Vous êtes sur la page 1sur 14

El El

@f

\~

~ ~

en

Z
~

l>
e eca.
ca.

..ca ..
ca
CD

'CD

.....
...

' \
\

- + .. -- - -

+
\

-+
-

...
-r

- + ---- ...

----~
l --. - -- ~ -

1
1

,
\

DEUX EN UN
Si l'ide de ville a bien besoin de quelque chose, c'est
d 'un nouveau dpart. En plusieurs points d'Asie, ce
commencement semble possible, cependant la nouvelle
ville-aroport de Soul est la premire fourn ir une
situation idale. D'un cot, en effet, elle s'appuie sur une
raison convaincante (le nouvel aroport de Soul sera un
centre global d'une importance cruciale) et, de l'autre,
elle dispose des moyens, dans un territoire vierge
combinant la beaut de la nature, l'intret cologique, le
potentiel structurel et la libert de pouvoir devenir un
exemple palpable de la fa~on dont l'homme est capable
de rinventer la condition urbaine, aux portes du vingte t-unime sicle.
La construction d'un aroport constitue un

extraordinaire effort d'infrastructure : voies d'accs,


liaisons avec le centre de la ville et normes
dplacement de terre.
La construction d'une nouvelJe vi11e constitue elle aussi
un extraordinaire effort d'infrastructure.La these qui
sous-tend ce proje t est qu'un unique effort peut
permettre d'atteindre deux objectifs fondamen taux, a
savoir crer, en meme temps, un aroport et une ville

absolument modernes en concentrant une partie de la


congestion dont souffre Soul dans une zone
spcifiquement con~ue pour la supporter
Un nouveau dpart doit toujours commencer par une

critique de ce qui existe. ll nous semble que dans le


pass les villes ont t trs belles mais difficiles a
habiter, o u alors extremement efficien tes mais sans
ame.La situation particulire de cette Ville Aroportun hybride entre le naturel et l'artificiel - nous permet
de fabriquer une nouvelle combinaison de la beaut et
de l'efficacit. La VilleAroport est un dialogue entre ces
deux conditions d ans lequel un certain nombre de
facteurs- les iles, les montagnes, la mer, mais aussi le
profil compact des avions - sont employs pour
enrichir un diagramme urbain d'une extreme efficacit.
Pour y parvenir, on dforme un rectangle divis en
franges programmatiques et on le complique, en
ajustant ces conditions exceptionnelles de fa ~on a ce
qu'elles altrent les franges dans le but de crer
impurets dans le programme.
Finalement, la clart du diagramme ainsi que celle de la
ville se transforment en une mosa"ique d'n: accidents ..,
bien qu'ils n'aient pas t dans cecas produits par
l'histoire mais in ven ts par l'homme.Sur le continent,
trois ce conditions (un " polder .. , une " ville e t un
port .. forment une limite artificielle qui complete la
modernisation de cette section.

DOS EN UN
Si alguna cosa precisa actualment la idea de ciutat s un nou
comenc;ament. A diversos punts d 'Asia aquests inicis semblen
possibles, pero la nova ciutat aeroport de Sel s la primera que
ofereix una situaci ideal; per un cant existeix una ra
convincent (el nou aeroport de Sel sera un centre global crucial) i
tamb els mitjans en un territori verge que combina la bellesa
natural, l'interes ecologic, el potencial estructural i la llibertat per
convertir-se en una mostra palpable de com l'home pot reinventar
la condici urba n a a l'avantsala del segle vint-i- .
La creaci d'un nou aeroport internacional constitueix un
extraordinari esforc; infraestructura!: carreteres d 'accs,
connexions a mb el centre de la ciutat i extensos moviments de
terres.
La creaci d'una nova ciutat constitueix tamb un extraordinari
esforc; infraestructura!.
La tesi d'aques t projecte s que un nic esforc; pot produir i
mantenir dos ambicions fonamentals; aixo s, crear, al mateix
temps, un aeroport i una ciutat absolutament moderns,
acomodant part de la congesti existent a Sel en una zona
especficament dissenyada per s uportar-la.
Un nou comenc;ament ha d'inicia r-s e sempre amb una crtica
d'allo existent. Sembla com si en el passat, les ciutats haguess in
estat moltboniques pero difcils d'habitar; o b extremadament
eficients pero mancades d'anima.
La ubicaci especfica de la ciutat aeroport - un hbrid entre allo
natural i allo artificial- ens permet generar una nova combinaci
de bellesa i eficiencia. La ciutat aeroport s un dialeg entre
aquestes dues condicions, en les quals cert nombre d'incidents les illes, les muntanyes , el mar, pero tamb els perfils compactes
deis avions- sn utilitzats per enriquir un diagrama urba
d'extremada eficiencia.
Per fer aixo es deforma un rectangle, dividit en franges
programatiques , i es fa m s complex ajustant aquestes
condicions excepcionals, de manera que a questes alteren les
franges per crear diferencies; allo universal es converteix en
especfic. En aquest procs es produeixen encavalcaments, tot
creant condicions hbrides i impureses programatiques. Al final,
la claredat diagramatica i la ciutat es converteixen en un mos aic
d"'accidents", encara que en aquesta ocasi ja no han estat
generats per la historia, s in ingeniats per l'home.
En el continent, tres "condicions" (un "polder", una "ciutat" i un
"port") defineixen un lmit artificial que completa la
modernitzaci d'aquesta secci.

Prise de position
Conditions dialectiques

Artificiel Naturel
Gnrique Spcifique
Pratique Utopique
Dtermin lndtermin

Posici.
Cond icions dialctiques

Artifi cia l
Generic
Pra ctic
Determinat

64

Natural
Especfic
Utapie
lndeterminat

U RBANI S ME

URBANISME

La ville-aroport se situe le long de l'axe est-ouest reliant


le NSIA etl'aroport, qui estle noyau et le gnrateur de
l'activit. Afn de rendre patente la distinction entre le
naturel el l'artificiel, le terrain gagn sur la mer pour
construire la ville forme un rectangle de 14,5 km de long
et 4 km de large. Ceue surface divise l'ile de Youngyou

loin de son influence.


Une srie d'intervention espaces a intervalles rguliers
a u long de 25 km de cote, crant ainsi une ville, un port
et un polder, ont t galement proposes, a fin de tracer
nenement les limites entre la Core continentale et la
nouvelle ville mondiale , el pour employer de fa<;on
cohrente et consciente le liuoral, ainsi que dans le but
de con ten ir visuellement la propagation et la
dissmination des mtropoles de Soul et d 'lncheon.

La ciutat aeroport esta situada alllarg de l'eix oest-est entre el


NSIA i l'aeroport, nucli i generador de l'activitat. Per fer patent la
distinci entre allo natural i allo artificial, el terreny guanyat a la
mar per construir la ciutat forma un rectangle de 14,5 quilometres
de llarg i 4 quilometres d'ample. Aquesta extensi divideix l'illa
de Youn gyou perla meitat, que deixa intacta la naturalesa de la
zona septentrional de la mateixa. Dins del rectangle es
constitueix la ciutat. Les illes de Youngyou i de Mu, que
constitueixen el final de la ruta de creixent atractiu tra~ada des
de Sel, es reserven com a comunitats residencials de "ciutadans
del mn", a l'abast de l'aeroport pero totalment alienes a la seva
influen cia.
Per tra~ar clarament la definici deis lmits entre la Corea
continental i la nova "ciutat mundial", a ix com per fer un s
coherent i conscient del litoral i contenir visualment la
propagaci i la diseminaci de les metropolis de Sel i Inchon,
es propasen tamb una serie d'intervencions, espaiades per igual
alllarg d'un extensi de 25 quilometres de costa, tot creant
una ciutat, u n port i u n polder.

TRANSPORT 1 DPLACEMENT

TRANSPORT

On introduit aux principales intersections des


superstructures a grande chelle- dplacement -,
construites pour profiter de l'nergie cre par le volume
de circulation et de transfert existant, en donnant
priori t au x transpons publics pour accder aux
programmes locaux. Ces structures se transforment en
foyer d'activits qui permettent le dveloppement de
services. Les deux pieces continentales sont relies a
l'autoroute nordsud, aux principales voies d'accs a
l'aroport et aux lignes locales de chemins de fer
desservant l'aroport.La piece septentrionale est relie a
la oc ville polder " et au port, ce qui lui permettra
ventuellement de profiter de cette circonstance pour
crer un hybride entre des centres commerciaux et des
supermarchs orients vers la consommation loca le, et
des activits de transpon lies a u port. La piece
mridionale est d'un caractere plus urbain, relie l'ile
d'lncheon et la ville d'lncheon elle-mme, et est proche
de la gare des trains el de la gare routiere. tant donn
son caractere plus urbain, elle pourrait hberger un plus
grand nombre d'espaces publics, de forums, de grands
marchs et d 'activits commerciales a petite chelle.Il a
t propas d'insrer plusieurs structures similaires daos
la nouvelle ville mondiale, structures qui utiliseraient
tout particulierement les points de convergence du
programme avec le rseau de transpon pour crer des
centres d'activit, pour canaliser la circulation, organiser
le stationnement et c rer une activit conomique.

En les principals interseccions viaries del conjunt, sn


introduldes superestructures a gran escala -transferiaconstruldes per aprofitar !'energa creada pe! volum de circulaci i
de tran sfe rencia prodult, pr ioritzant l's del transport pblic per
accedir als programes locals.
Les estructures es converteixen en focus d'activitat, que permeten
el desen volupament de serveis. Les dues peces continentals es tan
connectades amb !'autova nordsud, amb les principals vies
d'accs a l'aeroport, i amb les lnies ferroviaries locals que van
cap a l'aeroport.
La pe~a septentrional esta connect ada amb la "ciutat polder" i
amb el port, i podra aprofitar aquestes circunstancies per crear
un hbrid d e centres comercials i de supermercats orientats cap al
consu m residencial amb activitats de transport relacionades amb
el port. La pe~a meridional t un caracter ms urba, i esta
connecta da amb l'illa d'Inchon i amb Inch o n mateix,
proper a a l'estaci i a la ter minal d'autobusos. A causa d'a quest
caracter ms urba, podra acomodar un nombre ms gran
d'espais pblics, forums, grans mercats i activitats
comercials de perita escala.
Dins la nova ciutat m undial s'han proposat tamb diverses
estructures similars. Aquestes utilitzarien especialment els pu nts
de convergencia del programa amb la xarxa de transports per
crear centres d'activitat, canalitzar el transit, organitzar
l'aparcament i crear activitat economica.

en deux, la nature de la partie septentrionale tant

laisse intacte. La ville est construite au sein de ce


rectangle. Aboutissement d'un parcours trac a partir de
Soul et dontl'attrait va grandissant ti mesure qu'on s'en
approche, l'ile de Youngyou el celle de Mui sont
rserves a des communauts rsidentielles destines a
des citoyens du monde . proches de l'aroport mais

Poli: NSIA.
Oest, llibertat,
policentric
Pole 1: NSlA.
Ouest, libert,
polycentrique

Polll: Sel.
Est, congesti,
concentTic
Pole 11: Soul
Est, congestion,
concentrique

65

Ciutat Mundial
Ville Mondiale

1 TRANSFERIA

Litoral
Littoral

Sel
Soul

CIUTAT AEROPORT

Hlghway

Qualitats dellloc
Qualits du lieu

Residenlial
R&D

H;ghTOCh

Programa requerit
Program me deman d

Ban d es progra m a tiques aplicades allloc


Bandes programmatiques appliques a u lieu

Ma n ipulaci de les bandes. Superposici program atica


Manipulation desbandes. Superposition programmatique

66

El nucli d 'aques ta inves tigaci s la creaci d 'una nova


"complexitat urbana". Segons el concepte tradicional de
les ciutats, aques tes adquireixen profunditat i
individualitat amb el p a s del temps, i en elles es
barregen substrats de diferents concepcions
urbanstiques que conflueixen en un nic lloc. La
constant referencia a epoques passades fa que, fins a
cert punt, les persones estiguin convenc;udes que la seva
ciutat t una ra de ser, que ha estat validada i que s el
lloc adequat per viure, per treballar i per definir la
propia identitat. No obstant, va haver epoques ms
primerenques, en les quals les gents sentien menys
angoixa davant la creaci de ciutats i poblacions, i en les
quals simplement comenc;aven a construir.
Aquesta va ser la genesi, el substrat original, de moltes
ciutats i les complexitats i combinacions sorgides
d'aquest cmul primigeni de necessitats van
proporcionar aquest sentit de lloc. Aquest projecte
intenta ambdues coses: recrear aquest optimisme i
aquesta convicci sobre la creaci de ciutats i,
al mateix temps, oferir un mecanisme per estimular
l'hibridisme i la complexitat en el si de la ciutat
contempor1mia.
El procs explorat en aquest projecte suposa l'estudi
d'un programa donat: unes determinades porcions de
zona residencial, d'arees d 'alta tecnologia, d'investigaci
i desenvolupament i un centre financer.
Aquests programes s'apliquen allloc en fund de les
condicions existents: la zona residencialllunyana a
l'aeroport i propera a la naturalesa, la zona de negocis
accessible a l'aeroport, la d'alta tecnologia en la
superfcie plana guanyada al mar, etcetera.
Aquest procs defineix arees o franges de programa.
A fi de generar una desitjada interconnexi de funcions,
aquestes franges es manipulen per crear condicions
d 'encavalcament, en les quals dos o m s programes
diferents ocupen la mateixa area. Tamb sn
introdui"des i manipulades altres franges
programatiques complementaries (la cultural,
!'ambiental, la internacional, aix com la de la
universitat). Es genera aix, un cataleg de manipulacions
encaminades a generar aquests encavalcaments:
les franges es converteixen en anells, lmits,
transgressors, acumuladors i ocupants intersticials, en
virtut de les necessitats del programa.
La ciutat s'emplena de punts d'intersecci i sorgeixen
infinitud de possibilitats.

VILLE AROPORT
le creur de cette recherche est constitu par la cration
d'une nouvelle complexit urbaine . Suivant la vision
traditionnelle, les villes acquierent profondeur et
personna1it avec le temps et en elles s'entremelent des
substrats de conceptions d'urbanisme qui connuent en un
seul point. La rfrence a u pass fa it que certaines

],

...o

>-

personnes sont convaincues que 1eur ville a une raison

"'..

pour vivre, travailler et se forger sa propre identit.

d'etre, qu'elle a t lgitime et qu'il s'agit du lieu adquat

Cependant, il y a eu des priodes o les gens taient moins


angoisss a l'ide de crer des villes et des villages, et a u
cours desquelles ils construisaient. Cela a constitu la
genese, le substrat origine! de nombreuses villes. Et c'est
la complexit et les combinaisons qui ont surg de ce
cumul primitif de besoins qui ont donn cette sensation de
lieu. Ce projet essaie de faire les deux choses a la fois :
recrer cet optimisme et cette conviction dans la cratio n
de villes et, en meme temps, offrir un mcanisme
permettant de stimuler le caractere hybride et la
complexit a u sein de la ville contemporaine. Dans ce
projet, le processus explor suppose l'tude d'un
programme: des parties bien prcises de zone

<i

"'>-e

.....
e

Tr3fic maritim Trafic maritime


Tren Train
Autopista nord-sud Autoroute norte-sud
Autopista accs aeroport Autoroute accs aroport
"Corba de l'ensenyan~a" 1 Canal cultural
"Courbe de l'enseignement" 1 Canal culture!
Terminal ferrys Gare train

67

rsidentielle, de zones de h aute technologie, recherche et


dveloppement et un centre financier. Ces programmes
sont appliqus au si te en fonction des conditions
existan tes : une zone rsidentielle loigne de l'aroport
et proche de la nature, une zone d'affaires relie a
l'aroport, celle de haute technologie dans la zone gagne
sur la mer. Ce processus dtermine des zones ou franges
de programme. Dans le but de produire une
interconnexion entre les fonctions , on manipule ces
franges pour crer des conditions de chevauchement dans
lesquelles deux programmes diffrents occupentla meme
zone. On introduit et manipule galement d'autres franges
de programme complmentaires (culturelle, lies a
l'environnement, internationate, ou celle de l'universit).
On dresse ainsi un catalogue de manipulations visant a
proc!uire ces chevauchements : les franges deviennent des
anneaux, des limites, des tra nsgresseurs, des
accumulateurs et des htes intersticiels, selon les besoins
du programme. La ville se remplit de points d'intersection,
d'ou surgissent une infinit de possibilits. Elles seront
spares des a u tres fonctions de la nouvelle ville et seront
a me me de produire en leur sein leurs conditions hybrides
de survie intrinseques et leurs propres ports.

l . Bucle universitat Boucle universit


2 . Accs aeroport Acces aroport
3. Sortida carrega y descarrega
Sortie chargement et dchargement
4 . Terminal martima transoce3nica
Terminal maritime transocanique
S. Estaci aeroport Arogare
6. Parada centre internacional n egocis
Arret centre international d'affaires
7. Parada universitat Arret universit
8. Porta urbana Porte urbaine
9. Ciutat temporal Ville temporelle
10. Transfer nord Correspondance Nord
11. Transfer sud Correspondance Sud
12. Port embarcacions privades Pon embarcations prives

mil

....a..

Zona residencial,
ABSORBENT. Absorbeix els
entorns del tur i el mar
Zone rsidentielle, ABSORBANT.
Absorbe les environs de la
colline et de la mer

Zona d'lnvestigaci &


Desenvolupament, ANELLA
Anella envoltant la ciutat
Zone de Recherche &
Dveloppement, ANNEAU.
Anneau entourant la ville

n...r

Zona d'Aita Tecnologa,


LIMJT. Lmit de la ciutat
Zone de Haute Technologie,
LIMITE. Limite de la ville

Zona Intemac:ional,
SINUOSJTAT. Serpenteja des
de J'aeroport est
Zone lnternationale,
SINUOSIT. Serpente depuis
l'aroport Est

Zon a Cultural,
OCUPADOR INTERSTICIAL
Ocupa interstids e ntre
programes d e nsos
Zone Culturelle,
OCCUPANT INTERSTITIEL.
Occupe des interstices dans des
programmes den ses

Zona Mediambiental,
SINUOSITAT NORD-SUD
Serpenteja entre els turons
cap al mar
Zone Environnementale,
SINUOSIT NORD SUD.
Serpente des collines la mer

'

Universitat Mundial,
TRANSGRESSOR. Transgredei x
i transforma tates les zones
Universit Mondiale,
TRANSGRESSEUR. Transgresse
et transforme toutes les zones

68

PUNTS utopics. Punts de


programes especial s units
temitticament
POINTS utopiques,
Points de programmes spciaux
unis thmatiquement

Negocis. Viabilitat economica


Affaires. Viabilit conomique
2 Negocis + Internacional. Intercanvi de divises
Affaires + Jntemational. Echange de devises
3 Alta tecnologa + Internacional. Desenvolupant nacions
Haute technologie + Jnternational. Dveloppant des nations
4 lnvestigaci & Des envolupament + Cultural.
Noves expresions
Recherche & Dveloppement + Culturei.Nouvelles expressions
5 Internacional + 1 & D + Negocis. Porta de la ciutat
lnternational + 1 & O + Affaires. Porte de la ville
6 1 & D + Alta tecnologa + Residencial.
For~a productiva
1 & D +Haute technologie + Rsiden tel. Force productive
7 Mediambiental. Recursos naturals
Environnemental. Ressources naturelles
8 Cultural. Repos.
Cultu re!. Dten te
9 1 & D. Centre de pensament
1 & D. Centre de pense
10 Negocis + Internacional + Med ambiental.
Xarxa global
Affaires + Jnternational + Environnemental. Rseau global
11 1 & D + Mediambiental. Energies alterna ti ves
1 & o+ Environnemental. Energies alternatives
12 Mediambiental. Armenia urbana
Environnemental. Harmonie urbaine
13 1 & D + Alta tecnologa + Mediambiental
+ Residencial. Front mart.im
1 & O + Haute technologie + Environnemental
+ Rsidentiel. Front maritime
14 Mediambiental + Cultural. Concerts a !'a ire lliure
Environnemental +Culture!. Concerts a l'air libre
15 1 & D. Reinvenci.
1 & D. Rinvention
16 Internacional + Mediambiental. Control de polluci
Jnte rnational + En viron nemental. Controle de la pollu tion
17 Universitari + Alta tecn ologa + 1 & D
+ Residencial. Educaci
Universitaire +Haute technologie + 1& D + Rs identiel. Education
18 Universitari + Negocis . Altas fina nces
Universitaire + Affaires. Hautes finances
19 Internacional + 1 & D. Amnista
ln ternational + 1 & D. Amniste
20 Universitari + Internacional + Mediambiental.
ldiomes
Universitaire + lnternational + Environnemental. Langues
21 Universitari + Cultural. Arts lliberals
Univers itaire + Culture!. Arts libraux
22 Universitari + 1 & D. Ciencies
Universitaire + 1 & D. Sciences
23 1 & D + Residencial. Vivendes-laboratori
1 & o + Rsidentiel. Logements laboratoire
24 Alta tecnologa + 1 & D + Residencial. Habitar 1 Treballar
Haute tech nologie + 1 & O+ Rsidentiel. Habiter 1 Travailler
25 Internacional + Mediambiental. Greenpeace
lnternation al + Environne mental. Greenpeace
26 Universitari + Residencial + Negocis. Dormitoris
Universitaire + Rside ntiel + Affaires. Dortoirs
27 1 & D. Pares terciaris
1 & D. Pares tertiaires
28 Internacional + Res idencial. Pobles mundials
Jnterna tional + Rside ntiel. Villages mondiaux
29 Residencial + Cultural. Vivendes per a artistes
Rsidentiel +Culture!. Logements pour artistes
30 Residencial. Vi vend es unifamiliars
Rsidentiel. Maisons individuelles
31 Negocis +Residen cial. Ciutat temporal
Affaires. + Rsidentiel Ville temporelle
32 Alta tecnologa + 1 & D + Negocis + Residencial.
Porta d e la ciutat
Haute technologie + 1 & O+ Affaires + Rsidentiel. Porte ville
33 Negocis + Cultural + Residencial.
Affaires +Culture! + Rsiden tiel
34 Internacional. Con ferenci a de pau
lnternational. Conf rence pour la paix
35 1 & D + Cultural + Residen cial. Vida experimental
1 & O + Culture! + Rsidentiel. Vie exprimentale
36 1 & D + Alta tecnologa
1 & O + Haute technologie
37 1 & D + Cultural. Silicon Valley
1 & O+ Culture!. Silicon Valley
38 Alta tecnologa. Producci de precisi
Ha ute technologie. Production de prcision
39 Inte rnacional + Alta tecnologa. Exposici
lnternational + Haute tech nologie. Exposition
40 Internacional + Cultural. Festivals populars
lnternational +Culture!. Festivals populaires

- - - -----l:D

:--- - - -m

1- -

.-;;- - ---

- -- -- @]

-----1~

69

FRANJA DE LA UNIVERSITAT
MUNDIAL

FRANJA CULTURAL
ZONA D'ESBARGIMENT
CIUTAT INTERSTICIAL

FRANJA RESIDENCIAL

1 ABSORBENT 1

CIUTAT TURO

La ciuta t residencial esta


organitzada i accentuada per
dos elements naturals: el litoral,
creat artificialment, i el punt
ms alt de l'illa de Younyou. La
configuraci de la franja esta
determinada pel desig
d'ABSORBIR aquests dos
elements de la zona.
L'escala i la configuraci de les
vivendes res ponen a les
caracterstiques de la zona en la
qua! es traben, aix com perles
franges amb les quals l'area
s 'encavalca.

La zona cultural ofereix una


generosa quantitat d'espais
oberts ii i de programaci
cultural, actuant com a
con trapes del soroll i de
!'energa de la metropoli.
Esta formada per espais
semblantsii a pares, inclosos en
les zones que s'encavalquen
amb ella.
El tra~at de la franja esta
determinat perla necessitat
d'inserir estrategicament
un espai d'esbargiment cultural
entre i al voltant de les arees
denses del programa, amb un
potencial futur d'expansi i
desenvolupament en les
fases successives.

El campus de la Universitat
mundial s un segment vertical
de 600 metres d'ample que atravessa els quatre quilometres de
profunditat de la ciutat. Cada
una de les franges programa tiques que atravessen la universitat queda absorbida i transformada per aquesta en un
equivalent educatiu. La investigaci i el des envolupament es
converteixen en ciencies.
el sector internacional es conver
teix en llenges i ciencia poltica, etcetera. La universitat enriquira i s era enriquida a la
vegada perla ciutat, com esdevindra al centre financer, que
aplicara ii la teoria a la practica.
La universitat esta situada en el
centre i s'ha pensat com a una
de les caracterstiques fonamentals i destacades de la nova ciutat. Ates a la seva rellevancia,
tindra la possibilitat d'atreure a
es tudiants de tot el mn.

FRANJA AMBIENTAL

Una franja de programa de


ca racter especficament
ambiental introdu'ida com a
mecanisme d'autovigilancia i
com a estrategia zonal
encaminada a fomentar la
proliferaci d'organitzacions i
negocis orientats a activitats
ambientals constitueix un
element essencial del programa.
Les cimeres deis turons i el
litoral oferiran arees per a
l'experimentaci,
com ara fonts d'energia
alternativa i per al control de la
contaminaci.

1
J

/
...{

-"~1}

11

---~

~~

11

FRANGE R~SDIEN TI ELLE

FRANGE CU LTURELLE

1 ABSORBANT 1 VILLE COLLINE

DISS(M INATION

La ville rsidentielle est organise et


accentue par deux lments
naturels : le littoral, artificiellement
cr, et le point le plus lev de l'ne
de Youngyou. La configuration de
cette frange est dtermine par la
volont d'ABSORBER ces deux
lments dans la zone. L'chelle et
la configuration des logements
suivent les caractristiques de la
zone ou elles se situent, ainsi que
celles des franges que cette
zone chevauche.

1 VILLE

___
l
1 ZONE

DE

INTERSTITIELLE

La zone culturelle foumit une


grande quantit d'espaces ouverts
et d'espaces de programmation
culturelle qui font contrepoids a u
bruit et a l'nergie de la mtropole.
Elle se compase d'espaces
semblables a des pares s'avan<;ant
dans les zones qui la chevauchent.
Le trac de cette frange est
dtermin par la ncessit d'y
insrer stratgiquement un espace
de dissmination culturelle entre les
zones denses du programme et
autour d'elles, avec un futur
potentiel d'expansion et de
dveloppement au cours des phases
suivantes.

70

FRANGE DE L'UNIVERSIT~ MO NDIALE

FRANGE DE L'ENVIRONNEM ENT

Le campus de l'universit mondiale


est un segment vertical de 600 m de
large qui traverse les quatre
kilometres de profondeur de la ville.
Chacune des franges du programme

Une frange d'un caractohe vou


spcifiquement a l'environnement,
introduite pour servir de
mcanisme d'autorgulation et

que traverse cette universit sont

encourager la prolifration
d'organisations et de com merces
ayant pour objet l'environnement,
constitue un lment essentiel du
programme. Le sommet des collines
et le littoral fourniront des zones
d'exprimentation de sources
d'nergie alterna ti ves et qui servent
a u controle de la pollution.

absorbes et transformes par elle


en leur quivalent destin a
l'enseignement. La recherche et le
dveloppement y deviennent des
sciences, le secteur international
devient langues et science poli tique,
etc. L'universit enrichira la ville et
sera a son tour enrichie par elle,
comme cela surviendra avec le
centre financier, qui mettra en
pratique la thorie. L'universit se
situe a u centre et a t pense
comme une des caractristiques
essentielles et remarquables de la
nouvelle ville. Vu son importance,
elle pourra attirer des tudiants
provenant du monde entier.

comme stratgie zona le visant a

FRANJA DE

COMER~

INTE RNACIONAL

1 ACUMULADOR 1 CIUTAT

FRANJA INTERNACIONAL

Encara que la nova ciutat esta


concebuda en la seva totalitat
com una zona internacional
poblada per "ciutadans del
mn", s 'ha establert una zona
especfica de programes
internacionals que transcorre
per un tra~at des de l'aeroport
fins allmit oriental
de la ciutat, per donar cabuda a
funcions especficament
internacionals. Per tant, els seus
edificis tindran un caractera i
unes funcions variades, des
d'organitzacions internacionals
a gran escala, com sn les
Nacions Unides,
fins les ambaixades i els barris
populars.

FRANJA D'ALTA TECNOLOGIA

1 PERIFERIA 1 CIUTAT
FRANJA D' INVESTIGACIO 1
DESENVOLUPAMENT
CIUTAT ANELLA

1 RONDA 1

L'area d'investigaci i
desenvolupament envolta tota la
ciutat, tot maximitzant el
potencial perque aquesta es
reinventi periodicament al llarg
de la historia. Els hbrids
d'investigaci imprimiran un
dinamisme i una
contemporanei"tat perrnanent, al
temps que posaran emfasi en
una ciutat de pensadors en el si
de la nova ciutat.

PER IMETRE

La zona d'alta tecnologa s'ha


situat a la periferia de la ciutat i
ocupa una area totalment
guanyada al mar.
Al sud d'aquesta zona, s'han
establert "plataforrnes d 'alta
tecnologa". Aquestes seran de
finan~ament privat en funci de
les necessitats dictades per
l'economia, separades d'altres
funcions de la nova ciutat,
i amb capacitat de generar
internament les seves propies
condicions hbrides de
subsistencia i els seus propis
ports.

LINIAL

La zona de comer~ internacional


(ZCI) adopta la forma d'autovia i
circula en paral-lel a ella
alllarg de la ciutat, cap a
l'aeroport.
Aquesta zona s un
ACUMULADOR programa tic.
Conserva el seu caracter
tipologic en la mesura en que
s 'inters ecciona i s 'encavalca
amb d'altres programes,
si b queda subsumida perla
retcula.
En general, hom pos a emfasi en
mantenir un dete rminar
percentatge deis blocs de la ZCI
oberts per a pares,
forums i !loes de reuni que
conservaran !'aura de densitat i
de finalitat, alhora que
proporcionaran espais de
solitud.

:__
1

_L _ _

FRANGE INTERNATI ONALE

FRANGE DE RECHERCHE ET

Bien que la nouvelle ville ait t


con~ue dans sa totalit comme une
zone intemationale peuple de
citoyens du monde . une zone
spcifique de programmes
internationaux y a t tablie, qui
suit un trac allant de l'aroport ala
limite orienta le de la ville a fin d'y
situer des fonctions spcifiquement
internationales. Les btiments qui y
seront construits auront done un

D~VELOPPEMENT
VI LLE ANNEAU

caractere et une fonction varis,

allant d'organisations
internationales a grande chelle
telles que les NationsUnies a des
ambassades et a des quartiers
populaires.

1 P~RIPH~RIQUE 1

La zone de recherche et
dveloppement entoure
completement la ville, optimalisant
le potentiel qui lui permet de se
rinventer rgulierement au fil de
l'histoire. Les hybrides de recherche
impulseront un mouvement
dynamique et contemporain, en
meme temps qu'ils serviront ,
mettre l'emphase sur l'existence
d'une ville de penseurs au sein de la
nouvelle ville.

71

FRANGE DE HAUTE TECHNOLOGIE


P~RIPH~RIE 1 VILLE P~R I METRE

La zone de haute technologie a t


situe ala priphrie de la ville,
occupant une zone totalement
gagne sur la mer.
Au sud de cette zone, on a plac des
platesformes de haute
technologie " finances par le
secteur priv selon les besoins
dicts par l'conomie.
Elles seront spares des autres
fonctions de la nouvelle ville et
seront a mme de produire en leur
sein leurs conditions hybrides de
survie intrinseques et leurs
propres ports.

FRANGE DE COMMERCE
INTERNATIONAL 1 ACCUMU LATEUR

VILLE LI N ~AIRE

La Zone de Commerce lnternational,


ou ZCI, suit la forme de l'autoroute
et s'tend parallelement elle le
long de la ville, en direction de
l'aroport. Cette zone est un
ACCUMULATEUR programmatique.
Elle conserve son caractere
typologique dans la mesure ou elle
recoupe et chevauche d'autres
programmes, bien qu'elle soit
subsume par la trame. En gnral,
on insiste sur le fait de rserver un
certain pourcentage de blocs de la
ZCI a des pares, a des forums et a
des lieux de runion qui conservent
une aura de densit et de fina lit,
en mme temps qu'ils fournissent
des es paces de solitude.

ASPE CTS UTO PIQUES

ASPECTES UTOPICS

On a propos plusieurs interventions ponctuelles dans


des centres stratgiques a fin d'hberger des programmes
individuels el idalistes, programmes qui ne peuvent el re

A fi de donar cabuda als programes individuals i idealistes, no


previsibles per endavant, els quals incls poden arribar a definir el
caracter de la ciutat, s 'han proposat diverses intervencions
puntuals en centres estrategics.
Aquests emplac;aments poden ser crui11es importants, idlics
enclavaments naturals o centres d 'activitat, i estan tematicament
relacionats, proporcionen a la ciutat, mancada de centre i no
jerarquitzada, un metaforic lloc central. Aquests punts
funcionaran comuna especie d"'ajuntament'' de la diaspora, i
uniran no solament les persones que vi u en a la ciutat, sin tamb
els habitants de la resta del mn.

prvus

al'avance el qui peuvent en arriver adterminer

le caractre de la ville. Ces emplacements pourront tre


des croisernents irnportants, d'idylliques enclaves
naturelles ou des centres d'activit, et serontlis
thmatiquement, apportant ainsi a cette ville sans centre
et non hierarchise un lieu central mtaphorique.
Ces points fonctionneront comme une sorte de .. mairie

de la diaspora et uniront non seulementles personnes


qui vivent dans cette ville, mais aussi les habitants du
reste du monde.

LA ZONE D E L'AROPORT

LA ZONA DE L'AEROPORT

L'aroport estala (ois le lieu ou sont engendres et o


aboutissent les rranges. tant donn le niveau de bruit et
les restrictions en matire de hauteur, la prsence de la
ville diminue a mesure que les franges traversent
l'aroport. On propose de mme que soient rassembls
sur le littoral des programmes a grande chelle, dans le
but d'hberger des installations tels les grands htels lis
a l'aroport, des casinos, des centres de confrence, de

point, donnant acces aux grands paquebots de croisire


et au rseau de rerry-boat qui reliera les iles. En direction
du nord, directement sur le trajet des autoroutes, on
propose d'installer une grande surface destine a la
publicit et al'information. Avec les cent millions de
passagers potentiels qui suivront ce trajet, cette
intervention devrait constituer une importante source de
revenus et permettre la communication (d'vnements,
d'in(ormations, du temps qu'il rait, etc.) entre la ville et
les passagers en provenance de l'aroport.

L' aeroport s, alhora, el lloc on es generen i on culminen les


franges . A cau sa del nivell de soroll i les restriccions, la presencia
de la ciutat disminueix a m esura que les franges creuen l'aeroport.
Aix mateix es proposa que en el litoral s'agrupin programes a
gran escala, a fi d 'acomodar installacions com els grans hotels
vinculats a l'aeroport, casinos, centres de conferencies, grans
centres comercials lliures d 'impostos aix com d'altres programes
que podran ser utilitzats en espais de temps curts pels passatgers
de l'aeroport que estiguin viatjant solament pera uns dies o incls
pera unes hores. En aquest punt s'ubica tamb una terminal
m a rtima que proporcionara accs als grans creuers i a la xarxa de
ferris que connectara les illes.
Cap al nord, situada directament en la ruta de les autovies, hi ha
propasada una instal-laci de gran superfcie destinada a la
publicitat i informaci. Amb els 100 milions de passatgers
potencials que transitaran per l'esmentada ruta, aquesta
intervenci proporcionara una gran quantitat de possibles
ingressos i permetra la comunicaci (d'esdeveniments,
d'informacions, del temps, e tcetera) entre la ciutat i els passatgers
procedents de l'aeroport.

ILES

ILLES

Spares du cceur de la nouvelle ville par l'aoport et par


le primetre de la zone de bruit, les iles de Youngyou et
de Mui seront des communauts autosurfisantes qui
rpondront aux besoins des citoyens du monde. La
s tratgie de dveloppement repose sur quatre racteurs
lis entre eux sur le terrain :le contournement de la
zone de bruit de l'aroport; les quatre collines principales
des iles :les deux valles les plus importantes, situes
entre les collines et les plages les plus attirantes, et les
programmes aquatiques potentiels.

Separades del cor de la nova ciutat per l'aeroport i pe! permetre


de la zona de soroll, les illes de Youngyou i de Mui seran
comunitats residencials autosuficients que atendran les
necessitats deis ciutadan s de l m n_
L'estrategia de desenvolupament esta basada en quatre factor s
relacionats sobre el te rreny: e l contorn de la zona de soroll de
l'aeroport, els quatre turons principals de les illes, les dues valls
m s importants situades entre els turons i les p latges ms
atractives i els potencials programes aqu atics.

grands centres commerciaux en zone franche, ainsi que

d'autres programmes qui pourront tre utiliss dans un


court laps de temps par les passagers des avions qui
seront venus passer quelques jours ou mme une nuit
seulement. Un terminal maritime est situ au meme

l . Jlles

!les
2. Horitzont virtual
Horizon virtuel

3. Port
Port
4 . Ciutat polder
Ville polder

72

HO RI ZO N VIRTUEL

HORITZ VIRTUAL

Le projet de prolongement de la ville d'lncheon forme une


pninsule aux possibilits normes, a porte de vue de la
nouvelle Ville mondiale situe a l'ouest. Elle occupe la
position d'une plate-forme panoramique face laquelle se
dploie le dynamisme des alles et venues des bateaux et
des avions, elles aclivits de la nouvelle ville. A travers le

el a d'autres services.

La proposta de p rolongaci de la ciutat d'Inchon constitueix una


pennsula d'enonnes possibilitats, a la vista de la nova Ciutat
Mundial situada cap a l'oest. La seva posici s la d'una plataforma
panoramica davant de la qua! es desplega el dinamisme de les
anades i vingudes deis vaixells, deis avions i de les activitats de la
nova ciutat. A travs de la retcula deis seus carrers s'ha tra~at
"corredors panoramics" en diagonal, prolongant aix el tra~at deis
seu s carrers i deis seus lmits, aix com les vistes cap al continent.
Aix m ateix, el seu emplac;ament crea una "llacuna" a la zona
oriental, que podria generar marines, ports per a embarcacions
d'esbarjo, restaurants i clubs nocturns flotants i d'altres serveis.

PORT

PORT

En l'espace de dix ans, lncheon devra doubler son es pace


portuaire pour rpondre a ses besoins actuels et futurs . A
l'heure actuelle, l'activit de ce port est centre sur
l'importation, bien qu'avec la cration rcente de plusieurs
enclaves industrielles dans cette zone on ten te de changer
cette situation. Par ailleurs, et en partant du principe que la
nouvelle ville mondiale commencera a avoir un impact sur
cette zone a un moment donn dans le courant des dix ou
quinze prochaines annes, lncheon aura galement

En el termini de deu anys, Inchon necessitara doblar el seu espai


portuari per atendre les seves necessitats actuals i futures. A
l'actualitat, l'activitat d 'aquest port esta centrad a en la importaci,
encara que la recent creaci de diversos enclavaments industrials a
la zona intenta canviar aquesta situaci. D'altra banda, i donat per
fet que la nova ciutat mundial comenc;ara a exercir el seu impacte a
l'area en algun moment deis propers deu o quinze anys, lnchon
necessitara igualment una espectacular reestructuraci de les seves
instal-lacions portuaries.
El principal p roblema que qualsevol prolongaci del port actual
h auria d'afrontar s l'intens i concentrat desenvolupament de la
ciutat velna al voltant del port actual, ja que pot ser que aquestes
trobi realment tancat perla ciutat a la qua! avitualla. Els experts del
port de Rotterdam van recomanar que el nou emplac;ament inclogus
com a mnim una zona d'amortiment al voltant del port de 600
metres en totes les direccions, per exercir funcions auxiliars.
L'enclavament de Kimpo guanyat al mar sembla e xcepcionalment
ben s ituat per exercir aqu esta fun ci, donada la s ituaci de la nova
ciutat i el pote ncial per realitzar
el projecte de forma esglaonada, que comenc;aria amb una simple
prolongaci del port nord ja existent.

rseau de ses rues, des.- couloirs panoramiques sont

percs, qui prolongent le trac des rues et de leurs limites,


ainsi que la vue sur le continent. De meme, son

emplacement cre une lagune , dans la zone orientale,

qui pourrait donner naissance des marinas, des ports de


plaisance, des restaurants, des clubs nocturnes nouants

besoin d'une restructuration spectaculaire de ses


installations portuaires.

Le problme principal auquel devra s'affonter tout


prolongement est le dveloppement intense et concentr de
la ville voisine qui a lieu a u tour du port actuel, auendu qu'il
se trouve rellement enferm dans la ville qu'il
approvisionne. Les experts de Rotterdam consults ont
recommand que soit au moins inclue dans le nouvel
emplacement une zone tampon de 600 m a u tour du port.
dans toutes les directions, a fin d 'y dvelopper des fonctions
auxiliaires. Gagne sur la mer, !'enclave de Kimpo semble
particulirement bien indique pour remplir cette fonction,
vu la situation de la nouvelle ville et son potentiel pour
raliser ce projet de fac;o n chelonne, qui commencerait
par un simple prolongement de l'actuel port nord.

VILLE POLDER

CIUTAT PLDER

11 est indiqu dans le programme que la ville devra


s'tendre sur 66.000 hectares, adin de suivre l'augmentation

actuelle de Soul. Au lieu de les inclure dans la nouvelle


ville mondiale, on envisage d'en consacrer une panie au
dveloppement d'une ville polder a u nord de la zone de
Kimpo qui a t gagne sur la mer, prs de l'autoroute
nord-sud et de la principale autoroute qui unit Soul avec le
site du NSIA. La ville polder consiste en une srie de
quartiers de densit et de caractre diffrents dont les
limites sont dfinies par le prolongement des rues actuelles
dans de cette zone et par la conservation d'une digue qui
s'y trouve dja. On crerait un lac dans cette zone, a partir
d'un canal qui s'y trouve galement. En direction de la mer,
une norme digue absorberait une srie de programmes
architecturaux rservs a des activits commerciales et
sociales. De grands espaces verts et ouverts, ainsi que des
pares thmatiques seront installs sur cene plate-forme.
On propose en outre huit tours " aiguilles " partages en
zones rsidentielles, qui feront ressortir le profil de la ville
etla frontiere avec la ville aropon.

73

En el programa es va indicar que a fi d'acomodar l'actual creixement


de la poblaci de Sel, la ciutat necessitara expandir-se 66.000
hectarees. En lloc d'incorporar-les a la nova ciutat m undial, una part
d'aquesta necessitat es contempla en el des envolupament d'una
"ciutat polder" al nord de la zona de Kimpo guanyada al mar,
propera a l'autovia n ord-sud i tamb a la principal au tovia que uneix
Sel a mb l'emplac;ament del NSIA.
La ciutat polder consisteix en una serie de velnats de diferent
densitat i caracter, els lmits deis quals es defineixen per la
prolongaci deis carrers existents dintre de la zona i mitjanc;ant la
conservaci d'un die existent. A la zon a es crearia un llac a partir del
canal tamb existent. Cap al mar, un enorme die absorbiria una serie
de programes arquitectonics, especialment destinats a activitats
comercials i socials. Sobre la pla taform a hi haura gran s espais verds
i oberts, a ix compares tematics. A ms, es proposen vuit torres
"agulla", zonificarles residencialment, que ressaltaran e l perfil de la
ciutat i la frontera amb la ciutat aeroport.

La n ova ciutat con sisteix en una manipulac16 d e franjes urbanes per a crea r solapaments
La nouvelle ville con siste en une manip ulation de franges urbaines a fin d e crer diverses cavits.

Vous aimerez peut-être aussi