esquerra

eixample

4 poca - nm 81 - Desembre 2014

BUTLLET DE L'ASSOCIACI DE VENES I VENS DE LESQUERRA DE LEIXAMPLE

25 anys desprs,

conquerir nous espais

per al venatge
El Xalet - Casa Golferichs

ASSOCIACI

DESEMBRE 2014

Serveis
OFICINA DATENCI AL
CIUTAD (OAC)
Arag, 311
Telfon dInformaci 010
SERVEIS
-AVV Esquerra de lEixample
Obert de 9h a 13h i de 17h a 21h
avvee2013@gmail.com
-Dones denlla
www.donesdenllac.org
-Recreant Crulles
http://recreantcruilles.wordpress.com
-APAM
www.apamassociacio.entitatsbcn.net
CENTRES CVICS
-Casa Golferichs. El xalet
Gran Via de les Corts Catalanes,
491
-Cotxeres Borrell
Viladomat, 2-8
-Centre Cultural Teresa Pmies
Centre Cvic Urgell
Biblioteca Esquerra de lEixampleAgust Centelles
Comte dUrgell, 145
SERVEIS SOCIALS
CSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLE
Borrell 305 altell
936.197.311
CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLE
Mallorca 219 2
936.197.311
PIAD. Punt dInformaci i Atenci a les
Dones
Mallorca 219 3
932.562.819
GENT GRAN
-Espai de Gent Gran
Rosell, 78
-Espai de Gent Gran
M. Aurlia Capmany
Enric Granados, 47
GURDIA URBANA
Emergncies 092
SERVEIS URGENTS
Telfon nic demergncies 112
Urgncies sanitries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP CASANOVA
Rosell 161 1r
932.279.800
CAP BORRELL
Comte Borrell 305
932.271.800
Hospital Clnic
Virraoel 170
932.275.400
EQUIPAMENTS ESPORTIUS
Poliesportiu Joan Mir
FARMCIES
www.farmaciasdeguardia.com

Bstia

ASSOCIACI

DESEMBRE 2014

Editorial

CEMENTIRI S CIUTAT
Voldria parlar-vos del cementiri, per des dun punt de vista totalment
diferent de lhabitual.
Per a moltes famlies, s tradici, durant el mes de novembre, danar al
cementiri, en general per netejar i condicionar els nnxols de les persones
mortes de la famlia i, a la vegada, honorar-ne el record. Per, ara no vull
parlar del cementiri com a lloc de la mort sin, ben al contrari, com un lloc
dinters per als vius.
A lactualitat, el Director General de Cementiris de Barcelona, Sr. Jordi
Valmaa, a travs dels mitjans de comunicaci, ens transmet sempre el
missatge que el cementiri, sobretot el de Montjuc, s el pulm daire fresc
ms gran que t la nostra ciutat. s la ms gran extensi de jard que
tenim amb arbres centenaris, parterres plens de flors, fonts daigua... I,
a ms, constitueix un gran museu a laire lliure, amb escultures dartistes
reconeguts (Josep Clar, Josep Llimona...) i de tombes o panteons on
una arquitectura imaginativa ha deixat tamb la seva empremta (Masdeu,
Leandre Albareda...).
En aquest moment leslgan de CEMENTIRIS DE BARCELONA com
a entitat s: Cementiri s ciutat. Sorganitzen passejades culturals, visites guiades de dia i de nit, concerts a laire lliure (Fossar de la Pedrera),
conferncies, exposicions fotogrfiques, exposicions itinerants diverses...
s un espai de llum, dart, de cultura i, per tant, de vida i que pot ser
dinters per a tothom.
M. Remei Cirera Rafanell
1 de Novembre totsants -

Cursets
Podeu trobar tots els detalls adreant-vos a la recepci
de lavvee a partir de les 17h.
Montse Roma 934 532 879

Escriu-nos!

Aquesta secci est oberta a tots els lectors i lectores del Butllet.
Podeu escriurens a:
Butllet de lAssociaci. Bstia
Calbria, 262
08011 Barcelona
O b per correu electrnic a:
revistaavvee@yahoo.es

25 ANYS DESPRS...
Ara fa vint-i-cinc anys, el moviment venal de Sant Antoni i de lEsquerra de lEixample plantava cara a Nez
i Navarro, evitant lenderroc de la Casa Golferichs. Des
daleshores, el Xalet ha esdevingut un actiu i reconegut
Centre Cvic. Lefemride ens duu, per, de levocaci
duna lluita reeixida a la seva continutat. Com s ben
sabut, ledifici acull la Fundaci Pi i Sunyer, que nocupa una part considerable. No seria hora, desprs de
tots aquests anys, de trobar-li un altre emplaament,
alliberant espai i permetent aix el desenvolupament de
loferta del Centre Cvic, que podria per fi explotar totes
les potencialitats del Xalet? Quina millor celebraci que
retornar als nostres barris el ple gaudi dun equipament
que ells mateixos varen conquerir?
Temps de record, temps de nous reptes. La reivindicaci dels equipaments llargament esperats a lespai
de Germanetes una reivindicaci que ha conegut una
singular embranzida grcies als collectius que dinamitzen lespai cedit pel Pla Buits arriba a un moment
crucial. LInstitut iniciar la seva singladura en barracots provisionals i, mentrestant, es donar un s ciutad al solar que ha dacollir lobra definitiva, al costat
del carrer Consell de Cent. Des de Recreant Crulles
i des de la mateixa Associaci hi ha ganes de discutir
el disseny daquesta microurbanitzaci i fins i tot de la
seva gesti. El Districte faria b descoltar una gent
compromesa amb la transformaci del barri, que somnia en fer de Germanetes una nova centralitat i, ara
com ara, un espai viu i el centre neurlgic duna mplia
reflexi ciutadana sobre lengrescador projecte de les
superilles.
Per, el gran desafiament del proper perode ser
sens dubte la nova configuraci de lextensi que avui
ocupa la pres Model. Tenim nova data per al trasllat dels
interns a les noves installacions penitenciries de Zona

Qui som

Franca: 2017. Daqu a uns mesos, est previst lenderroc de ledifici que acull els reclusos en rgim obert, a
langle dels carrers de Rossell i Entena. (Davant la
comprensible preocupaci deducadors i funcionaris, car
els interns hauran de ser traslladats provisionalment a la
Trinitat). Esperem que aquesta intervenci, lluny de ser
una simple gesticulaci electoralista, enceti un cicle conseqent dactuacions que suposin el tancament definitiu
de la pres.
En qualsevol cas, el proper 15 de desembre comena
a reunir-se la Comissi de seguiment que ha de conixer el calendari daquest procs i, sobretot, debatre del
conjunt dequipaments que cal realitzar en la formidable
superfcie lequivalent de dues illes que recuperar
el barri. LAVVEE hi acudir, plantejant com a punt de
partida el projecte dequipaments educatius, assistencials, de memorial democrtic i despai verd pactat el 2009
amb lanterior govern municipal. Ladquisici per part
de lAjuntament de la franja de 5.000 m2 (30.000 construbles) que hi ha a tocar del carrer Nicaragua i que
segons aquell planejament havia de conservar la Generalitat ens obre prometedores possibilitats que haurem dexplorar plegats, venatge i administraci. Podem
guanyar espai verd, generant un nou pulm en el nostre
dens districte. I, si sabem resistir a les temptacions especulatives, podem generar igualment noves edificacions
dinters social.
A lhora en qu debatem apassionadament sobre el
futur del nostre pas, bo s recordar que tenim, doncs, la
possibilitat de contribuir a bastir-lo a peu de carrer, dissenyant el barri que volem. Que passeu totes i tots unes
bones Festes. I carregueu les piles: lany 2015 sanuncia
ple dincerteses, per tamb de grans possibilitats i esperances. Sens gira molta feina. LAVVEE no la defugir
pas i compta amb vosaltres.

Eixample: Butllet gratut de lAssociaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample. Coordinaci i Direcci: Sylviane Dahan Sellem.
Maquetaci: MEDIAactive, S.L. Collaboracions: M. Remei Cirera Rafanell, Cosme Sal, Montserrat Roma, Xavier Riu i Sala, Sandra
Rebeill, Equip Clnic CIPAIS, Merc Piera Fernndez, Neus Valdeperas, diferents grups de treball de lavvee, Centre de Normalitzaci Lingistica, Dones dEnlla, Esplai Queix, Ateneu Entrebanc, Maria ngels Arag, Helena Lopez, Seruan. Fotos: Maria Gonzalez, Merc Otero, Mart
Ballada, Esther Rodriguez. Publicitat: Xavier Moya. Els anunciants es poden posar en contacte amb en Xavier Moya a travs de la mateixa
adrea, a le-mail: revistaavvee@yahoo.es o al telfon 93 453 28 79. Shan de fer arribar els anuncis tali com es vol que surtin publicats. LAssociaci no es fa responsable de les opinions dels collaboradors del Butllet.
Edita: Associaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample (AVVEE). Impressi: MEDIAactive, S.L. Dipsit legal: B-33086-96
Calbria 262. Telfon: 93 453 28 79
e-mail: avvee2013@gmail.com / web de lassociaci: www.avvee.org

ASSOCIACI

DESEMBRE 2014

nformacions
de lassociaci

TANQUEM EL 19
DE DESEMBRE
TORNEM
EL DE 7 GENER
Recordem que les quotes
per lany 2015 es cobran al
mes de gener.
Grcies per avisar de tot
canvi (adrea, banque)
per evitar retorns i gastos
bancaris.

Mercat de Pags, Cagatio

i Mercat dIntercanvi el
dissabte 13/12

INTERCANVI DOBJECTES I
SERVEIS
-Tots els intercanvis es medeixen en
hores.
-Qui vulgui apuntar-se ha de trametre a avveebanc@gmail.com el
seu email i la llista de serveis que li
agradaria realitzar (no s obligatori),
i si s del Barri de lEsquerra de lEixample la cantonada ms a prop on
viu (exemple: Villarroel/Mallorca).
-Si s de fora del Barri es compromet a fer o rebre els serveis al Barri.
-Quan alg vol rebre un servei ha de
trametre un email explicant el servei
i on voldria rebrel i nosaltres ho
trametem a tothom amb cpia oculta
i posem en contacte als interessats.
-Qui vulgui ms informaci pot donar-nos el seu telfon i el truquem.
Cosme Sal

Contacta amb el grups de treball

Vocala de Consum Responsable
eixconsum@gmail.com
Vocala de les Dones
vocaliadones@gmail.com
Tel. 646 636 767
Vocala de Festes-Excursions
934 532 879
Vocala de Gent Gran
alucfa40@gmail.com
Tel. 680 448 412
Vocalia Joves
arbigg@gmail.com
Vocala de Persones Discapacitades
irenebell15@hotmail.com
Vocala de Sanitat
tancadaclinic@esquerraeixample.org
Tel. 660 321 974
Vocala dUrbanisme
vocaliaurbanisme@gmail.com

Banc dIntercanvi
dObjectes i Serveis

Tel. 600 780 834 matins

avveebanc@gmail.com

El local de lAssociaci est obert a tothom, de les 17h a les 20h, per qualsevol activitat social.

ASSOCIACI

DESEMBRE 2014

Lassociaci en xifres
Tenim 1239 scies i socis al moment de
tancar ledici.
252 noves inscripcions.
902 dones, 337 homes.
623 places Ateneu 38 classes diferents
i llistes despera.
Local obert de les 10h a les 13h.
Atenci al pblic de les 17h a les 20h, de
dilluns al divendres.
Qu hem fet... i qu farem...
- Una assemblea general anual
- Reunions quinzenals de la junta.
- Reunions setmanals dels grups de treball (urbanisme, salut, gent gran, discapacitats, consum, dones...).
- Presncia als rgans de participaci
ciutadana (consells, audincies, plenaris,
comissions...).
- Diverses accions reivindicatives, principalment al voltant de la demanda dequipaments i sanitat.
Activitats socials i comunicaci:
- Berenars de germanor 1 cada mes.
- 3 excursions
- Edici de 3 butlletins de lAVVEE
- Organitzaci, amb altres collectius del
barri, de la Festa Major.
- Festes tradicionals (Sant Joan - Castanyada - Diada - + a venir...Nadal)
- Inauguraci del nou local (Espai dentitats
Anna Alabart).
- Festa fi de curs per a professors - Festa de
la msica.
- Conferncies, sessions de cinefrums
- Assessorament i atenci al pblic en general

DESEMBRE 2014

EDUCACI

El proper setembre comenar

al barri un tercer institut

SHA ACONSEGUIT!!

El Consorci dEducaci de Barcelona va convocar

als representants de la Plataforma per lInstitut a
Germanetes el passat dimecres 12 de novembre, per
parlar de linstitut proms -i reclamat!- en el solar de les
antigues Hermanitas de los Pobres del carrer Consell
de Cent. Ens van rebre el seu Gerent, Sr. Manel Blasco, i
el Regidor, Sr. Gerard Ardanuy. Com a Plataforma hi vam
assistir una representaci de les AMPA de les escoles
pbliques Mallorca, Aur, El Llorers, Diputaci, Ferran
Sunyer i Joan Mir, ms aquesta AVV i la del barri de
Sant Antoni.
Cal tenir en compte que abans shavien realitzat
diversos actes reivindicatius i que el nou institut havia
assolit fora protagonisme en el marc de la Festa
Major del barri. Shavien recollit 1.400 signatures de
recolzament que es van lliurar a la mateixa reuni.
Els dos poltics ens van donar la bona notcia de que
finalment S tindrem el nou institut i que comenaria
oferint places aquest setembre del 2015!

El resum de la informaci que van donar-nos s la

segent:
Que eren conscients que aquest any es preveu un
augment de la demanda de places per comenar
lESO i que lIES Ernest Lluch est totalment saturat
amb els 5 grups de 1r, quvan segons el mapa escolar
nhauria de tenir 4.
Que en el perode de preinscripci que sobre
normalment a finals de febrer, hi haur aquest any
loferta dos nous grups classe de 1r dESO, que
representa augmentar en 60 places loferta.
En aquell moment ja hi haur una direcci i un
projecte educatiu a presentar a les famlies. Aquest
amb voluntat destar arrelat al barri.
Durant dos o tres anys les installacions seran
provisionals, els barracons que ja coneixem daltres
casos similars.
Ladrea definitiva del nou institut ser a Consell de
Cent, entre Viladomat i Borrell, per la installaci

provisional ser propera, tot i que encara no estava

decidida.
Que per reis ens tornarem a trobar i ens
concretarien la persona que encapalaria aquest
projecte i el lloc provisional on subicaria durant
aquests dos o tres anys.
Que parallelament farien tamb un esfor dimpuls al
projecte de lESO de lIES Poeta Maragall. I sumant
amb lIES Ernest Lluch composarien loferta dels tres
instituts que la zona descolaritzaci de lEsquerra de
lEixample i Sant Antoni necessita.
Que passat aquest dos o tres anys es posaria en
marxa ledifici nou i aquest tindria 3 lnies dESO i
2 de Batxillerat.
Vam sortir contents de la reuni i illusionats amb
el rellanament de loferta educativa pblica que
entre tots i totes havem aconseguit. Caldr anar-ho
seguint!
Xavier Riu i Sala

SOLIDARITAT

DESEMBRE 2014

Nou Centre de
Distribuci Solidria dAliments
LEsquerra de lEixample compta amb un nou centre de Distribuci Solidria dAliments on hi treballen
150 voluntaris i dna servei a 2.500 usuaris
Malgrat tenir una renda superior a la mitjana de
Barcelona (110 sobre 100), ni el districte de lEixample es lliura de la bretxa social i la pobresa que colpeja a cada vegada ms ciutadans. El districte va
assistir ahir, a la parrquia de Sant Josep Oriol del
carrer dUrgell, a lobertura dun dels dos centres en
els quals Critas i lAjuntament centralitzen el repartiment daliments que abans distribua cada parrquia
pel seu compte.
(Sorprenentment, lAssociaci de Vens i Venes no
hi va ser ni invitada, ni tan sols informada, malgrat el
fet que aquest mateix estiu, aix com en el decurs de
la tradicional Festa Major del barri, lAVVEE va contribuir al recapte daliments, lliurats a la parrquia del
barri amb qui treballem per a la seva distribuci - i
malgrat que, com a entitat venal federada, participem
mitjanant la FAVB a les reunions de Benestar Social).
El nou Centre de Distribuci Solidria dAliments
(Disa), aquest s el seu nom oficial, agrupa el repartiment de 13 parrquies i se suma als dos que ja
existeixen al districte de Nou Barris i al de Sagrada
Famlia, tamb a lEixample. El nou Disa atn 650 famlies, que representen unes 2.500 persones. Aqu,
hi acudeixen persones derivades dels Serveis Socials
de lAjuntament i de Critas, i una de les seves particularitats s que tamb distribueix aliments frescos

i congelats.150 voluntaris sencarreguen de distribuir

els aliments en funci del nombre de persones que
viuen en cada llar, de manera que seviten les cues.
Lobertura del centre demostra que a Barcelona la
pobresa no entn de barris. La pobresa de lEixample
s ms invisible que la que es dna en barris del nord
o lest de la ciutat, per tamb existeix. Aquests punts
de distribuci de menjar palesen les greus mancances
de lEstat del benestar: duna banda, donen resposta
a la situaci lmit en qu es troben moltes venes i
vens; per, duna laltra banda, perpetuen un model
assistencialista, no gaire allunyat de la beneficncia,
que atomitza la gent pobra, la colloca en una situaci
de dependncia i difumina la condici de subjecte de
dret. Per aix insistim a defensar la implantaci duna
Renda Garantida de Ciutadania, un dret contemplat
per lEstatut de Catalunya, que proporcionaria uns ingressos mnims de suficincia, garantint a les persones autonomia i dignitat.
Sylviane Dahan 3/12/2014
... es podria buscar la manera de fer les comprs
pels bancs daliments a les botigues petites o anar a
buscar lexcs de menjars, als campessis o pescadors..., en comptes de comprar-les a les grans superfcies, que en plena crisis estan guanyant ms que
mai, moltes delles culpables del que est passant.
Esther Rodriguez

DESEMBRE 2014

MEDI AMBIENT

Problemes ambientals i possibles millores

a lEsquerra de lEixampla
Un dels principals problemes que tenim en aquest barri s el de
la contaminaci. Contaminaci de laire per lefecte dels gasos emesos
pels vehicles rodats que utilitzen derivats de petroli com a combustible;
contaminaci acstica, tamb pels cotxes, motos, ambulncies... i contaminaci electromagntica, principalment per les antenes de telefonia
mbil.
Sabem que en determinats perodes hem sobrepassat els nivells de contaminaci permesos. Hem patit bronquitis o altres problemes de salut per
aquesta causa, i no sens ha informat, ni shan adoptat fins ara mesures preventives o correctores de cap mena.
Sabem tamb que les emissions de radiaci electromagntica que ens
entren a les cases sense perms sn, en moltes ocasions, emissions que
assoleixen nivells molt per sobre dels que recomana el Parlament Europeu,
i el venatge nest patint igualment els efectes. La normativa ho permet tot
a les empreses de telefonia mbil i a daltres perqu som en una ciutat i
un pas prostituts. Amb aix, el que vull dir s que els poltics que ens
governen shan deixat comprar per les grans empreses energtiques i de
telefonia mbil, i per aix fan les lleis en benefici daquestes sense tenir en
compte els ciutadans, la seva salut, i la salut dels ecosistemes. Com sexplica
que al mercat venguin telfons sense fil que estan emetent radiaci electromagntica tot el dia (de lordre de 9 Volts/m), quan hi ha telfons (ecolgics)
que prcticament no nemeten? Per qu permeten que la poblaci estigui
exposada constantment a una radiaci que ens afecta molt a la salut de les
persones electrosensibles, per que t conseqncies tamb sobre la resta
de la poblaci, especialment nens i gent gran? No recordem qu va passar
a lescola bressol i quines afectacions va patir el personal de la biblioteca del Centre Cultural Teresa Pmies?

El dimarts 28 doctubre, per acabar-ho dadobar, surt la noticia de que Barcelona tindr wifi gratut als autobusos, metro, parcs infantils, Tot aix amb
lexcusa de permetre que els turistes puguin connectar-se a Internet des de
qualsevol punt de la ciutat i en qualsevol moment. Que no sest fent ara,
potser? El metro i el tren van plens de gent connectada al seu mbil, i a les
persones electrosensibles ens costa molt de trobar espais lliures de radiaci!

De la lectura de la notcia tamb es desprn que en sortiran beneficiades

les empreses Abertis, Telecom i Europa. Pressupost estimat del projecte: 6,1
milions deuros. Amb aquest pressupost es podria ajudar a la nutrici de tots
els nens de la ciutat, per exemple.
I, duna altra banda, per qu en un pas tan llumins com el nostre no aprofitem ms lenergia solar? Penso que s degut al fet que no interessa a les
empreses que treuen rdit de les centrals nuclears, i tenen subornats els governants perqu facin els hi facin lleis a la seva mida, perjudicant els qui tenen
energies netes i renovables.
Com magradaria el barri?
En aquest sentit, magradaria un barri saludable, on es tinguin en compte
les necessitats de la gent que hi viu i la seva salut. Per aix, caldria:
Eliminar antenes de telefonia mbil (ja en tenim una a Collserola que
dna cobertura a tota la Ciutat).
Reduir la circulaci de cotxes creant prquings a lentrada de la ciutat
i promovent un transport pblic suficient.
Si hi ha dhaver zones wifi, cal que estiguin indicades en espais concrets
i allats, sempre lluny descoles i parcs infantils. I no posar-ne ms a
lespai pblic.
Promoure el cable per connectar-se a Internet a travs dels locutoris i
biblioteques on els usuaris puguin accedir aix a la xarxa.
Promoure els cotxes i motocicletes elctrics.
Promoure ls de bicicleta amb seguretat per la ciutat, tant per als ciclistes com per als vianants.
Promoure lenergia solar per a s domstic, afavorint la seva implantaci als edificis de la nostra ciutat.
Promoure altres formes de generaci denergies netes, com per exemple bicicletes esttiques ds pblic per donar energia a les llars que
no poden pagar la factura de la llum.
Dotar el barri de ms espais verds i zones de vianants.
I, per ltim: benvingudes les noves propostes en aquest sentit: per una ciutat saludable!
Maringels Arag

MEDI AMBIENT

DESEMBRE 2014

Preocupaci per la disminuci dabelles

Un informe de Greenpeace remarca la vulnerabilitat i els riscos de
lagricultura davant la davallada de la poblaci dabelles
El setanta per cent dels conreus catalans depenen dalguna manera de la pollinitzaci dels insectes i representen 321 milions deuros
de benefici econmic per a Catalunya. Aix s el que va concloure
un informe de Greenpeace el mes de maig. aix repercuteix en tota
lagricultura, per sobretot en la pollinitzaci silvestre i en els arbres
fruiters i explica que un arbre que no ha estat pollinitzat per abelles
produeix menys i fa un fruit ms lleig. Molts pagesos el que fan s
llogar arnes als apicultors, per aquells que ho fan de forma natural,
sn els que noten ms la baixada de producci,

Les causes que han provocat aquesta davallada de la poblaci

dabelles sn diverses i poc clares. Aix doncs, el mateix informe apunta que alguns han posat lull al tema dels plaguicides, per tamb hi
poden tenir a veure algunes noves malalties, lla vespa asitica, depredadora de labella com, labellerol, o el canvi climtic.
Per a banda dels efectes directes sobre leconomia dels apicultors
professionals i sobre la producci de mel, tots els organismes interna-

cionals implicats en lavaluaci de labast daquesta crisi apcola mundial destaquen el gran impacte que tindr una disminuci de lactivitat
pollinitzadora daquesta mena sobre un gran nombre de conreus vitals
per a lalimentaci animal i humana. Segons la FAO (Organitzaci de
les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci), la pollinitzaci
realitzada per les abelles de mel t un valor econmic trenta o quaranta
vegades superior al dels productes derivats de lapicultura. I aix, sense comptar els beneficis socials i mediambientals que les abelles duen
a terme en zones de flora natural; difcils destimar.
En entorns agraris, les abelles poden significar fins el 95% del total
dinsectes pollinitzadors. Si tenim en compte que no sols les abelles
pateixen una davallada de poblaci, que tamb altres pollinitzadors,
com borinots, abelles solitries i papallones, han mostrat una decadncia durant els ltims vint anys, aleshores ens podem fer una idea
dels efectes del problema: disminuci crnica de la producci de fruits i
llavors, cultivades o naturals, i prdua progressiva de biodiversitat per
lensorrament dun pilar fonamental dels ecosistemes: la pollinitzaci
de les plantes amb flors.
(Resum de larticle: - Xavier Puig. 18/08/14 - Girona)
Labella no s, doncs, tant sols un insecte molest que sovint confonem amb la vespa. Labella s un b com que cal preservar!
Quan veiem, de pas, que puja el preu de la mel, o que , fins i tot, no
nhi ha...ho entendrem millor....
Vocalia de consum

Per a ms informaci podeu preguntar al nostre productor de mel de Cal Vermell. En sap moltssim i estar encantat de respondre les vostres preguntes.

10

DESEMBRE 2014

FESTA MAJOR

Preg Itziar Gonzalez

DESEMBRE 2014

11

Exposici Pintures i Vaixells

Concerts al carrer

Equipament Ana Alabart - inauguraci placa divendres 26/9

12

FESTA MAJOR

FESTA MAJOR

DESEMBRE 2014

Golferichs

Portes Obertes Bombers

Guanyadores del Premi dInstagram

Premi 1: PAU XIMENO (concert joves)

Premi 2: CARLOS FRIAS PEREZ (correfoc)
Gegants

Rambla
del Barri
Activitats de la Vocalia de Persones
Discapcitades

Country i
Gospel

Catal Roca Minuters

DESEMBRE 2014

Cam Amic

13

14

DESEMBRE 2014

FESTA MAJOR

FESTA MAJOR

DESEMBRE 2014

28/9 - dia internacional pel dret a decidir de les dones - pel dret al propi cos - amb Silvia Aldavert

Germanetes

Cine-Frum. Las ventajas de ser invisible

Sopar de Festa Major

Concerts al carrer
Havaneres amb el Grup Port Bo
Paella

Baldufes

15

16

DESEMBRE 2014

SALUT

DONES

DESEMBRE 2014

17

Devoluci euro per receptes

Reposici del cartell que hi havia a lentrada de lHospital Clnic en contra de la privatitzaci i per un Clnic 100% pblic.
Aquesta acci es va fer dimecres 29 doctubre com a resposta
a la retirada del cartell la salut no s un negoci per part de la
direcci i amb connivncia del comit dempresa de lHospital
Clnic, que no ha volgut tornar a collocar el cartell. Agram el
suport i la participaci de la secci sindical de CGT-Sanitat. A
la notcia es llegeix que el cartell havia estat collocat per persones allienes a lHospital es
refereix a les usuries de la sanitat pblica? a les treballadores
i venes organitzades? es pretn
capitalitzar la propietat dun hospital pblic per part de gerents
que privatitzen i precaritzen?
Veniu a la taula informativa i de
recollida de reclamacions cada
dimecres de les 10h a les 13h.

Concert de cloenda

Seguim!
Vocalia salut de lavvee

Activitats de la vocalia de Dones

La Rosa ha votat

Us recordem que podeu reclamar la devoluci de leuro per recepta. Aquesta taxa va estar vigent des del 23 de juny de 2012 al 15
de gener de 2013. Una sentencia del Tribunal Constitucional la va
anullar.
Podeu trobar els impresos en els Centres de Salut, ABS i CAPs
i tamb en moltes farmcies. Tamb podeu descarregar la petici a
lenlla segent:
http://www20.gencat.cat/docs/OVT/Departaments/SLT/Documents/Formularis_pdf/240z569srt_sol_retorn_taxa_euro_recepta.
pdf
No s necessari adjuntar cap comprovant del pagament de la taxa,
ats que el CatSalut ja disposa de les dades i la informaci necessria per conixer quin import us ha de retornar.
Les dades bancaries per fer lingrs han de portar el segell de
lentitat bancaria corresponent.
En el cas que una persona actu com a representant legal duna
altra (en cas de menors, incapacitats o de defunci de la persona sol
licitant), cal presentar la documentaci que acrediti la representaci
legal, segons correspongui:
En el cas de menors: cpia del llibre
de famlia, cpia de la sentncia o resoluci judicial o conveni que acrediti la potestat parental, en cas de separaci divorci.
En cas dincapacitats: cpia de la sentncia dincapacitaci.
En cas de defunci de la persona a
qui es van prescriure les receptes: cpia
del document acreditatiu de la successi
del dret.
Quan tingueu limprs fet lheu de registrar i es pot fer al vostre CAP (Centre
datenci Primaria)
Vocalia de Sanitat Favb

18

DESEMBRE 2014

GENT GRAN
Carta oberta a lalcalde de Barcelona Xavier Trias, a la responsable de Benestar i
Famlia de la Generalitat, Neus Munt i a la regidora del districte de Nou Barris, Irma
Rognoni

EL BARRI DE PROSPERITAT DENUNCIA

LOBERTURA EN FALS DE LA RESIDNCIA DEL CARRER MOL
Desprs de tres anys de lluita de les venes i vens del barri de Prosperitat per lobertura de la residncia i centre de dia per a la gent gran del carrer Mol (reivindicada fa ms
de 20 anys), lAjuntament i la Generalitat han fet pblica lobertura de lequipament per
a principis de lany 2015.
Davant daquest anunci, lAssociaci de Venes i Vens de Prosperitat i lAssociaci de
la gent gran de Prosperitat van convocar una assemblea venal el dijous 6 de novembre, on es va acordar la redacci daquesta carta, denunciant:
Lequipament del carrer Mol no sobrir tal i com estava acordat. s a dir, un equipament de la Generalitat amb 100 places de residncia i 25 places de centre de dia.
En realitat, lAjuntament trasllada a lequipament de Mol 60 usuaris de la residncia
Layret de lEixample, que vol tancar per fer obres de remodelaci, i obre noms 30
places noves. I no sobre cap plaa del centre de dia. La gesti daquestes 90 places
lassumeix lAjuntament i no la Generalitat.
Des del barri considerem que s una soluci inacceptable que respon a lobjectiu
de justificar lobertura de la residncia pensant en el calendari electoral i forats per
la pressi venal que demanava lobertura dun equipament completament preparat
per entrar en funcionament, amb la crua realitat duna llista despera de 7.700 persones a Barcelona esperant plaa en una residncia pblica.
En primer lloc, ens preocupen profundament les conseqncies que pot tenir per a
les persones usuries de Layret el doble trasllat, el seu viatge danada a Nou Barris
i el viatge de tornada a lEixample en 15 mesos, el temps anunciat per acabar la remodelaci. Sn persones molt vulnerables que es poden veure afectades greument
en la seva salut, tot i que es compleixin -que sha de veure- els protocols estipulats.
Hem dafegir que a lEixample, com a tots els districtes de la ciutat, est pendent
la construcci duna residncia pblica per a la gent gran que absorbeixi una quota
dusuaris (per cert, paralitzada amb lexcusa que no hi ha diners i perqu el promotor Nez i Navarro ha de construir un aparcament al solar). Al barri del Clot
tamb est pendent dobertura la residncia de lAlchemika, llargament reivindicada
pel barri.
En segon lloc, sabem per experincia que en les obres pbliques no se solen complir el terminis. Encara que la regidora Rognoni hagi anunciat rotundament que en
15 mesos la ciutat tindr les 60 places de Layret ms les 100 de Prosperitat, dubtem
molt que sigui en aquests terminis.
Tampoc no ens creiem que la Generalitat assumeixi en 15 mesos la posada en funcionament de les 100 places noves a la residncia i les 25 places del centre de dia

DESEMBRE 2014

19

de Prosperitat. Ni que sobrin la resta de residncies pendents a la ciutat. Perqu no

ho han fet fins ara (no hi ha diners) i perqu el discurs actual de Benestar i Famlia
s que la cura a les persones grans sha de fer mitjanant latenci domiciliria,
directament a casa seva. Tornem a recordar la necessitat de posar en funcionament
prou residncies pbliques per a la gent gran a tota la ciutat, per assumir les vergonyoses llistes despera i perqu les persones usuries i les seves famlies puguin
estar, en la mesura del possible, en un entorn de proximitat.
Aprofitem per afegir que el barri no renuncia a que aquests equipaments estiguin inclosos en la xarxa normalitzada de salut pblica, per afavorir-ne el control ciutad de
la seva gesti. Lexperincia en residncies privades en molts casos s nefasta en
aquesta ciutat, i la cessi de la gesti de residncies pbliques a empreses privades
tampoc no ens sembla el millor model.
Per tant, i tornant al principi, des del barri de Prosperitat estem totalment en desacord
amb lanunci que han fet pblic lAjuntament i Generalitat sobre lobertura de la residncia, i aix ho manifestarem all on faci falta.
No volem ni entrar a valorar, per indignants, les manifestacions que per part de responsables poltics shan fet en diferents reunions en qu sha criminalitzat els vens i
venes de Prosperitat dient que les administracions tenen por que la resposta del barri
sigui violenta cap als usuaris de Layret. Unes insinuacions veritablement inadmissibles.
En tot cas, per a nosaltres, el veritable maltractament s que no satengui de manera
efectiva la demanda de places de residncia pblica en aquesta ciutat.
Al barri seguirem lluitant perqu la residncia i centre de dia de Mol sobrin quan abans
millor, amb tota la seva capacitat i gestionats duna manera transparent.
Associaci de Venes i Vens de Prosperitat
Associaci de la gent gran de Prosperitat
Amb el suport de:
lAssociaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample

20

DESEMBRE 2014

La mostra Juguem amb les

limitacions! Cabaret potic
descabellat fa brillar el Centre
Cvic Urgell
Per qu parlem sempre de superar les limitacions?
Apostem per la promoci de lautonomia personal.
Juguem amb les limitacions! Cabaret potic descabellat una mostra del
taller de desdramatitzaci dins el marc del Programa de Suport Psico Social
a lAutonomia en les Situacions de Discapacitat* (SPAD), que sha realitzat
al Centre Cvic Urgell tots els dimarts a la tarda des del mes de gener 2014,
de la m de les actrius Teresa Urroz i Isabel Daz de Descabelladas, una
companyia de dones afectades pel cncer. Hi han participat 10 persones amb
un denominador com: haver patit una malaltia que ha provocat un canvi a
les seves vides.
Lacte, presentat per la periodista Elisenda Roca, va emocionar i va fer
aixecar el pblic replet daplaudiments.
Durant la benvinguda, Eduard Tapias, coordinador de lEquip Clnic CIPAIS va fer referncia al naixement del programa SPAD, que t com a objectiu el no amagar les limitacions sin mostrar-les i juga-hi.
Tamb va fer allusi a la Llei 39/2006, de 14 de desembre, Promoci de
lAutonomia Personal i Atenci a les persones en situaci de dependncia,
coneguda extensament com la llei de la dependncia, que deixa a loblit la
part de la promoci de lautonomia personal, per exemplificar com socialment
sovint tendim a quedar-nos amb el dficit.
Des de CIPAIS sha apostat per la innovaci, fusionant dos mons que, a
priori, semblen no tenir res en com: la psicoterpia i el teatre.
La Dra. Rosana Lubelza, psiquiatra i coordinadora del taller de desdramatitzaci, va reflexionar al voltant del leitmotiv que acompanya el programa
SPAD qui t un desig, t un cam, veure els desitjos com un motor i les
arts escniques com un canal dexpressi de sentiments i pensaments.
Teresa Urroz i Isabel Daz van introduir la mostra explicant que aquesta
ha estat fruit del treball al llarg daquests mesos i que la majoria del material
que es va poder veure ha estat proposat i creat per les participants del taller.
Les actrius vestien uns conjunts vistosos, cedits pel Teatre Nacional de
Catalunya. La mostra va barrejar la poesia, la dansa i fragments teatrals
obrint els sentits i arrancant somriures a lauditori. A ms, va comptar amb
laparici estellar de lactor Joan Bentall, que va sorprendre a les participants mentre baixaven de lescenari a saludar.
Mai Molins, psicloga dorientaci professional a lInstitut Municipal de
Persones amb Discapacitat (IMD) va concloure lacte explicant la seva experincia desprs de 20 anys treballant amb persones amb discapacitat perqu
tinguin un lloc a la nostra societat, tamb va fer referncia al grup de psicodrama que sha dut a terme dins el mateix programa al IMD a crrec del Dr.
Hctor Grimberg, psiquiatra de lEquip CIPAIS.
Iris Roch
Comunicaci Equip Clnic CIPAIS

CONVIVNCIA
Sobre els Jardins de Rosa Deulofeu
La Vocalia de Persones amb Capacitats Diferents (per molt capacitades!) vol agrair a lAjuntament la decisi danomenar Jardins de
Rosa Deulofeu la zona coneguda anteriorment com Illa Bayer. No s
que no ens agradi el nom dIlla Bayer, des daqu tot el nostre respecte
a la gent que ha treballat en aquest espai durant anys, per es dna el
cas que alguns de nosaltres tenim el gust de conixer personalment
la famlia Deulofeu, i alg, fins i tot, la mateixa Rosa. Se sap que, a
part de la seva lluita en favor de la joventut, fins als ltims moments
de la seva vida va desenvolupar una feina igualment important per la
integraci de joves discapacitats, especialment de parlisi cerebral,
i que la relaci damistat que va establir amb joves del nostre barri
va ser especialment intensa. Considerem que aquest aspecte de
la seva vida s desconegut per gran part del venat en general, i
ens agradaria dalguna manera (encara ho estem estudiant) que es
dons a conixer.
Ja us n anirem informant en el moment oport.
Fins aviat,
Vocalia de Persones amb Discapacitats (molt Capacitades)

CULTURA

DESEMBRE 2014

Quins sn els altres que

viuen al nostre barri?
1 de novembre
Desde fa 6 anys, en el Caf Chapultepec, muntem, seguint
la nostra tradici mexicana, un altar als morts, amb motiu del
dia de tots els Sants. Aquest any, l hem dedicat a Gustavo Cerati, capdavanter del grup Soda Stereo, msic molt important i
molt volgut en el continent americ, que va morir a principis de
setembre, desprs dhaver passat 4 anys i mig en coma.
Aquests altars sn construccions en les quals es dipositen
flors i aliments per a homenatjar als avantpassats, o als difunts
prxims. Fonen elements prehispnics propis de la cultura asteca i elements de la religi catlica. s habitual posar-hi aliments i begudes que eren del grat del difunt, aix com objectes
personals, per a recordar-los i complimentar la seva nima.
Sandra Rebeill

21

El Ninot
El trasllat va resultar feixuc per el pitjor va ser comprovar
que la teva parada de fruita, estava situada enfront de la meva
de llegums. El mercat passava a ubicar-se de forma provisional
al carrer de Casanova. Quina ironia! Justament, la teva afici a
aquest personatge (al Giacomo no al Rafel) va ser el motiu de
la nostra ruptura mesos abans.
Tenia la intenci dignorar-te per complet per tu no pensaves posar-mho fcil. Al cap de dos dies, aprofitant un moment
que no tenia clientela, em vas demanar que maprops a la
teva parada. Amb cara de gosset remullat, em vas oferir un
parell de pomes, grans i ben roges, de les de estic penedit
per qu coi, sc un home i s difcil no caure en la temptaci.
Sense perms vaig arrencar un pltan, mel vaig menjar davant
teu i et vaig entregar la pela. Noms et calia llenar-la a terra
i trepitjar-la. No et venia duna relliscada ms. I si et trencaves
res, lHospital Clnic es troba a quatre passes.
Lendem vas canviar de tctica. Em vas preparar una safata de sucosos maduixots disposats en forma de cor i acompanyats duna nota demanant una altra oportunitat. Lnica explicaci s que estiguessis sota els efectes de lalcohol, aix que
vaig agafar tres taronges i et vaig recomanar que et fessis un
bon suc per afrontar la ressaca.
I vas jugar la teva darrera carta: oferir-me un carrs de ram
verd, el meu preferit. No podia dir que no i el vaig acceptar amb
un somriure. Vas sospirar alleugerat. Vas deixar de respirar
quan vas veure que mallunyava amb el ram cap a la parada
dels embotits i un forms dependent em tallava un bon tros de
formatge, mentre em deia, picant-me lullet ya sabes que uva
y queso saben a beso?.

Guanyadora del II Premi de Narrativa Breu

Merc Piera Fernndez

Fotografia
Mart Ballada

22

DESEMBRE 2014

EQUIPAMENTS

CULTURA

MEMRIA A LES PARETS

La recuperaci de la Capella gitana, fresc de lartista Helios Gmez
amagat en una de les celles, s una de les demandes - El fill del pintor
lluita perqu es reconegui la seva figura
HELENA . LOPEZ. / BARCELONA DIJOUS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2014
A la cella nmero u del primer pis de la quarta galeria, sota una capa de
cal, un fresc explica part de la histria de la ciutat, del pas i, si ens posem
grandiloqents, de la humanitat. Una verge amb trets gitanos, als seus peus
hi reposa un grup de presos, entre els quals es poden reconixer cares de
militants del POUM; al costat dun grup dngels negres que ballen al ritme
gitano duna guitarra i una pandereta. Lobra, que ha passat a la histria com
laCapella gitana, la firma Helios Gmez, intellectual gitano que es va moure
entre lanarquisme i el comunisme, illustrador dels principals diaris barcelonins desquerres als anys 30, empresonat mltiples vegades a la Model,
on, el 1947, va ser convidat pel capell a dibuixar la Mare de Du de la
Merc -patrona dels reclusos a ms a ms de la ciutat-,una cosa a la qual
va accedir. A la seva manera, s clar. Com tot a la seva vida. La capella es
va convertir de seguida en un manifest antifranquista, que segueix amagat i
ignorat per la majoria.
El fill de lartista, Gabriel Gmez, ho t ben present. Ha dedicat els ltims
anys a reivindicar lobra del seu progenitor. La seva pea clau, segurament
pel seu enorme simbolisme, segueix tancada i enterrada a la Model. Al seu
voltant gira el projecteLa Model per la cultura,impulsat per lassociaci creada per recuperar la figura de lartista, presidida pel seu fill, projecte que
encaixa dins del que es va acordar amb el teixit associatiu del barri, pacte a
partir del qual Trias es compromet a redibuixar el futur de lespai.
La histria dun poble
El bra que es dedicar a lespai memorial s on est la Capella gitana, que sha de restaurar i reivindicar com un dels principals interessos del museu, que ha dexplicar, entre altres coses, el significat
de la Model per a la ciutat durant lltim segle,apunta el president de
lassociaci de vens de lEsquerra de lEixample, Llus Rabell, que afegeix la necessitat de recuperar i posar al lloc que li correspon en la histria
lobra de lillustrador,tant pel seu valor artstic com per la seva crrega
simblica en all que fa referncia a les llibertats, per tamb com un
reconeixement al poble gitano.
Gmez fill t molt clar com podria ser lespai. Els jardins sels imagina batejats
comde la Llibertat.No treballem noms per restituir la memria del
meu pare. Treballem per tots els que, com ell, van lluitar per la llibertat
i que per aix van acabar entre aquestes parets,precisa Gmez, que
ha recorregut mig mn buscant les obres del seu pare, que va ingressar a la
Model per ltima vegada quan ell tenia noms 5 anys.
El projecte en qu va treballar Gmez fill durant anys, i al qual no renuncia,
va comptar al seu dia amb un gran suport del teixit venal i dun nombrs grup
dintellectuals.Ens agradar tornar a seure en una mateixa taula amb
tots els agents implicats per recuperar el projecte, que va comptar amb
el vistiplau de lalcalde Jordi Hereu,assenyala Gmez, disposat a traslladar al futur equipament la collecci de cartells de la guerra civil obra del seu
pare, que abans de la Repblica va coincidir entre reixes amb el que desprs
seria el presidentCompanys.No s si el menyspreu mostrat durant tots
aquests anys per lobra dun intellectual barcelon com va ser el meu
pare s perqu era llibertari, perqu era gitano o una mica per tot, per
seguir treballant fins a resoldre aquesta assignatura pendent,va dir
el fill de lartista, disposat a dialogar amb qui faci falta ara que el tema torna
a estar sobre la taula.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/memoria-les-parets-3722903
Reprodum un article publicat a El Peridico (27/11/2014)

DESEMBRE 2014

23

RESUM DE LA REUNI DE LA VOCALIA DURBANISME

LARTISTA HELIOS GMEZ.

LA CAPELLA GITANA
ESPERA SOTA UNA CAPA
DE CAL DUNA CELLA
TANCADA.

TRENQUEM DINMIQUES AL BARRI!

Vivim en un barri on ning coneix ning, fet i dissenyat per separar les persones en lloc dajuntar-les, un barri disseccionat per lasfalt i els cotxes, creat
intencionadament per generar individualisme i desconfiana, impedir el teixit
venal i allar les persones a les seves prpies cases, un barri on lespai pblic
ja no s pblic, sin una mera zona de pas com el corredor dun aeroport, un
barri que no ens acull sin que ens abandona en el nvol de lanonimat i ens
fa ms vulnerables, indefensos, tristos.
(LENTREBANC, 2014)
La fisonomia urbanstica de lEixample, condiciona la nostre forma de vida i
de relacionar-nos. Si b s cert que el pla dIldefons Cerd fou fonamentat
en el socialisme utpic; ho s encara ms la perversi que va patir el seu
projecte. El que havia desdevenir un nou barri dissenyat pel benestar del
ciutad, avui en dia ho s per al trnsit, el consum desmesurat i el turisme.
Lindividualisme com a mitj per mantenir el capitalisme, i el lucre (propi),
no deixen espai per lautoorganitzaci. Cooperaci, suport mutu, solidaritat,
son conceptes basats en la cohesi de les persones i del barri. Si no ens
coneixem, si no tenim on trobar-nos, mai ens podrem organitzar. Si no ens
organitzem, no podrem defensar el guanys socials dels nostres avantpassats
i el capitalisme es seguir alimentant de nosaltres: generant crisis, misries
i guerres, privatitzant i reprimint impunement, prioritzant els diners a les persones...
Per sort, en el ltims tres anys hem pogut veure un ressorgir dels moviments
socials a lEsquerra de lEixample. Aquest moment defervescncia iniciada al
2011 ha donat pas a la resposta davant la privatitzaci del Clnic (Ass. Tancada Clnic); a la manca de places pbliques a lmbit educatiu (Coordinadora
dAMPES); a la pujada sistemtica del preu dels transports (Campanya Stop
Pujades); a la manca despais de gesti ciutadana (Espai Germanetes i Ateneu lEntrebanc)... i seguim creixent.
Tot plegat grcies a lexistncia de lassemblea de lEsquerra de lEixample,
lEntrebanc i Germanetes, i la eterna AVVEE. Entre tots hem anat creant
confluncies i punts de trobada on poder canviar la realitat del nostre barri.
Alhora, fa uns mesos, hi ha un grup de persones que sha proposat visibilitzar els agents actius al barri i millorar les seves relacions. El Grup Mapeo
y Redes es reuneixen cada dos Dilluns a les 20h a lAteneu lEntrebanc (c/
Comte Urgell, 98) (veure: www.ateneulentrebanc.tk calendari o escriure mapeoyredes@riseup.net )
Seruan

Hi van assistir 12 persones, encara que algunes no tota la reuni.

Punts acordats:
A) El primer punt era comentar una mica el taller participatiu que
lAjuntament havia organitzat aquell mateix dilluns 16, a lIES Ernest Lluch,
sobre la proposta de Sper illa de lEsquerra de lEixample. Els que rem
en aquell moment a la reuni compartem la preocupaci perqu no fos res
ms que donar-hi voltes per fer veure que es fan coses a sis mesos de les
eleccions municipals. Per tamb estvem dacord que shavia de seguir
aprofitant aquest procs per reforar la nostra autoorganitzaci venal (hi
assisteix molta gent) i incidir en les decisions municipals. Segurament en
aquestes circumstncies podem treuren alguns acords que costarien ms
en un altre context.
B) El tema bsic de lordre del dia era repassar les novetats que shan
produt a lentorn de lespai de ms de 5.000 m2 on hi havia hagut el convent
de les Hermanitas de los Pobres, i prendre partit sobre cada operaci, per
mantenint una visi de conjunt (vegeu el plnol). Estem parlant duna de
les dues niques reserves importants despais pblics daquesta zona tan
densament edificada de Barcelona (laltra s la Model). Com que shavia
parlat que aquesta Vocalia podria fer de pont entre la Junta de lAssociaci i el
projecte dautogesti venal del Pla Buits que va avalar lAVVEE que subica
en una petita part daquest solar, sacorda transmetre aquesta reflexi com a
base per al pronunciament de la Junta.
Per situar el tema sha de partir de lxit aconseguit per la lluita venal lany
2006, un cop feta la permuta amb el Clnic, amb un acord municipal que
ampliava la zona verda (linterior dilla de Borrell arribaria fins a Viladomat,
connectant amb el que hi ha a laltre costat del carrer) i concretava una
srie dequipaments pblics per als quals hi havia hagut molta demanda. El
problema s que aix havia quedat aturat amb la crisi, amb el solar tancat
i amagat, i que noms la mobilitzaci ciutadana, fruit de la descentralitzaci
al barri del 15M, havia comenat a desbloquejar. La petita experincia
dautogesti, emparada en el Pla Buits, ha revolucionat el tema. I ara, a
lAjuntament, que no havia fet prcticament res sobre el solar, li han vingut
les presses ja que sacosten les eleccions municipals del proper 24 de maig.
1. La setmana anterior shavia produt una novetat, quan vam participar
com a AVVEE, juntament amb lAVSA, a la reuni de les sis AMPA
descoles pbliques de la zona, amb el gerent del Consorci dEducaci
(Manel Blasco) i el regidor (Gerard Ardanuy). All vam rebre la bona
notcia que aquest proper setembre de 2015 hi haur una oferta nova,
inicialment en barracons, de dos 1r dESO (60 places) per cobrir laugment
previst de la demanda, i que en dos o tres anys es construiria linstitut
definitiu all on estava previst (C en el mapa). En la mesura, per, que
en aquests dos o tres anys lespai reservat no sutilitzaria per a linstitut,
es planteja la incoherncia de deixar-lo tancat, i tothom veu clar que hem
dincidir perqu realment el venat el pugui aprofitar (el Pla Buits va cedir
un espai tan limitat perqu all shi havia de fer linstitut). I en aquest
punt ens informen duna novetat: aquell mateix mat una excavadora
estava comenant a construir un mur just a tocar de la tanca de lespai
autogestionat, per allar les zones, fins i tot visualment... i sense avisar!
Sacorden una srie daccions per denunciar-ho i per aturar-ho, perqu
amb el regidor del Districte shavia quedat dues setmanes abans que hi
hauria una relaci fluida dinformaci i comencem molt malament!
2. Una altra novetat s la promesa feta unes setmanes abans de construir
els pisos adaptats per a gent gran (G en el mapa). Hi ha una mancana
real i s un xit que shi construeixin. El que no entenem, llavors, s la
microurbanitzaci feta en aquella zona. El que cal s obrir del tot els
Jardins dEmma i connectar-los fins a Viladomat (H en el mapa), per
aprofitar ms aquella zona verda, en tota la seva dimensi.
3. I la tercera novetat en aquest esprint preelectoral que est fent el govern
municipal s la construcci tamb dels previstos com a pisos per a joves
(A en el mapa) i que ara els caracteritzen com a pisos socials. Hi ha

polmica entre el venat sobre si aquest espai s la gran oportunitat de

tenir una gran zona verda o s la gran oportunitat de tenir els equipaments
pblics de proximitat llargament reivindicats. A la Vocalia hem optat per
aprofitar els acords de fa anys per guanyar el mxim de zona verda i
incloure els equipaments educatius i de gent gran, molt necessaris i
que tamb dinamitzaran lespai. Per a la reuni es van aportar molts
arguments per plantejar una alternativa millor en el cas daquests pisos.
En recullo els principals:
a. El mateix Ajuntament reconeix que la previsi de lany 2006 sobre la
necessitat de pisos per a joves ha quedat desfasada, perqu han
canviat totalment la situaci social i la demanda. Ara ho enfoquen
ms cap a la construcci de pisos socials, per no sembla prioritari
dedicar-hi sl i diners pblics, els dos escassos, per construir ms
pisos, en una ciutat on nhi ha milers de buits! En un estudimostra
recent, noms a tres barris petits, lAjuntament nha trobat uns 400 en
mans dels bancs! I en el marc de la reuni, un company va fer alguna
recerca per Internet i eren moltssimes les ofertes de pisos al barri,
tant de compra com de lloguer.
b. Certament, a Barcelona es necessita ampliar el limitat parc dhabitatge
social, especialment amb la dura situaci socioeconmica actual, per
ms que construir pisos, el que cal s una actitud ms exigent amb els
propietaris que especulen, especialment els bancs, que han desnonat
tantes famlies. Hi ha exemples en qu shan aconseguit resultats
(lendem de la reuni va sortir aquesta notcia sobre lHospitalet, que
adjunto com a exemple). Els 35 pisos que es construirien aqu sn
ben poca cosa. El veritable fil per afrontar el tema s incidir sobre els
milers de pisos buits. I ser una batalla clau en aquesta ciutat.
c. Com que aquest ja s un dels barris ms densament edificats de
Barcelona, si es construeix algun edifici ms en sl pblic ha de ser
per a equipaments pblics de proximitat necessaris per als qui hi
viuen. I si veiem el solar en el seu conjunt, shi podria aconseguir un
equilibri amb un complex potent de zona verda i equipaments pblics,
que aquest edificipantalla trencaria totalment.
d. Si pensem, a ms, que es construiria amb els diners de la venda
de patrimoni pblic i que shi preveuen 61 places de prquing que
permeten un negoci, loperaci s encara ms fosca. El que s que es
defensaven sn els 800 m2 de sol construt per a una escola bressol,
que posen aqu com a esquer, per que podria incorporar-se o a
ledifici de la gent gran o com a annex al mateix institut.
C) I com ja shavia decidit anteriorment, es convoc la propera reuni de la
Vocalia per al tercer dimecres de mes, en aquest cas el 17 de desembre. Com
sempre, a les 7 h de la tarda, al nou local de lAVVEE, Calbria, 262.

24

DESEMBRE 2014

LA MODEL

Desitgem que el 2015 sigui

lany de la realitzaci dels
projectes dequipaments que
el barri necessita
Ja hi tornem a ser: nova data 2017 per a lalliberament
de lespai que ocupa la pres Model i, un cop ms,
lAVVEE es posa en moviment per reivindicar un ambicis
conjunt dequipaments a lalada de les necessitats del barri. I, ms enll, del Districte i de tota la ciutat. Perqu la
preservaci delements patrimonials cabdals a nivell arquitectnic i artstic, aix com de la memria democrtica dun
centre dinternament que ha marcat la histria de Barcelona
al llarg de ms dun segle, constitueix una exigncia indefugible de cara al futur que volem construir. I tamb perqu
algunes propostes a les quals dna suport la nostra associaci com ara la realitzaci dun centre datenci i recerca
sobre lautisme podria esdevenir un element referencial
per a tot Catalunya.
Podrem dir que la incorporaci al projecte del solar situat a tocar del carrer Nicaragua permet una revisi a lala
del projecte pactat el 2009. La residncia per a gent gran
que, atesa la morfologia daquesta mena dequipaments,
necessitaba la construcci dun edifici singular, separat
del panptic i els braos restaurats de lactual pres, podria ara planejar-se en aquella banda, alliberant una major

superfcie despai verd. En

fi, la disponibilitat constructiva daquella franja
planteja una necessria
reflexi collectiva. Algunes veus ja shi han referit
amb la vista posada en el dficit
dhabitatge social de lloguer que pateix la ciutat. En
qualsevol cas, la posici tradicional de lAVVEE sempre ha
estat que el sl pblic havia de ser utilitzat per a equipaments, usos o serveis pblics. La temptaci sorgir sens
dubte de construir nous hotels o grans superfcies comercials. Caldr escoltar la veu del venatge i dels botiguers:
que la joia de conquerir un espai amable, una centralitat per
a la convivncia i la cohesi del barri, no es vegi enfosquida
per factors distorsionadors.
Ara s hora destar alerta. De la nostra empenta i la
nostra tossuderia depn que veiem, per fi, realitzats els
nostres anhels i transformat com cal un espai que ha de
canviar la fesomia de lEsquerra de lEixample.
La Redacci.