca la important presncia de negociants, forasters. De fet, amb
aquest concepte hem dentendre les persones dedicades als arrendaments
126. Sobre aix Jaume Dant ja havia alertat: Sembla clar que el seguiment
dels resultats quantitatius de la gesti nancera, els saldos, aportats pels clavaris, s poc
signicatiu per les freqents irregularitats en les anotacions i per la no-inclusi dalguns
conceptes, sobretot els deutes, per la qual cosa, conclou que s ms able la srie dels
ingressos, malgrat que les anotacions siguin ms aviat del que estava previst recaptar i
no del seu resultat efectiu. J. DANT, La hisenda municipal a lpoca moderna a Catalu-
nya, Actes. III Congrs Internacional dHistria Local de Catalunya. Funcionament de les
nances locals al llarg de la histria. Barcelona: LAven, 1996, p. 78). Amb precaucions,
presentem els pocs resultats de qu disposem.
127. A. BOSCH, Sumari, ndex..., III, XXVI, p. 486.
128. En el III Congrs Internacional dHistria Local de Catalunya, organitzat
per lAven, J. Dant diu que es formarien companyies arrendatries, per tamb planteja
que el beneci noms era substancis quan es tractava de ciutats grans. El relator
de lpoca moderna, R. Arnabat, planteja, entre els temes a investigar, la composici
social i geogrca dels arrendataris. Vid. Actes. III Congrs Internacional dHistria Local
de Catalunya. Funcionament de les nances locals al llarg de la histria..., p. 83 i 220.
Realment, s un simple problema descales.
i el provement de la guarnici de Roses. Tot i que no gura com a
negociant, Joan Cambra, amb el 15,83% del total dels ingressos de la
universitat de Roses, s el principal arrendatari. Arrenda els diversos
serveis de la universitat, sempre els de cost ms elevat, i tamb els
redelmes. Aquesta situaci contrasta amb la dAntoni Mon, que ni-
cament ho fa amb redelmes. Aquests sn els principals arrendataris,
els menys importants sn pescadors, ferrers o pagesos que daquesta
manera aconsegueixen un suplement per als seus ingressos. Aquests,
a diferncia dels negociants, tenen preferncies a lhora darrendar:
Bartomeu Cordella, de deu arrendaments, vuit sn de la carnisseria;
Joan Pags, de set, sis sn de la eca, o Ramon Bonet que de sis, cinc
sn, tamb, de la eca.
TAULA 93
Els principals arrendataris de la universitat de Roses (1668-1693)
Nom i condici Nombre
arrendaments
Redelmes Total
invertit
en
lliures
Joan Cambra, mestre de cases, mulater, francs 20 6 3.620,10
Antoni Mon, adroguer i negociant de Roses 0 7 1.735,25
Miquel Castell Capdaigua, negociant de Roses 10 7 1.495,60
Miquel Pars, negociant de Selva de Mar 7 1 1.443,30
Joan Carbonell, negociant de Roses 9 2 1.241,55
Ramon Bonet, ferrer de Roses 6 6 1.233,75
Benet Cordella, lies Rahola, carnisser 10 0 882,50
Joan Pau Gibert, lies Bonora, mariner de Matar 4 0 494,60
Joan Pags, pescador de Roses 7 0 250,50
Font: vegeu taula 92.
Probablement, lespecicitat militar de Roses ha establert aquesta
radiograa dels arrendataris.
129
Molts daquests negociants esdevindran
senyors tils i propietaris de terres, si s que aquest no era el seu
129. La imatge s diferent de la dels arrendataris de Vielha entre 1592 i 1647
quan els arrendaments serveixen als vens per aconseguir uns benecis suplementaris. A
Roses, noms pel que fa al nombre dels arrendaments, vuit persones obtenen el 66,97%.
Percentatge que augmentaria si mirssim el valor pagat. Pel cas de Vielha, M. A. Sanllehy
ha escrit: No hi havia pas un cercle redut de vens que monopolitzessin les adjudica-
cions, sin que la majoria hi participava. Ms endavant, per, diu que hi ha vens que
sn arrendataris ns a vint-i-un anys, si b no acaparaven una sola adjudicaci. M. A.
SANLLEHY, Comunitats, vens i arrendataris..., vol. 2, p. 87.
origen. Lexemple seria el clavari Miquel Castell i Capdaigua, un dels
principals arrendataris de Roses que comprar teros i masos.
BNS I USOS COMUNALS. USOS COMUNITARIS I CONFLICTE
Per alguns autors, els usos comunals sn lelement cohesiona-
dor de la universitat pagesa, per hi ha ms elements de solidaritat
entre la poblaci.
130
Durant els segles XVI i XVII hem trobat diverses
referncies documentals, per a la vegueria de Girona, on les disputes
pels usos comunals fan pensar en actuacions que van en una doble
direcci: la cohesi comunitria, s clar, per tamb el trencament de
la cohesi i el triomf de lindividualisme agrari. Al costat de la defensa
dels interessos comunitaris per part de la universitat davant pagesos,
terratinents, privilegiats o senyors directes, veurem apropiacions de la
universitat que convertiran en terres privatives daquesta all que neren
terres ds exclusiu dels singulars, tamb veurem com alguns senyors
tils de masos ocuparan terres comunals i com pagesos o terratinents
acudiran a instncies superiors a la universitat i la baronia per dema-
nar privilegis de ban i, daquesta manera, privatitzar les seves terres
a ms de prohibir-hi lentrada, una vegada feta la collita, als ramats i
bestiar dels seus convilatans. Lindividualisme agrari, concepte utilitzat
per Marc Bloch per denir el procs dassalt als comunals francesos
durant el segle XVIII, trenca la cohesi comunitria.
131
No s aquest el
moment de plantejar un estudi dels comunals, sin mostrar diferents
aspectes on saprecia lactuaci de la universitat.
Les actuacions, a manera dexemple, afecten les universitats de
la plana empordanesa on els comunals es dediquen a terres de pas-
tura, sovint situades en zones daiguamolls o riberals dels rius, amb
una zona de bosc reduda que aqu la substitueix la mar, i, sobre-
tot, ls de terres de conreu, de vinyes i dolivars per a pastures un
cop sha collit. La comarca de lAlt Empord ha estat considerada per
130. Marc Bloch ja ho plantejava en termes ben clars quan deia que en les
terres de camps oberts lorganitzaci comunitria entorn dels comunals era el principal
element de cohesi de les comunitats pageses, no obstant aix, tamb deia que aques-
tes solidaritats sn ben presents en les terres de bocage; sens dubte, les experincies
comunitries poden passar per altres relacions, M. BLOCH, La historia rural francesa...,
p. 452 del suplement al captol 5. Vid., a manera de sntesi, A. SOBOUL, Problemas de
la comunidad rural (siglos XVIII-XIX), Problemas campesinos de la revolucin, 1789-1848.
Madrid: Siglo XXI, 1980, p. 53-57. Publicat per primera vegada el 1975.
131. Especialment, M. BLOCH, La lutte pour lindividualisme agraire dans la
France du XVIIIe sicle, La terre et le paysan. Pars: A. Colin, 1999, p. 257-349. La primera
edici daquest text data de 1930.
J. Olivares, a partir dels plets de lAudincia durant la primera meitat
del segle XVII, la primera zona en conictivitat pels comunals, fet que
lautor ha atribut sobretot al fet que es tractava duna zona de pastures
dhivern on acudien els ramats transhumants.
132
Probablement hi hagi
algun cas, per les universitats, des de feia temps, havien regulat la
presncia de bestiar (a Torroella de Montgr per la via dels privilegis)
133

i a la muntanya de lAlbera ho havien fet mitjanant larrendament
de les herbes sobrants o la prohibici de poder tenir bestiar a con-
lloc quan es necessitaven les pastures pels bestiars dels vens de la
universitat. La conictivitat derivava daltres qestions, essencialment
les que procedien dels mateixos llocs, que es troben immersos en uns
importants processos de canvi i, per tant, denfrontament per laccs
a uns bns i uns usos dinters collectiu que alguns voldran utilitzar
amb exclusivitat;
134
i tamb de lluites amb altres universitats venes per
laprotament de les pastures, fet que portar a la confrontaci ns a
la delimitaci dels termes.
132. J. OLIVARES, Els comunals: un conicte entre viles, camperols i senyors,
1591-1658, J. J. BUSQUETA, E. VICEDO (ed.), Bns comunals als Pasos Catalans i a lEuropa
contempornia. Lleida: IEI, 1996, p. 194-195. El cert s que en cap dels exemples que
posa per conictes derivats de pastures apareix la presncia de ramats transhumants.
133. La universitat de Torroella de Montgr obt un privilegi el 2 dagost de
1502 pel qual els cabaners i nodriguers (pastors) no podien pasturar en les terres del
pla, noms podien fer-ho deu dies del mes de maig per tondre i dues-centes ovelles
podien deixar la muntanya des de l1 de gener ns al 10 de mar per poder anyellar, i
encara quan baixaven al pla agen anar per camins o lloch herminis o en possessions
lurs prprias o de aquellas persones de qui hauran licncia, si passat el termini encara
es trobaven en el pla incorrien en pena de ban de 10 lliures i, per cada cap de bestiar
trobat en terres campes o de vinya, havien de pagar un diner de ban (AHTM. 1.1. Llibre
de privilegis, f. 78r-80r).
134. A aquesta conclusi arriba M. A. Sanllehy per la Val dAran quan analitza
levoluci de les concrdies entre els segles XVI i XVIII i conclou que els intents de regulaci
dels usos comunals havien arribat al segle XVIII a sser inecaos atesa la consolida-
ci de les cases fortes: Podem dir que la separaci que denia ben b el dins vens
i el fora forasters shavia desplaat a linterior de la comunitat. La diferenciaci
entre cases era ja un fet. Els mecanismes dautorregulaci havien esdevingut inefectius
ja que havien contradit els fonaments del sistema comunal, Les concrdies a la Val
dAran (s. XVI-XVIII): de la delimitaci de territoris a la limitaci dusos comunals, J. J.
BUSQUETA, E. VICEDO, (ed.), Bns comunals als Pasos Catalans..., p. 235. En canvi, J. M.
Bringu, per les Valls dneu, defensa la importncia de les comunitats i parla duna
supeditaci dels interessos de les cases particulars a una normativa collectiva. Aix
evidencia un fort grau de cohesi interna i de solidaritat venal perqu s dins el marc
de la comunitat que aquelles cases particulars adquireixen i amplien el seu patrimoni i
el gaudiment de lexplotaci dels recursos naturals, encara que, diu, ms endavant, no
vol dir tot aix que la comunitat sigui un bloc monoltic, La conformaci dels drets
comunitaris sobre el territori. La Vall dneu, segles XV-XVIII, J. J. BUSQUETA, E. VICEDO
(ed.), Bns comunals als Pasos Catalans..., p. 168.
Defensa dels usos comunals de la ingerncia senyorial
La defensa per part de les universitats dels usos comunals ate-
ses les ingerncies senyorials s un tema recurrent en els plets dels
segles XVI i XVII. Un conicte repetit s la defensa dels emprius de la
pretensi destablir-los el senyor.
135
El 18 de juliol de 1567, Sant Lloren
de la Muga arriba a una concrdia amb Francesc Dalmau de Roca-
bert acerca de qu la dita universitat a prets les herbes y pasturas
salvatges del dit terme de Sant Llorens de la Muga pertnyer a dita
universitat per certa concessi.
136
En aquest conicte el que estava
en disputa eren les terres selvatges, els usos comunals dels rostolls
en quedaven al marge, ja que en aix no hi intervenia el senyor, era
una atribuci dels vens i del consell de la universitat. En aquest cas,
aquesta argumenta la defensa duns drets (certa concessi) que ara
no pot documentar (perqu no la t o perqu mai no lha tingut ja que
es tractava dun hbit consuetudinari), per que de temps immemo-
rial ha fet servir. Sovint, el conicte es presenta en aquests termes: el
costum
137
s invocat davant la inexistncia de proves documentals. Els
arguments de la universitat partiran de les declaracions de gent gran
que explicar la prctica habitual seguida pels seus predecessors. El
costum legitimava la prctica. Daqu que podia esdevenir una prova
amb interessos oposats.
Sembla que ha estat, a falta duna investigaci detallada dels pa-
pers de lAudincia pel segle XVI, sobretot en el segle XVII quan aquests
conictes es varen generalitzar. Un exemple, que pot ser claricador, el
trobem quan el 1672 la universitat de Torroella de Fluvi defensa els seus
comunals contra la pretensi dels nobles Maria i Ramon de Xammar
destablir-los. La universitat allega que el 1588 el comte dEmpries
135. Les agressions senyorials a les universitats en matria de comunals pre-
senten actuacions molt diverses. Les hem centrat, com veureu ms endavant, en els
establiments, per som conscients que les estratgies senyorials podien canviar en fun-
ci de la naturalesa dels comunals, de labsentisme senyorial o de la resistncia de les
universitats. Vegeu una situaci illustrativa en el cas de Mald i Maldanell que acaba
amb una concrdia el 1590, per la qual la universitat haur de vendre a carta de grcia
la meitat de les herbes per pagar 360 lliures imposades com a multa pel bar. (Cfr. E.
SERRA, Mald: un procs deaux, de forets et de paturages au XVIe sicle, Pays Pyrnens
& Pouvoirs Centraux XVe-XXe s. Actes du Colloque International organis Foix les 1,2,3
octobre 1993, p. 131-143).
137. En la lnia del que ha explicat E. P. THOMPSON, Costumbres en comn. Bar-
celona: Crtica, 1995, captols 1 i 3. Aquesta invocaci al costum es fa per condemnar
lindit, el mai vist, P. BICKLE, Rsistance, representation et communaut. Pars: PUF,
1998, p. 232-235.
en emphiteosin don als cnsols, que eran aleshores y los que
seran, y particulars del lloch y universitat de Torroella de Fluvi,
tota aquella rippa del riu Fluvi que s envers lo dit lloch de
Torroella des de la Creu de Palol ns y devant del lloch de Saldet
y cam dit la Carrera del camp Figuera [...], en virtut de la qual
concessi los cnsols de dit lloch de Torroella de Fluvi y sos
particulars han estat y estan en pacca pocessi, seu quasi, sens
contradicci de persona alguna, de entrar, axir, cultivar, lenyejar,
fer pasturar sos bestiars y tot y qualsevol cosa pertanyent a la
llibertat total de lempriu y s de dita rippa y son districte.
138

Ja hem vist, tamb, que el mateix passava a Cabanes quan el
comte de Peralada pretenia establir terres, considerades comunals de
la universitat des de temps immemorial. La sortida al conicte va
arribar en una concrdia el 1700 quan la universitat de Cabanes
va renunciar als drets sobre les terres en litigi i el comte de Peralada va
acabar per delimitar les zones de pastura.
139
La via dels establiments senyorials est al darrere tamb de la
privatitzaci a Llers. El procs sembla que saccentua a comenament
del set-cents i s un procs acabat a mitjan segle XVIII. El 1503, la
universitat de Llers havia presentat un requeriment a la senyora del
lloc on li recordava les atribucions de la universitat, en el que s una
denici dels emprius, amb largument dsser usatge en Catalunya
que los herbatges y pasquers, posat sien dels senyors dels llochs y
territoris llurs, no sn emper de dits senyors en alou, de tal manera
que aquells pgan vendrers o establir, sin que sn prpriament dels
poblats de aquell territori ahont sn los herbatges y pasquers.
140
La
demanda de terres per plantar vinya que va viure el lloc de Llers lo
principi de la centria de 1700, en especial la zona de la Garriga
que era sense conrear i apta per a pastures del bestiar, va comportar
no sols la reducci de les pastures i els conictes amb la universitat
dAvinyonet amb qui compartia lempriu de la zona, sin que ns i
tot es va acabar amb les carreradas i abeurades, camins i llocs
destinats al trnsit del bestiar. El procs lexplica Gregori Pellisser,
138. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1444, 25 de novembre de 1672.
139. M. BOSCH, R. CONGOST, P. GIFRE, Lassalt als comunals. Tres universitats
empordaneses (segles XVII-XVIII)..., p. 130-138.
140. BPP. Gregori PALLISSER, Libre intitulatum rationarium primum, cota topo-
grca 93-V, f. 63v. Escrit a partir de 1704, amb referncies ns al 1730, lautor s un
pags de Llers, que va ser regidor del lloc i que va tenir a les seves mans les escriptures
de la universitat de Llers, les quals, en alguns casos, presenta en forma de regest, i, en
altres, les transcriu. Larxiu municipal de Llers no sha conservat, de manera que aquest
testimoni ha de suplir la mancana.
pags, per tamb propietari de ramats, a mitjan segle XVIII, quan
exposa que
entorn del poble eo del terme estaba circuhit de carreradas per
lo dit efecte [per anar a pasturar las herbas comunas] y per anar
abeurar dit bestiar en los rius de la Muga, emper com del principi
de la present centria de 1700 en avant, per rah dels establi-
ments de terra se ha seguit per lo poch cuydado de cnsols dexar
perdrer ditas carreradas eo la major part y de aqu ha vingut o
arribat que los dems, aunque pagesos, han procurat en traurer-
se-las dels entorns de llurs proprietats.
141

Els menestrals, segons Gregori Pallisser, haurien estat els que
haurien privatitzat aquestes carrerades i abeurades. La plantaci de
vinya shavia convertit en una manera de subsistncia dels menestrals
del lloc. El conicte entre propietaris pagesos i menestrals que es devia
viure a Llers noms el coneixem grcies a un protagonista interessat,
per hi s. De fons, els emprius, les carrerades i les abeurades i un
altre conicte entre pagesos i menestrals.
La privatitzaci dels comunals feta per la universitat: de comunals a propis
La successi de diferents conictes entorn dels Salats i el Vernar
de Castell dEmpries, terres situades on antigament hi havia hagut
lestany, permet assenyalar un altre tipus de conicte en qu la univer-
sitat patrimonialitzar en beneci propi unes terres considerades ds
comunal. Sens dubte, les necessitats de la hisenda de la universitat de
Castell devien estar al darrere daquest procs. Per aturar-ho sentirem
les veus de diferents persones, la majoria de les quals no formaven
part del cos de la universitat: terratinents, ciutadans honrats i un ar-
rendatari de la carnisseria de la comunitat de preveres.
La primera referncia, durant la segona meitat del sis-cents, la
trobem en lexecuci per pena de ban imposada pel batlle de la uni-
versitat de Castell dEmpries contra els bns de Narcisa Camprodon
perqu el seu bestiar havia anat a pasturar als Salats, cosa que havia
estat prohibida per diferents cridas. Narcisa Camprodon i Santdions,
propietria, domiciliada a Perpiny, allega en la seva defensa que els
seus ramats sempre han anat a pasturar a lindret que ara li volen dir
Comuns quan sempre y en tot temps ells y sos predecessors en los
dits cortals an entrat llur bestiar en la dita partida de terra a pasturar y
erbejar: aquesta vegada, largument de temps immemorial s invocat
141. Ibidem, f. 64r.
contra la universitat. La universitat de Castell dEmpries defensar
els seus drets, basats en la privacitat dels Salats pels habitants del lloc
i dels arrendataris de la carnisseria, per privats als terratinents perqu
no formen part del cos de la universitat:
No obstant que los cnsols y universitat de la vila de Castell de
Empries tngan y pocehescan en lo terme y parrchia de dita vila
algunas terras hermas y boscosas que sn prprias de dita uni-
versitat per obs y servici de sos habitants y, com a tals, estgan
en pocessi, seu quasi, vuy, y de molt temps a esta part, de pro-
hibir y vedar a totas y qualsevols personas de qualsevol grau,
stament o condici que sian, tant dels habitans de dita vila y
terme com qualsevol altres, lo pasturar sos bestiars de qualsevol
gnero que sien en ditas terras prprias de dita universitat, fent
per dit efecte cridas pblicas per los llochs acostumats de dita
vila a instncia del sndich de dita universitat y per manament
del batlle y altres ocials de dita vila per a qu, sots las penas en
ditas cridas contengudas, ning se atrevesca entrar son bestiar
en ditas terras, exequtant los contrafahents per ditas penas, ab
tot no dubtan Pere Pau Albert, pags de dita vila, habitant en los
cortals ques diu sser dels nobles cnjuges Camprodon y S[an]t
dions y altres en lo acte de citaci nomenadors molestar a dita
universitat en dita sa pocessi seu quasi, sens ttol, ni rah algu-
na, en gran dany y perjudici de dita universitat y sos habitans,
com tngan ditas terras solament destinadas per llur bestiar y
dels qui tenan arrendadas las carnicerias de dita vila en cas se
arrendan aquellas.
142
Amb la documentaci a la m, la universitat de Castell dEmp-
ries sembla actuar com a privatitzadora dels comunals que el comte
142. AHG. J. Pags, Not. Castell, 1435 (1660-1683): 24 de setembre de 1670,
20 de novembre de 1670 i 30 dabril de 1671. En lexemple anterior, entre daltres con-
ictes, apareix una qesti terminolgica a tenir present. Durant els segles XVI i XVII, la
separaci entre comunals i propis, habitual en la terminologia castellana des de la baixa
edat mitjana i que acabar per consolidar-se jurdicament en el segle XIX, s inexistent.
El 1683, en un conicte entre la universitat dEmpries i els terratinents i censalistes
del lloc, quan els terratinents i censalistes presenten la seva demanda fan menci del
fet que la universitat de Empries t uns comuns propris y que lo lucro que dita uni-
versitat ne pot trurer, uns anys ab altres, seran molt b cent lliures, (AHG. J. Pags,
Not. Castell, 1432 (Processos): Joan Perramon i altres contra la universitat dEmpries,
1683); es tractava dunes terres que sarrendaven al ter i que el 1682 havien obtingut
ms de 100 quarteres darrs. Era un propi en el sentit terminolgic del dret castell,
dun comunal propi segons els demandants en aquesta qesti. El que queda clar s
que es tractava dunes terres que havien estat ds de la universitat i que aquesta voldr
convertir en dues heretats per a poder arrendar.
dEmpries havia establert als singulars i habitants de Castell. Atesa
aquesta intenci, tenim dos arguments ben diferenciats, duna banda,
Pere Feliu, ciutad honrat de Barcelona, domiciliat a Camallera i per
tant terratinent de Castell, amb terres dins els termes de la univer-
sitat, per que per la seva condici de terratinent no gaudiria dels
mateixos drets que els vens del lloc, presenta el 1680 un requeriment
contra la universitat per evitar que aquesta estableixi les terres del
Vernar, terres que havia establert el comte dEmpries per a qu los
bestiars de las carnisserias de dita vila y dels habitans y terratinens de
aquella puguessen pasturar o fer pasturar en dita terra y ab condici
que no puguessen arrebassar eo reduir a cultura en ningun temps
ni stablir-la a ningun particular. Per la qual cosa soposa al fet que
daquests comunals sen pugui fer una heretat o dues, per contra
acaba el requeriment demanant que les terres en litigi restin ermes i
de pastura.
143
Hem de creure que es tracta duna estratgia dun terra-
tinent que vol gaudir dels mateixos drets que els vens o podem pensar
en una estratgia de la universitat per augmentar els seus ingressos en
moments de dicultats de les seves nances? Sens dubte, les dues
qestions sn plausibles. Un altre episodi ocorregut uns quants anys
desprs aporta nous arguments.
El 1685, la universitat de Castell commina Francesc Boll, ciu-
tad honrat de Barcelona i habitant a la vila, a treure el seu ramat
dovelles del terme, ats que no hi t terres, no s terratinent, ni tampoc
arrendatari del lloc. La condici de propietari, tot i tenir privilegi de
ciutad honrat, segons largumentaci de la universitat, no hauria estat
obstacle per tenir drets de pastura (els arguments per ser considerat
part de la universitat varien en funci de les necessitats argumentals
daquesta), ara all que se li requereix, o se li demana perqu li manca,
s la possessi de terres. Francesc Boll, en s de la seva defensa, al-
lega que t les ovelles per tallar de la carnisseria de la comunitat de
preveres i, per aquesta ra, pot pasturar en els comuns del lloc, com
hi tenia dret lesmentada comunitat. De la rplica de la universitat
interessa remarcar sobretot la defensa dels seus drets, ats que, diuen
els seus representants, sn els verdaders amos y srs. de las herbas
dels comuns anomenats Vernar y Salats: la privatitzaci de les herbes
comunals s un fet. En un altre escrit aniran ms lluny i diran que
la universitat s
senyora de totas aquellas partidas de terra anomenadas lo Vernar
y Salats, cituadas en lo present terme de dita vila, de tal manera
143. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1444, 23 dagost de 1680.
que ninguna persona encara que habitant o terratinent de ella
pot entrar pxer bestiar en ditas dos partidas de terra per sser
prprias de dita universitat, com ha universitat designadas y ter-
menadas, ab tas signadas y monidas ab las armas de dita vila
en quiscuna de ditas tas esculpidas.
Per tant, tenen el dret de prohibir lo pixer los bestiars en dits
comuns y de penyorar als contrafahents i, encara ms, tamb de
prohibir las pasturas de totas las dems herbas de las dems terras
de son terme a totas y qualsevols peronas que no tngan terras en
aquell. Atesa aquesta argumentaci, la comunitat de preveres, a la
qual es vol limitar el nombre de caps de bestiar als necessaris pel
seu consum, fet, daltra banda, lgic per part de la universitat en la
mesura que daquesta regulaci podia assegurar les pastures al bes-
tiar dels vens de Castell, es mantindr en els mateixos arguments
exposats per Pere Feliu el 1680 i per Francesc Boll, que la universitat
no est en possessi privativa de les pastures dels Salats i del Vernar.
Daltra banda, la defensa de la comunitat de preveres dir que Boll
no ns arrendatari, sin que s el provehidor de la carniceria de la
reverent Comunitat, amb arguments i jurisprudncia que avalaven la
seva posici.
144

El procs que hem descrit entorn dels Salats i el Vernar de Castell
dEmpries no s un cas nic. De ser unes terres dels comtes dEmp-
ries, passen a ser establertes a favor de la universitat quan les aiges
de lestany comencen a baixar de nivell i esdevenen unes terres bones
en pastures, que sn privatitzades per la universitat que les voldr
arrendar a parceria. A Sant Pere Pescador, per aquests mateixos anys,
la universitat arrendava terres als Salats (es repeteix el mateix topnim)
amb la nalitat de trencar-les i explotar-les, a Empries sarrendaven
comuns.
145
Les necessitats dingressos per les nances de la universitat
en un perode de creixement dels censals expliquen una bona part de
144. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1444, 27 de setembre, 29 de setembre, 10
doctubre i 16 de novembre de 1685.
145. Per la Vall dAran tamb shan documentat aquestes prctiques, en for-
ma de vendes, com a resultat de lendeutament del com i, alhora, com a eina per a
lassentament de nous vens, Vid. M. A. SANLLEHY, La comunitat aranesa (segles XVII-
XIX): una aproximaci al seu estudi, Mlanges de la Casa de Velzquez, XXIX-2 (1993),
p. 126-130 i el captol III.5 de la tesi La privatitzaci: cessions, vendes, ocupacions i
tancaments de terres de Comunitats, vens i arrendataris a la Val dAran... Per la seva
part, J. M. Bringu conclou que davant lendeutament, les universitats del Pallars a
la segona meitat del XVIII reaccionen a lendeutament estructural, a la pressi sobre la
terra i al control i scalitat de lestat amb una massiva venda de petits trossos o drets
comunals fet que considera nou amb relaci als segles anteriors (Comunitats i bns
comunals al Pallars Sobir..., p. 1024).
lactitud daquestes universitats. Daltra banda, en les argumentacions
del lloc de Castell tamb sha fet evident aquesta defensa dels membres
de la universitat contra els forans, en una dialctica que es repeteix en
altres moments histrics i per altres zones geogrques.
Regulaci de pastures i limitaci del contingent ramader
La regulaci de les pastures i la limitaci dels caps de bestiar
ha estat una de les atribucions de la universitat.
146
Sovint, aquesta ha
acabat per limitar el nombre de caps de bestiar dels propietaris de
ramats per tal de no perjudicar els altres en la mesura que les pastures
no eren sucients per a un nombre creixent de bestiar. Les actuacions
de les universitats poden anar en dues direccions: la defensa dun accs
igualitari als usos comunals (ho veurem en lexemple de Vila-sacra)
i la defensa dels interessos particulars, dels propietaris (ho veurem en
el cas de Torroella de Fluvi). Els dos exemples sn contemporanis. La
diferncia rau en la composici de les respectives universitats.
s clar que la limitaci dels caps de bestiar es far en funci
dels grups que exerceixin el control del consell de la universitat: a
Torroella de Fluvi, el 1702, es limitar el nombre de caps de bestiar
a la terra que tingui cada propietari o habitant a ra dun cap per
vessana de terra, amb la qual cosa els beneciats seran els que tinguin
terra.
147
Aix mateix havia decidit la universitat de Torroella de Montgr
el 1670
148
quan va disposar que el nombre de vessanes mnimes que
146. La via de les ordinacions ha estat la manera com les universitats han
procedit a fer-ho, des de les concrdies de la Val dAran estudiada per M. A. SANLLEHY,
Les concrdies a la Val dAran (s. XVI-XVIII): de la delimitaci de territoris a la limitaci
dusos comunals, J. J. BUSQUETA, E. VICEDO (ed.), Bns comunals als Pasos Catalans...,
p. 219-235, a les ordinacions valencianes analitzades amb detall per M. ARDIT, Normativa
municipal sobre el bestiar al Pas Valenci modern. La formaci dun peculiar equilibri
entre agricultura i ramaderia, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 13-II (1993). Actes 2.
Les Institucions Catalanes (segles XV-XVII). Tercer Congrs dHistria Moderna de Catalunya,
p. 71-81; J. OLIVARES, Viles, pagesos i senyors..., p. 190.
147. AHG. P. Heras, Not. Castell, 1551 (1702): 5 de novembre de 1702. Aquesta
mateixa prctica s descrita per la Cerdanya del segles XVIII, M. CONESA, Espaces en par-
tage et partages des espaces. Organisation et acteurs de la transhumance et de lestivage
dans les Pyrnes de lEst (Cerdagne, XVe-XVIIIe sicle), P.-Y. LAFFONT (ed.), Trashumance
et estivage en Occident. Des origines aux enjeux actuels, Flaran 2004, Tolosa, Presses
Universitaires de Toulouse-Le Mirail, 2006, p. 319-320.
148. Coneixem aquesta disposici perqu Joaquim Ferrer, propietari, va presen-
tar aquest acord del consell de Torroella de Montgr el 1850 com un exemple digne de
tenir en compte per combatre los ataques que contnuamente dirige al sagrado de la
propiedad rural que consistien en el abuso que se hace de la cra de ganados por los
que, no teniendo terrenos propiso ni arrendados en que proveerse de pastos, han de
mantener sus ganados a expensas de los dems, La Granja, setembre 1850, p. 161-166.
El text a AHG. A. Calvet, Not. Torroella de Montgr, 269: 17 doctubre de 1670.
shavien de conrear per any havia de ser de vint-i-cinc per tenir un
ramat de cent caps de llana i sis vaques, aix donava dret a pasturar a
les terres del terme i muntanya; la proporci servia pels altres pagesos
a ra de 4/1. Es tracta, una vegada ms, de limitar laccs als usos
comunals als petits pagesos i menestrals i dassegurar les pastures als
ramats dels propietaris.
149

Ateses les disputes pels usos comunals, la universitat de Vila-sacra
disposa, el 1706, que per cada parell de bous shauran de sembrar
quatre vessanes dordi, civada o sgol, sense comptar els closos que t
cada particular. Daquestes terres, cada qual puga fer-se menjar per son
bestiar y privar als altres. La resta de terres restaven com a comuns,
com ns ara ho s estat en lo present terme de Vila-sacra.
150
La re-
soluci del consell general de la universitat de Vila-sacra opt per una
mesura equilibrada: limitava lexclusivitat de les pastures en les prpies
terres particulars en funci del nombre de caps de bestiar, la resta de
terres quedaven per a s de la totalitat de la universitat. La mesura,
ben distinta a la que hem vist per a Torroella de Fluvi, sembla que
obeeix a un manteniment de la cohesi de la universitat o, el que s el
mateix, a una ms gran diversicaci de laccs a la propietat, com es
pot comprovar en la resoluci presa en el mateix consell general quan
la universitat de Vila-sacra decideix sortir en defensa dun particular i
assumeix la pena de ban en qu ha incorregut per haver entrat en una
terra erma dun particular, ats que en lo qual camp no y havia ni hi
ha sembrat cosa alguna y s de costum en dit terme de Vilasacra no
haver-hi devesas ni girar-ne, sin de terra ques trobe sembrada: els
usos comunals afectaven les terres ermes, les sembrades noms una
vegada shavia collit. Per de la decisi presa tamb nhem de deduir
que amb anterioritat a aquesta data tot el terme de Vila-sacra, tan
bon punt shavia collit, era obert al conjunt de la universitat, ara unes
terres sortien daquesta roda de pastures: siniciava el tancament i ho
feia el consell de la universitat.
Altres vegades, i aix s una mesura prou comuna i repetida, les
universitats impedeixen la presncia de bestiar for.
151
La universitat de
149. R. CONGOST, Tierras, leyes, historia..., p. 232-240. En el fons, el que hi ha
s un procs de privatitzaci de les terres no conreades; les herbes i les pastures, i no
sols els cereals, shavien convertit en una part important de la renda dels senyors tils
i propietaris de masos, daqu arrenca linters per la seva privatitzaci.
150. AHG. P. Heras, Not. Castell, 1556 (1706-1707): 8 de desembre de 1706.
Una situaci semblant es devia donar tamb a Ordis, segons el privilegi de 1666, on per
cada parell de bous noms podien tenir quatre vessanes de closa tancada y barrada
(AHG. P. Mart, Not. Peralada, 754 (1665-1667): 20 de juny de 1666).
151. Per a la Ligria, O. Raggio, a partir dels statuti campestri, assenyala prohibi-
cions de bestiar foraster o a conlloc, segons la lgica que els comunals han de beneciar
Sant Climent Sescebes, el 1704, amb loposici dun particular, acorda
no poder-se colocar o tenir a conloch en lo present lloch y terme
gnero alg de bestiar, sots pena de tres lliuras. No obstant aix, es
permet tenir bestiar menor, a mitges, per quatre anys, a mitges llanes,
tant solament conforme sos bns ho poran suportar; sempre que
noms estigui a la parrquia de Sant Climent des de Sant Miquel de
setembre ns al primer de juny: s una zona de pastures hivernals i
primaverals. La prohibici s total per a les eugues; de vaques sen podr
tenir per a s exclusiu.
152
Per tamb trobarem situacions, derivades
de lendeutament de la universitat, en qu el consell general decidir
arrendar les herbes i privar els vens del lloc de prendren a mitges o
a conlloc amb una nalitat totalment contrria a la que hem vist per
Sant Climent Sescebes. s el que es decideix a Roses, el 1685, quan
per facilitar la presncia darrendataris i, alhora, limitar les herbes al
bestiar de la mateixa universitat, samenaa als que contravinguin la
decisi, ja que si alg ne prenia de dit bestiar puga dita universitat
fer-li trurer luego y absolutament de dita vila y terme de Rosas.
153

En aquest cas el fet dassegurar el monopoli de les pastures a lar-
rendatari for podia posar en dicultats els ramaders del lloc, si s
que no disposaven de terres sucients. La mesura presa a Roses sha
dentendre en el marc de la necessitat de numerari del Com, encara
que podia perjudicar els particulars.
Altres vegades i per altres llocs hem vist la limitaci del bestiar
cabrum (Roses, 1685) o de truges (Rabs, 1690), en aquests casos aquest
fet obeeix a la necessitat de preservar les terres de conreu o les vinyes.
La universitat dOrdis, el 1666, amb un privilegi aconseguit de Mart
Dalmau de Rocabert, prohibir la presncia de cabres
154
en el terme,
amb lexcepci de larrendatari de la carnisseria, i tamb la limitaci a
les pastures comunals de les truges, que quedaven redudes als masos
del terme. Sovint aquestes prohibicions obeeixen a la preservaci dels
arbres fruiters o conreus arbustius.
les cases i famlies dels residents, O. RAGGIO, Norme e pratiche..., p. 163, 177-178. El
mateix trobem per la regi de les Landes i el sud-oest de Frana, A. ZINK, Clochers et
troupeaux..., p. 54, 55, 62, 67-69 i s., amb especial referncia a la prohibici de lentrada
de bestiar porc. La prohibici del conlloc (gallarans) tamb a la Cerdanya, M. CONESA,
Espaces en partage et partages des espaces..., p. 320.
152. AHG. P. Heras, Not. Castell, 1553 (1704): 29 de juny de 1704.
153. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1476 (1685): 16 de setembre de 1685.
154. El 21 de novembre de 1666 els cnsols dOrdis denuncien un particular
per haver contravingut els privilegis del lloc perqu tenien un ramat de cabres en el seu
mas. Els cnsols, desprs de comptar les cabres, les condueixen fora del terme (AHG. J.
Ferrer, Not. de Navata, 7 (1665-1669): 21 de novembre de 1666, f. 199r-200v).
Els bans: de la defensa dels conreus a lenfrontament en el si de la uni-
versitat
Al comenament, el dret dimposar pena de ban, en una mostra
de lexercici de la jurisdicci, era una potestat senyorial (com ho pro-
ven els bans dels comtes dEmpries en els segles XIV, XV i XVI)
155
o
reial (aquest seria lorigen de la srie de bans que guren a la Batllia
General de Catalunya), per que, en alguns casos, podia ser transferida
a les universitats.
156
A partir de la darreria del segle XVI, 1585, el ban
passa de ser un instrument de salvaguarda dels interessos del com
a esdevenir un instrument de privatitzaci particular, amb la conni-
vncia de lautoritat (Batllia General, i ms tard la Intendncia i lAu-
dincia ja en el segle XVIII).
157
Aqu volem plantejar dues situacions en
qu la denncia del ban i la pena de ban seran un element de discr-
dia i denfrontament a comenament del segle XVIII entre propietaris
i menestrals. Els menestrals defensaran la no-intromissi del bestiar
dels propietaris en les seves terres, vinyes majoritriament, ns desprs
de la verema. Els usos comunals saniran regulant. Les terres saniran
tancant, fet que comportar un veritable conicte de classe a linterior
de les universitats.
La universitat de Llers viur una forta polmica entorn de les
multes a imposar per les penes de ban. Les diferents ordinacions de
Llers promulgades pel bar a instncia de la universitat seran a lorigen
155. Cf. A. BALAGUER, Ordinacions i bans del comtat dEmpries, Revue des
Langues Romaines, I (1879), p. 28-36 i P. D. RASICO, Les Ordinacions dEmpries: estudi
lingstic i reedici del text, Estudis de Llengua i Literatura catalanes. Miscellnia Antoni
M. Badia i Margarit, 2. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1985, p. 111-
143; J. BOTET, Ordinaciones inditas del condado de Ampurias del siglo XVI, Revista de
Gerona, VII (1883), on transcriu les ordinacions de 1514, p. 283-285.
156. J. OLIVARES, Litigiositat rural i conictivitat social a la Reial Audincia
abans de 1640, La revoluci catalana de 1640..., p. 143. Pels Comtats en el segle XVIII,
M. BRUNET, Les pouvoirs au village. Aspects de la vie quotidienne dans le Roussillon du
XVIIIe sicle. Perpiny: Trabucaire, 1998, p. 128-131.
157. Sobre els bans, es poden trobar unes primeres hiptesis a M. BOSCH,
R. CONGOST, P. GIFRE, Els bans. La lluita per lindividualisme agrari a Catalunya, R. AR-
NABAT (ed.), Moviments de protesta i resistncia a la de lAntic Rgim. Actes del 1r Congrs
de la Coordinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana. Lleida, 10 i 11 de novembre de
1994. Barcelona: Coordinadora de Centres destudis de Parla Catalana/Publicacions de
lAbadia de Montserrat, 1997, p. 137-156, i, exemplicat pel cas de Torroella de Montgr:
Los bandos. La lucha por el individualismo agrario en Catalua. Primeras hipteis
(ss. XVII-XIX), Noticiario de Historia Agraria, 13 (1997), p. 65-88, en catal Els bans.
La lluita per lindividualisme agrari a Catalunya. Primeres hiptesis (segles XVII-XIX),
R. CONGOST, L. To, (coord.), Homes, masos, histria..., p. 299-328. M. A. SANLLEHY, Usos
comunals i tancament de terres durant la crisi de lAntic Rgim a la Val dAran, Movi-
ments de protesta i resistncia a la de lAntic Rgim..., p. 157-170.
del conicte. Les ordinacions obeen a la correlaci de forces en el
conjunt de la universitat. Les primeres ordinacions de les quals tenim
referncia daten de 1589 i foren promulgades per Claudi de Lanuza,
llavors senyor del lloc, en les quals simposa pena de ban a qualsevol
bstia que entri a les vinyes, havent-hi rams en aquellas, cosa que
no impedia que hi pasturessin una vegada feta la verema. Les penes
eren de 5 sous en el cas duna bstia grossa, que augmentava a 60
sous si paixia a la vinya de nit, de 4 sous si es tractava duna bstia
menuda i 5 sous si pasturava a la nit.
158
Les multes imposades no dife-
reixen en res de les que en aquests mateixos anys disposava la batllia
General de Catalunya en les seves crides, tret de la penalitzaci pels
danys fets de nit per les bsties grosses que, generalment, la Batllia
General castiga amb el doble de la pena imposada de dia.
159
No tenim
cap ms ordinaci durant el segle XVII, ja que les de 1683, generals
pel comtat de Peralada, no fan referncia a canvis en la tarifa de les
multes a imposar per pena de ban, per diferents articles shi referei-
xen mostrant-ne la vigncia, com quan es diu que les condemnes per
pena de ban han de tenir prompta execuci o quan es determina,
en una disposici que es pot relacionar amb lanterior, referint-se als
sobreposats, que eren els encarregats destimar el dany, que les seves
sentncies no es podien apellar.
160

El 1715 el comte de Peralada publica unes ordinacions que respo-
nen a una nova correlaci de forces en el consell de la universitat, on
les penes per robatoris a camps i vinyes augmenten a 3 lliures si s de
dia i a 6 lliures si s de nit.
161
Aqu esclatar el conicte. La universitat
queda dividida en dos bndols: el partit dels propietaris i el partit
dels menestrals. El dels propietaris, segons ha deixat escrit Gregori
Pellisser, considera que aquestes ordinacions sn excessivas en matria
de bans i que trencava el costum que de temps immemorial sempre
s estada la observncia y consuetut en lo dit castell de no exigir-se
158. G. PELLISSER, Libre intitulatum..., f. 79r-81v.
159. El 1585 i els anys immediats, les penes de ban que guren inscrites al llibre
de crides de la Batllia General de Catalunya penalitzen amb 5 sous de dia i 10 sous de
nit quan es tracta de bestiar gros, i 2 i 4 sous quan s bestiar menut. Pasturar als
sembrats es castiga amb 10 sous si es fa de dia i 20 sous si es fa de nit; tallar arbres
es penalitza amb 10 lliures, ACA. Batllia General. Llibre de crides, 971 (1585-1616).
160. G. PELLISSER, Libre intitulatum..., f. 89v i 90r.
161. Ibidem, f. 74r parla de 10 sous tant si es tractava de bsties grosses com
petites. Lhabitual en els bans de la batllia daquests anys s de 10 sous de dia i 20
sous de nit per cada cap de bstia grossa, i de 3 sous de dia i 6 de nit per cada cap de
bstia menuda. Els robatoris sn penats amb 3 lliures si s de dia i 6 si s de nit, si
no es poden pagar, pena de trenta dies de pres. ACA. Batllia general. Llibre de crides,
979 (1691-1715).
penas algunas excessivas en matria de bans, sin moderadas. El par-
tit dels menestrals era partidari de la imposici daquestes penes amb
la nalitat de preservar les seves collites, sobretot les vinyes. Ja hem
vist com shavia produt una forta extensi de la superfcie de vinya i
dolivera amb la concessi destabliments des de comenaments de la
divuitena centria. El 1730, desprs de loposici a les ordinacions de
1715, sen publiquen unes altres, amb lacord dels tres regidors propie-
taris i el desacord dels dos menestrals. En aquestes noves ordinacions
sestableix una tarifa per les penes de ban en funci del tipus de bestiar
que entrs en terra tancada, gros o menut, amb una especicaci
de cada categoria, i les penes es dupliquen si es pastura a les terres de
conreu, vinyes o olivars de nit.
El propietari del bestiar, segons lordinaci, haur desmenar els
danys comesos pel bestiar quan els hagin determinat els sobreposats.
Les ordinacions especiquen que la denncia haur de ser feta en el
termini mxim de tres dies. El delicte haur de ser provat amb un
testimoni o amb el jurament del particular, en aquest punt tamb hi
haur divergncies entre propietaris i menestrals ja que els primers
consideraven que no era necessria laportaci de testimonis per provar
els danys. Aquestes multes sn inferiors al que estipulaven els bans,
que en aquells anys despatxava la Intendncia de Catalunya a ra de
10 sous per bestiar major i 5 sous pel menor.
162
Els propietaris impo-
saven les seves raons i aconseguien reduir les penes, de manera que
els menestrals veien rebaixades les seves pretensions. Des de 1589, a
Llers, les vinyes restaven tancades al bestiar durant una bona part de
lany. Malauradament, no sabem la resposta a aquesta nova ordinaci.
Les memries de Gregori Pellisser, representant dels propietaris, sig-
natari de lapellaci a les ordinacions de 1715 i regidor el 1730, no
diuen res ms.
Una situaci diferent la trobem a Pau on el bar dictar diverses
ordinacions (1620, 1621, 1627, 1631, 1646, 1648, 1651, 1661, 1672 i
1703),
163
algunes de les quals publicades pel nunci ms duna vegada,
162. Vid. M. BOSCH, R. CONGOST, P. GIFRE, Els bans. La lluita per lindividualis-
me agrari a Catalunya..., p. 147. A les comunitats pageses de les Landes i el sud-oest
francs, era habitual que les multes estipulades en els estatuts permetessin matar els
animals forasters que entressin en terres de la comunitat; en aquest darrer cas, sobretot
pel que fa als porcs, el repartiment es feia de la manera segent: la meitat o una quarta
part de lanimal pel denunciant i la resta per la comunitat que, reunida en assemblea,
es menjava lanimal mort (A. ZINK, Clochers et troupeaux..., p. 67-68, 79).
163. AHG. Notaria de Pau. 2 (cria 1619-1637): crida de 1620: f. 22r-v; crida de
1621: f. 30v-31r; crida de 1627: f. 56r-v; crida de 1631: f. 166v-168r. 3 (cria 1637-1638,
1641-1668): crida de 1646: document solt; crida de 1648: f. 51r; crida de 1651: 90r-94v;
amb pena de ban per al bestiar que entrs a les terres del bar o dels
habitants del lloc de Pau. En un primer moment, el ban sadrea al
bestiar cabrum i el porc (1620) pels quals simposa pena de tres lliures
per ramat si pasturen en terres de conreu.
164
Lany segent sespecica
la pena i saplica per cada cap de bestiar: cinc sous per bestiar gros,
quatre diners per bstia menuda i vuit diners per les cabres, si saccedia
de nit a les terres la pena a imposar era el doble (1621). A la crida de
1621 sestablia que la pena de ban seria repartida en tres parts iguals:
una per al bar, una per al batlle i laltra per a lacusador, que ho
podia ser qualsevol persona major de catorze anys. La prohibici de
lentrada a les vinyes abans de ser veremades (1627, 1631) comportava
unes penes molt superiors: deu sous per bstia grossa, ban doble per
porcs i truges i sis diners per bstia menuda, si sentrava de nit la
pena era doble. El 1631 la crida de ban fa referncia als prats, amb
les mateixes penes, per sespecica que en les closas emper que
seran tancades no si puga entrar en tot lo any i un altre tem torna
a incidir en la pena de tres lliures aplicada a qualsevol persona que
destapar orts, camps, vinyas, ni prats y de altres possessions tancadas
trahent-ne les stacas. Seria interessant poder saber des de quan i per
quines raons eren tancades aquelles terres. El 1646 es mantenen les
mateixes penes de ban per lentrada en qualsevol tipus de terra, deu
sous per bstia grossa, i simposa la pena de tres lliures per ramat
de bestiar menut. El 1648 la pena s referida de manera exclusiva
als prats, hi preveu la presncia de bestiar foraster al qual imposa la
pena de deu lliures per ramat, mentre que pel bestiar de Pau s de
tres lliures. El 1651, tots aquests bans, que shavien anat publicant a
mesura que es presentava el problema, sn recollits en disset tems,
amb les penes habituals de deu sous per bstia grossa, sis diners per
bstia menuda i ban doble per porcs i truges; tres lliures als ramats
de Pau i deu als ramats forasters; la pastura als prats des de Nostra
Senyora de mar ns que siguin dallats ser castigada amb pena de
tres sous per bstia grossa i tres lliures pels ramats de bestiar menut
crida de 1661: f. 178r. J. Peir, 7 (cria 1668-1671): crida de 1672: 131r-134v. P. Heras,
11 (cria 1701-1715): crida de 1703.
164. Sens dubte, shavia avanat molt del que era el costum a la vila de Pera-
lada, almenys ns als darrers anys del segle XV, quan els cnsols demanen al vescomte
Felip Dalmau de Rocabert que els sigui mantingut el costum que cascun habitador de
la dita vila puga matar porcs o truges trobant aquells mal fahent en lus possessions,
en la sollicitud de privilegi afegien que encara vostra senyoria los vulla consentir que
per privilegi special ass puguen fer sens incorriment de pena nenguna, en tot cars que
aquells trpien en lurs possessions, que gura en les primeres pgines, sense dataci,
del llibre de la universitat de Peralada (1481-1499), AHG. J. Pars, not. de Peralada, 997.
de deu caps en amunt. El 1661 el ban prohibeix lentrada a les closes
del senyor. Les dues darreres ordinacions daten de 1672, amb divuit
tems, i 1703, amb trenta-cinc. Mentre les de 1672 recullen els tems de
1651, les ordinacions de 1703 nincorporen altres relatius a la limitaci
del nombre de caps de bestiar i limpediment als menestrals de poder
tenir bestiar de llana i cabrum, al mateix temps els prats comuns es
limiten als bous i les vaques darada, sobliga a devesar i apareixen
altres obligacions com les dassistir a consell o tenir escurada la font.
Tota aquesta reglamentaci pot fer pensar que no es complia,
que eren crides que, per la seva repetici, denoten incompliment. Hem
volgut presentar les diferents crides de manera sincrnica a de veure
la progressiva regulaci del procs de tancament de terres. I la prova
que no eren simples crides buides de contingut s que en el que ha
quedat en els llibres de la cria de Pau hi ha denncies sucients com
per dir que la pena de ban era imposada. Tota una altra cosa s ls
que es podia fer de la denncia.
Un seguit de denncies i contradenncies de dos particulars de
Pau lany 1713 permeten apuntar les diferncies existents entre els pro-
pietaris, els agricola de la documentaci, i els menestrals, laboratori en
la documentaci. Disposem dun total de dinou denncies entre 1713
i 1714. En vuit Carles Macau apareix acusat de pena de ban; en vuit
ms, Carles Macau s el denunciant. Les malifetes denunciades a Carles
Macau consisteixen en entrades dun ramat de bestiar menut en terres i
vinyes daltri i una vegada haver-li trobat els bous pasturant el farratge
dun ve; les que denuncia Carles Macau sn per haver trobat bous, dues
vegades sn dos rossins, pasturant en les seves deveses i dos cops les
vinyes. Carles Macau s propietari de terres, la documentaci diu que
s senyor til i propietari de la casa i terres den Macau, i arrendatari
de lheretat del bar de Pau. Com a propietari, segons la crida de 1703,
pot tenir bestiar de llana, fet prohibit als menestrals, els quals, a ms,
es veuen amb la dicultat de no poder devesar ms de deu vessanes
per parell. Les entrades a les terres dels altres dels ramats de Carles
Macau poden deures a un descuit del pastor, les denncies fetes per
Carles Macau poden venir derivades de la necessitat dels menestrals
atesa la limitaci de les terres de conreu, ms encara quan el bar de
Pau ha anat establint les terres per a plantar vinya, a rabassa morta,
des de 1627 (la primera ordinaci que limita les entrades a les vinyes
coincideix amb el primer establiment que tenim documentat), la qual
cosa ha redut les terres de pastura comunals. No en va Carles Macau
va ser insaculat a la bossa primera el 1708, en la qual noms podien
ser insaculats els pagesos que disposaven de ms de dos parells de
bous, mentre que dels denunciats per ell, noms un, que ho ser tres
vegades, apareix a les bosses dinsaculaci de la universitat de Pau.
En els dos casos analitzats, els bans reecteixen una progressiva
limitaci als usos comunals. Tant en un cas com en laltre, trobem
una universitat amb enfrontaments. Lenfrontament entre menestrals i
propietaris
165
s notori a Llers, sintueix el mateix enfrontament a Pau,
si b en aquest darrer lloc hi ha un gran beneciari del procs que
s el bar. En un primer moment, les ordinacions de Pau impediran
lentrada del bestiar dels altres a les terres de lheretat del bar, ms
endavant, quan decideixi establir les terres per a plantar vinya, a partir
de 1627, vetllar per la limitaci dels caps de bestiar, primer limitar
laccs als usos de les terres comunitries, especialment les vinyes abans
de la verema i als prats des de Nostra Senyora de mar al primer dall
i, nalment, el 1703, no permetr que els menestrals poguessin tenir
ramats ovins. De fet, podien tenir ns a cent caps de bestiar ov per
cada heretat de dos parells de bous, el 1756 es va reduir ns a cin-
quanta, tot i aix, un propietari de dos masos instava lAudincia a
augmentar les penes a de fer creble la prohibici dentrar a les seves
possessions.
166
Lestratgia senyorial pretenia augmentar la renda amb
lestabliment de terres per a plantar vinya, la qual havia de preservar
en una zona on la presncia de bestiar transhumant era habitual, tant
a les parts baixes de lestany com a la muntanya de lAlbera. Entre
1627 i 1728, per la via de lestabliment, noms per a plantar vinya, el
bar de Pau havia establert, en vuitanta-vuit actes, 571,83 vessanes de
terra.
167
Preservant la vinya de la ramaderia, i aquesta sembla haver
estat la nalitat del ban a Pau, el bar daquest lloc defensava i aug-
mentava la renda senyorial, ats que era delmador universal de Pau.
165. A mitjan segle XVIII aquesta situaci denfrontament entre menestrals i pro-
pietaris tamb es troba a Torroella de Montgr quan sn els menestrals els que demanen
un privilegi de ban per preservar les seves vinyes (vid. M. BOSCH, R. CONGOST, P. GIFRE,
Los bandos. La lucha por el individualismo agrario en Catalua)..., p. 78-79). s en
aquests anys centrals del segle XVIII (1752-1769) quan trobem una problemtica semblant
al Rossell, amb la posici de la Intendncia partidria de la facultat de poder tancar les
terres i el Consell Sobir del Rossell que soposava a aquesta mesura (L. ASSIER-ANDRIEU,
Le peuple et la loi. Anthropologie historique des droits paysans en Catalogne franaise,
Pars, Librairie Gnrale de Droit et Jurisprudence, 1987, p. 130-146).
166. R. CONGOST, Tierras, leyes, historia..., p. 237.
167. P. GIFRE, Bns i usos comunals. Universitats de lEmpord, segles XVI-XVII,
E. BELENGUER, J. DANT, V. GUAL (eds.), Els bns comunals a la Catalunya Moderna (se-
gles XVI-XVIII)..., p. 137.
Limitacions a laprotament del bosc: aglanar i llenyar
En els dos casos acabats danalitzar hem vist un enfrontament
entre pagesos propietaris i menestrals. En el cas de Llers, la iniciati-
va del procs anava a crrec dels menestrals, els quals havien iniciat
larrencament de terres i la plantaci de vinyes, fet que xocava amb
les rendes dels propietaris, que, en part, provenien dels ramats de bes-
tiar, o si ms no, aprotaven les pastures pel bestiar de tir. A Pau, els
interessos senyorials mouen el procs, del qual saproten els senyors
tils i propietaris de mas en detriment dels menestrals. Ara tractarem
una situaci diferent, en qu el senyor actua drbitre, i el conicte,
entre menestrals i propietaris, se centra en laprotament del bosc i
els menestrals van a remolc.
La sentncia arbitral dictada a Agullana el 12 de juny de 1667
168

planteja, una vegada ms, les divergncies entre els dos grups principals
de la universitat pagesa: pagesos propietaris i menestrals. El conicte
entre les dues parts radicava en laccs dels menestrals als glans i la
llenya dels boscos dels propietaris. Els primers els consideraven una
prctica comunitria practicada de temps immemorial, els segons els
volien prohibir lentrada. En tota transacci les parts acaben per ar-
ribar a una soluci de comproms. Agullana no ser cap excepci. Es
procedir al tancament de terres, per es permetr que els menestrals
aprotin la llenya dels boscos particulars.
Pagesos i menestrals, amb lacord de Mart Dalmau de Rocabert,
bar del lloc, elegeixen per rbitres arbitradors quatre persones accep-
tades per les parts a de decidir en la qesti de la pastura, laglanar
dels bestiars dels menestrals i llenyar en els boscos dels pagesos del
terme. Francesc Gayol, notari de Figueres, Joan Baptista dAviny, de
Peralada, Rafel Brunet i Puig, pags propietari de Caneres (Darnius),
i Joan Mir, pags de Navata, els tres darrers vassalls del vescomte
de Rocabert, seran les persones encarregades de posar a lenfronta-
ment. Sens dubte, persones lligades als interessos dels propietaris. La
resoluci que prenen, resumida en els principals tems, s la segent:
168. Arxiu Municipal dAgullana. Patrimoni. Capsa 183. Hi ha una cpia manus-
crita i tamb una cpia impresa, sense data, de la Imprenta de Jos Serra de Figueras
que porta un ttol equivocat: Testimonio de un traslado autntico de sentencia arbitral
con la que se declara a favor de los menestrales del lugar y trmino de Agullana el dis-
frute de los pastos y bellotas para sus ganados y lear en las tierras y bosques de los
labradores del mismo lugar, vuit pgines. Sens dubte, lorigen daquest imprs sha de
situar a nals del segle XIX o comenament del segle XX, quan el tancament de terres era
absolut. Noms daquesta manera es pot entendre el suposat triomf dels menestrals,
segons el ttol daquest trasllat.
1. Es prohibeix als menestrals dentrar en els boscos des de Sant
Miquel de setembre ns al dotze de gener, el temps dels aglans. Les
glans es converteixen en una collita ms, abandonen la seva condici
comunitria per privatitzar-les.
169
2. Sobliga els pagesos a destinar sis, vuit o deu vessanes a les
quintanes dels seus masos per aliment de cada parell de bous. s una
prctica habitual i ha de ser entesa com una mesura per facilitar als
menestrals laccs als comunals, tot i que el bestiar de tir tenia limitada
la zona de pastura.
3. Simpedeix als menestrals dentrar durant tot lany a pasturar
en els prats que estan closos de mota, tanca o paret. Pel que fa als
prats, encara que no siguin tancats, la sentncia estableix la prohibici
de pasturar-hi des de la Mare de Du de mar ns al primer dall, una
prctica habitual en el calendari de les herbes.
170
Les disposicions no
difereixen de les que hem vist a Pau. El tancament presenta les dues
modalitats: amb pedres i motes, per tamb des del dret que li atorga
la sentncia.
4. Simpedeix lentrada a les vinyes durant tot lany. Mentre en
altres llocs es permetia laccs una vegada feta la verema, aqu el tan-
cament s total.
5. Per contra, tots los habitants de dit lloch y terme de Agullana
pugan llenyar y prendrer llenya en tots los boscos y altres parts de
dit lloch y terme y aportar-sen aquella com sia llenya morta y estepas
y ass per lo empriu de sas casas y no ms. Aquest tem, transcrit
textualment, i que hem vist per altres llocs de la plana de lEmpord
sense que aixequs polseguera, ser dinterpretaci polmica quan a
Agullana sestenguin els boscos dalzina surera.
6. A de fer complir el que ha estat disposat, simposa pena de
ban als contraventors, a ra de cinc sous de dia i el doble de nit per
lentrada de cada ramat o cap de bestiar, en el que s una pena habitual
a lpoca. La denncia, per, noms la podran efectuar els propietaris,
169. A la regi de les Landes i al sud-oest francs, el perode de collita de glans
comenava l1 de setembre i podia arribar ns a Sant Mart o Nadal, en aquest per-
ode, les glans eren noms per als porcs de la comunitat. La collita es feia de manera
proporcional per cada casa o capcazal, una manera de mantenir lestructura de poder
(A. ZINK, Clochers et troupeaux..., p. 67-68).
170. No sabem, per, si passa el mateix que a era Val dAran on els vens de les
universitats podien recollir el primer dall de lherba per les seves necessitats i ns en
podien vendre. Per la lletra de la sentncia, sembla que el procs suposaria la limitaci
del primer dall als propietaris. Vid. M. A. SANLLEHY, Comunitats, vens i arrendataris...,
vol. 2, p. 91-129, i resum-conclusi de lapartat a p. 129.
ben diferent del que es pretenia a Llers. De les penes, com era habi-
tual, sen fan tres parts: una per lexecutor, una altra per lacusador i
la darrera pel vescomte de Rocabert.
7. Els menestrals podran portar a pasturar el seu bestiar arreu
del terme, amb lexcepci de les terres sembrades i aquelles que la
sentncia havia prohibit. Atesa la naturalesa boscosa del lloc, restaven
lliures ben poques terres per a la pastura comunitria.
8. En el cas de prendre bestiar a conlloc a pasturar als boscos,
els pagesos i els menestrals dAgullana tenien reservada la fadiga.
Aquest s larticulat. El tancament de terres s un fet a Agullana
des de 1667.
171
El pes dels propietaris shavia imposat a la resta de
la universitat. Sens dubte, del que hem resumit, saprecia clarament
les diferncies en relaci amb Llers o Pau. El tancament de terres s
quasi absolut en el conjunt de la universitat. Els menestrals noms
havien obtingut una concessi: el dret de llenyar pel seu empriu. Amb
el pas del temps, aquest dret tamb ser disputat. A nals del segle XIX
tenim notcia dun altre plet pel qual els propietaris consideraven que
els menestrals no podien persistir en la prctica de llenyar als seus
boscos. El conicte raa en la primera escora de lalzina surera, el
pelegr, que no era apta per a la manufactura suro-tapera i que els
menestrals aprotaven per fer-ne llenya, alguns propietaris la venien
com a serradures de suro.
172

La regulaci de la pesquera: de la solidaritat comunitria a lenfrontament
entre les universitats per disputes de termes
Si b els boscos i pastures han atret els investigadors dels bns
comunals, laprotament del mar i la regulaci de la pesca entre uni-
versitats s un tema que, a Catalunya, encara no sha estudiat.
173
Al
171. Sobre les diferncies posteriors, J. ALVARADO, Bns i usos comunals a Agu-
llana (segles XVII-XX), AIEE, 34 (2001), p. 259-268.
172. Fins aix, per, els ser disputat en beneci de la propietat privada. Els
dictmens dels juristes consultats per lAjuntament constitucional dAgullana, en els dar-
rers anys del segle XIX i a comenament del segle XX, seran favorables als menestrals
tal com havia disposat la sentncia arbitral de 1667. Per el 29 de febrer de 1908, una
sentncia del jutjat de Figueres considerar que els pagesos menestrals noms tenien dret
a la llenya seca, mentre que el pelegr era dels propietaris; la sentncia va ser impresa
a Figueres, Impremta de M. Alegret, 1908.
173. Vid. A. GARRIDO, J. L. ALEGRET, Presentaci, i M. PUJOL, Peix, ormeigs i
barques durant lEdat Moderna, en el marc del Llibre dordinacions de la pesquera de
Cadaqus, dins E. PRAT, E. SERNA, P. VILA (eds.), Les ordinacions de la pesquera de Ca-
daqus (s. XVI-XVIII). Palams: Fundaci Promediterrnia, 2006, p. 5-2, i 70-101.
comtat dEmpries coneixem des de ledat mitjana els intents per re-
gular aquests usos i per distribuir, a linterior de les universitats, les
zones reservades per a la pesca dels singulars habitants del lloc. Les
pesqueres eren jogades anualment a Cadaqus cada any, amb una
distribuci de les cales entre els pescadors. Fet que quedava registrat en
les ordinacions de la pesquera, segons la concrdia de 1542, raticada
el 1570, per la qual sordenava la pesca a lencesa. Les ordinacions,
a ms destablir una regulaci de la pesca, prelaci en les cales, or-
dinaci sobre les arts, disposaven tamb mesures de solidaritat entre
els components duna companyia. Els que formaven companyia de
pescar o de corallar quedaven obligats a fer la part al pescador que
queia malalt.
174
Aquesta regulaci implicava lacceptaci dunes normes
que shavien donat com a resultat del consens entre les parts de les
universitats afectades.
Habitualment, les disputes per les zones de pesquera, a falta dun
estudi detallat a les cries baronials, acabaren per enfrontar diferents
universitats. J. Olivares ha ressenyat aquests conictes pel comtat dEm-
pries durant la primera meitat del segle XVII segons arribaren a lAudi-
ncia. Aix ha documentat conictes entre Cadaqus i la Selva (1600),
entre Llan i la Selva (1603), entre la Selva i Cadaqus (1610), entre
Empries i Roses (1623) i entre Llan i Cotlliure (1624). En general,
les universitats pretenen delimitar els termes per evitar la reducci de
les captures, en el cas de la Selva volen impedir la pesca de la tonyina
amb almadraves practicada pels pescadors de Llan perqu s de si
prohibides per sser unes rets o lats molt perniciosos a la repblica
y comers.
175
Tot i les sentncies o concrdies, durant la segona meitat
del sis-cents aquests conictes, en lloc dhaver quedat resolts, encara es
mantenien. Sovint, el conicte entre universitats no era exclusiu dels
termes martims, sin que shi implicaven altres qestions, com en el
cas del conicte entre Roses i Cadaqus amb laccs a lermita de Sant
Sebasti a la muntanya del Pen. Aquest conicte pot servir dexemple
don arribaven les rivalitats entre universitats.
Les primeres referncies a conictes entre Roses i Cadaqus, desprs
del Tractat dels Pirineus, les trobem el gener de 1669 quan el sndic
de Cadaqus presenta una apellaci contra el batlle de Roses per la
captura de trenta-nou bsties prop de la Grillera (cala propera a la cala
174. Arxiu Parroquial de Cadaqus. Llibre dordinacions de la pesquera de la
vila de Cadaqus fetas des de lo any 1542 ns vuy dia del any 1675, E. PRAT, E. SERNA,
P. VILA (eds.), Les ordinacions de la pesquera de Cadaqus (s. XVI-XVIII). Palams: Fundaci
Promediterrnia per a la conservaci, lEstudi i la Difusi del Patrimoni Martim, 2006.
175. J. OLIVARES, Viles, pagesos i senyors..., p. 171-172 i 191.
Jncols), allegant que no hi t jurisdicci.
176
El fet pot semblar una
de les moltes captures de bestiar que hauria depassat els termes de la
universitat, termes imprecisos en aquest cas en tractar-se de pastures
compartides entre els dos llocs. La conseqncia immediata hauria
estat la imposici duna pena de ban al pastor o propietari del ramat
i el conicte shauria donat per acabat. El fet, per, noms apuntava
cap a un conicte que havia de durar ms de deu anys, a la cria de
Castell i a lAudincia de Barcelona, per que sobretot es desenvolu-
par, amb presncia de gent armada, en els diferents llocs en disputa:
a les cales Jncols i Pelosa i a lermita de Sant Sebasti.
El juny de 1672, seran els cnsols de Roses els que presentaran
un requeriment als de Cadaqus allegant el dret immemorial que tenen
danar en process a lermita de Sant Sebasti.
177
Un testimoni exposa
la crnica dels fets ocorreguts durant la process que, anualment, feia la
universitat de Roses el dia de la festa de Pentecosts. El batlle de Cada-
qus commin a deixar la vara i les insgnies al batlle i els cnsols de
Roses si volien entrar a la capella. A aquest requeriment, el de Roses
respongu que de ninguna manera no volia arrimar dita vara, ni dits
magnchs cnsols las insgnias, perqu, de temps immemorial, la dita
universitat de Rosas acostuma de anar en dita diada de exa manera.
A la qual cosa i per tota resposta, el batlle de Cadaqus, segons un
testimoni dels fets,
prengu la vara que aportava lo dit honorable batlle de Rosas y
ne feu tres o quatre trossos, los quals trossos encara quedaran en
mans de dit honorable batlle, y desprs agaf las insgnias, que
dits magnchs cnsols aportavan senyidas, ab la mateixa fria
y las va desenyir aquellas y las tir per terra, y en lo interim
que dit Riera [batlle de Cadaqus] feya lo sobredit veiem que los
dits hmens venian acostant-se envers nosaltres casi corrent, tots
armats [un altre testimoni dir que anaven ab los arcabussos
en las mans y las metjas ensesas, bonas y apunt y fent acci de
voler posar metja a la serpentina per a voler tirar], del que ju-
dicarem que venian ocasionats per danyar-nos a tots nosaltres si
acs haguessen trobat ocasi particular en qu poder-se fundar.
Atesos aquests fets, el sndic de Roses present una requesta que,
en presntia nostra y de testimonis, los fou tirada en terra. La process
torn a Roses per evitar un mot y escndol.
178
La defensa dels drets
176. AHG. J. Pags, Not. Castell, 1435 (1660-1683), f. 99r-100r.
177. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1444: 6 de juny de 1672.
178. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1456 (1672-1673): 6 de juny de 1672.
de la universitat de Cadaqus comportava la presncia de les armes.
No s cap novetat, ms aviat era un hbit.
Aquests fets shan de situar en el marc dun procs que sestava
portant a lAudincia de Barcelona: la via processal era una continutat
del conicte entre les dues universitats. Sabem, per la correspondn-
cia tramesa pel procurador i ladvocat de la universitat als cnsols de
Cadaqus, que el desembre de 1672 el procs havia entrat a lAudin-
cia: estava en disputa el lliure accs a lermita de Sant Sebasti i la
pesca a les cales Jncols i Pelosa, ns llavors compartida per les dues
universitats.
179
La universitat de Roses augment la pressi contra la
de Cadaqus amb la introducci duna nova causa sobre els drets del
peix pescat pels singulars de Cadaqus i que travessava els termes de la
universitat de Roses. En aquests moments, des de Barcelona, ladvocat
de la universitat de Cadaqus comunicava que el relator de la causa
disposava una soluci intermdia: que la cala dels Jncols fos de la
vila de Rosas, y la cala Palosa fos deixa universitat, y que la Isglsia
de St. Sebasti rests per la universitat de Rosas.
180
Lestratgia pro-
cessal de la universitat de Cadaqus, segons el consell de ladvocat i
del procurador, consistia a mantenir la pesca en les cales que estaven
en discussi a de dilatar el procs.
181
Sens dubte, devien seguir del-
ment all que els noticaven des de Barcelona, ja que el 31 de maig
de 1673 trobem la presentaci de lletres per part del cnsols de Roses
perqu deixin de ser molestats en la pesca de la cala Jncols. El sndic
de Roses recorda que hi ha una provisi del 2 de desembre de 1672
per la qual la universitat de Roses pot anar en process a lermita de
Sant Sebasti i tamb pot pescar a la cala Jncols amb qualssevol
ormeigs de pesca. No obstant aquesta provisi, que est vuy pendent
en la Audincia civil, causa de suplicatis,
179. La carta del procurador de la universitat de Cadaqus des de Barcelona als
cnsols els comunica que lo procs de la capella de St. Sebasti y de las calas ja lo t lo
sr. jutge y lo Dr. Molins no i vol dir altre cosa perqu, com consta ab dit procs, li apar
que Vms. no poden perdre dit pocessori (Arxiu Municipal de Cadaqus. Administraci
General. Correspondncia 1552/1694, llig. 49: 4 de desembre de 1672).
180. Arxiu Municipal de Cadaqus. Administraci General. Correspondncia
1552/1694, llig. 49: 10 de desembre de 1672.
181. s interessant la noticaci que es fa des de Barcelona i el que sentn a
Cadaqus: lo sr. Dr. Molins me diu que mentres V. Ms. pescan en ditas calas que ho
entretingan tot lo que pogam. Els cnsols de Cadaqus anoten darrere la carta: Que
nosaltres que continuem a la pesca dels Jncols y Pelosa per la possessi, que ells se
adormiran en la causa mentres que nosaltres pesquem en ditas calas (Arxiu Municipal
de Cadaqus. Administraci General. Correspondncia 1552/1694, llig. 49: 19 de gener
de 1673).
los particulars y cnsols de Cadaqus resistescan als singulars y
universitat de Rosas manu armata en dita pocessi, volent impedir
ab forsa de armas que los singulars de Rosas no pesquen a la cala
de Jncols, lo que s en tant veritat que de alguns dies y mesos
desta part estan ab llehuts, armats de pedres y altres armes, ax
de ferro com de foch, per mar y ab molts hmens armats per
terra, impedint lo pas als de Rosas, com en effecte lo impedien
a alguns particulars de Rosas lo die de dotse de maig, o altre
ms cert die, anant a pescar als Jncols quels digu lo cnsols
de Cadaqus, ab somatent alsat y acompanyat de ms de trenta
hmens armats, que si los dits particulars de Rosas tractavan de
pescar en los Jncols y Palosa, que seria la ltima vegada que
y pescarien.
182

No obstant les disposicions judicials favorables a la universitat de
Roses, els cnsols i la universitat de Cadaqus persistien en la pretensi
de mantenir la pesca mentre no hi hagus una sentncia denitiva.
Una vegada ms queda de manifest com el desenvolupament del procs
judicial no sols es portava a lAudincia. Al cap i a la , la resoluci
havia de ser el resultat de la constncia de les dues universitats i de
la capacitat per poder mantenir un llarg procs, costs a les nances
municipals. Daltra banda, s en aquests moments quan ms forta acos-
tuma a ser la cohesi comunitria, com ha quedat de manifest amb la
gran auncia al consell general de la universitat de Roses.
Mentre la universitat de Cadaqus persistia en lestratgia pro-
cessal dirigida des de Barcelona, la de Roses contraatacava amb ar-
guments judicials i presentava un important articulat amb diferents
testimonis que incidien des de diversos punts, tots ells provatoris del
costum dels habitants de Roses danar en process a lermita de Sant
Sebasti i de pescar en les cales Jncols i Pelosa. Altrament, saporten
proves de la pertinena a la universitat de Roses dels masos Grillera,
Espunya i Rovellosa, lermita de Sant Sebasti i les cales Jncols i la
Pelosa, que estaven en disputa: la presncia dels seus propietaris a les
bosses dinsaculaci, pagar talls i vintens a la universitat de Roses o
el fet danar a lesglsia de Roses vius o morts, proves considerades
denitives de la pertinena a la universitat de Roses. De la mateixa
manera, per demostrar lexercici de la jurisdicci a les cales Jncols,
Pelosa i Grillera saporten proves de la captura, per part del batlle de
Roses, de bestiar de particulars de Cadaqus i lentrada amb vara alta
182. El 6 de juny de 1673, presentaci de lletres als cnsols de Cadaqus, amb
pena de 500 lliures, perqu deixin de molestar als de Roses. (AHG. M. Pastell, 1444). Una
altra referncia a AHG. J. Pags, Not. Castell, 1435 (1660-1683): 11 de juliol de 1673.
del batlle de Roses a la cala Pelosa. Finalment, sarma que aquestes
cales en disputa pagaven delme a labat del monestir de Roses, per tant
eren part del delmar daquest lloc.
183
Les proves sn una demostraci
de com quedaven delimitats els termes de la universitat: la contribu-
ci als mals i crrecs, la participaci en el regiment de la universitat,
el reconeixement duna mateixa autoritat jurisdiccional, el batlle, i el
marc parroquial delimitat pel delme i lassistncia als sagraments. Una
coincidncia entre lmits parroquials i lmits de la universitat.
Des dun punt de vista processal, aquesta argumentaci era del
tot irrecusable, tal com va reconixer ladvocat de la universitat de
Cadaqus.
184
Tenim un hiatus documental ns al 1678, probablement
provocat per laturada del procs a causa de la guerra. El febrer de
1678, encara dura el conicte, quan la universitat de Cadaqus apella
contra la crida feta per la universitat de Roses privant de pescar en
el seu terme amb pena de deu lliures.
185
Tot havia de portar a la reso-
luci del conicte. Abans, per, el consell general de la universitat de
Roses shavia de reunir per acordar els termes de la concrdia. Aix,
el 29 juny de 1680, la resoluci acordada per la universitat de Roses
estableix que els lmits quedin tal com
est ja apuntat y descrit ab la minuta de la concrdia est ja
feta per lo magnch doctor Joseph Llobet, acessor del present
comptat, ab privassi que dita universitat de Rosas no puga anar
a la capella de Sant Sebasti com acostumave y ab condici em-
per, y no altrement, que no y hage comunicassi de s veynal
entre ditas universitats, sin que cada una se hage de estar a
son terme assenyalat, sens allenyar ni pasturar los uns al terme
183. Larticulat es troba a lArxiu Municipal de Castell dEmpries. II. Fons
Judicial. Processos. Castell dEmpries, 1663-1687. Any 1673.
184. L1 dabril de 1674 escriu: He fet un resumen de tots los testimonis ministrats,
tant per part nostre, com per los de Rosas, y vists aquells, encara que s veritat que los
nostres testimonis diuen prou b, emper los de Rosas diuan molt millor, ab que sempre
far dicultar la matria, per lo que me s resolt tenir una junta ab lo sr. don Victoriano
de Valde, dr. Llampillas y dr. Escuder perqu vejan si seria b demanar la visura, que
s lo ltim remey, y aix Vms. vejan sim puch empenyar demanar-la, si acs dits srs.
aconsellen que s convenient, que a mi tot me tindr prompte. El 18 dabril, torna a
escriure per exposar els resultats de les seves juntes y vist que la nostra prova no era
tant rellevant, com la feta per los de Rosas, se resolgu no posar en contingncia que en
la causa de suplicati nons dons lo jutge sentncia en contra, ans b ques demans
la visura per la averiguaci de com la capella de St. Sebasti y Sta. Quitria, las calas
dels Jncols y de la Pelosa estan cituadas dins lo terme de Cadaqus y no de Rosas, ab
que en venir la ocasi demanar dita visura, la qual podr ser ser medi perqu los de
Rosas vingan a un bon ajust, que s al que apar se inclinan dits senyors advocats (Arxiu
Municipal de Cadaqus. Administraci General. Correspondncia 1552/1694, llig. 49).
185. AHG. J. Pags, 1435 (1660-1683): 27 de febrer de 1678.
dels altres, sots pena de deu lliuras per quiscuna vegada y que
ax mateix, y no altrement, en lo dit cas, en quant al terme de
mar se hage de abstenir in totum de pescar dita universitat y
particulars de Cadaqus des de la punta dita de la Figuera en
avant en vs Rosas, sots la matexa pena de deu lliuras y la xrxia
perduda tamb per quiscuna vegada. Y que acs que a la dita
universitat de Cadaqus no aparega b la sobredita resolussi,
sin que volguessen entrar a la pesca alt reservada, se ha resolt
que en quant als lmits de terra se estiga a la mateixa minuta alt
referida y feta per lo magnch doctor Llobet, menos que en eix
cas se reserve dita universitat de Rosas ad in perpetuum la matexa
llibertat que ns vuy havia tinguda y t de anar a la capella ho
ermita de Sant Sebasti y en quant a la pesca y lmits del mar
sie observada en tot la real centncia pocessria dada a favor de
dita universitat de Rosas y ab expressa reserva y acci de passar
avant la causa petitria sobre est fet intentada, sempre que ha
dita vila de Rosas aparega y ab pacte que en cas de concrdia
se hage de posar pena de dos-centas lliuras ditas universitats de
no poder-se apartar de aquellas acquisidoras a favor de la uni-
versitat pacient.
186

La universitat de Roses cedia una part dels termes terrestres, per
mantenia la seva pretensi en el carcter propi de la pesca a les cales.
Tot i les transaccions fetes per Roses i la disposici danar a lAudin-
cia a atermenar les universitats, la de Cadaqus no voldr avenir-se a
la concrdia (juny de 1681). La pesquera a les cales Jncols i Pelosa
seguia estant en el centre de la disputa. La resposta de la universitat
de Roses comminava la de Cadaqus a qu se abstingan y abstenir
fassen lo fer pasturar lo llur bestiar y dels singulars en lo districte que
offeriren per lo sobredit ajust y de fer qualsevols actes preiudicials a
dita universitat de Rosas ab cominassi que s en ass convindran,
los penyoraran los bestiars que seran trobats pasturar en tot lo dit
terme de Rosas per la pena instituda ab las ordinacions del present
comptat.
187
El conicte entra en vies de soluci quan, a instncies
de la comtessa dEmpries, es procedeix a xar els lmits entre Roses
i Cadaqus el febrer de 1682.
188
No obstant aix, laccs a lermita
de Sant Sebasti encara crear conictes a la gent de Roses el maig
del mateix any, quan els ocials del comtat els barren el pas perqu
186. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1467 (1680).
187. AHG. M. Pastell, 1444: 5 de juliol de 1681.
188. AHG. J. Pags, Not. Castell, 1426 (1682): 61v-71v.
es trobaven dins dels lmits del terme de Cadaqus.
189
Els termes no
devien ser acceptats per tothom quan el comissari general del comtat
haur de fer tornar a plantar una ta que havia estat arrencada per
segona vegada.
190

CONCLUSI
Durant els segles XVI i XVII la universitat apareix com una realitat
viva i canviant, amb elements que propicien la cohesi, sobretot davant
el bar, per tamb es converteix en un escenari del conicte entre
els seus components. Les realitats que poden ser estudiades amb la
documentaci existent ens porten a reclamar un estudi ms aprofundit
daquesta etapa quan, historiogrcament, lestudi de la universitat ha
quedat reduda a la seva constituci baixmedieval i ns a les reformes
de Ferran II per, desprs dun silenci de dos segles, arribar a les con-
seqncies de la imposici del Decret de Nova Planta.
Els privilegis sn lelement constitutiu de les universitats. La fr-
mula daquests s semblant a la negociaci que es porta a terme a les
corts entre el rei i els braos. La sollicitud per part de la universitat
s contestada amb el plau o no plau del bar. Clarament, la dinmica
pactista sestn a la societat i arriba al nivell representatiu ms baix. Del
recorregut per aquests privilegis, en una primera mostra que ha de tenir
continutat en la publicaci i estudi daquests privilegis cinccentistes i
siscentistes, apareixen cronologies diverses pel que fa a la insaculaci
o la presentaci de terna de batlle per part de les universitats davant
el bar, aix com la preservaci o regulaci dels bns i usos comunals.
Cronologies diverses que obeeixen a dinmiques diferents: de la uni-
versitat, s clar, per tamb dels barons. Dinmiques internes que han
de ser analitzades en detall per poder entendre en la seva complexitat
les concessions daquests privilegis. El que s que queda clar s que
cada nou bar, en prendre possessi de la jurisdicci del lloc, ha de
jurar que mantindr els privilegis concedits pels seus predecessors.
Es renova el pacte, a la manera del sistema constitucional catal. El
canvi de bar tamb pot ser aprotat per la universitat per demanar/
exigir nous privilegis i, com hem vist, pot ser utilitzat tcticament i ns
prendre partit per algun dels pretendents quan hi ha disputes per la
successi. Es tracta duna negociaci a la qual les parts volen arribar
amb el mxim de fora per aconseguir els seus propsits. Quan no hi
189. AHG. M. Pastell, 1471 (1682): 18 de maig de 1682.
190. AHG. M. Pastell, 1471 (1682): 20 dagost de 1682.
ha entesa, la via del plet sobrir cam, per aquest, tot i acabar en
sentncia, haur de ser aplicat i laplicaci, des de la posici de fora,
no benecia cap de les parts, daqu que sobri la via de la concrdia.
Les cessions, com en tota negociaci, dependran de la posici i de les
necessitats de les parts en cada moment.
La universitat s la garantia de la defensa dels drets comunitaris.
Una de les seves raons de ser. I els accessos als bns comunals i la
seva regulaci es converteixen en una de les prioritats. Laccs als usos
comunitaris, per, no es fa de manera igualitria per a tothom, sin
que reprodueix les diferncies internes, daqu que el conicte entre
menestrals i senyors tils i propietaris de mas sigui una realitat ben viva
i canviant segons les universitats. Tot membre de la universitat t drets,
per alhora t uns deures marcats per la contribuci als mals i crrecs
de la universitat. Aquesta s, entre daltres coses, un cos contributiu,
cadasc hi contribueix segons les seves possibilitats, cadasc, per tant,
rep segons el lloc que ocupa dins la comunitat. Aquest s largument dels
senyors tils i propietaris davant les pretensions dels menestrals, per
tamb dels forans i encara ms davant dels exempts. Els que formen
part del cos de la universitat tamb tenen el deure de formar part de
les bosses dinsaculaci. Segons les categories, a la bossa primera hi
entren menys persones, posem per cas, que a la bossa quarta, per, i
aix s important i a les universitats pageses s una realitat ben viva,
les decisions importants es prenen en consell general. Ja arribar el
moment, tamb ho hem vist, que es voldr reduir aquest rgan m-
xim de representaci, mentrestant, per, la participaci sovintejada al
consell general dna ms fora a les decisions que shagin de prendre.
La participaci assegura la implicaci. La presncia de cadascuna de
les persones que assisteixen al consell general, relacionades al nal de
lacta que, si no hi ha llibre de conclusions, acostuma a ser protocol-
litzada per un notari, implica la corresponsabilitat dels assistents i
dels no presents.
Aquesta dinmica voldr ser tutelada pel bar. Hem vist el cas de
Cabanes de ns on podien arribar les ingerncies. A poc a poc, per,
sembla que hi ha un distanciament del bar: la progressiva autono-
mia est marcada per la presentaci de la terna de batlle i el cas ms
extrem el trobarem en la dinmica oberta en prendre partit per un
dels pretendents a la baronia en disputa.
Ja hem vist que les nances de les universitats tenen un paper
important a lhora destablir qui forma part del cos de la universitat i
qui en queda fora. La unitat contributiva que s la universitat depn,
bsicament, duna gura important, el clavari, el responsable dels comp-
tes. No hi ha en aquestes nances que hem pogut estudiar un mnim
pressupost, sin que en funci de les despeses es busquen els ingressos
adequats. Hem volgut exemplicar les necessitats de les nances de
la universitat centrant-nos en el perode de la segona meitat del se-
gle XVII, un perode marcat per la guerra i per la scalitat de guerra.
Les demandes scals troben la seva resposta amb un sobreesfor de les
universitats. I aqu tamb apareixer el conicte, bsicament entre els
contribuents i els no contribuents. Com que lhabitual ser imposar-se
redelmes sobre les collites a manera de contribuci extraordinria, hi ha
una altra gura, a banda del censalista, que tindr un paper destacat:
larrendatari de redelmes i imposicions. Negociants i companyies de
negociants que hem vist participant en el negoci de la renda feudal
tamb participen dels arrendaments de les universitats. El diner acut
on hi ha negoci.
Pel que fa a laccs als bns comunals hem vist un seguit de
dinmiques molt diferents. Les casustiques sn, sens dubte, diver-
ses. Sovint, massa vegades, sha plantejat la dinmica entorn de la
disjuntiva cohesi-individualisme agrari. En vista dels distints casos
que hem pogut analitzar, ens fa lefecte que no hi ni unanimitats, i
encara menys unanimismes. Individualisme agrari protagonitzat pels
interessos dels senyors tils i propietaris de mas, els quals han de ser
considerats els causants del trencament de la cohesi i la unanimitat a
linterior de la universitat? No sembla que les coses fossin tan simples,
no sembla que hagin existit interessos comuns entre els estaments,
entre senyors directes, entre senyors tils i entre menestrals, posem
per cas. En el fons, el que hi ha sn canvis en les relacions socials,
canvis en el concepte de propietat. Quan la renda agrria es diversica,
cadascun dels seus components s objecte dapropiaci o, si ms no,
de defensa pels interessats: el bar de Pau defensa el tancament de
terres per incrementar lexpansi de la vinya i els seus ingressos en
tant que delmador del lloc de Pau; el senyor til i propietari de terres
de Torroella de Montgr defensa laccs a les pastures comunitries en
funci dels caps de bestiar i els vol limitar als que no disposin de ter-
res; el menestral dAgullana desitja mantenir laccs als boscos amb el
dret dempriu de la llenya i del pelegr, amb els quals pretn obtenir
el combustible necessari i, si pot, comercialitzar en forma de taps
el que pugui aconseguir; els menestrals de Llers que, per la via de
lestabliment, han accedit a petites parcelles de terra on han plantat
vinya defensen el dret a tancar les seves terres de les pretensions dels
ramaders que ns aleshores, i la invocaci al temps immemorial de
qu han gaudit daquest costum en aquest cas seria cert, havien pas-
turat sense cap mena de trava. Les dinmiques sn canviants, com
tamb ho sn els interessos dels components de la societat pagesa.
El que apareix amb tota nitidesa sn diferents formes dapropiaci,
que tradueixen les possibles dinmiques que presenten els drets de
propietat de la terra.
El marc de la universitat ens ha de servir per analitzar el com-
portament dels exempts, sovint senyors tils i propietaris de masos
i de terres que havien aconseguit algun privilegi que els eximia dels
mals i crrecs de les universitats i sobretot dels allotjaments de tropes.
Les exempcions podien tenir procedncia diversa, en general, per, els
senyors tils i propietaris de masos solien aconseguir primer el nome-
nament de familiar del Sant Oci, pas previ a una posterior ascensi
social que acostumava a estar marcada per lobtenci del privilegi de
ciutad honrat de Barcelona. Hi ha, tamb, altres condicions (tauler
del General, baciner de lhospital de Sant Pau o, entre daltres, del
Collell, etc.) i titulacions menors (gaudints de privilegi militar, per
exemple) que, en alguns moments, feien la mateixa funci. Daltra
banda, la consecuci de lexempci comportar una clara divisria
en les universitats pageses. Ms encara quan, entrada la segona mei-
tat del segle XVII, el bra militar, i aqu hi trobaran aixopluc tots els
exempts, voldr traslladar lexempci en matria scal i militar als seus
masovers: el conicte no se circumscriur noms a lmbit pags, de
la universitat, sin que tamb tindr una forta repercussi poltica.
La contribuci als mals i crrecs de la universitat s un dels
signes identicadors dels components de la universitat. Hem vist que
nera membre aquell que hi contribua i, en tant que contribuent, po-
dia participar dels usos i dels bns comunals. Durant el segle XVII, a
les universitats de la vegueria de Girona, a mesura que la scalitat de
guerra
1
esdev una constant, en un fenomen que deu ser extrapolable al
1. La guerra i laugment de la pressi scal sn elements inherents a lestat en
formaci. Sobre la historiograa que treballa sobre els orgens medievals de la scalitat
ja nhem parlat en el captol anterior, una sntesi a A. FURI, Introducci al dossier La
UNIVERSITAT I FISCALITAT:
COHESI I DIFERENCIACI
conjunt del Principat, saprecien fenmens de trencament de la cohesi
comunitria. Aquest trencament es produeix com a conseqncia del
fet que els ms poderosos de cada lloc, senyors tils i propietaris de
masos, cerquen privilegis que comporten lexempci contributiva. Per
contra, la resta de la universitat sol unir-se entorn de jurats i cnsols
a de fer contribuir tothom. Ens trobem per tant davant dun trenca-
ment de la universitat duna banda, per tamb de reagrupament de
la cohesi de grup de laltra.
Lanlisi daquest procs de trencament/cohesi ha de permetre
dacabar de dibuixar el lloc que ocupa aquest sector de la pagesia,
just en el moment que, pels seus convilatans, ha deixat de pertnyer
al seu grup social originari, en la mesura que no vol participar dels
mals i crrecs del com. Estem a les portes duna ascensi social, per
tamb davant del refs de la comunitat originria que, en la mesura
que esdevinguin privilegiats, els expulsar de la universitat.
A la Catalunya de la segona meitat del segle XVII, i probablement
en major mesura en zones de frontera, proliferen les peticions den-
nobliment per part de la pagesia rica a descapar de la constant i
creixent pressi scal-militar provocada per les guerres.
2
Les queixes
de les universitats adreades a la Diputaci del General eren habituals
i persistents.
3
Els memorials al rei aix ho reecteixen, com tamb ho
gnesi de la scalitat municipal (segles XII-XIII), Revista dHistria Medieval, 7 (1996),
p. 9-20. Per a lpoca moderna, val la pena destacar el programa de treball del CNRS
sobre la Gense de ltat Moderne, del qual han aparegut diferents publicacions durant
els anys vuitanta, coordinats per J.-Ph. Genet, vegeu, pel que ara interessa: J.-Ph.GENET,
M. LE MEN, Gense de ltat Moderne. Prlvement et redistribution. Actes du Colloque de
Fontevraud, 1984. Pars: CNRS, 1987; La ville, la bourgeoisie et la gense de ltat moderne
(XIIe-XVIIIe sicles). Bielefeld 1985. Pars: CNRS, 1988, cal remarcar, a ms dels treballs
recollits, la introducci al primer volum i les conclusions al segon de J. Ph. Genet.
I tamb, el balan que fa J. Ph. GENET, Ltat Moderne: un modle opratoire?, Gen-
se de ltat Moderne. Bilans et perspectives, Pars 1988. Pars: CNRS, 1990, p. 261-281,
en especial les p. 262-265. Una posada al dia daquest programa de recerques, A. FOLLAIN,
G. LARGUIER, Ltat moderne et limpt des campagnes: rapport introductif, A. FOLLAIN,
G. LARGUIER, (ed.), Limpt des campagnes. Fragile fondement de ltat dit moderne (XV
e
-
XVIII
e
sicle)..., p. 5-66.
2. Per una sntesi de la incidncia militar a Catalunya desprs de la guerra de
Secessi vegeu: J. ALBAREDA, Quina fou la incidncia econmica i social de lexrcit
castell en la societat catalana de 1653 a 1700?, Manuscrits, 15 (1997), p. 105-114. Ms
general, Ch. DESPLAT (ed.), Les villageois face la guerre (XIV
e
-XVIII
e
sicle), Flaran, XXII,
Tolosa, P. U. du Mirail, 2002.
3. Noms dels anys 1669 i 1670, hi ha queixes dels excessos de soldats a la
Comuna del Camp de Tarragona, a Figueres, al comtat de Prades, a la vila de Falset,
Tivissa, lloc dAldover, Sant Vicen dels Horts, Sant Boi de Llobregat, Sant Esteve Cervell,
Santa Coloma de Cervell, Sant Pere i Sant Pau del Prat, Sant Feliu de Llobregat, Sant
Joan Desp, Santa Maria de Cornell, Santa Eullia de lHospitalet, Esplugues, Sant Just
fan els escrits politicopopulars de lpoca.
4
La desigualtat contributiva
origina el conicte. El consell general de la universitat, atesa la situaci,
voldr fer contribuir tothom. La imposici de contribucions i allotja-
ments als exempts, per la via de la pressi i la violncia, comptar
amb el suport general dels vens. Apareix una nova lnia divisria a
linterior de la universitat: els exempts i els altres.
La causa daquesta fractura social ja era assenyalada per lhis-
toriador F. Carreras Candi a comenament del segle XX quan escrivia
que tothom de valiment se procurava ttol o crrech dexempci. En
un primer moment, desprs de la guerra dels Segadors, la monarquia
voldr palliar aquesta situaci. A partir de 1652, la monarquia de Fe-
lip IV, en els despatxos de privilegis militars, consignar que el privilegi
comportava lobligaci dallotjar. El bra militar, per, va aconseguir de
tornar a la situaci anterior i va poder mantenir lexempci.
5
Aques-
Desvern, i altres universitats de la castellania dAmposta i de la baronia dEntena. Les
queixes presentades pels sndics, que sn un reex del de la geograa catalana, eren
transmeses per la Diputaci als representants del rei, ACA. Consell dArag. Llig. 240: tret
duna carta memorial presentada a la reina el juliol de 1670 per la Diputaci del General,
imprs, que comena Seora. Los diputados y oidores de cuentas del Principado de
Catalua... i, laltre imprs, Sumario de los memoriales que han presentado al Consis-
torio de la Diputacin del Principado de Catalua los sndicos de varias universidades...
4. Vid., per exemple, Luz de la verdad (B.C. F. Bonsoms: 9315 i 2526) quan en
referir-se als allotjaments i desprs de considerar-los injustos, els titlla dintolerables,
porque los ricos ya se eximan comprando con dineros un privilegio de militar. Con lo
cual la ms poderosa y mayor parte de las haciendas de Catalua vena a ser o de los
eclesisticos o de los militares, y con eso, daba el peso todo sobre los hombros acos de
los pobres... Que haya privilegiados en la repblica est bien y que estos sean los que
han hecho algn sealado servicio en orden al bien comn, es debido. Pero que estos
sean los ms y los ms poderosos no puede ser, que no ha de venir la carga toda sobre
el comn compuesto de solos los pobres (Citem a partir dALBAREDA, J. (ed.), Escrits
poltics del segle XVIII, tom I, Institut Universitari dHistria J. Vicens Vives/Eumo Editorial,
1996, p. 60 i 61). El pes dels allotjaments i de les contribucions s ben present tamb
en els poemes trobats per E. GIRALT, Manifestacions literries en defensa de lalament
camperol de 1688, Estudis dHistria Agrria, 10 (1994), especialment aquell: Tantas
contribusions / per sustemtar brivons / y consemblant canalla; lo pays asolat / y tot lo
Prinsipat, / mes lo pitjor se calla o aquell altra que diu No val constitusi / ni privilegi
bo / perqu tot se trespassa..., p. 173.
5. F. CARRERAS CANDI, Geograa General de Catalunya, II, p. 1046. En un escrit del
Consell dArag, de 20 de juliol de 1657, adreat al rei es demana que les concessions de
ttol de Ciutad Honrat de Barcelona siguin fetes amb lobligaci dallotjar, mentre durs
la guerra. Lescrit feia referncia a una queixa del virrei, que constatava que desprs de
1652 han acudido con ms frequencia a supplicar a VM por estas gracias. Largument
del Consell dArag sembla fer cas als planys de les universitats quan escriu aunque es
justo premiar a los que lo merecen, tambin es razn aliviar a los dems que llevan la
carga de los aloxamientos y que si por estas gracias se eximen de contribuir en ellos los
que las consiguen, no es razn que sea en detrimento de los otros, cediendo en ellos la
carga de lo que estotros se alivian della y ordinariamente son los hombres ms ricos y
ta situaci esclatar durant la revolta dels Barretines, un dels motius
de la qual va ser el malestar provocat per la desigualtat contributiva
derivada de lexempci en matria dallotjaments.
6

El marc histric en el qual hem centrat lestudi, el perode poste-
rior al Tractat dels Pirineus, queda congurat per un bra militar que
defensar lexempci scal davant la monarquia, mentre les universitats
insistiran davant la Diputaci del General i lAudincia per reduir el
nombre de privilegiats i exempts, en uns moments en qu la pressi
militar sobre les poblacions pageses era constant.
LA CONDICI DE PRIVILEGIAT, LEXEMPCI CONTRIBUTIVA
Sn diferents els motius pels quals saconseguia la condici
dexempt. El privilegi comportava la no-contribuci en matria scal
als donatius, talls i tatxes imposats al Com i, sobretot, eximia dels
bagatges, trnsits i allotjaments de tropes.
Els eclesistics
Els bns declesistics sn immunes de tots talls y altres servituts
llegim en processos contra universitats incoats a la cria eclesistica

hacendados. Com es pot veure, el text difereix ben poc de limprs Luz de la verdad.
Per la qual cosa, demana lescrit, en los privilegios de ciudadanos y burgeses que de
aqu adelante se conedieren sean con expresa condicin de que por ellos no gozen, ni
puedan pretender gozar de la exempcin de aloxamientos y contribuciones de la guerra
hasta que cesse enteramente. Una vegada acabada la guerra, el 7 dagost de 1660, el
virrei adrear una nova missiva al Consell dArag, on defensar el retorn a la situaci
inicial. (Totes les referncies a ACA. Consell dArag: 241).
6. Els historiadors que, modernament, han tractat la revolta dels Barretines shi
han referit com una de les causes directes de laixecament pags: F. CARRERAS CANDI,
Geograa General de Catalunya II..., p. 1045-1048; J. DANT, La revolta dels Gorretes a
Catalunya (1687-1689), Estudis dHistria Agrria, 3 (1979), p. 87; Terra i poblaci al
Valls Oriental. poca moderna. El creixement demogrc i econmic als segles XVI i XVII.
Ajuntament de Santa Eullia de Ronana, 1988, p. 310-311 i 319; Aixecaments populars
als Pasos Catalans (1687-1693). Barcelona: Curial, 1990, p. 100-102, 121 i 134; H. KA-
MEN, Una insurrecci oblidada del segle XVII: lalament dels camperols catalans de lany
1688, Recerques, 9 (1979), p. 15; sobre el paper de lexempci dels familiars del Sant
Oci a Centelles: J. ALBAREDA, El component antisenyorial en la revolta dels Barretines
a Centelles i en lactitud botiera dalguns pobles dOsona, comunicaci presentada
al II Colloqui dHistria Agrria, 1986, indita, i Centelles: de la Revolta dels Barreti-
nes a la Guerra de Successi (1678-1714), Centelles. Festa Major dEstiu, 1989, p. 13.
En aquesta mateixa lnia doposici als exempts esclat lavalot dels pobres a Valls el
1694, F. OLIV, Aportacions a un avalot al Camp de Tarragona: Valls 1694, Universitas
Tarraconensis, V (1982-1983), p. 95-104.
de Girona contra autoritats de les universitats que volien fer contribuir
persones eclesistiques o b patrimonis declesistics.
7

Las Isglsias [diu la demanda dun daquests processos] y personas
ecclesisticas per las cosas que tenen y posseheixen, ax ecclesi-
sticas com patrimonials, sien immunes, lberas y exemptas de
totas zizas, gabellas, imposicions y tallas que se imposan per las
universitats y personas seculars, de tal manera que los seculars
que las imposan o exigeixen aquellas de las Isglsias y personas
ecclesisticas per via directa o indirecta ipso facto incideixen en
diferents penas y censuras imposadas per los sagrats cnons, cons-
titucions y butllas apostlicas y assenyaladament en la Butlla de
la Sena del Senyor que tots anys se publica.
8

El monitori presentat a instncia dAntoni Plandiura, prevere i
rector dArgelaguer, contra els cnsols de la universitat de Tortell a la
sotsvegueria de Besal, el 1658, refereix clarament largumentaci: que
las persones y bns quomodo libet adquirits dels ecclesistichs, no sols
sn subjectes a VR y present cort [eclesistica], privative a qualsevol
cort secular, per encara sn immunes y exempts de qualsevols mals,
talles, collectas, gabellas, impsits y altres qualsevols mals y crrechs
de las universitats.
9
En primer lloc, en el text es reclama per la di-
ferncia de jurisdicci, per tant, declara la manca de potestat de la
jurisdicci civil o baronial sobre els eclesistics i el pas de qualsevol
reclamaci a la cria eclesistica. En segon lloc, declara la immunitat
total en matria scal.
Com que els que tenien fur eclesistic estaven exempts de con-
tribuir, el conicte es presenta quan lexempci es vol fer extensiva a
altres familiars o a les persones que prenen els hbits en edat avanada.
En cap moment no hem trobat conictes derivats de la imposici de
7. El Concili Provincial de la Tarraconense va reivindicar en una constituci de
1602 que els eclesistics fossin exempts de les imposicions municipals. Vid. J. M. MAR-
QUS, Concilis Provincials Tarraconenses. Barcelona: Proa, 1994, p. 36.
8. ADG. Processos. J. Verdalet, 163. Nm. 7182 del catleg. La butlla In coena
domini era llegida el Dijous Sant amb lobjectiu de reforar lautoritat del Papa i atemorir
amb lexcomunicaci a qualsevol monarca que intents usurpar la jurisdicci eclesistica.
Carles V i Felip II soposaren a la seva publicaci pel fet que restringia el poder dels
sobirans en matria de tributs i, com es veu, era invocat en defensa de la immunitat dels
eclesistics amb relaci a la tributaci temporal (J. BADA, Situaci religiosa de Barcelona
en el segle XVI. Barcelona: Balmes, 1970, p. 241-251 i R. GARCA-VILLOSLADA, Historia de la
Iglesia en Espaa. III.2. La iglesia en la Espaa de los siglos XV y XVI. Madrid: Bibiloteca
de Autores Cristianos, 1980, p. 55-56).
9. ADG. Processos. J. Verdalet, 351. Nm. 7370 del catleg. Antoni Plandiura,
prevere i rector dArgelaguer, contra els cnsols de Tortell sobre el pagament de talles per
una casa i heretat situats a Tortell en la qual habita el seu cunyat des de fa dotze anys.
talles o allotjaments a capellans amb cura dnimes. Aix no s objec-
te de discussi. El que est en discussi sn els canvis en les condici-
ons de les persones. Aquest s el cas de Joan Llobera,
10
senyor til del
mas Llobera dOrfes, el qual pren els hbits de gran, per, segons la
universitat, es mant al capdavant de lexplotaci del patrimoni familiar,
per la qual cosa els jurats no consideren que tingui el fur eclesistic
i li imposen allotjament de tres soldats i tres cavalls lagost de 1668.
El procurador scal patrimonial del comte de Peralada, al qual han
acudit el batlle i els jurats de la universitat, es refereix a Joan Llobera
com a pags que vuy diu ser clergue, el qual a notorio se veu que
hauria pres lo estat clerical in fraudem y sols per escusar-se de con-
crrer en los mals y crrechs pblichs, serveys reals y personals y de
sa magestad, ats que tot i fer ms de quinse anys que se diu haver
assumit dit clericat restant-se ab lo mateix estat y exercici rstich que
de antes tenia, sens haver-se donat a lletres, ni studi, ni fer servey alg
en alguna isglsia ni capella, ans b exercitar la coltura.
En la rplica, la defensa de Joan Llobera gira en dues direccions:
en primer lloc, es refereix a la persona, de la qual diu que est en pos-
sessi dun beneci eclesistic des de 1654, sota la invocaci de santa
Magdalena a la capella del castell de Biure, parrquia de Queixs, i
que desprs dhaver obtingut el beneci s anat vestit ab bits clericals
portant capa y sotana a ns a mitja cama pblicament i ha aportada
y aporta corona oberta en son cap, per la qual cosa gaudeix de la
immunitat, i, per tant, ha de quedar exempt de la jurisdicci laica i
secular i no pot ser molestat en el pagament de talles, collectes, cises,
ni gabelles. Daltra banda, es refereix a les seves possessions i reconeix
que Joan Llobera s senyor y pocessor de la casa y mas Llobera, del
bestiar i de les eines, i aquests bns tamb gaudeixen de la immunitat
de pagar gabelles y talles. Pel que fa al treball de la terra diu que
s lcit anals beneciats y dems personas ecclasisticas fer y
exercir obras rusticals com s llaurar y altres coses tocans anals
pagesos, y ax mateix los s lcit de fer altres arts, principalment
quant los tals beneciats o persones ecclesisticas no tenen rd-
ditos ecclesistichs per poder vurer y sustentar-se y quant llur
patrimoni no s tanpoch bastant per poder-lo sustentar, si no s
treballant y cultivant aquell.
10. Joan Llobera havia contractat captols matrimonials amb Magdalena Mir de
Navata el 3/11/1621, amb la qual va tenir quatre lls, ns que aquesta mor el 3/4/1639.
Obtingu el ttol de ciutad honrat de Barcelona el 1649. 127 genealogies de Fernando
Viader. La memria histrica dels propietaris gironins..., p. 145.
El scal eclesistic argumenta que tampoc no es pot fer pagar als
lls de Joan Llobera, que s que estan sota la jurisdicci baronial del
comte de Peralada, ja que no formen famlia a part, sin que viuen
amb el seu pare, el qual s senyor major i propietari i les imposicions
recauen sobre el patrimoni.
11

Hem vist la contraposici de dos arguments ben diferents. Segons
la universitat, no es comportava com un eclesistic, ans seguia treba-
llant la terra, i per tant havia de participar dels mals i crrecs de
la universitat de la mateixa manera que ho feien el conjunt de vens.
Ms encara, la pretesa condici declesistic era vista per la universi-
tat com un subterfugi per no haver de contribuir. La defensa de Joan
Llobera sarticula entorn de la condici de persona eclesistica, fet
que comportava lexempci patrimonial i, per tant, havien de quedar
exempts dels mals i crrecs no sols la persona de Joan Llobera, sin
tamb els familiars que fessin estada en el mas. De lexempci perso-
nal es passava a la familiar i tamb patrimonial, de la qual, segons
largumentaci de la defensa de Joan Llobera, tampoc en quedaven
deslligats els bns mobles, en forma deines i atuells de la llar, els quals
els havien estat empenyorats pels jurats de la universitat en esmena
de les contribucions no pagades.
Una situaci diferent en la composici familiar, per en la ma-
teixa lnia, la trobem a Canet de Mar, bisbat de Girona, el 1674, quan
la universitat imposa lallotjament dun soldat i els jurats segresten
diferents bns de Pau Misser, diaca, amb largument que volen fer
contribuir la seva mare que viu amb ell com los dems de dita vila.
La universitat vol que contribueixi en
lo dret que se ha imposat en lo vi y dems fruits y talls y tatxes
fetas y fahedoras a ocasi del contagi y guerra, tant per satisfer
y pagar los gastos dels socorros y de las lletras fetas en dita vila
com dels allotjaments y contribuci de soldats, per sser com sn
crrechs reals y patrimonials que conserneixen la utilitat pblica
y comuna, y conformiter haje estat y estiga de molts anys a esta
part dita universitat per medi de sos jurats y arrendadors en la
pocessi de rebrer de dita Maria Misser los dits drets y talls y
de allotjar soldats en la casa.
11. ADG. Processos: F. Morat, 15. Nm. 5507 del catleg. La situaci la trobem
repetida tamb en el plet que presenta Joan Gimpera, beneciat, que viu amb el seu
ll al mas Gimpera de Sant Mart Vell, contra els jurats del lloc perqu li han allotjat
un soldat, una dona i un cavall essent ordenat en quatre menors y beneciat (ADG.
Processos. J. Serradell, 1. Nm. 6267 del catleg).
Per a la universitat, el canvi en la condici personal de Pau Mis-
ser no havia de suposar cap canvi en la de la seva mare, la qual havia
contribut sempre als mals i crrecs del com. Els jurats refusen la
recusaci feta per Maria Misser, amb la tramesa de lletres monitries
despatxades per la cort eclesistica de Girona, segons les quals diu que
ha fet donaci dels seus bns al seu ll, per la qual cosa la casa gaudeix
de la immunitat eclesistica. Els jurats diuen que sols es tracta duna
manera devitar lallotjament: sols ab nimo de defraudar y escusar-se
la dita Maria Misser de pagar los sobredits drets y imposicions. Essent
Maria Misser no obstant dita pretesa donaci, tinguda y reputada
pblicament per senyora y pocessora de dita casa.
12
La universitat
utilitza largument de la contribuci immemorial a la utilitat comuna,
una contribuci que quedava estroncada per un fet estrany i ali a la
norma comunitria establerta.
Una altra vegada, en lallotjament fet a la casa on viu el domer de
Santa Coloma de Farners, propietat de la famlia Pou, la qual habita
la casa juntament amb el domer Moner, la universitat s condemnada
a treure lallotjament. Tot i largument daquesta que la butlleta s
assignada a la casa i no a la persona:
Cessant sser veritat que dits jurats hagen feta butlleta ninguna al
dit domer Moner, sin en casa den Pou y ax a la dita viuda Pou
y Salvador Pou, qui en los noms sobredits sn hereus y senyors
de dita casa en la qual est allotjat lo dit soldat y cavall, de ahont
no creuhen dits jurats haver fet agravi ning en la exempti de
dit Moner, ni violar de ninguna de las maneras la immunitat
ecclesistica, ni tala intenci han tinguda, ni tenen, sin de fer
dit allotjament en personas de dita viuda Pou y Salvador Pou,
personas seculars qui en est fet estan baix de llur jurisdicti.
La base jurdica sembla slida i lallotjament de quatre companyies
i mitja de cavalls a la poblaci, una necessitat imperiosa. La sentncia,
per, va ser condemnatria.
13
La cria eclesistica de Girona condemn
el 21 de gener de 1676 als jurats de Santa Coloma de Farners a treure
lallotjament, amb pena dexcomunicaci major i amb lobligaci de ser
llegida la sentncia a lesglsia parroquial en la missa del diumenge,
el lloc apropiat per a donar publicitat a aquests actes a que tingus
efectes exemplicadors.
Aquests tres exemples presenten una mateixa situaci, la recerca
darguments per no haver dallotjar, per part duns, i la defensa, per
12. ADG. Processos. J. Verdalet, 421. Nm. 7440 del catleg.
13. ADG. Processos. J. Xamb, 48. Nm. 8042 del catleg.
part de la cria eclesistica, de lexempci dallotjament als familiars
dels eclesistics i, en el cas de Santa Coloma de Farners, ns i tot la
casa habitada pel domer. Interessos totalment contraris als de la uni-
versitat. En aquesta situaci no sn estranys els rosecs i els conictes.
Els militars
Lorigen de lexempci prov tant del dret com com del dret muni-
cipal, diuen els juristes Llus de Valenci i Carles Costa, el 1677. I amb
el terme militar inclouen qualquier especie de nobleza o cavallero.
14

Entre les moltes prerrogatives de qu gaudien els militars a Catalunya,
15

lexempci en matria scal era reconeguda per constitucions, si b no
hi ha cap explicitaci referida als allotjaments.
16
Per aquest motiu, lar-
gumentaci jurdica de Valenci i Costa arrenca de privilegis concedits
per Ferran II, el 1481, on es diu que els privilegis atorgats a particulars
es facin extensius al conjunt de lestament i, amb anterioritat, Ferran I,
el 1414, quan va establir que els militars havien de gaudir a Catalunya
de ms privilegis i prerrogatives que les altres persones.
A Falgons, a la sotsvegueria de Besal, Grau de Collferrer, el 1664,
incoa plet contra els jurats, perqu tot i estar en possessi del privilegi
de donzell (per ser militar y gaudir de privilegi de generositat, diu
textualment), i ser per tant exempt de pagar qualsevols talles imposades
per dita universitat y aquellas que pagan los plebeos, allotjaments de
soldats y altres crrechs personals, els jurats volen fer-lo contribuir.
Hem recollit aquest text per la seva claredat: de contribucions noms
en paguen els plebeus, els militars gaudeixen de la consideraci de
privilegiat i per tant nhan de quedar exclosos del pagament.
17

14. A partir de la distinci feta per Mieres entre militars i gent de peu, sn mi-
litars aquellos que gozan de privilegio Militar, son los Ricoshombres, Barones, Nobles,
Cavalleros, hombres de paraje, que de otra suerte se llaman de gnere, o Ciudadanos
Honrados y Burgeses, particulramente los de Barcelona y Villa de Perpin (Llus
de VALENCI, Carles COSTA, Municipal discurso en orden a la immunidad de alojar que
el Estamento o Brao Militar del Principado de Catalua goza por su naturaleza y Real
Grandeza. (BC F. Bonsoms: 7936, 304, 8009. Imprs, pargraf 11).
15. La sntesi a V. FERRO, El Dret Pblic Catal..., p. 327-328.
16. Vegeu, per exemple, les constitucions incloses en els ttols: XIX, De privilegis
e immunitats; XX, De Privilegis consedits als Militars; XXV, De vectigals, leudas, pe-
atges, gabellas...; LVIII, De ofci de alcayts, capitans y altra gent de guerra. Utilitzem
la numeraci dels ttols segons la compilaci de 1704.
17. Els jurats de la universitat de Falgons, per, havien passat per alt aquest
privilegi, i en refusar de pagar talles, li han fet penyoraments sobre els seus bns. (AHG.
Savarrs, Not. Girona-11, 454 (Diversorum: 1664-1668): 13 de mar i 22 dabril de 1664).
De la mateixa manera que en el cas dels eclesistics, tampoc en el
cas dels militars no ser posada en qesti la seva condici dexempts.
En canvi, la discussi, durant la segona meitat del segle XVII es traslla-
dar als masovers dels militars, els quals, segons la universitat, han de
contribuir. Ser un debat jurdic, a lAudincia, per tamb a linterior
de les universitats. Ho veurem ms endavant.
Els ciutadans honrats
Els ciutadans honrats no poden ser considerats militars ats que
no sn armats, tot i que gaudeixin dels mateixos drets que els mili-
tars (privilegi atorgat pel rei Ferran II (1510) i rearmat en la cort de
Barcelona de 1599). No poden assistir a les Corts generals integrant el
bra militar,
18
sin que ho hauran de fer pel bra reial si s que sn
elegits sndics per les universitats de residncia. Per aquestes raons
els hem incls en una categoria diferenciada dels militars, tot i que, a
lhora de defensar lexempci en matria de talles i allotjaments, faran
front com amb els militars.
Hem recollit totes les concessions del ttol de ciutad honrat a
la vegueria de Girona durant el segle XVII, en total sn un centenar de
nous ttols. Amb la categoria de ciutadans honrats englobem diferents
titulacions: vuitanta-quatre ciutadans honrats de Barcelona (CHB), dot-
ze ciutadans honrats de Barcelona i Girona (CHB i G), dos de burgs
honrat de Perpiny (BHP) i dos de ciutad honrat de Girona (CHG).
19

18. Talment shi referia amb tota claredat Llus de Peguera quan deia que encara
que segons llurs privilegis de ciutadans sien tinguts per verdaders cavallers, no poden
entrevenir en Corts generals, ni en aquells sser convocats y aix ho he vist sempre,
Prctica, forma i stil de celebrar Corts generals en Catalunya i matries incidents en aquelles,
Barcelona, 1632, p. 23. Sobre els drets i prerrogatives del bra militar, BC F. Bonsoms:
406. Seor. Los ttulos del Principado de Catalua... (1693). Una bibliograa comentada
es pot trobar en la ressenya que N. SALES fa al llibre DD.AA., Hidalgos & Hidalgua
dans lEspagne des XVI-XVIII sicles, a Ler Histria, 22 (1991), p. 163-173, amb nota
bibliogrca a p. 171-172.
19. Tant els ciutadans honrats de Girona com els burgesos honrats de Perpiny
gaudien dels mateixos privilegis que els ciutadans honrats de Barcelona. Els ciutadans
honrats de Girona gaudien dels mateixos privilegis que els de Barcelona per un privilegi
de Pere el Gran de 1283, conrmat a les corts de Monts de 1585 (P. NEGRE, La cofrada
de San Jorge y la nobleza gerundense, AIEG, VI (1951), p. 292; La cofrada de San
Jorge..., AIEG, VII (1952), p. 10 i Comentari duns documents relatius a la confraria
de Sant Jordi, AIEG, XXV-II (1981), p. 7); els burgesos honrats de Perpiny lhavien
vist conrmat a les corts de Barcelona de 1599 (A. BOSC, Summari, ndex o eptome dels
admirables i nobilssims ttols dhonor de Catalunya, Rossell i Cerdany, Perpiny, 1628,
p. 415-416, reedici facsmil de Curial, 1974; i F.-P. BLANC, La noblesse municipale de
Perpignan. Essai de dnition juridique, 100 volume dtudes sur le Roussillon, S.A.S.L.,
1992, p. 65-84).
De la geograa de les concessions sha de remarcar el fet que, majo-
ritriament, satorguen a famlies que viuen en petites poblacions: a
quaranta llocs noms nhi ha una, la qual cosa no pressuposa que en
el segle XVI no nhi pogus haver o que hi hagus cavallers o nobles.
A aquestes quaranta concessions nhem dafegir algunes ms que -
guren entre els llocs amb dues o tres i que satorguen a la mateixa
famlia, com a Monfull, on registrem dues concessions a la famlia
Pol: el 1649 i el 1671, en una prctica ben habitual dintentar revalidar
el ttol aconseguit dels reis de Frana; de la mateixa ndole sn les
concessions als Garriga, lies Suardell, de Jui de 1648 i de 1684, a
les quals haurem dafegir les concessions als germans Batlle i Riusec
dAvinyonet o als Gelabert de Sant Lloren de la Muga, amb orgens en
la paraireria, veritables burgesos honrats que ben aviat invertiran
en terres i masos. Un total de quaranta-vuit concessions sobre cent
afecten, majoritriament, pagesos rics, els ms rics del lloc, que amb
lobtenci del privilegi de ciutad honrat veien reconeguda la seva as-
censi social.
TAULA 94
Distribuci per llocs de les concessions
de ttols de ciutad honrat, vegueria de Girona
Llocs per concessions Nombre de llocs Total de concessions
1 concessi 40 40
2 concessions 9 18
3 concessions 5 15
4 concessions 2 8
5 concessions 1 5
14 concessions 1 14
Total 57 100
Font: F. J. MORALES ROCA, Privilegios nobiliarios del Principado de Catalua. Dinasta de
Austria. Reinado de Carlos II (1665-1700), Hidalgua (1979-1980), 153, p. 177-208; 156, p. 681-
696; 157, p. 777-792; 158, p. 17-48; 159, p. 225-244; Prceres habilitados en las Cortes del
Principado de Catalua, siglo XVII (1599-1713). Madrid: Hidalgua, 1983, 2 vols; Registros
nobiliarios del Brazo Militar del Principado de Catalua: el Llibre Vert del antiguo Brazo
Militar, Hidalgua (1987), 201, p. 433-464; 204, p. 849-882.
Quant als llocs amb major nombre de concessions destaca Gi-
rona amb catorze; en aquest cas es tracta, principalment, de famlies
urbanes (hi ha tres doctors en drets, un notari i tamb tres matriculats
a la m major), per aix no s obstacle perqu tinguin una intensa
relaci amb la vegueria estreta de Girona, on segurament tenen les
seves rendes. Molt menys importants sn les concessions a altres viles
de la vegueria gironina. En primer lloc, dues viles reials, a Figueres
sen faran cinc, de les quals una s a un doctor en drets, i quatre a
Torroella de Montgr, que exercir de pol datracci de la petita noblesa
del Baix Empord;
20
Vilob, amb quatre concessions del perode de la
guerra de Secessi, fou una excepci a la norma general de repartir
les concessions entre les poblacions petites.
Pel que fa a la cronologia de les concessions, majoritriament sn
de 1640 a 1700.
21
De Felip III i de Felip IV noms disposem de nou
concessions, mentre que de Llus XIII i Llus XIV nhi ha cinquanta-sis
(sis de les quals seran refermades per Carles II), i de Carles II nhi ha
trenta-dues. Del segle XVIII, anteriors a la guerra de Successi, noms
nhi ha dues. La cronologia apunta clarament que en temps de guerra
les concessions van en augment, tant perqu interessa la monarquia
com perqu interessa els afavorits. El que saprecia s que desprs
de 1652 la monarquia shi mirar a lhora de concedir nous ttols, fet
que contrasta amb el conjunt general catal quan entre 1660 i 1680
sarriba al mxim nombre.
La posici del Consell dArag en matria de concessi de ttols
nous addua la seva aprensi a la necessitat de distribuir equitativament
la crrega dels allotjaments, aunque es justo [deia] premiar a los que
lo merecen, tambin es razn aliviar a los dems que llevan la carga
de los alloxamientos, per concloure el dictamen amb paraules molt
semblants a les expressades per les universitats: y que si por estas
gracias se eximen de contribuir en ellos los que las consiguen, no es
razn que sea detrimento de los otros, cediendo en ellos la carga de
lo que estotros se alivian della y ordinariamente son los hombres ms
ricos y hacendados.
22

Per aquestes raons, algunes de les demandes, sense que puguem
precisar-ne el nombre, hauran desperar una conjuntura ms propcia,
la de ladministraci borbnica.
23
20. P. MOLAS, Notes sobre la petita noblesa del Baix Empord a lEdat Moderna,
Estudis del Baix Empord, 8 (1989), p. 150-151. Ara recollit a P. MOLAS, Catalunya i la
casa dustria. Barcelona: Curial, 1996, p. 192-193.
21. Vid. J. S. AMELANG, La formacin de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714.
Barcelona: Ariel, 1986, p. 51-57, visualitzat en el grc 1, p. 53.
22. ACA. Consell dArag. 241. Dictamen del Consell dArag adreat al rei de
20 de juliol de 1657.
23. Daquesta manera, coneixem la resposta negativa a la sollicitud de Mart
Carles de Torroella de Montgr el 1694 de ser nomenat cavaller, quan la famlia Carles
havia obtingut arran duna vidutat lexempci dallotjar, amb el lacnic escrit del Consell
dArag de gurdese para quando est ms avierta la puerta a este gnero de graci-
as. Esperaria ns al 1737 quan seria nomenat successivament cavaller i noble, entre
Els gaudints de privilegi militar
Personas generosas y ab privilegi militar decoradas s lexpressi
que refereixen els descendents dels pagesos que varen ser condecorats
per la reina Maria per haver acudit en el seu ajut i de linfant Ferran
arran de lassalt a la fora de Girona.
24

A la Cort de Monts de 1510 el rei Ferran dispos diferents cap-
tols referits a aquests homes generosos i de paratge. Dentre els quals
el privilegi de portar armes, el tractament de cavallers en les causes
criminals juntament amb la seva descendncia masculina, la qual cosa
comportava no poder-los penyorar bns per disposici de dret com i,
all que ara ens interessa, ltem 6 estableix que no sien tinguts pagar
coronatge, ni maridatge, ni fogatge, ni sien tinguts contribuir en ningu-
nes talles reals, ni paguen lleuda, ni pasatge, ni barra, ni pontatge, ni
ningun altre vectigal, ans sien franchs de tot, per ells y cavalcadures y
bns llurs y famlia llur qui ayr ab ells, ax com los cavallers ne sn
franchs. A ms de tot aix, el bestiar de la seva propietat no podia
incrrer en pena de ban, sols havien de pagar pels mals ocasionats.
Sens dubte, privilegis que feien daquest grup de pagesos de la sotsve-
gueria de Besal un grup pags privilegiat; s clar, per, que aquesta
condici, assimilable a la condici militar, els impedia dentrar en el
govern de les viles i llocs, a menys que les ordinacions municipals ho
permetessin de manera expressa.
25
Els familiars del Sant Oci
La condici de familiar del Sant Oci de la Inquisici comportava
el privilegi de gaudir del fur de la Inquisici, entre daltres coses signi-
cava: primer, entrar en la jurisdicci inquisitorial i, per tant, sostreures
a la jurisdicci ordinria,
26
fet que comportava que les causes fossin
daltres motius per disposar de hacienda de las mejores del Ampurdn (ACA. Consell
dArag. 242 i P. MOLAS, Notes sobre la petita noblesa..., p. 153-154; i Catalunya i la
casa dustria..., p. 197-198).
24. Coneixem diferents trasllats daquest privilegi del segle XVII quan els hereus
daquells pagesos condecorats de privilegi de generositat el demanaren i el presentaren
davant dels jurats i cnsols a de recordar-los la seva exempci. Utilitzem el trasllat
notarial demanat per Narcs Pujol Verdaguer i Ribas que va ser presentat als jurats de
Bescan el 1664 (AHG. P. Garriga, Not. Girona-10, 513, f. 50r i s). Altres exemplars es
conserven en els respectius arxius patrimonials daquestes famlies: a lArxiu patrimonial
Pou de Mei de Montcal, per exemple.
25. Shi refereix A. BOSC, Summari, ndex o eptome dels admirables i nobilssims
ttols dhonor de Catalunya, Rossell i Cerdany..., III, 13-15, p. 328-330.
26. Labandonament de la jurisdicci reial, juntament amb el poder de coacci
que suposava lobtenci de la familiatura inquisitorial, ha estat una de les raons de la m
substanciades en els tribunals del Sant Oci; segon, gaudir del dret de
poder portar armes i, nalment, quedar exempt de les contribucions i
allotjaments. Aquests privilegis expliquen, al costat de linters poltic
del tribunal de la Inquisici per a poder controlar lmbit rural, essent
com eren la pea bsica pel coneixement de les persones i pel referent
en qu es constituen, que la condici de familiar de la Inquisici es
converts en una forma deludir la scalitat i dascens social per als
senyors tils i propietaris de terres. De fet, en consideraci social,
devia estar just per sota de la condici de ciutad honrat: lobtenci
de la condici de familiar era ms barata que la de ciutad honrat.
27
Lenfrontament entre la Inquisici i la Diputaci del General s
un punt de debat poltic recurrent en el segle XVI, canalitzat per la
Cort general, que es mant viu durant el segle XVII. Les atribucions
del Tribunal del Sant Oci van comenar a ser retallades i limitat el
nombre dels familiars amb la concrdia de 1568.
28
La Cort general de
Monts de 1585 va anar ms lluny i va disposar que els ocials i fa-
miliars del Sant Oci no poguessin ser admesos als crrecs del govern
municipal, fet que va comportar una disminuci dels familiars en els
nuclis urbans. La Cort general de Barcelona de 1599 va fer un pas
ms, va disposar la reducci del nombre de familiars de la Inquisici
(cap. XXIII), i va determinar que les execucions les fessin les cries
baronials o eclesistiques, sense assistncia del tribunal del Sant Oci
(cap. LI).
29
Durant el segle XVII es mant lenfrontament entre el Tribu-
major mallorquina, assimilable a la rica pagesia gironina, per aspirar a ser familiar del
Sant Oci, segons P. de MONTANER, A. MOREY, Notas para el estudio de la mano mayor
mallorquina durante los siglos XVI y XVII, Estudis balerics, 34 (1989), p. 76.
27. El 1645 valia 46 lliures: 40 pel dipsit i 6 pel despatx del ttol, segons explica
Pere Mart, pags de Cass de Pelrs, el qual acudeix, juntament amb el seu oncle, Pere
Barrull de Palafrugell, familiar del Sant Oci, i mossn Gerons, notari de la Bisbal, el
26 dabril a casa del inqusidor Pla, lo qual estava a Gerona, y ax li he demanada la
grtia de familiar de Sant Ofsi y ax el me la consedida. Per a fer el dipsit haur
de manllevar les 46 lliures al seu oncle. (AHCBE. Arxiu patrimonial Mart de Cass de
Pelrs. Llibre de comptes del segle XVII).
28. Vegeu la sntesi de R. GARCA CRCEL, Historia de Catalua. Siglos XVI-XVII.
Barcelona: Ariel, 1985, p. 371-387 i, amb ms detall el terreny del conicte i la posterior
concrdia de 1568, El conicto de la Inquisicin y la Generalitat de Catalua en 1568,
Homenatge al doctor Sebasti Garcia Martnez. Valncia: Conselleria de Cultura, Educaci
i Cincia de la Generalitat Valenciana, 1988, vol. I, p. 263-273.
29. Una visi de tot plegat a J. CONTRERAS, El Santo Ocio en el Principado:
1568-1640. Papel poltico y anlisis social, Primer Congrs dHistria Moderna de Cata-
lunya, 1984, vol. 2, p. 111-124. Sobre la diferncia entre els objectius dels familiars de
la Corona dArag, que busquen lexempci i el privilegi, i els de la Corona de Castella,
que volen demostrar lhonor i la puresa de sang, shi refereix D. MORENO, Unitat i plu-
ralitat de la Inquisici. Un testimoni: els familiars, LAven, 210 (1997), p. 32-35. Un
estudi per Arag, J. E. PASAMAR, Los familiares del Santo Ocio en el distrito inquisitorial
de Aragn. Saragossa: Institucin Fernando el Catlico (CSIC), 1999.
nal del Sant Oci i les universitats entre daltres aspectes en matria
dallotjaments, en considerar aquell que eren persones privilegiades i
exemptes dallotjament.
30

Ser una confrontaci constant, ja que si b el carcter privilegiat
dels familiars ser acceptat majoritriament per les universitats, quan
els allotjaments i la pressi popular augmentaran, el consell estret de
les universitats els voldr, i ho aconseguir, fer contribuir. Tamb s
cert que, atesa la situaci, puntualment, trobarem directrius del Tri-
bunal de Barcelona que permeten que els familiars contribueixin als
mals i crrecs de les universitats.
31
De vegades, el Tribunal del Sant
Oci obligava expressament a tenir allotjament a un familiar sempre
que ho fessin el batlle i els jurats del lloc, en una equiparaci dels
familiars del Sant Oci a les mximes autoritats de la universitat.
32
30. Les institucions de la terra sadrearan a les autoritats reials i al mateix
monarca reclamant la contribuci daquests familiars. El 3 de gener de 1696, en carta
adreada al rei, shi referia en aquests termes el Consell de Cent de Barcelona: En reali-
dad, no hallando en los pueblos de Catalua otro refugio para descargarse de alojamiento
y otros servicios que el de ser familiares, la negociacin de muchos ha conseguido de
los inquisidores esta exempcin, siendo ya un sin nmero los que se hallan, y cuando
los bayles y jurados pagan y tienen alojamiento, ellos lo resan contra lo que por reales
decretos se ha mandado, Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich
Consell Barcelon, XXI (1692-1695), p. 325.
31. Per posar dos exemples dun llibre de la Inquisici de Girona de 1626-1630.
Del 15 de febrer de 1628 data un manament despatxat per linquisidor general de Bar-
celona a que els familiars del Sant Oci contribueixin en all que els sigui assignat
per cada universitat en la contribuci de la fabricaci de galeres. Un altre del 23 de
gener de 1629, a instncia de la vegueria de Girona, obliga els familiars que pagasen
y contribuyesen como lo hazen los dems ministros y escrivanos en los bans y drechos
que ponen para defender su jurisdiccin, por quanto es bien comn y provecho de los
escrivanos de dicha veguera (AHG. M. Savarrs, Not. Girona-6, 662 (1626-1630).
32. Aquesta frmula lhem trobat per primera vegada en plena guerra de Seces-
si, quan el Tribunal del Sant Oci de Barcelona orden als familiars que no obstant
la exempci tenen de alotjaments, attesa la multitut dels soldats y cavalls sels donar
per alotjament, ab que no excedescan al nmero que en sas casas pendran los batlles
y jurats respective, servada proporci y ygualtat de sas haziendas (B.C. F. Bon. 9975:
Per quant los reverens..., 22/XII/1643). Hem tornat a trobar una ordre semblant des-
prs de la guerra quan el tribunal del Sant Oci de Barcelona requereix Pere Ferrer-
fbrega perqu contribueixi als mals i crrecs de la universitat, de la mateixa manera
que ho fan els jurats del lloc: Mandamos que luego que las presentes nuestras letras
os serm presentadas dexeis de ms pretender ni pretendays, ni tingays dichos bienes
por exemptos de todas tallas, imposiciones, contribuciones, servitudes y alojamientos
por medio y respeto de vuestro privilegio de familiar y que en quanto en los vuestros
proprios bienes, segn que por vuestras facultades tocase, concurriendo tambin en los
mismos los jurados y baile de dicho lugar de Camallera, tengays alojamiento de solda-
dos, deis bagajes y carretages y agays todos los servicios en la misma conformidad que
concurren, dan y hazen los jurados y bayle de Camallera y no de otra manera. A ms
a ms, se lobliga a pagar pels mals del pare, per ra de la casa que t a la batllia
Lhabitual, per, s que la universitat segresti bns de familiars i
que posi allotjament en les seves cases atesa la negativa a contribuir.
Quan aquests denuncin el cas davant dels tribunals del Sant Oci ja ho
afrontaran. En alguns casos donaran excuses com el desconeixement de
la condici de familiar,
33
en daltres, es posar en dubte la pertinena
a la universitat.
34
Al darrere daquestes actuacions dels jurats i cnsols
hem dentendre la lgica comunitria, basada en el concepte que la
scalitat compartida era menys feixuga, i la pressi exercida contra
els seus representants per part del conjunt de la universitat, entesa en
aquest cas com una unitat de contribuents. Noms coneixem els casos
que han arribat al procs judicial, molts daltres deuen haver roms
en el silenci ms absolut de les vivncies, intimidacions i violncies
quotidianes.
Altres vegades, la condici de familiar del Sant Oci era esgri-
mida per no haver de pagar. Aquest s el cas de les dones vdues de
familiars. Per la universitat estar al cas de la lnia de descendncia
familiar per imposar allotjaments. El 8 de gener de 1670 el Tribunal
del Sant Oci intimar causa contra els jurats de Caldes de Malave-
lla i Franciac a que treguin lallotjament imposat a la vdua Ti de
Franciac per sser dita Ti del St. Oci. Els jurats argumenten que
com en dita casa den Ti de dita parrchia de Franciach y haje
avuy dos vduas, la una nomenada Paula Ti y Farrera, viuda
de Verges, pel plet contra el comte de Peralada, ja que el seu pare havia signat abans
de ser familiar del Sant Oci entre els singulars de la universitat. (AHG. P. Rossell,
Girona-8, 576 (Diversorum 1670-1673): 18 de mar de 1666). Pels mateixos anys 1665
o 1666, segons es desprn dun plet a la cria eclesistica de Girona, Joan Gimpera i
Joan Llach, pagesos de Sant Mart Vell, varen ser instats que en sus casas tubiesen
alojamientos, pagassen tallas y lo dems que pagan los otros naturales avitantes en dicho
lugar en lo casos que los jurados los tienen y paguen (ADG. Processos. J. Serradell, 1.
Nm. 6267 del catleg).
33. s el que passava a la Bisbal, on Antoni Vilosa, familiar del Sant Oci, ini-
ciar plet contra els jurats perqu el 13 dagost de 1664 li varen prendre deu quarteres
de blat en refusar de pagar el vint que havia imposat la universitat. La resposta dels
jurats es basa en el desconeixement que fos familiar del Sant Oci. De fet, ni Antoni
Vilosa ho va poder demostrar. (AHG. F. Violas, Girona-2, 884 (Diversorum: 1664-1669):
27 dagost de 1664 i 9 de setembre de 1664).
34. A Santa Coloma de Farners, desprs que el Tribunal del Sant Oci de Barce-
lona hagus expedit manaments perqu no sallotgs en les cases de familiars, el 25 de
juliol de 1628 saposentaren quatre soldats a la casa de Miquel Llirins, pags, durant
quatre dies. La resposta del batlle, que ho s pel vescomte de Joc, diu que s familiar
duna altra estaci, per la qual cosa no pot gaudir de la familiatura en dita vila, sin
en lo lloch de ont s familiar. s ms, el vescomte de Joc far costat al seu batlle i
comminar Llirins a abandonar la vila. La Inquisici recorda que fa set anys que hi
viu (AHG. M. Savarrs, Not. Girona-6, 662 (1626-1630): 14 de juliol, 8 dagost, 29 dagost
i 20 de setembre de 1628).
dexada de Francech Ti, pags de dita parrchia, familiar que
fou del St. Oci de la Inquisici, y Anna Ti y Vilar, viuda dexada
de altre Francesch Ti, q pags de dit lloch, qui no era familiar
del St. Ofci, y vuy en dia, y des de la mort de dit Francesch,
menor, governa y regesca dita casa la dita Anna Ti y Vilar, y no
la dita Paula Ti y Ferrer, per no sser dita Paula usufructuria,
tenutria, ni hipothecria de la universal heretat y bns de dit q
Francesch, menor, son marit.
El 22 de gener, els jurats argumenten que no obstante fuese vidua
de familiar habra de pagar ditchas contribuciones y tener soldados
por no tener exemptin de ellas. Hem de veure-hi la forta pressi de
la universitat per voler fer contribuir tothom, alhora que, sembla, els
Ti, senyors tils i propietaris de masos, volien, de manera poc legal,
escapar-se de lallotjament.
35

El nombre de familiars del Sant Oci variar al llarg del temps.
Segons documentaci de la Inquisici, que permet un cert acostament
a la radiograa dels familiars del Sant Oci, el 1600 hi havia dos-cents
dotze familiars a la dicesi de Girona distributs per cent vint-i-set
parrquies (sembla que en aquells moments hi hauria ms de tres-
centes parrquies
36
en el conjunt del bisbat).
37
No sarriba al familiar
per parrquia, en la mateixa proporci que trobem al bisbat de Bar-
celona, per molt per sota de larquebisbat de Tarragona i de Solsona
on hi ha de mitjana un familiar per parrquia. Com era previsible,
la ciutat de Girona concentra el mxim nombre de familiars, Olot i la
Bisbal en tenen sis, Calella, Canet del Maresme, Castell i Palafrugell
en tenen cinc. De la resta, hem de destacar la major presncia a les
universitats litorals (amb quatre a Torroella de Montgr, Sant Feliu
de Guxols, Tossa, Blanes, Lloret de Mar i Pineda; i tres a: Tordera,
Palams, Cadaqus i la Vall dAro), fet que probablement shagi din-
35. AHG. P. Garriga, Girona-10, 513 (Diversorum 1662-1676), f. 129v: 8 de gener
de 1670 i f. 132r: 22 de gener de 1670.
36. J. M. PUIGVERT, Esglsia, territori i sociabilitat..., en compta 348 a comenament
de segle XVII, p. 25. Sobre el nombre de parrquies, J. M. MARQUS, Notes histriques
sobre la dicesi de Girona i les seves parrquies, Butllet de lesglsia de Girona. Annex
guia, 1996, p. 134.
37. Vid. J. BLAZQUEZ, La Inquisicin en Catalua. El Tribunal del Santo Ocio
de Barcelona (1487-1820). Toledo: Arcano, 1990, p. 114-115, segons dades procedents
del fons Inquisici, lligall 2155 (2), de lArchivo Histrico Nacional de Madrid. A partir
de la distribuci per llocs de les p. 114-115 dna un total de 204 familiars, mentre el
quadre de la p.119 en presenta 215. D. MORENO, Inquisici i poder local. El Sant Oci
a Terrassa, Terme, 13 (1998), p. 55, en compta 176 el 1567; 216 el 1600, un ms que
Blzquez; 12 el 1654 i 54 el 1683. Nosaltres hem procedit a tornar a analitzar aquest
mateix document, daqu les nostres dades.
terpretar per la concentraci de la presncia dimmigraci francesa.
Amb dos i un familiar trobem llocs escampats per tota la geograa
parroquial de la dicesi.
Sens dubte, els familiars estaven escampats arreu, sobretot en les
petites poblacions. Amb una poblaci inferior a 100 focs declarats en
el fogatge de 1553, trobem que hi ha un sol familiar en 81 llocs, en
13 nhi ha 2, en 3 nhi ha 3 (Camprodon, amb 81 focs; Cadaqus, amb
87; Vall dAro, amb 96), en un nhi ha quatre (Lloret de Mar, amb 88
focs) i en 2 nhi ha 5 (Canet, amb 75 focs i Calella, amb 93 focs). Cal
remarcar la situaci de 46 llocs, amb menys de 25 focs, que tenen un
familiar. No sabem si els termes parroquials coincideixen en tots els
casos amb la demarcaci de les viles i llocs fogatjats, ni tampoc si el
radi dactuaci dels familiars depassava lmbit estricte dels llocs on
tenien xada la residncia; tot i aix, cal destacar situacions extremes
on amb deu o menys focs hi ha un familiar, el qual, sens dubte, s un
senyor til i propietari de masos: Terradelles, una poblaci amb cinc
focs, pot ser lexemple paradigmtic.
TAULA 95
Distribuci per llocs dels familiars del Sant Oci
del bisbat de Girona, 1600
Llocs per nombre de familiars Nombre de llocs Total de familiars
1 familiar 88 88
2 familiars 19 38
3 familiars 7 21
4 familiars 6 24
5 familiars 4 20
6 familiars 2 12
9 familiars 1 9
Total 127 212
Font. AHN. Inquisicin, 2155 (2).
Pel que fa a les professions, 130 sn pagesos (61,32%) i 82 (38,68%)
tenen altres ocupacions, alguns dels quals tamb exerceixen professions
en mbits rurals. El conjunt s molt semblant al calculat per Catalunya,
on el 63,40% sn pagesos. Ser pags, per, volia dir ben poc. Ms inte-
ressant s la consideraci econmica que es desprn del cens: del total,
57 presenten unes bones condicions (labrador rico, buena hasienda).
El conjunt se situa en edats compreses entre trenta i seixanta anys,
majoritari el tram dels quaranta anys, amb un total de noranta-un.
Amb fonts inquisitorials diferents i amb altres dades, pels anys
centrals del XVII hem identicat 141
38
familiars del Sant Oci. Reduts
noms als anys 1626-1630, a partir dun registre de la cria del Sant
Oci a Girona don agafem els noms dels familiars immersos en de-
nncies o com a part actuant en processos del tribunal de la Inqui-
sici a Girona, identiquem 118 familiars, repartits de manera molt
desigual per la geograa de la dicesi: a la llista prcticament no hi
ha cap referncia a familiars de lAlt Empord (tampoc apareixen en
el cens de 1600 familiars a Peralada amb 212 focs el 1553 o Figueres,
183 focs), i una absncia molt signicativa, en general, per terres de
la sotsvegueria de Besal, en canvi predominen al Pla de Girona, i a
les actuals comarques de la Selva i del Baix Empord, formant una
mena de corones dinuncia a partir de Girona, la Bisbal, Santa Co-
loma de Farners i Banyoles, amb tres i quatre familiars a cada ciutat,
cal remarcar tamb els tres familiars a Sant Gregori, Bescan, llocs
propers a Girona, i el petit lloc de Viladasens. Destaquem que noms
en un lloc (la Bisbal) hem identicat quatre familiars, i encara tres de
la mateixa famlia Noalguer; de sis llocs napareixen tres (Sant Gregori,
Banyoles, Bescan, Girona, Santa Coloma de Farners i Viladasens);
catorze llocs en tenen dos (Aiguaviva, Angls, Caldes de Malavella,
Cor, Estanyol, Fontcoberta, La Cellera, Llagostera, Llor, Palafrugell,
Riudarenes, Riudellots, Rupi i Torroella de Montgr) i quaranta-set
llocs tenen un sol familiar, el qual era pags, sovint, en els casos que
ho hem pogut precisar, senyor til i propietari de mas o de masos.
En aquesta mostra, el percentatge de senyors tils i propietaris
de masos i de pagesos superaria de llarg els 61,32 pel cens de 1600.
39

Quant al nombre de familiars, sens dubte, la pressi dels particulars i
els interessos de la instituci havien fet possible que el captol XXIII
de la cort general de Barcelona de 1599, segons el qual en los altres
llochs menors de dos-cents fochs: a rah de un familiar per cada cen-
tenar de cases, de manera que ajustant molts llochs o cases separades
38. Molt per sobre dels 12 que compta D. Moreno pel 1654 o els 54 de 1683. Vid.
D. MORENO, Inquisici i poder local. El Sant Oci a Terrassa, Terme, 13 (1998), p. 55.
39. J. M. BLZQUEZ, La Inquisicin en Catalua..., p. 119 presenta un quadre de
professions i categories socials, segons el qual al bisbat de Girona hi hauria un 60,93%
de familiars amb la condici de labradores i pageses, el ms signicatiu s el 19,07%
de comerciants que identica. Sens dubte, deuen ser aquests familiars de les universitats
litorals, que amb prou feines apareixen en la nostra mostra, que fan pujar el percentat-
ge de comerciants en detriment de les categories pageses. Estem per sobre del 44,2%
de llauradors que troba R. Garca Crcel a Valncia el 1567, on, en canvi, hi ha una
elevada proporci dartesans (R. GARCA CRCEL, Nmero y sociologa de los familiares
de la Inquisicin valenciana, a PREZ VILLANUEVA (dir.), La Inquisicin Espaola. Nueva
visin, nuevos horizontes. Madrid: Siglo XXI, 1980, p. 271-282).
no hi puga haver ms de un familiar per cada centenar, queds del
tot superat.
40

Finalment, la cort general de 1705/6, cosa que no havia fet la de
1701/2, disposar lobligaci dels familiars del Sant Oci a tenir allot-
jament de tropes. Tot i que aquesta legislaci, amb el Decret de Nova
Planta, no saplicar, a partir de 1700 es produeix el declivi de la gura
del familiar del Sant Oci que, en part, sha datribuir a la prdua dels
seus privilegis, especialment els privilegis scals i dexempci dallotjar
tropes. Els censos de la mateixa instituci inquisitorial assenyalen la
seva progressiva disminuci. A Catalunya, segons els recomptes del
Sant Oci, els familiars passen de 832 el 1600 a 135 el 1748.
41
Els ocials de la Diputaci del General: els taulers
La Diputaci del General defensar lexempci dallotjaments dels
taulers del General equiparant-los als ocials reials, els quals gaudien
de lexempci.
42
Contra aquesta pretensi, desprs de 1652, el Consell
dArag disposar lobligaci dallotjar, tot referint que els taulers del
General no disposaven de privilegis especials que els neximissin:
...la obligacin de alojar a los soldados es cargo real y patrimonial
de la qual nayde puede escusarse sin ser especialmente privilegi-
ado, de tal suerte que en la concesin general de immunidades
no est comprehendida la exempcin y immunidad de alojar, con
que no teniendo privilegio especial los tablageros y receptores de
los derechos del General de Catalua quedan comprehendidos
baxo la regla general de la obligacin de alojar.
40. Estarem lluny del connament que, a partir de les disposicions legals, dedueix
Vctor Ferro quan sost que hom arrib, per, amb aquestes i daltres mesures a con-
nar lactivitat del tribunal a les causes estrictament relacionades amb la fe; a restringir
el for de la Inquisici als ocials efectius a sou i a llurs mullers; (...); a obligar-los a
pagar els impostos generals i locals; a limitar el nombre dels familiars... (El Dret Pblic
Catal..., p. 135). Una cosa eren les disposicions jurdiques i laltra la prctica social,
i mentre la familiatura del Sant Oci comporti privilegis, aquests es mantindran, amb
retallades, per no tan signicatives com haurien volgut les Corts, ni tampoc el conjunt
general de les universitats.
41. G. CERRILLO, Los familiares de la Inquisicin en la poca borbnica, Revista
de la Inquisicin, 4 (1995), p. 199.
42. Sobre la defensa del privilegi dels ocials del General i les topades amb
els ocials reials durant la segona meitat del segle XVI, a Roses, per exemple, M. PREZ
LATRE, La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II. Poltica, administraci i territori.
Catarroja-Barcelona: Afers, 2004, p. 158-160 i Entre el rei i la terra. El poder poltic a
Catalunya al segle XVI. Vic: Eumo, 2003, p. 62-63.
Per tal dobviar els canvis efectuats desprs de 1652, refereix que
en esta conformidad se halla observado desde el ao de 1652 hasta
ahora de alojar soldados en las casas de los tablageros y receptores
de los drechos del General, pero si alojaban o no antes del ao 1640
no tiene la junta individual noticia. I, s clar, calia mantenir esta
observanzia, perqu el Consell dArag era ben conscient que siendo
en Cathalua tantos estos tablageros y receptores de los drechos del
General y tantos los exemptos que slo los pobres tendran el cargo
de alojar.
43

La realitat, per, tal com apareix documentada a Castell dEm-
pries el 1672 o a Sant Pere Pescador el 1693, era que els taulers del
General eren considerats exempts per les universitats, encara que, en
situacions de necessitat, els volguessin fer contribuir.
A Castell, Joan Compte, tauler del General de Castell, exposa
el juliol de 1672 que t concedida franquesa de portatjes, barcatjes
e barres e altres immunitats, prorogativas y grtias com de son pri-
vilegi consta, per la qual cosa refusa dallotjar tropes a la seva casa.
La universitat de Castell allega que a la vila hi ha una companyia
de soldats de cavalls valons que passen de vuitanta per allotjar i que
a occasi de la qual necessitat y occurncia s forss que los n-
colas y habitans de dita universitat suporten los crrechs que se
offerexen en servey de Sa Magestat y en esta conformitat [...] se
ha observat y observa en la present vila que semblant ofcials y
altres ministres de la Generalitat han allotjat y allotjan en tot cas
de allotjament de soldats en aquella, com ax de present allotja
lo mateix diputat local.
El carcter excepcional s remarcat quan el requeriment acaba
dient que els allotjaments no sn contra els privilegis del General,
sin per dar compliment y subvenir al servey de Sa Magestat. En el
procs hi ha inclosa una lletra dels diputats del General de Catalunya
de 16 de juny de 1668 on es recorda la immunitat dels taulers. Per
la universitat es mant en no treure lallotjament al tauler i sofereix a
guardar els llibres i objectes de loci de tauler, argument utilitzat per
aquest en considerar que els llibres podrien ser malbaratats.
44

A Sant Pere Pescador, el gener de 1693, el consell estret de la
universitat actuar contra el tauler del General Josep Costous. Amb
43. Aix s el que diu el Consell dArag, en lletra de 22 dagost de 1673, a uns
memorials presentats per la Diputaci del General en qu demanen el manteniment de
lexempci dels taulers (ACA. Consell dArag. 239).
44. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1444 (cria: 1660-1685): 24 de juliol de 1672.
la pretensi de fer-lo contribuir als mals i crrecs de la universitat
voldr fer-lo desistir del fur de tauler del General comminant-lo que,
si no desisteix del fur, ser excls del consell de la universitat. Optar
per la segona opci. El fur i la condici dexempt van pesar ms.
45
La cort general de 1701/2 (cap. XV) i la cort de 1705/6 (cap. VIII)
acabaran amb lexempci dels taulers, notaris, receptors, exactors i
guardes dels drets del General i de Guerra, aix com dels tinents de
la Batllia General i els collectors de la Capitania General, els quals
restaran subjectes a la jurisdicci ordinria. Amb aquesta disposici
els taulers estaven obligats a pagar talls, tatxes, aposentaments i trn-
sits de soldats i altres drets imposats per les universitats, tot i que
molts de dits ofcials sols obtenen dits respective ofcis per gosar de
dita exempci y franquesa, no obstant que tenen bones proprietats y
patrimoni, tot lo que resulta en notori dany y prejudici de las universi-
tats y particulars de aquellas y pblica utilitat. En aquest aspecte, els
tres braos en corts recollien clarament els clams de les universitats.
Els baciners de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona
Per diferents causes, sabem que tamb gaudien de lexempci
contributiva els baciners de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau
de Barcelona, contra els quals les universitats pretendran que paguin
talls, tatxes, imposicions, contribucions, collectes, drets de pontatges,
barcatges i que allotgin soldats. El 1664, ser la vegueria estreta de
Girona, en representaci de les universitats que la componen, la que
iniciar lletra de plet.
46
La situaci processal no impedia que mentres-
tant les universitats distribussin allotjaments en cases de baciners, tal
com manifesta la protesta de Montserrat Amich, senyor til i propietari
del mas Amic de Fornells, baciner de lhospital de la Santa Creu de
Barcelona, el qual requereix els jurats de Fornells per haver-li allotjat
un soldat, una dona i un cavall. En la defensa de lexempci, presenta
una deliberaci del Consell General del Principat, d1 dagost de 1664,
segons la qual els baciners de lhospital de la Santa Creu gaudeixen de
lexempci de lallotjament, amb pena de 100 orins als contrafactors.
Els jurats argumenten que lallotjament ha estat ordenat perqu no havia
volgut acceptar y suportar los crrechs de la dita universitat.
47
En
aquesta dinmica, la imposici de lallotjament sha de veure com una
45. AHG. M. Pastell, Not. Castell, 1490 (1693): 30 de gener de 1693.
46. AHG. A. Savarrs, Girona-11: 454 (Diversorum: 1664-1668): 22 de setembre
de 1664.
47. AHG. I. Vila, Girona-3 (Diversorum 1662-1668): 10 de desembre 1664.
estratgia del consell estret de la universitat per a forar el pagament
de talles. Ms endavant veurem que era una prctica molt general.
Aquests bassiners passaran a la jurisdicci ordinria i, per tant,
estaran obligats a pagar els talls i tatxes imposats per les universitats
i a allotjar tropes, segons qued disposat a les corts generals de 1701/2
(cap. XV) i de 1705/6 (cap. VIII).
Els baciners de Santa Maria del Collell
48

El privilegi de baciner atorgat a Salvi Sabater, pags de Llambilles,
el 1663, permet veure lorigen de les prerrogatives que comporta. Els
privilegis i grcies arrenquen de Ferran II i de Felip II, la concessi
daquest darrer va ser atorgada a Monts el 4 doctubre de 1563, i la
de Felip III, a Barcelona, el 13 de juliol de 1599, pel qual es conrma a
tots los procuradors, bassiners, acaptadors, servidors, ministres
de dita capella y casa y qualsevol companyes [...] sn posats y
constituts sots protecti y salvaguarda y guiatge spetial del sr.
rey e sn franchs de pagar pontatges, barra, barcha y encara sn
privilegiats de portar totes armes en defensa de ses persones,
encara que sien prohibides, aix de dies com de nit. Y no poden
sser marcats, ni penyorats per alguns deutes estranys, ni sser
presos, detinguts, molestats, nafrats ni injuriats de paraules, ni
de fets, palesament o amagada, directament o indirecta, per si
ni per interposada persona, en qualsevol manera empatxats ni
forsats de tenir algun oci en la ciutat, vila o lloch de hont seran
y que en llurs cases y habitacions puguen posar y tenir penons
de salvaguarda real en senyal de la dita salvaguarda.
49

Els cavallers del comte dEmpries
Els cavallers creats pel comte dEmpries durant el segle XVII
tamb manifestaran la seva condici destar exempts a les contribu-
cions de les universitats.
50
El juny de 1669, Carles Prats i Verdaguer,
cavaller del comte dEmpries, refusar pagar talls i taxes i tampoc no
48. Vid. les diferncies entre aplegadors de les almoines i els baciners a L. G.
CONSTANS, Historia de Santa Mara del Collell, Ediciones Centenario, 1954, p. 115-118 i
329-330, 332-334.
49. Privilegi de baciner de Santa Maria del Collell a favor de Salvi Sabater, pags
de Llambilles (AHG. P. Rossell, Girona-8, 575: 10 de gener de 1663).
50. Aquests cavallers no eren admesos en corts en el bra militar, ra per la
qual el comte dEmpries expressava la seva protesta de manera sistemtica en cada
convocatria de corts (V. FERRO, El Dret pblic..., p. 194, nota 24).
voldr allotjar soldats, segons la butlleta distribuda per la universitat
de Cadaqus, i allegar la seva condici dexempt. La universitat, per,
respondr que en el privilegi no es declara expressament lexempci
a coses de la universitat, sin a cosas jurisdictionals, impositions y
drets tocants a dit molt illustre duch de Cardona.
51

Els exempts per tenir llarga descendncia
Daquesta condici gaudia Miquel Guinart, pags del venat dOr-
riols a Celr, el qual el 1700 obt sentncia condemnatria contra la
universitat de Celr contra la qual havia instat procs a la cria reial
de Girona sobre la exempci de las tallas y allotjaments per tenir
dotze lls.
52
El procs havia comenat anys enrere, com a mnim des
del desembre de 1691, quan senfronta amb els nous jurats sortits de
la universitat de Celr, els quals, tot i aportar una sentncia en qu lo
declaren exempt per rah de tenir dotze lls, tenen allotjat un soldat
a casa seva.
53
El llist dels dotze lls pels quals saconseguia lexempci
scal a Catalunya prov del dret rom.
54
Lexempci dalguns ocials o arrendataris de la universitat
En algunes universitats els cnsols i jurats estaran exempts dallotja-
ments, per en cas de forta presncia de tropes acabaran per allotjar. En
altres llocs, lexempci sestenia a arrendataris de serveis imprescindibles,
com s ara el de la eca o la carnisseria, o tamb a altres persones,
com el porrer. s signicatiu, en aquest darrer cas, que la universitat
forana de la Bisbal, que s on hem localitzat aquesta exempci, deixi
constncia, en lacta de reuni del consell general, que lexempci ha
estat decidida per acord de lassemblea. Calia renovar lacord anual-
51. AHG. J. Pags, Not. Castell, 1435, 12 de juny de 1669. En altres llocs
tamb trobem ocials baronials exempts de les contribucions. Aix, a Centelles, sota la
jurisdicci del comte Francesc de Blanes i Carrs, el Com es queixava el 1687, en un
extens memorial, entre daltres coses, que els ocials ministres de justcia (article 14)
estiguessin exempts de les contribucions (J. ALBAREDA, El component antisenyorial en
la revolta dels Barretines a Centelles...).
52. Segons lpoca que li signa Ignasi Du, doctor en drets i ciutad honrat
de Girona, de 13 dobles pels salaris i conductes, AHG. J. Andreu, Not. Girona-7: 423
(1700): 11 de setembre de 1700. Aquesta famlia accedir a la condici de ciutad honrat
de Barcelona el 1774 (F. MORALES, Privilegios nobiliarios del Principado de Catalua.
Dinasta de Borbn (1700-1838), Hidalgua (1975), p. 619.
53. AHG. J. Andreu, Not. Girona-7: 414 (1692): 8 de gener de 1692.
54. R. L. de DOU, Instituciones del Derecho Pblico General de Espaa, con noti-
cia del particular de Catalua y de las principales reglas de gobierno de qualquier estado,
Madrid, 1801, Llibre II, tt. VIIII, cap. VII, sec. II, 15, p. 96-97.
ment.
55
No es tractava duna mesura general, sin graciable, segons
disposs el consell general de la universitat i que sovint obea a la
necessitat de trobar arrendataris quan hi havia conjuntures difcils.
LEXEMPCI PATRIMONIAL DELS PRIVILEGIATS: MASOVERS DE MILITARS I ALLOTJAMENTS
Durant el darrer quart del segle XVII, atesa la presncia constant
de les tropes i dels allotjaments,
56
va aorar un altre conicte quan
les universitats van posar allotjaments en els masos dels exempts i
van obligar a fer contribuir els masovers en els mals i crrecs de
les universitats.
57
El bra militar shi va oposar, negaven que els seus
masovers estiguessin obligats a contribuir als talls i tatxes imposats
per les universitats, ni tampoc a tenir allotjaments als seus masos, ni per
la part colnica ni, encara menys, per la part dominical, en la me-
sura que la contribuci dels seus masovers els afectava en la renda a
percebre, cosa que suposava un atemptat contra el privilegi militar. Si
b ser el bra militar el que portar la defensa dels interessos dels
privilegiats, els arguments jurdics en defensa de lexempci recullen
tamb, en bona part, les raons allegades per lestament eclesistic.
Que, com veurem, tamb shi va veure implicat. Els privilegiats, en
una clara actuaci de classe en defensa dels seus interessos, feien front
com enfront dels plebeus.
55. AHG. F. Vilosa, Not. la Bisbal, 833 (1700): 11 de juliol de 1700. El consell
general disposa que el porrer sigui franc de talles i dallotjaments com ns ass ha fet.
56. Vegeu A. ESPINO, Ejrcito y sociedad en la Catalua del Antiguo Rgimen:
el problema de los alojamientos (1653-1689), Historia Social, 7 (1990), p. 19-38. Sobre
la resistncia a lallotjament de soldats, vist com una confrontaci de dos codis de va-
lors, el nmada del soldat i el sedentari de lhome del poble: Y. M. BERC, Histoire des
Croquants. Pars: Seuil, 1986, p. 205-223.
57. Amb anterioritat, durant la guerra de Secessi, els masovers de militars,
almenys els de la vegueria i batllia forana de Girona, havien estat eximits dallotjaments
pel comte de Santa Coloma. Amb la pau, el 1659, la confraria de Sant Jordi de Girona
resol de demanar a la lloctinncia que torni a ser restablert aquest privilegi. La resoluci
del 5 de mar de 1659 diu que ha resolt ques dons una suplicati a Sa. Exa. fos servit
concedir als confrares desta confraria que ells en ses cases y de sos masovers, ats los
serveys han fet les persones militars a sa Magestat (Du lo guarde) y lo que han patit y
patexen per son real servey, fossen exempts de tots allotjaments y contributions conforme
los enfranqu ja lo sr. compte de Santa Coloma en lo temps ere virrey (...) Lo que ser
VM servit guiar de la millor manera li aparega, b t VM nottia tant los seus masovers
com los nostres los treballs que patexen y com nos imposibilitan de trobar masover per
nostres heretats. (AHMG. IV.1.1. Ordinacions de la confraria de Sant Jordi (1643-1709).
Arguments i disputes jurdiques (1677-1700)
Una vegada estudiada la disputa jurdica, analitzarem la prctica
dels arrendaments a masoveria a la vegueria de Girona, a partir de
lestudi dels contractes escripturats a les diferents notaries de la ciutat
de Girona en els anys 1660, 1680, 1700 i 1720, fent especial menci a
les clusules sobre talles i allotjaments. Alhora que uns quants conictes
palesaran que all que sestava debatent a lAudincia era un proble-
ma quotidi a les universitats gironines i, per les queixes conegudes,
extensible a les catalanes.
El memorial dels juristes Valenci i Costa (1677) i el del bra militar
(1684)
Les primeres referncies les trobem els anys 1677 i 1684 en dos
memorials impresos, on el bra militar defensa lexempci en matria
de talles i dallotjaments imposats per les universitats tant per a ells
com per als seus masovers.
58
La base jurdica parteix de lexempci
atorgada a lestament militar, segons les Constitucions, per tamb per
lobservana demostrada amb latorgament de privilegis en qu queda
reconeguda lexempci per part de lautoritat reial, tal com ho proven
vint despatxos de cancelleria expedits a demandes de militars (datats
entre 1591 i 1680) i tres sentncies del Reial Consell (1672, 1679 i
1681), documents que sadjunten en el memorial. Ateses aquestes ra-
ons, segons coincideixen els dos memorials, els cnsols i jurats de les
universitats, les niques persones capacitades per imposar els allotja-
ments, no podien tenir jurisdicci en cases de militars i, per tant, no
els podien ser distribudes les butlletes dallotjament.
Quant a lexempci de lallotjament en els masos de militars cedits
en arrendament a masovers, parteixen de la doctrina que lallotjament
s una crrega real o patrimonial. Segons aix, la casa, que s el con-
cepte pel qual es distribueixen els allotjaments, no s dels masovers,
sin dels militars i, per tant, si aquests estan exempts tamb ho estan
els seus bns. Tal com diuen els juristes Valenci
59
i Costa los parceros
58. BC F. Bonsoms: 7936 (tamb 304 i 8009). Llus DE VALENCI, Carles COSTA.
Municipal discurso... Laltre imprs porta per ttol: Representaci per la perrogativa de no
allotjar... (IUHJVV. Vol. Diputaci i Catalunya. Imprs).
59. Es tracta de Llus de Valenci Franquesa i Gavs, ll del cavaller de Piera
dger Llus de Valenci Franquesa i Ximenis, el qual havia estat odor militar i catedrtic
de Vespres a la facultat de Lleis de Barcelona, va obtenir el privilegi de noblesa el 1689.
Doctor en drets, obtingu ctedra a la universitat de Barcelona i va ser assessor jurdic
del Bra Militar. Broc el qualica deximio profesor i notabilsimo escritor (G. M.
o quinteros no tienen obligacin de alojar respeto de la persona ni de
otros bienes que la casa, luego, si la casa no es propria ni alquilada,
sino del exempto, el alojamiento recae sobre el eclesistico o cavallero
y no en el parcero.
60
Argument que tamb es troba repetit en el me-
morial de 1684 quan exposa que no es pot allotjar als masovers per
la part colnica:
perqu los masovers no sn senyors de la casa, sin que habi-
tan en ella per a conresar las terras, y la habitaci de la casa
s comuna ab lo amo, y lo crrech de allotjar no s respecte de
la persona ni altres bns, sin respecte de la casa, la qual s
del amo, y lo ms que podria dir-se s que lo masover s scio
ab lo amo ,y en tot cas lo colono, com a scio del militar, t la
mateixa porrogativa de no allotjar, la qual porrogativa resta ab
tota rmesa stablerta ab los reals despaxts, los quals tots parlan
de casas de militars habitadas per masovers.
61
Els dos memorials difereixen, per, a lhora de xar si els ma-
sovers han de contribuir per la part colnica, ja es tracti de talls en
diners o de redelmes sobre les collites. Mentre els doctors Valenci i
Costa consideren que ho han de fer, el memorial de 1684 shi mostra
del tot contrari, en considerar que les contribucions es paguen per la
casa i, aquesta, ns exempta:
Nis pot recrrer a dir-se que los talls per respecte del allotjament
o guerra los deurian pagar los masovers ab diners, perqu com
lo allotjament sie sols per rah de la casa y esta reste provat no
ser del masover y la exempci de allotjar en casa dels militars y
gaudints los competeix en virtut de constitucions y consuetuts en
fora de contracte y en est cas estigan compresas las imposicions
y talls per ocasi de la guerra, se veu no tenir lloch lo haver-se
de pagar los talls y tatxas, lo que expressament queda declarat en
dits reals despaxts, dient-se en ells que los masovers dels militars
no paguen talls ni tatxes.
62
DE BROC, Historia del Derecho de Catalua... (reeditat pel Departament de Justcia de la
Generalitat de Catalunya, 1985), p. 418). Va participar en les corts de 1701 i les de 1705.
Signicat austriacista. (Vid. F. J. MORALES, Prceres habilitados en las Cortes del Princi-
pado de Catalua, siglo XVII (1599-1713). Madrid: Hidalgua, 1983, vol. II, p. 128-129; i
Diccionari biogrc Albert, IV, p. 410-411).
60. Llus de VALENCI, Carles COSTA. Municipal discurso en orden a la immunidad
de alojar que el Estamento o Brao Militar del Principado de Catalua goza..., 24.
61. Representaci per la perrogativa de no allotjar..., 4.
62. Representaci per la perrogativa de no allotjar..., 7.
Daltra banda, els dos textos es rebellen contra la doctrina de
Cncer (Variarum 3, cap. 5, 73), i altres doctors,
63
segons la qual lallot-
jament en cases de militars i dexempts es podia imposar en casos de
necessitat.
64
Diuen que la necessitat derivada de la guerra no s una ra
sucient ja que sempre que hi ha allotjaments s perqu hi ha guerra.
I la prova s que, en temps de guerra, es varen obtenir despatxos de
lAudincia o de la Lloctinncia on es reconeixia el manteniment daquest
privilegi. La realitat, per, era una altra. Els allotjaments sobre el Prin-
cipat es mantindran tant en temps de guerra com en temps de pau,
ra per la qual les universitats i la Diputaci del General demanaran,
durant els anys que va durar aquesta disputa jurdica, una relaxaci
daquesta presncia.
Si les conclusions exposades pels jurisconsults Valenci i Costa
deixaven una porta oberta a la contribuci en talls i tatxes, la repre-
sentaci del bra militar no admetia cap escletxa quan deia que sn
exempts los Militars gaudints y sos masovers de allotjaments, talls
y tatxes, encara que sie en temps de guerra per expressas y literals
Constitucions de Cathalunya concedidas a favor de dit Estament, sens
haver de menester alguna interpretaci.
65
La consulta de lAudincia de 1685
El virrei, marqus de Legans, trasllada el problema a lAudincia,
la qual, reunides les tres sales, en presncia de quinze doctors presidits
pel regent Taverner, emet una primera consulta entorn de 1685.
66
El text
planteja tres qestions o problemes i acaba per constatar la diversidad
de opiniones existent entre els doctors de lAudincia.
63. Aquest debat entre els juristes del tombant de segle XVII, gens sospitosos,
per altra banda, de simpaties absolutistes dir Vctor Ferro, quedava centrat entorn de
la utilitat pblica, si podia el prncep derogar les lleis en situaci de necessitat. Refereix
opinions de Peguera, Fontanella, Xammar, Ripoll, etc. (El Dret pblic..., p. 309-310, nota 73).
64. Ramon Lltzer de Dou, referint-se al segle XVIII, dir que lexempci de lallot-
jament, que en la seva terminologia ser una carga concegil real, ha de cesar en cas
de necessitat, sense que entri a discernir quan comena la necessitat, situaci en la qual
shaur dallotjar en cases dhidalgos, primer, i desprs declesistics i recull una carta
dUstriz, de 1740, adreada al capit general de Catalunya, on estableix tota una je-
rarquia a seguir en cas de cesar lexempci (R. L. DE DOU, Instituciones del Derecho
Pblico..., llib. II, tit. VIIII, cap. VIIII, sec. V De bagages, alojamientos y utensilios,
5, p. 110-111 del vol. II).
65. Representaci per la perrogativa de no allotjar..., p. 8.
66. Coneixem la consulta per una cpia que lAudincia adrear al virrei el
28 de maig de 1698, amb un escrit on es diu que hi ha alguns punts claros y fuera
de toda duda, otros son disputables. Els primers, lexempci dels militars; els segons,
lallotjament en els masos habitats per masovers. ACA. C. A. 238.
En primer lloc, deixa clar que els militars han de quedar exempts
dallotjaments i tamb de contribuir en diner. Daltra banda, el fet que
hi hagi un gran nombre de privilegiats, i aquesta s una de les queixes
ms repetides per part de les universitats, no s ra sucient per reduir
lexempci, ats que els privilegis els tenen per remuneraci de serveis.
67
En segon lloc, planteja les limitacions a lexempci en cas dallot-
jament. El tema de la situaci si hi ha necessitat es torna a presen-
tar, aix com el dubte a lhora de precisar quan es pot considerar la
necessitat. Atesa la diversitat dopinions (amb els referents de Mieres,
Cncer i del memorial del bra militar de 1684), lAudincia conclou
que no es pot establir una doctrina general, sin que ns i tot en les
guerres shauran de considerar les circumstncies.
68

En tercer lloc, es planteja el tema central de la contribuci dels
masovers en els allotjaments. Lescrit comena analitzant les difernci-
es entre els doctors a lhora dinterpretar les distintes modalitats dels
contractes darrendament.
El effeto de esta controversia es importante porque si se supi-
esse que este contrato es de sociedad sera preciso averiguar si
el socio comunica sus privilegios al consocio y, en nuestro caso,
qu regla debe seguirse, y si se asentasse que es contrato de
locacin y de conduccin, se entrara en la investigacin si el
conductor de bienes de exempto en su parte peculiar goza de las
exempciones del locator; y en quanto a las casas se habra de
estar a la proposicin que las casas alquiladas no conservan las
immunidades que les competan por sus dueos, bien que en el
caso occurrente hay mucha especialidad, porque los cavalleros en
Cattalua pactan las partes que les han de tomar los frutos que
se cogen en sus propriedes porque los colonos puedan recoger
en las casas dellos todos los frutos y tener all su habitacin y
tambin que puedan habitarlas los mismos dueos sin designar
la parte de la casa que toca a uno ni a otro, de calidad que los
dueos pueden escoger siempre la que ms les agradare, con que,
en todo caso, pretenden que no se sugetan al rigor de locatores
verdaderos, principalmente respeto de las casas.
69

67. ACA. C. A. 238.
68. En las exepciones que provienen de la necessidad, por ser esta tan varia
segn los casos, no se puede constituir regla cierta, sino que se ha de estatuhir y seguir
lo que las ocurrencias de los negocios persuadieren, o sea, caso de hambre o de peste
o de guerra [...] Del que podra deducirse, segn esta opinin, que no por qualquier
conicto de guerra se ha de limitar la exempcin de alojar, sino que deben considerarse
las circunstancias y aprietos de la necessidad. ACA. C. A. 238, p. 32-33.
69. Ibidem, p. 41.
LAudincia no entra a plantejar la modalitat de la masoveria, ha-
bitual a la vegueria de Girona, en qu el propietari no participa en les
despeses de lexplotaci;
70
en aquest cas, difcilment es pot considerar
contracte de societat i, per tant, segons el raonament de lAudincia, els
masovers de militars tampoc podrien ser considerats exempts dallot-
jament, si no s que tinguessin reserva dhabitaci en els masos, fet
que trobem en algunes clusules dels contractes de masoveria daquests
anys on sespecica lhabitaci reservada als propietaris.
Ats que la literatura jurdica ha tractat sobretot la situaci dels
masovers declesistics i que pot servir de punt de comparaci, lescrit
satura a contemplar les diferents situacions i possibilitats. Diferents
autors opinen que els masovers declesistics han destar exempts dallot-
jament i de contribuci ats que es tracta de contractes de societat.
71

Encara amb referncia als masovers declesistics, considera que sha
de dilucidar si lallotjament s una crrega patrimonial, personal o real,
fet, daltra banda, extensible als masovers de militars. Hi ha contra-
riedad notable en les interpretacions que fan els doctors. En el cas
que sigui personal, llavors cal considerar el contracte darrendament:
si s de societat, i el propietari gaudeix dimmunitat, la transfereix al
seu masover; fet que no passa en els altres casos.
En la disputa pues si los colonos de ecclesisticos estn obligados
a collectas y gabelas por su parte colnica o sean parcionarios o
arrendatarios en dinero, sintieron que deben contribuir 26 doc-
tores citados por Menochio, a ms de los quales reere 24 Spada
a quines se aaden otros. Fndanse dichos doctores en que el
privilegio de los ecclesisticos no es real, sin personal, y ass
mismo se mueven de que los frutos son en verdadero y pleno
dominio de los colonos respeto de su parte colnica quando estn
separados del campo y a lo que se opone que contribuyendo los
colonos se hara dao a la Iglesia, responden que no se puede
seguir lezin a los ecclesisticos de la paga de los colonos, sin
que se impide algun benecio o lucro y este secundario y por
consequencias y de costumbre immemorial que hayan pagado
los colonos de los ecclesisticos por su parte colnica atestigua
70. Vid. R. CONGOST, P. GIFRE, E. SAGUER, X. TORRES, Levoluci del contracte de
masoveria..., p. 269-297.
71. Los ecclesisticos y sus colonos parciarios contrahen sociedad, pues el eccle-
sistico pone las propriedades y el colono el trabajo, granos y dems necessario para la
labranza y cultura a n de que se dividan los frutos conforme se huviesse pactado... y
prosiguen su argumento con la regla que la immunidad concedida al uno de los socios
se comunica al consocio, ACA. C. A. 238, p. 44.
Fontanella (Decis. 307, nm. 26), del Piamonte Gaspar Antonio
Thesauro.
72

Si aix s el que planteja la doctrina del dret, la prctica catalana
s una altra:
En Cattalua, contra la observancia que assigura Fontanella, po-
dran referirse algunos casos en que los colonos no han pagado
imposiciones y collectas por su parte colnica y que se han otor-
gado despachos de Chancillera que lo han mandado ass y van
impressos en el Memorial del Brazo, pero lo ms frequente y comn
observancia ha sido que han contribudo no slo por materias de
alojamiento, sin generalmente por qualesquiera.
73
Quant a lexempci dels masovers de militars, se reconoze la
diversidad y encuentro de opiniones. En primer lloc, es planteja el
dubte de si les cases en qu no viuen els exempts han de ser consi-
derades exemptes dallotjar. Per als masovers declesistics diu que no
hi ha referncies que hagin dallotjar. Quant a la contribuci en diner
hay tantas instancias que hazen muy dicultoso este punto para
libiar a los colonos de exemptos de que contribuyan. La observan-
cia de haver alojado los colonos y haver contribuydo por la parte
colnica ha sido ms comn y con mayor frequencia recibida y
aunque en esta dicultad se ha hecho la mayor fuerza arguyn-
dola de lo que han escrito los doctores en trminos de colonos
ecclesisticos, pero viene a ser una misma la questin con la de
los colonos de militares, porque comnmente los autores admiten
el argumento de unos a otros.
74

Total, lAudincia acaba per assenyalar la identitat de situacions
entre masovers declesistics i de militars, per tamb constata que no
hi ha cap doctrina general i que la realitat ha portat els masovers a
contribuir. No perqu el dret ho disposs daquesta manera, i menys
quan la fora i les institucions afavorien els que estaven de la banda dels
exempts. Per quan la pressi scal anir en augment, les universitats,
de facto, faran contribuir els masovers i, en alguns casos, els exempts.
Loriginal daquest text va ser escrit pels volts de 1685, la realitat
dels fets dels anys 1687, 1688 i 1689, quan lalament dels Barretines
va coincidir amb la declaraci de guerra, va paralitzar aquesta via i va
demostrar que la problemtica dels exempts estava darrere dels con-
72. ACA. C. A. 238, p. 53.
73. Ibidem, p. 55.
74. Ibidem, p. 60.
ictes. Acabada la guerra dels Nou Anys, i rmada la pau de Ryswick,
el plet entorn de la contribuci dels masovers de militars es tornar a
reprendre quan Felici de Cordelles, Carles de Fivaller i Francesc de
Fluvi exposen la seva queixa davant del bra militar en haver estat
els masovers dels seus masos obligats a allotjar tropes per ordre dels
jurats de les universitats de Tiana, Cerdanyola, Granollers i Palau-
tordera.
75
La conjuntura poltica havia canviat, Jordi de Darmstadt
havia estat nomenat lloctinent del Principat i far els possibles per
buscar una sortida a la situaci. En primera instncia, el 9 de juliol
de 1698, disposar que els masovers de militars hagin dallotjar per
la part colnica, la resposta del bra militar ser immediata i envi-
ar una representaci al rei,
76
altra vegada es repetiran els mateixos
arguments. En vista de la situaci, Darmstadt buscar la soluci en
una conferncia entre representants de lAudincia (el canceller Mi-
quel Calder i Pere dAmigant) i del bra militar (Galceran de Pins,
protector del bra militar, i Josep de Torre, bar de Canyelles).
77
No
es posaran dacord, entre daltres raons perqu els representants del
bra militar manifestaran que la possible soluci passava per corts
generals. Finalment, Darmstadt demanar lopini de lAudincia, en
primer lloc de Cristfor Potau i desprs de les tres sales, abans de
prendre cap determinaci.
75. Les universitats i el mateix Consell de Cent, en plena guerra, tornaran a
queixar-se de laugment del nombre dexempts. Si b per als familiars del Sant Oci el
marc de disputa queda evidenciat en lescrit del Consell de Cent de Barcelona, del 3 de
gener de 1696, al rei queixant-se de lexempci dels familiars del Sant Oci i dels seus
masovers on es diu que els comissaris i ocials de la Inquisici no sols volen mantenir
lexempci, sin que ocasio[na]n en los pueblos disturbios y alborotos por querer ex-
tender la exempcin (DACB, XXI, p. 325).
76. Es tracta de la Representacin en orden a la prerrogativa... (ACA. C.A. 238:
imprs a plec 5). La mateixa representaci impresa a BC. F. Bonsoms: 2735 que comena
Seor. El Brao Militar del Principado de Catalua dize... A ms de la novetat dutilitzar
Cortiada com a autoritat en defensa dels seus arguments, el bra militar introdueix una
ra econmica. Lallotjament repercuteix en negatiu en la renda rebuda dels masovers i
si han dallotjar el mercat dels masovers es reduir i en sortiran greument perjudicats
ja que lexempci dallotjar augmenta loferta de masovers pels seus masos.
77. Queda reectit a Excelentsimo Seor. Sirvise V. E. continuando... (ACA. CA.
238. Imprs, plec 5).
La consulta de Cristfor Potau, odor de la Reial Audincia (1699)
La consulta
78
de Potau
79
sha de situar en el moment que el bra
militar havia mostrat la negativa a qualsevol mena de negociaci. La
consulta no aporta grans novetats en matria de dret, mant all que
havia quedat establert en els documents anteriors i recullen el parer dels
doctors, que s lexempci del bra militar en matria dallotjaments,
privilegi que fa extensiu als masos en qu hi hagus un contracte de
parceria, s a dir, amb participaci del bra militar en les despeses i
guanys de lexplotaci, per, per contra, com que no hi ha unanimitat
entre els doctors, proposa que la resta de masovers contribueixin en
matria dallotjaments i contribucions com el com de la universitat,
noms per per la part colnica, la de la renda a pagar als militars
resta exempta de qualsevol contribuci.
La consulta comena amb un plantejament poltic on exposa la
importncia de la noblesa per a la monarquia i recorda que de 1684
a 1690
en que con el dorado pretexto de aliviar a los pueblos de Catalua
de la carga de el alojamiento se les di la mano para gravar a
las casas de los cavalleros y a sus colonos de alojamientos, han
sucedido tres o quatro disturbios populares sobre materias de
alojamientos, con grave dispendio de el bien pblico, que los
pueblos se persuaden que en pudiendo contra la nobleza, tambi-
n pueden contra el estado, y mientras la nobleza est attendida
de el prncipe y les es respetuosa a los pueblos, est el prncipe
respetuoso, siendo el respeto que los pueblos tienen a la nobleza
antemural de el estado y de el respeto que se le deve al soberano.
78. Exemplar manuscrit de 31 de maig de 1699 adreat al virrei, sense pagina-
ci. ACA. CA. 238.
79. Cristfor de Potau i Oller (1647-1706), senyor de Sarral, de Cabra (la com-
pr al marqus dOlias el 1698) i de la quadra de Conill. Fill dun assessor de la Batllia
General de Catalunya i conseller reial. Catedrtic de la universitat i magistrat a lAu-
dincia. Collabor en la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga dAugsburg i
va participar en les corts de 1701 (F. J. MORALES, Prceres habilitados..., vol. II, p. 48).
Austriacista, tot i el ttol de comte de Vallcabra que li atorg Felip V el 1703. Va ser
empresonat per oposar-se al fet que les deliberacions del Consell de Cent deixessin de
ser secretes (GEC, tom 18; lAlbert s ms precs en les seves actuacions, per no in-
dica ni la data de naixement ni la de la seva mort; J. ALBAREDA, Els catalans i Felip V.
Barcelona: Vicens-Vives, 1993, el situa en el bndol austracista: p. 120, 139, 147, 159,
194, 337; i P. MOLAS, Catalunya i la casa dustria..., p. 137-138, situa els Potau en el
marc del procs dennobliment a lAudincia durant el regnat de Carles II). Laccs i la
seva trajectria a lAudincia a M. A. MARTNEZ, Els magistrats de la Reial Audincia de
Catalunya..., p. 122, 127-129, 131, 133, 147, 149-151.
Lopini anava en la lnia defensada pel bra militar, per tamb
shavia adonat que els avalots provocats pels allotjaments tenien una
base en les exempcions i els privilegis. Aquest s lequilibri sobre el
qual haur de basar el contingut de la consulta.
Conscient del terreny que trepitjava proposa
que por aora no se ponga en prctica ni execusin el referido
medio de permitirse alojar por la parte colnica en las casas de
los cavalleros que tienen viviendas separadas y no estn alaja-
das. Antes bien, que por aora se sirva V. Alteza, con parecer del
Real Concejo, conceder a los tres o quatro cavalleros que dieron
la queja al Brazo Militar, y motivo al Brazo para las referidas
representaciones, despachos por Cancillera con la generalidad
de la exempcin de el alojamiento de que gozan las casas de
los cavalleros de Catalua y sus colonos parciarios... tenindose
intelligencia y gran probabilidad que por este medio tan suave,
fcil, y que asta oy se ha practicado, cessern y se templern
en gran parte los desconsuelos de la nobleza expressados en las
referidas representasiones.
s a dir, una mesura poltica, la concessi de despatxos als que
havien fet aorar altra vegada el problema, sense solucionar el fons
de la qesti. El despatx, encara que concedit a un cavaller, era motiu
sucient per a satisfer al bra militar ja que sesperava que es converts
en un argument dissuassori per a les altres universitats, alhora que
establiria jurisprudncia. En lloc de promulgar una norma general
que hauria presentat disputes jurdiques, els despatxos noms havien
de ser concedits als cavallers que els demanessin davant la pressi
exercida per les universitats, per que tindria la mateixa fora:
Tambin pareze y soi de sentir que Vuestra Alteza, canciller, regente
y Real Concejo se reserven la facultad y arbitrio de conceder y
otorgar a los cavalleros, conforme la urgencia y buena poltica
pidiere, los despachos de Cancillera sobre la immunidad de alo-
jamientos con la generalidad de la exempcin referida sin la dis-
tinccin, limitacin, ni moderacin de la parte colnica parciaria.
Reducindose mi parezer y sentir a que no se haga novedad alguna
en materia de la exempcin de los cavalleros y de sus colonos
parciarios in quota acerca de los alojamientos por la parte colni-
ca, ni en orden a la formacin de los despachos de cancillera,
ni en orden a la concessin de dichos despachos.
Proposava de mantenir lallotjament en els casos darrendament
a preu acotat:
Y solamente pareze que se podran negar despachos de Cancille-
ra a las casas de campo de los cavalleros que tienen cmmoda
divisin y no estn alajadas, sino alquiladas en dinero o otra
merced (sinclouria en aquesta modalitat larrendament a maso-
veria?) cierta a sus colonos y arrendadores; aunque me persuado
que no vendr el caso de la denegacin de semejantes despachos
porque creo que los cavalleros no los pidirn a Vuestra Alteza y
Real Concejo por semejantes colonos o arrendadores.
Finalment, per, tamb t present les queixes de les universitats i,
en no haver-hi raonament jurdic en contra, proposa que els masovers
haguessin de contribuir en la part colnica en els allotjaments de les
universitats, sobretot en els casos de composici:
ltimamente, dezeando el mayor alivio de los pueblos en la carga
de los alojamientos de los soldados con el que estn sirviendo
de presente a Su Magestad en atencin a que los provinciales
de Catalua estn en la comprehencin que tienen obligacin de
dar a los soldados alojados graciosamente segn su possivilidad:
sal, vinagre, fuego, cama, mesa y el servicio de ella y que gra-
ves auctores son de parezer que los colonos parciarios in quota
deven contribuhir a la carga de el alojamiento de los soldados
pagando en dinero a los pueblos que tienen el alojamiento la
parte correspondiente a los frutos que son proprios de dichos
colonos parciarios con la devida moderacin y que ass se prac-
tica y observa en otros reynos y que algunos pueblos de Catalua
voluntariamente redimen el alojamiento pagando y contribuiendo
en dinero al soldado el importe de la sal, vinagre, fuego, cama,
mesa y servicio de ella.
Pareze, y soi de sentir, que en este caso se d la mano a los pueblos
para que en la contribusin que voluntariamente pagaren a los
soldados por el referido importe hagan contribuhir a los colonos
parciarios en quota de las casas de campo de los cavalleros por la
parte colnica en dinero, havida razn al valor de los frutos que
dichos colonos perciben para s de las heredades de los cavalleros
que cultivan con una taxa y moderacin proporcionada a la parte
colnica y a lo que pagan los dems del pueblo. Y comprendo que
si este medio se pone en prctica, muchos colonos parciarios in
quota elegirn sufrir el alojamiento actual por no contribuhir en
dinero por la parte colnica a los pueblos y dicimulando dichos
colonos es contingente que los cavalleros, sus dueos, tambin
lo toleren y dicimulen, no dndose por entendidos.
Lescrit acaba tal com havia comenat: Aunque en la gravedad de
este assumpto no es fcil encontrar con expediente que tenga universal
aplauso. Ho deixava en poder de la lloctinncia i del Consell dArag.
Posici de lAudincia i proposici de Darmstadt (1700)
Si b el virrei Darmstadt assumir els plantejaments de Potau i
el 13 doctubre de 1699, tot fent-se ress duna reial ordre del 10 doc-
tubre, trametr un escrit a lAudincia on ordenar el lliurament de
despatxos als cavallers que ho sollicitin per eximir els seus masovers,
lAudincia no acceptar de ple lescrit de lodor Potau i, ajuntades les
tres sales i amb la presncia de disset doctors, entre els quals no hi
ser Potau, emetr alguns reparos.
LAudincia, de manera collegiada, plantejar quatre aspectes: en
primer lloc, no veu clar com es podr diferenciar els cavallers exempts
dels que han dallotjar; en segon lloc, si els despatxos noms shan de
lliurar als militars que sen queixin, quan lallotjament duri tot lany,
com era el cas, no seria una mesura dissuasria; en tercer lloc, exposa
que el problema de la pagesia no sn els allotjaments, sin les contri-
bucions en diner, de manera que en quedar-ne eximits els masovers de
militars, far encara ms feixuga la crrega; nalment, vol aclarir la
disposici de 7 de juliol de 1698, segons la qual es podia allotjar per la
part colnica en les cases que no estiguessin habitades directament
per militars, mentre que en la darrera disposici en no fer-se aquest
aclariment no se sap amb certesa si lexempci es fa extensiva a tots
els masos i torres de militars o noms als que no estaven habitats per
aquests.
80

En un altre acord de lAudincia, del mateix 6 de maig de 1700,
apareixen diferents interpretacions sobre la doctrina en matria dallot-
jament en cases de militars. Lacord s unnime entre els doctors en la
concessi de despatxos als cavallers que ho sollicitin en les cases que
habiten ells mateixos; per, en les habitades exclusivament pels seus
masovers desapareix la unanimitat. Preval la posici poltica segons la
qual no shan de concedir ms despatxos hasta que su magestad se
digne tomar su suprema deliberacin sobre las posturas propuestas
(amb referncia als quatre reparos) i hi ha el vot particular de dos
magistrats. El doctor Joan Colomer, advocat scal patrimonial,
81
s del
80. Consulta de lAudincia de 6 de maig de 1700 (ACA. C.A. 238).
81. El doctor Joan de Colomer disposava dun important patrimoni que era
arrendat al ter i el masover quedava obligat a pagar dos teros dels allotjaments i
les talles, el ter restant nera franc pel fet de ser mas de militar (arrendament del
parer que es donin els despatxos als cavallers, per que hagin dallotjar
els masovers per la part colnica. Mentre Cristfor Potau creu que
noms shan de concedir els despatxos en els casos que quedi clara
lexempci (en reconeixement al reparo de les tres sales de lAudin-
cia), per amb lafegit, en clara continutat amb la tesi defensada amb
anterioritat, exceptuando slo quando pudiesse suceder algn peligro
evidente.
82
Despatxos s, per no a discreci. Daltra banda, com es
podia mesurar el peligro evidente?
La posici de lAudincia sacabaria imposant quan l11 de setem-
bre de 1700, Darmstadt canviava dopini i trametia al Consell dArag
el seu parer en la matria de conicte:
por punto general no pareze conveniente se dezida el que se les
conzeda exempcin de alojamiento a las cassas de campo de la
nobleza deste Principado que residen sus colonos o parzeros por
el motibo general de queja que se les seguira a los paysanos y
por consequencia deservicio de VM, ni tampoco zerrar totalmente
la puerta a esta exempcin (pues los que havitan personalmente
los cavalleros deven gozarla) se omitiesses el dar cartillas o des-
pachos de Chanzillera particulares si no es en caso de prezisin
y se prosiguiesse en la forma que hasta hoy, esto es, que las casas
que por parte colnica hubieren alojado de tiempo a esta parte
lo continen y a las que estubieren en possesin de no alojar, se
les tolere, escusando desta suerte novedades, que siempre traen
consequenzias perniziosas, pero encargando para este n a la
Real Audiencia deste Principado, en comn, y en particular al
chanzeller y regente, que por su authoridad y ministerio tomen
la mano en este punto, para que en casso de quejas del brazo
militar y de algunos cavalleros particulares las suavizen y templen,
como se ha practicado hasta aqu...
83

No hi havia una doctrina nica. El conicte no tenia una soluci
nal, en la mesura que depenia del costum de cada lloc i de la fora
mas Casadell de Seriny, AHG. S. Regordera, Notaria de Girona-9, 592 (1685): 10 de
febrer de 1685), clusula idntica que tamb gura en els arrendaments dels masos fets
pel seu germ Jeroni Colomer, com lefectuat pel mas Riera de Salitja on es diu que el
masover pagar dos teros de les talles i allotjaments, per que el ter restant nos deu
pagar, perqu ne s franch y en cas se quits alg o alguns censals de dit lloch no los
tingau de pagar per ser la casa franca per ser de militar, ara y en temps pasat (AHG.
S. Regordera, Not. Girona-9, 592 (1685): 6 de gener de 1685).
82. ACA. C. A. 238.
83. Ibidem. Estem lluny de la soluci del problema dels allotjaments com pensa
J. RAGON, La formaci del partit austriacista a Catalunya abans de la Guerra de Succes-
si, Primer Congrs dHistria Moderna de Catalunya. Barcelona del 17 al 21 de desembre
de 1984. Actes, vol. 2, p. 229.
de les universitats atesa la continutat de lexempci dels masovers
de militars, sempre en el benents que calia evitar novedades. El
problema existia, per, entre les pressions del bra militar i la man-
ca duna doctrina explcita, acabava amb una mesura poltica que no
acontentava cap de les parts, partidries com eren de lexempci en
totes les cases, torres i masos, els militars, i de la total contribuci, les
universitats. Les corts generals de 1701/1702 i 1705/1706 varen tractar
dels allotjaments, per no varen entrar a resoldre aquest debat: hi havia
possibilitat dentesa?
La prctica de la masoveria a la vegueria de Girona
La defensa de lexempci dels masovers per part dels exempts ser
una constant durant els anys nals del segle XVII. Coneixem aquesta
situaci pels casos que hi ha constncia escrita, fet que sha dinscriure
en el marc dun procs a la cria baronial, eclesistica o a lAudincia.
Moltes de les queixes i possibles conictes no han deixat cap rastre.
Es fa difcil danalitzar-ho, no obstant aix hi ha pistes ms que suci-
ents per resseguir aquest episodi, tal com es posar de manifest en els
exemples que esmentem. No hem volgut acumular casos ni situacions,
sin, sobretot, estudiar els arguments de les universitats i dels exempts.
Argumentacions de les parts
La primera situaci que volem comentar fa referncia a la pretesa
exempci a les talles de la universitat dels masovers dun familiar del
Sant Oci. Felici Noguer, senyor til de masos, domiciliat a Sagar,
i familiar del Sant Oci, instar lletra citatria de plet, el desembre de
1665, contra el sotsveguer i clavari de Besal acusant-lo de fer pagar les
talles als seus masovers. El sotsveguer i el veguer argumenten que
les talles les cobren els jurats segons lo compartiment que s fet y
toca a cada universitat i diu que la talla sha fet in capita en los
singulars y no per masos ni heretats, les quals talles se sn fetes per
la assistncia al servey voluntari que se fa a Sa Magestat. De la res-
posta dels ocials reials es dedueix que lexempci dels masovers no
ha estat tocada, per que les talles sn personals i, per tant, lexempci
del senyor til del mas no t ra de ser. Les talles, segons aix, les
haurien de pagar tots els integrants de la universitat, exempts o no.
84
84. AHG. I. Vila, Girona-3, 691 (Diversorum 1662-1668): 24 de desembre de 1665.
Un altre conicte entre universitats i masovers de privilegiats,
en aquest cas declesistic, es presenta el 1669 quan els jurats de Sant
Esteve a lUll, al vescomtat de Bas, reben una lletra citatria de la
cria eclesistica de Girona perqu no allotgin soldats al mas Brugada,
ni exigeixin talls, ni tatxes a Jacint Garganta
per quant lo dit mas Brugada ere propri de Sagimon Garganta,
prevere y beneciat de dita parrchia com ha obtenint lo dit be-
neci sots invocati de Santa Margarida en la capella de Santa
Margarida de la iglsia parrochial de dit lloch, del qual havie
fet majordom seu a dit Hiacinto Garganta, son nabot, pags de
dita parrchia, los quals majordoms, en via de dret, gaudian dels
matexos privilegis y immunitat que gaudien los principals y, en
via de dret, las heretats y terras de las personas ecclesisticas sn
lberas y immunes de qualsevols talls y taxas y de allotjaments
de soldats.
Val la pena aturar-se en largumentaci: s un majordom, per
tant, no pot ser molestat per la universitat ja que aquest contracte no
implica repartiment de fruits i, en considerar que lallotjament s una
crrega real, afecta el patrimoni del privilegiat en la mesura que s
ocupada la seva casa, no t ra de ser. La resposta de la universitat
en el recurs al monitori dir que es tracta dun masover i no pas dun
majordom, negar per tant la premissa major:
e com la real veritat sia que dit Hyacinto Garganta no s major-
dom de dit mas Brugada, sin solament masover y, com ha tal,
cultiva aquell y en cas que de algun prets acta de majordomia
pogus constar (lo ques nega) aquell seria cauthels y solament
a effecte de eximir-se de pagar talls y taxes y de allotjaments de
soldats en frau de dita universitat y, per consegent, la dita pretesa
majordomia, per ser fraudulenta y cauthelosa, no podia eximir
a dit Hyacinto Garganta de pagar los talls y taxas y allotjaments
de soldats pro parte colnica
amb la qual cosa demanen levocaci del plet a lAudincia.
85
A la ne-
cessitat de claricar el rgim contractual shi referir el doctor Potau
el 1699 quan establir que, en cas que hi hagi pagament de lloguer,
sigui en diner o en fruits, els masovers estaran obligats a contribuir
en la part colnica.
85. AHG. P. Garriga, Girona-10, 513 (Diversorum 1662-1676): 25 de juny de 1669.
Tornarem a trobar el recurs a la majordomia per no haver de contribuir a la universitat
en el cas dun moliner del priorat de Llad a El Far el 1677.
Una altra situaci es presenta quan els Aniversaris presbiterials
de la seu de Girona i els dominics de Girona insten plet contra els
jurats de Bordils per haver imposat allotjaments i talles als seus maso-
vers en els masos Salom, Sal i la torre Monera el 1687.
86
El plet no
tindria major trascendncia si al darrere de la universitat de Bordils
no hi hagus la vegueria i batllia forana de Girona, convenientment
estructurada en quatre braos i organitzada en un consell general i
un consell estret, per defensar els drets de Bordils en la mesura que
defensava els interessos de cinquanta-quatre llocs situats al voltant de
Girona.
87
El procs comena arran de la denncia contra els jurats de
la universitat de Bordils per haver imposat allotjament de soldats en
els masos dels Aniversaris i del convent de dominics perqu els seus
masovers, obent ordres donades pels propietaris, shaurien negat a
pagar talles.
Els arguments de les institucions eclesistiques sn els mateixos
de sempre: els eclesistics estan exempts dallotjar soldats i, per tant,
tamb ho estan les seves propietats; quant a les talles, els masovers
noms poden ser tallats per la part colnica, mai per la part domi-
nical. La novetat de largumentaci laporta la part de Bordils i de la
batllia forana de Girona. Comena per plantejar que estan en la quieta
i pacca possessi (referncia al dret i el costum)
de allotjar soldats pro parte colnica en las casas y masos de
ecclesistichs
88
y de exhigir dels masovers de aquella los talls y
tatxas que ditas universitats imposan y specialment en las tallas
se fan per rah de pallas per subventi ax de la ciutat de Gerona
y presidi de aquella, com altrament per lo sustento dels cavalls
que se alltjian en la dita parrquia de Bordils, sens limitar-se
a la tercera part, per quant, segons lo estil en dita parrquia y
86. ADG. Processos. J. Verdalet, 86.
87. La vegueria i batllia forana de Girona sorganitz en quatre braos de
lEmpord, de la Selva, de Rocacorba i de la batllia, en els quals sintegraven les
poblacions que conguraven la batllia. Cada bra nomenava un sndic i dos adjunts, de
manera que disposava dun consell general integrat pels quatre sndics, un per bra, i
per tots els jurats dels llocs, i dun consell estret o ordinari format pels quatre sndics
i els vuit adjunts que tenien facultat per a imposar talles i tatxes per a la defensa de
la ciutat de Girona. Lorganitzaci no sols fou una unitat scal, sin que, com podrem
veure, va esdevenir una instituci en defensa dels interessos de les universitats davant
les pretensions scals i militars i tamb davant dels exempts. Vid. P. GIFRE, Guerra en
terra de frontera...), p. 19-20.
88. En larticulat, encara ser ms contundent quan es parlar de lobligaci
dallotjar en els masos Sal, Salom i torre Monera, no limitant-se a la tercera part, sin
a las facultats y possibilitats de dits masovers y segons lo tall fahedor per dits sndichs
y Concell Estret o General.
dems de la vegaria, s tota del masover y lo mateix en orde als
talls de la llenya, bagatges y altres de semblant gnero.
s a dir, la prctica dels contractes de masoveria a la regi de
Girona, segons la qual la palla i el farratge s del masover i no del
propietari,
89
no est afectada per lexempci. Daltra banda, largumen-
taci segueix dient que la batllia forana de Girona t facultat y poder
de fer talls y tatxes, tenint exprs orde de sa Excellncia y del sr.
thesorer, aix en orde a pallas, farratjes, llenyas, estaques, allotjaments,
bagatges, donatius, coronatjes, faxinas, tragines, terrellons, somatants
y altres de semblant gnero y naturalesa del servey del Rey Nostre
Senyor, en aquest cas les talles havien estat imposades per contribuir
a la guarnici de Girona i els masovers no havien de contribuir en
funci del ter, sin amb relaci al repartiment efectuat pels jurats,
segons las forsas y possibilitats de dits naturals.
Els diferents juristes i doctors de lAudincia havien plantejat les
diferncies en els tipus darrendaments. La universitat de Bordils i la
batllia forana de Girona aportaven un altre element a tenir present. No
sabem com va acabar el plet, per s que sabem que als anys noranta
i primers anys del segle XVIII, la vegueria i batllia forana de Girona
haur dimposar moltes talles per contribuir a la guarnici i presidi de
Girona.
90
No sabem si els masovers declesistics van contribuir segons
les seves forces. Sabem, pel cas de Fornells, universitat integrada al
bra de la Selva, i per tant membre de la vegueria i batllia forana de
Girona, que en consell general, el novembre de 1700, acord imposar
un trent a propietaris i masovers igualment, sens detracci de ters,
91

s a dir, sense diferenciar part dominical o renda i part colnica, del
modal estant.
No tenim la sentncia o la concrdia per saber com va acabar el
procs de Bordils. Per, pels mateixos anys, els Aniversaris presbiterials
de la seu tamb estaven en plet contra el batlle i els jurats de la uni-
versitat de Maanet de la Selva i era pels mateixos motius.
92
Aquesta
vegada, els fets arrenquen de 1692, arran de lexecuci efectuada en els
89. En larticulat, la defensa de la universitat de Bordils dir: ... en orde de ditas
pallas y farratjes, com en lo dems, s fundada dita demanda perqu en lo Empurd
y dems llochs dels brassos de la Selva, Rocacorba y Batllia s prctica y conseutut
observada inconcussament, no sols vuy y lo die de 3 de 9bre. 1689 que se reintroduh la
present causa, per encara de molt antes y vuy en die, que los masovers dels exempts,
ara sien ecclesistichs, com seculars, no pagan ters de la palla y farratjes als srs. dels
masos, heretats y casas, ans s tota la dita palla y farratjes dels masovers.
90. P. GIFRE, Guerra en terra de frontera..., p. 20-24.
91. AHG. F. Puig, Not. Girona-4: 685 (1700): 28 de novembre de 1700.
92. ADG. Processos. J. Verdalet, 163.
bns del masover del mas Abat per part del batlle i jurats del lloc en
haver-se negat a pagar la talla imposada sobre el ter que tocava als
Aniversaris. El masover hauria acudit dues vegades davant del clavari
del lloc per pagar-li dos teros de les talles, la que afecta la part co-
lnica, per els jurats comminaren el clavari que no accepts la paga
si no era ntegra. Finalment, el 1700, els Aniversaris i la universitat
de Maanet arribaren a una concrdia
93
que pos a les diferncies.
Segons lacordat, la universitat renunciava a cobrar res referent a la
part dominical i a respectar-ho mentre aquest mas estigus en possessi
dels Aniversaris o de qualsevol altre que gauds de la immunitat ecle-
sistica, a ms de renunciar a pujar el tall en aquell moment imposat
al masover del mas Abat, per contra la universitat sassegurava que el
masover contribuiria per la part colnica. Aquesta vegada, com veurem
que sanava imposant en la lletra de les clusules dels contractes de
masoveria, la universitat mantenia la potestat dimposar talles i tatxes
en els masos dels exempts, per daquestes noms sen podien pagar
dues terceres parts, la part reservada al masover, el ter restant, que
anava als propietaris, en quedava eximida.
La concreci. Talles i allotjaments en les clusules dels contractes de
masoveria 1660, 1680, 1700 i 1720
A danalitzar les clusules referides a la scalitat que apareixen
en els contractes de masoveria hem buidat els manuals de les notaries
de Girona pels anys 1660, 1680, 1700 i 1720. Hem escollit perodes de
vint anys a de poder analitzar levoluci que experimenten les clusules
especques de les contribucions relacionades amb el trnsit de tropes
(bagatges, carruatges i tragines) i el seu subministrament (aportacions
de palla i llenya a la guarnici de Girona per servei del rei, per b que
tamb pot ser de farratge a les tropes de pas), les talles (imposades per
les universitats per subvenir als mals i crrecs o per altres instncies,
com la vegueria de Girona, i tamb talles per quitament de censals),
els allotjaments i, el 1720, el cadastre.
El fet dagafar com a mostra la totalitat de les onze notaries de
Girona t com a nalitat analitzar la prctica notarial de diferents es-
crivans i evitar, daquesta manera, les possibles frmules estereotipades
que ens podrem trobar si analitzssim una sola notaria. Encara que no
shagin conservat tots els manuals de cada notaria, la mostra s suci-
entment representativa del que devia ser la prctica de larrendament
93. AHG. R. Vila, Not. Girona-3, 716 (1700): 12 de juliol de 1700.
a masoveria ja que ens dna set manuals per 1660 (de fet nhi ha un
altre, el 423, per el volum presenta greus problemes que impedeixen
la lectura de moltes parts), vuit manuals per 1680, encara que en un
no apareix cap contracte de masoveria, tamb vuit manuals per 1700
i nou manuals per 1720, i afecta un territori molt ample: certament,
en primer lloc, el territori immediat de Girona, la batllia i vegueria
estreta de Girona, per tamb trobem masos de la vegueria de Besal,
de lEmpord o de la Selva.
94
En total, sha buidat els contractes de masoveria de trenta-dos
protocols notarials. Amb seixanta-dos contractes per 1660, cinquanta-set
per 1680, cinquanta-nou per 1700 i quaranta-quatre per 1720. Hem de
remarcar el buit existent a les notaries Girona-6 i Girona-9, que no-
ms han conservat un protocol per algun daquests quatre anys; daltra
banda, cal posar de manifest el fet que en cada manual notarial hi ha
de tot, sense que pugui parlar-se ni despecialitzaci espacial, ni tam-
poc social o econmica en funci de la notaria. Quant al nombre de
contractes, 222, lhem de considerar sucient per fer una aproximaci
a les clusules de la scalitat dels contractes de masoveria.
Pel que fa als anys escollits a la mostra tenen en com que sn
anys en qu no hi ha guerra declarada a la vegueria de Girona. No
obstant aix, la presncia de tropes s una constant des de 1635 ns
a 1640, amb la consegent imposici de talles i dallotjaments a les
universitats.
1. El 1660 s lany de les paus amb Frana, s lany en qu sinicia
larrencada de terres ermes, el comenament de lexplotaci de les terres
dels masos desprs de la guerra. Per aquesta ra, el propietari ofereix
clusules favorables als masovers: la part de collita que el masover ha
de pagar de les terres arrencades sol ser del quart o quint de la pro-
ducci per les primeres o segones collites i pot arribar a ser franc el
primer any; tampoc s rar de trobar cessions de bous o de bestiar de
llana per part del propietari. De fet, s que les paus eren molt recents.
Dues vegades, per contractes escripturats el 10 de gener, trobem que el
masover haur de pagar el ter si shan publicat les paus o 2/7 parts

94. AHG. Girona-1: 1069 (1700), 1097 (1720). Girona-2; 859 (1660), 894 (1680),
934 (1700), 967 (1720). Girona-3: 647 (1660), 683 (1680), 716 (1700), 736 (1720). Giro-
na-4: 631 (1660), 663 (1680), 685 (1700), 720 (1720). Girona-5: 972 (1660), 1011 (1700).
Girona-6: 811 (1720). Girona-7: 388 (1660), 404 (1680), 423 (1700), 440 (1720). Girona-8:
489 (1660), 509 (1680), 530 (1700), 602 (1720). Girona-9: 587 (1680). Girona-10: 489
(1660), 534 (1680), 584 (1720). Girona-11: 462 (1680), 488 (1700), 505 (1720).
si encara no shan fet.
95
s signicatiu en aquest intent daconseguir
masovers pels masos que, en vint-i-sis contractes dun total de seixanta-
dos, les parts de collita pactades pels cereals siguin en percentatges
inferiors al ter (lhabitual s el quart, per tamb 2/7 o el quint).
Pel que fa a les talles imposades per la universitat en els anys
en qu correr larrendament, les clusules mostren una realitat dife-
rent. Certament, hi ha vint-i-dos contractes en els quals no hi ha cap
referncia explcita a qui pertoca pagar les talles. Haurem de pensar
que es pagaven del modol abans de partir. En els que hi guren
les clusules, en vint-i-dos contractes la totalitat de les talles van a
crrec dels masovers i noms en una les pagar el propietari,
96
sense
que puguem parlar de diferncies socials entre els arrendadors, ja que
clusules semblants les trobem en contractes efectuats per institucions
eclesistiques, nobles, ciutadans honrats o pagesos. Lhabitual hauria
estat que el masover pagus en relaci proporcional al que havia de
cedir de parts de collita, com trobem en les catorze clusules en qu
paga 2/3 de les talles i en els dos contractes en qu paga 3/4, per
noms cinc vegades el propietari contribueix en el ter restant. La
resta de contractes fan referncia a propietaris exempts, per no tro-
bem, com passa en anys posteriors, la referncia explcita a la seva
exempci perqu encara no shavia posat en dubte. Cal destacar, tal
com gura en el quadre-resum, que hi hagi vint-i-dos contractes en
qu no hi ha referncia explcita a les talles. Ats que sabem que de
talles nhi havia dimposades a la majoria de les universitats, podem
suposar que es pagaven del modol abans de partir, aix suposava una
franca participaci dels propietaris en el pagament dels mals de les
universitats. La situaci canviar.
95. En cas que les paus sien aleshores publicades [pagaria un ter], que en
cas nou sien hajau de pagar lo segon any de set dos es pacta en el contracte del
mas Piferrer de Sant Andreu Salou fet per Gabriel Masdu, ciutad honrat de Girona
(AHG. R. Monrs, Not. Girona-5, 972 (1660): 10 de gener de 1660) i tamb apareix la
mateixa clusula en larrendament del mas Estrader de Salt fet per Maria Viader Batlle
i Estradet, muller de Miquel Viader, pags de Bescan, malalt, i el seu ll (AHG. P.
Rosell, Not. Girona-8, 489 (1660): 10 de gener de 1660). El 7 de febrer es va decidir
no fer balls de Carnestoltes perqu Girona era plaa darmes y haver-i molta miltia,
segons refereix el cronista Jeroni de Real. Les paus es varen publicar a Barcelona el
21 de febrer i a Girona el 4 de mar (J. BUSQUETS, La Catalunya del Barroc vista des de
Girona..., vol. II, p. 372-373).
96. Es tracta del contracte darrendament del mas Cavalleria de Fellines fet per
Pere Roca, sabater de Girona, en qu es pacta que Miquel Millorat, pags, hage de
bestrurer tot lo que se haur de pagar per tallas tocant a pagar a dit mas y nit lo
present arrendament li hage aquellas de pagar dit Rocha (AGH. I. Vila, Not. Girona-3,
647 (1660): 17 de mar de 1660).
TAULA 96
Pagament de les talles, 1660
Sense
referncia
Propietari Masover
Tot 1 Tot 22
1/3 5 2/3 14
1/4 2 3/4 2
1/2 1 1/2 1
Total 22 9 39
Un altre tipus de talles mereixen una explicaci a part. Sn els
talls o talles per quitaments de censals i de mals de les universitats
o de la vegueria estreta de Girona, en algun cas sels anomena talls
vells. Aquesta vegada noms disposem de nou referncies. En sis casos
el propietari sen fa crrec, s lgic, ats que es tracta del resultat dun
endeutament anterior al contracte.
97
En un cas el masover haur de
pagar el ter. En altres, els talls imposats per la vegueria tant poden
pertocar a larrendatari com quedar a parts.
98
Quant als allotjaments, noms surten citats en dues clusules:
una vegada tocar al masover
99
i laltra el repartiment de les despeses
es fa com si es tracts de talles.
100
97. Daquesta manera queda explicitat en el contracte fet pel procurador de Jeroni
Saconomina, donzell, de la torre Malla de Palau Sacosta en qu disposa que los mals
vells fets ns vuy die present no siau obligats pagar-los a la vegaria ni jurats, sin los
mals que se imposaran del dia present en avant durant lo present arrendament (AHG.
R. Monrs, Not. Girona-5, 972 (1660): 21 dabril de 1660). En el contracte fet per Anna
Torrent, vdua deixada dAntoni Torrent, pags de Raset (Cervi), del mas Torrent a Ra-
set, larrendadora disposa que de les talles fetes amb anterioritat a larrendament non
hajau de pagar ninguna cosa, antes b jo los prometo pagar y si acs per forsa vos los
feyan pagar, jo prometo restituir-vos-ho (AHG. R. Monrs, Not. Girona-5, 972 (1660):
15 de juliol de 1660). La prctica no difereix per la condici social dels arrendadors.
98. Magdalena Pla, vdua dAntoni Pla, pags, arrenda el mas Pla de Riudellots
amb la condici de pagar la meitat de les talles que en dit temps los sndichs faran,
i promet pagar fogatges i maridatges (AHG. N. Roig, Not. Girona-4, 631 (1660): 21 de
desembre de 1660). En el cas de les talles per quitacions, en larrendament del mas Pa-
dr de Domeny es conv all que era lhabitual en les talles, que el joer en pagui dues
terceres parts i la resta el propietari (AHG. P. Casadevall, Not. Girona-10, 489 (1660):
30 de maig de 1660).
99. Aquesta s la clusula que apareix en el contracte fet per Pere Prim del mas
Prim de Bordils en qu traspassa totes les despeses al masover: tem que vs hajau de
supportar los allotjaments si ni haur y los gastos per aqueix respecte poden obvenir
y tamb los sometents y tragines resten tot a vostron crrech (AHG. P. Rosell, Not.
Girona-8, 489 (1660): 10 de juliol de 1660).
100. De fet, no es tracta expressament dallotjaments sin de las contribucions
dels soldats (AHG. P. Casadevall, Not. Girona-10, 489 (1660): 30 de maig de 1660).
2. El 1680, en plena recuperaci de lexplotaci dels masos,
trobem clusules per les quals el masover s obligat a treballar amb
dos parells de bous tot lany i amb tres en el moment de la sa, i
penalitzacions per superfcie de terra no sembrada, clusula que no
tornarem a trobar de manera generalitzada ns a lexpansi que va
tenir lloc al segle XVIII.
101
Si el 1660 les clusules dels contractes de
masoveria presenten facilitats per al masover, ara la novetat de les
clusules rau en la presncia constant de ladjutori, un pagament en
diners
102
a qu queda obligat el masover a ms de lobligaci den-
greixar anualment un porc.
Augmenta, en relaci amb 1660, el nombre total de referncies al
pagament de les talles, majoritriament aquestes es reparteixen 2/3 pel
masover i 1/3 o res pel propietari, ats que aquest s persona exempta.
I encara apareixen referncies explcites a serveis del rei, poques en
relaci amb 1720: dues vegades es parla de lobligaci del masover de
fer bagatges, dues de portar llenya a la tropa, set de fer carruatges i
una es diu que els carruatges que pertoqui fer al mas seran repartits
entre propietari (1/3) i masover (2/3).
103

TAULA 97
Sense
referncia
Propietari Masover
Tot Tot 15
1/3 6 2/3 22
1/4 3/4
1/2 1/2
5/7 1
Total 19 6 38
101. R. CONGOST, Els propietaris i els altres..., p. 153-154 i R. CONGOST, P. GIFRE,
E. SAGUER, L. To, X. TORRES, La evolucin del contrato..., p. 287, i R. CONGOST, P. GIFRE,
E. SAGUER, X. TORRES, Levoluci del contracte..., p. 288.
102. Que arriba a 50 lliures anuals en larrendament de la torre Rafela de Palau
Sacosta per lo que podrieu trurer dels ferratjes y anglans y dems ternarias de dita
torra (AHG. I. Vila, Not. Girona-3, 683 (1680), f. 35r). Lhabitual, per, sn quantitats
situades entre les 10 i les 20 lliures anuals; en alguns contractes sespecicar que s a
canvi del porc dengreix. Pel segle XVIII, R. CONGOST, Els propietaris i els altres..., p. 154.
103. El propietari, Josep Suardell, pags de Jui, especica la seva participaci
en un ter de les talles, emper ajau de thenir tots los allotjaments y carruatges i si
ser trnsit jo vos ajudar en lo trnsit y no ms (AHG. S. Regordera, Not. Girona-9,
587 (1680): 25 de juny de 1680).
Quant a les talles per quitament de censals es mant la proporci
existent el 1660, amb poques referncies (set sobre cinquanta-set, aix
s, el propietari se les encarrega sis vegades
104
i una altra va a mitges),
la qual cosa fa suposar que aquestes serien incloses en el concepte ge-
neral de talles i assumides, en part o en la seva totalitat, pel masover.
La clusula especca dels allotjaments tamb augmenta en relaci
amb 1660: trobem setze referncies. En quinze pertoca exclusivament
al masover, sovint especicat per part del propietari sens haver jo de
pagar cosa dels allotjaments, com fa Joan Sal i Vinyes, pags de Sant
Mart Vell, en arrendar el mas Alouis de Rupi.
105
Noms una vegada
es diu que el masover sols ha de contribuir en 2/3 de les despeses
ocasionades per lallotjament de soldats, del ter restant ns franc el
propietari per ser persona exempta.
3. El 1700 torna a ser un any de recuperaci desprs de la pau
de Ryswick (1697), per com que no s immediata, no trobem les
clusules existents el 1660 quan el propietari facilitava larrencada de
terres ermes i la reconstrucci dels masos. Per contra, el que trobem
s el trasllat denitiu de les talles al masover: en trenta-sis contractes
les ha dassumir plenament,
106
en onze en 2/3, per s que el propietari
noms ha de contribuir una vegada,
107
perqu en els altres contractes
presenta la condici dexempt (tant es pot tractar dinstitucions ecle-
sistiques, nobles o ciutadans honrats per rah de sser militar).
104. El contracte darrendament de la casa, terra i horts a Salitja que fa Eullia
Quintana, vdua deixada de Jaume Quintana, treballador de Salitja, especica que les
talles per quitaments no les hagi de pagar el masover, per introdueix un punt a tenir
present: si ja no fos que los dems masovers los pagassen, que en aqueix cas tingau tamb
obligaci en pagar-los (AHG. J. Nat, Not. Girona-2, 894 (1680): 1 de febrer de 1680).
105. AHG. J. Nat, Not. Girona-2, 894 (1680): 11 de juliol de 1680.
106. Les clusules sn clares pel que fa a les obligacions dels masovers: que
hajau de pagar tots los talls i talles y aportar llenya y palla per al rei... ntegrament a
vostres gastos sens que jo vos hage de correspondrer cosa alguna, que hajau de pagar
y suportar tots los tallas y tallas tocants a dit mas..., que hajau de suportar tots los
talls y talles, tant de diner, palla, llenya, bagatges..., que hajau de pagar y suportar
tots los talls y tallas, allotjaments y carroatges, ax reals com personals..., etc. Quedava
clar que el propietari no participava i, per si quedava algun dubte, el tots, tan habitual
en les clusules, permetia que les possibles innovacions en matria scal tamb fossin
pagades pel masover.
107. Es tracta de larrendament efectuat per Jaume Casanovas, notari de la c-
ria eclesistica de Girona, del mas Regordera a Palau-saverdera, per, en canvi, obliga
el masover a pagar la totalitat de les talles que es facin per allotjaments i carruatges.
(AHG. F. Puig, Not. Girona-4, 685 (1700): 25 de maig de 1700).
TAULA 98
Sense
referncia
Propietari Masover
Tot Tot 36
1/3 1 2/3 11
1/4 3/4
1/2 1 1/2 1
Total 8 2 48

s molt signicatiu, en aquest punt darribada que representa el
1700, en el moment del debat ms lgid a lAudincia, que els propietaris
traslladessin el pes de la scalitat als masovers. Daquesta manera no
veien la renda disminuda en res, en la mesura que el seu pagament
pertocava exclusivament al masover: era la part colnica
108
la que
pagava. La transferncia era una realitat. A la vegueria de Girona, als
senyors tils i propietaris de masos, no els calia esperar res dall que
els doctors de lAudincia consideraven amb tants de miraments, la
prctica quotidiana savanava a qualsevol decisi jurdica o poltica.
Les talles per quitaments, especicant si els fa la universitat o
la vegueria, apareixen tretze vegades, de les quals onze sn pagades
exclusivament pel propietari i dues queden a mitges.
Els allotjaments guren explicitats en dinou contractes, en disset
van a crrec del masover; en un la crrega queda repartida a mitges
i, en laltre, 2/3 pel masover i 1/3 pel propietari.
4. El 1720 la novetat la trobem en el pagament del cadastre i,
com diuen alguns contractes, en talls tant exhorbitants que vuy se
pagan. La imposici de ladministraci borbnica sha vist alterada
lestiu del 1719 per laixecament dels carrasclets i a les zones del nord
del Principat per locupaci de miquelets catalans procedents del Ros-
sell als quals shan afegit grups daustriacistes que han portat altra
vegada les armes a la vegueria de Girona, lAlt Empord i zones de la
Garrotxa han estat ocupades.
109
La repressi posterior fou dura, lexili
108. Lexpressi, tan habitual en els papers de lAudincia, noms lhem trobat
en el contracte darrendament del mas Abat de Massanet de la Selva, AHG. R. Vila, Not.
Girona-3, 716 (1700): 12 de juliol de 1700.
109. Vid. J. M. TORRAS RIB, Els municipis catalans..., p. 293-297 i J. ALBAREDA,
Lalament dels Carrasclets contra Felip V, R. ARNABAT (ed.), Moviments de protesta...,
p. 63-79.
ns al 1723 freqent.
110
En aquest marc, les universitats i els patrimonis
foren carregats de contribucions. Entre la caiguda de Girona el 1711
i la caiguda de Barcelona el 1714 pagaren lestansilla, a ms de les
contribucions de palla i llenya habituals a les tropes i de la plaga de
miquelets que feia que contnuament la taula sempre estabe perada,
com deixar escrit un pags de Fonteta en les seves memries;
111
entre
1714 i 1716, durant catorze mesos, cada quinze dies shagu de pagar
una dobla, fet que va provocar que en el llenguatge popular es cone-
gus lany 1715 com lo an de las quincenas;
112
a partir de 1716, el
cadastre. Pel patrimoni Anglada de Fonteta el cadastre suposava unes
cent lliures anuals, que entre la paga del rei y mals de la casa nos fem
120 cada any, que no se pot biura de ninguna menera es queixava
lescriv pags Francesc Anglada.
113
I el mateix referia a laltre cap del
bisbat de Girona, Francesc Gelat, pags de Santa Susanna, castell de
Palafolls, quan comptava haver pagat cent lliures en deu mesos. Amb
el perill afegit que si sendarrerien en el pagament ja tenien soldats a
les cases a menjar i burar a sn gust, soldats quen dhan a dis-
cresi, en denitiva, la gent estan atordits i la terra arrunada.
114
Els senyors tils i propietaris de masos, per, varen tendir a tras-
lladar el pagament de les velles i les noves contribucions als masovers.
115

110. Aquesta situaci queda explicada per les vivncies del pare de Sebasti Ca-
sanovas. Aquest pags empordans refereix la repressi dels carrasclets, tamb lexili al
Rossell, el segrest dels bns i el retorn desprs del perd general de 1723. S. CASANOVAS,
El manuscrit de Palau-saverdera. Memries dun pags empordans del segle XVIII, edici a
cura de J. Geli, M. . Anglada. Figueres: Valls Editor, 1986, p. 75-77.
111. Es pot veure a Memries duna famlia pagesa: els Anglada de Fonteta (se-
gles XVII-XVIII), estudi i transcripci S. Soler. La Bisbal dEmpord: Ajuntament de la
Bisbal dEmpord, 1994, p. 80 i 82.
112. Lexpressi s del comerciant de Calella Pere Mrtir Coll, A. SIMON, Pagesos,
capellans i industrials de la Marina de la Selva. Barcelona: Curial, 1993, p. 215. Tamb
shi refereixen les memries de la famlia Anglada de Fonteta, Memries duna famlia
pagesa..., p. 80, 93.
113. Memries duna famlia pagesa..., p. 81.
114. A. SIMON, Pagesos, capellans i industrials..., p. 94-97, 280-284. Quant a re-
percussions sobre les universitats aix s el que allegava la universitat de Torroella de
Fluvi, amb lacord de labat de Sant Pere de Galligants, quan dispos el repartiment
dels censals entre els propietaris del lloc perqu no tenia diners per fer front al paga-
ment de les pensions censals que pujaven a 2.780 lliures i 10 sous (AHG. A. Ferrer, Not.
Girona-6, 811 (1720): 19 de mar de 1720).
115. En general, la lletra de les clusules, si no tan desenvolupada, contenia en
essncia el que gura a la clusula daquest contracte del mas Cavaller de Vilob efectuat
per Esteve Metge i Cavaller, pags, a Pere i Agust Llins de Salitja: que hajau de pagar
tots los talls y tallas que tant per rah del real, paga de pencions censals, com altrament
per qualsevols altres motius y dependncies durant lo present arrendament se fassen
en dita parrquia de Vilob, si per rah de justcia me obligavan a pagar alguna cosa
perque hi haje terras fora de dita parrquia tamb vull que vs ho pagueu per rah de
El trasllat de les talles a aquests conrma la tendncia de 1700, de fet
ara tenim la raticaci denitiva en la mesura que noms un contracte
de quaranta-quatre no hi fa referncia explcita. s cert que alguns
senyors tils i propietaris de masos contribueixen en proporci al que
reben molt ms que no ho feien en els anys anteriors, per s que ara
a les talles i els allotjaments el masover hi haur dafegir el cadastre. A
ms de les talles, en setze contractes apareixen referncies a bagatges,
tragines de palla i de llenya i altres serveis al rei, serveis que, pel que
sabem, sacabaran per portar a terme en el marc de les universitats (en
els protocols trobem referncies a obres en les forticacions de Girona,
Roses i Hostalric, que sens dubte les universitats haurien contribut
a fer en forma de bagatges de crregues de terra per fer terraplens o
excavacions en els fossats: les universitats en reclamaran el pagament,
una altra cosa s que fossin satisfetes en les seves demandes).
TAULA 99
Sense
referncia
Propietari Masover
Tot Tot 29
1/3 10 2/3 11
116
1/4 3/4
1/2 2 1/2 2
Total 1 12 43
116
Persisteixen, de fet ara es tornaran a accentuar, les talles per
quitaments de censals. Hi ha tretze referncies, amb la novetat que
dues vegades el seu pagament pertoca exclusivament al masover,
117
fet
que no havem trobat en els anys anteriors. Les referncies als allotja-
ments apareixen en set contractes, tots de manera exclusiva atributs
als masovers. Una altra raticaci.
dit mon mas o terras y ax mateix fer y aportar totas las servituts personals y reals de
traginas, palla, llenya, bagatges, allotjaments y altres qualsevols cosas que tocan a fer
y suportar a dit mon mas y terras, sens que vs men hajau de demanar ninguna cosa
per rah de dit mon mas y terras de qualsevol parrquia que sien y que espectian a
dit mon mas Cavaller de dita parrquia de Vilob (AHG. R. Vila, Not. Girona-3, 736
(1720): 14 de novembre de 1720).
116. Sn onze, i no deu, perqu en un cas el propietari del mas deu tenir 1/3 franc.
117. Es tracta dels contractes del mas Cavaller de Vilob citat en la nota anterior
i el mas Jaume de Pont Xammar (vall de Cornell) efectuat per Esteve Toms Andreu,
mercader de Girona (AHG. J. Andreu, Not. Girona-7, 440 (1720): 30 de desembre de 1719).
La novetat rau en el pagament del cadastre. Sobre quaranta-quatre
contractes, hi ha trenta-vuit clusules referides expressament al cadastre.
On no hi ha referncies no vol dir que el masover no lacabs pagant,
simplement aquesta paga quedava assumida en els talls i talles i altres
servituds al rei. El masover lassumeix explcitament en la seva totalitat
vint-i-una vegades i en disset participa en el pagament del cadastre
en la meitat (dos casos) i 2/3 (quinze casos, dels quals els propietaris
reconeixen dos cops que sn francs de la tercera part).
118
s a dir, hi
ha un nou pagament, les obligacions dels masovers sn moltes, per
els propietaris no per aix savenen a participar, majoritriament, en
les despeses, sin que les traspassen als masovers.
119
s ms, pensant
que el pagament del cadastre podia ser puntual, els propietaris sasse-
guren que si es deixa de pagar seran recompensats per aquest fet pels
masovers, en quantitats que van de les dos a les vuit dobles anuals
dadjutori.
120
No s estrany que en aquesta situaci alguns masovers
no poguessin fer front als pagaments i fossin desnonats.
121
118. Una vegada el masover haur de rescabalar al propietari el Collegi de Sant
Mart Sacosta en 25 lliures anuals en recompensa de la tercera part franca del cathastro
(AHG. R. Vila, Not. Girona-3, 736 (1720): 7 de setembre de 1700).
119. El trasps del pagament del cadastre als masovers s conrmat per la se-
gona meitat del segle XVIII a la regi de Girona per R. CONGOST, Els propietaris..., p. 155;
tamb pel Pla de Barcelona, per institucions eclesistiques, saprecia el procs de trasps
de la situaci inicial de contribuci a mitges al pagament total del masover, E. BADOSA,
Explotaci agrcola i contractes de conreu..., p. 308-309 i 328, i tamb per les masoveries
de Sentmenat, E. SERRA, Pagesos i senyors..., p. 390-391. Amb tot, el pes del cadastre no
era pas el mateix el 1720 que durant la segona meitat del segle XVIII.
120. Una dobla suposava cinc lliures el 1716. A les clusules hi ha expressions
com: en cas que se diminuesca lo pagament de las tallas personals, en cas no se
paguen las tallas en rah de catastro, en cas que cesss de pagar-se los talls tant ex-
horbitants que vuy se pagan, etc. En aquesta tesitura no hi trobem noms institucions
eclesistiques i nobles, sin pagesos rics com els Traver de Mei, els Veh de la Pera o
el notari Lagrifa de Girona que posava la quantitat ms alta, vuit dobles.
121. Els masovers del mas Prats de Taial varen ser desnonats del mas perqu
no havien pagat els adjutoris i, el 1720, arribaren a un acord amb el propietari, Pere
Caneras de Cartell, pel qual aquest els comprava un bou per refer-se dels adjutoris i
agressos endarrerits (AHG. A. Ferrer, Not. Girona-6, 811 (1720): 3 de mar de 1720).
Noms s una referncia trobada en els protocols de lany 1720, potser no seria una
mala recerca fer un buidatge posterior pels anys segents i veuren la realitat de la
pressi scal exercida sobre els masovers, daquesta manera podrem conrmar all
que Eva Serra ha plantejat sobre el masover del segle XVII: jurdicament vulnerable,
econmicament sotms al risc del desnonament, o b incapacitat econmicament per a
sotmetres als possibles canvis dunes noves condicions econmiques contractuals i ms
pesades de la masoveria (Pagesos i senyors..., p. 377).
UNIVERSITAT I EXEMPTS
El consell general de la universitat decidir fer contribuir tothom.
Daquesta manera suposava que la crrega podia ser ms suportable.
Els jurats i cnsols, en tant que delegats del consell general de la uni-
versitat, amb la presncia del batlle, intentaran portar-ho a la prctica.
Toparan, per, amb els exempts, els quals refusaran de pagar. Atesa
aquesta negativa intentaran persuadir-los perqu contribueixin. Hem
vist algunes maneres: la prohibici als exempts de fer s dels bns
comunals (s el cas de la universitat de Camallera el 1665 en impedir
laccs a Ferrerfbrega, familiar del Sant Oci, i tamb ho veurem en
el cas de la universitat de Vilamalla el 1646 en impedir la pastura al
terme al bestiar de Joan Gars, ciutad honrat de Barcelona i arrenda-
tari de la carnisseria) o la comminaci a escollir entre labandonament
del fur de tauler del General i la pertinena al consell de la universitat
(Sant Pere Pescador, 1693). Quan lobjectiu era que tothom, inclosos
els exempts, pagus les talles imposades al conjunt de la universi-
tat, els cnsols i jurats amenaaven els particulars amb la imposici
de lallotjament de soldats. Sens dubte, la mesura era sucientment
dissuasria. La situaci que es plantejava amb aquesta disjuntiva no
devia diferir gaire daquest breu i sinttic testimoniatge de lactuaci
dels jurats de la vall de Sant Daniel, a la parrquia de Sant Feliu de
Girona, el 3 de juliol de 1716, quan
digueren al dit Pere Negrell [masover del mas Pi, propietat de
Josep Vergs, beneciat] que pags quatre lliures dos sous bar-
celonesos que tocaven a pagar tant per la part colnica, com per
la part dominical de dita casa y terras, altrement que li farian
anar soldats a casa a vurer a discreci, y per librar-se de dita
discreci los don y pag dita quantitat desprs de haver fet molta
repugnncia per dir-los que esta reverent part no volia que pags
la part dominical a ell espectant.
122

Acaba pagant, ns i tot contravenint el parer del senyor til. La
presncia dels soldats lhavia de patir el masover, amb el que suposava
lamena de tenir soldats a viure a discreci. Sobre com simposava
lallotjament en parlarem ms endavant.
122. ADG. Processos. F. Vilalba, 293. Nm. 7901 del catleg. Situaci semblant
tamb la trobem a la Bisbal el juny de 1700 quan els jurats imposen a Francesc Bou,
aromatari, allotjament en haver-se negat a pagar la talla imposada (AHG. A. Pars, Not.
la Bisbal, 780 (1700): 15 de juny de 1700).
La comminaci a pagar. El segrest i penyorament de bns
La mesura ms rpida i expeditiva consistia en el segrest i pe-
nyorament de bns de particulars per part dels jurats i cnsols, amb
la presncia del batlle, i, tamb, sobretot en els casos de segrest de
garbes o de grans de lera estant, del notari que aixecava acte. Algunes
vegades, suposadament quan hi ha un fort conicte entre el conjunt de
la universitat i algun particular exempt, en lacte de segrest hi prendran
part altres persones del consell o del conjunt de la universitat. Els
bns segrestats podien servir de penyora per forar el pagament o b,
ho hem vericat en un cas, ser venuts a lencant pblic. Es tractava
de petites quantitats de grans, per tamb dobjectes domstics o de
parament de llit i de taula.
Lhabitual era el segrest de grans de lera estant. Els jurats de
Vilob semporten el 1658 dues quarteres i tres quartans dels teros
del mas Onyar de Vilob, ab pretext que dita heretat devia talla a
dita parrchia. El mas era propietat dels Aniversaris de Sant Feliu
de Girona, els quals instaren plet contra els jurats.
123
DAntoni Vilosa,
familiar del Sant Oci de la Bisbal, el 1664, els jurats van quedar-se-
li deu quarteres de blat en refusar de pagar el vint imposat per la
universitat.
124
El 1672, els jurats de Peralada i el collector del redelme
semporten de la era del pont dit den Botiny de dita vila, ahont se
batien les garbes que havien prossehit de la heretat que fou del mateix
Carol, situada en lo veynat de Olivas de la parrchia de la mateixa vila,
que vuy sn prprias de la reverent comunitat de la isglsia parochial
diferents quantitats de blat i daltres grans que tocaven a dita reverent
comunitat per las parts dominicals ats que el mas havia de contribuir
al quitament dels censals de la universitat en la part que havia estat
taxada abans que el mas fos adquirit per la comunitat de preveres.
125
A
Cadaqus, el 1679, la universitat penyora cinc samals dolives a Fran-
cesc Boll, ciutad honrat de Barcelona, el qual soposa al pagament
dun quinz.
126
A Monells, el 1687, els jurats, acompanyats de la major
part dels hmens del poble de dita vila, semporten tres quarteres de
faves de lera de Joan Fbrega, ciutad honrat de Barcelona, perqu es
nega a pagar el vint imposat per la universitat.
127
En una altra con-
123. ADG. Processos. B. Gaubert-J. Pons. Nm. 3306 del catleg.
124. AHG. F. Violas, Girona-2: 884 (Diversorum: 1664-1669): 27 dagost de 1664
i 9 de setembre de 1664.
125. ADG. Processos. F. Morat, 30. Nm. 5522 del catleg.
126. AHG. J. Pags, Not. Castell, 1418 (1679): 25 de gener de 1679.
127. Segons el testimoni de Joan Jacas, pags de Monells, i de Pau Pags, familiar
del Sant Oci de Monells, AHG. I. Ponach, Not. La Bisbal, 690 (1687): 27 de juny de 1687.
juntura scal, els regidors de Torroella de Montgr, el 1722, no han
dubtat en fer aprehenci dels mateixos fruyts y grans anant carregats
sobre una carreta (...) per cobrar y pagar-se de ells del contingent del
cadastro que per la part dominical pretenen y volen cobrar del mas
Pujades de Sobrestany, en total la carreta portava set quarteres, tres
quartans i tres cps.
128
Daltres vegades, les fonts utilitzades no espe-
ciquen lobjecte de lempenyorament, aix, de lany 1658, sabem que
els cnsols de Tortell i el batlle del lloc es varen emportar penyoras
per las tallas se sn fetes en dit lloch y baronia de la casa Plandiura,
propietat del rector dArgelaguer, per habitada per un cunyat seu, el
que s signicatiu daquest cas s que la porta era tancada i varen
amenaar els ocupants que si no obrien la espatllarien.
Menys habitual era el segrest de roba, encara que a Domeny, el
1663, els jurats se nemporten de la casa de Josep Sunyer en haver-se
negat a pagar talls i tatxes, allegant la seva condici de persona generosa
i militar.
129
A Montcal, a la batllia forana de Girona, el 1671, el sotsve-
guer daquesta ciutat, amb la presncia dels jurats del lloc, inventaria
la casa de Joan Sunyer, persona generosa i de privilegi militar decorat,
i se nemporta quatre llansols de cnem y borras y mitja mrfega,
que es dipositen a la casa dun dels jurats mentre no contribueixi en
los talls y tatxes y dems servituts plebeas.
130
A Orfes, el 1668, es fa aprehensi o penyoriu de una carreta y
una arada de la hera o porxo del mas Llobera, en haver-se negat el
propietari del mas Llobera a pagar les talles en qu havia estat tallat.
131

El batlle de Maanet de la Selva semporta, el 1692, un parol
de aram gran y una cassa del masover del mas Abat, propietat dels
Aniversaris presbiterials de la Seu de Girona, en recompensa pel ter
de la part colnica en qu havia estat tallat el mas.
132
El 1724, el
batlle de Verges esbotza amb una destral la porta de la casa gran del
mas Garriga a Bellcaire don se nemporta un parol de aram, un farrat
de aram, un llansol, una assada y un cnter de aram a de cobrar
set lliures que devia el masover.
133
A Canet de Mar el 1674 els fets van ms enll del simple segrest
de bns, en aquest cas mobles. El consell de la universitat es present
128. ADG. Processos. F. Lagrifa I, 329. Nm. 4210 del catleg.
129. AHG. P. Rossell, Not. Girona-8: 574 (Diversorum: 1658-1665): 16 doctubre
de 1663.
130. AHG. P. Rossell, Not. Girona-8, 576 (Diversorum: 1670-1673): 18 dagost
de 1671.
a la casa en qesti juntament amb el saig o nunci, el qual encantar
els bns segrestats, que comprar la mateixa universitat.
Los dits jurats y batlle y la dems part de las personas del Con-
sell de la universitat de dita vila (...) se conferiren en la dita
casa prpria de dit Rnt. Pau Misser y (...) de la entrada y cuyna
de aquella y aposiento del seller prengueren mols mobles y, no
contens de ax, ajustant mal a mal, despenyaren la porta de la
scala de dita casa que estava tancada en clau y pujant-sen dalt en
dita casa lo dit batlla y nncio de dita vila, restant baix la dems
gent, prengueren dos caixas y altres mobles y sels ne aportaren
y dit nncio encant aquells en la plaa pblica de dita vila (...)
y compr dits mobles lo cos de dita vila.
134

Ls de la fora, insinuat en altres casos, aqu s una realitat,
per, sobretot, sha de remarcar el carcter pblic que pren lacte, en
un clar intent de servir de cas exemplicador als contradictors a la
norma comunitria.
Tamb en la mateixa lnia trobem un altre fet singular, el que es
va produir el 26 dagost de 1677, arran del penyorament efectuat al
moliner de la Torre del Far, propietat del priorat de Santa Maria de
Llad. Per un testimoni dels fets sabem que
varen arribar all, en dit mol, y casi en lo mitg del die, los cn-
sols de dit lloch de Alfar y junt ab ells tamb F[rancesch] Suro,
batlle de dit lloch, ab moltas altras personas que anavan ab ells
y en arribant en dit mol varen demanar a Salvi Mitj, moliner,
habitant en dit mol, y topant-lo li demanaren si volia pagar [les
talles imposades per la universitat] y lo tal Mitj, moliner predit,
leshores los va respondre que ell no entenia pagar-los ninguna talla
enderrerida, ni del temps que lo mol havia estat inhabitat que
primer no hagus dat part y rah al senyor prior de Lled com
a amo de dit mol y en a, aleshores, los dits batlle y cnsols
respongueren de qu ells no se curaven de demanar las tallas al
dit senyor prior, sin que las demanaven a ell com a arrendador
ques trobave en dit mol y leshores dit Mitj, moliner predit, los
respongu que ell no era arrendador de dit mol, sin que ell ha-
bitava all com a majordom de dit senyor prior y, tingudas estas
rahons, lo dit batlle, ab un altre home, sen pujaren dalt en la
sala al cap de mont de la escala de dit mol y de all sen varen
aportar un sach ab alguns sis cortans de blat que hi havia dintre,
lo qual sach varen destapar y varen ensenyar tot lo blat que era
dintre de dit sach als dems qui eren all presents y luego varen
fer aprehensi tamb de una burra de pl ros.
135

A banda de la consideraci que podem fer sobre la condici
darrendatari o majordom del moliner, volem destacar la presncia de
moltas altras personas que acompanyaven els ocials de la universi-
tat
136
i la publicitat que es dna en el moment de destapar el sac de
blat als dems qui eren all presents, com a prova evident de lescru-
pulositat amb qu actuava tota la universitat, si b all noms hi era
representada una part. Altres vegades ser un notari qui aixecar acta
de la cosa empenyorada. Daltra banda, es demostra, una vegada ms,
lactuaci conjunta de la major part de la universitat enfront dels qui
volen evitar el pagament de les talles.
La universitat allotja per la fora. Privilegi individual, corresponsabilitat
collectiva
Atesa la negativa dels exempts a allotjar soldats, els cnsols i
jurats acostumaran a imposar-los lallotjament per la fora, encara que
sovint hi hagus causa pendent a lAudincia.
137
Tot i que les portes es-
taven tancades, lany 1668 allotjaren tres soldats a Joan Llobera dOrfes,
muntant per una nestra per ser tancadas las portas en dita casa, en
la qual, ass allotjats, estigueren (...) fent-se en tot (...) fer los gastos
per dit Llobera,
138
a ms de tres cavalls. La universitat de Cadaqus,
lany 1676, atesa la negativa dallotjar un capit dinfanteria, y trobant
la porta de dita sa casa tancada [de la vdua God, vdua dun ciutad
honrat de Barcelona], feren aportar dits cnsols una escala per muntar
per la nestra y ning hi volgu pujar, nalment, diu el testimoni, viu
135. ADG. Processos, J. Verdalet, 289. Nm. 7308 del catleg.
136. En casos de conicte els ocials de la universitat no actuen mai sols, sempre
van acompanyats duna bona part del consell o, com dir un testimoni de laprehensi
de tres quarteres de faves de lera de Joan Fbrega, ciutad honrat de Barcelona, domi-
ciliat a Monells, els jurats hi anaren amb la majoria dels homes del poble en tant que
al que judico y tinch vist eran la major part dels hmens del poble de dita vila (AHG.
I. Ponach, Not. la Bisbal, 690 (1687): 27 de juny de 1687). No era una qesti dunes
persones, era una qesti de la universitat. De la presncia de tanta gent es queixar
Josep Pags, ciutad honrat de Barcelona, domiciliat a Ultramort, quan l1 dagost de
1700 els jurats, acompanyats dun nombrs grup dhomes: los quals fan lo major n-
mero dels hmens y singulars personas del concell de la universitat, per considerar que
hi havien anat ab mot y tumulto alsat (AHG. A. Bosch, Not. la Bisbal, 826 (1700):
6 dagost de 1700).
137. El 3 de juny de 1669, pendent la causa, el sotsveguer de Girona i els jurats
de Canet obliguen Martiri Sunyer a obrir la porta per aposentar-li dos soldats de cavall.
(AHG. Savarrs, Girona-11: 455 (Diversorum 1668-1672): 3 juny 1669).
que feren aportar un parpal de ferro y feren desbutar la dita porta de
la casa y uberta y allotjaren dit capit en dita casa, no havent-hi ning,
com de present encara en lo die de vuy est en aquella.
139

Ja coneixem la situaci de Montcal, a la batllia de Girona, quan
el sotsveguer, el 18 dagost, inventari la casa de Joan Sunyer per
obligar-lo a pagar els talls i tatxes i se nemport quatre llansols i una
mrfega. Mentrestant hi havia causa pendent, la universitat allotjar
a casa seva un soldat el 15 de setembre. El 25 de gener de 1672 li
estatjar un altre soldat, aquesta vegada els jurats compten ab la ma-
jor part del lloch, tots armats ab differents armes, a dalbergar de
potntia en casa del dit Joan Sunyer y Tosc un soldat de cavall y sa
muller (...) enderrocant ab violntcia, com li enderrocaren y espatllaren
la paret del portal y portas de dita casa, quasi ab mot, y en prejudici
de dita causa pendent y de dites reals lletres y de llur generositat.
140

Les apreciacions sn del denunciant Josep Sunyer. Cal remarcar la
presncia, per primera vegada en els casos que hem anat descrivint,
dun bon nombre de persones armades. La presncia de poblaci al
costat dels ocials de la universitat ja lhavem fet notar en el moment
de segrestar bns, aix com la del sotsveguer, la novetat rau en portar
armes per intimidar, un altre component de la universitat. O s que
per al conjunt de la universitat havia deixat de formar-ne part i havien
estat cridats a sometent com aquell qui persegueix soldats o malfac-
tors? Si no, quina ra de ser t la presncia de les armes, si no s
que es volgus intimidar Josep Sunyer a que cancels el procs que
es duia a la cria? Sabem que els plets no sols es portaven per la via
processal. El plet quotidi tenia ms importncia en poblacions peti-
tes on la coincidncia en els llocs i les celebracions s constant, molt
ms en casos com aquests en qu s una persona que sescapa dall
que fa el conjunt de la universitat. La singularitat s perseguida, no
la possible notorietat que atorgava el privilegi.
Volem posar encara dos exemples ms que tenen en com lallot-
jament amb violncia en cases declesistics, per que la universitat
considera que la casa s propietat de familiars seus i, per tant, sotmesa
a les mateixes crregues que el com de cada lloc. Les similituds hi
sn, la resistncia hi s, la violncia tamb. El 14 de mar 1674, a
Canet de Mar;
139. AHG. J. Pags, Not. Castell, 1413 (1676): 28 mar 1676.
140. AHG. P. Rossell, Girona-8, 576 (Diversorum 1670-1673: 15 de setembre
de 1671 i 26 de gener de 1672.
los jurats de dita vila y lo honorable batlle eo portantveus de
batlle se conferiren en la dita casa prpria de dit Pau Misser a
effecte que la dita sa mare obrs las portas de dita casa per a
allotjar un soldat del tersio que dit dia se trobave en dita vila y
no volent obrir dita sa mare las portas de dita casa, donaren ordre
que lo nncio de la cort de dita vila las obrs ab un magall de
ferro, com de fet donant alguns colps a ditas portas ne feu saltar
algunas estellas; y, vehent ass, lo dit Pau Misser [diaca], perque
no acabassen de espatllar ditas portas, obr aquellas, y Jaume
Antoni Cirers, regint dita batllia, en presncia dels jurats de dita
vila allotj lo dit soldat a la dita casa de dit Rt. Pau Misser...
141

El 5 de setembre de 1722 els regidors de Blanes varen allotjar un
tinent coronel a la casa de Pere Passi, prevere de Blanes: introduin-se
en la dita casa per una porta falsa de aquella y entrant en aquella ab
gran violnsia. Al cap de pocs dies
no han dubtat los dits regidors en lo die 10 del mateix mes de
7bre. introduir-se dins de la dita casa allotjant a dit senyor thinent
coronel en lo mateix aposiento que dita esta part del rt. Pere
Passi tenia sa prpria habitaci y actualment se trobava dins lo
llit tenint la porta del dit aposiento tencada, la qual feran obrir
per las moltas instnsias feran a la criada del dit rt. Pere Passi, la
qual desprs de haver-los replicat diffarents vegades, fou precisada
en haver de obrir aquella, sent axs que lo quarto principal de la
dita casa y al que mira a la part del carrer ample de la dita vila
de Blanes se troba de molt temps a esta part ocupat per los dits
regidors, havent-hi posat allotjament en aquell.
142

Sens dubte, en els dos casos, lallotjament era un cstig perqu
no havien volgut contribuir.
La universitat de Vilamalla contra Joan Gars (1646-1647)
Lepisodi, un dels molts que es poden esmentar, est situat en
el marc de la guerra de Secessi, quan la Junta de Braos, el 20 de
desembre de 1641, havia imposat la taxa del batall a les universitats
a de nanar la guerra.
143
Atesa aquesta circumstncia, la universi-
143. Sobre el batall, E. SERRA, Entre la ruptura i la continutat. Algunes con-
sideracions a propsit de la capacitat institucional de Catalunya durant la guerra dels
Segadors, Les Corts a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura-Generalitat de
Catalunya, 1991, p. 161-164. Sobre la pressi scal a les universitats empordaneses
durant la guerra, P. GIFRE, Universitats, scalitat de guerra i privilegiats..., p. 561-572.
tat de Vilamalla, a la batllia de Siurana, voldr aplicar la contribuci
del batall a totes les cases de la universitat, ns i tot a Joan Gars,
que diu que ha obtingut el ttol de ciutad honrat de Barcelona, per que
als ulls de la universitat segueix amb el seu oci de tallar carn. Aquesta
es valdr de les armes legals per a fer-lo contribuir, per en el fons all
que apareix s la vella lgica immemorial que qui t ms asienda y
poder deu sustentar y fer major servey.
Les diferncies comencen per loposici de Joan Gars a pagar
els tres sous i sis diners cada mes amb qu havia estat taxat per la
contribuci al batall repartida entre la poblaci de Vilamalla. A causa
de la situaci creada, es tracta el tema en el consell de la universitat
(1-XI-1646), el qual acorda que se fasse tot all que fer se puga per
istncia contra lo magnch Joan Gars, i per tal de pressionar-lo de-
cideix que haja de trurer lo bastiar de nostre terme.
144
Una vegada
ms, la universitat considera que no pot tenir accs als bns i usos
comunitaris qui no contribueix als mals i crrecs. La mesura acorda-
da era summament important, ja que Joan Gars tenia arrendada la
carnisseria del lloc, fet que comportava lexclusivitat de les pastures
dels comunals del terme. Veient la pressi a qu era sotms, proposa
al jurat Vicen Ferrer si vol anar en ma companyia per a parlar ab
lo sr. Burgus per lo tall del batall, que lo dit Gars diu que no vol
pagar tot all que no sia rah. La resposta del jurat era clara: No
vol anar que lo consell de dit lloch no lo hi mnia;
145
es posava en
dubte la potestat que tenia la universitat de repartir els talls, quan
aquesta era una facultat que tenia i exercia de temps immemorial.
Enfront daquesta circumstncia, el 17 de gener de 1647, atesa la ne-
cessitat dallotjar un tercio i de mantenir la pressi per comminar-lo
a pagar, els jurats donen una butlleta per allotjar un capit a la casa
de Joan Gars. Amb la butlleta a la m, constitut que s [explica el
capit] en casa del magnch Joan Gars per allotjar-me en virtut de
aquesta bulleta que diu: Joan Gars, lo senyor capit, la qual se s
feta per ordre dels senyors jurats de dit lloch de Vilamalla y per mans
del notari infrascrit. Sabedors com eren de la negativa de Gars a
allotjar pel fet de ser persona privilegiada, la universitat havia buscat
el suport legal que havia obtingut en forma duna lletra escrita pel
regent Josep Fontanella i que el mateix capit portava en el moment
de picar a la porta.
144. AHG. E. Oliva, G. Pags, Not. Siurana, 23 (1646-1647): 1 de novembre de 1646.
145. Ibidem, 20 de novembre de 1646.
Al batlla y jurats de Vilamalla,
Ass se ha representat a sa alteza que alg de aqueix terme se
voldria exhimir de tenir soldat per alguna cartilla que tindria feta
en altra temps, que no s de sa altesa, y sa altesa me ha ordenat
los scrigus que no dexasen per ax de allotjar en dita casa ns
veien ordre seu en contrari. Y Du los guarde. De Barcelona y janer
als catorza de mil sis-cents coranta-set, lo dr. Joseph Fontanella.
La porta era tancada i amb ordres de Gars de no obrir-la. Tot
i aix, lallotjament acabaria per dur-se a terme. Havia calgut, per,
una segona lletra del regent Fontanella, de 24 de gener de 1647, que
commin Joan Gars a allotjar: no obstant s Ciutad Honrat de
Barcelona, se acontentar voluntriament de tenir soldats; els jurats
havien de tenir cura que no sels fassa vexati alguna. Lallotjament
durava encara el 3 de febrer, quan Joan Gars presenta un requeri-
ment als jurats de Vilamalla perqu desallotgin casa seva; allega que
sest allargant massa. El mateix dia els jurats de Vilamalla decideixen
presentar una lletra citatria a la Reial Audincia perqu resolgui el
conicte creat i perqu obligui Joan Gars a contribuir (el 24 de febrer
hi haur un nou requeriment per forar Joan Gars a satisfer el tall
de guerra imposat lany 1646 per pagar el batall); largumentaci est
basada en lobjectiu de fer prevaler els drets de la universitat enfront
dun privilegi que, als ulls dels convilatans, queda desvirtuat per lac-
tuaci de Joan Gars.
El requeriment comena per fer un recordatori dels drets de la
universitat:
Exm. senyor: la universitat del lloch de Vilamalla, bisbat de Gerona,
est en possessi quieta y passca de fer talls, vintens y altres
impocisions per lo subcidi del batall y altres mals y crrechs
de dita universitat y de fer contribuir en aquells y exigir-los de
Joan Gars, pags del dit lloch, y en las occasions de allotjamens
de soldats tantb tenen possessi quieta y passca de posar-ne
en casa de dit Gars, ns aqu els drets, lo qual ara novament
se vol eximir de dites coses ab motiu que t exempti per aver
obtingut privilegi de Ciutad Honrrat de Barcelona, lo qual nos
pot excusar de dits crrechs per quant dit Gars fa pblicament
ofci de carnisser y altres actes vils per los quals ha perdut lo dit
prets privilegi, de hont [...] supplica que admesa la dita ferma de
dret la dita universitat sia mantenguda y conservada en dita sa
pocessi de les dalt ditas coses y lo dit Gars conpellit en cessar
de les dites perturbations y molsties los causa en dita possessi
ab condemnati de danys y despeses).
146
Val la pena retenir la lgica de la universitat: el privilegi di-
ferencial no el conforma la titulaci, sin lactuaci de les persones,
i Joan Gars ha trencat la imatge que la universitat t del compor-
tament dun privilegiat el qual no ha dexercir actes vils i ocis
mecnics, en denitiva actuacions plebees. Les diferncies duraran
temps; aix, el 2 de mar de 1647 queda documentada una discussi
entre Joan Gars i alguns vilatans sobre la licitud de tallar carn per
part dun ciutad honrat.
147
Lenfrontament no fou sols de paraula:
quan la muller de Joan Gars va voler ocupar el seu esc o banc a
lesglsia parroquial, i aquest s un altre signe de notorietat davant
la comunitat, es trobar que s estat brut de morcadas y no se s
poguda servir de dit per ser brut. Lenfrontament havia arribat a
lescarni: la universitat, des de lanonimat,
148
mostrava les enormes
diferncies que la separaven daquell que havia transgredit les nor-
mes establertes, que havia trencat la solidaritat i la cohesi de la
universitat i ho mostrava en un lloc pblic, la parrquia, perqu fos
vist per tothom. Largumentaci de la universitat queda clarament
reectida en la resposta que aquesta donar a un requeriment de Joan
Gars, on es queixa del tracte rebut i on es veu quina s la visi de
la scalitat per part de la universitat.
Primerament, lescrit repeteix largument que no podia ser consi-
derat ciutad honrat pel fet dhaver exercit ocis vils i mecnics:
Com auran aquell pardut [el privilegi de ciutad honrat] sens
speransa de poder gosar de ell per aver pblicament en la car-
nisseria pblica del present lloch de Vilamalla de denprs de dit
asert privilegi y poch fa excercit lo ofci de carnisser, tallant y
venent carn a molts y differents persones [...], quant ms que la
carta del senyor regent en dita scriptura, per dit senyor Gars
mensionada, diu que dit Gars tindr soldats y ax mateix diuen
que qui t ms asienda y poder deu sustentar y fer major servey,
146. AHG. E. Oliva, Not. Vilamalla, 4 (1646-1647), f. 24r i v.
147. Ibidem, f. 49r-50v.
148. Adrear cartes amenaadores, com ha explicat E. P. Thompson, s propi
duna societat alfabetitzada. Embrutar de morcades el banc shauria de situar ms aviat
en una societat poc alfabetitzada, ms en la lnia dels charivari, on es qestionava tot
all que se separava del que era el comportament com. Sobre lanonimat i les conside-
racions generals que hi fa en el marc de la transgressi dels usos comunitaris, per un
altre context, E. P. THOMPSON, El delito del anonimato, Tradicin, revuelta y consciencia
de clase. Estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial. Barcelona: Crtica, 1979,
p. 173 i passim; i tamb Costumbres en comn..., p. 520 i s.
y que essent com s dit Gars lo ms rich de tots los de dit lloch
y terres de aquell, deu tamb suportar major crrach y fer major
servey; y que lo intent de dits cnsols no s ni s esttat de que
se done dany alguno a dit Gars, ans b devitar-lo en quant los
sie possible, sin ques fassa lo servey de sa magestat (que Du
guarde) en allotjar los soldats com s obligati, y no saben ni
los consta se hjan fets accessos contra ell, y estan en pocessi
de allotjar-ni y de dit Gars de acceptar y tenir los allotjamens
de gent de guerra de sa magestat.
149

Noms cal retenir el concepte de scalitat de la universitat i la visi
que del dret dimposar allotjament i talles t la universitat. Vegem-ho
per un altre cas i en un altre marc en qu la scalitat de guerra, en
forma de talles i dallotjaments torna a pressionar les universitats de
la vegueria de Girona.
El sabotatge com a resposta. La crema del mas Adroher de Cor (1687)
i el mot de la Bisbal
La primera referncia impresa a aquest fet lhem trobat a lhis-
toriador F. Carreras Candi quan refereix diverses violacions de les
exempcions i acaba amb la segent frase: A Cor per alegar exemp-
ci fou cremada la casa dun militar (6 maig 1687).
150
El militar de
qui parlava Carreras Candi era Josep Adroher i Girons, senyor til
i propietari de masos a Cor, la famlia del qual havia obtingut la
concessi del privilegi de ciutad honrat de Barcelona el 10 de gener
de 1686.
151
La persistncia en la negativa a allotjar tropes i a pagar els
mals de la universitat, una vegada aconseguit el ttol, lhauria portat
a un dur enfrontament amb els jurats i la universitat de Cor. No hi
ha cap diferncia amb el cas de Joan Gars i als altres a qu ens hem
referit, si no fos que aqu va acabar amb la crema dun dels masos del
patrimoni de Josep Adroher i Girons.
Amb algunes dades podrem situar el patrimoni Adroher en el
marc de la universitat de Cor. Sabem que Josep Adroher i Girons
era senyor til i propietari dels masos Adroher, Matas i Girons de
Cor. Tamb tenim constncia que el 1682 arrendava el redelme de la
149. AHG. E. Oliva, G. Pags, 26 (1646-1647): 24 de febrer de 1647.
150. Geograa General de Catalunya, II, p. 1046, nota 359. Malauradament, no
dna cap referncia documental.
151. F. MORALES, Privilegios nobiliarios del Principado de Catalua. Dinasta de
Austria. Reinado de Carlos II (1665-1700), Hidalgua, 153 (1979), p. 201. Encara que
cita el nom de Salvador Adroher i Girons, que podria ser el pare de Josep Adroher.
universitat de Cor, per cinc anys, per un muntant global de 1150
lliures, amb lencarregament de censals. s a dir, que obtenia la titula-
ci de ciutad honrat quan encara era larrendatari del redelme de la
universitat. El receptor del redelme, amb la titulaci, voldr deixar de
contribuir als mals i crrecs de la universitat. A ms, a nals de lany
1688 arrendava la carnisseria del lloc de Cor,
152
prctica que deuria
repetir ja que el 1696 tenia carnisseria al mas Matas i venia molta
carn... en particular als francesos.
153
I encara, com a propietari del mas
Girons, era patr del beneci eclesistic sota la invocaci de Santa
Elisabet institut a la seu de Girona, un element ms de notorietat.
154

Tot plegat feia que el patrimoni de Josep Adroher i Girons consists,
com reconeixeran uns testimonis, en una part molt considerable del
terme, per que desprs de 1686, amb lobtenci del ttol de ciutad
honrat, refusava de contribuir a la universitat. Aquesta interpretava
que lactitud de la famlia Adroher de no voler participar en els mals
i crrecs del lloc havia estat el resultat duna estratgia preconcebuda:
per eximir-se de pagar los talls li tocavan, se feu familiar del Sant
Oci y persegu a dita universitat instant excomunicacions, capturas
y altres procehiments y per la deffensa agu dita universitat de man-
llevar molts censals; no aprotant-li la familiatura, assent plaa de
soldat de cavall; no aprotant-li, obtingu lo privilegi de ciutad, per-
seguint sempre a la universitat ns a que la ha tinguda en una total
runa. Sens dubte, el punt de vista de la universitat s exagerat, per
en el fons, lactitud i les actuacions de Josep Adroher portaven a la
conclusi que els habitants de Cor eren los ms pobres que hi ha
en Cathalunya, mentre dit Adroher est opulentsim y t la major y
millor part del terme de Cor.
155
Es repeteixen, amb quaranta anys
152. AHG. I. Ponach, Not. la Bisbal, 690 (1687): 19 de desembre de 1688.
153. Segons testimoni del masover del mas Matas, AHG. I. Ponach, Not. la Bisbal,
706 (1700): 8 de gener de 1700. La prctica de vendre als francesos s explicada amb
ms detall per un mosso el qual ens diu que en lo any que la armada francesa en esta
ltima guerra se trobave acampada en la vila de Angls del present bisbat de Gerona
y parts a ella vehinas an dit Adroher y Gerons en companyia mia en dita armada
francesa en dita vila de Angls aportan-hi sinch tossinos y mitg y quatre sachs de sebas
dolas y viu jo testimoni que dit Adroher y Gerons ven als francesos de dita armada
a aquells que ne volian comprar tota la dita carn de tossino a lliuras y mitjas lliuras y
ax b hi vengu dos sachs de ditas sebas dolas dels quatre sachs, AHG. I. Ponach,
Not. la Bisbal, 706 (1700): 29 de gener de 1700.
154. El 28 de juny de 1700, en trobar-se vacant, presenta Jaume Dalmau, prevere
de Cor, AHG. I. Ponach, Not. la Bisbal, 706 (1700).
155. Coneixem una part de lenfrontament entre Josep Adroher i Girons i la
universitat de Cor per uns esborranys de 1699 en qu les parts intentaven arribar a
un ajust o concrdia (AHG. Cria de Cor. Papers sense classicar. Agram a J. Matas
que ens hagi facilitat aquesta documentaci). El plet, tot i saber que va ser evocat a
lAudincia, no lhem pogut localitzar a linventari general existent a lACA.
de diferncia, els arguments en relaci amb la universitat de Vilamalla
i amb Joan Gars.
Algunes altres dades, escadusseres, ens informen dels fets ocor-
reguts i del signicat que prenia la crema del mas. En el marc del
debat que es portava a lAudincia en matria dallotjaments en masos
dexempts, un escrit, datat el 28 de mar de 1698,
156
fa referncia a la
situaci que es viu a lEmpord on els atemorits (?) i exempts havien
cessat en les reclamacions a lAudincia i acceptat lallotjament de
tropes per por que no els passs el mateix:
Y ltimamente se han adquirido noticias por quejas que han dado
los interessados al Consejo Criminal de que en algunos lugares
del Empurdn
157
han alojado en casas de propria habitacin de
ciudadanos honrados y que estos, amedrentados y por violencia,
han admitido el alojamiento, cessando en las representaciones,
recelando no pongan en obra las amenas de executar con ellos
y sus casas las insolencias que han sucedido en Cor y otros
lugares, particularmente con la noticia que se ha dado que la
vegaria estrecha de Gerona, que se compone de muchos lugares,
se quera interessar.
Lescrit de lAudincia apuntava un element rellevant quan deia
que la vegueria estreta de Girona shi volia interessar. La revolta dels
Barretines era molt present. Lescrit, per, no sacaba aqu, sin que
explica tots els fets; parla de pueblos mancomunados, dun mot per
alliberar un pres acusat de la crema del mas i de la connivncia dels
cavallers de la Bisbal en lalliberament, alhora que el senyor jurisdic-
cional del lloc, el bisbe de Girona, hauria acabat per girar cua.
Se ha desvelado el Consejo en el castigo de los excessos acon-
tecidos en estos lugares, pero se han frustrado sus operaciones
por haverse mancomunado muchos pueblos y entrado en recelo
algunos seores virreyes de inquietud y perturbacin universal,
pues havindose preso en aos passados a un reo culpado en el
incendio y tumulto de la casa de Adroer de Cor, y puesto en las
crceles de la Bisbal (sedes de las ms pobladas del Empurdn),
en medio del da, tumultuosamente, algunos 80 hombres se co-
adiuvaron para sacarle de las crceles y fue tanta la comocin
156. ACA. Consell dArag: 238.
157. A la Bisbal, les tropes franceses eren allotjades a linterior dels murs de la
ciutat els anys 1695 i 1696, en no haver-hi prou cases sallotjaren en cases declesistics
i de militars, ns i tot a la casa del jurat en cap, segons explica Ignasi Ponach, notari
i jurat en cap el 1695, amb el qual coincideixen altres testimonis (AHG. J. Romaguera,
Not. la Bisbal, 758 (1700), 6 de juliol de 1700 i 3 dagost de 1700).
que caus en la Bisbal que los mismos cavalleros moradores della
facilitaron la libertad del preso y haviendo el obispo de Gerona
(cuya es la jurisdiccin de la villa) conferdose en ella para cas-
tigar este excesso, se alborotaron, perdiendo el respeto y tubo
por bien retirarse.
A banda de si hem de considerar aquests fets com un mot (vui-
tanta homes alliberen un pres) o una revolta
158
(el poble de Cor
en pes contra un exempt, per tamb laquiescncia o pragmatisme
dels cavallers de la Bisbal, potser perqu no tenien ms remei, per
desprs enfrontant-se al senyor jurisdiccional del lloc) i, de fons, el
possible inters de la vegueria estreta de Girona, la qual cosa faria
depassar el marc estricte de la universitat de Cor, volem remarcar,
en la situaci ms mplia de revolta que vivia el Principat, la clivella
produda a linterior de la universitat. Cor i la crema del mas Adro-
her no sn fets casuals, ni allats, obeeixen a una lgica dactuaci.
Aquest episodi permet veure on havien arribat les diferncies entre els
exempts i el conjunt general de la universitat. I permet passar del cas
puntual a la categoria.
Com a resultat de la crema del mas, Josep Adroher i Girons
instar plet contra la universitat en esmena dels danys causats per la
crema, aix com per les imposicions i segrestos de collites efectuats en
anys posteriors. Si b en un primer moment inst causa a la sala del
criminal, el 1690 hi renunci i fou traspassada a la sala del civil. La
universitat respondr a aquestes pretensions que no es pot pretendre
que la universitat de Cor sigui responsable de la crema del mas ats
que may podr constar que la dita crema se fos seguida de orde, fet
o intervenci de la universitat de la vila. Mentre Josep Adroher recla-
ma ser indemnitzat pels segrestos de grans, la universitat plantejar
que aquests segrestos efectuats entre 1687 i 1697 eren la part tocant
al patrimoni Adroher i Girons per pagar y satisfer las pencions dels
158. Sobre el concepte de revoltes populars, J. NICOLAS (ed), Mouvements populai-
res et conscience sociale. XVIe-XIX sicles. Pars: Editions Maloine, 1985, on, a partir dun
plantejament inicial, p. 13-20, duna intervenci per precisar el concepte, p. 75, proposa
una enquesta sobre avalots i revoltes populars a Frana, p. 761-767. Un primer resultat
provisional daquesta enquesta es troba a J. NICOLAS, Pouvoir et contestation populaire
lpoque du second absolutisme. (Bilan provisoire dune enqute), J. Ph. GENET, Gense
de ltat moderne..., p. 185-198. Els resultats de la macroenquesta, J. NICOLAS, La rbellion
franaise. Mouvements populaires et conscience sociale, 1661-1789. Pars: Seuil, 2002. Una
crtica a aquests plantejaments i a daltres denicions de revolta pagesa a H. NEVEUX,
Les rvoltes paysannes en Europe (XIV-XVII sicle). Pars: A. Michel, 1997, especialment
p. 35-70. Interessant, daltra banda, sn els plantejaments de P. BLICKE, Rsistance, re-
presentation et communaut...
censals que se devian y que eren estats manllevats antes de obtenir dit
Adroher privilegi de ciutad honrrat de Barcelona, en los quals havian
rmat los antecessors possesors del bns que posseheix dit Adroher.
Parem-nos-hi un moment: la creaci de censals es fa amb el consen-
timent exprs de la totalitat de la universitat i tota ns hipotecria;
en la mesura que la famlia Adroher gurava entre els presents en el
moment de crear els censals, hi ha de contribuir. Lobtenci dun ttol
de privilegi no els eximia de fer front als compromisos contrets amb
anterioritat. A ms, la universitat reclamava dAdroher que pagus les
pensions dels censals que shavia encarregat arran de larrendament
del redelme de Cor efectuat el 1682 per cinc anys. Daltra banda,
la universitat allegava en la seva defensa que els censals carregats
ho eren com a resultat de composicions i pagaments fets a lexrcit
francs, dels quals tamb shauria beneciat el patrimoni Adroher. No
sabem com va acabar lafer, tampoc s, en aquest cas, el ms important.
s molt signicatiu, en canvi, que mentre Adroher prosseguir plet a
lAudincia contra la universitat, aquesta, reunida en consell general l1
dagost de 1700, acordi, i el notari ho escriur en el llibre de dades i
rebudes de la universitat, anar a cercar lo redelme de casa de Adroher
que ha fet la vila per quitar los mals se manllevaren en temps de las
tropas de Frana
159
ats que era lnic militar que havia refusat de
pagar-lo. Era una manera de legitimar els actes, en la mesura que hi
havia el consentiment de la universitat en ple. El 4 dagost de 1700, de
lera estant, molta gent de la vila de Cor a judici dun jornaler
160

hi havia quinse o setse hmens, casi tots ab bastons a las mans,
umplian sachs que ells aportaven de blat de un modal que ni havia
en dita era de dit senyor Adroher, sens mesurar-lo, posant-ne en dits
sachs tant com ni cabia y aquell que primer era a la pila, aquell um-
plia, sens tenir mira quant blat posaven als dits sachs. Josep Adroher,
tot i intentar-ho, no va poder impedir que semportessin el blat que,
convenientment mesurat,
161
es diposit a la casa del sagrist. Lacci
intimidatria, amb presncia de gent amb bastons a les mans, sha
dentendre en relaci amb el que havia passat el setembre de 1698 quan
larrendatari del redelme, una vegada mesurat el redelme que havia
159. AHG. I. Ponach, Not. la Bisbal, 706 (1700): 7 dagost de 1700.
160. Agafem el testimoniatge de Joan Hom, jove treballador de Montnegre, que
no difereix del que donar Francesc Casas o Miquel Teixidor, noms discrepen en els
sacs que semportaren: dos coincidiran en quaranta sacs i un, Miquel Teixidor, dir que
eren dinou (AHG. A. Bosch, Not. la Bisbal, 826 (1700): 6 dagost de 1700).
161. El testimoni de Josep Roure, teixidor de lli, i de Pere Vadell, ambds de
Cor, coincideix en el fet que eren set quarteres de blat, net, pagat el redelme i la
primcia (AHG. I. Ponach, Not. la Bisbal, 706 (1700): 7 dagost de 1700).
de pagar a Josep Adroher pel mas Girons, va veure com aquest havia
manat de buidar quatre sacs dels deu que li tocaven pagar.
162
CONCLUSI
Hem vist, clarament, que la universitat mant la seva organitzaci
i la seva consistncia en moments de dicultat. Les armes que t sn
lacord conjunt efectuat de manera assembleria en consell general i
lactuaci unitria. Daqu arrenca la seva fora. Per tamb hem vist
que durant el segle XVII augmenten les concessions de privilegis de
ciutad honrat i, com a mnim, es mant el nombre de familiars del
Sant Oci, en la mateixa mesura que puja la scalitat. I els obtentors
sn les persones ms poderoses dels llocs, Joan Gars ha estat un clar
exemple, com tamb ho s Josep Adroher i Girons, i podrem posar
molts ms exemples noms si ens xem en les llistes de ciutadans
honrats o de familiars del Sant Oci. Aquests senyors tils i propietaris
que han pagat familiatures del Sant Oci o privilegis de ciutad honrat
han trencat la solidaritat interna de la universitat, basada en una tica
social viscuda collectivament,
163
posant els interessos individuals per
sobre dels collectius.
Ben aviat, per, la universitat ha respost, de manera majoritria,
fent un front com. El trencament de la universitat ha comportat una
recomposici, en la qual no hi han gurat els exempts, els contraven-
tors a les normes comunitries. A partir de la guerra de Secessi la
universitat, a la vegueria de Girona, ha afrontat aquesta separaci dels
elements que ocupaven els estrats superiors de la pagesia cohesionant
els altres. Lelement exterior, la guerra i la scalitat de guerra, hi ha
ajudat, en la mesura que la universitat, sobretot en aquests anys, ha
esdevingut una unitat contributiva, scal. Fet que nha comportat la
transformaci en una comunitat diguals davant el sc, en forma de
talles, donatius o dallotjaments, per tamb de contribuents als mals
162. Aquest s el testimoni, coincident, entre Pere Joan Maimir, paraire i abai-
xador de la Bisbal, lany 1698 arrendatari del redelme de Cor, i el mosso del mas
Girons, Ricart (AHG. I. Ponach, Not. la Bisbal: 1 de gener de 1700).
163. Expressi dun treball clssic, L. ACCATI, Vive le roi sans taille et sans
gabelle: una discussione sulle rivolte contadine, Quaderni Storici, 21 (1972), p. 1074.
En daltres paraules,la visi que tenien els pagesos del mn, de la vida i de la seva
prpia societat, estava modelada, remodelada i preservada per les prctiques quotidianes
que eren les del treball i de les relacions socials les quals tenien en la justcia el valor
suprem de la seva existncia, res no shavia de fer que no fos just, P. BLICKLE, Rsistan-
ce, representation et communaut..., p. 217-254. En aquest cas la justcia comunitria,
partidria de la igualtat contributiva, xocava amb el dret emanat del rei, en tant que
concedia els privilegis dexempci, i de lAudincia.
i crrecs de la universitat, sobretot censals i redelmes. Mentre la cr-
rega es voldr repartir de manera equitativa, els propietaris de masos,
exempts o no, traslladaran talles, serveis al rei, contribucions i cadas-
tres als masovers. Aquesta s una de les grans diferncies entre els
components de la universitat. Aquesta unitat davant el sc, no voldr
dir, per, homogenetat; la mxima de contribuir segons les forces de
cadasc, daqu arrenquen els talls i talles repartits, o els redelmes, s
ben present en la mentalitat dels cnsols i jurats, per no sempre es
podr imposar.
Quant a les actuacions de les universitats, hem vist que partien dels
acords en consell general, aix legitimava els cnsols i jurats daques-
tes en les seves actuacions en lmbit local i quotidi i tamb davant
instncies superiors, els quals podien i solien comptar sovint amb el
suport del batlle. Quan es presentaran els problemes, que moltes vegades
provindran de la negativa dels exempts i terratinents a contribuir, les
mesures emprades aniran des de la dissuasi a ls de la fora: amb
presncia de grups nombrosos de gent, ns i tot armada, per imposar
allotjaments o per cobrar redelmes, sempre amb constncia notarial,
signicant no pas un mot, com sovint voldran presentar els exempts
de contribuir, sin una demostraci de la unitat de la universitat que
no deixa sola els cnsols i jurats, sin que vol signicar que s un afer
de tots els seus components. Els que no contribueixin, en la mesura
que la universitat ha quedat congurada com una unitat contributiva,
en queden fora. Aquest s el gran procs que sest vivint durant el
perode 1630/1640-1720/1730. Ascens social duna minoria, que encara
que tindr la residncia als pobles, deixar de pertnyer al cos de la
universitat. Aix, grcament, quedar demostrat quan algunes uni-
versitats impediran laccs als comunals als exempts. O la contribuci
scal o lexclusi, aquesta s la disjuntiva que sestava dirimint en el si
de les universitats de la vegueria de Girona. Lallunyament fsic de la
universitat ser posterior quan aquests senyors tils i propietaris de
masos xin la residncia a Figueres, la Bisbal o Girona. Urbanitzaci
duna part de lestrat superior de la pagesia, per tamb, i potser perqu
en primer lloc han estat exclosos de la universitat. Lexclusi de dret
lhauran de sancionar des dinstncies externes a la universitat, per
segons el dret o la tradici de la universitat havien deixat de pert-
nyer-hi des del moment que lhavien conculcat. La scalitat de guer-
ra ha accelerat aquest procs. El dret, la norma comunitria, com a
resultat de lexperincia quotidiana compartida, pretenia la igualtat,
uns optaven pel fet diferencial, pel privilegi i lexempci scal. Lenfron-
tament era inevitable. Les traces daquest enfrontament, per, noms
quan en quedava constncia escrita poden ser estudiades, en cap cas
no estem en condicions de saber el seu abast i la seva importncia.
CONCLUSIONS GENERALS
Aquest estudi ha prets dibuixar el lloc, el pes i la presncia dels
senyors tils i propietaris de masos a la vegueria de Girona durant els
segles XVI i XVII, on les individualitats shan posat en relaci al conjunt
de les comunitats rurals. Lascens i la projecci dels senyors tils i pro-
pietaris de masos gironins es podria limitar a lepisodi de lenfrontament
entre el domini directe i el domini til durant els segles XVI i XVII. s
una lectura possible. De fet, tamb la considerem. Per hem danar ms
enll i tenir present que aquest procs histric, de formaci, no sols s
un combat entre els dos dominis, sin que s tamb un combat que t
la seva translaci entre tots els sectors que conviuen a la societat rural.
Un enfrontament entre el domini directe i el domini til, per tamb
entre els diferents possedors de dominis tils i entre els qui no tenen
ms drets de propietat que la fora dels seus braos, tot i aix, tenen pre-
sent que lesfor del seu treball els pot atorgar drets sobre alguns
dominis tils. A la disputa entre el domini directe i el domini til, hi
hem dafegir lenfrontament entre la collectivitat, parrquia o univer-
sitat, i els que sen volen diferenciar, un enfrontament que dna pas
a lemergncia de lindividualisme agrari, per tamb a la plasmaci
visible de les jerarquies en el mn rural giron dels segles XVI i XVII. En
ser un perode de canvis, les manifestacions de la diferncia no sn
acceptats per la totalitat, aqu hi ha la base del conicte.
A la vegueria de Girona i a Catalunya, durant el segle XVI, es viu
la continutat de lenfrontament entre el domini directe i el domini til,
ara lenfrontament no s per la via armada, ho s, sobretot, per la via
processal i legislativa. El domini directe utilitza la fora del dret i la
legislaci per tal de refermar all que la sentncia arbitral de Guadalupe
va disposar. El veritable enfrontament no es va acabar el 1486, sin que,
duna altra manera, continuar ns al 1599. El segle XVI s vital en el
decantament en lenfrontament entre el domini directe i el domini til,
molt ms del que ho varen ser les guerres pageses baixmedievals i la
sentncia arbitral de Guadalupe. La sentncia havia establert un seguit
de disposicions que shavien de complir. Les interpretacions, a banda
de la reial de Saragossa, passaven per les cries i per lAudincia, i en
aquest enfrontament processal hi havia tamb uns components externs
que es dirimien, en les comunitats rurals, per tamb en les economi-
es dels senyors directes. Lenfrontament, vist daquesta manera, no t
una sola resoluci que tradueixi la correlaci de forces entre domini
directe i domini til; en general, lenfrontament es porta a terme en
tres mbits: en el del pagament de les prestacions proporcionals a la
collita (tasca i delme, sobretot), en el del pagament del llusme en les
transaccions del domini til i en el de la demostraci dels drets, del
domini directe i del domini til.
El pagament de les prestacions proporcionals a la collita va ser un
dels principals cavalls de batalla en lenfrontament entre el domini directe
i el domini til. En corts, ns al 1599, no es va resoldre el delmar en
garba, i encara sense la unanimitat dels braos. A les cries baronials i a
lAudincia, la doctrina dels doctors, favorable als interessos del domini
directe, no es va acabar dimposar. I, de fet, no es va imposar perqu,
ms que les sentncies taxatives, all que va portar a la convivncia
vilatana van ser les concrdies, que no es van acabar el 1599, sin que
van perdurar en el sis-cents. El pagament de les rendes proporcionals
a la collita va viure, per, dos episodis diferents: el delme, en ser un
pagament universal, va ser ms fcil de defensar per part dels senyors
delmadors, en canvi la tasca, que no afectava el conjunt del territori,
va ser ms difcil de defensar per part dels senyors directes. La varietat
de dominis dicultava la imposici de quotes generals i sobretot de
recaptacions generals. El fet que el delme es mantingus es devia, en
bona mesura, al menor nombre de senyors delmadors existents, tot i
ser diversos per cada parrquia i, sobretot, amb una quota nica per
a tot un delmar, en canvi, els senyors directes perceptors de la renda
que provenia de la tasca eren molts, diversos i amb quotes diferents.
Lestratgia defensiva del domini til era molt ms efectiva davant els
perceptors de la tasca que davant els perceptors del delme. Arribar a
acords amb els senyors de la tasca, particulars, limitats i precisos, era
molt ms fcil que aconseguir acords amb senyors delmadors, menors
en nombre, que percebien una mateixa quota per al conjunt duna
parrquia. A falta dun estudi que pugui quanticar les commutacions
dels pagaments proporcionals a la collita per pagaments xos de les
taxes, sembla que es va imposar la lgica de lAlmoina del pa de la seu
de Girona, tal com trobem escrit en un capbreu de Brunyola de 1761,
quan deia que valia ms cobrar una quantitat xa que haver destar
amb la incertesa de cobrar: posici de debilitat del domini directe?,
probablement; pragmatisme de lAlmoina, tamb, segur. Amb tot, un
mateix senyor directe no actua de la mateixa manera arreu del seu
domini, com sha dentendre? Sha dentendre des de la banda de la
fora i lorganitzaci del domini til, per tamb des de la fora que
pogus exercir el senyor directe sobre una parrquia. Tot i que ens
manca un estudi aprofundit, la proliferaci de senyors directes sens
dubte deu haver afavorit el domini til en aquest procs de commutaci
dels pagaments proporcionals a la collita. Sha de comprovar amb una
anlisi emprica, per les coses podrien haver anat en aquesta lnia.
El segon focus denfrontament el trobem en el pagament del llu-
sme de tota transacci del domini til. El gran nombre de senyors
directes facilitava la confusi i dicultava el seguiment de les trans-
accions. La sortida habitual del domini til, tot i lintent durant tot
el segle XVI per regular en corts les transaccions i no fer-les efectives
sense la signatura per ra de senyoria que autoritzs la transacci,
acabar sent la frmula del salvat el domini directe per a qui demostri
la senyoria. Desconeixement del detentor del domini directe? En el
segle XVI, segurament que no, quan les causes generals de capbrevaci
varen ser moltes i escampades arreu. All on, per, no es van engegar
causes generals de capbrevaci, va ser molt difcil als senyors directes
fer el seguiment de les transaccions, ms encara si hi afegim que el
mercat de la terra era molt obert i amb transaccions constants. Aquesta
amnsia collectiva dels senyors tils, ben estudiada a partir de les
transaccions del registre dhipoteques en el segle XVIII, no sabem quan
va comenar. El que s que hem pogut documentar per al segle XVII s
lintent per part de senyors directes de controlar el moviment de les
transaccions de drets sobre terres (fenomen que hem pogut analitzar
pel marqus dAitona a Caldes i Llagostera, i per eclesistics, en el cas
de les pabordies de la seu de Girona), lintent passa per conixer-les,
fet que suposava tenir accs a les escriptures notarials, sobretot, per
tamb disposar dagents a cada parrquia que en tinguessin coneixe-
ment. La gura per excellncia sn els batlles de sac i els collectors
i arrendataris de drets. Sovint, per, aquests darrers no sn vens de
la comunitat, ra per la qual procuren acollir en el contracte dar-
rendament a particulars del terme. El coneixement de la transacci
es pot arribar a saber, tota una altra cosa s imposar una taxa nica
en el cobrament del llusme. La multiplicitat de senyories directes ho
dicultava, la via de lacord entre les parts, segons era costum, es dir
alguna vegada, en el que el costum tenia equivalncies ben diverses,
segons de la part que era invocat, portava una negociaci entre les
parts en qesti.
El tercer dels mbits de disputa estava en la demostraci dels drets.
Tot senyor, directe, til o jurisdiccional, ha de demostrar els drets sobre
qualsevol b. Deixem de banda les disputes jurisdiccionals, que tamb
hi van ser i importants, i centrem-nos en les disputes pel domini til.
El capbreu esdev la forma habitual de demostrar els drets, tant per
al senyor directe com per ltil. All que gura en el capbreu atorga
drets a uns i obligacions a laltre. La lletra del capbreu pot ser inter-
pretada de moltes maneres, per quan convindr els senyors directes,
durant el segle XVI, com ho havien fet en poques anteriors, esgrimiran
la lletra del capbreu per percebre drets impagats i fora de tota mena
ds. Tenien el dret a percebre all que deia el capbreu i, si calia, la
fora per aplicar-ho. Daltra banda, el domini til tamb disposar del
capbreu per defensar ns on havien darribar les seves obligacions, les
arbitrarietats sacaben all on queda provada lobligaci. Vist daquesta
manera no s estrany que senyors directes i senyors tils fessin de la
guarda i custdia dels capbreus una veritable qesti. s la ra de ser
del domini. s la mxima font de drets sobre un b. Daqu que fos
conservat per uns i per altres.
La renda feudal al bisbat de Girona durant els segles XVI i XVII
presenta una tendncia general al creixement. Un creixement que t
moltes explicacions, algunes relacionades amb aquest enfrontament
entre el domini directe i el domini til. Sembla que no podem deixar
de banda que el creixement de la renda real de les capellanies de la
seu de Girona, que s lindicador utilitzat, t una relaci directa amb
la persecuci del frau portat a terme per aquesta instituci per la via
dels processos judicials (les sentncies sn mostrades com a prova, com
tamb ho sn les concrdies, per obligar els vassalls a pagar). El dret
est al seu costat. Al mateix temps que es persegueix el frau, laugment
del preu dels arrendaments tradueix un augment de la producci. El
procs es fa difcil de seguir, per hem vist indicis dexpansi de loli-
vera i de presncia de conreus restauradors del sl, diferents varietats
de llegums sn obligades a delmar, alhora que tamb shan apreciat
indicis raonables de posada en conreu de noves terres (i la consegent
obligaci de pagar delme de novals). No disposem de millors indicadors
per analitzar la tendncia de la renda feudal que, en part, tradueix
tamb el creixement de la producci. La producci creix i la renda
creix. Fins a quin punt la renda de les capellanies de la seu de Girona
tradueix lincrement de la producci? Aquesta s una qesti que ha
de quedar sense resoldre. Lintent dels senyors directes i els senyors
delmadors per poder percebre all que consideren que els pertoca no
s, ho hem pogut analitzar, mai el cent per cent. Aventurar percentatges,
per, no portaria enlloc. La dinmica del domini til derosi de la
renda sembla anar per davant, per el domini directe no queda parat
i fa els possibles per evitar-ho. Arrendar la percepci de la renda s la
primera mesura, cedir la recaptaci als batlles de sac ns una altra.
I en aquestes dues mesures hi tenen molt a veure els senyors tils i
propietaris de masos. Sn detentors de dominis tils, sobretot, per
tamb els hem pogut veure participant en el negoci de larrendament de
drets i rendes feudals i, com a batlles de sac, perceptors duna part de
la renda. s clar que han de pagar delmes, tasques all on no les han
commutat, censos diversos i llusmes en el cas de comprar o vendre
parcelles i masos, aix els iguala al conjunt de la comunitat rural. Per
no per aix deixen daprotar les possibilitats que dna la participaci
en la percepci de la renda feudal per augmentar els seus ingressos.
Uns senyors tils i propietaris de masos, els protagonistes daquest
estudi, que durant els segles XVI i XVII consolidaran les seves posicions,
a partir de la propietat i lexplotaci dels masos, ns a convertir-se
en els referents de la comunitat rural. All que hem volgut mostrar,
per, ha estat el moviment de la societat rural i pagesa durant els
esmentats segles. Sens dubte, la historiograa agrria (i no agrria)
catalana sembla que ha passat per sobre daquests dos segles. El XVI i
XVII semblen encaixonats entre la sentncia arbitral de Guadalupe, que
s el punt darribada de la societat medieval, i un segle XVIII marcat pel
canvi i la transformaci que porta cap a la societat liberal. Bona part
del dinamisme del segle XVIII, P. Vilar ja havia apuntat que comenava
cap a 1680, el podem trobar molt abans. No qualicarem aquests dos
segles com a decisius, tot i que tots els perodes ho sn, per s
que hem volgut remarcar la seva importncia en la conformaci dels
senyors tils i propietaris de masos i el mateix sistema de mas que es
troba en la base de la seva fora com a grup.
Una bona part dels masos dels segles XVI i XVII tenen un passat
medieval, altres, per, sorgiran de nou. Tinguin precedents antics,
tinguin la condici dhomes propis i paguin els tres sous cada 21
dabril, o els tinguin ms nous, no els diferencia en excs en el seu
comportament i la seva actuaci. Els masos i els patrimonis agraris
de senyors tils i propietaris de masos sn el resultat de diferents
processos dacumulaci/disgregaci que han de ser analitzats en pers-
pectiva histrica per poder ser ben entesos. En aquests processos hi
intervenen molts factors, aqu ens hem centrat en dos: les dinmiques
familiars i les dinmiques relacionades amb el mercat de la terra.
Les dinmiques familiars tenen una relaci directa amb el patrimoni
resultant, tot i que les generacions se succeeixen en els masos, per
han de tenir cura de facilitar la seva reproducci. Les estratgies fa-
miliars sn prou ben conegudes: estratgies conservadores, marcades
per lheretament nic i lexclusi, previ pagament de la llegtima dels
lls segons, de lherncia del mas. La concentraci de lherncia en un
nic ll assegura la pervivncia del mas, per la famlia del mas a ms
dassegurar la continutat del mas i de la seva explotaci, ha dassegu-
rar tamb la collocaci dels lls cabalers segons el nivell i estatus de
la casa, de manera que, generaci rere generaci, haur destablir les
aliances oportunes perqu es mantingui el patrimoni i creixi lascendn-
cia damunt la comunitat. Les estratgies sn diverses i manifestes, el
pagament de dots i llegtimes es troba al bell mig daquestes estratgies
familiars, que no es poden entendre si no es posen en relaci amb la
renda agrria acumulada durant una generaci. Pere Pascual consi-
dera que aquest estalvi de renda s un fons damortitzaci que cada
generaci shi veu abocada per tal de fer possible la seva reproducci.
El mas perviur si s capa de superar aquesta prova generacional.
Daltra banda, laspecte relacional s de gran importncia en una so-
cietat rural en la qual els senyors tils i propietaris de masos ocupen
lestrat superior de la seva societat i volen mantenir-shi. Estalvis de
dots en conjuntures adverses, segur. Relacions de sang quan calgui,
tamb. Relacions exclusives dins un grup limitat de senyors tils i
propietaris de masos, sempre. No s una reproducci mimtica de la
generaci anterior, les conjuntures agrries fan que els hereus hagin
de fer front a situacions ben diferenciades, de les quals no troben les
pautes a seguir ni en els llibres de memries, ni en les anotacions
deixades pels seus predecessors. Han de llegir els temps que els han
tocat, amb la crrega addicional de ser considerats una simple anella
de la cadena patrimonial, a cada moment li correspondr la possible
estratgia. Entre 1590-1600 i 1620-1630 entrem en un perode daturada
del creixement de la renda, aquesta aturada comportar una resposta
en les estratgies familiars de senyors tils i propietaris de masos. A
bona part de les genealogies hem pogut veure com comencen a tenir
una presncia destacada les entrades en religi. La caiguda de la renda
hi deu ajudar, lentrada en funcionament dels seminaris posttridentins
tamb, la religiositat manifesta tamb, lestalvi en la sortida de nume-
rari en forma de pagament de llegtimes encara ms. Tot i que caldr
valorar el que ha suposat la instituci de benecis i personats per als
patrimonis agraris. A cada generaci sha de mantenir lequilibri entre
lentrada del dot percebut per lhereu/pubilla i les sortides de dots i
llegtimes, compensat si s el cas, que ho acostuma a ser, per lestalvi
acumulat durant una generaci.
Les estratgies expansives, lacumulaci de masos com a resultat
destratgies matrimonials, les hem considerat poc importants com a
estratgies a curt termini. El fet que hi hagi una relaci endogmica
en les contractacions matrimonials entre els senyors tils i propietaris
de masos facilita que, com a resultat de contingncies, datzars o de
morts (no podem deixar de banda lelevada mortalitat existent en la
societat rural gironina del segle XVI i XVII) es puguin produir ampli-
acions patrimonials. De casaments hereu-pubilla nhi havia pocs, de
casaments hereu-cabalera esdevinguda pubilla nhi havia ms. I encara,
amb mesures sovint tendents a evitar lagregaci dels dos patrimonis.
La ra de ser de cada mas i de cada patrimoni era la seva reproduc-
ci i la seva pervivncia independent: amb el nom, la casa i les armes
diferenciades. Tot i les mesures de precauci, prcticament en totes les
genealogies de senyors tils i propietaris de masos trobem ampliacions
patrimonials com a resultat de les relacions matrimonials.
Hi ha patrimonis que creixen rpidament i daltres que es veuen
abocats a desprendres duna part dels seus bns i ns de la seva tota-
litat. El mercat de terres, un mercat forat sens dubte per les neces-
sitats punyents derivades del crdit i lendeutament, explica una part
substancial de lascens duns patrimonis i la disgregaci daltres. En
terres de masos, amb un sistema dherncia que afavoreix la continutat
i evita la dispersi i la disgregaci de terres, existeix un actiu mercat
de drets sobre parcelles i sobre masos sencers. Hem posat exemples
de trajectries de patrimonis durant els segles XVI i XVII que han de-
mostrat les estratgies dels uns i les estratgies dels altres. Les raons
de la venda tenen a veure amb contingncies familiars, patrimonials
i ns lextinci biolgica, duna banda, i les conjuntures adverses, de
laltra. Hi ha episodis en qu lendeutament aboca no pocs patrimonis
a lexecuci de cort. Les conjuntures desfavorables, per, no ho sn per
a tothom. Hi ha patrimonis agraris que, com a resultat destratgies
familiars estalviadores, o de diversicaci de rendes, poden situar-se
en qualitat de compradors. En altres conjuntures, les tornes poden
canviar. Amb tot, sembla que sevidencia lexistncia dun mercat de
terres i de masos dominat pels senyors tils i propietaris de masos
amb anterioritat a 1640; a partir daquest moment i ns 1660-1670, el
mercat, sobretot de masos, hauria estat dominat pel capital urb, que
ja no desapareixeria, tot i que a partir de 1670 sembla que tornen els
senyors tils i propietaris de masos entre els compradors. La scalitat
de guerra i els episodis bllics de 1640-1652, a banda de contingncies
familiars diverses (en qu lepisodi de pesta hi t un paper important),
sembla que comporten una caiguda de la renda dels masos que els
aboquen a desprendres duna part del patrimoni, primer en forma de
vendes a carta de grcia de parcelles i ns i tot de masos que, amb
el temps, acabaran esdevenint vendes perptues. Estar en condicions
de comprar, dincrementar el patrimoni en una conjuntura determi-
nada, no suposa mantenir el patrimoni acumulat de manera estable.
Els pagesos Roca de la barca de Fontajau, els mercaders Ginesta del
mercadal de Girona o els paraires ennoblits Colomer sn una mostra
signicativa dels patrimonis importants del bisbat de Girona durant
el segle XVII. Al seu costat, per, hi ha tamb masos, com el Vendrell,
venuts parcella a parcella.
El mas de la vegueria de Girona durant els segles XVI i XVII s un
mas en creixement, de fet, ns prcticament mitjan segle XVIII es va
ampliant, moment a partir del qual comena un procs de subesta-
bliments que en redueix les dimensions. De masos nhi ha de moltes
superfcies, podem considerar la proporci menor la que est formada
per un parell de bous com a bestiar de tir, aix suposa que anualment
es treballen unes deu vessanes de terra de sembradura que en un sis-
tema de rotaci biennal vol dir disposar del doble de la superfcie de
conreu, afegim-hi altres superfcies: derms, prats i boscos i arribem a
una superfcie mnima de cinquanta vessanes o unes onze hectrees.
A partir daquesta extensi hi haur masos menors, per tamb nhi
haur de superiors, entre les deu i les vint hectrees se situen la ma-
joria dels masos de la vegueria de Girona, amb un, dos i tres parells
de bous. Les dimensions superiors es donen en terres del litoral o en
terres que tenen una dimensi considerable de superfcie boscosa. El
mas mant un equilibri entre la famlia que lexplota, sigui propietria,
sigui masovera, i les dimensions de lexplotaci. En termes compara-
tius, es tracta de petites dimensions, ns i tot en lmbit mediterrani.
Si la superfcie del mas es troba en un procs dexpansi, les seves
edicacions tamb experimenten un creixement signicatiu, alhora que
es conguren dos grans espais distribudors, ja des de nal del segle
XVI, que sn lentrada i la sala.
Els senyors tils i propietaris de masos es caracteritzen per lacu-
mulaci de la propietat de masos. Dins les comunitats rurals, els ma-
sos es mesuren pels parells de bestiar. Els senyors tils i propietaris
de masos, pel nombre de masos de qu disposen. No s lexplotaci
agrria el que dna la fora i el lloc en la jerarquia de la societat
pagesa, sin la seva acumulaci. I com a resultat de lacumulaci de
masos, la cessi de lexplotaci en contracte de masoveria s la conse-
qncia immediata, ja que la manera ms efectiva de conrear el mas
i aprotar al mxim la fora de treball dels seus estadants s cedir-ne
lexplotaci a una famlia. El mas esdev una explotaci familiar, els
que la treballen no necessriament han de ser-ne els propietaris. Tot
i lequilibri entre capacitat de treball de la famlia que fa estada en el
mas i la superfcie del mas, existeix una demanda, en moments pun-
tuals del cicle agrcola, de jornalers, alhora que els masos ms grans
necessiten tamb personal assalariat permanent durant tot lany. El
sistema de mas ja est plenament establert entre nal del segle XVI i
comenament del XVII. La cessi dels masos a masoveria sembla, per,
que podria haver-se establert abans daquest perode, per no pas amb
anterioritat al comenament del segle XVI. Caldr una enquesta que
acabi de concretar linici generalitzat del contracte de masoveria: seria
a partir de mitjan del cinc-cents, just en el moment que saccentua el
creixement de la renda? Shaur de comprovar.
Aquest mas policultural, en res comparable a la gran explotaci
que pressuposava R. Brenner i que la feia assimilable al model angls,
ni tampoc comparable amb altres explotacions de dimensions semblants
que optaren per lespecialitzaci i ls intensiu del treball, destinar
bona part de la superfcie de conreu als grans daresta i, entre aquests,
la producci de blat ser la principal. Unes rotacions biennals, adapta-
des al rgim de pluviositat mediterrani, en qu el blat s el principal
conreu, i el guaret una necessitat, no han de suposar lexistncia dun
sistema rutinari de conreu. De fet, els explotadors del mas eren capaos
de mantenir lequilibri entre la producci i la reproducci de la unitat
de producci, ra per la qual a banda del blat, modalitat de forment,
destinen tamb la superfcie necessria al conreu de cereals per a
pinso, i tamb, encara que no sempre aparegui en les comptabilitats
conegudes a travs de la part dels propietaris de masos, en el que s
un recompte dels teros de collita percebut pels propietaris, no de la
producci, disposaven de terreny per a conrear llegums, a lhorta del
mas, de la qual no shavia de donar compte al propietari, per tamb
en terres de rostoll i de guaret. Encara queden superfcies destinades a
la vinya i lolivar, ja sigui en parcelles, on sigui aquest el conreu nic,
ja sigui, com s el cas de lolivera, plantada enmig de terres de conreu.
I encara haurem de tenir en compte els arbres fruiters escampats per
les parcelles del mas.
El mas produeix de tot, aix, per, no suposa que el mas sigui
una unitat autrquica. El mas, el propietari del mas, i el masover, van
al mercat, de fet, als mercats, uns mercats ben establerts setmanalment,
i tamb freqenten les res i les botigues. Els excedents sn portats al
mercat, i les possibilitats daquest sn tingudes en compte per propietaris
de masos i masovers. Hem posat lexemple del mas Mart de Cass de
Pelrs, per probablement en podrem posar daltres. En funci de les
possibilitats i les caracterstiques de cada mas existia la possibilitat de
buscar petites especialitzacions que permetien incrementar-ne la renda.
El bestiar que apareix en els inventaris post mortem, pel seu nombre,
no s exclusivament per a s de les feines de llaura i reproducci de
lexplotaci. Hi ha un bestiar per a ser engreixat i venut. Hi ha un ne-
goci de llana, hi ha un negoci de bestiar de carn, com tamb hi ha un
negoci de bestiar de tir. Els masos de la vegueria de Girona, del litoral
i de la muntanya, especialment, per no sols daquestes zones, sembla
que apunten cap a una certa, incipient o mnima, especialitzaci en la
cria de bestiar amb anterioritat a 1640. Era, si ms no, una possibilitat
despecialitzaci. Nhi havia daltres. El que volem posar de manifest s
que el sistema de mas era prou receptiu a les possibilitats del mercat i
prou verstil en la seva composici per a concretar-ho. Alhora, aquest
sistema de mas disposa de m dobra otant que conforma el mercat
de treball, un mercat de treball jerarquitzat, segons ledat i el coneixe-
ment, i que podia entrar en relaci amb els masos de moltes maneres.
A banda que era una oferta estable de treball, aquesta poblaci de
treballadors i bracers, sobretot en els estadis inicials del cicle de vida
laboral, podien ser els destinataris duns pocs caps de bestiar cedits a
guarda i a mitges que, amb el temps, podien esdevenir els receptors
de ramats dovins o, en menor mesura, bovins, tamb en contractes de
comanda o gazalla, sempre amb repartiments a mitges, o esdevenir uns
bons masovers en comptar amb el bestiar de tir sucient per posar-se
al davant duna explotaci.
Volem evitar qualicatius a lhora de denir aquest sistema de
mas que sembla que simposa en el perode que estem estudiant. Un
sistema de mas que perdurar en el temps, per sobretot, entendre que
aquest sistema sacab implantant perqu era el que a la vegueria de
Girona oferia unes millors possibilitats de producci. De fet, les millors
per aquesta zona, amb la tcnica coneguda, lexperincia acumulada
i en aquest perode. Quan arribarem al segle XIX hi haur intents per
introduir altres modalitats i altres formes dexplotaci de la terra pro-
vinents daltres latituds, el seu fracs demostrar, en bona mesura,
la vigncia daquell sistema resultat de lexperincia, el coneixement i
ladaptaci al medi.
En terra de masos, els propietaris de masos esdevenen els refe-
rents de les comunitats rurals. Lacumulaci daquestes explotacions o
de les millors atorga aquest paper de preeminncia en la comunitat.
En relaci amb la comunitat, els propietaris de masos estableixen re-
lacions de moltes menes, hi ha un seguit de relacions familiars (Pere
Mart sovint compra i ven a familiars seus), tamb de grup (el mercat
matrimonial se circumscriu al grup de propietaris de masos), per tam-
b de treball, amb sistemes de pagament que conjuguen el monetari i
en espcies, amb el que es poden establir unes relacions recproques,
no sabem si clientelars, ms o menys puntuals i conjunturals, per
que existeixen al cap i a la . Aquestes relacions tamb sestenen als
organismes parroquials i de la universitat. En relaci amb la parrquia,
els senyors tils i propietaris de masos troben en ledici parroquial el
punt on manifestar el poder, la preeminncia i lascendncia sobre la
comunitat. De teatre de la manifestaci de la diferncia i la jerarquia
podem considerar lesglsia parroquial, en la mesura que el lloc s
freqentat per la totalitat de la comunitat. En presncia de tots s on
shan de manifestar les diferncies duns pocs. Xoquen dos conceptes:
la diferenciaci dels uns, ligualitarisme dels altres. Amb tot, lesglsia
dels segles XVI i XVII promou aquesta diferenciaci a lhora destablir
la ubicaci de cada persona, ja sigui a la missa setmanal, ja sigui en
la cerimnia del funeral amb la presncia dun determinat nombre de
preveres, o en el lloc desprs de la mort; i encara haurem de consi-
derar la disposici testamentria de misses i aniversaris, una mostra
de deixar constncia de la presncia dels morts, per tamb de la
importncia dels vius, i una manera tamb de contribuir amb el seu
pagament a la subsistncia dels capellans i rectors. Les relacions dels
senyors tils i propietaris de masos amb el rector no sn noms de
rector i feligrs, hi ha unes relacions de conana que tradueixen, en
denitiva, la relaci entre lautoritat religiosa i lautoritat, reconeguda
en lmbit de la comunitat, del que est en disposici del mas principal
del lloc. Aquest enfrontament entre la defensa de ligualitarisme i de la
necessitat del reconeixement de la diferenciaci externa tindr episodis
denfrontament i de disputa, per no far res ms que augmentar el
pes dels senyors tils i propietaris. En la mesura que els altres han
visualitzat el carcter diferencial, sha concretat la seva posici dins
la comunitat. Visualitzaci, per, no sempre vol dir acceptaci. Aix,
lescarni en embrutar el banc de la famlia Gars de Vilamalla suposa
un signe evident de la no-acceptaci del ciutad honrat carnisser, i
fer-ho visible a lesglsia parroquial en el moment de la missa, fer-ho
visible a tots, s tamb una mostra que hi ha unes normes consuetu-
dinries que no poden ser sobrepassades. El poder que atorga un ttol,
obtingut de mala manera a parer de la comunitat, no dna la preemi-
nncia volguda. La preeminncia ha de ser acceptada, sin el que es
pot esdevenir s lenfrontament a travs de la burla. La transgressi a
la norma comunitria podia tenir aquestes conseqncies.
Hi ha moltes altres manifestacions, lmbit de la universitat s el
darrer dels considerats. En un principi, els senyors tils i propietaris
participen de manera signicativa en les decisions de la universitat,
les quals queden denides en lassemblea general a qu assisteixen.
En un segon nivell, els senyors tils i propietaris formen part de les
bosses dinsaculaci, en el primer tall o bossa major, fet que els por-
ta a les primeres magistratures del govern comunitari. Els senyors
tils i propietaris de masos exerceixen lautoritat que els imprimeix el
crrec amb tot honor. Amb tot, per, en moments en qu la scalitat
de guerra augmenta, sobretot a partir de 1635-1640, a la vegueria de
Girona creix lintent daquests senyors tils i propietaris de masos per
aconseguir lexempci scal. Aquest fet els portar a lenfrontament
amb el conjunt de la universitat i a la progressiva separaci. Esdevenir
exempt era una salvaguarda per al patrimoni, era, per, una manera
de diferenciar-se, en una conjuntura totalment adversa on les solida-
ritats intracomunitries eren la norma habitual de conducta, aquest
fet comportava el foragitament denitiu, no sols dels rgans de go-
vern de la universitat, sin tamb dels usos collectius. Lindividualisme
agrari troba en aquest procs una manifestaci del trencament de la
uniformitat comunitria. Quines seran les reaccions? Diverses a cada
universitat, en funci del nombre dexempts que hi pogus haver, per
que en moments de radicalitzaci podia portar al sabotatge i la crema
dun mas com passar el 1688 al mas Adroer de Cor. s un cas, un
exemple del que podia arribar a comportar lexempci per al conjunt de
la universitat en una conjuntura militar marcada per la forta scalitat
i la presncia de tropes i allotjaments sobre el territori. El sabotatge
en si no sallunya gaire de la reacci de les persones de Vilamalla en
lafer Joan Gars, all que demostra la denitiva clivella en lmbit de
la universitat s lamotinament a la Bisbal ns aconseguir la sortida
de les persones inculpades del sabotatge, amb el beneplcit de les au-
toritats episcopals. s un episodi, s una manifestaci de la separaci
entre alguns senyors tils i propietaris de masos i el conjunt de la
comunitat. No eren acceptats per la comunitat, volien ser reconeguts
per la noblesa. No seran admesos al bra militar en corts, per en
canvi seran rebuts com a nobles a la confraria de sant Jordi. Aquest
fet rubrica lascens social daquest sector de senyors tils i propietaris
de masos. Un ascens que, en el segle XVIII, es veur reprodut i ampli-
at. Lopci havia estat clara: entre fer front com amb el conjunt de
la universitat i la parrquia, una part important dels senyors tils i
propietaris de masos gironins opten pel patrimoni particular. Vist des
del costat daquests senyors tils i propietaris, de lelit de la societat
pagesa, lindividualisme agrari triomfa. Si ho mirem, per, des de la
majoria de la societat rural, no deixa de ser una minoria la que es
vol diferenciar dels altres. Una minoria dhomes propis de masos, que
paguen els tres sous pels mals usos tot recordant el passat remena
dels orgens del mas, per tamb arrendataris de drets feudals; jurats,
cnsols i obrers que es posen al capdavant de les comunitats respecti-
ves; per sobretot, all que els acaba diferenciant dels altres: familiars
del Sant Oci, ciutadans honrats i, alguns, nobles. En la conjuntura
bllica de 1640-1720, lexempci esdev una estratgia dassegurana
i salvaguarda del patrimoni. El patrimoni preval sobre la comunitat.
Aqu hi ha la culminaci de la diferenciaci i la separaci.
ABEL, W., La agricultura: sus crisis y coyunturas. Mxic: FCE, 1986,
1a edici 1966.
ACCATI, L., Vive le roi sans taille et sans gabelle: una discussione
sulle rivolte contadine, Quaderni Storici, 21 (1972), p. 1071-1103.
ADROER, M. A., MATAS, J., Sobre la propietat i la regncia de les no-
taries a la demarcaci de Girona, Actes del I Congrs dHistria
del Notariat Catal. Barcelona, 11, 12 i 13 de novembre de 1993.
Barcelona: Fundaci Noguera, 1994, p. 493-514.
AGULHON, M., Pnitents et Francs-Maons de lancienne Provence, Pars:
Fayard, 1968.
ALVARADO, J., Bns i usos comunals a Agullana (segles XVII-XX), AIEE,
34 (2001), p. 259-268.
ALBAREDA, J. El component antisenyorial en la revolta dels Barretines a
Centelles i en lactitud botiera dalguns pobles dOsona, comu-
nicaci presentada al II Colloqui dHistria Agrria, 1986, indit.
Centelles: de la Revolta dels Barretines a la Guerra de Successi
(1678-1714), Centelles. Festa Major dEstiu, 1989, p. 9-19.
Els catalans i Felip V. De la conspiraci a la revolta (1700-1705).
Barcelona: Vicens Vives, 1993.
Lalament dels Carrasclets contra Felip V, R. ARNABAT (ed.), Mo-
viments de protesta i resistncia a la de lAntic Rgim. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997, p. 63-79.
Quina fou la incidncia econmica i social de lexrcit castell
en la societat catalana de 1653 a 1700?, Manuscrits, 15 (1997),
p. 105-114.
ALBERCH, R., La rifa per a maridar donzelles, Revista de Girona, 126
(1988), p. 92-93.
BIBLIOGRAFIA
ALMAZN, I., Introducci, J. TORRUELLA (coord.), Inventaris i catlegs
dels fons de ladministraci reial i senyorial: corts del batlle de Sa-
badell, comarca i foranes (1347-1795). Sabadell: Arxiu Histric de
Sabadell, 2002, p. 13-25.
AMELANG, J. S., La formacin de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714,
Barcelona: Ariel, 1986.
ANDERSON, M., Aproximaciones a la historia de la familia occidental (1500-
1914). Madrid: Siglo XXI, 1988 (1
a
ed. de 1980).
ANES, G., El sector agrario en la Espaa moderna, Cultivos, cosechas
y pastoreo en la Espaa Moderna. Madrid: Real Academia de la
Historia, 1999, p. 24-30 (1a ed. 1984).
ANGUERA DE SOJO, O., Dret especial de la comarca de Vic, Conferncies
sobre varietats comarcals del dret civil catal. Barcelona: Acadmia
de Jurisprudncia i Legislaci, 1934, p. 273-340.
ANTOINE, A., Les bovins de la Mayenne (1720-1820). Un modle cono-
mique pour les campagnes de lOuest?, Histoire et Socits Rurales,
4 (1995), p. 105-136.
Lelevage en France, XVIIe-XVIIIe sicles, La terre et les paysans.
Production et exploitations agricoles aux XVIIe et XVIIIe sicles en
France et en Angleterre. Actes du Colloque de 1998 (Aix-en-Provence),
Bulletin de lAssociation des Historiens Modernistes des Universits,
24 (1999), p. 7-60.
(dir.), Campagnes de lOuest. Stratigraphie et relations sociales dans
lhistoire. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 1999.
Entre macro et micro. Les comptabilits agricoles du XVIIIe sicle,
Histoire & Mesure, XV, nm. 3/4 (2000), p. 247-270.
ANTON, J., La sociabilitat epistolar de la famlia Burgus de Girona (1799-
1803). Girona: Cercle dEstudis Histrics i Socials, 2005.
ARDIT, M., Expulsi dels moriscos i creixement agrari al Pas Valenci,
Afers, 5/6 (1987), p. 273-316.
Els homes i la terra al Pas Valenci (segles XVI-XVIII). Barcelona:
Curial, 1993, 2 vols.
Normativa municipal sobre el bestiar al Pas Valenci modern.
La formaci dun peculiar equilibri entre agricultura i ramaderia,
Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 13-II (1993), p. 71-82.
Creixement econmic i conicte social. La foia de Llombai entre els
segles XIII i XIX. Catarroja: Afers, 2004.
ARNALL, M. J., La praxis en un formulari notarial barcelons del
segle XVI (Ms. 994 de la Biblioteca Provincial i Universitria de
Barcelona), Primer Congrs dHistria Moderna de Catalunya. Bar-
celona: Universitat de Barcelona, 1984, II, p. 101-110.
ARNALL, M. J., PONS GURI, J. M., Lescriptura a les terres gironines. Girona:
Diputaci de Girona, 1993, II vols.
ASSIER-ANDRIEU, L., Le peuple et la loi. Anthropologie historique des droits
paysans en Catalogne franaise. Pars: Librairie Gnrale de Droit
et Jurisprudence, 1987.
AUGUSTINS, G., Comment se perptuer? Devenir des lignes et destins des
patrimoines dans les paysanneries europennes. Nanterre: Socit
dethnologie, 1989.
AUGUSTINS, G., Du systme maison au systme parentle, D. COMAS, J.
F. SOULET (eds.), La famlia als Pirineus. Andorra: Conselleria dEdu-
caci, Cultura i Joventut del Govern dAndorra, 1993, p. 124-136.
AVENTN, M., La societat rural a Catalunya en temps feudals. Valls Ori-
ental, segles XIII-XVI. Barcelona: Columna, 1996.
AYMAR, J., Els Vallmanya, batlles de sac del castell de Calonge, Estudis
del Baix Empord, 8 (1989), p. 139-148.
AYMARD, M., Rendements et productivit agricole dans lItalie moderne,
Annales. E.S.C., (mar-abril 1973), p. 475-497.
Per una storia della produzione agricola in et moderna, Qua-
derni Storici, 25 (1974), p. 264-277.
Production et productivit agricoles: lItalie du Sud lpoque
moderne, J. GOY, E. LE ROY LADURIE, (eds.) Prestations paysan-
nes, dmes, rente foncire et mouvement de la production agricole
lpoque prindustrielle. Pars: Mouton, 1982, p. 146-163.
Autoconsommation et marchs: Chayanov, Labrousse ou Le Roy
ladurie?, Annales. E.S.C., (nov.-des. 1983), p. 1392-1410.
Mercats i economies camperoles a lEuropa mediterrnia (segles
XIV-XVIII), Els espais del mercat. 2on colloqui internacional dhistria
local. Valncia: Diputaci de Valncia, 1993, p. 101-110.
LEurope e i suoi contadini, dins M. AYMARD (coord.), Storia
dEuropa, 4. Tor: Einaudi, 1995, p. 529-564.
BACH, A., Confraries medievals, Analecta Sacra Tarraconensia, 67/1,
(1994), p. 215-231.
BADA, J., Situaci religiosa de Barcelona en el segle XVI. Barcelona: Bal-
mes, 1970.
La religiositat popular al bisbat de Barcelona en la segona meitat
del segle XVII: alguns indicadors, Analecta Sacra Tarraconensia,
67/2 (1994), p. 259-269.
La xarxa eclesistica, E. SERRA, X. TORRES, (dirs.), Crisi institu-
cional i canvi social. Segles XVI i XVII, Histria. Poltica, Societat i
Cultura dels Pasos Catalans, 4. Barcelona: Enciclopdia Catalana,
1997, p. 198-212.
BADOSA, E., Explotaci agrcola i contractes de conreu (1670-1840). Les
nques del clergat de Barcelona. Barcelona: Collegi Notarial de
Barcelona, 1985.
Un seoro en Catalua durante los siglos XVI y XVII. Sant Mart
de Tous, E. SARASA, E. SERRANO (eds.), Seoro y feudalismo en la
Pennsula Ibrica, I. Saragossa: Institucin Fernando el Catlico,
1993, p. 477-486.
BAIG ALEU, M. de la R., San Lorenzo de la Muga. Notas histricas,
AIEE (1972-1973), p. 79-176.
BAIXAULI, I. A., Els dots i laixovar domstic a la Valncia del segle XVII,
Afers, 46 (2003), p. 663-692.
BALAGUER, A., Ordinacions i bans del comtat dEmpries, Revue des
Langues Romaines, I (1879), p. 28-36.
BARBAZA, Y., Le paysage humain de la Costa Brava. Pars: A. Colin, 1966.
BARBAZZA, M. C., La socit paysanne en Nouvelle-Castille. Famille, ma-
riage et transmission des biens Pozuelo de Aravaca (1580-1640).
Madrid: Casa de Velzquez, 2000.
BARRERA, A., Casa, herencia y familia en la Catalua rural. Madrid: Ali-
anza Editorial, 1990.
BAUR, G., Le march foncier a la vieille de la Rvolution. Les mouvements
de proprit beaucerons dans les rgions de Maintenon et de Janville
de 1761 1790. Pars: ditions de lcole des Hautes tudes en
Sciences Sociales, 1984.
Prezzo de la terra, congiuntura e soicet alla ne del XVIII secolo:
lexempio di un mercato della Beauce, Quaderni Storici, 65 (1987),
p. 529-533.
Le march foncier clat. Les modes de transmission du patrimoine
sous lAncien Rgime, Annales. Economies, Socits, Civilisations,
1 (1991), p. 189-203.
Le fonctionnement du march-pre: la circulation des proprits
dans le bocage normand au XVIII sicle, R. BONNAIN, G. BOUCHARD,
J. GOY, (ed.), Transmetre, hritier, succeder. La reproduction familiale
en milieu rural, France-Quebec (XVIIIe-XXe sicles). Lyon: Presses
Universitaires de Lyon, 1992, p. 77-90.
Foncier et crdit dans les socits prindustrielles. Des liens soli-
des ou des chaines fragiles?, Annales. Histoire, Sciences Sociales,
6 (novembre-dcembre 1994), p. 1411-1428.
La transmission des exploitations: logiques et stratgies. Quelques
rexions sur un processus obscur, Mlanges de lcole Franaise
de Rome, 110-1 (1998), p. 109-116.
BAUR, G., La question foncire en France et en Angleterre (Vers 1600-
vers 1800), Bulletin de la Socit dHistoire Moderne et Contempo-
raine, 1-2, (1999), p. 3-14.
Les catgories sociales la campagne: repenser un instrument
danalyse, Annales de Bretagne et des Pays de lOuest, 106 (1999),
p. 159-176.
Stratigraphier le monde rural. Les catgories sociales en question,
A. ANTOINE, (ed.), Campagnes de lOuest. Stratigraphie et relacions
sociales dans lhistoire. Colloque de Rennes, 24-26 mars 1999. Ren-
nes: Presses Universitaires de Rennes, 1999, p. 17-20.
Histoire agraire de la France au XVIII
e
sicle. Pars: SEDES, 2000.
La soudure nest plus ce quelle tait. Contribution ltude
du mouvement saisonnier du march de bl et du march de
la terre daprs le cas de la rgion de Chartres au XVIII
e
sicle,
J. F. CHAUVARD, I. LABOULAIS, (eds.), Les fruits de la rcolte. tudes
offertes Jean-Michel Boehler. Estrasburg: Presses Universitaires
de Strasbourg, 2007, p. 93-99.
BAUR, G., ARNOUX, M., VARET-VITU, A. (coord.), Exploiter la Terre. Les
contrats agraires de lAntiquit nos jours. Actes du colloque inter-
national tenu Caen du 10 au 13 septembre 1997. Rennes: Pres-
ses Universitaires de Rennes/Association dHistoire des Socits
Rurales, 2003.
BAUR, G., DESSURREAUT, CH., GOY, J., Familles, Terre, Marchs. Logiques
conomiques et stratgies dans les milieux ruraux (XVIIe-XXe sicles).
Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2004.
BAUR, G., CHEVET, J. M., Introduction, Histoire & Mesure, XV, nm. 3/4
(2000), p. 192-194.
BELENGUER, E., Prleg: la Generalitat en la crulla dels conictes ju-
risdiccionals (1578-1611), Dietaris de la Generalitat de Catalunya.
Vol. III. Anys 1578 a 1611. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
1996, p. IX-XLVI.
La corona de Aragn en la monarqua hispnica. Del apogeo del
siglo XV a la crisis del XVII. Barcelona: Pennsula, 2001.
BELENGUER, E., DANT, J., GUAL, V. (eds.), Els bns comunals a la Cata-
lunya moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: R. Dalmau Editor, 1998.
BERC, Y. M., Histoire des Croquants. Pars: Seuil, 1986.
BERNAB, D., Universidades y villas. Notas sobre el proceso de segre-
gacin municipal en el realengo valenciano (siglos XVI y XVII),
Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante,
6-7 (1986-1987), p. 11-38.
BETRN, J. L., Pobreza y marginacin en la Barcelona de los siglos XVI
y XVII, Historia Social, 8 (1990), p. 101-122.
BILLE, E., CONESA, M., RENDU, CH., BOSOM, S., Llevage du Moyen ge
lpoque moderne en Cerdagne au prisme des contrats de par-
ceria. Le chantier histoire: retour sur une exprience originale,
Ceretania, 4 (2005), p. 265-277.
BLANC, F.-P., La noblesse municipale de Perpignan. Essai de dnition
juridique, 100 volume dtudes sur le Roussillon, S.A.S.L., 1992,
p. 65-84.
BLANCO, J., Masos grassos a la vall dAmer (segles XIV-XVI): masos ad
benevisum i estructures senyorials, M. BARCEL, G. FELIU, A. FURI,
M. MIQUEL, J. SOBREQUS (eds.), El feudalisme comptat i debatut.
Formaci i expansi del feudalisme catal. Valncia: Universitat de
Valncia, 2003, p. 403-439.
Masos i masos grassos a la vall dAmer (segles XIV-XVI), AIEG,
XLIII (2002), p. 29-105.
BLZQUEZ, J., La Inquisicin en Catalua. El Tribunal del Santo Ocio
de Barcelona (1487-1820), Toledo: Arcano, 1990.
BLICKLE, P., Rsistance, representation et communaut. Pars: PUF, 1998.
BLOCH, M., (1930) Lindividualisme agraire dans la France du XVIII si-
cle. Pars: A. Colin, 1978. Tamb a M. BLOCH, La terre et le paysan.
Pars: A. Colin, 1999, p. 257-349.
(1931), La historia rural francesa. Barcelona: Crtica, 1978.
La terre et le paysan. Agriculture et vie rurale aux 17e et 18e sicles.
Pars: A. Colin, 1999.
BOADAS, J., Poblaci, ramaderia, conreus, rendiments i accs a la terra
al Pla de Girona, a principis del segle XVIII, Quaderns de la Selva,
nm. 1 (1984), p. 107-120.
BOEHLER, J. M., Une socit rurale en milieu rhenan: la paysannerie de
la plaine dAlsace (1648-1789). Estrasburg: Presses Universitaires
dStrasbourg, 1995.
Quels critres pour lidentication des lites rurales dAncien Rgi-
me? Lexemple des campagnes de lespace rhnan et germanique
aux XVII
e
et XVIII
e
sicles, J. M. BOEHLER, C. LEBEU, B. VOGLES, Les
lites rgionales (XVII
e
-XX
e
sicles). Construction de soi-mme et service
de lautre. Estrasburg: Presses Universitaires de Strasbourg, 2002,
p. 83-99.
La guerre au quotidien dans les villages du Saint-Empire au XVIIe
sicle, Flaran, XXII (2002), p. 83-88.
BOEHLER, J. M., La terre, le ciel et les hommes lpoque moderne. Es-
trasburg: Publications de la Socit Savante dAlsace, 2004.
BOIS, G., Crise de fodalisme. Pars: Presses de la Fondation Nationale
des Sciences Politiques, 1981
2
.
BOIS, J. P., Les villageois et la guerre en France lpoque moderne,
Flaran, XXII (2002), p. 196-200.
BOLS, J. de, El mas, el pags i el senyor. Paisatge i societat en una
parrquia de la Garrotxa a ledat mitjana. Barcelona: Curial, 1995.
BOLUFER, M., Entre Historia Social e Historia Cultural: la historiografa
sobre pobreza y caridad en la poca Moderna, Historia Social,
43 (2002), p. 105-127.
BONNA, P., Catalunya, mil anys enrera. Barcelona: Edicions 62, 1981.
BORDES, Les communauts villageoises des provinces mridionales a
lpoque moderne, Les communauts villageoises en Europe occi-
dentale du Moyen Age aux Temps Modernes. Flaran, 4 (1984), p. 143-
164.
BORRELL, M., Pobresa i marginaci a la Catalunya illustrada. Dides,
expsits i hospicians. Cabrera de Mar: Centre dEstudis Selvatans/
Galerada, 2002.
BOSCH, M., CONGOST, R., GIFRE, P., Lassalt als comunals. Tres universitats
empordaneses (segles XVII-XVIII), J. J. BUSQUETA, E. VICEDO (cura-
dors), Bns comunals als Pasos Catalans i a lEuropa contempornia.
Sistemes agraris, organitzaci social i poder local als Pasos Catalans.
Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, 1996, p. 123-147.
Els bans. La lluita per lindividualisme agrari a Catalunya, R.
ARNABAT (ed.), Moviments de protesta i resistncia a la de lAntic
Rgim. Actes del 1r Congrs de la Coordinadora de Centres dEstudis
de Parla Catalana. Lleida, 10 i 11 de novembre de 1994. Barcelona:
Coordinadora de Centres destudis de Parla Catalana/Publicacions
de lAbadia de Montserrat, 1997, p. 137-156.
Los bandos. La lucha por el individualismo agrario en Catalua.
Primeras hiptesis (s. XVII-XIX), Noticiario de Historia Agraria, 13
(1997), p. 65-88.
Els bans. La lluita per lindividualisme agrari a Catalunya. Primeres
hiptesis (segles XVII-XIX), R. CONGOST, L. TO, (coord.), Homes, masos,
histria. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Barcelona: ILCC
de la UdG/Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999, p. 299-
328.
BOSCH, M., CONGOST, R., SANTAL, J., Vessana a vessana. Reexions so-
bre la prctica dels establiments emtutics a la regi de Girona
(segles XVIII-XIX), Estudis dHistria Agrria, 11 (1997), p. 11-35.
BOSCH, M., FERRER, L., Genealogia, famlia i patrimoni: els Heras dAdri,
Biograa o explicaci del arbre genealgich de la descendncia de
casa Heras de Adri (1350-1850) de Miquel Heras de Puig. Girona:
AHRCG/CRHR-UdG/CCG edicions, 2001, p. 7-74.
BOSCH, M., GIFRE, P., Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una
font per a lestudi de les estratgies patrimonials, Estudis dHis-
tria Agrria, 12 (1998), p. 155-182.
BOTET, J., Ordinaciones inditas del condado de Ampurias del siglo
XVI, Revista de Gerona, VII (1883), p. 278-288, 297-303 i 366-374.
BRINGU, J., Comunitats i bns comunals al Pallars Sobir, segles XV-
XVIII, tesi doctoral, IUHJVV-UPF, 1995.
La conformaci dels drets comunitaris sobre el territori. La Vall
dneu, segles XV-XVIII, J. J. BUSQUETA, E. VICEDO (ed.), Bns comu-
nals als Pasos Catalans i a lEuropa contempornia. Lleida: Institut
dEstudis Ilerdencs, 1996, p. 151-171.
BRIZAY, F., FOLLAIN, A., SARRAZIN, V. (dirs.), Les Justices de Village. Admi-
nistration et justices locales de la n du Moyen ge la Revolution.
Actes du colloque dAngers des 26 et 27 octubre 2001. Rennes: Presses
Universitaires de Rennes, 2002.
BROC, G. M. de, Historia del Derecho de Catalua, especialmente del
civil y Exposicin de las instituciones del Derecho Civil del mismo
territori en relacin con el cdigo civil de Espaa y la jurispruden-
cia, (1918). Barcelona: Generalitat de Catalunya/Departament de
Justcia, 1985.
BRUNET, M., Les pouvoirs au village. Aspects de la vie quotidienne dans
le Roussillon du XVIIIe sicle. Perpiny: Trabucaire, 1998.
BUSQUETA, J. J., Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu del
Palomar als segles XIII-XIV. Barcelona: Fundaci Salvador Vives Ca-
sajuana, 1991.
BUSQUETS, J., La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crnica
de Jeroni de Real (1626-1683), 2 vols. Barcelona: Ajuntament de
Girona/Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1994.
BUYREU, J., Institucions i conictes a la Catalunya Moderna. Barcelona:
Rafael Dalmau, Editor 2005.
CABANTOUS, A., Entre ftes et clochers. Profane et sacr dans lEurope
moderne, XVII
e
-XVIII
e
CAMIADE, M., La casa en la comunitat andorrana del segle XVII al se-
gle XIX. Solidaritats, estratgies daliances i de poder. Andorra la
Vella: Ed. Andorra, 2001.
CAMIADE, M., Un mas stratgique de lAlbera, le mas del Pou du Vilar
(XVe-XXIe sicle, M. CAMIADE (dir.), LAlbera. Terre de passage, de
mmoires et didentits. Perpiny: Presses Universitaires de Per-
pignan, 2006, p. 77-96.
CAMINAL, M., CANALES, E., SOL, A., TORRAS, J. M., Moviment de lingrs
senyorial a Catalunya (1770-1835). Els arrendaments de la casa
Medinaceli, Recerques, 8 (1978), p. 71-72.
CAMINAL, M., CANALES, E., TORRAS, J., Sobre la renta seorial en Cata-
lua en el ltimo tercio del siglo XVIII, II Simposio sobre el padre
Feijoo y su siglo, II. Oviedo: Centro de Estudios del s. XVIII/Ctedra
Feijoo, 1983, p. 270-278.
CAMS, J., MARQUS, J. M., Documents en pergam de larxiu municipal
de Palams, Estudis sobre temes del Baix Empord, 6 (1987), p. 119-
135.
CAMPS, L., Els castells i masos de Celr. Girona: Taller dHistria de
Celr, 2004.
CANALES, E., Los diezmos en su etapa nal, G. ANES, (ed.), La econo-
ma espaola al nal del Antiguo Rgimen. I. Agricultura. Madrid:
Alianza Universidad, 1982, p. 103-187.
CAPDEFERRO, J., La participaci de Girona a la cort general de Catalunya
de 1599, XVII Congrs dHistria de la Corona dArag, Barcelona-
Poblet-Lleida, 2000. Barcelona: Publicacions de la Universitat de
Barcelona, 2003, III, p. 109-132.
Joan Pere Fontanella (1575-1649), un advocat de luxe per a la
ciutat de Girona. Plets i negociacions jurdico-poltiques dun mu-
nicipi catal a lalta edat moderna, tesi doctoral, Departament de
Dret, UPF, 2010.
CARBONELL, M., Las mujeres pobres en el Setecientos, Historia Social,
8 (1990), p. 123-134.
Sobreviure a Barcelona. Dones, pobresa i assistncia al segle XVIII.
Vic: Eumo, 1997.
CARRERAS CANDI, F., Geograa General de Catalunya, II. Barcelona: A.
Martn, s. d.
CASALS, A., LEmperador i els catalans. Catalunya a limperi de Carles V
(1516-1543). Granollers: Editorial Granollers, 2000.
CASANOVA, C., La famiglia italiana in et moderna, Ricerche e modelli.
Roma: Carocci, 2000 (primera edici 1997).
CASANOVAS, S., El manuscrit de Palau-saverdera. Memries dun pags
empordans del segle XVIII, edici a cura de J. Geli, M. . Anglada.
Figueres: Valls Editor, 1986.
CASEY, J., El Regne de Valncia al segle XVII. Barcelona: Curial, 1981.
Historia de la familia. Madrid: Espasa Calpe, 1990 (primera edici
1989).
Familia y comunidad: perspectivas sobre Catalua y Europa,
Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18-1 (1998), p. 215-226.
CASTILLO, M. J., Argentona i Vilassar a cavall de dues poques. Argentona:
lAixernador, 1990.
CAUCANAS, S., propos des baux cheptel. Gasailles et argues en pays
dAude (XVe-XVIIIe sicle), Histoire et Socits Rurales, 23 (2005),
p. 205-216.
CAZAL, C., KLAPISCH-ZUBER, C., Mmoire de soi et des autres dans les
livres de famille italiens, Annales HSS, 4 (juliol-agost 2004), p. 805-
826.
CERRILLO, G., Los familiares de la Inquisicin en la poca borbnica,
Revista de la Inquisicin, 4 (1995), p. 177-204.
CERRILLO, G., Los familiares de la Inquisicin espaola. Valladolid: Junta
de Castilla y Len, 2000.
CIAPELLI G., I libri di famiglia a Firenze. Stato delle ricerche e iniziative
in corso, R. MORDENTI, I libri di famiglia in Italia. II. Geograa e
storia. Roma: Edizioni di Storia e Letteratura, 2001, p. 131-139.
La memoria familiare in et moderna. Il caso toscano, R. AGO,
B. BORELLO (ed.), Famiglie. Circolazione di beni, circuiti di affeti in
et moderna. Roma: Viella, 2008, p. 317-339.
CODINA, J., Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat: 965-1965. Gra-
nollers: Montblanc, 1966.
Els pagesos de Provenana (984-1807). Societat i economia a
lHospitalet pre-industrial, I. Barcelona: Ajuntament de lHospitalet
de Llobregat/Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1987.
CODINA, J., FERNNDEZ TRABAL, J., Una baronia feudal en lEdat Moderna.
Corbera de Llobregat, 1566-1734, Estudis dHistria de Corbera
de Llobregat. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat,
1991, p. 21-189.
COLLOMP, A., La maison du pre. Famille et village en Haute-Provence
aux XVIIe et XVIIIe sicles. Pars: PUF, 1983.
COLLS, J., Dartesans a pagesos: levoluci del treball en una vila de la
Catalunya moderna (Castell dEmpries, segles XV-XVII), treball de
recerca, Centre de Recerca dHistria Rural (ILCC-Jaume Vicens
Vives)-Universitat de Girona, 2002.
Cap terra sense senyor. Les denunciacions del comte dEmpries
a inicis de lpoca moderna. R. CONGOST (ed.), Dels capbreus al
registre de la propietat. Girona: AHR, CRHR (IRH) de la UdG,
Documenta Universitria, 2008, p. 145-170.
COMINO, G., Sfruttamento e redistribuzione di risorse collective: il caso
delle confrarie dello Spirito Santo nel monregalese dei secoli XIII-
XVIII, Quaderni Storici, 81 (1992), p. 687-702.
COMPTE, A., El Alto Ampurdn, Pirineos, 67-74 (1963-1964).
Un inventari de larxiu de Castell dEmpries de mitjans del
segle XVIII, AIEE, 20 (1987), p. 173-228.
Cabanes al segle XVIII: un exemple dexpansi de les terres de cultiu
per mitj destabliments i roturacions daigualleixos i garrigues,
AIEE, 29 (1996), p. 191-239.
Una visi de la Jonquera i els jonquerencs en els anys imme-
diatament anteriors al tractat dels Pirineus (primera meitat se-
gle XVII), AIEE, 19 (1986), p. 39-88.
CONESA, M., Lherbe et la terre. Communauts rurales de Cerdagne
franaise au XVIIIe sicle et accs aux estives: un lieu structurant,
A. CATAFAU (ed.), Les ressources naturelles des Pyrnes du Moyen ge
lpoque moderne. Exploitation, gestion, apropriation. Perpiny:
Presses Universitaires de Perpignan, 2005, p. 205-219.
Espaces en partage et partages des espaces. Organisation et ac-
teurs de la transhumance et de lestivage dans les Pyrnes de lEst
(Cerdagne, XVe-XVIIIe sicle), P.-Y. LAFFONT (ed.), Trashumance et
estivage en Occident. Des origines aux enjeux actuels, Flaran 2004.
Tolosa: Presses Universitaires de Toulouse-Le Mirail, 2006, p. 307-
326.
CONESA, M., LE COVDIC, M., CALASTRENC, C., BILLE, E., Essai de modli-
sation spatiale dune source notariale. Les contrats de parcerias
et leur dynamique (Cerdagne, Pyrnes de lest, XIII
e
-XVIII
e
sicle),
RTP MoDyS Rencontre de Doctorants, Lyon 8-9 novembre 2006
(http://www.univ-tours.fr/isa/modys/download/rd06_conesa.pdf),
p. 93-99, publicat tamb a Ceretania, 5 (2007), p. 89-100.
CONGOST, R., Els propietaris i els altres. Anlisi dunes relacions dexplo-
taci (La regi de Girona, 1768-1862), tesi doctoral, Departament
dHistria Moderna i Contempornia, UAB, 1988.
Els propietaris i els altres. Vic: Eumo, 1990.
Notes de societat (la Selva, 1768-1862). Santa Coloma de Farners:
Consell Comarcal de la Selva, 1992.
Property rights and historical analysis: what rights? what history,
Past & Present, 181 (2003), p. 73-106.
Tierras, leyes, historia. Estudios sobre la gran obra de la propiedad.
Barcelona: Crtica, 2007.
CONGOST, R., Estudi introductori, J. TOS, Tratado de la cabrevacin.
Girona: Associaci dHistria Rural de les Comarques Gironines,
Centre de Recerca dHistria Rural (ILCC-Secci Vicens Vives) de
la Universitat de Girona i Documenta Universitria, 2007, p. 7-41.
CONGOST, R., FERRER, L., GIFRE, P., LLUCH, R., MALLORQU, E., SAGUER, E.,
Els masos de la Catalunya Vella. R. CONGOST, G. JOVER, G. BIA-
GIOLI (eds.), Lorganitzaci de lespai rural a lEuropa Mediterr-
nia. Masos, possessions, poderi. Girona: CCG edicions, Associaci
dHistria Rural de les comarques gironines, Centre de Recerca
dHistria Rural (ILCC-secci Vicens Vives) de la universitat de
Girona, 2003, p. 19-123.
CONGOST, R., GIFRE, P., Des paysans remences aux propritaires rentiers.
Les transformations agraires de la Catalogne moderne, Domitia,
3 (2002), p. 27-47.
Els problemes derivats de la manca dinformaci en la construc-
ci de lestat liberal. La temptaci dels batlles de sac, R. CONGOST
(ed.), Dels capbreus al registre de la propietat. Girona: AHR, CRHR
(IRH) de la UdG, Documenta Universitria, 2008, p. 113-144.
CONGOST, R., GIFRE, P., SAGUER, E., TORRES, X., Levoluci del contracte
de masoveria (Girona, s. XV-XVIII), R. CONGOST, L. TO (eds.), Homes,
masos, histria. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Barcelona:
ILLCC de la Universitat de Girona/Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 1999, p. 269-297.
CONGOST, R., JOVER, B., Que mostrin els ttols Una relectura de
les reivindicacions remences i de la sentncia arbitral de Guada-
lupe, R. CONGOST (ed.), Dels capbreus al registre de la propietat...,
p. 113-144.
CONGOST, R., TO, L., (coords.), Homes, masos, histria. La Catalunya
del Nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 1999.
CONSTANS, L. G., Historia de Santa Mara del Collell, Ediciones Cente-
nario, 1954.
CONTRERAS, J., El Santo Ocio en el Principado: 1568-1640. Papel poltico
y anlisis social, Primer Congrs dHistria Moderna de Catalunya,
1984, vol. 2, p. 111-124.
CORVISIER, A., JACQUART, J., (dirs.), De la guerre lancienne la guerre
rgle. I. Les malheurs de la guerre. Pars: ditions du Comit des
travaux historiques et scientiques, 1996.
CRUZ, N., El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la
font per a lestudi histric, AIEE, 29 (1996), p. 241-257.
CUADRADA, C., El Maresme Medieval: les jurisdiccions baronals de Matar
i Sant Vicen/Vilassar (hbitat, economia i societat, segles X-XIV).
Barcelona: Caixa dEstalvis Laietana-R. Dalmau Editor 1988.
Sobre el mer i mixt imperi als senyorius de la Catalunya Vella
(segle XIV), Mayurqa, 22, I (1989), p. 199-211.
La pagesia medieval, una classe homognia? (anlisi de la con-
dici social dels camperols del Maresme, segles XII-XIV), Butllet
de la Societat Catalana dEstudis Histrics, V (1994), p. 67-80.
CHAGNIOT, J., Guerre et socit lpoque moderne. Pars: PUF, 2001.
CHAYANOV, A. V., La organizacin de la unidad econmica campesina.
Buenos Aires: Ediciones Nueva Visin, 1974.
CHIA, J. de, Inundaciones de Gerona. Girona: Imprenta y Librera de
Paciano Torres, 1861.
DANT, J., La revolta dels Gorretes a Catalunya (1687-1689), Estudis
dHistria Agrria, 3 (1979), p. 79-99.
Granollers i comarca als segles XVI i XVII: Evoluci demogrca
i econmica, Revista Catalana de Geograa, 18 (1982).
Terra i poblaci al Valls Oriental. poca moderna. El creixement
demogrc i econmic als segles XVI i XVII. Santa Eullia de Ron-
ana: Ajuntament de Santa Eullia de Ronana, 1988.
La hisenda municipal com a reex de la conjuntura econmi-
ca. Un exemple de la Catalunya prelitoral: Granollers i el Va-
lls Oriental als segles XVI i XVII, Fiscalitat estatal i hisenda local
(ss. XVI-XIX). Funcionament i repercussions socials. VI Jornades
dEstudis Histrics Locals. Palma de Mallorca: Institut dEstudis
Balerics, 1988, p. 233-244.
Aixecaments populars als Pasos Catalans (1687-1693). Barcelona:
Curial, 1990.
Pagesos, menestrals i drets senyorials al segle XVIII. El capbreu del
marqus de Rupit, Estudis dHistria Agrria, 17 (2004), p. 349-
358.
Barcelona i la xarxa urbana catalana als segles XVI-XVII, J. DANT
(coord.), Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya
moderna. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2005, p. 30-37.
DAVIS, N. Z., Assistance, humanisme et hrsie: le cas de Lyon, Les
cultures du peuple. Rituels, savoirs et rsistances au 16
e
sicle. Pars:
Aubier, 1979, p. 40-112.
DD. AA., Els castells catalans, II i III. Barcelona: Rafael Dalmau Editor,
1967 i 1971.
DELHOUME, J. P., Llevage bovin en Limousin au XVIII
e
sicle, Histoire
et Socits Rurales, 22 (2004), p. 65-101.
DELILLE, G., Famille et proprit dans les Royaume de Naples (XVe-XIXe
sicle). Roma-Pars: cole Franaise de Rome/ditions de lcoles
des Hautes tudes en Sciences Sociales, 1985.
DEROUET, B., Pratiques successorales et rapport a la terre: les socits
paysannes dAncien Rgime, Annales ESC, 1 (1989), p. 173-206.
Transmetre la terre. Origines et inexions rcentes dune proble-
matique de la diffrence, Histoire et Socits Rurales, 2 (1994),
p. 42-46.
La transmission galitaire du patrimoine dans la France rurale
(XVI
e
-XIX
e
sicles): nouvelles perspectives de recherche, F. CHACN,
L. FERRER, (eds.), Familia, casa y trabajo. Historia de la familia. Una
nueva perspectiva sobre la sociedad europea. Mrcia: Universidad
de Murcia, 1997, p. 73-92.
Introduction. Ncessits conomiques et pratiques juridiques:
problmes de la transmission des exploitations agricoles, XVIII-
XXe sicles, J. GOY, A. L. HEAD-KNIG (eds.), Mlanges de lcole
Franaise de Rome, 110-1 (1998), p. 7-11.
Parent et march foncier lpoque moderne: une reinterpreta-
tion, Annales HSS, 2 (2001), p. 337-368.
DROUET, B., GOY, J., Transmetre la terre. Les inexions dune proble-
matique de la diffrence, Mlanges de lcole Franaise de Rome,
110-1 (1998), p. 117-153.
DESAIVE, J. P., Comptes rendus des sances et dbats, J. GOY, E. LE
ROY LADURIE, (eds.), Prestations paysannes, dmes, rente foncire
et mouvement de la production agricole lpoque prindustrielle.
Pars: Mouton, 1982, p. 781-795.
DESPLAT, Ch. (ed.), Les villageois face la guerre (XIV
e
-XVIII
e
sicle), Flaran,
XXII. Tolosa: Presses universitaires du Mirail, 2002.
DIEZ, F., Estructura social y sistema benco-asistencial en la ciudad
preindustrial, Historia Social, 13 (1992), p. 101-121.
DONAT, L., MARC, X., ORT, P., Els contractes matrimonials a la Cata-
lunya medieval, R. ROS (ed.), Els captols matrimonials. Una font
per a la historia social. Girona: Associaci dHistria Rural de les
comarques gironines, Centre de Recerca dHistria Rural (Institut
de Recerca Histrica) de la Universitat de Girona i Documenta
Universitria, 2010, p. 19-46.
DOMNECH, F., Treballs y desditxas que n succet en lo present principat
de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona (1674-1700)
de Flix Domnech, ed. a cura de P. GIFRE, X. TORRES. Girona:
CCG edicions/AHRCG/Institut de Llengua i Cultura Catalanes de
la Universitat de Girona, 2001.
DOMNECH, G., Artistes i artesans a Girona (segles XVI-XVII): una apro-
ximaci sociolgica, AIEG, XL (1999), p. 95-121.
DONAT, L., LLUCH, R., MALLORQU, E., SOLDEVILA, X., TO, L., Usos i abusos
del concepte de mas: el cas de la regi de Girona (segles XIII-XIV),
M. T. FERRER, J. MUTG, M. RIU (eds.), El mas catal durant ledat
mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona: CSIC-Instituci Mil
i Fontanals-Departament dEstudis Medievals, 2001, p. 125-158.
DOU, R. L. de, Instituciones del Derecho Pblico General de Espaa, con
noticia del particular de Catalua y de las principales reglas de gobi-
erno de qualquier estado. Madrid: Benito Garca y compaa, 1801.
DURAN I CANYAMERAS, F., Catalunya sota el govern dels reis absoluts de
la casa de Borb, Revista Jurdica de Catalunya, XXXX (1934),
p. 195-283.
DURAN, M., Evoluci de la propietat i dedicaci agrries a la Pabordia
i Camareria del Peneds (s. XVI-XVIII), tesi de llicenciatura, UAB-
Lletres, 1977.
Renda i producci agrria (s. XVI-XVIII) a Catalunya: lAlt Urgell, el
Tarragons, la Conca de Barber, el Baix Empord, tesi doctoral,
UAB-Lletres, 1984.
El rgim senyorial catal a lpoca moderna: continutat i deca-
dncia, Manuscrits. Revista dHistria Moderna, 1 (1985), p. 29-37.
Producci i renda agrria a la Catalunya del segle XVI, SALES, N.,
et al., Terra, treball i propietat. Classes agrries i rgim senyorial als
Pasos Catalans. Barcelona: Crtica, 1986, p. 186-213.
El rgim senyorial a Catalunya en el segle XVIII: un estat de la
qesti, Catalunya a lpoca de Carles III. Segon Congrs dHistria
Moderna de Catalunya, Pedralbes, 8-1, I (1988), p. 593-598.
La llarga davallada de la renda feudal a Catalunya: un exemple,
Homenatge a Jordi Nadal, I. Barcelona: Universitat de Barcelona,
1999, p. 412-421.
Catalua bajo el reinado de Felipe II: una economa en transfor-
macin, RIBOT, L. A., (ed.), La monarqua de Felipe II a debate.
Madrid: Sociedad Estatal para la conmemoracin de los centenarios
de Felipe II y Carlos V, 2000, p. 289-312.
EGEA, A., Aspectes histrics de Siurana dEmpord (939-1803), Collegi
Pblic El Serrat, 1995.
Figueres als segles XVI i XVII. Figueres: Ajuntament de Figueres-
Diputaci de Girona, 1999.
EGEA, A., ROIG, M., SERRA, J., Vilamalla. Mil anys dhistria, 974-1975.
Figueres: Ajuntament de Vilamalla, 1999.
ESPINO, A., Ejrcito y sociedad en la Catalua del Antiguo Rgimen:
el problema de los alojamientos (1653-1689), Historia Social, 7
(1990), p. 19-38.
ESPUNY, M. J., Lassistncia a la Cort general de Catalunya duna vila
reial: el cas de Sabadell, DD. AA., Les Corts a Catalunya. Actes
del Congrs dHistria Institucional. Barcelona: Generalitat de Ca-
talunya, 1991, p. 198-207.
FAUS, J., Els captols matrimonials a la comarca de Guissona (Catalu-
nya segriana), Revista Jurdica de Catalunya, 1902.
FELIU, G., El negocio de los arrendamientos de rentas seoriales. Exa-
men de un libro de cuentas, Revista de Historia Econmica, any
III, I (1985), p. 31-54.
El funcionament del rgim senyorial a lEdat Moderna. Lexemple
del Pla de lUrgell, Institut dEstudis Ilerdencs, 1990.
El rgim senyorial catal als segles XVI i XVII, Pedralbes, 16 (1996),
p. 31-45.
Precios y salarios en la Catalua Moderna, I. Madrid: Banco de
Espaa-Servicio de Estudios, Estudios de Historia Econmica,
1991.
Aspectes de la formaci del feudalisme a Catalunya, Recerques,
41 (2001), p. 179-203.
Els antecedents de la remena i els mals usos, Quaderns de la
Selva, 13-2 (2001), p. 209-228.
Fires, mercats i mn rural a ledat moderna, E. VICEDO (ed.),
Fires, mercats i mn rural. Quartes jornades sobre sistemes agraris,
organitzaci social i poder local als Pasos Catalans. Lleida: IEI/
Fundaci Pblica de la Diputaci de Lleida, 2004, p. 247-266.
FELLER, L., WICKAM, C., (dirs.), Le march de la terre au Moyen ge,
cole Franaise de Rome, 2005.
FRAL, P., Arrentements perptuels, baux de mtayage et a cheptel en
Gascogne du XVIe au XVIIIe sicle, Les revenus de la terre, complant,
champart, mtyage, en Europe occidentale (IXe-XVIIIe sicles). Flaran,
7 (1985), p. 144-181.
FERNNDEZ TRABAL, J., Una famlia catalana medieval. Els Bell-lloc de
Girona, 1267-1533. Barcelona: Ajuntament de Girona/Publicacions
de lAbadia de Montserrat, 1995.
El conicte remena a la Catalunya del segle XV (1388-1486),
Afers, 42/43 (2002), p. 587-624.
Un aspecte desconegut de la crisi agrria del segle XVII: la prdua
de la propietat pagesa. Cornell de Llobregat 1580-1665, treball
indit.
FERRER ANGLADA, A., Mas Anglada de Vilert (1590-1750). Un exemple
dhistria relacional, 1993, treball indit.
FERRER, L., Censals, vendes a carta de grcia i endeutament pags al
Bages (s. XVIII), Estudis dHistria Agrria, 4 (1983), p. 101-128.
Lesglsia com a instituci de crdit: les Quotidianes distribucions
de la Seu de Manresa, Recerques, 18 (1986), p. 7-46.
Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (s. XVIII-XIX).
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1987.
Familia y grupos sociales en Catalua en los siglos XVIII y XIX,
F. CHACN, J. HERNNDEZ, A. PEA-FIEL, (eds.), Familia, grupos so-
ciales y mujer en Espaa (s. XV-XIX), Universidad de Murcia, 1991,
p. 119-135.
Familia, iglesia y matrimonio en el campesinado acomodado
cataln (siglos XVIII-XIX), Boletn de la Asociacin de Demografa
Histrica, IX-1 (1991), p. 27-64.
Fratelli al celibato, sorelle al matrimonio. La parte dei cadetti
nella riproduzione sociale dei gruppi agiati in Catalogna (secoli
XVIII-XIX), Quaderni Storici, 83 (1993), p. 527-554.
Sistema hereditario y reproduccin social en Catalua, Melanges
de lcole Franaise de Rome, 110 (1998), I, p. 53-57.
Fills a lEsglsia. Una estratgia de reproducci de la petita noblesa
a la Catalunya central (segles XVII-XVIII), Esglsia, societat i poder
a les terres de parla catalana, Actes del IV Congrs de la CCEPC.
Vic, 20 i 21 de febrer de 2004. Valls: Cossetnia, 2005, p. 449-472.
Comment se perptuer? Systmes successoraux et transmission
patrimoniale dans lEspagne du XVIII
e
sicle, Histoire et Socits
Rurales, 27 (2007), p. 37-70.
Hereus, pubilles i cabalers. El sistema dhereu a Catalunya. Catarroja-
Barcelona: Afers, 2007.
FERRER, M. T., El patrimoni reial i la recuperaci dels senyorius juris-
diccionals en els estats catalano-aragonesos a la del segle XIV,
Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970-1971), p. 351-491.
Linstrument notarial (segles XI-XV), Actes del II Congrs dHistria
del Notariat Catal. Barcelona: Fundaci Noguera, 2000, p. 29-87.
FERRO, V., El Dret Pblic catal. Les institucions a Catalunya ns al
Decret de Nova Planta. Vic: Eumo, 1987.
FOLLAIN, A., Les communauts rurales en Normandie sous lAncien
Rgime. Identit communautaire, institutions du gouvernement
local et solidarits, Revue dHistoire Moderne et Contemporaine,
45 (1998), p. 691-721.
FOLLAIN, A., Les paysans, la terre et limpt Camembert au XVII
e
sicle.
Un systme scal bloqu?, Enqutes Rurales, 8 (1999), p. 39-82.
Les communauts rurales en France. Dnitions et problmes (XV
e

au XIX
e
sicle), Histoire et socits rurales, 12 (1999), p. 11-62.
(ed.), LArgent des Villages du XIII
e
au XVIII
e
sicle. Actes du Colloque
dAngers (30-31 octobre 1998). Rennes: Association dHistoire des
Socits Rurales, 2000.
Raport introductif Comptabilits paroissiales et communales.
Fiscalit locale du XIII
e
au XVIII
e
sicle, A. FOLLAIN (ed.), LArgent
des Villages du XIII
e
au XVIII
e
sicle. Actes du Colloque dAngers (30-31
octobre 1998). Rennes: Association dHistoire des Socits Rurales,
2000, p. 5-49.
La solidarit lpreuve de largent dans les villages normands du
XV
e
au XVII
e
sicle, A. FOLLAIN (ed.), LArgent des Villages du XIII
e
au
XVIII
e
sicle. Actes du Colloque dAngers (30-31 octobre 1998). Rennes:
Association dHistoire des Socits Rurales, 2000, p. 185-238.
Le village sous lAncien Rgime. Pars: Fayard, 2008.
FOLLAIN, A., LARGUIER, G., (ed.), Limpt des campagnes. Fragile fondement
de ltat dit moderne (XV
e
-XVIII
e
sicle). Pars: Comit pour lhistoire
conomique et nancire-Ministre de lconomie, des Finances
et de lIndustrie, 2005.
FONT RIUS, J. M., Collectnea de treballs del professor Dr. Josep M Font
i Rius amb motiu de la seva jubilaci acadmica. Barcelona: Publi-
cacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1985.
La potestat normativa del municipi catal medieval, J. SOBREQUS,
S. RIERA (ed.). Miscellnia Ramon dAbadal. Estudis dHistria oferts
a Ramon dAbadal i de Vinyals en el centenari del seu naixement.
Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1994, p. 131-164.
FREEDMAN, P. H., Assaig dhistria de la pagesia catalana (segles XI-XV).
Barcelona: Edicions 62, 1988.
Els orgens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Vic: Eumo,
1993.
Dues guerres pageses: remences catalans i camperols alemanys,
Pedralbes, 14 (1994), p. 39-59.
La servidumbre catalana y el problema de la revolucin feudal,
Hispania, 193 (1996), p. 425-446.
FRIGOLA, J., Caracterstiques principals duna famlia tpica de terrati-
nents bisbalencs: els Vilossa Marimon, VII Marxa de lArbo. La
Bisbal, 1985.
FROESCHL-CHOPARD, M. H., Espace et Sacr en Provence (XVIe-XXe sicle).
Pars: Les ditions du Cerf, 1994.
FUBINI, M., Condurre a onore. Famiglia, matrimonio e assistenza dotale
a Firenze in Et Moderna. Florncia: L. Olschki Ed., 1999.
FURI, A., Introducci al dossier La gnesi de la scalitat municipal
(segles XII-XIII), Revista dHistria Medieval, 7 (1996), p. 9-20.
GALERA, A., Cardona i ladhesi a la causa austriacista (1600-1705),
Laposta catalana a la Guerra de Successi (1705-1707). Actes del
Congrs celebrat a Barcelona del 3 al 5 de novembre de 2005. Bar-
celona: Museu dHistria de Catalunya, Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicaci i Centre dHistria Contempornia, 2007,
p. 467-488.
GARCA CRCEL, R., Nmero y sociologa de los familiares de la Inquisicin
valenciana, PREZ VILLANUEVA (dir.), La Inquisicin Espaola. Nueva
visin, nuevos horizontes. Madrid: Siglo XXI, 1980, p. 271-282.
Historia de Catalua. Siglos XVI-XVII. Barcelona: Ariel, 1985.
El conicto de la Inquisicin y la Generalitat de Catalua en
1568, Homenatge al doctor Sebasti Garcia Martnez. Valncia:
Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Va-
lenciana, 1988, vol. I, p. 263-273.
GARCA DE CORTZAR, J. ., La sociedad rural en la Espaa medieval.
Madrid: Siglo XXI, 1988.
GARCA ESPUCHE, A., Un siglo decisivo. Barcelona y Catalua, 1550-1640.
Madrid: Alianza editorial, 1998.
Del territorio a la casa. Sobre la decisiva transformacin de Ca-
talua en los siglos XVI y XVII, Historia Social, 58 (2007), p. 71-95.
GARCA-VILLOSLADA, R., Historia de la Iglesia en Espaa. III-2. La iglesia
en la Espaa de los siglos XV y XVI. Madrid: Biblioteca de Autores
Cristianos, 1980.
GARRABOU, R., La burgesia agrria gironina durant el segle XIX, Revista
de Girona, 112 (1985), p. 9-14.
Salarios y proletarizacin en la agricultura catalana de mediados
del siglo XIX, Hacienda pblica espaola, 108/109 (1987), p. 343-
359.
GARRABOU, R., PUJOL, J., COLOM, J., Salaris, s i explotaci de la fora
de treball agrcola (Catalunya 1818-1936), Recerques, 24 (1991),
p. 23-51.
GARRABOU, R., SAGUER, E., Capitalisme agraire sans proltarisation. Les
salaris agricoles en Catalogne (XIX
e
-XX
e
sicles), R. HUBSCHER, J.
C. FARCY (dir.), La Moisson des Autres. Les salaris agricoles aux
XIX
e
et XX
e
sicles. Pars: Creaphis, 1996, p. 57-75.
GARRABOU, R., PLANAS, J., SAGUER, E., Un capitalisme impossible? La gesti
de la gran propietat a la Catalunya contempornia. Vic: Eumo, 2000;
GARRIDO, A., ALEGRET, J. L., Presentaci, E. PRAT, E. SERNA, P. VILA
(eds.), Les ordinacions de la pesquera de Cadaqus (s. XVI-XVIII).
Palams: Fundaci Promediterrnia, 2006, p. 5-12.
GENET, J.-Ph., Gense de ltat moderne. Bilans et perspectives. Pars:
CNRS, 1990.
GENET, J.-Ph., LE MEN, M., Gense de ltat moderne. Prlvement et
redistribution. Actes du Colloque de Fontevraud, 1984. Pars: CNRS,
1987.
La ville, la bourgeoisie et la gense de ltat moderne (XII
e
-XVIII
e
si-
cles). Bielefeld 1985. Pars: CNRS, 1988.
GEREMECK, B., La piedad y la horca. Madrid: Alianza Universidad, 1989.
GIFRE, P., Propietat i explotaci agrria. El patrimoni Puig a lEmpord
dels s. XVII i XVIII: un cas de diferenciaci en el si de la comunitat
pagesa, tesi de llicenciatura, UAB-Facultat de Lletres, Departament
dHistria Moderna i Contempornia, 1987.
Una aportaci a la prehistria dels hisendats gironins: la famlia
i el patrimoni Puig (segles XVII i XVIII), Estudis sobre el Baix Em-
pord, 9 (1990), p. 187-212.
Universitats, scalitat de guerra i privilegiats. A propsit dalgunes
universitats empordaneses durant la Guerra de Secessi, Pedralbes.
Revista dHistria Moderna, 13 (1993). Actes 1. Les institucions
catalanes (segles XV-XVII). Tercer Congrs dHistria Moderna de Ca-
talunya, p. 561-572.
Servituds i prestacions pageses a lpoca moderna. Lexemple del
domini de lAlmoina del pa de la seu de Girona (1486-1776),
Recerques, 30 (1994), p. 7-26.
Universitats endeutades i scalitat comunitria. Les universitats
del comtat dEmpries, 1659-1705, Recerques, 33 (1996), p. 53-75.
Senyors i vassalls, E. SERRA, X. TORRES (dirs.), Crisi institucional
i canvi social. Segles XVI i XVII, vol. 4, Histria. Poltica, societat i
cultura dels Pasos Catalans. Barcelona: Enciclopdia Catalana,
1997, p. 144-161.
Bns i usos comunals. Universitats de lEmpord, segles XVI-XVII,
E. BELENGUER, J. DANT, V. GUAL (eds.), Els bns comunals a la Ca-
talunya Moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Rafael Dalmau Editor,
1998, p. 121-139.
GIFRE, P., La universitat pagesa, Revista de Girona, 202 (setembre-
octubre 2000), p. 72-75.
Introducci, Cort general de Monts (1585). Monts-Binfar. Pro-
cs familiar del bra militar. Barcelona: Generalitat de Catalunya-
Departament de Justcia, 2003, p. I-XVI.
La consolidaci dun grup pags: els senyors tils i propietaris
de masos (1486-1730), Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 23
(2003), p. 513-536.
Mercaders a la terra. La trajectria dEsteve Andreu, botiguer de
teles, mercader i senyor (Girona, 1680-1706), Estudis dHistria
Agrria, nm. 17 (2004), Homenatge al Dr. Emili Giralt i Ravents,
p. 513-532.
La muntanya a la plana empordanesa: el pen de Rocabert (s. XV-
XVII), Estudis dHistria Agrria, 18 (2005), p. 111-129.
Guerra en terra de frontera: la vegueria de Girona (1640-1713),
Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions. Segon congrs
Recerques, Lleida, 10-12 dabril 2002, III, Lleida, Recerques/Pags
Editors, 2005, p. 11-26.
La histria de la societat pagesa a travs dels fons notarials,
s. XVI-XVII. Una experincia des del districte notarial de Girona,
Documentaci notarial i arxius, Jornades celebrades els dies 5 i 6
doctubre de 2006 a lArxiu Histric de Girona. Girona: Departa-
ment de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de
Catalunya, 2007, p. 71-88.
Temps de crisi i de transformacions productives, 1580- 1680, His-
tria Agrria dels Pasos Catalans, III. Barcelona: Publicacions de
la Universitat de Barcelona, 2008, p. 31-53.
Quins ttols i on es guarden? Els arxius patrimonials, reex de
la dinmica dels drets de propietat (segles XVI-XVIII), R. CONGOST
(ed.), Dels capbreus al registre de la propietat. Girona: AHR, CRHR
(IRH) de la UdG, Documenta Universitria, 2008, p. 171-207.
La Roses fora muralles. Els inicis de la Roses moderna (1645-
1693), J. M. BARRIS, J. SANTAL (coord.), A la frontera de limperi.
Guerra i societat a Roses, 1773-1833. Roses: Ajuntament de Roses,
2009, p. 35-47.
El procs nal dimplantaci dels captols matrimonials (nal de
segle XVI-comenament de segle XVII), R. ROS, (ed.), Els captols
matrimonials. Una font per a la histria social. Girona: Associaci
dHistria Rural de les comarques gironines, Centre de Recerca dHis-
tria Rural (Institut de Recerca Histrica) de la Universitat de
Girona i Documenta Universitria, 2010, p. 55-69.
GIFRE, P., Delmes, censos i llusmes. El feudalisme tard a la Catalunya
vella (Vegueria de Girona, s. XVI-XVII). Girona: AHR, CRHR (IRH)
de la UdG, Documenta Universitria, 2011.
GIFRE, P., LLUCH, R., Continutat del mas catal abans i desprs de
la sentncia arbitral de Guadalupe (segles XV-XVI), M. T. FERRER,
J. MUTG, M. RIU, (eds.), El mas catal durant lEdat Mitjana i la
Moderna (segles IX-XVIII). Barcelona: CSIC, 2001, p. 593-610.
GIFRE, P., MATAS, J., SOLER, S., Els arxius patrimonials. Girona: AHRCG/
CCG, 2002.
GIFRE, P., SOLER, S., Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos.
Catleg documental de lArxiu Farners. Santa Coloma de Farners:
Consell Comarcal de la Selva / Centre dEstudis Selvatans, 1996.
Patrimoni i Arxiu. Inventari del fons patrimonial Caramany de Cor-
. Segles XIII-XX. La Bisbal dEmpord: Ajuntament de la Bisbal
dEmpord, 1996.
GIRALT, E., Los estudios de historia agraria en Espaa desde 1940 a
1961. Orientaciones bibliogrcas, ndice Histrico Espaol, 24
(1959-1962).
Manifestacions literries en defensa de lalament camperol de
1688, Estudis dHistria Agrria, 10 (1994), p. 157-174.
GIRBAL, E. C., El castillo de Bruola. Memoria histrica. Girona: Imprenta
y librera de Paciano Torres, 1885.
GIRBAU, V., Vida parroquial a la Plana de Vic a nals del segle XVII,
Analecta Sacra Tarraconensia, 67/2 (1994), p. 345-356.
GOLOBARDES, M., Els remences dins el quadre de la pagesia catalana ns
al segle XV. Peralada: Edicions de la Biblioteca del Palau de Pera-
lada, 1970 i 1973.
GOUBERT, P., 100.000 provinciaux au XVIIe sicle. Pars: Flammarion, 1968.
GOUBERT, P., Remarques sur le vocabulaire social de lAncien Rgime,
P. GOUBERT, Clio parmi les hommes. Pars-LHaia: Mouton-EHESS,
1976, p. 287-292.
GOY, J., LE ROY LADURIE, E., (eds.), Les uctuations du produit de la
dme. Conjoncture dcimale et domaniale de la n du Moyen ge
au XVIIIe sicle. Pars-LHaia: Mouton, 1972.
Prestaciones campesinas, diezmos y tendencias de la produccin
agrcola en las sociedades preindustriales, J. TOPOLSKI, et al., His-
toria econmica. Nuevos enfoques y nuevos problemas. Barcelona:
Crtica, 1981, p. 153-174.
(eds.), Prestations paysanne, dmes, rente foncire et mouvement de
la production agricole lpoque preindustrielle. Pars-LHaia-Nova
York: EEHESC-Mouton, 1982.
GRCIA, E., Estructura agrria de la Plana de Vic al segle XIV. Barcelona:
Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1989.
GUITERT, J., RAHOLA, J., Cadaqus. Su iglesia y su altar mayor. La Selva
del Camp: Mas Catalnia, 1954.
GUNZBERG, J., Linstrument notarial a lpoca moderna (segles XVI i
XVII), Actes del II Congrs dHistria del Notariat Catal. Barcelona:
Fundaci Noguera, 2000, p. 313-342.
GUTTON, J. P., La Socit et les Pauvres. Lexemple de la gnralit de
Lyon, 1534-1789. Pars: PUF, 1971.
La socit et les pauvres en Europe (XVI-XVIII sicles). Pars: PUF,
1974.
Villages du Lyonnais sous la monarchie (XVI-XVIII sicles). Presses
Universitaires de Lyon, 1978.
La sociabilit villageoise dans lancienne France. Pars: Hachette,
1979.
Les communauts villageoises de la France septentrionale aux
temps modernes, Les communauts villageoises en Europe occiden-
tale du Moyen Age aux Temps Modernes. Flaran, 4 (1984), p. 165-
184.
HMARDINQUER, J. J., Faut-il dmythier le porc familial dAncien
Rgime?, Annales. E.S.C., 6 (1970), p. 1745-1759.
HOMS, M. M., El sindicat remena a lany 1448. Girona: Ajuntament de
Girona, 2004.
HINOJOSA, E. de, Origen y vicisitudes de la pagesia de remensa en Ca-
talua, Discursos ledos en la Real Academia de Buenas Letras de
Barcelona en la recepcin pblica de..., i resposta de Carreras Candi.
Barcelona: Imp. de la Casa Provincial de Caridad, 1902, p. 3-28.
(1905), El rgimen seorial y la cuestin agraria en Catalua durante
la Edad Media. Pamplona: Urgoiti Editores, 2003. Edici de M.
Peset.
HOFFMAN, PH. T., POSTEL-VINAY, G., ROSENTHAL, J. L., Des marchs sans
prix. Une conomie politique du crdit Paris, 1660-1870. Pars:
ditions de lcole des Hautes tudes en Sciences Sociales, 2001.
IBEZ, S., El pan de Dios y el pan de los hombres. Diezmos, primicias
y rentas en la dicesis de Calahorra (ss. XVI-XVIII). Logronyo: Uni-
versidad de la Rioja, 1999.
JAQUARD, J., La crise rurale en le-de-France, 1550-1670. Pars: A. Colin,
1974.
Reexions sur la communaut dhabitants, Paris et lle-de-France
au temps des paysans (XVIe-XVIIe sicles). Pars: Publications de la
Sorbonne, 1990, p. 157-181.
JIMNEZ, M., Una part de la gestaci del poder i el patrimoni. Ladqui-
sici de capellanies a la seu de Girona durant lpoca medieval,
AIEG, XXXVIII (1996-1997), p. 1555-1568.
JOVER, B., Societat rural i desenvolupament econmic a Mallorca. Feu-
dalisme, latifundi i pagesia, 1500-1800, tesi doctoral, Departament
dHistria i Institucions Econmiques de la Facultat de Cincies
Econmiques i Empresarials, Universitat de Barcelona 1997.
Ingresos y estrategias patrimoniales de la nobleza durante la crisis
de seiscientos. Mallorca, 1600-1750, H. CASADO, R. ROBLEDO (eds.),
Fortuna y negocios: formacin y gestin de los grandes patrimonios
(siglos XVI-XX). Valladolid: Secretariado de Publicaciones e inter-
cambio editorial-Universidad de Valladolid, 2002, p. 99-130.
JUAN, J., La evolucin de la produccin agrcola en Mallorca durante
la Edad Moderna. Fuentes y problemas de su estudio, Moneda y
Crdito, 145 (1978), p. 67-99.
La distribucin de los cultivos en la Mallorca del siglo XVI, Bollet
de la Societat Arqueolgica Luliana, 45 (1989), p. 165-175.
JULIOL, G., La Inquisici a la ciutat de Girona: la seva documentaci
a lArxiu Histric Provincial, AIEG, XXVII (1984), p. 229-247.
KAMEN, H., Una insurrecci oblidada del segle XVII: lalament dels
camperols catalans de lany 1688, Recerques, 9 (1979), p. 11-28.
Cambio cultural en la sociedad del Siglo de Oro. Catalua y Castilla,
siglos XVI-XVII. Madrid: Siglo XXI, 1998.
KULA, W., Teoria econmica del sistema feudal. Valncia: PUV, 2008.
LABROUSSE, E., Fluctuaciones econmicas e historia social. Madrid: Tec-
nos, 1980.
LALINDE, J., Los pactos matrimoniales catalanes, Anuario de Historia
del Derecho Espaol, XXXIII (1963), p. 133-266.
La jurisdiccin real inferior en Catalua. (Corts, veguers, batlles).
Barcelona: Museo de Historia de la Ciudad, 1966.
LATORRE, J. M., La produccin agraria en el sur de Aragn (1660-1827),
Historia Agraria, 41 (2007), p. 3-30.
LE BRAS, G., tudes de sociologie religieuse. Pars: PUF, 1955.
Lglise et le village. Pars: Flammarion, 1976.
LE ROY LADURIE, E., Les paysans de Languedoc. Pars: ditions de lcole
des Hautes tudes en Sciences Sociales, 1966 (reimpressi de 1985).
LEMOINE, E., La conduite et le nancement dun procs. Lexemple de
Soulaire en Anjou aux XVII
e
et XVIII
e
sicle, Histoire et Socits
Rurales, 28 (2007), p. 89-121.
LEVI, G., El mercat de la terra; Anglaterra, Amrica colonial, ndia
i un poble del Piamont en el segle XVII, Lespai viscut. Colloqui
Internacional dHistria Local. Valncia, 7, 8, 9 i 10, novembre,
1988. Valncia: Diputaci de Valncia, 1989, p. 243-254.
La herencia inmaterial. Madrid: Nerea, 1990 (primera edici ita-
liana: 1985).
La transformacin de la tierra en mercanca: el caso piamonts
(1680-1717), Hispania, LV/3, 191 (1995), p. 821-844.
LPEZ, E., PERUGA, J., TUDEL, C., LAndorra del segle XIX. Andorra: Con-
selleria de Cultura, 1988.
LORENZETTI, L., Endettement paysan, demande foncire, spculation.
Les valls tessinoises au XIXe sicle, G. BAUR, CH. DESSUREAULT,
J. GOY, (dirs.), Familles, Terre, Marchs. Logiques conomiques et
stratgies dans les milieux ruraux (XVIIe-XXe sicles). Rennes: Presses
Universitaires de Rennes, 2004, p. 185-198.
Luz de la verdad (BC F. Bonsoms: 9315 i 2526). Escrits poltics del se-
gle XVIII. Tom I, edici a cura de J. Albareda. Institut Universitari
dHistria J. Vicens Vives/Eumo Editorial, 1996.
Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), edici a cura dA.
Cobos. Barcelona: Fundaci Noguera, 2004.
Llibre de Privilegis del Pen de Rocabert (1356-1490), ed. a cura dA.
Cobos, P. Gifre. La Jonquera: Ajuntament de la Jonquera, Gr-
ques Gispert, 2004.
LLOBET, S. de, Les famlies pairals del bisbat de Girona. Un segle devo-
luci (1830-1930), S. PONCE, L. FERRER (coord.), Famlia i canvi
social a la Catalunya contempornia. Vic: Eumo, 1994, p. 45-72.
El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Barcelona: Fundaci
Noguera, 2005.
Observacions entorn dels accessoris del dot en els captols ma-
trimonials dels segles XVII i XVIII. El consum de mobles i robes,
R. ROS (ed.), Els captols matrimonials. Una font per a la histria
social. Girona: Associaci dHistria Rural de les comarques gi-
ronines, Centre de Recerca dHistria Rural (Institut de Recerca
Histrica) de la Universitat de Girona, Documenta Universitria,
2010, p. 195-232.
LLUCH, E., La revoluci industrial a la Garrotxa (1777-1822), AIEG,
XXV-II (1981), p. 193-230.
LLUCH, R., LAlmoina del Pa de la Seu de Girona, Histria del Girons.
Girona: Diputaci de Girona, 2002, p. 372-376.
LLUCH, R., Limpacte de les guerres remences: qu en diu el paborde
de lAlmoina de Girona?, Segon Congrs Recerques. Enfrontaments
civils: postguerres i reconstruccions, Lleida, 10-12 dabril de 2002,
I. Lleida: Associaci Recerques, 2002, p. 48-57.
1457: supressi dels mals usos?, Estudis dHistria Agrria, 16
(2003), p. 131-146.
Els remences de lAlmoina del Pa de la Seu de Girona (se-
gles XIV i XV), tesi doctoral. Girona: Departament de Geograa,
Histria i Histria de lArt i Centre de Recerca dHistria Rural
(ILCC-Secci Jaume Vicens Vives)-Universitat de Girona, 2003, 2
vols.
Els remences. La senyoria de lalmoina de Girona als segles XIV i XV.
Girona: Associaci dHistria Rural de les comarques gironines/
Documenta Universitria, 2005.
Els remences als segles XIV i XV: noves perspectives, Plecs dHistria
Local, 143 (novembre 2011), p. 5-7.
MADURELL, J. M., Derechos entuticos en la dicesis gerundense,
AIEG, (1963), p. 25-26.
Formulario notarial del siglo XVI, Estudios histricos y documentos
de los Archivos de protocolos, IV (1974), p. 9-27.
MALANIMA, P., Leconomia italiana. Dalla crescita medievale alla crescita
contemporanea. Bolonya: Il Mulino, 2002.
MALLORQU, E., Homes, viles i masos (Crulles, 1319), R. CONGOST,
L. TO (eds.), Homes, masos, histria. La Catalunya del Nord-est
(segles XI-XX). Girona: ILCC de la UdG/Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 1999, p. 42-89.
La vila de Monells, del segle IX al XII, Estudis del Baix Empord,
18 (1999), p. 35-54. MALLORQU, E., Les Gavarres a lEdat Mitjana.
Poblament i societat dun masss del Nord-Est catal. Girona: CCG
edicions/AHR/ILCC, 2000.
Parrquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII i XIV,
tesi doctoral, Departament de Geograa, Histria i Histria de
lArt, Universitat de Girona, 2007.
El Llibre Verd del bisbe de Girona (1302-1371). Girona: Diputaci
de Girona, 2011.
Parrquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV. Barce-
lona: Fundaci Noguera, 2011.
MARC, X., Homes, dones i masos de la vall dAro a la segona meitat
del segle XV. Aproximaci prosopogrca a una comunitat rural
en temps de guerra i de revolta, treball de recerca, Departament
de Geograa, Histria i Art, Universitat de Girona, 2007.
MARCOS MARTN, A., Espaa en los siglos XVI, XVII y XVIII. Economa y
sociedad. Barcelona: Crtica/Caja Duero, 2000.
MARQUS, J. M., Fundacions de causes pies al bisbat de Girona (segles
XVI-XIX), Actes del Segon Congrs dHistria Moderna de Catalunya.
Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 8-II (1988), p. 513-523.
La parrquia de Borrass, Ajuntament de Borrass, 1989.
Fundaciones de benecios en el obispado de Gerona, s. XII-XVIII,
Anthologica Annua, 36 (1989), p. 501-507.
La parrquia dAvinyonet. Figueres: Ajuntament dAvinyonet, 1991.
La parrquia de Celr. Celr: Ajuntament de Celr, 1993.
La parrquia de Siurana. Girona: Collegi Pblic El Serrat de
Siurana, 1993.
La investigaci de la histria religiosa de Catalunya als arxius,
Analecta Sacra Tarraconensia, 67/1 (1994), p. 9-28.
Concilis Provincials Tarraconenses. Barcelona: Proa, 1994.
Confraries medievals del bisbat de Girona, AIEG, XXXIV (1994),
p. 335-375.
Creaci i extinci de parrquies al bisbat de Girona, AIEG, XXXV,
(1995), p. 405-446.
LEsglsia de Navata, parrquia de Sant Pere de Navata. Girona:
Parrquia de Sant Pere de Navata, 1996.
Notes histriques sobre la dicesi de Girona i les seves parrquies,
Butllet de lesglsia de Girona. Annex guia, 1996, p. 91-134.
Fornells: Lesglsia i lEsglsia. Sant Cugat de Fornells: Parrquia
de Sant Cugat de Fornells, 1996.
Comitents i documentaci de lart desglsia al bisbat de Girona,
s. XVI, J. BOSCH, J. GARRIGA (dir.), De Flandes a Itlia. El canvi
de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona,
Catleg de lexposici del Museu dArt de Girona, 1998, p. 23-29.
Confraria, Diccionari dHistria Eclesistica de Catalunya, I, Bar-
celona, Generalitat de Catalunya/Claret, 1998, p. 611.
Els personats i permutes de benecis al bisbat de Girona (s. XVI-
XVIII), AIEG, XL (1999), p. 145-183.
Toms de Lorenzana, bisbe de Girona, un funcionari benefactor
(1775-1796), J. M. PUIGVERT (ed.), Bisbes, Illustraci i jansenisme
a la Catalunya del segle XVIII. Vic: Eumo/UdG/UV, 2000, p. 11-63.
Una histria de la dicesi de Girona. Montcada i Reixac: Publica-
cions de lAbadia de Montserrat-Bisbat de Girona, 2007.
MARTNEZ, M. A., Els magistrats de la Reial Audincia de Catalunya a la
segona meitat del segle XVII. Barcelona: Fundaci Noguera, 2006.
MASI, A., Derechos seoriales y dominicales en la comarca de Gerona,
Anuario de Historia del Derecho Espaol, 19 (1948-1949), p. 547-556.
MASPONS, F., Nostre dret familiar segons els autors clssichs y les sentn-
cies del antich Suprem tribunal de Catalunya. Barcelona: Llibreria
dA. Verdaguer, 1907.
La llei de la famlia catalana. Barcelona: Barcino, 1935.
Derecho cataln familiar. Barcelona: Ed. Bosch, 1956.
MATZ, J. M., Largent des fabriques dans lAnjou et le Maine, dins A.
FOLLAIN, (ed.), LArgent des Villages du XIII
e
au XVIII
e
sicle. Rennes:
Association dHistoire des Socits Rurales, 2000, p. 97-118.
MEDICK, H., Els misioners en la barca de rems?. Vies de coneixement
etnolgic com a repte per a la histria social, A. COLOMINES, V. S.
OLMOS (eds.), Les raons del passat. Tendncies historiogrques ac-
tuals. Catarroja-Barcelona: Afers, 1998, p. 147-181.
MLIET, J. J., ROUCH, PH., La gazailhe, indicateur socio-conomique
en rgion dlevage: lexemple de la Ballongue (Arige) de 1661
1690, Annales de Midi, 165 (1984), p. 5-30.
Memries duna famlia pagesa: els Anglada de Fonteta (segles XVII-XVIII),
estudi i transcripci S. Soler. La Bisbal dEmpord: Ajuntament
de la Bisbal dEmpord, 1994.
MENANT, F., Comment le march de la terre est devenu un thme de
recherche pour les historiens du Moyen ge, L. FELLER, C. WICKAM,
(dirs.), Le march de la terre au Moyen ge, cole Franaise de
Rome, p. 206-210.
MEUVRET, J., Le problme des subsistances lpoque Louis XIV. II. La
production de crales et la socit rurale. Pars: ditions de lEHESS,
1987.
MIERES, T., Costums de Girona, ed. crtica i traducci dA. Cobos. Gi-
rona: CCG edicions/Associaci dHistria Rural de les Comarques
Gironines/Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat
de Girona, 2001.
MIRAMBELL, E., Histria de la impremta a la ciutat de Girona. Girona:
IEG, 1988.
MOLAS, P., Catalunya i la casa dustria. Barcelona: Curial, 1996.
MOLIN, E., Les constitucions sinodals dger i Mei, Pedralbes. Revista
dHistria Moderna, 13-II (1993), p. 163-169.
MONER, J., Lestructura tipolgica del mas: els precedents medievals,
Quaderns. Centre dEstudis comarcals de Banyoles, 19 (1998), p. 131-
139.
MONER, J., La sala com a eix vertebrador de levoluci tipolgica del
mas, M. T. FERRER, J. MUTG, M. RIU (eds.), El mas catal durant
ledat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona: CSIC, 2001,
p. 263-278.
La masia: una arquitectura singular, R. CONGOST, P. GIFRE, A. GON-
ZLEZ, E. LLUCH, E. MALLORQU, J. MONER, R. RIPOLL, E. SAGUER,
La masia catalana. Evoluci, arquitectura i restauraci. Figueres:
Brau, 2005, p. 76-86.
MONTANARI, M., El hambre y la abundancia. Historia y cultura de la
alimentacin en Europa. Barcelona: Crtica, 1993.
MONTANER, P. de, MOREY, A., Notas para el estudio de la mano mayor
mallorquina durante los siglos XVI y XVII, Estudis balerics, 34
(1989), p. 76.
MORALES ROCA, F., Privilegios nobiliarios del principado de Catalua.
Dinasta de Austria. Reinado de Carlos II (1665-1700), Hidalgua,
153 (1979), p. 177-203.
Privilegios nobiliarios del principado de Catalua. Dinasta de
Austria. Reinado de Carlos II (1665-1700), Hidalgua, 156 (1979),
p. 681-696.
p. 777-792.
p. 17-48.
p. 225-244.
Prceres habilitados en las Cortes del Principado de Catalua, si-
glo XVII (1599-1713). Madrid: Hidalgua, 1983.
Registros nobiliarios del brazo militar del principado de Catalua:
el Llibre vert del antiguo brazo militar, Hidalgua, 201 (1987),
p. 433-464.
Registros nobiliarios del brazo militar del principado de Catalua:
el Llibre vert del antiguo brazo militar, Hidalgua, 204 (1987),
p. 849-882.
Ciudadanos y burgueses honrados habilitados como sndicos del
Brazo Real en las Cortes del Principado de Catalua. Dinastas de
Trastmara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599). Madrid: Hi-
dalgua, 1995.
MORALES ROCA, F., Ciudadanos y burgueses honrados habilitados como
sndicos del brazo real en las cortes del Principado de Catalua.
Dinastas de Trastmara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599).
Madrid: Hidalgua, 1995.
MORDENTI, R., I libri di famiglia in Italia. II. Geograa e storia. Roma:
Edizioni di Storia e letteratura, 2001.
Les livres de famille en Italie, Annales HSS, 4 (juliol-agost 2004),
p. 793-799.
MORENO, A. ZABALZA, A., El origen histrico de un sistema de heredero
nico. El Prepirineo navarro, 1540-1739. Madrid: Rialp/Instituto de
Ciencias para la familia-Universidad de Navarra, 1999.
MORENO, D., Unitat i pluralitat de la Inquisici. Un testimoni: els fa-
miliars, LAven, 210 (1997), p. 32-35.
Inquisici i poder local. El Sant Oci a Terrassa, Terme, 13 (1998),
p. 55.
MORENO, B., La contractaci agrria a lAlt Peneds durant el segle XVIII.
El contracte de rabassa morta i lexpansi de la vinya. Barcelona:
Fundaci Noguera, 1995.
La ramaderia, el bestiar de treball i de transport en les economi-
es familiars pageses. El Peneds (1670-1690), Estudis dHistria
Agrria, 14 (2000-2001), p. 131-142.
MORICEAU, J. M., Les fermiers de lIle-de-France. Lascension dun patronat
agricole (XVe-XVIIIe sicle). Pars: Fayard, 1994.
La Terre et les Paysans aux XVIIe et XVIIIe sicles (France et Grande-
Bretagne). Guide dhistoire agraire. Rennes: AHSR-Bibliothque
dhistoire rurale, 1999.
Llevage sous lAncien Rgime (XVIe-XVIIIe sicles). Pars: Sedes, 1999.
Terres mouvantes. Les campagnes franaises du fodalisme la mon-
dialisation, XII
e
-XIX
e
MORICEAU, J. M., POSTEL-VINAY, G., Ferme, enterprise, famille. Grande ex-
ploitation et changements agricoles. Les Chartier XVII
e
-XIX
e
sicles.
Pars: Eds. de lEHESS, 1992.
MORINEAU, M., Les faux-semblants dun dmarrage conomique: agricul-
ture et dmographie en France au XVIIIe sicle. Pars: Cahiers des
Annales-A. Colin, 1970.
MULLIEZ, J., Du bl, mal ncessaire. Rexions sur le progrs de
lagriculture de 1750 1850, Revue dhistoire moderne et contem-
poraine, XXVI (gener-mar 1979), p. 3-47.
MUSI, A., Il feudalesimo nellEuropa moderna. Bolonya: Il Mulino, 2007.
NADAL, J., GIRALT, E., La population Catalane de 1553 1717. Limmi-
gration franaise. Pars: SEVPEN, 1960.
NEGRE, P., La cofrada de San Jorge y la nobleza gerundense, AIEG,
VI (1951), p. 271-322.
La cofrada de San Jorge y la nobleza gerundense, AIEG, VII,
(1952), p. 7-59.
Comentari duns documents relatius a la confraria de Sant Jordi,
AIEG, XXV-II, (1981), p. 11-27.
NEGRE, P., MIRAMBELL, E., Sentencia arbitral dictada por los magn-
cos Celedonio Valencs y Bernardo Alzina, doctores en Derechos
y ciudadanos de Gerona, para dirimir las cuestiones pendientes
entre el Iltre. Sr. Montserrat de Palol, seor del castillo de Arenys
(de Ampurdn), de una parte y de la otra varios labradores de la
citada parroquia. Gerona, 3 de marzo de 1576, Anales del Instituto
de Estudios Gerundenses, V (1950), p. 237-263.
NEVEUX, H., Les rvoltes paysannes en Europe (XIV-XVII sicle). Pars: A.
Michel, 1997.
NICOLAS J. (ed.), Mouvements populaires et conscience sociale. XVI-XIX
sicles. Pars: Editions Maloine, 1985.
Pouvoir et contestation populaire lpoque du second absolu-
tisme. (Bilan provisoire dune enqute), J. Ph. GENET, Gense de
ltat moderne. Bilans et perspectives, Pars 1988. Pars: CNRS, 1990,
p. 185-198.
La rbellion franaise. Mouvements populaires et conscience sociale,
1661-1789. Pars: Seuil, 2002.
OLIVA, B., El plet de lesc. Una microhistria sobre les comunitats lo-
cals, el rgim senyorial i la Contrareforma a la Catalunya del 1600.
Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 2005.
OLIVARES, J., Litigiositat rural i conictivitat social a la Reial Audincia
abans de 1640, La revoluci catalana de 1640. Barcelona: Crtica,
1991, p. 133-164.
Comunitats rurals en terres de bar. Conictes camperols i litigio-
sitat a la Reial Audincia de Catalunya (1591-1658), tesi doctoral,
IUHJVV-UPF, juny 1995.
Plets i endeutament comunal en la immediata postguerra dels
Segadors, Recerques, 33, p. 33-52.
Els comunals: un conicte entre viles, camperols i senyors, 1591-
1658, J. J. BUSQUETA, E. VICEDO (ed.), Bns comunals als Pasos
Catalans i a lEuropa contempornia, Institut dEstudis Ilerdencs,
1996, p. 191-217.
OLIVARES, J., Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels ustria. Lleida:
Pags Editors, 2000.
OLIV, Aportacions a un avalot al Camp de Tarragona: Valls 1694,
Universitas Tarraconensis, V (1982-1983), p. 95-104.
OLMOS, V. S., Poder, govern municipal i administraci local. El pas
valenci rural durant lpoca moderna, El Contemporani. Revista
dhistria, 3 (1994), p. 15-22.
PALOS, J. L., Catalunya a limperi dels ustria. La prctica del govern
(segles XVI i XVII). Lleida: Pags Editors, 1994.
Els juristes i la defensa de les Constitucions. Joan Pere Fontanella
(1575-1649). Vic: Eumo, 1997.
PARTE, I. de la, MAS, D., La casa a Andorra. Dues histries de famlia.
Barcelona: Alta Fulla, 2000.
PASAMAR, J. E., Los familiares del Santo Ocio en el distrito inquisitorial
de Aragn. Saragossa: Institucin Fernando el Catlico (CSIC), 1999.
PASCUAL, P., Lagricultura de nals de lAntic Rgim (1833-1847). Una
aproximaci de tipus microeconmic, P. PASCUAL, Agricultura i
industrialitzaci a la Catalunya del segle XIX. Formaci i desestruc-
turaci dun sistema econmic. Barcelona: Crtica, 1990, p. 21-81.
PASSOLA, A., La historiografa sobre el municipio en la Espaa Moderna.
Lleida: Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, 1997.
PEITAV, J., La famlia nord-catalana. Matrimonis i patrimonis (segles XVI-
XVIII). Perpiny: El Trabucaire, 1996.
PLQUIER, E., De la Maison du pre la maison comune. Saint-Victor-
de-la-Coste, en Languedoc rhodanien (1661-1791). Montpeller: Pu-
blications de la Universit Paul Valry, 1996.
PELLA Y FORGAS, J., Historia del Ampurdn. Barcelona: 1883.
PREZ LATRE, M., Entre el rei i la terra. El poder poltic a Catalunya al
segle XVI. Eumo: Vic, 2003.
Sercar, ordenar y fer inventari y ndex. Sobre arxius i institucions
a Catalunya (segles XVI-XVII), Lligall. Revista Catalana dArxivstica,
22 (2004), p. 73-120.
La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II. Poltica, adminis-
traci i territori. Catarroja-Barcelona: Afers, 2004.
PERIS, T., El treball agrcola: eines, tcniques i estratgies productives,
Histria Agrria dels Pasos Catalans, III. Barcelona: Publicacions
de la Universitat de Barcelona, 2008, p. 145-153.
PINTO, A., Commerce et draperie dans le comt dEmpries de 1260
1497, tesi doctoral, Universit de Savoie, 2002.
PISKORSKI, W., El problema de la signicacin de los seis malos usos
en Catalua. Barcelona: L. B. de J. Bosch, 1929.
PLADEVALL, A., Privilegis reials de constituci del rgim municipal de
la vila i vall dAmer, AIEG, XXXIV (1994), p. 57-75.
PLADEVALL, A., PONS, J. M., Particularismes catalans en els costumaris dels
segles XIII-XVIII, II Congrs Litrgic de Montserrat, III, Montserrat,
1967, ara a J. M. PONS, Recull destudis dhistria jurdica catalana,
II. Barcelona: Fundaci Noguera, 1989, p. 389-458.
PLADEVALL, A., SIMON, A., Guerra i vida pagesa a la Catalunya del se-
gle XVII. Barcelona: Curial, 1986.
PLANAS, J., SAGUER, E., Accounting Records of Large Rural Estates and
the Dynamics of Agricultures in Catalonia (Spain), 1850-1950,
Accounting, Bussiness & Financial History, 15, nm. 12 (2005),
p. 171-185.
PLANES, R., La comunitat pagesa: aglevament i diferenciaci social
(s. XVI-XVIII), LAven, 115 (maig 1988), p. 22-30.
POITRINEAU, A., Le lait et la production fromagre dans les montagnes
dAuvergne au XVIIIe sicle, Llevage et la vie pastorale dans les
montagnes de lEurope au moyen ge et lpoque moderne, Collo-
que International. Clermont-Ferrand: Institut dtudes du Massif
Central, 1984, p. 249-262.
PONCE, S., FERRER, L. (coord.), Famlia i canvi social a la Catalunya
contempornia. Vic: Eumo, 1994.
PONS GURI, J. M., Llibre de la universitat de la vila de Blanes. Blanes:
Ajuntament de Blanes, 1969.
Recull destudis dHistria jurdica Catalana. Barcelona: Fundaci
Noguera, 1989. 3 vols.
PORTELLA, J., SANZ, A. L., Reacci senyorial i resistncia pagesa al domini
de la catedral de Girona (segle XVIII). Notes per a una recerca,
Recerques, 17 (1985), p. 141-151.
PORTELLA, J., SANZ, A. L., BRUGADA, T., El cas de la Vall dAro (1486):
un pacte de senyors enmig de pagesos miserables?, Revista de
Girona, 119 (1986), p. 44-49.
POSTEL-VINAY, G., Les relations de crdit dans les campagnes en Fran-
ce et en Angleterre, 1600-1800, J. MARSEILLE (dir.), La terre et les
paysans en France (1600-1800). Pars: Association pour le dvelo-
pement de lhistoire conomique, 1998, p. 142-160.
POSTEL-VINAY, G., La terre et largent. Lagriculture et le crdit en France
du XVIIIe au dbut du XXe sicle. Pars: A. Michel, 1998.
PUIG SALELLAS, J. M., De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935).
Barcelona: Fundaci Noguera, 1996.
PUIG, I., Una visita pastoral al Baix Empord als anys 1420-1423. Bar-
celona: Fundaci Noguera, 2006.
PUIG, N. DE, Larmari i les pabordies de la seu de Girona durant ledat
moderna. Un exemple de comptabilitat senyorial, treball de re-
cerca, Universitat de Girona, 2003.
PUIGVERT, J. M., Una parrquia catalana del segle XVIII a travs de la seva
consueta (Riudellots de la Selva). Barcelona: Fundaci Salvador
Vives Casajuana, 1986.
Parrquia, rector i comunitat pagesa, LAven, 115 (1988), p. 44-
50.
Parrquia i societat rural a la Catalunya dantic rgim. Lexemple
de Riudellots de la Selva, Recerques, 20 (1988), p. 171-196.
La parrquia rural a Catalunya (bisbat de Girona, segles XVIII-
XIX), tesi doctoral, UB, 1990.
Guerra i contrareforma a la Catalunya rural del segle XVII, La
revoluci catalana de 1640. Barcelona: Crtica, 1991, p. 99-132.
Les obreries parroquials i la pagesia benestant. La dicesi de
Girona, segles XVIII-XIX, R. CONGOST, L. TO (eds.), Homes, masos,
histria. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Barcelona: ILCC
de la Universitat de Girona-Publicacions de labadia de Montserrat,
1999, p. 329-364.
Esglsia, territori i sociabilitat (s. XVII-XIX). Vic: Eumo, 2001.
Les universitats i les parrquies rurals, Histria agrria dels Pasos
Catalans, III. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat
de Barcelona, 2008, p. 585-602.
Prleg, L. MONJAS, La reforma eclesistica i religiosa de la provncia
eclesistica tarraconense al llarg de la baixa edat mitjana a travs
dels qestionaris de visita pastoral. Barcelona: Fundaci Noguera,
2008, p. 18-20.
PUIGVERT, J. M., (ed.), MONJAS, L., SOL, X., PEREA, E., Les visites pasto-
rals. Dels orgens medievals a lpoca contempornia. Girona: CCG
edicions/Associaci dHistria Rural de les comarques gironines /
Centre de Recerca dHistria Rural (ILCC-secci Vicens Vives) de
la Universitat de Girona, 2003.
PUJOL, M., El Cerimonial dels Cnsols de la Universitat de Castell
dEmpries, AIEE, 30 (1997), p. 205-272.
Peix, ormeigs i barques durant lEdat Moderna, en el marc del
Llibre dordinacions de la pesquera de Cadaqus, E. PRAT, E.
SERNA, P. VILA (eds.), Les ordinacions de la pesquera de Cadaqus
(s. XVI-XVIII). Palams: Fundaci Promediterrnia, 2006, p. 70-101.
RAGGIO, O., Faide e parentele. Lo stato genovese visto dalla Fontanabuona.
Tor: Einaudi, 1990.
Norme e pratiche. Gli statuti campestri come fonti per una storia
locale, Quaderni Storici, 88 (1995), p. 155-193.
RAGON, J., La formaci del partit austriacista a Catalunya abans de la
Guerra de Successi, Primer Congrs dHistria Moderna de Ca-
talunya. Barcelona del 17 al 21 de desembre de 1984. Actes, vol. 2,
p. 225-231.
RAMS, E., Els privilegis dAngls, Quaderns de la Selva, 8 (1995),
p. 157-172.
RASICO, P. D., Les Ordinacions dEmpries: estudi lingstic i reedici
del text, Estudis de Llengua i Literatura catalanes. Miscellnia
Antoni M. Badia i Margarit, 2. Barcelona: Publicacions de lAbadia
de Montserrat, 1985, p. 111-143.
RICHOU, M., Aproximaci a la histria dArgentona. Argentona: Ajunta-
ment dArgentona, 1987.
RIMONT, M., Prlogo a la tercera edici en castell de V. GIBERT, Terica
del arte de notara. Barcelona: M. Saur y E. Puig, Editores, 1875.
ROCA I SASTRE, R. M., Lheretament duciari al Pallars Sobir, Confern-
cies sobre varietats comarcals del Dret Civil catal, Barcelona, Aca-
dmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, 1934, p. 101-160.
ROCA, P., Quin trabajaba en las masas? Criados y criadas en la
agricultura catalana, Historia Agraria, 35 (2005), p. 49-92.
ROS, R. (ed.), Els captols matrimonials. Una font per a la histria social.
Girona: Associaci dHistria Rural de les comarques gironines,
Centre de Recerca dHistria Rural (Institut de Recerca Histri-
ca) de la Universitat de Girona i Documenta Universitria, 2010,
p. 55-69.
RUSSO, C., Chiesa e comunit nella diocesi di Napoli tra cinque e sette-
cento. Npols: Guida editori, 1984.
RUSSO, S., SALVEMINI, B., Ragion pastorale, ragion di Stato. Spazi delalle-
vamento e spazi dei poteri nellItalia di et moderna. Roma: Viella,
2007.
SABAT, F., Ejes vertebradores de la oligarqua urbana en Catalua,
Revista dHistria Medieval, 9 (1998), p. 127-149.
SABATER, R. de, Cultivo alterno (Prctica de Gerona), Revista de agri-
cultura prctica, economa rural, horticultura y jardinera publicada
por el Instituto Agrcola Cataln de San Isidro, 9, 11 (1853), p. 197-
200 i 247-250.
SAGUER, E., Els Negre i Pastell: notes sobre els orgens dun gran pa-
trimoni agrari, R. JULI, M. ROIG (eds.), Gent de Castell. La seva
vida i la seva obra (segles XVI-XIX), Ajuntament de Castell dEm-
pries, 2001, p. 163-172.
SAGUER, E. (coord.), Els ltims hereus. Histria social dels propietaris ru-
rals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.
SAINT JACOB, P. de, Les Paysans de la Bourgogne du nord au dernier si-
cle de lAncien Rgime. Dijon: Association dHistoire des Socits
Rurales i les ditions Universitaires de Dijon, reeditat en 1995.
SALES, N., Senyors, bandolers, miquelets i botiers. Estudis sobre la Ca-
talunya dels segles XVI al XVIII. Barcelona: Empries, 1984.
Inventaris post-mortem, LAven, nm. 92 (abril 1986), p. 54-57.
Guadalupe 1486. Triomf del mas sobre el castell?, Revista de
Catalunya, 13 (1987), p. 53-63.
Els segles de la Decadncia. Segles XVI-XVII, Histria de Catalunya
dirigida per Pierre Vilar. Barcelona: Edicions 62, 1989.
La mula en el vell i el nou mn. Mules del Poitou i ramblers
de Santa Coloma de Queralt, Mules, ramblers i res (s. XVIII-XIX).
Reus: Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1991, p. 17-42.
Guadalupe. Un cop dull a uns quants malentesos, De Tur a Ca-
tarroja. Estudis sobre institucions catalanes i de la Corona dArag
(segles XV-XVII). Catarroja: Afers, 2002, p. 55-81.
SALRACH, J. M., Esclavitud, llibertat, servitud. Levoluci social del camp
catal, LAven, 93 (1986), p. 36-45.
SANLLEHY, M. A., Lallament a les comunitats araneses (segles XVII-
XIX), LAven, 115 (1988), p. 32-37.
La comunitat aranesa (segles XVII-XIX): una aproximaci al seu
estudi, Mlanges de la Casa de Velzquez, XXIX-2 (1993), p. 126-
130.
Comunitats, vens i arrendataris a la Val dAran (s. XVII-XVIII):
dels usos comunals a la dependncia econmica, tesi doctoral,
Universitat de Barcelona, curs 1995-1996.
Les concrdies a la Val dAran (s. XVI-XVIII): de la delimitaci de
territoris a la limitaci dusos comunals, J. J. BUSQUETA, E. VICEDO,
(eds.), Bns comunals als Pasos Catalans i a lEuropa contempo-
rnia. Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, 1996, p. 219-235.
Usos comunals i tancament de terres durant la crisi de lAntic
Rgim a la Val dAran, R. ARNABAT (ed.), Moviments de protesta i
resistncia a la de lAntic Rgim. Actes del 1r Congrs de la Coor-
dinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana. Lleida, 10 i 11 de
novembre de 1994. Barcelona: Coordinadora de Centres destudis
de Parla Catalana / Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997,
p. 157-170.
SANLLEHY, M. A., Comunitats, vens i arrendataris a la Val dAran (s. XVII-
XVIII): dels usos comunals a la dependncia econmica. Tremp: Gar-
sineu, 2007.
SANMART, C., El treball assalariat en els masos de la Catalunya inte-
rior al segle XIX. Lexemple del mas Santmart (Bages), Estudis
dHistria Agrria, 10 (1994), p. 143-155.
SANZ, A. L., La pabordia dAro de la catedral de Girona, 1180-1343, J.
PORTELLA (ed.), La formaci i expansi del feudalisme catal. Actes
del colloqui organitzat pel Collegi Universitari de Girona (8-11 de
gener de 1985), Estudi General, 5-6 (1985), p. 419-436.
SARASA, C., Presentacin als Estudios monogrcos: Criados y mozos
en la organizacin histrica del trabajo agrario, Historia Agraria,
35 (2005), p. 3-8.
SERNA, E., SERRA, J., Retaules i retaulistes de lAlt Empord (1650-1700),
AIEE, 30 (1997), p. 297-333.
SERNA, S., SERRA, J., Aproximaci a lestudi dalguns retaules altempor-
danesos (1620-1650), AIEEE, 32 (1999), 266-299.
SERRA I CLOTA, A., La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsa-
cabra (s. XIII-XIV). Vic: Eumo, 1990.
SERRA RFOLS, E., Fernando el Catlico y los payeses de remensa. La solu-
cin del pleito agrario de Catalua. Lleida: Tipografa Mariana, 1925.
SERRA, E., Consideracions entorn de la producci i la productivitat
agrries de la Catalunya del segle XVII, Estudis dHistria Agrria,
1 (1978), p. 120-153.
El rgim feudal catal abans i desprs de la sentncia arbitral
de Guadalupe, Recerques, 10 (1980), p. 17-32.
El rgim senyorial: recomposici del sistema feudal, LAven, 26
(1980), p. 34-41.
Per una cronologia i interpretaci de la crisi del segle XVII, N.
SALES, et al., Terra, treball i propietat. Classes agrries i rgim se-
nyorial als Pasos Catalans. Barcelona: Crtica, 1986, p. 214-246.
Remences: una ocasi per tornar-hi a pensar, LAven, 93 (1986),
p. 46-52.
Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat
1590-1729. Barcelona: Crtica, 1988.
SERRA, E., Entre la ruptura i la continutat. Algunes consideracions a
propsit de la capacitat institucional de Catalunya durant la Guerra
dels Segadors, Les Corts a Catalunya. Barcelona: Departament de
Cultura-Generalitat de Catalunya, 1991, p. 161-164.
Mald: un procs deaux, de forets et de paturages au XVIe sicle,
Pays Pyrnens & Pouvoirs Centraux XVe-XXe s. Actes du Colloque
International organis Foix les 1, 2, 3 octobre 1993, p. 131-143.
Perpiny a les corts catalanes del 1599, L. ASSIER ANDRIEU, R. SALA
(dirs.), La ciutat i els poders. Actes del Colloqui del 8 Centenari
de la Carta de Perpiny. 23/27 doctubre 1997. Perpiny: ICRES,
2000, p. 333-345.
Perpiny, una vila a Corts catalanes (Monts, 1585), Afers, 28
(1997), p. 573-626.
Introducci, Cort general de Monts (1585). Monts-Binfar. Pro-
cs familiar del bra reial. Barcelona: Generalitat de Catalunya-
Departament de Justcia, 2001, p. I-LI.
Constitucions i Redre: Corts de Monts-Barcelona (1563-1564)
i Corts de Monts (1585), E. BELENGUER (coord.), Felipe II y el
Mediterrneo. Barcelona 23/27 noviembre 1998, IV. Madrid: Socie-
dad Estatal para la Conmemoracin de los Centenarios de Felipe
II y Carlos V, 1999, p. 167-173.
Les corts catalanes, una bona font dinformaci histrica. Discurs
de recepci com a membre numerria de la Secci Histrico-Arque-
olgica, llegit el dia 27 de novembre de 2003. Barcelona: Institut
dEstudis Catalans, 2003.
Constitucions perdudes (1547-1552). Algunes reexions, Josep
Fontana. Histria i projecte social. Reconeixement a una trajectria,
vol. 1. Barcelona: Crtica, 2004, p. 407-423.
El mn urb en lespai histric catal. Incidncia territorial i
legislativa, J. DANT (coord.), Ciutats, viles i pobles a la xarxa ur-
bana de la Catalunya moderna. Barcelona: Rafael Dalmau Editor,
2005, p. 41-93.
El bra militar, un estament no homogeni. Una mirada a la cort
de Monts de 1552, J. M. DELGADO, J. IBNEZ, J. PICH, L. RIUDOR,
(eds.), Antoni Saumell i Soler. Miscellnia in memoriam. Barcelona:
Universitat Pompeu Fabra, 2007, p. 297-311.
La representaci dels municipis rurals a les corts, Histria agrria
dels Pasos Catalans, III. Barcelona: Publicacions i Edicions de la
Universitat de Barcelona, 2008, p. 607-611.
SERRA, E., TORRES, X., Catalunya vella i Catalunya nova a lpoca Mo-
derna. El rgim feudal catal a travs de les baronies de Plegamans
i Ciutadilla (segles XV-XVII), E. SARASA, E. SERRANO, (eds.), Seoro
y feudalismo en la Pennsula Ibrica, I. Saragossa: Institucin Fer-
nando el Catlico, 1993, p. 347-349.
SERVAIS, P., La productivit agricole au XVIII sicle en rgion mosane
(Belgique), Histoire & Mesure, XV, nm. 3/4 (2000), p. 203-216.
SICARD, G. i M., Redevances a part de fruits et mtayage dans le Sud-
Ouest de la France au moyen age, Les revenus de la terre, com-
plant, champart, mtyage, en Europe occidentale (IXe-XVIIIe sicles).
Flaran, 7 (1985), p. 43-73.
SIMON, A., La familia catalana en el Antiguo Rgimen, J. CASEY et al.,
La familia en la Espaa Mediterrnea (siglos XV-XIX). Barcelona:
Crtica, 1987, p. 63-93.
Pesos i mesures de lEmpord en el segle XVI, Jornades dHist-
ria de lEmpord. Homenatge a J. Pella i Forgas. Girona: Patronat
Francesc Eiximenis, 1987, p. 189-207.
Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Barcelona:
Curial, 1993.
SLICHER VAN BATH, B. H., La productivit agricole. Les problemes fonda-
mentaux de la socit pr-industrielle en Europe Occidentale (une
orientation et un programme), Troisime Confrence Internationale
dHistoire conomique, II. Pars-LHaia: Mouton, 1968, p. 23-30.
El desenvolupament de la productivitat agrcola, Estudis dHistria
Agrria, 1 (1978), p. 11-26.
Historia agraria de Europa Occidental (500-1850). Barcelona: Pe-
nnsula, 1978 (primera edici 1959).
SOBOUL, A., La quema de los ttulos feudales, Problemas campesinos
de la revolucin, 1789-1848. Madrid: Siglo XXI, 1980, p. 34-44.
SOBREQUS, J., FELIU, G., Pervivncia a les comarques gironines del rgim
senyorial darrel medieval a lEdat Moderna, J. PORTELLA, (ed.), La
formaci i expansi del feudalisme catal. Girona: Universitat de
Girona, 1985, p. 511-519.
SOBREQUS, S., Histria de la produci del Dret catal ns al Decret de
Nova Planta. Girona: CUG, 1978.
SOL, X., La reforma catlica a la muntanya catalana a travs de les
visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), tesi
doctoral, Departament de Geograa, Histria i Histria de lArt
de la Universitat de Girona, 2005.
Els emprius de lobra de Sant Privat de Bas a lpoca moderna:
la intervenci del bisbe per al manteniment dun patrimoni com,
Annals del Patronat dEstudis Histrics dOlot i Comarca, 18 (2007),
p. 19-29.
SOL, X., Convocada y congregada la reverent comunitat, Sant
Vicen de Besal a lpoca moderna (ss. XVI-XIX). La parrquia,
la comunitat de preveres, les congregacions, J. COLOMER et al.,
La parrquia de Sant Vicen, un eix religis, social i artstic en
la histria de Besal. Olot: Ajuntament de Besal / Diputaci de
Girona, 2008, p. 119-172.
La reforma catlica a la muntanya catalana. Els bisbats de Girona
i Vic (1587-1800). Girona: AHR, CRHR (IRH) de la UdG, Docu-
menta Universitria, 2008.
SOL SABARS, L., (dir.), Geograa de Catalunya, I. Barcelona: Aedos, 1958.
SOL, M., El marc institucional i poltic de la Terrassa moderna,
Terme, (novembre de 1989), p. 26-42.
SOL, S., La llengua dels documents notarials catalans en el perode
de la Decadncia, Recerques, 12 (1982), p. 39-56.
Els capbreus de Vilajoan (1482-1566). Aproximaci a lestudi dun
petit senyoriu empordans, AIEE, 21 (1988), p. 37-56.
TELLO, E., La utilitzaci del censal a la Segarra del set-cents: crdit
rural i explotaci usurria, Recerques, 18 (1986), p. 47-71.
Renta seorial y renta de la tierra en la ltima etapa del antiguo
rgimen en Catalua, Noticiario de Historia Agraria, 4 (1992),
p. 283-314.
El papel del crdito rural en la agricultura del Antiguo Rgimen:
desarrollo y crisis de las modalidades crediticias (1600-1850),
Noticiario de Historia Agraria, 7 (1994), p. 9-37.
Cervera i la Segarra al segle XVIII. Lleida: Pags Editors, 1995.
TERRADES, I., El mn histric de les masies. Barcelona: Curial, 1984.
El Cavaller de Vidr. De lordre i el desordre conservadors a la mun-
tanya catalana. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat,
1987.
THOMPSON, E. P., Tradicin, revuelta y consciencia de clase. Estudios so-
bre la crisis de la sociedad preindustrial. Barcelona: Crtica, 1979.
Costumbres en comn. Barcelona: Crtica, 1995.
TO, L., Servitude et mobilit paysanne: les origines de la remena
catalane (XIIe-XIIIe sicle), Mlanges de lcole Franaise de Rome,
112-2 (2000), p. 827-865.
Estrategias familiares y demografa: una aproximacin a partir
de las fuentes catalanas, Aragn en la Edad Media. Demografa y
sociedad en la Espaa Bajomedieval. Sesiones de Trabajo. Seminario
de Historia Medieval. Saragossa: Universidad de Zaragoza, 2002,
p. 129-156.
TO, L., La diferenciaci pagesa a la dicesi de Girona (segle XIV): una
nota metodolgica, M. BARCEL, G. FELIU, A. FURI, M. MIQUEL,
J. SOBREQUS, (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formaci
i expansi del feudalisme catal. Universitat de Valncia, 2003,
p. 441-463.
Lhistoriographie du march de la terre en Catalogne, L. FELLER,
C. WICKAM, (dir.), Le march de la terre au Moyen ge. Roma: cole
Franaise de Rome, 2005, p. 161-180.
Le march de la terre et la seigneurie dans la Catalogne Mdiva-
le, L. FELLER, C. WICKHAM (dirs.), Le march de la terre au Moyen
ge. Roma: cole Franaise de Rome, 2005, p. 479-542.
Posar al dia un capbreu: el control de les transaccions de terres
del captol de la Seu de Girona (Vall dAro, segles XIV-XV), R.
CONGOST (ed.), Dels capbreus al Registre de la Propietat. Drets, ttols
i usos socials de la informaci a Catalunya (segles XIV-XX). Girona:
AHR, CRHR (IRH) de la UdG, Documenta Universitria, 2008,
p. 33-80.
TOCCI, G., (ed.), Le Comunit negli stati italiani dAntico Regime. Bolo-
nya: Ed. CLUEB, 1989.
TORRAS, J., Especializacin agrcola e industria rural en Catalua en el
siglo XVIII, Revista de Historia Econmica, any II, 3 (1984), p. 113-
127.
TORRAS, J., DURAN, M., TORRA, L., El ajuar de la novia. El consumo de
tejidos en los contratos matrimoniales de una localidad catalana,
1600-1800, J. TORRAS, B. YUN (dirs.), Consumo, condiciones de vida
y comercializacin. Catalua y Castilla, siglos XVII-XIX. Valladolid:
Junta de Castilla y Len, 1999, p. 61-88.
TORRAS, J. M., Els municipis catalans de lAntic Rgim, 1453-1808. Pro-
cediments electorals, rgans de poder i grups dominants. Barcelona:
Curial, 1983.
TORRE, A., Il consumo di devozioni. Religione e comunit nelle campagne
dellAncien Rgime. Vencia: Marsilio Editori, 1995.
TORRES, X., De senyors del drap a senyors de la terra: draperia i ma-
soveria en la regi de Girona als segles XVI i XVII, R. CONGOST,
L. TO, (eds.), Homes, masos, histria. La Catalunya del Nord-est
(segles XI-XX). Barcelona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes de
la Universitat de Girona / Publicacions de lAbadia de Montserrat,
1999, p. 228-268.
Pagesos que han vist el mar: la pagesia i la poltica (o control
social i vida quotidiana) en la societat rural catalana de lpoca
moderna, Terceres Jornades sobre Sistemes agraris, organitzaci
social i poder local als Pasos Catalans, Alguaire, 1999.
TORRES, X., Els llibres de famlia de pags. Memries de pags, memries
de mas (segles XVI-XVIII). Girona: CCG edicions, Associaci dHistria
Rural de les comarques gironines, Institut de Llengua i Cultura
Catalanes de la Universitat de Girona, 2000.
Memries de pags, memries de mas, Histria Agrria dels Pasos
Catalans, III. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat
de Barcelona, 2008, p. 615-630.
TORRUELLA, J., (coord.), Inventaris i catlegs dels fons de ladministra-
ci reial i senyorial: corts del batlle de Sabadell, comarca i foranes
(1347-1795). Sabadell: Arxiu Histric de Sabadell, 2002.
TREMOLEDA, J., (coord.), Histria del Pla de lEstany. Girona: Diputaci
de Girona, 2000.
TRICARD, J., Les campagnes Limousines du XIVe au XVIe sicle. Originali-
t et limites dune reconstruction rurale. Pars: Publications de la
Sorbonne, 1996.
TURULL, M., La conguraci jurdica del municipi baix-medieval. Rgim
municipal i scalitat a Cervera entre 1182-1430. Barcelona: Fun-
daci Noguera, 1990.
Fiscalitat a lpoca medieval, Actes del III Congrs Internacional
dHistria Local de Catalunya. Barcelona, 17-18 de novembre de
1995. Barcelona: lAven, 1996, p. 23-55.
El gobierno de la ciudad medieval. Administracin y nanzas en las
ciudades medievales catalanas. Barcelona: CSIC, Instituci Mil i
Fontanals, Departamento de Estudios Medievales, 2009.
VALLS, F., Creixement agrari i diferenciaci social pagesa a la comar-
ca dAnoia entre comenaments del segle XVI i mitjans del XVII,
Pedralbes, 10 (1990), p. 99-136.
VAYREDA, P., El priorat de Llad i les seves lials. Barcelona: Biblioteca
Balmes, 1930.
VELA, S., Diplomatari de la vall dAndorra. Segle XV, IV. Andorra: Govern
dAndorra, 2002.
VENARD, M., Les confrries en France au XVI
e
sicle et dans la premire
moiti du XVIIe sicle, Societ, culture, vie religieuse aux XVI et XVII
e

sicles, Association des Historiens Modernistes, PU Pars-Sorbonne,
1995, p. 45-65.
VIADER, F., La Casa Noguer de Seguer i el seu llinatge, II Assemblea
destudis sobre el comtat de Besal. Olot: Aubert impressor, 1973,
p. 281-331.
VIADER, F., 127 genealogies de Fernando Viader. La memria familiar dels
propietaris gironins, ed. a cura de R. Garcia, P. Gifre. Girona: CCG
edicions/AHR/CRHR de la UdG, 2004.
VICEDO, E., Las condiciones de reproduccin de la unidad familiar
campesina en la Catalunya Nova: les Terres de Lleida, Noticiario
de Historia Agraria, 5 (1993), p. 43-66.
VICENS, J. (1945), Historia de los remensas (en el siglo XV). Barcelona:
Editorial Vicens-Vives, 1978.
El gran sindicato remensa (1488-1508). Madrid: CSIC, 1954.
VILA, P., Notes sobre antigues representacions teatrals a les comarques
gironines, AIEG, XXXV (1996), p. 239-241.
VILALTA, M. J., Hisenda municipal i crisi econmica al segle XVII catal.
Lexemple duna ciutat de la Catalunya interior: Balaguer, 1616-
1699, Actes. III Congrs Internacional dHistria Local de Cata-
lunya. Funcionament de les nances locals al llarg de la histria.
Barcelona: LAven, 1996, p. 297.
VILAR, P., Catalunya dins lEspanya Moderna. Barcelona: Edicions 62,
1986 (sisena edici).
Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII. Barcelona: Curial, 1979.
Crecimiento y desarrollo. Barcelona: Ariel, 1980, quarta edici.
Iniciacin al vocabulario del anlisis histrico. Barcelona: Crtica,
1980.
Economa, Derecho, Historia. Barcelona: Ariel, 1983.
Autour de 1680. conjoncture gnrale et cas espagnol, La France
dAncien Rgime. tudes runies en lhonneur de Pierre Goubert, II.
Tolosa: Privat, 1984, p. 695-702.
VILLAR, J., La Pia Almoina del Pan de la Seo de Girona, Memoria
Ecclesiae, XI (1997), p. 243-260.
VIVES I CEBRI, P. N., (1864), Los usages y dems derechos de Catalua
que no estn derogados o no son notarialmente intiles. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, 1989.
WOLF, P., Los campesinos. Barcelona: Labor, 1978.
WOLF, S., Los pobres en la Europa Moderna. Barcelona: Crtica, 1989.
WOLIKOW, C., La communaut villageoise: dbats et enjeux. Autour
de Pierre de Saint Jacob, Histoire et Socits Rurales, 5 (1996),
p. 35-47.
Communauts, territoires et villageois en France aux XVII
e
et XVIII
e

sicles, Bulletin de la Socit dHistoire Moderne et Contemporaine,
1-2 (1999), p. 34-51.
WYCZANSKI, A., TOPOLSKI, J., Leconomia camperola abans i en la primera
etapa de la industrialitzaci. Informe general, Estudis dHistria
Agrria, 4 (1983), p. 7-35.
YUN, B., Transaccin mercantil y formas de transmisin de la propiedad
territorial (Informe sobre el mercado de la tierra en la Espaa
moderna), Hispania, 191 (1995), p. 846-885.
La gestin del poder. Corona y economas aristocrticas en Castilla
(siglos XVI-XVIII). Madrid: Akal, 2002.
ZABALZA, A., Aldeas y campesinos en la Navarra prepirenaica (1550-1817).
Pamplona: Gobierno de Navarra, 1994.
ZINK, A., Lhritier de la maison. Gographie coutumire du Sud-Ouest
de la France sous lAncien Rgime. Pars: Editions de lcole des
Hautes tudes en Sciences Sociales, 1993.
Clochers et troupeaux. Les communauts rurales des landes et du
Sud-Ouest avant la Rvolution. Bordeus: Presses Universitaires de
Bordeaux, 1997.
FONTS IMPRESES
AGUST, M., Llibre dels secrets dagricultura, casa rstica y pastoril, 1617.
BOSCH, A., Sumari, ndex o eptome dels admirables i nobilssims ttols
dhonor de Catalunya, Rossell i Cerdanya, Perpiny, 1628.
CANCER, J., Variarum Resolutionum Iuris Caesarei, Pontici et Municipalis
Principatus Cathalauniae, 1635 (segona edici).
COMES, P., Viridiarium artis Notariatus, sive tabellionum viretum ex
odoriferis doctorum et hujusce Artis aucthorum oribus quibusque
aptioribus compactum, sacraeque Romanae Rotae utriusque Sena-
tus auentibus aquis perutiliter faecundatam. Girona: impremta de
Francesc Oliva, 1704.
Constitucions, Captols y Actes de Cort. En la Primera Cort, celebr als
Cathalans en la Ciutat de Barcelona en lo Monastir de S. Francesch
en lo any 1599. Barcelona: Estampa de G. Graells i G. Dotil, 1603.
Constitucions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del captol
de cort LXXXII de las corts per la S.C. y R. Majestat del rey don
Philip IV, nostre senyor, celebrades en la ciutat de Barcelona any
MDCCII, Barcelona, Joan Pau Mart i Josep Llopis estampers, 1704
(ed. del Departament de Justcia, 1995).
Constitutiones Synodales Vicenses, 1591.
Constitutionum synodalium Gerundensium. Libri quinque. Compilatae
aeditae et in ordinem redactae sub Francisco Arevalo de uao epis-
copo Gerundem de Regio Consilio, anno MNDCVI.
CORTIADA, M. DE, Decisiones Cancellarii et Sacri Regii Senatus Cathalo-
niae..., 1714, III.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, III, Anys 1578-1611. Barcelona:
FONTS IMPRESES I ARXIUS
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, VII, anys 1656 a 1674. Barcelona:
FONTANELLA, J. P., De Pactis nuptialibus. Barcelona: tipograa de Ll.
Du, 1617.
GIBERT, V., Theorica artis Notariae, 1772.
Instrucci pastoral per lo bon govern de las parrquias del bisbat de
Gerona [...] en la segona visita general de son bisbat, 1725.
PEGUERA, L. de, Prctica, forma y estil de celebrar Corts Generals en
Cathalunya, y matrias incidents en aquellas, 1632.
Seor. El Brazo Militar del Principado de Catalua dize que en carta de
agosto del corriente ao 1682 el prior de la Cofrada de San Jorge de
la Ciudad de Gerona le particip copia de un memorial impresso
(AHG. Biblioteca Pella i Forgas. I.3.4.2).
TOS, J., Tratado de la cabrevacin segn el derecho y estilo del Principado
de Catalua, Barcelona, Ramon Mart, 1784.
Tratado terico prctico del arte de Notara, Barcelona, Imp. de J. Mayol
y Ca., 1826, 2 vols.
ARXIUS CONSULTATS
La documentaci consultada s variada, ats que tamb ho s la
trajectria dels senyors tils i propietaris de masos durant lpoca mo-
derna. Segons la temtica estudiada i la problemtica plantejada, hem
recorregut a unes fonts determinades. A la primera part de lestudi, les
fonts principals procedeixen dun arxiu senyorial, el de lAlmoina del
Pa de la Seu de Girona, ara al fons de lHospici de Girona, que sha
completat, per lestudi de la renda i la conictivitat derivada del delme
i la tasca, amb el fons conservat per una altra instituci senyorial, el
captol de la catedral de Girona, en especial el fons de capellanies i de
pabordies. Sempre, s clar, sha comptat amb el recurs als protocols
notarials. De fet, els protocols notarials han estat la font principal per
a lestudi de la famlia pagesa, els drets de propietat sobre la terra i
la contractaci agrria, conscients, com deia Marc Bloch en el curs
de Fontenay el 1938, que no hi ha res ms til per a conixer la vida
ntima de les antigues societats rurals
1
que el recurs als arxius nota-
rials.
2
s clar, per, que tamb hem pogut disposar de documentaci
1. La citaci procedeix dels apunts presos per una estudiant assistent al curs,
ara recollit a M. BLOCH, La terre et le paysan. Agriculture et vie rurale aux 17e et 18e
sicles. Pars: Armand Colin, 1999, p. 204.
2. Ls de la documentaci notarial per a lestudi de la societat pagesa gironina
dpoca moderna lhem recollit a P. GIFRE, La histria de la societat pagesa a travs
patrimonial (tant la dipositada en arxius particulars, com la dipositada
en arxius pblics), especialment vlida ha estat per al seguiment de
trajectries pageses, de com han actuat les estratgies familiars i patri-
monials en la formaci i disgregaci de patrimonis agraris. Finalment,
en el darrer apartat, sha recorregut a les fonts que sn prpies per a
lestudi de la comunitat: els arxius parroquials i els arxius municipals.
Malauradament, les fonts municipals per als segles XVI i XVII, per a les
petites poblacions rurals, no shan conservat tant com haurem desitjat.
El recurs ha estat larxiu de protocols. Bona part de la documentaci
de les universitats pageses passava pel notari. La diferenciaci pagesa,
en el que afecta als aspectes externs, i la conictivitat que ha generat,
ha pogut ser estudiada a partir del buidatge dels manuals notarials
que porten el nom de diversorum, manuals que deixaven constncia de
conictes abans de ser evocats a lAudincia o en el moment de ser-ho,
simples requeriments, testicacions De gran valor ha estat lanlisi
darxius de cries, segons els manuals de cria que shan conservat
dins de larxiu de protocols, i encara de ms vlua ha estat la collecci
de processos judicials conservats a larxiu dioces de Girona. La cria
eclesistica entenia de molts temes, s clar, els que afectaven als eclesi-
stics, per tamb de vassalls situats en terres sota la seva jurisdicci.
Noms el creuament de fonts (senyorials, patrimonials, notarials,
municipals, parroquials, judicials, etc.), en funci de les preguntes que
ens hem fet, permet acostar-se, ni que sigui de lluny, a la trajectria
dels senyors tils i propietaris de masos durant lpoca moderna. En el
benents que la imatge que nosaltres nhem acabat obtenint pugui variar
en aprofundir en altres fonts i, sobretot, a partir daltres preguntes.
ARXIU HISTRIC DE GIRONA (AHG)
No sha fet un buidatge exhaustiu de cadascun dels protocols del
fons notarial de Girona que aqu senumeren.
3
Lobjectiu ha estat selectiu.
dels fons notarials, s. XVI-XVII. Una experincia des del districte notarial de Girona,
Documentaci notarial i arxius. Els fons notarials com a eina per a la recerca histrica.
Jornades celebrades els dies 5 i 6 doctubre de 2006 a lArxiu Histric de Girona. Girona:
Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, 2007, p. 71-88.
3. A de poder treure lentrellat dels notaris i les notaries ha estat duna gran
utilitat la publicaci dels catlegs de la Fundaci Noguera. Si haguessin estat publicats en
el moment de comenar la investigaci ens haurem estalviat molts maldecaps i prdues
innecessries de temps. Hem utilitzat sobretot: M. A. ADROER, J. M. T. GRAU, J. MATAS,
Catleg dels protocols del districte de Girona (I), Barcelona, Fundaci Noguera, 1996;
J. FORT, E. SERNA, S. SOLER, Catleg dels protocols del districte de Figueres (I), Barcelona,
Fundaci Noguera, 2001 (en realitat, 2002), i M. A. ADROER, E. SERNA, S. SOLER, Catleg
dels protocols del districte de Figueres (II). Barcelona: Fundaci Noguera, 2004.
Per, una vegada feta la selecci, hem estat exhaustius en el buidatge
dels actes. De les notaries del districte de la Bisbal, de Figueres i de
Girona hem buscat entre 1590 i 1640 tots els inventaris de bns. En
els protocols de la notaria de Peralada i del vescomtat, aix com a les
notaries de Navata i Siurana, pels anys 1630-1660, i a les de Castell
dEmpries dels notaris J. Pags, M. Pastell, P. Heras i J. Verdalet, pel
perode 1660-1705, hem buidat tot all que feia referncia a actes eme-
sos per les universitats. En els protocols de la notaria de Figueres, de
Castell, de Peralada i Girona-3 de 1610-1620 hi hem buscat els actes
referits a la contractaci matrimonial i tamb els contractes darren-
dament de terres i de bestiar. En les notaries del districte de Girona
pels anys 1660, 1680 i 1700 shi ha anat a cercar, sobretot, informaci
sobre contractes darrendament a masoveria i qualsevol dada relativa
a universitats i parrquies. En aquest buidatge tamb shi han dafegir
notcies de persones o famlies concretes i duniversitats o parrquies,
actes que complementaven notcies o informacions que tenem per
altres bandes. De manera que ss selectiu (i exhaustiu en el buidatge
dels actes de la selecci efectuada) i discriminatiu (sha deixat de ban-
da molta informaci) en relaci amb els actes que foren escripturats
davant notari. Daltra banda, quan hem acudit a un notari amb una
referncia concreta, aquesta indagaci no apareix referenciada en la
relaci de protocols mencionats, nhi haur prou de gurar en la nota a
peu de pgina. Aix, doncs, de protocols notarials noms apareixen els
que han estat buidats en la seva totalitat a la recerca dactes concrets.
a) Fons notarial
1. Districte de Figueres
Notaria de Castell dEmpries
P. Ves: 1158 (1610-11), 1161 (1613), 1163 (1613-14), 1165 (1614-
15), 1166 (1615-16), 1168 (1616-17), 1172 (1617-18), 1173 (1618-19),
1176 (1620-21), 2009 (inv. 1610-1616).
J. Mercader: 1213 (1615-22), 1215 (1616-17), 1218 (1617-18), 1219
(1618-19), 1220 (1618-19), 1221 (1619-20), 1232 (inv. 1618-1619).
J. Graner: 2069 (inv. 1617-1644), 1285 (inv. 1626-1644).
M. Moner: 1300 (inv. 1626-1628).
V. Falc: 1375 (inv. 1630-1637), 1376 (1637-1642).
J. Pags: 1386 (1662), 1389 (1663), 1390 (1664), 1393 (1665),
1394 (1666), 1396 (1667), 1398 (1669), 1401 (1669), 1402 (1670), 1404
(1671), 1405 (1672), 1408 (1673), 1409 (1674), 1412 (1675), 1414 (1676),
1416 (1677), 1417 (1678), 1418 (1679), 1421 (1680), 1424 (1681), 1426
(1682), 1427 (1683), 1429 (1684), 1431 (1661-1684),1432-3 (processos:
1670-1683), 1435 (diversorum, 1660-1683).
M. Pastell: 1438 (1666), 1439 (1662-63), 1442 (1664-5), 1444 (cria:
1660-1685), 1447 (1667), 1449 (1668), 1450 (1669), 1452 (1670), 1455
(1671), 1456 (1672-73), 1458 (1674-75), 1459 (1675), 1460 (1676-77),
1463 (1678), 1464 (1679), 1467 (1680), 1469 (1681), 1471 (1682), 1473
(1683), 1474 (1684), 1476 (1685), 1477 (1686), 1480 (1687), 1481 (1688),
1483 (1689), 1483bis (1690), 1486 (1691), 1489 (1692), 1490 (1693),
1492 (1694), 1494 (1695), 1495 (1695), 1496 (1696).
P. Heras: 1533 (1690), 1534 (1691), 1535 (160-91), 1537 (1692-93),
1538 (1693), 1540 (1694-95), 1543 (1696-97), 1545 (1698), 1546 (1698),
1548 (1699), 1549 (1700), 1550 (1701), 1551 (1702), 1552 (1703), 1553
(1704), 1554 (1705), 1556 (1706-1707), 1557 (1708), 1558 (1709), 1584
(llibre de comptes), 1585 (llibre de comptes), 1586 (llibre de comptes).
I. Verdalet: 1589 (1699), 1590 (1700), 1593 (1701), 1594 (1702),
1601 (1705).
Notaria de Figueres
N. Bassedes: 890 (1609), 258 (1610), 260 (1614), 262 (1614-1615),
263 (1616), 265 (1616-1617), 266 (1618), 267 (1620).
M. G. Casamitjana: 204 (1609-1610), 206 (1610-1611), 209 (1612-
1613), 210 (1613-1614), 212 (1614-1615), 213 (1615-1616), 215 (1616-
1617), 217 (1617-1618), 218 (1619), 220 (1619-1620).
Notaria de Navata
J. Ferrer: 5 (1650-53), 6 (1654), 7 (1665-1669), 8 (1657), 9 (1657),
10 (1658).
Notaria de Peralada
M. Castera: 592 (inv. 1605-1632).
B. Ferrer: 469 (inv. 1603-1621).
M. Garau: 505 (inv. 1609-1620).
Vescomtat: J. de Palol, 1015 (1627-1631); P. Mart, 1016 (1668-1670).
J. Cellers: 511 (1610), 512 (1611-1612), 513 (1612-1613), 514 (1614),
515 (1614-1615), 516 (1615-1618), 518 (1618-1619), 519 (1620).
J. de Palol: 530 (1609-1610), 531 (1610-1611), 533 (1611-1612),
534 (1612-1613), 536 (1613-1614), 538 (1614-1615), 540 (1615-1616),
542 (1616-1617), 545 (1618-1619), 546 (1619-1620), 548 (1620-1621),
569 (inv. 1609-1626), 1343 (inv. 1619-1620).
J. Peir: 597 (1631), 599 (1632), 600 (1633), 601 (1634), 602
(1634), 603 (1634-35), 605 (1635), 606 (1636), 612 (1638), 613 (1638),
614 (1639), 615 (1640), 616 (1641), 617 (1645-46), 618 (1645-46), 623
(1648), 624 (1649), 625 (1649), 626 (1650), 630 (1651), 631 (1652), 633
(1653), 634 (1653-1660).
J. Ferrer: 651 (1659).
R. Bris: 671 (1637-1646), 673 (1643-45), 675 (1646-48), 676 (1649).
J. Grau: 696 (1647).
P. Mart: 754 (1665-1667).
R. Albareda: 792 (llibre de comptes: 1686-1696), 785 (1686-87),
786 (1688), 787 (1689), 788 (1689-90), 789 (1690-91).
A. Juli: 753 (1693-1703), 795 (1698), 808 (1698-99), 811 (1701).
E. Oliva: 823 (llibre de comptes: 1698-1703). J. Boher: 1017 (1683-
1693), 1019 (1698-1700).
Universitat: 998 (1494-1704).
Notaria de Siurana
B. Oliva: 22 (1638-41).
B. Oliva, G. Pags: 23 (1646-47).
N. Oliva: 24 (1648-51).
J. Terrauba: 27 (1657-60).
M. Ferrer: 28 (1662-64).
F. de Gayol: 30 (1679-83).
Notaria de Vilamalla
E. Oliva: 3 (1634-35), 4 (1646-1647), 5 (1651-56), 6 (1663).
2. Districte de Girona
Caldes de Malavella-Llagostera
Notari no identicat: 389-bis (llibre de canalars dactes de 1559-
1599 i 1600-1659).
Girona ciutat
Girona-1. 762 (inv. 1553). 859 (inv. 1571-1588). 833 (inv. 1572-
1587). P. Gal: 984 (inv. 1588-1596), 985 (inv. 1603-1614). J. Silvestre:
1069 (1700), 1097 (1720).
Girona-2. P. Violas: 838 (inv. 1632-1645), 839 (inv. 1630-1638),
890 (inv, 1651-1659). F. Violas: 690 (Diversorum: 1654-62), 859 (1660),
884 (Diversorum: 1664-69). J. Nat: 894 (1680). R. Albareda: 934 (1700).
F. Lagrifa: 967 (1720-21).
Girona-3. J. Subir: 318 (inv. 1518-1574). B. Reig: 375 (inv. 1574-
1581), 376 (inv. 1582-1589). P. Mir: 488 (inv. 1588-1594), 489 (inv. 1595-
1601). J. Riurans: 497 (1609-10), 499 (1610), 500 (1610-11), 502 (1611-12),
504 (1612), 505 (1612), 507 (1612-13), 508 (1613), 510 (1613-14), 512
(1614), 515 (1615), 514 (1615), 517 (1615-16), 519 (1616), 521 (1616-17),
523 (1617), 524 (1617-18), 529 (1618), 528 (1618), 530 (1618-19), 533
(1619), 532 (1619), 531 (1619), 536 (1620), 538 (1620-21). F. Fontde-
vila: 637 (inv. 1643). I. Vila: 647 (1660), 683 (1680), 691 (Diversorum:
1662-1668). R. Vila: 716 (1700), 736 (1720).
Girona-4. M. Vila: 518 (inv. 1601-1613). N. Roig: 631 (1660), 644
(2 Diversorum: 1661-1665). D. Puig: 663 (1680). F. Puig: 685 (1700),
720 (1720).
Girona-5. R. Monrs: 592 (4 Diversorum: 1659-1669), 972 (1660).
F. Padrs: 1011 (1700).
Girona-6. J. M. Savarrs: 662 (Sant Oci, 1626). A. Ferrer: 811
(1720).
Girona-7. S. Sol: 352 (inv. 1587-1615). R. Franch: 388 (1660).
J. Andreu: 404 (1680-82), 423 (1700), 440 (1720).
Girona-8. 373 (inv. 1572-1584). F. Barrera: 416 (inv. 1591-1597).
P. Rossell: 489 (1660), 509 (1680), 530 (1700), 574 (Diversorum: 1658-
1665), 575 (Diversorum: 1665-1670), 576 (Diversorum: 1670-73). F. De-
deu: 602 (1720).
Girona-9. 283 (inv. 1561-1574). P. Canals: 417 (inv: 1584-1589).
P. Casadevall: 565 (inv. 1632-1638), 566 (inv. 1639-1644). S. Regordera:
587 (1680).
Girona-10. R. Albert: 384 (inv. 1588-1591). P. Casadevall: 489 (1660).
P. Garriga: 513 (Diversorum: 1662-1676). F. Garriga: 534 (1680), 584
(1720)
Girona-11. J. Xifra: 273 (inv. 1587-1601). A. Savarrs: 423 (1660),
453 (Diversorum: 1661-664). D. Bosch: 462 (1680). I. Roig: 488 (1700).
3. Districte de la Bisbal
La Bisbal
I. Ponach: 706 (1700). A. Caym: 740 (1700), 741 (1701). J. Ro-
maguera: 758 (1700). A. Pars: 780 (1700). A. Bosch, menor: 826 (1700).
F. Vilosa: 833 (1700).
Cor
P. Castell: 176 (1642-1643).
Monells
J. Blanch: 134 (1616-1639).
Torroella de Montgr
B. Guill: 177 (inv. 1604-1616).
b) Arxiu del Reial Hospici de Girona
La consulta daquest fons ha estat efectuada amb anterioritat a
larxivaci actual, sempre que ha estat possible sha donat el nmero
de la classicaci actual, quan no sha pogut establir lequivalncia es
donen els ttols dels volums consultats.
c) Hospital de Santa Caterina
141/719.
Arxiu de la Corona dArag (ACA)
Consell dArag: 211, 218, 230, 232, 233, 238, 239, 240, 241, 242,
281, 285.
Generalitat. Dietari: 83 (1687-88).
Reial Patrimoni: 2609.
Reial Audincia. Plets civils: 1218, 2782, 3477, 5338.
Arxiu Dioces de Girona (ADG)
1.2. Visites Pastorals. 78 (1606), 79 (1606-1607).
1.3. Registres de lletres episcopals. Sha utilitzat a bastament lex-
haustiu i imprescindible inventari Registre de lletres, 1588-1819, efectuat
per larxiver J. M. Marqus. A partir de lndex shan consultat volums
especcs: U-229, U-235, U-238, U-241, U-258, U-262, U-269, U-272,
U-273, U-274, U-276, U-310, U-311, U-312, U-313, U-314, U-315 i U-316.
2.5.5. Processos moderns. Basart, Joan i Homs, Josep: 46. Brusi,
Flix i Curs, Bernat: 32. Durbau, Rafel: 179, 195. Fbrega, Narcs: 6.
Garau, Miquel: 32, 36, 274. Gilabert, Francesc: 87. Lagrifa, Francesc:
123, 219, 224, 336, 353. Lagrifa II, Francesc: 209, 216. Llaur, Isidre
et al., 23. Martorell, Narcs: 41, 51. Mestre, Francesc: 62, 113, 225.
Morat, Francesc: 5, 15, 30, 42. Serradell, Joan: 1. Verdalet, Joan: 86,
153, 163, 289, 351, 421. Vilalba, Francesc: 43, 293. Xamb, Josep: 44,
48. Xifra, Jeroni: 102, 183.
4.2. Taxes de benecis. 3. Liber denuntiationum de les rendes de
benecis, monestirs i obres parroquials en vista al subsidi, 1444.
5. Arxius incorporats: 5.2. Arxiu de casa Carles. 5.4. Fundaci
Roca de la Barca.
6. Arxius parroquials dipositats. Calabuig, obra, 1521-1594, 1612-
1832. Camallera: llibre de les rendes i Aniversaris (1724). Cams, Sant
Vicen: obra, 1483-1675. Cass de Pelrs: obra, 1771-1833. Celr: papers
del domer i consueta (s. XVIII). Cor: obra, 1590-1719; confraria del
Roser, comptes, 1617-1681, confrares 1616-1697; confraria de Santa
Cristina, comptes 1694-1833; Administracions: Hospital, 1517-1715; bac
de Sant Pere, 1689-1833; ciri del Jovent, 1635-1765; ciri de Sant Isidre
1642-1852. Fellines: obra, 1576-1677, 1686-1788. Figueres: consueta
(1722). Garrigoles: fundacions i consueta (s. XVIII). Llavi: consueta (1727).
Madremanya: obra, 1691-1863. Monells: consueta i miscellnia de
Monells (s. XVIII). Montir: consueta (s. XVIII). Orfes, obra, 1635-1730;
Canalars descriptures del mas Roart, s. XVII. La Pera: llibre de canalars
dactes, censals i misses de la Pera i Pedriny (1711). Porqueres: obra,
1561-1727. Rupi: obra, 1444-1732, 1579-1703. Sant Toms de Fluvi:
consueta de Sant Toms de Fluvi i Vilarobau (s. XVIII). Vilamacolum:
consueta (1753). Vilamar: llibre de notes de la rectoria (1763).
Tamb shan consultat els catlegs darxiu que larxiver Josep M.
Marqus posa a disposici dels investigadors: els inventaris dels proces-
sos, registres de lletres i de causes pies. Eines bsiques de descripci
de larxiu.
Arxiu de la Catedral de Girona (ACG)
37 a.c. Relacions de dcimes 1703-1817.
11, c, 2. Pabordies en general. Comptes de 1661-1700.
Comptes de capellanies: vol. 5 (?): 1493/94,1503-1556; vol. 6: 1556-
1615; vol. 7: 1615-1651/1663-1675; vol. 8:1675-1706; vol. 9: 1707-1715.
Repertoris i llibres darxivaci de les pabordies de: Juliol o dAro
(3 vols), Setembre-Octubre dita de Cass (1 vol), Novembre o de Llo-
ret, Desembre.
Repertori general de capellanies (2 vols).
Repertori S. Pontich (3 vols).
Poblacions: capses sense numeraci. Fornells, Sant Gregori.
Arxiu Comarcal de lAlt Empord (ACAE)
Arxius municipals: Cadaqus (en el perode que va estar dipositat
a lACAE), Espolla, La Selva i Viladamat.
Manual dAcords de Llan, s. XVII.
Arxiu Comarcal del Baix Empord (ACBE)
Fons patrimonials: Fons Mart de Cass de Pelrs: llibre de comp-
tes (1643-1653). Fons Teixidor de Madremanya: patrimoni Bohigas de
Banyeres (llibres mestres 5 i 6).
Municipals: La Bisbal: Llibre de privilegis de la Bisbal, llibre
de censals universitat forana. Manual dAcords de Palams (consultat
quan era dipositat en aquest arxiu, ara traslladat a lArxiu Municipal
de Palams).
Arxiu Comarcal de la Selva (ACS)
Fons patrimonials: Joan Amalric. Llibre de comptes del mas To-
ms de Fornells (1690-1702).
Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals (ADPO)
1E501.
1J81.
3J270, 3J271, 3J274, 3J468, 3J521, 3J522, 3J523, 3J552, 3J639,
3J640, 3J651, 3J674.
Arxiu Histric de la ciutat de Girona (AHCG)
Manuals dacords de 1585, 1599, 1626.
XXI.I. Nm. 14. Mtodo per capbrevar.
Patrimonials: llibre Burgus.
Arxiu Histric de la ciutat de Barcelona (AHB).
Ms. B42. Llibre de notcias relativas a la casa del doctor Francisco
Salv, recullidas, arregladas y manadas copiar per ell mateix, escrit en
el darrer decenni del segle XVIII.
Archivo Histrico Nacional (AHN).
Inquisicin, 2155
2
.
Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)
Fons Castelldosrius
Arxius patrimonials privats
Arxiu Adroer de Viladasens (exemplar microlmat a lAHG).
Arxiu Bonal de Borrass.
Arxiu Caramany de Cor.
Arxiu Ciurana de Riudellots de la Selva.
Arxiu Crulles-Peratallada a Aiguablava (ara dipositat a lANC).
Arxiu Geli de Vilamacolum.
Arxiu Pags dArenys dEmpord.
Arxiu Ros de les Olives.
Arxiu Viader de Parets i genealogies de F. Viader, en part publi-
cades a 127 genealogies de Fernando Viader. La memria familiar dels
propietaris gironins, ed. a cura de R. Garcia, P. Gifre. Girona: CCG
edicions / Associaci dHistria Rural de les comarques gironines /
Centre de Recerca dHistria Rural (UdG), 2004.
Biblioteca de Catalunya
Fullets Bonsoms: 54, 68 (=2833), 108, 150,164, 304 (=7936 i 8009),
406, 2396, 2531, 2588, 2753, 2858, 4869, 5171, 5172, 5658, 6845ter,
7037, 7263, 7705, 7707, 9975, 9976, 9989.
Manuscrits: 313.
Biblioteca del Palau de Peralada (BPP)
Manuscrits
Llibre de ttols, actes y rebudes que se han de mirar antes de pagar
a diferents, com consta en los plechs del abecedari, papers volants, ... Fet
dit llibre per Iosehp Ginesta, ciutad honrat de Girona. Any 1686. 92-V.
Llibre de notas ahont estaran continuats los actes que sn de la
heretat anomenada lo mas Iglsias de Valveralla que vuy posseheix lo
honorable Jaume Mir de la vila de Navata (1759). 95 A-V.
Recull de documents i notes de la famlia Domnech (s. XVII). 95 B-I.
Arxiu
Srie G Reg. 528: Memorial de lo que se ha de haber concell
sobre las capbrevacions, Obra composta per Geroni Vert, causdich de
la vila de la Bisbal, treta de altres llibres y notas verdicas y compost ab
las constitucions den Santavila qe. si trban y de las constitucions del
bisbat de Gerona y altres notas de executiones, com se pot vurer en ella.
Biblioteca Pblica de Girona (BPG)
Ms. 153.
Biblioteca de lInstitut Universitari dHistria Jaume Vicens Vives (UPF).
(IUHJVV)
Volum Diputaci i Catalunya: Representaci per la prerrogativa
de no allotjar soldats en les cases dels militars (1684); Memorials al
rei (dels diputats i consellers de Barcelona,1690; i dels diputats, 1692).
Taula 1. Cens per la redempci dels mals usos .......................... 29
Taula 2. Homes propis de Brunyola i Ermedans que reconei-
xen els tres sous a lAlmoina del Pa, 1530-1538 .......... 32
Taula 3. Masos que van lluir el cens de tres sous pels mals
usos desprs de la sentncia arbitral de Guadalupe ... 34
Taula 4. Composici de tasques segons el llevador, Fornells
1657-1659 .......................................................................... 38
Taula 5. Relaci de batlles de sac i batlliu .................................. 44
Taula 6. Taxa dels llusmes cobrats per la pabordia dagost,
1602-1650 .......................................................................... 76
Taula 7. Nmeros ndexs de les mitjanes decennals deactades,
1691-1700 = 100 ............................................................... 98
Taula 8. Censos a qu estan obligats els masos de Campdor,
1574 ................................................................................... 114
Taula 9. Distribuci dels arrendaments de les capellanies de la
seu de Girona segons el preu, 1691-1705 ..................... 126
Taula 10. Ocupacions del primer arrendatari ................................ 126
Taula 11. La participaci pagesa en els arrendaments de les ca-
pellanies de la seu de Girona, 1691-1705 (els trams sn
en lliures/any) ................................................................... 128
Taula 12. La procedncia del capital .............................................. 130
Taula 13. Distribuci dels dots en lliures....................................... 166
Taula 14. Contractes matrimonials amb dots ns a 150 lliures .. 169
Taula 15. Contractes matrimonials amb dots superiors a 151 lliu-
res ...................................................................................... 171
Taula 16. Dots percebuts pels hereus i pubilles del mas Bohigas
de Banyeres, en lliures .................................................... 179
NDEX DE TAULES
Taula 17. Dots percebuts pels hereus Viader de Montir, en
lliures ................................................................................. 180
Taula 18. Dots percebuts pels hereus Arrufat de Taravaus, en
lliures ................................................................................. 181
Taula 19. Dots percebuts pels hereus Puig Padrola dAlbons, en
lliures ................................................................................. 182
Taula 20. Casaments hereu-pubilla en genealogies de senyors
tils i propietaris de mas, 1500-1730/40 ....................... 183
Taula 21. Lendogmia de grup. Casaments entre vint-i-cinc fam-
lies de senyors tils i propietaris de masos, segle XVII 187
Taula 22. Lendogmia matrimonial, segle XVII. Catorze famlies
de senyors tils i propietaris de mas ............................ 189
Taula 23. Compravendes de masos a Caldes i Llagostera, 1559-
1655 ................................................................................... 206
Taula 24. La desintegraci del Mas Vendrell, 1593-1606 ............. 208
Taula 25. Compres de drets de propietat de la famlia Iglsies
de Valveralla, 1600-1660 .................................................. 215
Taula 26. Compres perptues del patrimoni Adroer de Viladasens,
1432-1692 .......................................................................... 217
Taula 27. Els censals en el patrimoni Adroer, 1651 ..................... 221
Taula 28. Adquisicions del patrimoni Teixidor, 1563-1650 ........... 225
Taula 29. Creacions i llucions de censals en el patrimoni Gines-
ta, en lliures ...................................................................... 233
Taula 30. Ingressos dels dos patrimonis Colomer, 1739-1743, en
lliures ................................................................................. 255
Taula 31. Compres de masos, dates de compra i preu pagat, en
lliures ................................................................................. 257
Taula 32. Llusmes pagats per la compra de masos ..................... 260
Taula 33. Teros del mas Pixarrelles dAngls, en lliures ............. 265
Taula 34. Les compres de drets sobre peces de terra, 1615-1705 267
Taula 35. Superfcie de masos dhomes propis de lAlmoina del
Pa, segles XVI-XVII (en vessanes) ...................................... 287
Taula 36. Superfcie de sembradura de masos de la vegueria es-
treta de Girona (1586-1604), segons els inventaris post
mortem ............................................................................... 290
Taula 37. Superfcie de sembradura de masos de la vegueria es-
treta de Girona (1634-1647)............................................ 291
Taula 38. Superfcie de sembradura de masos de lEmpord
(1614-1642) ....................................................................... 292
Taula 39. Masos de Vilanova de la Muga i parrquia de Perala-
da, 1644 i 1646, segons els parells per llaurar ............. 293
Taula 40. Diferenciaci de lespai del bestiar. Estables i quadres,
1573-1599 .......................................................................... 297
Taula 41. Referncia a cambres de mossos o fadrins, 1561-1599 301
Taula 42. Establiments atorgats pel bar de Pau, 1627-1728 ...... 309
Taula 43. Establiments atorgats pel vescomte de Rocabert, 1683-
1693 ................................................................................... 310
Taula 44. Establiments a Cabanes efectuats pel vescomte de Ro-
cabert, 1683-1693 ............................................................ 311
Taula 45. Establiments a Peralada efectuats pel vescomte de
Rocabert, 1683-1693 ....................................................... 313
Taula 46. Actes de compra de parcelles del patrimoni Bassedes,
1586-1650 .......................................................................... 317
Taula 47. Delme de Vilablareix pagat a la pabordia de desembre,
1663/1699, en quarteres ................................................... 326
Taula 48. Els arrendadors de masos, per notaries, 1610-1620 .... 330
Taula 49. La condici dels pagesos arrendadors de masos, 1610-
1620 ................................................................................... 330
Taula 50. La durada dels contractes ............................................... 332
Taula 51. Collites de ram, 1620-1640 ............................................ 341
Taula 52. Parts de collita del patrimoni Adroer, 1652-1662 ........ 342
Taula 53. Parts de collita del patrimoni Adroer, 1673-1692 ........ 344
Taula 54 Teros dels grans del castell de Fornells, 1693-1702 ... 346
Taula 55. Teros del mas Vivolas de Vilob, 1690-1729, En quar-
teres ................................................................................... 347
Taula 56. Teros dels grans del patrimoni Ginesta, 1678-1710,
en quarteres ...................................................................... 348
Taula 57. Parts dels grans del patrimoni pags dArenys dEm-
pord, 1694-1701, en quarteres ...................................... 350
Taula 58. Verema i vi al mas Pags dArenys dEmpord, 1693-
1700 ................................................................................... 351
Taula 59. Collita doli al patrimoni Pags dArenys dEmpord,
1694-1701 .......................................................................... 352
Taula 60. Teros de lheretat de Montilivi, 1670-1676 .................. 354
Taula 61. Teros del mas de Torroella de Fluvi, 1670-1675 ....... 354
Taula 62 El nombre de bous en les explotacions de masovers
i pagesos ............................................................................ 363
Taula 63. El nombre de vaques per mas ....................................... 365
Taula 64. El nombre deugues per mas .......................................... 366
Taula 65. El nombre dovelles per mas .......................................... 368
Taula 66. El bestiar porc ................................................................. 371
Taula 67. La durada del contracte, 1610-1620 .............................. 379
Taula 68. Composici dels ramats ovins ........................................ 380
Taula 69. Els arrendadors de bestiar .............................................. 382
Taula 70. Distribuci del bestiar del prevere Pont ....................... 385
Taula 71. Els principals compradors .............................................. 387
Taula 72. Mossos en el mas Mart de Cass de Pelrs, 1643-1653 404
Taula 73. Criades i mosses en el mas Mart de Cass de Pelrs,
1643-1653 .......................................................................... 408
Taula 74. Els segadors del mas Mart, 1644-1648 ......................... 409
Taula 75. Les res de Pere Mart .................................................... 420
Taula 76. Moviment anual del bestiar en el mas Mart de Cass
de Pelrs, 1643-1653, en caps de bestiar ...................... 424
Taula 77. Distribuci mensual de les transaccions en el mas
Mart de Cass de Pelrs, 1643-1653, en caps de bes-
tiar ..................................................................................... 425
Taula 78. Ingressos lquids (1643-1653) ......................................... 428
Taula 79. Sortides de diner .............................................................. 430
Taula 80. La participaci a lobreria parroquial, s. XVI-XVII ......... 454
Taula 81. Accs a loci dobrer, s. XVI-XVII ..................................... 456
Taula 82. Relaci de cases i oci dobrer a Porqueres, 1561-
1714 ................................................................................... 457
Taula 83. La renda de les obreries del bisbat de Girona, 1444 .. 466
Taula 84. Composici de les despeses de lobra de Cor (1590-
1679), en % ....................................................................... 477
Taula 85. Composici dels ingressos de lobra de Cor (1590-
1679), en % ....................................................................... 478
Taula 86. Ingressos i despeses de la confraria del Roser de Cor,
1617-1679, en lliures ........................................................ 481
Taula 87. Dinmica de la fundaci de confraries al bisbat de
Girona, 1588-1730 ............................................................ 486
Taula 88. Concessi de llicncies de tomba a linterior de les
esglsies parroquials del bisbat de Girona per catego-
ries socials, 1589-1729 ..................................................... 506
Taula 89. Llicncies denterraments a linterior de lesglsia ....... 508
Taula 90. Llicncies per construir capelles al bisbat de Girona,
1589-1729 .......................................................................... 511
Taula 91. Persones (i/o cognoms) que repeteixen com a cnsols,
s. XVI-XVII ............................................................................ 561
Taula 92. Arrendaments de la universitat de Roses (1668-1693) 568
Taula 93. Els principals arrendataris de la universitat de Roses
(1668-1693) ....................................................................... 574
Taula 94. Distribuci per llocs de les concessions de ttols de
ciutad honrat, vegueria de Girona ............................... 615
Taula 95. Distribuci per llocs dels familiars del Sant Oci del
bisbat de Girona, 1600 .................................................... 622
Taula 96. Pagament de les talles, 1660........................................... 649

63 Els Senyors Útils

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

63 Els Senyors Útils

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

FUNDACI NOGUERA

Vous aimerez peut-être aussi