DISSABTE, 3 GENER 2015

LA VANGUARDIA 15

REA BCN

PASSAT I PRESENT DE LANTIGA ZONA DE BARRAQUES DEL SOMORROSTRO, AL POBLENOU. AB

ACTE DE COLLOCACI DE LA PRIMERA PLACA, AL SOMORROSTRO, AMB LA PRESNCIA DE LALCALDE TRIAS. AB

Barraques de la memria
Barcelona colloca diferents plaques per recordar els nuclis dinfrahabitatges que hi havia a la ciutat
GEMMA MART

ecordar el passat per

entendre el present
i crear el futur. Amb
aquesta idea, Barcelona
ret un homenatge als habitants
dels antics barris de barraques
que hi havia a la ciutat com el
Somorrostro, el Camp de la Bota,
la Perona, Can Tunis, Can Valero
o Tres Pins, entre daltres, els
quals van contribuir a fer-la crixer. Es calcula que a 1nals dels
anys cinquanta, unes 100.000
persones el 7% de la poblaci
de Barcelona, vivien en habitatges que no complien les condicions mnimes de salubritat.
Els Jocs Olmpics van ser el detonant per acabar amb un mal
endmic de la ciutat, i poc abans
de 1992 es van enderrocar els
darrers grans nuclis de barra-

EL DETONANT
Amb motiu dels Jocs
Olmpics es van
enderrocar els darrers
nuclis de barraques
ques. En aquell moment Barcelona passava pgina a un episodi
de la seva histria que havia durat ms dun segle. Avui, gaireb
vint-i-cinc anys ms tard, on hi
havia barraques hi ha platges, un
jard botnic, el passeig Martim,
el palau Sant Jordi... Per els barris de barraques continuen presents en la memria de milers de
ciutadans que van viure aquella
realitat.
En els darrers anys Barcelona
ha canviat molt, per les persones que van viure en aquella
ciutat informal, juntament amb
altres barcelonins de diferents
mbits, consideraven que calia
recuperar la memria dels anys
del barraquisme per no oblidar
aquella realitat, explica Alonso
Carnicer, periodista de TV3 integrant de lequip que va elaborar

mel, al cim del tur de la Rovira,

on shan rehabilitat les restes
de les barraques i on el museu
dHistria de Barcelona ha creat
un espai patrimonial per conixer el barraquisme a la ciutat i
del qual el mes de febrer sinaugurar la segona fase; i a lindret
on hi havia el barri de la Perona,
a Sant Mart de Provenals i a la
Verneda, en un sector que actualment viu un procs de transformaci urbana.
Alhora, la Comissi ja ha acordat amb lAjuntament posar set
plaques ms que recordaran
lemplaament de nuclis de barraques concrets i signi1catius a
diferents zones de la ciutat: el
Camp de la Bota i el barri de Rere
Cementiri, al litoral; el Poble-sec
i Can Tunis, a Montjuc; el barri
de Raimon Casellas, a Can Bar;
les barraques de Santa Engrcia,

UNA REALITAT DEL SEGLE XX

Des de ,nals del segle XIX i
durant el segle XX, el barraquisme es va anar extenent
com a conseqncia de la
pressi immigratria i la
manca dhabitatge assequible. Als anys vint hi havia
6.000 barraques, i un centenar de nuclis sestenien per
moltes zones de la ciutat:
al litoral i a la muntanya de
Montjuc, als dos extrems
de la trama de lEixample
i en una corona de nuclis
menors pels turons i al peu
de Collserola.
Desprs de la Guerra Civil i
,ns als anys seixanta, molts
nouvinguts es van installar
en aquestes zones, fent que
la poblaci dels barris de
barraques augments de
manera considerable i que
apareguessin nous assentaments als turons del Carmel, la Diagonal i la Perona
(a Sant Mart), entre altres.
El 1949, les autoritats
franquistes van organitzar
el Servicio de Control y
Represin del Barraquismo,
que, entre altres mesures,
retornava els immigrats
als llocs dorigen: la ciutat
o,cial reprimia el barraquisme, per alhora el tolerava, especialment quan
el creixement econmic es
el documental Barraques. La ciutat oblidada.
Aquesta voluntat es va expressar amb una petici ciutadana
que va rebre el suport de ms
de vuitanta entitats venals, socials i culturals, i de ms de 800
persones. La petici, presentada
per la Comissi ciutadana per la
recuperaci de la memria dels
barris de barraques de Barcelona
formada per Merc Tatjer, Alonso Carnicer, Sara Grimal, Jordi
Gir, Custodia Moreno, Oriol
Granados, Rafel Usero, Francesc

AVANCEN LES OBRES DEL PASSEIG MARTIM AL SOMORROSTRO (1964) I. MARROYO/ANC

va reactivar i calia m dobra

per a la indstria, el comer
o el servei domstic. A ,nals
de la dcada dels cinquanta
Barcelona comptava amb unes
20.000 barraques, on vivien
unes 100.000 persones.
Leradicaci dels barris de
barraques va durar dcades.
Sovint seliminaven per fer-hi
actuacions urbanstiques: les
barraques de la Diagonal, lany

1952, per a la celebraci del

Congrs Eucarstic Internacional; les de Maricel, a
Montjuc, el 1964, per fer-hi
el parc datraccions; les de
Can Tunis, per construir la
ronda Litoral, i el Somorrostro es va enderrocar per fer
lloc al passeig Martim. Els
ltims nuclis no van desaparixer ,ns poc abans dels
Jocs Olmpics

Bans i Jos Molina, amb lassessorament de Jaume Fabre,

demanava fer visible la memria
de les principals zones de barraquisme i homenatjar els seus habitants a travs dun conjunt de
plaques commemoratives.
LAjuntament de Barcelona va
acceptar la proposta i el passat
25 de novembre, a la platja del
Somorrostro (entre lhospital del
Mar i el parc de Recerca Biomdica) es va posar la primera placa per recordar les persones que
van viure als barris del Somor-

rostro, el Bogatell, la Mar Bella,

Rere Cementiri, Pequn i el Camp
de la Bota, i per extensi a totes
aquelles que amb el seu esfor i
sacri1ci van ajudar a fer crixer
la ciutat en el seu conjunt.

PROPERS HOMENATGES
Durant els mesos de gener i febrer es collocaran les altres tres
plaques que identi1quen importants nuclis de barraques, com el
de Montjuc, amb barris com Can
Valero i Tres Pins, on van viure
prop de 30.000 persones; al Car-

EXPERINCIA
Ciutats com Medelln
o Rio de Janeiro volen
saber com Barcelona va
superar el barraquisme
al barri de la Prosperitat, a Nou
Barris, i les de la Diagonal i Santa
Gemma, a les Corts. Posteriorment shi afegiran ms plaques
per recordar les que hi havia a
lhospital de Sant Pau i altres
punts de la ciutat.
Per la seva banda, el museu
dHistria de Barcelona ha elaborat una guia amb un plnol on
estan indicades totes les zones
de barraques que existien, acompanyat dun itinerari pel conjunt
de plaques, la qual cosa permetr conixer una part de la histria recent de la ciutat. Un passat
que no podem oblidar i que, a la
vegada, serveix dexperincia a
altres ciutats, com Rio de Janeiro
o Medelln, interessades per conixer com Barcelona va fer front
i va solucionar aquesta realitat,
remarca Alonso Carnicer.