Nanda

Estndard de
diagnstics dinfermeria a
lAtenci Primria
(NANDA)
w
w
w
.
g
e
n
c
a
t
.
n
e
t
/
i
c
s
Institut Catal
de la Salut
Generalitat de Catalunya
Departament de Sanitat
i Seguretat Social
Estndards de diagnstics dinfermeria a latenci primria (NANDA)
2
Estndard de
diagnstics dinfermeria a
lAtenci Primria
(NANDA)
Febrer 2003
Institut Catal
de la Salut
92
Generalitat de Catalunya
Institut Catal de la Salut
Edici: Institut Catal de la Salut
Primera edici: febrer de 2003
Coordinaci editorial:
Gabinet de Comunicaci de lICS
3
autors
Besora Torradeflot,I. Infermera. EAP Passeig de Sant J oan. Barcelona
Coronado Martnez, C. Infermera. EAP Sant Hilari. Girona
De la Iglesia Rodrguez, R. Infermera. EAP El Carmel. Barcelona
Del Olmo Maci, C. Infermera. EAP Bon Pastor. Barcelona
Domenech Rodrguez, C. Infermera. EAP Mol Nou. Sant Boi Llobregat
Ferr Vall, M. Infermera. SAP Sant Mart- Barcelona
Garca Cerdan, M.R. Infermera. EAP Camps Blancs. Sant Boi Llobregat
Garca Espinoso, R. Infermer. EAP Lope de Vega. Barcelona
Gibert Llorach, E. Infermera. EAP Gtic. Barcelona
Gili Ribes, M. Infermera. CAP Guineueta. Barcelona
Guerrero Cancedo, M. Infermera. EAP Raval Sud. Barcelona
Isidro Barbero, T. Infermera. EAP Via Roma. Barcelona
Matilla Pea, N. Infermera. EAP Bon Pastor. Barcelona
Ollero Torres, A. Infermera. EAP El Carmel. Barcelona
Ondiviela Cariteu, A. Infermera. SAP Ciutat Vella. Barcelona
Rodrguez Ruiz, A. M. Infermera. EAP Raval Nord. Barcelona
Ruscalleda Calic, A. Infermera. CAP Guineueta. Barcelona
Sabat Lob, C. Infermera. EAP Ciutat Vella. Barcelona
Sabarts Saperas, T. Infermera. EAP Gtic. Barcelona
Sanz Tost, J . Infermera. EAP Reus 2. Tarragona
Sol Brichs C. Infermera. EAP El Carmel. Barcelona
Vidal Pont, M. Infermera. EAP Maanet de la Selva. Girona
Yuste Cubero, N. Infermera EAP Maanet de la Selva. Girona
4
Revisi any 2001-2002
Besora Torradeflot, I. ; Del Olmo Maci, C. ; Ferr Vall, M. ; Gibert Llorach, E.
Ondiviela Cariteu, A. ; Sol Brichs. C.
Coordinaci
Besora Torradeflot, Imma. Infermera. EAP Passeig Sant J oan. Barcelona
Assessorament metodologia de qualitat
Sra. Pilar Prez Company. Infermera de lHospital de la Vall dHebron.
Servei per a la Millora Assistencial. Barcelona.
Coordinaci del projecte
Sra. Carme Esteve Orti. Infermera. Gerent mbit Atenci Primria Barcelons Nord i
Maresme.
Sra. Margarita Coll Falgs. Infermera. Coordinadora de Programes dinfermeria de la
Divisi dAtenci Primria.
Coordinaci editorial
Sra. Assumpci Gonzlez Mestre. Infermera.
Cap Gabinet de Comunicaci i Atenci a lUsuari.
Secretaria
Sra. Ester Baqus Castellv
Disseny grfic i edici
Sr. Santi Almenara. Gabinet de Comunicaci
i Atenci a lUsuari.
Document acreditat per l Associaci Catalana dInfermeria
5
ndex
Pg.
Presentaci......................................................................................................................... 7
Introducci ......................................................................................................................... 8
Qu s el procs dinfermeria?............................................................................................ 8
Qu s la NANDA? ............................................................................................................. 9
Diagnstic dinfermeria ....................................................................................................... 9
Problemes interdependents o de collaboraci ................................................................... 10
Mtode de treball per a lestandarditzaci dels diagnstics ................................................ 10
Com shan dutilitzar aquests diagnstics estndards? ...................................................... 11
Diagnstics estandarditzats. Proposta de plans de cures.................................................... 12
Revisi dels anys 2000-2001.............................................................................................. 14
Continutat en la millora del document ................................................................................ 17
Diagnstics estndards....................................................................................................... 18
1. Dol................................................................................................................................. 19
2. Dol disfuncional ............................................................................................................ 21
3. Desequilibri de la nutrici per excs .............................................................................. 23
4. Desequilibri de la nutrici per defecte ........................................................................... 25
5. Risc de desequilibri de la nutrici per defecte................................................................ 27
6. Neteja inefica de les vies aries .................................................................................. 28
7. Maneig inefectiu del rgim teraputic .......................................................................... 30
8. Maneig efectiu del rgim teraputic............................................................................... 32
9. Ansietat ......................................................................................................................... 33
10. Por ................................................................................................................................ 35
11. Cansament en lexercici del rol de cuidador .................................................................. 37
12. Deteriorament de la integritat cutnia ........................................................................... 39
13. Restrenyiment ............................................................................................................... 41
14. Restrenyiment subjectiu ............................................................................................... 42
15. Diarrea .......................................................................................................................... 43
16. Incontinncia urinria desfor....................................................................................... 45
17. Allament social ............................................................................................................ 46
18. Risc de solitud............................................................................................................... 48
6
19. Trastorn de la comunicaci verbal ................................................................................ 50
20. Trastorn de la mobilitat fsica......................................................................................... 51
21. Risc de lesi.................................................................................................................. 55
22. Dolor crnic .................................................................................................................. 57
23. Afrontament individual inefectiu..................................................................................... 59
24. Deteriorament de ladaptaci......................................................................................... 61
25. Dficit dactivitats recreatives ........................................................................................ 64
26. Deteriorament del patr del son .................................................................................... 66
27. Patiment espiritual ........................................................................................................ 68
28. Baixa autoestima situacional ........................................................................................ 70
29. Dficit de coneixements (nens) ..................................................................................... 72
30. Dficit de coneixements (adults).................................................................................... 75
31. Conductes generadores de salut .................................................................................. 77
32. Risc de retard del desenvolupament ............................................................................. 79
33. Interrupci de la lactncia materna ............................................................................... 81
34. Lactncia materna inefica ........................................................................................... 83
35. Lactncia materna efica .............................................................................................. 85
36. Interrupci dels processos familiars .............................................................................. 86
Intervencions classificades.................................................................................................. 88
Bibliografia.......................................................................................................................... 92
7
Presentaci
En les darreres dcades, les societats occidentals han experimentat tot un seguit de
profundes transformacions que ha incidit directament en lexercici de les professions
sanitries. Parallelament a tots aquests canvis, el paper social i professional de les
infermeres ha anat creixent i evolucionant cap a una major professionalitzaci, en un
constant procs de consolidaci de les competncies.
En lInstitut Catal de la Salut sinicia al 1996 una estratgia de professionalitzaci de les
infermeres datenci primria amb lobjectiu de crear un marc de referncia adequat a les
necessitats de la poblaci.
En aquest context, un grup dinfermeres expertes en cures i sensibles a les necessitats
daprofundir en el desenvolupament de lespecificitat de latenci infermera van seleccionar
duna manera emprica els diagnstics infermers ms freqents en latenci primria,
establint amb la mateixa metodologia els objectius i les activitats corresponents, elaborant
un manual Estndards de diagnstics dinfermeria a latenci primria.
Aquest manual t com a objectiu servir de guia per a la prctica, aix com establir el nivell de
qualitat de forma que les infermeres puguin conixer els resultats finals de les seves cures,
millorar aspectes del seu treball i detectar rees de coneixement poc tractades per la
investigaci.
El manual sha revisat lany 2000 i el resultat s aquest document que ara presentem. La
revisi ha consistit en elaborar cadascun dels diagnstics a la llum de la literatura cientfica,
incorporant asseveracions o criteris pel que respecte als objectius que tenen diferents graus
devidncia cientfica, i estaran oberts a modificacions successives conforme la investigaci
infermera o daltres professionals, possibilitant ms coneixement. Aquest manual incorpora
tamb les activitats recomanades pel NIC (Nursing Interventions Classification) de forma que
les actuacions infermeres siguin el ms homognies possible.
Des de lInstitut Catal de la Salut, que contempla lusuari com a centre de la nostra atenci,
es planteja la necessitat de continuar treballant per a la millora de les cures infermeres, per
donar resposta eficient als reptes daquest entorn en constant evoluci, responent amb
competncia a les demandes dels ciutadans, des duna visi multidisciplinar i en interrelaci
i cooperaci entre els diferents nivells assistencials.
Aix, amb la participaci de tots, dissenyarem un futur que tingui com a pilars fonamentals
lorientaci dels serveis a les necessitats i expectatives dels ciutadans, la capacitat dactuar
com a referents del nostre model sanitari i la potenciaci del desenvolupament professional.
8
Introducci
Aquest document pretn facilitar laplicaci del Procs dinfermeria com a mtode sistemtic
per proporcionar i planificar cures dinfermeria. La seva finalitat s, doncs, aportar un
instrument de treball til que ajudi a complir totes les etapes del Procs. s un document
obert: noms la seva utilitzaci en la prctica assistencial podr validar-ne el contingut.
Lelaboraci daquest document es va iniciar lany 1994 amb el disseny dun qestionari de
valoraci (1a etapa del procs) basat en el model de Virginia Henderson. Tamb es varen
fer dos estudis de validaci que van permetre millorar els registres i obtenir, finalment, el
disseny actual del qestionari. El document Latenci dinfermeria a latenci primria (1) va
donar-li una difusi ms extensa, ja que es va recomanar la seva utilitzaci prioritria com a
qestionari de valoraci dinfermeria en lmbit de latenci domiciliria. El mateix any lequip
dinfermeres del CAP El Carmel (Barcelona) van ampliar-lo incorporant-hi la valoraci de la
persona cuidadora.
Lany 2000, la Fundaci J ordi Gol i Gorina va fer la revisi de tota la documentaci de
lHCAP, fet que va permetre incorporar el qestionari com a full de valoraci dinfermeria,
document oficial que forma part de lHCAP, un cop fou revisat i consensuat per un grup de
professionals dinfermeria i medicina.
La necessitat de disposar dinstruments tils per reforar la implantaci del procs
dinfermeria va fer que es plantegs la incorporaci dels diagnstics dinfermeria que
apareixen amb ms freqncia en latenci primria.
Els diagnstics treballats sn els que responen tant als problemes ms habituals com tamb
a aquelles situacions que permeten planificar activitats dirigides a potenciar, reforar o
mantenir situacions de salut.
Per facilitar la utilitzaci daquest treball destandarditzaci de diagnstics dinfermeria, es fa
una breu explicaci sobre aspectes terics que ajudin a la comprensi de la finalitat daquest
document.
Qu s el procs dinfermeria?
Segons Rosalinda Alfaro (presidenta del Teaching/Learning Easy Stuart de Florida, Estats
Units) s un mtode sistemtic i organitzat per proporcionar cures dinfermeria
individualitzades, dacord amb el concepte bsic que cada persona respon de forma
diferent davant duna situaci real o potencial de salut. s, per tant, un conjunt
daccions intencionades que la infermera realitza en un ordre especfic i amb la
finalitat dassegurar que la persona rep atencions de qualitat . (2)
9
El Procs dinfermeria consta de 5 etapes:
1. Valoraci: recollida de dades.
2. Diagnstic: anlisi i identificaci de problemes.
3. Planificaci: elaboraci del pla.
4. Execuci: posada en prctica del pla.
5. Avaluaci: avaluaci dels resultats.
Qu s la NANDA?
s una associaci dinfermeres americanes (North American Nursing Diagnostics
Association) formada lany 1973 per recollir, identificar i desenvolupar la classificaci de
diagnstics dinfermeria i formular una taxonomia diagnstica prpia dinfermeria, que es
pugui definir de la mateixa manera arreu del mn i permeti als professionals dinfermeria
identificar-la i treballar-hi de forma autnoma.
Diagnstic dinfermeria
La NANDA (3) (Novena Conferncia, Mar 1990) defineix el diagnstic dinfermeria com un
judici clnic sobre la resposta duna persona, famlia o comunitat als processos vitals,
problemes de salut reals o potencials que proporcionen la base de la terpia de la
qual s responsable el professional dinfermeria.
Els diagnstics dinfermeria es descriuen amb letiqueta, la causa i les dades subjectives i
objectives. s a dir, el problema relacionat amb la causa i manifestat per les dades
objectives i subjectives.
Els diagnstics dinfermeria sinscriuen dins lmbit del rol independent de la prctica
professional dinfermeria ja que es refereixen a situacions en qu s el collectiu
dinfermeria qui identifica, valida i tracta, independentment, ja que sn els
responsables dobtenir els resultats desitjats. s, doncs, quan sidentifiquen aquests
tipus de problemes quan cal utilitzar la terminologia diagnstica de la NANDA.
Els diagnstics dinfermeria es classifiquen en reals, de risc o de salut:
Diagnstic real: descriu la resposta actual duna persona, famlia o comunitat a una
situaci de salut, o a un procs vital. La seva identificaci es ratifica amb lexistncia dunes
caracterstiques definitries.
El diagnstic sha de formular en tres parts: el problema (etiqueta) relacionat amb la causa i
manifestat per dades objectives i subjectives.
Diagnstic de risc: descriu respostes humanes a situacions de salut o processos vitals que
es poden desenvolupar en un futur prxim. La seva identificaci es basa en la presncia de
10
factors de risc. En aquest cas es formula en dues parts: el problema (etiqueta), relacionat
amb la causa (presncia de factors de risc).
Diagnstic de salut: s un diagnstic real que es formula quan la persona, la famlia o la
comunitat han adquirit ja un nivell acceptable de salut o benestar. Sidentifica quan una
persona desitja tenir un grau millor de coneixement en una rea especfica. Es formula en
una sola part: letiqueta diagnstica.
Problemes interdependents o de collaboraci
Es relacionen amb la patologia mdica, amb laplicaci del tractament prescrit pel metge i
amb el control, tant de la resposta del tractament com de levoluci de la situaci patolgica.
En la formulaci dels problemes interdependents (PI) s necessari i imprescindible utilitzar
terminologia mdica. No sutilitzen, en cap cas, les etiquetes diagnstiques dinfermeria per
renomenar situacions fisiolgiques que ja tenen nom.
En aquest tipus de problemes sinclouen, tant les complicacions potencials com les
situacions fisiopatolgiques que requereixen un abordatge conjunt del tractament dels
professionals mdics i dinfermeria.
La proposta de planificaci dactivitats derivades dels problemes interdependents o de la
collaboraci es basen en els protocols dactuaci segons les patologies mdiques. Per tant,
els problemes interdependents estan dins lmbit del rol de collaboraci.
Com a document complementari a aquest, est previst iniciar grups de treball per elaborar
els plans de cures estndards segons els protocols de patologies mdiques.
Mtode de treball per a
lestandarditzaci dels diagnstics
Els professionals que han format part daquest treball estan utilitzant el qestionari de
valoraci dinfermeria en lmbit assistencial. Lobjectiu daquest document ha estat, doncs,
avanar en la incorporaci de diagnstics dinfermeria i en la planificaci dintervencions i
activitats (2a i 3a etapa del procs), sempre des de la perspectiva dinfermeria, de la qual
parten tots els membres del grup, i segons el model conceptual de V. Henderson, a lhora
de prestar les cures dinfermeria.
Aquest treball es va iniciar lany 1996 amb 18 professionals dinfermeria de Barcelona Ciutat.
Al llarg del temps shi han anat incorporant professionals representatius daltres centres de
Catalunya, cosa que ha perms recollir una visi ms mplia i ms realista de la feina
diria. Actualment sn 26 infermers i infermeres que fan o han fet recentment activitats
assistencials.
La necessitat de donar atenci de qualitat va motivar a posar en prctica tot all que, de
forma terica, est integrat al currculum disciplinari dinfermeria.
11
Les sessions de treball han tingut una periodicitat bimensual.
Per fer la selecci dels diagnstics es va utilitzar la tcnica del grup nominal i, la proposta de
plans de cures sha fet partint de la discussi de casos clnics reals, dels quals sanalitzava
la valoraci i es proposava el diagnstic adequat, cosa que va implicar realitzar un
diagnstic diferencial entre els diagnstics possibles. Per tant, haven de comparar i discutir
les definicions de les etiquetes, les caracterstiques definitries i els factors relacionats que
proposa la documentaci de la NANDA.
Una vegada superada aquesta primera part, es va proposar els objectius i les activitats que
calia portar a terme, incloent-hi les que feien referncia a leducaci sanitria per fomentar
tant com fos possible la independncia de les persones i famlies de lmbit dactuaci.
La primera condici que es va tenir en compte va ser que shavia dincloure totes les parts
del diagnstic s a dir, letiqueta i la causa. Conixer la causa vol dir tamb identificar lrea
de dependncia segons les fonts de dificultat que descriu el model conceptual de Virginia
Henderson: fora, voluntat i coneixement.
En les revisions bibliogrfiques fetes fins ara, sha pogut comprovar que, si b hi ha treballs
semblants sobre plans de cures, no sha trobat cap cas en qu sinclogui lestudi de la causa
del problema. La incorporaci daquesta aporta un factor nou a lhora de proposar els plans
de cures.
A poc a poc es va anar omplint de contingut aquelles etiquetes diagnstiques que sorgien de
les discussions de les sessions de treball. Actualment es disposa de 35 diagnstics
treballats dels 129 que ha identificat i definit la NANDA.
Aquest document s el fruit de tres anys de treball. Ha estat una tasca lenta per reflexiva,
sempre shan posat les propostes en com, tant pel que fa a la identificaci del diagnstic,
lrea de dependncia, la causa, aix com dels objectius i les activitats proposades en
cadascun dels diagnstics escollits.
Com shan dutilitzar
aquests diagnstics estndards?
Els diagnstics estndards representen el comportament que en condicions de normalitat
sha de donar. s per tant i com el seu nom indica una norma que shauria de complir
sempre. Per en la utilitzaci daquests estndards sha de tenir en compte la possibilitat de
que el pacient presenti alguna variable no contemplada en lestndard, no sha de perdre de
vista que lsser hum t una gran variabilitat, s per aix que lestndard haur de ser
utilitzat sempre com un referent que sha de confirmar en cada cas. Els casos on no es
confirmi lestndard i els objectius o les intervencions hagin de planificar-se de forma
diferent, shan de recollir com a elements de variabilitat acceptada, i sn molt importants per
augmentar els coneixements professionals de cada cas.
12
La forma de confirmar lestndard s realitzar la valoraci al pacient i lanlisi de les dades
segons el model conceptual infermer de V. Henderson per poder determinar el problema o
diagnstic infermer.
Sha de remarcar molt especialment que el diagnstic estndard ha de servir com a
pauta de treball i que s imprescindible individualitzar tota la planificaci de les cures
que es proposa, en cadascun dels diagnstics. Per tant, quan es parla
dindividualitzar, es vol dir tamb pactar sempre amb la persona que sest cuidant,
tant els objectius com les activitats proposades segons el diagnstic estndard.
Noms aix es podr incorporar a la prctica assistencial els conceptes i valors
fonamentals del model de Henderson. En cap cas, el fet dutilitzar aquesta
documentaci vol dir estalviar-se letapa de valoraci sin que aquesta s
imprescindible per poder fer un judici clnic i identificar el diagnstic apropiat en
cada cas.
La proposta que es fa dels diagnstics estndards s una pauta que ens orienta i ajuda a
identificar la causa del problema i les intervencions apropiades a la situaci descrita.
En els formats proposats es poden identificar les diferents parts de la planificaci de les
cures. El diagnstic i la seva definici, la causa o les causes, les manifestacions, els
objectius i les intervencions. A peu de pgina de cada diagnstic hi ha un quadre per
remarcar lrea de dependncia que hem identificat: fora fsica o psquica, coneixement i
voluntat.
Els diagnstics en qu no consta la causa de la malaltia sn diagnstics de salut i sutilitzen
des duna visi positiva, s a dir, que no sidentifiquen amb una resposta disfuncional.
Intentar treballar incorporant aquesta visi positiva s molt til per mantenir, fomentar i
reforar conductes apropiades i aconseguir aix un millor nivell de benestar i de domini de la
situaci de salut.
Diagnstics estandarditzats.
Proposta de plans de cures
1. Dol
2. Dol disfuncional
3. Desequilibri de la nutrici per excs
4. Desequilibri de la nutrici per defecte
5. Risc de desequilibri de la nutrici per defecte
6. Neteja inefica de les vies aries
7. Maneig inefectiu del rgim teraputic
8. Maneig efectiu del rgim teraputic
13
9. Ansietat
10. Por
11. Cansament en lexercici del rol de cuidador
12. Deteriorament de la integritat cutnia
13. Restrenyiment
14. Restrenyiment subjectiu
15. Diarrea
16. Incontinncia urinria desfor
17. Allament social
18. Risc de solitud
19. Trastorn de la comunicaci verbal
20. Trastorn de la mobilitat fsica
21. Risc de lesi
22. Dolor crnic
23. Afrontament individual inefectiu
24. Deteriorament de ladaptaci
25. Dficit dactivitats recreatives
26. Deteriorament del patr del son
27. Patiment espiritual
28. Baixa autoestima situacional
29. Dficit de coneixements (nens)
30. Dficit de coneixements (adults)
31. Conductes generadores de salut
32. Risc de retrs del desenvolupament
33. Interrupci de la lactncia materna
34. Lactncia materna inefica
35. Lactncia materna efica
36. Interrupci dels processos familiars
14
Revisi dels anys 2000-2001
La necessitat de convertir aquest document en un instrument til, clar, obert i sobretot vlid i
fiable perqu els professionals dinfermeria puguin avanar en la cerca de les millors cures
pels pacients, ha portat a fer una revisi acurada del mateix.
Metodolgicament shan abordat dos objectius: un relacionat en la validesa i fiabilitat de
lestndard mitjanant levidncia cientfica, i laltre introduint criteris de resultats per facilitar
lavaluaci. Aquest plantejament ha fet que es modifiquessin els objectius i les actuacions
del document inicial.
Lelaboraci de lanterior document partia del consens dexperts basat en lmplia
experincia dun grup de professionals que havia comprovat en la prctica el
desenvolupament dels diagnstics i els seus resultats, aix com de recomanacions
bibliogrfiques que es disposaven.
En aquest shan revisat cadascun dels diagnstics a la llum de la literatura cientfica,
incorporant asseveracions o criteris pel que respecta als objectius, que tenen diferents graus
devidncia cientfica i que estan oberts a modificacions successives conforme la
investigaci infermera o daltres professionals possibiliti ms coneixements. Els objectius
shan formulat com criteris de resultats (4), com un referent del resultat esperat, que no sols
serveixen pel seguiment de les persones en el propi procs datenci sin tamb per poder
comparar el resultat obtingut. Sn una veritable eina davaluaci.
En aquest sentit possibiliten que les infermeres puguin conixer els resultats finals de la
qualitat de les seves cures puguin millorar aspectes del seu treball que hagin identificat com
a deficients, aix com que puguin detectar rees de coneixement poc tractades per la
investigaci. A causa que el procs datenci en alguns diagnstics comporta molt de temps
i complexitat en les cures en si, shan classificat els criteris de resultats en:
Objectius-criteris finals. Sn aquelles situacions de salut que les persones han aconseguit,
amb lajut del professional dinfermeria, en finalitzar el seu procs. En un pla de cures amb
diagnstics varis, aquests criteris de resultats finals comportarien el que sha denominat el
perfil de resultats a lalta.
Objectius-criteris del procs. Sn criteris de resultats ms instrumentalitzats que
serveixen com a referncia en moments concrets del procs, en situacions intermdies, ms
properes a linici del procs. Poden ser varis i variats.
Pel que respecte a les actuacions shan substitut per les intervencions que a nivell
internacional estan reconegudes com a treball propi dinfermeria. El CIE les defineix com
Tot tractament, basat en el coneixement i judici clnic, que realitza un professional de la
infermeria per afavorir el resultat esperat del pacient. Aquestes intervencions inclouen tant
les cures directes com tractaments posats en marxa per altres provedors de cures. Les
intervencions que es proposen sn reconegudes pels experts com les que aporten a les
persones unes cures basades en levidncia cientfica i per tant reafirmar que els
15
professionals infermeres ens dediquem a cuidar per no com una acci innata, sin
fonamentada en un suport cientfic CIE.
Les tendncies a nivell mundial sobre el treball dinfermeria sorienten cap al
desenvolupament professional autnom, i lassumpci de la responsabilitat de totes aquelles
intervencions i activitats del treball propi, necessria i imprescindible per oferir cures de
qualitat a les persones.
Per tant, les intervencions sn estndards de bona praxi, que garanteixen la eficcia de les
cures i que han dassegurar que el pacient assolir els objectius i resultats proposats.
Les intervencions
El CIE (5) (6) (Consell Internacional dInfermeria) des de lany 1996, ha desenvolupat un
projecte anomenat Clasificacin Internacional de la Prctica Enfermera (CIPE) amb
lobjectiu de definir un vocabulari estructurat i una classificaci dintervencions dinfermeria
utilitzant la documentaci ja existent en lmbit internacional en la NIC (Nursing Interventions
Classification), grup investigador de la Universitat de Iowa, integrat per 40 persones en
lactualitat, que representen mltiples rees del saber clnic i metodolgic. (Primera
classificaci, publicada lany 1992 amb 336 intervencions i la segona, publicada lany 1996
revisada i augmentada amb 433 intervencions dinfermeria).
Els investigadors de la NIC de la Universitat de Iowa han utilitzat molts i variats mtodes
dinvestigaci per al desenvolupament i perfeccionament de la classificaci: anlisi de
continguts, revisions per part dels experts, mtode de grup denfocament, anlisi de
similitud, agrupaci jerrquica, escala multidimensional i proves de camp clniques.
Lobjectiu daquesta classificaci s identificar les intervencions prpies de la professi, cosa
que permet, duna banda la comunicaci rpida i universal i de laltra la sistematitzaci del
treball dinfermeria. Tamb ajuda a integrar els diagnstics dinfermeria a la prctica diria.
Aquesta segona edici cont una codificaci taxonmica que ajuda el professional
dinfermeria a localitzar i escollir la intervenci adequada, facilitant aix mateix la
informatitzaci de les intervencions.
El document Clasificacin Internacional de Enfermera, que sha utilitzat, recull totes les
intervencions, tant si es realitzen en lmbit hospitalari, en serveis especials, en latenci
primria aix com en lmbit de gesti dels serveis dinfermeria. Aquesta classificaci inclou
des del tractament, la prevenci fisiolgica i psicosocial, el foment de la salut, fins a les
intervencions per individus, famlies i comunitats.
Les fonts originals contenen guies de planificaci de cures i sistemes dinformaci de la
prctica clnica validades per experts. Totes les intervencions van acompanyades duna
bibliografia de referncia que verifica la seva utilitat.
16
Elaboraci de la classificaci
Lorganitzaci de les intervencions sestructura en una taxonomia en tres nivells: 1r nivell,
descriu el camp; 2n nivell, descriu la classe; 3r nivell, descriu la intervenci. El nivell de
camp inclou 6 nivells i cadascun t una codificaci que li s prpia. La taxonomia de cada
intervenci inclou la numeraci i el ttol. De cada intervenci hi ha la definici i la proposta
dactivitats a escollir. Les intervencions poden utilitzar-se en qualsevol teoria de cures
dinfermeria, i en classificacions diagnostiques com sn: NANDA, ICD, DSM, Omaha...
Estructura de les intervencions: 6 camps
1. Camp fisiolgic bsic: Cures que es basen en el funcionament fsic.
a) Control de lactivitat (exercici)
b) Actuaci davant leliminaci
c) Actuaci davant la immobilitat
d) Suport a la nutrici
e) Foment de la comoditat fsica
f) Facilitaci de lautocura
2. Camp fisiolgic complex: Cures que es basen en la regulaci homeosttica.
g) Control dels electrlits i cids basals
h) s de frmacs
i) Control neurolgic
j) Cures perioperatries
k) Control respiratori
l) Control de la pell/ferides
m) Termoregulaci
n) Maneig de la perfussi tissular
3. Camp de la conducta: Cures que es basen en el funcionament psicosocial i faciliten els
canvis destil de vida.
o) Terpia de la conducta
p) Terpia cognitiva
q) Foment de la comunicaci
r) Ajudes per fer front a situacions
s) Educaci del pacient
t) Foment de la comoditat psicolgica
17
4. Camp de la seguretat: Cures que donen suport psicolgic a la persona i ajuden a
protegir-se contra els danys
u) Actuaci davant duna crisi
v) Control de riscos
5. Camp de la famlia: Cures que donen suport a la unitat familiar.
w) Cures de maternitat
x) Cures durant la vida
6. Camp del Sistema Sanitari: Cures que donen suport a una utilitzaci efica del sistema
dadministraci de cures sanitries.
y) Mediaci del sistema sanitari
A. Control del sistema sanitari
B. Control de la informaci
Com sha dutilitzar aquesta classificaci
En cada diagnstic dinfermeria proposat sespecifiquen unes intervencions codificades que
faciliten el desplegament dalgunes de les activitats. Al final del document, com a annex, hi
ha fotocopiada la classificaci amb les activitats recomanades en cada intervenci,
codificades per facilitar-ne la consulta.
Com a full de registre daquestes intervencions i activitats tamb hi ha una proposta en
lannex que segueix el model anterior.
Continutat en la millora del document
Continutat en la millora del document i per tant en les cures dinfermeria.
1. Revisions peridiques dels diagnstics mitjanant la incorporaci de levidncia
cientfica.
2. Incorporar nous diagnstics que apareixen en la prctica diria assistencial.
3. Elaborar i recollir els problemes interdependents ms freqents en el procs de cuidar,
utilitzant la mateixa estructura i metodologia en la que shan elaborat els diagnstics.
4. Elaborar protocols i procediments amb evidncia cientfica que augmentin el valor de les
intervencions proposades en aquest document i la homogenitzaci de la prctica
infermera.
5. Lligar els estndards infermers amb els estndards mdics i daltres professionals en
instruments comuns com ara les guies de prctica clnica.
18
Diagnstics
estndards
1
9
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: DOL (definici segons la Sra. Rosalinda Alfaro-Hitne en el llibre Proceso enfermero).
Definici: Estat en qu una persona o grup experimenta un patr normal de sentiments extrems de prdua i tristesa en resposta a una
prdua real o percebuda.
objectius intervencions
DE RESULTAT:
Als 2 anys, adaptar-se a la prdua.
DE PROCS:
Reiniciar/seguir la vida de relaci social en
6 i 12 mesos.
3 R 5290. Facil itar el dol
Sha d:
identificar conjuntament la fase del dol.
donar atencions especfiques dacord a la fase del dol (negaci, clera, negociaci, depressi i
acceptaci).
...
3 R 5270. Suport emocional
Sha d:
afavorir lexpressi de sentiments creant un entorn apropiat (escolta activa, respectar els silencis,
els plors, la rebellia, la culpa, el sentiment dimpotncia).
fomentar la presa de decisions sobre la seva vida i la seva salut.
reconixer la normalitat dels seus sentiments.
valorar les respostes en situacions semblants i identificar quins recursos ha utilitzat.
valorar les situacions emocionals com a grup familiar.
facilitar suport especfic segons les seves creences i valors.
...
2
0
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: DOL (definici segons la Sra. Rosalinda Alfaro-Hitne en el llibre Proceso enfermero).
Definici: Estat en qu una persona o grup experimenta un patr normal de sentiments extrems de prdua i tristesa en resposta a una
prdua real o percebuda.
1 F 1800. Aj udar a l autocura
Descans, alimentaci, activitats de la vida diria.
...
3 Q 5100. Potenci ar l a socialitzaci
Sha dinformar el pacient dels recursos disponibles (amics, grups dajuda, famlia, professionals
especialitzats).
...
3 T 5880. Tcniques de relaxaci
Sha de:
proporcionar un entorn favorable.
afavorir una respiraci lenta i profunda.
identificar a les persones estimades que el poden ajudar.
...
5 W 7140. Suport a l a faml ia
Sha d:
ajudar a la famlia a identificar i resoldre conflictes de valor.
proporcionar informaci sobre el estat de la persona malalta.
escoltar inquietuds, sentiments i preguntes de la famlia.
NOTA: Quan una persona no ha resolt ladaptaci a la prdua en dos anys, es recomana que no passi a Dol disfuncional. Es considera que, en aquest cas, cal
derivar-la a altres professionals (psicleg, psiquiatra).
2
1
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00135 DOL DISFUNCIONAL relacionat amb (R/A).
Definici: Fracs o perllongaci en ls de respostes intellectuals i emocionals per intentar superar el procs de la investigaci de
lautoconcepte provocat per una prdua real o potencial.
causes objectius intervencions
R/A no utilitzaci de recursos
personals i de lentorn per
adaptar-se a la nova situaci
(bloqueig emocional).
Manifestat per: tristesa,
ansietat, verbalitzaci de
bloqueig emocional. Alteraci
dels hbits en general: menjar,
dormir, exercici, etc.
Al tres: identificaci exagerada
de la prdua. Regressi en les
fases del dol.
DE RESULTAT:
Adaptar-se (la persona) a la
prdua en 6 mesos.
DE PROCS:
Identificar el significat de la
prdua en 2 mesos.
Sha d :
ajudar a la persona a identificar la naturalesa del vincle amb la prdua.
ajudar a identificar els sentiments de rbia, culpabilitat, clera.
...
3 R 5270. Suport emocional
Shan de:
respectar els silencis, els plors, la rebelli, la culpa, el sentiment
dimpotncia.
fomentar la presa de decisions sobre la seva vida i la seva salut, amb
objectius realistes.
facilitar suport especfic segons les seves creences i valors.
...
Shan de fomentar:
el descans, lalimentaci correcta, les activitats de la vida diria, el seguiment
del tractament farmacolgic
...
rees de dependncia: Fora fsica Fora psicolgica Voluntat Coneixement
2
2
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00135 DOL DISFUNCIONAL relacionat amb (R/A)
Definici: Fracs o perllongaci en ls de respostes intellectuals i emocionals per intentar superar el procs de la investigaci de
lautoconcepte provocat per una prdua real o potencial.
Manifestat per:
Al tres:
Sha dinformar dels recursos disponibles (grups dajuda i professionals
especialitzats)
...
Sha de:
Proporcionar un entorn favorable.
Afavorir una respiraci lenta i profunda.
Identificar les persones estimades que poden ajudar.
...
3 R 5230. Potenciar la capacitat de fer front a l es situacions difcils
Sha destimular la identificaci dobjectius realistes.
...
2
3
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00001 DESEQUILIBRI DE LA NUTRICI PER EXCS relacionat amb (R/A).
Definici: Estat en qu una persona experimenta una aportaci de nutrients que excedeix les seves necessitats metabliques.
R/A Ingesta inadequada, tant
quantitativament com
qualitativa.
Manifestat per: ingesta
daliments superior a les
necessitats, per Kg. de pes,
expressi verbal de desacord
amb el seu pes, utilitzaci
daliments com a
compensaci.
Al tres:
DE RESULTAT:
Recuperar el pes adequat a
ledat, sexe i talla seguint una
dieta equilibrada.
DE PROCS:
Perdre de 2 a 4 Kg en 30
dies com a mnim
Manifestar (la
persona/cuidador) que coneix
lalimentaci adequada a la
situaci, en una etapa de
desenvolupament de 7 dies
1 D 1280. Ajuda per a disminui r el pes
Shan d :
identificar conjuntament els factors que afavoreixen lexcs de nutrients.
explicar quantitats nutritives i energtiques dels diferents grups daliments:
concepte de dieta equilibrada.
evitar begudes alcohliques.
beure aigua i infusions (1 a 2 litres al dia).
evitar menjar entre pats (picar ).
establir un programa dexercici fsic segons edat i disponibilitat.
reconixer lesfor realitzat.
...
3 S 5614. Ensenyament de la dieta prescrita
Sha de :
recomanar registre diari de la ingesta per a lautoavaluaci.
establir una dieta baixa de calories adaptant-la als gustos, horaris, hbits i
recursos de la persona.
acompanyar les recomanacions amb material escrit.
...
2
4
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00001 DESEQUILIBRI DE LA NUTRICI PER EXCS relacionat amb (R/A).
Definici: Estat en qu una persona experimenta una aportaci de nutrients que excedeix les seves necessitats metabliques.
Manifestat per:
Al tres:
5 X 7110. Impli caci famili ar
Sha didentificar la capacitat de la famlia per implicar-se en el pla de cures.
...
3 T 6040. Terpi a de rel axaci simpl e
Shan d :
Ensenyar altres tcniques complementries: visualitzaci, tacte teraputic
etc.
Ensenyar tcniques de relaxaci perqu les apliqui.
...
2
5
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00002 DESEQUILIBRI DE LA NUTRICI PER DEFECTE relacionat amb (R/A).
Definici: Estat en qu una persona experimenta una aportaci de nutrients insuficients per cobrir les necessitats metabliques.
(1) R/A ingesta inadequada
quantitativament i
qualitativa.
(2) R/A por a recuperar el pes
que tenia abans de fer una
dieta.
Manifestat per: ansietat,
inapetncia, rebuig
dalimentar-se, prdua duna
quantitat determinada de pes.
Expressi verbal de la ingesta
daliments inferior a les
necessitats.
Al tres:
DE RESULTAT:
Fer una ingesta adequada a
la seva edat, sexe i talla
seguint una dieta equilibrada.
DE PROCS:
Conixer quina s la dieta
adequada a les seves
necessitats en 7 dies.
Conixer (la
persona/cuidador)
lalimentaci adequada a la
situaci i etapa del
desenvolupament en 7 dies.
1 D 1240. Ajuda a augmentar el pes
Shan d:
analitzar les possibles causes del baix pes.
ensenyar a augmentar la ingesta de calories.
considerar els gustos segons la cultura i la religi.
...
1 D 1100. Control de la nutri ci
Shan d:
identificar conjuntament els factors que dificulten laportaci de nutrients.
explicar les qualitats nutritives i energtiques dels diferents grups daliments.
aclarir conceptes erronis sobre la dieta equilibrada.
establir una dieta incorporant-hi les seves preferncies.
recomanar el registre diari de la ingesta daliments ingerits per autoavaluar-
se.
explicar la necessitat de fer una dieta equilibrada.
reforar el concepte que una alimentaci equilibrada ajuda a mantenir el pes.
...
2
6
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00002 DESEQUILIBRI DE LA NUTRICI PER DEFECTE relacionada amb (R/A)
Definici: Estat en qu una persona experimenta una aportaci de nutrients insuficients per cobrir les necessitats metabliques.
Manifestat per:
Al tres:
1 D 1160. Control i seguiment nutricional
Shan d:
identificar les dades indicatives de malnutrici susceptibles dabordatge
multidisciplinari.
...
Sha didentificar la capacitat de la famlia per implicar-shi.
...
1 D 1030. Actuaci davant els trastorns dali mentaci
Shan d:
utilitzar tcniques de modificaci de la conducta per promoure conductes que
contribueixin a laugment de pes i per limitar les conductes de prdua de pes.
proporcionar suport (terpia relaxaci, facilitaci de lexpressi de
sentiments) a mesura que la persona incorpora noves conductes
dalimentaci i canvis en lestil de vida.
...
2
7
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00003 RISC DE DESEQUILIBRI DE LA NUTRICI PER DEFECTE
Definici: Estat en qu una persona experimenta el risc de patir una aportaci de nutrients insuficient
per cobrir les necessitats metabliques.
R/A Preocupaci esttica.
R/A No acceptaci del propi
cos
DE RESULTAT:
Mantenir una ingesta
adequada a la seva edat,
sexe, talla seguint una dieta
equilibrada.
DE PROCS:
Conixer quina s la dieta
equilibrada a les seves
necessitats per un bon
creixement i
desenvolupament en 30 dies.
1 D 1260. Control de pes
Sha de:
determinar la motivaci de la persona per canviar hbits en lalimentaci.
ajudar a establir pautes durant els pats.
determinar conjuntament el pes corporal adequat a la seva edat, sexe i etapa
de desenvolupament.
establir menjades equilibrades, variades i coherents.
...
1 D 5246. Assessorament nutri cional
Sha d:
establir una relaci teraputica basada en la confiana i el respecte.
facilitar la identificaci de les conductes alimentries que es desitgin canviar.
proporcionar informaci sobre la necessitat de modificar la dieta per raons de
salut.
...
2
8
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00031 NETEJ A INEFICA DE LES VIES ARIES relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la persona s incapa deliminar les secrecions o obstruccions del tracte respiratori.
(1) R/A disminuci de lactivitat
fsica.
(2) R/A utilitzaci inadequada
de les indicacions
teraputiques.
(3) R/A dolor.
Manifestat per: sorolls
respiratoris, tos inefica.
Expressi de dificultat per
respirar o eliminar secrecions,
cansament: aleteig nasal.
Al tres:
DE RESULTAT
Mantenir les vies
respiratries permeables i
lliures de secrecions en 30
dies.
DE PROCS
Manifestar la millora de la
permeabilitat de les vies
aries en 7 dies.
2 K 3350. Control i seguiment respi ratori
Shan de:
vigilar freqncia, ritme, profunditat i esfor.
controlar esquema respiratori.
auscultar sorolls respiratoris.
......
2 K 3140. Control de vies aries
Shan d:
utilitzar aerosols i O
2
adequadament.
planificar perodes de descans.
identificar el color de lexpectoraci.
ingerir lquids.
Mantenir un entorn ventilat i lliure dirritants.
...
2 K 3250. Ensenyar a tossir de forma efectiva
Shan densenyar tcniques de sosteniment durant perodes de tos, si hi ha
dolor.
...
2
9
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00031 NETEJ A INEFICA DE LES VIES ARIES relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la persona s incapa deliminar les secrecions o obstruccions del tracte respiratori.
Manifestat per:
Al tres:
2 K 3230. Fisioterpia respiratria
Sha de planificar un programa de mobilitzaci progressiva amb ajuda de
recursos materials (agafadors, caminadors, etc.).
...
3
0
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00078 MANEIG INEFECTIU DEL RGIM TERAPUTIC relacionat amb (R/A)
Definici: Patr de regulaci i integraci en la vida diria dun programa de tractament de la malaltia i de les seves complicacions que
resulta insatisfactori per obtenir objectius de salut.
(1) R/A falta motivaci per
desnim comprometres a
integrar canvis en el seu
estil de vida.
(2) R/A la dificultat a combinar
un tractament complex.
(3) R/A la manca de
coneixements sobre el bon
compliment.
Manifestat per:
verbalitzaci dincapacitat
pel maneig de la situaci.
No ha pres la medicaci.
Aparici defectes
secundaris.
Altres:
DE RESULTAT:
Complir el programa de
tractament prescrit (frmacs)
en un termini de 3 mesos.
Complir el programa de
tractament prescrit
(modificacions en lestil de
vida) en un termini de 6
mesos.
DE PROCS:
Iniciar modificacions en lestil
de vida en 15 dies.
Collaborar (la famlia
/cuidador) en el seguiment
del pla teraputic en 15 dies.
3 O 4420. Acord amb la persona
Shan d:
oferir diverses alternatives, perqu pugui escollir-ne la ms adequada.
informar dels grups dajuda.
...
3 O 4360. Modificaci de la conducta
Sha de:
permetre lexpressi de sentiments.
identificar les conductes errnies i analitzar-ne les conseqncies.
discutir la millor forma dincorporar el pla teraputic, respectant les activitats
de la vida diria.
identificar cadascun dels avenos que ha fet la persona i facilitar-ne els
canvis.
...
4V 6610. Identificaci de ri scos
Sha de:
determinar el compliment del tractament mdic i de les cures.
planificar les activitats de disminuci de riscos.

3
1
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00078 MANEIG INEFECTIU DEL RGIM TERAPUTIC relacionat amb (R/A)
Definici: Patr de regulaci i integraci en la vida diria dun programa de tractament de la malaltia i de les seves complicacions que
resulta insatisfactori per obtenir objectius de salut.
Manifestat per:
Al tres:
3 S 5616. Ensenyament: medi cament prescrits
Sha de:
fer un seguiment de la presa de medicaci
identificar les complicacions.
explicar els signes i smptomes dalarma.
facilitar el material de suport. Diverses formes que facilitin el tractament.

...

3
2
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00082 MANEIG EFECTIU DEL RGIM TERAPUTIC
Definici: Patr de regulaci i integraci en la vida diria dun programa pel tractament de la malaltia i de les seves complicacions que
resulta satisfactori per aconseguir objectius especfics de salut.
DE RESULTAT:
Mantenir les conductes i els hbits
indicats en el seu pla teraputic.
Expressar linters a seguir el pla
teraputic en tot moment.
3 O 4480. Facilitar l autoresposabilitat
Shan de :
revisar objectius de salut.
remarcar la importncia dinstaurar/mantenir estratgies encaminades a la prevenci de les
complicacions.
discutir la millor manera dincorporar el pla teraputic perqu el pacient el segueixi mantenint.
explicar els beneficis del bon compliment.
explicar els efectes secundaris que es poden derivar de la malaltia, de com detectar-ne els signes i
smptomes, i de les estratgies necessries per prevenir-les (shan dorientar segons la malaltia que
pateix).
repassar peridicament els protocols de les activitats recomanades segons malalties crniques.
...
3 S 5540. Potenciar la disposi ci de l aprenentatge
Sha de :
cuidar lentorn per facilitar laprenentatge.
fomentar lexpressi de sentiments.
donar temps perqu la persona expressi els dubtes.
fomentar la participaci de la famlia.
...
3
3
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00146 ANSIETAT relacionat amb (R/A)
Definici: Sensaci dincomoditat lorigen de la qual molt freqentment s inespecfic o desconegut per a la persona.
(1) R/A sentiments damenaa
a la seva integritat fsica.
(2) R/A manca de
coneixements sobre els
esdeveniments de la
situaci de salut.
(3) R/A manca de
coneixements dels mitjans
dajuda.
Manifestat per: tensi,
nerviosisme, por, expressi de
preocupaci, dificultat de
concentraci, respostes
fsiques: suor, taquicrdia, etc.
Al tres:
DE RESULTAT:
Manifestar la disminuci dels
smptomes fsics i
emocionals en 30 dies.
DE PROCS:
Identificar els esdeveniments
que li generen ansietat en 15
dies.
3 T 5820. Disminuci de l ansi etat
Shan d:
explorar conjuntament els factors desencadenants de lansietat.
permetre lexpressi de sentiments: por, angoixa, preocupaci, etc.
explorar conjuntament estratgies utilitzades en altres ocasions per afrontar
lansietat.
controlar ladministraci de frmacs, si en pren.
facilitar la informaci necessria referida al problema de salut: proves
diagnstiques, exploracions en general, intervencions quirrgiques,
tractaments, etc.
fomentar la presa de decisions (vol o no vol fer-se una prova determinada).
informar dels recursos propis i de lentorn.
...
3 T 5900. Distracci
Sha de descriure el motiu, els beneficis els lmits i tipus de les tcniques de
distracci disponibles.
3
4
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00146 ANSIETAT relacionat amb (R/A)
Definici: Sensaci dincomoditat lorigen de la qual molt freqentment s inespecfic o desconegut per a la persona.
Manifestat per:
Al tres:
Sha d :
animar la persona que esculli la tcnica de distracci desitjada: msica,
participar en una conversa o explicar amb detall, un succs o conte,
imaginaci dirigida.
individualitzar el contingut de la tcnica de distracci en funci de les
tcniques utilitzades amb anterioritat segons lxit, ledat, i el nivell de
desenvolupament.
ensenyar la persona a obrir i tancar els ulls o centrar-se en un sol objecte.
aconsellar la persona que practiqui la tcnica de distracci anticipant-se a
una situaci angoixant, si s possible.
...
Shan d :
ensenyar altres tcniques complementries: visualitzaci, tacte teraputic,
etc.
ensenyar tcniques de relaxaci perqu les apliqui.
...
3
5
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00148 POR relacionat amb (R/A)
Definici: Sensaci damenaa relacionada amb una font identificable que la persona valida.
(1) R/A manca de
coneixements (tractament,
hospitalitzaci, proves
diagnstiques, ).
(2) R/A dolor (exploracions,
postoperatori, ).
(3) R/A sensaci damenaa
(cal especificar-la).
Manifestat per: sensaci
dincomoditat,sudoraci,
taquicrdia, sensaci de
pnic, alteraci del son
Al tres:
DE RESULTAT:
Expressar una disminuci de
la por en 15 dies.
DE PROCS:
Identificar els factors que pot
controlar i els que no en 7
dies.
Demostrar (la famlia)
habilitats suficients per ajudar
la persona a manejar les
situacions de por en 7dies.
3 R 5230. Potenciar la capacitat de fer front a situacions difcils
Sha d :
ajudar la persona a expressar les seves pors.
ajudar-la a identificar recursos personals per afrontar la situaci.
...
3 R 5380. Potenciar la seguretat
Se li ha de donar informaci real i adequada de la situaci que li provoca la
por evitant mentides tranquillitzadores.
Se li han dexplicar detingudament les proves diagnstiques, els tractaments i
les estades a lhospital.
Si la por s infundada no sha de negar ni minimitzar-la i se li ha de donar
informaci ajustada a la realitat
Se li han densenyar mesures de contenci per evitar dolor.
...
Sha de :
identificar les persones estimades que poden ajudar.
...
3
6
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00148 POR relacionat amb (R/A)
Definici: Sensaci damenaa relacionada amb una font identificable que la persona valida.
Manifestat per:
Al tres:
...
3
7
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00061 CANSAMENT EN LEXERCICI DEL ROL DE CUIDADOR relacionat amb (R/A)
Definici: Dificultat percebuda per part del cuidador per exercir aquest rol en la famlia.
(1) R/A desconeixement sobre
el curs de la malaltia de la
persona que sest
cuidant.
(2) R/A la durada i complexitat
de les cures.
(3) R/A la manca de recursos
propis i de lentorn
(habilitats, ajudes humanes
i materials).
Manifestat per: feblesa,
cansament, sentiment
dimpotncia, agressivitat, no
es practiquen les cures
adequades.
Al tres:
DE RESULTAT:
Manifestar que no es tenen
dificultats per seguir cuidant
la persona en el termini de 30
dies.
Rebre (la persona malalta)
les cures indicades per
mantenir la seva
independncia en tot moment
DE PROCS
Expressar el desig de seguir
cuidant la persona en el
termini de 7 dies
Demostrar les habilitats en
el domini de les cures en el
termini de 15 dies.
5 X 7040. Suport al cuidador principal
Shan de :
reconixer els factors estressants.
informar sempre que sigui possible, anticipant-nos als esdeveniments.
permetre temps per explorar els seus sentiments: cansament, ansietat,
trastorns del son, preocupacions.
identificar conjuntament les activitats estressants i veure quines es poden
modificar.
planificar, conjuntament, la reorganitzaci de les activitats, en funci de la
complexitat de les cures.
garantir la informaci dels recursos existents:
- de lentorn: grups dajuda, ingressos
- temporals.
- materials.
mantenir el contacte telefnic (infermera).
identificar conjuntament els recursos que necessita (familiar, ajuda social).
identificar la necessitat de satisfer el temps de lleure i facilitar els recursos
necessaris perqu aix sigui possible.
3
8
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00061 CANSAMENT EN LEXERCICI DEL ROL DE CUIDADOR relacionat amb (R/A)
Definici: Dificultat percebuda per part del cuidador per exercir aquest rol en la famlia.
Manifestat per:
Al tres:
ensenyar les tcniques adequades per a cada procediment (cures,
mobilitzacions, etc.).
...
Sha de valorar la implicaci daltres familiars en el seguiment del pla
teraputic.
...
5 W 7140. Suport a l a faml ia
Sha d :
assegurar a la famlia es li donen les millors cures possibles a la persona.
determinar la crrega psicolgica que t per a la famlia el pronstic.
respondre a totes les preguntes dels membres de la famlia o ajudar-los a
obtenir les respostes.
ajudar a la famlia a identificar i resoldre els conflictes de valors.
3
9
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00046 DETERIORAMENT DE LA INTEGRITAT CUTNIA relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la pell de la persona est adversament afectada
(1) R/A disminuci de la
mobilitat.
(2) R/A utilitzaci de mesures
higiniques inadequades
(especificar-les).
Manifestat per: destrucci
capes de la pell. Incapacitat
per moures.
Al tres:
DE RESULTATS:
Recuperar la integritat
cutnia segons la fase:
Grau I, 1 setmana
Grau II, 15 dies
Grau III, 2 meses
Grau IV, passar al grau III en 3
mesos
DE PROCS Persona/cuidador:
Demostrar les habilitats
necessries per practicar les
cures aix com per obtenir
unes mesures higiniques
adequades en 7 dies.
2 L 3520. Cures de l ceres per pressi
Shan de :
valorar alimentaci i hidrataci: cal assegurar laportaci de protenes,
vitamines i minerals.
Instaurar les mesures prpies de les cures tpiques segons el grau de la
lesi desprs de fer la valoraci.
Ensenyar a la persona i famlia les habilitats per practicar les cures tpiques
adequades.
...
2 L 3500. Control de zones de pressi
Shan d :
identificar els factors de risc: pressi cisallament, i fricci.
fer els canvis de mobilitzaci oportuns.
instaurar les mesures apropiades per al maneig de la crrega tissular: canvis
posturals, superfcies de recolzament i exercici fsic.
...
2 L 3584. Cures de l a pell
Sha dinspeccionar la pell diriament.
Sha de mantenir la pell neta i seca.
Sha de minimitzar els factors que provoquin sequedat de pell.
No shan de fer massatges sobre les prominncies ssies.
4
0
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00046 DETERIORAMENT DE LA INTEGRITAT CUTNIA relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en que la pell de la persona est adversament afectada.
Manifestat per:
Al tres:
Si hi ha incontinncia, shan de canviar els bolquers ms sovint.
...
2 L 3540. Prevenci de l es l ceres per pressi
Sha de :
valorar i identificar el risc de noves lceres.
mantenir i millorar lestat de la pell.
protegir la pell davant dels efectes adversos de la pressi, fricci i
cisallament.
...
4
1
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00011 RESTRENYIMENT relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la persona experimenta un canvi en els seus hbits intestinals normals, caracteritzat per la disminuci de la
freqncia, femtes dures i seques.
(1) R/A dficit en laportaci
de fibres i residus.
(2) R/A hidrataci insuficient.
(3) R/A disminuci de la
mobilitat i exercici.
(4) R/A canvis en els estils de
vida habituals
(manca dintimitat, horaris,
viatges ).
Manifestat per: freqncia en
les deposicions inferior al
patr habitual. Deposicions
dures, sensaci de pressi
rectal, esfor excessiu per
defecar.
Al tres: s repetitiu de laxants.
DE RESULTAT
Recuperar el seu patr
intestinal habitual en 15 dies.
DE PROCES
Identificar la relaci entre
hbits diettics i el seu patr
intestinal en 7 dies.
1 B 0430. Control de l evacuaci intestinal
Ha de :
Revisar conjuntament la dieta i lexercici (augmentar els aliments rics amb
fibra i residus, dacord amb les seves preferncies).
Suggerir que sevitin begudes que restrenyin (te, begudes ensucrades,
xocolata...)
Informar dels efectes negatius dels laxants.
Informar dels efectes negatius si es deixa passar el moment del moviment
peristltic per defecar.
Revisar horaris de rutina actuals i establir-ne de nous si s adequat.
Planificar conjuntament una hidrataci de dun nombre determinat cc dia.
Identificar la relaci entre mobilitat, exercici i el seu patr intestinal
Establir un horari i una pauta dexercicis fsics.
Establir les mesures necessries per fer possible un ambient on es preservi
la intimitat.
...
1 B 0440. Entrenament intestinal
Ensenyar els mitjans que faciliten leliminaci
Posici fisiolgica
Exercicis abdominals
Massatge intestinal
Tcniques relaxaci.
...
4
2
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00012 RESTRENYIMENT SUBJ ECTIU relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu una persona sautodiagnostica de restrenyiment i sassegura una evacuaci intestinal diria mitjanant labs de
laxants, enemes i supositoris.
R/A idees i creences
sanitries i culturals errnies
respecte del seu patr
intestinal.
Manifestat per: s freqent
de laxants i enemes.
Necessitat subjectiva
deliminar diriament.
Al tres:
DE RESULTAT
Acceptar el patr
deliminaci normal en 30
dies.
DE PROCES
Reconixer els efectes
negatius dels laxants en 15
dies.
Reconixer criteris de
normalitat en 15 dies
Sha d :
identificar conjuntament el problema sense sobrevalorar-lo ni minimitzar-lo.
revisar conjuntament els hbits diettics i dingesta habitual de lquids.
identificar i desmitificar les idees errnies envers la funci intestinal.
informar dels efectes negatius dels laxants i enemes.
revisar conjuntament els hbits dalimentaci anteriors a laparici del
problema.
establir/recuperar les pautes regulars deliminaci intestinal.
explicar signes i smptomes de restrenyiment i de normalitat.
...
4
3
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00013 DIARREA relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu una persona experimenta un canvi en els hbits intestinals normals caracteritzats per la freqncia deliminaci
de femtes lquides i de les no formades.
(1) R/A ingesta inadequada
(cal especificar-la).
Manifestat per: dolor
abdominal, clics, canvi de
color de les femtes, femtes
lquides.
Al tres:
DE RESULTATS:
Recuperar leliminaci
intestinal amb femtes
consistents en 4 dies.
DE PROCS:
Reconixer els aliments que
cal substituir en tot moment.
Reconixer els aliments
lquids que cal ingerir, en tot
moment.
1B 0460 Actuaci en cas de di arrea
Si es tracta de nens:
els pares han didentificar els factors que causen el procs diarreic.
Lactncia materna
Sha d:
eliminar la lactncia durant un perode 6-12 hores. Substituir les mamades
per aigua darrs o pastanaga.
reanudar les mamades administrant abans de cada presa, petites
quantitats daigua darrs o pastanaga.
Al i mentaci amb frmul a
Sha de suspendre la frmula durant 6-12hores. Sha de substituir per
aigua darrs o pastanaga.
Sha de reanudar ladministraci de la frmula a una concentraci menor
de lhabitual i utilitzar aigua darrs o pastanaga com a lquid de diluci.
Al i mentaci complementri a o supl ementria:
Shan de suspendre els lctics, donar papilles darrs, papilles lcties
sense lactosa, en la papilla de fruita shan de donar pltan i poma.
4
4
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00013 DIARREA relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu una persona experimenta un canvi en els hbits intestinals normals caracteritzats per la freqncia deliminaci
de femtes lquides i de les no formades.
Manifestat per:
Al tres:
Shan doferir quantitats petites i freqents de lquid.
Sha de reanudar paulatinament lalimentaci habitual, deixant els lctics pel
final.
Si es tracta dadults:
Sha de fer dieta absoluta 24 h. Amb ingestes de lquids abundants.
Sha dintroduir dieta tova astringent.
Sha destablir un pla diettic per anar reintegrant gradualment els diferents
aliments evitant, de moment, els rics en fibra, la cafena, i lalcohol.
Portador de sonda nasogstrica:
Sha de diluir, temporalment, la frmula hipertnica alentint la freqncia de
la ingesta.
Sha daugmentar laportaci de lquids a temperatura ambient.
No sha de forar el pas dels aliments i shan de deixar penetrar per gravetat.
En tots els casos shan densenyar:
signes i smptomes de deshidrataci.
coneixements dels aliments: varietat i necessitats, tenint en compte les
preferncies.
a pesar regularment.
a observar la pell perianal.
4
5
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00017 INCONTINNCIA URINRIA DESFOR relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu una persona experimenta una prdua dorina de menys de 50 ml, que es produeix en augmentar la pressi
abdominal.
(1) R/A debilitat dels msculs
de la pelvis.
(2) R/A drenatge vesical
incomplet.
Manifestat per: goteig en
augmentar la pressi
abdominal, urgncia urinria
sense control.
Al tres:
DE RESULTAT:
Estar continent malgrat que
augmenti la pressi
abdominal, en 3 mesos.
DE PROCS:
Identificar els factors que
augmenten la incontinncia
urinria, en 5 dies.
Demostrar lhabilitat en la
instauraci de mesures
rehabilitadores, en 15 dies.
1B 0570. Rehabi litaci de la bufeta urinria
Sha de:
determinar conjuntament factors de risc.
pautar regularment horaris per miccionar (cada 2 h.)
...
1B 0610. Cures de l a incontinncia urinria
Shan devitar substncies dirtiques i irritants: te, caf, coles, alcohol
Sha dassegurar una dieta rica en fibres i residus que garanteixin una
eliminaci intestinal adequada.
No shan de beure lquids a partir de mitja tarda per millorar el control
nocturn.
...
1B 0560. Exercici de sl pelvic
Shan d:
ensenyar exercicis de Kegel per reforar musculatura plvica.
...
4
6
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00053 ALLAMENT SOCIAL relacionat amb (R/A)
Definici: Solitud experimentada per la persona i percebuda com a imposada per altres i com un estat negatiu o amenaador.
(1) R/A la dificultat per establir
relacions socials personals
satisfactries.
(2) R/A la dificultat per
adaptar-se a situacions de
canvis: jubilaci, residncia
geritrica, etc.
(3) R/A manca de suport
familiar, amics, grups
socials de referncia, etc.
Manifestat per: expressi de
sentiment de solitud,
retrament, recerca de la
solitud, tristesa.
Al tres:
DE RESULTAT:
Expressar la desaparici, en
3 mesos, del sentiment
dallament.
DE PROCS:
Demostrar habilitats
adequades per relacionar-se
amb altres persones, en 2
mesos.
Expressar la disminuci de la
sensaci dallament en 1
mes.
3R 5270 Suport emocional
Sha d:
escoltar activament per acollir lexpressi de sentiments.
identificar conjuntament els factors que contribueixen al sentiment
dallament.
...
3Q 5100. Potenci ar l a socialitzaci
Sha d:
informar dels recursos de la comunitat i com accedir-hi.
valorar la possibilitat dassistir a terpies de grup.
planificar laugment progressiu de contactes socials ( sortir a comprar, a
buscar el diari, etc.) integrar-ho com una activitat ms de la vida diria.
identificar conjuntament qu espera el pacient de les relacions amb els altres
i ajudar a fixar expectatives realistes.
...
3R 5360. Terpi a dentreteniment
Shan d :
identificar activitats en qu pugui participar, que no siguin competitives ni
amenaadores.
identificar aspectes ldics que li han interessat en situacions anteriors i pot
recuperar.
4
7
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00053 ALLAMENT SOCIAL relacionat amb (R/A)
Definici: Solitud experimentada per la persona i percebuda com imposada per altres i com un estat negatiu o amenaador.
Manifestat per:
Al tres:
3 R 5440. Estimulaci dels sistemes de suport
Shan de :
determinar el grau de suport per part de la famlia/amics...
implicar la famlia/amics en la planificaci de cures.
...
4
8
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00054 RISC DE SOLITUD relacionat amb (R/A)
Definici: Estat subjectiu en qu la persona est en risc dexperimentar una vaga disfria.
Manca dadaptaci a:
(1) privaci afectiva (prdua
de persones significatives
).
(2) barreres per a la
comunicaci (dificultat
idioma, dficit sensorial).
(3) allament fsic (incapacitat
per desplaar-se).
(4) canvis familiars o de
lentorn (marxa fills, canvi
barri, jubilaci...).
DE RESULTAT:
Aconseguir lequilibri subjectiu
entre la solitud i la interacci
social en 60 dies.
DE PROCS:
Augmentar la relaci efectiva
amb altres persones en 30 dies.
3R 5210. Gui a danticipaci
Sha de:
dissenyar conjuntament estratgies per augmentar o reiniciar contactes amb
familiars, amics, etc.
afavorir lexpressi de sentiments i lautoconeixement.
informar dels recursos disponibles per palliar dficits (audifons, ulleres,
prtesis en general, cadires de rodes, caminadors, etc.) i ensenyar el seu
funcionament.
...
3Q 5100. Potenciar la soci alitzaci
Sha d :
ajudar a identificar qualitat de la relaci amb altres persones.
ajudar a identificar les persones i recursos que cal tenir en compte.
valorar conjuntament contactes amb els grups socials. Participar-hi.
informar dels grups de voluntariat per participar-hi, si s oport.

4
9
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00054 RISC DE SOLITUD relacionat amb (R/A)
Definici: Estat subjectiu en qu la persona est en risc dexperimentar una vaga disfria.
3R 5360. Terpi a dentreteniment
Shan de:
comprovar les capacitats fsiques i mentals per participar en activitats
recreatives.
ajudar la persona a escollir activitats coherents a les seves capacitats
fsiques, psquiques i socials.
tenir en compte les precaucions de seguretat.
...
5
0
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00051 TRASTORN DE LA COMUNICACI VERBAL relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la persona experimenta una disminuci o absncia de la capacitat per utilitzar o comprendre el llenguatge en la
interacci humana.
R/A manca de coneixements
sobre sistemes alternatius en
la comunicaci verbal.
Manifestat per: incapacitat
per parlar. Dificultat per
expressar-se. Ansietat.
Al tres:
DE RESULTAT:
Comunicar-se eficament
amb les persones de lentorn
en el termini d1 mes.
DE PROCS:
Demostrar habilitats en
utilitzar un llenguatge
alternatiu en la propera visita.
Manifestar entendre el
pacient (les persones del seu
entorn) en la propera visita.
3Q 4976. Fomentar la comunicaci: Dfi cit del l lenguatge parlat
Shan d :
ensenyar diferents sistemes de comunicaci: dibuix, contacte fsic,
moviments diversos amb el cap, el cos, les mans, etc.
utilitzar paraules senzilles i frases curtes en qu calguin respostes senzilles.
mantenir el contacte visual i no donar sensaci de pressa.
explicar detalladament tots els procediments que anem fent o hem de fer.
ensenyar a la persona que cuida, si s el cas, com comunicar-se amb
sessions de massatge.
fomentar la distracci (llegir, mirar la TV, ordinador, etc.)
...
5
1
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00085 TRASTORN DE LA MOBILITAT FSICA relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la persona experimenta una limitaci de les habilitats per al moviment fsic independent.
(1) R/A dolor.
(2) R/A manca dadaptaci a
les limitacions prpies de
ledat.
(3) R/A no utilitzaci de
tcniques que faciliten el
moviment.
(4) R/A Por de caure.
Manifestat per: verbalitzaci
de la dificultat de moviments.
Disminuci de moviments.
Verbalitzaci de la dificultat
per fer les AVD.
Al tres:
DE RESULTATS:
Adquirir o recuperar la seva
capacitat mxima de
mobilitzaci segons la causa:
1. Dolor - 1 setmana.
2. Manca dadaptaci 1 mes.
3. No utilitzaci de tcniques
1 setmana.
4. Por 3 mesos.
DE PROCS: (respecte a la por)
Caminar sol o amb ajuda en
un termini de 15 dies.
1 E 1400. Actuaci enfront el dolor
Shan d :
avaluar les caracterstiques del dolor: lloc, intensitat, durada, freqncia.
aplicar calor/fred.
ensenyar: posicions confortables (coixins, mantes etc.), tcniques de
massatge, relaxaci.
...
2 I 2760. Actuaci davant lanull aci dun costat del cos
Sha de :
supervisar i/o ajudar en la transferncia i la deambulaci.
ajudar a reordenar lentorn per tal de poder visualitzar els objectes personals
que pot necessitar.
animar la persona que toqui i utilitzi la part corporal afectada.
...
3 S 5612. Ensenyament: Activitat/exercici prescrit
Shan densenyar: tcniques especfiques segons cada cas: manipulaci del
bast, caminadors, passar del llit a la cadira, aixecar-se, asseures, etc.
5
2
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Definici: Estat en qu la persona experimenta una limitaci de les habilitats pel moviment fsic independent.
Sha dinformar del risc de la inactivitat i sedentarisme.
Sha dexpressar el desig de collaborar a moures dacord amb les seves
capacitats.
...
1 A 0202. Fomentar lexercici: extensi
Shan de:
valorar els coneixements que t el pacient sobre les seves limitacions i els
moviments que pot fer.
fer exercicis per mantenir fora muscular i evitar atrfies.
ajudar a reflexionar de la necessitat de viure els canvis fsics com a procs
normal de ledat.
...
Se lha destimular perqu realitzi totes les activitats que pot fer sol.
...
1 A 0221. Terpia exercicis deambulaci
Sha d:
ajudar a vestir la persona amb roba cmoda.
recomanar la utilitzaci de sabates que facilitin la deambulaci i evitin
lesions.
5
3
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Sha d :
ajudar la persona a seure a un costat del llit per facilitar-li lajustament
postural.
consultar amb el fisioterapeuta, si s necessari, el pla de deambulaci.
ensenyar la persona a collocar-se en una posici correcta durant el trasllat.
utilitzar un cintur per caminar amb la finalitat dajudar-lo en el trasllat i la
deambulaci, si cal.
...
1 A 0222. Terpia, exerci cis, equilibri
Sha de:
determinar la capacitat de la persona per participar en activitats que
requereixin equilibri.
facilitar un entorn segur per a la prctica dels exercicis.
facilitar dispositius dajuda (bast, barra de caminar, coixins, matalassos, etc.
...).
reforar o facilitar instruccions sobre la posici i la realitzaci dels
5
4
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
moviments per mantenir o millorar lequilibri durant els exercicis o ctivitats de
la vida diria.
4V 6490. Prevenci de caigudes
Shan de :
valorar els coneixements en la prevenci de traumatismes (persona/famlia).
evitar lexcs de mobles.
treure els objectes que dificulten el pas.
fixar les estores.
illuminar de manera adequada, evitant lenlluernament.
protegir les finestres.
protegir laccs a les escales amb barreres.
...
5
5
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00035 RISC DE LESI relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la persona est en risc de patir una lesi com a resultat de la interacci de condicions ambientals amb els seus
recursos adaptatius i defensius.
Presnci a de factors de risc
Interns: dficit sensorial
- Manca de coordinaci
- Manca dequilibri
- Manca de coneixements
- Dificultats emocionals o
cognitives
- Antecedents de traumatisme
Externs: ambientals
- Terres lliscants
- Estores
- Fonts de calor
DE RESULTAT:
Mantenir en tot moment la
integritat fsica
DE PROCS:
Demostrar (la
persona/cuidador): les
habilitats en el maneig de
mesures preventives, en 15
dies.
Conixer els factors de risc i
les mesures que ha de
prendre en 7 dies
4 V 6486. Actuaci ambiental: seguretat
Shan d:
identificar factors de risc.
determinar conjuntament els canvis necessaris per adaptar lentorn a cada
situaci.
explicar mesures generals de seguretat a la llar, informant del perqu de
cadascuna.
...
4 V 6490. Prevenci de caigudes
Shan de:
valorar coneixements en la prevenci de traumatismes (persona/famlia).
evitar excs de mobles.
treure objectes que dificulten el pas.
fixar estores.
illuminar adequadament, evitant lenlluernament.
protegir les finestres.
protegir laccs a les escales amb barreres.
5
6
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00035 RISC DE LESI relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la persona est en risc de patir una lesi com a resultat de la interacci de condicions ambientals amb els seus
recursos adaptatius i defensius.
Manca dilluminaci
Escales
Banyeres sense agafadors
Llits alts sense protecci
Medicaci que necessita
control exhaustiu
Shan d:
adequar els recipients.
posar agafadors al bany.
revisar el funcionament correcte i utilitzar sistemes dajuda per moures,
evitar la utilitzaci destoretes elctriques, bosses daigua, etc. , si hi ha una
alteraci de la sensibilitat.
aconsellar que es facin canvis lents en moures, en cas dhipertensi
ortosttica.
...
3 S 5616. Ensenyament: medi caments prescrits
Shan de:
facilitar mesures apropiades per tal dassegurar la presa correcta de la
medicaci.
consultar amb el metge la situaci, si pren medicaci que pugui agreujar o
provocar el problema.
Verificar la comprensi de les indicacions donades.
...
5
7
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00133 DOLOR CRNIC relacionat amb (R/A)
Definici: Experimentaci sensitiva i emocional desagradable ocasionada per una lesi tissular real o potencial o descrita en aquests
termes; inici sobtat o lent de qualsevol intensitat (de lleu a severa i amb una durada de 6 mesos).
(1) R/A manca de
coneixements sobre
mitjans de control
(2) R/A no compliment del
tractament analgsic (cal
especificar el perqu).
Manifestat per: expressi
verbal de dolor. Ansietat,
malestar en general. Manca
de concentraci, tristesa, plor.
Al tres:
DE RESULTATS:
Expressar la disminuci del
dolor.
DE PROCS:
Complir el tractament prescrit
en 30 dies.
1 E 1400. Actuaci enfront del dolor
Shan d:
identificar els factors desencadenants.
ensenyar mitjans dautocontrol: visualitzaci, termoterpia, massatges,
relaxaci, distracci, etc.
determinar conjuntament un sistema grfic per identificar les hores de ms
intensitat del dolor.
ensenyar com pot planificar les activitats de la vida diria: aixecar-se, ajupir-
se, caminar, etc.
...
3 Q 4920. Escolta activa
Sha desbrinar el grau dansietat que acompanya els episodis de dolor.
...
Sha d:
explicar el fonament de la relaxaci, els seus beneficis, lmits i tipus de
relaxaci disponible (terpia musical, meditaci...).
ensenyar a la persona que adopti una posici cmoda sense roba restrictiva
i amb els ulls tancats.
...
5
8
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00133 DOLOR CRNIC relacionat amb (R/A)
Definici: Experimentaci sensitiva i emocional desagradable ocasionada per una lesi tissular real o potencial o descrita en aquests
termes; inici sobtat o lent de qualsevol intensitat (de lleu a severa i amb una durada de 6 mesos).
Manifestat per:
Al tres:
3 S 5616. Ensenyament: medi caments prescrits
Shan dexplicar i facilitar formes de recordatori, per tal de facilitar el
compliment de la medicaci: capsetes, dibuixos, activitats vida diria.
...
3 O 4400. Terpi a musi cal
Sha de:
definir el canvi de conducta especfic que es desitja (relaxaci, estimulaci,
concentraci i/o disminuci del dolor).
identificar les preferncies musicals de la persona.
facilitar la disponibilitat de cintes/discos compactes aix com un equip per
escoltar-los.
...
1 E 1380. Apli caci de calor/fred
Sha de:
seleccionar un mtode que resulti convenient i de disponibilitat fcil, com ara
bosses de plstic amb gel, paquets de psols congelats, compreses
humides, tovalloles calentes, immersi a la banyera, etc.
determinar lestat de la pell per identificar canvis o alteracions que
requereixin un canvi de procediment o indiquin que est contraindicada
lestimulaci.
ensenyar a evitar els danys a la pell associats a la calor o al fred.
instruir sobre les indicacions, freqncia i procediment de les aplicacions.
...
5
9
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00069 AFRONTAMENT INDIVIDUAL INEFECTIU relacionat amb (R/A)
Definici: Deteriorament dels comportaments adaptatius de la persona per cobrir les demandes i els rols de la vida.
(1) R/A ansietat
(2) R/A desnim
(3) R/A sentiment incapacitat
per afrontar una situaci
(especificar-lo).
Canvis a la famlia.
Canvis personals.
Manifestat per: negaci,
clera, tristesa, verbalitzaci
dincapacitat, irritabilitat.
Expressi de dificultats
dadaptaci al canvi.
Al tres:
DE RESULTATS:
Recuperar una conducta
adaptativa que faciliti la
soluci dels seus problemes
en 30 dies.
DE PROCS:
3 R 5230. Potenciar la capacitat de fer front a situacions difcil s
Sha d:
afavorir la participaci en funci de poder disminuir el sentiment dimpotncia.
valorar les repercussions de la situaci de canvi i afavorir la seva integraci a
les activitats de la vida diria.
utilitzar i raonar les tcniques dafrontament: expressi de normalitat,
identificaci destratgies en situacions anteriors.
...
3 T 5820. Disminuci de lansietat
Shan d:
ensenyar tcniques de domini de lestrs: tcniques respiratries, control de
les activitats, tcniques adaptatives.
identificar les situacions que li provoquen ansietat.
...
3 R 5390. Potenciaci de la conscinci a dun mateix
Sha d:
animar la persona a reconixer i discutir els seus sentiments.
ajudar la persona perqu identifiqui els valors que contribueixen al concepte
de si mateix.
ajudar la persona perqu manifesti verbalment la negaci de la realitat, si s
el cas.
ajudar la persona perqu canvi la visi de si mateix com a vctima mitjanant
la definici dels seus drets.
6
0
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00069 AFRONTAMENT INDIVIDUAL INEFECTIU relacionat amb (R/A)
Definici: Deteriorament dels comportaments adaptatius de la persona per cobrir les demandes i rols de la vida.
Manifestat per:
Al tres:
ajudar la persona a ser conscient de les frases negatives sobre si mateix.
ajudar la persona a adonar-se que cada persona s nica.
...
3 R 5240. Assessorament
Shan d:
identificar conjuntament els valors de superaci personal.
permetre lexpressi de sentiments: escolta activa, centrar-se en lexpressi
dels seus sentiments.
elogiar les conductes adaptatives.
es comprometr a introduir canvis en el seu estil de vida
...
Sha de:
determinar la motivaci per al canvi de la persona.
ajudar la persona a identificar la seva fortalesa i reforar-la.
fomentar la substituci dhbits no desitjats per hbits desitjats.
...
6
1
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00070 DETERIORAMENT DE LADAPTACI relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la persona s incapa de modificar el seu estil de vida/comportaments de forma coherent amb un canvi en el
seu estat de salut.
R/A canvi radical de les
activitats de la vida diria
(especificar-les).
de no acceptar el canvi.
Incapacitat per prendre
decisions, clera, incredulitat.
Al tres:
DE RESULTATS:
Acceptar i sadaptar-se a la
nova situaci de salut.
DE PROCS:
Identificar els aspectes que
ha de modificar i les
estratgies per fer-ho en 15
dies.
Modificar el seu estil de vida
o conductes dacord als
canvis que necessita el seu
estat de salut en 1 mes.
Sha de:
comprovar la capacitat de la persona per exercir autocures independents.
facilitar lentrenament en la utilitzaci de dispositius dadaptaci per a la
higiene personal, vestir-se, alimentar-se, etc.
ajudar la persona a acceptar la manca dautonomia.
...
3 O 4360. Modificaci de l a conducta
Shan de:
determinar conjuntament quins canvis sn necessaris.
identificar la dificultat i determinar el tipus dimpediment: fsic o emocional.
reconixer i elogiar els canvis obtinguts.
demostrar les habilitats i tcniques necessries per fer el canvi.
...
3 R 5230. Potenciar la capacitat per fer front a situacions difcils
Sha de:
manifestar el desig dintroduir els canvis necessaris.
ajudar a establir objectius realistes a curt i a llarg termini, dacord amb els
recursos disponibles.
6
2
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
seu estat de salut.
Manifestat per:
Al tres:
proporcionar sistemes dadaptaci (instruments).
facilitar ladquisici dels coneixements i habilitats necessaris per adaptar-se
als instruments proposats.
...
Sha de facilitar lexpressi dels seus sentiments.
...
3 O 4390.Terpia mitjanant lentorn
Sha de:
potenciar la normalitat de lentorn mitjanant rellotges, calendaris, baranes,
mobles, etc.
incloure la persona en les decisions relacionades amb les seves cures.
facilitar llibres, revistes i materials sobre art i manualitats dacord amb les
necessitats recreatives, culturals i antecedents educatius de la persona.
...
6
3
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
seu estat de salut.
Manifestat per:
Al tres:
3 P 4820. Ori entaci de la realitat
Sha de:
proporcionar un entorn fsic conseqent i una rutina diria.
preparar la persona pels canvis que es puguin produir en la rutina i lentorn
habitual abans que es produeixin.
assignar cuidadors que siguin coneguts per la persona.
utilitzar senyals ambientals (signes, quadres, rellotges, calendaris i
codificacions en colors de lentorn) per estimular la memria, reorientar i
fomentar una conducta adequada.
...
6
4
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00097 DFICIT DACTIVITATS RECREATIVES relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu una persona experimenta una disminuci de lestimulaci, de linters o de la participaci en activitats
recreatives o de lleure.
(1) R/A manca dadaptaci als
canvis (jubilaci, atur,
immigraci, enllitament).
(2) R/A desconeixement dels
recursos propis i de
lentorn.
(3) R/A la dificultat per
desplaar-se.
Manifestat per: avorriment,
desig desbarjo. Expressi de
dificultat per
Al tres:
DE RESULTATS:
Participar en activitats
recreatives adequades a la
seva edat i situaci de salut
en 30 dies.
DE PROCS:
Comprometres (la
persona/famlia) a portar a
terme les activitats escollides
en el temps pactat.
3 O 4310. Terpi a de l activitat.
Sha d:
ajudar a identificar els recursos humans i materials.
ajudar a identificar les prpies limitacions i adaptar-les a la situaci de salut.
planificar conjuntament activitats diries intercanviant perodes de descans:
lectura, cinema, TV, ordinador, etc.
ajudar a identificar aquelles activitats que li agradaria fer.
recuperar activitats doci que havien estat satisfactries en poques
anteriors.
...
3 Q 4920. Escolta activa
Sha de facilitar lexpressi de sentiments.
...
Sha de:
fomentar activitats socials i comunitries.
valorar la necessitat de contactar amb grup dajuda.
...
6
5
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00097 DFICIT DACTIVITATS RECREATIVES relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu una persona experimenta una disminuci de lestimulaci, de linters o de la participaci en activitats
recreatives o de lleure.
Manifestat per:
Al tres:
3 R 5360. Terpia d entreteniment
Shan d:
explicar els beneficis de lestimulaci sensorial que potencien lentreteniment.
proposar activitats recreatives que tinguin per objectiu disminuir lansietat
(cartes, puzzles).
...
6
6
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00095 DETERIORAMENT DEL PATR DEL SON relacionat amb (R/A)
Definici: Alteraci de les hores de son que causa malestar o interfereix en lestil de vida desitjat.
(1) R/A hbits inadequats per
adormir-se.
(2) R/A canvis ambientals,
habitatge, problemes
familiars o laborals, etc.
(3) R/A estrs, ansietat.
(4) R/A eneuresi.
de dificultat per dormir. Canvis
dhumor, cansament, no voler
anar a dormir sol (nens), voler
anar a dormir amb els pares
(nens), orinar-se al llit.
Al tres:
DE RESULTATS:
Recuperar el seu patr de
son habitual en 30 dies
DE PROCS:
Expressar una millora en el
seu patr del son en 15 dies.
Manifestar (pares/cuidadors),
el coneixement de les
habilitats i tcniques
inductores del son en un
termini de 15 dies.
1 F 1850. Inducci a la son
Shan d:
establir i respectar les normes i rutines del dormir: horaris, nines, smbols,
postures, etc.
identificar els factors que alteren el son.
evitar lactivitat excessiva abans danar a dormir.
identificar les tcniques i hbits inductors de la son: (bany abans danar a
dormir, prendre llet calenta abans danar a dormir).
evitar el consum dexcitants o prendre molts lquids.
identificar conjuntament les situacions que li provoquen estrs.
...
Si es tracta de nens:
Shan de:
planificar amb els pares mesures perqu ensenyin el nen a dormir sol a la
seva habitaci.
marcar pautes clares i complir-les encara que el nen plori.
6
7
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00095 DETERIORAMENT DEL PATR DEL SON relacionat amb (R/A)
Definici: Alteraci de les hores de son que causa malestar o interfereix amb lestil de vida desitjat.
(5) R/A respostes
inadequades dels pares
amb la finalitat de
complaure el nen.
Manifestat per:
Al tres:
recomanar que si t malsons, se li ha de permetre lexpressi de sentiments i
se lha dajudar a tranquillitzar-se. Si lalteraci persisteix se lha de derivar al
pediatre.
...
1 B 0612. Cures orientades a l a incontinncia urinria: enuresi
Shan d :
establir el protocol indicat per lenuresi.
afavorir lexpressi de sentiments.
...
6
8
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00066 PATIMENT ESPIRITUAL relacionat amb (R/A)
Definici: Alteraci del principi vital que omple la persona i que la integra i trascendeix la seva naturalesa biolgica i psicosocial.
(1) R/A conflicte intern de
valors (interrupci
embars, refs a un
tractament, presa de
decisions conflictives).
(2) R/A conflicte dadaptaci a
una altra realitat cultural.
(3) R/A dificultat per a la
prctica dels rituals.
(4) R/A conflicte en
desenvolupament de
diferents rols.
de conflictes, ansietat, trastorn
del son. Verbalitzaci i
preocupaci per la prctica
religiosa. No sentir-se satisfet
del rol que desenvolupa.
Al tres:
DE RESULTAT:
Manifestar estar en pau amb
si mateix, en 15 dies.
DE PROCS:
Manifestar la disminuci del
seu patiment en 8 dies.
3 R 5480. Clarificaci del s valors
Sha d:
ajudar a determinar els valors que es troben en conflicte, possibles solucions
i alternatives.
ajudar a la reflexi de les possibles opcions alternatives i de les
repercussions en la vida diria.
...
Shan d:
identificar conjuntament els propis recursos i els de lentorn (grups dajuda).
identificar les estratgies per adaptar-se a la nova situaci.
fomentar la presa de decisions respecte al que vol fer o ha de fer.
...
20. Suport espi ritual
Sha d:
ajudar a mantenir la seva identitat cultural.
ajudar a poder complir els rituals religiosos.
oferir ajuda de professionals experts en el tema.
6
9
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00066 PATIMENT ESPIRITUAL relacionat amb (R/A)
Definici: Alteraci del principi vital que omple la persona i que la integra i transcendeix la seva naturalesa biolgica i psicosocial.
Manifestat per:
Al tres:
La famlia
Ha de:
respectar els valors i creences de la persona
afavorir la posada en prctica dels rituals religiosos.
...
3 R 5340. Acompanyament
Sha de mantenir (la infermera) una actitud de respecte per les idees i
creences de la persona.
...
3 R 5370. Potenciar els rols
Shan d
identificar conjuntament les dificultats per assumir els diferents rols.
facilitar contacte amb grups dajuda
...
7
0
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00120 BAIXA AUTOESTIMA SITUACIONAL relacionat amb (R/A)
Definici: Autoavaluaci negativa/sentiments negatius sobre si mateix com a resposta a una prdua o canvi en una persona que
prviament tenia una autoavaluaci positiva.
(1) R/A manca dadaptaci
enfront dun esdeveniment
vital que comporti canvis
en lestil de vida
(separaci, atur, mort
duna persona estimada,
aparells ortodncia,
prtesis correctores, canvis
corporals en adolescncia,
prdues).
(2) R/A augment, disminuci
de pes, tant nens com
adults.
de sentiments negatius sobre
si mateix. Verbalitzaci de
disgust, insatisfacci enfront
de la imatge corporal.
Al tres:
DE RESULTATS:
Expressar sentiments
positius sobre si mateix en el
termini de 3 mesos.
DE PROCS:
Fer una valoraci realista de
les seves qualitats i
limitacions en 30 dies.
Famlia:
Manifestar els seus
sentiments enfront de la
situaci en 7 dies.
3 O 4420. Acord amb la persona
Sha de:
determinar amb la persona lobjectiu de les cures.
ajudar la persona a establir objectius realistes, que es puguin assolir.
...
Sha de:
parlar dels seus sentiments amb la persona de la seva confiana
identificar les causes (situacions/persones) que afavoreixen o provoquen els
sentiments negatius.
identificar les situacions, condicions i sentiments que en altres ocasions li van
facilitar assolir els seus objectius.
...
3R 5270. Suport emocional
Sha d:
estimular la realitzaci dactivitats i projectes ajustats a la seva realitat.
planificar, si s adequat, conjuntament amb la famlia, la seva collaboraci
en el pla teraputic (especificar)
...
7
1
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00120 BAIXA AUTOESTIMA SITUACIONAL relacionat amb (R/A)
Definici: Autoavaluaci negativa/sentiments negatius sobre si mateix com a resposta a una prdua o canvi en una persona que
prviament tenia una autoavaluaci positiva.
Manifestat per:
Al tres:
3O 4360. Modificaci de la conducta
Shan de:
realitzar activitats esportives i fer una dieta equilibrada.
ensenyar els avantatges de fer una dieta equilibrada.
expressar confiana en la seva capacitat per afrontar o corregir la situaci.
...
3P 5400. Potenciar lautoestima
Sha d:
animar a la persona a identificar les seves qualitats.
mostrar confiana en la capacitat de la persona per controlar una situaci .
ajudar a establir objectius realistes per aconseguir una autoestima ms alta.
...
3P 5220. Potenciar la imatge corporal
Shan de:
determinar les expectatives corporals de la persona segons ledat i el
desenvolupament.
proporcionar de forma anticipada informaci sobre canvis previsibles.
determinar si la percepci de la seva imatge corporal, crea dificultats
dadaptaci social en adolescents i altres.
...
7
2
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00126 DFICIT DE CONEIXEMENTS (nens)
Definici: Absncia o dficit dinformaci cognitiva relacionada amb un tema especfic.
DE RESULTAT:
Persona/cuidador
Demostrar la comprensi de la informaci
i lensenyament rebut per poder manejar
la seva situaci de salut
DE PROCS:
Persona/Cuidador:
Adquirir els coneixements necessaris
sobre les necessitats del nen
Adquirir les habilitats necessries per tenir
cura del nen
3 P 5520 Facilitar lensenyament
Shan destablir conjuntament les necessitats daprenentatge de forma gradual.
...
5 X 7050 Fomentar el desenvolupament
Shan de:
promoure la relaci vincular pare-mare-fill.
definir els trets ms caracterstics de cada etapa de cicle vital per facilitar-ne lentesa mtua.
facilitar eines que proporcionin ms seguretat i entesa dels coneixements: informaci escrita,
observacions teraputiques, grups dajuda (escola de mares), etc.
...
3 S 6820 Cures del nad
Sha d :
ajudar els pares/cuidadors a adaptar-se a la nova situaci en qu aniran identificant les diverses
demandes i necessitats del nen.
Shan dexplicar:
avantatges de la lactncia materna, postura, higiene, freqncia, etc.
freqncia i caracterstiques de les deposicions. Informar del clic del lactant.
*Aquest diagnstic el treballarem com a positiu i no com a problema
7
3
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
patr del son del nad. Ajudar a identificar recursos per dormir.
normes dhbits higinics.
prevenci daccidents adequada a ledat.
massatge corporal com a eina de comunicaci.
mobilitzaci darticulacions.
hidrataci de la pell.
importncia de proporcionar al nen estmuls afectius i mesures dalleujament que facilitin el seu
desenvolupament i maduraci.
...
5 X 5568 Educaci paterna: Nens
Sha de :
determinar el nivell de coneixements dels pares en relaci al desenvolupament dels nens
valorar la disponibilitat per laprenentatge.
comprovar les habilitats dels pares per reconixer les necessitats fisiolgiques del nad.
informar dels recursos comunitaris.

7
4
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
5 X 5566. Educaci paterna: Acompanyar El creixement dels nens
Sha d:
ensenyar les caracterstiques fisiolgiques, emocionals i de conducta del nen.
revisar conjuntament aspectes relacionats amb: dieta, higiene dental, corporal, seguretat
informar dels recursos comunitaris.

5 X 5562. Educaci paterna: Adolescents
Shan d:
ensenyar les caracterstiques fisiolgiques, emocionals i cognoscitives normals dels adolescents.
identificar els mecanismes de defensa mes comuns utilitzats pels adolescents (negaci,
intellectualitzaci).
facilitar lexpressi de sentiments paterns.

4 V 6530. Immunitzaci
Shan d :
explicar als pares el programa de vacunacions recomanat, via dadministraci, beneficis,
reaccions ....
proporcionar carnet de vacunes degudament emplenat..

7
5
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00126 DFICIT DE CONEIXEMENTS (adults)
DE RESULTAT:
Persona/Cuidador.
Demostrar la comprensi de la
informaci i ensenyament rebut per
poder manejar la seva situaci de salut
DE PROCS:
Adquirir els coneixements necessaris per
manejar la situaci de salut
Adquirir les habilitats necessries per
realitzar les tcniques que permeten
manejar la situaci de salut
3 O 4420 Acord amb la persona
Sha dajudar la persona a identificar els objectius (metes), evitant centrar-se nicament en el
diagnstic o en el procs de la malaltia.
Sha dajudar la persona a dividir les metes mes complexes en passos petits i manejables.
...
3 P 5520 Facilitar lensenyament
Sha de:
planificar lensenyament en funci de les necessitats i respectant el ritme de la persona.
escollir el mtode i material adequat a les capacitats i interessos de la persona i del tema a
tractar: material escrit, informaci oral, mitjans audiovisuals, etc.
respondre a les necessitats formatives a mesura que es presentin.
permetre errors.
reconixer els avenos.
...
7
6
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00126 DFICIT DE CONEIXEMENTS (adults)
3 S 5606 Ensenyament individual
Sha d:
identificar el que la persona ha daprendre respecte a la seva malaltia, tractament i hbits.
avaluar els coneixements, les habilitats i les experincies anteriors prviament apreses sobre el
tema.
identificar conjuntament els possibles errors sobre coneixements anteriors.
verificar la comprensi de la informaci i lensenyament donat (preguntes senzilles, demostraci
de tcniques, etc.) que permeti, si cal, modificar el contingut de lensenyament, o b el mtode
utilitzat.
......
3 P 5540 Potenciar la di sposici a l aprenentatge
Sha de:
fomentar la participaci de la persona durant tot el procs daprenentatge.
identificar els factors que influeixen en laprenentatge tant fsics com emocionals: dolor, ansietat,
limitacions cognitives, aspectes culturals, etc.
...
3 S 5510 Educaci sanitria
Sha dinformar daltres fons dinformaci: associacions, organismes, etc.
...
Aquest diagnstic el treballarem com a positiu i no com a problema
7
7
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00084 CONDUCTES GENERADORES DE SALUT
Definici: Situaci en qu una persona amb una salut estable busca activament formes per integrar hbits sanitaris, personals i de
lentorn per aconseguir un millor nivell de salut.
La persona es mostrar satisfeta pel nivell
de salut i benestar assolit en tot moment.
3 O 4480 Facilitar lautoresponsabilitat
Sha d:
ajudar a prioritzar objectius que siguin realistes.
fomentar al mxim la participaci en la presa de decisions i triar alternatives.
planificar estratgies per millorar la utilitzaci dels recursos personals i comunitaris.
reforar leducaci sanitria dacord a les seves capacitats i necessitats.
valorar la convenincia de participar en programes deducaci grupal.
proporcionar informaci sobre grups dautoajuda, associacions relacionades amb la millora de la
salut i el medi ambient.
discutir els efectes nocius de determinades conductes o hbits i facilitar el contacte en grups de
terpia especialitzada.
facilitar els coneixements i habilitats pel manteniment de la salut i prevenci de malalties.
1 F 1720 Fomentar la salut bucal
Sha de :
fomentar les revisions bucals.
netejar i tenir cura de les prtesis dentals.
fer massatge a les genives.
...
7
8
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00084 CONDUCTES GENERADORES DE SALUT
Definici: Situaci en qu una persona amb una salut estable busca activament formes per integrar hbits sanitaris, personals i de
lentorn per aconseguir un millor nivell de salut.
5X 7050. Fomentar el desenvolupament
Sha d :
ensenyar als pares/cuidadors el desenvolupament normal i les conductes associades amb aquest
desenvolupament.
mostrar als pares/cuidadors activitats que promouen el desenvolupament.
...
1 A 0200. Fomentar lexercici
Sha d:
ajudar a identificar un model positiu per al manteniment dun programa dexercicis.
informar sobre els beneficis per a la salut i els efectes psicolgics de lexercici.
ensenyar tcniques de respiraci.
ajudar la persona a integrar el programa dexercicis en la seva rutina setmanal.
...
1 A 0140. Fomentar els mecanismes corporal s
Sha d:
ensenyar a utilitzar postures correctes.
instruir la persona sobre la necessitat de corregir postures per evitar fatigues, tensions.
...
7
9
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00112 RISC DE RETARD DEL DESENVOLUPAMENT relacionat amb (R/A)
Definici: Risc de retard del 25% o ms en una o ms rees de conducta social o autoreguladora, cognitiva, del llenguatge o de les
habilitats motores.
R/A la percepci errnia de les
necessitats/capacitats del nen
per part dels pares/cuidadors.
Manifestat per:
Al tres:
DE RESULTATS:
Mantenir (el nen o
adolescent) les habilitats
motores, cognitives,
expressives i socials
adequades a la seva edat.
DE PROCS:
Demostrar inters (el nen)
per conixer/interaccionar
amb lentorn.
Identificar (els pares) les
necessitats/capacitats del
seu fill segons la seva etapa
de desenvolupament en 15
dies.
3 S 6820 Cures del nad
Sha de:
facilitar amb anticipaci una guia sobre els canvis en el desenvolupament
que es produeixen en el primer any de vida.
facilitar informaci anticipada envers els canvis en els patrons del son durant
el primer any de vida.
animar els pares perqu agafin, mimin, facin massatge i acaricin el nad.
recomanar els pares que proporcionin estmuls auditius, visuals agradables
per tal dafavorir el creixement.
...
5 X 5566. Educaci paterna: acompanyar el creixement dels nens
Sha d:
ajudar els pares a identificar les necessitats/capacitats del seu fill segons
letapa de desenvolupament.
ajudar els pares a identificar les seves dificultats per poder tenir cura del seu
fill.
ensenyar als pares les habilitats necessries per tenir cura del seu fill segons
letapa de desenvolupament (especificar).
determinar conjuntament amb els pares i/o el nen adolescent els recursos
personals, familiars i socials de qu disposen.
...
8
0
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00112 RISC DE RETARD DEL DESENVOLUPAMENT relacionat amb (R/A)
Definici: Risc de retard del 25% o ms en una o ms rees de conducta social o autoreguladora, cognitiva, del llenguatge o de les
habilitats motores.
Manifestat per:
Al tres:
5 X 7050. Fomentar el desenvolupament
Shan de:
reforar positivament les conductes i actituds dels pares envers el nen.
ajudar els pares a crear un entorn favorable.
reforar positivament les conductes i actituds del nen adequades a la seva
etapa de desenvolupament.
ensenyar el nen a reclamar les atencions que necessita.
...
8
1
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00105 INTERRUPCI DE LA LACTNCIA MATERNA relacionat amb (R/A)
Definici: Discontinutat en el procs de lactncia materna a conseqncia de la incapacitat del nen per mamar o la inconvenincia que
ho faci.
(1) R/A ansietat
(2) (2) R/A manca de
coneixements per adaptar-
se a noves situacions
(incorporaci al treball,
aportaci insuficient de
nutrient del nad, malaltia
de la mare).
Manifestat per: resistncia en
agafar-se al pit, fissures als
mugrons, cansament,
nerviosisme per part del en i
de la mare, baix pes del
lactant,
Al tres:
DE RESULTAT:
Si la mare desitja mantenir la
lactncia:
- Reiniciar amb xit la
lactncia quan
desaparegui la causa.
Si la mare desitja passar a
lalimentaci amb frmula:
- Substituir amb xit la
lactncia materna per
lalimentaci amb frmula.
Si es tracta duna interrupci temporal:
5 W 5244. Assessorament: Lactncia materna
Sha d:
assegurar un buidatge adequat de les mames amb massatge manual o
extractor de llet, per assegurar la continutat de la secreci.
ensenyar la tcnica del buidat i conservaci de la llet. Valorar la possibilitat
de guardar la llet extreta per administrar posteriorment amb biber.
...
3 T 5820. Disminuci de l ansi etat
Sha de:
mirar dentendre la perspectiva de la persona en relaci amb una situaci
destrs.
crear un ambient que faciliti la confiana.
establir activitats recreatives adreades a la reducci de tensions.
ensenyar tcniques de relaxaci.
...
3 R 5300. Faci litar lexpressi de sentiments de culpa
Sha d:
afavorir lexpressi de sentiments/vivncies en relaci amb el procs
dalletament.
estimular lexpressi de dubtes.
...
8
2
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00105 INTERRUPCI DE LA LACTNCIA MATERNA relacionat amb (R/A)
Definici: Discontinutat en el procs de lactncia materna a conseqncia de la incapacitat del nen per mamar o la inconvenincia que
ho faci.
Manifestat per:
Al tres:
Si es tracta duna interrupci definitiva:
5 W 1052. Al imentaci amb biber
Sha d:
ensenyar tcnica de lactncia amb frmula, esterilitzaci de biberons,
dosificaci...
reforar la importncia del contacte fsic durant la lactncia.
...
5 W 6870. Suprimi r l a lactncia
Sha d:
ensenyar la cura de les mames durant el procs de retirada de la secreci.
...
8
3
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00104 LACTNCIA MATERNA INEFICA relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la mare o el lactant experimenten insatisfacci o dificultat en el procs dalletament.
(1) R/A ansietat.
(2) R/A manca de motivaci
per mantenir la lactncia
(cansament ).
(3) R/A utilitzaci duna
tcnica inadequada.
Manifestat per: insatisfacci
amb el procs dalletar,
nerviosisme a lhora dalletar,
plor del nad, resistncia en
agafar-se al pit, fissures als
mugrons.
Al tres:
DE RESULTATS:
Mostrar (la mare i el lactant)
satisfacci en el procs
dalletament.
DE PROCS:
Identificar (la mare) la font
del problema en el context de
la visita de la visita.
Demostrar una bona
utilitzaci de la tcnica en 2
dies.
3 T 5820. Disminuci de lansietat
Sha d:
identificar la font del problema
ensenyar tcniques de relaxaci
...
5 W 5244. Assessorament: Lactncia materna
Sha d:
afavorir en la mare lexpressi de sentiments/vivncies, en relaci amb la
lactncia i el seu fill.
ensenyar la tcnica correcta dalletament.
ajudar a reestructurar les activitats diries.
fomentar la convivncia de disposar dun temps de descans entre les
mamades.
ensenyar, si s apropiat, a utilitzar aparells dajuda que facilitin la succi.
explicar els beneficis de la lactncia materna durant els primers 4 mesos de
vida.
valorar conjuntament la participaci daltres membres de la famlia en les
activitats de la llar.
...
8
4
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00104 LACTNCIA MATERNA INEFICA relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu la mare o el lactant experimenten insatisfacci o dificultat en el procs dalletament.
Manifestat per:
Al tres:
5 W 1054. Ajuda per a l a lactncia materna
Shan de:
programar conjuntament horaris, respectant el ritme del lactant.
ensenyar la higiene correcta de les mames, i si apareixen clivelles, explicar
quines cremes cicatritzants.
repassar la dieta materna.
extremar la prudncia en ladministraci de lalimentaci suplementria quan
laugment ponderal s adequat.
control ponderal peridic del lactant.
...
8
5
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00106 LACTNCIA MATERNA EFICA
Definici: Estat en qu la famlia/dida mare-lactant demostren una habilitat adequada i satisfactria amb el procs de la lactncia
materna.
OBJ ECTIU FINAL:
La mare i el lactant seguiran mostrant
satisfacci durant el procs de lactncia.
5 W 5244. Assessorament: lactncia materna
Sha d:
afavorir lexpressi de sentiments i vivncies en relaci amb la lactncia i la comunicaci amb el
seu fill.
elogiar la bona salut del nen.
ajustar les mamades als horaris segons les activitats laborals i socials.
mantenir una hidrataci adequada.
explicar normes encaminades a evitar laparici de clivelles als mugrons: neteja, assecat, etc.
explicar/iniciar els aliments complementaris i ajustat a ledat i a les mamades.
preparar linici de desmamament de forma progressiva quan sigui pertinent.
fer un control ponderal, peridicament.
...
En cas de l actncia mi xta:
5 W 1052. Al imentaci amb biber
Sha d:
ensenyar la tcnica de la lactncia amb frmula, lesterilitzaci de biberons, la dosificaci...
...
8
6
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00060 INTERRUPCI DELS PROCESSOS FAMILIARS relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu una famlia que normalment funciona de manera efectiva experimenta una disfunci.
un procs de situaci de
malaltia.
canvis de rol familiar (mare
treballadora, canvis
econmics, jubilaci,
incapacitat dun membre
de la famlia, etc.).
Manifestat per: alteracions en
els hbits de la vida diria.
Conductes dabandonament
dels pares en relaci amb els
fills. Manifestaci
dincapacitat.
Al tres:
DE RESULTATS:
Recuperar/adaptar (la
famlia) el seu patr de
funcionament normal en
funci de la causa.
DE PROCS:
Adaptar-se (la famlia) a la
nova situaci en un nombre
de dies determinat.
5 X 7100. Estimulaci de la integritat famili ar
Sha de:
permetre i estimular lexpressi de sentiments.
atendre les necessitats dels altres membres de la famlia.
fomentar la comunicaci entre els membres de la famlia.
...
5 X 7130. Manteniment dels processos famil iars
Sha d:
identificar (la famlia) els factors que provoquen la disfunci familiar i els
recursos que disposen per reduir-los o eliminar-los.
determinar conjuntament lestratgia de canvi per fer possible atendre les
demandes de la persona malalta.
...
determinar conjuntament quines cures far cada membre de la famlia,
identificant el cuidador principal.
reconixer i elogiar les iniciatives que aporta cada membre de la famlia,
encaminades a palliar la situaci.
...
8
7
E
s
t
n
d
a
r
d
s

d
e

d
i
a
g
n
s
t
i
c
s

d
i
n
f
e
r
m
e
r
i
a

a

l
a
t
e
n
c
i

p
r
i
m
r
i
a

(
N
A
N
D
A
)
Diagnstic dinfermeria: 00060 INTERRPCI DELS PROCESSOS FAMILIARS relacionat amb (R/A)
Definici: Estat en qu una famlia que normalment funciona de manera efectiva experimenta una disfunci.
Manifestat per:
Al tres:
5 X 7120. Mobilitzaci familiar
Shan de determinar conjuntament els recursos externs que faciliten la
integraci de nous rols.
...
3 R 5370. Potenciaci dels rols
Sha d:
ajudar la persona a identificar els rols habituals dins la famlia.
ajudar a identificar les conductes necessries per al canvi de rols o a rols
nous.
ajudar la persona a identificar els canvis de rols especfics necessaris deguts
a malalties o discapacitats.
...
5 X 7180. Assistncia en el manteniment de la casa
Sha d:
implicar la persona/famlia en la decisi de les necessitats de manteniment
de la llar.
facilitar informaci sobre la forma de mantenir la llar com un lloc segur i net.
ajudar la famlia a desenvolupar expectatives realistes, vers a ells mateixos,
en la realitzaci del seu paper.
ajudar la famlia a utilitzar els serveis socials, voluntariat.
...
88
Intervenc ions
c lassific ades
Codi, ttol i pgina
segons el llibre CIE
3a edici
89
1A 0140 Fomentar els mecanismes corporals ( 425)
1A 0200 Fomentar lexercici ( 432)
1A 0202 Fomentar lexercici: Extensi ( 410)
1A 0221 Terpia exercicis deambulaci ( 726)
1A0222 Terpia exercicis equilibri ( 727)
1B 0430 Control de levacuaci intestinal ( 583)
1B 0440 Entrenament intestinal ( 373)
1B 0460 Actuaci en cas de diarrea ( 519)
1B 0560 Exercici del sol plvic ( 342)
1B 0570 Rehabilitaci de la bufeta urinria ( 371)
1B 0610 Cures de la incontinncia urinria ( 254)
1B 0612 Cures orientades a la incontinncia: Enuresi ( 255)
1D 1030 Actuaci davant els trastorns dalimentaci ( 559)
5W 1052 Alimentaci amb biber ( 143 )
5W 1054 Ajuda per a la lactncia materna ( 198)
1D 1100 Control de la nutrici ( 534)
1D 1160 Control i seguiment nutricional ( 613)
1D 1240 Ajudar a augmentar el pes ( 206)
1D 1260 Control de pes ( 573)
1D 1280 Ajuda per diminuir el pes ( 203)
1E 1380 Aplicaci de calor/fred ( 148)
1E 1400 Actuaci enfront del dolor ( 566)
1F 1720 Fomentar la salut bucal ( 409)
1F 1800 Ajudar a lautocura ( 192)
1F1850 I nducci a la son ( 407)
2I 2760 Actuaci davant danullaci dun costat del cos ( 474)
2K 3140 Control de vies aries ( 550)
2K 3230 Fisioterpia respiratria ( 403)
2K 3250 Ensenyar a tossir de forma efectiva ( 591)
2K 3350 Control i seguiment respiratori ( 614)
90
2L 3520 Cures de nafres per pressi ( 266)
2L 3500 Control de zones de pressi ( 562)
2L 3540 Prevenci de la nafres per pressi ( 666)
2L 3584 Cures de la pell ( 257)
3O 4310 Terpia de lactivitat ( 719)
3O 4360 M odificaci de la conducta ( 592)
3O 4390 Terpia mitjanant lentorn ( 714)
3O 4400 Terpia musical ( 741)
3O 442O Acord amb la persona ( 111)
3O 4480 Facilitar lautoresponsabilitat ( 398)
3P 4820 O rientaci de la realitat ( 618)
3Q 4920 Escolta activa ( 375)
3Q 4976 Fomentar la comunicaci: Dficit del llenguatge parlat ( 413)
3Q 5100 Potenciar la socialitzaci ( 635)
3R 5210 G uia danticipaci ( 439)
3P 5220 Potenciar la imatge corporal ( 633)
3R 5230 Potenciar la capacitat de fer front a situacions difcils ( 186)
3R 5240 Assessorament ( 170)
5W 5244 Assessorament: Lactncia materna ( 173 )
1D 5246 Assessorament nutricional ( 176)
3R 5270 Suport emocional ( 155)
3R 5290 Facilitar el dol ( 395)
3R 5300 Facilitar lexpressi de sentiments de culpa ( 399)
3R 5340 Acompanyament ( Presncia) ( 662)
3R 5360 Terpia dentreteniment ( 730)
3R 5370 Potenciar els rols ( 636 )
3R 5380 Potenciar la seguretat ( 637)
3R 5390 Potenciaci de la conscincia dun mateix ( 630)
3P 5400 Potenciar lautoestima ( 628)
3R 5420 Suport espiritual ( 168)
91
3R 5440 Estimulaci dels sistemes de suport ( 188)
3R 5480 Clarificaci de valors ( 217)
3S 5510 Educaci sanitria ( 340)
3P 5520 Facilitar lensenyament ( 393)
3S 5540 Potenciar la disposici de laprenentatge ( 631)
5X 5562 Educaci paterna: adolescents ( 335)
5X 5566 Educaci paterna: acompanyar al creixement dels nens ( 337)
5X 5568 Educaci paterna: nens ( 338)
3S 5606 Ensenyament individual ( 348)
3S 5612 Ensenyament: activitat/exercici prescrit ( 343)
3S 5614 Ensenyament de la dieta prescrita ( 344)
3S 5616 Ensenyament: medicaments prescrits ( 350)
3T 5820 Disminuci de lansietat ( 324)
3T 5880 Tcniques de relaxaci ( 713)
3T 5900 Distracci ( 332)
3T 6040 Terpia de relaxaci simple ( 737)
4V 6486 Actuaci ambiental: seguretat ( 472)
4V 6490 Prevenci de caigudes ( 663)
4V 6530 I mmunitzaci ( 530)
4V 6610 I dentificaci de riscos ( 445)
2L 6820 Cures del nad ( 251)
5W 6870 Suprimir la lactncia ( 709)
5X 7040 Suport al cuidador principal ( 152)
5X 7050 Fomentar el desenvolupament ( 430)
5X 7110 I mplicaci familiar ( 415)
5X 7120 M obilitzaci familiar ( 616)
5X 7130 M anteniment dels processos familiars ( 586)
5X 7180 Assistncia en el manteniment de la casa ( 179)
5X 7100 Estimulaci de la integritat familiar ( 381)
5X 7140 Suport a la famlia ( 150)
92
Bibliografia
93
Latenci dinfermeria a latenci primria. I nstitut Catal de la Salut. G eneralitat de
Catalunya. Barcelona, 1997. ( 1)
Alfaro-LeFevre R. Aplicacin del Proceso Enfermero. G ua paso a paso. Barcelona,
1999. Ed. Springer. 4 Edicin. ( 2)
North American Nursing Diagnosis Association, NANDA. 1973. ( 3)
Prez Company P, Cosialls D. Evaluacin del proceso de atencin de enfermeria. El
producto enfermero. Documento docente. Barcelona, 2000. ( 4)
Clasificacin de I ntervenciones de Enfermera ( CI E) . Nursing I ntervention Classification
( NI C) . Ed. Harcourt. 3 Edicin, 2002. ( 5) ( 6)
Henderson V. Principios bsicos de los cuidados de enfermera. C.I .E. G inebra, 1971.
Henderson V. La naturaleza de la enfermera. Reflexiones 25 aos despus.
I nteramericana M c G raw-Hill, 1994.
Riopelle L, G rondin L, Phaneuf M . Cuidados de enfermera. Un proceso centrado en las
necesidades de la persona. I nteramericana M cG raw-Hill. M adrid, 1993.
Fernndez Ferrin C, Novel M art G . El proceso de atencin de enfermera. Estudio de
casos. M asson-Salvat enfermera. Barcelona, 1993.
Riopelle L, Leduc-Lalonde L. I ndividualisation des soins infirmires. M odelo Conceptual.
M cG raw-Hill. M ontreal, 1982.
Leng M C, Duquesne F. Bilans dindependence. Role prope infirmier. Pradel. Pars, 1989.
Erickson, E H. The life cycle completed: a review. New York. Norton and Co., 1985.
K ozier B, Erb G , O livieri R. Enfermera fundamental. Conceptos, procesos y prctica. VP
I , I I . M adrid. I nteramericana M cG rill, 1995.
Luis, M T y colaboradores. Los diagnsticos enfermeros. Revisin crtica y gua prctica.
Ed. M asson. Barcelona, 2000.
Luis M T, Fernndez C, Navarro V. De la teora a la prctica. El pensamiento de Virginia
Henderson en el siglo XXI . Edic. M asson. Barcelona, 1998.
Adam E. tre I nfirmire. Un modle conceptuel. Ed. tudes Vivantes. Canad, 1991. 3
Edicin.
94
Carpenito L. Diagnsticos de enfermera. M adrid, 1990. Ed. I nteramericana M cG raw-Hill.
3 Edicin.
Davins M iralles J , Avellana Revuelta E. M ejora de la calidad de los servicios de atencin
primaria. Ed. Doyma, 1995.
Alberdi Castell R. La identidad profesional de la enfermera. Revista RO L de Enfermera;
170: 39-44
Riopelle L. El dilema de los cuidados enfermeros: Un modelo conceptual o el
diagnstico enfermero. Revista Enfermera Clnica. Vol.3; 4: 133-134.
Rivas A, Toral I , Luna J. Validacin de las categoras diagnsticas de la NANDA en una
unidad de atencin primaria. Revista Enfermera Clnica. Vol. 5; 6: 231-237.
G allego P, Carra B, M orente M , Calvo C, Sanz C. Visita domiciliaria. Revista RO L de
Enfermera, 1995; 202: 14-18.
Del Pino R, Fras A, Pedro A. et al. M odelos en enfermera comunitaria. Revista RO L de
Enfermera, 1995; 207: 57-63.
M artnez M , Custey M A, De Francisco M A et al. Validacin de una clasificacin de
diagnsticos de enfermera en atencin primaria. Revista Enfermera Clnica. Vol. 6; 1: 5-
14.
G rande G ascn M L, Hernndez Padilla M . Como entienden las enfermeras el alta de
enfermera, 1996. Revista Enfermera Clnica, vol. 6; 3: 119-121.
Fernndez Ferrn, C. Valores humanistas de la obra de Virginia Henderson. Revista
Enfermera Clnica. Septiembre-O ctubre, 1996. vol. 6; 5: 207-211.
Serrano R, Saracbar M I , Carrascal E, et al. Estandarizar los cuidados. Revista RO L de
Enfermera, Julio-Agosto, 1997; 227228: 23-31.
Lus Rodrigo T. Diagnstico enfermero. Revista RO L de Enfermera. Febrero, 1997; 222:
27-31.
Tarruella M , Snchez G . Anlisis de la aplicacin de diferentes taxonomas diagnsticas:
a propsito de un caso. Revista Enfermera Clnica, 1997. vol.7; 4: 202-206.
Alberdi Castell R. Estrategias de poder y liderazgo para desarrollar el compromiso social
de las enfermeras. Revista RO L de Enfermera, Julio-Agosto, 1998; 239-240: 27-32.
Vzquez A, Bueno M , Casals J L, G arca J M . Diagnsticos de enfermera sobre riesgos.
Anlisis coste-efectividad. Revista RO L de Enfermera, mayo, 1998; 237: 27-32.
95
Flores E. Diagnsticos enfermeros en la poblacin anciana mayor de 64 aos. Revista
Enfermera Clnica, 1996; 6: 14-20.
Tello A. Cuidados a un enfermo con EPO C utilitzando la tcnica del yoga. Revista
Enfermera Clnica, mayo-junio, 1996. Vol. 8; 3: 122-125.
Casanovas M . Estreimiento. Diagnstico de enfermera. Revista Enfermera Clnica,
1997. Vol. 7; 3: 149-152.
G uallart M , Roca N. Cuidados de enfermera a un recin nacido prematuro. Revista
Enfermera Clnica, 1998. Vol. 8: 44-49.
De la Cuesta B C. Contribucin de la investigacin a la prctica clnica de los cuidados
de enfermera: La perspectiva de la investigacin cualitativa. Revista Enfermera Clnica,
1998. Vol. 8: 38-42.
De la Cuesta B C. Creacin de contextos. Trabajo intangible de enfermera comunitaria.
Revista RO L de Enfermera, 1994: 3-9.
M artn E, G arca F, Asenjo A. Diagnsticos de enfermera. Estrategia de implantacin.
Revista RO L de Enfermera, 1997: 57-63.
G ranadero E, Arangena C, Snchez A M . Programa Virginia: M todo para desarrollar
un plan de cuidados informatizados. Revista Enfermera Clnica, 1996. Vol. 6: 29-35.
lvarez I , O hara R, Casado E, Castaeda E, M iquel J, M orilla J. Diagnsticos aplicados
a la poblacin incapacitada. Revista RO L de Enfermera. Junio 1997, nm 226: 25-28.
Teixidor M . Los espacios de profesionalizacin de la enfermera. Revista Enfermera
Clnica, 1997. Vol. 7; 3: 126-136.
G onzlez P, Rivas A, Toral I , Hernndez M , Snchez P, Q uero A, Ramrez D. Validacin
de las categoras diagnsticas de la NANDA en cuatro reas asistenciales. Revista
Enfermera Clnica, 1997. Vol. 7; 1: 5-8.
Delgado Vila R. La variabilidad de la prctica clnica. Revista Calidad Asistencial, 1996;
11: 177-183.
G arrigues G il V, Ponce G arca J, Val Antoana A. G uas para la prctica asistencial.
M edicina Clnica, 1995. Vol.105; 6: 219-222.
Saura Llamas et al. Protocolos clnicos: Cmo se construyen? Propuesta de un modelo
para su diseo y elaboracin. Atencin primaria, 1996. Vol. 18; 2: 91-96.
96
Romero M artnez L M . I nvestigacin en metodologa y resultados de la protocolizacin.
M apfre M edicina, 1999. Vol. I I I : 39-42.
Jovell A J. M etodologa de diseo de guas de prctica clnica. M apfre M edicina, 1999.
Vol.10. Sup. I I I : 29-31.
Jimnez Cabezn J R. Aplicacin de protocolos: consecuencias legales. M apfre
M edicine, 1999. Vol. 10. Sup. I I I : 43-45.
De la Fuente S. Priorizacin de protocolizaciones en un servicio quirrgico. M apfre
M edicina, 1999. Vol.10. Sup. I I I : 32-37.
G uerado Parra E. I ntroduccin general. Situacin de protocolos en la organizacin de un
servicio quirrgico. M apfre M edicina, 1999. Vol. 10. Sup. I I I : 24-28.
G ali Lpez J. et al. Disminuye la variabilidad entre profesionales con la aplicacin de
protocolos? Resultados en el proceso asistencial de la fractura de cadera. Calidad
Asistencial, 1999; 14: 296-3.
G ranados A, Jovell AJ. Protocolos versus guas de prctica clnica una cuestin de
distincin semntica? Calidad Asistencial 1996; 11: 51-53.
Q uintana O . Protocolos/G uas de prctica clnica. Calidad Asistencial, 1997. Editorial.
G onzlez Linares R M . La estandarizacin de cuidados en la gestin del proceso
asistencial. Calidad Asistencial, 1999; 14: 273-278.
M arilyn J Field. Prioridades para las guas de prctica clnica. Conferencia inaugural en
el I I Congreso regional de Calidad Asistencial. M urcia, 1998.
Prez Company P. La Calidad, las estructures empresariales y los sistemas de gestin.
Jornadas de intercambio de experiencias en calidad de servicios de salud. Santiago de
Chile, Julio 2000.

Nanda

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Nanda

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Estndard de

Vous aimerez peut-être aussi