Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Conocer los distintos tipos de cuero nos ayuda en la eleccin a la hora de visitar las
curtiembres.
Los cueros y pieles difieren en su estructura segn sean los hbitos de vida del
animal, la estacin del ao, la edad, el sexo y la crianza que hayan recibido.
La constitucin de la piel, en cualquier estado de conservacin en que se encuentre,
pero sin alteraciones, es de gran importancia en el resultado final del cuero luego de
la curticin.
Un buen cuero proviene de pieles de espesor uniforme, sanas y de buena resistencia,
una piel delgada, de conformacin dbil y quebradiza da un producto que una vez
industrializado, posee caractersticas que lo relegan a destinos inferiores.
De animales de razas poco seleccionadas, enfermos o muertos por enfermedad, se
obtienen pieles que al transformarlas en cueros, desvirtan su propiedad natural; en
cambio, de animales sanos, de cruzas selectas y sacrificados en establecimientos
adecuados, los cueros, si los tratamientos de curticin son los adecuados, sern
resistentes, suaves y flexibles.
BOVINOS
Las pieles que ms interesan por su volumen de faena son las vacunas, tanto en
verde como conservadas.
El curtidor, a medida que va recibiendo las pieles en su establecimiento, selecciona
las bien conformadas y con espesor lo ms uniforme posible en toda su superficie,
buscando que las diferencias de grosor en las distintas partes sean mnimas.
Las pieles mal conformadas, o mal proporcionadas con diferencias de espesor
apreciable, ocasionan problemas en la absorcin del curtiente; por este defecto las
operaciones de curtido sern arduas y el cuero es de regular calidad.
Los cueros tanto de vacas como de vaquillonas, estn constituidos por un tejido
fibroso y elstico y una vez industrializados, dan un corte y grano finos, de buenas
caractersticas como para destinarlos a confecciones finas. En cambio, los cueros de
novillos, novillitos y torunos jvenes son de ms espesor que el de las hembras y el
tejido constitutivo es menos elstico, con un corte y grano menos fino pero tambin
de buena calidad.
Los vacunos jvenes, en general, siempre dan cueros superiores que los animales
ms viejos.
Los bovinos cuya explotacin es a campo, siempre tienen mejores pieles que
aquellos criados en establo.
En nuestra regin, por sus buenas praderas y clima apropiado, los vacunos se cran
superficie corporal.
Los folculos son invaginaciones de la piel en las cuales se originan las hebras pilosas
y lanosa. En el interior se encuentra la raz de la hebra con el bulbo pilfero que rodea
a la papila que lo nutre y que origina el crecimiento de las fibras de la piel.
Las secreciones sudorparas tienen forma de tubos y desembocan en un poro de la
piel por medio de un conducto excretor. Las glndulas sebceas aparecen como
racimos cuyo conducto excretor se abre en la parte interior y superior del folculo,
poco antes de que la fibra aparezca en la superficie de la piel.
Las secreciones glandulares de la piel se unen originando la grasa de la lana, tambin
llamada suarda, que la lubrica y protege de los agentes exteriores.
La fibra de lana consta a su vez, de dos partes: una interna o raz incluida en el
interior del folculo y otra externa, libre, que constituye la fibra de lana propiamente
dicha.
A simple vista, la fibra de lana presenta una forma cilndrica de seccin circular u
ovalada y con punta solamente en los corderos, pues la lana de animales esquilados
contina su crecimiento sin punta.
Histolgicamente, la fibra de lana est constituida por tres capas distintas: una
externa, la capa cuticular, una ms interna, la capa cortical y la central o capa
medular.
Las clulas de la capa cuticular presentan la caracterstica de estar colocadas
semisuperpuestas en forma de escamas, dejando un borde libre sobresaliente, y
vistas al microscopio, presentan un aspecto aserrado. Esta superposicin de las
clulas cuticulares es propia de la lana y de algunas otras fibras animales, pero no la
poseen las fibras vegetales ni las sintticas o artificiales.
La capa cortical constituye el cuerpo de la fibra, y est formada por clulas muy
delgadas, alargadas, as como si fueran husos que por su posicin paralela al eje
longitudinal de la fibra le confieren a la lana resistencia y elasticidad. Las hebras de
color negro o marrn se deben a la existencia de pigmentacin en las clulas de esta
capa cortical.
A veces se encuentra en el interior una tercera capa denominada medular, sobre
todo en lanas de animales poco perfeccionados. Se trata de un canal lleno de aire,
interrumpido por un nmero variable de clulas superpuestas de diferentes
tamaos. En la observacin microscpica la mdula se muestra de color negro como
consecuencia de la refraccin de la luz.
La diferencia histolgica fundamental que permite diferenciar a la lana del pelo es la
existencia en este ltimo de la capa medular. La presencia de fibras meduladas en los
vellones de la mayora de las razas de ovinos mejoradas, se considera una falta de
refinamiento, pero debemos tener en cuenta que algunas razas producen
normalmente una mayor proporcin de pelo que de lana, como sucede con el
Karakul, la Black Face,
Cuando la queratinizacin se produce solamente en las clulas de las capas cuticular
y cortical, mientras que las clulas de la medular no han absorbido suficiente
cantidad de cistina, se producen las fibras meduladas y los pelos.
CUIRS I PELLS
Conixer els diferents tipus de cuir ens ajuda en l'elecci a l'hora de visitar les
curtiembres.
Els cuirs i pells difereixen en la seva estructura segons siguin els hbits de vida de
l'animal, l'estaci de l'any, l'edat, el sexe i la criana que hagin rebut.
La constituci de la pell, en qualsevol estat de conservaci en qu es trobi, per
sense alteracions, s de gran importncia en el resultat final del cuir desprs de
l'adobament.
Un bon cuir prov de pells de gruix uniforme, sanes i de bona resistncia, una pell
prima, de conformaci feble i trencadissa dna un producte que una vegada
industrialitzat, t caracterstiques que el releguen a destinacions inferiors.
D'animals de races poc seleccionades, malalts o morts per malaltia, s'obtenen pells
que en transformar-les en cuirs, desvirtuen la seva propietat natural; en canvi,
d'animals sans, de creues selectes i sacrificats en establiments adequats, els cuirs, si
els tractaments d'adobament sn les adequades, seran resistents, suaus i flexibles.
BOVINOS
Les pells que ms interessen pel seu volum de feina sn les vacunes, tant en verd
com conservades.
L'adober, a mesura que va rebent les pells en el seu establiment, selecciona les ben
conformades i amb gruix el ms uniforme possible en tota la seva superfcie, buscant
que les diferncies de gruix en les diferents parts siguin mnimes.
Les pells mal conformades, o mal proporcionades amb diferncies de gruix
apreciable, ocasionen problemes en l'absorci del adobament; per aquest defecte les
operacions d'adobament seran rdues i el cuir s de regular qualitat.
Els cuirs tant de vaques com de vaquillonas, estan constituts per un teixit fibrs i
elstic i un cop industrialitzats, donen un tall i gra fins, de bones caracterstiques com
per destinar-los a confeccions fines. En canvi, els cuirs de vedells, novillitos i Torunos
joves sn de ms gruix que el de les femelles i el teixit constitutiu s menys elstic,
amb un tall i gra menys fi per tamb de bona qualitat.
Els bovins joves, en general, sempre donen cuirs superiors que els animals ms vells.
Els bovins l'explotaci s a camp, sempre tenen millors pells que aquells criats en
estable.
A la nostra regi, per les seves bones prades i clima apropiat, els bovins es crien en
llibertat, i noms es mantenen en estables els reproductors, tant mascles com
femelles. No obstant aix en els pasos europeus, la cria s intensiva i els animals
passen diversos mesos en galpones, alimentats amb racions
balancejades. L'alimentaci s important en la qualitat del cuir ja que els animals les
dietes est destinades a crear grans massa musculars i abundant greix, produeixen
pells desfavorables i els cuirs mai sn els millors. En canvi, els bovins que no reben
una alimentaci racional, que se'ls sotmet a excessos de treball, donen pells mal
conformades i de poc valor.
CABRES
Sn les que assorteixen la indstria de pells molt fines i per aquesta condici, un cop
adobades , es destinen a la confecci de calat d'alt preu, guants, enquadernacions
de la millor qualitat, etc. Dels animals ms joves s'obtenen els cuirs ms fins i de ms
valor.
Els caprins sn animals ideals per a llocs on no es disposa de terra de pasturatge
adequada per ovins o bovins. La pell de cabra t una estructura fibrosa molt
compacta no produeixen llana, sin pl, s a dir, que es tracta de fibres meduladas
en tota la seva extensi.
EQUINS
Per la seva espessor i resistncia resulten, un cop industrialitzats, de menor qualitat
que les pells vacunes , per, tenen un paper important en la indstria adobera
malgrat que els seus volums mai arribar a ser interessants.
Els cuirs d'equins es poden dividir en dues parts: la secci davantera t una pell
relativament lleugera i malgrat el creixement bastant esps de pl , la textura
d'aquesta zona s semblant a la d'alguns tipus de pells d'caprins; mentrestant, a la
part superior de les cambres del darrere, la pell s molt ms gruixuda i mostra una
xarxa que s una estructura molt compacta de fibra.
OVINS
A diferncia del que succeeix amb el bestiar bov, la majoria de les races ovines es
crien principalment per la seva llana o per a l'obtenci de carn com de llana, sent les
menys les races exclusivament per a carn. Les pells ovines de ms qualitat les
proporcionen les races la llana s d'escs valor. Els animals joves sn els que surten a
la indstria de les millors pells, dels animals vells noms s'obtenen cuirs de regular
qualitat.El dest d'aquestes pells, el volum de feina les fa molt interessants, sn
generalment la fabricaci de guants, sabates, bosses, etc.
Ats que l'ovella est protegida fonamentalment per la llana, la funci primordial de
la pell consisteix a coadjuvar al creixement de les fibres. En general es pot dir que la
pell dels ovins s fina, flexible, extensible i d'un color rosat, encara que s normal la
pigmentaci fosca de determinades races.
A les races productores de llanes fines, com les Merinos la pell s ms prima i amb
major nombre de fol licles i glndules, tant sudorpares com sebcies, que en les
races carnisseres. Una altra caracterstica diferent es troba en els Merinos, en els
quals la pell forma plecs o arrugues al coll, denominats corbates o davantals, i en
alguns es troben aquestes arrugues en part o en la totalitat de la superfcie corporal.
Els fol licles sn invaginacions de la pell en les quals s'originen els fils piloses i
llanosa. A l'interior es troba l'arrel del bri amb el bulb pilfero que envolta la papil la
que el nodreix i que origina el creixement de les fibres de la pell.
Les secrecions sudorpares tenen forma de tubs i desemboquen en un porus de la
pell per mitj d'un conducte excretor. Les glndules sebcies apareixen com rams el
conducte excretor s'obre a la part interior i superior del fol licle, poc abans que la
fibra aparegui a la superfcie de la pell.
Les secrecions glandulars de la pell s'uneixen originant el greix de la llana, tamb
anomenada suarda, que la lubrica i protegeix dels agents exteriors.
La fibra de llana consta al seu torn, de dues parts: una interna o arrel inclosa a
l'interior del fol licle i una altra externa, lliure, que constitueix la fibra de llana
prpiament dita .
A primera vista, la fibra de llana presenta una forma cilndrica de secci circular o
ovalada i amb punta noms en els bens, ja que la llana d'animals esquilats continua
el seu creixement sense punta.
Histolgicament, la fibra de llana est constituda per tres capes diferents : una
d'externa, la capa cuticular, una ms interna, la capa cortical i la central o capa
medul lar.
Les cl lules de la capa cuticular presenten la caracterstica d'estar col locades
semisuperpuestas en forma d'escates, deixant una vora lliure excel lent, i vistes al
microscopi , presenten un aspecte serrat. Aquesta superposici de les cl lules
cuticulars s prpia de la llana i d'algunes altres fibres animals, per no la posseeixen
les fibres vegetals ni les sinttiques o artificials.
La capa cortical constitueix el cos de la fibra, i est formada per cl lules molt
primes, allargades , aix com si fossin fusos que per la seva posici paral lela a l'eix
longitudinal de la fibra li confereixen a la llana resistncia i elasticitat. Els fils de color
negre o marr es deuen a l'existncia de pigmentaci en les cl lules d'aquesta capa
cortical.
vegades es troba a l'interior una tercera capa anomenada medul lar, sobretot en
llanes d'animals poc perfeccionats. Es tracta d'un canal ple d'aire, interromput per un
nombre variable de cl lules superposades de diferents mides. En l'observaci
microscpica la medul la es mostra de color negre com a conseqncia de la
refracci de la llum.
La diferncia histolgica fonamental que permet diferenciar la llana del pl s
l'existncia en aquest ltim de la capa medul lar. La presncia de fibres meduladas
en els vellons de la majoria de les races d'ovins millorades, es considera una falta de
refinament, per hem de tenir en compte que algunes races produeixen normalment
una major proporci de pl que de llana, com succeeix amb el Karakul, la Black Face,
Quan la queratinitzaci es produeix noms en les cl lules de les capes cuticular i
cortical, mentre que les cl lules de la medul lar no han absorbit prou quantitat de
cistina, es produeixen les fibres meduladas i els pls.
grisenc al marr fosc i al negre, passant per tota la gamma de tons vermellosos i
marrons, sense faltar la varietat de lldrigues blanques. la diferncia de color s
conseqncia en part del medi ambient en qu es desenvolupen els animals, i en
part sn factors hereditaris.
El pelatge de la panxa s ms clar que el del llom en la seva capa superior, encara
que alguns animals presenten un colorit semblant a tota l'extensi de la pell, com
succeeix en els vermellosos i en els negres. s d'observar que en gaireb tots els
animals es troba un major o menor nombre de pls negres blavosos intercalats entre
els bruns.
l'pelfa o borrissol s molt ms densa que el pelatge llard, s sempre una mica ms
clar a la part ms propera a la epidermis i independent del color de la resta, i els de
la panxa sn ms clars que els del llom que de vegades solen ser gaireb negres.
CHINCHILLA
Les xinxilles que es crien en captivitat per a la producci de pells reben un
tractament especial, brindndoseles ambients molt nets per evitar les taques
produdes per l'orina, que desvaloritzen el producte en el mercat.Els animals se
sacrifiquen a l'hivern ja que els que ho sn sacrificats a l'estiu donen pells d'escs
valor comercial.
Quan els animals tenen la seva pell en estat madur es veu l'epidermis de color blanc,
mentre que si encara no ho est, l'epidermis s de color blavs.
Com el pl del clatell madura abans que el de la resta del cos i la zona de les anques
s l'ltima a madurar, quan es revisen les pells, es bufa i examina des del cap fins a la
cua i des de les espatlles fins els malucs.
A les regions on les temperatures ambientals sn elevades, les pells es maduren en
cambres refrigerades o temperatures que oscil len entre els 2 i els 8 C amb una
humitat menor al 40%. Aquest sistema artificial de maduraci permet obtenir les
pells adequades en 70 dies de preparaci.
PELLS DE RPTILS
Els rptils sn animals de sang freda i les seves pells no tenen funci termosttica
alguna, estant desprovedes de pls i de glndules sebcies. Les escates compleixen
en els rptils les funcions dels pls en els animals de sang calenta.
Les pells de cocodril, caiman, llangardaix i serp donen curtits molt atractius i
duradors, per resulta bastant difcil obtenir cuirs crus en perfectes condicions per a
l'adob, ja que arriben a la indstria amb talls, marques de talls i peles, excessivament
dessecats per una perllongada exposici al sol, molt danyats per una inadequada
extensi encara per l'acci de corcs desprs de seques les pells.
PEIXOS
Els peixos presenten una estructura de pell totalment diferent i en el cas de les pells
de taur, les escates sn molt petites amb una capa inert exterior destinada a
conferir una major protecci.
crvols, daines, RENOS I SIMILARS
Aquestes pells es les s'industrialitza per gamuzera i la seva ocupaci comercial s la
fabricaci de peces de vestir, guants, etc.