Benvolguda Aida No et diré el meu nom, perqué el meu nom no té cap importancia,,. Ni la meva adreca... Ni la meva edat, sexe, estat o condicid... Dé mi, només hi ha una dada que veritablement importi meu ofici, Séc carter (o carteral). La meva feina consisteix a repartir cartes. Agi pot trobar-ho banal, poc interessant, fins i tot irrisori Algtt pot creure que wna carta tancada dins un sobre és no-res, que x valor quan arriba al seu destinatari i és oberta, quan ies que duu, les pors o les esperances que tot cert... AL menys, no sempre! Aigunes només adquiret les not carles mouen passions molt abans de ser obertes, (De Krogstad per a Torvald Helmer) La carta de Nora (que no era ni d’ella ni per a ella) va arribar puntual. A través de la reixeta de la buistia, Nora va veure el sobre blanc, i va tenir por. Aquella carta li duia la destruccié del seu mén, Contenia el seu error, un error petit, que tot una havia comengat a créixer fins a fer-se gran com una muntanya. Nora no podia permetre que ell la veiés, que la obris, que la legis... Va aconseguir retardar el moment: va guanyar uns minuts, unes hores, un dia... Al mati segtient, cll va obrir la bistia, va trobar la carta, la va Ilegir... Nora només podia esperar un miracle. No es va produir. Ell no tenia cap miracle per oferir. La por va desaparéixer. Ja no hi havia res per salvar, {ot era buit. Amb un cop de porta, Nora va marxar. Puna oficina Ss mort, o Dalires, no arriben mai ai seu desti i roden pel mon. ¢ de correus a una altra, cerean! un destinatari que poiser ja ¢ ixar una nova adrega... També hi ha destinatari que potser ha desaparegut sense d cartes fantasma, amb ana adreca impossible, 0 sens(Be Vanka, un noi de now anys, per al seu avi Konstantin Makaritx) La carta ja estava llesta, i Vanka la va ficar al sobre ila va tancar, Els dependents de la carnisseria, a qui el dia abans havia consultat, li havien dit que les cartes es ficaven a les busties, i de les busties es repartien arreu del mén en troiques de correus amb campanetes dringadisses conduides per cotxers borratxos. Era una bona cosa, aixd dels carters. Ells farien artibar la carta al seu avi. Calia que el seu avi ho sabés, que Vajudés, que el salvés, que vingués a buscar-lo. Allo era un infern, i ell no tenia ning més al mén, La carta el salvaria. La biistia. Moscou era una ciutat molt gran, n’hi havia per tot arreu, de busties. El sobre. Calia escriure Yadreca al sobre. I Vanka va escriure: “Al poble. Per a avi.” Després es va gratar, s'ho va repensar i hi va afegir: “Konstantin Makaritx". [va sortir a buscar una buistia, Aquella nit, Vanka va dormir com un nen. Era una bona cosa, aixd dels carters. De vegades, alguns carters parten de cartes estranyament pesanis, 0 que s6n més caientes o més tredes que les altres, o amb xdreces que canvien cada cop que les mires, 0 que semblen hamides, 9 que, senzillament, Vesgarrites només de tocar-les {no arribes a saber per qué... Tot aixd s6n rumors, és clar, perd és cert que hi ha cartes estranyes... Tan estranyes com alguns de nosaltres, els carte (Del capita Grant per al mon) La carta va sortir, que sapiguem, dels 37° 11’ de latitud (suposem que sud). Longitud desconeguda. Ben tancada dins Yampolla, va surar pels mars del sud, durant més d’un any... Una gota d’esperanca ballant sola en les ones de tots els oceans del mon, Confiant que l'atzar li trobara un desti. Confiant en les ones, com si elles sabessin algdn cami, Ben sola. Ballant sempre. Dia rera dia, cremant-se al sol; nit rera nit, resplandint Heument a la Ilum blanca de la lluna. Com si només el pas del temps pogués acostar-la a alguna platja Amb la fe absurda de que els corrents marins van a algun loc. I de sobte, el final de Vesperanga: una boca enorme sobre damunt d’ella i se Yempassa, Ja no hi ha més dia ni més nit. Ni més ones viatgeres, ni més corrents marins. Ja no hi ha cap platja possible... Perd aquest tauré... és un tauré carter,Veus? Sovint les cartes més estranyes son ies més importants. és per aixo que tescric, No fa massa, una d’aquestes cartes va passar per les meves mans, A dreta Hei, me Whauria Whaver desentés, ja que no duia segeil, ni remitent nina adreca com Déu mana Una persona que es pren se iosament cl seti ofici, | sé com por arribar a ser @important que ana carta arribi al seu destinatari, (no en tine ie certesa, perd crec que el destinatari d’aquesta carta efs tu Perd jo soc Per tant, te Padjunto Atentamen| El carter