....................

Aiges Encantades
Aiges Encantades
Comentari: Temes i personatges
El tema principal daquesta obra de Joan Puig i Ferreter s el progrs, les dierents
actituds dels !abitants del poble respecte del progrs. "Amat, un dels cacics ms importants
del poble, molt religi#s i amb unes idees tradicionalistes molt clares te una opina que el
progrs s una alta de respecte a les persones $a que les idees modernes ataquen directament
als %alors, per ell, ms importants, la am&lia i la religi#. Ai'( li pro%oca un enrontament
molt ort amb la se%a illa Cec&lia, que te unes idees totalment contraries. "Amat t
aquestes reaccions en contra del progrs perqu), en part, les no%es idees li podrien
comportar perdre la se%a bona posici# al poble. Est*, tamb molt preocupat pel +qu) diran, i
ai'( accentua ms les se%es opinions. -uan el Foraster arriba al poble amb la idea de
canalit.ar les +aiges de la %erge, per paliar la sequera que patei' el poble, lAmat no %ol ni
sentir/ne parlar. Com !e dit abans, per ell la religi# s molt important i aquesta idea lataca
directament. Creu, i !o diu, que el que %ol el Foraster s destruir les se%es creences i atacar
el poble, en comptes de er/li un b. Ell es troba entre el grup de gent 0ma$oritari1 que est*
en contra del Foraster, entre el grup de gent que d#na suport a que se lapedregui... A ms
com que la Cec&lia !a estat estudiant i, e%identment, s all* don a tret les no%es idees,
lAmat est* ms que enadat per la classe deducaci# que rep a ciutat, i d#na tota la culpa
daquestes opinions a la mala %ida de la ciutat.
Pel que a a la Cec&lia, trobem una molt clara contraposici# amb el seu pare a causa,
sobretot, de la se%a estada a la ciutat per estudiar per mestra. Ara arriba al poble amb idees
no%es que no s#n ben %istes per la poblaci#. En ella trobem la personiicaci# de les idees
modernistes que deensa%a Ferreter. Creu en la modernit.aci# i sobretot en la possibilitat de
can%iar aquella societat, que ella creu antiquada, amb ets i no noms amb pensaments. El
Foraster s amic seu, o potser alguna cosa ms. Est* totalment a a%or seu i ai'(, $unt amb
moltes altres discrep*ncies s el que lenronta amb el seu pare. Fins i tot sescapa de casa
se%a per poder estar al costat del seu amic quan intenta e'posar les se%es opinions respecte
la sequera.
El Foraster, un engin2er arribat de la ciutat porta al poble la soluci# per a la sequera
que patei'en per(, el et d!a%er de tocar els 3orgs de la 4erge no a gens de gr*cia als
%ilatans. A linici del seu discurs tot!om !i est* en contra, lescridassen i el 'iulen per( un
cop !an sentit els seus arguments i abans de la interrupci# de lAmat i en Joan, lalcalde,
sembla que comencen a %eure com a positi%a la soluci# del Foraster. En ell trobem tamb la
5
.................... Aiges Encantades
personiicaci# del mo%iment modernista regeneracionista, encara que no personiicat en un
artista sin# en un engin2er. En 6omanill s tamb un personatge modernista
regeneracionista, encara que una mica especial. Est* a a%or dactuar, de er coses per( no
s tant radical com els altres dos. 7eguint amb els personatges +modernistes, trobem en
4ergs, mestre, el 7r. 4icen8, %eterinari i altres pastors. Tots aquests, per(, els !auriem de
situar en la branca estilista del modernisme. Tenen idees modernistes per( tenen por
dactuar. 7#n dels primers que arriben a casa den 6omanill per escoltar el discurs del
Foraster. Tots parlem molt i critiquen els cacics i la resta del poble per( no actuen, com
acabo de dir, tenen por.
...
CECLIA: I vost, Vergs, faci un esfor! Vost a qui els grans ideals li fan rodar el
cap, faci lo!ra que "o no puc fer### A$! pacincia, a$! const%ncia, cada dia, cada instant,
a$! els petits faci lo!ra del $estre de lavenir###
VE&'(): *o provar### s+# ,...1
CECLIA: Vost no -o far%###
... 051
A laltra banda de la balan8a !i trobem, per e'emple, 9oss)n 3regori, que, com a
religi#s que s deensa les tradicions i la religi# per damunt de tot, i, no compr)n 0o no %ol
comprendre1 perqu) %olen +er malb, les aiges sagrades. Posa tots els impediments que
pot perqu) el discurs no es aci per por de que el Foraster pugui con%)ncer als %ilatans i se li
puguin posar en contra.
...
./))01: 2u ens il3lu$ini a tots# 2esprs dun acte tan -er$4s co$ el daquesta
tarda, ve el di$oni a se$!rar les seves te$pestats# 06eerint/se al Foraster1
... 0:1
En Joan s lalcalde del poble i, en un principi, te idees contraries al progrs per( s
l;nic personatge les idees del qual e%olucionen. A mida que la unci# a%an8a es mostra ms
a%orable a les no%es idees del Foraster i sembla dacord amb la canalit.aci# dels 3orgs.
Ai'( a que la se%a esposa, lAmat, el moss)n, etc. se sorprenguin molt i lacusin de tra<dor.
Podr&em dir que la se%a posici# e%oluciona a idees ms modernistes en una %essant or8a
regeneracionista, $a que, ins i tot, arriba a anar a buscar al Foraster all* on samaga desprs
de latac.
Per ;ltim podem parlar de la Juliana, la dona de lAmat i mare de la Cec&lia. Ella t
unes idees tradicionalistes, no !a llegit, no !a estudiat i, t les idees que li !an inculcat els
:
.................... Aiges Encantades
pares i el marit. Per( lamor per la se%a illa a que es plantegi les no%es idees i que pensi
que potser no s#n tant dolentes. A ms les idees que porta la Cec&lia no s#n reerents, noms
a la societat sin# que duu unes rele'ions sobre el masclisme i el paper de la dona molt
no%edoses i estran2es per la gent del poble. Ai'( ens porta a parlar dun dels altres temes
importants de lobra, el masclisme i el paper de la dona ala am&lia i la societat.
"a Cec&lia est* totalment en desacord amb lactitud del seu pare respecte de la se%a
dona, igual com amb lactitud passi%a de la se%a mare da%ant el tracte del seu marit. Aquesta
actitud de la Cec&lia, de qestionar les actituds i pensaments del seu pare en aquest tema tant
tab; en aquella )poca, contribuei' al tensament de la se%a relaci#. Ell s un !ome et a
lantiga i, per tant, per ell, el tracte respecte de la se%a dona no s com a igual. Ell s qui
mana a la casa, ell s qui pren les decisions i senada molt quan la Juliana no li a cas en
qestions reerents a la Cec&lia.
...
A.A5: 1o li preguntis res, no diguis res, tu# Vosaltres, les $ares, no teniu autoritat,
no us feu respectar, no sa!eu pu"ar els fills### ,###6
CECLIA: )+### veieu###7 La $are "a tre$ola veient8vos enfadat# En lloc dinspirar
a$or, feu pos### aquesta s lautoritat dels -o$es, dins la casa# 9er: la $are no e$ donar%
la ra4 a $i### no pot# L-eu do$inada, l-eu redu;da a res### <na dona no s res a$! -o$es
co$ vosaltres### Ens $ateu l%ni$a, si no "a no ens voleu, so$ dolentes###
... 0=1
"a Juliana, en can%i, al principi te una actitud molt passi%a, igual com en el tema del
progrs, per( amb larribada de la se%a illa comen8a a %eure que el tracte que rep de lAmat
no s ladequat.
"es actituds de la Juliana i lAmat %enen, tamb, molt determinades pel tema de la
religi#. Aquesta te unes tradicions de per s& or8a masclistes i, com que estan molt
inluenciats per ella, s#n molt religiosos, els seus costums sen ressenten. Per ells la religi#
s molt important i s una de les raons per les que no accepten les idees reno%adores del
Foraster. El que aquest %ol er per remeiar el problema de la sequera s canalit.ar els 3orgs
de la 4erge, unes aiges sagrades pel poble perqu) deien que all* !a%ia aparegut la 4erge i,
s clar, tant ells com la resta del poble no !o poden acceptar, incl;s !o consideren com una
mena de bogeria. A linici de lobra sestan duent a terme unes celebracions per demanar
plu$a a >u, i lAmat senada tant amb la se%a illa perqu) no !i !a anat que arriba a
amena8ar/la i tamb critica al mestre que tampoc !a anat a lesglsia.
...
=
.................... Aiges Encantades
=<LIA1A: 1o es per la fe, gr%cies a 2u#
VE&'(): A$! el per$+s de tots $en vaig#
A.A5: )e$!la que no li agradi, sentir parlar dai>:7
VE&'(): I ara! 9er qu no7
CECLIA: I sigui franc, -o$e!
=<LIA1A: Vosts, els "oves, no tenen respecte per res### el passat, els costu$s
antics### sen riuen, dai>:###
... 0?1
>intre daquest personatges intransigents i tant religiosos trobem tamb la Trinitat, la
d#na de lalcalde. Ella, igual com lAmat i la Juliana s una gran de%ota i les celebracions
religioses s#n, per ella molt importants i tamb considera un ultratge les idees de la Cec&lia i
el Foraster. >esprs, amb linici de can%i del seu marit no el pot comprendre. Aquest, en
Joan s un cas especial com !e dit abans. En el ons te unes idees reno%adores i or8a
modernistes per( la gent, el seu c*rrec i tot plegat a que no pugui e'teriorit.ar/les o que ins
i tot no se nadoni. Amb larribada del Foraster aquestes opinions aloren i comen8a a
qestionar/se la import*ncia de la religi#. Coincidei' amb la Cec&lia i daltres que s un
impediment per al progrs, encara que per la se%a condici# de persona p;blica no pugui
demostrar aquesta actitud. @o obstant, en lescena de casa den 6omanill, durant el discurs
del Foraster es comen8a a entre%eure le%oluci# ideol(gica den Joan.
"actitud ms radical respecte aquest tema la t, e%identment, el moss)n. Arriba, ins
i tot, a dir o insinuar que les actituds dels regeneracionistes, podr&em dir, s#n cosa del diable
i que >u els redre8ar*. "a se%a mentalitat s molt tancada i no pot acceptar no%etats, encara
que siguin per millorar. El que tampoc pot tolerar s que !i !agi gent que no %agi a missa.
Ell creu que no anar a missa ni a les celebracions religioses s pecat, com creuen, de et, tots
els religiosos.
"a Cec&lia tamb te unes opinions i una actitud molt concretes respecte la
religi#. 4eu aquest anatisme com una cosa molt absurda i sense gaire sentit. Creu que s un
impediment per al progrs tant personal com industrialment parlant. @o troba sentit a totes
aquestes celebracions que an al poble per demanar plu$a, etc. 9olt a prop seu !i !a en
4ergs. Ell tampoc %a a missa ni a les celebracions per( t una mentalitat una mica dierent
a la Cec&lia.
...
CECLIA:,###6 Ve de les preg%ries, vost7
?
.................... Aiges Encantades
VE&'(): 1o,###6 1o -a quedat ni una ani$a al po!le fora de vost i "o###i algun vell#
(s una cosa tonta, si vost vol, per: co$$ovedora###
,###6
CECLIA: Els $eus pares $-i volien fer anar# 1o sa!en prou co$ les detesto
aquestes co$dies religioses###!
VE&'(): I no o!stant ai>:, e$ pot creure, Cec+lia, era un espectacle potic#
... 0A1
Com %eiem en el ragment, !i troba poesia, bellesa en aquestes celebracions, cosa que la
Cec&lia no. Aquests dos personatges, la Cec&lia sobretot, tenen aquestes idees contraries a la
religi# per culpa del tema del caciquisme, sempre recol.at per lesglsia.
El modernisme s un mo%iment or8a burg)s per( no partidari de les di%isions de
classes i el que propugna aquest sistema pol&tic s precisament ai'(. Bi !a dos o tres !omes
ben situats econ(micament al poble que s#n els que realment !i manen. En aquest cas
estar&em parlant de lAmat i en Joan. Cs possible que una de les raons per les que lAmat s
tant religi#s i tradicionalista sigui per poder conser%ar aquest poder i els a%ors del moss)n.
El Foraster s l;nic personatge que parla e'pl&citament daquest tema a lobra.
...
?/&A)5E&: ,###6 (s cert que e$ podria adrear als quatre o cinc forts propietaris
del po!le### i al sen@or &ector, per: -e preferit dirigir8$e a tots en un lloc pA!lic# ,###6
... 0D1
@o creu que la or8a la tinguin els cacics sin# que amb la or8a del poble s amb la
que aconseguir* els seus prop(sits. Tamb seria interessant comentar lactitud de la Trinitat.
Encara que no parli e'pl&citament del tema ni !i aci reer)ncies, crec que la se%a reacci#
da%ant el can%i del seu marit %e or8a determinada per aquest tema. Penso que creu que si en
Joan can%ia dactituds poden perdre la se%a bona posici#.
Per ;ltim crec que tamb s!auria de comentar, encara que no s un tema del que
parli lobra, la inlu)ncia dEbsen en lobra de Joan Puig i Ferreter. Ferreter era un gran
conei'edor de lobra daquest autor aleman2 i, especialment en aquesta obra, es %eu
clarament la se%a inlu)ncia. El tema del masclisme i el paper de la dona el trobem
representat en la se%a obra + Casa de nines, on una noia sescapa de casa. E el tema del
progrs i lartista modernista en contra de tot un poble el tracta Ebsen en la se%a obra +Fn
enemic del poble,, on un metge descobrei' que les aiges del balneari que alimenta el poble
estan contaminades. Ai'& podem %eure la gran inlu)ncia daquest autor aleman2 en lobra
de Ferreter.
A
.................... Aiges Encantades
6elaci# de cites
051.................. Tercer acte, p*g. 5:= 0Aiges Encantades, Joan Puig i Ferreter, Ed. El
Cangur1
0:1.................. Primer acte, p*g. AA
0=1.................. Tercer acte, p*g. 55: i 55?
0?1.................. Primer acte, p*g. ?:
0A1.................. Primer acte, p*g. =:
0D1.................. 7egon acte, p*g. G5 i G:
D