Aproximació A La Toponímia de Muro (2010)

APROXIMACI A LA TOPO
MIA DE MURO
Alberri, nm. 20, Ed. Centre dEstudis Contestans (CEC), Ajuntament de
Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, 2010, p. 95-161.
JOSEP-VICE T CASCA T i JORD
I TRODUCCI
La toponmia s la cincia que t per objecte els noms propis de lloc o topnim.
Sentn per noms de lloc en el sentit ms ample del terme de la paraula: s a dir,
tots els noms que designen els indrets habitats com els no habitats, tant en lactualitat
com en lantiguitat.
La toponmia recerca aquests noms de lloc, nestableix les llistes, els classifica i
estudia, tot provant de resseguir-ne la histria, la ra de la seua creaci, el significat, les
modificacions sofertes (adaptacions, traduccions) i la desaparici, quan aquesta ha
tingut lloc.
Aquesta disciplina pertany a les anomenades cincies humanes, com ho sn les
diferents branques de la Histria, la histria de lEconomia i de les Institucions, la
Sociologia i lAntropologia cultural, la Geografia humana, la Lingstica i la Filologia,
etc.; per no pot assolir resultats per si mateix; necessita la collaboraci daltres
manifestacions de la investigaci: bsicament, beu de la Histria, de la Lingstica i la
Geografia, per ha de recrrer sovint a auxiliars complementaris, com ara lEpigrafia,
lArqueologia, lArxivstica i la Paleografia, lEtnografia, el Folklore, la Psicologia
social, la Topografia, la Botnica, etc.
La toponmia naix com a orientaci espacial. Bona cosa dels topnims han perdut el
seu valor original. Sols designa el valor referencial en lespai. Segons TURULL
(1994:73-92)1, existeixen cinc graus dobjectivitat a lhora de motivar, de fixar i de
crear els topnims:
1. Topnims descriptius per la forma, flora i fauna: la generaci del topnim
respon a una escala pel que fa a la motivaci. Els topnims ms objectius,
ms lligats a la referncia i per tant, ms acostats als apellatius sn del tipus
descriptiu; s a dir, aquells que fan alguna referncia a lespai (la Serreta,
Fontanelletes, etc.).
2. Topnims antroponmics; s a dir, pel nom del propietari (els pouets de
Segu, lhort de Sells, etc.).
3. Tot descendint en el grau dobjectivat sn els hagiotopnims: els noms de
sants; vinculaci del nom del sant amb lespai s molt menor que la que
observem en els descriptius o els antroponmics. Tot i aix, hem dadmetre
que hi ha un vincle de les creences religioses dels pobladors (Sant Vicent,
Sant Joan, etc.).
4. Topnims traslladats o topnims derivats daltres topnims (Montcada,
Barcelona, Valncia, Quart de Poblet, etc.). Solen ser resultat de processos
de colonitzaci, els nouvinguts sovint intenten reproduir la seua cultura en
lespai colonitzat: els calcs toponmics sn parallels a lexportaci cultural,
lingstica, creences, etc. Els topnims derivats, simplement, poden
respondre a aquest plantejament, o b solen ser mecanismes diferenciadors
(Quatretondeta, Quatretonda, Barcelona, Barceloneta, etc.).
1
TURULL, A. (1994), La formaci dels topnims, Introducci a lonomstica. Toponmia i

antroponmia catalana i general, Institut dEstudis Ilerdencs de la Diputaci de Lleida, Lleida,
pp 73-92.
5. s el grau de creaci de topnims amb el menor grau dobjectivitat (menys

realitat fsica); s el de lanomenament per srie; tpic de la colonitzaci;
modernament, en tenim bona mostra en les urbanitzacions a pobles on els
carrers sanomenen seguint sries: noms de rius, de poble, de pasos, (Altea
Hills, a Altea; Montesol a Alcoi), etc.
Enric Moreu-Rey (1982:12-16)2, planteja estudiar els noms dun lloc determinat a
travs de diverses classificacions:
1. Segons el criteri semntic:
a)
Hi ha un gran nombre de noms de lloc que sn clars i entenedors. En

aquest cas, corresponen a paraules o expressions de la nostra llengua
intelligibles per tothom, com ara La cova de la Dona, o La penya del
Frare, tots dos topnims del terme de Muro.
b)
Nhi ha daltres, en canvi, que semblen no oferir cap sentit, perqu no

corresponen a cap mot o expressi de la llengua parlada dintre del quadre
geogrfic i lingstic estudiat. Sels anomena fssils perqu sn antics
noms comuns cristallitzats o petrificats; i conservats, alguns dells,
durant millennis sn noms, com ara Cocentaina, Muro, Alcoi que sn
mots que no evoquen per a nosaltres res ms que les ciutats que porten
aquests noms. Per s segur que en poca antiga, tenien un sentit
apellatiu tan clar per al poble que el va crear, com ho t Vilanova o La
Pobla Llarga per a nosaltres.
2. Segons lidioma al qual pertanyen: llenges parlades o no, llenges vives o

llenges desaparegudes; s a dir, els mots catalans, els mots castellans, els mots
gascons i occitans, i els mots dorigen rab, germnic, llat, grec, basc, etc.,
ntegres o transformats, i que sn la majoria dels topnims del Pas Valenci.
3. Segons el criteri cronolgic o histric; s a dir, segons lantiguitat de la seua
creaci els estrats serien, partint dels temps contemporanis i reculant fins als mes
antics: a) els topnims creats per influncia castellana en el segle passat i
present; b) els catalans, creats des de la formaci de la llengua; c) els aportats
per la invasi musulmana; d) els germnics derivats de la presncia franca o
visigtica; e) els llatins, fruit de la dominaci romana; f) els indoeuropeus
prellatins, i entre aquests els celtes i protoceltes; g) els preindoeuropeus (ibers?,
bascs, etc.). Aquests darrers estrats antiqussims constitueixen els substrats.
4. Segons es troben en el lloc mateix on van ser creats originriament, o si han estat
traslladats.
5. Segons lautor o els autors de la creaci dels topnims, el qual tamb marca un
temps definit.
Els nostres noms de lloc, Ed. Moll, Mallorca.
6. Segons el punt de vista filolgic o fontic: s a dir, tenint en compte les lleis de
la gramtica histrica de les llenges successives (Barcino > Barcinona >
Barcilona > Barcelona).
7. Segons les seues aplicacions en el camp de les investigacions cientfiques, com
ara els topnims en la Prehistria, la religi sobre la Toponmia, la Geografia
fsica, etc.
8. Segons el mtode comparatiu; s a dir, lestudi parallel de topnims pertanyents
a pasos tan vens com llunyans. Al nostre entorn, bviament, s fora
interessant les referncies de la toponmia peninsular com tamb la del migdia
dia de Frana, especialment.
9. Segons els noms del relleu (els ornims) i els fluvials o martims (els
hidrnims), els quals shan perpetuat, generalment, ja que els diversos pobles
que shan succet en un territori no han sentit tant la necessitat de traduir-los o de
transformar-los.
10. I, finalment, segons la toponmia major o macrotoponmia (noms de ciutats,
viles i pobles), i la toponmia menor o microtoponmia (partides, racons, etc.).
Tenint en compte aquestes classificacions sobre lestudi de noms de lloc que
planteja tant Turull com tamb Moreu-Rey, el nostre treball vol centrar-se en lestudi
del topnim de Muro, i de retruc lextensi nominal dAlcoi, com tamb dels topnims
de les seues pedanies; s a dir, Benmer, lAlqueria dels Capellans, Setla, i Turballos.
Primerament, estudiarem levoluci del topnim fins lactualitat i el compararem
amb el Muro de les Illes Balears, des del punt de vista histric, i posteriorment
tractarem el topnim des del punt de vista lingstic, que s la nostra disciplina, per
intentar establir-ne un origen. Tot seguit, estudiarem els quatre topnims que en
conformen el terme municipal: Benmer, lAlqueria dels Capellans, Setla i Turballos, i
en seguirem el mateix plantejament: veurem levoluci de les poblacions al llarg de la
histria i en farem lestudi lingstic, tot intentant establir-ne un origen. A continuaci,
nextraurem les conclusions.
La part final del treball correspon als annexos documentals, la toponmia menor de
tot el terme municipal de Muro i la bibliografia consultada. La metodologia que hem fet
servir per recollir la toponmia menor ha estat la lectura de llibres i articles de diversos
autors locals (vegeu-ne la bibliografia); el plnol de jaciments arqueolgics del terme
municipal de Muro que es troben situats al corredor de lajuntament de Muro; el plnol
de situaci de tots els carrers de Muro, Benmer i Setla, editat per lajuntament de
Muro; Els plnols de senders (PR-V 277, escala 1:10000, el PR-V 56, escala 1:25000), i el
plnol Senda de les Pedanies, escala 1:25000, que es troben repartits pel terme de Muro;
els plnols generals del terme de Muro realitzats pel Centre de Gesti i Cooperaci
Tributria, de la Gerncia Territorial dAlacant, realitzat pe lempresa CARTOYCA
SA, escala 1:5000, consultats amb molta prudncia; els noms dels camins rurals que
apareixen a diversos cartells del terme editats per lajuntament de Muro; a travs de
lobservaci directa; preguntes directes realitzades a gent gran (amb ms de 70 anys); i,
finalment, la publicaci que ha editat lAcadmia Valenciana de la Llengua (AVL),

Corpus toponmic valenci, a finals de 2009.
Amb tota la documentaci extreta, hem procedit a comparar-la amb la recollida per
lAVL mitjanant una taula dividida en columnes (vegeu els annexos).
Aix doncs, passem a lestudi de la toponmia de Muro.
1. Muro
1.1 Muro al llarg de la histria
Muro pertany a la comarca del Comtat i ns la segona poblaci ms important
desprs de Cocentaina de la qual es va segregar el 1584; amb una poblaci de 8.446
habitants, el 2006, 399 metres daltitud i 31 km2, comprn els pobles de Benmer,
l'Alqueria dels Capellans, Setla de Nunyes i Turballos. Fita al Nord amb Albaida,
Atzeneta dAlbaida, Blgida, Otos, el Palomar i Bufali; a lEst amb Gaianes, Alcosser
de Planes i Benimarfull; al Sud amb lAlqueria dAsnar i Cocentaina; i a lOest amb
Agres.
El primer referent en qu ens hem de basar per localitzar el topnim Muro s al
Llibre del Repartiment de l'antic Regne de Valncia, en el qual el rei Jaume I dna als
seus vassalls les terres guanyades als musulmans; aix es produ el 12403, s a dir,
dos anys desprs de la conquesta de Valncia el 1238:
A alema Hoto, sarra de Xtiva, l'alqueria que s'anomena Muro, que est entre les
aldees de Cocentaina, amb forns i molins. 18 de setembre.
El 12484:
DONACIONS EN LALQUERIA DE MURO, QUE EST EN EL TERME DE COCENTAINA: A
Eiximn Otxova, set jovades de terra a Muro, si no n'hi haguessen suficients, en les
alqueries properes. 7 de maig. A Joan de Njera, a Miquel Arguix i a Domnec Lpe, i
als deu a cavall que duien, cinc jovades a cadasc en l'alqueria de Muro. 10 de maig. A
Llop Otxova, en l'hort que fou d'Aboambre, contigu a les seues cases, i en altres horts
contigus a aquestes, si no pogus completar-les en el susdit hort. 15 de maig.
I el 12495:
A Eiximn Otxova, unes cases, franques i lliures, a Cocentaina, i set jovades de terra a
Muro; i si n'hi haguessen suficients, que tinga el que li falte en el terme de Cocentaina. 7
de maig. A Joan Njera, a Miquel Arguix, a Domnec i als seus dotze companys a
cavall, a cadasc d'aquells i d'aquests dotze, cinc jovades de terra en l'alqueria de Muro,
i sengles cases i sengles horts a Cocentaina [...]. 10 de maig.
Llibre del Repartiment, a cura d'Antoni Ferrando, (1979: 200). La traducci del llat al catal s de
lautor.
4
Llibre del Repartiment (1979: 181-182).
5
Llibre del Repartiment (1979: 209). Joan Ponsoda (1996: 352) documenta el topnim Muro al Llibre de
cort de Justcia de Cocentaina, el volum transcrit de 1275-76.
Per tant, aquest topnim presenta una antiguitat de 675 anys, sense tenir en compte
la denominaci que tenia en l'poca musulmana (Murur)6 que, com veurem desprs,
podria ser d'origen llat o iberobasc.
Les Illes Balears van estar conquistades abans que el Pas Valenci per Jaume I i
tamb hi ha una localitat anomenada Muro7, per no estem en condicions d'afirmar que
el nostre Muro siga anterior a lillenc o a l'inrevs; aix s una tasca que correspon als
historiadors esbrinar8.
Tota la documentaci que hi ha sobre Muro al llarg de lpoca medieval, com
tamb ledat Moderna s inalterable; s a dir noms hi apareix el terme Muro. No ser
AZUAR, R., (2005), Los orgenes islmicos de Muro, Actes de les I jornades dhistria local de Muro,
Institut dHistria Almoroig, Elia Gonzlbez Esteve coord., Muro, p 11.
7
El nom de Muro mallorqu apareix escrit per primera vegada al Llibre del repartiment de Mallorca, el
1232; s a dir, sis anys abans de la conquesta de Valncia. Com a curiositat, podem comentar que el Muro
mallorqu va visitar el Muro alacant el 9 doctubre de 2009.
8
Efectivament, al terme de Muro alacant shan localitzat 21 punts amb restes arqueolgiques, dacord
amb el panell de jaciments arqueolgics exposat a lajuntament de Muro i amb les diverses publicacions
que shan fet sobre aquest tema en diverses revistes; a saber:
- Perode Calcoltic (3r millenni aC): lAlmoroig, Benataire, la cova de Beneito, els marges Alts, la
cova del Moro, Pequs, el reg de la Font. 7 jaciments; o s el 33,33% del total.
- Edat del Bronze (2n millenni aC): lAlmoroig, lalt del Punx, el barranquet de Vargues, la cova
de Beneito, la cova de la Dona, la penya del Frare/rac del Greny, Pequs. 7 jaciments; o s el
33,33% del total.
- Perode Paleoltic (40.000-15.000 aC): la cova de Beneito. 1 jaciment, el qual representa el 4,76%
del total.
- Perode ibric (segles VI-I aC): lAlmoroig, lalt del Punx, lArpella, el barranquet de Vargues, el
bancal de Benmer, el Mas de la casa Blanca, la comuna de Benmer, la cova de la Dona, el
Calvari de Setla, la cova del Moro, Pequs, el reg de la Font, el mas dAlfafar. 13 jaciments que
representen el 61,90% del total.
- Perode rom (segles I-IV dC): lArpella, la comuna de Benmer, el mas dAlfafar, Fontanelletes. 4
jaciments aqueolgics, els quals representen el 19,04% del total.
- Perode tardorom (segles IV-V dC): el Pinar. 1 jaciment que representa el 4,76% del total .
- Edat Mitjana (segles XIV-XV): el bancal de Benmer, la cova de Beneito, la necrpolis de Benmer,
lAlqueria dels Capellans. 4 jaciments que representen el 19,04% del total.
Com es pot comprovar hi predomina, sobretot, el perode ibric amb 13 jaciments.
Palmira Torregrosa et al. (1991: 67-68) documenta la localitzaci de fons de cabanes, sitges, s a dir,
restes dantigues cases, construdes, segurament, amb fang o material poc resistent, datades del 3r
millenni aC al carrer del Mestre J. Esteve, i daltres, hui desapareguda, i que constitueix, en certa
manera, locupaci humana ms antiga dall que ms tard seria el poble de Muro.
De lpoca dels romans, shan trobat cermiques a la partida del Quin i tombes (el Pinar, mrgens Alts,
lArpella) del segle I dC i poca tardoromana. Segons aquesta autora, aix demostraria lexistncia de
villes a Muro i els seus voltants. En una publicaci posterior (1993: 76-77), documenta lexistncia duna
construcci, un assentament, una villa dedicada a lexplotaci agrcola comuna als segles III-IV dC, ja
que van localitzar una moneda de lemperador Claudi II datada entre 268-270 dC i un tipus de cermica
Terra Sigillata Clara procedent de la vall del Rdano, datada del segle IV dC i molt tpic de les rutes
comercials on es troba avui en dia lhotel de la Vila de Muro; s a dir, a lentrada de la poblaci.
Pel que fa a les troballes de Muro mallorqu, la poblaci t documentades 51 jaciments arqueolgics (30
jaciments ms que Muro dAlacant). Del pretalaitic es conserven moltes coves utilitzades com
habitacles. Del talaitic, existeixen molts talaiots allats. Del perode rom hi ha diverses troballes, com
ara monedes i sepulcres.
fins el comenament del segle XX (1906, 1915-1916, 1922)9 que se li posar el

sobrenom del Alcoy i de Alcoy (la prdua de larticle no est gens clara), ja que a
l'Estat Espanyol hi ha molts ms Muro que no sembla10, i s clar, i en tant que podia
9
A la revista de Festes de Muro de lany 1977 apareix una reproducci, molt interessant, duna diligncia
del ministeri de la Governaci de lany 1972, prefectura provincial dAlacant, en qu enraona sobre
lextensi del Alcoy (vegeu els annexos documentals).
Aquesta extensi nominal del Alcoy t ms importncia que no sembla, ja que sha arribat a discutir
molt, en funci de la ideologia poltica, sobre el seu origen en els anys de la transici poltica espanyola
(1977-1982 i 1985); a saber: Muro, Muro de Alcoy, Muro del Alcoy, Muro dAlcoi, Muro de lAlcoi,
Muro del Comtat. Depenent del pensament poltic es defensava una denominaci, fins al punt de justificar
del Alcoy o de Alcoycom a agrament als alcoians que van ajudar el poble de Muro quan es produ
lepidmia del clera de 1885, cosa que fou una autntica barbaritat, ja que lesmentada epidmia es
produ el 1885 i la primera extensi nominal de Muro apareix el 1915, com ja ha estat dit. 30 anys agraint
els murers lajuda alcoiana? Sense paraules.
Aquesta hiptesi es produ com a conseqncia, el 1979, dun article de Manuel Cerd i Prez (1979),
primer cronista de Muro en democrcia, en qu ressenyava lepidmia colrica a Muro lany 1885.
Aquest autor documenta com els peridics de lpoca (El Serpis, Las Provincias, etc.), parlen de
lepidmia (144 morts, en dos mesos, en una poblaci de, ms o menys, 3.000 habitants) de lajuda que va
donar Agres o Alcoi als vens de Muro. Com a conseqncia daquesta ajuda, els murers van donar ms
de 1.000 litres de vi a Alcoi per als pobres daquella ciutat i, aix, mostrar agrament per lajuda rebuda.
El mal ja estava fet; alg hi va lligar caps i aix va provocar que el mateix autor, el 1982, publiqus un
article (Sobre el nom del nostre poble) al suplement especial dedicat a les festes de moros i cristians de
Muro que va publicar el diari Ciudad, el 6 de maig de 1982. Manuel Cerd hi descriu les tres postures
(Muro, Muro de lAlcoi, Muro del Comtat) en qu estava dividit el poble a causa del topnim i
desmenteix aquesta mena de llegenda que ja corria per Muro i per la comarca que del Alcoy apareix
com a agrament als alcoians per haver ajudat Muro quan es produ el clera (a lactualitat, el 2010,
encara hi circula). Tot aquest debat (qui no recorda aquelles pintades dels anys 80 que van aparixer per
tot el poble Ni de lAlcoi ni del Comtat, soles Muro... (dAlbaida) o Muro de Berln, Muro de
Janeiro [per les carnestoltes]?), desencaden que el mateix autor (1985: 12-13) intents realitzar un
treball de documentaci i dinvestigaci per veure quina era la primera vegada que Muro tenia una
extensi nominal. Cerd la localitza lany 1906 i va ser de Alcoy (por el ro vecino). Cerd es basa en
Manuel Foronda (1840-1920), un historiador i gegraf dvila, que va iniciar una srie de viatges per tota
la pennsula, tot resseguint els llocs per on havia passat lemperador Carles V i es va adonar que hi havia
moltes poblacions que es repetien. Davant daquest problema, el senyor Foronda va establir uns criteris
per a poder diferenciar un poble dun altre que ports el mateix nom. Aquests criteris quedarien
posteriorment reflectits en el Proyecto de Reformas en la Nomenclatura Geogrfica de Espaa (1906),
el qual faria seu la Real Sociedad Geogrfica en presentar-lo al consell de Ministres, qui laprovaria
finalment. En el cas de Muro, i en tant que presentava menys habitants que el Muro mallorqu, el 1906,
(un dels criteris de Foronda), se li va posar lafegit de Alcoy pel riu dAlcoi o Serpis (un dels altres
criteris que va establir Foronda). Aquesta nova nomenclatura es materialitzar oficialment en les actes
municipals de lajuntament de Muro lany 1916. Sembl, per, que Manuel Cerd no t notcies de la
diligncia del ministeri de la Governaci de lany 1972, perqu al Boletn Oficial de la Provincia, el
1915, apareix el topnim Muro del Alcoy.
Elia Gonzlbez (2005: 74), actual cronista oficial de Muro, document en contra de Manuel Cerd, a
travs de la publicaci Reforma de la /omenclatura de la Geografa de Espaa, Publicaciones de la Real
Sociedad Geogrfica, Madrid, 1916, lextensi del Alcoy i no pas de Alcoy i ens diu que el sobrenom
fa referncia al riu dAlcoi perqu shavien dafegir las palabras que expresen nombre de corriente de
agua, de montaa o del territorio. Quan es perd larticle el?, perqu Jaime Solbes (1995: 65) documenta
Muro de Alcoy mitjanant la publicaci de Jos Sanchis Sivera, /omenclator Geogrfico-Eclesistico de
los pueblos de la Diocsis de Valencia, el 1922: Muro de Alcoy: Es una rica villa de 3.111 habitantes,
del arciprestazgo de Concentaina, y curato de ascenso de primera [...] Aquests darrers autors sembla que
no tenen notcies de la diligncia del ministeri de la Governaci que hem esmentat ms amunt i que la
podeu llegir al remat del nostre treball.
10
Jos Pascual (1991: 29-30) enumera una llista del diferents Muro que hi ha a la pennsula Ibrica:
Muro: Ciutat oretana d'Espanya corresponent a la provncia cartaginesa i situada al marge del riu
Guadiana [...]; Rierol de la Provncia de Logroo [...]; Segons aquest municipi de la provncia
comportar una confusi entre poblacions, es va optar per posar-li un sobrenom (cf. la
nota 9).
De tota manera, lajuntament de Muro, tot i saber daquestes realitats, va presentar
una sollicitud de canvi de topnim de Muro de Alcoy a Muro, el 7 de juliol de lany
2000, a la Conselleria de Justcia i Administracions Pbliques qui en va denegar el
canvi11.
Com podem comprovar, s un tema de plena actualitat que encara no es troba
resolt...
A tall d'exemple, presentem el topnim en les diferents etapes ms importants de la
histria local:
en este medio lleg a la villa de Pego micer Nofre Rodrguez,
Audiencia Real de valencia, el cual con patente del virrey iba por
quien enojaba a los moriscos de paz, hacindolos salir de
embarcacin. Obedecieron por su diligencia los de Benilloba,
12
d'octubre de 1609 .
juez de Corte de la
el reino castigando a
los lugares para la
Muro y Planes. 22
1611, abril. Muro. Don Francisco Ruiz de Corella, como procurador de don Gastn
Ruiz de Corella, conde de Cocentaina y de la Puebla, acuerda con diecisiete residentes
13
en el lugar de Muro [...], el rgimen jurdico de la nueva poblacin [...] .
I sa Excellncia usant de sa natural clemncia en dies propassats man fer un preg ab
lo qual se'ls avis de son mal procediment, i amonest es retirassen dits hmens, i gent a
ses cases, i que per los camins jurdics se'ls oiria i se'ls administraria la justcia que els
perteneixqus ab tota puntualitat, i amor exceptades les persones de Francs Garcia
menor llaurador del Lloc del Rfol, i Josep Navarro Barber del Lloc de Muro, aquell
principal promovedor, suasor, i indudor de la conspiraci [Segona Crida del Virrei
sobre la 2a Germania. 25 de juliol de 1693]14.

Francisco Mariano Nipho Cagigal15, el 1771, comenta de Muro:
d'Alacant compta amb 3.724 habitants de fet o 3.729 de dret [el 1920], anomenats murenys o murers
[...]; Municipi de les Balears amb 4.990 habitants [el 1920] [...]; Llogaret de la provncia d'Osca [...];
Muro de Agreda: municipi de Sria [...]; Muro de Aguas: municipi de la provncia de Logroo [...];
Muro de Roda: municipi de la provncia d'Osca [...]; Muro en Cameros: municipi de la provncia de
Logroo [...].
Marina Cerd (2004: 38-41) realitz una visita turstica per totes les poblacions esmentades ms amunt i
les document fotogrficament.
11
s el Decret 196/2002, de 3 de desembre, del Govern Valenci (DOGV 4.394/09-12-2002) pel qual es
denega el canvi de nom (vegeu els annexos documentals).
12
MOMBLANCH y GONZLBEZ, FRANCISCO DE P, (19593: 84).
13
PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J., (1986: 37).
14
15
Blanes Nadal, G. i Sebasti Alcaraz, R., (1996: 70-71), documenten que Francisco Mariano Nipho
Cagigal era un periodista (1719-1803) de tendncia illustrada que va estar al front de diversos peridics i
que va recollir informacions dels pobles de lestat Espanyol a travs de correspondncia i posteriorment
les publicava. Les veus de Muro, Setla i Turballos les publica al Correo general de Espaa y noticias
importantes de Agricultura, Artes manufactureras, Comercio, Industria y Ciencias, Madrid, 1769-1771.
Muro (Villa) es Universidad, comprendida en el Condado de Cosentayna: tendr su

termino como una legua de Oriente Poniente, y algo menos de media de Medio dia
Norte; en este trmino se comprehende el Lugarcillo de Benamur [...]. Se celebra
mercado todos los viernes de la semana; y en 17 de enero tiene feria en la hermita de
San Antonio Abad [...]. Consta su poblacin de 450 vecinos, que asisten a una iglesia
parroquial, cuyo patronato pertenece al mismo Duque de SantiEstevan.
El 1786, Bernat Espinalt Garcia, ressenya el topnim Muro, sense ms extensions

nominals, a la seua obra Atlante espaol o descripcin general de todo el Reyno de
Espaa, publicada en tretze volums entre 1784 i 1786 (SOLBES CALBO, JAIME [1993:
43]).
El 1797, Cavanilles16 dir de Muro:
La Universidad de Muro es el ltimo pueblo del Condado, distante de Cocentaina tres
quartos de hora: moran en l 540 vecinos, igualmente aplicados e industriosos que los
de Cocentaina, y a excepcin de los empleados en 200 telares e lienzo, todos se ocupan
de cultivar la tierra.
El 1845-1850, Pascual Madoz17 descriu Muro:

Muro: villa con ayuntamiento de la provincia de Alicante (12 horas), partido judicial de
Concentaina (sic) (3/4), audiencia territorial, capitania general y dicesis de Valencia
(19) [...].
Francisco Figueras Pacheco18, el 1919, tamb ens parla de Muro:

Segn estadstica de 31 de Diciembre de 1910, el nmero total de edificios y albergues
del trmino de Muro, asciende 855 [...] Muro, villa, 604 edificios [...] En el siglo XIV,
figuraba ya Muro en los Estados de los senyores de Concentaina [...].
Aix fins el 1906-1922 (cf. la nota 9) en qu comen a aparixer una doble

denominaci: Muro de Alcoy i Muro del Alcoy.
1.2 Muro a travs de la llengua
El mot Muro, com a topnim del Pas Valenci, no s dorigen castell. El seu
origen fluctua entre diverses interpretacions: pot provenir de lrab (?), del llat
(mossrab), o de liberobasc (?)
El catal sol perdre les vocals finals en aquest tipus de mot: Mur. Els topnims,
per, presenten un tractament diferent en la seua evoluci fontica perqu solen
mantenir les formes originals en qu van ser creades; per exemple:
VALENTIA>VALNCIA. Si aquest topnim hagus evolucionat dacord amb les lleis
fontiques del catal, el topnim hagus esdevingut VALENA perqu TY> (cf. la
16
DDAA, Les Observacions de Cavanilles. Dos-cents anys desprs (1997: IV, 96).
SOLBES CALBO, JAIME (1993: 44-46) i DEZ FUENTES, JOS M. (2006: 87).
18
DEZ FUENTES, JOS M. (2006: 88-89). Sembla que Figueras Pacheco no t notcies de la publicaci de
Reforma de la /omenclatura de la Geografa de Espaa del 1916 (cf. la nota 9), ja que no li posa
lextensi del Alcoy.
17
ciutat portuguesa). Per tant, MURU (top.) >MURO perqu hi ha una dissimilaci
fontica de la vocal tnica /U>/O; i aix s com apareix al Llibre del Repartiment19.
Daquest topnim, doncs, sha dit que s mossrab -aquell hipottic llat parlat en
lpoca musulmana- a causa daquesta /-O/, la qual seria una recialla del llat, que els
gods primer i els musulmans desprs, van respectar fonticament, com tamb Jaume I
en conquerir el regne de Valncia20.
El problema, per, es planteja quan volem establir lorigen daquest topnim i,
certament, pensem que aquest topnim presenta un substrat protoibric barrejat amb el
llat21 i amb el mossrab posterior.
El llat va incorporar aquesta paraula com a conjunt de pedres que, disposades
duna manera determinada, tapen, defensen, etc. El nostre Muro no ha estat mai
murallat com Xtiva, Sagunt, Morella, etc., perqu lArqueologia ens ho demostraria, i
creiem impossible que MURO<MARIUS com teoritza Jos pascual i Jord (1990: 3840)22 ni tampoc per lhomonmia entre liber i lrab que proposen Anna P. Colomina i
Begoa Pay (2000: 57)23. Per tant, que s aquest Muro? En realitat, de quin mot ve?
19
Llibre del Repartiment (1979: 200).

Enric Moreu-Rey (1982: 80) argumenta que aquest topnim, com tamb daltres (Terrassa, Terrats,
etc.), designa les parts duna casa o dun edifici. Segons aquest autor, com a noms de lloc admeten dues
explicacions: duna banda poden recordar lexistncia pretrita duna construcci: daltra banda, i ms
sovint, serveixen per a la descripci del relleu per comparaci, mitjanant una metfora i, segons ell, seria
el cas del nostre Muro.
21
Joan Coromines (1970: 254), (1997: V, 423-424) en proposa lorigen llat: MURUS muralla, mur,
paret. FULLANA MIRA OFM, LUIS (1920: 29), tamb nestableix lorigen llat.
22
PASCUAL I JORD, J. (1990: 38-40), BORJA, J. (2005: 183-184) i CARBONELL I IGLESIAS, I. (2009: 169).
Jos Pasqual (1990: 38-40) explica lorigen del topnim a travs de lantropnim MARIUS, de Sexto
Mrius,
pare
de
Mariola,
de
la
llegenda
de
la
serra
de
Mariola:
MARIUS>MARUS>MORUS>MORU>MURO. Aquesta evoluci s poc provable, ja que, justament, les
vocals tniques es mantenen sempre al llarg de levoluci de les paraules, perqu sn tniques. Les que
solen desaparixer sn les febles. Tamb podria haver-se desplaat la vocal tnica, i aix i tot no podria
esdevenir MURO: MARIUS>MARIOS>MARIO>*MARI>*MAR (cf. MOMBLANCH y GONZLBEZ,
FRANCISCO DE P, [19593: 27], dir que Mariola s un diminutiu de Marius). Malauradament la resta
dautors segueixen el primer, com ara un mantra, sense tenir en compte les lleis fontiques de la
gramtica histrica. Tanmateix, si tenim en compte aquesta teoria, el nostre topnim tindria una data de
naixement: el 38 d.C., temps en qu transcorre lesmentada llegenda (CARBONELL I IGLESIAS, I. (2009:
164), i per tant, seria dorigen llat.
23
Anna P. Colomina i Begoa Pay (2000: 57), plantejaran, a travs de lhomonmia de libric i lrab,
que Muro fa referncia a sinus (de MAUR, ibric) + crulla de riu (de MURUR, rab [FAUS
CARDONA, J., i FAUS BARBER, J. (1990: 64-65)]). Francament, no veiem factible aquesta teoria, ja que el
riu Serpis no passa per Muro; ms ana per sota de Benmer i per lAlqueria dAsnar i, bviament quan
degu generar-se el topnim de Muro, el poble estava lluny del riu; el riu dAgres tamb passa
relativament lluny; i el riu del barranc de la Cabrantada no s molt sinus que diguem, perqu sol eixir
en fortes vingudes daigua, com tamb prcticament tot el centre del poble: el barri de sant Salvador, per
davant lermita de la Mare de Du dels Desemparats, el Bat, i la zona del Matzem. Aquestes zones
rebien una quantitat molt forta daigua quan hi havia fortes tempestes, la qual provenia dun barranc
actualment tapat tret del Bat, -que en realitat era un assegador reial tal i com ha documentat Joan Josep
Pascual (2004: 72-81)-, originari de la Plana murera anomenada el Derramador (a lalada de lantiga
via del tren Alcoi-Iecla). Aquest barranc recorria els actuals vivers Biosca fins el barri de sant Salvador i
va ser desviat, cap als anys 80, per la font de Dentilla cap al cementeri de Muro, per darrere. Per tant, ms
ana podia ser crulla de barrancs i no pas de riu ni daiges sinuoses. Malauradament, no sabem
20
10
La majoria dels lingistes estan dacord en un substrat idiomtic mediterrani; s a

dir, una base lingstica que ens ha arribat a travs de mots compartits amb el basc i
amb altres llenges daltres punts de la Mediterrnia i, per tant, tamb el llat. s el
substrat protoibric darrels hispanocaucsiques: car [quer-] pedra (la Querola,
lEscurruspnia), soca, srria, etc.; euroafric (carrasca, caparra, coscoll); o dorigen
desconegut (morro, barranc, barraca, etc.)24.
Hi ha autors que pensen que l'iber i luscar eren la mateixa llengua (Hbner,
Humbold, etc.) i daltres ens diuen que eren dues llenges diferents (Mitxelena, Tovar,
F. Villar, De Hoz, Untterman, Romn del Cerro, etc.) per que compartien un lxic
basc. Independentment que en foren una o dues, una cosa s ben certa: el nostre voltant
ms immediat est farcit de topnims iberobascos: la Serra Aitana (la tribu ibrica dels
EDETANS); Cocentaina (tribu de la CONTESTNIA); lArpella25 (una partida de
don documenten aquesta teoria les autores de larticle, ja que no hi aporten bibliografia per a ser
estudiada.
ROSSELL BORDOY, GUILLEM (2007), la Mayrqa islmica es dividia entre els segle X i XIII en Juz: de
l'rab ;plural ajz, ajz , "part, parts". Aquesta partici administrativa estava formada en 12
parts, tal i com apareixen al cdex arabigollat del Llibre del Repartiment de Mallorca:
Ahwaz al-madina (Palma extramurs, Marratx, Esporles occidental, Banyalbufar, Puigpunyent,
Estellencs, Andratx i Calvi).
Al-yibal (Escorca).
Bullansa (Pollena i Alcdia).
Inkan (Inca, Selva, Mancor, Campanet, Bger i sa Pobla).
Manaqur (Manacor, Sant Lloren des Cardassar, Felanitx, Santany, Ses Salines, Campos i Porreres).
Montuy (Monturi, Algaida i Llucmajor).
Muruh (Muro, Llub, Santa Margalida i Maria de la Salut). Muro al Llibre dels fets.
Musuh-Bunyula (Valldemossa, Esporles oriental, Dei i Bunyola).
Qanarusa (Binissalem, Lloseta, Alar, Consell, Costitx, Sencelles, Santa Eugnia i Santa Maria).
Sulyar (Sller i Fornalutx). Sller al Llibre dels fets.
Yartan (Art, Capdepera i Son Servera).
Yiynaw-Bitra (Sineu, Lloret de Vistalegre, Sant Joan, Petra, Ariany i Vilafranca de Bonany).
Fora d'aquests territoris el repartiment designa Madina Mayurqa, que correspondria al districte urb de la
Ciutat de Mallorca envoltat de muralles.
Per tant, podem concloure que els rabs utilitzaven el topnim Muruh (si ms no en el cas mallorqu)
per designar una partida del territori dun lloc que ja existia amb anterioritat; s a dir, adopten un mot
anterior i lincorporen al seu lxic com ara un prstec. Muro alacant pertanyia, al segle XI, al Juz de la
Qustantaniya, la qual depenia de la kura de Valncia (TALABAU CALLE, J.A. [2009: 53]), i els rabs del
Comtat tamb podrien haver respectat una designaci dun lloc, Muro, que ja existia amb anterioritat.
24
BURGUERA, JORDI (19852: 38-45).
25
Vicent Cabanes i Vicent Santamaria (CITOC, 2001: 209-217), pensen que lArpella, en tant que partida,
fa referncia tant a una eina semblant a una aixada, per que t la fulla dividida en dues puntes, i serveix
per cavar vinya i horts, com a locell de rapinya de la famlia dels falcnids (Circus aeruginosus),
daproximadament mig metre de llargada i dales i cua llargues (DCVB, I, 881). Nosaltres no hi estem
dacord, ja que Coromines (1997: II, 248) documenta lexistncia duna poblaci anomenada lArp
Muntanya cnica tota revestida de grans pedres; del llat ARVUM camp extens cobert dherba,
prada. Efectivament, lArpella murera, com tamb el seu mas, es troben en una elevaci; en una mena
de monticle amb una gran quantitat de pedres. En tant que monticle petit, el topnim sens fa transparent:
ARP + el sufix amb valor diminutiu fossilitzat -ELL(A), ARPELLA monticle petit amb pedres. Per
Coromines (1997: II, 167) tamb documenta ALP, poble important de la Baga de Cerdanya, dorigen
prerom, de base indoeuropea: ALBHI ordi possiblement aplicable tant als cereals com a forts i castells
per ponderaci. En el nostre cas, ALP>ARP + ELLA? Les lquides (/l/, /m/, /n/, /r/) sn molt vacillants.
En qualsevol cas, ens movem entre el mn ibric i rom.
11
Muro i de Cocentaina), la Querola26, la Cabranta(da)27, lEscurruspnia28, Turballos29,

Gaianes30; i per qu no Muro?31. Tenint en compte que totes aquestes contrades
formaven part de la CONSTESTNIA, s factible pensar que la majoria de llocs i
indrets siguen dorigen iberobasc.
Les arrels preromanes MOR(R), MUR(R), MAUR designen munt de pedres,
monticle rocs, moles de pedra (cf. la Mariola). En canvi, el mot BURU de luscar
significa cap, lloma, mola.
Aquestes arrels preromanes van passar al llat com a prstecs amb aquest significat
i posteriorment van designar termes com muralla i semblants (cf. Morella: duna
banda es troba dalt duna mola de rocam, i de laltra est murallada; o Muro de
Mallorca, el qual presenta una aparena de mur vist des de la badia de lAlcdia; en
definitiva, conjunt de pedres agrupades en una elevaci).
El cas de Muro alacant podria presentar el mateix plantejament per amb
contaminaci del mot BURU basc.
Muro histric podria ser tot el que diuen la vila Vella; s a dir, des de la
biblioteca municipal (plaa de la Vila) amb la Costereta, tot passant per lEsglsia,
carrer del msic Esteve, sant Bertomeu, sant Roc, fins, ms o menys, el carrer de
Triana32. Si hom mira el poble des de la font de sant Roc o des del msic Esteve, es pot
apreciar que el poble queda dalt. Saprecia una costera, un monticle, una mola amb
inclinaci, de lloma; per tant, aquesta imatge sacosta al significat de BURU basc cap,
lloma, mola
I, pel que fa a larrel MUR(R) munt de pedres, monticle rocs, moles de
pedra prerom, encara que no es vegen enlloc rocams ni penya-segats ni res que faa
referncia a roca33, si ms no, en alada, en el subsl sembla que hi ha una mola de
26
Joan Coromines (DECLC VI: 927, 929), planteja que el topnim pot provenir dun hipottic *CARIU
dorigen prerom, probablement cltic potser procedent duna arrel karr- pedra, roca, i germ del basc
(h)arri (antic karri) pedra + -OLU sufix diminutiu llat amb valor vulgaritzant > QUEROL(A). Vicent
Cabanes i Vicent Santamaria (CITOC, 2001: 209-217) pensen que podria ser un mot transportat.
27
Encara que puga semblar un derivat de quer- o un castellanisme, no ho s pas; ja que aquest mot prov
del llat CREPARE cruixir, espetegar, esclatat, rebentar. Coromines (DECLC II: 1031-1032),
rastreja mots dialectals, com ara quebrassa, crebassa clivell, esquerda feta a terra (i tamb aplicable a
les
mans
esquerdades),
cabrant/quebrant
solsida
esllavissada,
on
crebantada>quebrantada>quebrant>cabrant. Aquesta ltima accepci pot ser aplicable al topnim
murer.
28
IPSO + *CARIU(S) QUERIU(S) + PENNA> esquer(r)iuspennya >esquerruspenya >esquerruspenia
>escorruspenia >escurruspnia.
29
Joan Coromines (1997: VII, 364- 366), en documenta un origen iber protohispnic: TURGALIUM
gran mercat, mercadal, firal, lloc on es mercadeja.
30
Francisco de Paula Momblanch (19593: 24), planteja que Gaianes provindria dun gall (penya) +
anes (aigua) prerom. Molt prop daquesta poblaci hi ha les restes dun poblat ibric. En canvi,
Moreu-Rey (1982: 144) en proposa lorigen dun antropnim llat: CAIUS + ANUM.
31
MOMBLANCH y GONZLBEZ, FRANCISCO DE P, (19593: 24) i GALMS DE FUENTES, LVARO, (1990: 1118).
32
33
El Muro mallorqu t una llarga tradici de treballadors de la pedra, ja que presenta un subsl de mars,
i per aix hi ha jaciments per tot arreu. Una de les ubicacions dextracci de pedra molt singular daquesta
12
pedra, sobretot a la part de lesglsia, per tamb un autntic marge de pedra que va en
parallel des del carrer Palacio fins el Bat34; s a dir, per la part inferior daquests
carrers i en diagonal. Si es fessen prospeccions arqueolgiques tal vegada ens endurem
una sorpresa...
Per tant, hipotticament, estem jugant amb els equivalents BURU/MURU iberobasc
en el sentit de mola, lloma i monticle rocs, moles de pedra. Si partim de
MURU>MURO, perqu es produeix una dissimilaci de la vocal tona en /-O/. Si
partim de BURU>MURU>MURO, perqu el pas de B>M s molt fcil i habitual en la
dialectologia catalana salvant les distncies temporals35, i resulta fcilment
explicable per una equivalncia acstica que es dna moltes vegades en la nostra
llengua, i en altres tamb36, afavorida per assimilacions amb les nasals
(boniato>moniato; bajanada>majanada;), o simplement per lequivalncia acstica
(escabot>escamot; Benimussa>Menimussa, poble dEivissa; bancal>mancal;
buru>*muru?).
Com podem comprovar, independentment que partim de MURU/BURU, el resultat
s el mateix: monticle, mola i rocam, conjunt de pedres. s ms factible, per,
que evolucione dun BURU/MURU iberobasc prerom que no pas dun MARIUS37 llat
(antropnim) o dun MAUR/MURUR38 homfon iber/rab sinus crulla de riu.
Un altre detall s la /-O/ que segurament shaur mantingut per influncia
aragonesa o amb un valor despectiu vulgaritzant i no tant pel mossrab: el Campello<el
Campell (el Campet), Gorgos<Gorgs (els Gorgs), Follos<Folls (folls), etc.
2. Benmer
Benmer es troba situat a 394 m daltitud al marge esquerre del Riu dAlcoi prop de
la confluncia amb el riu dAgres i fita amb Muro, Benimarfull, Setla i Alcosser.
Presenta una poblaci actual (2006) de 113 habitants, segons lEnciclopdia Catalana.
Lorigen de Benmer s incert; va ser creat entre el 713-794 (el Pacte de Teodomir,
pel qual tota la zona entre Mrcia i Valncia sincorporaven al mn islmic), i el 1238
(quan Jaume I conquereix Valncia per a la Corona dArag).
localitat s la plaa de bous. En el cas del Muro alacant, la poblaci no t tradici de treballadors de la
pedra, ja que la febre de la mineria a Muro comenar el 1841 (BLANES, NADAL, G., et al. (1995: 58-59).
34
Efectivament, al carrer del msic R. Esteve es van extraure una gran quantitat de pedres tosques com a
conseqncia, lany 57-60, de la installaci de laigua potable a Muro. El llanterner que va realitzar les
tasques de cadufar i installar laigua va ser Juan Jord Calatayud (Fontaneria Jord). Sota lesglsia
tamb es van extraure una gran quantitat de pedra quan es va remodelar el sl del temple a finals dels
anys 70 del segle passat. Hi ha una gran quantitat de gent del poble que fa servir aquestes pedres com a
naixement del Betlem de Nadal.
35
VENY, JOAN (1996: 149).
36
FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 24), Murillo (poblaci de Navarra)<Burillo<Buru.
37
PASCUAL I JORD, J. (1990: 38-40).
38
COLOMINA CORTS, A. P. I PAY TODOL, B., (2000: 56-58).
13
Ltim del poble s dorigen rab pel seu tim ibn (ben) fill de, famlia de+
Amer39. Noteu que una vegada format el topnim, aquest no es pronuncia com a mot
agut (Benamer) sin pla: Benmer.
s ben cert que els musulmans preferien la costa a linterior per si shi assentaren
va ser per la quantitat daigua que brollava de les muntanyes. En el cas de Benmer, tot
just s al bell mig entre el riu dAlcoi i el riu dAgres, cosa que significa que no els en
faltava mai i sempre la podien usar.
Tamb els musulmans eren ms amants de les ciutats que no pas del mn rural, i
molts senyors vivien a Cocentaina, Dnia, Xtiva, etc., i al poble tenien una persona que
els portava les rendes, impostos, collites, etc. Per tamb s cert que molts daquests
senyors sinstallaren al camp i conrearen en companyia dels llauradors autctons la
nova terra adquirida40.
La unitat rural important en terres de regadiu era la qariya (alqueria, casa rural):
casa de conreu amb habitacions (per a quan vingus el propietari), amb una torreta,
sense pati interior i amb construccions annexes de forns, graners, molins, etc. Aix seria
el cas del nostre Benmer, com tamb lAlqueria dels Capellans, lAlqueria dAsnar (el
Rfol Blanc fins el 1609), etc.
El llogarret tamb disposaria, possiblement, duna mena de mesquita annexada a la
qariya, per tal de poder fer loraci del divendres o les cinc oracions que fan els
musulmans al llarg del dia. Aquesta mesquita i la qariya es convertiria, probablement,
desprs de les Germanies o de lexpulsi dels moriscs, en la casa del senyor del poble,
la casa del Senyoret (com encara en diu la gent molt gran del poble), situada en el
nmero 11 del carrer Major, orientada, si fa no fa, cap al SE, direcci de la Meca41.
39
FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 25), planteja que aquest Amer podria ser Ben Ismail
Ben Khamis, conegut per Abu Amer Algiomahi (1231), wal de Xtiva i de Valncia, fill de Cocentaina i
per tant, possible propietari daquest llogaret, ja que administrativament formava part de Cocentaina.
Momblanch tamb ens recorda que fins a lexpulsi dels moriscos (1609) a Muro hi havia una famlia
anomenada Amer. Per tant, si aquesta teoria s certa, la data fundacional del llogarret es donaria a partir
dels anys 30, 40 o 50 del segle XIII, tot just quan Jaume I est repartint el territori; 1249: a Eiximn
Otxova, set jovades de terra a Muro; i si no nhi hagueren suficients, en les alqueries properes .[cf. Llibre
del Repartiment (1979: 209)], la qual cosa significa que alguna daquestes alqueries podria ser Benmer.
Aquest Abu Amer podria haver donat, per herncia, el llogarret a Ibn Amer (si sentn Ibn com a fill
de) entre els anys 1240-1250 i, per tant, poc li duraria lalegria a Ibn Amer de gaudir del llogarret. Aix
s, almenys hauria passat a la histria com a topnim. Aquest plantejament no saplica si entenem Ibn
com a famlia de, la qual cosa indica famlia dAmer dbu Amer que, com hem dit, es troba
documentat el 1231. En canvi, Coromines (1997: II, 423) no ho t gaire clar, ja que no es decideix entre
c
mir, cmr, i hmar roig. S que ho tenen ms clar Josep Torr Abad i Pere Ferrer Marset (2009: 71),
els qual s que es decideixen per lantropnim cmr. Joan Ponsoda (1996: 351) documenta el topnim
Binamir (el volum transcrit de 1275-76). Finalment, el pare Fullana (1920: 29) transcriu el topnim BenHamer. Francisco Mariano Nipho Cagigal (1771) en Blanes Nadal, G. i Sebasti Alcaraz, R., (1996: 7071), documenta el Lugarcillo de Benamur. En qualsevol cas, sobre aquestes dates (1231) es trobaria la
data fundacional del poblet i sempre lligat a Muro.
40
FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 25).
41
Efectivament; si hom hi va veur que tant la porta dentrada a la casa, com tamb el gran mas que hi ha
a la part del darrere (de fet ocupa tot el carrer per darrere) es troben de cara al sol; s a dir, orientades ms
o menys cap al migdia.
14
Al llarg de les agitades poques dels regnes de taifa i les dominacions almorvit i
almohade, hi hagu sempre una gran inseguretat al camp. Aleshores els llauradors
musulmans abandonaven les alqueries i es concentraven al recer dels castells o de les
defenses que havien estat erigits a totes les posicions estratgiques, els quals esdevenien
caps de districtes rurals. Al darrer perode de dominaci musulmana els vens de
Benmer anirien a refugiar-se a qualsevol castell o defensa de les rodalies; sobretot a
Alcosser (defensa en rab), Alcosseret a ledat Mitjana42, que es troba molt prop,
per tamb podrien anar a Muro (?), Cocentaina (don era el seu amo)43, Gaianes,
Penella, lOrxa, Planes o Agres. Aquests abandonaven el castell o la defensa quan el
perill havia passat.
En tota lEdat Moderna el ms important a recalcar pot ser el bateig fors dels
moros de Benmer (Germanies), expulsi dels moriscs el 1609 i la revolta de la 2a
Germania el 1693. Pel que fa a les Germanies, tot i batejar-se a efectes oficials i ser
cristians, en la intimitat mai no deixaren els preceptes musulmans. Eclesisticament
parlant Benmer dependr de lesglsia dAlcosser44, i no ser fins ben entrat aquesta
lpoca (entre els segles XVI-XIX) que el poble tindr esglsia prpia consagrada a la
Mare de Du de Grcia; aix s, molt petita i orientada cap al Llevant. Es troba al remat
del carrer de la Mare de Du de Grcia, a lesquerra.
Pel que fa a lexpulsi dels moriscs, Benmer va quedar completament despoblat.
Francisco March (senyor propietari del lloc)45 va intentar repoblar el poblet amb 15
vens (juridicci alfonsina), per el comte de Cocentaina no li ho va permetre perqu
podria perdre poder sobre Benmer i sobre Francisco March. Si shagus donat el cas,
ara per ara, el poblet no es diria Benmer, si no Alqueria de March.
El 1614 el comte de Cocentaina va adquirir la senyoria directa del lloc, i per tant,
Francisco March va deixar crrer repoblar Benmer mitjanant la juridicci alfonsina;
de totes les maneres, va establir: dues cases habitades el 1620 (6-10 habitants?); tres en
1633 (7 habitants); i quatre en 166346 (12-17? habitants) mai sense carta pobla.
El 1693 (any de la 2a Germania), Benmer podia tenir 10 cases habitades (30-40
persones?). Francisco Mariano Nipho Cagigal, el 1771, no ressenya Benmer; noms
ens diu en este trmino [de Muro] se comprehende el lugarcillo de Benamur i no
comenta el nombre de vens ni parla del poble.
42
CAVANILLES (1797: 94), ens diu que Benmer depenia de lesglsia dAlcosser.
44
CAVANILLES (1797: 94). Pascual Madoz i Francisco Figueras Pacheco en DEZ FUENTES, JOS M.
(2006: 88-89). En canvi, la Gran enciclopedia de la regin valenciana (1973: 257, VOL. VII) recull que
Setla, Binifich, Benmer i Alqueria de Serra, posseen esglsies filials de la de sant Joan Baptista de
Muro, la qual depenia de Cocentaina, el 1530. Lesglsia de Muro se separa de Cocentaina el 1574; i amb
ella, sentn tamb que les filials.
45
PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (1986: 18-22). El Pare Luis Fullana (1920: 29) documenta que el llogarret
va ser primer dels monjos del Cster; posteriorment va passar a mans dels jernims de sant Miquel dels
Reis i, finalment, als Comtes de Cocentaina.
46
PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (1986: 22) i FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 106).
Momblanch ens diu que hi ha 3 cases habitades, per 9 buides; per tant, el poblet tenia 11 cases?
43
15
El 1797, Cavanilles47 ens parla de Benmer i ens diu:

Algo ms cuantiosos son los frutos de Alcocer, pueblo de 60 vecinos, y de su
anexo Benamer de 52, el cual en otro tiempo se reput calle de Muro
El 1845-1850 Pascual Madoz48 descriu Benmer:

Lugar de la provincia de Alicante (12 horas), partido judicial de Concentaina (sic)
(3/4), audiencia territorial, capitana general i dicesis de Valencia (19), ayuntamiento
de Muro. Situado a un quarto de hora al Este de esta villa en la ribera izquierda del rio
Alcoy, con libre ventilacin i clima saludable: tiene 44 casas de regulares proporciones
y distribucin interior, un molino harinero, y es anejo en lo eclesistico de Alcocr de
Planes. Produccin: trigo, aceite y vino. Poblacin: 48 vecinos, 150 almas. En otro
tiempo tuvo este lugar ayuntamiento propio; pero en la actualidad depende de la
jurisdiccin civil de Muro, como queda dicho, y forma como una especie de barrio
suyo.
Francisco Figueras Pacheco49, el 1919, ressenya que Benmer t 49 edificis (150160 vens?), i La iglesia de Nuestra Seora de Gracia de la partida de Benamer, es un
anejo de Alcocer de Planes.
I, finalment, Jos Sanchis Sivera50, el 1922, ens parla de Benmer:
Benamer, Benamir, Benhamir.- Es un casero de 190 habitantes, del arciprestazgo
de Cocentaina. Perteneci al ciudadano Francisco March, y era anejo de Concentaina,
desmembrndose de esta villa en 1535, para unirlo a la iglesia de Muro, cuando se
erigi sta parroquia independiente. Hoy es anejo de Alcocer de Planes, y su iglesia est
bajo la advocacin de Nuestra Seora de Gracia.
Aix doncs, a lpoca musulmana, Benmer podria ser el carrer Major, desprs
sampliaria fins la plaa i la costera del llavador, construint-se lesglsia (poca
moderna), i ja al segle XX (lescola, al final del carrer major) es construiria el carrer de
lentrada (escoles noves), i el bar (el bar vell es trobava al nmero 35 de la plaa). En
lltima dcada shan construt una srie de cases, al carrer de lentrada, enfront del bar.
El cementeri es troba situat a uns 500 metres del poblet, en direcci de lAlqueria dels
Capellans. Els carrers de qu disposa el poblet, sn: el carrer de la Mare de Du de
Grcia (des de lentrada, travessa el poble dextrem a extrem), el carrer major i el
llavador (al remat del poble a la part de baix de lesglsia). Les seues festes se celebren
la primera setmana de setembre en honor de la patrona.
3. LAlqueria dels Capellans
LAlqueria (de) Jord s el nom oficial daquesta pedania de Muro que es troba al
bell mig entre Muro i Benmer (cap al riu dAgres); s a dir, al Pla dels quatre camins.
Colloquialment, se la coneix per lAlquerieta [lalkrjta] o per lAlqueria dels
Capellans. Mai amb lextensi de Jord, si ms no en lactualitat.
47
CAVANILLES (1797: 94). 52 vens podrien ser entre 160-180 persones.

DEZ FUENTES, JOS M., (2006: 88) i SOLBES CALBO, JAIME (1993: 44). Noteu que entre 1633 i 1845 el
poblet ha augmentat en 33 cases.
49
DEZ FUENTES, JOS M., (2006: 88-89). El 1919, el poble havia augmentat en 5 cases; s a dir, 49
construccions. En lactualitat, 2010, el poble t 72 cases; ha augmentat en 23 cases.
50
SOLBES CALBO, JAIME (1995: 65).
48
16
Segons la Gran enciclopedia de la regin valenciana51, llogarret del terme de

Muro, amb 18 habitants (el 1973) i una esglsia dedicada a sant Joaquim (?). En canvi, a
la mateixa enciclopdia52: Alqueria dels Capellans, llogarret de Gorga (?), amb 37
habitants (1973). bviament, s un error. La de Gorga, s el Mas dels Capellans. De
fet, a la mateixa enciclopdia53, a lentrada de Muro, llegim que lAlqueria s dels
Capellans i que la seua esglsia est dedicada a sant Toms de Villanueva. Aix ltim
s ms provable, ja que lesglsia de sant Joaquim o de sant Xoxim s la de Setla,
com veurem desprs. Actualment, (2006) presenta una poblaci de 14 habitants.
Sens planteja un problema de topnims quan parlem de lAlqueria dels Capellans,
ja que ha tingut diverses denominacions al llarg de la histria i la seua localitzaci
espacial ha estat molt discutida pels investigadors (cf. les notes 51-53), perqu Benifit,
Binifich, Benufit i Benihufit, tenia/tenien esglsia/esglsies filial(s) de la de sant Joan
Baptista de Muro abans de lexpulsi dels moriscs (1609)54.
Sembla que levoluci temporal del topnim s: Benifit, Alqueria dels Descal,
Mas, Alqueria dels Capellans o de jord i, finalment, lAlquerieta; i aix ser com en
parlarem, si donem per encertat que lAlqueria de Serra i la dels Sansos van quedar
despoblades desprs del 1609, i que lAlqueria de Calatayud i la dels Descal sn
Benifit, Binifich i Ben(ih)ufit, i que, per tant, sn la mateixa poblaci i antecessora
directa de lAlqueria dels Capellans55.
No sabem quan va nixer el llogarret (Joan Ponsoda [1996: 351], ja el documenta el
1275-76), per segons Primitivo Alberola (1986: 18), els Descal eren els senyors de
Benifit el 1609, els quals noms tenien el domini til del llogarret, ja que el directe va
pertnyer sempre als barons de Cocentaina des que Na Violant les va establir a Juan
Martnez de Vera el 1402 i el 140356. Benifit va patir des de finals del segle XVI un
51
1973: 214, VOL. I.

1973: 213, VOL. I.
53
1973: 257, VOL. VII. Per tamb recull Alqueria de Serra. s la mateixa Alqueria? Sembla que no.
Aquesta alqueria sembla que va quedar despoblada el 1609. AZUAR, R., (2005: 16) identifica lantic Rahal
(Alqueria del Batle) en aquestes contrades. PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (1986: 14), tamb ens enumera
Alqueria dels Sansos, despoblat tamb el 1609. Finalment, Lus Fullana (1920: 29), ens diu que Benifit
tamb tenia el nom dAlqueria de Calatayud i tamb dels Descal, ja que eren els seus propietaris.
Francisco Figueras Pacheco [DEZ FUENTES, JOS M. (2006: 89)], el 1919, hi assenyala: Hay tres
capillas, bajo la advocacin de Nuestra Seora de los Desamparados, San Antonio y Santo Toms de
Villanueva. No diu res ms, per s clar que la capella de sant Toms de Villanueva s la de lAlqueria
dels Capellans.
54
FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 35) comenta que lAlqueria dels Capellans s la mateixa
que Benifit; en canvi a la Gran enciclopedia de la regin valenciana 1973: 257, VOL. VII, Momblanch
escriu Binifich i ens diu que s diferent i independent de lAlqueria dels Capellans. Primitivo Alberola
(1986: 14) i Joan Ponsoda (1996: 351), hi aporten un topnim ms: Benufit i Benihufit (1275-76),
respectivament. Nosaltres, ens decantem a pensar que segurament tots quatre topnims sn el mateix:
beni, bini, benu, benihu; fit, fich; s a dir Benifit>Binifit>Binific(h) (per assimilaci a la vocal tnica;
t>ch, interpretaci de la grafia?). Benihufit>Benufit>Benifit (per assimilaci de la vocal tnica).
Coromines (1997: II, 448) documenta EL BENIFET i diu que no cont el Beni- arbic sin que s catal
antic benifet benefici, en el seu s com a tecnicisme eclesistic o jurdic. En localitza a Penguila i a
Pego. Si aix s cert, Benifet>Benifit? o s dorigen rab Ibn Fahd, nom de persona?
55
AZUAR, R., (2005: 15).
56
PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (1986: 27).
52
17
procs de desmembrament i els Descals no es van plantejar repoblar-lo amb carta

pobla perqu haguessen patit els mateixos plets que el senyor de Benmer amb el comte
de Cocentaina. Per tant, el llogarret va quedar redut a una srie de propietats particulars
i les tres cases57 habitades al llarg del segle XVII estaran ocupades pels drets dels antics
senyors. Com en el cas de Benmer, si els Descal haguessen pogut repoblar el llogaret,
tot aplicant la juridicci alfonsina, actualment es diria Alqueria dels Descal.
El 1771, Francisco Mariano Nipho Cagigal, no comenta, ni de passada, Benifit;
sembla com si no hi exists. En canvi, Cavanilles58, el 1797, ja no fa referncia a
Benifit; ens parla de lAlqueria dels Capellans i ens diu que la gent li diu Mas (una
reminiscncia de lantiga qariya?) o Alqueria dels Capellans i que t 7 vens.
El 1845-1850, Pascual Madoz59 ens diu de lAlqueria: En su radio [de Muro] se
encuentra [...], una alquera de siete casas, y 46 esparcidas por todo el campo.
El 1919, Francisco Figueras Pacheco60, ressenya els edificis disseminats que t el
terme de Muro i ens diu que en t 94 i un albergue. Aquest albergue s lAlqueria
dels Capellans? No nomena en cap moment cap alqueria.
I, finalment, Jos Sanchis Sivera61, el 1922, ens parla de lAlqueria dels Capellans
com si es tractara duna altra poblaci; pot ser de Setla?, ja que tot el que hi apunta (els
habitants, lesglsia) sn errnies:
Alquera de Jord.- Casero de 170 habitantes, cuyo origen debe ser algn rahal rabe,
que ha tomado el nombre de alguno de sus poseedores, el cual es anejo de Muro, del
arciprestazgo de Concentaina, y cuenta con una iglesia que tiene la advocaci de San
Joaqun.
En tant que Alqueria qariya, Benifit era una casa de conreu amb habitacions, una
torreta, sense pati interior i amb construccions annexes de forns, graners, molins, etc.
Aix s actualment, salvant les distncies temporals, lAlqueria dels Capellans; s la
casa Gran com encara en diu la gent molt gran, situada en el nmero 1 de lnic carrer
que hi ha, o s, el carrer Major.
Efectivament, aquesta casa gran t una mena de torre que corona tot ledifici; la
porta principal de la construcci est orientada cap al ponent i presenta una paret
orientada llevant-ponent que delimita el recinte i que sembla estar orientada cap al SE,
si ms no, cap al migdia62.
57
PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (1986: 27). FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 106) comenta
que en t 4 buides i 10 habitants, el 1633.
58
CAVANILLES (1797: 94). Noteu que el poble ha perdut 3 vens i presenta les mateixes construccions; s
a dir, 7 en 164 anys.
59
DEZ FUENTES, JOS M. (2006: 87) i SOLBES CALBO, JAIME (1993:44). Noteu que en 48 anys de
diferncia el poblet no augmenta en construccions.
60
DEZ FUENTES, JOS M. (2006: 88). 74 anys desprs, el poblet s considerat un alberg? No comenta la
gent que hi viu; ni les cases, ni construccions, ni res.
61
62
El poblet est conformat per un carrer amb nou cases: tres a la dreta i sis a lesquerra. Noms entrar al
carrer, la casa Gran queda a la dreta, amb un lledoner molt gran, i conforma tota la part del carrer (casa
1a i 2a, aquesta amb la porta tapada); la tercera casa queda al final del poblet, en un rac. La part esquerra
18
El trnsit de Benifit a lAlqueria dels Capellans s complicat, ja que ens movem

mitjanant hiptesis que, en un moment donat, poden ser errnies (cf. les notes 51-54);
per una cosa s clara: el 1609 els propietaris del llogarret sn els Descal; per tant, el
llogarret alterna entre el topnim Benifit i Alqueria dels Descal.
En algun any de les dcades de 1610-1658 el topnim comena a canviar cap a
lAlqueria dels Capellans (el 1658 va ser lany en qu va ser canonitzat larquebisbe
sant Toms de Villanueva), ja que el poblet tindr esglsia prpia consagrada a aquest
arquebisbe63.
Per tant, podem teoritzar que el canvi de Benifit a lAlqueria dels Descal es
donaria entre 1609 i 1658. Lextensi dels Capellans es donaria, com a mnim, a
partir del 1658, i es pot donar com a conseqncia que hi hagus capellans que hi
visquessen o que fossen de lorde dels agustins (com larquebisbe sant) i la gent els
digus colloquialment capellans; per encara nhi ha ms: el convent de sant Miquel
dels Reis tenia el domini total del lloc de Benmer, el 1609; s fcil pensar que per
extensi (sn molt prop tots dos llogarrets) molts religiosos shi deixassen caure.
En qualsevol cas, el 1797, el lloc alterna entre Mas i Alqueria dels Capellans
[cf. Cavanilles (1797: 94)]; el 1845 ja sha establert el terme Alqueria [cf. DEZ
FUENTES, JOS M. (2006: 87)], encara que, el 1919, Francisco Figueras Pacheco
lesmente com alberg [(cf. DEZ FUENTES, JOS M. (2006: 88)].
En canvi, Jos Sanchis Sivera, el 1922, ja li posa lextensi nominal de Jord (els
Jord sembla que eren uns religiosos propietaris del lloc), encara que popularment haja
mantingut lextensi dels Capellans o lAlquerieta (com a oposici a lAlqueria
dAsnar, molt prop i ms gran). Noteu, per exemple, que el mol (del) Riuet
(denominaci popular que fa referncia a un mol del riu dAgres) o el mol (de) Pedro
(perqu Pedro Vilanova Semper va comprar aquest mol el 1920)64: dues maneres de
referir-se al mateix mol el qual es troba al riu dAgres, tot just entre lAlqueria dels
Capellans i Benmer.
de lAlqueria sn quatre cases baixes seguides, amb lesglsia al remat (molt petita, orientada cap al
llevant i molt semblant a la de Benmer, per sembla ms antiga). Acaba el poblet amb una ltima casa
en un rac, en una mena de replaa. A lactualitat no disposa de llavador per, antigament, disposava
duna passera de la squia del Matzem que passava per lentrada del poble. Noteu que lAlqueria ha
augmentat en dues cases ms en 213 anys, des de lpoca de Cavanilles; s a dir, nou. Si el llogarret t o
tenia cementeri, el desconeixem i no lhem pogut localitzar, per, tot tenint en compte que sha localitzat
un jaciment arqueolgic a la poblaci, dels segles XIV-XV, podem pensar que podria constituir el
cementeri de la poblaci (cf. la nota 8). Benmer es troba molt prop i, cas que el llogarret no en tingus,
s fcil pensar que els traspassats hi podrien ser soterrats.
63
s curis observar que, justament, hom va consagrar aquesta esglesieta a un arquebisbe sant que va
fundar una instituci (el collegi de la Presentaci, el 1550, a Valncia) per a la formaci de sacerdots,
especialitzat en moriscs conversos. Tanmateix, no sabem lany que aquest llogarret va consagrar la seua
esglesieta a aquest arquebisbe. Una cosa s que s certa (cf. la nota 44): Benifit possea una esglsia que
depenia de la de Muro, el 1530, i quan la de Muro se separa de Cocentaina, el 1574; se separen tamb les
filials. Lesglsia de Benifit passar a formar part dAlcosser com Benmer.
64
JORD I LLOPIS, PEPE I JORD I LLOPIS, SANTIAGO (2006: 19).
19
Podem concloure, doncs, que aquest llogarret no ha canviat, com a mnim, en 735
anys que puga tenir dexistncia (recordeu que ja es troba documentat el 1275), tant pel
que fa a les construccions com tamb per la poblaci.
4. Setla de unyes
Setla s la poblaci ms gran de totes les pedanies que conformen el terme de Muro
i es troba situat a un quilmetre de Muro, direcci Beniarrs, al marge esquerre del riu
dAgres. Actualment hi viuen uns 180 habitants (2006) i dacord amb la Gran
enciclopedia de la regin valenciana65, t esglsia parroquial, dedicada a sant Joaquim
(sant Xoxim, com en diu la gent), de la qual s annexada lesglsia de Turballos. Setla,
com tamb Turballos sannexaran a Muro el 1877, dacord amb lOrdre publicada al
Butllet Oficial de la Provncia dAlacant el 3 de setembre de 187666.
El senyoriu de Setla va pertnyer a la famlia Bosch des que Pere Bosch, Justcia de
Xtiva, va rebre lalqueria de Turballos de la m de Jaume I, l11 dagost de 1247 (cf.
desprs Turballos)67.
Lltima senyora de Setla de la casa Bosch va ser Doa Rafaela Bosch, qui es va
casar primer amb Don Gabriel Bosch (parent della i de qui no va tenir descendncia), i
desprs amb Don Jernimo [o Miguel] Nez), el 1597. El fill daquest matrimoni, Don
Pedro Nez Bosch (desprs senyor de Sempere, Cartaina i Setla), sembla que passava
llargues temporades al palau del poble i, com a conseqncia de les seues llargues
estades, Setla rebr lextensi nominal de Nez fins lactualitat68.
Don Pedro Nez Bosch va atorgar escriptura de capitulaci per a la repoblaci de
Setla, desprs de lexpulsi dels moriscs, el 1658, amb un mnim de 15 repobladors per
a desenvolupar la jurisdicci alfonsina, la qual cosa no va poder aconseguir el seu pare,
Don Jernimo Nez, el qual ja des de 1607 va tenir forts plets amb el comte de
Cocentaina perqu volia desplegar aquesta juridicci69, cosa que no es va aconseguir ni
amb Benmer ni amb lAlqueria dels Capellans. Turballos70 disposar de carta Pobla a
partir del 1616. Pel que sembla, el fet de poder desplegar aquesta jurisdicci tamb
implica tenir poder sobre el topnim perqu ser lnic dels topnims estudiats que
variar Setla per Setla de Nez. Noteu que amb Muro, tot i imposar una carta Pobla
durssima, sembla que el comte no va poder posar-li extensi de Corella; tal vegada
perqu el poble ja tenia una personalitat fora marcada i no sho va plantejar o,
simplement, perqu no hi havia cap altre poble de lentorn amb el mateix nom que
plantegs una confusi de topnims, com en el cas de les alqueries: la dels Capellans o
Alquerieta, la dAznar, etc.
65
1973: 138, VOL. III.

67
68
FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 106). Encara que ha tingut diverses denominacions al llarg
de la histria: Sella de Muro al segle XVI, Sella dAgres...
69
PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (1986: 18-21).
70
ELIA GONZLBEZ (1990: 56-58), bevent de Primitivo Alberola, documenta 15 captols de lestabliment
del lloc a favor de moros de Muro, el 1515, per que aquest establiment no sha dentendre com a una
carta pobla, com veurem desprs.
66
20
El 1520, Setla disposava de 12 cases de moriscs71 i la seua esglsia ja depenia de

lesglsia de Muro, el 1530 (cf. la nota 44); per si s cert el que ens diu Pascual
Madoz72, el 1845-50, lesglsia del poblet es fundaria el 1343.
En temps de l'Arquebisbe Sant Toms de Villanueva, el 1555, estava constituda
per 10 cases de cristians nous.
El 1633 Setla tenia 18 cases habitades, 8 buides i 47 persones de confessi73; el
1658, tenia 15 vens (45 habitants?), i el 1693 (any de la 2a Germania), el poblet podria
tenir 10 cases habitades (30-40 persones?).
Francisco Mariano Nipho Cagigal74, el 1771, ens diu de Setla:
Sella de Nez (lugar) est situado dentro del trmino general de Cosentayna; su
trmino es muy limitado, comprehende de Levante Poniente por mas de un quarto de
legua, y de Tramontana Leveche, poco mas de medio quarto; su territorio es delgado,
y seco, y por esto la mayor parte de l est plantado de olivos, i viedo; riegase una
quarta parte de l no ms, por no tener otra agua que la que se conduce del Riachuelo,
llamado Agres, que la toma cierta distancia; y para el consumo de sus vecinos, de una
Fuentecilla de muy corto manantial, algo apartada del Poblado, sin poderse por lo dicho
aprovechar las sobrantes para regado; la mayor cosecha que se coge es de trigo []; la
de panizo []: la de seda []: la de aceyte []; y la de vino. [] No hay ferias, ni
mercados en este pueblo []. Este pueblo se compone de mas de 80 vecinos, que se
mantienen con escasez; su dueo directo lo es Don Antonio Nez y Ribera, vecino
dela ciudad de Valencia. No tiene ms de una iglesia pequea sin renta, y en ella un
vicario, que a expensas de dicho Seor Directo se mantiene, por ser annexo de la
Universidad de Muro, otro de los lugares del Condado de Cosentayna.
El 1778 Setla tenia 272 habitants segons el cens de Floridablanca75.

El 1797, Cavanilles76 ens parla de Setla, Selha, i ens diu que forma part dels nou
pobles que conformen la contrada, tot fitant amb el riu dAgres i, juntament amb
Turballos, ens comenta:
Tres quartos de hora hacia el poniente de este pueblo [Gaianes] est Turballos, aldea de
18 vecinos, anexo, Selha, que tiene 74. Sus trminos reunidos tienen tres quartos de
hora de norte a sur, y apenas la mitad de oriente a poniente: el suelo es desigual de tierra
rojiza en las cercanas de Turballos, y de albars en las de Selha: sus vecinos aprovechan
las aguas del rio de Agres, que distribuyen por los campos reducidos a graderas en las
largas cuestas de los ribazos del rio. Los campos de Turballos no pueden disfrutarlas por
su mucha altura, pero se riega con las de una fuente copiosa que sale por entre peas.
Era menor su caudal pocos aos hace, y se aument por medio de una excavacin hecha
en la falda del monte, con lo qual aumentaron las huertas: el agua es blanda, y al salir
conserva su calor moderado.
71

SOLBES CALBO, JAIME (1993: 44). El 1574, quan lesglsia de Muro se separa de Cocentaina, podem
pensar que Setla se separa de la de Muro, ja que el poble mai no ha format part del Comtat de Cocentaina,
si no de la famlia Bosch.
73
FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 106), o s 38 cases.
74
BLANES NADAL, G. I SEBASTI ALCARAZ, R., (1996: 70-71).
75
SEBASTI ALCARAZ, RAFAEL (1988: 74).
76
CAVANILLES (1797: 94). Noteu que els tracta com pobles independents de Muro.
72
21
El 1845-1850 Pascual Madoz77 ens parla de Setla:

Lugar con ayuntamiento de la provincia de Alicante (12 horas), partido judicial de
Cocentaina, audiencia territorial, capitana general, y dicesis de Valencia (19);
SUTUACIN: en el margen izquierdo del riachuelo Agres, donde le combeten todos
los vientos y goza de CLIMA bastante templado, una atmsfera pura y cielo alegre, no
padecindose otras enfermedades que las estacionales. Tiene 77 CASAS de regulares
dimensiones y buena distribucin interior; la del ayuntamiento; casa-palacio del seor
territorial; un psito con unas 12 fnegas de trigo, y una iglesia parroquial (San
Joaqun), servida por un cura que provee una vez el ordinario y otra el seor marqus de
Albaida, como seor territorial y patrono: es matriz de la de Turballos, y se fund en
1343. El vecindario se surte de una fuente pblica que hay fuera de la poblacin, cuyas
aguas son abundantes y de buena calidad. EL TERMINO confina por el Norte con
Carrcola; al Este con Gayanes y Alcocer de Planes; al Sur y Oeste con Muro;
estendindose de Norte Sur, y apenas la mitad de Este Oeste. En su radio se
comprende el lugar de Turballos, (vase) que tuvo ayuntamiento hasta el ao 1845 en
que se agreg Cela por no tener los 30 vecinos de la ley, formando con l
municipalidad. El TERRENO es un tanto desigual, de tierra rojiza en las cercanas de
Turballos, y de albani en la de Cela; participa de secano generalmente flojo, y huerta
que es tenaz y bastante productiva, la cual se fertiliza con las aguas del riachuelo Agres,
que se toman por medio de una presa. Sobre su cauce hay un puente de mampostera de
dos arcos y de unos 60 palmos de elevacin. El trmino antiguo de Turballos no disfruta
de este riego por su mucha altura, pero s del de una copiosa fuente que nace entre
peas, cuyo caudal se ha aumentado de resultas de una excavacin que se practic: el
agua es blanda y al salir conserva un calor moderado. Los CAMINOS son locales, de
herradura y algo abandonados. La CORRESPONDENCIA se recibe de la estafeta de
Muro por medio de peatn. PRODUCTOS: trigo, panizo, aceite, vino, seda, legumbres
y hortalizas. INDUSTRIA: la agrcola, un molino de aceite, ocupndose sobre 10 veces
en telares de lienzo, que dependen de la fbrica de lienzos de Muro. POBLACIN: sin
incluir la de Turballos, 68 vecinos, 325 almas
El 1873 Setla presenta 439 habitants78.

Un fet curis es va produir el 1875 i s que La senyora Joaquina de pedro i
Fernndez de Heredia, baronessa dOtos, va sollicitar, el 20 de mar daquell any, la
conversi de Setla en comtat amb la mateixa denominaci a favor del seu consort el
senyor Eduardo Francisco Moore i Wood, marqus de Sant Josep i coronel de
cavalleria. El 1879, i per a que la concessi saconsegus, hi van intervenir diputats i
senadors del regne, per no es va aconseguir res, i el 1877 el municipi de Setla de
Nunyes, amb el seu annexat Turballos, van quedar suprimits i els seus termes van passar
a integrar-se al de Muro79.
El 1904, i com a conseqncia dunes obres de rehabilitaci de la teulada de
lermita de sant Antoni, a Muro, es plantejar un conflicte de jurisdicci sobre lermita,
ja que el capell de Setla allegava que lermita es trobava dins de lantic terme
municipal (recordeu que Setla perd la seua independncia el 1877) i que, per tant, tenia
dret sobre lermita.
77
SOLBES CALBO, JAIME (1993: 44). DEZ FUENTES, JOS M., (2006: 87-88), el tracta molt de passada.
JORD I LLOPIS, PEPE I JORD I LLOPIS, SANTIAGO (2001: 15).
79
TORMO COLOMINA, JOSEP (1990: 62-63).
78
22
En canvi, els vens del poble de Muro havien construt lermita sense cobrar entre
els anys 1668-1672, i per tant, tamb reivindicaven el seu dret sobre la construcci80.
Efectivament, lantiga fita entre Muro i Setla es donava tot just en aquesta
construcci; enfront de lermita hi havia la venta de Setla (i tamb els Fontanars, que es
troben ben a prop), i encara hi ha veus de Setlers majors que diuen que la construcci
estava en el terme de Setla i el pati de lermita en el de Muro. El plet va acabar amb un
ofici de lajuntament de Muro a lArquebisbat, tot demanant a qui dels dos capellans li
corresponia les despeses de rehabilitaci de la teulada de lermita. La contestaci de la
Cria diocesana va ser que el dret sobre la parrquia el tenia el poble de Muro perqu
des de la seua construcci fins aquell any havia estat aquest poble qui lhavia
mantingut81.
Tot continuant amb el fil temporal, Francisco Figueras Pacheco82, el 1919, ressenya
que Setla t 88 edificis (250 habitants?), i que hay iglesia parroquial de entrada
dedicada, San Joaqun, de la que es anejo la iglesia de Turballos.
I, finalment, Jos Sanchis Sivera83, el 1922, ens descriu de Setla que lesglsia s
independent i:
Cetla de ez, Cela, Sela, Selha, Sella de Muro.- Este lugar, de 490 habitantes,
pertenece al arciprestazgo de Concentaina, es curato de entrada de patronato alterno
entre el Prelado y el marqus de San Jos, y su iglesia est bajo la advocacin de San
Joaqun. Perteneci a los caballeros Bosch, y ltimamente, su seoro era del referido
marqus de San Jos. En tiempo de Santo Toms de Villanueva estaba constitudo por
10 casas de cristianos nuevos y era anejo de Muro. Hoy es parroquia independiente,
como queda dicho, y tiene como anejo a Turballos.
Els orgens de Setla sn antics. Palmira Torregrosa (2009: 8-13), documenta que a
lAlt del Punx, una partida prop de Setla, es van trobar restes arqueolgiques
temporitzades en dues fases: una dpoca neoltica i de laltra de lpoca ibrica (segles
VI-IV aC). En lltima excavaci que shi va produir, com a conseqncia dels treballs
de lautovia Central, es va localitzar un poblat ibric de, ms o menys, una hectrea de
territori. Aquesta hectrea estava conformada per unes cabanes duns cinc metres de
dimetre amb estris de cuinar i aixovar domstic. Aquestes cabanes podrien ser les
precursores de la posterior Setla?84
80
PASCUAL GISBERT, JOAN JOSEP (2005: 218).

PASCUAL GISBERT, JOAN JOSEP (2005: 223).
82
DEZ FUENTES, JOS M., (2006: 89). Noteu que Setla ja no s un poble independent i pertany a Muro. A
lactualitat, 2010, el poble presenta 106 cases. En 91 anys de diferncia, shan construt 18 cases.
83
84
El topniom es pronuncia [sllE]. Coromines (1970: 269), (1970: 254) i (1997: VII, 128-129), planteja
que podria provenir de lrab sitla o satla cetra, o siga, una mena de caduf, galleda o setrill, i manllevat
del llat SITULA galleda, poal; s a dir, podria ser dorigen llat SITULA directament, pel mossrab,
o per mitj del manlleu arbic, ja que al costat del nom genric sit(a)l en rab hi havia la forma sitla. Hi
documenta la forma Sella de Muro al segle XVI. Francisco de Paula Momblanch (19593: 27), pensa que el
topnim podria ser dorigen llat CELLA rebost magatzem de collites doli, vi, etc. Joan Ponsoda
(1996: 352) documenta les formes Cehla, Cehlla, Cehla, Sella lany 1275-76. Lus Fullana (1920: 29),
documenta les formes Celha o Cella de /ez.
81
23
En qualsevol cas, aquesta poblaci es degu desplaar fins on es troba a lactualitat;

s a dir, dalt dun turonet on es pot divisar prcticament tota la comarca.
Efectivament, la localitzaci geogrfica de Setla s molt interessant, ja que es troba
tot just al bell mig entre el riu dAgres i el riu del barranc de Turballos, en una posici
elevada i privilegiada, tant pel que fa al paisatge que domina (sen pot albirar Muro,
Cocentaina, tota la Mariola), com tamb pels pous daigua de qu disposa, i aix
recorda un poc el seu tim llat o mossrab: SITULA o Sitla; s a dir, setrill, poal
ple daigua. I es ben cert; de tots s sabut que Setla disposa de molta aigua.
Nosaltres ens decantem a pensar en lorigen llat del lloc dacord amb el que va
plantejar Rafael Azuar (2005: 9-28) que les poblacions musulmanes sassentaven a les
parts ms baixes del territori (Benmer, Alcosser, etc.), tot cercant les aiges del riu; no
s el cas de Setla, ni de Muro, Turballos, Gaianes o Cocentaina, les quals es van ubicar
als llocs ms alts, per tal de poder divisar millor els possibles atacs.
En qualsevol cas, Setla va passar al mn rab entre el 713-794 i 1238 i, per aquesta
posici estratgica, s fcil pensar que els seus habitants no tindrien la necessitat de
desplaar-se a cap castell a protegir-se (Alcosser es troba prop, per en una cota de 350
metres daltitud), ja que es troba a 410 m daltitud. s de suposar que aguantarien b
lenvit de les suposades incursions al seu radi dinfluncia.
En poca musulmana si el poble era dorigen llat, s de suposar que es convertiria
en qariya com Benmer i lAlqueria dels Capellans i que ja nhem parlat. Per tant,
Setla, si ms no, les dues construccions ms importants del poble, s a dir, el palau de la
senyoria i lesglsia, estaria formada per una construcci amb habitacions per al
propietari, conreus prxims, una torreta per guaitar, etc.
Efectivament, aix s en lactualitat, i tenint en compte el temps passat, el Palau del
marqus de Setla; s Palacio com encara en diu la gent molt gran, situada en el
nmero 26 de la plaa del poble, tot just al costat de lesglsia de sant Joaquim, la qual
tamb podria tenir els seus orgens com a mesquita, per la seua orientaci85. Aquest
Palacio, com tamb lesglsia parroquial, presenta la porta principal de la construcci
cap al SE, o si fa no fa, cap al migdia86 i s una construcci molt alta i ampla que pogu
ser lantiga qariya. A la part del darrere, presenta un pati molt gran que fita amb el
carrer Nou. Aquestes dues construccions estan connectades, ja que el marqus de Setla
hi podia escoltar missa sense eixir de casa a travs dun balc interior que dna a
lesglsia.
85
La porta principal del temple est orientada cap al migdia i podria constituir lantic mirab de la
mesquita.
86
El poblet est conformat per deu carrers; a saber: la plaa de lEsglsia, el carrer de lngel, el carrer
del Riu, el carrer del Llavador, la Costera o el cam de Turballos, el carrer Nou, el carrer Serra, el carrer
Major, lavinguda de la 2a Germania, el carrer del Ravalet i el carrer de Maria Magdalena, patrona de
Setla. Tamb hi ha els Pinets, a la parta alta del poble, i que antigament era una era. Encara hi ha les
restes duna altra era darrere dels bancals del carrer Nou i que en lactualitat shi fan actes ldics en festes
del poble (a lagost), com ara lexhibici de domatge de cavalls. El cementeri es troba fora de la poblaci
a lesquerra del cam del mas dAlfafar.
24
Aix doncs, Setla seria en poca musulmana la plaa de lesglsia amb la mesquita,
i el forn que es troba al nmero 1 de la plaa, tot just enfront de lesglsia (actualment
tancat), el carrer Major i el carrer lngel (on hi ha un llavador). Posteriorment, es
construiria el carrer que dna a laltre llavador que hi ha a la Costera, s a dir, el cam
de Turballos. En poca cristiana, es construiria el ravalet i posteriorment (a finals del
segle XVIII, principis del XX) es construiria el carrer Nou i el carrer de lesglsia que
unia la part nova amb la part vella; s a dir, el carrer Serra; i ja a lltim ter del segle
XX es construirien les escoles i el bar, ja que les escoles antigues estaven partides: els
xiquets anaven al nmero 16 de la plaa i les xiquetes al nmero 13 del carrer Major. En
lltima dcada sha obert un carrer tot just darrere del carrer nou; encara no t nom. s
la poblaci amb ms projecci de totes les que conformen el terme de Muro.
5. Turballos
Turballos s el llogarret ms allunyat de totes les pedanies que abracen el terme de
Muro. Es troba situat al peu de la vessant esquerra de la serra del Benicadell, a 520 m
daltitud, entre el port dAlbaida i Gaianes i, dacord amb la Gran enciclopedia de la
regin valenciana87, el llogarret disposava de 4 habitants, el 1970. Actualment, el 2006,
el poblet presenta 62 vens, segons lEnciclopdia Catalana. Presenta una petita
esglsia consagrada a sant Francesc de Paula. Tingu ajuntament propi fins 1845, any
en qu va ser afegit a Setla de Nunyes, ja que no disposava dels 30 vens que marcava la
llei88.
Turballos s la poblaci amb ms altitud, 520 m, de les tres que podrem anomenar
prearbigues; o s Setla (?), amb 410 m, i Muro amb 399. Tot seguint el raonament de
Rafael Azuar (2005: 9-28) en qu les poblacions arbigues sassentaren en llocs ms
prop del riu (els casos de Benmer o lAlqueria dels Capellans), i les prearbigues
sassentarien en cotes ms elevades, Turballos, que es troba en la cota ms elevada,
seria el lloc ms antic de tots els estudiats.
Efectivament, la primera vegada que apareix Turballos s al Llibre del
Repartiment89, llibre segon, el 1249, en qu podem llegir:
A Pere del Bosch, justcia de Xtiva, l'alqueria anomenada Torbayllos, tota ntegra, en
heretat franca, llevat dels forns i molins. 11 dagost.
Joan Coromines (1997: VII, 364- 366), a travs daquesta descripci de la poblaci,
pensa que aquest llogarret ja existiria abans de la conquesta musulmana i li dna un
origen; no llat sin paleohispnic: TURGALIUM gran mercat, mercadal, firal,
lloc on es mercadeja90.
Tot tenint en compte que hi ha molts llocs als voltants de Turballos que poden ser
dorigen prerom (que ja nhem parlat ms amunt), com per les excavacions
arqueolgiques dorigen iber properes (lalt del Punx, el mas dAlfafar, etc.), com per
87
1973: 21, VOL. 12.

TORMO COLOMINA, JOSEP (1990: 62-63).
89
A cura dAntoni Ferrando (1979: 231-232).
90
La majoria dautors estan dacord que el topnim s dorigen incert. Joan Ponsoda (1996: 352)
documenta les formes Turballos, Turbayllos i To(r)ballos, el 1275-76. El pare Lus Fullana (1920: 29)
transcriu el topnim Torbaylos, Torbayllos i Turballos.
88
25
la seua altitud, s fcil pensar que aquest llogarret no s dorigen llat sin anterior i,
podria ser un punt de mercadeig daltres poblacions venes que hi anirien a bescanviar
queviures (recordem que Turballos es troba molt prop del port dAlbaida, i per tant,
molt ben comunicat amb lexterior)91.
En qualsevol cas, Turballos es va arabitzar entre el 713-794 i el 1238, i quan passa
a mans cristianes, el 1249, la poblaci s totalment musulmana.
En tant que no s una poblaci dorigen rab, s lgic pensar que el llogarret estaria
conformat per cabanes amb estris de cuina i del camp (cf. lalt del Punx, Palmira
Torregrosa [2009: 8-13]), que posteriorment conformarien la qariya islmica amb,
possiblement, una mena de mesquita annexada. Aquestes dues construccions es
convertirien, desprs, en la casa del senyor del poble i en lesglsia respectivament, tal i
com degu passar amb Setla; amb lAlqueria dels Capellans i Benmer lesglsia no fita
amb la construcci senyorial, ja que sn construccions posteriors; amb Muro, no ens
podem aventurar. En el cas de Turballos, lantiga qariya podria ser lantiga casa de
Rafael Eduardo (com lanomena colloquialment la gent), situada al costat mateix de
lesglsia, a la plaa. Aquesta construcci est orientada, si fa no fa, cap al SE-S92.
Com en el cas de Setla, i tenint en compte que es troba en una posici elevada i
privilegiada, podem pensar no tindrien la necessitat de desplaar-se a cap castell a
protegir-se en les agitades poques de les dominacions almorvit i almohade (les
poblacions ms properes sn Setla i Gaianes, repectivament) i aguantarien b les
suposades incursions al llogarret.
El 1358 el senyor de Turballos era Berenguer de Fabra, ve de Valncia. El 13
doctubre de 1407 Galceran de Loris va vendre el llogarret a Martn Ruiz. L1 dabril de
1452 Juan Satorre i la seua dona venen aquest senyoriu a Ximen Ros de Corella, primer
comte de Cocentaina, essent, a partir daquest moment, part del Comtat de Cocentaina93.
Quasi 20 anys de la compra del llogarret pel primer comte de Cocentaina, el 21
doctubre 1515, sacorden els captols de lestabliment de Turballos. Sn 15 captols de
91
Hi ha una dita popular que fa servir la gent de Muro sobre Turballos: Turballos, port de mar. Sempre
lhem escoltada i, segons ens han dit la gent gran, la dita fa referncia que en temps remots entre la mar i
Turballos no hi havia cap poblaci; dac lexpressi port de mar. Ja sintueix una poblaci ben antiga.
Tal vegada faa referncia que el poblet s lltim del Comtat, o en contraposici al port dAlbaida, o que
tal vegada en poca antiga era un lloc on es mercadejava molt i dac el mar; punt per excellncia de les
comunicacions... Tamb nhi ha una altra que diu: Turballos, cau de raboses; Gaianes, la llobera; i Muro
avivador de la gent malfaenera. Cau de raboses? Perqu es troba a la serra com Gaianes? Perqu shi
amagaven bandolers? (en temps antics, el port dAlbaida era un autntic cau dassaltants de carros,
vianants, etc.).
92
s a dir, la porta de lesglsia mira cap al N per laltar cap S-SE, ms o menys. La casa presenta el
mateix plantejament que a Benmer; s a dir, la porta dentrada a la casa, com tamb el gran pati que hi
ha al darrere, es troba de cara al sol. El poblet est conformat pel carrer principal el qual talla el poble en
dos: el carrer major, amb la plaa de lEsglsia, el carrer que dna al cam del port dAlbaida i a la font de
Turballos (on hi ha una casa amb una almssera), el carrer del Ravalet, i dos llavadors: un molt petit (al
principi de la plaa), i laltre a la part alta del poble, o s a la font de Turballos, amb una bassa. Les
festes del poble se celebren al setembre, dedicades a sant Francesc de Paula. El cementeri, molt petit, es
troba a lentrada de la poblaci, direcci del port dAlbaida.
93
GONZLBEZ ESTEVE, E. (1990: 56-58), tot bevent de Primitivo Alberola.
26
lestabliment del lloc a favor de moros de Muro, ja que estava considerada com una
alqueria. En aquesta alqueria vivien 14 o 15 famlies de mudjars que constituen una
mena de comunitat local regida per alam e aljames. Aquest establiment no sha
dentendre com a una carta pobla94, cosa que s que es produir desprs de lexpulsi
dels moriscos, el 161695, i vinculada a Muro.
Turballos presentava una poblaci, el 1520, de 40 cases; s a dir, 160 habitants96,
que podria ser la mateixa poblaci, si fa no fa, que el 1609, any de lexpulsi dels
moriscs. Eclesisticament parlant, Turballos dependr de lesglsia de Gaianes97, i
posteriorment passar a dependre de Setla.
Amb el despoblament del poble, no ser fins el 1616 que el comte de Cocentaina,
En Gastn Ruiz de Corella, es planteja repoblar-lo; per tot tenint en compte que el
vincula a Muro (i ja se saben les dures condicions de la carta Pobla de Muro, del 1611),
la desfeta de la Segona Germania, el 1693 (que tamb hi perdria habitants), els 160
habitants que tenia el 1520 no els recuperaria fins lltim ter del segle XVIII, s a dir,
del 1771 en avant, o s en 162 anys, ja que ser a partir daquestes dates que els
diversos autors aniran ressenyant els pobles que visiten. Aix, Francisco Mariano Nipho
Cagigal98 ens diu de Turballos, el 1771:
(Lugar) del mismo Condado, tiene de trmino media legua de circunferencia: cultiva
varias huertas, olivares, vias, tierras de pan llevar, frutas, y hortalizas, cuyos abonos, y
riegos son los mismos de Cosentayna: se curte para la lea del Monte de Benicadell.
[] Consta de 14 vecinos: dista de Alcoy unas dos leguas escasas; tiene una Iglesia,
sufragnea del vicariato de Alcocr.
El 1778 Turballos tenia 153 habitants segons el cens de Floridablanca99.

Cavanilles100, el 1797, ens parla de Turballos, vinculat a Setla, i noms ens diu que
forma part dels nou que conformen la contrada, tot fitant amb el riu dAgres, i:
Tres quartos de hora hacia el poniente de este pueblo [Gaianes] est Turballos, aldea de
18 vecinos, anexo, Selha, que tiene 74. Sus trminos reunidos tienen tres quartos de
hora de norte a sur, y apenas la mitad de oriente a poniente: el suelo es desigual de tierra
rojiza en las cercanas de Turballos, y de albars en las de Selha: sus vecinos aprovechan
las aguas del rio de Agres, que distribuyen por los campos reducidos a graderas en las
largas cuestas de los ribazos del rio. Los campos de Turballos no pueden disfrutarlas por
su mucha altura, pero se riega con las de una fuente copiosa que sale por entre peas.
Era menor su caudal pocos aos hace, y se aument por medio de una excavacin hecha
94
GONZLBEZ ESTEVE, E. (1990: 56-58).

PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (1986: 37). Lagost de 1616, sestableixen les terres de Turballos i els
seus pobladors tenen el crrech de pagar y respondre los censos sobredits certs y constans, y a ms dells
la tercera part de la oliva i la quarta de figa, conforme lo capitulat en lo dit acte de poblai (de Muro).
Ac declarat que estan derogats los captols que tracten de la responsi del vi, pansa y fulla, estan les
terres carregades a responsi en gra, y en tot lo dems ab crrech de observar los dits captols.
96
97
PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (2005: 33). El 1530 es construeix lesglsia de Muro i se li afegiran Setla
Benifit, Benmer i altres alqueries, avui desaparegudes. Turballos, en canvi, passar a dependre de
lesglsia de Gaianes, la qual va ser erigida, el 1535, i consagrada a sant Jaume. Cf. la nota 44.
98
BLANES NADAL, G. I SEBASTI ALCARAZ, R., (1996: 70-71).
99
SEBASTI ALCARAZ, RAFAEL (1988: 74).
100
CAVANILLES (1797: 94).
95
27
en la falda del monte, con lo qual aumentaron las huertas: el agua es blanda, y al salir
conserva su calor moderado.
El 1845-1850 Pascual Madoz101 ens diu de Turballos:

Lugar agregado en el ao 1845 Cela de Nez, de la provincia de Alicante (10
leguas), partido judicial de Cocentaina (1 ) audiencia territorial, capitana general y
dicesis de Valencia (13). SITUADO al pie de la parte meridional de la montaa de
Benicadell; le baten los vientos del Norte y Este. Su CLIMA es templado y sano. Tiene
24 CASAS; una iglesia dedicada a San Francisco de Paula, aneja de la de Cela (1/4
legua), y un cementerio 300 pasos al Sur del pueblo. Los vecinos se surten para sus
usos de 2 fuentes que hay en la inmediaciones de aguas algo flojas. Carece de
TERMINO por estar comprendido en el de Cela de Nez, y sus confrontaciones son,
por el Norte y Oeste Muro; Este Gayanes, y Sur Cela de Nez: comprende el monte de
Bencadell. El TERRENO es secano de regular calidad, y una porcin de huertas que se
riega de la abundante fuente que brota en las faldas del monte antes mencionados.
CAMINOS: la carretera para Alicante, y otras sendas los pueblos limtrofes, en mal
estado. El CORREO se recibe de Cela tres veces la semana. PRODUCTOS: trigo,
maiz, vino y aceite; mantiene poco ganado lanar y cabro. INDUSTRIA: la agrcola.
POBLACIN: 23 vecinos, 96 almas
Francisco Figueras Pacheco102, el 1919, ressenya que Turballos t 19 edificis (5060 habitants?), i que la seua esglsia s annexada a la de Setla.
I, finalment, Jos Sanchis Sivera103, el 1922, ens dir de Turballos:
Turballos, Torballos.- Es un casero de 150 habitantes, del arciprestazgo de
Cocentaina, anejo de Setla de Nez, cuya iglesia est dedicada a San Francisco de
Paula. Tal vez sea la alquera que el Repartimiento indica con el nombre de Torbayllos,
que concedi D. Jaime el 11 de agosto de 1247 a P(edro) Bosch, toda ntegra, pero sin
hornos ni molinos. Al erigirse la iglesia de Gayanes en 1535, se le dio por anejo, y
entonces contaba con once casas de moriscos. Ejerci el seoro el conde de
Concentaina.
Com es pot comprovar, hi ha un ball de nombres relativament gran pel que fa als
habitants de Turballos en 151 anys de diferncia.
Per concloure, podem dir, doncs, que la fesomia de Turballos no ha canviat
prcticament res en 761 anys, com a mnim dexistncia.
A partir dels anys 80 del segle passat es va donar un fet curis: hi vivien uns pocs
vens, per shi va establir una comunitat religiosa que volia viure dacord amb els
principis del Cristianisme i lEcologia. Una comunitat Ecumnica, de la no-violncia i
desnuclearitzada, que va acabar transformant profundament el poble. Grcies al pare
Vicent Mic, es van restaurar la majoria de cases enderrocades; es va reconstruir
lesglsia (de planta grega, no llatina, segons ens va dir ell mateix); es va traure el
trnsit de vehicles per fora de la poblaci; etc. En definitiva, van restaurar tot el poblet
101
SOLBES CALBO, JAIME (1993:46).

DEZ FUENTES, JOS M., (2006: 89). Entre 1845-1850 i 1919 el poble ha perdut cinc cases. A
lactualitat, 2010, el poble disposa de 16 cases; s a dir, nha perdut tres.
103
102
28
tot intentant respectar la seua estructura original. Ara per ara s un lloc molt admirat
arreu del Pas Valenci, perqu estan posant en prctica el concepte decoaldees.
CO CLUSIO S
Hem fet un reps a tota la histria de Muro i els seus llogarets, com tamb hem
intentat donar-los un origen. A grans trets, podem comentar que hem de partir de quatre
punts dinflexi; a saber, la toponmia original (iberobasca, llatina, rab); la repoblaci
de 1238 (catal, aragons); la repoblaci posterior de lexpulsi dels moriscs el 1609 (en
qu es perd una gran quantitat de toponmia rab i comena a introduir-se el castell); i
la legislaci en matria toponmica promoguda per Manuel Foronda, el 1916, en la qual
noms es difondr la llengua castellana i no tindr en compte factors histrics o
tradicionals.
Muro ha desencadenat moltes discussions acalorades sobre el seu possible origen:
part duna construcci (MURUS, llat), antropnim (MARIUS, llat), o crulla de riu
(MAUR/MURUR, homofonia de liber i de lrab); per com tot, de vegades, la
resposta la tenim davant nostre i no la veiem; s a dir, la pura descripci de la realitat. I
aquesta descripci de la realitat es faria en la llengua original dels primers pobladors,
liberobasc: MUR(R) + BURU munt de pedres, monticle rocs, moles de pedra
en una elevaci, en una lloma, en una mola (cf. lArpella). Lelevaci del poble
saprecia, per les roques no; per tant, les haurem de cercar al subsl i s ac on les
trobem. El poble no ha estat sempre com ho s ara... Encara que per a nosaltres siga un
element opac o fosc, no ho seria pas per als primers pobladors i aquests pobladors
descriurien la realitat que percebien: rocam, conjunt de pedres en una elevaci.
Aquest plantejament tamb seria aplicable al Muro de les Illes Balears.
Lextensi nominal de Alcoy tamb ha tingut fortes discussions sobre el seu
origen; sobretot, la intoxicadora llegenda urbana dagrament als alcoians per lajuda
rebuda en lepidmia del colera de 1885. Queda demostrat, per, que lextensi nominal
prov dun dels criteris de Manuel Foronda, el 1916, aquell que fa referncia a rius o
partides, etc.; en aquest cas, el riu dAlcoi o Serpis.
Als anys 70 hi van aparixer uns pegats Muro, cuna del tio Pep, quadrats, de
color blau i les lletres de la paraula Muro estaven formades per blocs de pedra de color
marr; van tenir tan dxit que els van enganxar als cartells de les entrades del poble.
En qualsevol cas, les fortes discussions sobre lextensi nominal van aparixer en
els primers anys de la democrcia, ja que aparegueren diverses denominacions (de
Alcoy, dAlcoi, de lAlcoi, del Comtat) en funci del pensament poltic. s ms,
aquestes discussions provocaren laparici de diverses pintades als anys 80 que
provocaren la ira o la mofa de vens i forasters (soles Muro... de Janeiro, per exemple),
fins al punt que encara s un tema dactualitat, ja que lajuntament de Muro va demanar
formalment la supressi daquesta extensi nominal i tots sabem que el Govern
Valenci la va denegar...
Benmer, en tant que antropnim, no canviar en favor de lAlqueria de Marc,
segurament, per no tenir carta pobla. Amb Benifit, s dna un fet curis: s que sen
produeix el canvi (lAlqueria dels Capellans), tot i que li passar com a Benmer.
29
Segurament el canvi es produir a nivell popular, ja que la majoria dels propietaris que
la van succeir eren religiosos i no es van perdurar tant en el temps com per a fixar el seu
cognom (tret dels Jord). Establir si Benifit era un antropnim (Ibn Fahd) o un
tecnicisme jurdic o eclesistic (el Benifet, benefici) s una qesti que encara resta
oberta.
Els topnims Alqueria i Rfol/Rfols, que tot i ser dorigen rab shan mantingut en
la microtoponmia (quan sabem que aquesta s la primera a desaparixer per tal
dorientar-nos espacialment), seran respectats desprs dels dos repoblaments (1238,
1609), perqu designaven proves documentals; s a dir, servien com a referncia
documental de base per a adjudicar el patrimoni als colons. Era un mitj de referncia.
Segons Antoni Mas i Forners (CITOC 2001: 323), els transmissors daquests termes
havien de ser necessriament els escrivans i procuradors; s a dir, els registradors de la
propietat.
Tot tenint en compte que els pobladors deien llocs (el lloc de Muro, etc.), a partir
de 1609 es dna un punt dinflexi, a causa de les cartes pobles i del segon repartiment:
els llocs es transformen en alqueries o rfols (cf. el Rfol Blanc > lAlqueria dAsnar;
Benifit > lAlqueria dels Capellans, a lactualitat lAlquerieta, en oposici a la dAsnar),
per amb un mats semntic: alqueria no pren el significat de lloc habitat o de
construcci (lantiga qariya) si no de terres, possessions (les terres dAsnar, les
terres dels Capellans). En el cas de la partida del Rfol/Rfols (entre Setla i Alcosser),
no es rebatejar i romandr al llarg del temps com a referncia documental per als
notaris, com hem dit ms amunt.
Setla, en tant que llat o mossrab, descriuria la realitat a travs duna metfora,
ms o menys literria: poal, setrill, recipient ple daigua. El poble es trobaria
entre la fita de les poblacions prearbigues i les arbigues, ja que es troba en una cota
elevada i t un riu relativament prxim (el riu dAgres). El llogarret va aconseguir carta
pobla i per aix, probablement, va rebre lextensi nominal de Nez, encara que a
nivell popular va rebre altres denominacions: Setla de Muro, dAgres, etc; per notem
que no tenia per qu rebren, ja que no hi ha cap topnim amb el mateix nom prxim
que plantege cap confusi de localitzaci.
Turballos, de possible origen paleohispnic, tamb designaria la realitat en la seua
llengua original, encara que per a nosaltres siga un element opac o fosc; i ho faria des
del punt de vista descriptiu: lloc de trobada per a mercadejar, mercat, etc. s el
mateix referent que fem servir nosaltres quan diem la Fira de Mostres, la Venta del
Pilar, etc., per en una altra llengua. Com tot, Turballos tamb va ser repoblat per no
va rebre cap extensi nominal.
Tota la toponmia menor (vegeu-ne els annexos) mereix un tractament diferent de la
macrotoponmia, ja que no est tan exposada a la pressi de les esferes poltiques o de
les grans transformacions de la societat, si ms no, en lantiguitat. Com ms
muntanyenca, ms antiga s (prerom, llat); si descendim a les parts ms planes o
baixes del relleu, hi trobem la toponmia rab; si en descendim encara ms (camins,
partides, etc.) ms catalana s. Com ms recent ens localitzem en el temps, ms
30
castellana s (Ventorrillo), i tenim sort que no ens trobem prop de la costa, ja que
podrem trobar-nos noms de partides en angls...
La microtoponmia murera fa referncia a les possessions dalgun propietari en
concret (corral dAlonso); descriu el paisatge en la llengua actual, el catal (la font del
Baladre, la lloma de Carrera); i les vies de comunicaci fan referncia a la proximitat de
les possessions dalgun propietari (cam de la caseta de Senabre) o a lobservaci de la
realitat ms immediata (cam de Turballos).
Mereix especial atenci el terme rac (del Puig, de Roca), el qual fa referncia a
barranquet fondo o recndit (DECLC, [1987: VII, 28-29]), o vall dextensi reduda i
no pas la idea de cant. Hom diferenciava barranc (de gran cabal, per on passen
fortes vingudes daigua; el barranc de la Cabrant, etc.) de rac, (barranc petit, de
difcil accs; rac del Rai, etc.). A lactualitat, sembla que s un terme fossilitzat, opac,
encara que forme part de la nostra llengua, ja que la gent est perdent la idea original de
barranc petit.
Altres termes que mereixen especial atenci sn lArpella, lEscurruspnia i la
Querola. Aquests tres termes, que sn molt opacs i han perdut el seu valor original,
descriurien la realitat i formen part de llenges preromanes, encara que els repobladors
catalans les traslladaren al nostre entorn. El terme Cabrant, tot i ser catal, pateix una
deformaci de Crebantada (culte crebar), i ha perdut el seu referent immediat, tot fentse opac, fssil. El mateix li passaria a termes, com ara Assegador.
Per a concloure, volem dir que la toponmia s un mn apassionant. Provoca
discussions acalorades fins a fregar lenfrontament poltic. La gent t la necessitat de
saber on viu, que hi vivia abans i com ha arribat all. El fet de cercar els orgens duna
poblaci no vol dir formar-ne part. Que no senganye ning: nosaltres formem part de
les dues repoblacions que es van produir al Pas Valenci: el 1238 i el 1609,
respectivament. Nosaltres som els ocupadors duna terra que sempre hi ha estat, per de
pobladors diferents: els ibers, els romans, els gods, els rabs, els catalans, els
castellans... Nosaltres no som hereus daquella gent que hi vivia; nosaltres els en vam
expulsar i com a guanyadors fem i desfem aquesta terra. Ara, nosaltres formem part del
Pas Valenci, i alg hi vindr al darrere, i si volem mantenir aquestes formes de
percebre la realitat, hem de comenar per respectar-les; per no transformar-les amb
elements nous. Hem de saber qui som i qu volem fer, perqu, en cas contrari, els futurs
estudiosos de la toponmia la trobaran... en castell?, en angls? De nosaltres depn la
nostra manera de percebre la realitat i de mantenir-la, i que els futurs pobladors la
respecten...
31
A EXOS
A EXOS DOCUME TALS
(Prov de lannex 9)
MI/ISTERIO DE LA GOBER/ACI/
SERVICIO /ACIO/AL DE I/SPECCI/
Y ASESORIAME/TO DE LAS CORPORACIO/ES LOCALES
JEFATURA PROVI/CIAL
ALICA/TE
En relacin con la denominacin de ese Municipio, se ha observado por este Servicio Provincial, que
se viene usando la de Muro del Alcoy o la de Muro de Alcoy, habindose producido ltimamente algunas
consultas acerca de cul ser el nombre correcto y exclusivo del Municipio cuyo Ayuntamiento V. S.
preside.
A este efecto, y dada la extraeza de que un Municipio no tenga una denominacin uniforme, se ha
procedido por este Servicio a indagar sobre el posible origen y fundamento del mismo.
De las indagaciones efectuadas, resulta evidente que el verdadero nombre de Muro, es MURO DEL
ALCOY, ya que nunca podra ser Muro de Alcoy, dado que ni histrica ni administrativamente ha
dependido nunca de la ciudad de Alcoy, y s en cambio ha estado unido siempre, histrica y
administrativamente, a Cocentaina, primero como parte de su villa, despus como parte de su Barona y
Condado, y ltimamente formando parte de su partido judicial, hasta que en poca muy reciente que no
afectara a su nombre (ya en el ao 1915 aparece en el Boletn Oficial de la provincia el nombre de
MURO DEL ALCOY, que se contina en el mismo generalmente cuando se habla de Muro), hubiere
podido haber alguna variacin.
Consultados adems no solamente los Boletines Oficiales de esta provincia resulta que hasta 1915
jams se encuentra en ellos otra denominacin que la de MURO, con excepcin del ao 1882 en que se
llega a encontrar la de Muro y Cela, siendo a partir de 1915, cuando en los Boletines Oficiales de esta
provincia se encuentra la denominacin de MURO DEL ALCOY.
Ahora bien, por qu del Alcoy? La razn es clarsima si se tiene en cuenta, que hay otros
Municipios en la provincia como Formentera del Segura, Guardamar del Segura, etc., que reciben
nombre del ro que los riega.
Y en Muro? Efectivamente, consultado el DICCIO/ARIO GEOGRAFICO Y ESTADISTICO de
Espaa y provincias de Ultramar de 1885, en la voz MURO, resulta que el ro Serpis se ha
denominado hasta poca muy reciente usualmente bajo el nombre de RIO ALCOY, lo cual explica y
fundamenta la denominacin de MURO DEL ALCOY que, tenemos pleno convencimiento, es el correcto
y exclusivo de ese trmino Municipal.
Por tanto, tengo el gusto de comunicrselo a V. S. a fin de que quedando enterada la Corporacin
Municipal, cuiden de que en la correspondiente oficial sea esta denominacin, MURO DEL ALCOY, la
nica que figure.
Dios guarde a V. S. muchos aos.
Alicante, 24 de Octubre de 1972.
EL JEFE DEL SERVICIO
Firmado: PATRICIO SAURA
Sr. Alcalde, Presidente del Ayuntamiento de MURO DEL ALCOY
32
(Prov de lannex 11)

DECRET 196/2002, de 3 de desembre, del Govern Valenci, pel qual es denega el canvi de denominaci
del municipi de Muro dAlcoy per la forma Muro. [2002/X13536]
LAjuntament de Muro dAlcoy, en la reuni del dia 7 de juliol del 2000, va sollicitar el canvi del nom
actual del municipi per la forma tradicional en valenci de Muro.
El Registre dEntitats Locals de la Direcci General dAdministraci Local, del Ministeri
dAdministracions Pbliques, ha informat que ja hi ha un municipi a la provncia de les Illes Balears que
t este nom i, en conseqncia, no procediria lanotaci en el Registre dEntitats Locals del canvi de nom
per Muro.
La Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educativa i Poltica Lingstica, de la Conselleria de
Cultura y Educaci, considera correcta en valenci la grafia Muro, per assenyala que no s possible
aprovar este canvi de denominaci pel fet que ja hi ha un municipi denominat Muro a Mallorca, i
assenyala que s necessria la introducci dun element diferenciador (nom del riu, de la comarca...) que
el diferencie de lesmentat municipi de Mallorca.
De conformitat amb el que disposa larticle 6 del Decret 58/1992, de 13 dabril, del Govern Valenci, es
va procedir a traslladar els informes emesos a lAjuntament, perqu realitzara les allegacions oportunes
a lefecte dintroduir un element que diferenciara el nom de Muro. /o obstant aix, lAjuntament no ha
acceptat introduir els mencionats elements diferenciadors, per la qual cosa, tal com prescriu larticle 6
del Decret 58/1992, de 13 dabril, del Govern Valenci, es va procedir novament a sollicitar linforme
de la Direcci General dOrdenaci dInnovaci Educativa i Poltica Lingstica, la qual va ratificar-se
en el linforme anterior.
Larticle 14.1 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, Reguladora de les Bases del Rgim Local, estableix que els
canvis de denominaci dels municipis noms tindran carcter oficial quan, desprs dhaver sigut anotats
en un registre creat per ladministraci de lEstat per a la inscripci de totes les entitats a qu fa
referncia lesmentada Llei, es publiquen en el Boletn Oficial del Estado.
Dacord amb el que preveu el Reial Decret 382/1986, de 10 de febrer, pel qual saprova el Reglament del
Registre dEntitats Locals, i lOrde de 3 de juny de 1986, que desplega el Reial Decret 382/1986, les
modificacions de la inscripci dels municipis, respecte al canvi de denominaci, seran procedents una
vegada que es comprove en el Registre dEntitats Locals que la nova denominaci no coincideix ni
produeix confusi amb altres ja existents.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat Valenciana, ds i Ensenyament del Valenci,
disposa en larticle article 15.1 que correspon al Govern Valenci determinar els noms oficials dels
municipis de la Comunitat Valenciana.
En virtut de tot aix, vist lexpedient instrut per lAjuntament de Muro dAlcoy per a la modificaci de la
denominaci actual del municipi per la forma Muro, a proposta del conseller de Justcia i
Administracions Pbliques i desprs de la deliberaci del Govern Valenci, en la reuni del dia 3 de
desembre de 2002,
DECRETE
Article nic
Queda denegada la sollicitud presentada per lAjuntament de Muro dAlcoy, de la provncia dAlacant,
per a canviar la denominaci del municipi per la de Muro.
Contra este decret, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contencis
administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de la
Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats a partir del sendem de la publicaci deste
decret en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de conformitat amb el que estableixen els articles
48, 109.c) i 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions
Pbliques i del Procediment Administratiu Com, modificada per la Llei 4/1999, de 14 de gener, i els
33
articles 10.1 b), 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicci Contenciosa

Administrativa, sense perju que les persones interessades puguen exercir qualsevol altre recurs que
estimen oport.
Valncia, 3 de desembre de 2002
El president de la Generalitat Valenciana,
JOS LUIS OLIVAS MART/EZ
El conseller de Justcia i Administracions Pbliques,
CARLOS GO/ZLEZ CEPEDA
34
A EX TOPO MIC
Presentem, a continuaci, tota la toponmia del terme de Muro. La informaci shi presenta a travs
de columnes en qu nhi ha lordenaci alfabtica, tot seguint la terminologia de lAcadmia Valenciana
de la Llengua (AVL); s a dir, lorografia, la hidrografia, el poblament, les partides i els paratges, les vies
de comunicaci i altres llocs d'inters. Primerament, trobareu la recollida per lAVL (segons lAVL) i,
seguidament, la recollida per nosaltres (segons el nostre estudi).
Observacions segons el nostre estudi:
- Noms hi incorporem aquells topnims que lAVL no inclou al Corpus toponmic valenci, per tal de no
duplicar-ne.
- A lapartat vies de comunicaci hi ha camins recollits amb el smbol (*) que entenem que sn una
invenci de lajuntament de Muro, ja que no hem sentit a la gent gran reproduir-los.
- Hi poden aparixer duplicats toponmics, com ara el riu Fondo o el barranc de Vargues els quals sn
dues maneres de fer referncia al mateix lloc.
- Hi ha topnims extrets de la publicaci de Juan-Josep Pascual (2004: 72-81), Els assegadors de Muro,
que no els hem pogut localitzar a travs de lobservaci directa ni mitjanant lenquesta a persones
majors; per que segurament sn duplicacions toponmiques dun mateix lloc (alcav de lAlmoroig o
squia de Setla) o que shan perdut a causa del pas del temps.
- Tamb nhi ha hidrnims que han desaparegut (i que recollim) a causa de levoluci urbanstica de
Muro, com ara la bassa de Mossn Gnit, la font del carrer Sants, etc.
- Els topnims que recullen els plnols generals del terme de Muro realitzats pel Centre de Gesti i
Cooperaci Tributria, de la Gerncia Territorial dAlacant, realitzat per lempresa CARTOYCA SA,
escala 1:5000, i el Plnol Senda de les Pedanies, escala 1:25000, editat per lajuntament de Muro, els hi
hem incls per nhi ha que porten el smbol (+), perqu estan en castell i que nosaltres hem tradut, tot
presentant-los en cursiva; en sn quatre: Alto de la Oveja (lalt de lOvella), Cerro de la Cruz (lalt de
la Creu, recollit per lAVL), Llano Rojo (el pla Roig, tamb recollit per lAVL) i Lo de las /everas (El
de les /everes). Preguntada la gent gran per aquests tres topnims (el pla Roig est clar), lalt de
lOvella no sabien reconixer-lo (el plnol el localitza a lalt de Turballos); lalt de la Creu els sonava
per no tenien clar la seua ubicaci (lalt del Mig, a Turballos); i El de les /everes, directament, no
sabien localitzar-lo (el mapa el localitza dalt del pla de Turballos, ms amunt de les mines de Tatam).
Nhi ha el cas dun topnim (Loma del Peleg, lloma del Peleg?, s lalt de Gaianes?) que la gent no
reconeix i que el mapa el localitza dalt del pla de Turballos, del pla Roig, al costat del de les /everes,
tot fitant amb el terme de Gaianes. lAVL el denomina lloma del Pelegr. Leditat per lajuntament de
Muro, recull literalment: Cerro de la Cruz, alt de lOvella, alt de la Creu, lloma de les /everes i lloma
del Pelegr.
- LAVL recull el terme Crebantada, terme correcte, per hem de tenir en compte que a Muro es diu
dialectalment: Cabrant. En canvi, s que recullen el terme dialectal flare. Tamb incorporen, per, la
forma correcta castellana, Collado, quan tots sabem que a nivell dialectal hom pronuncia Collao.
Finalment, lAVL recull la partida de lAmoroig i el barranc de lEscorrupnia; en canvi els murers
pronuncien lAlmoroig i lEscurruspnia.
- LAVL recull, tamb, la partida del Braal; bviament, s un error; aquesta partida es diu Bracal.
FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 27), en pensa que vol dir lloc de verdures. No t res a
veure amb bra o derivats.
- Pel que fa als criteris lingstics, mostrem la paraula normativa i les formes colloquials es presenten en
cursiva i entre parntesi (aigera [auiera]); pel que fa a ls de la preposici medial, hem optat per
posar-la entre parntesi (penya [de] la Mel) en els contextos en qu la gent no la reprodueix; quant als
sufixos ada, ador i derivats, hem seguit el mateix criteri que en la preposici medial; s a dir, posarles entre parntesi (Para[da] del Sargento, la Cabranta[da], les Montserra[d]es, etc.); i pel que fa a ls
de castellanismes i de malnoms, els hem respectat, tot transcrivint-los en cursiva: Padre /uestro, casilla
de lEstret, casilla de Turballos, font del Uito, etc.
- Finalment, volem comentar que hem intentat recollir tota la toponmia menor del terme de Muro, per
que de segur que ens nhaurem deixat per recollir. Valga aquest treball, per, per presentar-ne una bona
mostra ben representativa, si no tota, quasi tota.
35
Segons lAVL
Orografia
Alt de Creus
Alt de la
Creu+
Alt de
Montagut
Alt de Punx
Alt de Senabre
Alt del Mig
Altet dels
Canons
Barranc de la
Querola
Corral
d'Alonso
Solana de
Mariola
Barranc de
l'Ama
Corral Roig
Vies de
comunicaci
Barranc de
l'Escorrupnia
Barranc de
l'Olivar
Barranc de
Puig
Barranc de
Reig
el Calvari
l'Alquerieta
Mas d'Alfafar
Setla
Turballos
Partides i
paratges
el Braal
Montserra(d)es
Segons el
nostre estudi
Morro (de)
Senabre
Orografia
Para(da) del
Sargento
(lloma [de]
Carrera)
Costera del
Xop
Alt dAbat
Pont de les
Nou Llunes
Alt de Gaianes
(alt del
Pelegr+?)
Alt de
lOvella+
Alt de
Turballos
Barranc de
Turballos
el Calvari
el Manzem
Carrasquetes
Cova Alta
Barranc del
Collado
el For
Alt dels
Volcadors
el Planet de
Muro
Collao
Cova de
Beneito
Barranc del
For
Cova de la
Dona
Barranc del
Mas d'Alfafar
el Prstamo
el Cotet
Barranquet de
Setla
el Rac de
Puig
Barranquet de
Vargues
el Rfol
Alts de
Fontanars
el Reclot
Lloma de
Cabrera
Lloma del
Pelegr+
Lloma del Tio
Melic
Penya del
Flare
Penya Grossa
Pla de
Turballos
Pla Roig
Port d'Albaida
Serra
d'Agullent
Serra de
Benicadell
Serra de
Mariola
Hidrografia
Barranc
d'Albacar
Barranc de la
Crebantada
Cisterna de la
Solana
el Quint
el Reg de la
Font
Cotet (Serra
Antona)
Cova (d)el
Moro
Cova Alta
Cova de la
penya (del)
Flare
Penya (de) la
Mel
Penya de
lguila
Penyeta del
Rellotge
Pla dOltra
Port
Port dAlbaida
Puntal Negre
Rac (del)
Greny
Rac (del)
Llobet
Serra de
Turballos
Solana de
Turballos
el Romeral
Font del
Parads
El de les
/everes+
el Sernical
Estret dAgres
Fonteta de
Pedra
els Fondos
d'Oltra
Fita (amb
Agres)
Riu d'Agres
els Fontanars
Flare dAgres
Riu d'Alcoi o
Serpis
els Pinarets
Alcav de
lAlmoroig
Hidro
(subestaci de
llum SetlaAlcosser)
Assut (presa
del reg de sant
Joaquim)
Poblament
els Quatre
Camins
Benmer
la Cabanya
Casa Blanca
la Comuna
Cases de
Lloren
la Garrofera
Caseta de
Cigala
la Plana
Caseta de
Maques
Caseta de
Mitgeta
Caseta de
Senabre
Corral Blanc
la Lloma
la Volta de
Vidal
l'Amoroig
les Solsides de
Setla
l'Olivar Vell
del Marqus
Lloma
Lloma (de la)
Garrofera
Lloma (de)
Carrera (de
Cabrera)
Lloma del
Cotet
(dAlbors)
Lloma del
Peleg+
Lloma del Port
Hidrografia
Aigera
(auiera) del ti
Jeroni
Banyets
dAgres (terme
dAgres)
Barranc de
lauela
malicciosa
Barranc de la
Borona(da)
Barranc de la
Perla
Barranc de la
Serrana
Barranc de
Llometa
36
Sanchis
Barranc de
Senabre
Barranc de
Turballos
Barranc de
Valero
Barranc del
Mas
Barranc del
Quin
Barranc del riu
Fondo
(barranc de
Vargues)
Barranc del
Rull
Bassa (de) la
Plana
Bassa de la
font de la
Carrasca
Bassa de la
font de
Turballos
Bassa de les
Fontanelletes
Bassa de
Mossn Gnit
Bassa del
llavador de
Benmer
Bassa Nova
(Benmer)
Bat
Canal de
Benmer
Depsit dels
Fontanars
Derramador
(de Ramrez)
Escurador de
la plaa de
lErmita
Font (de)
Mitgeta
Font (de)
Cento Gota
Font de
Carmen, la
Rossina
Font de sant
Roc o font
Major
Font de
Diuardet de
Moll
Font de
Senabre
Font de Juan
de Dios
Font de
lEsbarzer
Font de
lEstret
(dAgres)
Font de lOm
Font de la
bassa (de)
Maques
Font de la
bassa (de)
Mitgeta
Font de la
Bassa Llarga
Sevilero
Marquesita
Font del Uito
Pou del
passeig de la
Rabosa
Font del Xop

Font Gela(da)
Font de
Turballos
Font Santa
Font de Vicedo
Fonteta de la
Perla
Font del
Baladre
Fontanars
Reg de les
Fontanelles
Fonts del mol

(del) Riuet
Reg de
Palacio
Font del
Barranquet de
Joana
Fonts del
Pantanet
Reg del Bracal
Riu Fondo
(barranc de
Vargues)
Snia
Caseta del ti
Jeroni
Squia de
Setla
Casilla de
Benmer
Poblament
Casilla de
lEstret (caseta
del Tren)
Llavador de la
font Turballos
Font del
Magre
Llavador de
sant Roc
(Muro)
Font de les
Bassetes
Font de les
Fontanelletes
(o de
Cotimanya)
Font de Muta
Font de Rella
(de la Fotja)
Font del Nouer

(de lAnouer)
Font del
Pantanet
Font del Pelat
Font del Pinar
Font del
Pinaret
Font del Rac
(de) Llobet
Font del
Caseta de
Juanito Albert
Rags
Riu del
barranc de
Turballos
Font del
Depsit
Font del
Morenet
Caseta de
Ca(d)ira
Llavador de de
la plaa de
Turballos
Font del Civil
Font del mol

de Ciment
Caseta (de)
Solbes
Reg del
Matzem
(Manzem)
Font de la
caseta (de)
Maques
Font del mas

dAlfafar
Caseta (de)
Pepe, el
Llumener
Llavador de
Benmer
Llavador de
lErmita
(Muro)
Font de la
venta de Setla
Caseta (de)
Paiano
Fonts del
Marge
Font del carrer

Sants
Font de la
Plana
Reg de la Font
Font del
barranc de
Turballos
(bassa de les
Monges)
Font de la
Carrasca
Font de la
Pedrera
Caseta (de)
Gallina
Reg de les
Bassetes
Font del
Canyaret
Font de la
Costera de
lAlquerieta
Reg de la
Cabranta(da)
Fonts de
Barberet
Font de la
Cabranta(da)
Font de la
Cigala
Caseta (de)
Fullana
Reg de la
Plana
Font del Bat
Caseta (de)
Candela
Pouets de
Segu
Fontetes
Santes
Font del
barranc de
Sanchis
Caseta (de)
Cama
Llavador de
Setla
Llavador del
Canyaret
(Muro)
Llavador del
carrer (de)
lngel (de
Setla)
Bogesa
(fbrica)
Casa (de)
Barber
Casa (de)
Dentilla
Casa de
lAlacant
(lAlicant)
Pou daiges
de la Plana
Casa de les
Cabeces
Pou daiges
del Pinar
Casa del Coto
Pou de la
Borona(da)
Pou de la
Caseta (de)
Baeza
Caseta (de)
Barreta
Caseta de Puig
Caseta de
Vargues
Caseta del
Cabreret
Caseta del Tap
Casilla de
Turballos
(caseta del
Tren)
Club de tenis
la Plana
Corral de Boix
Corral de
Gonzlbez
Corral de la
Foia
Corral de les
Coves
Corral de
Miquel
37
Corral de
Santiago
Corral de
Soriano
Corral de
Valero
Corral de
Veneno (corral
Blanc)
Fbrica de
Mataredona
(les Caixetes)
Forn (de cal)
de Bellot
Juanet)
Comuna
Mol de
lEstret
El Pont de sant
Gonalo
Mol de sant
Antoni
(Orujera,
fbrica de
pinyol)
El Real Franc
Assega[d]or
del rac del
Teular (cam
[del] rac del
Teular)
Els mrgens
Alts
Cam (del)
rac (de) Roca
Els Rfols (el

Rfol)
Cam (del)
rac (del) Puig
LArpella
Cam (del)
rac de(l) Rai
Mol del Bat

Mol Nou (o
de Cloquell)
Ranxo Wilson
Venta (d)el Pi
Venta de Setla
LEstret
(dAgres)
LHort de
Sandingo
Ventorrillo
LHorta del
Parads
Mas dAgull
Xalet dAdrian
LHorta Fonda
Mas de
Benataire
Xalet de Pepe
larquitecto
LOlivar Gran
Mas de
lArpella
Partides i
paratges
Mas de la casa
Blanca (casa
Blanca)
Barranc de la
Cabranta(da)
Mas (del) rac

Llobet
Mas de la Foia
Mas del Magre
Mas del
Teula(d)
Mas Nou (la
Plana)
Barranc de
Sanchis
Barranc de
Turballos
Barranc del
Quin
La Canya(da)
La Font Major
La Solana
dAgres
La Solana de
Gaianes
La terra
Blanca
Les Cabanyes
Palacio
Benataire
Pequs
Mines de
Tatam
Cam de
Senabre
Vies de
comunicaci
Mol (de)
Cartons (o de
Ganzlbez)
Carretera
dAgres
Alcantarilla Androna del

Pla
Mol (de)
Ciment (de
Benmer)
Mol (del)
Riuet (mol
[de] Pedro)
Mol de Baix
(o de Ciment,
borrera del ti
Pejerto,
borrera de
Cabea)
Mol de Dalt
(o del ti
Carretera de
Setla de
Nunyes
Antic cam de
Cocentaina
Duquessa
dAlmodvar
Assega[d]or de
Gandia
El Carliste
Assega[d]or
del rac (de)
Cabrera (de
Carrera)
El Morro (de)
Senabre
El Padre
/uestro
El Pinar
El Pinaret
El Pla de la
Assega[d]or
del rac (de)
Segu
Assega[d]or
del rac de
Navarro
Cam de
lAlcdia
Cam de
lAlquerieta
([de] Jord o
dels
Capellans)
Cam de la
carretera
Nacional 340
Benmer
Cam de la
Solana
Cam de la
casa Blanca
(mas de...)
Cam de la
solana del
Pinaret
Cam de la
caseta (de)
Mitgeta
Cam de la
Valeriana*
Cam de la
caseta de
Senabre
Cam de la
Centaura
Cam de la Via
(del tren
Alcoi-Gandia)
Cam de la via
de Cocentaina
Cam de la
costera de
Valero
Cam de la via
Xixarra (via
del tren AlcoiIecla)
Cam de
lAmetler*
Cam de la
cova (de)
Beneito
Cam de les
brises de
Mariola*
Cam de
lAssega[d]or
Cam de la
creu de Triana
Cam de
lEspgol*
Cam de la fita
de Cocentaina
Cam de les
fontetes Santes
(o vell de
Muro)
Cam de
lEstornell*
Cam de la
Foia
Cam de les
Llorences
Cam de
lEucaliptus*
Cam de la
font de
Senabre
Cam de les
Vaqueries
Cam de lhort
de Sandingo
Cam de
lbila*
Cam de
lOlivera*
Cam de
lOreneta*
Cam de la
font del
Baladre
Cam de la
font del
Parads
Cam de la
font del Uito
Cam de la
bassa de
Turballos
Cam de la
font Major
Cam de la
Berbena*
Cam de la
lloma del
Pinaret
Cam de la
Cabranta(da)
Cam de la
Calndula*
Cam de la
Camamilla*
Cam de la
Cardenera*
Cam de
Pequs
Cam de
Turballos a
Gaianes
(Assegador)
Cam de
Turballos o del
Port
(dAlbaida)
Cam del
Barranc
Cam del
Bedoll*
Cam de la
Regalssia*
Cam del
Calvari
Cam de la
Rosa*
Cam del
Colom*
Cam de la
Rosella*
Cam del
Crixens*
Cam de la
senda de
Cam del
38
Donzell*
Cam del
Fenoll*
Cam del
Freix*
Cam del
Ginebre*
Cam del
Malvi*
Cam del mas
dAlfafar
Cam del mas
Nou
Cam del mol
Pedro (o del
Riuet)
Cam del
morro (de)
Senabre
Cam del
Mussol*
Cam del
Pmpol*
Cam del peu
de
Montcabrer*
Cam del Pinar
Cam del
Poliol*
Cam dels
Trigueros*
Cam vell
dAgres
Cam vell
dAlcoi (o
cam de
Turballos)
Cam vell de
Benimarfull
Cam vell de
lAlqueria
Cam vell de
Muro
Cam vell de
Setla
Costera de
Valero
Passads de la
Penya
Passeig de la
Rabosa (Cam
de la font del
Baladre)
Pont de Ferro
Pont de
lAlmorig
Pont de
lEmpedrat
Cam del rac

del Moro
Pont de la
Cabranta(da)
Cam del Rfol
Pont de la
Canaleta
(Squia de
Setla)
Cam del
Romer*
Cam del Rull
Cam del
Sac*
Cam del
Tiller*
Cam del
Tim*
Cam del
Trvol*
Pont de la
Mula
Pont de sant
Gonalo
Pont de
Satorre
Pont de
Senabre
Pont de Setla
Cam del
Ventorrillo
Pont de
Vargues
Cam dels
Fontanars
Port dAlbaida
Terrapl
39
BIBLIOGRAFIA
Diligncia del ministeri de Governaci dAlacant sobre el topnim Muro del Alcoy (1977),
Revista de festes, Junta de festes, Muro.
ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL) (2009), Corpus toponmic valenci, 2 VOL.,
Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua, Valncia.
ALCOVER-MOLL (1980), Diccionari catal-valenci-balear, (DCVB), ed. Moll, Ciutat de Palma.
AZUAR, R., (2005), Los orgenes islmicos de Muro, Actes de les I jornades dhistria local de
Muro, Institut dHistria Almoroig, Elia Gonzlbez Esteve coord., Muro, pp 9-28.
BADIA i MARGARIT, ANTONI (19943), Gramtica histrica catalana, Tres i Quatre, Valncia.
BLANES NADAL, G., et al. (1995), Aproximaci a la mineria de Muro, Revista de festes, Muro, pp
58-59.
BLANES NADAL, G., et al. (1996), Muro segn la descripcin de Francisco Mariano Nipho Cagigal
Revista de festes Muro, pp 70-71.
BORJA, J. (2005), Llegendes del Sud, ed. del Bullent, Picanya, pp 183-184.
BURGUERA, JORDI (19852), Histria del lxic catal, Enciclopdia Catalana, Barcelona, p 38-45.
CARBONELL I IGLESIAS, I. (2009), Llegendes del Comtat (I); El cicle de llegendes de la bstia,
Alberri, 19, Quaderns dinvestigaci del Centre destudis contestans, Centre dEstudis
Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina i lInstitut Juan Gil Albert, Cocentaina, 20082009, p 163-169.
CERD I AREST, M. (2004), Els altres Muros, Revista de festes, Muro, pp 38-41.
CERD I PREZ, M. (1979), La epidemia colrica de 1885 en Muro, Revista de festes, Junta de
Festes, Muro.
CERD I PREZ, M. (1979), Sobre el nom del nostre poble, suplement extraordinari dedicat a les
festes de Muro del peridic Ciudad de Alcoy, dijous 6 de maig de 1982.
CERD I PREZ, M. (1985), De Muro a Muro de Alcoy: el canvi de nom del nostre poble, Revista
de festes, Junta de Festes, Muro, pp 12-13.
COLOMINA CORTS, A. P. I PAY TODOL, B. (2000), Toponmia de Muro, Revista de festes, Muro,
pp 56-58.
Congrs Internacional de Toponmia i Onomstica Catalanes (CITOC), a cura dEmili Casanova i
Vicen M. Rossell (2002), Universitat de Valncia i Denes editorial, Valncia.
COROMINES, JOAN (1970), Estudis de toponmia catalana, 2 VOL., Ed. Barcino, Barcelona, pp 254,
269.
COROMINES, JOAN (1984 i ss), Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana,
(DECLC), 9 VOL., Ed. Curial, Barcelona, 1984.
COROMINES, JOAN (1997), Onomasticon cataloniae, (OC), 8 VOL., Ed. Curial, Barcelona.
DDAA (1973), Gran Enciclopedia de la Regin valenciana, Valncia, 12 VOL, pp 138, 213-214, 257,
21.
DDAA (1985), Historia de la Provincia de Alicante, Ed. Mediterrneo S A, Mrcia, Vol. I, pp. 147158.
DDAA (1987), Diccionari de la llengua catalana, (DLC), ed. Enciclopdia catalana, Barcelona.
DDAA (1987), Enciclopdia catalana, ed. Enciclopdia catalana, Barcelona.
DDAA (1988), Histria del Pas Valenci, Edicions 62, Barcelona, Vol. I, pp. 252-379.
DDAA (1992), Diccionario Histrico de la Comunidad Valenciana, Diario Informacin, Ed. Prensa
Alicantina S A, Alacant, Vol. II, pp. 553.
DDAA (1994), Introduccin a los estudios rabes e islmicos, a cura de Ma Jess Rubiera Mata, rea
de estudios rabes e islmicos, Universitat dAlacant, pp. 87-88, 113.
DDAA (1997), Les Observacions de Cavanilles. Dos-cents anys desprs. Fundaci Bancaixa, Valncia,
VOL, IV, p 94, 96, 158-159.
DEZ FUENTES, JOS M. (2006), Muro de Alcoy en el tiempo, segn las descripciones de Cavanilles
(1797), Madoz (1845) y Figueras Pacheco (1919), Revista de festes, Muro, pp 85-90.
DUARTE I MONTSERRAT, C., I ALSINA I KEITH, A. (1986), Gramtica histrica del catal; morfologia
(II), ed. Curial, Barcelona.
40
FAUS CARDONA, J., i FAUS BARBER, J. (1990), Toponmia alicantina: Muro del Alcoy, Revista de
festes, Muro, pp 64-65.
FULLANA MIRA OFM, LUIS (1920), Historia de la villa y condado de Cocentaina, Imprenta Huici,
Valncia, p 29.
GALMS DE FUENTES, LVARO (1990), Toponimia de Alicante. La oronimia, Universitat dAlacant, p
11-18.
GONZLBEZ ESTEVE, E. (1990), Capitols del Stabliment de Turballos, 1515, Revista de festes, Muro,
pp 56-58.
GONZLBEZ ESTEVE, E. (2005), De Muro a Muro del Alcoi (ao 1916), Revista de festes, Muro, pp
74-83.
JORD I LLOPIS, PEPE I JORD I LLOPIS, SANTIAGO (2001), Padr de Cetla de Nunyes des de 1869
fins a 1874, revista de Festes de Setla de /unyes, Ajuntament pedani de Setla de Nunyes,
Muro, pp 12-19.
JORD I LLOPIS, PEPE I JORD I LLOPIS, SANTIAGO (2005), Les fonts del riu dAgres i del barranc de
Turballos (I), revista de Festes de Setla de /unyes, Ajuntament pedani de Setla de Nunyes,
Muro, pp 8-17. Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
JORD I LLOPIS, PEPE I JORD I LLOPIS, SANTIAGO (2006), Les fonts del riu dAgres i del barranc de
Turballos (II), revista de Festes de Setla de /unyes, Ajuntament pedani de Setla de Nunyes,
JORD I LLOPIS, PEPE I JORD I LLOPIS, SANTIAGO (2007), Fonts del barranc de Turballos, revista
de Festes de Setla de /unyes, Ajuntament pedani de Setla de Nunyes, Muro, pp 23-33. Lhem
utilitzat per extraure alguns topnims.
Llibre del Repartiment de Mallorca, a cura de Ricard Soto i Company (1984), Conselleria dEducaci
i Cultura del Govern Balear, Ciutat de Palma.
Llibre del Repartiment, a cura d'Antoni Ferrando (1979), Vicent Garcia Editores S. A., Paterna, p 181182, 200.
MOMBLANCH y GONZLBEZ, FRANCISCO DE P. (19593), Historia de la Villa de Muro, Institut
d'Estudis Alacantins, Alacant, p 21-27, 84, 195.
MOREU-REY, ENRIC (1982), Els nostres noms de lloc, Ed. Moll, Palma de Mallorca.
PASCUAL GISBERT, J.J. (1988), Rondalles mureres, Ajuntament de Muro, Muro. Lhem utilitzat per
extraure alguns topnims.
PASCUAL GISBERT, J.J. (2004), Els assegadors de Muro, Revista de festes, Muro, pp. 72-81. Lhem
utilitzat per extraure alguns topnims.
PASCUAL GISBERT, J.J. (2005), La fira de sant Antoni de Muro als segles XVIII, XIX i XX, Actes de
les I jornades dhistria local de Muro, Institut dHistria Almoroig, Elia Gonzlbez Esteve
coord., Muro, pp 215-249.
PASCUAL GISBERT, J.J. (2009), LAngelet, personatge fester, Ajuntament de Muro i la Junta de Festes,
Muro. Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
PASCUAL i JORD, JOS (1990), Divagacions sobre el nom de Muro. La vertadera i veritable histria
del nom de Muro, Revista de festes, Muro, p 38-40.
PASCUAL i JORD, JOS (1991), La veu de Muro, Revista de festes, Muro, p 29-30.
PEIR I PREZ, JOSEP-LLUS (2005), Fonts i manantials del terme de Muro (I), Revista de festes,
PEIR I PREZ, JOSEP-LLUS (2006), Fonts i naixements del terme de Muro (II), Revista de festes,
PLA ALBEROLA, PRIMITIVO J. (1986), Cartas pueblas del Condado de Cocentaina, Excm. Ajuntament
de Cocentaina-Institut d'Estudis Joan Gil-Albert, Alacant, p 14-41.
Plnol de jaciments arqueolgics del terme municipal de Muro (es troben situats al corredor de
lajuntament de Muro). Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
Plnol de senders (PR-V 277), escala 1:10000, editat per lajuntament de Muro (exposat al cam de la
Cabrant, a lalada del Club de Tenis la Plana). Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
Plnol de senders (PR-V 56), escala 1:25000, editat per lajuntament de Muro (exposat al cam Rac
de Roca, crulla amb la via Xixarra [Alcoi-Iecla]). Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
Plnol de situaci de tots els carrers de Muro, Benmer i Setla, editat per lajuntament de Muro.
Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
Plnol de situaci dels camins rurals del terme municipal de Muro (exposat a diversos indrets del
terme). Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
41
Plnol Senda de les Pedanies, escala 1:25000, editat per lajuntament de Muro (exposat al complex
esportiu de Muro, a la carretera de Setla). Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
Plnols del terme de Muro realitzats pel Centre de Gesti i Cooperaci Tributria, Gerncia
Territorial dAlacant, contribuci territorial urbana servei de cadastre i valoraci durbana,
realitzat pe lempresa CARTOYCA SA, escala 1:5000, amb 2a revisi, plnol general, no hi
inclou data ni anys de realitzaci. Lhem utilitzat per extraure alguns topnims.
PONSODA SANMARTN, JOAN J. (1996), El catal i laragons en els inicis del Regne de Valncia
segons el llibre de cort de Justcia de Cocentaina (1269-1295), ed. Marfil, Alcoi, pp 351-352.
RAMREZ I TORTOSA R. (2001), Ambaixada del Tonell, a cura de Joan Josep Pascual Gisbert, Edici de
la Fil de la Mare de Du i la Fil Llana de Muro, Arts Grfiques Alcoi, Muro. Lhem utilitzat
per extraure alguns topnims.
ROSSELL BORDOY, GUILLEM (2007), Mallorca musulmana, UIB, Mallorca.
SEBASTI ALCARAZ, R., (1988), Muro en el censo de Floridablanca, Revista de festes, Muro, pp 7475.
SOLBES CALBO, JAIME (1993), La vila de Muro segons Espinalt (1786) i Muro y su trmino en la
obra de Madoz (1850), Revista de festes, Muro, pp 43-46.
SOLBES CALBO, JAIME (1995), Muro y sus pedanas, Revista de festes, Muro, p 65.
TALABAU CALLE, J.A. (2009), De la Qustantaniya islmica a la Cocentaina cristiana, Els
musulmans al Comtat, ed. Centre dEstudis Contestans (CEC), Cocentaina, p 53.
TORMO COLOMINA, JOSEP (1990), Notes herldiques sobre Muro del Comtat i Setla de Nunyes,
Revista de festes, Muro, pp 62-63.
TORREGROSA GIMNEZ, P., et al. (1991), Els orgens del poblament hum a Muro, Revista de festes,
Muro, pp 67-68.
TORREGROSA GIMNEZ, P., et al. (1993), Excavaci arqueolgica de salvament a Fontanelletes:
noves dades sobre la romanitzaci a Muro, Revista de festes Muro, pp 76-77.
TORREGROSA GIMNEZ, PALMIRA (2009), Lalt del Punx: una aldea campesina de la cultura
ibrica, Revista de festes de Setla de /unyes, Ajuntament pedani de Setla de Nunyes, Muro, pp
8-13.
TORR ABAD, J. I FERRER MARSET, P. (2009), La societat andalus al Comtat, Els musulmans al
Comtat, ed. Centre dEstudis Contestans (CEC), Cocentaina, p 71.
TURULL, A. (1994), La formaci dels topnims, Introducci a lonomstica. Toponmia i
antroponmia catalana i general, Institut dEstudis Ilerdencs de la Diputaci de Lleida, Lleida,
pp 73-92.
VENY, JOAN (1982), Introducci a la dialectologia catalana, Enciclopdia catalana, Barcelona.
VENY, JOAN (1996), Onomstica i dialectologia, PAM, Barcelona, p 149.
42

Aproximació A La Toponímia de Muro (2010)

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Aproximació A La Toponímia de Muro (2010)

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

APROXIMACI A LA TOPO

JOSEP-VICE T CASCA T i JORD

TURULL, A. (1994), La formaci dels topnims, Introducci a lonomstica. Toponmia i

5. s el grau de creaci de topnims amb el menor grau dobjectivitat (menys

Hi ha un gran nombre de noms de lloc que sn clars i entenedors. En

Nhi ha daltres, en canvi, que semblen no oferir cap sentit, perqu no

2. Segons lidioma al qual pertanyen: llenges parlades o no, llenges vives o

Els nostres noms de lloc, Ed. Moll, Mallorca.

finalment, la publicaci que ha editat lAcadmia Valenciana de la Llengua (AVL),

fins el comenament del segle XX (1906, 1915-1916, 1922)9 que se li posar el

sobre la 2a Germania. 25 de juliol de 1693]14.

Muro (Villa) es Universidad, comprendida en el Condado de Cosentayna: tendr su

El 1786, Bernat Espinalt Garcia, ressenya el topnim Muro, sense ms extensions

El 1845-1850, Pascual Madoz17 descriu Muro:

Francisco Figueras Pacheco18, el 1919, tamb ens parla de Muro:

Aix fins el 1906-1922 (cf. la nota 9) en qu comen a aparixer una doble

Llibre del Repartiment (1979: 200).

La majoria dels lingistes estan dacord en un substrat idiomtic mediterrani; s a

Muro i de Cocentaina), la Querola26, la Cabranta(da)27, lEscurruspnia28, Turballos29,

El 1797, Cavanilles47 ens parla de Benmer i ens diu:

El 1845-1850 Pascual Madoz48 descriu Benmer:

CAVANILLES (1797: 94). 52 vens podrien ser entre 160-180 persones.

Segons la Gran enciclopedia de la regin valenciana51, llogarret del terme de

1973: 214, VOL. I.

procs de desmembrament i els Descals no es van plantejar repoblar-lo amb carta

El trnsit de Benifit a lAlqueria dels Capellans s complicat, ja que ens movem

1973: 138, VOL. III.

El 1520, Setla disposava de 12 cases de moriscs71 i la seua esglsia ja depenia de

El 1778 Setla tenia 272 habitants segons el cens de Floridablanca75.

FRANCISCO DE PAULA MOMBLANCH (19593: 35).

El 1845-1850 Pascual Madoz77 ens parla de Setla:

El 1873 Setla presenta 439 habitants78.

PASCUAL GISBERT, JOAN JOSEP (2005: 218).

En qualsevol cas, aquesta poblaci es degu desplaar fins on es troba a lactualitat;

1973: 21, VOL. 12.

El 1778 Turballos tenia 153 habitants segons el cens de Floridablanca99.

GONZLBEZ ESTEVE, E. (1990: 56-58).

El 1845-1850 Pascual Madoz101 ens diu de Turballos:

SOLBES CALBO, JAIME (1993:46).

(Prov de lannex 11)

articles 10.1 b), 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicci Contenciosa

Font del Uito

Font del Xop

Fonts del mol

Reg del Bracal

Font del Nouer

Font del Civil

Font del mol

Font del mas

Font del carrer

Font del Bat

Casa del Coto

Els Rfols (el

Mol del Bat

Mas (del) rac

Alcantarilla Androna del

Cam del rac

Cam del Rfol

Vous aimerez peut-être aussi