Animacio en blau Chimo LanuzaLlingiisticament i cientificament parlant, el valencia es un dialecte del catala El terme “dialecte” es un jut de valor. Llengua i dialecte son conceptes variables No hi ha cap de formula, ni llingitistica ni cientifica, que permeta —discriminar Hengiies i dialectes. ~ El valencia es un dialecte Pimportacio. - Valencia i catala son variants de la mateixa llengua. - El valencia es producte de la reconquesta i posterior repoblacio. Cap de les teories sobre Porige del | valencia han pogut ser demostrades i els mateixos catalanistes no s*han posat encara d’acort puix cap d’elles resulta satisfactoria. Aci es parlava arap i, en ser reduits els musulmans, es va impondre el catala. L’investigacio i la —_documentacio demostren Texistencia del _mossarap prejaumi i la seua pervivencia donant orige a la llengua valenciana. El cas valencid es com V’andalus, el suramerica, l’angles de nortamerica, el brasiler... [Esta tan clar! L’imposicio d’una lengua pot ser una de es conseqiiencies de limposicio d’una cultura, be per la seua superioritat o be per Ia forga. Es tan facil com agarrar un text mallorqui, un catala i un-atre valencia del segle XV , comparar-los i intentar endivinar lorige de cadascun d’ells. Ta Tiengua escrita mai es correspon en la lengua coloquial. La seua formalitat dificulta dirimir en exactitut el seu orige. L’administracio crea un estil unitariste que ve a sumar-se a les tendencies que marcava Valencia des del segle XV. L’unitat del catala es un = fet ingtiestionable. EI bon cientific es el que es qlestiona continuament la realitat. A mes, no es pot oblidar que Punitat de les Ilengiles es un punt d’arribada, no un punt de partida. No hi ha res inqiestionable. Aixo seria un dogma de fe. Lrunitat de la Hengua no implica Munitat politico-territorial. Yo no estic a favor dels “Paisos catalans”, pero el valencia i el catala son la mateixa lengua; aixo esta clar. La construccio d’una lengua nacional i la normalisacio Ilingtlistica a soles tenen sentit en el context de construccio d’una nacio. La romanistica intemacional esta tota d'acort i presenta un consens unanim en considerar que lo que es parla en Valencia i en Catalunya es la mateixa llengua. Apelar “ad maioritatem” no es un argument, sino una falacia. La “ciencia” endogamica pert una dels fonaments mes importants de la ciencia: la pluralitat.Llingiiistica i sociollingiiistica son disciplines, no ciencies exactes; no existix Esta cientificament demostrat que | formula “cientifica” per a demostrar valencia i catala son la mateixa lengua | I’unitat de les Ilengties. Apelar “ad auctoritatem” es una falacia, no un argument. La ciencia no es taxativa. Els termens absoluts no existixen en ‘Sempre s*ha dit i aixo no ho dubta ningu _| ciencia. El dubte es un dels principis de la ciencia. No existix la veritat absoluta . Els que la manipulen no poden posseir-la Be, tot ago es una qllestio de noms. La veritat es que dir-li valencia es la nostra manera de dir-li catala.. Dis-li_ com i vullgues, aixo no te importancia. La denominacio de les Hengiies vincula directament als usuaris en una comunitat i en un territori, jugant —junt a l’estandar- un paper simbolic de primer orde. Pero si son iguals. les -diferencies son minimes, {no ho veeu?, com passa en unes atres llengites. El factor quantitatiu no resol discrepancies linguistiques. La semblanga estructural entre Ilengiies no es un criteri per a justificar la seua unificacio. No es un criteri lingttistic, sino perceptual. Valencians. i catalans nos entenem perfectament quan parlem-entre nosatres, per la qual cosa es tracta de la mateixa lengua. La mutua inteligibilitat no es un criteri acceptat pels Ilingtiistes a V’hora de discriminar lenges i dialectes. Es un fenomen que es produix entre parlants, no entre les sistemes llingdistics. ‘No politisem el tema-de Ja Hengua. La Hengua es una cosa ila politica una atra. De politica, que s"encarreguen els politics, i de la’ lengua que ho facen els Ilingiiistics. Deixem ad: estos treballar | pau. La Hengua es un be politic. Tot es ~i deu ser- politica. Pretendre desvincular-les es una candidea que no justifica la realitat. La politica esti present en tota planificacio Hingtistica i afecta tant a la normalisacio com a la normativisacio. Els valencianistes sou tots uns fascistes. Les etiquetes no son arguments. Definix fascisme i apliquem-lo als dos moviments. En els moviments populars hi ha de tot, com toca, i ago es lo que tenim en el valencianisme: de tot. gA cas el catalanisme es d’esquerres? Els valencianistes sou tots uns ignorants. EI que desconeix dos coses es mes ignorant que el que en desconeix una a soles. L’ignorancia no val d’argument per a invalidar una teoria.L La distincio entre lengua i dialecte es una qiiestio de grau, i sol estar determinada per factors no llingitistics; per eixemple, politics o culturals (Smith i Wilson). Des dun punt de vista rigorosament Hlingiiistic, no existixen evidencies que justifiquen la distincio entre llengua i dialecte, per lo que resulta obligat recorrer a criteris extrallingilistics, si es vol mantindre (Moreno Fernandez). Una lengua es, per tant, un concepte complex que no es correspon en una realitat definible del tot en parametros Iingtistics o estructurals (Gabriel Bibiloni). Conve anotar que encara no shan posat d’acort els llingiistes en la diferencia que hi ha entre “lengua”, “dialecte” i “idioma” (Nagore). [Hi ha una gran dificultat en] alcangar criteris satisfactoris per a la demarcacio de llimits entre Ilengies 0 entre dialectes (Pride). En els:periodos inicials-de-la majoria de les Ilengiies europees actuals trobem algunes creacions Iliteraries que constituixen una primera manifestacio de la seua madurea. La ereacio lliteraria es fa popular i famosa i fixa i acredita una determinada varietat de la Iengua i l’escampa mes alla dels locs a on originariament s’ha creat. El proces de fixacio i d’estabilisacio d’una Ilengua, impulsat per diversos factors entre els que he destacat les obres lliteraries i els texts religiosos, aplega’a un punt en que es fa conscient i reflexiu, lo que es traduix en un.esforg per explicitar les regles intemes de la llengua i expressar-les en normes. Es el’ moment en el que s’escriuen les primeres gramatiques, es compilen els primers diccionaris i es formulen regles ortografiques. Des de la nostra perspectiva;-dispondre d’una gramatica, d’un diccionari i diin codie de regles ortografiques es lo que-caracterisa a una Ilengua plenament constituida i Jo que permet distinguir una lengua d’una atra (Miquel Siguan). L’acort general per a considerar que estem davant d’una lengua el produix la conjuncio de factors socials, politics, sicologics i historics, i no cap classe de propietats Hlinglistiques inherents (S. Romaine)Me la bufa, No m’importa d’a on ve el valencia. No obstant... La ciencia pancatalanista no presenta serietat de cap de classe quan, davant Ia seua inoperancia, es veu obligat a canviar d'arguments i traure noves teories, cap de les quals han convengut cencara ni als propis catalanistes (encara que a nivell de panquetes “de todo a cien” funcionen): Per a Sanchis Guamer—i uns atres-, Pexplicacio “del fet diferencial valencia’ esta en el substrat. En ser perillosa esta teoria, ya que donaria peu a una lengua diferenciada i no a un dialecte del catala, “Antoni Griera va formular la ‘teoria de la reconquista’ que intenta explicar ‘la diferenciacio dels dialectes catalans com una conseqdencia de la reconquista de les terres ‘ccupades pels musulmans’. Les dos teories han segut rebatudes, entre uns atres, per Badia Margarit. que considerava inapropiada -i!- ‘explicacio de la diferenciacio dialectal a través dels fets de la reconquista... ni en Vorige, ni gn I’expansio, ni pels resultats tardans... l"explicacio ppareix del tot inadequada”. Per aco, Germén Colén “nos prevenia de I’esquematisacio simplista de tal hipotesis, E] nimero de repobladors establits, segons Coldn, era molt exigu i per a Joan Regla el numero de repobladors representava una minoria molt prima” (Gomez Bayarri). Ad estes teories hem d'afegir la de les donzelles de Licida, la de la bicefalia de Badia, la de les ues a fur de distint orige, lestructuralista d’Alarcos... i, no obstant, el catalanisme tific” esta establit sobre Ia teoria mes fluixa, mes improvable, la mes ingenua i la que menys es ereuen els especialistes, la de la reconquista-repoblacio. “En general, el reduit numero de nous pobladors, la seua varietatetnica, cultural i linguistica, les capitulacions, Ia relativa tolerancia, el mestigage, etc. Farien impossible una total absorcio i assimilacio Hingtlistico-cultural arabiga, unica i generalisada que aniquilara completament lo autocton” (Gémez Bayarri). “EI mossarap es patlava encara alrededor de 1230 en la conquista de Valencia, a pesar de les persecucions i les emigracions” (Sanchis Guarner). Es evident que el mossarap “no va poder ser suplantat immediatament i manco encara per una colonisacio tan poc intense. Resulta, per tant, quasi inverossimil acceptar esta rapida assimilacio, de la llengua catalana condicionada a soles pel fet de la Reconquista, si al seu costat no existixen tuns atres determinants mes categories” (Germén Colét “Els muladins (cristians que abragaren 1'islamisme 1 vivien entre els musulmans), lo mateix que els mossaraps (cristians que es negaren a convertir-se a I'islamisme) ~en certa proporcio- van ser billingdes i deprengueren l'arap, sens oblidar la seua lengua ancestral derivada del lati” (Huici Miranda) “Ni un dialecte, pels usos auxiliars als que es destina, ni una Hengua transportada, pels condicionaments especifics que sobre ella pesen, donen Woc a una literatura. LlengOes d’una gran tradicio literaria, com lalemany i el frances, en transterrar-se, han devengut Iliterariament eixorques. Les grans lliteratures americanes (angleses) varen necessitar mes de tres sigles per a adquirir madurea, perque fins al romanticisme no han tengut autentica dimensio. Portugal es constituix com a entitat historica independent cent anys ans que Valencia, pero inicia la seua Iiteratura en dos sigles i mig de retras respecte a fa valenciana” (Angeles Castello). “El filolec cientific modern, si esta antropologicament ben orientat, ya no pregunta per Iorige de les Hlengies. Pero ago ya no es fan en I"actualitat, no perque totes les teories siguen incorrectes. sino perque podrien resultar correctes totes elles. Dit d'una atra manera, perque no es pot ‘comprovar ni rebujar cap de les diferents hipotesis sobre origens, ni en lo practic ni en lo teoric™ (Agehananda Bharati)i Novament, teories simplistes. Son molts els factors que intervenen en la creacio d°una Hengua; no obstant, els catalanistes ho reduixen tot a un unic factor, el que els interessa perque no es pot demostrar: el poblacional. Pero recordem: “En general, el reduit numero de nous pobladors, la seua varietat etnica, cultural i UlingUistica, les capitulacions, la relativa tolerancia, el mestigage, etc. Farien impossible una total absorcio i assimilacio lingilistico-cultural arabiga, unica i generalisada que aniquilara completament lo autocton” (Gémez Bayarri). “EI mossarap es parlava:encara alrededor de 1230 en la conquista de Valencia, a pesar de les persecucions i les emigracions” (Sanchis Guarner), Es evident que el mossarap:“no va poder ser suplantat immediatament i manco encara per una colonisacio tan: poe intensa. Resulta, per tant, quasi inverossimil acceptar esta rapida assimilacio de-tesliengua:catalana condicionada a soles pel fet de la Reconquista, si al seu costatno-existixemuns:atres determinants mes categorics” (German Colén). “L'idea de 1a ‘agranade-musuimana’-i de la ‘contraagranada reconquistadora’ son en Pactualitat documentalinent:;poc. sostenibles, puix ni el nort de la peninsula era exclusivament cristia; ni el surtetalment islamic” (Gomez Bayarri). A tindre en: conte:-personatitat:i-cultura de ‘conquistadors’ i ‘conquistats’, condicio cultural i/o “professional: dels.repobladors, varietat de procedencia dels repobladors (navarros, ultrapizinenos;:aragonesos,.catalans...), pestes que feren minvar la poblacio catalana: zquants:-catalans-hi. havia. en Catalunya per a repoblar tambe Lleida. ‘Tarragona, Malioroay Valencia..2; comparar-en la repoblacio castellana i, no obstant, el valencia s*ha:.mantenguts(evcara)... “Hsbitualment els grups mes poderosos de la societat estan-en-condieions'd’impondre: la seua Ilengua als manco poderosos” (S. Romaine). “Bs detecta envel camp Hlinglistic existencia d’una parla valenciana previa a l’entrada del Regne-de. Valencia en l’orbitacristiana, gestada pels diversos pobles que van habitar estes terres.i.que va resistir Ia.convivencia en unes atres parles diferents, inclus es va enriquir en apartacions d’elles. ‘Parla-romang” autoctona valenciana que va ser la base fonamental en-el desenroll i-consolidacio.de la lengua valenciana”(Gémez Bayarri). “Si ya.en ef segle VII Ja proporcio dels-araps de raca era debil, els vinculs matrimonials. dels araps.i berebers.en els muladins configuraren en I’Espanya islamica una fisonomia original. La-consequencia de major interes: per a la nostra tesis es la persistencia dels dialectes romanics i la peculiar-situacio de billingUisme” (Lleopolt Penyarroja). El mateix Lteopolt advertix d’un-aspecte realment interessant: “En cap de cas el factor religios i ef: factor Hinglistic son equivalents” (Lleopolt Penyarroja). “La poblacio jodia.es. servia. habitualment. det dialecte mossarap dels seus veins musulmans i cristians” (Stern). 1 Lleopolt insistix: “El sector social hispanofon d’Al-Andalus comprén no a soles als mossaraps, sino tambe i tal volta en una proporcio mes elevada, als musulmans i judeus aljamiats (de parla no arap, romang)”. De manera que ‘“d’una hipotetica extincio dels ‘mossaraps’ no es derivaria precisament una extincio del ‘mossarap’ com a lengua” (Lieopolt Penyarroja).4 . No extrapolar alegrement: les condicfons mai son les mateixes. - Eixemples de pobles que s*han traslladat a un atre Iloc i, no obstant, no han impost la Hengua en tenim un fum a lo llarc de I'historia. Per a comengar, els pobles barbars. Recordem Ia diversa procedencia de repobladors a Valencia. Els catalans que van vindre procedien de Catalunya oriental: ;com es possible que parlem catala occidental? Els dialectes d’una llengua per desplagament conserven i mostren arcaismes de la lengua ‘mare: ,quins son eixos arcalsmes en el valencia respecte al catala, lengua que en termens ‘generals es mes conservadora que la nostra? Els dialectes “hereten” “defectes” de la lengua mare (em referixc als fenomens propis de Fevolucio, que en un moment determinat son considerats defectes de Mengua), En el sezle XII el catala ya mostra casos de confusio vocalica en el sistema aton (que acaba reduint les vocals a tres), com es que no s"observa este fenomen en el valencia? La Tlengua que els catalans parlaveni en la primera mitat del segle XIII era una lengua encara en proces de formacio. (Quan apareixen classics en una lengua, ho fan en ta lengua mare, no en els dialectes. Una cultura te mes possibilitats d'impondre's sobre una atra sempre que siga superior ad esta. Les probabilitats aumenten quan la nova cultura impon la seua lengua per mig d'una planificada politica llingstica. Els pobles portugues, castella, angles, frances, etc. es van dedicar a “exterminar™ quasi sistematicament als pobles indigens, a do Is aborigens de les terres ocupades i a impondre a la forsa la llengua, cultura, regim politi, etc. propis: Els missioners van tindre un paper especial en la funcio colonisadora. La seua implicacio en ta politica lingaisticu i en Vextensio de Ualfabetisacio dist molt de ser secundaria, des del moment en que cl proposit de la colonisacio era el control de la gent. L'educacio es va considerar instrument fonamental per a la difusio de 1a cultura dels colonisadors (Suzanne Romaine). ;Es va ‘donar eixe extermini en Valencia?, ,quins casos es coneixen d'aplicacio de la forga a soles de banda dels catalans d’entre tots els pobles que aci aplegaren?, zquins missioners van vvindre a Valencia?, zoom i quan es va produir Ialfabetisacio dels valencians per banda dels catalans? En America del sur, per eixemple, es determinant la llavor de companyies religioses com ta defs jesuites: Molt pronte el portugues va ser objecte d'una ensenyancu intensiva (en Brasil], sobre tot gracies a les escoles que va crear la Companyia de Jesus. E ‘fet de que ta familia real portuguesa, fugint de I'irvasio napoleonica, s'instalara en Brasi ‘acompanyada de tota la seua cort, a on residiria des de 1808 fins 1822 {jsegle XIX!), vu reforcar el proces d’implantacio del portugues en este pats (Henriette Walter). Per al cas castella. no oblidem la gramatica de Nebrija feta a posta per a tal objectiu. La primera colonia anglesa, Terranova, va ser fundada a finals del segle XVI, en que angles ya estava totalment format i contava ya en literatura. Recordem que els catalans van vindre a Valencia quan encara no estavem a mijants del XII, en que la possible lengua catalana encara estava en bolquers. En 1636 (a penes cinquantatres anys despres) es funda universitat de Harvart: ya des dun primer moment tenien un clar interes per l'ensenyanga. clau de tota imposicio llingdistica (en Valencia hem hagut d’esperar setcents anys per a que cls catalans s'aficaren en I'ensenyanga valenciana i es dedicaren a ensenyar-nos a parlar catala). En 1790, el 95% de Ia poblacio (alrededor de quatre millons) procedent ’Europa (estem parlant d'America del nort) vivia en lest dels monts Apalaches i el 90% d'esta mateixa poblacio, es dir, uns tres millons siscentsmil habitants (jtres millons siscentsmil!) ra originari de les illes Britaniques. ;Quants millons de catalans vingueren a Valencia?: per ao estan tan obsessionats els catalanistes en buscar catalans per a on siga i donen sifres astronomiques fins l'extrem de que nos preguntem seriament si Catalunya no es quedaria deserta. ‘Aixina i tot, el fet de que una llengua siga producte d’importacio (0 dexportacio), ago no es, ‘motiu: per a subjugar-la i sometre-la a l’estandar de la lengua “mare” o d'orige. Com diuen Chambers i Trudgill, ‘angles de Nortamerica, per eixemple, solia acceptar l'angles britanie ‘com a la seua norma, pero ara la varietat de l'angles estandar autonom apareix baix varies Sormes distintes, en les que tant I'angles britanic, com l'america, com el canadenc es ‘consideren igualment legitims (p. 30).i Si afegim ad estes Ilengiies uns atres texts en aragones, occita, inclus castella de la mateixa epoca, observariem que resultaria igualment dificil distinguir Jes Hlengiies. Vejam mes casos. “La lengua dels notaris i de les cancelleries no reflexava en absolut —ni tan sols en I’Alt Arago- la Ilengua del poble. Els antics escrits notarials no reflectixen exactament la parla local, ni saparten molt del Ilenguage de les obres Iliteraries {perque] els notaris procuraven evitar les formes vulgars. [ Per tant] la lengua escrita dels notaris de I’antic alt-arago no deu considerar-se com a fidel expressio de la parla vulgar” (Tomas Navarro Tomas). “En el segle XV es produix una circumstancia que tindra una gran repercusio en historia de la lengua: Pinvencio de 'imprenta” (Henriette Walter). L’importancia radica en que marca un estil i un referent... que llogicament es dona en Valencia i no en Catalunya. “La-pronunciacio modelica del catala fins el segle XIX era la de Valencia. El catedratic de Filologia Catalana.de'I’Universitat de Girona, Albert Rossich, ha fet public un estudi-en el que soste que el:catala que es parla en Valencia era el modelic en tot l’ambit llingilistic fins-les acaballes del segle passat. D'esta manera, Jes formes’ valencianes eren les ben vistes en la llengua oral culta, Per lo manco, puntualisa el professor en declaracions a Levante- EMV, des del quatrecents fins el segle XIX” (Albert Rossich). El mateix fenomen observa Carballo entre el gallec i el portugues (i hui son Hengies distintes): “Les diferencies entre-portugues antic i gallec antic, tal com es manifesten en els texts escrits en lo-que hui es Portugal i en lo que hui constituix les provincies gallegues, no: son. dignes de consideracio. El portugues antic i el gailec antic, si prescindim d’algunes caracteristiques no essencials, son identics, segons testimonien els documents dels dos patsos. En conseqtiencia, poden cabre dubtes sobre el caracter gallec 0 portugues d'un text d’aquella epoca, i haurem de recorrer al context historico-cultural 0 geografic, quan nos siga possible filiar-lo, per a adscriure’l a la literatura gallega o a la portuguesa’ (Ricardo Carballo). Ago ho confirmen tambe els autors de El aragonés:. identidad y problemética de una lengua quan diuen: “El tipo de lengua depen mes de I’escriva que de la llengua popular de la zona. La qual cosa vol dir, naturalment, que la lengua parlada esta reflexada en els texts migevals a soles fins cert punt. De l'observacio d'esta classe de documentacio no es pot deduir que els aragonesos d'aquella epoca parlaren eixe “aragones”, ni tan sols que ho feren els mateixos autors dels texts. | per este motiu afirmen tambe categoricament que les conclusions no poden estar basades a soles en els texts. Hui passaria igual. Si agarrem un text impres en Valencia, un atre en Mallorca i un atre en Catalunya, es deduiria que les tres Ilengiles son iguals? D’ahi interes en impondre el “normalitzat”.g - L'unitat de la lengua, ges un fet “ingilestionable” © un dogma de fe? No confondre. - No confondre tampoc “unitat” en “unificacio”. - “La Mengua comuna es definix sempre per circumstancies exteriors al Henguage, i es deu a l’extensio d’un poder politic organisat [es referix al catalanisme}, a Minfluencia d’una classe social preponderant (es tracta dels ‘neointelectuals’ que, des de leg seues catedres, s*han convertit en una classe selecta, elitista i influent] o a la supremacia d’una literatura [que, de cap de les maneres, pot ser la catalana. Ha de referir-se, necessariament, a la valenciana]” (Sanchis Guarner). “L‘unitat absoluta de la {lengua de Catalunya, Valencia i Mallorca es un punt @arribada que no un punt de partida” (Sanchis Guarner). “Les disputes sobre la naturalea de 1a Mengua parlada i sobre Iidentitat valenciana en relacio o en oposicio a Catalunya compliquen encara Vexpansio de la Hlengua (Miquel Siguan). ;Expansio? Puix no es una Nengua unica i unida? Si unitat del catala es “ingtiestionable”, zcom es que estan continuament intentant demostrar-la?, com es que es tan “qliestionada” per tants atres especialistes a pesar de que el catalanisme intente ocultar-ho? “Tambe crec que ha arribat el moment d’actuar d’alguna manera sobre els habits ortografics. Cree que es el moment ya de fer alguns canvis. Per cixemple: I"accentuacio. Em resulta ridicul accentuar uns cap aci i uns atres cap alla: ‘café’, el valencia ‘café’, latre ‘café’, ‘vosté’, ‘vost’, ‘comprén’, ‘comprén’... Hem d’accentuar tots igual: tan dialectal es una grafia com Vatra [i quina casualitat, vaja: sempre opten per Ia catalana o, millor dit, la barcelonina] Perque no hi ha una grafia nacional ~;!!- perque si ho escrius d'una forma choca contra l’atre dialecte. Per tant, yo crec que, en este cas, els occidentals hem d’acceptar la norma oriental... per a que els valencians nos adaptem a Ja norma barcelonina” (Colomina, un valencia). Unificacio. “Els dialectes d’una mateixa lengua es diferencien per alguns fenomens fonetics divergents i per alguns elements del lexic diferents, mentres que la morfologia i la sintaxis es mantenen basicament comunes” (J. P. Baldit). Si aixo es aixina, ¢qui es capag d’aplicar-ho al cas valencia-catala sense que se |i faga gran el nas?Zz ZA que es deu, si no, tant d’intent de reconstruir en eufemismes els “Paisos catalans”?: Corona catalano-aragonesa, Euroregio, Comunitat nacional... quan no, simplement, Catalunya o, mes encara, Gran Catalunya. “Darrere de la consciencia d’exist un proyecte politic. Proyectes politics diferents ocasionen la suposi Pexistencia (encara que siga falsa) de comunitats linguistiques diferents (Bernat Joan i Mari). “Si la comunitat de Ilengua es un dels caracters determinants de la nacionalitat, tot lo que atente contra la seua unitat deu ser negat: d’ahi la negacio de la variacio” (Marcellesi i Gardin). “L'estandar actua com a cohesionador i identificador de la comunitat llingiiistica; establix, entre els parlants de diverses varietats dialectals mes 0 manco homogenees, la consciencia de ser membres d’una determinada comunitat; es dir, conforma I’idea de que les respectives parles formen part d'una determinada llengua” (Molla i Palanea). “Hi ha reciprocitat i interaccio entre la Iengua i el poble: Ia lengua fa la nacio, la nacio fa la lengua [...]. La lengua es convertix aixina en una especie de memoria colectiva del poble que Ia parla, no tant pel fet de que permet el discurs sobre el seu passat, sino perque en certa manera el reflectix (Marcellesi i Gardin). “La construccio d’una lengua nacional ~la normalisacio lingliistica- a soles te sentit en el context de construccio d’una nacio (Bernat Joan i Mari). “Un. cas interessant sobre el paper politic jugat per la filiacio d’una determinada varietat el va constituir lintent de considerar el romanche com a dialecte de Vitalia en la fi de favorir els interessos expansionistes de I'Italia fascista” (Molla i Palanca). “Si els estats escandinaus de lengua germanica —Dinamarca, Sucecia i Noruega- hagueren constituit una nacio politica escandinava, s’hauria acabat parlant un unic idioma escandinau degut a la proximitat existent entre danes, suec i noruec. La desaparicio i/o el manteniment de I’independencia per part dels tres paisos ha comportat el manteniment de les diferents engles nacionals (danes, suec i noruec)” (Bernat Joan i Mari).8 Aixo es absolutament fals perque hi ha romanistes, llinglistes, filolecs, historiadors que discrepen de la teoria “oficial”. La famosa “romanistica intemacional” esta constituida pels departaments controlats pel catalanisme. L’estrategia consistix en I’endogamia que garantisa la perpetuitat de Ia teoria recolzada per les “universitats”, la qual cosa invalida el cardcter pressuntament cientific de la teoria catalanista, ya que la ciencia ha de ser oberta i plural, mai selectiva. “El recurs al criteri d’autoritat per a dirimir les questions cientifiques es una reminiscencia del saber de l’edat mija [tambe, no ho oblidem, de l'epoca franquista] a on el mestre —Vautoritat tradicional-, que havia produit un ‘determinat alvang en el coneiximent, no podia ser posat en dubte, ni ell ni el seu saber (Antoni Fontelles). “Que I’historia de I’Humanitat siga una successio d°injusticies materials i errors intelectuals, no te res @estrany. Sha de tindre cultura 0 una cosa pareguda per a distinguir com a persones inteligents lo que es de lo que pareix ser; la veritat real de ’aparent; la sabiduria consagrada a soles per tituls facultatius, de lautentic saber cientific posseit en molts casos per aquells que no tenen tituls academics ni a lo millor facultats per a I'estudi 0 examen de les veritats cientifiques i reals” (Ferrandez). “En qiestions idiomatiques no podem oblidar la competencia llingtistica dels parlants —comunicativa i gramatical-, condicio previa que, a mes d'usuaris, els convertix, en certa manera, en especialistes en Ia materia” (Antoni Fontelles). “Tot lo mon, i aixo es prou Ilegitim, te alguna cosa que dir respecte a les Hengiles que usa i sobre les atres” (Lluis V. Aracil). {Tot lo mon Ilevat dels valencians? “Podem dir que la gent del carrer son (sense donar-se conte) sociollinglistes -i per lo manco en ago demostren millor salut mental que els “sabios” (i “savis") antisociollingtiistes, els quals ni tan sols parcixen capacos dentendre d’allo que el “vulgus” veu i diu tan planament” (Lluis V. Aracil).he “La persona que desconeix els mecanismes linguistics i les relacions entre els sons del seu idioma i els ibols en que se representen, les Iletres, confondra lo exotic en lo cientific. “Normalitzar” sera mes “cientific” en t que sense ella per a molta gent que no sap explicar per que. J donat que lo catala es en Valencia mes exotic que lo valencia (no pot ser d’una atra manera), queda per aixo, per ad alguns, automaticament revestit d’un halo “cientific”. {I es que, en definitiva,] un sistema ortografic mes arcaisant no es per aixo mes “cientific”. A soles es mes arcaisant. [De la mateixa manera que] un sistema que es desvia de historia grafica d’una Ilengua, sense cenyir-se millor a la seua fonologia, es menys cientific” (J. Angeles Castello). “Les Iengiles, en cap de banda, s'han de definir d’una manera inqtiestionable tenen denominacions cientifiques:” les Ilengiles solen dir-se en noms ~gentil comunament acceptats, i les seues denominacions usuals son les utilisades per la ‘comunitat cientifica (que, en absencia de tradicio onomastica, pot crear-ne en objectius instrumentals) (Company). “Les opinions, respectables 0 no, que de tot hi ha, dels Hlinguistes professionals no s -momes son opinions. Seran ciencia quan es fonamenten metodologicament {no ideologicament,hauriem d'afegir] i no abans [...]. Mes be seran una hipotesis. [EI pretes “dialectalisme” del valencia] esta per demostrar, rnomes esta assumit” (Josep Angeles Castello). “En Pactualitat-la ciencia s*ha convertit en una disciplina quasi esoterica per a la major part dels mortals i aixo que el nivell d’instruccio d’ara es molt superior al de fa 50 anys (..). Cada vegada mes, aumenta la distancia entre la ciencia i Ia societat, ‘Ago reforga mes la funcio dels experts com a sacerdots del coneiximent i reduix a les persones, a la. societat, al paper de simples observadores 0 fidels que han dacceptar lo que aquells diguen” (Antoni Fontelles). “La ciencia' no permaneix queta ni immutable i Phistoria ho mostra en molts ceixemples, a pesar de la creenga d’alguns cientifics (desta classe n’hi ha prou en la Facultat de Filologia de Valencia i en uns atres llocs tambe) [...]. La postura mes correcta, al meu entendre, es la d’aquells que acceptem i confiem en la ciencia, en general, pero:considerem Ilegitim dubtar del saber establit entes com a coneiximent immutable” (Antoni Fontelles). “Hi ha prejuins i es manté el principi de que una cosa es mes o menys veritat segons ‘qui la diga i segons la quantitat de persones que la subscriguen. Naturalment, tambe accepte plenament Ia. segiient descripcio de cém actua la comunitat cientifica: “Totes les afirmacions d’uh cientific qualificat es prenen quasi. invariablement una forma seriosa-i freqlientment s’accepten com a correctes, simplement per la reputacio del cientific que les ha fetes. En canvi, normalment les afirmacions d°una persona alienaa Ia comunitat cientifica no es prenen en serietat i a soles s’accepten quan han. segut comprovades per un cientific [del sistema i prestigiat, afig Fontelles,J[...J. El coneximent cientific, nos veem obligats a dir, se basa no en Pexperiencia com a tal, sino en Vexperiencia de la professio cientifica” (Barnes). “Ago comporta una infravaloracio de opinio popular, del saber popular; condicio necessaria, per una atra banda, per a que triumfe la ciencia. Si ago no fora aixina, s‘estaria en un conflicte permanent entre els dos modos de coneiximent: experiencial i experimental” (Antoni Fontelles).10 Fals: es comenga a dir a partir de principis del segle XX com a conseqliencia d’un proyecte que ya es posa en marcha: el dels “Patsos Catalans”. Justament lo que sempre s*havia dit es que el valencia era una lengua i el eatala era considerat un dialecte del provengal. Es important la “percepcio” que, des de fora, tenien autors importants: Cervantes, Lope, Valdes... parlaven de Hengua valenciana i el catala, a voltes, ni el nomenaven. 2A on apareix la Iliteratura classica?, za on els primers treballs de lexicografia o de gramatica?, za quin sant s’anava a destacar al dialecte abans que a la lengua mare? “Els dialectes principals que es parlen en Espanya son quatre: el catala, el valencia, el mallorqui i el gallec” (Menéndez-Reigada). “El nostre idioma oficial es Pespanyol, encara que en algunes provincies es parla tambe en catala, vasc, gallec, valencia, mallorqui i en uns atres dialectes” (Sanchez Pérez). “No obstant, es en Espanya a on pareix que este metodo les ‘grammatica proverbiandi'- cualla i porta com a resultat laparicio de tota una familia de texts ‘que alcangaren una gran difusio en escoles primaries i secundaries. Les gramatiques esta serie en notes en romang castella, catala, aragones i valencia constituixen tota una sintesis de moltes de les formules anteriorment citades”. Es evident que si els autors entengueren que valencia i catala son la mateixa lengua, no nomenarien al valencia perque ya esta el substantiu “catala”. L’us del romang, valencia com en el cas anterior, tambe el trobem en les llistes de verps” (Esparza i Calvo). “Bneara que des de Ia fundacio de la filotogia romanica, a mijans del segle passat — el segle XIX-, els llingiistes havien vengut tractant el catala en relacio de subordinacio respecte al provengal, pot dir-se que a partir de 1900, i d’una manera ‘general, el mon cientific ha reconegut personalitat propia al catala els seus diners ha costat a V'erari public catala i moltes voltes tambe a l'espanyol en general], el qual es considera hui una lengua romanica com qualsevol atra de les seues germanes” (Badia Margarit), “Es tan fort el parentiu entre el catala i els dialectes meridionals de loccita que, per ad alguns Hlingiistes, aquell [el catala] a soles es un dialecte occita. Lo que separa les llenglies occitana i catalana es mes Vhistoria que la IlingUistica” (Baldit). Si sempre s*ha dit i no ho dubta ningu, com es que hi ha tanta oposicio a la teoria catalanista i al catalanisme? “No s‘afirma mai d’una manera taxant [perque] la ciencia no admet les veritats parcials ni les afirmacions radicals” (Antonio Pascual Ferriindez).u - Be, si es una qiiestio de noms, gper que no dir-li valencia?, zper que tant d’interes en denominar la lengua en el terme catala? Perque hem de saber tots que els “especialistes” i els politics es neguen rotundament a denominar- la d’una atra manera que no siga “catala”, “El nom, com el mateix estandar [...] juga un paper simbolic de primer orde ..]. El nom permet als parlants reconeixer-se com a membres de tal 0 qual comunitat llingiiistica. [D'aci Iinsistencia del pancatalanisme en denominar catala a la lengua dels valencians i de negar la denominacio autoctona i historica]. El nom es el nexe entre la gent i el territori. La lengua adopta el nom de la gent que la parla, es diu com es diu la gent. Ago no es obstacul per a que, si la gent emigra, emigre en ella tambe la lengua i -Ilogicament- el nom desta” (Molla i Palanca), “La consciencia social d’unitat Ilingiistica i de comunitat Ilingiiistica va lligada al nom unitari de cada Iengua, que coincidix en el nom del seu estandar. El nom de cada idioma tambe es un producte historic, convencional, que-igualment actua com a instrument creador de consciencia i de cohesio de grup” (Gabriel Bibiloni). “Es un suicidi politic, o be una maniobra divisionista-separatista, nomenar al catala “valencia”, “balear”, “rossellones”, “Ieidata” o “fragati”, etc. D’aci a defendre I’existencia de Iengties diferents, a soles hi ha un pas” (Jordi Solé). “En el Pais Valencia l’adopcio del nom de valencia en I’Estatut d’Autonomia, mes que-una gravetat per si mateix, representa tindre la porta perillosament i continuament oberta a la possibilitat d’una “galleguisacio”, es dir, la vehiculacio -en poder politic ho podrien fer els que aspiren a fer-ho- d’una codificacio alternativa incompatible en la codificacio del catala comu: de la mateixa manera.que el poder autonomic gallec difon una codificacio incompatible en la portuguesa, en finalitat clarament separadores de les dos comunitats” (Gabriel Bibiloni). “El nom no fa la cosa, pero ningu pot discutir que d’alguna manera ajuda a configurar-la” (Bernat Joan i Mari). “Si en esta ocasio [referint-se als documents procatalanistes de denominacio de la lengua] el document es dona i s’accepta com a mostra de que els valencians li dien catala a lo que parlaven, en justa correspondencia, haurem de concedir similars beneficis als casos en que es diu ‘valencia’ i tambe ad aquells en que s’usa el nom de ‘Ilemosi’ o ‘provengal”” (Antoni Fontelles).12 EI mon esta ple de casos de Ilengties que es semblen molt entre elles molt mes que cl valencia i el catala- i, no obstant, son considerades llengties diferents. “Algunes de les Hengiies parlades en Europa son tan paregudes entre elles, com el chec i Ieslovac 0 el serbo-croat i I’eslove o inclus el dames i el noruec, que Pintercomunicacio entre els parlants no oferix grans dificultats” (Miquel Siguan). “EI danes i el noruec tenen un nucleu important de vocabulari comu, pero diferixen en la pronunciacio, mentres el suec i el noruec diferixen mes en vocabulari, pero la pronunciacio es mes pareguda [...]. Unicament e] 10% esta constituit per paraules realment distintes [...]. A soles raons politiques expliquen que hui es consideren lengties distintes |. En el moment de normalisar cada una de les Ilengiies s"exageraren conscientment les seues diferencies” (Suzanne Romaine). “Les lenges geograficament adjacents son les que mes es pareixen, i les que han vixcut en estret contacte durant thes Ilarc temps exhibixen similituts estructurals que es deuen mes al contacte que a ’herencia (Suzanne Romaine). “Al fenomen de coincidencia, a vegades intensa, de les llengiles en orige compartit, se li diu ‘contighitat Hlingistica’. I es lo que explica que idiomes proxims siguen fins a cert punt mutuament inteligibles, com en el cas del croata i el servi, el chec i Peslovae, i el catala i el valencia. Es aixo conseqilencia del parentesc, o contigiitat llingdistica. Pero la delimitacio idiomatica no s’establix per lo que les Hengiies en Qiestio tinguen en comu, sino per lo que tenen de distint, per lo que en Hin; ¢s denaminen “caracteristiques pertinents de diferenciacio”. En el pla estrictament Hingaistic, el problema det valencia consistix en la confusio de contiglitat en identitat llingtistica, d’una banda; d’una atra, en Ia concepcio erronea de que en tot cas de contigiitat es dona, automaticament, una relacio de dependencia. Cap d’estes idees esta avalada per les Ileis Hingiiistiques, que taxativament les rebaten. Quan es diu que el valencia es un dialecte del catala, es donen per sentades massa premises iscutibles i unes quantes falses” (J. Angeles Castello). “No es lo mateix pareixer-se que ser igual” (Antonio Pascual Ferrdndez). A mes, i esta es una de les grans gestions: “Com es decidix si dos varietats presenten prou distancia per a ser considerades com dos sistemes diferents?” (Gabriel Bibiloni). Ningu que no siga catalaniste seria capag de contestar ad esta pregunta. “Les paraules comunes no proven I’identitat idiomatica, a soles la contighitat [..}. Perque que molts components siguen comuns a les dos Hengiies no prova que siguen la mateixa, a soles que estan emparentades” (J. Angeles Castello). “Algunes de les Hlengiles parlades en Europa son tan paregudes entre elles, com el chec i ('eslovac o el serbo-croat i Peslove o inclus el dames i el noruec, que Fintercomunicacio entre els parlants no oferix grans dificultats” (Miquel Siguan). “Per desgracia, no s‘han establit criteris numerics com els segilents: fins tres fonemes diferents, dialecte d’una mateixa lengua; a partir de quatre, Mlengua diferent” (Jesis Tusén). La negreta ~meua- no te desperdici. “La nocio de diferencia interllingdistica es, sovint, Vinterpretacio que de la mateixa es facen els parlants, podent succeir que, per ad estos, siguen de gran importancia diferencies que, des de fora, pareixen chicotetes. Ago es aixina en qualsevol comunitat i permet comprendre que opinions d’estudiosos estrangers, teoricament assentades, puguen topetar en valoracions llingilistiques compartides pels membres de la comunitat afectada” (Bugarski). “Una comunitat llingtistica chicoteta a soles es pot mantindre com a comunitat Hingbisticament diferenciada si accentua totes les caracteristiques que la diferencien de les Hengties en les que es troba en contacte. El lema sera, per tant, ‘marcar la diferencia” (Bernat Joan i Mari), perque “quan mes paregudes estructuralment siguen dos Hengiies, mes Mocs idoneus oferixen al canvi de codic” (Suzanne Romaine).13 En eixe cas, gallec, occita, italia... son tambe dialectes del catala “En realitat els estudis d’inteligibilitat mutua no detecten parentescs Hingdistics, sino relacions socials, ya que son les persones ~i no les varietats- les que s’entenen entre elles” (Suzanne Romaine). “El grau d’inteligibilitat mutua es veu influit en bona mida per Pintensitat dels contactes socials o d’un atre tipo entre els grups afectats, aixina com per les actituts dels uns cap als atres, i no te molt que vore necessariament en relacions d’estadistica lexica” (Suzanne Romaine). “El candidat obvi per a un atre criteri [per a delimitar llengiies] es el de la mutua inteligibilitat. Si els parlants de dos varietats poden entendre’s, aixo vol dir que les varietats en qtiestio son components de la mateixa lengua; en cas contrari, no ho: son. Es est un criteri utilisat moltes votes, pero que no pot prendre’s molt en serio, ya-que planteja greus problemes en el moment de la seus aplicacio {...] La mutua inteligibilitat sol ser una questio de grau, variant des’ d’una inteligibilitat total fins una total ininteligibilitat. zA quin nivell de Pescala s*han-de-trobar-dos-varietats per a que puguen considerar-se com a membres d’una mateixa lengua? Sincerament, esta es una pregunta que cal mes evitar que contestar; ya que qualsevol resposta sera necessariament arbitraria” (R. A. Hudson). “La mutua inteligibilitat no es realment una relacio entre varietats, sino entre gent, ya que es la gent; i no‘les‘varietats, la que s’enten entre ella. Sent ago aixina, el graw de mutua: inteligibilitat depen: no a soles de la quantitat dimbricacio-que es done entre-els-elements de les dos varietats, sino que depen de les aptitats'de la gentren qilestic. Un aspecte de molta importancia es la motivacio: zquant d’interes’te-la:persona A en entendre a la persona B? Aixo depen de numerosos factors [per eixemple, politics}, tals com estima de A respecte a B; o-el distint grau de:desig:-de subrallar les diferencies 0 les semblances cultarais entre .elis;:i aixina: successivament. Un atre aspecte rellevant es Vexperionoia:de oyent: zquina quantitat d’experiencia te sobre la varietat que.estiescoltant? Obviament, quanta major experiencia previa tinga. mes facilitat tindra per-a entendre” (R. A. Huson). “El criteri definidor mes esgrimit-en este cas es el de |’intercomprensio: es podria supondre que si dos persones usen varietats intercomprensibles, a pesar d'una determinada quantitat de diferencies, estem davant d’una mateixa lengua, mentres que en cas contrari estem davant de dos Ilengtles diferents. Davant d’esta hipotesis s’ha de dir, en primer loc, que Tintercomprensio entre dos varietats no es un fet clarament evaluable, sino una possibilitat somesa a diverses variables, com el nivell cultural dels interlocutors, el tema de conversacio 0, inclus, les condicions fisiques de Vescenari a on es produix Vinteraccio. En Europa, sens anar mes llunt, trobariem un bon numero d’eixemples de varietats Ilingilistiques, considerades com a part d’una mateixa Ilengua, entre les que sol haverdificultats d'intercomprensio; i, d’una atra banda, trobariem eixemples de llengiies tengudes per independents, els parlants de les quals es poden entendre sense excessives dificultats” (Gabriel Bibiloni). “La comprensio reciproca pot dependre notoriament de la bona voluntat dels interlocutors, de Vexistencia o inexistencia de prejuins i dels tipos de relacions entre les diferents arees d’un mateix ambit lin; A mes, la comprensio reciproca es qilestio de grau” (Jestis Tusén). “2Linteligibilitat te diferents graus? Es pot mesurar? 2En quin grau de comprensibilitat s*han de trobar dos varietats per a considerar-les una mateixa lengua? ¢I un dialecte? Hem de tindre en conte que l’inteligibilitat es un fet que ocurrix entre persones i no entre varietats Iingilistiques. Son les persones les que s’entenen o s’ignoren, no els idiomes. Consegiientment, la comprensibilitat dependra, mes que de criteris de distancia lingtlistica, de factors de proximitat humana, de les creences, les expectatives, els interessos que imperen entre els interlocutors” (Mollé i Palanca). “Podem trobar molts casos en que el sentit comu (i la mateixa ciencia Hinguistica) otorguen la categoria de Hengites (diferents) a dos varietats que, en la realitat, son clarament inteligibles pels seus parlants. La mutua inteligibilitat no es motiu suficient per a que es pontifique sobre lunitat 0 Pheterogeneitat de les varietats” (Moll i Palanca). “Es tracta d’un criteri que admet graus de manco a mes [i] pot, a mes, no ser igual en les dos direccions. L’inteligibilitat mutua depen tambe, segons pareix, d’uns atres factors tals com el grau d’exposicio dels oyents a l’atra Hengua, el seu grau d’educacio i, lo que resulta bastant interessant, de la seua voluntat d’entendre. Un estudi realisat en Africa va demostrar per eixemple que, mentres una tribu A afirmava poder entendre la lengua de la tribu B, la tribu B dia no ser capag de comprendre la Hengua de A. Es va descubrir ‘despres que el grup A, mes ample i poderos, volia incorporar el territori del grup B al seu propi basant-se en I'argument de que eren el mateix poble i parlaven la mateixa Hengua. Pareix clar que l’incapacitat del grup B per a entendre la lengua de! grup A formava part de la seua resistencia davant est intent d’absorcio” (Chambers i Trudgill).4 - “Si u pot trobar la manera de controlar el Henguage que la gent depren, tambe u seria capag de controlar els seus pensaments, com en la novela 1984 de George Orwell” (R. A. Hudson). - “Els canvis Ilingiistics no son naturals 0 espontaneus, com Hingiistica tradicional, sino que son clarament planificats i necessita la lengua” (Jordi Solé). ~ “Lthome d’estat, si conseguix, com Ataturk en Turquia, controlar el curs de la Hengua en una de les seues etapes decisives, afig al seu poder un atre poder, anonim i eficag. La lengua es un be politic (7 fa norma] servix als interessos d’estat [...] puix l’unitat de la llengua interessa al poder. La variacio li incomoda” (Hagege). ~ “Es cert que la defensa del catala te implicacions politiques i que els partits nacionalistes fan d’esta defensa un dels objectius principals dels seus programes” (Miquel Siguan). ~ “L’obra de Fabra representa la consecucio de la primera fase de l’estandarisacio del catala modern, la codificacio, un proces que va quallar sobre tot perque va ser objecte de la sancio i de limpuls del poder politic que en aquell moment el pais havia conquistat. Voler separar la lengua de Ia politica es, com a minim, inocent. Una Hengua sempre esta unida a la Politica, a la de normalisacio o a la de dominacio, i sise-1a vol separar de ta primera, quedara inevitablement associada a la segonia (Gabriel Bibiloni). ~ “Els professors i els gestors de.’ensenyanga no a soles estan influits per les ‘decisions i els processos polities, sino que tambe ells expressen i posen en funcionament estes decisions i processos” (Colin Baker) 3 “Wrexistencia de diversos estats.escandinaus ha fayorit ’establiment de diverses 1 lentes eseandinaves. | estes podrien ser —es-una at fipotesis- une unica llengua 5.8 Si historis politica haguera anat per unes atres-direcoldtis” (Gabriel Bibiloni). "Els parlants de les Nengties que-no han aplegat a aleadigér una autonomia politica, _ es nacions “que I’historia ha deixat al costat”, repleguen en passio els testimonis de ig/la seus histonia passada.i s’esforcen en provooar.el-despertar dma consciencia neament afirmava la igits. Qui vol el poder 3.1 Golectiva gue-comenga per prestigiar I’us de. i-que pot desembocar en una §.§.goasciengigiggoional.1 de 1 recuperacio llingilistica {dela consciencia de constituir naci facilment a les reivindicacigns politiques” (Siguan). - “Phist «paar pee n ica a contemplar que l.violencia o expulsio autoritaria de les diversitats naturals. La promocio del francesi:per eixemple, va servir primer a Ia monarquia: I"eleccio de la llengua en Sant Llulé, i-mes. tart en Felip el Bell es.una elegeio-de poder. La difusio de la Hengua:yernaculasen tot el domini.reat-es'el. s¥gultat-de la consolidacio d’una autoritat ‘centcalisada.: La Revolucio, consolidemtsésta- posicio, fa de la lengua nacional un instrument de Huita politica, no a soles contra els patuas de loest anti- revolucionari, sino contra totes les Hengies i tots els dialectes minoritaris, foren no els mijos d’expressio de conductes hostils a la Republica” (Claude Hagege). + “La lengua no a soles pot convertir-se en simbol suprem dun desti comu, sino que tambe pot manipular-se /d'aco, els catalanistes saben bona cosa] per a contribuir a crear la percepcio d’un desti comu. Aixina, la lengua: constituix sovint un simbol fonamental dels moviments nacionalistes modems” (Robert L. Cooper). ~ “Es provable que els partidaris de I’us de les lenges vernacules per a funcions culturals alcancen el seu objectiu a no ser que ells mateixos, 0 aquells als que Tepresenten, controlen l’aparat economic i politic en el que funciona la comunitat. ‘Aixo obedix a que no es provable que les persones reemplacen un idioma lliterari establit per una Hengua vernacula de no ser que existixquen incentius substancials pera fer-ho” (Joshua Fishman).is Que s'enten per fascisme? A efectes conceptuals i/o d’estrategia, fascisme es pensament unic, control dels mijos de comunicacio, control del sistema densenyanga, negacio i ocultacio de la disidencia, control de la “ciencia” en benefici del poder, manipulacio de la veritat i de historia, sentiments de grandea i de magnificiencia -megalomania., tendencia a !"expansio utilisant com a excusa —precisament- la lengua, endogamia, terrorisme cultural, antidemocracia, homofobia, intolerancia; confondre poder en forga; neutralisacio de les variants, ridiculisacio de lo que incomoda: la discrepancia; compra-venta de voluntats, criminalisacio de lo que es diferent, minimisacio de les variables, creacio entre la joventut de “chicotets eixercits” impermeables a injerencies externes al “sistema”, associacio doficialitat en prestigi... {Qui son els fascistes? El moviment catalaniste te orige en la dreta catalana —vore les figures claus del catalanisme a finals del segle XIX i principis del XX-. Fl catalanisme ix beneficiat, s'alimenta, depren i aplica les formes del franquisme. Practicament tots els catalans son catalanistes. ,A cas son tots d’esquerres? En Valencia, sempre ha hagut i seguix havent- valencianistes de dretes i @esquerra. «L'etnofobia organisada i promoguda rebuja la riquea de Ia pluralitat, Varmonia de les voluntats diferents.L’etnofop a soles es sent comodo en aquells que son com ell, en els que afalaguen els seus propis sentiments » Gestis Tusén). “De Vintransigencia universituria, practicada tradicionalment a través de moits segles, brota sense cap de dubte, per lo manco en part, el costum de ‘mostrar-se intranisigent i la natural inclinacio a considerar I’autoritat com a “ sinonim de forga, derivant-se de tot ago eixe afany de qualsevol a convertir~ se eri reyet de taifa” (Ferréndez). La prepotencia pressuntuosa es un atre eixemple del fascisme pancatalaniste. Mirem -l'estil: “Cap moviment politic democratic gosa negar ara la manifesta “unitat IlingUistico-cultural” dels Patsos Catalans” (Lluis V. Aracil). Tambe es fascisme Iutilisacio de juins de valor, I’insult i prejuins com a argument: “El separatisme Ilingiistic valencia, si el mirem des d’un punt purament cientific, resulta absolutament aberrant” (Joan i Mari). Com es facil d’observar, esta manera d’argumentar —que es |"habitual entre el pancatalanisme- te molt poc de cientific.16 Quan no hi ha arguments es recorre a I’insult. “Les classificacions d’esta indole /es referix I'autor als juins que es creen sobre pobles i colectius] nos Iliuren del coneiximent vertader i son, per tant, una taxonomia de l’ignorancia” (Jestis Tusén). “L‘ignorancia tendix a l’intransigencia” (Pascual Ferrandez) “El sentiment de grandea no es sino la cara recoberta de linseguritat; una forma de resoldre els dubtes per una de les vies mes expeditives: la de Vignorancia” (Jestis Tus6n). “La veritat no necesita, per a ser imposta, d’afirmacions categoriques. Son els necis els que acostumen a usar en el seu Ilenguage definicions categoriques, fent-ho precisament per desconeixer que existixen gradacions, categories o classes de coneiximents que, davant la seua llimitada capacitat intelectual, ni tan sols apleguen a entrevore o imaginar. Per aco tambe els necis, a mes de no saber Jo molt que ignoren, es mostren intransigents quan creuen que saben” (Antonio Pascual Ferrénde7). La parcialitat dels coneiximents a soles pot conduir a juins parcials i la parcialitat en els juins no’es mes que “la defensa d’una part a soles de la veritat i, en fer-ho;‘qualsevol discutidor dona a entendre que fi importa un bledo Ia part de rao qué pga tindre el contrari, ya que lo que desija es defendre tes seues yocacionis, creences 0 conveniencies” (Ferrdndez) i no li interessa descubrirque a 16 millor esta equivocat. Ui no es. mens: ign per utilisar “amb, aquesta, avuf, nosaltres, tarda..". A soles ses métiys valencia. No s*ha de prendre la “depuracio” del valencia com a excusa per a catalanisar-lo. Ni el catala es mes cult que el valencia ni, Hogicament, tots els valencians som incults a soles per parlar valencia. “La jugada consistix én feblds ereure als chiquets valenciaparlants que lo que deprenen en I'escola es la denominada ‘varietat alta’, ‘culta’, ‘de prestigi’. de forma qué ¢ls-thestres van senyalant-los les “incorreccions”, que en massa freqtlencia Son els tragos diferencials de la lengua valenciana, i vvan substituint les formes propies per unes atres alienes a través d’un proces de prestigi dels models ofertats i de rebuig de les formes maleides (no oblideu que es el mestre el que esta envoltat de credibilitat)” (Angels Redon).BIBLIOGRAFIA BASICA RECOMANADA - Angeles Castello, Josep: Fundamentacién metodolégica de la lengua valenciana, RACV Serie filologica n° 5. Valencia, 1990. = Colectiu Valldaura: La Real Academia Espanyola front a la lengua valenciana. Valencia, 1997. = DDAA: Orige i identitat de la lengua. If i Il seminaris de la lengua yalenciana, RACV. Serie filologica n°4. Valencia, 1989. - Ferrandis Olmos, M.: La decadencia valenciana, Historia i lengua. Valencia, 1993. - Fontelles, Antoni: Els mijos de comunicacio: formadors, informadors i deformadors de la realitat. Valencia, 1994. Societat, ciencia i idioma valencié. Valencia, 1997. Construint realitats en paraules. Revista de Filologia valenciana n° 5. Valencia, 1998. El conjunt occitano-romanic: implicacions socials, politiques i culturals. Cresol n° 8. Valencia, 1998. = Gimeno, Manolo: El lexic valencia proscrita través dels classics. Lo Rat Penat. = Gomez Bayarti, J.V.:La transicién del mundo musulmdn al cristiano en el reino de Valencia. RACV Serie historica n°8. Valencia, 1991. = Lanuza Ortufio, Chimo: Del prestigi de la lengua. Valencia, 1992. Valencia, zllengua‘o dialecte? (una aproximacio des de la sociollinguistica). Valencia, 1994. Les lengies de Valencia. Revista de Filologia Valenciana n° 4. Valencia, 1997. Un “patois” que li diuen valencia. Cresol n° 9. Valencia, 1999. Reflexions per a una-modernisacio de l'ortografia de la lengua valenciana. Revista de Filologia Valenciana n° 8. Valencia, 2001. Socioobstaculs de la Hengua valenciana. Accio Bibliografica Valenciana. Valencia, 2001. = Moreno, Juli: Geografia de Valencia. Lo Rat Penat. Valencia, 1999. = Pefiarroja Torrején, Leopoldo: Orige i formacio de la Wengua valenciana. RACV Serie filologica n° 1. Gandia 1986. = Redén Diaz, A.: Billingaisme i educacio. Valencia, 1995. = Vila Moreno, Alfons: El valencia, Uengua menyspreada. RACV Serie filologica n° 12. Valencia, 1993.