Vous êtes sur la page 1sur 40

1

l
a

f
i
l
m
o
t
e
c
a
1
6
.
0
9
.
2
0
1
4


0
5
.
1
0
.
2
0
1
4

/

n


3
9
2

2
a
.

M
o
s
t
r
a

d
e

c
i
n
e

e
u
r
o
p
e
u
:

c
o
o
p
e
r
a
c
i


i

v
e

n
a
t
g
e

/

B
u
s
t
e
r

K
e
a
t
o
n

/

U
n

i
m
p
u
l
s

c
o
l

l
e
c
t
i
u
:

l

a
l
t
r
e

c
i
n
e

e
s
p
a
n
y
o
l

/

E
s
t
r
e
n
e
s

F
i
l
m
o
t
e
c
a

/

M
e
n
u
d
a

F
i
l
m
o
2
Abreviatures
ABREVIATURAS
VOSE Versi original
subtitulada en castell
Versin original subtitulada
en castellano
VOSE * Versi original
amb subttols electrnics
en castell Versin original
con subttulos electrnicos
en castellano
Int. intrprets intrpretes
Dt dimarts martes
Dc dimecres mircoles
Dj dijous jueves
Dv divendres viernes
Ds dissabte sbado
Dg diumenge domingo
gen gener enero
febr febrer febrero
mar mar marzo
abr abril abril
maig maig mayo
juny juny junio
jul juliol julio
ag agost agosto
set setembre septiembre
oct octubre octubre
nov novembre noviembre
des desembre diciembre
Codi Ttols
CDIGO TTULOS
Pellcules estrenades en
Espanya Pelculas estrenadas
en Espaa:
Tt. oficial estrena
TT. ORIGINAL
Pellcules no estrenades
en Espanya Pelculas no
estrenadas en Espaa:
Tt. original
(TRADUCCI LITERAL EN
VALENCI / TRADUCCIN
LITERAL EN CASTELLANO)
Edita La Filmoteca de CulturArts IVAC
Disseny i maquetaci Pablo Hernndez
Dep. legal V 961-2012
Avisos i normes
AVISOS Y NORMAS
La durada de les pellcules s orientativa i aproximada.
La Filmoteca es reserva el dret dintroduir canvis en la
programaci per raons alienes a la seua voluntat. Consulteu
les actualitzacions en el web ivac.gva.es.
Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans
de cada projecci per a qualsevol de les sessions de cada dia.
La taquilla es tancar cinc minuts abans de cada projecci.
Una vegada iniciada la projecci no es permetr laccs
a la sala. Preguem la mxima puntualitat.
Es prega silenci. Desconnecteu els mbils abans
dentrar a la sala. No est perms el consum daliments
i begudes.
La duracin de las pelculas es orientativa y aproximada.
La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios
en la programacin por razones ajenas a su voluntad.
Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.
Las entradas se pondrn a la venta treinta minutos
antes de cada proyeccin para cualquiera de las sesiones de
cada da. La taquilla se cerrar cinco minutos antes de cada
proyeccin. Una vez iniciada la proyeccin no se permitir
el acceso a la sala. Rogamos la mxima puntualidad.
Se ruega silencio. Desconecten los mviles antes
de entrar a la sala. No est permitido el consumo de
alimentos y bebidas.
3
La Filmoteca de CulturArts IVAC, en collaboraci amb
la Conselleria dHisenda i Administraci Pblica, i els
programes europeus INTERACT, ENPI Conca Mediterrnia
i MED, que es dediquen a promoure i fomentar la cooperaci
entre regions dEuropa i el dileg entre els pasos de la conca
mediterrnia, programen esta 2a Mostra de cine europeu, que
illustra distints tipus de cooperaci entre pasos dEuropa,
aix com la poltica de venatge entre les regions de la conca
mediterrnia.
Vivim en un mn globalitzat en qu les distncies
perden fora per a deixar pas a lanhel de descobrir
i conixer recndits llocs de la nostra geografia. En este
context, la cooperaci entre regions i leliminaci de les
fronteres es tornen dos pilars essencials per a consolidar
un verdader sentiment de ciutadans del mn.
Lharmonia, el dileg intercultural i lenteniment
entre els distints pasos del mn s un objectiu primordial
cap al qual estan orientades totes les poltiques en el pla
internacional. En este sentit, des de fa ms de vint anys
la Uni Europea treballa per promoure la cooperaci entre
regions per a millorar la vida dels seus ciutadans i eliminar
lefecte de les fronteres en el dia a dia. Aix mateix, grcies
a la cooperaci territorial, els pasos europeus collaboren
amb els seus vens i amb lentorn global.
El programa europeu INTERACT va iniciar en 2012
la campanya del Dia de la Cooperaci Europea per a
acostar els beneficis de la cooperaci al gran pblic i explicar
en qu consistix este concepte. Sovint, la complexitat dels
programes europeus de cooperaci fa difcil traslladar a la
societat quins sn els resultats recollits per les iniciatives
empreses conjuntament per diferents regions. No obstant
aix, els casos de cooperaci es compten per milers a Europa
i aconseguir que els ciutadans es familiaritzen amb ells s
lobjectiu desta mostra de cine europeu que, encoratjada
per lxit obtingut lany passat, ha decidit impulsar una
segona edici.
Reminiscences of
a Journey to Lithuania.
Jonas Mekas. 1972
Italiano para principiantes.
Lone Scherfig. 2000
Una pelcula hablada.
Manoel de Oliveira. 2003
Cruzando el puente:
Los sonidos de Estambul.
Fatih Akin. 2005
Cuscs.
Abdellatif Kechiche. 2007
Almanya:
Bienvenidos a Alemania.
Yasemin Samdereli. 2011
El Havre.
Aki Kaurismki. 2011
16 set 21 set 2a. Mostra de cine europeu:
cooperaci i venatge
2 MUESTRA DE CINE EUROPEO: COOPERACIN Y VECINDAD
4
A travs de set llargmetratges de diversa temtica,
lespectador podr aprofundir en tres tipus de cooperaci:
lestablida entre els pasos grcies als intercanvis culturals,
el plurilingisme i la diversitat; aquella en qu els personatges
sn el motor mateix de la cooperaci, a travs de la realitzaci
de viatges que els portaran a conixer altres cultures del mn;
i la cooperaci que sorgix com a resultat de lemigraci a
altres pasos i que planteja nombrosos reptes i oportunitats
per al protagonista de lobra.
El Dia de la Cooperaci Europea, el lema del qual
s Compartint fronteres, creixent junts, es commemora el
21 de setembre en nombroses ciutats de la Uni Europea.
Es pretn mostrar a la ciutadania com els projectes de
cooperaci fronterera, transnacional i interregional estan
reduint obstacles i disparitats econmiques i socials, al
mateix temps que fomenten lenteniment cultural.
La Filmoteca de CulturArts IVAC, en colaboracin con la
Conselleria de Hacienda y Administracin Pblica, y los
programas europeos INTERACT, ENPI Cuenca Mediterrnea
y MED, que se dedican a promover y fomentar la cooperacin
entre regiones de Europa y el dilogo entre los pases de la
cuenca mediterrnea, programan esta 2 Muestra de cine
europeo, que ilustra distintos tipos de cooperacin entre
pases de Europa, as como la poltica de vecindad entre
las regiones de la cuenca mediterrnea.
5
Vivimos en un mundo globalizado en el que las distancias
pierden fuerza para dejar paso al anhelo de descubrir y
conocer recnditos lugares de nuestra geografa. En este
contexto, la cooperacin entre regiones y la eliminacin de las
fronteras se tornan dos pilares esenciales para consolidar un
verdadero sentimiento de ciudadanos del mundo.
La armona, dilogo intercultural y entendimiento entre
los distintos pases del mundo es un objetivo primordial
hacia el cual estn orientadas todas las polticas en el plano
internacional. En este sentido, desde hace ms de veinte
aos la Unin Europea trabaja por promover la cooperacin
entre regiones para mejorar la vida de sus ciudadanos y
eliminar el efecto de las fronteras en el da a da. Asimismo,
gracias a la cooperacin territorial, los pases europeos
colaboran con sus vecinos y con el entorno global.
El programa europeo INTERACT inici en 2012 la
campaa Da de la Cooperacin Europea para acercar los
beneficios de la cooperacin al gran pblico y explicar en
qu consiste este concepto. A menudo, la complejidad de
los programas europeos de cooperacin hace difcil trasladar
a la sociedad cules son los resultados cosechados por
las iniciativas emprendidas conjuntamente por diferentes
regiones. Sin embargo, los casos de cooperacin se cuentan
por millares en Europa y conseguir que los ciudadanos se
familiaricen con ellos es el objetivo de esta muestra de cine
europeo que, alentada por el xito obtenido el ao pasado,
ha decidido impulsar una segunda edicin.
A travs de siete largometrajes de diversa temtica,
el espectador podr ahondar en tres tipos de cooperacin:
la establecida entre los pases gracias a los intercambios
culturales, el plurilingismo y la diversidad; aquella en que
los personajes son el motor mismo de la cooperacin, a travs
de la realizacin de viajes que les llevarn a conocer otras
culturas del mundo; y la cooperacin que surge como resultado
de la emigracin a otros pases y que plantea numerosos retos
y oportunidades para el protagonista de la obra.
El Da de la Cooperacin Europea, cuyo lema es
Compartiendo fronteras, creciendo juntos, se conmemora
el 21 de septiembre en numerosas ciudades de la Unin
Europea. Se pretende mostrar a la ciudadana cmo los
proyectos de cooperacin fronteriza, transnacional e
interregional estn reduciendo obstculos y disparidades
econmicas y sociales, a la vez que fomentan el
entendimiento cultural.
6
2a. Mostra de cine
europeu: cooperaci
i venatge
Les pellcules
de la Mostra
La segona edici de la Mostra de cine europeu es compon
de set pellcules que saproximen temticament a les
diverses maneres dentendre la cooperaci europea i el
venatge entre pasos membres de la UE en primer lloc, per
tamb entre estos i els de la conca mediterrnia, als quals
ens unixen tants trets comuns. Precisament, el trajecte que
realitza el mestre Oliveira en el seu particular creuer (Una
pelcula hablada) s un homenatge al Mediterrani com a
bressol de la civilitzaci occidental: partint de Lisboa, passa
per Ceuta, Marsella, Npols, Atenes, Istanbul, Alexandria...
Per no s Oliveira lnic cineasta viatger que trobem en
la selecci de pellcules. Reminiscencias de un viaje a Lituania
s lobra fonamental del litu emigrat a Estats Units el 1949
Jonas Mekas, figura clau del cine davantguarda nord-americ i
insigne precursor de la no-ficci autobiogrfica, tan en voga en
lactualitat. Reminiscencias... s un viatge de tornada a casa,
un intent de recuperar els seus orgens, de rememorar moments
i llocs anteriors a la seua partida forosa de Litunia durant la
II Guerra Mundial. Un film que explota la capacitat que t el
cine per a registrar i evocar els fets i sentiments quotidians
ms subtils i insignificants, el substrat potic dels quals
aconseguix revelar Mekas amb la seua cmera.
Una altra de les facetes del venatge s lintercanvi
cultural, molt present en la danesa Italiano para principiantes,
els personatges de la qual es coneixen en el curs ditali en
qu tots ells participen. I si en la pellcula de Lone Scherfig
(s de Plata en el Festival de Berln i Espiga dOr en el de
Valladolid) lidioma s el nexe duni entre els protagonistes,
la msica s el motor del documental Cruzando el puente: los
sonidos de Estambul, un apassionant retrat de la ciutat turca
guiat per la seua diversitat musical.
La immigraci s un altre dels factors que, a travs de
la multiculturalitat, enriquix les societats europees, sobretot
a travs de limpuls de poltiques integradores. I s tamb
el tema que subjau en tres de les pellcules de la mostra,
encara que amb discursos molt diferents. Mentres Almanya
s una pellcula optimista, sentimental i repleta de bones
intencions, que saproxima a la qesti des del punt de vista
humorstic, Cuscs no renuncia a illustrar la complexitat
i la duresa que rodeja la immigraci. El director Abdellatif
Kechiche director de La vida de Adle es va inspirar
en els seus propis orgens a lhora de retratar una famlia
demigrants rabs en el sud de Frana en una cinta que va
guanyar el 2007 el Gran Premi del Jurat en el Festival de
7
Vencia i el Csar a la millor pellcula en els premis del cine
francs. El realisme de Cuscs contrasta amb lestilitzaci de
Le Havre, la histria dun xiquet afric que arriba illegalment
a Frana, on s ajudat per un peculiar enllustrador i els seus
vens dun barri pobre de la ciutat porturia que dna nom
a la pellcula. s, sens dubte, una de les millors pellcules
del finlands Aki Kaurismki, que amb esta faula sobre la
solidaritat entre els exclosos pel sistema aconseguix depurar
al mxim el seu personalssim estil.
La segunda edicin de la Muestra de cine europeo se
compone de siete pelculas que se aproximan temticamente
a las diversos modos de entender la cooperacin europea
y la vecindad entre pases miembros de la UE, en primer
lugar, pero tambin entre estos y los de la cuenca
mediterrnea, a los que nos unen tantos rasgos comunes.
Precisamente, el trayecto que realiza el maestro Oliveira en
su particular crucero (Una pelcula hablada) es un homenaje
al Mediterrneo como cuna de la civilizacin occidental:
partiendo de Lisboa, pasa por Ceuta, Marsella, Npoles,
Atenas, Estambul, Alejandra...
2 Muestra de cine
europeo: cooperacin
y vecindad
Las pelculas
de la Muestra
8
Pero no es Oliveira el nico cineasta viajero que
encontramos en la seleccin de pelculas. Reminiscencias
de un viaje a Lituania es la obra fundamental del lituano
emigrado a Estados Unidos en 1949 Jonas Mekas, figura
clave del cine de vanguardia norteamericano e insigne
precursor de la no ficcin autobiogrfica, tan en boga en la
actualidad. Reminiscencias... es un viaje de vuelta a casa, un
intento de recuperar sus orgenes, de rememorar momentos y
lugares anteriores a su partida forzosa de Lituania durante la
II Guerra Mundial. Un film que explota la capacidad que tiene
el cine para registrar y evocar los hechos y sentimientos
cotidianos ms sutiles e insignificantes, cuyo substrato
potico logra revelar Mekas con su cmara.
Otra de las facetas de la vecindad es el intercambio
cultural, muy presente en la danesa Italiano para principiantes,
cuyos personajes se conocen en el curso de italiano en el que
todos ellos participan. Y si en la pelcula de Lone Scherfig
(Oso de Plata en el Festival de Berln y Espiga de Oro en
el de Valladolid) el idioma es el nexo de unin entre los
protagonistas, la msica es el motor del documental Cruzando
el puente: los sonidos de Estambul, un apasionante retrato de
la ciudad turca guiado por su diversidad musical.
La inmigracin es otro de los factores que, a travs de
la multiculturalidad, enriquece las sociedades europeas,
sobre todo a travs del impulso de polticas integradoras.
Y es tambin el tema que subyace en tres de las pelculas
de la muestra, aunque con discursos muy diferentes. Mientras
Almanya es una pelcula optimista, sentimental y repleta de
buenas intenciones, que se aproxima a la cuestin desde el
punto de vista humorstico, Cuscs no renuncia a ilustrar
la complejidad y la dureza que rodea la inmigracin.
El director Abdellatif Kechiche director de La vida de Adle
se inspir en sus propios orgenes a la hora de retratar a
una familia de emigrantes rabes en el sur de Francia, en
una cinta que gan en 2007 el Gran Premio del Jurado en
el Festival de Venecia y el Csar a la mejor pelcula en los
premios del cine francs. El realismo de Cuscs contrasta con
la estilizacin de Le Havre, la historia de un nio africano que
llega ilegalmente a Francia, donde es ayudado por un peculiar
limpiabotas y sus vecinos de un barrio pobre de la ciudad
portuaria que da nombre a la pelcula. Es, sin duda, una de
las mejores pelculas del finlands Aki Kaurismki, que con
esta fbula sobre la solidaridad entre los excluidos por el
sistema logra depurar al mximo su personalsimo estilo.
9
La Filmoteca de CulturArts presenta un ampli cicle
dedicat a Buster Keaton, que inclou la prctica totalitat
de la seua filmografia pertanyent al perode mut: els dotze
llargmetratges que va dirigir i va protagonitzar i la majoria
dels curts. Una gran oportunitat per a (re)descobrir el gran
mestre del gag visual (amb perms de Chaplin, les carasses
constants del qual estan en les antpodes del hieratisme
i la serietat que caracteritzen Buster cara de pedra).
La Filmoteca de CulturArts presenta un amplio ciclo
dedicado a Buster Keaton, que incluye la prctica totalidad
de su filmografa perteneciente al perodo mudo: los doce
largometrajes que dirigi y protagoniz y la mayora de los
cortos. Una gran oportunidad para (re)descubrir al gran
maestro del gag visual (con permiso de Chaplin, cuyas
muecas constantes estn en las antpodas del hieratismo y
la seriedad que caracterizan a Buster cara de piedra).
El espantapjaros. 1920
Pasin y boda
de Pamplinas. 1920
El guardaespaldas. 1920
Vecinos. 1920
Una semana. 1920
La barca. 1921
Pamplinas
y los fantasmas. 1921
El gran espectculo. 1921
La cabra. 1921
La mudanza. 1922
Rostro plido. 1922
La ley de
la hospitalidad. 1923
Tres edades. 1923
El aeronauta. 1923
El moderno
Sherlock Holmes. 1924
El navegante. 1924
El rey de los cowboys. 1925
Siete ocasiones. 1925
Prximament
Las relaciones
con mi mujer. 1922
El Polo Norte. 1922
El herrero. 1922
El boxeador. 1926
El maquinista
de La General. 1926
El colegial. 1927
El hroe del ro. 1928
El cameraman. 1928
23 set 19 oct Buster Keaton
10
Buster Keaton
Buster Keaton
David Robinson,
Los grandes cmicos:
de Chaplin a Laurel
en G. Piero Brunetta
(dir.). Historia
mundial del cine:
vol. I, Estados Unidos.
Madrid: Akal, 2011.
Buster Keaton naix literalment en un teatre de varietats
en la xicoteta ciutat de Piqua (Kansas), on els seus pares
representen un nmero de comicitat acrobtica.
A penes aprn a caminar sunix a ells vestint una versi en
miniatura del trage de clown vagabund de son pare; quan
fa sis anys, el nmero passa a anomenar-se BUSTER,
amb la participaci de Joe i Myra Keaton. Durant la
infncia, fa un descobriment fonamental: el pblic riu ms
quan ell no reacciona als desastres que li succexen i es
limita a quedar-se quiet, amb els llavis estrets i la mirada
interrogant. Esta caracterstica li procura en els anys
segents el sobrenom de Great Stobe Face (el gran cara
de pal), que pot suggerir una impressi falsa, donada la
seua extraordinria capacitat expressiva. Simplement, com
ell mateix ha dit, no necessitava somriure. Tenia altres
maneres de demostrar que era feli.
El jove Keaton roman en el nmero de varietats de
la famlia fins que no s possible seguir a causa del pare,
alcoholitzat i cada vegada ms deprimit. Als vint-i-un anys,
Keaton sha convertit en un professional de lescenari amb
notables capacitats interpretatives; ja ha firmat per al paper
protagonista en Passing Show de Shubert el 1917, quan un
impuls el porta a abandonar el seu futur en el teatre per a
fonamentar la seua carrera en el cine.
Sunix a Roscoe Fatty Arbuckle, qui, desprs dhaver
deixat la Keystone, gestiona des de fa no molt una productora
prpia, la Comicque, a Nova York, desprs traslladada a final
de 1917 a Califrnia. El primer dia, Keaton interpreta com
a extra el paper dun client en una ferreteria en El carnicero
(Roscoe Arbuckle, 1917). Improvisa un nmero amb graneres
i melassa que sha vessat: s ja extraordinriament conscient
de com sha de moure respecte a la cmera; s molt hbil
com a suport i la seua immobilitat contrasta eficament
amb el frenes dArbuckle.
Arbuckle [] accepta amb gust la contribuci de
Keaton quan treballen junts. A pesar que les pellcules
continuen tenint lhabitual frmula dun lloc o un tema triats
per a explotar totes les possibles variants cmiques que
presenta, es registra una rpida evoluci desprs de larribada
de Keaton. Els films de la Comicque, i sobretot Keaton entre
bastidores (1919) i Fatty en el garaje (Arbuckle, 1919), sn
ms rigorosos des del punt de vista narratiu i evidencien ja
lestil tpic de Keaton en la seua llarga concatenaci de
gags estructurats amb creixent intensitat.
11
El 1919, Keaton funda la seua prpia productora
independent. En les 19 comdies que produx es revelen
sovint esbossos per a futurs llargmetratges de la maduresa,
encara que no sn de cap manera inferiors en els resultats:
aix La barca (The Boat, Keaton i Cline, 1921) o Nido
de amor (Keaton, 1923) contenen elements que seran
reelaborats en El navegante, mentres que gran part dEl
rostro plido anticipa El maquinista de La General. En una
pellcula, El gran espectculo (Keaton i Cline, 1921), Keaton
rendix un homenatge surrealista al seu aprenentatge en
el vodevil interpretant tots els personatges, sobre lescenari
i fora, que poblen un xicotet music-hall. En lescena
principal, Keaton interpreta els huit msics duna banda:
una extraordinria realitzaci defectes especials anterior
a lera digital.
Keaton adapta les capacitats dinventiva i execuci
que ha adquirit durant la seua carrera sobre lescenari per
a aprofitar millor totes les possibilitats tcniques del cine.
Respecte dels altres, Keaton utilitza ms trucs i efectes
especials, encara que el personatge continua sent el centre
datenci, sense que la tecnologia el deixe mai en lombra.
En realitat, linters per la tecnologia s precisament una de
les prerrogatives del personatge; exactament de la mateixa
manera que la successi dels gags revela la seua vlua
com a mquina humana.
Lheroi cmic de Keaton es desenvolupa notablement
en el curs de la realitzaci de les comdies de dos rotllos,
encara que siga menys fcil de definir que les creacions
daltres grans cmics. Chaplin, Harry Langdon i Raymond
Griffith tendixen a romandre fidels a un personatge en
diverses pellcules i situacions. Keaton interpreta papers
sempre distints: un pare de famlia en La barca, un estudiant
pedant en El colegial, el jove milionari dEl navegante o el
melanclic solitari dEl rey de los cowboys. El mateix Keaton
assenyala la diferncia entre el personatge de Chaplin i les
seues diverses caracteritzacions: El vagabund de Chaplin era
un captaire amb principis de captaire. Per amable que fra,
hauria robat si haguera tingut la possibilitat. El meu pobre
diable era un treballador dall ms honest.
Les pellcules de Keaton presenten caracterstiques
narratives comunes. Es posa sempre lheroi en situacions
excepcionals i difcils, enfront de problemes aparentment
insuperables: perseguit per la policia, a la deriva en un
transatlntic, embolicat en una aferrissada vida familiar.
12
Se lespenta fins al punt dobligar-lo a afrontar les adversitats
recorrent a tota la seua astcia, enginy, intelligncia i habilitat
fsica per a controlar el curs sobtat dels esdeveniments. s en
este punt on tots els personatges de Keaton convergixen en un
nic Buster, de qui encara es pot dir el que fa trenta anys:
Buster avana, amb pas pesat, les cames rgides i la ment fixa en el seu fi, cap a un
objectiu estrany qualsevol ignorant feliment, en la seua distracci, el dest que est
a punt de tirar-se sobre ell en forma denorme policia o un desastre imminent; o b
sallunya lentament i amb indiferncia de qualsevol perill sospitat o conegut: desprs,
girant el cap per a tirar una rpida ullada, es precipita amb pas viva, o corrent fugint
com el raig, amb el cos convertit en una srie de pistons, el cap inclinat cap arrere per
a fer aerodinmica la mquina a la fuga en qu sha transformat; o b, davant de la que
pareix una mort segura (La barca, El navegante), baixa les parpelles lentament per a
amagar a la nostra vista els seus ulls meravellosos, obsessionats i turmentats [], per a
obrir-los novament amb un moviment destupor quan sadona que el dest pren un altre
cam i potser un menys desfavorable; o b se li entreveu sol en un paisatge immens; o
b se nadona, lentament i sense explicar-sho, que se li ha encaixat el barret en el cap,
o el peu en un forat, o li ha succet qualsevol altra catstrofe que empitjorar ms que
millorar; o b el veiem tranquil, immbil i un poc perplex, en el centre dun frentic
caos de qu s la causa inconscient. O simplement ens mira amb eixos bellssims ulls,
increbles i angoixats, com els de cap altre. La seua figura s nicament i immediatament
recognoscible. A 500 metres, o ocult darrere dun vestit de bany, noms ha de posar-se
de peu per a ser reconegut. s nic i, no obstant aix, s tots nosaltres. Noms un home,
molt xicotet davant de lunivers en qu viu i, no obstant aix, segur de la seua capacitat
per a conquistar el seu entorn i mantindre el control fins a lltim moment. Optimista,
perqu sap que, al final, triomfar i semportar la xica. Optimista, perqu, encara que
es trenque un dic i un Nigara li caiga damunt, sap que t el seu paraigua. Melanclic,
perqu la vida s aix
1
.
Els 12 llargmetratges que realitza entre els anys
1923 i 1926 han sigut considerats les millors obres de
Keaton. La ley de la hospitalidad i El maquinista de
La General sn niques entre les grans comdies del mut
per la bellesa i lautenticitat de la representaci del seu
temps. El navegante i El hroe del ro sn extraordinries
per lambiciosa realitzaci dels seus efectes especials.
En esta ltima, posa en escena un cicl i una inundaci
de proporcions astronmiques.
Per a Keaton, a diferncia de per a Chaplin, lunivers
no s hostil per se, sin que presenta constantment
problemes la soluci dels quals posa a prova lenginy mecnic
i la resistncia humana de lhomet noble de Keaton.
(1) D. Robinson. Buster
Keaton. Londres: 1969.
13
Buster Keaton nace literalmente en un teatro de variedades,
en la pequea ciudad de Piqua (Kansas), donde sus padres
representan un nmero de comicidad acrobtica. Apenas
aprende a caminar se une a ellos, vistiendo una versin en
miniatura del traje de clown vagabundo de su padre; cuando
cumple seis aos, el nmero pasa a llamarse BUSTER, con
la participacin de Joe y Myra Keaton. Durante la infancia,
hace un descubrimiento fundamental: el pblico re ms
cuando l no reacciona a los desastres que le suceden y
se limita a quedarse quieto, con los labios apretados y la
mirada interrogante. Esta caracterstica le procura en los aos
siguientes el sobrenombre de Great Stobe Face (el gran cara
de palo), que puede sugerir una impresin falsa, dada su
extraordinaria capacidad expresiva. Simplemente, como l
mismo ha dicho, no necesitaba sonrer. Tena otros modos
de demostrar que era feliz.
El joven Keaton permanece en el nmero de variedades
de la familia hasta que no es posible seguir a causa del
padre, alcoholizado y cada vez ms deprimido. A los
veintin aos, Keaton se ha convertido en un profesional
del escenario, con notables capacidades interpretativas; ya
ha firmado para el papel protagonista en Passing Show de
Shubert en 1917, cuando un impulso lo lleva a abandonar su
futuro en el teatro para cimentar su carrera en el cine.
Buster Keaton
Buster Keaton
David Robinson,
Los grandes cmicos:
de Chaplin a Laurel
en G. Piero Brunetta
(dir.). Historia
mundial del cine:
vol. I, Estados Unidos.
Madrid: Akal, 2011.
14
Se une a Roscoe Fatty Arbuckle, quien, tras
haber dejado la Keystone, gestiona desde hace no mucho
una productora propia, la Comicque, en Nueva York, despus
trasladada, a finales de 1917, a California. El primer da,
Keaton interpreta como extra el papel de un cliente en una
ferretera en El carnicero (Roscoe Arbuckle, 1917). Improvisa
un nmero con escobas y melaza que se ha derramado:
es ya extraordinariamente consciente de cmo se debe
mover respecto a la cmara; es muy hbil como apoyo y su
inmovilidad contrasta eficazmente con el frenes de Arbuckle.
Arbuckle [] acepta con gusto la contribucin de
Keaton cuando trabajan juntos. A pesar de que las pelculas
siguen teniendo la habitual frmula de un lugar o un tema
elegidos para explotar todas las posibles variantes cmicas que
presenta, se registra una rpida evolucin tras la llegada de
Keaton. Los filmes de la Comicque, y sobre todo Keaton entre
bastidores (1919) y Fatty en el garaje (Arbuckle, 1919), son
ms rigurosos desde el punto de vista narrativo y evidencian
ya el estilo tpico de Keaton en su larga concatenacin de
gags estructurados con creciente intensidad.
15
En 1919, Keaton funda su propia productora
independiente. Las 19 comedias que produce se revelan a
menudo esbozos para futuros largometrajes de la madurez,
aunque no son en ningn modo inferiores en los resultados:
as La barca (Keaton y Cline, 1921) o Nido de amor (Keaton,
1923) contienen elementos que sern reelaborados en
El navegante, mientras que gran parte de El rostro plido
anticipa El maquinista de La General. En una pelcula,
El gran espectculo (Keaton y Cline, 1921), Keaton rinde
un homenaje surrealista a su aprendizaje en el vodevil,
interpretando todos los personajes, sobre el escenario y fuera,
que pueblan un pequeo music hall. En la escena principal,
Keaton interpreta a los ocho msicos de una banda: una
extraordinaria realizacin de efectos especiales anterior
a la era digital.
Keaton adapta las capacidades de inventiva y ejecucin
que ha adquirido durante su carrera sobre el escenario para
aprovechar mejor todas las posibilidades tcnicas del cine.
Respecto de los otros, Keaton utiliza ms trucos y efectos
especiales, aunque el personaje sigue siendo el centro de
atencin, sin que la tecnologa lo deje nunca en la sombra. En
realidad, el inters por la tecnologa es precisamente una de las
prerrogativas del personaje; exactamente del mismo modo que
el sucederse de los gags revela su vala como mquina humana.
El hroe cmico de Keaton se desarrolla notablemente
en el curso de la realizacin de las comedias de dos rollos,
aunque sea menos fcil de definir que las creaciones de otros
grandes cmicos. Chaplin, Harry Langdon y Raymond Griffith
tienden a permanecer fieles a un personaje en diversas
pelculas y situaciones. Keaton interpreta papeles siempre
distintos: un padre de familia en La barca, un estudiante
pedante en El colegial, el joven millonario de El navegante o
el melanclico solitario de El rey de los cowboys. El mismo
Keaton seala la diferencia entre el personaje de Chaplin
y sus diversas caracterizaciones: El vagabundo de Chaplin
era un mendigo con principios de mendigo. Por amable que
fuese, habra robado si hubiese tenido la posibilidad.
Mi pobre diablo era un trabajador, de lo ms honesto.
Las pelculas de Keaton presentan caractersticas
narrativas comunes. Se pone siempre al hroe en situaciones
excepcionales y difciles, frente a problemas aparentemente
insuperables: perseguido por la polica, a la deriva en un
transatlntico, envuelto en una encarnizada vida familiar.
16
Se le empuja hasta el punto de obligarlo a afrontar las
adversidades, recurriendo a toda su astucia, ingenio,
inteligencia y habilidad fsica para controlar el curso
repentino de los acontecimientos. Es en este punto donde
todos los personajes de Keaton convergen en un nico Buster,
de quien todava se puede decir lo que hace treinta aos:
Buster avanza con paso pesado, las piernas rgidas y la mente fija en su fin, hacia un
objetivo extrao cualquiera, ignorando felizmente, en su distraccin, el destino que est
a punto de arrojarse sobre l en forma de enorme polica o un desastre inminente; o
bien se aleja lentamente y con indiferencia de cualquier peligro sospechado o conocido:
despus, girando la cabeza para echar un rpido vistazo, se precipita con paso vivaz,
o corriendo, huyendo como el rayo, con el cuerpo convertido en una serie de pistones,
la cabeza inclinada hacia atrs para hacer aerodinmica la mquina a la fuga en que
se ha transformado; o bien, de frente a la que parece una muerte segura (La barca,
El navegante), baja los prpados lentamente para esconder a nuestra vista sus ojos
maravillosos, obsesionados y atormentados [] para abrirlos de nuevo con un movimiento
de estupor cuando se da cuenta de que el destino toma otro camino y quiz uno menos
desfavorable; o bien se le entrev solo en un paisaje inmenso; o bien se da cuenta,
lentamente y sin explicrselo, de que se le ha encajado el sombrero en la cabeza, o el pie
en un agujero, o le ha sucedido cualquier otra catstrofe que empeorar ms que mejorar;
o bien lo vemos tranquilo, inmvil y un poco perplejo, en el centro de un frentico caos del
que es la causa inconsciente. O simplemente nos mira con esos bellsimos ojos, increbles
y angustiados, como los de ningn otro. Su figura es nica e inmediatamente reconocible.
A 500 metros, u oculto tras un traje de bao, slo tiene que ponerse de pie para ser
reconocido. Es nico y, sin embargo, es todos nosotros. Slo un hombre, muy pequeo
ante el universo en el que vive y, no obstante, seguro de su capacidad para conquistar su
entorno y mantener el control hasta el ltimo momento. Optimista, porque sabe que, al
final, triunfar y se llevar a la chica. Optimista, porque, aunque se rompa un dique y un
Nigara le caiga encima, sabe que tiene su paraguas. Melanclico, porque la vida es as
1
.
Los 12 largometrajes que realiza entre los aos
1923 y 1926 han sido considerados las mejores obras de
Keaton. La ley de la hospitalidad y El maquinista de La
General son nicas entre las grandes comedias del mudo
por la belleza y la autenticidad de la representacin de su
tiempo. El navegante y El hroe del ro son extraordinarias
por la ambiciosa realizacin de sus efectos especiales. En
esta ltima, pone en escena un cicln y una inundacin de
proporciones astronmicas.
Para Keaton, a diferencia de para Chaplin, el universo
no es hostil per se, sino que presenta constantemente
problemas cuya solucin pone a prueba el ingenio mecnico
y la resistencia humana del hombrecito noble de Keaton.
(1) D. Robinson. Buster
Keaton. Londres: 1969.
17
Continua el cicle que es va iniciar al juny de la m
del Festival Internacional de Cinema dAutor de Barcelona
i de Filmoteca Espaola i que arreplega alguns exemples
molt suggeridors del cine que actualment es produx en
els marges de la indstria del cine espanyol. Un cine jove,
lliure i heterodox, amb estils i propostes molt diversos,
que, majoritriament, no arriba a programar-se en els cines
comercials, per s en els circuits dexhibici cultural.
Galcia s un dels vivers ms frtils deste impuls.
El que ja ha sigut etiquetat com Novo Cinema Galego est
brindant alguns dels ttols ms interessants dels ltims
anys, avalats per la bona acollida que han tingut en diversos
Todos vs sodes capitns.
Oliver Laxe. 2010
Diamond Flash.
Carlos Vermut. 2011
Orson West.
Fran Ruvira. 2012
Costa da Morte.
Lois Patio. 2013
Stella Cadente.
Llus Miarro. 2014
Prximament
Vikingland.
Xurxo Xirro. 2011
De occulta philosophia.
Daniel V. Villamediana. 2012
Stockholm.
Rodrigo Sorogoyen. 2013
Dime quin
era Sanchicorrota.
Jorge Tur. 2013
...i ms
3 juny 31 des Un impuls collectiu
Laltre cine espanyol
UN IMPULSO COLECTIVO. EL OTRO CINE ESPAOL
18
festivals internacionals: Lois Patio va ser reconegut com
a millor director emergent en el Festival de Locarno pel
documental Costa da morte, retrat viu dun entorn natural
i de la comunitat humana que ha dadaptar-se a les seues
condicions; Todos vs sodes capitns una pellcula mestissa
i librrima sobre la creaci cinematogrfica i la possibilitat
de la seua pedagogia va obtindre el premi FIPRESCI
en Cannes.
El carcter metacinematogrfic de Todos vs sodes
capitns est present tamb en Orson West, una altra
pellcula en la frontera entre la ficci i el documental el punt
de partida de la qual s larribada dun equip de rodatge a un
poble on Orson Welles va comenar a filmar cinquanta anys
arrere un western que mai va arribar a acabar.
Per laire fresc que agita el cine espanyol no prov
noms del camp de la no-ficci. I una bona mostra daix
s la inclassificable Diamond Flash, una ficci que no
oculta la seua vocaci fabuladora. Carlos Vermut construx
un allucinant relat que partix del cine de superherois per a
subvertir-lo i jugar amb les expectatives de lespectador,
que no es quedar indiferent.
Tamb dins del cicle, La Filmoteca estrena a la ciutat
de Valncia (desprs del seu discret pas per Alfafar) Stella
Cadente, lltima pellcula de Llus Miarro, que la presentar
en la sala Luis G. Berlanga el dia 2 doctubre. El director
i productor catal est darrere, amb la seua productora Eddie
Saeta, dalgunes de les pellcules ms valentes del cine
realitzat recentment a lEstat espanyol, i s, per tant,
precursor i, en certa manera, impulsor deste altre cine.
Stella Cadente s el seu primer llargmetratge de ficci, encara
que s tan personal com els documentals que la precedixen;
un relat histric protagonitzat pel rei Amadeu de Savoia
(interpretat pel sempre brillant lex Brendemhl) que es
permet jugar amb labsurd i introduir amb frescor anacronismes
com la msica pop. Una pellcula amb una esplndida
fotografia de Jimmy Gimferrer que se situa en el passat, per
en la qual lespectador pot trobar ecos de lEspanya actual.
Contina el ciclo que se inici en junio, de la mano del
Festival Internacional de Cinema dAutor de Barcelona y de
Filmoteca Espaola, y que recoge algunos ejemplos muy
sugerentes del cine que hoy en da se est produciendo en
los mrgenes de la industria del cine espaol. Un cine joven,
libre y heterodoxo, con estilos y propuestas muy diversos,
19
que, en su mayora, no llega a programarse en los cines
comerciales, pero s en los circuitos de exhibicin cultural.
Galicia es uno de los viveros ms frtiles de este
impulso. El que ya ha sido etiquetado como Novo Cinema
Galego est brindando algunos de los ttulos ms interesantes
de los ltimos aos, avalados por la buena acogida que han
tenido en diversos festivales internacionales: Lois Patio fue
reconocido como mejor director emergente en el Festival
de Locarno por el documental Costa da morte, retrato vivo
de un entorno natural y de la comunidad humana que debe
adaptarse a sus condiciones; Todos vs sodes capitns una
pelcula mestiza y librrima sobre la creacin cinematogrfica
y la posibilidad de su pedagoga obtuvo el premio FIPRESCI
en Cannes.
El carcter metacinematogrfico de Todos vs sodes
capitns est presente tambin en Orson West, otra pelcula
en la frontera entre la ficcin y el documental cuyo punto de
partida es la llegada de un equipo de rodaje a un pueblo
donde Orson Welles comenz a filmar cincuenta aos atrs
un western que nunca lleg a terminar.
Pero el aire fresco que agita el cine espaol no
proviene solo del campo de la no ficcin. Y una buena
muestra de ello es la inclasificable Diamond Flash, una
ficcin que no oculta su vocacin fabuladora. Carlos Vermut
construye un alucinante relato que parte del cine de
superhroes para subvertirlo y jugar con las expectativas
del espectador, que no se quedar indiferente.
Tambin dentro del ciclo, La Filmoteca estrena en
la ciudad de Valencia (tras su discreto paso por Alfafar)
Stella Cadente, la ltima pelcula de Llus Miarro, que la
presentar en la sala Luis G. Berlanga el da 2 de octubre.
El director y productor cataln est detrs, con su productora
Eddie Saeta, de algunas de las pelculas ms valientes del
cine realizado recientemente en el Estado espaol, y es,
por tanto, precursor y, en cierta medida, impulsor de este
otro cine. Stella Cadente es su primer largometraje de
ficcin, aunque es tan personal como los documentales que
la preceden; un relato histrico protagonizado por el rey
Amadeo de Saboya (interpretado por el siempre brillante lex
Brendemhl) que se permite jugar con el absurdo e introducir
con frescura anacronismos como la msica pop. Una pelcula
con una esplndida fotografa de Pere Jimmy Gimferrer que
se sita en el pasado, pero en la que el espectador puede
encontrar ecos de la Espaa actual.
20
La Filmoteca estrena a Valncia una de les sensacions de lany,
El desconocido del lago, guanyadora de lltima edici del
Festival de Cine Europeo de Sevilla (millor pellcula i millor
fotografia) i triada entre les deu millors pellcules del 2013 per
la prestigiosa revista britnica Sight & Sound. El seu director,
el francs Alain Guiraudie premi al millor director en la secci
Un certain regard de Cannes construx un thriller pertorbador
en qu sexe i mort van de la m. Una pellcula austera que
destaca pel seu equilibri entre el gnere noir i el naturalisme
de la trama humana que relata, aix com per una contundent
fisicitat. Guiraudie no amaga el sexe darrere de les ellipsis, com
sol ocrrer en el cine narratiu. El sexe explcit pareix terreny
exclusiu de la pornografia, per en El desconocido del lago el
sexe es mostra de manera frontal, encara que no pornogrfica
centrant-se en el funcionament mecnic dels rgans sexuals,
sin plenament integrada en la lgica dun relat que t lloc en
una zona de cruising i naturisme a la vora dun llac.
La Filmoteca estrena en Valencia una de las sensaciones del
ao, El desconocido del lago, ganadora de la ltima edicin
del Festival de Cine Europeo de Sevilla (mejor pelcula y
mejor fotografa) y elegida entre las diez mejores pelculas del
2013 por la prestigiosa revista britnica Sight & Sound. Su
director, el francs Alain Guiraudie premio al mejor director
en la seccin Un certain regard de Cannes construye un
thriller pertubador en el que sexo y muerte van de la mano.
Una pelcula austera que destaca por su equilibrio entre
el noir y el naturalismo de la trama humana que relata, as
como por una contundente fisicidad. Guiraudie no esconde el
sexo tras las elipsis, como suele ocurrir en el cine narrativo.
El sexo explcito parece terreno exclusivo de la pornografa,
pero en El desconocido del lago el sexo se muestra de
manera frontal, aunque no pornogrfica centrndose en
el funcionamiento mecnico de los rganos sexuales, sino
plenamente integrada en la lgica de un relato que tiene lugar
en una zona de cruising y naturismo a la orilla de un lago.
El desconocido del lago.
Alain Guiraudie. 2013
3 oct 4 oct Estrenes Filmoteca
ESTRENOS FILMOTECA
21
Les sessions per als espectadors ms xicotets de La
Filmoteca tornen a loctubre, ms fidels que mai al seu
objectiu de constituir una oferta alternativa al cine per a tots
els pblics majoritari. El cicle dedicat a Buster Keaton, i
en especial el programa de curts reservat per a les sessions
de Menuda Filmo, s una magnfica oportunitat perqu els
xiquets saproximen al cine mut duna forma divertida
i vagen descobrint, aix, lapassionant histria del cine.
Las sesiones para los espectadores ms pequeos de
La Filmoteca regresa en octubre, ms fiel que nunca a su
objetivo de constituir una oferta alternativa al cine para todos
los pblicos mayoritario. El ciclo dedicado a Buster Keaton, y
en especial el programa de cortos reservado para las sesiones
de Menuda Filmo, es una magnfica oportunidad para que los
nios se aproximen al cine mudo de una forma divertida,
y vayan descubriendo, as, la apasionante historia del cine.
El guardaespaldas.
Buster Keaton,
Edward F. Cline. 1920
La barca.
Buster Keaton,
Edward F. Cline. 1921
La mudanza.
Buster Keaton,
Edward F. Cline. 1922
El aeronauta.
Buster Keaton,
Edward F. Cline. 1923
4 oct 5 oct Menuda Filmo
Programaci
PROGRAMACIN
Dimarts 16 de setembre
MARTES 16 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Almanya: Bienvenidos
a Alemania
> p. 26
Yasemin Samdereli. 2011. 101
20.00 h
Reminiscences
of a Journey to Lithuania
> p. 26
Jonas Mekas. 1972. 88
Dimecres 17 de setembre
MIRCOLES 17 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Italiano para principiantes
> p. 27
Lone Scherfig. 2000. 109
20.15 h
Almanya: Bienvenidos
a Alemania
> p. 26
Yasemin Samdereli. 2011. 101
Dijous 18 de setembre
JUEVES 18 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Reminiscences
of a Journey to Lithuania
> p. 26
Jonas Mekas. 1972. 88
20.00 h
El Havre
> p. 27
Aki Kaurismki. 2011. 93
Presentaci a a crrec de lHble. Conseller dHisenda
i Administraci Pblica, Juan Carlos Moragues, i de
lHble. Consellera dEducaci, Cultura i Esport, Mara
Jos Catal. Presentacin a cargo del Hble. Conseller
de Hacienda y Administracin Pblica, Juan Carlos
Moragues, y de la Hble. Consellera de Educacin,
Cultura y Deporte, Mara Jos Catal.
Divendres 19 de setembre
VIERNES 19 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Cruzando el puente:
Los sonidos de Estambul
> p. 28
Fatih Akin. 2005. 92
20.00 h
Una pelcula hablada
> p. 28
Manoel de Oliveira. 2003. 96
22.00 h
Cuscs
> p. 29
Abdellatif Kechiche. 2007. 151
Lentrada a totes les sessions de la 2a. Mostra de
cine europeu s gratuta previ pas per taquilla. La
entrada a todas las sesiones de la 2 Muestra de
cine europeo es gratuita previo paso por taquilla.
Dissabte 20 de setembre
SBADO 20 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Cuscs
> p. 29
Abdellatif Kechiche. 2007. 151
20.45 h
Cruzando el puente:
Los sonidos de Estambul
> p. 28
Fatih Akin. 2005. 92
22.30 h
Una pelcula hablada
> p. 28
Manoel de Oliveira. 2003. 96
Diumenge 21 de setembre
DOMINGO 21 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
El Havre
> p. 27
Aki Kaurismki. 2011. 93
20.00 h
Italiano para principiantes
> p. 27
Lone Scherfig. 2000. 109
Dimarts 23 de setembre
MARTES 23 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Todos vs sodes capitns
> p. 29
Oliver Laxe. 2010. 78
20.00 h
Una semana
> p. 30
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1920. 19
Pasin y boda de Pamplinas
> p. 30
Herbert Blach, Winchell Smith. 1920. 70
Dimecres 24 de setembre
MIRCOLES 24 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Una semana
> p. 30
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1920. 19
Pasin y boda de Pamplinas
> p. 30
Herbert Blach, Winchell Smith. 1920. 70
20.00 h
Diamond Flash
> p. 31
Carlos Vermut. 2011. 130
Dijous 25 de setembre
JUEVES 25 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
El espantapjaros
> p. 31
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1920. 19
Tres edades
> p. 31
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1923. 80
20.00 h
Costa da Morte
> p. 32
Lois Patio. 2013. 83
Divendres 26 de setembre
VIERNES 26 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Vecinos
> p. 32
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1920. 18
La ley de la hospitalidad
> p. 32
Buster Keaton, John G. Blystone. 1923. 69
20.00 h
Todos vs sodes capitns
> p. 29
Oliver Laxe. 2010. 78
22.30 h
Pamplinas y los fantasmas
> p. 33
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1921. 20
El moderno Sherlock Holmes
> p. 33
Buster Keaton. 1924. 45
Dissabte 27 de setembre
SBADO 27 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Costa da Morte
> p. 32
Lois Patio. 2013. 83
20.00 h
El espantapjaros
> p. 31
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1920. 19
Tres edades
> p. 31
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1923. 80
22.30 h
Diamond Flash
> p. 31
Carlos Vermut. 2011. 130
Diumenge 28 de setembre
DOMINGO 28 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Pamplinas y los fantasmas
> p. 33
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1921. 20
El moderno Sherlock Holmes
> p. 33
Buster Keaton. 1924. 45
20.00 h
Vecinos
> p. 32
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1920. 18
La ley de la hospitalidad
> p. 32
Buster Keaton, John G. Blystone. 1923. 69
Dimarts 30 de setembre
MARTES 30 DE SEPTIEMBRE
18.00 h
Rostro plido
> p. 34
Buster Keaton. 1922. 20
El rey de los cowboys
> p. 34
Buster Keaton. 1925. 69
20.00 h
Orson West
> p. 34
Fran Ruvira. 2012. 87
Dimecres 1 doctubre
MIRCOLES 1 DE OCTUBRE
18.00 h
Orson West
> p. 34
Fran Ruvira. 2012. 87
20.00 h
Rostro plido
> p. 34
Buster Keaton. 1922. 20
El rey de los cowboys
> p. 34
Buster Keaton. 1925. 69
Dijous 2 doctubre
JUEVES 2 DE OCTUBRE
18.00 h
La cabra
> p. 35
Buster Keaton, Mal St. Clair. 1921. 20
El navegante
> p. 35
Buster Keaton, Donald Crisp. 1924. 59
20.00 h
Stella Cadente
> p. 35
Llus Miarro. 2014. 105
Presentaci a crrec del director.
Presentacin a cargo del director.
Divendres 3 doctubre
VIERNES 3 DE OCTUBRE
18.00 h
El gran espectculo
> p. 36
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1921. 23
Siete ocasiones
> p. 36
Buster Keaton. 1925. 60
20.00 h
El desconocido del lago
> p. 36
Alain Guiraudie. 2013. 97
22.30 h
Stella Cadente
> p. 35
Llus Miarro. 2014. 105
Dissabte 4 doctubre
SBADO 4 DE OCTUBRE
18.00 h
Programa de curts
Buster Keaton
> p. 37
Entrada gratuta per a menors de 14 anys. Cada
persona podr traure un mxim de sis entrades.
Entrada gratuita para menores de 14 aos. Cada
persona podr sacar un mximo de seis entradas.
20.00 h
La cabra
> p. 35
Buster Keaton, Mal St. Clair. 1921. 20
El navegante
> p. 35
Buster Keaton, Donald Crisp. 1924. 59
22.30 h
El desconocido del lago
> p. 36
Alain Guiraudie. 2013. 97
Diumenge 5 doctubre
DOMINGO 5 DE OCTUBRE
18.00 h
Programa de curts
Buster Keaton
> p. 37
Entrada gratuta per a menors de 14 anys. Cada
persona podr traure un mxim de sis entrades.
Entrada gratuita para menores de 14 aos. Cada
persona podr sacar un mximo de seis entradas.
20.00 h
El gran espectculo
> p. 36
Buster Keaton, Edward F. Cline. 1921. 23
Siete ocasiones
> p. 36
Buster Keaton. 1925. 60
26
2a. Mostra
de cine europeu
Dt 16 set / 18.00 h
Dc 17 set / 20.15 h
Almanya: Bienvenidos a Alemania
ALMANYA: WILLKOMMEN IN DEUTSCHLAND
Yasemin Samdereli. Alemanya / Alemania. 2011.
VOSE. B/ N, color. 101. 35 mm.
Int. Vedat Erincin, Fahri Yardim, Lilay Huser, Demet Gl.
Desprs de ms de quatre dcades vivint a Alemanya, un
immigrant turc de setanta anys anuncia a la seua famlia que
ha arribat lhora de tornar a Turquia. No tots estaran dacord
amb la decisi.
Despus de ms de cuatro dcadas viviendo en Alemania, un
inmigrante turco de setenta aos anuncia a su familia que
ha llegado la hora de regresar a Turqua. No todos estarn de
acuerdo con la decisin.
Fitxes i sinopsis
FICHAS Y SINOPSIS
2a. Mostra
de cine europeu
Dt 16 set / 20.00 h
Dj 18 set / 18.00 h
Reminiscences of a Journey to Lithuania
(REMINISCNCIES DUN VIATGE A LITUNIA /
REMINISCENCIAS DE UN VIAJE A LITUANIA)
Jonas Mekas. Alemanya, Regne Unit / Alemania, Reino Unido. 1972.
VOSE. Color. 88. Digital HD.
Amb / Con: Peter Kubelka, Annette Michelson.
Film basat en els records de Jonas i Adolfas Mekas: la seua
arribada a EUA el 1950, i el viatge de tornada a casa, a
Litunia, vint-i-cinc anys desprs, on es retroben amb la seua
famlia i els valors senzills del vell mn.
Film basado en los recuerdos de Jonas y Adolfas Mekas:
su llegada a EEUU en 1950; y el viaje de vuelta a casa, a
Lituania, veinticinco aos despus, en el que se reencuentran
con su familia y los valores sencillos del viejo mundo.
27
2a. Mostra
de cine europeu
Dc 17 set / 18.00 h
Dg 21 set / 20.00 h
Italiano para principiantes
ITALIENSK FOR BEGYNDERE
Lone Scherfig. Dinamarca, Sucia / Dinamarca, Suecia. 2000.
VOSE. Color. 109. 35 mm.
Int. Anders W. Berthelsen, Anette Stovelbaek, Peter Gantzler,
Ann Eleonora Jorgensen.
En la perifria duna ciutat, un jove capell arriba per a fer-se
crrec de lesglsia local. El seu assistent el conven perqu
sapunte a unes classes nocturnes ditali, i prompte es
convertir en el centre dun grup de gent a qui el dest els ha
jugat males passades.
En la periferia de una ciudad, un joven sacerdote llega para
hacerse cargo de la iglesia local. Su asistente lo convence
para que se apunte a unas clases nocturnas de italiano, y
pronto se convertir en el centro de un grupo de gente a los
que el destino les ha jugado malas pasadas.
El Havre
LE HAVRE
Aki Kaurismki. Frana, Finlndia, Alemanya / Francia, Finlandia, Alemania.
2011. VOSE. Color. 93. 35 mm.
Int. Andr Wilms, Kati Outinen, Jean-Pierre Darroussin, Blondin Miguel.
La vida de Marcel transcorre sense sobresalts entre el bar
del cant, el seu treball denllustrador i la seua dona. Un dia
sencreua en el seu cam un xiquet immigrant i ha de lluitar
per a evitar que caiga en mans de la policia.
La vida de Marcel transcurre sin sobresaltos entre el bar de
la esquina, su trabajo de limpiabotas y su mujer. Un da se
cruza en su camino un nio inmigrante y tiene que luchar
para evitar que caiga en manos de la polica.
2a. Mostra
de cine europeu
Dj 18 set / 20.00 h
Presentaci a a crrec de
lHble. Conseller dHisenda i
Administraci Pblica, Juan
Carlos Moragues, i de lHble.
Consellera dEducaci,
Cultura i Esport, Mara
Jos Catal. Presentacin a
cargo del Hble. Conseller de
Hacienda y Administracin
Pblica, Juan Carlos
Moragues, y de la Hble.
Consellera de Educacin,
Cultura y Deporte, Mara
Jos Catal.
Dg 21 set / 18.00 h
28
2a. Mostra
de cine europeu
Dv 19 set / 18.00 h
Ds 20 set / 20.45 h
Cruzando el puente: Los sonidos de Estambul
CROSSING THE BRIDGE: THE SOUND OF ISTANBUL
Fatih Akin. Alemanya, Turquia / Alemania, Turqua. 2005.
VOSE. B/ N, color. 92. 35 mm.
Amb / Con: Alexander Hacke, Baba Zula, Orient Expressions.
El msic Alexander Hacke es proposa capturar la increble
diversitat de lescena musical dIstanbul, des de lelectrnica
fins a la msica rab ms clssica, passant pel rock i el hip-hop.
El msico Alexander Hacke se propone capturar la increble
diversidad de la escena musical de Estambul, desde la
electrnica hasta la msica rabe ms clsica, pasando por el
rock y el hip-hop.
2a. Mostra
de cine europeu
Dv 19 set / 20.00 h
Ds 20 set / 22.30 h
Una pelcula hablada
UM FILME FALADO
Manoel de Oliveira. Portugal, Frana, Itlia / Portugal, Francia, Italia. 2003.
VOSE. Color. 96. 35 mm.
Int. Leonor Silveira, Filipa de Almeida, John Malkovich, Catherine Deneuve,
Stefania Sandrelli, Irene Papas.
Una jove professora dhistria realitza un creuer pel
Mediterrani amb la seua filla. Un viatge que les condux de
les runes de Pompeia a Atenes, passant per Istanbul i les
pirmides dEgipte, i que es convertix en un viatge inicitic a
travs de la civilitzaci mediterrnia.
Una joven profesora de historia realiza un crucero por el
Mediterrneo con su hija. Un viaje que les conduce de las
ruinas de Pompeya a Atenas, pasando por Estambul y las
pirmides de Egipto, y que se convierte en un viaje inicitico
a travs de la civilizacin mediterrnea.
29
Un impuls collectiu
Dt 23 set / 18.00 h
Dv 26 set / 20.00 h
Todos vs sodes capitns
Oliver Laxe. Espanya / Espaa. 2010. VOSE. B/ N, color. 78. 35 mm.
Int. Shakib Ben Omar,Nabil Dourgal, Mohamed Bablouh, Said Targhzaou,
Asharaf Dourgal.
Film, entre el documental i la ficci, sobre un director
europeu que roda una pellcula amb un grup de xiquets
duna casa dacollida per a adolescents exclosos. Els mtodes
poc ortodoxos del director canvien la seua relaci amb els
xiquets i el desenrotllament del projecte.
Film, entre el documental y la ficcin, sobre un director
europeo que rueda una pelcula con un grupo de nios de una
casa de acogida para adolescentes excluidos. Los mtodos
poco ortodoxos del director cambian su relacin con los nios
y el desarrollo del proyecto.
2a. Mostra
de cine europeu
Dv 19 set / 22.00 h
Ds 20 set / 18.00 h
Cuscs
LA GRAINE ET LE MULET
Abdellatif Kechiche. Frana / Francia. 2007. VOSE. Color. 151. 35 mm.
Int. Habib Boufares, Hafsia Herzi, Marzouk Bouraoua, Faridah Benkhetache.
Retrat duna famlia magribina en el sud de Frana. El pare
acaba de perdre el seu treball en el port i decidix obrir un
restaurant en un vell barco oxidat, encara que les autoritats
no li ho posaran fcil.
Retrato de una familia magreb en el sur de Francia. El padre
acaba de perder su trabajo en el puerto y decide abrir un
restaurante en un viejo barco oxidado, aunque las autoridades
no se lo pondrn fcil.
30
Buster Keaton
Dt 23 set / 20.00 h
Dc 24 set / 18.00 h
Una semana
ONE WEEK
Buster Keaton, Edward F. Cline. EUA / EEUU. 1920.
Muda intertt. cast. B/ N. 19. DCP.
Int. Buster Keaton, Sybil Seely, Joe Roberts.
Buster Keaton es casa amb una xica i ambds reben com a
regal de boda una casa prefabricada que es construx en una
setmana. Per els nmeros dels paquets han sigut canviats,
la qual cosa desencadena una srie desvalotades peripcies
de Buster al tractar darmar la casa.
Buster Keaton se casa con una chica y ambos reciben como
regalo de boda una casa prefabricada que se construye en
una semana. Pero los nmeros de los paquetes han sido
cambiados, lo que desencadena una serie de alocadas
peripecias de Buster al tratar de armar la casa.
Pasin y boda de Pamplinas /
Ingenuo y afortunado
THE SAPHEAD
Herbert Blach, Winchell Smith. EUA / EEUU. 1920.
Muda intertt. cast. B/ N. 70. DCP.
Int. Buster Keaton, William H. Crane, Beulah Booker, Edward Connelly,
Edward Jobson.
Adaptaci duna popular obra teatral de lpoca sobre un
tarambana de lalta societat novaiorquesa. s la pellcula
que suposa el principi de la brillant carrera de Keaton.
Adaptacin de una popular obra teatral de la poca, sobre
un tarambana de la alta sociedad neoyorquina. Es la pelcula
que supone el principio de la brillante carrera de Keaton.
31
Buster Keaton
Dj 25 set / 18.00 h
Ds 27 set / 20.00 h
El espantapjaros
THE SCARECROW
Buster Keaton, Edward F. Cline. EUA / EEUU. 1920.
Muda intertt. cast. B/ N. 19. DCP.
Int. Buster Keaton, Sybil Seely, Joe Roberts, Edward F. Cline
Dos jornalers compartixen una caseta de camp i rivalitzen per
lamor de la filla del granger. Un dells, disfressat despantall,
causar tot tipus de problemes al seu rival.
Dos jornaleros comparten una casita de campo y rivalizan por
el amor de la hija del granjero. Uno de ellos, disfrazado de
espantapjaros, causar todo tipo de problemas a su rival.
Tres edades
THREE AGES
Buster Keaton, Edward F. Cline. EUA / EEUU. 1923.
Muda intertt. cast. B/ N. 80. DCP.
Int. Buster Keaton, Wallace Beery, Margaret Leahy, Joe Roberts.
Pardia dIntolerancia, de D. W. Griffith, en qu el personatge
de Buster Keaton competix amb un altre home per aconseguir
lamor duna xica en tres poques diferents: la prehistria,
lantiga Roma i el present dels anys vint.
Parodia de Intolerancia, de D. W. Griffith, en la que el
personaje de Buster Keaton compite con otro hombre por
conseguir el amor de una chica en tres pocas diferentes: la
prehistoria, la antigua Roma y el presente de los aos veinte.
Un impuls collectiu
Dc 24 set / 20.00 h
Ds 27 set / 22.30 h
Diamond Flash
Carlos Vermut. Espanya / Espaa. 2011. Color. 130. Digital HD.
Int. ngela Boix, Miquel Insua, Klaus, Roco Len, Eva Llorach.
Violeta est disposada a qualsevol cosa per trobar la seua filla.
Elena guarda un estrany secret. Lola vol saldar comptes amb el
seu passat. Juana necessita que alg la vullga. Enriqueta noms
busca que li facen riure. Totes estan relacionades amb Diamond
Flash, un misteris personatge que canviar les seues vides.
Violeta est dispuesta a lo que sea por encontrar a su hija.
Elena guarda un extrao secreto. Lola quiere saldar cuentas con
su pasado. Juana necesita que alguien la quiera. Enriqueta solo
busca que le hagan rer. Todas estn relacionadas con Diamond
Flash, un misterioso personaje que cambiar sus vidas.
32
Buster Keaton
Dv 26 set / 18.00 h
Dg 28 set / 20.00 h
Vecinos
NEIGHBORS
B. Keaton, E. F. Cline. EUA / EEUU. 1920. Muda intertt. cast. B/ N. 18. DCP.
Int. Buster Keaton, Virginia Fox, Joe Roberts, Joe Keaton, Edward F. Cline.
Les propietats de dos famlies estan separades per una feble
tanca. A travs dun foradet desta, el fill duna delles i la
filla de laltra intercanvien missatges damor que donen peu
a diversos equvocs sobre qui estima a qui.
Las propiedades de dos familias estn separadas por una
endeble valla. A travs de un agujerito de la misma, el hijo
de una de ellas y la hija de la otra intercambian mensajes de
amor que dan pie a varios equvocos sobre quin ama a quin.
La ley de la hospitalidad
OUR HOSPITALITY
Buster Keaton, John G. Blystone. EUA / EEUU. 1923.
Muda intertt. cast. B/ N. 69. DCP.
Int. Buster Keaton, Joe Roberts, Ralph Bushman, Craig Ward.
Els Canfield i els McKay han heretat una enemistat que ha
passat de pares a fills durant moltes generacions. Per, per
un capritx del dest, Willie McKay coneix a Nova York la jove
Virginia Canfield...
Los Canfield y los McKay han heredado una enemistad que
ha pasado de padres a hijos durante muchas generaciones.
Pero, por caprichos del destino, Willie McKay conoce en
Nueva York a la joven Virginia Canfield...
Un impuls collectiu
Dj 25 set / 20.00 h
Ds 27 set / 18.00 h
Costa da Morte
Lois Patio. Espanya / Espaa. 2013. VOSE. Color. 83. DCP.
Potic documental sobre la Costa da Morte gallega, terra de
roques, boires i temporals. Els seus habitants pescadors,
mariscadors, fusters... realitzen treballs que els porten a
mantindre, al mateix temps, una relaci ntima i una batalla
amb la immensitat del territori.
Potico documental sobre la Costa da Morte gallega, tierra
de rocas, nieblas y temporales. Sus habitantes pescadores,
mariscadores, madereros... realizan trabajos que les llevan
a mantener, a la vez, una relacin ntima y una batalla con la
inmensidad del territorio.
33
Buster Keaton
Dv 26 set / 22.30 h
Dg 28 set / 18.00 h
Pamplinas y los fantasmas
THE HAUNTED HOUSE
Buster Keaton, Edward F. Cline. EUA / EEUU. 1921.
Muda intertt. cast. B/ N. 20. DCP.
Int. Buster Keaton, Virginia Fox, Joe Roberts, Edward F. Cline.
Buster Keaton s un empleat de banc sempre servicial amb els
seus clients. Desprs dun embolic amb els bitllets i un potent
pegament, anir a parar a una casa suposadament encantada.
Buster Keaton es un empleado de banco siempre servicial
con sus clientes. Despus de un enredo con los billetes y un
potente pegamento, ir a parar a una casa supuestamente
encantada.
El moderno Sherlock Holmes
SHERLOCK JR.
Buster Keaton. EUA / EEUU. 1924. Muda intertt. cast. B/ N. 45. DCP.
Int. Buster Keaton, Kathryn McGuire, Joe Keaton, Ward Crane, Erwin
Connelly, Jane Connelly.
Un projeccionista que somia ser detectiu es troba,
miraculosament, dins de la pellcula que est projectant.
All intentar salvar la seua estimada de les urpes dun vil.
Un proyeccionista que suea con ser detective se encuentra,
milagrosamente, dentro de la pelcula que est proyectando.
All intentar salvar a su amada de las garras de un villano.
34
Buster Keaton
Dt 30 set / 18.00 h
Dc 1 oct / 20.00 h
Rostro plido
THE PALEFACE
Buster Keaton. EUA / EEUU. 1922. Muda intertt. cast. B/ N. 20. DCP.
Int. Buster Keaton, Virginia Fox, Joe Roberts.
Uns malvats buscadors de petroli pretenen tirar els indis de les
seues terres. El cap indi ordena als seus guerrers que maten el
primer home blanc que aparega, que ser el bo de Keaton.
Unos malvados buscadores de petrleo pretenden echar a los
indios de sus tierras. El jefe indio ordena a sus guerreros que
maten al primer hombre blanco que aparezca, que ser el
bueno de Keaton.
El rey de los cowboys
GO WEST
Buster Keaton. EUA / EEUU. 1925. Muda intertt. cast. B/ N. 69. DCP.
Int. Buster Keaton, Howard Truesdale, Kathleen Myers, Ray Thompson.
Un jove desempleat emigra a Nova York, per la gran ciutat
laclapara i decidix provar sort en un altre lloc. En el viatge,
cau dun tren prop dun ranxo i es convertix en un vaquer
molt especial.
Un joven desempleado emigra a Nueva York, pero la gran
ciudad le abruma y decide probar suerte en otro sitio. En el
viaje, se cae de un tren cerca de un rancho y se convierte en
un vaquero muy especial.
Orson West
Fran Ruvira. Espanya / Espaa. 2012. VOSE. Color. 87. Digital HD.
Int. Sonia Almarcha, Frank Feys, Jorge Yamam, Montserrat Carulla.
Un equip de cine arriba per a rodar una pellcula en el
mateix poble de la frontera dAlacant en qu Orson Welles va
voler filmar un western 50 anys abans. El rodatge canviar la
rutina dels habitants de la zona.
Un equipo de cine llega para rodar una pelcula en el mismo
pueblo de la frontera de Alicante en que Orson Welles quiso
filmar un western 50 aos antes. El rodaje cambiar la rutina
de los habitantes de la zona.
Un impuls collectiu
Dt 30 set / 20.00 h
Dc 1 oct / 18.00 h
35
Un impuls collectiu
Dj 2 oct / 20.00 h
Presentaci a crrec
del director.
Presentacin a cargo
del director.
Dv 3 oct / 22.30 h
Stella Cadente
Llus Miarro. Espanya / Espaa. 2014. Color. 105. DCP.
Int. lex Brendemhl, Brbara Lennie, Lola Dueas, Lorenzo Balducci.
Durant el seu fuga regnat, lincomprs Amadeo de Savoia
va intentar modernitzar un pas ingovernable. Fora del seu
palau, el pas safona; i dins, la seua cort sabandona als
jocs, lamor, els plaers i la melancolia.
Durante su fugaz reinado, el incomprendido Amadeo de
Saboya intent modernizar un pas ingobernable. Fuera de su
palacio, el pas se derrumba; y dentro, su corte se abandona
a los juegos, el amor, los placeres y la melancola.
Buster Keaton
Dj 2 oct / 18.00 h
Ds 4 oct / 20.00 h
La cabra
THE GOAT
Buster Keaton, Mal St. Clair. EUA / EEUU. 1921.
Muda intertt. cast. B/ N. 20. DCP.
Int. Buster Keaton, Virginia Fox, Joe Roberts, Malcolm St. Clair.
Desprs de ser confs amb un fams malfactor, un home s
perseguit pel cap de la policia local. Es refugia a casa duna
jove sense saber que s la filla del seu perseguidor.
Tras ser confundido con un famoso forajido, un hombre es
perseguido por el jefe de la polica local. Se refugia en casa
de una joven, sin saber que es la hija de su perseguidor.
El navegante
THE NAVIGATOR
Buster Keaton, Donald Crisp. EUA / EEUU. 1924.
Muda intertt. cast. B/ N. 59. DCP.
Int. Buster Keaton, Kathryn McGuire, Frederick Vroom, Noble Johnson,
Clarence Burton.
Buster Keaton senfronta als elements i reviu de forma molt
especial laventura de Robinson Crusoe.
Buster Keaton se enfrenta a los elementos y revive de forma
muy especial la aventura de Robinson Crusoe.
36
Buster Keaton
Dv 3 oct / 18.00 h
Dg 5 oct / 20.00 h
El gran espectculo
THE PLAY HOUSE
Buster Keaton, Edward F. Cline. EUA / EEUU. 1921.
Muda intertt. cast. B/ N. 23. DCP.
Int. Buster Keaton, Virginia Fox, Joe Roberts.
Buster Keaton interpreta tots els papers en la recreaci dun
espectacle teatral: el director dorquestra, els diferents msics,
el pblic que assistix a la funci, els maquinistes del teatre.
Buster Keaton interpreta todos los papeles en la recreacin
de un espectculo teatral: el director de orquesta, los
diferentes msicos, el pblico que asiste a la funcin, los
maquinistas del teatro.
Siete ocasiones
SEVEN CHANCES
Buster Keaton. EUA / EEUU. 1925. Muda intertt. cast. B/ N. 60. DCP.
Int. Buster Keaton, T. Roy Barnes, Snitz Edwards, Ruth Dwyer, F. Raymond.
Un home rep una herncia de set milions de dlars, per
ha de complir una condici per a cobrar els diners: haver-se
casat abans de la data lmit que indica el testament.
Un hombre recibe una herencia de siete millones de dlares,
pero debe cumplir una condicin para cobrar el dinero: haberse
casado antes de la fecha lmite que indica el testamento.
Estrenes Filmoteca
Dv 3 oct / 20.00 h
Ds 4 oct / 22.30 h
El desconocido del lago
LINCONNU DU LAC
Alain Guiraudie. Frana / Francia. 2013. VOSE. Color. 97. DCP.
Int. Pierre Deladonchamps, Christophe Paou, Patrick DAssumao, J. Chappatte.
Estiu. Un llac daiges blaves turquesa entorn del qual es
congrega un grup dhmens que troben el plaer en la vora o
en el bosc contigu. Franck passa el temps entre lamistat amb
Henri i els primers passos amb Michel, adonis fosc i perills.
Verano. Un lago de aguas azul turquesa en torno al cual se
congrega un grupo de hombres que encuentran el placer en la
orilla o en el bosque contiguo. Franck pasa el tiempo entre la
amistad con Henri y los escarceos con Michel, adonis oscuro
y peligroso.
37
Menuda Filmo
Ds 4 oct / 18.00 h
Dg 5 oct / 18.00 h
Entrada gratuta per a
menors de 14 anys. Cada
persona podr traure un
mxim de sis entrades.
Entrada gratuita para
menores de 14 aos. Cada
persona podr sacar un
mximo de seis entradas.
Programa de curts Buster Keaton
PROGRAMA DE CORTOS BUSTER KEATON
B. Keaton, Edward F. Cline. EUA / EEUU. Muda intertt. cast. B/N. 86. DCP.

El guardaespaldas (THE HIGH SIGN). 1920. 21
La barca (THE BOAT). 1921. 25
La mudanza (COPS). 1922. 18
El aeronauta (THE BALLOONATIC). 1923. 22
Quatre dels curtmetratges de la primera etapa de Buster
Keaton, que ja apunten la seua mestria a lhora de construir
excellents gags visuals a partir de situacions absurdes. En
El guardaespaldas sencarrega de protegir un home de negocis
i la seua filla dun perills criminal; en La mudanza s ell qui,
a causa duna confusi, s confs amb un carterista i perseguit
per la policia; en La barca interpreta un pare de famlia que
lluita contra els obstacles que se li presenten quan ix a navegar
amb lembarcaci que ell mateix ha construt, i finalment,
El aeronauta s una pardia del cine daventures en qu Buster
vola en un dirigible, senfronta a ssos i cuina peixos utilitzant
unes raquetes de tenis com a paella.
Cuatro de los cortometrajes de la primera etapa de
Buster Keaton, que ya apuntan su maestra a la hora de
construir excelentes gags visuales a partir de situaciones
absurdas. En El guardaespaldas se encarga de proteger a un
hombre de negocios y su hija de un peligroso criminal; en
La mudanza, sin embargo, es l quien, debido a una
confusin, es tomado por un carterista y perseguido por la
polica; en La barca interpreta a un padre de familia que
lucha contra los obstculos que se le presentan cuando sale
a navegar con la embarcacin que l mismo ha construido; y,
por ltimo, El aeronauta es una parodia del cine de aventuras
en la que Buster vuela en un dirigible, se enfrenta a osos y
cocina peces utilizando unas raquetas de tenis como sartn.
38
Organitzen
ORGANIZAN
La Filmoteca
de CulturArts I VAC
Conselleria dHisenda
i Administraci Pblica
I NTERACT
Collaboren
COLABORAN
MED
ENPI CBC MED
El contingut de la 2a. Mostra de cine europeu no reflectix lopinin oficial
de la Uni Europea. La responsabilitat de la informaci i les opinions
expressades en aquesta mostra recau totalment en els autors.
El contenido de la 2 Muestra de cine europeo no refleja la opinin oficial
de la Unin Europea. La responsabilidad de la informacin y las opiniones
expresadas en esta muetsra recae totalmente en los autores.
Cicle
2a. Mostra de cine europeu:
cooperaci i venatge
2 MUESTRA DE CINE EUROPEO: COOPERACIN Y VECINDAD
39
Collaboren
COLABORAN
Festival Internacional de
Cinema dAutor de Barcelona
Filmoteca Espaola
Agraments
AGRADECIMIENTOS
Llus Miarro
Carlos R. Ros
Loles Fanlo
Catherine Gautier
Cicle
Un impuls collectiu
Laltre cine espanyol
UN IMPULSO COLECTIVO. EL OTRO CINE ESPAOL
40
Sala Luis G. Berlanga
La Filmoteca CulturArts Generalitat
Tel. 963 539 300 / ivac@gva.es
Edif. Rialto Plaa de lAjuntament, 17 Valncia
Totes les sessions 2a. Mostra de cine europeu
Todas las sesiones 2 Muestra de cine europeo
Entrada general 1 sessi
Entrada general 1 sesin

Carnet destudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac,
jubilats, aturats, discapacitats i grups
Carnet de estudiante, Carnet Joven, Tarjeta Club Fnac,
jubilados, parados, discapacitados y grupos

Abonament 10 sessions
Abono 10 sesiones
ivac.gva.es
Fitxes completes, programaci actualitzada i ms
informaci sobre els cicles i lIVAC en el nostre web.
Fichas completas, programacin actualizada y ms
informacin sobre los ciclos y el IVAC en nuestra web.
gratuta
gratuita
2


1



15
Co-organitza CONSELLERIA DHISENDA I ADMINISTRACI PBLICA, INTERACT
Co-finanat per la UNI EUROPEA

Vous aimerez peut-être aussi