Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
● CUADERNO CULTURAL DE DIARIO DE MALLORCA ● ● bellver.diariodemallorca@epi.es ● ● JUEVES, 5 DE NOVIEMBRE DE 2009 NÚMERO 539 ●
Desig o luxúria?
GEORGINA SAS trobareu una pintura molt subjectiva i sobretot emocio-
ART nal; Concha Vidal admet que el que dibuixa són imatges
de l’inconscient.
Erigit com a fantasia eròtica o referent per adolescents Les dones que pinta mostren una sexualitat molt mar-
ansioses de models femenins amb qui projectar les seves cada, en aquest sentit m’evoca Marcel Duchamp inaugu-
aspiracions, les pin ups van ocupar les portades de les rant el silenci eròtic de la mirada des de la seva posició de
revistes i calendaris nord-americans des de mitjans dels voyeur. Un enigma que es manifesta sobretot en una de les
anys 40. Un prototipus de dona imatge d’un somni ameri- seves obres, la que duu per títol Étant donnés (1946-1966),
cà que veia perillar els seus fonaments pels efectes secun- que va ocupar els darrers vint anys de la seva vida i que
daris de la Segona Guerra Mundial. Vestides amb banyador capgira els sentits de l’espectador a través del seu sexe
o amb faldilla curta, ensenyaven tota la carn que la cen- mostrat impúdicament.
sura permetia, provocant les fantasies eròtiques a través Pintura en cert grau atrevida, audaç, que demostra
d’uns somriures femenins que prometien tanta innocència una perversitat vestida de ciclop femení amb roba inte-
com perversitat. Cal recordar el dibuixant i fotògraf Gil rior negre, pits nus, guants de boxa, pastanagues..., a
Elvgren que tant s’havia inspirat en la model Betty Page o ‘POST PIN-UP 8’. ACRÍLIC SOBRE TELA (203x290 CMS.)) través d’un fons de color vistós amb traces negres. Ens
una de les pin ups més mediàtiques i reals del segle XXI, trobem davant una obra que posa èmfasi en qüestions
Dita Von Teese. La ballarina i ex dona de Marilyn Manson essencialment pictòriques i que desenvolupa a través de
addicta a l’estètica vintage que tant s’inspira en estilismes La jove mallorquina, que viu entre Barcelona i Nova composicions molt properes a l’espectador mirades
dels anys 40 i en icones com Rita Hayworth i Betty Grable. York, ens proposa fins l’10 de novembre veure part de d’autèntic voyeur. La barreja de conceptes, formes,
Sota l’epígraf Post Pin Ups l’artista Concha Vidal la seva obra a la galeria Xavier Fiol de Ciutat. Allà hi colors i missatges ballen damunt la tela, com una pet-
(Palma, 1975) ens mostra un altre prototipus de feminitat jada i expressa la part més obscura i luxuriosa, un desig
amb certs tocs de color, ironia, simbologia, foscor, incons- HI TROBAREU UNA PINTURA MOLT SUBJECTIVA incontrolable que ben aviat l’Església Catòlica va con-
ciència, passió, missatges... Una mescla de curiositat vertir en un dels set pecats capitals.
I SOBRETOT EMOCIONAL; CONCHA VIDAL
intel.lectual i fascinació per l’expressionisme abstracte,
les traces gestuals de Kline, les figures de De Kooning o ADMET QUE EL QUE DIBUIXA SÓN IMATGES Concha Vidal: Post Pin Ups
l’Art Brut de Jean Dubuffet que fan que la seva obra sigui DE L’INCONSCIENT Galeria Xavier Fiol. C/ Montenegro, 4 (Palma)
d’una gran expressivitat i qualitat plàstica. Fins al 10 de novembre
Jueves, 5 de noviembre de 2009 b e l l v e r Diario de Mallorca
3
Himne de submersió
CARLES CABRERA fragi del vaixell Panoràmic —la recurrència banda entre els mateixos homes d’equipat- Dubto, no obstant això, que els enamo-
NARRATIVA en la terminació en -ic no pot ser casual— a ge. Per preparar l’himne de submersió, la rats del Calders contista es retrobin amb ell
partir del diari de bord del passatger Ole- banda s’hi escarrassarà de valent, assajant en aquesta obra que, per qualificar-la de
Pere Calders (Barcelo- guer Sureda. A això es deu la primera per- tot lo dia —llegenda que manlleva, lògica- novel·la, grinyola una mica. “L’experi-
na, 1912 - 1994) va sona narrativa en què és escrit el relat. Al ment, del Titanic, els músics del qual no ment” de Calders no acaba de quallar, per-
compondre Ronda naval principi del llibre, el transatlàntic sofreix deixaren de tocar fins i tot quan tothom ja què un naufragi es produeix més aviat del
sota la boira entre 1954 una avaria, i això, ensems amb una boira sabia que el vaixell s’enfonsava. que ell ens vol fer creure. La part narrativa
i 1955, però aquesta espessa que ho embolcalla tot, provocaran o primeres meitats dels capítols són salva-
“antinovel·la” roman- l’enfonsament final de la nau. Maurici, el LA PART NARRATIVA O PRIMERES bles, però pel que fa a les segones m’inclino
dria deu anys estotjada capità de l’embarcació, és amic d’Oleguer, més aviat pel parer d’un personatge del ma-
MEITATS DELS CAPÍTOLS SÓN
al calaix, fins que trobà i li permet d’albirar-ho tot des d’una posi- teix llibre que etziba la inconveniència d’a-
editor el 1966, i fou re- ció privilegiada que constitueix l’excusa SALVABLES, PERÒ PEL QUE FA A quests excursos, efectivament, molt sorpre-
buda enmig de la indi- per poder reportar-nos-ho. LES SEGONES M’INCLINO MÉS AVIAT nent en el període —com ara quan l’autor
ferència dels llegidors i el desconcert dels Però tots els capítols, per on flueix la mateix ens saluda en un epígraf sense venir
crítics del moment que, ja a la primera trama narrativa, van acompanyats d’una PEL PARER D’UN PERSONATGE a tomb, com quan algú surt a la televisió o
plana, ensopegarien amb unes “Instruc- segona meitat, una addenda que els pos- DEL MATEIX LLIBRE QUE ETZIBA la ràdio i demana per saludar els seus cone-
cions per a la lectura d’aquest llibre (Al- til·la i que no pertany a Oleguer. Així, en guts—, però que pequen per excés i donen
trament dites capítol 0)” que els deixarien una d’elles, descobrim per exemple que LA INCONVENIÈNCIA D’AQUESTS lloc a un resultat final que no llueix prou.
estupefactes. Unes instruccions, tanma- Maurici nasqué, com Calders, també l’any EXCURSOS, EFECTIVAMENT,
teix, que es feien necessàries davant el lli- del naufragi del Titanic, de manera que Pere Calders: Ronda naval sota la boira
bre atípic d’un escriptor insòlit, com tam- l’autor és un poc el capità Maurici pel desig MOLT SORPRENENT EN EL PERÍODE La Magrana, 240 pàgines, 18 €
bé ho foren Joan Perucho o Jordi Sarsane- i l’“enveja” d’haver pilotar una embarcació
das en l’època que els tocà de viure. Tan semblant. I amb tot, Calders també és
estranys que, en el cas concret de Calders, identificable amb la persona que escriu
la seva producció no assolí de guanyar-se aquests afegits i que rebrà, al final de la
un públic veritablement ampli fins que Da- història, el diari de les mans del mateix
goll Dagom portà a escena un muntatge so- Oleguer per tal que ho ordeni i ho emmotlli
bre les seves narracions sota el títol d’An- en una forma definitivament novel·lesca. A
taviana (1978). Maurici, mentre el Panoràmic roda per la
Calders havia nascut l’any de l’enfonsa- boira aturat o a marxa moderada, només Pedagogia i Psicologia
ment del Titanic, i aquesta coincidència, l’amoïna de trobar un himne adient que
Pge. Papa Joan XXIII, 5-E • Geranis Centre
que el marcà de ple, la traslladaria a Ron- acompanyi el fatídic moment final. Se solu-
Tel. 971 71 33 50 • Fax 971 21 36 41• 07002 Palma de Mallorca • embat@atlas-iap.es
da naval sota la boira. Hi assistim al nau- ciona quan li ofereixen d’organitzar una
4 Diario de Mallorca b e l l v e r Jueves, 5 de noviembre de 2009
El autor traza el perfil de Ayala con el referente de sus cien años de existencia
AYALA, CON 65 AÑOS, CUANDO PUBLICÓ ‘EL JARDÍN EN 1988 RECIBIÓ EL PREMIO NACIONAL DE LAS
DE LAS DELICIAS’ LETRAS ESPAÑOLAS. FOTO: BELTRÁN
El tercer gènere
ANTONI PIZÀ Aquí, la velocitat dels refilets (les notes
MÚSICA CLÀSSICA ràpides sobre una mateixa síl·laba) fan
que l’oient quedi bocabadat i espaterrat.
¿Quin preu humà es I sincerament, un arriba a passar pena
pot arribar a pagar davant tal embarbussament lingüístic i
per a l’art? ¿Quin és musical i pensa que la catàstrofe és immi-
el màxim sacrifici nent, que la cantant s’estavellarà en una
que es pot dur a paret imaginària i que tot l’edifici musical
terme per arribar a s’esfondrarà en qualsevol moment. Que
la perfecció artísti- quedi clar, Bartoli no s’arriba a esberlar
ca? ¿Hi ha límits i mai el cap. En general, la veu sura amb
tabús que no es poden sobrepassar en nom filigrana i pulcritud sobre un acompanya-
de l’art? En els segles XVII i XVIII, principal- ment de les cordes furioses i frenètiques i
ment a Nàpols, però també a moltes altres uns metalls heroics i sumptuosos. Tot això
capitals europees, la castració d’al·lots sobre un suport de luxós i envellutat basso
cantaires era relativament normal. continuo. Sens dubte, Il Giardino
Aquestes emasculacions eren rutinàries en Armonico dirigit per Giovanni Antonini,
gran part perquè les dones no podien can- toca amb passió visceral, però aplicant
tar en les cerimònies religioses i els capons criteris històrics i musicològics actuals.
les substituïen, però també perquè la qua- Bartoli és indubtablement una artista
litat de la veu d’un nin sanat es considera- excepcional perquè a més de cantar com-
va molt superior a la dels mascles desenvo- positors poc coneguts, s’apassiona i
lupats i a la de les dones. Sense anar més recrea en el paper del savi investigador
enfora, tant Casanova com Voltaire, van que descobreix tresors ocults que les
reconèixer sense embuts les cinglades de masses han passat per alt. En els seus
plaer prohibit que produïa l’androginisme enregistraments i recitals sempre exigeix
d’aquests aquests homines tertii generis una orquestra d’època amb instruments
(homes del tercer gènere) així com la delí- originals i intenta defensar els criteris
cia de les seves veus angelicals. musicològics més avançats. La cantant ha
El darrer CD de la mezzosoprano Cecilia dit que aquest repertori és el més difícil
Bartoli proposa un recorregut musical pel de tot el que ha treballat al llarg de la
principal repertori dels castrats napolitans CECILIA BARTOLI seva carrera, i deu ésser així. En les àries
del s. XVIII. El disc se centra en l’aportació ràpides, sobretot, la línia vocal no des-
de Nicola Porpora, reconegut compositor cansa mai. Val a dir que, les entrades pel
que també va ser el mestre dels castrats És sens dubte a les àries ràpides a on es BARTOLI ÉS INDUBTABLEMENT seu concert al Teatro Real de Madrid del
més famosos de tots els temps: Farinelli, mostren les característiques vocals que un proper 12 de desembre se van acabar en
UNA ARTISTA EXCEPCIONAL
Caffarelli, Salimbeni, Appianiani i Poporino. castrat havia de tenir en el s. XVIII i que, una hora. Per a Bartoli, tot aquest esforç
A més de diverses àries d’òpera de Porpora, certament, Bartoli també posseeix: agili- PERQUÈ A MÉS DE CANTAR s’ho ha pagat. El sacrifici dels nins napo-
hi trobarem en aquest enregistrament parti- tat suprema en els registres aguts, capa- COMPOSITORS POC CONEGUTS, litans, però... això ja és un altre tema.
tures de Antonio Caldara, Francesco Araia, citat per executar melodies melismàti-
Carl Heinrich Graun, Leonardo Leo, ques en extrem, amplíssima tessitura, res- S’APASSIONA I RECREA EN EL Cecilia Bartoli (mezzosoprano)
Leonardo Vinci, Ricardo Broschi (germà de piració de llarga durada sempre pianissi- PAPER DEL SAVI INVESTIGADOR con Il Giardino Armonico
Farinelli) i Geminiano Giacomello. mo i un timbre únic i hermafrodita. No hi (director: Giovanni Antonini):
Pràcticament totes les obres són primícies ha millor exemple d’això que “Come Nave QUE DESCOBREIX TRESORS OCULTS Sacrificium
mundials, i just això, és un impagable mèrit. in mezzo” de l’òpera Siface de Porpora. QUE LES MASSES HAN PASSAT PER Decca/Universal, 12 passatges, 17’95 €
No tan ingenuo
FLORENTINO FLÓREZ masivas dosis de realismo que sin embargo fuerzas en conflicto en Europa. Pero es que
CÓMIC no le hacen perder nada de eficacia dramá- además no permite que ese escenario rea-
tica. Diario de un ingenuo es una obra real- lista desdibuje su historia, un gran guión en
Situaría El refugio de la mente excepcional, así que citaré sus esca- el que nada es lo que parece. El autor no
morena, un episodio de sos defectos, si es que se les puede llamar elude las citas a Tintín y defiende la nece-
Las aventuras de así, antes de pasar a enumerar sus muchas sidad de la evasión, del entretenimiento
Spirou, en mi lista de virtudes. Básicamente, si buscan los lumino- frente a una excesiva seriedad que nos hace
diez tebeos imprescin- sos, ruidosos y amplios mundos de Franquin olvidar las cosas que son realmente impor-
dibles, tal es mi admi- no los encontrarán aquí. Aunque Bravo no tantes. Todo ello engrasado con un humor
ración por el arte de pierde el humor, su trabajo es muy teatral, inteligente y constante, que aflora en
Franquin. Consiguió con muchas habitaciones y puertas que se secuencias tan divertidas como aquella en
una sólida alternativa a abren y cierran, desvelando sorpresas y pro- que Spirou se toma su primera cerveza.
Tintín, con unos personajes más dinámicos vocando gags y constantes malentendidos. El clímax de la obra se alcanza con uno de
y fantásticos. Su arte rinde tributo a la Las pocas salidas al exterior nos ofrecen los episodios más lamentables y peor expli-
modernidad y a un humor muy sano, mez- escenarios reducidos: bares, un parque, el cados de la historia europea. Me refiero a la
clando de forma afortunada una acción tre- periódico donde trabaja Fantasio, la sórdida invasión de Polonia, por los alemanes prime-
pidante con una enloquecida comicidad. vivienda de Spirou, los arrabales en que ro y los soviéticos después, suceso que
Curiosamente Spirou fue desde sus inicios juega con sus pequeños amigos... A ese que uno de ellos es el hijo de un refugiado recientemente también era recordado por
el hijo de muchos padres, de Rob-Vel a mundo tan limitado se le suma una gama de español y que otro es un fascista rexista. Wajda en su película Katyn. El pacto nazi-
Jijé, y así continuó tras la desaparición de color voluntariamente oscura y repetitiva, Por si las alusiones a la política no fueran soviético permanece en esas zonas grises que
su creador más conocido. Todos admiramos que acrecienta el aspecto de película en suficientes, en las siguientes páginas insinúa deseamos olvidar, a pesar de su importancia
algunas de sus encarnaciones posteriores, blanco y negro de esos primeros años cua- un posible romance entre el héroe y una política y moral. Para Spirou en esta aventu-
especialmente el divertidísimo Pequeño renta en que transcurre la acción. compañera de trabajo. A partir de ahí nos ra supone un punto de no retorno, más cuan-
Spirou de Tome y Janry. Pero en los últimos Una vez que el lector asume que éste no va presentando a los diferentes ocupantes do descubre la implicación de su amiga en
años la franquicia parecía languidecer y es exactamente el universo de Franquin, ya del hotel en que trabaja Spirou, que serán todo el proceso. La escena en que el joven
algunos guionistas como Morvan estaban puede empezar a disfrutar. Bravo señala su los actores de este pequeño drama. Bravo botones rompe a llorar por ese amor de trá-
convirtiendo al héroe en un desconocido. territorio casi desde el principio. Mientras explica el contexto en que apareció el per- gico fin es realmente enternecedora y
En eso llegó Émile Bravo, cuya obra ya he Spirou juega con sus amigos, estos se enzar- sonaje, mostrando la cruda realidad de una memorable. Una más en un álbum que sin
comentado con admiración en el pasado. zan en una discusión en la que sale a relucir Bélgica que se debatía entre las diversas duda contaremos entre lo mejor del año.
Recientemente se traducía su cuento Los
siete osos enanos, aunque en general la AUNQUE BRAVO NO PIERDE EL HUMOR, SU TRABAJO ES MUY TEATRAL, CON Émile Bravo:
mayor parte de su labor sigue inédita por Las aventuras de Spirou y Fantasio:
MUCHAS HABITACIONES Y PUERTAS QUE SE ABREN Y CIERRAN, DESVELANDO
estos lares. Y, como Senté con Blake y Diario de un ingenuo
Mortimer, actualiza al personaje inyectando SORPRESAS Y PROVOCANDO GAGS Y CONSTANTES MALENTENDIDOS Planeta DeAgostini, 63 páginas. 10’95 €
Jueves, 5 de noviembre de 2009 b e l l v e r Diario de Mallorca
7
P o r l a s s o l a p a s
!
bellver obsequia las aportaciones a La crítica del lector con
la rivalitat de dos germans i l’enfrontament un libro de regalo. Los lectores que vean publicadas sus vascos y Ponga un vasco en su vida. Ahora le
al qual els empeny la dona d’un d’ells, resol- reseñas en esta sección pueden pasar por DIARIO de toca poner en solfa el tradicional matriarca-
ta a eludir el ruinós destí que els espera. MALLORCA y recoger el bono necesario para conseguir el do de la zona, que llevaría a los maridos a
libro gratis en Jaume de Montsó (P. Joan XXIII, 1B, Palma). refugiarse en las sociedades gastronómicas.
Juan Benet: Saúl ante Samuel Óscar Terol: Técnicas de la mujer vasca para la do-
DeBolsillo, 398 pàgines, 9’95 € Envía tu comentario a bellver.diariodemallorca@epi.es. ma y monta de maridos Aguilar, 223 pp., 16’50 €
Máximo 60 palabras. No es necesario que el libro
comentado sea novedad.
!
¿Quieres leerlo?
cans,els Bastards, seleccionats per sembrar wer mostra el seu indubtable talent.
Acércate a la librería Literanta Literanta
el terror al Tercer Reich i matar brutal-
(C/ Can Fortuny, 4A, Palma) y podrás
ment tants nazis com sigui possible. David Stashower:
adquirir el libro con tratamiento preferencial Llibres
Quentin Tarantino: Malditos Bastardos Houdini y el asesino de la feria
de cliente y te invitamos a un café i cafè
Mondadori, 159 pàgines, 16’90 € La Factoria de Ideas, 249 pàgines, 20’95 €
Los más vendidos en: Espirafocs Bisbe Llompart, 127 - 07300 Inca 971 502 535
PASEO DE RONDA
Ética y técnica
VÍCTOR M. CONEJO rigor: lo he oído en telediarios y lo he musicaenlamochila.net, laincreiblever- tura joven: música, cine, deporte. Ocio. Y
leído en prensa generalista, como El País dad.wordpress.com, jenesaispop.com o aquí está el problema. Un lector joven con
■ La intuición es un músculo constante o La Vanguardia. Citan a pitchfork.com o playgroundmag.net) como individuales ansia por saber más, no encuentra en la
que, tratado con asiduidad y desprejuicio, a allmusic.com como fuentes incontesta- (joanvich.blogspot.com o lasconfesio- prensa tradicional lo que quiere. Y se va a
permite descubrir verdades y mentiras. En bles cuando informan sobre música. Ya no nesdelenfanterrible.blogspot.com). Internet a buscarlo. Pero en Internet, ¿hay
los últimos días he puesto mi intuición a es la web la que cita a la televisión o al ■ Respecto a la prensa escrita, un dato más verdades o más mentiras?
trabajar sobre Internet, periodismo y periódico para dar consistencia y credibi- parece apoyar mi intuición: hace cinco ■ Porque, ya sobre la dialéctica general
música, y esto es lo que me ha revelado: lidad a la noticia musical, sino al revés. años, la media de edad del lector de alrededor del periodismo e Internet, de
■ Con Internet, la información llega ■ Y hay dos hechos diferenciales impor- periódicos era de 36 años. Hoy, es de 44 la ética y la técnica, y sobre el mismo
ahora por nuevas plataformas: a través de tantísimos: que se trata de webs de perio- (la fuente es José Sanclemente, ex presi- periodismo tradicional, mi intuición y yo
todo ese arco que va desde los portales dismo, no sólo de crítica (es decir, que dente de la Asociación de Editores de coincidimos con Arcadi Espada cuando
colectivos hasta los blogs individuales. Y incluyen noticias, opinión y reflexión, o Diarios Españoles y actual presidente de afirma que el estatus presente y futuro
dice mi intuición que esa nueva diversi- reportajes historicistas y de actualidad), y Imagina Media, consultoría especializada de esta prensa (al menos a corto y medio
dad se expresa, se extiende y favorece, que muchos de esos nuevos medios de en medios de comunicación). ¿Qué seña- plazo) es y será claramente superior.
sobre todo, a la información cultural. Y comunicación musical han nacido directa- la este dato? Que el lector joven no con- Porque Internet, al menos por ahora, no
concretamente a la información musical. mente en la web, sin antepasado en papel. sume prensa tradicional, pues ésta se ha da exclusivas. Por ahora, un asunto que
■ Porque lo cierto y comprobable es que ■ La versatilidad de Internet produce que atascado en la cerrazón de decirle lo que circule por Internet puede ser un hecho.
cada vez son más los portales musicales las nuevas plataformas de referencia de tiene que leer. Pero hasta que un medio escrito, radiado
que son citados en prensa tradicional información musical puedan ser tanto ■ ¿Y qué lee un lector joven? ¿Política? o televisado no lo confirma, aquello no
como referencia en cuanto a actualidad y colectivas (spinner.com, lorito.net, ¿Sucesos? No, un lector joven consume cul- pasa a ser una noticia.