Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Treball
Informtica
Curs: 2015-2016
Redwan Ayoub Boughanbou
NDEX
1
Resum............................................................................................................................ 1
El Hardware ................................................................................................................... 2
2.1
La representacin de la informacin........................................................................ 2
2.2
2.3
2.4
2.5
2.6
La memoria ............................................................................................................. 6
2.6.1
2.6.2
2.6.3
2.7
3
Definicin de red...................................................................................................... 9
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6
3.7
3.8
3.9
EL LLE ...................................................................................................................... 21
4.1
LA CRINERA ......................................................................................................... 22
4.1.1
1 RESUM
Lobjectiu daquest treball s aprendre a formatar un treball des de zero. Sha d intentar
realitzar les accions automticament i no fer-les totes manualment.
Amb aquest tutorial es pretn aprendre a insertar salts de pgina i de secci, a fer una
correcta numeraci i vinculaci de ttols, aprendre a crear un ndex automticament,
insertar taules dexcel.
s molt important seguir el manual si es vol obtenir el mateix resultat que el pdf final.
EL HARDW ARE
Por el bus circula informacin de diversos tipos: datos, direcciones de memoria y seales
de control. De manera que un bus est compuesto por lneas de diferentes tipos: de datos,
de direccin y de control.
Podemos clasificar los buses por el tipo de componentes que los utilizan:
Los buses que unen las partes internas de la CPU reciben el nombre de bus local.
Es un bus de poca longitud y de gran velocidad de transmisin. La velocidad de
transmisin se mide en bits por segundo.
El bus que une la CPU con la memoria principal se llama bus de sistema.
FIGURA 2-4
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
CPU.
Slots para memoria RAM.
Conector de cable IDE.
Puerto AGP para tarjeta grfica.
Slots PCI.
Puertos externos.
Puertos para ratn, teclado y USB.
2.6 LA MEMORIA
El almacenamiento de los datos en el procesamiento de la informacin se realiza de
diversas maneras: En la memoria RAM, memoria cach, memoria ROM-BIOS
2.6.1 LA MEMORIA RAM.
Es un componente imprescindible para el ordenador; su misin consiste en tener
preparadas las instrucciones y los datos para que la CPU pueda procesarlos. Adems,
esta memoria tambin est encargada de almacenar temporalmente el resultado de las
operaciones realizadas por la CPU. La memoria RAM (Random Access Memory) es una
6
REDES INFORMTICAS
IP (Internet Protocol). Pertenece al nivel de red, por lo tanto, es utilizado por los
protocolos del nivel de transporte como TCP para encaminar los datos hacia su destino. IP
tiene nicamente la misin de encaminar el datagrama, sin comprobar la integridad de la
informacin que contiene.
El protocolo IP identifica a cada ordenador que se encuentre conectado a la red mediante
su correspondiente direccin, formada, como ya hemos visto, por un nmero de 32 bit que
debe ser nico para cada host, y que representamos, mediante el sistema decimal, con
cuatro cifras de 8 bit separadas por puntos (p.e. 194.224.58.10)
FIGURA 3-1
10
nbtstat, muestra la informacin del protocolo y las conexiones TCP/IP actuales (ej.
"nebtstat -a 192.168.0.53").
FIGURA 3-2
route, muestra la tabla de entradas y salidas relativas a las IP (ej. "route print").
Clase
Primer Byte
Identificacin de red
Identificacin de hosts
Nmero de redes
Nmero de hosts
La direccin de Internet (IP Address) se utiliza para identificar al mismo tiempo tanto a un
ordenador en concreto como la red a la que pertenece, de manera que sea posible
distinguir a los computadores que se encuentran conectados a una misma red. Con este
propsito, y teniendo en cuenta que en Internet se encuentran conectadas redes de
tamaos muy diversos, se establecieron tres clases diferentes de direcciones, las cuales
se representan mediante tres rangos de valores:
A
B
C
1 126
2 126
3 126
1 byte
2 byte
3 byte
3 byte
2 byte
1 byte
126
16.256
2.064.512
16.387.064
64.516
254
FIGURA 3-3
FIGURA 3-4
13
Segn el alcance:
o
Por medios guiados: cable coaxial, cable de par trenzado, fibra ptica y otros tipos
de cables.
o
Por medios no guiados: radio, infrarrojos, microondas, lser y otras redes
inalmbricas.
Cliente-servidor
Igual-a-Igual (p2p)
Red de bus
Red de estrella
Red en rbol
15
o
Servidor de archivo: almacena varios tipos de archivos y los distribuye a otros
clientes en la red.
o
Servidor de impresiones: controla una o ms impresoras y acepta trabajos de
impresin de otros clientes de la red, poniendo en cola los trabajos de impresin.
o
Servidor de correo: almacena, enva, recibe, enruta y realiza otras operaciones
relacionadas con e-mail para los clientes de la red.
16
Impresoras: muchas impresoras son capaces de actuar como parte de una red de
ordenadores sin ningn otro dispositivo, tal como un servidor de impresin.
Hub: permiten conectar entre s otros equipos y retransmiten los paquetes que
recibe desde cualquiera de ellos a todos los dems. Son tiles para interconectar unos
pocos equipos, pero presentan el inconveniente de generar un alto nivel de colisiones en el
trfico de la red.
Para la construccin de nuestra red domstica partiremos del supuesto de conectar en red
dos ordenadores de sobremesa que disponen de tarjeta Ethernet (estaciones 1 y 2), un
ordenador porttil que dispone de conexin Wi-Fi (estacin 3), una impresora, un router
19
Mediante cable par trenzado UTP de Categora 5 y conectores RJ-45 conectaremos las
tarjetas de red de las estaciones 1 y 2 al Hub y, con el mismo tipo de cable, conectaremos
el Hub a la nica entrada RJ-45 del Router Wi-Fi monopuerto.
FIGURA3-13 CONECTOR
RJ-45
FIGURA 3-14
ADAPTADOR DE RED
20
EL LLE
El lle s el segon fel vivent ms gran desprs del tigre. Amb unes potes potents, una
forta mandbula i unes dents canines de vuit centmetres, el lle pot fer caure i matar grans
preses. La coloraci dels lleons va des d'un color camussat clar fins a un marr grogs,
vermells o ocre fosc. Les parts inferiors solen ser ms clares i el pl de la cua s negre.
Tot i que van esvaint-se a mesura que els lleons esdevenen adults, encara es poden
observar taques, a penes visibles, a les potes i les parts inferiors. Aquesta caracterstica
est ms marcada en les lleones.
Els lleons sn els nics flids que presenten un dimorfisme sexual evident; s a dir, els
mascles i les femelles tenen un aspecte notablement diferent, com a conseqncia dels
rols especialitzats que juguen dins el grup. Per exemple, la lleona, com caadora, manca
de l'espessa crinera del mascle, que perjudicaria la seva capacitat de camuflar-se quan
para emboscades. El color de la crinera va de ros a negre i sol esdevenir ms fosc a
mesura que el lle envelleix.
El pes dels lleons adults varia generalment entre 150 i 250 kg en els mascles i 120-182 kg
en les femelles. Nowell i Jackson aposten per un pes mitj de 181 kg en els mascles i 126
kg en les femelles; un mascle mort a prop del Mont Kenya pesava 272 kg. Els lleons
tendeixen a tenir una mida diferent segons el medi ambient i la zona, cosa que resulta en
una gran varietat de pesos registrats. Per exemple, els lleons de l'frica
meridional tendeixen a pesar un 5% ms que els de l'frica oriental, en general.
La longitud del cap i el cos s de 170-250 cm en els mascles i 140-175 cm en les femelles;
l'alada a l'espatlla s d'uns 123 cm en els mascles i 107 cm en les femelles. La cua
mesura 90-105 cm en els mascles i 70-100 cm en les femelles. El lle ms llarg conegut
era un mascle de crinera negra disparat a prop de Mucsso (al sud d'Angola) a l'octubre del
1973; el lle ms pesant conegut era un antropfag disparat el 1936 als afores
d'Hectorspruit, a l'est del Transvaal (Sud-frica) i pesava 313 kg. Els lleons en captivitat
tendeixen a ser ms grans que els salvatges el lle ms gran mai documentat s un
mascle del Zoo de Colchester (Anglaterra) anomenat Simba, que el 1970 pesava 375 kg.
Tant en els mascles com en les femelles, el final de la cua t una mata de pls. En alguns
lleons, la mata oculta una espina o esper d'uns 5 mm de llarg, format per la fusi de
les seccions finals de l'os de la cua. El lle s l'nic flid que t una cua amb una mata de
pls es desconeix la funci de la mata i l'esper. La mata est absent al moment del
naixement, es desenvolupa a partir dels cinc mesos i mig d'edat i s fcilment observable a
l'edat de set mesos.
21
22
El lle blanc no s una subespcie distinta, sin un morf especial amb un trastorn gentic, el leucisme, que provoca una coloraci
de la pell ms pllida, semblant a la dels tigres blancs; el trastorn s similar al melanisme, que causa la coloraci de les panteres
negres. A vegades s'han trobat exemplars blancs de lle del Transvaal (Panthera leo krugeri) a dins i a prop del Parc Nacional
Kruger i l'adjacentTimbavati Private Game Reserve a l'est de Sud-frica, per sn ms fcils de trobar en captivitat, car els
criadors els seleccionen expressament. El curis color crema del seu pelatge s degut a un gen recessiu. Suposadament, se n'ha
criat a campaments de Sud-frica per utilitzar-los com a trofeus en caces enllaunades.
La confirmaci de l'existncia de lleons blancs noms arrib a finals del segle XX. Durant segles s'havia cregut que el lle blanc
era una ficci d'una llegenda circulant a Sud-frica, on es deia que el pelatge blanc de l'animal representa la bondat present en
totes les criatures. Les primeres observacions es produren a principis de la dcada del 1900 i continuaren, sent infreqents,
durant gaireb cinquanta anys, fins que el 1975 es descobr una ventrada de cries de lle blanques a la Timbavati Game Reserve.
Mesura Mascles
Mesura Femelles
Pes Mascles
Pes Femelles
Lleons asitics
1,7-2,2 m
1,4-1,7 m
150-225 kg
100-150 kg
FIGURA 4-1
23
FIGURA 4-2
FIGURA 4-3
FIGURA 4-4
24