El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

1,30

DIJOUS
20 DE NOVEMBRE DEL 2014

CONSELL DE CENT 425-427

BARCELONA. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.cat
www.grupozeta.es

DIRECTOR
ENRIC HERNNDEZ

dj.

20

PER A GENT COMPROMESA

LA JUNTA DE FISCALS FA PINYA AMB TORRES-DULCE

TEMA DEL DIA

3Pg. 2 a 6 i editorial

Querella criminal
El fiscal general aconsegueix un
aval gaireb unnime per imputar
al president Mas quatre delictes

Rajoy vol reiniciar el dileg

amb la Generalitat 3Pg. 18 i19

El bloc del 9-N i el PSC

consideren la decisi un
error defectes desastrosos
FERRAN SENDRA

La memria de
les barraques
Barcelona ret tribut finalment a les persones
que van viure en nuclis de barracots
COSES DE LA VIDA 3Pg. 38 a 40 i editorial

Carmen Gmez, Julia Aceituno, Francesc Bans i Custodia Moreno, a la platja del Somorrostro.

DOS MESOS DESPRS

La matana
dIguala
desperta
loposici
mexicana
3Els estudiants aspiren
a promoure una primavera
contra la corrupci
PANORAMA 3Pgines 12 i 13

NOU ORDRE EN LES GRANS CITES

Paco Ibez Qatar regna

80 anys
de vida
en 80
paraules
PRIMERA
FILA

3Pgines
54 a 57

en lesport
mundial
a cop de
talonari

3La consecuci del Mundial

datletisme, ltim exemple
de la voracitat de lemirat
PRIMERA FILA 3Pgines 48 i 49

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DIJOUS
20 DE NOVEMBRE DEL 2014

Editorials

Noms propis

Lopini del diari sexpressa noms als editorials.

Els articles exposen postures personals.

Anglica
Rivera

Querella de la fiscalia contra Mas

a Junta de Fiscals de Sala es va reunir
ahir de forma gaireb indita per avalar la posici del fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, sobre la procedncia de querellar-se contra Artur Mas,
Joana Ortega i Irene Rigau per quatre presumptes delictes comesos en lorganitzaci
del 9-N. Desprs de la negativa dels fiscals de
Catalunya a plantejar lacusaci al no apreciar elements de delicte per sustentar la querella, Torres-Dulce ha volgut carregar-se de raons amb aquest suport de la cpula fiscal.
Vana temptativa. El debat tcnic ha quedat en evidncia aquests dies. Fugint de la terminologia legal, els fiscals catalans consideren que lastcia de Mas li ha perms esquivar
la llei, encara que critiquen la seva conducta,
mentre que el fiscal general, impellit sense
dissimular pel Govern central, insisteix que
una burla aix a lEstat no pot quedar exempta de cstig. O, com a mnim, sense iniciativa
de la fiscalia, ja que desprs ser el Tribunal

Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) s a

dir, els jutges qui decidir quin recorregut
t la querella criminal. Justificar la negativa
dels fiscals de Catalunya a plantejar la querella dient que estan contaminats per
lambient nacionalista, com ha dit el dirigent del PP Carlos Floriano, s un excs del
qual shauria de deduir que si un rgan jerrquic com la fiscalia no s fiable a Catalunya s
que lEstat t un greu problema en aquesta comunitat espanyola. De la mateixa manera que
el TSJC tampoc seria de fiar davant el prets ju-

Sequivoca qui pretengui

vncer lindependentisme
de la m del Codi Penal
i no amb propostes poltiques

Primera dama
de Mxic

dici al president i els seus consellers.

Disquisicions jurdiques al marge, el ms
greu sn les conseqncies poltiques de la
mesura. No es poden acostar posicions fent
asseure una de les parts al banc dels acusats.
El dileg ser molt ms complicat, a la vegada
que quedar reforada la figura de Mas. s,
per exemple, significatiu que el seu antecessor i exlder del PSC, Jos Montilla, entre altres poltics de diferent signe, hagi expressat
la seva solidaritat amb el president en el cas
que la querella es plantegi. En lloc de buscar
iniciatives poltiques que contribueixin a articular majories alienes a posicions radicals,
es converteix en vctimes persones que el 9-N
van permetre que la gens menyspreable xifra
de 2,3 milions de catalans poguessin expressar-se sense incidents en un succedani de consulta. Sequivoca qui pretengui vncer les tesis independentistes amb el Codi Penal i no
amb la poltica. No hi ha dubte que la majoria
dels catalans no desitgen aquest cam.

Recuperaci de la histria del barraquisme

ls Jocs del 1992 van marcar de forma indeleble un abans i un desprs en la histria moderna de
Barcelona i la van situar en un lloc
destacat en el mapa mundial duna
modernitat que va ser agitada de seguida
per la imparable globalitzaci turstica.
Aquella transformaci formidable de la cita
olmpica va portar a ocultar de forma injusta algunes de les Barcelones preolmpiques,
potser perqu evocaven una cara massa fosca per ensenyar a laparador internacional.

Animus iocandi

s el cas de la Barcelona del barraquisme, fenomen de primera magnitud en el desenvolupament de la ciutat durant el segle XX.
Montjuc, Somorrostro, la Perona o el
Carmel, que van acollir els grans poblats de
barraques, sn noms mtics que perviuen en
limaginari ciutad per la duresa de les condicions de vida que havien de suportar els
seus habitants, fills dels grans fluxos migratoris i convertits en barata m dobra.
Daquells grans assentaments, els pobladors
dels quals van ser reallotjats a poc a poc en

els polgons de lextraradi, van nixer desprs els moviments socials i venals ms solidaris i reivindicatius en els anys del creixement sense democrcia, i desprs en la transici.
Constitueix, doncs, el barraquisme un captol necessari per entendre la Barcelona actual. La recuperaci de les seves empremtes,
que ara sinicia, s imprescindible tant per
completar la memria recent de la ciutat
com per fer justcia a les persones que van fer
histria des daquelles barraques.

Ferreres

EEEE
La dona dEnrique Pea Nieto es troba a lull de lhurac pel finanament poc clar duna luxosa mansi
que porta el seu nom construda
per una empresa a la qual el seu marit va adjudicar la construcci dun
tren dalta velocitat. Una sospitosa
connexi.
3Pg. 13

Josep Maria
Folch
Pioner de CCOO
de Catalunya

EEEE
En una cuina del seu domicili, desafiant la repressi franquista, ell i
els seus companys sindicalistes van
imprimir 70.000 octavilles per a la
primera gran manifestaci de Comissions Obreres de Catalunya, la
central sindical que avui compleix
3Pg. 26
50 anys dexistncia.

Boi
Ruiz
Conseller
de Salut

EEEE
La Generalitat autoritzar ls dun
frmac elaborat amb extracte de
cnnabis per atendre els malalts de
cncer. La substncia soferir a
aquells pacients que no poden recrrer a les terpies convencio3Pg. 30
nals.

lex
Pella
Regatista

EEEE
El navegant barcelon ha fet histria al guanyar la durssima Ruta del
Rom en qu ha invertit ms de 16
dies a completar en solitari un recorregut teric per lAtlntic de
6.610 quilmetres entre Saint Mal (Frana) i Guadeloupe. 3Pg. 50

Josep
Font
Modista

EEEE
El creador catal ha estat distingit
amb el Premio Nacional pel seu
concepte de qualitat, trajectria i
coherncia de la seva proposta de
moda, segons el jurat. Els 30.000
euros del guard pensa donar-los a
associacions benfiques. 3Pg. 63

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

38

DIJOUS
20 DE NOVEMBRE DEL 2014

Connexi a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida

GRAN BARCELONA

La recuperaci de la memria histrica 3 Els testimonis

PEPE ENCINAS / ARXIU HISTRIC DE MONTJUC

Nens descalos a la Perona, en els ltims anys del barri.

Barri de Can Tunis, un dels nuclis de barraques de Montjuc.

Carmen Gmez, Francesc Bans, Julia Aceituno i Custodia Moreno.

Lhonor del barraquista

BCN per fi fa justcia amb plaques commemoratives
als milers de persones que van viure en barraques
HELENA LPEZ
BARCELONA

an viure en llocs i en poques tan diferents com han

estat els seus recorreguts
vitals. Malgrat tot, s molt
el que els uneix. I molt gran. Un
passat com haver habitat en algun dels barris de barraques que
sestenien per nombrosos racons de
la Barcelona preolmpica i, sobretot, el desig de recuperar la memria
i lhonor s molt important el tema de lhonor dels milers de barcelonins que, com ells, van habitar
aquelles barriades. Llocs que tots coincideixen a definir com a dignes i
molt solidaris. Lhonor dels barraquistes es comenar a restaurar di-

marts que ve amb la inauguraci de

la primera de les quatre plaques que
recordaran els grans nuclis de barraques del Somorrostro, Montjuc, el
Carmel i la Perona. Barris on van viure Julia Aceituno, Francesc Bans,
Custodia Moreno i Carmen Gmez;
una Barcelona enterrada en la (selectiva) memria collectiva durant
molt temps, en qu a finals de la dcada de 1950 vivien uns 100.000 barcelonins (el 7% de la poblaci) i que
aquestes persones shan entestat a
rescatar.
Fills del Somorrostro, Can Valero,
el Carmel i la Perona, Julia, Francesc,
Custodia i Carmen fan miques els
tpics lumpen que impregnen
limaginari collectiu sobre aquella

Exvens dels quatre grans nuclis de barraques

reivindiquen el seu paper en la histria de la ciutat

Barcelona informal, cada un a la seva manera. Parlen de barraques humils per netes com una patena,
on cada primavera semblanquinava i tots els vens eren com una gran
famlia.
TARDANA / Que la primera de les
grans plaques que saniran posant
desprs duna batalla tena de ms
de tres anys sigui al Somorrostro no
s casual. La idea de la necessitat
dhomenatjar aquella gent va nixer de la Julia, una dona petita i dola, amb una mirada en qu es llegeix
tot el temps que ha viscut. Durant
una entrevista per al reportatge de
30 Minuts Barraques, laltra ciutat, dels
periodistes Alonso Carnicer i Sara

Julia Aceituno
recorda que feien torns
per menjar i que els seus
germans dormien a la
platja, amb mantes
Custodia Moreno
i Carmen Gmez
destaquen la solidaritat
daquells barris i el
paper de les dones

Grimal, la Julia somiava recordar fsicament a la platja totes les persones que hi van viure. Idea que va calar en Carnicer i Grimal, que, juntament amb la historiadora Merc
Tatjer, van posar la llavor de la campanya ciutadana i ara sen comencen a recollir els fruits. El que han
trigat a collocar les plaques va en
consonncia al que van trigar a eradicar els barris de barraques, ironitza Custodia, la cara activista del
grup, que va viure i va lluitar a les
barraques del Carmel entre els anys
1947 i 1972.
La veterana del grup s la Julia, vena del Somorrostro entre el 1952,
quan va arribar a Barcelona amb 14
anys, i el 1958, quan una tempesta es

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

39

DIJOUS
20 DE NOVEMBRE DEL 2014

Pgines 38 a 40 888
FERRAN SENDRA

ALBERT PUJOL / JUAN VALGAON

Barri gitano a la platja del Somorrostro.

Aspecte de les ltimes barraques del Carmel (i de la ciutat), el 1990.

va endur la part del barri en qu vivia i van traslladar la seva famlia al

Pavell de les Missions de Montjuc,
on va viure fins que van construir els
blocs de la Trinitat Nova, on encara
resideix. Recorda la seva arribada a
Barcelona en el tren conegut com a
el Sevillano, i el recorregut en el tramvia 55 des de lestaci de Sants fins al
Somorrostro. La ciutat la va fascinar.
La Rambla, els grans edificis...
UN TIP DE PLORAR / Per vaig arribar a

aquella platja i em vaig fer un tip de

plorar, explica la dona, que detalla
com feien torns per menjar el que
guisaven en una la llauna dolives de
les grans a la taula hi cabien tres
persones i com noms podien dormir a la barraca la seva mare i ella.
Els meus germans dormien a la
platja, embolicats en mantes, explica, desbordant dignitat. I insisteix
en una idea que ho resumeix tot:
Nosaltres li devem molt a Barcelona,
per Barcelona tamb ens deu molt
a nosaltres. All vivem els treballadors que van ajudar a fer daquesta
ciutat el que s.
El Francesc va arribar a Can Valero el 1959, un any desprs que la Ju-

lia fos desallotjada del Somorrosto.

Recorda la barriada, un dels principals nuclis de barraques de Montjuc, com un lloc bullicis. Sempre ple
de vida, de gent entrant i sortint.
Aquesta va ser una de les coses que
el van impactar ms quan va arribar a la ciutat. Tenia 9 anys i arribava de linterior. De lAlt Urgell, en
una casa allada, lluny del poble. El
canvi, doncs, no podia ser ms drstic. Ens vam mudar a Barcelona desprs de la mort del meu pare. Jo no
havia sentit mai el castell, i all ning parlava en catal, per crec que
em vaig adaptar molt rpid, relata en Francesc, que encara conserva amistats daquella poca, com
Rafael Usero, un altre dels antics vens de Montjuc, molt implicat en la
recuperaci de la memria. Recorda que la seva barraca era una caseta deines de 25 metres quadrats que
compartia amb la seva mare i dos
germans. Hi va viure 10 anys, fins al
1969, quan sen van poder anar.
La Carmen s lnica dels quatre
nascuda en una barraca. A la Perona, fet que recorda amb orgull. La
primera vegada que vaig sentir que
viure a les barraques estava mal vist

PRINCIPALS NUCLIS
DE BARRAQUES

Carmel
(Tur de la Rovira)

Ron

da d

el M

ig

Nus
de la
Trinitat

Futur Museu
del Barraquisme
(primavera 2015)

Dia

Diagonal

go

na
l

na

id
er

Gran Via

La Perona

ia

Montjuc
Pa
Par
ac
de
e la
Ciu
iu
utad
ta ell
ella

Somorrostro

Francesc Bans va
arribar a Montjuc des de
lAlt Urgell. No havia
sentit mai el castell i all
ning parlava en catal

ho era. Era un barri humil on vivia

gent treballadora. S que s cert que
durant els ltims anys, quan els vens de tota la vida van anar marxant
a pisos, les barraques no es van enderrocar i van ser ocupades per persones sense ofici conegut, per aix
va ser en lltima poca i una part,
insisteix la Carmen, que fa anys que
recopila fotos i vivncies per publicar un llibre sobre el barri.

Rere el
Cementiri

Camp
de la
Bota

Mar Bella
Bogatell

va ser al collegi, on anvem junts els

nens de les barraques i els nens dels
pisos, i aquests ens assenyalaven
com els de les barraques, evoca. A
la Carmen li sap greu la que als seus
ulls s la injusta imatge amb qu ha
passat a la posteritat la seva estimada Perona. La gent simagina un
barri marginal i la meva Perona no

LA DONA / El ms destacable de la Pe-

rona era la solidaritat. Grcies a una

collecta vam poder tenir electricitat. Els vens ens ajudvem en tot,
rememora Gmez. La Custodia assenteix. Tot el que es va aconseguir
va ser per la lluita dels vens i pel treball conjunt, explica. Totes dues coincideixen a assenyalar el paper de
les dones com la base daquella solidaritat. Amb els pocs recursos que
tenien feien tot el possible per tirar
endavant les seves famlies. Les cases
estaven impecables
dintre del que es podia, acaben. H
Vegeu el vdeo daquesta
informaci amb el
telfon mbil

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DIJOUS
20 DE NOVEMBRE DEL 2014

40

La recuperaci de la memria histrica 3 El museu

Pgines 38 a 40 LLL
MIIQUEL MONFORT

antiaries, explicar la Barcelona al

lmit (amb aquest nom lhan batejat).
En aquest espai sentn tot el
segle XX, no noms de Barcelona.
La bateria antiaria i el seu gran poder dissuasori durant la guerra civil i la duresa de la postguerra, amb
el naixement de les barraques, relata Roca, que destaca que els Canons va ser un barri molt ben organitzat. El director del centre incideix en el fet que els barraquistes
eren treballadors que acabaven
darribar a la ciutat que no van tenir cap ms remei que viure en barraques perqu Barcelona no dispo-

Un equip
darquelegs va
desenterrar les
barraques del
Carmel el 2011

33 Arqueologia del segle XX 8 Restes de les barraques del Carmel conservades al tur de la Rovira, on sobrir una seu del MUHBA.

La vida als Canons

Les primeres actuacions

Una nova seu del museu dhistria de la ciutat al tur de la Rovira acollir lexposici permanent
Barcelona al lmit H El centre documentar el barraquisme a la capital catalana
HELENA LPEZ
BARCELONA

Malgrat el tradicional nul inters

de lAdministraci, el rastre dels
barris de barraques que es volen reivindicar amb les plaques que comenaran a installar-se dimarts
que ve a la platja del Somorrostro
no ha desaparegut completament.
Al geogrficament privilegiat tur
de la Rovira lnic lloc de la ciutat que ofereix una vista panormica de 360 graus de Barcelona,
queden restes del que va ser el barri dels Canons, una de les barriades de barraques del Carmel, lltim gran nucli de barraques de la
ciutat, desaparegut el 1990, amb
els Jocs Olmpics trepitjant els talons a les excavadores. Aquest rastre, en forma de bonics mosaics i figueres, ser una de les joies duna
nova seu del Museu dHistria de

Barcelona (MUHBA) que obrir entre finals daquest hivern i principis

de la primavera al tur de la Rovira, segons el director de la instituci, Joan Roca.
El museu pretn saldar lassignatura pendent de la ciutat amb
els milers de persones que van viure en aquells barris i que van ajudar
a construir la ciutat. Roca destaca
que la seu del MUHBA no s un bolet enmig del tur, sin que forma
part dun projecte integral, de dignificaci de la balconada de la ciutat,
que inclou tamb la urbanitzaci i
la millora dels accessos al tur. A
ms a ms de visites guiades, soferir tamb una aplicaci per a mbils que explicar als visitants qu s
tot el que es veu des del cim, prossegueix Roca, que explica orgulls que
lexposici permanent que es podr
veure al museu, dins de les bateries

la iniciativa

LA PRIMERA DONZE

DOS FORMATS
J Desprs de tres anys de
negociacions, dimarts que ve
sinaugurar al Somorrostro la
primera de les quatre plaques que
senyalitzaran els grans nuclis de
barraques, i que sacompanyaran
de set plaques ms de format ms
petit als barris concrets. Per a la
resta de plaques encara no hi ha
data, per el comproms de
lactual equip de govern que el va
heretar de lanterior, s collocarles abans que sacabi el mandat
(al maig).
LES QUATRE GRANS
J La placa de Montjuc es
collocar entre els barris de Can

sava de vivendes, i subratlla el seu

comproms en la dignificaci de
lespai i la seva lluita per aconseguir disposar dels serveis bsics.
Van arribar a tenir fins i tot una escola dadults, que es va obrir dins
del que van ser les bateries, explica lhistoriador.

Valero i Tres Pins, on van arribar a

viure 30.000 persones; al Carmel
es posar al cim del tur de la
Rovira a la futura seu del
MUHBA i lltima de les grans
plaques sinstallar a lactual
barri de la Verneda, a Sant Mart, a
lantiga Perona.
EL CONTINGUT
J A les plaques grans shi
reprodueixen dues fotografies
dels barris homenatjats: una
vista aria del barri en qesti i
una imatge de la vida quotidiana
al barri. Al seu costat, una breu
explicaci relata les persones
que hi van viure, en quins anys i
com vivien.

Amb la inauguraci a la primavera

de lespai musestic a linterior de
les bateries i del recorregut arqueolgic es culminar una actuaci
iniciada fa uns quants anys. Lexcavaci arqueolgica i la restauraci de les estructures constructives
conservades al tur de la Rovira ja
van permetre el 2011 recuperar un
espai patrimonial nic a la ciutat,
que ara, a ms de veures, podr entendres grcies a la musetzaci.
Lany 2012 aquesta actuaci va ser
guardonada ex aequo amb el premi Europeu de lEspai Pblic Urb
atorgat als arquitectes Imma Jansana i Jordi Romero.
Lespai ha viscut en aquests tres
anys, des de linici de la seva recuperaci, un important augment
de visites. El redescobriment de
lespai tant per part dautctons
com, sobretot, de turistes sha beneficiat tamb del tancament del
parc Gell. Molts turistes han canviat el massificat verger de Gaud
per accedir al qual ara sha de passar per taquilla i pagar vuit euros
per lespectacular mirador, que encara s gratut. H

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DIUMENGE
30 DE NOVEMBRE DEL 2014

La clau

La roda

n un gest inusual en ell, fa

dues setmanes Mariano
Rajoy va fer un intent
dautocrtica sobre la seva gesti del contencis
catal. Haur dexplicar millor que
fins ara les meves raons i els meus arguments, va reconixer el president des dAustrlia, a lanunciar
una prxima visita a Catalunya que
va tenir lloc ahir. Si el frum elegit
resultava poc favorable, un acte del
PP improvisat perqu el pogus clausurar, la seva allocuci probablement va decebre els qui, per voluntarisme o candidesa, confiaven que el
propsit desmena de Rajoy comportaria una nova actitud. Potser es
va esforar ms a explicar els seus
arguments, per s obvi que
aquests, idntics als de fa dos anys,

I aix
s tot,
president?
ENRIC

Hernndez
DIRECTOR

quan va menysprear per passatger

lesclat independentista, no sn suficients per afrontar una crisi territorial que per ara no ha sabut calmar.
Deixant a un costat els retrets a

Artur Mas, el mting va estar mancat duna extraordinria absncia

dempatia amb els anhels de multitud de catalans: els dos milions
llargs que, independentistes o no,
van votar el 9-N, per tamb els que
no per recelar daquella cita renuncien a pronunciar-se sobre el futur
de Catalunya en una consulta vinculant. Si al lder de CiU se lacusa de representar noms el ter de ciutadans
que van respondre a la seva crida, de
la mateixa manera es podria criticar
el del PP, que arterament comptabilitza els dos teros dabstencionistes
com a afins a la seva causa.
Latenci que el Govern dispensa
a Catalunya no es pot mesurar en visites ministerials, encara menys en
una assistncia financera dissenyada per laminar lautogovern de les

autonomies, en gran mesura endeutades per un finanament mesqu. I els drets dels catalans que se
senten sobiranistes no es poden
confrontar amb els de tots els espanyols, com si fos un conflicte civil.

Una oferta per a tots

El 9-N va revelar el vigor del sobiranisme, aix com que no s tan
majoritari com pretn. Per ser
hegemnic si lEstat no formula
una oferta convincent per a tots:
els convenuts i els indecisos, que
sn legi. Si el que ahir va exposar
el president s tot el que pot oferir,
lindependentisme pot estar denhorabona.
@Enric_Hernandez

Un testimoni de la barbrie

El fred dAuschwitz
Al visitar el camp dextermini nazi no es pot evitar un difs i inquietant sentiment de culpa
MARAL

Sintes

l novembre del 2013, ara

fa una mica ms dun any,
recorria les planes dAuschwitz dalt dun cotxet
dels que es fan servir en
els camps de golf. El condua el director del Museu Estatal dAuschwitzBirkenau, lhistoriador Piotr M.A.
Cywiski, i macompanyava el meu
fill i uns bons amics. Lestampa tenia un punt destranya, per els cotxets de golf sn la millor manera de
fer-se una idea de la immensitat
daquell infern.
Durant el recorregut ens vam anar
aturant aqu i all, als barracons de
totxana, als de fusta, a les cambres de
gas, als crematoris, a una cella de tortura... Abans dagafar el vehicle vam
poder observar la gran pila dulleres
rodones dels deportats que es mostren rere un immens vidre, en un
pany de paret. Tamb la gran muntanya de flocs de cabells, els cabells esquilats a les vctimes quan tot just
acabaven de baixar del tren.

A LES PLANES

dAuschwitz
hi feia molt de fred el 18 de novembre de lany passat. Un fred cruel, que
primer set clava a la pell i desprs et
va garratibant les mans, els peus i en
acabat el cos sencer. Anvem tapadssims: abrics, gorres, guants i prcticament tota la roba que havem dut
a la maleta. Res a fer. Al cap duna hora, el fred, ajudat pel vent, esdevenia insuportable. Un cel baix de color plom amb pinzellades dalumini
ho cobria tot fins a lhoritz. El fred,

el fred que patem, em va

ajudar, tant com la muntanya de flocs de cabell, a
copsar qu significa la paraula Auschwitz.
Perqu haver de suportar el fred, la pluja, el vent
i la neu del camp dextermini escassament abrigats i amb uns sabatots
podrits havia de resultar
en si mateix una tortura terrible. Parlo del novembre. No vull ni imaginar com devien ser el
desembre, el gener o el febrer. Patir el fred i el vent
dAuschwitz em va ajudar a acostar-me una mica ms als que all van patir i morir. A Auschwitz
shi ha danar a lhivern.
MARA TITOS
La decisi dels administradors del Museu ha El Mal nia no sols en les nimes
estat conservar-ho tot.
Mantenir-ho al mxim dels homes del passat sin
tal com va ser trobat el tamb en els davui i dem
gener de 1945, aviat far setanta anys, quan el
camp va ser alliberat. Van conside- hibeixen.
rar en el seu moment que manteLa inversi necessria per a la connir exclusivament algun barrac, servaci s, doncs, ingent. La soluci
alguna de les runes i una mostra ideada va ser reunir un fons a base
dels objectes personals dels depor- daportacions dels pasos europeus
tats no s suficient. Van entendre (Espanya, a desgrat que va ser aliada
que la quantitat en aquest cas s que del rgim nazi, no hi ha destinat ni un
s important. Les grans extensions euro) i finanar-se mitjanant la rende terreny, les construccions i els dibilitat que se nobt. A diferncia
objectes, aix com el fred, ens par- de prcticament tots els museus del
len de forma directa de lhorror, ens mn, el dAuschwitz-Birkenau no t
illustren sobre aquell escorxador cafeteria o restaurant. A penes compque va engolir 1,3 milions de vides ta amb una minscula i atrotinada
humanes. Per els barracons shan llibreria on shi poden trobar llibres i
anat malmetent amb el temps, igual vdeos sobre el camp i la Shoah.
Rere la modstia de la llibreria i
que, per exemple, les sabatetes que
duien els nens i les nenes que arriba- labsncia dels serveis habituals en
ven a Auschwitz, que tamb shi ex- els museus convencionals de tot el

mn hi ha la voluntat de no fer negoci amb Auschwitz. Qualsevol element comercial podria fcilment ser
mal interpretat, podria semblar impudors atesa la naturalesa de la
memria que shi est preservant.
Lentrada s de franc per les mateixes raons i noms el servei de guia
es fa pagar.

RAMON

Folch

Del Somorrostro
al Camp
de la Bota
acte tindr lloc, el
25 de novembre,
entre lHospital
del Mar i el Parc de
Recerca Biomdica. La invitaci de lalcalde de
Barcelona ho deixava clar. Veientne noms aquest fragment, es podria pensar que la convocatria corresponia a alguna rumbosa reuni
de la Barcelona smart. Doncs no. Era
un acte dhomenatge als sectors
ms humils de la ciutadania barcelonina. Es tractava de recordar un
marginat barri desaparegut.
El Somorrostro, per fi, ha abandonat lellipsi. Lany 1954 acollia
15.000 persones, que malvivien en
barraques construdes sobre la sorra, a la platja mateix. Els primers
pobladors shi van installar en lltim ter del segle XIX. Aleshores
aquella platja era una zona marginal entre una amenaadora fbrica
de gas (res de parcs de recerca biomdica) i un temut hospital dinfecciosos (res de riallers hospitals del

EL MEU FILL,

10 anys aleshores, no va quedar, em sembla, tan

impressionat per la visita o no de
la mateixa manera com jo. I no s
que desconegus la histria. A banda de les explicacions de casa, havia llegit Si aix s un home, el diari
dAnne Frank i El viol dAuschwitz, a
ms dhaver vist a la televisi El noi
del pijama de ratlles. Per crec que cal
ser adult per poder copsar realment
lHolocaust i el seu dolors llegat.
Cal ser-ho per entendre el que ens
diu el fred dAuschwitz, per poder
pensar el Mal.
Encara que shagi nascut molts
anys desprs de tot all i molt
lluny de Polnia, un no pot evitar
sentir una eixuta consternaci, aix com un difs i inquietant sentiment de culpa quan surt dall. Un
no pot evitar la sensaci que all t
a veure amb ell. No pot evitar ser
interpellat, en un estat dnim llunyanament emparentat amb lobsessi culpable que va perseguir
molts dels que com el mateix Primo Levi van aconseguir sobreviure als camps dextermini i les cambres de gas.
I intuir que aquell mal, que el
Mal, s i nia, en la mesura que sigui,
no sols en les nimes dels homes del
passat sin tamb davui i de dem
com el meu fill, i en la de tots els
homes. H
Periodista. Professor de Blanquerna-URL.

Les esplndides
platges postolmpiques
van ser el ms marginat
dels espais de Barcelona
mar). Durant quasi un segle, fins a
1966, aquell quilmetre de sorrals
batuts pels temporals va ser la llar
de molts immigrants sense recursos. No era just que sen perds la
memria.
La platja del Somorrostro va recuperar el seu nom pel mar de
2011. Va ser un primer pas. Ara, un
plaf commemoratiu recorda i homenatja lepopeia de totes aquelles
persones. Les que visqueren al Somorrostro i a altres platges barcelonines, entre la Barceloneta i el Bess: al Bogatell, a la Mar Bella, a Rere
Cementiri, a Pequn o al Camp de la
Bota. S, les esplndides platges de la
Barcelona postolmpica havien estat el ms marginat dels espais barcelonins. La ciutat ha millorat moltssim en les darreres dcades. s
motiu dorgull i satisfacci, per no
pas excusa per a loblit. Als anys cinquanta, ms de 100.000 barcelonins
vivien en barraques, en una ciutat
venuda que no podia oferir-los res
ms. Lany 1992 encara en quedaven. Aix s ahir. Cal recordar-ho
avui per no tornar-hi dem. H

Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Antonio Asensio Mosbah. Vicepresident i president de la Comissi Executiva: Juan Llopart Prez. Director general: Conrado Carnal. Director editorial i de Comunicaci: Miguel ngel Liso.
Directors drea: Premsa i plantes dimpressi: Joan Alegre i Enrique Simarro. Comercial Nacional de Premsa: Marta Bilbao. Llibres: Romn de Vicente. Revistes: Esther Tapia. Recursos Humans: David Casanovas.
EDICIONES PRIMERA PLANA: Director general: Joan Alegre. Gerent: Joan Sol. Directors: J. Garon (comercial), J. L. Busquets (tresoreria), J. Sicart (control de gesti), J. Coll (administraci), L. M. Blasco (sistemes dedici), K. Olivier (tecnologies),
M. Moya (producci). Impressi: Grficas de Prensa Diaria. Gerent: J. Casanovas. Distribuci: Logstica de Medios Catalunya S.L. Consell de Cent, 425-427, 3a planta. 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48. Publicitat: Zeta Gestin
de Medios. Consell de Cent, 425-427, 6a planta, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Ordua, 3. 28034 Madrid. T: 91 586 97 00.