JESS MONCADA, EL CAF DE LA GRANOTA

1. UN BARRIL DE SAB MOLL

1. Aquesta narraci introdueix lartifici que ser el fil conductor de moltes de les
narracions que hi ha aplegades dins del llibre (em digu el vell Cristfol a La Granota
mentre prenem el caf). Comenteu-ho.
2. Pere Camps, patr del llagut Llampec, ordena al pe Florenci que porti un barril de
sab moll a la botiga dAdelaida:
a) Contraposeu les caracterstiques del carcter i la manera de ser de Pere Camps i de
Florenci.
b) Analitzeu la manera com Pere Camps parla a Florenci. Quina reacci pot provocar
en qualsevol persona aquesta forma de donar una ordre?
3. Jess Moncada ens va descrivint amb pls i senyals els diferents llocs per on va
passant Florenci amb la seva pesada crrega, fent-la rodolar costa amunt, i la reacci
dels diferents personatges que hi ha en aquest recorregut:
a) Recolliu els noms dels diferents carrers i indrets per on passa Florenci.
c) Recolliu els noms dels diferents personatges amb qu va topant Florenci i els
comentaris que fan alguns dells.
4. Comenteu el desenlla. Lautor planteja diverses hiptesis. Comenteu-les.
5. Justifiqueu per qu a Florenci li va quedar el renom de Ssif de la Ribera.
6. Al llarg del text anem entrant en un seguit d histries paralleles: fets i ancdotes
referides, sobretot, als personatges que anem trobant pel cam (tcnica habitual en els
relats curts de Moncada):
a) Qui sn aquests personatges i quines informacions ens nofereix?
b) Quan el vell Cristfol est parlant de Marieta Peris s a punt dexplicar-nos el que
hi va haver entre ells dos, per ho deixa crrer. Per qu?
2. LA PLAGA DE LA RIBERA
1. Aquest conte est redactat en forma soliloqui epistolar. Justifiqueu-ho.
2. Tota la histria que explica va comenar amb una petita catstrofe que els va fer
prendre una decisi. Quina? Llegiu b el repartiment que es fa dels mobles, el paperam i
tot el que hi ha dins de ledifici. Qu nopineu, del lot que li toca a Jeroni? Veieu
justificada la reacci dElisenda, la seva muller?
3. Valeri, la Plaga de la Ribera, viu una terrible dualitat. En qu consisteix?
a) Feu una llista de les coses honrades que fa i sap fer Valeri.
b) Feu una llista dels episodis en qu ha tingut veritable malastrugana i digueu
quines qualitats voldria tenir Valeri, la Plaga de la Ribera.
4. Finalment, Jeroni fa la petici, que s el veritable motiu de la carta. Quina s
exactament?

3. ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA

1. El conjunt de fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments diferents.
Escriviu, de manera sinttica, tots aquells fets que apareixen al relat i classifiqueu-los
segons els quatre dies en qu va ocrrer cadascun dells:
Temps
Fets
Dia de la mort de Nicolau Vilaplana
Dia de lenterrament de Nicolau Vilaplana
Dia en qu el vell Cristfol explica els esdeveniments
(20 anys desprs)
Dimecres anterior a lexplicaci de Cristfol

2. El problema que es planteja s que, vint anys enrere, bona part de la societat
mequinensana shavia trobat amb el dilema de triar entre all que els hauria agradat fer i
all que havem de fer. Comenteu-ho.
3. Quin paper fan en una societat petita com la dun poble, on quasi tothom es coneix,
un enterrament duna persona molt apreciada i un partit de futbol de la mxima
rivalitat?
4. El narrador diu que el pobret ens va fer la guitza. Qu vol dir exactament amb
aquesta frase feta? Quina funci t el diminutiu pobret?
5. Quines circumstncies es van afegir a la mort -involuntria, evidentment- de
loncle Nicolau perqu lenterrament hagus de coincidir precisament amb lhora del
partit?
6. Que mig poble no pugui assistir al partit no afecta noms el desig dels espectadors,
sin que perjudica lequip local. Per la vila, lloc de rumors i xafarderies, es va escampar
una teoria, segons la qual lhora de lenterrament no hauria estat pura coincidncia.
Expliqueu aquesta teoria i justifiqueu-la.
7. Tanmateix, els qui van anar a acompanyar el difunt no van quedar decebuts del tot.
Per qu?
8. Les llatinades de la missa i de les absoltes que sestaven dient en el moment de
produir-se els gols, per a qu serveixen? Digueu, en primer lloc, qu volen dir les
expressions llatines dominus vobiscum i requiescat in pace.
9. Finalment, lenterrament de loncle Nicolau va ser un xit rod. El narrador, en un
determinat moment, el compara amb el de Bernarda Pedret, la mestressa de la mina del
Segre. Qu els diferencia? Quins sentiments manifesta el vell Cristfol respecte dun i
altre personatge?

4. PARAULES DES DUN OLIVER

1. Aquest relat est presentat en forma dun llarg monleg (el que lhome que hi ha
enfilat dalt dun oliver adrea a Isidre, el propietari del tros) i es construeix al voltant
duna doble sorpresa. Comenteu-ho.

2. La tcnica emprada, ben enginyosa, ens permet conixer diverses veus, malgrat que
sigui un de sol, el personatge que parla. Classifiqueu aquestes diferents veus segons el
que fa lhome que Isidre sorprn dalt dun oliver a partir dels fragments segents:
Renoi, Isidre, quin esglai! Thas presentat tan a la callada i tan de sobte que
gaireb he caigut de loliver, de lensurt! [...]
Sempre que passava vora daquests bancalets, cam del meu, se mencongia el
cor, mamonava. Aquest Isidre! em deia jo. Aqu t uns olivers dall
ms ufanosos i segur que ni sen recorda. [...]
Aix que vaig dir a la dona: Basilissa, els arbres de lIsidre em fan patir i no
puc resistir-ho ms, de manera que, dem, quan vagis a la seva botiga a
comprar el recapte de la setmana, li dius de part meva que jo li collir les
olives [...]
Per, qu dimonis tens, Isidre? Em mires amb uns ulls... Qu et passa! Fas
cara de malfiat... [...] Vs a saber qu haurs pensat en veurem enfilat als
teus arbres, collint les teves olives. Vet aqu un lladregot que em rampinya la
collita! [...]

El que est dient a Isidre:

El que es deia a si mateix en veure els olivers dIsidre:
El que va dir a la dona perqu ho digus a Isidre:
El pensament i les reaccions dIsidre:
3. El personatge que hi ha dalt de loliver fa un gran esfor argumentatiu i arriba a dir
un munt dexcuses que justifiquen que ara sigui on s i fent el que fa. Anoteu tots
aquests arguments que apareixen explicitats al text.
5. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA DELIES
1. El relat se centra en els pocs minuts que va durar la correguda dElies Santapau entre
casa seva i el caf de Silveri, lloc de parada dels autocars de la lnia de Lleida.
Ja cap al final del relat descobrim el veritable motiu daquesta correguda desenfrenada.
Expliciteu clarament la causa que va empnyer Elies a crrer com un esperitat.
2. Vist aix, digueu qu considereu ms important a lhora que el fet hagi quedat fixat a
la memria collectiva del poble: la rapidesa de la correguda o el motiu que la va
desencadenar.
3. Com valoreu lactitud dElies? Amb quins adjectius la podeu qualificar?
4. Escriviu els detalls i les hiptesis que aporta cada un dels personatges que Elies va
trobant pel cam sobre la durada de la correguda, el motiu, les peces de vestir que
portava, etc.
6. En aquest relat el personatge del cronista no queda amagat del tot darrere la histria,
sin que t un cert protagonisme. Justifiqueu-ho.

6. FUTBOL DE RIBERA
1. El camp de futbol de Mequinensa tenia una situaci inslita que va contribuir el 1958
a una gesta, recordada per tothom i emmarcada al Caf de la Granota. Comenteu-la.
a) Expliqueu com lespecial situaci del camp de futbol servia per a fer pressi
psicolgica sobre els rbitres.
b) Justifiqueu la importncia de la situaci del camp en el desenlla daquest relat.
2. Quan ja sest jugant el partit hi ha unes actuacions de lequip visitant i de lrbitre
que alteren els nims dels espectadors:
a) Expliqueu com sencadenen els fets que porten a lintent de revolta.
b) Enumereu els insults que el pblic adrea a lrbitre. Relacioneu els comentaris
del secretari del jutjat i del capell amb les seves respectives ocupacions.
c) Feu la distinci entre els insults a lrbitre i les proclames subversives. Digueu a
qu es fa referncia concretament quan sesmenten:la dictadura,Lenin,els feixistes,el
catorze dabril.
4. Expliqueu el protagonisme dels dos rius en el desenlla del partit i comenteu lactitud
que van adoptar els jugadors visitants i lactitud dels locals amb els perdedors.
7. SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES
1. El conte de Jess Moncada t, en aquesta ocasi, forma de carta.
a) Qui s lautor intellectual de la carta? Qui redacta materialment la carta?
Qui s el destinatari o destinatria de la carta? On estan escrivint la carta?
b) Qu va passar en aquell mateix lloc quasi un any abans de la redacci de la carta?
2. Desprs del llarg primer pargraf, lautor de la carta es presenta. Per qu fa la precisi
que fa? Quin recurs usa la gent de Mequinensa a lhora de distingir famlies que porten
un mateix cognom?
3. El nostre protagonista, desprs de presentar-se, explica que la seva professi s la de
barquer. El que passa s que les conseqncies del progrs van deixar sense sentit el seu
ofici. Digueu qu li ha tocat fer durant els vint anys segents a linici del funcionament
del pont. Segons el que sexplica en el text, en qu consistia la seva professi de
barquer, s a dir, quines tasques havia de fer? Quines tasques concretes li ha tocat fer
desprs, a la mina?
4. Quan ja ha exposat la prpia histria personal, expressa la seva petici. Comenteu-la.
Com se li va ocrrer? Busqueu informaci sobre Caront, personatge de la mitologia
grega, que us permeti completar les explicacions que hi ha al relat.
5. Miquel tracta la senyora Mort amb molta naturalitat i familiaritat: li explica
ancdotes, li recorda esdeveniments, li fa petites confessions, li pregunta coses, etc.:
a) Copieu aquells fragments del text en qu es fa ms pals aquest tracte familiar.
b) Digueu de quina manera pensa fer-li llegir la carta, arribat el cas.

8. PRELUDI DE TRASPS
1. Lvia sest morint. Hi ha persones que es moren amb placidesa, per lvia s de
les que abans de morir estan molt neguitoses. Desprs de llegir tot el relat, digueu si
creieu que lesferement i la por de lvia tenen justificaci.
2. Jess Moncada aprofita, enmig de la histria principal, per a fer-nos conixer algunes
coses de la tia Ramona. A travs della sabem quin s lorigen del neguit de lvia.
a) Feu una sntesi de com va anar all de la figuera.
b) Grcies a la tia Ramona es pot comprendre la reacci de lvia quan va morir lavi.
Justifiqueu la pressa de lvia a tallar la figuera.
3. Al text ens queda clara lopini de lvia sobre la figuera plantada al pati; tot eren
desavantatges. Feu una llista dels desavantatges que queden explicitats al text.
4. El relat, com s habitual en la prosa de Moncada, s ric en locucions i frases fetes que
contribueixen a donar agilitat i un to popular al text. Expliqueu la diferncia entre
locuci i frase feta i, desprs, feu frases que incloguin les locucions i frases fetes que
hem seleccionat i que permetin copsar-ne el sentit:
li va escalfar el llit manta vegada
si no va mau, no bada boca
que si aix i que si all, i que si
tomba i gira
fins que en tingu prou
havia covat el seu ressentiment
durant anys i panys
recorda fil per randa
necessitaren du i ajut
sempre tenia la plvora a torrar
es veu el trill als garrons
la por se la menja
9. ELS DELFINS
1. El protagonista del conte, que ens fa les seves explicacions en primera persona, est
ben satisfet de la desimboltura amb qu ha donat el condol i ha fet altres rituals socials
durant lenterrament de Constant Cirera.
Per quin motiu est tan pendent de no dir cap paraula o no fer cap gest que es
pugui interpretar malament?
2. Quines caracterstiques ha de tenir, segons ell, la persona que faci el paper que fa ell?
3. La seva preocupaci actual s qui ocupar el seu lloc quan ell el deixi vacant i si el
successor ser digne de fer una funci que ell considera importantssima. Quines sn les
virtuts i els defectes que troba a cada un dels candidats a succeir-lo:
Joan Campells Joaquim
Coloma Pere Cistella
4. Expliqueu la relaci entre la lluita per la successi i el ttol del conte, tot responent
les preguntes segents:
a) Quina monarquia usava originriament el nom de delf per a designar el
5

pretendent a la corona? Quina extensi de significat ha tingut aquest mot?

c) Dacord amb el to del conte, queda justificat el ttol Els delfins? A quins
personatges es refereix?
5. Quasi al final del conte, i referint-se a Joaquim Coloma, safirma: qui s fill de gat
una hora al dia caa rates. Expliqueu el sentit daquest refrany i conteu alguna situaci
que lexemplifiqui.

10. UN ENIGMA I SET TRICORNIS

1. A qu fa referncia el ttol? Qu s un tricorni?
a) Enumereu i descriviu els diferents gurdies civils que apareixen esmentats al relat.
b) Expliqueu de quina manera el zel investigador dels gurdies altera la vida dels
vilatans. Detalleu, de manera especial, el motiu pel qual podia ser perillosa la
presncia de la cotorra Salom al Caf de la Granota.
2. Durant aquells dies sobre quins temes conversaven? Plantegeu una hiptesi sobre
quins eren els temes que podien comprometre.
3. Amb les indagacions i lenrenou, no es va aconseguir res de res.
a) A continuaci hi ha tot un reguitzell de conductes i activitats que en aquella poca
(principi dels anys seixanta) eren perseguides. Enumereu-les.
c) Les anades nocturnes dHoraci, el sereno, a la caserna de la Gurdia Civil, aqu
noms insinuades, en quin altre relat tornen a aparixer?
4. Expliqueu exactament com actua lrbitre pirata i per qu la majoria de
mequinensans veu positiva la seva actuaci.
5. Identifiqueu els espectadors qualificats despcie nmada i els qualificats despcie
sedentria i digueu quina relaci poden tenir amb lactuaci de lrbitre pirata.
6. Quan sapropa lltim i decisiu partit est a punt danar-sen tot en orris:
a) Analitzeu els arguments que fa servir el capell per convncer lautor dels xiulets
que ha de seguir actuant, ni que sigui un cop ms.
b) Expliqueu el petit complot que es produeix i el paper protagonista que hi t
Cristfol, el vellet que explica les histries al nostre cronista.
c) En qu es basen les estranyes relacions entre mossn Silvestre i el vell Cristfol.
7. Diferents grups i personatges locals havien intentat apropiar-se dels beneficis dun
desenlla tan favorable per al poble i havien donat versions interessades del fet
ocorregut durant lltim partit. Escriviu quines sn aquestes versions.
11. AMARGA REFLEXI SOBRE UN MANAT DE CEBES
1. Sn innombrables les vegades que Manuel la Lloca fa aparicions nocturnes per
diversos indrets de la vila, sempre nafrat i fet un pendatxo. Horaci, el sereno, en
lepisodi narrat lacompanya cap a casa i, llavors, la Lloca se sincera.
a) Expliqueu per qu la Lloca sha vist obligat a fer de confident de la Gurdia Civil.

b) Raoneu per qu la Lloca maleeix un manat de cebes, un manat de cebes molt

concret.
2. Manuel la Lloca explica a Horaci que est condemnat a rebre de tothom i pertot
arreu:
a) Detalleu com ha anat la pallissa que ha rebut a la caserna de la Gurdia Civil.
b) Expliqueu quina s laltra funci i els motius pels quals diferents grups i persones,
tan diversos tamb, lhan apallissat quan ha sortit de la caserna, una estona abans
de la conversa amb Horaci.
3. El relat sacaba amb la convicci que la Lloca est condemnat per sempre ms a rebre
de totes dues bandes: necessita una informaci si no vol que el sergent de la Gurdia
Civil latonyini.
a) Quina s aquesta informaci?
b) Quin xantatge planteja a Horaci i com reacciona Horaci?
c) Quin paper t en aquest cas i en el conjunt del relat el dietari dHoraci, el sereno
de la vila?

12. LASSASSINAT DE ROGER ACKROYD

1. Tenint present tota la narraci que ara analitzeu, digueu quina tcnica usa lescriptor
per anar-nos presentant les motivacions que van portar el protagonista a engegar-li una
perdigonada a Teodor de Peris.
2. A lacusat, Dami, li agraden molt les novelles de detectius. Precisament el problema
es presenta perqu no ha pogut fer una lectura tranquilla de la novella en qesti.
Enumereu totes les interrupcions de qu ha estat objecte el nostre protagonista i en
quina mesura li han alterat els nims.
3. Tanmateix, la gota que ha fet vessar el got ha estat una interrupci una mica especial.
Comenteu-la.
4. En alguns moments, lexplicaci dels fets ocorreguts i lexplicaci de largument de
la novella sentrellacen. Anoteu aquells fragments en qu aquest fet origina malentesos
entre Dami i Sebasti, el jutge de pau.
5. Justifiqueu el ttol del relat.
13. AMOR FATAL EN DECBIT SUP
1. Quina s la causa del sentiment de culpa del protagonista?
a) Expliqueu el paper que hi ha pogut tenir el tipus deducaci que ha rebut i la relaci
amb la seva dona.
b) Tot seguit es pregunta qu dirien, si el veiessin, un seguit de persones que formen
part de la seva vida. Quines? Escriviu amb quins trets sn presentades.
c) Valoreu la influncia de la vella Natlia sobre Gervasi.
2. A Gervasi, la conscincia de pertinena a la nissaga dels Fenolleda li dna forces.
7

Recolliu el que anem coneixent dels components de la nissaga dels Fenolleda a

mesura que Gervasi va contemplant els seus retrats.
3. Quan acaba el recorregut pels retrats dels seus avantpassats, la visi completa de
lobjecte de desig que hi ha al sof el torna a temptar. Per el sentiment de culpa el
traeix. Com es veu?
4. Finalment, quina decisi pren? Quin sentit t?
14. GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES
1. El relat ens presenta diverses escenes, perfectament diferenciades i separades, que
van confluint en lescena final. Les diferents escenes tenen uns protagonistes ben
marcats. Escriviu tot el que arribem a saber dimportant en cadascuna:
Personatges i lloc
1. Gabriela Cabanelles i el seu fill
Autocar de lnia de Lleida

Fets, vivncies i pensaments

2. Marcell, esps de Gabriela

Moll i oficines de la mina Pedret
3. Gabriela i el seu fill
Autocar
4. Carlota, sogra de Gabriela
Casa seva
5. Gabriela i el seu fill
Autocar
6. Adelaida, mare de Gabriela
Casa seva
7. Gabriela i el seu fill
Autocar, a Torrent de Cinca
8. Marcell
Caf del Centre
9. Gabriela i el seu fill
Autocar, prop de la vila
10. Carlota
Carrers de la vila
11. Gabriela i el seu fill
Autocar
12. Adelaida, Marcell i Carlota
Caf de Silveri, parada de lautocar

13. Els cinc personatges

Lautocar ha arribat al seu dest

2. Analitzeu la conducta i els sentiments de cada un dels personatges. Jutgeu el

comportament adlter de Marcell quan viatja a Tortosa per motius de feina.
3. Destrieu aquells detalls del relat que ens permeten saber que es va celebrar un judici a
Gabriela.
4. Les referncies al judici i el final de la narraci ens permeten deduir que Gabriela va
matar alguna de les tres persones que lestaven esperant. Quin motiu la porta a cometre
aquest acte?
5. Digueu quines circumstncies es van anar encadenant perqu sarribi a aquesta
situaci final.
6. Atreviu-vos a aventurar un pronstic: qui ha resultat la vctima de lhomicidi?
7. Jutgeu vosaltres mateixos la conducta de Gabriela.
8. Busqueu el fragment que permet justificar el ttol daquest conte. Opineu sobre la
creena en les premonicions.